el sistema circulatori - web2.udg.eduweb2.udg.edu/ice/doc/pdf/7.pdf · el volum, dimensions o...
TRANSCRIPT
EL SISTEMA CIRCULATORIBERTA CHICO JULIÀ
Coneixements previs
Fer l’activitat de coneixements previs per saber el nivell dels alumnes (word:
“coneixements previs”)
http://www.xtec.cat/~rvillanu/circulatori/circulatori.htm
Aquí hi ha un enllaç amb els coneixements previs
Teoria sistema circulatori
http://www.xtec.cat/~ajimeno/cn3eso/09circulatorio/09circulatori.htm
El nivell d’aquest enllaç és de 3r d’ESO (està tot gravat al word: teoria
circulatori 3r ESO)
Al final de la pàgina hi ha activitats per fer a l’ordinador.
I el pdf anomenat: “teoria circulatori” és més ampliat.
Com mirar el Pols, la
Pressió Arterial i la
Saturació d’Oxigen a un
pacientAPARELL CIRCULATORI i RESPIRATORI
BERTA CHICO JULIÀ
CONSTANTS VITALS
Les constants vitals són els paràmetres que indiquen l’estat hemodinàmic del
pacient.
Temperatura:
Hipotermèia ( -36ºC)
Normotèrmia ( 36ºC/ 37ºC)
Hipertèrmia ---Febrícula ( 37,1 ºC / 37,9ºC)
---Febre ( 38ºC/39ºC)
---Hiperpirèxia ( + 40ºC)
Pols:
Bradicàrdia ( - 50 pxm)
Normal (60/ 80 pxm)
Taquicàrdia ( +100 pxm)
Respiració:
Bradipnea (-10 rxm)
Eupnea ( 14/ 20 rxm)
Taquipnea (+20 rxm)
Pressió arterial:
Hipotensió---Diastòlica ( -60 mmHg)
---Sistòlica (100mmHg)
Normotensió---Diastòlica (60/80mmHg)
---Sistòlica ( 120/140 mmHg)
Hipertensió---Diastòlica (+90 mmHg)
---Sistòlica ( +140mmHg)
SIGNOS VITALES
TEMPERATURA
En boca
En recto
En axila o
ingle
VALORES
PROMEDIOS
PULSO
RESPIRACIÓN
TENSIÓN
ARTERIAL
Sistólica
Diastólica
36,5 – 37ºC
36,8 – 37,2 ºC
37 – 37,7 ºC
70 – 80 latidos
por minuto
15 – 20 por
minuto
Entre 120 – 140
milímetros de
mercurio
Entre 70 – 85
milímetros de
mercurio
INSTRUMENTOS DE
MEDIDA
Termómetro
(de vídrio,
electrónico o de
papel o plástico)
Reloj con
segundero
Reloj con
segundero
Esfigmomanómetro
(aneroide, de
mercurio o
electrónico)
El pols és la dilatació de les artèries quan es transmet l’impuls de la contracció (o
sístole) cardíaca.
4.1. AMPLITUD
Força de la sang a cada batec.
Pols dèbil o intens.
4.2. RITME
Pols regular o arítmia.
4.3. FREQÜÈNCIA
Nombre de pulsacions per minut
TAQUICÀRDIA
BRADICÀRDIA
Edat Batecs/min
0 – 6 mesos 100-140
6 – 12 mesos 100-120
1 a 6 anys 90-110
7 a 10 anys 80-100
11 a 14 anys 70-90
15 a 18 anys 65-80
> 18 anys 60-70
4. Pols
Protocol: determinació de la freqüència cardíaca (FC) o pols
1. Preparar el material.
2. Explicar al pacient el procediment. Cal que estigui relaxat i en repòs.
3. Posar-se els guants.
4. Col·locar el pacient en decúbit o Fowler.
5. Triar l’artèria on es mesurarà el pols i amb els dits índex i cor (mai el
polze!!!), comprimir-la contra l’os, sense impedir el flux de sang.
6. Comptar les pulsacions durant:
- 15s i x 4
- 30s i x 2
- 1 min
7. Acomodar al pacient.
8. Enregistrar els resultats al gràfic de signes vitals.
9. Anotar incidències si és el cas.
- Sobre l’artèria temporal.
- Sobre l’artèria caròtide. Quan és extremadament dèbil.
- Sobre l’artèria humeral. En lactants.
- Sobre l’arteria radial. La més utilitzada.
- Punta cardíacs. Entre cinquena i sisena costella esquerre.
- Artèria femoral.
- Artèria pèdia.
EL PULSORefleja el bombeo de la sangre desde el
corazón hasta las arterias.
CARACTERÍSTICAS:
FRECUENCIA
RITMO
INTENSIDAD
Número de pulsaciones por minuto.
Tiempo de separación entre latidos.
Fuerza de la sangre en cada latido.
FACTORES
INFLUYENTES
Edad
Ejercicio
Temperatura
Emociones
• Rítmicos o regulares
• Arrítmicos o irregulares
ALTERACIONES
DEL PULSO
Pulso
bigeminado
Pulso arrítmicoTaquicardiaBradicardia
Pulso
trigeminado
POLS
La freqüència cardíaca representa les vegades que el cor realitza el cicle
d’emplenament i buidatge de les seves càmeres, en un temps determinat. I
el pols és el reflex del batec del cor en una artèria, que es palpa en
comprimir aquesta artèria sobre un sortint ossi.
Aspectes a valorar en el pols:
El ritme, regularitat en els batecs del cor i els intervals entre els mateixos.
Si el temps que transcorre entre els batecs és el mateix es denomina pols
regular .Si el temps és diferent es denomina arítmia.
La freqüència, és el nombre de batecs x minut. Varia segons l’edat, el
sexe, la talla, l’activitat física i emocional, el calor i la posició del cos.
Nounat--------120/180
Lactant-------100/130
Nen-----------90/110
Adolescent--70/100
Adult---------60/80
El volum, dimensions o amplitud. Reflecteix la quantitat de sang que
s’impulsa sobre la paret de l'artèria en cada contracció ventricular.
La pressió o elasticitat , és el grau de compressió de la paret arterial i
indica la pressió que té la sang en aquest punt.
Zones de mesura del pols:
Pols temporal, artèria temporal que recorre el costa superior i lateral de
l’ull.
Pols carotidi, recorregut per la part lateral del coll de l'artèria caròtida.
Pols apical, a l’alçada del cinquè espai intercostal.
Pols humeral, artèria humeral sobre la cara interna del múscul bíceps.
Pols radial, a l’artèria radial, en el recorregut d’aquesta artèria sobre l’os
radi a l’alçada del canell.
Pols femoral, a l’artèria femoral sobre el punt mitjà del lligament inguinal.
Pols popliti, a l’artèria poplítia que recorre el rombe popliti en la cara
posterior del genoll.
Pols pedi, a l’artèria pèdia , pressionant sobre una línia imaginària que va
des de la part mitjana del turmell a l’espai interdigital.
Mesura del pols
El batec cardíac es mesura a través del reflexa de l’ona de
pressió que produeix la sang a l’interior de les artèries en
cada contracció cardíaca.
Mesura amb tècniques no invasives, tenim la mesura del
pols central-radial, que es realitza amb dues persones. Es
compte durant un minut els batecs cardíacs centrals , al
mateix temps que els radials.
Mesura del pols a través de tècniques invasives, aquests
mètodes no són tècniques d’elecció gaire fiable i únicament
s’usen quan monitoritzem la pressió arterial.
Cal que l’alumne faci la pràctica i ompli la fitxa de pràctiques amb les dades i
l’entregui al professor. Es posarà una nota de la fitxa i una nota d’aula (del
procediment de la pràctica).
Pressió o força exercida per la sang contra les parets dels vasos sanguinis.
S’expressa en mmg Hg (mil·ligrams de mercuri)
Dóna dos valors:
- TAS: Pressió sistòlica o màxima, quan el cor es contrau i expulsa la sang
- TAD: Pressió diastòlica o mínima, quan el cor està relaxat.
FACTORS QUE MODIFIQUEN LA T.A:
- Sexe: més elevada en homes que en dones, fins a la menopausa que és a la inversa.
- Edat: incrementa amb l’edat perquè disminueix la elasticitat de les artèries.
- Exercici físic: incrementa la T.A. El descans i la son la disminueixen.
- Estat emocional: l’estrès, la por, el nerviosisme... incrementen la T.A.
- Estacionalitat: la T.A. diürna sembla lleugerament superior al hivern respecte a l’estiu.
- Cicle circadià: habitualment disminueix un 10% a la nit, respecte del dia. Més evident
en persones enllitades.
- Alimentació: el sobrepès i la obesitat incrementa la T.A. També el consum d’aliments
salats, cafè, regalíssia..
5. Tensió arterial (T.A)
Mesura manual: ESFINGOMANÒMETRE ANEROIDE/DE MERCURI
• Manegot (ha de cobrir el 80% del perímetre del braç)
• Tubs de connexió a la pera
• Pera
• Vàlvules
• Manòmetre
• Fonendoscopi
El de mercuri està actualment retirat del mercat per la toxicitat del
mercuri i per tant només hauríem de trobar els aneroides.
Els aneroides consten amb les mateixes parts que els de mercuri però el
manòmetre no és una columna de mercuri sinó, que té forma de rellotge
calibrat, amb una agulla que assenyala les diferents mesures
Mesura electrònica:
- SEMIAUTOMÀTICA: cal inflar manualment el manegot.
- AUTOMÀTICA: el manegot s’infla mitjançant un compressor.
Protocol: determinació de la tensió arterial (T.A.)
1. Preparar el material i rentar-se les mans.
2. Explicar al pacient el procediment. Cal que estigui relaxat i en repòs. El braç a l’altura
del cor i la roba fluixa.
3. Posar-se els guants.
4. Determinar la millor zona de mesura (evitar vies, guix, cirurgia...) i comprovar la
mida del braçalet.
5. Palpar l’artèria braquial i col·locar el manegot per sobre
de 2’5 cm de la zona de palpació, completament desinflat.
1. Col·locar-nos el “fonendo” i tancar la vàlvula en direcció a les agulles del rellotge.
2. Inflar el maneguet uns 30 mmHg per sobre la TAS habitual (l’haurem mesurat
palpant)
8. Afluixar lentament la vàlvula fins la primera vegada que es sent un renou clar
(valor de la pressió sistòlica)
9. Segui desinflant el manegot fins fixar-se en el punt on es deixa de sentir el
renou (valor de la pressió diastòlica)
10. Retirar el manegot i desinflar-lo totalment.
11. Si cal repetir la mesura s’han d’esperar 30 segons
12. Acomodar al pacient.
13. Enregistrar els resultats al gràfic de signes vitals.
14. Anotar incidències si és el cas.
http://www.youtube.com/watch?v=jmBEqhVDR6w
SOROLLS DE KOROTKOFF
• Situació normal: el flux sanguini arterial és de tipus laminar, una mica
més gran en el centre que a la perifèria. Si escoltem amb l’estetoscopi
no sentim res.
• COMPRESSIÓ: Quan comprimim el braç amb el manegot a una pressió
més gran que la sistòlica, desapareix el flux distal al manegot per tant
tampoc sentim cap mena de soroll.
• DESCOMPRESSIÓ LENTA: Quan desinflem a poc a poc el manegot, es va
recobrant el flux distal, però amb un flux turbulent, això produeix sons
rítmics que coincideixen amb les pulsacions. El primer que sentim és el
PAS.
• DESCOMPRESSIÓ COMPLERTA: A mesura que el manegot va fent menys
pressió el flux es va tornant a poc a poc laminar i arribarà un moment
que ja no sentirem més sorolls. L’últim que sentim és el que anotarem
com a PAD.
TENSIÓN
ARTERIAL
Fuerza que ejerce la sangre en las paredes de
las arterias al circular.
CARACTERÍSTICAS
Tensión
sistólica
Tensión
diastólica
El corazón bombea la sangre con los latidos:
es en el momento de
la contracción cardíaca o SÍSTOLE,
cuando la tensión arterial es mayor.
La tensión es menor cuando
el corazón se encuentra en reposo
o en FASE DE DIÁSTOLE,
entre dos sístoles cardíacas.
FACTORES
QUE
DETERMINAN
LA PRESIÓN
ARTERIAL
VOLEMIA
RESISTENCIA
PERIFÉRICA
Oposición que
ofrecen las
arterias al paso
de la sangre.
Volumen de
sangre circulante
por las arterias.
ALTERACIONES
DE LA TENSIÓN
HIPERTENSIÓN
ARTERIAL
HIPOTENSIÓN
ARTERIAL
Valores de la
tensión por
encima de lo
normal.
Valores de la
tensión por
debajo de lo
normal.
PRESSIÓ ARTERIAL
La pressió arterial és la pressió que exerceix la sang dins de les artèries del
cos.
La pressió arterial augmenta per diversos factors com l’edat, estats
emocionals, l’estrès i l’activitat física. La seva determinació està indicada
en persones amb alguna patologia o en persones sanes com a mesura de
prevenció de la salut.
La pressió arterial individual varia en funció del moment del dia ( a la tarda
és més elevada), de la posició del cos, de l’estat de repòs i fins i tot del
braç utilitzat en la mesura.
Mesura de la pressió arterial:
Mesura no invasiva: tenim dos mètodes, el mètode de palpar en el qual es
substitueix l’auscultació per la palpació de l'artèria corresponent. En aquest
mètode només es pot determinat la pressió Sistòlica. I el mètode de
l’auscultació
Mesura invasiva: aquest mètode s’utilitza en pacients inestables, amb
medicacions intravenoses, quan sigui necessari extraure gasometries i en
qualsevol situació que requereixi un control exhaustiu de la pressió arterial.
Aquest mètode es basa en canalitzar una artèria, en general la radial, amb
un catèter i connectar-lo a un sensor de pressió.
Cal que l’alumne faci la pràctica i ompli la fitxa de pràctiques amb les dades i
l’entregui al professor. Es posarà una nota de la fitxa i una nota d’aula (del
procediment de la pràctica).
Mesura la concentració d’O2 en sang capil·lar amb el pulsioxímetre o oxímetre.
6. Saturació d’oxigen. Pulsioximetria.
Protocol: determinació de la saturació d’oxigen en sang
capil·lar
1. Preparar el material i rentar-se les mans.
2. Explicar al pacient el procediment. Cal que estigui relaxat i en repòs.
3. Posar-se els guants.
4. Col·locar el pulsioxòmetre al dit anular a cor. Fins al final.
5. Connectar l’aparell i esperar uns segons fins que ens doni la mesura.
6. Retirar l’aparell. Recollir i acomodar.
7. Anotar resultats i incidències, si és el cas.
Valors:
95-100%. Normal.
92 - 95% (indici de patologia)
< 92% (insuficiència respiratòria)
Pulsioxímetre o pulsioxòmetre
Cal que l’alumne faci la pràctica i ompli la fitxa de pràctiques amb les dades i
l’entregui al professor. Es posarà una nota de la fitxa i una nota d’aula (del
procediment de la pràctica).
Ho heu fet molt bé!!!!
Tot el material es pot comprar barat al LIDL, només cal estar pendent de quan
surten aquests productes a la venda.
Sinó en qualsevol farmàcia es poden adquirir. O per catàleg en cases
comercials mèdiques.
DESFIBRIL·LACIÓ
DESFIBRIL·LADORSBERTA CHICO JULIÀ
Fisilologia elèctrica del cor del cor
El cor es contrau per una estimulació elèctrica que com saps ho fa per
repartir la sang a tot el sistema circulatori i cor. Si hi ha canvis en el ritme
també hi haurà problemes per bombejar la sang.
Sistema de conducció: Nòdul Sinusal, feixos interauriculars, nòdul
auriculoventricular, feix de His i les fibres/branques de Purkinge.
Onda P: Nòdul sinusal. L’impuls s’origina en el NS (nòdul sinusal), despolaritza
les aurícules i produeix l’ona P. Primer l’Aurícula Dreta i després A Esquerra
Intervalo PR: temps que triga cap al nòdul AV (aurículo-ventricular)
Complex QRS: despolarització i contracció dels ventricles
Segment ST: fi de la despolarització i principi de repolarització dels ventricles
Ones T: fase de recuperació o repolarització del ventricles.
Electrocardiograma normal
EKG Normal, basal o també dit Sinusal. El ritme és normal amb impuls
originat en el nòdul sinusal i contina pel seu camí correcte. La FC és de 60-
100lx’ ritme regular i ones P i complex QRS normals.
Fibril·lació ventricular
Hi ha una despolarització ràpida i caòtica que fa que els ventricles deixin de
contraure’s. els impulsos s’originen en diferents punts del vetricle amb una
freqüència molt ràpida, de fet el miocardi està descordinat. Més de 300lx’,
electro en “serra”.
Isquèmia o IAM (Infart agut de miocardi), shock elèctric…Cal desfibril·lació
inmediata.
Fibril·lació auricular
Contracció auricular totalment descoordinada. Ritme irregular, ones P no
s’observen. El complexe QRS és normal. Ingesta d’alcohol, cafeïna, ansietat.
El pacient sent palpitacions i aleteig en el tòrax. Cal repòs entre altres
tractament mèdics. No cal DEA (desfibril·lador).
Desfibril·lació
La desfibril·lació és el tractament d'elecció de les arítmies cardíaques
potencialment mortals: la fibril·lació ventricular i la taquicàrdia ventricular
sense pols. La desfibril·lació consisteix a emetre un impuls de corrent continu
(amb un dispositiu anomenat desfibril·lador) al cor, d'una intensitat suficient
per a despolaritzar simultàniament totes les cèl·lules miocàrdiques per tal
que aquestes puguin reprendre (si no estan molt malmeses) el seu ritme
sinusal normal, o un altre d'eficaç.
Els desfibril·ladors poden ser externs, transvenosos o implantats, en funció
del tipus de dispositiu utilitzat o necessari. Algunes unitats externes,
conegudes com a desfibril·ladors externs automàtics (DEA), permeten a més
el diagnòstic de les arítmies tractables, de manera que socorristes o persones
inexpertes són capaces d'utilitzar-los amb èxit.
Història (Opcional) Els primers desfibril·ladors es van utilitzar amb caràcter demostratiu l'any 1899 per part de
Jean-Louis Prévost i Frédéric Batelli, dos fisiòlegs de la Universitat de Ginebra (Suïssa). Vandescobrir que petits xocs elèctrics podien induir a la Fibril·lació ventricular en gossos, i quecàrregues més potents revertien el procés.
L'any 1933, el Dr. Albert Hyman, un cardiòleg al Beth Davis Hospital de Nova York, i C. HenryHyman, un enginyer elèctric, cercaven una alternativa a la injecció de medicaments moltpotents directament al cor, i van inventar un aparell que emprava un xoc elèctric en lloc d'unainjecció de medicament. Aquest invent fou anomenat l'Hyman Otor, i emprava una agulla buidaper introduir un cable aïllat prop del cor per aplicar el xoc elèctric, servint-se de l'agulla comuna punta del circuit i de la punta del cable com la punta que el tancava. Es desconeix l'èxit del'Hyman Otor.
El primer cop que es va utilitzar un desfibril·lador en un humà va ser l'any 1947, de la mà deClaude Beck un professor de cirurgia a la Case Western Reserve University que considerava quea vegades la fibril·lació ventricular s'esdevenia en cors essencialment sans. Beck va emprar latècnica amb èxit per primer cop en un nen de 14 anys que es va sotmetre a una operació perresoldre un defecte congènit al seu pit. Se li obrí la caixa toràcica, i es va aplicar un massatgecardíac manual durant 45 minuts fins que va arribar el desfibril·lador. Beck va posar electrodesinterns a cada costat del cor i, amb l'ajut d'un fàrmac antiarrítmies, va aconseguir que el correcuperés un ritme sinusal normal.
Aquests desfibril·ladors primitius utilitzaven el corrent altern que prenien d'un endoll,transformada dels 110-240 Volts de la xarxa elèctrica pública a entre 300 i 1000 Volts, que erenaplicats al cor mitjançant electrodes en forma de pala. la tècnica sovint no era efectiva perrevertir la fibril·lació ventricular, i estudis morfològics post mortem revelaven danys a lescèl·lules del miocardi. Aquests aparells, dotats d'un transformador de grans dimensions, erendifícils de transportar, i acostumaven a ser grans aparells que es desplaçaven sobre rodes.
El desfibril·lador
Models de DEA
Desfibril·lador extern automàtic
Un desfibril·lador extern automàtic (DEA) és un aparell electrònic portàtil(producte sanitari) que diagnostica i tracta l'aturada cardiorespiratòria (que esdetecta quan una persona està inconscient i no respira normalment) causada peruna fibril·lació ventricular (llavors el cor té una activitat elèctrica alterada queprovoca que no hi hagi efectivitat mecànica) o una taquicàrdia ventricular sensepols (en què hi ha activitat elèctrica i en aquest cas el bombament sanguini ésineficaç). Aquest aparell genera una descàrrega elèctrica que aplicada abans delsdeu minuts de l'aturada cardiorespiratòria pot reactivar la funció cardíaca.Sincronitzat amb l’electrocardiògraf, col·locant els elèctrodes sobre la caixatoràcica, provoca una descàrrega de corrent continu a una tensió de 200 a 400volts durant unes mil·lèsimes de segon
Aquests aparells, a causa de la seva simplicitat, permeten que socorristes opersones inexperts siguin capaces d'utilitzar-los amb èxit, ja que facilita lesindicacions de forma verbal.
Col·locació de les
plaques del DEA
El 2012, la Generalitat de Catalunya va establir els requisits per a la
instal·lació i ús de desfibril·ladors externs fora de l'àmbit sanitari. De fet, a
partir del 7 de gener del 2014 la Generalitat de Catalunya obligarà a
determinats tipus d'instal·lacions públiques i privades a disposar d'un DEA i de
personal autoritzat pel seu ús. Entre aquests espais hi ha estacions i
intercanviadors de passatgers, establiments d'ús educatiu, llars d'infants,
cinemes, auditoris, teatres municipals i qualsevol instal·lació, pública o
privada, amb una capacitat superior a 500 persones.
Actualment hi ha diverses empreses que es dediquen al subministrament
d'aquests aparells i la formació bàsica de personal per tal d'utilitzar-los amb
facilitat.
Models de DEA
Web interessant
http://dea.cat/cardioproteccio/
Web d’espais cardioprotegits de Catalunya.
Que consultin on hi ha DEA’s a la seva ciutat/població
Cristina Vilaró de la UdG, gratuït, demostració de funcionament
desfibril·lador a les escoles
L’APARELL CIRCULATORI1. EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
2.1) ELS VASOS SANGUINIS2.2) LA SANG2.3) EL COR2.4) EL FUNCIONAMENT DEL COR2.5) LA DOBLE CIRCULACIÓ
2. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC3. EL MEDI INTERN4. MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI
1. EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
� Distribueix els nutrients i l’oxigen per tot l’organisme, i recull els productes d’excreció del metabolisme cel�lular i els duu fins als òrgans encarregats de la seva eliminació.
� A les persones, igual que a la resta de vertebrats, està format per:
� A) Vasos sanguinis� B) Sang� C) Cor
1.1. Els vasos sanguinis� Conductes pels que circula la sang per tot l’organisme
� N’hi ha de 3 tipus:
1. Artèries:� Duen la sang del cor fins als òrgans. � Les seves parets són gruixudes, resistents i elàstiques per poder
suportar l’elevada pressió amb la que circula la sang impulsada pel cor.� Normalment duen sang rica en oxigen
2. Venes: � Duen la sang dels òrgans fins al cor. � Les seves parets són més fines i menys elàstiques que les de les
artèries, ja que la sang hi circula amb menys pressió. � Al seu interior hi ha unes vàlvules que faciliten l’ascens de la sang i
n’eviten el seu retrocés.� Normalment duen sang rica en CO2 (desoxigenada)
3. Capilars: � Vasos microscòpics que, com una xarxa, uneixen les terminacions
de les artèries amb l’inici de les venes. � A través de les seves fines parets epitelials es produeix l’intercanvi
de nutrients, oxígen i diòxid de carboni i productes d’excreció amb les cèl�lules de tot el cos.
1.2. La sang� Líquid viscós, de color vermell i gust salat que circular per l’interior dels
vasos sanguinis� Una persona adulta i sana té uns 5 litres de sang (8% del pes corporal). El
volum sanguini varia en funció de l’edat, sexe, alçada i pes
� La sang intervé en diferents funcions:
� Nutrició: transporta els nutrients des de l’aparell digestiu fins a totes les cèl�lules de l’organisme
� Respiració: condueix l’oxigen des dels pulmons fins a les cèl�lules i el diòxid de carboni dels de les cèl�lules als pulmons
� Excreció: recull els residus produïts per les cèl�lules i els condueix a l’aparell excretor, per a que puguin ser eliminats a l’exterior
� Defensa: transporta les cèl�lules de defensa de l’organisme� Regulació tèrmica: intervé en la regulació de la temperatura corporal
1.2. La sang� Composició de la sang:
� Plasma: líquid de color grogós constituït en un 90% per aigua. S’hi troben dissoltes moltes substàncies, entre les que destaquen diferents proteïnes, glúcids, lípids, sals minerals i gasos (oxigen, diòxid de carboni i nitrogen).
� Cèl�lules sanguínies: deriven de les cèl�lules que es troben a la medul�la òssia vermella, que es troba dins els ossos
� Glòbuls vermells o eritròcits� Glòbuls blancs o leucòcits� Plaquetes o trombòcits
1.2. La sang� Cèl�lules sanguínies:
1. Glòbuls vermells o eritròcits: � petites cèl�lules sense nucli, en forma de disc.� elàstiques i deformables, el que els permet traspassar fins i tot els
capil�lars més fins. � el color vermell és degut a una proteïna anomenada hemoglobina,
capaç de captar i alliberar oxigen. � la seva funció és transportar oxigen des dels pulmons fins a les
cèl�lules i eliminar el diòxid de carboni produït per les cèl�lules. � representen el 45% del volum de sang.
2. Glòbuls blancs o leucòcits: � cèl�lules amb nucli, de forma irregular, gairebé transparents i més
grans que els eritròcits. � poden ser de sis tipus: neutròfils, eosinòfils, basòfils, limfòcits,
monocits i megacariocits. � tenen funció defensiva contra les infeccions.
3. Plaquetes o trombòcits: � fragments cel�lulars sense nucli procedents dels megacariocits. � intervenen en els processos de coagulació de la sang.
1.2. El cor� Òrgan musculós de mida d’un puny, situat al tòrax,
entre els pulmons i lleugerament cap a l’esquerra, encarregat d’impulsar la sang a través dels vasos sanguinis per tot l’aparell circulatori
� Les parets del cor estan formades per teixit muscular, anomenat miocardi, responsable de la contraccióinvoluntària d’aquest
� L’interior del cor està dividit en dues meitats, la dreta i l’esquerra, separats per un tabic musculós que impedeix la seva comunicació
� Cada meitat consta de dues càmeres comunicades entre sí: una superior o aurícula, i una inferior o ventricle
� Les parets dels ventricles són més gruixudes que les de les aurícules, ja que impulsen la sang des del cor fins a la resta del cor
1.3. El cor
� Les aurícules i ventricles es comuniquen a través de les vàlvules aurículo-ventriculars. Aquestes són:
� Vàlvula mitral o bicúspide: comunica aurícula i ventricle esquerres. Formada per dues membranes
� Vàlvula tricúspide: comunica aurícula i ventricle drets. Formada per tres membranes
� Les vàlvules s’obren i tanquen permetent el pas de la sang des de les aurícules cap als ventricles. Per tant, la seva funció és evitar el retorn del corrent sanguini, que
esdevé així unidireccional.
1.3. El cor� A les aurícules hi arriben les venes:
� A l’aurícula esquerra hi arriben quatre venes pulmonars, dues de cada pulmó
� A l’aurícula dreta hi arriben dues venes caves, una superior i una inferior, amb sang de tot el cos.
� Dels ventricles surten les artèries:� Del ventricle dret surt l’artèria
pulmonar, que es bifurca en dos (cadascuna du la sang a un pulmó).
� La vàlvula sigmoidea pulmonar, situada a l’inici de l’artèria pumonar, s’obre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle dret per l’artèria pulmonar cap als pulmons.
� Del ventricle esquerre surt l’artèria aorta, que impulsa la sang a la resta del cos.
� La vàlvula sigmoidea aòrtica, situada a l’inici de l’artèria aorta, sobre per la contracció dels ventricles, per deixar sortir la sang del ventricle esquerre per l’artèria aorta cap a la resta del cos.
1. EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
Aparell circulatori sanguini
1.4. El funcionament del cor� El cor actua com una bomba aspiradora i impulsora de la sang,
que la fa circular pels vasos sanguinis.
� Per a fer circular la sang realitza dos grans moviments: un de relaxació o diàstole (es carrega de sang) i un de contracció o sístole (impulsa la sang) que originen el bateccardíac.
� El cor batega rítmicament unes 70 vegades per minut en condicions normals (de 60 a 100 és normal).
� Els esportistes solen tenir poques pulsacions per minut.
1.4. El funcionament del cor� El cicle cardíac és tota la seqüència de moviments de contracció i dilatació del cor.
� Consta de:1. Diàstole auricular: La sang de les diferents parts del cos entra al cor.
-A l’aurícula dreta hi entra per les venes caves, i a l’aurícula esquerra a través de les venes pulmonars.
-Les aurícules es dilaten, mentre les vàlvules mitral i tricúspideestan tancades (no deixen passar la sang als ventricles)
1.4. El funcionament del cor� 2. Sístole auricular: Les aurícules es contrauen.
- S’obren les vàlvules mitral i tricúspide i passa la sang als ventricles.
� 3. Diàstole ventricular: Els ventricles s’inflen al rebre la sang de les aurícules.
- Les vàlvules sigmoideesromanen tancades, impedint que la sang de les artèries entri als ventricles.
1.4. El funcionament del cor� 4. Sístole ventricular: Els ventricles es contrauen i les vàlvules sigmoidees s’obren.
- La sang és impulsada del ventricles esquerre cap a l’artèria aorta, i des del ventricle dret a l’artèria pulmonar.
- Les vàlvules mitral i tricúspideromanen tancades per a que la sang no torni a les aurícules.
- Quan la sang ha passat a les artèries, les vàlvules sigmoideeses tanquen, el que impedeix que aquesta retorni als ventricles.
Els moviments de sístole i diàstole
succeeixen alhora. Així hi ha un
bombeig continu, sense que el cor
es quedi sense sang en cap
moment.
1.4. El funcionament del corEls moviments de sístole i diàstole succeeixen alhora. Així hi ha un bombeig continu, sense
que el cor es quedi sense sang en cap moment.
www.menorcaweb.net/cnaturals/aula/activitats/cor/cor.htm
veure animació diàstole-sístole
1.5. La doble circulació� La circulació sanguínia a les persones és tancada, doble i completa. � Tancada perquè la sang viatja sempre per l'interior d'unstubs tancats.
� Doble perquè en el seu recorregut complert, la sang passadues vegades pel cor, establint-se dos circuits: un, el pulmonar o menor, la missió del qual és la renovació de l'oxigen de la sang i, per altra banda, el general o majorque connecta la resta d'òrgans del cos.
� Completa perquè hi ha una completa separació entre la sang rica en oxigen amb la sang rica en CO2.
1.5. La doble circulació� En el cos hi ha dos circuits sanguinisdiferents: el pulmonar o menor i el general o major.
CIRCUITO GENERAL
Pulmons
Resta d’organs
del cos
1.5. La doble circulació� En el circuit pulmonar o menor, la sang va del cor als pulmons, i dels pulmons al cor.
� La sang carregada de diòxid de carboni, recollida de tots els òrgans, arriba a l’aurícula dreta per les venes caves(del circuit general).
� D’allà passa al ventricle dret, d’on surt cap als pulmons per l’artèria pulmonar.
� Als pulmons, la sang expulsa el diòxid de carboni i absorbeix l'oxigen de l'aire.
� Un cop realitzat l’intercanvi, la sang és transportada per les venes pulmonarsfins l’aurícula esquerra.
CIRCUITO GENERAL
1.5. La doble circulació� En el circuit general o major, la sang va del cor cap als diferents òrgans i torna de nou al cor. � En el circuit general, la sang proporciona substàncies nutritives i oxigen a les cèl�lules per a que puguin dur a terme les seves funcions i recull les substàncies residuals i diòxidde carboni que aquestes generen.
CIRCUITO GENERAL
1.5. La doble circulació� La sang carregada d’oxigen,
que es troba a l’aurícula esquerra, passa al ventricle esquerre.
� D’allà és impulsada, a través de l’artèria aorta, cap a tots els òrgans i, a través dels capilars es reparteix l’oxigen i nutrients i es recull el diòxid de carboni i substàncies residuals.
� Aquesta sang carregada de diòxid de carboni, passa delscapilars a les venes i entra a l’aurícula dreta a través de les venes cava.� La vena cava superior recull la
sang de cap, braços i la parettoràcica
� La vena cava inferior recull la sang de la resta del cos.
CIRCUITO GENERAL
1.5. La doble circulació� En el circuit general, les artèries transporten sang rica en oxigen i les
venes sang rica en CO2 i pobra en O2. � En el cas del circuit pulmonar o menor, són les venes les que
transporten sang rica en oxigen, i les artèries sang rica en CO2 i pobra en O2.
CIRCUITO GENERAL
1.5. La doble circulació� Exercici:
� A), b) i C) exercici 38 pàgina 113
1.5. La doble circulació� Solució:
� Part 38, pàg. 113� A) Les venes duen sempre, sense excepcions, sang rica en CO2.
� FALS: les venes pulmonars, en el circuit pulmonar, duen sang rica en oxigen dels pulmons al cor. En el cas del circuit general o major, l’afirmació és correcta.
� B) Les aurícules expulsen sang del cor � FALS: la sang arriba a les aurícules, després passa als ventricles, i d’allà és expulsada cap
a la resta del cos.
� C) Les artèries arriben a totes les cèl�lules de l’organisme � FALS: les artèries arriben a tots els òrgans, però aquestes, en cada teixit, es converteixen
en vasos més fins (capil�lars), que són els que arriben a les cèl�lules
2. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
� S’encarrega de recollir l’excés de líquid que queda entre les cèl�lules (limfa), retornant-lo a la sang a través dels vasos limfàtics, a més de transportar els greixos que s’absorbeixen a l’intestí.
� Està format pels següent òrgans:
� A) Capil�lars limfàtics
� B) Vasos limfàtics
� C) Ganglis limfàtics
2. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
� A) Capil�lars limfàtics: petits vasos molt fins distribuïts per tots els teixits. S’encarreguen de recollir el líquid intersticial (limfa)
� B) Vasos limfàtics: vasos d’estructura semblant a les venes, ja que contenen unes vàlvules que només permeten la circulació en una direcció. Resulten de la confluència de capil�lars limfàtics. Desemboquen en el sistema circulatori sanguini, al que aboquen el seu contingut.
� C) Ganglis limfàtics: petits eixamplaments dels vasos limfàtics, on s’eliminen les substàncies estranyes i els microorganismes de la limfa, per evitar que entrin a la sang. Són també centres de formació i maduració dels limfòcits, glòbuls blancs que ens defensen de les infeccions. Són abundants en aixelles, engonals, coll i al voltant d’orelles.
� La limfa només circula en una direcció, i avança impulsada per les contraccions dels vasos limfàtics, els moviments respiratoris del tòrax i per la força de la gravetat.
3. EL MEDI INTERN � Conjunt de líquids que rodegen les cèl�lules d’un organisme.� Està format per:
� a) líquid intersticial: líquid amb funcions defensiva i nutritiva que hi ha entre les cèl�lules. S’origina a partir de la sang filtrada a través de les parets dels capil�lars.
� b) Sang: mitjà de transport de substàncies que discorren per l’interior dels vasos sanguinis.
� c) Limfa: líquid que es forma a partir de l’excés de líquid intersticial i que circula pels vasos limfàtics.
� El medi intern s’ha de mantenir constant en composició i temperatura (homeostasi)
4. MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORILes malalties que afecten al cor i als vasos
sanguinis reben el nom de malalties cardiovasculars. Per exemple...
� Arteriosclerosi: enduriment de les artèries a causa del dipòsit de greixos i colesterol a les seves parets internes. Això disminueix el seu diàmetre i per tant el pas de la sang. � Trombosi: quan el greix forma coàguls i
s’allibera (trombe), aquest pot arribar a òrgans vitals, com el cor, cervell o pulmons, bloquejant el rec sanguini.
� Angor (angina de pit): el tromboalliberat tapona de manera parcial una artèria coronària (que alimenta el cor). El flux sanguini s’interromp parcialment. El cor es veu obligat a fer un sobreesforç. Fa mal però no provoca lesió.
� Infart de miocardi: el trombo alliberat tapona totalment una artèria coronària. En aquest cas, el flux sanguini s’interromp totalment. Produeix molt dolor i es produeix una lesió irrecuperable, fins i tot la mort.
4. MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI� Hipertensió: Tensió arterial alta=Pressió sanguínia
alta. La vasoconstricció degut a nervis, fred, arteriosclerosi fa que la sang circuli a més pressió. Consells: no prendre sal, cafè ni greixos. Tranquil�litat.
� Hipotensió: Tensió arterial baixa=Pressió sanguínia baixa. Es relaxa el múscul de les artèries, es dilata, i la sang circula a menys pressió. No és perillós, però pot causar molèsties com mareig. Consells: beure molta aigua, begudes isotòniques, menjar més sal.� Una tensió arterial normal és de 120 mm Hg de màxima i 80 mm
Hg de mínima. El cor exerceix una pressió màxima de 120 durant la sístole, i de 80 durant la diàstole (la pressió del cor és la mateixa que la de les artèries).
� La TA ve determinada per dos factors principals: la quantitat desang i el gruix de les artèries. En general, quant més volum de sang i menor el diàmetre de les artèries, major TA.
� Consells: fer esport, tenir una bona alimentació(l’excés de greixos i pes augmenta el risc d’infart), no fumar (la nicotina endureix les parets arterials), etc.
Exercici
� Per parelles:� Preneu-vos les pulsacions:
� Amb els dits índex i cor al braó, comptau les pulsacions que teniu durant 1 minut. També ho podeu fer a l’artèria caròtida (coll)
� El batec del cor es repeteix per minut en estat de repòs...(exercici 41 pàg. 113)
� Ara, feu exercici físic (salteu damunt els vostres peus, al mateix lloc on sou, 10 vegades), i torneu a repetir l’experiment
� Quina diferència hi ha entre pulsacions en repòs i després de l’activitat física? Quina és major? Per què?
Exercici
� Solució:� Durant els períodes de repòs el cor té aproximadament70 pulsacions por minut, i en aquest interval bombejaaproximadament cinc litres de sang.
� El cor té un paper important en la regulació de la quantitat de sang que ha de ser bombejada en un període de temps determina. La quantitat de sangimpulsada pol cor augmenta amb l’exercici físic.
� El cor bat amb més freqüència quan les nostres cèl�lules, sobretot les musculars, necessiten més aport d’oxigen i nutrients (sucres…).
� El pols el notam a les artèries, no a les venes (la sangcircula a més pressió per les artèries)
� Si ens feim un tall molt profunt, com podem saber si hem tocat una vena o una artèria?
Resum
1. EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI
1.1) ELS VASOS SANGUINIS - Format per artèries, venes i capil�lars
1.2) LA SANG- Diverses funcions: nutrició, respiració, excreció... - Formada per plasma + cèl�lules sanguínies (glòbuls blancs, glòbuls vermells i plaquetes)
1.3) EL COR- Funció: impulsar la sang- Anatomia: aurícula, ventricle, vàlvula mitral, vàlvula tricúspide...
1.4) EL FUNCIONAMENT DEL COR- Moviments de sístole (contracció) i diàstole (relaxació)
1.5) LA DOBLE CIRCULACIÓ- Tancada, doble i completa- Circuit pulmonar i circuit general
Resum
2. EL SISTEMA CIRCULATORI LIMFÀTIC
- Recull la limfa i alguns greixos i ho retornen a la sang - Format per capil�lars limfàtics, vasos limfàtics i ganglis limfàtics
3. EL MEDI INTERN- sang, limfa i líquid intersticial
4. MALALTIES DEL SISTEMA CIRCULATORI
- Arteriosclerosi (trombosi, angina de pit, infart de miocardi)- Hipertensió, hipotensió- Consells
Eva Martínez León CAI A GRUP 2
PulsioximetriaÉs la mesura i l'enregistrament de la concentració d'oxigen en sang capil·lar.
A qui va dirigida la tècnica?Es recomenable en situacion on l'oxigenació del pacient pot esser inestable, com ara la U.C.I o bé en el departament d'urgencies d'un hospital.També s'utilitza la técnica per a la evaluació de pacients crónics en atenció primaria.
Material i instrumental
• Guants• Pulsioximetre
Abans d'iniciar la prova caldrà saber que:Els pacients haurán d'estar informats previament que per a la realització d'aquesta prova, han de portar les mans netes i lliures d'esmalts a les ungles.
Protocol d'utilització d'un pulsiometre
1. Preparar tot el material necessari.2. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants.3. Informar al pacient del procediment.4. Col·locar el dit index a la zona corresponent de l'aparell. 5. Esperar a que la maquina obtingui els valors 6. Anotar aquests en la seva història clínica (la del pacient)
Hospital Universitario Ramón y Cajal
Dirección Enfermera
NORMAS DE CUMPLIMENTACIÓN REGISTROS ENFERMEROS
Comisión de Calidad de Enfermería octubre 2006 Pág. 1 de 3
GGRRÁÁFFIICCAA EENNFFEERRMMEERRAA
I. OBJETIVO
Registrar las constantes vitales y balance de líquidos.
II. DESCRIPCIÓN DE LOS APARTADOS
En este registro, el anverso y reverso tienen la misma configuración, salvo en la identificación
del registro y del Hospital que figura en el anverso.
II.A. ANVERSO.
En el anverso del registro de gráfica enfermera, se pueden identificar cinco bloques:
• Bloque 1 : Anagrama del Hospital, identificación del paciente e identificación del
registro.
• Bloque 2 : Identificación de unidad, interfono, cama, gráfica nº, año, mes y alergias.
• Bloque 3 : Fecha/día de hospitalización, peso, talla, dieta, oxígeno, índice de Norton
y niveles de dependencia.
• Bloque 4 : Registro de las constantes vitales.
• Bloque 5 : Identificación del balance, ingresos, pérdidas y balance total.
Hospital Universitario Ramón y Cajal
Dirección Enfermera
NORMAS DE CUMPLIMENTACIÓN REGISTROS ENFERMEROS
Comisión de Calidad de Enfermería octubre 2006 Pág. 2 de 3
Bloque 1:
- Anagrama del Hospital : en el espacio superior izquierdo del registro, figura el
anagrama del Hospital.
- Identificación del Paciente : en este apartado, situado en el ángulo superior
derecho, se coloca una pegatina actual del paciente o en su defecto, se le identificará
con: nombre, apellidos, nº de historia y teléfono de contacto.
- Identificación del Registro : figura el nombre del registro “Gráfica Enfermera”.
Bloque 2:
- Unidad : se reflejará la unidad en la cual está ingresado el paciente, con el nombre de
dicha unidad y la localización en el Hospital (ejemplo: Psiquiatría 8ª C/C).
- Tlf .: se identificará el nº de interfono o de teléfono de la unidad.
- Cama: se anotará el nº de habitación que ocupa el paciente, así como el nº de cama
si procede (ejemplo: 935-2).
- Gráfica nº : se anotará el número ordinal que corresponda.
- Año y mes : se anotará el que corresponda al ingreso.
- Alergias : se pondrá un aspa en el cuadro NO CONOCIDAS, cuando no se hayan
identificado por el paciente o la enfermera. Se cumplimentará la casilla del SI A:, con
un aspa en el recuadro, en color rojo y se identificarán las citadas alergias
(medicamentos, alimentos, contacto, etc.).
Hospital Universitario Ramón y Cajal
Dirección Enfermera
NORMAS DE CUMPLIMENTACIÓN REGISTROS ENFERMEROS
Comisión de Calidad de Enfermería octubre 2006 Pág. 3 de 3
Bloque 3:
- Fecha/Día de hospitalización : se anotará la que identifique al día del registro de
datos y a continuación, separado por la línea discontinua, el nº ordinal que
corresponde a su hospitalización, éste último anotado en rojo.
- Peso/Talla : se reflejará el peso en Kg. y la talla en cm.
- Dieta : se identificará la dieta y el código de dietética.
- Oxígeno : se anotará porcentaje y caudal de O2.
- Índice de Norton : se reflejará el valor según la escala.
- Nivel de dependencia : se reflejará el nivel que corresponda al paciente.
Bloque 4:
- Constantes vitales : en el espacio milimetrado se anotarán las constantes tomando
como valores de referencia las columnas en el espacio diferenciado a la izquierda.
Está subdividido cada día en tres espacios que corresponden a los turnos de
mañana, tarde y noche:
1. Respiración : se reflejará con un punto negro, que identifique su valor, uniéndose
con su correlativo y con el mismo color.
2. Tensión : se reflejará con una flecha vertical de color verde, que se abrirá en la
sistólica y se cerrará en la diastólica.
3. Pulso : se reflejará con un punto azul, que identifique su valor, uniéndose con su
correlativo y con el mismo color.
4. Temperatura : se reflejará con un punto rojo, que identifique su valor, uniéndose
con su correlativo con el mismo color.
No se debe anotar ninguna constante en valor numéri co .
Hospital Universitario Ramón y Cajal
Dirección Enfermera
NORMAS DE CUMPLIMENTACIÓN REGISTROS ENFERMEROS
Comisión de Calidad de Enfermería octubre 2006 Pág. 4 de 3
Bloque 5:
- Ingresos : se reflejarán los aportes realizados al paciente y que contribuyan a realizar
el balance. Los registros de fluidos : se anotará la cantidad expresada en cc. de los
fluidos administrados. Transfusiones : se anotarán en rojo, especificando el tipo de
producto. La ingesta : se anotarán los cc. que correspondan en la hora administrada.
Entradas : se anotará la suma de ingresos en cc.
- Pérdidas : se reflejarán las salidas de líquidos expresadas en cc. por las vías
mencionadas (vómitos, aspiración, diuresis, heces y drenajes); en el sudor, se estima
la pérdida normal en 24 horas de 1.000 cc., en caso de estar alterada se seguirá la
siguiente regla:
A. Sudoración leve, (gotas en la frente): se sumarán 300 cc.
B. Sudoración moderada, (cabello mojado): se sumarán 600 cc.
C. Sudoración profusa, (sábanas mojadas): se sumarán de 1.000 a 2.000 cc.
D. También varía en caso de taquipnea y fiebre.
Salidas : se anotará la suma de pérdidas en cc.
- Balance : se expresará con números y con signos “+ y -”, el resultado del balance en
cc.
1º Apellido: …………………………………………………………..……..
2º Apellido: ………………………………………………………….………
GRAFICA ENFERMERA
Nombre: ……………………………
Cama: ……………………………….
Edad: …………………….. Teléfono:
Nº HISTORIA
Servicio: ………………………..
………………………………….
UNIDAD …………………………………………. ITT/TLF ……………. CAMA ………… GRAFICA Nº…..........
AÑO …………… Mes ……………………… ALERGIA : � NO CONOCIDAS � SI A ………………………..
Fecha/Día Hospitalización
Peso – Talla
Dieta
Oxígeno
Índice Norton
Nivel dependencia
50
270
140
40
R TA P T
40 220 120 39
30 170 110 38
20
120
100
37
10 70 80 36
5 20 60 35
Suero Salino
Trasfusiones
Ingesta
Entradas. TOTAL:
Diuresis
Vómitos – Asp.
Sudor
Expectoración
Deposiciones Drenajes A B C
Salidas. TOTAL:
Balance
UNIDAD …………………………………………. ITT/TLF ……………. CAMA ………… GRAFICA Nº…..........
AÑO …………… Mes ……………………… ALERGIA : � NO CONOCIDAS � SI A ………………………..
Fecha/Día Hospitalización
Peso – Talla
Dieta
Oxígeno
Índice Norton
Nivel dependencia
50
270
140
40
R TA P T
40 220 120 39
30 170 110 38
20
120
100
37
10 70 80 36
5 20 60 35
Suero Salino
Trasfusiones
Ingesta
Entradas. TOTAL:
Diuresis
Vómitos – Asp.
Sudor
Expectoración
Deposiciones Drenajes A B C
Salidas. TOTAL:
Balance
SUMARIO
■ Descripción de los
apartados de una gráfica
■ Tipos de gráficas
■ Formas de cumplimentar
una gráfica
■ Representación
de constantes vitales
Hojas de registro.Gráficas de hospitalización88u
ni
da
d
OBJETIVOS
·· Describir los apartados que forman parte de una gráfica.
·· Registrar las actividades y datos numéricos de las constantes
vitales de un paciente.
·· Identificar los factores que afectan al equilibrio hídrico
del paciente.
·· Realizar la valoración del balance hídrico de un paciente.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 176
117777117777Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
1 >> Introducción
LLaa ggrrááffiiccaa hhoossppiittaallaarriiaa eess uunn ddooccuummeennttoo ccllíínniiccoo qquuee rreeccooppiillaa ddaattoossddee uunn ppaacciieennttee..
Representa la relación que estos datos u observaciones tienen entre sí yaporta información rápida y precisa sobre la evolución del paciente.
Es un elemento que forma parte de la historia clínica del enfermo y que,por lo tanto, está sujeta a la LOPD (Ley Orgánica de Protección de Datos)en cuanto a confidencialidad, custodia y conservación de la misma.
Cada centro hospitalario diseña los modelos o formatos más acordes a losservicios a los que va destinada (Figura 8.1).
8.1. Ejemplo de modelo de gráfica de hospitalización.
8.2. La gráfica hospitalaria es undocumento clínico que recopila datosde un paciente.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 177
117788117788
2 >> Descripción de los apartados de una gráfica
Las gráficas se configuran atendiendo a las necesidades de cada unidad deun centro sanitario, pero en general todas constan de los siguientes apar-tados: datos identificativos, representación de las constantes vitales, regis-tro de balance de entradas y salidas y otros registros.
2.1 > Datos identificativos
En este apartado se registran los datos de filiación del paciente y los refe-rentes al centro y la unidad de hospitalización. Las partes más habitualesque suelen registrarse son (Figura 8.3):
Anagrama del hospital.Identificación del paciente: nombre y apellidos, teléfono, número dehistoria clínica del paciente, etc. Habitualmente estos datos vienenrecogidos en unas etiquetas codificadas que se pegan en la gráfica enel espacio destinado a la filiación del paciente.Unidad_____________, ITF/TLF_____________, cama_____________, núme-ro de gráfica.Mes y año en curso.Fecha y/o día de hospitalización. Alergias: si tiene alergias a medicamentos, alimentos, etc. Se registrade forma visible y, si no tiene, se suele registrar con las siglas N/C (noconocidas).
6
5
4
3
2
1
2.2 > Representación de las constantes vitales
Este apartado dispone de una cuadrícula donde registrar las constantesvitales. Está graduada en intervalos para representar los valores de cadaconstante y dispone así mismo de escalas de referencia para cada cons-tante, representadas por las siglas R, TA, P y T (respiración, tensión arte-rial, pulso y temperatura).
La cuadrícula de constantes presenta divisiones verticales que separanlos días y los turnos de mañana, tarde y noche (M-T-N), así como divi-siones horizontales de dos tipos: unas líneas gruesas que marcan losparámetros que aparecen en las distintas escalas de constantes y unaslíneas más finas para representar valores comprendidos entre esos inter-valos.
El valor de cada intervalo en una gráfica será distinto según el diseño yla constante a tratar.
Soporte informático de la gráfica
Actualmente el soporte papel habitualde la gráfica está siendo sustituido porsoporte informático, por medio dediversos programas que representangráficas en un monitor de ordenador yque permiten guardar, recuperar oimprimir los datos siempre que seanecesario.
8.3. Ejemplo del apartado de datos identificativos de una gráfica hospitalaria.
21
3
4 6
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 178
117799117799Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
Para calcular en la gráfica de la Figura 8.4 los valores de los intervalos para la temperatura y el pulso (verel recuadro amarillo de la Figura 8.4), se hará de la siguiente manera:
– Valor de cada división de la T = 37 ºC - 36 ºC = 1 ºC 1 ºC / 5 (espacios) = 0,2 ºC para cada intervaloen esta gráfica.
– Valor de cada división del P = 100 lpm – 80 lpm = 20 lpm 20 lpm / 5 (espacios) = 4 lpm.
Los rangos de representación de las constantes vitales más utilizados en los modelos de gráficas son:
– Respiración (R): entre 5 y 50 respiraciones por minuto.– Tensión arterial (TA): entre 20 y 270 mmHg.– Pulso (P): entre 60 y 140 pulsaciones por minuto.– Temperatura (T): entre 35 y 40 grados centígrados.
Ejemplos
Para calcular el valor de las divisiones intermedias de los distintos paráme-tros, se resta a uno de los valores dados en la escala el dato inferior marca-do en la línea horizontal gruesa y el número resultante se divide entre elnúmero de espacios comprendidos entre las dos líneas gruesas (Figura 8.4).
8.4. Ejemplo del apartado de representación de constantes vitales de una gráfica hospitalaria.
2.3 > Registro de balance de entradas y salidas
En este apartado se registran por un lado todos los aportes que se le hanadministrado al paciente y, por otro, todas las salidas o pérdidas delmismo.
En su parte final, dispone de un espacio para anotar la diferencia entre lasentradas y las salidas por turnos o por días. Los datos más habituales queaparecen en este apartado son:
– Ingesta del paciente en cada turno (en cc). – Dieta codificada.– Volumen total de líquidos ingeridos y eliminados durante 24 horas.– Líquidos perfundidos (sueros, transfusiones, etc.).– Balances diarios y acumulados (Figura 8.5).
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 179
118800118800
2.4 > Registros varios
Este apartado incluye cualquier otro dato importante que no esté registra-do en los apartados anteriores.
Puede ser muy variado, pero los datos más habituales son:
– Peso y talla. – Dieta.– Oxígeno.– Índice de Norton.– Nivel de dependencia.– Exploraciones especiales (Figura 8.7).
8.5. Ejemplo del apartado de registro de entradas y salidas de una gráfica hospitalaria.
8.7. Ejemplo del apartado de registros varios y salidas de una gráfica hospitalaria.
8.6. En el apartado de registrosvarios incluiremos cualquier datoimportante no reflejado en apartadosanteriores.
Además de estos datos que aparecen habitualmente, en ocasiones hay unapartado específico para:
– Terapéutica: se deben especificar en los turnos de M-T-N y, mediantecódigos, los medicamentos, vías de administración, dosis prescritas yhorarios de administración de la medicación.
– Evolución y plan de cuidados de enfermería. – Observaciones y actividades que no estén reflejadas en el registro.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 180
3 >> Tipos de gráficas
Hay diversos tipos de gráficas hospitalarias que, en términos generales,podemos clasificar en ordinarias y especiales.
3.1 > Gráficas ordinarias
Registran los valores obtenidos en dos o tres turnos (M-T-N). Su formatopermite que el registro pueda efectuarse en un período semanal (gráfi-ca semanal) o mensual (gráfica mensual). Los registros más frecuentesen estas gráficas son los descritos en los apartados anteriores.
3.2 > Gráficas especiales
Destinadas a recopilar datos de pacientes que necesitan estar controladosmás exhaustivamente de lo habitual porque su estado de salud lo requie-ra. Son gráficas horarias, para un solo día, que tratan de aportar la máxi-ma información. Se utilizan en las unidades de cuidados intensivos (UCI),urgencias, quirófanos, salas de reanimación y unidades de diálisis.
Los registros más frecuentes en estas gráficas son (Figura 8.8):
– Constantes vitales: tensión arterial, pulso, temperatura, respiración,presión venosa central (PVC).
– Balance de líquidos. – Nivel de conciencia y pupilas.– Analíticas.– Medicación.– Control de vías, catéteres, sondas y drenajes.– Parámetros del respirador.– Cualquier parámetro importante para la unidad que diseñó la gráfica.
118811118811Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
Situaciones no habituales
Si se producen situaciones que no sonhabituales, por ejemplo cuando elpaciente esté en ayunas, se deberegistrar y especificar el motivo (pre-paración para quirófano, petición depruebas analíticas, etc.).
8.8. Ejemplo de gráfica especial. Cuidados intensivos.
Firma de la gráfica
Es importante que la firma del profe-sional sanitario sea legible en las gráfi-cas o documentos que registren lasactividades realizadas por él en elámbito sanitario.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 181
Color Abreviatura Representación Escala
Temperatura Rojo T Puntos de 35 a 40
Pulso Azul P Puntos o cruces de 60 a 140
Respiración Negro R Puntos o aspas de 5 a 50
Tensión arterial Verde TA Líneas de 20 a 270
Las constantes vitales y otros datos de lagráfica se registran con los colores y la sim-bología de cada centro sanitario, si bien losmás frecuentes son los representados en latabla inferior y en la Figura 8.10.
Estos parámetros pueden ser modificados o suprimidos por otros a criteriode cada hospital.
4 >> Registro de los datos en la gráficaclínica
Los datos de las constantes vitales se anotanrepresentadas por un punto (.) –o línea ver-tical (|), en el caso de la tensión arterial– enel espacio que le corresponda, en el turnode mañana, tarde o noche (M-T-N). Estospuntos se unen formando un gráfico querepresenta la evolución de esa constante(temperatura, pulso, respiración y tensiónarterial).
La tensión arterial se representa mediantela unión de los puntos correspondientes atensión arterial diastólica y tensión arterialsistólica, dando como resultado una línealimitada por estos puntos. La representa-ción gráfica de esta constante no será portanto un gráfico continuo, sino una suce-sión de líneas verticales y paralelas.
8.9. La TA puede representarse de forma numé-ricaen vez de lineal en algunos tipos de gráficas.
118822118822
8.10. Ejemplo de gráfica hospitalaria.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 182
118833118833Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
8.11. Ejemplo de hoja de registro de actividades de enfermería.
1·· Tómales las constantes vitales a tus compañeros o familiares y represéntalas en una gráfica ordinariarepartidas en cuatro días, en los tres turnos correspondientes.
Actividades propuestas
8.12. Cuando un dato es superior alrango de la escala presentada en lagráfica, se dibuja el punto en algúnsitio por encima de la cuadrícula dedatos y se anota el valor de formanumérica.
En la actualidad, se están empezando a utilizar hojas de registro de activi-dades específicas de auxiliares de enfermería. Los centros que las usan dis-ponen de instrucciones de cumplimentación de las mismas, con el fin deunificar criterios en el registro de datos (Figura 8.11).
En la siguiente página web del HospitalRamón y Cajal podemos encontrar todoslos registros enfermeros que se utilizancon instrucciones de cumplimentaciónwww.hrc.es/asistencia/enfermeria_registros.htm
Y en la siguiente dirección web podrásver la gráfica de auxiliar de enfermeríacon sus instrucciones www.hrc.es/p d f / a s i s t e n c i a / e n f e r m e r i a /registros/actividadae.pdf
Web
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 183
118844118844
5 >> Equilibrio hídrico
El agua es una sustancia inorgánica compuesta por dos moléculas dehidrógeno y una de oxígeno. Se considera el compuesto químico másabundante tanto en la naturaleza, como en el cuerpo humano. Constituyeentre un 50 y un 70 % del peso corporal de los individuos adultos y entreun 70 y un 80 % del peso corporal de los lactantes.
El balance de líquidos de un paciente es la diferencia que se obtiene entrelos líquidos ingeridos y los eliminados por él.
Es garantía de salud conseguir que se establezca un balance equilibradoentre los líquidos ingeridos y los eliminados. Este equilibrio no tiene porqué producirse en 24 horas, sino que se pueden compensar las gananciaso pérdidas de un día con las de otro.
Las necesidades de agua para un adulto son de 2,5 a 3 litros al día.
5.1 > Ingesta de líquidos
Los líquidos del cuerpo humano proceden de tres fuentes principales:
– Líquido ingerido: agua, zumos, etc.– Líquido procedente de los alimentos sólidos, que representa la mitad de
las necesidades de líquidos del adulto. – El agua formada por reacciones metabólicas del organismo.
En circunstancias normales, el ingreso diario total de agua es de 2 100 a 2 800 ml. Si hacemos el cálculo del ingreso total de líquidos en 24 horas,equivaldría a la siguiente distribución:
– Líquidos ingeridos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 500 ml/día.– Líquido procedente de alimentos sólidos . . . 900 a 1 000 ml/día.– Oxidación metabólica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 200 a 300 ml/día.
TTOOTTAALL .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 22 110000 aa 22 880000 mmll//ddííaa..
5.2 > Pérdidas de líquidos
El agua del cuerpo humano se pierde a través de la piel por sudoración,de los pulmones en el proceso de la respiración y de los riñones en laorina. Además, las heces también llevan un volumen mínimo de líqui-do.
La pérdida diaria total de líquidos del cuerpo humano en circunstan-cias normales es de unos 2 100 a 2 800 ml dependiendo del volumen dellíquido ingerido. El cálculo total equivaldría a la siguiente distribución:
– Orina . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 000 a 1 600 ml/día.– Heces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100 a 200 ml/día.
– Pérdidas insensibles: son las pérdidas a través de la respiración y elsudor.
Se calcula que en condiciones normales de temperatura y actividad físi-ca supone unos 1 000 ml/día.
TTOOTTAALL .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 22 110000 aa 22 880000 mmll//ddííaa..
Equilibrio hídrico: es cuando entrany salen las mismas cantidades de líqui-do del cuerpo humano.
8.13. Bandeja con la dieta de unpaciente preparada en un hospital.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 184
118855118855Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
5.3 > Factores que afectan al equilibrio de líquidos y electrolitos
Los factores más importantes que pueden modificar la cantidad de líqui-dos eliminados e ingresados son:
– Edad. Niños y bebés necesitan más líquidos y electrolitos, ya que susegresos son mayores.
– Alteraciones en la función renal.– Ingestión insuficiente, tanto de líquidos como de alimentos.– Alteraciones del tubo gastrointestinal.– Sudoración y evaporación excesivas.– Hemorragias, drenajes de heridas, quemaduras y traumatismos, etc.– Temperatura ambiente: sudoración y evaporación excesivas.– Clima. Las temperaturas elevadas favorecen el proceso de sudoración y,
como consecuencia, la eliminación excesiva de líquidos del cuerpohumano.
– Estrés. Aumenta el metabolismo celular.– Estado de salud: vómitos, diarreas y estados patológicos, como por ejem-
plo las patologías cardíacas, que pueden afectar al riego sanguíneo delos riñones y producir una disminución de los productos de desecho delmetabolismo.
– Actividad física elevada. Aumenta la pérdida de líquidos.
5.4 > Indicaciones del control de líquidos
El balance diario se realiza en todos los pacientes ingresados.Habitualmente, el control se basa en un control diario de ingesta y elimi-nación de líquidos, pero en determinadas situaciones es necesario un con-trol más exhaustivo, registrando incluso cantidades mínimas, en una grá-fica diseñada para el control de balances hídricos. Algunas de las situacio-nes que requieren un mayor control del balance de líquidos son:
– Pacientes en estado crítico (enfermedad aguda, quemaduras, etc.).– Pacientes con enfermedades crónicas tipo diabetes, cáncer, EPOC, etc.– Pacientes postoperados. – Pacientes con pérdidas abundantes de líquidos producidas por diarreas,
vómitos, fiebre elevada, etc.– Pacientes con drenajes.
5.5 > Medición de los ingresos de líquidos
En el apartado de ingresos, mediremos:
– La ingesta oral. Se mide atendiendo al volumen estimado de las racionesestándar de alimentos ingeridos. Los recipientes utilizados para conte-ner los alimentos que se distribuyen al paciente son de distintas formasy capacidades y cada centro sanitario u hospital dispone de tablas querelacionan estos volúmenes.
– Se medirán igualmente los alimentos naturales o preparados farmacéu-ticos suministrados por sonda nasogástrica.
– Sueroterapia. Se registran todas las cantidades de las distintas solucio-nes perfundidas, tanto de forma continua como las empleadas para ladisolución de medicaciones intravenosas.
Líquidos de lavado gástrico o para irrigaciones
No se contabilizan en los balanceshídricos. El control, en este caso, serealiza anotando en la hoja de evolu-ción el volumen y la hora de adminis-tración de la solución de irrigación y eldrenaje obtenido. La diferencia entreestas dos cifras es el líquido corporalque se ha eliminado.
Necesidades diarias de agua poredades
NecesidadesEdad en ml/kg/día
Hasta 1 mes. 100-150 ml/kg/día.
1 a 6 meses. 90 ml/kg/día.
6 a 18 meses. 80 ml/kg/día.
2 a 5 años. 70 ml/kg/día.
Adulto. 35-45 ml/kg/día.
8.14. El balance diario se realiza entodos los pacientes ingresados.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 185
118866118866
– Transfusiones. Si el paciente necesita la perfusión de cualquier compo-nente sanguíneo (concentrado de hematíes, plasma o plaquetas) se ano-tará en el apartado correspondiente de la gráfica.
– El balance de la ingesta oral corresponde al auxiliar de enfermería y losingresos intravenosos (sueroterapia y transfusiones) son técnicas deenfermería.
Medición de la ingesta de líquidos
·· Se realizará la medición y el registro de todos los aportes ingeridos por el paciente inmediatamentedespués de retirar la bandeja de alimentos, comprobando la cantidad real que ha tomado el paciente.
Técnica
8.15. Ejemplo de balance de ingresos.
5.6 > Medición de pérdidas de líquidos
En este apartado, se anotarán las pérdidas por:
– Diuresis.– Deposiciones.– Pérdidas insensibles (sudor y respiración).– Vómitos, drenajes, hemorragias y cualquier otra pérdida si las hubiera.
Material:
- Guantes.- Recipientes de varias graduaciones.- Hoja de registro o gráfica.
Protocolo:
1. Lavarse las manos y colocarse los guantes.2. Informar y explicarle al paciente que esté autorizado a beber libremente que debe anotar las cantidades
de líquido ingeridas cuando no esté presente el auxiliar.3. Observar y anotar la cantidad de alimento consumido al retirar la bandeja de comida.4. Registrar las cifras contabilizadas a lo largo del turno o del día. 5. Sumar las cantidades para obtener el total de ingresos realizados en el turno.6. Sumar los parciales de los tres turnos para calcular el volumen total de líquidos ingeridos en 24 horas.7. Anotar las posibles observaciones e incidencias.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 186
118877118877Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
Medida de la pérdida de líquidos
·· Se realizará la medición y el registro de todas las pérdidas que se produzcan a lo largo del día.
Protocolo:
1. Lavarse las manos y ponerse los guantes.2. Preparar el equipo.3. Informar al paciente acerca del procedimiento y pedir su colaboración.4. Registrar las perdidas procedentes de:
- Diuresis o eliminación de orina, aproximadamente 1 500 ml/día. La medición puede ser:• Diuresis total. Se recoge y se mide cada micción en un recipiente graduado, con capacidad sufi-
ciente para almacenar la orina de 24 horas, anotando al final del día el volumen total.• Diuresis parcial. Medición y registro de la orina eliminada en cada micción.
- Deposiciones: se recoge la deposición y se calcula en volumen en relación con el peso. Con ellas seeliminan de 100 a 400 ml al día. Las patologías diarreicas hacen aumentar el volumen de eliminación.
- Pérdidas insensibles. Entre sudoración y respiración se eliminan aproximadamente 1 000 ml deagua/día. En caso de fiebre o sudoración excesiva, hay que ajustar las cantidades según el protocolo del centrosanitario.
- Pérdidas relacionadas con situaciones patológicas:• Drenajes o hemorragias. El líquido drenado y/o contenido hemorrágico se recoge de la bolsa colec-
tora y se mide con una jeringa de 50 cc, si es poca cantidad, o con recipientes graduados si el dre-nado o la hemorragia son abundantes. Si no es recogido en bolsa colectora, se medirá pesando las gasas de la cura y el empapador si esnecesario.
• Vómitos. Si da tiempo a recogerlo, la medición del vomito se realiza en un recipiente graduado.En caso de que al paciente no le haya dado tiempo a avisar, se estimará el volumen.
5. Registrar las cifras contabilizadas a lo largo del turno o del día. 6. Sumar las cantidades para obtener el total de pérdidas realizadas en el turno.7. Sumar los parciales de los tres turnos para calcular el volumen total de líquidos eliminados en 24 horas.8. Anotar observaciones e incidencias.
Observaciones:- Cuando se recoge la orina, heces, material drenado, etc., se observa el aspecto y características, regis-
trándolo en la gráfica de enfermería.- Si hubiera varias bolsas de recogida de líquidos, se marcarán con un número o letra, que anotaremos en
la gráfica para poder identificar el volumen registrado con el drenaje correspondiente.- A la diferencia entre líquidos ingeridos y líquidos eliminados la denominamos balance de líquidos.- En condiciones normales, este resultado es equilibrado.- Balance positivo: en el cuerpo humano se retienen más líquidos de los que se eliminan.- Balance negativo: la eliminación de líquidos es superior a la retención de los mismos.
Técnica
Material: guantes desechables, recipientes graduados, bolsas de diuresis, drenajes, etc., y hoja deregistro o gráfica.
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 187
118888118888
Ideas clave
GRÁFICAS Y BALANCES
Ingesta Egreso y pérdida Factores que afectan
hídrico
Medición
Ingreso Pérdida
BALANCES
CRÁFICA CLÍNICA
Tipos
Ordinarias
G. semanalesG. mensuales
Especiales Constantes vitales
– Temperatura– Pulso– Respiración – Tensión arterial
– Peso– Talla– Dieta– Oxígeno– Índice de Norton
Varios
Registros gráficos de datos
- Ingesta oral- Sueroterapia- Transfusiones
- Diuresis- Heces- Pérdidas
insensibles- Vómitos- Diarreas
Registros gráfica
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 188
118899118899Unidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
Actividades finales
.: CONSOLIDACIÓN :.
1·· Recopila información en Internet acerca del equilibrio hídrico.
.: APLICACIÓN :.
2·· Identifica los valores para las siguientes constantes en la gráfica:
– Temperatura de los días: 15, 17 y 19. – Respiración de los días: 15, 16 y 20.– Pulso de los días: 14, 16 y 20. – TA de los días: 15, 18 y 20.
Responde a las siguientes preguntas:a) Calcula la diuresis total de los días 1.º, 2.º y 3.ºb) Calcula la cantidad total de suero administradoc) Calcula el total de la ingesta del paciented) ¿Cuántas transfusiones se le han puesto? ¿Cuál es la cantidad de volumen perfundido?
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 189
Solución ··
119900119900
Caso final
Gráfica hospitalaria
·· Rellena y realiza el balance en una gráfica con los siguientes datos obtenidos en la semana del día 16 al22 del mes de octubre:
Día 16/1.º 17/2.º 18/3.º 19/4.º 20/5.º 21/6.º 22/7.º
Turno M T N M T N M T N M T N M T N M T N M T N
Pulso 103 107 128 113 94 86 74
Respiración 16 23 31 19 13 21 15
Temperatura 36,3 36,8 37,4 37,6 37,8 37,4 37,1
TA 120/70 145/88 128/80 100/60 105/50 135/80 115/50
Dieta Blanda s/s Blanda s/s Blanda s/s Blanda s/s Blanda s/s Blanda s/s Blanda s/s
Suero salino0,9% 400 400 400 400 400 400 300 300 300 300 300 300 200 200 200 200 200 200 >
Transfusiones 400 400 400
Ingesta 500 400 200 500 300 300 600 500 200 600 400 300 500 500 400 600 400 200 700 600 400
Diuresis 300 200 400 400 300 400 300 500 600 500 400 200 400 400 200 300 400 300 100 300 400
Deposiciones 300 200 300 100 100
Drenaje 100 100 50 100 50 50 50 X X X >
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 190
RREEVVIISSTTAA SSAANNIITTAARRIIAAUnidad 8 - Hojas de registro. Gráficas de hospitalización
EL GRAN PREMIO DE MALASIA ES EL QUEMÁS EXIGE A LOS PILOTOS DE F-1
Fernando Alonso inicia la remon-tada hacia el liderato del Mundialen la prueba más dura del calen-dario desde el punto de vista físi-co, Malasia. El propio Fernando losabe bien, ya que en 2005 ganó lacarrera después de correr con elsistema de agua roto desde lasegunda vuelta, por lo que casi sedesmaya en el podio.
Los pilotos afrontan un calor yuna humedad extrema que lespueden causar una pérdida de3,5 a 4 litros de líquidos, ya quetienen que trabajar en un cock-pit (cabina del coche) quealcanza una temperatura quesupera los 50 grados sin excesi-vos problemas. Y los F-1 ni tie-nen aire acondicionado ni lospilotos pueden ir en mangacorta, por lo que tanto Alonsocomo Lewis como el resto depilotos de la parrilla trabajanen unas condiciones en las quela deshidratación puede apare-cer sin problemas.
DDeesshhiiddrraattaacciióónn
Es la mayor preocupación encondiciones extremas.
Afecta a la concentración, alcontrol del equilibrio, a losreflejos y, por tanto, a las pres-taciones al volante. Por eso, lapreparación de Fernando pasapor incrementar ya antes desu llegada a Kuala Lumpur losniveles de líquidos en antici-pación a lo que luego se le va aexigir. Eso permite al cuerpoadaptarse al incremento delíquidos posterior.
EElleeccttrroolliittooss
La bebida que toman los pilo-tos para esa hidratación esrica en electrolitos, ya quereemplaza los minerales ysales perdidos por el esfuerzoentre un calor intenso. Losmismos líquidos se empleanen todos los circuitos, así queno es algo extraño para elcuerpo de los pilotos. La rehi-dratación sigue durante todoel fin de semana.
JJeett llaagg
A este inconveniente se añadeal molesto jet lag o cambio dehora. Para superarlo, los pilo-
tos se adaptan mediante unacombinación de recursos psí-quicos y psicológicos. El cuer-po debe tener una entradasuave al nuevo horario por loque se utiliza una ligerasesión de ejercicio, algo desueño y un programa de ali-mentación que ayuda a pasareste proceso rápidamente. Elcuerpo suele necesitar unosdías en acostumbrarse al calory la mayor parte de ello ocurreentre los primeros tres o cua-tro días.
TTeenniiss yy ssttrreettcchhiinngg
Por último, a su llegada aMalasia Fernando ya estáempleando algo de tiempo enjugar al tenis con su entrena-dor al aire libre para trabajaren la aclimatación. Y comoañadido, realizará ejerciciocardiovascular bajo techo, asícomo stretching (estiramientocon gomas) ligero. Hamilton,por ejemplo, ha estado enTailandia tres semanas, conunas condiciones similares detemperatura.
Fuente: MMaarrccaa
Fernando Alonso sudará la remontada en el circuito de Sepang
1·· Busca información en Internet o en la biblioteca acerca de la deshidratación y los efectos que produceen el organismo.
Actividades
TBEunidad08.qxd 8/1/08 10:15 Página 191