alejandro obregón i el grup de barranquilla -...

Alejandro Obregón i el Grup de Barranquilla Alejandro Obregón és el principal pintor plàstic del Grup de Barranquilla i el que va revolucionar, a mitjan segle XX, l’estètica pictòrica caribenya i colombiana. La seva amistat i connivència cultural amb els escriptors que van originar el nou realisme màgic americà en aquest país el portaran a una diversitat i creixement constant. La seva pintura és diferent, com va dir ell mateix: “La pintura es el arte del silencio. No necesita que la literatura la explique”. Álvaro Medina explica el “programa no escrit d’aquests intelectuals: “Ese programa consistió en la búsqueda y el encuentro de una identidad basada en la profunda comprensión de nuestra realidad cotidiana, nuestra cultura popular y nuestra historia. La indagación de lo que somos, iniciada por José Félix Fuenmayor en su narrativa, condujo a la profundidad social de Álvaro Cepeda Samudio en La casa grande y a ese saber transformar las leyendas campesinas de la Costa en narración universal que vemos en Gabriel García Márquez. El equivalente plástico de estos empeños lo hallamos precisamente en Alejandro Obregón. Todo un ámbito cultural fue absorbido y cualificado por los cuatro con vigor”.

Aquest pintor colombià va néixer el 1920 a Barcelona, fill de Carme Rosés i Pedro Obregón Arjona. Quan tenia quatre anys la família es va establir a Barranquilla. I va ser vicecònsol de Colòmbia a Barcelona (1940-1944), on va assistir a l’Acadèmia de La Llotja i a cursos lliures de dibuix i pintura al Cercle Artístic. Després, va decidir seguir la seva formació fora de les acadèmies i va organitzar la seva primera exposició individual a Barcelona. Alejandro Obregón, quan va tornar a la capital colombiana, va ser professor de l’Escola de Belles Arts de Bogotà, i més tard de Barranquilla, i va començar la seva obra vehement i vitalista, com el seu famós Retrato de Bolívar.

Fins que va fer el salt definitiu al que s’ha anomenat expressionisme màgic que recorda el cubisme, en què pinta còndors, toros i barracudes. Obregón va pintar a Boston, Bogotá, París, on va conèixer Picasso, a Cartagena d’Índies i a Barcelona, però no va ser sinó a Barranquilla durant els anys cinquanta que va madurar i va consolidar la seva obra en els anys més prolífics de la seva carrera.

Obregón va connectar amb l’art d’avanguarda europea i amb els artistes catalans i espanyols de l’època. Capaç de cometre un acte tan dadaista com disparar un tret a l’ull del seu propi autoretrat del mural que va pintar al famos local on es reunien els membres del Grup de Barranquilla, en aquesta ciutat colombiana, La Cueva; i deixar-ho tal com s’ha conservat perquè, segons ell, ja formava part del fet artístic.

També és coneguda la seva consciència social. Són famoses les seves Masacres, referides als aldarulls tràgics arran de l’anomenat Bogotazo, amb l’assassinat del líder polític d’esquerres Jorge Eliécer Gaetán. Alejandro Obregón va anar més enllà de l’expressionisme abstracte i l’informalisme occidental, barrejant-lo amb el realisme màgic caribeny, que va transformar des de la literatura fins a la pintura. I es va convertir en el millor pintor colombià contemporani del segle XX.

Àngela Castaño i Irene Barceló

Gener del 2017

Banksy Una crítica al món actual

Proposta didàctica pel curs de formació Artistes, pràctiques i idees en l’art del segle XX

2

BANKSY. UNA CRÍTICA AL MÓN ACTUAL Proposta didàctica pel curs Artistes, pràctiques i idees en l’art del segle XX.

INTRODUCCIÓ. DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Nosaltres som professores de Ciències Socials a Secundària. Potser la pràctica de la didàctica de les Ciències Socials a l’ESO tradicionalment ha estat molt centrada en els continguts d’un temari de Geografia i Història, dens i feixuc. Fent una revisió sobre què s’ensenya i sobretot com s’ensenya, el mateix Departament d’Ensenyament està fent un nou plantejament en les programacions didàctiques de totes les matèries de l’ESO estratament vinculat a les Competències Bàsiques. Aquesta nomenclatura ja fa temps que està de moda, però ara passa a ser l’eix vertebrador de les programacions.

Adjuntem una graella de les Dimensions i Competències Bàsiques pròpies de la matèria Ciències Socials en l’ESO (ANNEX 1: GRAELLA DE LES DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES DE LES CIÈNCIES SOCIALS EN L’ESO). Més endavant especifiquem quines d’elles treballem amb aquesta proposta.

El treball que aquí presentem està centrat en la nostra disciplina i l’hem volgut relacionar directament amb la nostra pràctica docent, per tal de poder-lo dur a la pràctica al nostre institut. Per tant, el que aquí presentem és una proposta didàctica d’aula.

Així doncs, sota el paradigma de treballar en el marc competencial, voldriem inserir aquesta proposta en la unitat didàctica 15 del nostre temari de les Ciències Socials de 4t curs de l’ESO: El món actual.

En essència es tracta d’agafar com a punt de partida l’obra de Banksy, estudiant l’artista i la seva obra. Necessariament veurem la crítica punyent del món actual que està implicita en la seves obres.

ESTRUCTURA DE L’EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA A L’AULA

BANKSY, UNA CRÍTICA AL MÓN ACTUAL. UNA EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA

Títol El món actual Nivell i curs 4T ESO Nom de les autores Àngela Castaño i Irene Barceló Centre Institut de Maçanet de la Selva Població Maçanet de la Selva DESCRIPCIÓ Realitzar un mural de denúncia al poble, previ anàlisi de les necessitats del municipi o globals i contacte amb les institucions i la ciutadania. Tot això partint de l’estudi de l’obra de Banksy, del que n’haurem pogut contemplar una part in situ durant el viatge de final d’etapa que els alumnes de 4t d’ESO realitzen el mes d’abril a Londres (als carrers de la qual es troba

3

la major part de la producció artística de Banksy). Aquestes obres ens serviran com a pretext per aproximar-nos a la realitat del món actual: la seva cara amable, les seves problemàtiques, les seves injusticies i les seves contradiccions. Es treballarà de manera coordinada amb altres Departaments de l’institut (col·laboració interdepartamental), però la coordinació general del treball la portarem des del Departament d’on surt la proposta, el nostre, el de Ciències Socials. OBJECTIUS Objectiu des de la matèria de Ciències Socials: Treballar les Competències Bàsiques següents: - De la Dimensió Històrica, la CB 4 (Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics). - De la Dimensió Cultural i artística, les CB8 (Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat) i CB10 (Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’ un món global i divers). - De la Dimensió Ciutadana, les CB11 (Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític) i CB12 (Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i reponsabilitats propis d’una societat democràtica). *Cada Departament haurà de definir els objectius específics propis de les matèries que entraran en joc en la realització d’aquest treball.

CONTINGUTS Continguts que treballarem des de la matèria de Ciències Socials: - Estudiarem l’obra de Banksy i el seu significat, sobretot incidint en la crítica brutal que fa del món actual. Aprendrem a fer el comentari d’una obra d’art. (ANNEX 2 ANÀLISI DE L’ARTISTA I LA SEVA OBRA. PAUTES PER UN COMENTARI D’UNA OBRA D’ART) - Anirem tractant els diferents continguts de la unitat didàctica 15. El món actual, agafant en cada cas com a punt de partida una obra de Banksy. (ANNEX 3 RELACIÓ DELS CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 15. EL MÓN ACTUAL, DE CIÈNCIES SOCIALS DE 4T D’ESO, I EL LLIGAM AMB ELS MURALS DE BANKSY).

CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 15: EL MÓN ACTUAL 15.1.El nou ordre internacional: El paper dels EEUU, ONU, OTAN, un abans i un després: l’atac terrorista de 11 de setembre del 2001. 15.2.Conflictes al món actual: Conflictes bèl·lics, refugiats, conflictes nacionalistes, el procès català, fonamentalisme islàmic. 15.3.La globalització: El capitalisme, mundialització dels mercats, comunicació (informació, publicitat, mitjans de transport), deslocalització del treball. 15.4.Un món desigual: Països desenvolupats, tercer món, les desigualtats. 15.5.La societat del segle XXI: urbanització, la ciutat actual, el paper de les dones, nous models socials

4

15.6.La revolució tecnològica: Progressos científics i tècnics (biologia, física nuclear, electrònica, informàtica, Internet). L’era de les comunicacions. 15.7.Els reptes del món actual: Necessitat d’un creixement sostenible, recerca d’un nou ordre social més just.

*Cada Departament haurà de definir els continguts específics propis de les matèries que entraran en joc en la realització d’aquest treball. METODOLOGIA - En aquest apartat, primer de tot direm que el que pretenem és realitzar un treball competencial, i per tant els alumnes hauran de posar en pràctica diferents tipus de coneixements i demostrar diverses habilitats i destreses en diferents interaccions enfront la vida (tant en l’àmbit personal, laboral com social). - Per tant, creiem que per ser conseqüents amb aquesta filosofia haurem de sol·licitar la participació en el treball d’altres matèries que cursen els nostres alumnes. Parlem doncs d’una estreta col·laboració interdepartamental. - Buscarem també diferents maneres de fer, plantejant als nostres alumnes diferents tipus d’activitats. En totes elles hauran d’aplicar i adquirir coneixements, habilitats i destreses que pensem que han de desenvolupar els individus per comprendre, transformar i actuar en el món del que formen part. - En general defugirem el model de classe magistral i intentarem que l’alumne sigui un subjecte actiu en el procès ensenyament-aprenentatge. A 4t d’ESO creiem que tenen la suficient maduresa com per fer-ho de manera molt profitosa i trobar moltes motivacions personals durant el transcurs del treball. - Els alumnes es distribuiran en 7 grups de treball cooperatiu heterogenis, de 4-6 persones. Ells mateixos faran els grups, tenint present que han de fer equips competents i que caldrà reunir diferents habilitats. - Com treballarem des de la matèria de Ciències Socials? CIÈNCIES SOCIALS:

- Coordinarem tota l’organització i desenvolupament de tot el treball. - Al llarg del curs encarregarem als alumnes un recull de premsa, amb les

noticies més rellevants de l’actualitat a nivell mundial, estatal, i municipal. - Presentarem la figura de Banksy i la seva obra, i mostrarem les pautes per fer

un comentari d’obra d’art - Cada grup escollirà un dels 7 temes que proposarà el professorat (que són els 7

apartats que hem especificat en els CONTINGUTS, corresponents a la unitat 15. Món actual).

- Cada grup haurà de preparar i realitzar una exposició oral sobre el seu tema, partint de les obres de Banksy (que els il·lustraran), i analitzant el recull de noticies d’actualitat (que hauran classificat per blocs temàtics). Tot plegat ho hauran distribuit a les parets de l’aula en forma de panells.

- Contactar amb la regidora de cultura per negociar l’espai del poble on fer el mural, i concertar la data de la innauguració oficial.

ANNEX 4 MATERIALS DE SUPORT PER LES CLASSES DE CIÈNCIES SOCIALS

5

- Des del Departament de Ciències Socials donarem uns punts de partida als nostres companys dels altres Departaments per tal que realitzin les següents activitats: LLENGUA ANGLESA

- Preparar i realitzar enquestes per fer a la gent dels carrers de London sobre l’impacte de l’obra de Banksy.

- Fer lectures de textos originals de Banksy, ja que aquest artista també té una interessant producción literària.

LLENGUA CATALANA: - Realització d’enquestes dirigides a la població de Maçanet i a regidors i

l’alcalde sobre les problemàtiques del munucipi i globals. - Elaboració d’un discurs crític tipus manifest sobre la societat on vivim, agafant

les problemàtiques del món actual que estarem estudiant a Socials. - Redactar una instància formal dirigida a l’Ajuntament per sol·licitar entrevistes

amb regidors i alcalde. I redactar una petició formal per poder pactar la realització del nostre mural en una paret del poble.

MATEMÀTIQUES: - Buidatge de les enquestes fetes a London i Maçanet, realitzant estadístiques i

gràfics per extreure’n unes conclusions.

MÚSICA: - Experimentar entorn l’estil de música Rap, amb l’ajuda externa dels monitors

que dinamitzen les tardes a les Urbanitzacions marginals del municipi extraescolar de Rap) i amb la participació dels alumnes i exalumnes del centre que hi assisteixen. Hauran de crear i interpretar un Rap a partir del manifest crític fet a català.

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA :

- Treball de camp a London: enregistrar fotografies o petits videos dels murals de Banksy que trobaran als carrers d’aquesta ciutat.

- Cerca de la ubicació exacte d’aquests murals. - Propostes dels projectes per fer el nostre mural, dotant-los d’una significació

(treballat a català, música i socials). - Realització del mural emprant la tècnica del graffit (buscar col·laboració

d’experts de la zona). TEMPORITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS - El gruix del treball es realitzarà durant les tres últimes setmanes de juny d’enguany (que són els últims dies del curs acadèmic). Concretament entre els dies 5 i 20 de juny del 2017. - Fora del calendari escolar, dos dies després d’acabar les classes, el divendres 23 de juny hi hauria programat l’acte institucional d’innauguració del mural que haurem fet mb els alumnes en una paret del poble (el producte final del treball que plantejem). - Hi haurà també una serie d’activitats previes, durant el viatge de final d’etapa que els alumnes de 4t d’ESO fan a London, del 3 al 6 d’abril. - I també algunes sessions preparatòries la setmana abans del viatge, per definir bé el que els alumnes hauran de fer de treball de cap a la capital britànica. - Per últim també cal dir en aquest apartat que al llarg del curs els alumnes hauran estat fent un recull de premsa per definir els temes més destacats de l’actualitat.

6

Ben detallat en l’ ANNEX 5: TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS I ACTIVITATS A DESENVOLUPAR. CRITERIS D’AVALUACIÓ Cada alumne obtindrà una qualificació, tenint en compte la seva nota individual que haurà obtingut de cada sessió en funció de la seva participació, rendiment i actitud (40% del total) i la nota grupal que serà la mateixa per tots els membres del grup de treball (60 % del total). *Cada Departament haurà de definir els seus propis criteris i mecanismes d’avaluació sobre les activitats proposades, obtenint aquestes dues qualificacions (individual i grupal). El professorat de Ciències Socials seran els encarregats de recollir les qualificacions de les altres matèries i fer el recompte general de la nota. Per avaluar les sessions de Ciències Socials: - Posarem una nota diària (40% del total) durant el transcurs del treball, sessió a sessió. Cada dia posarem una nota individual a cada alumne (40% d’aquest apartat de l’avaluació) i una nota grupal que variarà en funció rel ritme de treball, la coordinación del grup i el rendiment i producció que aconsegueixin diariament com a equip (60%d’aquest apartat de l’avaluació). - Puntuarem l’exposició oral (60% del total) que realitzarà cada grup quan hagin cabat la seva tasca. Posarem una nota individual (40% d’aquest apartat de l’avaluació) i una nota grupal d’aquesta exposició (60%d’aquest apartat de l’avaluació). ANNEX 6 GRAELLA PER L’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL CONCLUSIÓ Amb aquest treball hem pretès que els nostres alumnes esdevinguin subjectes actius en la vida del seu municipi, desenvolupant el seu pensament crític, ampliant el seu bagatge cultural, descobrint nous coneixements, despertant inquietuds i fomentant la seva creativitat. A més també hem buscat que valorin i apreciin les manifestacions artístiques en les seves diferents formes i que se n’adonin de la reflexió que hi ha al voltant del procès creatiu. Hem volgut que aprenguin a llegir l’art contemporani, o que almenys entenguin que cal aproximar-se al seu autor, al seu temps i al seu context sociocultural per copçar el seu significat i poder apreciar-lo i fer-ne una valoració.

7

ANNEXOS

ANNEX 1 GRAELLA DE LES DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES DE LES CIÈNCIES SOCIALS EN L’ESO

DIMENSIÓ

CB

DESCRIPCIÓ DE LA COMPETÈNCIA

Històrica

CB1

Analitzar els canvis i continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Històrica

CB2

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Històrica

CB3

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Històrica

CB4

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Geogràfica CB5 Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Geogràfica CB6 Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Geogràfica CB7 Analitzar diferents models d ’ o r g an ització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’ actuació.

Cultural i Artística

CB8 Analitzar les manifestacions culturals I relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.


CB9

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’ apropiïn.

8


CB10

Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’ un món global i divers.

Ciutadana

CB11

Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític.

Ciutadana

CB12

Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i responsabilitats propis d’ una societat democràtica.

Ciutadana

CB13

Pronunciar-se i comprometre’s en la defensa de la justícia, la llibertat i la igualtat entre homes i dones.

ANNEX 2 ANÀLISI DE L’ARTISTA I LA SEVA OBRA. PAUTES PER UN COMENTARI D’UNA OBRA D’ART

Reflexió. L’art a l’actualitat

8 de gener de 2017. Quan en aquesta data ens preguntem què és l’art, resulta obsolet pensar en el clàssic trinomi de “pintura, escultura i arquitectura” i més que mai convé expandir horitzons.

Teoria de l’art Panofskyi, consideració de l’artista: art i artista sempre van de la mà de la societat i el seu temps.

L’artista i el seu context

Banksy és el pseudònim amb el qual es coneix a l’artista més representatiu de l’art de carrer o street artii avui en dia. Tot i que no es tenen dades biogràfiques sobre la seva persona, es creu que va néixer a prop de Bristol (Gran Bretanya) el 1974. Un estudi recent l’identifica com Robin Gunningham i confirma que va néixer i es va criar a Bristol.iii

Segons Tristan Mancoiv, Banksy es va iniciar al món de l’aerosol a la dècada dels noranta formant part d’algunes de les bandes graffiteres més conegudes de Bristol. Utilitza el seu art urbà i de carrer per promoure visions diferents a la dels mitjans de comunicació amb clara intenció políticav i amb influència dels Ad Jammersvi, que es caracteritzen per deshomogeneïtzar l’art ideat amb finalitats econòmiques (publicitat, etc.) donant-li significats diferents. La seva obra té una forta càrrega social, àcida i intel·ligent, sap posar el dit a la ferida i fer envermellir al món occidental que, sovint, mira cap a un altre costat.

Tècnica i suport

La tècnica més utilitzada per Banksy és la pintura en aerosol o graffitti però també utilitza plantilles, stencil i tot allò que creu convenient per expressar l’art sobre, majoritàriament,

9

parets i murs de les ciutats més importants d’occident com, per exemple, pintura en esprai per a cotxes.

Ubicació i localització de les seves obres

Inicialment a la ciutat que el va veure créixer, Bristol i, més tard, a Londres. De manera general, a qualsevol mur o paret d’una gran ciutat occidental: Paris, Barcelona, Detroit, San Francisco New Orleans o Viena però també a l’entrada del camp de refugiats a Calais (França) o el mur de la vergonya a Cisjordània. “Un mur és una arma molt gran. És una de les coses més desagradables amb les que pots colpejar a algú.vii

Val a dir, que és una gran novetat donat que, el seu estatus d’artista ha sigut atorgat per als crítics amb obres absolutament efímeres, en llocs on la seva conservació és difícil i on poden ser subjectes a vandalisme, fent, de les ciutats, un gran museu a l’aire lliure i gratuït. Aquest fet, no ser un art pensat per estar dins un museu, junt amb el fet que és una expressió artística que no requereix una formació prèvia, ja no de l’artista, sinó de l’espectador, fan que la seva obra sigui revolucionària i a l’abast de tothom i en atraccions turístiques. Cal dir que, algunes obres, han sigut protegides amb làmines de vinil per evitar que siguin deteriorades per algun acte vandàlic.

Tot i això, s’ha fet exposicions en els museus més importants del món i les seves obres han sigut comprades per col·leccionistes contradient, potser, aquest caràcter de denúncia i crítica que tant utilitza l’artista vers el sistema capitalista del qual en treu profit.

Temàtica, intencionalitat/funció

La temàtica de Banksy es basa en la crítica contínua a la societat i cultura occidental, la seva política i mitjans de comunicació utilitzant els seus personatges (policia, Mickye Mouse, Ronald Mc Donald, dònuts, ...) amb missatges polítics i de crítica social, plasmant, a través de les classes socials més desfavorides, una gran reflexió de la realitat que ens envolta, a vegades capgirant-la i donant una nova visió o mostrant, cruament, la doble moral que impera en el món desenvolupat, un sistema que critica però del qual s’alimenta, creant controvèrsia i detractors, en la nostra opinió, intencionadament.

Segons els crítics d’artviii el que diferencia a Banksy de la resta d’artistes és el seu estil peculiar que combina amb sarcasme i humor, amb imatges ben trobades i missatges polítics d’alt impacte.

Les seves obres ens parlen de tots el mals que afecten el món capitalista. Són antiguerra, anticonsumisme, parlen de la doble moral dels països rics, de la vida egoista i còmode que portem mentre, a l’altra banda del món, hi ha misèria, catàstrofe, gana, violència... Exemples són una nena que intenta agafar un carro de la compra, Mickye Mouse i Ronald McDonald agafant de la mà la nena icònica fotografiada durant la guerra del Vietnam, un policia esnifant droga, una nena escorcollant un soldat o el colom de la pau amb armilla antibales.

Referents en la seva obra:

Les seves primeres obres eren interpretacions o paròdies d’obres d’art o d’antiguitats per després centrar-se molt més en temes antiracistes i anticapitalistes. Banksy beu directament del món que l’envolta i dels grups més crítics amb la societat de consum actual. Un exemple molt clar són les rates que pinta al seu barri de Bristol, mostra de la realitat al que estava habituat, o la Monalisa amb bazooka. Al següent apart queda definit més clarament.

Producció artística, literària i altres:

Banksy ha protagonitzat diferents actes-atemptats al més importants museus del món, stunts, escolant-se per instal·lar les seves obres de manera clandestina. Això va passar al Museu

10

d’Història Natural de Londres, on va situar una rata dissecada, al Museu Britànic, on va situar una peça “d’art rupestre” amb un carro de la compra enmig d’una escena de caça o al Moma de Nova York, on va posar una dona d’època amb màscara antigàs.

L’any 2000 decideix organitzar una exposició individual al Severnshed, un vaixell restaurant quan ja feia uns anys que les seves obres s’exposaven a museus com el Metropolitan de Nova York. El 2003, exposarà a Londres i, més tard, el 2007 realitzarà una de les creacions més importants al mur de Gaza i Cisjordània.

El 2009 exposa a Bristol on, per crear els espais necessaris i muntar el secret la seva exposició, va tancar el centre de la ciutat durant tres dies.

El 2013 fa una gira per Nova York i una exposició il·legal on cada dia creava una obra diferent en algun dels carrers de la ciutat (Better out than in).

Exit through the gift shop, documental dirigit pel mateix artista el 2010, nominat a diferents premis, entre ells l’Òscar on, Banksy pretén reflectir en què s’ha convertit l’street art, en un producte més per al consum, un objecte d’especulació que és desitjat per les classes altes.

Dismaland, instal·lació temporal i parc temàtic inaugurat l’agost del 2015, en col·laboració amb 58 artistes, sàtira irònica a Disneyland ja que és un parc inadequat per a nens donat que els vaixells carregats d’immigrants conviuen amb castells semi derruïts, furgons policials o un camp d’entrenament per a anarquistes. Un cop finalitzada la instal·lació, es va enviar a Calais (França) per a ser reutilitzada com a refugis per a un dels més grans campaments de refugiats d’Europa.

Conclusions

L’art de carrer o art urbà sempre ha estat objecte de polèmica ja que, per a molts, ha sigut considerat vandàlic i, per tant, perseguit. D’aquí que molts dels artistes, i Banksy ho ha portat a l’extrem, actuïn d’amagat. D’altres experts, en canvi, no el consideren art donat que no els graffitis o murals no tenen una tècnica concreta o adequada, si seguim es esquemes d’art convencional.

Si anem més lluny, són obres efímeres que per a molts no tenen cabuda en un museu i no només per això sinó també perquè es té la percepció o convicció que, els artistes consagrats o importants el que volen és precisament això, ser exposats en un museu per a obtenir un reconeixement en la societat. Potser aquest plantejament oblida la funció més important de l’art: transmetre un missatge, en el cas de l’street art, una crítica a allò quotidià, sortint de la norma i d’allò acceptat socialment. En el cas de Banksy i de molts artistes que segueixen la seva estela, una clara denúncia social i antisistema.

El fet, a més, de la realització d’obres a l’aire lliure, als edificis, murs, etc. fa que aparegui la sensació de que, aquestes obres, pertanyen al públic, a la societat, i no només a l’artista, el col·leccionista o el museu. En aquest sentit les ciutats es converteixen en expositors, en museus i això fa que, les obres d’aquests artistes de carrer, serveixin per a cohesionar, per a revitalitzar sectors de població i espais púlics.

1 Erwin Panofsky (1892-‐1968), historiador de l’art i assagista alemany que va destacar pels seus estudis iconològics. 1 En anglès, art urbà que recull qualsevol expressió artística realitzada al carrer de forma il·legal. Va sorgir a Nova York al voltant dels 60 del segle passat, en ghettos afroamericans i llatins per denunciar la situació que vivien. En un principi, aquestes pintures s’ubicaven en murs i vagons de trens i van rebre el nom de graffiti. Més tard s’utilitzarà l’stencil, les plantilles, els pòsters i els adhesius. 1 Carlos Fresneda, elmundo.es, 4 de març de 2016. Segons estudi de la Universitat Queens Mary de Londres, març 2016, publicat a la revista Journal of Spatial Science. Aquesta identitat ja havia estat desvetllada el 12 de juliol del 2008 pel diari Mail on Sunday. 1 Tristan Manco, britànic, dissenyador gràfic, il·lustrador i expert en graffiti i art de carrer amb nombres publicacions sobre art urbà.

11

1 Susana Hermoso Espinosa, Bansky, el arte del graffiti, 22 de novembre de 2007 a homines.com. 1 Ad Jammers, moviment artístic i/o cultural on, les estructures de poder i, en concret, els mitjans de masses, són utilitzats en clau satírica com a manera de lluita en contra de l’establishment religiós, polític o corporativista, per a conscienciar de manera cívica a la població. 1 Traducció lliure del castellà d’una frases del mateix Bansky al seu llibre Wall and Street. Extret d’un article d’Elena Cué a Bansky, biografia, vídeos y mejores obras alejandradeargos.es (abc.es), 24 de juny del 2014. 1 Josefina Salomón, Bansky, el grafitero que revolucionó el arte mundial, 4 de gener de 2015, lanacion.com

12

ANNEX 3 RELACIÓ DELS CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 15. EL MÓN ACTUAL, DE CIÈNCIES SOCIALS DE 4T D’ESO, I EL LLIGAM AMB ELS MURALS DE BANKSY

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.1.El nou ordre internacional)

13

CONTINGUTS 15.1.El nou ordre internacional: El paper dels EEUU, ONU, OTAN, un abans i un després: l’atac terrorista de 11 de setembre del 2001.

14

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.2.Conflictes al món actual)

17

CONTINGUTS 15.2.Conflictes al món actual: Conflictes bèl·lics, refugiats, conflictes nacionalistes, el procès català, fonamentalisme islàmic.

18

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.3.La globalització)

19

CONTINGUTS 15.3.La globalització: El capitalisme, mundialització dels mercats, comunicació (informació, publicitat, mitjans de transport), deslocalització del treball, crisi econòmica.

20

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.4.Un món desigual)

22

CONTINGUTS 15.4.Un món desigual: Països desenvolupats, tercer món, les desigualtats.

23

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.5.La societat del segle XXI)

25

CONTINGUTS 15.5.La societat del segle XXI: urbanització, la ciutat actual, el paper de les dones, nous models socials

26

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.6.La revolució tecnològica)

27

CONTINGUTS 15.6.La revolució tecnològica: Progressos científics i tècnics (biologia, física nuclear, electrònica, informàtica, Internet). L’era de les comunicacions.

28

OBRA DE BANKSY (per il·lustrar: 15.7.Els reptes del món actual)

30

CONTINGUTS 15.7.Els reptes del món actual: Necessitat d’un creixement sostenible, recerca d’un nou ordre social més just.

31


Enllaços i vídeos d’interès: La última teoria de Banksy, setembre de 2016, http://cultura.elpais.com/cultura/2016/09/02/actualidad/1472836873_255120.html Carlos Fresneda, La ciència descubre a Banksy, març 2016, http://www.elmundo.es/cultura/2016/03/4/56d9a15ee2704e8c7f8b462f.html Will Ellsworth-Jones,The history behind Banksy, febrer 2013, http://www.smithsonianmag.com/arts-culture/the-story-behind-banksy-4310304/ Josefina Salomón, Banksy, el graffitero que revolucionó el arte mundial, enero 2015, http://www.lanacion.com.ar/1757334-banksy-el-grafitero-que-revoluciono-el-arte-mundial Elena Cué, Banksy, biografia, vídeos y exposiciones, juny de 2014, http://www.alejandradeargos.com/index.php/es/completas/32-artistas/291-banksy-biografia-obras-y-exposiciones Iratxe González, Banksy, el arte de agitar conciencias, http://www.politicaexterior.com/actualidad/bansky-el-arte-de-agitar-conciencias/ Banksy, el graffitero irónico, gener de 2009, http://aprendersociales.blogspot.com.es/2009/01/banksy.html Banksy, el arte del grafitti, novembre del 2007 a http://www.homines.com/arte_xx/banksy/index.htm Banksy y el arte urbano: de objeto a sujeto, 26 d’abril 2013 a http://blog.udlap.mx/blog/ http://www.area-visual.com/2016/02/tristan-manco-la-voz-del-arte-urbano.html Who is He? About Banksy: Famously Anonymous Street Artist, juliol de 2008 a http://weburbanist.com https://youtu.be/AQO5aqqvQrI Banksy, el grafitero más famoso del mundo Dismaland, the official unofficial film, Jamie Brightmore, 2015, http://jamiebrightmore.com/filmmaking/dismaland-the-official-unofficial-film. Banksy cierra con éxito Dismaland y lo convierte en refugio para migrantes, El País Digital, setembre 2015, http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/28/actualidad/1443434486_924295.html 80+ Beautiful Street Crimes done by Banksy, http://www.boredpanda.com/80-beautiful-street-crimes-done-by-banksy/

Localització obres de Banksy a London:

https://www.google.com/maps/d/viewer?mid=1SHJrI-7sjwbakre6UTLMeocwBKM&hl=en_US&ll=51.54316570911313%2C-0.11267150000003312&z=12

32

https://www.trendencias.com/welovelondon/guia-rapida-para-encontrar-los-banksy-mas-famosos-de-londres

http://www.ldngraffiti.co.uk/maps/banksy-map.html

ANNEX 5 TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS I ACTIVITATS A DESENVOLUPAR

TREBALL PREVI I DURANT EL VIATGE A LONDRES SOCIALS

- Recull de premsa, amb les noticies més rellevants de l’actualitat. Al llarg del curs.

- La setmana anterior al viatge presentarem la figura de Banksy i la seva obra, i realitzarem comentari d’obra d’art (fitxa presentada en ANNEX 2)27, 29 i 31 de juny.

- Contactar amb la regidora de cultura per negociar l’espai del poble on fer el mural, i concertar la data de la innauguració oficial (proposta 23 de juny).

ANGLÈS

- Realitzar enquestes a la gent dels carrers de London sobre l’impacte de l’obra de Banksy. Del 3 al 6 d’abril.

- Preprararan les enquestes a l’aula la setmana anterior al viatge, sota la supervisió dels professors l’Anglès, Visual i Plàstica i Socials. 27, 28 i 30 de juny.

EDUC.VISUAL I PLÀSTICA

- Enregistrar fotografies o petits videos dels murals de Banksy que trobaran als carrers de London. Del 3 al 6 d’abril.

- Previament, a l’aula hauran cercat la ubicació exacte d’aquests murals, sota la supervisió dels professors de Visual i plàstica i de Socials. 27, 28 i 31 de juny.

33

ÚLTIMES SETMANES DE JUNY DILLUNS 5/6/17

DIMARTS 6/6/17

DIMECRES 7/6/17

DIJOUS 8/6/17

DIVENDRES 9/6/17

SOCIALS -Distribució dels alumnes en 7 grups. -Recordatori de les sessions previes. Banksy i la seva obra. -Pautes comentari obra d’art. ANGLÈS - Lectura escrits originals de Banksy.

ANGLÈS - Lectura escrits originals de Banksy. CATALÀ: - Realització d’enquestes dirigides a la població de Maçanet i a regidors i l’alcalde sobre les problemàtiques del munucipi i globals. Sortir a fer les enquestes.

SOCIALS -Cada grup comença a fer el recull de premsa sobre el bloc temàtic que li ha tocat. Anàlisi i investigació de cada problemàtica. CATALÀ: - Seguir amb les enquestes.

ANGLÈS -Lectura enquestes fetes a London

SOCIALS -Continua el treball per grups. CATALÀ: - Elaboració d’un discurs crític de la societat en la que vivim (cada grup el seu).

DILLUNS 12/6/17

DIMARTS 13/6/17

DIMECRES 14/6/17

DIJOUS 15/6/17

DIVENDRES 16/6/17

SOCIALS -Continua l’anàlisi de premsa i comencem a preparar les exposicions orals. MÚSICA: - Sessió introductòria sobre el “rap” (per part del monitor d’aquesta extraescolar, amb la participación dels alumnes i exalumnos del centre que hi assisteixen) EDUC. VISUAL I PLÀSTICA: - Observació i estudi de l’espai on es

MÚSICA: - Fer un rap amb la lletra del discurs crític (cada grup el seu). EDUC. VISUAL I PLÀSTICA: - Realització dels projectes pel mural (amb els grups de treball). - Dotar-lo d’un discurs crític (utilitzant el que han fet a català).

SOCIALS -Preparació exposicions orals. MATEMÀ- TIQUES: -Buidatge enquestes de Londres i de Maçanet.

MATEMÀ-TIQUES: -Estadístiques, gràfiques i conclusions de les enquestes.

SOCIALS: - Exposicions orals (grups 1, 2 i 3) MÚSICA: - Fer un rap amb la lletra del discurs crític. EDUC. VISUAL I PLÀSTICA: -Elecció del projecte a executar. Concreció dels materials a utilitzar.

34

farà el mural. - Realització dels projectes pel mural (amb els grups de treball).

DILLUNS 19/6/17

DIMARTS 20/6/17

DIVENDRES 23/6/17

SOCIALS: - Exposicions orals (grups 4, 5, 6 i 7) EDUC. VISUAL I PLÀSTICA: - Realització del mural.

EDUC. VISUAL I PLÀSTICA: - Realització del mural.

ACTE D’INNAUGURACIÓ OFICIAL DEL MURAL DAVANT LES AUTORITATS I EL POBLE*

*Caldrà fer difussió de l’acte al poble.

35

ANNEX 6 GRAELLA AVALUACIÓ EXPOSICIÓ ORAL

Exposició oral – 2n Cicle d’ESO - INDIVIDUAL Pauta d’avaluació per al professorat

PART VALORACIÓ SI A MITGES NO

PRÈVIA Lliura el guió al professor/a

Anuncia el tema

Formula l’objectiu

Intr

oduc

ció

Explica les parts que té l’exposició

Esposa les idees principals

Explica les activitats fetes

Explica anècdotes, dificultats, posa exemples

Des

envo

lupa

men

t

Utilitza material de suport

Fa un resum de l’exposició CO

NT

ING

UT

DE

L’E

XPO

SIC

IÓ

Clo

enda

Exposa l’opinió personal

El to de veu, l’articulació és correcte

Són correctes el ritme, l’entonació, les pauses

Fa un ús correcte del vocabulari. Adequació lingüística

Construeix bé les frases

Capta l’interès de l’auditori

ASP

EC

TE

S FO

RM

AL

S

Respecta el temps concedit

La postura corporal és adecuada

Els gestos són pertinents

Té la tensió nerviosa suficientment controlada

ASP

EC

TE

S PE

RSO

NA

LS

Es comunica amb el públic

Ha preparat l’exposició, no es veu improvisada

Ha interessat, s’ha entès

FUN

CIO

-N

AL

ITA

T

Ha resultat àgil, en relació al guió

36

OBSERVACIONS:

Exposició oral – 2n Cicle d’ESO – EN GRUP Pauta d’avaluació per al professorat


PRÈVIA Lliuren el guió al professor/a

Anuncien el tema

Formulen l’objectiu

Intr

oduc

ció

Expliquen les parts que té l’exposició

Esposen les idees principals

Expliquen les activitats fetes

Expliquen anècdotes, dificultats, posen exemples

Des

envo

lupa

men

t

Utilitzen material de suport

Fan un resum de l’exposició CO

NT

ING

UT

DE

L’E

XPO

SIC

IÓ

Clo

enda

Exposen l’opinió del grup

Es distribueixen el treball en parts

Hi ha un conductor del grup

Alternen les intervencions

EN

GR

UP

Usen material de suport

Han preparat l’exposició, no es veu improvisada


FUN

CIO

NA

LIT

AT


37

OBSERVACIONS:

i Elwin Panofsky (1892-‐1968), historiador de l’art i assagista alemany que va destacar pels seus estudis iconològics. ii En anglès, art urbà que recull qualsevol expressió artística realitzada al carrer de forma il·legal. Va sorgir a Nova York al voltant dels 60 del segle passat, en ghettos afroamericans i llatins per denunciar la situació que vivien. En un principi, aquestes pintures s’ubicaven en murs i vagons de trens i van rebre el nom de graffiti. Més tard s’utilitzarà l’stencil, les plantilles, els pòsters i els adhesius. iii Carlos Fresneda, elmundo.es, 4 de març de 2016. Segons estudi de la Universitat Queens Mary de Londres, març 2016, publicat a la revista Journal of Spatial Science. Aquesta identitat ja havia estat desvetllada el 12 de juliol del 2008 pel diari Mail on Sunday. iv Tristan Manco, britànic, dissenyador gràfic, il·lustrador i expert en graffiti i art de carrer amb nombres publicacions sobre art urbà. v Susana Hermoso Espinosa, Bansky, el arte del graffiti, 22 de novembre de 2007 a homines.com. vi Ad Jammers, moviment artístic i/o cultural on, les estructures de poder i, en concret, els mitjans de masses, són utilitzats en clau satírica com a manera de lluita en contra de l’establishment religiós, polític o corporativista, per a conscienciar de manera cívica a la població. vii Traducció lliure del castellà d’una frases del mateix Bansky al seu llibre Wall and Street. Extret d’un article d’Elena Cué a Bansky, biografia, vídeos y mejores obras alejandradeargos.es (abc.es), 24 de juny del 2014. viii Josefina Salomón, Bansky, el grafitero que revolucionó el arte mundial, 4 de gener de 2015, lanacion.com

COMENTARI OBRA PICTÒRICA

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

-Nom de la pintura: Composició IV (o Batalla) -Autor Wassili KANDINSKI (1866-1944) -Cronologia 1911-13 -Localització actual: Kunstsammlung Nordhein-Westfalen (Düsseldorf) -Estil: Abstracció lírica -Dimensions: 1,59 m x 2,50 m

2. ANÀLISI FORMAL

a) Descripció de la pintura

Tema o gènere: És una composició abstracta amb formes i colors sense un significat concret, tot i que acaba associant-se amb una batalla. Amb Kandinski, el tema passa a un segon terme o acaba desapareixent.

b) Iconografia

Representa una batalla entre cavallers en un país de fades que ha estat considerada, posteriorment, una lluita entre elements pictòrics. Així, segons aquesta darrera versió s’enfronten el color groc amb el blau i la línia recta amb la corba.

Les línies que divideixen el quadre són dues llances sostingudes per dos cosacs que travessen una muntanya i el castell. En el costat dret, l’ordre i la tranquil·litat, descansen dos amants. En el costat esquerre es desenvolupa la batalla. Els temes preferits de Kandinski en aquesta època són violents i apocalíptics, tenen el seu origen en les imatges religioses populars d’Alemanya i Rússia

SIGNIFICACIÓ i SIMBOLOGIA: Per a Kandinski la pintura havia de proporcionar la mateixa energia emocional que una composició musical. La música proporciona sons que creen sensacions, la pintura mitjançant les relacions dels colors han de suggerir emocions. Encara que es pot interpretar com una escena d’un conte de fades, Kandinski l’any 1913 digué que no pretenia donar als seus quadres un caràcter narratiu. Seria un conflicte entre elements abstractes: el groc cridaner, el blau intens, la corba i l’angle

FONTS D’INSPIRACIÓ:

El quadre s’inspira en una escena d’un conte de fades. Algunes formes suggereixen paisatges, muntanyes... Al centre apareix una muntanya blava coronada per la silueta d’un castell. A l’esquerra lluiten uns cavallers, les muntanyes dels quals s’enfronten per sobre de l’arc de Sant Martí.

c) Línia i color

Per Kandinski el color: “és un mitjà per exercir influència directa sobre l’ànima; l’ànima és un piano amb moltes cordes; els colors són les tecles i l’artista és la mà que mitjançant una tecla determinada fa vibrar l’ànima humana”. En l’obra les línies no delimiten el dibuix ni el color. Hi ha un predomini del groc i taronja, verds i blaus, negre. Forma i color - línia i superfície són 2 mitjans compositius independents l’un de l’altre i units per formar una composició estètica. Els colors freds aporten més tranquil·litat i els càlids més excitació. Per Kandinski els elements fonamentals del dibuix són el punt i la línia. Les formes i colors no mostren cap realitat visual. El color esdevé totalment lliure.

d) Composició

A nivell compositiu dues línies divideixen el quadre amb confusió i tranquil·litat. La Composició s’associa a una simfonia. L’obra mostra combinacions de colors que intenten expressar amb un llenguatge sense formes, en el de la música, la necessitat interior. Els punts

de color es transformen en notes musicals (la durada depèn de la mida, el to agut o greu depèn del color...) Les obres de Kandinski acaben convertint-se en partitures musicals, fins i tot els punts de color es distribueixen segons els principis d’harmonia i contrast. La pintura esdevé una forma d’expressió espiritual, deixa fluir forces, energies, tensions internes, que es manifesten en formes i colors. Es trenca totalment la perspectiva clàssica i no apareix cap focus de llum.

e) Materials - Tècnica

La tècnica de l’obra és oli sobre tela. Kandinski tendeix a barrejar oli amb aquarel·la per accentuar lirisme del color

3. INTERPRETACIÓ

a) Context històric. L’obra es situa cronològicament a inicis de la primera dècada del segle XX. Són els anys precedents a la primera guerra mundial i a la Revolució bolxevic a Rússia al 1917. La societat de l’època es veu fortament influenciada per un conjunt de teories que constitueixen els eixos fonamentals del pensament contemporani. Hi ha Importants descobriments en l’ordre tecnològic i científic, però la Gran Guerra també portarà un gran trencament a Europa i un nou plantejament.

b) Estil. L’obra s’inclou dins de les Avantguardes, el tema militar també és clau. Classifiquem l’obra dins l’abstracció lírica, hi ha un rebuig de tota representació objectiva de la realitat. Es valora allò subjectiu i simbòlic (Kandinski ho concep com un plantejament filosòfic i místic, recollit al seu llibre Sobre l’espiritualitat de l’art). El color es converteix en el seu mètode, objecte i matèria. Absència de contingut evident i de perspectiva.

Entenem per art abstracte aquell que prescindeix completament dels objectes i les formes que podem reconèixer; els pintors abstractes composen els seus quadres mitjançant la combinació de línies i colors en un sentit purament plàstic

El començament de l’abstracció es produeix cap al 1912 amb l’obra de Kandinski ( data amb 1910 la seva obra titulada “Primera aquarel·la abstracta”) i Klee. Aquests 2 artistes formaven part del grup expressionista Der Blaue Reiter (el genet blau) i a l’igual que els expressionistes de Die Brücke (el Pont), desitjaven renovar l’art, la recerca d’allò essencial i el rebuig de l’impressionisme. A més, els artistes de Der Blaue Reiter (el genet blau) , especialment Kandinski, tenien un desig de recuperar el sentit espiritual de l’art. Això els va portar a orientar la seva obra cap a una depuració reflexiva d’allò material, per tal d’aconseguir representar l’essència d’allò real.

L’abstracció no és un fenomen exclusiu de l’art del segle XX, sinó que està fermament arrelat en tradicions artístiques tan riques com la islàmica, que prefereix les formes geomètriques, l’escriptura o les estilitzacions basades en formes vegetals, en comptes de la figura. És a la tradició europea nascuda amb el Renaixement que la imitació de la realitat havia esdevingut un axioma fonamental de la pintura.

c) Autor/s. Wassili KANDINSKI (1866 a Moscou – París 1944)

Pintor rus, resident a Alemanya. Considerat el pare de l’art abstracte. Durant la I guerra mundial va emigrar a Moscou i al 1921 es convertí en professor de la Bauhaus. Va fundar el grup expressionista the Blaue Reiter (el genet blau), juntament amb Franz Marc. La finalitat d’aquest grup era l’emancipació de l’obra d’art de la seva funció de reproducció fictícia. Va escriure Sobre l’espiritualitat de l’art, llibre en el qual formula una estètica de l’art abstracte

En les obres dels primers anys es troben més elements identificables, després tendeixen a diluir-se en un mar de colors contrastats. S’inspirà en Gauguin, Van Gogh, en els fauvistes…

Kandinski realitza una pintura que toca l’ànima. Per ell la música és clau i troba una connexió estretíssima entre art, pintura i música. Kandinski passa estius a Murnau i amb el temps es deixa anar totalment de l’art figuratiu. Kandinski va a concerts i quan torna a casa es posa a pintar. Té una voluntat evident d’unificar totes les arts

La influència de Kandinski en l’art abstracte del segle XX és determinant i actualment encara preval.

d) Funció: La intenció de Kandinsky era la de provocar en l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes. “L’observador ha d’aprendre a mirar el quadre com a representació gràfica d’un estat d’ànim i no pas com a representació de certs objectes”.

e) Trascendència de l’ obra. L’obra de Kandinsli ha influït a tots els artistes que han treballat en el camp no figuratiu (sense relació amb la realitat material o sensorial).

1 Paloma Lluansí- Anàlisi d’obra- “Artistes, pràctiques i idees de l’art del segle XX”

Jackson Pollock - N.1 “Boirina d’espígol” - 1950

ANÀLISI DE L’OBRA

a) Fitxa tècnica:

Títol: N.1 “Boirina d’espígol”

Autor: Jackson Pollock , Cody, Wyoming, 1912 – Suthampton, New York, 1956.

Cronologia:

- Neix el 28 de gener de 1912 a Cody, Wyoming. Durant la infància i l’adolescència viu

a Arizona y California. El 1929 es muda a Nova York a on estudia amb el pintor

Thomas Hart Benton. Es va distanciant de l’art figuratiu fins a arribar a la tècnica del

dripping, en que no es basa ni en esbossos, ni en cap dibuix previ. Del 1938 al 1942

treballa al Projecte d’Art Federal i durant la dècada 1950-60 rep suport de la CIA a

través del Congrés per la Llibertat Cultural. Es casa amb Lee Krasner al 1945 i assoleix

controlar l’alcoholisme del 1949-50. Mort sobtadament en un accident de trànsit

amb el seu cotxe al 1956.

Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela.

Mides : 1,60m x 2,59m


Estil : Expressionisme abstracte (1942-1957)

Tipologia: Dripping, degoteig i regalims gestuals de pintura, sobre una gran tela situada al

terra.

Tema : Abstracte. El inconscient col·lectiu, procés d’interiorització molt elevat per part de

l’autor. Tema inconcret que sorgeix d’un estat de comunió espiritual com si fos un ritual

ancestral.

Localització: National Gallery of Art (Washington DC, EUA)

b) Context històric i cultural:

2a Guerra Mundial ( a partir de 1945) dintre del marc geogràfic d’Europa i Estats Units.

Després de l’horror dels camps d’extermini d’Auschwitz no més pot existir el diluvi; la

destrucció de la Raó, de l’avenç cap endavant, del sense sentit de la recerca de bellesa. Hi ha

un canvi de filosofia de vida a través de la Guerra Freda, el consumisme, la Revolució

Informàtica, el Tercer Món, el Racionalisme i el boom demogràfic.

Molts artistes europeus emigren cap als EUA (J. Albers, Dalí, I. Tanguy, R. Matta, mondrian,

F. Léger, Man Ray, etc.) aportant les darreres influències artístiques de Avantguardes

Internacionals del S.XX. El “Guernica” de Picasso és transportat i roman durant uns anys en

dipòsit al Moma (1r Museu d’Art Modern del Món) a Nova York. La capitalitat de l’art es

trasllada de París a Nova York.

En el moment en que els EUA decideixen la intervenció per frenar la destrucció d’Europa i del

seu patrimoni mundial (1945-1950), neix i s’instaura l’art abstracte als EUA. Les galeries

assoleixen la tasca de mostrar tot l’art contemporani com a part del precedent de l’art

abstracte.

------------------

PINTURA

• anàlisi formal

forma oberta (pictòrica)

Un dels primers artistes en eliminar el concepte de composició dels seus quadres i de

barrejar signes cal·ligràfics en els seus quadres, tot i això es pot parlar de:

composició oberta (centrífuga)

composició no unitària (el quadre dintre del quadre)

composició profunda (superposició dels elements amb perspectiva aèria)

composició clara (superposició de tonalitats fredes sobre un fons més càlid i cremós, que

contrasten creant textures de llum)


composició amb múltiples sentits de traços compositius i d’estructuració, tot i mantenint un

ritme relacionat amb la dansa de l’artista al voltant dels quatre costats del quadre situat al

terra durant la seva realització.

llum en permanent contrast de tons clars i foscos i de gammes fredes i lleugerament càlides

presta particular atenció als cromatismes i als valors matèrics

o tècnica:

- Dripping: Pollock parteix de zero, de la gota de color que cau sobre la tela. La seva

tècnica el “Dripping” (degoteig i regalims de color sobre tela col·locada sobre el

terra; procediment ja descobert, tot i que emprat en sentit diferent, per Max Ernst)

deixa marge a l’atzar, car sense ell no hi ha existència o vida pròpia del quadre.

• anàlisi conceptual

- Aquest quadre pertany a la darrera dècada de la producció del pintor, en que hi ha

una recerca d’un sentit totèmic de la imatge, amb una forta barreja molt vital entre

sacralitat i sexualitat. Pollock planteja un dilema entre l’orgull de la societat

americana orgullosa del seu propi ordre, productivitat i puritanisme i el veritable art

que s’ha de trobar, segons ell, en la torbació del inconscient, en la foscor del seu

propi complex de culpa.

• models plàstics, ideològics i paral·lelismes:

- Pintors muralistes de la Revolució mexicana (especialment Siqueiros)

- Surrealisme de Joan Miró i la seva metamorfosi de la realitat des d’un punt de vista

còsmic: El Joan Miró anabàtic, inmatèric i sintètic.

- Picasso , obra política ; Guernica

- Arshile Gorky, sentit profund del Surrealisme, com a prolongació de l’interior cap a

fora i simbiosi de l’Abstracció amb el Surrealisme.

- Carl Yung, l’esfera de l’art és el inconscient, gran reserva de les forces vitals a on tan

sols accedeix l’art.

- Es planteja que “s’ha de fer per existir”, no al la inversa.

- La música jazz, sense projecte, i que es composa tocant, que trenca amb tots els

esquemes tradicionals anteriors igual que l’action painting.

o antecedents:

- l’abstracció lírica de Kandinsky, l’obra d’alguns expressionistes

- Alliberament de les formes preestablertes, tenint com a referència les avantguardes

anteriors

- Referències a la pintura i a la cal·ligrafia dels indígenes d’Amèrica

- André Masson (pintura automàtica)

o influències posteriors

- Influeix en L’escola de New York


- En Hellen Frankenthaler.

- Influeix en l’art del Happening (l’artista es fa present en l’obra)

• relacions amb obres similars de l’autor o de l’escola

- Amb l’obra del mateix autor Núm. 1 (1948) i amb els quadres de la seva darrera

dècada de producció pictòrica (excepte les darreres obres en que hi ha una

regressió).

- W. De Kooning i el seu action painting

- Marc Tobey

• diferències amb altres solucions coetànies

- Barnett Newman investiga sobre el color

- Marc Rothko investiga sobre el color

- R. Motherwell

- Hella Stern

Curs: 4t ESO. ESTRUCTURA D’UNA EXPERIÈNCIA PRÀCTICA A L’AULA

Títol de l’experiència

HI HA HEROIS EN AQUESTA PINTURA? (Pintura de Théodore Géricault: El rai de la “Medusa” 1819). Museu del Louvre, París

Nivell i curs Secundària. 4t ESO Nom de l’autor/a Maria Coll Font Centre Institut Pere Alsius Població Banyoles DESCRIPCIÓ El romanticisme inspirat en escenes històriques, en qüestions de l’actualitat o de pura imaginació serà el tema tractat. El denominador comú de tot quadre romàtic és l’estímul sentimental, l’exageració i la intensitat emocional. OBJECTIUS -Comprendre el context històric del segle XIX on es desenvolupa l’art romàntic. -Distingir els trets fonamentals del moviment pictòric romàntic. -Analitzar l’obra “El rai de la medusa” de Théodore Géricault. CONTINGUTS i TEMPORITZACIÓ -El romanticisme: un nou ordre ideològic. -Definició del concepte romanticisme. -Descripció de les característiques de la pintura romàntica. -Expressió de les emocions que desperta l’obra d’art analitzada i presa de consciència de la necessitat de protegir i conservar el patrimoni artístic. DESENVOLUPAMENT -Treball teòric sobre la pintura romàntica. -Documentació general amb una catalogació bàsica i senzilla de l’obra analitzada. - Anàlisi formal ( plàstica, composició,temps, ritme i estil) METODOLOGIA Amb la informació d’aquesta unitat ( Unitat sobre L’època de les revolucions liberals ( 1789-1871) i la que puguis trobar en llibres d’història de l’art, internet, redacta un breu informe que comenti aquesta obra: La pauta de l’informe s’ha de basar en el següent guió:

- Has d’esbrinar el suport, les tècniques, lloc actual i l’original. - Estudi de la forma: elements plàstics, composició, temps, ritme i estil. - Interpretació: esbrinar el tema, el gènere, la recepció, la funció, les

explicacions de la forma, símbols, funció. - Conclusió: respon a la pregunta de l’activitat.

CRITERIS D’AVALUACIÓ -Comprovar que coneixen el context històric. -Descobrir si saben explicar les arrels ideològiques del moviment romàntic i la seva influència en diversos àmbits de la vida. - Veure si identifiquen els trets fonamentals de la pintura romàntica i analitzen una de les obres més importants de T. Géricault. -Comprovar que comprenen i usen correctament el llenguatge propi del tema. CONCLUSIÓ Tomb a la història de l’art i a la mateixa concepció de la història. No hi ha heroisme. Les grans gestes que celebraven l’epopeia napoleònica, com d’altres glòries de la història, deixen pas a nous protagonistes marcats per la desesperació i la mort. No es representen herois capaços de sacrificar-se per la pàtria i la glòria, sinó que el sentiment popular, la desesperació i la mort es converteixen en actors destacats. El patiment del poble com a protagonista. Això és el que significa el naixement del romanticisme: passions desmesurades, tràgica fatalitat, sentiments sublims i tensió dramàtica. ANNEX http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21868 http://www.xtec.cat/~rherna24/gal_rai_medusa.html http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/25/theodore-gericault-el-rai-de-la-medusa/ https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rai_de_la_Medusa https://www.pressreader.com/

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=21868

http://www.xtec.cat/~rherna24/gal_rai_medusa.html

http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/09/25/theodore-gericault-el-rai-de-la-medusa/


https://ca.wikipedia.org/wiki/El_rai_de_la_Medusa

https://www.pressreader.com/

Àngela Castaño i Irene Barceló

Gener del 2017

Banksy Una crítica al món actual

Proposta didàctica pel curs de formació Artistes, pràctiques i idees en l’art del segle XX

2

BANKSY. UNA CRÍTICA AL MÓN ACTUAL Proposta didàctica pel curs Artistes, pràctiques i idees en l’art del segle XX.

INTRODUCCIÓ. DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Nosaltres som professores de Ciències Socials a Secundària. Potser la pràctica de la didàctica de les Ciències Socials a l’ESO tradicionalment ha estat molt centrada en els continguts d’un temari de Geografia i Història, dens i feixuc. Fent una revisió sobre què s’ensenya i sobretot com s’ensenya, el mateix Departament d’Ensenyament està fent un nou plantejament en les programacions didàctiques de totes les matèries de l’ESO estratament vinculat a les Competències Bàsiques. Aquesta nomenclatura ja fa temps que està de moda, però ara passa a ser l’eix vertebrador de les programacions.

Adjuntem una graella de les Dimensions i Competències Bàsiques pròpies de la matèria Ciències Socials en l’ESO (ANNEX 1: GRAELLA DE LES DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES DE LES CIÈNCIES SOCIALS EN L’ESO). Més endavant especifiquem quines d’elles treballem amb aquesta proposta.

El treball que aquí presentem està centrat en la nostra disciplina i l’hem volgut relacionar directament amb la nostra pràctica docent, per tal de poder-lo dur a la pràctica al nostre institut. Per tant, el que aquí presentem és una proposta didàctica d’aula.

Així doncs, sota el paradigma de treballar en el marc competencial, voldriem inserir aquesta proposta en la unitat didàctica 15 del nostre temari de les Ciències Socials de 4t curs de l’ESO: El món actual.

En essència es tracta d’agafar com a punt de partida l’obra de Banksy, estudiant l’artista i la seva obra. Necessariament veurem la crítica punyent del món actual que està implicita en la seves obres.

ESTRUCTURA DE L’EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA A L’AULA

BANKSY, UNA CRÍTICA AL MÓN ACTUAL. UNA EXPERIÈNCIA DIDÀCTICA

Títol El món actual Nivell i curs 4T ESO Nom de les autores Àngela Castaño i Irene Barceló Centre Institut de Maçanet de la Selva Població Maçanet de la Selva DESCRIPCIÓ Realitzar un mural de denúncia al poble, previ anàlisi de les necessitats del municipi o globals i contacte amb les institucions i la ciutadania. Tot això partint de l’estudi de l’obra de Banksy, del que n’haurem pogut contemplar una part in situ durant el viatge de final d’etapa que els alumnes de 4t d’ESO realitzen el mes d’abril a Londres (als carrers de la qual es troba

3

la major part de la producció artística de Banksy). Aquestes obres ens serviran com a pretext per aproximar-nos a la realitat del món actual: la seva cara amable, les seves problemàtiques, les seves injusticies i les seves contradiccions. Es treballarà de manera coordinada amb altres Departaments de l’institut (col·laboració interdepartamental), però la coordinació general del treball la portarem des del Departament d’on surt la proposta, el nostre, el de Ciències Socials. OBJECTIUS Objectiu des de la matèria de Ciències Socials: Treballar les Competències Bàsiques següents: - De la Dimensió Històrica, la CB 4 (Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics). - De la Dimensió Cultural i artística, les CB8 (Analitzar les manifestacions culturals i relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat) i CB10 (Valorar les expressions culturals pròpies, per afavorir la construcció de la identitat personal dins d’ un món global i divers). - De la Dimensió Ciutadana, les CB11 (Formar-se un criteri propi sobre problemes socials rellevants per desenvolupar un pensament crític) i CB12 (Participar activament i de manera compromesa en projectes per exercir drets, deures i reponsabilitats propis d’una societat democràtica). *Cada Departament haurà de definir els objectius específics propis de les matèries que entraran en joc en la realització d’aquest treball.

CONTINGUTS Continguts que treballarem des de la matèria de Ciències Socials: - Estudiarem l’obra de Banksy i el seu significat, sobretot incidint en la crítica brutal que fa del món actual. Aprendrem a fer el comentari d’una obra d’art. (ANNEX 2 ANÀLISI DE L’ARTISTA I LA SEVA OBRA. PAUTES PER UN COMENTARI D’UNA OBRA D’ART) - Anirem tractant els diferents continguts de la unitat didàctica 15. El món actual, agafant en cada cas com a punt de partida una obra de Banksy. (ANNEX 3 RELACIÓ DELS CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 15. EL MÓN ACTUAL, DE CIÈNCIES SOCIALS DE 4T D’ESO, I EL LLIGAM AMB ELS MURALS DE BANKSY).

CONTINGUTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA 15: EL MÓN ACTUAL 15.1.El nou ordre internacional: El paper dels EEUU, ONU, OTAN, un abans i un després: l’atac terrorista de 11 de setembre del 2001. 15.2.Conflictes al món actual: Conflictes bèl·lics, refugiats, conflictes nacionalistes, el procès català, fonamentalisme islàmic. 15.3.La globalització: El capitalisme, mundialització dels mercats, comunicació (informació, publicitat, mitjans de transport), deslocalització del treball. 15.4.Un món desigual: Països desenvolupats, tercer món, les desigualtats. 15.5.La societat del segle XXI: urbanització, la ciutat actual, el paper de les dones, nous models socials

4

15.6.La revolució tecnològica: Progressos científics i tècnics (biologia, física nuclear, electrònica, informàtica, Internet). L’era de les comunicacions. 15.7.Els reptes del món actual: Necessitat d’un creixement sostenible, recerca d’un nou ordre social més just.

*Cada Departament haurà de definir els continguts específics propis de les matèries que entraran en joc en la realització d’aquest treball. METODOLOGIA - En aquest apartat, primer de tot direm que el que pretenem és realitzar un treball competencial, i per tant els alumnes hauran de posar en pràctica diferents tipus de coneixements i demostrar diverses habilitats i destreses en diferents interaccions enfront la vida (tant en l’àmbit personal, laboral com social). - Per tant, creiem que per ser conseqüents amb aquesta filosofia haurem de sol·licitar la participació en el treball d’altres matèries que cursen els nostres alumnes. Parlem doncs d’una estreta col·laboració interdepartamental. - Buscarem també diferents maneres de fer, plantejant als nostres alumnes diferents tipus d’activitats. En totes elles hauran d’aplicar i adquirir coneixements, habilitats i destreses que pensem que han de desenvolupar els individus per comprendre, transformar i actuar en el món del que formen part. - En general defugirem el model de classe magistral i intentarem que l’alumne sigui un subjecte actiu en el procès ensenyament-aprenentatge. A 4t d’ESO creiem que tenen la suficient maduresa com per fer-ho de manera molt profitosa i trobar moltes motivacions personals durant el transcurs del treball. - Els alumnes es distribuiran en 7 grups de treball cooperatiu heterogenis, de 4-6 persones. Ells mateixos faran els grups, tenint present que han de fer equips competents i que caldrà reunir diferents habilitats. - Com treballarem des de la matèria de Ciències Socials? CIÈNCIES SOCIALS:

- Coordinarem tota l’organització i desenvolupament de tot el treball. - Al llarg del curs encarregarem als alumnes un recull de premsa, amb les

noticies més rellevants de l’actualitat a nivell mundial, estatal, i municipal. - Presentarem la figura de Banksy i la seva obra, i mostrarem les pautes per fer

un comentari d’obra d’art - Cada grup escollirà un dels 7 temes que proposarà el professorat (que són els 7

apartats que hem especificat en els CONTINGUTS, corresponents a la unitat 15. Món actual).

- Cada grup haurà de preparar i realitzar una exposició oral sobre el seu tema, partint de les obres de Banksy (que els il·lustraran), i analitzant el recull de noticies d’actualitat (que hauran classificat per blocs temàtics). Tot plegat ho hauran distribuit a les parets de l’aula en forma de panells.

- Contactar amb la regidora de cultura per negociar l’espai del poble on fer el mural, i concertar la data de la innauguració oficial.


5

- Des del Departament de Ciències Socials donarem uns punts de partida als nostres companys dels altres Departaments per tal que realitzin les següents activitats: LLENGUA ANGLESA

- Preparar i realitzar enquestes per fer a la gent dels carrers de London sobre l’impacte de l’obra de Banksy.

- Fer lectures de textos originals de Banksy, ja que aquest artista també té una interessant producción literària.

LLENGUA CATALANA: - Realització d’enquestes dirigides a la població de Maçanet i a regidors i

l’alcalde sobre les problemàtiques del munucipi i globals. - Elaboració d’un discurs crític tipus manifest sobre la societat on vivim, agafant

les problemàtiques del món actual que estarem estudiant a Socials. - Redactar una instància formal dirigida a l’Ajuntament per sol·licitar entrevistes

amb regidors i alcalde. I redactar una petició formal per poder pactar la realització del nostre mural en una paret del poble.

MATEMÀTIQUES: - Buidatge de les enquestes fetes a London i Maçanet, realitzant estadístiques i

gràfics per extreure’n unes conclusions.

MÚSICA: - Experimentar entorn l’estil de música Rap, amb l’ajuda externa dels monitors

que dinamitzen les tardes a les Urbanitzacions marginals del municipi extraescolar de Rap) i amb la participació dels alumnes i exalumnes del centre que hi assisteixen. Hauran de crear i interpretar un Rap a partir del manifest crític fet a català.

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA :

- Treball de camp a London: enregistrar fotografies o petits videos dels murals de Banksy que trobaran als carrers d’aquesta ciutat.

- Cerca de la ubicació exacte d’aquests murals. - Propostes dels projectes per fer el nostre mural, dotant-los d’una significació

(treballat a català, música i socials). - Realització del mural emprant la tècnica del graffit (buscar col·laboració

d’experts de la zona). TEMPORITZACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS - El gruix del treball es realitzarà durant les tres últimes setmanes de juny d’enguany (que són els últims dies del curs acadèmic). Concretament entre els dies 5 i 20 de juny del 2017. - Fora del calendari escolar, dos dies després d’acabar les classes, el divendres 23 de juny hi hauria programat l’acte institucional d’innauguració del mural que haurem fet mb els alumnes en una paret del poble (el producte final del treball que plantejem). - Hi haurà també una serie d’activitats previes, durant el viatge de final d’etapa que els alumnes de 4t d’ESO fan a London, del 3 al 6 d’abril. - I també algunes sessions preparatòries la setmana abans del viatge, per definir bé el que els alumnes hauran de fer de treball de cap a la capital britànica. - Per últim també cal dir en aquest apartat que al llarg del curs els alumnes hauran estat fent un recull de premsa per definir els temes més destacats de l’actualitat.

6

Ben detallat en l’ ANNEX 5: TEMPORITZACIÓ DE LES SESSIONS I ACTIVITATS A DESENVOLUPAR. CRITERIS D’AVALUACIÓ Cada alumne obtindrà una qualificació, tenint en compte la seva nota individual que haurà obtingut de cada sessió en funció de la seva participació, rendiment i actitud (40% del total) i la nota grupal que serà la mateixa per tots els membres del grup de treball (60 % del total). *Cada Departament haurà de definir els seus propis criteris i mecanismes d’avaluació sobre les activitats proposades, obtenint aquestes dues qualificacions (individual i grupal). El professorat de Ciències Socials seran els encarregats de recollir les qualificacions de les altres matèries i fer el recompte general de la nota. Per avaluar les sessions de Ciències Socials: - Posarem una nota diària (40% del total) durant el transcurs del treball, sessió a sessió. Cada dia posarem una nota individual a cada alumne (40% d’aquest apartat de l’avaluació) i una nota grupal que variarà en funció rel ritme de treball, la coordinación del grup i el rendiment i producció que aconsegueixin diariament com a equip (60%d’aquest apartat de l’avaluació). - Puntuarem l’exposició oral (60% del total) que realitzarà cada grup quan hagin cabat la seva tasca. Posarem una nota individual (40% d’aquest apartat de l’avaluació) i una nota grupal d’aquesta exposició (60%d’aquest apartat de l’avaluació). ANNEX 6 GRAELLA PER L’AVALUACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ORAL CONCLUSIÓ Amb aquest treball hem pretès que els nostres alumnes esdevinguin subjectes actius en la vida del seu municipi, desenvolupant el seu pensament crític, ampliant el seu bagatge cultural, descobrint nous coneixements, despertant inquietuds i fomentant la seva creativitat. A més també hem buscat que valorin i apreciin les manifestacions artístiques en les seves diferents formes i que se n’adonin de la reflexió que hi ha al voltant del procès creatiu. Hem volgut que aprenguin a llegir l’art contemporani, o que almenys entenguin que cal aproximar-se al seu autor, al seu temps i al seu context sociocultural per copçar el seu significat i poder apreciar-lo i fer-ne una valoració.

7

ANNEXOS

ANNEX 1 GRAELLA DE LES DIMENSIONS I COMPETÈNCIES BÀSIQUES PRÒPIES DE LES CIÈNCIES SOCIALS EN L’ESO

DIMENSIÓ

CB

DESCRIPCIÓ DE LA COMPETÈNCIA

Històrica

CB1

Analitzar els canvis i continuïtats dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la causalitat històrica.

Històrica

CB2

Aplicar els procediments de la recerca històrica a partir de la formulació de preguntes i l’anàlisi de fonts, per interpretar el passat.

Històrica

CB3

Interpretar que el present és producte del passat, per comprendre que el futur és fruit de les decisions i accions actuals.

Històrica

CB4

Identificar i valorar la identitat individual i col·lectiva per comprendre la seva intervenció en la construcció de subjectes històrics.

Geogràfica CB5 Explicar les interrelacions entre els elements de l’espai geogràfic, per gestionar les activitats humanes en el territori amb criteris de sostenibilitat.

Geogràfica CB6 Aplicar els procediments de l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre decisions.

Geogràfica CB7 Analitzar diferents models d ’ o r g an ització política, econòmica i territorial, i les desigualtats que generen, per valorar com afecten la vida de les persones i fer propostes d’ actuació.


CB8 Analitzar les manifestacions culturals I relacionar-les amb els seus creadors i la seva època, per interpretar les diverses cosmovisions i la seva finalitat.


CB9

Valorar el patrimoni cultural com a herència rebuda del passat, per defensar-ne la conservació i afavorir que les generacions futures se l’ apropiïn.