l’aplec del caragol, traca final d’un maig - paeria.cat · 1.200 menús i 2.300 degustacions de...

aeriala

www.paeria.cat PUBLICACIÓDEL’AJUNTAMENTDELLEIDA•MAIG13NÚM.245

p

L’Arborètum s’obre a la ciutat amb 91.500 arbres i arbustos de 500 espècies. P. 5

Nova línia d’autobusos, la 11, que connecta Pardinyes amb la Zona Alta i el centre. P. 7

L’alcalde de Lleida defensa l’educació com a factor bàsic de progrés social. P. 16

L’Aplec del Caragol, traca final d’un maig farcit de festes, música i cultura

La Paeria • Ajuntament de Lleida2

MaigDestacats

EDITA: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 LleidaD.L.: 235-1985

Telèfon d’informació i atenció de la ciutat de LleidaEstabliment de trucada: 0,34 eurosMinut: 0,26 euros

AJUNTAMENT DE LLEIDACENTRALETA973 700 [email protected]

010

FESTESL’Aplec del Caragol, gresca i gastronomia a dojo .............3Plaques i medalles de la Paeria ...............................................3

MEDI AMBIENTPlantació de 545 arbres de 56 espècies.............................. 5

URBANISMEConcurs de la gestió de l’enllumenat públic ......................6L’EMU millora el balanç del 2012 ............................................9

URBANISMESis noves zones d’esbarjo per a gossos .............................11

TURISMEEl Bus del Vi fins al 7 de juliol .................................................12

BENESTAR SOCIALConstituïda la mesa de foment de l’habitatge.................14

PARC CIENTÍFICEl parc augmenta les relacions internacionals ..............19

CULTURAMés de 67.000 visitants al Castell del Rei .........................20

TURISMELleida incrementa el nombre de congressos ..................21

SEGURETAT CIUTADANALa Unitat Ciclista de la Urbana compleix dos anys .......22Prop de 10.000 alumnes aprenen educació viària ........23

PROMOCIÓ ECONÒMICAPremis de Comerç i Serveis Ciutat de Lleida . .................24

DRETS CIVILSArts al Casal de la Dona ...........................................................25

OPINIÓ dels Grups Municipals ...............................................26

OCI Agenda cultural ..................................................................28

11 Cicle de conferències i viatges adreçats a tothom per conèixer els “secrets” de l’agricultura de l’Horta de Lleida.

Atractiva programació per al segon semestre de La Llotja amb 14 espectacles i 22 funcions variades i de gran qualitat.

Programa municipal perquè 300 joves sense feina es formin i tinguin més opcions d’accedir al mercat laboral.

Edicions

• 93 799 07 07

Gest

ió d

e pu

blic

itat:

tel.

973

22 1

5 96

12

14

Lliurament de plaques i medalles de la Paeria

Ajuntament de Lleida • La Paeria 3

Maig de 2013 • Festes

L’Aplec del Caragol, tres dies plens de festa i de bona gastronomia de les terres de Lleida• El programa ha inclòs revetlles, exhibicions de dansa i de castellers i concursos

La cercavila és un dels actes més multitudinaris de l’Aplec © Hermínia Sirvent

Els Camps Elisis han acollit del 24 al 26 de maig una nova i reexida edi-ció del popular i multitudinari Aplec del Caragol de Lleida, declarat Festa d’Interès Turístic Nacional i Festa Na-cional d’Interès Tradicional. Organit-zada al voltant de la gastronomia del cargol i de la cuina lleidatana, la festa ha aplegat enguany 11.200 collistes i uns 200.000 visitants.

La 34a edició de l’Aplec ha inclòs un extens programa d’activitats per a tots els gustos amb espectacles, mú-sica de les xarangues, sardanes, el fes-tival infantil, revetlles, exhibicions de dansa i castellers, concursos, tallers, etc. Aquestes activitats han estat gra-tuïtes i obertes al públic en general.

Entre tots els actes ha destacat la cercavila colorista i divertida de les penyes que va recórrer la ciutat el diu-menge 26.

Obert als visitants de foraPensant en els visitants de la festa,

la Federació de Colles de l’Aplec del Caragol, entitat organitzadora de la festa, va crear la colla “Lo Tast” perquè tothom que vingués a la festa pugués

participar activament de la celebració. El restaurant de l’Aplec, situat en el Pa-lau de Vidre, ha ofert menús per dinar i sopar dissabte i dinar el diumenge. A més, s’hi han pogut fer tastets de cargols i altres delícies lleidatanes. En total, en aquesta edició s’han servit 1.200 menús i 2.300 degustacions de caragols.

D’altra banda, la venda de 600 pa-quets de visitant reflecteix la consoli-dació de l’Aplec com a atractiu turís-tic fora i dins de les terres de Lleida. Aquests paquets incloien samarreta i “equip” de penyista, degustacions gas-tronòmiques a l’Aplec i visita gratuïta o descompte en la visita a diversos museus i monuments de la ciutat.•••

Lliurament de plaques i medalles de la Paeria

Grup de distingits amb les medalles. © H. S.

Agraris de Lleida (pagesia); l’Associació Casa Don Bosco dels Salesians de Llei-da, la Creu Roja de Lleida, l’Associació d’Ocupació i Esplai de Catalunya La Torxa, l’AV Copa d’Or i Sot de Fontanet, l’AV Jaume I el Conqueridor, l’AV Uni-versitat, l’AV Zona Alta Ricard Viñes, l’AV Camp d’Esports i la Unió General de Treballadors de Catalunya Terres de Lleida –UGT– (solidaritat); l’Institut Josep Lladonosa, Les Heures-Acadè-mia Tècnica –ara Ilerna– i la Congre-gació de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria (educatiu o pedagògic); l’AEM-Belles Arts Teatre, la Parròquia de la Sagrada Família i el Grup Sardanista Montserrat (cultural

o artístic), i el Club Bàsquet Secà de Sant Pere, el Club Petanca Magraners i el Centre d’Esports Camp Escolar de Lleida –CECELL– (esportiu).

A l’acte solemne també es va lliurar la medalla d’or de la Paeria a Enric Cas-tells i Josep Sánchez (mèrit cultural o artístic); Francesc Jové, Josep Varela, Maria Carme Agustí, Maria Jesús Ca-bau i María Concepción Sagüillo (mè-rit educatiu o pedagògic) i Antonio Cantano (solidaritat), i, a títol pòstum, a Esteve Cuito (mèrit cultural o artís-tic) i Isabel Arqué (mèrit educatiu o pedagògic). Julio Sorigué també va rebre la medalla d’or de la ciutat.•••

En el marc de l’acte oficial de la Fes-ta Major de Maig, es va lliurar la placa de la Paeria a l’Associació d’Empresaris


Festes • Maig de 2013

Les revetlles acullen les actuacions d’Steve Aoki, Obrint Pas, Amelie, Gossos i Melendi, entre d’altres

Imatge singular del castell de focs amb la torre de la Seu Vella, en procés de rehabilitació. © H. S.

La ciutat de Lleida es va vestir de gala del 9 al 12 de maig amb la cele-bració de les Festes de Maig en honor a Sant Anastasi, amb actes festius, es-portius, musicals, d’oci i lleure i, sobre-tot, de cultura popular, que van atreu-re milers de ciutadans i ciutadanes.

Els actes tradicionals van articular l’eix central de la festa, al voltant de la qual s’ha anat bastint, amb el pas dels anys i la participació ciutadana, tot un conglomerat d’actes que fan que Lleida bulli des del primer moment, el dia 9, amb la tronada i el tradicional pregó i fins al darrer Ball de Gegants i

el Marraco el dia 12 després dels focs, que enguany va tenir com a protago-nistes els Gegants Moros, recentment restaurats.

La festa es va iniciar amb el tradicio-nal pregó i va continuar amb nombro-sos actes entre els quals destaquen la processó i l’ofrena floral al patró, els seguicis populars, l’exhibició de dan-ses tradicionals i de cotxes clàssics, la diada castellera (amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Xiquets de Reus i els Castellers de Lleida), la Ba-talla de Flors, el correfocs, el concurs de sardanes, les diferents actuacions

de dansa i música (amb la cantada d’havaneres, entre d’altres) per diver-sos espais de la ciutat, el correfocs, els focs artificials o el Ball de Gegants.

Els més menuts van poder gaudir del Parc dels Somriures als Camps Elisis, amb jocs, circ, teatre i múltiples activitats. En esports, els espectacles aeris també hi van ser presents amb el Campionat d’Espanya d’Acrobàcia Aèria i Copa Triangular, que va tenir lloc del 16 al 19 de maig a l’Aeroport

de Lleida-Alguaire. També cal desta-car la primera Cursa de la Dona i la Decabike.

Músics de prestigiEls Camps Elisis van ser l’escenari

dels concerts del dia 9 i les revet-lles dels dies 10 i 11 de maig, amb les actuacions d’Steve Aoki, Obrint Pas, Amelie, Gossos i Melendi, entre d’altres.

El poeta i assagista Jordi Pà-mias Grau (Guissona, 1938) va ser l’encarregat de fer la lectura oficial del pregó de les Festes.

Els lleidatans gaudeixen d’unes Festes de Maig carregades de música i de cultura popular• Els Gegants Moros, recentment restaurats, uns dels grans protagonistes de la gresca

La Fira de Titelles, una de les cites infantils més esperades del mes. A la dreta: la dansa i el folklore, protagonistes de les festes. © Centre Titelles / H. S.


Maig de 2013 • Parc Científic i Tecnològic

L’Arborètum s’obre a tots els lleidatans• L’entrada al Jardí Botànic de Lleida és gratuïta fins al 31 d’agost per a tots els visitants

Es pot visitar de dimarts a diumenge, de les 10.00 a les 13.00 hores i de les 16.00 a les 20.00 hores

Han participat en l’activitat diversos centres escolars de Lleida i l’Associació de Veïns de Rufea

L’alcalde, Àngel Ros, i el rector de la UdL, Roberto Fernández, en l’obertura del jardí. © H. S.

Plantació d’arbres a la plaça de la glorieta de Font i Quer. © H. Sirvent

Plantació de 645 arbres en aquesta campanya• Campanya anual per conservar la biodiversitat dels carrers i les places de la ciutat

La Paeria ha plantat 645 arbres a la ciutat durant la campanya 2012-2013. Els arbres reposats són de 56 espècies diferents per conservar la biodiversi-tat dels carrers i les places de la ciutat.

Les espècies més plantades han es-tat el negundo, l’auró de fremanii, la

prunera de fulla vermella, el cirerer japonès, l’acàcia de Constantinoble, el lledoner, la morera blanca sense fruit i l’arbre de l’amor.

La plantació s’ha portat a terme per tots els barris i els carrers de la ciutat. Els espais on s’ha actuat reposant més

L’Arborètum-Jardí Botànic Dr. Pius Font i Quer, el nou pulmó verd de Lleida, va tornar a obrir les portes al públic el passat 26 d’abril. L’entrada al Jardí Botànic de Lleida és gratuïta fins al 31 d’agost. L’espai natural com-bina les activitats de recerca, que de-senvolupa l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL, amb l’ús divulgatiu i lúdic com a espai verd de la ciutat. A més, acollirà activitats culturals, com ara les Nits d’Estiu.

El Jardí Botànic de Lleida, que cons-titueix una de les infraestructures més rellevants del Parc Científic de Gardeny, ocupa una extensió de 6,72 hectàrees i s’estructura en una com-pleta col·lecció de plantes vives amb 1.500 arbres de 225 espècies i 90.000 arbustos de 300 espècies, ordenades d’acord amb el bioma de la Terra a què corresponen (boscos boreals, ca-ducifolis, esclerofil·les i selves tempe-rades).

El complex disposa d’un edifici de 450 m2 per allotjar les oficines, l’atenció al visitant i els laboratoris. L’horari de l’Arborètum és de dimarts a diumenge de les 10.00 a les 13.00 h. i de les 16.00 a les 20.00 h. •••

arbres han estat el Parc de les Vies, amb 34 unitats; la plaça Font i Quer, amb 23; el carrer Almeria, amb 19; el carrer Jeroni Pujades, amb 15; la plaça Ricard Viñes i el parc Joan Oró, amb 11 a cadascun, i el carrer Miquel Batllori, amb 10.

Les plantacions que programa l’Ajuntament de Lleida per mitjà de la Regidoria de Medi Ambient i Horta compten amb la participació de diver-sos centres escolars lleidatans pròxims a l’àrea de plantació. L’ activitat s’inclou en el programa de l’Agenda 21 que promou aquesta regidoria. A més, en-guany hi ha col·laborat l’Associació de Veïns de Rufea.•••

Medi Am

bient


Urbanisme • Maig de 2013

Concurs de la gestió de l’enllumenat públic• Seixanta empreses d’arreu de l’Estat s’interessen en el servei que surt a licitació

Jornada de presentació del nou concurs de gestió del servei. © Paeria

Seixanta empreses d’arreu d’Espanya van assistir a la jornada de presentació del nou concurs de gestió del servei d’enllumenat públic de la ciutat que l’Ajuntament

de Lleida ha tret a licitació. El contracte garantirà una in-versió de 6,5 milions d’euros per modernitzar la xarxa elèctrica i reduir el consum energètic i estableix la re-

novació, la millora i la mo-dernització d’un mínim del 62% dels punts de llum de la ciutat.

Estalvi de 700.000 € anualsAquesta renovació supo-

sa el canvi de 14.288 dels 23.000 punts de llum que hi ha a la ciutat, dels quals 3.500 mínim seran de leds. El contracte preveu dedicar tot l’estalvi del consum elèctric que es generi per la reno-vació d’enllumenat a noves inversions a la ciutat, una xi-fra que es calcula entorn als 700.000 euros anuals.

A més a més es desti-narà anualment el mateix pressupost que ara a des-pesa elèctrica i al manteni-ment i la millora de la xarxa

d’enllumenat, però establint que l’empresa adjudicatària del contracte avanci el pri-mer any una inversió de 5 milions d’euros en obres per assolir un major estalvi ener-gètic.

Inversió de 6,5 milions d’euros per millorar la xarxa elèctrica, reduir el consum energètic i renovar 14.288 punts de llum

Així mateix, es demana a l’empresa adjudicatària una inversió complementària d’1,5 milions d’euros desti-nats a modernitzar tota la xarxa elèctrica. •••


Maig de 2013 • Mobilitat

Canvis a la xarxa d’autobusos a Pardinyes• Entra en servei la línia 11, que connecta el barri amb el centre i la Zona Alta

Més ajustos a les línies 2, 4, 5, 6 i 7 per reforçar el servei a primera hora del matí i al migdia i donar més cobertura al Parc Científic

La xarxa d’autobusos de la ciutat s’amplia a les 11 línies. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida ha posat en funcionament una línia nova, l’11, que enllaça el barri de Pardinyes amb la Zona Alta i el centre de la ciutat pas-sant per Prat de la Riba, Ricard Viñes, Hisenda i la UdL i fent la volta a la font de la rambla d’Aragó. La nova línia (Plaça Catalunya-Pardinyes Baixes) només circularà de dilluns a diven-dres, amb freqüències d’entre 15 i 30 minuts, de les 7.00 fins a les 20.00 h. Farà el recorregut per la part vella de Pardinyes, que fins ara cobria la línia 5 (Doctora Castells-Arnau de Vilano-va). D’altra banda, els busos d’aquesta darrera línia ja no circularan per aquesta zona del barri.

D’altra banda, s’han fet ajustos a d’altres línies. Així, a la 2 hi ha serveis nous per reforçar la primera hora del matí; la 4 té més expedicions per do-nar més cobertura al Parc Científic; a la 5, hi ha més freqüències de pas al

migdia; a la 6 s’ha ampliat el servei per arribar al tanatori els dissabtes, i la 7 es reforça amb un autobús a la franja de primera hora del matí. Tot i el canvi de la xarxa d’autobusos del passat 15 d’abril, es mantenen els viatges, que són entre 23.000 i 24.000 diaris. •••


Urbanisme • Maig de 2013


Maig de 2013 • Urbanisme

L’EMU millora el balanç de l’any 2012 gràcies a la reducció de la despesa corrent

La millora del transport públic facilita els girs a l’esquerra al Pont Vell i a l’avinguda Artesa

• Estalvi d’1,2 milions d’euros en despeses de personal i d’explotació

• Els canvis de circulació afavoreixen que els autobusos guanyin en rapidesa i eficiència

Solars Vius, el concurs d’idees de la Rambla de Ferran, el Mercat del Pla i el convent de Santa Clara, les principals inversions

El consell d’administració de l’Em-presa Municipal d’Urbanisme va apro-var els comptes anuals del 2012, que es van tancar amb unes pèrdues de 493.000 euros, a causa de l’aturada de l’activitat del mercat immobiliari. Tot i així, aquest resultat negatiu ha estat menor del que es va preveure

inicialment, que es calculava en 673.000 euros, segons es va anunciar al final del 2012, bàsicament perquè l’empresa municipal ha fet un esforç important en ajustar i reduir la despe-sa corrent.

Portal de Magdalena-Noguerola, amb projectes emblemàtics que ja s’estan desenvolupant, com ara els Solars Vius, el concurs d’idees de la Rambla de Fe-rran, el Mercat del Pla i la rehabilitació del convent de Santa Clara. L’EMU con-tinuarà potenciant tot allò relacionat amb la política d’habitatge.•••

En aquest sentit, la presidenta de l’EMU, Marta Camps, va destacar que s’ha reduït en un 20% el capítol de des-pesa de personal i en més d’un 50% el capítol de despeses d’explotació, cosa que s’ha traduït en un estalvi d’1,2 milions d’euros per aquests dos con-ceptes.

Camps va destacar que l’EMU pot absorbir aquestes pèrdues ja que està molt sanejada i gaudeix de recursos propis i propietats que permetran, un cop se superi la baixa activitat en el mercat immobiliari, recuperar benefi-cis. Els actius de l’empresa sumen 116 milions d’euros i els recursos propis, 40 milions d’euros.

Pel que fa a les inversions previs-tes, l’EMU vol mantenir l’activitat en els plans de barri del Centre Històric i

L’EMU potencia la política d’habitatges. © EMU

A l’avinguda Artesa es permet un nou sentit de circulació a l’esquerra. © H. Sirvent

L’Ajuntament de Lleida ha posat en servei el gir a l’esquerra del Pont Vell cap a l’avinguda de Blondel i també el de la cruïlla situada entre l’avinguda Artesa, el carrer Osca i l’avinguda Mi-quel Batllori. Aquests són alguns dels canvis viaris que s’ha dut a terme coin-

cidint amb la posada en marxa de les noves línies d’autobús.

La recuperació del gir a l’esquerra des del Pont Vell cap a Blondel, que es va suprimir fa 20 anys, afavoreix que els autobusos guanyin en rapidesa i

eficiència en el seu recorregut, sense haver de girar a la dreta cap a Francesc Macià i després a l’esquerra a l’altura del carrer Riquer per creuar la rambla i canviar de sentit. Els vehicles que vénen des de Cappont pel Pont Vell poden girar a l’esquerra des d’un car-ril, que té nova regulació semafòrica i senyalització horitzontal i vertical. Des del carril de l’esquerra de Francesc Macià només es pot circular en direc-ció al pont, no pas continuar recte, per no entorpir el pas dels autobusos.

També s’afavoreix el gir a l’esquerra a la cruïlla situada entre l’avinguda Artesa, el carrer Osca i l’avinguda Mi-quel Batllori. Amb aquesta actuació s’aconsegueix que tant els vehicles com l’autobús urbà que vagin cap al centre no hagin de fer la volta pel car-rer Ignasi Bastús. •••



La Paeria crea 6 zones d’esbarjo per a gossos• Les àrees són a Cappont, Pardinyes, la Bordeta, la Mariola, Ciutat Jardí i la canalització

Zona per a gossos del carrer Xavier Puig Andreu. © S. Comunicació

La comercialització de productes agraris, un dels temes a tractar. © M. A.

Els animals poden anar deslligats, però han d’estar sota l’estreta vigilància dels seus propietaris

S’han habilitat sis àrees d’esbarjo per a gossos a di-ferents barris de la ciutat de Lleida perquè els animals puguin córrer deslligats. Això sí, els cans sempre han d’anar identificats cor-rectament amb el xip, no han de ser potencialment perillosos i en tot moment han d’estar sota la vigilància dels seus propietaris.

Una de les zones habilita-des és la plaça Maria Mercè Marçal de Cappont, que té uns 400 metres quadrats. És l’únic recinte delimitat amb una tanca de fusta, i disposa de mobiliari urbà, un abeurador per als gos-sos i un sistema de neteja de la superfície per aspersió i drenatge.

Les altres cinc àrees són obertes i estan perfecta-ment delimitades i senya-litzades. Són situades al carrer Xavier Puig Andreu de Pardinyes (una zona de 200 metres de longitud), el

marge dret de la canalitza-ció (tram que va des de les comportes fins al Pont Vell amb una longitud de 1.375 metres), l’avinguda de La Canadiense (525 metres de longitud al marge dret del canal de Seròs) de la Bor-deta, l’accés a Gardeny pel carrer Cardenal Cisneros a la Mariola (200 metres de longitud) i el carrer dels Bombers a Ciutat Jardí (425 metres de longitud).

Aquests espais són deli-mitats per una fita d’inici i una altra de finalització en recintes més grans i oberts, on moltes vegades ja hi ha una separació física, tot i que s’ha posat senyalització indicativa de l’inici i el final de l’àrea.•••

Conferències i sortides per dinamitzar l’agricultura de l’Horta de Lleida • Per promoure la innovació i l’emprenedoria agrària i facilitar la creació de projectes

La Paeria, per mitjà de la Regidoria de Medi Ambient i Horta, organitza un seguit de conferències i sortides sota el nom d’“Oportunitats per a l’agricultura a l’Horta de Lleida”. El cicle es va ini-ciar amb la xerrada inaugu-ral a càrrec de Gerard Costa, professor titular d’ESADE, i també hi va haver un tast de la cuina de la fruita de Lleida.

El cicle està orientat a les persones i les entitats del sector agrari i té l’objectiu de promoure la innovació i l’emprenedoria agrària amb la finalitat de donar idees de cara a projectes nous. Conèixer diferents opcions de producció i de comer-

cialització pot ser una opor-tunitat cap a una agricul-tura lligada al territori i a la proximitat amb la ciutat de Lleida.

El 29 d’abril la jornada es va dedicar a l’agricultura ecològica. El 21 de maig es tractarà de la comercialit-zació, tant en l’àmbit local com d’exportació, de pro-ductes agraris amb alt va-lor afegit. El 27 de maig la conferència es dedicarà a la venda directa. L’11 de juny hi haurà una taula rodona amb les principals entitats, empreses i administracions, al voltant de l’Horta.

Dins del mateix cicle s’han previst dues sorti-

des. La primera es va fer el passat 3 de maig, amb l’objectiu de visitar una fin-ca de fruticultura ecològica. La segona sortida tindrà lloc el 21 i 22 de maig al

sud de França, a la zona de Perpinyà, per conèixer dife-rents experiències de la mà dels agricultors francesos i descobrir noves maneres de fer i idees noves. •••

Medi Am

bient


Cultura • Maig de 2013

La Llotja, espectacles per a tots els públics• La programació per al segon semestre del 2013 inclou 14 espectacles i 22 funcions

La nova oferta inclou teatre, dansa, òpera, música, màgia, humor i espectacles infantils

Els Pets, una de les cites musicals més atractives del semestre. © La Llotja

Quantitat, qualitat i varie-tat d’espectacles per a tots els gustos i edats consti-tueixen la programació de La Llotja per al segon se-mestre del 2013. Una oferta formada per 14 espectacles i 22 funcions amb un ampli

ventall de gèneres com el teatre, la dansa, l’humor, la música i l’òpera, i la màgia.

En l’àmbit del teatre des-taca la comèdia dramàtica Bona Gent, dirigida pel di-rector Daniel Veroneses i

La música vindrà de la mà del grup català Els Pets; la copla de Manolo Escobar; la granadina Rosa; el grup Ma-nel, i la 15a edició del festi-val Els Grans del Gospel, que ens portarà el cor americà Chicago Mass Choir.

interpretada per Mercè Arà-nega i Àlex Casanova; Bits, de la companyia Tricicle; la comèdia Sí, Primer Ministre, dirigida per Abel Folk i in-terpretada per Joan Pera i Carles Canut, i Aventura!, el darrer treball de T de Teatre.

L’òpera hi serà present amb l’obra de gran format La Flauta Màgica, dels Amics de l’Òpera de Sabadell.

Quant a la dansa, desta-ca l’espectacle The Best On (II Certamen coreogràfic de dansa urbana ciutat de Llei-da), mentre que la màgia anirà a càrrec de Juan Tama-riz, que oferirà el seu espec-tacle Magia Potagia.

Musical del BanyetesL’humor serà també pro-

tagonista amb la presència del conegut monologuista televisiu Leo Harlem. L’oferta infantil tindrà el plat fort en el musical del Club Banye-tes, ideat perquè els petits cantin i ballin amb el popu-lar cargol. •••

El Bus del Vi arrenca amb força• La proposta turística i cultural vol impulsar la potencialitat enogastronòmica de Lleida

Tomàs Cusiné, al Vilosell, un dels cellers de la Ruta del Vi que es visitaran. © Tomàs Cusiné

Els diumenges tenen lloc un seguit de visites guiades, obertes al públic en general, a cellers de la Ruta del Vi de Lleida

Lleida acull des d’aquest mes de maig i fins al 7 de juliol una nova pro-posta turística i cultural: el Bus del Vi. La posada en marxa d’aquest projecte, que s’inclou dins del programa Lleida Experience, té l’objectiu de reforçar la capitalitat enogastronòmica de Lleida i afavorir la divulgació de l’oferta mit-

jançant un seguit de visites guiades a diferents cellers lleidatans de la Ruta del Vi, organitzades i obertes al públic en general.

Un autocar sortirà cada diumenge de la ciutat de Lleida i visitarà 9 cellers, un cada jornada.

El calendari de les visites és el se-güent: Mas Blanch i Jové (la Pobla de Cérvoles), el 12/5; Raimat, el 19/5; Cos-ters del Sió (Balaguer), el 26/5; Vinya Els Vilars (Arbeca), el 2/6; L’Olivera (Vallbo-na de les Monges), el 9/6; Tomàs Cusiné (el Vilosell), el 16/6; Lagravera (Alfarràs), el 23/6; Castell del Remei, el 30/6; Clos Pons (l’Albagés), el 7/7. •••

Les sortides costen 20 € per persona i inclouen el transport, el guia acom-panyant, la visita al celler i a les vinyes, el tast de vins i l’assegurança del viat-ge. Hi ha també la possibilitat de con-certar visites especials en grup durant un altre dia de la setmana.

Turis

me


Maig de 2013 • Participació Ciutadana

Investigació sobre la memòria de la gent gran

Homenatge a l’alpinista lleidatà Juanjo Garra

• Preguntes a usuaris de les llars municipals sobre educació, treball i el temps lliure

• El conegut esportista va perdre la vida el 27 de maig en patir un accident a l’Himalàia

Treball de recerca fruit d’un conveni de col·laboració signat per responsables de l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Pàdua

Jornada d’informació del programa a socis de les llars municipals. © H. Sirvent

Garra en un acte a la Paeria, aquest abril. © H.S.

La Regidoria de Participació Ciuta-dana, Gent Gran i Voluntariat Sènior de l’Ajuntament de Lleida i la Univer-sitat de Pàdua han signat un conveni de col•laboració per dur a terme un treball de recerca que mesurarà la re-serva cognitiva de la gent gran. La psi-còloga lleidatana Olga Plana Ruiz, que

ha estudiat en aquesta universitat ita-liana, efectuarà la investigació sobre la memòria amb entrevistes personals a usuaris de les llars municipals de la ciutat.

La reserva cognitiva és la capacitat individual de resistir al deteriorament

de tipus cognitiu amb un estil de vida actiu des del punt de vista físic, men-tal i social. El qüestionari Cognitive Re-serve Index (CRIq) mesurarà el nivell de reserva cognitiva amb preguntes que fan referència a tota la vida adulta

de cada persona entrevistada. Qües-tions sobre educació, treball i a què es dedica el temps de lleure són aspec-tes representatius, com ho demostren les investigacions més recents dutes a terme. •••

Lleida ha retut homenatge a l’alpinista Juanjo Garra, un dels seus esportistes més emblemàtics, que va perdre la vida el 27 de maig després d’un desgraciat accident en descendir del pic Dhaulagiri (8.167 m), a l’Himalàia. L’acte de reconei-xement, promogut per l’Ajuntament de Lleida, es va celebrar al pati del Castell del Rei i va aplegar una nombrosa re-presentació de la societat lleidatana.

La Paeria va decretar també dos dies de dol oficial per homenatjar, en parau-les del paer en cap, Àngel Ros, “un alpi-nista excepcional” i un dels esportistes d’elit més importants de la història de Lleida. Garra, que era cap de la Secció d’Esports de la Paeria, va participar en 28 expedicions als Andes, al Karakòrum i a l’Himàlaia, inclosos l’Everest i uns al-tres vuit cims de més de 8.000 metres. •••

Alcaldia


Ocupació • Maig de 2013

Pla d’ajuda perquè 300 joves sense feina tornin a l’escola i millorin les seves opcions laborals • Inclou l’assessorament, detecció d’habilitats i seguiment en el retorn al centre educatiu

Una sessió del programa L-20. © Paeria

Reunió al Saló de Plens de la Paeria de constitució de la mesa per l’habitatge. © H. Sirvent

La Paeria ha posat en marxa el programa “La segona oportunitat (L20)”, que forma part del Pla Local d’Ocupació, Formació i Emprenedoria Juvenil. L20 s’adreça a persones de 16 a 20 anys sense feina que requereixen

una orientació educativa per retornar a la formació reglada o complemen-tària i millorar la seva ocupabilitat. Un total de 249 nois i noies provinents del Pla Local d’Ocupació s’han inscrit fins ara al programa L20, que en pre-veu atendre uns 300.

Un projecte de tres fases El projecte s’estructura en tres fases.

La primera és d’informació i assesso-rament i l’objectiu és facilitar tota la informació necessària perquè la per-sona usuària de l’orientació pugui conèixer tot allò referent al sistema educatiu reglat i no reglat i així pu-gui triar les opcions més adaptades a la seva situació personal. La fase de detecció té per objectiu ajudar la per-sona a conèixer quines són les seves competències més destacades i qui-nes habilitats encara pot acabar de

desenvolupar perquè a l’hora de triar un itinerari educatiu ho faci d’una ma-nera més acurada i adaptada a la seva realitat personal.

Finalment, la tercera fase és la de re-torn, que pretén acompanyar la perso-na en el seu procés de retorn al centre educatiu o en el procés de preparació de proves per accedir a determinats nivells educatius. Els centres que hi col·laboren (Ronda, Maria Rúbies, Jo-sep Lladonosa i Dominiques) impar-teixen tant Batxillerat com Formació Professional perquè els nois i noies que s’acullin al Pla tinguin més possi-bilitats d’elecció d’estudis. La idea és que s’hi acabin sumant tots els cen-tres de secundària de Lleida.Fins ara, al voltant de 800 joves s’han adreçat a la Paeria per demanar informació so-bre el Pla Local d’Ocupació. •••

Constitució de la mesa municipal per al foment i la garantia del dret a l’habitatge• Formada per la Paeria i col·legis professionals, entitats socials, bancs i Justícia

Bene

star

Soc

ial

Destinada a garantir que els lleidatans tinguin casa, evitar que es produexin situacions de desnonaments i tenir habitatges alternatius

La mesa municipal per al foment i la garantia del dret a l’habitatge, integra-da per l’Ajuntament de Lleida, la Ge-neralitat, col•legis professionals vincu-lats al sector de l’habitatge i de treball social, sindicats, entitats socials, enti-tats bancàries i l’administració de jus-

tícia, es va constituir el passat 4 d’abril. L’objectiu és posar en comú polítiques d’habitatge i garantir el dret a tenir casa i que no es produeixin situacions de desnonaments i, si en un moment determinat tenen lloc, disposar d’un habitatge alternatiu de promoció pú-blica o concertat amb les entitats ban-càries.

La mesa se suma a la posada en ser-vei d’una oficina finestreta única mu-nicipal per atendre persones amb pro-blemes de pagament de la hipoteca i de lloguer, que ha atès prop de 220 famílies i ha tramitat i tancat ja una seixantena de casos. Per poder ofe-rir alternatives d’accés a l’habitatge, l’Ajuntament gestiona un total de 232 pisos de propietat municipal i uns al-tres 250 de particulars i entitats ban-càries que posa a disposició de les famílies. •••


Alcaldia • Maig de 2013

La 15a edició de la conferència anual de l’alcalde va congregar una variada representació de la societat lleidatana. © Hermínia Sirvent

L’alcalde de Lleida assegura que l’educació és un factor de competitivitat i de progrés• Conferència anual del paer en cap que organitza el Col·legi de Periodistes de Lleida

Anuncia que Lleida tindrà la titulació oficial de Formació Superior en Arts Escèniques i el Grau Superior del Conservatori de Música

El Magical Media va ser l’escenari de la 15a edició de la conferència anual de l’alcalde de Lleida amb la demarcació de Lleida del Col•legi de Periodistes de Catalunya, que va congregar una nombrosa representa-ció de la societat lleidatana. Sota el títol “L’educació, fac-tor de competitivitat”, Àngel Ros va exposar un model de ciutat en què l’educació constitueix un element de competitivitat i progrés in-dissociable del nou model de societat en què vivim. “En temps de dificultats el futur

històric de balança comer-cial positiva. També va fer referència al comerç com un dels sectors en dificultats especials, que cal potenciar-lo des dels poders públics i el model financer. Partint d’aquests indicadors i de la xifra d’atur, que a Lleida se situa entorn al 17%, l’alcalde es va comprometre a que la política municipal dels pròxims anys “vetllarà pel manteniment dels serveis públics i per la qualitat de la ciutat de manera que si-gui atractiva humanament i empresarialment”. Ros va

està vinculat a apostes segu-res, a inversions garantides, l’educació ho és i marca el futur dels països i les ciutats”, va dir el paer en cap.

L’alcalde de Lleida va plan-tejar un canvi en el model de relacions entre Catalun-ya i Espanya i va manifestar que “han de buscar l’equitat fiscal i el respecte institu-

cional i cultural. I al mateix temps, Catalunya i Espanya han de trobar el seu futur en una Europa que, de mo-ment, sembla no voler ser futur per a ningú”.

Fent una anàlisi de la si-tuació de Lleida des d’una òptica socioeconòmica, l’al-calde va recordar que l’any 2012 es va assolir el rècord


Maig de 2013 • Alcaldia

Centenar de persones van assistir a la conferència. © H. Sirvent

La Paeria continuarà potenciant els ensenyaments de FP. © H. Sirvent

apostar per la col•laboració públic-privat “com una garantia per assolir nivells raonables d’inversió i un fi-nançament municipal que mantingui la salut de la hisenda local”. En matèria d’inversions, Ros va explicar que es continuarà amb els plans de barris, malgrat la retallada de la Generalitat, i es mantindran els proces-sos d’externalització de ser-veis en matèria d’eficiència energètica i gestió d’edificis públics. L’aposta pels empre-nedors també serà un eix prioritari de l’acció municipal.

L’educació serà el motor de l’acció de govern dels pròxims anys, reforçant una aposta que ja caracteritza el municipi i ampliant-la amb iniciatives noves. La ciutat vetllarà especialment pels joves que han deixat els es-tudis i “la política municipal per a l’educació dels joves en situació de risc serà l’atenció social i la col•laboració amb les entitats del tercer sector que desenvolupen programes per a la reincor-poració en el món educa-

L’educació serà el motor de l’acció de govern amb el reforç del binomi ciutat-universitat

Els objectius en la FP són la formació dual i en alternança amb l’empresa i l’increment d’estudis

tiu i laboral”, va remarcar l’alcalde. L’Ajuntament de Lleida augmentarà l’oferta d’educació complementària als centres i famílies de Llei-da i s’ampliaran els ensenya-ments artístics. L’alcalde va anunciar que Lleida tindrà la titulació oficial de Formació Superior en Arts Escèniques

i el Grau Superior del Con-servatori de Música.

En l’etapa dels estudis de Batxillerat, l’alcalde va des-tacar que cal reforçar aquest tram en àmbits com la salut, l’associacionisme, el volun-tariat o l’interès per l’art i per la ciència. La Formació

Professional continuarà cen-trant esforços per part de l’Ajuntament de Lleida amb objectius clars com la for-mació dual i en alternança a l’empresa, la demanda d’increment de titulacions en àmbits com l’energètic, l’agrari o el tecnològic i la continuïtat de la Fira de la Formació Professional. Els idiomes també seran un fo-cus especial d’atenció.

“El municipi vetllarà per l’impuls educatiu a tots ni-vells, des del manteniment de la xarxa de les escoles bressol fins al reforç del bino-mi ciutat-universitat defen-

sant un model d’universitats locals que incorpori un proteccionisme basat en l’excel•lència per garantir la subsistència i la seva compe-titivitat”, va destacar el paer en cap. Ros va explicar que l’aposta per l’excel•lència, per exemple, en el món agronòmic, biomèdic, tec-nològic i de les ciències so-cials vol dir “l’exigència, en el marc universitari català, de l’exclusivitat en l’enginyeria agronòmica i la capacitat d’impartir estudis de vete-rinària”.

Pel que fa a la recerca, l’alcalde va assenyalar la necessitat d’apostar pel projecte Agrotècnio i pels

Un gran nombre de persones van assistir a la conferència, que es va fer al Magical Media. © H. Sirvent

Aposta pel projecte Agrotècnio i pels centres que la UdL comparteix amb l’institut IRTA

centres que la UdL compar-teix amb l’IRTA, com també per l’IRB i els estudis de Sa-lut, Biotecnologia i Nutrició. En el pla del món energètic també cal apostar pel pro-jecte Inspires vinculat a l’Escola Politència Superior, va concloure Ros.

La conferència del paer en cap, que coincideix amb el 25è aniversari de la demar-cació de Lleida del Col•legi de Periodistes, es va retrans-metre per primer cop en viu (streaming) via web i es va po-der seguir per mitjà del web que es va crear per a la xerra-da. També es va poder seguir pel twitter del CPC i es va crear un hashtag específic. •••


Maig de 2013 • Educació i Infància


El Parc Científic i Tecnològic de Lleida referma la seva vocació internacional

La consellera d’Ensenyament inaugura l’escola i l’institut de La Mitjana

• Incorporació en el darrer any de quinze empreses noves, dotze en oficines del recinte

• Els dos centres escolars del barri de Pardinyes tenen conjuntament uns 530 alumnes

El consell d’administració del Parc, reunit © H. S.

Les autoritats parlen amb els alumnes. © H. S.

Col·laboració del centre amb institucions i empreses de Bolívia, el Perú i el Quebec

A Balàfia hi ha la reserva de sòl per complementar l’illa educativa de l’espai Pinyana

La reunió del consell d’administració del Parc Científic i Tecnològic Agro-alimentari va servir per constatar l’increment i la consolidació de les relacions internacionals del parc i la incorporació de quinze empreses no-ves, dotze en oficines del recinte i unes altres tres domiciliades a Gardeny.

Pel que fa a les empreses noves, onze de les dotze firmes ubicades físi-cament al parc procedeixen del Centre d’Iniciatives Empresarials, mentre que l’altra és una empresa nova que s’ha instal•lat al Viver TIC. Les tres empre-ses domiciliades disposen d’adreça

social al parc i utilitzen les seves in-fraestructures i serveis de suport, en-cara que no hi tenen seu. Actualment, hi ha deu societats acollides a aquesta modalitat.

Les relacions internacionals del parc han donat fruits molt positius

durant l’últim trimestre, amb l’acord signat entre el Ministeri de Desenvo-lupament Rural de Bolívia, l’Associació de Fabricants i Exportadors de Ma-quinària Agrícola de Catalunya i el parc per impulsar el laboratori central de maquinària agrícola bolivià.

A més, Antonio Huerta, consultor del Perú, va fer una estada d’un mes al Parc Científic per estudiar la pos-sible col•laboració del parc amb em-preses establertes en aquell país amb l’objectiu de desenvolupar projectes d’infraestuctures. Així mateix, repre-sentants del Ministeri d’Agricultura i del Centre de Desenvolupament Por-cí del Quebec també van visitar les instal•lacions del parc per estudiar una possible col•laboració i fer el segui-ment dels projectes que ja desenvolu-pen amb la Universitat de Lleida.•••

La consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, Irene Rigau, juntament amb l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va presidir la inauguració de l’escola i l’institut de La Mitjana, al barri de Pardinyes. El paer en cap va assenyalar que el model d’illa educa-

tiva, que aplega en un mateix espai l’escola bressol, l’escola de primària i l’institut La Mitjana, “és un model de servei d’èxit que cal desenvolupar també en altres zones de la ciutat com ara Balàfia i a l’altra banda del riu, a Al-barés i el Parc de l’Aigua, quan finan-cerament sigui possible”.

Àngel Ros va recordar que a Balàfia ja hi ha la reserva de sòl i l’espai neces-sari per complementar l’illa educativa actual, a l’espai de Pinyana, i també en el cas d’Albarés, on hi ha pendent la construcció d’un institut, “imprescin-dible per a aquesta zona de la ciutat”. A més del model d’illa de l’escola de

La Mitjana, l’institut i l’escola bressol, la ciutat disposa d’un altre espai de les mateixes característiques al barri de la Mariola.

L’escola La Mitjana té 269 alumnes i actualment s’hi imparteixen ensenya-ments fins a segon de primària, enca-ra que s’aniran cobrint tots els cursos del cicle en els pròxims anys. El nou edifici es va estrenar al setembre del 2011.

Per la seva banda, l’institut La Mitja-na té 261 alumnes i va iniciar la seva activitat educativa el curs 2010-2011 a les instal•lacions d’aulari que fins lla-vors havia ocupat l’escola Països Cata-lans. Actualment, el centre escolar dis-posa de 3 grups a 1r d’ESO, 3 grups a 2n d’ESO, 2 grups a 3r d’ESO i 2 grups a 4t d’ESO. •••

Parc Científic


Cultura • Maig de 2013

Més de 67.000 visitants al Castell del Rei• L’organització d’esdeveniments ha estat un dels aspectes que més s’ha reforçat

Enguany se celebrarà de manera especial del setè centenari d’Era Querimònia

El castell s’ha convertit en un dels atractius turístics de Lleida. © H. S.

El Castell del Rei-la Suda va complir el 17 d’abril dos anys de la seva recuperació. Des de llavors, l’espai cultu-ral ha rebut 67.362 visitants, 4.650 dels quals han estat usuaris que han assistit a actes públics i privats. Preci-

sament l’organització d’es-deveniments ha estat un dels aspectes que més s’ha reforçat el darrer any. Si en el primer exercici hi van ge-nerar 1.628 visites, el 2012 els visitants per aquest con-cepte van ser 3.022.

col·laborat diferents enti-tats i persones de Lleida i d’arreu de Catalunya com a figurants. Durant aquest any es farà especial esment del 7è centenari d’Era Que-rimònia (1313) en el marc de l’Any d’Occitània a Lleida

El Consorci del Turó de la Seu Vella, integrat per l’Ajuntament de Lleida i per la Generalitat, gestiona el monument. Actualment es treballa en l’edició d’un vídeo de la història del Castell del Rei, en què han

i l’any vinent es comme-moraran les Corts del 1214 quan es va fer rei Jaume I al seu castell de Lleida.

Des de la seva obertu-ra, la Suda ha acollit una vintena de visites de con-gressos universitaris i 8 reunions d’empresa, tant a la terrassa-mirador com a l’interior, a més de diver-ses visites científiques i d’especialistes. També s’hi ha commemorat el cente-nari del Centre Excursionis-ta, ha acollit la recepció als Ambaixadors de Lleida i la conferència del paer en cap que organitza el Col•legi de Periodistes (2012). El monu-ment ha estrenat tres acti-vitats pedagògiques pensa-des per als escolars. •••


Maig de 2013 • Turisme de Lleida

Lliurament de les orles acadèmiques del centre educatiu Ilerna a La Llotja. © Paeria

Inauguració de l’Sport Business Symposium, celebrat aquest maig a Lleida. © Hermínia Sirvent

Congrés d’advocats sobre estrangeria i asil• Del 13 al 15 de juny, se centrarà en els drets de circulació dels ciutadans per Europa

Ros amb la junta del Col·legi d’Advocats © H. S.

La tretzena edició del Congrés Es-tatal sobre Estrangeria i Asil se ce-lebrarà a Lleida del 13 al 15 de juny. L’anunci es va fer durant la recepció de l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, a la jun-ta del Col·legi de l’Advocacia de Llei-da, que s’encarregarà de l’organització de l’esdeveniment. El president dels advocats lleidatans, Simeó Miquel, va destacar que és la primera vegada que

Lleida acull aquesta trobada anual. Miquel va explicar que les sessions incidiran enguany en els drets de cir-culació dels ciutadans per Europa, tant pel que fa als seus habitants com per als que vénen de fora. Per aquesta temàtica, el Col·legi de l’Advocacia de Lleida vol donar al congrés d’enguany una major presència de ponents inter-nacionals. •••

Lleida augmenta el nombre de congressos i convencions duts a terme durant el 2012 • Més de 52.000 persones assisteixen als actes, amb un impacte econòmic de 17,5 milions

Lleida ha augmentat el nombre de congressos i convencions fets a la ciu-tat i ha aconseguit mantenir el nom-bre de congressistes durant el 2012. L’any passat es van organitzar un to-tal de 31 convencions, 37 congressos, 447 jornades i gairebé un centenar d’altres esdeveniments, als quals van assistir 52.721 persones. El volum de negoci estimat en matèria de con-gressos i convencions el 2012 va ser d’uns 17,5 milions d’euros, una xifra de negoci menor que l’any anterior a causa que la despesa per congressista ha disminuït. En aquest sentit cal des-tacar l’increment del volum de negoci del Palau de Congressos i Conven-cions de La Llotja, que va ser de 7,7 milions d’euros l’any 2012 davant dels 7,3 milions d’euros obtinguts el 2011.

D’altra banda, La Llotja acollirà el 2016 el Congrés Estatal de l’Associació d’Empreses Organitzadores de Con-

gressos i Reunions (OPC’s), que aple-garà uns 250 organitzadors professio-nals de congressos i convencions.

Trobades mèdiquesLa ciutat serà la seu de dos congres-

sos internacionals –el de Professionals de la Salut en Intervencions Assistides amb Animals (IAA) i Gossos d’Alerta Mèdica i el d’Investigació Infermera– i un d’àmbit català, el Congrés de la Societat Catalana de Medicina Fami-liar Comunitària. La Llotja acollirà del 12 al 15 de novembre el XVII Congrés Internacional d’Investigació Infermera, amb l’assistència de 650 professionals arribats de punts com el Canadà, Sud-amèrica i Orient Mitjà. Lleida serà la seu del Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar Comunitària.•••


Seguretat Ciutadana • Maig de 2013

La Unitat Ciclista de la Urbana es consolida• Els agents que circulen amb bicicleta han fet 11.000 actuacions en els darrers dos anys

Destaquen les denúncies per mal estacionament o per l’incompliment de les ordenances de civisme

Ciclistes de la Guàrdia Urbana a la plaça Blas Infante. © H. Sirvent

La Unitat Ciclista de la Guàrdia Urbana ha fet en els dos anys de funcionament –des d’abril del 2011 fins al març del 2013– un total de 10.944 actuacions. Ac-tualment aquesta unitat és formada per quatre agents

després que la Paeria am-pliés el servei el setembre del 2012 amb la incorpora-ció de dos agents més, que circulen amb bicicleta per la ciutat, amb especial inci-dència en aquells espais de difícil accés amb vehicle.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, va ressaltar l’alt servei

Del conjunt d’actuacions que s’han fet, destaquen les relatives al trànsit –com ara denúncies per mal estacionament–, per l’incompliment de les orde-nances de civisme, les que s’han fet entorn a les esco-les, les que donen resposta a les queixes per molèsties al veïnat o les intervencions en avaries, de l’aigua o del gas, entre d’altres.

ciutadà que presta la Unitat Ciclista i la bona rebuda que ha tingut entre la ciutadania, que s’ha familiaritzat ràpida-ment amb aquest agent de proximitat.

La Unitat Ciclista va crear-se complint un dels compro-misos del Pacte Social per la Ciutadania, signat amb els sindicats UGT i CCOO, i que té l’objectiu d’impulsar me-sures de caràcter social per a Lleida.

Amb aquest servei tam-bé es pretén promoure una política de mobilitat respon-sable, fent pedagogia del medi ambient i del trans-port sostenible, alhora que es dóna més seguretat als ciutadans. •••


Maig de 2013 • Seguretat Ciutadana

Els escolars aprenen educació viària• Hi han participat uns 10.000 alumnes de 5 a 14 anys de 45 centres escolars de Lleida

Parc Infantil de Trànsit de la Policia Local al Turó de Gardeny. © H. Sirvent

Un total de 9.964 alumnes de 5 (P-5) a 14 anys (2n d’ESO) de 45 cen-tres escolars de Lleida han participat aquest curs en el conjunt d’actuacions d’educació viària que coordina la Guàrdia Urbana. La part teòrica i pràc-tica s’ha fet al Parc Infantil de Trànsit de la Policia Local instal·lat al Turó de Gardeny. El circuit és equipat amb sistema semafòric i senyals de tràn-sit amb la finalitat que els alumnes puguin posar en pràctica el que han après a l’aula.

Els objectius del programa d’edu-cació viària són conèixer les normes de circulació de vianants i adquirir

hàbits de comportament correctes en l’ús de les vies públiques urbanes i interurbanes, aprendre a identificar els elements de les vies i les classes, utilitzar adequadament i amb sentit de responsabilitat els transports pú-

blics i col·lectius, identificar i conèi-xer els elements i els principis de funcionament de la bicicleta i valorar la importància que té el respecte de les normes i dels senyals de trànsit i conèixer el seu significat. •••

Per conèixer les normes de circulació de vianants i adquirir hàbits de comportament correctes en l’ús de les vies públiques


Promoció Econòmica • Maig de 2013

L’Ajuntament convoca la primera edició dels Premis de Comerç i Serveis Ciutat de Lleida • Per distingir les persones i les empreses que dinamitzin l’activitat comercial

La Paeria ha convocat la pri-mera edició dels Premis de Co-merç i Serveis Ciutat de Lleida, una iniciativa per reconèixer la tasca fonamental del teixit co-mercial de la ciutat, des de les associacions de comerciants fins a comerços individuals, venedors o empresaris.

Segons el tinent d’alcalde Rafael Peris, aquesta inicia-tiva pretén convertir-se en un punt de trobada amb els representants del sec-tor comercial que serveixi, d’una banda, per compartir inquietuds i experiències i, de l’altra, per crear sinergies i enfortir les relacions entre els diversos components del teixit comercial de la ciutat.

Els premis, que es lliura-ran el 28 de juny a La Llotja, distingiran les persones i les empreses que durant el 2012 hagin excel·lit per les iniciatives i per la tra-jectòria personal en la dinamització, el desenvo-lupament i la promoció del comerç de la ciutat i, particularment, del comerç urbà de proximitat.

Es lliuraran 18 diplomes en diferents categories, entre els quals premis ho-norífics als establiments històrics i a tota una vida dedicada al comerç. Les ba-ses dels premis es difondran entre el sector comercial de la ciutat. •••

Pont Príncep de Viana: 12.000 trajectes diaris • El trànsit s’ha incrementat gràcies a l’eix que uneix el centre amb els Magraners

El pont és un dels eixos viaris més utilitzats per accedir al centre de la ciutat. © H. Sirvent

El 10 d’abril de 2010 es va inaugu-rar el pont de Príncep de Viana, obra de l’enginyer Javier Manterola. Tres anys després, més de 12.000 vehicles passen cada dia per aquest eix que enllaça l’LL-11 amb la plaça Europa. El trànsit pel pont s’ha vist incrementat gràcies a l’obertura de l’eix viari que

connecta el centre de la ciutat amb la Bordeta i els Magraners, ja que la seva construcció va servir per enllaçar el vial de Victoriano Muñoz Oms des de la rotonda de l’LL-11 (antiga carretera N-II) fins al carrer Palauet, a la Bordeta, i des del final de la nova urbanització de Torre Salses fins als Magraners.

L’entrada en funcionament d’aquest eix viari va permetre, a la vegada, la inauguració del pont sobre les vies del tren entre la Bordeta i els Magraners

El pont de Príncep de Viana té 1.320

m de longitud, una amplada de més de 20 m i dos carrils de circulació per sentit. Així mateix, es preveu que en un futur se situï la nova estació d’autobusos que la Paeria i la Gene-ralitat han dissenyat sota el pont, a l’altura de l’avinguda del Segre.

Amb motiu de la construcció del pont i per millorar-ne l’accés, la Pae-ria va urbanitzar un espai públic de 3.000 m2, entre el camí de Granyena i l’avinguda Victoriano Muñoz, per a l’ús dels vianants i els ciclistes. D’altra banda, es va posar en servei un pàr-quing dissuasiu, amb 374 places d’estacionament gratuït, entre el camí de Granyena i Victoriano Muñoz. •••

Mob

ilita

t


Maig de 2013 • Drets CivilsCultura

Concerts de música dins el cicle Arts al Casal

Èxit de la 19a Mostra de Cinema Llatinoamericà

• Actuació de les lleidatanes Krregades de Romanços i de la guitarrista Maria Ribera

• La cinta equatoriana Mejor no hablar de ciertas cosas, premi a la millor pel·lícula

La programació inclou expressions culturals de creadores locals de les arts escèniques, audiovisuals, musicals i literàries El grup lleidatà Krregades de Romanços en plena actuació. © H. Sirvent

Montse Parra durant l’acte de cloenda. © H. S.

Una actuació del grup lleidatà Krre-gades de Romanços, amb el seu es-pectacle “Dones de terra i aigua”, va inaugurar el cicle Arts al Casal, acte que va comptar amb la presència de la regidora de Drets Civils, Cooperació i Igualtat, M. Rosa Ball, i d’una quaran-tena més de dones. L’espectacle va ser un concert de petit format, intimista i ple de vitalitat amb veus, percussió mediterrània i acordió diatònic.

El cicle Arts al Casal acull expres-sions culturals de creadores locals que treballen en els àmbits de les arts escèniques, audiovisuals, musicals i li-teràries, entre d’altres, en el marc del

programa Activa’t al Casal. Les ses-sions es fan els dilluns de primavera a les 18.00 h al Casal de la Dona (situat a la plaça Fanalets de Sant Jaume, s/n) i són d’entrada lliure i gratuïta fins a completar l’aforament.

La segona sessió de les Arts al Casal va ser el 29 d’abril i va consistir en un concert de guitarra a càrrec de la gui-tarrista lleidatana Maria Ribera, que va fer un homenatge al músic lleidatà Emili Pujol. •••

La producció equatoriana Mejor no hablar de ciertas cosas es va endur el premi a la millor pel•lícula de la 19a edició de la Mostra de Cinema Llati-noamericà de Catalunya. El director del film, Javier Andrade, va obtenir el guardó al millor director, mentre que l’obra O som ao redor, del brasiler Kle-ber Mendoça Filho, va rebre la menció especial del jurat al millor film.

La tinenta d’alcalde Montse Parra va assegurar durant l’acte de cloenda del festival que la Mostra ha demostrat que, tot i les dificultats actuals, ha sa-but teixir moltes complicitats a la ciu-tat perquè es pogués tirar endavant i que s’ha aconseguit un certamen de gran qualitat. Parra va concloure que la Mostra ha aconseguit atansar-nos a la cultura llatinoamericana. •••


Opinió • Maig de 2013

Felicitats Balàfia, enhorabona Lleida

Gestionar els diners de tothom

com de la construcció i el manteniment d’infraestructures adients per part de la Paeria, reivindicades moltes vegades al llarg del temps per les diferents Asso-ciacions de Veïns i per la mateixa FAVL, com també els clubs esportius, ha per-mès i ho continua fent que l’esport de base, magnífica escola de ciutadania i convivència tant del barri com de la ciutat, sigui no tan sols practicat en el seu benefici per la nostra joventut, sinó que permet albirar un esdevenir ample i fructífer de noves pràctiques esportives com aquell al qual estem assistint en el barri de Balàfia, que redundarà sense cap mena de dubte en guany de salut i civisme per a tota la ciutadania.

El moviment associatiu veïnal ha d’estar content en veure com les causes que es duen en benefici col·lectiu, amb un treball continuat i un fort suport ciu-tadà, obtenen un resultat positiu davant les institucions. Esperem que aquest quefer conjunt no s’aturi i ens veiem novament gratament sorpresos amb re-alitzacions de noves fites. •••

Amb un deute de 144 milions d’euros no ens podem permetre gaires alegries. Fa un any, concretament el mes d’abril del 2012, l’Ajuntament de Lleida s’acollia a un crèdit de l’Estat de 18 milions d’euros amb el qual presumptament es faria net i es pagaria tots els proveïdors. Malaurada-ment, uns mesos més tard tornem a tenir factures pendents per valor de cinc mi-lions d’euros, un fet que posa en evidència una pèssima administració que es fa dels diners de tothom.

Des del Partit Popular creiem necessària una altra orientació en la gestió econò-mica de la Paeria. Els ciutadans de Lleida, tant si treballen com si es troben a l’atur, estan obligats a pagar els seus impostos en el termini establert o, en cas contrari, s’exposen al pagament d’interessos de de-mora o fins i tot a l’embargament dels seus béns. Volem que la nostra administració més propera, la Paeria, sigui la primera a donar exemple i gestioni d’una manera més diligent els diners de tothom. •••

Francesc Caballero

Joan Vilella

El 27 de març es va efectuar la inau-guració dels vestidors nous de la Unió Esportiva Balàfia –club esportiu cabdal del barri que li dóna el nom– per part del paer en cap, del regidor d’Esports i d’altres regidors de l’Ajuntament, com també del president i d’altres membres del club, de diferents personalitats, tant de l’empresa realitzadora com dels tèc-nics que l’havien dut a terme i de dife-rents entitats del barri i de fora. Aquesta

Recentment s’ha aprovat la liquidació dels comptes de l’Ajuntament de Lleida, que desvelen un reconeixement de crèdit per poder pagar factures imprevistes per valor de 5,1 milions d’euros.

Podem entendre que hi hagi despeses imprevistes, no pressupostades, i ente-nem com un fet inexcusable el seu reco-

Nova empenta esportiva a Balàfia amb els clubs de volei i de bàsquet, gràcies al treball conjunt de la societat civil i les institucions

Volem que la Paeria doni exemple i gestioni d’una manera més diligent els diners de tothom

tasca de conjunció i col·laboració entre l’Ajuntament i les entitats esportives de base de què disposem en el magnífic teixit social dels nostres barris és el que permet que la pràctica d’alguna mena d’esport per part dels nostres joves si-gui una mica més possible i assequible. Avui dia gairebé en qualsevol dels ba-rris de Lleida s’hi pot practicar un o un altre tipus d’esport de base per part de la nostra joventut gràcies a l’oferta que donen les diferents entitats dels barris d’arreu de la ciutat, que nombroses ve-gades reben el suport o l’aixopluc de les Associacions de Veïns.

Gràcies, com deia abans, a la conjun-ció del suport sigui per mitjà d’ajuts

neixement immediat perquè els proveï-dors puguin cobrar les factures que se’ls deu, però no s’entén com, any rere any, aquest Ajuntament ensopega amb la ma-teixa pedra i és incapaç de preveure tot un seguit de despeses per a les quals no es disposa de diners per poder pagar-les.

El Govern Municipal tampoc no com-pleix amb les inversions, ja que de les inversions previstes per valor de 15,3 mi-lions d’euros, solament hi ha una despesa reconeguda d´11 milions d’euros, amb la qual cosa queden 4 milions d’euros que no s’han invertit i d’aquesta manera és molt fàcil presentar un superàvit si hi ha quatre milions d’euros destinats a inversió que s’han guardat al calaix.


Maig de 2013 • Opinió

Més esforços per garantir l’accés a l’habitatge

Davant del greu problema que pa-teixen moltes famílies de Lleida per assumir els costos de la hipoteca o del lloguer del seu habitatge habitual, les administracions i la societat civil hem de redoblar esforços per intentar que aquestes famílies es quedin al seu do-micili habitual. És per això que des de la Paeria hem constituït la Mesa Mu-nicipal per al Foment i la Garantia del Dret a l’Habitatge, que integra, a més del mateix Ajuntament, 26 institucions i entitats més: Generalitat, col·legis pro-fessionals, sindicats, entitats socials i benèfiques, representants judicials i en-titats bancàries, per coordinar totes les accions que es desenvolupen en l’àmbit de l’habitatge per garantir un dret bàsic. La finalitat és ajudar les famílies amb greus problemes per poder pagar les quotes de les hipoteques o del lloguer del seu pis habitual i, paral·lelament, mobilitzar tot el parc buit d’habitatge a la ciutat, bàsicament propietat de par-ticulars i bancs, per poder-los posar en lloguer però a un preu “social”.

La Mesa Municipal se suma a la posada en servei, des del final de gener, d’una ofi-cina “finestreta única” municipal per atendre persones amb problemes de pagament de la hipoteca i de lloguer, que ha atès prop de 220 famílies i ha tramitat i tancat ja una seixantena de casos. Així, aques-ta oficina municipal és un servei integral d’assessorament i mediació amb propie-taris particulars i bancs que pretén que no s’executin processos de desnonaments de l’habitatge habitual i, si s’acaben produint,

Marta Camps

social, i uns altres 250 pisos de particulars i entitats bancàries que posa a disposició de les famílies que ho requereixen a preus assequibles per mitjà de la xarxa de media-ció d’habitatges. I cal, així mateix, una acció política decidida i proactiva per adaptar, en l’àmbit estatal i autonòmic, les normatives sobre l’habitatge per regular la dació en pagament i mesures per mobilitzar el parc d’habitatge buit i posar-lo a un preu de llo-guer assolible per a aquestes famílies. •••

Oficina pròpia per fer de mediadora amb bancs i mesa municipal per fer polítiques conjuntes que ajudin les famílies

posar a disposició d’aquestes famílies una alternativa viable i possible per a cada cas.

Per poder oferir alternatives d’accés a l’habitatge, l’Ajuntament gestiona 232 pi-sos de propietat municipal, tots a lloguer

Cimera municipal contra l’atur a Lleida

Una dada dramàtica: 13.000 persones estan aturades a la ciutat de Lleida, segons registra el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Davant d’aquesta realitat no ens po-dem instal·lar en la queixa i el lament cons-tant i aprovar mocions criticant o instant les altres administracions a fer coses que a vegades ni nosaltres mateixos, els regidors i regidores de l’Ajuntament de Lleida, es-tem afrontant amb suficient encert.

Aquesta situació d’emergència social ens obliga a dialogar i prendre mesures. Per aquest motiu, en el darrer Ple des del Grup de CiU hem proposat una cimera amb l’equip de govern municipal per bus-car respostes concretes.

És moment de deixar de banda la queixa i la recerca inútil de culpables i innocents entre les administracions i asseure’s a una taula. Dialoguem i cerquem solucions que siguin assumibles des de l’àmbit compe-tencial de la Paeria.

En aquest sentit, en el darrer Ple de l’Estat de la Ciutat, al juliol passat, ja vam apuntar per on podem començar a buscar alternatives a l’atur. La primera d’elles amb una aposta ferma de la ciutat per interna-cionalitzar-se i cercar aliances estratègi-ques per atreure empreses estrangeres, inversors i turistes.

En segon lloc, l’acompanyament i el su-

Joan Ramon ZaballosDeixem la recerca de culpables. Seiem a una taula i cerquem solucions assumibles des de l’àmbit de la Paeria les anàlisis que hem fet, pot crear 200 llocs

de treball entre directes i indirectes.

En conclusió, tenim un full de ruta ja aprovat pel mateix Ple. Els regidors del govern i de l’oposició tenim –no en tinc cap dubte– la ferma voluntat de treballar per frenar la sagnia incessant de l’atur. No podem prometre resultats espectaculars, però sí tots els esforços per intentar-ho. •••

port a l’emprenedoria i a la consolidació de projectes empresarials a la ciutat. I també donar l’empenta definitiva a la recuperació del parc de les Basses. El Creaparc, el nostre projecte, pretén ser un revulsiu econòmic i turístic per dinamitzar la ciutat i, segons


Agenda Cultural • Maig de 2013

Agenda

VISITA A CA L’ARTISTA El Teatre Municipal de l’Escorxador organitza el divendres 31 de maig l’activitat “Visita a ca l’artista... anem a FiraTàrrega”. Dins els Laboratoris de Creació de FiraTàrrega els participants assistiran a un work in progress d’una de les companyies seleccionades a la Fira 2013. A més, el dijous 6 de juny s’ha programat l’activitat “Visita a ca l’artista... anem a veure els locals de La Baldufa, el Xip Xap i Zum Zum”. Aquesta visita a la seu de les companyies teatrals lleidatanes és prèvia a la representació de “La vida dels espectacles i dels seus protagonistes”, que tindrà lloc els dies 21 i 22 de setembre. Per participar en aquesta activitat cal inscriure’s al telèfon 973 27 93 56. •••

Quatre mostres a La Panera

El Centre d’Art La Panera presenta del 18 de maig al 8 d’octubre l’exposició conjunta “Jetztzeit (el temps d’ara)” i “L’esquena de l’àngel”, en què es rei-vindica la importància del col•leccionisme en la supervivència de l’art contemporani i el rol del col•leccionista en la definició del seu fons, d’acord amb la pròpia experiència vital i del context.

Del 18 de maig al 8 de setembre s’exposa “ G a l e r í a & E d i c i o n e s Ginkgo (1989-1998)”, que va ser un projecte portat a terme per Mit-suo Miura i Arturo Ro-dríguez a Madrid durant una dècada, del 1989 fins al 1999.

A “Taps, cubs, dits”, que es pot veure del 18 de maig al 6 d’octubre, a partir d’una selecció de pro-jectes artístics es poden conèixer les diferents tècniques d’estampació. Es descobrirà què es pot dibuixar amb tintes de colors utilitzant diferents motlles: segells, vege-tals, fustes, etc. També es podrà participar en un taller en què es faran impressions sobre paper, cartó o teixits. “A ningú no li agrada el dolor per a si mateix, o el busca i desitja tenir-lo, a penes perquè és dolor”, una exposició on line que es pot veure del 18 de maig al 6 d’octubre, mostra una sèrie d’elements de difusió que reutilitzen els canals de comunicació com a suports per a les mateixes propostes. •••

Mostra tecnològica d’estalvi d’aigua i energia

Dins del programa innovador de divulgació científica “Ciutat del futur. Ciència o ficció?”, el diumenge 2 de juny tindrà lloc la Mostra tecnològica d’estalvi i d’eficiència energètica a la llar (estalvi d’aigua i energia) i d’agricultura sostenible. L’activitat gratuïta es desen-voluparà a la plaça de Sant Joan de 10.00 a 14.00 h.

D’altra banda, la Regidoria de Medi Ambient i Horta organitza el diumenge 9 de juny la festa de celebració del Dia Internacional del Medi Ambient al Parc de la Mitjana per desè any consecutiu. La matinal festiva, bàsicament adreçada als infants, estarà plena d’activitats com ara tallers, jocs de tot tipus, escenificació de contes, visites guiades, etc. dirigides a apropar als lleidatans i les lleidatanes les bones pràctiques ambientals i a promoure l’estalvi d’energia, la producció de residus, l’aprofitament de recursos natu-rals, l’estalvi d’aigua i la conservació de la biodiversitat.

A més, el dissabte 15 de juny, de 20.30 a 22.30 h, tindrà lloc l’ecodescoberta “A la Mitjana també es fa fosc” adreçada a tots els públics. Quan arriba el vespre la Mitjana canvia els seus colors, olors i sons i acull una agitada activitat dels seus habitants nocturns –amfi-bis, cuques de llum, ocells, ratpenats, etc.–.

Durant la visita guiada els participants gaudiran d’aquesta transformació tot passejant per dins el parc. Per prendre part a l’activitat, cal fer la inscripció prèvia a la Regidoria de Medi Ambient i Horta, al telèfon 973 70 04 55 o al web http://sostenibilitat.paeria.cat. •••


Carmen Giraldez a l’Espai Cavallers

La galeria Espai Cavallers acull fins al 8 de juny l’exposició “Carmen Gi-raldez”. Gairebé des dels seus inicis, la línia de treball de l’artista s’ha centrat en l’ésser humà, en la figura com a motiu estètic i en l’ésser en si mateix. En aquesta exposició conti-nua investigant aquest tema ines-gotable, que a l’artista li segueix atraient amb la mateixa intensitat.

En aquesta mostra, al voltant de 30 peces hi ha diversos focus te-màtics diferenciats, units, sota el fil de l’experiència personal. Els temes mitològics, la simbologia dels jocs d’atzar i el món “custom”, la novel•la de Carrol “Alícia al país de les Mera-velles” i altres contes. També inclou unes quantes teles de símbols més personals i potser menys accessi-bles. •••

ACTIVITAT FAMILIAR“Animals amb missatge”. El Consorci del Turó de la Seu Vella organitza, dins del cicle d’activitats familiars “Al Turó amb la família”, visites adaptades als infants. Amb el tí-tol d’“Animals amb missatge” els dies 25 i 26 de maig, a les 11.30 h, s’ha programat una visita dinamitzada amb tablet/joc de pistes adreçada a les famílies amb nens i nenes de 8 a 16 anys. Visitar la Seu Vella amb una tablet permetrà als participants apropar-se als personatges i els animals fantàstics que la decoren, amb tot detall. Centau-res, dracs, sirenes... i tot el significat que amaguen per a l’home medieval. Cal reservar al telèfon 973 23 06 53. •••

MÚSICA A L’AUDITORI I AL CAFÈ DEL TEATRE

La programació del mes de juny de l’Auditori Enric Granados acull el di-jous 6 de juny, a les 20.30 h, l’actuació de la pianista Yuka Bepu (foto). Dins del cicle Ricard Viñes, l’artista japone-sa interpretarà les obres “Jeux d’eau”, de Ravel; “Ballade No.2”, de Liszt; “10 peces de Romeo i Julieta”, de Proko-fiev, i “Triana”, d’Albéniz. L’artista s’ha format amb Takayo Takahashi, Shoko Sugitani i Yu Kakuno.

Dins del cicle coral Antoni Pujol, el diumenge 9 de juny, a les 19.00 ho-res, l’Orquestra Simfònica Julià Car-bonell de les Terres de Lleida i el Cor de Cambra de l’Auditori Enric Grana-dos representaran “Mozart. Vesperae

Solennes de Confessore”, una música d’un geni per a la reflexió.

Dins de l’Aplec Modernista de Po-nent, el Cafè del Teatre acollirà el dijous 23 de maig, a les 19.30 h, l’espectacle “Jordi Fornas i la cons-trucció de la gràfica de la cultura catalana dels 60”. El divendres 24 de maig, a les 22.00 h, actuaran Mossèn Bramit Morera i els Morts i el conjunt Badabadoc, amb la col•laboració de Carles Belda, que interpretaran èxits de la nostra música a ritme caribeny.

Finalment, en el marc de CurtCir-cuit 2013, el divendres 31 de maig actuaran Andrea Motis (veu, saxo i trompeta), Joan Chamorro (contra-baix i saxo), Mar Martín (piano) i Eva Fernández (veu i saxo). •••

Agenda Cultural • Maig de 2013

Maig de 2013 • Agenda Cultural


Pacte Social per a la Ciutadania • Maig de 2013

SERVEIS DE LA PAERIA A L’IPHONE

L’aplicació Lleida 010 és una aplicació gratuïta per a l’iPhone –telèfon intel·ligent multimèdia amb connexió a In-ternet– que ofereix, en temps real, informació actualitzada dels serveis de notícies, agenda, bústia ciutadana, cues d’espera dels serveis d’atenció de l’Ajuntament de Lleida, previsió del temps, punts d’interès de Lleida, etc.

L’aplicació Lleida 010 incorpora moltes de les habilitats especials de l’iPhone: geoposicionament de llocs, integració de Google Maps, ús de la càmera interna per enviar suggeriments, funcions de l’acceleròmetre i accés directe a truca-des i emails d’interès. Per a altres mòbils la mateixa informació està disponible en aquesta adreça: http://paeria.mobi.

Per accedir a l’aplicació, cal tenir l’iPhone 3g amb el firmware 2.2. L’aplicació Lleida 010 es pot descarregar des del següent enllaç de l’App Store: http://itunes.apple.com/es/app/lleida-010/id299148025?mt=8. •••

CCOO continuarà defensant els interessos de la majoria

El neoliberalisme de “més mercat i menys estat” ha estat la coartada per buidar l’Estat, el bé comú, i omplir el mercat, els interessos particulars d’una minoria tramposaEl sindicalisme ocupa un

lloc destacat en la doctrina neoliberal, que el presenta com l’obstacle més impor-tant per al progrés econò-mic i el bon funcionament del mercat. Per al neolibera-lisme, les classes socials són cosa del passat i, en la so-cietat moderna postindus-trial, l’única classe social és l’individu i la seva expressió política, l’individualisme. En el pla teòric tots els indivi-dus són iguals i gaudeixen de les mateixes oportunitats en un mercat de lliure accés i lliure competència.

En la pràctica s’ha demos-trat la falsedat d’aquests pressupòsits i que tant els individus com els mercats no són neutres. Hi ha una elit que controla i ordena el mercat en benefici propi i marca un terreny de joc su-baltern on tots vagin contra tots. Ocupats en la prioritat de la subsistència no hi ha

temps per mirar a la llotja, on una minoria no escollida per ningú decideix el futur.

Les organitzacions sindi-

cals democràtiques, i CCOO entre elles, són un instru-ment d’organització i de-fensa dels interessos dels treballadors i les treballado-res. Un instrument de classe perquè, malgrat la canta-rella insistent de l’entramat neoliberal, les classes socials i el consegüent conflicte d’interessos són tan vigents avui com ho foren dos se-gles enrere quan el caciquis-me les negava.

D’aquí l’esforç monumen-tal del neoliberalisme per deslegitimar i desprestigiar el moviment sindical. Cap moviment associatiu no pa-teix l’animadversió i la crimi-nalització del sindical. A què treu cap, doncs, tant interès en la destrucció d’unes or-ganitzacions presentades

com a inútils, ineficaces i incompetents?

Les elits financeres,

econòmiques i mediàti-ques han sostret la política de l’àmbit col·lectiu i l’han aparcada en la innocuïtat de l’individualisme convertint els ciutadans en mers figu-rants de la litúrgia electoral.

Parapetats en una legali-tat cada cop més allunyada de l’interès general, la quali-tat democràtica se’n ressent i es degrada. I veiem com justes demandes i aspira-cions ciutadanes són crimi-nalitzades sense cap indici d’autocrítica.

Als jerarques del projec-

te de la gran estafa política, econòmica i social, els recor-dem que CCOO som una or-ganització dels treballadors

i les treballadores sense complex d’inferioritat. Que continuarem intervenint en el conflicte social per defen-sar els interessos de la majo-ria i que no hem acceptat en el passat, ni acceptarem en el futur, un paper social se-cundari. Exigim la depuració de responsabilitats penals, administratives i econòmi-ques d’aquells qui participa-ren per acció o omissió en el saqueig de l’Estat i les seves derivades. Exigim polítiques netes en el projecte per sor-tir de la crisi institucional, econòmica i social on ens ha dut el neoliberalisme de “més mercat i menys Estat”, que ha estat la coartada per buidar l’Estat, el bé comú, i omplir el mercat, els interes-sos particulars d’una mino-ria tramposa.

La insistència a respon-

sabilitzar les organitza-cions sindicals com un ele-ment nuclear dels mals de l’economia és una cortina de fum per continuar fent de l’Estat el negoci particu-lar d’uns pocs centenars de famílies del complex oligàr-quic, financer i mediàtic. Sa-bem que els fem nosa i per aquest motiu sabem que som necessaris. •••

l’aplec del caragol, traca final d’un maig - paeria.cat · 1.200 menús i 2.300 degustacions de...

Documents