discent, requissits i consideracions. blanca duran
TRANSCRIPT
A par t ir d ’un cas
DISCENT
REQUISITS I CONSIDERACIONS
DISCENT
MADURACIÓ MOTIVACIÓ ACTIVITAT
ETAPES
CAPACITATS EXIGÈNCIES
RENDIMENT
CONDUCTA
TIPUSAUTOCONCEPTE
I AUTOESTIMA
DESITJOS
RESISTÈNCIES
I
EXPECTATIVES
intrínseca extrínseca
CANSAMENT DIFICULTATS
INDIVIDUALS
L’A .L. és un noi de 17 anys amb un diagnòstic de TDAH (subtipusinatent) i Dislèxia associada.
Cursa 1r de batxillerat per segon cop, repetint les 5 assignaturessuspeses.
És alumne d’un col · legi que té en compte les dificultatsd’alumnes amb trastorns de l ’aprenentatge (dislèxia i TDAHespecialment), per tant, té el currículum adaptat a lesnecessitats educatives especials (N.E.E).
Tot i això, l ’A . no té una adaptació curricular personalitzada quetingui en compte les seves dificultats individuals.
L’A .L. rep atenció individualitzada dos dies la setmana fora delcentre escolar, rebent un suport piscopedagògic per lesdificultats específiques de lectoescriptura, l ’organització de lafeina, gestió del temps, tècniques d’estudi i manteniment del ’atenció i la concentració.
PRESENTACIÓ DEL CAS
El noi va a classe i treballa quan té un suport individualitzat,però no fa cap esforç per treballar les hores lliures ni quan estàsol.
En conseqüència, està suspenent tots els controls, no fa elsdeures, i no mostra cap mena de preocupació cap als malsresultats.
Davant les demandes dels professors i reflexions de lespsicopedagogues, reconeix la seva falta d’implicació però capmena de remordiment o vergonya.
En canvi, es planteja l ’objectiu d’aprovar el curs, i és conscientque si segueix així no ho farà.
Els mals resultats no fan més que empitjorar una autoestimamolt baixa, construïda a partir de les opinions de companys alllarg de l ’ensenyament (burles físiques i pel seu trastorndislèxic).
E s t a d i s d e l d e s e n v o l u p a m e n t :
- I n f a n t e s a , p r i m e r a i s e g o n a i n f à n c i a ( f i n s 1 1 - 1 3 a n y s ) .
- A d o l e s c è n c i a i j o v e n t u t ( f i n s e l s 2 1 a n y s ) .
- A d u l t e s a ( f i n s e l s 6 5 ) .
- V e l l e s a ( a p a r t i r d e l s 6 5 ) .
E t a p e s d e l d e s e n v o l u p a m e n t d e P i a g e t :
- S e n s ò r i o - m o t o r a ( < 2 ) .
- P r e - o p e r a c i o n a l ( 2 - 7 ) .
- O p e r a c i o n s c o n c r e t e s ( 7 - 1 1 ) .
- O p e r a c i o n s f o r m a l s ( > 1 1 )
M o m e n t s m a d u r a t i u s H u e r t a :
- L a t è n c i a ( a p r e n e n t a t g e e x i s t e n t p e r ò n o m a n i f e s t )
- P r e d i s p o s i c i ó ( p r e - r e q u i s i t s )
- E m e r g è n c i a ( m o m e n t c l a u , a p r e n e n t a t g e e n m à x i m a
p o t è n c i a ) .
- D o m i n i ( d i s c e n t d o m i n a c o n t i n g u t , p o t a p r o f u n d i r i f e r
a s s o c i a c i o n s .
- P l e n i t u d ( m a d u r e s a p l e n a , r e s o l u c i ó d e p r o b l e m e s i
g e n e r a c i ó d e c o n e i x e m e n t .
MADURACIÓ
Els requeriments i exigències de rendiment diferiran segons l’edat, però hem de tenir en compte que el
procés de desenvolupament i maduració no és el mateix per tots els alumnes.
Un noi de 17 anys, per norma, es
trobaria en les etapes
senyalades.
L’A., però, no és capaç de fer
certes abstraccions, resoldre
problemes sistemàticament o
fer operacions mentals (propi de
les operacions formals). Ni es
troba en una fase de «plenitud»
en que resol els problemes i pot
generar coneixement, ni tant
sols domina el contingut ni pot
fer associacions de conceptes.
Nivell de desenvolupament físic,
psicològic i social de l’individu, que li
permet afrontar els processos
d’aprenentatge de manera eficaç.
Per afavorir un aprenentatge significatiu:
T ipus :
- I n t r í n s e c a : A q u e l l a q u e p r e d i s p o s a
l ’ a l u m n e a t e n i r un i n t e r è s p o s i t i u
p e r l a m a t è r i a i f a q u e
l ’ a p r e n e n t a t g e s i g u i d e s i t j a b l e p e r
s i s o l . P o t e s t a r d e t e r m i n a d a p e r l a
c u r i o s i t a t , l a c o m p e t è n c i a e n e l
d o m i n i d e l s c o n t i n g u t s , o l a
r e c i p r o c i t a t e n t e s a c o m l a
n e c e s s i t a t d e s a t i s f e r l e s d e m a n d e s
d e l a s i t u a c i ó .
- E x t r í n s e c a : Aq u e l l a q u e v e u
l ’ a p r e n e n t a t g e c o m u n r e q u i s i t p e r
s a t i s f e r a l t r e s m e t e s a l i e n e s a l
p r o c é s . S ’ a s s o c i a a m b e l s i n c e n t i u s ,
r e c o m p e n s e s , r e f o r ç a d o r s ( m a t e r i a l ,
a f e c t u ó s o d ’ e l o g i
p e r p a r t d e p r o f e s s o r s i p a r e s ) .
MOTIVACIÓ
La motivació és un dels factors que influeixen en el rendiment, l’aprenentatge i el desenvolupament
d’habilitats, que es manifesta a través de la conducta.
Dos conceptes bàsics que
expliquen la predisposició
dels alumnes: - Autoconcepte: actituds,
capacitats i creences sobre un
mateix que pot influir en la
seguretat del discent.
- Autoestima: valor que es
dóna el discent a sí mateix a
partir de les interaccions amb
els altres.
Això pot afectar a processos
implicats en l’aprenentatge
(com la resistència a la
frustració, la resistència al
fracàs acadèmic, al grau
d’insatisfacció personal, als
desitjos i expectatives envers
l’aprenentatge…)
En el cas particular de l’A .
No existeix motivació intrínseca: ell no mostra cap predisposició per
aprendre i, per tant, no fa cap esforç per a obtenir bons resultats. Al no
dedicar-s’hi, no té èxits escolars ni elogis o felicitacions, així que tampoc
hi ha motivació per a l’assoliment de fites.
Des de casa i l’escola no se li ofereixen incentius externs (almenys no els
adequats en el seu cas) que provoquin una voluntat d’aconseguir aquestes
metes alienes a l’aprenentatge, afavorint l’estudi.
Aquesta desmotivació sumada a les dificultats d’aprenentatge de l’A.
creen una dinàmica negativa, ja que quan ell fa un esforç pot ser que no
es vegi traduït en una bona nota i, per tant, es desmotivi encara més.
Tot això fa que l’A. no tingui desitjos vinculats al rendiment acadèmic, que
les expectatives no estiguin d’acord amb els objectius que se li plantegen,
que tingui un alt grau d’insatisfacció personal i poca tolerància al fracaç i
a la frustració.
CAL INVESTIGAR SOBRE L’EXISTÈNCIA O NO DE MOTIVACIÓ INTRÍNSECA : E n e l c as
d e l ’ A . , é s ev iden t q ue no ex i s te ix un a mo t i vac ió in t r ín sec a i q ue l ’ a lum n e es t à to ta lmen t
d esm o t i va t p er l ’ a d q u is i c ió d e n o u s c o n e ixem en ts i p e l s es t u d is en g en er a l .
CAL DETECTAR POSSIBLES PROBLEMES D’AUTOESTIMA : A més , en s t ro b em a m b un
a u toc o nc ep te to ta lm en t n eg a t iu , u n a in f rava lo r ac ió de les c a pa c i t a t s i u n a b a ixa
a u to es t im a .
PER TANT, CALDRÀ REFORÇAR EXTERNAMENT , sen se ob l id ar la im po r tant func ió de la
m o t i vac ió ex t r ín sec a , qu e a t r avés de ls inc ent iu s a les ex per iènc ies d ’ èx i t a c ab a r efo rç a n t
l ’ a u to m o t iva c ió p er l ’ è x i t .
Per afavorir un aprenentatge significatiu:
ACTIVITAT
L’activitat es refereix a tota la feina que es realitza en un centre docent, important ja que té la finalitat de fer
que els alumnes s’incorporin al procés d’ensenyament-aprenentatge i aconsegueixin els objectius que
representa cada tasca, donant lloc a un ensenyament significatiu.
L’activitat pot representar pel
discent:- Una feina permanent mecànica: escriure,
llegir escoltar,…són tasques que
requereixen atenció, un esforç major en
segons quin cas i l’adquisició d’hàbits.
- Una feina mental: processos mentals
com comprendre, analitzar, atendre,
memoritzar.
- Una feina moral: també implica el
seguiment d’unes normes
preestablertes.
- Una feina social: l’aprenentatge implica
també el desenvolupament d’habilitats
de comunicació i la relació interpersonal
amb els altres.
En el cas de l’A.:
- La feina mecànica li suposa un
esforç afegit, ja que el seu trastorn
comporta unes dificultats
específiques en la lectoescriptura.
- La feina mental també està
condicionada pel TDAH, tenint
alterada la capacitat per mantenir
l’atenció.
- La feina moral: es veu afectada
per la seva insatisfacció amb
l’escola en general, desenvolupant
una actitud negativa cap al centre i
els docents.
- Pel que fa a la feina social, la baixa
autoestima perjudica les seves
habilitats socials i de comunicació,
i la seva participació a classe.
Per afavorir un aprenentatge significatiu:
Caldrà tenir en compte el CANSAMENT: serà imprescindible que l’activitat
constant tingui descansos per recuperar el to, el nivell d’atenció i la
predisposició del discent.
A més, haurem de parar especial atenció als alumnes amb dificultats
específiques que donen lloc a diferents RITMES D’APRENENTATGE, ja que,
com que la tasca els suposarà més esforç, el cansament arribarà abans i
s’han d’ajustar els descansos al seu ritme en la mesura que es pugui.
CONCLUSIONS
DISCENT
MOTIVACIÓ
MADURACIÓ
ACTIVITAT
Predisposició a l’aprenentatge
Voluntat d’esforç per obtenir metes
reforçades
Coneixements previs concordants
Capacitats per afrontar nous
coneixements de l’etapa
Cansament/participació activa