DIJOUS · 6 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15020 - AVUI / Any XLI. Núm. 13890 - EL PUNT

1,20€

1838

43-1

2075

25Q

1409

43-1

2084

86Q

Alerta forestalper la sequera

NACIONAL P19

PERILL · La nova campanyade prevenció i extinció d’incendispreveu un estiu d’extremadificultat en el control dels focs

CANVIS · El govern destina32,4 milions al dispositiu i articulaun nou model organitzatiu ambmenys efectius però més mesos

Un grup de soldats participant en l’acte de commemoració del desembarcament de Normandia, a Portsmouth ■ EFE

EUROPA-MÓN P24

Retrobament aliat en la commemoració del desembarcament deNormandia, que va marcar el final de la Segona Guerra Mundial

75 anys de la batalla final

Sánchez suma elementsper a la seva investiduraLa suspensió dels independentistes i elsuport d’UPN la podrien condicionar

Nacional P6,7

El Museu Picasso repassa la relació delgeni amb la fotografia en una mostra

Cultura-Espectacles P28,29

Una de les sales de la nova exposició ■ TONI ALBIR /EFE

La mirada delfotògraf Picasso

Junqueras i Forn volenassumir els nous càrrecs

Nacional P6,12

Demanen sortir de la presó i prendrepossessió com a eurodiputat i regidor

NACIONAL P12

ERC dobla l’oferta i volque Colau es decideixiEls republicans suspenen lesconverses mentre la líder deBComú dona allargues aMaragall i apunta a l’alcaldia

Opinió

Colau i ladesigualtatDavid Murillo Josep Gifreu

La batalla deBarcelona

El Petit de Cal ErilMúsic P32,33

“Amb un disccada dos anys,no podríemviure de lamúsica”

Avui, a les21.00 h

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019

s evident que elstitulars de cop

d’estat i de rebel·lió–per part de la fisca-lia– i el de sedició–per part de l’advoca-

cia de l’Estat– han escombrat altresdetalls de les més de sis hores en quèles acusacions van presentar, dimarts,les seves conclusions. I són un parellde moments que demostren com lesdades, les xifres i el llenguatge es po-den retorçar per intentar crear unmarc mental determinat. El problemaés quan es retorcen tant que acabenesdevenint contradictòries. M’explico:en un moment del seu relat, un delsfiscals va assegurar que hi havia hagutviolència l’1 d’octubre. I per violència lafiscalia entén tot el que va passaraquell dia, inclosos els ferits per lescàrregues policials. De fet, manté queels 12 acusats són responsablesd’aquestes càrregues (i per tant deviolència) perquè si no haguessin pro-mogut el referèndum, no haurien estatnecessàries. Tot bastant recargolat.Però la cosa no acaba aquí: per aug-

mentar la culpabilitat, la fiscalia recor-da que hi va haver mil ferits, fet que de-mostra la magnitud d’aquesta violèn-cia. Heus ací la contradicció. Durant unany i mig, es va intentar desmentir, re-duir i fins i tot menystenir l’existènciad’aquests mil ferits. Ara que convéconstruir un relat de violència extrema,els mil ferits han passat a existir sensediscussió. I una cosa semblant va pas-sar amb l’advocacia de l’Estat i el seumoviment tumultuari sobre el qual ba-sa el delicte de sedició. En aquest casdiu que haver mobilitzat dos milionstres-centes mil persones representauna organització prou gran per serconsiderat tumultuari. Fins avui capestament estatal havia donat per bonala xifra dels més de dos milions de par-ticipants a l’1 d’octubre. És més, s’ha-via posat com a exemple de fake news.Ara només convé escollir entre les ver-sions: la que nega els mil ferits (i pertant rebaixa la tesi de la violència) o laque els confirma (i per tant demostrales ràtzies policials indiscriminades).La que nega els dos milions de votants(i per tant dilueix la mobilització) o laque els confirma (i per tant evidenciaun dels moviments populars més im-portants d’Europa dels últims anys).Però totes dues a la vegada no pot ser.

É

Keep calmJofre Llombart

En quèquedem?

Retorcen les dades i les xifresfins a la contradicció

n. Els emperadors de la Xinaque habitaven la Ciutat Prohibi-da de Pequín eren servits per

eunucs. La castració, expeditiva i to-tal, evitava intimitats amb les concu-bines del monarca i desenvolupavauna força corporal útil per a les feinesdures que tenien encomanades, comla de retirar cada dia els detritus queel palau generava i dur-los molt lluny,a les muntanyes. Els pares ambiciona-ven que els fills fossin cridats al palauperquè tot i la invalidesa els estalviavala misèria familiar de cada dia. L’últimeunuc va morir el 1994. Havia entratal servei de l’emperador poc abans queaquest i el seu règim mil·lenari cai-guessin, el 1912. Sempre usant bol-quers i des de casa, va veure passar laguerra civil, la Segona Guerra Mun-dial, va viure tot el règim de Mao, vatenir notícia de la matança de Tianan-men i va atrapar la conversió del paísal capitalisme desaforat. Com era ha-bitual, el cirurgià havia guardat elsmembres seccionats perquè fossin en-terrats amb ell i pogués arribar senceral cel, on l’emperador, que va acabarfent de jardiner, no el devia recordar.

U

Dos. Mao va respectar als anglesosla propietat dels immobles que teniena Xangai des de l’època colonial ambl’advertència que els terrenys que elssustentaven havien passat a ser del’estat. El primer any els va cobrar perl’ocupació un lloguer irrisori: un iuan,amb el benentès que l’any següent se-rien deu. Els anglesos ho van trobarraonable. Mao va practicar la multipli-cació dels zeros. Al tercer any erencent iuans; al quart, mil; al cinquè,deu mil... Els anglesos van començar aclaudicar. Cada casa que abandonavenera coronada per Mao amb la banderavermella del país com a senyal de con-

questa. A tots els edificis colonials delmoll de Xangai oneja la bandera. Elmés alt, una estrella roja. Les mil iuna nits no són xineses però hi ha his-tòries de comptabilitat i astúcia queper proximitat cultural les podrien in-cloure. Una gran escultura de Mao fetade bronze contempla els edificis peraquest sistema confiscats. També con-templa, i amb això no hi comptava,com a l’altra banda del riu s’alcen elsvertiginosos edificis que emulen l’skyline de Nova York, de Dubai, de Tòquioo de Londres mateix.

Tres. Mao va establir que els xine-sos podien ser propietaris dels seushabitatges per un període de setantaanys. Els setanta anys encara no hanpassat, però per als primers que vantenir accés a un pis o a una casas’acosten inexorablement. Ningú, ni elmateix govern, sap a hores d’ara comdesentrellar el conflicte que s’anunciai que Mao no va preveure. Se’ls renova-rà la concessió? Seran desnonats?Potser desplaçats? Els promotors degrans edificis d’oficines i de pisos quel’eunuc de l’últim emperador ja va co-nèixer, estan a l’aguait.

“De l’eunuc del’emperador alproblema del’habitatge

Vuits i nous

Tres contes xinesosManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019

La fiscalia va presentar lesconclusions finals en el judici

de l’1-O amb força gesticulació, focsd’artifici i una escenificació inaudi-ta –no és habitual que tots quatrefiscals actuïn, ni una intervenció tanextensa–. Amb acusacions que vanvorejar molt més el discurs políticque un al·legat judicial. Perquè espoden fer enginys argumentals,com qualificar de cop d’estat l’1-O,però en un judici penal rigorós l’im-portant són les proves. I la fiscalia,que ha optat per mantenir l’acusa-ció de rebel·lió i la petició de penesmés alta, d’això en va molt curta. Elque resultaria jurídicament relle-vant per sustentar l’acusació de re-bel·lió seria l’existència d’una vio-lència orquestrada que no s’ha po-gut provar, més enllà dels dos cot-xes policials malmesos o el llança-ment d’una cadira als policies quel’1-O exercien la brutalitat contra laciutadania, i de la qual, a sobre, cul-pen el govern de la Generalitat. Defet, l’advocada de l’Estat va afirmartaxativament que l’1-O l’ús de la vio-lència no va ser “un element es-tructural”, contradient la fiscalia.

Segurament per la feblesaprobatòria, els fiscals van optar perafirmacions jurídicament impre-sentables com el fet que la celebra-ció d’un referèndum “és delicte en-cara que s’hagi despenalitzat” o lalamentable comparació amb el copd’estat del 23-F que el fiscal va aca-bar blanquejant. Afirmar que “per ala rebel·lió no calen armes, ni mili-tars, ni estat de setge” és un des-propòsit. Amb aquesta perspectivacal tenir clar que la decisió del Su-prem no només dictarà el futur delsencausats per delictes que no s’hanprovat –tampoc els de malversacióo sedició– sinó que la sentència potacabar modificant el concepte delsdrets fonamentals a l’Estat espa-nyol, derivant cap a una via repres-siva i de limitació antidemocràtica.

Fiscalia, focsd’artifici ipoques proves

EDITORIAL

Les cares de la notícia

Joan Pons, d’àlies El Petit de Cal Eril, acaba de pu-blicar el seu tercer disc, Energia fosca, i no paraquiet. Ha produït darrerament també el disc deretorn d’Els Pets (Som) i actuarà, aquestes pròxi-mes setmanes, en festivals com l’Embassa’t deSabadell, el Vida de Vilanova i la Geltrú o el Cruïlla.

CONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Hiperactivitat musical

Estem creant un monstre és l’eslògan de la cam-panya engegada per la Generalitat, l’Àrea Metro-politana i l’Ajuntament de Barcelona per lluitarcontra el greu problema que suposa per al pre-sent i per al futur del medi ambient el mal ús deles tovalloletes humides.

-+=

-+=

Quinzè aniversariJordi Serrano

Contra el monstreDamià Calvet

-+=

El Petit de Cal Eril

La Universitat Progressista d’Estiu de Catalunyaarriba enguany a la quinzena edició gràcies en bo-na part a la feina de Jordi Serrano, que n’és el rec-tor des del 2008. Espai de trobada, anàlisi i refle-xió sobre polítiques progressistes, el lemad’aquest any és El futur és un país estrany.

RECTOR DE LA UPEC

MÚSIC

a anys, passejant per Burgosamb l’arqueòleg Eudald Carbo-nell, comentàvem els noms de

molts carrers de la ciutat, dedicats lla-vors –i encara ara mateix, malgrat al-guns canvis fets el 2018– a molts diri-gents i militars franquistes. Carbonell,a qui a Burgos tenen en especial esti-ma per la ingent tasca que els seuscompanys i ell han fet a la veïna Ata-puerca, justificava irònicament la per-vivència del franquisme en els nomsdels carrers perquè la ciutat havia es-tat la capital dels colpistes i també per-què molts dels honrats amb una placaen una cantonada simplement eren fa-mília d’aquells que, durant anys, ha-vien manat a la ciutat.

Burgos i Franco han tornat aquestasetmana a ser notícia després que lasecció quarta de la sala tercera del Tri-bunal Suprem espanyol, en la interlo-cutòria en què s’aturava l’exhumaciódel dictador del Valle de los Caídos

F “La impregnaciófranquista delSuprem és un fetben evident

–com si d’aquesta manera s’arreglésalguna cosa d’aquell monument a laignomínia–, assegurés que el generalcolpista havia estat cap de l’Estat desde l’1 d’octubre de 1936. Els magis-trats, a qui se suposa un mínim de ri-gor i coneixements històrics, han ditque no rectificaran aquesta barbaritat,malgrat que historiadors prestigiosos,com ara Paul Preston, s’han afanyat afer-los saber que aquell desgraciat mesd’octubre, en plena Guerra Civil, la pri-

mera autoritat espanyola era, natural-ment, el president de la República es-panyola, Manuel Azaña.

Al Suprem, però, com si sentissinploure. “Què hem de rectificar?”, de-uen dir els magistrats, alguns delsquals, com ara José Luis Requero, vin-culat a la Fundació Franco, són reco-neguts conservadors. Un calfred segurque ha recorregut aquests dies moltsciutadans que s’han quedat amb eldubte de com una errada d’aquestes di-mensions és possible en l’alt tribunal.

No cal que ens n’estranyem, però.Malgrat que, en el cas de molts delsmagistrats i fiscals del Suprem, la iro-nia que servia per a Burgos i els seuscarrers no deu funcionar, en d’altres laimpregnació franquista en l’alt tribu-nal és ben evident. Només cal llegir al-gunes sentències o tornar a escoltarl’al·legat dels fiscals del judici a l’1-Oper adonar-se’n. I mentrestant, Fran-co rient per sota el nas a la seva tomba.

Un Suprem del 36Miquel Riera / mriera@elpuntavui.cat

A la treshttp://epa.cat/c/q7tj2p

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

De reüllAnna Balcells

La pilota ésa Madrid

n l’últim esmorzar Cidob, celebrat dimarts, elportaveu i director general de Comunicació del

Parlament Europeu, Jaume Duch, va fer un aclaridorresum dels resultats de les recents eleccions al’eurocambra. Duch, que fa un munt d’anys que es mouper Brussel·les i que coneix bé el detall i les complexitatsde la cambra amb doble seu, va destacar aquestesconclusions dels comicis de maig: la participació hapujat (des del 1979, supera per primer cop el 50%), fetque demostra que Europa torna a importar als

ciutadans; els extrems no avancentant com s’havia dit i no recullen elsvots que perden els dos granspartits, que van a parar als grups decentre (verds i liberals); creix elnombre de ciutadans que no volensentir parlar d’abandonar la UE; elsjoves s’han mobilitzat, sobretot pelcanvi climàtic. Preguntat sobre si

l’eurocambra intervindria en cas que s’impedís quePuigdemont, Junqueras i Comín prenguessin possessióde l’acta de diputat, Duch va passar la pilota a laregulació espanyola: “Tot el que passi abans del 2 dejuliol [ple de constitució a Estrasburg], es juga a Madrid.A partir del 2 de juliol, el Parlament Europeu decidiràcom vol reaccionar.” Ignoro quins arguments s’exhibiransi s’acaba vetant l’accés a l’escó a aquests diputatselectes i si, en tal cas, Europa hi dirà res. El que sí sé ésque costaria fer entendre que els vots dels ciutadanseuropeus no valen tots el mateix. Com ho explicaran?

E

Com es fariaentendre queno tots elsvots europeusvalen elmateix?

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

L’expresident del governespanyol Mariano Rajoy deixa ladirecció del PP i anuncia uncongrés extraordinari el mes dejuliol per rellevar-lo.

10anys

20anys

CiU demana un vot de censuraa José Luis Rodríguez Zapatero.Aposta per tornar al somni defer de Catalunya una gran nacióeuropea.

La crisi de les dioxines facréixer les exportacionsavícoles catalanes. Les vendesa Barcelona baixen d’entre el30% i el 60%.

Enfonsat Eleccions europees Crisi avícolaTal diacomavui fa...

l Tribunal Supremha donat la cate-

goria de cap d’estat aFrancisco Franco Ba-hamonde. No nomésdes que es va acabar

la Guerra Civil i va començar la sevadictadura de terror. Ho fa des de l’1d’octubre de 1936. Un altre 1 d’octubre.Una data en la qual només havien pas-sat dos mesos des del cop militar del18 de juliol i en què encara quedavenmés de dos anys de Guerra Civil. Totplegat per aturar l’exhumació d’un cosenterrat en un mausoleu que no té capsentit i que va ser erigit per milers depresos polítics. Que una part de la so-cietat espanyola el troba a faltar, ja hosabem tots. Alguns dels seus hereusara formen part del Congrés dels Di-putats. Això ja no sobta. Però sí queho fa el fet que un tribunal democràticerigeixi un colpista –perquè aquest síque ho va ser– com a cap d’estat i obviïque va arribar al poder matant gent iamb la violència com a emblema.Aquest home de petita estatura i quenomés tenia un testicle no va perpe-trar cap cop d’estat, segons l’alt tribu-nal espanyol.

El mateix dia que el Suprem tornavaa salvar el cadàver del dictador, al ma-teix tribunal els acusadors del judiciindependentista no es posaven ver-mells en cap moment i les deien del’alçada d’un campanar. Junqueras,Turull, Rull, Sànchez, Cuixart i tota laresta sí que van perpetrar un cop d’es-tat. I a més van usar la violència –po-bres guàrdies civils, no han superat lesmirades d’odi ni el Fairy–. És a dir: san-tifiquen un dictador i criminalitzen unspolítics que van tenir la gosadia de po-sar urnes. El seu raonament, en el fons,no és gens complicat: Franco va iniciaruna guerra i va matar milers de perso-nes perquè el que volia salvaguardarera España. Aquesta España que no-més ells tenen al cap. En canvi, els in-dependentistes representen una ame-naça real a aquesta utopia espanyola.No només no hi estan còmodes i volenmarxar. El seu gran crim és que volentrencar España. I això, a España no esperdona.

E

Full de rutaDavid Brugué

Franco, elSuprem i l’1-O

Franco va iniciar una guerraper salvaguardar ‘España’.Però el crim delsindependentistes és que lavolen trencar. I això, a‘España’ no es perdona

“Els partits queqüestionen l’‘statu quo’són els que poden fermés per canviar elmodel econòmic

ls gestos negociadors d’Ada Colau,acompanyats pels moviments tàc-tics de Collboni i Valls dibuixen un

panorama incert a l’alcaldia de Barcelona.Les preguntes s’acumulen. Entre les mésrellevants: acceptarà la candidata de Bar-celona en Comú entomar un encàrrecque, segons els mateixos criteris que vaaplicar el 2015, no hauria rebut? Accepta-rà a tal fi els vots d’una l’elit orgullosamentrepresentada pel candidat catalano-fran-cès? Cas d’acceptar el repte, a canvi dequè aprovarà la senyora Colau, d’ara en-davant, uns pressupostos que passaran adependre de les dinàmiques polítiques deMadrid? Proposo, per acabar, afegir a lesqüestions anteriors una de central per a laformació transformadora, democratitza-dora, anti-establishment i antielit queprogramàticament representa Ada Co-lau: què se’n farà de la seva lluita contra ladesigualtat després de supeditar el seuprograma a Ciutadans i PSOE?

LA SENYORA COLAU ha tingut quatre anysper tastar la medicina d’intentar fer políti-ques contra el mercat en un govern ambminoria. Renacionalització de serveis, de-

E mocratització de polítiques socials, lluitacontra l’especulació i contra una Barcelonaesdevinguda aparador per a marques i cre-uers de luxe, demanen una actuació públi-ca ferma i decidida. L’evidència és conegu-da: el mercat per ell mateix ens porta a co-tes de desigualtat desconegudes. Els fonsespeculadors que inverteixen en l’habitat-ge; les marques de luxe que prioritzen elsmilionaris russos o xinesos als propis ciuta-dans; l’aparició de plataformes de mobili-tat o d’habitatge centrades a esquivar lesnorma, minimitzar el pagament d’impos-tos i externalitzar els cost real dels seus bai-xos preus. Tots aquests fenòmens repre-senten desafiaments majúsculs per a lesciutats que s’encavalquen sobre fenòmens

genèrics com la precarització laboral, l’au-tomatització de tasques i l’erosió del petitcomerç en una economia dirigida per, i ges-tionada cap, a les grans corporacions.

LES RESPOSTES als reptes anteriors, combé ha tingut temps de comprovar la senyo-ra Colau, escapen en gran mesura de l’àm-bit de competències de l’administració lo-cal però permeten, per altra banda, que laciutat de Barcelona esdevingui espai d’ex-perimentació contra les desigualtats i ban-dera de transformació d’un model econò-mic que redueix els ciutadans a potencialconsumidors. Per tot l’anterior, el sentitcomú ens diu que un govern de coalició en-tre els dos principals partits que qüestio-nen l’statu quo podria aconseguir més peravançar cap a un canvi de model econòmicque no pas la pinça dels antisistema ambels partits de la repressió i l’immobilisme.L’aliança Pedralbes-Raval per frenar l’in-dependentisme, francament, pren unsmatisos sorprenents si pensem que l’ele-ment central de la formació de Colau era iés la lluita contra la desigualtat. Per aixòmateix costa tant de creure que en un diaproper esdevingui possible.

David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Colau i la desigualtatTribuna

Cop d’estat?

b A on? A Catalunya? Caram,no sabia que som un pobletan guerrer! A on són elstancs, els canons, els fusells iels avions? No seré jo qui hodiscuteixi a uns jutges i fiscalsque fins i tot amb la seva mi-rada fan por! Només faltaria!O sigui que, per haver intentatexpressar la nostra opiniósense alçament de cap tipus isense demanar permís alsnostres jefes espanyols, elsnostres representants cata-lans poden patir molts anysde presó... Diuen que la demo-cràcia serveix per saber quèvol el poble. Per això votem isempre votarem!, per saberquè vol la majoria catalana.Per tant, qui és en realitat elculpable de tota aquesta con-fusió? Qui està impedint sa-ber què vol el poble català?Per a mi, és molt clar. I per aells, també, per això no ensdeixaran mostrar al món quèvolem ser la majoria del poble

català. Dir que la Constitucióho prohibeix i que, per tant,ens mereixem aquest càstigrepressiu, és com dir que hasde parlar en castellà perquèvius a Espanya. No ho vaaconseguir el dictador ambarmes, com volen aconseguir-ho, ara, als jutjats? És evidentque no coneixen el caràctercatalà!ALBERT ALTÉS SEGURAVic (Osona)

Orenetes

b Em diuen els meus netsque avui van a la festa de lesorenetes. Les orenetes tornen,tornen de lluny als seus nius, ipenso que les orenetes “vaninventar” el GPS i que la cièn-cia moderna al cap de milionsd’anys l’ha descobert. També“van inventar” l’insecticida:una oreneta menja milions demosquits cada dia; la ciènciamoderna l’ha descobert fapoc.

Amb tot això al pensament,

miro des del jardí les duesmuntanyes “més maques delmón”, Montserrat i Sant Llo-renç del Munt, i penso que unateu deu tenir molt pa a l’ull.JOAN MARTORELL I BARBERÀMatadepera (Vallès Occidental)

Intrusos

b Amb l’aparició del movi-ment Primàries s’ha posat demanifest una reacció dels par-tits polítics, en major o menorgrau però de tots, en el sentitde considerar aquest movi-ment i la gent que s’hi ha inte-grat (i de passada l’ANC, d’onva sortir tot per barrar el pas aalcaldies proclius al 155) coma intrusos en el seu àmbit na-tural. Els partits polítics consi-deren que l’espai polític il’exercici de la política –talcom ells ho entenen– els per-tany i que ningú hi hauria deposar el nas, perquè els qui ensaben, d’això de la política,són ells. En aquest aspectepoc més podem fer que do-

nar-los la raó, perquè a la gentnormal la ferum que fa totl’àmbit polític –i no parlo decorrupció!– amb tot el merca-deig d’interessos, de favorsdeguts, de greuges mal païts ino perdonats, de rancúnies,de retorn de favors aliens alsrespectius municipis, etcète-ra, la tomba d’esquena. Par-lant de Primàries s’ha de dei-xar meridianament clar que laseva creació va ser, més queper acció, per reacció davantla negativa de fer llistes úni-ques, malgrat que ara, ambmolts resultats agredolços,des dels partits s’intenti ven-dre-ho d’una altra manera.Fins on arriba el sentiment de“propietat” d’aquest espai,que en molts moments feia laimpressió que qualsevol partitindependentista estava méscòmode parlant amb els par-tits unionistes que amb els re-presentants de Primàries.Aquesta és la realitat.AGUSTÍ VILELLA GUASCHCambrils (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019

SísifJordiSoler

Gerardo Pisarello, SECRETARI PRIMER DE LA MESA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS PELS COMUNS

“Si els poders fàctics volen un govern antiindependentistaa Barcelona, no el tindran”

La frase del dia

“El problemaper a l’Estat és elpacte entreMaragall i Colau. Icontra aquesta líniad’acció han dirigittota l’artilleria

scric aquestes ratlles tot obser-vant les maniobres en el nou“front de l’Ebre” pel control de

Barcelona. Per primera vegada els ciu-tadans de Barcelona han donat majoriade vots a un candidat independentista,Ernest Maragall. Aquesta nova oportu-nitat per reforçar la imatge de l’inde-pendentisme català davant del món hafet saltar totes les alarmes. Ells ho hanvist: assumir l’alcaldia de Barcelona irepresentar la capital de Catalunya entots els fòrums internacionals no és decap manera una operació administrati-va, rutinària, innòcua. Significa un saltqualitatiu en la projecció interna i ex-terna del moviment d’alliberament ca-talà. Un moviment que està donantmostres de no rendir-se davant la re-pressió contumaç de partits, governs,jutges, mitjans de comunicació i poli-cies del Regne d’Espanya.

SI AL FINAL MARAGALL és elegit nou alcal-de de Barcelona, l’èxit del moviment in-dependentista firmaria una de les fitesestratègiques més anhelades: visualit-zar l’hegemonia del sobiranisme catalàa la “segona” capital espanyola. Perquèl’elecció de Maragall hauria pressupo-sat el pacte d’ERC i BComú, dues for-macions que defensen, a més de políti-ques de ciutat força properes, el dretd’autodeterminació. Aquesta con-fluència, amb el probable suport ex-tern de JxC, seria interpretada per leselits del Regne d’Espanya com una au-tèntica operació desestabilitzadora delseu Estat.

DAVANT AQUESTA POSSIBILITAT, s’handesfermat totes les alarmes des de LaZarzuela a La Moncloa, passant pels es-tats majors de l’Ibex-35 i dels altres po-ders fàctics, ordint una operació d’es-tat per impedir l’entronització d’un al-calde republicà i indepe a Barcelona. La“batalla per Barcelona” de tots contratots prèvia al 26-M es convertí l’ende-

E mà en la “batalla de Barcelona” queanunciaren sense embuts Iceta i Valls.Enemics declarats fins aquell momentde la gestió d’Ada Colau, els líders delPSC i de Cs canviaren ràpidament dejaqueta per evitar l’acord entre ERC iComuns. I en cascada, els estamentsempresarials, econòmics i mediàtics,fins llavors detractors de les polítiquesde Colau, s’afanyaren a alinear-se a fa-vor del “mal menor”, la confluència en-tre Comuns i el PSC, amb el suport“gratis et amore” de Valls.

EL CAP DE SETMANA va ser pròdig en mo-viments posicionals en els dos frontsde l’Ebre. Maragall acudia a TV3 i a LaSexta per sostenir que l’“acord prefe-rent” era amb Colau i no amb JxC. Elscronistes del Regne i els opinadors me-diàtics alertaven contra una Barcelonaen mans dels indepes. Una batalla so-morta tenia lloc entre les faccions deBComú. Dos manifestos de personali-tats de la política i la cultura s’encre-uaren per defensar, uns el pacte Mara-gall-Colau, els altres, un tripartit d’es-querres, òbviament per incloure-hi elPSC.

SÍ, A BARCELONA, hi ha moltes batallesobertes. Els partits han sofert una sac-sejada notable. Esquerra s’ha afermat,però segurament a costa de JxC. ElsComuns han perdut vot, però probable-ment per la remuntada del PSC gràciesa l’efecte PSOE. Cs no ha aprofitat l’em-penta d’un exprimer ministre francès.El PP sobreviu pels pèls i la CUP ha des-aparegut. El govern de la ciutat hauràd’afrontar urgents i gravíssims proble-mes: habitatge, seguretat, turisme,gentrificació, infraestructures, mobili-tat, contaminació... Però, no ens enga-nyem: el gran repte estratègic d’ara ésun altre. Ells ho han vist clar: el proble-ma per a l’Estat és el pacte entre Mara-gall i Colau. I contra aquesta línia d’ac-ció han dirigit tota l’artilleria. Quan es-cric això, la batalla continua en tots elsfronts.

SÓN ELLS, PER TANT, qui ens indiquen elcamí a seguir: aconseguir com siguil’acord estratègic i programàtic entreERC i Comuns. Els Comuns poden serespecialment sensibles al vast movi-ment de la societat catalana vers unesmajors cotes d’autogestió, de mobilit-zació i de democratització de les gransdecisions. El moviment sobiranista hademostrat una gran transversalitat icapacitat d’integració. Manifestacionscontundents de Colau contra el 155 icontra la injustícia dels presos polítics,junt amb les actituds de líders de la se-va confiança com Pisarello i Asens, bas-teixen ponts de confluència amb l’inde-pendentisme. ERC no pot deixar debuscar l’entesa amb els Comuns i arri-bar a acords estables de govern, que po-drien incloure òbviament la substitu-ció en l’alcaldia a la meitat del mandat.Si ERC vol eixamplar les bases per al’assoliment de la república, guanyaramb el Comuns la batalla de Barcelonaseria un pas de gegant. La història ensho recorda: la derrota al front de l’Ebrecomporta la caiguda de Barcelona.

Josep Gifreu. Periodista i professor emèrit de la UPF

La batalla de BarcelonaTribuna

i vint-i-cinc anysni tres mesos. No

vull veure els líders in-dependentistes tan-cats entre barrots unsol dia més. Ni crec

que estigui en mans de la societat ca-talana posar tres mil persones més a lapresó, pensant que aquest coi d’Euro-pa sense ànima reaccionaria davantuna repressió tan malèvola. Si la UEmira cap a l’altre costat quan s’ofe-guen criatures al mar, dubto que el cascatalà li provoqui més que badalls. Pot-ser ha arribat el moment de redefinirl’estratègia o de dibuixar per fi un camíque pugui tenir recorregut, i això hau-ria de ser vàlid per a tots. A ningú li

surt a compte anar contra l’altre. L’in-dependentisme està estancat, fatemps que no guanya adeptes. Com amàxim hi ha transvasament de vot. Leseleccions europees són un cas excep-cional i només s’explica per l’efectePuigdemont en un moment en què elseu partit es cotitza a la baixa. Per créi-xer, el món independentista ha d’oferirun projecte atractiu i desgranar unagestió que no arriba al ciutadà, sensedeixar de reclamar que la solució pas-sa per les urnes. Per la seva banda, elsque viuen de la crispació farien béd’assumir que la seva tàctica no cola alterritori català i els resta presència. Ique el joc net també es pot o s’hauriade poder traslladar a la política. I algu-na esquerra no pot fer veure que la si-tuació dels presos polítics i dels exiliatsno va amb ells. I de teló de fons, diàleg,diàleg i més diàleg. Perquè allò de laseparació de poders a l’Estat espanyol,si de cas, ho deixem per a un altre dia.

N

De set en setSara Muñoz

Diàleg i mésdiàleg

Dubto que a la Unió Europeael cas català li provoqui moltmés que badalls

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 20196 |

El guanyador de leseleccions reclama al’actual alcaldessaque es defineixisobre els pactes

Es preveu unacampanya difícil perla sequera queafecta el país elsúltims mesos

Un estiucomplicatpels incendisforestals

Maragalldemana aColau que esdecideixiNacional

El Congrés viu l’anomaliade tenir presos polítics quesón diputats –com RaülRomeva al Senat– i alhorasuspesos i sense vot, men-tre que la majoria es mantéen 176 escons com si ells hifossin de ple dret, tot i quela cambra té 346 vots realsi no els 350 de rigor. Des-prés del primer dia de latanda de consultes del reiFelip VI, Pedro Sánchez al-bira una escletxa a la inves-tidura que passa per la pre-só preventiva dels inde-pendentistes i Navarra. Latesi dels lletrats –i que elCongrés fa seva– manté lamajoria en 176 vots, peròabarateix la investidura enla segona votació, en laqual n’hi ha prou a tenirmés sís que nos, perquè elsprevisibles quatre nosd’Oriol Junqueras, d’ERC, iJordi Sànchez, Jordi Tu-rull i Josep Rull, de JxCat,són esborrats del còmput.Per evitar un empat a 173vots o que Sánchez busquiERC, Unió del Poble Na-varrès (UPN) va oferir através de Javier Esparzaels dos vots que té per in-vestir Sánchez a canvi queell entregui Navarra a Na-varra Suma (PP, UPN iCiutadans).

Els lletrats del Congrésapostaven en un principiper rebaixar la majoria als174 escons per adequar-laals suspesos Junqueras,Sànchez, Turull i Rull pre-

nent com a base el prece-dent del 1989 amb FelipeGonzález. Fa trenta anys,el Congrés es va constituiramb 332 diputats, i noamb els 350 de rigor querecull la Loreg, per la im-pugnació d’electes feta pelPP i per no acceptar l’aca-tament de la Constitució“per imperatiu legal” delsquatre diputats d’HerriBatasuna. Així que Gonzá-lez en va tenir prou a servotat per 167 diputats (lameitat més un de 332). Alfinal, els lletrats –que finsara citaven el cas del1989– no volen el cost d’al-terar la cambra –més en-cara– i fan el que volien elPP i Cs: que la majoria esquedi en 176.

Retroactivitat i sense souEl que els lletrats ja no go-saven era dir a partir dequin dia Junqueras, Sàn-chez, Turull i Rull haviende deixar de cobrar el soude diputats –i Romeva desenador–, i la decisió és alfinal política i de MeritxellBatet –de Manuel Cruz alSenat– i de la mesa: quese’ls negui la nòmina nodes del 21 de maig del plede constitució de les cam-bres, sinó retroactivamentdes del 28 d’abril, dia de leseleccions. Batet es va van-tar de la unanimitat de lamesa, però per En ComúPodem la vicepresidentaprimera, Gloria Elizo, i elsecretari primer, GerardoPisarello, van expressar elseu desacord. La mesa no

va admetre el prec de Pisa-rello de demanar un infor-me per abordar la substitu-ció funcional dels diputatssuspesos com ha passat alParlament. “És positiu quela suspensió dels diputatspresos no alteri les majo-ries, però és incongruent jaque, pràcticament, que-den inhabilitats. Una greuanomalia”, denuncia Pisa-rello.

Pel que fa a les majories,la decisió dels lletrats ésrespectar els 176 esconscom a llistó de la majoria,una decisió d’aparença ga-rantista que amaga una ca-rambola per a Sánchez: enla segona votació, que esresol per majoria simple,Sánchez haurà de vèncerquatre nos menys (o tres siJunqueras deixa l’acta i elseu escó és ocupat per undiputat d’ERC amb tots elsdrets). I tot pot anar d’unvot. Perquè els 123 esconsdel PSOE sumats a UnidesPodem (42), el PNB (6),Compromís (1) i el PartitRegionalista de Cantàbria(1) fan 173.

Els dos vots que faltenfins als 175 no els donaràCoalició Canària, perquèAna Oramas es va negarahir amb vehemència aavalar una coalició o alian-ça del PSOE amb Podem.“CC només donaria suporta un govern de Sánchez enminoria”, va dir Oramas. Iaquí és on entraria en joc elnavarrès Javier Esparza(UPN), que, després de serrebut per Felip VI, s’oferia

David PortabellaMADRID

La investidura passaper la presó i NavarraCARAMBOLA · La suspensió dels diputats presos abarateixa Sánchez ser investit a la segona amb més sís que nos perquèanul·la el no de Junqueras, Sànchez, Turull i Rull GIR · UPN liofereix el vot clau per desfer l’empat a 173 si dona Navarra a ladreta FI · Retirada retroactiva de sou des del 28-A als apartats

Després de ser un dels quatreprotagonistes del ple de cons-titució del dia 21 de maig alCongrés pel fet d’arribar al’hemicicle des de Soto del Re-al, Oriol Junqueras ja deixa demirar a la Carrera de San Jeró-nimo i comença a mirar a Eu-ropa. Quan falten onze diesperquè la Junta Electoral Cen-tral (JEC) formalitzi al Con-grés l’acte d’entrega de cre-dencials als nous eurodipu-tats, el líder d’ERC sol·licita a lasala penal del Tribunal Su-

prem que el jutja l’autoritzacióper poder sortir del penal deSoto del Real el dilluns 17 dejuny per ser a la cambra baixaa les dotze del migdia i podercomplimentar els tràmits re-glamentaris de tot eurodipu-tat, que inclouen el jurament oacatament de la Constitució.

L’escrit firmat pel lletratAndreu van den Eynde optaper recordar a la sala penalque presideix el jutge ManuelMarchena –també presidentdel tribunal de l’1-O– que la

petició calca el precedent del17 de maig en què ja va dictarla providència que emparavaJunqueras a anar al Congrésper ser diputat. La diferènciaés que ara és el primer pasper esdevenir eurodiputat.Sortir de la presó per poderser el 17 de juny al Congrés ésel pas previ que necessitaJunqueras per aspirar a serautoritzat a viatjar el 2 de ju-liol al ple de constitució delParlament Europeu a Estras-burg.

Trobada a La Zarzuela, ahir,entre Felip VI i el presidentd’UPN, José Javier Esparza ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras exigeix sortir de la presó i ser el 17 al Congrés

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 7

Cap misteri, méssentit comú

L’APUNT cinematogràfic que vol captar l’atenció del ciutadàperquè s’hi repensi abans de tirar-hi tovalloletes o bas-tonets de les orelles. Les deixalles derivades de cel·lu-losa no es desfan i s’han convertit arreu en un proble-ma ambiental. Només caldria sentit comú i, si no és ai-xí, sempre es pot imitar els protagonistes de l’espot irepescar el que s’hi ha llençat.Elena Ferran

Sota l’eslògan Estem creant un monstre, i això no éscap pel·lícula s’ha llançat la nova campanya per cons-cienciar del mal ús que fan del vàter els que hi tiren to-valloletes. L’espot central, que es planteja com un curtde ficció i amb referents de por i intriga, dona protago-nisme a un monstre perillós que no veiem però ques’ha fet seves les clavegueres. Un ambient misteriós i

El jutge Manuel Marchenava sortir al rescat del reiFelip VI a l’hora d’evitaruna fotografia incòmodaper al monarca: la d’unareunió amb un pres políticcom Jordi Sànchez vingutde Soto del Real, i ara laportaveu de JxCat al Con-grés, Laura Borràs, vol es-menar el vet judicial. Des-prés de visitar Sànchez iels també diputats deJxCat Jordi Turull i JosepRull, Borràs es prometiadur avui la veu dels presosa La Zarzuela i recordar alrei que al seu regne hi hapresos polítics que a mésveuen vulnerats els dretscom a electes. “Vivim enun estat que és més garan-tista amb els ossos d’undictador que amb els dretsdels seus diputats”, va de-nunciar Borràs des de lesportes de Soto del Real.

Borràs va visitar els em-presonats en companyiade la diputada Míriam No-gueras i del senador JosepLluís Cleries, i tots vantraslladar als presos el seunou i insòlit estatus: sóndiputats per no violar lacomposició de 350 esconsque ha de tenir la cambrad’acord amb la Loreg, peròno tenen vot i se’ls nega elsou des del 28 d’abril de leseleccions. “És una vulne-ració dels seus drets, fins itot amb la mesa contrave-nint l’informe dels lletratsi fent la proposta de dei-

xar-los sense sou retroac-tivament”, va dir Borràs.

La portaveu de JxCat alCongrés no oblida que elsnoms de Meritxell Batet ide Manuel Cruz van serpromoguts per Sánchezcom a símbol d’obertura.“Sort que Sánchez haviadit que era un gest de dià-leg posar dos catalans alcapdavant del Congrés idel Senat...”, va ironitzar.En contrast amb el queconsideren un fals diàlegpracticat per Sánchez i adiferència del que faràERC no acudint a la Casa

del Rei, la portaveu deJxCat defensa la utilitatd’encaixar la mà a Felip VIaquest matí i dir-li a la carael que no vol sentir. “Nosal-tres sí que som els del dià-leg i anirem a veure el reid’Espanya perquè, ja quejustament el Suprem li ha-via volgut estalviar el fetde trobar-se amb un prespolític, anirem allà a dialo-gar amb ell i a recordar-lique tenim presos polítics”,va etzibar Borràs.

Tot i la pressió de ser en-viats al mixt i perdre el vot iel sou de tres dels set es-cons conquistats a les ur-nes, JxCat no preveu caprenúncia a l’escó per partde Sànchez, Turull i Rull.“Demanar que renunciïn al’escó, que és on els ciuta-dans els han col·locat, enssembla que és una mesuraabsolutament dramàticaper a companys que veuenels seus drets fets a mi-ques”, avisa Borràs. ■

Borràs acusa l’Estat de sermés garantista amb Francoque amb drets de diputatsa La portaveu de JxCat al Congrés visita Soto del Real i durà la veu de Sàncheza Felip VI per recordar-li que té presos polítics a No preveu renúncies a l’escó

David PortabellaMADRID — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Renunciar a l’escó,on els ciutadans elshan col·locat, és unamesura absolutamentdramàtica per acompanys que veuendrets fets a miques”

Nogueras, Borràs i Cleries sortint de Soto del Real després de visitar els diputats de JxCat Sànchez, Turull i Rull ■ ACN

“Vivim en un estatque és més garantistaamb els ossos d’undictador que amb elsdrets dels diputats”Laura BorràsPORTAVEU DE JXCAT AL CONGRÉS

ahir per desbloquejar la in-vestidura “explorant pos-sibilitats que ens portin aun objectiu: que l’indepen-dentisme català no siguidecisiu en aquest país”.UPN seria clau per desferl’empat, perquè el PP (66),Cs (57), Vox (24), ERC (14vots vàlids dels 15 que té),JxCat (4 vots vàlids dels 7que té), EH Bildu (4), Co-alició Canària (2) i UPN su-men també 173.

En condicions normals,Sánchez hauria de passarpel peatge de negociar ambERC, EH Bildu o JxCat al-menys l’abstenció que li re-

obri La Moncloa quatreanys. Però l’alteració queha suposat l’aplicació del’article 384 bis de la lleid’enjudiciament criminalLecrim), que el jutge del Su-prem Manuel Marchena vaordenar a la presidenta delCongrés, Meritxell Batet,que apliqués, ha fet que elpunt de gravitació de la in-vestidura de Sánchez espugui desplaçar de l’inde-pendentisme al foralismenavarrès. I tot en el primerdia de la tanda de Felip VI,que avui rebrà Albert Rive-ra (Cs), Pablo Casado (PP) iSánchez en últim torn. ■

“És positiu que lasuspensió delsdiputats presos noalteri majories, però ésincongruent perquè,pràcticament, quedeninhabilitats. Una greuanomalia”Gerardo PisarelloSECRETARI PRIMER DE LA MESA DELCONGRÉS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“S’ha d’entendre queels diputats suspesosmantenen la condicióde diputats i, enconseqüència, han decomputar a efectes decomposició de lacambra, fixada en 350des de la constitució”Meritxell BatetPRESIDENTA DEL CONGRÉS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

Més enllà d’uns missatgesde condol per la mort d’Al-fredo Pérez Rubalcaba iper felicitar per la victòriaelectoral del PSOE, el pre-sident de la Generalitat i eldel govern espanyol nohan tingut cap contactedirecte des de la cimera dePedralbes. Fins ahir.Quim Torra va enviar unacarta a Pedro Sánchez perdemanar-li una reunió ur-gent per abordar “les qües-tions més urgents i trans-cendents d’acord amb elsmandats electorals quehem rebut cadascú”. Enuna entrevista a TV3, Tor-ra va concretar: “Ens aca-ba de dir el fiscal que somuna organització crimi-nal, ens demanen penes

de presó, tenim gent al’exili, la repressió nos’atura, això és el que hemde resoldre.”

La carta especifica quela disponibilitat de Torraés absoluta per a la data i ellloc de la reunió, que seriala tercera entre tots dosmandataris, després de LaMoncloa i Pedralbes, i jus-tifica l’oportunitat un copconclòs el cicle electoral ique els afers que ocupenels dos governs “són méscandents que mai”. Almarge de la missiva, el pre-sident lamenta que di-marts l’Advocacia de l’Es-tat, que “depèn directa-ment del PSOE”, digués“el mateix que Vox” en elseu escrit d’acusació en eljudici del procés.

Torra també enarboral’informe de les Nacions

Unides que demana l’alli-berament immediatd’Oriol Junqueras, JordiSànchez i Jordi Cuixart, iretreu a la fiscalia que ab-diqui del seu paper de ga-rant de la legalitat interna-cional. En lloc d’això, elministeri fiscal es mantéen la tesi de la rebel·lió il’existència de violència.“Si als companys que es-tan asseguts a la bancadadel Suprem se’ls diu quesón una organització cri-minal, els que els van votartambé ho deuen ser”, vaobservar.

A part de la fi de la re-pressió, el president de-manarà a Sánchez que tor-ni al document de Pedral-bes i a la negociació d’unrelator, i li requerirà quinés el seu projecte per a Ca-talunya, ja que per part ca-talana és l’exercici del dreta l’autodeterminació. “Ésde mínims”, va reblar.

En el mentrestant, elcap de govern descartaque els diputats indepen-dentistes donin suport a lainvestidura de Sánchez“per coherència”, ja que lescondicions que es van es-grimir per donar suportals pressupostos frustratsdel PSOE continuen sentles mateixes: “En aquellmoment es van posarunes condicions i no esvan complir; si ara no hisón, la resposta serà lamateixa.”

D’altra banda, Torra vainsistir que aquesta legis-latura acaba amb un pro-jecte de Constitució cata-lana, encara que entremigla sentència contra elspresos polítics sigui “unpunt d’inflexió” al qual cal“respondre col·lectiva-ment com a país”. “Jo sem-pre he dit que la respostaque presentaré al Parla-ment ha d’estar basada enl’exercici del dret a l’auto-determinació”, va subrat-llar, sense voler concretarmés per no condicionar laronda de contactes ambpartits i entitats iniciadadimarts per bastir un fullde ruta postsentència.

El president es vol re-unir amb l’àmplia majoriad’organitzacions que vansubscriure el pacte pel dreta decidir i el referèndum,per sentir “les palpitacionsdels temps”, en paraulesd’Eugeni d’Ors. De mo-ment, no hi ha data per ales següents trobades. Lesprimeres van ser ambl’ANC i Òmnium. ElisendaPaluzie advoca per la uni-lateralitat; Marcel Mauri,per una resposta àmplia iconsensuada. ■

Emili BellaBARCELONA

Torra demana per carta unareunió urgent amb Sáncheza El president li mostra la seva “disponibilitat absoluta” per trobar-se i abordar tant la repressió coml’autodeterminació a Descarta que l’independentisme doni suport a la investidura del líder del PSOE

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant l’entrevista a TV3 ■ ACN

“Em poso encontacte amb vós pera demanar-vos unareunió amb caràcterd’urgència conclòs elcicle electoral”

“La respostaque presentaréal Parlament had’estar basada enl’exercici del dret al’autodeterminació”

“Convé queabordem les qüestionsmés urgents itranscendents d’acordamb els mandatselectorals rebuts”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Quim Torra

La segona institució de Cata-lunya es va afegir ahir a l’ex-igència de la primera perquèPedro Sánchez tingui “la va-lentia i el coratge” per repren-dre el diàleg amb el govern dela Generalitat. El presidentdel Parlament, Roger Torrent,des de Gernika, de viatge ofi-cial, va adherir-se amb els

mateixos termes a la peticióque Quim Torra va fer di-marts al president del governespanyol en funcions. SegonsTorrent, el diàleg ha de ser“de govern a govern, de tu atu” i “ha de ser també multi-lateral, perquè hi hagi moltesaportacions i que tothom pu-gui aportar”. “Prou d’acusar

el 80% dels catalans i les ca-talanes de colpistes”, va cla-mar el dirigent d’ERC des-prés de visitar al Palau d’Aju-ria Enea el lehendakari, IñigoUrkullu. Torrent es va mostrarconvençut que Euskadi ha fettot el possible per solidarit-zar-se amb la situació de Ca-talunya i dels presos i exiliats.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Torrent exigeix al president espanyol valentia per dialogar

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

LLUÍS MARTÍNEZPER LLOGAR-HI CADIRES

A l’amic, plata; a l’enemic, la lleiLa premsa del 155 ha acollit l’informede la fiscalia com si fos la sentència.“Un alleugeriment sentir la veritat:«Va ser un cop i Junqueras, el seu mo-tor«”, respira Luis Ventoso a l’ABC. Almateix diari, Ignacio Camacho avisa:“Aquest [Junqueras] és l’home en quiels terceristes confien com a interlo-cutor de conveniència.” Però El Mun-do no baixa la guàrdia: “El cop conti-nua en marxa.” L’Ideal Gallego reptaSánchez a justificar “un pacte ambtota aquesta colla de salvatges.” PilarCernuda, a La Tribuna de Toledo, ad-met que l’última paraula la tenen elsjutges, però conclou: “Als indepen-dentistes se’ls ha acabat la butlla.”

Diu que el rei d’Espanyano té qui el defensiEs lamenta Eduardo Álvarez: “Elnostre sistema avariat ni té meca-nismes per protegir en les sevesfuncions el Cap de l’Estat ni per-què Ses Senyories deixin de pren-dre’ns el pèl als ciutadans.”

A l’editorial llegim: “En comptesde cridar a eleccions, com corres-pondria, aquestes mateixes for-ces han preferit conservar la Ge-neralitat per utilitzar-la com a es-tèril plataforma d’agitació.”

Alguns ja demaneneleccions a Catalunya

Atenció amb el trasllatdels presos políticsVictoria Lafora insinua que elspresos no han de tornar a casa.“Les peticions d’indult i de canvide règim carcerari es convertirienen moviment aglutinador de l’in-dependentisme.”

A Okdiario.com, el confidencial d’Eduar-do Inda, ens assabentem que hi ha enmarxa una conspiració per indultar elspresos polítics. La informació es refereixa la reunió que el president Torra i el pre-sident espanyol van celebrar a Pedralbesel 20 de desembre de l’any passat. El Con-sell de Transparència va demanar-ne ladocumentació, però el govern espanyolencara no l’ha lliurada. Amb això n’hi haprou: on Torra i Sánchez van acordar ferpolítica i deixar enrere la via judicial, al-guns hi llegeixen “indult”. És clar que,per ara, de política res de res...

Conspiració a la vista...

Vergara, a Eldiario.es, veu així la decisió del Suprem de poster-gar l’exhumació de Franco. Pedro de Silva a La Opinión de Mála-ga es lamenta perquè ara “els indepes” podran dir que al Suprem“encara bufen bafarades de franquisme.” J.L. Trasobares, a ElPeriódico de Aragón, denuncia l’ús d’“una terminologia a l’alturadel cabdill.” Altres, com Javier Duran a La Provincia, parlen de“ridícul”, però carregant els neulers al govern socialista.

El Suprem té mala sort amb la tria de dates

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La cap de llista de Junts perTortosa i alcaldessa en fun-cions de Tortosa, Meritxell Roi-gé, ha insistit que la seva prio-ritat com a guanyadora delcomicis del 26-M és governarla ciutat amb un pacte ambERC, per “coherent, idoni, cor-recte i normal”, amb la situaciódel país i de la ciutat. “Hemgovernat bé en l’últim mandati en els anteriors”, ha assenya-lat. Amb tot, Roigé s’ha mos-trat disposada, i “amb absolu-ta força”, a governar amb mi-noria. “La prioritat és governarla ciutat i respondre a la volun-tat de la ciutadania que ens haescollit com a força més vota-da.” D’altra banda, l’alcaldessaen funcions ha rebutjat totapossibilitat d’un pacte ambCiutadans i ha dit que és “im-possible”, desmentint informa-cions periodístiques queapuntaven aquestapossibilitat.■ REDACCIÓ

REUS

El PSC retreu queERC faci un pacte“contra natura”

TORTOSA

ERC es veu legitimadaper tenir l’alcaldia

La cap de llista del PSC a Sa-badell, Marta Farrés, lamentaque ERC estigui gestant un“pacte contra natura” per in-tentar que els socialistes nogovernin la ciutat. Farrés ho vadir ahir en una entrevista al’ACN en què va recordar queel PSC va ser el partit més vo-tat el passat 26-M, sumant untotal de deu regidors i situant-se a més de 10.000 vots dediferència de la segona força,que va ser ERC. “La ciutada-nia ha parlar de forma con-tundent”, va advertir Farrés,que considera que “una majo-ria aclaparadora” ha expres-sat que al municipi hi ha ga-nes de canvi perquè la gestiódel govern quadripartit “haestat un fracàs”. Per tot plegatha demanat “respecte” per lallista més votada i aposta perconfigurar un executiu “sòlid”sumant esforços amb altresformacions.■ REDACCIÓ

SABADELL

Junts prioritzarepetir un pacteamb ERC

La candidata d’ERC a Reus,Noemí Llauradó, vol tenir l’al-caldia de la ciutat durant elspròxims quatre anys. Creuque la crescuda històrica envots de la formació, que hapassat de 2 a 6 regidors, elsavala per liderar un nou go-vern i també l’alcaldia. Llaura-dó es planteja dos possibles“escenaris” de pactes: unfront independentista, ambJuntsxReus i la CUP, o und’esquerres, amb el PSC i laCUP. Davant les reticènciesdel partit a escala nacional so-bre aliances amb els socialis-tes, Llauradó respon que “ex-ploren” aquesta via i que laprioritat és bastir “un governrepublicà i independentista”.

Totes dues fórmules exclouenAra Reus, fins ara soci de go-vern del PDeCAT i ERC.

Amb els resultats històricsa la capital del Baix Camp, elsrepublicans s’ho prenen ambcalma, i a partir d’ara intenta-ran mantenir trobades con-juntes de cadascun dels dosfronts possibles. Per ERC, laCUP, fins ara a l’oposició, po-dria suplantar Ara Reus coma tercer soci de govern. Eldubte que plana, però, és queels cupaires s’avinguin a qual-sevol d’aquests dos pactes,després d’haver expressat laseva posició contrària i siJunts per Reus estarà dispo-sada a cedir o compartirl’alcaldia.■ REDACCIÓ

Els sis regidors d’ERC, amb Noemí Llauradó al mig ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

Primer indici: nerviosis-me a Esquerra Republica-na de Barcelona amb unaroda de premsa diària perpressionar Ada Colau.

Segon indici: ERC doblal’oferta per acontentar lesaspiracions de Barcelonaen Comú amb un govern50% al 50% i un reconeixe-ment específic a Colau.

Terrer indici: Ada Colauno es dona per assabenta-da, segueix desaparegudai continua parlant a travésd’un plasma, amb grava-cions de vídeo en què insis-teix en un pacte progres-sista i a tres amb ERC i elPSC.

Quart indici: l’estatd’opinió dels comuns a lesxarxes socials accentua eldiscurs contra ERC carre-gant contra la “inacció” i“neoliberalisme” del go-

vern de la Generalitat.Així les coses, el futur

de l’alcaldia de Barcelonasemblava ahir cada copmés lluny d’Esquerra Re-publicana i pren cos, cadavegada amb més força, lapossibilitat que Ada Colaurevalidi l’alcaldia gràciesals vots dels partits ano-menats constitucionalis-tes, bàsicament el PSC iels regidors de la llista deManuel Valls, apadrinadaper Ciutadans. El mateixErnest Maragall encerta-va ahir en el diagnòstic ex-plicant que, de fet, a Colauno li cal negociar res ambManuel Valls, perquè jasap que té els seus vots adisposició, i només ha depresentar el seu nom i te-nir el suport dels regidorscontraris a un alcalde in-dependentista per aconse-guir ser alcaldessa.

Aquesta manera d’ac-tuar, una mena d’acció per

omissió en positiu, que nopenalitza sinó que t’afavo-reix amb el premi de l’al-caldia, no es contradiuamb unes paraules que lamateixa Colau va pronun-ciar durant la campanyaen una entrevista a NacióDigital. Aleshores, en serinterrogada específica-ment per l’eventualitat

d’accedir a l’alcaldia ambels vots dels regidors apa-drinats per Ciutadans as-segurava que no faria ni“cap aliança”, “ni capacord de govern”, “ni denomenament amb Valls”.Això que va dir Colau éscompletament compatibleamb presentar-se al ple del15 de juny i, sense apa-

rentment haver mantin-gut cap contacte amb Ma-nuel Valls, acceptar elsseus vots, que, el mateixex-primer ministre fran-cès ja va explicar que lieren oferts “per responsa-bilitat política”, sense es-perar res a canvi, i ambl’únic objectiu de teixir “uncordó sanitari” a l’entorn

de l’independentisme.L’elecció de Colau supo-

saria la formació d’un go-vern a dos, però no ambERC, sinó amb el PSC, par-tit amb el qual es continuanegociant “un bon acordde progrés”, segons deiaahir la número dos de Jau-me Collboni, Laia Bonet, através de Twitter.

Mentre aquest costat deles negociacions avancen,les converses entre ERC iBarcelona en Comú estandes d’ahir aturades per in-dicació del mateix ErnestMaragall, que ha deciditdeixar-les en suspensmentre Ada Colau conti-nuï coquetejant amb elque anomena “aberració”del pacte amb Valls. Mara-gall va criticar el “merca-deig” dels comuns i va re-cordar que la seva candi-datura va ser la guanyado-ra en les eleccions del 26de maig passat.

“Regidora en cap”Va ser el mateix Maragallel que es va encarregard’explicar que ERC ha pre-sentat a Barcelona en Co-mú una oferta de pacte es-table que respecta escru-polosament el resultatelectoral, amb empat a re-gidors, formant un governal 50% i 50%. Pel que fa al’alcaldia, ERC entén quel’ha d’ocupar durant elsquatre anys el seu cap dellista, però vol donar un re-coneixement especial aColau creant un càrrecnou que seria equivalent alque ja s’havia creat a la Ge-neralitat per nomenar Ar-tur Mas com a conseller encap de Jordi Pujol. Enaquest cas seria com unaregidora en cap, i la sevaformulació legal s’hauriade determinar.

Maragall va deixaren mans de Colau repren-dre les negociacions i esva mostrar disposat areunir-s’hi, cara a cara,“avui mateix”. ■

Ada Colau dona allargues aMaragall i apunta a l’alcaldiaa ERC dobla l’oferta a Barcelona en Comú però l’alcaldessa fa l’orni i continua insistint en un pacteimpossible a tres amb el PSC a Les converses entre Esquerra i comuns han quedat suspeses

Jordi PanyellaBARCELONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Després de quedar al margede les negociacions per a laformació de govern a l’Ajun-tament de Barcelona, Juntsper Catalunya va fer públicahir que ha demanat al Tribu-nal Suprem que autoritzi alseu cap de llista, i regidorelecte, Joaquim Forn, a des-plaçar-se el dissabte 15 de ju-ny a la capital de Catalunyaper poder participar en el plede constitució de l’Ajunta-

“No serà per falta devoluntat d’EsquerraRepublicanaque això no arribaràa bon port”Ernest MaragallALCALDABLE DE BARCELONA PER ERC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Seguim treballantper fer possible unbon acord de governde progrés perBarcelona”Laia BonetREGIDORA ELECTA A BARCELONA, PSC

Ernest Maragall, ahir, a la seu d’Esquerra Republicana després d’informar en roda de premsa de l’estat de les negociacions amb els comuns ■ E. FONTCUBERTA/EFE

ment. Concretament, es de-mana poder ser a Barcelonaels dies 14 i 15, per omplir ladeclaració de béns i activitatsi participar en la sessió cons-titutiva de la corporació mu-nicipal.

En l’escrit presentat pelsadvocats de Forn al Suprems’assenyala que, tal com estàplantejat el reglament orgà-nic municipal (ROM), la presade les credencials com a regi-

dor de l’Ajuntament “s’ha derealitzar de forma personal ipresencial pel regidor electe,com a premissa per poderprendre possessió del càr-rec”. També es recorda quel’elecció de l’alcalde o alcal-dessa es farà a través d’unavotació presencial i secretaque obliga Forn a ser presenten el ple per poder compliramb les seves obligacions deregidor.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Joaquim Forn demana ser present en el ple del dia 15

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019

1860

60-1

2123

24Q

Kenneth Martínez serà elnou alcalde del Vendrell.El PSC, que va ser la llistamés votada en les munici-pals, no va arribar a la ma-

joria en aconseguir vuit re-gidors. Per això ha nego-ciat un acord de governa-bilitat amb l’únic regidorde l’agrupació veïnal AVP,que tot i que no li permetarribar a la majoria abso-luta, sí que garanteix la in-

vestidura del socialista ensegona volta. A l’oposicióqueden ERC-Som Poble,Ciutadans, Junts, Podem iPrimàries.

Martínez ha explicatque la seva voluntat és aca-bar formant un govern

més ampli i per això no esdescarta que més enda-vant es puguin tancar al-tres acords que permetingenerar un govern mésfort. Per al candidat delPSC, l’objectiu és crear ungovern basat en “la convi-vència i la inclusió social”, isosté que vol “convèncer elmàxim nombre de grupspossible”.

Error a peu d’urnaEl recompte definitiu deles eleccions municipalsfet a la Junta Electoral deZona va concedir el vuitèregidor al PSC del Ven-drell, partit guanyador deles eleccions. El dia 26 demaig, els socialistes ha-vien obtingut 7 dels 21 re-gidors del ple, però la ma-teixa nit electoral el partitja va detectar una erradaen les dades de les actes:en una de les meses nocoincidia el recompte ambla informació introduïda al’aplicació del Ministeri del’Interior. La incidència vaser resolta a benefici delPSC, i la candidatura dePrimàries va perdre undels dos regidors que se lihavien assignat. ■

RedaccióEL VENDRELL

El PSC s’assegural’alcaldia del VendrellaKenneth Martínez tanca un acord de govern amb ungrup independent a El nou equip, però, no té majoria

El nou alcalde del Vendrell, Kenneth Martínez, durant la campanya electoral ■ ACN

El PSC i el grup Gent Inde-pendent de Súria han tan-cat un pacte que permetals socialistes de recupe-rar l’alcaldia del municipidesprés de vuit anys al’oposició. La llista encap-çalada per Albert Calderóva ser la més votada i va do-blar el nombre de regidors,fins a quatre. Això, afegitsals tres del GIIS, els per-metrà de governar ambmajoria absoluta i queERC (3), AIS (1) i JxSúria(1) es quedin a l’oposició.Els darrers anys l’Ajunta-ment ha estat governat pelconvergent Josep Maria

Canudas, que no es va pre-sentar. El nou alcalde, queté 29 anys, va assegurarahir que el nou govern tre-ballarà per a la millora deles instal·lacions i els car-rers del municipi i per ferun ajuntament més pro-per als ciutadans. ■

Un pacte a Súriapermet als socialistesrecuperar l’alcaldia

D.B.SÚRIA

a El PSC ha estat elsúltims vuit anys al’oposició igovernaran amb GISS

El nou alcalde, AlbertCalderó ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 201914 | Nacional |

1972

90-1

2117

03Q

La polèmica decisió, la set-mana passada, del presi-dent del Parlament Euro-peu, Antonio Tajani, denegar l’accés com a euro-diputats electes a CarlesPuigdemont i Toni Comíncontinua provocant quei-xes dels membres de lamesa de l’Eurocambra perno haver estats consul-tats. Tres dels catorze vi-cepresidents ja han dema-nat publicament explica-cions a Tajani per una de-cisió inèdita a la cambraque el president va pren-dre de comú acord ambKlaus Welle, secretari ge-neral del Parlament Euro-

peu i membre de la CDUalemanya. A la queixa ini-cial del conservador polo-nès Zdzislaw Krasnodebs-ki s’hi van afegir ahir dosvicepresidents més: el li-beral txec Pavel Telicka i lasocialista francesa SylvieGuillaume. Telicka vaanunciar ahir que ha de-manat per escrit explica-cions a Tajani pel vet aPuigdemont i Comín i ensemblants termes ha reac-cionat la vicepresidentaGuillaume. Responent a lacarta de 75 eurodiputatsadreçada a Tajani i als vi-cepresidents del Parla-ment, Guillaume ha de-manat a Tajani “una clari-ficació” sobre el tema i hadestacat que cap dels vice-

presidents va estar involu-crat en la decisió.

Mentrestant, el conse-ller d’Acció Exterior, Al-fred Bosch, va avisar ahir,en un article publicat en14 mitjans europeus, quela “legitimitat” del Parla-ment Europeu “podria po-sar-se a prova” el pròxim 2de juliol, quan es consti-tueix la nova cambra, ambel cas de Puigdemont, Co-mín i Junqueras. A l’arti-cle, publicat en diaris comThe Guardian, Libérationi LaRepubblica, el titulard’Exteriors afirma quetots tres són “represen-tants legítims elegits de-mocràticament”. Així, ad-verteix que si no poden es-tar presents el 2 de juliol aEstrasburg per ocupar elsseus seients la “legitimi-tat” de la institució estaràen joc. A més, assegura quesi no els permeten de parti-cipar en la nova legislaturaEuropa no només “hauràperdut tres membres acti-us i proeuropeus sinó tam-bé una altra oportunitat demostrar al món que és unespai de llibertat, demo-cràcia i suport dels dretsfonamentals”. ■

T.D.BRUSSEL·LES

Més queixes a Europa pelvet a Puigdemont i Comína Tres vicepresidents de l’Eurocambra demanen explicacions a Tajani per no haver consultat lamesa a El conseller Bosch adverteix que està en joc la “legitimitat” del Parlament Europeu

El vicepresident Telicka vol que Tajani doni explicacions sobre el vet ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 15

1180

91-1

2114

82L

El govern publicarà unallista dels contribuentsque a final de cada any tin-guin deutes superiors almilió d’euros amb l’admi-nistració catalana. Estracta d’una de les 75 me-sures que configuren elnou pla de prevenció i re-ducció del frau fiscal i defoment de les bones pràc-tiques tributàries 2019-2022 que ahir a la tarda vapresentar el vicepresi-dent, Pere Aragonès, i lasecretària general d’Hi-senda, Marta Espasa, al

Parlament. Tot i que lamesura suposa una nove-tat respecte a altres actua-cions que s’han fet des queel 2015 es va decidir apli-car un pla per lluitar con-tra el frau fiscal, la realitatés que la principal mesura

efectiva és el control i lainspecció del pagamentdels tributs, ja que un delsfocus del frau continuasent el nombre de contri-buents que no paguen im-postos. Així, el pla anterior(2015-2018) va fer aflorar740 milions d’euros grà-cies a 207.685 actuacions.La part més important esva recuperar de deutors del’impost de successions idonacions, amb 271,3 mi-lions; seguit de l’impost so-bre transmissions patri-monials i actes jurídics do-cumentats (260,8 mi-lions) i l’impost sobre elpatrimoni (171,3 mi-

lions). En el nou pla per alspròxims quatre anys,s’han incorporat 29 mesu-res totalment noves del to-tal de 75, l’anterior pla entenia 86, que configuren elnou projecte i que estanenfocades en quatre eixos:la prevenció del frau; elcontrol, la detecció i la cor-

recció; la implicació social,i l’organització, els recur-sos i els mitjans. Serà enl’àmbit del segon on el go-vern té previst publicar lallista dels contribuentsque tinguin un deute supe-rior al milió d’euros, sensetenir en compte els deutesque estiguin ajornats o

suspesos. Altres mesuresseran una intensificacióen el control sobre els sec-tors de risc, com ara l’im-mobiliari, el joc, les sub-hastes i les concessions ad-ministratives i la creaciód’un portal de subhasteselectrònic de l’Agència Tri-butària de Catalunya. ■

a Aragonès anuncia més actuacions després que en tresanys hagin aflorat 740 milions d’impagament de tributs

Emma AnsolaBARCELONA

El nou pla contra elfrau fiscal inclou unallista de morosos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Com deia Junqueras,els diners estan milloren els serveis públicsque a les butxaquesdels morosos”

Pere AragonèsVICEPRESIDENT DEL GOVERN

El vicepresident, Pere Aragonès, amb la consellera de Justícia, Ester Capella ■ EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 6 DE JUNY DEL 201936 | Apunts |

La graella

TV3

08.00 Els matins. Es parla avui sobre les queixes dels

rectors per la falta de fi nançament de les universitats, amb la presència dels responsables de dues universitats: María José Figueras, de la Rovira i Virgili, i Joan Elias, de la UB, i la directora general d’Universitats de la Generalitat, Victòria Girona.

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines . Pepito de vedella . 16.00 Com si fos ahir. La Clara i el Litus busquen sospitosos

d’haver robat les claus del cotxe al centre on treballa. Estan convençuts que la clau és allà. Mentrestant, l’Arturo es nega a la possibilitat que el Quim i la Cati lloguin el seu pis a l’estiu, perquè això vol dir que s’haurà d’estar dos mesos a la residència.

16.40 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Polònia. Basté visita el Tribunal Suprem per

explicar com han estat les conclusions dels fi scals i ho fa amb un nou capítol del seu programa, No pot ser!. A més, ha arribat l’hora d’acomiadar l’equidistància. Després dels resultats de les eleccions municipals, Ada Colau i la resta dels comuns n’ofi cien l’enterrament i li dediquen unes paraules de comiat.

22.40 Persona infi ltrada. Lluís Marquina és el convidat del programa d’avui. El periodista i presentador del Tot es mou s’enfronta a una de les famílies més peculiars que han passat pel programa, una de Santa Fe del Penedès on un ex i una nova parella poden conviure plàcidament.

23.45 Quan arribin els marcians. La voluntat d’aïllar-se de la societat, com serà el futur i el duet The Pinker Tones, que fan un homenatge al primer instrument electrònic de la història, són els protagonistes d’aquest nou capítol marcià.

00.30 Més 324 . Amb Xavier Graset.

SUPER 3 / 33 0 8.35 Comptem amb la Paula. 08.56 Oddbods 09.27 Pirata i Capitano 10.02 Pat, el gos 10.32 Yakari 11.10 Súper 4 11.48 Geronimo Stilton 12.35 En Grizzy i els lèmmings 13.10 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir. 13.33 Els germans Kratt 14.17 Els pingüins de Madagascar. 15.03 Bola de drac Z 15.50 Kikoriki 16.18 Comptem amb la Paula 16.50 Dino tren 17.28 El Mic i els seus amics. 17.55 Dot 18.17 Oddbods 19.06 Històries dels caçadors de

monstres: A cavalcar! 19.30 Info K. 19.44 La màgica Do-Re-Mi. 20.08 En Grizzy i els lèmmings 20.50 Un drama total: Els cracs. 21.13 El detectiu Conan 21.55 (S)avis. Albert Vidal. 22.50 Cine. Els dotze del patíbul .

Durant la Segona Guerra Mundial al comandant Reisman li encarreguen una missió suïcida: assaltar una fortalesa nazi i matar-ne els ocupants, tots ells alts comandaments del règim. Per fer-ho això ha de sotmetre 12 presidiaris a un entrenament molt dur .

01.20 (S)avis. Albert Vidal. 02.15 La fúria dels elements. 03.05 L’últim gal. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

09.30 Notícies locals. 10.00 Connexió Parlament. Comissió de la

Sindicatura de Comptes. 12.00 Notícies locals. 12.30 Gaudeix la festa. El Remei d’Alcover.13.00 Notícies locals. 14.00 Protagonistes. Xavier Morlans.

Reemissió. 14.30 De ‘tee’ a ‘green’. 15.00 Notícies locals. 16.00 Caminant per Catalunya. Reemissió. 16.30 Notícies locals. 17.30 Protagonistes. Lluís Llort. Reemissió. 18.00 Notícies locals. 19.00 Connecti.cat. 20.00 Notícies locals.

21.30 Notícies locals. 22.00 Gaudeix la festa. Reemissió.22.30 Notícies locals. Inclou L’informatiu

Anoia, L’informatiu Tarragona, L’informatiuTortosa, L’informatiu Barcelona i L’informatiuMaresme.

NOTA: Aquesta programació pot quedar alteradapel desenvolupament de la comissió de laSindicatura de Comptes al Parlament.

Els síndics de comptes, encapçalats pel síndic major,Jaume Amat, compareixeran per avançar el contingutde l’informe sobre el compte general de la Generalitatdel 2016, que després s’haurà de debatre al ple, i perpresentar els informes de fiscalització sobre l’anàlisidels comptes de les empreses públiques, els consor-cis, les fundacions i les entitats autònomes no admi-nistratives de la Generalitat corresponent als exercicis2015 i 2016 i sobre el Consell Català de l’Esport cor-responent al 2016. La comissió també debatrà i vota-rà les propostes de resolució presentades pels grupssobre els informes de fiscalització relatius a les sub-vencions a la Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència, del 2016, i a la Corporació Catalanade Mitjans Audiovisuals, d’aquest mateix any, que esvan debatre en la darrera sessió de la comissió. ElPunt Avui Televisió ho retransmetrà en directe des delParlament de Catalunya.

Comissió de la Sindicatura deComptes

10.00 CONNEXIÓ PARLAMENT

La televisió

Entrevista a El Petit de Cal Eril

21.00 PROTAGONISTES

Guillem Vidal conversa amb Joan Pons, El Petit deCal Eril, que acaba de publicar el disc Energia fosca.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1211417L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

ERAELECTRÒNICA

‘Pool Party’ 2019

Masia de Can Gascons de Llagostera,

dissabte 29 de juny, de 2 del migdia a 2 de la

matinada

OFERTA 2x1IL·LIMITADA

Preu de l’entrada: 22 euros

Per a més informació:www.festivalera.com

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

TEXAS Sons del Món

Ciutadella de Roses,dissabte 20 de juliol, a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 42 euros(Zona C)

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

RAMON MIRABET Sons del Món

Plaça de la Basílica deCastelló d’Empúries,divendres 5 de juliol, a 2/4 d’11 de la nit

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 23 euros(Zona A)

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

CASA MUSEUCAL GERRER

Fundació Cabanes

C/ Santiago Rusiñol, 60(plaça del Monestir)

de Sant Cugat del Vallès

OFERTA 2x1IL·LIMITADA

Preu de l’entrada: 6 euros

Més informació d’horaris i preus:

www.fundaciocabanas.org

Directament amb la targeta de subscriptor a les taquilles

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

DINOSFERA

C. de les Escoles, s/nColl de Nargó(Alt Urgell)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal presentar la targeta

directament a la taquilla

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ

C/ del Museu, 4 Isona

(Pallars Jussà)

Preu de l’entrada: 3,50 euros

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lojuntament amb la targeta

de subscriptor

MUSEU DE LACIÈNCIA I DELA TÈCNICA

DE CATALUNYARambla d’Ègara, 270

Terrassa

Preu de l’entrada:4,50 euros

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA

OFERTA 2x1 LIMITADA