DISSABTE · 1 de juny del 2019. Any XLIV. Núm. 15015 - AVUI / Any XLI. Núm. 13885 - EL PUNT

1,50€

8719

41-1

1776

71T

1409

43-1

2084

86Q

DEMÀ AMB EL DIARI

Un recorregut pelsracons més atractius

ENEMIC · El govern espanyolreacciona a la resolució de l’ONUque exigeix la llibertat delspresos perseguint els experts

Rebequeria d’estatGIR · Pedro Sánchez passa delmenysteniment a la persecució,mentre creix el suportd’eurodiputats a Puigdemont

P6,7

Torra insta Sánchez ila fiscalia a alliberarels presos polítics

T’has perdut el judici de l’1-O? El cap de setmana te’l repetim. Avui, a partir de les 11.00 hAvui, a partirde les 11.00 h

Pere Aragonès, ahir, en les jornades de Sitges ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

NACIONAL P14,15

Aragonès demana als empresaris el retorn de les seus socials

“Ho hem de fer possible”

Acord Maragall-Forntot esperant ColauERC s’assegura el suport de JxCat i volaccelerar l’entesa amb els comuns

Eleccions municipals P10

Setge als policies violentsamb els ‘armilles grogues’

França P25

NACIONAL P16

Regularà perprimer cop l’úsdel tabac al’espai privat

Parades de bus irecintes d’esportoberts, també espreservaran

Als vehicles nos’hi podrà fumarmai, encara queno hi viatgin nens

La nova llei prohibiràfumar a tots els cotxes

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019

l panorama denegre futur per a

Espanya, un estat pà-ria enmig de l’Europademocràtica, que di-buixava aquest dime-

cres l’advocat Ben Emmerson, si l’Es-tat no reaccionava a l’informe de l’ONUdeixant en llibertat de manera imme-diata Jordi Sànchez, Jordi Cuixart iOriol Junqueras, no ha fet canviar elcriteri que els manté en aquesta llargapresó provisional a ells i els seus com-panys. Estem massa acostumats quees menyspreïn aquests dictàmens ipronunciaments internacionals. Els es-tats nacionals ja ho tenen, això. Encaramés, tot i que al seu moment el governde torn va respondre a les sol·licitudsdel Grup de Treball sobre la DetencióArbitrària, l’actual s’hi gira de cul, recu-sa dos dels seus membres, demanaque se’ls inhabiliti i que hi hagi una in-vestigació interna a l’ONU per sabercom ha anat la redacció d’aquest do-cument que s’elabora des de fa mésd’un any. I a més a la resposta, recor-dant al finat Pérez Rubalcaba, pensantque l’Estat pot pagar qualsevol preu dedesgast o desprestigi, es diu que no esva respectar el procediment de lliurarl’informe de l’ONU a l’Estat afectatabans de fer-ho a les parts. Cosa quedes d’Òmnium Cultural neguen ambrotunditat. Per la seva banda, el governdel president Quim Torra, en reunió ex-traordinària, i d’acord amb el docu-ment de l’ONU, demana a la fiscalia i aPedro Sánchez l’alliberament dels pre-sos polítics. El punt d’inflexió que hau-ria de comportar un escrit contundenti directe com el que arriba de NacionsUnides, que n’hi ha per fer caure la ca-ra de vergonya a qualsevol govern delmón, no arribarà. No ho espereu. Nocal fer apostes. Ja veieu de quina ma-nera han forçat també els tràmits perassumir les actes com a eurodiputatsper mirar que ni Carles Puigdemont, niToni Comín poguessin recollir-les, a di-ferència del que havien fet amb l’exmi-nistre Zoido o l’ara ciutadà Bauzà. Peròni Tajani, ni l’Espanya campiona de ladesobediència a la UE com recull Ra-mon Tremosa. Aquestes són les mane-res. Les de la vella coneguda olor.Aquests dies ha mort Nanni Balestrini,poeta avantguardista italià, i ara m’es-tic llegint el seu assaig La violència il-lustrada. Realment és un veritable copde puny, un text sobre la violència quetravessa el món i de què està feta lasocietat. I aquests dos casos que es-mentava també deuen ser violència,il·lustrada.

E

Keep calmXavier Graset

Violènciail·lustrada

a mort Freddy Buache, que vaser durant molt de temps el di-rector de la Cinemateca Su-

ïssa, a la seu de la qual vaig entrar persaludar-lo una vegada que vaig ser aLausana. Ho vaig voler fer perquèBuache s’havia convertit en un miteper als cinèfils des que, l’any 1982,Jean-Luc Godard va adreçar-li unacarta cinematogràfica d’uns deu mi-nuts de durada en resposta a una co-manda municipal per celebrar els 500anys de la creació de la ciutat, situadaa la vora del llac Léman. El cineasta,resident a Nyon, va respondre a l’en-càrrec a la seva singular manera ambla idea de crear imatges entre el cel il’aigua, entre el blau i el verd amb laciutat entremig com un món de grisosamb línies rectes. Lettre à FreddyBuache comença amb Godard a la tau-la de muntatge fent aquesta reflexió:“Aquells que han encarregat el film es-taran furiosos. Han encarregat unfilm sobre i aquest és un film de. Enca-ra no arriba a la superfície, és al fons,al fons de les coses. El cinema moriràaviat, molt jove, sense haver donat en-cara tot el que havia de donar. Hi ha

H

urgència.”Una no sap si el cinema, certament,

està mort. I si ho està, si és un mortvivent. O un fantasma que va reve-nint, a vegades fins i tot poderosa-ment. N’hi ha que diuen: si el cinemaestà mort, celebrem-lo! Celebrem totallò que ens ha donat. No sé si Freddy

Buache creia, com Godard, que el ci-nema estava destinat a morir essentencara jove. En tot cas, segur que elcelebrava, i per això, amb la seva feinaa la Cinemateca Suïssa, va dedicar-sea conservar-lo. De fet, Godard tambécreu en el valor de la conversació pertal que, ni que sigui com un mort vi-vent, el cinema es conservi. És aixíque el cineasta va sortir per una vega-da de casa seva, on fa temps que estàconfinat, per comparèixer en l’últimcongrés de la FIAF celebrat a Lausanai va parlar de la importància de l’arxiufílmic. Allà s’hi va trobar amb el seuamic. Tanmateix, a Buache no nomésli importava el passat del cinema. Ha-vent mort als 94 anys, fins els 90 vaassistir al festival de Canes, on li te-nien reservada una cadira. I una altracosa molt important: per ajudar amantenir viva la memòria del cinema,fins fa poc encara feia classes a la Uni-versitat de Lausana. M’ho explicavaahir una jove gironina, Ariadna Loren-zo Sunyer, que fa quatre o cinc anysva assistir a les classes de Buache. Ell,de fet, encarnava la memòria del cine-ma i n’explicava històries.

“Una no sap si elcinema, certament,està mort. I si hoestà, si és un mortvivent. O unfantasma que varevenint, a vegadesfins i totpoderosament

Imma Merino

Freddy Buache

Ombres de Primavera

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

urant l’exhibició dels vídeos del’1-O en el judici del Tribunal Su-prem, mentre contrastàvem

una vegada més la salvatgia d’algunsmembres de la Policía Nacional i d’al-guns guàrdies civils amb la professiona-litat dels mossos d’esquadra, hem po-gut sentir novament la frase proclama-da per la ciutadania: “Aquesta és la nos-tra policia!” Efectivament, els Mossossón la nostra policia, la qual cosa no sig-nifica que sigui la millor policia delmón, ni tampoc que estigui vacunadacontra els errors i els excessos. Passa ales millors cases. Fins i tot dels païsoscinematogràficament mitificats comels Estats Units, on els cotxes policialsllueixen el lema “servir i protegir”, ensarriben periòdicament notícies relacio-nades amb l’afició massa estesa de de-tenir i estomacar la població indefensa,fins i tot de disparar-li. Afortunada-ment aquí no hem de lamentar fets tangruixuts, tot i el concert de porres ofert

D “La diferència noés només com vangestionar elsMossos l’1-O sinócom gestionenl’autocrítica

la jornada del referèndum pels cossos iforces de seguretat de l’Estat. La dife-rència no és només com van portar-seels Mossos a l’hora de gestionar la com-plicada jornada de les urnes màgiques,sinó l’autocrítica amb què gestionendesprés totes les seves intervencions.Una autocrítica, per cert, que encara

esperem per part del Ministeri de l’In-terior espanyol que va dirigir el ball debastons. Per això conforta veure titu-lars com el següent: “Els Mossos res-tringeixen l’ús de la tècnica del carruselper dispersar manifestants.” Ho deci-deixen després de comprovar que aixòde dispersar manifestants enviant-losfurgonetes a tota velocitat és, com amínim, una mica perillós. I un servidorhi afegiria: impropi d’un cos precisa-ment encarregat de controlar les in-fraccions de trànsit. Una mesura queva en la mateixa direcció que la prohibi-ció de les bales de goma, que abans bui-daven carrers amb la mateixa facilitatque buidaven ulls. Aquesta també és lanostra policia, sotmesa a la fiscalitzaciódels seus propis actes i a la revisió deles seves pròpies tàctiques, efectiva-ment per protegir els ciutadans. L’ex-conseller Joan Saura va posar una va-luosa primera pedra quan va ordenarinstal·lar càmeres a totes les garjoles.

La nostra policiaXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

L’informe de la comissiód’economia catalana del Col-

legi d’Economistes de Catalunyacertifica el que han dit diversos ex-perts a la vista dels indicadors, en elsentit que ni el procés de l’1-O, ni lesseves conseqüències posteriors nohan causat un impacte real aprecia-ble en la marxa de l’economia catala-na, com es demostra amb les xifresde l’atur (les més baixes a l’Estat), lacreació d’empreses, l’atracció d’in-versions o el creixement global. Larealitat que descriu l’informe des-menteix, un cop més, el discurs de lapor promogut des de l’Estat desd’abans del referèndum i també des-prés, amb l’aplicació del 155, la reti-rada de dipòsits bancaris i el trasllatde seus socials d’empreses.

Un relat fal·laç que mantenenalguns agents socioeconòmics lli-gats a les oligarquies empresarialsde l’Estat com es va poder compro-var en les jornades que el Cercled’Economia fa a Sitges. El seu presi-dent, Juan José Bruguera, va fer unairresponsable i falsa atribució, d’unasuposada frenada de l’economia ca-talana que les dades no avalen, al’actuació de l’independentisme. To-ta crítica és legítima, però valorar latasca del govern, que ell considerade paràlisi, sense tenir en compte larepressió judicial o l’ofec econòmic apartir del dèficit fiscal, no és fer anà-lisi econòmica sinó política esbiaixa-da i partidista. El president del Cercleoblida que el govern espanyol mantéel control extraordinari dels comptesde la Generalitat sense cap justifica-ció econòmica. Causant perjudicisper a l’activitat diària i per a l’eficàciade l’autogovern, tot i que Catalunyaja compleix el límit de dèficit imposat(el govern espanyol no ho fa) i ja famesos que no depèn del FLA. Bru-guera s’atribueix una representacióde l’empresariat català que no té. Ifora bo que demanés disculpes perla falta de respecte institucional quealguns van tenir a Sitges amb el pre-sident de la Generalitat, Quim Torra.

Discriminaciópolítica

EDITORIAL

Les cares de la notícia

En l’entrevista que publiquem avui a l’espai deProtagonistes, aquest estudiós de la música, queacaba de publicar Lutero i la música. La Reformapendiente del siglo XXI, ens explica com Martí Lu-ter va socialitzar la música religiosa, que fins al se-gle XV era del clergat.

AMBAIXADOR D’ESPANYA DAVANT L’ONU A GINEBRA

Socialitzar la música

No ens pot sorprendre la petició de l’Estat espa-nyol a l’ONU que inhabiliti dos membres del grupde treball contra les detencions arbitràries que haexigit l’alliberament immediat dels presos polítics.Suspendre, inhabilitar, empresonar, és la seva ma-nera de respondre a l’independentisme.

-+=

-+=

Torna al Primavera SoundRosalía

Sense argumentsCristóbal González-Aller

-+=

Josep Marc Laporta

La cantant de Sant Esteve Sesrovires torna avui alPrimavera Sound convertida en una estrella mun-dial, en el primer concert que fa a Europa desprésd’una gira per tot el món plena d’èxits i desprésdel fenomen que va suposar el seu àlbum Malquerer. Assegura que l’èxit no l’ha fet canviar.

CANTANT

SOCIÒLEG, COMPOSITOR I MUSICÒLEG

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllMaria Palau

Cuidar quicuida l’art

ls museus no hi ha només obres d’art. També hi hapersones que hi treballen. Treballen per vostè,

lector. Venen les entrades, netegen les instal·lacions,vigilen que no entri un lladregot, indiquen el camí si elrecorregut per les sales és perdedor, procuren quellibres, postals i bibelots facin goig a la botiga, fan visitesguiades, serveixen cafès... El turisme de masses hadesbordat uns equips que fins no fa tant no estavenpensats per acollir tanta gent. I continuen senseestar-hi. En no haver-se reforçat les plantilles, les

condicions de treball hanempitjorat i l’estrès hi ha fet la resta.Qui no s’angoixaria davant d’unacua que dona la volta a una illa decases que vol entrar al museu? AlLouvre, els seus treballadors han ditprou i un dia d’aquesta setmana vandecidir no atendre els visitants coma protesta. El museu no va poder

obrir, és clar. No cal mirar París per veure comd’insostenible és la situació. A Barcelona fa temps quehi ha conflictes i vagues als museus principals; tambéaquesta setmana hi ha hagut una nova aturada alMuseu Picasso. Els qui haurien de solucionar elproblema es posen de perfil. L’habitual quan es tractade qüestions que afecten la cultura. Però s’equivoquen:el factor humà és fonamental per tenir unes bonesinstitucions. És impossible cuidar bé l’art si no es cuidabé la gent que cuiden l’art i les persones que volengaudir-lo, és a dir, que el cuiden a vostè, lector.

A

El turisme demasses hadesbordat elsequips delsmuseus, i aradiuen prou

http://epa.cat/c/l8p8ei

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

El suport del PNB, ERC, elPDeCAT i Podem a la moció decensura del PSOE fa caure elgovern popular de MarianoRajoy.

10anys

20anys

L’Ajuntament de Barcelona volcobrir el tram entre el pla del’Os i Colom de la Rambla.Gràcies a la videovigilància elsincidents es van reduir a 1.500.

El PP reforçarà la “batalla deBarcelona” amb eldesembarcament de nouministres. Vol contrarestar lapresència de Felipe González.

Adeu! Més càmeres Pugna a BarcelonaTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 20194 | Punt de Vista |

assades les elec-cions i superada

la ressaca de les cele-bracions de les victò-ries i els planys de lesderrotes, comença un

període intens de negociació política:l’hora dels pactes. Els temps de lesmajories absolutes còmodes són his-tòria a gran part dels ajuntaments delpaís, i les transaccions, cessions ipressions per sumar prou regidorsper ser investit com a alcalde i per go-vernar prenen tot el protagonisme. Lasituació política del país fa que elspactes es puguin classificar en funcióde l’eix que predomina. Si és l’eix na-cional, el pacte natural és el que sumapartits independentistes o el que su-ma partits unionistes. Si el que prevalés l’eix social, els pactes naturals se-ran els que responguin a la dinàmicaesquerra-dreta. Tanmateix, l’avidesaper assolir el poder –intrínseca en totpartit o moviment polític– fa que devegades es puguin produir pactesFrankenstein, que no es poden expli-car ni per l’eix social ni per l’eix nacio-

nal, sinó per la voluntat d’assolir el po-der i controlar els recursos i les prer-rogatives que se’n deriven. Així, noens hauria de sorprendre veure Co-muns deixant-se estimar per un partitdel 155 com el PSC –que ells mateixosvan expulsar del govern no fa ni dosanys– o per la dreta de Ciudadanos ala ciutat de Barcelona. Tampoc no enshaurien d’escandalitzar les especula-cions sobre una reedició del pacte en-tre Junts per Catalunya i el PSC a laDiputació de Tarragona. Tot plegat,que entra en les dinàmiques habitualsde la política municipal, mereixeriatanmateix una anàlisi addicional perpart dels partits independentistes. Elcontext actual de repressió política,persecució judicial i retallades dedrets individuals i col·lectius ambl’únic objectiu de mantenir com siguila unitat d’Espanya, no pot ser menys-tingut o deixat de banda a l’hora debastir una majoria de govern. Convérecordar que en el llibre de Mary She-lley el monstre aviat es torna perillós idestructiu envers el seu creador.

P

Full de rutaGermà Capdevila

PactesFrankenstein

El context actual de repressiópolítica, persecució judicial iretallada de drets individualsi col·lectius no pot sermenystingut a l’hora debastir pactes

“Als EUA l’opiniódels estudiantsuniversitaris ja té unpaper central

na de les coses que tenen ater-rits els professors de les univer-sitats nord-americanes són les

avaluacions dels estudiants. Al final decada semestre, els estudiants podenexplicar en uns formularis anònimsquè els ha agradat i què no els ha agra-dat del curs. Els seus comentaris, amés, els utilitza el rectorat per revisarels sous i, si s’escau, per renovar o res-cindir els contractes dels professors.

COM QUE ELS ESTUDIANTS paguen matrí-cules astronòmiques (a Indiana oscil-len entre els vint i els quaranta-cinc mildòlars l’any), suposo que el mínim quepoden demanar és que tinguin l’opor-tunitat de donar la seva opinió sobre lesclasses. Quan jo estudiava a Barcelonaem desesperava no poder denunciar laineptitud i el cinisme de certs profes-sors. Recordo la frustració a les classesde Jordi Llovet, que feia passar les se-ves anècdotes narcisistes com a mos-tra d’amor a la literatura, o la ràbia queem vaig haver d’empassar quan un talAntonio Penedo em va suspendre untreball que havia escrit en català. Al se-

U tembre, seguint el consell dels compa-nys, li vaig tornar a presentar el mateixtreball en castellà i llavors em va posarun excel·lent. Si després d’això a sobrehagués hagut de pagar matrícula,m’imagino que hauria calat foc a la uni-versitat.

ALS EUA L’OPINIÓ dels estudiants ja té unpaper central. La part negativa és queels estudiants es comporten com aclients i l’ensenyament es converteixen un servei. Però la part positiva ésque, sorprenentment, els estudiantsacostumen a tenir raó. Sempre hi haximples que desbarren, però en gene-ral les tendències són bastant exactes.Jo ho veig amb el meu cas. A les classesen català, les avaluacions són positives,

perquè els alumnes estan ben predis-posats i jo m’hi esmerço tant com puc.A les classes en castellà i en anglès, encanvi, ja són més variades: uns quantsestudiants m’elogien, la majoria diuenque no soc ni bo ni dolent i una partdiuen que soc insuportable – “an abso-lutely horrible teacher”, com va dir unestudiant aquest semestre. Efectiva-ment, la meva pedagogia té unes quan-tes mancances: em costa fer-me l’en-rotllat, tinc poca paciència amb els es-tudiants menys intel·ligents, no parogaire atenció a si segueixen o no, i socpoc flexible amb els que fan servir l’ex-cusa que han estat malalts.

PER AIXÒ, ALLÒ ATERRIDOR no és nomésque no t’apugin el sou, sinó que els estu-diants et retratin totes les teves debili-tats. Jo, això sí, tinc un as amagat, queés que les avaluacions de la meva dona,que també fa classes, sí que són impe-cables. Ella, doncs, manté viva l’espe-rança que un dia podrem ser rics i quepotser fins i tot podrem pagar la matrí-cula del nostre fill quan hagi d’anar a launiversitat.

Edgar Illas. Professor de literatura i cultura catalanes a la Universitat d’Indiana

Professors aterritsTribuna

Volem la Sara

b Els pares d’uns nens del’EBM Mare de Déu de Mont-serrat de Sant Cugat del Va-llès estem consternats i enfa-dats. No ho estem amb l’esco-la, de la qual estem profunda-ment contents. Ens dol la fre-dor amb la qual executa l’ad-ministració, allunyada d’allòque puguin sentir els infantsquan el 7 de juny es trobinun/a estrany/a al capdavantde la seva educació. La Saran’ha estat l’única tutora endos anys. D’ella hem rebut de-dicació, amor i professionali-tat. Ens la treuen a menysd’un mes i mig que acabinl’escolarització adduint la fina-lització d’un contracte quemai no han volgut prorrogartot i les demandes explícitesdel centre. Els pares ho vamsaber per carta el dia 23 i maino se’ns ha donat l’oportuni-tat d’expressar la nostra dis-conformitat. Sentim vulneratsels nostres drets, però sobre-

tot, i més important, el delsfills, ja que perdran el referentque han tingut a l’escola.ROGER COROMINAS BAQUERSant Cugat del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Sense rumb iescapçatsb El resultat de les eleccionsde diumenge passat ensconstaten una cosa: la mancad’un lideratge fort al Principat.Sí, JxCat ha arrasat a les euro-pees, però aquest èxit no hau-ria estat possible sense CarlesPuigdemont, a l’exili. Mentres-tant, l’espai postconvergentperdia 500 regidors i alcaldiesclau a les municipals. El ma-teix va passar amb ERC a lesespanyoles. Qui treu bons re-sultats és Oriol Junqueras,pres polític a Soto del Real. Nopodem explotar la imatged’un exiliat i un pres que nopoden exercir. Ens cal algúque cohesioni l’independen-tisme a nivell interior i marqui

un objectiu clar, que posi puntfinal a aquest govern agònic isense projecte ni lideratge. Elpaís ho necessita. I suposoque saben que aquest liderat-ge ni Quim Torra ni Pere Ara-gonès l’exerceixen. Ans al con-trari.ARNAU RULLÓ I GONZALOEl Prat de Llobregat (Baix Llobre-gat)

Som gentpacífica...b Escoltant i rebent informa-ció de la causa al TS, consta-tant una terminologia legalfeixuga, encarcarada, en unentorn passat de moda, ambmobiliari i disseny del segleXIX i una parafernàlia que al-guns troben carrinclona, vaigredactar (El Punt Avui 10/05)un relat bumerang amb con-tinguts extrets de les ses-sions, ple d’ironia, sarcasme,hilaritat. I en bona part ambl’altra estimada llengua quevaig aprendre (sí o sí a l’escola

franquista) i que mai renun-ciaré a expressar-m’hi, també.Així doncs, per plasmar un re-lat del judici polític, que éscom majoritàriament es veudes de casa nostra, no ho po-dia fer en la llegua materna ipaterna sense donar unaimatge estantissa, poc lapidà-ria. Quina gran sort saber commés idiomes millor!

Per què no volen saberl’opinió de la ciutadania cata-lana en un referèndum? Pot-ser perquè tenen molta por derebre una massiva respostarebutjant ser tutorats. O fem-ho en positiu: cada nació hau-ria de poder determinar el seudestí i escollir la manera degovernar-se de manera pacífi-ca i solidària. Ho han acceptatamb Eslovàquia, Eslovènia, et-cètera, però nosaltres no, per-què es veu que som Ñ desd’Indíbil i Mandoni... Volemdecidir!SALVADOR DOMÈNECHSant Quirze del Vallès (Vallès Oc-cidental)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019

Isabel Celaá, PORTAVEU DEL GOVERN ESPANYOL

“El govern dona suport als procediments especials del’ONU de manera lleial i crítica”

La frase del dia

“La raó d’estatdicta que la capitalde Catalunya no potquedar en mans del’independentismeamb el potentíssimmissatge al mónque aixòrepresentaria;això explica lesmaniobres per ferque Ada Colau rebiels suports de ladreta espanyolista

l cicle electoral que va conclou-re el 26 de maig ha estat esplen-dorós per a l’independentisme:

va obtenir la victòria per primer copen unes eleccions espanyoles amb unincrement de suport de més de vuitpunts i la superació de la barrera dels20 diputats al Congrés, va guanyar envots a la ciutat de Barcelona (amb ca-pacitat de controlar totes les altrescapitals catalanes i les diputacionsprovincials) i la proposta del presi-dent Carles Puigdemont a Europa varebre un suport massiu a les urnesque, comptat el conjunt de les op-cions independentistes que es pre-sentaven a les eleccions al ParlamentEuropeu, va significar que per primercop la causa de la llibertat de Catalu-nya sumés el 50% dels sufragis eme-sos. El caràcter majoritari de la rei-vindicació de la República Catalanaés cada cop més incontestable desd’una perspectiva democràtica i rati-fica que la ciutadania catalana, en elmarc constitucional espanyol, no éslliure per decidir el seu estatus polí-tic.

ELS ACTORS INSTITUCIONALS i mediàticsespanyols poden provar de dissimu-lar aquesta realitat i de menystenir-la en el discurs públic, poden mirarcap a l’altra banda i persistir en el seurefús a negociar res, però el cert ésque aquest blindatge és cada cop mésinsostenible. De fet, aquests poderssón ben conscients que han d’actuard’alguna manera i que no poden con-tinuar negant la realitat i això és, ex-actament, allò que s’està forjantaquests dies: una veritable operaciód’estat per contenir els efectes elec-torals de l’ona expansiva groga, unaoperació en la qual no calgui recórrera violacions de drets fonamentals idel principi democràtic encara mésmatusseres de les ja perpetrades finsara.

E EN AQUESTA TENDÈNCIA s’inscriu clara-ment l’aproximació del PSOE de Pe-dro Sánchez als Ciutadans d’AlbertRivera, que té com a principal objec-tiu desplegar una política dura con-tra les aspiracions secessionistes ca-talanes i, al mateix temps, emblan-quinar la imatge espanyola davant laUnió Europea i la seva opinió pública

amb un perfil d’aparent centralitat.Certament, no és el mateix a ulls ex-terns que l’intent de sufocar l’inde-pendentisme vingui liderat per unssuposats socialdemòcrates i uns su-posats liberals moderats que per unacord de la dreta amb la ultradretacom, en algun moment, semblava quees podia teixir abans de les eleccionsdel 28 d’abril. Albert Rivera s’hauràd’empassar, doncs, la pèrdua de pa-per protagonista a l’oposició i tal ve-gada l’aigualiment de la seva carrerapolítica a canvi de garantir la unidadnacional, tal com li demanen algunssectors econòmics i l’estructura pro-funda de l’Estat amb el rei al capda-vant.

L’ALTRE FACTOR DE L’EQUACIÓ és, sensdubte, el món dels comuns i, en parti-cular, la participació o no d’Ada Co-lau en el projecte de frenar l’accésd’Ernest Maragall a l’alcaldia de Bar-celona. La raó d’estat dicta que la ca-pital de Catalunya no pot quedar enmans de l’independentisme amb elconseqüent i potentíssim missatge almón que això representaria, per aixòles maniobres se centraran a fer queColau pugui rebre els suports de ladreta espanyolista per continuar alcapdavant de l’Ajuntament. Ella i elseu partit hauran de valorar si s’inte-gren definitivament en el projecte fa-vorable a l’autodeterminació de Cata-lunya o si opten per acomboiar l’or-dre espanyol en els seus episodis agò-nics de dominació. Triar el segon ca-mí permetrà a Colau retenir el poderun temps i contribuir a endolcir enca-ra més la imatge internacional del’unionisme però l’arrengleramentdefinitiu de l’espai dels comuns ambl’espanyolisme més ultra els condui-rà a una implosió encara més intensaque la que ja han tingut i els condem-narà, probablement, a la irrellevàn-cia.

Hèctor López Bofill. Professor de dret (UPF)

Pactes d’estatTribuna

SísifJordiSoler

vegades cal in-ventar paraules

per explicar un mónque es fa estrany, perfixar en un paper reali-tats noves, senti-

ments acabats de néixer. Necessitemnous mots per entendre’ns sense lanecessitat d’escoltar el verb dels al-tres, per descriure un sospir que pas-sa, un desig que esgarrapa, uns ullsque t’atrapen, per capturar en un gra-pat de lletres abstractes un amor queel destí ha fet rebel, per domesticar elcor i hissar-hi la bandera.

Construir nous mots per aterrarquimeres, projectar paraules com quillança la pedra feridora a cops de fona,escalar l’abecedari fins al replà on lavista es fa diàfana, l’horitzó s’allargas-sa i el crit es fa més ple, empès perl’energia de les coses noves. Esculpirnous verbs amb el pit nu, al clar de llu-na, quan el món sencer s’aquieta i paral’orella a la bona nova.

Baldufejar, per exemple. Baldufejarés anar d’un costat a un altre, infatiga-blement. No aturar-se ni per agafar ai-re. Ser a tot arreu a la vegada, allí on etdemanen i allí on saps que et demana-ran adés i ara. Baldufejar és ser, fer iestimar sense pausa, sense por a cau-re, que no hi ha temps per a la nafra, niper a laments, ni per al plor tan neces-sari. Baldufejar és ser mare, pare, filla,germana i amiga, de les de veritat, a lavegada, és ser Dona en el sentit majús-cul de la paraula, allò que mai cap ho-me podrà capir, ni ser, només estimar i,si es té sort, ser estimat sense cap re-serva, sense esperar res a canvi.

Baldufejar, i a cada passada teixir uncamí d’esperança, construir un versanunciador que el passat no existeix ique la propera volta serà millor encara,com ho és sempre l’última carícia,com el perfum fresc que deixa la dar-rera besada.

A

De set en setJordi Panyella

Baldufejar

Del menysteniment delcontingut a la persecuciódels autors. En només dosdies, el govern de PedroSánchez ha virat de no re-conèixer l’informe delGrup de Treball sobre De-tencions Arbitràries de lesNacions Unides –que tro-ba “arbitrària” la presópreventiva d’Oriol Jun-queras, Jordi Sànchez iJordi Cuixart– a inhabili-tar la veu internacional i labiografia dels experts perexigir a l’ONU que dos delscinc, el mexicà José Gue-vara i el sud-coreà Seong-Phil Hong, siguin apartatsper pretesa afinitat a l’in-dependentisme a travésde l’advocat Ben Emmer-son. “És un despropòsitdesconèixer el reparti-ment de poders en una de-mocràcia consolidada”, vadir després del Consell deMinistres la portaveu Isa-bel Celaá. El titular d’AfersExteriors, Josep Borrell,hi veu una “cortina defum” amb què l’indepen-dentisme vol tapar el copdel Tribunal Europeu deDrets Humans avalant elConstitucional en la sus-pensió del ple del Parla-ment del 2017 per decla-rar la independència.

Fins ahir el govern deSánchez s’havia limitat arebatre els experts del’ONU amb un comunicatsembrant “dubtes sobre laindependència i imparcia-litat” del clam per posar enllibertat Junqueras i elsJordis i fent notar l’enuig

per fer-ho en la recta finaldel judici de l’1-O al Su-prem. Però al final d’unasetmana en què ha trepit-jat més Europa que Ma-drid, Sánchez entra en lapartida internacional.

González-Aller, a l’atacL’ariet és l’ambaixador es-panyol davant l’ONU a Gi-nebra, Cristóbal Gonzá-lez-Aller, veterà diplomà-tic cordovès que del 2010al 2014 va ser ambaixadora Turquia. González-Allerfa dues notes verbals deprotesta: una pels “errors idistorsions” que Madridveu en l’informe i una altrapel que considera un “con-flicte d’interessos” del me-xicà Guevara i el sud-coreàHong amb l’advocat brità-nic Emmerson.

Si bé La Moncloa sabiaqui són els cinc integrantsdel grup d’experts des delprincipi, l’afany d’apartar-los ha sorgit amb posterio-ritat al veredicte, quan la

recusació d’algú que jutjaun afer –per contaminat oafí al jutjat– s’ha de dir enla fase inicial. I Celaá nooculta que l’Estat s’activaa desacreditar biografies aúltima hora quan l’infor-me no li agrada i anima lapremsa a dir “opinió” i no“informe”. “L’opinió l’hemrebut ara, no la teníemabans. El govern d’Espa-nya treballa i s’activa da-vant fets, no davant possi-bilitats”, va dir Celaá.

Borrell truca a BacheletTot i que la portaveu haviapreparat la lliçó fins al puntd’arribar a la sala de prem-sa amb un gruixut dossieramb l’etiqueta “NNUU”,més tard era el ministreBorrell el que entrava per-sonalment en la partida in-ternacional amb una truca-da de queixa a la xilena Mi-chelle Bachelet, l’alta co-missionada de l’ONU perals Drets Humans, perquèexpliqués el que ell veu com

la filtració d’un informe“connivent” amb l’inde-pendentisme. Borrell vaexigir que els grups de tre-ball de l’ONU tinguin “fi-nançament transparent” i“un millor sistema de ren-dició de comptes”. “Algunsmembres no han de conti-nuar en el grup”, va reblarBorrell.

Sobre el destí dels presospolítics un cop acabi el judi-ci a mitjan de juny, la minis-tra portaveu deixa ara alcriteri del Suprem la deci-sió de si són enviats a pre-sons catalanes a esperar lasentència, tot i que tambépodrien quedar en llibertati que Institucions Peniten-ciàries també té veu en l’as-sumpte.

Protesta davant TajaniTambé en la partida inter-nacional, el rebuig a acre-ditar Carles Puigdemont iToni Comín com a eurodi-putats ha arribat a la de-fensora del poble europeu:onze eurodiputats de sispaïsos diferents i quatregrups parlamentaris –en-tre ells l’eslovè Ivo Vajgl, elflamenc del NVA Mark De-mesmaeker, la basca delPNB Izaskun Bilbao, els ir-landesos del Sinn FéinMartina Anderson i MattCarthy; i la portuguesa delBloc d’Esquerres, MarisaMatias– han enviat unacarta conjunta al presi-dent de l’eurocambra, An-tonio Tajani, als 14 vice-presidents europeus i aEmily O’Relly, defensoradel poble, per denunciarl’ordre de no autoritzarl’accés dels de JxCat. ■

REVÉS · Sánchez passa d’ignorar el grup de treball que exigia alliberar els presos aperseguir que siguin apartats dos dels cinc experts XOC · Borrell i l’ambaixador hiveuen “errors i distorsions” PRESÓ · El govern deixa al Suprem el destí dels jutjats

David PortabellaMADRID

Inhabilitar laveu de l’ONU

JxCat no es rendeix en la pug-na amb la mesa del Congrés–presidida per Meritxell Batetamb majoria progressista delPSOE amb Unides Podem pe-rò que en el seu cas vota perunanimitat amb PP i Cs– perno acabar al grup mixt i sensegrup propi. El grup de LauraBorràs i Míriam Nogueras haregistrat un escrit al Congrésexigint que es reconsideri elvet a atorgar-li grup esgrimintque l’article 23.1 del regla-ment “dona un marge amplid’interpretació a la mesa” so-bre la constitució de grups.

La presidenta del Congrés

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

argumenta la decisió d’enviarJxCat al mixt –on hi viuran 17diputats entre els de JordiSànchez, EH Bildu, CoalicióCanària, Compromís, el can-tàbric PRC i Navarra Suma–adduint que la formació nocompleix els dos requisitspossibles: tenir 15 diputats(en té 7 i 3 suspesos) o tenir el15% de representació a lesdemarcacions on concorre.Per JxCat, la interpretació hade ser sempre la que resulti“més favorable al dret dels di-putats a constituir grups par-lamentaris”. La mesa dirimiràdimecres si ho atén o no.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Hi ha circumstànciesque ens indueixen aplantejar que algunsmembres no han decontinuar en el grup”Josep BorrellMINISTRE D’AFERS EXTERIORS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“És un despropòsitdesconèixer elrepartiment de podersen una democràciaconsolidada”Isabel CelaáMINISTRA PORTAVEU

“Els grups de treballde l’ONU han de tenirun finançamenttransparent i un millorsistema de rendició decomptes”

“L’opinió l’hem rebutara, no la teníemabans. El governd’Espanya treballa is’activa davant fets, nodavant possibilitats”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

JxCat insta Batet a revisar el grup

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 20196 |

Reclama davantdels empresaris lafi del control de lesfinances de laGeneralitat

L’alcaldable d’ERCs’hi va reunir ahiramb Elsa Artadi a lapresó de Soto delReal

Maragall obtéel vistiplau deForn a la sevainvestidura

Aragonès fauna crida alretorn de lesseus socialsNacional

La ministra portaveu, IsabelCelaá, en la roda de premsad’ahir al final del Consell deMinistres ■ EFE

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019

Conflictesi interessos

L’APUNT saben molt els que mouen la maquinària estatal con-tra l’independentisme. Hi ha jutges que són de tot me-nys independents o personatges com el jurisconsultdel Parlament Europeu Freddy Drexler, autor de l’infor-me sobre la immunitat de Puigdemont i Comín, que ésmolt proper a Joseph Daul, president del Partit Popu-lar Europeu. No hi ha també conflicte d’interessos?Toni Dalmau

L’informe dels experts de l’ONU que considera “arbi-trària” la presó de Cuixart, Sànchez i Junqueras ha ge-nerat en el govern del PSOE una creixent indignació.Ahir va exigir que dos dels signants siguin apartats perun “conflicte d’interessos” en haver coincidit en altrescasos amb l’advocat dels independentistes Ben Em-merson. En tot conflicte hi ha interessos, i d’això en

1170

77/1

2101

77L

El president de la Genera-litat, Quim Torra, insta elpresident del govern espa-nyol, Pedro Sánchez, i lafiscalia general de l’Estat aatendre el document d’ungrup de treball de l’ONUque exigeix la llibertat dels“presos polítics” i una “in-demnització” per a ells. Elgovern va fer ahir una re-unió extraordinària peraprovar un únic acord,que reclama complir la re-solució del grup de treballdependent del Consell deDrets Humans de les Na-cions Unides que qualificad’“arbitrària” la privacióde llibertat dels líders in-dependentistes Oriol Jun-queras, Jordi Sànchez iJordi Cuixart, i la resta depresos. Torra ja ha enviatuna carta a Sánchez enquè consta l’acord adoptatpel govern –que també esfarà arribar a la fiscalia–,que fa seva aquesta resolu-ció internacional i reivin-dica la posada en llibertatde tots els presos jutjatspel procés.

La consellera de la Pre-sidència, Meritxell Budó,va advertir ahir que l’Estatté “l’obligació” de complirallò que “li demana el grupde treball” i va avançar queel compromís del governés “denunciar arreu” l’in-compliment, bé sigui pervia “política o legal”. Se-gons la missiva que Torraha fet arribar a Sánchez, elpresident li reclama que

obri “una investigació perdemanar responsabili-tats” sobre l’empresona-ment dels líders indepen-dentistes i que insti aprendre mesures perquè“els responsables d’aques-ta vulneració flagrant delsdrets humans responguinpels seus actes”.

En la roda de premsa,Budó va comentar la peti-ció formal d’Espanya a

l’ONU perquè dos dels cincmembres del grup de tre-ball s’inhibeixin en el casde l’empresonament delslíders independentistesen considerar que existeixen tots dos casos “un con-flicte d’interessos”. Laconsellera considera “sur-realista” que el govern es-panyol “no assumeixi res-ponsabilitats” ni “afrontila realitat”. ■

El govern reclama a Sánchez i lafiscalia que alliberin els presos

C.S.BARCELONA

a El president Torra envia una carta a La Moncloa en què demana que atengui la recomanació dellibertat dels experts de l’ONU a Avisa que exigiran el compliment de la petició per via “política o legal”

Òmnium Cultural consideraque la resolució de l’ONU ava-la la defensa de Jordi Cuixart ila seva argumentació que esvol acusar falsament “el20-S, que va ser un exercicidel dret de protesta i l’1-O, elcas de desobediència civilmés important de l’Europamoderna”, segons fonts del’entitat cultural. La defensadel president d’Òmnium re-cordava ahir que el mateixSuprem ha reconegut en di-verses sentències que “les re-comanacions de comitès id’organismes vinculats a Na-cions Unides han de ser“efectivament acatades iaplicades”. Tot i que no hi hacap obligatorietat de compli-ment, Òmnium insistirà enles conclusions del judici queels estats no haurien d’in-complir les recomanacionsdels experts de l’ONU, ja queen formen part i els han triatprecisament per instar els es-tats a canviar maneres de fer.

La portaveu del govern, Meritxell Budó, explicant ahir la reacció pels presos ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La defensade Cuixart,reforçada

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 20198 | Nacional |

questa setmana s’ha parlatde l’informe que va presen-tar la comissió d’economia

del Col·legi d’Economistes relatiuals efectes econòmics de la reac-ció de l’Estat al referèndum del’1-O. L’informe descansa en lesaportacions de 10 experts, agru-pades en tres debats públics quees van celebrar: un sobre el 155,un altre sobre fugues de seus so-

A cials i el tercer sobre la retiradade dipòsits a càrrec del sectorpúblic dels dos bancs que tenienseu a Catalunya; és a dir, Caixa-Bank i Banc Sabadell. Sobreaquest tema darrer, el de la retira-da de cop i volta de milers de mi-lions per part d’entitats públiques(Renfe, Adif, Puertos del Estado,RTVE,...) per forçar que desloca-litzessin la seu, no som cons-

cients del risc en què es va incór-rer... per als dos bancs, i tal vega-da per al conjunt del sistema fi-nancer espanyol. Gerard Palacín,un ex-alt càrrec de La Caixa, onva treballar durant 48 anys, ensadvertia del problema. El mateixBanc d’Espanya havia afirmatque una sortida sobtada de dipò-sits de 1.000 milions podia arri-bar a ser fatal per a l’entitat finan-

cera que sofrís la pèrdua. No envan ser mil, sinó uns quants mi-lers en el que, en opinió d’aquestexpert, podria ser qualificat, ras icurt, de cop d’estat. Econòmics’entén. I que podia haver tingutuns efectes pitjors que els que vatenir el cas de Lehman Brothers,que va provocar el trasbals finan-cer més important de les darre-res dècades a escala planetària.No dubto que algú estudiarà en elfutur el risc en què es va incórreramb la jugada temerària de l’Es-tat espanyol. D’acord amb Pala-

cín, cap dels arguments que esvan fer servir per justificar la fugade les dues seus ha aguantat elpas del temps: el valor de les ac-cions dels dos bancs ha baixat;els clients no rendibles s’han que-dat sense banca al territori i, so-bre els empleats, els acomiada-ments no han parat d’augmentar.I és que, en realitat, potser noeren justificacions tècniques, sinópolítiques. Pensar que tot això hova fer qui vigila per l’estabilitat delsistema econòmic i financer fa,senzillament, pànic.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Sobre el risc financer després de l’1-O

Modest GuinjoanEconomista

La Crida Nacional per laRepública, l’associació imarca política que van im-pulsar l’expresident de laGeneralitat Carles Puig-demont i l’exlíder del’ANC, Jordi Sànchez, ins-tava ahir a continuar tre-ballant els pròxims mesosamb el compromís de ferefectiu el mandat de l’1-O iva instar els partits inde-pendentistes a impulsarpactes electorals i formar

governs municipals queestiguin compromesostambé amb el procés i lainstauració d’una futurarepública. Amb aquest ob-jectiu, el secretari generalde l’organització, ToniMorral, es va mostrar sa-tisfet dels resultats de l’in-dependentisme en les treseleccions, les espanyoles,les municipals i les euro-pees, i considera que l’è-xit” de l’independentismeés “inqüestionable”, per laqual cosa el mandat del’1-O “continua vigent”.

Només ha lamentat, però,la “campanya a la contra”que ha rebut la candidatu-ra de JxCat, que ha prota-gonitzat Elsa Artadi, tam-bé de la Crida, per l’absèn-cia del cap de llista, QuimForn, va explicar Pilar Cal-vo, portaveu de la Crida.Pel que fa a la davallada deJxCat a Barcelona, Morralafirmava que “Artadi hafet una bona campanya,però les sigles de JxCatpartien de zero perquè erael primer cop que compe-tien i se n’ha sortit prou

bé”. “El nostre era un granprograma, però els elec-tors s’han acabat decan-tant per ERC perquè lesenquestes les teníem encontra i tampoc podíemdisposar del cap de llista”,reblava Calvo, que forma-va part de la candidatura.

El paper de la CridaDes dels seus inicis, la Cri-da va apostar per la unitatde l’independentisme, i elsseus promotors ahir man-tenien que, d’haver anatjunts en les tres eleccions,

els resultats encara hau-rien estat millors. Aquestaassociació va optar final-ment per no presentar-sea les eleccions i evitar en-cara més la disgregació delvot. També ahir recorda-ven que, fins i tot en el sec-tor dels comuns, hi haviaun 50% dels seus votantsque van escollir la papere-ta de Puigdemont en leseleccions europees.

Els membres de la Cri-da van avançar ahir que apartir d’ara començaran atrepitjar territori amb

l’objectiu d’enfortir l’asso-ciació i la marca i conti-nuar treballant per la Re-pública catalana. La vo-luntat és constituir unconsell de representantsconvençuts que “la Cridapot fer una feina molt útilper fer efectiu el mandatde l’1-O”, va remarcar elsecretari general de la Cri-da.

A partir d’ara, però, iamb la vista posada en lasentència del Suprem alprocés independentista,els partits sorgits a redósde la neoconvergència esposen a fer endreça. Enaquest sentit, la Crida volser un moviment com méstransversal millor, tot ique, per ara, no han acon-seguit sumar ERC al pro-jecte. Ahir a la taula de ladirecció de la Crida hi era

present Pep Andreu, alcal-de d’ERC de Montblanc,que sense deixar les siglesrepublicanes aposta per lasuma dels independentis-tes en pròximes conteseselectorals. En relació ambaquest espai, també cal-drà veure com s’acaba dedefinir el PDeCAT i JxCat;aquest últim disposa degrups parlamentaris i aramunicipals, però no té es-tructura ni direcció departit. Tots tres, però, mi-ren Carles Puigdemontcom el candidat que atreumés suports, tal com s’hafet palès en les eleccionseuropees. ■

Emma AnsolaBARCELONA

La Crida insta a fer governssense els partits del 155a El partit impulsat per Puigdemont i Sànchez creu que la unitat independentista hauria obtingutresultats millors a Lamenten “la campanya a la contra” que ha rebut Artadi en les municipals

El secretari general de la Crida, el diputat de JxCAT Toni Morral, en una imatge d’arxiu amb Elsa Artadi i Laura Borràs, totes dues també a la Crida ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“La unitatindependentistahauria estatmés rendibleelectoralment”Toni MorralDIPUTAT JXCAT I SECRETARI GENERALDE LA CRIDA

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 201910 | Nacional |

El candidat d’ERC a l’alcal-dia de Barcelona, ErnestMaragall, va explicitarahir la seva aposta per tan-car un acord de governamb Barcelona en Comú,un executiu que va qualifi-car de “progressista i in-equívocament republicà“,segons explicava a la sorti-da de la visita al candidatde JxCat, Joaquim Forn, ala presó de Soto del Real.Després que al matí elsequips negociadors d’ERCi Barcelona en Comú vantenir la primera reunióformal i que Maragall vaassolir a la tarda el visti-plau de Forn i JxCat a la se-va investidura com a llistamés votada, Maragall vaanunciar l’inici d’un diàleg

prioritari amb Barcelonaen Comú amb l’horitzó fi-nal de compartir govern:“Entrem en una fase dediàleg efectiu i preferentamb BComú per explorarfins a les últimes conse-qüències continguts, defi-nicions i responsabilitatsd’un eventual acord de go-vern inequívocament pro-gressista i republicà.”

A la sortida de la reunióa la presó, la número 2 deForn, Elsa Artadi, quetambé va participar en latrobada, va confirmar queno posen “línies verme-lles” a la investidura deMaragall perquè li corres-pon l’alcaldia pel fet de serla llista més votada. Enaquest sentit, Artadi con-sideraria “incoherent”que Colau acceptés elsvots de PSC i Valls per des-

cavalcar Maragall quan faquatre anys Xavier Trias(CiU) no va intentar un go-vern alternatiu. A més, Ar-tadi també avisa que ungovern de BComú i PSC fa-ria més difícil “trobar unasolució política” al conflic-te entre Catalunya i l’Es-tat.

Colau, per la seva ban-da, insistia en el pacte im-possible amb ERC i PSC–impossible perquè repu-blicans i socialistes es ve-ten mútuament– en un ar-ticle al diari El Periódicoen què feia una crida a la“responsabilitat històri-ca” de tots dos partits i elsrecorda que ja han gover-nat junts amb BComú al’Àrea Metropolitana deBarcelona (AMB). Colauconsidera que tenen “eltemps suficient per, ambcalma, rigor i posant sem-pre els interessos de laciutat a davant, recons-truir confiances malme-ses per massa temps de re-trets, aixecar vets i posar-nos a treballar en positiu”.Tot i descartar cap nego-ciació amb JxCat i la can-didatura de Valls (Cs),Colau no fa cap referènciaa la possibilitat de ser in-vestida amb els vots dePSC i Cs per desbancarErnest Maragall. ■

Maragall obté el sí de Forn iprioritza el govern amb Colau

Xavier MiróBARCELONA

a L’alcaldable d’ERC explicita la intenció d’arribar a un acord de govern amb Barcelona en Comúa Forn i Artadi li confirmen des de Soto del Real el suport a la investidura com a candidat més votat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

Per la seva banda, el regidorpopular Josep Bou es va afe-gir al corrent que proposa im-pedir l’alcaldia de Maragallper mitjà d’un pacte entreBarcelona en Comú, PSC iBarcelona pel Canvi-Cs, peròva discrepar de l’acceptacióper part de PSC i ManuelValls que Colau pugui tornar

“Les esquerres [ERC,BComú i PSC] tenimgairebé l’obligaciód’entendre’ns entrenosaltres”Ada ColauALCALDESSA EN FUNCIONS

“Entrem en una fasede diàleg efectiu ipreferent amb BComúper explorar uneventual acord”Ernest MaragallCANDIDAT D’ERC A L’ALCALDIA

“Els electors estanlluny [d’un pacte decomuns i Cs] i cal quehi hagi coherènciaprogramàtica”Pablo IglesiasSECRETARI GENERAL DE PODEM

Ernest Maragall, a la sortida de la presó de Soto del Real, on es va reunir amb el pres Joaquim Forn, cap de llista de JxCat, i la seva número 2, Elsa Artadi ■ EFE

a ser alcaldessa. Bou consi-dera que l’alcaldessa en fun-cions “no és menys dolenta”que Maragall, i es va mostrarnomés disposat a votar la in-vestidura d’un altre regidorde Barcelona en Comú però,en cap cas, de Colau, una po-sició que també ha defensatCiutadans, en contra del pa-

rer de Valls. També hi va dir laseva ahir el secretari generalde Podem, Pablo Iglesias.Descartant l’acord contra na-tura de Barcelona en Comú iCiutadans, Iglesias es vamostrar confiat que Colauoptarà “per entendre’s ambforces progressistes” per la“coherència programàtica”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El PP aposta pel pacte contra Maragall sense Colau

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019

1275

42-1

2094

51L

ERC va guanyar diumengeles eleccions a Manresa,una fita que va aconseguirper últim cop en les darre-res municipals abans delfranquisme, l’any 1936. Elresultat de les urnes va dei-xar un ajustadíssim resul-tat entre les dues primeresformacions polítiques,ERC i Junts per Manresa.El partit vencedor va acon-seguir 9.117 suports i la di-ferència amb Junts va serde només deu vots. L’ac-tual govern està formatper una coalició entre

ambdós partits des de2016, amb Valentí Ju-nyent (JxCAT) a l’alcaldia.A les eleccions, l’empattècnic va comportat vuitregidors per a cadascun, eldoble que el PSC, que vaser la tercera força, i enca-

ra més distanciats de FemManresa (3) i Cs (2). Ambaquests resultats aparei-xen dos escenaris possi-bles: la reedició del pacte oel govern en minoriad’ERC.

Els republicans ja hanfet una assemblea local, enla qual el partit va acordar,“per encàrrec de la militàn-cia”, prioritzar un acord degovern amb Junts. Segonsvan explicar fonts de la for-mació liderada per MarcAloy, el creixement d’ERCi la baixada percentual deJunts constata “el vot perun canvi de lideratge”, tot ireconèixer que s’ha valorat

la feina del govern actual,format pels dos socis.

A l’altra banda, el porta-veu de Junts, Toni Masse-gú, afirma que els resultatsde les urnes reflecteixen“un empat tècnic” i quequalsevol negociaciól’afrontaran “des de la pre-missa de compartir l’alcal-

dia”. Un aspecte que consi-deren “crucial per comen-çar a negociar”. Massegúassegura, també, que elsregidors del grup tenenclar que si això no surt béaniran a l’oposició.

Sobre l’alcaldia compar-tida, ERC es lamenta queJunts parli de càrrecs

abans de començar les ne-gociacions, però no descar-ta cap possibilitat, perquèprioritzen “un projecte deciutat, i les cadires van peruna altra banda”.

Els pròxims dies les ne-gociacions començaranformalment entre les duesformacions. ■

a Aloy vol reeditar l’acord actual però amb els republicansa l’alcaldia i els de Junyent li reclamen compartir-la

Aleix PujolMANRESA

ERC dona prioritata un pacte aManresa amb Junts

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

10vots de diferència va haver-hi entre ERC (primera força) iJunts per Manresa (segona)després del recompte oficial.

Marc Aloy, al mig, celebra la victòria electoral d’ERC amb membres de la candidatura ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 201912 | Nacional |

Un govern entre ERC,Junts per Tarragona, EnComú Podem i la CUP.Aquesta és la fórmula queahir van presentar els re-publicans per deixar el so-cialista Fèlix Ballesteros,actualment a l’alcaldia, al’oposició. La voluntat ésque el republicà Pau Rico-mà sigui l’alcalde, i per ai-xò ja ha parlat amb dosdels tres possibles socis,van explicar ahir els repu-blicans, que haurien mos-trar la predisposició a ex-plorar l’acord. Només fal-taria negociar amb En Co-mú Podem. ERC va empa-tar amb el PSC a set regi-dors, però Ballesteros vaser el més votat. Junts tétres regidors i En Comú i laCUP, dos. Amb la finalitatde convèncer els seuseventuals socis, ERC haplantejat com a punt departida per arribar a unacord 18 punts que asse-guren que han defensat elsaltres partits en campa-nya.

Aquest dibuix de pro-grama de govern el va pre-

sentar ahir Ricomà, queva assegurar que es tractade punts “programàticsperò de coincidència ambels altres grups”, a qui ofe-reix pactar un govern es-table per quatre anys. ERCels ha plantejat com unpunt de partida i ha assu-mit que a partir d’aquíhauran de negociar. Les lí-nies de treball fan referèn-cia a aspectes com ara “ac-tuar conseqüentmentamb els valor republicansde bon govern”, conside-rar la perspectiva feminis-ta, desenvolupar políti-ques socials d’habitatge,promoure la mobilitat sos-

tenible, millorar la neteja,fer un estudi de la qualitatde l’aire o revitalitzar el co-merç de proximitat.

Dos dels punts que po-drien generar disputaamb Junts per Tarragonasón els que fan referènciaa la protecció i ampliacióde l’Anella Verda i a la re-generació urbana de Tar-ragona a partir de la pre-servació dels espais ambmés valor natural, en clarareferència a l’àmbit de laBudellera.

Segons el republicà, laCUP ja s’ha mostrat favo-rable al pacte, però no ésclar què faran Junts per

Tarragona i, sobretot, EnComú Podem. Sobreaquests darrers, l’aspiranta alcalde va dir que respec-ta “el ritme” de la forma-ció. Ricomà va mostrar elconvenciment que el go-vern que proposa “suma-rà” perquè, segons el seuparer, “no hi ha d’havercap problema perquè elscomuns apliquin el seuprograma”.

Sobre els dubtes que pu-guin tenir, va assenyalarque ERC intentarà fer “totel possible perquè es trobina gust i amb un bon encaix”dins del seu govern. “Crecque ells ho entendran i sesentiran més a gust parti-cipant en aquest canvi qued’una altra manera”, va re-marcar Ricomà. Pel que faa Junts per Tarragona, Ri-comà ha destacat que s’hireuniran la setmana vi-nent i els ha agraït la pre-disposició que, segons vaassegurar, tenen per arri-bar a un acord. Ballesterosno es va deslliurar de lescrítiques d’ERC. “Desprésde dotze anys de PSC, qua-si tots els barris de Tarra-gona pateixen decadèn-cia”, va concloure. ■

ERC de Tarragona ofereixun acord a quatre per deixarBallesteros a l’oposicióa Els republicans ofereixen formar govern a Junts per Tarragona, En ComúPodem i la CUP a Planteja divuit punts comuns sobre els quals negociar

RedaccióTARRAGONA

Pau Ricomà, amb els altres sis regidors que els republicans han obtingut a l’Ajuntament de Tarragona ■ ACN

L’alcalde en funcions i candi-dat del PSC a revalidar el càr-rec, Josep Fèlix Ballesteros,va aconsellar als seus adver-saris “no donar res per fet”,amb un enigmàtic somriure,després del ple de la Diputa-ció de Tarragona. Ballesterosva revelar que en els darrersdies ha mantingut “contac-tes informals” per telèfon imissatges de WhatsApp amb

altres formacions que hanobtingut representació.“Aquesta setmana era per alscontactes informals. Els for-mals i la presa de decisions, lasetmana vinent”, va avisar.Ballesteros va recordar quefalten tres setmanes per a lapresa de possessió i que calmantenir la calma, la cohe-rència, la perseverança i latranquil·litat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Fora bo que no donéssim res per fet”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

BERGA

La CUP continuarà enun govern en minoria

CALELLA

L’alcaldessa en funcions deCalella, Montserrat Candini(JxCat), tornarà a ser-ho elspròxims quatre anys gràciesal suport, de nou, del PSC.Tots dos partits han acordatreeditar el pacte de govern del2015, tot i que en aquestaocasió els resultats del 26-Mfan que la suma de les duesforces no arribi a la majoriaabsoluta. JxCat ha perdut dosregidors i el nou govern muni-cipal es quedarà a un de lamajoria. Tot i això, no es pre-veu que l’oposició pugui su-mar per fer un govern alterna-tiu perquè obligaria a posar-sed’acord ERC, comuns, CUP iCs. Tot i el context nacional,Candini assegura que els regi-dors del PSC són els “compa-nys ideals” per continuar fent“bona feina”.■ REDACCIÓ

EUROPEES

Candini reeditael pacte de JxCatamb el PSC

Cau al 4,9% elvot dels catalansa l’exterior

La CUP de Berga tornarà agovernar aquest mandat ensolitari amb Montse Venturóscom a alcaldessa. La candida-tura ha augmentat de dos re-gidors el nombre de regidors is’ha quedat a tan sols un de lamajoria absoluta, amb vuit re-presentants, en lloc dels sisdels últims quatre anys. Ahirels cupaires van anunciar quegovernaran en solitari i “sensealiats prioritaris”. “Si ho vamfer el passat mandat amb sisregidors, ara encara ho po-dem fer més”, va assegurar el

ERC, el partit local CanetencsIndependents i Som Canet–marca dels comuns al muni-cipi– han arribat a un acordper reeditar el pacte de governa Canet de Mar, aquesta vega-da sense el PSC per voluntatexpressa dels republicans. El

CANET DE MAR

El conseller d’Acció Exterior dela Generalitat, Alfred Bosch, vaqualificar ahir d’escandalós iinacceptable que de 240.000catalans residents a l’estra-nger, només 12.000 hagin ex-ercit el seu dret a vot en leseleccions europees del 26 demaig. Tot i que el 8,2% de ca-talans a l’exterior han sol·licitatel dret a vot, només el 4,9%l’han acabat exercint. Desprésde presentar les dades referi-des al vot exterior, el consellerva atribuir el decreixementsostingut de la participacióelectoral des de l’estranger ala fórmula del vot pregat, vi-gent a l’Estat espanyol des del2011. Bosch insta Madrid acanviar el sistema i buscar fór-mules que tinguin en compteels avenços tecnològics.■ REDACCIÓ

Pacte d’ERC, CI i Som Canet

nou govern municipal mantéel mateix nombre de regidors,deu –la majoria absoluta estàen nou–. Així, la cap de filesrepublicana, Blanca Arbell, se-rà investida de nou alcaldessaper intentar culminar els pro-jectes engegats.■ REDACCIÓ

número 2 de la llista, AleixSerra. Per la seva banda, la fu-tura alcaldessa, Montse Ven-turós, ha assegurat que, ambels resultats a la mà, “és unaobvietat” que la seva inhabili-tació de mig any per no des-penjar l’estelada de l’ajunta-ment en campanya electoralno ha condicionat el vot delsberguedans. La CUP va recor-dar que, en el darrer mandat,ja van fer acords puntualsamb altres forces, i aquesta ésl’estratègia que volen seguirara també.■ REDACCIÓ

Venturós, amb els regidors que ha tingut la CUP ■ ACN

EL PUNT AVUIDISSABTE, 1 DE JUNY DEL 2019 | Nacional | 13

3504

41-1

2109

69L

El Tribunal Suprem ha ar-xivat la querella per preva-ricació presentada pel pre-sident de la Generalitat,Quim Torra, contra elsmembres de la Junta Elec-toral Central (JEC), pelsacords que li ordenaven laretirada de llaços grocsdels edificis públics depen-dents de la Generalitat,perquè els fets no són de-lictius, segons reculll’agència ACN. El tribunalrecorda que no concorrenels requisits objectius isubjectius del delicte deprevaricació, ja que elstres acords a què es referiaTorra en la seva querella

es van dictar en compli-ment de les obligacions iresponsabilitats de la JEC,que, d’acord amb la llei or-gànica del règim electoralgeneral (Loreg), ha de ga-rantir, com a màxim òr-gan de l’administracióelectoral, la transparènciai l’objectivitat del procéselectoral i del principi

d’igualtat.La interlocutòria indica

que en eleccions “quedaprohibit qualsevol acte or-ganitzat o finançat, direc-tament o indirectament,pels poders públics quecontingui al·lusions a lesrealitzacions o els èxits ob-tinguts, o que utilitzi imat-ges o expressions coinci-dents o similars a les utilit-zades en les seves pròpiescampanyes per alguna deles entitats polítiques con-currents a les eleccions”.

El Suprem diu que l’ob-jectiu d’aquesta disposicióés salvaguardar la neutra-litat de les administra-cions públiques durant elprocés electoral, i que enaquest cas la JEC va en-tendre que aquest interèsestava sent vulnerat, cosaque va donar lloc als seustres acords, la “revisió, siescau, correspon als òr-gans jurisdiccionals com-petents de l’ordre conten-ciós administratiu”, diu.

La interlocutòria asse-nyala que els requeri-ments de la Junta Electo-ral es van dirigir a Torracom a màxima autoritatde l’Estat a Catalunya. ■

a El president Quim Torra acusava de prevaricació la Junta Electoral Central per haver-li ordenat queretirés llaços grocs dels edificis públics a L’alt tribunal diu que la JEC va actuar d’acord amb la llei

RedaccióBARCELONA

El Suprem arxiva la querellade prevaricació contra la JEC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

22.03.19La Generalitat va retirar delPalau la pancarta que deia“Llibertat presos polítics i exi-liats” per ordre de la JEC.

La pancarta que reclama l’alliberament dels presos polítics i la tornada dels polítics exiliatstorna a estar penjada al balcó del Palau de la Generalitat ■ JOSEP LOSADA