any iii. palamÓs, juny de 1916. nÛm. 31, marihada

A N Y I I I . P A L A M Ó S , J U N Y D E 1 9 1 6 . N Û M . 31 ,

MARIHADA

C Ñ 5 T Ñ N V E R 5 D E F I T Ó C l i x è de n'(f1rìdreu f^ibera,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

82 M A R I N A D A

emD e devasta' Premi de la 9 io la d 'or i argent en els Joes Florals de Barce lona

P e r fe r -se lliure pas els mons t re s de la gue r r a f ins han ender roca t el t emple del Senyo r ; apa r que en son carni no vulguin en la te r ra ni el Hoc on s ' e ixop luguen la pie ta t i el perdo.

Ara en el mar de runes de to ta T encon t r ada no ' s veu l 'ombra se rena de l'altiu campanar , i è s o r fe e! caminant de l 'hora e s p e r a n ç a d a que els pa s sos li enfor t ía veient- lo terra enllà.

Ni ras t re n 'ha queda t ; les c a m p a n e s ca igudes son de gairell per te r ra , r e to rça t el batai l , i al v e s p r e i al mat i , pel t e r r açà , son mudes les v e u s que l ' av isaven pei r e p o s o el t reball .

Per l 'a l terosa vol ta aon s'hi recollia la veu deis peni ten ts i el per fum de l 'encens, ara s'hi aboca hardida to ta la llum del dia, hi por ta ara la nit el seu misteri immens .

So i s queden del g ran tempie pare t s e sba l and rades , una capel la que al tra amb l 'altâ a p a r e d a t , i, en des igua ls reng ie res , les columnes f u m a d e s : ta lment romeus de pedra que imploren pietat .

G r a n s piles de des fe r res d ' a l t a r s i v idr ieres , f r a g m e n t s d ' ima tges s a n t é s a qui el foc fou clement, i allá en el presbi ter i , e ixampla ses b o q u e r e s una gárgo la dre ta que riu g r o t e s c a m e n t .

D ' u n ' m u n t de pedruscal l , p rop de la por ta lada , curull d 'a iga de pluja de s t aca el benei te r , i allá on les mans cercaven Taiga sant i f icada s 'hi abeuren , foi ls de se t , e l s g o ç o s del carrer .

M é s del s a g r a i recinte que profanà la guer ra no n'ha dese r t a t p a s l ' h a l è d e l ' infinit,

- f

I

t


M A R I N A D A 83

i un ainbient de dolcesa que no ès d'aquí en la terra

fa doblegar eis genolls i aixeca l'esperit.

Eis monstres de la guerra l'han desíruit el tempie;

més, hi ha el Senyô en les runes que al Pare està pregan!

i amb eis bracos estesos entristit Ies contempla

dient com al Calvari: no saben lo que fan.

RAFEL F O L C H I CAPDEVILA .

ora ENTREmE5.

E S C E N A V

Don Baldiri i l'oncle Pau.

Aquest figura ser en Venanci ; porta frac, i vesteix de gran etiqueta ; perruca negra amb grans entradas

mig a la romana, bigoti negre de puntes altes, Entren els dos pel fons, precedint en Baldiri.

BAL. Entri, entri sens compliments. Suposo que vostè ès en Venanci, el fili

del Doctor Pons, de Tarragona.

PAU. Son fervent servidor.

B A L . oferint-ii cadira. Segul. Ho fan els dos. Tant la nena com jo l'esperàvem

amb ansia ; ella no'm callava mai.— «Encara no ve, encara no ve aquest

jove?»

PAU. Apart. Embustero ! Alt. I j o ? . . C o m m'he decandit !.. El tren m'ha

portât entre els fulgurants torbellins de son vapor, però jo trobava que

no corría prou ! Em semblava viatjar en una idílica carreta a la que hi

haguessin junyit el bou Apis, i lo que jo desitjava eren Ies poderoses

ales del Pegas, al corcer d'ApoI lus, per' qué em portessin ràpidament al

temple d'Himeneus.

B A L . unxicsorprèa. Ja hi anirem ai temple, ja !.. Però em sembla que amb

el tren es va més depressa que a cavali...

PAU. El carro del Sòl cada vintiquatre hores dona la volta al món.

BAL. Deu anar amb allò sense fils.

PAU. No ; va amb l'imaginació, aquesta boja que sens moure's del despre-

ciable recò on 1' ha posada la divina gracia, corra, volta, gira, s'atrope-

Ila, en un segón va a América, torna, al minut ja ès a l'Asia, fuig de la

terra, vola pels espais siderais i retorna disposada sempre a noves i més

altes empreses.


8 4 M A R I N A D A

B A L . Apart. Q u e p o b l e s a n o m e n a ! Ait; nosabentquedír. S í , q u e . . . j a lí die

jo , q u e . . . que sí , q u e . . . que v a d e p r e s s a ! Mudantconversa. I que tal , q u e

fan per T a r r a g o n a ?

PAU. L a s e v a g e r m a n a tan sana i tant b o n a . . . D e s g r a c i a d a m e n t , t r igarà a

mor i r - se ! B A L . Estranyat. C o m , d e s g r a d a d a m e n t ?

PAU. S Í ; i no ho die per mi, s ino per la filia de v o s t è , a qui el Ilunyà fal l i -m e n t de sa t ia , re tardará les a v i n g u d e s aur í feres de! riu P a c t o l u s . . .

B A L . Apart. Diu moi tes e o s e s que no les e n t e n c a q u e s t h o m e ! Ait. LEI

seu p a p à ? PAU. N o me'n par-l i . E s un eue de terra ! B A L . Apart. S i que porta a f e e t e a la famil ia ! PAU. E s un h o m e p o s i t i v i s t a . . . g o l a f r e . . . g e n s in te l ' l ee tua ! . . . comunagran

cosa. F i g u r i ' s que no s a b lo q u e è s un e n d e c a s f l a b ! . .

B A L . Esgarrifat,còmicament. Q u e ' m diu a r a ? E s p o s s i b l e ? . . Apart. T a m p o e

h o s é j o ! PAU. Avui el e o n e i x e r à . B A L . H a v i n g u t a m b v o s t è ? PAU. D e s g r a c i a d a m e n t Î B A L . T a m b é ? Apart. T o t lo de la fami l ia son d e s g r a c i e s ! PAU. S Í ; la s e v a p r e s e n c i a e s p a n t a les b o i r i n e s d 'or i rosa que irisen l'in-

t e l ' l e e t e . B A L . Apart. A m b q u e ' s m e n j a a i x ò ? Ait. ] per qué no ha v ingut a m b v o s t è ? PAU. P e r q u é no 's pot d e s p e n d r e de la vil mater ia . B A L . Apart. N e e e s s i t a r e m intèrpret per a e n t e n d r e ' n s . PAU. H a dit que li p r e c i s a v a las trar el ventre l l i prove i r - se de mater ia des-

t ructora deis ulls de poli . B A L . Content perqué ho HA entés. A h ! A mi t a m b é em fan patir molt , quan s e n y a -

la p l u j a . . . PAU. Aixecant-se. V o s t è t a m b é ? . . T a m b é è s un ser infini, d e s p r e c i a b l e ,

p ro sa i c , l l igat a la terra i eau d ' immundic ies ?

B A L . Aixecant-se també. Apart; un x ic amoacat. Q u é d i u a r a a q u e s t h o m e ? V e j a m

si m'hi hauré de formal i tzar ! PAU. P e r ò , d e i x e m - n o s d ' impures d isquis ic ions . V o s t è no m ' i n t e r e s s a . B A L . G r a c i e s , h o m e ! PAU. O n t è s la d e s i t j a d a ? B A L . Qui , diu ? PAU. E l la : l 'e tern femeni , B A L . Ah ! la noia ? PAU. Digui 'n la noia , si vol : jo 'n die la D e e s s a ! B A L . Anant a la porta dreta. S u r t , noia , que j a è s aqui en V ^ n a n d .


M A R I N A D A 85

E S C E N A VI

Els mateixos.— Ramona, plorosa, per la porta de la dreta.

RAM. Apart. Quina desgracia : no ha fet cas de la carta !

BAL. Aqui li presento la meva filia.

PAU. Fent uncrit es t r ident . Ah ! Ja has vingut!

RAM. ofesa. Quina franquesa ! Que'm coneix, per ventura !

PAU. SÍ ; ets L'eterna... la de sempre... la Julieta d'aquest Romeu, la Bea-

triu d'aquest Dant, l'lsabel d'aquest Marsilla... la Margarida d'aquest

Saidoni !

BAL. NO, s'equivoca : la noia es diu Ramona.

R A M . Reconeixent-lo; apart. E s l ' o nc i e PaU !

PAU. El nom ès lo de menys... però ès ella ! La deis somnis color de rosa,

la de l'escala de corda que el vent balandreja, la del cant de l'alosa a l'a-

puntar l 'aubada...

BAL. En aquesta hora sempre dormim encara.

PAU. Més ella dorm pensant en mi, somniant amb l'heroi que inflama la

seva passio, amb aquell que l'ardent vol de la fantasía i l lumina amb

raigs destriats de la cabellera del sol, perfuma amb l'incens de les flors

boscanes i pinta ainb els coiors de l'Arc de Sant Martí !..

RAM. Dones, cregui qne no hi entenc rès en pintura !

PAU . interrompent-ia. Calla !.. No diguls rès... que et veig les ales !..

BAL. Qué diu que se li veu ?. .

RAM. A mi ?

PAU. AMBEXAITACIÚCREIIENT. El fili de Venus Cyterca, la deessa nascuda de

les escumes del mar, el nen aiat, orb, eníremaliat... te les ha deixades i

l'ha donat la seva sageta d'acerada punta, forjada pels Cíclops en les

ferreríes de Vulcà, perqué amb aquesta sageta, matadora de voluntats i

no de vides, em ferissis el cor !..

BAL. La nena mai ha gastat armes de cap mena ! Això ès acumular-li I

PAU. A Ramona. Vina ais meus braços ! Tantdebó que estrenyen-te amb

elks i tu amb els teus ofegant-me, exhalem Túltim sospir, confonent-se

nostres perfumats halès, al apagarse'ns la vida !..

RAM. Ara hi corro !

B A L . Escamat. Ui, ui, jove, que va depressa 1 Apart. Aquest xicot ès boig!

Alt. Hi estem molí bé al mon, nosaltres !

PAU. A RAMONA. No'n faci's cas de ton pare.. .

BAL. Bé I Gracies, home I

PAU. No dissimuli's més, que no'ns veu ningú !

RAM. I el papà ?


86 M A R I N A D A

PAU. Eli , rai ! Es un ximple ! R A M . Qué diu, ara ? B A L . Apart. Em sembla que això acabará malameiit ! P A U . ARamona. Deixa que per la teva boca llisqui el rajolí endolcidor de la

vida !.. Oh, hermós papelló d'irisats matisos que revoloíeja a moii en-torn!.. En mon càlzerhi guardo la rica substancia de la mei d 'Hymetus! . . Crema't les ales al foc de ma passio, riu i plora, v iu i mor, frueix i pe-na... que tot això ès l 'amor ! . . Sentiment terrible que des de l'Eufrates fins al Llobregat, que des del Tibidabo a THImalaia, es desencadena, tantr en el fons deis més xardorosos cràters com en les més nevades con-gestes !.. que ho enibogeix tot, aixís el caps coberts pel coto f luix deis anys, com els que encara hi tenen el borrissol del niu ! segueix, sempre exai-

tat, en prosa i en vers.

« Trobadors d'eixa terra, aquells que un dia, amb célica harmonía,

el fets cantàreu de son noble esforg ! Gi l lem Qibert, Ausias Marc i Jordi, deixeu-me el plectre perqué jo recordi un temps que encara nos ubriaga els cors!. . >

B A L . ARamona . Qué demana ? RAM. El plectre. BAL. I que ès això ? RAM. Una eina que gasten els poetes. BAL. Dones no n'hi a cap a casa. PAU. « Pere el ceremoniós ! Oh, Pere Comes !

deixeume vostres ben trempades plomes perqué el foc de l'amor pugui cantar !»

BAL. NO'S cansa mai de demanar ! RAM. Els poetes sempre han sigut pidolaires. BAL. Dones em sembla que no farà per casa. P A U . canviantd' idea. Oh, dòna, dòna !.. A i , les dones !..

« Mon cor han enganyat, m'han pres la vida, mon amor han trait, i la fè em falta !.. Per xo vul l ofegar totes mes penes en rius de v i i estremituts de cossos !»

B A L . Aiarmat. Qué diu ara aquest home ? PAU. Tu, dona, que em somrius; tu que em contemples,

tu, com Friné, bellísima escuiptura de génesis mortal obra perfecta; qué vols per' beure? El líquid or d'Espanya, ardent producte d'andalupa vinya,

c


M A R I N A D A 87

^

0 les per les q u e f o r m a el v i de F r a n c a ,

quan eau dintre del g o t , l lençant e s c u m a ? »

B a l . L a noia s e m p r e ha s i g u t a i g a d e r a . Apart.

Pau. a Ramona, C o m te dius?

B a l . Ja li h e dit.

R a m . R a m o n a ,

( Continuará).

E s rematat i

LLUÍS P U I G G A R l .

L i n t a n o c e

Infanto, qui s è u s al brag

d e la t e v a j o v a mare ,

infanto rosat i g r a s ,

com è s que p lores e n c a r a ?

Ella et canta una canQÓ

i tu no v o l s e s c o l t a r - l a .

A i , ta v i d a è s la millo!

D e s p r é s hauràs d ' enyorar- la .

V e u s en el v e r g e un ocel l ,

saltant entre r e f i l a d e s ?

T a e x i s t e n c i a è s com la d'el i ,

infant d e g a l t e s g e m a d e s .

k

C a r , si eli canta en el v e r g e ,

a l tres cants ritmen ta v i d a

i el brap qui et du en alt t a m b é

è s una b r a n c a f lor ida .

JOAN D R A P E R .


MARINADA

POSr NUBILñ PHCEBUS

Cl ixé d 'en Joan B fa . C a m ó s .


M A R I N A D A 89

_a pau

pHgès, bou pngès, remou bé la terra, trebbila en la pau i oblida la guerra.

Les teves suors veuràs ben pagades quan cullis el fruit en altres jornades.

Que trista ès la sort del món que es baralla!

Que bella la pau d'aquell qui trebalia!

Pages, bon pagès, la guerra detesta, de fani i de niort horrible tempesta.

Trebal la amb dalit i estima Natura, que amor 1 treball són fonts de ventura.

IHustració d'en Francisco Vidal, SANTIAGO C O S T A I R O C A .


9Ó MARINADA

- 'uni tat de Catalunya

La festa que per iniciativa de la Ll iga Regionalista se celebra a Barcelo-na el dia 21 de Maig , fou véritablement una nianifestació de l'unitat de la pa-tria catalana. Aquelles cinc mil persones qui s'ajuntaren al Pare Güell en un àpet de germanor, i les moites qui acudiren a contemplar tan bell espectacle i escoltar els oradors, senííen batre ilurs cors a I'impuls d'un mateix sentiment i una mateixa idea imperava en Ilurs cervells: l'amor a Catalunya, i la néces-sitât de que sigui Iliure i forta, autònoma i rica. Aquesta amor i aquesta aspi-rado ès natural que la tinguin tots els catalans, i no hi ha dubte que els qui son concients la senten i I'experimenten.

No ès altre al meu entendre el veritable sentit de la festa. L'unitat no vol pas dir uniformitat com alguns han vingut a suposar. El

pastor del Pirineus ès molt diferent del pescador del golf de Sani Jordi; el pa-ges del camp de Tarragona no té pas el mateix ideal de vida que el teixidor dei pia de Barcelona, i entre el marxant de bestiar qui concorre a les fires de Solsona i traspassa a voltes les muntanyes pirinenques i el marxant de taps de Palamós o Sani Feliu de Guixols hi ha també diferencies essencials en la manera de ser i la manera de viure. Però tots ells, en exposar Ilurs idees i en manifestar Ilurs sentiments, ho fan sense traduccions qui, a voltes, desvir-túen aquelles idees i aquells sentiments, i s'entenen perfectament els uns ais altres; tots se valen d'una mateixa parla. Tots ells habiten un mateix territo-ri 1 se senten gernians de raça. Dins de Ies varietats que la llibertat fa nèixer estmien tots aquest principi de ll ibertat com a fonament de l'organització fa-miliar i de la contractació. Tant els urbans com eisrurais comprenen perfecta-ment les explicacions dels politics catalans tan difíciis de compendre per molts savis del centre de la Península. I en tots ells, encara que amb di verses grada-cions, predomina el sentit pràctic com a guia de les determinadons de la voluntat.

I aquesta unitat que existeix entre els catalans d'avui, a pesar de les di-ferencies apuntades i de les que es manifesíen en les aspiracions politiques i socials, existeix també entre nosaltres i els nostras avant-passats, amb tot i les revolucions que, sobre tot, en l'aspecte econòmic han fet canviar tan ex-traordinariament la manera de ser i la manera de vlure.

Tots els catalans qui estudien l'historia de la nostra terra, la senten i la comprenen aquesta unitat. Tots gaudim llegint les gestes dels períodes glo-riosos, I tots patim quan ens enterem de les desgracies de l'època de deca-dencia. Sentim que son ben nostres els comtes reis de la dinastía catalana els Montaner i Desclot, els Ausias March i Pere Roig, els Llul l , Eximenis i Vi-


M A R I N A D A 91 v e s , e l s F i v a l l e r , e l s C l a r i s , i e l s C a s a n o v a ; e l s n o b l e s i e l s p a g e s o s , e l s c l u t a d a n s , e l s m e n e s t r a l s , e l s m e r c a d e r s , e l s n a v e g a n t s , q u e c a d a ù, a la s e -v a i n a n e r a , c o n t r i b u i r e n a e n g r a n d i r la n o s t r a p a t r i a .

L ' a f i r m a c l ó de I 'unitat de C a t a l u n y a no p o r t a , d o n c s , la p r e t e n d o d e v o -ler i m p o s a r una o r g a n i t z a c i ó i in i forni is ta e n t o t e s les c o n t r a d e s de la n o s -tra t e r r a . E s una a f i r m a c i ó n e c e s s a r i a p e r a d e s v i r t u a r les d iv i s ions q u e e l s g o -v e r n s f e r e n , i n s p i r a n t - s e en un cr i ter i m a t e m à t i c i a n t i b i o l ò g i c : ca l î e r - l a p e r a q u e ressur t i c l a r a m e n t l ' idea de q u e la d i v i s i ô p r o v i n c i a l n o t é altra rea l i ta t q u e l ' a d m i n i s t r a t i v a , i n o r e s p ò n a l e s d i f e r e n c i a c i o n s q u e e x i s t e i x e n e n t r e e l s c a t a l a n s de c a d a una de les c o n t r a d e s , l e s quais d i f e r e n c i a c i o n s no t e n e n prou f o r ç a per a n e g a r Tunitat s u p r e m a de C a t a l u n y a .

MARTÍ R O G E R .

Anyorança

. . . j o vo idr fa r e t r o b a r - l a p e l s j a r d i n s quan a v e n ç a l e n t a m e n t l 'hora d a u r a d a c a p al I luny, i n c e n d i a n t el b o s c de p ins d ' o l o r o s a c a b e l l e r a e s p e r r u c a d a .

L i e u t r e p i g e s m e n t a r f a p e l s c a m i n s p l e n s d e s o r r a , a m b q u a l q u e f l o r a b a n d o n a d a , i d ' a t z a r p e n e t r a r í a e n d i n s , e n d i n s . . . a b e s a r , de g e n o l l o n s , s a l ieu p e t j a d a .

A un r e c ó , s o b r e l e s l l o s e s del p e d r i ç s a n g n a r i e n e l s g e r a n i s , i en l e s a l t e s b a r b a c a n e s les c o l o m e s n l a r i e n .

S e n t i r í a un b r a ? al co l l , ¡ el f r e g a d í 9 d 'una b l o n d a c a b e l l e r a p e r m e s g a l t e s . . . I e ls m e u s ul ls a m b d o s g o t í n i s la r o s a r í e n .

X A V I E R C A R B O I M A I M i .


9 2 MARINADA

Crònica loca A f o r t u n a d a m e n t , h a n i n e r e s c u t r e s p e c t e el p l a t a n s q u i o m b r e g e n e l k i l o -

m e t r e d e ca r re te ra de P a l a i i i ó s a l ' es tac ió de S t . Joà r i de P a l a m ó s , o n se t o q u e n les cases d ' a m b d ó s p o b l e s . J o v o l d r í a q u e a q u e l l s qu i no a p r e c i e n e ls a r b r e s i les f l o r s c o m m o t i u o r n a m e n t a l , se f i x e s s i n a ra a n i b la be l l esa d e l s ca r re rs p a l a n i o s i n s , o s t e n t a d o r s d ' a q u e l l a g e n ç a m e n t . D e l s p l à t a n s s a c r i f i c a t s s 'es p e r d u t un c a r r e g a m e n t , a c o n s e q ü e n c i a de la g u e r r a s u b m a r i n a .

L a g u e r r a s u b m a r i n a f i ns ha a r r i b a t a les a i g u ë s de C a t a l u n y a . A unes 3 5 m i l l e s de l C a p de S a n t S e b a s t i à , u n s u b m a r í a u s t r í a c d e t i n g u é el b e r g a n t í g o l e t a i t a l i à « F a b r i c o t t i F . » E l s c a p t i u s , s e g o n s d e c l a r a c i ó de l c a p i t à , f o r e n o b l i g a t s a c e d i r p e t r o l i i te ia per la c r e m a de l l u r ñau . L a ñ a u en f l a m e s s 'en-fo i i sà i e ls n à u f r e g s a inb e l v a l i m e n t d e b r ú j u l a , s e x t a n t i ca r ta que r e b e r e n de Tenennc , n a v e g a r e n en l l a n x a , qu i no era s a l v a - v i d e s , f i n s a t a n t que f o r e n r e c o l l i t s pe l v a i x e l l I ta l ia «I d u e a m i c c i » i m e i i a t s al n o s t r e p o r t e l d ia 2 1 , a ho ra m e r i d i a n a .

E r a j u s t el d ia de la g r a n fes ta de l ' U n i t a t C a t a l a n a a B a r c e l o n a , a la qua l , pe r m a n c a de Hoc, so ls p o d e r e n a c u d i r d o s p a l a m o s i n s : el n o s t r e d i r e c t o r , e n M a r t í R o g e r I el p r o p i e t a r i en F r a n c i s c o T o r r e n t , Ja ts ía que T e t i t u s i a s m e de is q u i v o l e n r e s t a u r a r la I l i b e r t a t c a t a l a n a sia s e m p r e v i u , las f es tes g r a n d i o -ses on se c o n g r e g u e n m i l e r s de c o m p a t r i c i s a T i m p u l s d ' u n m a t e i x p e n s a r , tenen la v i r l n t i f o r ç a s u f i c i e n t s a c o n q u e r i r l ' i dea i . E l s r e p r é s e n t a n t s de P a l a -mós v i n g u e r e n ' p l e n a i n e n t j o i o s o s d ' h a v e r r e s p i r â t Ta i re de r e n o v a d o .

N o p o d e m a f e g i r res de b o a t o t q u a n t p o r t e m d i t r e s p e c t e de la s i t u a c i ó e c o n ò m i c a de n o s t r a v i l a i - a n s al c o n t r a r i , una c e r t a d e p r e s s i ó e n el t r e b a l l fa a u m e n t a r e ls c o n c o r r e n t s a la C u i n a M u n i c i p a l . L ' e s t a t de la s e t m a n a de l 15 a l 21 de M a i g acusa les d a d e s s e g ü e n t s :

D i n a r s g r a t i s , 2 5 2 2 ; D i n a r s v e n u t s a 2 0 c è n t i m s , 2 8 ; S o p a r s g r a t i s , 2 0 6 8 ; S o p a r s v e n u t s a 20 c è n t i m s , 14; S o p a r s v e n u t s a 2 5 c è n t i m s , 4 ; R a c c i o n s a t r a n s e u n t s , 22 . N ú m e r o de f a m i l i e s , 2 0 4 ; I n d i v i d u s de qué c o n s t e n d i t es fa -m i l i e s , 8 3 9 .

C o m a no ta c u r i o s a d e l t e m p s de c r i s i , h i ha I ' a u m e n t de v e n e d o r s d e l l e t . A d e f e c t e de t r e b a l l , c r e i x la c o m p e t e n c i a e n e ls p e t i t s n e g o c i s . C a l en-g i n y a r - s e per a s u b v e n i r Ies despeses e n o r m e s . T a m b é ha c r e s c u t en i m p o r -t anc ia el n e g o c i d e p a r r a c s . E s m o l t f á c i l d e f e r c r e u r e la m a i n a d a , ca r , a t o t ' h o r a , s o n e n t r o m p e t e s de d r a p a i r e .

S i , cada j o r n , se fa més d i f í c i l l ' a t e n c i ó de la C u i n g M u n i c i p a l , b é ha de m a l d a r la J u n t a D i r e c t i v a p e r a a r b i t r a r r e c u r s o s . E n d e v i n à un b r o l i de d ine rs en la f e s t a c e l e b r a d a e n e l C i n e I d e a l a m b e l c o n c u r s d e l S e x t e t , l ' A g r u p a c i ó L í r i c a i l ' o r q u e s t r a de l « C e n t r o E c o n ó m i c o . T o t h o m v a í r eba l l a r p e r a m o r


M A R I N A D A 93

al pöble; els propietaris del local i de l'eleciricitat cediren tots els drets. Vagi,

dones, per endavant, i 'enhorabona. L'arbilri fou pagat a gust, perqué fou

gustosa la vetllada. L'enriquí sobretot, el treball admirable del Sextet. Ja en

les sessions cinematogràfiques, i en especial les del dissabte, logra el Sextet

atraure al C ine molts d'aficionats a la musica. Per a la vetllada que resse-

nyem, va preparar-se amb temps i a conciencia, i, coni que el programa era

selectíssim, i'èxit fou grati, com ja era d'esperar. Veus-aquí el programa :

Rienzi (Fantasía) i Lohengrin (Preludi del I.®"" acte) de Wagner , El diluvi de

Saint-Saëns i l 'Andante de la S .^Simfonía de Beethoven. L'execució de totes

les composicions fou acuradíssima, però en l 'Andante de Beethoven assoli

una justesa i plenitut encantadores. Les esquisideses del preludi del Lohen-

grin haurien ressaltat molt més amb el concurs de l 'harmònium. Llàstima gran

que la sabor de les obres geniais fos destruida per la serenada d'en Toselli

d'efectisme eniluernador i de meiositat aclapadora. Componen el Sextet nou

instrumentistes : N'Alexandre Miró , n 'Agustí Conchs i en Miquel Bardera

interpreten la part de primer violi; en Zoi lo Oller la de segón violi, en

Josep i en Jaunie Miró toquen el violoncello, n'Eduard Castellò toca la viola,

en Joan Ferriol el contrabaix i el director en Lluís Ferrer, el piano o l'harmò-

nium, segons conveniencia. Ene l Lohengrin el treball pianístic fou confiai a la

professora na Marta Camós. Mos permetem esperar que elements de tanta

valúa conrearán amb predllecció la musica de camera^ lo qual será per Pala-

mós goig, honor i escola. L'orquestra del «Centro Económico» executà una

fantasía d 'Aïda, i L 'Agrupació Lírica posà en escena la comedia,/^ÖC que res-

pira del distingit poeta paiamosi en Francese de A. Marul l , i Las Zapati-

llas. Aplaudiments obtingué en Marull , flors recollí el mestre Pamies del

chor de damiseles, i grans rialles ressonaren davant la c&racterització per-

fecta deis aficionats artistes. El día 20, la secció <Renaixement> de Calonge,

dirigida per en Jdsep Casellas, representa en el Sa ló Carmen el drama

Soldats de la vida del diputat a Corts, en Salvador Albert, i el Saïnet

Mil daros.

Torna a haver-hi competencia d'autos, però no amb la passió del temps

d'en Quñalons . El nou Competent ès en J . J . Montoro i i 'Empresa porta per

nom El Marciano. La Iluita innova les combinacions de sortir a tres quarts de

4 del matí per anar a Barcelona i d'arribar-ne a les deu. El Cine Ideal tanca

temporalment les portes. Marxa a América Mr, Stone, ex gerent de La Cor-

chera. Com a secretari d'Ajuntament, ès destinât a Sant Mart i de Lièmana en

j osep M . ^ Puiggari.

El Casino «La Unión» celebra junta general per a acordar el complement

de les belles reformes, obrint una arcada en la paret central del gran saló.

L'acord fou unànim. Nostre bon amie en Fausti Cabarrocas mos escriu que ja

ès un fet la constitució d'un Centre Empordanès a Barcelona. Mos plau la no-


94 M A R I N A D A

va en gran manera. Visqui molts anys la novella entitat. En Pere Geli dona al Centre Economic una conferencia sobre la qüestió obrera.

Poes dies després de l'arribada dels nàufregs italians, victimes de la gue-rra, el pöble se commogué, car a l 'horifzó, segons aparences, un vaixell cre-mava. No fou altra cosa que el funi de les quatre xanieneles d'un iorpeder.

Feu-se una important aprehensió de tabac en masía costanera. A principi de mès fou rellevada la companyia de soldats. Un subjecte, devallat d 'Oviedo, qui no era estât mai a Palamós, roba en

moites botigues en poques hores, fins que eis guardia-civils l 'eixarparen. Un conat de foc en el magatzem d'espart de n 'Agust i Ayats, espanta els

veïns. Vingué de La Bisbal un gran vol de col'legiales. El Centre Federal ha inagurat les sardanes a l 'aire l l iure. Morí a Barcelona en Baldomer Maur i , conegut paiamosi qui havía coTla-

borat a MARINADA, i a Palamós, en Pere Mestres, fabricant. (D. E. P.) To-thom s'afectà en saber la mort d'un noi de 2 anys, anomenat Pere Taulera^ qui va negar-se vora l'escollera de la platja.

En el co l leg i dels Germans de la Doctrina Cristiana fou celebrai solem-ne ofici, el dia de St. Joan Bta. Lassalle. H i predica, Mossèn Tomas Aumallé, Rector de Palamós. La comunió solemne del jovent sigué nodrida i Huida: hi figuraren 59 nois i 43 noies. Hem deixat, a posta, per a la f i , les noves religiö-ses, per tal de finir la crònica amb la festa de la conclusió del Maig. Bella a tot ser-ho, resulta la tal festa: predicà el Dr. Conierma, les cantnries de veus blanques tingueren exquisida finor, mercès al concurs de la senyoreta Pilar Camós, l'aliar era un devassall de roses, veient-s'hi, com a novitat, el vestit dels dos àngels, present de Donya Carme Ribera de Qubert.

¿Dor Foot -Ba l l

Segurament que els amants al bell sport, tindràn ocasió d'admirar uns partits molt intéressants, entre el Palamós F. C. i algún renomenat team de Catalunya, els dies 24, 25 i 26, festa major d'enguany.—C. Sénrab.

ubiicacions rebudes De Lectura Popular: Poesies, d'Aribau i precursors; Contes i croquis

de n' Alfons Maseras; Poesies, d'en Francese Badenes i Dalmau; Patria, Fè i Amor , d'en Lluis Cutxet ; Els raigs Y.—Monòlegs, de n'Albert Llanas.

Cartell del Concurs per a I' erecció d'un monument sepulcral dedicat a les heroines del siti de Girona.

Instrucciones para defenderse contra el mildyu, por el Consejo Provin-cial de Fomento de Gerona.


MARINADA 95

i

M o v i m e n t del port durant el mès de Maig de 1916

ENTRADES T O N E L A T G E

Vapors 15

Barcos de vela 31

9.718

2.343

SORT IDES TONELATGE

Vapors 15

Barcos de vela 30

9.718

2.300

O p e r a c i o n s d e l a C a i x a d ' Ê s t a l v i s

Nombre d'i m posi ci ons Quantítats ímposaúes Reintegres Quanfitats pagades Llibretes noves

75 2.934 26 1.826'51 3

LStacio p uviometnca

Alga recolíida durant el mes de Maig: 317 mm.

r\egi5tre civi m è s de Maig

Nai.vements : 1. Pelai Devall i Radó.—2. Emili Carbonell i Pi.—3. Joaquim Bel i Bi-

lialba.— 4. Teresa Avellana i Font. — 5. María Cluimilla i Hurtado. — 6. Enric Calzada i

Casademont.

Innomenaís: 1. Bardera i Cateura.—2. García i Poe.—3. Morera i Mansió.—4. Pa-

rais i Elias.—5. Margarit i Revira.

Defuncions : 1. Antonia Tolosa i PelHcer, 83 anys.—2. Ursula Gassull i Caner, 74.

—3. Alfons Alcón i Monter, 53.-4. Pere Mestres i Bussot, 63.-5. Pere Montllor i Prats,

63 anys

Matrimonis : 1. Didac Batlle i Girbau amb Aurora Sais i Bosch.—2. Anselm Gubert

i Garrell amb Carme Ribera i Llorens. — 3. Francisco de P. Figueras i de Almar anib

Carme Bellido i de Cabrera.

Tallers Tipogràfica LA GUTENBERG. - Palamós


96 MARINADA

R E S E R V A T

I i ntupa SipillaBt '-tss-'

OAN ANTO A


any iii. palamÓs, juny de 1916. nÛm. 31, marihada

Documents