Índex - palamós i annexes/memoria.pdf · el projecte d’arranjament dels carrers i espais...

OBRES ORDINÀRIES D’ARRANJAMENT DELS CARRERS I ESPAIS PÚBLICS INCLOSOS A L’ÀMBIT DEL PLA DE BARRIS 2007-2011 “PALAMOS MILLORA”.

MEMORIA

ÍNDEX 1 ANTECEDENTS..................................................................................................3

2 ESTAT ACTUAL.................................................................................................3

3 OBJECTE DEL PROJECTE ...............................................................................4

4 DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA....................................................5 4.1 MOVIMENTS DE TERRES I ENDERROCS ...................................................................14 4.2 VIALITAT, AFIRMAT I PAVIMENTACIÓ ......................................................................14 4.3 CLAVEGUERAM ....................................................................................................15 4.4 XARXES DE SERVEI ..............................................................................................17

4.4.1 Xarxa elèctrica.......................................................................................17 4.4.2 Xarxa d’abastament d’aigua ..................................................................17 4.4.3 Xarxa de gas natural..............................................................................17 4.4.4 Xarxa de telefonia..................................................................................18 4.4.5 Xarxa de fibra òptica..............................................................................19

4.5 MURS I OBRES DE FÀBRICA ...................................................................................19 4.6 ENLLUMENAT PÚBLIC............................................................................................22 4.7 JARDINERIA I REG.................................................................................................22 4.8 MOBILIARI URBÀ ..................................................................................................23

5 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS ..........................................23

6 NORMATIVA VIGENT APLICABLE .................................................................23

6.1 GENERAL ............................................................................................................23 6.2 VIALITAT..............................................................................................................24 6.3 XARXES DE SERVEIS.............................................................................................25

6.3.1 Xarxa de sanejament.............................................................................26 6.3.2 Xarxa de proveïment d’aigua.................................................................26 6.3.3 Xarxa d’energia elèctrica / enllumenat...................................................27 6.3.4 Xarxa de telecomunicacions..................................................................28 6.3.5 Xarxa de gas .........................................................................................28

6.4 BARRERES URBANÍSTIQUES ..................................................................................29 6.5 SISTEMES CONSTRUCTIUS ....................................................................................29 6.6 SEGURETAT I HIGIENE EN EL TREBALL ....................................................................30

7 TERMINI D'EXECUCIÓ D’OBRES ...................................................................30

8 PERÍODE DE GARANTIA ................................................................................30

9 REVISIÓ DE PREUS.........................................................................................31

10 SEGURETAT I SALUT .....................................................................................31

11 CONTROL DE QUALITAT................................................................................31

12 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE .............................................32

1


MEMORIA

13 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA .........................................................34

14 PRESSUPOST..................................................................................................35

15 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA ..............................................................35

16 CONCLUSIÓ.....................................................................................................35

2


MEMORIA

1 ANTECEDENTS

El Projecte d’arranjament dels Carrers i Espais Públics inclosos a l’àmbit del Pla de Barris 2007-2011 “Palamós Millora”, inclou els carrers i resta d’espais públics inclosos en els barris Cases Noves 1, Cases Noves 2, Mas Guàrdies 1 , Mas Guàrdies 2 i l’Eixample Nord, delimitat segons el plànol d'emplaçament. Aquest conjunt de carrers estan ben consolidats i tenen una considerable densitat de població. Amb la finalitat de procedir a l'execució del projecte d’arranjament els Carrers i Espais Públics inclosos a l’àmbit del Pla de Barris 2007-2011 “Palamós Millora”, l’Ajuntament va encarregar el present projecte executiu, el passat 17 de Setembre de 2007, a Greccat, SL.

2 ESTAT ACTUAL

Els barris Cases Noves 1 i Cases noves 2, són barris dormitoris que com equipament tenen l'Hospital Comarcal, centre d'assistència primària i l’actual Quarter de la Guàrdia Civil que en un futur també formarà part del equipament de salut del municipi. Les plantes baixes dels habitatges es destinen integrament a l’ús d`habitatge unifamiliar. La urbanització els carrers no ha estat renovada des de la seva implantació. L’enllumenat públic és obsolet, el paviment està completament deteriorat, les voreres no acompleixen la normativa d’accessibilitat i la claveguera, bàsicament per a aigües brutes, està mal dimensionada, no disposa de pous de registre i a més discorre pel mig de les finques privades, amb la qual cosa no hi ha manteniment de la xarxa. El barri del Mas Guàrdies està format per un conjunt de 10 blocs plurifamiliars, majoritàriament de cinc plantes, tot i que n’hi ha de quatre i de set. Estan situats a la part nord del barri de les Cases Noves, just darrera dels terrenys ocupats per l’Hospital de Palamós. Se situen en terrenys amb un pendent considerable i la urbanització actual no conforma un veritable espai públic. Inicialment es van situar al límit del sòl urbà, però, ara, amb el desenvolupament urbanístic s’han situat al mig d’àmbits de nou creixement que fan més latents les seves mancances. El barri de l’Eixample Nord no respon a una agrupació o conjunt edificatori, sinó que fou construït solar a solar pels diferents propietaris dels terrenys. Es tracta d’una trama ortogonal de carrers, pròpia dels eixamples, situats en el sentit nord sud entre els carrers Sant Josep i Mossèn Jacint Verdaguer i que contenen dos sistemes generals d’equipaments, les escoles La Salle i Ruiz Giménez, i una zona verda, l’antic camp de Futbol de l’Arbreda, actualment destinat a aparcament públic.

Algunes de les vies principals incloses a l’àmbit, són les que tenen una major secció entre façanes fet que permet diferenciar calçades i andanes, a més de zones d'aparcament. Tenen actualment paviment bituminós a la zona de calçades i andanes amb paviment de panot. El traçat i l'altimetria actual generen al llarg d'algunes d'aquestes vies problemes a nivell dels accessos a habitatges i garatges, a més a més que les necessitats d'aparcaments creguin dificultats a la circulació de vianants. Hi ha

3


MEMORIA

altres carrers, de menor secció i on conviuen vehicles i vianants. Aquests carrers tenen majoritàriament paviment en formigó i un sol nivell per a tota la secció. Així mateix, les cotes a què donen accés als habitatges generen alguns problemes de continuïtat en les vies que s'han solucionat amb algun tram d'escales. Finalment la continuïtat de la xarxa vial es complementa, en alguns barris, amb carrers amb diversos trams d'escales. L’àmbit conté amb diversos espais verds i residuals, en general en molt mal estat, i amb poca dotació de mobiliari.

Respecte el sanejament i drenatge actual, gairebé l’àmbit no té punts de recollida de pluvials. El drenatge s’efectua de manera superficial degut a les fortes pendents de l’àmbit, provocant inundacions a zones exteriors a l’àmbit, més planeres, on es localitzen reixes transversals de grans dimensions (Doctor Fleming, Pere Farreres, Verge del Carme i carrer de Sant Josep). Els pocs embornals existents es connecten a la xarxa de residuals que a la major part dels trams està composada per canonades antigues de 30cm de diàmetre. No es localitzen pous de registre i per la seva antiguitat es suposa han de estar deteriorades.

Respecte a l’evacuació d’aigües residuals la informació disponible és difusa. Hi ha edificis que es connecten al clavegueram del carrer però encara existeixen força habitatges que tenen canonades de sanejament per l’interior dels patis privats, el que dificulta la seva localització exacta, així com la seva futura anul·lació.

La xarxa elèctrica, d’enllumenat i de telefonia existents són aèries a la seva totalitat i van grapades per façana o sustentades amb pals de fusta. Els elements d’enllumenat actuals són antics i estan força deteriorats, essent inadequada la seva reutilització.

L’àmbit té xarxa de gas gairebé complerta i, en principi, funciona amb normalitat. La xarxa d’abastament existent està obsoleta fet que fa necessària la seva renovació.

3 OBJECTE DEL PROJECTE

El present projecte executiu té com a objecte la definició i valoració de les obres ordinàries d’arranjament dels Carrers i Espais Públics inclosos a l’àmbit del Pla de Barris 2007-2011 “Palamós Millora”, que inclou els carrers següents:

• FASE 1 CASES NOVES 1: Carrers Lluís Barceló Bou, Miquel Llitrà, Josep Maria Sert, Miquel Roger i Crosa, Astruc Ravaya, Mossèn Gaspar i Bosch, Roqueta,. Francesc Vidal Palmada i Rubau Remigi Morató, part de carrer de Sant Jordi i part de carrer de Xaloc.

• FASE 2 CASES NOVES 2: Carrers de la Mare de Deu de Montserrat, Galceran

Requesens, del Magisteri, Tramuntana, part de carrer de l’Hospital, Verge del Carme, Pere Farreras.

4


MEMORIA

• FASE 3 MAS GUARDIES 1: Carrers Pompeu Fabra, Mossèn Gaspar i Bosch, Anselm Clavé, part de carrer de l’Hospital, Doctor Fleming, Lleida, carrer A i carrer B .

• FASE 4 MAS GUARDIES 2: Carrers Mas Guarda, Cristòfol Colom, Vicenç Bou, Santiago Rossinyol, Puig Pedró, prolongació de Tarragona, Tarragona, part de carrer de la Roqueta i carrer C.

• FASE 5 L’EIXAMPLE: Carrers Mossèn Jacint Verdaguer, Prosperitat, balmes, Sant Josep, Sant Baptista de La Salle, Muntaner, Germà Ambrosi Rafael, Foment i l’Empordà.

La superfície total del àmbit d’actuació és de 53.703.00 m2, tenint una longitud de vials aproximada de 5.817,00m.

El projecte contempla totes les obres auxiliars necessàries: pavimentació de voreres i de calçada, reubicació de guals per a vianants, guals per vehicles. Es projecta la xarxa separativa de recollida d’aigües pluvials i residuals, la renovació de la xarxa d’abastament, el soterrament de les línies elèctriques i de telefonia i completar la xarxa de gas. També es projecten dos tubs de reserva propietat de l’Ajuntament per al pas de telecomunicacions. Inclou nous embornals, papereres, mobiliari urbà, col·locació de nou enllumenat arbrat, xarxa de reg, i senyalització vertical i horitzontal de tota la calçada.

4 DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA Les seccions de vials proposades han estat estudiades considerant les necessitats actuals de circulació vehicular, d’aparcament, i les limitacions existents quant a ample entre façanes. Es considera un ample de calçada vehicular prioritari de 3.5 m, aparcaments entre 1.80m i 2.00m i un ample de voreres mínim de 1.20m fet pel qual molt poques voreres permeten la sembra de arbres. El traçat proposat reubica els eixos de via a partir de la implantació de les seccions tipus proposades, que parteixen bàsicament de l’ample existent entre façanes i de les necessitats puntuals d'aparcament i circulació vehicular o per als vianants de cada zona.

Les seccions tipus proposades es treballen amb el criteri de permetre la implantació de voreres mínimes complint normes d'accessibilitat, conservar i situar les zones d'aparcaments en totes els carrers on sigui possible i implementar un ample de calçada tipus de 3.50 per a circulació vehicular d'un sòl carril, incrementat fins a 6.00m on se situen dos carrils de circulació vehicular. Es proposen també diverses vies de plataforma única obeint a criteris de preferència per als vianants sobre la vehicular o a ample de via entre façanes per sota dels mínims requerits. S'han reubicat els guals per a encreuament de vianants i de noves zones per a contenidors.

Tindrem llavors les següents seccions vials:

5


MEMORIA

• Secció Tipus 1: calçada de 3.50m, aparcament en bateria a 45º a costat i costat de la calçada i voreres de 1.50m mínim a cada costat de la via. Ample total 14.70m.

• Secció tipus 2: calçada de 3.50m, aparcament a un costat en bateria a 45º amb vorera mínima de 1.50m i a l'altre costat aparcament lateral longitudinal de 2.00m, vorera de 1.20m mínim. Ample total 12.30m.

• Secció tipus 3: Calçada de 3.50m, aparcament a un sol costat en bateria a 45º amb vorera lateral de 1.50m mínim. A l'altre costat de la calçada vorera de 1.20 mínim. Ample total 10.30m.

• Secció tipus 4: Calçada de 6.00m per a doble carril de circulació vehicular, zones d'aparcament laterals longitudinals a costat i costat de la calçada de 2.00m. Voreres a banda i banda de 1.20m mínim. Ample total 12.40m.

• Secció tipus 5: calçada de 3.50m, zones d'aparcament laterals longitudinals de 2.00m. Voreres a banda i banda de 1.20m mínim. Ample total 9.90m.

• Secció tipus 6: calçada de 3.50m, aparcament lateral longitudinal de 2.00m, voreres a costat i costat de la via de 1.20m mínim. Ample total 7.90m.

• Secció tipus 7: calçada de 3.30m, aparcament lateral longitudinal de 1.80m, voreres a costat i costat de la via de 1.20m mínim. Ample total 7.50m.

• Secció tipus 8: via de plataforma única, preferent per a vianants amb possibilitat de circulació vehicular en un sentit. Ample total mínim 5.90m.

• Secció tipus 9: calçada de 3.50m, voreres a costat i costat de la via de 1.20m mínim. Ample total 5.90m.

• Secció tipus 10: via de plataforma única amb aparcament lateral longitudinal de 1.80m, possibilitat de circulació vehicular de 3.50m i ample per a vianants de 1.20m mínim. Ample total 7.70m.

• Secció tipus 11: via de plataforma única, circulació vehicular solament per a veïns o vehicles d'emergència. Ample total menor a 5.90m

La xarxa de sanejament i drenatge serà separativa amb recollida independent de pluvials i residuals. Les canonades seran de PEAD doble paret corrugat exterior, col·locades sobre llit de sorres, sempre i quan el recobriment de terres sigui superior als 80cm des de la generatriu superior del tub. Els col·lectors, tant de pluvials com de residuals, s’han projectat el més superficial possible, entre 80-100cm, per dos motius principalment: la xarxa actual està força superficial i per tant els punts de connexió també ho estan i per disminuir al màxim la cota d’excavació en roca. Actualment, hi ha habitatges que tenen les escomeses de residuals als jardins interiors de les cases, i que per tant, per tal de poder-los connectar a la nova xarxa serà necessari fer obres a parcel·les privades. En aquests casos s’ha optat per deixar la connexió a peu de façana per a que cada propietari decideixi quan connectar-se. Els embornals seran fets in situ de maó. Les reixes per als embornals seran de 700x381 cm amb forats rectangulars model B-30ID de Fàbregas o similar. Els pous de registre o de salt es situaran a una distància inferior als 50 metres. Els pous seran d’obra de fàbrica 85cm de diàmetre interior amb tapa de 65 cm de pas lliure circular model D-1 de Fàbregas o similar, amb la inscripció d’Ajuntament de Palamós i indicant si es tracta de “Residuals” o “Pluvials”. La solera dels pous serà amb canonada passant per facilitar la circulació de l’aigua.

6


MEMORIA

La xarxa es connectarà al col·lector existent al carrer Lluis Companys per indicacions de l’Ajuntament de Palamós, malgrat que aquest no té capacitat suficient per absorbir aquests cabal. Es desconeix la cota a la que es troba dit col·lector per tant, serà necessària la validació de la cota suposada als perfils longitudinals abans d’iniciar les obres. El projecte contempla la renovació de totes les escomeses domiciliaries tant de pluvials com de residuals. La proposta de xarxa del present projecte incorpora les esmenes sol·licitades per la COMPANYIA D’AIGUA DE PALAMOS SA mitjançant “l’informe de la substitució de la xarxa de clavegueram compresa en el Pla de Barris de Palamós, març 2009” que s’inclou a l’annex corresponent.

Es renova la totalitat de la xarxa d’abastament ja que l’actual està obsoleta. Aquesta actuació conforma la separata 2 del pressupost d’aquest projecte i ha estat elaborada per la companyia d’abastament d’aigua de Palamós, CAPSA.

La xarxa elèctrica és aèria en molts carrers, especialment en Cases Noves 1, Cases Noves 2 i Eixample. A Mas Guàrdies la xarxa ja està soterrada. El projecte contempla el seu soterrament. Per a la realització d’aquestes actuacions, s’ha demanat l’assessorament a FECSA que s’incorpora al present projecte.

També la xarxa de telefonia és aèria en bona part de l’àmbit i el projecte contempla el seu soterrament mitjançant tubulars i arquetes. A aquest prismes, es deixaran dos tubs més dels sol·licitats per Telefònica per a la previsió de pas de telecomunicacions de l’Ajuntament.

Respecte l’enllumenat, s’ha fet nova ubicació i substitució dels fanals. Les places, parcs i espais lliures residuals existents dintre del àmbit, es reordenaran renovant paviments, zones verdes amb arborització i dotació de jocs infantils, jocs per gent gran i mobiliari.

El projecte contempla actuar als següents espais lliures:

ESPAI LLIURE ASTRUC RAVAYA: És un espai lliure petit en el qual es vol conservar la idea de l'ús actual com zona de descans. S'ordenen els accessos als habitatges mitjançant voreres accessibles, eliminant les escales existents, creant una zona central en paviment verd amb arborización i mobiliari. Es col·loca il·luminació suficient.

ESPAI LLIURE C/RUBAU REMIGI MORATO: Aquest espai es troba actualment bastant degradat. Sobre el carrer Rubau Remigi Morato, aquesta tancat amb mur barana en maó. Dóna lateralment a una rampa d'accés a la Plaza Pere el Gran. Per al projecte s'integra tota la superfície, traçant transversalment la rampa d'accés a la Plaça Pere el Gran per a separar amb aquesta dues zones, una en paviment de saulo, arborizada i dotada de mobiliari i altra on es conserven els arboles existents i que es tractés amb gespa. A més del mobiliari s'afegixen dos arboles més i il·luminació.

ESPAI LLIURE C/ JOSEP MARIA SERT: Es tracta d'un espai lliure on confluïxen els carrers Josep Maria Sert, Miquel Roger i Crossa i dos sistemes d'escales que uneixen el carrer Lluis Barcelo i C/Astruc Ravaya. Com confluència de tots aquests itineraris es

7

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=ambito

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=arborizaci%C3%B3n


MEMORIA

considera un espai que actualment aquesta bastant subtilitzat doncs no conta amb ningun tipus de dotació. Aquesta distribuït en diversos desnivells delimitats per murs en pedra que separen una zona àmplia en saulo d'unes altres en gespa, contant a més amb arborització. Partint de la idea existent dels desnivells, es redefineixen les zones. En la zona inferior tractada també en sauló es col·locarà dotarà de implementes per a exercicis per a gent major. En els nivells superiors delimitats mitjançant murs en pedra que es poden utilitzar com seients, es conservés el tractament en gespa. Es conservessin tots els arbres existents. La delimitació de les zones es fara mitjançant el paviment que ja es té en els carrers adjacents i s'utilitzés aquest mateix paviment amb verd com paviment de transició. Es col·loqués per a reforçar la il·luminació una columna amb tres projectors, a més de la il·luminació pròpia dels carrers.

ESPAI LLIURE C/ MOSSEN GASPAR I BOSCH: És un espai públic no s'utilitza i forma parteix dels patis d'alguns habitatges. Es rescata per a convertir-lo en un petit espai de descans. Es defineix a partir del limiti que marca l'ample del carrer amb paviment verd en el qual es col·locaran tres arbres, bancs i cadires. S'envolta d'una vorera que permeti l'accés als habitatges.

ESPAI LLIURE C/ROQUETA AMB/ C TARRAGONA: Aquesta zona es projecta a partir d'un petit parc existent al que s’afegeix una parcel·la propietat de l'ajuntament. El projecte marca l'itinerari que es crea pels vials adjacents, mitjançant un camí ampli que va creant petits racons amb dotació de cadires i banques , envoltats de paviment verd i arborització. En la parcel·la que s'afegix es proposa un parc infantil amb dotació de jocs per als més petits, que per la seva ubicació separada de la resta i allunyada de la via pública es presenta més segura per a aquest ús.

ESPAI LLIURE C/ MOSSEN GASPAR I BOSCH: Enmig del recorregut que fa el carrer Mossen gaspar i Bosch en la zona més a l'occident del limiti de l’àmbit d'actuació es troba aquest petit espai, que actualment s'utilitza per a aparcament de cotxes. AL no complir la normativa per a ser d'ús vial i a més per la seva ubicació un poc aïllada es projecta com un petit parc de descans per als veïns, al que es col·locarà en gairebé tota la seva superfície paviment verd, arborització, grups de bancs i cadires i il·luminació suficient.

ESPAI LLIURE PLAÇA PERE EL GRAN: Es tracta d'una plaça en la qual s'ha actuat recentment però que s'incorpora al projecte davant la necessitat de complementar-la amb alguns serveis urbans. L'estat actual ens mostra la plaça amb dues zones laterals de saulo on se situen arbres, una plataforma en fusta, uns jocs infantils i diverses banques i una zona central de paviment de formigó amb quatre franges transversals marcades per les juntes de paviment. Les zones de formigó marquen també els recorreguts cap a les rampes que donen accés a una zona d'ús comercial. L'accés als habitatges es fa a través de passarel·les de fusta. El nostre projecte proposa ampliar la zona de jocs infantils, disminuir la zona de paviment de formigó, que conservem per a separar les dues zones de sauló, augmentant també els arbres i el mobiliari. A partir de les divisions de paviments, les transformem en quatre grans zones, vam conservar les dos laterals en saulo, delimitades per les voreres laterals d'accés als habitatges, i pel paviment de lloses de formigó amb junta verda com transició amb els paviments de formigó i emmarcant les zones de jocs. Les voreres d'accés als habitatges les proposem en el mateix paviment de lloses de formigó de les voreres del projecte. S’afegeixen un

8


MEMORIA

parell de jocs més per a nens més petits. Complementem arborització i mobiliari, especialment el qual es col·loca enmig de la zona central de formigó, que pretén marcar la separació entre les dues zones lúdiques del parc, al mateix temps que conserva els recorreguts cap a les rampes. En la vorera paral·lela al vial, se situa una desocupada de bus i una zona de contenidors ampliant la vorera i eliminat el mur existent. El projecte conserva gran part de les lluminàries actuals, reubicando les quals van enmig de les zones de jocs i afegint les lluminàries que corresponen en el tram del vial.

ESPAI LLUIRE C/ ANSELM CLAU I C/ MOSSEN GASPAR I BOSCH: En la zona verda al final del carrer Anselm Clave amb C/Puig Pedró s'ha projectat un sistemes de rampes per a crear un itinerari accessible que connecti aquests dos barris. Actualment aquesta zona es connecta per detras de les edificacions amb la zona verda de la/ C Mossen Gaspar i Bosch. Per trobar-se aquesta connexió en predi privat no es actua en aquesta zona, encara que si es renoven les escales que actualment duen fins a la/ C Puig Pedró, adaptant-les a la normativa d'accessibilitat. S'aprofita per a renovar totes les baranes del carrer Puig Pedró.

ESPAI LLIURE CARRER MAS GUARDIES 2: Aquesta zona aquesta situada en el centre del barri Mas Guardies 2, on actualment existeix una plaça amb jocs infantils envoltada de vias i una parcel·la ocupada per un planta de proveïment d'aigua. S'ha decidit dotar al barri d'un gran espai lúdic, integrant per a això tant la plaça existent com part de les vias laterals i la zona de la planta d'aigua. El projecte crea espais amplis de joc per a nens petits dotat amb jocs infantils, una pista de basquet tots degudament separats mitjançant paviment verd, zones en saulo i marcant els itineraris que permeten dur des dels habitatges veïns amb el paviment en color tallin. Es complementa amb diverses zones de banques sobre paviment verd degudament arboritzades i il·luminades.

ALTRES ESPAIS: El projecte actua també en la zona de la rotonda confluència dels carrers Tarragona, Puig Pedró i Pompeu Fabra. Aquesta rotonda s'àmplia per a donar cabuda també a la circulació vial procedent del nou carrer A , dotant-la de dos carrils vials i una illeta central més àmplia que permeti un desenvolupament geomètric adequat.

S'han projectat també dos sistemes de rampes, un en el carrer Mare de Deu de Montserrat per a fer accessible l'entrada al comerç existent i sobre la C/ Foment en la vorera del col·legi de la Surt-li. Aquest carrer actualment té escales en les voreres d'ambdós costats, a més pel costat aquest la vorera aquesta interrompuda. El projecte converteix aquesta vorera en un itinerari accessible mitjançant una rampa i conserva a l'altre costat un petita escala necessària per a l'accés a les vivendes.

La memòria de qualitats del projecte es:

PAVIMENTS P1

Paviment de Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x5 cm, color negre, acabat granallat, sobre 3 cm de

9


MEMORIA

morter, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P2 Paviment de peces prefabricades de formigó tipus Terana-art de Breinco o similar, en 3 mides de 12/16/24x16x7 cm, color corten, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3 rejuntat amb sorra o morter en sec, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P3 Paviment asfàltic amb 6cm de mescla bituminosa en calent 4A d’àrid granític, reg d’adherència tipus ecr-1, 6 cm de mescla bituminosa en calent G20 d’àrid calcari, reg d’imprimació amb emulsió catiònica tipus ec1, subbase de 15 cm de tot-u artificial i explanada compactada.

P4 Paviment de panot 100 botons de 20x20x4 cm, per senyalització de pas de vianants, color vermell de Julià o similar, col·locat sobre 3 cm de morter base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P5 Paviment de peces prefabricades de formigó tipus Vulcano de Breinco o similar, de 40x40x8 cm, color corten, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3 rejuntat amb sorra o morter en sec, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P6 Paviment de sauló sense garbellar, compactat al 95% del pròctor modificat, 20cm de gruix, per un pendent màxim del 2%, sobre explanada compactada i refinada de sauló al 95% del PM.

P7 Paviment de peces prefabricades de formigó tipus Terana-art de Breinco o similar, de 24x16x7 cm, color corten, amb junta de 3.5 mm en rasen-mohr de Breinco o similar, de fusta biodegradable, farcida en grava, terra vegetal i gespa, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P8 Paviment de cautxú reciclat.

P9 Paviment de Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x7 cm, color negre, acabat granallat, sobre 3 cm de morter, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P10 Paviment de peces prefabricades de formigó tipus Terana-art de Breinco o similar, de 24x16x7 cm, color gris, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3 rejuntat amb sorra o morter en sec, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

10


MEMORIA

P11 Paviment de formigó vist acabat reglejat.

P12 Paviment de Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x5 cm, color negre, acabat granallat, amb junta de 3.5 mm en rasen-mohr de Breinco o similar, de fusta biodegradable, farcida en grava, terra vegetal i gespa, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

P13 Paviment de panot en relleu ondulat vermell 30x30x4 cm, sobre 3 cm de morter, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

ELEMENTS D’URBANITZACIÓ E1

Vorada recta tipus T3 de Breinco o similar, de 100x17x28 cm, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150.

E2 Vorada esquadra per a T3 de Breinco o similar, de 17x33x28x50 cm, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150.

E3 Vorada corba per a T3 de Breinco o similar, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150.

E4 Gual de vehicles tipus V17 de Breinco o similar, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 18 cm de formigó en massa H-150.

E5 Rigola feta in situ de formigó HM-20 de 20 cm d’amplada.

E6 Formació de gual de vianants amb paviment de Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x5 cm, color negre, acabat granallat, sobre 3 cm de morter, base de 15 cm de formigó en massa H-150 i explanada compactada.

E7 Graó prefabricat de formigó tipus superstep de Breinco o similar, peça monolítica de 36x120x15 cm i 36x60x15 cm. Amb bisell d’1,5 cm, col·locat sobre morter i llosa de formigó.

E8 Límit de paviment en acer de 1 cm de gruix, secció i llarg variable, col·locat sobre morter i ancorada a base de formigó.

E9 Escossell d’acer galvanitzat de 1x1x0.20 m, amb xapa de 10 mm.

11


MEMORIA

E10 Escossell d’acer galvanitzat de 1.80x1.60x0.20 m, amb xapa de 10 mm.

E11 Rampa tipus V7 de Breinco o similar amb elements prefabricats de formigó de 0.92 de llarg x0.20 d'amplada x0.18/0.25 d'alçada color vermell.

E12 Vorada tipus Americano llisa de Ica o similar, de 50x13x25 cm, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150.

MOBILIARI URBÀ M1

Mòdul per a escombraries tipus A4 de 5,13x1,57x2,20 amb 4 contenidors de 1.300 l cadascú i SL2 de 2,65x1,57x2,20 per 2 contenidors de 3.000 l cadascú de Equinord o similar.

M2 Paperera model Circular de Benito o similar color negre.

M3 Pilones metàl·liques model Hospitalet de Benito o similar.

M4 Banc model Neobarcino de Benito o similar.

M5 Cadira model Neobarcino de Benito o similar

M6 Passamà d’acer inoxidable

M7 Barana d’acer inoxidable

M8 Aparcament bici d’acer galvanitzat

M9 Font tipus Atlas de Benito o similar

M10 Tanca perimetral metal·lic en pista de basquet

M11 Banc de obra.

M12 Pilona retractil

ENLLUMENAT PÚBLIC L1

Columna d’enllumenat model Lebos Palamós de Inconel o similar, cilíndrica, de 5.5 m d’alçària, galvanitzada en calent, color negre, amb lluminària Urbandeco de Carandini tipus MDA-15/Q-GC/FL , per a un

12


MEMORIA

projector de vapor de mercuri halogenurs de 70 W/E

L2 Lluminària Urbandeco de Carandini tipus MDA-15/Q-GC, per a un projector de vapor de mercuri halogenurs de 70 W/E amb braç mural BHM, fixat a façana a 5.5 m d’alçària.

L3 Columna d’enllumenat model Cilindrica de Benito o similar, de 11,70 d’alçària, amb tres projectors model Proyector de Vmh de 150 W.

L4 Lluminària model Kuma F08 d’alumini extrusionado de IEP o similar, de 4,00 d’alçària amb 2 llums VMH de 70W, existents.

DRENATGE D1

Reixa embornal talla-aigües tipus B-301D de Fàbregas o similar de 700x 381 mm exterior i quadrats de 56x86 mm.

D2 Reixa existent.

D3 Tapa per a pou de registre circular de 40 tn.

JARDINERIA

J1 Cercis Siliquastrum

J2 Brachychiton populneus

J3 Gespa

J4 Melia azedarach

J5 Acacia (Robina pseudoacacia)

J6 Lledoner (Celtis australis)

J7 Arbres existents a conservar o trasplantar.

JOCS INFANTILS T1 Gronxador de troncs de fusta tractada model L12, La Cesta de Benito o

similar. T2 Balancí col·lectiu model U100A, tipus Las Nubes de Benito o similar.

13


MEMORIA

T3 Molla model PLA002, tipus Pajarita de Benito o similar. T4 Gronxador doble de troncs de fusta tractada model L10-AIN de Benito o

similar. T5 Torre tobogan ampla amb xarxa model T40A de Benito o similar.

T6 Pista de basquet. T7 Jocs de gent gran S’ha donat compliment al nou codi tècnic de l’edificació i al codi d’accessibilitat.

4.1 Moviments de terres i enderrocs

Es realitzarà l’enderroc de paviment de panot , paviment de calçada i arrencament de vorades. D’altra banda es realitzarà l’arrencada i desmuntatge de senyals, papereres i fanals. També es farà extracció d'alguns arbres.

Es faran els moviments de terres corresponents a les rases de clavegueram, enllumenat, jardineria, reg, així com el corresponent per a la formació de la caixa de paviment de calçada i voreres.

4.2 Vialitat, Afirmat i Pavimentació

La proposta contempla la modificació de la secció existent. Les seccions de vials proposades han estat estudiades considerant les necessitats actuals de circulació vehicular, d’aparcament, i les limitacions existents quant a ample entre façanes. Es considera un ample de calçada vehicular prioritari de 3.5 m, aparcaments entre 1.80 i 2.00m i un ample de voreres mínim de 1.20.

El traçat en alçat s’ha hagut de adaptar a la topografia existent, que en aquest cas presenta pendents longitudinals i pendents transversals importants, malgrat que s’ha intentat millorar en la mida del possible. A banda i banda, hi ha edificacions existents que sovint presenten diferents cotes tant entre elles, com respecte la calçada. Aquesta situació s’ha solucionat garantint sempre un itinerari per a vianants la calçada.

A la calçada s'ha previst la renovació total de la capa de rodament. La pavimentació de la calçada es farà amb paviment asfàltic amb 6cm de mescla bituminosa en calent 4A d’àrid granític, reg d’adherència tipus ecr-1, 6 cm de mescla bituminosa en calent G20 d’àrid calcari, reg d’imprimació amb emulsió catiònica tipus ec1, subbase de 15 cm de tot-u artificial i explanada compactada. Es farà repàs i piconatge de tota la caixa de paviment.

Per la pavimentació de voreres amb nivell diferenciat de la calçada és col·locarà paviment de Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x5 cm, color negre, acabat granallat, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150, sub-base de 15 cms de tot-u artificial granític i explanada

14


MEMORIA

compactada. Es faran alguns passos elevats en algunes vies amb Lloses prefabricades de formigó tipus Romana de Julià o similar, de 40x20x7 cm, color negre, acabat granallat, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150, sub-base de 15 cms de tot-u artificial granític i explanada compactada, amb la col·locació de rampes en elements prefabricats de formigó.

Per la pavimentació de voreres amb plataforma única per a vianants i cotxes és col·locarà paviment de peces prefabricades de formigó tipus terana art de Breinco o similar, en 3 mides de 12/16/24x16x7 cm, color corten i gris, sobre 3 cm de morter de C.P. dosificació 1:3 rejuntat amb sorra o morter en sec, base de 15 cm de formigó en massa H-150, sub-base de 15 cms de tot-ú artificial granític i explanada compactada.

En les places es col·loquessin gespa, sauló i paviments de les utilitzats en voreres amb amb junta de 3.5 mm en rasen-mohr de Breinco o similar, de fusta biodegradable, farcida en grava, terra vegetal i gespa. Les zones de jocs infantils es protegiran amb paviment reciclat de cautxú.

Es farà formació de gual de vianants amb paviment del mateix de les voreres i panot 100 botons de 20x20x4 cm, col·locat sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa h-150.

Es col·locaran guals de vehicles tipus v17 de Breinco o similar, color gris, sobre 3 cm de morter i base de 15 cm de formigó en massa H-150.

4.3 Clavegueram

La informació facilitada sobre la xarxa existent de clavegueram és insuficient i probablement antiquada. El present projecte contempla la demolició de la xarxa de sanejament existent en viari públic i la execució de xarxa de sanejament i drenatge nova i separativa amb la implantació de nous i més embornals. Es projecta xarxa de pluvials i residuals nova a tot l’àmbit, a excepció del carrer Miquel Llitrà ja que per les seves reduïdes dimensions només es projecta passar el sanejament. La xarxa nova es connectarà al col·lector existent a Lluis Companys, malgrat que és unitari i no presenta capacitat suficient. D’aquestes circumstàncies es coneixedor l’ajuntament. Les fases d’obres s’han pensat des d’aigües avall fins aigües amunt per tenir resolt el tema de les connexions. Encara en aquest moments, molts habitatges d’aquest àmbit desguassen les aigües residuals per conduccions interiors a les parcel·les, especialment a Cases Noves 1 i 2, moltes d’elles situades en patis interiors als quals no es té accés. En aquests casos, es deixarà a línia de façana una escomesa cega com a previsió per a la futura connexió de l’habitatge la nova xarxa de sanejament. Les aigües plujanes procedents dels edificis també hauran de connectar-se a la xarxa de pluvials nova. En cap cas, es deixaran desguassos procedents de teulades que vessin sobre les voreres.

15


MEMORIA

Per a completar la informació disponible de la xarxa existent es van obrir els pous de registre situats al Lluis Companys, cantonada amb Sant Josep, Verge del Carme, Pere Farreres i doctor Fleming. Malgrat això, no es va poder localitzar la cota del col·lector principal del col·lector ja que sobre aquest col·lector no vam trobar pou. La informació que vam poder extreure dels pous oberts, es que la xarxa existent és situa força superficial, segons els tècnics municipals, a tot el municipi, al voltant 1,0m, fet que ha condicionat el traçat en alçat de les canonades, sobre tot als carrers anteriorment mencionats.

Els nous col·lectors seran de PEAD de diàmetre nominal mínim 315mm. Es col·locaran sobre un llit de sorra, a menys que resti molt superficial. En aquest cas, es protegirà amb formigó. Les noves canonades es situaran a una profunditat de 80-100cm per tal d’evitar excavació en roca. El fet que la canonada de residuals es situï per sota de la de pluvials facilita la connexió de les escomeses al col·lector. El disseny en alçat dels col·lectors es realitza de manera que la coronació del conducte més alt estigui al menys a 0,80m de profunditat per facilitar la futura instal·lació d’altres xarxes de serveis sense que afectin al col·lector.

Les reixes per als embornals seran de 700x381 cm amb forats rectangulars model B-30ID de Fàbregas o similar. Els embornals s’han distribuït segons els criteris actuals de Clabsa. Malgrat que, en principi amb la implantació de embornals a tot l’àmbit la recollida de pluvials ha de quedar garantida, el projecte contempla restituir les reixes transversals existents als punts baixos de l’àmbit: Doctor Fleming, Pere Farreres , Verge del Carme i Sant Josep.

La caixa per a embornals serà amb parets de 14 cm de gruix de maó calat, arrebossada i lliscada per dins amb morter de ciment 1:6, amb solera de 10 cm de formigó de resistència 15 n/mm2.

Els pous seran executats amb peces de mamposteria, d’execució in-situ, col·locades amb morter mixt 1:2:10, elaborat a l’obra amb formigonera de 165 l. de 85cm de diàmetre interior amb tapa de 65 cm de pas lliure circular model D-1 de Fàbregas o similar i càrrega de trencament superior a 40 Tn. La solera serà de formigó amb canonada passant per facilitar la circulació de l’aigua.

Els graons se situaran en direcció perfectament vertical, de forma que la separació entre ells sigui de 350 mm. La separació del graó superior més pròxim a la boca d’accés estarà compresa entre 400 mm i 500 mm, i igualment pel graó inferior o últim.

El projecte contempla la renovació de totes les escomeses domiciliaries tant de pluvials com de residuals. La proposta de xarxa del present projecte incorpora les esmenes sol·licitades per la COMPANYIA D’AIGUA DE PALAMOS SA mitjançant “l’informe de la substitució de la xarxa de clavegueram compresa en el Pla de Barris de Palamós, març 2009” que s’inclou a l’annex corresponent.

16


MEMORIA

4.4 Xarxes de servei

4.4.1 Xarxa elèctrica

Actualment, trobem una gran extensió de la xarxa de subministrament elèctric aèria, sobretot en els àmbits de Cases Noves i Eixample, entre suports de fusta o per façana. Per contra, a l’àmbit de Mas Guàdies, les línies estan soterrades gairebé a la seva totalitat. El present projecte té per objecte el soterrament de les línies.

S’ha sol·licitat a Fecsa-Endesa l’assessorament pel soterrament de les línies aèries existents en l’àmbit d’actuació, el qual s’ha recollit al projecte i s’adjunta l’annex corresponent.

La solució que s’ha adoptat per al soterrament de les línies depèn de la tipologia d’habitatge que hi sigui al carrer:

1. Carrers amb cases amb jardí davanter: actualment els cables es sostenen sobre suports metàl·lics enganxats en façanes, és a dir, a l’espai privat. Per tant, al soterrar les línies per vorera, resulta necessari encastar a les tanques del veïns els CGP. Aquesta feina sobre les tanques és objecte del projecte. Posteriorment, haurà d’instal·lar-se un tub d’acer inoxidable d’aproximadament 2-3m que surti del quadre, a l’interior de finca, i que “pugi” el cable per fer-lo arribar fins a l’escomesa existent a la façana.

2. Finques amb façana a línia de vorera: en aquesta tipologia, per no haver de foradar les façanes dels edificis, es deixarà el cable grapat a les façanes

4.4.2 Xarxa d’abastament d’aigua

El projecte contempla la renovació de la totalitat de la instal·lació de aigua. Aquesta actuació conforma la separata 2 del present document i s’ha elaborat amb l’assessorament de la companyia gestora del servei en aquest moments: CAPSA. S’adjunta al present annex.

L’actuació contempla la renovació de la xarxa amb canonades de fosa dúctil i amb la resta dels elements de valvuleria necessaris.

4.4.3 Xarxa de gas natural

Actualment l’àmbit ja disposa d’una xarxa de gas força complerta. Llavors, es contempla aprofitar les obres per completar la xarxa en aquells trams de carrers que encara no està implantada. El present projecte contempla l’obra civil corresponent a aquesta actuació, anant a càrrec de la companyia de gas l’estesa de la canonada i demés

17


MEMORIA

elements que conformen la xarxa.

Es va sol·licitar l’assessorament a la companyia, però no s’ha rebut resposta. Llavors, el projecte contempla l’obra civil d’aquells trams que faltarien per completar la xarxa, segons el criteri dels redactors del projecte.

4.4.4 Xarxa de telefonia

El projecte contempla una proposta de nova xarxa de telefonia soterrada composada per canalitzacions formigonades, arquetes i basament per armaris. L’estesa del cablejat anirà a càrrec de la companyia.

Degut a que actualment, les connexions als edificis s’efectua de manera aèria el soterrament de la línia generava la problemàtica de com connectar des de la nova xarxa fins a l’edificació. Principalment, hi ha dos tipologies edificatòries a l’àmbit: cases aïllades amb pati exterior i edificació amb façana a línia de vorera. En el cas de edificacions amb la façana sobre vorera la solució de com connectar la xarxa soterrada al punt de connexió existent és gairebé única: grapant el cable per façana conduint-lo fins al punts de connexió actual. En cas que sigui necessari, es protegirà el cable amb un postet metàl·lic o similar.

En el cas de les cases amb patis davanters, les solucions podien ser vàries però algunes d’elles, les que suposaven un soterrament total de la xarxa, implicaven actuacions als interiors d’aquests patis que, a més, havien d’anar a càrrec del propietari. Una altra opció era soterrar únicament els creuaments i deixar els cables aeris. Finalment, s’ha optat per una solució intermèdia que suposa un soterrament total de la xarxa en la zona pública i mantenir el cablejat aeri a la zona privada, a l’espera, i amb la possibilitat, que els propietaris soterrin les seves línies quan ho estimin oportú. L’esquema adoptat és similar al següent:

18


MEMORIA

Es contempla que des de l’arqueta de vorera es col·locarà un poste d’acer galvanitzat adossat a la tanca (al ser possible compartit entre dos veïns) per on pujarà el cable fins arribar de manera aèria fins a la façana. D’aquesta manera, els veïns no hauran de fer obres a l’interior de les seves propietat i es permet que en un futur, les connexions siguin totes subterrànies.

Els prismes seran tubs de PEAD de diàmetre 110mm embolcallats de formigó. Els pericons seràn de 40x40cm o de 60x60cm fets in situ de maó lliscat interiorment.

4.4.5 Xarxa de fibra òptica

Compartin les mateixes canalitzacions que les de la xarxa de telefonia, s’han previst la dos tubulars que seran propietat de l’Ajuntament i que seran la previsió de pas de telecomunicacions.

4.5 Murs i obres de fàbrica

Els murs resultants a l’àmbit seran bàsicament de dos tipologies:

• Murs de bloc prefabricat reblert de formigó armat

• Murs mènsula de formigó armat

19


MEMORIA

Per a les escales d’accés als habitatges de Mas Guàrdies o per a murs de poca alçària es construiran murs de bloc prefabricat reblerts de formigó armat amb un acabat arrebossat i lliscat exterior. Aquest murs estaran fonamentats sobre una sabata de formigó armada de 30x40cm. Es deixarà armadura passant entre la sabata i els forats dels blocs que hauran de reomplir-se amb formigó.

Per al sistema de rampes projectat a la part fonda de Puig Pedró, surten un conjunt de murs que es projecten tipus mènsula de formigó armat.

Els murs de contenció projectats estan, la majoria, dividits en diferents trams per tal d’adaptar-los al desenvolupament dels traçats.

Tots els murs són de contenció de formigó armat en mènsula, amb sabata contínua que descansa al damunt d’una capa de formigó de neteja de 10 cm de gruix.

Els murs, de formigó armat i execució in situ, es construiran mitjançant trams de com a màxim 7.5 metres. Cada tram de mur s’unirà al següent, inclosa la sabata, mitjançant juntes en tota la seva secció que tindrà a la vegada funció de juntes de dilatació, de retracció i de assentament:

• Junt amb perfil elastomèric d'ànima circular, de 250 mm d'amplària.

• Reblert de junt amb placa de poliestirè expandit de 30 mm de gruix i densitat nominal 20 kg/m3.

• Segellat de junt amb massilla asfàltica.

D’altra banda, es realitzarà un junt de formigonat entre la fonamentació i l’alçat del mur amb perfil elastomèric d’ànima circular de 250 mm d’amplada tal i com està grafiat al plànol corresponent.

S’ha projectat drenar l’aigua al trasdós del mur mitjançant un tub ranurat de PVC de 110 mm de diàmetre, amb pendent d’1%, que es connectarà a la canonada de drenatge més propera. Si el mur supera els 4 metres d’alçada, el drenatge serà doble.

El tub de drenatge estarà col·locat en reblert de material filtrant protegit per un feltre geotèxtil no teixit de polipropilè, amb un pes mínim de 200 g/m2, foradat al 100% per ambdues cares, amb resistència a la perforació 1300 N.

D’altra banda, també s’ha projectat impermeabilitzar el mur, al trasdós, a part de l’intradós i al sostre de la sabata, amb pintura de 2 kg/m2 d’emulsió bituminosa catiònica tipus ECR-1.

20


MEMORIA

Al següents quadres es descriuen les característiques generals dels materials dels murs de formigó armat

Elements de formigó armat Tota l’obra Fonaments Comprimits Altres

Resistència Característica a 28 dies: fck (N/mm2) 25 25 25 25

Quantitat màxima /mínima de ciment (kp/m3) 400/300

Mida màxima de l’àrid (mm) 20 20 20 Tipus d’ambient (agressivitat) IIa

Consistència del formigó Tova Tova Tova Assentament Con d’ Abrams (cm) 6 a 9 6 a 9 6 a 9

Sistema de compactació Vibrat Nivell de Control Previst Normal Coeficient de Minoració 1.5

Resistència de càlcul del formigó: fcd (N/mm2) 20.00 20.00 20.00 20.00

Armadures

Tota l’obra Designació B-500-S

Límit Elàstic (N/mm2) 500 Nivell de Control Previst Normal Coeficient de Minoració 1.15

Resistència de càlcul de l’acer (barres): fyd (N/mm2) 434.78

Execució

Tota l’obra A. Nivell de Control previst Normal

B. Coeficient de majoració de les accions desfavorables Permanents/Variables

1.5/1.6

Per a la suposició de les característiques del terreny existent s’ha extret la informació de les cales efectuades més properes, malgrat que algunes dades s’han hagut de suopsar. En el moment de execució del mur, s’haurà de comprovar la certessa de les hipòtesis fetes en quan a paràmetres geotènics. En principi, es veu l’existència d’un substrat rocòs no gaire profund al qual és possible que es puguin fonamentar el murs diferents elements estructurals, però aquesta hipòtesi, així com totes les altres adoptades per al càlcul estructural, hauran de ser validades prèviament a la seva execució.

S’ha suposat que el terreny de reblert són les sorres amb restes antròpiques presents a la zona i tenen els següents paràmetre geotècnics:

21


MEMORIA

• Densitat 1,7 tn/m3

• Angle de fregament intern: 24º

• Cohesió: 0

Els murs es fonamentaran mitjançant sabates. Les sobreexcavacions que es poguessin produir darrera de la sabata s’hauran d’omplir amb formigó pobre.

4.6 Enllumenat públic

L’enllumenat existent es sustenta en façana amb cablejat aeri. El present projecte contempla la retirada de tot aquest material i la renovació total de la xarxa i material d’enllumenat públic, segons l’annex corresponent d’aquest projecte.

Es col·locaran columnes d’enllumenat model Lebos Palamós de Inconel o similar, cilíndrica, de 5.5 m d’alçària, galvanitzada en calent, amb lluminària Urbandeco de Carandini tipus MDA-15/Q-GC/FL , per a un projector de vapor de mercuri halogenurs de 70 W/E. En façana es col·locaran lluminàries Urbandeco de Carandini tipus MDA-15/Q-GC, per a un projector de vapor de mercuri halogenurs de 70 W/E amb braç mural BHM, fixat a façana a 5.5 m d’alçària. En les places i punts singulars es col·loquessin columna d’enllumenat model Cilindrica de Benito o similar, de 11,70 d’alçària, amb tres projectors model Proyector de Vmh de 150 W. Es reutilitzaran els Lluminàries model Kuma F08 d’alumini extrusionat de IEP o similar, de 4,00 d’alçària amb 2 llums VMH de 70 W, que es retiren de la plaça Pere el Gran.

Es col·locaran quadres de comandament CITI-15R GSM d’Arelsa o similar per 3,4 i 6 circuits de sortida, armari d'acer inoxidable que inclou: escomesa homologada per companyia amb espai per comptador, interruptor de control de potència (icp-m), interruptor general automàtic (iga), circuits de sortida protegits per magnetotèrmic iv pols + diferencial iv instantani, il·luminació interior i presa de corrent, estabilitzador-reductor estàtic de 10KVA o 15KVA , sistema de control centralitzat Urbilux GSM, protector de sobretensions permanents (obligatori per Fecsa-Endesa), i proteccions, segons indicacions de l’Ajuntament de Palamós.

4.7 Jardineria i reg

S’instal·larà xarxa de reg automatitzat en les zones definides en el projecte, col·locant reg per degoteig en arbres situats en els escocells i reg per difusors en arbres i zones de gespa.

Es col·loquen sistemes de reg independents en cadascuna de les placetes i trams de carrers on es plantaren arbres nous. S'ha decidit això per quant estan bastants distants entre elles. La connexió és realitzarà sempre pel carrer. S’instal·laran nous comptadors i

22


MEMORIA

by-pass sectorials connectats a un programador autònom segons sigui necessari. El by-pass sectorial connectarà mitjançant xarxa secundària de polietilè als anells ubicats en els escocells. En els finals de línia és projecta col·locar pericons amb desguàs per rentatge i connexions als embornals de la xarxa de sanejament.

4.8 Mobiliari Urbà

Es col·locarà el mobiliari suficient i necessari en tot el recorregut de l’àmbit del projecte, especialment en les places i espais lliures. Es col·locaran papereres model Circular de Benito, font Font tipus Atlas de Benito o similar , Pilones metàl·liques model Hospitalet de Benito o similar. Es col·locaran cadires model “Neobarcino” de Benito o similar de 0.70 de longitud. En rampes i escales es col·locaran passamans i baranes d’acer inoxidable. S'instal·lessin jocs infantils d'acord a l'indicat en les plantes d'urbanització. En la plaça del barri Mas Guardies 2, es proposa una pista de basquet amb tancament en malla metàl·lica.

5 EXPROPIACIONS I OCUPACIONS TEMPORALS

No es produeix cap expropiació.

S’ocuparan les voreres i calçades de forma parcial, d’acord amb el desenvolupament de l’obra, garantint en tot moment l’accés de vianants als seus habitatges i el de vehicles als guals autoritzats.

6 NORMATIVA VIGENT APLICABLE

S’adjunta relació de normativa i prescripcions aplicables que intervenen en la redacció del projecte:

6.1 General

• LLEI 8/2007 DEL SUELO (BOE NÚM. 128 DE 29/05/2007).

• DECRET 305/2006 PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME.

• DECRET 1/2005 DE 26 DE JULIOL PEL QUAL S’APROVA EL TEXT REFÒS DE LA LLEI D’URBANISME.

• LLEI 2/2002 D’URBANISME (DOGC NÚM. 3600 DE 21/03/2002)

• LLEI 10/2004 DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI 2/2002, DEL 14 DE MARÇ, D’URBANISME, PER AL FOMENT DE L’HABITATGE ASSEQUIBLE, DE LA

23

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=basquet

http://www.internostrum.com/insbil/index.php?lang=es-ca&palabra=metalica


MEMORIA

SOSTENIBILITAT TERRITORIAL I DE L’AUTONOMIA LOCAL. (DOGC NÚM. 4291 DE 30/12/2004)

• DECRET 287/2003 REGLAMENT PARCIAL DE LA LLEI 2/2002, DE 14 DE MARÇ, D’URBANISME. (DOGC 02/12/2003)

• DECRET 241/1994 SOBRE CONDICIONANTS URBANÍSTICS I DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS EN ELS EDIFICIS, COMPLEMENTARIS DE LA NBE-CPI/91 (DOGC NÚM. 1954 DE 30/09/1994, CORRECCIONS DOGC núm. 2005 de 30/01/1995)

6.2 Vialitat

• ORDRE FOM/3460/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA NORMA 6.1-IC “SECCIONES DE FIRME”, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS. (BOE NÚM. 297 DE 12/12/2003)

• ORDRE FOM/3459/2003, DE 28 DE NOVIEMBRE, POR LA QUE SE APRUEBA LA NORMA 6.3-IC: “REHABILITACIÓN DE FIRMES”, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS. (BOE NÚM. 297 DE 12/12/2003)

• ORDRE 27/12/1999, NORMA 3.1-IC. "TRAZADO, DE LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS” (BOE NÚM. 28 DE 2/02/2000)

• ORDEN DE 14/05/1990 POR LA QUE SE APRUEBA LA INSTRUCCIÓN DE CARRETERAS 5.2-IC “DRENAJE SUPERFICIAL” (BOE 17/09/1990)

• UNE-EN-124 1995. DISPOSITIVOS DE CUBRIMIENTO Y DE CIERRE PER A ZONAS DE CIRCULACIÓN UTILIZADAS POR PEATONES Y VEHÍCULOS. PRINCIPIOS DE CONSTRUCCIÓN, ENSAYOS DE TIPO, MARCADO, CONTROL DE CALIDAD.

• ORDRE 2/07/1976, “PG-3/88, PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A OBRAS DE CARRETERAS” (BOE NÚM. 162 I 175 DE 2/07/1976 I 7/07/1976 RESPECTIVAMENT).

POSTERIORS MODIFICACIONS:

ORDRE CIRCULAR 292/86 T, DE MAIG DE 1986

ORDRE MINISTERIAL 31/07/86 (BOE 5/09/86)

ORDRE CIRCULAR 293/86 T.

ORDRE CIRCULAR 294/87 T., DE 23/12/87.

ORDRE CIRCULAR 295/87 T

ORDRE MINISTERIAL DE 21/01/88 (BOE 3/02/88) SOBRE MODIFICACIÓ DE DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS. (MODIFICACIÓ PASA A DENOMINAR-SE PG-4)

ORDRE CIRCULAR 297/88 T., DE 29/03/88.

ORDRE CIRCULAR 299/89.

ORDRE MINISTERIAL DE 8/05/89 (BOE 18/05/89), MODIFICACIÓ DE DETERMINATS ARTICLES DEL PG.

24


MEMORIA

ORDRE MINISTERIAL DE 18/09/89 (BOE 910/89)

ORDRE CIRCULAR 311/90 , DE 20 DE MARÇ.

ORDRE CIRCULAR 322/97, DE 24 DE FEBRER.

ORDRE CIRCULAR 325/97, DE 30/12/97.

ORDRE MINISTERIAL DE 27/10/99 PEL QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A CONGLOMERANTS HIDRÀULICS I LLIGANTS HIDROCARBONATS (BOE 22/1/2000).

ORDRE MINISTERIAL DE 28/10/1999 PEL QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS EN EL RELATIU A SENYALITZACIÓ, BALISSAMENT I SISTEMES DE CONTENCIÓ DE VEHICLES (BOE 28/01/2000).

ORDRE CIRCULAR 326/2000, DE 17 DE FEBRER.

ORDRE CIRCULAR 5/2001, DE 24 DE MAIG.

ORDRE MINISTERIAL FOM/475/2002, DE 13 DE FEBRER, PER LA QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A FORMIGONS I ACERS. (BOE 6/03/2002)

ORDRE MINISTERIAL FOM 1382/2002, DE 16 DE MAIG, PER LA QUE SE ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS RELATIUS A LA CONSTRUCCIÓ D’EXPLANACIONS, DRENATGES I FONAMENTS (BOE, DE L’11 DE JULIOL).

ORDRE CIRCULAR 8/01.

ORDRE FOM/891/2004, DE L’1 DE MARÇ, PER LA QUE S’ACTUALITZEN DETERMINATS ARTICLES DEL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERALS PER A OBRES DE CARRETERES I PONTS, RELATIUS A FERMS I PAVIMENTS.

• ORDENANÇA D’OBRES I D’INSTAL·LACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NÚM. 122 DE 22/05/1991)

6.3 Xarxes de serveis

• DECRET 120/1992 DEL DEPARTAMENT D’INDÚSTRIA I ENERGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA: CARACTERÍSTIQUES QUE HAN DE COMPLIR LES PROTECCIONS A INSTAL·LAR ENTRE LES XARXES DELS DIFERENTS SUBMINISTRAMENTS PÚBLICS QUE DISCORREN PEL SUBSÒL. (DOGC NÚM. 1606 DE 12/06/1992)

• DECRET 196/1992 DEL DEPARTAMENT D’INDÚSTRIA I ENERGIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA PEL QUE ES MODIFICA L’APARTAT A) DEL PREÀMBUL I EL PUNT 1.2 DE L’ARTICLE 1 DEL DECRET 120/1992. (DOGC NÚM. 1649 DE 25/09/1992)

25


MEMORIA

• ORDENANÇA D’OBRES I D’INSTAL·LACIONS DE SERVEIS EN EL DOMINI PÚBLIC MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE BARCELONA. (BOP NÚM. 122 DE 22/05/1991)

• ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LES COMPANYIES SUBMINISTRADORES DELS DIFERENTS SERVEIS.

• NORMES UNE DE MATERIALS, SISTEMES O MÈTODES DE COL·LOCACIÓ I CÀLCUL

6.3.1 Xarxa de sanejament

• DECRET 130/2003, DE 13 DE MAIG, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DELS SERVEIS PÚBLICS DE SANEJAMENT (DOGC NÚM. 3894 DE 29/05/2003)

• REÏAL DECRET-LLEI 11/1995, DE 28 DE DESEMBRE, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES NORMES APLICABLES AL TRACTAMENT DE LES AIGÜES RESIDUALS URBANES. (BOE NÚM. 312 DE 20/12/1995)

• ORDRE 15/09/1986. “TUBERÍAS. PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A TUBERÍAS DE SANEAMIENTO DE POBLACIONES”. (BOE NÚM. 228 DE 23/09/1986)

• REGLAMENT METROPOLITÀ D’ABOCAMENTS D’AIGÜES RESIDUALS. (ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA) (BOPB NÚM. 128, DE 29/05/1997)

• ORDENANÇA GENERAL DEL MEDI AMBIENT URBÀ DEL MUNICIPI DE BARCELONA. TÍTOL V: SANEJAMENT D’AIGÜES RESIDUALS I PLUVIALS (BOPB NÚM. 143, DE 16/06/1999, CORRECCIÓ D’ERRADES BOP NÚM. 181 DE 30/07/1999)

6.3.2 Xarxa de proveïment d’aigua

• REIAL DECRET 606/2003, DE 23 DE MAIG DE 2003, MODIFICACIÓ DEL REGLAMENT DE DOMINI PÚBLIC HIDRÀULIC. (BOE 6/6/2003)

• DECRET LEGISLATIU 3/2003, DE 4 DE NOVEMBRE DE 2003, TEXT REFÓS LEGISLACIÓ EN MATÈRIA D’AIGÜES DE CATALUNYA (DOGC 21/11/2003)

• REAL DECRETO 140/2003, DE 7 DE FEBRER, POR EL QUE SE ESTABLECEN LOS CRITERIOS SANITARIOS DE LA CALIDAD DEL AGUA I EL CONSUMO HUMANO (BOE 21/02/2003)

• REAL DECRETO LEGISLATIVO 1/2001 DE 20 DE JULIO, POR EL QUE SE APRUEBA EL TEXTO REFUNDIDO DE LA LEY DE AGUAS. (BOE 24/07/01)

• LLEI 6/1999, DE 12 DE JULIOL, D’ORDENACIÓ, GESTIÓ I TRIBUTACIÓ DE L’AIGUA. (DOGC 22/07/99)

• ORDRE 28/07/1974, S’APROVA EL “PLIEGO DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A TUBERÍAS DE ABASTECIMIENTO DE AGUA (BOE NÚM. 236 I 237 DE 2/10/1974 I 3/10/1974 RESPECTIVAMENT)

• NORMA TECNOLÒGICA NTE-IFA/1976, “INSTALACIONES DE FONTANERÍA: ABASTECIMIENTO”

26


MEMORIA

• NORMA TECNOLÒGICA NTE-IFR/1974, “INSTALACIONES DE FONTANERÍA: RIEGO”

• REGLAMENT GENERAL DEL SERVEI METROPOLITÀ D’ABASTAMENT DOMICILIARI D’AIGUA A L’ÀMBIT METROPOLITÀ

6.3.3 Xarxa d’energia elèctrica / enllumenat

• LLEI 54/1997 DEL SECTOR ELÈCTRIC

• REAL DECRET 1955/2000, PEL QUE ES REGULEN LES ACTIVITATS DE TRANSPORT, DISTRIBUCIÓ COMERCIALITZACIÓ D’INSTAL·LACIONS D’ENERGIA ELÈCTRICA. (BOE NÚM. 310 DE 27/12/2000) CORRECCIÓ D’ERRADES (BOE 13/03/2001)

• DECRET 329/2001, DE 4 DE DESEMBRE, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC. (DOGC 18/12/2001)

• DECRET 3151/1968 “REGLAMENTO DE LÍNEAS ELÉCTRICAS AÉREAS DE ALTA TENSIÓN”. (BOE NÚM. 311 DE 27/12/1968, CORRECCIÓ D’ERRORS BOE NÚM. 58 DE 8/03/1969

• R.D. 842/2002 POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO DE BAJA TENSIÓN. (BOE NÚM. 224 18/09/2002)

EN PARTICULAR:

ITC BT-06 REDES AÉREAS PER A DISTRIBUCIÓN EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-07 REDES SUBTERRÁNEAS PER A DISTRIBUCIÓN EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-08 SISTEMAS DE CONEXIÓN DEL NEUTRO Y DE LAS MASAS EN REDES DE DISTRIBUCIÓN

ITC-BT-09 INSTALACIONES DE ALUMBRADO EXTERIOR

ITC BT-10 PREVISIÓN DE CARGAS PER A SUMINISTROS EN BAJA TENSIÓN

ITC BT-11 REDES DE DISTRIBUCIÓN DE ENERGÍA ELÉCTRICA. ACOMETIDAS

• REAL DECRET 3275/1982, “REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN” (BOE NÚM. 288 DE 1/12/1982, CORRECCIÓ D’ERRORS BOE NÚM. 15 DE 18/01/83)

• ORDRE DE 6/07/1984, S’APROVA LES ”INSTRUCCIONES TÉCNICAS COMPLEMENTARIAS ITC-MIE-RAT, DEL REGLAMENTO SOBRE CONDICIONES TÉCNICAS Y GARANTÍAS DE SEGURIDAD EN CENTRALES ELÉCTRICAS Y CENTROS DE TRANSFORMACIÓN” (BOE NÚM. 183 DE 01/08/1984)

• RESOLUCIÓ 19/06/1984: “VENTILACIÓN Y ACCESO DE CIERTOS CENTROS DE TRANSFORMACIÓN”. (BOE NÚM. 152 DE 26/06/1984)

• ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE COMPANYIES SUBMINISTRADORES

27


MEMORIA

• LLEI 6/2001, D’ORDENACIÓ AMBIENTAL DE L’ENLLUMENAT PER A LA PROTECCIÓ DEL MEDI AMBIENT (DOGC 12/06/2001)

• R.D. 842/2002 POR EL QUE SE APRUEBA EL REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO DE BAJA TENSIÓN, ITC-BT-09 INSTALACIONES DE ALUMBRADO EXTERIOR. (BOE NÚM. 224 18/09/2002)

• NORMA TECNOLÒGICA NTE-IEE/1978. “INSTALACIONES DE ELECTRICIDAD: ALUMBRADO EXTERIOR”.

6.3.4 Xarxa de telecomunicacions

• ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES DE LES COMPANYIES:

NP-PI-001/1991 C.T.N.E. “REDES TELEFÓNICAS EN URBANIZACIONES Y POLÍGONOS INDUSTRIALES”.

NT-F1-003/1986 C.T.N.E. “CANALIZACIONES SUBTERRÁNEAS EN URBANIZACIONES Y POLÍGONOS INDUSTRIALES”.

ACUERDO UNESA - C.T.N.E. DEL 19 D’ABRIL DE 1976

• PLEC DE CONDICIONS DE LOCALRET

6.3.5 Xarxa de gas

• LLEI 34/1998 DEL SECTOR D’HIDROCARBURS (BOE 7/10/1998)

• DECRET 2913/1973 “REGLAMENTO GENERAL DEL SERVICIO PÚBLICO DE GASES COMBUSTIBLES” (BOE NÚM. 279 DE 21/11/1973 I MODIFICAT PER BOE 20/02/84)

• DECRET 1091/1975: COMPLEMENTARI ART. 27 (COMPETÈNCIES I OBLIGACIONS) (BOE NÚM. 121 DE 21/05/1975)

• ORDRE 18/11/1974 S’APROVA EL “REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS.

• ORDRE DE 26/10/1983 MODIFICA LA ORDRE DE 18/11/74, PER LA QUE S’APROVA EL “REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS”. (BOE NÚM. 267 DE 8/11/1983)

MODIFICACIONS AL “REGLAMENTO DE REDES Y ACOMETIDAS DE COMBUSTIBLES GASEOSOS” QUE AFECTAN A SUS INSTRUCCIÓN TÉCNICA COMPLEMENTARIA (ITC)

ORDRE 9/03/1994 ES MODIFICA L’APARTAT 3.2.1 DE LA ITC-MIG 5.1 (BOE NÚM. 68 DE 21/03/1994)

ORDRE 29/05/1998 ES MODIFIQUEN LES ITC-MIG –R.7.1 I LA ITC-MIG –R.7.2 (BOE 11/06/1998)

• REAL DECRET 1085/1992, S’APROVA EL “REGLAMENTO DE LA ACTIVIDAD DE DISTRIBUCIÓN DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO” (BOE NÚM. 243 DE 9/10/92)

28


MEMORIA

• ORDRE 29/01/1986, “REGLAMENTO SOBRE INSTALACIONES Y ALMACENAJE DE GASES LICUADOS DEL PETRÓLEO EN DEPÓSITO FIJO” (BOE NÚM. 46 DE 22/02/1986 I CORRECCIÓ D’ERRORS BOE NÚM. 138 DE 10/06/1986)

6.4 Barreres urbanístiques

• LLEI 20/1991 DE PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT I DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES. CAPÍTOL 1: DISPOSICIONS SOBRE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES URBANÍSTIQUES (DOGC NÚM. 1526 DE 4/12/1991)

• DECRET 135/1995 DE DESPLEGAMENT DE LA LLEI 20/1991, DE PROMOCIÓ DE L’ACCESSIBILITAT I DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES, I D’APROVACIÓ DEL CODI D’ACCESSIBILITAT. (CAPÍTOL 2: DISPOSICIONS SOBRE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES URBANÍSTIQUES –BAU-) (DOGC NÚM. 2043 DE 28/04/1995)

6.5 Sistemes constructius

• NBE-AE-88 ACCIONES EN LA EDIFICACIÓN R.D.1370/88 (BOE: 17/11/88)

• NCSE-02 NORMA DE CONSTRUCCIÓN SISMORRESISTENTE. R.D. 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02)

• EHE INSTRUCCIÓN DE HORMIGÓN ESTRUCTURAL R.D. 2661/98 de 11 desembre (BOE: 13/01/99)

• NBE-EA-95 ESTRUCTURAS DE ACERO EN EDIFICACIÓN R.D. 1829/95 (BOE: 18/1/96)

• NBE-FL-90 MUROS RESISTENTES DE FÁBRICA DE LADRILLO R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91)

• RB-90 PLIEGO GENERAL DE PRESCRIPCIONES TÉCNICAS GENERALES PER A LA RECEPCIÓN DE BLOQUES DE HORMIGÓN EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN O. 4/7/90 (BOE: 11/07/90)

• RC-03 INSTRUCCIÓN PER A LA RECEPCIÓN DE CEMENTOS R.D. 1797/2003 (BOE: 16/01/04)

• RY-85 PLIEGO GENERAL. DE CONDICIONES PER A LA RECEPCIÓN DE YESOS Y ESCAYOLAS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85)

• RL-88 PLIEGO GENERAL DE CONDICIONES PER A LA RECEPCIÓN DE LOS LADRILLOS CERÁMICOS EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88)

29


MEMORIA

6.6 Seguretat i higiene en el treball

• NORMAS PER A ILUMINACIÓN DE CENTROS DE TRABAJO O. 26/8/40 (BOE: 29/8/40)

• ANDAMIOS. REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO (Capítol VII) O. 31/1/40 (BOE: 3/2/40)

• ORDENANZA GENERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO O. 9/3/71 (BOE: 16 i 17/3/71) Correcció d'errors (BOE: 6/4/71)

• REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN O. 20/5/52 (BOE: 14 i 15/6/52) Modificació (BOE: 21/12/53) Complement (BOE: 1/10/66)

• OBLIGATORIEDAD DE LA INCLUSIÓN DE UN ESTUDIO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LOS PROYECTOS DE EDIFICACIÓN Y OBRAS PUBLICAS R.D. 555/86 (BOE: 21/3/86) Modificació R.D. 84/90 (BOE: 25/1/91) Model de Llibre d'incidències (BOE: 13/10/86) Correcció d'errors (BOE: 31/10/86)

• ORDENANZA DE TRABAJO PER A LAS INDUSTRIAS DE LA CONSTRUCCIÓN, VIDRIO Y CERÁMICA (Capítol XVI) O. 28/8/70 (BOE: 5,7,8 i 9/9/70) Correcció d'errors (BOE: 17/10/70) Interpretació d'articles (BOE: 28/11/70 i 5/12/70)

• PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS Llei 30/95 del 20 de novembre

• REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN R.D. 39/1997 (BOE 27/1/97)

• DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEÑALIZACIÓN Y SALUD EN EL TRABAJO R.D. 485/1997 del 14 de abril

7 TERMINI D'EXECUCIÓ D’OBRES

Per a la realització de la totalitat de les obres contingudes en aquest projecte, es preveu un termini total de TRENTA mesos (30), comptats a partir de la data de signatura del contracte.

8 PERÍODE DE GARANTIA

Es fixa un període de garantia d’UN ANY des de la recepció de les obres. Durant aquest període, el Contractista serà responsable d’executar en l’obra tota classe de correccions i reparacions que es considerin necessàries per tal que les obres compleixin totalment al temps de l’expedició del certificat de la fi del període de garantia, les condicions del projecte i execució. Serà a més responsable de la conservació de les obres i instal·lacions, llevat en allò referent a l’explotació normal de l’obra.

30


MEMORIA

9 REVISIÓ DE PREUS

En cas necessari, s’aplicarà la fórmula tipus 5 de revisió de preus, segons la Llei de Contractes de l’estat:

15,016,013,025,031,0 +⋅+⋅+⋅+⋅=LoLt

SoSt

EoEt

HoHtKt

On:

H= Índex del cost de la mà d’obra

E= Índex del cost de l’energia

C= Índex del cost del ciment

S= Índex del cost dels materials siderúrgics

L= Índex del cost dels lligants bituminosos

10 SEGURETAT I SALUT

El projecte incorpora en annex, l’estudi de seguretat i salut necessari per dur a bon fi l’execució de les obres d’urbanització i complir amb la llei. En aquest estudi s’especifiquen i descriuen les mesures de seguretat i salut que s’han de prendre en la realització de les obres, amb caràcter general i particular.

11 CONTROL DE QUALITAT

El projecte incorpora en annex, el Pla de Control de Qualitat necessari per dur a bon fi l’execució de les obres d’urbanització. En aquest Pla s’especifiquen i descriuen els assaigs i anàlisi de materials que el Contractista haurà d’efectuar en el laboratori oficial que la Direcció d’Obra estimi oportú.

31


MEMORIA

12 DOCUMENTS QUE INTEGREN EL PROJECTE

El present projecte consta dels següents documents:

DOCUMENT NÚM. 1. MEMÒRIA I ANNEXOS MEMÒRIA ANNEXOS 1. Antecedents

2. Reportatge fotogràfic

3. Topografia

4. Geotècnia

5. Traçat

6. Justificació de ferms i paviments

7. Càlcul de sanejament i pluvials

8. Càlculs estructurals

9. Serveis nous afectats

10. Enllumenat públic

11. Vegetació i xarxa de reg

12. Pla de Control de Qualitat

13. Pla d’obra.

14. Justificació de preus.

15. Seguretat i salut.

16. Programa de gestió de residus

17. Pressupost pel coneixement de l’administració.

DOCUMENT NÚM. 2. PLÀNOLS

1. Situació i emplaçament

2. Topografia

3. Reportatge fotogràfic

4. Planta general

5. Demolició i enderrocs

6. Traçat dels vials. Definició geomètrica, replanteig i eixos

7. Urbanització

7.1. Urbanització. Planta general

7.2. Urbanització. Detalls

32


MEMORIA

7.3. Urbanització. Mobiliari urbà.

7.4. Urbanització. Murs.

8. Seccions tipus

8.1. Seccions tipus. Planta localització

8.2. Seccions tipus

9. Sanejament i drenatge

9.1.1. Sanejament i drenatge. Xarxa pluvials.

9.1.2. Sanejament i drenatge. Xarxa residuals.

9.2. Sanejament i drenatge. Perfils longitudinals

10. Xarxa d’aigua potable. Planta i detalls.

11. Xarxa d’electricitat. Planta i detalls.

12. Xarxa de gas. Planta i detalls.

13. Enllumenat

13.1. Enllumenat. Planta

13.2. Enllumenat. Detalls

13.3. Enllumenat. Esquema unifilar.

14. Telecomunicacions. Planta i detalls.

15. Jardineria i reg. Planta.

16. Senyalització viària. Planta i detalls.

17. Serveis existents

17.1. Serveis existents. Sanejament

17.2. Serveis existents. Electricitat.

17.2.1. Serveis existents. Electricitat. Xarxa Baixa Tensió.

17.2.2. Serveis existents. Electricitat. Xarxa Mitjà Tensió.

17.3. Serveis existents. Gas

17.4. Serveis existents. Telefonia

18. Mobilitat

DOCUMENT NÚM. 3. PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES GENERAL PLEC DE PRESCRIPCIONS TÈCNIQUES PARTICULARS

33


MEMORIA

DOCUMENT NÚM. 4. PRESSUPOST

Separata 1

1 Amidaments

2 Amidaments auxiliars

3 Quadre de Preus nº1


5 Pressupost

6 Resum del pressupost

7 Pressupost d’Execució per Contracte

Separata 2

1 Amidaments

2 Amidaments auxiliars



5 Pressupost

6 Resum del pressupost

7 Pressupost d’Execució per Contracte

13 CLASSIFICACIÓ DEL CONTRACTISTA

La classificació del contractista necessària per accedir a la realització d’aquesta actuació es regula segons el “Real Decreto 1098/2001, de 12 de octubre, por el que se aprova el Reglamento general de la Ley de Contratos de las Administraciones Públicas”, resultant ésser la següent:

• Grup E, subgrups 1 , categoria e.

• Grup I, subgrup 9, categoria e.

• Grup G, subgrup 6, categoria e.

34


MEMORIA

14 PRESSUPOST

El Pressupost d'Execució Material del projecte ”d’Obres ordinàries d’arranjament dels carrers i espais públics inclosos a l’àmbit del Pla de Barris 2007-2011 “Palamós Millora”. ascendeix a la quantitat de CINC MILIONS SET-CENTS DIVUIT MIL SET-CENTS CINC EUROS AMB SEIXANTA-CINC CENTIMS (5.718.705,65.-€), la qual incrementada amb el 13% de Despeses Generals, el 6% de Benefici Industrial, i el 16% d'IVA, suposa un Pressupost d'Execució per Contracte de SET MILIONS VUIT-CENTS NORANTA-QUATRE MIL CENT UN EUROS AMB VINT-I-VUIT CENTIMS (7.894.101,28.-€) IVA inclòs.

15 DECLARACIÓ D’OBRA COMPLETA

Es fa constar expressament que l'obra, amb inclusió de tots els seus components, projectada en el present projecte es refereix a una obra completa susceptible d'ésser posta en servei i lliurada a l'ús públic en el moment del seu acabament.

16 CONCLUSIÓ

Amb tot allò exposat a la present memòria i la resta de documents que constitueixen el present projecte, el considerem suficientment justificat, així com també suficientment definides les obres per a que pugui procedir-se a la seva execució.

Barcelona, març de 2009

L’autor del projecte,

Pere Riera i Jané Arquitecte Greccat, S.L.

35

Índex - palamós i annexes/memoria.pdf · el projecte d’arranjament dels carrers i espais...

Documents