espai

NÚM. 44

REVISTA DE L’INS PALAMÓS

CURS 2012-2013

2N TRIMESTRE

Inst

itut

Editorial

Hem superat ja l’equador del curs i estem a la recta final, cal un esforç per tenir èxit i poder superar el curs. Aquesta superació su-posa expectatives diverses en funció del ni-vell i és especialment rellevant en els cursos que són final d’etapa: 4t d’ESO, 2n de batxi-llerat i últim curs de cicle formatiu de grau mitjà. Pels alumnes de 4t d’ESO l’èxit els suposa poder decidir si volen continuar estu-dis de formació professional, batxillerat o incorporar-se en el món laboral, pels de bat-xillerat l’accés a la universitat, a cicles for-matius de grau superior o al món laboral i pels alumnes de cicles poder fer un curs pont per accedir a la formació professional de grau superior o incorporar-se al món del tre-ball. Però tenir èxit i superar el curs és con-dició necessària però no suficient en algun dels casos, depèn també de l’esforç fet i de la nota assolida. Una dècima ens pot deixar fora de la carrera desitjada! Sí, una dècima pot modificar el nostre futur! Serà possiblement el primer moment que hauran d’afrontar un NO, que no canviarà per molt que insistim i que els hi farà pensar en les moltes vegades que tant els professors com les famílies hem esmentat la paraula esforç, treball, constància, voluntat,....... i que l’efecte de la reflexió ha sigut inferior al d’una píndola pel mal de cap. Res és gratuït en el nostre dia a dia, i molt menys actualment. Tots tenim algun amic, conegut o familiar que es troba en una situació difícil i sense una solució a curt ter-mini. Només amb esforç, treball, volun-tat,..... podrem capgirar el moment actual de crisis generalitzat que afecta un percentatge important de la població i molt especialment als joves, que amb bona formació, il·lusió, constància i treball han de ser la nostre es-perança de futur. Ànims doncs a tots els alumnes per afrontar el final de curs amb treball i esforç per asso-lir l’èxit! La cursa s’acaba, falten pocs me-tres, sou a l’esprint final i no podeu deixar de treballar ni tampoc perdre l’esperan-ça!!!!!!

Directora: Lluïsa Teixidor

El dijous dia 28 de febrer, 55 nois i noies d’ESO de l’Institut de Pala-mós van començar la 2a edició de Voluntariat per la llengua. Enguany s’han constituït 20 grups compostos per un aprenent i dos o més volun-taris que, amb molt d’entusiasme, cada dimarts a l’hora d’esbarjo es trobaran per "xerrar" una estona en català. La directora del centre, l’assessora LIC i la coordinadora LIC van donar la benvinguda a les no-ves parelles lingüístiques.Tot seguit, la responsable del Servei Local de Català de Palamós els va lliurar material de suport per a les trobades.

Voluntariat per la Llengua Catalana

PROJECTE ROSSINYOL 2012-2013 El projecte Rossinyol, que va co-mençar el 16 de novembre del 2012 i acabarà pels volts del mes de maig del 2013, consisteix a crear un vincle entre persones del país i estudiants nouvinguts per tal de conèixer altres cos-tums tot practicant la llengua catalana. Aquest projecte ajuda els nois i noies que hi participen a desenvolupar-se en ambients diferents, amb la col·laboració del mentor; un estudiant de la UdG que acompanya el mentorat; un alumne de l’aula d’acollida. Bàsi-cament, entre tots dos s’estableix una relació d’amistat i aprenentat-ge, arran de les diferent trobades que tindran al llarg del projecte.

En la present edició, hi participen sis alumnes de l’aula d’acollida de

l’INS de Palamós dels diferents cursos de l’ESO. A primer hi ha la Ivana

Salgado, en Juan Manuel Obando i en Vitor João Rosa; a segon, hi tro-

bem l’Edibel Garcia i a tercer, la Larissa Fajardo, la Marielis Familia i

la Zoren Núñez.

Participants en el projecte Rossinyol

2

Actuació en anglès amb Stuart per als alumnes d’ESO

Alumnes de 3r d’ESO durant l’actuació de

l’actor escocès Stuart.

El divendres 22 de març de 13:30 a 14:30, tots els alumnes de 3r d’ESO vam anar al gimnàs per veure una actuació en anglès que va fer Stuart, un home natiu del Regne Unit. Va ser una actuació humorística on no podies parar de riure. De tant en tant, Stuart feia sortir algú amb ell per posar encara més gràcia a l’actuació, i a la resta del públic ens deia que havíem de dir paraules concretes quan ell ens ho digués i així va fer que tots participéssim. A més, va estar molt bé perquè no parlava de temes avorrits, parlava de coses que agraden als adolescents però d’una manera divertida. Es podria dir que l’actuació es va dividir en dues parts: la primera era una mica per començar a donar ambient i que el públic es comencés a engrescar, i a la segona, ja que el tema central de l’actuació era l’amor, va fer sortir dues persones, un noi i una noia, i més endavant un altre noi que havia de fer de dolent, per explicar la història de Romeu i Julieta però amb gràcia i humor. Quan es va acabar l’actuació, tots volíem continuar l’activitat però ja no hi havia més temps. En definitiva, era una manera de fer anglès però rient i esbargint-te una mica dels estudis.

Júlia Roqué Surroca

Dia internacional de la pau El passat 8 de març es van realitzar diferents activitats a les tutories relacionades amb la pau.

Dibuix fet amb ordinador per la Paula Funosas E2D

LA PAU

Guerres, baralles, discussions... s’emporten la vida de moltes perso-nes per davant, i, en la majoria dels casos, afecten també la vida dels altres. Entre elles, nens menors d’edat, indefensos de qualsevol discussió greu. Realment no serveix de res la teoria que no es pot maltractar de cap manera ningú, que les baralles no serveixen per a res. Qualsevol ho sap, però, en canvi, la majoria de persones que viuen en aquest món, han fet mal a algú d’alguna manera i molts dels restants són maltractats per causa d’això. Aparentment, a ningú no li agrada aquesta realitat, però poques vega-

des hi ha gent que evita aquesta situació de forma satisfactòria, com bé dic, tot el món sap la teoria, però poca gent la posa en pràctica. Però encara, avui en dia, tots els dies, desitjo que hi hagi menys casos causats per baralles que es podrien evitar amb senzilles xerra-des de persona a persona, sense utilitzar cap mena de violència ni maltractament. Si volem que existeixi la pau, l’hem de posar en pràctica i que tots els pro-blemes vagin disminuint fins al punt que la gent pugui arribar a ser feliç. Cristina Moya

Agraïments: L’equip redactor agraeix la col·laboració i aportació de tothom qui ha fet possible la publicació d’a-

quest número. Hi ha articles que no s’han pogut publicar, sortiran al número vinent.

Coordinació: Argia Marquès i Catherine Galard

Telèfon INS: 972 602 344 web: www.xtec.cat/iespalamos moodle: agora.xtec.cat/iespalamos/moodle

3

LA GRANOTA SORDA Diu una història popular africana que un grup de granotes viatjava pel bosc quan dues van caure en un clot fondo. Totes les altres preocu-pades, es van reunir al voltant del clot. Quan van veure que era molt profund, van dir a les dues granotes que eren al fons que es podien do-nar per mortes. Però les dues gra-notes no van fer cas als comentaris de les companyes i van continuar provant de saltar fora del clot amb totes les forces. Les altres continu-aven insistint que els esforços seri-en inútils. Finalment, una de les granotes va posar atenció al que les altres deien i es va rendir, i al cap de poca estona va morir. L’altra granota va continuar saltant amb tota la potència que li permetien les anques. Una vegada més, la multitud de granotes li cridava i li feia senyals perquè deixés de patir, ja que no era lògic continuar llui-tant. Però la granota no es va donar per vençuda. Va saltar cada vegada més amunt i, després d’un esforç increïble, va aconseguir sortir del clot. Les altres granotes sorpreses li van dir:

Ens alegrem que ho hagis acon-seguit ..., malgrat el que et cridàvem!

Després d’uns moments de silenci, la granota va aconseguir explicar que era sorda i que es pensava que l’havien estat animant a esforçar-se per sortir del clot.

IMPERTORBABLE Un antic conte àrab explica que un jove turmentat va anar a visitar el mestre més ancià del poble. El jove artista de professió, li va pregun-tar:

Mestre, em turmenten les críti-ques que es fan de la meva vida, la meva obra i la me-va persona. Visc obsessio-nat per les desqualificaci-ons dels altres i per més que miro que no m’afectin, m’acaben esclavitzant. Què hi puc fer?

El mestre va mirar el jove i li va dir: Si et vols curar, vés al cementi-

ri i dedica’t a insultar i ca-lumniar els morts que hi ha enterrats. Quan te n’hagis cansat, torna i explica’m què ha passat.

L’endemà, el jove es va tornar a presentar davant el mestre. Mestre, els morts no em van

contestar.

Aleshores, l’ancià li va dir: Torna al cementiri i dedica’t a

lloar-los i afalagar-los, i després torna.

L’endemà, el jove va tornar a casa de l’ancià. Res – va explicar el jove deses-

perançat -. Ni s’han immu-tat. Ja està?

Sí – va contestar el mestre -. Tu has de ser així. Indiferent com

un mort als insults i afalacs del món, perquè el que avui t’afa-laga demà et pot insultar, i el que avui t’insulta demà et pot afalagar. No siguis com una fu-lla a la mercè del vent ...

Confia en tu mateix. Montse Marcó – Professora d’orientació educativa i Coordinadora Pedagògica Conxita Batllori- Professora d’orientació

pedagògica

HISTÒRIES PER PENSAR... Aquestes són dues historietes que ens volen fer reflexionar sobre el tema de la crítica i la nostra autoestima. Sembla que a tots ens agrada molt opinar sobre els altres. Les opinions dels altres tenen un paper clau en el nostre desen-volupament. És a les nostres mans deixar de viure segons les crítiques.

4

I quan acaben l' institut... Què fan els nostres alumnes?

La Marta Castelló i Cruañas, exalumne de l'IES Palamós, va acabar els seus estudis de batxillerat l'any 2001. Va estu-diar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat en diversos mitjans de comunica-ció, entre ells l'emissora de ràdio RAC1. Durant sis anys va formar part de l'equip de redacció del magazine de caps de setmana Via Lliure, on continua col·laborant. Des del passat mes de febrer viu a Tolosa de Llenguadoc, des d'on treballa en l'organització del festival “Festi'couleurs”, que té com a objectiu donar valor a la multiculturalitat. Ens ha enviat aquest article, en què ens parla de la ciutat on viu:

és també una ciutat vital, una ciu-tat del sud, on les terrasses s'om-plen a vessar de seguida que el sol comença a fer acte de presència; una ciutat plena d'estudiants i for-tament marcada per les diverses onades migratòries, que li han im-près un caràcter ric i divers. De fet, entre els seus gairebé 450.000 habitants, que la conver-teixen en la quarta ciutat més gran de França (per darrera de París, Marsella i Lió), hi ha un gran nom-bre d'immigrants provinents del sud de l'Àfrica (sobretot d'Algèria i del Marroc), de Portugal, d'Itàlia i, de forma destacada, d'Espanya. A dia d'avui a la regió de Midi - Pyrénées hi viuen uns 20.000 espa-nyols, segons dades del Consulat d'Espanya a Toulouse. Alguns d'ells són joves que han vingut a estudiar o a treballar dins la potent indús-tria aeroespacial que acull la ciu-tat. Molts d'altres, en canvi, són persones d'edat avançada que van arribar fugint de la Guerra Civil i de la dictadura de Franco. Es calcula que uns 100.000 refugiats es van

hi fan pensar les actituds pausades de la majoria dels seus ciutadans. Per exemple, el silenci del metro en hora punta encara em té desconcer-tada, sobretot si es compara amb l'enrenou que hi ha a la mateixa hora al transport públic de Barcelo-na. En canvi, Tolosa de Llenguadoc

Diuen algunes guies de viatges que Toulouse és una ciutat que manté l'equilibri entre el nord i el sud. Fa poc més d'un mes i mig que visc aquí i des del primer moment hi he estat d'acord. El fred que hi fa du-rant alguns dies d'hivern l'acosta als països del nord, però, sobretot, ens

5

establir a la ciutat, molts d'ells ca-talans. De fet, de Toulouse se'n va arribar a dir “la cinquena província catalana” i els seus carrers van ser testimonis de la lluita de republi-cans com l'anarquista Federica Montseny, qui actualment està en-terrada al cementiri de Saint Cypri-en. De fet, són molts els qui hi van arri-bar fugint de la dictadura i s'hi van quedar per sempre i a dia d'avui és habitual trobar francesos amb cognoms com Garcia o Aguilar, que t'expliquen, amb un castellà amb marcat accent francès, que els seus avis es van refugiar a França. A Toulouse, per tant, s'hi sent par-lar molt català i castellà i, en algu-na ocasió, també occità. De fet, al seu metro silenciós s'hi poden es-coltar les indicacions en francès i en occità i les plaques que indiquen els noms dels carrers estan escrites en les dues llengües. Així, a sota del cartell que indica que ens tro-bem a la Place Saint George també hi podem llegir el nom de Plaça de Sant Jordi. Un altre dels aspectes que criden l'atenció de Tolosa de Llenguadoc és com de ben conservats estan els edificis del centre, pràcticament tots construïts a base de totxanes d'un color com ataronjat, que diuen

que és rosa. De fet, d'aquí ve el sobrenom de ville rose, que acom-panya a la ciutat. També en podri-en dir la ciutat lila, però, ja que la violeta és el símbol de la vil·la. A les zones més turístiques hi podeu trobar botigues que venen cara-mels, gelats, licors o bombons amb l'aroma d'aquesta flor i fins i tot li dediquen una festa, la Fête de la Violette, que sol tenir lloc a princi-pis del mes de febrer. De fet, Toulouse és la ciutat de les festes i dels festivals. N'hi ha per a tots els gustos: de músiques del món ( com el festival Río Loco), de música electrònica (Les Siestes Eléctroniques ) , de c inema (Cinespaña, Cinélatino, etc.), d'es-pectacles humorístics, (Le Prin-temps du rire, que és el primer festival europeu de l'humor), d'art contemporani (Printemps de sep-tembre) o de literatura (La Mara-thon des Mots). Els visitants tampoc es poden per-dre indrets com la plaça del Capito-le (que acull l'ajuntament, constru-ït a mitjans del segle XVIII, i també el Théâtre du Capitol, un dels tea-tres de més prestigi de França), la Basílica de Saint Sernin (l'edifici romànic més gran i més ben conser-vat del país), el Museu dels Agus-tins, la catedral de Saint Étienne o

els molts mercats, com el de Víctor Hugo o el de Saint-Aubin. I tampoc podeu deixar passar l'oportunitat de passejar al costat de la Garona. De fet, la ciutat està situada a la confluència entre aquest riu i el canal de Midi, una de les grans vies navegables del sud de França, cons-truïda al segle XVII per encàrrec de Lluís XIV i que el 1996 va ser decla-rada Patrimoni Mundial de la Huma-nitat. I no ens deixem el rugbi. Aquí el futbol els deixa més aviat freds i, de fet, els qui omplen els bars els dies de partit són, sobretot, els molts catalans i catalanes que no es volen perdre els partits del Barça. Als tolosans , en canvi, el que els interessa és el rugbi. El seu equip, l'State Toulousain aixeca passions, sobretot gràcies al fet que ha gua-nyat en diverses ocasions la copa d'Europa. Amb tot queda demostrat que tran-quil·litat i diversió no són necessà-riament conceptes antagònics, sinó que poden anar de la mà en una ciutat com aquesta, de les que t'e-namoren a poc a poc. Marta Castelló i Cruañas (Exalumne de l’institut)

6

LA INTENSA EMOCIÓ DE LA PRIMAVERA

Des de casa jo miro, a través del cristall, el temps que fa a fora, re-noi quina fred! M’aixeco de la meva butaca vermella i em dirigeixo al finestral, m’arremango el jersei i faig lliscar les meves mans pel tèr-bol cristall per a poder veure millor el temps exterior. Mentre frego les mans en aquell fi i homogeni mate-rial, noto que un calfred fa reaccio-nar tots els meus nervis. En aquell moment separo la meva humida mà a reacció de la tremolor i torno a la meva butaca tranquil·lament, men-tre m’asseco la mà en el meu jersei de vellut. Em poso còmode al meu estret sofà i mentre contemplo aquest fred hi-vern que ens ha envaït, recordo i imagino la mateixa situació però, sense fred, sense neu, sense arbres pelats i, sobretot, sense quedar aï-llat, no poder sortir de casa.

Quatre pensaments

El meu cervell es salta tota norma del temps i aterra a la primavera, una estació verda, plena de flors i colors. Em veig passejant pel jardí, trepit-jant la fina herba que ja despunta i acaricio la prunera que creix davant meu. Les meves mans llisquen per les branques, entre brot i brot i de tant en tant, alguna flor ve a les meves mans.

Mentre la majestuositat de la pri-

mavera recorre la meva vista, m’a-

dono que encara falten un parell de

mesos per assaborir del tot el mo-

ment brillant en que un sent l’olor

de gespa fresca, l’olor de flors, l’o-

lor de primavera.

Quim Espadalé 2nB

Esquiada a la Molina

Set de febrer. Les sis de la matina-da. Adormits. Ja vestits per l'ocasió i amb entusiasme, acompanyats per en Joan Martí, en Lluís Pagès i l'A-lonso Manresa, arribem a mig camí de la Molina, quan els guàrdies ens indiquen que les pistes d'esquí, a causa del mal temps, han quedat inutilitzades. Mentre esmorzàvem a Ribes, rumiàvem què podíem fer; si tornar a casa o intentar pujar a les pistes per un altre camí i creuar els dits perquè el temps millorés, però el problema era que no estava pre-vist que el temps canviés. A contra-cor vam haver de tornar a casa i deixar la neu per un altre dia. Una setmana després. Igual de pun-tuals i adormits, el temps semblava haver-se posat a favor nostre. Tres hores de viatge i desprès de moltes corbes, marejos i típiques preguntes de "Quan falta?", "Hem arribat ja?", ens trobem envoltats de neu, gent amb esquís i un sol radiant que pro-metia un dia d'esquí esgotador. Cadascú amb el seu entrepà, espe-rava l'hora per recollir el material que havíem reservat: els esquís, les

botes, el casc i el Forfait. Ja tothom amb el seu respectiu monitor d'esquí, comença el curset. Primerament van ensenyar-nos com havíem d'avançar amb els esquís i la posició correcta. Més tard, en baixades, ens mostraven com frenar i provàvem de fer-ho, i després d'algunes patacades, ja més o menys preparats, pujàvem a pista. No podem dir que ho fèiem malament, però tampoc érem experts i més d'un va acabar rebent. Arribava l'hora de dinar, alguns amb ganes de marxar, i altres de continu-ar. Més d'un s'havia cremat ja la cara o s'havia fet mal, però la gresca de ben segur que continuava. De dos

quarts de dues de la tarda fins a dos quarts de cinc, teníem temps lliure per continuar practicant, pujar al telecadira i fer més baixades o des-cansar i jugar a escacs!. S'acostava l'hora de marxar. Esperà-vem que tothom anés arribant de les pistes per retornar el material llogat i pujar a l'autobús. Ens espe-raven les tres hores més pesades de viatge, però va valer la pena l'esforç de tornar-hi: Gràcies a la paciència dels professors i el conductor per portar-nos-hi de nou! Irene Martíne B1A Sofia Di Sabato B1A

Alumnes de 1r de batxillerat curs 2012-13

7

Què és

això?

Glup, glup,glup...

Ah! Què m’està passant!!!

Ufffff.... Sort

que no m’ha passat res

Francesc Gutiérrez E2E

Pla d’evacuació

El dijous dia 13 del passat mes de desembre es va procedir al simulacre d'incendi que segons la llei s’ha de fer al llarg del curs. Per part dels alum-nes i professorat tot va funcionar cor-rectament. Com es pot observar a la fotografia adjunta, sort que l’incendi no va ser real ja que hi havia un cot-xe bloquejant l’entrada del centre, per tant ni ambulàncies ni bombers no haguessin pogut accedir al recinte educatiu. Katy Galard Argia Marquès

Premi CIRIT per un Treball de Recerca

El Treball de Recerca "L'aprofitament del vent en la navegació comercial" realizat durant el curs 2011-12 per l'alumna de 2n de batxillerat Isabel Depoor-ter Ruelle i tutorat pel Professor Agustí Ramon Pi-jaume ha obtingut un dels nous premis CIRIT de recerca jove. L'acte de lliurament de premis tindrà lloc el matí del dissabte 23 de març de 2013 a l'Auditori de Bar-celona. La relació de tots els premis es pot consultar a l'a-dreça web de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universita-ris i de Recerca. L'objectiu d'aquests premis és recompensar l'esforç d'alumnes de segon cicle d'educació secundària obligatòria (ESO) i d'alumnes d'educació postobliga-tòria (batxillerats i cicles formatius de grau mitjà i

superior) que, sota la tutela dels professors i les professores, duguin a terme un treball de recerca en llengua catalana que els permeti aplicar els conei-xements propis del seu curs al desenvolupament i la interpretació de projec-tes de recerca. Així mateix, es premia l'esforç dels centres d'educació secundària per fomen-tar la participació dels tutors i tutores i alumnes en aquesta convocatòria.

Xerrada per als alumnes de 3r d’ESO. Els caps de setmana i les situacions de risc Els dies 8 i 15 de Març, els alumnes de 3r d’ESO vam tenir una xerrada d’en Narcís Heras. El tema aquest any has estat sobre l’alcohol . La xerrada tractava sobre un tema que afecta molt als adolescents en aquests moments, l’alcohol. El primer que vam tractar són les causes per les quals els adolescents s’inici-en en la practica del consum d’alcohol i tots anàvem aportant la nostre opi-nió. També vam parlar sobre els tipus d’addicció d’aquesta droga i entre tots vam trobar els efectes i les conseqüències de l’alcohol. Per últim ens va posar dos situacions reals de nois que havien abusat de l’alcohol. Va ser una classe en la que tots vam poder participar, i molt interessant. El tema que tractaven és d’un gran interès per tots els adolescents d’avui en dia i va fer que la xerrada fos molt productiva per a tots. Isabel Alonso E3B

En Narcís Heres durant la xerrada al E3B

8

Moltes vegades assistir a conferències, llegir tesis sobre història antiga..., són activitats que requereixen una atenció i un estat d'ànim que tot sovint no tenim. Solen ser activitats considerades serioses. Jo havia de tro-bar la manera de fer arribar els mateixos coneixements d'una forma entretinguda i divertida i que esti-gués al meu abast. Faria un joc. Amb el joc socialitzem, riem, ens comuniquem..., en definitiva ens diver-tim. I si mentre ho fem podem aprendre alguna cosa, millor encara. Així doncs, el motiu pel qual he escollit aquest tema, la creació d'un joc de taula basat en la història anti-ga de l'Empordà, és educatiu. Desitjo divulgar la història dels indigets, i més generalment la dels ibers, en-tre tots aquells que la vulguin descobrir d'una manera, espero, entretinguda i agradable.

Many times, when attending conferences or reading thesis about ancient history, I find they demand an attention and a mood that we usually don't have. They are considered serious activities. I had to find the way to show and teach that knowledge in a funny and entertaining manner and, at the same time, the level of difficulty could not be above my possibilities. Therefore I thought about designing a game. With games, we socialize, laugh, communicate with each other and have a good time. And if we also learn something, the more, the better. The reason why I've chosen this project, the creation of a table game based on the ancient history of the Empordà, is educational. My wish is to divulge the history of the Indiketes, and that of the Iberians at large, for all of those who might want to discover it in a, I hope, entertaining way.

INS PALAMÓS - PALAMÓS

MARTÍ MORERA ROMANÍ Tutor: Miquel Navarro

SALVEM CASTELL