III Jornada Formativa sobre la LOE

28 de març de 2009

M.Teresa Fuertes

Comprendre per aprendre

Educació infantil i

educació primària

M.T. Fuertes 2

Què vol dir aprendre?

• Adquirir la coneixença, la pràctica a partir de l’estudi i l’atenció(Diccionari Llengua catalana IEC)

» Requereix un saber (coneixença), un saber fer (la pràctica) i una actitud (d’estudi i d’atenció)

L’aprenentatge no es pot deslligar de l’ensenyament

L’aprenentatge requereix comprensió

M.T. Fuertes 3

Què vol dir comprendre?

Copsar, abraçar#entendre, explicar-se(Diccionari Llengua catalana IEC)

Integrar, fer- se seu, saber aplicar i saber explicar

És important la comprensió lectora per poder aprendre

Cal aprendre a aprendre i cal comprendre per aprendre

M.T. Fuertes 4

Idees LOE

• Fomentar l’aprenentatge al llarg de tota la vida implica, procurar un aprenentatge que abraci els coneixements i les competències bàsiques que són necessaris en la societat actual.

• S’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascú dels ensenyaments.

• Les administracions educatives han d’establir el currículum dels diferents ensenyaments que regula aquesta Llei.

• Els centres docents han de desenvolupar i completar, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia

• Un enfocament competencial del currículum comporta plantejar, més enllà de l’adquisició de determinats coneixements i habilitats, la seva aplicació a situacions de la vida quotidiana i la capacitat per a utilitzar-los de manera transversal i interactiva en contextos i situacions complexes que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents disciplines

M.T. Fuertes 5

CAPACITATS

(Educació Infantil)

CAPACITATS

(Educació Infantil)

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

(Educació Primària)

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

(Educació Primària)

LOE: Educació infantil i educació primària

M.T. Fuertes 6

Què és PISA?

Què és?: El Programme International for Student Assessment, és un estudi comparatiu internacional del rendiment dels alumnes que l’ OCDE va posar en marxa l’any 1997

Objectiu: Mesurar fins a quin punt els alumnes de 15 anys estan preparats per afrontar els nous reptes que els plantejarà la vida

Aspectes: Avaluació internacional triennal estàndard que es realitza de manera conjunta en els països participants.

Contingut: Abasta les àrees de la competència lectora, la matemàtica i la científica.

Què s’avalua? S’avaluen els coneixements i les habilitats més importants necessàries per a la vida adulta. Es dóna especial importància als processos, la comprensió dels conceptes i la capacitat de resoldre situacions plantejades en les diferents àrees. Es valoren les habilitats de comprensió, d’interpretació de material escrit i de reflexió de continguts, la capacitat de raonar, de relacionar i d’aplicar els continguts a la vida quotidiana.

Conclusió:Per desenvolupar aquestes habilitats en els nostres alumnes, cal haver-les treballat a les aules durant el procés formatiu.

M.T. Fuertes 7

Per què PISA?

• Perquè no avalua el currículum sinó els coneixements adquirits pels alumnes però fonamentalment perquè analitza la seva capacitat de reflexiói d’aplicació de coneixements i experiències als problemes que planteja el món real.

• Perquè els coneixements són importants però les habilitats com la comunicació, la capacitat d’adaptar-se, la flexibilitat, la capacitat de prendre decisions i de solucionar problemes i de fer ús de les tecnologies de la informació són requisits fonamentals per poder resoldre amb èxit les proves en qualsevol de les àrees curriculars que s’avaluen.

• Per què s’avaluen les competències assolides, la qualitat dels coneixements i no només la quantitat

M.T. Fuertes 8

Segons l'informe Pisa, els estudiants catalans treuen

una nota per sota de la mitjana dels països més

avançats en lectura, matemàtiques i ciències.

¿Quina és la influència que pot arribar a tenir el nivell

de comprensió lectora en el rendiment de les

assignatures?

M.T. Fuertes 9

El nivel formativo de los jóvenes españoles, bajo mínimos

Jueves 15 de mayo de 2008

Sólo el 61,1 por ciento de jóvenes españoles posee al menos título de

Secundaria superior frente al 77,9 de la media europea.

"Som allò que llegim i tenim el que dam". (Ponç Pons)

M.T. Fuertes 10

Elements per avaluar la comprensió

lectora a l’estudi PISA

1.Reconèixer el tema principal explícit en el text

2.Identificar la idea principal i establir relacions senzilles

3.realitzar connexions o comparacions i avaluar

4.utilitzar coneixements per establir hipòtesis o per avaluar de manera més complexa

5.Interpretar i comprendre totalment un text amb idees implícites

Ús personal

Ús públic

Ús laboral

Ús educatiu

a)Recuperar informació (localitzar dades, identificar)/ Accés i recuperació

b)Interpretar textos/

(integració i interpretació)

c)Reflexionar sobre els textos i avaluar-lo

Textos continus

(narratius, descriptius, exposicions, arguments etc.)

Textos discontinus

(quadres, gràfics, taules, formularis, diagrames etc. )

Nivells (de – a +)SituacionsProcessosContinguts

(Adaptació Informes d’avaluació 8- Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu)

M.T. Fuertes 11

Saber, Saber fer, Saber estar, actuar i conviure

SABER (CONTINGUTS)

SABER FER per poder resoldre problemes o situacions reals contextualitzades

SABER SER, ACTUAR I

CONVIURE per afavorir el desenvolupament personal, social i professional

Situacions problemàtiques (SP)

•Descoberta d’estratègies per arribar a la solució

•Permeten l’aplicació de qualsevol bloc temàtic

•Plantejament obert i solucions diverses

•Impliquen PENSAR (cal parar atenció)

•Són activitats productives

Resoldre un problema hauria d’implicar PENSAR, BUSCAR ESTRATÈGIES i PRENDRE DECISIONS

M.T. Fuertes 12

Punts forts i punts febles sobre comprensió

lectora a Catalunya segons PISA

PUNTS FORTS

• No se’n destaquen

PUNTS FEBLES• Resultats per sota la mitjana

de la OCDE

• 4,3% ha assolit el nivell 5 (davant del 8,3% de la OCDE)

• 1/5 part de l’alumnat de Catalunya s’ha classificat en els nivells més baixos que demostren un nivell de comprensió lectora insuficient

M.T. Fuertes 13

Pisa i la comprensió lectora

• La comprensió pretén la implicació de l’alumnat en el text mitjançant la interacció i el desenvolupament de les capacitats de posar en marxa habilitats superiors a partir de la informació d’un text escrit.

• La competència lectora ha de servir com a instrument lingüístic necessari i imprescindible per poder fer front a les exigències pròpies d’altres disciplines i pròpies de la societat.

• S’estableix un procés dinàmic que posa en joc molts factors. A l’avaluacióPISA aquests factors són: la situació, l’estructura i les preguntes plantejades arran de la lectura. Es treballa la interpretació de textos continus i discontinus

• La definició de comprensió lectora de PISA supera la idea tradicional de procés de decodificació i de comprensió literal

M.T. Fuertes 14

Nivells de comprensió lectora

a) Literal Memòria

b) Inferencial Treure conclusions

c) Profund Analitzar i valorar

M.T. Fuertes 15

Comprensió literal

• Usada per seleccionar una informació concreta per poder repetir-la tal i com està escrita (transcripció)

• Exemples: llegir unes instruccions, guia, recepta, prospecte de medicament# Saber les fórmules de matemàtiques no vol dir entendre-les

• Algú amb molta memòria pot arribar a comprendre un tema i a superar un examen basat en la memòria però no és segur que la sàpiga aplica fora de context.

• La comprensió literal és una comprensió molt escassa i fins i tot seria dubtós de fer servir la paraula comprensió en aquests casos ja que la persona que la té acostuma a quedar-se bloquejada o a recordar dades superficials o parcials del tema en qüestió.

Hi ha alumnes que avancem memoritzant tot i tenir una comprensió mínima

M.T. Fuertes 16

Comprensió inferencial

• Usada per relacionar allò que ja sabem amb allò que estem llegint. Connexió d’idees

• Per exemple: com arribar a un lloc a partir d’un punt concret, escollir un menú, estudiar.

• És imprescindible estimular l’interès per comprendre qüestions més profundes relacionades amb el món i la vida.

• La comprensió inferencial, requereix una lectura lenta que asseguri un 90-100% de comprensió

M.T. Fuertes 17

Comprensió profunda

• Usada per construir criteri, saber explicar, saber raonar i opinar (pensar –relacionar -expressar).

• Anem més enllà i interaccionem amb el text. Ni els millors estudiants arriben a comprendre la major part dels continguts curriculars sinó són capaços d’aplicar allò que han après a la vida

• Per exemple: estudi, resolució de problemes, qüestions d’un examen#

• Si en aquest cas només fem una lectura literal, al cap de poc temps no recordarem la informació perquè no l’hem relacionada i no hem tret conclusions.

• Requereix una lectura lenta i una velocitat mínima que permeti l’anàlisi i la relació i asseguri un alt percentatge de comprensió

• .

M.T. Fuertes 18

Factors que intervenen en la comprensióSegons el text

Ordenació lògica d’idees i estructura clara

Elements aleatoris i estructura desconeguda

Elements explicitatsElements implícits

Menys quantitat d’informacióMolta quantitat d’informació

Menys extensió del textMés extensió del text

Factors que fan fàcil la comprensió

Factors que fan difícil la comprensió

Ordenació lògica d’idees i estructura clara

Elements aleatoris i estructura desconeguda

Elements explicitatsElements implícits

Menys quantitat d’informacióMolta quantitat d’informació

Menys extensió del textMés extensió del text

Factors que fan fàcil la comprensió

Factors que fan difícil la comprensió

M.T. Fuertes 19

Factors que intervenen en la comprensióSegons la persona que llegeix

Interès lector que fa més fàcil la immersió lectora

Desinterès i desmotivació

Més capacitat per treure conclusions i anticipar-se

Menys capacitat per treure conclusions i per fer prediccions

Riquesa de vocabulariLimitacions de vocabulari

Més experiència lectoraMenys coneixements previs

Factors que fan fàcil la comprensió

Factors que fan difícil la comprensió

M.T. Fuertes 20

Altres factors que obstaculitzen la comprensió

• Representacions mentals equivocades que no permetin aplicar coneixements en contextos variats. Es produeixen quan no s’estableixen ponts entre el coneixements informals dels alumnes, adquirits a partir de les experiències i el coneixement formal.

• Pressa per acabar un programa establert independentment de la comprensióassolida. Comporta acumular i conèixer fets però no s’aprèn a pensar ni a profunditzar.

• Recursos que s’utilitzen per a l’aprenentatge i tipus d’activitats plantejades (productives/ reproductives).

• No considerar la manera com aprèn l’alumnat ni les diferents vies d’accés a l’aprenentatge (visual, auditiva i cinestèsica).

• Els dissenyadors del currículum analitzen quins coneixements i quines aptituds són importants i els recullen tots.

• Conclusió: El procés educatiu falla, hi ha poc temps i un excés de material.

M.T. Fuertes 21

El futur: canvis de PISA 2009

La introducció de la lectura electrònica en el marc conceptual

La definició de competència lectora utilitzada des de PISA 2000 fins a PISA 2006 ha estat modificada amb l'addició del compromís de lectura com a element constitutiu de la competència lectora (capítol 2, paràgraf 21)

S'expliquen les competències cognitives i metacognitives, que es conceben com a part del concepte de competència lectora (paràgraf 23).

Metacognició del procés de lectura

Diversos estudis han mostrat una relació entre la comprensiólectora i la metacognició. Es creu que l'ensenyament formal o explícit d'aquestes estratègies comporta una millora de la comprensió de text i de l'ús de la informació. El debat sobre la metacognició dins del marc de referència posa de relleu la importància a nivell estratègic que aquesta téen la lectura, i proposa un enfocament per incorporar una anàlisi de la metacognició a PISA 2009, centrada en el coneixement estratègic de l’alumnat sobre la lectura(del paràgraf 223 al 233).

M.T. Fuertes 22

Com ensenyar EA?

Un dels mètodes més efectius per desenvolupar la metacognició d’aprenentatge

Seqüència metodològica

+ dependència ALUMNE - dependència

+ control de l'activitat PROFESSOR - control de

l'activitat

M.T. Fuertes 23

Com ensenyar estratègies

d’aprenentatge

E-A de l'ús estratègic de procediments.

+ Dependència ALUMNE/A - dependència

+ Control de l'activitat PROFESSOR/A - Control de l’act.

b) Pràctica guiada

c) Pràctica en contextos variats

d) Ús estratègic i augment de la resp.

e) Pràctica independent

a) Presentacióde l’estratègia

M.T. Fuertes 24

Relació entre procediments, processos i

nivells de comprensió

c) Reflexionar sobre elstextos i avaluar-lo

b) Interpretar textos/ (integració i interpretació)

a) Recuperar informació(localitzar dades,

identificar)/ Accés i recuperació

Processos

(a PISA)

ProfundaEls processos relacionats amb

l’expressió de la informació

adquirida: diferents formes de llenguatge (verbal, escrit, gràfic,

musical, corporal...).

InferencialEls processos que intervenen en el

processament de la informació:

plantejament d’hipòtesis, relacionar, comprendre, memoritzar, fer

prediccions, generalitzar, assimilar...

LiteralEls processos per obtenir i captar la

informació procedent de la realitat: observació, experimentació, manipulació, descobriment,

plantejament d’interrogants...

Nivells de

comprensió

Procediments(que caldria treballar a les aules des del concret a l’abstracte)

M.T. Fuertes 25

Procediments i estratègies necessàries

Procés de resolució:• Interpretar la situació

– Distingir les frases que inclou el problema.– Estudi de l’enunciat: lectura

• Comprensió de l’estructura – Identificar els conjunts inicial i final– Subratllar les dades– Relació que hi ha entre els conjunts– Establir un ordre temporal dels fets– Dibuix/ Escenificació...

• Aplicació d’estratègies – Manipulació– Dibuixos o esquemes– Operacions– Tempteig...

Representació de la situació

(metacognició)

Comprensió

Posada en marxa de procediments i estratègies

No hi ha un únic mètode, sinó diferents processos que s’activen en funció del problema

M.T. Fuertes 26

Possibles vies

• Responsabilitat i coordinació per tirar endavant un projecte amb un objectiu comú. No és tan important la quantitat de coses a aprendre sinó la profunditat amb quès’exploren temes substancials que els permetin pensar i comprendre el món.

• Coneixement profund d’uns quants temes en concret i no l’aprenentatge de les matèries bàsiques on dediquem cinc minuts a cada tema

• Cal una proposta centrada en la comprensió ja que si aquesta es dóna, la persona serà després capaç d’aplicar-la a qualsevol altra situació, al món personal, social o cultural.

• Cal exercitar la comprensió i establir un model pedagògic coherent que es pugui aplicar a tot el currículum, a diferents edats i a diferents estils d’aprenentatge

• Tal i com diu Gardner, en programar hauríem de tenir en compte quin tipus de persona voldríem aconseguir al final del procés educatiu (infantil i primària o el que sigui) i actuar amb coherència.

M.T. Fuertes 27

Aclariment final

“L’estudi Pisa no avalua els continguts curriculars en comprensiólectora d’uns cursos determinats de l’educació obligatòria, sinó un conjunt de competències que l’alumnat de 15 anys hauria de tenir desenvolupades. Els coneixements implicats en les proves(#) són el resultat d’un procés formatiu iniciat a l’educació infantil i prosseguit al llarg de l’educació primària i l’ESO. És per això que els resultats de la prova (#) s’han de prendre com a un element de reflexió que implica el professorat de llengua ( i el de les altres disciplines) de totes les etapes educatives (infantil, primària i secundària)”

(A Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats. Informe PISA 2003- Consell superior d’avaluació del sistema educatiu. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació)