llegir per aprendre llegir per aprendre (i
TRANSCRIPT
Llegir per aprendre Llegir per aprendre (i per gaudir)(i per gaudir)
Llegir per aprendre Llegir per aprendre (i per gaudir)(i per gaudir)
Neus Sanmartí Novembre, 2009
Grup de recerca LIEC
Primària-Secundària Vall del GesPrimària-Secundària Vall del Ges
La lectura, una activitat escolar des La lectura, una activitat escolar des de semprede sempre
Per quPer què cal promoure la lecturaè cal promoure la lectura crcrítica?ítica?
El pensament crític es un dels components de la competència
necessària pes poder participar en una societat democràtica i plural, i
per poder prendre decisions i actuar en relació als problemes del món i de
les persones.
Por quPor què avuí és important la è avuí és important la lectura crítica? lectura crítica?
• L’accés a la informació és universal (Internet), però s’ha de saber trobar, comprendre i analitzar críticament a partir de llegir:
• Textos multimodals, hipertexts…
• Textos “reals” i no tant texts escolars “preparats”.
• Textos que requereixen realitzar inferènciès i ser valorats.
Moltes possibilitats: Anuncis, Moltes possibilitats: Anuncis, articles i altres tipus de textosarticles i altres tipus de textos
(www.movimientoBlueMotion.com)
Moltes possibilitats: Anuncis, articles i Moltes possibilitats: Anuncis, articles i altres tipus de textosaltres tipus de textos
LA MAYORÍA APUNTA QUE EL MODELO AYUDA A FLOTAR
Continúa la polémica por los bañadores de Speedo
Qüestionari C.R.I.T.I.C.
C Consigna o afirmació que exposa el text
R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?
I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació?
T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?
I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?
C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?
CCom s’imaginaven l’any 1900 la lectura a om s’imaginaven l’any 1900 la lectura a l’any 2000?l’any 2000?
La lectura crítica no formava parte de l’imaginari
√ Per què a partir d’un problema, de l’anàlisi d’una situació real (o ficticia), l’alumnat aprengui a:√ Identificar quins coneixements serà important abstreure (recordem les lectures per introduir l’estudi de la funció de relació).
√ Obtenir informació, comparar idees pròpies amb les científiques i revisar-les.
√ Aplicar el nou coneixement a l’anàlisi i interpretació de noves situacions.
Per quPer què fem llegirè fem llegir per aprendre continguts per aprendre continguts de les diferents àreesde les diferents àrees
Aprendre a partir de llegir Aprendre a partir de llegir un text un text és molt més que és molt més que aprendre un vocabulari o aprendre un vocabulari o
saber repetir informacionssaber repetir informacions
Ja saps que els lacumols de la matèria estan units en Ja saps que els lacumols de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i lacumols estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar-los.també cal donar energia per separar-los.També saps que tot està format per lacumols; o per També saps que tot està format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia.càrregues, també cal energia.Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l’enllaç.l’enllaç.
COM S’UNEIXEN ELS LACUS?COM S’UNEIXEN ELS LACUS?
Llegir i entendre un text
Normalment plantegem Normalment plantegem preguntes per afavorir preguntes per afavorir
l’interioritzacil’interiorització dels ó dels sabers i sabers i el pas a el pas a
l’abstraccil’abstraccióó
Però, atenció a com es Però, atenció a com es formulen les preguntes i al formulen les preguntes i al
nombre!nombre!
De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente.
1- ¿Qué pidró el brosqui?
2- ¿Cómo nascó la murolla?
3- ¿Cómo lo sarretaron?
4- ¿Quién drinó?
Quin interQuin interès té aquest tipusès té aquest tipus de de preguntes?preguntes?
a) Lectura literal: Permet conèixer què diu el text. Quines informacions es donen en el text? b) Lectura inferencial: Permet utilitzar tota la informació conceptual que se suposa conegudaQuines idees no diu el text però és necesaari saber per entendre’l? c) Lectura avaluativa: Permet fer un judici de valor sobre la utilitat de la informació.Quines són les idees importants? Quines idees noves em diu el text que no coneixia? d) Lectura creativa: Permet ampliar el camp de lectura, deduir, relacionar, aplicar...Per què em serveix aquest text? Aquestes idees poden ser útils per interpretar d’altres fenòmens?
Tipus de lectures-preguntesTipus de lectures-preguntes
Tipus de lectures-preguntesTipus de lectures-preguntes
(Continua)
Per a la lectura es proposen un conjunt de preguntes de tipologia diversa
Exemple de preguntesExemple de preguntes
• Com són els sabons? (literal)
• Quina propietat té la grasa que possibilita que els sabons i els detergents interaccionin amb l’aigua i així es pugui netejar la roba? (inferencial)
• Justifica si creus que és millor utilitzar sabons o detergents per rentar la roba (avaluativa)
• Quins arguments donaries a la teva família per convèncer-la que no cal que els detergents facin molta escuma per rentar la roba? (creativa)
• …
AutoreflexiAutoreflexió - coavaluacióó - coavaluació
• Justifica quina pregunta t’ha resultat més difícil de respondre i quina menys.
• Explica com ho has fet per respondre les preguntes sobre le que no podies trobar la resposta literal al text. Com pots saber si són bones respostes?
• La resposta que ha escrit el teu company és una bona argumentació? Què li recomanaries per millorar-la?
Compartir diferents lectures
Llegir cooperativamentLlegir cooperativament
1. Busca la idea principal
3. Busca les respostes que
dóna el text
4. Proposa noves preguntes que ens podriem plantejar després de llegir
el text
2. Planteja les preguntesque es responen
en el text
Lectura cooperativa
"Las piernas cumplen la importante función de desplazar el cuerpo humano. Los brazos y las manos son los instrumentos fundamentales para coger, sostener y manejar las cosas que hay a nuestro alcance. Los ojos nos permiten contemplar el mundo que hay a nuestro alrededor. El oído nos permite captar la mayor parte de los sonidos cercanos a nosotros. El corazón bombea, a todo el cuerpo, la sangre que transporta las sustancias-alimentos a las células. Los pulmones recogen el oxígeno necesario para la respiración y el dióxido de carbono producido al respirar. La boca, el estómago y los intestinos son órganos en los que se transforman los alimentos para que puedan llegar a la sangre".
Quina és la idea principal del text?Quina és la idea principal del text?
• Primer és la boca i l’estòmac que transformen els aliments que mengen perquè puguin arribar a la sang i després fer totes les altres coses.
• Que cada part del cos té la seva funció.
• Que tenim que cuidar-nos perquè tot funcioni bé.
• Els sentits són imprescindibles per al cos humà
• Cada part del cos és necessària perquè funcioni.
• Tenir totes les parts del cos és bó per viure sense dificultats
• Que totes les parts del cos són necessàrias per la vida
Moltes idees principals!Moltes idees principals!
Importancia de fer-ho a partir de la interacció-regulació entre companys:
- Quina us sembla que és la que recull millor el contingut de l’artícle?
- Com ho heu deduit? En què us heu fixat?
- Per què les altres no són tan idònies?
Què fer per regular-les?Què fer per regular-les?
LA GRAN BATALLA DE GRIPUS
Punt de partida: Conte escrit per un alumne de 6è P d’una altra classe(Activitat dissenyada per T. Calveras, CEIP Heura, i C. Márquez, UAB)
La gran batalla del GRIPUS (un petit projecte de treball científico-
lingüístic)
Abans de la lecturaAbans de la lectura
A partir de llegir el títol…
Què et suggeriex el nom de gripus?
A quina batalla es pot referir?
Per què us proposo llegir aquest conte?
…
Mentre llegimMentre llegim
Indicar (amb colors diferents):
A quina part de la lectura es parla de com és Gripus
A quina part s’explica la infecció d’en Carles amb el virus
On es parla dels efectes de la infecció i la reacció del sistema inmunitari
On es parla de la recuperació i de la prevenció
DesprDesprés de la lecturaés de la lectura
Completa el quadre (cada membre del grup aprofundeix en un):
1. Com és Gripus
Jo penso… Després d’escoltar als companys penso…
2. …
3. …
4. …
DesprDesprés de la lecturaés de la lectura
Et sembla que l’autor està ben documentat i es pot aprendre?
Què has après al llegir-lo?
Quines parts del conte et semblen fantasioses i quines es refereixen a aspectes científics?
Què és el que encara no entens prou?
…
DesprDesprés de la lecturaés de la lectura
Expliquem oralment el conte (i què fer…) a nens i nenes d’una altra classe. Preparem la història relacionant causes i conseqüències.
Carlos se recupera
El virus inyecta el ARN en la primera célula que encuentra
Pensem…Pensem…
Com introduir el conte
Com presentar els protagonistes
Com parlar del què fan els protagonistes i del perquè ho fan
Com acabar l’explicació del conte
Avaluem…Avaluem…
Criteris per avaluar l’explicació del conte
Molt bé Força bé Regular Malament
1. La introducció ha estat motivadora i ens ha permés copsar de què aniria la història
2. El protagonista (en Gripus) s’ha presentat bé, què és i què fa.
3. S’ha entés com infecta el virus i els seus efectes
4. S’ha entés com prevenir la infecció i com curar-nos si estem infectats
5. El conte ha tingut un final coherent amb la història explicada
6. L’ explicació ha estat motivadora
7. L’ explicació ha estat ordenada i feta amb bona entonació
8. Es nota que és el resultat d’un treball en equip
Què recomanarieu als companys per millorar l’explicació que han fet del conte?
4º ESO, IES Dr. PuigvertOliveras, B.; Sanmartí, N. (2008). Treballant les competències a
la classe de Química, Educació Química, 1, 17-23. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdf
La Vanguardia, 10.09.2007. Ll. Serra
Un altre exempleUn altre exemple
Treball previ a la lecturaTreball previ a la lectura
Identificacióde la finalitatde la lectura
Coneixementscientífics
sobre el tema
Activació deconeixements
previs
Estructuradel text
Per què llegim aquest artícle a la classe de ciències?
Autor / Diari
Títol / Imatges
Identificar: problema, finalitat, solucions de l’autor Cuestionar la fonamentació científica del’autor Imaginar solucions i analitzar la seva validesa Reflexionar sobre els valors associats al contingut
de l’article.
Estratègies
Co-regulacióTreball
cooperatiuLectura
comprensiva
Treball mentre es fa la lecturaTreball mentre es fa la lectura
Amb quina finalitat vaescriure aquest artícle?
Creus que és científic a mésde periodista?
Lectura cooperativa
Es podrien borrar aquestes pintades? Quins coneixements
creus que es necessitenper poder resoldre
el problema?
Quin problema planteja l’autor de l’article?
Creus que té solució? Quina?
Quina és la vostra opinió sobre els
grafitis i els grafiters?Com l’argumenteu?
Discussió en gran grup entorn els diferents punts de vista
Treball desprTreball desprésés de de la lectura la lectura
PlanificaciPlanificació de l’accióó de l’acció
Modelcientífic
Propietatsdel vidre
Aplicacions del vidre
Anàlisi crític del contingut científic de l’article
Identificació de paraules-clau per a la recerca a INTERNET
Com es plantejara el problema un científic? Com planificaria la recerca d’una solució al
problema? Quins coneixements es necessiten?
Profundització en el rol científic
Treball desprTreball desprésés de de la lectura la lectura
Quin tipus de text escriurem?
Sobre què volem convèncer, quins arguments podem aportar…?
Coavaluació de la redacció
Profundització en el rol d’escriptor
Treball desprTreball desprésés de de la lectura la lectura
Criteris d’avaluació Si R No Què aconsellaries per millorar-lo
1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat?
3. Es fa referència a totes les idees possibles?
3. Les raons o arguments tenen fonament científic?
3. Tenen en compte els punts de vista contraris?
4. Dóna evidències que convencen?
5. Està escrit d’una manera que s’entén?
GuiGuió per a la coevaluació dels escritsó per a la coevaluació dels escrits
“No llegim ni comprenem significats neutres; llegim
discursos del nostre entorn i comprenem dades i
informacions que ens permeten interactuar i modificar la
nostra vida” Paulo Freire