butlleti dels museus d'art - uab barcelona...el seu detall com aquesta tasca de...

NúM. 66 NOVEMBRE 1936 VOLUM VI

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE MUS

CONVERSA SOBRE LA VIDAPRIVADA DELS MUSEUS

III i darrer

La neteja de l'edifici. — Cal tenir netel museu. La missió directiva d'un museuha canviat molt des del segle xix ambara. Abans el director d'un museu eraun savi que es passava el dia estudiantunes pintures que se li desfeien en polspenjades als murs de les seves sales. Arael director del museu dóna la feinad'estudiar als especialistes i la feina denetejar i de conservar als especialistestambé. I són especialistes en la neteja, lesdones que freguen i escombren, o ence-ren els paviments, i cal que el bon direc-tor de museus s'ocupi que aquesta netejaes faci evitant el gran enemic de lesobres d'art que és la pols, i que les cinesele neteja, com els plomalls, els drapsd'eixugar, les màquines absorvents, tin-guin les condicions necessàries per a nofer mal a les obres d'art.

Totes aquestes preocupacions de la di-recció que són l'ocupació del personalsubaltern cal que tinguin en el conserva-dor un home apte i zelós que actuï ambla cura adequada fins a lograr que elpersonal transformi en hàbit els pro-cediments que cal utilitzar per a noperjudicar el tresor que ens ha estat con-fiat. Diversos aspectes d'aquestes ocupa-cions són mostrats per les projeccions ad-juntes.

L'exhibició. — Ja hem dit que una deles missions fonamentals del museu erala d'exhibir les obres d'art que recopila-va i conservava, i anem ara a conèixer en

el seu detall com aquesta tasca de l'exhi-bició es realitza en els museus d'art deBarcelona.

Les condicions de les sales. — Les saleson s'exhibeixen les obres d'art han detenir un mínim de condicions perquèaquestes prenguin en elles tot el seu va-lor. Una de les primeres condicions és lade la llum, i, per tant, el museu s'ha d'o-cupar de mantenir aquesta en condicionsque afavoreixin la visualitat de les obresartístiques i això és aviat dit, perquè enuna extensió de cobertes ami) claraboiatan important com en la planta alta delPalau Nacional l'arranjar les clarors d'a-cord amb la posició del sol al llarg deles hores del dia, vol dir un servei per-manent de movilització de les veles quehi ha entre les dues cobertes de cristallsi un servei de neteja d'aquestes a fi d'e-vitar la usura de la pols.

En les sales de la planta baixa, illumi-nades per finestres laterals altes, al costatd'aquestes, o sigui a contrallum, ha cal-gut posar miralls al sostre que recollintla llum de les finestres la rebatessin da-munt dels retaules exposats i, en el casde dies núvols, augmentar la illuminaciódeficient del dia per mitjà de llum arti-ficial.

Altra condició important és la de l'es-pai. L'espai és en la pintura el que el si-lenci és en la música. Cal evitar els agom••bolaments que determinen una confusióde colors i de formes, aptes a pertorbar lavisió i a produir la fadiga mental del vi-sitant. Pensem que és missió del museuriostrar de cada obra d'art tota la valorque en ella és continguda i que aquestesobres d'art en ésser ideades ho forenprincipalment pensant en les formes i els

321

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

La neteja de les sales al Museu d'Art de Catalunya

La neteja de les pintures antigues al Musen d'Art de Catalunya

322

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AfT DE BARCELONA

Al Museu de les Arts Decoratives. Neteja de les vitrines, els estantsi els objectes

Neteja periòdica dels objectes. Les arnes exhibides al Museu de lesArts Decoratives de Pedralbes

323


espais que les envoltaven: l'altar isolat ol'absis central del temple; i que per a és-ser apreciades en tot llur interès, neces-siten aquests enquadraments d'espais ide formes, que les retornen en certa ma

-nera en un ambient visual aproximat al'original.

Les condicions de caràcter fix establer-tes en installar el museu no donen altrafeina que les de la neteja dels elementsque les integren. En canvi, com hem vist

de cada vitrina o de cada sala. Aquestsistema té l'inconvenient d'omplir d'unpapalloneig de papers les sales i d'etique-lar de manera molt visible els objecte,,cosa que en realitat perjudica la sevavisualitat quan no es tracta d'objectes devitrina.

Al «Cau Ferrat», de Sitges, Rusitïol,amb amor de coleccionista, havia atapeïtles parets d'objectes d'art; ferros, cerà-mica, vidres i pintures. Molts d'aquests

Al Museu de les Arts Decoratives de Pedralbes. La neteja dels aparellsd'ills'minació

en la qüestió de la llum que vé de les cla-raboies exigeixen una ocupació constant.

El retolament. — Exposar vol dir tambéexplicar, la cosa exposada. En matèria deretolament dels objectes el nostre museuavenca ami) perfecció a molts dels gransmuseus d'Europa. Tant al Palau Nacio-nal, com a Pedralbes, com al «Cau Fer

-rat», de Sitges, tots tres dependències nos-tres, podem afirmar que no hi ha un solobjecte que no sigui degudament explicat.

A Pedralbes el retolament fou fet pelsistema normal de posar números visiblesa cada objecte, referits a un rètol general

objectes eren a considerable altura en re-lació als ulls del visitant de manera queper a retolar les peces calia numeraraquestes amb números de gran tamanyposats al peu de cada una, la qual cosahauria donat un aspecte de sortija a lessales del «Cau Ferrat» destruint tot elseu encís.

Per a evitar això, ideàrem un sistemade diagrames reproduint a trossos elspanys de paret amb una silueta de tots elsobjectes que a cada tros hi havia i nume-rades aquestes siluetes corresponien a untext on hi havia, previ el número corres-ponent, la descripció de cada objecte.

324


Moviment de les veles entre les claraboies del Musea d'Art de Catalunya,per a graduar la lluen a lea diverses hores del dia

La pols de les claraboies, enemiga de la lluen

325

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART Dj BIDCELONA

Al Palau Nacional hauria succeït elmateix. Dalt dels absis romànics hauríemde pintar una gran xifra que hauria talvegada perjudicat la dignitat de la pre-sentació de l'obra i així en els retaules.El sistema dels diagrames collocats enlloc aproximadament central a cada salaresolia el conflicté. Ultra això, en' elPalau Nacional enginyàrem un sistemade donar el text de les descripcions enquatre idiomes: espanyol, francès, anglèsi alemany.

Naturalment, el retolament d'un museu

explicacions o més extenses, vol acudirals fitxers que el museu posseeix o bé voladquirir una fotografia, que naturalmentrespondrà a la numeració inventariat.

Guies i catàlegs. — No acaba la infor-mació del públic en els rètols. Aquestssignifiquen únicament que el museu haacomplert els deures més elementals ambel visitant. És precís completar les infor-macions a base de les guies i dels catàlegs.El museu de Pedralbes té la seva guia dela qual se n'ha fet ja una segona edició a

Ma 1!!!

! LUr

Detall d'un dels diagrames retoladors del Museu d'Art de Catalunya

canvia cada vegada que ingressa un nouobjecte a les sales i, per tant, els dibuixosdels diagrames han de posar-se al correntd'aquestes variacions. També s'havia d'a-tendre el conflicte que planteja la nume-ració que cada objecte té en la sala. Elvisitant, per a trobar fàcilment la descrip-ció del número de l'objecte que vol conèi-xer, es pertorbaria sovint si manteníemen els objectes el número d'inventari, quesovint dóna xifres de quatre o més uni-tats, difícils de recordar en passar a cercarla descripció dels objectes en el text. Peraixò, darrera la descripció de l'objectees fa constar el seu número d'inventari,per si el visitant, desitjant majors

punt d'ésser exhaurida i s'està imprimintactualment el catàleg del Museu d'Art deCatalunya del qual projectem ací les pro-ves del primer plec.

La qüestió de les guies i els catàlegsdels museus és molt complexa. El pro-blema està en què han d'ésser publica-cions venudes a preus assequibles al granpúblic, de les quals únicament es pot ferun tiratge curt, suficient al que es puguivendre en un any, que en el nostre paísés molt poc, car generalment d'un any al'altre han ingressat obres noves al mu-seu que han obligat a canviar la posiciód'altres obres que es mouen en la mateixasala o passen a una altra, la qual cosa fa

326

^RTIItlMi4M .:

Algunes de les publicacions de la Junta de Museu3

v._

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART uE BARCELONA

im..

}

i

327


que aquell catàleg no respongui ja a l'es-tat de les installacions que es visiten.

El Museu «Victòria Albert», de Lon-dres, que és un dels que té més ben esta-blert el servei de publicacions, ha resoltaquest problema emmotllant en planxesestereotipades de bronze totes les pàgi-nes de les seves guies, que reedita anyal

-ment substituint únicament per novesplanxes aquelles que afecten a sales ques'hagin modificat. Cal dir, però, que

nització d'un servei de conferenciants quecada diumenge explicaran al públic quevulgui seguir-los les nostres colleccions depintura i escultura.

Heus ací acomplerts els deures d'exhi-bició. Encara, el museu publica el seuBUTLLETÍ mensual, resum de les activitatsde la institució i vehicle pel qual els ciu-tadans poden conèixer les obres existentsen les nostres colleccions que hi són es-pecialment estudiades en treballs molt

Una dissertació a la Sala de conferències del Museu d'Art de Catalunya

aquest servei costa dos terços de les con-signacions que actualment té la nostraJunta per a mantenir tots els museusd'art de la ciutat.

Finalment, un altre deure que com-porta l'exposició d'obres d'art, és la con-

ferència i la visita guiada per un confe-renciant a través de les colleccions. Lavostra associació ha organitzat algunesconferències i altres han estat organitza

-des per la direcció dels museus en aquestmateix local.

A més, tots coneixeu el projecte de lavostra Junta que ha de portar-se a la pràc-tica pròximament, consistent en l'orga-

inés extensos que el rètol, la guia i elcatàleg. És el BUTLLETÍ un primer aspectede la missió de publicar que el museuha de complir.

Ha de venir el temps de les grans pu-blicacions que donguin a conèixer al mónles nostres colleccions de pintura i escul-tura antiga i moderna, però constatem quetot esperant temps millors, els deures ele-mentals del museu amb els ciutadans sónacomplerts.

El contacte amb els visitants. — L'exhi-bició comporta un contacte ami) el públicque visita els museus a les portes; on hi

328


La porta N'ingrés del Museu d'Art de Catalunya

La porta d'ingrés del Muscu de les Arta Dcco.ati cs

329


La guàrdia permanent armada dels museus, confiadaals Mossos de l'Esquadra

ha un servei de venda d'entrades, deguardarrobes i objectes, i de telèfon per aavisar el vehicle si cl demana el visitant.

Hi ha, encara, un altre servei d'aquestanaturalesa consistent en 1'autoònmibusque transporta els visitants des de la plaçad'Espanya al Museu i retorn. És curiósobservar com l'esforç que ha fet la Juntade Museus per a mantenir aquesta comu-nicació entre el Museu i el nucli de co-municacions de la plaça d'Espanya noha estat gaire aprofitat. El preu modestís-sim de 25 cèntims per persona semblavaque davant l'objecció de molts ciutadansque el Museu era lluny, havia de por-tar gran concurrència de passatgers.

Dones, no ha estat així. Les estadísti-ques d'entrades al Museu, comparadesamb la de viatgers de l'autoòmnibus do-nen el resultat que únicament un dosper cent utilitza el servei. S'ha fet lapropaganda necessària d'aquest i cadadia en tots els diaris on apareix l'anuncidel Museu en la secció corresponent demuseus i biblioteques, s'adverteix que hiha l'autoòmnibus que des de la plaçad'Espanya porta al Museu d'Art de Ca-talunya.

Serà interessant en aquest capítol deles relacions del Museu amb el públicdonar l'estadística dels visitants que hemtingut des de primer de gener a 30 desetembre, i que dóna els següents resul-tats en el Palau Nacional:

Entrades de pagament, 10.485; entradesgratuites, el segon diumenge de cadaenes, 61.900; entrades corporatives, 4.645.Total: 77.030.

En cl museu de Pedralbes, l'estadísticaen els mateixos deu mesos dóna els se-güents resultats:

Entrades de pagament, 8.405; entradesgratuites, el primer diumenge de cadames, 34.535; entrades corporatives, 3.384.Total: 46.324.

Com es veu, la Junta ha establert lagratuïtat d'entrada a cada museu un diu-menge al mes. El primer és a Pedralbes,el segon al Museu d'Art de Catalunya, eltercer serà a Santa Àgata i el quart a lesaltres institucions que estan en projected'establir-se. Així, el ciutadà que no potpagar l'entrada, cada diumenge podrà vi-sitar un museu, i és de recomanar a totsels que puguin que no esperin el diu

-menge gratuit per a estalviar la pesseta

330

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ADT DE BARCELONA

Un dels guardians del Museu d'Art de Catalunya

«entrada, que aquesta el Museu la neces-sita, i que la visita és molt més còmodaels dies, que per ésser de pagament, nohi ha aglomeració.

El Museu atén al públic ami) uns ser-veis d'higiene acondicionats i ha organit-zat en el vestíbul de descans que parteixles sales de la planta baixa, un servei devenda de postals i fotografies i venda(le segells i estafeta de correus.

Encara avui ni l'horari ni l'assistènciaaconsellen l'establiment de serveis comels de bar i restaurant que en altres mu-seus d'Europa existeixen, però són pre-vistos.

La defensa de les obres d'art. — Dintreels serveis d'exhibició hi ha d'haver el dedefensa de les obres d'art contra les pos-sibles extralimitacions del públic. Aquest,generalment vol palpar la qualitat de lespintures murals transportades, o assenyalaami) el dit, tocant la tela, la figura que liinteressa d'un quadre, i això cal evitar-ho.En les noves installacions de Pedralbes i

del Museu d'Art de Catalunya, hem su-primit tota una sèrie de rètols tradicio-nals que havíem trobat penjats a les sa-les de l'antic museu de la Ciutadella:«No toqueu els objectes», «No escopiu aterra», «Deixeu els bastons i paraigüesa la porta» i altres advertències que po-dien mortificar a les persones ben criades.Vàrem partir del principi de què el nos-tre poble té una educació i un respecteper les coses que constitueixen el seu pa-trimoni artístic i no ens hem errat degaire, però a la Galeria Nacional, de Lon-dres, una sufragista irritada un dia vaesbotzar la tela de la Venus del Mirall,i al Louvre, un personatge misteriós se'nva emportar la Gioconda. Cal, doncs, vi-gilar el museu, i la vigilància ha d'ésserencomanada a personal ben educat i dig-nament vestit que eviti el donar al públictota explicació dels objectes encara queaquest li pregunti, a fi d'estalviar les des-cripcions ciceronesques, sovint ridículesi impertinents, inclús en aquells museusd'Europa que varen intentar fer una edu-

331


Les tres parelles de bombers de torn en el servei d'extinciód'incendi del Museu d'Art de Catalunya

El servei de bombers examina l'estat del material d'extinció,al Museu d'Art de Catalunya

332


cació als guardians per a convertir-los enguiadors de les persones que visiten elmuseu. Aquest sistema fracassat arreu,no hem intentat aquí d'implantar-lo. Elguardià deu limitar-se a informar al visi-tant que en els rètols que hi ha a lessales hi trobarà escrit en lletra clara i encinc idiomes tot el que demani.

A més, el museu s'ha de defensar. Elguardià d'un museu no va armat, però

del foc. El cap del servei d'incendis, se-nyor Jordán, ha muntat en el nostre Mu-seu un servei de defensa contra incendisconsistent en una parella de bombers quees turna al llarg de les vint-i-quatre ho-res del dia, coneixedors tots ells de l'e-difici i de la magnífica installació contraincendis en ell establert, amb materialsuficient a cada sala i amb un plànol de-talladíssim de totes les boques d'incendi

El vestíbul on es reuneixen els serveis de venda de fotografies i postals,estafeta de correus i d'higiene

el museu disposa d'una guàrdia de Mos-sos de l'Esquadra que porten armes i te-nen autoritat per a fer respectar el queels guardians disposin i per a vigilar elsmuseus durant la nit.

L'Ajuntament de Barcelona i la Gene-ralitat de Catalunya han aportat els ea-bals amb els quals han estat adquiritstots els objectes que hi ha al Museu i sónels seus agents de vigilància; els urbansi els Mossos de l'Esquadra els qui elsguarden, uns i altres a les ordres del seucap respectiu.

Finalment, cal defensar els objectes

que són provades cada mes, així com sónmantinguts en condicions d'ésser utilitza-des a cada moment, les mangueres i altresestris necessaris.

Heus ací, senyores i senyors, arribatsal final d'aquest film a través del qualheu conegut la vida privada dels nostresmuseus. Agraïm la vostra atenció, desit-jant que us emporteu a casa vostra laimpressió que el tresor artístic queamb tant d'esforç per part de tots hemreunit, està, dins els nostres mitjans mo-destos, ben inventariat, ben cuidat i benguardat. He dit.

333

Ernest Santasusagna. — «Adela» Rafael Estrany.— «Maternitat»

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AILT DE BARCELONA

Oleguer Junyent. — «Sant Gervasi»

334


LES ADQUISICIONS DE LA JUNTADE MUSEUS EN L'EXPOSICIÓ DE

PRIMAVERA DEL 1936

Si enguany els dos salons que consti-tueixen l'Exposició de Primavera han ar-

ribat a una sincronització de conceptes ivalors plàstics gairebé perfecta, sincro-nització que ha donat sensiblement el togeneral del concurs, hem de lamentar ab-sències que, tot ajudant a manteniraquest nivell i millorar-lo, haurien fet

Lluís Masriera. — «La núvia»

^s.P tt .. I +^

Josep Narro. — I1lustració

cedida. Una particularitat cal anotar, iés que aquest any les arts aplicades nohi han tingut cap representació, potserperquè el magnífic saló que ha organit-zat el Foment de les Arts Decoratives haabsorbit l'activitat dels possibles exposi

-tors. Sigui la causa que sigui, el fet ésque la Junta de Museus aquest any no

sentir tota la rica diversitat de la nostraproducció artística, avui tan considerable ^.per la qualitat com per la quantitat po-sitivament extraordinària.

Voldríem que aquestes manifestacions t

oficials periòdiques fossin el resum de lapotencialitat artística de Catalunya, cer- ; ; ftàmens nacionals als quals tots els artis-tes catalans es fessin un deure i un honord'ésser-hi representats, prescindint de to- '.tes les preocupacions marginals que lescontingències de la vida pràctica suscitena cada moment. ^• 1 i '

Com deia al començament, si l'exposi-ció d'enguany qualitativament potser éssuperior a d'altres anteriors, per la quan-titat no és inferior a les que l'han pre- Josep Narro. — Illustració

335


V1

...DYC ^. ^ ^^.

1 .

Carles Bécquer. — Dibuixos

336

Carles Bécquer.— Dibuix

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

s'ha vist preocupada per les dificultatsde la tria entre les aportacions de ce-ràmica i art aplicat que tant d'honorfeien a l'Exposició de Primavera d'altresanys.

La Junta de Museus, dones, ha hagutd'esmerçar les seves disponibilitats adqui-

testimoni molt qualificat de l'estil d'a-quest pintor format en l'estudi del mu-seu i per al qual l'atracció de Goya és ir-resistible. La transparència i la vivesa delsrosats de les carnacions són apresos en elgran aragonès, com ho és igualment lamanera d'interpretar l'estructura d'algu-

à

sitives en pintura, escultura i dibuix, isi bé la selecció es feia àrdua per la uni-formitat de valors que deia Inés amunti per la quantitat d'obres que han compa-regut al concurs propietat de particu-lars, el lot d'obres adquirides amb desti-nació als museus forma un conjunt moltrepresentatiu d'aquest moment artístic.

«Adela», d'Ernest Santasusagna, és un

nes parts dels rostres animats d'una pal-pitació vital plena de simpatia. El con-

junt de la figura entonat en una gammaobscura està pintat amb agradable fa-cilitat i notable discerniment de les qua-litats.

«Maternitat», de Rafael Estrany, és ungrup de tres mitges figures, una de donai dues de criatures, establert amb tendre

..ci

v^/f 0

Carles Bécquer. — Dibuix Carles Bécquer. — Dibuix

337


Olga Sacharoff. — «Flors»

animació i pintat amb segura amplitudde pinzellada. La matèria sense ésser ex-cessiva és musculosa i aplicada ami) ama-ble fuga. En conjunt, pels contrastos i laconcepció, recorda l'estil que l'autor usaen les seves composicions a l'aquarclla,però diríem que més aviat acosta l'aqua-

Jaume Mercadé. — «El gerro de Talavera»

rella a l'oli que l'oli a l'aquarella, i quemaneja amb més afortunada confiança lamatèria densa, de la qual n'obté valorsplàstics excellents.

D'Olaguer Junyent ha estat adquiridauna pintura que indubtablement és de lescoses inés afinades, més sensibles i tambéinés sòlides que li heni vist. «Sant Ger

-vasi» és la vista d'un d'aquells darrerestan complicats d'arquitectures burgeses ijardins interiors, en els quals el verd pe-renne de les palmeres captives ripia ambel verd extenuat de les persianes, els ba-

Pere Créixams.— «Figura vermella»

lustres neoclàssics ami) les construccionsparasitàries més absurdes i tot plegatalena ami) aquella calma un pensamentsentimental dels suburbis. La transparèn-cia del cel modest i tranquil illuminaaquella quieta confusió que Junyent haencertat a explicar sensé insistències enut-joses, ami) una paleta recollida; la dol-cesa enyoradissa d'aquell indret ciutadà,d'aquelles galeries des de les quals totaspirant el perfum d'una magnòlia lavista es perd en la llenca de mar queflota en l'horitzó.

«La Núvia» representa un esforç moltreeixit del pintor Lluís Masriera. Coni-

338


posició de caient classicista en un inte-rior romàntic, ami) una clapa lluminosaal fons que fa més discreta la penombradel primer terme. Masriera ha rimat totsels elements de la composició amb intel-•ligent sobrietat; ha donat la belligeràn-cia que calia al document sense oblidar

-se que feia obra de pintor. Les figures,especialment les ajupides, de pura filiacióacadèmica, són situades ami) rara discre-ció en una atmosfera ben establerta.

Fix

ha estat dirigida i concentrada en unspropòsits estructurals niés vigorosos. L'au

-tor manté intacta la bravesa de la sevapaleta sempre robusta, i tota l'obra exha-la aquella simpatia que acompanya sem-pre la pintura de Créixams.

La pintora russa Olga Sacharoff, barce-lonina d'adopció, serà representada almuseu ami) aquelles composicions deflors de meravellosa subtilesa que la fanincomparable. En passar per la seva pa-

Joan Junyer. — «Bucòlica»

Completen les adquisicions del Saló deBarcelona unes «illustracions» de JosepNarro, de gustosa malícia caricatural, se-gures de tret i de composició, i uns di-buixos de peixos, simis i altres animals,de Carles Bécquer, animats de singularvivacitat i executats ami) seguretat ma-gistral.

Del Saló de Montjuïc ha estat adqui-rida «Figura vermella», de Pere Créi-xams, que és una de les obres més fermesque li coneixem. El modelat és més atèsque altres vegades i la mena de fugaerrant que caracteritza l'estil del pintor

leta les flors prenen una rara vitalitatenigmàtica; al prodigi que cada flor icada bri ja és de natural, Olga Sacharoffhi afegeix el d'una fragilitat misteriosa,d'una vida extrareal que encisa i in-quieta.

«El gerro de Talavera», (le Jaume Mer-cader, és una altra de les adquisicions d'a-

quest Saló. Obra reflexiva, d'una sensibi-litat aguda sense estridències, reuneixuna fastuositat severa a un anàlisi quali-tatiu depuradíssim. La carn de les florshi és descrita amb vehemència i els acces-soris hi conjuguen ami) una mena de je-

339


Josep Obiols. -- «Noia mirant un llibre»

rarquia 'plàstica molt ben entesa. Com-posició pintada amb un sentit de totali-

tat excellent i ami) una autoritat saborosa,marca un aspecte interessantíssim del no-table pintor vallenc.

«Bucòlica», de Joan Junyer, dóna lanota arriscada entre aquestes adquisi-cions. Pintura de sensibilitat, pintura quefiltra la realitat en uns alambins delica-díssims i n'extreu una essència impalpa-ble. Les figures d'ascendència arcaïtzantperden tota la significació psicològica perconvertir-se en purs elements plàstics d'a-quell conjunt que és una pura harmoniade tintes d'una finor indicible, que el pin-tor modula començant per baix fins afondre's en l'espai. Figures i animals su-ren en aquella atmosfera de la qual pre-nen la fina qualitat. Distribuïdes ami) uninstint decoratiu admirable sobre aquellfons de suggestives irisacions, un homsent que si fossin explicades amb un cri-teri realista no rimarien amb aquella at-mosfera; l'aire arcaic, la dolça rudesaprimitiva que les acusa és allò que les faviables i solidàries d'aquell conjunt queviu per una mena de vibració inexplica-ble que recorre les entranyes de la pin-tura que les aguanta i els dóna l'existèn-cia.

De Josep Obiols ha estat adquirit «Noiamirant un llibre». Mostra de la pinturaaustera, sòlida i tendra que és el sòcoli la més alta justificació de l'art d'aquestpintor.

«Adela», bust de bronze de JosepClarà, tanca la llista de les adquisicionsd'enguany de la Junta de Museus. «Ade-la» és un d'aquells encerts de Clarà enels quals el realisme s'atempera ami) unressò de classicisme que ennobleix allòque podria no sortir dels dominis de l'a-nècdota. L'alè vital contingut en la pro-porció sàvia, l'estructura humana sotmesaa un ritme arquitectònic i una nià destraper a fer respondre la matèria i donar-liaquella estranya tebior de l'emoció; totaixò es troba incorporat en aquesta gra-ciosa figura que farà honor a les nostrescolleccions oficials.

CARLES CAPDEVILA

Josep Clarà. — «Adela»

340


EL DONATIU J. PEDRO GIL

Per donatiu de l'autor, el Conservatoride Dibuixos i Gravats anex a la Biblio-teca dels Museus d'Art de Barcelona pos-seeix, d'ençà del 14 de gener d'enguany,vint-i-un dibuixos i onze aiguaforts deJosé Pedro Gil Moreno de Mora, que totseguit es detallen.

DIBUIXOS

(Núms. 12976 a 12996 de l'inventari)

Captaire esguerrat assegut a terra enplaça espanyola. — Figura entregiradavers l'esquerra. Al pinzell en blau. Al-çària, 0'430 m.; ample, 0'306 m.

Dona jove descansant en una «chaise-longue». — Vers l'esquerra i ami) la testade front. Al pinzell en vermelló. Alçària,0'300 m.; ample, 0'270 m.

Nadó ajassat. — De tres quarts versl'esquerra. Al pinzell en roig d'Índies.Alçària, 0'305 m.; ample, 0'247 m. (fig. 1) .

Balladora flamenca. — De vestit afar-balanat; de front i ami) els braços en

Fig. 1

Fig. 2

posició horitzontal i vers l'esquerra, al'alçària del rostre. Llapis-plom. Alçària,0'350 in.; ample, 0'260 ni.

Paisatge anib arcades rui;noses. — Lla-pis-plom. Alçària, 0'240 ni.; ample, 0'320

metres.

El port de Saint-Tro pez. — Llapis-plom.. Datat: 1931. Alçària, 0'310 in.;

ample, 0'224 in.

Nena, de front. — Amb els dos índexsapuntalant-se davant del pit. Llapis-plomi di f umí. Alçària, 0'403 in.; ample, 0'307metres.

Nena, de tres quarts vers la dreta. -Grassona, clenxa partida, anlb dos llaços.Llapis-plom. Alçària, 0'504 In.; ample,0'325 m.

La ría de Bilbao. — Llapis - Conté iaigua-tinta. Alçària, O'3Ó4 m.; ample,0'398 m.

A l'entorn d'un joc. — Escena popularbasca. Llapis-plom, llapis-Conté i aigua

-tinta. Alçària, 0'305 m.; ample, 0'395 m.

Vista panoràmica d'Àvila. — Plomaamb tinta blau fosc. Alçària, 0'380 m.;ample, 0'565 m.

4.M-

341


La platja de Sant Feliu de Guíxols. —Llapis-plom. Datat: 1933. Alçària, 0'215

metres; ample, 0'281 m.

El port de Barcelona. — Llapis-plom.Datat: 1934 Enero. Alçària, 0'245 m.;ample, 0'323 ni.

El port de Palamós. — A primer ter-me: vaixell i tres homes. Al pinzell ensèpia. Alçària, 0'500 m.; ample, 0'324 ni.

Fig. 3

La dársena de San Sebastián. — Al fonsi a l'esquerra el Monte Igueldo; mésaprop i a la dreta, una part del MonteUrgull. Llapis-Conté. Datat: 1935. Alçà-ria, 0'380 m.; ample, 0'562 m.

Balladora flamenca. — De vestit afar-balanat; de front, amb el braç dret en-laire i el braç esquerre horitzontal a l'al-çària del coll. Llapis-plom. Alçària, 0'350metres; ample, 0'260 m.

Balladora flamenca. — De vestit afar-balanat i de mostra reticulada. Pose erec-ta i tirada vers enrera; els braços enlaire,

la testa de front. Llapis-plora i difumíamb estolnpa. Alçària, 0'353 m.; ample,0'266 in.

Gitana al balcó. — Recolzant-se ami) elbraç esquerre; testa de tres quarts versl'esquerra. Llapis-plom i difumí. Alçària,0'353 m.; ample, 0'266 m.

Les grues del port de Barcelona. — Aprimer pla, un honre avançant vers ladreta. Llapis-plom. Signat: 1931. Alçària,0'328 ni.; ample, 0'252 m. (fig. 2).

Castell d'Aro. — Pallers a primer ter-me. Signat: 1933. Alçària, 0'250 in.; am-ple, 0'326 m.

Carreta tirada per cavalls. — En repòsa ple camp. Llapis-plom. Alçària, 0'240metres; ample, 0`324 in.

AIGUAFORTS

(Núms. 12974, 12975, 12997 a 12999i 14554 a 14559 de l'inventari)

Balladora flamenca en repòs. — Mitjafigura riallera vers l'esquerra. Alçària,0'298 m.; ample, 0'238 m. (fig. 3).

Balladora flamenca. — De vestit afar-balanat. Amb braç esquerre «en jarras»i braç dret enlaire. De perfil vers l'es-querra. Alçària, 0'293 ni.; ample, 0'230metres.

Balladora flamenca. — De vestit ampla-anent afarbalanat. Dançant, a primer

terme. Al fons, tocador de guitarra icompanya que fa petar rítmicament elsdits. Alçària, 0'235 m.; ample, 0'142 m.

Dues balladores de flamenc dançant enpas contraposat. — La una vers la dreta,l'altra vers L'esquerra. Alçària, 0'294 m.;ample, 0'233 m.

Gitana «en jarras», vers l'esquerra. -Amb vestit amplament afarbalanat i defolgades mànegues. Alçària, 0'294 m.;ample, 0'236 m.

Ballador i balladora de flamenc. —Ella fent petar les castanyoles. Al fons,les companyes del «cuadro» segueixenel ritme a palmellades. Alçària, 0'296 m.;ample, 0'237 m.

342

BUTLLETÍ DELS. MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Bust de gitana, riallera. — De front.Alçària, 0'295 m.; ample, 0'237 m.

Balladora flamenca. — Aixeca amb lamà esquerra un dels farbalans de lesseves voleiadores faldilles. Mà dreta en-laire; cara de patata. Alçària, 0'287 m.;ample, 0'229 m.

Balladora flamenca. — De vestit afar-balanat, cos enrera i braços enlaire. Ros-tre de tres quarts vers la dreta. Alçària,0'296 ni.; ample, 0'238 m.

Balladora flamenca. — De vestit am-plament afarbalanat i de folgades mà

-negues, de mostra fosca anib pics enblanc. Acotada vers l'esquerra; el braçesquerre enlaire. Alçària, 0'295 m.; am-ple, 0234 m.

Balladora flamenca fent petar les cas-tanyoles. — De vestit afarbalanat i d'am-

ples mànegues. Alçària, 0'298 m.; ample,0'238 in.

Destre traç el de José Pedro Gil Mo-reno de Mora, gran acuïtat retiniana, ares del que li ve davant, el seu llapisresta insensible. La seva habilitat ni hapogut mostrar-se esquerpa al dinamismeintens del ball flamenc; ell deu haveradmirat llargament i repetida les dan-çarines de fandango i de garrotín ami)la melopea malenconiosament cortorba-dora dels guitarristes de cante jondo;ell ha vist, d'altra banda, els encisos delsinfants, el caràcter, també, de qualsevolpaisatge camperol o de tràfec urbà queen els seus freqüents viatges ha pogutconèixer; i de tot n'ha copsat algunalínia, alguna forma exactament evocado-ra, sense dubitacions de llapis, amb se-guretat ben notable. És pels viatges i perla cultura que n'ha ben après la lliçódels paisatgistes illustradors anglesos isembla també d'aquell dibuixant costu-mista francesitzat Edgar Chachine, quetant d'anomenada va obtenir en la pri-mera dècada d'aquest segle, adoptant-la,però, discretament a les distintives tem

-peramentals pròpies.

J.-F. RÀFOLS

INGRESSOS ALS MUSEUS DEL

PRIMER SEMESTRE DEL 1936

ADQUISICIONS

A particulars diversos:

Dos retrats al carbó, per Ramon Casas.

DONATIUS

Del senyor Josep-Pere Gil Moreno deMora:

Vint-i-un dibuixos i onze aiguafortsdels quals és autor.

Dels hereus de confiança de la senyoraMercè Antiga Sunyer:

Una pintura a l'oli atril mida a Vila-domat.

Del senyor Marià Fortuny:

Tauleta utilitzada pel seu pare per aguardar els estris de pintar.

De l'Institut d'Estudis Catalans:

Diverses peces de ceràmica.

Del senyor Antoni. Coll Fort:

Onze peces de ceràmica i un cossi deterra cuita.

De la senyora Hortènsia Pi Gibert:

Diversos objectes d'indumentària.

Del senyor Francesc de P. Uriach:

Paisatge, oli per J. Ventosa.

Del senyor Dàrius Vilàs:

Estudi per a decoració mural al fresci quatre dibuixos preparatius de pinturesmurals.

343'

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART IDE BARCELONA

Del senyor Lluís Moron:

Dues monedes antigues.

Del senyor Gabriel Olives:

Una moneda.

Del senyor Josep Cuspinera:

Una moneda.

Del senyor Joaquim Borralleras:

Tres monedes antigues.

D'admiradors de Lluís Masriera:

«L'ombrella japonesa», oli per LluísMasriera.

Del senyor Ricard Opisso:

Retrat del senyor Ricard Opisso, alcarbó, per Ramon Casas.

Dels Amics dels Museus de Catalunya:

«L'aficionat a les estampes», pintura al'oli per Marià Fortuny.

DIPÒSITS

De l'Ajuntament de Barcelona:

Un fragment de retaule, procedent del'Institut Escola de Sarrià.

BIBLIOTECA DELS MUSEUS

D'ART

Obres ingressades durant el primer se-mestre de l'any 1936

ADQUISICIONS

JOAN AMADES: Justícia popular, 1 fase.— Les campanes, 1 fase. — Divinitat delpa, 1 fase. — Màgia de la paraula, 1 fase.— La terra, 1 vol. — Refranyer de les do-nes, 1 fase. — Mitologia de la nuar, 1 fase.— E. CAMPS I CAZORLA: Arquitectura

cristiana primitiva visigoda y asturiana,1 fase. —Arquitectura califal y mozá-rabe, 1 fasc. — El arte románico en Es-paña, 1 vol. — JOAQUIM FOLCH I TORRES:La cerámica de Paterna, 1 fase. (13 exem-plars) . — MARIA-ELENA GOMEZ MORENO:Breve historia de la escultura española,1 vol.—R. L. HOBSON i altres: Arte chi-no, 1 fase. — ENRIQUE LAFUENTE FERRARI:Breve historia de la pintura española,1 Vol. — SYDNEY P. NOE: The turian si-staters, 1 fase. — AMERICAN NUMISMATICSOCIETY: Seventy Seventh Annual Mee-ting (1935), 1 fase. — SANTIAGO RuSIÑOL:Mis hierros viejos, 1 fase. (5 exemplars) .— WALTER A. DE SAGER: Making Pottery,1 fasc. — FREDERICH O. WAAGE: Greekbronze coins from a ioell at Megara, 1 fase.— JOHN WALKER: The coinage of the se-cond sa ff arid dinasty in Sistan, 1 fase.

UNITATS REBUDES D'OBRES EN CURS DEPUBLICACIÓ

XAVIER CALLICÓ: Pintures, dibuixos,aiguaforts i litografies de..., fase. del 7a 1'I1. — F. CARRERAS I CANDI: Folklore ycostumbres de España, tom tercer. —LuIs PERICOT, JULIAN M. 7' RUBIO i altres:Historia de España (Instituto Gallach),fase. del 28 al 34. - RAYMOND LÉCUYER:Regards sur les musées de province, fase.número 32. — FRIT5 LUGT: Musée duLouvre. Inventaire général des dessins del'école hollandaise, toms segon i tercer.— A. ROVIRA I VIRGILI: Historia Nacionalde Catalunya, tom setè. — VALERI SERRAi BOLDÚ: Arxiu de tradicions populars,fase. setè. — PAUL SCHUBRING: Arte delRenacimiento en Italia, tom novè de la«Historia del Arte Labor». — ADOLFOVENTURI: Storia dell'arte italiana, vol. X,parts primera i segona.

DONATIUS

DE MUSEUS I ENTITATS ARTÍSTIQUES

OFFICE INTERNATIONAL DES MUSES(París) : «Conférence de Madrid. Pro-grammc», 1 fase. — Louis Hautecoeur,«Le programme architectural du musée»,

344


1 fase. Pedro Muguruza, «Aménage-ment des musées», 1 fasc. — F. Schmidt-Degener, «Principes généraux de la miseen valeur des ceuvres d'art», 1 fase. — Al-fred Stix, «Organisation des depóts, ré-serves et collections d'études», 1 fase.M. G. Opresco, «Problemes soulevés parl'accroisselnent des collections», 1 fase. -H. E. van Gelder, «Numerotage et éti-quetage des collections», 1 fase. — Lud-wig V. Márton, «Problèmes particuliersaux collections préhistoriques», 1 fase. -Joergen Olrik, «Problèmes particuliersaux collections ethnographiques et d'artpopulaire», 1 fasc. — Auguste Loher,«Problèmes particuliers aux cabinets demonnaies et médailles», 1 fasc. — JulienCain, «Problèmes particuliers aux collec-tions graphiques», 1 fase.

VICTORIA AND ALBERT MUSEUM (Lon-dres) : «Review of the principal acquisi-tions during the year 1935», 1 vol.

DIRECTION DES MUSEE3 NATIONAUX ETDE L'ÉCOLE Du LOUVRE (París) : «Rapportsur l'adrninistration et la conservation desMusées Nationaux, pendant l'année 1934»,1 fase.

MUSEO INTERNAZIONALE DELLE CERAMI-CHE (Faenza) : «Programma del IX Corsodi Storia e di Tecnica della Ceramita(1936) », 1 fase.

AMICS DELS. MUSEUS DE CATALUNYA(Barcelona) : «Conferència de Josep Gu-diol i Ricart amb motiu de la visita a lacollecció de vidres d'Alfons Macaya»,1 fase. — «Sumeu-vos a L'obra dels Amicsdels Museus de Catalunya », 1 fase.AMICS DE L'ART VELL (Barcelona) :

Cèsar Martinell, «Els sis primers anys (del'entitat). 1929-1935», 1 vol.

DELEGACIÓ CATALANA DEL P. A. C. (Bar-celona) : «Estatuts», 1 fase.

MUSEU EPISCOPAL DE Vic: «La decora-ció pictòrica de la catedral de Vic»,1 fase.

COMISIUNII MONUMENTELOR ISTORICE(Bucarest) : «Buletinul, anul XXVII(1934)», 4 fases.

MUSÉE D'ART ET D'HISTOIRE (Ginebra) :«Genava, année XIII (1935) », 1 vol.

THE METROPOLITAN MUSEUM OF ART(Nova York) : «Annual report 1935»,1 vol.

THE ART INSTITUTE OF CHICAGO: «RC-port 1935», 1 vol.

D'ALTRES ENTITATS CULTURALS

LABORATORIO DE ARTE DE LA FACULTADDE FILOSOFÍA Y LETRAS DE LA UNIVERSIDADDE SEVILLA: «Documentos para la histo-ria del arte en Andalucía, VIII», 1 fase.

JUNTA SUPERIOR DE EXCAVACIONES YANTIGÜEDADES (Madrid) : Manuel Gonzá-lez Simancas, «Excavaciones en Sagunto».1 fase. — Julio Martínez Santa-Olalla,«Excavaciones en la necrópolis visigodade Herrera de Pisuerga (Palencia) »,1 vol.

SINDICATO DE INICIATIVA DE ZARAGOZA:Manuel Abizanda y Broto, «Palacio de laAudiencia», 1 fase.

SERVEI CENTRAL D'ESTADÍSTICA DE LAGENERALITAT DE CATALUNYA (Barcelona) :«Moviment demogràfic de Catalunya »,1 fase.

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS (Barce-lona( : «Els seus primers XXV anys»,1 vol.

ESCOLA DE BIBLIOTECÀRIES DE LA GE-NERALITAT DE CATALUNYA (Barcelona) :«Anuari de les Biblioteques populars1934», 1 vol. — Concepció de Balanzó,«Les biblioteques populars de la Genera-litat de Catalunya», 1 vol. — Mercè Ros

-selï, «Les biblioteques per a cecs de Bar-celona», 1 fase.

INSTITUT D'ACCIÓ SOCIAL UNIVERSITÀRIAI ESCOLAR DE CATALUNYA (Barcelona) :«Annals, any 1, vol. I», 1 vol.

ARXIU HISTÒRIC MUNICIPAL (Barcelo-na) : A. Duran Sanpere, «Barcelona»(tiratge separat de 6 articles publicats ala Revista Ford, de Barcelona, durantl'any 1935), 6 fases.

BIBLIOTECA BALMES: «Bibliografia his-pànica de ciències històrico-eclesiàsti-ques» (vol. XI (1935), fasc , tercer d'«Ana-lecta Sacra Tarraconensia») , 1 vol.INSTITUT CATALÀ DE LES ARTS DEL LLI

-ERE: Adrià Gual, «Illustració del Llibre»,1 fase. — Joan G. Junceda, «Assaig sobrel'humorisme gràfic», 1 fasc. — SantiagoSalvat, «L'editor davant el llibre», 1 fase.— R. Carreres Valls, «El llibre a Cata-

345

I JTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

lunya. Els primers temps de la impremtaa Barcelona», 1 fase.

CÁMARA OFICIAL DEL LIBRO (Barcelona) :J. Estelrich, «Del libro y su emoción»,1 fase.

CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA(Barcelona) : «Estatut », 1 fase.

INSTITUCIÓ DEL TEATRE (Barcelona) :Manuel Marinello i Joaquim Montero,«De l'homenatge a Apenes Mestres»,1 fase.

SOCIEDAD DE ATRACCIÓN DE FORASTEROS(Barcelona) : Carlos Rahola, «Gerona»,1 fasc. — Manuel Marinello, «Montser.rat», 1 fasc. — Juan B. Enseñat, «Ma-llorca», 1 fase. — Juan Ruiz y Porta, «Lanecrópolis de Tarragona», 1 fasc. — A.Durán y Sanpere, « La casa del Arcedianoy el Archivo Histórico de la Ciudad»,1 fase. — Juan B. Enseñat, Bartolomé deRoselló y Alejandro Llobet, «Ibiza y For-mentera», 1 fasc. — Mariano Rubió yBellvé, «El Palacio de la Capitanía Ge-neral de Cataluña», 1 fase. — Cèsar Mar-tinell, «El Arte en Poblet», 1 fase.

ASSOCIACIÓ DE PESSEBRISTES DE BARCE-LONA: «Actuació 1934-35», 1 fase.

RÀDIO ASSOCIACIÓ DE CATALUNYA (Bar-celona) : «Per la restauració del mones-tir de Poblet», 1 vol.

SERVICIO DE INVESTIGACIÓN PREHISTÓ-RICA DE LA DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE VA-LENCIA: «La labor del... y su Museo enel pasado año 1934», 1 vol.

ASSOCIACIÓ PER LA CULTURA DE MA-LLORCA (Palma) : «Calendari Mallorquídel 1936», 1 fase.

DE COMITÈS D'EXPOSICIONS D'ART

KUNSTAHUS MALMEDÉ (Colonia) : «Ge-màlde alter Meister-Antiquitáten. Stan-dige Ausstellung». 1936, 1 fase.

INSTITUTO FRANCÉS EN ESPAÑA (Ma-drid) : «Exposición Víctor Hugo. Catá-logo. Madrid, 1935», 1 fase. — «Exposi-ción de grabados y libros ilustrados fran-ceses del siglo XVIII. Catálogo. Madrid,1936»; 1 fase.

JUNTA MUNICIPAL D'EXPOSICIONS D'ART(Barcelona) : «Exposició de Primavera

1936. Saló de Barcelona i Saló de Mont.juïc. Catàleg», 1 fase.

MIRADOR (Barcelona) : «II Saló Mira-do • i Saló Jaume Huguet. Catàleg», 1 fase.

FOMENT DE LES ARTS DECORATIVES (Bar-celona) : «Primer Saló d'Artistes Decora-dors. Guia de l'Exposició», 1 fase.

THE TOLEDO MUSEUM OF ART (Toledo-EE. UU.) : «Catalogue french and flemishexhibition. 1935», 1 fase.

GALERIES D'ART DE BARCELONA: Catà-legs de les exposicions individuals, col-lectives i d'entitats celebrades durant elsemestre.

D'AUTORS

MARGUERITE DEVIGNE: «Les aspeets dela sculpture moderne. Le portrait», 1 fase.

MANUEL ESCRIVÁ DE ROMANÍ Y DE LA.QUINTANA: «Principes généraux de lamise en valeur des ceuvres d'art», 1 fase.

HUGO GAEBLER: «Die Miinzen von Sta-gira», 1 fase.

ANTONIO GARCÍA Y BELLIDO: «Contac-tos y relaciones entre la Magna Greciay la Península Ibérica, según la arqueo-logía y los textos clásicos», 1 fase.

ALFRED GELLHORN: «Eine neue samm-lung von weltrang. Das Katalanische Mu-seum in Barcelona», 1 fase.

WERNER GOLDSCHMIDT: «El pórtico deSan Vicente, en Ávila», 1 fase.

COMTE DE GÜELL: «La musa catalana.Geo-graphos», 1 fase.

G. HEUTENS «L'histoire ancienne de laPéninsule Ibérique», 1 fase. — «Les divi-nités capitolines en Espagne», 2 fases.

JOSÉ LÓPEZ DE TORO: «Contribución alconocimiento de la Biblioteca provincialde Tarragona», 1 vol.

I. LLADó: «España. La riqueza artísticadel Palacio Nacional», 1 vol.

JUAN MARTÍ MATLLEU: «Carta abiertaque... en defensa de las obras del temploexpiatorio de la Sagrada Familia dedicaal... Obispo de Barcelona», 1 fase.

JULIO MARTÍNEZ SANTA-OLALLA: «Chro-nologische gliederung des westgotischenkunstgewerbes in Spanien», 1 fasc. —Westgotische adlerfiheln aus Spanien»,1 fase. — «Anuario prehistórico y ar-

346.


qucológico de la Península Ibérica. Bi-bliografia y noticias de 1932», 1 fase.

FELIU MATEU I LLOPIS: «Les monedesvalencianes de Ferran VIIè de 1809-1811i 1813», 1 fase.

JOSEP PUIG I CADAFALCH i G. GAILLARD:«L'église de Saint-Michel de Cuxá»,1 full.

EMILE RENDERS: «Une operation chi-rurgicale. Lettre ouverte a Leo van Puy-velde, Conservateur en chef des MuséesRoyaux des Beaux-Arts de Belgique»,1 fase.

CAMILO RODÓN Y FONT: «Materias tex-tiles», 1 fase. — «Algo más sobre Jac

-(1uard y su máquina», 1 fase.J. SERRA-VILARÓ: «Fructuós, Auguri i

Eulogi, Màrtirs Sants de Tarragona»,1 fase.

DE PARTICULARS

JOAQUIM BORRALLERAS: «Associaciód'Artistes Independents. Primera Expo-sició. Barcelona, 1936. Catàleg», 1 fase.— Angel Valbuena, «Fragments d'obresde Lope de Vega relatius a Catalunya»,1 fase. — «Escuela de Artes y Oficios Ar-tísticos y Bellas Artes. Memoria del cursode 1931-32. Barcelona», 1 fase. — «Bilderaus Spanien» ¡Publicació del «PatronatoNacional del Turismo»), 1 fasc. — Mi-quel Duran de València, «La personali-tat valenciana en el Museu Històric de laCiutat», 1 vol. — Ch. Pergameni, «Fastesbruxellois», 1 fase.

PERE CANTARELL: «The Chinese Illus-trated News, vol. XXIX, núm. 8 (decem-her, 1908). Shangai», 1 fase.

JOAQUIM FOLCH I TORRES: «Sis Opus-cles i un manuscrit de carácter popular,de valor històrico-local per a Barcelona,Tarragona i Girona». — Charles Yriarte,«Fortuny», 1 fase.

JOSEP GIBERT: «Catalogue of japaneseand chinese works of art (Galeries Sothe-by, Wilkinson a. Hodge. London, 1920) »,1 fase. — Charly Clerc, «Les théories re-latives au culte des images», 1 vol.

GABY GIBERT: Un manuscrit aràhig.JOSEP A. Gomas: W. P. Gibson, «Wa-

llace collection Catalogues. Miniaturesand Illuminations». Londres, 1935», 1 vol.

ALFONS MASERAS: Marcel Provence,«Olerys», 1 fase.

JOSEP-F. RÀFOLS: J. M.a Bayarri, «Al-barranch», 1 fase. — Manuel Betí Bonfill,«El arte medieval del Maestrazgo. Lascruces gemelas de San Mateo y de Lina-res de Mora», 1 fase. — Josep M.' de Dal-mases, «Bibliografia referent al templede la Sagrada Família», 1 fase. —JosepMYL" Capdevila, «El concepte de creacióen l'obra artística», 1 fase. — Charles Co-llet i altres, «El pessebre modern», 1 fase.— «Congregants illustres. El pintor An-toni Viladomat», 1 fase. — Josep Danèsi Torras, «Antiguitats de Tona», 1 fase.— Joan Danès i Vernedas, «De Solsonaa Sant Llorenç de Morunys», 1 fase. -A. Duran i Sanpere, «Esclariments a lahistòria de l'art català. El sepulcre deSant Oleguer», 1 fasc. — Feliu Elies,«Una nova etapa de les arts», 1 fase. -«Homenatge de l'Associació de Música deCamera al mestre Granados. Barcelona,1916», 1 fase. — André Lecocq, «Une ex-cursion a Chechaouen», 1 fasc. — EzioLevi, «Gli inventari dello Steri di Paler-mo», 1 fasc. — Frederic Martí Albanell,«Notes històriques de la parròquia de laCosta del Montseny», 1 fasc. — CèsarMartinell, «Les fonts de Poblet », 1 fase.— «Els primitius claustres de SantesCreus i de Poblet», 1 fase. — «El templeparroquial de Santa Maria d'Igualada»,1 fase. — Lluís Masriera, «Lo Retaule dela Flor», 1 fasc. — Maggs Bros, «Illustra-ted Catalogue of Engravings, Etchingsand Drawings núm. 558», 1 vol. — «Expo-sició d'argenteria de Jaume Mercadé,Barcelona, 1932», 1 fase. — Fèlix MestresBorrell, «Sobre el valor de una visiónde conjunto de la creación artística»,1 fasc. — Wilhelm Neuss, «Eine Katala-nische Bilderhandschrift in Turin», 1fase. — «Pabellón de la Ciudad de Bar-celona. Instalación del Consorcio delPuerto Franco de Barcelona en la Expo-sición Internacional MCMXXIX», 1 fase.— «Página Artística de La Veu de Ca-talunya», núm. 553. — «Vida Artística deLa Veu de Catalunya» (7 octubre 1932) .— Jorge Rubió, «Cómo se organiza y ca-taloga una biblioteca», 1 fase. — NicolauM." Rubió i Tuduri, «La plaça d'Espanya

347

ISUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

centre actiu de Barcelona», 1 fasc. — J.Serra i Vilaró, «La cova de can Maurí(Berga). Estació prehistòrica. I. Megalitsdel coll de l'Oreller», 1 fase. — «Cerá-mica de Marlés», 1 fasc. — Manuel Trens,«El pessebre antic i modern», 1 fasc. -Raimond Vayreda i Casabó, «Visió re-trospectiva de la història dels oficis i es-bós pera l'organització general i possi-bilitats d'una escola tècnica als nostresdies», 1 fasc.

XAVIER DE SALAS: Marcos Antonio deOrellana, «Biografia pictòrica valentina»(edició dirigida pel donant). 1 vol.

JOAN TERRADES: C. de Beaulieu, «Pein-tres célèbres du xix siècle», 1 vol. — Cha-teaubriand, «Itinéraire de Paris a Jéru-salem et de Jérusalem a Paris ». — «Dic

-tionnaire du citoyen ou abrégé histori-que, théorique et pratique, du commer-ce», tome 2. — E. du Sominerard, «Muséedes Thermes et de l'Hotel de Clunv. Ca-talogue...», 1 vol. — Antonio García Llan-só, «Cau Ferrat», 1 fase. — J. N. Henriot,«Nouveau plan complet de París aveeses fortifications», 1 fase. — Amerigo Inie-roni, «Piecole industrie sarde», 1 vol.

—Clovis Lamarre et Edgarcl Zévort, «LaSuisse et 1'Exposition de 1878», 1 vol. -M. Lebrun, «Manuel du ferblantier et dulampiste», 1 vol. — Charles Lévéque, «Lascience du beau», tome II. — «Memòriade l'exposició local de puntes al coixí ce-lebrada a la vila d'Arbós l'any 1920»,1 fase. — F. Miquel i Badia, «Cerámica,joyas y armas», 1 vol. — D. W. Mitchell,«A popular guide of the Gardens of theZoological Society of London», 1 fase. -«The Pall Mall Magazine», vol. XXVII(May to August 1902) , 1 vol. — «RealMonasterio de San Lorenzo del Escorial»,1 àlbum. — «Rouen et ses environs»,1 vol. — Eduardo Sanz Escartín, «El in-dividuo y la reforma social», 1 vol. -J. Torras i Bages, «De la fruïció artís-tica», 1 fasc. — Pedro Torres Lanzas,«Relación descriptiva de los mapas, pla-nos, etc. del virreinato del Perú», 1 vol.

PERE YNGLADA: B. Berenson, «Lespeintres italiens de la Renaissance», 4volums. — «Catalogue of the Internatio-nal Exhibition of Chinese Art 1935-36»,segona i tercera edició, 2 vols. — Roger

Fry i altres, «Chinese Art», 1 vol. — In-gres, «Pensées», 1 vol. — «Musée desÉcoles Étrangères Contemporaines. L'Artespagnol contemporain. Catalogue. París,1936», 1 fase. — P. P. Rubens, «Corres-pondance», 2 vols.

J. VIDAL I VENTOSA: «Recull de fullssolts de controvèrsia de P. A. C. contraA. D. L. A. N., amb motiu de l'ExposicióPicasso. Barcelona, 1936», 1 fase.

REVISTES RECENT INGRESSADES COM ADONATIU O INTERCANVI

Revue d'Art et d'Esthétique. París. —Altamira. «Revista del Centro de Estu-

dios Montañeses». Santander. — Papyrus.«Revista de Bibliofilia». Barcelona. -Coleccionismo. «Órgano del Club Filaté-lico y Numismático». Lleida. — Ribalta.«Revista valenciana d'art». València.

DEPARTAMENTS ANEXOS

(Dibuixos, gravats, fotografies...)

DONATIUS

LOLA ANCLADA: 2 cobertes vuit-centis-tes de paper de fumar, amb figures, de-corades en roig, verd i groc.

JOAQUIM FOLCH I TORRES: 2 goigs;6 fulls populars de carácter religiós o po-lític i el catàleg d'una exposició celebra-da als «Quatre Gats» l'any 1897.

JOSEP GIBERT: Un exemplar del ro-manso «Les encantàries de Blanes».

JOSEP PUIG I CADAFALCH: Projecte d'unedifici monumental per a l'Exposició In-ternacional 1929.

J.-F. RÀFOLS: Un christmas.R. RIERA MOLINS: Retrat fotogràfic de

Fortuny.JOAN TERRADES: «Vista de Tossa », di-

buix aquarellat; 2 gravats al burí deGeoffroy i 1 de Vázquez; 6 al boix d'in-terpretació; un recull de 181 làminespertanyents a obres d'art decoratiu pu-blicades el segle passat i un altre, com

-post de 37 fotografies i 13 fotogravats,referents a monuments i objectes d'art.

348


EL SERVEI DE CONSERVACIÓ

DEL PATRIMONI ARTÍSTIC DE

CATALUNYA

El Decret del 20 de gener del 1936sobre l'organització del Servei de BellesArts i de Conservació del Patrimoni Ar-tístic Nacional d'Excavacions i d'Arxiusi Biblioteques, va ésser dictat partint dela base de la no vigència de la llei del Par-lament de Catalunya del 28 de marçdel 1934.

El Govern de la Generalitat creu que,tant per a complimentar l'acord del Parla-ment de Catalunya com perquè la Gene-ralitat pugui exercir directament la sevajurisdicció sobre el patrimoni històric,artístic i científic del nostre poble, l'es-mentada llei ha d'entrar tot seguit envigor. En conseqüència, no pot subsistirel Decret del 20 de gener del 1936.

A proposta, dones, del conseller deCultura, i d'acord amb el Consell Exe-cutiu;

Decreto:ARTICLE 1. r Queda derogat el Decret

del 20 de gener del 1936 sobre l'organit-zació del Servei de Belles Arts, de Con-servació del Patrimoni Artístic Nacio-nal, d'Excavacions i d'Arxius i Biblio-teques.

Anr. 2." Són creades les Seccionsprevistes en la llei del 2 de març del 1934,amb els següents Caps:

a) Secció de Biblioteques, el Capde la qual serà el senyor Jordi Rubió iBalaguer, director de l'actual Servei deBiblioteques Populars de Catalunya.

b) Secció d'Arxius Documentals: Capde la Secció, el senyor Agustí Duran iSanpere, director de l'Arxiu Històric •dela Ciutat de Barcelona.

c) Secció de Museus: Cap de Secció,el senyor Joaquim Folch i Torres, di-rector del Museus d'Art de Catalunya.

d) Secció de Monuments: Cap de Sec-ció, el senyor Jeroni Martorell, arqui-tecte del Servei de Monuments de laGeneralitat de Catalunya.

e) Secció d'Excavacions: Cap de laSecció, el senyor Pere Bosch i Gimpera,director del Servei d'Excavacions de la

Generalitat de Catalunya i director delMuseu d'Arqueologia.

ART. 3.° Mentre no siguin creadesles oficines de cada Secció i els altresorganismes previstos per la llei, els Capsde Secció resoldran, en comú, els afersde cada Secció, constituïts en Comissiódel Servei que funcionarà en les Ofici

-nes del Departament. La Presidència dela Comissió correspondrà al consellerde Cultura, el qual podrà delegar-la enun dels membres de la Comissió.

ART. 4. t Integraran, també, la Co-missió amb caràcter de vocals assessors,dos membres de la Ponència d'Arxius,Biblioteques i Belles Arts del Consell deCultura.

ART. 5.° A partir de la data del pre-sent Decret, les funcions atribuïdes ala Ponència d'Arxius, Biblioteques iBelles Arts del Consell de Cultura, se-gons Decret del 27 de novembre del1923, queden confiades a les Seccionsdel Servei, que les exerciran, a través dela Comissió del Servei d'Arxius, Biblio-teques i Belles Arts, tal com és previsten l'article 3.' del present Decret. —LLUíS COMPANYS. — El conseller deCultura, VENTURA GASSOL.

ACTUACIÓ DE LA COMISSARIA

GENERAL DE MUSEUS .

El Comissari General de Museus se-nyor Pere Coromines ha adreçat al se-nyor conseller de Cultura el comunicatsegüent:

«Per a complir la missió que vàreuconfiar-me en fer la meva designació deComissari General de Museus de Cata-lunya, he visitat algunes poblacions onel dipòsit d'objectes artístics recollitsera considerable i he fet informació ambel mateix objecte respecte d'altres po-blacions.

Com a resultat d'aquest treball heconsiderat convenient, i així en diversesconverses us he manifestat de paraula,designar un delegat de la ComissariaGeneral de Museus de Catalunya en cadatina d'aquelles poblacions.

349

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Corri que he cregut que la meva auto-ritat no erri permetia més he assenyalatcom a funció d'aquestes delegacions elque servissin d'enllaç entre la Comissa-ria General de Museus i els Ajuntamentso Comitès locals. Això ha permès donarfins ara una orientació general i impedirla dispersió excessiva dels objectes d'artrecollits.

Com un exemple de la missió que s'haimposat aquesta Comissaria General deMuseus us puc exposar el cas de Gi-rona, on amb tota cura fou oberta l'urnaque contenia les relíquies, d'un sant ifeta la descripció dels objectes trobatsen l'urna en presència de notari públic,de tres metges de la població, del direc-tor dels Museus i un tècnic coneixedordels teixits i d'un fotògraf que anavaimpressionant clixés en els diferents mo-ments de l'operació. Una altra riostrade l'orientació donada per aquesta Co-missaria és l'acció realitzada a Tarrago-na i a Reus, on foren posats d'acord elsComitès d'ambdues ciutats per tal queels objectes reunits en aquella comarcaes distribuïssin de manera que fossinportats a Tarragona els objectes d'artantic, romànic i gòtic i a Reus els ob-jectes d'art barroc i modern.

De les coses vistes i del concepte quehan merescut a aquesta Comissaria, con-sidera com una Nona orientació generalper a temps a venir la conveniència dedeixar les coses disposades de maneraque puguin ésser organitzats en diversosindrets de Catalunya, museus especialit-zats per a les manifestacions d'art quehagin excellit en la comarca respectiva.Per exemple escauria a Tarragona unMuseu d'Art Romà; a Reus un Museu delMoble; a Girona un museu que arreple-gués les manifestacions artístiques delstemps de les guerres de l'Edat Mitjana i,en especial, la dels pagesos de remença,etcètera. A Vic, pot dir-se que el museuja està fet i només caldria completar-lo iarrodonir-lo. A Tortosa podria organit-zar-se un Museu-Arxiu tenint en comptel'immens i variat tresor de documentacióque s'hi ha pogut reunir.

En els diferents llocs visitats, aquestaComissaria General ha deixat ja convin-

gut, en principi, amb els Comitès localsrespectius, els locals que podrien desti-nar-se a la installació dels susdits museus.Por exemple el Palau del Bisbe a Girona,la Casa Gay a Reus, a Tortosa el bellPalau Episcopal per a museu i el Palaudel Collegi de Sant Lluís per a l'Arxiu

-Museu.Les persones per mi designades són les

que segueixen: Miquel Santaló i Parvo-rell, per Girona; Joan Ventosa i Roig,per Vilanova i La Geltrú; Antoni Hill iCanyameres, per Sitges; Ramon Mialet,per Vic; Joan Cid Mulet, per Tortosa;Ignasi Mallol Casanovas, per Tarragona;Josep Torra Pujol, per Manresa; JoanSallarés Castells, per Sabadell; IsmaelBalanyà, per Montlbanc; Pere Rius Ga-tell, per Reus, i Joan Colom, perPuigcerdà.

En fer-vos saber aquests treballs de laComissaria General de Museus us pregoque si els trobeu bé, ens doneu la consa-gració de la vostra autoritat.»

•Quant a l'ingrés als nostres museusd'obres d'art recollides amb motiu delsdarrers esdeveniments, i del qual vàremdonar compte en una informació publi-cada en el nostre número anterior, hemele dir que, després de les dades a quèaleshores ens referíem, han continuat in-gressant noves obres, entre les quals hompot assenyalar-ne algunes de tanta vàluacom les que s'esmentaven en aquella in-formació.

A més d'aquests ingressos podem as-senyalar avui els ele materials de caràc-ter bibliogràfic, arribats a nosaltres peraquell mateix motiu.

Constitueixen, en conjunt, una aprecia-ble aportació per a la nostra Bibliotecaespecial d'Art.

No cal dir que aquests exemplars bi-bliogràfics pertanyen a les branques mésdiverses de l'especialitat i que, com ésnatural, no sempre s'articulen d'una ma-nera absolutament normal amb la com-posició i l'estructura de la nostra Bi-blioteca.

Però a part que molts d'ells es refe-

350


reixen a temes d'art i àdhuc alguns tenen,dintre d'aquesta branca, una assenyaladaimportància, en llur majoria han vinguta enriquir considerablement les seccionsgràfiques i iconogràfiques de la nostraBiblioteca.

En efecte, figuren entre aquests mate-rials abundoses i notables eolleccions defotografies, gravats i illustracions diver-ses, que constitueixen un apreciable ele-ment per els estudis d'indumentària, de(nobiliari, d'arts decoratives, etc.

També seran, aquestes aportacions exa-minades detingudament en les pàginesdel nostre BUTLLETÍ, en la deguda opor-tunitat.

VISITES COL•LECTIVES ALS

MUSEUS

JUNY

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

Dia 16. — Escola Nacional de nens, deLa Coromina.

Dia 18. — Escoles de l'Ateneu Fami-liar, de Sant Boi.

Dia 19. -- Escoles Nacionals Bellcaire,d'Urgell.

Dia 20. — Grup de Senyoretes Estu-diants, de l'Índia; Copegi Alemany.

Dia 25. — Escola «Pavelló de les Ro-quetes», de Sant Andreu; Escola Nacio-nal del carrer Llobet, de Sabadell.

Dia 26. — Grup Escolar «Pi i Mar-gall»; Escoles Nacionals «Zurbano» i«Brutau», de Sabadell.

Al )Museu del «Cau Ferrat»

Dia 1. — Casal Joventut, ele Riudoms.Dia 4. — Escola Nacional graduada de

noies, de Canet de Mar.Dia 5. — Institut Escola, de València.Dia 7. — Cultura Femenina, de Rubí;

Orfeó Santgral, de Moià; Associació d'An-tics Alumnes del Collegi de Ntra. Sra. deMontserrat, de Manresa; Escola de SantAgustí, d'Igualada; Penya Lavernoia, deBarcelona, i Cooperativa Obrera «L'An-dreuenca», de Barcelona.

Dia 9. — «Escuela de Ingenieros deCaminos», de Madrid.

Dia 10. — Grup Escolar «Baldiri Re-xac», de Barcelona.

Dia 11. — Casa de Caritat, de Barce-lona.

Dia 12. — Escola Professional d'Arte-sans, de Castelló de la Plana, i Grup Es-colar «Baldiri Rexac», de Barcelona.

Dia 13. — Societat Recreativa «L'Es-trella», de Santa Colonia de Queralt.

Dia 14. — Federació d'Alumnes i ex-Alumnes dels Grups Escolars (, Secció de

Muntanya), de Barcelona; Grup d'excur-sionistes, de Mollet del Vallès; Amicsdels Museus, de Lleida, i Orfeó InfantilCardedeuenc, de Cardedeu.

Dia 19. -- Escola Nacional unitària,de Térmens, i Institut Escola, de Bar-celona.

Dia 21. — Centre Esportiu, d'Esparre-guerra; «Palestra», de Badalona; Círcolde Sant Josep, de Barcelona; Estudi d'ArtDramàtic del Foment A. I. C., de Molinsde Rei, i Societat Choral i Orfeònica,d'aquesta Vila de Sitges.

Dia 24. — Centre Excursionista de Ca-talunya, de Barcelona, i Acadèmia «Ba-llester», de Terrassa.

Dia 25. — Institut Escola Sarrià, iGrup Escolar «Mossèn Jacint Verda

-guer», de Barcelona.Dia 26. — Escola «Blanquerna»; Ins-

titucions Culturals «Francesc Macià», iGrup Escolar «Giner de los Ríos», deBarcelona.

Dia 27. — Grup Escolar «Mossèn Ja-cint Verdaguer», de Barcelona.

Dia 28. —Grup d'excursionistes, deCerdanyola del Vallès; Grup d'excursio-nistes, de Malgrat; Grup d'excursionistes,de Sant Vicenç dels Horts; Escola d'Artsi Oficis, de Mataró; Escola Nacional, dePont d'Armentera, i Escola de BellesArts, de Barcelona.

JULIOL

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 2. — Escola Nacional, de nens, deCollbató.

351


Dia 5.- Ateneu Nacionalista d'Es-qucrra del Poble Nou; Centre Excursio-nista de la Comarca de Bages.

Dia 9. - Institut d'Acció Social Uni-versitària i Escolar, de Catalunya; EscolaNacional, d'Agullana.

Dia 10. - Grup Escolar «H. Giner delos Ríos».


Dia 15. - Escola Nacional Graduada,ele nens, de Capellades.

Dia 17. - Escola Municipal, de Bada-lona.

Al Museu de les Arts Decoratives

Dia 4. - Institut Escola, de Sarrià.Dia 5. - Centre Excursionista de la

Comarca de Bages.Dia 8. - Collegi Modern lntuïtiu.Dia 9. - Escola Nacional, d'Agullana.Dia 10. - Escola Normal de la Gene-

ralitat.Dia 12. - Ateneu Republicà «Francesc

Layret»; Escola Nacional, de Sant Jaumede Ses Oliveres.

Dia 13. - Escoles Municipals, de Ri-pollet.

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

Dia 2. - Grup Escolar, de Molins deRei; Escola Nacional, de Collbató.

Dia 7. - Escola de Sant Jaume, deMoià; Escola Nacional, de Berga.

Dia 9. - Grup Escolar «Castanyer»;Collegi de Balmes; Institut d'Acció So-cial Universitària i Escolar de Catalunya.


Dia 12. - Escola de Beneficència, deSabadell; Escola Nacional, de Sant Jau

-me de Ses Oliveres.Dia 13. - Grup Escolar «H. Giner de

los Ríos»; Escoles Nacionals, del Ven-drell; Escoles Municipals, de Ripollet.

Dia 14. - Escola Nacional, d'Olesa deMontserrat; Escola Nacional, d'Aiguaviva.

Dia 15. - Escola Nacional Graduada,de nens, d'Olesa de Montserrat; CollegiModern Intuïtiu.

Museu del «Cau Ferrat»

Dia 1. - Escola Nacional, de nenes, del'Ametlla del Vallès; Escola Nacionalgraduada, de nois, de Molins de Rei.

Dia 2. - Mútua Escolar «Castanyer»,ele Barcelona.

Dia 5. - Ateneu de Cultura Popular,d'Hospitalet; F. C. Castellbisbal; Coope-rativa «Unió de Cooperadors», de Torre-dembarra; Alumncs Escola de Llotja, deBarcelona.

Dia 7. - Escola Nacional núm. 9, deBadalona.

Dia 9. - Collegi del Centre Social deSanta Madrona, de Barcelona; Patronatde la Infantesa Escolar, de Montcada;Escola Seràfica, de Barcelona; Escola'del Sagrat Cor, d'Hospitalet del Llo-bregat.

Dia 10. - Escola Nacional, de noies,de Sabadell; Escola Nacional, de noies,de Molins de Rei.

Dia 11. - Escola Nacional, de Copons.Dia 12. - Centre d'Esquerra Republi-

cana (Districte segon), de Badalona; Cen-tre Moral Instructiu, de Capellades;Grup Excursionista Fotogràfic, de Mo-llet; F. C. Manresa; Societat «L'Alegria »,de Montornès; Grup d'excursionistes, deSant Vicenç de Castellet; Grup d'excur-sionistes, de La Llacuna; Escola Nacio-nal, de nois, de Pontons; Círcol Artísticde Sant Lluc, de Barcelona.

Dia 14. - Escola Nacional, de nois, deVerdú.

Dia 15. - Escola Nacional de PilarMateu, de Barcelona; Escoles Nacionals,d'Almacelles; Escoles Nacionals, de SantPau d'Ordal; Escoles Nacionals, d'Abre-ra; Escoles Nacionals, de Rubí.

Dia 16. - Collegi de la Puríssima Con-cepció, de Barcelona; Escoles Nacionals,de Sant Joan de Mediona; Escoles Nacio-nals, de Rubí; Associació del Magisteriparticular de Catalunya i Balears, deBarcelona.

Dia 17. - Escoles Nacionals, de SantVicenç dels Horts.

Dia 19. - Grup d'excursionistes, dePla de Cabra; Grup d'excursionistes,d'Esparreguera.

352

.111111'1`TåijRÄI;Ö

FUSTERIAEspecialitzadaen treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1

TRANSPORTDE TOTA MENA

D'OBJECTESD'ART

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345

B A R C E L O N A

1' 131013PA %k" 4Á' 11 A IÁ

PINTURA DECORATIVA

Mallorca, 255Telèfon 70702

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatles

Exposició permanent delsmillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

I^IIIC1A11:Á%&11 NS I^NCO AIMN1:1\ 1 IIÁ%R1CA1IA GERMS.Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenya -ment i vulgarització per C. B. NUALART:

Llibre primer... ..... 4,50 Ptes.Llibre segon .. . .. 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

El mar, pel CAPITÀ ARGUELLOTres volums, cada volum. 6,00 Ptes.

Física recreativaper ANTONI ESTRADA . 5,00 Ptes.

Manual de Historia dela América Española

per LLUÍS ULLOA .... 6,00 Ptes.

Arquitectura delRenacimiento Italiano

Arquitectura delRenacimiento Español

Pintura y Escultura delRenacimiento Español

per J-F. RÀFOLS, preu decada obra.......... 10,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delDemaneu el catàleg detallatSEIX 1 BARRAL GERMS. Cuerpo H u m a n oProvença, 219 - Barcelona per O. BÉLIARD... . . . 6,00 Ptes.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

[MPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfi ca i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : rI'elèfon 71671

IGILAIC11^'1'® O TAPISSER

ESPECIALITATEN TREBALLSD'ENCÀRREC

n

.1h'®lit 'i`:„•ra 10

\t'®JlicFUSTERIAEspecialitzadaen treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

AVINGUDA PI 1 MARGALL, 114 Consell de Cent, núm. 283

TELÈFON 72586

Telèfon 14345 BARCELONA

::•:i iecl l • 1Áo La '®111:1cofeca

VIDRIERS

VIDRIERESEMPLOMAD ES

Enric Granados, 46Telèfon núm. 72526BARCELONA

MARCS I GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatles

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

butlleti dels museus d'art - uab barcelona...el seu detall com aquesta tasca de...

Documents