butlletÍ dels museus d'art de barcelona · tació de les representacions del volto santo de...

NUM. 54 NOVEMBRE 1935 VOLUM V

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA JUNTA DE MUSEUS

¿LIBERATA 0 MAJESTAT?

En el Museu d'Art de Catalunya hi hauna curiosa imatge que sorprèn, més quepel seu aspecte, per l'estil i época a quèpertany. En un país com Catalunya, onhi ha tantes Majestats o crucifixs vestits,no causaria gaire admiració veure uncrucifix revestit amb túnica i sobretúnicatal com és aquesta escultura que publi-quem. El que sorprèn és trobar una figu-ra crucificada i vestida en ple segle xviit,amb tot el moviment i remolí de plecsque comporta l'estil d'aquesta època.

Aquesta sorpresa ha trobat una soluciói un aquietament qualificant aquestaimatge com la representació de SantaLiberata. Afortunadament des de fa poccomptem ami) un llibre preciosíssim perestudiar la llegenda i la iconografia d'a-questa santa. Aquest és el llibre deis pro-fessors Gustav Schnürer i Joseph M.Ritz, Sankt Kümmernis und Volto Santo(1934, L. Schwann, Düsseldorf), que dónaexplicació plena i definitiva a tots elsproblemes històrics i artístics que for-maven un veritable laberinte que dificul-tava l'accés a aquesta santa. Aquest llibrerepresenta el resum de molts anys d'es-tudi i recerca, sobretot per part del doc-tor Schnürer, el qual anteriorment jahavia publicat diferents estudis sobre elVolto Santo de Lucca i sobre Santa Li-berata.

Santa Liberata no és pas una santadesconeguda a Catalunya. Tant l'ono-màstica com la iconografia popular(goigs) han conservat el nona, la llegen-da i àdhuc la representació plàsticad'aquella misteriosa santa que semblaque, almenys a Catalunya, va tenir mésdevoció de poble que no pas imatges. El

seu mateix nom més que un nom perso-nal és un qualificatiu que suggeria la idead'una persona que se salvà d'un greu con-flicte i que, per tant també pot salvarels que s'hi troben. D'aquí ve que el seunom és diversíssim segons les diferentsllengües i segons les formacions i defor-macions pròpies d'una expressió popularque tradueix no un nom sinó un fet. ACatalunya i a Castella el seu nom ésLiberata, que vol dir alliberada dels seusenemics. (Ací cal advertir que existeixena Sigüenza les relíquies d'una veritableSanta Liberata que sovint se l'ha confosaamb la Santa Liberata llegendària i in-existent que és artísticament la més im-portant) . En els països nòrdics rep elnom de Jilgefortis (Wigifortis, Willefeer-dis, Wilchefordis, etc., etc.) que derivade la Virgo fortis. Als Països Baixos tro

-bem el de Ontkommer (Unkummer, An-commer, Unkummernis, etc., etc.) . Entxec: Starosta; en polonés: Frasobliwa;en francés relativament recent: Saint

-Souci; a Flandes: Sainte-Débarras, etc.,etcètera. Tots aquests noms de més llunyo més aprop volen expressar la fortalesainvicta d'aquesta suposada santa que sesurt deis seus contratemps.

El culte d'aquesta santa s'estengué prin-cipalment per terres de llengua germà-nica i terres frontereres. El punt de par-tida d'aquesta devoció foren els PaïsosBaixos i el segle xv fou l'època de la sevamàxima florida. Als segles XVI-XVII esformà un altre centre important d'aques-ta devoció a Baviera, escampant-se ales-hores cap el Tirol. Abans del segle xvno es troba cap rastre de culte a SantaLiberata. A Itàlia i a Espanya aquesta de-voció resta completament desconeguda.L'origen d'aquesta devoció, exclussiva-

325

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

oient popular, radica en la mala interpre-tació de les representacions del VoltoSanto de Lucca, és a dir dels arcaics Cru

-cifixs vestits que havien perdut entre elpoble llur significat.

La llegenda de Santa Liberata fonamen-

seva virginitat i Déu li féu créixer unaabundosa barba que li llevà tot el seuencís femení, i la lliurà de les sollicita-cions del rei sicilià. El seu pare aïrat da-vant d'aquell miracle i davant la constàn-cia cristiana de la seva filla, la féu clavar

Majestat barroca(Museu d'Art de Catalunya)

talment és la següent: Santa Liberata erafilla d'un rei pagà de Portugal, que fouvençut pel rei de Sicília. A fi de comptesvaren fer les paus a condició que el reide Portugal donés la seva filla al reisicilià per a casar-s'hi. Però Liberata novolia altre espòs que Jesús Crucificat. Elseu pare s'enfurí contra el desig de laseva filla i la féu tancar en una presó. Li-berata, que era una donzella molt bella,demanà a Déu que volgués conservar la

en una creu, com el mateix Déu que ellaadorava.

La devoció a Santa Liberata s'extenquan decau la devoció envers els Cruci-fixs vestits. Per això al trobar-se amb unatalla com la que reproduïen del Museud'Art de Catalunya, d'època avançada, ins-tintivament se l'ha identificada amb unarepresentació de la famosa santa. Semblànaturalment que era una imatge de San-ta Liberata que formava sèrie amb les

326


altres que es troben en altres indretsd'Espanya. Tot realment feia creure quees tractava d'una Santa Liberata. Per talde documentar aquesta suposició vàremregirar els llibres procedents del conventdels Carmelites Descalços que hi ha a

ta imatge presenta certs detalls que fancreure amb tota probabilitat que es tractano d'una Santa Liberata, sinó d'una verita-ble Majestat, és a dir, d'un Crucifix vestit.

El que entre els llibres dels PP. Car-melites es trobi un Llevador de Caldes

llajc,tat, de Caldes de Montbuy

l'Arxiu de la Corona d'Aragó, ja que se-gons el catàleg de l'antic Museu de SantaÁgata, aquesta imatge procedia del ditconvent. Uns llibres que feien referènciaa les imatges del dit convent malaurada

-ment no es varen trobar. Només vàremtrobar un senzill Llevador de Caldes deMontbuy (Fons monàstic, núm. 1894) . Noen poguérem treure res en clar. Per tantencara no ens podem evadir completa-ment de les suposicions. No obstant aques-

de Montbuy ja és un bon indici. Però demoment l'indici més convincent és labanda que aquesta figura crucificada delnostre Museu porta creuada sobre el pit.És un detall raríssim; tan rar que no n'e-xisteix cap altre de conegut. Santa Libe-rata presenta una indumentària molt va-riada, inclús segueix els capricis de lamoda, però mai no apareix amb unabanda creuada sobre el pit. Cal advertirtambé que cap autèntic Crucifix vestit

327


tampoc no porta mai una banda o faixasobre el pit ni en els Crucifixs de fusta,ni en els Crucifixs metàllics d'indumen-tària més complicada.

Hi ha un Crucifix vestit que seguintl'estudi que en féu el senyor Gispert enel seu fascicle (Una nota d'arqueologiacristiana. La indumentària en els Cruci-fixs. - Barcelona 1895) , trobaríem queporta una faixa sobre el pit i aquesta ésla famosa Majestat de Caldes de Montbuy.Però la descripció del senyor Gispert ésequivocada. La seva suposada faixa sobreel pit no és altra cosa que la gira del pal

-li o mantell. L'error és molt. excusableper la manera molt simplificada i geomè-trica ami) què és tractada aquesta gira demantell i després pel fet de què aquestmantell illògicament vagi cenyit donant

-li l'aspecte d'una sobretúnica. El senyorGispert també cregué que aquest mantellcenyit era una sobretúnica. I veritable-ment a primera vista sembla que la Ma-jestat de Caldes porti túnica i sobretú-nica, i sobre d'aquesta una faixa o bandaque creua el pit del braç dret a sota l'ai-xella esquerra.

Aquestes equivocades apreciacions del'estudiós senyor Gispert creiem que sónles que també tingué l'escultor que exe-cutà aquesta figura crucificada del nostremuseu, el qual sense prejudicis arqueo-lògics figurà no una simple Majestat, sinódirectament la Majestat de Caldes. Solsaquesta suposició ens pot explicar la pre-sència de la banda que porta aquest Cru-cifix del Museu d'Art de Catalunya, i queno trobem en cap altre Crucifix vestit nien cap representació de Santa Liberata, nia Catalunya ni fora d'ella. Aquesta imi-tació de la Majestat de Caldes per un es-cultor set-centista també ens explica el fetde la túnica i sobretúnica que porta aques-ta Majestat del museu barceloní. La tú-nica i sobretúnica són dues peces no ra-res en la indumentària dels crucifixs ves-tits i de les imatges de Santa Liberata.Però a la Península ibèrica i a l'època dela nostra talla escultòrica és desconeguda.

Si es comparen la fotografia de la Ma-jestat de Caldes i la de la que suposemMajestat del museu barceloní, es pot veu

-te fàcilment aquesta semblança i depen-

dència entre una i altra escultura. El ma-teix nus del cenyidor de la Majestat set-centista acaba de completar el parentiu.És un nus una mica estrany en forma dellaçada, estranyament centrat tractant -sed'una figura barroca, i ami) aquells doscaps de cinta massa rígids enmig del mo-viment de la restant indumentària, comobeint a l'obligació de reproduir els dosextrems verticals del cenyidor de la Ma-jestat de Caldes.

Gairebé diria que la diferència princi-pal entre una i altre escultura és el criteribarroquista ami) què ha estat imitada laMajestat de Caldes per un escultor delset-cents. És la mateixa mena de diferèn-cia que trobem entre la Mare de Déu deMontserrat autèntica i les seves reproduc-cions dels segles posteriors. El cas actualde què per fer una Verge de Montserrates representi una exacta imitació de laimatge romànica, això no ha passat encap més època. Les més venerades imat-ges sempre s'han subjectat a les modesartístiques, i gràcies a aquest bon criteritenim per exemple unes delicioses imat-ges gòtiques i barroques de la Patronade Catalunya.

De manera que cree resoltament que lafigura crucificada del Museu d'Art de Ca-talunya que jo mateix vaig acceptar comuna representació de Santa Liberata (Las«Majestats» catalanas y su filiación ico-nográfica, Barcelona 1923) s'ha de consi-derar com una imitació barroca de laMajestat de Caldes.

MANUEL TRENS, PVRE.

UNA IMATGE DE RAMONAMADEU (1745-1821) AL MUSEU

D'ART DE CATALUNYA

Ha ingressat al Museu d'Art de Cata-lunya, per adquisició recent, una inte-ressant escultura en talla, obra de l'es-cultor set-centista català Ramon Ama-deu. L'obra fou adquirida en el comerçd'antiguitats de Barcelona i s'ignorentota mena de detalls de la seva pro-cedència, bé que per les seves mesuressembla trietiRr-se d'una imatge no pas

328


destinada a rebre culte en un temple, sinóen una casa particular.

Dins el conjunt de l'obra d'imatgeriareligiosa de Ramon Amadeu, l'esculturaadquirida és notable. La crítica ha asse-nyalat ja la diferència de valors que ge

-neralment es troba entre les escultures

mancat d'aquella fuga en les actituds i enels gestos, bé que dins el conjunt ques'esforça a ésser monumental, les ma-neres «pessebristes» de l'escultor deta-llin amb realisme el rostre i les mans is'entretinguin, amb sàvia complaença enel modelat de les draperies.

Ramon Apiadeu. — «Sant Joan»(Museo d'Art de Catalunya)

•essebrístiques de Ramon Amadeu i lesseves imatges de devoció destinades altemple o a l'oratori privat. En les pri-meres l'estil d'Amadeu és lliure, ple devida i d'inspiració, atent al detall pinto-resc i al realisme anecdòtic que escau a ladestinació de les seves belles figuretes. Enles segones, l'estil, malgrat la perfectaCorrecció de l'escultura, és fat, i es diria

En aquesta imatge de Sant Joan, però,no esdevé així. El moviment de la figura,la seva proporció allargada que li dónauna singular esveltesa, presenta aquellarelació amb el modelat verista de cadauna de les parts, que determina en l'obrauna unitat harmònica i viva.

Correspon, com a època, a les darre-ries del segle xviii. J. F. T.

329

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARt DE 1;ADCELÜNA

UNA PROBABLE PINTURA D'ELVERONÈS AL MUSEU D'ART DE

CATALUNYA

Per a l'amant del nostre Museu ha d'és-ser de positiu interès tota notícia que con-tribueixi a posar en valor una de les obres

la sala XXX (núm. 31) pertanyent ala Collecció de l'Acadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi i atribuïda tra-dicionalment a Jacopo Robusti, «El Tin-toretto», amb el títol de «La Glorificacióde Sant Pau».

No creiem pas, al nostre entendre, quela dita pintura sigui de l'illustre pintor

Pintura de la Collecció de l'Acadèmia Catalana deBelles Arts de Sant Jordi, atribuïda a «El Tintoretto»,existent a la sala XXX del Museu d'Art de Catalunya

de catalogació insegura que corresponena la collecció de pintura del Renaixementno catalana, car les circumstàncies han fetque aquesta secció no sigui, per avui, gai

-re extensa ni valuosa relativament a cer-tes altres llevat, és clar, d'algunes magní-fiques excepcions que honorarien qual-sevol dels primers museus.

Amb el desig, doncs, de fer una mo-desta aportació aclaridora, voldríem cri-dar l'atenció sobre una petita pintura de

venecià esmentat, sinó que potser podriaassignar-se al seu no menys famós rivalPau Caliari, «El Veronès».

Ens basem en què a l'altar major del'església de Sant Giorgio Maggiore, deVerona, el seu poble, una gran composi-ció, «El Martiri de Sant Jordi», obra in-discutible d'E1 Veronès, ofereix, deixantde banda el tamany, tan estreta analogiaamb la del Museu d'Art de Catalunya queaquesta no és sens dubte altra cosa que

330


una preparació o esquisse — força estu-diada — del quadre de Verona. Sobrel'autenticitat d'aquest no cal insistir, carsi no fos prou el lloc que ocupa ja fa se-gles i el tractar-se d'una obra ben repre-sentativa d'El Veronès, autoritats cornMeissner i Berenson l'han catalogada de-gudament.

ció transposada, però, de dreta a es-querra.

La matèria de la del Museu és d'unabella qualitat amb característiques i gam-ma de color semblants a les d'altres pin-tures conegudes d'El Veronès. És, evident

-ment, una obra de sentit pla, decoratiu,que no escauria a tan petites dimensions

«El martiri de Sant Jordi», obra d'El Veronès, existenta l'església de Sant Giorgio Maggiore, de Verona

El que ens caldria ara determinar ésla del quadre del Museu i malgrat lamanca momentània de dades que perme-tin establir les seves vicissituds abans d'ar-ribar a possessió de l'Acadèmia de SantJordi, ens inclinem a creure que és, efec-tivament, una autèntica pintura d'El Ve-ronès, per raons diverses.

Les reproduccions que donem de launa i de l'altra permeten observar comés, en substància, una mateixa composi-

si no es considerés com un estudi per auna altra de major grandària. La facturaés acurada, insistida, com de cosa que esdesitja posseir bé a fi que el treballposterior a escala més gran no presentiimprevistos i pugui emprendre's sensevacillacions. Finalment, cal remarcar lespetites diferències de composició entreambdues pintures, que no alteren cap ele-ment essencial.

Aquestes lleugeres modificacions, totes

331


en profit del treball definitiu i filles delprocés d'elaboració propi de l'obra tanconsiderable a executar, fan descartarcom a conseqüència la idea d'una còpiareduïda del quadre de Verona.

És d'esperar que aquestes indicacionssiguin prou per a interessar als qui ambmajor autoritat i amb coneixement pro-fund de les obres de Pau Caliari, puguinsituar amb precisió la del Museu d'Artde Catalunya.

JOAN VILÀ I VICENS

REINTEGRACIÓ DE SEPULCRES I

LÀPIDES A SANT PAU DEL CAMP

L'església romànica del final del carrerde Sant Pau de la nostra ciutat, perta-nyia al vell convent, ja desaparegut, deSant Pau del Camp.

La fundació d'aquest convent és atri-buïda a sant Paulí de Nola (segle v) i la

seva primera restauració al comte Gui-fre I segons uns i a Guifre II segons altres.

Una referència Inés acceptable assenya-la una altra reedificació en el segle XIIdeguda al vescomte Geribert Guitart ila seva muller Rotlendis.

El cenobi, a través de la seva llargaexistència, va mantenir en conjunt elcaràcter i la destinació eclesiàstica quehavia motivat la seva fundació, fins l'any1803, en què les tropes franceses, que ha-vien envaït Barcelona, l'utilitzaren pera hospital.

Des d'aquella data l'edifici va comen-çar a sofrir les conseqüències de diversesi successives ocupacions inadients. Del1811 al 1814 fou utilitzat per caserna.En l'època de l'expedició dels realistesfrancesos fou novament ocupat per forcesmilitars. L'any 1835 a conseqüència delsconeguts aconteixements d'aleshores enforen definitivament expulsats els mon-jos. A continuació l'església va ésser eri-gida en la parròquia actual i, l'any 1845,la resta de les edificacions va passar alrana de guerra per a ésser convertida encaserna.

Totes aquestes utilitzacions, com és na-tural, varen malmetre considerablement

l'edifici i més principalment el claustre.Per a evitar, en el possible, que aquests

danys prenguessin proporcions majors,les mans pietoses que, des de la benemè-rita Acadèmia de Bones Lletres, recollien,en aquell temps, els fragments arquitec.tònics i les obres d'art que podien lliu-rar de l'atac de la ignorància general,aconseguiren arrencar dels murs del claus-tre de Sant Pau del Camp els sepulcresi les làpides que hi havia i que acredi-taven bona part de la història del famóscenobi.

Aquests notables objectes foren, deprimer antuvi, dipositats a l'incipent mu-seu que aquella docta corporació anavaformant a l'antic convent de Sant Joande Jerusalem i després al «Museo Ar-queológico de Barcelona» que fins l'any1932 ha estat instal•Iat a l'ex capella reialde Santa Àgata.

Passats els tristos dies en què aquestesjoies artístiques eren menyspreades perles multituds i àdhuc per la major partdels sectors socials del nostre país, es vaanant obrint pas el desig de retornar al'antic monument barceloní la dignitatarquitectònica que havia tingut.

Aquest noble afany tenia ja un dignei lloable precedent, que es relaciona ambla reintegració que motiva les ratlles pre-sents: la decisió de l'abat Zafont, el 1830,de collocar a l`interior del temple la là-pida que havia correspost al sepulcre deGuifre II.

En els nostres dies la seva realitzaciós'assenyala per la declaració de monu-ment nacional, decretada l'any 1879; lainiciació de les obres de restauració deltemple empresa l'any 1896 pel rector Ra-mon de Magarola; la reintegració delclaustre a la jurisdicció eclesiàstica, for-malitzada l'any 1904; i finalment el pro-jecte d'urbanització dels voltants del tem

-ple, formulat l'any 1928, per l'arquitectemunicipal senyor Joaquim Vilaseca, aconseqüència d'haver estat transferits al'Ajuntament els terrenys que havia ocu-pat el vell convent.

Davant d'aquest corrent favorable ala resurrecció de la valuosa obra romà-

332


yes•... ^ ^ ^

5 ^^ k^

1 _ ,^yA s

. y i l

,ry

r

^^ 7t.1^L^i

rt ^

Gravat antic, que representa el claustre de Sant Pau del Campabans d'ésser-ne sostrets els sepulcres i làpides

nica, el director de l'Arxiu Històric de laCiutat, senyor Agustí Duran i Sanpere,va publicar, en el número de gener del'any 1931 de la Revista de Catalunya,un interessantíssim article propugnantper la reintegració al claustre de SantPau del Camp dels sepulcres i làpidesque, amb la més bona intenció, n'havienestat sostrets, i del qual extraiem les da-des següents, que s'hi refereixen.

El treball del prestigiós historiador te-nia, a més, l'avantatge d'oferir dades cer-tes i precises sobre la situació que tots icadascun d'aquests objectes havien tingutdintre del claustre i del lloc on es troba-ven en aquell moment.

Així, la proposició era recolzada ambun element que permetia arribar a unareconstrucció fidel i normal, que no al-terés per a res el caràcter i la fesomiaautèntica de l'obra.

Aquest criteri coincidia amb el que laJunta de Museus aplicava en altres casosanàlegs, d'acord amb el parer que davantd'ella havia sostingut el director generaldels seus Museus.

En efecte, en la seva reunió del 23 dejuny del 1933 acordava cedir en dipòsital Museu de Reus els records del generalPrim que tenia exposats en una de lessales del Museu de les Arts Decoratives,i en la reunió del 6 de desembre del ma-teix any decidia enviar al Patronat dePoblet tots els fragments procedentsd'aquella edificació cistercenc que te-nia en el seu poder, a fi que poguessincontribuir a la reconstrucció que avuis'hi està efectuant o, quan menys, quefiguressin en el Museu especial de recordsde Poblet que hi serà installat. En elsnúmeros corresponents als mesos d'octu-bre del 1933 i maig del 1934 d'aquestBUTLLETÍ són publicades unes detalladesreferències d'aquestes aportacions.

Com és àmpliament explicat en el nú-mero del nostre BUTLLETÍ corresponental mes de juny del 1932, l'esmentat «Mu-seo Arqueológico de Barcelona» fou tras-

333

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'AItT DE BARCELONA

Fig. 1

Fig. 2

334


Fi.

LI',r Pfi c UP1 't 1 [,0 CHI i. PS1VI^4..

J1

C4U . X 1 ç; o C41 I11 jj jS3JR.I 1K 6î

ÏÍik._ .. . _

LS.y-,f. '9L

Fig. 4

335


passat aquell mateix any a la Junta deMuseus.

En el seu contingut hi havia vuit delsonze exemplars funeraris que pertanye-ren al claustre de Sant Pau del Camp ique el senyor Duran i Sanpere detalla enl'esmentat estudi. Eren els següents:

(Fig. 1.) Sarcòfag-ossera de Narcísdes Prats, mort l'any 1402, havent fetdeixes importants al convent. És de pe-dra arenosa. A la cobertora i als extremsde la cara davantera del vas hi ha re-

IFig. 2.) Altre sarcòfag-ossera. Con-tenia les restes de Blanca de Bosch i elseu fill Ponç, eclesiàstic, que havien afa-vorit també el cenobi. És igualment depedra arenosa. A la cara lateral hi ha elblasó repetit, amb el motiu heràldicdes Puig, i entre ells la següent inscripcióen relleu:

A: D i : M: CCC: XXIX: XV: KL': SEPTE-BRIS/OBIIT : DNA: BLANCHA: DEBOSCHO: QUI': FILI': PONTI' : REC-

Fig. 5

petit el blasó de la família de Prat odes Prats. És un lliri dins losange emmar-cat de fullatge de roure. La inscripcióen relleu, a la cara lateral, diu:

TOMBA DEN ARCIS DES PRATSCIU/TADA DE BARCHN LO QUALMORI A IIII/DE LES KALENDAS DENOVEMBRA DE ANY/M: CCCC: E: II:E FEU HAREU LO MON S.

En el Catàleg del Museu de SantaÀgata estava assenyalat ami) el núni. 838.

En el claustre estava collocat prop dela porta d'entrada, a la banda esquerra.

TOR:VILLE: BOUVRIT (?)/STABILI-VIT : HIC : .. ? ..: ANNISARIA : AUT/PRO: DNA : MATRE : ET ETIAM PA-TRE SUO: A/LIUD PRO SE: ETALIAR' :PRO FIL: ET G'/MANO SUOD' PONTI': OB': ID: AUG/: A: D: M:CCC: XXX: VII:

Havia estat collocat al costat de la tom-ba anterior. En el Catàleg abans esmen-tat tenia el núni. 837.

(Fig. 3.) Sarcòfag-ossera de Ramond'Olzinelles, prior del convent, que vamorir l'any 1330. És de pedra calcària.En, la çara davantera del vas i en la de

335


la cobertora hi ha l'escut de la família,triplicat.

(Fig. 4.) Làpida rectangular corres-ponent al sepulcre anterior. Té gravadala següent inscripció:

FR: R: DULZINELL: POR HUI':LOCI: STABILIVIT: UT: CE/REOS:I. HAC ECCA: ET: II: PITACIAS : 1:

Aquests dos darrers exemplars estavencol•ocats dins un nínxol, al començamentdel mur de l'església.

En el Catàleg del Museu Arqueològico de Santa Àgata, portaven respectiva-ment els números 873 i 912.

(Fig. 5) . Làpida sepulcral de Guillemdes Puig, monjo del monestir, mort l'any1300. La làpida és de pedra calcària i el

Í ^`L d4 Çji j ì

îç:5rj i'i rnJJ

Fig. 6

IFESTO CORP/ORIS: X ¡ : ALIA: I TRA-SITU EXIMII PATIS: NRI: BND¡ICI:ET/TA ANIVERSARIA: DUO PO'RI:ET: COVE: I°': PAUPI/': X¡ : ET ADFACIENDU P' DCA: EMIT: L XIX: FF:ET VI: DE: CESUALES: ET: VIII:KLS: MArCII: A°: Di: M°:/CCC°: XII:OBIIT: R: PAT r : PrDICTI PiORIS:Q iSTABI/LIVIT: I°: ANIVERSARIU:IX: SOLIDOr/ET ORDiNAVIT POR:P'/DCS: QANIUSA: Q°DEM AT IPSE:DU ERAT IFIRM ¡RI',/FIAT DECETO:P DNA: MAT'ESUA.

marc que l'enquadra de pedra arenosa.Té gravada la següent inscripció:

FRATER: GUI': DE: PODIO: MO-NACH': ISTI': LOCI: PRO/AIA: SUA:INSTITUIT: Q': SECURITUR: UNU:ANIVE/RSARIU: ELEMOSIU: IX: SO-LIDORU: PIETACIA: IX:/SOLIDORU:IN: COCEPCIONE: BTE: M: LUMINA-RIA: CERE:/SEX: SOLIDU: IN: AL-TARI: BTE: M: ET: IN: ECCIA: OLEIDUA:/LAPADARU: UNU: CEREU:CORPORE: XPI: DIE: CENE: DNI:/

337


Fig. 7

Fig. 8

338


UNA: CANDELA: IN: NATAL': DNI:RESSURRECCIOIS: ET: ASS/UP-TIOIS: BTE: M: ET: CELEB'ACIONE:TRIU: MITSARU:/QUALIBET: SEP.TIMANA: IN: ALTARI: STI: IACBI:/ORATE: PRO: EO: QUI: OBIIT:ANNO: DNI: M: CCC:.

Originàriament havia estat collocadaal mateix mur de l'anterior sepulcre i acontinuació d'ell.

FR: BEREGARI': DE RI/VO: PiOR:HI': LOCI: QI/STA: HI: ANIVERSA-RI/UM: ET: OBIIT: IIII: KL'/: IANU-ARII: ANNO: DNI: M: CCC:.

En el catàleg abans esmentat tenia elnúmero 911.

(Fig. 7) . Làpida a la memòria delprior del convent Berenguer de Solicrumort l'any 1293. És de marbre blanc. Alsangles inferiors hi ha motius ornamen-

Sepulcre corresponent a la làpida relativa a Guillem de Bell-llochi Geribert Guitart, que havien estat al claustre de Sant Pau del

Camp i que avui es troben al castell de Bell-lloch

En el repetit Museu d'on procedeix, es-tava assenyalada amb el núm. 925.

(Fig. 6) . A continuació de la làpidaanteriornient descrita venia el portal quecomunicava amb l'interior del temple,portal que avui és substituït per la caixad'una escala que mena a la part superiorde l'edifici. En el gruix de la porta des-apareguda hi havia aquesta làpida dedi-cada al prior del convent, Berenguer deRiu, mort l'any 1300. És de marbre blanc,i la inscripció, també gravada, és com se-gueix:

tals probablement de caràcter heràldic.La inscripció, gravada, diu:

FR: BRGI': DE SOLICRUPO: PiOR:HUI,/DOM': COSTITUIVIT: HI: ANI-VERSARIU:/ET: FLOCOS: MONACO-RU: QI: OBLIT: /ANO: DNI: M: CC:XC: III: XIII: KS: OCTOB': R': PAT:El': S T A: HL ANIVERSARIUM/OBIIT: VII: ID': APILIS: /ANO: DNI:M: CC: LX:

Aquesta làpida, que en el Catàleg deSanta Àgata figura amb el número 907,

339


estava empotrada al mur que forma an-gle amb el de l'església, a l'altra banda delportal de la vella sala capitular, avui con-vertida en capella del Santíssim.

(Fig. 8). Làpida de pedra calcària,amb requadre de pedra arenosa. És dedi-cada a la memòria del benefactor de lacomunitat Giralt de Bruguera, mort l'any1293. El text de la inscripció és el se-güent:

ATN ANNO: DNI: M: CC: XC: 111:OBIIT: G: DE BRUGAR/IA: Q' DUOANNIU'SARIA: IN DIE OBIT': SUI HICCONSTITU/IT: UNU VIDELICET Q°DDETUR IN PANE PAUPERIB' IH'U/XPI: ALIUD PRO PIETACIA COVEN

-TUI: QI CELEBRENT/ET FLOEIANTSOLLEPNIT' OFFICIUM MORTUORU:T IL/LA DIE: QUE ANNIUSARIA AS-SIGNATUR SU OSPICIUM/R: DE COL-PEYERES: ET MATH'L DE COLLO:MICHAELIS/DE COLLO: BEREGARIIVARELLI: QUE TOTU: HONORE/IPE

Sepulcre de Bertran de Belllloch, que hi haviahagut al claustre de Sant Pau del Camp i que

avui es troba al castell de Bell -Iloch

Actuals portal i vitrina, en el buit delsquals hi havia hagut els dos sepulcres que avui

. es troben al castell de Bell-lloch

EMIT A PETRO DE CAPELLATIS: ETABEREGARIO/FILIO SUO: P' C I OTRIU MILIU: SOLIDORUM:.

Estava collocada al mur parallel al del'església i tenia el núm. 920 del Catàlegindicat.

La Junta de Museus, a presència d'a-quests exemplars, va decidir immediata-ment continuar en el mateix criteri dereintegració, i, en conseqüència, en laseva reunió del 16 de febrer del 1934 vaacordar lliurar-los al Servei de Monu-ments Històrics de la Generalitat a fi queen el moment oportú de les obres de res-tauració, que encara es troben en curs,fossin collocats al lloc d'orígen.

L'acta d'aquest lliurament porta la datadel 28 de setembre del mateix any.

Els tres exemplars que manquen per ala total reintegració dels sepulcres i là-

340


pides del claustre de Sant Pau del Camp,són els següents:

a) Sepulcre de Bertran de Bell-lloch,antic benefactor del convent, que moríl'any 1279. El sarcòfag és sostingut perdues columnetes i a la cara davantera hité tres escuts de sis besants, motiu heràl-dic que recorda el dels Montcada i quesegons sembla pervé a la família Bell

-lloch per la branca dels Cànoves delVallès.

Aquest sepulcre estava collocat sotal'arcada del mur que forma angle amb elde l'església i que avui constitueix unaporta que posa aquesta en comunicacióamb el claustre.

Aquest sepulcre oferia la particulari-tat de correspondre una meitat a la partdel claustre i una altra a l'interior del'església, a semblança de la famosa dis-posició del sepulcre d'Elisenda de Mont-cada, a Pedralbes.

b) Sepulcre sostingut per dos lleonets.En les cares davanteres de la caixa i dela tapa ostenta tres escuts heràldics ambtres petxines entallades, signes dels Gui-tart, pervinguts als Bell-lloch en el se-gle xi.

Estava collocat sota l'arc de finestralque hi ha al costat de la porta anterior-ment esmentada, i que avui està conver-tit en vitrina.

c) Làpida corresponent a l'anteriorsepulcre. Era dedicada a Guillem de Bell

-lloch, niort el 1307 i en ella constava,a Inés, que al dit sepulcre hi havien estattraslladades el 1117 les restes dels reedi-ficadors Geribert Guitart i la seva mullerRotlendis.

Aquests exemplars corresponen, dones,en l'ordre de collocació, entre els asse-nyalats en les figures 6 i 7.

Els marquesos de Bell-lloch foren auto-ritzats l'any 1855 per a retirar del Museude Santa Àgata aquests exemplars, en raód'ésser sepulcres dels seus avantpassats.

Avui continuen al castell de Bell-lloch,prop de Cardedeu, on foren collocatsaleshores.

Són els únics elements que manquenper a la total reconstrucció del claustre.

LA HISTÒRIA JAPONESA A LASALA LLUÍS MASRIERA DEL MU-SEU DE LES ARTS DECORATIVES

Entre el nombrosos objectes exposatsa la sala Masriera del nostre Museu dePedralbes es pot veure un hori-nono, unallenca de bambú esculpida, acolorida iportant incrustades unes quantes petitespedres de nacre i vori, el motiu de la qualés un noble senyor nipó, el sabre al tinte,assegut al peu d'un gran arbre i a la vorad'un riu, al costat del etual hi ha un infantdempeus i enfrontat vers ell; a la partalta, per sota uns núvols aconseguits ambunes atrevides i enginyoses línies sinuoses,volen unes grues o cigonyes. Aquest hori-mono (1,050 x 0,110 m.) és un senzill baixrelleu cisellat per l'artista executor, mi-llor dit, esculturat amb figures a penesdestacades del fons que tenen un relleumés o menys igual. És un veritable quadrede fusta, de diferents plans, amb els ob-jectes disminuïts a llurs proporcions enraó de l'allunyament de la perspectiva;seguint una pràctica habitual entre elsartistes extremo-orientals, l'escultor hasituat el seu punt de vista molt enlaire,aconseguint els efectes de la perspectivaper una sobreposició de plans. Aquestaclasse de treballs són característics delsegle xvn[.

Què representa aquesta escena? Aixòés el que ens proposem explicar en aquestarticle, exposant la biografia del cavallernipó representat en el nostre hori-mono,que no és altre que Kusonoki Masa-shige,un dels Inés populars i coneguts exemplesdel braó militar i d'afecte a la dinastiaimperial dins la història del vell Japó(1294-1336).

Fins a l'edat de quinze anys, Masa-shige(el nom del qual era aleshores Ta-nomMaro(, va romandre al monestir de Hi-no-zan, a Yama-to, on dedicà la majorpart del seu temps a l'estudi de les artsmilitars. La tradició conta que fou enaquest monestir on tingué ocasió d'estu-

341

Hori-mono. Col•lecció Masriera(Museu de les Arts Decoratives)


diar els famosos trenta volums xinesos,tractant de l'estratègia, foren cedits, versl'any 897, per l'emperador de la Xina aOye no kore-toki, per la futesa de 30,000taels d'or en pols.

Ben aviat va ésser posada a prova lacompetència de Masa-shige. L'any 1331,l'emperador Go-Daï-go (1319-1338), quelluitava contra el rebel Hòjó Taka-toki(1311-1333), el féu venir de la provínciaKawa-chi per posar-lo al front de les sevestropes i confiar-li la defensa del tron ila repressió de la revolta.

I començà la lluita. Però els partidarisde Taka-toki eren molt nombrosos. Masa-shige fou forçat, davant la superioritatnumèrica de l'enemic, a retirar-se versAka-saka i de recórrer a tota mena d'ar-gúcies a fi d'evitar una ràpida desfeta.Els llibres antics diuen que, un cert mo-ment, assetjat amb una guarnició de cinccents homes, i desproveït de queviures,Masa-shige féu dreçar, a la nit caiguda,un llenyer que cobrí de cadàvers de sol-dats enemics; després, deixant al camptan sols un dels seus, encarregat d'encen-dre la foguera a un moment convingut id'espandir la falsa nova d'un suïcidi col-lèctiu, es féu escàpol amb tots els seus ho-mes. Aquesta argúcia reeixí a meravella,car Sada-nao, el general de Taka-toki, en-trà al fort i, després d'haver pogut cons-tatar l'holocauste, comanà la retirada i nodeixà a l'indret, darrera seu, sinó unafeble guàrdia.

Pocs dies després, Masa-shige envià On-chi Sa-kon, un dels seus servidors, als vol-tants del fort a fi d'aconseguir noves so-bre els moviments de l'adversari. Disfres-sat de domador de simis, On-chi entràal fort on s'assabentà que un impor-tant convoi era esperat per l'endemà.Masa-shige interceptà el comboi, amagàuns quants homes armats en els carruat-ges, i així fou com pogué entrar al fort, laguarnició del qual ben aviat es trobà re-duïda a la impotència.

L'any següent (1332), Masa-shige fouassetjat dins el castell de Xi-haya. Acíencara, ell resistí solament amb nou-centshomes.

Havent aconseguit introduir secreta-ment un manuscrit falsificat entre els es-

342


crits profètics de Shò-toku Taï-shi, guar-dats amb el tresor del temple de Ten-hó-ji, Masa-shige hi anà amb gran cerimòniajunt ami) tot el seu petit exèrcit a fi deconsultar el diví oracle. L'escrit, prèvia

-ment inscrit per ell, li fou naturalmentpresentat pel sacerdot còmplice: compra-va Masa-shige a un gran ocell i li predeiauna victòria sobre el peix monstruós quepertorbava la pau del país... Una resis-tència a ultrança fou decidida i Masa-shiga tingué, en efecte, la sort de batresempre el seu adversari i de sortir victo-riós del setge.

El 1336, hagué de combatre la revoltade Ashi-kaga Taka-uji. Aquest fou asset-jat per Masa-shige i Ni-ta Yoshi-sada ala mateixa capital. Un dia Masa-shige en-vià a Sugi-moto, un dels seus fidels, a casaTaka-uji perquè li fes saber que els seusenemics Masa-shige i Yoshi-sada havienestat occits, tots dos, durant el setge. Sugi-Inoto es vestí de bonze i, tot somicant iplanyent-se pel camí, aconseguí fer arri

-bar la falsa nova fins a Taka-uji. I, quanels capitans dels Ashi-kaga es reunien pera celebrar un tan faust esdeveniment, elsdos eminents generals bateren llurs exèr-cits i entraren a Kyoto, la capital.

Aquesta victòria fou, però, efímera.Taka-uji aconseguí refer-se ràpidament i,convenientment reorganitzat, avançà denou vers Kyoto. Masa-shige aconsellà al'emperador de retirar-se de la capital ianar a Hi-yeï-zan, indret que es podiadefensar amb facilitat. Aquest bon con-sell no fou escoltat per Go-Daï-go, el qualféu cas de les intrigues i calúmnies delcortesà Kiyo-tada.

Masa-shige abandonà Kyoto. Acomia-dà els seus fidels als quals envià a llurscases i restaren amb ell el seu germàMasa-tsuyé i el seu fill Masa-tsura. Algu-nes jornades més lluny, a Sakura-ï, allàon la ruta bifurca vers Kon-gó-zan i versHyó-go, cridà el seu fill i li donà un llibreen el qual ell havia escrit les observacionsque sobre estratègia l'experiència i lapràctica li havien ensenyat. Li donà,ensems, bons i lleials consells, exhor-tant-lo a defensar fins a l'extrem, llur pro-pi castell de Kongo-zana. Després, es se-parà d'ell.

Seguit per uns set-cents honres, es di-rigí vers Hyó-go on es sumà a l'exèrcitdel seu company Yoshi-sada. Allà, vorales ribes del Minato-gaua, foren atacatspels exèrcits de Taka-uji i, malgrat llurvalentia i les proeses acomplides de co-ratge i abnegació, foren delmats. El ter-cer jorn de la batalla, Masa-shige, onzevegades ferit, es retirà, amb setanta-tresdels companys que li quedaren, a una ma-sia isolada on es féu fort.

Admirat Taka-uji pel valerós coratgedels seus adversaris, oferí a Masa-shigedeixar-lo passar lliurement a través lesseves línies; aquest li féu respondre que,de necessitar un passatge, se l'obriria ambel seu sabre, però ensems acceptava lagenerosa oferta del seu contrincant per afer sortir el més jove dels seus guerrers,Chiku-dó-maru, per portar al castellde Kon-gó-zan la nova de la mort del seusenyor. Tot seguit reuní els seus homesi, després d'haver fet tots el solemnialjurament d'enviar llur ànima fins la se-tena generació de llurs descendents — permantenir i estimular en ella l'odi contraels Ashi-kaga — es suïcidaren. Masa-shigemoria als quaranta-tres anys (1336) .

Es diu que la testa de l'heroi fou en-viada a Kyoto on fou exposada a la gent.El cert és que, el 1871, un temple foubastit al mateix indret on Masa-shigemorí defensant la causa del seu empe-rador.

Són molts els llibres japonesos que re-laten les grans gestes d'aquest lleial sol-dat, el Bayard japonès. Entre ells, es re-marca particularment el Nan-kó Seï-chuguaden, illustrat per Katsu-kaua Shum-tei (1815) , d'on hem extret, resumint-la,aquesta biografia. Els episodis de la vidade Masa-shige que Inés freqüentmenthan estat representats dins l'art japonès,són: l'heroi consultant l'oracle de Shò-toku Taï-shi; la darrera entrevista queva tenir amb -el seu fill, el moment aquellque li dóna el rotlle escrit per ell; i unepisodi de la batalla de Minato-gaua.Masa-shige va sempre armat i l'expressióde la seva figura és habitualment de fe-rocitat i energia.

J. GIBERT

343


UN PINTOR CATALÀVUIT -CENTISTA

ESTANISLAU TORRENTS I D'AMAT(1839 - 1916)

El Museu d'Art de Catalunya (sala XL)guarda una obra pictòrica deixada endipòsit per l'Acadèmia de Belles Arts,

vant d'aquesta obra del nostre Museu,qui era aquest Estanislau Torrents queels més entesos en pintura semblen ig-norar, a casa nostra?

El Diccionario de escritores y artistascatalanes del siglo xix, d'Elias de Molins,en dóna només aquesta lacònica refe-rència:

«Torrents (D. Estanislao). — Grabadorde acero y pintor. Pensionado en Roma

Estanislau Torrents. — «Autoretrat»(Museu de Belles Arts de Marsella)

que representa un Grup d'Escolans. Estracta d'una pintura a l'oli sobre telade 0`56 m. d'alt per 0`46 m. d'ample,original d'Estanislau Torrents. És unapintura força estimable, de pinzelladavigorosa, de vivíssim colorit i de moltde caràcter. Pel domini de la tècnica iper la traça que revela costa de creureque aquest Grup d'Escolans sigui, comés, una obra de joventut. En dir aixòqueda fet, per part nostra, el seu millorelogi.

Ara bé: ¿Qui no s'ha preguntat, da-

por la Diputación provincial de Barce-lona. El gobierno francés adquirió sucuadro Un Muerto que figura en el Mu-seo de Marsella.»

La Galería Biográfica de Artistas Espa-ñoles del siglo xix (edició del 1883-1884)de M. Ossorio y Bernard, és més explí-cita i diu:

«Torrents y de Amat (D. Estanislao).— Pintor contemporáneo, natural de Mar-sella. En 1866 presentó en la Exposiciónde Bellas Artes de Barcelona, un Grupode Monaguillos, que fué adquirido por

344


la Academia de dicha población para elMuseo provincial, en que hoy figura;Una cabeza de estudio y Una escena enla Plaza Real. Para la Semana Santa delsiguiente año trazó la urna del Monu-mento estrenado en la parroquia de SanJosé, de Barcelona. Poco después de estaépoca obtuvo una pensión para seguir enRoma el estudio del grabado y remitió

de Urgel y de sus fuertes, pintado por en-cargo del general Martínez Campos (1).»

El llibre d'Ossorio y Bernard és el mésenterat. Com que aquesta obra ens diuque Torrents va néixer a Marsella, hemvolgut veure què en deia la bibliografiafrancesa. Consultat el conegudíssim i com

-pendiós Dictionnaire critique et docu-ntentaire des Peintres, etc. de E. Bénézit

Estanislau Torrents. -- «Grup d'Escolans»(Museu d'Art de Catalunya)

desde dicha capital a la Diputación pro-vincial de Barcelona, seis estudios y unretrato de O'Donnell. Terminada la épocade dicha pensión, en el año 1871, se esta-bleció en Marsella y se consagró por en-tero a la pintura, mereciendo ser pre-miado en dicha ciudad por su cuadroUn Muerto. Son también de su mano LaVirgen de la Azucena, que presentó enla Exposición de París de 1876; CarloMagno recibiendo una embajada árabe,Retrato del Superior y Vista de la Seo

(torn III) , hi trobem només aquesta refe-rència:

1. Aquesta darrera te:a, piulada per encàrrec de Martí-nez Campos, segurament per a commemorar la presa de laSett d'Urgell per aquest general, després de quaranta dicsde setge, el 26 d'agost del 1876, fel d'armes que donà ti ala guerra carlista a Catalunya, no deu llover pas sortit drlnostre país. ¿En sjuina collecció pública o privada pot figu-rar? Aquest encàrrec de Martínez Campos ens fa creure queTorrente en 1876 no s'havia domiciliat encara a Marsella;ni havia re.unciat a la nacionalitat espanyola que segura-m e nt posseïa encara, car sense aquesta condició, ni la Dip;rloció barcelonina li hauria atorgat tina pensió, ni és pro-bable que un general espanyol li hagués encarregat una obraartística per a commemorar un episodi de la història d'Es-panra.

345


«Torrents, Estanislau. Pintor, nat aMarsella, al segle xixè, de pares espanyols.(Escola espanyola) . Deixeble de Coutu-re (1) . Es va donar a conèixer al Saló del1864 i obtingué una medalla de terceraclasse l'any 1875.»

L'escassetat de notícies sobre aquestpintor, que a desgrat d'ésser nat a Mar-sella cal considerar com a català (i com atal degué considerar-se ell mateix, caraltrament no hauria gosat sollicitar la

aquest pintor i prometent-nos buidar-lesen algun article de revista o treball simi

-lar. Però com que M. Rouquette, tot i és-ser marsellès, ha anat a viure a Avinyóper exigències de la seva professió (per-tany a la magistratura del seu país), hemfet fer recerques directes prop de l'altpersonal del Museu ele Belles Arts deMarsella. Esperem que M. Rouquette (queactualment signa els seus treballs literarisi de crítica artística amb el pseudònim

Estanislau Torrents. — «Un Mort»(Museu de Belles Arts de Marsella)

pensió de la Diputació de Barcelona, ensva induir a fer algunes recerques. D'an-tuvi vàrem escriure al senyor Pierre Rou-quette, de Marsella — l'amic que tan efi-caçment va contribuir a la troballa de lapartida de naixement de Josep Flau-gier (2) — perquè ens donés algunes cla-rícies sobre la personalitat i l'obra d'Esta-nislau Torrents. El nostre amic ens ha es-crit més d'un cop fent-nos saber que haviarecollit a Marsella diverses dades sobre

1. Tomàs Couture (1815-1879) fou ni dels bons pintorsd'història del segle xix francès, cl qual va lluitar nob!emenlper a mantenir -se dintre la tradició clàssica.

2. Urgen BUTLLETÍ DELS M uoEU5 D'ART DE BARCELONA(rol. III. ndm. 28, setembre 1933).

de Pierre-Jean Roudinl vagi fent recer-ques al seu país i arribi a establir algundia la biografia de Torrents; nosaltresapuntarem ací les dades una mica des-lligades encara, que hem pogut trobarsobre l'època catalana d'aquest pintor,que no solament era català per ésser fillde pares catalans (i la paraula Pàtria voldir terra o país dels pares) sinó sobretotper la seva formació artística i intellec-tual. (Com acabem de veure, els mateixosfrancesos, com Bénézit en el seu Diction-naire, el classifiquen entre els pintors del'escola espanyola).

En reportar les dades recollides, que

346


poden ajudar en el seu dia a establir labiografia d'Estanislau Torrents i queconfirmen o completen les existents enels diccionaris ja esmentats, començaremper donar les que ens han pervingut permediació del senyor Conservador del Mu-seu de Belles Arts de Marsella; dades in-teressantíssimes, entre les quals hi ha lesque fixen les dades i els llocs de la sevanaixença i de la seva mort. El referit

Marsella) . Cap a la fi de la seva vida,es va retirar a Cannes, on va morir el1916. D'acord anib el seu fill va llegar totala seva fortuna a la ciutat de Marsella(les dues terceres parts per als hospitalsi l'altre terç per a la fundació d'un Premianual de 17.000 francs, atribuït al milloralumne de pintura de la nostra Escola deBelles Arts.

El llegat comprèn cent cinquanta pm-

Estanislau Torrents.— «La forja»(Museu de Belles Arts de Marsella)

Conservador escriu en data del 29 de ge-ner darrer:

«Torrents va néixer a Marsella el 1839,de pares espanyols. Orfe niolt jove, foueducat a Espanya. Fou d'antuvi gravadori després pintor, i va anar de primer aRoma i més tard a París, per a acabar elsseus estudis. Després anà a installar-sea Marsella.

Pintor remarcable, va pintar figuresanió una puixança austera; hom retrobaen la seva obra les belles qualitats delsgrans mestres espanyols, corn ho justificael bell conjunt que posseeix el Museu (de

tures de Torrents, nombrosos retrats deFautor i del seu fill, quadres de gènere,caps de dona i d'ancians, flors. És inte-ressant de remarcar que, a més del con-junt d'aquesta deixa, hi ha dues teles quehan vingut a les nostres colleccions: UnMort (donat per l'Estat l'any 1875) i LesGitanes (adquirit a l'autor el 1881) .Aquest fet indica prou que la vàlua del'artista era ja reconeguda.

Cree que és interessant així mateix queus assenyali que La Temptació (2'64 m.per 3'24 m.) és en certa manera un engran-diment de l'estudi molt detallat (dibuix a

347


la ploma) que hi ha al Museu Grobet-La-badié, de Marsella. El dibuix, que és fetcom un gravat, comprenia un nombre su-perior de personatges als de la pintura.Quan aquesta tela retornà del Saló, l'au

-tor en va borrar dos personatges. Hompot seguir, dones, el treball interior delmestre i jutgar com ell de la inutilitatd'aquests dos personatges, car no afegienres a la força de la idea directriu, minva-

Estanislau Torrents. — «Les Gitanes»(Museu de Belles Arts de Marsella)

ven l'interès pictòric i àdhuc destruïenl'equilibri.

En fi, d'una manera general, podemremarcar que Estanislau Torrents — decaràcter molt senzill i amic de la gent hu-mil — escollia temes simples. El seu tre-ball és en certa manera una síntesi, i forçaadmirable. També veiem per la lecturadels títols (le les seves obres que s'inspi-rava en els seus propis models, gairebétots ells gent humilíssima.»

El nostre bon amic Josep F. Ràfols havolgut fer diverses recerques sobre Tor-rents i ens ha facilitat les dades següents:El pare de Torrents era fill de Vilanova ila Geltrtí, on Estanislau va passar llargues

temporades. Estanislau era molt amic delseu cosí, l'autor dramàtic Francesc de Sa-les Vidal i Torrents, germà de l'àvia ma-terna del senyor Josep F. Ràfols. Aquestdarrer completa les seves dades dient:

«A casa de Francesc de S. Vidal, a Vi-lanova, hi havia les següents obres de Tor-rents: Dos estudis de testa (un de jove-net i l'altre d'ancià'). Un paisatge rocós,molt bonic. Un bodegó amb unes perdiusi altres objectes. Sis retrats (còpies) d'es-criptors espanyols del segle d'or. Un es-bós agilíssim al carbó, del fill de Fran-cesc de S. Vidal, Frederic, infant i dor-mint. Aquestes obres, tret dels retrats,són actualment propietat de les senyore-tes Maria Antònia i Dolors Vidal i Fonta-nals, nétes de F. de S. Vidal. No portensignatura, com solia l'autor no posar-neen obres de petites dimensions, peròsón amb tota seguretat d'EstanislauTorrents.

Estanislau Torrents va pintar tambéuna vista de la masia «El Piular» queposseïen els Vidal als defores de Vilano-va ; i un estudi d'ocell (actualment a lacasa Creus, al carrer de l'Aigua, de Vila

-nova) com a entreteniment per la nenaDolors Vidal i Ferrer, filla de Francescde S. Vidal i després esposa del senyorManuel Creus i Esther, a qui dec (juntamb els meus records personals) aquestesanotacions. Torrents era un home de na-tural dolç i parlava un català molt fran-cesitzat. A la casa Vidal, de Vilanova, hihavia una gran fotografia del pintor po-sat a la feina, que jo no sé on va anara parar. Per la part materna, Torrents eraparent (cosí-germà, penso) del juriscon-sult català Felip Bertran i d'Amat. Lamare d'Estanislau degué ésser vilano-vina.»

Hem demanat a la secretària de 1'Aca-dèmia de Belles Arts, dades sobre Tor-rents i hem examinat l'expedient que so-bre la seva pensió es guarda a l'Arxiu dela Generalitat de Catalunya, per a tenirmés precisions sobre els seus estudis iper a confirmar les dades que dónaOssorio y Bernard. D'aquesta doble in-formació n'hem tret les clarícies se-giients :

El 5 d'abril del 1886 l'Acadèmia acordà

348

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONAe

el programa per a les oposicions a la pen-sió a Roma, pel gravat en dolç, atorgadaper la Diputació, que era de 1.200 escutsanuals. L'aspirant a la dita pensió haviad'ésser espanyol, no haver complert tren-ta anys i haver estat deixeble de les clas-ses superiors de l'Escola de Belles Arts,durant un curs complet. Es presentarendos aspirants: Estanislau Torrents i d'A-mat i Josep Pelegrí i Clariana. Aquestdarrer es va retirar després. El Tribunalera format així: President, Rafael Mariade Duran, consiliari de l'Acadèmia; i vo-cals: els acadèmics Claudi Lorenzale, Joa-quim de Cabanyes, Pelegrí Clavé, Josepde Manjarrés i Joaquim Pi i Margall. El15 de novembre hom va donar compte al'Acadèmia del veredicte, segons el qualhom adjudicava la pensió a l'únic oposi

-tor, Estanislau Torrents. Un cop arribata Roma, Torrents comunica haver-se is-tallat a la Via del Pozzetto, 155.

El 25 de març del 1870 l'Acadèmia deBelles Arts tramet a la Diputació «laspruebas del retrato del general O'Donnellque el pensionado en Roma por el graba-do en dulce don Estanislao Torrents y deAmat» havia enviat. Aquestes proves erendues. Per acord de la Diputació, aquestsdos gravats foren enquadrats i collocats,l'un a la secretaria de la Presidència (juntami) altres gravats dels retrats de PasqualMadoz i del general Prim) i l'altre al ves-tíbul de la sala de sessions (1) .

Des de Roma, el 3 d'agost del 1870,Estanislau Torrents sollicità una pròr-roga d'un any a la seva pensió per a conl-pletar els seus coneixements en l'art delgravat i per a realitzar «un trabajo im-portante» que no especificà. (Seguramentper a dedicar-se a la pintura) . José deVilches, l'encarregat dels pensionats del'Acadèmia de Belles Arts a Roma, posàal peu de la sollicitud un dictàmen favo-rable. En 22 de juliol del 1871 la Diputa-ció acordà no prorrogar la pensió de Tor-rents per al gravat per haver-se acabatel bieni i per haver-se'n atorgat ja una

1. No beco pogut veure al Palau de la Generalitat capd'aquestes ducs proves. Suposant que podien haver anat aparar al nostre Museu, ens n'hem volgut assegurar i elsenyor Esteve Cladellas, cap de serv eis de la bibliotecaanexa, ens respon que «al departament de Dibuixos i Gra

-vals de la biblioteca dels Museus d'Art na 1ii ba capgravat d'Estanislau Torrents,.

de pintura a l'opositor Antoni Casanovasi Estorach.

Completarem aquesta sèrie de dadessobre aquest pintor vuit-centista, el nomadel qual sona anualment en els cerclesartístics francesos quan l'Escola de Be-lles Arts de Marsella atorga el «Prix Tor-rents», de 17.000 francs (1), anlb una pe-tita nota bibliogràfica molt significativa.Charles Yriarte, escriptor francès d'ori-gen espanyol, un dels biògrafs i amics delnostre Fortuny, crític d'art molt escoltaten el seu temps, en estudiar a la Gazettedes Beaux Arts les obres presentades alSaló de l'any 1876, esmenta EstanislauTorrents com un dels pintors que no espoden silenciar en la recensió del referitSaló, i dels que «cada any, tot fent unnou esforç, guanyen noves qualitats», idedica al nostre pintor un paràgraf apart,curt, però eloqüent, que diu així, tex-tualment:

«Je veux signaler M. Torrents qui,après avoir peint l'année dernière uneexcellente toile La Mort du Moine (queno és altra que Un Mort) envoie cetteannée un scène largement peinte: le Por-trait du Supérieur.»

Caldria veure el considerable fonsd'obres pictòriques de Torrents que pos-seeix el Museu de Marsella per a donarun judici sobre aquest artista, que cussembla molt català i en algunes obres(en Un Mort, especialment) una micadins l'òrbita de Benet Mercadé. Però nopodem aventurar cap judici i ens limitema exposar les dades recollides, amb eldesig que algú les completi i arribi adonar-nos la silueta acabada d'aquestpintor vuit-centista fins ara tan poc co-negut en el nostre món artístic.

Amb l'ajut de noves dades i haventvist major nombre d'obres seves, sensdubte arribaríem a fixar la trajectòriade l'art d'Estanislau Torrents, que perles reproduccions que acompanyen aquestescrit mostra una varietat de tècnica ide concepte que deu correspondre a di-verses etapes de la seva producció.

ALFONS MASERES

1. L'últim en dala, el Premi atorgat en desembre del1931, fou guanvat pel jove pintar marsellès Marcel Jourdan.

349


k 1

^ I

Fig. 1

DIBUIXOS I AIGUAFORTS DE

SUNYER

El notable dibuixant anilnalista senyorPere Ynglada, resident a París, cada anyquan ve de la capital de França té la gen-tilesa de fer una ofrena o altra als Mu-seus barcelonins. El seu recentíssim dona-tiu ha estat d'obres de Joaquim Sunyer:els dibuixos i els aiguaforts que tot seguites detallen.

DIBUIXOS

(Núms. 24427 a 24436 de l'inventari)

Paisatge de Sitges. — Amb pins i mun-tanyes. Ploma. Alçària, 0,220 m.; ample,0,304 in.

Cap de dona. — De front. Llapis-plomi di f umí. Alçària, 0,323 m.. ample, 0,247metres (fig. 1) .

Després del bany. — Nu de dona as-seguda i eixugant-se les cames. Ploma iaquarella. Alçària, 0,406 m.; ample, 0,324metres (fig. 2) .

Paisatge de Ceret. — Amb pont i cases;al fons, muntanyes. Ploma. Signat: Su-nyer. Alçària, 0,253 m.; ample, 0,354 ni.

Croquis de dues dones nues dretes. —Una amb el cap damunt l'espatlla es-

querra de l'altra. També croquis d'unpeu. Llapis-plom i aquarella. Alçària,0,270 m.; ample, 0,212 m.

Noia nua, pentinant-se davant el miralld'un tocador mesquí. — Llit revolt, a l'es-querra. Ploma i aquarella. Alçària, 0,210metres; ample, 0,219 m.

Dona nua, sentada a terra. — De tresquarts vers la dreta. Llapis-plom i aqua-rella. Alçària, 0,387 ui.; ample, 0,324 In.

Estudi de dona nua dreta. — Amb lescames entrecreuades; amb el braç es-querre descansant en alt cos. Llapis-plom.Alçària, 0,444 in.; ample, 0,307 m.

Autoretrat. — Bust de tres quarts versla dreta; amb tapaboques i capell. A latinta xinesa. Alçària, 0,254 m.; ample,0,220 m.

Croquis de figura femenina mig age-guda i d'esquena. — Amb el cap damuntla . mà dreta, i el braç dret que recolza.Llapis-plom. Alçària, 0,190 m.; ample,0,280 m.

Fig. 2

350

BUTLLETi DELS MUSEUS D ; ART DE BARCELONA

AIGUAFORTS

Testa-retrat de Pere Ynglada. — Defront, entregirat cap a la dreta. En ne-gre. Alçària, 0,140 m.; ample, 0,100 m.

Noia nua asseguda sobre draperia alcamp, i pentinant-se. — Al fons, dues al-tres noies, vestides, que porten un panerde fruita. En negre. Tiré à 12. Signat alllapis: Sunyer. Alçària, 0,197 nl.; ample,0,168 m.

Grup de cinc jovenetes assegudes, qua-tre d'elles cosint. — Al fons, balustrada.En negre-verdós. Tiré à 12. Signat al lla-pis: Sunyer. Alçària, 0,198 m.; ample,0,271 m.

El Museu d'Art de Catalunya, posseï-dor d'un conjunt de teles perfectament

Fig. 3

Casa camperola amb dona que mena unmatxo a punt d'entrar-hi. — A primer ter-me, tarongers i figueres de moro. En ne-gre. Signat: Sunyer. Alçària, 0,248 m.;ample, 0,195 m.

Dos corpulents arbres davant d'unacaseta camperola. — A la dreta, una ea-bra. En negre-verdós. Tiré à 12. Signat alllàpis: Sunyer. Alçària, 0,165 m.; ample,0,194 nI. (fig. 3).

Tres noies nues — una asseguda, unadreta i una ageguda — en paisatge. — Alfons, caseta de pagès i muntanyes. En ne-gre. Signat: Sunyer. Alçària, 0,155 m.;ample, 0,196 m.

representatiu de l'evolució artística deJoaquim Sunyer, només va poder exposarun dibuix d'aquest pintor català — l'únicde què disposava — quan va fer la instal-lació d'una selecta de dibuixos moderns:un dibuix d'època llunyana, que haviaestat reproduït a «La Vanguardia» (quanera director d'aquest diari Sánchez-Ortiz),potser anterior a la tela més antiga deles que integren la Sala Sunyer. Amb eldonatiu Ynglada pot seguir-se ja relati-vament bé la trajectòria de l'autor com adibuixant, en un procés parallel al de laseva pintura.

R.

351

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART IDE BARCELONA

NOVES OBRES DE PINTURA IESCULTURA AL MUSEU D'ART

DE CATALUNYA

Dintre dels mesos d'aquesta tardor, se-ran installades a les sales corresponentsdel Museu d'Art de Catalunya, les obresd^escultura i pintura romànica i gòticaprocedents de la Collecció Bosch i Cata-rineu, dipositada per l'Institut Contral'Atur Forçós de la Generalitat de Cata-lunya i altres procedents del donatiu dela senyora marquesa vídua de Cornellài d'altres donadors.

Entre les obres de pintura romànicade la Collecció Bosch, figuren dos fron-tals romànics de gran interès i l'absidiolaromànica deliciosa de l'església d'An-dorra la Vella, que constitueix un exem-plar per molts conceptes notable, entreles nostres pintures murals de l'època.

Entre els valuosos exemplars de pin-tura gòtica de la dita collecció figurenobres de Serra, i sobretot el bellíssim idocumentat retaule de Guardiola de LluísBorrassà, del qual mestre la gran collec-ció del nostre Museu no posseïa caprepresentació.

A la sala Huguet seran també instal-lats fent-los-hi les honors degudes, lestres taules en fornia de tríptic, obra deJaume Huguet, donatiu de la senyoramarquesa Vídua de Cornellà, que vénena augmentar considerablement la sèried'obres d'aquest gran mestre de la nostrapintura quatre-centista.

Quant a l'escultura, el lot de la Collec-ció Bosch és molt interessant i podem afe-gir-hi, una imatge del Crist, obra deprincipis del segle xiii, donatiu del senyorColl i Fort, arquitecte, que ha ingressatjuntament amb una bella sèrie d'objec-tes, també donats per ell, i dels quals do-narem compte el seu dia.

En les sales de la pintura barroca amés d'haver-se installat ja el quadre del'Anunciació d'« El Greco» de la Collec-ció Bosch, s'exposaran les obres de Zur-baran, Sassoferrato, López i Morales, do-nades per la senyora marquesa vídua deCornellà, així com algunes altres del lle-gat del doctor Fàbregas.

Aquests augments molt importans, dinsel primer any d'ésser obert el Museu d'Artde Catalunya, prometen un bon avenir.

També serà inaugurada a la Secciód'Art Contemporani la Sala dels Escul-tors, Agapit i Venanci Vallmitjana Abar-ca, que ha estat augmentada en més dela meitat dels exemplars que contenia perdonacions d'obres fetes pel senyor PereCasas Abarca, membre de la nostra Juntai President de l'Associació d'Amics delsMuseus i altres membres de la seva fa-mília.

EL TALLER DE RESTAURACIÓ

DELS NOSTRES MUSEUS

La tasca que ve realitzant el nostre ta-ller de restauració, és sovint objecte decomentaris elogiosos, que acrediten la im-portància i l'eficàcia d'aquest remei.

Entre els que han aparegut darrera-ment hi ha el següent, inserit en un delsdarrers números del diari «El Pla deBages».

«La restauració dels Museus de Barce-lona. Manuel Grau i Mas. Aquest nomque ha romàs durant molts anys enl'anonimat, essent conegut únicamentper una selecció d'artistes, amb el seu tre-ball de molts anys, constant i callat, de-dicat als nostres Museus, ha motivat que«Mouseion», publicació de l'Institut In-ternacional de Cooperació Intellectual,sota els auspicis de la Societat de Na-cions, ha donat la deguda importància alsMuseus de Barcelona, dintre el movimentmuseístic mundial.

Manuel Grau i Mas és el restauradordels Museus de Barcelona. Tasca difici-líssima que, a més d'una gran competèn-cia, requereix una veritable vocació. Elseu treball no transcendeix al públic, niprodueix la popularitat i guanys de lesobres d'altres artistes. Un bon restaura-dor, anilr consciència artística i professio-nal, és un veritable valor per a un museu.És garantia de conservació de les joiespictòriques que ens llegaren els nostresavantpassats, i el mitjà de revaloritzarmagnífiques 'obres d'art, que sense una

352


restauració es podrien donar per perdu.des. Com per art màgic, dessota la polsacumulada durant vàries centúries o depintures superposades per mans bàrbares,es fan aparèixer les obres dels grans mes-tres dels segles passats.

Fins ara, quan es volia restaurar unaobra de vàlua, s'acudia a l'estranger. Sem-blava que a casa nostra no hi havien ho-mes preparats per a una tasca indubta-blement difícil. Això és un vici que ambel temps desarrelarem, però encara en so-frim les conseqüències. Manuel Grau iMas, amb el procediment emprat en larestauració d'una tela del Greco, que esconserva en el «Cau Ferrat» de Sitges,pels resultats obtinguts i la tècnica delprocediment, ha demostrat que de forares no ens havien d'ensenyar. Coneix a

e fons la història de la tècnica de la pin-tura i dels materials utilitzats en les di-verses èpoques. Ha estat un bon investi-gador en aquest aspecte de la història del'art, havent obtingut abundosos fruits.La restauració de pintures ja no ha d'és-ser confiada a mans estranyes. Catalunyaté a qui confiar la conservació i revalo-rització del seu tresor pictòric.»

REPRESENTACIONS DE LA JUN-TA DE MUSEUS

En la reunió celebrada el dia 8 de ju-liol darrer fou acordat que les represen-tacions de la Junta de Museus dins lescorporacions amb les quals està relacio-nada quedessin establertes en la formasegüent:

Patronat del Museu del «Cau Ferrat»,de Sitges: Senyor President i senyorsAlexandre Soler i March, Manuel Roca-mora i Vidal i Pere Casas Abarca.

Patronat del Museu d'Arqueologia:Senyor Alexandre Soler i March.

Ponència mixta del Patronat del Mu-seu d'Arqueologia i de la Junta de Mu-seus: Senyor President, senyor AlexandreSoler i March i Director General dels Mu-seus, senyor Joaquim Folch i Torres.

Patronat de l'Escola Massana: SenyorPere Coromines i Muntanya.

En la reunió de l'Ajuntament de Sitgesdel 14 d'agost darrer foren designats pera formar part del Patronat del «Cau Fe-rrat» en representació d'aquella Corpora-ció municipal, els regidors senyors MagíCasanovas Montané, Joan Julià Masó iSadurní Llansó Giralt.

VISITANTS ALS NOSTRESMUSEUS

Darrerament han honorat els nostresMuseus en visita especial, entre altres ji-lustres personalitats, els membres delCongrés Internacional de Pen Clubs ce-lebrat a Barcelona, amb el seu digne pre-sident el prestigiós escriptor G. Wells;l'eminent escriptor francès René Benja-inin, en ocasió de la seva estada a Barce-lona, invitat pel Conferentia Club; elfamós crític italià A. Farinelli, que vavenir a la nostra ciutat per donar unaconferència a l'Institut de Cultura Ita-liana, sobre Lope de Vega; el directordel Museu of Art de Toledo (Ohio) Blake-More Godwin i Jerome Carcopini, mem-bre de l'Institut de França.

Tots ells foren particularment atesospel nostre director en llurs visites i tin-gueren paraules d'elogi per als nostresMuseus.

VISITES COL.LECTIVESALS MUSEUS

M.4IG

Al «Cau Ferrat» de Sitges

Dia 4. — Institut Nacional de 2" Ense-nyança «Alhèniz», de Badalona.

Dia 12. — Centre Cultural i Artístic, deViladecans; Germandat de la «Lira», deBarcelona; Institut de Cultura Femeninade Vic i Comarca, i Centre Excursionista«Sabadell», de Sabadell.

Dia 15. — Escola Nacional de SantCugat de Sasgarrigues.

Dia 17. — Societat . «La Nova Amis-tat», de La Canonga.

353


Dia 19. - Penya Taurina «Tendido4», de Manresa, i Assistents al I Congrésde Cineistes Amateurs.

Dia 23. - Institut Nacional de 2.° En-senyança «Maragall», de Barcelona.

Dia 26. - Collegi d'Artífexs en Ebenis-teria, de Barcelona, i Escola del Treball,de Barcelona.

Dia 28. - Grup Escolar «Pau Iglesias»,de Barcelona.

Dia 30. - Escoles Nacionals de Bioscai de Torà (Lleida) .

Dia 31. - Escoles Montserrat, de Bar-celona.

JUNY

Al Museu d'Art de Catalunya

Dia 2. - Grup Escolar «Ramon Llull».Dia 4. -- Escoles Graduades de nenes

de Badalona.Dia 5. - Escoles Catalanes gratuïtes

del districte III.Dia 6. - Escoles de nens de Montgat,

Grup Escolar «Mossèn Jacint Verda-guer»; Escola de Monistrol; Collegi

«Aliança Escolar».Dia 13. - Escola «Menéndez Pelayo»,

de Madrid.Dia 14. -. Escola Social, de Madrid.Dia 16. -- Escola Massana.Dia 18. - Collegi del Nen Jesús, de

Badalona.Dia 19. - Escola Nacional de nens, de

Mas-Rampinyo; Escola Nacional, de Pa-lafolls.

Dia 22. - Escola Nacional, de Mont-roig.

Dia 26. - Grup Escolar «Lluís Vives».

Al Museu de les Arts Decoratives

Dia 6. - Institucions Culturals «Fran-cesc Macià», grups núms. 2 i 3; EscolesNacionals, de Montcada-Reixach.

Dia 9. - «Studi Club».Dia 12. - Grup Escolar, de Cubelles.Dia 13. - Collegi de l' «Associació Ale-

manya d'Empleats ».Dia 18. -- Collegi de Nostra Sra. dels

Dolors; Escola Parroquial, de Moja.

Dia 19. - Escola Nacional de nenes,de Mas-Rampinyo.


Dia 26. - Escola Nacional, de Premiàde Mar.

Dia 27. - Acadèmia Ballester, de Ter-rassa.

Dia 28. - Escola Centre Moral, del Po-ble Nou; Escoles de nens i nenes, de Cas-tellví de Rosanés.

Al «Poble Espanyol» de Montjuïc

Dia 1. - Escola Nacional, de Bor.Dia 2. -- Grup Escolar «Ramon Llull».Dia 6. - Escola de Monistrol; Escoles

Nacionals, de Montcada -Reixach.Dia 7. - Grup Escolar «B. Carles

Aribau».Dia 12. - Escola Nacional, de Cubelles.Dia 13. - Escola «Menéndez Pelayo»,

de Madrid.Dia 14. - Grup Escolar «Pere Vila»;

Escola Central, de Madrid; Escola d'O-rientació Marítima; Escola de Castelló deLa Plana.

Dia 19. - Escola Nacional, de Mas-Rampinyo; Escola Nacional, de Palafolls;Escola «Mutua Coll», de Ripollet.


Dia 26. -. Grup Escolar «Lluís Vives».Dia 27. -- Acadèmia Ballester, de Ter-

rassa.Dia 28. -- Escoles de nens i nenes, de

Castellví de Rosanés; Escola Nacional, dePremià de Mar.

Al Museu del «Cau Ferrat»

Dia 2. - Associació «Marc de Déu del'Ajuda», de Barcelona, i el Grup núm. 4de les Institucions Culturals «FrancescMacià», de Barcelona.

Dia 5. - Grup Escolar «Pere Vila», deBarcelona.

Dia 9. - Associació de Propietaris deles Barriades «Fargas» i la «Mulassa»,de Barcelona, i Cooperativa Mútua dePa i Coutestibles, de Manlleu,

35.1


Dia 10. - Societat Coral «El Clavell»;de Mollet del Vallès, i Societat Coral«Perla», de Mataró.

Dia 13. - Grup Escolar «Rosselló», deBarcelona, i Grup Escolar del Carrer deCasp.

Dia 14. - Escola «Menéndez Pelayo»,de Madrid.

Dia 15. - Escola de Puericultura, deMadrid.

Dia 16. - Escola particular «Can Gui-lera», de Piera.

Dia 18. - Grup Escolar «Emili CariesTolrà», de Castellar del Vallès, i EscolesRibas, de Rubí.

Dia 20. - Associació Escolar, de Me-diona.

Dia 21. - Grup Escolar «Milà i Fon-tanals», de Barcelona.

Dia 23.- Grup Excursionista, deCampdevànol; Agrupació de Cantaires del'Orfeó Granollerí, de Granollers, i Es-coles Nacionals, de Sant Martí de Ses

-gaioles.Dia 30. - Cooperativa Obrera «La An-

dresense», de Barcelona.

JULIOL


Dia 3.- Escola Nacional «EnricValls», de Sitges.

Dia 4. - Escola de Pintura i Esculturade la Generalitat «Joan Rebull», de Tar-ragona.

Dia 9. - Escola Privada de nens, deSon Cervera (Mallorca) .

Dia 10. - Grup Escolar «Ramon Pe-nyafort».

Dia 17 - Escoles Centre Moral de Bar-celona.

Dia 18. - Grup de professors i alum-nes de Marsella.


Dia 7. - Unió Gremial d'Horta.Dia 11. - Escola Nacional d'Abrera.Dia 19. - Grup de professors i alum-

nes de Marsella.Dia 21. - Patronat d'Obreres d'Igua-

lada, Centre Moral de Santa Eulàlia.


Dia 3. - Escola Nacional de Sitges.Dia 5. - Escola Nacional graduada, de

Mollet del Vallès.Dia 8. -- Grup Blanquerna, de Ma-

llorca.Dia 11. - Escola Pública Nacional de

nens del districte IX°.Dia 12. - Escola Nacional de nens, de

Cardedeu; Escola Nacional graduada,de Santa Perpètua de la Moguda.

Dia 15. - Escola mixta, de Santa Creud'Olorde; Escoles Nacionals, de Barberà;Escoles Nacionals, de la Creu de Bar-berà.

Dia 18. - Grup de professors i alum-nes, de Marsella.

Dia 20. - Escoles de Sant Josep; Es-cola d'Orrius; Escoles Nacionals, de SetCases.

Dia 23. - Semi-Colònia, del Parc deMontjuïc; Institut Vilajoana.

Dia 26. - Collegi «Blasco de Garay»;Semi-Colònia, del Pare de Montjuïc.

Dia 27. -. del Parc deMontjuïc.

Dia 29. - Semi-Colònia,. del Pare deMontjuïc.

Dia 30. - Semi-Colònia, del Parc deMontjuïc.

Dia 31. - Escola Puríssima Concepció;Semi-Colònia, del Parc de Montjuïc.

Al «Cau Ferrat», de Sitges

Dia 2. - Escola Nacional de noies, deLes Franqueses del Vallès.

Dia 4. -- Escola Nacional, de Torrellesde Foix i Taller-Escola de Pintura i Es-cultura, de Tarragona.

Dia 5. - Escola Nacional Graduada, deMollet del Vallès i el Grup Escolar LluísVives, de Barcelona.

Dia 7. - Societat Coral «La Rosella»,de Barcelona i Cooperativa «La Previ

-sora», de Sant Celoni.Dia 9. - Escola Nacional, de Les Fran-

queses del Vallès.Dia 12. - Escoles Nacionals, de Sarral

i Escola Nacional de nois, d'Artesa deLleida.

Dia 13. - Escola Municipal, de SantBoi del Llobregat.

355


Dia 14. - Colònia Escolar Viladomiu,de Porrés (Berga) ; Associació de Carnis-sers, de Barcelona; Cultura Femenina, deCapellades; Escola Nacional, de La Masó,i Escola Nacional, de Vallmoll.

Dia 18. - Escoles Ribas, de Rubí.Dia 19. - Escola Nacional, de Palou

Granollers).Dia 20. - Escola Graduada, de Sent-

menat.Dia 21. - Antic Collegi de Sant Josep,

de Barcelona i Grup de feligresos del Ca-nyet (Badalona).

Dia 25. - Cooperativa Obrera «L'A-mistat», de Sant Quirze de Besora.

Dia 28. - Federació Gremial de Bar-celona i Horta, i Secció d'Excursionismede «La Mercantil Barcelonesa, S. A.», deBarcelona.

Dia 30. - Professors del Collegi Vall-demía, de Mataró, i Escola Foment Mar-

tinenc, de Barcelona.

AGOST


Dia 6. -- Semi-Colònies del Parc deMontjuïc.

Dia 7. - Semi-Colònies del Parc deMontjuïc.

Dia 8. - Semi-Colònies del Parc deMontjuïc.


Dia 15. - Escola del Remei, de Coll -Blanc.

Dia 16. - Escola Hispano Americana.])ia 20. - Escoles de Sant Josep.Dia 22. -- Escola del Centre Cultural

de Llevaneres.Dia 24. -- Escoles del Bose de Mont -

juïc.Dia 25. -- Escola Menor d'Arts i Oficis,

de Ripoll.Dia 26. -- Escoles del Bose de Mont-

juïc.Dia 27. - Escoles de] Bose de Mont-

juïc.Dia 28. - Escoles del Bose de Mont-

juïc,


Dia 10. - Escoles de Sant Josep.Dia 22. -- Escola del Centre Cultural

de Llavaneres, Copegi de l'AssociacióAlemanya d'Empleats.



Dia 2. -- Semi-Colònies del Pare deMontjuïc, Escoles del Bose de Montjuïc.

Dia 3. - Escoles del Bose de Montjuïc.Dia 5. -- Semi-Colònies del Pare de

Montjuïc, Escoles del Bose de Montjuïc.Dia 6. - Semi-Colònies del Pare de

Montjuïc, Escoles del Bose de Montjuïc.Dia 7. -- Escoles del Bose de Montjuïc.Dia 9. -. Escoles del Bose de Montjuïc.Dia 10. - Escoles del Bose de Mont-

juïc.Dia 12. - Escoles del Bose. de Mont-



juïc.Dia 25. -- Escola Menor d'Arts i Ofi-

cis, de Ripoll.Dia 27. - Escoles del Bose de Mont-


juïe.Dia 29. - Escoles del Bose de Mont-

juïc.Dia 30. -- Escoles del Bose de Mont-

juïc.Dia 31. - Escoles del Bose de Mont -

juïc.

Museu del «Cau Ferrat»

Dia 4. -- Societat Coral «L'Atlàntida»,de Serós; Associació Cultural, de Reus;Centre Excursionista d'Horta (Barcelo-na), i Orfeó Catalònia, de Cornellà delLlobregat.

Dia 11. - Centre de «La Unió Cata-lana», de Canet de Mar.

Dia 18. - Joventut Flequera, de Bar-celona.

Dia 25. - Sindicat Agrícol, de Cabra.

356

j•í,1IJAIVEI,FOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

III

J'

lt E kNO A E li,DECORADOR. REPRODUC-

CIONS D'ART. MARCS,PINTURA 1 ESCULTURA

No v a s ala d'Exposicions

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

,n,■11^I^n1^/: 1 INI loV. GARCIA SIMON

Telèfon 15677

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern delsmillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Passeig de Gràcia, n.° 19

REPRODUCCIONS I D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

LENA, .1%.Tallers i estudis: Carrer Girona, 153Telèfon 77926-BARCELONA

NA C'1'OÁRE11

lnstai • lacions elèctriquesde Ilum i força - Especia-lilat en il'luminacions ar-tístiques- Instal'lacions entuberies de ferro - AiguaGas - Senejament - Re-paracions de totes menes

o

Verdi, 58 Telèf. 74764(Gràcia) BARCELONA

I'EREI'Ä11:IIAL

PINTURA DECORATIVA

Mallorca, 255Telèfon 70702

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

HIGINI GARCÍASuccessor de Gaspar Esmatjes

Exposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciod'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

HIGINI BLANCO BANERES, S. A.Call, 21 - P. de Gràcia, 67Telèf.19115 Telèf. 73129

CATI FESTAPISSERIESCORTINATGESLLENCERIAFLASSADES1 EDREDONSCATIFES PERSES1 NUADES A MAde fabricació nacional

!♦

CASA ESPECIALITZADA EN ARTICLES PER A DECORACIÓ

SI A 1 Á AIIÅItCI i!OV. GARCIA SIMON

Telèfon 15677

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deismillors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Passeig de Gràcia, n.° 19

RENARTDECORADOR - REPRODUC-CIONS D'ART - MARCSPINTURA 1 ESCULTURA

NOVA SALAD'EXPOSICIONS

d .aDiputació, 271Telèfon 16217BARCELONA

butlletÍ dels museus d'art de barcelona · tació de les representacions del volto santo de...

Documents