butlleti dels museus d'art - ddd.uab.cat · tema de la fulla de roure i l'aglà...

NúM. 71 ABRIL 1937 VOLUM VIII

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART

DE BARCELONA

PUBLICACIÓ DE LA COMISSARIA GENERAL DE MU JS

EL RETAULE DEL CONESTABLE

DE LA CAPELLA DE SANTA

ÀGATA

(Continuació)

La taula de la Crucifixió. — Sobremun-ta la taula de l'Adoració dels Reis suaradescrita, la taula del Calvari (fig. 8) amb

-dues formant el cos central del retaule.Aquesta composició és plena de movi-ment dramàtic i constitueix una de lesmés belles figuracions del drama del Cal-vari que ha sortit de mans de l'artista.

Al centre hi ha el Crist clavat a la creu,i, agenollada als seus peus, Maria Mag

-dalena. A l'esquerra de l'espectador, aprimer terme, el grup de les Santes Do-nes amb Sant Joan que sosté la Mare deDéu, esvanida; una d'elles assisteix laSanta Mare (fig. 9) i les restants adorenel Crucificat. A la dreta, el grup de saigsque es juguen als daus la túnica del Re-demptor. A cada costat del Crist, el BonLladre i el Mal Lladre, en creu. A segonterme, en actitud adorant, Longinus daltdel cavall, sostenint la llança que ha feritel cor de Jesús, i prop d'ell el saig quesosté la canya ainh l'esponja que mullàamb fel i vinagre els llavis del Redemp-tor. Darrera del Bou Lladre un saig, i,a l'altra banda, dos homes dalt de cavallcomentant amb aire confidencial i mis-teriós la divinitat del condemnat (fig. 10) .Darrera del Mal Lladre un soldat ambuna llança a l'espatlla.

Huguet compon aquesta escena com-plexa amb un refinat sentit d'equilibri demasses i de línies. El ritme dramàtic imovimentat de tota la composició té unadarrera repercussió en l'expressió dels

rostres, la qual pren una valor extraordi-nària en el grup de les Santes Dones ien els dos cavallers confidents de segonterme. La creu està plantada en un grenyde roca que s'alça a primer terme. Elfons no té paisatge, és tot daurat amb eltema de la fulla de roure i l'aglà estilit-zats que campa en tots els fons del ma-teix retaule.

La taula de l'Anunciació a Maria. —L'ordre de successió temàtica de les tau-

les laterals figurant escenes de la vidade Jesús i de Maria, cal seguir-lo horit-zontalment d'esquerra a dreta de l'espec-tador. Així, a la taula superior esquerrahi ha figurada l'escena de l'Anunciació(figura 11) la qual es desenrotlla en l'in-terior d'una cambra oberta a un paisatgeque es ven enllà d'una finestra geminadaainb columna cilíndrica central i amb unfestejador practicat al gruix del murd'ampit, i d'una altra de més petita,d'ampit més alt que l'anterior. D'aquestpaisatge els cels són daurats amb els re-lleus del tema de la fulla de roure i elsaglans. Unes llunyanies de turons, ambun de molt agut al fons coronat d'unatorrella, un riu que ve de lluny i unaciutat a la vora constitueixen, amb algu-nes arborescències, els elements d'aques-ta part ben interessant dé l'obra descrita.

L'interior de la cambra és deliciós d'in-timitat (fig. 12) . Al costat de l'amplafinestra hi ha una porteta amb are demaig punt que dóna a l'alcova on es veu,en part, el llit de la Verge Maria. Almur perpendicular a aquell on estanpracticades la porta i la finestra descri-tes, es veu un petit nínxol amb are demig punt, també practicat al mur, i, aldessota, un moble a manera d'escriptori,

97

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 8

98

Detall de la figura 8 Fig. 9


Fig. 10


Fig. 11

100


Fig. 12

amb un armari a la part alta i un faristola mitja altura, on hi ha llibres collocats.Damunt de l'armari un pot de faiançaami) decoració, dels tipus de Manissesconservats, alguns d'ells, fins ara en lesnostres colleccions de ceràmica, i un tapque sembla de vidre, rematat per unabola. Al costat del pot, es veuen duescapses cilíndriques, l'una damunt de 1'al-tra, i al cim d'elles, un petit objecte (pot

-ser un flascó de fornia aperaltada) de vi-dre. Penja de la porta de l'armari unestoig cònic, suspès per cordons ami) bor-les, que sembla correspondre a la forniade determinats estoigs d'estris de cirur-gia domèstica, o cosa parella al que ésun «necessaire» de manicura actual. Voral'estoig hi ha un rètol apuntat a la fustadel moble, com un pergamí ami) unafiguració illegible de lletres. Un llibreclos està inclinat damunt de la porta del'armari i al dessota, a la part que sem-bla faristol, un llibre obert. Al peu dela finestra gran, davant del festejador,un pitxer de ceràmica de Manisses pa-rell a tipus conservats fins ara, sosté unpomell de lliris de l'espècie dita de Sant

Antoni. L'enllosat de la cambra és derajoles de Manisses pintades en blau i])lanc, llises unes i les altres decoradesd'un tema rosaci.

Quant a les figures, la de Maria apa-reix agenollada en un reclinatori posat

a primer terme. El buc del reclinatoriestà construït de plafons arquejats i mot

-llurats, i amb arqueries tallades a tret decamp als travessers. Aquest moble és da-munt d'una tarima encatifada en el troson Maria roman agenollada. El taulerdel reclinatori està cobert d'un drap devellut o domàs gofrat ami) el tema típicde la carxofa que és corrent en els tei-xits sumptuosos del temps.

Maria rep la visita de l'àngel anuncia-dor, agenollada. La seva faç expressa unadolcíssima ingenuïtat (fig. 13) . El rostrejovenívol de la Verge està suaument ve-lat per una fina expressió de meravella.Els ulls clars, ran de la cella fina i ar-quejada, s'obren plens de piadosa melan-gia, sota el front alt i bombat. Els cabellses parteixen en dos bandós i els cobreixun vel blanc tenuíssim. La testa és aureo-lada i tota la figura està coberta d'unmantell blau arrossegant, orlat d'or. Unlleuger escot deixa veure la túnica queMaria vesteix sota el mantell. Les mansencreuades damunt del pit, tota la figurareverenciosament i delicada es torça de-vés l'àngel portador del gran missatge.

L'àngel entra a la cambra i flecta ungenoll davant de la que ha d'ésser Mare

Fig. 13

101


Fig. 14

102


Detall de la figura 14

de Déu. Vesteix túnica i un mantell curt,a manera de pelegrina, i una faixa a talld'estola, penjant de l'espatlla esquerra,li encreua el pit i el dors fins ajuntar-seal flanc dret en una llaçada unida peruna tanca d'orfebreria. Té la mà esquerradamunt del genoll alt i ami) la dreta as-senyala una filactera que va dels seusllavis a l'oïda de Maria, i en la qual estaninscrites les paraules del missatger «dex Gratia x Plena x Dom X...» A la fines-tra petita hi ha una gloriola de queru-bins fent corona entorn del bust del PareEtern, de la boca del qual surt un raiglluminós com impulsant el vol de la co-loma del Sant Esperit que es posa da-munt de la testa de la santa Verge.

La taula ele la Nativitat. — Aquestataula ocupa la part superior lateral dretadel retaule. L'escena de la Nativitat (fig.1.4) es desenrotlla dins d'un porxo ami)coberta de fusta i teules, sostingudaper pilars de fusta també, precedinttina construcció d'obra que es veu alfons.

L'infant Jesús reposa, embolcallat, alcentre d'una menjadora d'estable corre-dissa que forma, en planta, un anglerecte. Maria roman agenollada i en acti-tud adorant a la dreta de l'infant, i aldarrera seu hi ha, agenollada també, una

altra santa dona (atnb la testa nimbada)la presència de la qual pot correspondrea la tradició iconogràfica oriental queposa les dones, o la «dona sàvia» com aassistent de Maria en el trànsit del partdel fill de Déu. Sant Josep apareix a l'es-querra de l'Infant agenollat també, ves-tint túnica amb caputxó i mantell. Dar-rera de Sant Josep un pastor, portantbàcul a la mà, es lleva reverenciosamentla caputxa en presència de l'infant diví.Al fons, entre les dues parelles de figu-es descrites, treuen el cap el bou i la

tnula. Darrera de les bèsties, al mur delfons, una porta i, pel costat de la por-xada, una mica de paisatge ami) uns tu-rons arbrats i un castell. Damunt de lesteulades del porxo, hi ha un estel irra-diant vers el Nadó. El celatge és daurati rellevat ami) el tema del roure comúals altres fons descrits.

La taula de la Resurrecció. — Traves-sant el cos esquerre del retaule, apareixaquesta taula sota la de l'Anunciació jadescrita )fig. 15) . Al centre, sota un ce-latgc d'or rellevat anih el tema usual,s'estenen les muralles i els bastions d'una

Detall de la figura 14

103


Fig. 15

104


ciutat que, a esquerra, s'enfila vers unsturons arbrats que avancen fins a primerterme, mostrant en aquest punt un esca-lonat de feixes amb ratlladures de con-reus. A l'esquerra, cap a primer termetambé, un roquisser altiu tanca amb elsturons de la banda oposada, una bellaplanúria amb arbres i prats. Damuntaquest fons, franja horitzontalment lacomposició del Sant Sepulcre en forma de

Dormint amb un son pesat, hi ha, alspeus del Ressuscitat. ajaçats i caragolatsentorn del sarcòfag, els soldata barbutsque feien la guarda del Sant Sepulcre(figura 16) . Constitueixen una bella col-lecció de fisonomies humanes, plenesd'observació. Els homes d'armes sostenenmalament llurs cines mortíferes; llances,alabardes, elms i escuts roden per terra,mentre ells dormen amb una son pro-

Fig. 16

sarcòfag d'estil gòtic, de motlluratge com-plicat a la tapa cònica, i ornat el vas,d'una franja esculpida de quadrilòbulsencerclant un rombe, a dalt, i d'un sòcol,a baix, amb motllura decorada d'enta-llats de traceria lanceolada. Encara unaltre sòcol fa com d'entarimat entorn,i damunt d'aquest, s'alça la figura delCrist, tota gentil i serena, el cos nu i lla

-gat en el «costat dret». La figura va em-bolcallada tota ella amb un ample man-tell blanc orlat, la testa és aureolada ambel nimbe crucífer, tenint alta la mà des-tra, en actitud de benedicció, i sostenintamb l'esquerra una creu d'alta antenaamb un gallardet voleiadís.

funda i el miracle es produeix a llurdavant.

La taula de l'Ascensió del Senyor. —A la banda dreta del retaule i al mateixnivell de la suara descrita, hi ha figu-rada l'Ascensió del Senyor (fig. 17) . Lesimatges dels dotze apòstols s'agomboleni, fora les de primer terme, sols se'n veuenles testes, constituint una sèrie de feso-mies magníficament caracteritzades, elsmodels de les quals són a retenir ja que,apareixent en altres retaules, poden aju-dar a la identificació d'algunes produc-cions huguetianes no documentades (fi-gura 18) . Maria, en aquesta taula, apa-

105

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Fig. 17

106


reix figurada entre els apòstols a la ban-da dreta de primer terme, entre SantPere i Sant Joan. Al centre de la munióapostòlica, que està agenollada i mirantenlaire, s'alça un greny de roca; al cimd'aquest apareixen marcades les petgesdel Crist, la part baixa de la figura delqual es veu encelant-se entre dues figu-res d'àngel sostenint filàcteres amb ins-cripcions. Les puntes d'uns turons ar-brats, surten a banda i banda damuntdels nimbes dels apòstols que es confo-

que són entorn; va vestida ami) un man-tell que la cobreix des de les espatllesfins als peus, porta vel a la testa i elnimbe l'aureola. Damunt seu plana ales-obertes la coloma del Sant Esperit queporta la testa aureolada d'un petit nimbecrucífer. Els dotze apòstols (Sant Joan iSant Pere en primer terme) , són tot en-torn, els ulls enlaire els uns, i, altres, aco-tant devotament la testa. Els tipus repe-teixen les efígies que hem vist a la taulade l'Ascensió (fig. 20) .

Fig. 18

nen amb l'or del fons rellevat de la taula,on es repeteix el tema del roure.

La taula de la Pentecostès. — Aquestarepresentació ocupa el compartiment in-ferior del costat esquerre de l'espectador(fig. 19) . L'interior del cenacle està figu-rat, com l'absis d'una esglesiola gòtica,alternant en els murs el rebat de les ar-cades de les voltes i les finestres, en elbuit de les quals hi ha l'or rellevat delfons. L'enllosat de la cambra és de finesrajoles de Manisses ami) temes rosacis ifranges foliades. Maria és al bell mig dela composició, asseguda com els apòstols

La taula de la mort de Maria. — Alcompartiment inferior de la part esquer-ra del retaule hi ha figurada aquesta es-cena (fig. 21). Maria roman ajeguda enun llit de capçalera ornada de talles detraça lanceolada i cobert d'una draperiade vellut gofrat amb el tema del card,típic dels velluts sumptuosos de l'època.A primer terme de le llitera, dos apòstolsami) la testa coberta pel mantell, comvan els endolats, resen en sengles llibresi davant d'un canelobre, ami) un ciri en-cès, les pregàries de l'agonia (fig. 22). Al'altra banda del llit, hi ha la munió delsapòstols, nou al costat i un darrera el

107


Fig. 19

108


capçal. Sant Pere, el més a prop de Ma-ria, llegeix en un llibre les oracions dela bona mort, mentre Sant Joan ajudaMaria, amb la mà esquerra, a sosteniranib la seva destra un ciri que l'agonit-zant mal-sosté. Sant Joan porta a la sevamà dreta una palina. Gestos i expressionsde compunció i de pietat, estan admira-blement descrits per l'artista en aquestesfigures. Vora el capçal el Crist, que apa

-reix entre una gloriola de querubins, re-

llament decorats i policromats amb lesarnes d'Aragó al cim, sostingudes perdos àngels. La porta de la banda esquerradel que mira (fig. 24) ofereix la figurade Sant Segimon portant un llibre depregàries a la mà i una espasa. L'enllosatque trepitja el sant és de rajoles de Ma-nisses i mosaic ceràmic. A les franges del'enllosat hi ha inscrita la divisa del Co-nestable Pere d'Aragó que diu «Peinepour joye». En aquestes dues figures l'art

Fig. 20

cull l'ànima de la morta, figurada comuna petita dona amb el cos afuat comuna puerta d'ala, en la seva part baixa.

Les portes del retaule. — Completa lasèrie de les taules d'aquest altar arriba-des fins a nosaltres, les dues en forma deporta practicable que anirien collocadesa la socolada i a nivell de pla-terrer, pera donar pas al rera-altar coro fou comúen els grans retaules de l'època. La dela banda dreta figura Santa Rosa de Lima(fig. 23) la reina de Portugal, nació dela qual era fill i Conestable el rei Pered'Aragó, que féu pintar l'obra. L'enqua-drament i l'arc d'aquesta porta estan be-

de Jaume Huguet arriba a una de lesseves més altes realitzacions.

La fusta. — La fusta en què està cons-truït el retaule és d'alba. Els taulers

pintats estan construïts per diverses postsunides amb els junts encolats, sense em

-metxats ni penetració de cap mena.Aquests taulers estan reforçats pel dar-rera amb un bastigi i uns travessers ho-ritzontals de fusta de pi clavats. El sis-tema general és el que representa la fo-tografia de la figura 25, reproduint eldors d'un d'ells. El treball de la fusta ésmenys rústec que el que s'obrava en lamajoria dels retaules de l'època. Tot el

109


Fig. 21

110


igualtats de la fusta i el ressalt de lestires de lli, deixa completament llisa ianivellada la superfície que s'ha de pin-tar. No es veuen rastres de dibuix, queen molts retaules és fet amb punxó a fique no desapareguin les línies dels de-talls sota del campit de les diverses mas-ses de la composició. Per bé que no pu-guin apreciar-se, en aquest cas, els se-nyals comprovatoris, és de suposar que

Fig. 22

sistema d'emmetxat és a base de clausde ferro, clavats per la cara pintada,unint així aquesta als travessers i mun-tants de sosteniment que hi ha al dors.Aquests claus, en oxidar-se per causa deles humitats que es posen damunt de lataula en cobrir aquesta amb la capa deguix necessària al preparat de la pintura,hi produeixen bufats que molt sovint sóncausa del seu escrostonament i inici dela seva ruïna. Per això tota bona restau-ració exigeix l'extracció curosa d'aquestscossos de ferro penetrats en la fusta quesosté la pintura, i llur substitució percargols que, partint de la seva part dor-sal, no arribin ni a tocar el preparat.

Matèria pictòrica. — Damunt del tau-ler construït de la manera que acabemde descriure, ve una preparació consistenten tires de tela de lli que tapen les jun-tures de les posts, a l'objecte que en pro-duir-se els moviments de contracció o di-latació de la fusta, si el junt es desunia,el preparat no es trenqui. De seguida, unacoberta general de guix fort, donada ami)una gruixària suficient per a salvar les des- Fig. 23

111


el dibuix estaria fet a base d'una aigua-tinta lleu que ha desaparegut sota de la

pintura, l'existència de la qual en altresretaules de l'època, hem pogut constatar.Damunt d'aquest preparat, ve la pinturapròpiament dita, essent, en aquest cas,les matèries colorants, aglutinades a basede cola animal i no amb l'aglutinant declara d'ou, generalment utilitzat pelspintors retaulers del temps. Aquesta con-dició de la matèria pictòrica és la quedóna a la superfície del retaule un as-pecte aspre com de pintura rexuclada,ben divers de la relativa cristallitzacióque s'observa en els casos en què la pin-tura és aglutinada ami) clara d'ou. Tan-tejada la matèria pictòrica d'aquest re-taule al laboratori de restauració delsMuseus, s'ha pogut constatar la seva pocasolidesa i, en conseqüència, la seva dis-solució al menor contacte d'un líquidqualsevol. Això explica certs esborralla-ments en alguns detalls del retaule, pro-duïts per fotògrafs expeditius, els quals,en temps en què era exhibit al Museu deSanta Àgata, untaven amb glicerina lapart que volien fotografiar per tal de pro-

Fig. 24

Fig. 25

duir un refrescament de la superfície i,amb això, una major i passatgera visua-litat de les imatges, la qual cosa afavo-ria l'èxit fotogràfic tant com perjudicaval'obra fotografiada.

Aquesta condició de la inatèria pictò-rica poc resistent ha obligat el nostrerestaurador a fer una neteja en sec de lestaules, suprimint en absolut la interven-ció de líquid.

Les parts rellevades i daurades estanfetes amb guix fort de cola i dibuixatsels temes donant la pasta a raig de pa-perina, segons la vella tècnica de dau

-radors i pastissers (5) . El procedimentpictòric, corresponent a l'estil de JaumeHuguet, és a pinzellades soltes, amb al-guns empastats en tot el que són figuresi paisatges. No així en les robes i objec-tes environant les figures.

JOAQUIM FOLCH I TORRESDirector General dels Museos d'Art

(Acabarà)

5. J. Folch i Torres: «Lo tècnica del postillarge en elsfruntoIs romanies cntainrs.s» a «Caseta de les aris». Vol. H.pri --- època.

112


Retrat de Joan Artigas Alart, per Ricard Canals

UNA COL .LECCIÓ DE MANTONS

DE MANILA AL MUSEU DE

PEDRALBES

Joan Artigas Alart fou, en vida, unacabalat industrial barceloní que sentiagran afecte per totes les manifestacionsartístiques, que tenia una assenyaladacompetència en matèries d'art i que de-dicava bona part de la seva fortuna enreunir obres importants en la seva resi-dència particular.

Entre aquestes hi havia una notabilís-sima collecció de mantons de Manila,formada per trenta-dos exemplars, elsquals per llur bellesa i llur excepciona-litat, testimoniaven la intelligència i elhon gust de la persona que tan amorosa-ment els havia reunit.

Bon patriota i afectuós admirador delsnostres Museus, va decidir llegar-los -hiaquesta collecció, i així ho va disposaren el seu testament.

Joan Artigas Alart moria a la nostra

ciutat el dia 13 de maig del 1934 i uncop fou legalment coneguda aquella dis-posició testamentària, la seva germana,la distingida senyora Carme ArtigasAlart, assistida del seu espòs, el senyorAntoni Costa, en donà compte a la Juntade Museus, encarregada aleshores delsMuseus als quals era fet el llegat, i pro-cedí a complimentar puntualment aquelladisposició.

A més, a la memòria del seu germà idesitjant contribuir per la seva part al'obra dels nostres Museus, va satisfer delseu peculi l'import dels drets reals que,en virtut d'aquest llegat, la Junta de Mu-seus havia d'abonar a l'hisenda pública.

El lliurament es formalitzà notarial-ment el dia 23 de gener del 1935.

La Junta, a niés de testimoniar en for-ma deguda l'agraïment que aquest llegatmereixia, va acordar exposar pública-ment la collecció en una sala del Museude les Arts Decoratives de Pedralbes, enhomenatge a la memòria del generós lle-gatari, i en tant s'esperava l'ocasió deprocedir a la seva installació definitiva.Aquesta exposició va ésser solemnialmentinaugurada el dia 17 de febrer del ma-teix any. En el número d'aquest BUTLLETÍ

corresponent al següent mes d'abril es vapublicar una detallada informació del'acte.

Aquests sumptuosos mantons o moca-dors, que impròpiament nomenem deManila, estan obrats a la Xina, on l'artdel brodat es coneix des de temps imme-morial: segons alguns tractadistes, des deque els tàrtars varen invadir Xina, im-portant-hi, entre altres, el bell ofici queells havien heretat de Frigia, el país ons'originà aquest art.

En quant a la seda filada i teixida, esté per art, que coneixien els xinesosmil anys abans de la nostra era.

Quan l'emperador Soung (420 anys a.d. J. C.), recorregué els extensos territo-ris del seu Imperi, llurs vassalls — diu uncronista —, l'homenatjaren i li oferirenal peu de la muntanya Taï, ço que sa

-bien que Inés podia complaure'l: teixits

113


F_ g. 1

Fig. 2

114


de seda crua, ornats amb broderies dediferents i vius colors. Admirat de tantabellesa, i agraït l'emperador, protegíla indústria del teixit, que a partir d'a-quella època progressà considerablementi el brodat en sedes policromies, esdevin-gué a Xina l'indispensable ornat dels tei-xits sèries, jamai superats per cap altranació.

Els xinesos, fidels guardadors de lestradicions, dels misteris de la seva religiói dels secrets de llurs indústries, prohi-

en el segle XVII amb l'anada de portugue-sos i holandesos, a dita nació.

Els xinesos que havien entrat a Manilahi obriren establiments, acabant per de-pendre d'ells la major part del comerçque el seu país sostenia anib les illes.Entre altres productes introduïren a lacapital de Filipines, els grans tapissosquadrats de seda brodada, més o menystreballats, que els alts dignataris de 1'Iin-peri del Catai, s'enviaven mútuament pera obsequiar-se en determinades festivitats.

Fig. 3

bien l'entrada dels estrangers a Xina, peròl'any 1520, un portuguès •anomenat ToméPirés, logrà burlar la vigilància i arribàa Pekín; mes fou descobert i conduït ala presó on morí tres anys després.

Des que les illes Filipines quedarensotmeses al domini d'Espanya l'any 1571,s'entaularen relacions amistoses entreXina i l'Arxipièleg; i en 1575, dos missio-ners espanyols, pogueren lograr penetrara Xina, sense ésser molestats. L'adelan-tado espanyol Legazpi, que governavales Filipines, correspongué permetentl'entrada dels xinesos al port de Manila,iniciant-se entre les illes i el Celest Im-peri, el comerç que s'havia d'intensificar

La princesa Der Ling, en la seva obra«Dos anys en la ciutat prohibida. — Vidaíntima de l'Emperatriu Tzu - Hsi» parlad'aquests tapissos o cortinatges. Diu queamb motiu de la visita d'uns estrangersa la ciutat prohibida (la Imperial Pekín),Sa Majestad ordenà que els despengessini els amaguessin, per tal que no fossinvistos pels visitants, car estaven consa-grats, el mateix que les cortines delskongs o llits imperials. Eren els esmen-tats tapissos, de seda color or vell, deforma quadrada, i profusament ornatsamb broderies, representant cinc-centesdivinitats búdiques. Havien pertangut al'emperador Ton - Kuang; i l'emperatriu

115


vídua Tzu - Hsi, coneguda també amb elnom de Yejonala (que era coetània de laregina Isabel II d'Espanya) , creia quesuspeses aquestes cortines en les portesdel seu dormitori, impedien l'entrada delsmals esperits.

Però, tapissos no consagrats s'havien jaen el segle XVII importat a Manila, conahem deixat dit, i (le Manila, s'introduïrena Espanya i França.

Regnant a Xina l'emperador Khang-hi,hi anaren missioners de la Companyia de

tervenció de la qual s'enviaren per a ésserbrodades al Celest Imperi, les composi-cions de Le Brun i de llurs deixebles.

Al Museu de Cluny es guarden exem-plars d'aquestes broderies en què la florde lis campejà entre ornaments d'estilxinès, car si bé els esbossos es feien aEuropa, hi mancaven els detalls que elsbrodadors xinesos completaven segonsel seu sentir.

Importats a Espanya els tapissos qua-drats, els cobrellits i cortines sèriques

Fig. 4

Jesús, als quals el monarca confià la di-recció de tallers i escoles, influenciant-semútuament per aquest conducte, les cièn-cies i les arts xineses i europees.

Lluís XIV de França comandà en aque-lla època a brodadors xinesos les granstapissaries decoratives que ornaven elsmurs d'algunes sales de llurs reials resi

-dències; i Colbert, per a fer la competèn-cia a portuguesos i holandesos que co-merciaven amb Xina, sabent que havienfundat la «Companyia de les Índies» ad-ministradora de les possessions que Ho-landa tenia a 1'Àssia i Oceania, creà unanova «Companyia de les Índies» per in-

que hem mencionat, sembla que a lesnostres compatriotes, més els plagué des-tinar-les a l'ornament personal que al dela casa, convertint-se en ésser vorejatsamb vistós serrell de seda torçal en elsMantons de Manila, la prenda clàssicaespanyola de més tipisme encara que lamantellina.

Sentem aquesta hipòtesi perquè com-parant la descripció dels temes que figu-

ren en els tapissos i cortines xinesos, ambels que adornen alguns mantons de Ma-nila, hi trobem tal similitud, que gairebéno ens dóna lloc a dubte. Les representa-cions d'escenes dels cultes búdic i taotis-

116


Fig. 5

Fig. 6

117


ta figuren en iens i altres, així com la florai fauna simbòlica que caracteritza els co-brellits xinesos, ha esdevingut també l'or

-nament obligat d'altre gènere de man-tons. (En els kongs imperials, hi figura-ven sis d'aquests cobrellits, superposats;a més, les cortines que penjaven de lesenvergadures de fusta tallada.)

El que no es veu en estampes ni enobres plàstiques xineses, és l'ús dels ser-rells, car si bé ara apliquen flocadura aalguns mocadors i cobrellits, és perquè

De l'època goiesca, diu Puiggarí en laseva «Monografia del traje» referint-se ales peces que constituïen el vestit fe-mení: «...no contentas de sus capotones,manteletas y capas de toda hechura y me-dida, habían inventado grandiosos pa-ñuelos de hombros con guarnición deblondas o pieles que ostentaban bajo sumantilla de luengos cabos». Si bé s'usavael mocador, veiem que no era encara elde Manila: les xules i nianoles immor-talitzades pel pinzell de Goya en les esce-

Fig. 7

els treballen ami) destí a Espanya ontant agrada aquest parament que here-tàrem dels àrabs; però les més de les ve-gades, els envien sense aquest adorna-ment, que s'aplica aquí.

En el segle XVII s'importaven de laXina, com ja hem deixat dit, les riquessedes brodades; en el segle XVIII és evi-dent que la importació continuà utilit-zant-se per al fi a què anaven destinades,i a l'enriquiment del vestit regional d'al-gunes províncies en què el mocador deseda brodada és un dels principals fac-tors; i en cl segle Xix és quan, si percas, es realitzà l'evolució que suposem.

nes de tauromàquia, i en les de cairepopular, tan pintoresques, tampoc elsllueixen.

En l'època isabelina es posà de modai es popularitzà entre les menestrales,però les classes altes no el varen adoptarfins a finals del segle XIX que es posà demoda ami) motiu de l'estrena de l'acer

-tada obra de Ricardo de la Vega i To-màs Bretón, «La Verbena de la Paloma».Les dames espanyoles de la bona socie-tat, acudien des d'aquella data, a lesrevetlles, kermesses, festes taurines, hallsi altres festes de caràcter popular, ambel manton de Manila, molt més sump-

118


tuós que el de la humil menestrala d'al-tre temps.

Es veu en aquests mantons, l'anima-ció que els brodadors xinesos saben in-fundir a llurs obres, perquè és innat enells el sentit del color i l'apliquen ami)tal perfecta seguretat i delicadesa, que elfan vibrar, modulant els tons sobre simateixos: blau sobre blau; verd sobreverd; roig sobre roig, ami) gamma queva de major a menor intensitat. Designenels colors ami) noms poètics o pintorescos:

nen als plumatges de les aus aspecte derealitat.

Els brodats antics, més meticulosos queels moderns, s'obraven ami) torçal fi i sedalassa quan es tractava de detalls sobres-sortints com cara i mans de les figures, iles ales de les papallones. Aquesta tècnicaés seguida en els brodats moderns quereprodueixen obres antigues. Les caresi mans de les figures en els exemplarsde gran preu, van recobertes ami) caretade vori cisellat i policromat i es broden

Fig. 8

verd dragó, vermell coral, groc imperial,color de sol ixent, color de lluna clara,etcètera.

Els brodats que fan per a l'exportaciósón seriats, obrats amb seda torçal i fluixasobre teixit de seda Shantung, ço és: sedacrua tenyida de diferents colors. La tèc-nica és perfecta; a punt llençat, de ma-temàtica precisió, brodat a zones ques'encavallen les unes a les altres formantpetits relleus molt característics. No co-neixen el clarobscur i amb la direcció dela puntada infundeixen caràcter, mode-len les flors, marquen plecs a la roba,plasmen la sinuositat de les aigües i do-

ami) seda lassa, campint-les a basta llargai marcant ami) seda negra els contorns,ulls, boca, nas, celles i orelles.

En la composició dels mantons de laXina hi ha invariablement un quadre degrans dimensions inscrit paralellament enel quadrat del mocador, i una, dos o tresfranges. En els més sumptuosos el qua-dre està completament obrat; en els sen-zills és llis o sembrat de floretes; el temade més interès es desenrotlla sempre enles puntes dels mocadors, i es combinenami) bon sentit decoratiu diferents ele-ments. Els més apreciats són els que cons-ten de figures humanes, ocupant monu-

119


ments arquitectònics situats en jardins,combinat tot graciosament i complicada,amb elements de flora i fauna. S'anome-nen lnantons de xinos.

Els tipus isahelins presenten ocells, pa-pallones i flors petites de vistosos colorsdestacant-se sobre fons negre, blanc o decolor.

Altre gènere és el de brodat monocromsobre seda del mateix o de diferent color,per regla general, compost d'ocells i fan-tasies florals.

primer l'agulla, el segon la rebi i clavide nou en la part oposada, resultant aixíirreversible el brodat.

Els brodadors més experts treballensols; valent-se de mans i peus a l'hora,car a la Xina, eduquen simultàniamentambdues extremitats.

A Sevilla, València, Madrid i Barce-lona, hi ha brodadores de mantons a mà,i malgrat d'estar molt ben fets, no podencomparar-se ni per la qualitat de la sedaen què estan obrats, ni per la factura, als

Fig. 9

I per fi, el tipus modern de florsdisformes i colors vius i contrastants,fets sota disseny d'artistes espanyolsprincipalment valencians, que és el pre-ferentment adoptat per les cançone-tistes.

Es fabriquen tres mides de mocadorsde Manila: grans (de 160 cm.) ; mitjans(de 130) , i petits (de 100) .

Cantón, Xangai i Hon-Kong són elsprincipals centres productors d'aquestaindústria xinesa casolana, que exerceixenels homes més que les dones.

Un obrer es posa davant i l'altre dar-rera del teler per tal que al clavar el

laborats pels xinesos amb aquella pacièn-cia que els caracteritza.

D'entre els espanyols, els obrats a Se-villa són els millors. França i Melillatambé en produeixen, car en la veïnanació han adoptat la moda espanyolad'usar-los a la sortida de teatres.

A Barcelona hi ha fàbriques que treba-llen mecànicament els mantons de Ma-nila, servint-se dels dibuixos tradicionals.

Pel seu tipisme i bellesa, és el recordpreferit que d'Espanya s'emporten els tu-ristes de bona posició.

120


Els trenta-clos mantons de la colleccióArtigas Alart són gairebé tots xinesos ide seda de Shantung. Solament un és decreació i manufactura espanyola. Totssón executats a mà en els segles XVIII o xixi són tan perfectes que moltes vegadesper a distingir el dret del revés s'ha d'e-xaminar el cosit del serrell. Aquestés sempre fet a nusos amb seda tor-çal . Els brodats són d'aquesta mateixamatèria.

Els detallarem a continuació:

tocat amb mitra i amb un ventall a la mà.Prop d'ell hi ha un altre individu ocu-pat en un treball manual. En altre indretuna dona sembla demanar clemència aun altre personatge barbut, que porta unglavi pendent de la cintura. A la partoposada d'aquesta escena apareix un al-tre grup en el qual una dansa és obse-quiada per una altra amb una flor. Lescares brodades de les figures són cobertesamb unes talles de vori. El serrell és decolor de cirera, com el teixit.

Fig. 10

Del segle XVIII

Fig. 1. El teixit o fons és de color decirera. El brodat és de colors diversos.Aquest segueix quatre dibuixos iguals,cada un dels quals comprèn una quartapart del manton. Aquest dibuix represen-ta un paisatge amb palmeres, arbres flo-rits, pagodes, ponts, tanques, quioscos i unllac o riu amb la corresponent embarca-ció. L'embarcació és tripulada per tresdones que, sembla, vénen de cercar lasagrada flor de lotus, que figura en unpitxer. En el recinte tancat, hi ha unsacerdot de llarga i esllanguida barba,

Fig. 2. El fons i el serrell són negresi els brodats són multicolors. El dibuixdel brodat descriu un tema palatí. L'em-perador, de llarga i esllanguida barba,vestit amb túnica gris-perla, sembradade motius radiats i amb un tocat ple d'a-tributs, reb l'acatament d'un vassall que,genoll en terra, li fa el Katan. Darrera hiha l'emperador amb la clàssica diademade ploma i pedres preuades. L'escena éspresenciada per altres tres personatges.Com en l'anterior, aquest dibuix es repe-teix quatre vegades i cada un ocupa laquarta part del brodat. En dos d'ells,consecutius, les cares i mans de les figu-

121


res són també cobertes amb unes tallesde vori. Les d'aquest exemplar són acolo-rides. A cada costat de la sanefa hi haquatre escenes separades per una rosa.Dues representen un episodi de guerra iles altres dues una dama fent el Katana l'emperatriu. El serrell, molt llarg, éssumptuosíssim.

Fig. 3. El teixit és morat i el brodatpolicrom. Aquest representa un paisatgeami) arbres florits, uns templets i el riuo llac amb la harca corresponent. En

ques. És l'escenari d'una caceria de lleons.Prenen part a la gesta cinc caçadors. Dosvan armats de llança, dos amb glavi i unamb punyal. La caceria té lloc en el re-cinte d'un temple, limitat per una tancai és contemplada per dos sacerdots (?) .Davant d'un altre temple o quiosc, sepa-rat de l'anterior per un pont o passera,hi ha un altre sacerdot, amb túnica blava.Els quatre angles són iguals.

Fig. 5. El teixit i el serrell són ne-gres. Les cares i les mans de les figures

Fig. 11

aquesta un pitxer i dues dones que remen.Sobre un pont, un home ami) un ventall.Flamencs nedant o volant, completen eltema. Els dibuixos de la sanefa segura-ment representen els mites del déu de lavenjança, del terrorífic lleó de Fo, del'isard i el cérvol i de l'au indefensa per-seguida pel gos. Els quatre angles sóniguals. El serrell és molt treballat i aigual to que el teixit.

Fig. 4. El fons és blanc, així com elserrell. Les cares i les mans de les figuressón brodades amb seda lassa; la resta deldibuix amb seda de diversos colors.Aquest representa un paisatge amb ar-bres florits, mates, temples, ponts i tan-

són brodades amb seda lassa blanca. Laresta del brodat en policrom. Aquestsegueix quatre dibuixos iguals que com

-prenen en conjunt el quadrat central.Cada un d'ells representa un paisatge illu-minat pel sol. Entre arbres i flors es des-taquen construccions diverses, i, entreelles, una pagoda, un pont i un templet,davant del qual té lloc, segons sembla,una cerimònia agrícola de caràcter litúr-gic, que bé podria ésser la plantació del'arròs, iniciada cada any, seguint el ri-tual búdic, per l'emperador. Una donaamb un cistell curull de flors forma partde l'escena. A la sanefa es desenrotllenaltres escenes amb figures humanes.

122


Fig. 6. De teixit negre. El quadre ésresseguit per una ampla sanefa amb tresescenes a cada costat, en les quals hi hanunes figures primorosament executades atot color. Sobre cada un dels angles d'a-questa sanefa hi ha una panera de flors.A la part superior de cada una d'elless'hi veu una graciosa llaçada d'evident in-fluència europea. El serrell és igual queel teixit.

Fig. 7. Fons negre i brodats de totscolors. Les cares i mans humanes, blan-

ternitat; l'altra, un honso davant l'altarami) el pebeter per a cremar 1'encens po-sat entre dos canelobres i prop d'ell latauleta ami) les ofrenes; la tercera nol'hem pogut interpretar. Les tres esceneses repeteixen a cada costat de la sanefa iestan separades entre elles per una rocade grans dimensions. El serrell també ésnegre.

Fig. 8. El fons i el serrell són negres.El brodat dels dibuixos policrom. Pertota l'extensió del brodat hi ha un escam-

reg. 12

ques de seda lassa. En el centre hi ha undibuix igual per a cada angle. Representaun jardí amb un temple a la taulada delqual s'hi veu la simbòlica flor de lotus.Al davant, un personatge masculí, caval-cat en un búfal, sembla representar aLao-tse, filòsof diví, introductor a Xinadel culte taotista. Un altre personatge, ésuna dama cavalcada en un paó reial. So-bre la petita sanefa, de meandres i flors,n'hi ha una altra de regular amplada anibtres escenes litúrgiques. Una d'aquestesescenes representa una dona oferint elseu fill al sacerdot per haver aconseguittina de les tres felicitats xineses: la ma-

pall de roses i petites flors. Sobre d'ellesapareix a cada angle una petita escenaamb figures humanes. Està formada perun templet de doble coberta, davant delqual s'hi veuen quatre personatges. Unés una dama que porta una banana co-lossal i va precedida de la seva serventaque sosté entre les mans una capsa tan-cada, vermella i verda. Altre és un man-darí, barbut, abillat amb túnica decoradaamb motius radiats. Segueix al mandaríun home que porta la bandera que acos-tuma a presidir determinades pràctiquessupersticioses dels xinesos.

Fig. 9. El teixit i el serrell són de color

123


blaus. El dibuix es divideix en vint-i-cincquadrats, tancats per la sanefa. Els cincquadrats del mig estan units entre ells iformen una sola composició en figura decreu. Per això els mantons que tenen eldibuix en aquesta disposició se'n diuende creu. El motiu ornamental de l'inte-rior de la creu d'aquest manton són lesroses, les fúcsies i d'altres petites flors.El de cada un dels quadrats situats alsangles de la creu, són uns dracs volantentre núvols. El dels quadrats situats a

són excepcionalment suaus i delicats. Elteixit i el serrell són tots dos de colorblau.

Fig. 11. El teixit és de color de palla,igual que el serrell. La particularitatprincipal d'aquest manton està en la sevasorprenent influència francesa. En efecte,les guirnaldes, el petit tamany de lesflors i el to discret dels colors, recordenl'estil Lluís XVI. Es tracta, doncs, d'unexemplar realment excepcional. Se sapque solament n'existeix un altre semblant

Fig. 13

les quatre puntes del manton, és un pai-satge d'arbres, flors i papallones, amb unquiosc; davant d'aquest, un tigre perse-gueix a un gos i un antilop. En els tresquadrats que resten a cada costat delmanton hi ha una combinació ornamen-tal de flors i aus.

Fig. 10. Té la mateixa disposició quehem descrit en la referència de l'anteriori, per tant, és també dels nomenats de creu.A l'interior d'aquesta hi ha un escam-pall de petites flors situades simètrica

-ment. Dos temes florals distints es repar-teixen entre els quadrats restants enforma alternativa. Els tons dels ]rodats

a ell. Els motius del dibuix es repeteixena cada angle.

Fig. 12. Per l'especial disposició deldibuix és també un exemplar excepcio-nal. Aquesta disposició difereix notable-ment del tipus clàssic. El dibuix està for-mat per vuit guirnaldes de forma amot-llada. Les puntes de cada una parteixendel centre del manton i, per la part ro-dona, quatre van a parar als angles i qua-tre al mig de cada un dels costats. A l'in-terior dels que van a parar a dos anglesoposats del manton, Iii ha un mateix mo-tiu floral i a l'interior dels que acabenen els altres dos angles, un motiu floral

124


combinat amb aus. A l'interior de les al-tres quatre guirnaldes, o sia, les que arri-ben al mig de cada un dels quatre costatsdel manton, s'hi veu una pagoda. El tei-xit i el serrell són blanes; els brodats, detots colors.

Fig. 13. El teixit i el serrell sónblanes. Sobre aquest fons s'estén una in-tensa combinació de papallones, aus iflors de petit tamany, brodades en sedesde colors delicats. La intensitat de les figu-res, auxiliada de la justesa dels colors,aconsegueix un conjunt harmònic i senyo

-rial. Aquest conjunt es divideix en qua-tre dibuixos situats a cada un dels anglesdel manton. Els de cada dos angles opo-sats, són iguals, de manera que entre elsquatre dibuixos hi ha solament dos tenles.

ADELAIDA FERRÉ DE RUIZ - NARVÁEZ

(Acabarà)

INGRÉS D'OBRES DE SOLER DE

LES CASES

Com dèiem en el número del mes d'a-bril del 1935, el dia 17 del mes de febrerd'aquell mateix any havia mort a la nos-tra ciutat el distingit artista Ernest Solerde les Cases, autor de diverses obres li

-teràries i pictòriques, i entre aquestesúltimes d'una adquirida per l'Ajunta-ment en una de les Exposicions Oficialsde Belles Arts que se celebraven anual-ment a la nostra ciutat.

Aquesta obra figura en una de les salesde la secció moderna del nostre Museud'Art de Catalunya.

Després del traspàs els seus hereus hanconcertat un acord amb la Generalitat, aconsegiiència del qual han ingressat a laInstitució del Teatre els originals litera-ris de Soler de les Cases i als Museusd'Art els de caràcter pictòric, a més d'al-guns altres objectes de positiu interèsartístic.

Entre els primers cal esmentar un lotvoluminós de dibuixos que acusen lesconegudes facultats del seu autor i quehan vingut a enriquir considerablement

la secció d'obres d'aquesta naturalesa quehi ha a la nostra Biblioteca Especiald'Art.

Quant a les obres pictòriques hi haunes quantes teles que pertanyen a di-ferents èpoques de la llarga i turmentadavida de l'artista, cada una de les quals

Ernest Soler de les Cases. — Autoretrat

evoca el moment en què fou creada, ique en conjunt són d'un valor evident

-ment interessant.Són aquestes: «Un bateig a Campins»,

«Un casament a Campins», «Cementiride Cervelló», «Quadra d'una casa decamp de Cervelló», «Galliner», «Emmot-llats de guix», «Pati d'una casa de camp»,«Bust d'home», «Retrat d'home jove»,«Jesucrist camí del Calvari», «La Verge»,«Noia pregant» i l'«Autoretrat» que re-produïm.

L'ingrés fet als Museus pels hereus de

125


Soler de les Cases comprèn, a més, unesobres pictòriques d'altres autors que per-tanyen a l'artista traspassat.

Entre les obres d'altres autors hi hales següents: «Noia en un jardí», de To-màs Padró; «Gallines al corral», de Mo-dest Urgell : «Marina», de Mas i Fontde-vila, i «Pietat», escultura d'Agapit Vall

-mitjana.Finalment són de remarcar uns interes-

sants exemplars de mobiliari. Són un llit,un mirall i un tocador de caoba ornadaami) talla daurada, d'estil imperi i èpocaisabelina. Per llur construcció recolzenla sòlida tradició de l'ofici a casa nostrai per llur aspecte artístic constitueixenun eloqüent i qualificat testimoni de lestendències dominants en els dies en quèforen construïts. Cal dir també queaquests mobles foren usats en vida pelpare de Soler de les Cases, el famós dra-maturg Frederic Soler, que finà en aquestmateix llit. Aquests mobles han passat aformar part de les colleccions del Museude les Arts Decoratives de Pedralbes.

L'EXPOSICIÓ D'ART MEDIEVALCATALÀ DE PARÍS

A l'hora en què escrivim aquesta in-formació, segurament s'haurà inaugurata París l'Exposició d'Art Català Medie-val, de què venim parlant en els nostresdarrers números.

Abans, dones, d'aquesta inauguraciós'han ultimat els treballs de recopilaciói transport a París de les obres que sónexhibides en aquesta manifestació ar-tística.

La recopilació s'ha fet a base d'unaselecció de les obres pertanyents al nos-tre Museu d'Art de Catalunya i de lesque hi ha en diverses poblacions cata-lanes.

Aquesta darrera aportació s'ha fet apetició de la Comissaria General de Mu-seus, i ha estat encarregat de compli-mentar-la el secretari tècnic del Comitède l'Exposició Josep M. Gudiol.

No cal dir que entre els museus i mu-

nicipalitats que han contribuït ami) llursaportacions, hi ha el Museu de Vic.

Aquest Museu ha deixat per a figuraren l'Exposició quatre de les vàries arque-tes que formen part de les seves collec-cions; la creu d'argent del segle xiv queocupa un lloc destacat dintre d'aquestescolleccions; un dels seus frontals romà-nics, el nomenat de Sant Martí, exem-piar valuós que completarà magnífica-ment la sèrie d'obres d'aquesta època cor-responents al Museu de Barcelona; l'in-teressant frontal de seda roja brodat,ami) figures representatives dels quatreevangelistes i, finalment, el famós retaulede Borrassà, que és compost d'una peçacentral, dues laterals i la predella, i que,pel seu caràcter i les seves diverses qua-litats, constitueix un eloqüent testimonide l'obra d'aquest artista.

D'aquest pintor hi ha estat enviada unaaltra obra no menys notable. És el re-taule de Manresa, del qual tant s'hanocupat els historiadors de l'art.

Girona ha fet una aportació important.En primer lloc cal esmentar el famóstapís de la Creació, tema obligat de totsels entesos en aquestes matèries. Seguida-ment cal remarcar la no menys notableestàtua dita de Carlemany, escultura demarbre de Jaume Cascalls, que se suposaés l'efígie d'aquell emperador. A més,s'hi sumen dues creus processionals delsegle xiv, una de les quals ornamentadaami) esmalts, i dos còdex miniats: un elde les Homilies del Veda, i altre el del'antic monestir de les Bernardes. Final-ment hi ha el valuós altar de plata re-pussada i el baldaquí de la mateixa ma-tèria, considerats com a veritables joiesen aquesta branca de l'antiga produccióartística de Catalunya.

Esmentarem, per últim, la importan-tíssima creu de Vilabertran, que segura-ment cridarà l'atenció de tots els visi-tants de l'Exposició; la de plata repus-sada que figura entre les colleccions dePerelada; un calze i un Crist de talla,cedits per l'Ajuntament de Lleida, i elretaule dels Sants Joans Baptista i Evan-gelista que pertany a Tarragona.

A aquests exemplars s'hi junten els delsMuseus de Barcelona, que passen d'un

126

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

La càrrega de les obres que han de figurar a l'Exposició de París

El comissari general de Museus, Pere Coromines, en el moment de la sortidadels camions que condueixen a París les obres que han de figurar a l'Exposició

127


centenar. Assenyalar ara la vàlua d'a-questa part de l'expedició equivaldria aanticipar el catàleg de l'Exposició. Di-rem, només, que entre les obres que laformen hi ha algunes de les pinturesmurals romàniques que tant de prestigihan proporcionat al nostre Museu deMontjuïc; una sèrie de frontals de la nia

-teixa època; un bon nombre de tallesd'igual període; els retaules del Gremide Pellaires, l'obra famosa de Jaume Hu-guet; la taula de Sant Cugat, atribuïdaal Mestre Alfonso; l'importantissim SantJordi, també de l'esmentat Huguet; elretaule dit dels Consellers, de Dalmau; latela «La Pietat», (le Bermejo; la taulacentral del retaule de l'Adoració delsReis que hi havia a la capella (le SantaÀgata; el frontal de Sant Jordi, brodat,del mestre Sadurní; la custòdia de lacatedral de Barcelona; la cadira del reiMartí; l'espasa del conestable, etc.

És indubtable que aquest conjunt d'o-hres donaran al públic parisenc una ideacompleta i clara del que ha estat la crea-ció artística de la nostra terra en els diesde la seva puixança.

Així ho indica el Comissari General deMuseus de Catalunya, Pere Coromines,

amb les següents paraules del pròleg queha escrit per al catàleg de l'Exposició.

«L'Exposició d'Art Català a París, ésel resultat dels esforços que s'estan fentper a la reconstrucció crítica d'un movi-ment artístic totalitari, que s'inícia anihuna potència original i característica d'ex-pressió en la segona meitat del segle x,guanya en esplendor tant com perd enautonomia en el període nacional de lahistòria de Catalunya entre els seglesxiv i xv, i, sota la influència de causes po-lítiques adverses, es reconcentra, s'encon-geix i sense haver donat,. per aquestagairebé instantània frustació, la flor deles seves més grans possibilitats, es morquan a Itàlia el Renaixement feia el ple.»

Reunits aquests exemplars han estatdegudament condicionats en diversos ea-mions que varen passar la frontera eldia 27 del passat mes de febrer, haventarribat sense novetat a París el dia 4 delmes següent.

Durant els dies que l'Exposició estaràoberta al públic hi seran donades confe-rències a càrrec de Pere Coromines, Joa-quim Folch i Torres, Josep M. Gudiol,Agustí Duran i Sanpere i VenturaGassol.

Els camions que condueixen els objectes que hui de figurar a l'Exposició,en el moment d'empendre el viatge

128

P111CL1C:A/:111\ 11:111®Á%1^^1. 1®• SI/I\ 1 ICAICI ,AIA 14. !4.

Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenya -

T:RALAUNB.BC.Cperpement i vulgaritzacióLlibre primer........ 4,50 Ptes.Llibre segon ........ 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

El mar, pel CAPITÀ ARGUELLOTres volums, cada volum. 6,00 Ptes.

Física recreativaper ANTONI ESTRADA . 5,00 Ptes.

Manual de Historia dela América Española

per LLUÍS ULLOA .... 6,00 Ptes.

Arquitectura delRenacimiento Italiano

Arquitectura delRenacimiento Español

Pintura y Escultura delRenacimiento Español

per J-F. RÀFOLS, preu decada obra.......... 10,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delDemaneu el catàleg detallat1. G. SEIX I BARRAL, E. C. Cuerpo H u m a n oProvença, 219 - Barcelona per O. BÉLIARD... .. . 6,00 Ptes.

La víola o 1,401010aole silicio 1 lloly*110415COI

per

FELIU ELIESAmb 43 grans làmines en fototípia,4 d'elles en colors, i 27 il'lustracions,també en fototípia, intercaladesen el text, que conté a més el

Catàleg de ('obra del gran escenògraf

EDICIÓ LIMITADAD'EXEMPLARS NUMERATS

Demani's a les bones llibreries de Catalunyao bé als editors

^. J. 5111A' •1 •11-A1111AlA, •11. (¿.Provença, 219: BARCELONA : Telèfon 71671

ACABEN DE

PUBLICAR-SE

\'III:A6111,AR1Castelhá-I;afalà

per EMILI VALLÈS

131, MII:RIISI:111'1per S. MALUQUER NICOLAU

1ç5Demani's a les bones lli-breries o bé als editorsINDÚSTRIES GRÀFIQUESSEIX 1 BARRALEMPRESA COL•LECTIVITZADA

Provença, 219 - Telèf. 71671BARCELONA

1'11111,ICílCIONS ESCOLÁ%RS1. G. N1 '1A 1 IC Å11^1Cs1., 1:. .Edicions model de Lecciones de Cosasllibres d'ensenya-ment i vulgarització per C. B. NUALART:

Llibre primer ........ 4, 50 Ptes.Llibre segon ........ 5,00 Ptes.Llibre tercer ........ 6,00 Ptes.

El mar, pel CAPITÀ ARGUELLOTres volums, cada volum. 6,00 Ptes.

Física recreativa.per ANTONI ESTRADA . 5,00 Ptes.

Manual de Historia dela América 'Española

per LLUÍS ULLOA .... 6,00 Ptes.

Arquitectura delRenacimiento Italiano

Arquitectura delRenacimiento Español

Pintura y Escultura delRenacimiento Español

per J-F. RÀFOLS, preu decada obra........ . . 10,00 Ptes.

Nuestro organismoper J. VÁZQUEZ ..... 4,50 Ptes.

Las Maravillas delDemaneu el catàleg detallat1. G. SEIX 1 BARRAL, E. C. Cuerpo H u m a n oProvença, 219 - Barcelona per O. BÉLIARD...... 6,00 Ptes.

butlleti dels museus d'art - ddd.uab.cat · tema de la fulla de roure i l'aglà...

Documents