dels museus d'art de ^ t ^ • t...butlletÍ dels museus d art de barcelona flaugier. - « la...

BUTLLETÍDELS

MUSEUS D'ARTDE^ t ^ • t

JUNTA DE MUSEUS

MARÇ _1933

JUNTA DE MUSEUSPRESIDENTS D'HONOR

President del Governde la Generalitat de Catalunya

Alcalde President de l'Ajuntament

PRESIDENT EFECTIU

Josep Llimona i BrugueraRepresentant de les entitats artístiques de

Barcelona

VICE-PRESIDENTS

. Bonaventura Gassol i RoviraConseller d'Instrucció Pública del Govern de

la Generalitat de Catalunya

Antoni Vilalta VidalTinent d'Alcalde

President de la Comissió de Culturade l'Ajuntament

COMPTADOR

Josep Maria Serraclara i CostaDiputat de la Generalitat

VOCALS REPRESENTANTS DEL'AJUNTAMENT

Casimir Giralt i BullichTinent d'Alcalde

Joaquim Xirau i PalauRegidor- Sfndíc

VOCALS REPRESENTANTS DEL GOVERNDE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Pere Corominas i MontanyaDiputat

Pere Comas i CalvetDiputat

Jaume Bofill i MatasDiputat

Teresa Amatller i CrosVocal tècnic

Joan Rebull i TorrojaVocal tècnic

VOCALS REPRESENTANTSDE LES ENTITATS ARTISTIQUES

Joan Antoni- GüellPresident de l'Acadèmia Catalana

de Belles Arta de Sant Jordi

Pere Mayoral i ParraciaDirector de l'Escola d'Arts 1 Oficie i Belles Arts

Dr. Antoni Rubió i LluchRepresentant de l'Institut d'Estudis Catalans

Eduard Toda i GüellPresident de l'Acadèmia de Bones Lietres

Alexandre Soler i MarchRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

Lluís Masriera i RosésRepresentant de les entitats artístiques

de Barcelona

Pere Casas i AbarcaRepresentant de les entitats artístiques

de BarcelonaVOCAL HONORARI

Carles Pirozzini i MartíEx- Secretari de la Junta

Joaquim * Pellicena i Camacho DIRECCIÓ - SECRETARIA - ADMINISTRACIÓRegidor Joaquim Folch i Torres

Joan Baptista AtcherVocal tèenic

Director General dels Museus (l'Art

Joaquim Borralleras i GrasSecretari de la Junta

Ricard Opisso i Sala Pere Bohigas i TarragóVocal tècnic Administrador General dels Museus d'Art

HORARI DELS MUSEUS

Museo DE BELLES ARTS.—Art Contempora-ni. Palau de Belles Arts. Passeig de Pujades.

MUSEU DE LES ARTS DECORATIVES. — Palaude Pedralbes.

Tots dos Museus estan oberts tots els dies,inclús els diumenges. S'exceptuen els di-lluns, destinats a festa del personal.

El Museu de Belles Aris és obert de deua una del matí i de tres a posta de sol. El deles Arts Decoratives de nou a dos quarts dedues dei mati.

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ARTDE BARCELONA

Es publica cada mes.

REDAccló: Oficines de la Junta de Museus.«Poble Espanyol» de Montjuïc. Tel. 31470.

DIRECTOR: Joaquim Folch i Torres.SECRETARI DE REDACCIÓ: P. Boh igas iTarragó.PREUS: Subscripció: 24 ptes. l'any. Número

solt: 2 pres. Número endarrerit: 3 ptes.ADMINISTRACIÓ: 1. G. Seia i Barral Ger-

mans, S. A.- Provença, 219- Telèfon 71671.

Indústries GràfiquesSeix i Barral Germans

S•A

IMPRESSORS I EDITORS

disposen d'una ferma col•laboraciód'artistes especialitzats en tota obragràfica i el muntatge industrial mo-dern de totes les branques del llibre

Aquest conjunt està alservei de l'Art, de laIndústria i del Comerçi la seva consulta seràmolt agraïda i atesa .

Provença, 219 : BARCELONA : Telèfon 71671

i* MM1IÁLOVEI,FOTOGRAVADOR

Carrer Casanova,núms. 157 i 159

BARCELONA

iI

I I

■

1:A1.1:1k11'NV%IAl1:11\11

SALÓ PERMANENT D'ART

Exhibició d'obres d'enCasanovas, Dunyac,Clarà, Borrell - Nicolau,Sunyer, Nogués, La-barta, Pruna, etc., etc.

PF

Plaça Macià, n.° 10(antiga Plaça Reial)

Telèfon 20133

le': X A11111DECORADOR • REPRODUCCIONSD'ART•MARCS, PINTURA ¡ ESCULTURA

Diputació, 271 - BARCELONA - Telèfon 16217

Núni. 22 MARÇ 1933 VOLUM 11I

BUTLLETI DELS MUSEUS D'ART1 s 1ej0•

DE BARCELONA i^' áP UBLICf1CIO DE LA JUNTA DE 11I USE US

Q,e

UNA DECORACIÓ DE JOSEPFLAUGIER AL MUSEU DELES ARTS DECORATIVES

DE PEDRALBES

Les pintures de Josep Flaugier que figuravenen l'antic Museu de la Ciutadella, han siguttraslladades al Palau de Pedralbes, en unasala reconstituint un interior barceloní del tipusd'aquells que aquest pintor decorava. Aixòens dóna ocasió de parlar d'aquest artis-ta que, com és sabut, va exercir molta in-fluència en el moviment artístic de Barcelonadurant les primeries del segle xix.

No s'ha escrit encara una biografia com-pleta de Josep Flaugier. La va esbossar, no-més, de mà mestra, Ramon Casellas, en unasèrie d'articles sobre 1'«Estil imperi a Barce-lona», publicats a La Veu de Catalunya(20 de gener, 3 i 17 de febrer, 3, 17 i 31 demarç i 14 d'abril de 1910) . El mateix Ca-sellas confessa que hom té poques dades sobreaquest pintor i diu que les principals les treudel Suplemento al Diccionario Histórico, oBiografía Universal compendiada, per E. A.B. y M. (Barcelona, 1836) .

Josep Flaugier, com és sabut, per bé quemolts diccionaris enciclopèdics o especials depintura el facin català, era provençal de nai-xement. Havia nascut a Martigues (en proven-çal Lou Marlegue), un poblet de pescadorssituat a ponent de Marsella, entre l'estany deBerre i la Mediterrània. Hom ha anomenatorgullosament Martigues la Venècia proven-çal. Nombrosos pintors, com Ziem, Maglione,Appian i Corot han estat seduïts per aquestlloc marítim incomparable, i per la seva Llumi el seu cel esplendorós. Martigues té un Mu-seu Ziem que conserva records, teles i sobre-tot esbossos d'aquest darrer pintor i nombroses

obres de pintors provençals moderns. Es dub-tós, però, que conservi cap obra de JosepFlaugier. Això és degut a què, artísticament,Josep Flaugier només és conegut a Catalunya,la seva terra d'adopció.

El biògraf del Suplemento al Diccionariocitat per Casellas no fixa la data del naixe-ment del nostre pintor. Casellas la situa mésençà del 1750; en algun altre lloc llegim1 760, data probablement donada com a apro-ximativa. El que Casellas afirma, prenent-hodel biògraf del Suplemento, és que JosepFlaugier era fill d'un mestre de cases i que alstres anys d'edat fou dut a Catalunya. «Alcomptar-ne dotze, escriu Casellas, se'n vatornar al seu país, i a l'any següent es posavaa estudiar nàutica a Marsella. Ja havia fetdos viatges i anava a emprendre el tercer, quanva voler la seva bona estrella que el xicot esdistregués en diversions pròpies de la sevaedat i que l'embarcació es fes a la vela senseesperar-lo ni poc ni molt. De bon principi, enveure que havia mancat al seu deure, el dei-xeble de nàutica estava desesperat; però ensaber, al cap de pocs dies, que havia naufra-gat l'embarcació i que a la vista del port aon es dirigia havien trobat la mort quasi totsels tripulants, el jove va fer el propòsit derenunciar a la carrera de la mar per sempremés. »

Flaugier tenia, a Marsella, un oncle queera pintor, i al seu costat va aprendre a pin-tar. Els avenços del jove en aquest art erentan ràpids, que tothom se n'admirava. I notrigà gaire en ultrapassar el seu propi mestre.«Des d'aquest punt, segueix escrivint Case-llas, ja es comprenen les rivalitats d'oncle inebot.» Sembla que el caràcter de Josep Flau-gier, a més de festiu i alegre, era satíric, comsembla que ho demostrà en alguna de les sevespintures, segons el biògraf del Suplemento alDiccionario, i «essent l'oncle més aviat taciturn

65

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

Flaugier. - « La fugida a Egipte »

i una mica tartamut per naturalesa, diu l'ar-ticulista de La Veu de Catalunya, la dispa-

ritat de temperament va donar motiu a repe-tides disputes, fins a l'extrem d'arribar un diaen què el jove ridiculitzés el vell. L'oncle, ambraó, va enfadar-se i va treure de casa el nebot.Sense llar i sense ajuda, Flaugier se'n tornavaa Espanya, on residia en la més negra indi

-gència part de la seva família. ' I havent-se es-tablert a Tarragona, va fer diverses pinturesper a la ciutat augusta, per a Reus, per aMontblanch i altres indrets».

Aquí Casellas es pregunta per què el pintorfrancès anà a parar a les contrades tarragoni-nes. Sense resoldre aquesta qüestió, el críticcatalà afegeix: «Probablement perquè, con-servant-se encara allí la tradició gloriosa delsmestres de Scala Dei, les comarques tarra-gonines serien tal vegada les més bones per aatraure un artista foraster, poc al corrent talvolta del moviment artístic que s'havia des-pertat a Barcelona. Sigui d'això el que esvulgui, el fet és que, segons l'article biogràficde referència, Flaugier va anar a parar aTarragona, en tornar de, França.» És moltprobable, afegim nosaltres, que s'hi installéssimplement per haver rebut algun encàrrec pera aquelles contrades i per ésser-1i més fàcil decomplir -lo a Tarragona que en cap altre lloc.

D'aquesta primera època del nostre artistasón probablement les pintures al fresc quedecoren la volta i els costats del presbiteri del'ermita del Roser, de Reus, i que represen-ten diversos passatges de la història de Maria.Casellas diu que aquestes pintures no es re-comanen ni per la coloració ni pel dibuix ique més aviat s'hi sent com una fuga barroca,cosa a remarcar en un pintor que més tardserà el més ferm puntal de l'art neoclàssic aCatalunya.

Segons el biògraf del Suplemento al Dic-cionario, cap allà l'any 1790, en plena revo-lució francesa, el nostre artista, que segonssembla s'identificà tot seguit amb les ideesprimordials dels revolucionaris, tornà a Fran-ça, peró no a la Provença natal, sinó a París.A París, Josep Flaugier arribà a conèixerLluís David, el famós dictador artísticd'aquells temps. El biògraf esmentat afegeixque Flaugier assolí la protecció d'aquell pon-tífex de l'art, el qual va mostrar especial in-terès en retenir Flaugier al seu costat; el nostreartista, però, va preferir tornar a Espanya.Hom no sap si el seu retorn fou degut alsseus afectes familiars o si el motivà l'estat

66


turbulent del seu país, car la revolució con-tinuava; allò que és evident és que el seu so-jorn a París fou ràpid i que no hi va deixarcap record. Almenys, Flaugier no és gensconegut a França. No figura en cap enciclo-pèdia francesa i el compendiós Dictionnairedes Peintres, Sculpteurs, Dessinateurs el Gra-'curs, de Bénézit, el fa català, nascut a Bar-celona, diu que pertany al segle xix i l'ano-mena Flaugue: notícia evidentment treta d'al-gun llibre espanyol. Direm, tot passant, quela única obra no catalana o no espanyola quedóna referències més o menys exactes sobreFlaugier, és: Allgemeines Lexiton der Bil-denden Künster, publicada a Leipzig en 1916.Ulrich Thieme, el seu autor, demostra estarmés enterat de Flaugier que els francesos. Co-piant segurament al biògraf del Suplementoal Diccionario, Elías de Molins, en el seuDiccionario Biográfico y Bibliográfico (Barce-lona, 1889) diu que Flaugier va renunciar ales indicacions i als precs dels seus colleguesfrancesos que insistien perquè es quedés aParís.

El seu sejorn a la capital de França, però,havia d'ésser decisiu per al seu art. En com

-parar l'estil de Flaugier amb el de l'escolafrancesa del seu temps, Ramon Casellas, totreconeixent la influència que David exercísobre el nostre pintor, Ii troba moltes reminis-cències de Proud'hon, tant en algunes pinturescom en molts del seus dibuixos.

De retorn de França, Josep Flaugier s'es-tableix novament a Tarragona. «Havent tro-bat els seus pares postrats com sempre en lamisèria, escriu Casellas, va treballar sensedonar-se repòs per a socórrer-los dignament.»Casellas es decanta a creure que pertanyen aaquesta època del pintor la seva història dePrometeu desenvolupada en quatre quadrespintats a l'oli i un sostre pintat al fresc desti-nats a la sala principal de la casa de FerranMiró, de Reus, on avui està installat l'Hotelde Londres. També devien ésser d'aquesta se-gona etapa tarragonina les pintures de Flau-gier que hi havia al monestir de Poblet, es-mentades per alguns biògrafs, entre altresElías de Molins en el seu Diccionario, peròque Casellas passa en silenci.

Parlen també de les seves pintures de Po-blet diversos arqueòlegs i historiadors del'illustre cenobi, com Piferrer, Joaquim Gui-tert i Fontserè i Eduard Toda. Aquestidarrer

Flaugier. — « La Nativitat »

diu que a la sagristia de l'Església hi haviatres quadres a l'oli de dimensions colossals, iafegeix que aquests i d'altres de petits quepenjaven de les parets eren obra de Vilado-mat, Flaugier i Fra Bartomeu Juncosa. Diu

67

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

Flaugier. — « Els esposoris»

68


Flaugier. — «La presentació de Maria al temple »

69


Flaugier. — Composició de sobreporta

encara Toda que «de cap d'ells no es con-serva ni el record de llur assumpte». Elías deMolins, en l'obra esmentada, escriu referint -sea Flaugier: «Los cuadros que pintó para elmonasterio de Poblet eran, según tradición, denotable ejecución y perecieron en el incendiode aquel soberbio edificio.» Més endavant,en esmentar les seves obres, es refereix a Larnort de sant Bernat i a La Verge de la Mi-

sericòrdia, i diu que aquestes pintures eren aPoblet.

Ramon Casellas creu que Flaugier s'instal-là a Barcelona en començar el segle xix opotser i tot a les acaballes del XVIII. Barce-lona havia iniciat ja el seu renaixement indus-trial i comercial al caliu de la Junta de Co-merç. «Els pròcers barcelonins de l'encunynou, escriu l'esmentat crític, els aristòcratesdels filats, els teixits i les indianes, necessita-ven pintures que decoressin les habitacionsd'aquelles cases que s'havien fetes construir,a l'estil Lluís XVI generalment. I així comPere Pau Muntanya, influït més de prop perl'antic sistema de Giordano, o el Vigatà, mésaviat propens a les modes dels Llu'isos, pin-taven interiors de cases segons les darreres fór-mules del barroquisme ambient, va venir Flau-gier a representar l'estil imperi segons els cà-nons de David i de Proud'hon.»

D'aquí parteix la veritable reputació deJosep Flaugier, el qual alterna els motius mi-

tològics amb els religiosos, puix que mentrea la casa Erasme podem veure les seves pin-tures que representen temes mitològics, en lacasa de Ramon Vedruna deixa diferents pla-fons amb passatges de la vida de Maria.

Són aquests plafons els que ara lían siguttraslladats i installats al Palau de Pedralbes.Es tracta de vuit pintures de mida diferent.R. Casellas en fa la història succinta ambles següents paraules: «La casa dels Ve-druna, situada a la cantonada dels carrers deSant Pau i Sant Oleguer, va esdevenir al'últim segle propietat dels Bertran. Una so-cietat que tenia llogada la casa va arrencarels plafons i don Manuel Bertran en va ferpresent al llorejat escultor Josep Reynés, quiva cedir-los al Museu de Barcelona. Re-frescades les pintures en qüestió pel professorsenyor Calvo, varen ingressar els últims anysdel passat segle a les colleccions de l'Ajun-tament. »

D'aquesta mateixa època deuen ésser lesdiverses pintures que Flaugier realitzà a lacasa dita de la Virreina, entre elles uns pla-fons amb la història de santa Eulària; les delconvent dels PP. Carmelites, destruïdes en elsincendis de 1835 ; La Verge de Montserrat;un Sant Francesc i una Santa Eulària delconvent dels caputxins de Sarrià; un SantJosep Oriol fent el miracle del rave, que pos-seeix el Capítol de Barcelona; La ¡nont del

70

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D'ART DE BARCELONA

beat Josep Oriol, que hi ha a "l'església deSant Just, i la celebrada cúpula de l'antigaesglésia de Sant Sever i Sant Carles Borro-meu, vulgarment dita «El Seminari», situadaal capdamunt del carrer dels Tallers, anexad'antuvi a un convent i més tard a l'HospitalMilitar que s'hi installà. La cúpula pintadaper Flaugier en aquesta església és una deles millors composicions de l'artista. Repre-senta La coronació de la Verge. Flaugier pin-tà encara en aquesta església l'altar major, entrompe l'ceil, fet en grisalla. Referint-se a lacúpula, Araujo, en el seu llibre Los Museosde España, diu: «Aunque pesada y parda decolor, revela genio y condiciones de artista.»Ens cal afegir encara a aquesta copiosa pro-ducci ó altres obres de tema religiós, de lesque tenim notícia, com una Sagrada Família,un Sant Pau, un Jesús al Calvari i Les tresMaries, una Adoració dels pastors i un altarde la Verge de la Bonanova per a una capellade l'església de Sant Agustí.

Tota aquesta producció és segurament an-terior a l'ocupació francesa. Abans que aques-ta no es produís, Josep Flaugier devia disfru-tar a Barcelona d'un gran prestigi com ar-tista. Ho palesen prou els elogis que li tributaun testimoni d'aquella ocupació, el P. Fe-rrer, el qual en el seu dietari Barcelona cau-tiva, on narra les vicissituds d'aquells temps,no s'amaga de dir, tot i considerant Flaugiercom un enemic, que aquest era un home demolt de gust i un gran coneixedor del seu art.

L'ocupació francesa començà, a Barcelona,el 13 de febrer de 1808, data de l'arribadade les tropes de Duhesme i Lecchi. «Des del'entrada dels exèrcits napoleònics a Barcelo-na, escriu Casellas, Flaugier havia contretprous mèrits artístics i patriòtics per a gua-nyar-se, no sols la simpatia, sinó l'estimació,l'admiració potser, dels homes que constituïenel govern nou de la ciutat.» Per ordre delgeneral Chabran, governador de la ciutat du

-rant L'ocupació, el nostre artista va composaruna pintura representant la batalla de Molinsde Rei, lliurada el 21 de desembre de 1808entre les tropes franceses i espanyoles. DiuCasellas que «cap notícia no tenim de què elquadre s'hagi conservat; però de la seva auten-ticitat passada no en podem dubtar, tenint encompte el que en diu en la seva Barcelonacautiva el P. Ferrer». Aquest mateix cro-nista refereix, per altra banda, que el ge-

neral Chabran, que s'hostatjava al palau dela marquesa de Moya i de Cartellà, on potserhavia estat portada la tela de Flaugier, dis-cutia un dia amb aquella dama les tendènciespolítiques i religioses del quadre de Flaugier.

Les autoritats franceses elevaren a Flau-gier a la direcció de l'Escola de les NoblesArts, de Llotja, això és, de l'Escola de BellesArts. Flaugier prenia possessió del càrrec el28 de setembre de 1809. El seu nomenamentobeí, principalment, al fet d'haver-se negatl'escultor Jaume Folch, que era el director del'Escola, a reconèixer el govern intrús. PeròFlaugier no pogué exercir el càrrec amb bri-

Flaugier. — « La presentació de Jesús al temple»

71


Flaugier. — « Adoració dels pastors»

llantor, car tot l'altre professorat, àdhuc elporter de Llotja, es va negar a reconèixer lesnoves autoritats. Flaugier es va trobar dirigintuna escola sense professors i segurament sensedeixebles.

D'aquesta època són els seus retrats de Na-poleó I i del seu germà Josep Bonaparte, tots

dos pertanyents a la collecció del doctor Fà-bregues. Referint-se al retrat del rei Josep, que

Flaugier pintà, segons sembla, amb destí a laReial Audiència de Barcelona, Casellas es-criu que, «tècnicament considerat, és el millortros de pintura a l'oli que coneixem de Flau-gier». Durant l'ocupació francesa, Flaugierdibuixà molts tipus i escenes populars a quèl'estat de guerra donava lloc; molts d'aquestsdibuixos, d'un caient neoclàssic molt marcat,si bé plens de fuga i de moviment, passarende la collecció Rigalt a la collecció Casellasi d'aquesta han anat a enriquir les carpetesdel nostre Museu d'Art Modern.

El darrer article que Ramon Casellas de-dica a Flaugier en la seva sèrie sobre l'«Estilimperi a Barcelona», comença així: «A mésde la direcció de les aules de pintura i dibuix,el govern francès havia confiat a Josep Flau-gier la missió intrincada de constituir la galeriade Llotja amb les teles i objectes d'art quees traguessin dels convents, suprimits de totaEspanya pel decret del 18 d'agost de 1809 ia Barcelona en especial per l'edicte de Du-hesme, publicat el 29 de novembre del mateixany.» Aquesta obra de centralització de l'arthavia d'ésser realitzada parallelament amb lade la centralització de totes les bibliotequesprivades en una de general. Només la primeratingué un principi de realització i Flaugier vaportar a Llotja una bona quantitat de pintu-res religioses. El pintor féu aquesta requisapersonalmente, acompanyat d'un delegat del'Intendent, d'un agutzil i d'un altre artista,que Casellas suposa ésser l'escenògraf JosepLucini, de nacionalitat italiana, pintor adscrital Teatre de Barcelona, més tard de la SantaCreu o Teatre Principal. Després de l'ocu-pació francesa, la majoria d'aquestes pinturestornaren als convents d'on havien estat tretes,però algunes varen romandre a Llotja.

Flaugier no va tenir temps de veure la dis-persió de la collecció que havia reunit a l'Es-cola de les Nobles Arts, car va morir en plenaocupació francesa. Diversos autors fixen el seutraspàs al 9 de març de 1812. Angel Ruizi Pablo, però, en un estudi històric sobre laJunta de Comerç i les seves institucions, diuque morí als començaments de gener de l'any1813 i que la vídua va seguir vivint a Llotja,on s'havia installat el seu marit. Sigui comsigui, Barcelona seguia sota la dominaciófrancesa, ja que les tropes napoleòniques noevacuaren la ciutat fins al 28 de maig de 1814.

Com Lluís David fou el dictador de les

72


arts a París, Josep Flaugier, en opinió deCasellas, fou el dictador de les arts barcelo-nines. Però aquest mateix crític observa queFlaugier no fou pas l'importador del neo-classicisme a Catalunya. L'introductor de lesnoves tendències havia estat el pintor alemanyAntoni Rafael Mengs, cridat a la cort d'Es-panya, el qual havia passat per Barcelona(possiblement en 1777) i s'havia fet amic de

Flaugier. — « La circumcisió »

Manuel Tramulles i del Vigatà. També ha-vien propulsat les noves tendències, de Llotjaestant, dos professors remarcables, el pintorPere Pau Muntanya i l'escultor SalvadorGurri. Però tant per la seva obra com perla influència que exercí entre els joves quemés tard havien d'illustrar la pintura catalana,tals com Bonaventura Planella (que succeí im-mediatament a Flaugier com a professor deLletja durant l'ocupació francesa, això és, el12 de gener de 181 3) , Salvador Mayol iPau Rigalt, que fou el seu deixeble predilecte,Josep Flaugier pot ésser considerat, segonsCasellas, com l'impulsor més decidit del neo-classicisme a Catalunya i el seu artista mésrepresentatiu.

ALFONS MASERAS

En la decoració de Pedralbes els set plafons de l laugier, mésun plafó de sobreporta lían estat enquadrats per una decoració delconjunt de la sala composta a base de la còpia fidel d'elements del'época. El plafó de e L' Anunciació de la Verge., el del sostre i tresdels de sobreporta, Izan estat fets de bell non per l'artista senyorDavalillo, copiant el caiicter de l'obra de Flaugier ja fi de fer pos-sible el complernent del conjunt. — N. de la R.

LA SEGURETAT CONTRAELS INCENDIS DELS MUSEUS

La realització del pla de la Junta, tantesvegades alludit en aquestes pàgines, ha donatja el primer resultat: el Museu de les Arts De-coratives de Pedralbes.

Estem treballant activament per a la pro-pera inauguració del Museu del Palau Na-cional de Montjuïc.

Mentrestant, es va preparant tot el neces-sari per a la inauguració del Pavelló Albèniz,on hi haurà el Museu d'Instruments de Mú-sica Antics, el «Cau Ferrat» de Sitges i laBiblioteca Especial d'Art que disposarà d'unlocal adequat dintre les artístiques edificacionsdel «Poble Espanyol».

Entre les diverses atencions que l'actuali el pròxim funcionament d'aquests Museus im-posen a la Junta, hi ha el de pendre les me-sures necessàries per a l'evitació o l'extinciód'incendis.

L'incendi és sempre un dels perills més im-portants de tota mena d'exhibició oberta alpúblic, com ho demostra, per exemple, el tantper cent crescudíssim de sinistres d'aquestamena que es troba en la història de les exposi-

73


tions de tot el món, i encara que el cas d'in-cendis en Museus sia rar, la Junta ha cregutque calia pendre les precaucions necessàries al'evitació d'un sinistre que seria de conseqüèn-cies irreparables.

En el cas dels Museus, el perill té transcen-dència més gran pel fet que les peces sinis-trades no poden ésser substituïdes i perquè mol-tes vegades les operacions i els materials d'ex-tinció poden malmetre-les o destruir-les tant omés que el mateix foc.

Per altra part, és exigible a la installaciód'un Museu l'ús de materials que contribueixinal bon efecte de les sales i a la deguda visua-litat de les peces exhibides i l'ocultació delsartefactes contra els incendis que sovint enllet-geixen enormement les installacions; i aquesteslegítimes exigències de l'estètica, poden mino-rar l'eficàcia de les precaucions contra el foc,igualment indispensables.

Tot plegat fa que el problema, sobre ésserper ell mateix extraordinàriament important, escompliqui en tractar de resoldre'l.

I no obstant entre els nombrosos articles quediàriament es publiquen sobre els múltiples pro-blemes de l'organització, la installació i el fun-cionament dels Museus, gairebé no se'n trobacap sobre aquest extrem interessantíssim ni do-nant un criteri o una orientació. Ni a la impor-tant revista «Mouseion» que publica l'InstitutInternacional de Cooperació Intellectual, exclu-sivament dedicada a la vida dels Museus, nia la famosa enquesta entre els Museus mésimportants del món que ha publicat GeorgesWildenstein no es fa esment d'aquesta qüestió.

És per aquest motiu que, com pot veure ellector en altre lloc del present número, el nos-tre director, senyor Folch i Torres, ha proposatsia invitat al Congrés Internacional d'Històriade l'Art que aquest any s'ha de celebrar aEstocolm, l'Institut del Foc d'aquella mateixalocalitat, per tal que pugui donar la seva opi

-nió sobre aquest problema en la Secció de tèc-nica museística del Congrés.

Davant d'aquestes circumstàncies la Juntade Museus va creure que el que li pertocavafer era demanar informe al cap del Serveid'Extinció d'Incendis de Barcelona senyor Jor-dán, i en conseqüència el dia 21 d'octubredarrer li va trametre la següent comunicació:

«Dintre de breu termini la Junta de Museustindrà traslladades als seus nous edificis les col-

leccions que fins ara ha tingut al Palau de laCiutadella.

Aquest fet li imposa l'obligació d'organit-zar tots els serveis inherents a la seguretatd'aquells objectes i entre ells el de la preven-ció i extinció d'incendis.

La Junta en la seva darrera reunió va pres-tar bona atenció a aquesta branca especial iva entendre que res no podia sollicitar senseabans haver escoltat la vostra op'nió doblementautoritzada pels vostres coneixements personalsi per raó del càrrec que dignament ocupeu.

I complimentant aquest acord em permetopregar-vos tingueu a bé donar-nos al més aviatpossible un informe sobre el que creieu més in-dicat de fer per garantir el servei de prevenciói extinció d'incendis en el moment actual d'em-magatzematge i de treballs d'installació i en elpròxim d'obertura al públic en els següentsedificis destinats a Museu: Palau Nacional,ex-Pavelló Reial de Montjuïc (Pavelló Albè-niz) , «Poble Espanyol» (ja obert al públic) iPalau de Pedralbes (que s'obrirà al públicel vinent mes de desembre) .

La Junta us remercia per endavant el va-luós servei que així prestareu a l'óbra públi-ca que vos està encomanada.»

El cap del Servei, senyor Josep M. Jor-dán, va correspondre a la petició emetent elsegüent informe:

«Enterat de la comunicació signada pelsecretari, per autorització de la Junta de Mu-seus de Barcelona, relativa a la defensa contrael foc en els edificis destinats a Museu, PalauNacional, «Poble Espanyol», ex-PavellóReial de Montjuïc (Pavelló Albèniz) i Palaude Pedralbes; després d'haver visitat detingu-dament cadascun de dits edificis a l'objecte defer-se càrrec dels distints aparells installats pera prevenir i atacar en la seva iniciació els fo-cus d'incendis que puguin presentar-se, el so-tasignat deu manifestar a aqueixa IllustreJunta de Museus el següent:

En el cas a què en particular ens referim,a l'igual que en tots el casos en general,l'evitar possibles i sensibles pèrdues depèn prin-cipalment de dos factors, el primer, el coneixe-ment ràpid i exacte de la iniciació de l'incendii el segon, la rapidesa en què es presti el serveid'extinció.

Per a assolir el coneixement immediat d'un

74


focus d'incendi, és necessari en primer lloc queen els edificis que volen salvaguardar-se exis-teixin installats aparells avisadors que doninel senyal d'alarma en els quadres de senyalsque en combinació amb dits aparells s'installinen llocs adequats i indiquin no solament l'exis-tència del foc, sinó també la seva situació exac-ta dintre de l'edifici.

Aquestes installacions exigeixen que perso-nal competent vigili constantment el citat qua-dre de senyals per poder acudir immediata-ment al lloc indicat, fent llavors l'ús neces-sari del material installat i del que ara vaig aocupar-me.

Aquest material preventiu o de primer au-xili que ja existeix instal1at en el Palau Nacio-nal i en el «Poble Espanyol», i que no exis-teix en 1'ex-Pavelló Reial i en el Palau dePedralbes, es redueix a la installació de bo-ques i llocs d'incendi i a la collocació enpunts estratègics d'un nombre suficient d'ex-tintors.

Amb l'existència dels avisadors degudamentatesos i amb el material preventiu ja anotats'aconsegueix tenir a favor nostre el primerdels dos factors alludits, o sia el coneixementràpid i exacte de la iniciació de l'incendi i des-prés la iniciació del segon, o sigui la prestacióràpida dels primers auxilis.

Per a aconseguir que aquests primers auxilisdonin un resultat positiu, és necessari que ala major brevetat possible es vegin completatsamb material i personal de la Caserna Centralo dels Quarterets que té establerts el Serveid'Extinció d'Incendis i de Salvaments de Bar-celona, i això pot assolir -se establint un fil tele-fònic entre la Caserna Central de Bombers il'edifici de què es tracti, i installant en aquestl'aparell telefònic a la mateixa sala en quès'hagi instal.lat el quadre de senyals de quèabans s'ha fet menció.

Tot el manifestat anteriorment és necessariper a obtenir l'objecte desitjat. Ara bé, aques-tes instal.lacions poden ésser fetes en gran es-cala i vigilades per personal nombrós o enuna escala reduïda i amb personal menys nom-brós, tenint en compte que la garantia ques'obtingui serà sempre superior a major nom-bre d'instal.lacions i a major nombre de per-sonal que les vigili i faci funcionar.

En el cas de referència creu el sotasignatque tenint en compte la més elemental prudèn-cia seria suficient:

PER AL PALAU NACIONAL

Primer. — Installar un fil telefònic directeque l'uneixi amb la Caserna Central d'Extin-ció d'Incendis i de Salvaments.

Segon. — Repassar la installació d'avisa-dors existents en els soterranis de l'edifici i fer-la extensiva a les sales de la planta baixa i laplanta noble que per la classe d'objectes ex-posats es cregui major el perill d'un incendi.

Tercer. — Fer les proves necessàries en lesboques i llocs d'incendis per a comprovar lespressions i el seu bon funcionament, substituintla part d'installació que es cregui necessàriaen benefici de la mateixa.

Quars. — Repassar els extintors existents,suplint els que per trasllat a altres edificis omagatzems hagin desaparegut del seu primitiuemplaçament, canviant les càrregues de tots ellstota vegada que és de suposar que siguin ava-riades donat el temps transcorregut des de laseva installació; i

Quint. — Prestar sense interrupció per in-dividus del Servei d'Extinció d'Incendis i deSalvaments un servei de retén que almenyshauria d'ésser de dos homes, que serien els en-carregats d'atendre les possibles alarmes delsavisadors, de curar que tots els aparells deprevenció estiguin sempre en perfecte estatde funcionament i de valer-se'n en casos desinistres.

PER AL «POBLE ESPANYOL»

Primer. — Installar un fil telefònic directeque l'uneixi amb la Caserna Central del Ser-vei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments.

Segon. — Installar una secció d'avisadorsen les sales que per la classe d'objectes expo-sats es cregui major el perill d'un incendi.

Tercer. — Fer les proves necessàries en lesboques i llocs d'incendi per a comprovar lespressions i el seu bon funcionament, substituintla part d'instal.lació que es cregui necessàriaen benefici de la mateixa i tenir en disposicióde funcionar el material existent en el petitquarteret instal.lat en el «Poble Espanyol».

Quart. — Repassar els extintors existents,suplint els que per trasllat a altres edificis omagatzems hagin desaparegut del seu primitiuemplaçament, canviant les càrregues dels ma-

75


teixos, tota vegada que és de suposar que siguinavariades donat el temps transcorregut des dela seva installació.

Quint. — Prestar sense interrupció per in-dividus del Servei d'Extinció d'Incendis i deSalvaments un servei de retén que almenyshauria d'ésser de dos homes, que serien els en-carregats d'atendre les possibles alarmes delsavisadors, de curar que tots els aparells deprevenció estiguin sempre en perfecte estat defuncionament i de valer-se'n en casos desinistres.

PER A L ' EX- PAVELLÓ REIALPAVELLÓ ALBÈNIZ)

Primer. — Installar una secció d'extintorsque serien cuidats i vigilats pels individus delServei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments,de servei permanent en el Palau Nacional,tota vegada que per les seves petites dimen-sions i per la seva relativa proximitat ambaquest Palau, podria prescindir-se del fil te-lefònic directe a la Caserna Central, del reténde Bombers, dels avisadors i de les boques illocs d'incendi.

Segon. — Installar una línia telefònica di-recta i particular que l'unís amb el Palau Na-cional.

Tercer. — Fer les proves necessàries ambles boques de regatge més immediates a l'edi-fici que ens ocupa, per a comprovar les pres-sions i el seu bon funcionament, complementantaquestes operacions amb un estoc de mangue-res, pitons, muletes, etc., en l'interior de ditPavelló.

i el seu bon funcionament, completant aques-tes operacions amb un estoc de mangueres,pitons, muletes, etc., en l'interior de ditPalau.

Quart. — Installar una secció d'extintorsque serien cuidats i vigilats pels individus delServei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments,de servei de retén permanent en el mateixPalau.

Quint. — Prestar sense interrupció per in-dividus del Servei d'Extinció d'Incendis i deSalvaments un servei de retén que almenyshauria d'ésser de dos homes, que serien els en-carregats d'atendre les possibles alarmes delsavisadors, de tenir cura que tots els apa

-rells de prevenció estiguin sempre en perfecteestat de funcionament i de valer-se'n en casosde sinistres.

Per a tots els edificis anomenats seria con-venient l'adquisició d'aparells registradors deles visites que fes a les distintes sales el per-sonal encarregat de la vigilància, per a teniraixí la seguretat que aquesta és veritablementefectiva.

Una vegada aconseguit el que acaba d'éssertranscrit, aquesta Jefatura creu del seu deureindicar que, malgrat els seus bons desigs, esveu impossibilitada d'organitzar amb el per-sonal que actualment figura en la plantilla delServei d'Extinció d'Incendis i de Salvamentsels retens que proposa i que, per consegüentseria necessari augmentar-la amb el nombred'individus que s'acordés destinar en definitivaa prestar dits serveis.

Per acabar, sols dec manifestar que esperoles decisions que es prenguin per aqueixa Illus-tre Junta de Museus per a posar a la pràcticael programa fet per aquesta Jefatura amb lesmodificacions que es creguin oportunes.»

PER AL PALAU DE PEDRALBES

Primer. — Installar un fil telefònic directeque l'uneixi amb la Caserna Central del Ser-vei d'Extinció d'Incendis i de Salvaments.

Segon. — Installar una secció d'avisadorsen les sales que per la classe d'objectes expo-sats es cregui major el perill d'un incendi.

Tercer. — Fer les proves necessàries en lesboques de regatge per a comprovar les pressions

A més, havent-se dedicat especialment al'estudi d'aquests problemes l'enginyer direc-tor de la societat «El Tibidabo», senyor Ma-rià Rubió i Bellvé va ésser sol-licitada laseva opinió sobre aquest problema, per tal dereunir els majors elements de judici possibles.

El senyor Rubió ha tingut la gentilesa decorrespondre al nostre prec amb l'article quepubliquem a continuació.

76

BUTLLETI DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

PROTECCIÓ DELS MUSEUSCONTRA L'INCENDI

CONSEQÜÈNCIES IRREPARABLES DE L'INCENDIL'ASSEGURANÇA

L'incendi d'un Museu té una transcendèn-cia de gravetat extraordinària, per la impossi-bilitat absoluta de reposar els objectes destruitspel foc. Quan es crema una casa de pisos, unafàbrica, un magatzem, el dany causat, dintrede certs límits almenys, es pot remeiar perl'assegurança, gràcies a la qual hom pot re-construir o substituir allò que l'incendi des-truïa.

En un Museu, sigui de qualsevulla de lesmanifestacions artístiques o arqueològiques, ésimpossible, per elevada que sigui la indemnit-zació obtinguda de l'entitat asseguradora, ferque hi torni a exhibir-se un quadre d'un pintorque morí fa diverses centúries i bé el simpleobjecte que, encara que mancat de valor artís-tic apreciable, recorda un període, un home,un esdeveniment notable dels annals d'unpoble.

L'assegurança mateix, tractant-se d'un Mu-seu, es converteix en una operació difícil. Lesobres artístiques tenen sovint el valor de tresorsveritables. Hi ha obres d'art el valor materialde les quals, calculat pel volum dels elementsque les integren, es pot considerar com abso-lutament insignificant i que, en canvi, per Llurscondicions artístiques, de vegades simplementper llur signatura o procedència, importenquantitats extraordinàries, fabuloses. La com-panyia d'assegurances ha de respondre ambuna quantitat extraordinària d'una obra com-posta d'un metre quadrat de tela i uns metreslineals de fusta del marc. Per tant, per a noarriscar sense profit possible unes sumes moltelevades, les companyies han de fixar unes pri-mes d'assegurança molt considerables. I comque en un Museu d'una certa importància elnombre d'obres de gran valor sol ésser crescut,l'assegurança anual d'un Museu representa undispendi tan elevat que molts establimentsd'aquesta classe no el poden suportar. Demés,en la majoria dels casos l'assegurança no inte-ressa si es té en compte que el que interessano és tenir els diners que l'obra val, sinó l'obramateixa.

EL PERILL D'INCENDI

El perill d'incendi en un Museu depèn dela natura dels objectes exposats i de l'orga-nització general de l'edifici en el qual està ins-tallat. El risc que corre un quadre penjat enuna paret és veritablement insignificant si hemd'imaginar que l'incendi s'inicia perquè el qua-dre ha començat a cremar per una causa qual-sevulla. Però és ben clar que el perill d'in-cendi és molt més gran en una collecció de ves-tits, o de ventalls o de documents d'índole di-versa. I una vegada iniciat l'incendi en unedifici no és fàcil d'assenyalar els límits deldesastre. Les flames arriben a temperaturesextraordinàriament elevades, així com tot l'airetancat dins els locals on s'ha produït el foc.La fusta de les portes i de les finestres cremaamb facilitat; el vernís i la pintura que contées descomponen i tot sembla aliar-se per a pro-duir efectes desastrosos, concebibles amb proufeines quan després s'escau d'examinar les con-seq üències del foc.

CAUSES DE L'INCENDI

En general els incendis són rars. Això con-tribueix que tinguin regularment el caràcterd'una penosa sorpresa, degut a causes diver-ses, de vegades tan especials que de momentsemblen inexplicables. Al Palau del Gover-nador de l'antiga Ciutadella de Barcelona, onhi havia installades les oficines de l'ExposicióInternacional que es celebrà el 1929, va pro-duir-se la violenta explosió d'una xemeneia encircumstàncies tan extraordinàries que malgratde conèixer com es va poder determinar lacausa de l'explosió, fóra difícil de reproduir

-les exactament d'una manera voluntària. Nohagueren de lamentar-se desgràcies personals,car l'explosió es produí en un moment en quèles oficines eren tancades. Però si a la sala queva patir més de L'explosió hi hagués hagutcollocat algun quadre cèlebre, no s'hauria tin-gut esment de la destroça sinó quan hagueraestat tard per a posar-hi remei.

La causa d'aquesta explosió fou que a con-seqüència d'unes obres havia quedat en comu-nicaci ó amb la sortida del fum d'una habitaciódel pis de sota, una espècie de cambra en laqual s'anaren acumulant els gasos producte dela combustió imperfecta del carbó al fogó de

77


la cuina. Una guspira despresa del focd'aquesta encengué aquells gasos i així es pro-duí l'explosió a què em refereixo, i que es-mento únicament perquè hom comprengui queles causes perilloses són incomptables i no espot aventurar massa dient que en una sala de-terminada el risc és molt petit, ja que el malpot sobrevenir en el moment més inesperat ipel lloc que menys es tem.

Les causes més freqüents d'incendi són elllamp, les installacions elèctriques, les de gas,el foc de les cuines o dels aparells de calefac-ció i, amb massa freqüència, el dels cigars. Elpetroli i els seus derivats, emprats en diversesformes i en particular en els motors dels carruat-ges automòbils, constitueixen un perill d'incendicontra el qual cal estar sempre previngut.

Quan l'edifici que es vol protegir no estàisolat sinó ajuntat a d'altres construccions,cal comptar ultra els perills propis amb elsque es deriven d'aquest veïnat.

Cadascuna de les causes d'incendi possiblesrequereix una precaució especial. En les ins-tallacions elèctriques els reglaments ja fixen lescondicions que han de reunir per tal d'evitar elperill que es deriva de les que estan executadesimperfectament. Així doncs, convé examinarperiòdicament les tals instal•lacions a l'objectede comprovar que no han sofert cap alteracióque afecti a les condicions de seguretat. Quantals perills del gas, hi ha un mitjà radical desuprimir-los dels Museus i és prescindir de laseva utilització quan no hi és necessària. Lacalefacció de les sales dels Museus ha de fer-seexclusivament per mitjà de l'aigua calenta, ila caldera central cal que estigui situada demanera que una explosió, un incendi del di-pòsit de combustible o qualsevulla altra causade perill que afecti al departament de la cal-dera, no pugui absolutament abastar cap altresecció de l'edifici.

El risc degut al cigar és el més difícild'evitar. A desgrat de tots els reglaments i permolt que es multipliquin els avisos recordantque no està permès de fumar, no falten maiindividus que sembla que no es poden sostraurea encendre un cigar.

CIRCUMSTÀNCIES ESPECIALS QUE CAL TENIR

EN COMPTE EN LA PREVENCIÓ D'UN INCENDI

Per a examinar en cada cas concret la si-tuació d'un Museu respecte als perills d'incen-

di, cal tenir presents les circumstàncies quesegueixen:

1. Les sales del Museu són molt visita-des; per exemple en dies festius o amb motiud'exposicions especials. El perill engendrat pelcigar o per altres causes pot ésser més gran.Però la vigilància del públic mateix és d'unaeficàcia indubtable, de manera que la temorque el principi d'un incendi passi inadvertit potconsiderar-se reduït al mínim.

2. Sales gairebé desertes, recorregudes perun nombre escàs de visitants isolats. La vigi-lància, per una conseqüència natural de laquasi completa soledat, absolutament decaigu-da. El perill que un incendi casual o provocat,passi, en un principi, inadvertit, arriba almàxim.

3. El Museu resta clausurat. El perillque, tancades les sales, s'inicïi un incendi gai-rebé pot ésser temut únicament a conseqüènciad'una avaria de les installacions elèctriques.Però en canvi, si l'incendi s'ha iniciat, invisi-ble al principi, en tancar-se les sales, el foc espot propagar quan la vigilància ja no hi exis-teix.

4. Treballs de reproducció. Un o mésoperaris realitzen a qualsevol secció de l'edifi-ci treballs d'índole qualsevulla. No coneixenels reglaments del Museu ni es donen comptede la transcendència que podria tenir un in-cendi que es calés en aquelles installacions queels poden semblar de coses mortes. Pleguendel seu treball per anar a menjar o perquè hanacabat el jornal, i tal vegada lían deixat sem-brat el germen d'un incendi.

5. En un dels salons de l'edifici es celebrauna gran festa. Hom hi acumula cadires, mun-ta entarimats, hi colloca banderes i gallardets.Ningú no pensa en l'incendi; ni s'imagina quetot aquell conjunt de mobles i adornaments potconstituir una foguera formidable.

L 'ATENCIÓ VIGILANT

Per tot el que hem dit cal deduir que laprevenció dels incendis s'ha de fer amb el co-neixement complet de les coses que es volenprotegir i del risc a què aquestes coses estanexposades. És una higiene especial, una curaafectuosa, una continuïtat de l'acció protec-tora. És semblant al cas del pres que anhelaescapar-se de la presó i el del sentinella que

78


ha de procurar que no ho aconsegueixi. Elprimer de dia í de nit i cada dia de l'any téla idea d'aprofitar un instant favorable per ala fugida. Si el sentinella no té la preocupacióconstant d'evitar-ho, ningú no pot assegurarque no arribarà a evadir-se el pres de la cel.laen què està tancat.

Per tal d'evitar que l'incendi es comportid'una manera anàloga, cal extremar la vigi-lància de les sales del Museu, de les sevesinstal.lacions elèctriques, dels aparells de cale-facció, cuines, si n'hi ha, xemeneies, localsocupats per la dependència, etc., etc., on hiha una matèria combustible. Sigui aquestad'índole vulgar, sigui una obra d'art, hi haun perill d'incendi.

CONDICIONS DE L'EDIFICI

Si, malgrat tot, l'incendi arriba a iniciar-se,cal estar previngut perquè no es propagui i,sobretot, perquè no aconsegueixi les propor-cions d'una catàstrofe irremeiable. Per a acon-seguir-ho cal tenir presents en primer lloc lescondicions pròpies de l'edifici. No solamentha de procurar-se que els materials que l'in-tegren siguin incombustibles, sinó que convéque la seva estructura general sigui adequadaper a poder isolar ràpidament les seves diversesseccions o dependències amb l'objecte que l'in-cendi que ha començat en una d'elles trobi se-rioses dificultats per a envair les properes.

Convé examinar, a més, si l'estructura ge-neral de l'edifici és tal que alguna de les sevesparts pot constituir com una gran xemeneia enla que es produeixi un tiratge que avivi la fú-ria de l'incendi. No ha d'oblidar-se ni un ins-tant que per a què es propagui un gran incendies necessiten enormes volums d'aire, de mane-ra que cal insistir en la conveniència de contra-restar en el possible els corrents d'aire. Portesincombustibles o veritables telons separadorsdel foc podrien acomplir avantatjosamentaquesta comesa.

ELS ELEMENTS DECORATIUS

De vegades, per bé que essent els materialsi la disposició general de l'edifici apropiatsper a contenir els efectes de l'incendi, aquesttroba camp propici per a estendre's gràcies a

la qualitat de certs elements decoratius. Enun Museu la principal i única decoració had'aconseguir-se amb els mateixos objectes quehi són guardats. Tot element decoratiu artifi-cial és, en general, impropi de les sales d'unMuseu; però si en algun cas és necessari, hand'utilitzar -se materials absolutament incom-bustibles. Les pintures i vernissos emprats enportes, mobles i altres efectes han d'ésser triatsamb compte.

EL PRIMER AVÍS

Iniciat l'incendi, el més essencial és tenirconeixement immediat que existeix, per a podersufocar-lo ràpidament. Hi ha diversos sistemesd'avisadors automàtics d'incendis. Cas d'adop-tar-ne algun cal comprovar molt detinguda-ment la seva eficàcia dintre de les condicionsespecials de l'edifici, de la forma de les salesi dels sostres. Res no seria tan lamentable comconfiar excessivament en l'eficàcia d'un sistemad'avís automàtic i que en haver de necessitar

-lo deixés de funcionar degudament.En un Museu degudament instal.lat i tenint

totes les precaucions que s'lian indicat ante-riorment, podria utilitzar -se una precaució moltsenzilla i de veritable eficàcia com és la d'ins-tal-lar el servei de rellotges de ronda. Unamica després d'Haver els visitants desallotjatl'edifici, l'encarregat del servei recorreria totesles sales amb el rellotge de ronda, en el qualrestaria marcada la visita. Tancades totes lessales després de comprovar que no hi ha capmanifestació de foc, fum o la olor característicahom pot tenir la certesa que l'incendi no sobre-vindrà.

L'AUXILI DELS BOMBERS

Tan aviat com es té coneixement de l'exis-tència del foc, cal avisar a l'acte el servei debombers. El coneixement que el personald'aquest servei té dels incendis i els mitjansque posseeix per a extingir-los, fan absoluta-ment indispensable que es reclami el seu auxilisense perdre un minut.

INSTAL-LACIONS AUTOMÀTIQUES

En alguns casos s'empren instal.lacions ex-tintores automàtiques, les quals amb l'escalfordesenrotllada per l'incendi engeguen quantitats

79

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D .ART DE BARCELONA

d'aigua o d'escuma suficients per a apagar elfoc. Aquests sistemes adequats per a ésser uti-litzats en certs magatzems, no sembla conve-nient emprar-los en els Museus, car es podriadonar el cas que l'extinció aconseguida per lestals installacions automàtiques causés desper-fectes gairebé tan lamentables com els del foc.

ELEMENTS D'APLICACIÓ IMMEDIATA

Un Museu ha de disposar indubtablementdels elements més adequats per a combatre elfoc. Aquests mitjans han d'ésser senzills per aquè el personal afecte al servei del Museupugui emprar-los sense titubeigs de cap mena.No ha d'oblidar-se que l'actuar ràpidamentés la garantia millor de l'èxit tractant-se decombatre l'incendi.

Els mitjans de què poden dotar-se els Mu-seus per tal que el personal de servei puguiutilitzar-los, són variats: galledes d'aigua, ga-lledes d'escuma, extintors basats en la utilit-zació del gas carbònic, pólvors incombustibles,neu carbònica, etc. Tots ells tenen propietatsque es poden apreciar en cada cas concretespecial.

RESUM

Com a resum es pot dir que un Museu, comqualsevol altre establiment, no es pot posara recés del foc per mitjà d'una fórmula única,aplicable a tots els casos. A cada Museu, ia cada una de les sales del Museu, cal exa-minar la situació de les coses: primer per aevitar fins on sia humanament possible ques'inicïi el foc; segon, per a què si el foc es pro-dueix, es pugui extingir el més ràpidament quesigui possible; i tercer, amb l'objecte que, sino es pot extingir, s'eviti almenys la seva pro-pagació a altres sales o cossos d'edifici dis-tints del lloc en què aparegué. I, sobretot, nooblidar mai que per rars que siguin els incen-dis no deixen de causar de tant en tant veri-tables desastres.

MARIÀ RUBIÓ I BELLVÉ

14 gener 1933

A. Clapés. — Retrat d home

L'OBRA DEL PINTORCLAPÉS AL MUSEU

DONATIU DEL SENYOR PERE MILÀ I CAMPS

Seguint l'exemple d'altres distingits ciuta-dans que amb la seva generositat han contri-bu'it a enriquir els Museus de Barcelona ambvaluosos donatius, el senyor Pere Milà i Campsacaba de cedir a la Junta de Museus un Iotimportantíssim d'obres del pintor Aleix Cla-pés, format de disset teles, totes ben caracte-rístiques dintre la producció del singular ar-tista.

Fins ara el Museu no disposava sinó dedues obres d'aquest pintor vuitcentista quetantes discussions promogué en el seu temps;aquestes dues obres eren la Translació de lesdespulles de santa Eulàlia de Santa Mariadel Mar a la Catedral, obra adquirida perla Junta de Museus en 1921 i un Retratd'home, donatiu del senyor J. R. Florit, rebuten el mateix any de l'adquisició anterior.D'ara endavant, doncs, seran dinou les obresque existiran al Museu d'aquell pintor titllatd'extravagant per uns i de genial per altres,

80


poc conegut però, per no dir gens, de lesgeneracions actuals.

Aleix Clapés nasqué a Sant Genís de Vi-lassar l'any 1850; traslladat a Reus de moltpetit, en aquella ciutat començà els estudis iallí s'inicià en la pintura sota la disciplina delpintor fresquista Hernández, gran amic deFortuny. Després ingressà a l'Escola de BellesArts de Barcelona, on fou deixeble de Lo-renzale. Morí a Barcelona l'any 1920.

L'obra més popular, és a dir, la més co-neguda d'aquest artista que durant molts anysfou l'amic íntim i confident de Gaudí, el tempsgairebé l'ha destruida. Es aquella composi-ció enorme que decora el pany de paret quemira a la Rambla del palau Güell del carrerNou. Els barcelonins que tenen más de vint-i-cinc anys recorden aquell nu colossal d'homeque representa Hèrcules amb una torxa encesacercant les Espèrides. Aquella figura era po-pular a Barcelona; a despit d'aquesta popu-laritat, però, no eren gaires que sabessin que

A. Clapés. — « Parella amorosa»

A. Clapés. — Portada d'una revista

Clapés, el pintor amic i company de l'arqui-tecte del palau, en fos l'autor. Avui aquellplafó de proporcions desmesurades és indesxi-frable ; durant trenta anys però, la muscula-tura gegantina d'aquell personatge barbut queenarborava una teia encesa d'unes proporcions

81


enormes, impressionà els que el descobrienentre el traüt ciutadà com una visió inesperadaen aquell tros tan viu i pintoresc de Barcelona.

En sorprendre'l la mort, Clapés feia anysque no concorria als certàmens públics, i peraixò la seva personalitat era desconeguda de

sostinguda s'adjudicà el títol d'incomprès. Ésuna mica arriscat confirmar-li aquesta prerro-gativa, certament, però em sembla de justíciaatribuir-li el mèrit d'una inquietud incessant,d'una ambició potser desorbitada i d'unes ap-tituds de pintor a estones excepcionals. Segons

A. Clapés. — Figura d' home

les promocions artístiques de començament desegle. Arran de la seva mort fou organitzadauna exposició a les antigues Galeries Dalmau,de la Porta Ferrissa, que revifà d'una manerafugaç l'interès per la pintura de Clapés sense,però, deixar una impressió gaire profunda enels medis artístics.

I no obstant, Clapés en el transcurs de laseva vida fou dels que amb convicció més

com se'l mira, se'l pot prendre com un pre-cursor, en certs aspectes, de la pintura localmoderna i sempre com un temperament víctimade les múltiples i contradictòries pressions delseu esperit.

Clapés, que físicament era un home desna-rit, sentia una atracció irresistible per les su-perfícies vastes i per les escenes patètiques iallucinants. Era un romàntic i un místic que

82

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

A. Clapés. — «Enterrament de Crist»

A. Clapés. — «Martiri de sant Pere »

83


A. Clapés. — « Sant Francesc »

es plaïa en un realisme esborronador. Per acoordinar tots aquests impulsos amb positivaeficàcia estètica li mancava el control neces-sari. Diríeu que el tumult interior se l'enduiatalment que sense adonar-se'n anava agegan-tant les seves figures i accentuant-ne implaca-blement els trets de dolor moral i de misèriacorporal; es rabejava en una mena de deliridramàtic, que no Ii cabia en teles de dimensionsreduïdes. En aquelles composicions amb figu-res que molt sovint passen de les proporcionsdel natural, juguen un gran paper els espaisbuits en els quals el color s'arremolina en tras-passos que indiscutiblement tenien una gransignificació per al pintor. I en aquells conjunts,en aquelles carns i en aquelles robes, en aque-lles anatomies i en aquells fons confusos s'hiendevinen el rastre i la suggestió dels pintorsespanyols del xvi, del Greco i de Ribera, iprincipalment de Goya i de Delacroix. Aixòdenuncia l'interès capital que Clapés concediaal color i la quantitat i la jerarquia de senti-

ments que Ii confiava. La llum de les sevesteles generalment està disposada segons unpropòsit determinat; d'ella depenen les ex-pressions i les actituds que per ella es fan mésdramàtiques i monstruoses.

Aquestes qualitats de colorista i de pintorli permetien de trobar harmonies i conjuntsextraordinàriament persuasius quan podia do-minar la torrentada imaginativa que el sacse-java i s'avenia a sotmetre's humilment al na

-tural, com en els retrats, alguns dels quals sónobres d'una solidesa i d'una força expressivaextraordinària.

Clapés, dintre la pintura moderna catalana,ha estat un temperament singular, d'una origi-nalitat torbadora. No va saber dir tot el ques'agitava dintre seu, almenys no ho sabé diramb la claredat que voldríem; en la seva obra,però, hi ha una noblesa d'intenció, un foc,una ambició tan distant de la banalitat, quesempre inspirarà respecte; respecte amb unamica de pietat per la quantitat de dolor que

84


A. Clapés. — «Crist i la Magdalena»

s'lii endevina. I també hi ha unes qualitats depintor que si de vegades són eclipsades perla magnitud del propòsit, pels vapors ques'alcen de l'esperit de l'artista, molt sovinttambé es mostren amb tota l'eloqüència d'unvalor plàstic de primer ordre.

Els anys i sobretot el silenci obstinat que hacaigut damunt la pintura d'aquest raonadordelirant de la plàstica, permeten d'exhumar -laamb la serenitat necessària per a situar-la enel lloc que li pertoca en la nostra pintura mo-derna. Servant les distàncies que l'abundor defacultats en l'un i la limitació en l'altre es-tableixen, podríem dir que Clapés és a Ca-talunya un eco anticipat de James Ensor. Lespreocupacions que agiten els dos pintors sóndistintes certament, però cauen dintre el ma-teix ordre; en el belga, però, la fecunditat ex-pressiva, la riquesa de la paleta, la disciplinatècnica, el preparen per a les més audaciosesrealitzacions. Tots dos, però, serveixen unmateix instint polèmic, tots dos utilitzen el seu

art amb finalitats no solament estètiques sinómoralistes i literàries. Clapés, com molt sovintEnsor, es refia de l'emoció estètica que esproposa produir per a suscitar en l'ànim de I'es-pectador una reacció favorable a les sevesconviccions o a la seva posició de crític social.En el cas de Clapés, els mòbils són distints;és un creient que s'allucina a gratcient i prenla pintura com a intèrpret dels conflictes que laseva consciència turmentada promou en laseva sensibilitat d'artista.

L'obra de Clapés reflecteix aquest estat delluita interior constant, lluita insoluble sinó ésen el gresol del geni; per això la pinturad'aquest artista és excèntrica i torbadora, peròtambé per aquesta mateixa raó en molts mo-ments té una intensitat que si no us obliga fa-talment a ('admiració, no us allibera mai delrespecte de les obres filles d'un temperamentd'artista autèntic i d'un pintor desigual, peròinteressant sempre.

CARLES CAPDEVILA

85

BUTLLETÍ *DELS MUSEUS D ART DE BARCELONA

La taula de Bermejo abans de la restauració

LA RESTAURACIÓ I FOTO-GRAFIA DE LA TAULA DEBERMEJO DE LA CATE-

DRAL DE BARCELONA

En ésser-nos confiada, en 1929-30, latasca del retorn de les obres d'art antic queamb motiu de l'Exposició internacional deBarcelona es reuniren al Palau Nacional deMontjuïc, vàrem aprofitar l'avinentesa de fo-tografiar, ben fotografiades, algunes de lesobres d'art allí existents, que per la seva es-pecial situació normal no havien mai estatdetallades com convenia per a fer possible elseu estudi.

A més, doncs, de les fotografies fetes envistes al Catàleg que no s'ha publicat (i quees pot publicar sempre que es vulgui, car enspreocupàrem de reunir tots els elements pera fer-lo, abans de dispersar els objectes)Detall de la Verge abans de la restauració

86


La taula de Bermejo després de la restauració

vàrem insistir prop d'aquelles obres més culmi-nants, a l'objecte de què, si no res més, quedésdel gran esforç de Montjuïc un arxiu foto-gràfic que, sumat al repertori iconogràfic fetabans de la Dictadura, puja a més de100.000 exemplars de proves documentalsd'art espanyol.

Hi havia a l'Exposició d'Art Antic delPalau Nacional de Montjuïc, entre moltesaltres obres notables, la famosa taula de Ber-mejo, que es conserva a la Sala Capitular dela seu barcelonina. Com sap tothom, aquestaobra cabdal entre la producció del gran mes-tre quatrecentista cordovès, fou comanda delcanonge Desplà, que és retratat en ella alpeu del Crist de la Pietat, que el dramatismede Bermejo pintà en la seva obra. Doncs estracta, demés d'una obra d'art magnífica, d'undocument d'interès per a la història de lanostra cultura i d'interès iconogràfic també,per donar-nos la imatge d'aquell canonge ar-diaca de la nostra seu que habità la bellíssimacasa gótica on avui hi ha magníficament ins- Detall de la Verge després de la restauració

87


El Crist abans de restaurar la taula

El Crist després de restaurar la taula

88

BUTLLETÍ DELS MUSEUS D ' ART DE BARCELONA

tallat, com correspon, l'Arxiu Històric de laciutat de Barcelona.

En tenir la taula a les mans per a retor-nar-la als canonges de la nostra seu, quel'havien deixada per a l'Exposició, vàremtractar d'insistir en la seva fotografia, quetantes vegades havíem intentat amb poc èxit.Tan bruta era la taula, tan clivellat i esgro-gueït el vernís, del qual hi havia repetidescapes, tan entelada encara la superfícied'aquest per gruixos de vaselina, aplicada pels

canonges i al director general de Belles Arts,que es trobava en aquell moment a Barcelonaper a resoldre determinades qüestions de com-petència relacionades amb les tasques del re-torn d'objectes que estàvem verificant, enco-manàrem al restaurador itaUà senyor ArturCividini, que teníem a les nostres ordres, latasca de netejar la magnífica obra, de maneraque tornant-la a la seva dignitat original, ambmajors seguretats de bona conservació que lesque tenia, fos possible apreciar-ne tota la be-

Detall de la taula abans de la restauració

fotògrafs poc escrupulosos amb el fi de pro-duir una transparència i brillantor inomentà-nies d'aquell, per tal d'obtenir així una majorvisibilitat de les imatges, que vàrem veure im-possible el poder obtenir bons documents fe-togràfics de l'obra si no es procedia a llevar-1iles capes de vernís que tenia sobreposades.Encara, aquestes capes de vernís formant da-munt la pintura una pellícula excessivamentgruixuda, per a què no tingués contraccions,posaven en perill aquesta, iniciant una craqueléealarinant que calia aturar i que ens vàremdecidir a aturar, disposant com disposàvem debons elements tècnics per a fer la feina.

Comunicada aquesta decisió als senyors

Detall de la taula després de la restauració

Ilesa i obtenir-ne fotografies que permetessinfer-se càrrec d'aquesta i estudiar l'obra delpintor en tot el que les bones reproduccionspermeten.

En efecte, els resultats de l'operació forenexcellents. La mà expertíssima d'Artur Civi-dini, amb pols segur, va limitar-se a treure elvernís i la pintura del gran cordovès va apa

-rèixer amb tota la seva riquesa de matisos, ambtot el detallisme realista típic del seu pinzellverista escarrassat en la traducció de les qua-litats.

Donem adjunta reproducció cl'una bonafotografia de conjunt de la taula i altra dedetall, feta acuradament abans de la restau-

89


Detall de la taula abans de la restauració

Detall de la taula després de la restauració

ració, i publiquem demés les proves que và-rem fer dels clixés presos després d'aquella ique es guarden en l'arxiu de clixés de la Juntade Museus, que és avui ja importantíssim.

Doncs, aquestes reproduccions ací publ:ca-des no tenen altre objecte que el de donar perprimera vegada bones reproduccions de l'obrade Bartomeu Bermejo de la catedral de Bar-celona, que ja ha estat repetidament estudia-da i publicada en els llocs que assenyala labibliografia que publiquem a continuació:Sampere i Miquel: Los Cuatrocentistas Cata-lanes, Barcelona, 1906. — Emile Bertaux,en Revue de l'Art, rol. 20, any 1906. -Enciclopedia Espasa, «Bermejo», vol. VIII.— Romero de Torres: «Los primitivos cor

-dobeses», en Boletín de la Sociedad Españolade Excurs iones, vol. XV, any 1908. — Emi-le Bertaux: Hisloire de l'Art d'Andrée Mi-che!, vol. III, 1908. August Mayer: ZurGeschichie der Melerei in Aragon und Na-varra en la revista Monaishef te für Kunst-wissenschaf t, vol. III, 1910. — Casellas:«Una taula d'un pintor d'ací atribuida al'art francès» en La Veu de Catalunya,3 d'agost de 1905. — Gertrudis Richert: Lapintura medieval en España, Barcelona,1926. — Elías Tormo: «Bartolomé Berme-jo. Resumen de su vida, de su obra y de suestudio» en Archivo español de Arte y Ar-queología, núms. 4 i 5, 1926.

J. F. i T.

FAIANÇA DE STAFFORDAL MUSEU DE PEDRALBES

Fins fa poc era ben pobre en figures defaianca policroma de manufactura anglesa elflamant Museu de les Arts Decoratives is-tallat al Palau de Pedralbes. Un sol exemplaren posseia (fig. 1) , ingressat als Museus barce-lonins l'any 1914, formant part del donatiudel senyor Enric Batlló i Batlló, i representaun genet amb indumentària escocesa cavalcantvers l'esquerra. Cavall i cavaller són en blancamb lleus tocs rosadencs, negres i en or, il'exemplar, que porta el núm. 1360 de l'in-ventari general dels Museus, és obra d'una deles manufactures del comtat de Stafford, comla dotzena de peces ara mateix donades pel

90


pintor i colleccionista barceloní senyor Domè-nec Carles.

Són nombroses les fàbriques que en diversespoblacions del comtat de Stafford s'establirenal llarg dels segles xviii i xtx: setze a Burs-lem, una a Cobridge, una a Etrúria, dues aFenton, deu a Hanley, dues a Lane Delph,

Stafford tot just entrades al Museu s'espe-i-fiquen en les descripcions següents:

Jove pastor escocès, dret, amb un gos aja-gut als peus, vers la drets. Els seus colorssón: negre, verd, blau clar, carmí i rosa. Laseva alçària és de 0' 150 metres.

Grup lleument acolorit, amb tres figures

G 1 v.:

d

Fig. 1

quatre a Lane End, tres a Longport, una aLongton-Hall, sis a Shelton, sis a Stoke-on-Trent i quatre a Tunstall.

Tant les faiances donades pel senyor Car-les com la del donatiu Batlló, són difícilmentidentificables respecte a la localitat productora,i més havent-se establert relacions arcanísti-ques i artístiques entre diferents centres pro-ductors. Totes elles semblen datar del segonterç del segle xtx, essent l'exemplar més anticel que descrivim en primer lloc.

Les característiques de les dotze peces de

dretes, la del mig semblant ésser de rei em-bolcallat amb mantell, en el moment de por-tar per la mà una noia i donar-la a un jove,vestit de pastor, que l'espera amb les mansencreuades sobre el cor. Els tons que hi realcenel blanc són: or, negre, carmí i taronja. Laseva alçària és de 0'280 metres.

Parella de joves escocesos, de front, ellportant una cornamusa; ambdós seient en unroquisser en la part davantera del qual hi hapintada una esfera de rellotge, envoltada deflors. Rogenc és el cabell de l'home i roig-

91

!}

Fig. 2


venecià el de la noia. La manta que ell portaestà tintada de color taronja i el conjunt sem-brat de tocs d'or i pics, floreigs i ratiletes de-coratius. La seva alçària és de 0'355 metres.

Xalet anglès, amb porxo; de cos centralamb xemeneia i dos cossos laterals amb cú-pula. EIs seus colors són: blau-cobalt, groc,verd, rosat, siena i or. La seva alçària és deO'185 metres.

La reina Victòria d'Anglaterra dreta, lleu-ment decorada en taronja, negre, ros sdenc i or, iduent la marca S. Al seu petit sòcol portapintada la inscripció Queen Victoria. Fa0'265 metres d'alçària (fig. 2) .

Grup de tres jovenetes amb vestit nacionali boina escocesos, en disposició triangular id'estudiat plasticisme, muntant una graderiajaspiada i enllaçant -se mitjançant una mantavermella. La seva alçària és de 0'250 me-tres (fig. 3) .

Fig. 4

Grup de tres noies amb vestit escocès, lesdues laterals sostenint un marc que terminaamb dues aus i és adient per a emparar unrellotge, i la del mig genuflexa. Fa 0 ` 275 me-tres d'alçària.

Un nen i una nena escocesos, drets, a bandai banda d'una font — al peu d'un tronc uti-litzable com a pitxer — damunt la qual hi haun gerro. El vestit del nen és blau; la nenaporta cos blau, faldilles i calces vorejades decarmí i davantal ratllat en verd i taronja.L'aigua sortint de la font és blavissa. Aquestgrup fa d'alçària 0'260 metres.

Dues nenes dretes i de front, enllaçadesdorsalment amb els braços pròxims i portantcada una d'elles una corona en una mà. Entreels dos jocs de cames en X hi ha una terceracorona. En aquest exemplar hi domina moltel blanc. La seva alçària és de 0' 1 70 metres.

Mariner de guerra anglès, dret, amb les

92


Fig. 3

cames eixancarrades i els polzes a les butxa-ques dels pantalons. Decorat en or, blau, ne-gre, groc i tons vermellosos. Fa 0`345 metresd'alçària (fig. 4) .

Cos pastor escocès segut vers la dreta iportant una cadena daurada penjant del co-llar, amb un caclenat a manera de medalló. Téel morro en negre i el cos blanc tacat en topebre. La seva alçària és de 0'240 metres.

Gos pastor escocès segut vers l'esquerra iportant una cadena daurada penjant del co-llar, amb un cadenat a manera de medalló.Té el morro vermellós i negre i la resta blancatocada en or. La seva alçària és de 0`250metres.

El conjunt d'aquestes faiances del comtatde Stafford, donades pel senyor Carles, pro-dueix la joiosa impressió dels llampants pro-ductes de caràcter popular.

J.-F.R.

FREDERIC MASRIERAI MANOVENS

El dia 12 de desembre darrer va morirFrederic Masriera i Manovens, oncle del dis-tingit artista, membre de la nostra Junta, LluísMasriera, i personalitat que va destacar-se bri-llantment en el nostre món de les activitats ar-tístiques i industrials de la generació passada.

Va néixer el 15 d'abril de 1846.Fill del mestre argenter Josep Masriera i

germà de Josep i Francesc, coneguts pels«germans Masriera», fins a la maduresa s'ha-via dedicat exclusivament al comerç, era el

financiar de la familia; emperò l'exemple delsseus germans el va impulsar a fer alguns es-tudis d'escultura. Vers l'any 1884 es va as-sociar amb J. Vidal per a muntar una gran in-dústria de mobles d'art, que va tenir gran res-

93


sonància ; però fracassada la societat, vaquedar-se solament amb la fundició de bronze,que era una de les seccions que, una mica im-perfectament, havia muntat l'antiga societat.Associat amb un nebot, que va portar d'Itàliael procediment de la fundició a cera perduda,va muntar els tallers Masriera i Campins, defama universal, on es varen fondre la majorpart de monuments que en aquella època esferen a Espanya. Liquidada la fundició per

Frederic Masriera i Manovens

causes financieres i traspassats els tallers a al-tres industrials, va ésser durant molt temps elrepresentant dels artistes a Madrid. El Círcolde Belles Arts el va posar al davant del seusaló d'exposicions, i com que gaudia d'unaenorme simpatia per part de tots els artistes,no solament va complir admirablement el seucomès sinó que no va deixar més que simpa-ties (cosa molt notable en el camp de les bellesarts) .

Les dues passions que havien constituït latragèdia de la seva vida, eren: els grans nego-cis i els grans viatges. Per als primers era massaoptimista, i per córrer món ho hauria deixattot. Així, coneixia tot Europa, inclús Rússia,

i una gran part d'Amèrica. Va morir ambla racança de no conèixer el Japó. «Emmanca conèixer el Japó», deia molt sovint, ia 82 anys encara hi hauria anat.

Membre de l'Acadèmia de Ciències i Arts,havia escrit varis treballs sobre art decoratiu.

El retrat que publiquem és ja dels darrerstemps de la seva vida. Veient-lo podria sem-blar que aquesta solament va donar-li prospe-ritats. Però el seu posat serè i optimista noprovenia de fora, sinó de dintre. La se;a na-turalesa integralment sana el féu reaccionarcontra grans i nombroses calamitats, la ma

-joria de les quals foren degudes no pas a unamanca d'adaptació a la vida, sinó a una im-possibilitat de comprendre les intrigues i ma-lícies.

Repetim a l'amic Lluís Masriera l'expressiódel nostre condol.

ERNEST VENTÓSI CASADEVALL

En constituir-se l'actual Junta de Museus,l'Ajuntament en la seva sessió del 3 de junyde 1931 va designar entre els seus represen-tants en la mateixa al que aleshores era tinentd'alcalde senyor Ernest Ventós i Casadevall,al qual li fou assignat el càrrec de tresorer.

Des d'aqueixa data el senyor Ventós havingut ocupant aquest càrrec sense interrupciói collaborant d'una manera molt assenyaladaen les tasques de la Junta. En tot moment laseva opinió ajudà eficaçment a la bona solucióde les múltiples qüestions que s'han anat plan-tejant, i el seu apoi decidit dintre l'Ajunta-ment ha contribuït d'una manera considerablea facilitar l'obra que ve realitzant la nostraJunta.

Com a delegat que fou del comissari delGovern a la liquidació de l'Exposició Inter-nacional de 1929, facilità també d'una ma-nera singularment comprensiva el traspàs a lanostra Junta d'alguns dels elements artísticsque havien restat d'aquell certamen, especial-ment el Repertori Iconogràfic d'Espanya, queamb ells formarà els Arxius per a la His-tòria de l'Art Espanyol.

El senyor Ventós va acreditar, a més, lesmoltes condicions personals que tenia per aaquests càrrecs amb l'exercici de la seva fun-

94


ció exclusivament edilícia. En constituir-sel'Ajuntament li fou assignada, com hem dit,una de les Tinències d'Alcaldia, ccrresponent-li amb ella la presidència de la Comissiód'Eixample; al cap de poc temps, a cons °

-qüència d'una modificació del cartipàs muni-cipal, passà a ocupar la de la Comissió d'Abas-tos; i darrerament havia estat elevat a laprimera Tinencia, presidint la Comissió deFinances i actuant de cap de la majoria consis-torial. A les dues Comisions primerament es-mentades havia resolt problemes d'innegableimportància dintre l'esfera corresponent i alcap de poc d'ocupar la darrera havia formu-lat un pressupost de nivellació que estava apunt de presentar a l'aprovació de l'Ajunta-ment.

En aquests moments, es pot dir que al puntmés alt de la seva ràpida carrera política, l'hasorprès la mort, ocorreguda el dia 30 de generdarrer. La Junta de Museus ha perdut uncompany valuós i estimat, la memòria del qualrestarà per sempre entre nosaltres. A l'actede l'enterrament hi va assistir una nodrida re-presentació oficial de la mateixa. Sobre el fè-retre hi va dipositar una corona de flors. Alsedificis dels Museus onejà la bandera a migpal.

Reiterem a la vídua i al germà, el nostrebon amic Antoni Ventós, el testimoni del nos-tre condol.

LA PARTICIPACIÓ DECATALUNYA AL XIII. CON-GRÉS INTERNACIONALD'HISTÒRIA DE L'ART A

ESTOCOLM

Per acord del darrer Congrés Internacionald'Història de l'Art, celebrat a Brussel•lesl'any 1929, la XIII reunió del mateix ha detenir lloc a Estocolm el setembre de l'anycorrent.

El Comitè organitzador s'ha adreçat a ladelegació catalana, que presideix l'eminent ar-queòleg senyor Puig i Cadafalch, presidentde la Secció Histórico-Arqueológica de l'Ins-titut d'Estudis Catalans, demanant la partici-pació al Congrés dels historiadors del nostreart.

A l'objecte d'organitzar aquesta participa-ció, s'ha constituit un Comitè que sota la pre-sidència del senyor Puig i Cadafalch reuneixels membres de la Secció Històrico-Arqueolò-gica de l'Institut senyors Rubió i Lluch, Valls1 Taberner, Ferran de Sagarra, Massó iTorrents, Ramon d'Alòs i F. Martorell i elssenyors Bonaventura Bassegoda, professor del'Escola d'Arquitectura; Soler i March, pre-sident de l'Associació d'Ar quitectes; Durani Sanpere, director de l'Arxiu Històric de laCiutat; Joaquim Folch i Torres, director ge-neral dels Museus d'Art; Cèsar Martinell, del'Associació d'Amics de l'Art Vell i del Col-legi d'Arquitectes; reverend doctor ManuelTrens, conservador del Museu Diocesà deBarcelona. Actua de secretari el senyor Joa-quim Folch i Torres.

En la darrera reunió del Comitè es donàcompte dels treballs fins ara anunciats corn aparticipació catalana al Congrés, els quals hanestat determinats d'acord amb la llista detemes que s'assenyalen en el programa delmateix.

Heus ací la llista i títols dels treballs:A la Secció primera (Geografia artística) :

«Caràcters generals de la Geografia artística»,per Josep Puig i Cadafalch, i «La Geografiaartística de la formació de l'art romànic»,per Josep Puig i Cadafalch. En altre apartatde la mateixa secció (Estils arcaïtzants) :«L'escultura romànica del segle xiii a Cata-lunya», per Alexandre Soler i March.

A la Secció III (Influència francesa a Eu-ropa al segle xviii) : «La influència francesaa Catalunya en el segle XVIII»>, per CèsarMartinell.

A la Secció V (Relació de l'art escandi-nau amb els d'altres països) : «Contribució al'estudi dels altars romànics escandinaus», perJ. Puig i Cadafalch, i «Els altars escandi-naus comparats amb els altars romànics cata-lans», pel reverend doctor Manuel Trens,prevere.

A la Secció VII (Art cristià; Ar t bizantí) :«Els frontals romànics catalans, imitaciód'icons bizantins», per Joaquim Folch iTorres.

L'assistència de la representació catalanaal Congrés promet ésser nodrida. A propostadel senyor Folch i Torres, director general delsMuseus, i tenint en compte que a Estocolmexisteix un Institut del Foc, únic a Europa,

95


dedicat a l'estudi dels problemes de prevenciói extinció d'incendis, s'ha suggerit als orga-nitzadors del Congrés que siguin invitats elstècnics del dit Institut, perquè estudïin i ex-posin al Congrés les normes de prevenció idefensa contra el foc a utilitzar en Museus iArxius, que poden ésser allí comparades ambels punts de vista que aportin els tècnics mu-seístics concorrents al mateix.

EL TINENT D'ALCALDE SE-NYOR VILALTA, VISITAELS TREBALLS DE LA JUN-

TA DE MUSEUS

EI tinent d'alcalde president de la Comissióde Cultura, Antoni Vilalta, amb motiu d'haverpassat a ocupar la vice-presidència de la Juntade Museus, visità els dies 15 i 29 de generels edificis de la Junta per tal de conèixer de-talladament els serveis i les installacions queté al seu càrrec.

Fou acompanyat en la seva visita pel pre-sident de la Junta, senyor Llimona; el directordels Museus, senyor Folch i Torres; el secre-tari, senyor BorraIleras, i l'administrador, se-nyor Tarragó.

Al «Poble Espanyol» va assabentar-se delque serà el Museu d'Art Popular que s'hi estàpreparant i de la installació al mateix «PobleEspanyol» dels serveis tècnics de la Junta, labiblioteca i les oficines administratives.

D'allí va passar el senyor Vilalta al Pave-lló anomenat Regi de Montjuïc, on va poderveure els treballs d'instal•lació del Museu d'Ins-truments de Música Antics. Aquest Museus'inaugurarà junt amb el monument al mestreIsaac Albèniz, que s'ha d'aixecar al pati inte-rior de l'edifici, el qual amb aquest motiu esdenominarà Pavelló Albèniz.

Després el senyor Vilalta va visitar detin-gudament el Palau Nacional, interessant-seper les importants obres d'habilitació que s'hiestan fent per tal que el nou Museu, al qualquedarà inclosa la collecció Plandiura, recent-ment adquirida, es pugi inaugurar dintre la tar-dor vinent. El senyor Vilalta es va assabentardetalladament de les obres de desviació dels

desguassos que s'estan fent i les de construccióde claraboies, ja terminades, que evitaran d'unamanera definitiva la possibilitat de goteres,així com de la construcció de parets isolantsque sostrauran les obres exhibides de les in-fluències atmosfèriques exteriors. També se liva exposar tot el pla de defensa contra incen-dis, que d'acord amb el cap de bombers s'estàportant a realització.

Finalment, el senyor Vilalta va examinaramb especial interès el contingut de la col-lecció de monedes antigues que posseeix laJunta de Museus, la importància de la qual,així con la seva catalogació, li va ésser expli-cada pel conservador del Gabinet Numismàtic,senyor Amorós.

Més tard visità el Museu de les Arts De-coratives de Pedralbes. Examinà detinguda-ment totes les seves installacions, enterant-se del'orientació donada al Museu i de la pro-cedència de molts dels exemplars exposats, en-tre els que hi figuren un bon nombre de do-natius.

El senyor Vilalta, en acabar la visita, feli-cità la Junta de Museus per l'obra que estàrealitzant, prometent la seva personal coope-ració a tot el que encara s'ha de fer per adeixar ben installats els Museus de la ciutat.

NOUS ACADEMICS

En mèrits dels darrers acords de l'AcadèmiaCatalana de Belles Arts de Sant Jordi, hanestat nomenats acadèmics els senyors: EnricCasanovas, Josep Clarà, Feliu Elies, JosepGoday, Manuel Hugué, Francesc Labarta,Josep Llimona, Joaquim Mir, Xavier Nogués,Josep Puig i Cadafalch, Antoni Puig i Gairalt,Joan Rebull i Joaquim Sunyer, i acadèmicscorresponents els senyors: Hermen Anglada,Francesc Mestres i Josep M. Sert.

Oportunament la majoria d'aquests acadè-m ics han pres possessió de llurs càrrecs, havent

-se celebrat a l'efecte les corresponents sessionsacadèmiques, en les que s'ha donat lectura ainteressants estudis d'art.

A més, darrerament ha estat nomenat aca-dèmic de la Nacional de Belles Arts de Lis-boa, recentment constituïda, Joaquim Folch iTorres.

96

La Pinacoteca

MARCS 1 GRAVATS

Gaspar EsmatjesExposició permanent deismillors paisatgistes catalans

Passeig de Gràcia, 34 - Telèf. 13704BARCELONA

SALARARfl\11V. GARCIA SIMON

EXPOSICIÓPERMANENTd'obres d'ArtModern deis

millors artistes

MARCS - GRAVATS - MOTLLURES

Rambla de Catalunya, n.° 29

Telèfon 15677

ANTIGUITATSDECORACIÓ

G. H 4 > Al ÁI 1 t

CANUDA, 4Telèfon 15349BARCELONA

DECORACIÓ 1

RESTAURACIÓDE TOTA MENA

DE PINTURES••

FONT DE SANT MIQUEL, NÚM. 8Telèfon 25534

FUSTERIA

.). CasellasTaller especialde restauracióde mobiliarii objectes d'art

I"

CARRER DE LONDRES, 228(Xamfrà Casanova)

BARCELONA

REPRODUCCIONS D'ARTESCULTÒRIC

AMB DIVERSOS TOTA MENAMATERIALS DE PATINES

IAIA, N.A.Passeig de Gràcia, 68 - Telèf. 77832

BARCELONA

JIIS E 1' o®®A \ 11 1A

4

CONSTRUCCIÓD'OBRES EN GENERAL1 REFORMA D'EDIFICIS

Instal'lacions elèctriquesi d'aiguaTelèfonsAscensorsElectromotoraMaterialsIL•LUMINACIONS

Verdi, n.° 78Portal Nou, 52 ( Gràci a)Telèfon 21455 Telèf. 74924

1,1 E K EI'ASI:IIAL

PINTURA DECORATIVA

FUSTERIAEBENISTERIA

;MOBLES 1

DECORACIÓ

1'iWCER1NAS& Coli.i^aoivia

Enric Granadosn.° 88, interior

Mallorca, 255

Telèfon 72 573Telèfon 70702

BARCELONA

Enric T#r•rag,óIO!JIle

FUSTEREspecialitzaten treballs per aMuseus i Exposicions

EMBALATGE 1 TRANSPORT DE TOTAMENA D'OBJECTES D'ART

Consell de Cent, núm. 283Telèfon 14345: BARCELONA

PINTURA... PAPER...

DECORACIÓ...

A".COIeOMI&1 ^

TELÈFON N.° 73252

TRAVESSIA DE SANT ANTONI, 331 CARRER DE ASTÚRIES, 14

BARCELONA- VIIIÈ

ASSOCIACIÓ PROTECTORA DE L'ENSENYANÇA CATALANA

PUBLICACIONS ESCOLARS

ACABEN DE PUBLICAR-SE

Llibre de la NaturaPRIMER GRAU

PER S. MALUQUER NICOLAUI A. PARRAMON TUBAU

Història de CatalunyaPRIMERES LECTURES PER FERRAN SOLDEVILA

EDITADES PER

I. G. Seix i Barral Germans, S. A.Provença, 219 - BARCELONA - Telèfon 71671

Fula ile R. V 1 11 ill3ïH. II Á"..

MUNTATGE D'E,)(POSI-

CIONS, TRANSPORT 1

SEGUR D'OBRES

EMBALATGED'OBJECTES D'ART 1

MOBLES DE LUXE

CASA FUNDADAL'ANY 1880/

Tallers, n.° 66 : BARCELONA : Telèfon 15276

1. Q. S 1x i BARRAL 0HRM9., S. A. - PROU NçA, 219 - BARCELONA

dels museus d'art de ^ t ^ • t...butlletÍ dels museus d art de barcelona flaugier. - « la...

Documents