Aquests últims números de Bellpuig, en que esreprodueix "La deixa del geni grec" resumida icontada, hem recordat com una expedició grega vaarribar a les costes d'Arta. Aquest fet ens repor-ta al cas curiós de que a Grecia hi ha un altreArta. Com deu ser aquest homónim grec?.

Arta (sense accent) és una de les quatre pro-víncies que formen . la regló de l'Epir, al'occident de Grecia. La provincia d'Arta té82.630 habitants, i la capital és la ciutatd'Arta, amb 16.889 habitants, segons el cens de

(Continua 'lana 4

Ser felic...Com?(XIV)

Menjar be El fet de menjar esdeve avui unatasca no sempre hen aprofitadaper a guardar Id salut o per amantenir en forma el nostre cos.

Menjar es qualque cosa més quesatisfer la nostra talent. Es,també, un art d l'abast del bongust de les persones i un-adientocasió de fomentar l'amistat i la

unjo entre els que viuen a propnostre.

Hi ha, ara mateix, una renovadapreocupació sobre el menjar, lescalories, les qualitats dels ali-ments,' motivada fonamentalmentpets darrers fets assassins de

manipulat.

I] des del principi hem de cons-tatar que, en general, menjammolt i malament. S'engreixa d

CdUsd d'una mala educdci6 ali-mentaria i tambe per la manedd'exercici fisic.

Els excessos son sempre perjudi-cials per a la salut. Una alimen-taci6 sand i equilibrada es la

BELLPUI.iSISO LA M11/20QVIA It LA TIANSIIGULIACIÓN IlL SOM

REVISTA OUINZENALIV Epoca 8 octubre 1983.

DIRECTORRafel Umbert i Sureda

CONSELL DE REDACCIÓMiguel MoreyAntoni Gili3aume MayolCliment ObradorMa Pilar Lucasloan PastorGuillem ArtiguesGuillem Bisquerra(Administrador)

COL.LABORADORS:Jeroni GinardPere Pep GilPep CataláPere GiliSebastiá Tous

REDACCIO I ADMINISTRACIO :Carrer Sant Salvador, 2.Tel. 56 20 20 - ARTA .

1MPRIMEIXGRAF1QUES LLEVANTCarrer de Ciutat, 55Tél. 56 26 04 - ARTA .

Dipòsit Legal, P.M. 57-1969 .

La Dirección y Consejo de Redac-ción de "Rellpuig" no se respon-sabiliza del contenido ideológi-co de los artículos de sus cola-boradores o redactores.

2•

ALS CRISTIANS D'ART‘AAmb et començament def conó escotan s'acaben pen a motts fes

vacanch comencen feó tasques d'un nouTamiNi ao enistians que hem tingut un cent decano d'actit“-

tats dunant fiestiu, neempnenem ana ta 4 e-na.Tenim votem tenin cada dia mes cfan que esóen cneient com-

punta un h4onc, un cneixement, una madunació, coa que j6 impen-5abfe óenóe un compnomis pen a 4onman-nos, apnendne, discutin,escoftan, comunican... Tot fo quaf no eó pot neafitzan 6 4 no i6daó d'una postuna humit, des d'una actitud neceptiva k de neco-neixement que, pen moftó anto que tinguem, óempne podnem c haunemd'apnendne. Et qui s'estanca en to que óap o 4a, comença ja desd'aquest mateix moment a monin. Mofts són ets cniótfanó ("denom") que eó nhióteixen a cneixen en fa seva 4e eó con4onmenen fo méó &rode quan no ho obtiden tot.

A t'Esgtesia ta podem jutja't o veune deó de doh penópectiveó:

-des de 04a, a pantin de fa imatge que 'rebem defó dianió, fatefeviói6 o d'afgunes nevióth 4nivotes sensacionatistes queF'dnic que efs inteneóóa h cnidan eatenció pen a poden vend/1.emitton ef óeu pnoducte. A tkavh de tes neunions pnepanatbniesdef6 6agnament ,s, especiatment et bapti ,sme i et matn4moni, m'he a-nat donant compte que ta idea de Peu d'Eógthia que tenen moftóes ta mateixa de 4a mat de temps. No han caminat. I ttavons que-den amb ta boca badada quan s'ets expfica qui h Déu pek a Jeódóo que f'Eógfhia h ta comunitat o gnup d'aqueffó qui viuen ce-febnen amb ategnia ta óeva 4e. La imatge que tenen mot-t -ta glummajonia- es fa tnista imatge que neben a tnavh defó 4onenató,Les noces, fes pnimenes comunions on s'hi va pen "comptie, pen"quedan be" amb ta 4amifia, on hi ha de tot manco f'aufentica¡e i et des-cg de panticipació. E6 thit, penb e'.6 neat.

-penb, la manena mitton d'entendne t'Esgtesia es vione des dedifts Pexpeniencia de fa comunitat, del compantin ideeó vi-v'encieó. Ea qui s'han atnacat a aquesta Esgtesia (que a veqadeóté poc que veune amb feó mióóeó dominicató molt manco amb cen-tes cetebnac4ons nefigioóeó "óociafe) s'hi han atnacat amb unaactitud de necenca, han tnobat sentit a la 4e i al óen cniótia.

Pen ofó cniótianó d'An començan et cunó vol. din:...panticipan a ta Catequeói d'Aduftz on intentam compnendne mi-ffon t'Evangeti aplica't -L.o a ta nostna vida i a ta nostna 'Lea-fitat....cefebnan mes o manco cada mes una Eucanistia mh pan-ticipada, -iene 4nedonó ni 0i660h6....donan una ma en totes tes taóqueó d'Eógthia: Catequeói d'in-4ants, d'adotescents, Acció Social,

sobnetot, i maegutt tes nostnes fimitacions i ia incompnen-sió de mot -ti , donan 'Lad amb 4etó dinó et poble de fo que cneim 4

Aqueóteó panaufeó voten eóóen una cnida de-ta amb óenciffha,penb amb mol-ta if.tusió no just dels qui 4inmam aqueót anticfe,óin6 tambe de tots ets qui panticipen en ta tasca de constnuint'Esgfesia-Comunitat d'An-ta.

L'equip pannoquiat

hase de ta nostra salut. Cada ve-gada hi ha mes persones que enve-Ileixen i es moren prematuramentd CdUsd d'una alimentació pocapropiada.

Sabem, també, que moltes de per-sones engreixen perquè tenen al-guna depressió. D'alguna maneracerquen una compensació als seusmals en el menjar sense mida. Esuna forma inconscient de defugirdels problemes que no saben a-frontar dequdament.

Per altra part, en la nostra so-cietat tot es vol fer per Id lleidel mínim esforç. Si hem de pujaro baixar alqunes escales, agafaml'ascensor. Wan ens hem de des-plaçar, encara que la distanciasigui curta, ho hem de fer encotxe. En canvi, quan arriba

l'hora de menjar no miram gensprim.

S'ha de menjar pausadament, sensepresses, per a les calories queel cos necessita i pot assimilar.S'ha de menjar poc i bé. Sempreés millor quedar-se amb und micade gana, que no pas restar mes-sell durant unes quantes bores.S'ha d'intentar trobar el gustdels aliments, no menjar d'unamanera mecanicd i sentir Id

varietat i el bon gust quese'ns ha preparat.Es pot aprofitar el ritu de men-jar per d compartir, ai xf ma-teix, Papat de I'dmistat i de lagermanor entre les persones. Lamillor salsa d'un bon sopar d's Idconversa amistosa, allunyada deles presses frustants.

Gregori Mateu Estarelles

yrattfiwitool: 411 III

Abans de tot volem fer a saberque lo que nosaltres escrivim enel xerrim-xerram no són opinionsnostres, ni mos ho inventam, sinósimplement comentaris que es fanper el poble, i que de vegades a-rriben a les nostres orelles in-directament o hi., en som afectats.

Per primera vegada hem poqutveure dins la nostra vila unapel.lícula en catala o mallorquícom li vulgueu dir. Es tracta deBEARN i aix6 ens ha alegrat engran manera, ja que es en aquestaIlenqua I no en una manllevadacom hauríem de poder veure totesles pel.lícules que es fessindins els polsos catalans, i aixípassar d'esser un fet extraordi-nari, a un fet totalment normal i116gic.

Quina passada mos va donar eldirector de la revista per un co-mentari fet dins aquesta secció.No i vos aasseguram, Senyor Di-rector, que per dins els cafes iper els carrers n'hi havia queasseguraven que teniem raó.

Qué heu vist quina reforma quemos han fet en el Bar Dorado? Hompassa gust d'entrar-hi. Quin bongust! Així és com s'haurien defer totes les roses dins la vila.A partir d'ara quan tenguem con-vidats ja sabrem on els podremdur a prendre cafe perque mos me-nin un por d'enveja per els po-bles externs. Enhorabona, T6fol,i de part nostra la dónes al de-corador.

()Lie deu passar per devers elspins del tren? N'hi ha un que enpoc temps se's esbranrat duesveqades. Que no seria hora queles autoritats pertinents miras-sin o fessin de veure si tenenqualque mal, perquè de seguir ai-xi la cosa, no fos que qualcú encomptes d'estar així a l'ombral'haguessin de posar dins unacaixa molt més s'ombretjada.

Demanariem a l'ajuntament que unavegada més informbs de lo que es

NOTICIARITexto y fotos : G. Bisquerra.

BARES Ultimamente en Artá ha habido

movimiento en lo que se refiere acierres, aperturas y renovaciónde bares.

Nos referimos primeramente RIcierre del Café Parisien, despuésa la apertura del nuevo y flaman-te "Bar Con Toni" en Costa[tobera, y por último v despuésde haber cerrado unos meses "ElDorado" ha abierto otra vez suspuertas al público, una vez remo-delado su interior con cambio enIa decoración, incluso la ex-terior. Enhorabuena a lospropiekarios de los dos estable-rimIcntos.

lama ( it) Vi rs:Itlessa, ja que nohi veim moviment de cap casta.Nosaltres ens havíem fet 1 1 11.1u-sió que a les hores d'ara ja enspodríem passejar per dins elsseus jardins, amb aquella vegeta-dig exuberant i amb brolladorsper tot arreu amb aucells cantant

anneres nedant.

I comença a haver-hi molts de

EXCURSION A LOURDES Y VALLE DE ARA

Salida: Dia il de Noviembre a lasR:or horas del Aeropuerto de Pal-ma en vuelo directo hacia muLou-SSE (Francia). Visitn a LOURDES.

Dias 12 y 13 visitas a Viellay Valle de Arnn en autocar y consus correspondientes excursiones.

Renreso dia 13 por la noche aPalma en avión desde el aeropuer-to de Toulousse.

PARA INFORMES Y RESERvAS: Parro-quia de Artn.

También y refiriéndonos a lo-cales comerciales, abrió laspuertas al público el Supermer-cado STOP-DISCOUNT, en In calleGómez Ulla y regentado por tospropietarios del garage Stop,Sres. Cristóbal y Vicente Massa-net.

carrer5 put Olm:; ■tla que quan

ve la fosca no hi ha qui trobicaseva, de tantes de bombillesfuses que hi ha. Ja comenceria aesser hora que els responsablesd'aquest servei fessin una passa-da de nit per dins el poble, i aveure si canvien les espanyades,que si no hi veim per trobar elpany, tampoc i veurem per pagarels albitres.

GROC,NEGRE

30

APTA

ARTA

(Ve de primera plana)1961 (actualment arriba prop dels 30.000).A més dela provincia ì de la ciutat, ht ha un rtu 1 ungolf que també es diuen Arta. Tot aixn esta situatun poc mes avall del matei, paral.lel geogriificque passa pel nostre potpie. El paisatqe és medite-rrant, t en certa manera recorda el de per aqui.pern és molt més verd. ja que no hi ha hagut lo-cendts. Per aquella zona hi ha alguns panoramesrealment hermosos, sobretot en el golf d'Arta. Laciutat d'Arta presenta les característiques d'unaciutat mediterranea, parescuda a Manacor. Hi hauna serie de monuments religiosos, com les esglé-s i es bizantines "Aqia Theodora" (segle XIII) i"Panagia Parigoritissa" :Ntra. Sra. de la Consola-ci6, l'Església romanica de Ntra. Sra. de lila-cherna 1 el monestir "Kato Panayia". Altres Hoescaracterístics sán els narrers 1 places centrals,on es pot veure algun "pope", que són els sacer-dots de rite grec que van amb barba, tot vestitsde negre 1 amb barret, donant un accent propi deciutat grega. També és típic el pont sobre el riu,l'estbtua a Zervas (cap de la Resistencia Nacio-nal, 1942-1945) 1 l'Hotel "Xenia". Els grecs solenescriure els retols en la doble transcripcióllatina 1 grega, per aixO la forma d'escriureaquest topOnim és:

En alfabet 'lath Arta ARTAEn alfabet grec: Apnl, APTA

En aquest últim cas la P (or ) és la lletragrega "rho" que sona "r". Per aixb ells ho pronun-cien ben igual que noltros, per .° sense accentuar1'61tima "a".

Arta fou fundada per Corint cap al 600 a. deC., i curiosament les matricules dels cotxes deCorint duen "PM", que correspon a les lletres gre-gues "rho", "mi". Aixi, es troben matricules com"PM 4728" que recorden molt les de Mallorca. Unaaltra coincidencia és que a uns 15 Km. d'Arta hiha un poble que es diu "Petra".

El nivell cultural és sensiblement inferior alnostre. No tenen revistes locals ni publicacionsprbpies sobre la seva histbria, com tenim noltros.La gent major names parla grec; els joves saben unpoc d'angles que han après últimament a l'escola,ja que des de fa uns anys s'ha posat obligatori.La gent no sembla massa disposada a donar explica-cions, encara que se'ls digui que també som d'Artaperb amb accent). Podriem dir que el mes intere-ssant que tenen és el nom del poble, com passa ambmoltes altres ciutats gregues de les quatsnom6s enqueda un nom gloriós 1 poca cosa més, com perexemple Tebas.

¡,Entre aquest altre Arta t el nostre hi ha unapura coincidencia onomastica o hi podria haver al-guna relació?, que significa el nom Arta?, quan vacomençar a dir-se així el nostre?. Preguntes de

Rafel Bisquerra, clavant el Iletrero deAPTA — ARTA.

dificil resposta. No sabem d'on prové el nostretopbnim, ni quina és la seva etimologia, perO sem-bla que te un radical grec. Els moros pronunciaven"Jartan", perb el nom ja existia d'abans. Com in-dica Mn. Llorenç Lliteres a "Arta en el sigloXIII" (p.10) el nom d'Arta podria ser un dels pocsque recorden la influencia grega sobre Mallorca.Si és així, no seria possible un origen cow', delsdos topbnims?.

Hem dit que Arta esta a l'Epir, on hi bagué elrei Pirro (295-272 a. de C.) famós per la sevacampanya d'Italia, d'on es va haver de retirarsense haver perdut cap batalla: tot foren victb-ries, perb tan costoses que les perdues li ocasio-naren la derrota; d'aquí ve l'expressió "victbriapírrica". Era l'època de l'expansió grega per laMagna Grecia (avui Sud d'Italia 1 Sicilia), pertant a prop de Mallorca. [stimulant la fantasiapodríem imaginar alguna expedició d'aquella epocaque arriba a les nostres costes, on funden unacolbnia denominada amb el mateix nom del llocd'origen del fundador. De la mateixa manera queels premonstratesos procedents de Bellpuig de LesAvellanes de Lleida denominaren amb el mateix nomde Bellpuig al monestir i església que fundarenaqui. I de la mateixa manera com tants de topbnimsamericans procedeixen del lloc originari del con-quistador. Tot aixO naturalment són simples espe-culacions sense cap base, producte de laimaginació d'un moment. Per .° curiosament les esta-tues de Son Favar, actualment en restauració (tem-poralment?), estan datades en el s. II a de C.

A més d'aquest Arta grec encara hi ha altresHors que tenen el mateix nom. Així, a Italia hiha "Arta Terme", que esta a uns 130 Km. a l'Est deCortina d'Ampezzo (tan coneguda per les pistes deneu). En concret esta a la provincia d'Udine

M—IP•

40

MMES .

M I11 or.41111G.A.T. 8240

C/. Binicaneila, 12.- Tel 58 55 15/52 CALA MILLORCarretera Cala Guila -Tél. 56 60 17 Cala Ratjada

IMPORTANTE Para todas las salidas del R.C.D. MALLORCA, du-rante la actual liga, VIATGES MILLOR en combina-ción TUR AVIA, le facilitará billetes avión, hotely entrada que en cada caso se publicara.

TEL AVIV8 dias, 64.100 Ptas (H. 5 estrellas, 72.440)

JERUSALEN8 dias, H. 3 estrellas, 65.750 ptas, con desayuno

EGIPTO -

Clásico en avión, 8 dias, S 8 .900 Ptas. pensióncompleta Hotel de lq.

EL CAIRO8 dias, 59.900 Ptas.

CRUCERO POR EL NILOA todo confort, 112.900 Ptas. pensi6n completa

MOSCU-KIEWdías, 89.900. H. de lg. pensión completa

LOS BALCANES15 días, 102.900 Ptas. H. lg. pensión completa

RUMANIA8 dias, 45.900 Ptas. H. lg. pensión completa

INDIA -NEPAL15 dias, 188.900 Ptas. H.1. pensión completa

TAILANDIA (JAPON)15 dias, 267.900 Ptas.H.1g. pensión completa

CHINA (HONG 1 KONG)16 días, 286.900 Ptas. H.O. pensión completa

TURQUIA (ESTAMBUL)8 dias, 46.900 Ptas. H.P. pensión completa

CUBA10 dias, 79.900. H.1g. pensión completa

PARA OTROS PUNTOS DE EUROPA, ETC....CONSULTE NOS

Rafel Bisquerra, una panorAmica deARTA de Grècia.

Uue significa el nom d'Arta?, quin es el seuorigen?, aquests topbnims de identica denominaciósón simples coincidencies o hi ha alguna relacióno descoberta?. Els historiadors i estudiosos al-gun dia ens aclarin aquest entrellat.

Rafael Bisquerra Alzina

•V -V4,3:44*413t.<';!'-'..

(entre Venecia i Trieste), a uns 60 km. al Nordde la capital i a uns 10 km. de Tolmezzo. Es unpoble petit conegut pel seu clima excel.lentpaisatge meravellós. le dues fonts medicinalsrd'aquí el nom de "Terme" termes), i és conside-rat com lloc ideal per sanatori.

A Biscaia, a uns 2 km. de Cenarruza, hi ha uncaseriu d'unes 100 persones que es diu Arta. Estaentre Marquina i Durango, a la falda oriental delpuig Diz, si és que les recents inundacions delPaís Basc han deixat alguna cosa. Curiosament Artaen basc significa "alzina". Podria aixb tenir al-guna cosa que veure amb la "Tribu de l'Alzina"que canta Costa i Llobera o és una coincidenciamés?.

El radical Arta també es troba rep6rtit perdistints Hoes del litoral Mediterrani, que se su-posa que són vestigis de la colonització grega.

50

INTERESA INSTALAR TELEFONO EN ARTASI ALGÚN ABONADO

DESEA DESPRENDERSE DEL SUYO,

ROGAMOS SE DIRIJA A:

MARGARITA MOREY, C/ R. BLANES,7 - ARTA

rwrabur

BESOG OLE PADANSK BAR KNOLD OG

Miguel Gili Flaquer

(DANSK KOKKEN)Camino Vocinel de Glinovs, 37 San AgustinTs laf. 40 II 40

Palms de Mallorca

CoLlaboracid

LA DEIXA DEL GENI GREC, resumida i contadaContinuació

Vd continuar parlant, Huredduna: "¡Per mediacióde I'dmor he escoltat clarament la veu de l'Invi-sible. M'ha dit que no vol victimes humanes, queavorreix Id sang, perque no es fera sanguinaria.Els exhorta a que s'allunyin d'aquell temple, queno toquin les meravelles que els impurs no podenconstruir, que si tenen set de sang, amb ella enrequin les rogues del taldiot, que del sagrat co-yd.' sols l'Invisible n'és déu i sacerdot".

Aquestes paraules encdrd no havien acabat d'es-ser pronunciades per la profetessa, quan bruscentd'una basetja, va sortir una encertada pedra quefer de mort el front de Id verge. Aquesta pedradafou seguida de moltes més

Nureddund va entrant dins la cova i encara potescoltar les veus dels perseguidors que criden:"¡Dels déus ha blasfemat I és just que mori ape-dregada!

La Jove va deixdnt un reguero de sang per toton passa. A pesar d'anar ben armats, els persegui-dors se deturen a Id porta del coval. Poc temps liresta a Id profetessa, en la rapidd fuita, perencendre und teia amb una pedra foguera I amb ellase n'entra més endins. Però. ¡ai! ferida de mort,travelaya I defallia. Un esforç suprem la va dei-xar arribdr a l'altar del seu déu misteriós.

S'asseu al trono. s'abrdga dolçament d la liraque. alla oblidada deixa Melesigeni, en Id apres-sada fuita.

Era "SA DEIXA DEL GEM GREC:Les forces l'abandonaven i, entre Id vida i la

mort, sembla que sent les veus d'altres verges queli donen la benvinguda a regions celestials. Lidiuen que Id volen per germana... i que les intac-tes dones d'aigua ploren per ella i que disfrutarad'una pau i benestar no coneguts a la terra. Tambéescolta molt difuminat: "Per un batec de l'ansiaamb que ton cor expira. darem les centnries decalma que tenim..."

Nuredduna, primerenca poncella d'una raça quequasi no ha tingut temps de coneixer-la, entreobriels seus Ildvis que ja han perdut del vermeil elcolor i, per entre ells, com ocellet trist i tre-molós, en temps de nevada, se li va escapar el seudarrer sospir.

Enfora estava, Melesigeni, de pensar, whin enId bared empesa per los rems. vogava cap al seunavili, la traqica sort que esperava •a Huredduna.D'haver-ho sabut, de segur que Id se n'hdgues

duita amb ell.Encara faltaven més de cinquanta braces per

arribar al navili, quan ja Melesigeni demanavaauxili amb forta veu. Tots els de l'embarcacidacudiren sobre coberta per a donar la benvingudaals qui ja feia liare temps esperaven amb granimpaciencia.

Estranyats per la Ilarqd absencia i per lamaned dels altres companys, demanen al rapsoda queels conti lo succeit. I fora fer-se pregar ni per-dre detail, Melesigeni les va contant com caique-ren presos en una emboscada, que foren conduits aun poblat totalment desconegut per Id seva cons-trucci6, llengua i costums. De l'espantosa mortque patiren els que amb ell baixaren a terra. Decom fou conduit a und grandiosa cova misteriosa, ide com el deixaren encadenat al peu de lo quepareixia un altar, en el qual segurament adoravenun déu terrible, sdnguindri i vengetivol, al quioferien vides humanes.

pe4 M. TOUA

roto: P. Sancho

També, les va contar com und bellísima Jove, dela qua] no en coneixia el nom, de veu dolça com Idmel, de cabells i ulls negres i llambrejants,havia salvada dues vegades la vida. La primera,quan morien els seus amics sota l'alzina sagrada.La segona, dins la immensaCOVd, quan ja havia per-dudes totes les esperances de sobreviure, creentque seria devorat per monstres cruels. I, quanmanco ho esperava, després de despertar d'un somnipesat i inexplicable, amb un Ilumet blau, vinguéIa deesa i tornar-lo a Id Iliber-tat.

(Continua/7a)

Todo pasa, el Oro queda.

REFLEJASENTIMIENTOS

JOY RIAS

VIKYGral Franco 16

ARTA

DE LA COLONIAhot

DE SANT PERECRU/ ROJA ESPAÑOLADelegación local. Colonia SanPedro (Arta). Mallorca

El delegado local de C.R.E. enIa Colonia de San Pedro.COMUNICA especialmente a los in-teresados en hacer el serviciomilitar en C.R.M de esta delega-ción, que se respetarán las nor-mas vigentes:

Sobre el comunicado salido el día12-9-83 en el periódico UltimaHord, el Ministerio de Defensa,publicó una orden por la que se

anuncia convocatoria para cubrir250 plans de voluntariado normalde marineria, para prestar el,servicio militar en las seccionesnavales de la C.R.Del total de estas 250 plazas, 28corresponden a la sección de Ba-leares. concretamente a lospuntos de Palma de Mallorca, Ibi-za, Mahón.Para solicitar una de estas pla-zas son requisitos indispensablesser espaiiol, estar soltero, con-tar entre los 17 y los 19 años deedad, y estar en posición dealgunas aptitudes de los soco-rristas de la C.R.M. Además Ile-var seis meses como mínimo pres-tando servicios de forma conti-nuada o fraccionada en lassecciones navales de la C.R.M .

Contando con estos datos tendranmaxima preferencia los locales,en este caso Arta, v en caso deno ser suficientes, los alrede-dores de la Colonia de San Pedro.

El Delegado.1■I■1 =■11, 41■111 11■111. 1■111.,

Muy agradecido, Sr. Director,por permitirme publicar esta car-ta que no es precisamente agra-dable.

En una de mis visitas a estabonita Colonia de San Pedro mehan contado que hay unos cuantos(señores) que se meten con unoscuantos (pobres) y no les dejanni respirar. En cambln estos(señores) están en lugares quepueden manejar a los demás y losuyo les sale brillante.

En otro de sus periódicos sa-116 que había un transformador enmedio de una calle de unas urba-nizaciones nuevas que están empe-zando a construir y no ha pasadonada porque, según dicen que elpropietario regaló unos terrenosal (magnifico) Ayuntamiento y eldichoso transformador por suertefue construído en estos terrenosque justamente cogen tres partesde dicha calle.

¿Es esto justo, que un señor)que, como digo, está metido enlugares que puede manejar a losdemás a placer con sus necesida-des?

Mi intención no es molestar anadie, porque supongo que estos(señores) tampoco es su inten-ción, lo que pasa es que cuandoor:men el puñal lo meten hasta elmango.

Ahora una noticia más agrada-ble: la señorita Barbara hija deAntonio (Pentinát) nos ha hechoeste verano la bonita labor deenseñar a los niños de la Coloniael trabajo Lirtesano que es lacerámica, con mucho entusiasmopor parte de los niños. Muchasuerte Báróara y adelante niños.

ES BLAU

SENORA 0 SENORITAPodemos ayudarle a organi-zar su propio negocio sindesembolso alguno.

En su sector, entre susamigas, vecinas y familia-res.

COECO-FULLERINFORMESE SIN COMPROMISO

LLAMANDO AL N9

56 21 03 DE ARTA

70

ESPORTS Tercera Nacional

Se tuvo que luchar mucho ytener aliada la suerte (recorderel poste al finalizar el partido)ya que el Margaritense jugó muyseriamente y con gran orden siem-pre en busca de alga positivo yel Arta si bien estuvo entonadoen varies ocasiones del partidoal finalizar el mismo parecia unacaricatura ya que las Ideas y elsentido de lo que debía hacerseno se vislumbraban, muy especial-mente desde la hands (y es que elSr. Riera en estos últimos par-tidos nos hace algunos cambiosque tienen la virtud de encresparal público, cosa que no habíamosvista desde hacía muchos arms).

Muy seguro el Artá por la iz-quierda con un Maimó que selimita a hacer lo suyo, defender,cosa que el público le agradece.También Santa demostró seguridady eficacia. Irregular la media endonde se jugd a ráfagas con unR. Ferrer por encima de los demásy una delantera con algunas indi-vidualidades, pero que no jueaacoordinada en ningún momenta.

El Sr. Domenech, como anuncióen su día, ha pasado la factura yla ha liquidado con un gran"déficit" pars el Arta ya que eltarjeteo que efectuó, edemas delmho descarado en el aol primero,supuesto "penalty", seguro puedellegar a ser de gran trascenden-cia, ya que las anotaciones delárbitro pueden suponer 4 partidosa R. Ferrer (se acabó el fútbolpor esta temporada) y 4 a 8 para

Marcador24-25 septiembre 83

J.D.Trica 5- Avance 1 (IF)Conseil O-Artá 7 (Juv)Arta 2- Margaritense 1 (3-4 N)Radia 5- Avance n (Alv.)(A)

1-7 de OctubreAvance R-Radía n (Am (A)Avance 6- çantanyi 1 (Alv) (n)Avance 4- Felanitx 4 (lof)Arta 1 -Diimoic R 2 (Juv).Murense 2- Arta n

Los goles de tos juveniles fueronmarcados:En Conseil; Damian, Pins, Ginardton dos cada uno y Jorge.Contra el Olimoic: Damian,

(MIRA Y NICOLAU)

MAIMO, un valladar defensivo

Rodrí (por sus manifestacionesfinalizando el partido), ademásde las amarillas de Planas, Russoy Rodrí.

Por lo demás todo lo que debíaser fútbol con su comentario sólose puede decir que se "Inventó"el penalty que encarriló eltriunfo del Murense, y que en elseaundo gol hubo demasiadas pri-

CLASIFICACION FINAL DEL I TORNEODF FHTRITO "FERIA DE APTA"

le RELLPUTG A con 12 ptos2 9 NELSON R con 12 ountos3P NFL SON A con 6 ptos4 1,2 RELLPUIG B con 6 ptos.59 SINTES con 2 ptos.

Portero menos coleado: "Garau"papaló" con 27 aoles,REUPUIG A.

Maximo goleador: Jorge, del NEL-SON R, con 26 goles.

Los Trofeos se repartieron elmiércoles 28 de septiembre en elentreacto del partido Selecciónclubs contra el vencedor delTorneo, el RELLPUIG A.Enhorabuena a todos y a esnerarlas próximas confrontaciones.

sas de J. María que estuvo muynervioso.

Falta "punch" en el Artá quelas segundas partes se muestraademás de inoperante, impotente,ya que su condición física tienemucho que desear.MAY DL

Artà 2-Margaritense 1Murense 2-Artà

Visto "desde"el matadero

+++ Desde que el MargaritenseJuega en Artá, Rodriguez tuvo quehacer de hombre bueno.+++ Desde que a Russo lo tiran enel area, los contrarios se enfa-dap y alguno le da patadas.+++ Desde que Amer quiso empezara juqar en Muro, casi se conocióel cambio en la media.+++ Desde que Ferrer se alistó,qué rápido quiere dejar de jugar.+++ Desde que el árbitro Domenechteme a los jugadores ¿cómo es po-sible que sea capaz de arbitrar?+++ Desde que estos "señores" lohacen de esta manera (sacar tar-jetas en la caseta por miedo),¿será la nueva táctica del comi-té?+++ Desde que esto sucede, ¿cuán-tos clubs se verán beneficiados?A este ritmo no será el C.D. Ar-ta.+++ Desde que pasa lo de Muro,seguro que más de uno haría unbuen traje al trencilla.+++ Desde que los juveniles gole-an fuera, hasta pierden por laminima en casa.+++ Desde que seguimos al Arta,seguiremos viendo que el pueblosí quiere futbol.+++ Desde que los árbitros se en-tonan con el C.D. local no quere-mos que nos pase igual que con elReal Mallorca.+++ Desde que todos somos cons-cientes de ello, no por una "per-sona" se tenga que perder un pue-blo.

UNA DOCENA

8•