analisi.de.balanços.imet

ANÀLISI DE BALANÇOS

1

Programa

INTRODUCCIÓL'ANÀLISI DELS ESTATS FINANCERSEL BALANÇEL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYSL’ESTAT DE FLUXES D’EFECTIUL'ANÀLISI DE RATIS

2

Concepte

L’anàlisi d’estats financers, tambéconegut com a anàlisi econòmica i financera, anàlisi de balanços o anàlisi comptable, és un conjunt de tècniques utilitzades per diagnosticar la situació i les perspectives de l’empresa a fi de poder prendre les decisions adequades.

3

A qui interessa?Entitats de crèdit.Accionistes.Proveïdors.Clients.Assessors.Auditors de comptes.Analistes financers.Competidors.Inversors i potencials compradors de l’empresa.

4

Els problemes de les empresesCauses externes

Crisi general.Canvis en el mercat.Canvis tecnològics.Escassa demanda.Competència exterior.Insolvència de clients.Retards en el cobrament de vendes a l’AdministracióPública.

Causes internesFrau.Negligència.Incompetència.Altres.

5

Anàlisi i diagnòstic empresarialEl diagnòstic de l’empresa és la conseqüència de l’anàlisi de totes les dades rellevants i informa dels punts forts i febles. Perquè el diagnòstic sigui útil s’han de donar les circumstàncies següents:

Ha d’utilitzar totes les dades significatives.S’ha de fer a temps.Han de ser correctes.Ha d’anar acompanyat de mesures correctives.

Quan no es donen totes les circumstàncies anteriors estem davant una situació d’incompetència.

6

La incompetènciaHi ha incompetència perquè no es diagnostica.Hi ha directius que diagnostiquen però ho fan incorrectament per falta de dades o per altres causes.Altres diagnostiquen correctament, però el diagnòstic arriba tard , quan ja no hi ha res a fer.Hi ha directius que diagnostiquen correctament i a temps. No obstant això, les mesures correctives arriben tard o són inadequades per la falta de coherència amb el diagnòstic efectuat. 7

El diagnòsticEl diagnòstic dia a dia de l’empesa és una eina clau, encara que no l’única, per a la gestió correcta de l’empresa. El diagnòstic de l’empresa ajuda a aconseguir el que es podria considerar que són els objectius de la major part de les empreses:SobreviureSer rendibles.Créixer 8

El diagnòsticEl diagnòstic s’ha d’elaborar de forma continuada a fi que els directius coneguin en cada moment l’estat en el qual es troba l’empresa. Perquè el diagnòstic sigui complet s’han d’analitzar com a mínim les àrees següents:Organització.Econòmica i financera.Màrqueting i comercial.Industrial i tecnològica.Factor humà.

9

Dades complementàriesA més dels estats financers esmentats anteriorment, l’anàlisi econòmica i financera s’ha de complementar amb l’estudi de les dades següents que en moltes ocasions permeten de detectar punts forts o febles que difícilment es poden percebre a través dels estats esmentats. Informació de tipus general.Informacions sectorial.Informacions relacionades amb l’empresa.

10

Limitacions de l’anàlisiEs basa en dades històriques.Les dades de les empreses solen referir‐se a la data de tancament de l’exercici, normalment el 31 de desembre de cada any.Manipulació de les dades comptables.La informació comptable no sol estar ajustada per corregir els efectes de la inflació.Dificultat d’obtenir dades del sector.

11

Estats FinancersEls comptes anuals integrats pel balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys i la memòria són la base de l’anàlisi d’estats financers. No solament són d’interès els comptes tancats al final de l’exercici econòmic, sinó que també se solen analitzar els comptes intermedis elaborats al final de cada mes o de cada trimestre.

12

Estructura del marc conceptual

Balanç.

Compte de Pèrdues i Guanys.

Estat de Canvis en el Patrimoni Net (ECPN).

Estat de Fluxos d’Efectiu (EFE).

La Memòria.13


COMPTES ANUALS .IMATGE FIDELDefineix les comptes anuals, que tenen per objectiu mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa.

14


REQUISITS DE LA INFORMACIÓ A INCLOURE EN ELS COMPTES ANUALS.Defineix els requisits de la informacióque s’ha d’incloure en els comptes anuals: rellevància, fiabilitat, integritat, comparabilitat i claretat.

15

Requisits de la informació

Rellevant.

Fiable.

Comparabilitat.

Claretat.

16


PRINCIPIS COMPTABLES.Defineix els sis principis comptables obligatoris.

17

Principis comptables

Empresa en funcionament

Meritament

Uniformitat

Prudència

No compensació

Importància relativa18


ELEMENTS DELS COMPTES ANUALSDefineix els cinc elements dels comptes anuals: actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses.

19

Elements dels comptes anuals

Actius

Passius

Patrimoni Net

Ingressos

Despeses

20


CRITERIS DE REGISTRE O RECONEIXEMENT COMPTABLE DELS ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS.Defineix els criteris que s’han de complir perquè els actius, passius, patrimoni net, ingressos i despeses puguin ser reconeguts.

21

Criteris de registre

Actius

Passius

Ingressos

Despeses

22


CRITERIS DE VALORACIÓEstableix definicions i criteris relacionats amb la valoració dels elements dels comptes anuals.

23

Criteris de valoracióCost Històric o cost.

Valor raonable.

Valor net realitzable.

Valor actual.

Valor en ús.

Despeses de venda.

Cost amortitzat d’un instrument financer.

Despeses de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer.

Valor comptable o en llibres

Valor residual24

Normes i registres de valoració

Immobilitzat material

Inversions immobiliàries

Immobilitzat intangible

Actius no corrents i grups alienables d’elements, mantinguts per a vendre.

Arrendaments

25


Instruments financers

Existències

Moneda Estrangera

Impost sobre beneficis

Ingressos per vendes i prestació de serveis

26


Provisions i contingències

Subvencions i donacions.

Combinacions de negocis

Canvis en criteris comptables, errors i estimacions comptables

Fets posteriors al tancament de l’exercici

27

ESTRUCTURA DEL MARC CONCEPTUAL

PRINCIPIS I NORMES DE COMPTABILITAT GENERALMENT ACCEPTATS.Indica la jerarquia normativa en comptabilitat.

28

Normes d’elaboració dels comptes anuals

Balanç, ECPN i memòria abreujats

NPGC PGC 90ACTIU < 2.850.000,00 < 2.373.997,81

XIFRA DE NEGOCIS < 5.700.000,00 < 4.747.995,63TREBALLADORS < 50 < 50

29

Normes d’elaboració dels comptes anuals

Compte de Pèrdues i Guanys abreujats

NPGC PGC 90ACTIU < 11.400.000,00 < 9.495.991,25

VENDES < 22.800.000,00 < 18.991.982,50TREBALLADORS < 250 < 250

30

Balanç de Situació

És un estat comptable que reflecteix la situació patrimonial de l’empresa. La situació esmentada es compon dels béns, drets, deutes i capital que té l’empresa en un moment donat. Els béns i drets integren l’actiu del balanç de situació. El capital i els deutes formen el passiu del balanç esmentat

31


Característiques:Sempre està referit a una data determinada

S’expressa en unitats monetàries.

El total de l’actiu sempre és igual al total del passiu. D’aquí li ve el nom de balanç, ja que procedeix de balança

32


Actiu: Reflecteix les inversions que ha efectuat l’empresa

Passiu: d’on han sortit els recursos que han finançat les inversions esmentades

33

Balanç de Situació: L’Actiu

S’haurà de formular tenint en compte la classificació entre:

Partides corrents

Partides no corrents

34

Balanç de Situació: L’Actiu

OrdenacióEn l’actiu, normalment s’ordenen tots els elements de menys liquiditat a més liquiditat. La liquiditat és la facilitat més gran o més petita que té un actiu per convertir‐se en diners. Els diners en caixa són el més líquid que hi ha.

35

Balanç de Situació: El Passiu

S’haurà de formular tenint en compte la classificació entre:

Partides corrents

Partides no corrents

36

Balanç de Situació: El Passiu

OrdenacióEls elements de passiu s’ordenen de menys exigibilitat a més exigibilitat. Un element serà més exigible com més petit sigui el termini en el qual venç. Els deutes amb proveïdors solen ser exigibles a un termini molt curt.

37


Masses patrimonialsFuncionals: Aquells elements que són imprescindibles per l’activitat ordinària de l’empresa.

Extrafuncionals: aquelles que no són directament necessàries per a l’activitat ordinària.

38

EL COMPTE DE PÈRDUES I GUANYS

S’haurà de formular tenint en compte:

Els ingressos i despeses es classificaran d’acord amb la seva naturalesa.

39

ESTAT DE CANVIS EN EL PATRIMONI NET

L’ECPN té dues parts

La primera denominada “Estat d’Ingressos i Despeses Reconegudes”

La segona denominada “Estat Total de Canvis en el Patrimoni Net”

40

ESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU

Fluxos d’efectiu procedents de les activitats d’explotació

Fluxos d’efectiu per activitats d’inversió

Fluxos d’efectiu per activitats de finançament

41

Anàlisi del Balanç de Situació

Objectius de l’anàlisi del Balançde situació:Situació de liquiditat o capacitat de pagament.

Endeutament

Independència financera42


Objectius de l’anàlisi del Balançde situació:Garantia

Capitalització

Gestió dels actius

Equilibri financer43


Càlcul de percentatges:Quan el balanç de situació ja estàdegudament ordenat i preparat per a l’anàlisi, es comença pel càlcul dels seus percentatges. Aquesta tècnica es coneix també amb la denominació d’anàlisi vertical. Per això , es calcula el percentatge que representa cada grup patrimonial en relació amb el total de l’actiu. 44


Principis orientatius:L’Actiu circulant (actiu corrent) ha de ser superior, i si és possible quasi el doble , de l’exigible a curt termini (passiu corrent). Això es necessari perquè l’empresa no tingui problemes de liquiditat i pugui atendre els seus pagaments. En relació amb aquest principi, es poden detectar tres situacions. 45


L’actiu circulant és quasi el doble que l’exigible a curt termini.

L’actiu circulant és bastant inferior al doble de l’exigible a curt termini.

L’actiu circulant és bastant superior al doble de l’exigible a curt termini

46


Principis orientatius:El realitzable més el disponible han d’igualar, aproximadament, l’exigible a curt termini. Amb aquest principi es matisa l’anterior, ja que és possible que una empresa tingui un actiu circulant molt elevat però en forma d’estocs, i per tant no tingui efectiu per poder atendre els pagaments. En relació amb aquest principi, es poden detectar tres situacions.

47


El realitzable més el disponible igualen aproximadament l’exigible a curt termini.

El realitzable més el disponible són inferiors a l’exigible a curt termini.

El realitzable més el disponible excedeixen l’exigible a curt termini

48


Principis orientatius:Els capitals propis han de ser del 40% o 50% del total del passiu. Aquest percentatge de fons propis és necessari perquè l’empresa estigui prou capitalitzada i el seu endeutament no sigui excessiu. En relació amb aquest principi, es poden detectar tres situacions.

49

Anàlisi del Balanç de SituacióEls capitals propis representen entre el 40% i el 50% del passiu: Correcte. En principi l’empresa està prou capitalitzada.Els capitals propis representen menys del 40% del passiu: Precaució. L’empresa estàdescapitalitzada, o per tant, excessivament endeutada.Els capitals propis representen més del 50% del passiu: Atenció. Possiblement, l’empresa té un capital excessiu.

50

Anàlisi del Balanç de SituacióA partir dels percentatges calculats es pot obtenir el gràfic del balanç. El gràfic es fa amb un rectangle dividit en dues parts iguals. Considerant que l’alçada del rectangle és 100 ja es poden introduir els percentatges calculats. El gràfic permet d’obtenir una visiómés calar dels problemes i és recomanable per a l’elaboració d’informes.

51

Anàlisi del Balanç de SituacióEls percentatges i el gràfic també poden fer‐se sobre diversos balanços d’una mateixa empresa. D’aquesta forma es podràcomprovar l’evolució dels diferents grups patrimonials al llarg del temps. A aquesta anàlisi se la denomina dinàmica o horitzontal. Els gràfics de diversos balanços es poden presentar de diverses formes:

En percentatgesEn percentatges i en unitats monetàries

52


Empreses industrials.Aquests tipus d’empreses es caracteritza per la inversió elevada en actiu fix i la possibilitat d’accedir al finançament a llarg termini.

53

Estructura de balanç ideal

Empreses comercials.L’actiu fix d’aquestes empreses sol ser poc important perquè no necessita cap equip productiu. Conseqüentment les empreses comercials no acostumen a disposar de crèdits a mig i a llarg termini

54

Els Ràtios

Un ràtio és el quocient entre magnituds que tenen una certa relació i per aquest motiu es comparen. Per exemple, si es divideix el benefici net obtingut per l’empresa per la xifra de fons propis d’aquesta mateixa empresa s’obté la ràtio de rendibilitat.

55

Els Ràtios

Les ràtios no s’acostumen a estudiar soles sinó que es comparen amb:

Ràtios de la mateixa empresa.

Ràtios pressupostades per l’empresa per un determinat període.

Ràtios ideals de tipus generals.

Ràtios de tipus sectorial.

Ràtios dels principals competidors de l’empresa.

56

Els RàtiosHi ha infinitat de ràtios, però perquèl’anàlisi sigui operativa se n’ha de limitar l’ús. Estudiarem aquells ràtios que ens analitzaran els següents aspectes de l’empresa:

Liquidat

Endeutament

Eficiència dels actius.

Terminis de cobrament i pagament.57

Ràtios de liquiditatPer diagnosticar la situació de liquiditat de l’empresa, és a dir, la possibilitat de poder afrontar els seus pagaments a curt termini, és poden utilitzar les ràtios següents:

Ràtio de liquiditat

Ràtio de tresoreria.

Ràtio de disponibilitat.

Dies de disponible per atendre els pagaments.

Dies de disponible per atendre els pagaments d’explotació.

Ràtio de fons de maniobra sobre actiu.

Ràtio de fons de maniobra sobre deutes a curt termini.

58

Ràtios d’endeutamentLes ràtios d’endeutament s’utilitzen per diagnosticar sobre la quantitat i qualitat del deute que té l’empresa així com tambéper comprovar fins a quin punt s’obté el benefici suficient per suportar la càrrega financera corresponent. És poden utilitzar les ràtios següents:

Ràtio d’endeutament.

Ràtio d’autonomia.

Ràtio de garantia.

Ràtio d’immobles lliures de càrregues.

Ràtio de qualitat del deute.

Pes dels recursos permanents.

Ràtio de capacitat de devolució dels préstecs.

Ràtio de despeses financeres sobre vendes.

Ràtio del cost del deute.

Cost mitja del passiu.

Cobertura de despeses financeres. 59

Ràtios de rotació d’actiusLes ràtios de rotació d’actius permeten d’estudiar el rendiment que s’obté dels actius. Les ràtios de rotació es calculen dividint les vendes per l’actiu corresponent. És poden utilitzar les ràtios següents:

Rotació de l’actiu fix.

Antiguitat mitjan de l’immobilitzat

Rotació de l’actiu circulant

Rotació d’estocs

Rotació de clients.

Inversió en clients per unitat monetària de venda.

60

Ràtios de gestió de cobrament i pagament

Aquest ràtios serveixen per comprovar l’evolució de la política de cobrament i pagament a clients i proveïdors, respectivament. És poden utilitzar les ràtios següents:

Termini de cobrament.

Ràtio d’impagats.

Ràtio d’insolvències definitives.

Termini de pagament.

Finançament de la inversió en clients per proveïdors.

Ràtio de finançament d’existències per proveïdors.

61

El poder predictiu de les ràtios

Diversos estudis basats en tècniques estadístiques i l’anomenada anàlisi discriminant demostren el poder de predicció que tenen les ràtios. En aquest context l’anàlisi discriminant consisteix a identificar en quines ràtios, i per a quins valors, es produeixen diferències importants entre empreses que un temps després fan fallida o suspensió de pagaments i empreses que no han tingut problemes d’aquest tipus. Aquets anàlisis poden fer‐se amb enfocaments unidimensionals o multidimensionals.

62

Pèrdues i guanys

Objectius:Un dels objectius de qualsevol empresa lucrativa és guanyar diners. Fins i tot les empreses no lucratives, o les empreses públiques, no es poden permetre el luxe de perdre massa diners, per la qual cosa tambéexisteixen objectius relacionats amb els resultats mínims a aconseguir

63

Pèrdues i guanys

L’anàlisi econòmica ajuda a verificar com genera resultats una empresa i com es poden millorar. Per fer‐ho les dades de base es trobem en els comptes de pèrdues i guanys. Aquest anàlisi es concentra en els resultats ordinaris.

64

Pèrdues i guanysL’anàlisi dels resultats permet d’avaluar el següent:

Evolució de la xifra de vendes global i per productes.

Evolució del marge brut global i per productes.

Evolució de les despeses d’estructura i de finançament.

Càlcul de les vendes precises per cobrir despeses i per comprovar la viabilitat econòmica de l’empresa.

Si s’analitzen comptes de resultats previsionals d’exercicis futurs es podrà intentar optimitzar l’evolució del resultat futur.

65

Pèrdues i guanys

Càlcul de percentatges:El primer pas de l’anàlisi econòmica és el càlcul dels percentatges dels resultats de l’activitat. Per calcular‐los, s’obté el percentatge que representen les diferents despeses i beneficis sobre les vendes. Si es calcula per a diversos exercicis , permet veure clarament l’evolució de les despeses i els beneficis. 66

Anàlisi de les vendes amb ràtios

Ràtio d’expansió de vendes

Ràtio de política d’increment de preus de venda.

Ràtio de vendes per empleat.

Ràtio de quota de mercat.

Ràtio de participació de cada producte en el total de vendes.

67

Anàlisi del marge per productes

Aquesta anàlisi es fa per veure quin és el marge brut que genera cada tipus de producte venut per l’empresa. Així, es pot comprovar quins productes interessa vendre més per tenir un marge superior.

68

Càlcul del llindar de rendibilitat

S’entén per punt d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat, aquella xifra de vendes que l’empresa ni perd ni guanya; és a dir, quan l’empresa cobreix únicament totes les seves despeses.

69

Càlcul del llindar de rendibilitat

Elements que intervenen en el càlcul del punt d’equilibri:Xifra de vendes.

Costos fixos.

Costos variables.

Unitats venudes.

70

Palanquejament operatiu

Una vegada la facturació supera el llindar de rendibilitat, cada increment de vendes genera un increment molt més elevat de benefici. Aquesta situació és conseqüència de la dilució dels costos fixos quan es reparteixen entre un import de vendes superior.

71

Altres ràtios

Anàlisi de les despesesPodem calcular diverses ràtios per analitzar les despeses, qualsevol despesa pot comparar‐se amb les vendes. També pot calcular‐se el creixement o decreixement de qualsevol despesa en relació amb exercicis anteriors.

72

Altres ràtios

Anàlisi de la productivitat, l’eficàcia i l’eficiència.

Les ràtios de productivitat comparen els resultats obtinguts amb les despeses (o recursos) emprades.

Per mesurar l’eficàcia es comparen els resultats previstos, amb els resultats obtinguts.

Per avaluar l’eficiència es comparen les despeses que es preveia consumir amb les despeses realment produïdes.

73

Avaluació del nivell de qualitatCada vegada són més utilitzats els indicadors relacionats amb la qualitat, malgrat el fet que per això cal informacióque majoritàriament no es troba en els comptes de pèrdues i guanys. Aquest indicadors mesuren el nivell de qualitat aconseguit i els costos relacionats amb la qualitat.

74

Estudi de la rendibilitat

L’anàlisi de la rendibilitat permet de relacionar el que es genera a través del compte de pèrdues i guanys amb el que es necessita, pel que fa a actius i capitals propis. Les principals ràtios que s’analitzaran depenen de quatre variables: actiu, capitals propis, vendes i benefici.

75

Estudi de la rendibilitat

Rendibilitat econòmica.

Rendibilitat financera.

Palanquejament financer.

Autofinançament

76

Rendibilitat econòmica

La rendibilitat econòmica o rendiment és la relació entre el benefici abans d’interessos i impostos i l’actiu total. L’estudi del rendiment permet conèixer l’evolució i les causes de la productivitat de l’actiu de l’empresa.

77

Rendibilitat financeraLa rendibilitat financera o rendibilitat pròpiament dita, és la relació entre el benefici net i els capitals propis. La rendibilitat financera és, per a les empreses lucratives, la ràtio més important, ja que mesura el benefici net generat en relació amb la inversió dels propietaris de l’empresa.

78

Palanquejament financerEl palanquejament financer estudia la relació entre l’actiu i els capitals propis d’una banda, i l’efecte de les despeses financeres en els resultats ordinaris, per l’altra. En principi , el palanquejament financer és positiu quan l’ús de deute permet d’augmentar la rendibilitat financera de l’empresa.

79

AutofinançamentL’autofinançament, integrat pels recursos invertits en l’empresa generats per ella mateixa, és una de les claus per a la bona marxa de qualsevol empresa. La capacitat d’autofinançament ve donada per la suma del benefici net i les amortitzacions i per la política de distribució del benefici que segueix l’empresa.

80

Estat de fluxos d’efectiu

Fluxos d’efectiu procedents de les activitats d’explotació

Fluxos d’efectiu per activitats d’inversió

Fluxos d’efectiu per activitats de finançament

81

analisi.de.balanços.imet

Business