pàg on es traslladaran els bancs de la city? a la city · la seva victòria en les pre-sidencials...

L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 6 8

Divendres, 22 de desembre del 2017

La UE anuncia sancions a Rússia pel seu paper en la crisi de Crimea

El PIB creix un 2,1% el tercer trimestre d’aquest any

La UE accepta una transició de 30 anys i mantenir l’statu quo sis anys

Polsera solidària a favor de la investigació contra el càncer

Van dirigides als sectors de les finances, l’energia i la defensa, així com a l’àmbit dels productes de doble ús, civil i militar

L’economia, segons el Producte Interior Brut, registra un creixement real del 2,1%

Ubach ha anunciat que la UE accepta que el sector del tabac tingui un període de transició de 30 anys

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

Andbank i l’escultora Nerea Aixàs han creat una polsera que es posa a la venda a un preu de 20 euros.

Passa a la pàgina següent

On es traslladaran els bancs de la City? A la City

L a setmana passada vaig estar a Londres i vaig tenir l’ocasió de parlar amb gent que afronta el ‘brexit’ en la seva pròpia

pell i amb moltes coses interessants que explicar. Vaig anar a un pub a prendre una pinta amb un banquer de la City (Ye Olde Cheshire Chesee. Els aconsello el lloc). Li vaig preguntar pel ‘brexit’, la si-tuació actual i la futura. Em va respon-dre que «és important acceptar el re-sultat i seguir endavant, preferiblement cap a un altre país». El seu escepticis-me em va deixar una mica gelat. Ado-ro aquesta ciutat. Frenètica, moderna i plena de vida. No imagino la Old Ci-ty buida i abandonada. Van transcórrer els dies d’intens fred i llavors, el dijo-

us 7, em van obsequiar ‘in situ’ amb una negociació i un acord aconseguit entre Theresa May i Jean Claude Juncker. Va valer la pena quedar-se tota la setma-na per respirar l’atmosfera i captar as-pectes impossibles de percebre des de fora. David Davis (ministre pel ‘brexit’) va voler aplacar els ànims dels conser-vadors euroescèptics dient que l’acord aconseguit «no era més que un vaga de-claració d’intencions». Tots sabem que és fals. No es deixin confondre pels de-talls d’aquest acord, detalls com la con-tribució al pressupost comunitari o els drets dels ciutadans de la UE al Regne Unit. Concentrin-se en el paràgraf 49 de l’acord del dijous dia 7. Aquest que estableix un ‘full allignement’ (total ali-neament) d’Irlanda i Irlanda del Nord envers les regles del mercat únic a la UE. Per què és aquest paràgraf especial? Doncs pel simple fet que els unionistes de l’Ulster (que mantenen viu el govern de Theresa May), vetaran qualsevol di-vergència reguladora entre Irlanda del Nord i la resta del Regne Unit. El que de ‘facto’ significa total alineament regula-dor entre la UE i tot el Regne Unit.

La serena i pacífica acceptació de l’acord del dia 7 per part de l’ala més du-ra dins del partit conservador, m’indica que el rumb està marcat i ens dirigeix cap a un acord comercial i de llibertat de moviments de béns i serveis. I m’atrevi-ria fins i tot a dir que aquest acord tem-poral, serà també permanent. Una con-vicció gairebé certa després del cruci-al vot la setmana passada al Parlament

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

Un any de prova a la Casa Blanca Els morosos ibèrics professionalsGiuseppeMazzeo

Pere Brachfield

Pàg 2 Pàg 3

BUSINESS2 Divendres, 22 de desembre del 2017

Ve de la pàgina anterior

Ens queda el ‘Fake brexit’. Això és, un període de transició de dos anys

A la mitjanit del 9 de novembre de 2016, Donald Trump estava assegut a la tau-la de la cuina de la seva penthouse a la Torre Trump. La seva victòria en les pre-sidencials va ser tan inesperada que el redactor dels seus discursos, Stephen Miller, amb prou feines havia comen-çat a escriure els comentaris de la victò-ria que el president electe faria front als simpatitzants que li esperaven a l’Hotel Hilton Midtown. Envoltat dels seus as-sessors, Trump va començar a editar el seu discurs, ratllant algunes de les fra-ses més bel·ligerants i inserint unes al-tres que cridaven a la unitat. Va llegir en veu alta per a si mateix: «Ara és temps que els EUA tanqui les ferides de la di-visió». Va fer una pausa. «De tancar? De guarir? Quin és millor?», va preguntar al seu manager de campanya, Kellyanne Conway. Era el reflex de l’escena que es desenvolupava a l’habitació d’hotel d’Hi-

pitjor que el final». Però que ha caracteritzat la políti-

ca econòmica de Trump en el seu pri-mer any? En l’àmbit pressupostari, l’es-perança dels republicans està centrada a completar una revisió tributària abans de final d’any. La recepció del projecte de llei, que es va donar a conèixer fa unes setmanes, va ser rebuda amb cert opti-misme en les files del Partit Republicà, però encara queden punts importants per resoldre i molt poc marge d’error.

En l’agenda del president Trump, no ha tingut protagonisme ni la Xina ni el Tractat de Lliure Comerç d’Amèrica del Nord (TLCAN), sinó que ha dirigit els seus esforços a la veïna Canadà amb una sèrie de sancions comercials, que han obert l’aixeta d’una baralla que ha estat latent durant anys i que es pot escalfar en els propers mesos.

Trump també va córrer amb la pro-mesa de passar ràpidament a gastar 1 bi-lió de dòlars en un pla massiu d’infraes-tructures, per crear llocs de treball i re-parar ponts, carreteres i aeroports en tot el país, però sembla un tema que ha caigut de l’agenda dels legisladors i la Casa Blanca.

Aquest any que ha transcorregut, des que la victòria de Donald Trump va atorgar als republicans el control total de Washington, ha estat molt regirat per a l’agenda del president i el seu partit en el Capitoli. Els partits polítics espe-ren anys, i fins i tot dècades, el moment en què tot s’alinea al seu favor a banda i banda de l’Avinguda de Pennsylvania, no obstant això, ara com ara, la Casa Blan-ca no té massa que mostrar. Trump i els legisladors republicans s’estan quedant sense temps per aconseguir alguna fi-ta clau abans que la campanya s’agiti a principi del proper any per a les elec-cions primàries de 2018, quan les se-ves majories al Senat i al Capitoli esta-ran en joc.

llary Clinton, on la candidata demòcra-ta tenia un discurs de victòria llest per començar. Trump hi havia estat pegat a la televisió, veient el que se suposava que seria la festa de la victòria de Clin-ton en el Javits Center, i prenent nota dels rostres sorpresos entre la multitud. «Crec que ell era conscient de l’inespe-rat que era això», va dir el seu ajudant Hope Hicks, ara director de comunica-cions de la Casa Blanca, explicant el crit de protesta de la unitat no Trumpiana. «Volia donar un discurs que relaxés tot i, mentre tothom estigués mirant, ser un líder per a tots». A l’escenari, Trump di-ria: «A tots els republicans, els demòcra-tes i els independents d’aquesta nació, els dic que és hora que ens unim com un poble unit. És l’hora».

L’any que ha transcorregut des d’aquesta nit, Trump ha estat protago-nista de baralles personals, ha continu-at menyspreant a Clinton i ha defensat costi el que costi la seva legitimitat en-mig de la recerca de la trama russa. A més, ha agitat les tensions racials i s’ha interessat més per assumptes culturals que pels purament polítics, dels quals s’ocupen els líders republicans al Con-grés. La sorprenent victòria també va

nya de Barry Goldwater’s el 1964 i l’ini-ci d’un moviment populista-nacionalis-ta. «La presidència de Trump pot seguir el model habitual, però al revés», segons Yuvial Levin, editor del conservador Na-tional Affairs, qui considera que el pa-tró general és un primer any productiu i posteriorment un declivi gradual. «El primer any de Trump va semblar el vui-tè any d’altres presidents recents, però el començament ha estat probablement

portar com a conseqüència que, en els primers sis mesos de mandat, es vis-quessin lluites internes entre nous prin-cipiants al Govern, triats sobre la base de la lleialtat en lloc del mèrit.

La irrupció de Trump ha suposat una sorprenent transformació per al seu partit i per a la política nord-america-na. La seva elecció va marcar el final del moviment conservador que va contro-lar el ‘Great Old Party’ des de la campa-

Un any de prova a la Casa Blanca

britànic i que atorga a aquest l’última paraula sobre les negociacions amb la UE. Per què una convicció? La cambra dels comuns (que no la dels Lords) de-sitja majoritàriament evitar un ‘Hard brexit’, per la qual cosa ja podem avan-çar, a tenor de tot l’ocorregut en els úl-tims dies, que una ruptura total del Reg-ne Unit amb la UE ja no és un risc. De fet, els acords de la setmana passada repre-senten la base legal del text que ha de ser incorporat en la legislació britàni-ca el 2018, i que definirà les obligacions del nou tractat.

Un altre aspecte positiuL’acceptació d’aquests acords per l’ala més conservadora del partit dels Tori-es també significa que una rebel·lió con-servadora (i una caiguda del govern) és ara bastant improbable. Quelcom sens dubte favorable per als interessos dels inversors exposats a la lliura esterlina, doncs l’amenaça d’unes eleccions an-ticipades hagués suposat una autènti-ca amenaça per a la lliura, especialment considerant el lideratge de Jeremy Cor-bin en les enquestes. Un laborista que, per cert, no té res a veure amb Toni Blair.

Així doncs, estem en condicions de descartar ja dos escenaris. El ‘Hard brexit’ (una relació comercial dura en-tre UK i la UE basada en les regles de la WTO), i el ‘Soft brexit’ (una relació espe-cial en la que el Regne Unit mantindria els avantatges dels membres de la UE sense atendre les corresponents obli-gacions).

Què ens queda? Doncs ens queda el ‘Fake brexit’. Això és, un període de transició de dos anys en el qual el Reg-ne Unit preservarà pràcticament tots els seus arranjaments comercials ac-tuals amb la UE a canvi de contribuir al

pressupost comunitari, complir amb la regulació comunitària (sense tenir dret de vot), i acceptar el lliure moviment de persones (probablement amb alguna modificació).

Sí. Ja sé que Theresa May va dir re-petidament que obeir la normativa co-munitària sense tenir dret a vot era una manera d’internar-se en una «relació de vassallatge». Que volen que els digui. Jo també m’ho vaig creure. Però ha es-tat ella mateixa qui ha negociat aquestes condicions durant un període que s’es-tendrà fins al 2021 (o desembre del 2020)

Més a llarg termini, i sabent que hi ha eleccions el 2022, m’atreviria a pensar que arribat el moment tornarem a veu-

re una extensió d’aquest acord. No s’es-tranyin. Ho hem vist ja en el cas de No-ruega; amb el seu acord associació amb la UE, que va estar dissenyat original-ment com una sèrie de pactes a com-plir durant una fase de transició que ha-via de servir per definir els FTA (‘Free Trade Agreements’) definitius. Ves per on! Portem 24 anys en aquesta fase de transició!

En resum. La lliura pot veure’s be-neficiada (crec que així serà) contra les principals divises. La borsa angle-sa hauria de mostrar un millor compor-tament relatiu. Ah! I la City de Londres seguirà vibrant amb els seus joves ban-quers al ritme de les seves sabates itali-anes de punta.

Guiseppe Mazzeo C.I.O. d’Andbank als EUA

BUSINESS 3Divendres, 22 de desembre del 2017

La UE accepta un període de transició del tabac de 30 anysEl sector mantindrà l’‘statu quo’ durant sis anys i al setè es començaran a reduir progressivament els drets duaners

Andorra i la Unió Europea estan a punt de tancar les negociacions sobre la lliure circulació de mer-caderies de l’acord d’as-

sociació. Pel que fa al punt més polèmic, el sector del tabac, la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ha anunci-at que la UE ha acceptat un període de transició de 30 anys abans que aquest producte estigui plenament integrat en unió duanera. També s’ha acceptat que mantingui l’‘statu quo’ del sector durant sis anys, de manera que fins al setè any no es començaran a reduir progres-sivament els drets duaners del tabac manufacturat a la UE que s’importi. En contrapartida, per mantenir els ingres-sos de l’Estat que genera aquest sector, i que actualment representen el 25% del pressupost, s’aniran incrementant els impostos especials, amb l’objectiu que tant el tabac manufacturat a la UE com el que es fabrica a Andorra tinguin el mateix tractament tributari.

En contrapartida, Andorra s’ha compromès a trametre, cada any, da-des econòmiques per saber com avan-ça la diversificació econòmica i la re-ducció de la dependència del tabac, i que cada cinc anys es faran trobades bilaterals per avaluar les xifres. El Prin-cipat també s’ha compromès a adoptar

ser a llarg termini per tal d’assegurar-los els ingressos. Martí també ha vol-gut remarcar que el període de transi-ció del tabac no començarà a comptar fins que entri en vigor l’acord d’associ-ació, de manera que «podem parlar de 34 o 35 anys».

Després de negociar la lliure circu-lació de mercaderies, l’any 2018 la ne-gociació se centrarà en la lliure circula-ció de serveis, en la qual Andorra defen-sarà la necessitat de poder conservar els monopolis de les telecomunicaci-ons i l’electricitat argumentant les pe-tites dimensions del país. Tant la UE com Andorra s’han fixat com a termini de finalització de les negociacions per l’acord d’associació el primer semestre del 2019, just abans que finalitzi el man-dat de Junker.

D’altra banda, el professor i investi-gador principal del Real Instituto El-cano, Ignacio Molina, ha dit en una conferència a l’Ambaixada espanyo-la que Andorra assolirà la normalitza-ció econòmica amb l’acord d’associació amb la Unió Europea. Molina ha afe-git que es culminarà la transformació del model productiu. Creu que la ne-gociació va pel bon camí però que amb el ‘brexit’ s’ha endarrerit el debat sobre la lliure circulació de persones. Molina ha aprofitat la seva presència al país per reunir-se amb diversos ministres i amb consellers generals. També ha man-tingut una trobada amb els responsa-bles de l’Institut d’Estudis Andorrans (IAE) perquè s’està elaborant un infor-me sobre les negociacions amb Euro-pa en col·laboració amb el Real Institu-to Elcano. A la conferència hi ha assis-tit una nodrida representació política i ha comptat amb la participació de la ministra d’Afers Exteriors, Maria Uba-ch, i de l’ambaixador espanyol Manuel Montobbio.

diferents directives europees de regu-lació del tabac i a adherir-se al conve-ni de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre aquesta matèria.

A més, Ubach també ha assegurat que Andorra s’ha compromès a lluitar contra el contraban de tabac, reforçant els mecanismes de control i definint el diferencial del preu del tabac. Tot i ai-xò, aquest darrer aspecte el tractarà di-rectament el cap de Govern, Toni Mar-tí, amb el president de la Comissió Eu-ropea, Jean-Claude Junker, per buscar una «solució política». De fet, Martí ha assegurat que Andorra vol conservar un diferencial però que «hem de tenir la lli-bertat de posar els nostres preus». Per tant, no és partidari de posar per escrit un percentatge concret, ja que «Andor-ra vol conservar la seva sobirania fiscal, no es pot fer un excés de proteccionis-me quan el marge és suficient i, sobre-tot, quan hi ha tanta disparitat de preus entre França i Espanya». En aquest dar-rer aspecte, però, Martí ha avançat que l’objectiu de França és que l’any 2020 el preu del paquet de tabac rondi els 10 euros. A més, en relació al frau del con-traban, Martí ha volgut deixar clar que «no és al mercat andorrà on es generen més vendes i on hi ha més diferencial».

Tant Ubach com Martí han assegu-rat que tant els fabricants com els colli-

ters estan «força satisfets» amb l’acord, ja que s’ha aconseguit un marge «sufi-cientment llarg per fer la reconversió de les seves fàbriques». Segons els càl-culs fets, Martí ha dit que les fàbriques poden ser viables durant uns 25 anys i, a més, aquest termini permetrà que els contractes amb els colliters puguin

Els morosos ibèrics professionals

L’any 1963 es produeix un esdeveni-ment molt important per als morosos empedreïts. El Protocol nº 4 al Con-veni per a la protecció dels Drets Hu-mans i de les Llibertats Fonamentals, del Consell d’Europa va declarar que: «Article 1. Prohibició de presó per deu-tes. Ningú pot ser privat de la seva lliber-tat per l’única raó de no poder execu-tar una obligació contractual». El 1978, el representant de l’Estat espanyol va

subscriure a Estrasburg dit Protocol. Així mateix, l’any 1966, el Pacte Inter-nacional de Drets Civils i Polítics, adop-tat per l’Assemblea General de les Na-cions Unides va reconèixer una sèrie de drets humans universals, i va establir el següent: «Article 11.- Prohibició de pre-só per deutes. Ningú serà empresonat pel sol fet de no poder complir una obli-gació contractual «. Val la pena assen-yalar, que l’Estat espanyol es va adhe-rir a aquest pacte el 1985. Per això, al se-gle XX, la majoria de les legislacions van prohibir la pena de presó per deutes i van consagrar la protecció de determi-nats béns del deutor de la persecució de seus creditors. Per exemple, a Espan-ya, fins a la promulgació del Codi penal de 1995 encara existia la presó per lliu-

rar un xec en descobert, és a dir, lliu-rar un xec quan no hi havia fons en el compte bancari, com establia l’article 563 bis, b de l’extint codi penal de 1973. en l’actualitat, amb el codi Penal vigent, el xec sense fons no està tipificat ni pe-nat com a delicte a Espanya.

Avui en dia, el morós professional té una vida fàcil a la Península Ibèrica ja que es fa el insolvent com la zarigüe-ya es fa la morta, perquè els seus ene-mics la deixin en pau. El pufista sap que té impunitat absoluta davant la justícia; tot i que sol exhibir un envejable nivell de vida, no té un sol bé al seu nom. Fo-ra de tot dubte, la Península és una re-serva natural per a una fauna de moro-sos recalcitrants que campa al seu aire i creix a costa dels incauts creditors, que

es veuen impotents per recuperar els seus crèdits. A través d’un llarg període d’evolució, la Península s’ha convertit en un ecosistema ideal perquè visquin en perfectes condicions una comunitat de morosos magníficament adaptats al medi i que es nodreixen de les espècies productores. La interrelació del morós amb el seu hàbitat produeix importants danys a la resta de la societat. El mo-rós de professió ha triomfat, escapant de l’esforç, del treball i del risc que han d’afrontar els altres agents productius. Jo comparo als morosos professionals amb els vampirs. Aquests deutors s’han convertit en autèntics paràsits socials que es nodreixen dels fluids furtats als seus hostes. Aquests morosos actuen com a autèntics Nosferatus econòmics, ja que vampiritzen de tal manera a les seves víctimes, que a part de xuclar-lis els diners (metafòricament parlant), els converteixen al seu torn en vampirs fi-nancers -el mateix que fa Dràcula amb les seves víctimes a les que assesta la se-va mossegada fatídica- de manera que les víctimes vampiritzades han de fer presa en els seus propis creditors per poder sobreviure.

En l’actualitat, la Península Ibèrica és un paradís per als morosos impeni-tents i ha estat sempre propícia per als mals pagadors, però en l’actualitat és un edèn; i no crec que la situació hagi de canviar. La península sempre ha estat un excel·lent brou de cultiu perquè pro-liferin els morosos empedreïts. La me-va hipòtesi és que hi ha tres condicio-nants principals per propiciar la moro-sitat intencional. En primer lloc, hi ha un marc legal in favor debitoris (llatina-da que ve a dir que les lleis i la Justícia han d’afavorir més al morós que al cre-ditor) i uns poders públics massa tole-rants amb els morosos. Per tant, tradi-cionalment la Justícia s’ha inclinat més a favor dels deutors -considerats la part

més feble i a la qual calia protegir- que del creditor (moltes vegades contem-plat com el dolent de la pel·lícula). Cal fer notar, que els orígens d’aquesta tradi-ció d’interpretar les lleis a favor de deu-tor es remunten al Dret romà. En segon lloc, tenim el comportament d’un deter-minat tipus d’individus que a l’hora de pa-gar els seus deutes deixen molt a desi-tjar; hi ha una legió de mendes que pa-teixen una disfunció a l’hora de gratar la faltriquera. Aquests aprofitats han fet de la morositat una ocupació molt lucrativa, perquè a la Península hi l’ofici de «morós professional». Al llarg de la meva carre-ra professional he tractat amb personat-ges amb una duresa facial que supera-va amb escreix a la del diamant; potser m’haguessin donat el premi Nobel de fí-sica, si hagués aconseguit una mostra del teixit de la cara d’un menda d’aquests. I, en tercer lloc, la societat és excessiva-ment permissiva amb els morosos i ha fet els ulls grossos davant els seus excessos i fins i tot els ha brindat sempre un cert empara. A la Península porta compte ser mal pagador. Els llatins són un poble in-transigent per a certs comportaments socials, però conformista enfront de la morositat. Per a un morós contumaç la vida és plaent.

En canvi, als països anglosaxons la morositat intencional està molt mal considerada per la societat i als mo-rosos se’ls contempla com a subjectes marginals. En suport a aquesta afirma-ció en anglès als morosos professio-nals se’ls anomena «delinqüents»; l’eti-mologia de la paraula ve directament de la veu llatina delinquens (que comet delicte). A més, a la morositat en anglès se l’anomena «payment delinquency», el que en català vol dir delinqüència en els pagaments; o sigui que en la llen-gua de Shakespeare als morosos ja se’ls criminalitza amb la seva pròpia deno-minació.

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

Andorra s’ha compromès a lluitar contra el contraban de tabac

BUSINESS4 Divendres, 22 de desembre del 2017

Intesa Sanpaolo espera estalviar 675 milions amb la sortida d’uns 9.000 treballadorsIntesa Sanpaolo, el major banc mino-rista d’Itàlia, confia en reduir les seves despeses de personal en uns 675 mi-lions d’euros anuals a partir del 2021 gràcies a la sortida d’uns 9.000 treba-lladors mitjançant baixes voluntàries. L’entitat prendrà aquesta mesura des-prés d’haver adquirit al juny part dels actius de Banca Popolare di Vicenza i Veneto Banca.

Intesa va arribar ahir a un acord amb els diferents sindicats que esti-pula que Intesa Sanpaolo acceptarà totes les sol·licituds de baixes volun-tàries rebudes en el marc del progra-ma d’Assignació Solidària i que ron-den les 7.500 peticions. Així mateix, l’entitat s’ha compromès a formalitzar 1.000 contractes indefinits, així com oferir contractes a temps parcial a al-tres 500 persones.

Per tant, el pla de baixes voluntàri-es afectarà unes 9.000 persones, in-cloent 1.500 d’Intesa Sanpaolo Group que compliran els requisits per jubi-lar-se el 31 de desembre del 2018, 1.000 dels bancs del Veneto i altres 3.000 d’Intesa Sanpaolo Group sota el pro-grama d’Assignació Solidària per al 30 de juny del 2019, així com a altres 3.500 persones d’Intesa Sanpaolo Group so-ta el mateix programa per al 30 de juny de 2020.

«Després de l’acord subscrit avui, l’estalvi conjunt en despeses de per-sonal rondarà els 675 milions d’euros anuals», va indicar ahir l’entitat italia-na en un comunicat.

L’economia, segons el PIB, té un creixement real del 2,1%El comportament del tercer trimestre reflecteix que tots els sectors experimenten uns mateixos augments reals

El departament d’Estadís-tica ha fet públiques les dades del Producte In-terior Brut (PIB) del ter-cer trimestre del 2017, que

registra un creixement real del 2,1%. D’aquesta manera supera de nou en més d’un punt l’increment del perío-de homòleg de l’any anterior i situant el seu ritme de creixement dels primers nou mesos de l’actual exercici a l’entorn del 2%. En conjunt, el comportament del tercer trimestre és molt semblant a l’observat en el segon trimestre, de manera que tots els sectors d’activitat experimenten pràcticament els matei-xos creixements reals, i es continua re-produint la dinàmica dual experimen-tada en l’economia andorrana fins a fi-nals de l’any 2016 en la mesura que els serveis financers mantenen la dinàmi-ca dels trimestres anteriors, amb una davallada continuada però limitada de la seva contribució a l’entorn d’un punt percentual.

Així doncs, durant el tercer trimes-tre el sector industrial experimen-ta novament un creixement positiu i tant la construcció com el conjunt dels serveis no financers ofereixen crei-xements notables. En conseqüència, l’economia andorrana manté una evo-lució positiva durant l’any, força supe-rior a la dinàmica de l’economia france-sa (0,2%) i mig punt per sota de la vari-ació apreciada en el conjunt de la Unió Europea (2,6%). Si es considera només l’economia no financera, el creixement

L’evolució del PIB d’Andorra ve molt marcada per la dinàmica dels serveis, atès que aquest sector suposa més del 80% del PIB en els darrers anys. Durant el tercer trimestre del 2017, aquest àm-bit d’activitat econòmica experimen-ta una evolució del 2,2%, més d’un punt superior a l’enregistrada durant el ma-teix trimestre de l’any anterior. Tots els sectors de l’economia segueixen la ma-teixa tendència de creixement que la del segon trimestre.

Per últim, la dinàmica del sector dels serveis és molt similar a la del se-gon trimestre, amb una taxa de creixe-ment del 2,2% pel tercer trimestre del 2017, més d’un punt superior a la varia-ció real experimentada en el mateix pe-ríode del 2016 i mantenint-se a l’entorn del 2% trimestral al llarg de l’any. Per entendre millor la dinàmica de sector d’activitat econòmica més important de l’economia andorrana, és conveni-ent procedir a una desagregació secto-rial d’activitat més detallada.

D’acord amb la classificació eu-ropea d’activitats econòmiques vi-gent, els serveis es subdivideixen en tres subsectors. En primer lloc, Co-merç, Transport, Hostaleria i Informa-ció, que suposa un 32% del VAB andor-rà. En segon lloc, les Activitats Finan-ceres, Immobiliàries, Professionals i Tècniques, amb un pes del 37% i, fi-nalment, les Administracions Públi-ques, Educació, Sanitat, Serveis Soci-als i Personals, les quals representen el 20% del VAB.

La UE anuncia sancions a Rússia pel seu paper en la crisi de CrimeaEl Consell de la Unió Europea (UE), que reuneix els Estats membres, va acordar ahir prorrogar sis mesos, fins el 31 de ju-liol vinent, les sancions econòmiques imposades a Rússia pel seu paper en la crisi independentista a l’est d’Ucraïna.

Si bé els caps d’Estat i de Govern dels Vint ja van aprovar aquesta decisió per unanimitat en la cimera europea del passat 14 de desembre, el Consell va for-malitzar ahir la decisió per procediment escrit, va precisar la institució comuni-tària en un comunicat.

Els líders van escoltar en la reunió d’aquest mes a la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Emmanuel Macron, els qui van informar als seus homòlegs sobre l’estat d’aplica-ció de l’acord de pau de Minsk en aques-ta regió com a participants de l’anome-nat grup de Normandia, al costat de Kí-ev i Moscou, per solucionar el conflicte mitjançant la diplomàcia.

Davant l’avaluació negativa de la im-plementació de l’acord, els líders van recolzar perllongar aquestes sancions, que en principi vencien el proper 31 de gener.

Les mesures es van introduir inicial-ment el 31 de juliol de a 2014 per un perí-ode d’un any «en resposta a les accions empreses per Rússia que desestabilit-zaven la situació a Ucraïna». A continua-ció, es van reforçar al setembre d’aquest mateix any i, des de llavors, s’han anat prorrogant.

Van dirigides als sectors de les fi-nances, l’energia i la defensa, així com

a l’àmbit dels productes de doble ús, ci-vil i militar. En concret, limiten l’accés als mercats primari i secundari de capi-tals de la UE per a cinc importants enti-tats financeres russes (Sberbank, VTB Bank, Gazprombank, Vnesheconom-bank i Rosseljozbank) amb participació majoritària de l’Estat i les seves filials, també amb participació majoritària de l’Estat, establertes fora de la UE.

També per a tres importants empre-

ses russes del sector de l’energia i tres més de defensa. A més, imposen una prohibició d’exportació i importació d’armes i un veto a l’exportació de pro-ductes de doble ús, bé per a ús militar, bé per a usuaris militars finals a Rússia.

Igualment, restringeixen l’accés de Rússia a determinades tecnologies i serveis sensibles que poden utilitzar-se per a la producció i l’exploració pe-trolíferes. Andbank i Nerea Aixàs

creen una polsera solidàriaAndbank i l’escultora andorrana Nerea Aixàs han creat una polsera solidària. Els beneficis obtinguts per la venda ani-ran destinats íntegrament a la Funda-ció Fero per contribuir a la investiga-ció contra el càncer. Aquesta setmana ja s’han posat a la venda a la botiga Nerea Aixàs, al centre illa Carlemany, i a qual-sevol de les oficines d’Andbank. El preu de la polsera és de 20 euros.

Amb aquesta acció, l’entitat segueix la línia del seu pla de responsabilitat so-cial corporativa, un dels objectius de la qual és ajudar en la investigació i afavo-rir les accions de lluita contra el càncer. A banda de la Fundació Fero, Andbank col·labora també amb l’associació Cris contra el càncer i amb l’hospital Sant Joan de Déu, donant suport en la cons-trucció de l’SJD Pediatric Cancer Cen-ter Barcelona.

La Fundació Fero és una fundació privada que es dedica a la investigació

és més proper a la dinàmica que mostra l’economia espanyola (3,1%).

La sèrie del PIB trimestral d’Andorra mostra l’efecte de la crisi financera que va comportar la reducció de les taxes de creixement des de les xifres properes al 2% enregistrades l’any 2014 fins als valors inferiors a l’1% a l’any 2015. Sen-se aquest efecte, la sèrie anual del Valor

Afegit Brut (VAB) no financer denota que la recuperació de l’economia andorra-na té un ritme sostingut des d’inicis del 2012 i, des del quart trimestre del 2014, enregistra taxes de creixement positi-ves. Cal recordar que el VAB és la suma dels valors addicionals que adquireixin els béns i serveis en transformar-se du-rant el procés de producció.

oncològica i que, gràcies al finança-ment de donacions particulars, ha po-gut posar en marxa nombrosos labora-toris d’investigació científica. L’entitat va ser fundada pel doctor Josep Basel-ga, catedràtic de medicina de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i presi-dent del comitè científic de la fundació VHIO (Vall d’Hebron Institute of On-cology). Una de les principals fites de la fundació ha estat la creació del Cen-tre de Càncer de Mama, a la Vall d’He-bron, únic en la seva especialització a Espanya.

L’entitat bancària andorrana tam-bé col·labora amb l’hospital Sant Joan de Déu. De fet, Andbank és un dels do-nants fundadors que aportarà diners per a la construcció de l’SJD Pediatric Cancer Center, que s’edificarà a Bar-celona l’any vinent i que es considera que serà el centre d’oncologia pediàtri-ca més gran d’Europa.