objectes del cel

OBJECTES VISIBLES AL CEL NOCTURN

SI DEIXEM DE BANDA LA LLUNA I EL SOL, I TAMBÉ FENÒMENS OCASIONALS COM ELS COMETES I ELS ESTELS FUGAÇOS, EL QUE NOSALTRES OBSERVAREM AL CEL POT TENIR, TOT SIMPLIFICANT, DOS ASPECTES: PUNTUAL (COSSOS DEL SISTEMA SOLAR, EN GENERAL, I ESTRELLES), O DIFÚS ( CÚMULS ESTEL·LARS, NEBULOSES I GALÀXIES, EN GENERAL).

Sistema solar

SOL

LLUNA

PLANETES

ASTEROIDES

COMETES

METEORS (...)

MERCURI

VENUS

TERRA

MART

JÚPITER (i satèl·lits)

SATURN

URÀ

NEPTÚ

PLUTÓ

QUAOAR

Taques solars

Comparació Sol-Terra;distància mitjana, ±150 milions de km ( =1 Unitat Astronòmica, “UA”)

La Lluna en fase creixent. Podem observar-hi alguns cràters radials en les proximitats del terminador (Copernicus dalt, i Tycho a la part de baix).

Júpiter

Saturn

VenusMart

Júpiter fotografiat pel Voyager I, l’any 1979; a la part superior, al centre, hi ha la Gran Taca Roja

Júpiter i els quatre satèl·lits galileans

JÚPITERJÚPITER

••ÉS UN PLANETAÉS UN PLANETAGASEOS,GASEOS,FORMATFORMAT

PRINCIPALMENTPRINCIPALMENTPER HIDROGENPER HIDROGEN

••

A.A.A. L´OLLERIA

Saturn

Fotografia feta amb un telescopi de 20 cm

SATURN

ELS ANELLS DE SATURN ESTAN PER BAIX DEL LIMIT DE ROCHE, PER TANT LES ROQUES QUE ELS FORMEN NO

PODEN UNIR-SE PER A FORMAR UN COS

MÉS GRAN

A.A.A. L´OLLERIA

Estrelles•Individuals (de colors blau, blanc, groc, taronja i

roig, segons la temperatura; supergegants, gegants, seqüència

principal, nanes..., segons la massa i l’estadi evolutiu)

•Dobles (òptiques i físiques)

•Sistemes múltiples

•Variables (eclipsants com Algol, pulsants com Mira, de seqüència com Pleione, etc.)

NGC 4755, El Joier, conegut també com κ Crucis, és un cúmul estel·lar situat a la constel·lació Crux, a l’hemisferi sud; la majoria de les estrelles són blanc-blavoses, però al centre se situa una gegant roja.

Albireus és β Cygni, al cap de la constel·lació, una espectacular doble òptica amb la combinació d’estrelles groga i blava-verdosa, de magnitud 3,1 i 5,1 repectivament.

Distància: 390 anys-llum

γ Arietis

η Cassiopeiae

β Orionis

α Andromedae

ι Cassiopeiae

α Scorpii

α Herculis

ε Bootis

70 Ophiuchi

Fotografia de gran camp en què distingim la constel·lació d’Orion, amb el Cinturó i l’Espasa, on s’observa la nebulosa M42; a l’angle inferior esquerre, hi ha Sirius, estrella α de Canis Maior, que és la més lluent a simple vista (magnitud -1,6).

Objectes difusos(Catàleg Messier, NGC, IC...)

CÚMULS ESTEL·LARS

NEBULOSES: de reflexió, d’emissió, planetàries, fosques...

GALÀXIES

VIA LÀCTIA

•Oberts

•Globulars

La Via Làctia és la nostra galàxia; en aquesta secció, veiem núvols d’estrelles que s’extenen cap al nord des de Sagittarius fins a Scutum i Serpens. La zona central rosada és M8 (Nebulosa de la Llacuna); dues taques menors situades més amunt són M17 (Nebulosa Omega) i M16 (Nebulosa Àguila).

FORMA DE LA NOSTRA GALÀXIA: LA VIA LACTEA

Catàleg Messier (1771)

CÚMULS OBERTS: LES HÍADES I LES PLÉIADES

PLÉIADES

HÍADES

M45 són les Plèiades, un cúmul obert visible a simple vista.

415 anys-llum, magnitud 1,2

M6

M7

Són cúmuls oberts a Scorpio, de magnitud 6 i situats a 1300 i 800 anys-llum respectivament. Són visibles amb prismàtics.

M44 és el Pesebre, cúmul obert visible a simple vista a Cancer. Està situat a 520 anys-llum

NGC 3293a 8.000 anys-llum

M13 és visible a simple vista, i és el cúmul globular més lluent de l’hemisferi nord. Malauradament, no podrem resoldre estrelles individuals.

A 22.500 anys-llum de distància, format per unes 300.000 estrelles i amb un diàmetre de 100 anys-llum.

M3 és un cúmul globular a la constel·lació de Canes Venatici, visible amb prismàtics.

Situat a 45.000 anys-llum

M1 és una nebulosa planetària, la cèlebre Nebulosa del Cranc, i és el remanent d’una estrella que va esclatar com a supernova l’any 1.054 ( era més lluent que Venus i s’observà de dia durant tres setmanes). Només és visible amb telescopis mitjans.

M27 és la Nebulosa Dumb-bell, visible amb prismàtics. Visualment apareix com una borrosa resplendor verda amb forma de pesa.

A 150 anys-llum. Magnitud 8.

M57 és la Nebulosa Anular de Lyra, difícil d’observar, però al nostre abast en la nit i el lloc adequats.

Nebulosa planetària a 4.100 anys-llum

η Carinae ( NGC 3372) és una nebulosa de reflexió difusa visible a simple vista com una zona lluent de la Via Làctia al voltant de l’estrella del mateix nom. La taca fosca central es coneix com L’ull del pany.

Nebulosa a 9.000 anys-llum

M42 (Gran Nebulosa d’Orion) i M43, separades per la Cinquena Boca. Visible a simple vista, serà un dels objectes que visitarem més sovint. És un núvol gegant de gas i pols de més de 15 anys-llum de diàmetre; es troba 1.300 anys-llum.

NEBULOSA D’ORIÓNEBULOSA D’ORIÓ

M20 és la Nebulosa Trífida, un núvol de gas incandescent, menys impressionant en llum visible que no en les fotografies a color, coincident amb el cúmul obert M21.

Nebulosa d’emissió a 5.100 anys-llum

NGC 2024 és una resplendent àrea de gas i pols al voltant de l’estrella ζ Orionis, on hi ha la Nebulosa del Cap de Cavall, un núvol obscur de pols amb aquesta peculiar forma.

NEBULOSA NORT AMERICA EN CISNENEBULOSA NORT AMERICA EN CISNE

TIPUS DE GALÀXIES

Camp de galàxies a la constel·lació de Fornax; podem observar-ne de diferents formes.

M31 (Nebulosa d’Andròmeda) és la galàxia bessona de la Via Làctia, encara que més gran. És l’objecte més llunyà visible a simple vista. Apareix flanquejada per NGC205a la dreta i M32 al davall. Si tota la galàxia fos visible a simple vista, apareixeria amb un diàmetre com cinc o sis vegades la Lluna plena. És de magnitud 3,4.

Galàxia espiral del Grup Local, a 2,2 milions d’anys-llum de distància.

GALÀXIES M81 I M82 EN LA OSA MAJORGALÀXIES M81 I M82 EN LA OSA MAJOR

NGC 4567 són dues galàxies en col·lisió.

Galàxia espiral a 23 anys-llum

M 101 es troba a Ursa Maior; de magnitud 9, entra dins de les nostres possibilitats d’observació fora de la ciutat i amb el telescopi.

Aznargalactico11.exe