1

Objectes dels Queralt al Museu Diocesà de Tarragona

Santa Coloma de Queralt

5 de juliol de 2013Sofia Mata de la Cruz

2

Es presenten dues obres d’art que actualment es custodien al Museu Diocesà de Tarragona.

Ambdues tenen l’escut d’armes de la família Queralt i el seu origen a Santa Coloma de Queralt.

Coberta de sepulcre d’un Queralt

Braç reliquiari de sant Joan Baptista

3

Coberta de sepulcre amb l’efígie d’un cavaller de la família Queralt

4

Al llarg dels segles XII i XIII els Queralt-Timor, barons de Queralt i senyors de Santa Coloma, van triar com a lloc de sepultura els monestirs de Poblet i Santes Creus.

Als dos monestirs encara es conserven algunes sepultures dels Queralt.

A partir de Pere II de Queralt-Timor (+1275) la tendència familiar canvia, perquè aquest personatge, que després d’enviudar va ingressar a l’orde del Temple, va ser lloctinent del mestre a la Corona d’Aragó i va acompanyar el rei Jaume I a les conquestes de Mallorca i de València. El contacte amb la reialesa possiblement li va inspirar el desig de posseir un panteó propi a Santa Coloma.

Sepulcre a Santes Creus

5

En el temps de Pere II de Queralt s’haurien construït la portalada i algunes parts del santuari de Santa Maria de Bell-lloc, situat als afores de Santa Coloma.

Segons l’opinió de Joan Fuguet, possiblement va ser Pere Queralt II qui va decidir convertir el santuari de Santa Maria de Bell-lloc en panteó familiar. Aquest costum enllaça amb el de la noblesa europea del moment, que tendia a afavorir la construcció de monuments on a més es feien enterrar, una forma de perpetuar la memòria familiar.

6

Santa Maria de Bell-lloc es va iniciar com a una comunitat de donats que a l’inici del segle XIV va ser substituïda pels mercedaris. Sempre va estar lligada a la parròquia i als senyors de Santa Coloma de Queralt.

Els donats són religiosos no professos, dedicats al servei d'un convent, d'un santuari, etc

Els mercedaris pertanyen a l’orde de la Mercè, que va ser fundat en 1218 per sant Pere Nolasc i va estar dedicat en el seu origen a la redempció dels captius cristians que es trobaven en mans dels musulmans

7

La coberta de sepulcre del Museu Diocesà

Al Llibre de Registre del Museu Diocesà de Tarragona consta que el 25 de febrer de 1919 ingressa la coberta d’un sarcòfag amb una figura jacent, un cavaller revestit amb indumentària militar, que porta espasa.

Figura com a lloc d'origen la parròquia de Sant Martí de la població de les Piles (Conca de Barberà).

Consta documentalment que va ingressar gràcies a la intervenció de Mn. Josep Maria Sabaté, rector de les Piles.

Les Piles, església parroquial de Sant Martí

8

Quina relació té aquesta coberta de sepulcre amb Santa Coloma de Queralt?

Els dos escuts presents a la beina de l’espasa del cavaller, amb un lleopard lleonat rampant, indiquen que es tracta d'un membre de la família Queralt

Això ha fet pensar que en origen el sarcòfag es trobaria a l'església de Santa Maria de Bell-lloc, a Santa Coloma de Queralt, lloc d'enterrament de la família Queralt.

9

L’escut dels Queralt

Sembla ser que prové dels temps de Pere II de Queralt.

Una llegenda li atribueix una estada a la croada a Terra Santa del 1269, però sense confirmació documental. Segons la tradició, hauria estat fet presoner pels musulmans, que van voler posar a prova el seu coratge i les seves virtuts i li van prometre que si vencia en una lluita “cos a cos” amb un lleó obtindria la llibertat.

El cavaller es va encomanar a Santa Maria de Bell- lloc i va lluitar amb el lleó: protegit per la seva armadura, li va clavar un punyal al cor i el lleó va morir bramulant. És la història de “Cor de Roure”, que s’inscriu en l’esperit cavalleresc.

L’escut dels Queralt recull la proesa i per això mostra la figura d’un lleopard lleonat, rampant i coronat.

Una de les primeres representacions es troben a la portalada de Santa Maria de Bell-lloc, realitzada cap al segon quart del segle XIII.

10

Com és que en un sepulcre hipotèticament procedent de les Piles el personatge representat duu l’escut dels Queralt?

Alguns autors han afirmat categòricament que els registres antics del Museu Diocesà de Tarragona estaven equivocats i que es tractava d’un error. Però tota la documentació del museu indica de forma molt clara que procedia de les Piles.

Però també és cert que les Piles i els indrets que comprenen el municipi (Biure, els Guialmons, Figuerola, Sant Gallard) no tenien relació directa amb els Queralt.

L’explicació pot ser molt senzilla. Durant segles, i a l’ombra dels Queralt, Santa Maria de Bell-lloc va prosperar. La decadència es va iniciar amb la invasió napoleònica. Però va ser la Desamortització de 1835, amb l’abandonament del convent, el fet que va originar que durant anys l’edifici fos objecte de l’espoli i la incúria. En un moment indeterminat, possiblement durant la segona meitat del segle XIX, la coberta de sepulcre hauria estat portada a les Piles. D’allà va ingressar al Museu Diocesà en 1919.

A l’església de Santa Maria de Bell-lloc hi havia diversos sepulcres. N’hi va haver un, que tenia la figura d’un cavaller jacent a la coberta, molt similar al del Museu Diocesà de Tarragona. Va desaparèixer de l'església en data indeterminada i actualment es troba a l’abadia de Fontfroide, a prop de Narbona (França)

11

De pedra calcària, fa 178 x 49 x 38 cm. Ha perdut gairebé tota la part corresponent als peus. Es troba bastant erosionat i té concrecions.

El cavaller està representat jacent, amb el cap recolzat sobre un coixí i amb les mans creuades sobre el ventre. El coixí duu als costats un serrell de passamaneria.

L’arnés del cavaller està format de les següents peces. Vesteix una túnica anomenada gonella. Damunt porta una cota de malles superior, que podia arribar a pesar uns 20 kg. Generalment es perllongava en forma de caputxa que protegia el cap, la nuca, el coll i el mentó. La ventalla era l’obertura que deixava al descobert la cara del cavaller i que s’estrenyia mitjançant una llaçada. La cota de malla està protegida per vairescuts, uns discos metàl·lics que augmentaven la protecció en algunes parts del cos: espatlles i colzes. També porta manyopes de malla. La cota va cenyida a la cintura per una corretja. Una segona corretja està ornada amb cercles on s'inscriuen escudets que mostren les armes dels Queralt: un lleopard lleonat rampant i coronat. Dos penjolls l’ornamenten. Aquesta corretja subjecta la beina, decorada amb línies diagonals paral·leles, damunt de la qual apareixen novament escudets amb les armes dels Queralt. A dins de la beina està col·locada l’espasa. Les cames estan protegides per gamberes, i duu esperons.

El sepulcre del cavaller

12

Coixí amb serrell

Gonella

Cota de malles superior Caputxa

Ventalla

Vairescut

Manyopa

Corretja

Segona corretja

Penjoll

BeinaEspasa

Gambera

Esperó

13

Detall del cap del cavaller, amb la caputxa de la cota de malles i la ventalla. El treball de talla és maldestre. A més, l’obra està erosionada, com si hagués estat a la intempèrie durant temps.

14

Detall del coixí amb el serrell de passamaneria

15

Detall de la cota de malles i els vairescuts de les espatlles

16

Detall de la corretja que cenyeix la cota de malles i dels braços creuats sobre el ventre, protegits amb manyopes de malla i amb vairescuts als colzes.

17

Detall de l’espasa i la beina, sostingudes per la segona corretja.

L’espasa del cavaller és del tipus cruciforme, amb un pom esfèric. La fulla possiblement era de doble tall.

18

L’espasa del cavaller

Les espases catalanes medievals tenien una fulla amb un nucli d’acer dolç i un exterior d’acer dur, soldats entre si per forja. Les espases catalanes seguien la tradició dels francs i tenien gran fama: “Espasa de Barcelona, espasa bona”, era una dita de l’època. L’autor granadí Ibn Hudhayl lloa les espases catalanes en la seva obra Gala de cavallers i blasó de paladins (1392).

19

La beina és la coberta protectora de l'espasa. Possiblement estaria feta amb metall, tal com permet pensar la decoració en línies incises diagonals, i amb els escuts del llinatge familiar aplicats.

20

Detall de la gonella que duu a sota de la cota de malles i dels penjolls que ornamenten la segona corretja

21

Detall dels esperons als peus

22

Els cavallers catalans en el segle XIV

El cavaller era la unitat de combat bàsica, però el cavaller no era autònom.

Cada cavaller feudal exigia una organització complexa: necessitava usualment, i com a mínim, dos cavalls, un d’ells el destrer o cavall de batalla que, si podia ser, es reservava únicament per al combat.

Li calia un escuder i alguns criats encarregats de transportar i cuidar la impedimenta, les armes i la tenda de campanya.

De vegades l’acompanyaven, també, homes d’armes a cavall i fins i tot ballesters o arquers muntats.

Tot plegat constituïa una unitat bàsica de combat i logística que a l’Europa de l’època denominaven “llança”, usualment fins a mitja dotzena de persones treballaven per fer possible i viable el cavaller com a unitat de combat.

Des del segle XIII la presència dels senyals heràldics dels llinatges als escuts i a altres parts de l’arnés dels cavallers esdevenen habituals.

23

El sepulcre del Museu Diocesà es pot relacionar estilísticament i iconogràficament amb un doble sepulcre, originari de Santa Perpètua de Gaià, que representa un membre de la família Montagut i la seva esposa, de la família Ça Terra. Es conserva també al Museu Diocesà de Tarragona.

Així mateix, es pot relacionar amb la coberta de sepulcre desapareguda que es trobava a Santa Maria de Bell-lloc.

Tots tres sepulcres són obra d’un mateix artífex, segurament local i molt mediocre, que es devia dedicar a aquest tipus de treballs.

24

Identificació del personatge del sepulcre

El lleopard lleonat de l’heràldica apunta clarament al llinatge dels Queralt.

El tipus de vestimenta militar, l’estil del sepulcre i la relació amb el de Santa Perpètua ha permès atribuir-li una cronologia compresa entre els anys 1330- 1340.

De quin membre de la família Queralt es tractaria?

L’examen de l’arbre genealògic dels Queralt podria apuntar cap a un dels fills mascles de Pere IV de Queralt (+1323-/4) i de Francesca de Castellnou: Bernat, Ponç, Pere, Guillem i Ramon. La baronia de Santa Coloma la va heretar Pere (Pere V de Queralt), que era el tercer fill mascle.

Però només es tracta d’una hipòtesi sense cap confirmació documental.

25

Itinerari de la coberta de sepulcre

Segle XIV: Santa Maria de Bell-lloc,a Santa Coloma de Queralt

Segle XIX: església parroquial de Sant Martí de Les Piles

1919: Museu Diocesà de Tarragona

26

El reliquiari de Sant Joan Baptista

Està fet amb plata en el seu color i sobredaurada.

Fa 43,5 x 24 x 24 cm.

Estilísticament és gòtic i correspon al final del segle XIV, estava fet abans de 1408.

Representa un avantbraç humà, a mida natural.

Està format per tres parts: peu, avantbraç i mà.

Pertany al Tresor de la Catedral de Tarragona i es troba en dipòsit al Museu Diocesà de Tarragona

27

Detall d’una de les dues marques toponímiques: + BA / RCK

Se sap que va ser realitzat a Barcelona per la marca toponímica que apareix dues vegades: + BA / RCK, punxonada al peu, i BAR, al final del braç.

28

PeuEstà fet amb una planxa de plata en el seu color repussada sobre una ànima de fusta. Té planta d’estrella de sis puntes, amb una pestanya a la vora decorada amb petites perles.

A la superfície de la peanya es poden observar les sis arestes que delimiten els camps.

Un segon cos de planta hexagonal i troncocònic, amb la part inferior lobulada, s’aixeca per servir de suport al braç

Un tercer cos de plata daurada fa de nexe d’unió entre el peu i el braç. Té planta hexagonal i es decora amb petites perles

29

En els camps s’han encastat tres plaques lobulades d’esmalt (ara en manca una) amb les armes dels barons de Santa Coloma de Queralt: un lleopard amb cap de lléo, d’or, coronat del mateix, rampant, de gules (en heràldica: sobre camp vermell), membrat de gules (en heràldica: que té els membres reomplerts de vermell) i armat de sable (en heràldica: que té les urpes de color negre).

Segons un antic armorial català:

“Caralt. De gules e un leó d’or coroné e la testa lopardea, lengué del primer, armé de sable”.

30

Dins d’un dels òculs, sota vidre, hi ha una relíquia del Lignum Crucis, amb un filacteri semicircular col·locat al damunt que diu:

“Del : fust : d[e] : la : vera : creu”Les relíquies del Lignum Crucis o Vera Creu suposadament procedien de la fusta de la creu on hauria estat crucificat Jesucrist, trobada miraculosament per santa Elena, mare de l’emperador Constantí, al Mont Calvari, a prop de Jerusalem, entre els anys 325 i 327. La fusta es va repartir en multitud de diminuts fragments, amb els quals es van fer reliquiaris i veracreus arreu d’Europa

31

A altre òcul hi ha una relíquia del braç de sant Jordi, amb un filacteri semicircular que diu:

“Del : bras : d[e] : sent : Iordi”.

Al costat esquerre es veu la marca toponímica

32

La inclusió d’una relíquia de sant Jordi al reliquiari s’explica perquè és patró de Catalunya, entre altres nacions (Aragó, Anglaterra, Portugal, etc).

Sant Jordi hauria nascut a Palestina vers l’any 270 i va morir a NIcomèdia l’any 303. En la seva joventut va entrar a l’exèrcit romà, va arribar a ser tribú i va formar part de la guàrdia personal de l’emperador Dioclecià. Quan aquest va ordenar les persecucions als cristians, Jordi es va negar a torturar-los i matar- los al·legant que ell també era cristià. Va morir com a màrtir en no voler abjurar de la seva fe.

La seva condició de militar el va fer molt popular durant l’Edat Mitjana. A Catalunya aviat s’hi va barrejar la llegenda i comencen a explicar-se prodigis en què el sant s’apareixia combatent al costat dels comtes catalans i més tard també amb els reis, com Pere I, en 1096. Aquest rei el va nomenar patró de la cavalleria i de la noblesa de la Corona d’Aragó.

És natural que una família noble com els Queralt volguessin tenir una relíquia d’aquest sant tan significat en la seva doble condició de nobles i de catalans.

33

El tercer òcul conté un petit medalló amb el rostre de la Mare de Déu, pintat. Sembla posterior al reliquiari. Possiblement en origen hi havia una altra relíquia, que s’hauria perdut i va ser substituïda per aquest medalló.

34

Avantbraç

L’element hexagonal decorat amb sanefes perlades serveix de sustentació a l’avantbraç.

L’avantbraç es mostra elevat verticalment i està fet amb plata sobredaurada, treballada amb un repussat ondulant que imita la pell d’un animal, concretament el pèl del camell. Segons explica l’evangeli de Mateu (Mt 3,4): “Joan duia un vestit de pèl de camell i portava una pell a la cintura”. En diverses publicacions es diu equivocadament que la representació es basa en l’evangeli de Marc (Mc, 16), una errada que alguns autors repeteixen de forma sistemàtica.

La mà és de plata en el seu color, repussada. Mostra el polze i l’índex aixecats, el dit del mig amputat per la falangina i tapat amb un vidre verdós on es conté la relíquia del braç de sant Joan, i l’anular i el dit petit tancats.

35

A Catalunya no es conserven massa reliquiaris gòtics en forma de braç.

Hi ha el de sant Llorenç de l’església de Santa Maria de Cervera. O el de Sant Sadurní, a Vernet.

També es coneix el reliquiari gòtic del braç de santa Tecla, de la catedral de Tarragona, perdut durant la guerra del francès. Algun gravat el reprodueix, i s’aprecia que tenia també forma de braç. Es va fer a Barcelona vers 1320.

Aquest tipus de reliquiaris antropomòrfics es relacionen amb uns reliquiaris que es feien a les conques dels rius Mosa (Moselle) i Rin.

Cap a la segona meitat del segle XIV als obradors d’argenteria de Barcelona es documenta l’activitat d’argenters arribats del nord d’Europa: Paris, Estrasburg, Colònia, Gant. Ells van aportar la tipologia característica de les seves terres als reliquiaris catalans de l’època.

36

Quina relació té aquest reliquiari amb la família Queralt?

Com en el cas del sepulcre, la presència de l’escut dels Queralt ha estat un factor fonamental per a poder identificar-lo com una obra que havia pertangut als Queralt i per a conèixer la seva història i el periple que el van portar des de Santa Coloma de Queralt fins al Museu Diocesà de Tarragona.

37

Un inventari del castell de Santa Coloma de Queralt, realitzat el 21 de novembre de 1408, testimonia que aquell any, entre molts altres objectes, hi havia un cofre on es guardava un reliquiari dedicat a sant Joan, dins del seu estoig:

“Item, en l astog un bras de argent on és encastat lo dit de Sant Joan”

Es tracta del mateix reliquiari? Hi ha tres coincidències:

1.- “Lo dit de Sant Joan”: la relíquia esmentada correspon a la mateixa part del cos del sant que es troba al reliquiari de Tarragona

2.- La dedicació a sant Joan Baptista. S’ha de tenir en compte que la capella del castell dels Queralt a Santa Coloma estava dedicada a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista. Del mateix lloc procedeix el retaule dels Sants Joans, atribuït al Mestre de Santa Coloma de Queralt, ara al MNAC.

3.- La presència de l’heràldica del Queralt

38

Els darrers estudis, basats en la investigació documental, permeten afirmar que el reliquiari esmentat en 1408 és el mateix que ara es custodia al Museu Diocesà de Tarragona

A l’inici del mes d’agost de 1481, el reliquiari va ser traslladat des del castell de Santa Coloma de Queralt fins a l’església parroquial de Sant Joan Baptista del Catllar (Tarragonès). El lloc del Catllar va tenir una relació molt clara amb la família Queralt entre els segles XV i XIX.

Castell del Catllar (Tarragonès)

39

El trasllat fins al Catllar va ser per decisió d’Elionor de Pallars i de Castellar (es feia dir de Queralt), senyora del Catllar.

Elionor era besnéta d’un germà del baró Dalmau I de Queralt (+1387)

Possiblement el reliquiari era una herència familiar d’Elionor de Pallars, rebuda per via materna.

40

Elionor de Pallars s’havia casat amb un noble portuguès, Joäo Vaz de Almada, comte d'Avranches, que formava part del segui del conestable Pere de Portugal. Avranches és una població de Normandia que va estar sota domini del rei d’Anglaterra, que va ser qui va atorgar el comtat als portuguesos Vaz de Almada.

El matrimoni la situà en el bàndol oposat al rei Joan II en la guerra que aquest feia contra la Diputació del General de Catalunya.

El 6 d'agost de 1481, Elionor de Pallars, sense fills, amb un matrimoni difícil i carregada de deutes, feu donació de la baronia del Catllar al baró de Santa Coloma, amb el qual estava emparentada.

Tanmateix, el 1488, malgrat la donació, la mateixa Elionor atorgà testament a favor del capítol de la catedral de Tarragona, que havia adquirit determinats drets sobre el Catllar mercès a uns censals esmerçats per la seva mare, Joana de Queralt.

Les dues decisions, evidentment contradictòries, enfrontaren judicialment als Queralt i als canonges tarragonins durant tot el segle XVI.

41

Elionor va fer donació del reliquiari al capítol catedral tal com va manifestar en el seu testament redactat el 8 de desembre de 1488:

“Item dimittimus honorabili capitulo sedis Tarraconae, reliquiarum nostrum digiti sancti Joannis Baptistae quod est de argento cum aliquis reliquiis que in eodem reliquiaris sunt et cum suo estoig de cuyro”.

(Item, fem donació a l’honorable capítol de la seu de Tarragona del nostre reliquiari del dit de sant Joan Baptista, el qual és d’argent, amb altres relíquies que es troben en dit reliquiari i amb el seu estoig de cuir)

La donació també apareix consignada al Necrologi de la catedral de Tarragona:

“Uxor comitis de Branches (d’Avranches) que dimisit huic ecclesie brachium Sancti Ionnis Baptiste et locum de Castlar et omnia bona sua”.

(L’esposa del comte d’Avranches que va donar a aquesta catedral el braç de sant Joan Baptista i el lloc del Catllar i tots els seus béns).

Aquestes cites documentals relacionen de manera inqüestionable el reliquiari dels Queralt amb el que des de 1488 pertany a la catedral de Tarragona.

42

Itinerari del braç reliquiari de Sant Joan Baptista

Castell de Santa Coloma

de Queralt

1481: església parroquial de Sant Joan Baptista

del Catllar

1488: tresor de la catedral de Tarragona

1992: dipositat al Museu Diocesà de Tarragona