JAUME QUERALT

«INTROSPECCIO »

MAIG 2015

CENTRE TARRACONENSE EL SEMINARI

La pintura de Jaume Queralt e s la projeccio co smica de l’esperit primigeni de la nostra terra que, com

les arrels d’una planta, extreu la seva vitalitat del me s profund de l’e sser, me s enlla de qualsevol con-

tinge ncia. E s una pintura que mai no deixa indiferent l’espectador, que sent la seva a nima sacsejada

pel vigor i el compromí s de l’artista.

La pintura de Jaume Queralt te quelcom d’inquietant, quelcom que ens interpel·la. Davant un dels

seus quadres no diem simplement «E s bonic!», sino que restem en silenci, colpits per una emocio vi-

brant i encoratjadora. El silenci ens induira a pensar.

Fruit d’aquesta reflexio , la inspiracio de l’artista ens portara a cercar pels racons me s amagats del

nostre interior respostes a preguntes que tenen a veure amb l’esse ncia humana i amb la seva vocacio

per la transcende ncia. Ens presenta reptes que sovint ni tan sols hem gosat plantejar-nos. Potser per

aixo diria que e s un bon comunicador de les seves inquietuds, que fem nostres.

Per tant, no e s un simple exercici de bolcar colors sobre una superfí cie, amb una te cnica depurada on

es barregen harmo nicament diverses tende ncies, sino una manifestacio artí stica que va me s enlla

d’un cert decorativisme, que tampoc es pot menysprear. La pintura de Jaume Queralt e s un exposar

sensacions, on cadascun de nosaltres hi veura un camí que ens guia vers les portes de l’infinit. E s com

un ale vivificador de tot allo que portem adormit dins nostre i que l’Art, amb maju scula, ens desvetlla.

Li agraeixo de cor que hagi acceptat exposar la seva obra al Centre Tarraconense El Seminari, ja que

enriqueix el sentit i els espais d’aquest centre cultural i pastoral de l’arxidio cesi de Tarragona.

† Jaume Pujol Balcells

Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

Tarragona, 6 de maig de 2015

A tots els "Queralt 's Art Lovers"

En la seva obra hi podem veure -per a comprendre-la- dues lí nies argumentals (la lí nia figurativa i

l'abstracta) que es combinen, de vegades ajuntant-se (veient-se les dues), o dominant la una sobre

l'altra (ocultant-se una d'elles), pero que sempre estan presents o que s'intueixen.

El centre de la part figurativa e s "la nosta lgia humana " (vells, joguines trencades, nines, etc.), amb un

afany de sobreviure, re-ne ixer, de donar vida a allo que semblava haver-la perdut. Aixo ho podem

veure en escenes fosques de cafeteries populars, en paisatges pobletans, o en els racons d'unes velles

golfes on es troben les restes d'unes vides abandonades --Joguines, Nines-, i que l'autor tot i caracte-

ritzant la seva antiguitat, les recrea, les actualitza donant-los-hi la dolçor i nosta lgia d'una vida passa-

da. En aquestes nines podem veure la seva cristal·lina dolçor femenina abandonada a les golfes, espe-

rant que l'autor, amb ma delicada i afectuosa, les abrigui i els hi doni vida. De la mateixa manera les

joguines mig destrossades i polsoses, esperen al nen que els doni vida usant-les. Resum, en l’aspecte

figuratiu es do na una recreacio de tot allo usat, abandonat, d'allo que e s -ha estat- sí mbol d'una vida,

tot i que passada, no obstant, vida i records.

Hi ha, per altra banda, la concepcio abstracta de la pintura, que traspassant el cara cter individual i

concret s'endinsa en l'esse ncia de la realitat. L'artista de llarg recorregut, com Jaume Queralt, (igual

que l'intel·lecte huma -ex .: el nen veient la seva mare), passa del singular i concret al general, al con-

cepte (ex. la maternitat), a l'esse ncia . Queralt va evolucionant cap a un me s enlla de l’art figuratiu, i

amb una barreja d'espiritualitat, esoterisme, i abstraccio , transcendeix des de la imatge real a una

abstracció, en la qual conflueixen la geometria, la simbologia i el concepte.

Pero en aquesta evolucio del figuratiu, amb tintatges Vangogdians i impressionistes, cap a l'abstrac-

cio , (anomenada per Queralt «esoterisme», per la seva barreja d'esse ncia, simbolisme, geometria i

una necessitat d'iniciacio ) hi ha un leitmotiv permanent: Allo HUMA . Sempre observem en la seva

obra un retall, un sí mbol, una part de la figura humana eternitzada, La Nina de Queralt, sigui una gal-

ta, un front, uns ulls, unes mans, dits, etc., que tant representa la seva obra.

Benvolgut Queralt’s Art Lover!,

Desitjo que t’embeguis de l'obra de Jaume Queralt, i, sota el punt de vista que acabo d'exposar, la

gaudeixis profusament i profundament.

Antonio Piqué, catedràtic de Filosofia, jubilat.

Psicoterapeuta, Jubilat.

100 x 100 cm.

S/T

Oli

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

160 x 130 cm.

«4 ma scares en la vida»

Mixta

75 x 105 cm.

«Connectats»

Oli

75 x 105 cm.

S/T

Oli

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 300 cm.

«D’una altra gala xia»

Oli

75 x 105 cm.

S/T

Oli

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

160 x 130 cm.

S/T

Mixta

160 x 130 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

40 x 120 cm.

«Ma scares»

Oli

42 x 122 cm.

«La mirada de Crist»

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

85 x 115 cm.

S/T

Tinta xinesa sobre paper

85 x 115 cm.

S/T

Tinta xinesa sobre paper

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

160 x 130 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

130 x 160 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

48 x 48 x 30 cm.

S/T

Caixa escultura, tècnica mixta

100 x 100 cm.

S/T

Mixta

180 x 41 x 41 cm.

«Tarragona»

Jaume Queralt, biografia

Neix a Tarragona l’any 1949, alumne de La Salle de la mateixa ciutat i tenint els seus començaments

artí stics a l'Estudi Taller de la Diputacio de Tarragona. L’any 1964 ingressa a l'Escola de la Massana

de Barcelona, al temps que frequ enta el Grup de Sant Lluc. Tambe e s important el seu contacte amb

Joan Serra amb qui estableix amistat.

En els seus processos creatius utilitza tot tipus de te cniques i disciplines: des de la seva predileccio

per l'oli, passant pel pastí s, collage, aquarel·la, dibuix, gravat, fins arribar a l'escultura en fang, terra-

cota, bronze...

El propi Queralt manifesta la voluntat de «defugir la creacio insí pida i merament decorativa. L'Art

ha de comunicar, ha de transmetre, de lo contrari no te sentit i cau en la banalitat.» La seva gran

creativitat i la intensitat amb que expressa les seves pro pies inquietuds i temors a trave s de la pin-

tura, tenen com a resultat una obra comunicativa, sensible, de vegades inquietant, que ens empeny

a la meditacio , i provocant en l'observador una profunda introspeccio i necessitat d'arribar a qu esti-

onar-se els fonaments mateixos de la pro pia esse ncia de l'e sser huma .

La seva obra es mou entre un expressionisme figuratiu i la abstraccio en la qual juga amb la simbo-

logia.

En Jaume Queralt ha exposat de forma individual i col·lectiva en nombroses ocasions i el seu treball

esta representat en col·leccions pu bliques i privades de tot el mo n. Els paí sos, sense voler ser ex-

haustiu, en que te molta obra so n: Els Estats Units, Suí ssa, Xina, Japo , França, Me xic...

El 1978 s'estableix a l'Alforja, Baix Camp, Tarragona, poble on resideix i ha trobat l’entorn perfecte

per donar curs a la seva creativitat.

Producció: Diputació de Tarragona

Centre Tarraconense El Seminari

Disseny: offgallery

Maquetació: Anna Robert

Fotografia: Pierre Grubius

Impressió: Impremta Barnola