OBJECTES A L’UNIVERS

PlanetaUn planeta és un astre opac sense llum pròpia que gira al voltant d'una

estrella; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita.

Segons la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006,es denomina planeta cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o,

en general, d'un estel.

Són planetes del sistema solar: No són considerts planetes: Mercuri Ceres Venus Terra Mart Júpiter Saturn Urà Plutó Neptú.

Satèl·litUn satèl·lit natural és qualsevol objecte natural que gira al voltant d'un

planeta. Generalment és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'Estrella. En el cas de la Lluna i la Terra es pot

considerar com un sistema de dos planetes que giren junts (planeta doble).

Meteorits És un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu l'impacte amb la

superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides, tot i que de vegades també es

produeixen per impactes d'asteroides.

Tres categories de meteorits:-Meteorits petris-Meteorits metàl·lics- Litosiderits

EstrellaÉs un astre massiu i lluminós format per

plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidrostàtic.

Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia

que travessa el seu interior i després la irradia cap a l'espai exterior.

PúlsarÉs un estel de neutrons que emet radiacions periòdiques. Aquests sistemes

posseeixen un intens camp magnètic que indueix l'emissió d'aquests impulsos de radiació electromagnètica a intervals regulars relacionats amb el període

de rotació de l'objecte espacial.CARACTERÍSTIQUES:-Poden giravoltar sobre si mateixos a velocitatS molt altes.-Diàmetre equatorial més llarg que el polar-Radi relativament petit-Gran força centrífuga-Gran densitat-Emeten raigs de radiació en el rang de ràdio, raigs X o raigs gamma.

GalàxiaÉs un sistema ensems gravitacionalment, format per milers de milions d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas i pols còsmica i matèria fosca. Les galàxies es classifiquen segons la seva morfologia visual entre les quals trobem: -El·líptiques -Espirals -Irregulars

El sistema solar, i per tant també el nostre planeta es troba dins d'una galàxia, la Via Làctia

Nebulosa• Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles. Les nebuloses es localitzen en els discos de les galàxies espirals i en qualsevol zona de les galàxies irregulars

Nebuloses planetàries Nebuloses d'emissió Una nebulosa d'emissió és un

núvol de gas ionitzat, és a dir, plasma que emet llum de

diferents colors

és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i

plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca

asimptòtica de les gegants

Nebuloses de reflexió

Les nebuloses de reflexió són núvols de pols que

simplement reflecteixen la llum d'una o diverses

estrelles veïnes.

SupernovaUna supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova. Correspon

a l'última etapa de l'evolució de determinats estels. Durant aquesta etapa, la lluminositat de l'estel pot augmentar en un factor de 108.. Es caracteritzen per

un ràpid augment d'intensitat fins a assolir un pic, i després decreixen en brillantor de manera més o menys suau fins a desaparèixer completament. Les supernoves provoquen l'expulsió de les capes superficials de l'estrella en forma d'enormes ones de xoc, omplint l'espai que les envolta amb elements pesants,

que originen núvols de pols i gas

Via Làctia

La Via Làctia té forma de lent convexa. El nucli té un bony central de forma el·líptica d'uns 8.000 anys llum de diàmetre. Els estels del nucli estan més agrupats que els

dels braços. Al seu entorn hi ha un núvol d'hidrogen, alguns estels i cúmuls estel·lars.

La Via Làctia és la nostra galàxia. És gran, té forma d'espiral i pot tenir uns 100.000 milions d'estels, entre ells, el Sol.

El Sistema Solar és en un dels braços de l'espiral.En total fa uns 100.000 anys llum de diàmetre i té una massa de més de dos bilions de vegades la del Sol. Cada 225 milions d'anys el Sistema Solar completa un gir al voltant del centre

de la galàxia

Grup LocalÉs el grup de galàxies unides gravitatòriament en què està inclosa la Via

Làctia. El grup conté més de 30 galàxies i el seu centre de gravetat està situat en algun punt entre la Via Làctia i la Galàxia d'Andròmeda. El Grup

Local ocupa una extensió aproximada d'uns 10 milions d'anys llum de diàmetre i forma part del supercúmul de Virgo.

Es coneixen, com a mínim, tres sistemes amb una galàxia massiva que actua com a centre al volant de la qual orbiten altres galàxies més petites:

-Sistema d'Andròmeda - Sistema de la Via Làctia

-Sistema del Triangle

Virgo Supercluster És un supercúmul de galàxies que conté al Grup Local i, per tant, a la

Via Làctia. Té una forma de disc aplanat amb un diàmetre d'uns 200 milions d'anys llum. Conté uns 100 cúmuls i agrupacions de galàxies i està

dominat pel cúmul de Virgo a prop del seu centre.

Observant l'efecte gravitatori global del cúmul sobre les diferents galàxies s'estima la massa total del supercúmul en unes 1015 masses solars. Com la seva lluminositat és massa petita per explicar aquesta massa, es creu que

bona part del supercúmul està format per matèria fosca

Univers Observable• L'univers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en

principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.

• L'Univers observable és tan sols una petita part que podem observar de l'univers total. La mida basada només en el recorregut de les ones de llum

des de la seva primera font d'emissió correspon a un radi aproximat de 13.700 milions d'anys llum.