america andina

Amèrica Andina

• Marc Àlvarez, Diana Petre y Lydia Martínez

IES Sant Martí de Provençals

• Mapa de situació i països que la formen............5• Situació: Coordenades i Distància......................6• Geografia física: Relleus, llacs, rius i oceans.....7-16• Climogrames.......................................................17-21• Fauna..................................................................22-36• Vegetació............................................................37-39 GEOGRAFIA HUMANA . Població....................40-47 - Població absoluta......................................41 - Població relativa........................................42 - Piràmides de població. Conclusions.........43-47

ÍNDEX

• Geografia humana: Ètnies, llengües i cultures.........48-49• Geografia humana: Nivell de vida..............................50• Geografia humana:Moviments migratoris................51• Geografia humana: Població rural i urbana..............52-53• Geografia humana: Megalòpolis...............................54-56

GEOGRAFIA ECONÒMICA......................................57-72• Geografia econòmica: Distribució de la població i/o

riquesa per sectors. ...................................................58• Geografia econòmica: Recursos econòmics naturals......................................................................59-60• Geografia econòmica:Recursos energètics i industrials...............................................................61-62

• Geografia econòmica: Situació en el comerç mundial (importacions i exportacions)........................63-65• Geografia econòmica: Deute externa dels països en funció del PIB .............................................................66• Geografia econòmica: Organitzacions internacionals

de les zones i les seves funcions...................................67-70• Geografia econòmica: Conclusions; Com viu la gent.... ................................................................71-72 • Renda per capità IHD dels països...................................73-76• Mapa mundial de la globalització i lloc que ocupa aquesta zona..................................................................77• Fonts de consulta..........................................................78

Mapa d’Amèrica Andina

Està constituida per:Chile,

peru, bolivia i ecuador

Coordenades i

distàncies

Geografía física

La Cordillera dels Andes és una de les cadenes muntanyoses de Sudamèrica, s’exten quasi paral·lel per la costa del Pacífic .És la més gran del continent americà i una de les més importants del món.

-Relleus

Huascarà és un bec nevat situat en la serralada Occidental dels Andes centrals del Perú.El seu cim sud té el bec més alt del Perú .És la muntanya més alta de tota la zona tropical de la Terra.

Nevat Sajama forma part de la Serralada Occidental i és el bec més alt de Bolívia.

El Nevat Ulls del Salat és un estratovolcà enclavat sobre el límit entre Argentina i Xile, pertanyent a la serralada dels Andes. És el volcà més alt del món i el segon cim més alta dels hemisferis Sud i Occidental.

Mars

El mar que dona a l’Amèrica andina és: L'oceà Pacífic.

Rius L'Amazones

és el riu més llarg i cabalós del món. El naixement es produeix a Equador, pansa per Colòmbia i desemboca a Brasil.

El riu Ucayali és un dels principals rius del Perú i forma part del curs principal del riu Amazones.

Llac Titicaca és un cos d'aigua situat en l'altiplà

en els Andes Centrals entre els territori de Bolívia i Perú.És el llac navegable més alt del món i el segon llac més gran de Sud-americà.

Llacs més importants

El llac Poopó és un llac d'aigua salada, el segon més gran de Bolívia després del llac Titicaca, tots dos connectats pel riu Desaguadero.

Desert més importants

El desert d'Atacama és el desert més àrid del món, que s'estén pel nord de Xile i per la franja costanera del Perú.

El clima varia segons la

altitud y la latitud de la zona, però

podríem dir que és de

clima tropical àrid de

muntanya.

Climogrames

Santiago de Xile Perú - llima

Clima oceànic- temperatOn plou més és en juliol. Temperatures més altes en novembre, desembre, gener , febrer i març.

Temperatures més altes des de gener fins abril. Més pluja des de març fins octubre.

Bolívia- La Paz Equador - Manta

Clima d’alta muntanya.Pluges molt abundants i temperatures baixes entre 10 °C, constants durant tot l’any.

Clima càlid.Temperatures mitjanes entre 22°C i 27°C. Pluja abundant de gener fins abril , pluja escassa en la resta de l’any.

Desert d’Atacama ( Xile)És el més sec del món. Per el dia les

temperatures són molt altes (fins a 45 °C) en canvi per la nit depenent de l’altura pot arribar fins a 10°C. No plou mai.

Punta Arenas (Xile)

Pluja constant durant tot l’any. Temperatures entre 0°C i 10°C, temperatura freda.

En la zona andina n’hi ha moltes espècies d’animals.Trobem molts peixos, rèptils, amfibis, aus,mamífers i insectes.

La Fauna Andina

Els peixos La dorada

Sarda chiliensis chiliensis o bonic

Engraulis ringens

Beryx splendens

Els rèptils

Iguana iguana

Anaconda comú

Bothrops atrox oxyrhopus melangenys

Chelus fimbriatus

Els amfibisCruziohyla craspedopus Dendropsophus

bifurcus

Phyllomedusa palliata

Trachycephalus coriaceus

Ha Xile hi abunda sobretot:

Rhinoderma darwinii Granota de rulo

Les AusAccipiter poliogaster Catamenia inornata

Colaptes rivalii o el carpinter candala

Cóndor andí o Vultur gryphus

Els mamifersTaruca Puma concolor

Desmodus rotundus o vampir comú

Cavia porcellus

Galictis cuja o huró comú

Hippocamelus antisensis

El felí salvatge més comú de Amèrica andina i Sudamèrica.

Leopardus geoffroyi o el gat montés.

Els insectes

Dactylopius coccus

Un dels insectes que hi abunden en aquelles zones són els:

Callicore cynosura

La vegetació

La vegetació és verda, hi podem trobar:

Amancay Polylepis

LLareta

Quillay

Buddleja globosa

Geografia humana. Població

Població absolutaPaís Habitants

Bolívia 10.426.160

Equador 14.306.876

Perú 29.165.000

Xile 17.248.450

Total 71.146.486

Població relativaPaís Habitants Km2

hab./km2

Bolívia 10.426.160 1.096.581 9,5

Equador 14.306.876 256.370 55,8

Perú 29.165.000 1.285.215 22,7

Xile 17.248.450 756.626 22,8

Total 71146486 3.394.792 20,95

Piràmides de poblacions.Bolívia

Equador

Perú

Xile

Conclusions piràmides

- Les piràmides de població indiquen que Amèrica Andina és una població jove.

-Neixen més homes però la mortalitat masculina en gent gran és major.

En la composició ètnica de la població andina està dominada pels indis i mestissos d'indis amb blancs d'origen espanyol, que en conjunt representen més del 70% de la població regional.

Etnies

Llengües i cultures

A Amèrica Andina la majoria de persones són Catòlics Apostòlic Romans.

La llengua oficial és l’espanyol, encara que es parlen també altres llengües com el Quítxua i l’almara i altres llengües indígenes de menys ús.

Nivell de vida

Amb aquest gràfic es pot veure que on hi ha millor nivell de vida és a Xile i on hi ha menys en Bolívia.

Amèrica Andina ha perdut població. Encara que Xile, ara ha remuntat.

Moviments migratoris

Població rural i urbana.

• Xile – la seva capital: Santiago de Xile. Població:5.428.590 hab. (2002).

• Perú – la seva capital: Lima. Població: 7.605.742 hab. (2007).

• Bolívia – la seva capital :la Paz. Població: 2,030,422 hab.(2010).

• Equador- la seva capital: Quito. Població: 1,799,121 hab.(2009).

Algunes de les seves capitals corresponen a la megalòpolis més gran del país.

megalòpolis• Ecuador:-Ciutat de Guayaquil la més poblada i més gran d’Ecuador.

1.985.379 hab.3

• Bolivia- Santa Creu de la Serra la més gran i poblada

de bolivia.

1.756.926 hab

• Xile - Santiago de Xile la més poblada i el principal

nucli urbà de Chile.

5.428.590 hab.( 2002)

Geografia

econòmica

Distribució de la població i/o riquesa per sectors.

En Amèrica Andina i abunda el sector primari . Però hi ha més sector terciari que sector secundari.

Sector primari

39%

Sector secundari26%

Sector terciari

34%

Distribució de la regió per sectors

Recursos econòmics naturals

11%

20%

24%

45%

Agricultura Amèrica Andina Aquest gràfic ens diu Bolívia és el país amb més agricultura i Xile amb menys agricultura.

Aquest país és una excel·lent destinació per als pescadors de tot el món. Amb més de 4 mil quilòmetres de costa i innombrables rius i llacs, Xile ofereix tots els escenaris i espècies possibles per portar qualsevol tipus de pesca. La pesca en el mar es desenvolupa al llarg de tota la costa xilena, sent les espècies més comunes: llenguados, tonyines, bonics, serra , roba-ho, mulata,Sant Pere,.. entre uns altres.

La pesca esportiva a Xile

Serveis

En Equador és on hi ha més servei i Bolívia on hi ha menys.

Recursos energètics i industrials

Indústria

On hi ha més indústria és en Xile . En Equador hi ha hagut una baixada molt gran.

Exportacions

En 2009 , els que més exporten són; Xile, Bolívia i Equador. Encara que han baixat respecte els últims anys. El país que menys exporta en Perú.

Què exporten?

• Bolívia - hidrocarburs, minerals, gas natural.• Xile - cel·lulosa, fusta, metanol,coure,

metalls, i sobretot pesca.

Mineral de Bolívia

En 2009, el que més exporta bens i serveis és Equador , desprès Xile i Bolívia, el que menys exporta és Perú.

Importacions

Deute externa

Aquest gràfic ens demostra que al 2009 Xile, és el país que més deute externa té i el que menys Bolívia.

Organitzacions

• ONU Organització de les Nacions Unides. La seva finalitat és mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.

• OEA Organització dels Estats Americans . La finalitat es enfortir la pau i seguretat, consolidar la democràcia, promoure els drets humans, donar suport el desenvolupament social i econòmic i promoure el desenvolupament sostenible dels països d'Amèrica.

• UNASUR Unió de Nacions Sud-americanes. L’objectiu és construir, de manera participativa i

consensuada, un espai d'integració i unió en el cultural, social, econòmic i polític entre els seus integrants, utilitzant el diàleg polític, les polítiques socials, l'educació, l'energia, la infraestructura, el finançament i el medi ambient, entre uns altres, per eliminar la desigualtat socioeconòmica, aconseguir la inclusió social, la participació ciutadana i enfortir la democràcia.

• CAN Comunitat Andina. aconseguir un desenvolupament integral, més equilibrat i autònom, mitjançant la integració andina, sud-americana i llatinoamericana.

• MERCOSUR Mercat lliure. Estableix la lliure circulació de béns, serveis i factors productius entre països, l'establiment d'un aranzel extern comú i l'adopció d'una política comercial comuna, la coordinació de polítiques macroeconòmiques i sectorials entre els Estats parteixes i l'harmonització de les legislacions per aconseguir l'enfortiment del procés d'integració.

• ALBAAliança Bolivariana per als Pobles de La nostra Amèrica.Posa èmfasi en la lluita contra la pobresa i l'exclusió social amb base en doctrines d'esquerra

Altres• FLAREl Fons Llatinoamericà de Reserves.• OEI Organització d'Estats Iberoamericans per

a l'Educació, la Ciència i la Cultura.• CAFCorporació Andina de Foment.

Com viu la gent?

On hi ha més pobresa és en Bolívia, amb una gran diferència de Xile. Equador i Perú es troba entre el 40% i el 60% de pobresa. Xile és el país de Amèrica Andina amb menys pobresa.

Conclusió: Amèrica Andina és bastant pobre, el país amb menys pobresa, diguem-ne que és Xile.

En Equador

Renda per capità IDH

L’esperança de vida és mitjà, però Xile és alt.

3 factors del IDH

IDH : economia

El nivell de vida, d'acord amb les dades del PIB per càpita ens diu que Xile és el país amb millor nivell de vida, Perú i Bolívia més o menys es troben igual i Bolívia el que té un nivell de vida més baix.

El nivell d’educació , en Amèrica Andina es troba entre el 50% i el 100% , podríem dir que el nivell d’educació és mitjà.

IDH : educació

Calculat ha partit de l’esperança de vida:

IDH :sanitat

L’esperança de vida ha canviat molt respecte els últims 50 anys. L’esperança de vida al 2009 es troba entre els 65 i els 80 anys. On hi ha més esperança de vida és en Xile, en Bolívia es on hi ha menys.

Mapa mundial de globalització

Fonts de consulta

• http://ca.wikipedia.org/wiki/Xile• http://ca.wikipedia.org/wiki/Bol%C3%ADvia• http://ca.wikipedia.org/wiki/Per%C3%BA• http://ca.wikipedia.org/wiki/Equador• http://www.google.com/publicdata/explore?d

s=d5bncppjof8f9_&ctype=l&strail=false&nselm=h&met_y=ne_exp_gnfs_zs&hl=en&dl=en