algo va de stan a pedro parèmies populars a les traduccions...

478
Algo va de Stan a Pedro. Parèmies populars a les traduccions romaneses integrals del Quijote Joan Fontana i Tous ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

Upload: others

Post on 05-Nov-2020

3 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

Algo va de Stan a Pedro Paregravemies populars a les traduccions

romaneses integrals del Quijote

Joan Fontana i Tous

ADVERTIMENT La consulta drsquoaquesta tesi queda condicionada a lrsquoacceptacioacute de les seguumlents condicions duacutes La difusioacute drsquoaquesta tesi per mitjagrave del servei TDX (wwwtdxcat) i a traveacutes del Dipogravesit Digital de la UB (dipositubedu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intelmiddotlectual uacutenicament per a usos privats emmarcats en activitats drsquoinvestigacioacute i docegravencia No srsquoautoritza la seva reproduccioacute amb finalitats de lucre ni la seva difusioacute i posada a disposicioacute des drsquoun lloc aliegrave al servei TDX ni al Dipogravesit Digital de la UB No srsquoautoritza la presentacioacute del seu contingut en una finestra o marc aliegrave a TDX o al Dipogravesit Digital de la UB (framing) Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentacioacute de la tesi com als seus continguts En la utilitzacioacute o cita de parts de la tesi eacutes obligat indicar el nom de la persona autora ADVERTENCIA La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptacioacuten de las siguientes condiciones de uso La difusioacuten de esta tesis por medio del servicio TDR (wwwtdxcat) y a traveacutes del Repositorio Digital de la UB (dipositubedu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual uacutenicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigacioacuten y docencia No se autoriza su reproduccioacuten con finalidades de lucro ni su difusioacuten y puesta a disposicioacuten desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB No se autoriza la presentacioacuten de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing) Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentacioacuten de la tesis como a sus contenidos En la utilizacioacuten o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora WARNING On having consulted this thesis yoursquore accepting the following use conditions Spreading this thesis by the TDX (wwwtdxcat) service and by the UB Digital Repository (dipositubedu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing) Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents In the using or citation of parts of the thesis itrsquos obliged to indicate the name of the author

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Romagravenica

Programa de Doctorat Tradicions i Crisis

ALGO VA DE STAN A PEDRO PAREgraveMIES POPULARS A LES

TRADUCCIONS ROMANESES INTEGRALS DEL QUIJOTE

Joan FONTANA i TOUS Director Joseacute Enrique GARGALLO GIL

Tutora Anna Maria MUSSONS i FREIXAS

A la nostra vital inevitable Romagravenia (El Vendrell

Remanzacircs Bucureşti Sarceada) tot un moacuten de

romanccedilos i histograveries de la vora el cor

1 IacuteNDEX

1 IacuteNDEX 1

2 RESUM 7

3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR 9

4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA 11

5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 17

51 CONTINGUT 17

52 ASPECTES FORMALS 20

6 OBJECTIUS 27

7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE 29

minus A buen salvo estaacute el que repica 29

minus A buen servicio mal galardoacuten 31

minus A dineros pagados brazos quebrados 32

minus A Dios rogando y con el mazo dando 34

minus A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro 38

minus A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder 41

minus A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre 43

minus A mal viento va esta parva 44

minus A otro perro con ese hueso 46

minus A pecado nuevo penitencia nueva 48

minus A quien Dios quiere bien la casa le sabe 49

minus A quien se humilla Dios le ensalza 52

minus Al buen callar llaman Sancho 54

minus Al buen entendedor pocas palabras 58

minus Al buen pagador no le duelen prendas 63

minus Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer

discretos 67

minus Al enemigo que huye hacerle la puente de plata 69

minus Algo va de Pedro a Pedro 72

minus Allaacute se lo haya cada uno con su pecado 75

minus Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman 77

minus Allaacute van leyes do quieren reyes 79

minus Allaacute van leyes etceacutetera 81

minus Allaacute van reyes do quieren leyes 81

1

minus Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente 82

minus Antes hoy que mantildeana 84

minus Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 86

minus Antes se toma el pulso al haber que al saber 88

minus Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son 90

minus Auacuten la cola falta por desollar 92

minus Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece 94

minus Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar 96

minus Bien vengas mal si vienes solo 98

minus Buen corazoacuten quebranta mala ventura 100

minus Cada oveja con su pareja 102

minus Cada uno case con su igual 105

minus Cada uno es artiacutefice de su ventura 107

minus Casadla con su igual 109

minus Con la iglesia hemos dado 110

minus Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya 111

minus Cuando a Roma fueres haz como vieres 112

minus Cuando Dios amanece para todos amanece 115

minus Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen 117

minus Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla 120

minus Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 123

minus Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa 124

minus Cuidados ajenos matan al asno 126

minus Daacutedivas quebrantan pentildeas 129

minus De amigo a amigo la chinche etc 132

minus De la abundancia del corazoacuten habla la lengua 135

minus De los desagradecidos estaacute lleno el infierno 137

minus De noche todos los gatos son pardos 139

minus De paja y de heno 141

minus Debajo de mala capa suele haber buen bebedor 143

minus Del dicho al hecho hay gran trecho 146

minus Del dolor de la cabeza han de participar los miembros 149

minus Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano 150

minus Detraacutes de la cruz estaacute el diablo 153

minus Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra 155

2

minus Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres 160

minus Dios que da la llaga da la medicina 164

minus Donde las dan las toman 166

minus Donde menos se piensa se levanta la liebre 168

minus Donde no piensa salta la liebre 171

minus Donde reina la envidia no puede vivir la virtud 172

minus Donde una puerta se cierra otra se abre 174

minus El abad de donde canta yanta 175

minus El abad de lo que canta yanta 177

minus El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga 178

minus El buey suelto bien se lame 180

minus El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas 182

minus El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco 184

minus El pan comido y la compantildeiacutea deshecha 186

minus El poeta nace 188

minus El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios 190

minus El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento 192

minus El que luego da da dos veces 195

minus El que no madruga con el sol no goza del diacutea 197

minus El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo 200

minus El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra 204

minus En cada tierra su uso 208

minus En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 210

minus En salvo estaacute el que repica 210

minus Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano 210

minus Espantose la muerta de la degollada 211

minus Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas 214

minus Ha de ser mal para el caacutentaro 216

minus Haceos miel y comeros han moscas 217

minus Haceos miel y paparos han moscas 220

minus Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea 220

minus Hombre apercebido medio combatido 221

minus Hoy por ti y mantildeana por miacute 224

minus Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos 226

minus La alabanza propria envilece 228

3

minus La codicia rompe el saco 232

minus La culpa del asno no se ha de echar a la albarda 236

minus La diligencia es madre de la buena ventura 238

minus La fuerza es vencida del arte 240

minus La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso 242

minus La ingratitud es hija de la soberbia 244

minus La lengua queda y los ojos listos 246

minus La letra con sangre entra 248

minus La mejor salsa del mundo es la hambre 251

minus La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las

humildes chozas de los pobres 255

minus La sangre se hereda y la virtud se aquista 259

minus La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua 261

minus La verdad adelgaza y no quiebra 264

minus Las alas de la hormiga 265

minus Las paredes tienen oiacutedos 266

minus Las propias alabanzas envilecen 268

minus Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas 269

minus Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando 272

minus Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos 279

minus Maacutes vale un toma que dos te dareacute 282

minus [Maacutes valiacutea] el paacutejaro en la mano que el buitre volando 284

minus Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute 284

minus Muera Marta y muera harta 285

minus Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo 287

minus Nadie nace ensentildeado 290

minus Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana 292

minus Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor 296

minus No deis consejos a quien no os los pide 298

minus No es la miel para la boca del asno 300

minus No es la miel etceacutetera 303

minus No es oro todo lo que reluce 304

minus No es posible que esteacute continuo el arco armado 307

minus No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco 309

minus No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos 312

4

minus No hay regla sin excepcioacuten 315

minus No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido 316

minus No os metaacuteis donde no os llaman 318

minus No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza 321

minus No pierdas por carta de maacutes ni de menos 323

minus No se ganoacute Zamora en un hora 324

minus No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado 326

minus No se toman truchashellip 329

minus No son todos los tiempos unos 332

minus No todos los tiempos son unos 333

minus Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza 334

minus Nunca lo bueno fue mucho 336

minus Pagan a las veces justos por pecadores 338

minus Para mi santiguada que no me han de echar dado falso 341

minus Para todo hay remedio si no es para la muerte 343

minus Por la untildea se saca el leoacuten 345

minus Por su mal le nacieron alas a la hormiga 347

minus Quien busca el peligro perece en eacutel 350

minus Quien canta sus males espanta 353

minus Quien las sabe las tantildee 355

minus Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer 356

minus Seacute doacutende me aprieta el zapato 357

minus Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas 361

minus Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro 363

minus Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo 365

minus Si tal vez me sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla 367

minus Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla 368

minus Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco 370

minus Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip 373

minus Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera 378

minus Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible 379

minus Tanto monta cortar como desatar 381

minus Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos 383

minus Tanto vales cuanto tienes 383

minus Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales 384

5

minus Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar 387

minus Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte 388

minus Todo lo cubre y tapa la gran capa 389

minus Tras la cruz estaacute el diablo 390

minus Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas 391

minus Tripas llevan pies que no pies a tripas 392

minus Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado 393

minus Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea 394

minus Un buen corazoacuten quebranta mala ventura 395

minus Un palo compuesto no parece palo 396

minus Una golondrina sola no hace verano 399

minus Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza 405

minus Viva la gallina aunque con su pepita 407

minus Viva la gallina aunque sea con su pepita 408

minus iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado 409

8 PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA 411

81 BON VENT I PAREgraveMIA NOVA 411

82 QUI TEacute LrsquoEINA FA FEINA (CRITERIS PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA) 413

821 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 414

822 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 415

823 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 416

824 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 417

825 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 418

826 QUANDOQUE HOMERUS 420

8261 ERROR 420

8262 OMISSIOacute 420

9 CONCLUSIONS 421

BIBLIOGRAFIA 425

ANNEXOS 439

ANNEX 1 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 441

ANNEX 2 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 445

ANNEX 3 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 447

ANNEX 4 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 449

ANNEX 5 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 457

ANNEX 6 QUANDOQUE HOMERUS 471

6

2 RESUM

En aquesta tesi pretenem analitzar com srsquoha traduiumlt una seleccioacute significativa (el 52) de les

paregravemies populars (tambeacute anomenades clagravessiques) del Quijote a les dues versions romaneses

integrals (afaiccedilonades a partir de lrsquooriginal castellagrave) que a dia drsquoavui nrsquoexisteixen (Ion

FRUNZETTI Edgar PAPU 1965 Sorin MĂRCULESCU 2007 [2005]) Per a aixograve ens basem en el

corpus fraseologravegic de lrsquoobra cervantina establert pels reputats paremiogravelegs Jesuacutes CANTERA

ORTIZ DE URBINA Julia SEVILLA MUNtildeOZ i Manuel SEVILLA MUNtildeOZ (2005)

Despreacutes de confessar la magdalena proustiana del treball (ldquo3 A lrsquoombra de les paregravemies en

florrdquo) una breu introduccioacute (ldquo4 Algo va de Paremia a Paremiardquo) justifica la tria del corpus entre

els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseologravegiques A continuacioacute abans drsquoesbossar a

grans trets els objectius de lrsquoestudi (ldquo6 Objectiusrdquo) comentem la metodologia emprada (ldquo5

Estructura de les fitxesrdquo) en el nucli de la tesi eacutes a dir en la redaccioacute de 146 fitxes quixotesques

(ldquo7 Fitxes de les paregravemies populars del Quijoterdquo) que entre variants de la paregravemia de

referegravencia io repeticions drsquoalgun refrany al text quixotesc contempla un total de 202 paregravemies

populars A cada fitxa es procura en primer lloc ubicar la paregravemia cervantina en els reculls

hispagravenics aixiacute com buscar-li quan escau referents romagravenics i agravedhuc anglesos perograve sobretot

lrsquoobjectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions romaneses en base a les dades

espigolades als diversos reculls paremiologravegics drsquoaquesta llengua

En la darrera part del treball gragravecies a la informacioacute aplegada al llarg de les fitxes elaborem

una proposta personal amb un seguit de criteris per a una traduccioacute paremiologravegica bo i basant-

nos en les caracteriacutestiques del corpus estudiat (ldquo8 Per a una traduccioacute paremiologravegicardquo)

Finalment en base a aquesta anagravelisi mirem drsquoescatir (ldquo9 Conclusionsrdquo) quin drsquoaquests criteris

va seguir cada traductor a lrsquohora de traslladar al romanegraves les paregravemies del millor refranyer

literari de la literatura hispagravenica el Quijote

7

8

3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR

En lrsquoarticle laquoTraducciones rumanas de la obra de Cervantesraquo Tudora ŞANDRU-MEHEDINŢI

(2004) ens assabenta que en el cas del Quijote malgrat les nombroses temptatives dutes a

terme

ldquoLa historia de las traducciones rumanas del Quijote consigna otros intentos numerosos a

lo largo del tiempo pero en su gran mayoriacutea se trata de ediciones abreviadas o

reelaboradas especialmente para joacutevenes y nintildeos realizadas sin duda a traveacutes del franceacutes

(prueba de ello es el nombre del protagonista Quichotte)rdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p

262)

De fet la primera versioacute integral1 intitulada Don Quijote de la Mancha2 correspon a Ion

Frunzetti (1918-1985) encarregat de traduir tant la primera part com els versos de tota lrsquoobra3 i

a Edgar Papu (1908-1993) traductor de la segona part En el breu comentari al que representa

una gota menyspreable fita traductologravegica per a la cultura romanesa ŞANDRU-MEHEDINŢI

(2004 p 264-265) no srsquoestagrave de destacar-ne el seguumlent

ldquoOtra virtud que trasciende es la equivalencia de los dichos y refranes que tanto encanto

dan al Quijote sobre todo en boca del escudero Sancho Panza Es verdad que tambieacuten bajo

este aspecto el rumano se halla en una situacioacuten privilegiada por sus concordancias y

semejanzas muacuteltiples con el espantildeol en el campo de la paremiologiacuteardquo

Eacutes de justiacutecia reconegraveixer que la gegravenesi de la present tesi rau tant en lrsquoanterior comentari com en

lrsquoanunci pas intranscendent amb quegrave es clou lrsquoarticle

ldquoPor fin una noticia reciente de destacada importancia el mismo Sorin Mărculescu estaacute

preparando una nueva edicioacuten rumana del Quijote que se publicaraacute en 2005 a manera de

homenaje y que seraacute sin duda a su vez la versioacuten rumana definitiva de la inmortal novela

del Priacutencipe de las letras espantildeolasrdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p 266)

1 Tal com ens indica la Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoAceastă versiune a celor două părţi ale romanului laquoDON QUIJOTEraquo pentru prima dată tradusă integral icircn romacircneşte din originalul spaniol a fost lucrată după ediţia critică a lui Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rdquo [lsquoAquesta versioacute de les dues parts de la novelmiddotla laquoDON QUIJOTEraquo per primera vegada traduiumlda integralment en romanegraves a partir de lrsquooriginal castellagrave ha estat elaborada seguint lrsquoedicioacute criacutetica de Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rsquo] 2 Publicat en dos volums a Bucarest el 1965 sota lrsquoegravegida de lrsquoEditura pentru literatură universală 3 Segons lrsquoanteriorment esmentada Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoPartea icircnticircia a fost tradusă de Ion Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţi [] Partea a doua a fost tradusă de Edgar Papurdquo [lsquoLa primera part ha estat traduiumlda per Ion Frunzetti al qual tambeacute correspon la traduccioacute dels versos drsquoambdues parts [] La segona part ha estat traduiumlda per Edgar Papursquo]

9

En efecte la saludada traduccioacute de Sorin Mărculescu apareguda lrsquoany 2005 no va trigar pas

gaire a obtenir prestigiosos reconeixements com ara els premis de la Societat drsquoEditors o de la

Unioacute drsquoEscriptors de Romania

Aprofitant-nos doncs de lrsquoexistegravencia de dues traduccions integrals romaneses de prestigi4

separades per un lapse de quatre decennis ens proposem drsquoespigolar-hi una seleccioacute

significativa de paregravemies populars5 quixotesques i analitzar-ne el tractament en cadascuna de les

dues versions esmentades per tal de veure quins recursos despleguen els nostres tres traductors

a lrsquohora drsquoenfrontar-se amb lrsquoincommensurable tresor paremiologravegic de lrsquoobra mestra cervantina

batalla filologravegica de quegrave esperem sortir airosos i no pas esventats risc tal volta ben difiacutecil

drsquoevitar per a qui malda de A se bate cu morĭ de vicircnt6 [lsquoLluitar amb molins de ventrsquo] (ZANNE

2004 [1899] III p 249 n 7404)

4 Acabem drsquoesmentar lrsquoegravexit de la traduccioacute de Mărculescu avalada per diversos guardons Quant a la traduccioacute de Frunzetti i Papu tingueu en compte que despreacutes de la publicacioacute inicial lrsquoany 1965 a lrsquoEditura pentru literatură universală es va reeditar lrsquoany 1987 en quatre volums (nuacutem 1271-1274) a la miacutetica colmiddotleccioacute Biblioteca pentru toţi [lsquoLa biblioteca per a totsrsquo] la qual conforma lrsquoimaginari cultural (ens atreviriacuteem a dir que fins i tot domegravestic) drsquounes quantes generacions de romanesos Aixiacute doncs el prestigi com a hispanistes i coneixedors de la llengua espanyola per part dels tres traductors queda completament demostrat 5 Vegeu quegrave entenem per ldquoparegravemies popularsrdquo al capiacutetol intitulat ldquoAlgo va de Paremia a Paremiardquo 6 Amb la nota explicativa ldquoAdică cu protivnicĭ saŭ greutăţĭ icircnchipuiterdquo [lsquoEacutes a dir amb contrarietats o dificultats imaginadesrsquo] i almiddotlusioacute a lrsquoequivalent francegraves Se battre contre les moulins agrave vent (2004 [1899] III p 250 n 7404) Drsquoaltra banda si volgueacutessiu aprofundir en aquest fraseologisme us resultaria imprescindible el llibre de Wolfang MIEDER (2006) ldquoTilting at Windmillsrdquo History and Meaning of a Proverbial Allusion to Cervantersquos Don Quixote Burlington Vermont ldquoProverbiumrdquo in cooperation with the Department of German and Russian The University of Vermont

10

4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA

Amb una rastellera drsquounitats paremiologravegiques que conteacute cent denominacions en castellagrave1 vet

aquiacute com SEVILLA (1988 p 8-9) enceta un llibre que preteacuten acostar-se conceptualment a les

paregravemies espanyoles i franceses Permeteu-nos vessar un altre rajoliacute drsquoaigua al vi bo i portant a

colmiddotlacioacute el primer paragravegraf amb quegrave COMBET (1996 p 11) encetava lrsquoarticle intitulat laquoLos

refranes origen funcioacuten y futuroraquo ldquoNunca se acaba con el tema de los refranes Pese a todo lo

que ya se ha dicho quedan todaviacutea dudas sobre su origen su funcioacuten y su formacioacutenrdquo Amb

aquests dos ldquovenerandsrdquo exemples no volem sinoacute subratllar la dificultat drsquoesbrinar les

caracteriacutestiques i en consequumlegravencia establir els liacutemits de les diferents unitats fraseologravegiques

A fi de no navegar a la deriva a lrsquohora de circumscriure amb claredat el corpus de treball

nosaltres tambeacute ens ldquohemos basado en la obra utiliacutesima de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia

Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeoz (2005) titulada Refranes otras paremias y

fraseologismos en Don Quijote de la Manchardquo2 (CHACOTO 2008 p 98) Parem atencioacute al tiacutetol

ja que resulta drsquoallograve meacutes alliccedilonador drsquouna banda amb la formulacioacute Refranes otras

paremias3 es destaca el fet que els refranys formen part drsquoun grup meacutes ampli anomenat

paregravemies Drsquoaltra banda amb lrsquoafegitoacute y fraseologismos els autors palesen que les paregravemies

(amb els refranys inclosos) i els fraseologismes no van pas al mateix sac (per beacute que siacute al mateix

graner) A tall drsquoexemple vegem la seguumlent definicioacute urpada de MORVAY (2001 p 71)

ldquoLa fraseologiacutea es una disciplina linguumliacutestica que se ocupa de las unidades leacutexicas

denominadas unidades fraseoloacutegicas (UFs) fraseologismos o frasemas a los cuales que

[sic] el hablante comuacuten y corriente ndash y tambieacuten muchos especialistas ndash se refieren con la

ayuda de diferentes teacuterminos tradicionales como modos de decir modismos dichos giros

expresiones (idiomaacuteticas) idio(ma)tismos locuciones y frases hechas frases proverbiales

etcrdquo

Un cop escatit lrsquoagravembit fraseologravegic ens convindria endinsar-nos en el paremiologravegic per beacute que

SEVILLA (1993 p 15) enceti un article de referegravencia en quegrave malda per classificar i definir les

paregravemies espanyoles de la seguumlent manera ldquoUno de los grandes escollos con el que se enfrenta

todo aquel que se adentra en el mundo paremioloacutegico es la marantildea conceptual que reina por

1 Nogravemina extreta al seu torn drsquoun article de Joseacute GELLA ITURRIAGA (1977) laquoDatos para una teoriacutea de los dichosraquo Revista de Dialectologiacutea y Tradiciones Populares XXXIII p 119-128 2 Igualment per citar-ne un altre exemple JERŠIN (2009 p 184) reconeix que per al seu treball sobre la traduccioacute dels refranys de Sancho Panza a lrsquoitaliagrave i a lrsquoeslovegrave ldquoLa base de la terminologiacutea y del corpus de refranes ha sido la monografiacutea Refranes otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeozrdquo 3 Aixiacute com la famiacutelia de Gerald Durrell (1925-1995) formava part de la fauna circumdant en el reeixit tiacutetol My Family and Other Animals (1956)

11

doquierrdquo Vint anys despreacutes el 2013 la doctora Sevilla juntament amb el doctor Carlos Alberto

Crida va publicar un article que pretenia actualitzar4 i ampliar5 el de 1993 bo i oferint-nos una

classificacioacute meacutes clara i detallada de les diferents paregravemies Aixograve no obstant en primer lloc a fi

de comenccedilar la casa pels fonaments i no pas per la teulada caldria cercar una definicioacute escaient

al concepte lsquoparegravemiarsquo

ldquoUna paremia[6] es una unidad fraseoloacutegica (UF) constituida por un enunciado breve y

sentencioso que corresponde a una oracioacuten simple o compuesta que se ha fijado en el

habla y que forma parte del acervo socio-cultural de una comunidad hablanterdquo7 (SEVILLA

CRIDA 2013 p 106)

Les comparacions poden ser odioses perograve a voltes ben necessagraveries Fixem-nos que la definicioacute

de MORVAY (2001 p 71) i la que acabem drsquoesmentar coincideixen a posar al sac de les

unidades fraseoloacutegicas tant els fraseologismes com les paregravemies eacutes per aixograve que a fi drsquoesvair

dubtes caldragrave filar meacutes prim

ldquoLas paremias y los fraseologismos son dos tipos de unidades fraseoloacutegicas bien

diferenciadas[8] entre siacute las paremias son enunciados sentenciosos y los fraseologismos son

4 Com palesen els autors al resum inicial (SEVILLA CRIDA 2013 p 105) el problema plantejat vint anys enrere (a SEVILLA 1993) segueix vigent ldquoSin embargo la definicioacuten y clasificacioacuten de las paremias sigue planteando problemas por su compleja naturaleza por el uso incorrecto que con frecuencia se hace del teacutermino laquoparemiaraquo y por la ausencia de una terminologiacutea aceptada de forma unagravenime por la comunidad linguumliacutesticardquo 5 Pareu esment al fet que lrsquoarticle de 1993 agafat amb posterioritat per nombrosos autors com a cagravenon paremiologravegic hispagravenic es proposava en un principi drsquoestablir vincles entre paregravemies espanyoles i franceses 6 Per pouar des dels oriacutegens tinguem en compte que ldquoEl vocablo paremia proviene del griego claacutesico παροιμία cuyo significado sigue siendo en griego moderno el de refraacuten o proverbio que ya teniacutea en la Antiguumledad [hellip] estaacute conformada por παρά + οἴμη [= junto adurante + el cantopoemarecitado] es decir era algo que integraba el canto parte de su letra del poema cantado o recitadordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 106) Tanmateix per a la comunitat cientiacutefica el mot ha esdevingut ldquoun neologismo reciente usado por los especialistas que da nombre ademaacutes a la revista dirigida por Julia Sevilla Muntildeoz creada en 1993 y cuyo principal objetivo es laquoabarcar de forma global el estudio de las foacutermulas de la sabiduriacutea popularraquordquo (TORRES 2013 p 90-91) En efecte quan la Dra Julia Sevilla Muntildeoz va comenccedilar a aprofundir en aquestes foacutermulas de la sabiduriacutea popular va considerar oportuacute ldquobuscar un teacutermino geneacuterico que permitiera definir y distinguir los distintos enunciados estables El anaacutelisis seacutemico de los distintos enunciados sentenciosos nos condujo a paremia procedente del griego παροιμία Tras estudiar sus rasgos concluimos que es el archilexema del campo sapiencial por ser el enunciado breve y sentencioso de forma estable y memorizado en competenciardquo (SEVILLA 2008b p 241) En aquest sentit i en clau francesa segons RĂDULESCU (2013 p 55) ldquoDans la majoriteacute des cas la pareacutemie constitue une sorte de mot-valise qui enregistre une avalanche de termes plus ou moins synonymes (proverbe dicton maxime sentence adage aphorisme axiome locution proverbiale formule gnomique uniteacute phraseacuteologique figement phraseacuteologique etc) et qui pose de seacuterieux problegravemes aux linguistes amateurs de taxonomies parce que les frontiegraveres en sont fragilesrdquo 7 Si voleu aprofundir en la taxonomia i les caracteriacutestiques comunes de les paregravemies consulteu-ne les pagravegines 106-107 8 SEVILLA ARROYO (1993 p 254) manifestaven ldquoLos fraseologismos engloban las laquoexpresiones pluriverbales fijas e idiomaacuteticas que no forman oracioacuten cabal y funcionan como elemento oracional (adjetivo adverbio)raquordquo i drsquoaltra banda hi afegien ldquolos fraseologismos no poseen el caraacutecter sentencioso de las paremias ni su complejidad sintaacutectica ni su condensacioacuten semaacutentica tampoco contienen la fuerte leccioacuten moral caracterizadora de las paremias y en su mayoriacutea no forman oracioacuten cabalrdquo (SEVILLA ARROYO 1993 p 257) Per desgragravecia i drsquoaixograve plora la criatura els liacutemits no soacuten sempre tan clars a tall drsquoexemple la frase proverbial que MORVAY (2001 p 71) considerava un tipus de fraseologisme SEVILLA CRIDA (2013 p 112) en canvi la colmiddotloquen al prestatge de les paregravemies concretament a les Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular tot fornint-nos-en la seguumlent definicioacute ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la

12

combinaciones estables de dos o maacutes palabras que funcionan como elementos oracionalesrdquo9

(SEVILLA 2005 p 126)

Bo i tornant a lrsquoarticle de Sevilla Crida els autors hi classifiquen les paregravemies en dos grans

grups Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto10 dividides al seu torn en El

proverbio11 i El aforismo12 i Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular13 eacutes

a dir El refraacuten La frase proverbial [La] Locucioacuten proverbial i El dialogismo Arribats doncs

al refraacuten14 comenccedilaran noves dificultats per tal com

ldquoLa definicioacuten del refraacuten[15] es uno de los principales problemas a los que se enfrenta

cualquier paremioacutelogo En el Quijote Cervantes plantea y resuelve esta cuestioacuten con cuatro

definiciones que se van matizandordquo (RODRIacuteGUEZ 2008b p 207)

Per ordre drsquoaparicioacute vet aquiacute les quatre definicions esmentades ldquono hay refraacuten que no sea

verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia madre de las ciencias

todasrdquo16 (I Cap 21 p 243) ldquoHay un refraacuten en nuestra Espantildea a mi parecer muy verdadero

como todos lo son por ser sentencias breves sacadas de la luenga y discreta experienciardquo17 (I

Cap 39 p 494) quant als dos uacuteltims fragments ambdoacutes de la segona part del Quijote18

experiencia y con valor de verdad universalrdquo a lrsquohora de distingir-la del refraacuten podriacuteem assenyalar que es tracta de ldquoparemias populares desprovistas de elementos mnemoteacutecnicos y de supresiones leacutexicasrdquo (CANTERA et alii 2005 p 15) 9 A tiacutetol informatiu vet aquiacute un exemple de paremia i un altre de fraseologismo calaix de sastre en quegrave inclourem tant les locuciones com les expresiones ldquolas paremias son enunciados sentenciosos insertados en el discurso (laquoDe tal palo tal astillaraquo) mientras que las locuciones son elementos oracionales no sentenciosos que se diluyen en el discurso (laquometer la pataraquo ndash laquohas metido la pata al decir estoraquo) Con el tiempo surgiraacute un apelativo que reemplazaraacute a la denominacioacuten expresiones Nos referimos a los fraseologismosrdquo (SEVILLA 2008b p 241) 10 ldquoEntendemos por paremia de origen conocido el enunciado sentencioso extraiacutedo de un texto o de un hecho el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias y cuyo uso actual puede ser culto o popularrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 108) 11 ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 12 ldquoEl aforismo es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta el potencial conocimiento del autor el tono grave el alto grado de fijacioacuten interna la gradacioacuten idiomaacutetica la escasa variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 13 ldquoEntendemos por paremia de origen anoacutenimo el enunciado sentencioso por lo general de uso popular el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias pero cuyo origen nos es desconocido son [sic] el refraacuten la frase proverbial la locucioacuten proverbial el dialogismordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 110) 14 Si voleu aprofundir en lrsquoetimologia i evolucioacute del mot refraacuten us recomanem consultar COLOacuteN (2010 p 15-16) 15 En efecte el refrany genera tot tipus de definicions des de les meacutes monumentals ldquoverdaderos monumentos del idiomardquo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1989 [1953] p XVII) a les meacutes drsquoanar per (la bodega de) casa ldquoEacutes el vi ranci drsquouna vella collitardquo (SOLIU 1986 p 209) Per a una fascinant volta a la semagraventica diacrogravenica del refraacuten no en vuitanta dies sinoacute en trenta-tres pagravegines vegeu TOMASSETTI (2008 p 269-301) 16 ldquoLa famosa frase de Don Quijote dirigida a Sancho se convierte en el refraacuten maacutes citado de la obra (con maacutes de una decena de miles de apariencias [sic] en Internet) son pocos los paremioacutelogos y aficionados de refranes que no hayan tenido la tentacioacuten de acudir a ella para ilustrar la universalidad de esas creaciones paremioloacutegicasrdquo (TARNOVSKA 2008 p 270) de guisa ben similar la mateixa TARNOVSKA (2005 p 287) manifestava tres anys abans que lrsquoesmentada frase ldquotiene casi trece mil () referencias en Internet (wwwgooglecom)rdquo 17 Mots pronunciats pel pare del Cautivo pel que fa a les tres aparicions restants provenen de llavis del protagonista 18 No esdevindragrave balder apuntar a peu de pagravegina que el prohom de la paremiologia mexicana Heroacuten Peacuterez Martiacutenez ldquodistingue dos tipos de refraneros laquolos refraneros-acervoraquo y laquolos refraneros-literaturaraquo (por ejemplo El Quijote y La Celestina)rdquo (CHACOTO 2008 p 98 n 2) Mentre el primer grup el conformen ldquolibros moralizantes que contienen en

13

serveixen alhora tant de definicioacute com de ldquoteoriacutea sobre el buen uso de las paremiasrdquo (SEVILLA

2005 p 119) ldquolos refranes son sentencias breves muchas veces los traes tan por los cabellos

que maacutes parecen disparates que sentenciasrdquo (II Cap 43 p 1064) i ldquolos refranes son sentencias

breves sacadas de la experiencia y especulacioacuten de nuestros antiguos sabios y el refraacuten que no

viene a propoacutesito antes es disparate que sentenciardquo (II Cap 67 p 1287) Drsquoaquests fragments

quixotescs sembla partir AMADES (2008 [1933] p 13) a lrsquohora de definir no nomeacutes el refrany

sinoacute la paremiologia en general la qual al seu juiacute seria

ldquoLa ciegravencia que estudia les frases consagrades i acceptades per un llarg uacutes que contenen

una magravexima moral sentegravencia sagravevia reflexioacute filla de lrsquoexperiegravencia un consell aplicat a un

ordre qualsevulla de la vida un gir i una forma especial drsquoexpressioacute de conceptes precisos i

determinats rep el nom de paremiologiardquo

De retorn a CANTERA et alii (2005) aquests divideixen el ldquoCorpus fraseoloacutegico de Don Quijote

de la Manchardquo en cinc parts (1) Paremias claacutesicas (p 49-116) (2) Maacuteximas y sentencias (p

117-131) (3) Frases hechas Expresiones Locuciones Modismos Idiotismos (p 133-172) (4)

Saludos Exclamaciones Juramentos (p 173-178) i (5) Latinismos (p 179-189) En el nostre

treball ens centrarem en el primer grup les paregravemies clagravessiques o populars que ldquoincluyen los

refranes[19] las frases proverbiales[20] los dialogismos[21] los wellerismos[22] y las expresiones

proverbiales[23]rdquo (CANTERA et alii 2005 p 49)

ldquoDentro de las paremias populares y claacutesicas el grupo maacutes numeroso es el de los refranes

en su mayoriacutea de contenido moral pues conciernen a la vida afectiva y eacutetica de los

forma sentenciosa maacuteximas del habla cotidiana de las cuales se desprende una moralejardquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 128) eacutes a dir diccionaris o llibres drsquoensenyaments morals el segon estagrave integrat per aquells que ldquono soacutelo recogen y ponen a circular refranes sino que los insertan en un discurso por lo general literario con sus correspondientes contextos situacionales y funciones discursivasrdquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 134) I ben entegraves dins drsquoaquest segon grup lrsquoautor com palesa SEVILLA (2005 p 122) ldquoasigna un lugar privilegiado a Don Quijote de la Mancha Asiacute lo afirmoacute en una conferencia pronunciada en el antildeo 2000 sobre la obra cervantina laquoEl Quijote pues puede ser asumido no soacutelo como uno de los refraneros de la tradicioacuten hispaacutenica sino como el primero y maacutes notable de los refraneros literariosraquordquo La conferegravencia a quegrave almiddotludeix Sevilla srsquointitulava La argumentacioacuten paremioloacutegica en el Quijote i fou pronunciada el 22 drsquoabril de lrsquoany 2000 a la Universidad Autoacutenoma del Estado de Meacutexico en el marc del Coloquio Internacional sobre el Quijote 19 Per citar-ne una definicioacute profusament adjectivada el refrany seria ldquoun tipo de enunciado popular breve sentencioso basado en la experiencia antiguo con elementos mnemoteacutecnicos repetitivo de estructura cerrada general metafoacuterico verdadero praacutectico jocoso engastado agudo universal bimembre y autoacutectonordquo (HERNANDO 2010 p 166) 20 ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la experiencia y con valor de verdad universalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 21 ldquoEl dialogismo es una paremia de origen anoacutenimo y uso popular de estructura oracional bimembre o trimembre el cual se presenta como microtexto narrativo en el que el discurso dialogado es fundamentalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 22 La frontera entre el dialogisme i el wellerisme no sempre eacutes diagravefana Per espigolar-ne meacutes detalls vegeu les fitxes quixotesques A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627) i Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 23 Enteneu-hi locuciones proverbiales eacutes a dir ldquouna paremia en tanto en cuanto posee caraacutecter de enunciado sentenciosordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112)

14

individuos en su relacioacuten con los demaacutes por este motivo de ahora en adelante nos

referiremos al grupo de las paremias con el teacutermino lsquorefraacutenrsquo[24] como voz englobadora de

todas ellasrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 146)

En aquesta breu bornada per les unitats fraseologravegiques no hem maldat pas de posar ordre en

lrsquoencara avui embullat garbuix paremiologravegic25 sinoacute simplement drsquoesbossar uns breus apunts

que justifiquin la tria del corpus paremiologravegic en quegrave es fonamenta el present estudi

24 A efectes terminologravegics emprarem indistintament al llarg del nostre estudi els mots paregravemia i refrany bo i eludint la denominacioacute proverbi la qual tanmateix resulta la meacutes habitual en drsquoaltres llenguumles com ara el francegraves (proverbe) lrsquoitaliagrave (proverbio) o el romanegraves (proverb) Consequumlentment quan haguem drsquoafrontar traduccions del romanegraves al catalagrave els proverbe esdevindran refranys Per a meacutes detalls sobre les similituds i diferegravencies entre refraacuten i proverbio us remetem a lrsquoarticle de MUNTEANU (2007 p 470) Drsquoaltra banda no oblidem que SEVILLA CRIDA (2013 p 109) colmiddotloquen el proverbio ensems amb lrsquoaforismo a la lleixa de les Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto bo i definint-lo talment ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo En un article anterior la professora Sevilla Muntildeoz distingia refraacuten i proverbio talment ldquoEl refraacuten es una paremia popular y el proverbio posee mayor carga filosoacutefica forma no tan popular caraacutecter culto y graverdquo (SEVILLA 2008b p 247) 25 A tall drsquoexemple llegiu el seguumlent comentari de TARNOVSKA (2005 p 286 n 1) ldquoNo voy a entrar en aclaraciones terminoloacutegicas sobre los rasgos distintivos de los representantes de la paremiologiacutea espantildeola ―refranes frases proverbiales proverbios locuciones proverbiales dichos adagios maacuteximas apote[g]mas sentencias dialogismos wellerismos etc― porque aunque hay muchos estudios sobre el tema sus rasgos distintivos no se han podido identificar de manera concluyenterdquo Drsquoaltra banda si beacute nosaltres ens hem centrat en la realitat paremiologravegica hispagravenica que eacutes la que ens interessa de cara a les unitats fraseologravegiques del Quijote no perdem de vista que qui no teacute un all teacute una ceba ategraves que per exemple en italiagrave la terminologia tampoc no eacutes gota unitagraveria com deduiumlm drsquoaquest breu apunt drsquoinnocegravencia nomeacutes aparent ldquoil proverbio ― o come meglio amiamo dire il detto proverbiale o detto paremigraveaco (DP) ―rdquo (FRANCESCHI 1999 p 4)

15

16

5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 51 CONTINGUT

La part central drsquoaquesta tesi en quegrave incloem 146 fitxes corresponents a 202 refranys

quixotescs (entre variants io repeticions) aborda el 521 de paregravemies populars o clagravessiques de

lrsquoobra mestra cervantina totes elles incloses a CANTERA et alii (2005 p 49-116) Per tal

drsquoagilitzar-ne la consulta i parant esment a les diverses informacions que srsquohi contenen hem

maldat perquegrave totes les fitxes seguissin un esquema en la mesura del possible prou unitari

En primer lloc cadascuna srsquoencapccedilala amb el refrany quixotesc objecte drsquoestudi bo i

especificant-ne parts capiacutetols i pagravegines de referegravencia sempre que les diferents aparicions de la

paregravemia coincideixin formalment En el cas en quegrave la paregravemia es presenti en dues o meacutes

variants les ordenarem alfabegraveticament2 i les esmentarem totes on aixiacute els correspongui tot

remetent el lector a la primera variant sota la qual trobaragrave la corresponent fitxa Aixiacute doncs per

exemple la paregravemia Detraacutes de la cruz estaacute el diablo que apareix als capiacutetols 33 i 47 de la

segona part (p 990 i 1101) compta amb la variant Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

en aquest cas optem per redactar la fitxa a lrsquoempara de la primera variant esmentada la qual

conveacute destacar-ho ostenta la prioritat alfabegravetica perograve no pas discursiva Drsquoaltra banda la

segona variant apareixeragrave esmentada on alfabegraveticament li toqui bo i recordant al lector la

primera variant alfabegravetica on trobaragrave la pertinent fitxa Drsquoaquesta manera evitem dues o meacutes

fitxes ldquobessonesrdquo alhora que informem de lrsquoapartat en quegrave es tracta cada variant3

La paregravemia quixotesca que ens serveix de tiacutetol identificador de cada fitxa es completa quan

escau amb una nota a peu de pagravegina en quegrave transcrivim els comentaris que en contingui

lrsquooriginal quixotesc4 Tot seguit despreacutes de dues liacutenies en blanc citem la traduccioacute de Ion

FRUNZETTI o Edgar PAPU (1965) en aquest sentit cal aclarir que Frunzetti srsquoocupa de la

traduccioacute de la primera part mentre que Papu ho fa de la segona a excepcioacute de tots els versos

de lrsquoobra que corren a cagraverrec de Frunzetti tal com srsquoindica en la Nota asupra ediţiei [lsquoNota

1 Calculat i debatut el percentatge exacte eacutes drsquoun 52rsquo21518987341772 que correspon a 165 paregravemies populars de les 316 indexades per Cantera et alii El ball de nuacutemeros entre aquestes 165 paregravemies i les 146 fitxes esmentades obeeix al fet que les variants drsquouna paregravemia no disposen de fitxa progravepia sinoacute que es troben sota un mateix epiacutegraf 2 No eacutes balder aclarir que seguim un ordre alfabegravetic basat no pas en la sequumlegravencia de lletres sinoacute en la de paraules en consequumlegravencia la paregravemia A quien se humilla Dios le ensalza precedeix Al buen callar llaman Sancho per tal com a lrsquohora drsquoestablir-ne lrsquoordre no prenem en consideracioacute A quien sinoacute A respecte a Al 3 En aquest sentit potser el cas meacutes llampant sigui el de la fitxa recollida sota la variant Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840) la qual inclou tres variants meacutes En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312) i Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) 4 Recordem que el nostre original correspon a lrsquoedicioacute de 2004 a cagraverrec de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per Francisco Rico

17

sobre lrsquoedicioacutersquo] que en precedeix la traduccioacute ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea

versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos

drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) Aixiacute doncs un refrany com ara De amigo a amigo la chinche

etc (II Cap 12 p 786) que figura a la segona part del Quijote sagnat a mitja pagravegina i que

probablement teacute lrsquoorigen en ldquoel estribillo de una letrillardquo5 no el considerarem obra de Papu

com semblaria logravegic sinoacute de Frunzetti

A la liacutenia seguumlent entre claudagravetors i cometes simples segueix la traduccioacute literal en catalagrave6 de la

versioacute romanesa de Frunzetti o Papu a sota mateix hi figura la traduccioacute de la paregravemia

quixotesca tal com apareix a la versioacute de Sorin MĂRCULESCU (2007 [2005]) i a la liacutenia

posterior com en el primer cas la corresponent traduccioacute literal en catalagrave A meacutes drsquoaixograve cal

esmentar que quan en la traduccioacute romanesa consta alguna nota a peu de pagravegina referida a la

paregravemia estudiada la copiem i traduiumlm tambeacute a peu de pagravegina bo i remetent-hi a traveacutes drsquouna

crida situada darrere la citacioacute de pagravegina7

Quan una paregravemia castellana apareix diverses vegades en la mateixa variant com per exemple

en el cas de Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956

1000 1214 i 1312 respectivament) en citem totes les aparicions tot separant-les amb una liacutenia

en blanc la qual cosa ens permet individuar les opcions que han triat per a cadascuna de les

variants les dues traduccions romaneses que malgrat la repeticioacute formal de lrsquooriginal quixotesc

no sempre coincideixen

Despreacutes de dues liacutenies en blanc comenccedila el redactat de la fitxa que podriacuteem dividir en dues

parts canograveniques la primera de careacutes explicatiu combina al seu torn dos tipus de fonts

bibliogragravefiques estudis sobre els refranys del Quijotecedil que ens aporten explicacions teograveriques de

cada paregravemia (o refranyers castellans drsquoagravembit meacutes general on pouem drsquoaltres paregravemies

castellanes equivalents) i traduccions integrals de lrsquoobra mestra cervantina a diferents llenguumles

romagraveniques Pel que fa a aquesta bibliografia i per tal drsquoemmarcar la tesi en un context

panromagravenic ens hauria agradat qui-sap-lo consultar dues traduccions quixotesques en

cadascuna de les llenguumles neollatines aixograve no obstant en gallec ens hem hagut de conformar

amb lrsquouacutenica que nrsquoexisteix i pitjor encara pel que fa a drsquoaltres llenguumles com ara el nostre

estimat friuumllagrave lrsquooccitagrave el sard ens hem vist constrets a obviar-les per tal com no disposen de

cap traduccioacute quixotesca Per sort el nostre afany drsquoobtenir-ne dues traduccions ha estat

5 Vegeu la nota 24 (II Cap 12 p 786) 6 A fi drsquoapropar al lector lrsquooriginal romanegraves la traduccioacute preteacuten ser el meacutes fidel possible En no pocs casos recorrem als paregraventesis per traslladar aspectes morfologravegics o gramaticals que en catalagrave no farien sentit o beacute per afegir a la traduccioacute catalana algun matiacutes que en romanegraves no hi figura 7 En molt comptades ocasions en lloc drsquoesmentar-la a peu de pagravegina lrsquoaprofitem per encetar la fitxa Vegeu per exemple Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

18

recompensat amb certa facilitat tant en portuguegraves com en francegraves i italiagrave i quant al catalagrave

ultra les traduccions de Joaquim CIVERA (1969) i Antoni BULBENA (2005) ambdues en la

variant catalana del Principat no hem venccedilut pas la temptacioacute de submergir-nos en lrsquoimpagable

mallorquiacute de principis de segle XX que mossegraven Ildefonso RULLAN (2005 [1905]) descabdella en

una dolciacutessima bresca linguumliacutestica En resum hem buidat deu traduccions integrals del Quijote

en un total de cinc llenguumles romagraveniques8 Per altra part si a la mateixa fitxa apareguessin dues o

meacutes variants castellanes drsquouna uacutenica paregravemia quixotesca a lrsquohora drsquoesmentar-ne una solucioacute

romagravenica i a fi drsquoevitar confusions especifiquem a quin capiacutetol es troba la citada versioacute per tal

que el lector sagravepiga a quina de les variants originals correspon

Un cop explicat el significat de la paregravemia quixotesca i si escau despreacutes drsquohaver-la relacionada

amb drsquoaltres paregravemies o traduccions quixotesques drsquoagravembit romagravenic ens endinsem en la segona

part canogravenica de la fitxa dedicada al moacuten romanegraves En aquest apartat intentem escatir si les

traduccions proposades per Frunzetti Papu i Mărculescu gaudeixen de tradicioacute paremiologravegica

en els diferents reculls romanesos emprats9 i drsquoaltra banda no ens estem de proposar drsquoaltres

solucions equivalents o de comentar alguna particularitat linguumliacutestica al nostre entendre

destacable de les dues traduccions romaneses protagonistes

Evidentment lrsquoestructura model dessuacutes descrita es pot veure en alguns casos alterada per mor

de la claredat i de la coheregravencia expositives o beacute quan la informacioacute espigolada ja sigui per

abundagravencia o escassesa ens impelmiddotleixi a efectuar-hi un capgirell10

8 Entenguirsquos que considerem el mallorquiacute drsquoIldefonso Rullan com a integrant drsquoun meacutes genegraveric ldquocatalagraverdquo 9 Si beacute la tesi srsquoemmarca en un context romagravenic ens han estat drsquoallograve meacutes uacutetils un diccionari anglegraves francegraves i romanegraves de refranys equivalents (FLONTA 1992a) un altre recull de paregravemies similars en anglegraves castellagrave portuguegraves i romanegraves (FLONTA 1992b) i un tercer diccionari de paregravemies angleses i romaneses comparades (MILLIO 1999) En aquests tres casos tot i que la llengua de Shakespeare srsquoallunyi del nostre objectiu no oblidem esmentar la paregravemia anglesa de referegravencia a peu de pagravegina excepte quan citem aquestes obres precisament a peu de pagravegina cas en quegrave prescindim de la paregravemia anglesa a fi de no atapeir la nota amb massa informacioacute 10 Vegeu per exemple la fitxa del refrany Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) en quegrave partim drsquouna interessant nota a peu de pagravegina urpada de la traduccioacute romanesa de 1965

19

52 ASPECTES FORMALS

A lrsquohora de presentar els diferents textos o paregravemies espigolats arreu de la bibliografia vagi per

endavant que en la majoria de casos hem prioritzat el criteri filologravegic al pragmagravetic de tal

manera que les citacions respectin fidelment lrsquooriginal Aixiacute doncs transcrivim les majuacutescules i

minuacutescules tal com hi figuren encara que a vegades quan inserim la citacioacute en la nostra frase

la inicial del primer mot esmentat no srsquohi adigui Vegem-ne un exemple extret de la fitxa Allaacute

se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

ldquoTant en una ocasioacute com en lrsquoaltra laquoEl[11] dicho equivale a desentenderse de un asunto

pero no de los beneficios de tan celebrado manjar en el refraneroraquo (LEYVA 2004 p 38)rdquo

Pel que fa a les citacions de textos srsquoesmenten entre cometes dobles12 tot seguint la font drsquoon

srsquoextreuen (per tant gairebeacute sempre en rodona) i quan el passatge espigolat ultrapassa les tres

liacutenies preferim citar-lo per regla general en un paragravegraf a part (sagnat per davant i per darrere i

amb un cos de lletra 10)13

Lrsquoesmentada fidelitat filologravegica a lrsquooriginal cedeix al pragmatisme i a la claredat expositiva

quan es tracta de citar refranys quixotescs llurs traduccions romagraveniques o qualsevulla tipus de

paregravemia casos en els quals emprem sistemagraveticament la cursiva i la majuacutescula inicial14 encara

que no figuri aixiacute a lrsquooriginal consultat15 com en el cas drsquoambdoacutes diccionaris de Calciu16

CALCIU et alii (1979) i CALCIU SAMHARADZE (20052) en quegrave les paregravemies se citen sempre

amb minuacutescula a lrsquoinici Aixiacute doncs a tall drsquoexemple vegem-ne el modus operandi a lrsquohora

drsquoencercar lrsquoequivalent del refrany Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598) a la traduccioacute

francesa de FANLO (2010 [2008] I p 637-638) en quegrave sersquons presenta talment

11 La negreta eacutes nostra 12 Al llarg de tot el treball seguim la seguumlent jerarquia ldquolaquoraquordquo la qual respectem i adaptem de les fonts consultades per tal com aquestes a voltes empren cometes simples dins de cometes dobles combinacioacute que de cara a un treball de certa amplitud com ara aquest ens semblaria prou confusionista Nomeacutes en el cas de fonts romaneses com ara ambdues traduccions quixotesques respectem les cometes emprades (bdquoldquo) tot i que a lrsquohora drsquoafaiccedilonar-ne la traduccioacute catalana respectem el criteri general dessuacutes esmentat 13 Vegeu a guisa drsquoexemple lrsquoinici de la fitxa Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024) o beacute de Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 14 Als reculls de FLONTA (1992a i 1992b) i MILLIO (1999) la paregravemia anglesa de referegravencia se cita amb els mots clau en majuacutescula Com que aquests refranys ultraromagravenics els esmentem a simple tiacutetol informatiu considerem que poden ser uacutetils a hipotegravetics lectors drsquoaquesta tesi i per tant ens decantem per respectar lrsquoesmentada caracteriacutestica tipogragravefica bo i formulant aixograve siacute tota la paregravemia en cursiva i sense negreta (caracteriacutestica aquesta negreta drsquoambdoacutes reculls de Flonta) 15 Mencioacute a part mereix el recull de CARTALEANU et alii (2007) en quegrave les paregravemies romaneses apareixen en negreta i majuacutescula format que traslladem a cursiva i minuacutescula (excepte la inicial del refrany) 16 Tal com demostren els dos reculls drsquoaquest autor en citem els cognoms amb barra inclinada quan es tracta de dos coautors (CALCIU SAMHARADZE 20052) ara beacute quan entren en joc tres o meacutes autors optem per esmentar-ne nomeacutes el primer (CALCIU et alii 1979)

20

ldquoAttention agrave votre faccedilon de parler monsieur le barbier ce nrsquoest pas tout de faire des barbes

et tous les Pedro ne se ressemblent pas Je le dis parce que nous nous connaissons tous et

moi on ne me la fait pasrdquo

En aquests casos nrsquoespigolem el text que ens interessa i com que el fragment urpat coincideix

amb una paregravemia o traduccioacute paregravemica la presentem amb majuacutescula inicial i cursiva per tant

Tous les Pedro ne se ressemblent pas

Nogensmenys optem per la rodona les cometes i el respecte a les majuacutescules o minuacutescules de

lrsquooriginal quan en aquest figuren dues o meacutes paregravemies seguides ldquoLegile bat icircncotro vor regiise

fac după placul regilor legea-i după cum o fac domniirdquo17 o ldquoesto no es cuenta miacutea esto no me

atantildee ni entro ni salgo ni miacuteo es el trigo ni miacutea es la cibera y muela quienquiera cada uno va a

su aviacuteo y yo voy al miacuteordquo18 Altres vegades encara que nomeacutes es tracti drsquoun uacutenic refrany aquest

apareix salpebrat per alguna intervencioacute externa del compilador que ens convida a emprar el

criteri dessuacutes esmentat Vegem el seguumlent exemple extret del diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 708 sv oală) ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo

[lsquoBasta un garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo] la paregravemia sersquons ofereix

amb dues variants entre paregraventesis fet que no suposaria cap problema a lrsquohora de citar-la en

cursiva i sense cometes perograve a meacutes a meacutes els autors hi esquitxen un parell de sau [lsquoorsquo] que

evidentment corresponen a intervencions alienes En ambdoacutes casos presentats no ens esperona

altra comesa que la coheregravencia de tal manera que bo i considerant que aquest tipus de paregravemies

ratllen quan no srsquohi immisceixen clarament lrsquoesfera del comentari o la glossa ens decantem

per aplicar-hi el tractament habitual de les citacions textuals no pas el de les paregravemiques

Aquest criteri formal lrsquoapliquem a paregravemies singulars o beacute a refranys que afegeixen alguna altra

variant per mitjagrave de paregraventesis (o de barres inclinades com veurem encontinent) Haĭna

(haĭnele)[19] face pe om [lsquoEl vestit (els vestits) fa lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182

nuacutem 7163) o si foacutessiu del parer contrari i considereacutessiu que els hagravebits no fan pas la persona

Haĭnele nu fac pe om (omul)[20] maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com

calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160)

Tal com anteriorment apuntagravevem lrsquouacutes de la barra inclinada no es limita a separar els dos

coautors drsquouna publicacioacute CAMPOS BARELLA (1998) o BOTEZATU HAcircNCU (20033) la

17 Urpem lrsquoexemple de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) Drsquoaltra banda si us nrsquointeresseacutes la traduccioacute heus-la aquiacute ldquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrdquo 18 Tirallonga espigolada a CALCIU et alii (1979 p 101 sv băga) 19 La negreta eacutes nostra 20 Iacutedem

21

transcrivim sempre que figuri als originals consultats ja sigui a lrsquohora drsquoesmentar dues o meacutes

possibilitats dins drsquouna mateixa paregravemia Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare21 o beacute

quan lrsquoautor ens hi indica el final de vers o hemistiqui22 com ara al recull de MILLIO (1999 p

364 nuacutem 3084c p 365 nuacutem 3092b) ldquoAzi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui

balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo]rdquo Drsquoaltra banda i a fi drsquoevitar confusions

marquem amb una barra inclinada entre claudagravetors el canvi de liacutenia a lrsquooriginal (en el cas de

paregravemies o textos versificats) com ara Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud23 o beacute

ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul lor de

legirdquo24 En darrer lloc a la traduccioacute catalana drsquoun text o paregravemia romanesos que presentem

entre claudagravetors i cometes simples a voltes oferim dues possibles traduccions bo i separant-les

amb lrsquoesmentada barra inclinada com ara en el seguumlent exemple ldquoOrbul cu icircntrebare a nimerit

Vaşcăul [lsquoEl cec amb preguntapreguntant ha fet cap a Vaşcăursquo] (MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem

5875)rdquo

Un altre aspecte formal que pot sobtar en el cas de les obres que numeren les paregravemies eacutes

lrsquoabsegravencia de punt despreacutes dels milers en tots els reculls a excepcioacute del Refranero general

ideoloacutegico de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) en aquest sentit hem optat per respectar la

puntuacioacute de lrsquooriginal de tal manera que posem per cas CABALLERO (1970) se citaragrave com

segueix ldquo(CABALLERO 1970 p 91 nuacutem 1117[25])rdquo mentre que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953]) drsquoaquesta altra faisoacute ldquo(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146[26])rdquo

Aixograve no obstant potser el cas meacutes curioacutes resulti el Dizionario dei proverbi de BOGGIONE

MASSOBRIO (2004) en el qual lrsquoagravemplia compartimentacioacute dels refranys en temes subtemes

subtemes de subtemes et caetera aconsegueix que el nuacutemero de referegravencia de la paregravemia Le dita

della mano non sono tutte eguali esdevingui un dilatat ldquoIV2227gIrdquo27 Per uacuteltim ens fem

ressograve de la divisioacute en deu centuacuteries a La Philosophiacutea vulgar de MAL LARA (2013 [1568]) aixiacute

doncs esmentarem amb nuacutemeros romans i abans del nuacutemero de pagravegina la centuacuteria a quegrave

pertany lrsquoesmentada paregravemia com per exemple ldquoX[28] p 1365 nuacutem 72rdquo Tenint en compte la

canogravenica divisioacute de lrsquoobra i drsquoaltra banda que lrsquoexemplar de Mal Lara de quegrave disposem estagrave

21 Exemple extret de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 817 sv saber) que es podria traduir talment ldquoEl saber no fa cap malno demana menjarrdquo 22 Resulta curioacutes el cas drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) el qual per marcar aquesta separacioacute empra la barra vertical que nosaltres ben entegraves reproduiumlm fidelment Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla 23 Paregravemia que pouem a MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) i de la qual us oferim la seguumlent traduccioacute ldquoTenen ulls i no (hi) veuen [] tenen orelles i no (hi) sentenrdquo 24 Versos 11 i 12 de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i proletarirsquo] que urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007 La traduccioacute correspondria a ldquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrdquo 25 La negreta eacutes nostra 26 Iacutedem 27 Per tant la citacioacute iacutentegra de la font bibliogragravefica seragrave la seguumlent ldquoBOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI)rdquo 28 La negreta eacutes nostra

22

editat en un uacutenic volum no considerem que aquest tipus de numeracioacute pugui generar gaire

maldecaps

Manta vegada espigolem paregravemies romaneses (i en menor grau castellanes italianes franceses

etc) gairebeacute idegraventiques tanmateix per miacutenima que sigui la diferegravencia (com ara la separacioacute

entre hemistiquis la grafia la puntuacioacute o hesitacions ortogragravefiques la majoria de vegades en

el cas del romanegraves entre icirc i acirc29) ens atenim fidelment a lrsquooriginal En aquest sentit la

monumental obra de Iuliu Zanne (deu volums publicats entre 1895 i 1912) adquirible en edicioacute

facsiacutemil des de principis del segle XXI ens assegura en gairebeacute tots els casos una versioacute

tipogragraveficament ben particular que no coincideix amb cap altre dels reculls consultats els quals

podriacuteem titllar de meacutes ldquomodernsrdquo Acabat aquest excurs heus aquiacute un exemple urpat de la fitxa

quixotesca A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

ldquoPěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031)

Păcatul vechi aduce osacircndă nouă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218)rdquo

Nrsquohi hauragrave prou amb una mirada sumagraveria per observar-hi una uacutenica paregravemia presentada sota tres

variants formals diferents En aquests casos de coincidegravencia legravexica com comentarem a

continuacioacute nrsquooferim la traduccioacute catalana despreacutes del primer refrany Sense deixar lrsquoanterior

exemple fixem-nos que les paregravemies srsquohi citen per ordre cronologravegic criteri que tambeacute seguim

quan es tracta drsquouna variant idegraventica espigolada en diferents reculls com ara en el seguumlent

exemple que no ens veiem amb cor de callar

ldquoTăcerea e de aur[30] (ZANNE 2003 [1897][31] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p

370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a p

63 nuacutem 524b p 236 nuacutem 1973a p 317 nuacutem 2695 i 2696 p 335 nuacutem 2827

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403)rdquo

Observeu com en el cas en quegrave la paregravemia es repeteixi dins del mateix recull per exemple a

Millio citem les pagravegines (i en consequumlegravencia la numeracioacute dels refranys) per ordre drsquoaparicioacute

29 Recordem que nomeacutes des de 1993 eacutes normatiu escriure icirc a principi i final de mot i acirc a interior de paraula En consequumlegravencia parant esment a lrsquoampli ventall cronologravegic en quegrave srsquoemmarquen els reculls romanesos consultats les vacilmiddotlacions esdevenen ben nombroses 30 A continuacioacute de la paregravemia romanesa no hi apareix la traduccioacute catalana (lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo) com seria esperable per tal com a la fitxa de procedegravencia Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) ja srsquohi esmenta despreacutes drsquoaltres variants formals precedents 31 Fixeu-vos com en el cas de reedicions drsquoobres clagravessiques prenem com a referegravencia la primera data de publicacioacute motiu pel qual el recull de Zanne figura al primer lloc drsquoaquest elenc bibliogragravefic puix que ens guiem per lrsquoany 1897 no pas pel 2003 any de publicacioacute de lrsquoedicioacute facsiacutemil de quegrave disposem

23

Tenint en compte que el nostre treball no srsquoadreccedila a especialistes en romanegraves traduiumlm

sistemagraveticament totes les paregravemies mots o expressions en aquesta llengua esmentats al llarg de

la tesi Aixograve no obstant intentem casar aquest criteri filologravegic amb el pragmagravetic eacutes a dir que

drsquouna tirallonga de paregravemies romaneses idegraventiques (si no fos per algunes vacilmiddotlacions formals

que no afecten la unicitat del mot transmegraves) en traduiumlm uacutenicament el primer refrany

ldquoCine nrsquoa gustat amarul [] Nu scie ce e zaharul [lsquoQui no ha tastat lrsquoamarg [] No sap quegrave

eacutes el sucrersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 440 nuacutem 8064) Cine n-a gustat amarul [] nu

ştie ce e zaharul (MUNTEAN 1967 p 90 nuacutem 2031 MILLIO 1999 p 386 nuacutem 3263)

Cine n-a gustat amarul [] Nu ştie ce a [sic] zaharul (HINŢESCU 1985 p 56 nuacutem 485)

Cine n-a gustat amarul Nu ştie ce e zaharul (MILLIO 1999 p 217 nuacutem 1820a p 265

nuacutem 2229) Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e zaharul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

201) amb la variant Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] (HINŢESCU

1985 p 186 nuacutem 3600)rdquo

Altres vegades com ja observem en el darrer exemple de lrsquoanterior tirallonga en quegrave apareix

dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] en comptes de zaharul [lsquoel sucrersquo] es produeix alguna novetat significativa

en la paregravemia original (un mot nou un sintagma) que no oblidem traduir bo i evitant com

sempre repeticions innecessagraveries

ldquoFereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels

amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă

Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621 1992b

p 108 nuacutem 624 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că

de duşmani mă păzesc singur [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman

p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur

[lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă

Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem

defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de

prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125

nuacutem 1059a) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu

[lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207)rdquo

En la liacutenia del que anomenagravevem repeticions innecessagraveries evitarem farcir el text amb mant

ldquo[sic]rdquo A tal efecte respectarem la grafia original dels reculls de MAL LARA (2013 [1568])

COVARRUBIAS (1977 [1611]) CORREAS (2000 [1627]) Autoridades (1984 [1726-1739]) COLL

(1874) ZANNE (2003-2004 [1895-1912]) o de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905]) puix que

es tracta drsquoobres anteriors al segle XX o del primer quart de segle Drsquoaquesta manera el refrany

de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 870 sv pierna) Estender la pierna hasta do llegare la

24

saacutevana el transmetrem tal com figura a lrsquooriginal i alhora evitarem estigmatitzar-lo en aquest

cas amb dos ldquo[sic]rdquo un darrere drsquoestender i un altre despreacutes de saacutevana

Per acabar quan citem el DEX (Dicţionarul explicativ al limbii romacircne [lsquoEl Diccionari

explicatiu de la llengua romanesarsquo]) o drsquoaltres diccionaris romanesos en liacutenia32 en respectem la

grafia original i per tant encara que el romanegraves no disposi drsquoaccent gragravefic formulem la paraula

tal i com es troba al web33 en consequumlegravencia ldquoDEX (sv luacutentre)rdquo Drsquoaltra banda prenent

drsquoexemple aquesta mateixa font bibliogragravefica els nuacutemeros volats darrere la paraula esmentada

corresponen a les diferents accepcions del mot aixiacute doncs en el cas de pagubă

ldquoPAacuteGUBĂ pagube s f 1 Pierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva

stricăciune care provoacă o pierdere o daună [hellip] 2 Fig Știrbire pierdere a calității a

valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo

Si ens volem referir al primer sentit ldquoPierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva

stricăciune care provoacă o pierdere o daunărdquo [lsquoPegraverdua material patida per alguacute o ocasionada a

alguacute destrossa que provoca una pegraverdua un danyrsquo] ho assenyalarem talment ldquoDEX (sv

paacutegubă1)rdquo mentre que si ens decantem pel significat figurat de la segona accepcioacute ldquoŞtirbire

pierdere a calităţii a valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo [lsquoPerjudici pegraverdua de la qualitat del

valor drsquouna cosa dany moralrsquo] ho marcarem de la seguumlent manera ldquoDEX (sv paacutegubă2)rdquo

32 Tots consultables a httpwwwdexonlinero 33 A dreta llei al web el mot hi apareix en negreta i majuacutescula Com ja comentagravevem a propogravesit del recull de CARTALEANU et alii (2007) optem bo i maldant de facilitar la consulta de les fitxes al nostre possible lector per la minuacutescula i cursiva

25

26

6 OBJECTIUS Primerament el nostre estudi teacute com a objectiu afaiccedilonar 146 fitxes quixotesques eacutes a dir una

xifra que correspon a meacutes de la meitat de paregravemies populars presents al Quijote segons el

corpus indexat al recull de CANTERA et alii (2005) per ser exactes srsquohi tracten 165 paregravemies

populars de les 316 que aplega lrsquoesmentat corpus fraseologravegic de referegravencia Aquestes fitxes

volen proporcionar informacioacute per entendre el sentit i situar lrsquoevolucioacute de cada refrany

quixotesc el qual a voltes es completaragrave o glossaragrave per mitjagrave drsquoalguna variant repicoacute io

paregravemia similar present a reculls hispagravenics posteriors

Drsquoaltra banda analitzarem la fortuna paremiologravegica de les opcions escollides en ambdues

traduccions romaneses bo i aprofitant si escau lrsquoavinentesa per proposar-hi drsquoaltres

alternatives que nrsquohem espigolat als diferents reculls en romanegraves La citacioacute sistemagravetica aixiacute

com el respecte a les fonts consultades transcrivint-ne escrupolosament qualsevulla peculiaritat

ortogragravefica procura aplegar un substancioacutes material paremiologravegic (sobretot en romanegraves i en

castellagrave aixiacute com potser en menor mesura en italiagrave francegraves portuguegraves anglegraves catalagrave i gallec)

de cara a possibles treballs de paremiologia comparada que poden fagravecilment ultrapassar lrsquoagravembit

estricte del Quijote

A partir de les dades recollides a les fitxes quixotesques elaborarem una proposta de criteris per

a una traduccioacute paremiologravegica que aplicarem al corpus estudiat Gragravecies a aquesta classificacioacute

ad hoc mirarem de posar en relleu el demble traductologravegic drsquoambdues versions romaneses (la

de 1965 i la de 2007 [2005]) aixiacute com les divergegravencies existents en una mateixa edicioacute la de

1965 ategraves que en aquest cas cada part correspon a un traductor diferent (mentre que Frunzetti

srsquoocupagrave de la primera Papu srsquoencarregagrave de la segona) Finalment la major o menor

funcionalitat dels esmentats criteris de traduccioacute paremiologravegica demostraragrave si meacutes enllagrave de

lrsquoagravembit drsquoaccioacute en quegrave es mou la present tesi (eacutes a dir les traduccions al romanegraves del Quijote) la

nostra proposta resulta aplicable a drsquoaltres treballs que combinin la paremiologia amb la

traductologia

27

28

7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064) (II Cap 31 p 9671) Mă aflu la adăpost aşa cum se află totdeauna cel ce trage clopotele de primejdie (PAPU 1965 II p 284) [lsquoEm trobo a recer aixiacute com es troba sempre el que toca les campanes a sometentrsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 264) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] (II Cap 43 p 1064) Cine trage clopotul a primejdie acela la bun adăpost se găseşte (PAPU 1965 II p 379) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon recer es trobarsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Cine trage clopotul a primejdie acela se află la adăpost (PAPU 1965 II p 333) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell es troba a recerrsquo] E sub oboroc cine trage clopotul (MĂRCULESCU 2007 II p 307) [lsquoEstagrave sota cobert qui toca la campanarsquo]

ldquoAlude a una costumbre de los pueblos marineros o de ciertos pueblos de montantildea Cuando

se preveacute tormenta o mal tiempo el alguacil o el sacristaacuten hace sonar la campana de la

iglesia para poner sobre aviso a los pescadores en la mar o a los pastores en la montantildea

De este modo se les recomienda que se pongan a cubierto y en lugar seguro o que regresen

a la aldea Este refraacuten se utilizaba para recriminar a quien presume de consejero no

teniendo eacutel a [sic] ninguacuten problemardquo (CALLES 2006 p 282 nuacutem 964)

En el mateix sentit segons CANTERA et alii (2005 p 78) aquesta paregravemia ldquoSe dice para significar que es faacutecil decir coacutemo en caso de peligro[2] se han de portar los demaacutes estando eacutel en sitio seguro[3] Cabe recordar que en los pueblos se suelen anunciar los fuegos y otros peligros mediante el toque de las campanas de la iglesiardquo Ben mirat COVARRUBIAS (1977 [1611] p 905 sv repicar) ja advertia ldquoEn las costas de la mar descubren desde las torres quando ay enemigos y al punto el que estaacute alliacute tantildee a rebato y eacuteste no tiene peligro[4] porque estaacute

1 Amb la nota (II Cap 31 p 967 n 41) ldquolaquoPase lo que pase yo no tengo por queacute preocuparmeraquo es frase hechardquo 2 Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 11) amplia el toc de campanes a gaies circumstagravencies ldquoEl dicho tomado de la costumbre de voltear las campanas para anunciar un acontecimiento ndashbueno o malondash a los habitantes de un pueblo afecta al que las repica por el mero hecho de no poder estar en ambos sitiosrdquo 3 Igualment CAMPOS BARELLA (1998 p 306 nuacutem 3009) afirmen que el refrany ldquoNota la facilidad del que reprende a otro el modo de portarse en las acciones peligrosas estando eacutel en seguro o fuera del lancerdquo i ETXABE (2001 p 179) glossa que la paregravemia ldquoReprende al que estando a salvo o convenientemente arropado critica la actitud o reaccioacuten de quienes se encuentran desguarnecidos frente a una situacioacuten de peligrordquo 4 No endebades BODINI (2005 [1957] II Cap 31 p 842 Cap 43 p 931) tradueix la paregravemia quixotesca com a A chi consiglia non gli duole il capo i Il sano consiglia bene il malato i si encara ho voleu meacutes clar amb mots de RULLAN (2005 [1905] II Cap 36 p 214) traductor mallorquiacute del Quijote Teng sa peacutella pe rsquos manig

29

encastillado en la torrerdquo5

Observem que les traduccions romaneses es basen en versions prou literals de les quals

destaquem el sintagma sub oboroc [lsquosota cobertrsquo] emprat per Mărculescu en tots tres casos El

DEX (sv oboroc2) ens lrsquoesmenta en una expressioacute amb diferents variants ldquoA pune (sau a

ascunde a ţine etc) ceva sub obroc [sic] = a feri ceva de văzul lumii a ţine ascuns a ascunde

bine cevardquo [lsquoPosar (o amagar mantenir etc) quelcom a recer = protegir quelcom dels ulls de la

gent mantenir amagat amagar beacute quelcomrsquo] les quals CALCIU et alii (1979 p 712 sv

oboroc) tradueixen per ldquoGuardar algo tapado (escondido bajo siete llaves sau con siete

candados)rdquo

Nogensmenys el diccionari espanyol-romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 795 sv

repicar) inclou el refrany quixotesc6 i el tradueix de dues guises Cine trage clopotul a

primejdie acela la bun adăpost se găseşte [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon

recer es trobarsquo] coincident amb la traduccioacute de Papu per al Cap 43 i Paza bună trece primejdia

rea7 [lsquoLa bona proteccioacute passa el mal perillrsquo] versioacute ad sensum ben representada als reculls

romanesos consultats Paza bună trece primejdia rea (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6023

HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 605 BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 218) o en la variant de ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) Paza bună

păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona proteccioacute protegeix (d)el mal perillrsquo]

5 Tambeacute ETXABE (2001 p 179) considera ldquoPara comprender el sentido de estos refranes conviene recordar que antiguamente en algunas pequentildeas poblaciones se tocaban las campanas para avisar de la inminencia de un peligrordquo 6 Per a gran sort nostra el diccionari de Calciu Samharadze inclou entre els exemples citats un gavadal de paregravemies extretes del Quijote i marcades expressament amb lrsquoabreviacioacute DQ Tal volta avanccedilant esdeveniments no ens estem pas drsquoapuntar que en la gran majoria dels casos la traduccioacute escollida o una de les traduccions triades recull la versioacute oferta per Papu Frunzetti el 1965 7 Refrany que CALCIU et alii (1979 p 753 sv pază) tradueixen pel ben conegut Hombre precavido vale por dos

30

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 12778) Bună slujbă rea răsplată (PAPU 1965 II p 588) [lsquoBona feina mala recompensarsquo] La slujire bună răsplată rea (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoA servei bo recompensa dolentarsquo] El nostre refrany ldquoHace referencia a la conducta de quien paga con ingratitud los favores

recibidosrdquo (LEYVA 2004 p 12) i ldquoAmonesta a quienes no saben agradecer un buen servicio

recibidordquo (ETXABE 2001 p 4) Si beacute sense coma separant ambdoacutes hemistiquis el retrobem a

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 621 sv galardoacuten) i amb un curioacutes afegitoacute inicial a CAMPOS

BARELLA (1998 p 339 nuacutem 3311) A uso de Aragoacuten a buen servicio mal galardoacuten9 Drsquoaltra

banda a la traduccioacute francesa del Quijote obra de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 547-

548) la paregravemia esdeveacute una glossa ben aclaridora Un bon service trouve une pauvre

reacutecompense

Papu amb lrsquouacutes de lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu antogravenim + substantiurdquo (eacutes a dir

lrsquooriginal quixotesc sense la preposicioacute inicial) sembla seguir un paradigma paremiologravegic

romanegraves present per exemple al refrany Bună casă rea tocmeală [lsquoBona casa mal acordrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 262) La solucioacute de Papu tambeacute la donen per bona CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 838 sv servicio) els quals lrsquoempren com a uacutenica traduccioacute del

refrany castellagrave En el cas de Mărculescu fixem-nos que no elimina la preposicioacute inicial i canvia

lrsquoordre dels dos adjectius i els dos substantius bo i mantenint el paralmiddotlelisme entre hemistiquis

Quant al mot răsplată cal observar que a meacutes del sentit de lsquorecompensa pagarsquo pel qual ens

hem decantat en aquest cas tambeacute posseeix el de lsquocagravestigrsquo10 De fet una paregravemia romanesa ben

coneguda es basa en lrsquoambivalegravencia del terme După faptă şi răsplată11 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute

tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] (NODEX sv răsplaacutetă)

8 Amb la nota (II Cap 66 p 1277 n 15) ldquoEn algunas versiones el proverbio termina (o a veces empieza) con A fuer de Aragoacuten o como en Aragoacuten palabras que DQ calla por gentileza suya o de C hacia la tierra cercanardquo 9 Acompanyat de la glossa ldquoContra la ingratitudrdquo 10 Segons el DEX (sv răsplaacutetă) pot significar ldquoCeea ce se face sau se dă cu scopul de a recompensa pe cineva pentru o acţiune săvacircrşită recompensărdquo [lsquoAllograve que es fa o es doacutena amb lrsquoobjectiu de recompensar alguacute per una accioacute acomplerta recompensarsquo] perograve tambeacute ldquoAcţiune prin care se pedepseşte o faptă pedeapsă primită de cineva pentru faptele săvacircrşiterdquo [lsquoAccioacute per la qual es castiga una accioacute cagravestig rebut per alguacute per les accions acomplertesrsquo] 11 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]

31

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 131312) La plăcinte icircnainte la război icircnapoi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAls pastissets davant a la guerra darrerersquo] La arvuna plătită macircna scracircntită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoA (la) bestreta pagada la magrave torccediladarsquo] Segons aquest refrany eacutes aconsellable no pagar a la bestreta ja que Chi paga innanzi egrave servito

dopo (BODINI 2005 [1957] II p 1162) o si ho voleu meacutes ampliat Paga adelantada paga

viciada ograve qui paga endevant estaacute mal servit ograve music pagat tograveca malament (RULLAN 2005

[1905] II p 379) on lrsquouacuteltim component de la terna en efecte respon al ben conegut refrany

catalagrave Muacutesic pagat no fa bon so13 (BULBENA 2005 p 821) que en castellagrave podem arribar a

centrar en un tipus ben concret de muacutesic Tamborilero pagado hace mal son (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48248) Drsquoaltra banda a CALLES (2006 p 257 nuacutem 874)

espigolem una lleugera variant de lrsquooriginal quixotesc A dineros dados brazos quebrados la

qual srsquoacompanya de la seguumlent glossa

ldquoRecomendacioacuten para gentes que tengan asalariados o trabajadores El refranero supone

que el trabajo debe pagarse cuando la obra esteacute concluida y nunca antes porque cuando el

obrero ha cobrado no pone ninguacuten intereacutes en su tarea y puede abandonarla en cualquier

momentordquo14

Finalment resulta curioacutes veure com la versioacute que VISCONDES (2002 p 666) nrsquoofereix

Merenda feita companhia desfeita equival a dreta llei no pas a aquest refrany sinoacute a un altre

tambeacute de careacutes quixotesc que retrobarem meacutes endavant15 El pan comido y la compantildeiacutea

deshecha

A semblanccedila del francegraves Argent verseacute bras casseacute16 (FANLO 2010 [2008] II p 681) tambeacute

Mărculescu opta per una traduccioacute literal bo i ajudant-se de la rima plătită [lsquopagadarsquo] ndash

scracircntită [lsquotorccediladarsquo] Tanmateix sembla tractar-se drsquouna neoparegravemia per tal com no apareix en

cap dels reculls consultats Ben al contrari succeeix amb lrsquoopcioacute de Papu que espigolem arreu

La plăcinte [] icircnainte [] şi la război [] icircnapoi [lsquoAls pastissets [] davant [] i a la guerra []

12 A peu de pagravegina figura la nota (II Cap 71 p 1313 n 23) ldquolaquoDespueacutes de cobrar todo son excusas para no hacer lo acordadoraquo refraacutenrdquo 13 Refrany que evidentment no manca al recull drsquoAmades Refranys musicals (1983 p 101) acompanyat de la seguumlent glossa ldquoAconsella no pagar cap feina o altra cosa per endavant puix que mai no es fa tan beacute ni resulta tan perfecterdquo Tambeacute en castellagrave Copla pagada tiene mal son (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48247) 14 Molt adient al careacutes laboral de la glossa resulten les dues paregravemies amb quegrave Calles la clou Mozo pagado el brazo quebrado i Jornal adelantado brazos quebrados 15 Vegeu la fitxa del refrany El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 16 Vegeu els refranys castellans A dineros pagados brazos cansados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48240) i A dineros tomados brazos quebrados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48238)

32

darrerersquo] (MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4518) La plăcinte icircnainte şi la război icircnapoi

(HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1539) Fins i tot amb una variant a la primera part La pomană

[] năvală [] şi la război [] icircnapoi [lsquoA (lrsquo)almoina [] invasioacute [] i a (la) guerra [] darrerersquo]

(MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4520) que sersquons amplia amb una conclusioacute moral en La război

[] icircnapoi [] şi la pomană [] navală [] parcă nu prea vine la socoteală [lsquoA (la) guerra []

darrere [] i a (lrsquo)almoiumlna [] invasioacute [] sembla que no acaba de quadrarrsquo] (MUNTEAN 1967 p

230 nuacutem 4532) Per acabar CARTALEANU et alii (2007 p 165 nuacutem 1457) que tambeacute citen

mutatis mutandis la traduccioacute de Papu (La plăcinte ndash icircnainte la război ndash icircnapoi) hi afegeixen

la seguumlent glossa ldquoUnii sunt viteji la masă şi fricoşi icircn alte situaţii Se spune despre cei care se

retrag de la o afacere dacă nu văd chilipirulrdquo [lsquoAlguns soacuten valents a taula i porucs en drsquoaltres

situacions Es diu dels que es retiren drsquoun afer si no hi veuen gangarsquo]

33

A Dios[17] rogando y con el mazo dando (II Cap 35 i 71 p 1011 i 1316) (II Cap 35 p 1011) La ceruri rugi rosteşti iar cu ciocanul tot loveşti (PAPU 1965 II p 327) [lsquoAls cels precs adreces mentre que amb el martell no pares de picarrsquo] Roagă-te la Dumnezeu şi dă-i maiul greu (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoPrega a Deacuteu i fum-li fort al mallrsquo] (II Cap 71 p 1316) Pe licircngă rugăciuni mai trebuie să dai şi din micircini (PAPU 1965 II p 626) [lsquoA part drsquooracions tambeacute cal que trsquohi posisrsquo] La Dumnezeu roagă-te şi cu maiul bate-te (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoA Deacuteu prega i amb el mall barallarsquotrsquo]

ldquoAviendo de ofrecerme a una obra no menos difiacutecil que provechosa para miacute y para todos

los estados de los hombres no se pudo escoger otro refraacuten en los que tienen en su lugar y

tiacutetulo la sentildeal de Dios que el presente porque estaacute elegantemente compuesto de dos

oraciones que cada una declara maravillosamente lo que en cualquier obra ha de hazer en

servicio de Dios el hombre Assiacute tomeacute este refraacuten como siacutembolo de todos mis trabajos en

esta declaracioacuten de tan varias materias para poner delante assiacute mi trabajo como el mucho

provecho que se puede seguir de proseguir mi intento el qual aunque no llegasse a su fin

tan desseado mdashcomo espero en Dios que llegaraacutemdash no dexareacute de merescer con la voluntad

que en las grandes cosas basta declararserdquo

Amb aquesta apologia del clagravessic ora et labora18 Juan de MAL LARA (2013 [1568] I p 439

nuacutem 1) enceta La Philosophiacutea vulgar obra de referegravencia ineludible quant a la paremiologia

hispagravenica que no ha passat pas desapercebuda a ulls drsquoautors com ara IRIBARREN (19744 p

568) MARIacuteN (2003 p 8-9) o CALLES (2006 p 70-7119) els quals pouen de la doble llegenda

recollida per MAL LARA (2013 [1568] I p 442 nuacutem 1)

ldquoDizen que un carretero llevava un carro cargado y que se le quebroacute en el camino por donde

veniacutea sant Bernardo a quien se llegoacute por la fama de la sancta vida que haziacutea y rogoacutele que

Dios por su intercesioacuten le sanasse el carro El sancto dizen que le dixo laquoYo lo rogareacute a

Dios amigo y tuacute entre tanto da con el maccediloraquo Otros dizen que fue el dicho de un

entallador que aviacutea de hazer ciertos bultos y con laquoDios quiera que se haganraquo no poniacutea la

mano en ellos hasta que le dixo su padre A Dios rogando y con el maccedilo dando Donde

bien seraacute que en principio de toda obra os encomendeacuteis a Dios pero no encomendar la obra

a Dios que Eacutel por milagro la hagardquo

17 Per a una llarga tirallonga de paregravemies comparades en castellagrave i italiagrave amb Deacuteu de protagonista vegeu BARRADO (2011 p 208-217) 18 Juan de Mal Lara en pren la variant A Dios rogando y con el maccedilo dando 19 Calles tot sigui dit remet la mencioacute a ldquoJuan Mal de Larardquo

34

El nostre refrany segons LEYVA (2004 p 15) ldquoEquivale al pensamiento miacutestico de san

Benito[20] ora et labora y aconseja unir el trabajo a la oracioacuten[21] suponiendo asiacute que con la

ayuda divina el esfuerzo daraacute por resultado el bien que se busca con empentildeordquo De faisoacute prou

similar ROMERO (20012 p 17 nuacutem 20) ens apunta

ldquoEste refraacuten y muchos otros configuran una sana teologiacutea popular Contra el peligroso

quietismo falsamente providencialista del que se abandona descuidando el trabajo

aconseja poner como san Ignacio de Loyola todos los medios humanos como si no

existieran los divinos en lugar de esperarlo todo de los recursos divinos como si nada

lograran los humanosrdquo

La paregravemia lrsquoespigolem des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 913 sv rogar) A Dios

rogando y con el maccedilo dando22 o CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) A Dios rogando y

con el mazo dando23 fins a per exemple CAMPOS BARELLA (1998 p 135 nuacutem 133824) que

es fan ressograve de la variant de Correas o beacute ETXABE (2001 p 10) A Dios rogando y con el mazo

dando25 Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 4326) relacionen la paregravemia amb lrsquoitaliagrave

Aiutati che Dio ti aiuta27 i el francegraves Aide-toi et le Ciel trsquoaidera28 refrany aquest darrer que

ZANNE (2004 [1901] VII p 735 nuacutem 17956) no negligeix29 a propogravesit del romanegraves Ajută-te

şi cerul te va ajutagrave [lsquoAjudarsquot i el cel trsquoajudaragraversquo] recollit per MUNTEAN (1967 p 27 nuacutem 731)

sota la forma Ajută-te şi cerul te va ajuta A meacutes aprofitarem el catalagrave Deacuteu diu ajudarsquot que

trsquoajudareacute (BULBENA 2005 Cap 71 p 823) per enllaccedilar-lo amb el francegraves Aide-toi Dieu

20 Aprofitem lrsquoesment a Sant Benet per treure a colmiddotlacioacute OLMOS (19982 [1940] p 14) mediante la santa que moria perquegrave no moria (i tanmateix acabagrave immortalment morta) ldquodeciacutea Santa Teresa de Jesuacutes laquoConfiemos en Dios como si todo lo hiciera Eacutel y procedamos como si todo se debiese a nuestro esfuerzoraquo A cuantos hacen lo posible Dios nunca niega su auxilio ya que su ayuda y nuestra voluntad se complementanrdquo 21 Segons Autoridades (sv Dios) ldquose da a entender se deben hacer las diligencias necessarias para el logro y consecucioacuten de alguna cosa al mismo tiempo que se pide a Dios con ruegos y oracionesrdquo 22 Amb la glossa ldquodevemos hazer de nuestra parte lo que nos fuere possible y suplicar a Dios que nos ayuderdquo 23 CABALLERO (1970 p 237 nuacutem 3340) ja ens adverteix que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que inserta Correas hay que poner esfuerzo personal si queremos que Dios nos ayuderdquo Al seu torn Correas lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoEl mazo es de los oficios de fuerza de hacer carretas y poner los arcos a las cubas Quiere decir que nosotros obremos y nos ayudaraacute Dios y no queramos que nos sustente holgandordquo Quant a lrsquoesment del mazo tingueu en compte que en gallec per exemple lrsquoeina esmentada srsquoadapta a la realitat agriacutecola drsquoaquell tocom A Deus pregando e co arado arando (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 356 i 679) 24 Les autores anoten ldquoAconseja hacer de nuestra parte cuanto es posible para el logro de nuestros deseos sin esperar que Dios haga milagrosrdquo Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 216) en recull la mateixa variant bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNo basta ndashdice el refraacutenndash con pedir ayuda a Dios para nuestras necesidades es preciso que cada cual en la medida de sus fuerzas ponga de consuno en el empentildeo lo mejor de siacute mismordquo 25 Segons Etxabe ldquoEnsentildea que el esfuerzo personal es el mejor medio para alcanzar un objetivo o terminar una tarea No suele ser praacutectico esperar la ayuda divina ni la de terceras personasrdquo 26 La variant transmesa pels autors coincideix amb la quixotesca i srsquoacompanya de la glossa ldquoSe debe pedir ayuda a Dios pero[] a la vez debemos poner todo lo que esteacute de nuestra parte Dios no podraacute sacar del estado de embriaguez a quien no tiene intencioacuten de dejar de beberrdquo 27 Certament Chi srsquoaiuta Dio lrsquoaiuta (BODINI 2005 [1957] II Cap 71 p 1164) i Aiuacutetati che il ciel trsquoaiuta (VIAN COZZI 1960 II Cap 35 p 278) A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 162) relaciona la ja esmentada paregravemia de CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) amb el refrany de I Malavoglia Aiutati che trsquoaiuto Finalment si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 28 Opcioacute que Fanlo tambeacute comparteix Aide-toi et le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 35 p 352) i Aide-toi le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 71 p 683) 29 Per beacute que amb ciel en lloc de Ciel

35

trsquoaidera refrany que ZANNE (2004 [1901] VI p 656 nuacutem 15164) agermana amb Dumneḑeŭ

dă numaĭ trebuĭe să daĭ şi tu cu macircna [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes cal que tu trsquohi posisrsquo] el segon

hemistiqui del qual ens evoca clarament la solucioacute de Papu per al capiacutetol 71 en quegrave apareix el

fraseologisme A da din macircini [lsquoPosar-srsquohirsquo] definit segons el DEX (sv macircnă) com a ldquoa face

eforturi pentru obţinerea unui lucru a se strădui a-şi da ostenealardquo [lsquofer esforccedilos per a

lrsquoobtencioacute drsquouna cosa esforccedilar-se escarrassar-sersquo] El refranyer romanegraves relaciona aquest esforccedil

amb la celestial ajuda Dă din macircnĭ şi cerul rsquoţĭ va ajutaacute [lsquoPosa-trsquohi i el cel trsquoajudaragraversquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 233 nuacutem 3745) Dă din micircini şi ceru-ţi va ajuta (MUNTEAN 1967 p 133

nuacutem 2873) Dă din macircini şi cerul icircţi va ajuta (MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115f30) Dă din

macircini şi ceru-ţi va ajuta (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 164) o beacute amb lrsquoajut diviacute Dă din

macircini şi Dumnezeu icircţi va ajuta [lsquoPosa-trsquohi i Deacuteu trsquoajudaragraversquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem

1208d31) per tal com Dumnezeu dă numai trebuie să dai şi tu din macircnă32 [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes

cal que tu tambeacute trsquohi posisrsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1209e33) i ben entegraves en una situacioacute

liacutemit encara ens hi hem drsquoescarrassar meacutes com demostra el dialogisme ― Scapă-mě Doacutemne

[] ― Dă din macircnĭ Romacircne34 [lsquomdash Salvarsquom Senyor [] mdash Posa-hi de la teva part Romanegravesrsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 284 nuacutem 13961)

Drsquoaltra banda a semblanccedila de la magravexima benedictina dessuacutes esmentada en romanegraves tambeacute

srsquoaconsella Roacutegă-te şi lucră35 [lsquoPrega i treballarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 540 nuacutem

17199) Roagă-te şi lucră (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem 308) paregravemia que

podem ampliar en la popular variant Roacutegă-te la (luĭ) Dumneḑeǔ [] Şi munceşte tot mereǔ

[lsquoPrega a Deacuteu [] I no paris de treballarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 564 nuacutem 17284)

Roagă-te lui Dumnezeu [] Şi munceşte tot mereu (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem

384) Roagă-te lui Dumnezeu [] şi munceşte tot mereu (MUNTEAN 1967 p 333 nuacutem 6461)

Roagă-te lui Dumnezeu şi munceşte tot mereu (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 162) En efecte

les altures nomeacutes ens ajudaran si acompanyem el prec del nostre treball Cacircnd rogi pe

Dumnezeu munceşte [] Că atunci te milueşte [lsquoQuan pregues a Deacuteu treballa [] Que llavors

srsquoapiada de tursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem 385) o beacute Cacircnd omul se sileşte

şi Dumnezeu icircl ajută [lsquoQuan lrsquohome srsquoesforccedila tambeacute Deacuteu lrsquoajudarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 101) i de fet lrsquoajuda seragrave proporcional al treball realitzat Cum icirci lucragrave aşagrave ţi-a da

Dumnezeu [lsquoCom treballaragraves aixiacute et donaragrave Deacuteursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem

310) Gragravecies a les anteriors paregravemies es palesa que Dumnezeu dă dar nu aduce acasă [lsquoDeacuteu

30 FORTUNE helps him that is willing 31 GOD gives the milk but not the pail 32 Noteu malgrat el sentit idegraventic el singular macircnă [lsquomagraversquo] en lloc de macircini [lsquomansrsquo] 33 GOD helps them that help themselves 34 Amb la glossa ldquoAjută-te singur nu aşteptagrave scăparea ta de la alţiĭrdquo [lsquoAjudarsquot sol no esperis la teva salvacioacute dels altresrsquo] 35 O en catalagrave Cal pregar i alhora treballar (CIVERA 1969 Cap 35 p 529)

36

doacutena perograve no duu a casarsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3312 MILLIO 1999 p 143 nuacutem

1208b36 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo)

Estirant el fil de lrsquoanterior premisa arribem a la representacioacute paremiologravegica meacutes nombrosa la

qual combina lrsquoajuda divina amb algun tipus de continent que Deacuteu ndashentre el poc i massa la

mesura passandash no es mostra pas disposat a omplir com ara el sarroacute Dumneḑeŭ dă omuluĭ dară

(dar) icircn traistă nursquoĭ bagă37 [lsquoDeacuteu doacutena a lrsquohome perograve (perograve) al sarroacute no li ficarsquo] (ZANNE 2004

[1901] VI p 657 nuacutem 15165) Dumnezeu dă omului dar icircn traistă nu-i bagă (MUNTEAN

1967 p 155 nuacutem 3314 MILLIO 1999 p 183 nuacutem 1548d38 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo) paregravemia que MILLIO (1999 p 143

nuacutem 1208a39) amplia talment Dumnezeu dă dar nu icircţi bagă icircn gurătraistă [lsquoDeacuteu doacutena perograve

no et fica a la bocasarroacutersquo] Fem constar que lrsquoopcioacute bucal es troba a ZANNE (2004 [1901] VI p

658 nuacutem 15169) Dumneḑeŭ icircţĭ [rsquoetrsquo] dă dar nu rsquoţĭ bagă icircn gură Altres tipus de continents

poden eacutesser el sac Dumneḑeŭ icircţĭ dă dar icircn sac nursquoţĭ bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve al sac no et ficarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15167) o beacute la bossa Dumneḑeŭ dă dar nu bagă icircn

pungă [lsquoDeacuteu doacutena perograve no fica a la bossarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15166)

variant que MILLIO (1999 p 183 nuacutem 1548c40) combina amb la mioriacutetica41 cleda Dumnezeu

icircţi dă dar nu-ţi bagă icircn pungădar icircn obor nu-ţi bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve no et fica a la

bossaperograve a la cleda no et ficarsquo] Aixograve no obstant ja des de ZANNE (2004 [1901] VI p 658

nuacutem 15168) nrsquoespigolem separadament la variant ovina Dumneḑeŭ dă dar (da) [lsquo(perograve)rsquo] icircn

obor nu bagă Dumnezeu dă dar icircn obor nu bagă (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 28 nuacutem

186) Dumnezeu dă dar icircn obor nu-ţi bagă (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1208c42)

36 GOD gives the milk but not the pail 37 Zanne relaciona aquest refrany amb el francegraves Dieu donne le bœuf et non les cornes 38 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 39 GOD gives the milk but not the pail 40 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 41 Vegeu la fitxa del refrany Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) 42 GOD gives the milk but not the pail

37

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 62743) Adio să ne vedem sănătoşi cum cic-a zis un orb altuia (FRUNZETTI 1965 I p 659) [lsquoAdeacuteu que ens veiem amb salut com diuen que va dir un cec a un altrersquo] Adio şi la bună vedere cum i-a zis un orb altuia (MĂRCULESCU 2007 I p 541) [lsquoAdeacuteu i a bon reveure com li va dir un cec a un altrersquo] Segons lrsquoapunt de LEYVA (2004 p 16) ldquoA Dios equivale al actual adioacutes de despedida El juego

de palabras desemboca en una ironiacutea recurrente al equivocar el sentido de la accioacuten ndashvaacutemonosndash

por otra imposible para quien la expresardquo A meacutes lrsquoautor relaciona el refrany quixotesc amb una

altra paregravemia de careacutes similar Adioacutes y nos vemos y eran dos ciegos44 la qual documentem a

CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 147) en la forma laquoA Dios y veaacutemonosraquo Y eran dos ciegos

Drsquoaltra banda conveacute esmentar que ens trobem davant drsquoun wellerismo45 en aquest sentit

CANTERA et alii (2005 p 14) argumenten

ldquoConsiderados por algunos tambieacuten dentro del grupo de los refranes dialogados existen

enunciados que antildeaden una apostilla iroacutenica a su forma dialogada laquoA Dios y veaacutemonos

como dijo un ciego a otroraquo (Sancho I 50) Para distinguirlos de los denominados

dialogismos se los llama wellerismos[46] por el personaje Sam Weller[47] el laquoSancho

Panzaraquo de la obra de Charles Dickens Papers Pickwick que utiliza con frecuencia

enunciados de este tipordquo

A lrsquoarticle laquoEl wellerismo en la tradicioacuten paremioloacutegica espantildeolaraquo ORERO (1997 p 459-464)

ens nrsquoapunta lrsquoestructura tiacutepica de careacutes ternari (1997 p 460)

43 Amb la nota (I Cap 50 p 627 n 37) ldquoEs foacutermula popular que se emplea cuando no se estaacute dispuesto a escuchar maacutes razones en una discusioacuten No estaacute claro quieacuten pronuncia la siguiente reacuteplica al parecer del canoacutenigo que entonces hablariacutea de tuacute a Sanchordquo 44 I potser estirant un xic massa el fil tambeacute troba similituds amb lrsquoorgulloacutes comiat vital drsquoun ataconador madrileny iexclAdios Madrid que te quedas sin gente 45 Nrsquourpem la seguumlent definicioacute de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39) el qual al seu torn lrsquoespigolagrave de Combet ldquoproverbio escenificado que presenta una incongruencia loacutegica La sorpresa viene dada por la inadecuacioacuten del sentido de lo dicho con la situacioacuten en que se dicerdquo 46 Vegeu lrsquoarticle de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39-54) anteriorment esmentat en quegrave lrsquoautor ens ofereix dues llistes drsquoallograve meacutes uacutetils drsquouna part lrsquoelenc de ldquoWellerismos de Pickwickrdquo en la traduccioacute castellana (per desgragravecia sense indicacioacute de pagravegina) publicada a Planeta el 1980 (p 40-43) i drsquoaltra banda el llistat de ldquoWellerismos del Refranero general ideoloacutegico espantildeolrdquo (p 43-54) de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) 47 Tot i que ara no sigui el moment drsquoallargar-srsquohi gaire no ens estarem drsquoesmentar lrsquoarticle de BOQUERA (1996 p 79-86) intitulat laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The Pickwick Papers los wellerismosraquo Per citar-ne un exemple (1996 p 84) quan lrsquoenllustrador Sam Weller apareix en escena al desegrave capiacutetol i una criada el convida a netejar en primer lloc un determinat parell de sabates exclama ldquoNo no regrsquolar rotation as Jack Ketch said wen he tied the men uprdquo wellerisme per al qual lrsquoautora despreacutes de comentar-ne diverses traduccions anteriors ens en proposa la seguumlent ldquoNo no por turno riguroso como deciacutea el verdugo Jack Ketch mientras poniacutea la soga al cuello a los condenadosrdquo Per altra part bo i aprofitant que els tres volums taronges de la biblioteca A tot vent drsquoEdicions Proa que corresponen a la traduccioacute ldquopickwickianardquo de Josep Carner (en la segona edicioacute publicada a Barcelona el 1970) formen part indeleble del paisatge visual de la nostra biblioteca paterna no resistim la temptacioacute un cop meacutes drsquoacaronar-ne el primer volum per extreurersquon la traduccioacute afaiccedilonada pel Priacutencep dels poetes ldquoNo no lrsquoun darrera lrsquoaltre com deia Jack Ketch als mestres que havia de penjarrdquo (p 163)

38

ldquoLa estructura del wellerismo es triaacutedica La primera parte consta de un proverbio un

refraacuten o una expresioacuten idiomaacutetica La segunda parte es una identificacioacuten del hablante y la

tercera es la identificacioacuten de la situacioacuten creando eacutesta una expresioacuten iroacutenica con resultado

humoriacutestico En ingleacutes esta tercera parte normalmente es un juego de palabras o laquopunraquordquo48

Tanmateix la nostra paregravemia lrsquoaprofita lrsquoautora (1997 p 462) per exemplificar els wellerismes

que manquen de tercera part eacutes a dir que es limiten a una expressioacute idiomagravetica (A Dioacutes y

veaacutemonos) i a la identificacioacute del parlant (como dijo un ciego a otro) Ara beacute no ens sembla

gota forassenyat considerar lrsquoesment del receptor (a otro [ciego]) com a ldquopunrdquo caracteriacutestic de

la tercera part dels wellerismes per tal com en la circumstagravencia que tant lrsquoemissor com el

receptor de la frase siguin orbs ndashi meacutes encara quan no descobrim fins al darrer mot la ceguesa

del segonndash rau al nostre parer la gragravecia de la paregravemia

Pel que fa a les traduccions romaneses eacutes evident ja des dels primers mots que topen amb un

escull insalvable el joc de paraules entre A Dios i Adioacutes queda ben allunyat de la inexistent

relacioacute que en romanegraves podem establir entre La Dumnezeu [lsquoA Deacuteursquo] i Pa [lsquoFins despreacutesrsquo] o

La revedere [lsquoA reveurersquo] Eacutes per aixograve que tant Frunzetti com Mărculescu es decanten per la

forma Adio [lsquoAdeacuteursquo] similar a lrsquooriginal castellagrave per beacute que en romanegraves drsquoun marcat sentit

vexatori com ens palesa el DEX (sv adiacuteo) ldquoRămas bun (pentru totdeauna) rămacirci cu binerdquo

[lsquoComiat (per sempre) adeacuteu-siaursquo] i drsquouna altra banda la paregravemia Adio şi un praj [sic] verde

[lsquoAdeacuteu i un porro verdrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9493) Adio şi un praz verde

(MUNTEAN 1967 p 15 nuacutem 371) Adio şi-un praz verde49 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

176) que Zanne per si encara en romania algun dubte glossa talment ldquoAdică du-te că nu te

dorescrdquo [lsquoEacutes a dir veacutes-tersquon que no et vullrsquo] Tenint en compte que en italiagrave el sentit drsquoAddio eacutes

igualment injurioacutes no sorpregraven que BODINI (2005 [1957] I p 556) hagi creat una disjuntiva

entre lrsquoAddio definitiu i el cordial a rivederci Addio o a rivederci come disse un cieco a un

altro50 En romanegraves quant al quixotesc veaacutemonos (equivalent del qual era lrsquoa rivederci que

acabem drsquoesmentar) ambdoacutes traductors opten per solucions ben genuiumlnes en el cas de

Frunzetti să ne vedem sănătoşi51 [lsquoque ens veiem amb salutrsquo] i en el de Mărculescu la bună

vedere [lsquoa bon reveurersquo] que el DEX (sv vedeacutere) marca com a regionalisme i defineix com a

48 Lrsquoautora ilmiddotlustra lrsquoexplicacioacute amb el wellerisme Algo es algo dijo un calvo al encontrarse con un peine [sin puacuteas] i el desglossa talment ldquoLa primera parte del wellerismo laquoAlgo es algoraquo alberga el refraacuten proverbio o expresioacuten idiomagravetica La segunda parte laquodijo un calvoraquo [] La tercera parte laquoal encontrarse con un peine [sin puacuteas]raquo es la que caracteriza al wellerismo Es la parte que converge al hablante y al proverbio en una situacioacuten ndashnormalmentendash inverosiacutemil o incongrua generando siempre una situacioacuten humoriacutesticardquo 49 A tiacutetol anecdogravetic apuntarem que RUSU-PĂSĂRIN (2006 p 29) subtitula lrsquoarticle dedicat a ldquo23 ianuarierdquo [lsquo23 de generrsquo] de la seguumlent manera ldquoPrazul ceapa oltenilorrdquo [lsquoEl porro la ceba dels drsquoOltegraveniarsquo] escrit que no oblida cloure amb lrsquoesmentada paregravemia ldquoPrazul e o distincţie iar oltenii nu uită formule de rămas bun Adiohellip şi-un praz verderdquo [lsquoEl porro eacutes una distincioacute i els drsquoOltegravenia no obliden foacutermules de comiat Adeacuteuhellip i un porro verdrsquo] 50 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 51 Certament en romanegraves resulta ben habitual acomiadar-se amb la salutiacutefera expressioacute ldquoSănătaterdquo [lsquoSalutrsquo]

39

ldquoformulă de salut la despărţirerdquo [lsquofoacutermula de salutacioacute en el comiatrsquo] Al nostre torn no ens

acomiadarem pas sense esmentar lrsquoafegitoacute de lrsquoimpersonal cică52 [lsquodiuenrsquo] amb quegrave Frunzetti

aconsegueix allunyar un grau meacutes la tradicioacute oral drsquoaquest encegador wellerisme

52 Posats a dir direm que el DEX (sv ciacutecă) nrsquoapunta la seguumlent etimologia ldquo[se zi]ce cărdquo [lsquoes diu quersquo]

40

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068) (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo n-ai ce să mai răspunzi (PAPU 1965 II p 382) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquo no hi ha resposta que et valguirsquo] Cui zice cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea nu-ncape răspuns (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoA qui diu fot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva dona[] no hi val respostarsquo] Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo (PAPU 1965 II p 382-383) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquorsquo] Cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoFot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva donarsquo]

ldquoMientras la primera de estas sentencias da a entender la indiscutible autoridad del duentildeo

de la casa ante quien la pone en duda la segunda denuncia sin ambages la desairada postura

de quien se ha extralimitado[53] con las normas hospitalarias y abusado de la amistad Son

por tanto dos planteamientos definitivos unidos por una intencioacuten tajante para sentildealar la

sustancia de un reproche ante el que solo cabe abandonar el campo e irse laquocon la muacutesica a

otra parteraquordquo

Vet aquiacute la glossa de LEYVA (2004 p 17) que coincideix en essegravencia amb la de CAMPOS

BARELLA (1998 p 83 nuacutem 803) ldquoSignifica que al que manda o reconviene con autoridad y

evidente derecho no se le puede replicarrdquo i la drsquoETXABE (2001 p 16) ldquoCon este refraacuten se

recomienda no contestar ni replicar a quien tiene poder derecho o autoridad para mandarnosrdquo

autors que concorden a lrsquohora de recollir la nostra paregravemia en la variant A laquoidos de mi casaraquo y

laquoqueacute quereacuteis con mi mujerraquo no hay que responder

En romanegraves les traduccions drsquoambdoacutes passatges (recordem que el segon repregraven el primer

poques liacutenies despreacutes i en tot cas dins la mateixa almiddotlocucioacute de Sancho) en absegravencia

drsquoequivalents precisos advoquen per la literalitat Aixograve no obstant opcions com la de RULLAN

(2005 [1905] II Cap 43 p 245) Pren el portante a ca teua tens sas feinas54 ens traslladen a

lrsquoograverbita drsquouna altra paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

que comentarem en el seu moment Bo i tornant a la que suara ens ocupa en voldriacuteem destacar

53 Segons la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 15) ldquoSupone este refraacuten intencioacuten bastarda en el merecedor de tamantildeo reproche cuya respuesta dignamente no es otra que marcharse Tambieacuten puede interpretarse como reconocimiento a la autoridad del marido en el hogarrdquo 54 A la mateixa pagravegina en la segona aparicioacute de la paregravemia Rullan opta per la lleu variant Pren el portante y a ca teua tens sas feinas

41

el pas de rosca que Mărculescu realitza en interpretar el saliacuteos quixotesc per mitjagrave drsquoun

descaradament exhortatiu cară-te [lsquofot el camprsquo] que no en va CALCIU et alii (1979 p 166

sv căra) tradueixen talment ldquoiexclvaya iexclvete de aquiacute iexclfuera iexcllargo (de aquiacute) iexclquiacutetate de aquiacute

(sau de en medio) iexcllaacutergate iexclquita allaacuterdquo

42

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre55 (II Cap 21 p 88156) Pe doi pe care Dumnezeu icirci uneşte nu poate omul să-i despartă (PAPU 1965 II p 198) [lsquoEls dos que Deacuteu (els) uneix no pot lrsquohome separar-losrsquo] Pe cei pe care Domnul icirci uneşte omul nu va putea să-i despartă (MĂRCULESCU 2007 II p 18657) [lsquoEls que Deacuteu (els) uneix lrsquohome no podragrave separar-losrsquo] Vet aquiacute els reverenciables mots que don Quijote pronuncia per tallar de soca-rel lrsquoenverinada

disputa entre el burlat Camacho i lrsquoenginyoacutes Basilio la induacutestria del qual acaba de conquerir

lrsquoanhelada magrave de la xamosa Quiteria Lrsquoefecte de la paregravemia entre els presents es remunta al seu

origen biacuteblic apuntat per nombrosos estudiosos com ara CANTERA et alii (2005 p 50) o

CABALLERO (1970 p 205-206) Certament a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XIX 6)

espigolem Quod ergo Deus coniunxit homo non separet58 admonicioacute que en romanegraves sona

talment Ce a icircmpreunat Dumnezeu omul să nu despartă59 [lsquoEl que ha ajuntat Deacuteu que lrsquohome

no ho separirsquo] Aquesta versioacute confrontada amb les de Papu i Mărculescu ens palesa la voluntat

drsquoaquests darrers per tal drsquooferir-nos una traduccioacute prou literal de la paregravemia cervantina En

aquest sentit i posats a esmentar-ne les divergegravencies observem com Papu formula el quixotesc

no podraacute en present nu poate [lsquono potrsquo] mentre que Mărculescu tot i mantenir aquest acord de

temps verbal respecte a lrsquooriginal prescindeix del dos castellagrave en una opcioacute que fins a cert

punt lrsquoacosta a la foacutermula biacuteblica romanesa dessuacutes citada

ZANNE (2004 [1901] VI p 633-690 nuacutem 15088-15291) al capiacutetol XII (ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo

[lsquoCreences costumsrsquo]) del seu mai prou lloat recull paremiologravegic refereix meacutes de dos-cents

exemples amb Dumneḑeǔ [lsquoDeacuteursquo] Drsquoentre aquests suara nomeacutes ens nrsquointeressaria un Ce a

legat Dumneḑeŭ omul să nu deslege [lsquoEl que ha unit Deacuteu que lrsquohome no ho desuneixirsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 661 nuacutem 15177) paregravemia que es contextualitza en lrsquoagravembit

matrimonial amb la seguumlent glossa ldquoSě ḑice maĭ ales despre căsătoriĭrdquo [lsquoEs diu sobretot dels

casamentsrsquo]

55 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 56 Acompanyat amb la nota (II Cap 21 p 881 n 42) ldquoPalabras calcadas del Evangelio de San Mateo XIX 6 laquoQuod ergo Deus coniunxit homo non separetraquordquo 57 Srsquoindica a peu de pagravegina la procedegravencia biacuteblica del refrany (2007 II p 186 n 355) ldquoCf Matei 19 6rdquo 58 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoAllograve que Deacuteu ha unit que lrsquohome no ho separirdquo (p 440) 59 Traduccioacute de Dumitru Cornilescu afaiccedilonada lrsquoany 1924 i consultable en liacutenia a httpbibliaresursecrestinero

43

A mal viento va esta parva60 (II Cap 68 p 129361) Afurisit vicircnt mai bate icircn cuprinsul ăsta (PAPU 1965 II p 604) [lsquo(Un) vent endimoniat segueix bufant fort en aquesta contradarsquo] Rea vielişte suflă-n vraful ăsta (MĂRCULESCU 2007 II p 55462) [lsquoMala ventada bufa en aquesta pilarsquo] A fi de contextualitzar la paregravemia recorrem a CANTERA et alii (2005 p 50) ldquoSorprendidos don

Quijote y Sancho Panza por una cuadrilla de diez hombres de a caballo y otros cuatro o cinco de

a pie fueron apresados por eacutestos y conducidos con muy malos modales hacia un castillo Fue

entonces cuando para sus adentros dijo Sancho esta fraserdquo Aixiacute doncs podem clamar als

quatre vents que es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que un negocio pretensioacuten o

granjeriacutea no va por buen caminordquo (CABALLERO 1970 p 298 nuacutem 4225)

En les traduccions romagraveniques hi ha qui com en la versioacute de Mărculescu ndashno aixiacute en la de

Papu que no situa lrsquoaccioacute a lrsquoera sinoacute en una contrada meacutes vagandash intenta mantenir la referegravencia

agriacutecola del text original com ara els francesos DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 562) Ce

grain est exposeacute agrave mauvais vent o lrsquoitaliagrave BODINI (2005 [1957] II p 1144) Brutto vento crsquoegrave

sullrsquoaia63 Aixograve no obstant la majoria de traductors nrsquoeliminen la batuda i romanen amb lrsquoatziac

vent nrsquoesmentem exemples en portuguegraves catalagrave francegraves i en darrer lloc en italiagrave llengua en

quegrave el vent pren un nom ben concret ensems que temible Natildeo eacute bom o vento que sopra

(VISCONDES 2002 p 655) Mal vent corre per aciacute (BULBENA 2005 p 806) Mauvais vent sur

lrsquoaire (FANLO 2010 [2008] II p 658) i Tira vento di tramontana (VIAN COZZI 1960 II p

517) Amb un referent del tot divers permeteu-nos esmentar i esventar una de les

innombrables troballes paremiologravegiques de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 367)

Mala llana te rsquos pograverc

Com abans apuntagravevem els traductors romanesos srsquohan decidit per una versioacute literal que en el

cas de Papu augmenta la dolenteria del vent bo i titllant-lo drsquoldquoafurisitrdquo [lsquoendimoniatrsquo] i drsquoaltra

banda tambeacute en subratlla la persistegravencia amb lrsquoexpressioacute ldquomai baterdquo [lsquosegueix bufant fortrsquo]

Meacutes enllagrave drsquoaquestes versions prou acostades a lrsquooriginal CALCIU SAMHARADZE (20052 p

60 Mot avui en dia relegat a lrsquoagravembit agriacutecola que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 855 sv parva) defineix de la seguumlent guisa ldquoLa mies que tiene el labrador en la era trillada y recogida en un montoacuten antes de ablentarla y apartar la paja del granordquo 61 Amb la nota (II Cap 68 p 1293 n 34) ldquolaquomies trillada preparada para aventarraquo la frase es proverbial Si hay mal viento (laquoviento que hace remolinos o a rachasraquo) el grano y la paja no se separan o no caen en el montoacutenrdquo 62 MĂRCULESCU (2007 II p 554 n 954) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoA mal viento va esta parvaraquo derivată din practica străveche a vacircnturării cerealelor Am echivalat-o cu termeni romacircneşti corespunzători laquoVielişteraquo suflare puternică a vacircntului [lsquoderivada de la pragravectica ancestral drsquoesventar els cereals Lrsquohe relacionada amb termes romanesos equivalents laquoVielişteraquo cop fort de ventrsquo]rdquo 63 Segons el TRECCANI (sv aia) ldquoArea contigua alla casa rurale di solito pavimentata in pietra in mattoni o con un battuto di cemento sulla quale si esegue la manipolazione e lrsquoessiccazione dei prodotti agricolirdquo

44

941 sv viento) tradueixen lrsquohiacutebrid A buenmal viento va la parva per Treaba merge bineprost

[lsquoLrsquoafer va beacutemalamentrsquo] En la mateixa liacutenia hiperoniacutemica NEAGU et alii (2008 p 613 sv

viento) basant-se tambeacute en A buen[64] mal viento va la parva nrsquoofereixen un seguit

drsquoequivalents drsquoagravembit general ldquoMerge bine rău a pornit pe un drum bun prost a icircnceput bine

prostrdquo [lsquoVa beacute malament ha agafat un bon mal camiacute ha comenccedilat beacute malamentrsquo]

64 Malgrat que en aquest recull sersquon transcriu el sentit literal no cal perdre de vista que el buen viento pot ser marcadament irogravenic com ens demostra COLL (1874 p 55 nuacutem 75) ldquoEn el mismo sentido [Sancho] pudiera haber dicho iroacutenicamente A buen viento va la parva que es como generalmente se dicerdquo

45

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 40865) Asta să i-o spui lui mutu (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoAixograve() digues-li-ho al mutrsquo] La alt cacircine cu osul ăsta (MĂRCULESCU 2007 I p 34366) [lsquoA un altre gos amb aquest osrsquo]

ldquoCon este castizo dicho se suele rechazar alguna oferta que encierra una trampa[67] bajo su

apariencia apetitosa Normalmente quien tiene la intencioacuten de colar mercanciacutea averiada

[sic] la disimula bajo afeites y aires de laquogangaraquo pero eso mismo nos ha de hacer examinar

con detenimiento laquoel huesoraquo que nos ofrecen no sea que se nos atraganterdquo (ROMERO

20012 p 23 nuacutem 36)

Per la seva banda DOVAL (1995 p 14) ens nrsquoaclareix la referegravencia canina ldquoAlude a la

ingenuidad de los perros que corren tras cualquier hueso o cosa que se le parezca aunque eacuteste

sea en realidad piedra o como ocurre en la actualidad plaacutesticordquo La paregravemia ja lrsquoesmenta

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 864 sv perro) A otro perro con esse huesso i CORREAS

(2000 [1627] p 29 nuacutem 586) la completa amb un afegitoacute A otro perro con ese guumleso que eacuteste

ya estaacute roiacutedo Com a refrany equivalent ROMERO (20012 p 23 nuacutem 36) i LEYVA (2004 p

19) recullen A otro burro con esa albarda

Tenint en compte que la nostra paregravemia quixotesca ldquoEnfatiza que no se cree lo que se le cuentardquo

(CABALLERO 1970 p 114 nuacutem 1505) i ldquoExpresa desdeacuten y desprecio de una opinioacuten que

estimamos engantildeosa falsa o amantildeadardquo (OLMOS 19982 [1940] p 20) el liacutemit amb la interjeccioacute

eacutes ben fi68 Certament CALCIU et alii (1979 p 95 sv barbă) lrsquoempren entre drsquoaltres breus

expressions interjectives com a traduccioacute de Barbă69 ldquoiexclmentira iexclbola (fam) iexclmiau iexcla otro

perro con ese hueso (Am) iexcles un globordquo

De les dues traduccions romaneses la de Frunzetti lrsquoencerquem tant a CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 713 sv perro70) com a CALCIU et alii (1979 p 648 sv mut71 p 946 sv spune72)

autors aquests darrers que ens nrsquoofereixen respectivament els seguumlents equivalents castellans

65 Amb la nota (I Cap 32 p 408 n 41) ldquoLocucioacuten que se usa para indicar que uno no se deja engantildearrdquo 66 MĂRCULESCU (2007 I p 343 n 603) en recorda lrsquooriginal ldquoLocuţiune proverbială semnificacircnd refuzul de a te lăsa icircnşelat [lsquoLocucioacute proverbial que almiddotludeix al refuacutes de deixar-se enganyarrsquo] laquoA otro perro con ese huesoraquordquo 67 De fet segons LEYVA (2004 p 19) ldquoEl refraacuten respira cierto enfado por parte de quien lo aplica pues se ve tratado despectivamente por su fe ciega especialmente si lo dicen autores reconocidosrdquo 68 Pensem per exemple en la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 368) Questa egrave buona 69 Agafem ben beacute pels pegravels la coincidegravencia semagraventica entre aquesta expressioacute romanesa i una de catalana ben nostrada amb quegrave espontagraveniament traduiriacuteem el refrany quixotesc Demagrave mrsquoafaitaragraves (DIEC sv afaitar) 70 Amb el pronom neutre inicial entre paregraventesis (Asta) să i-o spui lui mutu [lsquo(Aixograve) digues-li-ho al mutrsquo] 71 Coincident amb la forma de Frunzetti 72 Iacutedem

46

ldquoeso es (una) grilla cueacutentaselo a tu tiacutea[73] a otro perro con ese hueso cueacutentaselo a tu abuelardquo i

ldquoiexclcueacutentaselo a Rita (a su abuela sau a su tiacuteo) iexcla otro perro con ese huesordquo A aixograve encara

caldria afegir ldquoSpune-i lui muturdquo [lsquoDigues-li al mutrsquo] que CALCIU et alii (1979 p 89 sv ba)

treuen a colmiddotlacioacute com a glossa de les expressions Bă că chiar i Ba aia-i vorbă74 Quant a

Mărculescu es decanta per una traduccioacute literal bo i obviant una versioacute genuiumlnament

romanesa75 alhora que de caracteriacutestiques similars a lrsquooriginal quixotesc Dă-i altuia să roadă

osul ăsta [lsquoDoacutena-li a un altre que el rosegui() aquest osrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p

713 sv perro) que en efecte CALCIU et alii (1979 p 738 sv os) recullen i comparen en

primer lloc amb la paregravemia que ens ocupa ldquoa otro perro con este hueso la vieja raposa con lazo

no se toma paacutejaro viejo no entra en jaulardquo No deixem de banda el diccionari de CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 713 sv perro) per tal com hi espigolem dues alternatives meacutes Ai

greşit adresa [lsquoHas errat lrsquoadreccedilarsquo] que un cop meacutes ja apareixia a CALCIU et alii (1979 p

24 sv adresă) amb els seguumlents equivalents ldquoiexclestaacutes equivocado (fam) iexcla otro perro con ese

huesordquo En segon lloc sersquons proposa lrsquoexpressioacute Fugi de acolode-aiciicircncolo [lsquoFuig

drsquoalliacutedrsquoaquiacutecap alliacutersquo] Per la seva part CALCIU et alii (1979 p 216 sv colo) inclouen Fugi

colo amb el nostre refrany com a uacutenica traduccioacute lrsquoexpressioacute Dă-o icircncolo (1979 p 271 sv

da) aquesta volta amb diferents traduccions ldquoiexclvamos anda iexclqueacute (sau allaacute) va iexclhala iexcla otro

perro con ese huesordquo i tambeacute el doble fraseologisme ldquoFugi de acolo (sau icircncolo)rdquo (1979 p

398-399 sv fugi) amb una bona tirallonga de versions equivalents en castellagrave ldquoiexcl(vamos)

anda iexclni hablar iexclni pensarlo iexclallaacute va iexclhala (pr a-la) iexclesa es grilla iexclquita (de ahiacute)

iexcldeacutejate de cosas iexcla otro perro con ese hueso iexclliacutempiate que estas [sic] de huevo iexclpare el

carro iexclapaga y vamos iexclca hombre iexclno me vengas con tonteriacuteas (fam) iexclmiaurdquo

73 Aixiacute mateix ho ha traduiumlt CIVERA (1969 p 205) Aixograve conteu-ho a la vostra tia i de faisoacute meacutes genegraverica ultra lrsquoagravembit familiar RULLAN (2005 [1905] I p 212) Que hu conti a un altre i BODINI (2005 [1957] I p 349) Questa raccontatela a qualcun altro 74 Amb la traduccioacute ldquoiexclcueacutentaselo a tu tiacutea (sau a Rita) iexclestaacuten verdesrdquo 75 De fet per a una situacioacute quotidiana tan important com la de rebatre un comentari o oferta que sota lrsquoaparenccedila de benefici ens acabaria perjudicant no cal dir que els equivalents romanesos (que soacuten els que suara ens interessen) esdevenen ben nombrosos Nomeacutes cal consultar a tall drsquoexemple el diccionari en liacutenia romanegraves-anglegraves ro-enro (httpro-engsproinDEXphpd=eampq=Tell+it+to+the+marines21) per trobar a meacutes de lrsquoopcioacute de Frunzetti drsquoaltres equivalents com ara Fugi cu ursul [lsquoFuig amb lrsquooacutesrsquo] Fugi cu ursul că sperii copiii [lsquoFuig amb lrsquooacutes que espantes la mainadarsquo] Las-o mai moale [lsquoPren-trsquoho amb meacutes calmarsquo] o Lasă braşoavele [lsquoDeixarsquot de falograverniesrsquo] Eacutes per aixograve que a fi de no navegar a la deriva aixiacute com per evitar que el lector ens enviiuml a dida ens hem cenyit a les expressions romaneses en quegrave srsquoalmiddotludia al nostre refrany castellagrave de referegravencia

47

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 38876) Altă greşeală altă canoneală (FRUNZETTI 1965 I p 409) [lsquoUn altre error un altre patimentrsquo] La păcat nou penitenţă nouă (MĂRCULESCU 2007 I p 326) [lsquoA pecat nou penitegravencia novarsquo]

El refrany castellagrave aclareix que cada falta rep la seva corresponent pena en consonagravencia al Dret

comuacute el qual adverteix que ninguacute no pot ser condemnat dos cops per un mateix delicte non bis

in idem Quant a les traduccions romaneses mentre Mărculescu opta per una traduccioacute literal de

la paregravemia original Frunzetti la desvincula de lrsquoagravembit religioacutes77 i es limita a assenyalar que

qualsevol error (sigui del tipus que sigui) redundaragrave en un nou patiment Resulta curioacutes observar

el caient drsquoambdues traduccions que ben beacute passarien per refranys romanesos originals (nomeacutes

cal observar la variant bimembre de Frunzetti amb paralmiddotlelisme sintagravectic i rima entre

hemistiquis) tot i que no encertem a documentar-los en cap recull

Aixograve no obstant si ens entestem a seguir la via del pecat acabarem desembocant en el conegut

Pěcatul vechĭu aduce ruşine noacuteuă [lsquoEl pecat vell duu vergonya novarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X

p 376 nuacutem 10861) Păcatul vechi aduce ruşine nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6032

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 160) amb una variant meacutes propera al refrany quixotesc ja que

conteacute osacircndă [lsquocagravestigrsquo] en lloc de ruşine [lsquovergonyarsquo] Pěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl

pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce

osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031) Păcatul vechi aduce osacircndă nouă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218) Una segona variant Pěcat vechĭu pomană nouă [lsquoPecat

vell ofrena novarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15485) deixa clares les diferegravencies

entre la paregravemia del Quijote que a un nou pecat li aplica un nou cagravestig i les tres variants

esmentades en quegrave un uacutenic pecat antic i no resolt plana sobre nostre com una espasa de

Dagravemocles bo i lliurant-nos a nous cagravestigs o vergonyes noves o fins i tot com en la darrera

variant obligant-nos a dedicar-li ara i adeacutes un sens fi drsquoestrenes

76 Acompanyat de la nota (I Cap 30 p 388-389 n 68) ldquoEs foacutermula de refraacuten pero sin duda estaacute relacionado con la vida religiosardquo A continuacioacute la nota srsquoembranca en un apunt llarguiacutessim sobre la trentena de liacutenies que la segona edicioacute impresa de Juan de la Cuesta hi insereix 77 Citem de guisa ben impenitent el Tesoro de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 861 sv penitencia) drsquoon espigolem ldquoEste sacramento se llama segunda tabla despueacutes del naufragio porque assiacute como el que en una tormenta ha perdido el naviacuteo tiene necessidad de asirse a alguna tabla para no ahogarse assiacute el que en la tormenta del pecado perdioacute la inocencia baptismal tiene necesidad del sacramento de la penitencia para no ahogarse en el profundo del infiernordquo

48

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-106778) Dumnezeu ştie el casa celuia pe care-l icircndrăgeşte (PAPU 1965 II p 381) [lsquoDeacuteu sap ell la casa del que agafa afectersquo] Cine-i de Dumnezeu iubit casa i-a sporit (MĂRCULESCU 2007 II p 351-35279) [lsquoQui eacutes per Deacuteu estimat la casa li ha augmentatrsquo] Segons MAL LARA (2013 [1568] I p 445 nuacutem 2) ldquoentendemos drsquoeste refraacuten que Dios no se

guiacutea por los sitios y puestos de las casas No es menester que te pongas en medio de las placcedilas

para que te venga a hallar la merced de Dios En un rincoacuten en lo maacutes escondido proveeraacute tu

necessidad[80] y te buscaraacuterdquo Per altra banda LEYVA (2004 p 23) a part drsquoapuntar que la nostra

paregravemia ldquoviene a decir que a los benditos de Dios todo les sale bien[81] incluso con poco

esfuerzordquo proposa una reduplicacioacute de lrsquoadverbi ldquoParece que salvando la redundancia el

refraacuten deberiacutea decir laquoA quien Dios quiere bien la casa bien le saberaquordquo Ben al contrari sense

cap dels adverbis reclamats per Leyva eacutes la variant drsquoAutoridades (sv casa82) CAMPOS

BARELLA (1998 p 136 nuacutem 134883) o ETXABE (2001 p 52) A quien Dios quiere la casa le

sabe Lrsquoomnipotegravencia divina84 la demostra MAL LARA (2013 [1568] II p 574 nuacutem 57) bo i

afirmant Quando Dios quiere en sereno llueve Aixiacute doncs quan es tracti drsquoafavorir una

persona estimada Deacuteu seragrave capaccedil de tot i meacutes85 A quien Dios bien quiere durmiendo le llueven

los bienes (ETXABE 2001 p 51) A quien Dios quiere bien el viento le junta la lentildea86

(ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien se le cae la sopa en la miel (ETXABE 2001 p

52) o fins i tot estrambogravetic miracle zoologravegic A quien Dios quiere bien la perra le pare

lechones87 (ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien la perra le pare puercos88

(CORREAS 2000 [1627] p 33 nuacutem 674) paregravemia que CORREAS (2000 [1627] p 56 nuacutem

78 Acompanyat de la nota (II Cap 43 p 1067 n 30) ldquolaquoel que es afortunado [sic] no tiene de queacute preocuparseraquo refraacutenrdquo 79 Amb lrsquoapunt (2007 II p 352 n 630) ldquoProverb laquoA quien Dios quiere bien la casa le saberaquordquo 80 En una liacutenia similar OLMOS (19982 [1940] p 23) afirma ldquoSignifica que Dios bendice protege inspira y orienta a los que bien quiere y hasta en la adversidad y en la tribulacioacuten les concede aacutenimos para trocar en bienandanzas los mismos males terrenosrdquo 81 No endebades CABALLERO (1970 p 252 nuacutem 3557) opina que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que pondera lo que vale la suerterdquo 82 Amb lrsquoapunt ldquocon que se da a entender que el que es afortunado no necessita de hacer diligeacutencias pues las conveniencias se le vienen sin buscarlasrdquo 83 Amb la glossa ldquoDa a entender que al que es afortunado se le vienen las conveniencias a la mano sin que se fatigue en solicitarlasrdquo 84 Per omnipotegravencia divina hi entenem la referida exclusivament a Deacuteu per tal com Cuando Dios no quiere los santos no pueden (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) 85 I palesaragrave lrsquoenraonada traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 539) Mais vale quem Deus ajuda que quem muito madruga 86 FLONTA (1992b p 117 nuacutem 673) nrsquoesmenta la variant portuguesa A quem Deus ajuda o vento lhe junta a lenha i encara una altra de propina Ao afortunado ateacute os galos lhe potildeem ovos 87 Lrsquoautor remarca que el refrany ldquoAlude a que todo le sale bien a quien tiene buena suerterdquo 88 Amb la variant A quien Dios quiere bien la perra le pare lechones que ARTHABER (1929 p 269 nuacutem 524) relaciona amb lrsquoitaliagrave A chi ha fortuna il bue gli fa un vitello i amb el francegraves A lrsquohomme heureux son boeuf lui fait des veaux La paregravemia italiana es troba a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 4 nuacutem 36) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243)

49

1208) es permet de passar infaustament a passiva Al desdichado las puercas le paren perros89

Sense deixar el moacuten animal en alguns casos lrsquoajuda divina seragrave rebuda a traveacutes de la diminuta

i nogensmenys diligent formiga A quien Dios quiere bien la hormiga le va a buscar (MAL

LARA 2013 [1568] I p 471 nuacutem 26 CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios

quiere bien la hormiga le va aacute buscar (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) A quien Dios quiere

bien la hormiga a buscarle vien (CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios bien

quiere la hormiga a buscarle viene (CORREAS 2000 [1627] p 32-33 nuacutem 673) en resum

Quien estaacute en ventura[90] hasta la hormiga le ayuda (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) Tornant a

la paregravemia de referegravencia COVARRUBIAS (1977 [1611] p 314 sv casa) respecta lrsquooriginal

cervantiacute mentre que CORREAS (2000 [1627] p 32 nuacutem 671 i nuacutem 672) lrsquoacompanya de dos

possibles repicons que en subratllen el cas contrari A quien Dios quiere bien la casa le sabe y

el hogar tambieacuten y a quien mal la casa y el hogar i A quien Dios quiere bien la casa le sabe

y a quien mal ni la casa ni el hogar

Per a la paregravemia quixotesca el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 187 sv casa)

proposa dues traduccions romaneses que resumeixen prou beacute el punt de vista global drsquoaquest

refranyer pel que a la nostra paregravemia respecta Cacircnd te ajută Dumnezeu icircţi merg toate [lsquoQuan

trsquoajuda Deacuteu et ponen totesrsquo] i Cine are noroc reuşeşte icircn toate [lsquoQui teacute sort se(rsquon) surt en totrsquo]

En el primer cas queda clar que Cuĭ Dumnedeŭ vre arsquoĭ dagrave şi pe fereacutestră icircĭ ţicircpă [lsquoA qui Deacuteu vol

donar-li fins i tot per la finestra el cridarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15146) i no

cal dir que lrsquoamor diviacute resulta incontestable per tal com Cacircnd icircĭ dă Dumneḑeŭ nicĭ dracul

nrsquoare ce rsquoĭ face [lsquoQuan li doacutena Deacuteu() ni el dimoni no hi teacute res a ferrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI

p 650 nuacutem 15142) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracul n-are ce-i face91 (MUNTEAN 1967 p

105 nuacutem 2322) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracursquo n-are ce-i face (HINŢESCU 1985 p 62

nuacutem 612) Quant a les possibilitats pragmagravetiques drsquoaquest ajut no resulten gota menyspreables

Dumnezeu cicircnd icircţi ajută [] şi ferul se face plută [lsquoDeacuteu quan trsquoajuda [] fins i tot el ferro es torna

rairsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3310) Dumnezeu cicircnd icircţi ajută şi ferul se face plută

(FLONTA 1992a p 99 nuacutem 67292 1992b p 117 nuacutem 67393) o beacute Daca vreacute Dumnedeŭ şi

tureacutetcă (turueacutetcă) se face94 [lsquoSi (ho) vol Deacuteu fins i tot (la) canya de la bota (canya de la bota) es

fapot fer aparegraveixerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15143) Dacă vrea Dumnezeu şi

tureatcă se face (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2828) El segon cas canvia lrsquoadvocacioacute divina

89 I de sentit similar a la paregravemia proposada Quien ha de ser burro de carga del cielo le cae la albarda (ETXABE 2001 p 347) o beacute Si monta un circo le crecen los enanos (ETXABE 2001 p 377) 90 Vet aquiacute el sentit de la traduccioacute catalana de BULBENA (2005 p 652) Aquell qui eacutes afortunat tot li ix beacute 91 RĂDULESCU (2013 p 65 nuacutem 8) ens nrsquoofereix la seguumlent traduccioacute literal al francegraves ldquoQuand Dieu lui en donne mecircme le diable nrsquoa que fairerdquo aixiacute com dues paregravemies equivalents Quand la chance vous sourit crsquoest pour de bon i Celui que Dieu aide nul mecircme le diable ne peut nuire 92 Whom GOD will help nothing does harm (none can hinder) 93 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs 94 Amb la glossa ldquoDacă aĭ noroc din desculţ umbli icircn cizmerdquo [lsquoSi tens sort() de descalccedil passes a caminar amb botesrsquo]

50

per la de noroc [lsquosortrsquo] mot que el DEX (sv noroacutec1) defineix talment ldquoSoartă ursită destin

(favorabil)rdquo [lsquoSort fat destiacute (favorable)rsquo] certament CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) a

lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es decanten per ldquonuma (sau tot) de noroc să se plicircngă

omulrdquo [lsquoque nomeacutes (o sempre) de la sort es lamenti lrsquohomersquo95] la segona variant drsquoaquest

refrany hiacutebrid lrsquoespigolem a MUNTEAN (1967 p 376 nuacutem 7278) Tot de noroc să sa plicircngă

omul [lsquoQue sempre de la sort es lamenti lrsquohomersquo] Tanmateix i malgrat lrsquoanterior deix drsquoironia

no costa pas gaire constatar que per meacutes beacute que li vagin les coses Omul cacirct trăieşte de noroc se

placircnge [lsquoLrsquohome tot el temps que viu de la sort es lamentarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

159) i de res serveix aconsellar-li directament Numai de noroc să nu te placircngi [lsquoNomeacutes de la

sort no et lamentisrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) No voldriacuteem cloure aquesta fitxa

sense assegurar-nos que la diferegravencia entre lrsquohome sortoacutes i dissortat romangui clara a aquest

efecte vegeu com es comporta el foc en mans drsquoun o drsquoun altre La omul cu noroc fierbe oala

fără foc [lsquoA lrsquohome amb sort (li) bull lrsquoolla sense focrsquo] (FLONTA 1992b p 117 nuacutem 67396) en

canvi La omul fără noroc [] şi condacul ia foc [lsquoA lrsquohome sense sort [] fins i tot al magravenec se li

cala focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 228 nuacutem 4501)

95 Dit altrament si ens permeteu una glossa ad hoc ldquoTant de bo que lrsquohome nomeacutes de tenir massa sort srsquohagi de lamentarrdquo 96 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs

51

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 13297) Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă (FRUNZETTI 1965 I p 154) [lsquoAl que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo] Pe cine se smereşte Dumnezeu icircl icircnalţă (MĂRCULESCU 2007 I p 10398) [lsquoA qui srsquohumilia Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

ldquoLa escena en mitad del bosque nos muestra a Don Quijote sobre laquoun dornajo[99] que

vuelto del reveacutes le pusieronraquo presidiendo la ruacutestica mesa de los cabreros cuyos manteles

eran unas pieles de oveja En esta situacioacuten laquoquedaacutebase Sancho en pie para servirle la

copa que era hecha de cuernoraquordquo (LEYVA 2004 p 25)

Vet aquiacute el moment en quegrave don Quijote pronunciant aquest refrany ldquoy asieacutendole por el brazo le

forzoacute a que junto deacutel se sentaserdquo (I Cap 11 p 132) Com beacute assenyala OLMOS (19982 [1940]

p 24) ldquoEs sentencia de la Sagrada Escriturardquo circumstagravencia que no desaprofita per a un dels

seus habituals circumloquis morals ldquocuya exactitud atestigua la Historia Nadie tan humilde

como los Santos y ninguno como ellos tan exaltado e inmortalizado Porque Dios hace siempre

que la humildad tenga su premiordquo Tornant a la Biacuteblia les fonts drsquoon la nostra paregravemia poua soacuten

lrsquoEvangelium secundum Lucam per partida doble (XIV 11) ldquoQuia omnis qui se exaltat

humiliabitur et qui se humiliat exaltabiturrdquo100 i (XVIII 14) ldquoqui se exaltat humiliabitur et

qui se humiliat exaltabiturrdquo101 i lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XXIII 12) ldquoQui autem

se exaltaverit humiliabitur et qui se humiliaverit exaltabiturrdquo102 Ben interessant resulta la

traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 72) Quem mais se humilha mais se exalta on

aquesta humiliacioacute eacutes directament proporcional a lrsquoexaltacioacute posterior sense ndashdit sigui de

passadandash manifesta intervencioacute divina

Drsquoaltra banda les traduccions romaneses reprenen el ressograve biacuteblic amb dues miacutenimes diferegravencies

lrsquouacutes del relatiu cel care [lsquoel quersquo] en el cas de Papu i de cine [lsquoquirsquo] en el de Mărculescu i en

segon lloc lrsquoalternanccedila entre el verb a se umili que el DEX (sv umiliacute2) defineix talment ldquoA

adopta o atitudine de supunere de smerenie faţă de cineva sau de cevardquo [lsquoAdoptar una actitud

97 Amb la glossa (I Cap 11 p 132 n 14) ldquoFrase del Evangelio de Lucas (XIV 11) que se refiere precisamente a los invitados a un banqueterdquo 98 MĂRCULESCU (2007 I p 103 n 217) nrsquoindica lrsquoorigen biacuteblic ldquoCf Luca 14 11 laquoCel care se smereşte pe sine va fi icircnălţatraquo [lsquoEl que se sotmet a si mateix seragrave exalccedilatrsquo]rdquo 99 LEYVA (2004 p 25 n 40) no srsquoestagrave drsquoexplicar-nos a peu de pagravegina el significat drsquoaquest mot ldquoEspecie de artesa pequentildea y redonda que sirve para dar de comer a los cerdos para fregar o para otros usosrdquo 100 Segons lrsquoesllomada Sacra Bibbia de quegrave disposem a Remanzacircs (Friuumll) publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoPerchegrave chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1116) Noteu que als reculls actuals la paregravemia hi ha penetrat en la variant Chi si umilia saragrave esaltato chi si esalta saragrave umiliato (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 151 nuacutem 1651 BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 569 nuacutem IX2614) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 101 Iacutedem ldquopercheacute chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1120) 102 Iacutedem ldquoChi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1069)

52

de submissioacute drsquohumiliacioacute davant drsquoalguacute o quelcomrsquo] i el verb a se smeri ldquoA avea o atitudine

umilă modestă supusă plină de respectrdquo [lsquoTenir una actitud humil modesta sotmesa plena de

respectersquo] (DEX sv smeriacute) Gragravecies a aquestes definicions que per a se smeri recorren a

umilă [lsquohumilrsquo] i quan es tracta de a se umili [lsquorebaixar-sersquo] a smerenie [lsquohumiliacioacutersquo] la

similitud semagraventica resulta evident

53

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067103) Leită Sancho care ştie aticirct de bine să tacă (PAPU 1965 II p 382) [lsquoPastat a Sancho que tan beacute sap callarrsquo] Tăcerii de aur i se zice Sancho (MĂRCULESCU 2007 II p 352104) [lsquoAl silenci drsquoor() se li diu Sanchorsquo]

ldquoEs explicacioacuten comuacuten que el origen del dicho proviene del romance del Cid[105] y se

refeririacutea a don Sancho II[106] que guardoacute silencio ante la decisioacuten de Fernando el Magno[107]

de repartir sus estados Aunque muchos estudiosos sostienen esta tesis Iribarren demuestra

coacutemo el origen se desvela con claridad cuando descubrimos que laquoSanchoraquo es una

corruptela de laquosantoraquo[108] por lo que en origen se tratariacutea de una maacutexima moral laquoal buen

callar llaman santoraquordquo (ROMERO 20012 p 33 nuacutem 61)

Maacutexima moral que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 272 sv callar) recull en la variant Al bien

callar llaman santo Per tal drsquoampliar la solucioacute109 que ens apuntava Romero heus aquiacute un

passatge fonamental de CORREAS (2000 [1627] p 54 nuacutem 1148110)

ldquoAlgunos porque no entienden el misterio de Sancho dicen laquoAl buen callar llaman

Santoraquo pero no es menester mudar la letura antigua sino saber que Sancho aunque por una

parte es nombre propio por otra sinifica santo porque salioacute de laquoSanctusraquo como pecho de

laquopectusraquo derecho de laquodirectusraquo duecho de laquodoctusraquo en los cuales y otros muchos laquoctraquo las

mudaron en laquochraquo Demaacutes desto en la lengua espantildeola usamos mucho la figura

laquoparonomasiaraquo que es semejanza de un nombre a otro porque para dar gracia con la

alusioacuten y ambiguumledad a lo que decimos nos contentamos y nos basta parecerse en algo un

103 Amb la nota (II Cap 43 p 1067 n 39) ldquoSancho elige un refraacuten para aplicarlo con ironiacutea a su propia personardquo 104 MĂRCULESCU (2007 II p 352 n 634) apunta ldquoSancho alege un proverb aplicabil lui icircnsuşi [lsquoSancho escull un refrany aplicable a si mateixrsquo] laquoAl buen callar llaman Sanchoraquordquo 105 CANDOacuteN BONNET (1993 p 188) es fan ressograve drsquoaquests versos ldquoquien te la quitare fija [] la mi maldicioacuten le caiga [] Ameacuten ameacuten dicen todos [] sino don Sancho que calla [] [] [] Juramento tiene fecho [] sobre la cruz de su espada [] antes de la medianoche [] de teneacutersela quitadardquo 106 En tot cas com apunta CALLES (2006 p 14 nuacutem 11) ldquoNo debe confundirse este Sancho con el buen escudero de Don Quijoterdquo 107 ldquoY cuando el rey Magno proacuteximo a morir otorgaba testamento en presencia de sus herederos maldiciendo de antemano a quien seguacuten temiacutea llegase a despojar a su hija Dontildea Urraca de la ciudad de Zamora es fama (y asiacute nos lo certifica el Poema del Cid) que laquoameacuten ameacutenraquo dijeron todos los presentes menos Sancho II que guardoacute hosco silencio Y en verdad que los hechos ulteriores abonariacutean cumplidamente aquel mutismo del ambicioso monarcardquo (JUNCEDA 1991 p 9) 108 Tambeacute segons DOVAL (1995 p 9) ldquoparece probado que en realidad se trata de una frase proverbial de origen muy antiguo que al parecer es una deformacioacuten popular de la frase original Al buen callar lo llaman santo que expresa la misma idea de que ser comedido en el uso de las palabras es una [sic] haacutebito de comportamiento que soacutelo reporta beneficiosrdquo Nogensmenys LEYVA (2004 p 29) afirma ldquoEl dicho se remonta a Sancho II el Fuerte (1037-1072) rey de Castilla y Leoacutenrdquo perograve no esmenta en cap moment la meacutes que possible deformacioacute popular entre santo i Sancho 109 Solucioacute que CAMPOS BARELLA (1998 p 65 nuacutem 622) prenent com a base el refrany quixotesc resumeixen talment ldquoEl origen de este refraacuten es incierto Hay quienes se inclinan por la explicacioacuten histoacuterica suponiendo a distintos Sanchos esta cualidad y otros mdashy parece lo maacutes probablemdash suponen que Sancho es nombre comuacuten por santo bueno etcrdquo 110 El qual opta per la paregravemia Al buen callar llaman Sancho amb el repicoacute al bueno bueno Sancho Martiacutenez

54

nombre a otro para usarle por eacutel y ansiacute decimos laquoEs de Durangoraquo para decir que es duro

apretado y escaso y que laquoestaacute en Pentildearandaraquo una cosa para decir que estaacute empentildeada y

que laquoes ladrilloraquo para llamar a uno ladroacutenrdquo

Amb aquests apunts preliminars deixem de banda la controvertida genegravetica de la paregravemia per passar al seu sentit el qual siacute que no genera cap mena de dubte per tal com es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que aconseja evitar las palabras inuacutetiles y neciasrdquo (CABALLERO 1970 p 253 nuacutem 3568) i ldquoRecomienda prudencia y moderacioacuten en el hablarrdquo111 (ETXABE 2001 p 25112) OLMOS (19982 [1940] p 16) hi afegeix ldquoNo olvidemos que laquonunca nos arrepentimos de lo que no decimosraquordquo113 alhora que hi lliga ldquootro refraacuten laquola palabra es plata el silencio es ororaquordquo Aquest darrer citat per Olmos concorda amb el romanegraves Vorba e de argint tăcerea e de aur114 [lsquoLa paraula eacutes drsquoargent el silenci eacutes drsquoorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 342 nuacutem 2886115) Vorba-i de argint tăcerea-i de aur (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 145) o beacute del dret i del reveacutes Tăcerea e de aur cuvicircntul [lsquoel motrsquo] de argint116 (CALCIU et alii 1979 p 1001 sv tăcere) i Cuvacircntul e de argint tăcerea e de aur (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254b117) Sense lrsquohemistiqui corresponent a lrsquoargentat discurs vet aquiacute una omnipresent paregravemia que Mărculescu ha tingut ben present a lrsquohora drsquoafaiccedilonar la seva traduccioacute Tăcerea e de aur (ZANNE 2003 [1897] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a118 p 63 nuacutem 524b119 p 236 nuacutem 1973a120 p 317 nuacutem 2695121 i 2696122 p 335 nuacutem 2827123 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) no aixiacute Papu el qual renuncia a la preuada mineralitat de Sancho ben palesa com vegraveiem al refranyer romanegraves i en canvi prefereix subratllar la semblanccedila124 entre tăcerea [lsquoel silencirsquo] i Sancho Per la seva banda el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes a propogravesit del nostre refrany opta per la

111 En aquest sentit MAL LARA (2013 [1568] X p 1318 nuacutem 27) afirma ldquoLa moderacioacuten del callar diremos en el refraacuten Al buen callar llaman Sanchordquo 112 En aquesta pagravegina Etxabe recull tant Al buen callar llaman Sancho com Al buen callar llaman santo 113 Penediment ben present tambeacute al refranyer romanegraves Nicĭ odată nu te veĭ căigrave că aĭ tăcut [lsquoMai no et penediragraves drsquohaver callatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 824 nuacutem 18562) Niciodată nu te vei căi că ai tăcut (MUNTEAN 1967 p 268 nuacutem 5219 MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973c p 267 nuacutem 2254a) o beacute Mai bine să-ţi pară rău că ai tăcut decacirct că ai zis [lsquoMillor que et sagravepiga greu haver callat que haver parlatrsquo] (MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973b) 114 Ens sembla qui-sap-lo interessant lrsquoapunt transmegraves per GHEORGHE (1986 p 339 nuacutem 351) i pouat a lrsquoobra de Zanne segons el qual aquest refrany circularia nomeacutes a les ciutats i estaria agafat del francegraves Tanmateix Gheorghe hi afegeix encontinent que el Dr E M Cristea el va recollir al poblet de Sinersig a Ardeal Pel que fa al suposat calc francegraves heus aquiacute lrsquoequivalent en aquesta llengua (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351) La parole est drsquoargent le silence est drsquoor acompanyat de les versions italiana castellana i portuguesa per partida doble La parola egrave drsquoargento il silenzio egrave drsquooro La palabra es de plata pero el silencio es de oro A palavra eacute de prata e o silecircncio eacute de ouro i Prata eacute o bom falar e oiro o bom calar 115 SPEECH is silvern silence golden 116 Amb dues traduccions al castellagrave ldquoen boca cerrada no entran moscas siembra quien habla y recoge quien callardquo 117 MORE have repented speech than silence 118 A good BESTILLbe still is worth a groat 119 CLOSE mouth catches no flies 120 LEAST said soonest mended 121 QUIETNESS is a great treasure 122 QUIETNESS is best 123 SILENCE is golden 124 El significat de lrsquoadjectiu leită [lsquopastatrsquo] segons el NODEX (sv leiacutet) eacutes ldquoCare se aseamănă perfect foarte asemănătorrdquo [lsquoQue srsquoassembla perfectament molt semblantrsquo]

55

versioacute Cine tace merge-n pace125 [lsquoQui calla va en paursquo] coincident amb CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) i FLONTA (1992a p 194 nuacutem 1333126 1992b p 230 nuacutem 1329127) i ben similar a HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 551) Cine tace [] Merge icircn pace i MUNTEAN (1967 p 96 nuacutem 2168) Cine tace [] merge-n pace Drsquoaltra banda si tenim en compte que Toacutetă pasěrea pe limba (sa) eĭ pĭere (pere)128 [lsquoTot ocell per la seva (seva) llengua mor (mor)rsquo] (ZANNE 1895 I p 583 nuacutem 2268) res esdevindragrave meacutes meloacutes que el silenci Tăcerea [] e ca mierea129 [lsquoEl silenci [] eacutes com la melrsquo] (MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7133) Tăcerea [] E ca mierea (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2705) Tăcerea e ca mierea (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 63 nuacutem 524c130 p 271 nuacutem 2290b131 p 317 nuacutem 2696a132 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) Tăcerea ca mierea (HINŢESCU 1985 p 218 nuacutem 4375) aixiacute doncs despreacutes de lrsquoanterior tirallonga no en roman cap dubte Tăcerea aduce dulceacuteţă [lsquoEl silenci duu dolccedilorrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem 9528)

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) presenta una triple paregravemia

Tăcerea e de aure ca miereanu sparge capul133 [lsquoEl silenci eacutes drsquooreacutes com la melno

captrencarsquo] en quegrave a les dues primeres variants ja esmentades se nrsquohi afegeix una tercera

Tăcerea nu sparge capul [lsquoEl silenci no captrencarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem

9527 FLONTA 1992b p 230 nuacutem 1329134 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 223) Ben al

contrari Gura [] aduce ura [lsquoLa boca [] duu lrsquoodirsquo] (MUNTEAN 1967 p 186 nuacutem 3848)

Gura aduce ura (HINŢESCU 1985 p 198 nuacutem 3888 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 93) i

Gura farfara Te dă de belea [lsquoLa boca xerraire Et doacutena maldecapsrsquo] (MILLIO 1999 p 117

nuacutem 995e135) mentre que en canvi Gura tăcută nu umblă bătută136 [lsquoLa boca callada no acaba

apallissadarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 50) Queda doncs palegraves que la paraula a destemps

ens pot ocasionar greus maldecaps per tal com Cine nu-şi păzeşte limba să-şi păzească capul

125 Consultable a traveacutes del seguumlent enllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58159ampLng=13 126 SILENCE does seldom harm 127 Iacutedem 128 Amb un popular ressograve aquagravetic en castellagrave (ETXABE 2001 p 323) Por la boca muere el pez per beacute que com en romanegraves la paregravemia tambeacute pot prendre alta volada Por el pico muere el pajarico (ETXABE 2001 p 322) 129 De fet tambeacute la llengua podria convertir-se en un dolciacutessim aliat perograve segons com tambeacute en el pitjor enemic Duşmanul cel mai aproape omului este limba şi prietenul cel mai dulce tot ea [lsquoLrsquoenemic meacutes proper a lrsquohome eacutes la llengua() i lrsquoamic meacutes dolccedil() sempre ellarsquo] (MUNTEAN 1984 p 317 nuacutem CLXXX) 130 CLOSE mouth catches no flies 131 MUM is counsel 132 QUIETNESS is best 133 No atzarosament el refrany meacutes usat amb el verb a sparge [lsquotrencarrsquo] tambeacute es relaciona amb la testa Adevărul umblă (de multe ori) cu capul spart [lsquoLa veritat tomba (manta vegada) amb el cap trencatrsquo] paregravemia que a tall drsquoexemple per esmentar-ne la font meacutes antiga i la meacutes moderna figura a ZANNE (2004 [1901] VII p 483 nuacutem 16959) Adevĕrul umblă cu capu spart i a CUCEU (2008 p 32 nuacutem 34) Adevărul umblă de multe ori cu capul spart 134 SILENCE does seldom harm 135 FEW words are best 136 Salutiacutefera admonicioacute que ens recorda el lema bagravesic de lrsquoOmertagrave codi drsquohonor de la magravefia siciliana Passu longu e vucca curta A tall drsquoexemple lrsquoesmentat lema apareix al best-seller El uacuteltimo Catoacuten de Matilde Asensi (p 449 n 41) editat a Barcelona per Planeta el 20125

56

[lsquoQui no teacute cura de la seva llengua que tingui cura del seu caprsquo] (MILLIO 1999 p 195 nuacutem

1644137) i en consequumlegravencia Cine-şi păzeşte limba icircşi păzeşte capul [lsquoQui teacute cura de la seva

llengua teacute cura del seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2161) En aquest sentit Christopher

Marlowe (1564-1593) no anava gens lluny drsquoosques quan feia exclamar al seu Faust ldquoBe silent

then for danger is in wordsrdquo138

A lrsquohora drsquoestablir quegrave eacutes millor no hi ha dubte Bine rsquoĭ a vorbigrave dar maĭ bine a tăce numaĭ să

sciĭ cacircndursquoĭ vreme139 [lsquoEstagrave beacute parlar perograve millor callar sagravepigues nomeacutes quan (nrsquo)eacutes lrsquohorarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VII p 742 nuacutem 17992) per tal com Vorba icircşĭ are şi ea vremea eĭ [lsquoLa

paraula tambeacute teacute ella la seva horarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 814 nuacutem 6350) Vorba icircşi are

şi ea vremea ei (MUNTEAN 1967 p 420 nuacutem 8021) i Cea mai mare icircnvăţătură să ştie

oricine cacircnd să tacă din gură [lsquoLa lliccediloacute meacutes gran que cadascuacute sagravepiga quan mantenir la boca

tancadarsquo] (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254c140) Cal doncs tenir en compte el seguumlent De

multe ori tăcerea e mai bună decicirct răspunsul [lsquoMoltes vegades el silenci eacutes millor que la

respostarsquo] (HINŢESCU 1985 p 193 nuacutem 3771) aleshores Ori zi ceva mai bun decicirct tăcerea

ori taci141 [lsquoO digues quelcom millor que el silenci o callarsquo] (HINŢESCU 1985 p 129 nuacutem

2197) perquegrave no endebades Omul are două urechi şi o limbă de două ori mai multe să auzim

decacirct să vorbim [lsquoLrsquohome teacute dues orelles i una llengua perquegrave escoltem dues vegades meacutes que

no parlemrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 45) talment com feia lrsquoavi Juliagrave escoltar veure i

callar142 (AMADES 1983 p 140) A tall de conclusioacute si Cesare Pavese (1908-1950) afirmava

que ldquoTacere egrave la nostra virtugraverdquo143 i ZANNE (2004 [1901] VII p 901 nuacutem 19225) en una

magravexima extreta de Dimitre Cantemir (1673-1723) Tăcerea capul filosofiĭ este [lsquoEl silenci eacutes el

capcomenccedilament de la filosofiarsquo] el nostre Sancho del buen callar quixotesc en romanegraves

tindragrave un nom ben eloquumlent Tac mă cheamă [lsquoCallo em dicrsquo] (MUNTEAN 1967 p 369 nuacutem

7112)

137 HE THAT STRIKES with his tongue must ward with his head 138 Vers que figura a la pagravegina 152 del recull Marlowersquos Plays and Poems a cura de MR Ridley editat a Londres per Everymanrsquos Library lrsquoany 1967 Pel que fa a la traduccioacute castellana de lrsquoesmentat vers ldquoSilencio pues que en las palabras estaacute el peligrordquo lrsquoespigolem de lrsquoedicioacute de Julio Ceacutesar Santoyo i Joseacute Miguel Santamariacutea intitulada La traacutegica historia de la vida y muerte del doctor Fausto publicada a Caacutetedra lrsquoany 1984 (p 162) 139 Si ho voleu en la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 561) De callar a temps en diuen Sanxo 140 MORE have repented speech than silence 141 Segons MILLIO (1999 p 187 nuacutem 1575) Cine nu ştie să tacă nu ştie nici să vorbească [lsquoQui no sap callar tampoc no sap parlarrsquo] 142 De guisa no pas gaire diversa Poloni el camarlenc hamletiagrave aconsella al seu fill Laertes ldquoGive every man thine ear but few thy voicerdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 1935 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la traduccioacute de Salvador Oliva publicada a Barcelona per Vicens Vives lrsquoany 2005 ldquoPresta lrsquoorella a tots perograve la veu a pocsrdquo (p 29) 143 Mots inclosos a la poesia I mari del Sud (1930) que enceta el recull Lavorare stanca (publicat el 1936)

57

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

Doar n-o să vicircnd castraveţi la grădinar (PAPU 1965 II p 340) [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] Cui icircnţelege bine vorbe puţine (MĂRCULESCU 2007 II p 313144) [lsquoA qui enteacuten beacute poques paraulesrsquo]

ldquoCueacutentase que un diacutea cierto menesteroso quiso llegar hasta el cardenal Mazarino primer

ministro de Luis XIV para hacerle saber laquoen dos palabrasraquo la penuria que padeciacutea

Solicitaba la entrevista por intermedio de un amigo del privado y eacuteste despueacutes de dudarlo

bastante consintioacute en recibir al peticionario a condicioacuten de que conforme prometiacutea

expresase sus deseos no maacutes que laquoen dos palabrasraquo Ajustada pues en tales teacuterminos la

audiencia penetroacute el hombre en el gabinete del cardenal y no dijo sino

ndash Hambre friacuteo

Mazarino le oyoacute imperturbable y volvieacutendose hacia su secretario dispuso

ndash Comida ropas

La entrevista habiacutea terminado Como se ve con el mejor eacutexito y ajustada por entero al

refraacuten[145]rdquo (JUNCEDA 1991 p 240-241)

Amb lrsquoanterior exemple es palesa que la nostra paregravemia ldquoSentildeala que los inteligentes entienden

bien las sugerencias avisos y advertencias sin necesidad de repetiacuterselas mil veces Porque a los

que son torpes y burros hay que explicarles claramente lo que se les quiere decir pero los

avisados[146] comprenden las cosas con una leve indicacioacutenrdquo (CALLES 2006 p 126 nuacutem 426)

Respecte a les diferegravencies entre la forma quixotesca i la que emprem avui en dia LEYVA (2004

p 30) afirma ldquoEl dicho se modernizoacute con la supresioacuten del artiacuteculo y el antildeadido de un apeacutendice

quedando asiacute laquoA buen entendedor pocas palabras bastanraquordquo variant en quegrave el verb final resulta

ben entenedor147 i per tant A buen entendedor pocas palabras (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 236 nuacutem 21458 ETXABE 2001 p 3) o fins i tot davant un sagaccedil interlocutor A

buen entendedor con media palabra basta (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236 nuacutem

21462) Aixograve no obstant la variant que meacutes sovinteja al refranyer eacutes A buen entendedor breve

144 Amb la remissioacute (II p 313 n 560) al refrany original ldquoProverb laquoAl buen entendedor pocas palabrasraquordquo 145 Refrany que lrsquoautor recull sense article A buen entendedor pocas palabras 146 Per explicar el refrany CANDOacuteN BONNET (1993 p 184) porten a colmiddotlacioacute el seguumlent fragment de lrsquoOraacuteculo manual y arte de prudencia de Baltasar Graciaacuten (1601-1658) ldquoArte era de artes saber discurrir ya no basta menester es adivinar y maacutes en desengantildeos No puede ser entendido el que no fuere buen entendedor Hay zahoriacutees del corazoacuten y linces de las intenciones las verdades que maacutes nos importan vienen siempre a medio decir reciacutebanse del atento a todo entender en lo favorable tirante la rienda a la credulidad en lo odioso picarlardquo 147 De fet ROMERO (20012 p 14 nuacutem 9) transmet el refrany en la forma A buen entendedor pocas palabras (bastan) bo i glossant-lo amb la seguumlent explicacioacute ldquoRefraacuten de estirpe antiquiacutesima pues ya los latinos sentenciaban aquello de intelligenti pauca (laquoa los inteligentes pocas cosas pocas palabrasraquo pues lo cogen todo al vuelo) Es propio de seres inteligentes el comprender por indicios y el no necesitar siempre la evidencia De este modo se evita muchas veces decir cosas en demasiacutea que se pueden comprometer a quien las refiere Al tiempo con esta frase se halaga el ego del oyente pues a nadie le sabe mal que le tengan por listo Motivo por el cual algunos aun sin entender lo que se les insinuacutea con el refraacuten dejan de preguntar con tal de no pasar por ignorantesrdquo

58

hablador (CORREAS 2000 [1627] p 5 nuacutem 32 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236

nuacutem 21460 GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300 CAMPOS BARELLA 1998 p 148 nuacutem

1478148 ETXABE 2001 p 3149)

I tanmateix per meacutes que vulguem ensenyorir-nos de la lliccediloacute pragravectica drsquoaquesta paregravemia no nrsquohi

hauragrave pas prou amb mitja paraula per resseguir-la al refranyer romanegraves el qual drsquoantuvi

estableix la capacitat drsquoentesa en un uacutenic mot O singură vorbă e de ajuns celuĭ ce va să te

icircnţeleacutegă [lsquoAmb una sola paraula en teacute prou el que et vol entendrersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 847 nuacutem 18732) O singură vorbă e de ajuns celui ce va să te icircnţeleagă (MUNTEAN 1967

p 302 nuacutem 5925 FLONTA 1992a p 237 nuacutem 1640150 1992b p 283 nuacutem 1646151) O

singură vorbă e deajuns celui ce va (vrea) să (te) icircnţeleagă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem

300) O singură vorbă e deajuns celui ce va să te icircnţeleagă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

218) O singură vorbă e de ajuns celui ce vrea să (te) icircnţeleagă (CALCIU SAMHARADZE 20052

p 379 sv entendedor) Aixograve no obstant a voltes es pot fer de meacutes (no pas de menys) bo i

doblant la paraula Omului cu minte icirci ajung două cuvinte [lsquoA lrsquohome amb seny() li basten dos

motsrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 256 sv cuminte152 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv

entendedor) o beacute amb un nombre indeterminat per beacute que exigu Celui care icircnţelege icirci ajung

puţine cuvinte [lsquoAl que enteacuten() li basten pocs motsrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379

sv entendedor) Celui icircnţelept puţin icirci e destul153 [lsquoA lrsquointelmiddotligent poc li eacutes suficientrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv entendedor) En drsquoaltres casos es posa en relleu la

capacitat comprensiva del buen entendedor a traveacutes de la ben odiosa comparacioacute amb el

neicircnţelegător [lsquodur de clepsarsquo] La cel ce icircnţelege un cuvacircnt icircndestul iar la neicircnţelegător mii şi

sute icircn zadar [lsquoA aquell que enteacuten un mot (eacutes) suficient mentre que al dur de clepsa milers i

centenars (de mots soacuten) endebadesrsquo] (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIc154) o encara meacutes

sovint amb el nebun155 [lsquoboigrsquo] De puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd

148 Amb lrsquoapunt ldquolaquoAdvierte que el sujeto capaz y de buen entendimiento comprende faacutecilmente lo que se le quiere decirraquo Modernamente suele decirse solo la primera parte del refraacuten para hacer una advertencia sin emplear palabras ofensivas o para aludir a una cosa que no se quiere declarar de manera expresardquo 149 Lrsquoautor glossa el refrany talment ldquoLa persona que es inteligente no necesita demasiadas explicaciones En ocasiones se usa omitiendo la segunda parte para referirse a algo que no se quiere decir directamenterdquo 150 A WORD to a wise man is enough Flonta esmenta lrsquoequivalegravencia francesa Agrave bon entendeur il ne faut qursquoune parole 151 A WORD to a wise man is enough Lrsquoautor estableix vincles amb el castellagrave A buen entendedor breve hablador 152 Calciu et alii en donen tres traduccions ldquoa buen entendedor con pocas palabras basta a buen entendedor al buen entendedor pocas palabras bastanrdquo Noteu que la segona opcioacute coincideix amb el tiacutetol de lrsquoobra de Candoacuten Bonnet 153 Compareu-ho amb la paregravemia llatina Intelligenti pauca [lsquoA lrsquointelmiddotligent (basten) poques paraulesrsquo en la traduccioacute de lrsquoautor] (PERIS 2001 p 94 nuacutem 1403) 154 Few WORDS to the wise suffice 155 Literalment ldquono bordquo perograve no pas en sentit moral sinoacute com potser diriacuteem en una catalana pars ex toto ldquoque no hi eacutes totrdquo El savi que hi contrasta lrsquoensopeguem en el francegraves Le sage entend a demi-mot (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) i en el catalagrave A savi poques noves basten (GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300)

59

urechile i le spargi [lsquoAmb poques paraules lrsquointelmiddotligent (ho) enteacuten mentre que el boig ni

quan() les orelles() les hi reventesrsquo] (FLONTA 1992b p 284 nuacutem 1654156) De puţine vorbe

(cuvinte) [lsquo(mots)rsquo] icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd urechile i le spargi (FLONTA

1992a p 239 nuacutem 1649157) Din puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cacircnd

urechile i le spargi (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIa158) en consequumlegravencia com a sospir final

de gratitud ensems que de resignacioacute serveixi la paregravemia Ferice de acela cărui icirci spui o vorbă

şi pricepe zece şi vai de acela cărui icirci spui zece şi nu pricepe nici una [lsquoFeliccedil (drsquo)aquell a qui

(li) dius una paraula i (en) compregraven deu i ai drsquoaquell a qui lirsquon dius deu i no (nrsquo)enteacuten caprsquo]

(MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3626) Ferice de acela căruia icirci spui o vorbă şi pricepe zece şi

vai de acela căruia icirci spui zece şi nu pricepe nici una (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300)

Aixiacute com una paraula o agravedhuc mitja en castellagrave i en el millor dels casos eacutes suficient per al bon

entenedor igualment Calului bun numai o lovitură icirci este destul [lsquoAl bon cavall nomeacutes un cop

li eacutes suficientrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 87) La calul cel bun [lsquoAl cavall

borsquo] [] o lovitură numai icirci este destul (MUNTEAN 1967 p 223 nuacutem 4399) La calul cel bun

o lovitură icirci este destul (MILLIO 1999 p 208 nuacutem 1758159) La calul cel bun o lovitură numai

icirci este icircndestul (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 2996IIe160) Les similituds semagraventiques entre

aquesta paregravemia i la quixotesca soacuten tan paleses que ambdues srsquoarriben a combinar en una

mateixa entitat bimembre Pentru un cal bun e destul o lovitură pentru omul icircnţelegětor o

vorbă [lsquoPer a un bon cavall eacutes suficient un cop per a lrsquohome comprensiu() una paraularsquo]

(ZANNE 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7563) Pentru un cal bun e destul o lovitură [] pentru

omul icircnţelegător o vorbă (MUNTEAN 1967 p 313 nuacutem 6119) Pentru un cal bun e destul o

lovitură pentru omul icircnţelegător o vorbă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) Aixiacute mateix

perograve suara sense deixar canya dreta amb un exemple que parant esment als nostres seculars

antecedents ceragravemics ens esfereeix nomeacutes de pensar-hi Ajunge un cĭomag la un car de oacutele161

[lsquoBasta un garrot a un carro drsquoollesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 9 nuacutem 8902) refrany que

CALCIU et alii (1979 p 708 sv oală) tambeacute relacionen amb A buen entendedor pocas

156 Few WORDS to the wise suffice Lrsquoautor aprofita per esmentar el castellagrave A buen entendedor pocas palabras i el portuguegraves A bom entendedor poucas palavras paregravemia que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb la variant A bom entendedor meia palavra basta (poucas palavras) la qual al seu torn i sense lrsquoafegitoacute final entre paregraventesis eacutes la versioacute escollida per VISCONDES (2002 p 518) Igualment suara en mallorquiacute Un bon entenedor ab mitja paraula en te prograveu (RULLAN 2005 [1905] II p 219) 157 Few WORDS to the wise suffice Flonta treu a colmiddotlacioacute el francegraves Agrave bon entendeur peu de paroles que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb dues variants meacutes A bon entendeur demi-mot (peu de paroles il ne faut qursquoune parole) 158 FEW words the wise suffice 159 A good HORSE should be seldom spurred 160 Few WORDS to the wise suffice 161 ZANNE (2004 [1900] IV p 11 nuacutem 8902) cita drsquoaltres equivalents romagravenics en portuguegraves francegraves i italiagrave A bon entendedor poucas palavras A bon entendeur demi-mot i A buon intenditor poche parole refrany aquest darrer que coincideix amb el proposat per SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 1 nuacutem 7) BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 292 nuacutem VI541) i GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) el qual encara nrsquohi afegeix un altre Al savio poche parole bastano

60

palabras i A buen entendedor con pocas palabras basta162 si beacute ens en procuren una versioacute

meacutes ampliada ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo [lsquoBasta un

garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo]

Finalment no podem pas obviar la sorprenent versioacute de Papu Doar n-o să vicircnd castraveţi la

grădinar [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] la qual srsquoallunya completament de les

paregravemies vistes fins ara tot optant per una construccioacute exclamativa introduiumlda per Doar n(u)

[lsquoNomeacutes norsquo literalment] que trobem en drsquoaltres expressions similars com ara Doar nrsquoam

macircncat păstrăvĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat truites (de riu)rsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 70 nuacutem

9093) amb la glossa ldquoDoar nrsquoam icircnnebunit ca să fac cutare lucrurdquo [lsquoNi que mrsquohagueacutes tornat

boig per fer tal cosarsquo] o beacute Doar nrsquoam macircncat cĭupercĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat boletsrsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 528 nuacutem 8380) Doar n-am macircncat ciuperci163 (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 206) que Zanne glossa talment ldquoNu sunt nebun să fac cutare lucrurdquo [lsquoNo

estic boig per fer tal cosarsquo] Una vegada aclarida la foacutermula inicial ens interessa esbrinar el

sentit del fraseologisme A vinde castraveţi la grădinar164 [lsquoVendre cogombres al jardinerrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 48 nuacutem 1262 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 83) A vinde grădinarului

[lsquoal jardinerrsquo] castraveţi (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3442) que srsquoexpressa negativament

quan srsquoaconsella Nu vinde castraveţi la grădinar [lsquoNo venguis cogombres al jardinerrsquo]

(MILLIO 1999 p 150 nuacutem 1271b165) Nu-i vinde [lsquoNo li venguisrsquo] castraveţi grădinarului

(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555b166) La grădinar să nu vinzi castraveţi [lsquoAl jardiner no venguis

cogombresrsquo] (MILLIO 1999 p 404 nuacutem 3408c167) La grădinar castraveţi să nu vinzi

(MILLIO 1999 p 131 nuacutem 1124a168) amb la possibilitat de doble fructificacioacute Nu vinde

castraveţipepeni la grădinar [lsquoNo venguis cogombresmelons al jardinerrsquo] (MILLIO 1999 p

350 nuacutem 2962d169) Nu vinde pepeni la grădinar (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555c170 p 131

nuacutem 1124b171) En efecte CALCIU et alii (1979 p 424 sv grădinar) tradueixen lrsquoesmentat

fraseologisme Nu vinde castraveţi grădinarului amb el castellagrave No se viende miel al colmenero

162 En el cas que ens ocupa massa tangencial ens sembla la relacioacute que CALCIU et alii (1979 p 83 sv auzi) estableixen amb la paregravemia drsquoorigen biacuteblic (vegeu lrsquoEvangelium secundum Matthaeum XIII 9 ldquoQui habet aures audiatrdquo) Cine are urechi de auzit să audă [lsquoQui teacute orelles per sentir(-hi) que (hi) sentirsquo] la qual tradueixen primerament per El que tiene oiacutedos para oiacuter oiga perograve tambeacute amb el nostre Al buen entendedor pocas palabras bastan El mateix fenomen es produeix amb el refrany Cine are urechi să audă [lsquoQui teacute orelles() que (hi) sentirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1069 sv ureche) en quegrave a la proposta El que tiene oiacutedo oiga srsquohi afegeix Al buen entendedor pocas palabras bastan El pes de la tradicioacute religiosa i lrsquoexistegravencia drsquoequivalents en totes les llenguumles que hi pouen ens han aconsellat no endinsar-nos en un agravembit semagraventicament proper ben cert perograve tanmateix formalment i etimologravegica ben divers 163 Aquesta variant amb signe exclamatiu al final OPRICA (2013 p 138) la tradueix literalment com a ldquoiexclQue yo sepa no he comido setasrdquo i la interpreta amb la paregravemia castellana Verdes las han segado 164 O en el mateix sentit A vinde flori grădinarului [lsquoVendre flors al jardinerrsquo] (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3441) 165 Learn your GOODMAN to make milk kail 166 A COOK is not to be taught in their own kitchen 167 YOU must not teach fish to swim 168 An old FOX needs learn no craft 169 TEACH the dog to bark 170 A COOK is not to be taught in their own kitchen 171 An old FOX needs learn no craft

61

igual com i ara de nou en romanegraves Să nu vinzi apă la sacagiu [lsquoNo venguis aigua a lrsquoaiguaderrsquo]

(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555d172) que el DEX (sv sacagiacuteu) inclou en la variant A vinde apă

la sacagiu173 [lsquoVendre aigua a lrsquoaiguaderrsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoa icircncerca să dai cuiva

un lucru pe care icircl are din belşug a icircncerca să icircnveţi (sau să icircnşeli) pe cineva mai priceput (sau

mai şiret) decacirct tinerdquo [lsquoprovar de donar a alguacute quelcom que teacute amb escreix provar drsquoensenyar (o

drsquoenganyar) a alguacute meacutes instruiumlt (o meacutes espavilat) que tursquo] Abans drsquoabandonar el cogombrar vet

aquiacute algunes paregravemies que en completen el sentit amb un repicoacute final Vinde castraveţi la

grădinar şi lui icirci inima acră174 [lsquoVen cogombres al jardiner i ell nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (MUNTEAN

1967 p 415 nuacutem 7921) La grădinar castraveţi să nu vinzi că inima lui e acră de ei [lsquoAl

jardiner no venguis cogombres que nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 101 nuacutem 1513)

Umblă la grădinar castraveţi să vicircnză [] Şi lui de dicircnşii icirci este acră ricircnza175 [lsquoVa al jardiner a

vendre cogombres [] I ell estagrave fart i cuit de menjar-nersquo] (HINŢESCU 1985 p 158 nuacutem 2859)

de manera que fart i cuit de cogombres no eacutes estrany que maldi per desfer-sersquon Nu vinde

castraveţi grădinarului cicircnd el icirci aruncă peste gard [lsquoNo venguis cogombres al jardiner quan

ell els llanccedila per sobre la tancarsquo] (MUNTEAN 1967 p 283 nuacutem 5582)

172 A COOK is not to be taught in their own kitchen 173 Aquest fraseologisme al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 886 sv sacagiu) es tradueix de faisoacute impagable Llevar hierro a Vizcaya 174 En romanegraves literalment es diu que per mor de tants cogombres inima [lsquoel corrsquo] del jardiner srsquoha tornat acră [lsquoagrersquo] 175 Inima [lsquoel corrsquo] dels dos anteriors refranys aquiacute es converteix en racircnza [lsquola panxarsquo] terme popular per referir-se a lrsquoestoacutemac

62

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956 1000 1214 i 1312) (II Cap 14 p 804176) Bunul platnic nu se sperie de nici un zălog (PAPU 1965 II p 126) [lsquoEl bon pagador no srsquoespanta de cap penyorarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 122177) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 30 p 956178) Pe bunul platnic chezăşia nu-l doare (PAPU 1965 II p 274) [lsquoAl bon pagador() la fianccedila no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 254179) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 34 p 1000) Pe bunul platnic zălogul nu-l doare (PAPU 1965 II p 317) [lsquoAl bon pagador() la penyora no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 292180) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 59 p 1214) Pe bunul platnic zălogul nu-l sperie (PAPU 1965 II p 525) [lsquoAl bon pagador() la penyora no lrsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 482) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 71 p 1312) Bunul platnic [sic] de nici un zălog nu se sperie (PAPU 1965 II p 622) [lsquoEl bon pagador() de cap penyora no srsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] Tal com anota ETXABE (2001 p 26) el nostre refrany ldquoExpresa que el que estaacute dispuesto a

pagar lo que debe[181] no tiene ninguacuten inconveniente en dejar las pruebas o anticipos que se le

pidanrdquo Aquesta bestreta o prenda en el text quixotesc

ldquoes lo que se da o hace en sentildeal prueba o demostracioacuten de una cosa Y quien asiacute procede

en el estricto mundo de las transacciones comerciales garantiza el cumplimiento de la

176 Amb lrsquoapunt a peu de pagravegina (II Cap 14 p 804 n 20) ldquolaquoAl que tiene razoacuten no le importa comprometerseraquo es refraacuten auacuten usadordquo 177 Acompanyat de la nota (2007 II p 122 n 264) ldquoProverb laquoAl buen pagador no le duelen prendasraquo frecvent [lsquofrequumlentmentrsquo] citat icircn DQII 30 34 59rdquo 178 Amb una nota (II Cap 30 p 957 n 8) srsquoaclareix que tant aquesta expressioacute com la seguumlent En casa llena presto se guisa la cena ldquoSon dos refranesrdquo 179 Amb la remissioacute (2007 II p 254 n 465) ldquoVezi [lsquoVegeursquo] II 14rdquo 180 A peu de pagravegina es recorda (2007 II p 292 n 519) ldquoProverb deja [lsquojarsquo] citat icircn II 14 şi [lsquoirsquo] II 30rdquo 181 En el mateix sentit CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2618) apunten ldquoDa a entender que el que quiere cumplir con lo que debe no repugna dar cualquiera seguridad que le pidanrdquo Mots similars a la traduccioacute de CIVERA (1969 p 497) A qui vol complir amb el seu deure no li sap greu donar tota mena de seguretats la qual presenta un caient meacutes de glossa que no pas de refrany

63

palabra dada Es decir quien estaacute en disposicioacuten de pagar lo que debe[182] no tiene

inconveniente alguno en ofrecer todo tipo de pruebas de su buena voluntadrdquo (LEYVA 2004

p 31)

En resum i clar i en aquest cas catalagrave Qui ha fet avuy faraacute demaacute183 (RULLAN 2005 [1905] II

Cap 14 p 80) En romanegraves observem la uniacutevoca traduccioacute platnic per al castellagrave pagador

Certament eacutes sota aquest substantiu que el DEX (sv plaacutetnic) recull lrsquoexpressioacute

ldquoBun (sau rău) platnic = persoană care icircşi icircndeplineşte bine (sau rău) obligaţiile băneşti care

plăteşte uşor şi la timp (sau greu şi cu icircntacircrziere)rdquo [lsquoBon (o mal) pagador = persona que

compleix beacute (o malament) les seves obligacions monetagraveries que paga amb facilitat i a temps (o

amb dificultat i amb retard)rsquo] aixiacute mateix tambeacute el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 850

sv rău) inclou lrsquoexemple ldquoRău platnicrdquo bo i traduint-lo per ldquomorosordquo i el de ldquoReputaţie de

bun platnicrdquo que equivaldria a ldquocreacuteditordquo (1979 p 865 sv reputaţie) Altres paregravemies

romaneses opten en canvi pel substantiu datornic184 [lsquodeutorrsquo] com ara De la un datornic rău

nu vei lua nimic decicirct la poarta raiului [lsquoDrsquoun mal deutor no rebragraves res fins a la porta del

paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3090) De la un datornic rău no vei lua nimic decicirct la

puntea [lsquoel pontrsquo] (poarta) raiului (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) De la un datornic rău

nu vei lua nimic decacirct la poarta raiului (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) Drsquoaltra banda a

partir del refrany De la un rău platnic şi cu cenuşa după vatră să te mulţumeşti [lsquoDrsquoun mal

pagador() tingues-ne ben beacute prou amb la cendra de la llar de focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144

nuacutem 3093) arribem a una variant que introduiragrave un concepte clau en el refranyer romanegraves (i no

nomeacutes) a lrsquohora de tractar la figura del mal pagador De la un rău platnic şi cu cenuşa după

vatră sau cu un sac de paie [lsquoo amb un sac de pallarsquo] să te mulţumeşti (HINŢESCU 1985 p 76

nuacutem 937) De la rău platnic şi cu cenuşa de pe vatră (sau un sac de paie) să te mulţumeşti

(GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) Aixiacute doncs Dě la un datornic rěŭ şrsquoun sac dě paĭe este

bun185 [lsquoDrsquoun mal deutor fins i tot un sac de palla va beacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 262 nuacutem

11825) De la un datornic rău ş-un sac de paie este bun (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3091)

De la un datornic racircu [sic] ş-un sac de paie este bun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) De

la un rău plătitor[186] primeşte şi un sac de paie [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un sac

182 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 16) anota ldquoQuien estaacute dispuesto a pagar lo que debe no rehusa dar garantiacutea Deudor que asiacute no procede no merece confianzardquo 183 El Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58161ampLng=1) ens ofereix una paregravemia francesa de construccioacute a primera vista desraonada que tanmateix teacute tota la raoacute del moacuten Qui paie ses dettes srsquoenrichit 184 Noteu lrsquouacutes del del sufix -nic tant en el cas de platnic ldquoel que ha de pagarrdquo com en el de datornic ldquoel que ha de donarrdquo 185 ZANNE (2004 [1900] V p 263 nuacutem 11825) relaciona aquesta paregravemia amb el francegraves Drsquoun mauvais deacutebiteur et payeur [] Prends paille et foin pour ton labeur vincle que tambeacute estableix GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) De mauvais deacutebiteur et payeurPrends paille et foin pour ton labeur alhora que nrsquoafegeix dues meacutes De mauvais payeur prend-on la paille i Drsquoun mauvais payeur on tire ce qursquoon peut 186 Tercer substantiu en discograverdia juntament amb platnic [lsquopagadorrsquo] i datornic [lsquodeutorrsquo] a lrsquohora drsquoalmiddotludir a la persona de qui obtenir el retorn del preacutestec esdeveacute tasca gairebeacute infactible Hem optat per donar-ne la mateixa

64

de pallarsquo] (HINŢESCU 1985 p 76 nuacutem 936) Ultra la palla lrsquoesmentat sac pot contenir

elements drsquoigual valor De la un datornic rău e bine să iei şi-un sac de pleavă (tăricircţe paie)

[lsquoDrsquoun mal deutor va beacute prendre(rsquon) fins i tot un sac de boll (segons palla)rsquo] Tornant a la palla

la quantitat retornada es pot veure considerablement augmentada De la un rěŭ platnic primesce

şi un car de paĭe [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un carro de pallarsquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 502 nuacutem 12536) vet aquiacute una variant que combina ambdues mesures De la un

datornic rău (e bine) şi-un sac (car) de paie este bun [lsquoDrsquoun mal deutor (va beacute) fins i tot un sac

(carro) de palla estagrave beacutersquo] (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) A meacutes de les versions franceses

dessuacutes citades GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) espigola altres equivalents romagravenics que

uneixen el (mal) pagador i la (mala) paga eacutes a dir el segoacute o la palla en portuguegraves De ruim

pagador em farelos[187] recebe en castellagrave Del mal pagador siquiera en pajas Del mal

pagador aunque sea en paja188 en catalagrave Del mal pagador gra o palla189 o en italiagrave Da

cattivo debitorTogli paglia per lavor190

Sense mencioacute expressa al deutor ni al preacutestec o quantitat tornada drsquoaltres paregravemies es

concentren en les que a dreta llei podriacuteem anomenar ldquoexcuses de mal pagadorrdquo com ara

aquesta Cacircnd icircĭ daĭ icircĭ fată ĭeacutepa cacircnd icircĭ cerĭ (ceĭ) icircĭ moacutere macircnzul191 [lsquoQuan li doacutenes() li pareix

lrsquoeuga quan li demanes (demanes)() li mor el poltrersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 243 nuacutem

11769) Cicircnd icirci dai icirci fată iapa şi cicircnd icirci ceri icirci moare micircnzul (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem

611) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (MILLIO 1999 p 382 nuacutem

3224b192) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

96) En clau vacuna la transposicioacute o no presenta diferegravencies Cacircnd icircĭ daĭ fată vaca cacircnd icircĭ

cerĭ (ceĭ) (icircĭ) moacutere viţelul [lsquoQuan li doacutenes() li pareix la vaca quan li demanes() (li) mor el

vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 244 nuacutem 11770) o beacute canvia lleugerament la formulacioacute

Cacircnd se icircmprumută icircĭ fată vaca şi cacircnd icircntoacuterce icircmprumutul icircĭ moacutere viţelul193 [lsquoQuan se li fa el

preacutestec() li pareix la vaca i quan torna el preacutestec() li mor el vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V

traduccioacute que platnic pagador parant esment no tant a la diferegravencia de sufix com a la coincidegravencia de lrsquoarrel derivada en ambdoacutes casos del verb a plăti [lsquopagarrsquo] 187 Segons el DPLP (sv farelo1) ldquoParte mais grosseira que fica na peneira depois de se peneirar a farinha (ex farelo de trigo)rdquo 188 Paregravemia recollida per ETXABE (2001 p 114) amb drsquoaltres de similars A mala paga siquiera en pajas (ETXABE 2001 p 40) La mala paga aunque sea en paja (ETXABE 2001 p 219) 189 Vegeu PAREacuteS (1999 p 424 nuacutem 176) 190 Amb coma entre hemistiquis a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 189 nuacutem 2045) Da cattivo debitor togli paglia per lavor A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 168) relaciona la paregravemia quixotesca amb el refrany de I Malavoglia Chi dagrave acconto non egrave cattivo pagatore 191 Amb la seguumlent nota (2004 [1900] V p 244 nuacutem 11769) ldquoPentru cel rĕŭ de plată Cacircnd icircĭ daĭ nursquol maĭ ţine pămicircntul de bucurie şi cacircnd icircĭ ceĭ la termen nicĭ să te vadă icircn ochĭ de supĕrarerdquo [lsquoPer a qui ronseja a pagar Quan li doacutenes estagrave meacutes content que un giacutenjol i quan li demanes a termini no et vol ni veure drsquoenuigrsquo] i lrsquoesment a la paregravemia castellana Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal 192 WHEN I LENT I was a friend WHEN I asked I was unkind 193 Bo i recordant la paregravemia castellana anteriorment esmentada Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal

65

p 335 nuacutem 12034) Cicircnd se icircmprumută icirci fată vaca şi cicircnd icircntoarce icircmprumutul icirci moare

viţelul (HINŢESCU 1985 p 63 nuacutem 637)

66

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144194) Cerului care ştie să-i ridice din gunoaie pe săraci şi din nerozi să facă firoscoşi (PAPU 1965 II p 457195) [lsquoAl cel que sap aixecar dels fems els pobres i dels babaus fer(-ne) saberutsrsquo] Cerului care ştie să-i ridice pe săraci din gunoi şi să facă din tonţi discernători (MĂRCULESCU 2007 II p 420196) [lsquoAl cel que sap aixecar els pobres del(s) fem(s) i fer dels tanoques discernidorsrsquo] Entre els nostres llibres de referegravencia lrsquouacutenic que esmenta aquesta paregravemia eacutes CANTERA et alii

(2005 p 72197) bo i relacionant-la amb els tres refranys seguumlents El cielo manda en el suelo

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 120 nuacutem 10767) Dios hace todo lo que le place198 i

Dios sus gracias reparte donde quiere y maacutes le place (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204

nuacutem 18575) Lrsquoorigen del primer hemistiqui Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los

pobres cal cercar-lo en dues fonts biacutebliques el Liber Primus Samuelis (II 8) ldquosuscitat de

pulvere egenum et de stercore elevat pauperemrdquo199 i el Liber Psalmorum (CXIII [CXII] 7)

ldquoSuscitans de terra inopem de stercore erigens pauperemrdquo200

Pel que fa a la segona part del refrany y de los tontos hacer discretos es tracta drsquouna creacioacute cervantina ad hoc que quant a la traduccioacute romanesa del darrer mot discretos ens doacutena prou joc com ja intuiacuteem drsquoaltres versions romagraveniques com ara el francegraves per[s]picaces (FANLO 2010 [2008] II p 498) lrsquoitaliagrave saggi (BODINI 2005 [1957] II p 1002 VIAN COZZI 1960 II p 392) o el catalagrave homes savis i discrets (BULBENA 2005 p 706) traduccions totes elles que ultrapassen lrsquoestricte agravembit de la discrecioacute En efecte en romanegraves cap dels traductors no ha optat per discret sinoacute ndashdalle stalle alle stellendash per una veu popular i una creacioacute propia Papu empra firoscos201 [lsquosaberutrsquo] que com el DER (sv firoscoacutes) ens indica es tracta drsquouna

194 Acompanyada de la nota (II Cap 51 p 1144 n 16) ldquoEs traduccioacuten de un texto biacuteblicordquo 195 PAPU (1965 II p 457 n 1) ens apunta ldquoAluzie la un pasaj din psalmul CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoCare ridică pe cel neputincios de la pămicircnt şi icircnalţă din gunoaie pe cel sărmanraquo)rdquo [lsquoAlmiddotlusioacute a un passatge del psalm CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoQue aixeca el necessitat de terra i alccedila dels fems el pobreraquo)rsquo] 196 MĂRCULESCU (2007 II p 420 n 735) rebla lrsquoanterior nota amb una nova referegravencia ldquoTraducere a unui text biblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEl ridică pe cel sărac din pulbere şi din gunoi pe cel lipsitraquo I Samuel [I Regi] 2 8 [7]) sau laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoCel ce scoate din ţăracircnă pe cel sărac şi ridică din gunoi pe cel sărmanraquo Psalmi 112 [113] 7)rdquo [lsquoTraduccioacute drsquoun text biacuteblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEll aixeca el pobre de la pols i dels fems el necessitatraquo I Samuel [I Reis] 2 8 [7]) o laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoEl que treu de la pols el pobre i aixeca del(s) fem(s) el miserableraquo Psalms 112 [113] 7)rsquo] 197 Sota la forma El cielo del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos 198 En realitat la font que Cantera et alii esmenten per a aquesta paregravemia ldquoMKl 18589 [=MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18589]rdquo correspon a Dios lo que quiera ha de hacer sin que valga esperar ni temer El seguumlent refrany (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18590) en canvi semblaria adiure-srsquohi meacutes Soacutelo Dios hace todo lo que le place 199 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoDalla polvere il misero rialza [] daglrsquoimmondi rifiuti eleva il mendicordquo (p 271) 200 Iacutedem ldquoInnalza il misero dalla polve [] dal fango il povero sollevardquo (p 663) 201 CALCIU et alii (1979 p 383 sv firoscos) en donen una uacutenica traduccioacute ldquosabienterdquo

67

ldquoFormaţie umoristică pe baza lui filosof plecicircnd probabil de la o pronunţare firosof (cf filosof) combinat cu (din) fire scos laquodezechilibrat nebunraquordquo [lsquoFormacioacute humoriacutestica basada en filosof() que probablement deriva drsquouna pronunciacioacute firosof (cf filosof) combinat amb (din) fire scos laquodesequilibrat follraquorsquo] Per la seva banda Mărculescu ginya a partir del verb a discerne [lsquodiscernirrsquo] el substantiu discernător [lsquodiscernidorrsquo] inexistent als diccionaris romanesos consultats

68

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208) Vrăjmaşului ce-o ia la sănătoasa să-i faci o punte de argint (PAPU 1965 II p 520) [lsquoA lrsquoenemic que escampa la boira() fes-li un pont drsquoargentrsquo] Duşmanului fugind fă-i pod de argint (MĂRCULESCU 2007 II p 477) [lsquoA lrsquoenemic fugint() fes-li pont drsquoargentrsquo]

ldquoEs menester despejar una viacutea de salida para que el enemigo derrotado pueda retirarse No

se trata soacutelo de cortesiacutea castrense o de buen espiacuteritu de lucha Tambieacuten es una medida de

prudencia[202] pues en muchas ocasiones quien tiene ganado y bien ganado un combate

guiado por la santildea quiere no soacutelo vencer sino destrozar al contrincante[203] De este modo

obliga al enemigo abocado a la muerte a luchar denodadamente ya que no tiene forma de

huir De manera que muchas victorias se trocan en humillantes derrotas Es mejor dejar

siempre al adversario incluso en una discusioacuten una honorable[204] posibilidad de retirada

no vaya a ser que saque fuerzas de flaqueza y nos amargue la victoriardquo

Aixiacute glossa ROMERO (20012 p 18 nuacutem 21) el refrany Al enemigo que huye puente de plata el

qual a semblanccedila de la formulacioacute quixotesca ‒si beacute sense verb expliacutecit‒ espigolem a

CORREAS (2000 [1627] p 57 nuacutem 1215) Al enemigo si huye la puente de plata205 o a

CAMPOS BARELLA (1998 p 146 nuacutem 1451) Al enemigo que huye la puente de plata206

quant a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 518 sv enemigo) ens nrsquoofereix una variant encara

meacutes simplificada Al enemigo[] la puente de plata La fortuna romagravenica de la nostra paregravemia

ens la demostra per exemple lrsquostendhaliana Madame Louise de Recircnal207 quan afirma ldquoMoi

aussi je dirai agrave mon mari que jrsquoai reccedilu une lettre anonyme et qursquoil faut agrave lrsquoinstant te faire un

pont drsquoor trouver quelque preacutetexte honnecircte et sans deacutelai te renvoyer agrave tes parentsrdquo De fet

ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) ens doacutena com a equivalent al romanegraves

Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo] el francegraves Il faut faire

un pont drsquoor agrave lrsquoennemi qui fuit208 on observem una revaloritzacioacute del metall emprat en la

202 Al seu torn JUNCEDA (1991 p 45) apunta que ldquoseraacute siempre decisioacuten prudente facilitar al adversario que flaquea un portillo de escape en lugar de extremar con eacutel los rigores de la derrota El consejo obviamente resulta por entero trasladable a cualquier geacutenero de disputa civil y de ahiacute sin duda la pervivencia que goza este viejo refraacuten en el lenguaje de todos los diacuteasrdquo 203 Segons la glossa de CANDOacuteN BONNET (1993 p 303) ldquoEn ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo Diacutecese cuando se procura allanar las dificultades que pueda encontrar un adversario en primer lugar por ser una ventaja para el vencedor y tambieacuten para evitar el ensantildeamiento a que puede dar lugar su derrotardquo 204 En aquest sentit AacuteLVAREZ (2008 p 24) ens apunta que el refrany ldquoAconseja que debe proporcionarse al enemigo una salida honrosa sin menoscabo de su dignidadrdquo 205 Correas hi afegeix dues variants meacutes Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i Al enemigo que huye hacelle la puente de plata 206 Les autores apunten ldquoEnsentildea que en ciertas ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo o el desistimiento de quien nos estorbardquo 207 STENDHAL (1964) Le rouge et le noir Paris Garnier-Flammarion p 141 208 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 60 nuacutem 1195) Tambeacute a CARTALEANU et alii (2007 p 129 nuacutem 1132) se cita la variant francesa si beacute en traduccioacute romanesa Inamicului care fuge trebuie să-i faci pod de aur [lsquoA lrsquoenemic que fuig() li has de fer pont drsquoorrsquo]

69

construccioacute del pont (or) en comparacioacute al castellagrave i romanegraves (argent) Drsquoaltra banda tambeacute es

mostren coincidents amb el francegraves les dues traduccions italianes A nemico che fugge ponti

drsquooro209 (BODINI 2005 [1957] II p 1062 VIAN COZZI 1960 II p 445)

Com acabem de veure aquesta magravexima marcial atribuiumlda210 al Gran Capitaacuten Gonzalo

Fernaacutendez de Coacuterdoba (1453-1515) militar espanyol al servei dels Reis Catogravelics a traveacutes de

lrsquoanecdotari que nrsquoesbossa Melchor de Santa Cruz de Duentildeas a la Floresta espantildeola de

apotegmas y sentencias (1584) (IRIBARREN 19744 p 567 LUJAacuteN 19932 p 10-11) aconsella

donar totes les facilitats a lrsquoenemic perquegrave srsquoescapi211 si ho voleu clar i catalagrave A lrsquoenemic qui

fuig mostra-li la drecera (BULBENA 2005 p 751) o amb un refrany ben nostrat Dersquos que

fuig bon vent y barca nograveva (RULLAN 2005 [1905] II p 323)

A lrsquohora de buscar la paregravemia de referegravencia212 als diferents reculls romanesos la hi trobem ben

representada Inimicului care se duce fă-i pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 201 nuacutem 4050) Inamicului care se duce fă-i pod (GHEORGHE 1986 p

222 nuacutem 198 MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1057213) Inamicului care se duce fă-i pod

(FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459214 1992b p 80 nuacutem 459215) Inamicului fugător să-i faci

pod [lsquoA lrsquoenemic fugitiu fes-li pontrsquo] (HINŢESCU 1985 p 93 nuacutem 1330) Duşmanului [lsquoA

lrsquoenemicrsquo] care se duce fă-i pod (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206) Duşmanului care se duce

fă-i pod (CARTALEANU et alii 2007 p 129 nuacutem 1132) Resulta digne de mencioacute el fet que en

romanegraves no srsquoespecifiqui el material del pont i cas drsquoembrancar-nos en la recerca paremiologravegica

drsquoalgun pont drsquoargent acabariacuteem desembocant en lrsquoexpressioacute Arsquoĭ aşterne un pod de argint

[lsquoPreparar-li un pont drsquoargentrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 264 nuacutem 13899) A-i aşterne un

pod de argint (MUNTEAN 1967 p 22 nuacutem 592) ben llunyana del nostre objectiu ja que com

glossa Zanne significa ldquoA ajunge la un scop prin banĭ saŭ mituirĭrdquo [lsquoArribar a un objectiu per

mitjagrave de diners o subornsrsquo] Queda clar doncs que tant a Papu com a Mărculescu lrsquoafegitoacute de

argint esdeveacute de collita progravepia En el cas de Mărculescu lrsquoargent eacutes lrsquouacutenic que el diferencia del

209 Talment a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 10 nuacutem 114) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 392 nuacutem VIII651) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 222 nuacutem 198) ens nrsquoapunta una variant singular A nemico che fugge ponto (ponti) drsquooro 210 AacuteLVAREZ (2008 p 25-26) per la seva banda destaca ldquola antiguumledad de la idea que expresa que tratadistas militares como el italiano Vegecio (siglo V) o el historiador Julio Frontino (siglo I) atribuyen a Escipioacuten el Africano laquoEscipioacuten el Africano dijo Al enemigo no se le debe conceder soacutelo un camino para la huida sino tambieacuten haceacutersela seguraraquordquo 211 Segons una glossa a la traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 611) ldquoDar facilidades para escaparrdquo 212 Recordeu la paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod que citagravevem a lrsquoinici de la fitxa i que suara per no enfarfegar-la massa esmentem a peu de pagravegina 213 MakeBuild a bridge of goldsilver for the FLYING enemy 214 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 215 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata

70

refrany romanegraves documentat mentre que Papu tendeix vers altres viaranys bo i canviant pod

per punte i emprant en lloc de a fuge la popular expressioacute A o lua la sănătoasa que el DEX (s

v sănătos) defineix com a ldquoA o lua la fugă a pleca repede pentru a nu păţi cevardquo [lsquoTocar el dos

marxar ragravepidament per no sortir-ne escaldatrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari romanegraves-castellagrave de

CALCIU et alii (1979 p 586 sv lua) tradueix en un impagable enfilall de frases fetes ldquoponer

los pies en polvorosa tomar las de Villadiego tomar la del humo (sau del cuervo) ahuecar el

ala (sau las alas) apretar los talones tomar el olivordquo216 A tall de conclusioacute apuntem suara

sense pont una darrera paregravemia que ens participa una faisoacute meacutes protocolagraveria drsquoaviar el nostre

enemic Vrăjmaşul cicircnd ş-arată spatele[217] batersquol cu aur icircn spate [lsquoLrsquoenemic() quan mostra la

seva esquena tustarsquol amb or218 a lrsquoesquenarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 480 nuacutem 16951)

Vrăjmaşul cicircnd şi-arată spatele bate-l cu aur icircn spate (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198

FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459219 1992b p 80 nuacutem 459220)

216 Si realitzem lrsquoexperiment a la inversa eacutes a dir en diccionaris (en aquest cas de frases fetes) castellagrave-romanegraves lrsquoexpressioacute A o lua la sănătoasa esdeveacute lrsquoequivalent de ldquoPoner alguien (los) pies en polvorosatierra de por medio cogertomar alguien las de Villadiego salir alguien por piespiernas levantar el vuelordquo (PISOT et alii 2002 p 361) o ldquoCoger tomar las (calzas) de Villadiegordquo (NEAGU et alii 2008 p 614) i ldquoPoner pies en polvorosardquo (NEAGU et alii 2008 p 475) 217 Lrsquoaccioacute de girar cua per beacute que amb el pont ben present apareix per exemple al castellagrave Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata (GHEORGHE 1986 p 223 nuacutem 198) o al portuguegraves Ao inimigo que foge (que te vira a espalda) ponte de prata (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198) 218 Per si lrsquoexpressioacute no fos prou entenedora Zanne hi introdueix la seguumlent glossa ldquoAdică cacircnd fuge dărsquoĭ ajutor să fugărdquo [lsquoEacutes a dir quan fugi ajudarsquol a fugirrsquo] 219 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 220 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata

71

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598221) Una-i Stan cicircnd era golan şi alta-i Stan ajuns căpitan (FRUNZETTI 1965 I p 630) [lsquoUna cosa eacutes Stan quan era vagabund i una altra eacutes Stan arribat a capitagraversquo] Nu-i la fel Pedro cu Pedro (MĂRCULESCU 2007 II p 515-516222) [lsquoNo eacutes el mateix Pedro que Pedrorsquo]

ldquoSancho Panza no se anda por las ramas ndashes un decirndash para dejar bien claro que eacutel es quien

es y que no quiere que lo confundan con otro Eso mismo significa el dicho y laquocada cual

en su corralraquo o laquocada uno en su casa y Dios en la de todosraquo formas de establecer distancias

y preservar la intimidadrdquo (LEYVA 2004 p 36)

Certament ens trobem davant drsquoun ldquoRefraacuten que da a entender que hay diferencia[223] de un

sujeto a otrordquo224 (CABALLERO 1970 p 142 nuacutem 2002) En la formulacioacute quixotesca

espigolem la paregravemia a CAMPOS BARELLA (1998 p 279 nuacutem 2743225) i a ETXABE (2001 p

31226) el qual hi afegeix el seguumlent apunt ldquoUn refraacuten similar ampliacutea auacuten maacutes la distancia entre

la forma de ser de las personas Mucho va de Pedro a Pedrordquo Aquesta variant que ens proposa

Etxabe apareix tant a CORREAS (2000 [1627] p 535 nuacutem 1242) com a MARTIacuteNEZ KLEISER

(1995 [1953] p 198 nuacutem 17941) autor que ens presenta la paregravemia amb un repicoacute final

Mucho va de Pedro a Pedro porque el uno es malo y el otro es bueno (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 198 nuacutem 17942) i fins i tot amb un afegitoacute inicial Yo Pedro y tuacute Pedro

mucho va de Pedro a Pedro (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 198 nuacutem 17943) Pel que

fa a la fortuna del nom propi LUJAacuteN (19932 p 48) afirma

ldquoNo olvidemos que hay unos nombres que aparecen de una manera arbitraria y sin un

origen rigurosamente histoacuterico en los modismos y refranes En el caso de Pedro por

ejemplo podriacuteamos multiplicar las citas con Pedros anoacutenimos Peros y Pericosrdquo227

Una mirada encuriosida a les diverses traduccions romagraveniques posaragrave de relleu diferents

versions Comencem amb les que respecten la doble mencioacute del nom propi Pedro bo i adaptant-

lo a la respectiva llengua com ara els dos traductors italians Fra Pietro e Pietro crsquoegrave differenza

221 Amb la nota (I Cap 47 p 598 n 40) ldquolaquoaunque parezcamos iguales hay diferencia entre nosotrosraquo refraacutenrdquo 222 MĂRCULESCU (2007 II p 516 n 836) apunta ldquoProverb laquoAlgo va de Pedro a Pedroraquordquo 223 Segons COLL (1874 p 85 nuacutem 114) ldquoCon este refraacuten expresamos la diferencia que va de un sugeto aacute otro y suele usarse contra los que nos creen capaces de hacer lo que hacen ellos uacute otras personasrdquo 224 I a voltes en un mateix individu com afirma el primer vers del famoacutes sonet drsquoUgo Foscolo (1778-1827) ldquoNon son chi fui perigrave di noi gran parterdquo 225 Amb la glossa ldquoDa a entender que hay diferencia de un sujeto a otrordquo 226 Lrsquoautor ens indica que el refrany ldquoEnsentildea que todas las personas son diferentes entre siacuterdquo 227 Aquest nom en efecte resulta habitual entre personatges proverbials com ara criats pastors mandrosos babaus bonifacis cornuts etc Per a meacutes detalls sobre el particular recomanem lrsquoestudi de Margit FRENK laquoMucho va de Pedro a Pedro (polisemia de un personaje proverbial)raquo publicat a Scripta philologica in honorem Juan M Lope Blanch (coord per Elisabeth LUNA TRAILL) a cagraverrec de la Universidad Nacional Autoacutenoma de Meacutexico el 1991 (III p 203-220)

72

(BODINI 2005 [1957] I p 532) i Da Pietro a Pietro ci corre (VIAN COZZI 1960 I p 528) o

beacute en catalagrave CIVERA (1969 p 313) Alguna diferegravencia hi ha de Pere a Pere Un segon grup

opta per esmentar una uacutenica vegada el nom propi aixiacute en portuguegraves Um Pedro e outro natildeo satildeo

iguais (SERRAS 2005 p 294) o en francegraves Tous les Pedro ne se ressemblent pas (FANLO

2010 [2008] I p 638) drsquoaltres en canvi prefereixen substituir un dels dos noms propis com el

francegraves Il y a quelque diffeacuterence agrave faire de Pierre agrave Paul (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p

565) o beacute tots dos en benefici drsquoun altre nom De Juan a Juan hi ha un camp gran (RULLAN

2005 [1905] I p 293) Per uacuteltim hi ha qui es decanta per una solucioacute meacutes general sense cap

personatge concret Natildeo haacute soacute basbaques[228] no mundo (VISCONDES 2002 p 315) Aixiacute doncs

a tall de resum pensem que el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes com a

hiperogravenim paregravemic del refrany quixotesc ens proposa un entenedor No todos somos iguales229

o si ho voleu en italiagrave tot aprofitant aquesta egravepoca eminentment ldquodigitalrdquo Le dita della mano

non sono uguali230 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 212 nuacutem 2297)

En romanegraves mentre Mărculescu opta per mantenir el Pedro quixotesc Frunzetti es decanta per Stan un dels noms propis meacutes presents en aquest refranyer231 a semblanccedila del Pedro castellagrave A propogravesit de Stan ZANNE (2004 [1901] VI p 321 nuacutem 14080) ens en fa avinent el significat ldquoOm păţit cu experienţărdquo [lsquoPersona treballada amb experiegravenciarsquo] a partir del qual desemboquem en lrsquohabitual epiacutetet Stan Păţitul [lsquoStan el Treballatrsquo] que segons DUŢĂ (1997 p 329 nuacutem 3973) ldquoEste porecla unui om care a trecut prin multe şi căpătacircnd experienţă poate da sfaturi altorardquo [lsquoEacutes el renom drsquouna persona que nrsquoha passat moltes i() havent(-ne) adquirit experiegravencia() pot donar consells als altresrsquo] De lrsquoesmentat epiacutetet arribem al seguumlent fraseologisme A fi Stan Păţitul [lsquoSer Stan el Treballatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 317 nuacutem 14076232) A fi Stan-Păţitul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 180) Este [lsquoEacutesrsquo] Stan păţitul (HINŢESCU 1985 p 84 nuacutem 1126) i de lrsquoanterior fraseologisme als seguumlents refranys La orice treabă [] Pe Stan păţitul icircntreabă [lsquoPer a qualsevol tasca [] A Stan el treballat preguntarsquo] (HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1533) Mai multe ştie Stan Păţitul decacirct toţi cărturarii [lsquo(En) Sap meacutes Stan el Treballat que tots els eruditsrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 57) paregravemia aquesta darrera que no ens ha de sorprendre gota per tal com Cine a păţit multe ştie multe [lsquoQui (nrsquo)ha patit molt(es) (en) sap molt(es)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 84 nuacutem 1898 MILLIO 1999 p 7 nuacutem 47a233) i per tant Omul păţit e mai icircnvăţat [lsquoLrsquohome treballat estagrave meacutes ensenyatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 297 nuacutem 5810)

228 Segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv basbaque) ldquoQue ou aquele que pasma de tudordquo 229 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58197ampLng=0 230 En la versioacute de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI) Le dita della mano non sono tutte eguali 231 Vegeu ZANNE (2004 [1901] VI p 313-321 nuacutem 14064-14080) 232 Amb la glossa ldquoSĕ ḑice despre un om care a păţit multe icircn vieacuteţa luĭ şi prin urmare scie multe e om cu judecatărdquo [lsquoEs diu drsquouna persona que ha patit molt a la seva vida i per tant (en) sap molt(es) eacutes persona amb senyrsquo] 233 AFTER-WIT is dear bought

73

Si seguim estirant el fil de la versioacute proposada per Frunzetti hi individuarem tres mots clau

Stan golan [lsquovagabundrsquo] i căpitan [lsquocapitagraversquo] dels quals els dos primers amb els antecedents

dessuacutes esmentats semblen pressuposar-se reciacuteprocament Stan seria un pobre diable que a

causa de la seva escassedat material hauria de gruar-se el dia a dia a favor drsquoaquest raonament

heus aquiacute la paregravemia exclusiva Orĭ Stan orĭ căpitan [lsquoO Stan o capitagraversquo] (ZANNE 2004 [1900]

IV p 297 nuacutem 9838 2004 [1901] VI p 314 nuacutem 14066) Ori Stan ori căpitan (HINŢESCU

1985 p 129 nuacutem 2192) i si anem un punt meacutes enllagrave com en la versioacute de Frunzetti el nostre

Stan drsquoavui demagrave pot esdevenir capitagrave Aḑĭ Stan macircine căpitan [lsquoAvui Stan demagrave capitagraversquo]

(ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 36234) Aḑĭ Stan macircĭne căpitan (ZANNE 2004 [1901] VI p 314

nuacutem 14067) Azi Stan [] micircine căpitan (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1288)

Cloem aquesta fitxa amb una altra proposta paremiologravegica envalentits per la seguumlent glossa

ldquoArată deosebirea icircntre treacutebă şi treacutebă icircntre lucru şi lucrurdquo [lsquoMostra la diferegravencia entre feina i

feina entre cosa i cosarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 562 nuacutem 7615) la qual correspon al

refrany Nursquoĭ numaĭ un cacircne scurt de coacutedă [lsquoNo hi ha nomeacutes un gos curt de cuarsquo] fagravecilment

localitzable en drsquoaltres variants Nu e numai un cicircine scurt de coadă (PANN 1982 [1847] p

390 MUNTEAN 1967 p 273 nuacutem 5349 HINŢESCU 1985 p 119 nuacutem 1947) Nu-i numai un

cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 887235 BOTEZATU HAcircNCU 2003 p 38)

Nu-i doar [lsquosolamentrsquo] un cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 376 nuacutem 3180236) Aixiacute

doncs si alguacute goseacutes preguntar-nos Numaĭ un cacircĭne scurt de coacutedă [lsquoNomeacutes un gos curt de

cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 363 nuacutem 1453) hauriacuteem drsquoaclarir-li que Hi ha meacutes dies que

llonganisses237 per beacute que aquestes no les emprem pas per lligar cap caniacute drsquoexiacutegua extremitat

234 Amb la glossa ldquoAḑĭ soldat de racircnd macircine căpitan De aḑĭ pacircnă macircine starea omuluĭ se poacutete schimba icircn bine saŭ icircn rěŭrdquo [lsquoAvui soldat ras demagrave capitagrave Drsquoavui per demagrave lrsquoestat de la persona es pot canviar cap a beacute o cap a malrsquo] 235 In EVERY country dogs bite 236 WHAT chances to one man may HAPPEN to all men 237 PAREacuteS (1999 p 61 nuacutem 89) nrsquoesmenta unes quantes variants la meacutes generosa de les quals hi afegeix un doble repicoacute meacutes setmanes que botifarres i meacutes anys que capellans

74

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267) Să-şi vadă fiecare de păcatele lui (FRUNZETTI 1965 I p 287) [lsquoQue es miri cadascuacute els seus pecatsrsquo] Vază-şi fiecare de păcatele lui (MĂRCULESCU 2007 I p 220) [lsquoMirirsquos cadascuacute els seus pecatsrsquo]

ldquoPara tratar de justificar su absurdo proceder de liberar a los galeotes Don Quijote aun

reconociendo que eran castigados por sus fechoriacuteas alega esta razoacuten de que laquoAllaacute se lo

haya cada uno con su pecadoraquo y lo explica con estas palabras laquoDios hay en el cielo que no

se descuida de castigar al malo ni de premiar al bueno y no es bien que los hombres

honrados sean verdugos de los otros hombres no yeacutendoles nada en elloraquordquo (CANTERA et alii

2005 p 53)

Drsquouna manera meacutes pagana podriacuteem convertir la paregravemia en Allaacute se lo aya Marta con sus pollos

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 791-792 sv Marta) Allaacute se lo haya con sus pollos Marta

(CORREAS 2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) Allaacute se lo haya Marta con sus pollos (CORREAS

2000 [1627] p 75 nuacutem 1625 ETXABE 2001 p 33238) o tal com ens indiquen CANTERA et

alii (2005 p 53) ldquoRecueacuterdese laquoCada palo aguante su velaraquo (expresioacuten marinera[239])rdquo refrany

que en efecte si ens atenim a la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 271 nuacutem 2652)

srsquoadiu perfectament al refrany de referegravencia ldquoDa a entender que cada uno debe sufrir lo que le

corresponda o merezcardquo Tot estirant una punta meacutes el fil de lrsquoesmentada vela arribem a

lrsquoequivalegravencia romanesa proposada per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 684 sv palo)

Fiecare să suportetragă consecinţele [lsquoQue cadascuacute (en) suportitregui les consequumlegravenciesrsquo]

tambeacute recollida en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 227 sv consecinţă240) com a

equivalent als castellans ldquocada uno aguante (afronte sau cargue con) las consecuencias (fam)

cada palo aguante su velardquo

En romanegraves meacutes enllagrave de la pecaminosa via quixotesca seguida per ambdoacutes traductors241 no hi

ha dubte que Cinstea-i cum şi-o face omul [lsquoLrsquohonor eacutes com sersquol fa lrsquohomersquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 55) eacutes a dir que Cine ce face lui icircşi face [lsquoEl que cadascuacute fa() a ell srsquoho farsquo]

238 Amb la glossa ldquoAconseja no inmiscuirse en lo que no nos incumberdquo 239 Expressioacute marinera en castellagrave perograve no pas en italiagrave llengua que com recull el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58304ampLng=8) opta per la solucioacute Ogni legno ha il suo tarlo [lsquocorcrsquo] paregravemia que espigolem tant a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 363 nuacutem 3950) com a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 82 nuacutem II7126) 240 Amb la formulacioacute ldquoFiecare să suporte (sau să tragă) consecinţelerdquo [lsquoQue cadascuacute (en) suporti (o (en) tregui) les consequumlegravenciesrsquo] 241 Amb una uacutenica diferegravencia entre ells que rau en la forma de subjuntiu del verb a vedea [lsquoveurersquo] lrsquoestagravendard să-şi vadă [lsquoque es mirirsquo] (Frunzetti) i una variant meacutes imperativa vază-şi [lsquomirirsquosrsquo] (Mărculescu) sense el preceptiu să introductor del subjuntiu i amb una alternanccedila entre d i z tret gens sorprenent si parem esment a un derivat com ara prevăzător [lsquoprevisorrsquo]

75

(MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1569242) per tal com Fie-care măgar cu povara luĭ [lsquoCada ase

amb la seva cagraverregarsquo] (ZANNE 1895 I p 540 nuacutem 2103) Fiecare măgar cu povara lui

(HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1185) o si ho voleu en el mallorquiacute de RULLAN (2005 [1905] I

p 129) Cada uacute de rsquos seu pa faraacute sopas

242 HE THAT HURTS another hurts himself

76

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298) Să le fie de bine şi icircntr-un ceas bun (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoJa srsquoho faran i en bona horarsquo] Asta le e strachina cu pacircinea lor să şi-o-ntingă (MĂRCULESCU 2007 I p 246243) [lsquoAquest eacutes el seu bol amb el seu pa sersquol suquinrsquo] Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673244) Să-i fie de bine şi de-asta să aibă parte (PAPU 1965 II p 11) [lsquoJa srsquoho faragrave i drsquoaixograve (en) gaudeixirsquo] Mănacircnce-şi-l pe pacircine şi să-i fie de bine (MĂRCULESCU 2007 II p 11245) [lsquoMengi-srsquoho amb pa i ja srsquoho faragraversquo] En el primer cas ldquoCervantes pone este refraacuten en boca de Sancho para significar que a eacutel le tiene

sin cuidado si la reina Madaacutesima estaba o no amancebada con el maestro Elisabatrdquo i en la

segona aparicioacute ho fa ldquoal referirse al autor del segundo Don Quijoterdquo (CANTERA et alii 2005 p

61) Tant en una ocasioacute com en lrsquoaltra ldquoEl dicho equivale a desentenderse de un asunto pero no

de los beneficios de tan celebrado manjar en el refranerordquo (LEYVA 2004 p 38) A lrsquohora

drsquoexplicar lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma IRIBARREN (19744 p 198246) la compara

precisament amb els mots que en completen la paregravemia quixotesca iexclAllaacute eacutel iexclAllaacute se las haya

o iexclAllaacute se las entienda247 En aquesta liacutenia CABALLERO (1970 p 91 nuacutem 1117248) glossa per

separat ambdues locucions249 aixiacute doncs Allaacute se lo hayan ldquose usa para denotar que uno no

quiere tener participacioacuten en alguna cosa o que se separa del dictaacutemen [sic] de otro por temer

mal efectordquo i amb Con su pan se lo coman ldquouno da a entender la indiferencia con que mira el

medro la conducta o resolucioacuten de otra personardquo expressioacute que sota la variant Con su pan se lo

coma250 recullen tant COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) com CORREAS (2000

[1627] p 185 nuacutem 973251) Pel que fa a les traduccions romagraveniques si beacute nrsquohi ha que diuen pa

243 Lrsquoautor fa constar (2007 I p 246 n 464) ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquoAllaacute se lo hayan con su pan se lo comanraquordquo 244 Amb la nota a peu de pagravegina (II Proacutelogo p 673 n 4) ldquolaquoallaacute eacutel a miacute no me importa en absolutoraquo son tres frases hechasrdquo Tres i no pas dues car la nota tambeacute almiddotludeix a lrsquoanterior ldquocastiacuteguele su pecadordquo 245 MĂRCULESCU (2007 II p 11 n 13) apunta ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquocon su pan se lo comaraquo expresie proverbială [lsquoexpressioacute proverbialrsquo]rdquo 246 Lrsquoautor (19744 p 198-199) esmenta el treball de Leoacuten Medina laquoFrases literarias afortunadasraquo (Revue Hispanique tomo XX Pariacutes 1909) segons el qual la frase podria provenir de la faula drsquoIriarte intitulada El elefante y otros animales de la qual cita els seguumlents versos ldquoA todos y a ninguno [] mis advertencias tocan [] Quien las siente se culpa [] el que no que las oiga [hellip] Y pues no vituperan [] sentildealadas personas [] quien haga aplicaciones [] con su pan se lo comardquo Tanmateix aclareix que al seu juiacute ldquoIriarte no hizo maacutes que popularizar una frase muy vieja en nuestra lenguardquo 247 Expressions molt en consonagravencia per exemple amb la traduccioacute de CIVERA (1969 Cap 25 p 145) Ells mateixos ja srsquoapanyaran 248 A propogravesit de la paregravemia quixotesca Caballero ens recorda el refrany Allaacute se lo haya Marta con sus pollos i la font drsquoon el poua CORREAS (2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) 249 De fet tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 18) agafa com a referegravencia Allaacute se las hayan ldquoEquivale a desentenderse de un asunto Concuerda con este refraacuten laquoCon su pan se lo comanraquordquo 250 Tambeacute a Autoridades (sv comerse) amb la glossa ldquoPhrase con que se da a entender que alguno possee o tiene alguna cosa con mala fe o dice y obra algo que no es justo ni razonable y que por consequumlencia no se le aprueba ni enviacutedia poruqe [sic] no puede tener buen paraderordquo 251 Correas tambeacute recull la forma plural Con su pan se lo coman

77

al pa com ara DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 11) Qursquoil ronge sa croucircte et nrsquoen

demande pas plus tambeacute nrsquohi ha drsquoaltres que li donen una utilitat ben determinada per

exemple RULLAN (2005 [1905] I p 148-149) Que de rsquos seu pa faraacuten sopas252 producte final

que pot obviar lrsquoanterior mategraveria prima cas de BODINI (2005 [1957] II p 587) Si cuoccia col

proprio brodo[253] e buon pro gli faccia

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) per a lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma ens proposa quatre possibles solucions romaneses la primera proposta Treaba lui254 [lsquoFeina sevarsquo] i la quarta Să-i fie de bine [literalment lsquoQue li vagi beacutersquo] es combinen en lrsquoopcioacute de CALCIU et alii (1979 p 111 sv bine) Să-i fiacutee de bine (treaba lui) que srsquoacompanya de les traduccions ldquoallaacute eacutel allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Bo i aprofitant aquest fraseologisme no ens sembla gota anodiacute remarcar lrsquoabisme existent entre la locucioacute que acabem drsquoesmentar Să-i fie de bine (o lrsquoopcioacute plural Să le fie de bine emprada per Frunzetti a la primera part) i lrsquoexpressioacute Să vă[255] fie de bine eacutes a dir iexclQue (le) aproveche (CALCIU et alii 1979 p 378 sv fi) Quant a la tercera proposta de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) Icircl priveşte256 [lsquoEl concerneixrsquo] CALCIU et alii (1979 p 815 sv privi) la reblen amb un signe drsquoexclamacioacute i la tradueixen tot just per iexclCon su pan se lo coma257 En darrer lloc Să fie la el (acasă) [lsquoQue srsquoestigui a casa sevarsquo] en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 14 sv acasă) lrsquoencerquem sense paregraventesis ni signe exclamatiu i amb quatre possibles traduccions ldquoallaacute eacutel con su pan se lo coma allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Als quatre equivalents romanesos proposats encara podriacuteem afegir-nrsquohi un altre Să se spele pe cap cu el [lsquoQue srsquohi renti el caprsquo] el qual CALCIU et alii (1979 p 939 sv spăla) interpreten amb el ben conegut Con su pan se lo coma

En ambdues traduccions de Mărculescu hi destaquem la presegravencia del pan original en el primer cas acompanyat de strachina [lsquoel bolrsquo] recipient que cal rostar Les traduccions de Frunzetti i Papu drsquoaltra banda procuren mantenir-ne el sentit de faisoacute meacutes lliure Frunzetti per exemple introdueix al segon hemistiqui una locucioacute que espigolem al DEX (sv ceas) (Să fie) icircntr-un ceas bun [lsquo(Que sigui) en bona horarsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoformulă prin care se urează cuiva sucees [sic] cacircnd icircntreprinde cevardquo [lsquofoacutermula amb quegrave es desitja a alguacute egravexit quan empregraven alguna cosarsquo]

252 Solucioacute gairebeacute idegraventica a la que esmentagravevem al final de lrsquoanterior fitxa 253 Brous que VISCONDES (2002 p 154-155) reinventa bo i entrant de ple en lrsquoagravembit escatologravegic Os outros laacute se avenham e se maus caldos mexerem tais os bebam 254 En aquest sentit menefreghista fixem-nos en la primera part de les traduccions drsquoOUDIN CASSOU (2002 [1949] p 280) Crsquoest affaire agrave eux je ne mange point de ce pain i de BODINI (2005 [1957] I p 249) Fatti loro E se li sbrighino da seacute 255 Lrsquoexemple citat es formula en segona persona del plural (coincident amb el tractament de cortesia de vostegrave) En el cas drsquoadreccedilar-nos per mitjagrave de voacutes o de tu caldria canviar-ne el pronom Să-ţi fie de bine 256 Expressioacute que juntament amb la de Treaba lui [lsquoFeina sevarsquo] poc abans esmentada ens recorda la versioacute de FANLO (2010 [2008] I p 323) Ccedila les regarde crsquoest leur affaire 257 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits

78

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023) Dreptatea celui tare este lege peste ţară (PAPU 1965 II p 339) [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] Mersul legilor e după voia regilor (MĂRCULESCU 2007 II p 311) [lsquoLa marxa de les lleis eacutes segons la voluntat dels reisrsquo] Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573) Aşa-i cicircnd se-ntoarce roata legii (FRUNZETTI 1965 I p 605) [lsquoAixiacute eacutes quan gira la roda de la lleihelliprsquo] Mersul legilor (MĂRCULESCU 2007 I p 494) [lsquoLa marxa de les lleisrsquo] Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728) Aşa-i soarta regilor după placul legilor (PAPU 1965 II p 56) [lsquoAixiacute eacutes el destiacute dels reis segons el voler de les lleisrsquo] Mersul regilor e după voia legilor (MĂRCULESCU 2007 II p 57) [lsquoLa marxa dels reis eacutes segons la voluntat de les lleisrsquo] A propogravesit del refrany quixotesc Allaacute van reyes do quieren leyes la traduccioacute gallega drsquoARIAS et

alii (2005 [1992] II p 65 n 7) creu necessari apuntar que es tracta drsquouna ldquoInversioacuten do dito

laquoAlaacute van leis onde queren reisraquo orixinado na institucioacuten por Alfonso VI do rito romano cando o

pobo queriacutea o mozaacuteraberdquo una explicacioacute meacutes aviat exiacutegua que ens permetem drsquoampliar per

ploma drsquoIRIBARREN (19744 p 570)

ldquoCoinciden muchos autores en que este proverbio se originoacute en Espantildea cuando el rey don

Alfonso VI accediendo a los deseos del Papa Gregorio VII y a la persuasioacuten de su primera

esposa la reina dontildea Ineacutes mandoacute sustituir el rito goacutetico o mozaacuterabe por el romano

Los espantildeoles se opusieron a la novedad y acudieron al duelo o Juicio de Dios Verificoacutese

este el Domingo de Ramos del antildeo 1077 y aunque el caballero que defendiacutea el rito

mozaacuterabe vencioacute al que defendiacutea el oficio romano el rey no quiso darse por vencido y

desde el antildeo siguiente se introdujo en los reinos de Castilla y Leoacuten el oficio romano

Conquistada en 1085 la ciudad de Toledo quiso el rey a instancias de su segunda esposa

dontildea Constanza desterrar de ella el rito mozaacuterabe Los toledanos se opusieron a la

innovacioacuten recurrieron a la prueba del fuego echando a las llamas ambos oficios y aunque

en la prueba vencioacute nuevamente el mozaacuterabe el rey mandoacute suprimir este lo que dio origen

al proverbio Allaacute van leyes do quieren reyesrdquo258

258 CORREAS (2000 [1627] p 76 nuacutem 1636) ho explica de la seguumlent manera ldquoLa Historia grande del Cid dice que tuvo principio este refraacuten en el rey don Alfonso que ganoacute a Toledo porque pretendiacutea la reina que se usase el rezado romano en Espantildea como en Francia y se dejase el mozaacuterabe de San Isidoro Resistioacute el clero y remitioacutese el caso a batalla de dos caballeros y vencioacute el de la parte del mozaacuterabe con todo esto porfioacute la reina y volvioacutese a remitir a juicio de fuego que echasen dos misales en una gran hoguera y echados saltoacute fuera el romano como echado vencido fuera de la estacada quedoacute el mozaacuterabe en medio sano hacieacutendole plaza el fuego Con todo insistieron los reyes y mandaron usar el romano a disgusto de todos y dijeron laquoAllaacute van leyes do quieren reyesraquordquo I encara hi afegeix ldquoBien puede ser y es creiacuteble que sea el refraacuten maacutes antiguo y se acomodase entonces tan al propiordquo

79

Amb aquests mots queda palegraves que el refrany ldquoSe dice para significar que las personas con

poder pueden ser propensas interpretar [sic] la ley[259] a su conveniencia acomodaacutendola a su

propio intereacutesrdquo260 (CANTERA et alii 2005 p 54)

ldquoNel mezzo del cammin di [sua] vitardquo Dante srsquoencaparrava amb la pregunta ldquoLe leggi son ma

chi pon mano ad esserdquo261 (Purgatorio XVI v 97) ben conscient que Le leggi si volgono dove

i regi vogliono (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 385 nuacutem VIII5132I) o dit sigui en

romanegraves Legea ― ca pacircnza de păianjen tăunul o sparge iar musca se prinde [lsquoLa llei ― com

la teranyina el tagravevec la trenca mentre que la mosca srsquo(hi )enganxarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 36 i 139) Aixiacute mateix sense deixar de banda les paregravemies romaneses Legea rsquoĭ după

cum o fac domniĭ [lsquoLa llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 379

nuacutem 12179) Legea-i după cum o fac domnii (MUNTEAN 1967 p 235 nuacutem 4636) Legea-i

cum o fac domnii (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3988) O tambeacute bo i substituint legea [lsquola

lleirsquo] per dreptatea262 [lsquola justiacuteciarsquo] Dreptatea rsquoĭ cum o fac domniĭ [lsquoLa justiacutecia eacutes com la fan els

senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 282 nuacutem 11887) Dreptatea-i cum o fac domnii

(MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3289 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 148) Dreptatea o fac

domnii [lsquoLa justiacutecia() la fan els senyorsrsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2219b263)

Un cop drsquoull a les versions romaneses dels refranys castellans ens mostraragrave com Mărculescu

manteacute la mateixa estructura en les tres paregravemies Mersul legilorregilor e după voia

regilorlegilor [lsquoLa marxa de les lleisdels reis eacutes segons la voluntat dels reisde les lleisrsquo] Per la

seva banda Frunzetti264 (traductor de la primera part) i Papu (traductor de la segona) no

coincideixen en les seves versions filant encara meacutes prim Papu ndashcom degraveiem responsable de la

segona part del Quijotendash tampoc respecta el joc de paraules entre leyes i reyes dels capiacutetols 5 i

37 en el primer cas declina la reialesa en favor de dreptatea celui tare [lsquola justiacutecia del fortrsquo]

259 Per tant ldquoSe utiliza esta frase para constatar que la ley se aplica de forma arbitraria seguacuten los deseos del gobernante de turnordquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 305) 260 Igualment segons CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2023) ldquoDa a entender que los poderosos quebrantan las leyes acomodaacutendolas o interpretaacutendolas a su gustordquo i amb mots ben semblants si beacute destacant lrsquoantipopularitat de les decisions ETXABE (2001 p 33) ldquoDa a entender que las personas poderosas tienen la capacidad de quebrantar o modificar las leyes a su antojo y en contra muchas veces de la opinioacuten generalrdquo Aixiacute doncs ldquoal menos en su sentido lato el refraacuten mantiene su vigencia como clamor desalentado hacia cualquier forma arbitraria de poderrdquo (JUNCEDA 1991 p 191) 261 No en va BODINI (2005 [1957] II Cap 37 p 892) tradueix la paregravemia del Quijote talment Chi comanda fa le leggi que en versioacute catalana quedaria Qui mana comanda (RULLAN 2005 [1905] II Cap 37 p 218) I de manera prou meacutes gragravefica a lrsquoensems que gastronogravemica Qui te sa pella pe rsquos manig fa rsquona srsquo ograveli ahont vogravel (RULLAN 2005 [1905] I Cap 45 p 278) 262 Noteu la convergegravencia drsquoambdoacutes mots a la traduccioacute de PAPU (1965 II p 339) Dreptatea celui tare este lege peste ţară [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] 263 MIGHT isovercomes right 264 La seva opcioacute i meacutes concretament el sintagma roata legii [lsquola roda de la lleirsquo] ens duu al magiacute roata lumii [lsquola roda del moacutenrsquo] present per exemple al refrany Aşa e roata lumii unii suie alţii coboară [lsquoAixiacute eacutes la roda del moacuten uns pugen altres baixenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 42 nuacutem 1107)

80

mentre que en el segon siacute que es decanta per soarta regilor [lsquoel destiacute dels reisrsquo] Per acabar

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) tradueixen la nostra paregravemia inicial (II Cap

37 p 1023) amb tres variants la darrera de les quals trobagravevem profusament representada als

reculls romanesos consultats ldquoLegile bat icircncotro vor regiise fac după placul regilor legea-i

după cum o fac domniirdquo [lsquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels

reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] A tall de conclusioacute permeteu-nos dos versos

extrets de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i

proletarirsquo] ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul

lor de legirdquo265 [lsquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la

riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

265 Els versos 11 i 12 de lrsquoesmentada poesia els urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007

81

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente266 (II Cap 50 p 1138267) Lasrsquo să ricircdă fitecine mie doar să-mi fie de bine (PAPU 1965 II p 450) [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Meargă-mi mie bine şi racircdă toţi de mine (MĂRCULESCU 2007 II p 414268) [lsquoEm vagi() a mi() beacute i riguin tots de mirsquo] La fama del nostre refrany es deu en gran part al seguumlent fragment drsquouna corranda obra de Luis de Goacutengora (1561-1627) que nosaltres pouem drsquoIRIBARREN (19744 p 564)

ldquoTraten otros del gobierno del mundo y sus monarquiacuteas mientras gobiernan mis diacuteas mantequillas y pan tierno y las mantildeanas de invierno naranjadas y aguardiente y riacutease la genterdquo269

Quant al seu sentit recorrem als mots de CALLES (2006 p 239 nuacutem 807) ldquoCon este refraacuten se da a entender la poca importancia que se da a los comentarios o habladuriacuteas[270] de la gente en especial cuando se tiene una buena posicioacuten o se realizan trabajos que a uno le interesan Recomienda actuar conforme a las ideas personales sin tener en cuenta la opinioacuten ajenardquo271 en consequumlegravencia ldquoEl refraacuten proclama la independencia frente a los convencionalismos ‒la

comodidad y los gustos personales antes que el criterio impuesto‒rdquo (LEYVA 2004 p 41) Als

reculls emprats lrsquoencerquem en la forma quixotesca a CORREAS (2000 [1627] p 87 nuacutem 1864) sense coma a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 269 sv calentura) i ETXABE (2001 p 45) en la variant Ande yo caliente[272] y riacutease la gente a CAMPOS BARELLA (1998 p 166 nuacutem 1656273) i CASADO et alii (1998 p 17274) i en la versioacute Ande yo caliente riacutease la gente a ETXABE (2001 p 45275)

266 Refrany drsquoallograve meacutes exacte almenys pel que fa al primer hemistiqui tenint en compte que la present fitxa fou redactada durant la caniacutecula de lrsquoany 2013 267 Amb la nota (II Cap 50 p 1138 n 43) ldquolaquono me importa nada lo que digan de miacute si hago lo que quieroraquo es frase hecha ceacutelebre por una letrilla de Goacutengorardquo 268 El traductor ens indica (II p 414 n 726) ldquoExpresie idiomatică [lsquoExpressioacute idiomagraveticarsquo] laquoAacutendeme yo caliente y riacutease la genteraquo devenită celebră ca refren al unei compoziţii satirice a lui Goacutengora [lsquoesdevinguda cegravelebre com a tornada drsquouna composicioacute satiacuterica de Goacutengorarsquo] laquoTraten otros del gobiernoraquordquo 269 Tambeacute ROMERO (20012 p 36 nuacutem 70) esmenta la gongorina corranda aixiacute com JUNCEDA (1991 p 213) del qual espigolem aquest apunt ldquoSabido es hasta queacute punto los dictados de la moda determinan por lo comuacuten nuestra conducta con mengua muchas veces de haacutebitos y prendas de valor acreditadordquo 270 Segons OLMOS (19982 [1940] p 20) ldquoEncarece el poco o ninguacuten caso que se debe hacer de murmuraciones o hablillas injustificadas esto es la indiferencia hacia la opinioacuten ajena a trueque de la comodidad propiardquo 271 Lrsquoautor no srsquooblida de citar la corranda de Goacutengora que popularitzagrave el refrany 272 Aprofitem per esmentar lrsquoanatogravemica precisioacute de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 421) a lrsquohora drsquoevitar el fred Srsquoen rie qui voudra pourvu que jrsquoaie les pieds au chaud No endebades les agravevies ens repetien sempre que el fred entra per dalt (el cap) o per baix (els peus) 273 Amb la glossa ldquoSe aplica al que prefiere su gusto o su comodidad al bien parecerrdquo

82

Pel que fa al romanegraves CALCIU SAMHARADZE (20052 p 59 sv andar) a partir de lrsquohiacutebrid

AndeAacutendeme yo caliente y riacutease la gente ens ofereixen uns quants equivalents que tambeacute

inclouen mutatis mutandis la versioacute de Papu Las să racircdă fitecine mie doar să-mi fie bine

[lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Per comenccedilar dues solucions

(20052 p 59 sv andar) que no espigolem a cap altra font Eu să fiu sănătos şi lasă lumea să

racircdă [lsquoEstigui jo sa i deixa que la gent riguirsquo] i Eu să fiu bine chiar de-or racircde de mine

[lsquoEstigui jo beacute encara que es riguin de mirsquo] el qual ens recorda la versioacute quixotesca italiana de

BODINI (2005 [1957] II p 996) Purcheacute stia bene[276] io dicano quel che vogliono Quant als

tres seguumlents equivalents a lrsquoanterior diccionari de Calciu et alii Nu-i frumos dar e sănătos

[lsquoNo eacutes bonic perograve eacutes sarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 397277 sv frumos CALCIU SAMHARADZE

20052 p 59 sv andar) Zică lumea ce-o vrea [lsquoLa gent que digui el que vulguirsquo] (CALCIU et

alii 1979 p 589278 sv lume CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) i Lasă lumea

să vorbească [lsquoDeixa que la gent parlirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 589279 sv lume CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) Si reblem aquesta darrera possibilitat amb un repicoacute

arribarem al cap del carrer eacutes a dir a una paregravemia escaient ldquoPentru ceĭ care fac ce le place fără a

se icircngrijigrave de părerea altorardquo [lsquoPer als que fan allograve que els agrada sense cuidar-se de lrsquoopinioacute dels

altresrsquo] vet aquiacute la glossa de ZANNE (2003 [1897] II p 839 nuacutem 6469) al refrany Lasă

lumea să vorbeacutescă [] Numaĭ puĭca sărsquomĭ trăĭeacutescă [lsquoDeixa que la gent parli [] basta que la polla

em visquirsquo] paregravemia que tampoc no descuren ni MUNTEAN (1967 p 230 nuacutem 4540) ni

BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 211) Lasă lumea să vorbească [] numai puica să-mi trăiască

Ras i curt si ens permeteu cloure aquesta fitxa amb la jaculatograveria versioacute quixotesca de

BULBENA (2005 p 703) Val meacutes fer enveja que llagravestima

274 Els autors inclouen el seguumlent comentari ldquoHay que despreciar los convencionalismos y acomodar las cosas al gusto propio No hay que hacer caso del queacute diraacutenrdquo A meacutes a meacutes relacionen la paregravemia amb dos refranys romagravenics un en francegraves i un altre en italiagrave Fais ce que dois advienne que pourra i Fa il dovere e non temere Gosem suposar que entre les fonts emprades srsquohi compta tambeacute ARTHABER (1929 p 230 nuacutem 450) al recull del qual apareixen la paregravemia francesa i la italiana drsquoidegraventica faisoacute pel que fa al referent castellagrave Arthaber el transmet talment Ande yo caliente | Y riacutease la gente 275 Etxabe glossa aixiacute el refrany ldquoSe aplica a la persona que concede maacutes importancia al bienestar que a las aparienciasrdquo alhora que recorda la corranda de Goacutengora que nrsquoimpulsagrave lrsquouacutes fins al punt que no pocs arribaren a creure (errograveniament com demostren els refranyers anteriors a ell) que el poeta cordovegraves nrsquoera lrsquoinventor 276 Mentre que lrsquoaltra traduccioacute quixotesca emprada per a lrsquoitaliagrave la de VIAN COZZI (1960 II p 386) no es limita a stare bene ans apunta a meacutes altes esferes Fincheacute io starograve da papa rida pure la gente 277 Amb coma entre hemistiquis i almiddotlusioacute al castellagrave Vaya yo caliente y riacutease la gente eacutes a dir la variant del refrany quixotesc meacutes habitual avui en dia 278 El diccionari esmenta la paregravemia iexclAnde yo caliente y riacutease la gente 279 Sense signe drsquoexclamacioacute A continuacioacute es recorda el castellagrave Ande yo caliente y riacutease la gente

83

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138) Să se-nticircmple asta azi (PAPU 1965 II p 450) [lsquoQue passi aixograve avuirsquo] Mai degrabă azi decacirct macircine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoAbans avui que demagraversquo] Ben pocs avis o pares no deuen haver maldat per inculcar a la mainada que Treacuteba de astă-ḑĭ nu o

lăsagrave pe macircine280 [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (ZANNE 1895 I p 13 nuacutem 49) tot

oposant-se a la vagarosa sponsio del corb281 del bec del qual no surt altre mot que cras [lsquodemagraversquo en

llatiacute] Din gura corbuluĭ nrsquoauḑĭ de cacirct bdquoCralaquo [sic] [lsquoDe la boca del corb no sents meacutes que laquoCraraquorsquo]

(ZANNE 1895 I p 436 nuacutem 1723) Din gura corbului n-auzi decicirct bdquocraldquo (HINŢESCU 1985 p

79 nuacutem 992) Avui en dia tal com ens informa VIZCARRONDO (2008 p 334) la paregravemia

quixotesca ha sofert una ampliacioacute bo i derivant en la forma No dejes para mantildeana lo que puedas

hacer hoy la qual espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 282282)

En el cas que ens ocupa Papu resol la traduccioacute amb una foacutermula desiderativa en quegrave desapareix

la temporalitat futura mentre que Mărculescu opta per una traduccioacute ad litteram que no apareix als

reculls consultats on siacute que trobem lrsquoesmentat consell ancestral en drsquoaltres variants Lucrul de

astăzi nu-l lăsa pentru micircine [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (HINŢESCU 1985 p 105

nuacutem 1619) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 21 nuacutem 169283 p 316 nuacutem

2685b284) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe micircine (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4731 GHEORGHE

1986 p 283 nuacutem 278) Lucrul de azi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 278 nuacutem 2338b285 p

299 nuacutem 2532b286) Lucrul de azi nu-l lăsa pentru macircine (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187d287)

Nu lăsa pe macircine ce poţi face astăziazi [lsquoNo deixis per demagrave el que pots fer avuirsquo] (MILLIO 1999

p 278 nuacutem 2338a288) Nu lăsa pe macircine ce poţi face azi (MILLIO 1999 p 298 nuacutem 2532a289 p

316 nuacutem 2685a290 p 377 nuacutem 3187c291 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 64 sv antes) o Nu

lăsa pe micircine [sic] ce poţi face (ceea ce ai de făcut să faci) astăzi [lsquoNo deixis per demagrave() el que

pots fer (allograve que has de fer fer) avuirsquo] (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem 278) Fins i tot si som a

les acaballes del dia eacutes preferible fer via al meacutes aviat possible i no refiar de lrsquoendemagrave Lucrul de

280 Vegeu per citar-ne un exemple lrsquoitaliagrave Oggi stesso anzicheacute domani (BODINI 2005 II p 996) 281 CALCIU et alii (1979 p 1113 sv vreme) citen la paregravemia Mai este vreme şi micircine que tradueixen ldquoscarlett-orsquohariamentrdquo com a Mantildeana seraacute otro diacutea 282 Amb la glossa ldquoAconseja puntualidad en el cumplimiento de las obligacionesrdquo 283 AS good do it at first than last 284 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 285 Iacutedem 286 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 287 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 288 NEVER put off till to-morrow what you can do to-day 289 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 290 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 291 WHAT MAY be done at any time will be done at no time

84

seară nu-l lăsa pe dimineaţa [sic] [lsquoLa feina de la tarda no la deixis per al matiacutersquo] (MUNTEAN 1967

p 239 nuacutem 4732) Lucrul de seară nu-l lăsa pentru dimineaţă (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem

278) paregravemia que ens recorda la traduccioacute portuguesa Antes fosse hoje do que amanhatilde pela

manhatilde292 (VISCONDES 2002 p 575)

Aixiacute doncs sense especificar dies concrets i com a regla general Mai bine mai devreme decacirct prea

tacircrziu [lsquoMillor aviat que massa tardrsquo] (MILLIO 1999 p 36 nuacutem 302293) o Vremea de astăzi n-o

lăsa pentru macircine că nu ştii pacircnă macircine ce o să se icircntacircmple [lsquoEl dia drsquoavui no el deixis per demagrave

que no saps fins demagrave quegrave passaragraversquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187a294) o encara Orice trebuie

să fie făcut astăzi şi se lasă pe macircine fără vreme este [lsquoTot el que srsquoha de fer avui i es deixa per

demagrave (ja) no srsquohi eacutes a tempsrsquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187b295) Perquegrave sabem prou beacute que

feina feta no fa destorb i que tot el que puguem enllestir hodiernament ens deixaragrave meacutes lleure per a

la resposta del corb demagrave Vui fos i demagrave festa (BULBENA 2005 p 703)

292 Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 283 nuacutem 278) ens recorda la paregravemia lusa Natildeo deixes (guardes) para amanhatilde o que podes fazer hoje que posa en relacioacute amb drsquoaltres exemples en italiagrave Quel che puoi far oggi non rimandare a domani i en francegraves Ne renvoie (remets) pas au lendemain (agrave demain) ce qui peut ecirctre fait aujourdrsquohui Ne remettez jamais au lendemain ce que vous pouvez faire le jour mecircme Tout ce qui peut ecirctre fait un autre jour le peut ecirctre aujourdrsquohui i Ne remets pas agrave demain les affaires 293 BETTER EARLY than late 294 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 295 Iacutedem

85

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840296) (II Cap 17 p 840) [Că]-i mai bine să joci pe-o carte prea mare decicirct pe una prea mică (PAPU 1965 II p 161) [lsquo[Que] eacutes millor jugar una carta massa gran que una massa petitarsquo] E preferabil să pierzi pe o carte icircn plus decacirct pe una icircn minus (MĂRCULESCU 2007 II p 153) [lsquoEacutes preferible perdre per una carta de meacutes que per una de menysrsquo] En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996297) Cicircnd icirci vorba de curtenie mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 312) [lsquoQuan es tracta de cortesies eacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Icircn curtenii e mai bine să pierzi cu o carte mai mare decacirct cu una mai mică (MĂRCULESCU 2007 II p 288) [lsquoEn les cortesies eacutes millor perdre amb una carta meacutes gran que amb una meacutes petitarsquo] No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312298) Ca să nu pierzi nici pe-o carte prea mare nici pe una prea mică (PAPU 1965 II p 622) [lsquoPerquegrave no perdis ni per una carta massa gran ni per una massa petitarsquo] Ca să nu pierzi cu o carte mai mult sau mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoPerquegrave no perdis amb una carta (de) meacutes o (de) menysrsquo] Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024299) Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 340) [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Pierzi la fel de bine cu o carte mai mult ca şi cu o carte mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoPerds igual de beacute amb una carta (de) meacutes com tambeacute amb una carta (de) menysrsquo]

ldquoLa expresioacuten[300] estaacute tomada de diversos juegos de naipes populares en Espantildea en

distintas eacutepocas entre ellos el maacutes moderno de las siete y media en que el jugador puede

perder una baza o bien por quedarse con escasa puntuacioacuten y no atreverse a pedir otra carta

(pecar por carta de menos) o bien como suele ser lo maacutes comuacuten por arriesgarse a pedir

maacutes cartas y pasarse (pecar por carta de maacutes)rdquo (DOVAL 1995 p 155)

Tanmateix i malgrat lrsquouniacutevoc referent luacutedic cal distingir en les quatre paregravemies quixotesques

dos sentits diversos drsquouna banda el dels refranys dels capiacutetols 17 i 33 i drsquoaltra banda el dels

capiacutetols 37 i 71 En el primer cas tal com afirma BULBENA (2005 Cap 17 p 507) Val meacutes

perdrersquos per massa que no per poc que dit sigui en romanegraves Mai bine să icircntreacă decicirct să nu

ajungă [lsquoMillor que sobri que no que no nrsquohi hagi proursquo] (MUNTEAN 1967 p 247 nuacutem 4835)

296 Amb lrsquoapunt (II Cap 17 p 840 n 57) ldquolaquomaacutes vale excederse que quedarse cortoraquo (II 33 996 71 1312) la frase es corriente y procede del juego del quince o de la veintiunardquo 297 A peu de pagravegina (II Cap 33 p 996 n 60) ldquolaquoes preferible excederse antes que quedarse cortoraquo veacutease II 17 840 n 57rdquo 298 Amb la remissioacute (II Cap 71 p 1312 n 19) a ldquoVeacutease II 17 840 n 57rdquo 299 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute que acompanya la paregravemia (II Cap 37 p 1024 n 16) ldquolaquotanto da pasarse como quedarse cortoraquo compaacuterese con II 17 840 n 56 [sic] 33 996 n 60 donde el matiz es distintordquo 300 Doval es refereix a lrsquoexpressioacute Pecar por carta de maacutes o de menos

86

o Mai bine să prisosească decacirct să lipsească [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que faltirsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186 sv carta) per tal com De ce-i mult nimeni nu se

placircnge [lsquoDel que (nrsquo)hi ha molt() ninguacute no es lamentarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186

sv carta) No endebades tant ZANNE (2004 [1900] IV p 174 nuacutem 9412) com MUNTEAN

(1967 p 213 nuacutem 4302) afirmen respectivament In vasu mare intră şi mult şi puţintel301 [lsquoA

lrsquoatuell gran entra tant molt com poquetrsquo] i Icircn vasul mare intră şi mult şi puţintel La segona

tongada (paregravemies dels capiacutetols 37 i 71) en canvi en blasma no nomeacutes la mancanccedila sinoacute tambeacute

lrsquoexceacutes i per tant ldquoAconseja como norma de conducta rehuir los extremos y no pecar por

exceso ni por defecto Se aplica habitualmente a los vicios a los deseos y en general a todo

tipo de tentacionesrdquo302 (ETXABE 2001 p 320) glossa que ultrapassa clarament lrsquoagravembit luacutedic

com demostren les seguumlents traduccions en portuguegraves i catalagrave Tanto se perde por mais como

por menos (SERRAS 2005 Cap 37 p 475) i No et perdis per massa aixiacute com per massa poc

(BULBENA 2005 Cap 71 p 821) dues versions que es mouen en lrsquoagravembit de la morigeracioacute

tan dilecta als clagravessics com per exemple ens palesa Ovidi (Metamorphoseon II v 137) en

aquest final drsquohexagravemetre ldquoMedio tutissimus ibisrdquo303

Drsquoaltra banda de les vuit traduccions romaneses que es posen en joc sis es limiten a traduir

lrsquooriginal quixotesc en canvi les versions de Papu per als capiacutetols 33 i 37 contenen un referent

ben divers Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella

que entrebancar-sersquo] Vet aquiacute una interpretacioacute que posa en relleu la positivitat de lrsquoexceacutes i que

per tant va com anell al dit a la paregravemia original En las cortesiacuteas antes se ha de perder por

carta de maacutes que de menos (Capiacutetol 33) perograve no pas al quixotesc Tanto se pierde por carta de

maacutes como por carta de menos (Capiacutetol 37) en quegrave hauriacuteem drsquoentendre seguint la metagravefora

hiacutepica proposada per Papu que tan dolent seria no arribar a la sella com saltar-hi per sobre

301 Zanne completa aquesta paregravemia amb un altre refrany Maĭ bine să prisoseacutescă decacirct să fie lipsă [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que (en) manquirsquo] 302 Tambeacute CAMPOS BARELLA (1998 p 82 nuacutem 800) a propogravesit de la paregravemia Por carta de maacutes o de menos se pierden los juegos ldquoAconseja huir de los extremos viciososrdquo Drsquoaltra banda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 312 sv carta) ens nrsquoofereix meacutes detalls ldquoPecar por carta de maacutes o por carta de menos quando o se excede o no se llegoacute al justo es tomado del juego del quinze o del ventiunordquo I finalment IRIBARREN (19744 p 142) ens acaba drsquoensenyar les cartes ldquoEl juego del Veintiuno o la veintiuna a que alude Covarrubias era el juego de naipes con el cual el heacuteroe cervantino Rinconete se ganaba la vida en mesones y ventasrdquo En lrsquoesmentat joc de cartes ldquogana quien hace 21 o se acerca maacutes a ellos sin pasarrdquo (DRAE sv veintiuna) 303 Lrsquoadmonicioacute es completa talment ldquoAltius egressus caelestia tecta cremabis [] inferius terras medio tutissimus ibisrdquo Agafem al vol la traduccioacute que Consol Barrueco afaiccedilonagrave dels tres primers llibres de Les Metamorfosis (Barcelona Editorial Irina 1990) ldquoSi puges massa amunt cremaragraves els palaus celestes si vas massa avall() les terres pel mig aniragraves molt meacutes segurrdquo (p 71)

87

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) Te-ntreabă toţi mai mult ce ai decicirct ce ştii (PAPU 1965 II p 190304) [lsquoEt pregunten tots meacutes el que tens que el que sapsrsquo] Lumea icircntacirci ia pulsul averii şi-apoi pe cel al ştiinţei (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoLa gent primer pren el pols al tenir i despreacutes al del saberrsquo]

ldquoIcircn original [lsquoA lrsquooriginalrsquo] laquoantes se toma el pulso al haber que al saberraquo (laquomai degrabă te

pipăie la avere decicirct la ştiinţăraquo) inversarea vechiului [lsquo(la) inversioacute de lrsquoanticrsquo] laquomaacutes vale

saber que haberraquo (laquomai mult valorează ştiinţa decicirct averearaquo) Infantele don Juan Manuel icircn

introducerea cunoscutului său [lsquoLrsquoinfant don Juan Manuel en la introduccioacute del seu

conegutrsquo] Libro de los castigos (Cartea pedepselor) scrie [lsquoescriursquo] laquohellip cierto es que el

saber puede guardar el haber et el haber non puede guardar el saberraquo (laquohellipe sigur că ştiinţa

poate păstra averea dar averea nu poate păstra ştiinţaraquo) laquoEl sabio puede ser rico maacutes el rico

no compra cienciaraquo spune şi un cicircntec popular vechi ce icircncepe cu [lsquodiu tambeacute una vella

canccediloacute popular que comenccedila ambrsquo] laquoMaacutes vale saber que haberraquohellip Icircntre vremea infantelui

icircnsă şi cea a lui Cervantes averea a icircnfricircnt ştiinţa [lsquoEntre lrsquoegravepoca de lrsquoinfant perograve i la de

Cervantes la riquesa ha venccedilut el saberrsquo]rdquo (FRUNZETTI305 1965 II p 190 n 2)

En efecte com tambeacute apunta CABALLERO (1970 p 203 nuacutem 2838) ldquoel adagio lo dice al

reveacutes laquoMaacutes vale saber que haberraquordquo paregravemia que recullen CAMPOS BARELLA (1998 p 314

nuacutem 3078306) ETXABE (2001 p 260307) i que CORREAS (2000 [1627] p 507 nuacutem 630) rebla

amb un repicoacute Maacutes vale saber que haber para no menester aixiacute doncs resultaria fagravecil deduir

que Del saber viene el haber (ETXABE 2001 p 116308) Nogensmenys Sancho estrafagrave el

refrany a la seva conveniegravencia encaterinat amb les ldquoabundantes espumasrdquo (II Cap 20 p 872)

de Camacho meacutes que no pas amb lrsquoldquoaguachirlerdquo (II Cap 20 p 872) de Basilio No endebades

LEYVA (2004 p 43) el compara amb una altra paregravemia alhora que lrsquoacompanya amb un nou

escantell de la filosofia de Sancho

ldquoEl refraacuten equivale a laquotanto tienes tanto valesraquo[309] ejemplo de injusticia social en cuanto a

valoracioacuten humana se refiere laquoSobre un buen cimiento se puede levantar un buen edificio

304 En aquest cas lrsquointeressantiacutessim contingut de la nota a peu de pagravegina que acompanya el refrany ens constreny si meacutes no moralment a esmentar-la a lrsquoinici de la fitxa 305 Atribuiumlm la nota a Frunzetti i no pas a Papu com semblaria escaient per tal com en la Notă asupra ediţiei (1965 II p 7) sersquons informa que ldquoNotele critice filologice şi istorice sicircnt alcătuite pentru icircntreaga ediţie de Ion Frunzettirdquo [lsquoLes notes criacutetiques filologravegiques i histograveriques les ha elaborat per a tota lrsquoedicioacute Ion Frunzettirsquo] 306 Amb la glossa ldquoEnsentildea que debe preferirse la ciencia a la riquezardquo 307 Lrsquoautor apunta ldquoValora los conocimientos por encima de los bienes materialesrdquo 308 Etxabe anota que el refrany ldquoSentildeala que el conocimiento y la informacioacuten son fuentes de riquezardquo 309 OLMOS (19982 [1940] p 20) tambeacute aprofita aquesta paregravemia en la seva glossa ldquoDice que se tiene en maacutes el dinero que el saber Semejante a eacuteste es laquotanto tienes tanto valesraquo refraacuten que soacutelo aceptan las generaciones decadentesrdquo Per a meacutes informacioacute aconsellem consultar la fitxa del refrany Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

88

y el mejor cimiento y zanja del mundo es el dineroraquo[310] sentencia en otra ocasioacuten Sancho

Panzardquo

Seguint doncs aquest raonament vet aquiacute una paregravemia que a cop segur Sancho subscriuria a

ulls clucs (i boca ben badada) El que dijo que saber vale maacutes que tener un borracho debioacute de

ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146)

En romanegraves si beacute eacutes cert que Dacă ai avere toţi te omenesc311 [lsquoSi tens riquesa tots trsquohonorenrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3710) no eacutes menys veritat la seguumlent pregunta retograverica Ce poţi

face dacă ai bani şi n-ai minte [lsquoQuegrave pots fer si tens diners i no tens entenimentrsquo] (HINŢESCU

1985 p 52 nuacutem 392) Ce poţi face dacă ai bani şi n-ai minte (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

86) Drsquoaltra banda tambeacute hi ha qui de guisa una punta meacutes radical es decanta per la mancanccedila

tant de saber com de tener Omul cicircnd are avere n-are minte cicircnd are minte n-are avere mai

cuminte e cicircnd n-are nimic [lsquoLrsquohome quan teacute riquesa no teacute enteniment quan teacute enteniment no

teacute riquesa meacutes assenyat eacutes quan no teacute resrsquo] (MUNTEAN 1984 p 324 nuacutem CCLXXXXVII)

Pel que fa a les versions romaneses conveacute destacar la troballa drsquoambdoacutes traductors a lrsquohora

drsquointroduiumlr una omnipotent presegravencia externa la qual convenccediluda de lrsquohegemonia del tenir

front al saber estagrave formada per toţi [lsquotothomrsquo] (Papu) o per lumea [lsquola gentrsquo] (Mărculescu)

Lrsquoesmentat afegitoacute ben entegraves no fa sinoacute justificar la preferegravencia ndashtal volta lrsquoobligacioacutendash de no

pensar contra corrent Per altra part la paregravemia castellana Maacutes vale ciencia que renta

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 651 nuacutem 56884) ens recorda que el mot romanegraves ştiinţă

emprat per Mărculescu teacute dos significats bagravesics lsquosaberrsquo i lsquociegravenciarsquo en el primer cas que eacutes el

que suara ens ocupa pensem que el famoacutes refrany El saber no ocupa lugar (ETXABE 2001 p

167) en romanegraves es formula talment Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare [lsquoEl saber no

fa cap malno demana menjarrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 817 sv saber)

310 Vegeu II Cap 20 p 864 311 Per a meacutes exemples romanesos insistim a adreccedilar-vos a la fitxa Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

89

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314) Aci o să piară Samsoacuten [sic] şi toţi cicircţi sicircnt de partea lui (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAquiacute periragrave Samsoacute i tots els que estan de la seva partrsquo] Aici va muri Samson şi cacircţi cu el sodom (MĂRCULESCU 2007 II p 571312) [lsquoAquiacute moriragrave Samsoacute i tots els que estan amb ell munioacutersquo] El Liber Iudicum narra la vida de Samsoacute des del naixement (XIII 24) fins a la gloriosa mort

final (XVI 31) que eacutes precisament el passatge que suara ens interessa bo i aprofitant que els

filisteus srsquohavien aplegat al temple per oferir un gran sacrifici al seu deacuteu Dagon i celebrar-hi una

festa Samsoacute es va repenjar sobre les dues columnes centrals que lrsquoaguantaven i despreacutes de

cridar ldquoMoriatur anima mea cum Philistimrdquo313 (Liber Iudicum XVI 30) en va provocar

lrsquoensulsida Vet aquiacute lrsquoorigen del refrany quixotesc el qual ldquoSe usa para indicar que ha llegado

el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo

(CAMPOS BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3104) glossa que pertany a la paregravemia Aquiacute moriraacute

Sansoacuten con todos los filisteos314 i que coincideix mutatis mutandis amb la versioacute adoptada per

un dels traductors italians Muoia Sansone e tutti i Filistei (BODINI 2005 [1957] II p 1162)

En honor a la veritat cal dir que CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3106) citen ben poc

despreacutes el refrany Muera Sansoacuten y cuantos con eacutel son remetent a la glossa del nuacutemero 3104

que acabem drsquoesmentar Tampoc no manquen els traductors que opten per una traduccioacute ad

sensum bo i negligint la referegravencia biacuteblica com ara i ben curiosament el prevere RULLAN

(2005 [1905] II p 379) Que tot se perdi barca y bolitx315

Ara perograve tornem a tocar de peus a terra Samsoacute apareix a Zanne per partida doble i tanmateix

en una uacutenica paregravemia En efecte al capiacutetol XI intitulat ldquoŢěrĭ oraşe nume propriĭrdquo [lsquoPaiumlsos

ciutats noms propisrsquo] el nom Samson (ZANNE 2004 [1901] VI p 295) ens remet al seguumlent

capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] en el qual es recull la frase feta A

312 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 978) apunta ldquoExpresia icircşi are originea icircn Biblie [lsquoLrsquoexpressioacute teacute el seu origen en la Biacutebliarsquo] laquoMoriatur anima mea cum Philistinimraquo Judecătorii [lsquoLlibre dels Jutgesrsquo] 16 30 (laquoMori suflete al meu cu Filisteniiraquo [lsquolaquoMor agravenima meva amb els Filisteusraquorsquo])rdquo 313 ldquoQue mori jo amb tots els filisteusrdquo segons lrsquoexemplar de la Biacuteblia de quegrave disposem La Biacuteblia didagravectica (200610) Barcelona Editorial Cruiumllla p 139 314 Paregravemia que DOVAL (1995 p 15-16) aprofita per explicar-nos la figura de Samsoacute en un generoacutes fragment que no considerem balder drsquoinclourersquol a peu de pagravegina ldquoAlude a la figura histoacuterica de Sansoacuten duodeacutecimo juez de Israel Este personaje legendario dotado de una enorme y proverbial fuerza se distinguioacute en la lucha contra los invasores filisteos matando a muchos de ellos Enamorado de una mujer llamada Dalila eacutesta descubrioacute que el secreto de su fuerza residiacutea en sus cabellos por lo que vendida a los enemigos se los cortoacute Gracias a ello los filisteos pudieron apresar a Sansoacuten Para estar maacutes seguros de haberle derrotado sus verdugos le cegaron y le pusieron a trabajar moviendo la rueda de un molino en Gaza Con motivo de una festividad religiosa fue llevado al templo de Dagoacuten y atado a unas columnas para que el pueblo lo pudiera conocer Milagrosamente Sansoacuten recobroacute su prodigiosa fuerza y tirando de sus propias cadenas consiguioacute derribar los pilares del edificio que se derrumboacute matando mdashseguacuten el relato de sus hazantildeas que nos ha llegado contenido en el biacuteblico Libro de los Juecesmdash a maacutes de tres mil filisteosrdquo A lrsquoanterior explicacioacute lrsquoautor hi afegeix aquesta glossa ldquoFrase proverbial que se usa para indicar que ha llegado el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo 315 El DCVB (sv bolitx) ens aclareix que a Mallorca barca i bolitx significa ldquotot el conjunt drsquouna cosardquo

90

aveacute puterea luĭ Samson [lsquoTenir la forccedila de Samsoacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 145 nuacutem

15734) amb la variant A fi tare ca Samson316 [lsquoSer fort com Samsoacutersquo] i acompanyada de la

glossa ldquoPentru omul foacuterte puternicrdquo [lsquoPer a lrsquohome molt fortrsquo] Amb aquest hagravepax paremiologravegic

no eacutes estrany que als nostres traductors no els hagin quedat altres tornes que improvisar una

traduccioacute de la paregravemia quixotesca En el cas de Mărculescu lrsquooriginalitat arriba al final quan

ens sorpregraven amb el mot colmiddotloquial (drsquoorigen eslau) sodom [lsquomunioacutersquo] que li permet donar un

caient paregravemic a la seva versioacute a traveacutes de la rima interna317 amb Samson

316 Aprofitem per recordar lrsquoaltre Sansoacuten del Quijote el menut batxiller Sansoacuten Carrasco i eacutes que en mots drsquoEISENBERG (1993 p 78) ldquoCervantes creativo con los nombres da el nombre de Sansoacuten a un hombre pequentildeordquo Per la seva banda i no endebades el fabulista Grigore Alexandrescu (1838-1907) tria el nom Samson per a un ldquodulău de curte ce latră foarte tarerdquo [lsquomastiacute de jardiacute que borda molt fortrsquo] a la faula Cicircinele şi căţelul [lsquoEl gos i el gossetrsquo] 317 Un procediment prou habitual en Mărculescu vegeu per exemple la traduccioacute Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo] que correspon al quixotesc No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

91

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) Abia acum vine grosul (PAPU 1965 II p 34) [lsquoTot just ara ve el gruixutrsquo] Mai e de jupuit şi coada (MĂRCULESCU 2007 II p 36318) [lsquoEncara hi ha per escorxar (tambeacute) la cuarsquo] Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013319) De-acum abia icircncepe greul (PAPU 1965 II p 329) [lsquoA partir drsquoara tot just comenccedila el difiacutecilrsquo] I-a mai rămas coada de jupuit (MĂRCULESCU 2007 II p 303320) [lsquoEncara li ha quedat la cua per escorxarrsquo] El fet que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 198 nuacutem 17960) colmiddotloqui el refrany Andar

andar el rabo estaacute por desollar dins lrsquoapartat ldquoDificultadesrdquo ja sembla indicar-nos que la

paregravemia quixotesca ldquoEs un siacutemil que se refiere a la operacioacuten de quitar el pellejo o la piel a los

animales y a la dificultad de desollar la colardquo321 (IRIBARREN 19744 p 249) Aixiacute doncs ldquoAlude

a los asuntos al parecer resueltos que todaviacutea ofrecen dificultadesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p

25) Certament les dificultats que encara romanen per afrontar no soacuten pas les meacutes falagueres

ans al contrari segons CANTERA et alii (2005 p 56) el refrany ldquoSe dice para significar que auacuten

queda por hacer lo maacutes difiacutecilrdquo322 glossa ratificada per aquestes dues traduccions en portuguegraves

i en italiagrave Falta ainda o rabo que eacute o pior de esfolar323 (VISCONDES 2002 Cap 2 p 362) i

Manca la coda che egrave la piuacute [sic] difficile da scuoiare324 (VIAN COZZI 1960 II Cap 2 p 28)

Pel que fa al romanegraves el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 322 sv desollar) ens ofereix dues possibles solucions prou coincidents tal com ens tenen acostumats els autors amb les versions de Papu Abia acum vine grosulgreul [lsquoTot just ara ve el gruixutdifiacutecilrsquo] i Greul (de) abia urmeazăicircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just ve aracomenccedilarsquo] Un altre diccionari el de CALCIU

et alii (1979 p 427 sv greu3) esmenta els refranys Greul abia icircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just comenccedilarsquo] i A rămas ce e mai greu [lsquoHa quedat el que eacutes meacutes dificilrsquo] dels quals doacutena lrsquoesperada versioacute castellana ldquoAuacuten queda (estaacute sau falta) el rabo por desollarrdquo

318 Amb la seguumlent explicacioacute a peu de pagravegina (II p 36 n 64) ldquoAdică mai e de trecut hopul cel mai greurdquo [lsquoEacutes a dir() encara srsquoha de superar lrsquoobstacle meacutes difiacutecilrsquo] 319 Acompanyat de la nota (II Cap 35 p 1013 n 52) ldquoLe quedan por cumplir los uacuteltimos detallesrdquo referida a Montesinos el qual ldquose estaacute en su cueva [] esperando su desencantordquo 320 Amb la seguumlent glossa (II p 303 n 543) ldquoAdică i-au mai rămas de rezolvat cacircteva amănunte nu tocmai uşoarerdquo [lsquoEacutes a dir() encara li han quedat per resoldre uns detalls no precisament fagravecilsrsquo] 321 Igualment segons DOVAL (1995 p 19) ldquoalude al antiguo oficio de los desolladores de animales que soliacutean acabar su tarea quitando el pellejo o la piel de la cola o rabo lo cual no era precisamente lo maacutes faacutecil sino todo lo contrariordquo 322 No endebades DOVAL (1995 p 19) ens apunta que ldquola frase se aplica a aquellas operaciones que a punto de ser finalizadas auacuten exigen un uacuteltimo esfuerzo para acometer una labor que ademaacutes es de las maacutes difiacuteciles de todas Se suele usar para hacer ver que hasta ahora todo va bien pero que auacuten queda lo maacutes difiacutecil de todo y que por tanto no conviene descuidarserdquo 323 Amb una explicacioacute a peu de pagravegina (II Cap 2 p 362 n 1) ldquoQuer dizer que ainda falta acabar o final de tudordquo 324 Segons LAPUCCI (1983 p 159) que en recull la variant La coda egrave la piugrave dura a spellare ldquoEgrave usato soprattutto in senso figurato la parte finale della faccenda egrave sempre la piugrave difficile In senso proprio avverte che spellare lrsquoanimale presenta tali difficoltagrave che solo un esperto puograve spellarne la codardquo

92

No voldriacuteem deixar de comentar el refrany de ZANNE (1895 I p 154 nuacutem 591) Maĭ e un deacutel

şi o vale [lsquoEncara hi ha un turoacute i una vallrsquo] que posa de manifest lrsquohoritzoacute espacial romanegraves que

el filogravesof Lucian Blaga (1895-1961) tan reveladorament batejagrave com a Spaţiul mioritic [lsquoLrsquoespai

ldquomioriacuteticrdquo325rsquo] a lrsquoassaig Trilogia culturii326 [lsquoLa trilogia de la culturarsquo] (1944) Partint de la

marcada verticalitat drsquoOccident (pensem a tall drsquoexemple en una espigada catedral gogravetica) i de

la no menys manifesta horitzontalitat drsquoOrient (posem per cas un camp amb tot drsquoestagravetues de

Buda completament idegraventiques fins a pegraverdua de vista) Blaga proposa a mig camiacute la siacutentesi

romanesa drsquoambdoacutes extrems lrsquoespai ldquomioriacuteticrdquo compost per una alternanccedila infinita de valls i

turons327 espai que almiddotludeix a la transhumagravencia vital i sentimental del pastor romanegraves en

contiacutenua peregrinacioacute allunyat de casa i els seus No eacutes aquest el lloc ni el moment drsquoallargar-

nos-hi gaire meacutes meacutes encara quan la paregravemia quixotesca apuntava una gran dificultat final no

pas una successioacute infinita de petits obstacles perfectament idegraventics Per cloure el tema

permeteu-nos deixar constagravencia que aquesta divisioacute maniquea de lrsquoespai fiacutesic romanegraves es troba

ben present al refranyer aixiacute doncs alguacute que eacutes meacutes ruc que un sabatot Nu scie nĭcĭ la deacutel nicĭ

la vale [lsquoNo sap (res) ni al turoacute ni a la vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 594) mentre que

ben entegraves qui teacute uns quants dits de front Scie şi la degravel şi la vale [lsquo(En) Sap tant al turoacute com a la

vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 595)

325 Eacutes a dir el marc pastoral tan caracteriacutestic de certes zones de Romania sobretot al nord on es desenvolupa la balada popular Mioriţa [lsquoLrsquoanyelletarsquo] Vegeu la fitxa del refrany Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) 326 La segona part de lrsquoesmentat estudi srsquointitula precisament Spaţiul mioritic Si en voleu consultar una reedicioacute actual vegeu-ne sobretot les pagravegines 157-172 del volum publicat a lrsquoeditorial Humanitas (Bucarest 2011) 327 Ondulacioacute que en romanegraves srsquoexplicita per mitjagrave del mot plai segons el DEX (sv plai2) ldquoRegiune de munte sau de deal aproape plană acoperită icircn general cu pășunirdquo [lsquoRegioacute de muntanya o de turoacute gairebeacute plana coberta generalment amb pasturesrsquo]

93

Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502) Iubesc trădarea dar urăsc pe trădători (FRUNZETTI 1965 I p 528328) [lsquoEstimo la traiumlcioacute perograve odio els traiumldorsrsquo] Deşi trădarea place trădătorul e detestat (MĂRCULESCU 2007 I p 429329) [lsquoEncara que la traiumlcioacute agrada el traiumldor eacutes detestatrsquo] Alexandru Lăpuşneanul traditoribus non praemiat Vet aquiacute com hauriacuteem drsquoestrafer la citacioacute

clagravessica330 per adaptar-la a lrsquoexemple literari romanegraves que al nostre parer meacutes srsquoadiuria al

caient drsquoaquesta paregravemia Ens referim a Alexandru Lăpuşneanul (1840) narracioacute histograverica de

Constantin Negruzzi (1808-1868) que ens narra la tornada al paiacutes i al govern de Moldagravevia

(1564-1568) drsquoAlexandru Lăpuşneanul El fet drsquohaver estat foragitat una vegada del tron de

Moldagravevia permet al protagonista saber de quin peu calcen els boiars que (mirabile dictu) el

reben amb els braccedilos oberts Drsquoentre aquests nobles destaca lrsquoinnoble Moţoc qui srsquoofereix en

tot i per tot al nou senyor el qual lrsquoacull i se nrsquoaprofita fins que li conveacute eacutes a dir fins que el

poble fart dels abusos de Lăpuşneanul es rebelmiddotla i tot cercant un cap de turc pensa en

lrsquoexecrable Moţoc i exigeix ldquoCapul lui Moţoc vremrdquo [lsquoVolem el cap de Moţocrsquo] Les raons de

Moţoc per salvar la vida es basen en el qualitatiu ldquoEu sicircnt boier mare ei sicircnt nişte proştirdquo [lsquoJo

soacutec un gran boiar ells soacuten uns babausrsquo] tanmateix Lăpuşneanul les rebat amb el tan lacogravenic

com immortal ldquoProşti dar mulţirdquo [lsquoBabaus perograve moltsrsquo] i se sotmet ufanoacutes a la voluntat del

poble Una vegada meacutes la nostra narracioacute ldquoSentildeala que el traidor es despreciado incluso por

quien se beneficia de sus traicionesrdquo (ETXABE 2001 p 231) per tal com ldquoCometida la traicioacuten

el traidor no interesa y suele molestar al mismo sentildeor a quien sirvioacute y es frecuente que se

deshaga de aqueacutel con cualquier pretexto331 Es el sino de los traidores a los cuales el refraacuten

aluderdquo (OLMOS 19982 [1940] p 26) Ras i curt primer en castellagrave i despreacutes encara meacutes clar en

italiagrave El rey ama la traicioacuten mas al que la hizo no332 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

328 Refrany acompanyat de la nota (I p 528 n 4) ldquolaquoQue aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborreceraquo (literal Chiar dacă trădarea convine trădătorul este vrednic de ură [lsquoEncara que la traiumlcioacute convingui el traiumldor eacutes digne drsquoodirsquo])rdquo 329 Amb la seguumlent nota (I p 429 n 719) ldquoForma uzuală a proverbului e [lsquoLa forma usual del refrany eacutesrsquo] laquoLa traicioacuten aplace y no el que la haceraquo (laquoTrădarea place nu şi cel care-o faceraquo)rdquo 330 Almiddotludim al cegravelebre Roma traditoribus non praemiat que el cogravensol Servili Escipioacute va engaltar als assassins a traiumldoria de Viriat (Agraveudax Ditalc i Minurus enviats lusitans que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans) instants abans de fer-los executar 331 Vegeu per exemple lrsquoanegravecdota de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 973 sv traycioacuten) que relata la mala fi drsquoldquoun hombre llamado Domingordquo que serviacute el rei don Alonso fill del rei don Sancho durant el setge de la fortalesa de Zorita (Cagraveceres) i a qui buidaren els ulls com a premi a la traiumlcioacute Lrsquoesmentat Domingo reduiumlt a ldquoDominguejordquo no pateix un tracte gaire meacutes falaguer en la versioacute de JUNCEDA (1991 p 107-108) ldquoel rey de Castilla dictoacute a la par dos disposiciones respecto a Dominguejo una que en premio al servicio prestado como buen vasallo se le diesen laquociertos maravediacutees de juroraquo y otra que en tanto criado traidor le fuesen amputados los pies y las manosrdquo 332 A part del refrany quixotesc i aquest de Martiacutenez Kleiser apuntem que LEYVA (2004 p 48) esmenta La traicioacuten place mas no el que la hace i ens el glossa aixiacute ldquoSupone el desprecio del que el sicario se hace acreedor despueacutes de cumplir la orden recibida Este sentimiento inicial desemboca en animadversioacuten e incluso temor por lo que la vida del traidor peligrardquo Lrsquoesmentada paregravemia amb aplace en lloc de place tambeacute eacutes recollida per CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3286) i acompanyada del seguumlent comentari ldquoEnsentildea que aun aquel a quien aprovecha la traicioacuten desprecia al traidor y desconfiacutea de eacutelrdquo

94

187 nuacutem 17000) i Il tradimento va bene ma il traditore fa schifo (BODINI 2005 [1957] I p

440)

El diccionari drsquoaforismes expressions magraveximes proverbis i dites de Victor Duţă recull dos

testimonis literaris imprescindibles En primer lloc Duţă es fa ressograve de la millor obra de teatre

romanesa ndashalmiddotludim ben entegraves a O scrisoare pierdută333 [lsquoUna carta perdudarsquo] (1883) de Ion

Luca Caragiale (1852-1912)ndash quan cita els mots ja proverbials drsquoun dels personatges Tache

Farfuridi (advocat i membre de diferents comissions i comitegraves poliacutetics) Trădare să fie dar s-o

ştim şi noi [lsquoQue hi hagi traiumlcioacute perograve que tambeacute ho sapiguem nosaltresrsquo] (DUŢĂ 1997 p

350 nuacutem 4256) Com comprovarem encontinent no seragrave balder recoacuterrer a un original de lrsquoobra

per citar el fragment meacutes in extenso ldquoTrădare să fie (cu oarecare emoţie) dacă o cer interesele

partidului dar s-o ştim şi noi De aceea eu totdeauna am repetat cu străbunii noştri cu Mihai

Bravul şi Ştefan cel Mare[334] iubesc trădarea (cu intenţie) dar urăsc pe trădătorirdquo335 [lsquoQue hi

hagi traiumlcioacute (amb certa emocioacute) si la demanen els interessos del partit perograve que tambeacute ho

sapiguem nosaltres Per aixograve jo sempre he repetit amb els nostres avantpassats amb Miquel el

Valent i Esteve el Gran estimo la traiumlcioacute (amb intencioacute) perograve odioacute els traiumldorsrsquo] Aixiacute doncs

ens adonem que encara no haviacuteem acabat de descabdellar el fil els darrers mots de Farfuridi

recorden els que Plutarc posagrave en boca de Juli Cegravesar i que segons DUŢĂ (1997 p 350 nuacutem

4257) foren (un cop passats pel sedagraves romanegraves) Icircmi place trădarea dar urăsc pe trădător

[lsquoMrsquoagrada la traiumlcioacute perograve odio el traiumldorrsquo] Resulta drsquoallograve meacutes sorprenent que Duţă nrsquoimprovisi

una traduccioacute i no srsquoaferri a la versioacute de Farfuridi (entenguirsquos Caragiale) que ha esdevingut

proverbial Tant eacutes aixiacute que Frunzetti a lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es permet una

picada drsquoull336 al gran clagravessic romanegraves respectant-ne fins i tot el plural trădători [lsquotraiumldorsrsquo]

en comptes de lrsquooriginal quixotesc traidor que Mărculescu en canvi siacute que respecta en la seva

opcioacute de traduir literalment la paregravemia

333 El nostre benvolgut professor Virgil Ani ens ha insistit manta vegada en la inadequacioacute del tiacutetol que al seu juiacute hauria de reformular-se en O scrisoare rătăcită [lsquoUna carta extraviadarsquo] no pas pierdută [lsquoperdudarsquo] per tal com lrsquoesmentada carta srsquoacaba retrobant al final de lrsquoobra 334 Encara que la mencioacute a Mihai Bravul (meacutes conegut com a Mihai Viteazul) i Ştefan cel Mare obeeixi a criteris purament emfagravetics (agravedhuc teatrals ens atreviriacuteem a dir) no ens estem drsquoapuntar que Miquel el Valent (1558-1601) fou el primer que aconseguiacute el 1600 la unioacute de Moldagravevia Transilvagravenia i Valagravequia sota un uacutenic poder per la seva part Esteve el Gran (1433-1504) va governar Moldagravevia durant gairebeacute cinquanta anys (1457-1504) i va destacar per la seva destresa a lrsquohora de defensar la regioacute contra els enemics otomans hongaresos i polonesos No endebades el Papa Sixt IV lrsquoanomenagrave Athleta Christi 335 Fragment extret de les Opere alese (1972) de Ion Luca CARAGIALE (Bucureşti Editura Cartea Romacircnească II p 170) 336 Llicegravencia que tambeacute es permeten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 901 sv traidor) per beacute que a la mateixa pagravegina (sv traicioacuten) ens nrsquoofereixen una altra traduccioacute Iubim trădarea dar icircl urăm pe trădător [lsquoEstimem la traiumlcioacute perograve (lrsquo)odiem el traiumldorrsquo]

95

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239) Măcar că are urechi să audă nu are limbă să grăiască (PAPU 1965 II p 551) [lsquoEncara que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per expressar-sersquo] Chiar dacă are urechi de auzit nu are limbă de vorbit (MĂRCULESCU 2007 II p 505) [lsquoTot i que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per parlarrsquo] Don Antonio Moreno abans de confiar-se a don Quijote vol assegurar-se que tot el que es diragrave

el nostre heroi ldquolo ha de dipositar en los uacuteltimos retretes del secretordquo Aquest srsquoapressa a jurar-

ho i per a meacutes seguretat pronuncia lrsquoesmentada paregravemia gragravecies a la qual don Antonio pot

ldquotrasladar lo que tiene en su pecho [hellip] y hacer cuenta que lo ha arrojado en los abismos del

silenciordquo per tal com don Quijote en mots de RULLAN (2005 [1905] II p 340) Te oreyas per

escoltar y llengo per callar La font del refrany la pouem a dos passatges biacuteblics concretament

al Liber Psalmorum (CXV 5-7) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos habent et non videbunt

[] Aures habent et non audient [] nares habent et non odorabunt [] Manus habent et non

palpabunt [] pedes habent et non ambulabunt non clamabunt in gutture suordquo337 i en segon

lloc al mateix Liber Psalmorum (CXXXV 16-17) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos

habent et non videbunt [] Aures habent et non audient [] neque enim est spiritus in ore

ipsorumrdquo338 Es tracta drsquouna paregravemia que entre tots els reculls castellans consultats nomeacutes hem

estat capaccedilos de trobar al nostre llistat de referegravencia CANTERA et alii (2005 p 56)

Bo i passant al romanegraves ZANNE (2003 [1897] II p 178 nuacutem 3472) relaciona el refrany Gură

are şi gura nu i se aude [lsquoTeacute boca i la boca no se li sentrsquo] aplicat als babaus o ben al contrari

als prudents que no gosen parlar en determinades circumstagravencies amb la traduccioacute del Salteri

(1673) de Sant Dosoftei (1624-1693 pel que fa a la vida terrena) ldquoGuracirc aŭ şi nu pot să grăĭascacirc

[] Cu ochĭ sicircnt şi nu pot să zăreacutescacirc [] Urechĭ aŭ şi nu pot să audzacirc [] Nice aburĭ nu le ĭaste rsquon

budzacirchelliprdquo339 (2003 [1897] II p 179 nuacutem 3472) A partir dels versos centrals drsquoaquest

passatge (Liber Psalmorum CXXXV 16-17) MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) nrsquoelabora

la seguumlent paregravemia Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud [lsquoTenen ulls i no (hi) veuen []

tenen orelles i no (hi) sentenrsquo] Drsquoaltra banda la principal diferegravencia entre les versions de Papu i

Mărculescu rau en la guisa drsquoexpressar la finalitat dels ogravergans sensorials esmentats (orelles i

llengua) mentre el primer opta pel subjuntiu să audă [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i să grăiască [lsquoper

expressar-sersquo] el segon es decanta pel supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i de vorbit [lsquoper parlarrsquo]

337 Segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] han gli orecchi ma non ascoltano [] han le nari ma non odorano [] Con le lor mani non palpano [] con i lor piedi non camminano [] non dan suono con la lor golardquo (p 663) 338 En aquest cas la traduccioacute que ens ofereix lrsquoesmentat exemplar de la Sacra Bibbia eacutes la seguumlent ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] hanno gli orecchi e non sentono [] non crsquoegrave fiato nella bocca lorordquo (p 673) 339 Versos que corresponen al Liber Psalmorum (CXXXV v 16-17) esmentats dessuacutes juntament amb la traduccioacute italiana

96

Conveacute notar que la rima auzit - vorbit srsquohauria produiumlt igualment si Mărculescu hagueacutes

mantingut lrsquoopcioacute legravexica de Papu eacutes a dir el verb a grăi [lsquoexpressar-sersquo] el supiacute del qual seria

de grăit [lsquoper expressar-sersquo] forma que trobem a la seguumlent paregravemia acompanyant tot just el

supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] Multe multe să auzi şi puţine să grăieşti (că urechi de auzit

două ai dobacircndit iar gură de grăit numai una)340 [lsquoMoltes escolta(rsquon) moltes i digues(-ne)

poques (que orelles per sentir(-hi) dues (nrsquo)has rebut i boca per expressar-te nomeacutes una)rsquo]

(MILLIO 1999 p 36 nuacutem 303a341) En una variant ad sensum de lrsquoanterior paregravemia observem

el canvi de a auzi [lsquosentir(-hi)rsquo] per a asculta342 [lsquoescoltarrsquo] i drsquoaltra banda de a grăi

[lsquoexpressar-sersquo] per a vorbi [lsquoparlarrsquo] coincident aquest darrer amb la tria de Mărculescu

Douĕ urechĭ şi o gură [] Ţiacute-a lăsat buna natură [] Multe multe să asculţĭ [] Dar puţine să

vorbescĭ343 [lsquoDues orelles i una boca [] Trsquoha deixat la bona natura [] Perquegrave moltes moltes

(nrsquo)escoltis [] Perograve (de) poques (en) parlisrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 460 nuacutem 4762)

340 I tanmateix malgrat tan sagravevia admonicioacute O gură numaĭ are omul şi urechĭ douĕ dar drsquoimpotrivă maĭ mult grăĭesce de cacirct ascultă [lsquoNomeacutes una boca teacute lrsquohome i() drsquoorelles() dues perograve en canvi diu meacutes que no escoltarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 169 nuacutem 3423) amb la glossa ldquoArată năravul oacutemenilor şi ne icircndeacutemnă a urmagrave icircmpotrivărdquo [lsquoMostra el vici dels homes i ens exhorta a contrarestar-lorsquo] 341 BETTER to play with the EARS than with the tongue Altres variants de la mateixa paregravemia es poden consultar a la p 201 nuacutem 1694c p 300 nuacutem 2542b o a la p 366 nuacutem 3102b 342 Malgrat aixograve la frontera entre ambdoacutes verbs a voltes esdeveacute ben tegravenue com ens demostra MILLIO (1999 p 33 nuacutem 264 p 93 nuacutem 784) Pacircntecele gol nu are urechi (de auzit) [lsquoLa panxa buida no teacute orelles (per sentir[-hi])rsquo] i Pacircntecele gol n-are urechi de ascultat [lsquoper escoltarrsquo] 343 Per a meacutes exemples drsquoaquest careacutes us adrecem a la fitxa quixotesca La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

97

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178) Bun venit năpastă dacă vii singură (PAPU 1965 II p 491) [lsquoBenvinguda calamitat si veacutens solarsquo] Vino sănătos necazule dacă vii singur (MĂRCULESCU 2007 II p 451) [lsquoVine amb salut infortuni si veacutens solrsquo] Si tenim en compte que Um mal nunca vem soacute344 (VISCONDES 2002 p 596) desitjarem que el

que ens visita sigui uacutenic i posats a demanar tolerable ldquoque ya es alguacuten consuelo saber que el

mal es bueno que no trae tras siacute otros malesrdquo345 (MAL LARA 2013 [1568] V p 868 nuacutem 92)

perquegrave altrament ldquoabyssus [sic] abyssum invocat y vienen encadenados los males y juntos

los bienes sueltos y esparcidosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 215 sv bien) En la mateixa

liacutenia LEYVA (2004 p 53) argumenta que la paregravemia ldquoimplica la sospecha de que un mal llama

a otro y que las calamidades se encadenan para sumarse a la desgraciardquo346 Per tant Bun venit

răului ce vine singur [lsquoBenvinguda al mal que ve solrsquo] (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122b347) i

perquegrave a hom no succeeixi que Fuge de un rău şi dă peste altul [lsquoFuig drsquoun mal i topa amb un

altrersquo] (MUNTEAN 1967 p 180 nuacutem 3758) resultaragrave molt meacutes assenyat Cicircnd dintr-un rău

vrei să treci icircn alt rău rămicirci mai bine cu cel dinticirci cu care te-ai deprins [lsquoQuan drsquoun mal vols

passar a un altre mal millor que et quedis amb el primer amb el qual trsquohas acostumatrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 103 nuacutem 2295)

La traduccioacute de Papu eacutes recollida per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588 sv mal) Bun

venit năpastă dacă vii singură348 Cal destacar-hi lrsquouacutes de lrsquoeslavisme năpastă [lsquocalamitatrsquo] que

augmenta considerablement les dimensions del mal original349 Mărculescu per la seva banda

afegeix un irogravenic sănătos [lsquoamb salutrsquo] a la seva adaptacioacute drsquouna paregravemia ben coneguda Vino

necazule dar vino singur [lsquoVine infortuni perograve vine solrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 411

nuacutem 16693) Vino necazule dar vino singur (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7933) Vino

necazule dar vino singur (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122a350)

A tall de conclusioacute no ens estarem pas drsquoinvocar la proteccioacute divina Doamne fereşte de altă

[sic] rău mai mare [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) drsquoun altre mal meacutes granrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem

3800) o Doamne fereşte de mai rău [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) de meacutes malrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194

344 Vegeu la fitxa del refrany Un mal llama a otro (I Cap 28 p 362) Fem notar que la similitud entre paregravemies aconseguiacute que VISCONDES (2002 p 188 i 596) les traduiacutes ambdues de la mateixa guisa 345 Comentari a la variant Bien vengas mal si vienes solo 346 Semblantment a OLMOS (19982 [1940] p 29) ldquoPorque los males suelen ir acompantildeados de otras calamidadesrdquo i a CAMPOS BARELLA (1998 p 213 nuacutem 2101) ldquoDa a entender que una desventura no suele ser uacutenicardquo 347 Welcome evil if thou comest ALONE 348 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits 349 La primera accepcioacute del DEX (sv năpaacutestă1) eacutes precisament ldquonenorocire marerdquo [lsquodesgragravecia granrsquo] 350 Welcome evil if thou comest ALONE

98

nuacutem 3801) Com hem observat dessuacutes meacutes val mal conegut que desgragravecia per conegraveixer ja que

lrsquoabsegravencia de mals en convida lrsquoaparicioacute immediata amb una virulegravencia de pronogravestic qui-sap-lo

difiacutecil quan no reservat Rău cu rău [] dar mai rău fără rău [lsquoMalament amb (un) mal [] perograve

pitjor sense (cap) malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 330 nuacutem 6417) Rău cu rău dar mai rău fără rău

(MILLIO 1999 p 18 nuacutem 147I351 p 26 nuacutem 205a352) Ieşi rău Din pacircrău Că-i mai rău

Fără rău [lsquoMalament (si) surts Del rierol Que eacutes pitjor Sense malrsquo] (MILLIO 1999 p 26

nuacutem 205b353) Comptat i debatut tal com ens proposen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588

sv mal) per a la paregravemia quixotesca Ferească Dumnezeu de mai rău [lsquoGuardi(lsquons) Deacuteu de meacutes

malrsquo]

351 ANY good Lord before none 352 Better BAD than boutwithout 353 Iacutedem

99

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764) Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă (PAPU 1965 II p 90) [lsquoEl cor si eacutes fort com lrsquoacer destrossa lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 89354) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012) O inimă bună biruie năpasta (PAPU 1965 II p 328) [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 303355) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Segons LEYVA (2004 p 54) es tracta drsquouna ldquoExhortacioacuten en ambos casos al buen aacutenimo[356]

con que se han de afrontar las cuestiones arduas de la vida toda vez que el apocamiento aleja el

eacutexito de cualquier empresardquo Aixiacute doncs la paregravemia palesa ldquoque cuando uno tiene buen aacutenimo y

coraje puede sobrellevar cualquier adversidad o reveacutes de la fortunardquo357 (ROMERO 20012 p 52

nuacutem 120) En idegraventica forma quixotesca358 bo i acompanyant-la de lrsquoapunt ldquoQue el esfuerzo la

vencerdquo359 la recull CORREAS (2000 [1627] p 132 nuacutem 334) aixiacute com tambeacute MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 236 nuacutem 21494360) CAMPOS BARELLA (1998 p 105 nuacutem

1049361) ETXABE (2001 p 70362) o ARTHABER (1929 p 323-324 nuacutem 634) el qual lrsquoaprofita

per relacionar-la amb lrsquoitaliagrave Cuor forte rompe cattiva sorte363 amb el corresponent hiperogravenim

paregravemic en francegraves i italiagrave Rien nrsquoest impossible i Nulla crsquoegrave drsquoimpossibile364 o fins i tot amb

la categograverica frase de Napoleoacute I ldquoImpossible nrsquoest pas un mot franccedilaisrdquo

Pel que fa al refranyer romanegraves una cerca al volum de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 258

sv corazoacuten) ens donaragrave com a resultat la primera versioacute de Papu amb una lleugera variant

354 MĂRCULESCU (2007 II p 89 n 190) nrsquoapunta la paregravemia original ldquoProverb laquoBuen corazoacuten quebranta mala venturaraquordquo 355 Amb lrsquoapunt (2007 II p 303 n 542) ldquoUn buen corazoacuten quebranta mala venturardquo 356 Estintolant-se en el buen aacutenimo OLMOS (19982 [1940] p 29-30) srsquoesplaia ldquoEs decir el buen aacutenimo favorece el feliz eacutexito de las empresas tanto como lo entorpecen la pusilinamidad y el apocamiento A este geacutenero pertenece laquola fortuna ayuda a los audacesraquo Los cobardes e indecisos no han escrito ninguna paacutegina en la Historiardquo 357 Lrsquoautor aprofita la glossa quixotesca per enllaccedilar-hi una reflexioacute que ens sembla drsquoallograve meacutes actual i inspirada ldquoNo deben de estar muy de acuerdo los brujos astroacutelogos y adivinadores del futuro pues tienen su negocio en el miedo que los demaacutes albergan hacia laquola mala venturaraquo asiacute que[] si hicieacuteramos maacutes caso a este refraacuten las artes adivinatorias no resultariacutean nada rentablesrdquo 358 Ens referim a la variant del capiacutetol X sense article inicial 359 Glossa que ens recorda CABALLERO (1970 p 180 nuacutem 2480) 360 Amb el breu apunt ldquoAacutenimo vencerdquo 361 Amb dues glosses ad hoc ldquoQuien tiene aacutenimo valeroso vence las dificultades e incluso la mala suerterdquo i ldquoExhorta a no descaecer en los infortunios porque con el aacutenimo se hacen maacutes tolerables y aun suele enmendarse o evitarse la desgraciardquo 362 Lrsquoautor apunta ldquoAnima a actuar con valentiacutea y decisioacuten ya que de este modo se vencen las dificultades y la mala suerterdquo alhora que en la mateixa pagravegina 70 ens ofereix dues paregravemies similars Buen conorte vence mala ventura i Buen esfuerzo quebranta mala ventura 363 Aixiacute el recullen BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 522 nuacutem IX1847) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 188 nuacutem 2042) en la variant Cuore forte rompe cattiva sorte 364 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 354 nuacutem 3857)

100

formal Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă [lsquoEl cor() si eacutes fort com lrsquoacer destrossa

lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Aprofitem per assenyalar que en el segon cas Papu es decanta per una

opcioacute completament diferent O inimă bună biruie năpasta [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] per

la seva banda Mărculescu en ambdoacutes casos empra la mateixa versioacute Inima bună nenorocu-l

icircmbună [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] la qual palesa lrsquoesforccedil drsquooferir-li una pagravetina

paremiologravegica per mitjagrave de la rima bună [lsquobonrsquo] ndash icircmbună [lsquoesmenarsquo] Drsquoaltra part el diccionari

de FLONTA (1992b p 134 nuacutem 760365) ens ofereix el seguumlent equivalent al primer referent

quixotesc Nu-ţi este puterea cicirct icircţi este vrerea [lsquoNo trsquoeacutes la forccedila com trsquoeacutes la voluntatrsquo] que

ensopeguem exactament igual a PANN (1982 [1847] p 370) i HINŢESCU (1985 p 209 nuacutem

4152) ZANNE (2003 [1897] II p 683 nuacutem 5727) ens la transmet sota la forma Nu rsquoţĭ este

puterea [] Cacirct icircţĭ este vrerea i ens lrsquoexplica talment ldquoVoinţa omuluĭ icircntrece adese-orĭ puterile

luĭrdquo [lsquoLa voluntat366 de lrsquohome sovint supera les seves forcesrsquo] Quant a drsquoaltres reculls hi

espigolem una variant en dos hemistiquis Nu-ţi este puterea [] cicirct icircţi este vrerea (MUNTEAN

1967 p 282 nuacutem 5567) o beacute la normalitzacioacute de la primera paregravemia citada Nu-ţi este puterea

cacirct icircţi este vrerea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 240 CARTALEANU et alii 2007 p 214 nuacutem

1917)

365 Nothing is impossible to a willing HEART (mind) Amb almiddotlusioacute ultra la ja esmentada paregravemia quixotesca al refrany lusitagrave O bom coraccedilatildeo quebranta maacute ventura (vontade) Estranyament per al mateix refrany anglegraves de partenccedila FLONTA (1992a p 113 nuacutem 757) recull el francegraves Agrave coeur vaillant rien drsquoimpossible perograve en canvi per al romanegraves escull una traduccioacute literal La mintea cutezătoare totul e posibil [lsquoA la ment atrevida tot eacutes possiblersquo] opcioacute marcada per un asterisc a fi drsquoassenyalar que davant la impossibilitat de trobar-li un equivalent romanegraves ha calgut recoacuterrer a la traduccioacute literal de lrsquooriginal 366 Seguint un criteri etimologravegic optem per traduir tant voinţă (del verb a voi [lsquovolerrsquo]) com vrere (del verb a vrea [lsquovolerrsquo]) amb un uacutenic substantiu voluntat

101

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) (II Cap 19 p 855367) Fitece[368] mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 175) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 166369) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] (II Cap 53 p 1164) Fiecare mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 477) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 438370) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] Els diferents traductors romagravenics del Quijote es veuen en la disjuntiva drsquooferir al possible lector

una versioacute del refrany ad litteram371 o beacute ad sensum372 Bona prova drsquoaquest dilema nrsquoeacutes el cas

de BODINI el qual primerament opta per Pari cerca pari373 (2005 [1957] II Cap 19 p 740)

si beacute a continuacioacute es decanti per La pecora con la pecora (2005 [1957] I Cap 53 p 1021) La

paregravemia quixotesca srsquoamara drsquoun tint matrimonial que ldquoRecomienda las uniones entre personas

de igual condicioacutenrdquo374 (ETXABE 2001 p 74) per tal com ldquoLos casamientos entre individuos de

distinta clase social suelen acarrear muchos sinsabores a las familiasrdquo375 (OLMOS 19982 [1940]

p 30) Tanmateix la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 262 nuacutem 2581) trasllada la

paregravemia a un agravembit social molt meacutes genegraveric ldquoEnsentildea que cada uno se contenga en su estado

igualaacutendose solo con los de su esferardquo formulacioacute que es repeteix a CALLES (2006 p 39 nuacutem

109) a lrsquohora drsquoexplicar el refrany Cada pardal con su igual376

ldquoEl refranero popular recomienda establecer relaciones sociales entre iguales[377] Porque es

muy comuacuten que los subordinados envidien o vituperen al superior y eacuteste desprecie a sus

367 La paregravemia va acompanyada de la nota (II Cap 19 p 855 n 19) ldquoEl refraacuten sigue siendo bien conocidordquo De tan conegut MAL LARA (2013 [1568] III p 662 nuacutem 57) lrsquoesmenta de passada bo i comprometent-se a comentar-lo meacutes endavant promesa que per desgragravecia nostra mai no duragrave a terme 368 Variant popular de fiecare [lsquocadarsquo] Vegeu el DEX (sv fiteceacute) 369 Fent-se ressograve de la nota anterior MĂRCULESCU (II Cap 19 p 166 n 328) apunta ldquoProverb usual şi azi [lsquoRefrany habitual encara avuirsquo] laquoCada oveja con su parejaraquordquo 370 Amb el seguumlent particular a peu de pagravegina (II Cap 53 p 438 n 760) ldquoProverb laquoCada oveja con su parejaraquordquo 371 Vegeu per exemple els dos traductors francesos consultats Chaque brebis avec sa pareille (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 164 i 446) i Agrave chaque brebis son mouton (FANLO 2010 [2008] II p 185 i 519) 372 Vegeu posem per cas VIAN COZZI (1960 II p 147 i 408) Ogni simile col suo simile i Ognuno con il suo simile que ens recorden lrsquoopcioacute italiana del refrany quixotesc proposada per CASADO et alii (1998 p 89) Ogni suo simili [sic] ama il suo simile 373 Paregravemia que GHEORGHE (1986 p 147 nuacutem 100) amplia fins a Pari con pari bene sta e dura i aprofita per relacionar-la entre drsquoaltres amb el refrany quixotesc 374 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) 375 En aquest sentit LEYVA (2004 p 56) afirma ldquoLa creencia seguacuten la cual los matrimonios entre personas de distinta clase social suelen traer malas consecuencias [sic] tiene su bandera en este refraacutenrdquo 376 Refrany que dit sigui de passada MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 448 nuacutem 39111) colmiddotlocava sota la categoria ldquoIgualdad entre coacutenyugesrdquo 377 Aixiacute mateix segons ROMERO (20012 p 59 nuacutem 137) el refrany quixotesc ldquoSugiere que cada uno se encuentra mejor con sus iguales con laquosu genteraquo Se suele utilizar cuando se ha vivido una mala experiencia al rodearse de gente con la que no se sintoniza plenamenterdquo

102

inferiores Para evitar los disgustos que proporcionan las relaciones desiguales los refranes

han establecido que cada cual tenga trato con personas y gentes de su misma categoriacutea

social econoacutemica o laboralrdquo

Ambdoacutes autors romanesos han preferit la traduccioacute literal per beacute que amb una diferegravencia prou

significativa Papu rejoveneix lrsquoovella en anyella378 i es treu de la magraveniga un diminitiu de

pereche [lsquoparellarsquo] per obtenir-ne perechioară [lsquoparelletarsquo] i en consequumlegravencia tambeacute la rima

amb mioară [lsquoanyellarsquo] Mărculescu en canvi respecta lrsquoovella original (amb aquest meravelloacutes

mot romanegraves oaie afaiccedilonat nomeacutes per quatre vocals gragravefiques totes elles diferents) i a fi

drsquoencabir-hi una rima remata la paregravemia amb un tal volta forccedilat e [lsquoeacutesrsquo] que aixograve siacute es

beneficia de la pronunciacioacute amb ldquoirdquo epentegravetica de totes les formes del verb a fi [lsquoserrsquo] amb ldquoerdquo

inicial Abans de girar full tornem un instant a mioară per recalcar que en la tria de Papu srsquohi

amaga conscientment o inconscient una raoacute folklograverica de pes la poesia anogravenima meacutes popular

de la literatura romanesa existent en centenars de formes i variants arreu dels territoris de parla

romanesa no duu altre tiacutetol ni teacute altra protagonista que Mioriţa379 [lsquoLrsquoanyelletarsquo] monument

anogravenim tan important ldquoicircncacirct srsquoau făcut comparări cu Divina Commedia şi mulţi icircl socotesc ca

momentul iniţial al oricărei culturi autohtonerdquo380 [lsquoque srsquohan fet comparacions amb (la) Divina

Commedia i molts el consideren el moment inicial de qualsevulla cultura autogravectonarsquo]

Meacutes enllagrave drsquoaquestes dues traduccions literals que no individuem en cap dels reculls consultats

ndasha excepcioacute del diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 676 sv oveja) el qual registra

la comentada versioacute de Papundash el refranyer romanegraves ens ofereix en primer lloc la metagravefora del

sac escagassat que necessita un pedaccedil ad hoc După sac şicirc peticul [lsquoSegons el sac() tambeacute el

pedaccedilrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 344 nuacutem 7703) refrany que es matisa amb la glossa (III

p 347 nuacutem 7703) ldquoCacircnd doĭ inşĭ se potrivesc maĭ ales soţiĭrdquo381 [lsquoQuan dos individus tenen

afinitat sobretot espososrsquo] Vet aquiacute drsquoaltres variants de la mateixa paregravemia Tot sacul icircşi

găseşte petecul [lsquoTot sac troba el seu pedaccedilrsquo] (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7309 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 111) Tot sacu-şi găseşte petecu(l) (HINŢESCU 1985 p 220 nuacutem 4414)

Cum e sacul şi peticul [lsquoCom eacutes el sac() tambeacute (ho eacutes) el pedaccedilrsquo] (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem

747) Fiecare [lsquoCadarsquo] sac icircşi găseşte petecul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) Per clourersquon

la tirallonga CALCIU et alii (1979 p 885 sv sac) encara ens nrsquoofereixen la variant Fiecare

378 Anotarem que segons el DEX (sv mioaacuteră) lrsquoanyella de Papu eacutes una ldquoOaie tacircnără de la vacircrsta de l an pacircnă la 2 anirdquo [lsquoOvella jove des de lrsquoedat drsquo1 any a 2 anysrsquo] 379 Comentaris com el de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 842 sv oveja) que tambeacute esmenta el refrany quixotesc ens fan encara meacutes entenedor el protagonisme folklograveric drsquoaquest animal i no pas de cap altre ldquoAnimal mansueto del qual tenemos grandiacutessimos provechos para la vida humana como a todos constardquo 380 Mots de George CĂLINESCU que extraiem de la seva immortal Istoria literaturii romacircne (de la origini pacircnă icircn prezent) [lsquo(La) histograveria de la literatura romanesa (dels oriacutegens fins al present)rsquo] (Bucureşti Editura Semne 2003 [1941] p 62) 381 I ultra la glossa srsquoacompanya drsquoun equivalent francegraves i un altre drsquoitaliagrave Tel pied tel soulier i Qual piede tale scarpa

103

sac cu peticul său [lsquoCada sac amb el seu pedaccedilrsquo] la qual en efecte tradueixen com el refrany

castellagrave de partenccedila Sense abandonar encara la induacutestria tegravextil tinguem tambeacute en compte que

Cum e acul şi cojocul [lsquoCom eacutes lrsquoagulla() tambeacute (ho eacutes) la pellissarsquo] (MUNTEAN 1967 p 119

nuacutem 2636) i serveixi per seguir nodrint esperances lrsquoafirmacioacute que meacutes tard o meacutes drsquohora Tot

acul icircşi află gaura lui [lsquoTota agulla (es) troba el seu foratrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

111) Un altre referent amb el mateix sentit i que espigolem arreu eacutes el que almiddotludeix al

revogravelver del turc Cum e (icircĭ) turcu(l) şi pistolu(l) [lsquoCom eacutes el turc() tambeacute (ho eacutes) la pistolarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 415 nuacutem 14356) Cum e turcul şi pistolul382 (MUNTEAN 1967 p

120 nuacutem 2647 HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 752) Cum e turcul şi pistolul (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 137) Cum icirci turcul şi pistolul (CARTALEANU et alii 2007 p 101 nuacutem 858)

De manera meacutes general i sense entrar en delicades referegravencies veiumlnals el refranyer romanegraves

sentencia que Cei ce se potrivesc [] lesne se-mprietenesc [lsquoEls que tenen afinitat [] fagravecilment

fan amistatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 76 nuacutem 1747) Cei ce se potrivesc lesne se icircmprietenesc

(HINŢESCU 1985 p 51 nuacutem 371) Cei ce se potrivesc lesne se-mprietenesc (GHEORGHE

1986 p 146 nuacutem 100) o beacute que Cine se aseamănă se adună [lsquo(Els) Qui srsquoassemblen

srsquoajuntenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 94 nuacutem 2115 GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 100)

382 CALCIU et alii (1979 p 783 sv pistol) esmenten el refrany tot i que amb una traduccioacute prou allunyada del sentit original Colas [sic] y nabos para en una son entrambos Cerquem lrsquoexplicacioacute del refrany castellagrave a ETXABE (2001 p 66) el qual sota la variant Berzas y nabos para en una son entrambos ens en demostra el sentit hostil ldquoHace referencia a las personas de malas intenciones o cualidades que se unen y llegan a acuerdos entre siacute para llevar a cabo alguna empresardquo

104

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) (II Cap 19 p 855) Să se căsătorească fiecare doar cu unul pe potriva lui (PAPU 1965 II p 175) [lsquoQue es casi cadascuacute nomeacutes amb un drsquoigual a ellrsquo] Fiecare să se căsătorească cu cel de-o potrivă (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoQue cadascuacute es casi amb lrsquoigualrsquo] Casadla con su igual (II Cap 5 p 726) Mărit-o mai bine cu unul pe potriva ei (PAPU 1965 II p 54) [lsquoMillor que la maridis amb un drsquoigual a ellarsquo] Mărit-o cu unul de-o seamă cu ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoMarida-la amb un de semblant amb ellarsquo] Quan Ovidi improvisant una epiacutestola de la despitosa Deianira a Hegraveracles afirmava ldquoSiqua

uoles apte nubere nube parirdquo383 (Heroides IX v 32) no feia sinoacute reprendre la sagravevia admonicioacute

drsquoEgravesquil ldquoEra un savi siacute un savi el primer que en el seu esperit sospesagrave i amb la seva llengua

formulagrave [sic] que laquocasar-se dins el seu braccedilraquo eacutes el que val meacutes de molt i quan srsquoeacutes menestral

no pretendre unes noces entre gent aviciada per la riquesa o ensuperbida pel llinatgerdquo384 Dit

sigui en castellagrave Casa con tu igual[385] y no te iraacute mal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

448 nuacutem 39112) Casa tu hijo con tu igual y no diraacuten de ti mal (MAL LARA 2013 [1568] III

p 657 nuacutem 57) Si quieres bien casar casa con tu ygual386 (MAL LARA 2013 [1568] V p

865 nuacutem 88) Si quieres bien casar casa con tu igual387 (CORREAS 2000 [1627] p 742 nuacutem

584 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 448 nuacutem 39103) o fins i tot Casar y compadrar

cada cual con su igual (CORREAS 2000 [1627] p 159 nuacutem 391 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 448 nuacutem 39106 CAMPOS BARELLA 1998 p 89 nuacutem 875388) Aixiacute mateix en

romanegraves tambeacute sersquons aconsella Să rsquoţĭ ĭeĭ neveacutestă de potriva ta [lsquoPren-te muller igual a tursquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 501 nuacutem 10427) Să-ţi iei nevastă de potriva ta (HINŢESCU

1985 p 144 nuacutem 2533) Aprofitem lrsquoanterior paregravemia per apuntar que la locucioacute preposicional

383 Segons la traduccioacute drsquoAdela Mordf Trepat i Anna Mordf de Saavedra a la Fundacioacute Bernat Metge (1927 Barcelona p 45) ldquosi vols maridar-te beacute maridarsquot amb un igualrdquo 384 El fragment pertany als versos 887-893 del Prometeu encadenat Nrsquourpem la versioacute de Carles Riba publicada al segon volum de les Tragegravedies drsquoEgravesquil a la Fundacioacute Bernat Metge (1933 Barcelona p 87) 385 Citem si beacute de passada COVARRUBIAS (1977 [1611] p 730 sv igual) que tambeacute recull el ldquoProverbio laquoCada qual case [sic] con su igualraquordquo 386 Ens permetem de repescar bona part de la glossa de Mal Lara ldquoaunque muchas vezes se repita muchas vezes es menester dezillo porque muchas vezes se yerra y piensa cada uno subir casando con mayor que eacutel y cae Y para alcanccedilar una cosa tan excelente como bien casar razoacuten es que sea puesto en obra tan buen aviso que sea con su igual en estado linage tierra costumbres affectiones riquezas de tal manera que no aya entre ellos notable desigualdad para que se sigan enojos y aquella tan mala palabra que despueacutes viene a entrar en ellos que es malcasadosrdquo (p 865-866) 387 DUŢĂ (1997 p 74 nuacutem 763) transcriu la seguumlent frase de M Mitchel Nu sunt fericite decacirct căsătoriile icircntre oameni care se aseamănă [lsquoNo soacuten feliccedilos meacutes que els casaments entre persones que srsquoassemblenrsquo] En aquest sentit CORREAS (2000 [1627] p 144 nuacutem 68) aconsella Cada cual con su igual trate y se case 388 Amb la glossa ldquoEnsentildea a mantenerse cada cual en su esfera sin aspirar a maacutes ni descender a menosrdquo

105

pe potriva389 (present en ambdues traduccions de Papu) srsquoacostuma a acompanyar de genitiu i

significa ldquola fel cu asemănător cu egal curdquo [lsquoigual a semblant a idegraventic arsquo] (DUDA 2007 p

182 sv potrivă) a Mărculescu nrsquoobservem la variant (concretament una locucioacute adverbial) de-

o potrivă mentre que en el segon exemple (II p 55) aquest mateix autor es decanta per de-o

seamă cu390 drsquoidegraventic significat

El refranyer romanegraves ens ofereix drsquoaltres exemples que no es desmarquen gens ni mica dels

postulats anteriors ja sigui des drsquoun punt de vista estegravetic Să-ţi iei nevastă de casă [] nici uricirctă

nici frumoasă [lsquoPren-te muller de casa [] ni lletja ni bonicarsquo] (MUNTEAN 1967 p 344 nuacutem

6695) o a voltes geogragravefic Decicirct frumoasa din sat strein mai bine sluta din satul tău [lsquoMeacutes

que la bonica de(l) poble estranger millor lrsquoestrafeta del teu poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 138

nuacutem 2986) o beacute last but not least la crematiacutestica visioacute ageogragravefica De n-ai bani nu lua fată

cu zestre ca să nu-ţi zică taci tu să vorbesc eu [lsquoSi no tens diners no prenguis noia amb dot

perquegrave no et digui calla tu que parlo jorsquo] (HINŢESCU 1985 p 77 nuacutem 948)

389 El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 510 sv igual) esmenta lrsquoexemple ldquoLa casoacute con su igualrdquo que tradueix com a ldquoA măritat-o cu unul pe potriva eirdquo [lsquoLa va maridar amb un drsquoigual a ellarsquo] Permeteu-nos fer notar lrsquoequivalegravencia existent entre romanegraves i catalagrave pel que fa als verbs a (se) căsători ndash casar(-se) i a (se) mărita ndash maridar(-se) als quals encara podriacuteem afegir a (se) icircnsura ndash (a)mullerar(-se) 390 Vegeu DUDA (2007 p 213 sv seamă)

106

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276) Fiştecare e meşterul bunei lui ursite (PAPU 1965 II p 587) [lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Fiecare icircşi e artizanul propriei sale sorţi (MĂRCULESCU 2007 II p 538391) [lsquoCadascuacute srsquoeacutes lrsquoartesagrave del seu propi destiacutersquo] La informacioacute que ja ens venia apuntada per la nota a peu de pagravegina de Mărculescu es detalla

meacutes profusament en aquesta altra de FANLO (2010 [2008] II p 639 n 1392) ldquoSentence connue

attribueacutee agrave Appius Claudius par lrsquoEacutepicirctre agrave Ceacutesar du Pseudo-Salluste (1 1 2) laquo Mais les faits

montrent la veacuteriteacute de ce que dit Appius dans ses poegravemes que chacun est lrsquoartisan de sa propre

fortune raquordquo En el context quixotesc el refrany ldquoSe lo dice don Quijote a Sancho para dar a

entender que las cosas que nos ocurren no suelen venir por casualidadrdquo (CANTERA et alii 2005

p 58) Es tracta aixiacute doncs drsquouna sentegravencia que ldquoSe endereza contra los que fiacutean a la suerte los

buenos eacutexitos cuando en realidad somos lo que queremos y labramos nuestra ventura con el

libre ejercicio de una voluntad tenaz y constanterdquo393 (OLMOS 19982 [1940] p 30)

El diccionari de Calciu Samharadze inclou informacioacute pertinent sota dos mots en primer lloc

el substantiu artiacutefice els serveix per amollar el refrany Cada cual es el artiacutefice de su propia

suerte bo i vinculant-hi la versioacute romanesa Fiecare este făuritorul propriului său destin

[lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu propi destiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 89 sv artiacutefice)

Drsquoaltra banda a recer del nom ventura (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 934 sv ventura)

espigolem el nostre refrany quixotesc acompanyat de les seguumlents traduccions Norocul e (după)

cum şi-l face omul [lsquoLa sort eacutes (tal) com se la fa la personarsquo] Fiecare icircşi croieşte[394] singur

norocul [lsquoCadascuacute eacutes teixeix sol la sortrsquo] i Fiştecare e meşterul bunei lui ursite [lsquoCadascuacute eacutes

lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Com es pot fagravecilment observar la darrera paregravemia obeeix a la

traduccioacute de Papu Quant a la primera soacuten nombrosos els testimonis que el refranyer romanegraves

ens brinda comenccedilant per la variant de CARTALEANU et alii (2007 p 201 nuacutem 1782) Norocul

e cum şi-l face omul que srsquoacompanya de la glossa ldquoAnihilează importanţa sorţii trecacircnd

succesele şi insuccesele pe seama fiecăruiardquo [lsquoAniquila la importagravencia del destiacute passant els egravexits

i els fracassos al cagraverrec de cadascuacutersquo] aquesta mateixa variant tambeacute lrsquoespigolem tant a MILLIO

391 Amb la seguumlent explicacioacute (II Cap 66 p 538 n 916) ldquoEste vorba de o formulare a lui Claudius Appius cel Orb care s-a răspacircndit prin intermediul unei scrisori a lui Pseudo-Sallustiusrdquo [lsquoEs tracta drsquouna formulacioacute drsquoApi Claudi el Cec que es va difondre per mitjagrave drsquouna carta de Pseudo-Salmiddotlustirsquo] 392 Lrsquoesmentada nota correspon a la traduccioacute francesa Chacun est lrsquoartisan de sa propre fortune 393 I continua en uns termes que preferim anotar a peu de pagravegina ldquoLa suerte en general es una frase en que se escudan los holgazanes o fracasados No he tenido suerte dicen El hombre honrado y laborioso en su esfera siempre tiene suerterdquo 394 Metagravefora que ens recorda un refrany que suara ens ve com anell al dit Fie-care pentru sine [] Croitor de pacircne [lsquoCadascuacute per a si (mateix) [] Teixidor de parsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 49 nuacutem 9017) Fiecare este [lsquoeacutesrsquo] croitor de picircine pentru sine (HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1183) Zanne hi relaciona la paregravemia llatina Quisquis faber fortuna[e]

107

(1999 p 97 nuacutem 815a395 p 130 nuacutem 1115c396) com a CALCIU et alii (1979 p 698 sv

noroc) els darrers dels quals la tradueixen de la seguumlent faisoacute ldquoViene ventura a hombre que la

procura (sau a quien se la procura) cada uno es artiacutefice de su fortuna (sau ventura)rdquo

Prosseguim amb drsquoaltres variants ben similars Norocu rsquoĭ după cum şirsquol face omul [lsquoLa sort eacutes

(tal) com se la fa la personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 420 nuacutem 16724) Norocu-i după

cum şi-l face omul (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5274 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159)

Norocu-i (după) cum şi-l face omul (GHEORGHE 1986 p 278 nuacutem 271) paregravemia que el darrer

autor relaciona amb el refrany quixotesc397 i amb el francegraves Chacun est artisan de sa fortune o

lrsquoitaliagrave Ognuno egrave artefice della propria fortuna398 En una o altra variant lrsquoanterior paregravemia

romanesa no expressa altra cosa que Adesea norocul şi-l face omul singur [lsquoSovint el destiacute sersquol

fa la persona solarsquo] (MILLIO 1999 p 97 nuacutem 815b399) Adeseori norocul şi-l face omul singur

(MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115b400) per tal com Fiecare este stăpicircn pe capul lui [lsquoCadascuacute

eacutes responsable (del que passi) al seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3643) Fiecare e

stăpacircn pe capul lui401 (CARTALEANU et alii 2007 p 137 nuacutem 1200) eacutes a dir que Eşti stăpicircn

pe capul tău [] ori la bine ori la rău [lsquoEts responsable (del que passi) al teu cap [] o per a beacute o

per a malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 165 nuacutem 3466) Pensem doncs a tall de conclusioacute que no

nomeacutes el destiacute (santa paraula) rau a les nostres mans sinoacute que cada acte ndashcada ldquofetrdquondash que

realitzem ens repercuteix positivament o negativa Cine face [] lui icircşi face [lsquoQui fa [] a ell es

farsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1976) Cine face [] lui icircşi face [] cine dă [] lui icircşi dă [lsquoqui

doacutena [] a ell es doacutenarsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1977)

Quant a les traduccions romaneses caldria esmentar-ne tres detalls lrsquouacutes del meacutes rar fiştecare en

lloc de fiecare [lsquocadarsquo] en el cas de Papu Segonament la tria de meşter402 (Papu) i drsquoartizan403

(Mărculescu) I en darrer lloc lrsquoalternanccedila entre ursită [lsquofatrsquo] i soartă [lsquodestiacutersquo] de sentit prou

semblant com ens demostren les definicions que el DEX ens nrsquoindica ldquoDestin soartă

fatalitaterdquo [lsquoDestiacute sort fatalitatrsquo] (DEX sv ursiacutet2) i ldquoForţă supranaturală despre care se crede

că hotărăşte irevocabil fatal toate acţiunile şi icircntacircmplările din viaţa oamenilor destin fatalitate

noroc scrisă ursitărdquo [lsquoForccedila sobrenatural de la qual es creu que decideix irrevocablement

395 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 396 FORTUNE helps him that is willing 397 En la forma Cada uno es (el) artiacutefice de su fortuna (ventura) 398 Paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 369 nuacutem 4014) recullen en la variant Ognuno egrave artefice del proprio destino 399 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 400 FORTUNE helps him that is willing 401 Amb la seguumlent explicacioacute ldquoReplică dată de cei pe care alţii icircncearcă să-i povăţuiască să-i icircnveţe minterdquo [lsquoRegraveplica donada per aquells a qui drsquoaltres intenten aconsellar alliccedilonarrsquo] 402 Segons el DEX (sv meacuteşter1) ldquoPersoană care are şi practică o meserierdquo [lsquoPersona que teacute i practica un oficirsquo] 403 La definicioacute del DEX (sv artizaacuten) eacutes la seguumlent ldquoPersoană care execută produse de artizanat meşteşugar care lucrează cu artărdquo [lsquoPersona que executa productes drsquoartesanat artesagrave que treballa amb artrsquo]

108

fatalment totes les accions i els esdeveniments de la vida de les persones destiacute fatalitat sort

averany fatrsquo] (DEX sv soaacutertă1)

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

Vegeu Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

109

Con la iglesia hemos dado404 (II Cap 9 p 759405) De biserică am dat (PAPU 1965 II p 85) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] De biserică am dat (MĂRCULESCU 2007 II p 84406) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

ldquoFrase[407] supuestamente extraiacuteda de El ingenioso hidalgo Don Quijote de Cervantes

aunque la cita estaacute trastocada en forma y fondo[408] En el capiacutetulo IX de la 2ordf parte de

aquella obra aqueacutel en que Don Quijote y Sancho Panza llegan a El Toboso en busca del

palacio de Dulcinea la frase que figura es laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Ese

cambio de verbo y el hecho de que la palabra laquoiglesiaraquo aparezca en minuacutesculas hacen cierta

la opinioacuten de que en aquella ocasioacuten Cervantes no introdujo en ella una criacutetica velada a la

Iglesia[409] Todo hace pensar que a diferencia de como suele ser utilizada la frase en

aquella ocasioacuten soacutelo expresaba una circunstancia fiacutesica de chocar contra el muro de la

iglesia de El Toboso expresando eso siacute temor porque confundidos por la oscuridad

estaban pisando el camposanto de la iglesia pues por entonces era costumbre colocar los

cementerios ante los atrios de los templosrdquo (DOVAL 1995 p 264)

Per al dado de lrsquooriginal CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2463) proposa ldquoO tropezado topadordquo variant que com hem vist eacutes posterior a lrsquoobra cervantina i posseeix una intencionalitat410 que no teacute res a veure amb lrsquooriginal quixotesc en el qual ens trobem davant

404 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 405 Amb la nota (II Cap 9 p 759 n 12) ldquolaquohemos tropezado con el edificio de la iglesiaraquo el mayor del pueblo y por eso de faacutecil confusioacuten con el imaginario alcaacutezar de Dulcinea Con la variante topado por dado se ha convertido en frase proverbial para indicar un enfrentamiento con cualquier tipo de autoridad a la que puede resultar problemaacutetico contradecirrdquo 406 MĂRCULESCU (2007 II p 84 n 180) apunta ldquoIcircn text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Enunţul trebuie icircnţeles literal fără a-i atribui lui Cervantes intenţii secunde Şi totuşi propoziţia desfigurată a stacircrnit valuri de interpretări esoterice şi anticlericale Sub o variantă uşor modificată (topado [lt topar laquoa se ciocni a se izbiraquo] icircn loc de dado) enunţul a căpătat valenţe proverbiale exprimacircnd confruntarea cu o instituţie dificil sau riscant de contrazisrdquo [lsquoAl text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Lrsquoenunciat cal entendrersquol literalment sense atribuir(-li) a Cervantes segones intencions I tanmateix la proposicioacute desfigurada ha provocat multitud drsquointerpretacions esotegraveriques i anticlericals Amb una variant lleugerament modificada (topado [lt topar laquocolpejar-se xocarraquo] en lloc de dado) lrsquoenunciat ha assumit matisos proverbials que expressen lrsquoenfrontament amb una institucioacute que difiacutecilment o arriscada es pot contradirrsquo] 407 Lrsquoautor es refereix a ldquoCon la Iglesia hemos topadordquo 408 En aquest sentit LUJAacuteN (19932 50) afirma ldquoLas gentes sustituyeron el dado con el topado y le atribuyeron una segunda intencioacuten que a buen seguro Cervantes no se propuso jamaacutesrdquo I meacutes endavant ldquoNo obstante desfigurada de como la escribioacute Cervantes ha venido a significar que no es conveniente que en los asuntos de uno se interpongan la Iglesia y sus ministros a pesar de que nada de ello estuviera en la intencioacuten de Cervantes Auacuten maacutes que esto se ha convertido para muchos en la insinuacioacuten de que es peligroso tropezar con la Iglesia y con sus intereses por su fuerza su poder y su solapada intencioacutenrdquo 409 Vet aquiacute la primera part de la glossa ad hoc drsquoOLMOS (19982 [1940] p 31-32) ldquoSi bien Don Quijote pronuncioacute estas palabras al encontrarse de noche con Sancho ante el templo parroquial del Toboso han adquirido la categoriacutea de refraacuten en que se alude a los obstinados en atacar a la Iglesia negando su caraacutecter divino La Historia estaacute empedrada de tumbas cavadas por la Iglesia para sus perseguidores De las persecuciones sale siempre la Iglesia maacutes pura y mejor afianzada La promesa del Divino Fundador laquolas puertas del infierno no prevaleceraacuten contra ellaraquo se ha cumplido y se cumpliraacute hasta el fin del mundordquo Ameacuten 410 Per exemple segons LEYVA (2004 p 65) ldquoEl dicho desvirtuado auacuten se viene repitiendo con esta intencionada versioacuten laquoCon la iglesia hemos topadoraquo en el sentido de tropezar o embarazarse en algo por alguacuten obstaacuteculo dificultad o falta que se advierterdquo

110

drsquouna frase afirmativa sense cap mena de segona intencioacute com argumenta RIQUER (2003 p 179)

ldquoYa puede verse que esta frase estaacute perfectamente acomodada a lo que ocurre y que lo que

ocurre no puede ser maacutes loacutegico pues en todo pueblo el edificio de maacutes laquobultoraquo y que hace

maacutes sombra es la iglesia que por estar en el centro y en la plaza mayor se encuentra aunque

no se busquerdquo411

Per subratllar la fortuna de quegrave gaudeix encara avui en dia la paregravemia pseudoquixotesca Con la

Iglesia hemos topado creiem que nrsquohi hauragrave prou amb la seguumlent anegravecdota ocorreguda el mes

de juliol de 2012 en el marc drsquouna visita guiada pel monumental casc antic de Salamanca

durant el recorregut la nostra guia Yolanda Huertas Cabezas412 no nomeacutes va treure a colacioacute el

refrany sinoacute que ens nrsquoargumentagrave lrsquoorigen bo i basant-se en la peripegravecia del carro funerari el

qual a lrsquohora de girar lrsquoestreta cantonada de la calle de Jesuacutes (no endebades tambeacute anomenada

calle del Atauacuted) on srsquohi ubicava una esgleacutesia picava no poques vegades contra els murs del

sacre recinte circumstagravencia que els duia a certificar lrsquoaccident amb el ja conegut (en aquest cas

en minuacutescula) Con la iglesia hemos topado

Quant al refranyer romanegraves si voleu topar amb lrsquoesgleacutesia us aconsellem de consultar ZANNE

(2004 [1901] VI p 486-493 nuacutem 14591-14624) amb paregravemies que tracten la presegravencia

paremiologravegica del mot biserică [lsquoesgleacutesiarsquo] de guisa ben diversa a la derivacioacute postquixotesca

Drsquoaltra banda resulta curioacutes observar que tant Papu com Mărculescu (aquest segon amb una

pertinent explicacioacute en nota a peu de pagravegina) coincideixen en traduir lrsquoenunciat original de la

mateixa guisa De biserică am dat [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] bo i emprant una expressioacute A

da de ceva [lsquoTopar amb alguna cosarsquo] que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 895 sv topar)

ens ofereixen en forma personal ldquoAi dat de cevardquo a traveacutes drsquoun altre context quixotesc413

ldquoiquestHas topado algordquo

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673) Vegeu Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

411 Fragment que IRIBARREN (19744 p 477) urpant-lo drsquouna edicioacute ogravebviament anterior a la que posseiumlm nosaltres no srsquooblida drsquoesmentar 412 A qui agraiumlm la gentilesa i celeritat a lrsquohora de completar lrsquoanegravecdota amb detalls que ens fugien de la memograveria 413 La frase en quumlestioacute es troba al capiacutetol 29 de la segona part (p 952)

111

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169414) Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti (PAPU 1965 II p 481) [lsquoDel coix si trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo] La Roma de eşti fă ce zăreşti (MĂRCULESCU 2007 II p 442415) [lsquoA Roma si ets fes el que lluquesrsquo]

ldquoRefraacuten[416] muy usual y que aconseja adaptarse[417] cada cual al modo de ser y a las

costumbres del paiacutes donde se halle[418] Debe de provenir del refraacuten antiguo Cuando a

Roma fueres haz como vieres el cual a su vez es una traduccioacuten en forma proverbial del

verso vulgar latino[419] Cum Romae fueris [] Romano vivito more[420]rdquo (IRIBARREN 19744

p 557)

ETXABE (2001 p 96) despreacutes drsquoesmentar la paregravemia cervantina421 inclou la seguumlent

observacioacute ldquoLa mayoriacutea de las variantes de este refraacuten entre ellas las utilizadas en la

actualidad han perdido la referencia a Roma Allaacute donde fueres haz lo que vieres Donde

fueres haz como vieres[422] Donde quiera que fueres haz como vieres Por donde fueres haz

como vieres y Ve do vas y como vieres asiacute haz[423]rdquo variants a les quals encara podriacuteem afegir-

ne un parell meacutes que pouem a CORREAS (2000 [1627] p 236 nuacutem 479 p 806 nuacutem 92) Do

fueres haraacutes como vieres i Ve do fueres y haz como vieres

Quant al romanegraves TEODORESCU-KIRILEANU (1923 p 58 nuacutem 469) ens recomana Să te porţi

cum cere locul ― unde te găseşti ― nu cum ştii [lsquoPortarsquot com demana el lloc ― on et trobes

― no com sapsrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 336 sv duce) ndasha

414 Refrany acompanyat de la glossa (II Cap 54 p 1169 n 27) ldquoAdaptacioacuten en forma de refraacuten del proverbio latino laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 415 Amb lrsquoapunt (II p 442 n 768) ldquolaquoA Roma fueres haz como vieresraquo sau mai icircn general [lsquoo de manera meacutes generalrsquo] laquoDo fueres haraacutes como vieresraquo adaptare a proverbului latinesc [lsquoadaptacioacute del refrany llatiacutersquo] laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 416 Iribarren en comenta la variant A donde fueres haz como vieres 417 Eacutes a dir ldquoacomodarse a las costumbres del lugar que se visita evitando llamar la atencioacutenrdquo (LEYVA 2004 p 70) En aquest sentit OLMOS (19982 [1940] p 36) hi afegeix ldquoEs ridiacuteculo pretender singularizarse y llamar la atencioacuten Asiacute proceden los insensatosrdquo Tambeacute Dante sembla ser del mateix parer segons els versos en quegrave afirma ldquone la chiesa [] coi santi e in taverna coi ghiottonirdquo (Inferno XXII v 14-15) afortunada expressioacute que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 270 nuacutem 2944) converteixen en paregravemia In chiesa coi Santi e in taverna coi ghiottoni (bricconi) A tall anecdogravetic heus aquiacute la traduccioacute sagarriana del passatge dantesc segons el volum publicat per la barcelonina Editorial Alpha el 1955 ldquoamb els sants [] al temple i amb els farts a la tavernardquo (p 260) 418 En poques paraules indica ldquola conveniencia de amoldarse al ambienterdquo (CABALLERO 1970 p 278 nuacutem 3933) 419 Com COLL (1874 p 140 nuacutem 175) ja beacute anotava ldquoEs traduccioacuten de un conocido proverbio latinordquo 420 ARTHABER (1929 p 597 nuacutem 1190) lrsquoesmenta en la variant Si fueris Romae Romano vivito more [] Si fueris alibi vivito sicut ibi alhora que el vincula amb una paregravemia francesa amb una drsquoitaliana i ben entegraves amb la nostra paregravemia quixotesca de partenccedila (que ens estem de citar) Il faut vivre a Rome comme a Rome i Quando a Roma vai fa come vedrai refrany que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 422 nuacutem 4616) ens presenten en versioacute futura Quando a Roma andrai fagrave come vedrai 421 Que acompanya de la seguumlent glossa ldquoRecomienda a las personas que sean respetuosas y se adapten a las costumbres y normas de los lugares que visitenrdquo 422 El qual es troba a CAMPOS BARELLA (1998 p 196 nuacutem 1957) amb la glossa ldquoAdvierte que cada uno debe acomodarse a los usos y estilos del paiacutes donde se hallardquo 423 A CORREAS (2000 [1627] p 806 nuacutem 93) amb una miacutenima diferegravencia Ve do vas como vieres ansiacute haz

112

semblanccedila de la solucioacute catalana Allagrave on vagis fes com vegis (CIVERA 1969 p 619)ndash ens

aconsella Oriunde te duci poartă-te după obiceiul locului [lsquoOn sigui que vagis portarsquot segons

el costum del llocrsquo] admonicioacute que a lrsquohora de traduir-la en castellagrave Calciu et alii resolen en

els ben coneguts ldquoa donde fueres (sau icircnv [lsquoo arcaicrsquo] cuando a Roma fueres) haz como

vieresrdquo El nostre refrany tambeacute els serveix (1979 p 120424 sv bordei) juntament amb

ldquocuantas cabezas tantos pareceres en cada tierra su uso y en cada casa su costumbrerdquo per

traduir la paregravemia Cicircte bordeie aticirctea obiceie [lsquoTants casots() tants costumsrsquo] que correspon

sense coma a la traduccioacute que PAPU (1965 II p 85) escolliacute per al refrany tambeacute quixotesc En

cada tierra su uso (II Cap 9 p 760) Ja que parlagravevem de Papu no ens deixa pas indiferents la

seva versioacute (ben allunyada de la literalitat de Mărculescu el qual tanmateix es beneficia de la

rima entre els verbs eşti [lsquoetsrsquo] ndash zăreşti [lsquolluquesrsquo]) a bastament representada mutatis

mutandis al refranyer romanegraves Cu şchiopu-ntr-un loc şezi [] Te-nveţi să şchiopetezi [lsquoAmb el

coix en un (mateix) lloc seus [] Aprens a coixejarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 54) Cu şchiopu-

ntr-un loc (de) [lsquo(si)rsquo] şezi [] Te-nveţi să şchiopătezi (HINŢESCU 1985 p 70 nuacutem 793) o

amb companyia plural Cu şchiopii [lsquoAmb els coixosrsquo] la un loc de şezi te icircnveţi să şchiopătezi

(FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291425 1992b p 49 nuacutem 282426) Si Papu almiddotludia a les nefastes

consequumlegravencies de sovintejar el coix i el refranyer de la tragravegica deriva que srsquoorigina en seure-

srsquohi a la vora imagineu-vos la catagravestrofe que pot comportar el fet de viure plegats Cu şchĭopul

icircmpreună dě veĭ lăcui te rsquonveţi şi tu a schĭopětaacute [lsquoAmb el coix juntament si viuragravesvius aprens

tu tambeacute a coixejarrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 720 nuacutem 5887) Cu şchiopul icircmpreună de vei

locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MUNTEAN 1967 p 123 nuacutem 2720 MILLIO 1999 p 177

nuacutem 1502a427 FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291428 1992b p 49 nuacutem 282429) Cu şchiopul

icircmpreună (de) vei locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503b430 p 265

nuacutem 2233b431) o en plural i amb meacutes raoacute encara Cine cu şchiopii locuieşte se-nvaţă a

şchiopăta [lsquoQui amb els coixos viu apregraven a coixejarrsquo] (MILLIO 1999 p 219 nuacutem 1835a432)

Ara beacute aquest perill no nomeacutes es limita als coixos per tal com Cine trăesce cu chĭorii se icircnvaţă

a se uĭtaacute cruciş [lsquoQui viu amb els bornis apregraven a mirar guerxorsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

521 nuacutem 5046) Cine trăieşte cu chiorii se-nvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 265 nuacutem

2233c433) Cine trăieşte cu chiorii icircnvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503a434)

424 El mateix exemple si beacute amb coma entre hemistiquis i les mateixes traduccions castellanes apareixen a la pagravegina 709 sv obicei 425 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 426 Iacutedem 427 HE THAT dwells near a CRIPPLE will learn to halt 428 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 429 Iacutedem 430 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp 431 MOCKING is catching 432 IF thou with him that HALTES doest dwell To learn to halt thou shalt full well 433 MOCKING is catching 434 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp

113

Acabem amb un exemple liacutemit quan es frequumlenten els bornis o beacute els mancats de fluiumldesa

oratograveria Cu chiorii chioreşti cu gacircngavii gacircngăveşti [lsquoAmb els bornis et tornes borni amb els

tartamuts tartamudegesrsquo] (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503c435 p 265 nuacutem 2233a436)

435 Igravedem 436 MOCKING is catching

114

Cuando Dios amanece para todos amanece437 (II Cap 49 p 1118-1119438) Cicircnd Dumnezeu luminează de ziuă pentru toţi luminează (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQuan Deacuteu clareja439 per a tots clarejarsquo] Cacircnd Dumnezeu luminează de ziuă luminează pentru toţi (MĂRCULESCU 2007 II p 397440) [lsquoQuan Deacuteu clareja clareja per a totsrsquo] ldquoLa sentencia con que Sancho quiere mostrarse conciliador llama tambieacuten a la igualdad de

todos rasero medido por un sol divinizado que sale para ricos y pobresrdquo (LEYVA 2004 p 71)

Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 137 nuacutem 1356) ldquolaquoEnsentildea que debemos comunicar[441]

nuestros bienes y felicidades a los demaacutesraquo[442] Tambieacuten significa que los bienes fundamentales

de la vida son gratuitosrdquo Si espigolem el refrany a CORREAS (2000 [1627] p 195 nuacutem 1224)

ens adonarem que de la formulacioacute quixotesca amb directa intervencioacute divina443 passem a una

sentegravencia impersonal Cuando amanece para todos amanece444 (2000 [1627] p 194 nuacutem

1193) i finalment desemboquem en lrsquoastre que divinament o fiacutesica ens ilmiddotlumina Cuando el

sol sale para todos sale (2000 [1627] p 198 nuacutem 1282 ETXABE 2001 p 98) Aquesta

solaritat eacutes precisament lrsquoeleccioacute drsquoalguns traductors del Quijote445 com ara en portuguegraves o

doblement en catalagrave O sol brilha para todos (VISCONDES 2002 p 565) Quan ix el sol ix per

tothom qui el vol (BULBENA 2005 p 691) i Es sogravel surt per tots (RULLAN 2005 [1905] II p

278) possibilitats a bastament representades en el refranyer romanegraves en el qual lrsquoastre rei

tambeacute surt per a tothom446 o altrament dit E loc sub soare pentru toţi [lsquoHi ha lloc sota el sol

per a tothomrsquo] (MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940b447 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12

CALCIU SAMHARADZE 20052 p 850 sv sol) i per tant Soacuterele nu rĕsare numaĭ pentru un

437 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244) 438 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 17) ldquoRefraacuten para recalcar la igualdad de los hombresrdquo 439 Segons el DEX (sv luminaacute) lrsquoexpressioacute A se lumina de ziuă coincident en ambdoacutes traductors romanesos significaria ldquoa se face ziuărdquo [lsquofer-se de diarsquo] Eacutes per aixograve que tant al primer hemistiqui del refrany com al segon (en quegrave manca la precisacioacute de ziuă [lsquode diarsquo]) hem optat pel catalagrave clarejar 440 MĂRCULESCU (2007 II p 397 n 707) recorda lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuando Dios amanece para todos amaneceraquordquo 441 En aquest mateix sentit ETXABE (2001 p 96) anota ldquoAnima a comunicar a los demaacutes nuestras buenas nuevas y nuestras alegriacuteas Tambieacuten se usa para ensentildear que los bienes fundamentales son universales y no requieren desembolsordquo 442 Tambeacute segons Autoridades (sv Dios) ldquonos amonesta a usar liberal y partidamente de los bienes que Dioacutes nos da a imitacioacuten suyardquo 443 Detall pas balder en la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 36-37) ldquoDios como buen padre amanece hace que salga el sol y que descienda la lluvia para todos porque todos son hijos suyos iquestPor queacute no hemos de vivir como hermanos iexclTan faacutecil como seriacutea cumpliendo todos los Mandamientos de la Ley de Dioshellip En el pecado llevamos la penitenciardquo Dit queda 444 Paregravemia que ETXABE (2001 p 96) recull en la variant Cuando amanece para todo el mundo amanece 445 No pas els dos traductors romanesos que opten per mantenir la presegravencia divina de lrsquooriginal amb versions gairebeacute idegraventiques 446 No voldriacuteem pas ennuvolir la jornada perograve tanmateix ens veiem obligats a esmentar encara que sigui a peu de pagravegina alguns refranys que palesen les limitacions solars drsquoaquests ens centrem en els espigolats al recull de HINŢESCU Soarele de e soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol() per sol que sigui() i no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 148 nuacutem 2613) Soarele că-i soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol que eacutes sol i amb tot no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4328) i Soarele şi iar nu poate să le icircncălzească toate [lsquoEl sol() i tanmateix no ho pot escalfar totrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4330) 447 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike)

115

om [lsquoEl sol no surt nomeacutes per a una personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 421 nuacutem 6811)

Soarele nu răsare numai pentru un om (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6832 FLONTA 1992b

p 242 nuacutem 1397448 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12 CARTALEANU et alii 2007 p 252

nuacutem 2311) Si el sol surt per a tothom en deduirem que no estableix cap mena de diferegravencia

egravetica i en consequumlegravencia Soarele icircncălzeşte pe toată lumea şi pe buni şi pe răi [lsquoEl sol escalfa

tothom tant els bons com els dolentsrsquo] (FLONTA 1992a p 203 nuacutem 1397449) Soarele

icircncălzeşte pe toată lumea (şi pe buni şi pe răi) (CARTALEANU et alii 2007 p 251 nuacutem 2310)

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 850 sv sol) ens ofereixen una paregravemia hiacutebrida Soarele

icircncălzeşte şi pe buni şi pe răipe toată lumea [lsquotant els bons com els dolentstothomrsquo] la primera

part de la qual descobrim en diversos autors Soacuterele icircncălḑeşce şicirc pĕ bunĭ şicirc pĕ rĕĭ [lsquoEl sol

escalfa tant els bons com els dolentsrsquo] (ZANNE 1895 I p 74 nuacutem 270) Soarele icircncălzeşte şi

pe buni şi pe răi (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6831 FLONTA 1992b p 242 nuacutem 1397450

MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940a451 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12) Soarele icirci [lsquoelsrsquo]

icircncălzeşte şi pe buni şi pe răi (MILLIO 1999 p 347 nuacutem 2939b452)

448 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 449 The SUN shines upon all alike (everywhere) Acompanyat de dues paregravemies franceses Le soleil luit pour tout le monde i Le soleil brille partout 450 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 451 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike) 452 The SUN is never the worse for shining on a dunghill

116

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699) Cicircnd te doare capul te dor şi toate celelalte mădulare (PAPU 1965 II p 32) [lsquoQuan et fa mal el cap tambeacute et fan mal tots els altres membresrsquo] Cacircnd te doare capul te dor toate mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 34) [lsquoQuan et fa mal el cap et fan mal tots els membresrsquo] Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708) La durerea capului trebuie să ia parte toate mădularele (PAPU 1965 II p 39) [lsquoAl mal de(l) cap han de prendre part tots els membresrsquo] Din durerile capului trebuie să se icircmpărtăşească şi mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 41) [lsquoDels mals de(l) cap han de participar tambeacute els membresrsquo] El primer dels refranys que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19523) recull en la

variant Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen ldquoLo dice don Quijote como

aclaracioacuten a Sancho que manifestaba no entender lo que acababa de decir en latiacuten Quando

caput dolet etceacuteterardquo (CANTERA et alii 2005 p 61-62) eacutes a dir sense deixar-hi res per

sobreentegraves Quando caput dolet caetera membra dolent A part de fiacutesicament453 ldquopuede usarse

tambieacuten para expresar que cuando los superiores obran mal se resienten los inferioresrdquo (COLL

1874 p 106 nuacutem 135) per tant srsquoaplica ldquoen sentido metafoacuterico[] a la autoridad[454] la cual si

abdica de sus deberes induce a los suacutebditos a que no los cumplan Nada desmoraliza tanto a los

gobernados como los escaacutendalos y francachelas de los gobernantesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p

37)

Pel que fa al segon refrany quixotesc ARTHABER (1929 p 681 nuacutem 1355) el vincula amb el

castellagrave Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen amb el francegraves A qui la tecircte fait

mal souffre par tout le corps i amb lrsquoitaliagrave Quando la testa duole tutte le membra

languono455 paregravemia que ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2884) esmenta456 a propogravesit del

romanegraves Capul cacircnd te doacutere tot trupul bolesce [lsquoEl cap() quan et fa mal tot el cos

(srsquo)emmalalteixrsquo] Amb petites diferegravencies formals espigolem lrsquoanterior refrany a diversos

reculls Capul cicircnd te doare tot trupul boleşte (MUNTEAN 1967 p 69 nuacutem 1595 FLONTA

1992a p 111 nuacutem 744457 1992b p 132 nuacutem 747458) Capul cacircnd te doare tot trupul boleşte

453 Circumstagravencia en quegrave segons CORREAS (2000 [1627] p 267 nuacutem 500) el millor remei eacutes menjar quelcom El dolor de cabeza el comer la endereza 454 Aixiacute mateix LEYVA (2004 p 73) ldquoEn sentido metafoacuterico cabeza es autoridad y si se duele a todos los sometidos a su dictado doleraacuten las consecuencias El pueblo siempre paga la mala gestioacuten de los gobernantesrdquo 455 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 432 nuacutem 4731) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 380 nuacutem VIII4515eI) 456 A dreta llei el considera un refrany toscagrave que transmet sota la forma Quando rsquol capo duole tutte le membro [sic] languono 457 When the HEAD aches all the body is the worse Lrsquoautor esmenta el francegraves Agrave qui la tecircte fait mal souffre par tout le corps 458 When the HEAD aches all the body is the worse Amb correpondegravencia a tres paregravemies castellanes Cuando la cabeza duele los pies mal sostienen Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen i Del dolor de la cabeza han de participar los miembros i una en portuguegraves Quando a cabeccedila natildeo regula quem o paga eacute o corpo

117

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 122) a les quals encara caldria afegir la variant de MILLIO

(1999 p 200 nuacutem 1685a459 p 378 nuacutem 3195a460) Cacircnd capul boleşte tot trupul pătimeşte

[lsquoQuan el cap emmalalteix tot el cos (en) pateixrsquo]

Tal i com afirma MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19524) En doliendo la

cabeza hasta los pies flaquean No endebades en el refranyer romanegraves resulta cabdal la

dependegravencia dels peus respecte del cap (o de tot el cos com hem vist a lrsquoanterior paragravegraf perograve

no pas de la resta de mădulare [lsquomembresrsquo] solucioacute literal per quegrave han optat Papu i Mărculescu

en les quatre traduccions) com a botoacute de prova heus aquiacute com CALCIU SAMHARADZE (20052

p 154 sv cabeza) tradueixen el refrany Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen

UndeCacircndDacă nu e cap vai de picioare461 [lsquoOnQuanSi no hi ha cap ai de les camesrsquo]

paregravemia ben representada en diferents variants (si beacute sempre amb lrsquoacabament vai de picioare

[lsquoai de les camesrsquo]) la majoria introduiumldes amb lrsquoadverbi unde [lsquoonrsquo] Unde nu e cap vai de

picioare [lsquoOn no hi ha cap ai de les camesrsquo] (PANN 1982 [1847] p 147 i 305 MUNTEAN

1967 p 399 nuacutem 7621 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem 2893) Unde nu-i cap vai de

picioare462 (CALCIU et alii 1979 p 148 sv cap463 FLONTA 1992a p 110 nuacutem 737464

1992b p 130 nuacutem 738465 MILLIO 1999 p 395 nuacutem 3337466 i 3342a467 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 55) a traveacutes de lrsquohiacutebrid UndeDacă nu-i cap [lsquoOnSi no hi ha caprsquo] vai de

picioare (MILLIO 1999 p 246 nuacutem 2070a468) passem a la variant amb dacă [lsquosirsquo] la qual eacutes

precisament lrsquoescollida per ZANNE (2003 [1897] II p 34 nuacutem 2848) Dacă nu e (rsquoi) cap vaĭ

dĕ picere (picĭoacutere)469 [lsquoSi no hi ha (hi ha) cap ai de les cames (cames)rsquo] Dacă nu e cap vai de

picioare (MILLIO 1999 p 200 nuacutem 1688a470 p 378 nuacutem 3195d471) noteu una uacuteltima

paregravemia en quegrave HINŢESCU (1985 p 71 nuacutem 826) posa en relleu no pas lrsquoabsegravencia de cap sinoacute

459 The grief of the HEAD is the grief of griefs 460 WHEN the head ACHES all the body aches 461 Per beacute que en romanegraves el mot picior tant pot significar lsquopeursquo com lsquocamarsquo (vegeu SALA 2010 p 94 i 158 on lrsquoautor ens explica que el llatiacute pes en romanegraves va desaparegraveixer en favor de petiolus lt picior) nosaltres dins el context romagravenic ens decantem per la primera opcioacute Nomeacutes cal pensar a tall drsquoexemple en el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte (ZANNE 2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) o beacute en aquell refrany catalagrave que a casa nostra tantes vegades ens etzibaven (i no pas mancats de raoacute) Qui no teacute memograveria ha de tenir cames (PAREacuteS 1999 p 222 nuacutem 1578) 462 Dit sigui de passada CARTALEANU et alii (2007 p 270 nuacutem 2492) ofereixen una altra solucioacute al lloc de picioare [lsquopeusrsquo] Unde nu-i cap vai de picioarecoadă [lsquopeuscuarsquo] 463 Amb almiddotlusioacute a ldquodonde no hay cabeza tiene que haber pie quien no tiene memoria ha de tener pie (sau tenga pierna)rdquo 464 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Amb dos refranys francesos Quand on nrsquoa pas de tecircte il faut avoir des jambes i Agrave mauvaise tecircte bonnes jambes 465 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Lrsquoautor hi relaciona dues paregravemies castellanes Donde no hay cabeza tiene que haber pie i Quien no tiene memoria ha de tener pie i una de portuguesa Cabeccedila que natildeo tem juiacutezo quem o paga eacute o corpo 466 Little WIT in the head makes much worse for the heels 467 WOE to the mule that sees not theher master 468 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 469 ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) recorda el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte 470 Your HEAD will never save your legs 471 WHEN the head ACHES all the body aches

118

de contingut Dacă n-ai icircn cap vai de picioare [lsquoSi no tens (res) al cap ai de les camesrsquo] Amb

lrsquoanterior tirallonga hem demostrat que Capul duce picĭoacuterele [lsquoEl cap duu les camesrsquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 34 nuacutem 2847) Capul duce picioarele (MILLIO 1999 p 378 nuacutem

3195e472) per tant qualsevol infirmacioacute del cap repercutiragrave en les cames les quals hauran de

mirar de suplir-la com bonament puguin Capul bolacircnd dă de lucru picioarelor [lsquoEl cap tocat

doacutena feina a les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 201 nuacutem 1688b473 p 247 nuacutem 2070b474)

permeteu-nos doncs que ens nrsquoapiadem Vaĭ de picĭoacuterele cari poacutertă cap nebun [lsquoAi de les

cames que porten (un) cap boigrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 74 nuacutem 9114) Vai de picioarele

care poartă cap nebun (MUNTEAN 1967 p 410 nuacutem 7829 MILLIO 1999 p 395 nuacutem

3342b475 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) Aixograve no obstant tambeacute hi ha qui no es refia gens

ni mica de les cames que depenen drsquoun cap que no toca ni quarts ni hores en aquest cas no

esdeveacute gens retograveric exclamar Cacircnd capul e putred ce să ne aşteptăm de la picioare [lsquoQuan el

cap estagrave podrit quegrave hem drsquoesperar de les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 378 nuacutem 3195b476)

472 WHEN the head ACHES all the body aches 473 Your HEAD will never save your legs 474 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 475 WOE to the mule that sees not theher master 476 WHEN the head ACHES all the body aches

119

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045) De capeţi mioara stricircnge-i fricircnghioara (PAPU 1965 II p 360) [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li la soguetarsquo] Dacă ţi se dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 332) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720477) Cicircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] Dacă-ţi dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 51478) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] (II Cap 50 p 1138) Cicircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă (PAPU 1965 II p 451) [lsquoQuan sersquot regala una vaca corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] Dacă-ţi dau de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238) Dacă-mi pică o viţea fug cu funia după ea (PAPU 1965 II p 549) [lsquoSi em cau del cel una vedella li corro al darrere amb la cordarsquo] Dacă mi se-ntacircmplă uneori să-mi aducă cineva văcuţa dau fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 504) [lsquoSi alguna vegada em passa que alguacute em dugui la vaqueta (hi) faig una correguda amb el sogallrsquo]

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 988 sv vaca) que en recull la variant479 Quando te

dieren la vaquilla acude con la soguilla el nostre refrany ldquoquiere dezir que quando os

prometieren algo no dilateacuteys el recebir la merced y regalo como sea en tiempo y en saccediloacuten y

que no parezca se pide por justiciardquo En mots drsquoOLMOS (19982 [1940] p 38) ldquoEncarece que se

acepte lo que generosamente y de buen grado[480] se nos ofrece Tan descorteacutes resulta tomar lo

que no nos dan como rehusar lo que se nos brinda sinceramenterdquo Per conegraveixer-ne lrsquoorigen

recorrem481 a ROMERO (20012 p 103 nuacutem 265482) ldquoSeguacuten parece el refraacuten procede de la

costumbre que existiacutea en muchos pueblos castellanos y del resto de Espantildea de correr por las

calles con novillos atados por una soga de la que los mozos tiraban por divertimentordquo Per altra

477 Amb la nota (II Cap 4 p 720 n 43) ldquoCon este refraacuten y el siguiente [Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa] se da entender que laquocuando se presente la ocasioacuten aproveacutechateraquo El refraacuten tambieacuten figura en II 41 1045 50 1138 y 62 1238rdquo 478 MĂRCULESCU (2007 II p 51 n 106) indica ldquoDouă proverbe conţinacircnd amacircndouă icircndemnul de a te folosi de prilejul oferit [lsquoDos refranys que contenen ambdoacutes lrsquoexhortacioacute a beneficiar-se de lrsquoavinentesa que es presentarsquo] laquoCuando te dieren la vaquilla corre con la soguillaraquo şi [lsquoirsquo] laquoCuando viene el bien meacutetelo en tu casaraquordquo 479 Aixiacute com tambeacute CORREAS (2000 [1627] p 207 nuacutem 1454) Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla 480 En efecte tambeacute LEYVA (2004 p 75) ens indica que ldquoel refraacuten aboga por aceptar de buen grado lo que nos ofrecenrdquo 481 Vegeu tambeacute IRIBARREN (19744 p 584) font drsquoon reconeix pouar Romero 482 Ultra la nota genegravetica lrsquoautor manifesta que la nostra paregravemia ldquorecomienda prestar la maacutexima diligencia a las ocasiones favorablesrdquo

120

banda ETXABE (2001 p 102483) apunta ldquoEl refraacuten mata dos paacutejaros de un tiro[484] recomienda

por un lado aceptar cuanto se nos deacute y por otro no desaprovechar las oportunidades[485]rdquo

Exemples que recorden la formulacioacute condicional del capiacutetol 62 (p 1238) els trobem a

CORREAS (2000 [1627] p 746 nuacutem 685) Si te dieren la vaquilla acude con la soguilla i a

ETXABE (2001 p 381) Si te dan la vaquilla acude con la soguilla A part dels exemples que

protagonitza la vaquilla el refranyer castellagrave palesa la conveniegravencia de tenir una soguilla a

lrsquoabast per tal com no nomeacutes sersquons pot presentar lrsquooportunitat de lligar-hi la vaquilla

quixotesca sinoacute drsquoaltres animals de granja com ara la cabra Cuando te dieren la cabrilla

acorre con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) Cuando te dan la cabrilla

corre con la soguilla (ETXABE 2001 p 102) i Cuando te dan la cabriella acorre con la

soguiella (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977a) o la truja Cuando te dieren la cochinilla acorre

con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) i Cuando te dieren la cochinilla

acorre con la soguilla (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977) o fins i tot lrsquoovella Cuando te

dieren la oveja toma la cuerda y vay por ella486 (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1453)

Fixem-nos que en romanegraves lrsquoanimal protagonista per a Mărculescu eacutes sempre la văcuţă487

[lsquovaquetarsquo] mentre que Papu alterna dues vedelles488 (viţea en singular) amb una anyella

(mioară) i una vaca (vacă) Drsquoaltra banda per tal de retenir el present ofert Mărculescu se

serveix drsquouna fracircnghiuţă [lsquosogallrsquo] la qual amb un canvi de sufix a Papu esdeveacute fricircnghioară

[lsquosoguetarsquo] o beacute en tres dels casos funie [lsquocordarsquo] Sigui un o altre animal i es miri drsquoaferrar-lo

per mitjagrave drsquouna corda o beacute drsquoun sogall les vuit traduccions romaneses coincideixen en lrsquoesforccedil

drsquoafaiccedilonar una forma paremiologravegicament plausible basada en una rima la qual en el primer

hemistiqui recau sempre en lrsquoanimal aixiacute per a Mărculescu văcuţa [lsquola vaquetarsquo] ndash fracircnghiuţa

[lsquoel sogallrsquo] mentre que per a Papu mioara [lsquolrsquoanyellarsquo] ndash fricircnghioara [lsquoel sogallrsquo] viţea

[lsquovedellarsquo] ndash ea [lsquoellarsquo] i vacă [lsquovacarsquo] ndash icircnşfacă [lsquoaferrarsquo] Observeu en els uacuteltims dos

exemples de Papu com el traductor es veu constret a emprar lrsquoanimal sense lrsquoarticle determinat

483 A partir de la paregravemia Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla CAMPOS BARELLA (1998 p 343 nuacutem 3336) esmenten el mateix refrany bo i acompanyant-lo de la seguumlent glossa ldquoAsiacute nos aconseja no despreciar lo que nos den aun cuando nos parezca desmedrado y mezquino como tambieacuten aprovechar la ocasioacuten por el riesgo de que no vuelvardquo 484 Durant la nostra estada al Friuumll voldriacuteem recordar la doctora Liacutedia Anoll la qual es planyia del referent de careacutes begravelmiddotlic o cinegegravetic drsquoaquesta expressioacute en les diferents llenguumles romagraveniques Matar dos pardals drsquoun tret Prendere due piccioni con una fava Faire drsquoune pierre deux coups etcegravetera Consti doncs en acta que lrsquoequivalent friuumllagrave drsquoallograve meacutes pragravectic perograve gota belmiddotligerant seria Facirc un viaccedil e doi servizis 485 Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 238) opina ldquoes grave cosa dejar pasar la oportunidad cuando se presenta puesto que no suele ofrecerse dos vecesrdquo 486 Tambeacute en la traduccioacute gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 489) Cando che dean a ovella colle a corda e vai por ela 487 Opcioacute escollida entre drsquoaltres per SERRAS (2005 Cap 62 p 569) Se alguma vez sucede que me decircem a vaquinha ato-a bem atadinha o FANLO (2010 [2008] II Cap 41 p 389) Si on te donne la vachette mets-lui vite la cordelette 488 Animal present a les traduccions portugueses de VISCONDES (2002 Cap 41 p 528) Em te dando uma vitela vai logo por ela i SERRAS (2005 Cap 41 i 50 p 484 i 524) Quando te derem a bezerra apressa-te a tecirc-la presa i a la francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 4 p 47) Lorsqursquoon te donnera la geacutenisse cours lui mettre au cou la cordelette

121

(traint doncs lrsquooriginal castellagrave) ja que la corresponent forma articulada viţeaua [lsquola vedellarsquo] i

vaca [lsquola vacarsquo] respectivament en dificultaria qui-sap-lo la rima al segon hemistiqui

Si seguim estirant no pas el fil sinoacute el sogall per fer-nos ben nostra la vaquilla quixotesca

arribarem al recull de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) autor que relaciona la paregravemia de

referegravencia amb una altra que suara ens va com anell al dit Cuando te dieren el anillo pon el

dedillo489 Cal destacar igualment el volum drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674490) en quegrave

es vincula el refrany Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla al que acabem

drsquoesmentar per ploma de Calles A meacutes a meacutes tambeacute RULLAN (2005 [1905] II Cap 4 p 28)

opta pel referent digital a lrsquohora de traduir lrsquooriginal cervantiacute En donarte srsquo anell es dit dins

ell491 i encara meacutes interessant CALCIU SAMHARADZE (20052 p 62 sv anillo) ens ofereixen

una primera solucioacute romanesa per a la paregravemia Cuando te dieren el anillo pon el dedillo Nu

trebuie să scapi (niciodată) ocazia [lsquoNo has de deixar escapar (mai) lrsquoocasioacutersquo] refrany romanegraves

que per tancar el cercle CALCIU et alii (1979 p 715 sv ocazie) interpreten amb tres pagraveremies

diferents A la ocasioacuten la pintan calva Cuando te dieran la vaquilla corre con la soguilla i

Cuando te dieran el anillo pon el dedillo492 Tornant al recull de CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 928 sv vaquilla) observem com tres de les quatre solucions proposades per a la

paregravemia quixotesca coincideixen amb Papu Cacircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea

[lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] (solucioacute de Papu per al

capiacutetol 4) Cacircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă [lsquoQuan sersquot regala una vaca

corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] (que Papu empra en el capiacutetol 50) i De capeţi

mioara stracircnge-i fracircnghioară [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li el sogallrsquo] (versioacute que

apareix al capiacutetol 41) La quarta opcioacute que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 928 sv vaquilla)

ens apunten Du-te cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul [lsquoVes amb el sac quan et promet(en) el

garriacutersquo] gaudeix drsquoun llarg recorregut al refranyer romanegraves si beacute ZANNE (2004 [1901] VII p

382 nuacutem 16565) el qual el cita talment Du-te cu sacul cacircnd icircţĭ făgădue purcelul hi afegeix

una glossa que ens fa caure lrsquoagravenima als peus ldquoIcircn bătăie de joc celuĭ care crede că i se va da

489 El refrany es troba mutatis mutandis a CORREAS (2000 [1627] p 206 nuacutem 1450) Cuando te dieren el anillo paacutera el dedillo i en la mateixa variant de Calles a ETXABE (2001 p 102) del qual pouem la seguumlent glossa ldquoAconseja aprovechar las oportunidades que se presentan para casarse Por extensioacuten invita a aceptar los retos a los que se han de enfrentar las personas a lo largo de su vidardquo 490 Dins el marc romagravenic no deixen drsquointeressar-nos les variants francesa i italiana Celui agrave qui on donne ne choisit pas i Se ti gettano la fune e tu lega la vacca paregravemia aquesta darrera que espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 473 nuacutem 5185) 491 Traduccioacute per a la qual RULLAN (2005 [1905] II p 232) es decanta novament al capiacutetol 41 si beacute amb petites variants formals En donar-te srsquo anell es dit dins ell 492 En diversos reculls dessuacutes esmentats com ara el drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) o el de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) vegraveiem la relacioacute entre la paregravemia original i aquesta uacuteltima Amb un xic meacutes de marrada a cop segur que com en la traduccioacute de VISCONDES (2002 Cap 4 p 370) hauriacuteem arribat a lrsquoarxiconegut A cavalo dado natildeo se olha o dente Nogensmenys les solucions dels reculls consultats i la voluntat si ens ho permeteu de no estirar meacutes la ploma que el refrany ens han aconsellat de prescindir-ne Tanmateix per a una primera aproximacioacute us adrecem al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58047ampLng=0

122

ceea ce i srsquoa făgăduitrdquo [lsquoCom a mofa a aquell que creu que se li donaragrave el que se li ha promegravesrsquo]

Amb miacutenimes diferegravencies formals Du-te cu sacul cicircnd icircţi făgăduie purcelul (MUNTEAN 1967

p 157 nuacutem 3373 FLONTA 1992a p 173 nuacutem 1180493 1992b p 205 nuacutem 1192494) i Du-te

cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206 CARTALEANU et alii

2007 p 129 nuacutem 1134) A tall de conclusioacute i independentment de lrsquoanimal ofert o de la vagravelua

de lrsquoanell promegraves no perdem de vista una lliccediloacute ben vitalista Quan ne passen fan de bon

aplegar (BULBENA 2005 Cap 4 p 428) o beacute A coisa dada natildeo faccedilas maacute cara (SERRAS

2005 Cap 4 p 343) per tal com tard o drsquohora arriba la maltempsada Al bon dia dar-li

entrada i esperar la nuvolada (BULBENA 2005 Cap 50 p 703)

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 i 50 p 720 i 1138)

Vegeu Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

493 When the PIG is proffered hold up the poke Acompanyat del francegraves Celui agrave qui on donne ne choisit pas 494 When the PIG is proffered hold up the poke Flonta almiddotludeix a una paregravemia en castellagrave Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla i a dues en portuguegraves Quando te derem o porquinho acode logo com o baracinho i Quando te derem a vaca vem logo com a corda

123

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720) Cicircnd icircţi iese norocul icircn cale prinde-l şi ferecă-l (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et surt la bona sort a lrsquoencontre pren-la i encadena-larsquo] Dacă dai de bine bagă-l icircn casă la tine (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi topes amb el beacute ficarsquol a casa tevarsquo] El temps ruacutefol ja vindragrave quan hagi de venir de manera que suara el meacutes assenyat seragrave bo i

reprenent la cloenda de lrsquoanterior fitxa Al bon dia dar-li entrada i esperar la nuvolada

(BULBENA 2005 p 428) o si ho voleu en una versioacute un bri meacutes participativa Cuant sa cera

cau es hogravera de coirla (RULLAN 2005 [1905] II p 28) La paregravemia495 doncs ldquoNos ensentildea a no

despreciar la buena suerterdquo496 (CAMPOS BARELLA 1998 p 44 nuacutem 417) i dit sigui en

portuguegraves amb un joc de paraules ben bonic Guarda bem o bem que te vem (SERRAS 2005 p

343) En aquest sentit ROMERO (20012 p 98 nuacutem 250) aprofita la variant Cuando el bien

pasa meacutetelo en casa per oferir-nos la seguumlent glossa ldquoLa buena fortuna debemos cogerla al

vuelo Puede tratarse de laquoun tren que no para dos vecesraquo por eso hay que estar despierto y

atentordquo

Mărculescu tradueix gairebeacute al peu de la lletra la paregravemia original en realitat nomeacutes es permet

traslladar una part del dinamisme del beacute que srsquoaproxima al destinatari humagrave que en el seu cas

hi topa eacutes a dir que en certa mesura li surt a lrsquoencontre tal com tambeacute manifesta la versioacute de

Papu recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 128 sv bien) com a

traduccioacute del refrany que ens ocupa A meacutes a meacutes Papu interpreta el bien per noroc497 [lsquobona

sortrsquo] i tractant-se de tan gaia avinentesa498 considera convenient ldquoaferrar-lardquo stricto sensu o

sigui no limitar-se a prendre-la sinoacute fins i tot immobilitzar-la amb cadenes I ja que parlem de

lligar no volem deixar passar el seguumlent consell crematiacutestic Cicircnd icircţi intră paraua[499] icircn micircnă

leag-o cu zece noduri [lsquoQuan trsquoentra el xavo a la magrave lligarsquol amb deu nusosrsquo] (MUNTEAN 1967

p 105 nuacutem 2329) o amb nou nusos en comptes de deu Cicircnd icircţi intră paraua icircn micircnă leagă-o

cu nouă [lsquonoursquo] noduri (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem 615) consell que a VISCONDES (2002 p

370) compta amb una variant ornitologravegica Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar500

Bo i tornant emperograve al romanegraves i a tall de conclusioacute vet aquiacute una constatacioacute empiacuterica que tal

495 Vegeu les dues variants que ens aporta MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 538 nuacutem 47026 i 47027) Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa i Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa y cierra la puerta para que no se vaya 496 Cristianament OLMOS (19982 [1940] p 38) ens aconsella ldquoDebemos aceptar y bendecir el bien que Dios nos enviacuteerdquo i el relaciona amb un altre refrany quixotesc Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 497 Segons el DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo tres sinogravenims de destiacute (favorable) 498 Pensem en la paregravemia Norocul e oricicircnd binevenit [lsquoLa bona sort eacutes en qualsevol moment benvingudarsquo] que CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) tradueixen per Nunca es tarde si la dicha es buena 499 Vegeu les traduccions de Papu esmentades a la fitxa del refrany quixotesc Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) 500 Vegeu la fitxa del refrany Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 i 71 p 783 i 1316)

124

volta ens deixi glaccedilats Nrsquoam vĕḑut oacutemenĭ murind de cald [lsquoNo he vist persones morint de

calorrsquo] (ZANNE 1895 I p 16 nuacutem 58) paregravemia que Zanne resumeix amb aquesta glossa

ldquoBinele nu poacutete să ne aducă nicĭ un rĕŭ binele nu strică nicĭ odatărdquo [lsquoEl beacute no ens pot dur cap

mal el beacute no fa mai nosarsquo]

125

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796501) Ca să-ţi scapi vecinul icircţi ucizi asinul (PAPU 1965 II p 119) [lsquoPer escapar del teu veiacute mates el teu asersquo] Grijile altora icircl omoară pe măgar (MĂRCULESCU 2007 II p 115502) [lsquoLes cures dels altres (el) maten lrsquoasersquo] ldquoEl descuido de los propios intereses a favor de los ajenos perjudica a quien asiacute procede con lo

que se refuerza el dicho seguacuten el cual laquola caridad bien entendida empieza por uno mismo[503]raquordquo

(LEYVA 2004 p 77) Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 115 nuacutem 1151) i ETXABE (2001

p 104) que inclouen la paregravemia quixotesca als seus reculls el refrany ldquoCensura a los

entremetidosrdquo i ldquoSe usa para reprender al entrometidordquo respectivament vet aquiacute perquegrave la

traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 99) opta per un directe Va a cercare gatte da

pelare Certament la intrusioacute aliena es desaconsella fins i tot quan no manca de bona voluntat

ldquoAunque el ajeno se ofrezca con gran generosidad los asuntos domeacutesticos es mejor

solucionarlos en casa El refraacuten dice que los cuidados del que no es duentildeo laquomatan al asnoraquo

y es que por mejor intencioacuten que tenga nunca depositaraacute todo el cuidado que pone aquel a

quien pertenecen las cosasrdquo (ROMERO 20012 p 108-109 nuacutem 280)

Segons CORREAS els cuidados ajenos no nomeacutes matan al asno (2000 [1627] p 212 nuacutem

1571) sinoacute que en singular Cuidado ajeno de pelo cuelga i Cuidado ajeno cuelga de pelo

(2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) o en el pitjor dels casos Cuidado ajeno no cuelga ni aun de

pelo (2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) No endebades ARTHABER (1929 p 373 nuacutem 733504)

relaciona la nostra paregravemia amb Mal ajeno de pelo cuelga

Drsquoaltra banda CALCIU SAMHARADZE (20052 p 281 sv cuidado) ens ofereixen per al

refrany iexclCuidados ajenos mataron al asno la proteica paregravemia Nu-ţi băgavacircricirc nasulnu te

băgaamesteca unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo fiquisposis el teu naset fiquistrsquoentremetis on no et

bull lrsquoollarsquo] que analitzarem a propogravesit de la paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os

llaman (II Cap 62 p 1241) la qual PAPU (1965 II p 553) traduiacute talment Nu-ţi mai vicircricirc nasul

unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo] Igualment CALCIU

501 Amb la nota (II Cap 13 p 796 n 37) ldquoRefraacuten dicho de los que se meten en lo que no les concierne y terminan sufriendo las consecuenciasrdquo 502 Lrsquoautor (II p 115 n 247) nrsquoindica lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuidados ajenos matan al asnoraquordquo 503 Refrany que OLMOS (19982 [1940] p 40) tambeacute esmenta al final de la seva glossa ldquoSe cumple este refraacuten con los que descuidan los propios intereses con perjuicios graves por interferir en negocios ajenos La caridad bien entendida empieza por uno mismordquo 504 Amb els equivalents en italiagrave i francegraves (p 372) Del mal drsquoaltri lrsquouomo guarisce e del proprio muore i Mal drsquoautrui nrsquoest que songe La paregravemia italiana apareix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 441 nuacutem IX6513) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 196 nuacutem 2125)

126

et alii ens ofereixen per a la mateixa paregravemia (per beacute que sense signes drsquoexclamacioacute) dues

solucions ldquoa se amesteca (a-şi vicircricirc nasul sau a se băga) unde nu-i fierbe oalardquo [lsquoentremetrersquos

(posar el nas o ficar-se) on no li bull lrsquoollarsquo] (1979 p 708 sv oală) i Nu te amesteca icircn

treburile altuia [lsquoNo trsquoentremetis a les feines drsquoaltrirsquo] (1979 p 45 sv amesteca) Abans de

deixar aquest diccionari ens mancaria per esmentar la variant Cuidados ajenos al asno matan

que els autors tradueixen amb el tragicogravemic Copilul cu mai multe moaşe rămicircne cu buricul

netăiat [lsquoEl nen amb meacutes drsquouna llevadora roman amb el melic sense tallarrsquo] (1979 p 132 sv

buric) ben present en diferents variants al refranyer romanegraves Copilul cu multe moaşe [lsquoamb

moltes llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 889a505) Copilul cu

moaşe multe rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 132) Copilul cu două

moaşe [lsquodues llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) Unde

sicircnt moaşe mai multe [] Rămicircne bietul băiat [] Cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha meacutes drsquouna

llevadora [] Roman el pobre noi [] Amb el melic sense tallarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 200506

HINŢESCU 1985 p 160 nuacutem 2910) Unde sunt moaşe multe rămicircne copilul cu buricul netăiat

[lsquoOn hi ha moltes llevadores roman el nen amb el melic sense tallarrsquo] (HINŢESCU 1985 p 222

nuacutem 4463) paregravemia que en la variant de MUNTEAN (1967 p 400 nuacutem 7658) pot prendre un

tragravegic desenllaccedil507 Unde sicircnt moaşe multe moare (rămicircne) copilul cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha

moltes llevadores mor (roman) el nen amb el melic sense tallarrsquo] infortuni pel qual ZANNE

(2004 [1900] V p 429 nuacutem 12322) es decanta Copilu [sic] cu moacuteşe multe moacutere cu buricul

ne-tăĭat [lsquoEl nen amb moltes llevadores mor amb el melic sense tallarrsquo]

Tot seguit gragravecies al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes arribem a la solucioacute

Cacircinele icircmbătracircneşte de drum iar nebunul de grija altora508 [lsquoEl gos envelleix per culpa del

camiacute mentre que el boig per culpa de la cura drsquoaltrirsquo] heus-ne aquiacute les paregravemies corresponents

505 EVERYBODYrsquos business is nobodyrsquos business Lrsquoautora despreacutes de la paregravemia esmentada nrsquoofereix quatre meacutes que no ens estem de recollir a peu de pagravegina per tal com si beacute similars no hi hem trobat cap vinculacioacute amb la paregravemia quixotesca (o variants) Unde cacircntă cocoşi mulţi acolo icircntacircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Unde-s mulţi popi rămacircne copilul nebotezat [lsquoOn hi ha molts mossens roman el nen sense batejarrsquo] Unde vezi că mulţi poruncesc acolo oracircnduielile cu totul lipsesc [lsquoOn veus que molts manen alliacute el bon ordre manca del totrsquo] i Unde-s prea multe bucătărese iese macircncarea prea sărată sau rămacircne nesărată [lsquoOn hi ha massa cuineres surt el menjar massa salat o roman sense salrsquo] 506 Amb el seu habitual modus operandi (o meacutes ben dit modus delectandi) Pann amolla una tirallonga de refranys per ilmiddotlustrar una histograveria en aquest cas i a la mateixa pagravegina la paregravemia esmentada srsquoacompanya drsquoaltres que si beacute ens estem de desenvolupar per considerar que srsquoallunyen massa del nostre objectiu siacute que creiem de justiacutecia citar a peu de pagravegina Picircntre mumă picircntre moaşe [] Pruncu-a rămas fără boaşe [lsquoEntre la mare entre les llevadores [] El nadoacute ha romagraves sense botons (testicles)rsquo] Unde sicircnt două cumnate [] Casele-s nemăturate [lsquoOn hi ha dues cunyades [] Les cases queden sense escombrarrsquo] Corabia cu doi cicircrmaci se icircneacă [lsquoEl navili amb dos timoners srsquoenfonsarsquo] o beacute Unde cicircntă cocoşi mulţi acolo icircnticircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Per a aquesta darrera paregravemia vegeu la nota anterior 507 Comptat i debatut tambeacute la traduccioacute de Papu nrsquoeacutes prou de tragravegica per tal com bo i intuint el patiment i consequumlent mort de lrsquoase si queda en mans del veiacute prefereix no dilatar-ne lrsquoagonia i matar-lo ell mateix 508 Correspon al castellagrave Cuidados ajenos mataron al asno (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58421ampLng=13)

127

que nrsquohem pogut espigolar Cicircinele icircmbătricircneşte de drum iar [lsquomentre quersquo] nebunul de grija

altora (PANN 1982 [1847] p 377 HINŢESCU 1985 p 60 nuacutem 582) Cacircnele icircmbĕtracircnesce de

drum şi [lsquoirsquo] (ĭar) nebunul de grija altora (ZANNE 1895 I p 369 nuacutem 1484) Cicircinele

icircmbătricircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (MUNTEAN 1967 p 100 nuacutem 2251)

Cacircinele icircmbătracircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

31)

128

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) Darurile sparg şi sticircncile (PAPU 1965 II p 327) [lsquoEls regals trenquen fins i tot les roquesrsquo] Plocoanele sfarmă stacircncile (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls obsequis rompen les roquesrsquo]

ldquoPoderoso caballero

es don Dinero[509]

Madre yo al oro me humillo

eacutel es mi amante y mi amado

pues de puro enamorado

de continuo anda amarillo

que pues dobloacuten o sencillo

hace todo cuanto quiero

poderoso caballero

es don Dinerordquo

Vet aquiacute ldquola famosa letrilla satiacuterica de Quevedo de 1603rdquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 173)

en quegrave el poeta ldquosentildeala el nacimiento ilustre de don Dinero[510] en las Indias (el oro procedente

de Ameacuterica en los siglos XVI y XVII) e indica sus continuos tratos con jueces el amor que le

tienen las damas y otras agudezas del genial escritorrdquo (CALLES 2006 p 148 nuacutem 492) Pel

que fa al refrany quixotesc ldquoPondera la eficacia de los obsequios para rendir la voluntad de

nuestros proacutejimosrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 40) i ldquoDa a entender que con los dones o presentes

se suelen vencer las mayores repugnanciasrdquo511 (CAMPOS BARELLA 1998 p 121 nuacutem 1175)

A voltes es pot acompanyar del seguumlent repicoacute Daacutedivas quebrantan pentildeas y hacen venir a la

grentildea512 (ROMERO 20012 p 112 nuacutem 291) Dit en romanegraves de manera ben succinta i amb el

benefici de la rima Darea[513] [] vede marea [lsquoEl regal [] veu la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900]

509 Tornada que va fer fortuna com a refrany tal com ho demostren posem per cas CAMPOS BARELLA (1998 p 59 nuacutem 557) o ETXABE (2001 p 319) Poderoso caballero es don dinero 510 Ara beacute segons JUNCEDA (1991 p 242) ldquoEl dinero ha tenido siempre dudosiacutesima reputacioacuten especialmente entre aquellos que no lo poseenrdquo 511 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) encara fila meacutes prim i en subratlla la celeritat ldquoY porque el autor tratando de la palabra daacutediva nos remite a esta de dar y soacutelo dize que daacutedivas quebrantan pentildeas el comuacuten adagio dize laquoLa presta daacutediva haze su efecto dobladoraquordquo 512 Acompanyat drsquoaquesta nota ldquoLa largueza y la generosidad tienen un doble efecto paradoacutejicamente Por un lado resulta evidente que laquoquebrantan pentildeasraquo es decir derriban suspicacias y reticencias producen alegriacutea favorecen a las personas y generan gratitud en quien las recibe En cambio tambieacuten pueden provocar el efecto contrario pues hay quien se halla en necesidad y el hecho de que el alguien venga en su socorro lo toma como una humillacioacuten y en lugar de mostrarse agradecido al donante le guarda rencor por tener maacutes que eacutel Asimismo ante un acto de generosidad puede surgir la envidia en un tercero que no tuvo la liberalidad de realizarlo y no es extrantildeo que eacutestos propaguen infamias acerca de los generosos atribuyeacutendoles segundas intenciones en sus actos liberalesrdquo 513 A diferegravencia de la sintegravetica formulacioacute del refrany quixotesc i de les paregravemies romaneses que citarem a continuacioacute CIVERA (1969 p 529) decideix allargassar les inicials daacutedivas Les coses que hom doacutena graciosament esberlen les penyes

129

V p 251 nuacutem 11789) Darea vede marea (MILLIO 1999 p 265 nuacutem 2236f514) Darea []

Umple marea [lsquoEl regal [] Omple la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11790)

Darea umple marea515 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 65) Darea [] Trece marea [lsquoEl regal []

Passa la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11791 HINŢESCU 1985 p 73 nuacutem

858) Tres variants que srsquoagrupen en una uacutenica paregravemia Darea [] trece (umple vede) marea

[lsquoEl regal [] passa (omple veu) la marrsquo] (MUNTEAN 1967 p 132 nuacutem 2849) Darea trece

(umple vede) marea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238)

A lrsquohora de comentar el nostre refrany LEYVA (2004 p 78) no srsquoestagrave drsquoesmentar el quevediagrave i

ja esmentat ldquoPoderoso caballero es Don Dinerordquo516 a semblanccedila del romanegraves Aurul deschide

raĭul [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] (ZANNE 1895 I p 116 nuacutem 437) Aurul deschide raiul

(MUNTEAN 1967 p 47 nuacutem 1236) amb estructura bimembre gragravecies a una segona part ja

esmentada Aurul deschide raĭul şi darea trece marea [lsquoLrsquoor obre el paradiacutes i el regal passa la

marrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 440 nuacutem 6916) Si lrsquoor ens permet accedir al paradiacutes

quines portes no obrirem amb claus forjades de tan preuat metall Cu cheie de aur orice uşi poţi

deschide [lsquoAmb clau drsquoor totes les portes pots obrirrsquo] (MUNTEAN 1967 p 117 nuacutem 2588) Cu

cheie de aur orice uşă [lsquoqualsevol portarsquo] poţi deschide (MILLIO 1999 p 23 nuacutem 180b517) I

esclar acabem on comenccedilagravevem al paradisiacuteac tocom Cu chei de aur şi de argint se deschid

porţile raiului [lsquoAmb claus drsquoor i drsquoargent srsquoobren les portes del paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p

117 nuacutem 2589) factible edegraven a base de regals Dar din dar se face raiul [lsquo(De) regal en regal

es fa el paradiacutesrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 163) Ben mirat i agravedhuc sense clau si parem

esment a la crematiacutestica equivalegravencia entre diners i regals (ldquotanto abre abre tantordquo) Banul

deschide uşile fără chei [lsquoEl(s) diner(s) obre(n) les portes sense clausrsquo] (MILLIO 1999 p 23

nuacutem 180c518) i Darurile găsesc icircntotdeauna uşile deschise [lsquoEls regals troben sempre les portes

obertesrsquo] (MILLIO 1999 p 50 nuacutem 419519)

A falta drsquoagraveuries claus podem passar aixograve siacute sempre amb la mateixa mategraveria prima a mesures

meacutes expeditives Sula de aur zidurile pătrunde [lsquoLrsquoalena520 drsquoor() els murs travessarsquo] (ZANNE

514 MONEY answers all things 515 Vet aquiacute la traduccioacute que donen del refrany quixotesc CALCIU SAMHARADZE (20052 p 287 sv daacutediva) 516 El traductor mallorquiacute del Quijote RULLAN (2005 [1905] II p 210) tambeacute empra una imatge ben gragravefica Qui paga que mani feinas y qursquohan drsquountar sas corriolas perque vajan llisas 517 An ASS laden with gold would enter the gates of any city (An ASS ladenloaded with gold will go lightly uphillovertakes everything) 518 Iacutedem 519 A BRIBE will enter without knocking 520 Segons el DIEC (sv alena) ldquoEina de sabater composta drsquoun ferro amb una punxa molt fina i drsquoun magravenec de fusta que serveix per a foradar cosir i repuntarrdquo

130

2004 [1901] VII p 941 nuacutem 19720) Sula de aur zidul pătrunde521 [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur

travessarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 638 nuacutem 10813) que es completa amb un

esborronador consell de caient moral Sula de aur zidul pătrunde şi lăcomia icircşĭ vinde neacutemul şi

moşia [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur travessa i la cobdiacutecia es ven la nissaga i les propietatsrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17571) Sula de aur zidurile pătrunde [] şi lăcomia [] icircşi vinde

neamul şi moşia (MUNTEAN 1967 p 353 nuacutem 6896) Ultra lrsquoalena tambeacute espigolem un altre

instrument drsquoor lrsquoespasa que gragravecies a la forccedila lato sensu drsquoaquest material tallaragrave molt meacutes

que no pas la de ferro Sabia de aur tae maĭ mult de cacirct cea de fier [lsquoLrsquoespasa drsquoor talla meacutes que

la de ferrorsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 576 nuacutem 10647) Sabia de aur taie mai mult decicirct

cea de fier (HINŢESCU 1985 p 140 nuacutem 2440) Sabia de aur taie mai tare bine [lsquomeacutes fort

beacutersquo] decicirct cea de fier (HINŢESCU 1985 p 215 nuacutem 4282) Sabia de aur taie mai tare decicirct cea

de fier (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem 6489) Sabia de aur taie mai tare decacirct cea de fier

(MILLIO 1999 p 182 nuacutem 1538522 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111)

Malgrat lrsquoampli ventall paremiologravegic que acabem de resseguir sorpregraven veure com ambdoacutes

traductors romanesos opten per transcriure literalment lrsquooriginal castellagrave Les daacutedivas

quixotesques en el cas de Papu esdevenen daruri [lsquoregalsrsquo] mot ben representat als refranys

romanesos citats dessuacutes mentre que Mărculescu decideix conferir-li una pagravetina reculada amb

lrsquoeslavisme plocon encara vigent avui en dia523 perograve que en origen es referia al ldquoDar omagial

intracircnd icircn obligațiile vasalilor către Poartă sau ale supușilor către curtea domnească sau către

stăpacircnul moșieirdquo [lsquoRegal drsquohomenatge que entrava en les obligacions dels vassalls vers la

Porta524 o dels suacutebdits vers la cort reial o vers lrsquoamo de les propietatsrsquo] (DEX sv plocoacuten)

521 Zanne afirma que es tracta de lrsquouacutenic cas en quegrave va ser capaccedil drsquoestablir sense cap mena de dubte lrsquoadopcioacute drsquoun refrany estranger Concretament lrsquointroductor en va ser Miron Costin (1630-1691) que el va traduir del polonegraves Ben poc despreacutes un altre cronista Dimitrie Cantemir (1673-1723) ja lrsquoempra amb normalitat 522 HE THAT FIGHTS with silver arms is sure to overcome 523 Emprat familiarment com a regal ldquofăcut adesea pentru un serviciu o favoarerdquo [lsquofet sovint per un servei un favorrsquo] (DEX sv plocoacuten) 524 La Porta o la Sublim Porta almiddotlusioacute a lrsquoimperi Otomagrave

131

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786525) Ortac ortac dar fără ghimpe-n ochi (FRUNZETTI526 1965 II p 110) [lsquoColmiddotlega colmiddotlega perograve sense punxa a lrsquoull527rsquo] Praf icircn ochi icircntre prieteni etc (MĂRCULESCU 2007 II p 107528) [lsquoPols a lrsquoull entre amics etcrsquo] ROMERO (20012 p 116 nuacutem 300) que compara el nostre refrany amb De puta a puta

taconazo529 el glossa talment

ldquoVuelve a mostrar el refranero su rostro maacutes piacutecaro Recuerda que a menudo la extrema

intimidad lleva a tratarse sin ninguna consideracioacuten Es el reverso de la solidaridad entre los

que son de la misma condicioacuten pues esa misma igualdad lleva a ser especialmente duro y

cruel con los semejantesrdquo

Per la seva banda LEYVA (2004 p 81) considera que la paregravemia doacutena a entendre ldquoel mal

comportamiento de quien se proclama incondicional pero traiciona la amistad[530] cuando le

convienerdquo531 El referent quixotesc COVARRUBIAS (1977 [1611] p 436 sv chinche) ens el

completa i ubica De amigo a amigo chinche en el ojo Per desgragravecia les molegravesties oculars532

que lrsquoamistat genera no es limiten uacutenicament a la chinche CAMPOS BARELLA (1998 p 19

nuacutem 175) a propogravesit de la paregravemia De amigo a amigo agraz en el ojo comenten533 ldquoEl agraz

la chispa la sangre la chinche etc vienen a representar las ingratitudes que a veces se reciben

de los que se dicen amigosrdquo En efecte la paregravemia que acabem de citar tambeacute lrsquoespigolem a

CORREAS (2000 [1627] p 220 nuacutem 119) i ETXABE (2001 p 107) mentre que amb la variant

525 Amb la nota (II Cap 12 p 786-787 n 24) ldquoPuede ser el estribillo de una letrilla no identificada basado en el refraacuten laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo que se usaba para avisar que no se debe confiar en los que se dicen amigosrdquo 526 Si beacute es tracta de la segona part del Quijote nrsquoatribuiumlm la traduccioacute a Frunzetti i no pas a Papu bo i basant-nos en la Notă asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] inicial ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) 527 El substantiu masculiacute ochi coincideix formalment en singular i plural de manera que no eacutes possible en el context actual esbrinar-ne el nombre Ara beacute seguint lrsquooriginal quixotesc optem per la versioacute singular ull tant en la traduccioacute de Frunzetti com en la de Mărculescu 528 MĂRCULESCU (2007 II p 107 n 228) indica a peu de pagravegina ldquoProbabil refren icircntr-un cacircntec (letrilla) preluat dintr-un proverb care veştejeşte falsele prietenii laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literal laquoIcircntre prieten şi prieten ploşniţă-n ochiraquo) [lsquoPossible tornada drsquouna canccediloacute (letrilla) agafada drsquoun refrany que blasma les falses amistats laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literalment laquoEntre (un) amic i (un altre) amic xinxa a lrsquoullraquorsquo]rdquo 529 Sobre aquest refrany Romero anota ldquopretende sentildealar maacutes bien que entre maleantes o personas de dudosa reputacioacuten no se suele dar auteacutentica amistad sino complicidad momentaacutenea que se disipa en el momento en que los intereses de los compantildeeros entran en colisioacuten con los propiosrdquo Conflicte drsquointeressos que si ens permeteu el comentari no es doacutena pas uacutenicament ldquoentre maleantes o personas de dudosa reputacioacutenrdquo 530 Tal com afirma CABALLERO (1970 p 186 nuacutem 2564) ldquoY quiere decir que al mayor amigo se le engantildeardquo 531 Lrsquoautor acaba afirmant ldquoTal y como aparece en el texto se supone estribillo de alguna copla popular en tiempos de Cervantesrdquo 532 O no nomeacutes oculars com demostra la traduccioacute francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 103) bo i jugant amb el fraseologisme Avoir la puce agrave lrsquooreille (eacutes a dir Estar a lrsquoaguait) Entre amis les plus sucircrs la puce est agrave lrsquooreille 533 Alhora que tambeacute glossen ldquoEnsentildea que no se debe confiar demasiado en todos los que se venden por amigosrdquo

132

chispa (o chispe) De amigo a amigo chispe en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 220 nuacutem

119) i De amigo a amigo chispa en el ojo (ETXABE 2001 p 107) Pel que fa a la sangre De

amigo a amigo sangre en el ojo534 (ETXABE 2001 p 107) Als referents proposats per Campos

Barella encara podriacuteem afegir-hi la chinilla o chinela De amigo a amigo chinilla en el ojo i

De amigo a amigo chinela en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 219 nuacutem 118) A meacutes a meacutes

alguns dels anteriors exemples poden presentar compadre en comptes drsquoamigo com ara De

compadre a compadre chinche en el ojo (ETXABE 2001 p 109) De compadre a compadre

sangre en el ojo (ETXABE 2001 p 109) o De compadre a compadre chinilla en el ojo535

(MAL LARA 2013 [1568] X p 1301 nuacutem 6) A tall (mai meacutes ben dit) de conclusioacute valgui la

punyent traduccioacute catalana de RULLAN (2005 [1905] II p 70) Amig leal y derrera un pam de

punyal536

Pel que fa a les traduccions romaneses destaquem el fet que si beacute la molegravestia se centra sempre a lrsquoull (ochi) la gegravenesi divergeix de les opcions castellanes Frunzetti lrsquoatribueix a ghimpe [lsquopunxarsquo] mentre que Mărculescu a praf [lsquopolsrsquo] A meacutes noteu com Frunzetti recull lrsquoamigo quixotesc amb el regionalisme ortac que el DEX (sv ortaacutec) defineix aixiacute ldquoTovarăş (de drum de muncă etc) camarad p ext prietenrdquo [lsquoColmiddotlega (de viatge de treball etc) company p ext amicrsquo] Com que les versions de Frunzetti i Mărculescu no pouen ni gaudeixen de posterior continuiumltat al refranyer romanegraves ens veiem abocats a encercar-hi alguna altra solucioacute vet aquiacute la nostra proposta per al cas actual Tu ḑicĭ cărsquomĭ voĭescĭ binele [] Şi mĕ rsquonghimpĭ ca albinele [lsquoTu dius que em desitges (tot) el beacute (del moacuten) [] I em piques com les abellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 501 nuacutem 17036) com apunta Zanne es tracta drsquouna paregravemia ldquoPentru prietenul falş şi vicleacutenrdquo [lsquoPer a lrsquoamic fals i astutrsquo] Amb miacutenimes diferegravencies formals el refrany es presenta a drsquoaltres volums Tu zici că-mi voieşti binele şi mă-nghimpi ca albinele (PANN 1982 [1847] p 295) Tu zici că-mi voieşti binele [] şi mă-nghimpi ca albinele (MUNTEAN 1967 p 383 nuacutem 7426) Tu zici că-mi voieşti binele [] Şi mă-nghimpi ca albinele (HINŢESCU 1985 p 157 nuacutem 2830) Gragravecies a la traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 92) Dagli amici ci guardi Iddio ccedilo eacutes el primer hemistiqui en primera persona plural del conegut refrany Dagli amici mi guardi Iddio che dai nemici mi guardo io537 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 191 nuacutem 2074) arribem encontinent al romanegraves Feresce-mĕ Doacutemne de prietenĭ că de duşmanĭ

534 Amb lrsquoapunt ldquoUna maacutes de las frecuentes recomendaciones sobre la prudencia que debemos mantener con los amigosrdquo 535 Segons lrsquoautor ldquoApliacutecase a los que en el intereacutes cargan de mal a su compantildeero como dize en otro refraacuten De amigo a amigo chinche etc Y parece mejor letra china en el ojordquo passatge del qual es fa ressograve IRIBARREN (19744 p 51) 536 Versioacute que sembla justificar una de les paregravemies preferides de la nostra agravevia Antonieta Qui teacute amics teacute fatics qui teacute amigues teacute fatigues 537 A ARTHABER (1929 p 447 nuacutem 884) en la variant Dagli amici mi guardi Dio [] Che dai nemici mi guardo io En el cas de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 283 nuacutem VI278) Dagli amici mi guardi Dio che dai nemici mi guarderograve io

133

mĕ voĭu păzi singur (sciŭ să mĕ păzesc sciŭ a mĕ păzi) [lsquoGuardarsquom Senyor dels amics que dels enemics em defensareacute sol (seacute defensar-me seacute defensar-me)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 460 nuacutem 16869) que no endebades es compara a dues paregravemies (2004 [1901] VII p 461 nuacutem 16869) la francesa Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis i la italiana Da chi mi fido mi guardi Dio da chi non mi fido mi guardaro [sic] io No cal dir que un consell drsquoaquesta iacutendole (amb el prec a la intervencioacute divina) es troba profusament documentat al refranyer romanegraves Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621538 1992b p 108 nuacutem 624539 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă păzesc singur540 [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur541 [lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125 nuacutem 1059a542) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu [lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207543) Lrsquouacuteltim exemple de la tirallonga canvia la tradicional forma inicial drsquoadreccedilar-se a la divinitat per una altra no menys fructiacutefera Apară-mă Doamne de prieteni că de duşmani ştiu eu [lsquoProtegeix-me Senyor dels amics que dels enemics seacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 135 nuacutem 1151544)

538 God defend me from my FRIENDS from my enemies I can defend myself Acompanyat del francegraves Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis 539 God defend (deliver) me from my FRIENDS from my enemies I can (will) defend myself Lrsquoautor cita dues paregravemies en castellagrave De los amigos me guarde Dios que de los enemigos me guardareacute yo i De quien me fiacuteo Dios me guarde de quien no me fiacuteo me guardareacute yo i una en portuguegraves Deus me defenda do amigo que do inimigo me defendo eu 540 Amb almiddotlusioacute al castellagrave Del agua mansa liacutebreme Dios que de la brava me libro yo 541 Els autors donen el romanegraves com a traduccioacute del refrany De mis amigos me libre Dios que de mis enemigos me libro yo 542 A FOE is better than a dissembling friend 543 GOD defenddeliver me from my friends Irsquoll keep myself from my enemies (GOD defend me from my friends from my enemies I canwill defend myself) 544 Save a man from his FRIENDS and let him to struggle with his enemies

134

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788) Din preaplinul inimii grăieşte şi limba (PAPU 1965 II p 112) [lsquoDe lrsquoabundagravencia del cor srsquoexpressa tambeacute la llenguarsquo] Din prisosul inimii vorbeşte limba (MĂRCULESCU 2007 II p 109) [lsquoDe lrsquoabundor del cor parla la llenguarsquo] VISCONDES (2002 p 401 n 1) ens informa que el refrany ldquoEacute do Evangelho de Satildeo Mateus

XII 34rdquo545 i FANLO (2010 [2008] II p 118 n 1) hi afegeix que tambeacute es troba a ldquoLuc 6

45rdquo546 Es tracta doncs drsquouna sentegravencia biacuteblica547 que ldquodenota que por lo comuacuten se habla

mucho de aquello que sentimos hondamenterdquo548 (IRIBARREN 19744 p 620) El mateix autor del

comentari Iribarren (que parla de la paregravemia en un article no pas intitulat amb el refrany

castellagrave sinoacute amb Ex abundantia cordis) cita un altre refrany prou semblant ensems que

aclaridor No dice maacutes la lengua que lo que siente el corazoacuten

El volum II de ZANNE (2003 [1897]) conteacute el quart capiacutetol intitulat ldquoOmul şi organele salerdquo

[lsquoLrsquohome i els seus ogravergansrsquo] en quegrave es dediquen les pagravegines 199-216 (paregravemies nuacutemero 3581-

3675) a inimă i de la pagravegina 217 a la 232 (paregravemies nuacutemero 3678-3741) a limbă En aquestes

trenta-tres pagravegines (i meacutes de cent cinquanta paregravemies) inimă i limbă coincideixen en dos

refranys Inima o aǔ pe limbă549 [lsquoEl cor el tenen a la llenguarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 200

nuacutem 3582) utilitzat per a aquell que ldquoSpune tot ce gacircndesce tot ce are pe inimărdquo [lsquoDiu tot el

que pensa tot el que teacute al corrsquo] i drsquoaltra banda una paregravemia dedicada als bocamolls Inima şi

limba sunt de o palmă una de alta [lsquoEl cor i la llengua estan a un pam lrsquouna de lrsquoaltrarsquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 200 nuacutem 3585)

Si encerquem la paregravemia quixotesca al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes550

hi ensopegarem la solucioacute Ce are icircn (pe) inimă are şi pe buze [lsquoEl que teacute a (en) el cor (ho) teacute

tambeacute als llavisrsquo] acompanyada de dos fraseologismes que lrsquoesmentat web inclou en lrsquoapartat

de variants A avea (a fi cu) inima aproape de gură [lsquoTenir (estar amb) el cor a prop de la

545 ldquoEx abundantia enim cordis os loquiturrdquo (Evangelium secundum Matthaeum XII 34) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste limba [sic]rdquo 546 ldquoEx abundantia enim cordis os eius loquiturrdquo (Evangelium secundum Lucam VI 45) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste gura [sic]rdquo 547 Aixiacute ens ho palesa ROMERO (20012 p 122 nuacutem 316) ldquoEn esta ocasioacuten el refranero manifiesta la raigambre catoacutelica de la cultura hispana pues la diccioacuten castellana de este dicho es literalmente la traduccioacuten de las palabras de Cristo en el Evangelio de san Mateo (12 34) tal como las vertiera en latiacuten san Jeroacutenimo Ex abundantia cordis os loquitur Esta regla de oro sirve para penetrar en las intenciones y en lo profundo de quien habla (en su laquocorazoacutenraquo) a traveacutes de la observacioacuten de sus palabrasrdquo 548 El profit que Leyva va extreure de lrsquoobra drsquoIribarren es fa palegraves en casos com ara aquest en quegrave glossa ldquoSentencia con que se denota que por lo comuacuten se habla mucho de aquello de que el aacutenimo estaacute muy penetradordquo (LEYVA 2004 p 83) En aquest sentit SOLIU (1986 p 158) ens en recorda lrsquoexpansiva versioacute catalana ldquolaquoLa boca parla drsquoallograve que sobreiumlx del corraquo diu lrsquoEvangelirdquo 549 Zanne acompanya la paregravemia romanesa amb la francesa Avoir le cœur agrave la bouche 550 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58451ampLng=13

135

bocarsquo] que espigolem tant a MUNTEAN (1967 p 6 nuacutem 107) com a BOTEZATU HAcircNCU

(20033 p 120) i A nu avea inima departe de gură [lsquoNo tenir el cor lluny de (la) bocarsquo] que en

aquest cas evoquem de HINŢESCU (1985 p 174 nuacutem 3274)

Sense deixar de banda les fonts romaneses qui siacute que recullen la paregravemia biacuteblica en versioacute

castellana soacuten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 9 sv abundancia) ldquode la abundancia del

corazoacuten habla la boca din prisosul inimii vorbeşte gura inima cacircnd se-nveseleşte faţa icircnfloreşte

[lsquode lrsquoabundor del cor parla la boca el cor quan srsquoalegra la cara floreixrsquo]rdquo Dos trets ens criden

lrsquoatencioacute en primer lloc que no tracten el refrany com a extret del Quijote (ja que en tal cas

srsquohaurien vist constrets a canviar boca per lengua) i en segon lloc el fet que la primera

traduccioacute correspongui fora del detall que acabem drsquoesmentar a la versioacute de Mărculescu

Per acabar CASADO et alii (1998 p 33) inclouen equivalents del refrany quixotesc (eacutes a dir

amb lengua no pas amb la boca que traduiria lrsquoos original drsquoambdues citacions biacutebliques) en

francegraves De lrsquoabondance du cœur la bouche parle551 i en italiagrave Per lrsquoabbondanza del cuor la

bocca parla la primera de les quals coincideix amb la traduccioacute francesa de DE ROSSET

CASSOU (2006 [1949] p 104) La bouche parle de lrsquoabondance du cœur552 i la segona

recollida per ARTHABER (1929 p 176 nuacutem 345553) recorda la italiana de VIAN COZZI (1960

II p 93) Dallrsquoabbondanza del cuore parla la lingua554

551 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 37 nuacutem 644) 552 Lrsquoaltra traduccioacute francesa del Quijote consultada nrsquoofereix la versioacute Crsquoest le trop-plein du cœur qui fait parler la langue (FANLO 2010 [2008] II p 118) Hi fem notar lrsquoexpressioacute le trop-plein du cœur que concorda amb el preaplinul inimii de Papu 553 Autor que dit sigui de passada relaciona el refrany italiagrave amb el francegraves De lrsquoabondance du coeur la bouche parle 554 BODINI (2005 [1957] II p 681) en canvi el tradueix per La bocca parla quando il cuore egrave gonfio

136

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205) De nerecunoscători geme iadul (PAPU 1965 II p 517) [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo] Infernul este plin de nerecunoscători (MĂRCULESCU 2007 II p 474) [lsquoLrsquoinfern eacutes ple de desagraiumltsrsquo] El nostre refrany segons ROMERO (20012 p 118 nuacutem 306555) ldquoCalibra que de todos los que

pueblan el Averno el nuacutemero de los que practicaron la ingratitud es altiacutesimordquo Al seu torn

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 736 sv infierno) anota ldquoTambieacuten se toma muchas vezes esta

palabra infierno por el lugar de los dantildeados y condenados al fuego eternordquo que eacutes precisament

el sentit que suara ens interessa El Cant XXXIV de lrsquoInferno dantesc srsquoendinsa al cercle meacutes

pregon i pecaminoacutes del con invertit lrsquoanomenada Giudecca en (des)honor a Judes Iscariot556

menyspreable paradigma dels desagraiumlts o altrament dit drsquoaquells que traeixen els seus

benefactors Tambeacute LEYVA (2004 p 84) apunta ldquoEl pecado de la ingratitud mueve a Don

Quijote[557] a sentildealarlo como el mayor de cuantos se puedan cometerrdquo Drsquoaltra banda CAMPOS

BARELLA (1998 p 126 nuacutem 1230) nrsquoesmenten un altre factor ldquoSe vitupera la ingratitud y se

nota que es muy frecuenterdquo En aquesta direccioacute temporal srsquoorienta la citacioacute que fa DUŢĂ

(1997 p 224 nuacutem 3596) de lrsquoEstagirita ldquoCe icircmbătracircneşte iute Recunoştinţardquo [lsquoQuegrave envelleix

de seguida Lrsquoagraiumlmentrsquo] per beacute que segons el proteic Nicolae Iorga (1871-1940)

ldquoRecunoştinţa e icircnainte de toate o datorie către tinerdquo [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes abans de res una obligacioacute

vers tursquo] (DUŢĂ 1997 p 224 nuacutem 3595)

Al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 302 sv desagradecido) srsquohi inclou el refrany original traduiumlt amb la planyiacutevola versioacute de Papu ara beacute tot seguit srsquohi afegeix de collita progravepia Recunoştinţa e floare rară [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes flor estranyarsquo] paregravemia molt en consonagravencia amb la reflexioacute aristotegravelica dessuacutes citada Tenint doncs en compte la gravetat del pecat i la seva frequumlegravencia no eacutes estrany que Uşor ajungĭ la ĭad558 [lsquoFagravecilment arribes a lrsquoinfernrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15337) puix que per meacutes eixabuc que srsquohi produexi Nicĭ ĭadul nicĭ muĭerea nicĭ pămicircntul secetos nu ḑice laquoAjungeraquo [lsquoNi lrsquoinfern ni la dona ni la terra agraverida no diu(en) laquoProuraquorsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15336) En romanegraves per a lsquoinfernrsquo existeix el doblet559 iad560 drsquoorigen eslau561 i infern562 neologisme

555 Romero ens presenta dues paregravemies De desagradecidos estaacute el mundo lleno i De desagradecidos estaacute el infierno lleno 556 ldquolaquoQuellrsquoanima lagrave sugrave crsquoha maggior penaraquo [] dissersquol maestro laquoegrave Giuda Scariumlottoraquordquo (Inferno XXXIV v 61-62) 557 Vegeu la fitxa drsquoun altre refrany quixotesc de sentit similar El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 558 Seguit de la glossa ldquoRěul uşor se face e greǔ să fiĭ om de treacutebărdquo [lsquoEl mal fagravecilment es fa eacutes difiacutecil ser (una) persona com calrsquo] 559 I aixiacute mateix per a lsquoparadiacutesrsquo tambeacute comptem amb rai (eslavisme) i paradis (neologisme llatiacute)

137

de clara arrel llatina Eacutes logravegic doncs parant esment a la ldquonovetatrdquo drsquoinfern que en el camp paremiologravegic el mot escollit sigui iad Aixiacute ens ho demostren per exemple PISOT et alii (2002 p 263 sv infierno) que tradueixen infierno per iad i sobretot el mestre Zanne el qual en el dotzegrave capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] hi inclou iad (2004 [1901] VII p 14-16 nuacutem 15336-15341) perograve no pas infern Drsquoacord amb aixograve no hauriacuteem drsquoexcloure que la tria de Mărculescu infern en lloc de iad no obeeixi a una picada drsquoullet al referent dantesc que esmentagravevem a lrsquoinici

560 DEX (sv iad) ldquo(Icircn credința creștină) Loc icircn care sufletele păcătoșilor ar fi supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquo(En la fe cristiana) Lloc en quegrave les agravenimes dels pecadors estarien sotmeses a turments eternsrsquo] Drsquoaltra banda el DER (sv iaacuted) en postula lrsquoetimologia a partir del mitologravegic i miacutetic Hades grec 561 Vegeu SALA (2010 p 206) 562 DEX (sv infeacutern) ldquoLoc unde sălășluiesc sufletele celor păcătoși după moarte supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquoLloc on viuen les agravenimes dels (que han estat) pecadors despreacutes de la mort sotmesos a turments eternsrsquo]

138

De noche todos los gatos son pardos563 (II Cap 33 p 990) Noaptea toate micircţele[564] sicircnt sure (PAPU 1965 II p 306-307) [lsquoDe nit tots els gats soacuten brunsrsquo] Noaptea toate macircţele par sure (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoDe nit tots els gats semblen brunsrsquo] Des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 829 sv noche) fins a ETXABE (2001 p 117565)

passant per Autoridades (sv noche566) o CAMPOS BARELLA (1998 p 250 nuacutem 2488567) el

refrany quixotesc sense cap variant significativa ens mostra un ample recorregut Quant al

sentit de la paregravemia ldquoes que la noche[568] desvanece a la vista todos los colores En el sentido

metafoacuterico como la muerte es la noche de la vida en ella todos se igualan desapareciendo

dignidades y diferencias socialesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 44)

Si observem les equivalegravencies romaneses tant Papu com Mărculescu malgrat la divergegravencia entre lsquoeacutesserrsquo i lsquosemblarrsquo coincideixen en la color que adopta la nocturna gatada sur adjectiu (en les paregravemies en la forma femenina plural sure) que segons el diccionari romanegraves-castellagrave de CALCIU et alii (1979 p 976 sv sur) significa ldquogris griacuteseo grisaacuteceo rucio pardo[569]rdquo Afegim-hi que els dos traductors francesos drsquouna banda i els dos italians drsquoaltra banda arriben a solucions cromagraveticament idegraventiques De nuit tous chats sont gris (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 288) La nuit tous les chats sont gris570 (FANLO 2010 [2008] II p 328) i Di notte

563 Segons MORVAY (2001 p 77) aquest eacutes un drsquoaquells refranys que ldquopodriacuteamos considerar europeismos ya que se usan en varias lenguas en forma ideacutentica o muy similarrdquo 564 Cal esmentar que en romanegraves macircţă teacute geacutenere femeniacute (vegeu FONTANA 2009 p 408-409) Tanmateix com que es tracta juntament amb pisică de lrsquoapelmiddotlatiu feliacute meacutes emprat independentment del sexe ens ha semblat que el caient de la nostra llengua es veuria traiumlt si respectagravevem lrsquooriginal Aixiacute doncs hem preferit optar per la variant genegraverica masculina En aquest sentit i al nostre parer lrsquoorigen del refrany catalagrave Paga que eacutes gata ens ve a donar la raoacute ldquoUns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac dintre del qual portaven una gata Arribada lrsquohora de pagar com que no duien diners feien una proposicioacute a lrsquohostaler si endevinava quegrave duien en aquell sac li pagarien el doble de lrsquoimport del que havien menjat i si no ho endevinava foacutera ell qui pagaria a ells Abans de fer la juguesca ja havien procurat de fer miolar la gata Lrsquohostaler acceptava la proposta i deia que el que hi havia era un gat llavors els estudiants feien pagar lrsquohostaler tot exclamant alegrement Paga que eacutes gatardquo (AMADES 1985 [1951] p 179) 565 Amb coma despreacutes de noche i la glossa ldquoSe emplea cuando una circunstancia como es la falta de luz o de claridad iguala y asemeja las cosas o las personas distintas entre siacute u oculta o atenuacutea sus defectos y diferenciasrdquo 566 Amb la glossa ldquoModo de hablar del estilo familiar con que se explica que con la obscuridad de la noche o falta de luz es faacutecil dissimular las tachas de lo que se vende o se comerciardquo 567 Segons les autores ldquoExplica que con la oscuridad de la noche o con la falta de luz es faacutecil disimular las tachas de lo que se hace vende o comerciardquo Vegeu-ne una glossa gairebeacute idegraventica a BARSANTI (2006 p 182) 568 No endebades ROMERO (20012 p 128 nuacutem 332) a propogravesit del nostre refrany afirma ldquoLa noche como podemos comprobar no sale bien tratada por el refranero pues es ocasioacuten de sufrir muchos engantildeos Para tomar cualquier resolucioacuten mejor la luz del diacuteardquo 569 Cromagraveticament segons LEYVA (2004 p 86) ldquoPardo es color de tierra y parda la piel del oso comuacuten intermedio entre blanco y negro con tinte rojo amarillento y maacutes oscuro que el gris El pelaje de los gatos puede ser blanco gris pardo rojizo o negro tonos que con el ocaso nocturnal se igualanrdquo 570 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 33 nuacutem 549) Al recull de CASADO et alii (1998 p 51) amb coma despreacutes de nuit i relacionada amb lrsquooriginal quixotesc aixiacute com amb lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son bigi Tambeacute a ARTHABER (1929 p 291 nuacutem 569) ultra la paregravemia cervantina srsquoesmenta la variant francesa de Fanlo i quant a lrsquoitaliagrave una versioacute en clau femenina que ens recorda la dessuacutes esmentada anegravecdota extreta del recull drsquoAmades Al buio tutte le gatte sono bigie Amb son en lloc de sono aquesta paregravemia la retrobem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 619 nuacutem X7611) Finalment SEVILLA (1999 p 99) relaciona lrsquoesmentada paregravemia francesa amb el refrany quixotesc de referegravencia (si beacute amb coma despreacutes de noche) i lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son grigi

139

tutti i gatti son bigi571 (BODINI 2005 [1957] II p 863) Di notte tutti i gatti sono bigi (VIAN COZZI 1960 II p 261) Ara beacute la referegravencia felina no apareix a les fonts romaneses consultades a excepcioacute de MILLIO

(1999 p 9 nuacutem 63572 p 380 nuacutem 3206a573) que nrsquoacaba drsquoennegrir el pelatge Noaptea

toate pisicile sunt negre En efecte la nit ho acaba enfosquint tot tant gats com no gats fet que

en una dimensioacute metazoologravegica significa que A las foscas tots som iguals (RULLAN 2005

[1905] II p 197) Aixiacute doncs no ens ha de sorprendre que el refranyer romanegraves hagi tendit a

drsquoaltres solucions ja siguin dins del mateix domini animal com ara Noacuteptea toacutetă (orĭ-ce) vaca rsquoĭ

neacutegră [lsquoDe nit tota la vaca eacutes negrarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 414 nuacutem 6770) Noaptea

toată vaca-i neagră (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5268 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 270

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 18) o beacute que es deixi guiar per lrsquoaforisme estegravetic ndashque no

escauria perdre mai de vistandash De nit tots som igualment bonics (CIVERA 1969 p 517) Noacuteptea

şi hicircdele rsquos frumoacutese [lsquoDe nit fins i tot les lletges com un pecat soacuten boniquesrsquo] (ZANNE 2004

[1901] IX p 414 nuacutem 6769) Noaptea şi hicircdele-s frumoase (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem

5267 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 269) Noaptea şi hacircdele sunt frumoase (MILLIO 1999 p

380 nuacutem 3206b574) A meacutes drsquoaquestes dues variants CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem

1777) encara en citen una altra Toanta la lumacircnare pare floare [lsquoLa beneita a (la llum de)

lrsquoespelma sembla florrsquo] refrany que srsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoAtunci cacircnd

vizibilitatea e redusă percepţia poate fi eronată Atenţionază asupra posibilităţii de a ne icircnşela la

o primă impresie fără un examen atentrdquo [lsquoLlavors quan la visibilitat eacutes reduiumlda la percepcioacute pot

ser errogravenia Adverteix de la possibilitat de confondrersquons en una primera impressioacute sense un

examen atentrsquo] Curiosament CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem 1777) acaben citant la

traduccioacute (a partir del catalagrave575) Noaptea toate pisicile sunt negre [lsquoDe nit tots els gats soacuten

negresrsquo] aixiacute com la versioacute oferta per MILLIO (1999 p 9 nuacutem 63 p 380 nuacutem 3206a) qui sap

si no influiumlda per les paregravemies angleses All cats are grey in the dark i When candles are out

all cats are grey

571 ldquoDi colore grigio cenererdquo (TRECCANI sv bigio) Amb aquesta i drsquoaltres variants a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 202 nuacutem 2201) Di notte (Al buio) tutti i gatti sono grigi (bigi neri) 572 ALL CATS are grey in the dark 573 WHEN CANDLES are out all cats are grey 574 Iacutedem 575 Paregravemia esmentada fins i tot al recull romanegraves de GHEORGHE (1986 p 278 nuacutem 270) De nits tots els gats soacuten negres

140

De paja y de heno (II Cap 3 i 33 p 712 i 990) (II Cap 3 p 712576) Ori cu paie ori cu ficircn burdihanul tot e plin (PAPU 1965 II p 42) [lsquoO amb palla o amb fenc la tripa sempre eacutes plenarsquo] Cu facircn şi paie cu hurta (MĂRCULESCU 2007 II p 44) [lsquoAmb fenc i palla a betzefrsquo] (II Cap 33 p 990) Ori cu paie ori cu ficircn de umplut tot o umpli (PAPU 1965 II p 307) [lsquoO amb palla o amb fenc drsquoomplir ho acabes omplintrsquo] Cu paie şi facircn (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoAmb palla i fencrsquo] Tal com ens indiquen alguns traductors577 en diferents notes a peu de pagravegina la paregravemia original disposa drsquoun segon hemistiqui que en perfila el sentit De palha ou de feno a panccedila cheia (VISCONDES 2002 p 366 n 3) De paille et de foin le ventre est plein (FANLO 2010 [2008] II p 45 n 1) o Di paglia e di fieno il ventre pieno578 (VIAN COZZI 1960 II p 34) Tambeacute LEYVA (2004 p 87) ens ho mira drsquoaclarir ldquoEn ambas citas el refraacuten queda incompleto bien porque se daba por sabido bien por olvido ndashvoluntario[579]ndash de Cervantes y a los puntos suspensivos de Don Quijote hay que antildeadir pues laquoel pancho[580] llenoraquordquo i ho arrodoneix amb la seguumlent explicacioacute ldquoEl dicho viene a significar que lo importante es satisfacer el apetito sea como quierardquo581 observacioacute que al nostre torn ens permetem de completar amb els mots drsquoETXABE (2001 p 118) ldquoAntes hay que satisfacer el estoacutemago que el paladar o dicho de otro modo antes estaacute saciar el apetito que comer los manjares favoritosrdquo582 I per si encara no hagueacutes quedat prou clar Tot lo que no mata engreixa583 (RULLAN 2005 [1905] II p 24) Una consulta584 al Refranero Multilinguumle allotjat al Centro Virtual Cervantes ens permet localitzar ragravepidament el refrany De paja o heno[585] el vientre lleno al qual complementa una

576 Amb aquesta nota (II Cap 3 p 712 n 55) ldquoRefraacuten con que se aludiacutea a cosas de poca sustanciardquo 577 Un traductor portuguegraves SERRAS (2005 p 340) sembla anar ben lluny drsquoosques Muita parra etc eacutes a dir la primera part de lrsquoexpressioacute Muita parra e pouca uva que segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv parra) significa ldquoMuitas palavras e poucas obrasrdquo 578 Acompanyada de la sorprenent glossa ldquoOssia non se ne ha mai abbastanzardquo Lrsquoaltra traduccioacute italiana del Quijote que hem consultat subratlla la prioritat drsquoomplir el ventrell Di paglia o di fieno purcheacute il ventre sia pieno (BODINI 2005 [1957] II p 617) 579 LEYVA (2004 p 87 n 32) explica aquest adjectiu suspecte per mitjagrave de la seguumlent nota ldquoDecimos voluntario porque tal vez el autor quiso evitar la redundancia de laquopanchoraquo laquoSanchoraquo y laquoPanzaraquo siendo estas uacuteltimas voces nombre y apellido del escudero de Don Quijote Curiosamente el refraacuten aparece incompleto en las dos citasrdquo 580 CANTERA et alii (2005 p 65) en recullen tres variants amb vientre en comptes de pancho 581 Amb una glossa ben similar CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2624) afirmen ldquoIndica que lo que importa es satisfacer el apetito sea como quiera a falta de lo que se apetecerdquo 582 Segons lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 45) ldquono cabe duda de que maacutes que a la calidad [el refraacuten] aluda a la cantidad de alimentos tema de gran intereacutes en nutrologiacutea ya que estaacute bien probado que la alimentacioacuten no es problema exclusivo de riqueza de vitaminas ni de equivalencia de caloriacuteas ni otros coeficientes sino que necesita un cierto volumen de alimento para poder realizar la digestioacuten gastro-intestinal asiacute como la evacuacioacuten por eso los alimentos sinteacuteticos en forma de pastillas o inyectables ni pueden ser administrados maacutes que transitoriamente como pasa en los naacuteufragos y paracaidistasrdquo 583 Refrany al qual a la zona del Vendrell no ens estem mai drsquoafegir el repicoacute o si no ajuda a creacuteixer 584 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58472ampLng=0

141

explicacioacute ponderativa del poc valor de ldquola paja o el heno considerados alimentos vegetales para los animales de poco valor nutritivordquo

En romanegraves espigolem (mai meacutes ben dit) la paregravemia Picircntecele se umple şi cu paie şi cu ficircn [lsquoLa

panxa srsquoomple tant amb palla com amb fencrsquo] (MUNTEAN 1967 p 320 nuacutem 6243) Pacircntecele

se umple şi cu paie şi cu facircn (MILLIO 1999 p 310 nuacutem 2627e586) i si del que es tracta eacutes de

comentar-ne les traduccions en destacarem en la de Papu el mot burdihan variant de

burduhan que segons el DEX (sv burduhaacuten) significa ldquo(Pop) Stomacul animalelor

rumegătoarerdquo [lsquoLrsquoestogravemac dels animals remugantsrsquo] i per extensioacute ldquoburtărdquo [lsquopanxarsquo] Drsquoaltra

banda tambeacute subratllem lrsquoexpressioacute de Mărculescu cu hurta que DUDA (2007 p 102 sv

hurta) registra com a progravepia de les regions de Moldagravevia i Bucovina i que ens explica amb una

altra expressioacute cu grămada [lsquoa gavadalsrsquo]

585 No eacutes aquest lrsquouacutenic refrany en quegrave coincideixen ambdoacutes elements vegetals Vegeu per exemple En antildeo bueno el grano es heno en antildeo malo la paja es grano (LEYVA 2004 p 87) o beacute Caballo de heno caballo de nada caballo de paja caballo de campantildea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 93 nuacutem 8290) 586 POOR folk are glad of porridge

142

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994587) Adesea sub o mantie roasă se ascunde un straşnic băutor (PAPU 1965 II p 311588) [lsquoSovint sota una capa ratada srsquoamaga un formidable bevedorrsquo] Sub cojoc răpănos dai de băutor vacircrtos (MĂRCULESCU 2007 II p 287589) [lsquoSota pellissa ronyosa topes amb (un) bevedor robustrsquo] ldquoNo fiarse de las apariencias y no juzgar a traveacutes de ellas son dos recomendaciones que

aparecen permanentemente en el refranerordquo (ETXABE 2001 p 108) En el cas del nostre

refrany COVARRUBIAS (1977 [1611] p 294 sv capa) lrsquoesmenta talment Debaxo de mala

capa ay buen bebedor i hi afegeix la glossa ldquosuelen algunos hombres humildes[590] y no

conocidos ser de maacutes letras y capacidad que los que estaacuten en grandes lugares con opinion de

muy letradosrdquo per tal com ldquoaacute veces en los sugetos cuyas prendas exteriores[591] no prometen

gran cosa suelen encontrarse prendas y circunstancias de gran valiacutea[592]rdquo (COLL 1874 p 84

nuacutem 113) Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 88) assenyala ldquoEs vividor para otras fuentes

acadeacutemicas coincidentes ambos [refranes] en que laquolas apariencias engantildeanraquo[593] y pueden

esconder prendas que a simple vista no se vislumbranrdquo en efecte CORREAS (2000 [1627] p

222 nuacutem 167) a propogravesit de la paregravemia Debajo de mala capa hay buen bebedor ens aclareix

ldquoPor gracia dicen algunos laquohay buen vividorraquo por la semejanza de la palabrardquo refrany que

espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 108) Debajo de una mala capa suele haber un

buen vividor

Sota lrsquoegravegida de la paregravemia Nu te uĭtagrave la haĭne ci la ce este icircn haĭne594 [lsquoNo miris els vestits sinoacute

el que hi ha en els vestitsrsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 180 nuacutem 7159) transcriu la tribulacioacute

de Nastratin Hogea (lrsquoimmortal personatge creat pel no meacutes mortal Anton Pann) en unes noces

a les quals assistiacute amb un vestit pobre i tronat circumstagravencia que li valgueacute drsquoanar a raure a

587 Amb la nota (II Cap 33 p 994 n 49) ldquolaquobajo mal aspecto puede esconderse algo de valorraquo es refraacutenrdquo 588 PAPU (II p 311 n 3) apunta ldquolaquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorraquo proverb fără echivalent romacircnesc Ceva cam ca laquoAdesea sub sumanul rupt e unul priceput la suptraquo [lsquorefrany sense equivalent romanegraves Alguna cosa com ara laquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un entegraves en mamarraquorsquo]rdquo 589 Lrsquoautor ens indica lrsquooriginal quixotesc (II p 287 n 512) ldquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorrdquo 590 Tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 41) adverteix el perill de refiar-se de les aparences ldquoSignifica que con la apariencia de inculto e iletrado se puede ser discreto prudente y ecuaacutenimerdquo 591 Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 76 nuacutem 732) ldquoAdvierte que se suelen encontrar en un sujeto prendas y circunstancias que las sentildeales exteriores no prometiacuteanrdquo 592 Persones de gran vagravelua que podrien prendre com a lema la paregravemia Aunque vestido de lana no soy borrego (ETXABE 2001 p 62) 593 Si beacute en el refrany que ens ocupa les aparences enganyen negativament eacutes a dir que un aspecte tronat amaga virtuts inaudites tanmateix el refranyer castellagrave tambeacute es fa ressograve del cas contrari amb un refrany com ara Debajo del buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 222 nuacutem 171 ETXABE 2001 p 107) o So el buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 751 nuacutem 805) 594 La similitud semagraventica entre aquest refrany i per exemple Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) ens obligaria a repetir les diferents troballes del refranyer romanegraves A fi drsquoevitar la creacioacute de fitxes gairebeacute bessones hem optat per dividir les paregravemies romaneses entre les diferents fitxes eacutes per aixograve que per tal de completar-ne el sentit us aconsellem de consultar la fitxa quixotesca dessuacutes esmentada juntament amb una tercera Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

143

lrsquouacuteltim raconet de la darrera taula Veient quin pa srsquohi donava anagrave corrents a casa drsquoun amic per

demanar-li un vestit ben elegant que conjuntagrave amb una casaca de pell i un fulard drsquoun vermell

ben cridaner Un cop tornat drsquoaquesta guisa al banquet nupcial tots li sortiren a lrsquoencontre i li

insistiren perquegrave es colmiddotloqueacutes al cap de taula Quan srsquohi hagueacute assegut va allargar el braccedil i va

sucar la magraveniga al plat En veure-ho els altres convidats li preguntaren esbalaiumlts per quins set

sous ho feia i ell els respongueacute ldquoDoncs perquegrave quan vaig arribar amb un vestit pobre i tronat

tothom es va fer lrsquoorni en canvi ara que he tornat amb aquest vestit tots mrsquoheu corregut

darrere Vet aquiacute per quegrave convido la casaca a menjar per tal com tothom mira els vestits i no

honora la personardquo Aquesta deliciosa anegravecdota ens demostra una vegada meacutes quelcom

evident Omul cinstesce haĭna nu haĭna pe om [lsquoLrsquohome honora el vestit no el vestit lrsquohomersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 181 nuacutem 7161)

Quant a les traduccions romaneses del referent quixotesc malgrat lrsquoesforccedil de Mărculescu per

traslladar-lo a una possible realitat paremiologravegica romanesa bo i ajudant-se de la rima

răpănos595 [lsquoronyoacutesrsquo] ndash vacircrtos [lsquorobustrsquo] cap drsquoelles no srsquoallunya de lrsquoagravembit de la literalitat Vet

aquiacute la direccioacute que Papu apuntava en la nota a peu de pagravegina a la seva traduccioacute (1965 II p

311 n 3) lrsquoautor hi confessava la impossibilitat de trobar algun equivalent romanegraves per al

refrany cervantiacute i nrsquoimprovisava una versioacute rimada de la qual juntament amb la traduccioacute

escollida (1965 II p 311) sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 176 sv capa)

Adesea sub sumanul rupt e unul priceput la supt [lsquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un

entegraves en mamarrsquo] a propogravesit drsquoaquesta traduccioacute aventurem la possible influegravencia de la seguumlent

admonicioacute Nu după suman trebue judecat omul [lsquoNo per la samarra srsquoha de jutjar lrsquohomersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 389 nuacutem 7872) En el mateix sentit quan MILLIO (1999 p 139

nuacutem 1183a596) afirma Nu haina face pe om597 [lsquoNo el vestit fa (a) lrsquohomersquo] acompanya la

paregravemia drsquouna altra que ens resultaragrave drsquoallograve meacutes coneguda Rasa nu te face călugăr [lsquoLrsquohagravebit no

et fa monjorsquo] que no endebades ZANNE (2004 [1899] III p 335 nuacutem 7677) relaciona amb el

francegraves Lrsquohabit ne fait pas le moine598 Amb idegraventica formulacioacute lrsquoesmentada paregravemia apareix

als reculls de MUNTEAN (1967 p 329 nuacutem 6394) MILLIO (1999 p 138 nuacutem 1174b599 p

139 nuacutem 1183b600 p 208 nuacutem 1751601) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 170) Com a logravegica

595 Observeu com el substantiu capa en romanegraves mantie tambeacute de gegravenere femeniacute hauria atret lrsquoadjectiu en la forma răpănoasă impossibilitant-ne la rima amb vacircrtos artifici que en canvi siacute que permet el substantiu neutre cojoc [lsquopellissarsquo] 596 GILT spurs do not make the knight 597 Per a meacutes dades us tornem a aconsellar que consulteu les fitxes quixotesques Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) i Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145) 598 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 95 nuacutem 2001) Endemeacutes la mateixa mencioacute al refrany francegraves a propogravesit de Haĭnele nu fac pe om (omul) maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160) 599 It is not the GAY COAT that makes the gentleman 600 GILT spurs do not make the knight 601 The HOOD does not make the monk

144

extrapolacioacute de lrsquoanterior paregravemia no trobem fora de lloc afirmar Nu tot ce poacutertă rasa şi

camilafca e călugăr [lsquoNo tot el que porta lrsquohagravebit i el bonet amb el vel eacutes monjorsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 335 nuacutem 7678) i consequumlentment Sfinţenia nu stă-n port şi haine lungi [lsquoLa

santedat no es troba en (lrsquo)abillament i (els) vestits llargsrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 101602 p

226 nuacutem 1895d603 p 352 nuacutem 2982a604)

602 ALL are not SAINTS that go to church 603 IT is not the COAT that makes the man 604 THEY are not all SAINTS that use holy water

145

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 i 64 p 1000 i 1264) (II Cap 34 p 1000) De la vorbă picircnrsquo la faptă-i lungă calea (PAPU 1965 II p 317) [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] De la spuse la faptă cale lungă te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoDel que es diu al fet (un) llarg camiacute trsquoesperarsquo] (II Cap 64 p 1264) De la vorbă şi picircnrsquo la faptă icirci cale lungă (PAPU 1965 II p 576) [lsquoDe la paraula i fins al fet hi ha (un) llarg camiacutersquo] De la vorbă la faptă multe te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 527605) [lsquoDe la paraula al fet moltes coses trsquoesperenrsquo] Vet aquiacute un refrany que no ens sonaragrave gota estrany sense anar meacutes lluny la seva vigegravencia es

palesa en el tiacutetol de dos dels refranyers castellans de quegrave hem pouat per a aquesta tesi Ens

referim a les obres de JUNCEDA (1991) Del dicho al hecho i de DOVAL (1995) Del hecho al

dicho En el cas del Quijote LEYVA (2004 p 92) ens ajuda a contextualitzar-ne les dues

aparicions

ldquoSi en la primera cita el refraacuten sirve a Don Quijote para prevenir a Sancho acerca de los

riesgos de la ociosidad en la segunda es el escudero quien lo saca a colacioacuten en la tesitura

de ver a su amo camino de Berberiacutea El significado es el mismo entre lo que se dice y lo

que se hace siempre aparecen obstaacuteculos que impiden muchas veces cumplir lo

prometidordquo606

De manera encara meacutes aprofundida ens ho ilmiddotlustra ROMERO (20012 p 136 nuacutem 353607)

ldquoEste sabio refraacuten sentildeala la gran diferencia que existe entre los buenos propoacutesitos y su

cumplimiento Con harta facilidad nos proponemos las maacutes nobles empresas y los mejores

actos ahora bien de ahiacute a ponerlos por obra algo sucede en el ser humano que torna la

ejecucioacuten mucho maacutes mortificante que la decisioacuten Por eso hay que tomarse a beneficio de

inventario las promesas halaguumlentildeas y esperar cautamente a ver si se cumplenrdquo

La paregravemia quixotesca apareix tant a MAL LARA (2013 [1568] II p 548 nuacutem 14) com a

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 470 sv dicho) en aquest cas sota la forma Del dicho al hecho

ay gran trecho que retrobem amb la mateixa formulacioacute cervantina i quatre segles despreacutes a

605 Amb la nota (II p 527 n 897) ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDel dicho al hecho hay gran trechoraquordquo 606 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 43) postilmiddotla ldquoSiempre suele hacerse menos de lo que se dice cumplir menos de los [sic] que se prometerdquo 607 El refrany sota el qual srsquoinclou la glossa eacutes Del dicho al hecho va un largo trecho (o hay un gran trecho)

146

CAMPOS BARELLA (1998 p 131 nuacutem 1296608) fet que no ens sobta per tal com es tracta

drsquouna formulacioacute paremiologravegica quotidianament demostrada i ineludible que subsisteix en

multitud de variants com ho demostra per exemple ETXABE (2001 p 113609) que lrsquoesmenta

de quatre maneres diferents Del dicho al hecho hay un gran trecho Del decir al hacer mucho

hay Del dicho al hecho va un trecho i Guardaos del dicho y escapareacuteis del hecho (ETXABE

2001 p 193) o beacute Calles el qual aprofita per afegir als quatre exemples anteriors encara tres

variants meacutes Del dicho al hecho hay un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859) Del dicho al

hecho va un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859a) i Del dicho al hecho hay mucho

trecho610 (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859b) Per la seva banda CASADO et alii (1998 p 40611)

vinculen la paregravemia quixotesca amb el francegraves Il est plus facile de dire que de faire612 i amb

lrsquoitaliagrave Tra il dire e il fare crsquoegrave di mezzo il mare refrany que es fan seu VIAN COZZI (1960 II

Cap 34 p 269) i que no endebades apareix als reculls paremiologravegics drsquoSCHWAMENTHAL

STRANIERO (1991 p 507 nuacutem 5547) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem

VI51012e613)

De tothom eacutes ben sabut que Una-i a vorbi şi alta a făptui614 [lsquoUna (cosa) eacutes parlar i una altra

realitzarrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 372 sv făptui CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) Una e [lsquoUna (cosa) eacutesrsquo] a vorbi şi alta a făptui615 (CALCIU et alii 1979 p 1110 sv

vorbi) per tal com Del prometre al complir hi ha molt tros per penedir (BULBENA 2005 Cap

34 p 607) o dit sigui en romanegraves De la zisă picircnărsquola faptă [] tot mai este o bucată [lsquoDel dit

fins al fet [] encara hi ha un trosrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3097) De la zisă picircn-la

faptă tot mai este o bucată616 (FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642617 1992b p 283 nuacutem

608 Amb la glossa ldquoEnsentildea la distancia que hay entre lo que se dice y lo que se ejecuta y que no se debe confiar enteramente en las promesas pues suele ser mucho menos lo que se cumple que lo que se ofrecerdquo 609 Etxabe ens explica breument el sentit del refrany ldquoExpresa que es maacutes faacutecil hablar que actuar maacutes faacutecil prometer que cumplirrdquo 610 Tambeacute VIZCARRONDO (2008 p 333) ens apunta que en lloc de gran trecho ldquoactualmente decimos mucho trechordquo 611 Pel que fa a la paregravemia de base Del dicho al hecho hay un gran trecho els autors apunten a peu de pagravegina ldquoQuiere decir que entre lo que se dice y lo que se hace puede transcurrir mucho tiempo por lo que no siempre se cumple lo prometidordquo 612 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 75 nuacutem 1549) 613 En aquest cas amb la preposicioacute Fra en lloc de Tra 614 Els autors lrsquoesmenten com a equivalent del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho Pel que fa a lrsquoagravembit italiagrave GHEORGHE (1986 p 96 nuacutem 35) ens en proposa dos meacutes Altro egrave dire altro egrave fare i Il dire egrave una cosa il fare egrave unrsquoaltra el primer dels quals lrsquoespigolem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem VI51012) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 32 nuacutem 356) 615 El refrany romanegraves se cita al costat del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho 616 Lrsquoautor en proposa dos equivalents francesos Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) el castellagrave Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i els portuguesos Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 617 From WORD to deed is a great space

147

1648618) De la zisă pacircnrsquo la faptă tot mai este o bucată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205)

De la zisă pacircn-la faptă tot mai este o bucată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) Un trecho o bucată que acaba esdevenint un meacutes que bon tros com veiem en la cale

lungă [lsquollarg camiacutersquo] o lungă calea [lsquollarg el camiacutersquo] de les versions619 de Papu i Mărculescu

presents tambeacute al refranyer romanegraves De la vorbă la faptă e cale lungă [lsquoDe la paraula al fet hi

ha (un) llarg camiacutersquo] (MILLIO 1999 p 399 nuacutem 3373b620) De la vorbă pacircn-la faptă-i lungă

calea621 [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) De la a zice la a face e cale lungă622 [lsquoDe dir a fer hi ha (un) llarg camiacutersquo] (CARTALEANU

et alii 2007 p 116 nuacutem 1007) Si beacute de guisa prou metafograverica la distagravencia entre el punt X del

dir i el punt Y del fer es podria arribar a concretar De la vorbă pacircnă la faptă ca de la pămicircnt la

cer [lsquoDe la paraula fins al fet com de la terra al celrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 820 nuacutem

6365) De la vorbă picircnă la faptă ca de la pămicircnt la cer623 (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem

3096 FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642624 1992b p 283 nuacutem 1648625) suara en pla picat

De la vorbă pacircnă la faptă ca de la cer la pămacircnt [lsquocom del cel a la terrarsquo] (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 333 sv dicho)

A continuacioacute ndashdir-ho eacutes fagravecilndash voldriacuteem portar a colmiddotlacioacute una segraverie de paregravemies que es

caracteritzen per la foacutermula introductograveria lesne a zice [lsquofagravecil de dirrsquo] En el primer cas oposen la

facilitat de la verbalitzacioacute amb la dificultat de lrsquoacompliment Lesne a zice [] greu a face626

[lsquoFagravecil de dir [] difiacutecil de ferrsquo] (MUNTEAN 1967 p 236 nuacutem 4666) Lesne a zice greu de

făcut627 [lsquodifiacutecil de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 398 nuacutem 3373a628) Mai lesne a zice decacirct a face

[lsquoMeacutes fagravecil de dir que de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 90 nuacutem 751629) Amb aquesta primera

tongada resulta drsquoallograve meacutes entenedor el lleacutepol refrany E lesne a ḑice plăcinte [lsquoEacutes fagravecil dir

pastissetsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 86 nuacutem 9148) en efecte com tots haureu deduiumlt E

lesne a zice plăcintă dar icirci mult picircnă se face [lsquoEacutes fagravecil dir pastisset perograve cal molt fins que (no)

es farsquo] (MUNTEAN 1967 p 162 nuacutem 3410) E lesne a zice plăcintă dar icirci mult pacircnă se face

618 Iacutedem 619 Si beacute Mărculescu en la traduccioacute del capiacutetol 64 prescindeix drsquoaquesta itinerant opcioacute en benefici drsquoun abstracte multe te-aşteaptă [lsquomoltes coses trsquoesperenrsquo] 620 From WORDS to deeds is a great space 621 Variant pragravecticament coincident amb la traduccioacute de Papu del capiacutetol 34 622 Amb la glossa ldquoPromisiunile se fac mai uşor decacirct se realizează cele promiserdquo [lsquoLes promeses es fan meacutes fagravecilment del que es realitzen les coses promesesrsquo] 623 Flonta hi relaciona les paregravemies franceses Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) la castellana Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i les luses Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 624 From WORD to deed is a great space 625 Iacutedem 626 El professor Virgil Ani ens recorda la paregravemia drsquoorigen romaniacute Teoria ca teoria dar practica te omoară [lsquoLa teoria com a teoria perograve la pragravectica et matarsquo] 627 Observeu el xamoacutes supiacute de făcut [lsquode ferrsquo] 628 From WORDS to deeds is a great space 629 EASIER said than done

148

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) E lesne a zice plăcintă dar e mult pacircnă se face

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 239) Lesne-i a zice plăcintă da anevoie se face [lsquoEacutes fagravecil dir

pastisset perograve amb penes i treballs es farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 117) Lrsquouacuteltima

paregravemia per mitjagrave de lrsquoadverbi anevoie [lsquoamb penes i treballsrsquo] palesa que en el cas del

pastisset no eacutes pas dit i fet ans al contrari ultra temps i traccedila culinagraveria haurem de disposar dels

ingredients ad hoc heus aquiacute un dialogisme ben expliacutecit curull drsquohumor Neveacutestă fă plăcinte ―

Icircndată bărbăţele Daca [sic] ar fi făină şi bracircnză cum nursquos ouě şi unt sunt gata numaĭ de cacirct

[lsquoDona() fes pastissets ― De seguida home Si hi hagueacutes farina i formatge tal com no hi ha

ous ni mantega estic a punt encontinentrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 90 nuacutem 9152) En

resum ja es tracti de postres o de primers plats Numai cu vorba nu se face ciorba [lsquoNomeacutes amb

la paraula no es fa la soparsquo] (HINŢESCU 1985 p 120 nuacutem 1976 MILLIO 1999 p 110 nuacutem

943a630) Passant de les menges a la beguda igualment posats a dir i a demanar Din gură e

lesne [] Pune viţă [] Bea viniţă [lsquoDe boca eacutes fagravecil [] Posa vinya [] Beu vinetrsquo]

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 83 nuacutem 699) Cloem aquest apartat amb lrsquoagriacutecola Lesne

a zice bdquobou breaz[631]rdquo da greu se brezuieşte [lsquoFagravecil dir ldquobou pintatrdquo perograve difiacutecilment es

comporta com un bou pintatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 116 nuacutem 1007)

En resum i per regla general Cine spune multe face puţine [lsquoQui (en) diu moltes (en) fa

poquesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 773 nuacutem 18212) o tambeacute Vorbă multă [] Treabă

puţină [lsquoMolta xerrameca [] Poca feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 657)

Per tant com que No es lo mateix xerraacute que posarhi sas mans (RULLAN 2005 [1905] II Cap

64 p 351) manta vegada es compleix la seguumlent regla de tres Bun de gură rău de treabă [lsquoBo

de boca dolent de feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 658) Bun de gură rău

de lucru [lsquodolent de treballrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 43 nuacutem 313 p 45 nuacutem

349)

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

Vegeu Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

630 FAIR words butter no parsnips 631 Segons el DEX (sv breaz1) ldquoCu o pată albă icircn frunte sau cu o dungă albă pe botrdquo [lsquoAmb una taca blanca al front o amb una franja blanca al morrorsquo]

149

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190) (I Cap 25 p 298632) Gol m-a făcut mama şi gol oi pleca să dau seama n-am nici de pierdut nici de cicircştigat (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoNu em va fer la mare i nu marxareacute a retre comptes no tinc res a perdre(-hi) ni a guanyar(-hi)rsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 I p 247633) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] (II Cap 8 p 751634) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici nu pierd nici nu cicircştig (PAPU 1965 II p 78) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] Golaş m-am născut golaş mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoDespullat vaig neacuteixer despullat em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 53 p 1163635) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi acuma nici nu cicircştig şi nici nu pierd nimica (PAPU 1965 II p 476) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) guanyo ni (hi) perdo resrsquo] Gol m-am născut gol mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 437) [lsquoNu vaig neacuteixer nu em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 57 p 1190636) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici păgubit nici procopsit (PAPU 1965 II p 503) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 461637) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Gol-goluţ am intrat şi gol-goluţ mă aflu şi acuma vorba aceea nici păgubit nici pricopsit (PAPU 1965 II p 494) [lsquoEn pegravel vaig entrar i en pegravel em trobo encara ara aquella dita ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol am intrat şi gol mă aflu nu pierd şi nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 454) [lsquoNu vaig entrar i nu em trobo no (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

632 A peu de pagravegina srsquoapunta (I Cap 25 p 298 n 13) ldquoSancho repite este refraacuten de reminiscencias biacuteblicas varias veces en la Segunda parte (II 8 751 53 1163 55 1182 y 57 1190)rdquo 633 La nota de MĂRCULESCU (2007 I p 247 n 466) comenta la tirallonga de refranys que Sancho Panza enfila pel que fa al que suara ens interessa anota ldquolaquodesnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni ganoraquo (posibil ecou din Iov [lsquopossible ressograve de Jobrsquo] 1 21)rdquo 634 Acompanyada de la glossa (II Cap 8 p 751 n 25) ldquolaquono debo nada a nadie ni de nadie me he aprovechadoraquo Sancho lo dice con cierta frecuencia (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 635 Amb la nota (II Cap 53 p 1163 n 30) ldquoProverbio de origen biacuteblico (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 636 Es recorda a peu de pagravegina (II Cap 57 p 1190 n 4) ldquolas mismas palabras repetiacutea atraacutes el escudero Veacutease I 25 298 n 13rdquo 637 MĂRCULESCU (2007 II p 461 n 797) ens recorda ldquoscutierul mai folosise aceleaşi cuvinte icircn I 25rdquo [lsquolrsquoescuder ja havia utilitzat els mateixos mots a I 25rsquo]

150

Segons ens informa OLMOS (19982 [1940] p 46-47) ldquoEstas palabras las pronuncioacute Sancho

Panza al dejar el gobierno de la Isla Barataria en prueba de que nada se habiacutea lucrado en su

cargordquo mots que tot seguit matisa amb una breu lliccediloacute moral

ldquoLa satisfaccioacuten con que las pronuncia expresan la rectitud y pobreza de espiacuteritu que tanto

enalteciacutean al buen escudero Esta pobreza es el fundamento de la felicidad Cuando llegue a

sernos indiferente salud o enfermedad vida larga o vida corta riqueza o pobreza seguacuten

dice San Ignacio seremos felicesrdquo

Per la seva banda LEYVA (2004 p 94) afirma amb conviccioacute ldquoEs sin duda el refraacuten maacutes

insistente del Quijote deja constancia de la honradez de quien lo repite hasta la saciedad

Sancho Panza es el ejemplo de responsabilidad puacuteblicardquo Quant al refranyer castellagrave es troba

present en la forma quixotesca als reculls de CAMPOS BARELLA (1998 p 245 nuacutem 2440638)

o ETXABE (2001 p 121639) De lrsquoorigen del refrany ens informen CANTERA et alii (2005 p

66) ldquoRecuerda lo que leemos en Job 1 21rdquo640 Certament al Liber Iob (I 21) llegim ldquoNudus

egressus sum de utero matris meae et nudus revertar illucrdquo641 passatge que podriacuteem completar

amb un altre del Liber Ecclesiastes (V 14) ldquoSicut egressus est de utero matris suae nudus

iterum abibit sicut venit et nihil auferet secum de labore suo quod tollat in manu suardquo642

Amb la glossa ldquoSărac am fost sărac o să mor Ḑicere luată din Biblierdquo [lsquoPobre he estat pobre morireacute Dita extreta de la Biacutebliarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 169 nuacutem 7115) ens desenvolupa la paregravemia Gol aĭ venit gol te ducĭ cu tine drsquoaicĭ nimic ducĭ643 [lsquoNu vas venir nu tersquon vas amb tu drsquoaquiacute res (no) trsquoenduusrsquo] la qual tambeacute espigolem a MUNTEAN (1967 p 185 nuacutem 3829) Gol ai venit [] gol te duci [] cu tine d-aici nimic duci i a BOTEZATU HAcircNCU

(20033 p 128) Gol ai venit gol te duci cu tine d-aici nimic duci Amb lleugeriacutessimes diferegravencies vet aquiacute dues variants meacutes Gol ai venit gol te duci Cu tine nimic nu duci [lsquo Amb tu res no trsquoenduusrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 97b644) i Gol ai venit gol te duci Cu tine de-

638 Amb la glossa ldquoDenota que el que no tiene ambicioacuten se conforma faacutecilmente aunque pierda o deje de adquirir algunos bienesrdquo 639 Lrsquoautor ens lrsquoexplica talment ldquoA las personas sin mayores pretensiones econoacutemicas o sociales no les mella el perder ni les regocija el ganarrdquo 640 Una altra almiddotlusioacute a lrsquoestoic ramader Job lrsquoensopeguem a la primera part del tretzegrave capiacutetol del best-seller de Ken Follet The Pillars of the Earth (segons lrsquoedicioacute de New American Library publicada el 2007 a Nova York) ldquoI was born naked and Irsquoll die naked The Lord gives and the Lord takes awayrdquo (p 714) fragment que en romanegraves segons la traduccioacute drsquoAndreea Şeler intitulada Stacirclpii pămacircntului i publicada a Bucarest el 2009 per RAO International Publishing Company sona aixiacute ldquoGol m-am născut şi gol voi muri Domnul dă şi Domnul iardquo [lsquoNu vaig neacuteixer i nu morireacute El Senyor doacutena i el Senyor prenrsquo] (p 770) 641 ldquoVaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornareacuterdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 379) editada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla 642 ldquoVa sortir nu de les entranyes de la mare i nu sersquon tornaragrave tal com va venir Del seu treball no nrsquoha tret res que es pugui empor-tar [sic]rdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 394) anteriorment esmentada 643 Si ens ho permeteu en catalagrave Entriacute nu tal com me trobo ara i qui res no teacute res no perd (BULBENA 2005 II Cap 55 p 731) o Tal mrsquoestic com mrsquoestava i qui res no teacute res no pot perdre (BULBENA 2005 II Cap 8 p 448) 644 ALL come from and will go to OTHERS Permeteu-nos aprofitar lrsquoanterior paregravemia anglesa per esmentar una reflexioacute que el Rei Lear adreccedila a si mateix molt en sintonia amb lrsquooriginal quixotesc ldquounaccomodated man is no

151

aici [lsquodrsquoaquiacutersquo] nimic nu duci (MILLIO 1999 p 138 nuacutem 1172b645) Ben entegraves que la paregravemia resulta prou entenedora encara que prescindeixi de lrsquohemistiqui final Gol m-am născut gol o să mă duc [lsquoNu vaig neacuteixer nu me nrsquoanireacutersquo] (HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1266 MILLIO 1999 p 12 nuacutem 97a646) De fet fins i tot prescindint de lrsquoabsegravencia drsquohagravebits el refrany roman igualment palmari Omul icircn ce chip a venit icircn lume icircn acelaş chip se icircntoacuterce [lsquoLrsquohome() de la manera en quegrave va venir al moacuten de la mateixa manera sersquon tornarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 843 nuacutem 18701)

Tornant emperograve a la nuesa cal comentar que si beacute Frunzetti i Mărculescu se cenyeixen al

desnudo de lrsquooriginal que traduixen per gol [lsquonursquo] (i Mărculescu en el cas concret del capiacutetol 8

per golaş [lsquodespullatrsquo]) Papu no perd lrsquoocasioacute de rabejar-srsquohi bo i introduint-hi el fraseologisme

gol-goluţ [lsquoen pegravelrsquo] que el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 421 sv gol) interpreta

llargament ldquocompletamente desnudo en cueros (vivos) en carne (sau pelota) como vino al

mundo como lo parioacute su madre como Dios le mandoacute (sau como su madre lo echoacute) al mundo

al natural corito con la hoja de parra (Peruacute) calatordquo Drsquoaltra banda de la traduccioacute de

Mărculescu corresponent als capiacutetols 25 i 57 ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquosi res no vaig tenir

res no he pogut perdrersquo] sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 321 sv desnudo)

que precisament consideren el fraseologisme Ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquoSi res no vaig

tenir quegrave haig drsquohaver perdutrsquo] equivalent al nostre Desnudo naciacute desnudo me hallo

more but such a poor bare forked animal as thou artrdquo (vegeu la pagravegina 2045 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Quant a la traduccioacute catalana nrsquourpem la de Salvador Oliva (editada per Vicens Vives a Barcelona el 1988) ldquolrsquohome en estat pur no eacutes meacutes que aixograve[] un animal de dues cames pobre i despullat tal com tu etsrdquo (p 98) 645 Our last GARMENT is made without pockets 646 ALL come from and will go to OTHERS

152

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 i 47 p 990 i 1101) (II Cap 33 p 990) După cruce stă ascuns Necuratul (PAPU 1965 II p 307) [lsquoDarrere la creu hi ha amagat en Banyetarsquo] [Că]-n spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquo[Que] Al darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] (II Cap 47 p 1101) Necuratul după cruce se ascunde (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEn Banyeta darrere la creu srsquoamagarsquo] Icircn spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoAl darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86647) De dindărătul crucii se iţeşte Diavolul (FRUNZETTI 1965 I p 113) [lsquoDel darrere de la creu treu el cap el Diablersquo] Icircndărătul crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 I p 66) [lsquoDarrere de la creu hi ha el dimonirsquo] El nostre refrany ldquoAconseja prevenirnos de las apariencias que a lo mejor engantildean[648] En lo

modesto y humilde puede hallarse lo discreto y prudente y en lo encumbrado y fachendoso lo

imprudente e indiscretordquo (OLMOS 19982 [1940] p 47) La variant principal Detraacutes de la cruz

estaacute el diablo lrsquoespigolem per exemple a ETXABE (2001 p 122649) i a CAMPOS BARELLA

(1998 p 111 nuacutem 1112) autores aquestes uacuteltimes que la glossen talment ldquoAdvierte el

peligro que hay de que las obras se vicien por la vanidad del que las hace Apliacutecase tambieacuten a

los hipoacutecritas que con la apariencia de virtud intentan encubrir sus viciosrdquo Anotem a tall

drsquoanegravecdota final que lrsquoescriptor valenciagrave Josep Iborra a lrsquoassaig Inflexions650 es feia seu el

refrany bo i reblant-lo amb el seguumlent repicoacute ldquoEl dimoni es troba sempre darrere la creu Per

alguna cosa deu serrdquo (p 109)

Si ens traslladem al romanegraves observarem com el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052

p 273 sv cruz) tradueix la paregravemia dels capiacutetols 33 i 47 per De după cruce se iţeşte diavolul

[lsquoDe darrere la creu treu el cap el diablersquo] a la versioacute que ens ofereixen CALCIU et alii (1979 p

311 sv diavol) nomeacutes canvia el sintagma preposicional (que obliga el mot cruce a formular-se

en genitiu crucii) De dindărătul crucii se iţeşte diavolul [lsquoDe darrere de la creu treu el cap el

diablersquo] paregravemia que els autors en aquest cas relacionen amb la variant del capiacutetol 6 Tras la

647 Vet aquiacute la nota a peu de pagravegina que acompanya la paregravemia (I Cap 6 p 86 n 24) ldquolaquodetraacutes de lo que aparenta ser lo mejor o maacutes santo puede ocultarse lo maloraquo o laquobajo visos de santidad se encuentra la hipocresiacutearaquo es refraacutenrdquo 648 Tambeacute segons LEYVA (2004 p 95) ldquoEl dicho hace hincapieacute en que las apariencias engantildean y esto porque seguacuten el refranero laquoel diablo cuando se acicala parece un aacutengel por las alasraquordquo 649 Amb lrsquoapunt ldquoAvisa de que tras la bondad aparente de una persona pueden ocultarse malas intencionesrdquo 650 Lrsquoobra meresqueacute lrsquoany 2004 el VI premi drsquoAssaig Mancomunitat de la Ribera Alta i es publicagrave a la colmiddotleccioacute Textures de lrsquoEditorial Bromera

153

cruz estaacute el diablo i que a nosaltres ens serveix per comparar-la amb lrsquoopcioacute de Frunzetti

Quant a les traduccions de Frunzetti Papu i Mărculescu voldriacuteem destacar-ne les muacuteltiples

designacions651 de lrsquoenemic de Deacuteu que apareix sota tres noms diversos dracul652 [lsquoel

dimonirsquo] Diavolul653 [lsquoel Diablersquo] i Necuratul [lsquoen Banyetarsquo] Respecte al tercer nom diabogravelic

Necuratul si beacute el DEX (sv necuraacutet) ens el defineixi a partir dels dos apelmiddotlatius anteriors

ldquoDracul diavolulrdquo tanmateix caldria afegir-hi una breu nota etimologravegica per entendrersquon la

formacioacute a partir de lrsquoadjectiu curat [lsquonet purrsquo] i el prefix negatiu ne- Drsquoaquesta manera queda

clara a ulls del poble romanegraves la naturalesa de Necuratul eacutesser sutze i immund en oposicioacute a

la puresa de Deacuteu Nostre Senyor

Per altra banda ZANNE (2004 [1901] VI p 486 nuacutem 14591) a propogravesit de la paregravemia Cu

trupul icircn biserică şi cu gacircndul la dracu [lsquoAmb el cos a lrsquoesgleacutesia i amb el pensament al

dimonirsquo] esmenta el castellagrave Detras [sic] de la cruz estagrave [sic] el Diablo En un altre volum el

mateix autor recull el refrany In curul smeritului lăcuĭesce dracul [lsquoAl cul del piadoacutes viu el

dimonirsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17405) que relaciona amb el francegraves Derriegravere

la croix souvent se tient le diable variant prou aproximada a la traduccioacute quixotesca de DE

ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 33 i 47 p 288 i 387) Le diable se tient derriegravere la croix

A continuacioacute de lrsquoesmentada paregravemia ZANNE (2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17406) nrsquohi

afegeix una altra In inima smeritului şede dracul grecesce654 [lsquoAl cor del piadoacutes seu el dimoni a

la manera gregarsquo] Posem fi i no pas sense vergonya a aquest recorregut anatogravemic a traveacutes de

cors i perdoacute culs ndashde la magrave de Zannendash amb un darrer refrany que per motius obvis lrsquoautor no

va tenir altres tornes que censurar Dracul se ascunde icircn barba popiĭ şi icircn p [655] muĭeriĭ [lsquoEl

dimoni srsquoamaga a la barba del mossegraven i al c[ony] de la donarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 574

nuacutem 14872)

651 Per a una llista amb una setantena de noms del Maligne vegeu OLINESCU (2004 [1944] p 25) 652 El DEX (sv drac1) ens explica ldquoFiinţă imaginară de sex masculin icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari de sexe masculiacute personificacioacute del mal esperitrsquo] Per a una bona tirallonga de paregravemies romaneses amb aquest mot aprofitem per recomanar-vos lrsquoarticle de RĂDULESCU (2013) 653 Segons el DEX (sv diaacutevol1) ldquoFiinţă imaginară considerată drept icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari considerat (la) personificacioacute exacta del mal esperitrsquo] 654 Aquesta faisoacute de seure consisteix en ldquoa şedea (sau a se aşeza etc) cu genunchii la gură a şedea (sau a se aşeza) cu picioarele icircncrucişate sub corprdquo [lsquoseure (o asseurersquos etc) amb els genolls a (lrsquoaltura de) la boca seure (o asseurersquos) amb les cames creuades sota el cosrsquo] (DEX sv greceacuteşte) 655 Eacutes a dir pizdă vulgarisme que almiddotludeix a lrsquoogravergan genital femeniacute

154

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287656) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede657 (PAPU 1965 II p 598) [lsquoRiu el diable drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] Zice tigaia către ceaun piei din ochii mei cur negru (MĂRCULESCU 2007 II p 548658) [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista cul negrersquo]

Segons COLL (1874 p 91 nuacutem 121) ldquoEste refran increpa todaviacutea de un modo maacutes directo aacute

los que teniendo ciertos vicios oacute defectos[659] los echan en cara aacute los demaacutesrdquo Es tracta drsquoun

ldquobreve diaacutelogo de sendos adminiacuteculos de cocina a cuaacutel maacutes decolorado por el uso al fuegordquo

(LEYVA 2004 p 96) dialogisme en quegrave ldquoLa sarteacuten tan negra como es moteja a la calderardquo660

(OLMOS 19982 [1940] p 47) i que nosaltres urpem de diverses fonts com ara COVARRUBIAS

(1977 [1611] p 929 sv sarteacuten) Dixo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute negra CORREAS

(2000 [1627] p 228 nuacutem 306) Dijo la sarteacuten a la caldera laquoQuiacutetate allaacute culnegraraquo661 o

laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47825) Dijo le [sic]

sarteacuten a la caldera ldquoTirte [sic] allaacute culnegrardquo CAMPOS BARELLA (1998 p 317 nuacutem

3115) Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra662 ETXABE (2001 p 125) Dijo la

sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegra663 o ARTHABER (1929 p 483 nuacutem 958) Dijo la

sarteacuten a la caldera Tiacuterate allaacute colinegra autor que aprofita per vincular-hi dues paregravemies

franceses La [sic] chaudron macircchure la poecircle664 i La pelle se moque du fourgon665 i una

drsquoitaliana La padella dice al paiuolo Fatti in lagrave che mi tingi666

656 Amb la nota (II Cap 67 p 1287 n 37) ldquolaquoel que tiene una falta no puede achacaacutersela a los demaacutesraquo el refraacuten que hoy se apocopa en laquoDijo la sarteacuten al cazoraquo en la eacutepoca de C terminaba usualmente laquotirte [sic] allaacute culnegraraquordquo 657 Si ens aturem un instant en la traduccioacute de Papu observarem que coincideix al peu de la lletra amb la versioacute oferta per a la paregravemia quixotesca Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) Per aixograve a fi de no repetir en ambdues fitxes la mateixa informacioacute hem optat per tractar aquiacute les paregravemies romaneses que com el refrany quixotesc de referegravencia es relacionen amb els atuells de cuina bo i deixant la traduccioacute de Papu i drsquoaltres variants similars per a la fitxa del ja esmentat refrany Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) 658 MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939) apunta ldquoProverb laquoDijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegraraquo sau [lsquoorsquo] laquotirte [sic] allaacute culnegraraquo echivalabil cu zicala noastră laquoRacircde hacircrb de oală spartăraquo [lsquoequivalent a la nostra dita laquoRiu bociacute drsquoolla trencadaraquorsquo]rdquo 659 Tambeacute segons LUJAacuteN (19932 p 63) ldquoesta frase reprende a los que estando manchados por vicios y otros defectos dignos de nota vituperan en otros faltas mucho maacutes menoresrdquo 660 La glossa drsquoOlmos acaba amb la seguumlent reflexioacute ldquoAsiacute procedemos al ponderar los defectos ajenos sin mirar los propios mucho mayores acasordquo 661 Encara amb una altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo 662 Amb la glossa ldquoReprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota vituperan en otros las menores faltasrdquo 663 ETXABE (2001 p 124) en desplaccedila la negror a traveacutes drsquouna altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra la qual acompanya del seguumlent apunt ldquoCensura a quienes critican un vicio o defecto del que ellos mismos adolecenrdquo 664 Paregravemia que apareix als reculls de GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Le chaudron macircchure la poecircle i de MONTREYNAUD et alii (1993 p 53 nuacutem 1045) Le chaudron machure [sic] la poecircle 665 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) i MONTREYNAUD et alii (1993 p 55 nuacutem 1110) 666 Variant que retrobem a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Pel que fa als habituals refranyers italians consultats SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 375 nuacutem 4085) en recullen la variant La padella dice al paiuolo fatti in lagrave che mi tingi mentre que BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 486 nuacutem IX121033VII) nrsquoesmenten el rebuig La padella dice al paiolo ldquoFatti in lagraverdquo per a tot seguit explicar-ne el motiu Disse la padella al paiolo ldquoFatti in lagrave che tu non mi tingardquo (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033II) Eacutes aixiacute com arribem a la versioacute quixotesca de VIAN COZZI (1960 II p 512) Disse la padella al paiolo fatti in lagrave che mi sporchi di fuliggine En el cas de lrsquoaltra traduccioacute quixotesca italiana consultada sembla que a partir de la forma Il paiolo disse ldquoNerardquo alla

155

ldquoEl dicho[667] se actualizoacute con la desaparicioacuten generalizada de la caldera quedando asiacute en el

refranero laquoDijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznasraquo[668] que seguacuten los eruditos

laquoreprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota

vituperan en otros las menores faltasraquordquo (LEYVA 2004 p 96)

Aquesta actualitzacioacute del refrany es demostra per exemple en el volum de ROMERO (20012 p

144 nuacutem 376669) quan lrsquoautor nrsquoesmenta tant la variant clagravessica Dijo la sarteacuten a la caldera

laquoQuiacutetate allaacute culinegraraquo com la moderna Dijo la sarteacuten al cazo laquoApaacutertate que me tiznasraquo

Pel que fa a aquesta darrera la retrobem mutatis mutandis als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER

(1995 [1953] p 546 nuacutem 47827) Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo670

ETXABE (2001 p 125) Dijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznas671 o CALLES (2006

p 269 nuacutem 913) Dijo la sarteacuten al cazo quita allaacute que me tiznas672

Bo i passant al romanegraves cal assenyalar que malgrat els nombrosos equivalents que posen en joc

diversos atuells de cuina iacutentegrament o esbocinada al llarg de tot el refranyer enlloc no

ensopeguem cap tigaie [lsquopaellarsquo] ni ceaun [lsquocalderarsquo] eacutes a dir els protagonistes de la solucioacute

literal de Mărculescu673 Potser lrsquoestri meacutes representat al refranyer romanegraves sigui el ciob

[lsquoescantellrsquo] el qual es combina per exemple amb el hacircrb [lsquobociacutersquo] en la seguumlent paregravemia de

ZANNE (2004 [1899] III p 524 nuacutem 8364) Ricircde cĭobu de hicircrb [lsquoRiu lrsquoescantell de(l) bociacutersquo]

padella (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033IV) i del canvi de padella per caldaia arribem a la solucioacute de BODINI (2005 [1957] II p 1137) La padella disse alla caldaia laquoFatti piuacute [sic] in lagrave che sei neraraquo 667 No eacutes aquest el moment drsquoentrenir-nos en precisions terminologravegiques perograve tanmateix no ens podem estar drsquoapuntar que aquest dicho normalment inclograves en la categoria paremiologravegica dels dialogismos a voltes tambeacute eacutes considerat wellerismo tal com afirma ORERO (1997 p 463) autora que considera que srsquohi ha produiumlt una ldquoalteracioacuten en la presentacioacuten del wellerismo claacutesico La segunda parte se encuentra al principiordquo Per la seva banda GARCIacuteA-BORROacuteN (1998-1999 p 52) inclou la paregravemia Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo i tot un seguit de variants dins la categoria de wellerismos 668 Exemple drsquoactualitzacioacute paremiologravegica que tambeacute esmenta VIZCARRONDO (2008 p 329) 669 Per a ambdues paregravemies una mateixa glossa ldquoEl simpaacutetico refraacuten castellano se emplea para hacer burla de los que se escandalizan al ver en el proacutejimo lo que hacen ellos mismos Satiriza a los hipoacutecritas y farsantesrdquo 670 Pel que fa a aquest tipus de paregravemies resulta impagable la pagravegina 546 del diccionari de Martiacutenez Kleiser en el qual trobareu un gavadal de refranys castellans similars en quegrave els atuells en conflicte soacuten per exemple la sarteacuten i el cazo Le dijo la sarteacuten al cazo ldquoiexclApaacutertate tiznajordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47826) el cazo i la caldera Dijo el cazo a la caldera ldquoQuiacutetate allaacute tiznerardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47834) lrsquoolla i la cobertera Dice la olla a la cobertera ldquoiexclQuiacutetate allaacute haz negrardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47835) la sarteacuten i lrsquoalcuza La sarteacuten le dijo a la alcuza ldquoRetiacuterate que me ensuciasrdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47833) la cazuela i el perolillo Dijo la cazuela al perolillo ldquoiexclApaacutertate tiznadillordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47836) o beacute amb intervencioacute fagravetica drsquoambdoacutes adminicles en aquest cas el candil i la alcuza Dijo el candil a la alcuza ldquoAparta allaacute que me ensuciasrdquo Y dijo la alcuza al candil ldquoPues sin miacute iquestqueacute fuera de tirdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47838) o fins i tot un darrer exemple entre lrsquoolla i la cazuela en quegrave el repicoacute final arriba per part drsquoun tercer atuell la sarteacuten ldquoiexclCuidado que eres negrardquo dijo a la olla la cazuela ldquoiexclY tuacute cazuela tambieacutenrdquo dijo entonces la sarteacuten (1995 [1953] p 546 nuacutem 47837) 671 Etxabe tambeacute nrsquoesmenta la variant Dijo la sarteacuten al cazo tiacuterate allaacute ojinegra 672 Amb la glossa ldquoRefleja la soberbia y la necedad de quien teniendo muchos defectos no quiere tratos ni relacioacuten con otra persona y la acusa de cometer errores o de tener vicios Con este refraacuten se reprende a aquellos individuos viles que nos critican por tener algunos fallos y se da a entender que los soberbios y los vanidosos suelen ver los defectos ajenos pero son incapaces de ver los propiosrdquo 673 Vegeu MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939)

156

la qual srsquoacompanya drsquouna nota674 qui-sap-lo uacutetil a lrsquohora de filar prim en els matisos legravexics

drsquoaquests suposats sinogravenims

ldquoE de observat că cuvicircntul hicircrb arată bucăţile unuĭ vas de lut spart ĭar cĭob bucăţile unuĭ

vas de lemn Acest din urmă cuvicircnt se trage de la persanul coacuteb lemn bucată de lemn

aschie [sic] In limbagiul curent nu se păzesce aceacutestă deosebire icircntrebuinţacircndu-se ambele

cuvinte unul icircn locul celuĭ-l-altrdquo [lsquoCal observar que el mot hicircrb indica els trossos drsquoun

atuell de fang mentre que cĭob els trossos drsquoun atuell de fusta Aquest darrer proveacute del

persa coacuteb fusta tros de fusta estella A la parla quotidiana no es conserva aquesta

diferegravencia bo i emprant-se ambdoacutes mots lrsquoun en el lloc de lrsquoaltrersquo]

No eacutes gota estrany que a voltes es giri la truita i el plaga esdevingui objecte drsquoescarni en un

exemple drsquoallograve tan conegut del ldquoburlador burladordquo Ricircde hicircrbul de cĭob [lsquoRiu el bociacute de

(lrsquo)escantellrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8534) Ara beacute en el cas de oală spartă

[lsquoolla trencadarsquo] el refranyer no deixa cap mena de dubte pel que fa a la direccionalitat de

lrsquoescarn Racircde ciob ( hacircrb) [sic] de oală spartă [lsquoRiu escantell (bociacute) drsquoolla trencadarsquo]

(BOTEZATU HANCU 20033 p 111) Racircde ciobhacircrb de oală spartă (CALCIU SAMHARADZE

20052 p 397 sv espantar) Si analitzem les dues dernes per separat vet aquiacute en primer lloc

la relacioacute de lrsquoescantell amb lrsquoolla trencada Ricircde cĭob de oacutelă spartă [lsquoRiu escantell drsquoolla

trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 524 nuacutem 8365) Ricircde ciob de oală spartă (CALCIU et

alii 1979 p 189675 sv ciob p 708676 sv oală p 874677 sv ricircde FLONTA 1992a p 94

nuacutem 631678 p 178 nuacutem 1214679 1992b p 110 nuacutem 634680) Racircde ciob de oală spartă

(MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653c681 BOTEZATU HANCU 20033 p 78 CARTALEANU et alii

2007 p 242 nuacutem 2224) Ricircde ciob de oala [lsquode lrsquoollarsquo] spartă (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem

6438) En segon lloc quant al bociacute i a lrsquoolla trencada Ricircde hicircrbul de oacutela spartă [lsquoRiu el bociacute de

674 Aixiacute com drsquouna glossa sobre el sentit de la paregravemia ldquoCacircnd unul icircşĭ bate joc de altul pentru un cusur pre carersquol are şi dicircnsulrdquo [lsquoQuan un es riu drsquoun altre per un defecte que ell tambeacute teacutersquo] 675 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo apaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degollada (Cuba) queacute fea eres le dijo el sijuacute a la lechuzardquo 676 Calciu et alii proposen com a equivalegravencia una variant de la nostra paregravemia de referegravencia Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 677 En aquest cas lrsquoequivalegravencia es formula sense coma abans del vocatiu Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 678 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Le chaudron macircchure la poecircle 679 The POT calls the kettle black Lrsquoautor esmenta el refrany francegraves La poecircle se moque du chaudron 680 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb esment drsquouna paregravemia castellana Dijo la sarteacuten a la caldera iexclQuiacutetate (Tiacuterate) allaacute culinegra i dues de portugueses Diz o tacho agrave caldeira sai para laacute natildeo me enfarrusques i Diz a caldeira agrave certatilde sai para laacute natildeo me enfarrusques lrsquoultima opcioacute de les quals coincideix prou fidelment amb la solucioacute quixotesca proposada per VISCONDES (2002 p 652) Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques Anotem de passada la sorpresa que ens produeix la versioacute lliure de lrsquoaltre traductor portuguegraves consultat SERRAS (2005 p 591) Faze o que eu digo natildeo faccedilas o que eu faccedilo traduccioacute que no deixa de recordar-nos el magniacutefic refrany romanegraves Fă ce icircţi zice popa şi nu ce face el [lsquoFes el que et diu el mossegraven i no el que fa ellrsquo] (HINŢESCU 1985 p 86 nuacutem 1162) 681 The DEVIL rebuking sin

157

lrsquoolla trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8535) Ricircde hicircrb de oală [lsquoRiu bociacute

drsquoollarsquo] spartă (CALCIU et alii 1979 p 444682 sv hicircrb) Racircde hacircrb de oală spartă683

(CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) i amb un plural motiu drsquoescarni Racircde hacircrbul

de oale sparte [lsquoRiu el bociacute drsquoolles trencadesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3209) En una altra

variant que encara posa meacutes de manifest la inferioritat del plaga ja que lrsquoolla no srsquoespecifica

que estigui trencada Seacutede hicircrbu rsquon drum şi ricircde de oacutelă684 [lsquoSrsquoestagrave el bociacute al camiacute i riu de

lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 573 nuacutem 8532) Şede hicircrbu-n drum şi ricircde de oală

(MUNTEAN 1967 p 358 nuacutem 6939) o en plural Şade hacircrbursquo icircn drum şi racircde de oale [lsquode les

ollesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3211) Şade hacircrbu-n cale [lsquocamiacutersquo] Şi racircde de oale (CUCEU

2008 p 161 nuacutem 3212) o fins i tot de qualssevulla passavolants Şade hacircrbul icircn drum şi

racircde de cei ce trec [lsquoi riu dels que passenrsquo] (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653f685) Finalment

abans drsquoentrar en un altre agravembit aprofitem lrsquoanterior tirallonga per oferir a lrsquoolla una oportunitat

de venjanccedila que per desgragravecia no srsquoadreccedila als anteriors burladors sinoacute a la caldera Racircde oala

de ceaun dar singură-i neagră icircmprejur [lsquoRiu lrsquoolla de la caldera perograve eacutes lrsquouacutenica negra tot

voltantrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111) Racircde oala de ceaun da singură-i neagră

icircmprejur (CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Finalment sortim ara siacute de la cuina

bo i escarnint lrsquoescudella686 Ricircde cĭobu de strachină [lsquoRiu lrsquoescantell de lrsquoescudellarsquo] (ZANNE

2004 [1903] X p 217 nuacutem 9951)

Gragravecies a ZANNE (2004 [1900] IV p 685 nuacutem 10963) que porta a colmiddotlacioacute la paregravemia

francesa La pelle se moque du fourgon i lrsquoespanyola (amb muacuteltiples imprecisions

ortogragravefiques) Dice la sartena a la caldera [] Tirte alla cullo negro descobrim el refrany

romanegraves Ricircde vicircrşa de baltă [lsquoRiu la nansa de la tollarsquo] (2004 [1900] IV p 684 nuacutem 10963)

tambeacute present a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde vacircrşa de baltă i

que GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) amplifica amb un repicoacute que ens serveix de glossa ad

hoc Ricircde vicircrşa de baltă (şi nu vede că-i putrezeşte coada icircntr-icircnsa) [lsquo(i no veu que se li podreix

el magravenec en ella)rsquo] No ens deseixim de ZANNE (2004 [1900] V p 175 nuacutem 11554) el qual

en un altre passatge torna a aprofitar lrsquoesmentada paregravemia francesa i una de ben aproximativa

en castellagrave Dixo la sarten a la caldera [] Tirse alla cul negra per martellejar-nos amb el

seguumlent Ricircde cĭocanul de nicovală [lsquoRiu el martell de lrsquoenclusarsquo] refrany tambeacute present al

recull de GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) Ricircde ciocanul de nicovală

682 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo iexclapaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degolladardquo 683 Recordem que eacutes precisament aquesta la paregravemia que Mărculescu en nota a peu de pagravegina dessuacutes esmentada proposa tot i que no empra per a lrsquooriginal quixotesc 684 ZANNE (2004 [1899] III p 574 nuacutem 8532) vincula la paregravemia romanesa amb el francegraves La pelle se moque du fourgon i lrsquoitaliagrave La padella vuol dir nero al paiuogravelo 685 The DEVIL rebuking sin 686 Ens referim a lrsquoatuell no pas a la menja

158

Pel que fa a la roba i a semblanccedila de les paregravemies gastronogravemiques dessuacutes citades tambeacute

succeiragrave que el plaga no esdeveacute precisament el model drsquoelegagravencia a seguir Ricircde rupt de cicircrpit

[lsquoRiu (lrsquo)espellifat d(e l)rsquoapedaccedilatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6445 GHEORGHE 1986 p

316 nuacutem 321) Racircde rupt de cacircrpit (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653d687 p 320 nuacutem 2715b688

CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Racircde rupt de cacircrpit (CUCEU 2008 p 268

nuacutem 5912) i amb un repicoacute irogravenic Racircde ruptul de cacircrpit că el e mai potrivit [lsquoRiu lrsquoespellifat

d(e l)rsquoapedaccedilat que ell va meacutes adequatrsquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 114) A continuacioacute

esmentarem un altre cas ben interessant quan la persona escarnida presenta un vici que ben

mirat el burleta no pateix si beacute en posseeixi un altre drsquoigual o pitjor Ricircde orbul de schĭop [lsquoRiu

el cec de(l) coixrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 655 nuacutem 5634) o beacute Ricircde surdul de schĭop şi

amicircndoĭ nu aŭ noroc [lsquoRiu el sord de(l) coix i ambdoacutes no tenen sortrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X

p 130 nuacutem 9443) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (MUNTEAN 1967 p 332

nuacutem 6446) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (GHEORGHE 1986 p 316 nuacutem

321) En resum cloem aquesta fitxa amb un seguit drsquoadmonicions ben serioses Ricircde de mine

[] dar uită-te şi la tine [lsquoRiu de mi [] perograve mirarsquot tambeacute a tursquo] (MUNTEAN 1984 p 326 nuacutem

CCCXXXVII) Nu ricircde de alţii uită-te la tine [lsquoNo riguis dels altres mirarsquot a tursquo] (MUNTEAN

1967 p 279 nuacutem 5478) Nu racircde de alţii uită-te la tine (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653h689 p

177 nuacutem 1501a690) o finalment amb una darrera plantofada paremiologravegica a guisa de cura

drsquohumiltat Noi ricircdem de unul doi [] şi patruzeci ricircd de noi [lsquoNosaltres riem drsquoun dos [] i

quaranta riuen de nosaltresrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5272) la prova un cop meacutes que

mig moacuten es riu de lrsquoaltre mig

687 The DEVIL rebuking sin 688 The RAVEN said to the rock laquoStand away black-coatraquo 689 The DEVIL rebuking sin 690 HE THAT mocks a CRIPPLE ought to be whole

159

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 i 23 p 766-767 i 900) (II Cap 10 p 766-767) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 92) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 90-91691) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] (II Cap 23 p 900692) Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 217) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 204693) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] ZANNE (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) ens conta la histograveria drsquoun pagegraves que havia disposat

paranys al seu tros per atrapar les grues que li picotejaven les llavors Un dia va observar que a

part dels ocells paragravesits tambeacute srsquohi havia entrampat una cigonya la qual se li planyia bo i

recordant-li que no era pas una grua sinoacute tal com palesaven les seves plomes una cigonya ndasheacutes

a dir lrsquoocell meacutes com cal que tombandash i per tant no era pas ella qui li malmetia els sembrats A

aixograve el pagegraves respongueacute que ben mirat no podia saber de quin peu calccedilava ni quina mena de

vida duia i que lrsquouacutenic que podia assegurar eacutes que es trobava entre les grues que havien malmegraves

els seus camps Per tant si amb les grues anava amb les grues moriria Gragravecies a aquesta faula

entendrem que ldquoTradicionalmente se aplica este refraacuten a la influencia ndashbuena o malandash de las

amistades[694] en el comportamiento de una persona sin olvidar el medio y los haacutebitos tambieacuten

llamados a dejar huellas en todos nosotrosrdquo (LEYVA 2004 p 97) Com que ldquoDe los amigos y

ambientes que frecuenta una persona se pueden deducir sus gustos y aficionesrdquo la nostra

paregravemia ldquoAdvierte lo mucho que influyen en las costumbres las buenas o malas compantildeiacuteasrdquo695

(CAMPOS BARELLA 1998 p 124 nuacutem 1209) Sens dubte ens trobem davant drsquouna de les

paregravemies castellanes meacutes conegudes696 que a meacutes a meacutes compta amb un bon reguitzell de

variants697 com ara Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres698 (JUNCEDA 1991 p 215)

691 Acompanyat de la nota (2007 II p 91 n 198) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 692 En aquest cas lrsquooriginal presenta dos punts en lloc de coma 693 A peu de pagravegina srsquoapunta (2007 II p 204 n 388) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 694 En un to meacutes aviat moralitzant OLMOS (19982 [1940] p 48) afirma ldquoNo es faacutecil soportar por mucho tiempo una amistad de distinto pensar que el nuestro Las amistades sinceras comienzan por el espiacuteritu por eso es faacutecil deducir coacutemo es uno de la manera de ser de sus amigos Aquiacute viene al caso ponderar la eficacia para el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo Si la protagonista de la faula inicial hagueacutes pres esment drsquoaquests mots ben entegraves que ldquouna altra cigonyardquo cantaria 695 La glossa pertany a la variant Dime con quien andas te direacute quieacuten eres 696 No nomeacutes en castellagrave per exemple Josep Iborra al seu llibre Inflexions editat per Bromera a Alzira el 2004 nrsquoestrafagrave lrsquoestructura original per afirmar ldquoDigues lector si tens un llibre de capccedilalera i et direacute qui etsrdquo (p 47) 697 Ens limitem a algunes variants formals per tal com el sentit de la paregravemia caldria encercar-lo en un gavadal drsquoexemples com ara Quien con mulos anda presto le sale a la cara (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11833) Quien con mulos anda presto le sale la cara (ETXABE 2001 p 125) O beacute per esmentar-ne un altre el maniqueu Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11838) Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (ETXABE 2001 p 125)

160

Dime con quieacuten andas y te direacute quieacuten eres699 (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten andas

decirte he quieacuten eres (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten fueres direacutete quieacuten eres

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11814) Drsquoaltres vegades la companyia

pressuposa el tema de conversa Dime con quieacuten andas direacutete lo que hablas (CORREAS 2000

[1627] p 228 nuacutem 316) Dime con quieacuten andas y decirte he lo que hablas (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11813) Dime con quieacuten andabas y decirte he queacute

hablabas (ETXABE 2001 p 125) o beacute les habilitats de cadascuacute Dime con quieacuten andas direacutete

tus mantildeas700 (CORREAS 2000 [1627] p 228 nuacutem 316) Finalment dos exemples que

srsquoestintolen en la rima paces ndash haces Dime con quieacuten paces y decirte he queacute haces (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11818) i Dime con quieacuten paces y te direacute lo que haces

(ETXABE 2001 p 125)

En el cas del romanegraves ens sorpregraven gratament la coincidegravencia ndashmeacutes enllagrave drsquoalgun detall

purament formalndash drsquoambdoacutes traductors en les quatre paregravemies fet que constata la vigegravencia i uacutes

del refrany No endebades esdeveacute gairebeacute retograverica la pregunta Vreacuteĭ să ţĭ spun eŭ care rsquoḿĭ estĭ

[] Spune-ḿĭ cu careacute te rsquonsoţescĭ [lsquoVols que et digui jo qui mrsquoets [] Digues-me amb qui

trsquoacompanyesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 210 nuacutem 9530) perquegrave de tothom eacutes ben sabut

Staĭ cu ţiganu icircnveţĭ ţigănesce cu turcul turcesce cu neacutemţul nemţesce [lsquoTrsquoestagraves amb el gitano()

aprens a actuar com els gitanos amb el turc() a actuar com els turcs amb els alemanys() a

actuar com els alemanysrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 375 nuacutem 14240) En efecte FLONTA

(1992b p 119 nuacutem 679701) per als castellans702 Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres

Dime con quieacuten iraacutes y decirte he lo que haraacutes i Dime con quieacuten vas decirte he queacute mantildeas has

esmenta el ja conegut Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de qui

trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] que espigolem arreu del refranyer romanegraves Spune rsquomĭ

698 Junceda confessa haver urpat el refrany de Covarrubias i pel que a nosaltres respecta reconeixem la dificultat drsquoobviar una anegravecdota ben saborosa de lrsquoesmentat autor ldquoTorquemada y su asno de los que dondequiera que vayan llevan en su compantildeiacutea un necio pesado y nacioacute de que Torquemada era aguador y pasando por una calle aguijando a su asno con muchos palos le dixo un sentildeor que se compadeciesse de aquel animal y quitando su caperuza le dixo Yo hareacute lo que VS me manda que no penseacute teniacutea mi asno parientes en la Corte Cayoacutele en gracia y truacutexolo a su casa y salioacute lindo oficial de plazer teniendo racioacuten para siacute y para su asno con que no le trabajasse Llevaacutevale donde quiera que yva consigo previniendo dixessen estava alliacute Torquemada y su asnordquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 158 sv asno) 699 Lrsquoautor senyala que ldquoLas compantildeiacuteas pueden ser un buen indicio para definir a una personardquo La mateixa paregravemia sense coma entre hemistiquis la recull ROMERO (20012 p 144 nuacutem 377) i la glossa talment ldquoTan importante es la compantildeiacutea que se frecuenta para configurar la personalidad de un individuo que el refraacuten se aventura a adivinar la catadura de una persona a traveacutes del conocimiento de sus amistades Se dice maacutes bien en sentido exhortativo es decir invitando a cuidar el entorno de uno para evitar malas influenciasrdquo 700 Tot just aquesta eacutes la via seguida per un dels traductors portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 10 p 391) i Dize-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 23 p 455) GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) completa amb una variant la primera versioacute de Viscondes Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i ens nrsquoofereix un altre equivalent Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes 701 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest 702 Aixiacute com tambeacute per als portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens i Dize-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes Vegeu-ne dues variants ben similars proposades per GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes

161

cu cine te-icircnsoţescĭ [] Ca să rsquoţĭ spuĭu cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 209 nuacutem 9529)

Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti [] ca să-ţi spun cine eşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6857)

Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2624

MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2149a703 p 351 nuacutem 2964704) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca

să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 10 nuacutem 70b705 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 222)

Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 22 nuacutem 174a706) Spune-

mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti707 (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv

andar) o tambeacute Spune [lsquoDiguesrsquo] cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti la qual inclou el

Refranero Multilinguumle708 (hostatjat al web del Centro Virtual Cervantes) bo i afegint-hi el

sinogravenim Rău cu rău bun cu bun se icircnsoţesc [lsquoDolent amb dolent bo amb bo es trobenrsquo] que

nosaltres localitzem per exemple a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 220) Rău cu rău şi [lsquoirsquo] bun

cu bun se icircnsoţesc

Una opcioacute ampliada de la paregravemia romanesa original amb el verb a se aduna [lsquoajuntar-sersquo] ens

arriba de magrave de MILLIO (1999 p 43 nuacutem 366c709) Spune-mi cu cine te adunite-nsoţeşti

[lsquotrsquoajuntestrsquoacompanyesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti variant que HINŢESCU (1985 p 216 nuacutem

4335) arriba a prendre de model bo i eliminant-ne el preceptiu te icircnsoţeşti [lsquotrsquoacompanyesrsquo]

Spune-mi cu cine te aduni să-ţi spun cine eşti refrany que ja trobem mutatis mutandis a

ZANNE (2004 [1900] IV p 197 nuacutem 9495) Spunersquomĭ cu cine te adunĭ să rsquoţĭ spun ce fel de

om eşti [lsquoperquegrave et digui quina mena de persona etsrsquo] Aquest autor per cert vincula el refrany

amb lrsquoitaliagrave Dimmi con chi vai e te [sic] dirograve chi sei710 (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) i

el francegraves Dis moi qui tu hantes je te dirai qui tu es711 paregravemia que tambeacute recull FLONTA

(1992a p 100 nuacutem 675712) sota la forma Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es com a

complement del romanegraves Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de

qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Com en lrsquoanterior exemple de Hinţescu el verb del

primer hemistiqui es pot mudar en formes ben diverses com ara te icircntacirclneşti [lsquoet trobesrsquo]

Spunersquomĭ cu cine te icircnticirclnescĭ [] Ca sărsquoţĭ spun cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 212 nuacutem

703 A MAN is known by his companyfriendsthe company he keeps 704 TELL me with whom thou goest and Irsquoll tell you what thou doest 705 ALL FELLOWS at football 706 ASK my brother if I be a thief (ASK my fellow if I be a thief ASK the mother if the child be like his father ASK the sons if the father be a thief) 707 Eacutes a dir la variant emprada per PAPU (1965 II p 217) 708 Lrsquoenllaccedil a quegrave almiddotludim eacutes el seguumlent httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58521ampLng=13 709 BIRDS of a feather flock together 710 A ZANNE (2004 [1900] V p 254 nuacutem 11795) el mateix refrany italiagrave serveix com a equivalent del romanegraves Cu ce dascal locuĭesce [] Aşa carte alcătuesce [lsquoAmb tal mestre viu [] Tal llibre basteixrsquo] Drsquoaltra banda SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 207 nuacutem 2253) completen la paregravemia italiana amb meacutes variants possibles Dimmi con chi vai (pratichi) e ti dirograve chi sei (che fai) 711 Tambeacute DE ROSSET CASSOU srsquohi decanten en llur traduccioacute (2006 [1949] p 86 i 204) Dis-moi qui tu hantes je te dirai qui tu es i Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es La primera variant tambeacute ens la presenta GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Pel que fa al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 61 nuacutem 1200) srsquohi opta per la variant Dis-moi qui tu freacutequentes je te dirai qui tu es 712 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest

162

9536) o beacute en trăieşti [lsquoviusrsquo] en aquest cas amb el verb del segon hemistiqui en futur

Spunersquomĭ cu cine trăescĭ [] Si rsquoţĭ voiŭ spune cine eştĭ [lsquoDigues-me amb qui vius [] i et direacute qui

etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 776 nuacutem 6142) Spune-mi cu cine trăieşti şi-ţi voi spune cine

eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2623) Per la seva banda CARTALEANU et alii (2007 p

253 nuacutem 2324) es decanten per una paregravemia que inclou quatre possibles verbs per al primer

hemistiqui Spune-mi cu cine te icircnsoţeştiicircmprieteneştiumbliaduni [lsquotrsquoacompanyeset

fasvastrsquoajuntesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti713 a la qual encara caldria afegir una nova variant amb

el verb te icircntovărăşeşti [lsquofrequumlentesrsquo] i de bell nou amb el segon hemistiqui en futur Spune-mi

cu cine te icircntovărăşeşti şi-ţi voi spune cine eşti [lsquoDigues-me qui frequumlentes i et direacute qui etsrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar)

Si seguiacutessim estirant el fil arribariacuteem a opcions que sense perdre el caient de la paregravemia

original se nrsquoallunyarien com meacutes va meacutes Per tant ens limitem a una triada triacuteada drsquoexemples

Spune rsquomĭ cu cine mergĭ [] Şi rsquoţĭ voĭŭ spune ce plătescĭ [lsquoDigues-me amb qui vas [] I et dire

quegrave valsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 220 nuacutem 9575) Spune-mi cu cine mergi [] şi-ţi voi

spune ce plăteşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6856) Spune-mi cu cine mergi şi-ţi voi spune

ce plăteşti (GHEORGHE 1986 p 324 nuacutem 333) Spune-mĭ cu cine rsquompreună vĭeţuescĭ să rsquoţĭ

ghicesc ce fel dě om eştĭ [lsquoDigues-me juntament amb qui vius perquegrave trsquoendevini quina mena de

persona etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 803 nuacutem 6300) amb la variant Spune-mi cu cine

icircmpreună vieţuieşti ca să-ţi spun [lsquoperquegrave et diguirsquo] ce fel de om eşti (HINŢESCU 1985 p 216

nuacutem 4334) i finalment Spune-mĭ cum te chĭeacutema sărsquoţĭ spun cine eştĭ [lsquoDigues-me com et dius

perquegrave et digui qui etsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 860 nuacutem 18823) Spune-mi cum te

cheamă să-ţi spune [sic] cine eşti (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4336)

713 Amb la glossa ldquoCaracterul şi comportamentul celor care te icircnconjoară te marchează şi pe tinerdquo [lsquoEl caragravecter i el comportament dels que trsquoenvolten et marquen tambeacute a tursquo]

163

Dios que da la llaga da la medicina714 (II Cap 19 p 857715) Domnul dă dalacul şi tot el dă leacul (PAPU 1965 II p 177) [lsquoEl Senyor doacutena lrsquoagraventrax i tambeacute ell doacutena la metgiarsquo] Dumnezeu cacircnd răneşte şi lecuieşte (MĂRCULESCU 2007 II p 167716) [lsquoDeacuteu quan fereix tambeacute curarsquo] ldquoCon esta sentencia el enfermo pone su curacioacuten en manos de la Providencia[717] seguro de

contar con las fuerzas necesarias para superar el trancerdquo (LEYVA 2004 p 98) Des drsquoun vessant

religioacutes OLMOS (19982 [1940] p 48) explana ldquoEs decir que Dios al visitarnos con la

enfermedad o la tribulacioacuten nos infunde valor y fortaleza para resistirlas y sobrellevarlasrdquo718

Iniciem una tirallonga de variants amb CAMPOS BARELLA (1998 p 139 nuacutem 1373) que

recullen literalment la paregravemia quixotesca i la glossen bo i informant-nos que ldquoEnsentildea que

debemos esperar el remedio de nuestros males de la misma mano de Dios que nos los enviacuteardquo

Cuando Dios da la llaga da el remedio que la sana (CORREAS 2000 [1627] p 195 nuacutem

1226 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18894) Cuando Dios da la llaga da la

medicina (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18895 CALLES 2006 p 128 nuacutem

428) Dios que da el mal da su remedio cabal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem

18897) Dios que da la llaga da el baacutelsamo para sanarlo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 207 nuacutem 18898) i Quien da la llaga da la medicina y quien da la herida[719] da la cura

(MAL LARA 2013 [1568] II p 585 nuacutem 75 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem

18893) El caient de la paregravemia ens porta a buscar-ne un possible origen biacuteblic que descobrim

en el Liber Iob (V 18) ldquoQuia ipse vulnerat et medetur [] percutit et manus eius sanabuntrdquo720

Afegim-hi que FANLO (2010 [2008] II p 186 n 1) aprofita la traduccioacute Dieu qui donne la

blessure donne aussi le remegravede per fornir-nos-en a peu de pagravegina una altra referegravencia

ldquoDeuteacuteronome 32 39 laquo Je frappe et je gueacuteris raquordquo En efecte lrsquoesmentat apunt ens remet a un

714 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244-245) 715 Amb la glossa (II Cap 19 p 857 n 31) ldquolaquoDios nunca deja sin remedioraquo es refraacutenrdquo 716 MĂRCULESCU (2007 II p 167 n 330) ens apunta ldquoCf Iov 5 18 laquoQuia ipse vulnerat et medetur [] Percutit et manus eius sanabuntraquo (laquoCăci El răneşte şi El leagă rana El loveşte şi macircinile lui tămăduiescraquo) [lsquo(laquoCar Ell fereix i Ell trsquoembena la ferida Ell colpeja i les seves mans curenraquo)rsquo]rdquo 717 O segons Autoridades (sv Dios) en ldquola mano de Diosrdquo ja que ldquoeacutel tiene prevenido el remedio de ellos [los males o infortuacutenios] que nos franquea a su tiempordquo 718 En lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 44) ldquoBioloacutegicamente es tan verdad como en teologiacutea ya que es indudable la defensa natural que existe en el organismo para todas las dolencias asiacute tenemos los anticuerpos en las infecciones la regularizacioacuten del equilibrio aacutecido-baacutesico en los trastornos del metabolismo las reacciones de defensa en los dolores las compensaciones orgaacutenicas y funcionales en las alteraciones patoloacutegicas de otros oacuterganos etc etcrdquo 719 Segons MAL LARA (2013 [1568] II p 586 nuacutem 75) ldquoTambieacuten se puede reduzir este refraacuten a la herida que dio Achiles a Telepho que eacutel mismo lo vino a curarrdquo passatge que JUNCEDA (1991 p 251) a propogravesit del refrany Dios que da la llaga da la medicina ens explica amb meacutes detall ldquoProcede por analogiacutea de un legendario lance atribuido a Telefo rey de Misia el cual cuando marchaba a la conquista de Troya resultoacute descalabrado por la espada de Aquiles A instancias del Oraacuteculo el monarca herido traboacute alianza con el priacutencipe tesalio y eacuteste compadecido le puso en manos del sabio Chiroacuten quien aplicando a la herida un unguumlento elaborado con el propio oriacuten de la espada de Aquiles le dejoacute sanordquo 720 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoPerquegrave ell si et fa mal trsquoembena les ferides [] si et doacutena un cop et cura amb la seva magraverdquo (p 380)

164

altre passatge de la Biacuteblia no menys similar ldquoEgo occidam et ego vivere faciam [] percutiam

et ego sanabordquo721 (Liber Deuteronomii XXXII 39)

Partint de la base que Doftor icircĭ numaĭ Dumneḑeŭ [lsquoDoctor (ho) eacutes nomeacutes Deacuteursquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 269 nuacutem 11847) no eacutes gota estrany que precisament ell curi les malalties que

havia provocat amb anterioritat A dat Dumnezeu boale dar a dat şi leacuri [lsquoHa donat Deacuteu

malalties perograve ha donat tambeacute metgiesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 14 nuacutem 346 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 160) A dat Dumnezeu şi boale dar a lăsat [lsquoha deixatrsquo] şi leacuri (MILLIO

1999 p 322 nuacutem 2727a722) En les versions romaneses de Papu i Mărculescu sobta lrsquointeregraves

palesat a lrsquohora de fornir la traduccioacute drsquoun cert caient paremiologravegic afavorit per la rima en el

cas de Papu prou forccedilada entre dalacul [lsquolrsquoagraventraxrsquo] i leacul [lsquola metgiarsquo] i răneşte [lsquofereixrsquo] i

lecuieşte [lsquocurarsquo] pel que fa a Mărculescu Drsquoaltra banda ens abelleix subratllar lrsquoalternanccedila

entre Domnul723 [lsquoel Senyorrsquo] i Dumnezeu [lsquoDeacuteursquo] mots que remonten llur etimologia a un

origen similar (concretament a dǒm(ĭ)nus i a dǒm(ĭ)nĕ dĕus respectivament)

721 ldquoJo dono la mort o la vida [] jo fereixo i curo les feridesrdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 722 There is a REMEDY for everything could men find it 723 Segons la primera accepcioacute del DEX (sv domn1) ldquoTermen de politeţe pentru un bărbatrdquo [lsquoTerme de cortesia per a un homersquo] Pel que fa a la quarta accepcioacute (DEX sv domn4) que eacutes la que suara ens interessa ldquoDumnezeu Isus Cristosrdquo [lsquoDeacuteu Jesucristrsquo] Resulta curioacutes observar com ambdues accepcions des drsquoun punt de vista morfologravegic es distingeixen perfectament quan es formulen en vocatiu crida que com eacutes ben fagravecil drsquoentendre esdeveacute drsquoallograve meacutes emprada a lrsquohora drsquoencercar lrsquoatencioacute de la divinitat En aquest cas doncs domnule correspondria a lrsquoindividu masculiacute mentre que Doamne a Deacuteu

165

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270724) Nu dai niciodată fără să iei ceva icircn schimb (PAPU 1965 II p 582) [lsquoNo doacutenes mai sense prendre alguna cosa a canvirsquo] Ce ţi se dă cu o macircnă ţi se ia cu alta (MĂRCULESCU 2007 II p 533725) [lsquoEl que sersquot doacutena amb una magrave sersquot pren amb una altrarsquo] La paregravemia que recullen per exemple CORREAS (2000 [1627] p 240 nuacutem 580726) i CAMPOS

BARELLA (1998 p 122 nuacutem 1192727) ldquoSe usa como amenaza para advertir al que actuacutea mal

de que recibiraacute el mismo tratordquo728 (ETXABE 2001 p 130) En el mateix sentit perograve amb

drsquoaltres mots729 es tracta drsquoun ldquoRefraacuten de corrosiva conformidad para quien sufre dantildeo de otro

con la esperanza puesta en que el efecto bumeraacuten se confirme y el arma arrojadiza vuelva con

certeza al punto de partidardquo (LEYVA 2004 p 102) CASADO et alii (1998 p 35730) la relacionen

amb el francegraves Agrave bon chat bon rat731 i el pseudoitaliagrave Comme farai cosi aurai732 Per la nostra

part ens permetem recordar diverses formulacions en les traduccions quixotesques en

portuguegraves italiagrave i catalagrave Onde se fazem aiacute se pagam (VISCONDES 2002 p 644) Come si

dagravenno si prendono (BODINI 2005 [1957] II p 1123) i El qui la fa la paga (BULBENA 2005

p 791)

Ambdues traduccions romaneses es caracteritzen per la tendegravencia a glossar el refrany original

Tanmateix si el que encerquem soacuten paregravemies genuiumlnes que pertanyin al saber popular romanegraves

sempre podem recoacuterrer al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) que

ens nrsquoofereix quatre de ben conegudes La primera Cum icircţi vei aşterne aşa vei dormi [lsquo(Tal)

Com et faragraves el llit aixiacute dormiragravesrsquo] lrsquoespigolem per exemple a les antologies de MUNTEAN

(1967 p 120 nuacutem 2661) HINŢESCU (1985 p 68 nuacutem 758) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p

203) perograve eacutes en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 76 sv aşterne) on lrsquoesmentada

paregravemia srsquoacompanya drsquouna impagable tirallonga de refranys entre els quals ben entegraves srsquohi

724 Amb lrsquoanotacioacute (II Cap 65 p 1270 n 13) ldquoFrase proverbialrdquo 725 MĂRCULESCU (2007 II p 533 n 904) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDonde las dan las tomanraquordquo 726 Lrsquoautor en realitat recull sota la mateixa numeracioacute dues variants Donde las dan ahiacute las toman i Donde las dan las toman 727 Acompanyada amb la glossa ldquoEnsentildea que al que hace dantildeo o habla mal se le suele pagar en la misma monedardquo 728 Etxabe no srsquoestagrave de reblar-ho amb el seguumlent comentari ldquoUna variante jocosa del refraacuten afirma que Donde las dan se quedan sin ellasrdquo 729 Esmentem a peu de pagravegina la glossa de CALLES (2006 p 207 p 694) de careacutes prou meacutes subjectiu ldquoSe usa este refraacuten para expresar la satisfaccioacuten ante una persona que recibe el mismo dantildeo que eacutel ha hecho a otros Se expresa ante casos graves como cuando uno perjudica seriamente a otro y eacuteste se venga perjudicaacutendolo en los mismos teacuterminos Pero es maacutes habitual oiacuter este refraacuten en boca del vengador de bromas o afrentas veniales Tambieacuten es comuacuten ver sonreiacuter maliciosamente a quien lo dicerdquo 730 Els autors expliquen talment la paregravemia ldquoLa persona que por lo general hace dantildeo o molesta terminaraacute por ser pagada con la misma monedardquo 731 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 538) i amb la glossa ldquoLa deacutefense vaut lrsquoattaquerdquo 732 Malgrat les atzagaiades ortogragravefiques deduiumlm que es tracta del refrany Come farai cosigrave avrai (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 174 nuacutem 1898)

166

troba lrsquooriginal quixotesc ldquoseguacuten se hace uno la cama asiacute se acuesta en cama blanda se duerme

blando quien mala cama hace en ella se yace como te curas duras quien mal anda mal acaba

donde las dan las toman quien bien ata bien desata quien bien siembra bien recoge ara bien y

hondo y cogeraacutes trigo abondordquo En segon lloc sersquons ofereix lrsquoadmonicioacute Rău faci rău găseşti733

[lsquoMal fas mal trobesrsquo] inclosa a MUNTEAN (1967 p 330 nuacutem 6421) HINŢESCU (1985 p

140 nuacutem 2428) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 221734) En aquest cas CALCIU et alii (1979

p 851 sv rău) es decanten per la variant Rău faci cu rău te-alegi [lsquoMal fas amb mal et

quedesrsquo] que en efecte tradueixen per ldquodonde las dan las toman mal con mal se pagardquo La

tercera solucioacute de Calciu Samharadze Capul face capul trage [lsquoEl cap fa el cap reprsquo] la

descobrim a ZANNE (2003 [1897] II p 42 nuacutem 2872735) HINŢESCU (1985 p 48 nuacutem 303)

BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 50) i a MUNTEAN (1967 p 69 nuacutem 1597) amb salt de liacutenia

entre ambdoacutes hemistiquis Capul face [] capul trage Tampoc en aquest cas per a sort nostra

CALCIU et alii (1979 p 148 sv cap1) no lrsquoobliden ni ens nrsquoestalvien els seguumlents equivalents

ldquoel que la hace la paga donde las dan las toman quien hizo el cohombro[736] que lo lleve al

hombro quien rompe pagardquo paregravemies castellanes que ens duen a la memograveria el refrany

romanegraves Meşterul strică [] şi drege de frică [lsquoEl mestre (artesagrave) espatlla [] i (ho) arregla per

porrsquo] (MUNTEAN 1967 p 253 nuacutem 4959) Meşterul strică şi drege de frică (HINŢESCU 1985

p 110 nuacutem 1725 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103) Per uacuteltim la quarta paregravemia După

faptă şi răsplată737 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] es pot localitzar

per exemple al diccionari en liacutenia NODEX (sv răsplaacutetă738) Quant al diccionari de CALCIU et

alii (1979 p 368 sv faptă) no pas en liacutenia sinoacute en prestatge tambeacute srsquohi esmenta i talment

srsquohi interpreta ldquocual el trabajo tal la paga tal obra tal pago donde las dan las toman quien

hizo el cohombro que se lo cargue al hombrordquo

733 Vegeu la coneguda paregravemia catalana Tal faragraves tal trobaragraves a PAgraveMIES PALOU (20122 p 30-32) els quals no endebades la situen al nuacutemero 8 al seu top dels 100 refranys meacutes populars (del catalagrave) A PAREacuteS (1999 p 258 nuacutem 185) sota la variant Fill ets pare seragraves tal faragraves tal trobaragraves 734 En aquesta font la paregravemia finalitza amb dos punts horitzontals eacutes a dir que meacutes que davant de punts suspensius ens trobem davant de punts en suspens 735 A continuacioacute Zanne esmenta lrsquoequivalent francegraves Qui fait la faute la boit que sense coma espigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 90 nuacutem 1896) 736 A tall informatiu apuntem que segons el DRAE (sv cohombro1) es tracta drsquouna ldquoPlanta hortense variedad de pepinordquo 737 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 pagraveg 1277) 738 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]

167

Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959739) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 277) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde te aştepţi mai puţin sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 257740) [lsquoDrsquoon menys trsquoesperes salta la llebrersquo] Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765741) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 90) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde nu te-aştepţi sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 89742) [lsquoDrsquoon no trsquoesperes salta la llebrersquo]

ldquoSalta en un caso y se levanta en otro la liebre de este el [sic] refraacuten viene a decirnos lo

avisados que hemos de estar en cualquier empresa pues lo imprevisto[743] puede modificar

la meta Tanto que la misma batida sorprende al maacutes despierto y laquodonde menos lo piensa el

galgo da la liebre el saltoraquordquo744 (LEYVA 2004 p 103)

Un cop drsquoull sumari al refranyer castellagrave ens permetragrave comprovar que la llebre hi salta meacutes que

no pas srsquohi levanta Donde no piensan salta la liebre (CORREAS 2000 [1627] p 241 nuacutem

612) Donde hombre no cata la liebre salta Donde hombre no piensa salta la liebre

(CORREAS 2000 [1627] p 240 nuacutem 574) Donde menos se piensa salta la liebre (CAMPOS

BARELLA 1998 p 205 nuacutem 2027745 ETXABE 2001 p 130746) o beacute Cuando (donde) menos

se piensa salta la liebre (CASADO et alii 1998 p 65747) paregravemia que els autors relacionen amb

lrsquoitaliagrave Da dove meno si pensa spunta la lepre748 i el francegraves Ccedila arrive toujours au moment ougrave

on srsquoy attend le moins Aixiacute mateix FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725749) aprofita el romanegraves

De unde nu gicircndeşti d-acolo sare iepurele [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] per vincular-

lo amb paregravemies franceses que a diferegravencia de lrsquoanteriorment citada en aquesta llengua siacute que

739 Amb la nota (II Cap 30 p 959 n 24) ldquolaquosiempre puede suceder lo inesperadoraquo es refraacuten (II 10 765 n 9)rdquo 740 MĂRCULESCU (II p 257 n 470) especifica ldquoProverb laquoDonde menos se piensa se levanta la liebreraquo vezi şi [lsquovegeu tambeacutersquo] II 10rdquo 741 A peu de pagravegina sersquons explica (II Cap 10 p 765 n 9) ldquoEl refraacuten vale por laquolas cosas suceden cuando menos se esperanraquordquo 742 Amb la indicacioacute (II p 89 n 192) ldquoProverb laquoDonde no piensa salta la liebreraquordquo 743 En la mateixa liacutenia OLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoDos advertencias encierra este refraacuten andar apercibidos y no desconfiar en la consecucioacuten de lo que intentamos porque lo inesperado no debe sorprendernosrdquo 744 Amb evident sentit translatici com ens palesa a propogravesit de la paregravemia Cuando menos se la espera salta la liebre ROMERO (20012 p 102 nuacutem 261) ldquoAsiacute sucede frecuentemente en otros terrenos de la vida Hay que estar atento laquocon el gatillo levantadoraquo para poder atrapar la ocasioacuten que aparece laquocuando menos se la esperaraquordquo 745 Les autores hi inclouen aquesta glossa ldquoDa a entender el suceso repentino de las cosas que menos se esperabanrdquo 746 Etxabe ens informa del seguumlent ldquoSe dice cuando determinado suceso poco probable ocurre de forma imprevista y repentinardquo 747 Amb lrsquoapunt ldquoEn ocasiones cuando menos se piensa en algo sale eso a relucirrdquo 748 LAPUCCI (1983 p 115) nrsquoinclou la variant Di dove men si pensa si leva la lepre bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNon ci sono posti dove la selvaggina non puograve assolutamente stare quindi quando si caccia bisogna essere sempre pronti a intervenirerdquo Lrsquoesmentada variant tambeacute lrsquoespigolem a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 749 Where we least think there goeth the HARE away

168

esmenten el lepograverid De lagrave ougrave lrsquohomme ne pense pas sort[750] le liegravevre i Ougrave lrsquoon ne srsquoy attend

pas saute le liegravevre751

Abans de passar al refranyer romanegraves i per tal drsquoescatir fins a quin punt el salt de la llebre

srsquoadequa a la realitat voldriacuteem citar un delicioacutes fragment de lrsquoetograveleg i brillant comunicador

Vitus B DROumlSCHER (1984 p 101-102)

ldquoCon gran precaucioacuten el cazador dio un paso maacutes en direccioacuten al animal En ese momento

la liebre se catapultoacute en el aire con un salto de un metro como si bajo ella hubiera

explotado una mina y se alejoacute corriendo a una velocidad de setenta kiloacutemetros por hora

Ya el hecho de ese salto violento como causado por una explosioacuten con el que la liebre

inicioacute su carrera debioacute hacer sospechar a los defensores del refraacuten[752] que algo fallaba pues

quien se despierta de repente de un suentildeo profundo nunca y en ninguna circunstancia

estaraacute en condiciones de realizar esa auteacutentica hazantildea laquodeportivaraquo

He aquiacute lo que ahora han demostrado los etoacutelogos cuando las liebres duermen tienen los

ojos tan cerrados como cualquier otro animal durmiente o como el hombre La llegada de

los cazadores y ojeadores habiacutea sido vista por la liebre con los ojos muy abiertos y asiacute los

mantuvo aunque sin moverse en absoluto de su sitio mientras se preparaba para actuar con

la velocidad del rayo Y maacutes auacuten como el coche de carreras cuyo motor se hace funcionar

en punto muerto al maacuteximo de sus revoluciones antes de la salida para que eacutesta pueda ser

hecha con la mayor aceleracioacuten y velocidad inicial asiacute la liebre se va bombeando energiacutea

mientras sigue en el suelo preparando su salto con fuerte latir cardiacuteaco que produce una

intensificacioacuten del riego sanguiacuteneo ―y una acumulacioacuten de energiacutea― en todos los

muacutesculos para en el uacuteltimo segundo poder emprender su carrera salvadora con un gran

salto y la maacutexima velocidadrdquo

Per tant si beacute queda prou demostrada la falsedat de la creenccedila que les llebres dormen amb els

ulls oberts no succeeix aixiacute amb el saltiroacute del nostre animal gesta fiacutesica que no omet pas el

refranyer romanegraves en el qual la formulacioacute meacutes habitual eacutes la seguumlent De unde nu gicircndeşti d-

acolo sare iepurele753 [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem

3172 HINŢESCU 1985 p 78 nuacutem 978 GHEORGHE 1986 p 189 nuacutem 152) De unde nu

750 En francegraves la llebre per sortir-sersquon prefereix sortir drsquoon oi quan hom menys srsquoho espera Una formulacioacute similar la trobem en la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II Cap 10 p 96) Le liegravevre sort du bois quand on ne srsquoy attend pas Dit sigui de passada tambeacute en mallorquiacute Drsquo allaacute hont no rsquos pensan sur sa llocada (RULLAN 2005 [1905] II Cap 10 p 56) 751 Ambdues paregravemies franceses es troben a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 752 Es refereix al refrany Duerme como la liebre con los ojos abiertos 753 Refrany dessuacutes esmentat a propogravesit de FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725)

169

gicircndeşti d-acolo sare iepurele (FLONTA 1992b p 128 nuacutem 728754) ndashacompanyada del

castellagrave Donde menos se piensa salta la liebre i del portuguegraves Donde se natildeo cuida salta a

lebre755ndash De unde nu gacircndeşti d-acolo sare iepurele (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 34

CALCIU SAMHARADZE 20052 p 568 sv liebre) De unde nu gacircndeşti de acolo sare iepurele

(CARTALEANU et alii 2007 p 119 nuacutem 1040756) Amb el canvi de gacircndeşti [lsquopensesrsquo] per te-

aştepţi [lsquotrsquoesperesrsquo] ndashcoincident doncs amb les versions de Mărculescundash MILLIO (1999 p

384 nuacutem 3239a757) ens ofereix la plurivariant (De) unde nu te-aştepţi (de-) acolo sare

iepurele [lsquo(Drsquo)on no trsquoesperes (drsquo)alliacute salta la llebrersquo] Quant a Papu la seva tria tampoc no

manca dels reculls romanesos Nu sciĭ de unde sare ĭepurele [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo]

(ZANNE 2004 [1901] IX p 628 nuacutem 8007) Nu ştii de unde sare iepurele (CALCIU et alii

1979 p 452758 sv iepure HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4144) La impossibilitat de

lrsquoenunciat es referma amb la variant Niciodată [lsquoMairsquo] nu ştii de unde sare iepurele (MILLIO

1999 p 161 nuacutem 1353759) En consequumlegravencia esdevenen completament retograveriques760 les

seguumlents preguntes Mai ştii de unde sare iepurele761 [lsquoEacutes que saps drsquoon salta la llebrersquo]

(MILLIO 1999 p 384 nuacutem 3239b762) i Dě unde sare ĭepurele [lsquoDrsquoon salta la llebrersquo]

(ZANNE 1895 I p 490 nuacutem 1916) paregravemia que lrsquoautor (1895 I p 492 nuacutem 1916) aprofita

per citar el catalagrave Drsquoahont menos se pensa salta la llebra [sic] Drsquoaltra banda HINŢESCU (1985

p 122 nuacutem 2018) ens en precisa lrsquoamagatall Nu ştii din de sub ce tufă sare iepurele [lsquoNo

saps de de sota quin matoll salta la llebrersquo] Deixant de banda la llebre tinguem en compte de

manera meacutes general que Nici nu ştii unde te aşteaptă norocul [lsquoNi tan sols saps on trsquoespera la

(bona) sortrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) i que Cacircnd nu te gacircndeşti atunci te tracircnteşti

[lsquoQuan no ho penses llavors causrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 198) o amb intervencioacute

aliena Cacircnd nicĭ nu gacircndescĭ atuncĭ te tracircntesce [lsquoQuan ni tan sols ho penses llavors et fa

caurersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 745 nuacutem 18014) Ras i curt no val a badar perquegrave A

vegadas mos surt un bony allaacute hon no pensaacutem (RULLAN 2005 [1905] II Cap 30 p 177) i en

pacient clau positiva nomeacutes Odată icircn patru-ḑecĭ de anĭ sboacuteră o gacircscă friptă [lsquoUn cop cada

quaranta anys vola una oca rostidarsquo] (ZANNE 1895 I p 482 nuacutem 1883)

754 Where we least think there goeth the HARE away 755 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 756 Paregravemia seguida de les admonicions ldquoFii pregătit pentru surprize Nu crede că ştii şi ai calculat totulrdquo [lsquoEstigues preparat per a les sorpreses No creguis que ho saps i (que) ho has calculat totrsquo] 757 WHERE we least think there goes the HARE away 758 Calciu et alii esmenten el ja conegut Donde menos se piensa salta la liebre i el reblen amb un demoniacuteac Soacutelo el diablo sabe lo que puede ocurrir 759 The HARE starts when a man least expects it 760 Per tal com la llebre salta drsquoon vol a semblanccedila de lrsquohome ric Omul bogat e ca iepurele sare unde vrea [lsquoLrsquohome ric eacutes com la llebre salta (drsquo)on volrsquo] (MUNTEAN 1967 p 291 nuacutem 5690) 761 HINŢESCU (1985 p 204 nuacutem 4035) canvia el signe drsquointerrogacioacute pel drsquoexclamacioacute bo i dotant la paregravemia drsquoun sentit lleugerament divers Mai ştii de unde sare iepurele [lsquoCom has de saber drsquoon salta la llebrersquo] 762 WHERE we least think there goes the HARE away

170

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

Vegeu Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

171

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597) Unde domneşte pizma virtutea n-are cum trăi (FRUNZETTI 1965 I p 629) [lsquoOn senyoreja lrsquoenveja la virtut no (hi) teacute com viurersquo] Acolo unde domneşte pizma nu poate să trăiască virtutea (MĂRCULESCU 2007 I p 515) [lsquoAlliacute on senyoreja lrsquoenveja no pot viure la virtutrsquo] Un dels quadres del Museacutee drsquoOrsay que en el seu moment meacutes ens va corprendre va ser

lrsquoimmens lato sensu Cain fuyant avec sa famille (1880) de Fernand Cormon (1845-1924)

creacioacute que es rabeja en les funestes consequumlegravencies drsquoaquella enveja atagravevica ldquoLa envidia no

solo impide que la virtud viva[763] tampoco sus hijas cardinales prudencia justicia fortaleza y

templanza cuatro pilares de un edificio llamado convivencia laquoSi los envidiosos volaran no nos

daba nunca el solraquo dicta la sabiduriacutea popularrdquo (LEYVA 2004 p 104) En el cas que ens ocupa

tinguem en compte que el refrany ldquoSe lo dice Sancho al cura cuando llevaban enjaulado a don

Quijote Estaacute Sancho muy contrariado e indignado porque[] al impedir que su amo se casara

con la infanta Micomicona eacutel se quedaba sin ser conderdquo (CANTERA et alii 2005 p 70) Un

refrany castellagrave ben conegut afirma Si la envidia tintildea fuera iexclqueacute de tintildeosos hubiera (CAMPOS

BARELLA 1998 p 149 nuacutem 1483) paregravemia que CASADO et alii (1998 p 47764) prenen

drsquoexcusa per esmentar el francegraves Le potier au potier porte envie765 i lrsquoitaliagrave Se lrsquoinvidia dosse

[sic] febbre tutto il mondo ne avrebbe766 Ras i curt Srsquo enveja es enemiga de virtut (RULLAN

2005 [1905] I p 292)

Malgrat no haver estat capaccedilos drsquoencertar cap equivalent romanegraves per al refrany quixotesc (en la

nostra ajuda semblen acudir les traduccions de Frunzetti i Mărculescu les quals advoquen

clarament en favor de la literalitat) eacutes ben palegraves que els reculls romanesos no poden ignorar un

sentiment capital i intestiacute com lrsquoenveja A tall drsquoexemple tinguem en compte Pizma este ca

(şi) cariul icircn inima copacului [lsquoLrsquoenveja eacutes com (tambeacute) el corc al cor de lrsquoarbrersquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 91) i Pizma scoate beşici [] ca picioarele d-opinci [lsquoLrsquoenveja fa sortir

butllofes [] com els peus() per (les) avarquesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 317 nuacutem 6183) Pizma

scoate beşici ca picioarele opinci767 [lsquocom els peus avarquesrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 784 sv

pizmă) de tal manera que Pentru pizmaş găina vecinului totdeauna e curcă [lsquoPer a lrsquoenvejoacutes la

763 En paraules drsquoOLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoEl envidioso no reconoce la virtud antes atribuye sus manifestaciones a motivos mezquinos o bastardos y este falso concepto origina que entre envidiosos sea imposible la virtudrdquo 764 En realitat el refrany citat presenta lleugeres diferegravencies respecte al de Campos Barella Si la envidia fuera tintildea iexclcuaacutentos tintildeosos habriacutea Transcrivim tambeacute la glossa que lrsquoacompanya ldquoAlude a la cantidad de personas envidiosas que hay en el mundordquo 765 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 71 nuacutem 1458) 766 Vegeu SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 467 nuacutem 5110) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ne avrebbe (sarebbe infermo) o beacute BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 480 nuacutem IX1228) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ce lrsquoavrebbe 767 Calciu et alii en donen el seguumlent equivalent castellagrave El envidioso afiacutelasele el gesto y creacutecele el ojo

172

gallina del veiacute sempre eacutes polla diacutendiarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 39) CARTALEANU et alii

(2007 p 144 nuacutem 1260) tambeacute esmenten la darrera paregravemia768 lrsquoacompanyen de la glossa

ldquoCeea ce nu e al nostru ni se pare mai mare mai frumosrdquo [lsquoAllograve que no eacutes nostre ens sembla

meacutes gran meacutes bonicrsquo] i hi afegeixen una bona tirallonga de refranys equivalents que suara per

no allunyar-nos excessivament del refrany original ens limitem a esmentar Bună să fie găina

mea tot mai bună pare a vecinului [lsquoPer bona que sigui la meva gallina sempre sembla millor

la del veiacutersquo] Bucăţica din macircna străină pare mai mare [lsquoEl trosset de la magrave aliena sembla meacutes

granrsquo] Capra vecinului are laptele mai gras [lsquoLa cabra del veiacute teacute la llet meacutes greixosarsquo] Găina

vecinului e mai grasă [lsquoLa gallina del veiacute eacutes meacutes grassarsquo] Găina vecinului este tot mai bună769

[lsquoLa gallina del veiacute eacutes sempre millorrsquo] i finalment Punga altuia e mai mare [lsquoLa bossa drsquoaltri

eacutes meacutes granrsquo]

Quan fullegem el capiacutetol XIX de la monumental obra de Zanne intitulat ldquoPovăţuiri şi cuvinte

adevěraterdquo [lsquoConsells i mots veritablesrsquo] a la recerca de les paregravemies Pentru pizmă [lsquoPer a

lrsquoenvejarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 448) descobrim que lrsquoautor ens remet a lrsquoepiacutegraf

dedicat a Zavistie [lsquomalvolenccedilarsquo] mot que segons el NODEX (sv zaviacutestie1) significa

ldquoSentiment de nemulţumire egoistă provocat de situaţia icircn societate sau de realizările cuivardquo

[lsquoSentiment drsquoinsatisfaccioacute egoista provocat per la situacioacute en la societat o pels reeiximents

drsquoalguacutersquo] En efecte Zavistia muma tutulor [sic] răutăţilor icircn lumea aceasta este [lsquoLa

malvolenccedila mare de totes les maldats en aquest moacuten eacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 427 nuacutem 8125)

o tambeacute Zavistia nu cunoacutesce nicĭ o facere dě bine [lsquoLa malvolenccedila no coneix cap acte de beacutersquo]

(ZANNE 2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4246) en consequumlegravencia Zavistia muma rěutăţilor

nrsquoo primigrave icircn casa ta [lsquoLa Malvolenccedila mare de les maldats no lrsquoacullis a casa tevarsquo] (ZANNE

2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4243) A tall de conclusioacute permeteu-nos la seguumlent

comparacioacute per odiosa que resulti Cumplită macircnia groacuteznică urgia uricirctă cruḑimea ĭar pizma

pě cacircte treĭ le icircntrece [lsquoTerrible lrsquoira horrible la calamitat repugnant la crueltat perograve lrsquoenveja a

totes tres (les) superarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 215 nuacutem 4299) o si encara ho voleu

meacutes clar Pizma nu moare niciodată [lsquoLrsquoenveja no mor mairsquo] (FLONTA 1992b p 81 nuacutem

466770) paregravemia que lrsquoautor tambeacute ens ofereix en castellagrave i portuguegraves La envidia no muere

jamaacutes i A inveja estaacute sempre em jejum771

768 En la variant Găina vecinului (pentru pizmaş) icirci curcă [lsquoLa gallina del veiacute (per a lrsquoenvejoacutes) eacutes polla diacutendiarsquo] 769 El professor Virgil Ani ens en regala la variant Găina vecinei face ouă mai mari [lsquoLa gallina de la veiumlna fa ous meacutes gransrsquo] 770 ENVY never dies 771 Vegeu DPLP (sv jejum1) ldquoPrivaccedilatildeo de comida durante um periacuteodordquo

173

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243) Unde se icircncuie o poartă se descuie alta (FRUNZETTI 1965 I p 263) [lsquoOn es tanca amb clau una porta s(e n)rsquoobre amb clau una altrarsquo] Unde o poartă se-nchide alta se deschide (MĂRCULESCU 2007 I p 198772) [lsquoOn una porta es tanca una altra s(e n)rsquoobrersquo] El nostre refrany recollit773 per CORREAS (2000 [1627] p 242 nuacutem 631) ldquoConsuela y anima a quienes han sido visitados por la desgracia y la mala suerterdquo (ETXABE 2001 p 102) alhora que ldquoEnsentildea que no debemos desesperar porque nos acontezca un mal suceso o se nos retire una proteccioacuten porque la Providencia nunca abandona a los que en ella confiacuteanrdquo (OLMOS 19982

[1940] p 53) Avui en dia srsquoacostuma a emprar en les variants Cuando una puerta se cierra ciento se abren (CAMPOS BARELLA 1998 p 297 nuacutem 2933774) o beacute Cuando una puerta se cierra cien se abren (CASADO et alii 1998 p 105775) paregravemia que en la font esmentada es relaciona amb el francegraves Une de perdue dix de retrouveacutees i amb lrsquoitaliagrave Non si chiude mai una porta senza che non se nrsquoapra unrsquoaltra Sense deixar lrsquoesfera italiana volem fer notar el canvi de referent que aporta la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 229) Dove si serra una porta si apre una finestra En el capiacutetol VI centrat en ldquoIcircmbrăcăminte casărdquo [lsquoVestuari casarsquo] ZANNE dedica cinc refranys al mot poacutertă776 (2004 [1899] III p 315-316 nuacutem 7630-7634) i una trentena llarga a uşă777 (2004 [1899] III p 420-427 nuacutem 7995-8027) entre els quals emperograve no descobrim cap formulacioacute que recordi lrsquooriginal quixotesc De fet les traduccions de Frunzetti i Mărculescu es basen en la literalitat si beacute Frunzetti en comptes drsquooptar pels verbs a icircnchide [lsquotancarrsquo] i a deschide [lsquoobrirrsquo] es decanta per a icircncuia [lsquotancar amb claursquo] i a descuia [lsquoobrir amb claursquo] que impliquen lrsquouacutes de clau o forrellat CALCIU SAMHARADZE (20052 p 758 sv puerta) esmenten la traduccioacute de Frunzetti i hi avantposen de collita propia Unde se icircnchide o uşă se deschide alta [lsquoOn es tanca una porta s(e n)rsquoobre una altrarsquo]

772 Despreacutes del refrany MĂRCULESCU (2007 I p 198 n 385) anota ldquoAceastă reflecţie despre proverbe e reluată şi icircn I 39rdquo [lsquoAquesta reflexioacute sobre els refranys es repregraven tambeacute a I 39rsquo] comentari que ben entegraves no es refereix tant a la nostra paregravemia com a la precedent afirmacioacute de Don Quijote ldquoPareacuteceme Sancho que no hay refraacuten que no sea verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia []rdquo 773 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 886 sv puerta) tambeacute lrsquoesmenta perograve tanmateix sense coma entre hemistiquis 774 Amb la glossa ldquoConsuela a uno en los infortunios y desgracias pues tras un lance desdichado suele venir otro feliz y favorablerdquo 775 Acompanyat del comentari ldquoAconseja no caer en el pesimismo Cuando todo parece perdido puede haber otras solucionesrdquo 776 Al DEX (sv poaacutertă1) srsquoexplica talment ldquoDeschidere amenajată icircntr-un zid icircntr-un gard etc icircn care s-au prins cu balamale tăblii de lemn de fier etc pentru a permite accesul din interior icircn exterior şi inversrdquo [lsquoObertura practicada en un mur en una valla() etc en quegrave srsquohan subjectat amb frontisses taulons de fusta de ferro() etc per permetre lrsquoacceacutes de lrsquoexterior a lrsquointerior i a la inversarsquo] 777 Segons el DEX (sv uacuteşă) ldquoDeschizătură de formă regulată lăsată icircn peretele unei clădiri la un vehicul la o mobilă pentru a permite intrarea (şi ieşirea) ansamblu format dintr-un cadru fix de care se prinde o tăblie mobilă de lemn sau de metal care icircnchide sau deschide această deschizăturărdquo [lsquoObertura de forma regular deixada a la paret drsquoun edifici a un vehicle a un moble per permetre lrsquoentrada (i la sortida) conjunt format per un marc fix al qual se subjecta un tauloacute mogravebil de fusta o de metall que tanca o obre aquesta oberturarsquo]

174

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310778) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 620) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircncă (MĂRCULESCU 2007 II p 568779) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231780) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 543) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircnacircncă [sic] (MĂRCULESCU 2007 II p 498-499781) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] Si en Rocaguinarda personatge que pronuncia el refrany del capiacutetol 60 lrsquohagueacutes etzibat ldquoen

lengua catalanardquo782 potser srsquohauria decantat pel personal A la casa drsquoEn Comenja qui no

treballa no menja (BULBENA 2005 Cap 60 p 767-768) per lrsquoeclesiagravestic Diners fan cantar

els capellans (BULBENA 2005 Cap 71 p 819) o beacute pel genegraveric Tothom de sa feina menja783

(RULLAN 2005 [1905] II Cap 71 p 377) En tot cas la nostra paregravemia segons CANTERA et

alii (2005 p 70) ldquoSe dice para significar que el trabajo ha de ser debidamente retribuido de

acuerdo con la frase evangeacutelica laquodignus est operarius mercede suaraquo de San Lucas 10 7 o

laquodignus est operarius cibo suoraquo de San Mateo 10 10rdquo En consequumlegravencia ldquocada uno come de su

trabajo[784] por consiguiente quien no trabaja no tiene derecho a comerrdquo (OLMOS 19982 [1940]

p 54) Als refranyers castellans la variant del capiacutetol 60 es troba per exemple a CAMPOS

BARELLA (1998 p 1 nuacutem 6785) ETXABE (2001 p 137786) o amb coma entre verbs a CALLES

(2006 p 226 nuacutem 759787) Quant a la variant del capiacutetol 71 lrsquoencerquem amb algunes

diferegravencies formals a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 24 sv abad) El abad de donde canta

de alliacute yanta a CORREAS (2000 [1627] p 251 nuacutem 92) El abad de do canta de alliacute yanta i

El abad donde canta dende yanta o a ETXABE (2001 p 137) El abad de donde canta yanta

A tall anecdogravetic apuntem que la necessitat estomacal drsquoaltres vegades pot mudar-se en degravermica

778 Amb la nota (II Cap 71 p 1310 n 6) ldquolaquoque cada uno vive de su trabajoraquo veacutease II 60 1231 n 59rdquo 779 MĂRCULESCU (II p 568 n 972) recorda ldquoProverb citat şi icircn [lsquoRefrany citat tambeacute arsquo] II 60rdquo 780 A peu de pagravegina (II Cap 60 p 1231 n 59) srsquoapunta ldquolaquocada uno vive de lo que hace de su trabajoraquo refraacuten (II 71 1310)rdquo 781 El traductor anota (II p 499 n 856) ldquoProverb laquoEl abad de lo que canta yantaraquo fiecare trăieşte din ce munceşte (vezi şi II 71)rdquo [lsquocadascuacute viu del que treballa (vegeu tambeacute II 71)rsquo] 782 Expressioacute que es troba a II Cap 60 p 1221 783 Per tant el nostre refrany segons ROMERO (20012 p 12 nuacutem 5) ldquoViene a dejar claro que cada cual ha de ganarse el pan con el sudor de su frente con su oficio Recueacuterdese que los estipendios se les abonan a los curas por laquocantarraquo la misa es decir por hacer su oficiordquo 784 Aixiacute mateix segons BARSANTI (2006 p 185) es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 785 Amb lrsquoapunt ldquoDa a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 786 Etxabe ens informa que el refrany ldquoEnsentildea que lo mismo que el abad vive de sus cantos y plegarias es decir de su oficio cada persona vive de su trabajordquo 787 Segons lrsquoautor ldquoSignifica este refraacuten que cada cual logra su sustento en virtud del trabajo que realiza y que no se puede pensar en comer sin trabajar ni en trabajar para no comer En definitiva se elogia a quien se busca los garbanzos y se reprende a quien[] sin trabajar quiere comerrdquo

175

El abad de do canta de alliacute viste (ETXABE 2001 p 137) variant que com us anunciagravevem

prescindeix de lrsquoarcaisme yantar ldquoque en espantildeol actual ha reducido su uso a la locucioacuten el buen

yantarrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 154)

Pel que fa al romanegraves lrsquoopcioacute de Papu la recullen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 1 sv

abad) bo i acompanyant-la de Cine slujeşte altarul din altar mănacircncă [lsquoQui serveix lrsquoaltar de

lrsquoaltar menjarsquo] paregravemia que amb el datiu altarului [lsquoa lrsquoaltarrsquo] en comptes drsquoaltarul [lsquolrsquoaltarrsquo]

espigolem arreu del refranyer romanegraves Cine slujesce altaruluĭ [lsquoQui serveix a lrsquoaltarrsquo] din altar

mănacircncă788 (ZANNE 2004 [1901] VI p 475 nuacutem 14560) Cine slujeşte altarului din altar

mănicircncă (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2151 HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 538) Cine altarului

slujeşte din altar mănacircncă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 168) Dit sigui en italiagrave i encara

meacutes succintament en llatiacute Il prete dove canta mangia789 i Ubi missa ibi mensa (ZANNE 2004

[1901] VII p 120 nuacutem 15670)

Drsquoaltra banda la consideracioacute paremiologravegica del mossegraven al refranyer romanegraves podria resumir-se

en aquests dos refranys els quals palesen que durant lrsquoofici si al mossegraven se lirsquon va el sant no

eacutes pas al cel Popa cacircnd slujeşte icircn altar tot nu uită de buzunar [lsquoEl mossegraven quan serveix a

lrsquoaltar mai no srsquooblida de la butxacarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 169) i Popa cacircnd

tămacircieşte la banii tăi gacircndeşte [lsquoEl mossegraven quan encensa als teus diners pensarsquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 169) Els exemples anteriors poden derivar en un meacutes que justificable

sentimentalisme crematiacutestic Popa placircnge[790] cacircnd nu are morţĭ de icircngropat [lsquoEl mossegraven plora

quan no teacute morts per enterrarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 85 nuacutem 15545) Popa plicircnge cicircnd

nu are morţi de icircngropat (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6288) Popa placircnge cacircnd nu are morţi

de icircngropat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) o tambeacute Popa rsquoĭ buzumflat [] Cacircnd nrsquoare

slujbă rsquon sat [lsquoEl mossegraven estagrave emmurriat [] Quan no teacute ofici al poblersquo] (ZANNE 2004 [1901]

VII p 86 nuacutem 15546) ben al contrari quan toquin a morts el mossegraven sersquon gaudiragrave com

afirma el fraseologisme Se bucură ca popa la clopot [lsquoSrsquoalegra com el mossegraven a(l toc de) la

campanarsquo] (MUNTEAN 1967 p 346 nuacutem 6736) En resum Popa are micircna de luat [] nu de dat

[lsquoEl mossegraven teacute la magrave per agafar [] no per donarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6282) per tal

com Sacul popii icirci fără fund [lsquoEl sac del mossegraven eacutes sense fonsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem

6499) Parant esment a la fortuna paremiologravegica de popă sorpregraven que Mărculescu es decanti per

788 ZANNE (2004 [1901] VI p 476 nuacutem 14560) relaciona el refrany amb el francegraves Qui sert agrave lrsquoautel doit vivre de lrsquoautel paregravemia que espigolem al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 96 nuacutem 2015) en dues variants Il faut que le precirctre vive de lrsquoautel i Qui autel sert drsquoautel doit vivre Drsquoaltra banda nosaltres no ens estem drsquoafegir-lirsquon un altre drsquoitaliagrave Chi serve allrsquoaltare vive drsquoaltare (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 412 nuacutem VIII8913) 789 A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 412 nuacutem VIII8913b) en la variant Il prete dove canta mangia 790 Tragravegica plorera que ens recorda el refrany castellagrave Cuando los meacutedicos ayunan lloran los curas talment glossat per CALLES (2006 p 226 nuacutem 760) ldquoPorque cuando los meacutedicos ayunan es que no ganan dinero es decir no hay enfermos Y cuando no hay enfermos no hay entierros y por eso lo lamentan los curas que ganan su sueldo con esos oficios Fuera del sentido literal se entiende que la falta de bienes en una persona repercute en la falta de sustento de los que dependen de eacutelrdquo

176

una traduccioacute tan literal que fins i tot inclou en lloc de lrsquoesmentat mossegraven abatele [lsquolrsquoabatrsquo]

substantiu romanegraves mancat de tradicioacute paremiologravegica

Per acabar no ens queden altres tornes que allunyar-nos de lrsquoagravembit eclesiagravestic a fi de formular

de manera prou meacutes general De unde munceşti deacolo [sic] trebuie să mănacircnci [lsquoDrsquoon

treballes drsquoalliacute has de menjarrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 51 nuacutem 402) De unde

munceşti [] de acolo trebuie să mănicircnci (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem 3171) o beacute De unde

alergĭ drsquoacolo mănacircnci [lsquoDrsquoon corres drsquoalliacute mengesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 473 nuacutem

4832) De unde alergi d-acolo mănacircnci (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 13) per tal com

Lucrătorul mănicircncă de unde lucrează [lsquoEl treballador menja drsquoon treballarsquo] (MUNTEAN 1967

p 239 nuacutem 4720) Lucrătorul mănacircncă de unde lucrează (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

212) i per tant ras i curt Cine nu muncă nu macircncă [lsquoQui no treballa no menjarsquo] (MILLIO

1999 p 187 nuacutem 1577791)

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

Vegeu El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

791 HE THAT will not LABOURwork will not eat

177

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313792) Măgarul ca să vorbim mai din topor rabdă să fie icircncărcat dar nu şi să fie strivit (PAPU 1965 II p 623) [lsquoLrsquoase per dir-ho meacutes tal com raja suporta ser carregat perograve no pas ser esclafatrsquo] Vorbind mai necioplit măgarul rabdă o povară dar două-l doboară (MĂRCULESCU 2007 II p 571793) [lsquoParlant meacutes grollerament lrsquoase suporta una cagraverrega perograve dues el fan caurersquo] ldquoEl refraacuten que razona Don Quijote advierte del posible fracaso que entrantildean las tareas

superiores a nuestras fuerzasrdquo (LEYVA 2004 p 111) i aixiacute mateix ldquoAconseja que no

aceptemos empresa que supere nuestras facultades fiacutesicas o morales porque nos exponemos a

un seguro fracasordquo (OLMOS 19982 [1940] p 55-56) ldquoPor extensioacuten indica que cuando a una

persona se le sobrecarga de responsabilidades tareas deberes u obligaciones su rendimiento se

veraacute afectadordquo794 (ETXABE 2001 p 18) No endebades ldquola paciencia tiene sus liacutemitesrdquo com

afirmen CAMPOS BARELLA (1998 p 34 nuacutem 329) a propogravesit de la variant El asno sufre la

carga pero no la sobrecarga795 En efecte el nostre refrany bo i desvinculant-se de lrsquoestricte

agravembit de la zoologia pot formular-se en jaculatograveries com ara Suacutefrese la carga mas no la

sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 966) o beacute La carga cansa la sobrecarga

mata (CORREAS 2000 [1627] p 414 nuacutem 105 ETXABE 2001 p 214) Tornant a lrsquoase i a la

paregravemia quixotesca la qual advertim a CORREAS (2000 [1627] p 255 nuacutem 202) se nrsquoafirma

Sufre el asno la carga mas no la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 961) i No

mata al asno la carga sino la sobrecarga (ETXABE 2001 p 294) De manera meacutes genegraverica

passant drsquoase a begravestia grossa espigolem refranys ben similars La bestia lleva la carga mas no

la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 411 nuacutem 25) determinacioacute que considerem qui-sap-

lo assenyada perquegrave si ajupiacutes el cap i accepteacutes tot el fardell hi acabaria deixant la pell La

sobrecarga la bestia mata i La sobrecarga mata la bestia (CORREAS 2000 [1627] p 445

nuacutem 863) o A la bestia cargada el sobernal[796] la mata (CORREAS 2000 [1627] p 15 nuacutem

272)

El refranyer romanegraves teacute ben clar quina eacutes la feina de lrsquoase Măgarul cară pentru alţii povară

[lsquoLrsquoase transporta per als altres cagraverregarsquo] (PANN 1982 [1847] p 362 HINŢESCU 1985 p 109

nuacutem 1703 CARTALEANU et alii 2007 p 187 nuacutem 1642) Măgarul cară [] Pentru alţiĭ

792 Amb la nota (II Cap 71 p 1313 n 22) ldquoEs refraacuten que en forma maacutes extremada dice laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 793 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 976) ens indica ldquoIcircn forma sa completă proverbul e următorul [lsquoEn la seva forma completa el refrany eacutes el seguumlentrsquo] laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 794 Comentari a propogravesit de la paregravemia A la bestia cargada el sobornal la mata 795 Paregravemia que tambeacute espigolem a ETXABE (2001 p 141) amb el seguumlent apunt drsquoordre social ldquoDa a entender que al igual que le ocurre al asno la capacidad de sufrimiento del ser humano tiene un liacutemite que no conviene rebasarrdquo 796 Segons el DRAE (sv sobornal) ldquoPeso que se antildeade a uno de los tercios de la carga de una caballeriacutea con el fin de equilibrarlosrdquo

178

povară (ZANNE 1895 I p 535 nuacutem 2080) Măgarul cară [] pentru alţii povară (MUNTEAN

1967 p 252 nuacutem 4927) o Măgarul duce povara altuia [lsquoLrsquoase duu la cagraverrega drsquoaltrirsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 37) Ara beacute com en les paregravemies castellanes dessuacutes esmentades

si tenim dos dits de seny i drsquohumanitat no carregarem tots els neulers a la pobra begravestia bo i

seguint la sagravevia admonicioacute Incarcă-ţĭ dobitocul [] Pacircnă unde (icircĭ) e sorocul [lsquoCarrega la teva

begravestia [] Fins a on (li) eacutes el liacutemitrsquo] (ZANNE 1895 I p 459 nuacutem 1796) paregravemia que lrsquoautor

relaciona amb el francegraves La surcharge abat lrsquoacircne i tambeacute amb el que identifiquem com a cors

Chi bou carca troppu le sumere le resta pe a strada Esquitxades de petites diferegravencies formals

heus-ne aquiacute dues variants meacutes Icircncarcă-ţi dobitocul picircnă unde e sorocul (PANN 1982 [1847]

p 192 HINŢESCU 1985 p 96 nuacutem 1402 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56797 1992b p 11

nuacutem 61798) i Icircncearcă-ţi dobitocul [] picircnă unde (icirci) e sorocul (MUNTEAN 1967 p 208 nuacutem

4183) La prudegravencia de no sobrecarregar lrsquoase (o el dobitoc [lsquobegravestiarsquo]) esdeveacute no tant un

exemple de filozoologia sinoacute drsquoegoiumlsme sagraveviament portat per tal com si ens quedem sense ase

no ens quedaran altres tornes que carregar-nos el seu lloc Pĕ măgar să rsquol icircncarcĭ după a luĭ

putere dacă nu veĭ să te icircncarcĭ tu icircn locul luĭ799 [lsquoLrsquoase() carregarsquol segons la seva forccedila si no

vols (haver de) carregar tu al seu llocrsquo] (ZANNE 1895 I p 534 nuacutem 2075) Pe măgar să-l

icircncarci după a lui putere dacă nu vrei să te icircncarci tu icircn locul lui (MUNTEAN 1967 p 312

nuacutem 6090 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56800 1992b p 11 nuacutem 61801 MILLIO 1999 p 170

nuacutem 1435802 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Com a apunt final noteu la literalitat de la

versioacute de Papu i drsquoaltra banda lrsquoesforccedil de Mărculescu per sense fugir de lrsquooriginal cervantiacute

aconseguir una forma paremiologravegicament plausible en aquest cas gragravecies a la rima povară

[lsquocagraverregarsquo] ndash doboară [lsquofan caurersquo] perograve tambeacute a la progressioacute numegraverica o povară [lsquouna

cagraverregarsquo] ndash două [lsquoduesrsquo]

797 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 798 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 799 El sentit translatici del refrany que ja comentagravevem a propogravesit de les paregravemies castellanes es fa evident en aquesta glossa de Zanne ldquoAdică pĕ slugă după a luĭ putere dacă nu veĭ să te slujescĭ singur tu icircn locul luĭrdquo [lsquoEacutes a dir (carrega) el criat segons la seva forccedila si no vols (haver de) servir-te sol tu al seu llocrsquo] 800 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 801 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 802 HE NEEDS must trot afoot that tires his horse

179

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885803) Boul cel neicircnjugat rumegă mai desfătat (PAPU 1965 II p 202) [lsquoEl bou sense jou remuga meacutes satisfetrsquo] Boul slobod se linge-n voie (MĂRCULESCU 2007 II p 189804) [lsquoEl bou deixat anar es llepa a llourersquo]

ldquoSi nunca dijiste dame

si te obligaste a servir

que por si puedan decir

el buey suelto bien se lamerdquo

Vet aquiacute uns versos extrets dels Proverbios en letaniacutea de fray Luis de Escobar (segle XVI) que

al nostre torn urpem de LUJAacuteN (19932 p 76) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 240 sv buei)

esmenta el refrany805 bo i considerant-lo escaient per parlar ldquode los que son libres y no sirven a

nadie con que hazen su voluntad sin estar obligados a la de otrordquo806 Ultra la forma quixotesca

El buey suelto bien se lame present per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 54 nuacutem

525807) i a CASADO et alii (1998 p 23808) nrsquoespigolem una altra sense article i amb coma entre

hemistiquis809 Buey suelto bien se lame810 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 416 nuacutem

36527) Tornant emperograve a la glossa de Covarrubias dessuacutes citada resultaria segons LEYVA

(2004 p 113) aplicable al celibat profagrave ldquoSancho Panza echa de menos la libertad de la solteriacutea

y no duda en aplicarse el dicho laquomaacutes vale soltero andar que mal casarraquo aunque con la

reconvencioacuten de Don Quijote que le reprocha que hable mal de Teresa Cascajordquo afirmacioacute

compartida per drsquoaltres autors com ara OLMOS (19982 [1940] p 56) ldquoAlude a la independencia

y libertad de los solterosrdquo i CABALLERO (1970 p 207 nuacutem 2879) ldquorevela las bondades de la

solteriacutea e independenciardquo Sigui com sigui permeteu-nos resumir tota llibertat interpretativa

suara des drsquoun punt de vista crematiacutestic Maacutes quiero libertad con pobreza que prisioacuten con

riqueza (CORREAS 2000 [1627] p 498 nuacutem 431)

803 Amb lrsquoapunt (II Cap 22 p 885 n 18) ldquolaquoEl hombre que es libre puede hacer su voluntadraquo Refraacuten que se aplica especialmente al solterordquo 804 MĂRCULESCU (2007 II p 189 n 358) fa notar ldquoProverb laquoEl buey suelto bien se lameraquordquo 805 Sota la forma El buei suelto bien se lame 806 Aixiacute mateix ROMERO (20012 p 54 nuacutem 126) ho rebla talment ldquoen algunas ocasiones lo uacutenico que necesitamos es que nos dejen un poco en paz y no se preocupen demasiado de nosotros que ya cuidaremos bien de nuestras necesidades Se suele utilizar para tranquilizar a una persona que se preocupa por otra con excesiva aprensioacuten generalmente de un jovenrdquo 807 Amb la glossa ldquoDenota lo apreciable que es la libertadrdquo 808 La paregravemia srsquoacompanya de la glossa ldquoSe valora maacutes la libertad con riesgos que la dependencia con comodidadrdquo i drsquoequivalents romagravenics en francegraves i italiagrave Il nrsquoest treacutesor que de vivre agrave son aise i Meglio unrsquooncia di libertagrave che dieci libre drsquooro 809 A semblanccedila de la traduccioacute gallega Boi solto de seu se lambe (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 225) 810 CORREAS (2000 [1627] p 139 nuacutem 483) lrsquoinclou sense coma entre hemistiquis

180

Pel que fa al romanegraves observem com Papu ndashla versioacute del qual dit sigui de passada es recull al

diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 148 sv buey1)ndash condiciona la llibertat del bou

al fet de trobar-se neicircnjugat [lsquosense joursquo] i alhora el vincula no pas a lrsquoacte de llepar-se sinoacute

al de a rumega [lsquoremugarrsquo] Mărculescu per la seva banda intensifica el bien de lrsquooriginal amb

lrsquoalliberadora expressioacute (icirc)n voie811 [lsquoa llourersquo] Amb el bou de referent potser la paregravemia

romanesa meacutes coneguda sigui la que afirma Boul nu treieră cu gura legată [lsquoEl bou no trilla

amb la boca lligadarsquo] (MUNTEAN 1967 p 63 nuacutem 1512 HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 250)

Al primer volum de ZANNE (1895 I p 325-335 nuacutem 1318-1355b) en protagonitza gairebeacute una

quarentena a lrsquohora drsquoencercar la coincidegravencia del nostre animal amb lrsquoaccioacute de llepar-se

obtenim tres resultats Limba bouluĭ e mare dar nu poacutete grăi [lsquoLa llengua del bou eacutes gran perograve

no pot parlarrsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1319) que posa de manifest lrsquoatagravevica afagravesia

bovina Lungă e limba bouluĭ dar la coacutedă tot nrsquoajunge812 [lsquoLlarga eacutes la llengua del bou perograve a

la cua ni aixiacute no arribarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1320) amb la glossa ldquoSě dice pentru ceĭ

marĭ cacircnd nu pot coprinde cacirct vorrdquo [lsquoEs diu per a la gent important quan no pot obtenir tot el

que volrsquo] i finalment Boul se icircntinde pacircnă unde ajunge cu limba [lsquoEl bou srsquoestira fins on

arriba amb la llenguarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1321) acompanyat de lrsquoapunt ldquoOmul nu

va ricircvni la lucrurĭ carĭ trec de puterile luĭrdquo [lsquoLrsquohome no aspiraragrave a coses que ultrapassen les

seves forcesrsquo]

811 Al DEX (sv voacuteie2) sersquons expliquen les expressions icircn voie la voie o icircn toată voia per mitjagrave drsquoun altre fraseologisme icircn largul lui [lsquoalleratrsquo] 812 Refrany que les seguumlents paregravemies en portuguegraves i catalagrave semblarien contradir O boi solto lambe-se todo (VISCONDES 2002 p 447) i Bograveu qui va totsol se llepa allaacute hon vogravel (RULLAN 2005 [1905] II p 128)

181

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047813) Lucrul icircnceput e pe jumătate sficircrşit (PAPU 1965 II p 362) [lsquoLa cosa comenccedilada estagrave mig acabadarsquo] Lucrurile icircncepute sunt pe jumătate făcute (MĂRCULESCU 2007 II p 333814) [lsquoLes coses comenccedilades estan mig fetesrsquo] Com que comenccedilar la fitxa eacutes mig enllestir-la recorrem encontinent a LEYVA (2004 p 114) el

qual ens informa de la paregravemia que hi ha al darrere del refrany quixotesc ldquoEl refranero dice en

realidad laquoobra empezada medio acabada[815]raquo puesto que ndashreferida la sentencia a una

construccioacuten por ejemplondash se presupone la existencia de planificacioacuten y previsioacuten de

materiales lo que representa un adelanto importanterdquo glossa que va en la mateixa liacutenia

drsquoOLMOS (19982 [1940] p 59) ldquoEl comienzo supone un plan preconcebido y un meacutetodo seguacuten

haya de ser desarrollado Esto es lo maacutes difiacutecil y entretenidordquo Aixiacute doncs segons ETXABE

(2001 p 303) ldquoIndica que lo maacutes difiacutecil cuando se ha de hacer un trabajo es empezar Se suele

emplear para animar a las personas a iniciar el trabajo que tienen pendienterdquo Si estirem una

mica meacutes el fil no resultaragrave gota difiacutecil deduir Lo que no se empieza no se acaba816 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 145 nuacutem 1444817)

A lrsquohora drsquoanalitzar les traduccions romaneses hi advertim dues divergegravencies el subjecte

singular de Papu lucrul [lsquola cosarsquo] en oposicioacute al plural de Mărculescu lucrurile [lsquoles cosesrsquo] i

lrsquouacutes del participi sficircrşit [lsquoacabatrsquo] en contrast al făcute [lsquofetesrsquo] Pel que fa al refranyer romanegraves

si beacute la formulacioacute meacutes acostada al refrany castellagrave Obra empezada medio acabada seria Un

lucru icircnceput e pe jumătate făcut [lsquoUna cosa comenccedilada estagrave mig fetarsquo] (MILLIO 1999 p 121

nuacutem 1024a818) tanmateix la paregravemia meacutes recurrent combina el subjecte singular articulat

lucrul [lsquola cosarsquo] amb el participi făcut [lsquofetrsquo] i vet aquiacute la innovacioacute romanesa respecte al

castellagrave hi encabeix lrsquoadverbi bine819 [lsquobeacutersquo] Lucrul bine icircnceput [] E pe jumătate făcut [lsquoLa

cosa ben comenccedilada [] Estagrave mig fetarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 44 nuacutem 336)

Lucrul bine icircnceput [] e pe jumătate făcut (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4726) Lucrul bine

813 Amb lrsquoapunt clagravessic (II Cap 41 p 1047 n 13) ldquoEs dicho de Horacio Epiacutestolas I II 40 laquoDimidium facti qui coepit habetraquordquo 814 Acompanyat de lrsquoalmiddotlusioacute a un refrany castellagrave que tanmateix no coincideix amb lrsquooriginal quixotesc (2007 II p 333 n 605) ldquoProverb laquoObra empezada medio acabadaraquordquo 815 Tambeacute en catalagrave Feina comensada mitja acabada (RULLAN 2005 [1905] II p 233) refrany que mutatis mutandis fins i tot espigolem a GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) Feina comenccedilada eacutes mig acabada 816 La paregravemia tambeacute la recull ETXABE (2001 p 240) 817 Les autores glossen ldquoAconseja sacudir la pereza denotando que suele vencerse la dificultad de un negocio con solo principiarlordquo 818 The FIRST blowstroke is half the battle 819 A semblanccedila de la traduccioacute italiana Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopera (VIAN COZZI 1960 II p 309) paregravemia que tambeacute ens presenta GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) amb una lleu vacilmiddotlacioacute morfologravegica Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopra

182

icircnceput e pe jumătate făcut (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 253a820 p 121 nuacutem 1024b821

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103 i 239 CARTALEANU et alii 2007 p 173 nuacutem 1533) A

meacutes FLONTA (1992a p 15 nuacutem 103822) aprofita lrsquoanterior refrany per citar-ne dos

drsquoequivalents en francegraves Un bon deacutebut est la moitieacute de lrsquooeuvre i Chose bien commenceacutee est agrave

demi faite823 En un altre recull (FLONTA 1992b p 20 nuacutem 110824) lrsquoautor repeteix el refrany

Lucrul bine icircnceput e pe jumătate făcut tot acompanyant-lo de la variant Treaba bine icircncepută

e pe jumătate terminată825 [lsquoLa feina ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] paregravemia que tambeacute

espigolem a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 662 sv obra826) i a CARTALEANU et alii (2007

p 173 nuacutem 1533) acompanyada en aquest cas per la glossa ldquoPriceperea de a porni bine

corect şi cu tragere de inimă un lucru icirci asigură o mare doză de reuşitărdquo [lsquoEl senderi drsquoendegar

beacute correctament i amb bon agravenim una cosa li assegura una gran dosi drsquoegravexitrsquo] A GHEORGHE

(1986 p 328 nuacutem 338) en canvi hi apareix amb una doble possibilitat inicial Treaba (lucrul)

bine icircncepută e pe jumătate terminată [lsquoLa feina (la cosa) ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo]

Acabarem amb dues formulacions relatives drsquoidegraventic significat als exemples dessuacutes proposats

Care icircncepe bine jumătate a făcut [lsquoEl que comenccedila beacute (nrsquo)ha fet la meitatrsquo] (TEODORESCU-

KIRILEANU 1923 p 40 nuacutem 287) i Care icircncepe bine sfacircrşeşte frumos [lsquoEl que comenccedila beacute

acaba bellamentrsquo] (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 251a827)

820 Well BEGUN is half done 821 The FIRST blowstroke is half the battle 822 Well BEGUN is half done (ended) 823 Paregravemia que al recull de GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) figura talment Chose bien commenceacutee est agrave demi acheveacutee 824 Well BEGUN is half done 825 Ambdoacutes refranys romanesos srsquoacompanyen dels castellans Buen principio la mitad es hecho i com no podia ser altrament Obra empezada medio acabada aixiacute com dels portuguesos Obra comeccedilada meio acabada i O bom princiacutepio eacute ametade del primer dels quals tambeacute es fa ressograve GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) 826 Els autors com a equivalegravencia del castellagrave Obra empezada medio acabadaterminada tambeacute esmenten el ja conegut refrany romanegraves Lucrul (bine) icircnceput e pe jumătate terminat [lsquoLa cosa (ben) comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] 827 A good BEGINNING makes a good ending

183

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741828) Sfatul femeii nu face nici cicirct o ceapă degerată dar şi că acela care-l nesocoteşte e un mare neghiob (PAPU 1965 II p 68-69) [lsquoEl consell de la dona no val ni un rave829 perograve tambeacute aquell que no el considera eacutes un gran babaursquo] Sfatul muierii e stracircmb dar cine nu-l ascultă nătacircng (MĂRCULESCU 2007 II p 68830) [lsquoEl consell de la dona831 eacutes errat perograve qui no lrsquoescolta ximplersquo] El nostre refrany que en la forma quixotesca832 espigolem a CORREAS (2000 [1627] p 262

nuacutem 376) ldquoAfirma que para asuntos de su incumbencia y competencia las mujeres son buenas

consejeras son sabias sus apreciaciones sensatas[833] sus recomendaciones y ademaacutes aciertan

en sus pronoacutesticos Al mismo tiempo el refraacuten aprovecha para reprender a quien no se deja

aconsejar por ellasrdquo (ETXABE 2001 p 144834) En una lectura actual ldquoNo hay manera de

encubrir el prejuicio[835] antifemenino de este dicho Este refraacuten machista critica[] maacutes que la

sabiduriacutea de las mujeres su supuesta falta de sentido comuacuten y de tinordquo (ROMERO 20012 p 89

nuacutem 223) en aquest sentit entroncaria amb una paregravemia tant o meacutes poliacuteticament incorrecta A

caso repentino el consejo de la mujer y al de pensado el del maacutes barbado (CORREAS 2000

[1627] p 8 nuacutem 92) ETXABE (2001 p 27) que tambeacute la recull hi refereix la seguumlent glossa

ldquoSostiene que la mujer por su intuicioacuten es buena consejera para los asuntos ligeros o

urgentes[836] mientras que para los de mayor envergadura y profundidad conviene el consejo

del hombrerdquo comentari que srsquoacompanya encontinent drsquouna necessagraveria observacioacute

ldquoAfortunadamente nadie[837] pone en duda hoy en diacutea que la mujer posee las mismas

828 Amb la seguumlent nota (II Cap 7 p 741 n 21) referida al primer hemistiqui de la paregravemia ldquola mujer aconseja pocas veces o en pocos asuntosrdquo 829 Traduiumlm ad sensum lrsquooriginal romanegraves en quegrave el fraseologisme Nu face (nici cacirct) o ceapă degerată [literalment lsquono val (ni tan sols) una ceba geladarsquo] srsquoempra ldquodespre cineva (sau despre ceva) fără nici o valoarerdquo [lsquosobre alguacute (o sobre alguna cosa) sense cap valorrsquo] (DEX sv ceaacutepă) 830 En una nota a lrsquolaquoavalanşă paremiologicăraquo [lsquoallau paremiologravegicrsquo] de Sancho MĂRCULESCU (2007 II p 68-69 n 143) apunta el refrany drsquoorigen alhora que considera que el sentit de les paregravemies a traveacutes de la traduccioacute resulta ldquoclar sau uşor de dedusrdquo [lsquoclar o fagravecil de deduirrsquo] 831 El mot muiere a semblanccedila de dona en catalagrave tant es pot emprar de manera genegraverica per al sexe femeniacute com es pot referir a la muller 832 CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) en transmeten la variant El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco bo i acompanyant-la de la seguumlent glossa ldquoDa a entender que las mujeres en lo que alcanzan suelen acertar cuando aconsejanrdquo 833 Per aixograve segons CABALLERO (1970 p 175 nuacutem 2407) el refrany ldquorecomienda no despreciar los consejos de la mujer sensatardquo 834 Etxabe transmet la paregravemia en la variant dessuacutes esmentada a propogravesit de CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco 835 Prejudici que LEYVA (2004 p 115) resol en un brillant monograveleg interior de sis paraules ldquoiquestPoco el consejo Acaso por infrecuenterdquo Drsquoaltra banda BARRADO (2008 p 46) analitza la paregravemia quixotesca talment ldquoLa primera parte pareceriacutea casi ofensiva pero el que sea muy poco no quiere decir que sea malo sino maacutes bien que es en medida necesaria y justa y ademaacutes adecuado ya que[] en la segunda parte se aclara que el que no le toma es locordquo 836 Glossa que presenta similituds amb la que OLMOS (19982 [1940] p 57) dedica al refrany quixotesc ldquoEncarece no desdentildear el consejo de la mujer Por su gran imaginacioacuten tiene corazonadas y sugerencias que escapan al talento del hombrerdquo 837 Desafortunats exemples com la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 378) ens impedeixen per desgragravecia de constatar-ho El consell de la dona eacutes poca cosa i que qui lrsquoescolta eacutes boig

184

capacidades que las que el refraacuten se atreve a atribuir en exclusividad al hombre salvo en

contadas ocasiones la de tener barbardquo838

Si avanccedilagravevem criacutetiques ensems a les degudes disculpes per a la paregravemia castellana suara que

penetrem al refranyer romanegraves qualsevol excusa resultaragrave insuficient davant drsquouna realitat

encara avui en dia marcadament masclista Comenccedilarem sense cap mena de mirament Sfatul

muierii muierilor foloseşte [lsquoEl consell de la dona a les dones serveixrsquo] (PANN 1982 [1847] p

128 i 393) Sfatul muierilor muierii [lsquoEl consell de les dones de la donarsquo] muierilor foloseşte

(HINŢESCU 1985 p 147 nuacutem 2592) Per sort a lrsquoanterior afirmacioacute podem contraposar-hi la

paregravemia Bine este să asculţi sfatul unei neveste [lsquoEstagrave beacute escoltar el consell drsquouna mullerrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 48) noteu la desafortunada atenuacioacute de la variant Bine este să

asculţi şi sfatul unei neveste [lsquofins i tot el consell drsquouna mullerrsquo] (MUNTEAN 1967 p 59 nuacutem

1431) Să asculţi bine este Şi sfatul unei neveste [lsquoEscoltar estagrave beacute Fins i tot el consell drsquouna

mullerrsquo] (MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352a839) A meacutes a meacutes aquest consell no cal840 prendrersquol

sempre en consideracioacute per tal com Ascultă din zece vorbe şi una a muierii [lsquoEscolta() de deu

paraules() tambeacute una de la donarsquo] (PANN 1982 [1847] p 128 MUNTEAN 1967 p 39 nuacutem

1014 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 144 MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352b841) Ascultă din

ḑece vorbe şi una a mueriĭ (muĭeriĭ) (ZANNE 2003 [1897] II p 279 nuacutem 3925) Aixiacute mateix

PANN (1982 [1847] p 127-128) ens explica la histograveria de dos camperols els quals abans

drsquoanar a ciutat a cercar feina srsquoaconsellaren amb sengles dones Una fou del parer que si no li

oferien un bon salari refuseacutes qualsevulla feina en canvi lrsquoaltra aconsellagrave al seu marit de no

deixar res per verd sempre que en rebeacutes algun benefici per migrat que fos El que resulta meacutes

curioacutes drsquoaquesta histograveria no eacutes pas el desenllaccedil842 sinoacute que una de les dones per aconseguir que

el seu marit la cregui i en segueixi lrsquoadmonicioacute comenccedila talment el seu discurs ldquoFrate vezi de

ţine minte [] Şi un-a [sic] muierii din zece cuvinterdquo [lsquoGermagrave mira de recordar [] de (cada) deu

paraules tambeacute una de la donarsquo] trista captatio benevolentiae que espigolem a HINŢESCU (1985

p 221 nuacutem 4432) Ţine minte [lsquoRecordarsquo] şi una-a muierii din zece cuvinte

838 Tambeacute ROMERO (20012 p 89 nuacutem 223) traient ferro a la paregravemia quixotesca ens recorda que ldquoSanta Teresa de Jesuacutes deciacutea laquoAunque las mujeres no somos buenas para el consejo algunas veces acertamosraquordquo La mateixa ironia es troba present a la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 41) Sa dogravena maldement tenga es cap petit a vegadas acegraverta 839 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 840 Malgrat lrsquoobvietat us recordem que no fem sinoacute glossar les paregravemies romaneses sense dit sigui de passada compartir-ne ni un bri del valor moral 841 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 842 Amb consells tan contraposats no eacutes estrany que un dels camperols (en aquest cas el que considerava mal pagades totes les feines que se li oferien) acabeacutes tornant a casa amb les mans i les butxaques ben buides

185

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745) Praznicu-i gătat oaspeţii-au plecat (PAPU 1965 II pagraveg 72) [lsquoEl banquet funerari estagrave acabat els hostes han marxatrsquo] Pacircinea macircncată şi tovărăşia stricată (MĂRCULESCU 2007 II pagraveg 72) [lsquoEl pa menjat i la companyia feta malbeacutersquo] A la imatge inicial de Pacircnea coacuteptă [] Bunĭ oacutespeţĭ aşteacuteptă [lsquoEl pa cuit [] Bons hostes esperarsquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 56 nuacutem 9042) srsquohi contraposa aquest desolador final

quixotesc843 el qual ldquoAlude a los desagradecidos[844] que recibiendo el beneficio olvidan al

bienhechorrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 58) i ldquoCritica la actitud de los que una vez obtenido lo

que queriacutean abandonan y olvidan a quien ha dejado de ser uacutetilrdquo (LEYVA 2004 p 125) La

nostra paregravemia compta amb una variant845 drsquoagravembit gastronogravemic general Comida hecha

compantildeiacutea deshecha846 (CAMPOS BARELLA 1998 p 101 nuacutem 1005) que arrenglera els

diferents traductors romagravenics del Quijote amb una o altra opcioacute aixiacute doncs en clau panarra

esmentem exemples en francegraves i en italiagrave Pain mangeacute compagnie fausseacutee847 (DE ROSSET

CASSOU 2006 [1949] p 68) i Mangiato il pane sciolta la brigata (BODINI 2005 [1957] II p

644) pel que fa a la variant vet aquiacute exemples en portuguegraves i gallec Comida feita companhia

desfeita (VISCONDES 2002 p 381) i Comida feita compantildeiacutea desfeita (ARIAS et alii 2005

[1992] II p 83) Per clourersquon ornitologravegicament la tirallonga tinguem en compte que Acabados

los higos los paacutejaros idos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 388 nuacutem 34276)

En romanegraves ZANNE (2004 [1899] III p 622 nuacutem 8685) aprofita el refrany Ceea ce srsquoa

macircncat srsquoa şicirc uĭtat [lsquoAllograve que srsquoha menjat de seguida srsquoha oblidatrsquo] per donar-ne lrsquoequivalent

portuguegraves Patildeo comido companhia desfeita848 (2004 [1899] III p 623 nuacutem 8685) A

continuacioacute hi afegim drsquoaltres paregravemies ad sensum Unde nu e ĭeacuterbă verde nu pasc oile [lsquoOn no

hi ha herba verda no pasturen les ovellesrsquo] (ZANNE 1895 I p 197 nuacutem 783) acompanyada de

la glossa ldquoOacutemeniĭ se duc acolo unde vre-un folos icircĭ aşteacuteptărdquo [lsquoLes persones sersquon van alliacute on els

espera algun beneficirsquo] Lipsesce mĭerea se duc muscele [lsquoManca la mel sersquon van les

843 Recollit entre drsquoaltres per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) o MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 388 nuacutem 34270) 844 En aquest sentit a Autoridades (sv pan) srsquoaprofita la variant El pan comido la compantildeiacutea deshecha per apuntar-hi ldquose dice por los ingratos que despueacutes de haber recibido el beneficio se olvidan del y no hacen caso y se apartan de aquel de quien le recibieronrdquo 845 Que ETXABE (2001 p 87) glossa aixiacute ldquoCritica la amistad basada en el intereacutes algo propio de las personas que estiman de otra lo que tiene o da y no lo que es De este modo el refraacuten reprende a las personas que asiacute se comportanrdquo 846 Refrany que segons les autores ldquoReprende a los que se apartan del amigo cuyos dones disfrutaron cuando cesa la utilidadrdquo 847 Lrsquoaltre traductor francegraves consultat es decanta per una traduccioacute prou meacutes explicativa Il oublie le pain partageacute qui lrsquoa nourri (FANLO 2010 [2008] II p 77) 848 Els mateixos referents que empra SERRAS (2005 p 353) per a la seva traduccioacute Comido o patildeo se desfaz a companhia

186

mosquesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 671 nuacutem 8853) Lipseşte mierea se duc muştele

(MILLIO 1999 p 282 nuacutem 2375849) i encara melmiddotliacutefluament parlant La mĭere nainte la

rěsboĭu icircnapoĭ850 [lsquoA (la) mel endavant a (la) guerra endarrerersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p

274 nuacutem 10275)

Ultra lrsquointent drsquoempolainar llurs versions amb certa pagravetina paremiologravegica (observeu-ne les rimes

gătat ndash plecat en el cas de Papu i macircncată ndash stricată en el cas de Mărculescu qui tanmateix

opta per una traduccioacute literal) resulta especialment remarcable la primera traduccioacute romanesa ndash

recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan)ndash la qual en

substituir pan o comida per praznic hi afegeix una sagnant nota sarcagravestica No oblidem que

aquest mot significa (DEX sv praacuteznic) ldquoMasă (mare) dată după o icircnmormacircntare sau după un

parastas ori pentru pomenirea unui mortrdquo [lsquoBanquet (gran) ofert despreacutes drsquoun enterrament o

despreacutes drsquoun regravequiem() o per a la recordanccedila drsquoun mortrsquo] Queden doncs ben definits

fraseologismes del careacutes de A se grămădi ca babele la praznic [lsquoAmuntegar-se com les velles

al banquet funerarirsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 377 nuacutem 10873)

849 NO money no Swissmistress 850 Vegeu la fitxa A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313) i meacutes concretament la traduccioacute que Papu ens nrsquoofereix

187

El poeta nace (II Cap 16 p 827851) Poet te naşti (PAPU 1965 II p 148) [lsquoPoeta neixesrsquo] Poetul se naşte (MĂRCULESCU 2007 II p 141852) [lsquoEl poeta neixrsquo]

ldquoLa poesiacutea sentildeor hidalgo a mi parecer es como una doncella tierna y de poca edad y en

todo estremo hermosa a quien tienen cuidado de enriquecer pulir y adornar otras muchas

doncellas que son todas las otras ciencias y ella se ha de servir de todas y todas se han de

autorizar con ellardquo (II Cap 16 p 825)

Bastin aquests mots per adonar-nos del valor que lrsquoautor del Quijote atorgava a la poesia853

estima que no ha passat per alt als admiradors de lrsquoobra cervantina els quals han procurat

encabir-lo tothora en el parnagraves universal ldquoY no le faltoacute razoacuten al poeta alemaacuten [Goethe] al

considerar el libro de Cervantes poesiacutea eacutepica porque lo es en efecto Ya cuidoacute el propio

Cervantes de escribir al final del capiacutetulo cuarenta y siete de la primera parte laquoque la eacutepica tan

bien puede escribirse en prosa como en versoraquo[854]rdquo (PALACIacuteN 1965 p 16) i un cop

esdevingut llorejat poeta no hi ha dubte que escau situar-lo entre els meacutes alts cims drsquoaquesta

art

ldquolaquoIliacuteada oda y comediaraquo llamoacute Viacutector Hugo al Quijote a la vez que reconocioacute que

Cervantes laquocomo poeta reuacutene los tres dones soberanos la creacioacuten que produce los tipos

y viste las ideas de carne y hueso la invencioacuten que poniendo en choque las pasiones con

los acontecimientos hace lanzar chispas al hombre contra el destino y produce el drama la

imaginacioacuten sol que derramando el claro oscuro por todas partes da relieve a las cosas y las

vivificaraquordquo (PALACIacuteN 1965 p 18)

Deixant emperograve a banda aquestes consideracions sobre el ldquoregocijo de las musasrdquo i passant a

la paregravemia que ens ocupa apuntarem que

ldquoCervantes quiso recalcar toscamente por cierto [] que la llamada a la literatura procede

de la naturaleza como un don involuntariamente adquirido Aplicado a todo geacutenero de

851 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 16 p 827 n 67) ldquoEs aforismo de origen claacutesico y ampliacutesima difusioacuten literalmente formulado en el Ion de Platoacutenrdquo 852 Amb la nota (2007 II p 141 n 296) ldquoAforismul de origine clasică a cunoscut o imensă răspacircndire mai ales sub forma sa latină [lsquoLrsquoaforisme drsquoorigen clagravessic ha conegut una immensa difusioacute sobretot sota la seva forma llatinarsquo] laquoPoeta nascitur orator fitraquordquo 853 A meacutes el citat fragment srsquoacompanya de la seguumlent nota (II Cap 16 p 825 n58) ldquoLa alegoriacutea de la poesiacutea su valoracioacuten y su situacioacuten entre las ciencias aparecen a menudo en la obra de Cervantesrdquo 854 Vegeu I Cap 47 p 602 fragment que es matisa amb lrsquoapunt (I Cap 47 p 602 n 65) ldquoLa identificacioacuten de la prosa narrativa con la epopeya era idea muy extendida en la teoriacutea literaria de la eacutepocardquo

188

actividades el dicho abunda en la aptitud precisa para el ejercicio de una empresa Lo

resume la famosa sentencia en latiacuten laquoquod natura non dat Salamanca non prestat [sic]raquo855rdquo

(LEYVA 2004 p 127)

A part de recordar-nos la precedent magravexima llatina CANTERA et alii (2005 p 74) ens apunten

ldquola paremia latina laquoNascuntur poetae fiunt oratoresraquo Y la francesa laquoOn devient cuisinier mais

on naicirct rocirctisseurraquo856rdquo Certament en la paregravemia llatina que acabem drsquoesmentar es contraposa la

genialitat del poeta amb la perseveranccedila lrsquoestudi i la pragravectica necessagraveries per esdevenir un bon

orador Aixiacute doncs per citar-ne exemples de reculls castellans catalans i italians El poeta nace

y el orador se hace857 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 586 nuacutem 51343) El poeta neix

lrsquoorador se fa (FARNEacuteS 1998 VII p 308 nuacutem 2670) i Poeta si nasce oratore si diventa858

(SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 412 nuacutem 4498) paregravemia aquesta uacuteltima que els

autors acompanyen de la versioacute llatina original Poeta nascitur orator fit la qual PERIS (2001

p 135 nuacutem 2288859) no oblidagrave pas drsquoincloure al seu Diccionari de locucions i frases llatines

bo i afegint-hi la traduccioacute ldquoEl poeta neix lrsquoorador es fardquo

Pel que fa a les traduccions romaneses voldriacuteem assenyalar lrsquouacutes reflexiu de a se naşte

[lsquoneacuteixerrsquo] que no srsquoha de confondre en cap cas amb a naşte [lsquoparirrsquo] i drsquoaltra banda en la

versioacute de Papu la marca drsquoimpersonalitat a traveacutes de la segona persona del singular te naşti

[lsquoneixeshom neixrsquo] Per acabar dues correspondegravencies de fonts romaneses el recull de DUŢĂ

(1997 p 282 nuacutem 3296) que inclou una versioacute de la magravexima llatina dessuacutes esmentada Poeţii

se nasc oratorii se fac [lsquoEls poetes neixen els oradors es fanrsquo] i lrsquoexemple ldquoNacioacute (para)

poetardquo que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 645 sv nacer) tradueixen com a ldquoS-a născut

(să fie) poetrdquo [lsquoVa neacuteixer (per ser) poetarsquo]

855 En la seva glossa OLMOS (19982 [1940] p 61-62) tambeacute almiddotludeix a la paregravemia salmantina ldquoNo es buen poeta el que no le viene de naturaleza bien que nunca lo seraacute perfecto si no se ayuda del arte Significa ademaacutes que para toda empresa se necesita aptitud propia ya que sin ella es difiacutecil que la empresa se resuelva con feliz eacutexito Hay un refraacuten que compendia perfectamente este anterior laquolo que la Naturaleza no da Salamanca no lo prestaraquordquo 856 Aprofitem per comentar que un dels traductors francesos del Quijote FANLO (2010 [2008] II p 156 n 2) a propogravesit de la traduccioacute Le poegravete naicirct anota a peu de pagravegina ldquolaquoOn naicirct poegravete on devient orateurraquo sentence attribueacutee agrave Ciceacuteron communeacutement admise agrave la Renaissancerdquo 857 A fi de mostrar la fortuna de la paregravemia ens permetem reblar el primer hemistiqui amb lrsquoestrafeta versioacute de Luis Buntildeuel ldquoEl paranoico como el poeta nace no se hacerdquo 858 Apuntem a tall informatiu que les dues traduccions italianes emprades es decanten per la mateixa solucioacute Poeti si nasce (BODINI 2005 [1957] II p 715 VIAN COZZI 1960 II p 124) o altrament dit segons BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 174 nuacutem IV288a p 258 nuacutem V59420) Poeti non si diventa 859 PERIS (2001 p 135 nuacutem 2287) tambeacute nrsquoesmenta la variant Poeta nascitur non fit (ldquoEl poeta neix no es fardquo en la traduccioacute de lrsquoautor)

189

El principio de la sabiduriacutea[860] el temor de Dios861 (II Cap 20 p 873862) Icircnceputul icircnţelepciunii teama de Dumnezeu (PAPU 1965 II p 192) [lsquoEl principi de la saviesa el temor de Deacuteursquo] Icircnceputul icircnţelepciunii este frica de Dumnezeu (MĂRCULESCU 2007 II p 180863) [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la por de Deacuteursquo] Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059864) Trebuie să te temi de Dumnezeu fiule pentru că-n teama de el stă icircnţelepciunea (PAPU 1965 II p 374) [lsquoHas de teacutemer Deacuteu fill perquegrave en el temor drsquoell hi ha la saviesarsquo] Trebuie să ştii de frica lui Dumnezeu pentru că icircn frica de El stă icircnţelepciunea (MĂRCULESCU 2007 II p 345) [lsquoHas de tenir en compte la por de Deacuteu perquegrave en la por drsquoEll hi ha la saviesarsquo] CABALLERO (1970 p 204 nuacutem 2846) ens informa que la paregravemia del capiacutetol 20 eacutes una

ldquoSentencia biacuteblica (Proverbios I 7 Salmo CX)rdquo Seguint aquesta indicacioacute adduiumlda per

diferents fonts espigolem les dues referegravencies esmentades ldquoTimor Domini principium

scientiae865rdquo (Liber Proverbiorum I 7) i ldquoInitium sapientiae timor Dominirdquo866 (Liber

Psalmorum CXICX 10) Drsquoaltra banda CANTERA et alii (2005 p 74) vinculen la paregravemia

amb el seguumlent passatge del Liber Ecclesiastes (I 16) ldquoLocutus sum ego in corde meo dicens

laquoEcce ego magnificavi et apposui sapientiam super omnes qui fuerunt ante me in Ierusalem et

mens mea contemplata est multam sapientiam et scientiamraquordquo fragment dit sigui de passada de

vinculacioacute prou meacutes laxa que en catalagrave sona aixiacute ldquoEm deia a mi mateix laquoHe crescut i avanccedilat

en saviesa meacutes que cap altre dels reis que mrsquohan precedit a Jerusalem He fet lrsquoexperiegravencia

drsquoabundar en saviesa i coneixementraquordquo867

Una formulacioacute romanesa equivalent al refrany drsquoorigen correspon a Inceputul icircnţelepcĭuneĭ e

temerea de Dumneḑeŭ [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la temenccedila de Deacuteursquo] (ZANNE 2004 [1901]

VI p 633 nuacutem 15088) que ens atreviriacuteem a titllar de hagravepax paremiologravegic per tal com ultra

860 Transcrivim la paregravemia tal com la recullen CANTERA et alii (2005 p 74) A lrsquooriginal quixotesc aixograve no obstant ve precedida pel gerundi siendo motiu pel qual no apareix coma despreacutes de sabiduriacutea 861 Si voleu comparar aquesta paregravemia quixotesca i la variant posterior amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 246) 862 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 20 p 873 n 72) ldquoSentencia que aparece repetidamente en la Biblia (II 42 1059 n 17)rdquo 863 MĂRCULESCU (2007 II p 180 n 348) ens facilita diferents informacions ldquoPsalmi 110 (111) laquoInitium sapientiae timor Dominiraquo Proverbe 1 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquo Este primul sfat pe care i-l va da don Quijote lui Sancho cacircnd acesta avea să fie numit guvernator al Insulei Barataria (II 42)rdquo [lsquoEacutes el primer consell que (li) donaragrave don Quijote a Sancho quan aquest seragrave nomenat governador de lrsquoilla Baratariarsquo] 864 Acompanyat de la nota (II 42 1059 n 17) ldquoEl consejo procede de la Biblia donde aparece en muacuteltiples ocasiones veacutease II 20 873 n 72rdquo 865 Per a la traduccioacute portuguesa O temor de Deus o princiacutepio de toda a sabedoria VISCONDES (2002 p 442 n 2) es refereix al mateix passatge biacuteblic bo i canviant-ne scientiae per sapientiae ldquoProveacuterbios I 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquordquo 866 CANTERA et alii (2005 p 74 n 12) anoten a peu de pagravegina ldquoEsta sentencia biacuteblica aparece asiacute en latiacuten en algunas monedas y en algunos escudos delos [sic] reyes Felipe V y Fernando VIrdquo 867 Ens remetem a la pagravegina 392 de La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla

190

lrsquoaparicioacute a lrsquoobra de Zanne no hem estat capaccedilos drsquoencertar-lo en cap altre recull Pel que fa al

temor de Dios (Cap 20) o beacute a temer a Dios (Cap 42) observem com Papu opta pel verb a

teme [lsquoteacutemerrsquo] i pel substantiu teamă [lsquotemorrsquo] mentre que Mărculescu es decanta en ambdues

paregravemies pel substantiu frică [lsquoporrsquo] Un cop drsquoull al diccionari de lrsquoAcadegravemia Romanesa no

resultaragrave balder ja que defineix frică (DEX sv friacutecă) en els seguumlents termes ldquoStare de adacircncă

nelinişte şi tulburare provocată de un pericol real sau imaginarrdquo [lsquoEstat de profunda inquietud i

torbacioacute provocada per un perill real o imaginarirsquo] i teamă (DEX sv teaacutemă) com a ldquoStare de

nelinişte şi de tulburare provocată de un pericol care te ameninţă de un rău care ţi se poate

icircntacircmplardquo [lsquoEstat drsquoinquietud i torbacioacute provocada per un perill que trsquoamenaccedila per un mal que

et pot esdevenirrsquo] Es palesa doncs en el cas de frică una inquietud i torbacioacute qualitativament

profunda que ultrapassa el nivell no marcat de teamă A meacutes i en la mateixa liacutenia el diccionari

de CALCIU et alii (1979 p 395 sv frică) a propogravesit del mot frică porta a colmiddotlacioacute lrsquoexemple

ldquocu frica lui Dumnezeurdquo bo i traduint-lo per ldquotemeroso de Diosrdquo

191

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960) Acela care făureşte un ulcior frumos apăi tot aticirct de bine poate să făurească şi două şi trei şi o sută (PAPU 1965 II p 277) [lsquoAquell que afaiccedilona una gerra bonica despreacutes igual de beacute pot afaiccedilonar(-ne) tant dues com tres com centrsquo] Cine face un vas frumos poate face la fel de bine şi două şi trei şi o sută (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoQui fa un atuell bonic pot fer(-ne) igual de beacute tant dos com tres com centrsquo] A propogravesit de la nostra paregravemia CABALLERO (1970 p 223 nuacutem 3130) ens apunta ldquoHay un

refraacuten laquoel que hace un cesto haraacute ciento si le dan mimbres y tiemporaquordquo que eacutes tot just la versioacute

que ens ha pervingut a dia drsquoavui normalment abreujada en Quien hace un cesto haraacute ciento

(CAMPOS BARELLA 1998 p 95 nuacutem 945868 ETXABE 2001 p 347869) variant que ja apareix

a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 412 sv cesta) Quien haze un cesto haraacute ciento Quant al

sentit ROMERO (20012 p 278 nuacutem 798) ens informa ldquola mejor prueba de que algo puede

volver a suceder es que ya haya acaecido en el pasado Por eso el refraacuten manifiesta que quien

ha sabido hacer algo en una ocasioacuten podraacute repetirlo cuando se den las circunstancias

propiciasrdquo870 Amb igual significat i difusioacute nrsquoespigolem la variant Quien hace la canasta haraacute

el canastillo (CAMPOS BARELLA 1998 p 73 nuacutem 700871 ETXABE 2001 p 346872) Per la

seva banda CASADO et alii (1998 p 30873) aprofiten la paregravemia Quien hace un cesto hace

ciento per vincular-hi lrsquoitaliagrave Chi ruba una volta egrave sempre ladro874 i el francegraves Qui vole un œuf

vole un bœuf875 refrany que no passa gota desapercebut als reculls romanesos bo i comenccedilant

per la portada de MUNTEAN (1984) en quegrave un festiu dibuix ilmiddotlustra la paregravemia Cine fură azi un

ou [] micircine va fura un bou [lsquoQui roba avui un ou [] demagrave robaragrave un boursquo] la qual ben entegraves

es troba a lrsquointerior del recull si beacute en la variant Cine fură azi un ou [] Micircine fură un bou876

868 Amb la glossa ldquoAdvierte que quien hace una cosa puede hacer otras muchas de la misma calidad o especie Suele antildeadirse si le dan mimbres y tiempo esto es si tiene ocasiones y lugar Toacutemase por lo comuacuten en mala parterdquo 869 La paregravemia srsquoexplica talment ldquoEnsentildea que la persona que hace una cosa [sic] es capaz de volverla a hacer cuantas veces quiera Normalmente se emplea en sentido negativo y despectivordquo 870 En clau negativa la glossa ens recorda el passatge final de la balada romanesa Monastirea Argeşului [lsquoEl monestir de lrsquoArgeşrsquo] meacutes coneguda com a Meşterul Manole [lsquoEl mestre (drsquoobres) Manolersquo] en quegrave Negru-vodă el voivoda que havia encarregat a Manole i als seus nou ajudants la construccioacute drsquouna esgleacutesia (la que actualment es pot visitar a Curtea de Argeş) els preguntagrave si serien capaccedilos de bastir-ne una altra ldquoMult mai luminoasă [] Şi mai mult frumoasărdquo [lsquoMeacutes lluminosa [] I meacutes bellarsquo] Davant la resposta positiva dels deu treballadors el voivoda temeacute que alguacute altre no els llogueacutes i li bastissin una esgleacutesia molt millor que no pas la seva aixiacute doncs bo i aprofitant que Manole i els seus nou homes es trobaven a la teulada de lrsquoesgleacutesia ultimant-ne els detalls ordenagrave treurersquon les bastides drsquoacceacutes i abandonar-los a la seva (dis)sort Per a la citacioacute dels dos versos ens hem basat en la pagravegina 58 del volum Pintea Viteazul (Balade populare romacircneşti) editat per Editura Rai a Bucarest (sense indicacioacute drsquoany drsquoedicioacute) 871 Eacutes a dir ldquoEl que sabe realizar bien una labor podraacute repetirla muchas vecesrdquo 872 Segons Etxabe la paregravemia ldquoSentildeala que aquella persona que se ha mostrado capaz de hacer bien determinada cosa [sic] es igualmente capaz de repetirla con eacutexito cuantas veces seardquo 873 El refrany srsquoacompanya de la nota ldquoCuando se aprende a hacer algo faacutecilmente se puede repetirrdquo 874 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 145 nuacutem 1585) 875 Sense coma entre hemistiquis a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 535) 876 A lrsquoedicioacute de 1967 (p 88 nuacutem 1983) hi apareix talment Cine fură azi un ou [] micircne fură un bou

192

[lsquoDemagrave roba un boursquo] (MUNTEAN 1984 p 75 nuacutem 1983) Semblantment tambeacute amb el segon

verb en present CARTALEANU et alii (2007 p 78 nuacutem 644) recullen Cine fură azi un ou

macircine fură un bou mentre que HINŢESCU (1985 p 55 nuacutem 467) i BOTEZATU HAcircNCU (20033

p 95) hi introdueixen un intensificador Cine fură azi un ou macircine fură (şi) un bou [lsquodemagrave roba

(tambeacute) un boursquo] i Cine fură azi un ou [] Micircine fură şi un bou Pel que fa al futur va fura

[lsquorobaragraversquo] que ens apareixia a la portada de Muntean es repeteix a CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 201 sv cesto1) Cine fură azi un ou macircine va fura un bou877 Per tancar el cercle

oviboviacute direm que FLONTA (1992a p 66 nuacutem 442878) vincula el romanegraves Cine fură azi un ou

micircine va fura un bou879 amb dos refranys francesos Qui vole aujourdrsquohui un oeuf demain

volera un boeuf i ben entegraves amb el ja conegut Qui vole un oeuf vole un boeuf

El coneixement i difusioacute de lrsquoanterior paregravemia permet emprar-la sense verb i entendrersquon el latent

in crescendo Azi un ou [] şi micircine un bou [lsquoAvui un ou [] i demagrave un boursquo] (MUNTEAN 1967

p 49 nuacutem 1290) Azi un ou şi macircine un bou (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) un

encadenament prou perilloacutes que pot ampliar el camp drsquoaccioacute boviacute a lrsquohiacutepic Azi un ou iară

micircine cal şi bou [lsquoi demagrave cavall i boursquo] (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3451) Amb un canvi de

referents estintolat en la rima entre ceapă [lsquocebarsquo] i iapă [lsquoeguarsquo] vet aquiacute un nou lladronici

Cine fură azi o ceapă [] micircine fură şi o iapă [lsquoQui roba avui una ceba [] demagrave roba tambeacute una

eguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem 1981) Cine fură azi o ceapă macircine fură şi o iapă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine fură azi o ceapă macircine fură o iapă (CARTALEANU et

alii 2007 p 78 nuacutem 644) cleptomania que manta vegada assoleix extrems insospitats Azi o

ceapă [] micircine o iapă [] poimicircine herghelia toată [lsquoAvui una ceba [] demagrave una egua []

despuacutes-demagrave tota la cavalladarsquo] (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1286) Azi o ceapă[] micircine o

iapă poimicircine herghelia toată880 (CALCIU et alii 1979 p 171 sv ceapă) Azi o ceapă micircine o

iapă poimicircine herghelia toată (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442881) Azi o ceapă macircine o iapă

poimacircine herghelia toată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Azi o ceapă[] macircine o iapă

poimacircine herghelia toată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 201 sv cesto1) Clourem aquesta

segraverie de robatoris amb un nou exemple tambeacute amplament representat al refranyer romanegraves que

aquest cop srsquoajuda de la rima ac [lsquoagullarsquo] ndash gacircnsac [lsquoocarsquo] Cine fură azi un ac [] micircne fură

un gicircnsac [lsquoQui roba avui una agulla [] demagrave roba una ocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem

1982) Cine fură azi un ac [] Micircine fură un gicircnsac (HINŢESCU 1985 p 55 nuacutem 468) Cine

fură azi un ac micircine fură un gicircnsac (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442882 1992b p 206 nuacutem

877 No endebades la paregravemia se cita com a equivalent del castellagrave Quien hace un cesto haceharaacute ciento 878 He that will steal an EGG will steal an ox 879 El mateix refrany a FLONTA (1992b p 206 nuacutem 1199) 880 Els autors relacionen la paregravemia romanesa amb la castellana ldquoQuien hace un cesto hace (sau haraacute) cientordquo 881 He that will steal an EGG will steal an ox 882 Iacutedem

193

1199883) Cine fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine

fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (CARTALEANU et alii 2007 p 78-79 nuacutem 644)

Com podem fagravecilment observar totes les paregravemies romaneses que acabem drsquoesmentar

comparteixen dues caracteriacutestiques lrsquoagravembit de la roberia i la rima entre els diversos elements

cisats Davant drsquoaquesta delictiva especialitzacioacute paremiologravegica tant Papu com Mărculescu

srsquohan decantat per una traduccioacute literal de lrsquooriginal quixotesc que en el cas de Papu poetitza

el castellagrave hace i puede hacer amb făureşte [lsquoafaiccedilonarsquo] i poate să făurească [lsquopot afaiccedilonarrsquo]

formes del verb a făuri [lsquoafaiccedilonarrsquo] derivat de lrsquoarcaisme faur [lsquoferrerrsquo]

883 He that will steal a PIN will steal a better thing Drsquoaltra banda Flonta nrsquoesmenta els seguumlents equivalents en castellagrave i portuguegraves Ladroncillo de agujeta despueacutes sube a barjuleta i Ladratildeo de agulheta azinho sobe agrave barjuleta

194

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439) Cel ce dă repede dă icircndoit (FRUNZETTI 1965 I p 462) [lsquoEl que doacutena ragravepidament doacutena doblatrsquo] Cine dă repede dă de două ori (MĂRCULESCU 2007 I p 372) [lsquoQui doacutena ragravepidament doacutena dues vegadesrsquo] Aquesta paregravemia ldquoPor un lado elogia la disponibilidad de las personas que se brindan

raacutepidamente a hacer algo o a ayudar a alguien por otro destaca el valor de la anticipacioacuten en

cualquier juego o disputardquo (ETXABE 2001 p 340884) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv

dar) nrsquoesmenta la variant La presta daacutediva haze su efeto doblado de la qual885 CAMPOS

BARELLA (1998 p 121 nuacutem 1176) comenten ldquoManifiesta que es maacutes beneficioso y digno de

agradecimiento lo que se concede con prontitudrdquo886 Avui en dia la paregravemia quixotesca existeix

amb una actualitzacioacute de lrsquoarcaic luego Quien presto da dos veces da887 (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 47 nuacutem 4328)

Per mitjagrave de la sentegravencia senequiana Bis dat qui cito dat888 de la francesa Qui tocirct donne deux

fois donne889 i de la italiana Chi da [sic] presto dagrave due volte890 ZANNE (2004 [1900] V p

249 nuacutem 11781) introdueix la paregravemia Darul dat la vreme e dar icircndoit891 [lsquoEl regal donat a

temps eacutes regal doblatrsquo] que explica talment ldquoLucrul trebue dat la vreme ca să aĭbă preţrdquo [lsquoLa

cosa cal (que sigui) donada a temps perquegrave tingui preursquo] CARTALEANU et alii (2007 p 112

nuacutem 967) tambeacute la colmiddotloquen en primer lloc drsquouna tirallonga de quatre refranys equivalents (el

tercer dels quals amb variant inclosa) Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps

eacutes regal doblatrsquo] Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val

dobladarsquo] Orice la timp dăruit preţuieşte icircndoiticircnsutit [lsquoQualsevol (cosa) a temps regalada val

dobladacentuplicadarsquo] i Orice lucru este bun la timpul său892 [lsquoQualsevol cosa eacutes bona al seu

tempsrsquo] Si ens aturem a la segona paregravemia la descobrirem de bell antuvi en una variant

primigegravenia atemporal Lucrul dăruit [] Preţuesce icircndoit [lsquoLa cosa regalada [] Val dobladarsquo]

884 Lrsquoautor inclou lrsquoesmentada glossa en la variant Quien da primero da dos veces 885 A dreta llei el refrany citat per les autores eacutes La presta daacutediva su efecto ha doblado 886 Raonament a quegrave podriacuteem afegir ldquoEs decir beneficio o favor que se hace presto es como hecho dos vecesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 62) 887 Vegeu MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 47 nuacutem 4319 i 4298) La primera vale por dos i Quien se adelanta eacutese gana 888 Citada per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) en la variant Qui cito dat bis dat 889 Aprofitem lrsquoavinentesa per recollir les versions del refrany quixotesc a les dues traduccions franceses consultades Qui donne tocirct donne deux fois (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p 412) i Qui donne vite donne deux fois (FANLO 2010 [2008] I p 469) Segons el diccionari de MONTREYNAUD et alii (1993 p 65 nuacutem 1324) Qui tocirct lrsquoaccorde donne deux fois 890 Pel que fa a les traduccions italianes Chi dagrave presto dagrave due volte (BODINI 2005 [1957] I p 380) i Chi dagrave subito dagrave due volte (VIAN COZZI 1960 I p 394) Tambeacute a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 88 nuacutem 946) Chi dagrave presto dagrave due volte 891 Paregravemia recollida tambeacute per MUNTEAN (1967 p 132 nuacutem 2853) 892 Aquest darrer refrany tambeacute es troba a MUNTEAN (1967 p 301 nuacutem 5894)

195

(ZANNE 2004 [1900] V p 253 nuacutem 11793) Lucrul dăruit [] preţuieşte icircndoit (MUNTEAN

1967 p 239 nuacutem 4730) la qual srsquoafina com ja vegraveiem en Lucru la timp dăruit [] Preţuĭesce

icircndoit893 [lsquoCosa a temps regalada [] Val dobladarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem

11792) Lucrul [lsquoLa cosarsquo] la timp dăruit [] Preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 105 nuacutem

1622) Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4008) Lucrul la

timp dăruit preţuieşte icircndoit (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103)

En relacioacute al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) cal esmentar la

proteica paregravemia Cel cecine dă repede dă icircndoitde două ori894 que despreacutes drsquouna observacioacute

sumagraveria endevinem que conjumina tant la variant de Frunzetti com la de Mărculescu Drsquoaltra

banda Calciu i Samharadze ens proposen dues opcions meacutes que no ens resultaran gota

estranyes Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps eacutes regal doblatrsquo] i Lucrul la

vreme dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val dobladarsquo]

893 A continuacioacute Zanne inclou els refranys romagravenics ja esmentats dessuacutes 894 Al diccionari publicat a finals dels anys setanta Calciu (encarregat entre moltes drsquoaltres de la redaccioacute de la lletra D) es decidia per la variant Cine dă repede dă icircndoit (CALCIU et alii 1979 p 271 sv da) de la qual oferia les seguumlents traduccions Quien presto da dos veces da i A la par es negar y tarde dar

196

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065) Cel ce nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de zi (PAPU 1965 II p 380) [lsquoEl que no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] Cine nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de ziuă (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] El qui es lleva de matiacute frueix de tot el dia (BULBENA 2005 p 651) o en versioacute passiva (mai

meacutes ben dit) Qui srsquo aixeca tard tot lo die trograveta (RULLAN 2005 [1905] II p 244) vet aquiacute dos

consells atagravevics manta vegada esgrimits pels meacutes veterans de la famiacutelia i en el cas que ens

ocupa adreccedilats per don Quijote al futur governador de lrsquoilla Barataria La paregravemia quixotesca

quintaessencia el devenir vital per tal com

ldquoEn conjunto ahiacute estaacuten tres de las reglas de oro del bien vivir moderacioacuten en el suentildeo

diligencia en el trabajo y superacioacuten de la pereza[895] En lo que a madrugar se refiere

recordemos sus significados levantarse al amanecer o muy temprano ganar tiempo en una

solicitud o empresa y anticiparse a la accioacuten de un rival o de un competidorrdquo (LEYVA 2004

p 131)

El nostre refrany compta amb una antiparegravemia tambeacute prou coneguda No por mucho madrugar

amanece maacutes temprano896 (ETXABE 2001 p 295) que reblem amb una enginyosa anegravecdota

ldquoUn padre rentildeiacutea a su hijo porque no se levantaba de mantildeana y daacutebale ejemplo que uno se habiacutea

levantado de mantildeana y habiacutea hallado una bolsa con muchos dineros Respondioacute el hijo mdashMaacutes

habiacutea madrugado el que los perdioacuterdquo897 (IRIBARREN 19744 p 564)

Amb formulacioacute negativa espigolem en romanegraves Cine nu pleacutecă de dimineacuteţă icircn urma tutulor

[sic] rěmacircne [lsquoQui no es posa en moviment de matiacute queda al darrere de totsrsquo] (ZANNE 1895 I

p 31 nuacutem 124b) Aixograve no obstant la gran majoria de paregravemies adopten un to positiu per

exemple per almiddotludir a la llunyania assolida Cine se scoală de dimineaţă departe ajunge [lsquoQui

es lleva de matiacute arriba llunyrsquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2143 MILLIO 1999 p 43 nuacutem

362a898) Cine pleacutecă [lsquoes posa en movimentrsquo] de dimineacuteţă departe ajunge (ZANNE 1895 I p

30 nuacutem 122) Cine macircnecă899 maĭ [lsquomatina meacutesrsquo] dě diminegraveţă ajunge maĭ departe (ZANNE

895 OLMOS (19982 [1940] p 64) eacutes del mateix parer que Leyva quant a les tres regles agraveuries ldquoModeracioacuten en el dormir diligencia en el obrar y jamaacutes dejarnos vencer de la perezardquo 896 Acompanyada amb la seguumlent glossa ldquoAconseja paciencia al que se dispone a iniciar una tarea sin disponer previamente los pertinentes preparativosrdquo 897 Iribarren al seu torn extreu la citacioacute dels Cuentos de don Esteban de Garibay y Zamalloa (1533-1599) Lrsquoanegravecdota ha donat lloc a paregravemies com ara la que ens transmet MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38082) Un costal se encontroacute uno que madrugoacute pero maacutes madrugoacute quien lo perdioacute 898 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 899 Verb popular que segons el NODEX (sv a macircnecaacute1) significa ldquoA se scula icircn zorii zilei a se trezi cu noaptea icircn caprdquo [lsquoLlevar-se a trenc drsquoalba despertar-se a primeriacutessima horarsquo] Afegim-hi molt a to amb el tema tractat la

197

1895 I p 29 nuacutem 121) o a la celeritat en assolir-la Cine pleacutecă maĭ de diminegraveţă ajunge maĭ

nainte [lsquoQui es posa en moviment meacutes de matiacute arriba meacutes aviatrsquo] (ZANNE 1895 I p 29 nuacutem

120) Cine pleacă mai de dimineaţă ajunge mai lsquonainte (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362c900)

Drsquoelaboracioacute meacutes metafograverica vet aquiacute la imatge de qui srsquoha llevat drsquohora i srsquoha guanyat les

garrofes en contraposicioacute a qui srsquoha llevat a misses dites i no sap cap a on tirar (ni quegrave menjar)

Cine se scoacutelă de dimineacuteţă se scobesce icircn măsele cine tacircrḑiǔ se scarpină rsquon cap [lsquoQui es lleva de

matiacute srsquoescura els queixals amb furgadents qui tard es rasca el caprsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p

404 nuacutem 6715) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele cine ticircrziu se scarpină-n

cap (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2144) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele

cine se scoală tacircrziu se scarpină icircn cap (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362b901) A continuacioacute una

triacuteada drsquoavantatges que comporta el bon hagravebit de matinar Cine se scoală de dimineaţă izbuteşte

mai mult icircn piaţă şi n-ajunge la spartul ticircrgului[902] nici vinde pielea ursului903 [lsquoQui es lleva

de matiacute sersquon surt millor a placcedila i no arriba a lrsquohora de plegar el mercat ni ven la pell de lrsquooacutesrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 186 nuacutem 3618) als quals podriacuteem afegir un motiu vital de pes Scoacutelă-te

de dimineacuteţă ca să maĭ lungescĭ din vieacuteţă [lsquoLlevarsquot de matiacute per allargar meacutes la vidarsquo] (ZANNE

2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6716) En resum al poble o onsevulla qui meacutes matini hi tindragrave

totes les de guanyar Cine se scoală mai de dimineaţă acela e mai mare icircn sat [lsquoQui es lleva meacutes

de matiacute aquell eacutes meacutes gran al poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2145) Cine se scoală de

dimineaţă acela e mai mare904 (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2142)

La referegravencia a lrsquoor per ponderar a tall drsquoexemple el silenci905 esdeveacute igual de vagravelida en el cas

de la primera hora per tal com Oacutera dimineţiĭ [] E aurul vĭeţiĭ906 [lsquoLrsquohora del matiacute [] Eacutes lrsquoor de

la vidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6717) Ora dimineţii [] Ii aurul vieţii

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 177) Ora dimineţii [] e aurul vieţii

(MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5871) Dolces paraules les seves com deduiumlm de la

personificacioacute Dimineaţa poartă aur icircn gură [lsquoEl matiacute porta or a la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p

seguumlent paregravemia Care macircnecă nu icircntunecă [lsquoQui matina no torna a les fosquesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 604 nuacutem 5422) eacutes a dir ldquoCel ce pleacutecă maĭ de dimineacuteţă ajunge seacutera maĭ de vremerdquo [lsquoEl que marxa meacutes de matiacute arriba meacutes aviat al vesprersquo] I per torna afegirem que Zanne hi relaciona etimologravegicament el nom drsquouna festa Macircnecătoacutere ldquoicircn care omul e dator să se scoacutele de noacutepte pe roua dimineţeĭ spre a se scălda icircntrrsquoicircnsardquo [lsquoen quegrave la persona srsquoha de llevar de nit durant la rosada de lrsquoalbada per banyar-srsquohirsquo] 900 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 901 Iacutedem 902 DUDA (2007 p 219 sv spart) explica lrsquoexpressioacute La spartul tacircrgului de la manera seguumlent ldquoLa sfacircrşitul unei activităţirdquo [lsquoAl final drsquouna activitatrsquo] eacutes a dir com apuntagravevem abans arribar A misses dites (DIEC sv missa) 903 Vegeu la paregravemia Vinde pielea ursului icircn ticircrg şi ursul icircn pădure [lsquoVen la pell de lrsquooacutes a mercat i lrsquooacutes al boscrsquo] (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2974) 904 Refrany que apareix a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 586 sv madrugar) com a traduccioacute del castellagrave Madruga y veraacutes trabaja y habraacutes paregravemia recollida per MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38085) 905 Vegeu un refrany del careacutes de Tăcerea e de aur [lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo] (MUNTEAN 1984 p 370 nuacutem 7134) a la fitxa Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 906 Si beacute com a equivalent del refrany Al que madruga Dios le ayuda CASADO et alii (1998 p 69) en recullen la versioacute italiana Le ore della mattina hanno lrsquooro in bocca paregravemia que a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 373 nuacutem 4058) figura en la variant Le ore del mattino hanno lrsquooro in bocca

198

149 nuacutem 3184 MILLIO 1999 p 269 nuacutem 2268907 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) I si

del que es tracta eacutes de confegir una equivalegravencia horagraveria tinguem en compte Un ceas al

dimineţii plăteşte cacirct trei după amiază [lsquoUna hora del matiacute val com tres de la tardarsquo]

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 178) Un ceas al dimineţii plăteşte cicirct trei după

pricircnz [lsquodespreacutes de dinarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 395 nuacutem 7537 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem

2874) Un ceas dimineaţa faceplăteşte [lsquoUna hora al matiacute fapagarsquo] cacirct trei după pracircnz

(MILLIO 1999 p 250 nuacutem 2101b908)

Aprofitem per fer notar que aixiacute com als tres anteriors refranys909 Papu (i en un cas Frunzetti)

opta per traduir El que de lrsquooriginal quixotesc per Cel ce [lsquoEl quersquo] Mărculescu es decanta

sempre per Cine [lsquoQuirsquo] Drsquoaltra banda tambeacute resulta curioacutes lrsquouacutes que aquest darrer fa de ziuă

variant de zi [lsquodiarsquo] que li permet acabar la traduccioacute amb un mot bisilmiddotlagravebic paroxiacuteton i alhora

recorda certs fraseologismes en quegrave la variant habitualment emprada eacutes ziuă i no pas zi com

ara de cu ziuă [lsquoben de matiacutersquo] o despre ziuă [lsquocap a la matinadarsquo] (DUDA 2007 p 265 sv zi)

907 The MORNING hour has gold in its mouth 908 LOSE an hour in the morning and yoursquoll be all day hunting for it 909 Vegeu per exemple la fitxa El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

199

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068910) Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui (PAPU 1965 II p 383) [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] Cine vede paiul-n ochiul altuia vază-şi şi bacircrna din ochiul lui (MĂRCULESCU 2007 II p 353911) [lsquoQui veu la palla en lrsquoull drsquoaltri que es vegi tambeacute la biga del seu ullrsquo]

ldquoEchar de ver la paja en el ojo del vezino y no advertir a la viga que trae sobre el suyo es

un gran vicio propio de hipoacutecritas como se lo dixo nuestro Salvador Matthaei cap 7[912]

Quid autem vides festucam in oculo fratris tui et trabem in oculo tuo non vides etc[913]rdquo

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 1007 sv viga)

Lrsquoesmentada foacutermula biacuteblica passada pel sedagraves de Petroni (Satyricon LVII 7) esdeveacute un

punxoacutes ldquoIn alio peduclum vides in te ricinum non videsrdquo914 Tant en un com en altre cas ens

trobem davant de dues formulacions que com beacute ens indica el Refranero Multilinguumle915 del

Centro Virtual Cervantes responen a lrsquohiperogravenim paregravemic Quien a otro quiere juzgar en siacute

debe comenzar Suara emperograve ens interessa tornar a la paregravemia quixotesca (eacutes a dir

evangegravelica) per comprovar-ne el ressograve al refranyer espanyol en primer lloc el model cervantiacute

que combina la mota amb la viga lrsquoencerquem al fraseologisme Ver la mota en el ojo ajeno y

no la viga en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 810 nuacutem 181) o beacute al consell El que ve la

mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (ETXABE 2001 p 167) Ara beacute la paregravemia meacutes

habitual substitueix la mota quixotesca per la paja Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en

el nuestro (CAMPOS BARELLA 1998 p 268 nuacutem 2625916 ETXABE 2001 p 402917) Ver la

paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio (ETXABE 2001 p 402) Veis en el ojo del vecino

una paja y en el vuestro no veis una lanza (CORREAS 2000 [1627] p 808 nuacutem 126) o fins i

910 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 41) ldquoPasaje del Evangelio de Mateo (VII 3) convertido en frase proverbialrdquo 911 MĂRCULESCU (2007 II p 353 n 635) ens indica ldquoLoc din Matei 7 3 devenit proverbialrdquo [lsquoPassatge de Mateu 7 3 esdevingut proverbialrsquo] 912 La referegravencia correspon a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (VII 3) que en la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla sona talment ldquoCom eacutes que veus la brossa a lrsquoull del teu germagrave i no trsquoadones de la biga que hi ha en el teurdquo (p 420) 913 De guisa ben similar retrobem la formulacioacute biacuteblica a lrsquoEvangelium secundum Lucam (VI 41) ldquoQuid autem vides festucam in oculo fratris tui trabem autem quae in oculo tuo est non considerasrdquo Curiosament la traduccioacute de La Biacuteblia didagravectica (200610 p 500) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla coincideix al peu de la lletra amb el passatge de lrsquoEvangeli dessuacutes esmentat 914 Passatge que PERIS (2001 p 89 nuacutem 1283) tradueix per ldquoVeus el poll en lrsquoaltre i no veus en tu mateix la paparrardquo alhora que lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoVeure els vicis petits dels altres i no els grossos propisrdquo Drsquoaltra banda aprofitem per esmentar una de les propostes de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) per al fraseologisme Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propiosuyo A căuta păduchi icircn capul altuia [lsquoBuscar polls al cap drsquoaltrirsquo] 915 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=59616ampLng=0 916 Amb el seguumlent apunt ldquoExplica con cuaacutenta facilidad reparamos en los defectos ajenos y no en los propios aunque sean mayoresrdquo 917 Lrsquoautor anota que el nostre refrany ldquoConstata la enorme facilidad de las personas para no apreciar sus propios defectos y a su vez detectar el maacutes miacutenimo en que incurran los demaacutes Se emplea para criticar a quien asiacute actuacuteardquo

200

tot sense verb expliacutecit La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro918 (CORREAS 2000

[1627] p 438 nuacutem 702) En aquesta liacutenia ARTHABER (1929 p 467-468 nuacutem 925) relaciona

la paregravemia castellana En el ojo de su vecino veen una paja y en el suyo no veen una viga

(tranca) amb exemples romagravenics ben similars en francegraves i italiagrave On voit une paille dans lrsquooeil

de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien919 i Si vede la scheggia nellrsquoocchio

altrui e non si vede la trave nel proprio920 Finalment no voldriacuteem acabar aquest primer apartat

sense esmentar dues variants que es decanten per el arguero921 en comptes de la mota o la paja

Veis el arguero en el ojo ajeno y no veis la viga en el vuestro (CORREAS 2000 [1627] p 808

nuacutem 125) i en darrer lloc tot especificant-ne el tipus de biga Vese el arguero en el ojo ajeno

y no la viga de lagar en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 811 nuacutem 198)

Bo i endinsant-nos en el refranyer romanegraves ndashqui-sap-lo generoacutes en aquesta mena drsquointrusos

ocularsndash comencem per algunes paregravemies en quegrave la biga apareix a lrsquoull de sengles

protagonistes Veḑĭ bicircrna din ochiul těŭ şi pe urmă pe a celuĭ-l-alt [lsquoMira la biga del teu ull i a

continuacioacute la de lrsquoaltrersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 64 nuacutem 9052) Vezi bicircrna din ochiul tău

şi pe urmă pe a celuilalt (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7892) Certament abans de bescantar

alguacute altre cal que hi vegem clar nosaltres Vezi bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi p-alt de rău

[lsquoMira la biga del teu ull [] I no parlis malament drsquoun altrersquo] (PANN 1982 [1847] p 7) Vezi

bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi pe alt(ul) de rău (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2967) Vezi

bicircrna din ochiul tău nu vorbi pe-altul de rău (GHEORGHE 1986 p 336 nuacutem 348) Vezi bacircrna

din ochiul tău nu vorbi pe-alţii de rău [lsquono parlis dels altres malamentrsquo] (CARTALEANU et alii

2007 p 277 nuacutem 2562)

Pel que fa a lrsquoopcioacute de Mărculescu basada en el fraseologisme A vedea paiul din ochiul

vecinului şi nu bicircrna din ochiul tău922 [lsquoVeure la palla de lrsquoull del veiacute i no la biga del teu ullrsquo]

(CALCIU et alii 1979 p 744 sv pai) nrsquoespigolem els seguumlents exemples ja sigui

afirmativament Vezi un pai icircn ochiul meu nu vezi bicircrna icircntr-al tău [lsquoVeus una palla al meu ull

no veus la biga en el teursquo] (HINŢESCU 1985 p 223 nuacutem 4493) Vede paiul din ochiul altuia şi

bacircrna din ochiul lui nu o vede [lsquoVeu la palla de lrsquoull drsquoaltri i la biga del seu ull no la veursquo]

(MILLIO 1999 p 76 nuacutem 637d923 p 108 nuacutem 921a924) Vede paiul din ochiul altuia dar

918 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) 919 GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) lrsquoesmenta sense coma despreacutes de prochain 920 Paregravemia que tambeacute apareix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 483 nuacutem 5291) i a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) el qual encara hi afegeix aquesta altra Chi ha una scheggia nellrsquoocchio non biasimi il bruscolo nellrsquoocchio altrui 921 Segons una nota a peu de pagravegina inclosa al recull de CORREAS (2000 [1627] p 558 n 52) es tracta de ldquola paja que se mete en el ojordquo 922 El fraseologisme romanegraves correspon al castellagrave Ver la paja en el ojo del vecino y no la viga en el nuestro 923 DEEMJudge not my deeds (though thine be nought) 924 The EYE that sees all things else sees not itself

201

[lsquoperograversquo] bacircrna din ochiul lui nu o vede (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779d925) Vede paiul din

ochiul altuia şi bacircrna dintr-al lui nu [lsquoi la biga del seu() norsquo] (MILLIO 1999 p 393 nuacutem

3317d926) Vede paiul din ochiul altuia şi nu vede bicircrna din ochiul său [lsquoi no veu la biga del seu

ullrsquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485927 1992b p 85 nuacutem 493928) o beacute en to imperatiu Vezi

bacircrna din ochiul tău şi pe urmă paiul din ochiul altuia [lsquoMira la biga del teu ull i a continuacioacute

la palla de lrsquoull drsquoaltrirsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779a929)

Tot i que de dimensions prou meacutes reduiumldes cal no perdre de vista gunoiul [lsquola brossarsquo] en el

propi ull abans de blasmar-lo en el drsquoaltri Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău [] şi apoi

vorbeşte pe altul de rău [lsquoMira abans de res la brossa del teu ull [] i despreacutes parla malament

drsquoaltrirsquo] (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7894) Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău şi apoi

vorbeşte pe altul de rău (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485930) Vezi gunoiul din ochiul tău şi

apoi vorbeşte pe altul de rău (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779b931) Vezi gunoiul din ochiul tău

şi nu vorbi pe altul de rău [lsquoi no parlis drsquoaltri malamentrsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem

1779c932) Quan el refranyer posa gunoiul [lsquola brossarsquo] en contrast amb bacircrna [lsquola bigarsquo]

arribem a la solucioacute de Papu933 inspirada en un fraseologisme com ara ldquoa vedea gunoiul (sau

paiul) din ochiul altuia şi a nu vedea bicircrna din ochiul săurdquo934 [lsquoveure la brossa (o la palla) de

lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 113 sv bicircrnă) i

desenvolupada per exemple en les seguumlents paregravemies Gunoiul din ochiul altuia icircl vedem şi

bicircrna din ochiul nostru n-o vedem935 [lsquoLa brossa de lrsquoull drsquoaltri() la veiem i() la biga del nostre

ull() no la veiemrsquo] (PANN 1982 [1847] p 7 HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1270) Vezi gunoiul

din ochiul altuia şi nu vezi bicircrna din ochiul tău [lsquoVeus la brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veus la

biga del teu ullrsquo] (FLONTA 1992b p 85 nuacutem 493936) Bicircrna din ochiul său n-o vede dar

925 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 926 WINK at small faults unless you can cast the first stone 927 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 928 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 929 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 930 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 931 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 932 Iacutedem 933 La versioacute de Papu aixiacute com la de Mărculescu dessuacutes esmentada srsquoagermanen en el fraseologisme recollit al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) A vedea paiulgunoiul din ochiul altuia şi a nu vedea bacircrna din ochiul său [lsquoVeure la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] 934 Els autors ens nrsquoofereixen la seguumlent traduccioacute ldquover la paja en el ojo ajeno y no ver la tranca (sau viga) en el propiordquo 935 Pann apunta que la paregravemia estagrave extreta de lrsquoEvangeli 936 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay

202

gunoiul din ochiul altuia icircl vede [lsquoLa biga del seu ull no la veu perograve la brossa de lrsquoull drsquoaltri la

veursquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485937) Fins i tot quan la relacioacute eacutes drsquoallograve meacutes estreta agravedhuc

fraternal cal que drsquoantuvi ens cuidem de la nostra salut ocular Maĭ bine bicircrna din ochĭul těǔ să

o scoţĭ dě cacirct gunoĭul din ochĭul frateluĭ těǔ [lsquoMillor que treguis la biga del teu ull que la

brossa de lrsquoull del teu germagraversquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 815 nuacutem 18504) Mai bine bicircrna

din ochiul tău să o scoţi decicirct gunoiul din ochiul fratelui tău (MUNTEAN 1967 p 245 nuacutem

4787) Si substituiumlm gunoiul [lsquola brossarsquo] per stercul [lsquola porqueriarsquo] espigolem aquest

fraseologisme A vedeacute stercul icircn ochĭul altuĭa eacuteră bicircrna icircn ochiĭ sěĭ a nu vedeacute [lsquoVeure la

porqueria a lrsquoull drsquoaltri perograve no veure la biga als seus ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 327

nuacutem 4158) I vet aquiacute dues paregravemies polimograverfiques que recullen variants anteriors bo i afegint-

hi alguna nova aportacioacute Vede paiulgunoiul din ochiul altuiameuvecinului şi nu vede bacircrna

din ochiul său [lsquoVeu la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltrimeudel veiacute i no veu la biga del seu ullrsquo]

(CARTALEANU et alii 2007 p 277 nuacutem 2562) A vegades en aquest exitoacutes paremiotipus938

romanegraves interessa meacutes la inescaienccedila del fet que no pas el causant de la molegravestia ocular Pe al

altuia icircl vede [] şi pe al său nu-l vede [lsquoEl de lrsquoaltre() el veu [] i el seu no el veursquo] (MUNTEAN

1967 p 310 nuacutem 6055) Sense agravenim de posar el dit a lrsquoull a ninguacute sinoacute ben al contrari no

voldriacuteem perdre de vista un parell de paregravemies equivalents que empren drsquoaltres referegravencies

corporals Pacircnă a nu ricircde dě cel ce schĭopěteacuteză bagă dě seacutemă bine dacă tu umblĭ cu mult maĭ

bine [lsquoAbans de riure del que coixeja fixarsquot beacute si tu camines gaire millorrsquo] (ZANNE 2003

[1897] II p 721 nuacutem 5892) o beacute El e care a ḑis laquohaĭ să scoacutetem uricircţii din ţeacuteră[raquo] şi cacircnd el

a fost cel maĭ uricirct din toacutetă lumea [lsquoEll eacutes el que va dir laquovinga() expulsem els lletjos del paiacutesraquo

(i) quan ell era el meacutes lleig de tot el moacutenrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 151 nuacutem 9566)

Permeteu-nos resumir tot lrsquoelenc exposat al llarg drsquoaquesta fitxa a traveacutes drsquoun possible

hiperogravenim paregravemic Omul poate povăţui pe altul dar pe sine niciodată [lsquoLrsquohome pot

aconsellar(-ne) un altre perograve a ell mairsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2210939)

en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 937 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 938 Vegeu nota 1497 939 MEN are blind in their own cause

203

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063) Vinul peste măsură nici nu păstrează tainele şi nici nu se ţine de cuvicircnt (PAPU 1965 II p 379) [lsquoEl vi en exceacutes ni guarda els secrets ni respecta la paraularsquo] Vinul prea mult nu păzeşte secretele şi nici nu se ţine de cuvacircntul dat (MĂRCULESCU 2007 II p 349) [lsquoMassa vi no protegeix els secrets ni respecta la paraula donadarsquo]

ldquoSignifica que el vino en cantidades excesivas acarrea consecuencias siempre molestas e

incoacutemodas En este caso se recomienda la abstinencia en previsioacuten de inoportunidades en

la conversacioacuten lo comuacuten es que los beodos[940] hablen maacutes de la cuenta[941] que sean

impertinentes y poco discretos Por lo demaacutes nunca hay que creer en las promesas de los

aficionados al vinordquo (CALLES 2006 p 221 nuacutem 738)

En el mateix sentit suara segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 1010 sv vino) ldquolaquoEl vino no

trae bragas ni de pantildeo ni de linoraquo porque el que ha bevido no sabe guardar secretordquo En

consequumlegravencia com ens recorden CORREAS (2000 [1627] p 235 nuacutem 476) ETXABE (2001 p

128942) o CAMPOS BARELLA (1998 p 43 nuacutem 405943) Do entra beber sale saber refrany

que ARTHABER (1929 p 729 nuacutem 1448) aprofita per relacionar-lo amb dues paregravemies

italianes Vino dentro senno fuori i Dovrsquoentra il bere se nrsquoesce il sapere i dues de franceses

Le boire entre et la raison sort i Entre les verres et les pots [] Moins de sages que de sots Per

la seva banda CABALLERO (1970 p 251 nuacutem 3533) aprofita el dessuacutes esmentat Do entra

beber sale saber aixiacute com Despueacutes de beber cada cual dice su parecer i Por donde el vino

entra la verdad sale944 per recordar-nos lrsquoadagi llatiacute In vino veritas a partir del qual

considerant Noegrave lrsquoinventor del licor bagravequic arribariacuteem a la seguumlent conclusioacute antediluviana

Avant Noeacute les hommes nrsquoayant que de lrsquoeau agrave boire ne pouvainent [sic] trouver la veacuteriteacute

(ARTHABER 1929 p 728 nuacutem 1447) En efecte un cop Noegrave ens va lliurar el seu embriagador

elixir Maacutes descubren tres cuartillos de vino que diez antildeos de amigo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 87 nuacutem 7843) Com a cloenda drsquoaquest primer paragravegraf permeteu-nos treure a

colacioacute la magniacutefica traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 243) a la paregravemia quixotesca

Beurer molt y anar dret no pot esser y de vi pogravec es bograve molt es veriacute945

940 Segons LEYVA (2004 p 140) ldquoEl repertorio de refranes dedicado al vino es amplio y siempre criacutetico con su consumo abusivo En este caso se resalta la escasa confianza del ebrio pues -seguacuten las esposas de antantildeo- laquoel vino en la boticaraquo donde deberiacutea expenderserdquo 941 Aixiacute mateix el refrany ldquoEnsentildea la poca confianza que debe inspirar el borracho El mucho vino anula el juicio y suelta la lenguardquo (OLMOS 19982 [1940] p 67) 942 Amb la nota ldquoAfirma que el alcohol nubla la razoacutenrdquo 943 Les autores apunten ldquoExpresa que el exceso en beber vino embota el entendimientordquo 944 Eacutes a dir amb dos exemples de MARTIacuteNEZ KLEISER El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple trato (1995 [1953] p 87 nuacutem 7851) o Donde el vino reina no hay cosa secreta (1995 [1953] p 87 nuacutem 7849) 945 Per una vegada no va gaire lluny drsquoosques el malvat Iago shakesperiagrave (a la tercera escena del segon acte drsquoOtelmiddotlo) quan afirma ldquogood wine is a good familiar creature if it be well usedrdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 2113 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la

204

Segons una llegenda que urpem de ZANNE (2004 [1899] III p 470-471 sv beţiv) el borratxo

tindria tres alemanys a lrsquoestoacutemac els quals flotarien en el vi i per tant com meacutes beu lrsquoembriac

meacutes srsquoeleven fins arribar-li al cap El problema rau en el fet que al cap nomeacutes hi ha dues cadires

i com que els alemanys soacuten tres un drsquoells sempre ha de quedar dempeus situacioacute que li desplau

qui-sap-lo fins al punt drsquoesbatussar-se amb els altres dos per mirar de prendrersquols el lloc En el

moment en quegrave aquest aconsegueix apoderar-se drsquouna cadira el company que es queda sense

reinicia la batussa com meacutes va meacutes aferrissada per tal com de lrsquoestoacutemac van pujant els

embriagadors efluvis del vi consumit Finalment els tres alemanys cauen exhausts del cap a

lrsquoestogravemac i igualment el borratxo srsquoesfondra sense forces i dorm tan profundament que fins i

tot sense adonar-sersquon ldquorsquol ling cacircniĭ la gurărdquo [lsquoel llepen els gossos a la bocarsquo] Aquesta anegravecdota

ens ilmiddotlustra quelcom ben sabut Omul beţiv nu ştie [] Ce face la beţie [lsquoLrsquohome borratxo no sap

[] Quegrave fa durant lrsquoembriaguesarsquo] (HINŢESCU 1985 p 126 nuacutem 2111) Omul beat nu ştie ce

face [lsquoLrsquohome borratxo no sap quegrave farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) Aixiacute doncs no eacutes

gota estrany que Omul cacircnd e beat se crede icircmpărat [lsquoLrsquohome quan estagrave borratxo es creu

emperadorrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) i per tal com Arama omului la beţie se arată

[lsquoEl tarannagrave de lrsquohome durant lrsquoembriaguesa es mostrarsquo] (FLONTA 1992b p 260 nuacutem

1505946) aquest estat acostuma a desembocar en una corprenedora sinceritat Ş-am să beau ş-

am să mă-mbăt ş-am să spun la lume tot [lsquoI beureacute i mrsquoembriagareacute i (ho) direacute tot a tothomrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) En efecte La beţie se spune adevărul [lsquoDurant

lrsquoembriaguesa es diu la veritatrsquo] (FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430947 1992b p 75 nuacutem

435948) i en consequumlegravencia Vinul dezleagă limbile [lsquoEl vi deslliga les llenguumlesrsquo] (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 942949 sv vino CARTALEANU et alii 2007 p 278 nuacutem 2569950)

Per altra banda vet aquiacute una tan bonica com clara oposicioacute alcohogravelica i anatogravemica Ce e icircn

inima treacutezuluĭ stă icircn gura beacutetuluĭ [lsquoEl que hi ha al cor del seregrave es troba a la boca de lrsquoembriacrsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 462 nuacutem 8144) Ce e icircn inima treazului este icircn gura beatului

(FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430951 1992b p 75 nuacutem 435952)

traduccioacute de Josep Mordf de Sagarra (publicada al primer volum del Teatre de W Shakespeare editat a Barcelona per lrsquoEditorial Selecta-Catalogravenia lrsquoany 1986) ldquoEl bon vi eacutes un bon amic quan sersquon fa bon uacutesrdquo (p 169) 946 There is TRUTH in wine Amb esment de la paregravemia castellana En el vino estaacute la verdad 947 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 948 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals 949 Versioacute romanesa citada a propogravesit de la paregravemia quixotesca 950 Amb lrsquoapunt ldquoLa beţie se spun multe lucruri care nu se dau icircn vileag icircn stare treazărdquo [lsquoDurant lrsquoembriaguesa es diuen moltes coses que no srsquoesbomben en estat sereacutersquo] 951 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 952 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes Despueacutes de beber cada uno da su parecer i Cuando el vino entra el secreto sale afuera i tres de portugueses Depois de beber cada qual daacute seu parecer Vinho e medo descobrem o segredo i O que o sabio guarda no coraccedilatildeo tem na boca o beberratildeo

205

En aquest tipus de refranys el camp semagraventic de lrsquoembriaguesa estagrave iacutentimament relacionat amb

el de la bogeria (o si ho voleu aixiacute amb el de lrsquoldquoalienacioacute mental transitograveriardquo) Omul la beţie []

cade-n nebunie [lsquoLrsquohome en embriaguesa [] Cau en bogeriarsquo] (MUNTEAN 1967 p 296 nuacutem

5786) per tal com Vinul icircntacirci te icircnveseleşte iar pe urmă te nebuneşte [lsquoEl vi primer trsquoenriola

perograve despreacutes et fa embogirrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) Certament per meacutes bona

voluntat amb quegrave nrsquoafrontem la ingesta Vinul icircl beĭ de bun [] Şi el te face nebun [lsquoEl vi() el

beus de bones953 [] I ell et torna boigrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 182 nuacutem 9446954) Vinul

icircl bei de bun [] şi el te face nebun (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7948) Vinul icircl bei de bun şi

el te face nebun (MILLIO 1999 p 141 nuacutem 1196b955 p 392 nuacutem 3314956) Vinul icircl bei de

bun şi el te face nebun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) o aixiacute mateix per meacutes bona persona

que en sigui el consumidor Fie omul cacirct de bun vinul icircl face nebun [lsquoPer bo que lrsquohome sigui

el vi el torna boigrsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57a957) Fie omul cacirct de bun Vinul icircl face nebun

(MILLIO 1999 p 360 nuacutem 3051c958) amb mots ben semblants Omul d-ar fi cicirct de bun []

Vinul icircl face nebun [lsquoLrsquohome per bo que sigui [] El vi el torna boigrsquo] (HINŢESCU 1985 p 126

nuacutem 2128) Omul de-ar fi cacirct de bun vinul icircl face nebun (BOTEZATU HANCU 20033 p 68)

En resum per trist que resulti Vinul pe cel bun l-arată nebun [lsquoEl vi al (que eacutes) bo el fa semblar

boigrsquo] (MILLIO 1999 p 392 nuacutem 3312b959)

Amb les anteriors paregravemies creiem haver palesat profusament que encara que en teoria

siguem nosaltres els que beguem vi algunes vegades sembla que sersquons engoleixi ell aixiacute doncs

no perdem de vista els seguumlents consells Să beĭ vinul dar să nu te beacute [lsquoBeu vi perograve que no et

beguirsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9419) Să bei vinul dar să nu te bea

(MUNTEAN 1967 p 340 nuacutem 6594) Să bei vinul dar să nu te bea (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 69) perquegrave en el moment en quegrave fem cas omiacutes a lrsquoanterior admonicioacute Tu icircl bei pe

dicircnsul şi el te bea pe tine [lsquoTu el beus a ell i ell et beu a tursquo] (MUNTEAN 1967 p 382 nuacutem

7402) eacutes a dir un veritable despropogravesit quan ho sabem prou beacute Toată lumea bea vinul dar nu-

şi bea mintea [lsquoTothom beu vi perograve no es beu el senyrsquo] (PANN 1982 [1847] p 108) Toacutetă

lumea beacute vinul dar nursquoşĭ beacute mintea (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9418) El problema

ben entegraves rau com gairebeacute tot a la vida en la mesura Cine beacute vin mult icircşĭ beacute şi minţile960 [lsquoQui

beu molt (de) vi tambeacute es beu el senyrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 185 nuacutem 9453) Cine bea

953 En romanegraves noteu el joc entre bun [lsquoborsquo] i nebun [lsquoboigrsquo] 954 Amb almiddotlusioacute al francegraves Le boire entre et la raison sort a lrsquoitaliagrave Dove entre [sic] il bere se nrsquoesce il sapere i al castellagrave Do entra beber sale saber (2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9446) Lrsquoesmentada paregravemia italiana al recull de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 222 nuacutem 2396) apareix talment Dove entra il bere esce il parere (sapere) 955 The first GLASS is for thirst the second for nourishment the third for pleasure and the fourth for madness 956 WINE is a turncoat first a friend then an enemy 957 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 958 TOO much cordial will destroy 959 WINE and wealth change wise mens manners 960 Sense especificar-ne la quantitat ZANNE (2004 [1900] IV p 184 nuacutem 9452) assegura que Cine beacute vin icircşi beacute punga şi mintea ba şi sănătatea [lsquoQui beu vi es beu la bossa tambeacute el seny i fins i tot la salutrsquo]

206

(vin) mult icircşi bea (şi) minţile (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57b961) ben mirat podriacuteem establir que

el seny srsquoescapa en la mateixa mesura en quegrave honorem el deacuteu Bacus Vinul cacircnd se bea cu gura

căscată mintea pe gură iese icircndată [lsquoEl vi quan es beu amb la boca badada el seny per la boca

surt de seguidarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57c962) Igualment per mor del vi acabarem perdent

la vergonya Unde intră vinul ruşinea ese drsquoacolo [lsquoOn entra el vi la vergonya surt drsquoalliacutersquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9448) Unde intră vinul ruşinea iese d-acolo

(MUNTEAN 1967 p 398 nuacutem 7604 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) I tanmateix si

nrsquoarriba a ser de difiacutecil aturar a temps la ingesta de tan dolccedil negravectarhellip Per tal com Vinu rsquoĭ dulce

[] Dar te-aduce [lsquoEl vi eacutes dolccedil [] Perograve se trsquoenduacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 179 nuacutem

9432) experiegravencia com certifica la seguumlent paregravemia drsquoallograve menys plaent Vinul dulce rău te-

aduce [lsquoEl vi dolccedil de mala manera se trsquoenduacutersquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 69) Amb

lrsquoanterior reguitzell paremiologravegic sembla clar que tenim mala peccedila al teler independentment

del tipus de vi consumit de fet Vinul să fie cacirct de slab mintea ţi-o biruieşte cacircnd lui te vei

supune [lsquoPer fluix que sigui el vi el seny() tersquol conquereix quan a ell et sotmet(ragrave)srsquo] (MILLIO

1999 p 8 nuacutem 57d963) A tall de conclusioacute permeteu-nos dues uacuteltimes recomanacions

primerament beveu aigua que no nomeacutes fa la vista clara Apa mintea ţi-o păstrează vinul ţi-o

icircndepărtează [lsquoLrsquoaigua() el seny() tersquol conserva el vi te lrsquoallunyarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem

57e964) i en segon lloc no us fieu gota de tothom qui A jurat pe apă că nu beacute vin [lsquoHa jurat per

lrsquoaigua que no beu virsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 180 nuacutem 9436)

961 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 962 Iacutedem 963 Iacutedem 964 Iacutedem

207

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760965) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (PAPU 1965 II p 85) [lsquoTants casots tants costumsrsquo] Fiecare baştină altă datină (MĂRCULESCU 2007 II p 84966) [lsquoCada pagravetria una altra tradicioacutersquo] Arribats els nostres dos herois al Toboso Sancho afirma ldquosi mal no me acuerdo que la casa desta sentildeora ha de estar en una callejuela sin salidardquo (II Cap 9 p 759) mots que generen lrsquoimmediat enuig de don Quijote ldquoiquestAdoacutende has tu hallado que los alcaacutezares y palacios reales esteacuten edificados en callejuelas sin salidardquo (II Cap 9 p 760) En aquesta situacioacute Sancho es treu de la magraveniga el refrany de referegravencia talment com aquells lladres que de nit escalaven una casa per la teulada i quan alguacute els descobriacute des del carrer es justificaren afirmant que reparaven la teulada com era costum en aquella terra vet aquiacute drsquoon neix el refrany laquoEn cada tierra su usoraquo Y trastejaban de noche (CORREAS 2000 [1627] p 309 nuacutem 1499) Ara beacute com que no es tracta pas de comenccedilar la fitxa per la teulada tornem a la paregravemia quixotesca en la qual ldquose denota la diversidad de usos y costumbres entre unos pueblos y otros ya para disculpar los que nos parezcan raros oacute extravagantes por diferenciarse de los nuestros ya para inculcar la conveniencia de respetar y observar[967] los del paiacutes en donde se viverdquo (COLL 1874 p 139 nuacutem 174) A meacutes a part del repicoacute ja esmentat ldquoEl refraacuten se ampliacutea con la siguiente coletilla[968] laquoEn cada tierra su uso y en cada casa su costumbreraquo sugiriendo amoldarse a los haacutebitos del lugar donde se viva y de las personas que haya en eacutelrdquo (LEYVA 2004 p 141) Aquesta variant ampliada En cada tierra su uso y en cada casa su costumbre lrsquoespigolem per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 331 nuacutem 3251) ETXABE (2001 p 171969) i sense comes a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13826) Encara un parell de variants meacutes ens arriben de mans de CORREAS (2000 [1627] p 309 nuacutem 1498) En cada tierra su uso y en cada rueca su huso970 i de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13828) Todo el mundo es uno pero en cada parte hay su costumbre

965 Amb la nota (II Cap 9 p 760 n 15) ldquoEs un refraacuten que continuacutea laquoy en cada rueca su husoraquordquo 966 MĂRCULESCU (II p 84 n 182) apunta ldquoProverb care sub forma sa completă sună [lsquoRefrany que en la seva forma completa sonarsquo] laquoEn cada tierra su uso y en cada rueca su husoraquo (laquoFiecare baştină alt uz şi fiecare furcă alt fusraquo [lsquolaquoCada pagravetria un altre uacutes i cada forca un altre fusraquorsquo] sau [lsquoorsquo] laquoAltă baştină alt uz altă furcă alt fusraquo [lsquolaquoUna altra pagravetria un altre uacutes una altra forca un altre fusraquorsquo])rdquo 967 CASADO et alii (1998 p 123) per al refrany En cada tierra hay un uso proposen el francegraves Ougrave que tu sois fais ce que tu vois paregravemia que ens recorda la familiaritat semagraventica entre el nostre refrany i un altre de quixotesc al qual us remetem Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169) GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) al seu torn ens proposa dues paregravemies franceses ben a to amb el refrany que suara ens ocupa Chaque pays ses rabots i Autant de pays autant de guises refrany aquest darrer coincident amb la proposta drsquoARTHABER (1929 p 487 nuacutem 967) 968 Tambeacute CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2467) es fa ressograve del repicoacute ldquoEste refraacuten lo completan algunos antildeadiendo laquohellipy en cada casa su costumbreraquordquo 969 Amb la glossa ldquoAconseja respetar y adaptarse a los diferentes usos y costumbres propios de las personas de las familias y de las diversas culturas del mundordquo 970 Esmentada per GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) sota la forma En cada tierra su uso (y en cada rueca su huso) juntament amb el portuguegraves Cada terra com seu uso cada roca com seu fuso paregravemia lusitana que tambeacute cita FLONTA (1992b p 46 nuacutem 265)

208

La traduccioacute de Papu honora un refrany romanegraves drsquoallograve meacutes popular com beacute podem demostrar a

traveacutes de lrsquoabundagravencia de fonts reeixidament consultades Cacircte bordeĭe [] Atacirctea obiceĭe

[lsquoTants casots [] tants costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 29 nuacutem 6608) Cacircte bordeĭe

(bordee) [] Atacirctea obiceĭe (obicee) (ZANNE 2004 [1900] V p 452 nuacutem 12381) Cicircte bordeie

[] aticirctea obiceie (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2474) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et

alii 1979 p 120 sv bordei) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et alii 1979 p 709 sv

obicei FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273971 1992b p 46 nuacutem 265972) Cicircte bordele [sic] aticirctea

obiceie (HINŢESCU 1985 p 188 nuacutem 3656) Cacircte bordeie atacirctea obiceie (MILLIO 1999 p

100 nuacutem 852973 p 102 nuacutem 864a974 p 259 nuacutem 2176c975 p 338 nuacutem 2853a976

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 138) Cacircte bordeie ndash atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007

p 63 nuacutem 489) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) hi apunta una variant

Cicircte bordeie aticirctea obiceie (capete) [lsquo(caps)rsquo] inclosa al recull de HINŢESCU (1985 p 64 nuacutem

658) Cicircte bordeie aticirctea capete A meacutes parant esment a la paregravemia Cacircte sate atacirctea bordee

(bordeĭe)977 [lsquoTants pobles tants casots (casots)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 300 nuacutem

14015) Cicircte sate aticirctea bordeie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) aixiacute com a la logravegica

deduccioacute Cicircte sate aticirctea bordeie şi-n bordeie aticirctea obiceie [lsquoTant pobles tants casots i als

casots tants costumsrsquo] (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) Cacircte sate atacirctea bordeie şi-n

bordeie atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) no eacutes gota estrany

drsquoampliar la proposta de Papu a escala vilatana Cicircte sate şi bordeie [] aticirctea obiceie [lsquoTants

pobles i casots [] tants costumsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2488) Cicircte sate şi bordeie

aticirctea obiceie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123 FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273978 1992b

p 46 nuacutem 265979) Cacircte sate şi bordeie atacirctea obiceie (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 112

CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) Cacircte (sate şi) bordeie atacirctea obiceie (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Per tant cada casot per petit o gran que sigui tindragrave un

costum propi Tot bordeĭŭ [] Icircşi are obiceĭŭ [lsquoTot casot [] Teacute el seu costumrsquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 452 nuacutem 12382) Tot bordeiu [] icircşi are obiceiu (MUNTEAN 1967 p 375 nuacutem

7259) Tot bordeiursquo icircşi are obiceiursquo (MILLIO 1999 p 259 nuacutem 2176d980) i de la mateixa

manera Orice sat cu al său obicei [lsquoCada poble amb el seu costumrsquo] (HINŢESCU 1985 p 211

971 So many COUNTRIES so many customs (laws) 972 So many COUNTRIES so many customs 973 EVERY MAN buckles his belt his own gate 974 EVERY MAN wears his belt his own fashion 975 MANY MEN many minds 976 SO many countries so many customs 977 Ultra la paregravemia cervantina Zanne relaciona el refrany amb el francegraves Autant de pays autant de guises i amb lrsquoitaliagrave Tanti paesi tanti [sic] usanze Pel que fa al francegraves FLONTA (1992a p 40 nuacutem 273) afegeix al refrany ja esmentat aquests dos meacutes Autant de villes autant de coutumes i Autres pays autres moeurs Quant a lrsquoitaliagrave tambeacute ens el transmet GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) ara siacute en la forma correcta Tanti paesi tante usanze i el completa amb Tanti paesi tanti costumi variant que tambeacute espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 498 nuacutem 5453) 978 So many COUNTRIES so many customs (laws) 979 So many COUNTRIES so many customs 980 MANY MEN many minds

209

nuacutem 4195 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Fiecare [lsquoCadarsquo] sat cu al său

obicei (MILLIO 1999 p 338 nuacutem 2853b981) Fins i tot quan ho contemplem des drsquouna

perspectiva nostrada982 el raonament roman igualment vagravelid i inalterable Cum e ţeacutera şi obiceĭul

[lsquoCom eacutes el paiacutes() aixiacute el costumrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 451 nuacutem 12378) Cum e ţara

şi obiceiul (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 753) Cum e ţara şi obiceiul (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 139) o beacute amb diversos costums aixograve siacute sempre per a un uacutenic paiacutes Cum este ţeacutera aşa

şi obiceĭurile [lsquoCom eacutes el paiacutes() tambeacute aixiacute els costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 342

nuacutem 14157) Cum este ţara aşa şi obiceiurile (MUNTEAN 1967 p 120 nuacutem 2644 FLONTA

1992a p 131 nuacutem 888983) Cum e ţara aşa şi obiceiurile (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem

123) o si ho preferiu en la sintegravetica formulacioacute inicial Cicircte ţări aticirctea obiceie [lsquoTants paiumlsos

tants costumsrsquo] (FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273984)

No clourem pas la fitxa sense referir-nos a la tria de Mărculescu la qual ens sembla una

suposada traduccioacute literal passada pel sedagraves de la tradicioacute paremiologravegica romanesa que en el

nostre cas srsquoinicia amb la paregravemia Cacircte bordeie atacirctea obiceie [lsquoTants casots tants costumsrsquo]

Certament el traductor respecta lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu + substantiurdquo amb

rima entre ambdoacutes noms si beacute en la seva versioacute sigui asonant entre els esdruacuteixols baştină

[lsquopagravetriarsquo] ndash datină [lsquotradicioacutersquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Vegeu A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064)

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Vegeu Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190)

981 So many COUNTRIES so many customs 982 No oblidem que en catalagrave diem i eacutes precisament aixiacute com ha traduiumlt CIVERA (1969 p 388) la paregravemia quixotesca Cada terra fa sa guerra 983 Every LAND has its own law Flonta hi amolla a continuacioacute el francegraves Agrave chaque pays sa coutume 984 So many COUNTRIES so many customs (laws)

210

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068985) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 383) [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] S-a speriat aia moartă de aia descăpăţacircnată (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoEs va espantar aquella morta drsquoaquella decapitadarsquo] No ens hem pas drsquoespantar si el nostre refrany ldquoSe emplea para criticar a quienes detectan en las

demaacutes personas defectos que ellas mismas tienen[986] incluso maacutes acentuadosrdquo (ETXABE 2001

p 186) i per tant ldquoReprende al que nota los defectos de otros tenieacutendolos eacutel mayores tal vez y

de la misma especierdquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 237 nuacutem 2360) En ambdoacutes casos es

tracta de glosses que potser ens duran a la memograveria una altra paregravemia quixotesca a la qual

tambeacute almiddotludeix LEYVA (2004 p 158) ldquoConceptualmente la sentencia tiene el mismo

significado que el ya comentado refraacuten laquodijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegraraquo[987]rdquo

En efecte aquesta similitud arriba a destarotar algun traductor com en el seguumlent exemple

portuguegraves Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques (VISCONDES 2002 p 540)

Afegim-hi que ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) en lrsquoafany drsquoexplicar la paregravemia

Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I

ell no es veursquo] nrsquoesmenta equivalegravencies romagraveniques en francegraves catalagrave (mirabile dictu) i

castellagrave (2004 [1901] VI p 558 nuacutem 14834) La pelle se moque du fourgon Lo corb diu

negra aacute la garsa988 i Dixo la corneja al cuervo quitate allaacute negro Drsquoaquestes tres opcions

noteu com la francesa ens retorna a lrsquoagravembit gastronogravemic i concretament com ja avanccedilava

Leyva al quixotesc Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra989 (II Cap 67 p 1287)

Ara beacute tornant al refrany que suara ens ocupa lrsquoespigolem transformat en dialogisme a

CORREAS (2000 [1627] p 228 nuacutem 305) Dijo la muerte al degollado laquoiquestQuieacuten te ha tal

paradoraquo i MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47807) Dijo el muerto al

degollado ldquoiexclA fe que estaacutes apantildeadordquo dialogismes que recorden la versioacute catalana de

BULBENA (2005 p 653) El mort preguntagrave al degollat qui trsquoha tan mal adobat

Si ens submergim dins del refranyer romanegraves copsarem990 lrsquoopcioacute de Papu al recull de MILLIO

(1999 p 78 nuacutem 653a991 p 320 nuacutem 2715a992) Racircde dracul[993] de porumbe negre şi pe sine

985 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 42) ldquolaquoEscandalizoacutese el que tiene un defecto de lo que tiene menos importanciaraquo viene a decir el refraacutenrdquo 986 Per la seva banda OLMOS (19982 [1940] p 73) considera que el refrany ldquoSe dice de los que se escandalizan de los defectos ajenos sin parar mientes en los vicios propiosrdquo 987 Vegeu la fitxa quixotesca Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 988 Exemple que coincideix amb la variant llatina tambeacute esmentada Corvus corvo nigritudinem objicit 989 En la fitxa corresponent a aquest refrany cervantiacute apuntagravevem la coincident traduccioacute de Papu tant en aquell cas com en el que suara ens ocupa A meacutes tambeacute ens decantagravevem a fi de no haver de repetir els mateixos referents paremiologravegics per reservar lrsquoactual fitxa a les aparicions i variants de la paregravemia emprada per Papu 990 No repetim la ja citada paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I ell no es veursquo]

211

nu se vede994 [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] parant esment al fet que

aquesta paregravemia ja apareix a PANN (1982 [1847] p 10) en la forma Dracu ricircde [lsquoEl dimoni

riursquo] de porumbe negre şi pe sine nu se vede no resulta estrany que sersquon facin ressograve tant el

diccionari de CALCIU et alii (1979 p 329 sv drac995) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe

sine nu se vede com el de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde dracu de

porumbe negre şi pe sine nu se vede Tot amb tot el refrany es presenta en drsquoaltres variants

heus-lo aquiacute amb el [lsquoellrsquo] en lloc de sine Racircde Dracursquo de porumbe negre şi pe el [lsquoellrsquo] nu se

vede (CUCEU 2008 p 121 nuacutem 2226) forma a la qual encara podem afegir un altre canvi

dracul [lsquoel dimonirsquo] per naiba996 [lsquoel diablersquo] drsquoallograve meacutes endimoniat Ricircde naĭba [lsquoel diablersquo] de

porumbe negre şi pe el nu se vede (ZANNE 2004 [1901] VII p 45 nuacutem 15435) En drsquoaltres

casos lrsquoanterior pronom de tercera persona singular masculiacute el [lsquoellrsquo] pot substituir-se pel

corresponent de cortesia dacircnsul [lsquoellrsquo] Ricircde dracul de porumbe negre [] şi pe dicircnsul [lsquoellrsquo] nu

se vede (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6441) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe dicircnsul nu se

vede (FLONTA 1992b p 24 nuacutem 132997) Racircde dracul de porumbe negre şi pe dacircnsul nu se

vede (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) Permeteu-nos a continuacioacute un breu esquitx poegravetic

ldquoy sos ulls drsquoaranyoacute y son front de lliri

ennuvolats ab boyres de tristesardquo

Heus aquiacute dos versos que espigolem del cant X del verdagueriagrave Canigoacute i meacutes concretament de

la descripcioacute que lrsquoautor ens esbossa de la comtessa Guisla de Cerdanya per als ulls de la qual

a lrsquohora de subratllar-ne la negror empra aquesta bonica metaacutefora ldquoulls drsquoaranyoacuterdquo Aquest fruit

ldquode color blau negroacutes i de gust molt acerbrdquo (DIEC sv aranyoacute2) al refranyer romanegraves presenta

una altra variant regional ultra lrsquoestagravendard porumb (plural porumbe) Ricircde dracu de porumbea

[] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoacute [] I eacutes meacutes negre que ellrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14835) o beacute substituint el verb a racircde [lsquoriurersquo] per a zice [lsquodirrsquo]

Dracu rsquoĭ ḑice porumbea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoEl dimoni li diu aranyoacute [] I eacutes meacutes

negre que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14837) Dracu-i zice porumbea Şi-i

991 The DEVIL rebuking sin 992 The RAVEN said to the rock bdquoStand away black-coatldquo 993 Considerem que es tracta de la mateixa paregravemia emprada per Papu malgrat la divergegravencia entre dracu (amb articulacioacute popular) i dracul (que presenta la preceptiva articulacioacute normativa) 994 RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 64) ens nrsquoofereix una traduccioacute literal en francegraves ldquoLe diable se moque des fruits noirs du prunellier mais lui ne se voit pasrdquo i tres paregravemies equivalents La pelle se moque du fourgon Le chaudron trouve que la poecircle est trop noire i Crsquoest lrsquohocircpital qui se moque de la chariteacute 995 Calciu et alii la tradueixen pel dialogisme Dijo la corneja al cuervo quiacutetate allaacute negro y el cuervo a la corneja quitaos vos allaacute negra 996 Eacutes a dir ldquoUna din numirile populare ale diavoluluirdquo [lsquoUna de les denominacions populars del diablersquo] (NODEX sv naacuteiba) 997 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo

212

mai negru decacirct ea (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653b998) Bo i tornant del dicteri a la riallada i

del fruit a lrsquoarbust nrsquourparem un exemple ben similar Ricircde dracul de porumbel[999] [] Şi nu se

vede pe el [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoner [] I no es veu ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559

nuacutem 14836) Ricircde dracul de porumbel [] şi nu se vede pe el (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem

6440) Ricircde dracul de porumbel şi nu se vede pe el (FLONTA 1992a p 18 nuacutem 1251000 1992b

p 24 nuacutem 1321001) Al llarg de lrsquoanterior tirallonga hem observat la ufanosa florida de la

paregravemia romanesa i les seves variants als diferents refranyers aixiacute doncs no ens sorpregraven pas

que HINŢESCU (1985 p 214 nuacutem 4275) lrsquoinclogui nomeacutes en la primera part Ricircde dracul de

porumbe negre [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negresrsquo] per tal com a buen entendedor pocs

aranyons basten Finalment caldragrave pensar que si beacute eacutes cert que mig moacuten sersquon fum de lrsquoaltre

mig en el cas drsquoen Banyeta aquest no deixa res per verd i sersquon riu del mort i de qui el vetlla1002

motiu pel qual considerem drsquoallograve meacutes enraonat que hagi acabat sol com una cucuvea Ricircde

dracu de cucuvea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de(l) mussol [] I eacutes meacutes negre

que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 365 nuacutem 10789)

998 The DEVIL rebuking sin 999 Porumbel eacutes una variant de porumbar [lsquoaranyonerrsquo (Prunus Spinosa)] aixiacute com porumbea ho eacutes de porumb [lsquoaranyoacutersquo] 1000 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Lrsquoautor hi relaciona el refrany francegraves Un acircne appelle lrsquoautre rogneaux 1001 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo 1002 No endebades com afirma ZANNE (2003 [1897] II p 689 nuacutem 5761) Ricircde om de om şi dracul de toţĭ [lsquoRiu lrsquohome de lrsquohome() i el dimoni() de totsrsquo] paregravemia que RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 65) amb Racircde en lloc de Ricircde i toţi en comptes de toţĭ tradueix literalment al francegraves ldquoLes hommes se moquent lrsquoun de lrsquoautre et le diable de tousrdquo tot i que tambeacute ens en proposa una paregravemia equivalent Le diable se moque de tout et de tous

213

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 13271003) Calul bătracircn icircntr-adevăr că nu se mai icircnvaţă icircn buestru (PAPU 1965 II p 637) [lsquoEl cavall vell ben cert que ja no apregraven a amblarrsquo] E prea uscat firul de orz pentru fluiere (MĂRCULESCU 2007 II p 5841004) [lsquoEacutes massa seca la tija drsquoordi per a flautesrsquo] En primer lloc per mitjagrave de CABALLERO (1970 p 305-306 nuacutem 4333) esbrinem que el ldquoAlcacel es la cantildea de la cebada verderdquo i les zampontildeas1005 un ldquoinstrumento musical compuesto de varias flautasrdquo1006 Un cop aclarit el significat dels dos substantius sobre els quals es fonamenta la paregravemia ens cal saber el seguumlent

ldquolos nintildeos suelen hazer de las cantildeas del alcacel quando estaacute tierno unas pipas que suenan[1007] pero si se endurecen no les pueden servir para ellas acomoacutedase a los que estaacuten envejecidos[1008] en alguacuten vicio que avieacutendolo convertido en casi naturaleza no los pueden apartar deacutel y tambieacuten a los viejos cuerdos quando los quieren persuadir a tratar cosas de moccedilosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 70 sv alcacel)

Lrsquoanterior glossa correspon a Duro es ya el alcacel para ccedilampontildeas variant amb lrsquoadjectiu en posicioacute inicial que gaudeix de meacutes fortuna al refranyer castellagrave1009 Duro es el alcacel para zampontildeas1010 (CORREAS 2000 [1627] p 246 nuacutem 740) Duro estaacute el alcacer para hazer ccedilampontildeas1011 (MAL LARA 2013 [1568] VIII p 1137 nuacutem 1) Duro es el alcacer para zampontildeas (CAMPOS BARELLA 1998 p 13 nuacutem 1151012 ETXABE 2001 p 1361013) Amb la

1003 Amb la nota (II Cap 73 p 1327 n 30) ldquolaquoya es viejo para cambiarraquo el refraacuten es laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo La zampontildea de alcacel es una pajita verde de cebada el alcacel con una incisioacuten de abajo arriba que vibra cuando se soplardquo 1004 MĂRCULESCU (2007 II p 584 n 1007) ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo (laquoOrzu-i prea uscat la pai fluieraş din el să tairaquo [lsquoLrsquoordi teacute massa seca la palla perquegrave en tallis (un) flabiolrsquo])rdquo Noteu que el traductor a lrsquohora drsquooferir-nos una versioacute romanesa del refrany almiddotludit intenta afaiccedilonar-la amb un caient paremiologravegic que rau en la rima interna pai [lsquopallarsquo] ndash să tai [lsquotallisrsquo] 1005 Aixiacute mateix ho trobem en les dues versions italianes emprades la de BODINI (2005 [1957] II p 1176) Ormai la canna egrave troppo dura per far zampogne i la de VIAN COZZI (1960 II p 546) Mi sembra ormai troppo dura la canna per farne zampogne Observeu com ambdoacutes traductors hi insereixen un belliacutessim ormai el qual reforccedila encara meacutes la recanccedila de la formulacioacute quixotesca 1006 No endebades segons la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II p 697) Lrsquoorge est maintenant trop dure pour faire une flucircte de Pan 1007 Les quals segons ens informen Carlos Nogueiro Aacutelvarez i Marisol Brantildea Loacutepez a Negueira de Muntildeiz (Lugo) srsquoanomenaven xipros i es realitzaven simplement tallant la punta drsquouna espiga de cereal tendre (bagravesicament drsquoordi segravegol i blat) esclafant-ne una mica la punta i finalment humitejant-la amb la llengua 1008 Segons COLL (1874 p 23 nuacutem 30) ldquoSuele aplicarse este refraacuten aacute las personas aacute quienes se ha pasado la sazon oacute tiempo conveniente para su ensentildeanza No habria inconveniente en extender su aplicacioacuten y uso contra los que intentan hacer oacute proseguir alguna cosa despues de haber dejado perder la ocasioacuten y tiempo oportunordquo En el mateix sentit segons Autoridades (sv alcacel) el refrany Yaacute estaacute duro el alcaceacuter para zampoacutentildeas ldquoexpliacuteca que el adulto ograve envejeciacutedo no estaacute dispuesto para ser corregido ograve ensentildeaacutedo Y tambieacuten significa que passada la sazoacuten y oportunidaacuted de los negoacutecios es dificultoso dirigirlos despues al fin que se desea como el alcaceacuter que una vez endureciacutedo ograve seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampoacutentildeas ograve flautillasrdquo 1009 La paregravemia original del Quijote la trobem a ETXABE (2001 p 186) 1010 Correas nrsquoapunta dues variants comenccedilades amb Duro es ya i Ya estaacute duro 1011 Lrsquoautor esmenta la paregravemia a propogravesit de lrsquoadagi llatiacute Annosam arborem transplantare 1012 Amb la glossa ldquoExplica que el adulto o envejecido no estaacute dispuesto para ser corregido o ensentildeado Y tambieacuten significa que pasada la sazoacuten y oportunidad de los negocios es difiacutecil dirigirlos despueacutes al fin que se desea como el

214

solucioacute viejo1014 en comptes de duro lrsquoespigolem a ETXABE (2001 p 403) Viejo es el alcacer para hacer zampontildeas

En les traduccions romaneses observem una versioacute completament literal en el cas de

Mărculescu i una equivalegravencia hiacutepica ad sensum en el de Papu opcioacute ben representada als

manuals consultats comenccedilant per ZANNE (1895 I p 350 nuacutem 1405) Cal bětracircn nu sě maĭ

icircnvaţă icircn băĭestru [lsquoCavall vell ja no apregraven a amblarrsquo] el qual lrsquoacompanya de la seguumlent glossa

ldquoCu greŭ icircnvaţă saŭ se deprinde omul la bětracircneţe cu obiceĭurĭ noĭrdquo1015 [lsquoDifiacutecilment lrsquohome

apregraven o srsquoacostuma a la vellesa als nous costumsrsquo] Vet aquiacute la mateixa paregravemia amb lleus

variants formals Calul bătricircn [lsquoEl cavallrsquo] nu (se) mai icircnvaţă icircn buiestru (HINŢESCU 1985 p

47 nuacutem 280) Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiestru (MILLIO 1999 p 83 nuacutem 6891016)

Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiastru (MILLIO 1999 p 64 nuacutem 5361017) Calul bătricircn nu

se icircnvaţă icircn buiestru [lsquoEl cavall vell no apregraven a amblarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 146) Calul

bătracircn nu se icircnvaţă la buiestru1018 (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Amb el seu

enginy caracteriacutestic PANN (1982 [1847] p 419) rebla lrsquoanterior refrany per crear el seguumlent

rodoliacute Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n boiestru [lsquoEl cavall vell un mestre [] No

li pot(s) ensenyar a amblarrsquo] paregravemia que tambeacute recull HINŢESCU (1985 p 182 nuacutem 3497)

Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n buiestru autor que encara ens nrsquoofereix una

darrera variant que no fa sinoacute confirmar lrsquoanterior tirallonga Calul bătricircn nu-l mai icircnveţi a

umbla (icircn) buiestru [lsquoAl cavall vell() ja no li ensenyes a anar en ambladurarsquo] (HINŢESCU 1985

p 182 nuacutem 3496) Finalment i sense gosar canviar ndashara i equiacutendash de protagonista Calul bătricircn

cu greu se icircnvaţă la ham [lsquoEl cavall vell difiacutecilment apregraven a dur arreusrsquo] (MUNTEAN 1967 p

68 nuacutem 1573 FLONTA 1992a p 60 nuacutem 4081019 1992b p 71 nuacutem 4101020) Calul bătracircn

greu se icircnvaţă la ham (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Comptat i debatut amb la

alcacer que una vez endurecido o seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampontildeas o flautillasrdquo 1013 Etxabe explica talment la paregravemia ldquoEn sentido recto dice que cuando el alcacer ha secado es difiacutecil hacer con eacutel flautas zampontildeas u otros instrumentos musicales similares Por extensioacuten denota la mengua en la capacidad de aprendizaje que muestran las personas mayores En el aacutembito de los negocios avisa de que si estos se emprendieron mal seraacute difiacutecil reconducirlosrdquo 1014 A semblanccedila de la traduccioacute portuguesa de SERRAS (2005 p 609) Estaacute a cana velha para flauta 1015 Tal i com afirma la traduccioacute de CIVERA (1969 p 711) Uacutenicament escau als joves fer cabrioles 1016 An old DOG will learn no new tricks 1017 A COLT you may break but an old horse never 1018 Els autors hi inclouen la seguumlent glossa ldquoIcircnvăţătura se prinde bine la o vacircrstă fragedă ceea ce nu s-a icircnvăţat icircn copilărie sau tinereţe e greu să fie asimilat la bătracircneţerdquo [lsquoEls coneixements prenen beacute a una tendra edat allograve que no srsquoha apregraves a la infantesa o a lrsquoadolescegravencia eacutes difiacutecil que srsquoassimili a la vellesarsquo] 1019 You cannot teach an old DOG new tricks Amb almiddotlusioacute al francegraves Vieil chien est mal agrave mettre en lien 1020 You cannot teach an old DOG new tricks Lrsquoautor esmenta la paregravemia castellana Caballo viejo no aprende trote nuevo i la lusitana Perro (Burro) velho natildeo aprende liacutenguas Opcioacute canina tant en anglegraves com en portuguegraves que ens recorda el quixotesc Soy perro viejo y entiendo todo tus tus (II Cap 33 p 991)

215

sempre magniacutefica solucioacute quixotesca de RULLAN (2005 [1905] II p 387) podriacuteem concloure

que a una certa edat Sa cenra ja ha fet es lleixiu

Ha de ser mal para el caacutentaro ( I Cap 20 p 242)

Vegeu Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

216

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 11191021) Cine se micircnjeşte cu miere pe acela-l micircncă muştele (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQui es taca amb mel a aquell() el mengen les mosquesrsquo] Fiţi numai miere şi-au să vă mănacircnce muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 3971022) [lsquoSigueu nomeacutes mel i us menjaran les mosquesrsquo] Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 10671023) Unge-te numai cu miere şi s-or stricircnge muştele ciotcă (PAPU 1965 II p 381-382) [lsquoUntarsquot nomeacutes amb mel i srsquoaplegaran les mosques a dollsrsquo] Fă-te miere şi-au să te pape muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoFes-te mel i sersquot cruspiran les mosquesrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 815 sv mosca) es fa ressograve mutatis mutandis de la variant del

capiacutetol 49 Hazeos miel comeros han moscas com tambeacute ETXABE (2001 p 196) Haceos miel

y os comeraacuten las moscas paregravemia que lrsquoautor glossa de la seguumlent faisoacute ldquoAdvierte de que las

personas blandas fraacutegiles de caraacutecter o poco decididas acaban siendo engullidas por las de

temperamento maacutes fuerte y caraacutecter maacutes decididordquo Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 79)

es decanten per aquesta variant A quien se hace de miel las moscas le comen1024 que comparen

amb el francegraves Qui se fait begravete le loup le mange1025 i amb lrsquoitaliagrave Fatti erba e ti mangeranno le

capre1026 Amb lrsquohabitual caient alliccedilonador OLMOS (19982 [1940] p 75) ens engega

ldquoAconseja que la bondad no degenere en pusilanimidad A este orden pertenece laquotan bueno

es Pablo que se lo lleva el diabloraquo[1027] Se debe ser bueno mas si el caso lo requiere

1021 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 20) ldquolaquono conviene mostrarse uno afable y llano con las personas vilesraquo es refraacuten (veacutease II 43 1067 n 32)rdquo aquesta nota ens recorda el cant XXXIII de lrsquoInferno dantesc a la Tolomea del cercle novegrave Dant es troba amb fra Alberigo assassiacute entre drsquoaltres del seu sogre el qual li prega que li estripi el glaccedil dels ulls cosa que el nostre poeta promet a canvi drsquoescoltar la seva histograveria Tanmateix Dant falta al seu jurament bo i justificant-sersquon amb el meravelloacutes vers 150 ldquoe cortesia fu lui esser villanordquo el qual en la versioacute de Sagarra editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 sona talment ldquocar eacutesser injust amb ell fou cortesiardquo (p 399) 1022 Acompanyat drsquoun apunt amb equivalent romanegraves inclograves (2007 II p 397 n 709) ldquoProverb laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo ca icircndemn de a nu fi familiar cu persoanele de proastă condiţie (echivalenţă romacircnească laquoDacă te bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porciiraquo)rdquo [lsquoRefrany laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo com a exhortacioacute a no ser familiar amb les persones de baixa condicioacute (equivalegravencia romanesa laquoSi et fiques als segons et mengen els porcsraquo)rsquo] 1023 A peu de pagravegina srsquoexplica (II Cap 43 p 1067 n 32) ldquolaquomostraos deacutebil y los ruines se aprovecharaacuten de vosotrosraquo refraacuten paparos han laquoos comeraacutenraquordquo 1024 I lrsquoacompanyen amb el seguumlent apunt ldquoDe las personas que son buenas se suele abusar con frecuencia Por eso a veces ante la gente sin escruacutepulos conviene no ceder faacutecilmente a sus requerimientosrdquo 1025 GHEORGHE (1986 p 148 nuacutem 102) ens nrsquoofereix la variant Qui se fait brebis le loup le mange (ravit) juntament amb una altra paregravemia ben similar Fais-toi mouton le loup te mangera (1986 p 149 nuacutem 102) 1026 Refrany que coincideix amb el que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 242 nuacutem 2619) recullen a la Toscana i inclouen sota la paregravemia principal Fatti di miele e ti mangeranno le mosche No resistim la curiositat de consultar les dues traduccions italianes del Quijote de quegrave disposem per tal de comprovar si llur opcioacute coincideix amb la ldquomelosardquo versioacute italiana del refrany original La descoberta gens baldera treu a la llum un dels refranys italians meacutes populars Chi pecora si fa il lupo la mangia (BODINI 2005 [1957] II Cap 49 p 978) i Chi pecora si fa il lupo la mangia (VIAN COZZI 1960 II Cap 49 p 370) el qual ben entegraves no descuren pas SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 135 nuacutem 1494) Chi pecora si fa il lupo lo (se la) mangia ni BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 457 nuacutem IX8722h) Chi pecora si fa lupo la mangia 1027 Paregravemia a quegrave LEYVA (2004 p 161) tambeacute almiddotludeix ldquoTodo esto lo resume una sentencia del refranero laquotan bueno es Pablo que se lo lleva el diabloraquo aconsejando asiacute que la bondad no acabe en apocamientordquo

217

eneacutergico Nuestro Sentildeor[1028] era la bondad esencial y a latigazos arrojoacute a los profanadores

del templordquo

Per cloure aquest apartat esmentarem la variant amb el verb papar en lloc de comer recollida

per ROMERO (20012 p 182 nuacutem 488) Haceos de miel y paparos han las moscas1029 o per

CAMPOS BARELLA (1998 p 80 nuacutem 2286) Haceos miel y paparos han moscas paregravemia

que segons les autores ldquoDa a entender que de la persona demasiado blanda o condescendiente

se abusa con facilidadrdquo

Per comenccedilar a estirar el fil del refranyer romanegraves consultem el diccionari de CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) que aprofita lrsquoexemple castellagrave A quien se hace de miel

se la [sic] comen las moscas per oferir-nos-en dos equivalents romanesos Cine se bagă icircn

tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] i Cine se ia după muscă

ajunge la bălegar [lsquoQui va darrere la mosca arriba al femerrsquo] Pel que fa a la segona opcioacute

protagonitzada com la paregravemia quixotesca per aquelles bestioletes que Machado gentilment

batejagrave com a ldquolas inevitables golosasrdquo1030 lrsquoespigolem als reculls de MUNTEAN (1967 p 94

nuacutem 2125) i HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 529) i amb coma despreacutes de muscă a BOTEZATU

HAcircNCU (20033 p 33) Per la seva banda ZANNE (1895 I p 562 nuacutem 2173b) ens assabenta del

fraseologisme A se luagrave după muscă1031 [lsquoAnar darrere la moscarsquo] que amplia en la paregravemia Cine

sě ĭea după muscă ěl duce la scacircrnă [lsquoQui va darrere la mosca el duu als excrementsrsquo]

(ZANNE 1895 I p 562 nuacutem 2173)

Bo i tornant al primer equivalent romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) Cine se bagă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] notem que la variant Cine se bagă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii es troba als reculls plurilinguumles de Teodor Flonta Aprofitem doncs lrsquoavinentesa per esmentar-ne el francegraves Faites-vous miel les mouches vous mangeront1032 (FLONTA 1992a p 116 nuacutem 7841033) els tres portuguesos Quem de mel se faz moscas (abelhas) o comem Fazei-vos mel comer-vos-ao as moscas i Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem1034 (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841035) i last but not

1028 Lrsquoesment a Nuestro Sentildeor ens ve com anell al dit per amollar la impagable traduccioacute que RULLAN (2005 [1905] II Cap 43 p 245) efectuagrave de la paregravemia quixotesca No estigueu alerta y fareu de Bon Jesuacutes ell en sas heacuterbas mollas sersquon torcan el sentildeor onclo Aclarim que el DCVB (sv herba) ens apunta el refrany De les herbes molles sersquon torquen el cul que glossa aixiacute ldquoes diu referint-se a les persones massa benignes de les quals es sol abusarrdquo 1029 Romero hi afegeix la seguumlent glossa ldquosu utilidad es la de advertir a aquellos que tienen propensioacuten a la benevolencia excesiva del peligro en que incurren pues de tan puro buenos no faltaraacuten quienes se aprovechen de su honradez y le chupen hasta la sangrerdquo 1030 Volem entendre que en referegravencia a la mel de la paregravemia castellana no pas als fems de la romanesa 1031 Amb la glossa ldquoAdică după ceĭ rěĭ povăţuitorĭrdquo [lsquoEacutes a dir darrere dels mals consellersrsquo] 1032 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) 1033 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1034 Paregravemies que podem complementar amb aquestes quatre urpades al recull de GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) Quem de mel se faz abelhas (moscas) o comem Por me fazer mel comeram-me as moscas Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem i Quem se faz mel abelhas o lambem

218

least els castellans A quien se hace miel moscas se le comen i Haceos miel y comeros han moscas (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841036) Ara beacute no srsquoacaben aquiacute les variants que ens ofereix el refranyer romanegraves comenccedilant per la de CALCIU et alii (1979 p 1004 sv tăricircţă) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii [lsquoQui es barreja als segons el mengen els porcsrsquo] refrany que en castellagrave els autors ens tradueixen talment Quien se mezcla en los salvados los puercos le comen Lrsquoanterior paregravemia romanesa la recullen exactament igual MUNTEAN (1967 p 94 nuacutem 2114) i GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) i tambeacute amb certes modificacions ZANNE (2004 [1900] IV p 136 nuacutem 93111037) HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 515) i CARTALEANU et alii (2007 p 86 nuacutem 7121038) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănacircncă porciĭ Cine s-amestecă icircn tăricircţe porcii-l mănicircncă i Cine se amestecă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii respectivament Amb el canvi de tăracircţe [lsquosegonsrsquo] per lături1039 [lsquoaigua brutarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 204 nuacutem 7252) ens ofereix Cine sě mestecă icircn lăturĭ rsquol mănacircncă porciĭ1040 [lsquoQui es barreja en lrsquoaigua bruta el mengen els porcsrsquo] i semblantment Cine se mestecă icircn lături icircl mănicircncă porcii (GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 99) Cine se amestecă icircn lături icircl mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 108) De les anteriors formulacions impersonals introduiumldes per cine [lsquoQuirsquo] passem a admonicions de careacutes molt meacutes directe Nu te amestecagrave icircn tăricircţe că te mănacircncă porciĭ [lsquoNo et barregis en els segons que et mengen els porcsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9312) Nu te amesteca icircn tăracircţe că te mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233) Nu te băga amesteca icircn tăricircţe [lsquoNo et fiquis barregis en els segonsrsquo] că te mănicircncă porcii (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2025)

Tan bon punt hem encetat aquesta fitxa hem apuntat a peu de pagravegina que MĂRCULESCU (2007

II p 397 n 709) al seu torn tambeacute a peu de pagravegina es feia ressograve del refrany romanegraves Dacă te

bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porcii [lsquoSi et fiques als segons et mengen els porcsrsquo] per tal de

comentar el quixotesc Haceos miel y comeros han moscas Nogensmenys ni ell ni tampoc

Papu en cap de les dues paregravemies analitzades no srsquohan decantat per aquesta solucioacute ndashla qual

com hem comprovat anteriorment hauria resultat la meacutes genuiumlnament romanesandash sinoacute que han

1035 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1036 Iacutedem 1037 Zanne aprofita lrsquoavinentesa i en cita dos equivalents en toscagrave i portuguegraves Chi si mette tra la semola gli asini se lo mangiano (2004 [1900] IV p 138 nuacutem 9311) i Quem com farellos [sic] se mistura porcos o comem (2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9311) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) tambeacute ens transmet lrsquoesmentada paregravemia italiana i quant a la portuguesa hi afegeix un parell de variants meacutes Quem com farelos se mistura (mestura) porcos (maus catildees) o comem 1038 Els autors hi afegeixen la seguumlent glossa ldquoOamenii care merg de bunăvoie icircn medii inadecvate vor pătimi icircmpreună cu toţi [sic]rdquo [lsquoLes persones que van de bona voluntat en ambients inadequats nrsquoacabaran sortint tots escaldatsrsquo] i la complementen amb una nota a peu de pagravegina (2007 p 86 nuacutem 712 n 1) sobre tăracircţe [lsquosegonsrsquo] ldquoTăracircţe ndash coaja grăunţelor de gracircu de porumb etc zdrobită prin măcinare şi care se alege la cernutrdquo [lsquoSegons ndash pellofa dels grans de blat de moresc etc esmicolada per mitjagrave drsquoesclafament i que se separa a lrsquohora de passar-la pel sedagravesrsquo] 1039 Segons el DEX (sv lătuacuteri) ldquoResturi de macircncare muiate icircn apă folosite ca hrană pentru porcirdquo [lsquoRestes de menjar submergides en aigua emprades com a aliment per als porcsrsquo] No ens estem drsquoapuntar que el mot romanegraves ens recorda el gallec eslavas i el castellagrave lavazas ambdoacutes escoltats manta vegada a Casa Madrontildeo de Negueira de Muntildeiz (proviacutencia de Lugo) 1040 Amb la nota ldquoArată că omul să fugă de societatea celor stricaţi şi cu purtare reardquo [lsquoMostra que lrsquohome ha de fugir de la societat dels pervertits i amb mal comportamentrsquo]

219

optat per quatre traduccions (dues per barba) que ultra petits matisos i diferegravencies mantenen la

doble base formulativa de la paregravemia original eacutes a dir la mel en clau de conversioacute

(Mărculescu) o beacute drsquoensutzament (capiacutetol 49) o untament (capiacutetol 43) en el cas de Papu i en

segon lloc ldquolas inevitables golosasrdquo

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

Vegeu Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

Vegeu El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

220

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 8291041) Omul prevenit pe jumătate-i micircntuit (PAPU 1965 II p 150) [lsquoLrsquohome previngut eacutes mig salvat del perillrsquo] Omul prevăzător pe jumătate-nvingător (MĂRCULESCU 2007 II p 1431042) [lsquoLrsquohome previsor mig vencedorrsquo]

ldquoAl divisar don Quijote aquel carro con dos oacute tres banderas pequentildeas en que iban

encerrados los leones para su Majestad pidioacute las armas aacute su escudero y dijo al Caballero

del verde gaban laquoHombre apercibido medio combatido no se pierde nada en que yo me

aperciba que seacute por experiencia que tengo enemigos visibles eacute invisibles y no seacute cuaacutendo

ni adoacutende ni en queacute tiempo ni en queacute figuras me han de acometerraquo

Quiere expresar don Quijote que el hombre bien dispuesto y apercibido para el combate

tiene mucho adelantado para alcanzar la victoriardquo (COLL 1874 p 43 nuacutem 57)

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 131 sv apercebir) que com MAL LARA (2013

[1568] X p 1365 nuacutem 72) CORREAS (2000 [1627] p 394 nuacutem 5021043) MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 596 nuacutem 522701044) o ETXABE (2001 p 2031045) recull el refrany

quixotesc ldquoque puede hazer cuenta ha passado y sobrepujado la mitad del combaterdquo Amb

diferegravencies al segon hemistiqui espigolem les variants Hombre apercebido no es decebido

(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 503) i Hombre apercibido anda seguro el camino

(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 501 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 596 nuacutem

52277) A meacutes LEYVA (2004 p 167) ens obre una altra via ldquoEs lo mi[s]mo que laquohombre

prevenido vale por dosraquo[1046] y quiere decir que el simple hecho de acudir preparado al

encuentro con el adversario anticipa una buena proporcioacuten en la victoriardquo1047 El refrany que

Leyva ens proposa ben emprat avui en dia apareix als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 596 nuacutem 52274) CAMPOS BARELLA (1998 p 188 nuacutem 18871048) o ETXABE

1041 Amb la nota (II Cap 17 p 829 n 5) ldquoEs refraacuten que vale laquoel hombre preparado tiene medio trabajo hechoraquordquo 1042 El traductor en recorda la paregravemia quixotesca (2007 II p 143 n 303) ldquoProverb laquoHombre apercebido medio combatidoraquordquo 1043 Amb lrsquoapunt ldquoQue lo medio tiene combatidordquo 1044 Martiacutenez Kleiser canvia hombre por home 1045 Etxabe tambeacute nrsquoinclou una variant amb article inicial El hombre apercibido medio combatido (p 151) article que ens recorda lrsquouacutes paremiologravegic canogravenic que demostren ambdoacutes traductors romanesos Omul [lsquoLrsquohomersquo] A part drsquoaquest detall noteu malgrat la literalitat drsquoambdues traduccions lrsquoesforccedil per aconseguir una versioacute paremiologravegicament viable dit altrament amb rima prevenit [lsquoprevingutrsquo] ndash micircntuit [lsquosalvatrsquo] (Papu) i prevăzător [lsquoprevisorrsquo] ndash (icirc)nvingător [lsquovencedorrsquo] (Mărculescu) 1046 Paregravemia que ARTHABER (1929 p 74 nuacutem 143) compara amb el francegraves i lrsquoitaliagrave Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato per la seva banda CASADO et alii (1998 p 104) coincideixen en ambdues paregravemies si no fos per una coma voladissa Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato Aquesta darrera paregravemia tambeacute lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 523 nuacutem 5713) 1047 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 77) glossa ldquoEs decir que tiene medio vencido al adversario quien estaacute preparado Esto significa el refraacuten y corre parejas con eacutel laquohombre prevenido vale por dosraquo Es consejo harto prudenterdquo 1048 Les autores anoten ldquoAdvierte la gran ventaja que lleva en cualquier lance o empentildeo el que obra con prevencioacutenrdquo

221

(2001 p 2041049) lrsquouacuteltim dels quals tambeacute lrsquoesmenta amb lrsquoadjectiu precavido Hombre

precavido vale por dos i bo i tancant el cercle amb lrsquoapercebido (en realitat apercibido) del

refrany quixotesc Hombre apercibido vale por dos (ETXABE 2001 p 203) paregravemia que

coincideix amb la solucioacute triada per VISCONDES (2002 p 420) de cara a la traduccioacute

portuguesa Homem apercebido vale por dois Lrsquoavantatge que el refrany cervantiacute assegura a

lrsquohombre apercebido augmenta considerablement en la traduccioacute francesa de FANLO (2010

[2008] II p 159) Homme preacutepareacute combat presque gagneacute i arriba a la invencibilitat en la

versioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 96) Hogravemo apercebut may venssut

Si beacute el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 72 sv apercibir) es limita a traduir la

nostra paregravemia amb la versioacute de Papu Omul prevenit pe jumătate-i macircntuit [lsquoLrsquohome previngut

eacutes mig salvat del perillrsquo] aquell de CALCIU et alii (1979 p 812 sv primejdie) aprofita el

castellagrave ldquohombre precavido vale por dos un hombre prevenido vale dosrdquo per oferir-nos-en el

seguumlent equivalent Paza bună trece primejdia rea [lsquoLa bona vigilagravencia supera el mal perillrsquo]

ben representat al refranyer romanegraves al llarg de meacutes drsquoun segle Paza bună trece primejdia rea

(ZANNE 2004 [1901] VII p 572 nuacutem 17323 MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem

6023 HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 FLONTA 1992a p 153 nuacutem 10491050 1992b p

179 nuacutem 10431051 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 6051052 p 113 nuacutem 963a1053 p 158 nuacutem

1330a1054 p 202 nuacutem 17021055 nuacutem 1703a1056 nuacutem 17041057 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

218 i 234 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Drsquoaltra banda MILLIO (1999 p 291

nuacutem 24591058 p 372 nuacutem 3146a1059) ens ofereix la doble variant Paza bună fereştetrece

[lsquoprotegeix desuperarsquo] primejdia rea i ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) encara

hi afegeix un recurs derivatiu Paza bună păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona vigilagravencia vigila el

mal perillrsquo] Aixiacute doncs queda clar que Cu paza bună din primejdia rea poate să scape [lsquoAmb

la bona vigilagravencia del mal perill (es) pot escaparrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem

2048) I ultra una bona vigilagravencia hi ha un parell meacutes de virtuts qui-sap-lo uacutetils a lrsquohora

1049 Amb el seguumlent apunt ldquoElogia a las personas previsoras por ser personas que se anticipan a los problemas y adelantan las solucionesrdquo 1050 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1051 Good watch prevents MISFORTUNE Amb dos equivalents castellans Caldo de gallina y precaucioacuten no hicieron jamaacutes dantildeo a hembra ni varoacuten i Dontildea Prudencia murioacute de vieja i dos en portuguegraves Cautela e caldos de galinha nunca fizeram mal a doentes i O que sabe recear sabe os riscos evitar 1052 A DANGER foreseen is half avoided 1053 FAR from Jupiter far from thunder 1054 HALF warned half armed MILLIO (1999 p 158 nuacutem 1330b) nrsquoesmenta un altre equivalent romanegraves Răul cunoscut e pe jumătate lecuit [lsquoEl mal conegut eacutes mig curatrsquo] que suara per no fer massa marrada ens limitarem a relacionar amb la proposta de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 122) Boala cunoscută e pe jumătate vindecată [lsquoLa malaltia coneguda eacutes mig guaridarsquo] 1055 Good HEED has good hap 1056 Much HEED does no harm 1057 Take HEED is a fair thinga good advicea good reed 1058 ONCE warned twice armed 1059 Good WATCH prevents misfortunes

222

drsquoafrontar segons quins perills Negraba şi chiverniseala cea[1060] bună trece primejdia rea [lsquoLa

calma i lrsquoorganitzacioacute realment bona supera el mal perillrsquo] (FLONTA 1992a p 153 nuacutem

10491061 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Negraba şi chiverniseala bună trece

primejdia cea rea [lsquoLa calma i la bona organitzacioacute supera el perill realment dolentrsquo] (MILLIO

1999 p 372 nuacutem 3146b1062)

1060 Noteu com lrsquouacutenica diferegravencia entre aquesta paregravemia i la seguumlent rau en lrsquouacutes de lrsquoarticle demostratiu o adjectival cea el qual en el primer cas destaca el mot chiverniseala [lsquolrsquoorganitzacioacutersquo] i en canvi en lrsquouacuteltim refrany el substantiu primejdia [lsquoel perillrsquo] 1061 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1062 Good WATCH prevents misfortunes

223

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 12721063) Azi e ricircndul tău micircine-i ricircndul meu (PAPU 1965 II p 583) [lsquoAvui eacutes el teu torn demagrave eacutes el meu tornrsquo] Azi la tine şi macircine la mine (MĂRCULESCU 2007 II p 5341064) [lsquoAvui per a tu i demagrave per a mirsquo] En la seva forma llatina Hodie mihi cras tibi1065 ldquoexpresia a figurat frecvent fie la intrarea icircn

cimitire fie pe stelele funerare voind să amintească celor vii fragilitatea existenţei lor

imposibilitatea de a conta pe ziua de micircinerdquo [lsquolrsquoexpressioacute va figurar frequumlentment tant a

lrsquoentrada als cementiris com a les esteles funeragraveries volent recordar als vius la fragilitat de llur

existegravencia la impossibilitat de comptar amb el dia de demagraversquo] (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem

36) Igualment CORREAS (2000 [1627] p 398 nuacutem 592) comenta aixiacute el refrany Hoy por miacute

cras por ti[1066] Hoy por miacute mantildeana por ti ldquoDiacutecelo el muerto al vivo y uacutesase a otras suertes y

sucesos y correspondenciasrdquo altres esdeveniments de la terrestritat en quegrave ldquoLa amistad y en

general las relaciones humanas deben responder a contenidos reciacuteprocos de modo que quien

presta un favor espera ser correspondido[1067] en la ocasioacuten oportunardquo (LEYVA 2004 p 168) La

nostra paregravemia a voltes presenta un afegitoacute inicial Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana

por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) o beacute pot presentar-se sense

referents temporals Cual por miacute tal por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem

54187) bo i passant de lrsquoabsegravencia verbal a lrsquoaccioacute meacutes efectiva Hazme la barba y hazerte he

1063 Amb la nota (II Cap 65 p 1272 n 20) ldquolaquotodos seremos igualesraquo refraacuten que en aquella eacutepoca se usaba para amenazar con una desgraciardquo 1064 El traductor anota (2007 II p 534 n 909) ldquoProverb laquoHoy por ti y mantildeana por miacuteraquo era folosit pentru a ameninţa cu o nenorocire [lsquoera usat per amenaccedilar amb una desgragraveciarsquo]rdquo 1065 A propogravesit de la paregravemia llatina ARTHABER (1929 p 469 nuacutem 929) esmenta equivalents romagravenics en castellagrave francegraves i italiagrave Hoy por mi [sic] mantildeana por ti Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi i Oggi a me domani a te equivalents els dos darrers que CASADO et alii (1998 p 60) tambeacute esmenten i encara sense deixar el refrany francegraves vet aquiacute una anegravecdota histograverica de la ploma de GHEORGHE (1986 p 97 nuacutem 36) ldquoSe relatează că Francisc I regele Franţei prizonier al lui Carol Quintul icircn timp ce se găsea icircntr-o icircnchisoare din Madrid (1526) a scris pe unul din pereţi Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carol Quintul văzicircnd icircn această expresie dacă nu o ameninţare cel puţin un avertisment a scris la ricircndul său sub inscripţia lui Francisc I binecunoscutul vers din comedia lui Terentius Heautontimorumenos (Cel care se pedepseşte singur) Homo sum humani nil a me alienum puto ceea ce voia să spună sicircnt om şi ca atare supus destinului uman accepticircnd deci ca posibilă o răsturnare de situaţiirdquo [lsquoSrsquoexplica que Francesc I el rei de Franccedila presoner de Carles V mentre es trobava en una presoacute de Madrid (1526) va escriure en una paret Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carles V veient en aquesta expressioacute() si no una amenaccedila almenys una advertegravencia va escriure al seu torn sota la inscripcioacute de Francesc I el ben conegut vers de la comegravedia de Terenci Heautontimorumenos (El que es castiga sol) Homo sum humani nil a me alienum puto la qual cosa volia dir soacutec home i com a tal sotmegraves al destiacute humagrave i accepto per tant com a possible() un capgirament de situacionsrsquo] Quant a lrsquoequivalent italiagrave lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 359 nuacutem 3898) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 578 nuacutem X127) 1066 Tambeacute MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 620 nuacutem 54188) en recull la variant amb lrsquoarcaisme cras Hoy por miacute y cras por ti 1067 En el mateix sentit OLMOS (19982 [1940] p 77) afirma que el refrany ldquoAlude al que hace un favor en espera de ser correspondido en otra ocasioacuten y al que lo solicita prometiendo corresponder oportunamente Esto es afirma la mutua reciprocidad sobre la que debe estar basada toda sociedadrdquo I si anem un xic meacutes enllagrave la glossa de COLL (1874 p 58 nuacutem 80) srsquoentesta a demostrar-nos que per meacutes anys que passin nihil nouum sub sole ldquoEso dicen los de la oposicioacuten aacute los ministeriales y los ministeriales aacute los de la oposicioacuten y esta verdad es el eje en que se apoya y gira el complicado juego de las instituciones y turno paciacutefico de los partidos Con ella amenazamos aacute los de arriba recordaacutendoles lo caduco de las grandezas terrenales oacute consolamos aacute los que padecen tribulacioacuten exhortaacutendoles aacute sobrellevarla con resignacioacuten y pacienciardquo

224

el copete (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 193 sv barba) Hazme y hacerte he (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54184) Hazme la barba hacerte he el copete (ETXABE

2001 p 2001068)

La literalitat drsquoambdoacutes traductors romanesos respecte a lrsquooriginal es demostra en el fet que contradint els testimonis del refranyer romanegraves que es caracteritzen per lrsquoestructura ldquoAvui + jo demagrave + turdquo ells srsquohagin cenyit a la foacutermula del referent cervantiacute ldquoAvui + tu demagrave + jordquo Respecte a lrsquoopcioacute quixotesca nomeacutes hem estat capaccedilos drsquoespigolar la seguumlent paregravemia romanesa (per beacute que en segona i primera persona del plural respectivament1069) Azi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084c1070 p 365 nuacutem 3092b1071) paregravemia que sembla recollir el matiacutes drsquoamenaccedila o de canvi de sort que srsquoha subratllat en lrsquooriginal cervantiacute A continuacioacute enumerem les paregravemies romaneses espigolades a quegrave abans almiddotludiacuteem Aḑĭ mie macircine ţie [lsquoAvui a mi demagrave() a tursquo] (ZANNE 1895 I p 9 nuacutem 31) Aḑĭ mie macircne ţie (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6657) Azi mie [] micircne ţie (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1283) Azi mie micircine ţie (HINŢESCU 1985 p 43 nuacutem 182 GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 361072 FLONTA 1992a p 213 nuacutem 14681073 1992b p 253 nuacutem 14661074) Azi mie macircine ţie (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084d1075 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 196 CARTALEANU et alii 2007 p 29 nuacutem 192) Astă-ḑĭ pe mine macircine pe tine [lsquoAvui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 32) A tall de conclusioacute davant lrsquoevidegravencia que Roata norocului se icircnvacircrteşte [lsquoLa roda de la sort girarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084e1076) no eacutes estrany que la paregravemia romanesa srsquohagi vist augmentada per un filosogravefic afegitoacute inicial1077 Nu sciĭ cum se rsquontoacuterce roacuteta [] Aḑĭ la mine macircine la tine [lsquoNo saps com gira la roda [] Avui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 134 nuacutem 15715) Nu ştii cum se icircntoarce roata [] Azi la mine micircine la tine (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2017) Nu ştii cum se-ntoarce roata azi la mine macircine la tine (MILLIO 1999 p 58 nuacutem 485d1078)

1068 Amb lrsquoapunt ldquoAconseja ayudarse mutuamenterdquo 1069 Tanmateix aquests pronoms en la formulacioacute primigegravenia eacutes a dir ldquoAvui + pronom demagrave + pronomrdquo respecten lrsquoestructura clagravessica del refranyer romanegraves Astă-ḑĭ noacuteuě macircne voacuteuě [lsquoAvui per a nosaltres demagrave per a vosaltresrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6658) 1070 TURN about is fair play 1071 TWO can play at that game 1072 A part de posar-lo en relacioacute amb els equivalents en llatiacute i en italiagrave ja esmentats lrsquoautor recull per exemple una mostra portuguesa Hoje por mim amanhatilde por ti i en refagrave lrsquoequivalent francegraves Aujourdrsquohui (agrave) Moi demain (agrave) Toi Tambeacute cal subratllar que les dues versions castellanes que ens proposa mostren drsquouna banda la paregravemia quixotesca (si beacute amb coma en comptes de conjuncioacute copulativa) Hoy por ti mantildeana por miacute i drsquoaltra banda la variant meacutes estesa als diversos refranyers romagravenics eacutes a dir amb la referegravencia hodierna en primera persona i la futura en segona Hoy por miacute y mantildeana por ti 1073 I TODAY you tomorrow Almiddotludint un cop meacutes al francegraves Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi 1074 I TODAY you tomorrow Lrsquoautor pren en consideracioacute dos refranys castellans Hoy por miacute mantildeana por ti i Hoy por miacute y cras por ti i un de portuguegraves Hoje por mim amanhatilde por ti 1075 TURN about is fair play 1076 Iacutedem 1077 Vegeu el ja esmentat refrany castellagrave Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) 1078 CHANGE of fortune is the lot of life

225

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973) Adună-te cu ăi de treabă şi ai să fii unul dintr-icircnşii (PAPU 1965 II p 289) [lsquoAjuntarsquot amb aquells de profit i seragraves un drsquoellsrsquo] Adună-te cu cei buni şi printre ei ai să te pui (MĂRCULESCU 2007 II p 268) [lsquoAjuntarsquot amb els bons i entre ells et posaragravesrsquo] Tal com ens fa notar GARCIacuteA YELO (2007[1079]) el primer i uacuteltim refrany del Lazarillo de

Tormes eacutes el mateix ldquoArrimarse a los buenos por ser uno dellos (Tratado I) y Sentildeor ndashle dije-

yo determineacute de arrimarme a los buenos (Tratado VII)rdquo Gragravecies a aquest hagravebil joc

arquitectogravenic basat en la nostra paregravemia la novelmiddotla

ldquoconcluye de manera magistral pues no soacutelo recupera la temaacutetica de la paremia inicial sino

que claramente nos muestra un deseo malogrado de ascender socialmente y obtener estima

a traveacutes del contacto con aquellos que en principio pueden proporcionaacuterselo pero

finalmente y como vemos al acabar el relato el protagonista no logra completamenterdquo

Juntament amb la paregravemia quixotesca present sense coma a ETXABE (2001 p 211) nrsquourpem

un parell meacutes de variants Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos (CORREAS 2000 [1627]

p 77 nuacutem 1654 CAMPOS BARELLA 1998 p 52 nuacutem 502 ETXABE 2001 p 34) o beacute com

hem observat en ambdoacutes refranys del Lazarillo Arriacutemate a los buenos y seraacutes uno de ellos

(ETXABE 2001 p 57)

Drsquoaltra banda ZANNE (2004 [1900] IV p 196-197 nuacutem 94941080) porta a colmiddotlacioacute un poeta

persa del segle XIII (ldquode cuyo nombre no quiere acordarserdquo) el qual ens mostra per mitjagrave drsquoun

apograveleg la influegravencia positiva que la bona societat exerceix sobre alguacute mentre passejava el

poeta va observar que als seus peus hi havia una fulla mig seca que desprenia una agradable

olor La va recollir i la va ensumar amb viu plaer mentre li preguntava ldquoTu que fas tan bona

olor vols dir que no ets la flor del roserrdquo I la fulla li va respondre ldquoNo no soacutec la flor del

roser perograve he viscut un cert temps al seu costat drsquoaquiacute proveacute lrsquoagradable olor que desprencrdquo En

una quumlestioacute tan cabdal com lrsquoamistat i les relacions amicals el nostre periple cronologravegic encara

podria recular molt meacutes enrere del segle XIII per exemple fins a Horaci amb lrsquoharmogravenic

hexagravemetre ldquoOderunt hilarem tristes tristemque iocosirdquo1081 o agravedhuc (i ho deixariacuteem aquiacute) fins al

biacuteblic Liber Proverbiorum (XIII 20) ldquoQui cum sapientibus graditur sapiens erit [] amicus

1079 Prenem de referegravencia lrsquoarticle penjat a internet (httpwwwculturaspopularesorgtextos5articulosgarciayelohtm) que manca drsquoindicacions de pagravegina 1080 La seguumlent anegravecdota ilmiddotlustra el refrany Cu cine te adunĭ te asemenĭ [lsquoAmb qui trsquoajuntes() trsquoassemblesrsquo] (2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9494) 1081 Vers que en la traduccioacute de Llorenccedil Riber de les Sagravetires i Epiacutestoles publicada el 1927 a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge sona aixiacute ldquoAvorreixen els tristos a qui eacutes alegre els enjogassats no poden veure els tristosrdquo (p 104)

226

stultorum malus efficieturrdquo1082 Aixiacute doncs sembla clar que el refrany ldquoPondera la influencia en

el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 78) Pel que fa a la seva creacioacute

LEYVA (2004 p 172) ens en doacutena un bon indici

ldquoRefraacuten muy antiguo su primera referencia escrita data del reinado de Juan I de Castilla

(1358-1390) laquoLlegadvos[1083] a la compantildeiacutea de los buenos e seredes uno de ellosraquo deciacutea el

ayo de Pedro Nintildeo conde de Buelna a su alumnordquo

Encara que pugui resultar una bertranada no cal perdre de vista un detallet De vreĭ să aĭ nume

bun nu te unigrave cu ceĭ rěĭ [lsquoSi vols tenir bon nom no trsquouneixis amb els dolentsrsquo] (ZANNE 2004

[1900] IV p 233 nuacutem 9616) o tambeacute Cu cel icircndărătnic te vei icircndărătnici [lsquoAmb el rebel et

tornaragraves rebelrsquo] (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 712) Ara beacute si ho passem a passiva Cu cel ales

ales veĭ fi [lsquoAmb lrsquoescollit escollit seragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 777 nuacutem 18238) Cu

cel ales ales vei fi (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 710 MILLIO 1999 p 149 nuacutem 1262a1084) o

beacute Cel ce se prieteneşte cu oameni de treabă se-ndreaptă [lsquoEl que fa amistat amb gent de profit

srsquoadreccedilarsquo] (HINŢESCU 1985 p 184 nuacutem 3566) per tal com de tots eacutes sabut que Es bons

mestres fan es bons deixebles (RULLAN 2005 [1905] II p 186) ben al contrari del seguumlent

exemple de PANN (1982 [1847] p 54) Cineva cicircnd locuieşte [] Cu magarul [sic] cel tricircndav

[] Or păr din el să [sic] lipeşte [] Or că vreun alt narav [sic] [lsquoAlguacute quan viu [] Amb lrsquoase

(que eacutes) gandul [] O pegravel drsquoell srsquoenganxa [] O que algun altre vicirsquo]

Finalment bo i consultant el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 546 sv juntar)

ens adonem que hi citen el refrany quixotesc i a lrsquohora de traduir-lo opten per la versioacute de

Papu en quegrave destacariacuteem la locucioacute adjectiva de treabă que segons el DEX (sv treabă3)

significa ldquoBun cinstit cumsecade de omenie de ispravărdquo [lsquoBo honrat com Deacuteu mana de beacute

de bona jeiarsquo]

1082 ldquoQui va amb un savi es torna savi [] qui va amb un neci es torna meacutes necirdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 1083 Recordem que CAMPOS BARELLA (1998 p 52 nuacutem 502) citen la variant Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos i hi afegeixen la glossa ldquoEnsentildea el provecho que se saca de las buenas compantildeiacuteasrdquo 1084 Keep GOOD men company and you shall be of the number

227

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185) Lauda de sine nu miroase a bine (FRUNZETTI 1965 I p 205) [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] Lauda de sine icircnjoseşte (MĂRCULESCU 2007 I p 148) [lsquoLa lloanccedila progravepia envileixrsquo] Las propias alabanzas envilecen1085 (II Cap 16 p 821) Lăudarea de sine aduce icircnjosire (PAPU 1965 II p 142) [lsquoEl fet de lloar-se un mateix comporta envilimentrsquo] Laudele de sine icircnjosesc (MĂRCULESCU 2007 II p 136) [lsquoLes lloances progravepies envileixenrsquo] La paregravemia drsquoorigen clagravessic tradueix lrsquoadagi llatiacute Laus in ore proprio vilescit i significa que

ldquoEl que se alaba es soberbio o vanidoso y nada como estos vicios envilecerdquo (OLMOS 19982

[1940] p 79) CARTALEANU et alii (2007 p 167 nuacutem 1471) recullen la versioacute de Frunzetti

que resumeixen aixiacute ldquoCel care se laudă singur nu-şi face un nume bunrdquo [lsquoEl que es lloa sol no

es fa un bon nomrsquo] Aquesta vanitosa olor de socarrim impregna pertot arreu el refranyer

romanegraves Lauda de sine [] Nu miroacutesě bine [lsquoLa lloanccedila progravepia [] No fa bona olorrsquo] (ZANNE

2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) Lauda de sine [] nu miroase a bine (MUNTEAN 1967 p

232 nuacutem 4581) Lauda de sine nu miroase bine (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lauda

de sine nu miroase-a bine (MILLIO 1999 p 315 nuacutem 2674a1086 p 332 nuacutem 2803b1087 p

352 nuacutem 29761088) Lauda de sine nu miroase a bine (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 75) A

voltes la sospitosa olor ascendeix (o descendeix) en lrsquoescala olfactiva i esdeveacute fegravetida Lauda de

sine nu miroase-a binepute [lsquoputrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143a1089) Lauda de sine Nu

miroase a binepute (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613b1090) Lauda proprie tare pute [lsquoLa

lloanccedila progravepia molt putrsquo] (HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1574) Lauda de sine pute1091 [lsquoLa

lloanccedila progravepia putrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 258 nuacutem 16077 MILLIO 1999 p 315 nuacutem

2674b1092 p 332 nuacutem 28021093) Lauda (proprie) de sine (tare) [lsquomoltrsquo] pute (GHEORGHE

1085 Encara que ni REQUENA (2004 p 882) ni CANTERA et alii (2005 p 81) no esmentin aquesta variant a nosaltres ens sembla imprescindible Al nostre favor per exemple convergeixen la nota ldquoSe habiacutea citado la misma sentencia de procedencia claacutesica en I 16 185rdquo (II Cap 16 p 821 n 30) i el fet que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza) marquin com a procedent del Quijote ndash(DQ)ndash la paregravemia Las propias alabanzas envilecen i no pas La propia alabanza envilece que tambeacute recullen Drsquoaltra banda tant OLMOS (19982 [1940] p 79) com LEYVA (2004 p 173) prenen en consideracioacute la paregravemia del capiacutetol 16 de la segona part sense fer cap esment al capiacutetol 16 de la primera 1086 PROPER praise stinks 1087 SELF-PRAISE is no recommendation 1088 THEY BRAY most that eat least 1089 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1090 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1091 A la pagravegina 259 Zanne nrsquoesmenta un equivalent en francegraves i un altre en italiagrave Qui se loue srsquoemboue i La lode propria puzza A continuacioacute citem la traduccioacute de BODINI (2005 [1957] I p 146) que ens recorda lrsquoanterior paregravemia francesa Chi si loda srsquoimbroda Vegeu en castellagrave Quien se loa se enloda (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 24 nuacutem 2195) Al recull de GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) srsquohi esmenten les anteriors paregravemies talment Qui se loue srsquoemboue La lode propria puzza i Chi si loda srsquoimbroda 1092 PROPER praise stinks

228

1986 p 232 nuacutem 211) Si no ens arribem a fer el cagraverrec del grau drsquoofensa olfactiva vet aquiacute

una bona imatge Lauda de sine pute [] Ca vinul rău din bute [lsquoCom el vi dolent de (la) boacutetarsquo]

(HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1573) Lauda de sine pute ca vinul rău din bute (GHEORGHE

1986 p 232 nuacutem 211) Aixiacute doncs i maldant de trobar una paregravemia que ens serveixi de resum

Gura care singură pre sine se laudă pute [lsquoLa boca que sola a si mateixa es lloa putrsquo]

(GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Gura care singură pe sine se laudă pute (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 93)

La traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 971094) O louvor em boca proacutepria eacute vitupeacuterio1095 srsquoajusta conceptualment a les opcions (en singular i en plural) de Mărculescu literals respecte a lrsquooriginal quixotesc perograve tanmateix amb ressons romanesos meacutes o menys clars Comencem amb algunes paregravemies que com Mărculescu empren el verb a icircnjosi1096 Cine pe sine se laudă acela maĭ tare se rsquonjosesce [lsquoQui a ell mateix es lloa aquell meacutes fortament srsquoenvileixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 771 nuacutem 18194) Cine se laudă pe sine maĭ tare se icircnjosesce (ZANNE 2004 [1901] VII p 265 nuacutem 16102) Cine se laudă pe sine mai tare se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613d1097 p 315 nuacutem 2674c1098) Cine se laudă pe sine mai rău [lsquopitjorrsquo] se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143b1099) I canviant de verb Cine se laudă se măscăresce pre sine [lsquoQui es lloa es rebaixa a ell mateixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 264 nuacutem 16101) o Cine se laudă singur se ocăreşte [lsquosrsquoinsultarsquo] pe sine (HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 532) Cine se laudă singur se ocăreşte pe sine (mai tare se-njoseşte) [lsquo(meacutes fortament es rebaixa)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) En resum Cine se laudă pe sine nu merită lăudat [lsquoQui es lloa a ell mateix no mereix (ser) lloatrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143c1100)

En clau zoologravegica un estable o una quadra ben proveiumlts no necessitaran fer-se lrsquoarticle per tal com Calul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 347 nuacutem 1396 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7561 HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 282 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 30) amb les variants Calul bun se vinde singur [lsquosolrsquo] din grajd (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 20 nuacutem 118) Calul bun [sic] se vinde din fundul grajdului [lsquodes del fons de la quadrarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 16 nuacutem 69) paregravemies que es poden reblar amb un repicoacute Calul bun din grajd se vinde [] Şi mai bun preţ pe el prinde1101 [lsquoI meacutes bon preu per a ell prenrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 80

1093 SELF-PRAISE comes aye stinking 1094 Correspon al capiacutetol 16 de la primera part 1095 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) 1096 DEX (sv icircnjosiacute) ldquoA (se) umili a (se) dezonorardquo [lsquoHumiliar(-se) deshonrar(-se)rsquo] 1097 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1098 PROPER praise stinks 1099 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1100 Iacutedem 1101 La primera traduccioacute de Millio per a la paregravemia anglesa Good WARE makes quick market ens sobta especialment Marfa să fie bună muşterii nu lipsesc [lsquoLa mercaderia que sigui bona (que) els parroquians no faltenrsquo] (MILLIO

229

HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 281 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137c1102) Calul bun din grajd se vinde [] şi mai bun preţ pe el prinde (MUNTEAN 1967 p 68 nuacutem 1574) Igualment en el cas de la vaca Vaca bună se vinde din staul [lsquoLa bona vaca es ven des de lrsquoestablersquo] (MUNTEAN 1967 p 409 nuacutem 7790 HINŢESCU 1985 p 162 nuacutem 2943) Vaca bună se vinde din grajd [lsquodes de la quadrarsquo] (MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137d1103) Vaca bună şi rsquon grajd se caută (vinde) [lsquofins i tot a la quadra es busca (ven)rsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 81 nuacutem 677) Vaca bună din ocol [lsquodes de la cledarsquo] se vinde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 42) I finalment el respectat i respectable armăsar [lsquocavall llavorerrsquo] Armăsarul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall llavorer es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 320 nuacutem 1288 TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 9 nuacutem 24 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 131 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137b1104) A aquesta darrera paregravemia Zanne hi relacionava la francesa Agrave bon vin point drsquoenseigne i nosaltres desfent el camiacute i tornant al romanegraves hi referim Vinul bun dě sine sě laudă [lsquoEl bon vi per ell mateix es lloarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 186 nuacutem 9459) i Vinul bun trece şi pe ascuns [lsquoEl bon vi passa fins i tot drsquoamagatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 187 nuacutem 9460)

Conveacute esmentar que al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza)

trobem ambdues variants La propia alabanza envilecesiente [sic] mal i Las propias alabanzas

envilecen1105 Aquesta uacuteltima formulada en plural srsquoacompanya de la traduccioacute de Papu

mentre que pel que fa a la primera hi llegim dues traduccions ambdues ben conegudes Lauda

de sine nu miroase (a) bine1106 [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] i Cine se laudă singur se

ocăreşte pe sine1107 [lsquoQui es lloa sol srsquoinsulta a ell mateixrsquo] exemples que no ens sorprenen si

pensem que no endebades drsquoalguacute que es lloa a si mateix es diu que I-au murit lăudătorii1108

[lsquo(Se) li han mort els lloadorsrsquo]

Al llarg de totes les paregravemies esmentades ha quedat prou palegraves que Nu e bine să se laude cineva

pe sine1109 [lsquoNo estagrave beacute que es lloiuml alguacute a ell mateixrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613c1110) ja

1999 p 371 nuacutem 3137a) alhora que ens recorda un altre refrany quixotesc Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743) 1102 Good WARE makes quick market 1103 Iacutedem 1104 Iacutedem 1105 Recordem que eacutes tot just aquesta la que els autors marquen com a extreta del Quijote 1106 Vegeu per exemple ZANNE (2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) MUNTEAN (1967 p 232 nuacutem 4581) MILLIO (1999 p 315 nuacutem 2674a p 332 nuacutem 2803b p 352 nuacutem 2976) o BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 75) 1107 Vegeu HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 532) 1108 Vegeu al DEX (sv lăudătoacuter) el fraseologisme A-i fi murit (cuiva) lăudătorii [lsquoHaver(-se)-li mort (a alguacute) els lloadorsrsquo] que ldquose spune ironic despre cineva sau cuiva care se laudă singurrdquo [lsquoes diu irogravenicament drsquoalguacute o a alguacute que es lloa solrsquo] Resulta evident la comparacioacute amb els nostres familiars No haver de menester padrins (DCVB sv padriacute) o No tener abuela (DRAE sv abuelo) 1109 Al costat drsquoaquesta paregravemia Millio nrsquoesmenta drsquoaltres com ara dues que ens semblen un xic allunyades del sentit original Laudă-te gură că eşti destulă [lsquoLloarsquot boca que ets suficientrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613e) i Laudă-te gură Că alţii nu se-ndură [lsquoLloarsquot boca Que els altres no es compadeixenrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613f) Recordem que el refrany anglegraves de partenccedila era HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1110 HE THAT PRAISES himself spathereth himself

230

que qui aixiacute actua perd bous i esquelles Nursquoţĭ lăudagrave singur faptele că icircţĭ pĭerḑĭ rodul [lsquoNo et

lloiumls sol els actes que et perds el fruitrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 839 nuacutem 18670) Nu-ţi

lăuda singur faptele că icircţi pierzi rodul (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613a1111 p 332 nuacutem

2803c1112) Nu lăuda singur faptele căci pierzi rodul [lsquoNo lloiumls sol els (teus) actes car perds el

fruitrsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lrsquoograveptim doncs sigui a nivell particular o encara

millor colmiddotlectiu eacutes la lloanccedila drsquoaltri Altul să te laude nu gura ta1113 [lsquoUn altre et lloiuml() no la

teva bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 30 nuacutem 785) Altul să te laude nu gura ta (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 184) Nu te lăuda singur lasă să te laude satul [lsquoNo et lloiumls sol deixa que et

lloiuml el poblersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Ens permetem a tall de conclusioacute esmentar

un oxiacutemoron que ZANNE (2004 [1903] X p 36 nuacutem 8863) dedica als modests Gură are şi

gură nrsquoare1114 [lsquoTeacute boca i no teacute bocarsquo]

1111 Iacutedem 1112 SELF-PRAISE is no recommendation 1113 Refrany que ens recorda el cegravelebre passatge dantesc (Purgatorio XXX v 62-63) en quegrave lrsquoautor se cita a si mateix de necessitat ldquoquando mi volsi al suon del nome mio [] che di necessitagrave qui si registrardquo Segons la traduccioacute sagarriana editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 ldquoquan girant-me el meu nom hi vaig sentir [] que per necessitat aquiacute es registrardquo 1114 Bo i vigilant de no caure en el no menys perilloacutes Quien no se alaba de ruin se muere (CAMPOS BARELLA 1998 p 12 nuacutem 103) refrany que LEYVA (2004 p 173) acompanya del comentari ldquoSentencia que parece apropiada a los tiempos actualesrdquo Dit sigui de passada lrsquoequivalent romanegraves ens lrsquoofereixen CALCIU et alii (1979 p 802 sv praznic) Obraznicul mănicircncă praznicul (şi ruşinosul roade osul) [lsquoEl desvergonyit menja el banquet funerari (i el vergonyoacutes rosega lrsquoos)rsquo]

231

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229 II Cap 13 i 36 p 796 i 1019) (I Cap 20 p 2291115) Lăcomia pierde omenia (FRUNZETTI 1965 I p 248) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 I p 1851116) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 13 p 7961117) Lăcomia pierde omenia (PAPU 1965 II p 119) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 36 p 1019) Lăcomia strică omenia (PAPU 1965 II p 334) [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 308) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 331 sv codiciar) ens proporciona una informacioacute qui-sap-lo interessant ldquoEstaacute tomado este refraacuten de uno que hurtava de un arca dineros y echaacutevalos en un saco pero apretaacutendolos mucho para que cupiessen maacutes rompioacute el saco por el assiento y vertioacutelos todos en tanto fueacute sentido con el ruydo y apenas se pudo escapar sin llevar nadardquo El nostre refrany doncs ldquoAdvierte de que el ansia desordenada de ganancias suele cegar[1118] a quienes se dejan llevar por ella y de este modo por alcanzar una riqueza mayor[1119] pierden los bienes que teniacutean a su legiacutetimo alcancerdquo (ROMERO 20012 p 42 nuacutem 88) Aquesta falmiddotlera duta a lrsquoextrem fa que ldquoEl ambicioso guiado por el apetito desordenado de riquezas no tiene escruacutepulos en ser rico incluso a costa de la pobreza de los otrosrdquo1120 (LEYVA 2004 p 175) Ultra la forma quixotesca recollida per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 98 nuacutem

1115 A lrsquooriginal hi apareix cudicia en lloc de codicia detall que srsquoassenyala en nota a peu de pagravegina (I Cap 20 p 229 n 20) ldquocudicia laquocodiciaraquo la frase es proverbialrdquo Segons BARSANTI (2006 p 180) ldquola alteracioacuten vocaacutelica del teacutermino laquocodiciaraquo propio de la forma de hablar y escribir de la eacutepocardquo 1116 MĂRCULESCU (2007 I p 185 n 364) anota ldquoFormulare proverbială [lsquoFoacutermula proverbialrsquo] laquoLa codicia rompe el sacoraquordquo 1117 Amb lrsquoapunt (II Cap 13 p 796 n 34) ldquoFrase proverbialrdquo 1118 Heus-ne aquiacute un exemple histograveric passat pel sedagraves de la literatura ldquoPorque tener maacutes de lo que es justo o maacutes de lo necesario puede acarrearnos disgustos traacutegicos Como el que Leoacuten Tolstoi (1828-1910) cuenta en su gran obra Guerra y Paz el escritor ruso sugiere que la gran derrota de Napoleoacuten en Rusia fue el resultado de la avaricia y la vanidad del emperador francegraves La retirada del ejeacutercito galo se vio estorbada por las grandes riquezas que habiacutean expoliado en Moscuacute y la lentitud de su marcha propicioacute que el invierno y los soldados rusos se les echaran encima haciendo una gran carniceriacuteardquo (CALLES 2006 p 161 nuacutem 541) 1119 Com molt beacute afirma COLL (1874 p 190 nuacutem 239) ldquomuchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el aacutensia de aspirar aacute una exorbitanterdquo o beacute en la liacutenea moralitzadora tan caracteriacutestica drsquoOLMOS (19982 [1940] p 80) ldquoEl avaricioso tanto quiere acaparar que con frecuencia cegado del afaacuten de ganancia sufre descuidos que se lo hacen perder todo Es muy provechosa la moderacioacutenrdquo 1120 I hi afegeix lrsquoanegravecdota de Carlos I drsquoEspanya (i V drsquoAlemanya) el qual ldquoHuiacutea de las personas influyentes por creerlas ambiciosas y capaces de laquodominar vuestra voluntad lo que os costariacutea caroraquo sentenciaba con conocimiento de causa pues laquoel avariento do tiene el tesoro tiene el entendimientoraquordquo

232

9701121) o a ETXABE (2001 p 215) nrsquoexisteix el repicoacute La codicia rompe el saco quizaacute le romperaacute donde no estaacute (CORREAS 2000 [1627] p 415 nuacutem 130) o beacute la variant La avaricia rompe el saco1122 (ETXABE 2001 p 212) els quals el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes fa dependre de lrsquohiperogravenim paregravemic Quien todo lo quiere todo lo pierde1123 paregravemia ben estesa en catalagrave i que no endebades els tres traductors quixotescs consultats en aquesta llengua han emprat en algun moment1124 Qui tot ho vol tot ho perd (RULLAN 2005 [1905] II Cap 36 p 215) i Qui tot ho vol tot ho perd (CIVERA 1969 Cap 20 p 109 BULBENA 2005 Cap 20 p 162) desaforada cobdiacutecia que en romanegraves podriacuteem formular de la seguumlent guisa Cine doreşte mult pierde şi pe cel puţin1125 [lsquoQui desitja molt perd fins i tot el pocrsquo] (MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65a1126) o Cine voesce tot-deacute-una maĭ mult acela pĭerde şi cacirct aǔ avut [lsquoQui vol sempre meacutes aquell acaba perdent tot el que ha tingutrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 775 nuacutem 18226) Per no perdre-ho tot o almenys no marrar el camiacute inicial tornem a la paregravemia quixotesca la qual davant lrsquoespill romanegraves es transforma en Lăcomĭa sparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia rebenta el sacrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17573) Lăcomia sparge sacul (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4614 FLONTA 1992a p 41 nuacutem 2801127 1992b p 48 nuacutem 2731128 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65d1129 p 68 nuacutem 571a1130 p 151 nuacutem 1274f1131 p 152 nuacutem 1284g1132 p 177 nuacutem 1499c1133 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 76 CARTALEANU et alii 2007 p 168 nuacutem 1483) Ara beacute cal no oblidar que Zanne estigmatitza la paregravemia amb un punt negre marca destinada a aquells refranys estranys al romanegraves o beacute traduiumlts drsquoaltres llenguumles Precisament en aquest cas lrsquoautor recorda el francegraves Avarice rompt le sac1134 (2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17573) del qual podria provenir la versioacute romanesa Lrsquoopcioacute de Mărculescu amb rupe

1121 Les autores que indubtablement pouen de COLL (1874 p 190 nuacutem 239) anoten ldquoEnsentildea que muchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de aspirar a otra exorbitanterdquo 1122 Amb la glossa ldquoAdvierte de que en ocasiones se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de obtener una mayorrdquo 1123 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58835ampLng=0 Es tracta drsquoun refrany que per exemple ETXABE (2001 p 363) tambeacute recull 1124 I aixiacute tambeacute en italiagrave VIAN COZZI (1960 I p 217) Chi troppo vuole nulla stringe refrany que per cert LAPUCCI (1983 p 120) relaciona amb Chi due lepri caccia [] una perde e lrsquoaltra lascia Al recull drsquoSCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 92 nuacutem 998) apareix en la variant Chi due lepri vuol catturare una gli sfugge lrsquoaltra gli scappa 1125 DUŢĂ (1997 p 199 nuacutem 2128) ens transmet una frase de Publili Sirus (s I ac) que confirma el perill de la cobdiacutecia ldquoSărăciei icirci lipsesc multe lăcomiei toaterdquo [lsquoA la pobresa() li manquen moltes coses a la cobdiacutecia() totesrsquo] 1126 ALL COVET all lose 1127 COVETOUSNESS breaks the bag Flonta tambeacute esmenta el francegraves La convoitise (Avarice) rompt le sac 1128 COVETOUSNESS breaks the bag (sack) Lrsquoautor hi relaciona el refrany quixotesc lrsquoequivalent portuguegraves A cobiccedila rompe o saco i un altre de ben semblant en castellagrave Codicia mala saco rompe 1129 ALL COVET all lose 1130 COVETOUSNESS breaksbursts the bag 1131 Donrsquot kill the GOOSE that laid the golden eggs 1132 GRASP all lose all 1133 HE THAT COVETS allloses all 1134 ZANNE (2004 [1901] VII p 713 nuacutem 17855) aprofita aquest mateix refrany per relacionar-hi el romanegraves Scumpul maĭ mult păgubesce (şi) leneşul maĭ mult aleacutergă [lsquoLrsquoavar molt meacutes hi perd (i) el gandul molt meacutes corrersquo] (2004 [1901] VII p 712 nuacutem 17855) Quant a la paregravemia francesa GHEORGHE (1986 p 233 nuacutem 212) ens lrsquoamplia amb un altre substantiu Avarice (la convoitise) rompt le sac el qual retrobem a les traduccions quixotesques drsquo OUDIN CASSOU (2002 [1949] Cap 20 p 217) La trop grande convoitise rompt le sac i de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 36 p 312) La convoitise rompt le sac

233

[lsquotrencarsquo] en comptes de sparge [lsquorebentarsquo] no fa sinoacute traduir al peu de la lletra el refrany cervantiacute el qual tanmateix al diccionari de Calciu et alii apareix esmentat dues vegades com a exemple amb les seguumlents solucions Lăcomia pierde omenia [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 564 sv lăcomie) i Lăcomia strică omenia [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 727 sv omenie) eacutes a dir tot just les versions escollides per Frunzetti i Papu presents sobretot la segona al refranyer romanegraves Lacomia (lăcomĭa) [] Perde omenia [lsquoLa cobdiacutecia [] Perd la humanitathonradesarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17575) Lăcomia strică omenia (HINŢESCU 1985 p 104 nuacutem 1580 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65c1135 p 226 nuacutem 18941136) Lăcomia [] strică omenia (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4615) amb una precisacioacute temporal Lăcomia de multe ori [lsquomanta vegadarsquo] strică omenia (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3986) GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 212) encara hi afegeix una tercera variant Lăcomia strică (pierde micircncă) omenia1137 [lsquoLa cobdiacutecia espatlla (perd menja) la humanitathonradesarsquo] Finalment per tancar el cercle vet aquiacute una triple paregravemia que a les traduccions de Frunzetti i Papu afegeix la variant de Zanne amb quegrave iniciagravevem aquesta seccioacute Lăcomia stricăpierde omeniasparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia espatllaperd la humanitat (la honradesa)rebenta el sacrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 228 sv codicia)

Suara ens toca endinsar-nos en la zoologia per descobrir dos animals que per mor de la

cobdiacutecia van perdre una part de la seva anatomia En primer lloc ZANNE (1895 I p 362 nuacutem

1448) recull un passatge de la Istoria Byzantina de Nichifor Grigoraş (segle XIV) en quegrave

lrsquoambicioacutes camell demana les banyes a Juacutepiter el qual enfadat per aquesta peticioacute inconvenient

no nomeacutes no les hi concedeix sinoacute que per acabar-ho drsquoadobar li arrabassa les orelles vet aquiacute

el motiu per quegrave Cămila cercacircnd coacuterne urechile rsquoşĭ-aŭ perdut [lsquoEl camell cercant banyes les

seves orelles ha perdutrsquo] Cămila cercacircnd coarne urechile şi-a pierdut (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 31) Cămila coacuterne cercacircnd şrsquoaǔ pĭerdut şi urechile [lsquoEl camell banyes cercant ha

perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 949 nuacutem 19834) Cămila

vricircnd să dobicircndească coarne şi-a pierdut şi urechile1138 [lsquoEl camell volent aconseguir banyes ha

perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 49 nuacutem 335) Cămila voind să

dobacircndească coarne şi-a pierdut urechile (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448a1139) el camell

doncs en una mena de caixa o faixa anatogravemic es planteja Ori cicircştig coarne ori pierd urechile

[lsquoO guanyo banyes o perdo les orellesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 301 nuacutem 5898) sense haver

1135 ALL COVET all lose 1136 IT is hard for a GREEDY eye to have a leal heart 1137 Lrsquoautor aprofita aquesta paregravemia per relacionar-la amb un seguit drsquoequivalents romagravenics per exemple en portuguegraves A cobiccedila (cubiccedila) rompe o saco i O demasiado rompe o saco o en italiagrave Il troppo rompe il sacco Chi troppo insacca squarcia le sacca Il troppo bene sfonda la cassetta i La cupidigia rompe il sacco Les dues uacuteltimes paregravemies italianes les espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 512 nuacutem 5601 p 189 nuacutem 2043) 1138 En un altre cas lrsquoobjecte de desig fa encara meacutes humoriacutestica la situacioacute Vracircnd să poarte cercei mai buni icircşi pierde urechile [lsquoVolent portar arracades millors perd les seves orellesrsquo] (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448b) 1139 The CAMEL going to seek horns lost his ears

234

parat esment al seguumlent consell Coacuterne cine aşteacuteptă urechile pue [lsquoQui espera banyes les

orelles perdrsquo] (ZANNE 1895 I p 439 nuacutem 1732) Respecte al segon animal situem-nos en un

cru ambient hivernal en quegrave una guineu havia cercat menjar endebades durant tota la nit a

lrsquoalba srsquoassegueacute al marge del camiacute i mentre pensava quegrave havia de fer li arribagrave una oloreta de

peix fresc drsquoun trineu estirat per bous Encontinent srsquoestiragrave a la vora del camiacute i es feacuteu la morta

Mica en mica el trineu srsquohi anagrave apropant i el pagegraves que conduia els bous creient-la morta

lrsquoaferragrave drsquoun peu i la llanccedilagrave sobre el peix Dissimuladament amb els peus de darrere la guineu

comenccedilagrave a trabocar peix fora del trineu de manera que com meacutes avanccedilava el pagegraves meacutes peix

es perdia Quan la guineu es donagrave per ben servida baixagrave del trineu recolliacute els peixos que havia

anant amollant i se nrsquoanagrave al cau a menjar-sersquols en santa pau Justament llavors aparegueacute lrsquooacutes

que sorpregraves de veure tant de peix li preguntagrave com caram srsquoho havia fet La guineu li respongueacute

que era tan fagravecil com anar al llac ficar-hi la cua i estar-srsquohi ben quiet tota la nit i que llavors

quan de matinada la tragueacutes hi trobaria un beacute de Deacuteu de peix Lrsquooacutes no srsquoho feacuteu repetir se nrsquoanagrave

al llac i temps li faltagrave per entaforar-hi la cua Aquella nit feia un fred que pelava i per tant

lrsquoaigua del llac no trigagrave a gelar-se i a endurir-se bo i prement la cua de lrsquooacutes com unes tenalles

El pobre oacutes tremolava com una fulla perograve resistiacute fins a la matinada llavors prou que volia treure

la cua perograve no hi havia manera Srsquohi posagrave amb meacutes forccedila i estira que estiraragraves Srsquoarrencagrave

drsquoarrel la cua1140 Vet aquiacute per quegrave lrsquooacutes es quedagrave sense cua i ldquodespre cel lacom care cu nimic nu

sĕ maĭ satură şi care păgubesce din prea mare lăcomierdquo [lsquodrsquoaquell cobdicioacutes que no en teacute mai

prou i que hi acaba perdent per culpa de lrsquoexcessiva cobdiacuteciarsquo] es diu Drsquoaĭa nrsquoare ursul

coacutedă1141 [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 677 nuacutem 2579) D-aia De aceea n-are

ursul coadă (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3709) De ce n-are ursul coadă [lsquoPer quegrave no teacute lrsquooacutes

cuarsquo] (HINŢESCU 1985 p 191 nuacutem 3741) o en comparacioacute amb la guineu a la qual el truc

almenys fins ara1142 li ha sortit sempre rodoacute Drsquoaĭa nrsquoare ursu coacutedă şi vulpea drsquoabĭa o duce1143

[lsquoi la guineu amb prou feines la duursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 725 nuacutem 8559) D-aia n-

are ursu coadă şi vulpea d-abia o duce (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2835)

1140 Aquesta anegravecdota ens recorda el garrepa Hagi-Tudose personatge creat per Barbu Ştefănescu Delavrancea (1858-1918) el qual duia a tal extrem la seva gasiveria que es proposava drsquoescuar el gat de casa per tal que aixiacute quan a lrsquohivern entreacutes o sortiacutes per la porta aquesta no hauria de romandre oberta tanta estona i per tant no es perdria tanta escalfor 1141 La faula que precedeix la paregravemia lrsquohem extreta i adaptada nostri generis de ZANNE (1895 I p 677-678 nuacutem 2579) 1142 Aixograve sempre i quan no fem cas del seguumlent refrany Lasrsquo că mai are vulpea lipsă de coadă [lsquoDeixa (estar) que a la guineu encara li falta la cuarsquo] (MUNTEAN 1967 p 231 nuacutem 4554) 1143 MUNTEAN (1967 p 131 nuacutem 2834) canvia la guineu per un protagonista vegetal D-aia n-are ursu coadă şi para cocean [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cua ni la pera pinyolrsquo]

235

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277) Vina măgarului nu se cade s-o arunci pe şa (PAPU 1965 II p 588) [lsquoLa culpa de lrsquoase no escau llenccedilar-la a la sellarsquo] Vina măgarului nu trebuie pusă-n cacircrca samarului (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoLa culpa de lrsquoase no srsquoha drsquoatribuir a lrsquoalbardarsquo] La paregravemia ldquoSe aplica a las personas que para disculpar sus yerros y defectos los atribuyen a otros

que no han tenido parte en ellordquo1144 (CAMPOS BARELLA 1998 p 116 nuacutem 1161) Per tant

ldquoAlude a quienes tratan de eludir[1145] la responsabilidad de un error atribuyeacutendolo a causas y

agentes que en ninguacuten momento han influido o intervenido en eacutelrdquo (ETXABE 2001 p 215) Drsquoaltra

banda mentre CORREAS (2000 [1627] p 417 nuacutem 169) ens en presenta una variant escurccedilada La

culpa del asno echarla a la albarda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) per la seva

banda prefereix ampliar-la Quien no puede dar en el asno da en el albarda1146

ZANNE (2004 [1900] V p 326 nuacutem 12011) a lrsquohora de buscar equivalents romagravenics al refrany

Bate hlobile[1147] să sě priceacutepă calul [lsquoPega les vares perquegrave (ho) entengui el cavallrsquo] esmenta la

paregravemia francesa Qui ne peut battre le cheval [] Batte la selle ou le bast1148 i ben entegraves la

castellana Quien no puede dar en le [sic] asno da en el albarda1149 BOTEZATU HAcircNCU (20033 p

29) ens nrsquoofereixen una variant Bate hloaba să priceapă iapa [lsquoPega la vara perquegrave (ho) entengui

lrsquoeguarsquo] A primer cop drsquoull les paregravemies romaneses ens sorprenen amb lrsquoaparicioacute de la vara del

carro hloabă nogensmenys ens reserven una altra variant meacutes ben representada i a lrsquoensems meacutes

propera a lrsquooriginal quixotesc Comencem per ZANNE (1895 I p 649-650 nuacutem 2480) que a

partir de la paregravemia Bate şeaua să pricegravepă ĭeacutepa [lsquoPega la sella perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] cita de

nou els ja coneguts refranys francegraves i castellagrave bo i afegint-los-en un drsquoitaliagrave Chi non pugraveo [sic] dare

1144 Curiosament a la novelmiddotla curta de Ramon Miquel i Planes El llibreter assassiacute de Barcelona publicada per primera vegada a la Ciutat Comtal el 1927 el protagonista confessa volenteroacutes els seus crims amb el prec que les culpes no caiguin sobre els innocents llibres origen de la seva desaforada passioacute ldquosoacutec un assassiacute perograve mrsquohi ha obligat una bona intencioacute He volgut fer un beacute a la ciegravencia conservant-li tresors que no hauria estat possible suplir mai meacutes Si he obrat malament feu de mi el que vulgueu perograve sobretot que no srsquoescampin els meus llibres no hi ha raoacute de castigar el bast per les culpes de lrsquoase que el durdquo En aquest cas prenem al vol la pagravegina 34 de lrsquoedicioacute publicada per Montesinos a Barcelona el 1991 1145 LEYVA (2004 p 176) ens ho deixa ben clar ldquoNada de buscar en otros las culpas propiasrdquo o si ho preferiu en italiagrave Chi egrave causa del suo mal pianga se stesso (BODINI 2005 [1957] II p 1128) paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 93 nuacutem 1007) recullen amb coma despreacutes de mal 1146 SEVILLA (1999 p 100) amb la en lloc de el vincula aquest refrany amb lrsquoitaliagrave Chi non puograve battere il cavallo batte la sella i el francegraves Qui ne peut frapper veut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct 1147 Segons el NODEX (sv hloaacutebă) ldquoFiecare dintre cele două bare prinse de crucea unei trăsuri icircntre care se icircnhamă calul hulubărdquo [lsquoCadascuna de les dues barres agafades a la creu drsquoun carruatge entre les quals srsquoenganxa el cavall vararsquo] 1148 Al recull de GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) Qui ne peut battre le cheval bat la selle 1149 Refrany que correctament escrit Quien no puede dar en el asno da en la albarda empra ARTHABER (1929 p 59 nuacutem 112) per relacionar-hi el francegraves Qui ne peut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct i lrsquoitaliagrave Chi non puograve dare allrsquoasino dagrave al basto Pel que fa a la paregravemia francesa la retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 25 nuacutem 369) quant a la italiana a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b)

236

allrsquoasino dagrave al basto1150 Observem ara a traveacutes del mateix Zanne i drsquoaltres fonts com en romanegraves

es busca el joc entre ş(e)aua [lsquola sellarsquo] i iapa [lsquolrsquoeguarsquo] Bate şeaua (şaua) să priceacutepă ĭeacutepa [lsquoPega

la sella (la sella) perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 712 nuacutem 8487) Bate

şeaua să priceapă iapa (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1358 HINŢESCU 1985 p 44 nuacutem 210)

Bate şaua să priceapă iapa (MILLIO 1999 p 29 nuacutem 2381151 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

229) Bate şaua să se priceapă [lsquonrsquoaprenguirsquo] iapa1152 (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3461

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 29) per beacute que GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) tambeacute ens hi

proposa un referent equiacute Bate şaua să priceapă (icircnţeleagă) iapa (calul) [lsquoPega la sella perquegrave (ho)

entengui (comprengui) lrsquoegua (el cavall)rsquo] I cloem la tirallonga amb un proverbi ben divertit que

posa de manifest la inutilitat drsquoapallissar la sella Icircn zadar baţi şaua c-o fătat iapa [lsquoEn va pegues

la sella que ha parit lrsquoeguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 214 nuacutem 4316) Icircn zadar baţi şaua c-o fătat

iapa (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43)

A CALCIU SAMHARADZE (20052 p 39 sv albarda) trobem el refrany quixotesc en la versioacute de

Papu i a continuacioacute la variant Quien no puede dar en el asno da en la albarda1153 amb la

traduccioacute Bate samarul să priceapă măgarul [lsquoPega lrsquoalbarda perquegrave (ho) entengui lrsquoasersquo] Ara siacute

que hem ensopegat la paregravemia romanesa coincident per tal com a diferegravencia de les anteriors

combinacions varavares ndash cavall o sella ndash egua lrsquoactual conjumina lrsquoalbarda i lrsquoase i eacutes fagravecilment

localitzable a diferents reculls Bate samarul [] Să priceacutepă măgarul1154 (ZANNE 1895 I p 642

nuacutem 2464) Bate samarul [] să priceapă măgarul (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1357) Bate

samarul să priceapă măgarul (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

229)

Acabarem amb lrsquoexpressioacute -(icirc)n cacircrca1155 + genitiu que seguint el diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 199 sv cicircrcă) significa ldquoa cuestas a la(s) espalda(s) a hombro(s)rdquo i en el marc del

fraseologisme A arunca ceva icircn cicircrca cuiva pren un sentit idegraventic a la solucioacute de Mărculescu

ldquoimputarle (achacarle sau atribuirle) algo a alguienrdquo

1150 Bo i esmenant lrsquoerror eacutes a dir amb puograve en lloc de pugraveo a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b) 1151 BEAT the dog before the lion 1152 HINŢESCU (1985 p 169 nuacutem 3088) tambeacute esmenta el fraseologisme A bate [lsquoPegarrsquo] şaua să priceapă iapa 1153 Variant que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) esmenta i glossa ldquolaquoQuien no puede dar en el asno da en el albardaraquo del que no se atreve o no puede vengarse de uno y se desquita en cosa suya que tiene poca defensardquo 1154 En aquest cas Zanne es decideix a oferir-nos la paregravemia francesa Battre le chien devant la [sic] lion la qual degudament escrita amb le en lloc de la apareix a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) 1155 Vegeu tambeacute DUDA (2007 p 45 sv cacircrcă)

237

La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582 II Cap 43 p 1065) (I Cap 46 p 582) Sicircrguinţa e mama norocului (FRUNZETTI 1965 I p 614) [lsquoLa diligegravencia eacutes la mare de la bona sortrsquo] Hărnicia e mama norocului (MĂRCULESCU 2007 I p 501) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] (II Cap 43 p 1065) Hărnicia e mama bunăstării (PAPU 1965 II p 380) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare del benestarrsquo] Hărnicia este mama norocului (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] A partir de lrsquoapunt ldquoEl proverbio modifica levemente unas palabras de San Agustiacutenrdquo (I Cap

46 p 582 n 15) resseguim lrsquoobra del doctor drsquoHipona fins a un passatge de lrsquoassaig De anima

et eius origine (I 3) en quegrave llegim ldquoQuod minus habet peritia suppleat diligentiardquo1156 El nostre

refrany recollit per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 472 sv diligencia) ldquoRecuerda el bien que

acompantildea a la persona activa y disciplinadardquo (ETXABE 2001 p 216) i drsquoaltra banda ldquoEnsentildea

cuaacutento influye el cuidado y actividad en el logro de las solicitudesrdquo (CAMPOS BARELLA 1998

p 133 nuacutem 1309)

Les solucions romaneses coincideixen en traduir la diligencia per hărnicia1157 excepte en el cas

de Frunzetti qui es decanta per sicircrguinţa1158 opcioacute profusament representada al refranyer

romanegraves Sacircrguinţa-i mama norocului (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 72 nuacutem 603)

Sicircrguinţa e muma norocului (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6819) Sacircrguinţa e muma

norocului (MILLIO 1999 p 80 nuacutem 6641159 p 130 nuacutem 1115g1160 p 306 nuacutem 2592c1161

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61) Sacircrguinţa e muma noroculuisuccesului [lsquode lrsquoegravexitrsquo]

(MILLIO 1999 p 300 nuacutem 2544a1162) En consequumlegravencia no ens sorpregraven gota el que expressa

aquest refrany Sicircrguinciosul se face luntre şi punte şi iese icircn frunte [lsquoEl diligent fa mans i

1156 Abans drsquoabandonar la via llatina consultem el mot diligencia al vetust Thesaurus Hispano-Latinus de Bartholomeo Bravo Petro de Salas i Valeriano Requejo (editat a Barcelona el 1831) a la pagravegina 147 del qual el refrany castellagrave de referegravencia es tradueix talment ldquoDiligentia amp studium felicitatem procreant Conatus amp industria fortunatos faciunt Industriaelig fortuna acceditrdquo 1157 La definicioacute del NODEX (sv hărniciacutee) eacutes la seguumlent ldquoEfort fizic sau intelectual susţinut icircn realizarea unui lucrurdquo [lsquoEsforccedil fiacutesic o intelmiddotlectual sostingut en la realitzacioacute drsquouna cosarsquo] 1158 Tambeacute segons el NODEX (sv sacircrguiacutenţă) ldquoEfort (fizic sau intelectual) icircn realizarea unui lucru sau icircn atingerea unui scoprdquo [lsquoEsforccedil (fiacutesic o intelmiddotlectual) en la realitzacioacute drsquouna cosa o en lrsquoassoliment drsquoun objectiursquo] Aprofitem per recordar el pacient i diligent consell de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 61) Cu răbdare şi cu sacircrguinţă la om toate-s cu putinţă [lsquoAmb paciegravencia i amb diligegravencia (per) a lrsquohome tot eacutes possiblersquo] 1159 DILIGENCE is the mother of good lucksuccess 1160 FORTUNE helps him that is willing 1161 PERSEVERENCE kills the game 1162 OSSING comes to bossing

238

magravenigues1163 i surt endavantrsquo] (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4325) Altrament tambeacute caldria

esmentar la tria de Papu en favor de bunăstării [lsquodel benestarrsquo] mot que el DEX (sv bunăstaacutere)

ens descriu de guisa prou crematiacutestica a diferegravencia del fins a cert punt meacutes espiritual noroc1164

ldquoSituaţie materială bună prosperă prosperitaterdquo1165 [lsquoSituacioacute material bona progravespera

prosperitatrsquo]

Per uacuteltim no oblidem pas el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 336 sv

diligencia) que suara ens brinda a part de la versioacute de Frunzetti present com vegraveiem a bona

part dels reculls romanesos una segona solucioacute qui-sap-lo original Munca e blagoslovită cacircnd

te ţii de ea ai pită [lsquoLa feina estagrave beneiumlda quan trsquohi arrapes tens parsquo] possibilitat que en el seu

dia no devia acabar de convegravencer Mărculescu malgrat que es tracti drsquouna paregravemia trobadissa

Munca e blagoslovită [] cicircnd te ţii de ea ai pită (MUNTEAN 1967 p 260 nuacutem 5096) Munca

e blagoslovită [] Cicircnd te ţii de ea ai pită (HINŢESCU 1985 p 113 nuacutem 1799) Munca e

blagoslovitămdash cacircnd te ţii de ea ai pită (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 104)

1163 Literalment luntre şi punte significa ldquobarca i pontrdquo Pel que fa a lrsquoexpressioacute A se face luntre şi punte segons el NODEX (sv luacutentre) indica ldquoa face tot posibilul pentru a atinge un scoprdquo [lsquofer tot el possible per ateacutenyer un objectiursquo] 1164 DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo [lsquoFat designi destiacute (favorable)rsquo] 1165 En oposicioacute a la diligencia quixotesca que ens assegura lrsquoesmentada prosperitat Lenea e cucoană mare care n-are de macircncare [lsquoLa mandra eacutes (una) gran senyora que no teacute (res) per menjarrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 72)

239

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860) Puterea cade biruită de către meşteşug (PAPU 1965 II p 180) [lsquoLa potegravencia (fiacutesica) cau derrotada per la mestriarsquo] Forţa este icircnvinsă de artă (MĂRCULESCU 2007 II p 169) [lsquoLa forccedila eacutes venccediluda per lrsquoartrsquo] La supremacia de lrsquoarte sobre la fuerza es demostra en paregravemies com ara Vencer maacutes por arte

que por fuerza ha de ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29199) o Lo que

fuerzas no logran el arte lo obra (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29196) aixiacute

doncs i en resum Quien tiene arte va por toda parte (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 153 sv

arte CAMPOS BARELLA 1998 p 32 nuacutem 3071166 ETXABE 2001 p 3621167) per tal com

ldquoDe todos es sabido que con la violencia con la fuerza bruta no se suelen conseguir las cosas

es mejor destreza agilidad e inteligenciardquo (CASADO et alii 1998 p 74) comentari que es rebla

amb una expressiva paregravemia italiana Piugrave vale il sale in testa[1168] che la forza nei muscoli Per la

seva banda OLMOS (19982 [1940] p 81) acomboia altrament la seva glossa

ldquoSi no fuese asiacute iquestcoacutemo se celebrariacutean corridas de toros El torero con su astucia engantildea y

vence al toro No todo lo domina la fuerza Es a veces maacutes a propoacutesito el ingenio que la

fuerza Hay otro refraacuten que lo compendia claramente laquovale maacutes mantildea que fuerzaraquordquo

En efecte heus aquiacute una paregravemia ben viva avui en dia i que trobem en la forma Maacutes vale mantildea

que fuerza als reculls de CORREAS (2000 [1627] p 504 nuacutem 576) MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 331 nuacutem 29188) CAMPOS BARELLA (1998 p 221 nuacutem 21881169) o ETXABE

(2001 p 2581170) i amb drsquoaltres exemples perograve sempre amb la mantildea i la fuerza de

protagonistes Do fuerza no basta mantildea alcanza (CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481

MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29192) Do fuerza no vale mantildea hace

(CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481) Do fuerza no vale mantildea corre (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29185) La relacioacute entre lrsquoarte quixotesca i la mantildea que

acabem drsquoesmentar ens la palesa LEYVA (2004 p 182) ldquoel arte al que la sentencia se refiere es

cautela mantildea astuciardquo En aquest sentit alguns traductors romagravenics del Quijote opten per

diverses solucions a lrsquohora drsquointerpretar aquest arte o mantildea Mes val enginy que fograverssa

(RULLAN 2005 [1905] II p 114) Engin et industrie passent la force (DE ROSSET CASSOU

1166 Les autores inclouen la glossa ldquoEnsentildea cuaacuten uacutetil es saber alguacuten oficio para ganar de comerrdquo 1167 Amb la nota ldquoPondera la utilidad de ser bueno en un oficio para poder ganarse el sustento y medrar con dignidadrdquo 1168 La correspondegravencia amb lrsquoexpressioacute quixotesca ldquosal en la mollerardquo (I Cap 7 p 99) ens resulta evident 1169 Amb lrsquoapunt ldquoDenota que se saca mejor partido con la suavidad y destreza que con la violencia y el rigorrdquo 1170 Etxabe ens explica ldquoEnsentildea que en muchas ocasiones se consigue con habilidad lo que no se logra por la fuerzardquo

240

2006 [1949] p 168) o La force est vaincue par la technique (FANLO 2010 [2008] II p 190)

Quant al romanegraves mentre Mărculescu es decanta per la versioacute literal artă [lsquoartrsquo] Papu considera

meacutes escaient el mot meşteşug [lsquomestriarsquo] el qual partint drsquoun sentit originari de feina o

professioacute ha arribat a significar la destresa amb quegrave un veritable professional lrsquoexecuta1171

Drsquoaltra banda la fuerza quixotesca que no oferia dubtes a les tres traduccions (dues en francegraves i

una en catalagrave) dessuacutes esmentades en romanegraves sersquons presenta amb el binomi puterea [lsquola

potegravencia (fiacutesica)rsquo] (Papu) ndash forţa [lsquola forccedilarsquo] (Mărculescu) A fi de no limitar-nos a les versions

literals ofertes per ambdoacutes traductors romanesos recorrem al diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 311 sv dibăcie) en el qual el refrany Maacutes vale mantildea que fuerza es tradueix com a

Dibăcia icircntrece puterea [lsquoLrsquohabilitat supera la potegravencia (fiacutesica)rsquo] solucioacute per al mateix

exemple castellagrave que amplien CALCIU SAMHARADZE (20052 p 598 sv mantildea) Dibăcia

icircntrece forţaputerea [lsquoLrsquohabilitat supera la forccedilapotegravencia (fiacutesica)rsquo] I a tall de conclusioacute vet

aquiacute una inhagravebil marrada vers el prodigioacutes i omnipotent tocom mental Mintea icircntrece orice

putere [lsquoLa ment supera tot poderrsquo] (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 351b1172)

1171 Vegeu per exemple el DEX (sv meşteşuacuteg3) ldquoPricepere icircndemacircnare abilitate talentrdquo [lsquoDestresa traccedila habilitat talentrsquo] 1172 BETTER WIT than wealth

241

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677) Săracul poate avea cinste ticălosul icircnsă nu (PAPU 1965 II p 15) [lsquoEl pobre pot tenir honor el depravat en canvi norsquo] Onoarea o poate avea săracul nu icircnsă viciosul (MĂRCULESCU 2007 II p 15) [lsquoLrsquohonra() la pot tenir el pobre no en canvi el vicioacutesrsquo] ldquoPobreza y honra pueden ir juntas no asiacute maldad y honor incompatibles por naturaleza

Mientras la pobreza no deshonra[1173] el vicio acaba por desmoronar el edificio del almardquo

(LEYVA 2004 p 183) Per tant queda clar que Honra y vicio no andan en un quicio

(CORREAS 2000 [1627] p 397 nuacutem 578 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 355 nuacutem

31330) a meacutes a meacutes si parem esment al fet que ldquolas personas que se enriquecen raacutepidamente lo

hacen mediante negocios poco honradosrdquo (ETXABE 2001 p 205) conclourem Honra y

provecho no caben en un saco (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 675 sv hambre ETXABE

2001 p 205) o la variant Honra y dinero no estaacuten en el mismo bauacutel esmentada per CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 501 sv honor) a propogravesit de la paregravemia romanesa Onoarea şi banul

nu se icircnchină aceluiaşi zeu [lsquoLrsquohonor i el(s) diner(s) no srsquoinclinen al mateix deacuteursquo] A la mateixa

pagravegina (p 501 sv honra) espigolem un lapidari aforisme quixotesc molt escaient El hombre

sin honra peor es que el muerto1174 el qual en versioacute romanesa sona talment Omul fără de

onoare mai rău decacirct mort [lsquoLrsquohome sense honor pitjor que mortrsquo] La contundegravencia de la

citacioacute cervantina ens recorda una memorable frase de la histograveria drsquoEspanya Espantildea prefiere

honra sin barcos a barcos sin honra1175 concepte que amb mots de PANN (1982 [1847] p

253) sonaria talment Cinstea e mai scumpă decicirct toate [lsquoLrsquohonor eacutes meacutes valuoacutes que totrsquo] o beacute

a la francesa faisoacute Tout est perdu fors lrsquohonneur (ZANNE 2004 [1899] III p 97 nuacutem 6856)

paregravemia que ZANNE (2004 [1899] III p 96 nuacutem 6856) empra per ilmiddotlustrar el romanegraves

Cercelul a căḑut dar urechile aŭ rěmas [lsquoLrsquoarracada ha caigut perograve les orelles han romagravesrsquo] bo i

afegint-hi encara la glossa ldquoCinstea a rĕmas dacă averea a perdutrsquoordquo [lsquoLrsquohonor ha romagraves (fins i

tot) si la riquesa lrsquoha perdudarsquo] (p 97 nuacutem 6856)

Ambdues traduccions romaneses coincideixen en el protagonista săracul [lsquoel pobrersquo] pel que

fa a lrsquoantagonista Mărculescu recull literalment el castellagrave vicioso per mitjagrave de viciosul [lsquoel

vicioacutesrsquo] mentre que Papu opta per titllar aquest personatge de ticălos [lsquodepravatrsquo] adjectiu que

1173 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 81) ldquoPorque vicio y honor son incompatibles no asiacute pobreza y honra La pobreza no deshonrardquo 1174 Refrany que localitzem a lrsquooriginal quixotesc (I Cap 33 p 417) amb una lleu diferegravencia El hombre sin honra peor es que un muerto 1175 Segons IRIBARREN (19744 p 442) ldquoMuchos historiadores afirman que esta ceacutelebre frase la pronuncioacute el brigadier don Casto Meacutendez Nuacutentildeez jefe de nuestra escuadra en el Paciacutefico el diacutea 2 de mayo de 1866 con ocasioacuten del bombardeo del puerto peruano de El Callao y como contestacioacuten al comodoro Rodgers jefe de la escuadra norteamericana anclada en dicho puerto el cual le habiacutea advertido que sus buques podiacutean echar a pique a los espantildeolesrdquo

242

el DEX (sv ticăloacutes1) defineix talment ldquo(Persoană) care comite fapte reprobabilerdquo [lsquo(Persona)

que comet actes reprovablesrsquo] El pobre doncs supleix les mancances materials amb perfecta

honradesa Săracul n-are nici haină [] Nici la inimă vreo taină [lsquoEl pobre no teacute cap vestit []

Ni al cor cap secretrsquo] (HINŢESCU 1985 p 143 nuacutem 2509) No endebades ZANNE (2004

[1900] V p 565 nuacutem 12765) vincula lrsquoexpressioacute Sărac şicirc curat [lsquoPobre i decentrsquo] amb el

francegraves i lrsquoitaliagrave (p 567 nuacutem 12765) Pauvre et prudhomme i Egrave meglio povertagrave onorata che

ricchezza svergognata A aquests encara hi caldria afegir el castellagrave Maacutes vale acostarse sin una

(deuda) que amanecer con deudas esmentat per CALCIU et alii (1979 p 894 sv sărac) tambeacute

a propogravesit del fraseologisme Sărac şi curat fagravecilment ampliable Mai bine sărac şi curat

[lsquoMillor pobre i decentrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 152) Mai bine sărac dar curat

[lsquoMillor pobre perograve decentrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) perllongable

doncs fins al punt de les odioses comparacions Mai bine sărac curat Decacirct bogat ruşinat

[lsquoMillor pobre decent Que ric avergonyitrsquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem 518a1176) Mai bine

sărac şi curat decicirct bogat şi necinstit [lsquoMillor pobre i decent que ric i deshonestrsquo] (HINŢESCU

1985 p 107 nuacutem 1662) Mai bine sărac şi curat decacirct bogat şi pătatcu păcatruşinat [lsquoque ric

i tacatamb pecatavergonyitrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Lrsquoadjectiu curat

[lsquodecentrsquo] es pot transformar en onest [lsquohonestrsquo] Mai bine sărac şi onest decicirct bogat şi ruşinat

[lsquoMillor pobre i honest que ric i avergonyitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 204 nuacutem 4027) o beacute en

cinstit [lsquohonratrsquo] Mai bine sărac cinstit decacirct bogat huiduit1177 [lsquoMillor pobre honrat que ric

foragitatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Cloem la fitxa amb una paregravemia que

sembla donar la raoacute a Papu a lrsquohora de triar els mots cinste per a la honra quixotesca (en

comptes drsquoonoarea [lsquolrsquohonrarsquo] com Mărculescu) i ticălos [lsquodepravatrsquo] per a vicioso (en lloc del

viciosul [lsquoel vicioacutesrsquo] de Mărculescu) Mai bine cinste cu sărăcie Decacirct avere cu ticăloşie

[lsquoMillor honor amb pobresa Que riquesa amb depravacioacutersquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem

518b1178)

1176 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast 1177 Els autors inclouen una nota a peu de pagravegina (2007 p 182 nuacutem 1600 n 1) per explicar el significat del verb a huidui ldquoa alunga cu strigăte şi fluierăturirdquo [lsquoforagitar amb crits i xiuladesrsquo] 1178 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast

243

La ingratitud es hija de la soberbia1179 (II Cap 51 p 1146) Nerecunoştinţa e fiică a[1180] trufiei (PAPU 1965 II p 458) [lsquoLa desconeixenccedila eacutes filla de la supegraverbiarsquo] Ingratitudinea este fiica trufiei (MĂRCULESCU 2007 II p 422) [lsquoLa ingratitud eacutes la filla de la supegraverbiarsquo]

ldquoCon anterioridad[1181] Don Quijote ya se habiacutea pronunciado sobre el significado del

desagradecimiento diciendo a los galeotes a quienes habiacutea liberado de las cadenas laquoDe

gente bien nacida es agradecer los beneficios que reciben y uno de los pecados que maacutes a

Dios ofende es la ingratitudraquordquo1182 (LEYVA 2004 p 184)

Ultra lrsquoesmentada escena dels galiots la nostra paregravemia srsquoentrellaccedila amb dos altres refranys quixotescs A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277) i De los desagradecidos estaacute lleno el infierno1183 (II Cap 58 p 1205) No hi ha dubte que La ingratitud seca la fuente de la piedad (CORREAS 2000 [1627] p 422 nuacutem 296) i que precisament aquesta supegraverbia de la qual la ingratitud deriva ldquoFue el [pecado] de Satanaacutesrdquo (CABALLERO 1970 p 272 nuacutem 3848) i hi afegiriacuteem de tots els agravengels tambeacute caiguts del seu seguici com ens demostra la seguumlent admonicioacute de ressons atagravevics Nu te da macircndrieĭ ce e muma trufieĭ ce pĕ icircngerĭ rsquoĭ-a aruncat din cer jos i-a cufundat că pămicircnt eştĭ şĭ ţĕricircnă şicirc rsquon pămicircnt şicirc icircn ţĕricircnă icircndată te veĭ preface şicirc acolo te veĭ icircntoacuterce1184 [lsquoNo cedeixis a lrsquoorgull que eacutes la mare de la supegraverbia la qual() els agravengels() els va expulsar del cel a sota (la terra) els va precipitar perquegrave terra ets i pols i en terra i en pols de seguida et convertiragraves i alliacute tornaragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 394 nuacutem 8397) Lrsquoanterior fragment ens forneix una valuosa informacioacute genealogravegica que ens permet arriscar-nos al seguumlent silmiddotlogisme si la ingratitud eacutes hija de la soberbia i lrsquoorgull eacutes muma trufieĭ [lsquola mare de la supegraverbiarsquo] aleshores en aquesta nefanda famiacutelia macircndria1185

1179 La paregravemia continua dient ldquoy uno de los mayores pecados que se saberdquo que eacutes com per exemple la presenta CABALLERO (1970 p 272 nuacutem 3848) Per la nostra banda seguim sistemagraveticament la lliccediloacute de CANTERA et alii (2005 p 83) 1180 No passeacutessiu pas per alt aquest magniacutefic exemple drsquoarticle genitival encarregat drsquoassenyalar que el genitiu trufiei [lsquode la supegraverbiarsquo] depegraven drsquoun substantiu no articulat de gegravenere femeniacute i nombre singular eacutes a dir fiică [lsquofillarsquo] La versioacute de Mărculescu correspon a la formulacioacute no marcada (substantiu articulat + genitiu) fiica trufiei [lsquola filla de la supegraverbiarsquo] 1181 Passatge del Capiacutetol 22 de la primera part (p 269) que recorda les paregravemies Es de bien nacidos saber ser agradecidos (ETXABE 2001 p 184) o Quien no es agradecido no es bien nacido (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 382 nuacutem 33732) 1182 Potser els galiots amb tan desconsiderada actuacioacute no pretenien altra cosa que fer-se ben seva la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 83) ldquoEl soberbio estima de justicia antes que de benevolencia el bien que se le hace por eso no lo agradecerdquo 1183 Paregravemia en quegrave ambdoacutes traductors proposen per al castellagrave desagradecidos el romanegraves nerecunoscători [lsquodesagraiumltsrsquo] relacionat ben entegraves amb lrsquoopcioacute de Papu nerecunoştinţa [lsquola desconeixenccedilarsquo] Aprofitem per justificar-ne la traduccioacute desconeixenccedila de tints arcaics en lloc de desagraiumlment per mor del gegravenere femeniacute el qual permet mantenir el joc amb fiică [lsquofillarsquo] 1184 Mantenim la citacioacute en cursiva eacutes a dir considerant-la paregravemia i no pas glossa amb el magravexim respecte a lrsquooriginal de Zanne 1185 No perdem de vista que segons Dante ldquoLa gente nuova e i sugravebiti guadagni [] orgoglio e dismisura han generatardquo (Inferno XVI v 73-74) eacutes a dir segons la traduccioacute sagarriana (publicada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955) ldquoEls nou-vinguts i el fer de pressa els guanys [] drsquoorgull i desmesura trsquohan omplertardquo (p 188)

244

[lsquolrsquoorgullrsquo] esdevindria lrsquoagravevia de la ingratitud Si anem generacioacute per generacioacute comenccedilant per la meacutes joveniacutevola vet aquiacute la ingratitud o en drsquoaltres mots ldquoIcircnsuşirea de a fi ingrat purtarea atitudinea omului ingrat nerecunoştinţărdquo [lsquoQualitat de ser ingrat el comportament lrsquoactitud de la persona ingrata desconeixenccedilarsquo] (DEX sv ingratituacutedine) Aixiacute doncs lrsquoanterior citacioacute ens autoritza a considerar les dues opcions romaneses per a la ingratitud quixotesca ingratitudine i nerecunoştinţă com a germanes bessones Pel que fa a lrsquoamantiacutessima mare Trufia e tricircmbiţa cădereĭ [lsquoLa supegraverbia eacutes la trompeta de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 726 nuacutem 17915) Trufia e tricircmbiţa căderii (HINŢESCU 1985 p 156 nuacutem 2814 FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311186 1992b p 213 nuacutem 12361187) eacutes a dir sense metagravefora musical Trufia prevesteşte prăbuşirea [lsquoLa supegraverbia anuncia lrsquoensulsidarsquo] (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662a1188) Acabem amb la sempre deguda veneracioacute (o si aixiacute ho voleu pauumlra) als avis Macircndria vine icircnaintea căderiĭ [lsquoLrsquoorgull ve abans de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) Micircndria vine icircnaintea căderii (FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311189 1992b p 213 nuacutem 12361190) Macircndria vine icircnaintea căderii (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662b1191) paregravemia que en el primer exemple de ZANNE (2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) srsquoacompanya de dos equivalents romagravenics Lrsquoorgueil est lrsquoavant coureur de la chucircte1192 i La superbia andograve a cavallo e tornograve a piedi1193 Orgueil superbiahellip Santa famiacutelia entestada a demostrar-nos que Els testos srsquoassemblen a les olles1194 i en aquest cas si ens permeteu drsquoestrafer-ne el repicoacute tant pel cul com per les vores

1186 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1187 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1188 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1189 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1190 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1191 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1192 Aquesta i una altra paregravemia francesa com ja hem esmentat a peu de pagravegina figuren a FLONTA (1992a p 180 nuacutem 1231) 1193 SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 495 nuacutem 5419) la formulen tambeacute en present La superbia andograve (va) a cavallo e tornograve (torna) a piedi 1194 Vegeu PAREacuteS (1999 p 563 nuacutem 1201)

245

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 681195) Na să te-nveţi să-ţi ţii gura Na să te-nveţi să caşti ochii (FRUNZETTI 1965 I p 97) [lsquoVinga apregraven a tenir la boca tancada Vinga apregraven a esbatanar els ullsrsquo] Limba macirclc şi ochii din cap (MĂRCULESCU 2007 I p 51) [lsquoLa llengua mutis i (igualment) els ulls del caprsquo] Admonicioacute tan sagravevia que ldquoAconseja atencioacuten a lo que se hace difiacutecil de conciliar si se habla de

lo impertinente al asuntordquo (OLMOS 19982 [1940] p 83) i aixograve no obstant pronunciada per

llavis tan inconvenients com els del camperol que ldquole estaba dando con una pretina muchos

azotesrdquo al malaurat Andreacutes el qual des del moment en quegrave se sincerava a don Quijote

descuidava la paregravemia Oiraacutes y veraacutes mas lo que oigas y veas callaraacutes (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 97 nuacutem 8722) o altrament dit Con tus ojitos abiertos tus oiacutedos abiertos y tu

boquita cerrada sabraacutes mucho de todos y de ti no sabraacuten nada (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 97 nuacutem 8721) Quan ens ocupagravevem del refrany Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no

tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239) vegraveiem aquest exemple de ZANNE (2003 [1897]

II p 460 nuacutem 4762) Douĕ urechĭ şi o gură [] Ţiacute-a lăsat buna natură [] Multe multe să

asculţĭ [] Dar puţine să vorbescĭ [lsquoDues orelles i una boca [] Trsquoha deixat la bona natura []

Perquegrave moltes moltes (nrsquo)escoltis [] Perograve (de) poques (en) parlisrsquo] que suara podriacuteem

comparar amb O gură numaĭ are omul şi urechĭ douĕ dar drsquoimpotrivă maĭ mult grăĭesce de cacirct

ascultă [lsquoLrsquohome nomeacutes teacute una boca i dues orelles perograve en canvi parla meacutes que (no pas)

escoltarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 169 nuacutem 3423) O gură numai are omul şi urechi două

dar dimpotrivă mai mult grăieşte decacirct ascultă (MILLIO 1999 p 366 nuacutem 3102a1196) o beacute

Multe multe să auzi şi puţine să grăieşti că urechi de auzit două ai dobacircndit iar gură numai

una [lsquoMoltes escolta(rsquon) moltes i digues(-ne) poques que orelles per sentir(-hi) dues (nrsquo)has

rebut i boca nomeacutes unarsquo] (MILLIO 1999 p 366 nuacutem 3102b1197) Els anteriors exemples soacuten

perfectament aplicables al cas que suara ens ocupa per tal com si el fet de tenir una boca i dues

orelles ens convida a escoltar meacutes que no pas a parlar igualment els dos ulls en combinacioacute

amb lrsquouacutenica boca ens aconsellen de tenir Boca fechada e olho vivo (VISCONDES 2002 p 43)

o Acqua in bocca e occhi aperti1198 (VIAN COZZI 1960 I p 88) De bell nou en romanegraves tot

coordinant els tres ogravergans Ascultă cu urechile [] vezi cu ochii [] dar taci cu gura [lsquoEscolta

amb les orelles [] mira amb els ulls [] perograve calla amb la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 39 nuacutem

1013 MILLIO 1999 p 37 nuacutem 303c1199 p 188 nuacutem 1587a1200 p 218 nuacutem 1829a1201)

1195 Amb la nota (I Cap 4 p 68 n 14) ldquolaquoHablar menos y vigilar mejorraquo es el consejo y la reprehensioacuten del labradorrdquo 1196 You have TWO ears and one tongue because you should hear more than you speak 1197 Iacutedem 1198 De la mateixa manera en romanegraves srsquoempra el fraseologisme A aveacute apă rsquon gură [lsquoTenir aigua a la bocarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 187 nuacutem 3510) per a ldquooacutemeniĭ tăcuţĭrdquo [lsquoels homes callatsrsquo] 1199 BETTER to play with the EARS than with the tongue

246

Respecte a la retograverica solucioacute de Papu CALCIU SAMHARADZE (20052 p 563 sv lengua)

opten per retallar-ne la interjeccioacute Na [lsquoVingarsquo] a inici drsquohemistiqui aixiacute com lrsquoatenuacioacute

pedagogravegica să te-nveţi [lsquoapregravenrsquo] bo i afaiccedilonant-ne una paregravemia prou meacutes directa Să-ţi ţii gura

şi să caşti ochii [lsquoTingues la boca tancada i esbatana els ullsrsquo] la qual es retroba en dues

ocasions com a traduccioacute del refrany quixotesc a CALCIU et alii (1979 p 433 sv gură1202 p

719 sv ochi1203) Pel que fa a la versioacute de Mărculescu parteix del fraseologisme A tăcea

micirclc1204 que CALCIU et alii (1979 p 631 sv micirclc) tradueixen in extenso talment ldquoquedarse sin

chistar (sin decir esta boca es miacutea sin decir oxte ni moxte sin decir chus ni mus sin decir ni

muacutes [sic] ni jota sau sin decir ni pizca ni piacuteo)rdquo En resum quant a la llengua cal A rsquoşĭ pune

lacata (lacată) la gură1205 [lsquoPosar-se el forrellat (forrellat) a la bocarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II

p 167 nuacutem 3413) i quan es tracti drsquoestar a lrsquoaguait aleshores convindragrave A deschide ochiĭ1206

[lsquoObrir els ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 364 nuacutem 4306) A beli ochiĭ1207 [lsquoObrir

desmesuradament els ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 365 nuacutem 4312) A face (aveacute) ochiĭ

patru [lsquoFer (tenir) els ulls (encom si fossin) quatrersquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 350 nuacutem

4233) o A face ochiĭ roacutetă [lsquoFer els ulls (com si fossin una) rodarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

365 nuacutem 4311)

1200 HE THAT will LIVE in peace and rest must hear and see and speak the best 1201 IF you will still live at EASE Hear and see and hold your peace 1202 En aquest cas el refrany de referegravencia apareix entre signes drsquoexclamacioacute iexclLa lengua queda y los ojos listos 1203 Lrsquoexemple romanegraves es presenta sense signe drsquoexclamacioacute Să-ţi ţii gura şi să caşti ochii 1204 Calciu et alii nrsquoofereixen les variants A tăcea molcom [lsquoCallar tranquilrsquo] A tăcea ca peştele [lsquoCallar com el peixrsquo] i A tăcea ca pămicircntul [lsquoCallar com la terrarsquo] 1205 Zanne almiddotludeix al refrany Gura aduce ura [lsquoLa boca duu lrsquoodirsquo] que ja hem citat a propogravesit de la fitxa corresponent a la paregravemia Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 1206 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 835 sv ojo) esmenta el fraseologisme Abrir el ojo amb la seguumlent glossa ldquoestar con advertenciardquo 1207 Expressioacute que CALCIU et alii (1979 p 107 sv beli) tradueixen amb dos fraseologismes Abrir desmesuradamente los ojos i Mirar con los ojos desencajados

247

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 10151208) Buchea[1209] poruncii trebuie scrisă cu sicircnge (PAPU 1965 II p 331) [lsquoLa paraula de lrsquoordre srsquoha drsquoescriure amb sangrsquo] Ştiinţa de carte cu sacircnge se-mparte (MĂRCULESCU 2007 II p 3051210) [lsquoLlegir i escriure1211 amb sang es transmetrsquo] Segons ROMERO (20012 p 203 nuacutem 551) es tracta drsquoldquoun refraacuten poliacuteticamente incorrecto pues

no estaacute de moda recordar que para ser en verdad libres en la vida conviene haberse sujetado a la

disciplina del aprendizaje y que los conocimientos no nos vienen por arte de birlibirloque sino

de la aplicacioacuten y del estudiordquo Per la seva part ETXABE (2001 p 218) ens aclareix que la

paregravemia ldquoSe usa con dos sentidos Por un lado ensentildea que el esfuerzo es necesario para el

aprendizaje Por otro de tono menos edificante defiende el castigo fiacutesico como eficaz meacutetodo

pedagoacutegicordquo Quant al segon sentit a partir de la paregravemia Los nintildeos de pequentildeos que no ay

castigo despueacutes para ellos MAL LARA (2013 [1568] VIII p 1136 nuacutem 1) glossa

ldquoLo que nuestro refraacuten dize de los nintildeos deven ser castigados desde pequentildeos y da la

causa para ello porque no ay castigo despueacutes para ellos si han de ser castigados como los

nintildeos Vereacutemoslo en el refraacuten La letra con sangre entra[1212] Y si han de ser castigados no

ay mejor tiempo que desde pequentildeos porque estaacuten entonces tiernos y de cera para imprimir

en ellos todo lo que quisieacuteremosrdquo

En el mateix sentit perograve meacutes modernament CASADO et alii (1998 p 651213) afirmen ldquoSe

refiere este proverbio a la filosofiacutea de los antiguos meacutetodos pedagoacutegicos que se aplicaban en las

escuelas basados en el rigor y en el castigo fiacutesicordquo i ja ben entrats al segle XXI CALLES (2006

p 205 nuacutem 686) tambeacute considera que ldquose dice este refraacuten cuando se quiere ensentildear a los

joacutevenes a fuerza de palosrdquo1214 No eacutes estrany doncs que la paregravemia es rebli amb el seguumlent

1208 Amb la nota (II Cap 36 p 1015 n 5) ldquolaquono se consigue nada valioso sin sufrimientoraquo refraacuten que se aplicaba a los nintildeos y cuyo uso por parte de la Duquesa es claramente iroacutenicordquo 1209 El sentit primigeni de buche (DEX sv buacuteche) eacutes ldquoA doua literă din alfabetul chirilicrdquo [lsquoSegona lletra de lrsquoalfabet ciriacutelicrsquo] i a partir drsquoaquiacute ldquocunoştinţe elementare de scris şi cititrdquo [lsquoconeixements elementals de llegir i escriurersquo] 1210 MĂRCULESCU (II p 305 n 544) apunta ldquoProverb laquoLa letra con sangre entraraquo literal laquolitera cu sacircnge intrăraquo [lsquoliteralment laquola lletra amb sang entraraquorsquo]rdquo 1211 Ens permetem aquesta traduccioacute lliure bo i emparant-nos en la definicioacute que el DEX (sv ştiiacutenţă) ens brinda de lrsquoexpressioacute ştiinţă de carte [literalment lsquociegravencia de llibrersquo] ldquocunoştinţe de scriere şi de citirerdquo [lsquoconeixements de llegir i escriurersquo] 1212 Refrany que al contrari de lrsquoafirmacioacute de lrsquoautor no apareix amb cap mena de glossa 1213 Alhora que el relacionen amb menys belmiddotligerants paregravemies en francegraves i italiagrave Rien sans peine i Innanzi alla virtugrave Dio ha posto il sudore (vegeu SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 273 nuacutem 2987) Tambeacute el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes vincula la nostra paregravemia amb paregravemies de faisoacute similar Rien ne vient sans peine (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58868ampLng=1) i Senza fatica non si fa niente (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58868ampLng=8) 1214 Si beacute eacutes cert que ldquoLa moderna pedagogiacutea entiende sin embargo que los nintildeos y los joacutevenes pueden comprender perfectamente las palabras y los razonamientos y que no es necesario maltratar a un rapaz para que aprenda las cosasrdquo

248

repicoacute La letra con sangre entra y la labor con dolor (CORREAS 2000 [1627] p 424 nuacutem

3251215) La letra con sangre entra y la labor con dolor (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

236 nuacutem 21451) Al capiacutetol 35 de la segona part del Quijote (p 1009-1010) espigolem

aquesta afirmacioacute ldquotres mil y trecientos azotes que no hay nintildeo de la doctrina por ruin que sea

que no se los lleve cada mesrdquo segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 480 sv doctrina) els

nintildeos de la doctrina eren ldquopobrecitos hueacuterfanos que se recogen para doctrinallos y criallos y

despueacutes los acomodan ponieacutendolos a que deprendan oficio obra de gran caridadrdquo Eacutes

precisament COVARRUBIAS (1977 [1611] p 763 sv letra) el primer que blasma1216 el sentit

sanguinolent de la paregravemia ldquoel que pretende saber ha de trabajar y sudar[1217] y esso sinifica alliacute

sangre y no accedilotar los muchachos con crueldad como lo hazen algunos maestros de escuela

tiranosrdquo1218 Certament tota afirmacioacute es pot capgirar amb summa facilitat no endebades

ldquoMariacutea de Maeztu[1219] dijo y escribioacute muchas veces que el refraacuten de La letra con sangre entra

es verdad pero la letra no debe entrar con sangre del disciacutepulo sino con la sangre del maestro

(es decir con su esfuerzo y su sudor)rdquo (IRIBARREN 19744 p 573) Arribem doncs al cap del

carrer bo i negant la major amb un afectuoacutes repicoacute La letra con sangre entra pero con dulzura

y amor se ensentildea mejor (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236 nuacutem 21452)

A lrsquohora de traduir el nostre refrany CALCIU SAMHARADZE (20052 p 565 sv letra) distingeixen els dos sentits dessuacutes esmentats en primer lloc el que correspon al Quijote (i aixiacute ho assenyalen per mitjagrave de la marca DQ) Buchea-ţi intră-n cap numai prin sacircnge [lsquoLa paraula trsquoentra al cap nomeacutes amb (la) sangrsquo] opcioacute que retrobem per exemple en les traduccions quixotesques de VISCONDES (2002 p 513) O haver sangue eacute a condiccedilatildeo expressa RULLAN (2005 [1905] II p 213) Sa lletra entra per sesquena y lo que cou cura o BODINI (2005

[1957] II p 885) Il verbo entra col nerbo Lrsquoaltra doble proposta de Calciu Samharadze en canvi deixa de banda tota violegravencia i srsquoeleva a un agravembit meacutes general Nimic nu se face fără osteneală [lsquoRes no es fa sense esforccedilrsquo] i Nimic nu se cacircştigă fără trudă [lsquoRes no es guanya sense afanyrsquo] La primera la recullen CALCIU et alii (1979 p 691 sv nimic p 739 sv osteneală) juntament amb tres equivalents castellans ldquono hay atajo sin trabajo no se ganoacute Zamora en una hora[1220] la letra con sangre entrardquo Aixograve no obstant la variant meacutes habitual

1215 Amb la glossa ldquoCon castigo en nintildeos y nintildeasrdquo 1216 Trobem tambeacute opinions a mig camiacute com ara la drsquoOLMOS (19982 [1940] p 83) ldquoAlude a la necesidad de castigo no precisamente corporal para que el alumno se aplique a las ensentildeanzas del maestro ya que sin un poco de temor no suele a las veces ponerse la atencioacuten necesaria a un asuntordquo 1217 Es tractaria doncs drsquoun ldquoRefraacuten que da a entender el trabajo y fatiga que se necesita emplear para saber o adelantar en alguna cosardquo (IRIBARREN 19744 p 572) En termes ben similars CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2021) indiquen ldquoDa a entender que para aprender lo que se ignora o adelantar en cualquiera cosa no han de excusarse el estudio y el trabajordquo 1218 Vegeu als Essais de Michel de Montaigne (1533-1592) per exemple en lrsquoedicioacute de la Imprimerie nationale publicada a Pariacutes el 1998 ldquoCombien leurs classes seraient plus deacutecemment joncheacutees de fleurs et de feuilleacutee que de tronccedilons drsquoosier sanglantsrdquo (I Cap 26 p 284) 1219 Pedagoga espanyola (1881-1948) 1220 Vet aquiacute com de bursada ensopeguem un altre refrany quixotesc Vegeu doncs la fitxa No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

249

nrsquoeacutes Nimica nu-i fără osteneală [lsquoNo hi ha res sense esforccedilrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5265 FLONTA 1992a p 168 nuacutem 11441221 1992b p 197 nuacutem 11451222 MILLIO 1999 p 103 nuacutem 872IIc1223 p 283 nuacutem 2384b1224 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 216 CARTALEANU

et alii 2007 p 200 nuacutem 1774) Quant a la segona proposta de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 565 sv letra) Nimic nu se cicircştigă fără trudă [lsquoRes no es guanya sense afanyrsquo] lrsquoencerquem a CALCIU et alii (1979 p 691 sv nimic) amb les tres traduccions castellanes dessuacutes esmentades1225

1221 No PAINS no gains Amb esment al refrany francegraves Nul pain (bien) sans peine 1222 No PAINS no gains Lrsquoautor relaciona la paregravemia amb dos refranys castellans No hay bien sin trabajo i No hay atajo sin trabajo i dos de lusitans Natildeo haacute atalho sem trabalho i Natildeo haacute honra sem trabalho 1223 EVERY PATH has a puddle 1224 NO sweet without (some) sweat 1225 Ccedilo eacutes ldquono hay atajo sin trabajo no se ganoacute Zamora en una hora la letra con sangre entrardquo

250

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 7251226) Mai bun bucătar decicirct foamea nici că se află pe lume (PAPU 1965 II p 53-54) [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo] Cel mai bun sos de pe lume e foamea (MĂRCULESCU 2007 II p 551227) [lsquoLa millor salsa del moacuten eacutes la famrsquo]

ldquoetenim quis hoc non uidet desideriis omnia ista condiri Darius in fuga cum aquam

turbidam et cadaueribus inquinatam bibisset negauit umquam se bibisse iucundius

numquam uidelicet sitiens biberat nec esuriens Ptolomaeus ederat cui cum peragranti

Aegyptum comitibus non consecutis cibarius in casa panis datus esset nihil uisum est illo

pane iucundius Socraten ferunt cum usque ad uesperum contentius ambularet

quaesitumque esset ex eo quare id faceret respondisse se quo melius cenaret obsonare

ambulando famem quid uictum Lacedaemoniorum in philitiis nonne uidemus ubi cum

tyrannus cenauisset Dionysius negauit se iure illo nigro quod cenae caput erat delectatum

tum is qui illa coxerat laquominime mirum condimenta enim defueruntraquo laquoquae tandemraquo

inquit ille laquolabor in uenatu sudor cursus ad Eurotam fames sitis his enim rebus

Lacedaemoniorum epulae condiunturraquordquo1228

Lrsquoanterior fragment ciceroniagrave no eacutes pas lrsquouacutenic que ens palesa aquesta subjectivitat gastronogravemica

per esmentar-ne un altre exemple clagravessic vet aquiacute dos versos i escaig dels Sermones horacians

ldquonon in caro nidore uoluptas [] summa sed in te ipso est Tu pulmentaria quaere []

sudandordquo1229 (II 2 v 19-21) Pel que fa a la paregravemia original COVARRUBIAS (1977 [1611] p

675 sv hambre) la transforma en la variant A mucha hambre no ay pan malo1230 la qual amb

1226 Amb la nota (II Cap 5 p 725 n 18) ldquoPosible eco de un adagio de Ciceroacuten veacutease I 19 226 n 54rdquo En efecte al passatge esmentat hi trobem lrsquoexpressioacute ldquocon la salsa de su hambrerdquo que considerem no pas paregravemia sinoacute almiddotlusioacute a la que prenem de referegravencia tal com demostra el corresponent apunt a peu de pagravegina (I Cap 20 p 226 n 54) ldquoLa frase hecha para estos casos es laquoEl hambre es la mejor salsaraquo veacutease II 5 725 n 18rdquo 1227 MĂRCULESCU (2007 II p 55 n 114) ens indica ldquoPosibil ecou al unui adagio din Cicero atribuit lui Socrate [lsquoPossible eco drsquoun adagi de Ciceroacute atribuiumlt a Sogravecratesrsquo] laquoOptimum condimentum famesraquo Vezi şi [lsquoVegeu tambeacutersquo] I 19rdquo 1228 Segons la traduccioacute del tercer volum de les Tusculanes (V 97-98 p 49-50) a cagraverrec drsquoEduard Valentiacute publicada a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge lrsquoany 1950 ldquoEn efecte iquestqui no veu que eacutes la gana que condimenta tots els aliments Darios quan fugia va beure drsquouna aigua tegraverbola i infectada de cadagravevers i va dir que mai no havia begut amb tant de gust es veu que mai no havia begut assedegat Ni Ptolomeu havia menjat afamat recorrent lrsquoEgipte havia deixat enrera el seu seguici i en una cabana li fou ofert un tros de pa groller li semblagrave que no hi havia res de meacutes exquisit que aquell pa Diuen de Sogravecrates que passejant-se a bon pas fins al vespre i havent-li estat preguntat per quegrave ho feia va respondre que caminant feia provisioacute de gana per a sopar millor iquestI quegrave iquestNo veiem quin eacutes lrsquoaliment dels lacedemonis en llurs laquofiliacutetiesraquo Una vegada que hi va prendre part Dionisi el tiragrave va dir que no li havia agradat gens aquell brou negre que era el plat principal de lrsquoagravepat I li fa el que lrsquohavia cuinat laquoNo eacutes estrany li faltaven els condimentsraquo laquoiquestQuins condimentsraquo preguntagrave Dionisi laquoFatiga a la cacera suor una carrera a la riba de lrsquoEurotas fam set perquegrave eacutes amb aquestes coses que es condimenten els agravepats dels lacedemonisraquordquo Quant a lrsquoanegravecdota de Darios recordem que Setosul beacute apă din orĭ-ce lac [lsquoLrsquoassedegat beu aigua de qualsevol llacrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 118 nuacutem 9258) 1229 A lrsquoedicioacute de la Fundacioacute Bernat Metge intitulada Sagravetires i Epiacutestoles (1927) Llorenccedil Riber tradueix ldquoNo en lrsquoodorant vianda cara trobaragraves el major gust sinoacute que estagrave dins tu mateix Cerca les viandes suantrdquo (p 41) I encara hi afegeix una interessant nota a peu de pagravegina ldquoVol dir en estar cansat tota menja et seragrave exquisidardquo (n 3) 1230 Covarrubias acompanya el refrany de la seguumlent glossa ldquotodo se tiene por bueno en el tiempo de la necessidadrdquo

251

la imatge del pa en lloc de la salsa1231 quixotesca ens ha pervingut fins a dia drsquoavui tal com

demostra CALLES (2006 p 93 nuacutem 313) A buen hambre no hay pan duro o beacute ROMERO

(20012 p 14 nuacutem 10) el qual rebla lrsquoanterior paregravemia amb un repicoacute final A buen hambre no

hay pan duro (ni falta salsa a ninguno)1232 i li atribueix una glossa igualment vagravelida per al

refrany del Quijote

ldquoVivencia comuacuten es la de que cuando aprieta la necesidad[1233] por poca que sea los

melindres a los que estamos acostumbrados se esfuman como por ensalmo y no paramos

mientes ni exquisiteces al tiempo que el ingenio se multiplica a fin de satisfacer la

penuriardquo

CASADO et alii (1998 p 551234) estableixen vincles entre el castellagrave A buena hambre no hay pan

duro i el francegraves Agrave bon goucirct et faim il nrsquoy a mauvais pain o lrsquoitaliagrave La fame egrave il miglior cuoco

che vi sia1235 de la magrave del qual accedim al refranyer romanegraves Foacutemea e cel maĭ bun bucătar1236

[lsquoLa fam eacutes el millor cuinerrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 558 nuacutem 8484) Foamea e cel mai

bun bucătar (MUNTEAN 1967 p 178 nuacutem 3712 CALCIU et alii 1979 p 3871237 sv foame

FLONTA 1992a p 122 nuacutem 8221238 1992b p 145 nuacutem 8271239 MILLIO 1999 p 211 nuacutem

1782a1240 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) Foamea-i cel mai bun bucătar

(GHEORGHE 1986 p 210 nuacutem 182) Foamea este cel mai bun bucătar (CARTALEANU et alii

2007 p 140 nuacutem 1232) Foamea e bucătarul cel mai bun1241 [lsquoel cuiner millorrsquo] (HINŢESCU

1985 p 88 nuacutem 1212) Amb els anteriors exemples es palesa el seguumlent Mai bun bucătar

decacirct foamea nici că se află pe lume [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo]

1231 En honor a la veritat i si beacute no tan coneguts com el refrany de Covarrubias que acabem de citar no manquen exemples que prenen la salsa de referent com ara Hambre y sed la mejor salsa para comer (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29803) A buen hambre no es menester salsas (ETXABE 2001 p 49) o beacute No hay tal caldo como la salsa de San Bernardo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29800) 1232 Amb lleus variants tambeacute a CAMPOS BARELLA (1998 p 174 nuacutem 1746) A buena hambre no hay pan duro ni falta salsa a ninguno i encara amb un breu apunt ldquoDa a entender que cuando aprieta la necesidad no se repara en delicadezasrdquo 1233 Segons OLMOS (19982 [1940] p 84) ldquoPorque toda comida con buen apetito resulta harto sabrosa De este corte es laquoa buen hambre no hay pan duroraquo Metafoacutericamente puede aplicarse a otros oacuterdenes de cosasrdquo 1234 Amb lrsquoapunt ldquoEn la necesidad el hambriento no pone reparos no hace malos gestos ante ninguacuten tipo de alimento aunque se trate de pan durordquo 1235 Paregravemia recollida a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) i a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 239 nuacutem 2595) autors aquests darrers que lrsquoacompanyen drsquoaltres refranys com ara La fame condisce tutte le viande (1991 p 238 nuacutem 2592) o La fame egrave il miglior condimento (1991 p 239 nuacutem 2594) les quals a llur torn ens recorden la traduccioacute de BODINI (2005 [1957] II p 627) Non crsquoegrave miglior companatico che la fame 1236 ZANNE (2004 [1899] III p 559 nuacutem 8484) relaciona el refrany amb el francegraves Il nrsquoest sauce que drsquoappeacutetit paregravemia que retrobem a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) 1237 Els autors esmenten la seguumlent tirallonga de correspondegravencies castellanes ldquoA buen(a) hambre no hay pan duro (ni falta salsa a ninguno) no hay mejor cocinero (sau salsa) que el hambre a pan de quince diacuteas hambre de tres semanas la mucha hambre hace dulce el vinagrerdquo 1238 HUNGER finds no fault with the cookery Amb mencioacute als refranys francesos Lrsquoappeacutetit est le meilleur cuisinier i Agrave la faim il nrsquoy a pas de mauvais pain paregravemies que tambeacute figuren a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182 p 210 nuacutem 181) 1239 HUNGER finds no fault with the cookery 1240 Iacutedem 1241 Vegeu el castellagrave Gran cocinera es el hambre (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29802)

252

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) ndasheacutes a dir lrsquoopcioacute triada per Papundash per tal

com Foamea face bucatele gustoase [lsquoLa fam fa els menjars saborososrsquo] (MILLIO 1999 p 211

nuacutem 1782c1242) o beacute amb adjectivacioacute igualment falaguera Foamea face bucatele bune

[lsquobonsrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1232) Vet aquiacute un camiacute ben escrutable en

aquest cas que ens mena a la solucioacute de Mărculescu traduccioacute literal de la paregravemia quixotesca

que mutatis mutandis tambeacute espigolem a FLONTA (1992a p 122 nuacutem 8231243) Foamea e

sosul cel mai bun1244 [lsquoLa fam eacutes la salsa millorrsquo] Lrsquoautor repeteix la paregravemia amb la lleugera

variant Foamea-i [lsquoLa fam eacutesrsquo] sosul cel mai bun (FLONTA 1992b p 146 nuacutem 8281245) que

drsquouna banda marca amb un asterisc1246 i drsquoaltra banda agermana amb els refranys

portuguesos Boa mostarda eacute a fome1247 i Natildeo haacute melhor mostarda que a fome i amb els

castellans Buena salsa es el hambre No hay mejor salsilla que la hambrecilla A buen hambre

no es menester salsas i A buen hambre no hace falta condimento1248 lrsquouacuteltim dels quals ens

recorda la versioacute Foamea este cel mai bun condiment1249 versioacute escollida per Andreea Şeler

traductor romanegraves del best-seller de Ken Follet The Pillars of the Earth com a equivalent de

Hunger is the best seasoning1250 A lrsquohora de satisfer el gust del famolenc no caldran gaire

virtuosismes culinaris ja que per a gran sort nostra Flămicircndului şi o bucată de mămăligă rece i

se pare plăcintă [lsquoAl famolenc() fins i tot un tros de polenta freda li sembla pastissetrsquo]

(GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181) Flămicircndului şi o bucată de mămăligă rece i se pare

plăcinta [sic] (FLONTA 1992a p 122 nuacutem 8221251) Flămacircndului şi o bucată de mămăligă

rece icirci pare plăcintă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) Flămacircndului şi o

bucată de mămăligă rece i se pare plăcintă (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1227) en

efecte Flămicircnzilor nu le trebuie poftire multă [lsquoAls famolencs() no els cal molta insistegravenciarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 177 nuacutem 3703 GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181) Flămacircnzilor nu le

trebuie poftire multă1252 (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1228) i eacutes que a diferegravencia

drsquoaquell que srsquoha ben afartat Flămacircndul orice bucată bună şi dulce o găseşte iar sătulul de nici

1242 HUNGER finds no fault with the cookery 1243 HUNGER is the best sauce 1244 Refrany que Flonta vincula amb els francesos Il nrsquoest sauce que drsquoappeacutetit i La faim assaisonne tout 1245 HUNGER is the best sauce 1246 A lrsquoinici del diccionari FLONTA (1992b p IV) ens aclareix lrsquouacutes de lrsquoasterisc ldquoicircn lipsa proverbelor atestate se oferă traduceri care iau ca bază icircn general varianta engleză a dicţionarului Aceste traduceri sicircnt marcate cu un asterisc şi urmăresc din motive didactice o echivalare cicirct mai fidelă din punct de vedere lexicalrdquo [lsquoa falta de(ls) refranys atestats srsquoofereixen traduccions que tenen com a base en general la variant anglesa del diccionari Aquestes traduccions es marquen amb un asterisc i segueixen per motius didagravectics una equivalegravencia el meacutes fidel possible des del punt de vista lexicalrsquo] 1247 En la variant proposada per GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) A fome eacute boa mostarda 1248 Vegeu la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 370) El millor amaniment del moacuten eacutes la fam 1249 Lrsquoeditorial RAO International Publishing establerta a Bucarest publicagrave el 2009 la traduccioacute intitulada Stacirclpii Pămacircntului [lsquoEls Pilars de la Terrarsquo] El refrany almiddotludit hi apareix a la quarta part del primer capiacutetol concretament a la pagravegina 60 1250 Lrsquoesmentada paregravemia es troba a la pagravegina 62 de lrsquoedicioacute de la New American Library publicada a Nova York el 2007 1251 HUNGER finds no fault with the cookery Amb mencioacute als refranys francesos Lrsquoappeacutetit est le meilleur cuisinier i Agrave la faim il nrsquoy a pas de mauvais pain 1252 Els autors inclouen lrsquoapunt ldquoCelor care au nevoie foarte mult de un lucru nu trebuie să le repetăm invitaţiardquo [lsquoAls que necessiten drsquoallograve meacutes una cosa() no cal que els repetim la invitacioacutersquo]

253

una nicicum se mulţumeşte [lsquoEl famolenc qualsevol tros() bo i dolccedil el troba mentre que al fart

no nrsquohi ha cap que el satisfacirsquo] (MILLIO 1999 p 211 nuacutem 1782f1253) i ja que parlem de

menjars melmiddotliflus eacutes ben palegraves que Flămicircndului i se pare miere codrul[1254] cel uscat [lsquoAl

famolenc() li sembla mel el rosegoacute meacutes secrsquo] (GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181)

Flămacircndului i se pare miere codrul cel uscat (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1227)

Com a conclusioacute ilmiddotlustrarem el refrany Primero son mis dientes que mis parientes (ETXABE

2001 p 328) amb el seguumlent refrany que ben beacute podria servir-nos de petita faula esogravepica Ieacutepa

flămacircndă icircşĭ uĭtă de macircnzĭ1255 [lsquoLrsquoegua famolenca srsquooblida dels poltresrsquo] (ZANNE 2004 [1901]

IX p 625 nuacutem 7987) Iapa flămacircndă icircşi uită de macircnzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 35) o

en versioacute singular Iapa flămacircndă icircşi uită de macircnz [lsquodel poltrersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

123 CARTALEANU et alii 2007 p 150 nuacutem 13111256) Iapa flămicircndă icircşi uită de micircnz

(MUNTEAN 1967 p 198 nuacutem 3987)

1253 HUNGER finds no fault with the cookery 1254 A peu de pagravegina (2007 p 140 nuacutem 1227 n 1) srsquoaclareix el sentit del mot codru [lsquorosegoacutersquo] en aquest context ldquoCodru ndash aici bucată mare de pacircine de mămăligă etcrdquo [lsquoCodru ndash aquiacute tros gran de pa de polenta() etcrsquo] 1255 Lrsquoautor ens explica ldquoCine suferă de foacuteme nu maĭ ţine socoteacutelă de nimicldquo [lsquoQui pateix gana no para esment a resrsquo] 1256 Amb la glossa ldquoGrija pentru starea proprie este prioritarărdquo [lsquoLa cura de lrsquoestat drsquoun mateix eacutes prioritagraveriarsquo]

254

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres1257 (II Cap 20 p 872-8731258) Morţii [hellip] ea calcă cu acelaşi picior şi foişoarele icircmpăraţilor şi cocioabele sărăcăcioase ale celor nevoiaşi (PAPU 1965 II p 191) [lsquoA la mort [hellip] ella trepitja amb el mateix peu tant les torres1259 dels emperadors com els casinyots miserables dels (que estan) necessitatsrsquo] Moarte [hellip] ea la fel calcă-n picioare şi turnurile falnice-ale regilor şi colibele sărmanilor (MĂRCULESCU 2007 II p 179-1801260) [lsquoLa mort [hellip] ella igualment trepitja amb els peus tant les torres sumptuoses dels reis com les barraques dels pobresrsquo] Situats si meacutes no virtualment al sotacor del sevillagrave Hospital de la Caridad adrecem el nostre

esguard vers el mur dret i nomeacutes ens cal una llambregada per endinsar-nos en la tan sobtada

com inalienable cura drsquohumiltat que ens etziba Juan de Valdeacutes Leal (1622-1690) a traveacutes del

quadre Finis gloriae mundi (1672) dos cadagravevers en verminosa putrefaccioacute gragravecies als hagravebits

dels quals (que en aquest cas siacute que fan el monjo) intuiumlm les romanalles drsquoun bisbe i drsquoun

cavaller de lrsquoOrdre de Calatrava Aquesta colpidora imatge ens demostra tots i cadascun dels

seguumlents refranys El pobre y el cardenal todos van por un igual (CORREAS 2000 [1627] p

290 nuacutem 10451261 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 42342) El Papa y el

zapatero ambos van por un rasero1262 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 42346)

Mueacuterese el rey y el papa y el duque y el prior de Guadalupe (CORREAS 2000 [1627] p 537

nuacutem 1295 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 423501263) Aixiacute doncs ultra les

riqueses i distincions Tan presto muere el rico como el mendigo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 485 nuacutem 42372) o beacute Ricos y pobres flacos y gordos todos muerden el polvo1264

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 485 nuacutem 42370) O si encara ho voleu meacutes clar La

1257 El fragment sencer sona aixiacute ldquola muerte la cual tan bien come cordero como carnero y a nuestro cura he oiacutedo decir que con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobresrdquo 1258 Amb la nota (II Cap 20 p 873 n 66) ldquoNueva alusioacuten al Pallida mors horaciano muy grato a Cervantes (I Proacutelogo 15 n 59)rdquo 1259 Ens decidim per aquest mot ja que lrsquoactual sentit de ldquotalaiardquo no escauria gota als emperadors Tanmateix no ens estem de recordar el pintoresc foişorul de foc eacutes a dir la talaia de quaranta-dos metres des de la qual es controlaven els incendis de la capital romanesa fins que ndasho tempora o moresndash els edificis del voltant en van superar amb escreix lrsquoalccedilada i per tant la van convertir en un atagravevic oxiacutemoron una talaia sense vistes 1260 MĂRCULESCU (2007 II p 180 n 347) apunta ldquoSancho face fie şi indirect aluzie la Horaţiu Pallida mors vers citat de Cervantes şi icircn original vezi I laquoProlograquordquo [lsquoSancho fa si beacute indirectament almiddotlusioacute a Horaci Pallida mors vers citat per Cervantes tambeacute en original vegeu I laquoProgravelegraquorsquo] 1261 Amb la nota ldquoEn la muerterdquo 1262 O de manera encara meacutes general La muerte mide a todos con el mismo rasero (CASADO et alii 1998 p 82) refrany que els autors comparen amb el francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit [sic] ni grand i amb lrsquoitaliagrave La morte pareggia tutti el qual apareix citat aixiacute mateix al recull drsquoSCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 315 nuacutem 3452) i al de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 150 nuacutem III10314) 1263 Amb el representant de Crist al moacuten terrenal amb majuacutescula inicial el Papa 1264 Aquesta enumeracioacute mortal drsquoantagonistes ens duu al magiacute uns magniacutefics versos drsquoautor anogravenim inclosos (sota la numeracioacute III7) al Matsu no ha [lsquoAgulles de pirsquo] recull poegravetic japonegraves de finals del XVIII ldquoColui che odia [] e colui che egrave odiato [] assieme spariran nel nulla [] qual rugiada sul campordquo La nostra citacioacute eacutes a partir de la pagravegina 160 del volum Lrsquoeterno nel tempo (Antologia della poesia giapponese dalle origini al rsquo900) a cura drsquoIrene Iarocci i editat per Ugo Guanda Editore a Parma el 1993

255

muerte todo lo barre todo lo iguala y todo lo ataja1265 (CORREAS 2000 [1627] p 430 nuacutem

492)

El nostre refrany es basa en una adaptacioacute dels famosos versos drsquoHoraci (Carmina I IV v 13-

14) Pallida mors aequo pulsat pede pauperum tabernas [] Regumque torres1266 que el mateix

Cervantes no srsquoestagrave de citar en original al prograveleg de la primera part (I Proacutelogo p 151267) ni de

traduir en la seguumlent intervencioacute de don Quijote (II Cap 58 p 1200-12011268) ldquola muerte que

asiacute acomete los altos alcaacutezares de los reyes como las humildes chozas de los pastoresrdquo Notem

tanmateix que les tabernas i torres horacianes un cop passades pel sedagraves de Cervantes

esdeven humildes i altas respectivament (alhora que se nrsquoinverteix lrsquoordre) adjectius que Papu

(pel que fa a altas) i Mărculescu (quant a humildes) descuren qui sap si amarats de la cadegravencia

llatina

Des del moment en quegrave PANN (1982 [1847] p 240) dedica a la Moarte [lsquoMortrsquo] lrsquoantonomagravesia

ldquocare toate curmărdquo [lsquoque tot (ho) truncarsquo] no en roman cap dubte Ce naşte moare1269 [lsquoEl que

neix morrsquo] (FLONTA 1992b p 29 nuacutem 1601270) per tal com Omul are şi moarte şi viaţă

[lsquoLrsquohome teacute tant mort com vidarsquo] (PANN 1982 [1847] p 69) Tot omul [lsquoTot homersquo] are şi

moarte şi viaţă (PANN 1982 [1847] p 421 HINŢESCU 1985 p 220 nuacutem 4413) (Tot) omul

are moarte şi viaţă (MILLIO 1999 p 12 nuacutem 91b1271) i si establim que Este şi viaţă este şi

moarte [lsquoHi ha vida tambeacute hi ha mortrsquo] (MUNTEAN 1967 p 164 nuacutem 3463 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 143) aleshores en consequumlegravencia Cine vede naşterea vede şi moartea [lsquoQui

veu el naixement veu tambeacute la mortrsquo] (FLONTA 1992b p 29 nuacutem 1601272 MILLIO 1999 p

12 nuacutem 91a1273 p 121 nuacutem 1025a1274 p 153 nuacutem 1287b1275 p 175 nuacutem 1483a1276) Tal

1265 Per a informacions complementagraveries us remetem a una altra fitxa quixotesca Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264) 1266 Segons la traduccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge dels Odes i Egravepodes (Barcelona 1978) a cura de Josep Vergeacutes ldquoLa pagravelmiddotlida Mort truca amb un cop de peu igual a les barraques dels pobres i als castells dels reisrdquo (vol I p 67) Quant a la traduccioacute romanesa que espigolem del DE (sv aequa pulsat pede) ldquoMoartea palidă bate cu piciorul deopotrivă la colibele săracilor şi la palatele regeştirdquo [lsquoLa mort pagravelmiddotlida colpeja amb el peu igualment a les cabanes dels pobres i als palaus reialsrsquo] Drsquoaltra banda ARTHABER (1929 p 426-427 nuacutem 843) aprofita els versos horacians per esmentar tres paregravemies romagraveniques en castellagrave italiagrave i francegraves La muerte hiere con pie indiferente Lrsquoeccelse ed umil porte | Batte ugualmente morte i La mort frappe sans respect 1267 Amb la nota (I Proacutelogo p 15 n 59) ldquoHoracio Odas I IV 13-14 Fray Luis de Leoacuten traduce laquoQue la muerte amarilla va igualmente a la choza del pobre desvalido y al alcaacutezar real del rey potenteraquo veacutease la versioacuten de C (aparte muchas alusiones) en II 20 873 y 58 1201rdquo 1268 Fragment acompanyat de la nota (II Cap 58 p 1201 n 38) ldquoTraduccioacuten del laquoPallida mors aequo pulsat pedehellipraquo de Horacio que ya se ha utilizado en otras ocasiones (I Proacutelogo 15 n 59)rdquo 1269 El Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes atribueix aquest refrany a ldquoFuente oralrdquo alhora que nrsquohi afegeix un parell meacutes el primer dels quals tambeacute de font oral Cine trăieşte trebuie să moară [lsquoQui viu ha de morirrsquo] i Cine a văzut lumea şi soarele trebuie să vadă şi moartea [lsquoQui ha vist el moacuten i el sol ha de veure tambeacute la mortrsquo] Vegeu-ne el seguumlent enllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58648ampLng=13 1270 He that is once DORN once must die En relacioacute amb el castellagrave Todo lo que nace muere sea lo que fuere 1271 ALL MEN are mortal 1272 He that is once DORN once must die En relacioacute amb el castellagrave Todo lo que nace muere sea lo que fuere 1273 ALL MEN are mortal

256

com descarnadament ens mostrava el quadre de Valdeacutes Leal Nimenea n-o să trăiască [] lumea

să o moştenească [lsquoNinguacute no viuragrave [] el moacuten per heretar(-lo)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 269 nuacutem

5253) Nimenea n-o să trăiască [] Lumea să o moştenească (HINŢESCU 1985 p 117 nuacutem

1900) Nimenea n-o să trăiască Lumea să o moştenească (MILLIO 1999 p 12 nuacutem 91d1277)

Nimenea n-o să trăiască lumea să o moştenească (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) No

perdem doncs de vista que Moartea nu alege [lsquoLa mort no triarsquo] (MILLIO 1999 p 75 nuacutem

623f1278 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) i que per a meacutes inri esdeveacute del tot insubornable

Moacutertea nu va să scie [] De averĭ de bogăţie1279 [lsquoLa mort no vol saber [] De beacutens de riquesarsquo]

(ZANNE 2003 [1897] II p 624 nuacutem 5494) Moartea nu va să ştie [] de averi de bogăţie

(MUNTEAN 1967 p 257 nuacutem 5032) Moartea nu va să ştie de averi de bogăţie (FLONTA

1992a p 46 nuacutem 3131280 p 49 nuacutem 3351281 1992b p 58 nuacutem 3281282 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 129 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv muerte) Moartea nu vrea sa

ştie de averi de bogăţie (MILLIO 1999 p 75 nuacutem 623c1283) Ja que parlagravevem de la inutilitat

dels diners a lrsquohora drsquoafrontar la mort heus aquiacute una cara veritat Mor icircntocmai ca tot omul şi

bogatul ca şi robul [lsquoMoren exactament com tota persona tant el ric com lrsquoesclaursquo] (FLONTA

1992a p 46 nuacutem 3131284 p 49 nuacutem 3351285) Mor icircntocmai ca tot omul Şi bogatul ca şi

robul (MILLIO 1999 p 75 nuacutem 623d1286) ultra la riquesa tampoc el poder no hi pot res De

moarte nici rege nici icircmpărat nu scapă1287 (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv

muerte) i ni tan sols la meacutes arrauxada valentia De omul viteaz [] şi moartea face haz1288 [lsquoDe

1274 The FIRST breath is the beginning of death 1275 GRASS and hay we are all mortal 1276 HE THAT is once BORN once must die 1277 ALL MEN are mortal 1278 DEATH is the grand leveller 1279 Amb la seguumlent crida poegravetica ldquoMoacutere săracul ca şi bogatul şi precum ḑice poetul frances [lsquoMor el pobre aixiacute com el ric i com diu el poeta francegravesrsquo] La mort a des rigueurs agrave nulles autres pareilles [hellip] Et la garde qui veille aux barriegraveres du Louvre [] Nrsquoen deacutefend pas nos roisrdquo Deixeu-nos aclarir que es tracta de la Consolation agrave M du Perrier sur la mort de sa fille de Franccedilois de Malherbe (1555-1628) 1280 Allrsquos alike at the latter DAY a bag of gold and wisp of hay Tambeacute srsquohi esmenten dues paregravemies franceses Fein de chien et marc drsquoargent seront tout un au jour du jugement i La mort passe aussi bien en palais qursquoen chaumiegravere 1281 DEATH makes equal the high and low Amb dos equivalents en francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit ni grand i La mort frappe sans respect 1282 DEATH makes equal the high and low Amb mencioacute de dos refranys castellans Muerte y enfermedades no distinguen linajes i La muerte no respeta edades ni dignidades 1283 DEATH is the grand leveller 1284 Allrsquos alike at the latter DAY a bag of gold and wisp of hay Tambeacute srsquohi esmenten dues paregravemies franceses Fein de chien et marc drsquoargent seront tout un au jour du jugement i La mort passe aussi bien en palais qursquoen chaumiegravere 1285 DEATH makes equal the high and low Amb dos equivalents en francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit ni grand i La mort frappe sans respect 1286 DEATH is the grand leveller 1287 Lrsquoesmentat refrany ens recorda el fabuloacutes periple que Alexandre Magne segons Hamlet podria recoacuterrer fins a arribar al fang que taparia les escletxes drsquouna boacuteta eacutes a dir un cop mort Alexandre es tornaria pols i com que la pols eacutes terra i de la terra sersquon fa argila aquesta podria servir perfectament per tapar els junts drsquouna boacuteta Vegeu aquest fragment inclograves a la primera escena del cinquegrave acte a la pagravegina 1989 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007 1288 Malgrat que srsquohi contraposi la seguumlent paregravemia Moartea ocoleşte pe cel viteaz [lsquoLa mort evita el (que eacutes) valentrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129)

257

lrsquohome valent [] tambeacute la mort sersquon mofarsquo] (MUNTEAN 1967 p 146 nuacutem 3138) De omul

viteaz şi moartea face haz (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 128) A tall de conclusioacute obrim una

escletxa drsquoesperanccedila que ens permeti un prudent inici de salvacioacute bo i esperant lrsquoanhelat jorn en

quegrave la mort ndashperograve tambeacute el moacutenndash mori Moartea nu mai are moarte cicirct o fi pămicircntul [lsquoLa mort

nomeacutes tindragrave (teacute) mort fins que hi hagi moacutenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 256 nuacutem 5030) Moartea

nu mai are moarte cacirct o fi pămacircntul (MILLIO 1999 p 322 nuacutem 2726b1289 p 348 nuacutem

2944b1290 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv

muerte)

1289 There is a REMEDY for all things but death 1290 Nay as SURE as death

258

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 10601291) Obicircrşia icircnaltă se moşteneşte pe cicircnd virtutea se capătă (PAPU 1965 II p 375) [lsquoLrsquoorigen elevat srsquohereta mentre que la virtut srsquoobteacutersquo] Sacircngele se moşteneşte dar virtutea se cucereşte (MĂRCULESCU 2007 II p 346) [lsquoLa sang srsquohereta perograve la virtut es conquereixrsquo]

ldquoMientras el laquocolorraquo de la sangre no depende de nosotros ndashtampoco los bienes materiales

heredadosndash todo lo demaacutes se alcanza mediante el esfuerzo la constancia y la dedicacioacuten

Estos valores son incomparablemente mejores que los derivados de una posicioacuten social

prestada y seguacuten Don Quijote son las galas apropiadas a quien aspira a gobernar un

pueblo en el caso de Sancho Panza Por antildeadidura el refraacuten censura a los nobles de cuna

que no quieren corregirse en sus vicios ni enmendarse en sus erroresrdquo (LEYVA 2004 p

192)

Vet aquiacute un refrany que Moliegravere subscriuria a traveacutes de la seguumlent afirmacioacute ldquoLa naissance

nrsquoest rien ougrave la vertu nrsquoest pasrdquo1292 (Dom Juan Acte IV Escena 4) En drsquoaltres mots Maacutes vale

nobleza por siacute ganada que heredada sin costar nada (CORREAS 2000 [1627] p 505 nuacutem

586) per tal com Maacutes ilustre es el que ilustre se hace que el que ilustre nace (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 521 nuacutem 45647) tal i com demostra el fet que La sangre se hereda

y el vicio se apega1293 (CAMPOS BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3100) Aixiacute doncs serveixi de

consell general Hoacutenrente tus hechos y no los de tus abuelos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 521 nuacutem 45643) Tots els refranys que acabem drsquoesmentar demostren un cop meacutes

una obvietat ldquoLlevar nuestra sangre no depende de la voluntad propia Seamos ilustres o

plebeyos ello no tiene meacuterito Maacutes lo tiene y de muchos quilates la honradez la virtud la

posicioacuten social debida a nuestro trabajo aplicacioacuten y constanciardquo (OLMOS 19982 [1940] p 86)

Si en la versioacute de Mărculescu observem un escrupoloacutes respecte a lrsquooriginal la traduccioacute de Papu en canvi explana ndashse possibilendash la metafograverica sangre quixotesca amb el mot obicircrşia [lsquolrsquoorigenrsquo] definit talment pel DEX (sv obacircrşie2) ldquoLocul unde s-a născut cineva familia neamul din care se trage cineva origine (socială)rdquo [lsquoEl lloc on ha nascut alguacute la famiacutelia el llinatge del qual proveacute alguacute origen (social)rsquo] Aquesta literalitat no ens ha de sorprendre des del moment en quegrave els dos reculls de FLONTA (1992a p 223 nuacutem 15391294 1992b p 265 nuacutem

1291 Amb la nota (II Cap 42 p 1060 n 27) ldquolaquose conquista se gana con el esfuerzo personalraquordquo 1292 Per venturoacutes atzar fa nomeacutes un parell de dies la periacutenclita professora Oriana Serafini (in Feruglio) a casa de la qual ens hostatgem admirablement ens mostragrave el llibret amb la traduccioacute al friuumllagrave del Dom Ğuan de Moliegravere a cagraverrec de Ğuan Bosniac (publicat a Udin el 1988 per Clape culturacircl Acuilee) Comprendreu que no dubtem ni un segon drsquoencercar-hi i amollar-vos-en lrsquoesmentat fragment ldquola našince no jegrave nuje lagrave che no jegrave virtucirctrdquo (p 57) 1293 Amb la seguumlent glossa ldquoLos rasgos fiacutesicos se transmiten por herencia y los vicios o virtudes se adquieren con el trato de quien los tienerdquo 1294 Lrsquoautor esmenta el refrany francegraves Noblesse vient de vertu el qual tambeacute recull ARTHABER (1929 p 454 nuacutem 897)

259

15371295) per versar en romanegraves la paregravemia inglesa VIRTUE is the only true nobility recorren a la traduccioacute Virtutea este adevărata nobleţe [lsquoLa virtut eacutes la veritable noblesarsquo] bo i marcant-la amb un eloquumlent asterisc1296 Per altra banda resulta qui-sap-lo curioacutes comprovar com el mot virtute [lsquovirtutrsquo] esdeveacute un hagravepax en no menys de tres refranyers romanesos en el de HINŢESCU (1985 p 128 nuacutem 2171) lrsquoensopeguem dins el digne refrany Onoarea se ţine de virtute ca umbra trupului de tine1297 [lsquoLrsquohonor va enganxat a la virtut com lrsquoombra del cos a tursquo] en canvi amb un sentit drsquoallograve meacutes prosaic i crematiacutestic apareix tant a MUNTEAN (1967 p 116 nuacutem 2555) Cosaşul mai mult face cu cutea [] decicirct cu virtutea [lsquoEl segador fa meacutes amb la pedra drsquoesmolar [] que amb la virtutrsquo] com a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 102) Cosaşul mai mult face cu cutea decacirct cu virtutea Finalment sota lrsquoegravegida de la magravexima llatina Nobilitas sola est atque unica virtus1298 esmentem la solucioacute de CALCIU et alii (1979 p 694 sv nobleţe1299) i de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 825 sv sangre1300) Nobleţea adevărată este cea a sufletului [lsquoLa noblesa veritable eacutes la de lrsquoagravenimarsquo]

1295 Amb mencioacute de dues paregravemies castellanes Virtud es nobleza y todo lo demaacutes simpleza i La virtud hace noble 1296 El qual recordem-ho indica que lrsquoautor davant la impossibilitat de trobar cap equivalegravencia romanesa es veu constret a traduir literalment alguna paregravemia procedent drsquouna altra llengua 1297 Paregravemia que ZANNE (2004 [1901] VII p 845 nuacutem 18717) no descura pas Onoacuterea se ţine de virtute ca umbra trupuluĭ de tine 1298 Es tracta drsquoun vers de Juvenal (Saturae VIII v 20) que en la traduccioacute de Manuel Balasch (publicada a Barcelona el 1961 en el marc de la Fundacioacute Bernat Metge) sona talment ldquola sola lrsquouacutenica noblesa eacutes la virtutrdquo (p 22) 1299 Els equivalents castellans esmentats soacuten El corazoacuten muestra la nobleza verdadera i La sangre se hereda la virtud no 1300 La solucioacute romanesa remet a La sangre se hereda la virtud noy la virtud se aquista

260

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763) Adevărul [hellip] mereu pluteşte deasupra minciunii ca şi untdelemnul deasupra apei (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat [hellip] sempre sura per sobre de la mentida aixiacute com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] Adevărul [hellip] iese totdeauna deasupra minciunii ca untdelemnul deasupra apei (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat triomfa1301 sempre per sobre de la mentida com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] Meacutes tard o meacutes drsquohora Sa veritat sempre sura1302 (RULLAN 2005 [1905] II p 55) i posats a

trobar una imatge per demostrar-ho la de lrsquoaigua sobre lrsquooli ha esdevingut un paremiotipus1303

drsquoallograve meacutes reeixit al qual Cervantes dit sigui de passada recorre en un altre passatge de lrsquoobra

ldquola verdad es la que he dicho y es la que ha de andar siempre sobre la mentira como el aceite

sobre el aguardquo1304 (II Cap 50 p 1139) eacutes a dir en mots de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]

p 724 nuacutem 63105) La verdad como el aceite queda encima siempre Si dediquem una ullada

vagarosa al recull de GHEORGHE (1986 p 79 nuacutem 10) ens trobarem drsquooest a est1305 en una

immensa bassa drsquooli panromagravenica A verdade e o azeite andam agrave tona de aacutegua (ao de cima) i O

azeite e a verdade andam sempre ao de cima (portuguegraves) La verdad y el oacuteleo siempre anda en

somo1306 i La verdad como el oacuteleo nada (siempre anda) en somo1307 (castellagrave) La veritat fa

com lrsquooli que sempre sura1308 (catalagrave) La veacuteriteacute surnage comme lrsquohuile i La veacuteriteacute comme

lrsquohuile vient au-dessus (francegraves) o Lrsquoolio e la veritagrave tornano alla sommitagrave1309 (italiagrave)

No cal dir que en el refranyer romanegraves com a la resta de la Romagravenia tambeacute Adevěrul plutesce ca untul de lemn [lsquoLa veritat sura com lrsquoolirsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 486 nuacutem 16972) Adevărul pluteşte ca untul de lemn (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) i per tant oli i veritat acaben sempre a sobre Adevărul şi untdelemnul ies deasupra [lsquoLa veritat i lrsquooli surten a

1301 Traduccioacute que justifiquem amb lrsquoexpressioacute A ieşi deasupra ca untdelemnul [literalment lsquosortir a sobrela superfiacutecie com lrsquoolirsquo] que el DEX (sv untdeleacutemn) defineix aixiacute ldquoa birui a icircnvinge a se confirma a se adeverirdquo [lsquoderrotar vegravencer confirmar demostrarrsquo] El fraseologisme tambeacute el recull GHEORGHE (1986 p 79 nuacutem 10) A ieşi ca untdelemnul deasupra i ZANNE (2004 [1900] IV p 160 nuacutem 9363) amb ulei [lsquoolirsquo] en comptes drsquountdelemn A eşigrave drsquoasupra ca uleĭul 1302 No endebades la posada en comuacute drsquoaquest refrany amb la famiacutelia Feruglio-Serafini ha tret a colmiddotlacioacute un exemple de referegravencia a Itagravelia com eacutes la infausta ldquoStrage di Usticardquo esdevinguda el 27 de juny de 1980 1303 Vegeu nota 1497 1304 Fragment que descobrim gragravecies a COLL (1874 p 2 nuacutem 1) i a CANTERA et alii (2005 p 85) 1305 Els exemples romanesos recollits per Gheorghe els citarem en la segona part drsquoaquesta fitxa juntament amb els que hem aconseguit espigolar en les altres fonts romaneses consultades 1306 A CORREAS (2000 [1627] p 448 nuacutem 948) en la seguumlent variant La verdad y el olio siempre anda en somo 1307 Al recull de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 724 nuacutem 63104) La verdad como el odio [sic] siempre anda en somo 1308 Vegeu FARNEacuteS (1999 VIII p 749 nuacutem 616) 1309 Aquest refrany es troba tambeacute a ARTHABER (1929 p 714 nuacutem 1421) font que emprarem per a la redaccioacute de la fitxa bessona La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763) en la qual podreu consultar paregravemies i explicacions igualment vagravelides per al refrany que suara tenim entre mans Drsquoaltra banda tornant a la paregravemia italiana cal assenyalar que aixiacute mateix lrsquoespigolem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 563 nuacutem IX25169II) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 371 nuacutem 4030) en canvi amb coma entre el segon subjecte i el verb

261

sobrela superfiacuteciersquo] (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10 CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Adevărul iese deasupra ca untdelemnul [lsquoLa veritat surt a sobrela superfiacutecie com lrsquoolirsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 141) Adevărul icircntotdeauna iese deasupra (ca untdelemnul) [lsquoLa veritat sempre surt a sobrela superfiacutecie (com lrsquooli)rsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Adevărul iese ca untdelemnul la suprafaţă [lsquoLa veritat surt com lrsquooli a la superfiacuteciersquo] (FLONTA 1992a p 219 nuacutem 15081310 1992b p 260 nuacutem 15061311) Adevărul iese la ivealăsuprafaţă ca untul de lemn [sic] untdelemnul [lsquoLa veritat surt a lrsquoexteriorla superfiacutecie com lrsquooli lrsquoolirsquo] (MILLIO 1999 p 272 nuacutem 2291b1312) Tot i que en lrsquoanterior tirallonga no srsquoespecifiqui el liacutequid a la superfiacutecie del qual sura lrsquooli eacutes ben entegraves lrsquoarkheacute de Tales Adevărul iese (la lumină) ca untul de lemn deasupra apei [lsquoLa veritat surt (a la llum) com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (MILLIO 1999 p 334 nuacutem 28221313) Totdeauna adevărul iese deasupra ca untdelemnul pe care oricicirct icircl amesteci icircn apă iese la iveală [lsquoSempre la veritat surt a sobrela superfiacutecie com lrsquooli que per meacutes que el remenis a lrsquoaigua surt a lrsquoexteriorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) Amb la mateixa metagravefora entre lrsquooli i lrsquoaigua nrsquoespigolem exemples amb el substantiu dreptate1314 [lsquoraoacutersquo] en comptes drsquoadevăr [lsquoveritatrsquo] Dreptatea totdauna ca untdelemnul pluteşte dasupra apei [lsquoLa raoacute sempre com lrsquooli sura per sobre de lrsquoaiguarsquo] (PANN 1982 [1847] p 165) Dreptatea totdeauna ca untdelemnul pluteşte deasupra apei (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem 3811 GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) Dreptatea ese ca unt-de-lemnul drsquoasupra apeĭ [lsquoLa raoacute surt com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 284 nuacutem 11896) Dreptatea iese ca untdelemnul dasupra apei (PANN 1982 [1847] p 301) Dreptatea iese ca untdelemnul deasupra apei (HINŢESCU 1985 p 80 nuacutem 1036 GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10 CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Dreptatea ĭese (la lumină) ca untul de lemn de asupra apeĭ [lsquoLa raoacute surt (a la llum) com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 523 nuacutem 17138) Vet aquiacute emperograve un nou referent ccedilo eacutes un tronc lleuger que a semblanccedila de lrsquooli sempre acaba sortint a la superfiacutecie Dreptatea este ca lemnul cel uşor apasărsquol icircn apă el tot ĭese de-asupra [lsquoLa raoacute eacutes com el tronc (que eacutes) lleuger afonarsquol a lrsquoaigua ell sempre surt a sobrela superfiacuteciersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 299 nuacutem 10424) Dreptatea e ca lemnul cel uşor care-l apasă icircn apă şi tot cicircndva iese dasupra [lsquoque lrsquoafones a (lrsquo)aigua i sempre en algun moment surt a sobrela superfiacuteciersquo] (MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3287)

Si tant veritat com raoacute mostraven una immancable flotabilitat la mentida en canvi disposa drsquouna natura ben maniquea Mincĭuna se afundă ca plumbul şi ĭesě ca frunza [lsquoLa mentida

1310 TRUTH and oil are ever above Lrsquoautor esmenta la paregravemia francesa La veacuteriteacute comme lrsquohuile vient au-dessus que retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 74 nuacutem 1530) 1311 TRUTH and oil are ever above Flonta recorda dos refranys castellans La verdad como el aceite queda encima siempre i La verdad y el aceite nadan siempre encima i dos de portuguesos A verdade e o azeite vecircm sempre ao de cima i O azeite e a verdade andam sempre ao de cima 1312 MURDER will out 1313 It takes a good many SHOVELS of earth to bury the truth 1314 Aixograve no obstant pensem que Adevărul şi dreptatea locuiesc icircmpreună de dai de unul dai şi de celălalt [lsquoLa veritat i la raoacute viuen plegades si en trobes una trobes tambeacute lrsquoaltrarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 141) o Adevărul şi dreptatea sunt fraţi de cruce [lsquoLa veritat i la raoacute soacuten carn i unglarsquo]

262

srsquoenfonsa com el plom i surt (a la superficie) com la fullarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 675 nuacutem 17712) Minciuna se afundă ca plumbul şi iese ca frunza (MILLIO 1999 p 239 nuacutem 20041315 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 801316) o si ho voleu meacutes in extenso Minciuna icircnticirci ca plumbul icircn apă s-afundă şi mai ticircrziu iese ca frunza icircn undă [lsquoLa mentida drsquoantuvi com el plom a lrsquoaigua srsquoenfonsa i meacutes tard surt (a la superfiacutecie) com la fulla a lrsquoonarsquo] (HINŢESCU 1985 p 205 nuacutem 4047) Aixiacute doncs i en conclusioacute la mentida seragrave com el talp que per meacutes ocult que es cregui sempre acaba deixant algun rastre a la superfiacutecie Cacircrtiţa pě supt pămicircnt umblă dar urma eĭ i sě cunoacutesce drsquoasupra pě pămicircnt [lsquoEl talp per sota la terra va perograve el seu rastre se li coneix a sobre a la terrarsquo] (ZANNE 1895 I p 399 nuacutem 1598)

1315 Though a LIE be well dressrsquod it is ever overcome 1316 A la mateixa pagravegina els autors inclouen una variant sense el segon hemistiqui Minciuna se afundă ca plumbul aixiacute com un altre exemple igualment plumbi Minciuna ca glonţul icircn apă se afundă [lsquoLa mentida com la bala a lrsquoaigua srsquoenfonsarsquo]

263

La verdad adelgaza y no quiebra1317 (II Cap 10 p 7631318) Adevărul se icircndoaie dar nu se fricircnge (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat es doblega perograve no es trencarsquo] Adevărul se subţiază dar nu se rupe (MĂRCULESCU 2007 II p 881319) [lsquoLa veritat srsquoaprima perograve no es romprsquo] Quan ARTHABER (1929 p 714 nuacutem 1421) esmenta els refranys (en castellagrave i en italiagrave) La verdad adelgaza pero no quiebra i La veritagrave puograve languire ma non perire1320 no srsquoestagrave drsquoacompanyar-los dels seguumlents equivalents La verdad como el oacuteleo siempre nada en sumo i Lrsquoolio e la veritagrave [] Tornano alla sommitagrave1321 En efecte no nomeacutes ens trobem davant de dos refranys ben similars1322 sinoacute que en la seva aparicioacute al Quijote fins i tot comparteixen subjecte ldquola verdad adelgaza y no quiebra y siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el aguardquo Tot i la proverbial diafanitat espigolem la glossa de LEYVA (2004 p 193) ldquoLa verdad seguacuten esta sentencia siempre acaba por imponerse[1323] De aquiacute que la apuesta maacutes segura sea defenderla a toda costa Es posible que la mentira oscurezca o doblegue la verdad pero no puede acabar con ellardquo En la forma quixotesca si beacute amb coma despreacutes de adelgaza el refrany apareix a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 725 nuacutem 63111) en la variant La verdad adelgaza pero no quiebra a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 891 sv quebrar p 1001 sv verdad1324) CAMPOS BARELLA (1998 p 347 nuacutem 33741325) o ETXABE (2001 p 2321326) i acabant drsquoestirar el fil arribem a CORREAS (2000 [1627] p 448 nuacutem 937) La verdad adelgaza mas no quiebra su hilaza Com podem observar les traduccions romaneses mantenen la irrompible tensioacute de lrsquooriginal de fet fixem-nos que en ambdoacutes casos lrsquoestructura eacutes idegraventica ldquoAdevărul se verb dar nu se verbrdquo eacutes a dir amb uns canvis ben miacutenims depenent dels verbs emprats en cada cas Sigui com

1317 A tall anecdogravetic ZULUAGA (1997 p 632) almiddotludeix als ldquollamados refranes de O Pazrdquo continguts a Libertad bajo palabra i entre drsquoaltres esmenta La verdad no se parte 1318 Amb la nota (II Cap 10 p 763 n 2) ldquoEs frase proverbialrdquo 1319 El traductor apunta (2007 II p 88 n 189) ldquoProverb laquoLa verdad adelgaza y no quiebraraquordquo 1320 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 534 nuacutem 5836) o encara meacutes semblant a lrsquooriginal castellagrave La veritagrave si piega ma non si rompe (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 562 nuacutem IX251129) 1321 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 371 nuacutem 4030) Lrsquoolio e la veritagrave tornano alla sommitagrave sense coma a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 563 nuacutem IX25169II) Aprofitem lrsquoavinentesa i no pas sense risc drsquoesdevenir reiteratius per aconsellar-vos de consultar la fitxa anterior (La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua [II Cap 10 p 763]) la qual conteacute informacions i paregravemies que complementen i amplien lrsquoactual 1322 Vulgueu excusar-nos aquesta petita fugida drsquoestudi de la ploma de COLL (1874 p 3 nuacutem 2) ldquoEntrambos refranes encierran una afirmacion metafiacutesica que se cuela y trasconeja por los rincones de los cerebros maacutes duros rieacutendose de toda la moderna filosofiacutea tudesca en sus propias barbas Son (con respeto sea dicho) dos puntillazos soberanos con que el sentido comuacuten santigua aacute Espinosa y aacute toda su raleardquo Ameacuten 1323 En el mateix sentit CABALLERO (1970 p 180 nuacutem 2478) ldquoExhorta a decirla [la verdad] sobre todo porque siempre sale y queda victoriosardquo 1324 En aquest cas amb adelgaccedila en lloc drsquoadelgaza 1325 Amb la glossa ldquoExhorta a profesar verdad siempre porque aun cuando se quiera sutilizar y ofuscarla con astucia y mentira siempre queda resplandeciente y victoriosardquo 1326 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute drsquoEtxabe ldquoRecuerda que la verdad puede perder batallas contra la mentira pero nunca la guerra Asiacute el refraacuten insta a ir siempre con la verdad por delante pues tarde o temprano se descubre la mentirardquo

264

sigui si ens permeteu lrsquoaparent tautologia arriba el dia en quegrave la veritat esclata perquegrave tot i vinclar-se no esclata Aixiacute doncs Vremea descoperă adevărul1327 [lsquoEl temps descobreix la veritatrsquo] (PANN 1982 [1847] p 48 HINŢESCU 1985 p 165 nuacutem 3026 FLONTA 1992a p 213 nuacutem 14641328 1992b p 252 nuacutem 14611329) Vremea descoperă adevărultoate [lsquoEl temps descobreix la veritattotrsquo] (MILLIO 1999 p 358 nuacutem 3030a1330) o amb timpul [lsquoel tempsrsquo] en comptes de vremea [lsquoel tempsrsquo] Timpul descoperă adevărul [lsquoEl temps descobreix la veritatrsquo] (HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4389) Timpul descoperă adevărultoacuteate [lsquola veritattotrsquo] (MILLIO 1999 p 358 nuacutem 3028a1331) Havent doncs constatat que Adevărul răzbeşte icircntotdeauna [lsquoLa veritat triomfa semprersquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) caldragrave pensar que la mentida per forccedila ha de disposar de mitjans de menys allargada en efecte ETXABE (2001 p 220) a propogravesit drsquouna variant de la paregravemia quixotesca ens recorda La mentira no tiene pies afirmacioacute meacutes atenuada en romanegraves Mincĭuna are picĭoacutere scurte [lsquoLa mentida teacute cames curtesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 671 nuacutem 17696) Minciuna are picioare scurte (MUNTEAN 1967 p 254 nuacutem 4979 CALCIU et alii 1979 p 7761332 sv picior HINŢESCU 1985 p 110 nuacutem 1747 FLONTA 1992a p 136 nuacutem 9261333 1992b p 161 nuacutem 9281334 MILLIO 1999 p 239 nuacutem 2001a1335 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 80 CARTALEANU et alii 2007 p 191 nuacutem 1691) Amb lrsquoanterior afirmacioacute restem un bri meacutes tranquils per tal com si beacute Gura vorbesce adevĕrul şi mincĭuna [lsquoLa boca diu la veritat i la mentidarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 39 nuacutem 8887) Gura vorbeşte adevărul şi minciuna (MUNTEAN 1967 p 187 nuacutem 3872 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 53) al final srsquoacaba descobrint la paraula vera Şi mincĭuna e vorbă dar vremea descopere adevĕrul [lsquoTambeacute la mentida eacutes paraula perograve el temps descobreix la veritatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 668 nuacutem 17687) Şi minciuna e vorbă dar vremea descopere [sic] adevărul (MUNTEAN 1967 p 362 nuacutem 7039) Şi minciuna e vorbă dar vremea descoperă adevărul (FLONTA 1992b p 161 nuacutem 9271336 MILLIO 1999 p 239 nuacutem 2001h1337 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 171)

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

Vegeu Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

1327 Per a una veritable tirallonga de refranys sobre adevărul [lsquola veritatrsquo] consulteu BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 140-141) 1328 TIME tries truth Amb almiddotlusioacute al francegraves Le temps deacutecouvre la veacuteriteacute 1329 TIME tries truth Refrany que Flonta vincula amb el castellagrave No hay secreto que tarde o temprano no sea descubierto i el portuguegraves Natildeo haacute secreto que tarde ou cedo natildeo seja descoberto 1330 TIME tries all things 1331 TIME reveals all things 1332 Paregravemia que els autors relacionen amb Primero se coge al mentiroso que al cojo 1333 LIES have short legs Lrsquoautor tambeacute nrsquoesmenta lrsquoequivalent francegraves Les mensonges ont les jambes courtes 1334 LIES have short legs Amb referegravencia a dues paregravemies castellanes La mentira no tiene pies i La mentira tiene piernas cortas i a dues en portuguegraves A mentira natildeo tem peacutes i Curtas tem as pernas a mentira e alcanccedila-se asinha 1335 A LIE has short legswings 1336 Though a LIE be well dressed it is ever overcome Flonta relaciona la paregravemia amb una de castellana i una de portuguesa Aunque compuesta la mentira siempre es vencida i A mentira sempre eacute vencida 1337 A LIE has short legswings

265

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115) Pereţii au urechi (PAPU 1965 II p 427) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo] Pereţii au urechi (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

ldquoUsat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades car

hom pot eacutesser sentit de la manera menys sospitada Teacute origen en el cas succeiumlt a Stateri el

gran poliacutetic romagrave que conspirava contra lrsquoEstat Uns amics del regravegim sentiren les seves

paraules des del darrera drsquouna feble paret i el van delatar fou pres i matatrdquo1338 (AMADES

1985 [1951] p 158)

Aixiacute doncs cal obrar amb extrema cura per tal com En consejas las paredes han orejas

(CAMPOS BARELLA 1998 p 104 nuacutem 10331339 ETXABE 2001 p 1741340) parets que a

voltes no es limiten a la finesa auditiva que ja remarcava COVARRUBIAS (1977 [1611] p 853

sv pared) Las paredes tienen oydos o ARTHABER (1929 p 440 nuacutem 869) Las paredes

oyen1341 En efecte tambeacute poden fer gala drsquouna temible agudesa visual1342 Las paredes orejas y

ojos tienen (CALLES 2006 p 30 nuacutem 751343) Pel que fa a ambdues traduccions romaneses

coincidents entre si i amb lrsquooriginal castellagrave apareixen a ZANNE (2004 [1899] III p 288 nuacutem

7541) Pěreţiĭ aŭ urechĭ [lsquoLes parets tenen orellesrsquo] autor que no srsquoestagrave drsquooferir-nos-en

lrsquoequivalent francegraves Les murs ont des oreilles1344 (ZANNE 2004 [1899] III p 289 nuacutem 7541)

A partir drsquoaquesta formulacioacute bagravesica espigolem un gavadal de paregravemies romaneses drsquoestructura

1338 Lrsquoanegravecdota drsquoStaterii paries [lsquoLa paret drsquoStaterirsquo] tambeacute la recull ZANNE (1895 I p 232 nuacutem 940) Per la seva part DOVAL (1995 p 35) nrsquoaprofita la variant Las paredes oyen per amollar-hi el seguumlent comentari ldquoAl parecer este modismo puede proceder de Francia del tiempo de las persecuciones contra los hugonotes que culminoacute en la histoacuterica Noche de San Bartolomeacute o Noche de los Cuchillos Largos Eacuteste fue un episodio sangriento de las luchas religiosas que asolaron Francia en la segunda mitad del siglo XVI en el que instigados por Catalina de Medicis [sic] y el duque de Guisa los catoacutelicos desencadenaron en Pariacutes la noche del 24 de agosto de 1572 festividad de San Bartolomeacute una matanza en la que perecieron millares de hugonotes Pues bien en aquellos tiempos convulsos seguacuten algunos historiadores la reina Catalina de Meacutedicis mandoacute construir en las paredes de sus palacios conductos acuacutesticos secretos (maacutes bien seguacuten otros simples agujeros y ranuras) que permitieran oiacuter lo que se hablaba en las distintas estancias para asiacute poder controlar y en su caso desbaratar cualquier conjura contra sus intereses que se estuviera urdiendo Y este hecho al ser conocido dio lugar a la frase hecha que poco despueacutes llegariacutea a Espantildeardquo 1339 Amb la glossa ldquoSe dice cuando en un grupo de personas que tratan de asuntos privados se teme la indiscrecioacuten o deslealtad de alguienrdquo 1340 Lrsquoautor apunta ldquoAdvierte de que hay secretos que no conviene revelar y palabras que no conviene pronunciar ante quienes pueden hacer un mal uso de ellosrdquo 1341 Paregravemia que Arthaber relaciona amb el francegraves Les murailles ont des oreilles i lrsquoitaliagrave I muri hanno orecchi refrany que ensopeguem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 318 nuacutem 3474) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 288 nuacutem VI5126) en la variant Il muro ha lrsquoorecchie 1342 En el cas de CORREAS (2000 [1627] p 456 nuacutem 1125) els ulls pertanyen als monts Las paredes han oiacutedos y los montes ojos 1343 Amb la glossa ldquopreviene ante la posibilidad de que nuestras palabras delaten nuestras intenciones nuestras previsiones o nuestra aversioacuten hacia otras personasrdquo 1344 Refrany que GHEORGHE (1986 p 344 nuacutem 359) recull i amplia en les dues variants seguumlents Les murs ont des oreilles des yeux i Les murailles (murs) ont des oreilles

266

bimembre En primer lloc les finestres srsquoafegeixen a les parets Pereţii au urechi şi ferestrele

gură (ochi) [lsquoLes parets tenen orelles i les finestres boca (ulls)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 314 nuacutem

6133) Pereţii au urechi şi ferestrele ochi (MILLIO 1999 p 74 nuacutem 615b1345) Ferestrele au

ochi iar pereţii ― urechi [lsquoLes finestres tenen ulls mentre que les parets ― orellesrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) Ferestrele au ochi şi pereţii ndash urechi (CARTALEANU et

alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Drsquoaltra banda les orelles de les parets es poden acompanyar dels

ulls dels carrers Păreţii au urechi şi stradele ochi [lsquoLes parets tenen orelles i els carrers ullsrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 310 nuacutem 6044 GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem 359) Pereţii au urechi şi

stradele ochi (CARTALEANU et alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Pereţii au urechi şi străzile ochi

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 54) amb una curiosa versioacute olorosa en comptes de visual a

CARTALEANU et alii (2007 p 232 nuacutem 2113) Pereţii au urechi şi stradele miros [lsquoLes parets

tenen orelles i els carrers olorrsquo] Una tanca dotada drsquoulls srsquoafegeix a zidul1346 [lsquoel murrsquo] que

substitueix pereţii [lsquoles paretsrsquo] Gardul are ochĭ şi zidul urechĭ1347 [lsquoLa tanca teacute ulls i el mur

orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 155 nuacutem 7074) Gardul are ochi şi zidul urechi

(HINŢESCU 1985 p 89 nuacutem 1235 MILLIO 1999 p 202 nuacutem 17011348) refrany que al

diccionari romanegraves-castellagrave de CALCIU et alii (1979 p 405 sv gard) es tradueix com a Las

paredes oyen

Passem de lrsquoanterior estructura doble a una de trimembre constituiumlda per les finestres les parets

i la tanca anteriorment esmentades Ferestrele aŭ ochĭ ĭar gardul şi pěreţiĭ urechĭ [lsquoLes

finestres tenen ulls mentre que la tanca i les parets orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 148

nuacutem 7046) Ferestrele au ochi iar gardul şi pereţii urechi (GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem

359 MILLIO 1999 p 87 nuacutem 7221349) Ferestrele au ochi iar gardul şi pereţii urechi

(MUNTEAN 1967 p 173 nuacutem 3616 MILLIO 1999 p 118 nuacutem 998b1350) Ferestrele au ochi

iar gardul şi pereţii ― urechi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 112)

Acabem amb una crida a la prudegravencia ja que no nomeacutes Sas parets a vegadas escolten (RULLAN

2005 [1905] II p 276) ndashper no dir semprendash sinoacute que tambeacute Noacuteptea rsquoĭ cu urechĭ [lsquoLa nit eacutes amb

orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 414 nuacutem 6768) i Pădurea are urechi şi cacircmpul (nu

1345 The DAY has eyes the night has ears 1346 La intercanviabilitat entre zid [lsquomurrsquo] i perete [lsquoparetrsquo] es demostra en la paregravemia ZidurilePereţii au urechi [lsquoEls mursLes parets tenen orellesrsquo] (MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3132) A meacutes sense deixar de banda la prosopopeia del mur encara hi afegiriacuteem Zidul are urechĭ şi gardul proptele [lsquoEl mur teacute orelles i la tanca puntalsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 434 nuacutem 8051) Zidul are urechi şi gardul proptele (MUNTEAN 1967 p 428 nuacutem 8151 CARTALEANU et alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Zidurile au [lsquoEls murs tenenrsquo] urechi (şi gardul proptele) (GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem 359) 1347 A tiacutetol anecdogravetic no ens podem estar drsquoesmentar que ZANNE (2004 [1899] III p 156 nuacutem 7074) cita com a complement de la paregravemia romanesa el refrany catalagrave Las matas tenen ulls y las pareds tenen orellas [sic] 1348 HEDGES have eyesears 1349 Therersquos no DOWN without eyes no hedge without ears 1350 FIELDS have eyes and hedgeswoods have ears

267

puţini) ochi [lsquoEl bosc teacute orelles i el camp (no pocs) ullsrsquo] (MILLIO 1999 p 74 nuacutem 615a1351)

Cicircmpu-i cu ochi pădurea cu urechi [lsquoEl camp eacutes amb ulls el bosc amb orellesrsquo] (GHEORGHE

1986 p 159 nuacutem 117) Cacircmpu-i cu ochi pădurea cu urechi (CARTALEANU et alii 2007 p

232 nuacutem 2113)

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

Vegeu La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

1351 The DAY has eyes the night has ears

268

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 9941352) Mai mult face bunul nume decicirct avuţiile fără de număr (PAPU 1965 II p 310) [lsquoMeacutes val el bon nom que els beacutens incomptablesrsquo] Mai de preţ e numele bun decacirct multele bogăţii (MĂRCULESCU 2007 II p 2871353) [lsquoMeacutes de preu eacutes el bon nom1354 que les moltes riquesesrsquo] Segons OLMOS (19982 [1940] p 98) el nostre refrany ldquoAconseja anteponer el buen nombre y la

buena fama a las riquezas Es sentencia del Libro de la Sabiduriacuteardquo Certament al Liber

Proverbiorum (XXII 1) llegim ldquoMelius est nomen bonum quam divitiae multaerdquo1355 magravexima a

quegrave encara podriacuteem afegir-ne una altra del Liber Ecclesiastes (VII 1) ldquoMelius est nomen

bonum quam unguenta pretiosardquo1356 El refranyer castellagrave no roman aliegrave a les anteriors

sentegravencies i afirma El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre1357 (CORREAS 2000

[1627] p 258 nuacutem 273) o beacute amb fama en comptes de buen nombre Maacutes vale fama que

riqueza (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24078) Maacutes vale adarme de fama que

libra de oro (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24072) Maacutes vale buena fama que

oro ni plata (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24075) i acabem la tirallonga

amb una paregravemia de ressons romagravenics Maacutes vale buena fama que cama[1358] dorada (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24074) puix que en efecte a ARTHABER (1929 p 456-

457 nuacutem 901) el refrany Maacutes vale buena fama que dorada cama es relaciona amb lrsquoitaliagrave Egrave

meglio aver buon nome che molte ricchezze1359 aixiacute com amb el francegraves Mieux vaut treacutesor

drsquohonneur que drsquoor Sense deixar el francegraves lrsquouacuteltim exemple de Kleiser coincideix amb la

versioacute dels traductors DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 291) Bonne renommeacutee vaut mieux

que ceinture doreacutee1360

1352 Amb apunt biacuteblic a peu de pagravegina (II Cap 33 p 994 n 47) ldquoParece adecuacioacuten de Eclesiasteacutes VII I (laquoMelius est nomen bonum quam unguenta pretiosaraquo)rdquo 1353 Amb la indicacioacute (II p 287 n 510) ldquoCf Eclesiastul 7 1 laquoMelius est nomen bonum quam unguenta pretiosaraquordquo 1354 Optem per traduir tant el bunul nume [lsquoel bon nomrsquo] de Papu com el numele bun [literalment lsquoel nom borsquo] de Mărculescu amb el bon nom car considerem que la versioacute el nom bo no acaba de fer sentit i per tant no srsquoadiria a lrsquooriginal romanegraves 1355 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoIl buon nome vale [] piugrave che grandi ricchezzerdquo (p 697) Quant al romanegraves ZANNE (2004 [1901] VII p 518 nuacutem 17113) ens nrsquoofereix la seguumlent versioacute ldquoMai de ales este un nume bun de cacirct avuţia marerdquo [lsquoMeacutes val un bon nom que (la) gran riquesarsquo] 1356 Segons la traduccioacute de la Sacra Bibbia anteriorment esmentada ldquoBuon nome piugrave drsquoun unguento egrave buonordquo (p 710) Drsquoaltra banda tant GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) com ZANNE (2004 [1901] VII p 568 nuacutem 17306) citen el passatge biacuteblic en la traduccioacute romanesa ldquoMai mult face un nume bun decicirct uleiul de preţrdquo [lsquoMeacutes val un bon nom que lrsquooli de preursquo] i ldquoMaĭ bun este un nume bun de cacirct oleĭul de preţrdquo [lsquoEacutes millor un bon nom que lrsquooli de preursquo] 1357 El refrany tambeacute es troba a GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) 1358 Amb la variant cintura 1359 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 228 nuacutem 2477) Drsquoaltra banda Arthaber poua una frase ben semblant als Ricordi de Francesco Guicciardini obra que al nostre torn esmentem en lrsquoedicioacute de Mondadori (a cura de Tommaso Albarani) publicada a Milagrave el 1991 Piugrave valeva el buono nome che molte ricchezze (p 231 nuacutem 158) 1360 Paregravemia que espigolem a GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) el qual lrsquoacompanya de variants com ara Bon renom vaut un heacuteritage o Bon renom luit mecircme en cachette

269

Per beacute que ambdoacutes traductors romanesos hagin emprat formes equivalents al castellagrave muchas

riquezas (avuţiile fără de număr [lsquoels beacutens innombrablesrsquo] en el cas de Papu i multele bogăţii

[lsquoles moltes riquesesrsquo] en el de Mărculescu) vet aquiacute drsquoaltres solucions1361 ben representades

arreu del refranyer romanegraves Numele bun e maĭ scump de cacirct aurul [lsquoEl bon nom eacutes meacutes valuoacutes

que lrsquoorrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 568 nuacutem 17306) Numele bun e mai scump decicirct aurul

(MUNTEAN 1967 p 277 nuacutem 5446 GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345 FLONTA 1992a p

159 nuacutem 10901362 1992b p 187 nuacutem 10871363) Numele bun e mai scump decacirct aurul

(MILLIO 1999 p 148 nuacutem 1247a1364) Un nume bun [lsquoUn bon nomrsquo] e mai scump decacirct aurul

(MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1238a1365 i 1239b1366) o beacute com lrsquoassenyada traduccioacute

mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 199) Mes val un dit a nrsquo es front que cent

corteradas[1367] a lrsquo Hograverta tambeacute en clau immobiliagraveria Un nume bun e ca o moşie [lsquoUn bon

nom eacutes com una propietatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 441 nuacutem 16805 MUNTEAN 1967 p

403 nuacutem 7714 GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345 FLONTA 1992a p 159 nuacutem 10901368

1992b p 187 nuacutem 10871369 MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1239a1370 i 12401371 p 148 nuacutem

1247b1372 p 170 nuacutem 14331373 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 226) Com a consell general

per a aquesta primera remesa paremiologravegica Nume bun să dobacircndeşti [] Pururea să te sileşti

[] C-al omului nume bun [] Moarte n-are nicidecum [lsquoGuanya bon nom [] Esforccedilarsquot sempre

[] Que a (el) bon nom de lrsquohome [] No li arriba la mort de cap manerarsquo] (MILLIO 1999 p 147

nuacutem 1238b1374) Efectivament la importagravencia drsquoobtenir un bon nom eacutes inversament

proporcional a la desgragravecia que comporta un nume rău [lsquomal nommala famarsquo] De cacirct sărsquoţĭ eacutesă

nume rěǔ maĭ bine ochiĭ din cap [lsquoAbans que (no) et surti mal nom millor els ulls del caprsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VII p 686 nuacutem 17759) Decicirct să-ţi iasă nume rău mai bine ochii din

cap (MUNTEAN 1967 p 140 nuacutem 3023) Decicirct să-ţi iasă nume rău mai bine ochii din cap

1361 Solucions basades en la premisa Nu averea face pe om ci omul averea [lsquoNo la riquesa fa lrsquohome sinoacute lrsquohome la riquesarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 25 nuacutem 11064) Nu averea face pe om ci omul averea (MUNTEAN 1967 p 271 nuacutem 5296) Nu averea face pe om ci omul averea (BOTEZATU HANCU 20033 p 44) I per tant comptat i debatut Este mai scumpă omenia decacirct avuţia [lsquoEacutes meacutes valuosa la humanitathonradesa que la riquesarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 65) 1362 A good NAME is better than riches (gold) Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Mieux vaut bonne renommeacutee que grandes richesses i Bonne renommeacutee vaut mieux que ceinture doreacutee 1363 A good NAME is better than riches (gold) Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes ja conegudes Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas i El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre 1364 GOOD fame is better than a good face 1365 A GOOD name is better than riches 1366 A GOOD name is worth gold 1367 Eacutes a dir quarterades ldquoMesura agragraveria equivalent a 71rsquo031 agraverees consta de 400 destres quadrats es divideix en quatre quartons i el quartoacute en quatre hortsrdquo (DCVB sv quarterada) 1368 A good NAME is better than riches (gold) Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Mieux vaut bonne renommeacutee que grandes richesses i Bonne renommeacutee vaut mieux que ceinture doreacutee 1369 A good NAME is better than riches (gold) Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes ja conegudes Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas i El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre 1370 A GOOD name is worth gold 1371 A GOOD reputation is a fair estate 1372 GOOD fame is better than a good face 1373 HE is born in a good hour who gets a good NAME 1374 A GOOD name is better than riches

270

(GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345) Deixem lrsquoanterior marrada per tornar a la via dreturera

Un nume cinstit e o comoacuteră ne-preţuită [lsquoUn nom honrat eacutes un tresor sense preursquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 518 nuacutem 17113) Un nume cinstit e comoară nepreţuită [lsquoeacutes (un) tresor

sense preursquo] (MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1239c1375) i ja que hem partit drsquoun nom cinstit

[lsquohonratrsquo] arribem al concepte de cinstea [lsquolrsquohonorrsquo] de caracteriacutestiques idegraventiques al nume bun

[lsquobon nomrsquo] inicial Cinstea e maĭ scumpă de cacirct toacutete1376 [lsquoLrsquohonor eacutes meacutes valuoacutes que totes les

cosesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 514 nuacutem 17101) Cinstea e mai scumpă decicirct toate

(HINŢESCU 1985 p 59 nuacutem 570) Cinstea-i mai scumpă decacirct toate (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 55) Cinstea e cea mai mare avere a omului1377 [lsquoLrsquohonor eacutes la riquesa meacutes gran de

lrsquohomersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) i en consequumlegravencia no cal dir que Mai mult

valorează cinstea decicirct aurul [lsquoTeacute meacutes valor lrsquohonor que lrsquoorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem

345) o Cinstea cacircntăreşte mai mult ca banul [lsquoLrsquohonor pesa meacutes que el(s) diner(s)rsquo] (MILLIO

1999 p 147 nuacutem 1239d1378)

1375 A GOOD name is worth gold 1376 Zanne esmenta el refrany francegraves del segle XIII Mieulx vaut treacutesor drsquoonneur que drsquoor 1377 Malgrat que el refranyer no srsquoestigui de formular afirmacions ben contraposades com ara Cinstea fără bani e sărăcie goală [lsquoLrsquohonor sense diners eacutes pobresa completarsquo] (MILLIO 1999 p 207 nuacutem 1749) De ben poc doncs serviria el valor immaterial de lrsquohonor Cinstea nu se cumpěră nicĭ nu se vinde [lsquoLrsquohonor no es compra ni tampoc es venrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 513 nuacutem 17098) Cinstea nu se cumpără nici nu se vinde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) 1378 A GOOD name is worth gold

271

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 p 783) (I Cap 31 p 3971379) Nu-i bine să dai vrabia din micircnă pe cioara din par (FRUNZETTI 1965 I p 417) [lsquoNo estagrave beacute donar el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo] Mai mult face o pasăre icircn pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 I p 3331380) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo] (II Cap 12 p 783) Să nu dai vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 107) [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo] Mai mult face o pasăre-n pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 1041381) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo] Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316) Să nu laşi vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 626) [lsquoNo deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo] Mai de folos e [] pasărea-n macircnă decacirct vulturul icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil [hellip] eacutes lrsquoocell a la magrave que el voltor en volrsquo]

ldquoOtro de los dichos filosoacuteficos de nuestro tesoro hispano iquestQueacute tiene maacutes valor un bien

actual del que nos hallamos gozando u otro mucho mayor pero del que no tenemos maacutes

que una lejana e incierta expectativa[1382] El refraacuten aconseja no descuidar lo que poseemos

por andar tras quimeacutericas promesasrdquo (ROMERO 20012 p 234 nuacutem 6501383)

CORREAS (2000 [1627] p 505 nuacutem 589) que es fa ressograve de la paregravemia quixotesca1384 ens

nrsquoapunta el possible origen ldquoParece que salioacute este refraacuten de la volateriacutea en que es mejor tenerse

el halcoacuten en la mano que soltarle a un buitre y andarle volando que es mala ave y poderosa a

matar el halcoacutenrdquo Amb la presegravencia del voltor tambeacute espigolem a COVARRUBIAS (1977 [1611]

p 858 sv paacutexaro) la variant gragravefica Maacutes vale paacutexaro en mano que buytre bolando Aixograve no

obstant avui en dia el nostre refrany es troba drsquoallograve meacutes viu si beacute en la forma Maacutes vale paacutejaro

en mano que ciento[1385] volando (ETXABE 2001 p 2591386) paregravemia que CASADO et alii

1379 Amb la nota (I Cap 31 p 397 n 30) ldquoRefraacuten hoy es maacutes frecuente laquoque ciento volandoraquordquo 1380 MĂRCULESCU (2007 I p 333 n 586) anota ldquoProverb laquoMaacutes vale paacutejaro en mano que buitre volandoraquo Vezi şi [lsquoVegeu tambeacutersquo] II 12rdquo 1381 MĂRCULESCU (2007 II p 104 n 222) apunta a peu de pagravegina ldquoProverb laquoMaacutes vale paacutejaro en mano que buitre volandoraquordquo 1382 Pregunta que OLMOS (19982 [1940] p 99) respon clarament bo i afirmant que el refrany ldquoEnsentildea que lo seguro y no lo eventual es lo que tiene valor Es por tanto imprudencia y temeridad dejar lo cierto por lo dudosordquo Per tant suara amb mots de COLL (1874 p 152 nuacutem 185) ldquomaacutes vale lo poco seguro que lo mucho contingenterdquo 1383 Glossa que es troba sota la variant Maacutes vale paacutejaro en mano que ciento volando 1384 Com tambeacute CAMPOS BARELLA (1998 p 269 nuacutem 2632) autores que aprofiten per afegir-hi el seguumlent comentari ldquoAconseja no dejar las cosas seguras aunque sean cortas por la esperanza de otras mayores que son insegurasrdquo 1385 VIZCARRONDO (2008 p 334) situa la paregravemia quixotesca en el seguumlent grup quan ldquouna variante o un sinoacutenimo sustituyen a otro refraacuten que poco a poco va cayendo en desusordquo 1386 Amb lrsquoapunt ldquoRecomienda tomar lo seguro aunque sea poco que buscarlo todo con riesgo de quedarse sin nadardquo

272

(1998 p 92) aprofiten per relacionar amb el francegraves Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras1387

i amb lrsquoitaliagrave Meglio un uovo oggi che una gallina domani1388 La vigegravencia de la citada variant

castellana es demostra per exemple en el fet que ldquoinspiroacute al genial Picasso esta variante laquoMaacutes

vale paacutejaro volando que ciento en la manoraquo[1389] de clara inclinacioacuten ecologistardquo (LEYVA 2004

p 219)

ldquoDe obicei nu era nici o femeie care să nu-mi dea senzaţia că pierd timpul cu ea icircn sensul

că mi se părea că puteam să fiu cacircnd eram cu ea mai bine cu alta mai interesantă icircntr-alt

loc la Şosea acasă la ea sau aiurea Mă plictiseam icircn mod stupid racircvnind mereu fără

sens ca să zic aşa la vrabia de pe gardrdquo1390

Aquest fragment extret de la novelmiddotla de Camil Petrescu (1894-1957) Patul lui Procust1391 [lsquoEl

llit de Procustrsquo] demostra no nomeacutes lrsquoexistegravencia de la paregravemia en romanegraves sinoacute tambeacute la seva

frequumlegravencia drsquouacutes per tal com lrsquoautor en lloc de citar-la in extenso es limita a almiddotludir-hi per mitjagrave

drsquouna expressioacute que ZANNE (2004 [1899] III p 162 nuacutem 7089) en la variant Vrabie pe gard

[lsquoPardal sobre la tancarsquo] glossa talment ldquoCacircnd unul să [sic] laudă cu stăpacircnirea unuĭ lucru care

nursquol are şi nursquoĭ stă icircn putinţă sărsquol dobacircndeacutescărdquo [lsquoQuan alguacute es lloa amb la possessioacute drsquouna cosa

que no teacute i no li eacutes possible aconseguir-larsquo] Lrsquoentenedora expressioacute dessuacutes esmentada es

completa en refranys com ara De cacirct ḑece vrăbiĭ pě gard maĭ bine una şicircrsquon macircnă1392 [lsquoMeacutes que

1387 Proposta que coincideix amb dues traduccions de FANLO (2010 [2008] I p 423 II Cap 12 p 114) Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras 1388 Tant SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 306 nuacutem 3346) com BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536) recullen aquesta paregravemia aixiacute com GHEORGHE (1986 p 245 nuacutem 228) el qual malgrat escriure ovo en lloc de uovo aprofita lrsquoavinentesa per a una o(u)pulent posta romagravenica que drsquooest a est en portuguegraves castellagrave catalagrave francegraves i romanegraves no ens estem pas de transcriure O ovo de hoje (drsquohoje) vale mais que a galinha de amanhatilde (drsquoamanhatilde) (1986 p 246 nuacutem 228) Maacutes vale un huevo hoy que una gallina mantildeana Val meacutes un ou avui que una gallina demagrave Un oeuf aujourdrsquohui vaut mieux qursquoun poulet demain i E mai bun oul de azi decicirct găina de micircine [lsquoEacutes millor lrsquoou drsquoavui que la gallina de demagraversquo] (1986 p 245 nuacutem 228) Pel que fa a lrsquoequivalent francegraves MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 532) opten per la variant Un œuf aujourdrsquohui vaut mieux qursquoun poulet pour demain 1389 A la novelmiddotla de Nikos Kazantzakis (1883-1957) El Crist de nou crucificat traduiumlda per Joan Sales i publicada per Club Editor a Barcelona lrsquoany 19809 hi figura el seguumlent fragment ldquoAixograve eacutes el que va dir Crist iexclmeacutes val una perdiu dins la cassola que cent volant per la garriga Aixograve eacutes lrsquoEvangeli noi i deixarsquot de romanccedilosrdquo (p 323) passatge que poc despreacutes eacutes contradit a guisa drsquoocurregravencia picassiana ldquoQui eacutes caritatiu amb els seus germans en aquesta vida passatgera tindragrave per recompensa la vida eterna Aleshores jaio Ladas meacutes valen cent lliures a lrsquoaltre moacuten que no pas una en aquest meacutes cent perdius volant per la garriga celestial que una dins la cassola terrenalrdquo (p 324) 1390 Segons la traduccioacute de Joaquiacuten Garrigoacutes intitulada El lecho de Procusto i publicada a Madrid per Gadir lrsquoany 2007 ldquoPor regla general no habiacutea mujer que no me diese la sensacioacuten de que perdiacutea el tiempo con ella en el sentido de que cuando estaba con ella pensaba si no estariacutea mejor con otra maacutes interesante en otro sitio en la Avenida en su casa o en cualquier otra parte Me impacientaba estuacutepidamente deseando siempre y sin ninguacuten sentido al reveacutes de lo que dice el refraacuten el paacutejaro volandordquo (p 319) 1391 Prenem com a referegravencia la pagravegina 208 de lrsquoedicioacute publicada per Editura 100+1 Gramar a Bucarest lrsquoany 2004 1392 Lrsquoautor (1895 I p 701 nuacutem 2649) relaciona la paregravemia romanesa amb el francegraves Un moineau dans la main vaut mieux qursquoune grue qui vole i el portuguegraves Mais val hum passaro [sic] na matildeo que dous que vatildeo voando Quant al francegraves la versioacute quixotesca de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 12 p 100) es decanta per Moineau en main vaut mieux que vautour en lair mentre que OUDIN CASSOU (2002 [1949] Cap 31 p 372) prefereixen posar lrsquoegravemfasi en la mida meacutes que no pas en lrsquoiacutendole de lrsquoocell Mieux vaut un petit passereau en la main qursquoun vautour en lrsquoair Drsquoaltra banda al recull de GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) el refrany de Zanne es completa amb un voladiacutes colom Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole Finalment rematarem el vol per terres

273

deu pardals sobre la tanca millor un i a la magraversquo] (ZANNE 1895 I p 700 nuacutem 2649) Decacirct zece

vrăbii pe gard mai bine una şi-n macircnă (MILLIO 1999 p 38 nuacutem 314a1393 CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine o vrabie icircn micircnă decicirct zece pe gard

[lsquoMillor un pardal a la magrave que deu sobre la tancarsquo] (MUNTEAN 1984 p 322 nuacutem CCLI)

lrsquoanterior proporcioacute de deu a un a voltes esdeveacute meacutes llampant cent a dos ara aquest darrer

parell aixograve siacute a la cassola De cacirct o sută de vrăbiĭ icircn gard maĭ bine cu doacuteuě rsquon oacutelă1394 [lsquoMeacutes

que cent pardals a la tanca millor amb dos a lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 734 nuacutem

8615) Decicirct o sută de vrăbii icircn gard mai bine cu două-n oală (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem

235) Decacirct o sută de vrăbii icircn gard mai bine cu două-n oală (CARTALEANU et alii 2007 p

184 nuacutem 1616) Tanmateix la proporcioacute meacutes forassenyada1395 srsquoestableix amb el seguumlent mil a

un Decicirct o mie de vrăbii pe gard mai bine una-n micircnă [lsquoMeacutes que mil pardals a la tanca millor

un a la magraversquo] (PANN 1982 [1847] p 384) Decicirct o mie de vrăbii pe gard mai bine una icircn micircnă

(HINŢESCU 1985 p 74 nuacutem 891) pardalada que en comptes de sobre el gard [lsquotancarsquo] es pot

situar sobre la streaşină [lsquovoladiacutes (de la teulada)rsquo] Decicirct o mie de vrăbii icircn streaşină [lsquoal

voladiacutes (de la teulada)rsquo] mai bine una icircn micircnă (MUNTEAN 1967 p 139 nuacutem 3002) Decacirct o

mie de vrăbii icircn streaşină mai bine una icircn macircnă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) i com que en aquest cas la magrave eacutes el pas previ de la boca Decicirct o mie de vrăbii pe

gard mai bine una icircn frigare [lsquoa lrsquoastrsquo] (HINŢESCU 1985 p 192 nuacutem 3752)

Si en lrsquoanterior tirallonga posagravevem de manifest que mai no escau A daacute vrabĭa din palmă [lsquoDonar

el pardal del palmellrsquo] (ZANNE 1895 I p 701 nuacutem 2649b) ldquoAdică ceea-ce ţinem cu

siguranţărdquo [lsquoEacutes a dir allograve que posseiumlm amb seguretatrsquo] en benefici drsquouna quantitat major a

continuacioacute el refranyer romanegraves ens aconsella vegravencer qualsevulla temptacioacute de bescanviar el

nostre pardal per una cornella esmunyedissa es tracta de diverses variants que podriacuteem resumir

en els fraseologismes A da vrabia din macircnă pe cioara din par [lsquoDonar el pardal de la magrave per la

cornella del palrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 27) o A da vrabia din micircnă pe cioara de pe

gard1396 [lsquode sobre la tancarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 189 sv cioară) Heus-ne aquiacute uns

quants exemples De cacirct cĭoacutera pe par maĭ bine vrabia icircn palmă [lsquoMeacutes que la cornella sobre el

franceses amb la variant que figura al diccionari de MONTREYNAUD et alii (1993 p 18 nuacutem 217) Le moineau dans la main vaut mieux que la grue qui vole Bo i deturant-nos suara en lrsquoestrafeta paregravemia portuguesa que recollia Zanne per sort nrsquoespigolem variants amb la deguda correccioacute a la traduccioacute de VISCONDES (2002 Cap 12 p 398) Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar o al recull de GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar (que voando vatildeo) 1393 BETTER a FOWL in hand than two flying 1394 El mateix ZANNE (2004 [1901] IX p 550 nuacutem 7543) ens ofereix una variant que destaca pel regionalisme (tiacutepic de la zona drsquoOltegravenia) brabete [lsquopardalrsquo] De cacirct o sută de brabeţĭ pe gard maĭ bine unu icircn macircnă [lsquoMeacutes que cent pardals sobre la tanca millor un a la magraversquo] 1395 Sense arribar emperograve als nivells de RULLAN (2005 [1905] II Cap 12 p 67) Mes val un tort en sa ma que mil y cincents volant i per acabar-ho drsquoadobar ni cent ni mil sinoacute tot plegat Mes val un tort en sa ma que cent mil volant (RULLAN 2005 [1905] I p 205) 1396 Amb la seguumlent tirallonga drsquoequivalents espanyols ldquomaacutes vale paacutejaro en mano que buitre (sau ciento) volando maacutes vale un laquotomaraquo que dos laquote dareacuteraquo por el alabado dejeacute el conocido y vime arrepentidordquo

274

pal millor el pardal al palmellrsquo] (ZANNE 1895 I p 415 nuacutem 1644) Decicirct cioara pe par mai

bine vrabia icircn palmă (MUNTEAN 1967 p 137 nuacutem 2972) Decacirct cioara pe par mai bine

vrabia icircn palmă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine vrabia icircn micircnă

decicirct cioara-n par [lsquoMillor el pardal a la magrave que la cornella al palrsquo] (FLONTA 1992a p 17

nuacutem 1171397 1992b p 22 nuacutem 1241398) Mai bine vrabia din macircnă decacirct cioara din par

[lsquoMillor el pardal de la magrave que la cornella del palrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) De lrsquoanterior consell a un ferm imperatiu hi ha un pas Nu da vrabia din micircnă pe

cioara din par [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo] (MUNTEAN 1967 p 272

nuacutem 5324 FLONTA 1992a p 17 nuacutem 1171399 1992b p 22 nuacutem 1241400) Nu da vrabia din

macircnă pentru cioara de pe garddin par [lsquoper la cornella de sobre la tancadel palrsquo] (MILLIO

1999 p 278 nuacutem 2339a1401 p 341 nuacutem 2879a1402) Nu da vrabia din micircnă pentru cioara de

pe gard1403 (CALCIU et alii 1979 p 271 sv da) Nu da vrabia din macircnă pentru cioara de pe

gard (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 561a1404) Nu da vrabia din micircnă pe cioara de pe gard1405

(CALCIU et alii 1979 p 1111 sv vrabie) Nu da vrabia din macircnă pe cioara de pe gard

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) (Niciodată) nu lăsa vrabia din macircnă

pentru cioara de pe garddin par [lsquo(Mai) no deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la

tancadel palrsquo] (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359a1406) A tall anecdogravetic a la traduccioacute romanesa

del best-seller de Ken Follett Stacirclpii pămacircntului1407 [lsquoEls pilars de la terrarsquo] apareix el refrany

anglegraves A bird in the hand is worth two in the bush1408 que Andreea Şeler tradueix talment Nu

se face să dai vrabia din macircnă pe cioara de pe gard [lsquoNo conveacute donar el pardal de la magrave per la

cornella de sobre la tancarsquo] Per acompanyar-ho drsquoun altre referent literari a Călătorie prin

1397 A BIRD in the hand is worth two in the bush Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole 1398 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1399 A BIRD in the hand is worth two in the bush Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole 1400 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1401 NEVER quit certainty for hope 1402 A SPARROW in hand is worth a pheasant that flies by 1403 No endebades els autors ens en proposen la seguumlent traduccioacute castellana ldquoMaacutes vale paacutejaro en mano que ciento (sau buitre) volandordquo 1404 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope 1405 Amb dues traduccions en castellagrave ldquomaacutes vale paacutejaro en mano que ciento (sau buitre) volante [sic] no dejes la ida por la venidardquo 1406 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1407 Per al romanegraves disposem de lrsquoedicioacute de la RAO International Publishing Company publicada a Bucarest el 2009 El refrany esmentat correspon a la pagravegina 763 (segona part del capiacutetol 12) 1408 Prenem com a referegravencia la pagravegina 708 de lrsquoedicioacute publicada per la New American Library a Nova York el 2007 Drsquoaltra banda permeteu-nos complementar la paregravemia anglesa amb la traduccioacute quixotesca de BODINI (2005 [1957] II Cap 12 p 677) Val piuacute [sic] un uccello in mano che due nel bosco versioacute que troba ressons a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 518 nuacutem 5658) Un uccello in mano ne vale due al bosco i tant a GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) com a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536lII) Un uccello in mano ne val due nel bosco

275

Africa (1871)1409 [lsquoViatge per Agravefrica (1871)rsquo] de lrsquoexplorador anglegraves Henry Morton Stanley

(1841-1904) espigolem la paregravemia Vrabia din micircnă valora mai mult decicirct două ciori de pe gard

[lsquoEl pardal de la magrave valia meacutes que dues cornelles sobre la tancarsquo] (p 62)

A partir drsquouna paregravemia de MILLIO (1999 p 152 nuacutem 1283a1410) que sagraveviament ens aconsella

no acceptar el bescanvi ni quan es tracta de pardal per pardal ni de pardal per cornella Nu da

vrabia din macircnă pentru cea din parpentru cioara de pe gard [lsquoNo donis el pardal de la magrave pel

del palper la cornella de sobre la tancarsquo] entrem ara en un petit calaix de sastre que combina

altres variants complementagraveries com per exemple Nu da vrabia (pasărea) din micircnă pe cea de

pe gard (cioara din par) [lsquoNo donis el pardal (lrsquoocell) de la magrave pel de sobre la tanca (la cornella

del pal)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) En efecte lrsquoocell posseiumlt no ens lrsquohem de

deixar perdre en cap cas Nu da paserea din macircnă pe porumbul din gard [lsquoNo donis lrsquoocell de la

magrave pel colom de la tancarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 682 nuacutem 8321) Nu da pasărea din

macircnă pe porumbul de pe gard [lsquode sobre la tancarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) per meacutes temptadora que resulti lrsquooferta com observem en aquesta tirallonga de

paregravemies in crescendo Mai bine o pasăre icircn colivie decicirct zece pe gard [lsquoMillor un ocell a la

gagravebia que deu sobre la tancarsquo] (FLONTA 1992b p 22 nuacutem 1241411) Mai bine o pasăre icircn

colivie decacirct zece pe gard (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine o

pasăre icircn colivie decicirct o sută [lsquocentrsquo] pe gard1412 (HINŢESCU 1985 p 107 nuacutem 1656) Mai

bine o pasăre-n micircnă decicirct o mie pe casă [lsquoMillor un ocell a la magrave que mil sobre la casarsquo]

(GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) Aixiacute doncs queda clar si ens permeteu un assenyat

judici de valor que E nebun cine dă pasărea din palmă pe cea de pe gard [lsquoEacutes boig qui doacutena

lrsquoocell del palmell pel de sobre la tancarsquo] (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) Sense

especificar cap tipus drsquoocell ni el seu genegraveric si beacute el numeral femeniacute una ens faci pensar en o

pasăre1413 [lsquoun ocellrsquo] heus aquiacute tres paregravemies agafades al vol Maĭ bine una şicirc rsquon colivie []

Děcacirct icircn vicircnt o mie [lsquoMillor un i a la gagravebia [] Que al vent milrsquo] (ZANNE 1895 I p 580 nuacutem

2259) Mai bine una şi-n colivie decacirct icircn vacircnt o mie (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359b1414) i Mai

bine una şi-n colivie decacirct icircn cracircng [lsquoal boscatgersquo] o mie (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 561c1415)

1409 Lrsquoedicioacute de la nostra biblioteca comprada a principis drsquoaquest milmiddotlenni en una llibreria de vell del centre de Bucarest la qual I presupose que encara roman oberta al puacuteblic pertany a Editura Tineretului i es publicagrave a la capital romanesa el 1960 essent-ne el traductor Eugen B Marian 1410 Donrsquot GRASP at a shadow letting go losing missing the substance (Catch not at the shadow and lose the substance) 1411 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1412 En el mateix sentit i proporcioacute LAPUCCI (1983 p 81) afirma Egrave meglio un uccello in gabbia [] che cento al bosco eacutes a dir segons la seva glossa ldquoMeglio poco ma sicuro che tanto solo promessordquo Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) prefereix deixar lrsquoocellada a lrsquoaire Egrave meglio un uccello in gabbia che cento per aria (fuori) 1413 Femeniacute en romanegraves 1414 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1415 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope

276

Finalment per a aquest volagravetil apartat serveixirsquons de resum la proteica paregravemia que ens proposa

GHEORGHE (1986 p 250 nuacutem 235) Mai bine o vrabie icircn micircnă (palmă colivie frigare) decicirct

zece (o sută o mie) pe gard (o cioară icircn par) [lsquoMillor un pardal a la magrave (palmell gagravebia lrsquoast)

que deu (cent mil) sobre la tanca (una cornella al pal)rsquo]

Meacutes enllagrave dels animals de volada si volem tocar doblement de peus a terra el refranyer ens

aconsella no malbaratar la llebre per la cobejanccedila drsquoinnombrables preses dispersades per boscs i

boscatges Maĭ bine un ĭepure şicirc rsquon macircnă děcacirct mĭĭ şicirc sute prsquoicircn cracircngurĭ şicircrsquon pădurĭ [lsquoMillor

una llebre i a la magrave que milers i centenars pels boscatges i als boscsrsquo] (ZANNE 1895 I p 489

nuacutem 1908) Mai bine un iepure şi-n macircnă decacirct mii şi sute prin cracircnguri şi-n păduri (MILLIO

1999 p 38 nuacutem 314c1416) En una proporcioacute meacutes ajustada drsquoun a dos seguiragrave essent preferible

la llebre que ja posseiumlm meacutes encara si la tenim a mitja cuita Mai bine e un iepure icircn frigare

decicirct doi icircn cricircng [lsquoMillor una llebre a lrsquoast que dues al boscatgersquo] (HINŢESCU 1985 p 107

nuacutem 1672) Maĭ bine un ĭepure icircn frigare de cacirct doĭ icircn cacircmp [lsquoal camprsquo] (ZANNE 2004 [1901]

IX p 627 nuacutem 8004) Mai bine un iepure icircn frigare decacirct doi icircn cacircmp (CARTALEANU et alii

2007 p 184 nuacutem 1616) o beacute si en comptes de icircn frigare [lsquoa lrsquoastrsquo] estem a punt de gaudir-la

en un ben palpable blid [lsquobolrsquo] de llebrada Mai bun e un iepure icircn blid decacirct doi pe cacircmp [lsquoEacutes

millor una llebre al bol que dues pel camprsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 184 nuacutem 1616) En

darrer lloc per tal de subratllar la primacia drsquoallograve posseiumlt davant drsquoallograve incert vet aquiacute un seguit

de paregravemies que conviden a conformar-se amb la llebre a lrsquoast1417 abans que no perdre-la en

lrsquoesperanccedila probablement vana drsquoun saboroacutes gligan [lsquosenglarrsquo] Epurele din frigare e maĭ bun

decacirct gliganul din pădure [lsquoLa llebre a lrsquoast eacutes millor que el senglar del boscrsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 565 nuacutem 8506) Iepurele din frigare e mai bun decicirct gliganul din pădure

(MUNTEAN 1967 p 200 nuacutem 4034) Iepurele din frigare e mai bun decacirct gliganul din pădure

(MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2150b1418 p 341 nuacutem 2879b1419 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

36 CARTALEANU et alii 2007 p 184 nuacutem 16161420) i amb una lleu variacioacute drsquoordre E mai

bun iepurele din frigare decacirct gliganul din pădure (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359c1421)

Els traductors italians VIAN COZZI (1960 II Cap 12 p 89) reblen la paregravemia quixotesca de

referegravencia amb una doble versioacute Egrave meglio un uovo oggi che una gallina domani e un passero

1416 BETTER a FOWL in hand than two flying 1417 Aprofitem lrsquouacuteltim llibre que adquiriacuterem a la desapareguda llibreria Canuda la dramagravetica tarda del seu tancament (23 de novembre de 2013) per extreurersquon una interessant consideracioacute gastronogravemica Es tracta de lrsquoobra de Josep Pla El que hem menjat editada a Barcelona el 1997 per lrsquoAvui i Edicions Destino i el passatge que nrsquohem urpat ens demostra que una llebre ben cuinada i cuita tambeacute es fa dir ldquosiacute senyorrdquo ldquoLa llebre eacutes una peccedila de caccedila de primer ordre de gran categoria Perograve si srsquoexceptuen poquiacutessims restaurants del paiacutes la llebre eacutes decebedora perquegrave en general la serveixen crua amb totes les consequumlegravenciesrdquo (p 108) 1418 A MAN is not sure of his meat till it is in his mouth 1419 A SPARROW in hand is worth a pheasant that flies by 1420 A peu de pagravegina (2007 p 184 n 1) els autors relacionen lrsquoesmentat animal amb el mistreţ [lsquosenglarrsquo] 1421 A BIRD in the hand is worth two in the bush

277

in tasca che un tordo in frasca1422 No endebades tambeacute LAPUCCI (1983 p 82) esmenta sota el

mateix epiacutegraf dues variants dels esmentats refranys Meglio un uovo oggi [] che una gallina

domani i Meglio fringuello (scricciolo) in man [] che tordo in frasca1423 Pel que fa al romanegraves

el joc italiagrave entre lrsquoou i la gallina srsquoamplifica per mor de la rima a lrsquoou i el bou Decicirct la anul

un bou [] mai bine astăzi un ou [lsquoMeacutes que al cap de lrsquoany un bou [] millor avui un oursquo]

(MUNTEAN 1967 p 139 nuacutem 2993) Decicirct la anul un bou mai bine azi un ou (HINŢESCU

1985 p 192 nuacutem 3750) amb inversioacute drsquohemistiquis Mai bine astăzi un ou decacirct la anul un

bou (BOTEZATU HANCU 20033 p 212) Fins i tot quan el bou sersquons prometi demagrave mateix

conformem-nos amb lrsquoou del dia Mai bine astăzi oul [] decicirct micircine boul [lsquoMillor avui lrsquoou []

que demagrave el boursquo] (MUNTEAN 1967 p 245 nuacutem 4786) amb una uacuteltima variant pasqual Mai

bine azi un ou (oul) decicirct micircine (la paşti la anul) un bou (boul) [lsquoMillor avui un ou (lrsquoou) que

demagrave (per Pasqua al cap de lrsquoany) un bou (el bou)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 245 nuacutem 228)

Comptat i debatut La ticircrg nu sě vinde pescele rěmas icircn apă1424 [lsquoA(l) mercat no es ven el peix

(que ha) quedat a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 627 nuacutem 12986) aixiacute doncs sense

necessitat drsquoentrar en detalls que precisin quin eacutes lrsquoallunyat objecte de desig aixiacute com les sovint

minses virtuts de lrsquoobjecte posseiumlt Mai mult să te bucuri de ceea ce ai icircn macircnă decacirct de cea

mai mare nădejde [lsquoAlegrarsquot meacutes del que tens a la magrave que de la meacutes gran esperanccedilarsquo] (MILLIO

1999 p 42 nuacutem 359d1425) finalment com a lema conclusiu us proposem Ce e (rsquoĭ) icircn macircnă

nu e (rsquoĭ) mincĭună [lsquoEl que hi ha (hi ha) a la magrave no eacutes (eacutes) mentidarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II

p 245 nuacutem 3777) Ce e (-i) icircn micircnă [] nu e(-i) minciună (MUNTEAN 1967 p 75 nuacutem 1727)

Ce e icircn micircnă nu e minciună (HINŢESCU 1985 p 50 nuacutem 358) Ce e icircn micircnă nu-i nu e

minciună (HINŢESCU 1985 p 184 nuacutem 3552) Ce-i icircn macircnă nu-i minciună (MILLIO 1999 p

38 nuacutem 314b1426 p 67 nuacutem 561d1427 p 256 nuacutem 2150a1428 p 299 nuacutem 25331429) Ce-i icircn

macircnă nu-i minciună (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 236) perquegrave al capdavall avui demagrave i

tothora Val meacutes tenir que haver de penedir (BULBENA 2005 Cap 31 p 263)

1422 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits 1423 La combinacioacute fringuello [lsquopinsagraversquo] ndash tordo eacutes drsquoallograve meacutes fructiacutefera al refranyer italiagrave a tall drsquoexemple pensem en les traduccions quixotesques de VIAN COZZI (1960 II Cap 71 p 536) Meglio un fringuello in tasca che un tordo in volo o BODINI (2005 [1957] I p 338 II Cap 71 p 1164) Egrave meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca i Meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca Igualment ARTHABER (1929 p 401 nuacutem 794) recull la variant Meglio fringuello in man che tordo in frasca la qual relaciona (1929 p 402 nuacutem 794) amb el castellagrave Mas [sic] vale paacutejaro en mano que buitre volando i amb el francegraves Moineau en main vaut mieux que pigeon qui vole Per la seva banda BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536lV i IX14536lVI) encara hi afegeixen un parell meacutes de variants Egrave meglio un fringuello in tasca che un tordo in frasca i Meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca 1424 Amb la glossa ldquoAdică ceea ce nrsquoaĭ icircn macircnărdquo [lsquoEacutes a dir allograve que no tens a la magraversquo] 1425 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1426 BETTER a FOWL in hand than two flying 1427 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope 1428 A MAN is not sure of his meat till it is in his mouth 1429 ONE TO-DAY is worth two to-morrows

278

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos1430 (I Cap 21 p 255 II Cap 67 p 1287) (I Cap 21 p 2551431) Nu umbla cu bogdaprostea după ce poţi lua cu hapca (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo vagis amb laquoque Deacuteu us beneeixiraquo quan (ho) pots prendre per la forccedilarsquo] Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 I p 2081432) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo] (II Cap 67 p 12871433) Mai din plin icirci iese treaba ticirclharului decicirct milogului (PAPU 1965 II p 598) [lsquoMeacutes rodona li surt la feina al lladre que al pidolairersquo] Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 II p 5471434) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo] CABALLERO (1970 p 81 nuacutem 955) ens assegura ldquoA quien ha cometido alguacuten delito le conviene maacutes escapar que no que pidan por eacutel personas de posicioacuten o autoridadrdquo En el mateix sentit LEYVA (2004 p 220) afirma ldquoes preferible actuar con decisioacuten antes que laquoandarse por las ramasraquo[1435] en lenguaje coloquialrdquo La paregravemia ja apareix a reculls clagravessics com ara el de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 923 sv saltar) o el de CORREAS (2000 [1627] p 507 nuacutem 632) Maacutes vale salto de mata que ruego de buenos hombres i Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos1436 respectivament En lrsquoactualitat sersquon palesa lrsquouacutes i vigegravencia a traveacutes de les variants Maacutes vale salto de mata que ruego de buenos1437 (CAMPOS BARELLA 1998 p 315 nuacutem 3093) i Maacutes vale salto de mata que ruegos de buenos1438 (ETXABE 2001 p 260) Gragravecies al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 823 sv salto) descobrim una

1430 REQUENA (2004 p 893) nrsquoinclou una tercera aparicioacute suggerida pels mots ldquoos lo rogaraacuten buenosrdquo (II Cap 40 p 1042) que explica de la seguumlent faisoacute ldquolaquopersonas de calidadraquo la frase puede que se haga eco del refraacuten laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquordquo (p 1042 n 28) Si consultem les traduccions romaneses ens adonarem que no hi figura cap nota que faci pensar en la presegravencia velada de cap refrany com ens donen entenent les traduccions ldquoO să te roage lumea cumsecaderdquo [lsquoEt pregaragrave (la) gent com Deacuteu manarsquo] (PAPU 1965 II p 357) i ldquoTe roagă oamenii aleşirdquo [lsquoEt preguen les persones escollidesrsquo] (MĂRCULESCU 2007 II p 329) 1431 Amb la nota (I Cap 21 p 255 n 76) ldquoComo el anterior es refraacuten conocido laquoMaacutes vale escapar que confiar en la intercesioacuten de los demaacutesraquo (II 67 1287) hombres buenos laquojueces de pazraquo laquopersonas designadas para mediar en una disputaraquordquo 1432 MĂRCULESCU (2007 I p 208 n 405) aclareix ldquoProverb de uz larg [lsquoRefrany drsquoampli uacutesrsquo] laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquo Hombres buenos laquojudecători de paceraquo cu alte cuvinte e mai bine să te retragi icircntr-o situaţie dificilă [lsquolaquojutges de pauraquo amb altres paraules eacutes millor retirar-se en una situacioacute difiacutecilrsquo]rdquo 1433 A peu de pagravegina (II Cap 67 p 1287 n 35) srsquoaclareix ldquomejor es retirarse que actuar con prudenciardquo i ens remet a ldquoveacutease I 21 255 n 76rdquo 1434 Amb lrsquoapunt (II p 547 n 937) ldquoProverbul a mai fost citat icircn I 21rdquo [lsquoEl refrany ja srsquoha citat a I 21rsquo] 1435 Qui realment sembla que siacute que sersquon va ldquopor las ramasrdquo eacutes OLMOS (19982 [1940] p 99) amb un inusitat comentari tan punyent com corprenedor ldquoAconseja a la mujer que huya ante los ruegos del hombre si ellos la colocan en peligro Es lo maacutes eficaz a su honor Quien ama el peligro en eacutel perecerdquo 1436 Correas tambeacute ens presenta el refrany amb la variant de buenos 1437 Amb la glossa ldquoEnsentildea que al que ha cometido un exceso por el cual teme que se le ha de castigar maacutes le aprovecha escaparse que no el que pidan por eacutel personas de valimientordquo 1438 Segons lrsquoautor ldquoCuando se ha cometido un delito aconseja no responder a la llamada de valedores y escapar raudo para evitar ser capturadordquo

279

interessant proposta drsquoequivalent romanegraves Fuga-i ruşinoasă dar e sănătoasă1439 [lsquoLa fuga eacutes vergonyosa perograve eacutes saludablersquo] per beacute que a CALCIU et alii (1979 p 398 sv fugă) aquest refrany es relaciona amb els castellans Maacutes vale decir que huyoacute que aquiacute murioacute i Quien las balas evita guarda su vida En la mateixa liacutenia FLONTA (1992b p 55 nuacutem 3091440) vincula la variant Fuga e [lsquoLa fuga eacutesrsquo] ruşinoasă dar e sănătoasă amb dues noves paregravemies1441 El valiente que hoy huye otra vez pelearaacute i Maacutes vale que digan ldquoAquiacute corrioacuterdquo que ldquoAquiacute murioacuterdquo Ara beacute tornant a la proposta de Calciu Samharadze per a la paregravemia quixotesca beacute cal reconegraveixer-ne una presegravencia manifesta al refranyer romanegraves comenccedilant per ZANNE (2003 [1897] II p 569 nuacutem 5275) Fuga rsquoĭ (e) ruşinoacutesă dar rsquoĭ (e) sănătoacutesă1442 [lsquoLa fuga eacutes vergonyosa perograve eacutes saludablersquo] i continuant per ordre cronologravegic amb MUNTEAN (1967 p 179 nuacutem 3753) Fuga-i (e) ruşinoasă [] dar icirci (e) sănătoasă HINŢESCU (1985 p 88 nuacutem 1228) Fuga e ruşinoasă dar e (şi) [lsquoperograve eacutes (tambeacute)rsquo] sănătoasă MILLIO (1999 p 182 nuacutem 15371443) Fuga-i ruşinoasă Dar e sănătoasă o CARTALEANU et alii (2007 p 142 nuacutem 1243) Fuga-i ruşinoasă dar e sănătoasă1444 A meacutes a meacutes lrsquoopcioacute de Calciu Samharadze coincideix ad sensum amb algunes solucions1445 catalanes que aconsellen Al qui ha comegraves una cosa dolenta meacutes li escau escapar que demanar clemegravencia (CIVERA 1969 Cap 67 p 687) ja que ben mirat Dels qui fugen alguns nrsquoescapen (BULBENA 2005 Cap 67 p 800) i per tant Qui te camas que las trega (RULLAN 2005 [1905] I p 122) puix que ndashi suara siacute que ens allunyem de la solucioacute romanesandash Val meacutes comptar els estels que no els cabirons1446 (BULBENA 2005 Cap 21 p 182) o si ho voleu amb una imatge italiana i qui-sap-lo suggestiva Meglio uccel di bosco[1447] che uccel di gabbia1448 (BODINI 2005 [1957] I Cap 21

1439 DUMISTRĂCEL (1997 p 82) relaciona aquest refrany amb el fraseologisme A lua frunză icircn buză [literalment lsquoAgafar fulla a la bocarsquo] que ell mateix defineix com a A fugi icircn lume [lsquoCoacuterrer moacutenrsquo] o A lua calea codrului [literalment lsquoAgafar el camiacute del boscrsquo] expressioacute que CALCIU et alii (1979 p 213 sv codru) tradueixen talment ldquoalzarse (Am) irse a la maniguardquo 1440 He that fights and runs away may live to fight another DAY 1441 Ultra els exemples castellans Flonta tambeacute ens nrsquoofereix dos de portuguesos Quando a forccedila eacute desigual antes fugir que ficar mal i Antes fuga pronta que maacute espera Pel que fa a lrsquoaltre recull del mateix autor (1992a p 47 nuacutem 316) la comparacioacute srsquoestableix amb els refranys francesos Mieux vaut bonne fuite que mauvaise attente Il vaut mieux qursquoon dise il court-lagrave que il gicirct-ici i Qui fuit peut revenir aussi qui meurt il nrsquoen est pas ainsi Quant al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 77 nuacutem 1588) opten per la variant Mieux vaut bon fuir que mauvaise attente 1442 ZANNE (2003 [1897] II p 570 nuacutem 5275) dit sigui de passada tambeacute esmenta el refrany francegraves Bonne fuite vaut mieux que mauvaise attente juntament amb el siciliagrave E megghiu fuiri cu vriogna ca ristari mortu cu onuri i ens etziba la versioacute antogravenima de la paregravemia romanesa Fuga de şi [sic] sănătoacutesă [] Este icircnsă ruşinoacutesă [lsquoLa fuga tot i saludable [] Eacutes() perograve() vergonyosarsquo] 1443 HE THAT FIGHTS and runs away Lives to fight another day 1444 Els autors hi afegeixen la seguumlent glossa ldquoTe faci de ruşine fugind de la locul faptei icircnsă scapi teafărrdquo [lsquoQuedes en evidegravencia fugint del lloc del fet perograve (nrsquo)escapes estalvirsquo] 1445 Solucions que no perden de vista el que LEYVA (2004 p 220) ens recalca ldquoSalto de mata equivale a huida o escape por temor del castigo si bien aquiacute se asocia a la actitud opuesta con la que suelen comportarse los humildes inclinados a negociar razonablementerdquo 1446 Segons el DIEC (sv cabiroacute) ldquoBiga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistonsrdquo 1447 Segons LAPUCCI (1983 p 88) la frase feta Esser uccel di bosco significa ldquoEssere introvabile soprattutto di chi se lrsquoegrave filata via in sordina essere libero e nascostordquo 1448 En lrsquoaltra aparicioacute del refrany al capiacutetol 67 de la segona part BODINI (2005 [1957] II p 1137) es decanta per Fidarsi egrave bene non fidarsi egrave meglio paregravemia que no aixecagrave cap mena de recel en VIAN COZZI (1960 II p 512) els quals tambeacute optaren en aquest cas per Fidarsi egrave bene ma non fidarsi egrave meglio A tall anecdogravetic esmentarem que la versioacute de Bodini per al capiacutetol 21 va suggerir instintivament al nostre professor de romanegraves Virgil Ani la paregravemia romanesa Decacirct să mă căciulesc mai bine să haiducesc [lsquoMeacutes que (no pas) servils barretades millor fer-me bandolerrsquo]

280

p 209)

Nogensmenys les versions dels traductors romanesos defugen la saludable fuga paremiologravegica

En el cas de Mărculescu1449 srsquointerpreta els hombres buenos com a judecători [lsquojutgesrsquo] i

srsquointrodueix al primer hemistiqui el fraseologisme A-şi lua lumea icircn cap que drsquouna banda

CALCIU et alii (1979 p 589 sv lume) tradueixen com a ldquoirse para el fin del mundordquo i drsquoaltra

banda DUDA (2007 p 126 sv lume) relaciona amb ldquoa o porni a pleca (departe)rdquo [lsquopartir

marxar (lluny)rsquo] Pel que fa a Frunzetti voldriacuteem esmentar lrsquoeslau bogdaproste eacutes a dir segons

el DEX (sv bogdaproacuteste) ldquoCuvacircnt de mulţumire adresat celui care dă ceva de pomanărdquo [lsquoMot

drsquoagraiumlment adresat a qui doacutena quelcom drsquoalmoinarsquo] que al seu torn CALCIU et alii (1979 p

117 sv bo(g)daproste1) glossen talment ldquo(que) Dios te lo (sau se lo) pague (sau te (sau le)

bendiga)rdquo

1449 La seva tria ens recorda la drsquoun traductor portuguegraves SERRAS (2005 Cap 21 p 119) el qual tambeacute sembla partidari de Melhor eacute salvar-se que a homens bons fiar-se

281

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 i 35 p 741 i 1011) (II Cap 7 p 741) Mai mult face un singur bdquona-ţi acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 68) [lsquoMeacutes val un sol laquoagafa-trsquoho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo] Mai mult face un bdquonaldquo decacirct doi bdquoţi-oi daldquo (MĂRCULESCU 2007 II p 681450) [lsquoMeacutes val un laquoteacuteraquo que dos laquoet donareacuteraquorsquo] (II Cap 35 p 10111451) Mai mult face un bdquoia acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 327) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo] Mai mult face un na decacirct doi de ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoMeacutes val un teacute que dos de et donareacutersquo] Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316) Mai mult face un bdquoia acumaldquo decicirct doi bdquolasrsquo c-o să-ţi dauldquo (PAPU 1965 II p 626) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo] Mai de folos e un na decacirct doi ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil eacutes un teacute que dos et donareacutersquo]

ldquoAfirma que es preferible conformarse con lo que a uno le dan que con lo que a uno le

prometen[1452] aunque sea maacutes y mejor lo prometido Tambieacuten recomienda vivir y disfrutar

con lo que se tiene[1453] y no con lo que se espera tener en el futuro[1454] por muy

halaguumlentildeo[1455] que se presenterdquo1456 (ETXABE 2001 p 263)

La nostra paregravemia inclosa a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 966 sv tomar) troba el seu

equivalent romanegraves en ZANNE (2004 [1901] VII p 786 nuacutem 18301) De cacirct doĭ ţĭrsquooĭu dagrave

maĭ bine un na1457 [lsquoMeacutes que dos et donareacute millor un teacutersquo] autor que ens en descobreix

lrsquoorigen biacuteblic1458 el qual es remunta al Liber Proverbiorum (III 28) ldquoNe dicas amico tuo

laquoVade et revertere cras dabo tibiraquo cum statim possis darerdquo1459

1450 MĂRCULESCU (2007 II p 68 n 143) nrsquoesmenta a peu de pagravegina lrsquooriginal quixotesc Maacutes vale un toma que dos te dareacute juntament amb les altres paregravemies concomitants que al seu parer conformen una veritable ldquoavalanşă paremiologicărdquo [lsquoallau paremiologravegicarsquo] 1451 A lrsquooriginal toma i te dareacute amb cursiva 1452 CABALLERO (1970 p 174 nuacutem 2406) apunta ldquoPorque las promesas quedan muchas veces incumplidasrdquo 1453 Pensem en la glossa de ROMERO (20012 p 235-236 nuacutem 655) ldquoEacuteste es uno de los abundantiacutesimos dichos con los que el refranero pretende escarmentar a los confiados que no acaban de entender que trataacutendose de bienes contantes y sonantes lo uacutenico que importa es la seguridad Por ese motivo invita a tomar lo que podamos no vaya a ser que fiados en vanas promesas ni eso podamos recolectarrdquo 1454 Segons OLMOS (19982 [1940] p 99) ldquoLo positivo y presente es lo que vale y no lo futuro y problemaacuteticordquo 1455 Vet aquiacute un mot que CAMPOS BARELLA (1998 p 334 nuacutem 3276) tambeacute empren en llur glossa ldquoEnsentildea que el bien presente que se disfruta es preferible a las esperanzas y promesas aunque sean maacutes halaguumlentildeasrdquo 1456 Al final de la glossa lrsquoautor observa ldquoParece ser que el refraacuten proviene de otro maacutes antiguo que deciacutea Hareacute hareacute maacutes vale un laquotomaraquo que dos laquote dareacuteraquordquo 1457 Matisat per lrsquoaclariment Ce aĭ icircn macircnă aceia e sigur [lsquoEl que tens a la magrave() allograve eacutes segurrsquo] 1458 Sota la paregravemia Zanne transcriu la versioacute romanesa del passatge biacuteblic ldquoNu ḑice către poporul těǔ Du-te şi maĭ vino [] macircne-ţĭ voĭu da cacircnd aĭ cu tinerdquo [lsquoNo diguis al teu poble Veacutes-tersquon i torna un altre dia [] demagrave trsquoho donareacute quan ho tens amb tursquo] 1459 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoSi ho tens a magrave no diguis a ninguacute [] laquoVeacutes-tersquon i torna demagrave trsquoho donareacuteraquordquo (p 372)

282

Tal com abans esmentagravevem el refranyer romanegraves es fa ressograve de la paregravemia quixotesca bo i

recollint-la amb formulacioacute similar Maĭ bine un ţine de cacirct doaě icircţĭ voĭu dagrave1460 [lsquoMillor un

pren que dos et donareacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 819 nuacutem 18529) Decicirct doi ţi-oi da

[] mai bine un na [lsquoMeacutes que dos et donareacute [] millor un teacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 138 nuacutem

2982) Decicirct doi bdquoţi-oi daldquo mai bine un bdquonaldquo (HINŢESCU 1985 p 74 nuacutem 885) Decicirct doi ţi-

oi da mai bine un na (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) Decacirct doi ldquoţi-oi dardquo mai bine un

ldquonardquo (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) Per la seva banda FLONTA (1992b p 244 nuacutem

14061461) vincula el refrany quixotesc amb el portuguegraves Mais vale um ldquotomardquo que dois ldquote

dareirdquo1462 i amb un de romanegraves que no ens resultaragrave pas desconegut Decicirct doi ţi-oi da mai

bine un na [lsquoMeacutes que dos et donareacute millor un teacutersquo] Aquesta paregravemia tambeacute la incorporen

CALCIU et alii (1979 p 650 sv na) bo i donant-ne la seguumlent traduccioacute ldquoVale maacutes un dame

que un (sau dos) te dareacuterdquo Quant al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 927 sv

valer) ens brinda una solucioacute gairebeacute idegraventica a lrsquoescollida per Papu en el cas del capiacutetol 71

Mai mult face un bdquoia acumaldquo decacirct doi bdquolas c-o să-ţi dauldquo [lsquoMeacutes val un laquoagafa(-ho) araraquo que

dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo]

A continuacioacute ens interessaria repassar drsquoaltres casos en quegrave la correlacioacute un toma ndash dos te dareacute

pateix variacions quantitatives eacutes el cas de MILLIO (1999 p 40 nuacutem 337a1463) que ens ofereix

un exemple de paritat Mai bine un bdquonaldquo decacirct un bdquostai că ţi-oi daldquo [lsquoMillor un laquoteacuteraquo que un

laquoespera(rsquot) que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo] o el de ZANNE (2004 [1901] VII p 819 nuacutem 18528) que

estableix una relacioacute drsquou a deu1464 Maĭ bine un na de cacirct ḑece veĭ aveagrave1465 [lsquoMillor un teacute

que deu tindragravesrsquo] Tanmateix la variant que meacutes sovinteja no deixa clar el nombre exacte

drsquoesperes reclamades Mai bine o dată na [] decicirct tot stai că ţi-oi da1466 [lsquoMillor una

vegada teacute [] que sempre espera que (ja) trsquoho donareacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 246 nuacutem 4820)

Mai bine odată bdquonaldquo [] Decicirct tot bdquostai că ţi-oi daldquo (HINŢESCU 1985 p 107 nuacutem 1654)

Mai bine o dată na decicirct tot stai că ţi-oi da (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) Mai bine

1460 Un punt negre precedeix la paregravemia eacutes a dir que lrsquoautor considera el refrany dubtoacutes o traduiumlt drsquoaltres llenguumles tot i que per algun motiu no srsquohagi acabat de decidir a ignorar-lo Precisament en aquest cas la seva presegravencia en drsquoaltres llenguumles eacutes prou palesa com demostren els seguumlents refranys en portuguegraves francegraves italiagrave i catalagrave Mais vale um toma (avache toma laacute) que dois te darei Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras Egrave meglio un bdquoti dograveldquo che cento bdquoti promettoldquo (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) i Val meacutes un teacute que dos te dareacute (GHEORGHE 1986 p 185 nuacutem 146) 1461 One ldquoTAKE ITrdquo is more worth than two ldquoThou shalt have itrdquo 1462 En efecte la paregravemia coincideix exactament amb la versioacute quixotesca de VISCONDES (2002 Cap 35 p 511) De careacutes meacutes abstracte la seguumlent solucioacute de SERRAS (2005 Cap 71 p 603) lrsquoaltre traductor portuguegraves del Quijote que hem consultat Melhor eacute pouco e tido que muito e prometido 1463 BETTER a quick PENNY than a dallying shilling 1464 Tot i aixiacute menor que en lrsquoitaliagrave Egrave meglio un tieni tieni che cento piglia piglia (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) 1465 No obstant lrsquoevident desproporcioacute Zanne no srsquoestagrave de comparar-lo amb el francegraves Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras 1466 MUNTEAN (1967 p 246 nuacutem 4819) ens colpeix amb la versioacute antagogravenica del refrany que al nostre torn ens recorda el castellagrave Contra el vicio de pedir hay la virtud de no dar (ETXABE 2001 p 92) Mai bine o dată ba [] decicirct icircn toată ziua na [lsquoMillor una vegada no [] que tot el dia siacutersquo]

283

o dată na decacirct tot stai că ţi-oi da (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 213) acabem la tirallonga

amb FLONTA (1992a p 205 nuacutem 14081467) el qual relaciona Mai bine o dată na decicirct tot

stai că ţi-oi da amb el francegraves Mieux vaut un ldquotiensrdquo que deux ldquotu lrsquoaurasrdquo1468

A partir de la traduccioacute italiana Egrave meglio un uovo oggi che una gallina domani1469 (BODINI

2005 [1957] II Cap 35 p 881) arribem al romanegraves Mai bine azi un ou decacirct macircine un bouo

găină [lsquoMillor avui un ou que demagrave un bouuna gallinarsquo] (MILLIO 1999 p 40 nuacutem 337b1470)

paregravemia que ens presenta dues opcions zoologravegiques de les quals la bovina ndashno endebades

talment com en catalagrave lrsquoou i el bou romanesos permeten una rima ben planerandash eacutes de llarg la

meacutes habitual per beacute que amb vacilmiddotlacions cronologravegiques Maĭ bine astă-ḑĭ un oŭ de cacirct la anul

un boŭ [lsquoMillor avui un ou que al cap de lrsquoany un boursquo] (ZANNE 1895 I p 8 nuacutem 29) Mai

bine azi un ou decicirct la anul un bou (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4020) De cacirct la anul un

boŭ maĭ bine aḑĭ (astăḑĭ) un oŭ [lsquoMeacutes que al cap de lrsquoany un bou millor avui (el dia drsquoavui) un

oursquo] (ZANNE 1895 I p 2 nuacutem 4) Mai bine azi un ou decicirct la Paşti un bou [lsquoMillor avui un

ou que per Pasqua un boursquo] (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4021) Mai bine azi un ou decicirct

micircine un bou [lsquoMillor avui un ou que demagrave un boursquo] (HINŢESCU 1985 p 106 nuacutem 1645)

Decicirct micircine un bou mai bine azi un ou [lsquoMeacutes que demagrave un bou millor avui un oursquo] (HINŢESCU

1985 p 74 nuacutem 889)

[Maacutes valiacutea] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

Vegeu Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 p 783)

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

Vegeu Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 i 35 p 741 i 1011)

1467 One ldquoTAKE ITrdquo is more worth than two ldquoThou shalt have itrdquo 1468 DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 35 p 306) traductors francesos del Quijote hi coincideixen per beacute que sense cometes Mieux vaut un tiens que deux tu lrsquoauras Lrsquoaltra traduccioacute francesa consultada opta per una mateixa solucioacute en tots tres casos Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras (FANLO 2010 [2008] II p 74 352 i 683) la qual ja haviacuteem esmentat a propogravesit del recull de GHEORGHE (1986 p 184 nuacutem 146) 1469 Per al capiacutetol 7 BODINI (2005 [1957] II p 641) prefereix una paregravemia prou menys concreta Egrave meglio avere in borsa che stare a speranza Dit sigui en romanegraves Mai bine un ban icircn pungă Decacirct făgăduială lungă [lsquoMillor un cegraventim a la bossa Que promesa llargarsquo] (MILLIO 1999 p 40 nuacutem 337c) 1470 BETTER a quick PENNY than a dallying shilling

284

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210) Nu muri icircncă ficircrtate picircnrsquo nu micircnci pe săturate (PAPU 1965 II p 521) [lsquoNo moris encara amic de lrsquoagravenima fins que no mengis fins a afartar-tersquo] Moară Marta dar macircncacircnd ca sparta (MĂRCULESCU 2007 II p 4781471) [lsquoMori Marta perograve menjant com (si fos) a les acaballesrsquo] Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 224 nuacutem 2219) el refrany ldquoCensura a los que no se

detienen en hacer su gusto[1472] por grave perjuicio que esto les haya de ocasionarrdquo1473 LEYVA

(2004 p 228) aprofita per explanar-nos ldquoEl dicho tiene su antecedente en el marqueacutes de

Santillana con esta salvedad laquoMuera gata y muera hartaraquo[1474] y viene a censurar a los que no

consideran los dantildeos que pueden ocasionarse haciendo su voluntadrdquo Pel que fa al nom propi el

mateix LEYVA (2004 p 228) ens confia que

ldquoEl mismo nombre propio aparece en otros dos refranes ndashlaquoallaacute se lo haya Marta con sus

pollosraquo[1475] y laquobien canta Marta cuando estaacute hartaraquo[1476] ndash uno para sentildealar la

inconveniencia de intervenir en asuntos ajenos y otro para explicar la satisfaccioacuten por lo

logrado Un tercero ndashlaquoMarta la piadosa que mascaraba la miel a los enfermosraquondash se refiere

a quienes buscan provecho haciendo favores a otrosrdquo

Un cop drsquoull a les traduccions romagraveniques ens permetragrave drsquoobservar que ultra versions literals

com ara les del portuguegraves Morra Marta morra farta (VISCONDES 2002 p 612 SERRAS 2005

p 556) drsquoaltres traductors han preferit rebatejar la Marta original en benefici de la rima cas de

lrsquoitaliagrave Muoia Maddalena ma a pancia piena (BODINI 2005 [1957] II p 1065) o beacute srsquohan

decantat perquegrave la protagonista plomi com el francegraves Meure la poule mais qursquoelle meure

gaveacutee1477 (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 487) Per uacuteltim roman lrsquoestomacal opcioacute

goliagraverdica en francegraves i catalagrave que podriacuteem considerar hiperogravenim paregravemic dels anteriors

exemples (inclosa la paregravemia quixotesca) Autant mourir le ventre plein (FANLO 2010 [2008]

II p 568) i Esperem el mal temps amb la panxa plena1478 (BULBENA 2005 p 752)

1471 A peu de pagravegina es recorda la paregravemia original (2007 II p 478 n 826) ldquoMuera Marta y muera hartardquo 1472 No sense emocioacute oferim amb aquesta glossa al refrany Muera Marta muera harta el nostre migrat homenatge al desafortunat Constantino Romero el qual des drsquoavui mateix 12 de maig de 2013 gaudeix el sojorn dels justos ldquoAsiacute se expresa quien a sabiendas de que no le conviene y de que le puede traer malas consecuencias manifiesta su resolucioacuten a hacer su real gana y satisfacer un capricho prohibidordquo (ROMERO 20012 p 240 nuacutem 669) 1473 En el mateix sentit OLMOS (19982 [1940] p 102) apunta ldquoSe aplica a los que con tal de complacerse a siacute mismos lo atropellan todo sin importarles los resultadosrdquo 1474 Refrany recollit per ETXABE (2001 p 270) que lrsquoengalta ldquoContra las personas que no ponen liacutemites a la satisfaccioacuten de sus deseosrdquo 1475 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267) 1476 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 791-792 sv Marta) tambeacute esmenta Bien canta Marta despueacutes de harta Allaacute se lo aya Marta con sus pollos i encara nrsquohi afegeix un altre Los pollos de Marta piden pan y danles agua 1477 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725) 1478 A traveacutes drsquouna concatenacioacute mental fagravecilment explicable el magiacute ens duu fins a la paregravemia A perdiu per barba i peti qui peti (AMADES 1985 [1951] p 14) que almiddotludeix als monjos del monestir de Poblet els quals espaordits per

285

Passant a les traduccions romaneses observem com Mărculescu es decanta per mantenir-hi el

nom Marta1479 si beacute nrsquoafaiccedilona una versioacute de caient paremiologravegic ajudant-se de la rima amb ca

sparta [lsquocom (si fos) a les acaballesrsquo] Recordem que el DEX (sv spart2) recull el

fraseologisme A macircnca de parc-ar fi spart [lsquoMenjar com si fos a les acaballesrsquo] que glossa

talment ldquose spune cuiva sau despre cineva care mănacircncă foarte mult şi cu lăcomierdquo [lsquoes diu a

alguacute o drsquoalguacute que menja molt i amb avidesarsquo] Lrsquoaltre traductor romanegraves Papu prescindeix del

nom propi perograve no pas del recurs de la rima que en el seu cas articula brillantment a traveacutes

drsquoun vocatiu ficircrtate [lsquoamic de lrsquoagravenimarsquo] i un participi pe săturate [lsquofins a atipar-tersquo] Ficircrtat

segons el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 384 sv ficircrtat) significa ldquoamigo fraternalrdquo i es

troba en lrsquoexpressioacute ldquosicircnt ficircrtaţi bunirdquo que els nostres autors tradueixen com a ldquoson untildea y

carne estaacuten a partir un pintildeoacutenrdquo Enllestirem el nostre tiberi paremiologravegic amb un altre diccionari

el de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 635 sv morir) el qual tradueix lrsquooriginal quixotesc

amb un hiperogravenim paregravemic que ens recorda les traduccions francesa i catalana dessuacutes

esmentades Mai bine să mor sătul decacirct flămacircnd [lsquoMillor que (jo) mori fart que famolencrsquo]

lrsquoalta mortaldat entre els clergues van recoacuterrer a un fiacutesic de renom perquegrave nrsquoinvestigueacutes la causa Aquest no trigagrave a adonar-se dels agravepats pantragruegravelics que els monjos realitzaven i que drsquoaltra banda acompanyaven si sersquons permet lrsquoeufemisme de ben poc exercici Per tant els aconsellagrave que moderessin les menjades i sobretot el consum de perdius donat que pel cap baix en consumien per barba una al dia Tanmateix la proposta de dieta no va plaure gota a la comunitat que en la temenccedila que la mesura no arribeacutes a orelles dels monjos de Santes Creus i que fos presa com a indici inequiacutevoc de pobresa es reuniren en capiacutetol i proclamaren lrsquoesmentat lema esdevingut proverbial 1479 Inexistent dit sigui de passada al refranyer romanegraves com comprovem al capiacutetol XI dedicat a ldquoŢĕri oraşe nume propriĭrdquo [lsquoPaiumlsos ciutats noms propisrsquo] i que forma part del sisegrave volum de Zanne

286

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181) Nimeni să nu spună bdquoN-oi bea din apa astardquo (PAPU 1965 II p 493) [lsquoQue ninguacute no digui laquoNo beureacute drsquoaquesta aiguaraquorsquo] Nimeni să nu spună bdquodin apa asta n-am să beaurdquo (MĂRCULESCU 2007 II p 453) [lsquoQue ninguacute no digui laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo]

ldquoSe dice para significar que nadie estaacute libre de que le ocurra alguna cosa que ve en

otro[1480] ni tampoco de que no haraacute algo aunque en principio muestre su oposicioacuten a ello

Se suele aplica[r] a quien presume de ser inflexible[1481] Algunos han pretendido ver el

origen de esta paremia en el hecho muy probablemente imaginario de un borracho que

acaboacute su vida ahogado en el piloacuten de una fuente[1482] de cuya agua eacutel se jactaba de no

haberla probado nunca afirmando ademaacutes que nunca la probariacutea a pesar de las buenas

cualidades que se le atribuiacuteanrdquo (CANTERA et alii 2005 p 92-93)

La nostra paregravemia en resum ldquoAvisa de las vueltas que da el mundordquo com afirma la glossa de

CORREAS (2000 [1627] p 542 nuacutem 15) al refrany Nadie diga desta agua no bebereacute variant

quixotesca que tambeacute apareix mutatis mutandis a ETXABE (2001 p 273) Nadie diga laquode esta

agua no bebereacuteraquo1483 aixiacute com a CAMPOS BARELLA (1998 p 9 nuacutem 77) Nadie diga de esta

agua no bebereacute1484 i de bell nou a CORREAS (2000 [1627] p 562 nuacutem 494) No diga nadie

laquoDesta agua no bebereacuteraquo El mateix CORREAS (2000 [1627] p 110 nuacutem 2337) encara atenua

meacutes el refrany amb la seguumlent concessioacute Aunque maacutes turbia la vea no direacute laquoDesta agua no

bebereacuteraquo tanmateix qui rebla el clau de faisoacute meacutes descarada eacutes sense dubte ETXABE (2001 p

300) Nunca digas laquode esta agua no bebereacuteraquo ni laquoeste cura no es mi padreraquo

Drsquoaltra banda ARTHABER (1929 p 8 nuacutem 16) relaciona el castellagrave Ninguno puede decir De

1480 Tambeacute segons COLL (1874 p 37 nuacutem 50) ldquonos advierte que lo que sucede aacute uno puede suceder aacute otro y que nadie absolutamente debe creerse exento de poder caer en la tentacioacutenrdquo i aixiacute mateix suara amb mots drsquoIRIBARREN (19744 p 580) ldquoCon eacutel suele significarse que ninguno sabe lo que le sucederaacute el diacutea de mantildeana y que nadie estaacute libre de que le acontezca lo que a otro Aconseja tambieacuten que sea cual fuere la condicioacuten de una persona no debe aventurarse a asegurar que no se serviraacute nunca de una determinada persona o cosardquo 1481 Es tracta doncs drsquouna ldquoPresuncioacuten necia e insensata creerse impune de peligro trance o suceso en que otro se hallardquo (OLMOS 19982 [1940] p 102) i en consequumlegravencia ldquoSe reprende la fanfarroneriacutea respecto al futuro El futuro se entiende como un tiempo impredecible y por tanto no se pueden conocer las circunstancias en las que nos podemos ver a lo largo de los antildeos como tampoco sabemos queacute actos nos veremos obligados a llevar a cabordquo (CALLES 2006 p 263 nuacutem 888) 1482 A propogravesit drsquoaquesta anegravecdota permeteu-nos recordar els versos de lrsquoOrlando Furioso (XIV CXXIV) ldquoCome veneno e sangue viperino [] lrsquoacque fuggia quanto fuggir si puote [] or quivi muore e quel che piugrave lrsquoannoia [] egrave rsquol sentir che ne lrsquoacqua se ne muoiardquo que extraiem de lrsquoedicioacute de Mondadori (Milano 1976) a cura de Cesare Segre (p 320) 1483 Amb la glossa ldquoNo se debe prometer que nunca se llevaraacute a cabo un acto por muy rechazable o disparatado que parezca en un momento determinadordquo A meacutes a meacutes ETXABE (2001 p 274 278 i 283) nrsquoesmenta tres paregravemies similars Nadie puede decir de esta agua no bebereacute Ninguno no diga de esta agua no bebereacute i No diga ninguno de esta agua no bebereacute 1484 Segons les autores el refrany ldquoDa a entender que ninguno estaacute libre de que le suceda lo que a otro ni seguro de que no haraacute alguna cosa por mucho que le repugnerdquo

287

esta agua no bebereacute amb el francegraves Il ne faut pas dire Fontaine je ne boirai pas de ton eau1485

i amb lrsquoitaliagrave Non serve dire Di tal acqua non beverograve1486 Es tracta de solucions romagraveniques

gairebeacute idegraventiques a les proposades per CASADO et alii (1998 p 121487) Il ne faut jamais direraquo

[sic] Fontaine je ne boirai pas de ton eauraquo i Non serve dire laquoDi tal acqua non berrograveraquo La

paregravemia francesa que opta per lrsquoapelmiddotlacioacute directa a la fontaine coincideix amb la versioacute

quixotesca tant de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 462) Nul ne doit jamais dire

Fontaine je ne boirai pas de ton eau com de FANLO (2010 [2008] II p 537) Personne ne

dise Fontaine je ne boirai pas de ton eau

Al contrari del que es podria desprendre de lrsquoanterior exemple de fraternitat paremiologravegica a la

Romagravenia les traduccions de Papu i Mărculescu no obeeixen a la realitat del refranyer romanegraves

circumstagravencia que demostren ambdoacutes reculls de Flonta quan a lrsquohora de versionar lrsquoanglegraves Let

none say I will not drink WATER recorren a diverses paregravemies romagraveniques equivalents1488 ara

beacute en el cas del romanegraves es limiten a oferir-ne una traduccioacute en comptes drsquouna paregravemia

genuiumlna com ens demostra lrsquoasterisc1489 que nrsquoacompanya les seguumlents versions Să nu zici

niciodată din apa asta nu voi bea [lsquoNo diguis mai drsquoaquesta aigua no (en) beureacutersquo] (FLONTA

1992a p 224 nuacutem 1551) i Niciodată să nu spui ldquoDin apa asta nu voi beardquo [lsquoMai no diguis

laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo] (FLONTA 1992b p 267 nuacutem 1554) Aixograve no obstant si ens

submergim als diferents reculls romanesos ens adonarem que el referent hiacutedric es manteacute

inalterat juntament amb la possible contingegravencia drsquohaver-ne de disposar en un futur tanmateix

fixem-nos com en romanegraves el futur bebedor adopta un paper actiu bo i fent gala drsquouna actitud

qui-sap-lo barroera de la qual es podria acabar penedint Nu scuĭpagrave icircn puţ căcĭ se poacutete icircnticircmplagrave

să beacuteĭ din el [lsquoNo escupis al pou car es pot donar que beguis drsquoellrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III

p 325 nuacutem 7658) Nu scuipa icircn puţ căci se poate icircntacircmpla să bei din el (MILLIO 1999 p 80

nuacutem 665c1490) Nu scuipa icircn puţ că [lsquoquersquo] se poate icircntacircmpla să bei din el (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 31 sv agua) Nu scuĭpa icircn puţ că se poacutete să beĭ apă din el [lsquoque pot

ser que beguis aigua drsquoellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 199 nuacutem 9849) A semblanccedila de la

1485 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 9 nuacutem 50) en la variant Il ne faut jamais dire laquoFontaine je ne boirai pas de ton eauraquo 1486 La variant que urpem de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 343 nuacutem 3742) amb Di en minuacutescula 1487 Els autors parteixen de lrsquooriginal Nunca se puede decir de esta agua no bebereacute paregravemia que acompanyen de la seguumlent glossa ldquoNo podemos estar seguros de no hacer lo que otros hacenrdquo 1488 Ens referim concretament al francegraves Il ne faut pas dire Fontaine je ne boirai pas de ton eau (FLONTA 1992a p 224 nuacutem 1551) i al castellagrave i portuguegraves Ninguno puede decir De esta (esa) agua no bebereacute i Ningueacutem diga desta aacutegua natildeo beberei (FLONTA 1992b p 267 nuacutem 1554) 1489 Recordem lrsquouacutes exacte de lrsquoasterisc ldquoicircn lipsa proverbelor atestate se oferă traduceri care iau ca bază icircn general varianta engleză a dicţionarului Aceste traduceri sicircnt marcate cu un asterisc şi urmăresc din motive didactice o echivalare cicirct mai fidelă din punct de vedere lexicalrdquo [lsquoa falta de(ls) refranys atestats srsquoofereixen traduccions que tenen com a base en general la variant anglesa del diccionari Aquestes traduccions es marquen amb un asterisc i segueixen per motius didagravectics una equivalegravencia el meacutes fidel possible des del punt de vista lexicalrsquo] (FLONTA 1992b p IV) 1490 Cast no DIRT into the well that has given you water (Never cast dirt into that fountain of which thou hast sometime drunk)

288

paregravemia francesa la mateixa admonicioacute es trasllada del puţ [lsquopoursquo] a la facircntacircnă [lsquofontanarsquo] Nu

scuipa icircn ficircnticircnă ai să mai bei apă din ea1491 [lsquoNo escupis a la fontana tornaragraves a beure aigua

drsquoellarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 3841492 sv ficircnticircnă p 9081493 sv scuipa) Nu scuipa icircn

facircntacircnă ai să mai bei (apă din ea) (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 31 sv agua) Nu scuipa

icircn facircntacircnă că vei bea apă din ea [lsquoNo escupis a la fontana que beuragraves aigua drsquoellarsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233 CARTALEANU et alii 2007 p 210 nuacutem 1877)

Finalment PANN (1982 [1847] p 8) ens enriola amb un nou referent Să nu ricirczi de măgar

cumva [] Că poate icircl icircncaleci cicircndva [lsquoNo riguis de lrsquoase ni poc ni molt [] Que potser el

muntes alguna vegadarsquo] paregravemia que van recollir tant HINŢESCU (1985 p 143 nuacutem 2502) Să

nu ricirczi de măgar cumva [] Că poate icircl icircncaleci cicircndva com CARTALEANU et alii (2007 p 210

nuacutem 1873) Să nu racirczi de măgar cumva că poate icircl icircncaleci cacircndva1494 i que tambeacute espigolem

en la variant Nu ricircde de măgar că vine vremea să icircncalecĭ pě el [lsquoNo riguis de lrsquoase que arriba

lrsquohora de muntar-lorsquo] (ZANNE 1895 I p 540 nuacutem 2100) Nu ricircde de măgar că vine vremea

să icircncaleci pe el (MUNTEAN 1967 p 279 nuacutem 5479) Nu racircde de măgar că poate [va] veni

vremea să-l icircncaleci [lsquoque potser arribaragrave lrsquohora de muntar-lorsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p

210 nuacutem 1873)

1491 El refrany tambeacute existeix en una versioacute pretegraverita que posa en relleu el pecat del desagraiumlment Nu scuipa icircn facircntacircna din care ai băut apă [lsquoNo escupis a la fontana de la qual has begut aiguarsquo] (MILLIO 1999 p 80 nuacutem 665b) 1492 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb dos de castellans Nadie diga de esta agua no bebereacute i No te escupas al cielo que te puede caer en la cara 1493 Paregravemia que es tradueix de guisa ben coneguda en castellagrave Nunca digas de este agua no bebereacute 1494 Els autors acompanyen la paregravemia de la seguumlent variant en clau caprina Nu racircde de capră că poate [va] veni vremea s-o mulgi [lsquoNo riguis de la cabra que potser arribaragrave lrsquohora de munyir-larsquo]

289

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992) Nimeni nu se năşte icircnvăţat (PAPU 1965 II p 308) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo] Nimeni nu se naşte icircnvăţat (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

ldquoCuando alguien se desanima al ver que no aprende su oficio con la rapidez que deseariacutea y

se equivoca con frecuencia resulta muy apropiado recurrir a este dicho para darle aacutenimo

recordaacutendole que lo maacutes normal es que a todos nos pase lo mismo y que todos necesitamos

de un periacuteodo de aprendizaje en el que no se nos puede exigir la destreza de quien lleva

antildeos en el oficiordquo (ROMERO 20012 p 243 nuacutem 678)

Lrsquoanterior glossa serveix a Romero com a comentari a dos refranys Nadie nace ensentildeado

present per exemple a ETXABE (2001 p 2741495) i en segon lloc Nadie nace aprendido si no

es a llorar que retrobem a CAMPOS BARELLA (1998 p 245 nuacutem 24411496) i ETXABE (2001

p 274) en la variant Nadie nace ensentildeado si no es a llorar

Tenint en compte que ldquoIcircnvăţătura este ceva care se acumulează şi se cizeleazărdquo [lsquoEl

coneixement eacutes quelcom que srsquoacumula i es va polintrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 200

nuacutem 1769) a ninguacute hauria de sorprendre que tot bon cavall ensopegui que tot bon cavaller

caigui i fins i tot que quandoque bonus dormitet Homerus per tal com Nimene nu se naşte

icircnvăţat [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5260) Nimeni nu se naşte

icircnvăţat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 57) refrany que coincideix en ambdues traduccions

romaneses i aquestes al seu torn amb lrsquooriginal castellagrave motiu pel qual no ens sembla gota

forassenyat considerar-lo un paremiotipus1497 Quant al romanegraves CARTALEANU et alii (2007 p

200 nuacutem 1769) en destria tres usos pels que srsquoalegren drsquohaver apregraves quelcom pels que es

lamenten de no saber alguna cosa i per encoratjar els que es preteacuten drsquoinstruir Sembla que

lrsquoaparicioacute en el capiacutetol 33 de la segona part del Quijote en llavis de la duquesa obeeix al tercer

uacutes ja que aquest personatge intenta animar Sancho Panza a afrontar sense temenccedila el govern de

lrsquoiacutensula Barataria

Tornant al nostre refrany de base podem trobar-hi variants amb el pas de present a passat a

semblanccedila del castellagrave Nadie nacioacute sabiendo (ETXABE 2001 p 274) Nime nu srsquoo născut

1495 Etxabe apunta ldquoSentildeala que el estudio y la experiencia son las fuentes del saber En ocasiones se utiliza para excusarse de la falta de conocimientos sobre un temardquo 1496 Amb la glossa ldquoPone de relieve que generalmente todo ha de aprenderse mediante el estudio o la experienciardquo 1497 Vegeu el punt 42 de lrsquoarticle de Joseacute Enrique GARGALLO (Dialectologia 7 2011) intitulat Dialectologiacutea y paremiologiacutea refranes meteoroloacutegicos y variacioacuten diatoacutepica en la Romania Consultable en liacutenia a httpwwwpublicacionsubedurevistesdialectologia7Defaultasp

290

icircnvěţat [lsquoNinguacute no ha nascut ensenyatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 349 nuacutem 12079) Nimeni

nu s-a născut icircnvăţat (MILLIO 1999 p 281 nuacutem 23701498) o amb meşter [lsquomestrersquo] en lloc

drsquoicircnvăţat Nimenea nu se nasce meşter [lsquoNinguacute no neix mestrersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p

413 nuacutem 12285) Nimenea nu se naşte meşter (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5259

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 104) que es correspon amb la traduccioacute quixotesca italiana

Nessuno nasce maestro (BODINI 2005 [1957] II p 864) ben present dit sigui de passada al

refranyer italiagrave com demostren SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 327 nuacutem 3568) o

BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 559 nuacutem IX241348)

Aquest periple vital epistemologravegic no estagrave mancat de vacilmiddotlacions i errors Multe greşeşti []

multe icircnveţi [lsquoMoltes (nrsquo)erres [] moltes (nrsquo)aprensrsquo] (MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5078)

Multe greşeşti multe icircnveţi (GHEORGHE 1986 p 216 nuacutem 191 BOTEZATU HAcircNCU 20033

p 57) Per acabar pensem que lrsquoesmentat refrany encara es pot allargassar amb un primer

hemistiqui vitalment apassionat Multe trăieşti [] multe pătimeşti [] multe greşeşti [] multe

icircnveţi [lsquoMoltes (en) vius [] moltes (en) pateixes [] moltes (nrsquo)erres [] moltes (nrsquo)aprensrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5083)

1498 NO man is born wise

291

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 11641499) Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma (PAPU 1965 II p 477) [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo] Nimeni să nu-şi icircntindă picioarele mai mult decacirct icirci e de lung cearşaful (MĂRCULESCU 2007 II p 4381500) [lsquoNinguacute no estiri els seus peus meacutes del llarg que li eacutes el llenccedilolrsquo]

ldquoPorque puede resfriarse[1501] Moraleja nadie emprenda negocio que supere su capacidad

ni abarque maacutes de lo que consientan sus facultades ni acepte cargo superior a sus fuerzas

si no quiere fracasar ni gaste maacutes de lo que poseerdquo1502 (OLMOS 19982 [1940] p 103)

Segons COLL (1874 p 161 nuacutem 201) ldquoEl querer tender demasiado la pierna es la gran

calamidad de nuestro siglo[1503]rdquo aixograve no obstant podriacuteem remuntar-nos a les Epiacutestoles

horacianes (I VII v 98) per espigolar-hi un consell del mateix careacutes ldquometiri se quemque suo

modulo ac pede verum estrdquo1504 Sigui com i quan sigui ldquoen lo que a recursos se refiere lo

mejor es ajustarse a lo que da de siacute el presupuestordquo (LEYVA 2004 p 230) Altres variants de la

paregravemia quixotesca les urpem a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 870 sv pierna) Estender la

pierna hasta do llegare la saacutevana1505 a CORREAS (2000 [1627] p 543 nuacutem 19) Nadie

estienda la pierna maacutes de hasta donde la saacutebana llega o a ARTHABER (1929 p 349 nuacutem

6861506) CAMPOS BARELLA (1998 p 288 nuacutem 28361507) i ETXABE (2001 p 1871508)

Extender la pierna hasta donde llega la saacutebana autor aquest darrer que encara ens en regala

una altra No extiendas la pierna maacutes de lo que alcanza la manta (ETXABE 2001 p 285) A tall

1499 Amb la nota (II Cap 53 p 1164 n 39) ldquoRefraacuten para expresar que no se debe aspirar a maacutes de lo que es capazrdquo 1500 MĂRCULESCU (2007 II p 438 n 761) ens recorda lrsquooriginal quixotesc ldquoProverb laquoNadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebanaraquordquo 1501 O en el cas del miacutetic llit de Procust ultra lrsquoesmentada calipagravendria el desafortunat hoste podria no sortir-ne eacutes a dir no sortir-sersquon pel seu propi peu 1502 No sabem fins a quin punt resulta atzaroacutes el fet que el Palau de les Arts de la valenciana Ciutat de les Arts i les Ciegravencies srsquohagi tancat al puacuteblic ldquodavant el despreniment drsquouna laquopetita partraquo del revestiment ceragravemic de la cobertardquo justament els dies en quegrave redactem aquesta expliacutecita fitxa (acaballes de desembre de 2013) 1503 Malgrat lrsquoograveptima funcionalitat hodierna entengueu aquest ldquonuestro siglordquo com el ja atagravevic segle XIX 1504 Vers que en la traduccioacute de Llorenccedil Riber de les Sagravetires i Epiacutestoles publicada el 1927 a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge sona aixiacute ldquoCar en tot temps seragrave menester que cadascuacute srsquoajusti a si mateix al seu peu i a la seva midardquo (p 88) 1505 Amb la glossa ldquomedirse un hombre con su possibilidadrdquo 1506 Arthaber aprofita per relacionar lrsquoesmentada paregravemia amb una altra de castellana No estirar la pierna maacutes de lo que alcanza la saacutebana amb una drsquoitaliana Chi si stende piugrave del lenzuolo si scuopre da piedi i amb una tercera en francegraves Froid a [sic] le pied qui plus lrsquoeacutetend que ses couvertures ne sont longues Quant a lrsquoexemple italiagrave SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 151 nuacutem 1650) ens el transmeten talment Chi si stende piugrave del lenzuolo si scopre i piedi i per la seva part BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 491 nuacutem IX1428I) Chi si stende piugrave del lenzuolo si scopre da piedi Drsquoaltra banda segons el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=59210ampLng=8) ldquoEn el habla actual se emplea la paremia Non bisogna fare il passo piugrave lungo della gamba [No hay que dar un paso maacutes largo que la pierna]rdquo que urpem a GHEORGHE (1986 p 167 nuacutem 127) en la variant Bisogna fare il passo secondo la gamba 1507 Les autores anoten ldquoAconseja que en los gastos ninguno exceda su posibilidad ni en las pretensiones solicite sino lo que corresponde a su calidad y estadordquo 1508 Paregravemia acompanyada del comentari ldquoRecomienda ajustar los gastos a las posibilidades de cada uno y no exigir por la venta de algo maacutes de lo que vale En general aconseja no forzar las cosas maacutes allaacute de lo que se considera razonablerdquo

292

de conclusioacute per a aquest primer apartat ens abelleix subratllar que si beacute la versioacute de RULLAN

(2005 [1905] II p 300) orbita en la tradicioacute quixotesca Qui srsquo allarga mes qursquo es llansogravel

mogravestra es pegraveus els altres dos traductors catalans consultats opten per fer-hi mans i magravenigues

Ninguacute no estiri meacutes el braccedil que la magraveniga1509 (CIVERA 1969 p 617) i Ninguacute no allargui meacutes

el braccedil que la magravenega (BULBENA 2005 p 724)

Passant al refranyer romanegraves comencem amb una tirallonga de paregravemies que subratllen el perill

drsquoestirar-se meacutes enllagrave de les progravepies possibilitats sense especificar-hi cap element tegravextil de

referegravencia aquesta recomanacioacute pot formular-se en subjuntiu Să te icircntinzi [] cicirct poţi să

cuprinzi [lsquoEstirarsquot [] pel que pots abastarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 344 nuacutem 6689) Să te icircntinzi

cacirct poţi să cuprinzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 235) Să te icircntinzi pe cicirct poţi să coprinzi

(GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem 127) en imperatiu Icircntinde-te [lsquoEstirarsquotrsquo] pe cicirct poţi să cuprinzi

(HINŢESCU 1985 p 200 nuacutem 3946) o beacute en imperatiu negatiu Nu te-ntinde pe cicirct n-ai [] ci

te-ntinde pe cicirct ai [lsquoNo trsquoestiris pel que no tens [] sinoacute que estirarsquot pel que tensrsquo] (MUNTEAN

1967 p 281 nuacutem 5539) Nu te-ntinde pe cicirct n-ai ci te-ntinde pe cicirct ai (GHEORGHE 1986 p

167 nuacutem 127) Nu te-ntinde pe cacirct n-ai ci te-ntinde pe cacirct ai (MILLIO 1999 p 20 nuacutem

162e1510 CARTALEANU et alii 2007 p 64 nuacutem 495)

A continuacioacute ens fem ressograve de la tria de Papu on lrsquoobjecte que no conveacute ultrapassar eacutes una

plapumă [lsquomantarsquo] aixiacute doncs Icircntinde-te cicirct ţi-e plapuma [lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la mantarsquo]

(FLONTA 1992a p 134 nuacutem 9151511 1992b p 159 nuacutem 9161512) Icircntinde-te cacirct ţi-i plapuma

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 210) Icircntinde-te cacirct ţi-ecacirct te ţine [lsquopel que trsquoeacutespel que et

permetrsquo] plapuma (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 721 sv pierna) Te-ntinde cicirct ţi-e

plapoma (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2712) o beacute Cicirct ţi-e plapoma te-ntinde (HINŢESCU

1985 p 65 nuacutem 674) Cacirct ţi-e plapuma te-ntinde (MILLIO 1999 p 20 nuacutem 162a1513 p 237

nuacutem 1984a1514) o si ho voleu amb una rotunda negacioacute Nu te icircntinde mai mult decicirct ţi-e

plapuma1515 [lsquoNo trsquoestiris meacutes del que trsquoeacutes la mantarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 788 sv

plapumă) El recull que acabem drsquoesmentar palesa la vinculacioacute de la paregravemia quixotesca amb

aquest tipus de formulacions romaneses quan per traduir el fraseologisme ldquoA se icircntinde cicirct i-e

(sau cicirct icircl ţine) plapumardquo [lsquoEstirar-se pel que li eacutes (o pel que li permet) la mantarsquo] recull

1509 Igualment en italiagrave Bisogna regolarsi secondo il proprio braccio (GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem 127) 1510 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1511 Stretch your LEGS according to your coverlet Amb esment de dues paregravemies franceses Il faut eacutetendre ses pieds selon ses draps i Que chacun nrsquoeacutetende pas la jambe plus que la longueur du drap 1512 Stretch your LEGS according to your coverlet Lrsquoautor recorda dos refranys castellans Cada uno extienda la pierna como tiene la cubierta i Extiende la pierna hasta donde llegue la saacutebana i dos en portuguegraves Cada qual estende a perna ateacute onde tem coberta i Estende-se o peacute conforme o lenccedilol 1513 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1514 Stretch your LEGS according to your coverlet 1515 Amb almiddotlusioacute al castellagrave ldquoextiende la pierna hasta donde llegue la saacutebanardquo

293

aquestes dues opcions castellanes ldquocada cual se tapa hasta donde le alcanza la saacutebana cada uno

extiende la pierna como tiene la saacutebanardquo (CALCIU et alii 1979 p 788 sv plapumă) A part de

plapumă [lsquomantarsquo] paregravemies ben similars tindran com a protagonista pătura [lsquoflassadarsquo] Cicirct ţi-

e pătura aticirct te-ntinde [lsquoPel que trsquoeacutes la flassada en aquesta mesura estirarsquotrsquo] (PANN 1982

[1847] p 345 HINŢESCU 1985 p 188 nuacutem 3659) Pe cacirct rsquoţrsquoe pătura (atacirct) te rsquontinde [lsquoPel

que trsquoeacutes la flassada (en aquesta mesura) estirarsquotrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 5901516 nuacutem

5366) Pe cicirct ţ-e pătura aticirct te-ntinde (PANN 1982 [1847] p 198 HINŢESCU 1985 p 132

nuacutem 2260) aixiacute doncs Nu-ţi icircntinde picioarele cacirct nu-ţi ajunge pătura [lsquoNo estiris els teus

peus meacutes enllagrave drsquoon no trsquoarriba la flassadarsquo] (MILLIO 1999 p 20 nuacutem 162b1517 p 237 nuacutem

1984b1518) o beacute Icircntinde-ţi picerele [sic] pe cicirct pătura te iartă [lsquoEstira els teus peus pel que la

flassada trsquoadmetrsquo] (GHEORGHE 1986 p 166 nuacutem 127) Permeteu-nos seguir amb lrsquoarcaisme

Stra(n)iu[l] [lsquola flassada gruixudarsquo] present en la seguumlent paregravemia Cine sĕ rsquontinde maĭ mult de

cacirct icircigrave stranĭu icircĭ rĕmacircn picĭoacuterele goacutele [lsquoQui srsquoestira meacutes del que li eacutes la flassada gruixuda li

queden els peus al descobertrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 387 nuacutem 78671519) Cine se-ntinde

mai mult decicirct i-i straiu icirci rămicircn picioarele goale (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2138) Cine

se-ntinde mai mult decicirct i-i straiu icirci rămicircn picioarele goale (GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem

127) Un altre cobrellit al que ens hem drsquoadaptar sense superar-ne les mides eacutes cergă1520

[lsquovagravenova gruixudarsquo] aixiacute doncs a semblanccedila dels anteriors exemples Omul să se icircntindă cicirct icirci

ţine cerga [lsquoLa persona que srsquoestiri pel que li permet la vagravenova gruixudarsquo] (FLONTA 1992a p

134 nuacutem 9151521) Omul să se-ntindă cacirct icircl ţine [lsquoel deixarsquo] cerga (MILLIO 1999 p 20 nuacutem

162c1522) Nu te-ntinde mai mult decacirct ţi-e cerga1523 [lsquoNo trsquoestiris meacutes del que trsquoeacutes la vagravenova

gruixudarsquo] (MILLIO 1999 p 237 nuacutem 1984c1524) Finalment rematem la tirallonga amb el

suport a tanta roba de llit1525 Nu te-ntinde picircnă nu te-ajunge patul [lsquoNo trsquoestiris fins meacutes enllagrave

1516 A partir drsquouna paregravemia siciliana (Stenni lu pedi quantu lu linzolu teni) PICCILLO (1999 p 309) en comenta la traduccioacute que en proposagrave el folklorista Alexiu Viciu (1855-1950) ldquoicircntinde piciorul cacirct ţine linţioliul [lsquoestira el peu pel que deixa el llenccedilolrsquo] Il corrispondente romeno dato dallo Zanne II 590 e riportato anche da Iorgu Iordan Scrieri 141 egrave icircntinde-te cicirct ţi-i (s cicirct te-ajunge cigraveit te ţine) plaacutepuma Nella sua traduzione il Viciu per rimanere fedele al testo siciliano ha sostituito plaacutepuma di origine neogreca e di vasta diffusione con linţioliu neologismo colto ma di uso ristrettordquo 1517 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1518 Stretch your LEGS according to your coverlet 1519 Amb la nota ldquoStranĭu se numesce icircn Banat un fel de plapomărdquo [lsquoStraniu srsquoanomena a Banat una mena de mantarsquo] 1520 Segons el DEX (sv ceacutergă1) ldquoPătură (de lacircnă) care servește la icircnvelit sau care se așterne pe patrdquo [lsquoFlassada (de llana) que serveix per embolicar o que es colmiddotloca al llitrsquo] 1521 Stretch your LEGS according to your coverlet Amb esment de dues paregravemies franceses Il faut eacutetendre ses pieds selon ses draps i Que chacun nrsquoeacutetende pas la jambe plus que la longueur du drap 1522 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1523 Paregravemia que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 721 sv pierna) aprofiten per incloure-hi dues variants meacutes amb mots que ja comentagraverem anteriorment Nu te icircntinde mai mult decacirct ţi-e plapumacergapătura [lsquola mantala vagravenova gruixudala flassadarsquo] 1524 Stretch your LEGS according to your coverlet 1525 Roba de llit a quegrave hem decidit posar aturador bo i limitant-nos a esmentar-ne els exemples meacutes representatius per tal com si ens entesteacutessim a estirar el fil de la manta (i drsquoaltres meravellosos teixits) acabariacuteem desembocant en

294

del que trsquoarribaet doacutena el llitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4148) Nu-ţi icircntinde piciorul cacirct

nu-ţi ajunge patul [lsquoNo estiris el teu peu meacutes del que arribadoacutena el teu llitrsquo] (CARTALEANU et

alii 2007 p 64 nuacutem 495) o en combinacioacute amb la dessuacutes esmentada flassada Nu-ţi icircntinde

piciorul cicirct nu-ţi (picircnă unde nu [lsquo(fins a on norsquo] te) ajunge patul (pătura) [lsquo(la flassada)rsquo]

(GHEORGHE 1986 p 166 nuacutem 127)

Deixant de banda llits i aixovars acabem amb una segraverie de refranys que encara ens tocaran meacutes

de prop i ens deixaran amb la pell i lrsquoos1526 Icircntinde pielea [] după cum icirci dă puterea [lsquoEstira la

pell [] pel que doacutena de sirsquo] (MUNTEAN 1967 p 211 nuacutem 4262) Icircntinde-te cicirct ţi-e pielea

[lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la pellrsquo] (MUNTEAN 1967 p 211 nuacutem 4263) Icircntinde-te cacirct ţi-e pielea

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 210) o beacute Fă bucătura [] cicirct ţi-e gura [lsquoFes la mossegada []

pel que trsquoeacutes la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 170 nuacutem 3543) După cum ţi-e gura Să-ţi fie şi

icircmbucătura [lsquoSegons com trsquoeacutes la boca Et sigui tambeacute la mossegadarsquo] (MILLIO 1999 p 21

nuacutem 162k1527) aixiacute doncs en resum Mestică cacirct poţĭ icircnghiţĭ [lsquoMastega el que et pots

empassarrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 662 nuacutem 8838)

hagravepaxs com ara Intinde-te cacirct ţi-poneava [lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la mantarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 313 nuacutem 7625) Nu te rsquontinde [sic] cacirct nu ajunge verinca [lsquoNo trsquoestiris meacutes enllagrave drsquoon no arriba el llenccedilolrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 110 nuacutem 9325) o beacute Nu te icircntinde picircnă nu te ajunge icircnvelitoarea [lsquoNo trsquoestiris fins meacutes enllagrave drsquoon no arriba el cobrellitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4146) Permeteu-nos doncs que no estirem les paregravemies meacutes enllagrave de la fitxa 1526 Confessem de bell antuvi la plasenteria de relacionar el catalagrave os amb lrsquohomogravenim llatiacute (os oris [lsquobocarsquo]) Drsquoaltra banda tenint en compte que pellis et ossa eacutes lrsquouacutenic binomi llatiacute que apareix al Quijote (I Cap 1 p 45) us recomanem si hi voleu aprofundir lrsquoarticle laquoUn binomio leacutexico latino en Don Quijote y las estrategias usadas por los traductores griegosraquo drsquoEvlampia CHELMI i Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ publicat lrsquoany 2008 dins el CD Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 87-96 1527 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach

295

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 12201528) Eu regi nu scot şi nici nu pun ci m-ajut numai pe mine pe care sicircnt singur stăpicircn (PAPU 1965 II p 5321529) [lsquoJo reis no trec i tampoc no poso sinoacute que mrsquoajudo nomeacutes a mi que soacutec (lrsquo)uacutenic senyorrsquo] Nu dau jos nu-nscaun rege [] ci mă ajut pe mine căci eu mie-mi sunt stăpacircn (MĂRCULESCU 2007 II p 4881530) [lsquoNi destrono ni entronitzo rei [hellip] sinoacute que mrsquoajudo a mi car jo em soacutec el meu senyorrsquo]

ldquoSe trata de una curiosa y graciosa adaptacioacuten de la frase laquoNi quito ni pongo rey pero

ayudo a mi sentildeorraquo atribuida al mercenario franceacutes Beltraacuten Du Guesclin al servicio de don

Enrique de Trastaacutemara enfrentado a su hermano don Pedro el Cruel por el trono de Castilla

En una pelea cuerpo a cuerpo entre los dos hermanos se dice que al ver el franceacutes que

caiacutedos al suelo los dos hermanos su sentildeor don Enrique habiacutea quedado debajo de su

hermano les dio la vuelta y pronuncioacute esta frase que ha quedado consagrada y que recoge

Cervantes ponieacutendola en boca de Sancho debidamente adaptadardquo (CANTERA et alii 2005 p

93)

En efecte lrsquoaparicioacute a lrsquoobra cervantina ldquosucede porque Don Quijote quiere cobrarse dos mil

azotes de la deuda de Sancho para el desencanto de Dulcinea y Sancho naturalmente se

opone con todas sus fuerzasrdquo (LEYVA 2004 p 231) Tornem emperograve a la frase original Ni

quito rey ni pongo rey mas ayudo a mi sentildeor (CORREAS 2000 [1627] p 554 nuacutem 2961531) a

fi de situar-la histogravericament amb quatre pinzellades

ldquoCuando en marzo de 1369 las tropas de don Enrique y de Du Guesclin vencieron a las de

don Pedro este se refugioacute en el castillo de Montiel Al cabo de diez diacuteas de apurada

resistencia don Pedro propuso a Du Guesclin que le dejase escapar ofrecieacutendole mucho

dinero y varios sentildeoriacuteos Du Guesclin rechazoacute la oferta y de acuerdo con don Enrique

condujo al rey don Pedro a su tienda

Estando don Pedro desarmado en la tienda del franceacutes entroacute en ella don Enrique y ambos

entablaron una lucha feroz Don Pedro maacutes fuerte que su hermano logroacute derribarle en

tierra y ya se disponiacutea a herirle cuandomdashseguacuten la tradicioacutenmdashDu Guesclin ayudoacute a don

1528 Amb la nota (II Cap 60 p 1220 n 13) ldquoSancho modifica el dicho procedente de la guerra entre Pedro el Cruel y su hermano Enrique de Trastaacutemara y ya convertido en frase proverbialrdquo 1529 El traductor apunta (1965 II p 532 n 1) ldquoModificare ad-hoc a spuselor lui Bernard du Guesclin care l-a ucis pe Pedro I al Castiliei spunicircnd laquoNu scot şi nu pun regi ci-l ajut pe seniorul meuraquordquo [lsquoModificacioacute ad hoc de les paraules de Bernard du Guesclin que va matar Pedro I de Castella dient laquoNo trec i no poso reis sinoacute que ajudo el meu senyorraquorsquo] 1530 MĂRCULESCU (2007 II p 488 n 844) ens explica ldquoParodie a unei fraze celebre rostite de către Beltrat del Claquiacuten (fr Bertrand du Guesclin) mercenarul francez care l-a ajutat pe Enrique de Trastaacutemara să-l ucidă pe fratele său Pedro cel Crud al Castiliei [lsquoParogravedia drsquouna frase cegravelebre pronunciada per Beltrat del Claquin (fr Bertrand du Guesclin) el mercenari francegraves que va ajudar Enrique de Trastaacutemara a matar el seu germagrave Pedro el Cruel de Castellarsquo] laquoNi quito ni pongo rey pero ayudo a mi sentildeorraquordquo 1531 Amb lrsquoapunt ldquoSabido es que lo dijo un caballero Andrada volviendo de abajo arriba a don Enrique el Bueno contra su hermano el Rey don Pedro otros lo atribuyeron a otrordquo

296

Enrique a ponerse encima de don Pedro a quien degolloacute con fiera santildeardquo (IRIBARREN

19744 p 458-4591532)

Tant CAMPOS BARELLA (1998 p 307 nuacutem 3021) com ETXABE (2001 p 280) recullen la

variant Ni quito ni pongo rey1533 bo i afegint-hi respectivament les seguumlents glosses ldquoSuele

emplear[lo] el que se exime de tomar parte activa en la decisioacuten de un negociordquo i ldquoSe emplea

para declinar la participacioacuten directa y activa en un asuntordquo Ben al contrari CANDOacuteN BONNET

(1993 p 337) amarades de la llegenda originagraveria nrsquoesbossen aquest coment ldquoCon esta

muletilla se manifiesta la proteccioacuten y ayuda que se debe prestar a alguien bien sea por amistad

dinero contrato o similitud de opinionesrdquo

Pel que fa al romanegraves CALCIU SAMHARADZE (20052 p 805 sv rey) a partir del castellagrave No

quito rey ni pongo rey proposen la variant romanesa Nu mă bag nu mă amestec1534 [lsquoNo em

(mrsquohi) fico no mrsquo(hi )entremetorsquo] recollida tambeacute al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 101

sv băga) amb la seguumlent tirallonga drsquoequivalegravencies ldquoesto no es cuenta miacutea esto no me atantildee

ni entro ni salgo ni miacuteo es el trigo ni miacutea es la cibera y muela quienquiera cada uno va a su

aviacuteo y yo voy al miacuteordquo

1532 IRIBARREN (19744 p 458) recull els seguumlents versos del romanccedil El fratricidio del duque de Rivas ldquoPedro a Enrique al cabo pone [] debajo y se apresta ansioso [] de su crueldad o justicia [] a dar nuevo testimonio [hellip] Cuando Claquin trastornando [] la suerte llega de pronto [] sujeta a don Pedro y pone [] sobre eacutel a Enrique alevoso [] diciendo el aventurero [] de tal maldad en abono [] laquoSirvo en esto a mi sentildeor [] ni rey quito ni rey pongoraquordquo 1533 Tambeacute la glossa de JUNCEDA (1991 p 52) nrsquoassenyala entre paregraventesis la preeminegravencia ldquomantiene este refraacuten (por lo comuacuten usado soacutelo en su primera parte) un patente sustrato de cinismo y de parcialidad culpablerdquo 1534 Per veurersquon variants ben contraposades eacutes a dir quan la paregravemia srsquoengalta a algun manefla us aconsellem de ficar el nas amb tota llibertat a les seguumlents fitxes No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241) i Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

297

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241) Nu mai da poveţe cui nu ţi le cere (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis donant consells a qui no tersquols demanarsquo] Nu da sfaturi cui nu ţi le cere (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo donis consells a qui no tersquols demanarsquo] Quan Tales de Milet es preguntava quegrave era fagravecil la resposta apareixia encontinent ldquoCe e uşor

Să dai sfaturi altorardquo [lsquoQuegrave eacutes fagravecil Donar consells als altresrsquo] (DUŢĂ 1997 p 319 nuacutem

3821) en efecte Cel mai uşor lucru e să dai sfaturi [lsquoLa cosa meacutes fagravecil eacutes donar consellsrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 200) i quan ens hi posem no ens hi posem per poc1535 Ştie

sfaturi să dea [] Cicircte ştie şi baba mea [lsquoSap donar consells [] Tants com tambeacute en sap la meva

agraveviarsquo] (HINŢESCU 1985 p 151 nuacutem 2690) Ştie sfătuiri să dea [] Cicircte ştie şi baba mea

(HINŢESCU 1985 p 151 nuacutem 2691) eacutes a dir que no deixem res per verd (ni per aconsellat)

Nursquoţĭ da sfatul [] La tot natul [] Şi cuvicircntul [] La tot bolacircndul [lsquoNo donis el teu consell [] a

tot quisqui [] I la (teva) paraula [] A tot sonatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 335 nuacutem

16389)

Com a regla general preneu el consell que graciosament us oferim encara que no ens lrsquohagueu

requerit Nu dagrave sfat [] Ne-icircntrebat1536 [lsquoNo donis consell [] Sense que et preguntinrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 335 nuacutem 16388) o altrament dit Nu da sfaturi afară numai dacă eşti

rugat1537 [lsquoNo donis consells a excepcioacute nomeacutes que trsquoho demaninrsquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem

31b1538) Entre altres motius no hem de regalar bocins de la nostra saviesa a qui no ens els

demani perquegrave com en la paregravemia castellana Consejo no pedido consejo mal oiacutedo (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12873) li entraran per una orella i li sortiran per lrsquoaltra Nu

dagrave povaţă celuĭ ce nu ţĭ-o cere căcĭ nu te ascultă [lsquoNo donis consell al que no tersquol demana

perquegrave no trsquoescoltarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 828 nuacutem 18585) Nu da povaţă celui ce nu

ţi-o cere căci nu te ascultă (MUNTEAN 1967 p 272 nuacutem 5323 MILLIO 1999 p 5 nuacutem

31c1539 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233) Nu da povaţă celui ce nu ţi-o cere căci nu te-

ascultă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 216)

1535 Si ho voleu en paraules de La Rochefoucauld passades pel sedagraves romanegraves ldquoNimic nu dăm cu atacircta dărnicie ca sfaturile noastrerdquo [lsquoRes no donem amb tanta generositat com els nostres consellsrsquo] (DUŢĂ 1997 p 319 nuacutem 3827) 1536 No endebades COVARRUBIAS (1977 [1611] p 350 sv consejo) considera que el consell implica lrsquointeregraves drsquoalguacute per a eacutesser aconsellat ldquoquod uno consulente caeteri consileantrdquo Vegeu tambeacute els refranys castellans El consejo no es bien recibido donde no es pedido (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12872) o A quien no pide consejo darlo es de necios (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12877) 1537 Cum grano salis (piperisque) esmentem Sare pacircnă nu cere să nu dai cuiva [lsquoSal fins que no (te la) demani(n) no (la) donis a ninguacutersquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem 31d1537) i Sarea şi piperul nu le da decacirct celui care le cere [lsquoLa sal i el pebre no els donis meacutes que al que tersquols demanarsquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem 31a1537) 1538 Give neither ADVICE nor salt until you are asked for it (Never give ADVICE unasked) 1539 Iacutedem

298

El que caldria de bell antuvi eacutes que qui aconsella obreacutes amb lrsquoexemple i esdevingueacutes digne de

les seves paraules Nu faceţi ce fac eu [] ci faceţi ce zic eu [lsquoNo feu el que jo faig [] sinoacute feu el

que jo dicrsquo] (MUNTEAN 1967 p 274 nuacutem 5361) o si sersquons permet una breu marrada

clericomegravedica Fă ce icircţi zice popa şi nu ce face el1540 [lsquoFes el que et diu el mossegraven i no el que ell

farsquo] (HINŢESCU 1985 p 86 nuacutem 1162) i Doctore vindecă-te mai icircntacirci pe tine apoi pe mine

[lsquoDoctor curarsquot primer de tot a tu despreacutes a mirsquo] (MILLIO 1999 p 349 nuacutem 2953c1541) En

consequumlegravencia tornant a un agravembit meacutes general El altuia dă povaţă [] Şi pe sine nu se icircnvaţă

[lsquoEll a un altre doacutena consell [] I ell no nrsquoapregravenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 195 nuacutem 3831) Altuia icirci

dă povaţă Şi pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 349 nuacutem 2953a1542) Altora le dă povaţă

[] dar pe sine nu se-nvaţă [lsquoA drsquoaltres() els doacutena consell [] Perograve ell no nrsquoapreacutenrsquo] (MUNTEAN

1967 p 29 nuacutem 781) Altora le dă povaţă Dar pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 32

nuacutem 261b1543) Altora le dă povaţă dar pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 170 nuacutem

1431c1544)

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 248 sv consejo) tradueixen el refrany original amb la

versioacute de Papu en quegrave destaquem el mot poveţe a diferegravencia de lrsquosfaturi escollit per

Mărculescu Ambdoacutes substantius presents en gairebeacute totes les paregravemies esmentades al llarg

drsquoaquesta fitxa soacuten sinogravenims tal com ens demostren les definicions consultades al DEX (sv

povaacuteţă i sfat1) ldquo(Pop) Icircndrumare sfat dat cuiva sau primit de cinevardquo [lsquo(Pop) Indicacioacute

consell donat a alguacute o rebut drsquoalguacutersquo] i ldquoVorbe argumente spuse cuiva pentru a-l convinge să

procedeze icircntr-un anumit fel icircntr-o icircmprejurare datărdquo [lsquoParaules arguments dits a alguacute per a

convegravencer-lo que procedeixi drsquouna determinada manera en una circumstagravencia concretarsquo]

1540 No ens estem de recoacuterrer a King Lear per recuperar la seguumlent profecia ucrogravenica esmentada pel Bufoacute ldquoWhen priests are more in word than matterrdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 2042 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) En la traduccioacute de Salvador Oliva (publicada per Vicens Vives a Barcelona lrsquoany 1988) ldquoQuan els mossens practiquin la virtut [] en lloc de predicar-lardquo (p 92) En termes similars i sense allunyar-nos de lrsquounivers shakesperiagrave recordem el consell que al Hamlet la malaguanyada Ofegravelia adreccedila al seu germagrave Laertes abans drsquoembarcar-se aquest a Pariacutes ldquoBut good my brother [] Do not as some ungracious pastors do [] Show me the steep and thorny way to heaven [] Whilst like a puffed and reckless libertine [] Himself the primrose path of dalliance treads [] And recks not his own rederdquo (vegeu la pagravegina 1934 de lrsquoedicioacute dessuacutes esmentada) Segons la traduccioacute de Salvador Oliva publicada a Barcelona per Vicens Vives lrsquoany 2005 ldquoPerograve germagrave estimat no siguis [] com aquells capellans mancats de gragravecia [] que ensenyen el camiacute del cel rost i espinoacutes [] mentre que ells llibertins desenfrenats [] trepitgen la sendera florida dels plaers [] sense fer cas de la seva doctrinardquo (p 28) 1541 Many TALK like philosophers and live like fools 1542 Iacutedem 1543 BELLS call others to church but go not themselves 1544 HE can ill be MASTER that never was scholar

299

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645) (I Cap 52 p 6451545) Ce ştie ţiganul ce-i şofranul şi măgarul ce-i nectarul (FRUNZETTI 1965 I p 677) [lsquoQuegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragrave i lrsquoase quegrave eacutes el negravectarrsquo] Nu-i mierea pentru botul de măgar (MĂRCULESCU 2007 I p 5561546) [lsquoNo eacutes la mel per al morro drsquoasersquo] No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946) Nu trebuie să dăm orzul pe (PAPU 1965 II p 264) [lsquoNo hem de donar lrsquoordi arsquo] Nu-i mierea etc (MĂRCULESCU 2007 II p 2451547) [lsquoNo eacutes la mel() etcrsquo] Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 804 sv miel) la mel ldquoEs el fruto que nos da la abeja

aviendo cogido el rociacuteo de la mantildeana y particularmente el que llamamos manaacute de que haze sus

panalesrdquo Amb aquest antecedent resulta ben entenedor que ldquoEn ese dicho tan graacutefico como

brusco Sancho tapa ndashlo pretende al menosndash la boca de su mujer dando a entender que un

manjar tan delicado[1548] no es para paladares poco refinadosrdquo (LEYVA 2004 p 234) Aixiacute

doncs quant al sentit de la paregravemia aquesta ldquoCritica a las personas sin gusto ni sensibilidad[1549]

que renuncian a lo mejor o maacutes selecto por no saber apreciarlo Tambieacuten aconseja no ofrecer

exquisiteces a quien no va a saber valorarlas y en consecuencia disfrutarlasrdquo1550 (ETXABE

2001 p 297) En la mateixa liacutenia CASADO et alii (1998 p 79) afirmen ldquoNo merece la pena dar

cosas valiosas a quien no sabe apreciarlasrdquo i nrsquoofereixen equivalents en francegraves i italiagrave Le miel

nrsquoest pas fait pour les acircnes1551 i Il miele non egrave fatto per gli asini1552 que ens recorden la variant

castellana No se hizo la miel para la boca del asno1553 (CAMPOS BARELLA 1998 p 231 nuacutem

2290)

1545 Refrany que srsquoexplica amb la nota (I Cap 52 p 645 n 39) ldquoNo son las cosas buenas para quien no sabe apreciarlasrdquo 1546 Amb el refrany original a peu de pagravegina (I Cap 52 p 556 n 905) ldquoProverb laquoNo es la miel para la boca del asnoraquordquo 1547 Acompanyat de la nota (II Cap 28 p 245 n 455) ldquoSe referă la proverbul deja citat [lsquoEs refereix al refrany ja citatrsquo] laquoNo es la miel para la boca del asnoraquo vezi I 52rdquo 1548 Una altra glossa amb inusitades derivacions colmiddotlaterals la trobem a OLMOS (19982 [1940] p 104) ldquoLos manjares maacutes delicados no son para paladares estragados Las elucubraciones cientiacuteficas no son para inteligencias torpes Las delicadezas espirituales no son para almas encanalladasrdquo 1549 Segons la glossa de ROMERO (20012 p 256 nuacutem 720) als refranys No se hizo la miel para la boca del burro i No se hizo la miel para la boca del asno ldquoestos dichos expresan que no todos estaacuten igualmente preparados para entender las cosas preciosas o muy valiosas Por eso no es preciso molestarse demasiado ante aquellos que carecen tanto de capacidad como de intencioacuten de apreciar las exquisitecesrdquo 1550 Lrsquoexplicacioacute drsquoEtxabe continua amb la mencioacute drsquouna paregravemia similar ldquoUn antiguo y poco extendido refraacuten expresa la misma idea con distintas palabras Tal sabe el asno queacute cosa es melcocha Se denomina melcocha a la miel proveniente del azuacutecar a la que se ha sometido a un tratamientordquo Afegirem que segons el DRAE (sv melcocha1) el melmiddotliflu element eacutes ldquoMiel que estando muy concentrada y caliente se echa en agua friacutea y sobaacutendola despueacutes queda muy correosardquo 1551 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 26 nuacutem 390) 1552 Vet aquiacute la forma que tambeacute ens presenten SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 308 nuacutem 3374) en el cas de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 555 nuacutem IX2471c) Il miele non egrave fatto per la bocca dellrsquoasino 1553 Les autores anoten que la paregravemia ldquoReprende a los que eligen lo peor entre lo que se les presenta despreciando lo mejorrdquo

300

En relacioacute a les traduccions romaneses Mărculescu es decanta per una literalitat que nomeacutes

trenca lrsquouacutes del sintagma botul de măgar [lsquoel morro drsquoasersquo] en lloc de gura măgarului [lsquola boca

de lrsquoasersquo] Deixant emperograve aquest detall de banda molt meacutes interessants ens resulten les

solucions de Frunzetti i Papu En el primer cas (I Cap 52) el traductor divideix la paregravemia en

dos hemistiquis1554 el segon dels quals correspon a una traduccioacute aproximada de lrsquooriginal

castellagrave que tanmateix canvia mierea [lsquola melrsquo] per nectarul [lsquoel negravectarrsquo] paraula oxiacutetona que

amb lrsquoafegitoacute de lrsquoarticle permet la rima amb măgarul [lsquolrsquoasersquo] La primera part de la paregravemia

es fa ressograve del conegut refrany Scie ţiganul [] Ce e şofranul1555 [lsquoSap el gitano [] Quegrave eacutes el

safragraversquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 371 nuacutem 14225) Ce ştie ţiganul ce-i şofranul [lsquoCom ha

de saber el gitano quegrave eacutes el safragraversquo] (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458d1556 p 57 nuacutem 480b1557 p

206 nuacutem 1739c1558) Personatge principal de la paregravemia meacutes enllagrave del gitano pot esdevenir-ho

el bucogravelic mocan1559 Ce ştie mocanul [sic] ce e şofranul [lsquoCom ha de saber el pastor transsilvagrave

quegrave eacutes el safragrave()rsquo] (HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 398) el qual tanmateix en el cas que srsquohi

acabi familiaritzant no lrsquoempra pas com caldria Mocanul nu scie de ce rsquoĭ bun şofranul cărsquol

pune icircn păsule [lsquoEl pastor transsilvagrave no sap per quegrave eacutes bo el safragrave que el posa als fesolsrsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 310 nuacutem 10491) Ambdoacutes personatges gitano i pastor transsilvagrave

convergeixen en aquest afegitoacute a les paregravemies anteriorment esmentades Ştie mocanulţiganul

ce-i şofranul Cacircnd icircl vede pe tarabă gacircndeşte că e otravă [lsquoSap el pastor transsilvagraveel gitano

quegrave eacutes el safragrave Quan el veu a la parada pensa que eacutes veriacutersquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem

1739e1560) paregravemia que ZANNE (2004 [1900] V p 426 nuacutem 12315) esmenta sense ţiganul

[lsquoel gitanorsquo] Scie mocanul ce e şofranul Cacircnd ěl vede pě tavă [lsquoa (la) safatarsquo] gacircndesce că e

otravă Drsquoaltra banda el pastor transsilvagrave i el gitano que acabem de veure es poden substituir

meacutes genegravericament pel cioban [lsquopastorrsquo] i el ţăran [lsquopagegravesrsquo] Nu scie cĭobanul [] Ce e şofranul

[lsquoNo sap el pastor [] Quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 172 nuacutem 11546) i Ţaranul

nu scie ce e şofranul1561 [lsquoEl pagegraves no sap quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 662

nuacutem 10890) Finalment recuperem la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] I p

1554 CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) recullen la solucioacute de Frunzetti amb molt lleus diferegravencies Ce ştie măgarul ce-i nectarul ce ştie ţiganul ce-i şofranul [lsquoQuegrave sap lrsquoase quegrave eacutes el negravectar quegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragraversquo] 1555 Paregravemia que a voltes conteacute el seguumlent repicoacute Ţiganul nu scie ce e şofranul dar nicĭ boeru meşniţa [lsquoEl gitano no sap quegrave eacutes el safragrave perograve tampoc el boiar (sap quegrave soacuten) les farinetesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 371 nuacutem 14226) Drsquoaltra banda tingueu en compte pel que fa a la mencioacute del safragrave que Şofran nu poţĭ găsi icircn orĭ-ce băcănie [lsquoSafragrave no (en) pots trobar a qualsevol botiga de queviuresrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 125 nuacutem 9277) 1556 Donrsquot CAST pearls before swine 1557 Itrsquos CAVIAR(E) to the generalmultitude 1558 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1559 Segons el DEX (sv mocaacuten) ldquoLocuitor (romacircn) din regiunile muntoase (icircn special ale Transilvaniei) spec cioban din regiunile muntoase (mai ales ale Transilvaniei)rdquo [lsquoHabitant (romanegraves) de les regions muntanyoses (en especial de Transsilvagravenia) especialment pastor de les regions muntanyoses (sobretot de Transsilvagravenia)rsquo] Sota el sinogravenim mocofan heus aquiacute la variant Scie mocofanu [] Ce e şofranu [lsquoSap el pastor transsilvagrave [] Quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 428 nuacutem 12317) 1560 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1561 Zanne hi afegeix una paregravemia alemanya del tot equivalent que no ens estem drsquoesmentar Was versteht ein Bauer vom Safran (2004 [1900] IV p 663 nuacutem 10890)

301

321) per esbossar una solucioacute intermegravedia entre lrsquoasinina paregravemia quixotesca i les ensafranades

opcions romaneses iquestY que sab srsquo ase de rsquos safraacute1562

Quant a lrsquoopcioacute de Papu CARTALEANU et alii (2007 p 210 nuacutem 1882) ens apunten ldquoNu acorda cuiva ceea ce nu poate preţui nu face lucruri bune icircn timp nepotrivitrdquo [lsquoNo atorguis a alguacute allograve que no pot apreciar no facis bones accions a deshorarsquo] consell a hores drsquoara gota estrany que ilmiddotlustren amb el refrany Nu strica orzul pe gacircşte cacircnd icirci iarba la genunchi [lsquoNo malgastis lrsquoordi amb les oques quan tens lrsquoherba als genollsrsquo] Nu stricagrave orzu pe gacircsce cacircnd icircĭ ĭeacuterba la genunchĭ (ZANNE 2004 [1901] IX p 495 nuacutem 7242) Nu strica orzul pe gacircşte (cacircnd iarba e pacircnă la genunchi) (MILLIO 1999 p 206 nuacutem 1739a1563) Ce stricĭ [lsquo(Per) Quegrave malgastesrsquo] orzul pe gacircsce cacircnd e ĭeacuterba la genunchĭ (ZANNE 2003 [1897] II p 165 nuacutem 3402) Ce strici orzul pe gacircşte cacircnd e iarba pacircnă la genunchi (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458b1564) CALCIU et alii (1979 p 960 sv stricaIII2) redueixen lrsquoesmentada paregravemia bimembre al fraseologisme de base A strica orzul pe gicircşte1565 [lsquoMalgastar lrsquoordi amb les oquesrsquo] agravempliament representat al refranyer romanegraves Stricĭ [lsquoMalgastesrsquo] orzul pe gacircsce (ZANNE 1895 I p 230 nuacutem 933) Nu strica [lsquoNo malgastisrsquo] orzul pe gacircşte (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458a1566 p 57 nuacutem 480c1567) Nu stricaţi [lsquoNo malgasteursquo] orzul pe gicircşte (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5499) Reproduiumlm a continuacioacute un fragment de DUMISTRĂCEL (1997 p 170) que ens contextualitza la frase feta pragmagraveticament i simbogravelica

ldquoEste cel puţin icircndoielnic că gicircştele nu ar preţui orzul[1568] este icircnsă sigur că nu-l

laquodispreţuiescraquo iar agricultorul are uneori interesul să le hrănească cu boabele acestei

cereale atunci cicircnd le icircngraşă icircntrucicirct laquoorzul icircncolţit dă cea mai bună carneraquo [] Din

optica raportării la oameni avem de a face cu o distorsiune icircn planul simbolicii nu a fost

vorba iniţial de capacitatea de a aprecia sau nu orzul ci de momentul nepotrivit cicircnd

cineva necugetat icircl folosea pentru hrana păsărilor respectiverdquo1569

El ldquomalbaratamentrdquo que acabem de descriure es retroba en el cas de les pomes quan volem

oferir-les a qui estagrave avesat a menjar-les bordes Nu stricagrave merele cu cel deprins a macircncagrave

1562 Vegeu al DCVB (sv ase) la variant iquestQuegrave sap lrsquoase quegrave cosa eacutes safragrave si mai ha estat adroguer 1563 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1564 Donrsquot CAST pearls before swine 1565 I srsquoacompanya de les seguumlents versions en castellagrave ldquoEchar margaritas a los cerdos (sau a los puercos) no estaacute la miel para la boca del asno echar caperuzas a la tarascardquo lrsquouacuteltima de les quals ens ha dut a consultar el DRAE (sv tarasca2) ldquoCerda (hembra del cerdo)rdquo 1566 Donrsquot CAST pearls before swine 1567 Itrsquos CAVIAR(E) to the generalmultitude 1568 CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) nrsquoesmenten una variant que substitueix lrsquoordi pel fenc Nu-i facircnul pentru gacircşte [lsquoNo eacutes el fenc per a les oquesrsquo] 1569 lsquoEacutes com a miacutenim dubtoacutes que les oques no valorin lrsquoordi en canvi eacutes segur que no el laquomenyspreenraquo i (tambeacute) lrsquoagricultor teacute a vegades (lrsquo)interegraves a peixar-les amb els grans drsquoaquest cereal quan les engreixa ja que laquolrsquoordi germinat doacutena la millor carnraquo [] Des de lrsquoograveptica de la referegravencia als homes tenim entre mans una distorsioacute en el plagravenol del simbolisme a lrsquoinici no es va tractar de la capacitat drsquoapreciar o no lrsquoordi sinoacute del moment inadequat en quegrave alguacute sense pensar-hi el feia servir com a aliment de les aus respectivesrsquo

302

pădureţe [lsquoNo malgastis les pomes amb aquell (que estagrave) avesat a menjar(-les) bordesrsquo] (ZANNE

2004 [1899] III p 659 nuacutem 8826) Nu strica merele cu cel deprins a micircnca pădureţe

(MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5498) Nu strica merele cu cel deprins a macircnca pădureţe

(MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458e1570) No endebades lrsquoanterior refrany de Zanne es

complementa amb lrsquoapunt final ldquoCu alte cuvinte nu stricagrave orḑul pe gacircscerdquo [lsquoAmb drsquoaltres

paraules no malgastis lrsquoordi amb les oquesrsquo]

Per cloure la fitxa agafarem lrsquoepiacutegraf nuacutemero 1739 de MILLIO (1999 p 206) en quegrave per a la

paregravemia anglesa HONEY is not for the assrsquos mouth convergeixen tres refranys ja esmentats un

que conteacute el motiu drsquoorzul pe gacircşte [lsquolrsquoordi a les oquesrsquo] (nuacutem 1739a) un altre amb

lrsquoassociacioacute ţiganul - şofranul [lsquoel gitano - el safragraversquo] (nuacutem 1739c) i una triacuteada amb la presegravencia

de mocanulţiganul - şofranul [lsquoel pastor transsilvagraveel gitano ndash el safragraversquo] (nuacutem 1739e) A

aquests cal afegir les paregravemies Pui migdala icircn nasul porcului şi el spune că e ghindă [lsquoPoses

lrsquoametlla al nas del porc i ell diu que eacutes glarsquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem 1739b) i Nu pune

mărgăritare icircnaintea porcilor [lsquoNo posis perles davant dels porcsrsquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem

1739d)

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

Vegeu No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

1570 Donrsquot CAST pearls before swine

303

No es oro todo lo que reluce1571 (II Cap 33 i 48 p 990 i 1115) (II Cap 33 p 990) Nu-i aur tot ce-ţi ia ochii (PAPU 1965 II p 307) [lsquoNo eacutes or tot el que et crida lrsquoatencioacutersquo] Nu-i aur tot ce străluceşte (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] (II Cap 48 p 1115) Nu-i aur tot ce străluceşte (PAPU 1965 II p 427) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] Nu tot ce străluceşte e aur (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoNo tot el que lluu eacutes orrsquo] IRIBARREN (19744 p 604) ens aclareix que el nostre refrany ldquoSe halla en casi todas las lenguas

modernas es la traduccioacuten del proverbio latino Non omne quod nitet aurum est Indica que no

hay que fiarse de las aparienciasrdquo1572 Lrsquoactual validesa del refrany es demostra a tall

drsquoexemple en el reeixit comentari (almenys des del punt de vista fraseologravegic) que es va

permetre una guia rusa castellanoparlant durant una visita a lrsquoenlluernador palau petersburguegraves

de Caterina la Gran ldquoAquiacute opuestamente al refraacuten siacute que es oro todo lo que relucerdquo Quant als

reculls consultats trobem la paregravemia quixotesca a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 9021573 sv

reluzir) CORREAS (2000 [1627] p 567 nuacutem 599) ETXABE (2001 p 2841574) ROMERO

(20012 p 248 nuacutem 6951575) i ARTHABER (1929 p 479 nuacutem 950) el qual aprofita per

vincular-hi el francegraves Tout ce qui brille nrsquoest pas or1576 i lrsquoitaliagrave Non egrave tuttrsquooro quel che

riluce1577

Un cop trobada la veta agraveuria del refranyer espanyol no resulta gota difiacutecil resseguir-la als reculls romanesos Nu e Nu-i aur tot ce străluce [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] (HINŢESCU 1985 p 120 nuacutem 1967) Nu e aur tot ce străluceşte (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 23) Nu-i aur tot ce străluceşte (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) Nu tot ce străluceşte e aur (MILLIO 1999 p 100 nuacutem 8501578) Nu tot ce străluceşte icirci aur (BOTEZATU HAcircNCU 20033

1571 Segons MORVAY (2001 p 77) aquest eacutes un drsquoaquells refranys que ldquopodriacuteamos considerar europeismos ya que se usan en varias lenguas en forma ideacutentica o muy similarrdquo No endebades TARNOVSKA (2005 p 289) en registra 8480 citacions a Google xifra que el converteix de llarg en el refrany quixotesc meacutes ben representat en aquest agravembit 1572 De ben semblant guisa el comenten CAMPOS BARELLA (1998 p 262 nuacutem 2576) ldquoAconseja no fiarse de las apariencias porque no todo lo que parece bueno lo es en realidadrdquo 1573 Amb la forma reluze en lloc de reluce 1574 Eacutes a dir segons la glossa de lrsquoautor ldquoLas apariencias engantildeanrdquo 1575 Amb lrsquoapunt ldquoRefraacuten muy popular extendido por toda Espantildea e Hispanoameacuterica Sentildeala que no hay que dejarse deslumbrar por los tentadores reflejos con los que quienes nos quieren seducir nos encandilan A veces guiados por esos destellos podemos confundirnos y nos pueden dar gato por liebre Por ese motivo la sentencia nos invita a que examinemos bien las cosas que nos atraen para ver si valen la pena de verdadrdquo 1576 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 69 nuacutem 1440) en la variant Tout ce qui brille nrsquoest point or i a GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 283) amb dues propostes meacutes Tout ce qui reluit (luit brille) nrsquoest pas or 1577 Aixiacute mateix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 627 nuacutem X7729) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 339 nuacutem 3691) en la variant Non egrave tutto oro quel che luccica (riluce) 1578 EVERY LIGHT is not the sun

304

p 23) Tot ce luceşte [lsquobrillarsquo] nu e aur (HINŢESCU 1985 p 154 nuacutem 2762) Nu tot ce sclipeşte [lsquoresplendeixrsquo] e aur (MILLIO 1999 p 10 nuacutem 77a1579) variants que resumim en la proteica paregravemia Nu tot ce luceşte (străluce sclipeşte) e aur [lsquoNo tot el que brilla (lluu resplendeix) eacutes orrsquo] (GHEORGHE 1986 p 286 nuacutem 283) Bo i aprofitant la variant Orĭ-ce lucesce nu sě icircnţelege aur [lsquoTot el que brilla no ha de ser necessagraveriament orrsquo] (ZANNE 1895 I p 115 nuacutem 433) Orice luceşte nu se icircnţelege aur (MILLIO 1999 p 11 nuacutem 77b1580 CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) Zanne nrsquoesmenta els equivalents en francegraves italiagrave i per tancar el cercle en castellagrave Tout ce qui reluit nrsquoest pas or Ogni luccioli [sic] non e [sic] fuoco1581 i No es oro todo le [sic] que reluce1582 Quant a les traduccions romaneses sorpreacuten veure-hi com Papu empra lrsquoesmentat refrany en el capiacutetol 48 (1965 II p 427) mentre que en el capiacutetol 33 (1965 II p 307) havia optat per la frase feta A lua ochii [lsquocridar lrsquoatencioacutersquo]

Drsquoaltra banda aixiacute com la paregravemia castellana original a voltes compta amb un segon hemistiqui

No es oro todo lo que reluce ni harina lo que blanquea (CORREAS 2000 [1627] p 566 nuacutem

580 ETXABE 2001 p 284 CALLES 2006 p 40 nuacutem 1141583) No es oro todo lo que reluce

ni harina todo lo que blanquea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 49 nuacutem 4489) tambeacute en

romanegraves sersquons presenten dos casos semblants Nu tot ce sclipeşte e aur [] şi nu tot ce zboară se

mănicircncă [lsquoNo tot el que resplendeix eacutes or [] I no tot el que vola es menjarsquo] (MUNTEAN 1967 p

282 nuacutem 5554) Nu tot ce sclipeşte e aur şi nu tot ce zboară se mănicircncă (GHEORGHE 1986 p

286 nuacutem 283) Nu tot ce sclipeşte e aur şi nu tot ce zboară se mănacircncă (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) i en segon lloc Nu tot cersquoĭ dulce rsquoĭ mĭere nu tot ce

sclipesce rsquoĭ aur [lsquoNo tot el que eacutes dolccedil eacutes mel no tot el que resplendeix eacutes orrsquo] (ZANNE 2004

[1903] X p 229 nuacutem 10025) Val la pena esmentar que els repicons drsquoaquestes paregravemies

tambeacute existeixen com a refranys independents1584 Nu tot ce zboară se mănacircncă (MILLIO 1999

p 11 nuacutem 77d1585) i Nu tot ce-i dulce e miere (MILLIO 1999 p 11 nuacutem 77c1586)

Per acabar recordem que Toate străchinile nu sicircnt pentru ciorbă [lsquoNo totes les escudelles soacuten

per a soparsquo] (MUNTEAN 1967 p 375 nuacutem 7248) i amb el mateix sentit si beacute ara en clau

floral Multe flori sunt pe lume dar puţine miroase [lsquoMoltes flors hi ha al moacuten perograve poques fan

olorrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 31 nuacutem 216) Multe flori sicircnt pe lume dar nu toate

1579 ALL that glittersshine is not GOLD (ALL is not gold that glitters) 1580 Iacutedem 1581 Per sort en la forma correcta a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 364 nuacutem 3951) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 627 nuacutem X7729b) Ogni lucciola non egrave fuoco 1582 Al seu torn CASADO et alii (1998 p 89) esmenten com a equivalents de la paregravemia castellana el francegraves Tout ce qui brille nrsquoest pas or lrsquoitaliagrave Non egrave oro tutto ciograve che luccica i lrsquoanglegraves All that glitters is not gold que coincideix amb el refrany nuacutemero 77 de MILLIO (1999 p 10) 1583 Amb la glossa ldquoSe advierte sobre la necesidad de desconfiar de aquello que tiene apariencia muy agradable tanto en las personas como en las cosas Tambieacuten sugiere que en las cosas hermosas se hallan a veces grandes peligros o inconvenientesrdquo 1584 Igualment en castellagrave No es todo harina lo que blanquea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 49 nuacutem 4491) 1585 ALL that glittersshine is not GOLD (ALL is not gold that glitters) 1586 Iacutedem

305

au miros [lsquoperograve no totes fan olorrsquo] (MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5076) Amb una formulacioacute

ben similar lrsquoestel de la poesia romanesa (amb aquesta antonomagravesia nomeacutes podem almiddotludir a

Mihai Eminescu) enceta la poesia Criticilor mei [lsquoAls meus criacuteticsrsquo]

ldquoMulte flori sunt dar puţine

Rod icircn lume o să poarte

Toate bat la poarta vieţii

Dar se scutur multe moarterdquo1587

1587 lsquoHay muchas flores pero pocas [] daraacuten su fruto por el mundo [] [todas] golpean la puerta de la vida [] pero muchas se esparcen muertasrsquo traduccioacute de GIURCĂ Dana Mihaela Joseacute Manuel LUCIacuteA MEGIacuteAS (2004) Mihail Eminescu Poesiacuteas Madrid Ed Caacutetedra (p 429) Com que es tracta drsquouna edicioacute bilinguumle lrsquooriginal romanegraves figura a la pagravegina 428

306

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609) Nu e cu putinţă să stea arcul icircncordat tot timpul (FRUNZETTI 1965 I p 642) [lsquoNo eacutes possible que estigui lrsquoarc armat tot el tempsrsquo] Nu e cu putinţă ca arcul să stea permanent icircncordat (MĂRCULESCU 2007 I p 525) [lsquoNo eacutes possible que lrsquoarc estigui permanentment armatrsquo] La fortuna de la paregravemia quixotesca depegraven de les variants Arco que mucho brega o eacutel o la

cuerda1588 (CORREAS 2000 [1627] p 102 nuacutem 2171 ETXABE 2001 p 551589 CALLES 2006

p 259 nuacutem 8821590) i Arco siempre armado o flojo o quebrado (CORREAS 2000 [1627] p

102 nuacutem 2172 CAMPOS BARELLA 1998 p 30 nuacutem 2901591 ETXABE 2001 p 551592)

refrany que per si no fos prou entenedor ens amplia CORREAS (2000 [1627] p 255 nuacutem 185)

El arco mucho tiempo armado peligra de quedar flojo o ser quebrado Aixiacute doncs ldquoNada

violento es duradero Una enfermedad grave una tempestad deshecha una revolucioacuten

sangrienta no son durables lo que acontece con el arco en tensioacuten[1593] dispara o se romperdquo1594

(OLMOS 19982 [1940] p 105-106) Aquesta reflexioacute coincideix amb el catalagrave Arc sempre

estirat arc esbrahonat (RULLAN 2005 [1905] I p 299) i amb el consell romanegraves Nu icircntinde

coarda că se rupe [lsquoNo estiris la corda que es trencarsquo] (MILLIO 1999 p 236 nuacutem 19771595)

amb la matisada variant Nu icircntinde coacuterda preacute mult că se rupe [lsquoNo estiris la corda massa que es

trencarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 314 nuacutem 9896) Nu icircntinde coarda prea mult că se rupe

(GHEORGHE 1986 p 168 nuacutem 128 MILLIO 1999 p 47 nuacutem 4021596) Si beacute en les paregravemies

romaneses que acabem drsquoesmentar no srsquohi especifiqui lrsquoarc de lrsquooriginal castellagrave resulta qui-

sap-lo interessant observar com ZANNE (2004 [1900] IV p 314) recorre com a equivalent del

refrany nuacutem 9896 al francegraves Lrsquoarc tonsiours ou trop ne doibt ecirctre tendu car il romprait i a

1588 Paregravemia que ARTHABER (1929 p 53 nuacutem 100) relaciona amb el francegraves Lrsquoarc toujours tendu se gacircte i lrsquoitaliagrave Il troppo tirar | Lrsquoarco fa spezzar Pel que fa al refrany francegraves nrsquoespigolem una variant a GHEORGHE (1986 p 168 nuacutem 128) Arc toujours tendu se rompt (gacircte) i encara una altra a MONTREYNAUD et alii (1993 p 92 nuacutem 1931) Arc trop tendu tocirct lacirccheacute ou rompu Quant al refrany italiagrave SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 513 nuacutem 5609) i GHEORGHE (1986 p 168 nuacutem 128) ens en transmeten la variant Il troppo tirar lrsquoarco fa spezzar mentre que BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 252 nuacutem V541 p 496 nuacutem IX147111a) conclouen Arco sempre teso si spezza 1589 Etxabe apunta ldquoEn sentido literal dice que una tensioacuten excesiva romperaacute la cuerda o quebraraacute el arco Por extensioacuten informa de que un sobreesfuerzo puede perjudicar tanto a la salud del trabajador como a la calidad del trabajordquo 1590 Calles afirma que el refrany ldquoRecomienda el trabajo moderado y en teacuterminos generales aconseja el uso prudente de todas las cosas incluido el cuerpo humanordquo 1591 Segons les autores ldquoDa a entender que las cosas humanas no pueden mantenerse mucho tiempo en un estado violentordquo 1592 Amb la glossa ldquoLas situaciones sometidas a una tensioacuten permanente no son recomendablesrdquo 1593 No endebades COVARRUBIAS (1977 [1611] p 142 sv arco) defineix lrsquoexpressioacute Afloxar el arco com a ldquoDescansar del trabajordquo 1594 Lrsquoanterior reflexioacute en clau literagraveria ens recorda el tiacutetol del poemari publicat per Rosmariacute Torrens Guerrini el 2012 a Los Libros de la Frontera (Sant Cugat del Vallegraves) Cuando el arco estaacute tensado Parant esment a la simbologia del tiacutetol en relacioacute a lrsquoacte creatiu no ens estem de citar la poesia que doacutena nom al recull Es un estado [] Escribir es un estado [] Mi torso como una esponja [] a la que escurrir el agua [] Tirar de ella y tensarla como un arco [] Pulsar su cuerda de berimbao [] y arrancar colores [] Decir palabras es un estado (p 97) 1595 LEAVE off while the play is good 1596 A BOW long bent at last waxes weak (A BOW too tightly strung will break)

307

lrsquoitaliagrave Lrsquoarco si rompe se sta troppo teso Aprofitant les traduccions franceses i italianes del

Quijote de quegrave disposem ens pot la curiositat de donar-hi un cop drsquoull vagaroacutes en francegraves

trobem dues formulacions gairebeacute idegraventiques (tot i que allunyades de la proposada per Zanne) Il

nrsquoest pas possible quesbquo lrsquoarc soit continuellement bandeacute (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p

575) i Il nrsquoest pas possible que lrsquoesprit soit continuellement bandeacute (FANLO 2010 [2008] I p

649) mentre que en italiagrave meacutes a tocar de la versioacute apuntada pel gran paremiograveleg romanegraves

ambdoacutes traductors coincideixen completament Non egrave possibile che lrsquoarco sia sempre teso

(BODINI 2005 [1957] I p 541 VIAN COZZI 1960 I p 536) En resum sembla prou clar que

les traduccions romaneses de Frunzetti i Mărculescu que al seu torn es diferencien

bagravesicament en la utilitzacioacute de tot timpul [lsquotot el tempsrsquo] o permanent [lsquopermanentmentrsquo] soacuten

traduccions ben literals de lrsquooriginal quixotesc

308

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796) Nu se află nici un drum aticirct de neted [] ca să n-aibă niscai poticneli sau piedici (PAPU 1965 II p 119) [lsquoNo es troba cap camiacute tan llis [] que no tingui alguns entrebancs o obstaclesrsquo] Nu-i drum atacirct de oblu icircncacirct să nu aibă vreo piedică sau vreo hacircrtoapă (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoNo hi ha camiacute tan planer que no tingui algun obstacle o algun barrancrsquo] Sancho engega aquest refrany ldquoAl escudero del Caballero del Bosque que contaba como su

amo estaba enamorado de una tal Casildea de Vandalia la maacutes cruda y maacutes asada sentildeora que en

todo el orbe podiacutea hallarserdquo1597 (COLL 1874 p 49 nuacutem 66) Per la seva banda MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 198 nuacutem 17973) elimina el possible tropezoacuten No hay camino tan

llano que no tenga alguacuten barranco i a meacutes canvia llano per largo en una variant que ens va

com anell al dit a tots els que hem gaudit i sofert a lrsquoensems el llarg Camintildeo de Santiago En

camino largo[1598] por fuerza ha de haber barrancos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 198

nuacutem 17971) i eacutes que si com glossa CABALLERO (1970 p 188 nuacutem 2599) ldquopueden aparecer

dificultades en las cosas maacutes sencillasrdquo imaginem-nos quines complicacions no poden

aparegraveixer si el camiacute srsquoallargassa A fi de cloure positivament aquest paragravegraf pensem que No

hay camino que no tenga fin paregravemia que ARTHABER (1929 p 296 nuacutem 580) relaciona amb

dos refranys en francegraves i italiagrave de careacutes no pas espacial ans temporal Il nrsquoy a si long jour qui

ne vienne agrave la nuit i Non vrsquoegrave si lungo giorno che nol segua la notte1599

El corresponent romanegraves meacutes aproximat ens lrsquoofereix MILLIO (1999 p 103 nuacutem 872Ia1600 p

325 nuacutem 2755a1601) Nu-i drum fără hacircrtoape [lsquoNo hi ha camiacute sense barrancsrsquo] a partir drsquoaquiacute

a recer de lrsquohiperogravenim paregravemic No hay felicidad completa1602 els equivalents romanesos ad

sensum soacuten ben variats comenccedilant per la desagraiumlda tasca agriacutecola de A separa neghina de

gricircu1603 [lsquoSeparar la niella1604 del blatrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 429 sv gricircu) eacutes a dir de

separar la cizantildea del buen grano Certament Nu e gracircŭ fără neghină1605 [lsquoNo hi ha blat sense

1597 Lrsquoautor proposa dues paregravemies similars De cada canto hay tres leguas de mal quebranto i Tambien [sic] por do va como por do vino tres leguas hay de mal camino 1598 Com molt beacute afirma RULLAN (2005 [1905] II p 75) Per tot hi ha cent lleacutegos de mal cami y altras tantas de volteacutera 1599 En la versioacute recollida per SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 353 nuacutem 3837) Non vi egrave giorno sigrave lungo che non lo segua la notte 1600 EVERY PATH has a puddle 1601 There will be RUBS in the smoothest road (No way so smooth but it has some RUB) 1602 Hiperogravenim paregravemic que el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes esmenta a propogravesit de diferents paregravemies com ara No hay miel sin hiel o No hay rosa sin espinas per citar-ne un parell drsquoexemples 1603 Meacutes endavant CALCIU et alii (1979 p 669-670 sv neghină) desenvolupen aquest fraseologisme ldquoA alege neghina din gricircu (sau gricircul din neghină)rdquo bo i oferint-nos-en la mateixa traduccioacute Separar la cizantildea del buen grano 1604 Ens referim a lrsquoherba que respon al nom cientiacutefic drsquoAgrostemma githago 1605 Zanne relaciona aquesta paregravemia amb el francegraves Nul vin sans lie que al seu torn i de tornada al romanegraves seria Nu-i vin fără drojdii [lsquoNo hi ha vi sense sedimentsrsquo] (MILLIO 1999 p 225 nuacutem 1893c p 237 nuacutem 1981 p 333 nuacutem 2814d)

309

niellarsquo] (ZANNE 1895 I p 190 nuacutem 762) Nu e gricircu fără neghină (FLONTA 1992a p 103

nuacutem 6941606 1992b p 122 nuacutem 6981607) Nu-i gracircu fără neghină (MILLIO 1999 p 225 nuacutem

1893b1608 p 283 nuacutem 23891609) Nu e gracircu fără neghină (MILLIO 1999 p 333 nuacutem

2814c1610 CARTALEANU et alii 2007 p 204 nuacutem 1813) Ben mirat Icircn cel mai bun gricircu

găseşti şi cicircte un fir de neghină [lsquoEn el millor gra tambeacute trobes el corresponent fil de niellarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 209 nuacutem 4193) de manera que el benefici va sempre acompanyat

drsquoalguna dificultat Fiecare grăunte are făină dar are şi tăricircţă [lsquoCada gra teacute farina perograve tambeacute

teacute segoacutersquo] (FLONTA 1992a p 103 nuacutem 6941611 1992b p 122 nuacutem 6981612) Si dels sembrats

passem al bosc i seguint lrsquoanterior norma Nu se poacutete pădure fără uscăturĭ1613 [lsquoNo hi pot haver

bosc sense ramallarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 496 nuacutem 7245) o beacute Pădure fără uscăturĭ

nicĭ-cum sě poacutete găsi1614 [lsquoBosc sense ramalla (no) es pot trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895

I p 231 nuacutem 939) En consequumlegravencia i en versioacute afirmativa Orice pădure are şi uscături [lsquoTot

bosc tambeacute teacute ramallarsquo] (MILLIO 1999 p 146 nuacutem 1230b1615) dit sigui en la formulacioacute

romanesa meacutes habitual Nu e pădure fără uscătură [lsquoNo hi ha bosc sense (alguna) ramallarsquo]

(MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008f1616 p 225 nuacutem 1893a1617 p 361 nuacutem 30581618) Nu-i

pădure fără uscătură (MILLIO 1999 p 146 nuacutem 1230c1619 p 333 nuacutem 2814a1620) Nu e

pădure fără uscături [lsquosense ramallarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1073 sv uscătură1621 MILLIO

1999 p 348 nuacutem 29411622 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 25) Nu-i pădure fără uscături

(CARTALEANU et alii 2007 p 204 nuacutem 1813)

Des del bosc amb meacutes o meys ramalla ens endinsem suara en un jardiacute que ens oferiragrave la seva

flor meacutes preuada no sense abans advertir-nos Trandafir fără ghimpĭ nicĭ cum poţĭ găsigrave1623

[lsquoRosa sense punxes (no la) pots trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895 I p 296 nuacutem 1196) eacutes

1606 Every GRAIN has its bran Lrsquoautor hi afegeix el francegraves Chaque grain a sa paille que tambeacute espigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 23 nuacutem 303) 1607 No ROSE without a thorn Flonta treu a colmiddotlacioacute el castellagrave Cada grano tiene su paja i els portuguesos No hay grano sin paja i Natildeo haacute trigo sem joio 1608 IT is a small flock that has not a BLACK SHEEP 1609 NO wheat without its chaff 1610 Therersquos a scabby SHEEP in every flock (There are black SHEEP in every flockfold) 1611 Every GRAIN has its bran 1612 No ROSE without a thorn 1613 I estirant una punta meacutes el fil arribariacuteem a gens arriscades consideracions drsquoordre moral Nici pădure fără vreascuri nici om fără cusur [lsquoNi bosc sense brancall ni home sense defectersquo] (MUNTEAN 1967 p 268 nuacutem 5225 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 215) 1614 Amb esment del francegraves (1895 I p 232 nuacutem 939) Nul bois sans escorce 1615 A GOOD garden may have some weeds 1616 The FINEST garden is not free from weed 1617 IT is a small flock that has not a BLACK SHEEP 1618 There was never a good TOWN but had a mire at one end of it 1619 A GOOD garden may have some weeds 1620 Therersquos a scabby SHEEP in every flock (There are black SHEEP in every flockfold) 1621 Amb tres propostes de traduccioacute ldquoen el mejor vino hay heces no hay miel sin hiel no hay harina sin salvadordquo 1622 There are spots on the SUN 1623 Compareu-ne lrsquoestructura amb el dessuacutes esmentat Pădure fără uscăturĭ nicĭ-cum sě poacutete găsi [lsquoBosc sense ramalla (no) es pot trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895 I p 231 nuacutem 939)

310

a dir que en romanegraves amb molt diverses variants que responen al castellagrave No hay rosa sin

espinas (ETXABE 2001 p 292) podem afirmar Nu e trandafir fără spini [lsquoNo hi ha rosa sense

espinesrsquo] (FLONTA 1992a p 187 nuacutem 12811624 1992b p 220 nuacutem 12741625 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 25) Nicĭ un trandafir fără ghimpĭ [lsquoCap rosa sense punxesrsquo] (ZANNE 1895

I p 296 nuacutem 1197) Nici un trandafir fără ghimpi (FLONTA 1992b p 220 nuacutem 12741626)

Fie-ce trandafir cu ghimpele luĭ [lsquoCada rosa amb les seves punxesrsquo] (ZANNE 1895 I p 297

nuacutem 1198) Orice trandafir are şi spin [lsquoTota rosa teacute tambeacute (alguna) punxarsquo] (HINŢESCU 1985

p 129 nuacutem 2186) Nici o roză[1627] fără spin spini [lsquoCap rosa sense punxa punxesrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 116 nuacutem 1888)

Acabem amb tres paregravemies que ultra la proximitat semagraventica amb els anteriors exemples i amb

la paregravemia quixotesca de referegravencia respecten lrsquoestructura formal (vista en alguna variant de tots

els exemples esmentats) ldquoNo hi ha A sense Brdquo en quegrave B almiddotludeix a un inconvenient o

contingegravencia que perjudica A Nu e carne fără oase1628 [lsquoNo hi ha carn sense osrsquo] (MUNTEAN

1967 p 273 nuacutem 5333 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 54) Nu e cer fără nori [lsquoNo hi ha cel

sense nuacutevolsrsquo] (HINŢESCU 1985 p 118 nuacutem 1934) Nu-i grădină fără buruieni1629 [lsquoNo hi ha

jardiacute sense males herbesrsquo] (MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008b1630)

1624 No ROSE without a thorn Amb esment al francegraves Nulle rose sans eacutepines Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 11 nuacutem 86) 1625 No ROSE without a thorn Flonta no srsquoestagrave de citar el castellagrave No hay rosa sin espinas i el portuguegraves Natildeo haacute rosas sem espinhos 1626 Iacutedem 1627 Com es pot observar en els anteriors exemples el substantiu rosa en romanegraves es formula per mitjagrave de trandafir drsquoorigen grec El mot roză poc usual es troba present tanmateix en lrsquoexpressioacute roza vacircnturilor [lsquola rosa dels ventsrsquo] 1628 ZANNE (2004 [1899] III p 509 nuacutem 8313) nrsquoesmenta la variant Carne fără cĭolan nu se poacutete [lsquoCarn sense os no (nrsquo)hi pot haverrsquo] juntament amb el cors Un crsquoegrave carne senza osse 1629 Paregravemia que compta amb la seguumlent versioacute ampliada Buruieni se găsesc şi rsquon cea mai bună grădină [lsquoMales herbes es troben fins i tot al millor jardiacutersquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 15 nuacutem 65) Buruieni se găsesc şi icircn cea mai bună grădină (MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008a p 146 nuacutem 1230a) 1630 The FINEST garden is not free from weed

311

No hay padre ni madre[1631] a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852) Nu se află pe lume tată sau mamă cărora odraslele lor să le pară slute (PAPU 1965 II p 172) [lsquoNo es troba al moacuten pare o mare als quals els seus fills (els) semblin estrafetsrsquo] Nu există tată sau mamă cărora odraslele lor să li se pară uracircte (MĂRCULESCU 2007 II p 163) [lsquoNo existeix pare o mare als quals els seus fills (els) semblin lletjosrsquo] A la primeria del Quijote Cervantes hi introdueix una paternal captatio benevolentiae

ldquoAcontece tener un padre un hijo feo y sin gracia alguna y el amor que le tiene le pone una

venda en los ojos para que no vea sus faltas antes las juzga por discreciones y lindezas y las

cuenta a sus amigos por agudezas y donairesrdquo1632 (I Proacutelogo p 10) Sobre lrsquoamor patern que es

posa de manifest en lrsquoanterior fragment i en el refrany que ens ocupa OLMOS (19982 [1940] p

107-108) comenta ldquoLa pasioacuten es enemiga de la imparcialidad y en consecuencia de la justicia

Porque los padres son apasionados por sus hijos[1633] es difiacutecil que en ellos hallen defectos

Tanto ocurre cuando juzgamos nuestras propias obrasrdquo Aixiacute doncs a semblanccedila del castellagrave A

nadie le parecen sus hijos feos1634 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 348 nuacutem 30663)

Fie-căruĭa i se pare că copilul sěŭ e maĭ frumos [lsquoA cadascuacute() li sembla que el seu nen eacutes meacutes

bonicrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 78 nuacutem 3043) Fiecăruia i se pare (că) copilul său (e) mai

frumos (MILLIO 1999 p 70 nuacutem 590c1635) Fiecăruia i se pare că odrasla[1636] luicopilul său

e mai frumoasăfrumos (MILLIO 1999 p 301 nuacutem 2557a1637) paregravemia que es rebla amb el

seguumlent repicoacute Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos de-ar fi cicirct de uricirccios [lsquoA

cadascuacute li sembla que el seu nen eacutes (el) meacutes bonic per lletjot que siguirsquo] (MUNTEAN 1967 p

175 nuacutem 3666) Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos de-ar fi cacirct de uracirccios

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 133) Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos fie cicirct de

uricirccios (HINŢESCU 1985 p 197 nuacutem 3865) Fins i tot en el cas dels fills aliens la seva

petitesa els converteix en qui-sap-lo encisadors Puĭu chĭar de drac şi tot e frumos [lsquoEl fill

1631 Pel que fa a lrsquoagravembit italiagrave us recomanem consultar CERVINI et alii (1999) article en quegrave es recull manta variant de la paregravemia Ogni figlio pare bello alla mamma la qual ben entegraves a semblanccedila del referent quixotesc ldquosi fonda sullrsquoovvia considerazione che ogni cosa (e in particolare un figlio) per brutta e mal riuscita che sia egrave vista con favore da chi lrsquoha prodottardquo (CERVINI et alii 1999 p 177) 1632 CANTERA et alii (2005 p 96) tambeacute recullen lrsquoesmentat fragment amb alguna vacilmiddotlacioacute inicial 1633 Amor patern que manta vegada desemboca en delicioses anegravecdotes com ara la narrada per Plutarc i que nosaltres al nostre torn recuperem de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 843-844 sv padre) ldquoEstando Argesilao excelentiacutessimo capitaacuten de los lacedemonios una vez jugando con sus hijos que eran muy pequentildeos y a casso un amigo entrasse en su casa y le viesse correr entre ellos con una cantildea por cavallo diacutexole laquoNo digas lo que has visto hasta que seas padreraquo declaraacutendole que ninguno que teniacutea hijos pudiera atribuir aquello a liviandad sino a muy grande amor aviendo experimentado quaacuten grande sea el que tiene un padre a sus hijosrdquo 1634 Cadascuacute per allagrave on lrsquoenfila Dijo el escarabajo a sus hijos iexclVenid acaacute mis flores (CAMPOS BARELLA 1998 p 149 nuacutem 1492) paregravemia matisada per la seguumlent glossa ldquoExplica cuaacutento engantildea el carintildeo en el juicio de las dotes y gracias de las personas a quienes queremos muchordquo 1635 The CROW thinks her own birds fairest 1636 Observirsquos la similitud legravexica entre copilul [lsquoel fillrsquo] i odrasla mot drsquoorigen eslau triat per ambdoacutes traductors romanesos i que el DEX (sv odraacuteslă1) defineix com a ldquoCopil descendent urmaș progenitură diams (La animale) Pui prăsilărdquo [lsquoFill descendent hereu progenitura diams (En els animals) pollet cadellrsquo] 1637 The OWL thinks all her young ones beauties

312

encara que (sigui) de dimoni i segueix sent bonicrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 596 nuacutem

14944) amb la glossa ldquoOrice copil mic pare frumosrdquo [lsquoTot nen petit sembla bonicrsquo]

Afirmava el genial Leonardo da Vinci ldquoNessuna cosa egrave che piuacute [sic] crsquoinganni che il nostro

giudiziordquo1638 Potser eacutes per aixograve que el pare corb respon ben cofoi quan li pregunten pels seus

planccedilons Corbule cum icircţi sicircnt puii mdash Frumoşi pe cicirct merge icircnnegresc1639 [lsquoCorb com soacuten

els teus corbatons mdash Bonics cada dia que passa srsquoennegreixenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 66

nuacutem 699) Si passem del corb a la cornella la representacioacute paremiologravegica eacutes considerable

comenccedilant per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 496 sv hijo) que recullen el refrany

quixotesc i despreacutes drsquoesmentar la versioacute de Papu hi afegeixen Ciorii i se par puii ei de păun

[lsquoA la cornella() li semblen els seus pollets de paoacutersquo] refrany que sovinteja als reculls

romanesos Cĭoacutereĭ i se par puiĭ eĭ de păun (ZANNE 1895 I p 415 nuacutem 1643) Cioarei i se par

puii ei de păun (MUNTEAN 1967 p 99 nuacutem 2230 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 132) Ciorii

i se par puii ei de păun (MILLIO 1999 p 70 nuacutem 590b1640) Tenint en compte aixograve no eacutes gota

estrany que Şi cioara icircşi laudă puiul [lsquoFins i tot la cornella es lloa el polletrsquo] (MILLIO 1999 p

70 nuacutem 590a1641) Şi cioara-şi laudă puii [lsquoels polletsrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 135)

amb la variant ampliada Şi cioara icircşi laudă puiulzice că puiul ei e frumos [lsquoFins i tot la

cornella lloa el seu polletdiu que el seu pollet eacutes bonicrsquo] (MILLIO 1999 p 301 nuacutem

2557b1642) A la faula drsquoIsop intitulada La cornella i les aus aquesta es vesteix amb plomes

drsquoaltri perquegrave Zeus la consideri la meacutes bella de les aus qui sap si maldant de fer bo el refrany

Cĭoacutera cacircnd a icircntrebatrsquoo laquoce pasěre maĭ frumoacutesăraquo ea a arětat pě puiĭ eĭ [lsquoLa cornella quan li

va(n) preguntar laquoquin ocell (eacutes) meacutes bonicraquo ella (li) va mostrar els seus polletsrsquo] (ZANNE

1895 I p 414 nuacutem 1642) Cioara cacircnd a icircntrebat-o ce pasăre mai frumoasă ea i-a arătat pe

puii ei (MILLIO 1999 p 301 nuacutem 2557c1643) Cioara cicircnd am icircntrebat-o [lsquoquan li vaigvam

preguntarrsquo] ce pasere [sic] icirci mai frumoasă ea a arătat pe puiul ei [lsquoel seu polletrsquo] (HINŢESCU

1985 p 187 nuacutem 3630) Tanmateix no cal dir que lrsquoenganyifa de la disfressa en el context

almiddotlegograveric tan propi de les faules acabaragrave com el rosari de lrsquoaurora

Si ens traslladem de lrsquoagravembit ornitologravegic al boviacute la relacioacute pares-fills es manteacute igual de

falaguera Toacutetă vaca viţelul icircşĭ linge [lsquoTota vaca llepa el seu vedellrsquo] (ZANNE 1895 I p 686

nuacutem 2605) Toată vaca viţelul icircşi linge (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 41 i 135) una estampa

prou entenedora per beacute que Zanne hi afegeix la seguumlent glossa ldquoFie care părinte icircşĭ ĭubesce

1638 Aquest aforisme es troba al capiacutetol 62 intitulat ldquoDellrsquooperatore della pittura e suoi precettirdquo del Trattato della pittura 1639 Vegeu el refrany castellagrave ldquoGrumos de orordquo llama la lechuza a sus hijos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 348 nuacutem 30664) 1640 The CROW thinks her own birds fairest 1641 Iacutedem 1642 The OWL thinks all her young ones beauties 1643 Iacutedem

313

copilulrdquo [lsquoTot pare estima el seu nenrsquo] Quan transcendim lrsquoagravembit familiar i analitzem les

relacions entre integrants drsquouna mateixa espegravecie no canvia res Porc la porc cel mai curat se

pare şi măgar la măgar cel cu glas mai frumos [lsquo(El) porc al porc el meacutes net (li) sembla i

(lrsquo)ase a lrsquoase aquell amb veu meacutes bonicarsquo] (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6290) Porc la porc

cel mai curat se pare şi măgar la măgar cel cu glas mai frumos (MILLIO 1999 p 243 nuacutem

2039b1644 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 40) I tambeacute fora de lrsquoagravembit zoologravegic Tot olarul

laudă oala sa [lsquoTot terrissarie lloa la seva ollarsquo] (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7296 MILLIO

1999 p 98 nuacutem 8261645 p 103 nuacutem 876a1646) o tambeacute Tot ţiganul icircşi laudă ciocanul [lsquoTot

gitano es lloa el martellrsquo] (MILLIO 1999 p 103 nuacutem 876b1647)

Per acabar ens permetem assenyalar la gradacioacute existent entre lrsquouracirct [lsquolleigrsquo] de Mărculescu

que el DEX (sv uracirct1) defineix com a persona ldquoCare are o icircnfățișare neplăcută care este lipsit

de frumusețe de armonierdquo [lsquoQue teacute una aparenccedila desagradable que estagrave mancat de bellesa

drsquoharmoniarsquo] i drsquoaltra banda lrsquoslut [lsquoestrafetrsquo] de Papu de connotacions prou meacutes esfereiumldores

ldquo(Om) mutilat schilodit infirm diform pocitrdquo [lsquo(Persona) mutilada tolida baldada deforme

estrafetarsquo] (DEX sv slut)

1644 LIKENESS causeth liking 1645 EVERY COOK praises his own broth 1646 EVERY pedlarpotter PRAISES his own needlespot 1647 Iacutedem

314

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844) Nu se află regulă fără excepţie (PAPU 1965 II p 164) [lsquoNo es troba regla sense excepcioacutersquo] Nu există regulă fără excepţie (MĂRCULESCU 2007 II p 156) [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo] Segons glossen CAMPOS BARELLA (1998 p 305 nuacutem 3000) ldquoSe usa para dar a entender que

no hay dicho o proloquio tan generalmente cierto que no falle o deje de verificarse en algunos

casos particularesrdquo A aquesta explicacioacute DUŢĂ (1997 p 303 nuacutem 36091648) hi afegeix un

apunt que aboca un raig de llum sobre el seu origen ldquoExpresia vine din dreptul roman care

admitea excepţia ca mijloc de apărarerdquo [lsquoLrsquoexpressioacute ve del dret romagrave que admetia lrsquoexcepcioacute

com a mitjagrave de defensarsquo] Es tracta drsquouna paregravemia ben representada al refranyer espanyol

MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 257 nuacutem 23427) per exemple lrsquoesmenta juntament

amb drsquoaltres variants com ara No hay regla que no falle (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

257 nuacutem 23429) o No hay regla sin falencia (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 257 nuacutem

23430)

Ara beacute quan mirem drsquoencercar-la als reculls romanesos lrsquoacabem ensopegant a MILLIO (1999

p 325 nuacutem 27581649) Nu există regulă fără excepţie [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo] amb

una nota a peu de pagravegina ben aclaridora ldquoAdevăr atacirct de des exprimat şl [sic] icircn limba romacircnă

icircncacirct poate fi asimilat cu o zicalărdquo [lsquoVeritat tan sovint expressada tambeacute en (la) llengua

romanesa que pot ser assimilada amb una ditarsquo] Ens trobem doncs davant una paregravemia

habitual perograve mancada de tradicioacute bibliogragravefica almenys fins fa uns anys ja que ultra

lrsquoesment i la nota de Millio uns autors posteriors CALCIU SAMHARADZE (20052 p 788 sv

regla) citen el refrany quixotesc i el tradueixen amb una versioacute que combina a la perfeccioacute les

proposades per Papu i Mărculescu Nu existăse află regulă fără excepţie [lsquoNo existeixes troba

regla sense excepcioacutersquo] A tall de conclusioacute maldarem de donar suport a la positivitat de

lrsquoexcepcioacute dins la dinagravemica drsquoun context reglat bo i recordant La excepcioacuten confirma la regla

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 257 nuacutem 23434) paregravemia que en el diccionari de

CALCIU et alii (1979 p 357 sv excepţie) es presenta en versioacute romanesa Excepţia icircntăreşte

regula [lsquoLrsquoexcepcioacute reforccedila la reglarsquo]

1648 La paregravemia de base eacutes Nici o regulă fără excepţie [lsquoCap regla sense excepcioacutersquo] 1649 There is no RULE without an exception

315

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171) Picircnă ce nu l-am pierdut n-am ştiut ce-i binele (PAPU 1965 II p 483) [lsquoFins que no lrsquohem perdut no hem sabut quegrave eacutes el beacutersquo] Nu ne-am cunoscut binele pacircnă cacircnd nu l-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 444) [lsquoNo hem conegut el nostre beacute fins que no lrsquohem perdutrsquo] Altrament dit El bien no es conocido hasta que es perdido1650 (CAMPOS BARELLA 1998 p

44 nuacutem 419) refrany que ldquoDenota el gran aprecio que debe hacerse de la buena suerte por los

perjuicios y dantildeos que se experimentan cuando se malogrardquo Aixiacute mateix no oblidem que ldquoLa

persona que ha sufrido dolores o contrariedades es la que mejor valora cualquier bien o ventaja

que se le presenterdquo1651 (CAMPOS BARELLA 1998 p 44 nuacutem 415) i que no val a badar en cap

circumstagravencia avantatjosa per meacutes immutable que ens sembli puix que ldquolaquoDel bien al mal no

ay un canto de realraquo tan grande es la inconstancia de fortuna que en un instante suele mudarserdquo

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 215 sv bien) En aquest sentit no ens estem drsquoesmentar el

comentari de MAL LARA (2013 [1568] I p 516 nuacutem 80) al refrany Dios nos dio el rey de las

ranas1652

ldquoLo moral drsquoesta faacutebula es que assiacute acaesce al pueblo como a las ranas que si tiene un rey o

governador algo manso diacutezele que es lerdo remisso perezoso alma de caacutentaro un tonto y

otros vocablos que tienen para apodar a la mansedumbre Quiere uno que sea hombre de

hecho y si les cae en suerte condenan su crueldad loan la paciencia del passado llaacutemanla

edad de oro Esto deve ser o porque tenemos en poco lo presente como diremos que El

bien no es conoscido sino quando es perdido o porque las cosas nuevas son tenidas en maacutes

que las antiguas y assiacute quando tenemos alguacuten juez manso llamamos laquoEl juez de las

ranasraquo qursquo es del que se haziacutea burlardquo

1650 MAL LARA (2013 [1568] IV p 771 nuacutem 65) ultra lrsquoexemple que recollirem meacutes endavant tambeacute nrsquoesmenta la variant El bien no es conocido hasta perdido a propogravesit de la paregravemia La primera muger escoba y la segunda sentildeora eacutes a dir que ldquoel que tuvo muger como era la primera no la tratando como deviacutea y murieacutendose conocida su falta quiere emendarlo en la que vienerdquo 1651 Glossa al refrany Aquel sabe del bien que sabe del mal 1652 Clara almiddotlusioacute a la faula esogravepica que MAL LARA (2013 [1568] I p 515-516 nuacutem 80) recull talment ldquoestando el linage de las ranas libre no conosciendo el bien de la libertad por no ser menos que todos los otros animales y maacutes viendo que en los hombres lo aviacutea suplicavan a Juacutepiter les diesse rey Juacutepiter se rio de la demanda de las ranas Ellas a porfiacutea se lo pediacutean de manera que con la importunidad acabaron que se les diesse rey y fue que arrojoacute una gran viga en el charco donde estavan Y cayendo una cosa de tan grande peso en el agua hizo tanto ruido y remecioacute el agua que espantadas callan por un largo tiempo teniendo en gran veneracioacuten su rey Alleacuteganse poco a poco temerosas y reconosciendo una cosa en su rey que no se moviacutea eacutel sino llevado del agua quitado el miedo sintiendo ser palo saltando sobrrsquo eacutel y drsquo eacutel en el agua fue el rey por alguacuten tiempo deleite y juego y menosprecio No echando a burla su negocio porque teniacutean entendido que del rey se les siguiriacutea mandar unas y otras ser mandadas y que se vengariacutean algunas que entonces no podiacutean tornan a rogar a Juacutepiter no se olvide de sus pregarias les deacute rey diestro y que sea tal qual es menester a una gente desassossegada y parlera qual ellas eran Bien vio Juacutepiter la innocencia de las unas y la malicia de las otras Dales rey y no se lo dio piedra ni madero sino ave de rezio pico y gran cuerpo amiga de carne y de la que teniacutean las ranas Vieacutendola venir assiacute blanca y los pies y pico colorados conoscida ser la ciguumlentildea a las que maacutes sentiacutean les pesoacute y sintieron su perdicioacuten y a las de poca edad se les abrioacute una esperanccedila grande y que aviacutean de mandar y hazer desafueros El rey les dio una salva que fue comerse las primeras que salieron y a cada una despedaccedilar quanto maacutes pensava ser favorescida Vieacuterades huir unas a lo hondo y dar otras grandes quexas a Juacutepiter y sus bozes jamaacutes drsquo eacutel fueron oiacutedasrdquo

316

En romanegraves ultra la traduccioacute literal per quegrave optaren tant Papu com Mărculescu espigolem

arreu una saborosa versioacute ad sensum Cine nrsquoa gustat amarul [] Nu scie ce e zaharul [lsquoQui no

ha tastat lrsquoamarg [] No sap quegrave eacutes el sucrersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 440 nuacutem 8064) Cine

n-a gustat amarul [] nu ştie ce e zaharul (MUNTEAN 1967 p 90 nuacutem 2031 MILLIO 1999 p

386 nuacutem 32631653) Cine n-a gustat amarul [] Nu ştie ce a [sic] zaharul (HINŢESCU 1985 p

56 nuacutem 485) Cine n-a gustat amarul Nu ştie ce e zaharul (MILLIO 1999 p 217 nuacutem

1820a1654 p 265 nuacutem 22291655) Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e zaharul (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 201) amb la variant Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e dulcele [lsquoel dolccedilrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 186 nuacutem 3600)

Vet aquiacute una altra guisa de palesar que ldquoDupă ce pĭerdem un lucru numaĭ atuncĭ cunoacutescem cacirct

preţuiagraverdquo1656 [lsquoDespreacutes de perdre una cosa() nomeacutes llavors sabem quant valiarsquo] Cacircnd sacă apa

se cunoacutesce preţul facircntacircnei [lsquoQuan srsquoasseca lrsquoaigua es coneix el preu de la fontanarsquo] (ZANNE

1895 I p 161 nuacutem 618) Cacircnd seacă apa se cunoaşte preţul facircntacircnii (MILLIO 1999 p 217

nuacutem 1820b1657 p 373 nuacutem 3152a1658) Cacircnd seacă apa cunoaştem [lsquoconeixemrsquo] preţul

facircntacircnii (MILLIO 1999 p 400 nuacutem 3392a1659) paregravemia a quegrave MILLIO (1999 p 401 nuacutem

3392b1660) nrsquoafegeix una altra que considera sinogravenima Cojocul căutare Numai la iarnă are

[lsquoLa pellissa requesta Nomeacutes a lrsquohivern (en) teacutersquo] per beacute que nosaltres lrsquoesmentem amb cert

recel parant esment a ZANNE (2004 [1899] III p 122 nuacutem 69441661) el qual la completa amb

una glossa de sentit prou divers ldquoArată căutarea unuĭ lucru dupě vremurĭrdquo [lsquoMostra la requesta

drsquouna cosa segons els tempsrsquo]

1653 WHO has never tasted BITTER knows not what is sweet 1654 IF there were no CLOUDS we should not enjoy the sun 1655 MISFORTUNES tell us what fortune is 1656 Explicacioacute a la paregravemia de ZANNE (1895 I p 161 nuacutem 618) citada a continuacioacute 1657 IF there were no CLOUDS we should not enjoy the sun 1658 We never know the worth of WATER till the well is dry 1659 The WORTH of a thing is known by his want 1660 Iacutedem 1661 El refrany en quumlestioacute tal com el cita Zanne eacutes Cojocul căutare numaĭ la ĭěrnă are

317

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241) Nu-ţi mai vicircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo] Nu te băga unde nu eşti poftit (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo et fiquis on no ets convidatcridatrsquo] El passeig de don Quijote per la Ciutat Comtal havia de generar per forccedila alguna anegravecdota puix

que abans de sortir al carrer ldquoen las espaldas sin que lo viese le cosieron un pargamino donde

le escribieron con letras grandes laquoEacuteste es don Quijote de la Mancharaquordquo (II Cap 62 p 1240) En

efecte toparen amb un castellano que un cop llegit el cartell etzibagrave al nostre heroi mots

drsquoaquest careacutes ldquoTuacute eres loco y si lo fueras a solas y dentro de las puertas de tu locura fuera

menos mal pero tienes propiedad de volver locos y mentecatos a cuantos te tratan y comunicanrdquo

(II Cap 62 p 1241) Don Antonio Moreno sortint en defensa del Caballero de la Triste

Figura engalta al descarat interlocutor aquesta paregravemia amb el tractament de vos ‒tal com la

recull MAL LARA (2013 [1568] IV p 792 nuacutem 971662)‒ si beacute a CORREAS (2000 [1627] p

592 nuacutem 1265) la documentem en segona persona del singular No te metas donde no te

llaman Tambeacute un mateix pot preguntar-se Donde no me llaman para queacute me querraacuten1663

(ETXABE 2001 p 131) i per tant concloure Donde no hago falta estorbo (ETXABE 2001 p

131) per tal com la falta de prudegravencia es resol en mant sospir iquestDoacutende no te llaman vas Con

suspiro volveraacutes (CORREAS 2000 [1627] p 241 nuacutem 615)

La manefla traduccioacute de Papu per beacute que sense lrsquoadverbi emfagravetic mai lrsquoespigolem a MILLIO

(1999 p 330 nuacutem 2793a1664) Nu-ţi vacircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo posis el teu nas on

no et bull lrsquoollarsquo] A partir de la doble opcioacute de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 618 sv

meter) Nu-ţi băgavacircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo fiquisposis el teu nas on no et bull

lrsquoollarsquo] descobrim com lrsquoexpressioacute A-şi băga nasul [lsquoFicar el nasrsquo] eacutes ben usual al refranyer

romanegraves Nu rsquoţĭ băgagrave nasul unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8915)

Nu-ţi băga nasul unde nu-ţi fierbe oala (HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2047 MILLIO 1999 p

18 nuacutem 143a1665 p 284 nuacutem 2395a1666) A part del nas podem examinar digitalment els

fogons Nu pune macircna unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela [lsquoNo posis la magrave on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE

2004 [1900] IV p 14 nuacutem 8912 2004 [1901] VII p 834 nuacutem 18632) tambeacute podem

temptejar lrsquoolla amb la meacutes extrema extremitat animal Unde nu rsquoţĭ fĭerbe oacutela să nu rsquoţĭ bagĭ

1662 Refrany que lrsquoautor esmenta per teogravericament allargar-srsquohi en algun altre passatge de lrsquoobra propogravesit que per desgragravecia no acaba complint 1663 Vist des de fora Donde no te llaman para queacute te querraacuten (ETXABE 2001 p 132) 1664 SEARCH not too curiously lest you find trouble 1665 Scald not your lips in ANOTHER manrsquos pottage 1666 Donrsquot poke thy NOSE into anotherrsquos businessaffairs (Keep your NOSE out of anotherrsquos business)

318

coacuteda1667 [lsquoOn no et bull lrsquoolla no fiquis la teva cuarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem

8917) o beacute amorrar-nos-hi de guisa encara meacutes bestial Nu rsquoţĭ băgagrave botul[1668] unde nu rsquoţĭ ferbe

oacutela [lsquoNo fiquis el teu morro on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8916)

o suara meacutes civilitzadament fer-ne un tastet Unde nu rsquoţĭ fĭerbe oacutela nu rsquoţĭ băgagrave lingura1669 [lsquoOn

no et bull lrsquoolla no fiquis la teva cullerarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 17 nuacutem 8918) Unde

nu-ţi fierbe oala nu-ţi băga lingura (HINŢESCU 1985 p 160 nuacutem 2901) Nu-ţi amesteca

băga lingura unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo entremetis fiquis la teva cullera on no et bull lrsquoollarsquo]

(HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2046) i ben entegraves com que eacutes una quumlestioacute de temps que la

cullera acabi anant a la boca per extensioacute Nu rsquoţĭ băgagrave limba unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela [lsquoNo fiquis la

teva llengua on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8914) Ras i curt a

aquell que Se amestecă unde nu-i fierbe oala [lsquoSrsquoentremet on no li bull lrsquoollarsquo] (MUNTEAN

1967 p 346 nuacutem 6733 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 222) cal aconsellar-li justament el

contrari Nu te amestecaacute unde nu rsquoţĭ ferbe (fĭerbe) oacutela1670 [lsquoNo trsquoentremetis on no et bull lrsquoollarsquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 15 nuacutem 8913)

Sense deixar lrsquoagravembit culinari no eacutes gota forassenyat comparar lrsquoomnipresent manifasser amb

tres condiments bagravesics de la cuina romanesa sarea [lsquola salrsquo] mărarul [lsquoel fonollrsquo] i pătrunjelul

[lsquoel julivertrsquo] Aixiacute doncs a qui vol A se mesteca icircn toate [] ca sarea icircn bucate [lsquoEntremetrersquos

en tot [] com la sal als platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 41 nuacutem 1057) o beacute Se amestecă ca

pătrunjelul icircn toate bucatele [lsquoSrsquoentremet com el julivert a tots els platsrsquo] (HINŢESCU 1985 p

145 nuacutem 2559) o encara en segona persona Te amesteci ca mărarul icircn bucate [lsquoTrsquoentremets

com el fonoll als platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7144 HINŢESCU 1985 p 218 nuacutem

4380) a aquesta persona degraveiem cal parar-li els peus i engaltar-li Nu te amestecagrave icircn toacutete ca

sarea icircn bucate [lsquoNo trsquoentremetis en tot com la sal als platsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 837

nuacutem 18649) o tambeacute Nu te amestecagrave ca mărarul icircn toacutete bucatele [lsquoNo trsquoentremetis com el

fonoll en tots els platsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 645 nuacutem 8783 2004 [1901] VII p 831

nuacutem 18610) Nu te amesteca ca mărarul icircn toate bucatele (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem

5515 HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2023 MILLIO 1999 p 166 nuacutem 13971671) o finalment

1667 Vet aquiacute dos fraseologismes que cuegen pel refranyer romanegraves Arsquoşĭ vicircricirc coacuteda icircn toacutete [lsquoFicar la cua a tot arreursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 599 nuacutem 7832) i A da cu coacuteda [lsquoAnar (arreu) amb la cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 433 nuacutem 1714b) 1668 O en clau ornitologravegica Nu rsquoţĭ băgagrave cĭocul icircn tot locul [lsquoNo fiquis el teu bec a tot arreursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 588 nuacutem 7770) 1669 Amb un referent meacutes humil en comptes de lrsquoesponerosa olla Nu rsquoţĭ băga lingura unde nursquoţĭ e blidul [lsquoNo fiquis la teva cullera on no tens el teu bolrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 224 nuacutem 9989) 1670 Per a qui hagi romagraves amb ganes ndashesperem que no pas amb singular ganandash de saber el contingut de la recurrent olla li nrsquoapuntem dues possibilitats Nu sufla icircn borşul altuia [lsquoNo bufis a la sopa agra drsquoaltrirsquo] (MILLIO 1999 p 284 nuacutem 2395c) o beacute si el contingut fos de llet el nostre manefla Ca chiagul icircn lapte se amestecă [lsquoCom el quall a la llet srsquoentremetrsquo] (MUNTEAN 1967 p 67 nuacutem 1546) i per tant caldria interpelmiddotlar-lo talment Ce te bagi ca musca-n lapte [lsquoCom (eacutes que) et fiques com la mosca a la lletrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 618 sv meter) 1671 HE will have a FINGER in every pie

319

en el cas del julivert Nu te amesteca ca pătrunjelul icircn toate bucatele [lsquoNo trsquoentremetis com el

julivert a tots els platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5516)

De manera ben similar a la traduccioacute de Mărculescu el refranyer romanegraves ens aconsella en

segona persona Nu intragrave unde nu eştĭ chemat [lsquoNo entris on no has estat cridatrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 831 nuacutem 18610) El mateix ZANNE (2003 [1897] II p 808 nuacutem 6322) ens

proposa un nom per al causant de tal impertinegravencia Cel ce intră icircn vorbă ne-chemat se

numesce oacuteĭe cu şoriciŭ1672 [lsquoEl que entra a la conversa sense haver(-hi) estat convidat

srsquoanomena tros drsquoase barrutrsquo] Drsquoaltres consells en el mateix sentit Nu te amestecagrave ne-poftit icircn

vorba altora [lsquoNo trsquoentremetis sense haver(-hi) estat convidat a la conversa dels altresrsquo]

(ZANNE 2003 [1897] II p 808 nuacutem 6325) Nu te-amesteca nepoftit icircn vorba altora

(MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5517) Nu te amesteca nepoftit icircn vorba altora (HINŢESCU

1985 p 122 nuacutem 2024) i encara amb meacutes raoacute si la conversa deriva en conflicte obert Nu te

amestecagrave icircn gacirclceacuteva altora [lsquoNo trsquoentremetis a la baralla dels altresrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 836 nuacutem 18648) Per a tota conversa baralla o qualsevol altre afer el consell no varia Icircn

treaba altuia nu te băga [lsquoA la feina drsquoaltri no et fiquisrsquo] (MILLIO 1999 p 101 nuacutem

860Ia1673) Icircn treacuteba altora [lsquodels altresrsquo] nu te băgagrave (ZANNE 2004 [1901] VII p 809 nuacutem

18466) Icircn treaba altora nu te băga (MILLIO 1999 p 284 nuacutem 2395b1674 p 331 nuacutem

2793b1675) admonicioacute que en la traduccioacute francesa de FANLO (2010 [2008] II p 602) esdeveacute

prou meacutes directa Va au diable sans te mecircler de ce qui ne te regarde pas Tambeacute amb una

imatge prou expliacutecita es doacutena entenent lrsquoiacutentima molegravestia del manefla Se bagă (vicircră) ca rufa

(camaşa) icircn curul săraculuĭ [lsquoEs fica (srsquoentremet) com el vestit (la camisa) al cul del pobrersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 339 nuacutem 7695) A tall de conclusioacute aconsellarem Nu băgagrave bacircta

rsquon furnicar1676 [lsquoNo fiquis el bastoacute al formiguerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 613 nuacutem 7914)

i Nu te scărpěna dacă nu te macircncă pĭelea [lsquoNo et rasquis si no et pica la pellrsquo] (ZANNE 2004

[1903] X p 136 nuacutem 9479) eacutes a dir Vezi-ţi de treburile tale [lsquoCuidarsquot dels teus afersrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 618 sv meter) i si de cas Ja vendreu cuant vos cridin

(RULLAN 2005 [1905] II p 341)

1672 Lrsquoexpressioacute A fi oaie cu şorici [literalment lsquoser ovella amb cotna de porcrsquo] significa ser babau i a lrsquoensems desvergonyit 1673 EVERY MAN knows his own business best 1674 Donrsquot poke thy NOSE into anotherrsquos businessaffairs (Keep your NOSE out of anotherrsquos business) 1675 SEARCH not too curiously lest you find trouble 1676 Amb la glossa ldquoNu te amesteca unde nu aĭ treacutebă şi de unde se pot nasce supĕrărĭ pentru tinerdquo [lsquoNo trsquoentremetis on no tens feina i drsquoon pots sortir-ne amb maldecapsrsquo]

320

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 2551677) N-aştepta de bunăvoie ceea ce poţi lua cu sila (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo esperis de bon grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo] Nu cere de hatacircr ce poţi lua cu sila (MĂRCULESCU 2007 I p 2081678) [lsquoNo demanis de grat el que pots prendre per la forccedilarsquo]

ldquoEspeculando Don Quijote ya se ve en trance de secuestrador tan enamorado como para

contravenir las leyes Sancho le sigue la corriente y no tiene escruacutepulos en echar mano de

un dicho de corte canalla aun reconociendo que es propio de desalmadosrdquo1679 (LEYVA

2004 p 247)

No caldria doncs recoacuterrer a OLMOS (19982 [1940] p 110) per saber que ldquoentre personas de

decoro[1680] debe usarse de suacuteplica antes que de violencia para lograr lo que se deseardquo En

efecte segons un comentari drsquoSbarbi transmegraves per CABALLERO (1970 p 81 nuacutem 954) el

nostre seria un ldquoRefraacuten iroacutenico que place a los conquistadores pero no a los que tengan alguacuten

conocimiento del derecho de gentesrdquo Tanmateix el refranyer ens aconsella ldquoaceptar

voluntariamente y con buen aacutenimo los trabajos o imposiciones de los que no se puede uno

librarrdquo1681 per mitjagrave de la paregravemia Maacutes vale por grado tomar lo que por fuerza se ha de llevar

(CAMPOS BARELLA 1998 p 168 nuacutem 1677 ETXABE 2001 p 2601682)

Quant als traductors romanesos ambdoacutes coincideixen en el fraseologisme A lua cu sila que

CALCIU et alii (1979 p 585 sv lua1683) recullen amb el castellagrave Tomar por la fuerza Pel que

fa a lrsquoexpressioacute de grado Frunzetti es decanta per de bunăvoie [lsquode bon gratrsquo] que el DEX (sv

bunăvoacuteie) glossa aixiacute ldquonesilit de nimeni[1684] din iniţiativă proprie de la sine singurrdquo [lsquosense

que ninguacute hi obligui per iniciativa progravepia per si mateix solrsquo] Si passem al diccionari de

1677 Amb la nota (I Cap 21 p 255 n 75) ldquode grado laquode favorraquordquo 1678 MĂRCULESCU (2007 I p 208 n 404) nrsquoaclareix la font ldquoProverb laquoNo pidas de grado lo que puedes tomar por fuerzaraquordquo 1679 ldquoY confirma eacutel su rechazo diciendo que mejor cuadrariacutea decir laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquordquo (CANTERA et alii 2005 p 97) 1680 Aprofitem lrsquoesment a les ldquopersonas de decorordquo per introduir a tiacutetol anecdogravetic la glossa poliacutetica de COLL (1874 p 47 nuacutem 64) ldquoRefran aplicado en Espantildea por todos los partidos poliacuteticos eacute impoliacuteticos y aplicado en Europa por todos los reformadores del mapa refran democraacutetico-federal-social-internacional-cantonal oacute como dice Sancho refran de desalmadosrdquo 1681 Glossa corresponent a CAMPOS BARELLA (1998 p 168 nuacutem 1677) 1682 Etxabe anota ldquoSentildeala que no conviene reaccionar airadamente contra lo que es inevitable o estamos obligados a hacer o a aceptar o dicho de otro modo que es conveniente encontrar el lado positivo de las tareas u obligaciones que no podemos eludirrdquo 1683 Els autors encara hi afegeixen dos fraseologismes meacutes de sentit idegraventic A lua cu forţa i A lua cu japca lrsquouacuteltim dels quals el DEX (sv jaacutepcă) defineix per mitjagrave del primer amb un afegitoacute pas balder ldquoa lua cu forţa şi pe nedreptrdquo [lsquoprendre amb la forccedila i injustamentrsquo] Drsquoaltra banda per a lrsquoexpressioacute cu (de-a) sila ofereixen les seguumlents traduccions ldquoforzadamente pesadamente estiradamente a la (por sau a viva) fuerza (Am) al chaleco (fig) a remolquerdquo (1979 p 922 sv silă) DUDA (2007 p 217 sv silă) per la seva part interpreta Cu (de-a) sila amb lrsquoapunt ldquofără voie forţatrdquo [lsquosense permiacutes forccedilatrsquo] 1684 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute de DUDA (2007 p 34 sv bunăvoie)

321

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 702 sv pedir) hi espigolarem la traduccioacute de Frunzetti

amb un lleu canvi voie [lsquogratrsquo] en lloc de bunăvoie [lsquobon gratrsquo] N-aştepta de voie ceea ce poţi

lua cu sila [lsquoNo esperis de grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo] Sigui com sigui en aquest

tipus drsquoactuacions que ens proposa la paregravemia quixotesca el refranyer romanegraves eacutes ben clar Sila

dreptate nrsquoare [lsquoLa forccedila no teacute raoacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 337 nuacutem 16400) Sila

dreptate n-are (MUNTEAN 1967 p 349 nuacutem 6805) per tal com tot es demana i manta vegada

srsquoobteacute a les bones Cu binele se face totul da cu de-a sila mdash nimic [lsquoA les bones es fa tot perograve

per la forccedila mdash resrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 142) En el nimic [lsquoresrsquo] que acabem

drsquoesmentar srsquohi inclou ben entegraves un sentiment com lrsquoamor tan lliure i subjectiu que la forccedila

res no hi pot Dragoste cu silă nu se face [lsquoAmor per forccedila no es faexisteixrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 366 nuacutem 16503) Dragoste cu sila [lsquoper la forccedilarsquo] nu se face (FLONTA 1992a

p 141 nuacutem 9611685) Dragoste cu sila nu se poate [lsquono eacutes possiblersquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 62) Dragostea nu se face cu sila [lsquoLrsquoamor no es faexisteix per la forccedilarsquo] (MUNTEAN

1967 p 153 nuacutem 3279 FLONTA 1992b p 167 nuacutem 9631686 MILLIO 1999 p 120 nuacutem

10191687 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) perquegrave quedi doncs ben clar Toate ca toate

numai dragoste cu sila nu se poate [lsquoTota la resta encara nomeacutes amor per la forccedila no eacutes

possiblersquo] (HINŢESCU 1985 p 153 nuacutem 2745) o altrament dit Dragoste-n silă niciodată nu

e [lsquoAmor per forccedila mai no eacutes doacutenarsquo] (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem 3810) A meacutes a meacutes per si

encara romangueacutes alguacute favorable a aplicar la llei del meacutes fort tingui en compte que ultra les

evidents consideracions morals tampoc pragmagraveticament eacutes sempre possible per tal com Cu

sila poţi să iei dar nu poţi să dai [lsquoPer la forccedila pots prendre perograve no pots donarrsquo] (MUNTEAN

1967 p 123 nuacutem 2716) Cu sila poţĭ luagrave omuluĭ dar cu sila nursquoĭ poţĭ dagrave [lsquoPer la forccedila pots

prendre a lrsquohome perograve per la forccedila no li pots donarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 781 nuacutem

18262) Omului cu sila poţi să-i iei dar să-i dai nu poţi [lsquoA lrsquohome() per la forccedila pots prendre-

li perograve donar-li no potsrsquo] (PANN 1982 [1847] p 229 MUNTEAN 1967 p 298 nuacutem 5844

HINŢESCU 1985 p 128 nuacutem 2165 CARTALEANU et alii 2007 p 220 nuacutem 19811688)

Omuluĭ cu sila poţĭ sărsquoĭ ĭeĭ dar sărsquoĭ daĭ nu poţĭ (ZANNE 2004 [1901] VII p 336 nuacutem 16396)

I si calgueacutes ubicar el genegraveric home anterior en una realitat meacutes concreta vet aquiacute que

Romacircnuluĭ poţĭ sărsquoĭ ĭeĭ cu de-a sila dar sărsquoĭ daĭ nu1689 [lsquoAl romanegraves() pots prendre-li per la

forccedila perograve donar-li() norsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 282 nuacutem 13950) Romacircnului poţi să-i

1685 LOVE is not compelled Lrsquoautor almiddotludeix a la paregravemia francesa Lrsquoamour ne se commande pas 1686 LOVE cannot be compelled Amb dos equivalents castellans Lo hecho a la fuerza no vale una berza i En el corazoacuten no se manda i un de portuguegraves Onde manda o amor natildeo haacute outro senhor 1687 Fanned FIRES and torced lave never did well yet 1688 Segons els autors es tracta drsquoun ldquoComentariu la situaţia cacircnd intenţia de a ajuta se loveşte de un refuzrdquo [lsquoComentari a la situacioacute quan la intencioacute drsquoajudar topa amb un refuacutesrsquo] 1689 Amb la glossa ldquoNu poţĭ face omuluĭ bine cu de-a silardquo [lsquoNo pots fer beacute a lrsquohome per la forccedilarsquo]

322

iei cu de-a sila dar să-i dai nu (MUNTEAN 1967 p 333 nuacutem 6472 BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 146) Per tant ldquoPentru cel care fuge de binerdquo1690 [lsquoPer al que fuig del beacutersquo] i no el vol

de cap manera qualsevulla intent resultaragrave infructuoacutes ja que Icircl tragĭ cu sila la bine şi el trage

tot rsquonapoi [lsquoLrsquoarrossegues per la forccedila al beacute i ell no para drsquoestirar enrerersquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 336 nuacutem 16395) Icircl tragi cu sila la bine şi el trage tot icircnapoi (MUNTEAN 1967

p 207 nuacutem 4162)

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

1690 Aquesta glossa pertany al refrany de ZANNE (2004 [1901] VII p 336 nuacutem 16395) esmentat a continuacioacute

323

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313) Doară nici Domnul n-a zidit lumea icircntr-o singură zi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoNi tan sols el Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo] Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo] La referegravencia a la ciutat castellanolleonesa de Zamora ubica la paregravemia en un context hispagravenic

molt concret que caldria explicar drsquouna banda es creu que almiddotludiria ldquoa la obstinada resistencia

que experimentoacute el rey don Sancho II de Castilla llamado el Bravo en el sitio que puso a dicha

ciudad en el antildeo 1072 pretendiendo quitaacutersela a su hermana dontildea Urracardquo (IRIBARREN 19744

p 582) Per fornir-vos-en meacutes detalls citem el volum de CANDOacuteN BONNET (1993 p 311)

ldquoDontildea Urraca hija de Fernando I recibioacute a la muerte de su padre el sentildeoriacuteo de Zamora Su

hermano Sancho II deseoso de reconstituir el reino sitioacute Zamora que fue bravamente

defendida por dontildea Urraca durante siete meses Tras tan prolongado cerco el traidor

Vellido Dolfos dio muerte a don Sancho lanzaacutendole un venablo cuando se hallaba de

espaldas frente a los muros de Zamora el 6 de octubre de 1072rdquo

Drsquoaltra banda emperograve com apunta FANLO (2010 [2008] II p 681) en una nota a la seva

traduccioacute francesa1691 ldquoLa ville avait fait lrsquoobjet drsquoun siegravege tregraves long pendant la Reconquistardquo

eacutes a dir que Zamora hauria estat reconquerida de mans dels moros ldquoen cuyo caso [el refraacuten] seraacute

uno de los maacutes antiguos quizaacute el primero que tenemos en castellanordquo1692 (IRIBARREN 19744 p

582) Siguin quins en siguin lrsquoorigen i lrsquoantiguetat es tracta drsquouna ldquoFrase proverbial que se usa

para indicar que las cosas difiacuteciles no se consiguen en poco tiempo1693 Se usa tambieacuten para

recomendar paciencia cuando se trata del logro de empentildeos de alguna importanciardquo (DOVAL

1995 p 284) i per tant ldquoSignifica que las cosas importantes y arduas necesitan tiempo para

ejecutarse o lograrserdquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 359 nuacutem 3486)

En castellagrave el refrany drsquoorigen1694 a voltes es complementa amb lrsquoafegitoacute drsquouna altra ciutat No

se ganoacute Zamora en una hora ni Roma se fundoacute luego toda (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 143 nuacutem 12952) o No se ganoacute Zamora en una hora ni Sevilla en un diacutea (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 143 nuacutem 12951) Ben beacute com la ciutat de Sevilla que no es guanyagrave

en un dia tambeacute hi ha drsquoaltres ciutats que no es bastiren en vint-i-quatre hores Roma nem Pavia

1691 Traduccioacute que recull literalment lrsquooriginal quixotesc On nrsquoa pas pris Zamora en une heure 1692 Iribarren al seu torn extreu la citacioacute del prograveleg de Juan Eugenio Hartzenbusch (1806-1880) al llibre de Vicente Joaquiacuten Bastuacutes (1799-1873) La Sabiduriacutea de las Naciones (1862-1867) 1693 Segons ROMERO (20012 p 255 nuacutem 719) ldquoNo hay que desesperarse porque las cosas que merece la pena cuesten su trabajo Soacutelo lo que carece de gran valor se logra con poco esfuerzordquo 1694 El qual per exemple a CALLES (2006 p 284 nuacutem 981) retrobem en la variant En una hora no se ganoacute Ccedilamora refrany que srsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoUna invitacioacuten a la paciencia para obtener grandes logrosrdquo

324

natildeo se fez num dia (VISCONDES 2002 p 666) en portuguegraves ldquoRome [ou Paris] ne srsquoest pas

faite en un jourrdquo (MONTREYNAUD et alii 1993 p 78 nuacutem 1597) en francegraves Roma non fu

fatta (Il mondo non fu fatto) in un giorno1695 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 449

nuacutem 4936) en italiagrave o beacute en catalagrave com espigolem de la novelmiddotla curta El llibreter assassiacute de

Barcelona1696 Roma i Santa Maria no es van fer sols en un dia

Lrsquoaparicioacute de Zamora origina un problema traductologravegic drsquoiacutendole maniquea o mantenir-lo per

beacute que resulti estrany a la cultura drsquoarribada o eliminar-lo en pro drsquouna versioacute meacutes genuiumlna En

aquest sentit Mărculescu opta per la primera opcioacute encara que amb una considerable reduccioacute

horagraveria gragravecies al mot clipită [lsquobatre drsquoullsrsquo] derivat del verb a clipi [lsquoparpellejarrsquo] que li

permet la rima amb el participi cucerită [lsquoconqueridarsquo] Papu en canvi es decanta per una

versioacute que reelabora la paregravemia romanesa Lumea nu srsquoa făcut icircntrrsquoo ḑi1697 [lsquoEl moacuten no es va fer

en un diarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 815 nuacutem 18501) Lumea nu s-a făcut icircntr-o zi

(MUNTEAN 1967 p 240 nuacutem 4745) bo i introduint-hi dues novetats la personalitzacioacute o

meacutes ben dit divinitzacioacute del faedor del moacuten Domnul [lsquoel Senyorrsquo] i lrsquoemfagravetic doară1698 de

lrsquoinici que subratlla la magnitud de lrsquoempresa i que curiosament CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 955 sv Zamora) no recullen Nici Domnul n-a zidit lumea icircntr-o singură zi [lsquoNi el

Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo]

1695 ARTHABER (1929 p 598 nuacutem 1191) nomeacutes presenta la primera variant de la paregravemia Roma non fu fatta in un giorno alhora que lrsquoacompanya de la francesa Roma nrsquoa pas eacuteteacute bacirctie en un seul jour Per la seva banda NIKOLAacuteEVA (1997 p 448) relaciona la variant italiana drsquoArthaber i lrsquooriginal quixotesc amb una paregravemia rusa en la qual es remarca que Moscuacute no es va construir de cop temporalitat que ens recorda la clipită [lsquobatre drsquoullsrsquo] escollit per Mărculescu 1696 Prenem al vol la pagravegina 35 de lrsquoedicioacute publicada per Montesinos a Barcelona el 1991 per beacute que no ens estem de recordar que el text de Ramon Miquel i Planes es publicagrave per primera vegada el 1927 1697 Aixiacute mateix en la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 379) El mon no lsquos fet en brsquo un die [sic] 1698 Vegeu refranys com ara Doar nrsquoam omoricirct pe tata [lsquoNi que (jo) hagueacutes matat el parersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 690 nuacutem 17771) o Doar n-am omoricirct oamenii la drum [lsquoNi que (jo) hagueacutes matat (les) persones pel camiacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 151 nuacutem 3231) aixiacute com la traduccioacute que Papu ens ofereix del refrany quixotesc Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

325

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312) (I Cap 25 p 3121699) Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (FRUNZETTI 1965 I p 333) [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Nu trebuie să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 I p 2591700) [lsquoNo has drsquoesmentar la soga a la casa del penjatrsquo] iquestY[1701] doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 9421702) Cum de ţi-a trăsnit prin cap c-ar fi nimerit să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (PAPU 1965 II p 259) [lsquoCom eacutes que trsquoha passat pel cap que seria adequat parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Şi unde-ai pomenit tu că e bine să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 II p 241-2421703) [lsquoI drsquoon has tret tu que estagrave beacute esmentar la soga a la casa del penjatrsquo] Tenint en compte que un dia o altre tothom srsquoacaba penjant amb la seva progravepia corda

ldquoindiscrecioacuten es traerles a la memoria a los lastimados de alguna injuria o afrenta cosas que les

refresquen las llagasrdquo1704 (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 942 sv soga) El nostre refrany aixiacute

doncs ldquoAconseja[1705] no verter en la conversacioacuten especies ni palabras capaces de suscitar la

memoria de cosa que sonroje o moleste a alguno de los circunstantesrdquo (CAMPOS BARELLA

1998 p 322 nuacutem 3169) Al recull de CASADO et alii (1998 p 131706) sersquons ofereixen dos

equivalents romagravenics els quals el primer per similitud i el segon per miacutemesi posen en

evidegravencia el ranquejar drsquoaltri Davanti gli zoppi non bisogna zoppicare1707 i Il ne faut pas

clocher devant les boicircteux1708 Drsquoaltra banda la traduccioacute gallega del refrany quixotesc ens

recorda Non se lle ha amentar a cruz ao demo (ARIAS et alii 2005 [1992] I p 292) bo i

oblidant com ja veieacuterem en una fitxa anterior que a voltes precisament Detraacutes de la cruz estaacute

el diablo

1699 Amb lrsquoapunt (I Cap 25 p 312 n 105) ldquolaquoNo se ha de ser impertinente o inoportunoraquo es refraacutenrdquo 1700 I lrsquoevidegravencia a peu de pagravegina (I Cap 25 p 259 n 493) ldquoProverb laquoNo se ha de mentar la soga en casa del ahorcadoraquordquo 1701 A CANTERA et alii (2005 p 68) el refrany es presenta sense la conjuncioacute copulativa inicial Aixograve no obstant nosaltres som partidaris de presentar les paregravemies quixotesques no pas en la seva forma estagravendard recollida als principals refranyers castellans sinoacute tal com apareixen a lrsquooriginal del Quijote 1702 Acompanyat de la nota (II Cap 28 p 942 n 5) ldquolaquoDecir o hacer algo que pueda ofenderraquo es frase proverbialrdquo 1703 MĂRCULESCU (II Cap 28 p 241-242 n 446) aclareix que es tracta drsquouna ldquoExpresie proverbială similară cu cea romacircnească [lsquoExpressioacute proverbial similar amb la romanesarsquo] laquoNombrar la soga en casa del ahorcadoraquordquo 1704 En la mateixa liacutenia ldquoEs indelicado y descorteacutes [sic] mentar la desgracia donde hubo viacutectimas porque con el recuerdo se renuevan las penasrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 111) 1705 Segons ETXABE (2001 p 172) ldquoAconseja no hacer referencia a los hechos desagradables delante de quien los ha sufridordquo 1706 Una breu glossa a cagraverrec dels autors apunta que ldquoNo se debe sugerir aquello que puede molestar herir o lastimarrdquo 1707 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 195 nuacutem 2120) Davanti agli zoppi non bisogna zoppicare El recull de GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) en canvi es decanta per la seguumlent versioacute meacutes acostada a la formulacioacute quixotesca Non nominar la fune in casa dellrsquoimpiccato paregravemia que tambeacute retrobem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 342 nuacutem 3728) en la forma Non nominar la corda (fune) in casa dellrsquoimpiccato 1708 Amb boiteux en lloc de boicircteux a MONTREYNAUD et alii (1993 p 39 nuacutem 706)

326

El refranyer romanegraves tambeacute es fa ressograve de la paregravemia del Quijote Nu vorbigrave de funĭe icircn casa

spicircnzuratuluĭ1709 [lsquoNo parlis de la soga a la casa del penjatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 300

nuacutem 11941) Nu vorbi de funie icircn casa spicircnzuratului (MUNTEAN 1967 p 283 nuacutem 5585

GHEORGHE 1986 p 287 nuacutem 284) Nu vorbi de funie icircn casa spacircnzuratului (MILLIO 1999 p

158 nuacutem 13321710 p 224 nuacutem 18811711 p 278 nuacutem 23351712 p 325 nuacutem 27521713)

Igualment el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 34 sv ahorcado) es decanta pel

mateix fraseologisme Nu vorbi de funie icircn casa spacircnzuratului Com eacutes fagravecilment observable

totes les variants recollides empren el verb a vorbi [lsquoparlarrsquo] el qual tambeacute apareix en la

traduccioacute de Papu no aixiacute en el cas de Mărculescu que prefereix substituir-lo per a pomeni i

talment poder-se permetre en el segon refrany (II Cap 28 p 942) el joc de paraules1714 entre

unde-ai pomenit [lsquodrsquoon has tretrsquo] i să pomeneşti [lsquoesmentarrsquo]

Al segon volum de la monumental i jamai prou lloada obra de ZANNE (2003 [1897] II p 519

nuacutem 5037) retrobem els ja citats1715 Il ne faut point parler de corde dans la maison drsquoun

pendu1716 i Em casa de ladratildeo natildeo lembrar baraccedilo1717 En aquest cas emperograve el referent

romanegraves eacutes ben beacute un altre Cheluluĭ numaĭ chel să nu rsquoĭ ḑicĭ [lsquoAl calb nomeacutes calb no li

diguisrsquo] Chelului numai chel să nu-i zici (MUNTEAN 1967 p 82 nuacutem 1874) Tampoc no

escau en presegravencia drsquoun calb esmentar la regioacute anatogravemica en quegrave se centra la mancanccedila

capilmiddotlar Cacircnd chelul e aci nu vorbi de tigvă [lsquoQuan el calb eacutes aquiacute no parlis del cranirsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 95 nuacutem 9237) Cicircnd chelul e aci nu vorbi de tigvă (MUNTEAN

1967 p 102 nuacutem 2285) Cu pleşuvul[1718] cicircnd vorbeşti [] tigvă să nu pomeneşti1719 [lsquoAmb el

pelat quan parlis [] crani no esmentisrsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2699) Chelului despre

chilie [] Să nu-i spui vro istorie [lsquoAl calb sobre la calbesa [] No li vinguis1720 amb cap

histograveriarsquo] (PANN 1982 [1847] p 8) Chelului despre chelie [] Să nu-i spui vreo istorie

(HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 403) Canviant de subjecte i amb lrsquoanterior lliccediloacute ben apresa

1709 Zanne aprofita per esmentar equivalents en francegraves italiagrave i portuguegraves que no ens estem de recollir Il ne faut point parler de corde dans la maison drsquoun pendu Non nominare la fune in casa dellrsquoimpiccato (2004 [1900] V p 301 nuacutem 11941) i Em casa de ladratildeo natildeo lembrar baraccedilo 1710 Name not a HALTER in his house that hanged himself 1711 It is ILL talking of a halter in the house of a man that was hanged 1712 NEVER halt before a cripple 1713 Name not a ROPE in his house that hanged himself 1714 Recordem que segons el DEX (sv pomeniacute1) lrsquoesmentat verb significa ldquoA aminti de cineva sau de ceva (icircn treacăt) fără a insista a aduce (intenţionat) vorba despre cineva sau despre cevardquo [lsquoRecordar alguacute o alguna cosa (de passada) sense insistir-hi dur (intencionadament) la conversa sobre alguacute o sobre alguna cosarsquo] 1715 Curiosament Zanne srsquooblida ndasho beacute opta a gratcient per no incloure-landash de lrsquoanteriorment esmentada variant italiana Non nominare la fune in casa dellrsquoimpiccato 1716 Al recull de GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) Il ne faut pas (point) parler de corde dans la maison drsquoun pendu 1717 GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) ens nrsquoofereix dues variants Em casa de enforcado natildeo nomeies o baraccedilo i Em casa de enforcado natildeo falem em corda (natildeo se fala em baraccedilo) 1718 Pleşuv eacutes en primer terme sinogravenim de chel [lsquocalbrsquo] tal com consta al DEX (sv pleşuacutev1) ldquo(Despre oameni) Chelrdquo [lsquo(Sobre les persones) Calbrsquo] 1719 Noteu lrsquouacutes del verb a pomeni [lsquoesmentarrsquo] comentat dessuacutes arrel de les traduccions de Mărculescu 1720 Literalment ldquodiguisrdquo

327

potser amb el seguumlent consell ens arrisquem a entrar en el terreny de la bertranada Prostului zi-i

prost că se supără [lsquoAl babau() digues-li babau que srsquoenfadarsquo] (MUNTEAN 1967 p 325 nuacutem

6345) A tall de conclusioacute serveixirsquons la inflamable pregunta retograverica iquestI on heu vist que no

srsquoenceacuten el qui teacute la cua de palla1721 (CIVERA 1969 Cap 28 p 489)

1721 No endebades era tot just aquest nom ldquoLa Cua de Pallardquo el de la miacutetica colmiddotleccioacute de novelmiddotla negra en catalagrave publicada per Edicions 62 Qualsevulla culpable i no nrsquoeren pas un minso grapadet es cuidava prou de no acostar-se al foc

328

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 13111722) Cine vrea să prindă peşte (PAPU 1965 II p 6211723) [lsquoQui vol agafar peixrsquo] Păstrăvi nu-nhaţi (MĂRCULESCU 2007 II p 5691724) [lsquoTruites no agafesrsquo]

ldquoEl refraacuten incompleto por el temor de Sancho a ser reprendido dice laquoNo se cogen truchas

a bragas enjutasraquo es decir para pescar hay que mojarse En el caso de las truchas es preciso

entrar en el riacuteo muchas veces con el agua hasta la cintura No hay meta sin dificultades y

quien quiera llegar a ella tendraacute que soportar algunos inconvenientesrdquo (LEYVA 2004 p

252)

Tal com ens la deixa intuir el Quijote espigolem la paregravemia a CORREAS (2000 [1627] p 590 nuacutem 1196) i ETXABE (2001 p 298) No se toman truchas a bragas enjutas tanmateix la variant meacutes habitual eacutes la que ens oferia Leyva a la citacioacute inicial No se cogen truchas a bragas enjutas que tambeacute recollim a CAMPOS BARELLA (1998 p 336 nuacutem 33001725) o ETXABE (2001 p 2961726) La tria de la trucha com anteriorment apuntagravevem ve motivat pel fet que ldquoLas truchas se pescan yendo al riacuteo a las veces con agua a la cintura con hartas molestias Asiacute tambieacuten con molestias trabajos y amarguras[1727] se logran casi siempre los deseosrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 112) Aixiacute srsquoexplica el refrany Al cleacuterigo y a la trucha por San Juan le busca que CORREAS (2000 [1627] p 55 nuacutem 1185) glossa talment ldquoPorque anda entonces por las eras cobrando diezmos y los riacuteos entonces llevan menos agua y se pescan maacutes faacutecilmente las truchasrdquo Pel que fa als verbs tomar o coger del primer hemistiqui a voltes poden substituir-se per pescar No se pescan truchas a bragas enjutas1728 (ETXABE 2001 p 297) paregravemia que ARTHABER (1929 p 290 nuacutem 566) relaciona amb el francegraves Le chat aime le poisson mais nrsquoaime pas mouiller les pattes i amb lrsquoitaliagrave La gatta vorrebbe mangiar pesci ma non pescare1729 Quant a les traduccions catalanes del Quijote consultades totes tres coincideixen en

1722 Amb la nota (II Cap 71 p 1311 n 14) ldquolaquoa bragas enjutasraquo laquonada que valga se consigue sin trabajoraquo refraacutenrdquo 1723 PAPU (1965 II p 621 n 2) hi afegeix la seguumlent explicacioacute ldquoProverbul icircntreg este [lsquoEl refrany sencer eacutesrsquo] laquoNo se toman truchas a bragas en jutasraquo (Nu poţi prinde păstrăvi cu pantalonii nesuflecaţi) Sancho se opreşte ruşinicircndu-se să spună partea a doua a proverbului căci laquoa bragas en jutasraquo icircnseamnă avicircnd pantalonii pe fund [lsquo(No pots agafar truites amb els pantalons secs) Sancho srsquoatura avergonyint-se de dir la segona part del refrany car laquoa bragas en jutasraquo significa tenir els pantalons al culrsquo]rdquo 1724 MĂRCULESCU (2007 II p 569 n 974) ens apunta ldquoProverb a cărui formă completă sună [lsquoRefrany la forma completa del qual sonarsquo] laquoNo se toman truchas a bragas enjutasraquo (laquoPăstrăvi nu-nhaţi cu nădragii uscaţiraquo) [lsquo(laquoTruites no agafes amb les calces eixutesraquo)rsquo]rdquo 1725 Amb dos apunts ldquoLa pesca de la trucha requiere meterse dentro del aguardquo i ldquoEnsentildea coacutemo para conseguir lo que se desea es necesario poner diligencia y pasar trabajosrdquo 1726 Paregravemia acompanyada de la seguumlent nota ldquoVa listo quien quiera pescar truchas sin mojarse El refraacuten ensentildea que sin esfuerzo y sin algo de atrevimiento no es posible lograr lo que se pretenderdquo 1727 Segons COLL (1874 p 126 nuacutem 158) ldquono se consiguen las cosas difiacuteciles sin mucho trabajo y aacute veces sin mucho peligrordquo 1728 I heus aquiacute com encara en podriacuteem pescar una altra variant No se pueden pescar truchas a bragas enjutas (ETXABE 2001 p 297) 1729 En aquest cas la paregravemia es troba a la pagravegina 289 no pas com les anteriors a la pagravegina 290 Drsquoaltra banda la mateixa variant proposada per Arthaber la recollim a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 256 nuacutem 2780)

329

la idea cervantina si beacute ampliant el concepte lsquotrucharsquo a qualsevol tipus de peix1730 Qui vol peixet menjar es cul srsquo ha de banyar (RULLAN 2005 [1905] II p 378) Qui peix vol pescar srsquoha de remullar (CIVERA 1969 p 702) i Qui vol agafar peix (BULBENA 2005 p 820)

En una nota a la traduccioacute francesa On ne fait pas drsquoomelette sans (DE ROSSET CASSOU

2006 [1949] p 579) els autors (2006 [1949] p 6171731 n 1) demostren si ens permeteu la

plasenteria que Algo va de truita a truita ldquoNo se toman truchas Le proverbe entier est On ne

prend pas des truites sans se mouiller les braies Nous lrsquoavons rendu par notre On ne fait pas

drsquoomelette sans casser des œufsrdquo1732 Igualment en portuguegraves Natildeo se fazem fritadas sem ovos

(SERRAS 2005 p 601) en canvi un dels traductors italians BODINI (2005 [1957] II p 1160)

opta per la melosa versioacute Non si puograve avere il mielehellip el sentit de la qual completem gragravecies a

una paregravemia urpada tant a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 347 nuacutem 3774) com a

BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 510 nuacutem IX16114aI) Non si puograve avere il miele senza le

pecchie1733

Respecte al romanegraves la versioacute de Papu1734 recorda la solucioacute proposada per CALCIU et alii (1979 p 771 sv peşte) a propogravesit de la paregravemia cervantina1735 Peştele nu se prinde la mal [lsquoEl peix no srsquoagafa a (la) ribarsquo] Drsquoaltra banda CALCIU SAMHARAZDE (20052 p 914 sv trucha) ens proposen un nou referent Cine vrea trandafiri cată să vrea şi spini1736 [lsquoQui vol roses ha de voler tambeacute espinesrsquo] i aixiacute mateix HINŢESCU (1985 p 211 nuacutem 4213) ens recorda Pămicircntul picircnă nu-l calci oale dintr-icircnsul nu faci [lsquoLa terra fins que no la treballes olles drsquoella no (en) fasrsquo] Ara beacute al refranyer romanegraves la paregravemia meacutes habitual que concorda amb el sentit de lrsquoorginal quixotesc eacutes ben dura de pelar Cine-va să mănacircnce miezul trebue maĭ icircntacircĭŭ să spargă coacuteja [lsquoQui vol menjar el cor abans ha de trencar la closcarsquo] (ZANNE 1895 I p 226 nuacutem 916) Cine va să mănicircnce miezul trebuie mai icircnticirci să spargă coaja (MUNTEAN 1967 p 98 nuacutem 2196 FLONTA 1992a p 128 nuacutem 8651737 1992b p 196 nuacutem 11351738)

1730 Vegeu a FARNEacuteS (1998 VII p 42-43 nuacutem 1447) el refrany Qui vulga peix que es mulli el cul amb una bona tirallonga de variants aixiacute com drsquoequivalents romagravenics en castellagrave francegraves i italiagrave 1731 La no coincidegravencia de pagravegines cal atribuir-la al fet que les notes no es troben al peu de la pagravegina en quumlestioacute sinoacute en un apartat intitulat Notes al final del llibre 1732 A partir de la paregravemia anglesa OMELETS are not made without breaking of eggs FLONTA (1992a p 166 nuacutem 1133) esmenta el francegraves On ne peut pas faire des omelettes sans casser les oeufs alhora que afegeix un asterisc (marca de traduccioacute improvisada a partir drsquoalguna altra llengua) al romanegraves Nu poţi face omletă fără să spargi ouă [lsquoNo pots fer truita sense trencar ousrsquo] La paregravemia francesa tambeacute lrsquoespigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 51 nuacutem 1024) en la variant On ne fait pas drsquoomelette sans casser drsquoœufs 1733 Pecchia eacutes sinogravenim drsquoape vegeu TRECCANI (sv peacutecchia) 1734 Pel que fa a lrsquoopcioacute de Mărculescu la dependegravencia de lrsquooriginal quixotesc resulta evident com demostra lrsquouacutes de păstrăvi [lsquotruites (de riu)rsquo] versioacute inexistent al refranyer romanegraves 1735 Concretament ldquoNo se pescan (sau no se cogen) truchas a bragas enjutasrdquo 1736 Per a meacutes informacioacute sobre aquest refrany us remetem a la fitxa quixotesca No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796) Sigui com sigui en un i altre cas se segueix la sentegravencia llatina Per angusta ad augusta [lsquoPer les estretors cap als honorsrsquo] traduccioacute que urpem de PERIS (2001 p 133 nuacutem 2227) juntament amb la seguumlent glossa ldquoJoc de paraules El triomf nomeacutes srsquoaconsegueix vencent grans dificultatsrdquo 1737 He that will eat the KERNEL must crack the nut Flonta esmenta les seguumlents paregravemies franceses Pour avoir lrsquoamande il faut casser le noyau i Pour avoir la moecircle il faut briser lrsquoos lrsquouacuteltima de les quals ens recorda el passatge

330

Cine va să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă coaja (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 108) Cine vrea să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă coaja (CARTALEANU et alii 2007 p 91 nuacutem 762) El misterioacutes fruit que cal trencar per gaudir-ne el cor no eacutes altre que la nou1739 com palesa la seguumlent variant en quegrave nuca [lsquola noursquo] pren el lloc de lrsquoanterior coaja [lsquola closcarsquo] Cine va să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă nuca [lsquoQui vol menjar el cor abans ha trencar la noursquo] (MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1573a1740) O en dues variants meacutes Sparge icircnticirci nuca ca să-i mănicircnci miezul [lsquoTrenca primer la nou per menjar-li el corrsquo] (FLONTA 1992a p 128 nuacutem 8651741) i Care vrea miezul să spargă nuca [lsquoQui vol el cor que trenqui la noursquo] (HINŢESCU 1985 p 49 nuacutem 320) Per acabar el refranyer fins i tot ens proposa el mitjagrave meacutes trencador per arribar al moll de la nou Nuca nu crapă pacircnă nu dai cu ciocanul [lsquoLa nou no es trenca fins que no piques amb el martellrsquo] (MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1573b1742) i Nuca nu crapă de cacirct cacircnd o despică cĭocanul [lsquoLa nou nomeacutes es trenca quan la parteix el martellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 229 nuacutem 10027) Nuca nu crapă decicirct cicircnd o despică ciocanul (MUNTEAN 1967 p 271 nuacutem 5302)

ldquorompre lrsquoos et sugcer la sustantificque mouellerdquo que esmenta Franccedilois Rabelais (1494-1553) al Prologe de lrsquoauteur del Gargantua Per a la citacioacute hem pres al vol lrsquoedicioacute de les Œuvres complegravetes publicada per Gallimard a Pariacutes el 1955 (p 5) 1738 OMELETS are not made without breaking of eggs Lrsquoautor ho aprofita per amollar dues paregravemies castellanes No se hacen tortillas sin huevos i Querer hacer tortillas sin quebrar huevos es uso nuevo i dues de portugueses Natildeo se faz omelete sem quebrar ovos i Para ovos frigir temos de os partir 1739 De fet la paregravemia amb quegrave hem comenccedilat aquesta tirallonga (ZANNE 1895 I p 226 nuacutem 916) tot i no esmentar la nou es troba inclosa en lrsquoepiacutetet dedicat a aquest fruit 1740 HE THAT will eat the KERNEL must crack the nut 1741 He that will eat the KERNEL must crack the nut Flonta esmenta les seguumlents paregravemies franceses Pour avoir lrsquoamande il faut casser le noyau i Pour avoir la moecircle il faut briser lrsquoos lrsquouacuteltima de les quals ens recorda el passatge ldquorompre lrsquoos et sugcer la sustantificque mouellerdquo que esmenta Franccedilois Rabelais (1494-1553) al Prologe de lrsquoauteur del Gargantua Per a la citacioacute hem pres al vol lrsquoedicioacute de les Œuvres complegravetes publicada per Gallimard a Pariacutes el 1955 (p 5) 1742 HE THAT will eat the KERNEL must crack the nut

331

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011) (II Cap 35 p 1011) Nu-s toate vremile pe-o potrivă (PAPU 1965 II p 328) [lsquoNo soacuten tots els temps semblantsrsquo] Vremurile nu-s mereu la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls temps no soacuten sempre igualsrsquo] No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199) Nu toate vremile sicircnt pe o potrivă (PAPU 1965 II p 511) [lsquoNo tots els temps soacuten semblantsrsquo] Nu toate vremurile sunt la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 469) [lsquoNo tots els temps soacuten igualsrsquo] El Refranero Multilinguumle hostatjat a la pagravegina web del Centro Virtual Cervantes1743 recull la

paregravemia Los tiempos cambian1744 que ens sembla no obstant la brevetat la millor definicioacute del

refrany quixotesc1745 De fet sense sortir de lrsquoesfera del Quijote encara lirsquon podriacuteem afegir un

de ben semblant Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719) A lrsquohora de

buscar-ne equivalegravencies CANTERA et alii (2005 p 99) recorden el refrany Todos los costales

no son iguales ni tales (CORREAS 2000 [1627] p 780 nuacutem 457 JUNCEDA 1991 p 1521746)

que ben fagravecilment es podria complementar amb El tiempo todo lo trae y todo se lo lleva

(CORREAS 2000 [1627] p 301 nuacutem 1333) parant esment a lrsquoevidegravencia que Ccedila ne se passe

pas toujours de la mecircme faccedilon (FANLO 2010 [2008] II Cap 35 p 352) eacutes a dir Un giorno

non egrave come un altro (BODINI 2005 [1957] II Cap 35 p 882) i per tant No tots els moments

soacuten iguals (BULBENA 2005 Cap 35 p 614) de manera que no ens ha drsquoestranyar gota si No

sempre fa bon sol (RULLAN 2005 [1905] II Cap 58 p 318)

Segons el que acabem de veure Nu-s două zile la fel icircntr-un an1747 [lsquoNo hi ha dos dies iguals en

un anyrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 886 sv tiempo) i en consequumlegravencia Cine astăzi

ricircde micircine plicircnge că vremea e nestatornică [lsquoQui avui riu demagrave plora que el temps eacutes

1743 Consultable en liacutenia a traveacutes de lrsquoadreccedila httpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspx 1744 I la glossa de la seguumlent guisa ldquoAnima a adaptarse a los cambios sociales y no lamentarse en exceso al comparar dos situacionesrdquo 1745 De fet VISCONDES (2002 Cap 35 p 511) opta per traduir precisament aixiacute la nostra paregravemia de referegravencia Os tempos mudam 1746 Lrsquoautor salpebra el refrany amb una curiosa anegravecdota que no ens estem pas drsquoesmentar ldquoHabiacutea una vez un pobre diablo llamado Juan Loacutepez y con todo tan pagado de su vulgariacutesimo apellido que jamaacutes se mentaba en su presencia persona de alguacuten relieve asiacute llamada que eacutel no tuviese que decir con ufaniacutea ndashEsos Loacutepez son de mi familia El hecho naturalmente suscitaba la rechifla del vecindario hasta que un diacutea como el perioacutedico local difundiese la noticia de que en cierto lugar habiacutea sido ajusticiado por ladroacuten y asesino un tal Joseacute Loacutepez y Loacutepez a los mojarrillas del pueblo les faltoacute tiempo para leerle al runflante la gacetilla Apenas cariacontecido nuestro Loacutepez se quedoacute pensando y en seguida dijo como si tal cosa ndashEsos son otros Loacutepez no los miacuteosrdquo 1747 Refrany que els autors empren com a traduccioacute del castellagrave Un tiempo se parece a otro como un huevo a una castantildea

332

inestablersquo] (MUNTEAN 1967 p 84 nuacutem 1915) Cine astăzi racircde macircine placircnge că vremea e

nestatornică (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 16) Tambeacute el temps pot personificar-se i alternar

rialles i ploreres Vremea ricircde vremea placircnge [lsquoEl temps riu el temps plorarsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 875 nuacutem 18930) Vremea ricircde [] vremea plicircnge (MUNTEAN 1967 p 423

nuacutem 8088)

Mihai Eminescu (1850-1889) estel incandescent de la poesia romanesa enceta la composicioacute

Glossă [lsquoGlossarsquo] amb aquests dos versos ldquoVreme trece vreme vine [] Toate-s vechi şi nouă

toaterdquo [lsquoEl tiempo pasa el tiempo viene [] todo es antiguo y todo es nuevorsquo1748] Un altre pas

de rosca doncs a la paregravemia quixotesca car si aquesta afirmava la successioacute dels temps

Eminescu aboga per un temps ciacuteclic els temps canvien fins a tal extrem que acaben tornant

Una de les caracteriacutestiques de la poesia eminesquiana eacutes el profund coneixement de la llengua i

costums del poble romanegraves per tant la formulacioacute del primer vers cal encercar-la drsquoantuvi en

lrsquoexpressioacute Vremea trece [lsquoEl temps passarsquo] que CALCIU et alii (1979 p 1113 sv vreme)

tradueixen com a ldquoel tiempo corre van andando los antildeosrdquo Ara beacute lrsquoesmentat fraseologisme

srsquoamplia a la paregravemia Vremea vine [] vremea trece [lsquoEl temps ve [] el temps passarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 423 nuacutem 8096) Vremea vine vremea trece (BOTEZATU HAcircNCU 20033

p 20) Drsquoaquesta manera ens sembla que queda prou palegraves que lrsquoinici de la poesia eacutes una

perfecta simbiosi entre saviesa popular i genialitat poegravetica pas mancada de rerefons filosogravefic

Per acabar ja que parlagravevem de temps vreme en romanegraves cal notar que aquest mot disposa de

dos plurals el meacutes habitual pel que es decanta Mărculescu vremuri i la variant triada per Papu

vremi (noteu que per a major claredat els citem sense lrsquoarticle encliacutetic ndashle) La preeminegravencia de

vremuri sobre vremi es demostra en un simple cop drsquoull a alguns fraseologismes extrets del

DEX (sv vreacuteme) com ara pe vremuri [lsquoen temps immemorialsrsquo] din vremuri [lsquodes de temps

immemorialsrsquo] o după vremuri [lsquoal llarg del tempsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199) Vegeu No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

1748 Traduccioacute de GIURCĂ Dana Mihaela Joseacute Manuel LUCIacuteA MEGIacuteAS (2004) Mihail Eminescu Poesiacuteas Madrid Ed Caacutetedra p 231 Com que es tracta drsquouna edicioacute bilinguumle lrsquooriginal romanegraves figura a la pagravegina 230 Noteu drsquoaltra banda que vreme [lsquotempsrsquo] no es troba articulat

333

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215) Lancea n-a bontit niciodată peana şi nici peana lancea (FRUNZETTI 1965 I p 234) [lsquoLa llanccedila no ha esmussat mai la ploma ni tampoc la ploma la llanccedilarsquo] Niciodată lancea n-a bontit pana nici pana lancea (MĂRCULESCU 2007 I p 173) [lsquoMai la llanccedila no ha esmussat la ploma ni la ploma la llanccedilarsquo] Segons LEYVA (2004 p 256) ldquoEl refraacuten pone eacutenfasis en la compatibilidad[1749] del arte de las

letras con el oficio de las armasrdquo1750 Precisament un dels passatges meacutes coneguts del Quijote eacutes

lrsquoanomenat Discurso de las armas y las letras1751 (I Cap 37 i 38 p 484-491) ldquoen el que [el

autor] pone de manifiesto su agudo ingenio su cultura literaria y su retoacuterica oratoria al

desarrollar este toacutepico renacentista tantas veces repetido y muy adecuado a Cervantes hombre

de armas y letrasrdquo (RIQUER 2003 p 170) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 506 sv embotar) ja

destacava la preeminegravencia de qui excelmiddotliacutes en ambdues arts ldquoProverbio laquoLa pluma no embota

la lanccedilaraquo[1752] dos principios ay de nobleza las letras y las armas y el que fuere sabio y

valiente tendraacutelo todordquo En catalagrave RULLAN (2005 [1905] I p 97) substitueix lrsquoesmussament

per la familiaritat Sa ploma y sa llanssa sempre foran bogravenas amigas un refrany que ens duu a

la memograveria la marcialitat de la ploma la qual en mots de Victor Hugo a la romanesa faisoacute eacutes

ldquoO armă uşoară ca vacircntul şi cu puterea trăznetuluirdquo [lsquoUna arma lleugera com el vent i amb la

forccedila del llamprsquo] (DUŢĂ 1997 p 267 nuacutem 3084)

De les literals traduccions romaneses en destacarem el mot peană [lsquoplomarsquo] variant de pană i

lrsquouacutes de lrsquoitalianisme lance de regust antic en lloc del meacutes habitual suliţă (drsquoorigen eslau) De

fet la definicioacute del DEX (sv laacutence) ens els cita com a sinogravenims1753 ldquoVeche armă de atac

formată dintr-o vergea lungă de lemn prevăzută cu un vacircrf metalic ascuţit suliţărdquo [lsquoAntiga arma

drsquoatac formada drsquouna vara de fusta prevista amb una punta metagravelmiddotlica afilada llanccedilarsquo]

1749 En aquest sentit AacuteLVAREZ (2008 p 15) afirma ldquoLa idea que expresa el refraacuten es decir las armas y las letras son compatibles es una idea claacutesica que da respuesta a la hipoteacutetica incompatibilidad de ambasrdquo 1750 I hi afegeix quatre impecables versos del vintegrave cant de la segona part de La Araucana drsquoAlonso de Ercilla (1533-1594) ldquoLa regalada cama en que dormiacutea [] era la huacutemeda tierra empantanada [] armado siempre y siempre en ordenanza [] la pluma ora en la mano ora la lanzardquo 1751 Per tal drsquoaprofundir en el binomi de les armes i les lletres us recomanem lrsquoarticle drsquoAacuteLVAREZ (2009) i per acabar de posar-vos la mel als llavis us en transcrivim les primeres liacutenies del resum inicial ldquoLa profesioacuten de las armas o lo que es lo mismo el ejercicio de la milicia simbolizado en la espada y la profesioacuten de las letras o lo que es lo mismo el ejercicio de aquellos oficios cuyo siacutembolo e instrumento profesional es la pluma fueron durante siglos las dos principales Iglesia al margen elegidas como viacuteas de progreso y reconocimiento social de lo que derivoacute que las armas y las letras se constituyeran en dos poderosos estamentos profesionales cuya rivalidad se hizo proverbialrdquo (2009 p 77) 1752 A CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2022) trobem la variant Las letras no embotan la lanza 1753 Al seu torn la definicioacute de suliţă eacutes la seguumlent ldquoArmă de atac formată dintr-o prăjină de lemn terminată cu un vacircrf de fier ascuţit folosită mai ales icircn antichitate şi icircn evul mediu lancerdquo [lsquoArma drsquoatac formada drsquouna perxa de fusta acabada amb una punta de ferro afilada usada sobretot a lrsquoantiguitat i a lrsquoedat mitjana llanccedilarsquo] (DEX sv suacuteliţă1)

334

Per cloure aquesta fitxa no sersquons acuden paraules meacutes inspirades que les drsquoOLMOS (19982

[1940] p 113) el qual considera que el millor exemple del nostre refrany no eacutes altre que el

mateix Cervantes (com apuntaven els mots de Riquer dessuacutes esmentats) ldquoEjemplo tenemos en

nuestro Cervantes quien con haber perdido un brazo en Lepanto conservoacute el otro para

inmortalizar su nombre cincelando el Quijoterdquo

335

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94) Ceea ce-i bun nu-ţi pare niciodată prea mult (FRUNZETTI 1965 I p 121) [lsquoAllograve que eacutes bo no et sembla mai gairersquo] Ce e bun n-a fost niciodată mult (MĂRCULESCU 2007 I p 72) [lsquoEl que eacutes bo no ha estat mai gairersquo] El nostre referent quixotesc ldquoHace notar que generalmente abunda maacutes lo malo que lo

buenordquo1754 (CAMPOS BARELLA 1998 p 53 nuacutem 507) reflexioacute que ens demostra una

obvietat Mai ccedilo qui eacutes bo no eacutes sobrer (BULBENA 2005 p 70) a semblanccedila de la traduccioacute

que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 148 sv bueno) ofereixen de la paregravemia de referegravencia (si

beacute no lrsquoassenyalin amb lrsquohabitual marca quixotesca ldquoDQrdquo) Niciodată n-a prisosit lucrul bun

[lsquoMai no ha estat sobrera la cosa bonarsquo] En resum per meacutes bondats que ens pervinguin Lo bograve

no embafa (RULLAN 2005 [1905] I p 30)

MUNTEAN (1967 p 59 n 1) aprofita la paregravemia Binele l-a luat turcu [lsquoEl beacute() lrsquoha agafat el

turcrsquo] (1967 p 59 nuacutem 1438) per explicar-nos-en lrsquoorigen el qual es remuntaria a quan Deacuteu

va repartir entre els pobles de la terra diferents prerrogatives entre les quals srsquoincloiumla el preuat

beacute que va anar a raure a les mans del primer que hi va arribar el turc Eixamplem aquesta

versioacute esquemagravetica amb el relat de ZANNE (2004 [1901] VI p 412 nuacutem 143511755) quan el

turc es va presentar davant de Deacuteu aquest li preguntagrave ldquoCom va la cosa turcrdquo la resposta

otomana ldquoBeacute Senyorrdquo Deacuteu la reblagrave amb un ldquoDoncs segueix amb el beacuterdquo i li atorgagrave el Beacute

Segonament srsquohi va presentar el cacic el qual a la celestial pregunta ldquoCom va la cosa cacicrdquo

tambeacute respongueacute ldquoBeacute senyorrdquo tanmateix Deacuteu li argumentagrave Binele lrsquoa luat Turcu [lsquoEl Beacute()

lrsquoha agafat el Turcrsquo] resposta que provocagrave el lament del cacic ldquoSenyooooorrdquo Per aixograve Deuacute li

concediacute ldquoDoncs sigues senyorrdquo El tercer a aparegraveixer va ser el gitano el qual assabentat que

Binele lrsquoa luat Turcu es va plagravenyer ldquoAi de mirdquo de tal manera que Deacuteu li va deferir ldquoDoncs

sigues digne de penardquo A continuacioacute tragueacute el cap lrsquoalemany dels llavis del qual despreacutes de

saber que Binele lrsquoa luat Turcu en sortiacute lrsquoexclamacioacute ldquoQuin gran prodigirdquo raoacute per la qual Deacuteu

li va engaltar ldquoDoncs motiu de prodigi pel moacuten siguesrdquo El cinquegrave torn va ser del romanegraves a la

divina resposta Binele lrsquoa luat Turcu aquest hi oposagrave un ldquoDar noirdquo [lsquoIPerograve nosaltresrsquo] que

Deacuteu no va dubtar en acompanyar del designi ldquoDe dar[1756] să fiĭrdquo [lsquoDoncs sigues com un

regalrsquo]

1754 En els mateixos termes ETXABE (2001 p 301) ldquoSentildeala que en la vida lo bueno escasea en comparacioacuten con lo malordquo 1755 La paregravemia de referegravencia eacutes amb certes vacilmiddotlacions formals la que ja hem esmentat a propogravesit de Muntean Bine lrsquoo (a) luat Turcu 1756 La gragravecia de lrsquoanegravecdota rau en lrsquohomoniacutemia entre la conjuncioacute adversativa perograve i el substantiu regal que en romanegraves coincideixen en el mot dar Drsquoaltra banda conveacute esmentar que Zanne clou el relat atagravevic adduint-lo com a justificacioacute que els romanesos ara i sempre esdevinguin esclaus de tot aquell que sersquon vulgui ensenyorir

336

Lrsquoanegravecdota anterior ens palesa una vegada meacutes que De bine nimenea nu fuge [lsquoDel beacute ninguacute no

fuigrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 501 nuacutem 17037) perquegrave com comentagravevem a lrsquoinici en

bell catalanesc Bine preste (peste) bine nu strică [lsquoBeacute sobre (sobre) beacute no fa cap malrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 490 nuacutem 16991) o beacute Bine bine peste bine [] Cacircnd vine e tot mai

bine1757 [lsquoBeacute beacute sobre beacute [] Quan ve eacutes encara meacutes beacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 490

nuacutem 16990) Bine bine peste bine [] Cicircnd vine e tot mai bine (HINŢESCU 1985 p 45 nuacutem

230) Suposant que alguacute fos tan eixelebrat de refusar la bonesa pari esment a Nursquoĭ da bineluĭ cu

picĭorul [] Că pe urmă o sărsquoi ducĭ dorul1758 [lsquoNo (li) donis al beacute una puntada de peu [] Que

despreacutes el trobaragraves a faltarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 494 nuacutem 17009) De fet de ben

pocs es podria afirmar (qui sap si uacutenicament del turc dessuacutes esmentat) Binele după el vine []

Ca muscele după cacircne [lsquoEl beacute darrere drsquoell va [] Com les mosques darrere el gosrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 488 nuacutem 16981) o tambeacute Vine binele [] Ca albinele1759 [lsquoVe el beacute []

Com les abellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 487 nuacutem 16980) La condicioacute efiacutemera del beacute

es combina maniqueament amb lrsquoestabilitat del mal Sărace bine mult rěǔ aştepţĭ [lsquoPobre beacute

molt (de) mal esperesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 495 nuacutem 17011) Binele aşteacuteptă şi

rěǔ1760 [lsquoEl beacute espera tambeacute malrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 494 nuacutem 17010) Binele

aşteaptă şi rău (MUNTEAN 1967 p 59 nuacutem 1433) En consequumlegravencia i seguint lrsquoadvertiment

de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 215 sv bien) El bien suena y el mal vuela no haurem de

perdre de vista el seguumlent Binele vine anevoe ĭar rěul icircndată [lsquoEl beacute ve amb penes i treballs

mentre que el mal() de seguidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 490 nuacutem 16993) paregravemia que

srsquoacaba de perfilar amb un comentari de ben estoica guisa ldquoAşa e dat omuluĭ să fierdquo [lsquoAixiacute srsquoha

donat a lrsquohome que siguirsquo]

1757 La paregravemia srsquoacompanya de la glossa ldquoCacircnd se grămădesc [sic] fericirile pe unulrdquo [lsquoQuan srsquoamunteguen les alegries a sobre drsquounrsquo] 1758 A propogravesit drsquoaquest refrany Zanne ens informa ldquoSě ḑice celuĭ care umblă să fugă de un bine care dă peste elrdquo [lsquoEs diu del que intenta fugir drsquoun beacute que li cau a sobrersquo] 1759 Amb lrsquoapunt (2004 [1901] VII p 488 nuacutem 16980) ldquoAdică curge noroculrdquo [lsquoEacutes a dir corre la sortrsquo] 1760 El refrany srsquoexplica talment (2004 [1901] VII p 495 nuacutem 17010) ldquoAdică după bine vine şi rěǔrdquo [lsquoEacutes a dir despreacutes de(l) beacute ve tambeacute (el) malrsquo] alhora srsquoacompanya entre drsquoaltres del francegraves Aise et mal se suivent de pregraves i del cors (per beacute que a Zanne consti com a ldquoProv Italrdquo) Lrsquoalegria si cambia spessu in luttu

337

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 971761) Plătesc cicircteodată şi drepţii de-a valma cu păcătoşii (FRUNZETTI 1965 I p 124) [lsquoPaguen alguna vegada tambeacute els justos a lrsquoengrograves1762 amb els pecadorsrsquo] Drepţii plătesc uneori pentru păcătoşi (MĂRCULESCU 2007 I p 751763) [lsquoEls justos paguen a vegades pels pecadorsrsquo]

ldquoHasta que Felipe V suprimioacute los fueros en Aragoacuten no se cometieron alcaldadas por que

los alcaldes se llamaban justicias Uno de estos en tiempo de Felipe II III o IV (la eacutepoca

no hace al caso) condenoacute a muerte al herrero de Almudeacutevar que cometioacute un crimen atroz

que las croacutenicas no mencionan Los jurados (ahora se titulan regidores) hicieron presente a

la autoridad que si se ahorcaba a tan uacutetil artesano como no teniacutean otro del oficio ni de

doacutende sacarlo quedariacutean yermos los campos porque no habriacutea quien hiciera las rejas de los

arados pero al secretario que era agudo como punta de colchoacuten se le ocurrioacute una idea

magniacutefica acogida por todos con gran entusiasmo y mandada ejecutar en el acto por el

sentildeor justicia ahorcar para escarmiento a uno de los dos tejedores que habiacutea en el pueblo

Desde entonces cuando pagan justos por pecadores dicen en Aragoacuten ese proverbiordquo1764

(IRIBARREN 19744 p 307)

Lrsquoanegravecdota amb quegrave encetem aquesta fitxa no fa sinoacute demostrar-nos un cop meacutes el judici de

COLL (1874 p 194 nuacutem 242) ldquoDe tejas abajo asiacute sucedioacute sucede y sucederaacute siempre porque

la justicia humana[1765] es como Maritornes tuerta de un ojo y del otro no muy sana cuando no

ciega y ciega voluntaria que es lo peor de todordquo En tot cas no hi ha cap dubte que ldquoLa

intencioacuten de la sentencia es recordarnos que muchas veces pagan los platos rotos quienes menos

los manejanrdquo (LEYVA 2004 p 259) Quant a la formulacioacute quixotesca tal i com srsquoapunta en

nota a peu de pagravegina (I Cap 7 p 97 n 13) ldquoEn la versioacuten del refraacuten que recoge el

Vocabulario de Correas falta el relativizador a las vecesrdquo1766 vet aquiacute una opcioacute que de fet ha

1761 En aquest cas ens permetem drsquoemprar la corresponent nota al cos de la fitxa Drsquoaltra banda deixeu-nos apuntar encara que a CANTERA et alii (2005 p 100) no srsquoesmenti que al parlament poegravetic drsquoAltisidora (II Cap 57 p 1192) el nostre refrany srsquoinsereix en la seguumlent estrofa ldquoDe la culpa que tuacute tienes [] lleve la triste la pena [] que justos por pecadores [] tal vez pagan en mi tierrardquo Lrsquoesmentat passatge en la traduccioacute de FRUNZETTI (1965 II p 504) resta aixiacute ldquoE sărmana pedepsită [] doar din vina ta se ştie [] că plătesc pe lume drepţii [] ce-au păcătuit hainiirdquo [lsquoEacutes pobra castigada [] nomeacutes per culpa teva se sap [] que paguen al moacuten els justos [] el que han pecat els malvatsrsquo] i en la de MĂRCULESCU (2007 II p 463) ldquoVina care te icircncarcă [] să-ţi aducă suferinţi [] căci nedrept este ca drepţii [] să plătească ce-ai greşitrdquo [lsquoLa culpa que trsquoafeixuga [] et dugui patiments [] car injust eacutes que els justos [] paguin (p)el que has erratrsquo] 1762 Eacutes aixiacute com hem decidit traduir lrsquoexpressioacute romanesa de-a valma inexistent a la paregravemia cervantina i de quegrave al diccionari de DUDA (2007 p 253) se subratllen els sentits drsquoamuntegament i desordre ldquolaolaltă amestecat claie peste grămadărdquo [lsquoensems barrejat en doinarsquo] 1763 Amb la nota a peu de pagravegina (2007 I p 75 n 162) ldquoProverb laquoJustos pagan por pecadoresraquordquo 1764 El fragment si beacute extret drsquoIribarren correspon en origen al llibre de Romualdo Nogueacutes Cuentos dichos aneacutecdotas y modismos aragoneses (segona segraverie p 148-149) el qual lrsquoesmenta a propogravesit del refrany La justicia de Almudeacutevar paacuteguelo el que no lo deba 1765 Justiacutecia humana basada segons OLMOS (19982 [1940] p 114) en aquest refrany per tal com ldquoSe efectuacutea esto en los castigos colectivos pedriscos revoluciones guerras [hellip] porque con los culpables y malos sufren los inocentes y buenosrdquo 1766 CORREAS (2000 [1627] p 615 nuacutem 18) Pagan justos por pecadores

338

pervingut fins a dia drsquoavui fortuna de quegrave no han gaudit altres paregravemies de sentit equivalent que

espigolem al mateix recull1767 com ara Azotan a la gata si no hila nuestra ama (CORREAS

2000 [1627] p 115 nuacutem 2453) Haacutecelo Haja y azotan a Mazote (CORREAS 2000 [1627] p

375 nuacutem 99) o beacute Arde verde por seco y pagan justos por pecadores1768 (CORREAS 2000

[1627] p 102 nuacutem 2173) paregravemia aquesta darrera que ens va com anell al dit a lrsquohora

drsquoencercar-li equivalents al refranyer romanegraves per tal com tambeacute en la llengua drsquoEminescu Pe

lacircngă cele uscate ard şicirc cele verḑĭ [lsquoA meacutes drsquoallograve sec tambeacute crema allograve verdrsquo] (ZANNE 1895 I

p 303 nuacutem 1231) Pe licircngă cele uscate ard şi cele verzi (MUNTEAN 1967 p 312 nuacutem 6084)

Pe lacircngă cele uscate ard şi cele verzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 144) Aquesta formulacioacute

general pot concretar quina eacutes la flora abrusada ja es tracti drsquoherbes Cu ĭegraverba cea uscată arde

şi cea verde1769 [lsquoAmb lrsquoherba (que eacutes) seca tambeacute crema la (que eacutes) verdarsquo] (ZANNE 1895 I p

197 nuacutem 782) drsquoesbarzers Focul cacircnd srsquoaprinde prsquoicircn mărăcinĭ uscaţĭ arde şi pe ceĭ verḑĭ

[lsquoEl foc quan srsquoenceacuten entre esbarzers secs tambeacute crema els (que soacuten) verds rsquo] (ZANNE 1895 I

p 176 nuacutem 687) Focul cicircnd s-aprinde p-icircn mărăcini uscaţi arde şi pe cei verzi (MUNTEAN

1967 p 178 nuacutem 3723) de troncs Pe licircngă lemnul uscat arde şi cel verde [lsquoA meacutes del tronc

sec tambeacute crema el (que eacutes) verdrsquo] (PANN 1982 [1847] p 69 HINŢESCU 1985 p 132 nuacutem

2267) Pe lacircngă lemnul uscat arde şi cel verde (ZANNE 1895 I p 204 nuacutem 812) Pe lacircngă

lemnul uscat arde şi cel verde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 25 CARTALEANU et alii 2007 p

231 nuacutem 2097) Pe lacircngă un lemn uscat ard şi ḑece verḑĭ [lsquoA meacutes drsquoun tronc sec tambeacute (en)

cremen deu de verdsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 482 nuacutem 7167) Pe licircngă lemnele uscate

ard şi cele verzi [lsquoA meacutes dels troncs secs cremen tambeacute els (que soacuten) verdsrsquo] (HINŢESCU 1985

p 212 nuacutem 4226) o beacute enllestint aquest crescendo vegetal fins i tot arbres sencers Pe lacircngă

copaciĭ (ceĭ) uscaţĭ ard şi ceĭ verḑĭ [lsquoA meacutes dels arbres (que soacuten) secs tambeacute cremen els (que

soacuten) verdsrsquo] (ZANNE 1895 I p 146 nuacutem 557) Pe lacircngă copaciĭ uscaţĭ ard şi ceĭ verḑĭ

(ZANNE 2004 [1901] IX p 451 nuacutem 6985) Pe licircngă copacii cei uscaţi ard şi cei verzi

(HINŢESCU 1985 p 132 nuacutem 2266)

Meacutes enllagrave del foc devastador que no deixa res per verd espigolem una paregravemia romanesa que

talment una allau incideix en el perill de les pedres rossoladores Peacutetra cacircnd sĕ rostogolesce

1767 El recull drsquoEtxabe en canvi no conteacute la paregravemia quixotesca malgrat emprar-la per exemple en una glossa al refrany Por culpa de la bestia mataron al obispo ldquoEs sabido que en ocasiones laquopagan justos por pecadoresraquo y eso es precisamente lo que le ocurre al obispo del refraacuten que recibe un castigo por el delito que otro ha cometidordquo (ETXABE 2001 p 321) 1768 Per si no resulteacutes prou clara la coordinacioacute entre ambdoacutes fraseologismes COLL (1874 p 195 nuacutem 242) ens apunta lrsquoopinioacute de La Academia segons la qual ldquoel refran Arde verde por seco equivale exactamente aacute Pagan justos por pecadoresrdquo 1769 La glossa amb quegrave Zanne completa la paregravemia en palesa la coincident significacioacute amb el refrany quixotesc ldquoPe lacircngă vinovaţĭ adese-orĭ pătimesc ceĭ fără de greşeacutelărdquo [lsquoA meacutes dels culpables sovint pateixen els que no (en) tenen culparsquo]

339

multe alte peacutetrĭ trage după ea1770 [lsquoLa pedra quan rodola moltes altres pedres arrossega amb

ellarsquo] (ZANNE 1895 I p 251 nuacutem 1006) Piatra cicircnd se rostogoleşte multe alte pietre trage

după ea (MUNTEAN 1967 p 315 nuacutem 6160) Piatra cacircnd se rostogoleşte multe alte pietre

trage după ea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 23) Piatra cacircnd se rostogoleşte multe alte pietre

trage după ea (CARTALEANU et alii 2007 p 234 nuacutem 2131) En resum i deixant de banda les

anteriors imatges naturals Mai bine să plăteşti o pagubă pe care ai făcut-o decicirct una pe care n-

ai văzut-o [lsquoMillor pagar un mal que has fet que un que no has vistrsquo] (MUNTEAN 1984 p 322

nuacutem CCLIII) i eacutes que per desgragravecia no resulta gota estrany contemplar una escena injusta

com ara aquesta Acel cu pricină [] Şeacutede icircn odihnă [] Şi cel fără vină [] Placircnge şi suspină

[lsquoAquell amb delicte [] Seu amb calma [] I aquell sense culpa [] Plora i sospirarsquo] (ZANNE

2004 [1900] V p 514 nuacutem 12581)

1770 Amb la glossa ldquoAdică cel mare cacircnd greşesce pĕ mulţĭ eĭ bagă icircn păcaterdquo [lsquoEacutes a dir() el gran quan srsquoequivoca a molts (els) endossa la culparsquo]

340

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 9911771) Pe crucea mea că pe mine n-au să mă icircmbete cu apă chioară (PAPU 1965 II p 308) [lsquoA fe de Deacuteu que() a mi() no mrsquoembriagaran amb aiguumlerolrsquo] Pe crucea mea la mine nu merg zaruri măsluite (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoA fe de Deacuteu a mi que no em vinguin amb daus de milloriarsquo]

ldquoAl contestar Sancho a la duquesa que le ha pedido que mire coacutemo ha de gobernar a sus

vasallos le dice que no se preocupe pues eacutel es caritativo y tiene compasioacuten de los pobres Y

lo confirma diciendo laquoa quien cuece y amasa no le hurtes hogazaraquo antildeadiendo esta

paremia laquopara mi santiguada que no le he de echar dado falso[1772]raquordquo (CANTERA et alii

2005 p 101)

La relacioacute entre els dos refranys esmentats en lrsquoanterior fragment es confirma quan CORREAS

(2000 [1627] p 31 nuacutem 652) per a A quien cierne y masa no le hurtes hogaza empra la seguumlent glossa ldquoQuiere decir a quien tiene esperiencia y conocimiento de las cosas no procures engantildearle que no podraacutes echarle dados falso[s]rdquo Lrsquoexpressioacute Echar dado falso com indica el mateix CORREAS (2000 [1627] p 918 nuacutem 28) hi eacutes ldquoPor engantildearrdquo i igualment les paregravemies No me daraacute dado falso No me dejareacute dar dado falso i No le daraacuten dado falso (CORREAS 2000 [1627] p 1018 nuacutem 245) srsquoaplicaran a alguacute ldquoPor ser haacutebil y no dejarse engantildearrdquo Aixiacute doncs bo i ampliant la formulacioacute quixotesca a la persona hagravebil No le echaraacuten dado falso ni le haraacuten treta que no entienda (CORREAS 2000 [1627] p 579 nuacutem 925) En romanegraves si Mărculescu com en castellagrave no vol que lrsquoamoiumlnin amb zaruri măsluite [lsquodaus de milloriarsquo] Papu per la seva banda no estagrave disposat a deixar-se embriagar amb apă chioară1773 [lsquoaiguumlerolrsquo] vet aquiacute una expressioacute que segons CALCIU et alii (1979 p 184 sv chior) tindria tres sentits ldquoa) agua pura b) (despre o ciorbă [lsquodrsquouna soparsquo]) agua de fregar aguate m aguachirle m c) (vorbărie [lsquoxerramecarsquo]) palabreriacutea hojarasca de chicha y nabo romances mpl monsergas fpl coplas de Calaiacutenosrdquo

Un cop analitzada la segona part del refrany passem a la primera Para mi santiguada la qual

ultra la nostra paregravemia apareix tres vegades meacutes al Quijote (I Cap 5 p 82 II Cap 20 i 32 p

1771 Amb la nota (II Cap 33 p 991 n 29) ldquono me han de engantildearrdquo 1772 Segons el DRAE (sv dado) el dado falso eacutes ldquoEl que estaacute dispuesto con tal arte que queda con maacutes peso por un lado que por el otro y asiacute cae repetidas veces del mismo modordquo No endebades en catalagrave ultra dau de milloria (la traduccioacute que nosaltres hem emprat per a la versioacute de Mărculescu) tambeacute sersquon pot dir dau carregat Vegeu el DIEC (sv dau) 1773 Expressioacute drsquoetimologia gota cristalmiddotlina perograve siacute deliciosa ldquoEtimologic este vorba de apă chiară (ltlat clarus clara) aşadar aqua clara cu accepţiunea de lsquoapă limpedersquo Prin apropierea ulterioară de cuvicircntul icircmprumutat din turcă [chior chioară] s-a spus apă chioară sau zeamă chioară pentru lsquofiertura subţirersquo laquolungăraquo fără ingredientele ce ar justifica calificarea respectivei fierturi drept un fel de micircncarerdquo [lsquoEtimologravegicament es tracta drsquoaigua clara (ltlat clarus clara) per tant aqua clara amb lrsquoaccepcioacute drsquolaquoaigua cristalmiddotlinaraquo Per mor de la posterior semblanccedila amb el mot agafat del turc [chior chioară lsquoborni bograverniarsquo] srsquoha anomenat apă chioară sau zeamă [lsquobroursquo] chioară el laquobullit claretraquo laquoaigualitraquo mancat dels ingredients que justificarien per a aquest bullit el qualificatiu drsquoalimentrsquo] (DUMISTRĂCEL 1997 p 52)

341

863 i 975) A la nota 39 corresponent al cinquegrave capiacutetol de la primera part hi espigolem la

seguumlent glossa ldquoforma de juramento por la que uno se compromete consigo mismo a hacer

algordquo Tambeacute CABALLERO (1970 p 36 nuacutem 291) pouant drsquoSbarbi apunta que es tracta drsquouna

ldquoFoacutermula de juramento que equivale a decir por mi fe o por la cruzrdquo1774 Soacuten precisament

aquests dos sinogravenims juntament amb lrsquooriginal quixotesc els proposats per CALCIU et alii

(1979 p 250 sv cruce) a lrsquohora de traduir pe crucea mea (opcioacute uniacutevoca dels traductors

romanesos) ldquopor la cruz por mi fe para mi santiguadardquo Drsquoaltra banda ŞĂINEANU (19296 sv

cruce)1775 ens ho explica talment ldquoformulă de confirmare a unui jurămacircntrdquo [lsquofoacutermula de

confirmacioacute drsquoun juramentrsquo]

1774 Justament els dos equivalents que tambeacute per a aquesta expressioacute (o en la variant por mi santiguada) recull el DRAE (sv santiguada) 1775 Consultable en liacutenia a httpDEXonlinerodefinitiecruce

342

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264) (II Cap 43 p 1066) La toate se găseşte leac numai la moarte nu (PAPU 1965 II p 381) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo] La orice este leac fără numai la moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 351) [lsquoPer a tot hi ha remei excepte nomeacutes per a la mortrsquo] (II Cap 64 p 1264) Pentru toate se găseşte leac numai pentru moarte nu (PAPU 1965 II p 576) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo] La orice se găseşte leac icircn afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoPer a tot es troba remei fora de la mortrsquo] Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766) (PAPU 1965 II p 92)1776 Toate lucrurile au leac afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 90) [lsquoTotes les coses tenen remei fora de la mortrsquo]

ldquoEl refranero con fresco optimismo asegura que laquoiexclno hay dantildeo que no tenga su

apantildeoraquo[1777] pero ante el cese de la vida no hay recurso que valga El sufrimiento de la

uacuteltima adversidad se puede soportar con una leve sonrisa laquoiquestQueacute le hemos de hacer si la

escobita no quiere barrerraquo dicho que toma la conformidad como amable compantildeiacuteardquo

Vet aquiacute el que LEYVA (2004 p 291) en una glossa1778 especialment inspirada ens participa

sobre aquesta inevitable ldquollei de vidardquo Pel que fa al refrany quixotesc lrsquoespigolem a ETXABE

(2001 p 313) i en drsquoaltres variants a diversos reculls Para todo hay remedio sino para la

muerte (CORREAS 2000 [1627] p 623 nuacutem 217) Todo tiene remedio menos la muerte

(ETXABE 2001 p 391) A todo hay remedio sino a la muerte (CAMPOS BARELLA 1998 p

305 nuacutem 3004 ETXABE 2001 p 59) o amb mantildea en lloc de remedio A todo hay mantildea sino

a la muerte1779 (CORREAS 2000 [1627] p 37 nuacutem 794)

Bo i passant al romanegraves Icircmpotriva morţii nici o putere nu poate sta [lsquoContra la mort cap forccedila

no (hi) pot fer frontrsquo] (MILLIO 1999 p 98 nuacutem 8301780) per meacutes floralment que ho formulem

Cacircte floacuteri sunt pe pămicircnt [] Toacutete se duc icircn mormicircnt [lsquoTantes flors (com) hi ha a la terra []

1776 De la traduccioacute de Papu nrsquoha desaparegut misteriosament el seguumlent fragment ldquoAhora bien todas las cosas tienen remedio si no es la muerte debajo de cuyo yugo hemos de pasar todos mal que nos pese al acabar de la vidardquo (II Cap 10 p 766) A la reedicioacute en quatre volums que sersquon va fer dins la miacutetica colmiddotleccioacute Biblioteca pentru toţi srsquohi manteacute lrsquoesmentada llacuna (1987 Iscusitul hidalgo Don Quijote de la Mancha Bucureşti Editura Minerva III p 96) 1777 En aquest sentit CAMPOS BARELLA (1998 p 305 nuacutem 3004) aclareixen ldquoSe dice como consuelo al que ha sufrido alguacuten contratiempo o desgraciardquo 1778 La drsquoOLMOS (19982 [1940] p 128) en canvi ldquoEste refraacuten es intensamente alentador y consolador Tiene sabor profundamente cristiano e infunde conformidad para afrontar los maacutes adversos percancesrdquo 1779 Amb la glossa ldquoAnsiacute lo dicen a su modo en Aragoacutenrdquo 1780 EVERY door may be shut but DEATHrsquos door

343

Totes sersquon van a la tombarsquo] (ZANNE 1895 I p 167 nuacutem 644) Cacircte flori sunt pe pămacircnt toate

se duc icircn mormacircnt (MILLIO 1999 p 175 nuacutem 1483c1781) Cacircte flori sunt pe pămacircnt [] Toate

se duc icircn mormacircnt (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 24) Certament Moartea nu spune cicircnd

vine1782 [lsquoLa mort no diu quan versquo] (MUNTEAN 1967 p 256 nuacutem 5031) o tambeacute Moartea nu

vine cicircnd o chemi [] ci te ia cicircnd nu te temi [lsquoLa mort no ve quan la crides [] Sinoacute que et pren

quan no hi pensesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 257 nuacutem 5033) I quan ens acaba arribant mala peccedila

al teler ja que Numai moartea-i fără leac1783 [lsquoNomeacutes la mort eacutes sense remeirsquo] (MUNTEAN

1967 p 276 nuacutem 5425) (Numai) Moartea-i fără leac (GHEORGHE 1986 p 266 nuacutem 256)

Moartea-i fără leac (MILLIO 1999 p 321 nuacutem 2726a1784 p 348 nuacutem 2944a1785) Moartea

nu are leac [lsquoLa mort no teacute remeirsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 22091786) Tal com entonava

Maria Lătăreţu (1911-1972) en una tradicional canccediloacute romanesa

ldquoTrei icircn lume nu se poate

să scape omul de moarte

să-ntinerească nu poate

să le iubească pe toaterdquo1787

I nogensmenys lrsquouacutenic consol de quegrave disposem eacutes repetir-nos resignats O dată moare omul

[lsquoUn cop mor lrsquohomersquo] (MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2146a1788) o O moarte are omul [lsquoUna

mort teacute lrsquohomersquo] (MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2146b1789)

1781 HE THAT is once BORNonce must die 1782 A CASADO et alii (1998 p 82) apareix el refrany La muerte entra sin llamar del qual doacutena versions en francegraves La mort vient mais on ne sait pas lrsquoheure i en italiagrave La morte viene quando meno srsquoaspetta versioacute que espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 315 nuacutem 3453) 1783 A CASADO et alii (1998 p 107) amb versions en francegraves i italiagrave de Todo tiene remedio menos la muerte Contre la mort il nrsquoy a nul ressort i Solo alla morte non crsquoegrave rimedio Segons la variant de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 488 nuacutem 5335) Solo alla morte non crsquoegrave riparo 1784 There is a REMEDY for all things but death 1785 Nay as SURE as death 1786 There is no MEDECINE against death 1787 Eacutes a dir lsquoTres (coses) al moacuten no es poden tenir [] que escapi lrsquohome de la mort [] que rejoveneixi no pot [] que les estimi a totesrsquo 1788 A MAN can only die once 1789 Iacutedem

344

Por la untildea se saca el leoacuten1790 (II Cap 17 p 833-8341791) O gheară de leu adevărat şi după ea socotesc că un leu ca ăsta care are o astfel de gheară trebuie să fie mai mare decicirct un munte (PAPU 1965 II p 154-155) [lsquoUna urpa de lleoacute veritable i drsquoella dedueixo que un lleoacute com aquest que teacute semblant urpa ha de ser meacutes gran que una muntanyarsquo] Gheară de leu adevărat şi trag icircncheierea după ea că leul căruia icirci aparţine gheara cu pricina e mai mare ca un munte (MĂRCULESCU 2007 II p 147) [lsquo(Una) urpa de lleoacute veritable i trec la conclusioacute drsquoella que el lleoacute al qual (li) pertany lrsquourpa en quumlestioacute eacutes meacutes gran que una muntanyarsquo] Segons ens explica ZANNE (1895 I p 505 nuacutem 1964) a propogravesit del refrany De pre unghe

leul se poacutete cunoacutesce [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es pot conegraveixerrsquo] la visioacute drsquouna urpa de lleoacute fou

suficient perquegrave Fiacutedies que no havia vist mai cap animal drsquoaquesta mena sersquol pogueacutes imaginar

a la perfeccioacute en tota la seva complexitat bo i reeixint de reproduir-lo en una escultura

exacta1792 Vet aquiacute lrsquoorigen del grec ἐξ ὄνυχος τὸν λέοντα1793 i posteriorment del llatiacute Ex

ungue leonem drsquoon pouen les nostres llenguumles romagraveniques Permeteu-nos una ragravepida urpada

drsquooest a est (en portuguegraves castellagrave catalagrave francegraves i italiagrave) bo i partint dels reculls multilinguumles

drsquoArthaber i Gheorghe Pelas unhas se conhece o leatildeo (GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217)

Por las untildeas se descubre al leoacuten (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986 p

236 nuacutem 217) Per lrsquoungla es coneix el lleoacute (GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217) A lrsquoongle

on connaicirct le lion1794 (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem

217) i Dallrsquounghia si conosce il leone (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986

p 236 nuacutem 217 SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 195 nuacutem 2113 BOGGIONE

MASSOBRIO 2004 p 623 nuacutem X7671hI) Pel que fa al romanegraves el nostre refrany de

referegravencia Por la untildea se saca el leoacuten (CORREAS 2000 [1627] p 649 nuacutem 7751795 MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 377 nuacutem 33278) srsquohi espigola en diverses variants Despre unghe

leul se poacutete cunoacutesce1796 [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es pot conegraveixerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 912

nuacutem 19356) După unghie leul se cunoaşte [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es coneixrsquo] (CARTALEANU et

alii 2007 p 128 nuacutem 1126) o beacute en plural După unghii se cunoaşte leul [lsquoPer les ungles es

coneix el lleoacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 157 nuacutem 3367 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217

1790 Si beacute el refrany en la forma referida no apareix pas al Quijote ens devem al criteri de CANTERA et alii (2005 p 102) els quals malgrat el seguumlent apunt lrsquoinclouen al llistat de paregravemies quixotesques ldquoEn el texto no aparece realmente esta paremia pero siacute una clara alusioacuten al decir Sancho laquoUna untildea de leoacuten verdadero y saco por ella que el tal leoacuten cuya debe de ser la tal untildea es mayor que una montantildearaquordquo Per a les traduccions romaneses agafem precisament aquest passatge quixotesc com a referegravencia 1791 Amb la nota (II Cap 17 p 834 n 28) ldquoSancho se apoya en el proverbio latino laquoEx ungue leonemraquordquo 1792 En una altra anegravecdota histograverica el matemagravetic Johann Bernoulli (1667-1748) organitzador drsquoun concurs puacuteblic en quegrave proposava la resolucioacute de dos problemes matemagravetics va reconegraveixer en una publicacioacute anogravenima que nrsquooferia sengles solucions lrsquoempremta drsquoIsaac Newton o tal i com ell en justificagrave lrsquoautoria ldquoTanquam ex ungue leonemrdquo 1793 Vegeu el seguumlent enllaccedil al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=59307ampLng=3 1794 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 14 nuacutem 118) Agrave lrsquoongle on connaicirct le lion 1795 Amb lrsquoapunt ldquoComo en latiacuten laquoEx ungue leonemraquordquo 1796 Magravexima que Zanne extreu de Dimitrie Cantemir (1673-1723)

345

FLONTA 1992a p 138 nuacutem 9381797 1992b p 163 nuacutem 9401798) După gheare se cunoaşte

leul [lsquoPer les urpes es coneix el lleoacutersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 34) o finalment pel

rastre inconfusible Leul după urmă se cunoaşte [lsquoEl lleoacute pel rastre es coneixrsquo] (MUNTEAN

1967 p 236 nuacutem 4672 CALCIU et alii 1979 p 5721799 sv leu1 GHEORGHE 1986 p 236

nuacutem 217 CARTALEANU et alii 2007 p 128 nuacutem 1126) Deixant de banda el lleoacute perograve no pas

la zoologia en rastregem dos exemples meacutes Viţelul după baligă se cunoaşte ce bou o să se facă

[lsquoEl vedell pel fem es coneix quin bou es faragraversquo] (PANN 1982 [1847] p 75 MUNTEAN 1967 p

417 nuacutem 7973 HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2988 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217) i

Puica pe creastă se cunoaşte ce neam o să iasă [lsquoLa polla per la cresta es coneix de quin

llinatge sortiragraversquo] (PANN 1982 [1847] p 75 HINŢESCU 1985 p 138 nuacutem 2394 GHEORGHE

1986 p 236 nuacutem 217) Puica se cunoaşte după creastă [lsquoLa polla es coneix per la crestarsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 40) aixiacute doncs igual com no ens passa gens desapercebuda

lrsquoherbeta que es diu marduix1800 tambeacute Se cunoaşte ca puica pe creastă [lsquoEs coneix com la

polla per la crestarsquo] (MUNTEAN 1967 p 346 nuacutem 6739)

1797 The LION is known by his claws Amb lrsquoequivalent francegraves Agrave lrsquoongle on connaicirct le lion 1798 The LION is known by his claws (paw) Flonta hi afegeix dues paregravemies castellanes Por las untildeas se descubre al leoacuten i Por la untildea se conoce al leoacuten i una de portuguesa Pelas unhas se conhece o leatildeo 1799 Amb la traduccioacute Por las untildeas se descubre el leoacuten 1800 Vegeu PAREacuteS (1999 p 563 nuacutem 1217)

346

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-9901801) Spre paguba lor le-au crescut furnicilor aripi (PAPU 1965 II p 306) [lsquoPer al seu mal els van creacuteixer() a les formigues() alesrsquo] Furnicii spre pierzania ei i-au crescut aripi (MĂRCULESCU 2007 II p 2831802) [lsquoA la formiga() per a la seva desgragravecia li van creacuteixer alesrsquo] Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 11641803) Aripile de furnică (PAPU 1965 II p 476) [lsquoLes ales de formigarsquo] Aripile furnicii (MĂRCULESCU 2007 II p 4381804) [lsquoLes ales de la formigarsquo]

ldquoJo deixiacute en mala hora

lo teu pagesiu

oh poble que enyora

mon coret soliu

de ma terra amiga

jo foacutera formiga

mal hagen les ales

que mrsquohan tret del niurdquo1805

Vet aquiacute lrsquouacuteltima estrofa de la poesia verdagueriana La formiga que drsquoalguna manera

recapitula la vida de Mossegraven Cinto periple vital a quegrave tambeacute srsquoadiurien els seguumlents mots de

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 61 sv ala) ldquoNacieacuteronle alas a la hormiga para perderse

quando un hombre baxo subioacute a alto lugar y no sabieacutendose governar cayoacute deacutel

afrentosamenterdquo1806 Per dir-ho meacutes in extenso ens remetem a la seguumlent glossa1807 drsquoETXABE

(2001 p 313)

1801 Srsquoapunta a peu de pagravegina (II Cap 33 p 990 n 17) ldquoRefraacuten que vale laquolo que parece beneficioso puede conducir a la perdicioacutenraquordquo 1802 Amb la nota (2007 II p 283 n 500) ldquoProverb laquoPor su mal le nacieron alas a la hormigaraquo sau [lsquoorsquo] laquoNacen alas a la hormiga para que se pierda maacutes aiacutenaraquordquo 1803 Es recorda (II Cap 53 p 1164 n 36) que ldquoSe hace referencia al refraacuten laquoPor su mal (o por su mal y dantildeo) le nacieron alas a la hormigaraquordquo i srsquoalmiddotludeix a la nota 17 de la pagravegina 990 (II Cap 33) anteriorment esmentada Tambeacute FANLO (2010 [2008] p 519 n 2) aclareix ldquoAllusion au proverbe laquo Crsquoest pour son malheur que la fourmi srsquoest vu pousser des ailes raquo deacutejagrave citeacute en II XXXIII p 328rdquo 1804 A peu de pagravegina MĂRCULESCU (2007 II p 438 n 758) assenyala ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoPor su mal (sau [lsquoorsquo] por su mal y dantildeo) le nacieron alas a la hormigaraquo (laquoSpre răul [sau spre răul şi spre paguba ei] i-au crescut aripi furniciiraquo) Sau [lsquoOrsquo] laquoDa Dios alas a la hormiga para morir maacutes aiacutenaraquo vezi şi [lsquovegeu tambeacutersquo] II 33rdquo 1805 Estrofa extreta del recull Els bordons de lrsquoarpa Antologia de Jacint Verdaguer (20022) a cura drsquoIsidor Cogravensul (Barcelona Proa p 276) Al mateix llibre encara hi encertem una altra referegravencia biograficosimbogravelica a lrsquoalada formiga que no ens estem de transcriure Es tracta del relat Records de ma Missa Nova (p 81) ldquoQue nrsquohe vists de palmiddotlis brodats drsquoor de dalmagravetiques de brocat de casulles rajant perles Mes los senzills ornaments los altars modests de Sant Francesc srsquohi moria i los de Sant Jordi soacuten dels que meacutes me recordo com si el meu cor srsquohi hagueacutes quedat allagrave on celebriacute el primer sacrifici Tant de bo drsquoaquell cim no hagueacutes baixat a la plana Tant de bo no haguessen nascut ales a la pobra formiga No hauria hagut de trepitjar tantes espines ni hauria hagut de plorar tantes llagravegrimesrdquo 1806 La glossa de Covarrubias ens duu al magiacute el refrany italiagrave Chi troppo in alto sal cade sovente precipitevolissimevolmente (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 157 nuacutem 1710 BOGGIONE MASSOBRIO 2004

347

ldquoRefraacuten que puede usarse con varios significados Por un lado advierte del riesgo que

supone adquirir cualidades ajenas a la naturaleza de cada cual aunque estas parezcan

beneficiosas a primera vista Tambieacuten advierte del peligro de algunos acontecimientos que

se presentan halaguumlentildeos en un primer momento Y por uacuteltimo se emplea para avisar de los

peligros que pueden ocasionar las raacutepidas y notorias mejoras dentro de la escala socialrdquo

La paregravemia compta amb variants com ara Cuando la hormiga se quiere perder alas nuevas la

quieren crecer1808 (CORREAS 2000 [1627] p 202 nuacutem 1360) Por su mal supo la hormiga

volar (CORREAS 2000 [1627] p 656 nuacutem 941) i Por su mal y ruina nacen alas a la hormiga

(CORREAS 2000 [1627] p 656 nuacutem 942) o beacute drsquoaltres que en el funest1809 brostar de les ales

hi contemplen la intervencioacute divina Por su mal crioacute Dios alas a la hormiga1810 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 216 nuacutem 2130) Da Dios alas a la hormiga para que se pierda maacutes

aiacutena1811 (MAL LARA 2013 [1568] I p 480 nuacutem 33) i Da Dios alas a la hormiga para morir

maacutes aiacutena1812 (CAMPOS BARELLA 1998 p 137 nuacutem 1360) En resum doncs i aprofitant la

rima entre alas i malas Las alas traen hadas malas1813 (JUNCEDA 1991 p 69)

Pel que fa al romanegraves notem la semblanccedila i literalitat drsquoambdues versions En destacariacuteem la

traduccioacute de mal que en el cas de Papu esdeveacute pagubă mot que drsquoun primer sentit de

ldquoPierdere materialărdquo [lsquoPegraverdua materialrsquo] (DEX sv paacutegubă1) passa a un altre de figurat

ldquoŞtirbire pierdere a calităţii a valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo [lsquoPerjudici pegraverdua de la

qualitat del valor drsquouna cosa dany moralrsquo] (DEX sv paacutegubă2) La tria de Mărculescu

pierzanie segueix estirant aquest segon fil fins a descabdellar-lo del tot ldquoMoarte (năprasnică

violentă) ucidere icircn masă primejdie de moarte nenorocire suferinţă mare dezastru prăpădrdquo

[lsquoMort (inesperada violenta) assassinat en massa perill de mort infortuni gran patiment

p 374 nuacutem VIII326fI) amb aquest perllongadiacutessim adverbi que el TRECCANI (sv precipitevolissimevolmente) defineix talment ldquoIn contesti scherz in modo estremamente precipitevolerdquo 1807 Aquest comentari es refereix al refrany Para su mal supo la hormiga volar 1808 Aprofitem aquest refrany (el primer drsquouna triacuteada de sentit prou unitari) per recordar dos comentaris tal volta pleonagravestics a la paregravemia quixotesca Drsquouna banda LEYVA (2004 p 268) afirma ldquoDe tal modo perjudican las alas a las hormigas ndashcomo a otros seres minuacutesculosndash que para su desgracia por culpa del vuelo son presa faacutecil de los paacutejaros El refraacuten se aplica a quienes se elevan por encima de sus posibilidades y fracasan cuando demuestran escasa o ninguna aptitud para establecer criteriosrdquo I drsquoaltra banda amb el seu estil habitual OLMOS (19982 [1940] p 117) ens adreccedila la seguumlent lliccediloacute moral ldquoSin alas la hormiga no volara y no fuera comida de vencejos y paacutejaros Tanto como a la hormiga las alas perjudican los altos cargos y eminencias a cuantos carecen de cualidades para ejercerlos libremente Sus fracasos son irremediables las caiacutedas de tales alturas vergonzosas y a las veces catastroacuteficasrdquo 1809 No endebades la traduccioacute de BULBENA (2005 p 601) sentencia La formiga qui volgueacute tenir bones [sic] ales i acabat sersquon penediacute 1810 Amb la glossa ldquoEnsentildea que algunos acontecimientos que en siacute son buenos y ventajosos pueden dar motivo a hechos desgraciadosrdquo 1811 Lrsquoautor ens apunta ldquoEsto se puede aplicar al que fue hombre pobre y le da Dios muchas riquezas no porque Dios se las da para que se pierda sino que lo dexa en su libre alvedriacuteo para que se salve o se condene con ellasrdquo 1812 Refrany acompanyat del seguumlent apunt ldquoEnsentildea con el ejemplo de este insecto que la mucha elevacioacuten de algunos suele ser causa de su ruinardquo Amb accent a Dioacutes tambeacute lrsquoespigolem a Autoridades (sv Dios) juntament amb aquesta glossa ldquoensentildea con el exemplo deste insecto que la extraordinaria elevacioacuten de algunos es causa las maacutes veces de su ruinardquo 1813 Paregravemia que lrsquoautor explica talment ldquoRepreacutendese aquiacute la ambicioacuten de quien por querer remontarse en exceso precipita su caiacutedardquo

348

desastre calamitatrsquo] (DEX sv pierzaacutenie1) A lrsquohora de resseguir el refranyer romanegraves

descobrim que per regla general la formiga es pren com a exemple de bestiola que malgrat la

seva petitesa eacutes capaccedil drsquoacomplir obres que de bell antuvi sersquons antullarien faraograveniques Per

citar-ne un exemple Furnică cu furnică fie cacirct dě mică face mare moşoroiǔ [lsquoMoltes

formigues plegades per petites que siguin fan gran el formiguerrsquo] (ZANNE 1895 I p 463

nuacutem 1814) Furnică cu furnică [] fie cicirct de mică [] face mare muşuroi [lsquoformiguerrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 180 nuacutem 3774) Furnică cu furnică fie cicirct de mică face mare muşuroi

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 35) La luctuosa relacioacute entre aquest insecte i les ales nomeacutes

lrsquohem espigolada a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 35) Furnica cacircnd icirci vine moartea scoate

aripi şi zboară [lsquoLa formiga quan li arriba la mort treu ales i volarsquo] i meacutes acostat al nostre

original a ZANNE (2004 [1901] VII p 925 nuacutem 19505) enmig drsquoun gavadal de magraveximes que

lrsquoautor extreu de Dimitrie Cantemir (1673-1723)1814 Furnica atuncea icircşĭ găsesce peirea cacircnd

icircndobacircndesce aripile [lsquoLa formiga llavors es troba la mort() quan aconsegueix les alesrsquo]

1814 Priacutencep de Moldagravevia en dues ocasions i proliacutefic home de lletres que conreagrave camps tan dispars com ara la filosofia la histograveria la muacutesica la linguumliacutestica lrsquoetnografia o la geografia Eacutes autor de la primera novelmiddotla en romanegraves la Historia Hieroglyphica (1705)

349

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 2291815) Cine caută primejdie icircn primejdie piere (FRUNZETTI 1965 I p 247) [lsquoQui busca perill en (el) perill pereixrsquo] Cine caută primejdia piere icircn ea (MĂRCULESCU 2007 I p 1851816) [lsquoQui busca el perill pereix en ellrsquo]

ldquoSancho asustado por laquounos golpes a compaacutes con un cierto crujir de hierros y cadenasraquo y

esto en una noche oscura mientras laquotodo causaba horror y espantoraquo prefiere morir de sed a

pasar por tanto miedo Entonces se acuerda de un proverbio biacuteblico oiacutedo al cura de su

pueblo cuya intencioacuten pretende censurar a los imprudentesrdquo

Vet aquiacute com amb quatre pinzellades ben dretureres LEYVA (2004 p 273) ens contextualitza

la paregravemia i drsquoaltra banda el seu esment a la Biacuteblia ens condueix1817 a IRIBARREN (19744 p

559) el qual a propogravesit del refrany El que ama el peligro pereceraacute en eacutel ens en forneix meacutes

detalls ldquoEs maacutexima tan vieja que aparece en la Biblia y en el libro del Eclesiasteacutes (capiacutetulo 3ordm

vers 27) Qui amat periculum in illo peribit[1818]rdquo Aquest perill mortal en castellagrave pot

aparegraveixer formulat com a Quien el peligro ama en eacutel acaba (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 564 nuacutem 49308) o de manera meacutes habitual Quien ama el peligro en eacutel perece

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 564 nuacutem 49309 CAMPOS BARELLA 1998 p 281

nuacutem 27651819 ETXABE 2001 p 3341820 ROMERO 20012 p 270 nuacutem 7711821) refrany que

Miguel de Unamuno tambeacute esmenta (per beacute que sense coma entre hemistiquis) al seu Diario

iacutentimo1822 que lrsquoany 2007 lrsquoeditorial Polirom de Iaşi va publicar en romanegraves A la pagravegina 49

drsquoaquest Jurnal intim ensopeguem lrsquoanterior paregravemia castellana en la versioacute Cine iubeşte

primejdia piere icircn ea [lsquoQui estima el perill mor en ellrsquo] El curioacutes del cas rau en la coincidegravencia

que el traductor unamuniagrave no eacutes altre que Sorin Mărculescu el qual pel que fa a la paregravemia

quixotesca observem que tambeacute es decanta per una traduccioacute literal De fet ambdoacutes traductors

romanesos malden de mantenir les dues paraules clau que basteixen la paregravemia quixotesca

1815 Amb aquesta nota (I Cap 20 p 229 n 17) ldquoLa frase proviene de la Biblia pero ya en tiempo de C se habiacutea vuelto proverbialrdquo 1816 Acompanyat de lrsquoapunt biacuteblic (2007 I p 185 n 362) ldquoEclesiasticul 3 27 laquoEt qui amat periculum in illo peribitraquordquo 1817 A cop segur que pel mateix viarany hauriacuteem acabat desembocant i no pas miraculosament a OLMOS (19982

[1940] p 119) ldquoSon palabras de la Sagrada Escritura con que fustiga a los temerarios Dios no estaacute obligado a hacer milagros y buscar el peligro y querer evitar la caiacuteda es exigir un milagrordquo 1818 Passatge biacuteblic que troba ressograve per exemple en la paregravemia italiana Chi ama il pericolo periragrave in esso (GHEORGHE 1986 p 150 nuacutem 104 SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 81 nuacutem 876) 1819 Les autores ens adverteixen que amb aquesta paregravemia ldquoSe amonesta a los temerariosrdquo 1820 Paregravemia matisada per la nota ldquoAdvierte de que el mucho riesgo acaba trayendo graves consecuencias Se suele emplear para amonestar a los muy osadosrdquo Vegeu la fitxa de la paregravemia quixotesca Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387) 1821 Amb la glossa ldquoSentencia proveniente del libro del Eclesiasteacutes Esta afirmacioacuten profeacutetica se suele verificar a menudo asiacute que lo mejor es no meterse sin ton ni son en situaciones arriesgadas de las que no quepa obtener ninguacuten beneficio Manifiesta la filosofiacutea contraria al moderno laquovivir peligrosamenteraquo de nietzschiana memoriardquo 1822 Prenem com a exemple la pagravegina 20 de lrsquoedicioacute drsquoAlianza publicada a Madrid el 1970

350

peligro i perece (en romanegraves primejdie i piere respectivament) Ara beacute la citada literalitat de

Mărculescu contrasta amb lrsquoopcioacute de Frunzetti el qual opta per repetir el mot primejdie

[lsquoperillrsquo] estrategravegia que li permet ampliar el refrany a dos hemistiquis que al seu torn es

relacionen per quiasme (verb + primejdie primejdie + verb) es tracta drsquouna solucioacute idegraventica a

lrsquoadoptada en el cas del portuguegraves per VISCONDES (2002 p 119) Quem busca o perigo no

perigo more1823

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 704 sv peligro) recull lrsquoopcioacute de Frunzetti

Cine caută primejdie icircn primejdie piere [lsquoQui busca perill al perill pereixrsquo] acompanyada drsquouna

altra de collita progravepia Cine se joacă cu focul pe sine se arde1824 [lsquoQui juga amb el foc a si

mateix es cremarsquo] Amb el darrer refrany obrim una iacutegnia via amb diverses possibilitats Cine se

joacă cu focul se arde1825 (KARAGJOZI-KORE 2009 p 63) Nu te juca cu focul [] că icircndată te

picircrleşte [lsquoNo juguis amb el foc [] que de seguida et socarrimarsquo] (MUNTEAN 1967 p 281

nuacutem 5535) Nu te juca cu focul că icircndată te frigepacircrleşte [lsquoque de seguida

trsquoabrusasocarrimarsquo] (MILLIO 1999 p 120 nuacutem 1013b1826) Nu te juca cu focul că icircndată te

picircrleşti [lsquoet socarrimesrsquo] (GHEORGHE 1986 p 150 nuacutem 104 FLONTA 1992a p 78 nuacutem

5291827) Cine se joacă cu focul se frige (icircndată se picircrleşte) [lsquoQui juga amb el foc srsquoabrusa (de

seguida se socarrima)rsquo] (FLONTA 1992a p 78 nuacutem 5291828) refrany extret de font trilinguumle

avinentesa que aprofitem per conegraveixer-ne ultra les versions anglesa i romanesa tambeacute la

francesa Si lrsquoon nrsquoest pas brucircleacute par le feu on est noirci par la fumeacutee1829 Si els humans han de

tenir cura de no socarrimar-se encara amb meacutes raoacute una fragravegil bestioleta com la papallona

Fluturele cacircnd sě rsquontoacuterce pě lacircngă vicirclvoacutere aripile şi le arde1830 [lsquoLa papallona quan giravolta

vora la flamarada les ales() se les cremarsquo] (ZANNE 1895 I p 461 nuacutem 1802) En resum i

com a regla general sempre que ens les haguem amb el foc Departe cu macircna de para focului

[lsquoLluny amb la magrave de la flama del focrsquo] (MILLIO 1999 p 120 nuacutem 1013a1831) Per cloure la

fitxa afegim dues paregravemies drsquoidegraventic significat que aixograve no obstant prenen com a referents els

esbarzers i la pegunta Cine s-atinge de mărăcini [] nevătămat nu scapă [lsquoQui srsquoacosta als

esbarzers [] incogravelume no (nrsquo)escaparsquo] (MUNTEAN 1967 p 93 nuacutem 2098) Cine s-atinge de

1823 O com urpem de GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) Quem ao perigo corre nele morre 1824 Amb coma despreacutes de focul a GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) 1825 Tenint en compte que lrsquoarticle drsquoon extraiem la paregravemia es basa en la comparacioacute paremiologravegica entre el romanegraves i lrsquoalbanegraves creiem que eacutes de justiacutecia malgrat la palesa llunyania linguumliacutestica esmentar el refrany albanegraves equivalent tal com el cita lrsquoautora Heus-lo aquiacute Kush luan me zjarrin digjet 1826 Donrsquot play with the FIRE 1827 If you play with FIRE you get burnt 1828 Iacutedem 1829 Passant del foc no pas a les brases sinoacute a lrsquoaigua vet aquiacute un destiacute igualment funest en francegraves italiagrave i castellagrave de la magrave de GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) Bons nageurs sont agrave la fin noyeacutes I buoni nuotatori alfin si affogano i Quien mejor nada muere en el agua Pel que fa a lrsquoequivalent francegraves el retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 9 nuacutem 35) 1830 Amb lrsquoexplicacioacute ldquoAdică cel ce sě vicircră icircn cele primejdioacutese icircndată sě prăpădescerdquo [lsquoEacutes a dir el que fica el nas en aquelles (coses) perilloses de seguida fa mala firsquo] 1831 Donrsquot play with the FIRE

351

mărăcini nevătămat nu scapă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 237) i Cine s-atinge de smoală

şi nu se micircnjeşte [lsquoQui srsquoacosta a la pegunta i no srsquoempastifarsquo] (MUNTEAN 1967 p 93 nuacutem

2099)

352

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 2601832) Cine cicircntă chinu-şi icircnspăimicircntă (FRUNZETTI 1965 I p 279) [lsquoQui canta el seu turment espantarsquo] Cine cacircntă relele-şi spăimacircntă (MĂRCULESCU 2007 I p 2131833) [lsquoQui canta els seus mals espantarsquo] A propogravesit del refrany transmegraves per AMADES (1983 p 17) Qui canta el seu mal espanta1834

lrsquoautor ens aclareix (1983 p 18) ldquoAquest concepte ja es troba en llatiacute del qual ha passat a les

llenguumles romagraveniques de cultura mediterragravenia Respon al sentit que la canccediloacute anima i supera

lrsquoesperit i que no hi pot haver tristor ni pena on hi ha canccediloacuterdquo1835 Pel que fa a les fonts

castellanes1836 CALLES (2006 p 48 nuacutem 135) singularitza el mal espantadiacutes Quien canta su

mal espanta1837 aixiacute com tambeacute en aquest cas amb coma ROMERO (20012 p 272 nuacutem

7791838) i JUNCEDA (1991 p 121839) Quien canta su mal espanta A meacutes CASADO et alii

(1998 p 261840) comparen el nostre refrany amb el francegraves Crsquoest demi-vie que de rire i amb

lrsquoitaliagrave Lrsquoallegria egrave drsquoogni male il rimedio universale1841 Drsquoaltra banda si beacute comentaristes com

OLMOS (19982 [1940] p 119) centren el seu apunt en lrsquoesfera musical ldquoDistrae cantar y aparta

de la imaginacioacuten los males Y es sin duda que la muacutesica nos acerca un poco al cielordquo tambeacute

nrsquohi ha un bon grapat1842 que sobrepassen lrsquoesmentat agravembit drsquoEuterpe com ara CALLES (2006

p 48 nuacutem 1351843)

1832 Amb la nota (I Cap 22 p 260 n 23) ldquoRefraacuten a veces en la forma laquoQuien riacutee y canta sus males espantaraquordquo 1833 Acompanyat drsquoun apunt que correspon a la informacioacute oferta per lrsquoanterior nota de lrsquooriginal quixotesc (2007 I p 213 n 415) ldquoProverb uneori şi sub forma [lsquoRefrany a vegades tambeacute sota la formarsquo] laquoQuien riacutee y canta sus males espantaraquordquo 1834 Amades rebla el conegut refrany informant-nos-en drsquoun possible repicoacute ldquoA voltes el qui escolta afegeix i fa mal de cap als altresrdquo 1835 A la pagravegina seguumlent AMADES (1983 p 19) hi amplia la paregravemia original Qui canta els seus mals espanta qui plora els seus mals augmenta i el qui estagrave enamorat sols de mirar srsquoacontenta bo i explicant-ne ldquoAquesta paregravemia eacutes una de tantes que participen del doble aspecte de refrany i de corrandardquo 1836 La paregravemia (amb coma despreacutes de canta) apareix a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 289 sv cantar) sense cap altra explicacioacute addicional 1837 Amb la glossa ldquoPorque se tiene por seguro que la diversioacuten es el mejor antiacutedoto contra la pena y la tristeza Y porque el entretenimiento aleja las pesadumbres y nos distrae de las preocupacionesrdquo 1838 Lrsquoautor ens apunta ldquoMuestra la verdad psicoloacutegica de que quien padece alguacuten temor de forma inexplicable se calma si canta y maacutes si lo hace junto con otros Es un consejo para situaciones tensasrdquo 1839 Amb una anegravecdota (1991 p 13) encantadora ldquoTampoco al astuto Mazarino privado de Luis XIII de Francia debiacutea serle ajena esta estupenda terapia del canto pues oyendo un diacutea detraacutes de los cristales de palacio las agresivas coplas que le dirigiacutean los parisienses irritados por tanto tributo abusivo dijo cazurramente ‒ iexclQue canten que canten Ya pagaraacuten Con razoacuten habriacutea de afirmar Chamfort el agudo moralista auverneacutes que la Francia de entonces era una tiraniacutea dulcificada por el cantordquo 1840 I hi afegeixen la glossa ldquoSi tenemos problemas y penas es aconsejable desahogarse cantandordquo 1841 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 31 nuacutem 352) amb una petita variant gragravefica Lrsquoallegria egrave di ogni male il rimedio universale 1842 Nrsquoesmentem a peu de pagravegina la de CAMPOS BARELLA (1998 p 216 nuacutem 2132) ldquoEnsentildea que para alivio de los males o aflicciones conviene buscar alguna diversioacutenrdquo la drsquoETXABE (2001 p 338) ldquoRecomienda distraerse y realizar actividades placenteras como antiacutedoto para sobrellevar las desgracias y los padecimientosrdquo i la de LEYVA (2004 p 274) ldquoCualquier distraccioacuten por sencilla que sea distrae la mente y ayuda a olvidar momentaacuteneamente las penasrdquo 1843 La glossa correspon a la paregravemia Quien canta su mal espanta

353

ldquoPorque se tiene por seguro que la diversioacuten es el mejor antiacutedoto contra la pena y la tristeza Y porque el entretenimiento aleja las pesadumbres y nos distrae de las preocupaciones Pero este refraacuten hace referencia tambieacuten al hecho de laquohablar o comunicarraquo los pesares que nos ocupan Es conocido este meacutetodo para ahuyentar los pensamientos sombriacuteos Al contar las desgracias se alivia el dolor porque se entiende que los amigos lo comparten y ayudaraacuten en la resolucioacuten del problemardquo

Quant a les traduccions romaneses a banda de lrsquoalternanccedila entre el verb a icircnspăimacircnta1844 i la variant a spăimacircnta drsquoidegraventic significat cal destacar lrsquoopcioacute de Mărculescu relele [lsquoels malsrsquo] que contrasta amb la de Frunzetti chinu [lsquoel turmentrsquo] la qual doacutena una altra volta de femella a lrsquoinfortuni de la paregravemia original Al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 174 sv cantar2) hi pouem a part de la turmentosa versioacute de Frunzetti la poliparegravemia Cine cacircntă goneşte uracirctulicircşi alungă durerileicircşi alungă necazurile [lsquoQui canta foragita el tediallunya els seus dolorsallunya les seves desgragraveciesrsquo] Permeteu-nos aprofitar els anteriors exemples per espigolar dos versos anogravenims ben presents al folklore romanegraves

ldquoEu nu cacircnt că ştiu cacircnta cacircnt să-mi stacircmpăr inimardquo1845

Bo i passant a un altre diccionari de referegravencia el de CALCIU et alii (1979 p 198 sv cicircnta) descobrim entre els exemples proposats la paregravemia quixotesca acompanyada de lrsquoequivalent romanegraves ldquoCine cicircntă goneşte uricirctul (sau icircşi alungă durerile)rdquo [lsquoQui canta foragita el tedi (o allunya els seus dolors)rsquo] o altrament dit lrsquoopcioacute anterior de Calciu Samharadze aquest cop emperograve sense la darrera opcioacute icircşi alungă necazurile [lsquoallunya les seves desgragraveciesrsquo] Per altra part lrsquoaparicioacute del mot uracirct [lsquotedirsquo] ens obliga a deturar-nos-hi un instant ja que es tracta drsquoun concepte especiacuteficament romanegraves (fins a cert punt germagrave del cafard i de lrsquoennui francesos) que el DEX (sv uracirctIII1) defineix talment ldquoStare sufletească apăsătoare provocată de teamă de singurătate de lipsă de ocupație de viață banală etc plictiseală indispozițierdquo [lsquoEstat aniacutemic aclaparador provocat per la temenccedila per la solitud per la falta drsquoocupacioacute per la vida banal() etc avorriment indisposicioacutersquo] Per fer-nos el cagraverrec del perill que enclou aquest estat aniacutemic nrsquohi hauragrave ben beacute prou amb la seguumlent comparacioacute De cacirct cu uricirctu rsquon casă [] Maĭ bine cu boacutela rsquon oacutesě [lsquoMeacutes que amb el tedi a casa [] Millor amb la malaltia als ossosrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 470 nuacutem 16909) A tall de conclusioacute apuntarem que lrsquouracirct esdeveacute un concepte bagravesic en lrsquoimaginari filosogravefic drsquoEmil Cioran (1911-1995) el qual per exemple en el penuacuteltim llibre que escrigueacute en romanegraves lrsquoany 1940 Amurgul gacircndurilor [lsquoEl crepuscle dels pensamentsrsquo] el defineix amb uns mots que sersquons antullen drsquoallograve meacutes poegravetics ldquo[uracirctul] fiere a timpului turnată icircn vinerdquo1846 [lsquofel del temps abocat a les venesrsquo]

1844 Segons el DEX (sv icircnspăimacircntaacute) ldquoA fi cuprins de spaimărdquo [lsquoEstar mort de porrsquo] 1845 Eacutes a dir lsquoJo no canto perquegrave seacute cantar [] canto per apaivagar-me el corrsquo 1846 Citacioacute extreta de lrsquoedicioacute publicada a lrsquoeditorial Humanitas de la capital romanesa (1991 [1940] p 205) A tiacutetol informatiu esmentem la traduccioacute castellana de Joaquiacuten Garrigoacutes (20003) i la francesa de Mirella Patureau-Nedelco

354

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 12151847) Să nu se-apuce de tras clopotul cel ce nu se pricepe (PAPU 1965 II p 527) [lsquoQue no es posi a tocar la campana el que no hi enteacutenrsquo] Doar cine le ştie le cacircntă bine (MĂRCULESCU 2007 II p 4831848) [lsquoNomeacutes qui les sap les toca beacutersquo]

ldquoAl observar don Jeroacutenimo aacute Sancho que el autor del falso Quijote le pinta comedor y

simple y no nada gracioso y muy otro del Sancho que en la primera parte de la historia de

su amo se describe Sancho le contesta laquoDios se lo perdone dejaacuterame en mi rincon sin

acordarse de miacute porque quien las sabe las tantildee y bien se estaacute San Pedro en Roma (nordm

94)[1849]raquo dando aacute entender con esto que nadie debe meterse en lo que no entiende[1850]rdquo

(COLL 1874 p 17 nuacutem 23)

Segons CABALLERO (1970 p 287 nuacutem 4049) el nostre refrany ldquotiene su origen en tantildeer las castantildeuelasrdquo tal com sembla recollir la versioacute francesa de FANLO (2010 [2008] II p 574) Il faut connaicirctre les castagnettes pour en jouer Tanmateix la paregravemia que ja es troba a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 953 sv tantildeer) en la forma El que las sabe las tantildee1851 tambeacute la recull Correas amb un repicoacute ndashmai meacutes ben ditndash que canvia lrsquoalmiddotlusioacute a les castanyoles pel de les campanes laquoEl que las sabe las tantildeeraquo Y eran campanas1852 (CORREAS 2000 [1627] p 293 nuacutem 1142) En aquest uacuteltim referent es basa la traduccioacute de Papu que esmenta ben clarament clopotul [lsquola campanarsquo] aixiacute com per exemple la gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 569) Repenique[1853] quen saiba Per altra part gragravecies al comentari drsquoOLMOS

(19982 [1940] p 120-121) ldquoEncarece que cada uno a su oficio que en eacutel nadie se desenvuelve mejor ni conoce tanto laquodonde le aprieta el zapatoraquordquo i a la traduccioacute portuguesa Quem te manda a ti sapateiro tocar rabecatildeo1854 (VISCONDES 2002 p 615) sersquons obre una nova via drsquoactuacioacute a traveacutes del conegudiacutessim Zapatero a tus zapatos1855 (ETXABE 2001 p 407) el qual srsquoassembla qui-sap-lo a la nostra paregravemia quixotesca atenint-nos per exemple a la glossa

(1991) ldquoel Tedio hiel del tiempo vertida en las venasrdquo (Barcelona Tusquets p 300) i ldquoLe Spleen [hellip] poison du temps verseacute dans les veinesrdquo (Malesherbes Eacuteditions de lrsquoHerme p 219) 1847 Amb lrsquoapunt (II Cap 59 p 1215 n 39) ldquolaquocada uno sabe sus cosasraquo refraacutenrdquo 1848 Lrsquoautor anota (II p 483 n 836) ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoQuien las sabe las tantildeeraquordquo 1849 Almiddotlusioacute al nuacutemero de fitxa del refrany 1850 En el mateix sentit LEYVA (2004 p 277) apunta ldquoEl refraacuten recomienda que nadie opine de lo que no entienderdquo 1851 Variant que amb coma despreacutes de sabe recull i comenta ETXABE (2001 p 162) ldquoAconseja que cada uno se ocupe de aquello que realmente sabe hacerrdquo juntament amb la paregravemia quixotesca (ETXABE 2001 p 348) bo i introduint-hi una coma entre ambdoacutes hemistiquis Quien las sabe las tantildee Drsquoaltra banda CALLES (2006 p 283 nuacutem 970) encara nrsquoesmenta una altra variant Qui la sabe la tanya i la comenta talment ldquoSoacutelo deberiacutea hablar sobre un tema quien lo dominerdquo 1852 Amb la variant laquoQuien las sabe las tantildeeraquo Y era una bocina 1853 Segons el DRAG (sv repenicar) ldquoTanxer [unha campaacute] en especial raacutepida e repetidamente e en sinal de alegriacuteardquo 1854 Instrument de corda semblant al contrabaix 1855 No endebades el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58662ampLng=10) per al refrany El que las sabe las tantildee ens ofereix lrsquoequivalent catalagrave Mestre si sou sabater aneu-vos-en a fer sabates (PAREacuteS 1999 p 363 nuacutem 1012) prou coincident amb la variant de CORREAS (2000 [1627] p 830 nuacutem 13) Zapatero soliacuteades ser volveos a vuestro menester

355

drsquoIRIBARREN (19744 p 569) ldquoRefraacuten que aconseja no juzgar sino de aquello que uno entiende y no salirse de su esferardquo1856

A lrsquoesmentat sabater manefla en romanegraves se li han drsquoacabar parant els peus interpelmiddotlant-lo abruptament Cizmar nu mai sus pe[1857] sanda [lsquoSabater no meacutes amunt de la sandagraveliarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) o beacute Cizmarule pentru cizme numai răspunde iar nu şi pentru nădragi [lsquoSabater respon nomeacutes de les sabates perograve no pas de les calces1858rsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) Lrsquouacuteltima variant lrsquoespigolem manta vegada en forma afirmativa i per tant sense el delicioacutes vocatiu cizmarule [lsquosabaterrsquo] Cizmarul pentru cizme numaĭ rĕspunde ĭar nu şicirc pentru nădragĭ [lsquoEl sabater respon nomeacutes de les sabates perograve no pas de les calcesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 189 nuacutem 11593) Cizmarul pentru cizme numai răspunde iar nu şi pentru nădragi (MUNTEAN 1967 p 100 nuacutem 2239 CALCIU et alii 1979 p 196 sv cizmar p 657 sv nădragi FLONTA 1992a p 35 nuacutem 2391859 1992b p 42 nuacutem 2371860 MILLIO 1999 p 193 nuacutem 16311861) Cizmarul pentru cizme răspunde iar nu şi pentru nădragi (BOTEZATU HANCU 20033 p 102) Cizmarul numai pentru cizme răspunde nu şi pentru nădragi1862 (CARTALEANU et alii 2007 p 92 nuacutem 777) Deixant de banda el sabater i drsquoaltres oficis concrets podem afirmar suara amb lrsquohiperogravenim paregravemic portuguegraves catalagrave francegraves i finalment romanegraves Cada um sabe de seu ofiacutecio (SERRAS 2005 p 558) Ninguacute no parli drsquoallograve que no enteacuten (CIVERA 1969 p 646) Chacun son meacutetier et les vaches seront bien gardeacutees1863 (CASADO et alii 1998 p 127) i Fiecare să-şi vadă de treaba lui [lsquoCadascuacute que es cuidi de la seva feina()rsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1085 sv vedea CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

Vegeu A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

1856 No ens estem de citar arrecerada a peu de pagravegina i amb mots drsquoIRIBARREN (19744 p 569) la famosa anegravecdota de les Historiae Naturales (XXXV 84) de Plini el Vell ldquoApeles el maacutes ilustre de los pintores griegos (siglo IV antes de Cristo) era muy exigente con sus obras y lejos de desdentildear la criacutetica la provocaba para lo cual soliacutea colocar sus cuadros en la plaza puacuteblica y eacutel se ocultaba detraacutes del lienzo para oiacuter lo que deciacutean los curiosos Cierto diacutea acertoacute a pasar un zapatero que censuroacute acremente la hechura de una sandalia en un retrato de cuerpo entero Apeles comprendioacute su error y lo corrigioacute pero al diacutea siguiente volvioacute a pasar el mismo zapatero que al ver corregido el defecto por eacutel sentildealado se envalentonoacute y se metioacute a criticar otras partes del cuadro Apeles salioacute entonces de su escondite exclamando ndashNe sutor ultra crepidam Equivalente a la frase que comentamosrdquo 1857 Lapsus calami la preposicioacute correcta eacutes de 1858 No oblidem que el mot calces a part drsquoalmiddotludir a una peccedila de roba interior per regla general femenina tambeacute pot significar lsquopantalonsrsquo vegeu el DIEC (sv calccedila) 1859 Let not the COBBLER go beyond his last 1860 Let the COBBLER stick to his last 1861 HE THAT makes the SHOE canrsquot tan the leather 1862 Amb lrsquoapunt ldquoFiecare meşter este specializat icircn domeniul său şi este responsabil de marfa produsă icircn atelierul săurdquo [lsquoCada mestre estagrave especialitzat en el seu agravembit i eacutes responsable del material produiumlt en el seu tallerrsquo] 1863 Paregravemia citada a propogravesit del castellagrave Zapatero a tus zapatos En la mateixa forma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 70 nuacutem 1443)

356

Seacute doacutende me aprieta el zapato ( II Cap 33 p 992) Ştiu eu mai bine unde mă stricircnge ciubota (PAPU 1965 II p 308) [lsquoJo (ho) seacute millor on mrsquoestreny la botarsquo] Ştiu unde mă bate gheata (MĂRCULESCU 2007 II p 2851864) [lsquoSeacute on em fa mal la xirucarsquo] iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-4091865) Parcă eu n-aş şti [] unde mă roade sandaua (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoNi que sembleacutes que jo no seacute [hellip] on em rasca la sandagraveliarsquo] Ca şi cum n-aş şti [] unde mă bate pantoful (MĂRCULESCU 2007 I p 3431866) [lsquoCom si no sabeacutes [] on em fa mal la sabatarsquo]

ldquoEs un dicho antiquiacutesimo que proviene seguacuten parece de una aneacutecdota que cuenta Plutarco

en sus Vidas paralelas

El insigne bioacutegrafo griego en la vida de Paulo Emilio refiere el siguiente caso

defendiendo a su heacuteroe de haberse divorciado sin razoacuten aparente de Pipiria hija de Papirio

Masso

laquoUn patricio romano teniacutea una esposa joven bella rica y honrada y sin embargo la

repudioacute Como este divorcio no pareciacutea fundado en ninguacuten motivo razonable sus amigos se

lo reprobaron pero eacutel les contestoacute con el siguiente apoacutelogo

mdash iquestVeis mi calzado mdashles dijo mostraacutendoles el pie revestido con una rica soleamdash

iquestHabeacuteis visto otro mejor trabajado ni maacutes elegante Sin embargo yo seacute en doacutende me

lastima el pieraquordquo1867 (IRIBARREN 19744 p 157)

Queda doncs demostrat que cadascuacute Sabe doacutende le muerde el zapato (CORREAS 2000 [1627]

p 716 nuacutem 9) per tal com precisament Ninguno siente de queacute parte aprieta el zapato sino el

que le trae calzado1868 (CORREAS 2000 [1627] p 558 nuacutem 391)

En les quatre traduccions romaneses sorpregraven drsquouna banda la varietat de calccedilat ciubota [lsquola

botarsquo] gheata [lsquola xirucarsquo] sandaua [lsquola sandagraveliarsquo] o pantoful [lsquola sabatarsquo] i drsquouna altra part la

1864 Amb la nota (2007 II p 285 n 506) motivada per la tirallonga de paregravemies ldquoNouă succesiune de proverbe [lsquoNova successioacute de refranysrsquo] laquoA perro viejo no hay tus tusraquo laquoseacute despabilarme a sus tiemposraquo laquoseacute donde [sic] me aprieta el zapatoraquordquo 1865 Juntament amb [Como si yo no supiese] cuaacutentas son cinco soacuten ldquoExpressiones que indican la simpleza o ignorancia de alguienrdquo (I Cap 32 p 409 n 42) Curiosament al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 990 sv şti) aquestes dues expressions apareixen costat per costat si beacute en ordre invers ldquoa şti care-i punctul slab (a şti ce-l doare) [lsquosaber quin eacutes el punt feble (saber quegrave li fa mal)rsquo] saber doacutende le aprieta el zapato a şti cicirct fac doi şi cu doi [lsquosaber quant fan dos meacutes dosrsquo] saber cuaacutentos son cincordquo 1866 Amb lrsquoapunt traductologravegic (2007 I p 343 n 604) ldquoDouă locuţiuni proverbiale icircn succesiune pe care le traduc textual sensul fiind foarte clarrdquo [lsquoDues locucions proverbials en successioacute que tradueixo textualment ja que el sentit (nrsquo)eacutes ben clarrsquo] 1867 La mateixa anegravecdota es troba a MARIacuteN (2003 p 65) i a DOVAL (1995 p 169) CANDOacuteN BONNET (1993 p 75) en canvi remunten lrsquoorigen de lrsquoexpressioacute ldquoa un cuento castellano protagonizado por un cura y un zapaterordquo 1868 GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) a lrsquohora de comparar les paregravemies castellanes amb la resta del moacuten romagravenic escull les seguumlents variants Cada uno sabe donde le aprieta el zapato Cada uno sabe de queacute pie cojea i Ninguno siente de queacute parte aprieta el zapato sino el que le trae calzado

357

molegravestia que el calccedilat origina1869 stricircnge [lsquoestrenyrsquo] bate1870 [lsquofa malrsquo] o roade [lsquorascarsquo]

Respecte a lrsquoanegravecdota de Pau Emili amb quegrave encetagravevem la fitxa ZANNE (2004 [1899] III p

107 nuacutem 6893) lrsquoesmenta a propogravesit de la paregravemia Numaĭ tu sciĭ unde te stricircnge cĭobota

[lsquoNomeacutes tu saps on trsquoestreny la botarsquo] Numai tu ştii unde te stracircnge ciubota (MILLIO 1999 p

354 nuacutem 3000a1871) o de guisa meacutes universal Fie-care scie unde rsquol stricircnge cĭobota (cĭubota

cibota) [lsquoCadascuacute sap on lrsquoestreny la bota (bota bota)rsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 106 nuacutem

6892) Fiecare ştie unde-l stricircnge ciubota (FLONTA 1992a p 193 nuacutem 13261872 1992b p

229 nuacutem 13231873) A meacutes CARTALEANU et alii (2007 p 138 nuacutem 1212) hi afegeixen un

calccedilat tiacutepicament rural amb el mot opinca [lsquolrsquoavarcarsquo] en lloc de ciubota [lsquola botarsquo] Fiecare ştie

unde-l stracircnge ciubotaopinca hagravebit pedestre que certament es demostra drsquoallograve meacutes productiu

en tot el refranyer Fiecare ştie unde icircl stricircnge opinca (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3660

CALCIU et alii 1979 p 729 sv opincă1874 p 963 sv stricircnge p 990 sv şti GHEORGHE

1986 p 209 nuacutem 180) Fiecare ştie unde icircl stracircnge opinca (CALCIU SAMHARADZE 20052 p

956 sv zapato) a voltes amb un emfagravetic singur [lsquosolrsquo] Fiecare singur ştie unde icircl stricircnge

opinca [lsquoCadascuacute se sap on lrsquoestreny lrsquoavarcarsquo] (PANN 1982 [1847] p 345 HINŢESCU 1985

p 87 nuacutem 1188) Fie-care singur scie unde icircl stricircnge opinca1875 (ZANNE 2004 [1899] III p

261 nuacutem 7450) A lrsquoanterior tirallonga encara caldria afegir-hi una variant amb gheata [lsquola

xirucarsquo] com a calccedilat de referegravencia Fiecare ştie unde icircl stricircnge gheata (CALCIU et alii 1979 p

412 sv gheată)

Amb una estructura similar a la versioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 198) Ninguacute

coneix es mal de srsquoogravella mes que sa cuyeacutera perograve ben entegraves sense abandonar el lacerant calccedilat

vet aquiacute una paregravemia que posa en joc cizma1876 [lsquola botarsquo] Nime nu scie maĭ bine unde rsquol stricircnge

1869 En aquest sentit vegeu la proteica paregravemia Fiecare ştie unde-l batedoarestracircnge gheatapantofulciubota [lsquoCadascuacute sap on li fa maldolorejaapreta la xirucala sabatala botarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) Ben al contrari CIVERA (1969 p 518) ho resol amb magraveniga meacutes ampla i a peu nu Seacute de quin peu em dolc 1870 Tot i el significat principal de lsquopegar colpejarrsquo parem esment a lrsquoexemple inclograves al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 956 sv zapato) ldquomă bate pantofulrdquo que ells tradueixen com a ldquoel zapato me hace dantildeordquo 1871 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1872 Everyone knows best where his own SHOE pinches Lrsquoautor esmenta el francegraves Chacun sait le mieux ougrave le soulier le blesse coincident amb ARTHABER (1929 p 618 nuacutem 1236) i ben semblant a GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) Chacun sait (le mieux) ougrave le soulier le blesse A MONTREYNAUD et alii (1993 p 57 nuacutem 1143) Chacun sait ougrave son soulier le blesse 1873 Everyone knows best where his own SHOE pinches Flonta a meacutes del refrany castellagrave Cada uno sabe donde le aprieta el zapato tambeacute cita el portuguegraves Cada um sabe onde o sapato lhe aperta recollit per GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) el qual encara hi afegeix un parell meacutes de paregravemies Natildeo sabe o couro onde aperta o sapato i O coxo bem sabe de que peacute coxeia 1874 Amb una segona traduccioacute si beacute arcaica que srsquoadiu a la perfeccioacute a lrsquooriginal ldquoCada uno sabe en donde le aprieta el zapato (sau icircnv [lsquoo arcaicrsquo] a do mata el abarca)rdquo 1875 Zanne aprofita lrsquoavinentesa per treure a colmiddotlacioacute el fraseologisme toscagrave Saper dove la scarpa stringe Pel que fa a lrsquoitaliagrave la paregravemia meacutes recorrent eacutes Dove stringe la scarpa non lo sa altro che chi lrsquoha in piede (ARTHABER 1929 p 618 nuacutem 1236 GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 180 CASADO et alii 1998 p 127) si beacute un traductor com BODINI (2005 [1957] II p 864) hagi optat per la solucioacute So bene dovrsquoegrave che casca lrsquoasino 1876 En donem el mateix significat que per a ciubota ja que es tracta drsquoldquoIcircncălţăminte de piele de cauciuc de material plastic etc cu caracircmbul icircnalt pacircnă spre (sau peste) genunchirdquo [lsquoCalccedilat de pell de cautxuacute de material plagravestic() etc amb la canya alta fins al (o meacutes amunt del) genollrsquo] (DEX sv ciacutezmă)

358

cizma de cacirct cel ce o poacutertă1877 [lsquoNinguacute no sap millor on lrsquoestreny la bota que el que la portarsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 115 nuacutem 6919) Nimenea nu ştie mai bine unde-l stricircnge cizma

decicirct cel ce-o poartă (HINŢESCU 1985 p 117 nuacutem 1905) Nimeni nu ştie mai bine unde-l

stricircnge cizma decicirct cel ce o poartă (FLONTA 1992a p 193 nuacutem 13271878 1992b p 229 nuacutem

13241879) Nimeni nu ştie mai bine unde-l stracircnge cizma decacirct cel ce-o poartă (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) Per uacuteltim MILLIO (1999 p 354 nuacutem 3000b1880)

afegeix una doble possibilitat verbal bate [lsquofa malrsquo] i stracircnge [lsquoestrenyrsquo] Nimeni nu ştie mai

bine unde-l batestracircnge cizma decacirct cel ce o poartă mentre que drsquoaltres autors aprofiten la

similitud semagraventica entre ciubota i cizma (que no endebades hem traduiumlt en ambdoacutes casos per

lsquola botarsquo) Nimeni nu ştie mai bine unde-1 stricircnge ciobota (cizma) decicirct cel ce o poartă

(GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 180) Nimeni nu ştie mai bine unde icircl stracircnge ciubotacizma

decacirct cel care o poartă (CARTALEANU et alii 2007 p 138 nuacutem 1212)

De manera meacutes general podem afirmar Fie-care scie unde rsquol doacutere1881 [lsquoCadascuacute sap on li

dolorejarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 550 nuacutem 5196) Fiecare ştie unde-l doare1882 (MILLIO

1999 p 354 nuacutem 3000c1883) o beacute Fiecare ştie ce-l doare [lsquoCadascuacute sap quegrave li dolorejarsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) i en consequumlegravencia Fiecare pune micircna

unde-l doare [lsquoCadascuacute posa la magrave on li dolorejarsquo] (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3657) o

encara millor Fiecare se leagă unde-l doare [lsquoCadascuacute srsquoembena on li dolorejarsquo] (CALCIU et

alii 1979 p 568 sv lega1884 HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1187 GHEORGHE 1986 p 209

nuacutem 180) Fiecare se leagă acolo unde-l doare [lsquoalliacute on li dolorejarsquo] (CARTALEANU et alii

2007 p 138 nuacutem 1210) amb una uacuteltima variant drsquoefecte-causa Fiecare se leagăştie unde-l

doare [lsquoCadascuacute srsquoembenasap on li dolorejarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv

zapato) Lrsquoesmentat dolor pot provenir drsquouna butllofa drsquoun encetamenthellip En aquest cas tambeacute

Fiecare-şi ştie buba1885 [lsquoCadascuacute sap la seva feridarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 126 sv bubă

MILLIO 1999 p 354 nuacutem 3000d1886 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) I si

1877 Amb referegravencia a paregravemies romagraveniques en francegraves italiagrave i suposadament castellagrave Chacun sait ougrave son soulier le blesse Ognuno sagrave dove la scarpa lo stringe i Cada qual sento o seu mal [sic] Quant a lrsquoitaliagrave vegeu GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) Ognuno sagrave [sic] dove la scarpa lo stringe 1878 No one but the wearer knows where the SHOE pinches Flonta el compara amb el francegraves Nul ne sait mieux que lrsquoacircne ougrave le bacirct le blesse paregravemia present aixiacute mateix a ARTHABER (1929 p 618 nuacutem 1236) Sense presegravencia asinina i de manera meacutes general a GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) i CASADO et alii (1998 p 127) Chacun sait ougrave le bacirct le blesse 1879 No one but the wearer knows where the SHOE pinches 1880 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1881 Zanne almiddotludeix al francegraves Chacun sent son mal 1882 Tanmateix CALCIU et alii (1979 p 340 sv durea) no srsquoestan drsquoesmentar al final del refrany entre paregraventesis gheata [lsquola xirucarsquo] 1883 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1884 Amb tres equivalents castellans ldquocada uno sabe donde le aprieta el zapato (sau de que [sic] pie cojea) cada uno se toca donde le duelerdquo 1885 BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 142) recullen el fraseologisme A cunoaşte unde te doare buba [lsquoConegraveixer on et doloreja la feridarsquo] 1886 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches

359

lrsquoesmentat dolor es trasllada a la zona bucal aleshores Fie-care scie unde rsquol doacutere masaua

[lsquoCadascuacute sap on li doloreja el queixalrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 266 nuacutem 3868) Fiecare

ştie unde-l doare măseaua (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 50 CALCIU SAMHARADZE 20052

p 956 sv zapato CARTALEANU et alii 2007 p 138 nuacutem 1211)

Acabem amb un petit calaix de sastre amb paregravemies que pel sentit equivaldrien al refrany

quixotesc com per exemple Fiecare cu metehnele lui [lsquoCadascuacute amb els seus defectesrsquo]

(CALCIU et alii 1979 p 619 sv meteahnă) que els autors no dubten a traduir talment Cada

uno sabe donde le aprieta el zapato Drsquoaltra banda i amb una nova estreta dolorosa Tot natu

scie undersquol stricircng curelele [lsquoTot individu sap on lrsquoestrenyen els cinturonsrsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 139 nuacutem 7010) Tot natul ştie unde-l stricircng curelele (MUNTEAN 1967 p 377

nuacutem 7293) En definitiva tant a lrsquohora de menjar com de caminar ninguacute eacutes tan sabedor de les

seves necessitats i facultats com un (o un jo) mateix Cunosc dě care poacutemă mě icircngraş eŭ

[lsquoConec (beacute) de quin fruit jo mrsquoengreixorsquo] (ZANNE 1895 I p 263 nuacutem 1059) i Fiecare icircşi

ştie păsul său [lsquoCadascuacute se sap el seu pasrsquo] (HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1184)

360

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743) Grăunţe să fie-n hulubar că hulubii vin ei (PAPU 1965 II p 70) [lsquoGrans hi hagi al colomar que els coloms veacutenen ells (sols)rsquo] Dacă-s grăunţe icircn hulubărie şi hulubi au să fie (MĂRCULESCU 2007 II p 70) [lsquoSi hi ha grans al colomar tambeacute coloms hi hauragraversquo] Vet aquiacute un refrany que a semblanccedila del catalagrave iquestAhont va rsquon Miquel[1887] Allaacute hon donan mel

(RULLAN 2005 [1905] II p 42) ldquohace referencia al poder irresistible del dinero El intereacutes no

puede estar ausente en las relaciones humanasrdquo (LEYVA 2004 p 281) Ultra la paregravemia

quixotesca el refranyer castellagrave ens nrsquoofereix drsquoaltres variants com ara Cebo haya en el

palomar que palomas no faltaraacuten (CORREAS 2000 [1627] p 162 nuacutem 463 ETXABE 2001 p

831888) Haya cebo en el palomar que palomas no faltaraacuten (CALLES 2006 p 198 nuacutem

6711889) Cebo haya en el palomar que las palomas ellas se vendraacuten (CORREAS 2000 [1627]

p 162 nuacutem 462) o beacute Haya cebo en el palomar que las palomas ellas se vendraacuten (CORREAS

2000 [1627] p 384 nuacutem 285)

Pel que fa a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 684 sv palomar1) esmenten i tradueixen el

nostre refrany en primer lloc amb la versioacute de Papu bo i afegint-hi una segona opcioacute Lac să

fie că broaşte-s destule1890 [lsquoLlac hi hagi que granotes nrsquohi ha proursquo] paregravemia (i variants) que

espigolem profusament als reculls romanesos Lac să fie broaşte multe [lsquoLlac hi hagi moltes

granotesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 201 nuacutem 3967) En plural Lacurĭ [lsquoLlacsrsquo] să fie broacutesce multe

(ZANNE 1895 I p 200 nuacutem 797) Lacuri să fie broaşte sicircnt [lsquo(nrsquo)hi harsquo] multe (HINŢESCU

1985 p 201 nuacutem 3968) Lac de ar fi broaşte sicircnt destule [lsquoTant de bo hi hagueacutes llac (que)

granotes nrsquohi ha proursquo] (MUNTEAN 1967 p 224 nuacutem 4408) Unde e lac acolo sicircnt şi broaşte

[lsquoOn hi ha llac tambeacute hi ha granotesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 396 nuacutem 7564) Aquest darrer

refrany en versioacute negativa quedaria Unde nu-i lac nu-s broaşte [lsquoOn no hi ha llac no hi ha

granotesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 399 nuacutem 7629) Afegim-hi un darrer manat drsquoamfibis aplegats

sota el verb a se aduna [lsquoaplegar-se reunir-sersquo] Unde e lac srsquoadună broacutesce1891 [lsquoOn hi ha llac

srsquoapleguen granotesrsquo] (ZANNE 1895 I p 201 nuacutem 798) Unde e lac s-adună broaşte

(HINŢESCU 1985 p 221 nuacutem 4453) Lac să fie că broaşte s-adună [lsquoLlac hi hagi() que

1887 Personatge que evidentment podria anar de tronc amb lrsquoencara meacutes famoacutes Andreacutes espanyol mdashiquestPor queacute me quieres Andreacutes mdashPor intereacutes mdashY iquestpor queacute maacutes mdashPor nada maacutes (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 388 nuacutem 34232) 1888 Amb la glossa ldquoEnsentildea que si algo es de intereacutes o de provecho la multitud se acercaraacute para hacerse con ellordquo 1889 Amb un comentari meacutes aviat limitat ldquoPropone que para seducir o atraer a las damas es necesario ofrecer bienes materiales Alude al egoiacutesmo de las sentildeoritas que no entablan relaciones si no se les recompensa con dinero o con otros favoresrdquo 1890 Deixeu-nos-hi afegir la variant oral que el professor Virgil Ani recorda del seu pare (originari de Nepos al nord de Romania) Lac să fie că broaşte Slavă Domnului [lsquoLlac hi hagi que granotes rairsquo] paregravemia que espigolem a CUCEU (2008 p 177 nuacutem 3578) 1891 Zanne aprofita per citar una paregravemia francesa equivalent Quand il y a du crotin il y a du lapin

361

granotes srsquo(hi) apleguenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 201 nuacutem 3966) En conclusioacute Unde sunt

broaşte etrebuie să fie şi lac1892 [lsquoOn hi ha granotes hi hahi ha drsquohaver tambeacute (un) llacrsquo]

(MILLIO 1999 p 385 nuacutem 32481893) Unde sicircnt broaşte trebuie să fie şi lac (MUNTEAN

1967 p 400 nuacutem 7654)

Com que hi ha vida per beacute que potser no amfiacutebia fora del llac ens permetem drsquoesmentar dues

noves paregravemies que tot i quedar-se en carn i ossos remeten a un sentit ben similar Hoĭt să fie

de corbĭ nu e lipsă [lsquoCarronya hi hagi (que) de corbs no en faltenrsquo] (ZANNE 1895 I p 487

nuacutem 1898) i Oase să fie multe că cicircni se află destui [lsquoOssos() nrsquohi hagi molts que() gossos()

sersquon troben proursquo] (MUNTEAN 1967 p 287 nuacutem 5608)

Quant a les traduccions romaneses ens crida lrsquoatencioacute lrsquouacutes del regionalisme hulub que segons

el DEX (sv huluacuteb) significa ldquo(Ornit reg1894) Porumbel [lsquocolomrsquo]rdquo A partir drsquoaquest mot

Papu fins i tot es regala la creacioacute del hagravepax hulubar que Mărculescu quatre degravecades i escaig

meacutes tard deixa de banda i canvia per un ben registrat encara que tambeacute regional hulubărie1895

[lsquocolomarrsquo]

1892 En una altra banda MILLIO (1999 p 371 nuacutem 3137a) ofereix com a equivalent de Good WARE makes quick market Marfa să fie bună muşterii nu lipsesc [lsquoLa mercaderia que sigui bona (que) els parroquians no faltenrsquo] Vegeu la fitxa del refrany La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185) 1893 WHERE there are REEDS there is water 1894 Regionalisme emprat al nord de Moldagravevia 1895 Mot que en efecte el DEX (sv hulubăriacutee) recull i defineix com a ldquo(Reg) Adăpost pentru hulubi porumbarrdquo [lsquoRefugi per a coloms colomarrsquo]

362

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068) Dacă ulciorul izbeşte piatra sau dacă piatra izbeşte ulciorul tot vai şi-amar de ulcior (PAPU 1965 II p 382) [lsquoSi la gerra colpeja la pedra o si la pedra colpeja la gerra sempre feina rai per a la gerrarsquo] Dacă dă ulcioru-n piatră sau piatra-n ulcior vai de ulcior (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoSi pica la gerra en la pedra o la pedra en la gerra pobra gerrarsquo] Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 2421896) Tot tu plăteşti oalele sparte (FRUNZETTI 1965 I p 261) [lsquoSempre pagues tu les olles1897 trencadesrsquo] Tot de ulcior va fi vai şi-amar (MĂRCULESCU 2007 I p 1971898) [lsquoSempre per a la gerra (hi hauragrave) feina rairsquo]

ldquono es bueno tener contienda con los poderosos que son piedras duras y los pobres barro

delgado y mal cozido[1899] pues iquestqueacute seraacute si el hombre que es de tierra se opusiesse a la

piedra angular que es Christo San Mateo cap 22 nuacutem 44[1900] Et qui ceciderit super

lapidem istum confringetur super quem vero ceciderit conteret eumrdquo (COVARRUBIAS 1977

[1611] p 289 sv caacutentaro)

Aquesta glossa reblada amb un repicoacute biacuteblic Covarrubias lrsquoempra a propogravesit de la variant Si la

piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra tambieacuten se quiebra

en ella Al seu torn LEYVA (2004 p 282) hi afegeix

ldquoPara remate de esta sentencia Sancho antildeade laquoPues lo de la piedra en el caacutentaro un ciego

lo veraacuteraquo dando a entender que no hay que gastar muchas luces en entenderlo El dicho

advierte sobre la conveniencia de evitar enfrentamientos y disputas con el poderoso[1901]rdquo

Pel que fa a la paregravemia quixotesca si beacute amb coma despreacutes de en la piedra la recollim a

CAMPOS BARELLA (1998 p 75 nuacutem 7191902) i a ETXABE (2001 p 3741903) Tanmateix

1896 Amb la nota (I Cap 20 p 242 n 99) ldquoSe alude al refraacuten laquoSi da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaroraquo (II 43 1068)rdquo 1897 Entengueu-hi Pagar els plats trencats (DIEC sv pagar) 1898 Amb la nota (2007 I p 197 n 384) ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoSi da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaroraquo (laquoDacă se loveşte ulciorul de piatră sau piatra de ulcior rău e de ulciorraquo [lsquoSi es colpeja la gerra amb la pedra o la pedra amb la gerra malament (li) va a la gerrarsquo]) Vezi şi II 43 unde Sancho citează proverbul sub forma lui completă [lsquoVegeu tambeacute II 43 on Sancho cita el refrany en la seva forma completarsquo]rdquo 1899 Tal com afirma un dels traductors italians del Quijote Chi si rompe egrave sempre il vaso di coccio (BODINI 2005 [1957] I p 197) 1900 Fragment que en la traduccioacute de la La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla es troba al capiacutetol 21 no pas al 22 i sona talment ldquoTothom qui caigui sobre aquella pedra quedaragrave trossejat i aquell sobre qui la pedra caigui quedaragrave fet miquesrdquo (p 444) 1901 No endebades RULLAN (2005 [1905] I p 113) tradueix talment la paregravemia Si mos enfadam tu sempre quedaraacutes devall 1902 Amb la glossa ldquoAdvierte que conviene excusar disputas y contiendas con el que tiene maacutes poderrdquo 1903 Lrsquoautor anota ldquoAconseja no entrar en conflicto con los poderosos pues siempre se tiene como el cantero [sic] las de perderrdquo

363

CORREAS (2000 [1627] p 732 nuacutem 353) i MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 169 nuacutem

15233) nrsquoamplien el contingut Si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro si la piedra

da en el caacutentaro mal para el caacutentaro no para ella Ambdoacutes autors ens proposen una nova

variant en quegrave el caacutentaro primigeni potser ja trencat se substitueix per una redoma1904 Si la

redoma da en la piedra o la piedra en la redoma mal para la redoma (CORREAS 2000 [1627]

p 737 nuacutem 451 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 169 nuacutem 15234)

Per la seva banda el refranyer romanegraves no dubta de les nefastes consequumlegravencies que comportaria

el xoc frontal contra una pedra per beacute que en aquest cas lrsquoobjecte que hi teacute les de perdre no eacutes

pas el caacutentaro la redoma o lrsquoulcior1905 [lsquogerrarsquo] sinoacute capul [lsquoel caprsquo] Tot una-i o cu capul de

peatră [] o cu peatra de cap [lsquoEacutes el mateix o amb el cap a la pedra [] o amb la pedra al caprsquo]

(MUNTEAN 1984 p 328 nuacutem CCCLXVIII) Totuna-i ori cu capul de piatră ori cu piatra de

cap (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 224) Ori cu capul de piatră ori cu piatra de cap

(CARTALEANU et alii 2007 p 222 nuacutem 2003) refrany aquest darrer que per si romania

algun dubte ens completen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 174 sv caacutentaro) Ori cu capul

de piatră ori cu piatra de cap tot atacircta-i1906 [lsquoO amb el cap a la pedra o amb la pedra al cap

sempre eacutes el mateixrsquo] Ori cu capu-n piatră ori cu piatra de cap totuna e [lsquoeacutes el mateixrsquo]

(FLONTA 1992b p 207 nuacutem 12041907)

Finalment en la traduccioacute gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 418) deduiumlm que lrsquoobjecte que pica (i per tant srsquoesberla) contra la pedra eacutes a ola Se bate a ola na pedra o mal non eacute para a pedra semblantment en romanegraves lrsquoolla faragrave la mateixa mala fi si topa ja no amb una pedra sinoacute amb un cubell Oacutela şi cu căldarea nu poacutete să se loacutevescă căcĭ de srsquoar lovigrave ĭară oacutela se va strică [lsquoLrsquoolla i el cubell no poden picar car si piquessin una vegada meacutes lrsquoolla es trencaragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 7 nuacutem 8900) aixiacute doncs no resulta gota estrany que sersquons aconselli de mantenir-ne la trencadissa olla a certa distagravencia Děparte oacutela dě căldare ca nu cum-va lovindu-se să sě spargă1908 [lsquoLluny lrsquoolla del cubell que no sigui que colpejant-se es trenquirsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 8 nuacutem 8901) Departe oala de căldare ca nu cumva lovindu-se să se spargă (MILLIO 1999 p 90 nuacutem 7491909) per tant no cal dir que obeeix a una fatxenderia drsquoallograve meacutes allunyada de la realitat la seguumlent bravata Se laudă oala că va sparge căldarea [lsquoEs vana lrsquoolla que trencaragrave el cubellrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111)

1904 ldquoVasija de vidrio ancha en su fondo que va estrechaacutendose hacia la bocardquo (DRAE sv redoma) 1905 Vegeu el refrany quixotesc Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387) en quegrave efectivament el cantarillo (o caacutentaro o cantarico) castellagrave troba clars ressons paremiologravegics en lrsquoulcior (o urcior) romanegraves 1906 Paregravemia que srsquoesmenta a propogravesit del castellagrave Si la piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro 1907 Whether the PITCHER strikes the stone or the stone the pitcher it is bad for the pitcher Amb esment de la paregravemia castellana Si la piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro i de la portuguesa Tanto faz dar-lhe na cabeccedila como na cabeccedila lhe dar 1908 Amb la glossa ldquoAdică cel mal slab dě cel maĭ tare că să nu se vatemerdquo [lsquoEacutes a dir el meacutes degravebil del meacutes fort per no prendre(-hi) malrsquo] 1909 The EARTHEN pot must keep clear of the brass kettle

364

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 7971910) Dacă orbul icircl călăuzeşte pe orb apăi sicircnt primejduiţi să cadă amicircndoi icircn groapă (PAPU 1965 II p 119-120) [lsquoSi el cec (el) guia el cec llavors hi ha el perill que caiguin ambdoacutes al sotrsquo] Dacă orbul icircl va călăuzi pe orb sunt ameninţaţi să cadă amacircndoi icircn groapă (MĂRCULESCU 2007 II p 1161911) [lsquoSi el cec (el) guiaragrave el cec srsquoarrisquen a caure ambdoacutes al sotrsquo] El famoacutes quadre de Pieter Brueghel el Vell (1525-1569) intitulat De parabel der blinden1912

[lsquoLa paragravebola dels cecsrsquo] (1568) es basa en el mateix passatge biacuteblic que el refrany quixotesc

eacutes a dir com ens recorda CABALLERO (1970 p 189 nuacutem 2603) en ldquoSan Mateo (XV 14)rdquo es

tracta drsquouns versicles que resen ldquoSinite illos caeci sunt duces caecorum Caecus autem si

caeco ducatum praestet ambo in foveam cadentrdquo1913 La nostra paregravemia ldquoaconseja no poner

confianza en el ignorante ni dejarse llevar del malvado so pena de perdicioacuten Debemos

aconsejarnos de ecuaacutenimes y prudentes eacutestos no son ciegos seguacuten el sentido del refraacutenrdquo

(OLMOS 19982 [1940] p 122) Pel que fa a lrsquoescena cervantina els mots es veuen motivats per

la fe cega que Sancho demostra pel seu amo com beacute diu LEYVA (2004 p 283)

ldquoConmueve la sana opinioacuten que Sancho tiene de su amo y sentildeor Pero Tomeacute Cecial que

aquiacute pasa por escudero es maacutes pragmaacuteticoy no ajeno al dicho laquoCuando guiacutean los ciegos

ay de los que van tras ellosraquo pues los riesgos de una mala direccioacuten estaacuten aseguradosrdquo

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 399 sv cegar) esmenta la paregravemia en la forma Si un ciego

guiacutea a otro ambos caeraacuten en el barranco i tant CAMPOS BARELLA (1998 p 96 nuacutem

9501914) com ETXABE (2001 p 991915) en la variant Cuando guiacutean los ciegos guay de los que

van tras ellos Drsquoaltra banda resulta ben colpidora lrsquoopcioacute drsquoARTHABER (1929 p 141 nuacutem

273) el qual relaciona amb lrsquoitaliagrave Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due cascano nella fossa1916

o amb el francegraves Un aveugle megravene lrsquoautre dans la fosse el castellagrave En buenas manos anda el

pandero1917

1910 Amb la nota (II Cap 13 p 797 n 47) ldquola frase ya proverbial remite a una paraacutebola del Evangeliordquo 1911 MĂRCULESCU (2007 II p 116 n 250) remet a lrsquoEvangeli ldquoCf Matei 15 14rdquo 1912 Per a meacutes informacioacute vegeu lrsquoarticle drsquoIngrid CAacuteCERES WUumlRSIG i Rafael MARTIacuteN-GAITERO (1994) intitulat laquoLos refranes flamencos de Pieter Brueghelraquo (p 98-106) i publicat al tercer nuacutemero de la revista Paremia Del nostre refrany dit sigui de passada sersquon doacutena la versioacute en neerlandegraves i alemany a la pagravegina 104 1913 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoLasciateli son ciechi e guide di ciechi ma se un cieco guida un cieco tuttrsquoe due vanno a finire in una fossardquo (p 1060) Per altra part a qui vulgui recoacuterrer la histograveria de la paregravemia li aconsellem de consultar Horaci (Epistulae I XVII v 3-4) o Ciceroacute (Tusculanae disputationes V Cap 112) 1914 Segons les autores la paregravemia ldquoMuestra los perjuicios que una mala direccioacuten suele causar en la vidardquo 1915 Amb la glossa ldquoAdvierte el refraacuten de que no conviene ser dirigido por quien no estaacute preparado para ellordquo i lrsquoobservacioacute ldquoLa expresioacuten iexclguay se usa con el mismo sentido que iexclayrdquo 1916 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 474 nuacutem 5191) 1917 Refrany que ens recorda el quixotesc En manos estaacute el pandero que le sabraacute bien tantildeer (II Cap 22 p 889)

365

Sense cap mena de dubte Orbul [lsquoEl cecrsquo] meacutes renomat del refranyer romanegraves eacutes el que cu

icircntrebarea a nemerit Brăila [lsquoamb la pregunta ha fet cap a Brăilarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

658 nuacutem 5639) srsquoexplica que un cec volia anar a veure (mirabile visu) un parent que vivia a

Brăila i curt o llarg que el camiacute fos (detall que no es precisa) gragravecies a lrsquoajuda dels que siacute que

hi veien va aconseguir arribar a bon port1918 (2003 [1897] II p 659 nuacutem 5639) Per tant

queda palegraves que el cec si no fos pels vidents no arribaria pas a Brăila car si es refieacutes del

consell drsquoun altre cec srsquoesdevindria que Orb pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn groapă [lsquoCec a

cec aconsellant cauen ambdoacutes al sotrsquo] (PANN 1982 [1847] p 146) Orb pe orb povăţuind cad

amicircndoĭ icircn groacutepă1919 (ZANNE 2003 [1897] II p 655 nuacutem 5635) Orb pe orb povăţuind cad

amicircndoi icircn gropă (HINŢESCU 1985 p 128 nuacutem 2175) Orb pe orb povăţuind cad amacircndoi icircn

groapă (CARTALEANU et alii 2007 p 220 nuacutem 1985) La paraula groapă [lsquosotrsquo] a voltes es

pot substituir per mormacircnt [lsquofossarsquo] Orbul pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn mormicircnt

(MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5880) Orbul pe orb povăţuind amacircndoi cad icircn mormacircnt

(MILLIO 1999 p 216 nuacutem 1815a1920) Orbul pe orb povăţuind cad amacircndoi icircn mormacircnt

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218) diversos autors consideren igualment vagravelides ambdues

variants Orb pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn groapă (mormicircnt) (GHEORGHE 1986 p 297

nuacutem 295 FLONTA 1992b p 27 nuacutem 1501921 1992a p 20 nuacutem 1381922) Orb pe orb

povăţuind cad amacircndoi icircn groapămormacircnt (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego)

Dit altrament Orb pe orb cacircnd se conduc cad amacircndoi icircn groapă [lsquoCec a cec quan

srsquoacompanyen cauen ambdoacutes al sotrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego) o beacute

Orb pe orb cacircnd trage amacircndoi se poticnesc [lsquoQuan (un) cec estira (un altre) cec ambdoacutes

ensopeguenrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego) Orb pe orb cacircnd trage

amacircndoi se poticnesc (MILLIO 1999 p 216 nuacutem 1815b1923) Arribats a aquest punt esdeveacute

drsquoallograve meacutes retograverica la pregunta Orb pre orb cacircnd poacutertă oacutere ce va fi [lsquoQuan (un) cec porta (un

altre) cec quegrave pot ser que passirsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 657 nuacutem 5636) Amb

consequumlegravencies tan fagravecilment previsibles la paregravemia es pot reduir a un uacutenic hemistiqui Orbul

1918 La paregravemia tambeacute present per exemple al refranyer de HINŢESCU (1985 p 128 nuacutem 2177) Orbul cu icircntrebarea a nimerit Brăila presenta dues variants geogragravefiques Orbul cu icircntrebare a nimerit Vaşcăul [lsquoEl cec amb preguntapreguntant ha fet cap a Vaşcăursquo] (MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5875) i Nimeresc orbii Suceava [lsquoFan cap els cecs a Suceavarsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5264) 1919 Zanne esmenta el proverbi toscagrave Se un cieco guida lrsquoaltro tutti due cascano nella fossa recollit per ARTHABER (1929 p 141 nuacutem 273) Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due cascano nella fossa Tambeacute a GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) nrsquoespigolem dues variants meacutes Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due (ambedue) cascano nella fossa (vanno a cadere in una fossa) i Se un cieco accompagna un altro cieco vanno amendue nel fosso 1920 IF the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch 1921 If (When) the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch Lrsquoautor a meacutes compara el refrany esmentat amb el portuguegraves A guiacutea de um cego natildeo pode ser outro que complementem amb un altre recollit per GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) Se o cego guia o cego correm ambos o risco de cair 1922 If (When) the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch Flonta relaciona aquesta paregravemia amb dues de franceses Un aveugle megravene lrsquoautre dans la fosse i Si un aveugle conduit (guide) un autre aveugle ils tombent tous deux dans le fosseacute La primera la retrobem a ARTHABER (1929 p 141 nuacutem 273) mentre que la segona amb una lleugeriacutessima variacioacute a GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) Si un aveugle guide (conduit) un autre aveugle ils tombent tous deux dans le fosseacute Per cercar-hi un referent de font francesa heus-ne aquiacute com ens la presenten MONTREYNAUD et alii (1993 p 39 nuacutem 709) Si un aveugle en conduit un autre ils tomberont tous les deux 1923 IF the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch

366

duce pe orb [lsquoEl cec duu el cecrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 125 nuacutem 9415) Orbul (un orb)

duce pe orb (altul) [lsquoEl cec (un cec) duu el cec (un altre)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 297 nuacutem

295) ara beacute si volgueacutessiu afegir-hi un desenllaccedil aquest cop podriacuteem passar per aigua els

nostres malaurats protagonistes Orbu duce pe orb şi amicircndoi cad icircn păricircu [lsquoEl cec duu el cec i

ambdoacutes cauen al rierolrsquo] (MUNTEAN 1984 p 324 nuacutem CCCVII)

Si tal vez me sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

Vegeu Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

367

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 4341924) Patima dragostei n-o poţi icircnvinge decicirct fugind de ea (FRUNZETTI 1965 I p 458) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor no la pots vegravencer sinoacute fugint drsquoellarsquo] Patima iubirii poate fi icircnvinsă doar fugind de ea (MĂRCULESCU 2007 I p 368) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor pot ser venccediluda nomeacutes fugint drsquoellarsquo] Quan Francesca da Rimini justifica la consumacioacute de lrsquoamor vers Paolo Malatesta (el qual

recordem-ho nrsquoeacutes el cunyat) per mitjagrave de lrsquoimmortal ldquoGaleotto fu rsquol libro e chi lo scrisserdquo1925

(Inferno V v 137) ens enganya per meacutes humanament que ho intenti El detonant del tremoloacutes

petoacute en efecte fou el Galeotto perograve beacute eacutes cert que a falta de llibre la pasioacuten amorosa srsquohauria

afanyat a encercar algun altre imperatiu carnal com palesen els seguumlents versos ldquomi prese del

costui piacer sigrave forte [] che come vedi ancor non mrsquoabbandonardquo1926 (Inferno V v 104-105)

En un referent meacutes proper cronologravegicament i territorial vet aquiacute els versos de Calderoacuten ldquoiexclOh

infames lides de amor [] donde el cobarde es valiente [] pues el vencido se queda [] mirando

huir al que vencerdquo (No hay cosa como callar Jornada II v 145-148) Pel que fa al refrany

cervantiacute apareix ldquoen la novela del Curioso impertinente incluida en la Primera parte del Quijote

al referirse a las relaciones de Camila y Lotario en relacioacuten con Anselmordquo (CANTERA et alii

2005 p 108) El consell de CORREAS (2000 [1627] p 320 nuacutem 1741) no eacutes pas gaire diferent

En la guerra de amor el que huye es vencedor1927 aixiacute com el de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 40 nuacutem 3698) Quien huye del amor le vence y el que le busca en eacutel perece1928

Malgrat els petits detalls en tots tres refranys roman igual de vagravelida la glossa drsquoOLMOS (19982

[1940] p 124-125) ldquoSi se interesan los corazones y no se huye cualesquiera otros remedios

son ineficaces Soacutelo la ausencia puede extinguir el amorrdquo

La literalitat de les traduccions de Frunzetti i Mărculescu no ens sorpregraven gota quan bo i

consultant FLONTA (1992a p 143 nuacutem 9811929) ens adonem que per a la paregravemia anglesa In

LOVErsquos war he who files is conqueror1930 es veu constret a improvisar-ne una versioacute progravepia a

1924 Amb la nota (I Cap 34 p 434 n 9) ldquoLugar comuacuten de la moral y de la literatura eroacuteticardquo 1925 En la nostra traduccioacute catalana de referegravencia la de Josep Maria de Sagarra (publicada a Barcelona el 1955 per lrsquoeditorial Alpha) el vers sona talment ldquoGaleot fou el llibre i qui el va escriurerdquo (p 67) 1926 Segons la versioacute sagarriana dessuacutes esmentada ldquoa ell em va lligar amb plaer tan fort [] que encara com tu veus no mrsquoabandonardquo (p 65) 1927 Amb un rerefons ovidiagrave ldquoCedendo victor abibisrdquo (Ars Amandi II v 197) fragment que Jordi Peacuterez i Duragrave a la biblioteca de la Fundacioacute Bernat Metge (volum editat a Barcelona el 1977 sota el nom Art Amatograveria) tradueix talment ldquoeacutes cedint que sortiragraves vencedorrdquo (p 80) 1928 No endebades CANTERA et alii (2005 p 108) relacionen la nostra paregravemia amb una altra de quixotesca que us aconsellem de consultar Quien busca el peligro en eacutel perece (I Cap 20 p 229) 1929 Lrsquoautor tambeacute esmenta el francegraves En affaire drsquoamour celui qui a le courage de fuir est le vainqueur paregravemia que ARTHABER (1929 p 40 nuacutem 75) recull amb coma despreacutes de fuir i acompanya de lrsquoitaliagrave Nella guerra drsquoamor vince chi fugge refrany que urpem amb coma abans de vince a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 325 nuacutem 3536) 1930 FLONTA (1992b p 170 nuacutem 983) a partir de la mateixa paregravemia anglesa esmenta dos refranys castellans En la batalla de amor el que huye es el vencedor i En las lides de amor huir es vencer i un de portuguegraves No amor quem

368

partir drsquoaltres llenguumles (com denota lrsquoasterisc que lrsquoacompanya) Icircn dragoste cicircştigă cel ce are

curajul să fugă [lsquoEn lrsquoamor guanya el que teacute el valor de fugirrsquo]

Tal com miragravevem de demostrar amb lrsquoexemple dantesc de Paolo i Francesca el perill rau en la presegravencia i frequumlegravencia per tal com Ochiĭ vĕd inima cere [lsquoEls ulls veuen el cor demanarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 337 nuacutem 4184) Ochii văd inima cere (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 63) En efecte soacuten precisament els ulls on lrsquoamor agafa empenta i srsquoenvalenteix Dragostea de un sĕ rsquoncepe [] De la ochĭ de la spricircncene [] De la sicircn cu drăgănele [lsquoLrsquoamor per on comenccedila [] Pels ulls() per les celles() [] Per la sina amb enciacutesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 362 nuacutem 16486) Dragostea de unrsquo se-ncepe [] De la ochi de la spricircncene [] de la sicircn cu drăgănele (MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3274) Dragostea de unrsquo se-ncepe De la ochi de la spracircncene de la sacircn cu drăgănele (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) i per tant suara sense lrsquoevidegravencia del tercer element encisador Ochiĭ şi spracircncenele [] Fac toacutete pĕcatele [] Şi leacutegă dragostele [lsquoEls ulls i les celles [] Fan tots els pecats [] I combinen els amorsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 341 nuacutem 4194) Ochii şi spricircncenele fac toate păcatele şi leagă dragostele (FLONTA 1992b p 84 nuacutem 4881931) Per tal de triomfar en aquest embull no queden altres tornes que retirar-se a temps Depărtarea dragostei nu amestecă [lsquoLrsquoallunyament de lrsquoamor no embullarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) puix que Prin depărtare dragostea se uĭtă [lsquoA traveacutes de la distagravencia lrsquoamor srsquooblidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 361 nuacutem 16482) Prin depărtare dragostea se uită (MILLIO 1999 p 113 nuacutem 962b1932) Aixiacute doncs els xamosos ulls que ens encaterinaven un cop allunyats tenen el mateix poder que el cap de la Gorgona dins un sac i ben lligat Ochii care nu se văd se uită [lsquoUlls que no es veuen srsquooblidenrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 10851933 sv vedea HINŢESCU 1985 p 125 nuacutem 2083 MILLIO 1999 p 1 nuacutem 3a1934 i 6a1935 p 113 nuacutem 962a1936 p 331 nuacutem 27991937 p 376 nuacutem 31811938 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 51 CARTALEANU et alii 2007 p 217 nuacutem 1944) i amb summa facilitat Ochiĭ ce nu sě věd lesne sě uită [lsquoUlls que no es veuen fagravecilment srsquooblidenrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 338 nuacutem 41861939) Ochiĭ ce nu sĕ vĕd lesne sĕ uĭtă (ZANNE 2003 [1897] II p 338 nuacutem 4186) Ochii ce nu se văd lesne se uită (MILLIO 1999 p 1 nuacutem 6b1940)

foge eacute vencedor Ara beacute quan arriba el torn de la paregravemia romanesa nrsquoimprovisa la seguumlent traduccioacute que consequumlentment marca amb un asterisc Icircn bătălia dragostei icircnvinge cel ce fuge [lsquoEn la batalla de lrsquoamor venccedil el que fuigrsquo] 1931 The EYE lets in love Amb almiddotlusions a una paregravemia castellana i a una altra de portuguesa El amor entra por los ojos i Olhos que vecircem ndash coraccedilatildeo que deseja 1932 FAR from eye far from heart 1933 Els autors en recullen tres equivalents castellans Ausencias causan olvido A muertos y a idos no hay amigos i Ausencia enemiga del amor 1934 Salt water and ABSENCE wash away love 1935 Long ABSENT soon forgotten 1936 FAR from eye far from heart 1937 SELDOM seen soon forgotten 1938 WHAT the eye does not see the HEART does not grieve 1939 ZANNE (2003 [1897] II p 339 nuacutem 4186) compara el refrany romanegraves amb el francegraves Loin des yeux loin du Cœur que espigolem amb Cœur en minuacutescula i lrsquoopcioacute de lrsquoœil en lloc de des yeux a MONTREYNAUD et alii (1993 p 36 nuacutem 623) 1940 Long ABSENT soon forgotten

369

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco1941 (II Cap 62 p 12511942) O ajunge-o şi pe ea Ignatul ca pe orice ricircmător (PAPU 1965 II p 563) [lsquoTambeacute a ell1943 (li) arribaragrave lrsquoIgnat1944 com a tot bacoacute1945rsquo] O să-i vină şi ei Sfacircnt Martinul ca fiecărui porc (MĂRCULESCU 2007 II p 5161946) [lsquoTambeacute a ell (li) vindragrave el Sant Martiacute com a cada porcrsquo] CALLES (2006 p 59 nuacutem 1761947) ens informa que la nostra paregravemia ldquoavisa que a todos nos

llega el momento de purgar nuestras culpasrdquo Drsquoaltra banda IRIBARREN (19744 p 5711948)

aclareix que ldquoEl San Martiacuten a que alude el refraacuten es San Martiacuten de Tours cuya fiesta es el 11 de

noviembre eacutepoca en que suele empezar la matanza del cerdordquo1949 no endebades ldquoen algunas

zonas rurales se llama laquosanmartinadaraquo la fiesta del sacrificio del gorrino o gocho o marrano o

puerco o guarro o cochino o porcachoacuten o tocino o tunco o chancho que de todas estas

maneras se denomina a este beneacutefico animalrdquo (CALLES 2006 p 59 nuacutem 176) Aixiacute doncs el

refrany cervantiacute ldquoEs frase alusiva a los cerdos que despueacutes de haber estado viviendo todo el antildeo

encenagados y en la holganza cuidando sus duentildeos solo de cebarlos llega la eacutepoca de la

matanza y se acaba con ellosrdquo (IRIBARREN 19744 p 571) En el cas que ens ocupa srsquohi troba

ldquoen alusioacuten al falso Quijote el de Avellanedardquo (ROMERO 20012 p 16 nuacutem 151950) per tal com

la paregravemia ldquoCastiga los que piensan que no les ha de venir su diacutea[1951] y llegar al pagadero Por

San Martiacuten se matan los puercos y desto se toma la semejanza y conforma con el otro que dice

laquoNo hay plazo que no llegueraquordquo (CORREAS 2000 [1627] p 7 nuacutem 711952) En drsquoaltres reculls

nrsquoespigolem les variants A cada puerco le llega su San Martiacuten1953 (CAMPOS BARELLA 1998

1941 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 247) 1942 Amb la glossa (II Cap 62 p 1251 n 76) ldquolaquoya le llegaraacute su castigoraquo Alusioacuten al refraacuten laquoA cada puerco le llega su San Martiacutenraquordquo 1943 Ea es refereix a cartea [lsquoel llibrersquo] femeniacute en romanegraves 1944 Malgrat que el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 454 sv ignat) ens nrsquoofereixi lrsquoequivalent ldquoSan Martiacutenrdquo considerem que la distagravencia cronologravegica i la versioacute de Mărculescu (en quegrave siacute que apareix Sant Martiacute) ens aconsellen de respectar lrsquooriginal romanegraves 1945 Lamentablement en la nostra traduccioacute es perd lrsquoetimologia del substantiu racircmător creat a partir del verb a racircma [lsquoper al porc furgar la terra amb el morrorsquo] 1946 MĂRCULESCU (2007 II p 516 n 885) apunta ldquoProverb laquoA cada puerco le viene (le llega) su San Martiacutenraquo Sfacircntul Martin (sărbătorit la 11 noiembrie) este aici echivalentul Sfacircntului Ignat al nostru [lsquoSant Martiacute (celebrat lrsquo11 de novembre) eacutes aquiacute lrsquoequivalent del nostre Sant Ignatrsquo]rdquo 1947 Lrsquoautor es basa en la variant A cada gorriacuten le llega su san Martiacuten 1948 Iribarren opta per citar lrsquohiacutebrida paregravemia ldquoA cada cerdo [o puerco] le llega su San Martiacutenrdquo 1949 ldquoy esto porque en las fechas proacuteximas al santoral de ese diacutea ndash11 de noviembrendash soliacutean tener lugar las matanzas del cerdo caseras forma tradicional de llenar la despensa para el inminente inviernordquo (LEYVA 2004 p 13) 1950 La paregravemia que Romero transcriu eacutes la seguumlent A todo cerdopuerco le llega su san Martiacuten (p 15) 1951 Com palesen les traduccions quixotesques de RULLAN (2005 [1905] II p 344) Cualque die li arribaraacute sa seua i CIVERA (1969 p 666) Ja li arribaragrave el seu dia com a tothom 1952 Correas en recull la variant A cada puerco le viene su San Martiacuten 1953 Variant que MARIacuteN (2003 p 7-8) ens ofereix amb sanmartiacuten en comptes de San Martiacuten alhora que acompanya el refrany drsquoaquest apunt ldquoEl cerdo ha sido cuidado con esmero y cebado consecuentemente por todos los vecinos del pueblo pero al llegar esta fecha se sacrifica Por eso la frase se aplica a quienes viven sin preocuparse de nada como aviso de que alguacuten diacutea tendraacuten que dar cuenta de su modo de serrdquo El mateix substantiu apareix en el fraseologisme Llegarle a uno su sanmartiacuten que DOVAL (1995 p 136) esmenta i completa amb la seguumlent glossa ldquoFrase figurada y familiar con que se da a entender que al que vive en placeres le llegaraacute un diacutea en que tenga que sufrir y padecerrdquo

370

p 296 nuacutem 29201954 ETXABE 2001 p 5) A cada cerdo le llega su San Martiacuten1955 (ETXABE

2001 p 4) o Para cada puerco hay su San Martiacuten (ETXABE 2001 p 311)

ldquoZilele Crăciunului se petrec icircn casă de regulă icircn jurul mesei cu bucate printre care la loc

de cinste se află cele gătite din carnea porcului tăiat icircn ziua de Ignatrdquo [lsquoEls dies de Nadal es

passen a casa normalment al voltant de la taula (plena) de plats entre els quals en (un) lloc

drsquohonor es troben els (que han estat) cuinats amb la carn del porc mort el dia drsquoIgnatrsquo]

(DUMISTRĂCEL 1997 p 84)

En efecte Ignat eacutes el ldquoNume dat zilei de 20 decembrie icircn care ţăranii obişnuiesc să-şi taie porcii icircngrăşaţi icircn vederea sărbătorilor de iarnărdquo1956 [lsquoNom que es doacutena al (dia) 20 de desembre en quegrave els pagesos acostumen a matar els (seus) porcs engreixats amb vista a les festes drsquohivernrsquo] (DEX sv Ignaacutet) apunt que srsquoacompanya del refrany Nu se icircngraşă porcul la ignat [lsquoNo srsquoengreixa el porc a ignatrsquo] i de la corresponent explicacioacute ldquonu se poate face un lucru serios icircn ultimul momentrdquo [lsquono es pot fer una cosa seriosa a lrsquouacuteltim momentrsquo] CALCIU et alii (1979 p 454 sv ignat) recullen lrsquoanterior paregravemia1957 bo i afegint-nrsquohi una altra de ben pertinent Pentru fiecare porc vine ignatul [lsquoPer a cada porc arriba lrsquoignatrsquo] amb una bona tirallonga de possibles traduccions ldquoa cada cerdo (puerco cochino sau Am chancho) le llega su San Martiacuten (Am) a todo puerco llega su San Martiacutenrdquo Pel que fa al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 199 sv cerdo) el refrany que acabem drsquoesmentar srsquohi tradueix amb el conegut A cada cerdo le llega su San Martiacuten1958 Aixiacute doncs quan diguem que a alguacute I-a venit Ignatul [lsquoLi ha vingut el (dia drsquo)Ignatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 158 nuacutem 13545) significaragrave que li ha arribat lrsquohora ldquoAdică moacuterteardquo [lsquoEacutes a dir la mortrsquo] De guisa no tan contundent NEAGU et alii (2008 p 363 sv Martiacuten) interpreten el fraseologisme Llegarle venir a alguien su San Martiacuten1959 ldquoa sosi şi ziua suferinţei a veni ziua cacircnd va placircnge a se icircntoarce roatardquo [lsquoacabar arribant el dia del patiment arribar el dia que tocaragrave plorar girar-se les tornesrsquo] Drsquoaltra banda el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes a part de proposar-nos el dessuacutes esmentat Pentru fiecare porc vine ignatul1960 [lsquoPer a cada porc arriba

1954 Amb la glossa ldquoDenota que no hay persona para quien no llegue la hora de la tribulacioacutenrdquo 1955 Etxabe apunta que el refrany ldquoAdvierte al ser humano de que tarde o temprano ha de morir Se usa en muchos casos con aacutenimo de ofenderrdquo 1956 La matanccedila del porc caracteriacutestica drsquoaquest dia ha generat supersticions com ara la que afirma ldquoun strop de sacircnge de vezi vei fi ferit de boli tot anulrdquo [lsquouna gota de sang() si (la) veus estaragraves protegit de malalties tot lrsquoanyrsquo] (RUSU-PĂSĂRIN 2006 p 321) 1957 Amb la traduccioacute ldquoel puerco no se engorda (sau no se ceba) el uacuteltimo diacuteardquo 1958 Estranyament per a lrsquoanglegraves Every HOG has its Martinmas i el francegraves Agrave chaque porc vient la Saint-Martin FLONTA (1992a p 115 nuacutem 771) marca amb un asterisc eacutes a dir com si es tracteacutes drsquoun refrany impropi o drsquouna traduccioacute meacutes o menys literal drsquouna altra llengua lrsquoopcioacute Fiecare porc icircşi are Ignatul I aixiacute mateix a lrsquoaltre recull de FLONTA (1992b p 136 nuacutem 773) a partir de lrsquoesmentada paregravemia anglesa srsquohi citen els castellans A cada puerco le llega su San Martiacuten i Para cada puerco hay su San Martiacuten i el portuguegraves A cada bacorinho vem o seu Satildeo Martinho bo i acompanyant-los drsquouna traduccioacute romanesa igualment marcada amb un asterisc Fiecare porc icircşi are Ignatul său 1959 San Martiacuten en romanegraves i segons els mateixos autors ldquoignat timpul tăierii porcilorrdquo [lsquoignat lrsquoegravepoca de la matanccedila dels porcsrsquo] 1960 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58048ampLng=13

371

lrsquoignatrsquo] ens obre una nova via a traveacutes de la paregravemia Orice naş icircşi are naşul [lsquoCada padriacute teacute el seu padriacutersquo] que espigolem a MILLIO (1999 p 79 nuacutem 658b1961 p 155 nuacutem 1310a1962) i CARTALEANU et alii (2007 p 263 nuacutem 2431) Amb lleus variants la paregravemia es troba ben present al refranyer romanegraves Tot naşu (rsquoşĭ) are naş [lsquoTot padriacute teacute (el seu) padriacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 481 nuacutem 10375) Tot naşu-şi are naş (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7292 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 135) Tot naşul icircşi are naşul1963 (CALCIU et alii 1979 p 654 sv naş) Tot naşursquo are naş (MILLIO 1999 p 79 nuacutem 658a1964 p 155 nuacutem 1310b1965) Tot naşul are naş (CARTALEANU et alii 2007 p 263 nuacutem 2431) Fiecare naş icircşi are naşul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 133) o Are naş şi naşul1966 [lsquoTeacute padriacute tambeacute el padriacutersquo] (CALCIU

et alii 1979 p 654 sv naş)

1961 DIAMOND cut diamond 1962 GREEK meets greek 1963 Amb les traduccions ldquomucho sabe la zorra pero maacutes quien la toma cada loco tiene su loquero a cada santo llega su diacutea a piacutecaro piacutecaro y mediordquo 1964 DIAMOND cut diamond 1965 GREEK meets greek 1966 Els autors la comparen a diferents refranys castellans ldquomucho sabe la zorra pero maacutes quien la toma cada loco tiene su loquero a cada santo llega su diacutea a piacutecaro piacutecaro y mediordquo

372

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 3871967) Ulciorul nu merge de multe ori la apă1968 (FRUNZETTI 1965 I p 408) [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] Atacircta merge ulciorul la apă pacircnă (MĂRCULESCU 2007 I p 3251969) [lsquoTant va la gerra a lrsquoaigua finsrsquo] En primer lloc tinguem en compte que es deixa ldquoen suspenso el final del refraacuten por considerarlo el autor innecesariordquo1970 (LEYVA 2004 p 282) es tractaria doncs drsquouna paregravemia prou coneguda que com apunta CABALLERO (1970 p 110 nuacutem 1439) ldquotermina laquoque al fin se quiebraraquordquo1971 final que espigolem a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 62 nuacutem 5714) Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebra a ETXABE (2001 p 387) Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebra o mutatis mutandis i de bell nou a ETXABE (2001 p 79) Cantarico que muchas veces va a la fuente alguna vez se ha de quebrar1972 Aixiacute doncs pel que fa al sentit el refrany ldquonos advierte las fatales consecuencias que se siguen de no evitar los riesgos y ocasiones peligrosasrdquo (COLL 1874 p 40 nuacutem 54) per tal com ldquosi uno se expone repetidamente a un riesgo[1973] de la naturaleza que sea al final acabaraacute por tropezar y caer en ese peligro y obtener un gran perjuiciordquo (ROMERO 20012 p 315 nuacutem 9231974) Quant a lrsquoorigen de la paregravemia vet aquiacute lrsquoexplicacioacute urpada al recull de CALLES (2006 p 32 nuacutem 81)

ldquoEfectivamente el mucho trajiacuten que llevaban los caacutentaros cuando habiacutea que utilizarlos para ir a buscar agua haciacutea que muchos se perdieran Pero estas expresiones tienen otro significado tal vez maacutes sugerente las fuentes han sido tradicionalmente un lugar de reunioacuten de las mozas y mozos en aacutereas rurales[1975] Para evitar contratiempos se aconsejaba a las mozas no pasar mucho tiempo en la fuente y volver con el caacutentaro cuanto antesrdquo

1967 Amb la nota (I Cap 30 p 387 n 62) ldquoRefraacuten que termina laquoque quiebra el asa o la frenteraquo o en forma maacutes frecuente laquoque al fin se romperaquo aquiacute lo usa DQ para avisar que no se abuse de su pacienciardquo 1968 Si voleu meacutes informacioacute sobre lrsquoorigen les variants i diverses traduccions de la paregravemia quixotesca us recomanem lrsquoarticle de SEVILLA (2012) en el qual a lrsquohora de proposar un equivalent romanegraves lrsquoautora no dubta a oferir-nos la versioacute de Frunzetti 1969 MĂRCULESCU (2007 I p 325 n 564) apunta ldquoProverb laquoTantas veces va el cantarillo a la fuente que quiebra el asa o la frenteraquo icircn traducere laquoUlciorul merge de-atacirctea ori la apă pacircnă cacircnd toarta sau burta icirci crapăraquo [lsquoen traduccioacute laquoLa gerra va tantes vegades a lrsquoaigua fins que lrsquoansa o la panxa se li esberlaraquorsquo]rdquo 1970 En aquest sentit tambeacute COLL (1874 p 40 nuacutem 54) apunta ldquoCervaacutentes no cita iacutentegro el refran sino que lo adapta al giro de la fraserdquo 1971 Tambeacute srsquohi mostra drsquoacord IRIBARREN (19744 p 98) ldquoLa versioacuten maacutes usual de esta frase es Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebrardquo 1972 Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 289 sv caacutentaro) ldquolaquoCantarico que muchas vezes va a la fuente alguna vez se ha de quebrarraquo otros dizen laquoO dexa el asa o la frenteraquo Si frequumlentamos las ocasiones peligrosas ventura seraacute no perecer en ellasrdquo Lrsquoautor tambeacute ens ofereix un apunt pragmagravetic ldquoEn casa de los sentildeores los tienen de cobre para el servicio de la cozina y para traer agua del riacuteo y se ahorra en esto mucho porque no se quiebran tantosrdquo Aquest comentari ens duu al magiacute la frase que lrsquoavi Francesc terrisser de la vila regalada etzibava sempre als clients que es planyien drsquohaver trencat un cagraventir torreta cassola o qualsevol altre atuell ldquoSi no es trenquessin naltros no en vendriacuteemrdquo 1973 LEYVA (2004 p 282) tambeacute apunta ldquoquien se expone con frecuencia al peligro tarde o temprano acaba dantildeadordquo 1974 Romero esmenta la glossa a propogravesit de la variant Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se rompe 1975 Sense anar gaire lluny (concretament als jardins de Laribal de Montjuiumlc) pensem en la famosa canccediloacute segons la qual una noia (la Marieta ldquode lrsquoull viurdquo) i un soldat baixaven de la Font del Gat indret barceloniacute renomat per les fontades

373

El mateix autor ens recorda que el meacutes ldquohabitual es encontrar el verbo laquoromperraquo y no el

laquoquebrarraquo que es una forma culta en la actualidadrdquo comentari que sembla demostrar la variant

Tanto va el caacutentaro a la fuente que al final se rompe1976 (ETXABE 2001 p 388) Tanmateix la

majoria de vegades el repicoacute final inclou lrsquoexpressioacute ella asa o la frente1977 tal i com observem

en la seguumlent tirallonga de refranys Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la

frente o que quiebra el asa o la frente1978 (CORREAS 2000 [1627] p 764 nuacutem 94) Tantas

veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la frente (ETXABE 2001 p 387) Tanto va el

caacutentaro a la fuente hasta que deja allaacute el asa o la frente (ETXABE 2001 p 388) o Caacutentaro

que muchas veces va a la fuente deja el asa o la frente (ETXABE 2001 p 79) Sense deixar de

banda lrsquoesmentat repicoacute suara el trobem en combinacioacute amb el diminutiu inicial cantarillo

Cantarillo que muchas veces va a la fuente o se le quiebra la asa o la frente (CORREAS 2000

[1627] p 154 nuacutem 272) Cantarillo que muchas veces va a la fuente u deja el asa u la frente

(CORREAS 2000 [1627] p 154 nuacutem 273) Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja

el asa o la frente (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 62 nuacutem 5713 GHEORGHE 1986 p

335 nuacutem 346 CAMPOS BARELLA 1998 p 75 nuacutem 7181979) o beacute Cantarillo que mucho va

a la fuente o deja el asa o la frente (CALLES 2006 p 32 nuacutem 81)

Si ens deturem un instant en les dues traduccions quixotesques italianes que hem pres en

consideracioacute nrsquoobservarem lrsquoabsoluta coincidegravencia malgrat un sobtat canvi de referent Tanto

va la gatta al lardo (BODINI 2005 [1957] I p 329 VIAN COZZI 1960 I p 349) En efecte

com ens demostren per exemple CASADO et alii (1998 p 27) lrsquoequivalent per al castellagrave

Tanto va el caacutentaro a la fuente que al final pierde el asa o la frente1980 o per al francegraves Tant va

la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse1981 no eacutes altre que lrsquoesmentat i ara completat Tanto

va la gatta al laedo [sic] che ci lascia lo zampino1982 Ara beacute resulta curioacutes observar com

tambeacute en italiagrave els traductors haurien pogut optar per una versioacute drsquoallograve meacutes acostada a la darrera

tirallonga de paregravemies castellanes que registragravevem a lrsquoanterior paragravegraf Tante volte al pozzo va

1976 Amb la glossa ldquoSentildeala que las personas que se empentildean en frecuentar riesgos tienen muchas posibilidades de salir malparadasrdquo 1977 En un uacutenic cas la frente se substitueix per la boca Cantarillo que mucho va al agua o la boca o el asa (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 62 nuacutem 5715) 1978 De manera similar el recull GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) Tantas veces va el caacutentaro a la fuente (que al fin se rompe) que deja o que quiebra el asa o la frente 1979 Les autores anoten ldquoAdvierte que el que frecuentemente se expone a las ocasiones peligra en ellasrdquo 1980 Amb lrsquoapunt ldquoEl que se expone frecuentemente a las ocasiones de peligro terminaraacute malrdquo 1981 GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) la completa talment Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoenfin (qursquoagrave la fin) elle se casse (elle se brise) i a lrsquoensems ens nrsquoofereix un exemple del segle XVI que coincideix amb el repicoacute castellagrave deja el asa o la frente Tant va la cruche agrave la fontainetteQursquoelle y laisse le manche ou lrsquooreillette 1982 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 499 nuacutem 5463) Tanto va la gatta al lardo che ci lascia lo zampino a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 311 nuacutem VI73269 p 440 nuacutem IX6213) amb coma despreacutes de lardo Per la seva banda SEVILLA (1999 p 102) aprofita el referent italiagrave per vincular-hi un reguitzell de paregravemies espanyoles de careacutes animal Tanto se acerca la mariposa a la luz de la vela que al fin se quema Tanto va la cabra a la huerta que dejoacute los cuernos entre ellas que alliacute suelta la pelleja Tanto escarba la cabra que tiene mala cama que sangre saca que descubre el cuchillo con que la matan Tanto va el perro al molino que deja el rabo en el camino i Tanto va la mosca al papel que se queda pegada en eacutel

374

la secchia [] Chrsquoella vi lascia il manico o lrsquoorecchia1983 (ARTHABER 1929 p 628 nuacutem

12531984) o en lrsquouniacutevoca versioacute1985 de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 499 nuacutem

5464) Tanto va la secchia al pozzo che ci lascia il manico els quals encara esmenten una altra

paregravemia del mateix careacutes que a nosaltres ens va com anell al dit per traslladar-nos al refranyer

romanegraves Tanto va lrsquoorcio per lrsquoacqua che si rompe1986 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991

p 499 nuacutem 5465) En efecte lrsquoorcio italiagrave deriva del llatiacute urceus el diminutiu del qual

urcěŏlus origina el romanegraves urcior1987 [lsquogerrarsquo] (en italiagrave orci(u)olo) que en la variant ulcior

apareix en les versions de Mărculescu (bo i respectant lrsquoanacolut de lrsquooriginal quixotesc) i de

Frunzetti lrsquoopcioacute del qual espigolem en diverses fonts romaneses Ulcĭorul nu merge de multe

orĭ la apă1988 [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 158 nuacutem

9361) Ulciorul nu merge de multe ori la apă1989 (MUNTEAN 1967 p 393 nuacutem 7484 MILLIO

1999 p 308 nuacutem 2609a1990 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111) i amb la variant urciorul en

comptes de ulciorul Urcĭorul nu merge de multe orĭ la apă (ZANNE 2004 [1900] IV p 165

nuacutem 9378) i Urciorul nu merge de multe ori la apă1991 (CALCIU et alii 1979 p 1068 sv

urcior)

En drsquoaltres reculls independentment de la forma urciorul o ulciorul el refrany es completa amb

una segona part que explicita el motiu pel qual la gerra no sovinteja gaire vegades lrsquoaigua

Ulciorul nu merge de multe ori la apă (ori crapă ori se sparge)1992 [lsquoLa gerra no va gaire

vegades a lrsquoaigua (o peta o es trenca)rsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 174 sv caacutentaro)

Ulciorul nu merge de multe ori la apă căci ori se sparge ori se crapă [lsquocar o es trenca o

srsquoesberlarsquo] (FLONTA 1992b p 207 nuacutem 12031993) Urciorul nu merge de multe ori la apă căci

1983 Idegraventica formulacioacute a GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 440 nuacutem IX6213h) Tante volte al pozzo va la secchia chrsquoella vi lascia il manico o lrsquoorecchia 1984 Arthaber compara la paregravemia italiana amb el castellagrave Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que alguna se quiebra i amb el francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse 1985 De fet els autors tambeacute citen lrsquoanterior paregravemia si beacute en circumscriuen lrsquouacutes uacutenicament a la Toscana 1986 Al recull de GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) Tanto va lrsquoorcio per lrsquoacqua che egli (ersquo) se [sic] rompe A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 440 nuacutem IX6213n) Tanto va lrsquoorcio per acqua che ersquo si rompe 1987 Vegeu el DER (sv urcioacuter) 1988 ZANNE (2004 [1900] IV p 159 nuacutem 9361) ho aprofita per esmentar el francegraves Tant va la cruche agrave la fontainette [] Qursquoelle y laisse la manche ou lrsquooreillette 1989 La pervivegravencia i difusioacute del refrany es demostra en el tiacutetol de la seguumlent notiacutecia del 8 de novembre de 2011 ldquoUlciorul nu merge de multe ori la apă Hoţi prinşi după 4 furturirdquo [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaigua Lladres capturats despreacutes de 4 robatorisrsquo] la qual es pot trobar en liacutenia al web wwwziarecom 1990 The PITCHER goes often to the well but is broken at last 1991 Paregravemia romanesa que els autors tradueixen talment en castellagrave ldquotanto va el caacutentaro a la fuente que alguna vez se quiebra tanto va el caacutentaro a la fuente hasta que se romperdquo 1992 Els autors el comparen amb dos de castellans Tanto va el caacutentaro a la fuente (que deja el asa o la frenteque al fin se rompese quiebra) i El caacutentaro que mucho va a la fuente acaba por romperse 1993 The PITCHER goes so often to the well (water) that it is broken at last Lrsquoautor hi inclou dues paregravemies castellanes Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja el asa o la frente i Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la frente i dues de lusitanes Cacircntaro que muitas vezes vai agrave fonte ou deixa laacute a asa ou a fronte i Tantas vezes vai o cacircntaro agrave fonte que laacute deixa a asa Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) recull ambdues paregravemies portugueses si beacute amb certes variacions formals i algun afegitoacute Cacircntaro que muitas vezes [vai] agrave fonte ou deixa lagrave [sic] a asa ou a fronte i Tantas vezes vai o cacircntaro agrave fonte que laacute deixa a asa (quebra)

375

ori se sparge ori se crapă1994 (FLONTA 1992a p 174 nuacutem 1189) o beacute amb un inici

aparentment positiu per acabar aixograve siacute amb lrsquohabitual trencadissa Urciorul merge de multe ori

la apă dar icircn cele din urmă se sparge [lsquoLa gerra va moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es

trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 161 nuacutem 2935) altrament dit Ulciorul aticircta se duce la apă picircnă

se sparge [lsquoLa gerra tant va a lrsquoaigua fins que es trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 221 nuacutem 4437)

Igualment si en comptes de lrsquoanterior gerra es tracteacutes drsquoun ol [lsquotupiacutersquo] les consequumlegravencies serien

les mateixes Atacirct merge olul la apă pacircnă se sparge1995 [lsquoTant va el tupiacute a lrsquoaigua fins que es

trencarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 5 nuacutem 8893) El relleu del dessuacutes esmentat urcior

[lsquogerrarsquo] el pot prendre tigva [lsquoel carabassotrsquo] eacutes a dir la ldquovasija hecha de una calabaza huecardquo

(CALCIU et alii 1979 p 1013 sv tigvă) com ens demostren CARTALEANU et alii (2007 p

273 nuacutem 2523) Urciorul Tigva merge de multe ori la apă dar icircn cele din urmă se sparge

[lsquoLa gerra El carabassot va moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es trencarsquo] o tambeacute

GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 346) per partida doble Urciorul (ulciorul tigva) nu merge de

multe ori (des) la apă (căci ori se sparge ori se crapă) [lsquoLa gerra (la gerra el carabassot) no va

gaire vegades (sovint) a lrsquoaigua (car o es trenca o srsquoesberla)rsquo] i Urciorul (ulciorul tigva) merge

(la apă picircnă se sparge) de multe ori la apă dar icircn cele din urmă se sparge [lsquoLa gerra (la gerra

el carabassot) va (a lrsquoaigua fins que es trenca) moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es trencarsquo]

Lrsquoesmentat carabassot esdeveacute protagonista uacutenic als seguumlents reculls amb les mateixes

caracteriacutestiques que la igualment fragravegil gerra Tivga nu merge dě (de) multe orĭ la apă [lsquoEl

carabassot no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 148 nuacutem 9336) Tigva

nu merge de multe ori la apă că or să [sic] sparge or crapă [lsquoque o es trenca o srsquoesberlarsquo]

(PANN 1982 [1847] p 48) Tigva nu merge de multe ori la apă că ori se sparge ori crapă

(HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4387) i Tigva merge la apă picircnă cicircnd se sparge [lsquoEl carabassot

va a lrsquoaigua fins que es trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4386) En el cas de cană

[lsquobarralrsquo] els reculls nomeacutes ens ofereixen el repicoacute pacircnă se sparge [lsquofins que es trencarsquo] Cacircna

[sic] pacircnă atuncĭ merge la facircntacircnă pacircnă se sparge1996 [lsquoEl barral fins aleshores va a la font fins

que es trencarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 500 nuacutem 8282) Cana picircnă atunci merge la

ficircnticircnă picircnă se sparge (HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 290) Cana pacircnă atunci merge la facircntacircnă

pacircnă se sparge (MILLIO 1999 p 308 nuacutem 2609b1997) i Cana numai atunciatacirct [lsquonomeacutes

llavorstantrsquo] merge la facircntacircnă pacircnă se sparge (MILLIO 1999 p 64 nuacutem 537c1998) Acabem la

fitxa amb lrsquoatuell inicial la gerra si beacute a traveacutes del regionalisme cacircrceag Cacircrceagu merge de

multe orĭ la facircntacircnă pacircnă sĕ sparge [lsquoLa gerra va moltes vegades a la font fins que es trencarsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 502 nuacutem 8290) regionalisme que es combina amb una nova

1994 Amb almiddotlusioacute al francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse (brise) 1995 Zanne recorda lrsquoitaliagrave Tante volte al pozzo va la secchia chrsquoella vi lascia il manico o le [sic] orecchia 1996 Zanne ho aprofita per esmentar el francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se brise 1997 The PITCHER goes often to the well but is broken at last 1998 To COME the proverbial

376

variant la qual ens recorda aquella plasenteria segons la qual seria sempre el darrer got el que

ens embriagaria Urciorul Circeagul [sic] Tigva de atacirctea ori se duce la apă şi numai o dată

se sparge [lsquoLa gerra La gerra El carabassot moltes vegades va a lrsquoaigua i nomeacutes un cop es

trencarsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 273 nuacutem 2523) i Cicircrceagu (ulciorul urciorul oala)

merge la ficircnticircnă (apă) picircnă (cicircnd i se rupe toarta) se sparge (de aticirctea ori se duce la apă şi

numai o dată se sparge) [lsquoLa gerra (la gerra la gerra lrsquoolla) va a la font (lrsquoaigua) fins (que se li

romp lrsquoansa) es trenca (moltes vegades va a lrsquoaigua i nomeacutes un cop es trenca)rsquo] (GHEORGHE

1986 p 334 nuacutem 346)

377

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600) O minciună e cu aticirct mai izbutită cu cicirct seamănă mai mult a adevăr (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoUna mentida eacutes molt meacutes reeixida com meacutes srsquoassembla a la veritatrsquo] Minciuna este cu atacirct mai bună cu cacirct pare mai adevărată (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoLa mentida eacutes molt millor com meacutes veritable semblarsquo] En una llarga poesia de Povestea vorbii [lsquoEl conte de la paraularsquo] dedicada a ilmiddotlustrar el vici de

la mentida Anton PANN (1982 [1847] p 31-47) ens explica la histograveria drsquoun emperador que

desesperat per la pegraverdua del seu magniacutefic anell promet una suculent recompensa a qui lrsquohi torni

avinentesa que no deixa escapar un pobre ataconador carregat de fills el qual decideix fer-se

passar per endeviacute i gaudir de la vida cortesana tant de temps com pugui allargar la farsa

Tanmateix com que la falsia de la pretesa art endevinatograveria resulta una mentida ben plausible

el visir responsable de la desaparicioacute de lrsquoanell tement que lrsquoendeviacute no el descobreixi davant

lrsquoemperador intenta comprar-lo amb tota mena de regals Deixem aquiacute la histograveria havent ja

demostrat ndashesperemndash que Maacutes vale decir mentiras que parezcan verdades que verdades que

parezcan mentiras (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 466 nuacutem 40769) o beacute Mentiras

bien doradas pasan por verdades acreditadas (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 466 nuacutem

40773) i eacutes precisament aixiacute aprofitant-se de la versemblanccedila com Ţiganul cu mincĭuna

mănacircncă purceaua [lsquoEl gitano amb la mentida menja la trujarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p

359 nuacutem 14200) O tambeacute en el cas del nostre pobre ataconador C-o minciună aleasă [] stai

icircn frunte la masă [lsquoAmb una mentida escollida [] et poses a cap de taularsquo] (MUNTEAN 1984 p

313 nuacutem CIV) En efecte per acabar1999 amb el referent romanegraves meacutes proper a lrsquooriginal

quixotesc O minciună bine ticluită plăteşte mai mult decicirct un adevăr [lsquoUna mentida ben

ginyada val meacutes que una veritatrsquo] (PANN 1982 [1847] p 48 MUNTEAN 1967 p 290 nuacutem

5674 HINŢESCU 1985 p 125 nuacutem 2106) O mincĭună bine ticluită plătesce maĭ mult de cacirct

un adevěr (ZANNE 2004 [1901] VII p 669 nuacutem 17692)

1999 Per a meacutes paregravemies romaneses en lrsquoagravembit de la veritat-mentida consulteu la seguumlent fitxa la qual complementa la present Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600)

378

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 6002000) Ne place cu aticirct mai mult [minciuna] cu cicirct se apropie de ceea ce e cu putinţă fie chiar şi icircndoielnic (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoEns agrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoacosta a allograve que eacutes possible encara que sigui dubtoacutesrsquo] Place cu atacirct mai mult [minciuna] cu cacirct ţine de verosimil şi posibil (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoAgrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoateny al versemblant i possiblersquo]

ldquoAl comentar el canoacutenigo al cura las muchas falsedades de los libros de caballeriacutea y los

perjuicios que su lectura puede acarrear despueacutes de recordar que laquotanto la mentira es mejor

cuanto maacutes parece verdaderaraquo afirma que laquotanto maacutes agrada cuanto tiene maacutes de lo dudoso

y posibleraquordquo

Vet aquiacute com CANTERA et alii (2005 p 110) contextualitzen la nostra paregravemia bo i relacionant-

la amb lrsquoanterior Vagi per endavant que les seguumlents afirmacions nomeacutes seran vagravelides quan es

mantinguin dins els marges de la versemblanccedila La trucha y la mentira cuanto mayor tanto

mejor (CORREAS 2000 [1627] p 447 nuacutem 906 ETXABE 2001 p 231) o Las truchas y las

mentiras cuanto mayores tanto mejores2001 (ETXABE 2001 p 230) Certament cal evitar fer-

ne un gra massa com aquell personatge drsquoAnton PANN (1982 [1847] p 30-31) que volia

mostrar a un amic un ratolinet que es passejava a dalt drsquouna llunyana torre Lrsquointerlocutor li

engalta que es deixi de bajanades perquegrave evidentment eacutes impossible distingir-hi res i menys

un ratolinet dalt la torre ara beacute reconeix que el que siacute que se sent amb total nitidesa com si

drsquouna trompeta o campana es tracteacutes eacutes el soroll que fa la bestioleta quan es mou amunt i avall

de la torre En romanegraves ldquocu o mincĭună mare dar bine ticluitărdquo [lsquoamb una gran mentida perograve

ben ginyadarsquo] es poden obtenir ograveptims resultats Cu-o mincĭună boereacutescă [] Trecĭ icircn ţeacutera

ungureacutescă [lsquoAmb una mentida digna drsquoun boiar2002 [] Passes al paiacutes hongaregravesrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 666 nuacutem 17682) o beacute quan es tracta no pas drsquoarribar-hi sinoacute de fer marrada

Cu o minciună boierească [] icircnconjuri ţara ungurească [lsquoAmb una mentida digna drsquoun boiar []

rodeges el paiacutes hongaregravesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2688) Entre les persones que

sovintejaven el boiar hi havia els ciocoi cacics que no tenien altra falmiddotlera sinoacute esdevenir tambeacute

boiars aixiacute doncs amb el mateix sentit que abans O mincĭună cĭocoĭeacutescă [] Trece icircn ţeacutera

ungureacutescă [lsquoUna mentida digna drsquoun cacic [] Passa al paiacutes hongaregravesrsquo] (ZANNE 2004 [1901]

VII p 668 nuacutem 17683) Ara beacute no us les prometeu gaire felices per tal com la curta gambada

2000 Amb la nota (I Cap 47 p 600 n 57) ldquolaquoverosiacutemilraquo mentira dudosa es la que parece verdad Poco maacutes adelante facilitando los imposibles laquovolviendo creiacuteble lo imposibleraquordquo 2001 Etxabe apunta ldquoSe emplea para reprender iroacutenicamente a quien se ha pillado mintiendordquo 2002 Recordem-ne la definicioacute que el DEX (sv boieacuter1) ens nrsquoofereix ldquoMare stăpacircn de pămacircnt (care deţinea uneori şi o funcţie icircnaltă icircn stat) persoană din aristocrația feudală nobil p ext stăpacircnrdquo [lsquoGran terratinent (que a vegades tambeacute complia una alta funcioacute drsquoestat) persona de lrsquoaristocragravecia feudal noble p ext senyorrsquo]

379

de la mentida2003 tard o drsquohora acaba essent atrapada per la veritat la qual siempre anda sobre

la mentira como el aceite sobre el agua2004 En consequumlegravencia els beneficis de la nobiliagraveria

falsedat soacuten ben limitats Crsquoo mincĭună boereacutescă trăescĭ o ḑi2005 [lsquoAmb una mentida digna drsquoun

boiar vius un diarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 668 nuacutem 17684) C-o minciună boierească

trăieşti o zi (MUNTEAN 1967 p 114 nuacutem 2520)

2003 Vegeu refranys com ara Minciuna are picioare scurte [lsquoLa mentida teacute cames curtesrsquo] o beacute altres de similars a la fitxa La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763) 2004 Vet aquiacute una altra fitxa quixotesca a la qual us remetem La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763) 2005 Amb la glossa ldquoMult nu o ducĭ cu eardquo [lsquoNo arribes gaire lluny amb ellarsquo]

380

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 12192006) Totuna-i să-l retez şi să-l dezleg (PAPU 1965 II p 531) [lsquoTant eacutes que el talli drsquoarrel com que el deslliguirsquo] Totuna este a tăia şi a dezlega (MĂRCULESCU 2007 II p 4872007) [lsquoTant eacutes tallar com deslligarrsquo]

ldquoAl comentar don Quijote decepcionado por la flojedad de Sancho y por su poca caridad

para con eacutel al resistirse a recibir los azotes que habriacutean de servir para desencantar a

Dulcinea recuerda el famoso nudo gordiano atribuyendo esta frase a Alejandro cuando lo

cortoacuterdquo2008

Drsquoaquesta guisa CANTERA et alii (2005 p 110) ens ajuden a contextualitzar la paregravemia Tambeacute COVARRUBIAS (1977 [1611] p 812 sv montar) bo i citant la forma quixotesca amb coma despreacutes de monta es fa ressograve ldquode aquel ntildeudo Gordio que no pudieacutendole desatar Alexandro le cortoacute diziendo las sobredichas palabrasrdquo Per la seva banda CORREAS (2000 [1627] p 765 nuacutem 128) es limita a apuntar ldquoEs lo del laquonodus gordianusraquordquo2009 nod gordian en romanegraves que el (DEX sv gordiaacuten) glossa talment ldquodificultate extrem de mare greu sau imposibil de rezolvatrdquo2010 [lsquodificultat extremadament gran difiacutecil o impossible de resoldrersquo] En efecte seguint amb el romanegraves Nodul uşor se face [] dar greu se desface [lsquoEl nus fagravecilment es fa [] perograve difiacutecilment es desfagraversquo] (MUNTEAN 1984 p 323 nuacutem CCLXXVI) Nodul uşor se face dar greu se desface (BOTEZATU HANCU 20033 p 110 CARTALEANU et alii 2007 p 201 nuacutem 1778) El nostre refrany doncs srsquoempra ldquoCuando alguien puesto en grave dificultad acierta a salir airoso de ella por modo expeditivo y poco ortodoxordquo (JUNCEDA 1991 p 115) La paregravemia ha fet fortuna i ha romagraves en la memograveria popular gragravecies al seu inici tal i com ens recorda IRIBARREN (19744 p 282)

2006 Amb la nota (II Cap 60 p 1219 n 5) ldquoAlejandro Magno al no poder desatar el nudo que sujetaba el yugo de la carroza beacutelica real que estaba en Gordio capital de Frigia lo cortoacute con su espada La frase que pronuncia Don Quijote es de Quinto Curcio (Historia de Alejandro Magno III I 14-18) y se hizo proverbial al igual que la aneacutecdota por habeacutersela presentado Nebrija como lema a Fernando el Catoacutelico para su empresa adoptada luego por los Reyes de Espantildea (veacutease tambieacuten II 19 856 n 25)rdquo 2007 MĂRCULESCU (II p 487 n 843) apunta ldquoFormularea lui Alexandru relatată de Quintus Curtius Rufus Viaţa şi faptele lui Alexandru cel Mare III 1 14-18 (ed romacircnească Minerva BPT Bucureşti 1970 trad de C Gerota 2 vol vol I p 468) Tanto monta i-a fost propusă de Antonio Nebrija ca deviză lui Fernando Catolicul fiind la scurt timp după aceea adoptată şi de Regii Spaniei (vezi II 4)rdquo [lsquoLa formulacioacute drsquoAlexandre relatada per Quint Curci Rufus La vida i els fets drsquoAlexandre el Gran III 1 14-18 (ed romanesa Minerva BPT Bucarest 1970 trad de C Gerota 2 vol vol I p 468) Tanto monta li va ser proposada per Antonio Nebrija com a divisa a Ferran el Catogravelic i fou adoptada poc temps despreacutes tambeacute pels Reis drsquoEspanya (vegeu II 4)rsquo] 2008 ldquoDe este modo nos cuenta la Historia que procedioacute Alejandro Magno cuando despueacutes de someter a Frigia se propuso desatar el legendario nudo gordiano Deciacutease que el Oraacuteculo habiacutea prometido el dominio del mundo a quien lo consiguiese y Alejandro cuya ambicioacuten no teniacutea liacutemites se puso en camino de Gordio Aquel nudo que habiacutea dado nombre a la ciudad ataba el yugo a la lanza de un carrro consagrado a Juacutepiter pero estaba tan haacutebilmente trenzado que los extremos no se le veiacutean De modo que Alejandro vista la imposibilidad de desatarlo echoacute mano a la espada y lo cortoacute de un tajordquo (JUNCEDA 1991 p 115) 2009 Cal esmentar que don Quijote se serveix de lrsquoexpressioacute ldquoEl nudo gordianordquo en un dels seus parlaments (II Cap 19 p 856) 2010 Oposem a la pretesa impossibilitat la crematiacutestica paregravemia anglesa MONEY is a sword that can cut even the Gordian knot (MILLIO 1999 p 266 nuacutem 2242) que lrsquoautora interpreta talment en romanegraves Cu bani faci toate [lsquoAmb diners (ho) fas totrsquo]

381

ldquoTanto monta[2011] empresa o mote de los Reyes Catoacutelicos parece haber sido obra de

Antonio de Nebrija Refirieacutendose a este insigne humanista dice Siguumlenza en su Historia de

la Orden de San Jeroacutenimo (1605) laquoTambieacuten sacoacute a la luz la historia de los Reyes

Catoacutelicos Fernando e Isabel y les hizo aquella tan acertada aguda y grave empresa de las

saetas coyunda y yugo con el mote tanto monta que fue ingeniosa alusioacuten al alma y

cuerpo de ellosraquordquo

Respecte a les traduccions romaneses ultra la pegraverdua drsquointensitat verbal entre a reteza [lsquotallar

drsquoarrelrsquo] (Papu) i a tăia2012 [lsquotallarrsquo] (Mărculescu) la diferegravencia que ens sembla meacutes interessant

rau en lrsquouacutes que fa Papu de la primera persona singular en lloc de lrsquoinfinitiu impersonal en el cas

de Mărculescu Certament en romanegraves la impersonalitat srsquoacostuma a formular per mitjagrave de la

segona persona del singular de la tercera persona singular o beacute com fa Mărculescu a traveacutes de

lrsquoinfinitiu eacutes per aquest motiu que la versioacute de Papu no es pot prendre tant a guisa de consell

sinoacute com a una conclusioacute exclamativa la qual sembla traslladar-nos al moment en quegrave

Alexandre Magne mentre tallava (drsquoarrel) el nus gordiagrave amollava la famosa frase2013 El

diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 633 sv montar) que tantes voltes poua de la

traduccioacute de Papu i Frunzetti tambeacute en aquesta paregravemia segueix al peu de la lletra la tria de

Papu bo i mantenint-hi la primera persona singular Drsquoaltra banda el lema Tanto monta apareix

al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 88 sv ăla ala ăia alea p 329 sv drac p 1023

sv tot toată toţi toate) com a Tot aia2014 [lsquoSempre allograversquo] E tot un drac2015 [lsquoEacutes sempre un

(mateix) dimonirsquo] ldquoTot aia e (tot una sau tot un drac)rdquo2016 [lsquoSempre eacutes allograve (tant eacutes o sempre un

(mateix) dimoni)rsquo] la darrera de les quals inclou precisament lrsquoopcioacute escollida tant per Papu

com per Mărculescu a lrsquohora de traduir lrsquoinicial Tanto monta Totuna-i o Totuna este [lsquoTant

eacutesrsquo] Si seguim estirant el fil en comptes de tallar-lo drsquoarrel a la manera alexandrina arribarem

a una interessant troballa en observar que la tirallonga ldquoolivo y aceituno es todo uno lo mismo

es a cuestas que al hombro tanto monta monta tanto lo mismo me da jaboacuten que hilo negro

(chicha que limonada sau pan que flauta)rdquo eacutes la solucioacute proposada per a la paregravemia romanesa

Ce mi-e baba Rada ce mi-e Rada baba [lsquoCom mrsquoeacutes la jaia Rada igual mrsquoeacutes Rada la jaiarsquo]

2011 Aquesta expressioacute lrsquoespigolem a la primera part del Quijote (I Cap 45 p 574 n 31) amb el sentit de ldquoda lo mismo es igualrdquo I aixiacute mateix la defineix el DRAE (sv montar) ldquopara expresar que algo es equivalente a otra cosardquo 2012 De fet quant al nus alexandriacute lrsquoexpressioacute exacta en romanegraves eacutes A tăia nodul gordian [lsquoTallar el nus gordiagraversquo] (DEX sv nod) per beacute que ZANNE (2004 [1901] VI p 181 nuacutem 13477) pel que sembla meacutes partidari de la segona opcioacute verbal de la paregravemia quixotesca recull A desface nodul gordian [lsquoDesfer el nus gordiagraversquo] Drsquoaltra banda el verb a dezlega [lsquodeslligarrsquo] en quegrave coincideixen ambdoacutes traductors per al castellagrave desatar es retroba en una paregravemia com ara Dacă legi bine bine dezlegi [lsquoSi lligues beacute beacute deslliguesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3714) 2013 La qual en el mallorquiacute de RULLAN (2005 [1905] II p 329) sonaria Tant se val tot es desferloacute 2014 Els autors en realitat hi aboquen un bon manat drsquoequivalents castellans ldquolo mismo da da lo mismo igual da queacute maacutes da tanto monta llaacutemese hache lo mismo da (Aragoacuten) pal caso de Tausterdquo 2015 Amb les versions ldquoel mismo perro con distinto collar tanto monta como monta tanto tan bueno es Juan como Pedro idem de lienzo pal caso de Tausterdquo 2016 Amb lrsquohabitual grapadet de traduccions al castellagrave ldquolo mismo da igual da tanto monta llaacutemela usted hache asiacute o asiacute asiacute o asaacute asiacute que asaacute asiacute que asadordquo

382

(CALCIU et alii 1979 p 89 sv babă) present en la mateixa forma a drsquoaltres refranyers com

ara FLONTA (1992a p 103 nuacutem 6912017 1992b p 122 nuacutem 6952018) MILLIO (1999 p 28

nuacutem 222b2019) O tambeacute en drsquoaltres variants Ori că zici baba Rada [] ori că zici Rada baba

[] tot una e [lsquoTant si dius la jaia Rada [] com si dius Rada la jaia [] tant eacutesrsquo] (MUNTEAN

1967 p 300 nuacutem 5884) Tir [] Ce mi-e baba Rada tir [] ce mi-e Rada baba [lsquoIgual com []

mrsquoeacutes la jaia Rada aixiacute mateix [] mrsquoeacutes Rada la jaiarsquo] (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2725) Ce

[] tir mi-e baba Rada ce [] tir mi-e Rada baba (HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 400) o beacute en

clau eclesiagravestica Ce mi-e popa Stan ce mi-e Stan popa2020 [lsquoCom mrsquoeacutes el mossegraven Stan igual

mrsquoeacutes Stan el mossegravenrsquo] (FLONTA 1992b p 122 nuacutem 695) o fins i tot amb un duet a la guisa

dels nostrats Peret i Mandinga2021 Ce mi-e Tanda ce mi-e Manda2022 [lsquoCom mrsquoeacutes Tanda igual

mrsquoeacutes Mandarsquo] (FLONTA 1992a p 103 nuacutem 6912023 1992b p 122 nuacutem 6952024 MILLIO

1999 p 28 nuacutem 222c2025) Comptat i debutat feina rai sigui quina sigui la nostra tria Ce mi-e

prostul ce mi-e nebunul [lsquoCom mrsquoeacutes el babau igual mrsquoeacutes el boigrsquo] (MILLIO 1999 p 28 nuacutem

222a2026)

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067) Vegeu Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

2017 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing Flonta aprofita lrsquoavinentesa per esmentar dues paregravemies franceses Crsquoest bonnet blanc et blanc Bonnet i Crsquoest chou vert et vert chou 2018 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing En correlacioacute amb tres refranys castellans Pato ganso y ansaroacuten tres cosas suena y una son Olivo y aceituno todo es uno i Tanto vale Pedro como Juan i dos de portuguesos Tanto faz Joseacute como Gazuza i Estominhos e pardais - todos somos iguais 2019 Never a BARREL the better herring 2020 Vet aquiacute un refrany que recorda lrsquoemprat per FRUNZETTI (1965 I p 630) a lrsquohora de traduir el quixotesc Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598) Per a meacutes detalls us remetem doncs a la fitxa corresponent 2021 AMADES (19902 [1935] p 161) opta per Pericot en comptes de Peret Drsquoaltra banda el mateix joc de parelles es demostra en els refranys De la Tanda [] picircnrsquo la Manda [lsquoDe Tanda [] Fins a Mandarsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3089) eacutes a dir del foc a les brases o beacute S-a icircnticirclnit Tanda [] cu Manda (Sanda) [lsquoSrsquoha trobat Tanda [] amb Manda (Sanda)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 337 nuacutem 6532) per tant bo i passant del foc a lrsquoaigua allograve tan sabut de ploure sobre mullat 2022 A voltes amb el repicoacute Ce mi-e Tanda [] ce mi-e Manda [] ce mi-e buze moi şi palme goale [lsquoMrsquoeacutes igual Tanda [] com mrsquoeacutes Manda [] com em soacuten llavis tous i palmells buitsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 81 nuacutem 1835) 2023 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing Flonta aprofita lrsquoavinentesa per esmentar dues paregravemies franceses Crsquoest bonnet blanc et blanc Bonnet i Crsquoest chou vert et vert chou 2024 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing En correlacioacute amb tres refranys castellans Pato ganso y ansaroacuten tres cosas suena y una son Olivo y aceituno todo es uno i Tanto vale Pedro como Juan i dos de portuguesos Tanto faz Joseacute como Gazuza i Estominhos e pardais - todos somos iguais 2025 Never a BARREL the better herring 2026 Iacutedem

383

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 190) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] Faci cacirct ai şi ai cacirct faci (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoVals el que tens i tens el que valsrsquo] Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067) Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 382) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] Atacircta preţuieşti cacirct stăpacircneşti (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoTant vals com poder tensrsquo]

ldquoFamosiacutesimo proverbio que lamenta la injusticia en la valoracioacuten de los hombres El

mundo en su freneacutetica carrera en pos del dinero y los bienes juzga a las personas en virtud

de sus posesiones y sus riquezas e ignora los valores morales o los valores intelectuales

Este refraacuten es una queja contra el mundo de las apariencias y en contra del despiadado

poder del dinerordquo (CALLES 2006 p 151 nuacutem 502)

El fragment amb quegrave hem encetat la fitxa correspon a la paregravemia Tanto tienes tanto vales la qual MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 640 nuacutem 56001) rebla amb una segona part ben nihilista Tanto tienes tanto vales no tienes nada no vales nada Pel que fa a lrsquooriginal quixotesc notem que srsquoarticula en dos hemistiquis i aquests a llur torn en el quiasme dels verbs tienes i vales eacutes a dir ldquoTanto + verb cuanto + verbrdquo Si beacute hem comenccedilat amb exemples que apuntaven mutatis mutandis al segon hemistiqui cervantiacute el refranyer espanyol es fa meacutes ressograve del primer Tanto vales cuanto tienes (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 640 nuacutem 55999 CAMPOS BARELLA 1998 p 342 nuacutem 33302027 ETXABE 2001 p 3882028 ROMERO 20012 p 316 nuacutem 9242029) vet aquiacute una paregravemia que ARTHABER (1929 p 73 nuacutem 140) relaciona amb el francegraves Qui rien nrsquoa rien est priseacute aixiacute com tambeacute amb una formulacioacute italiana drsquoinusitades pregoneses filosogravefiques Lrsquoessere sta nellrsquoavere2030 (1929 p 72 nuacutem 140) Drsquoaltres variants amb lleus canvis respecte a lrsquoestructura quixotesca dessuacutes esmentada les espigolem a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 640 nuacutem 55998) o ROMERO (20012 p 106 nuacutem 2742031) Cuanto tienes tanto vales i CORREAS (2000 [1627] p 766 nuacutem 1532032) Tanto vales como tienes si no tienes maacutes de cien reales no maacutes de ciento vales

2027 Amb la glossa ldquoSignifica que el poder y la estimacioacuten entre los hombres suelen ser a proporcioacuten de la riqueza que tienenrdquo 2028 Lrsquoautor apunta ldquoAfirma el refraacuten que en relacioacuten a la estima y valor que se le conceda a alguien o al poder que una persona merece disfrutar cuenta maacutes lo que uno tiene o posee que lo que uno es o saberdquo 2029 Romero afirma ldquoEste dicho no invita a valorar a las personas seguacuten su poderiacuteo econoacutemico Maacutes bien se lamenta al constatar que en este mundo traidor usemos como medida de la calidad de las personas las unidades monetarias de curso legalrdquo 2030 Refrany present a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 236 nuacutem 2564) 2031 Amb la glossa ldquoEl dicho es crudo en su afirmacioacuten y asiacute suele suceder No es justo que sea de ese modo pero tal es la condicioacuten humana que se pliega ante el rico y el poderoso y no presta atencioacuten salvo excepciones a quien no abunda en platardquo 2032 Correas hi afegeix una variant per a lrsquouacuteltim hemistiqui o no vales maacutes de cien reales

384

Un refrany catalagrave ben conegut2033 afirma Barcelona eacutes bona si la bossa sona a voltes amb el

bonifaci repicoacute perograve tant si sona com si no sona Barcelona eacutes bona (AMADES 1985 [1951] p

42) Si ens traslladem de lrsquoagravembit geogragravefic al personal haurem de partir del crematiacutestic lema

portuguegraves Tanto tens tanto vales (VISCONDES 2002 p 441) i eacutes que de res ens serviran els

bons propogravesits o la immaculada honradesa per tal com Cinstea fără banĭ e sărăcie goacutelă

[lsquoLrsquohonor sense diners eacutes pobresa absolutarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 513 nuacutem 17096) eacutes

a dir el que realment fa bullir lrsquoolla i la vida en general soacuten els diners perquegrave Dacă ai avere

toţi te omenesc [lsquoSi tens riquesa tots et respectenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3710) A

lrsquohora de trobar i conservar amics el sistema no canvia gota Ai bani ai prieteni [lsquoTens diners

tens amicsrsquo] (MILLIO 1999 p 4 nuacutem 29a2034) que amb lrsquoafegitoacute de la versioacute negativa

fagravecilment previsible queda Ai bani [] ai prieteni [] n-ai bani [] n-ai prieteni [lsquoTens diners

[] tens amics [] no tens diners [] no tens amicsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 22 nuacutem 595) Ai bani

ai prieteni n-ai bani n-ai prieteni (MILLIO 1999 p 93 nuacutem 786a2035)

En la traduccioacute de Papu idegraventica en ambdoacutes casos hi destacariacuteem lrsquouacutes del mot arcaic parale

[lsquopistrincsrsquo] (en singular para) drsquoorigen turc2036 que apareix en expressions com ara A nu avea

(nici o) para (chioară) [lsquoNo tenir (ni un) ralrsquo] o A fi fără o para chioară2037 [lsquoEstar sense ni un

ralrsquo] traduiumlbles segons CALCIU et alii (1979 p 747 sv para1) per ldquono tener una blanca estar

sin blanca (sau una perra chica) no tener donde caerse muerto ser maacutes pobre que las ratas no

tener maacutes que el diacutea y la nocherdquo Per la seva banda Mărculescu que en el primer cas srsquohavia

decantat pel joc en repeticioacute i quiasme dels verbs a face2038 [lsquovalerrsquo] i a avea [lsquotenirrsquo] en el

segon cas substitueix la formulacioacute bimembre per una de simple en quegrave a face esdeveacute a preţui

[lsquovaldrersquo] i a avea es transforma en a stăpacircni [lsquotenir poder dominarrsquo] A la doble aparicioacute de la

paregravemia al Quijote encara ens caldria embastar-hi els famosos versos (concretament el cinquegrave i

el sisegrave de la novena poesia del primer llibre de les Tristia drsquoOvidi) que Cervantes cita al prograveleg

bo i atribuint-los qui sap si intencionadament a Catoacute el Vell ldquoDonec eris felix multos

numerabis amicos [] Tempora si fuerint nubila solus erisrdquo [lsquoMentre siguis afortunat

comptaragraves molts amics [] Si els temps srsquoennuvolen estaragraves solrsquo] (II Proacutelogo p 15)

2033 A tall anecdogravetic esmentarem que PAgraveMIES PALOU (20122 p 111-113) en el seu ragravenquing dels cent refranys meacutes populars del catalagrave el situen al lloc quaranta-cinc 2034 Prosperity makes friends ADVERSITY tries them 2035 An EMPTY purse frights away friends 2036 Vegeu per exemple SALA (2010 p 213) 2037 Drsquoantuvi lrsquoexpressioacute para chioară [literalment lsquoral bornirsquo] almiddotludia a una moneda que tenia un forat al mig ben beacute com la desapareguda moneda espanyola de vint-i-cinc pessetes que amb dubtoacutes profit colmiddotlocagravevem a lrsquoerecte dit iacutendex de Sant Pancraccedil 2038 Evidentment el sentit propi drsquoaquest verb eacutes el de lsquoferrsquo si beacute en el cas que suara ens ocupa podem remetre a les frases fetes Nu face nici o para (chioară) [lsquoNo val ni un ral (borni)rsquo] o Nu face nici două parale [lsquoNo val ni dos ralsrsquo] de quegrave CALCIU et alii (1979 p 747 sv para1) donen les seguumlents traduccions ldquoNo vale ni una higa (sau un abalorio) no monta (sau importa) una pajardquo

385

Preguem que sersquons perdoni la bertranada drsquoafirmar que Pasărea fără aripi nicicum poate zbura

[lsquoLrsquoocell sense ales de cap manera pot volarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6013) ja que

aquesta imatge ens va com anell al dit per visualitzar la situacioacute de lrsquohome pobre Omul fără

bani e ca pasărea fără aripi cacircnd [dă] să sboare cade jos şi moare [lsquoLrsquohome sense diners eacutes

com lrsquoocell sense ales quan empregraven el vol cau avall i morrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923

p 12 nuacutem 39) Omul fără bani e ca pasărea fără aripi [] cicircnd dă să zboare [] cade jos şi

moare (MUNTEAN 1967 p 294 nuacutem 5759) Omul fără bani e ca pasărea fără aripi cacircnd dă

să zboare cade jos şi moare (MILLIO 1999 p 265 nuacutem 22352039) Sense deixar el moacuten

animal pensem que si Lipseşte mierea se duc muştele2040 [lsquoFalta la mel sersquon van les

mosquesrsquo] (MILLIO 1999 p 94 nuacutem 786b2041) refrany que Millio recull com a sinogravenim de

lrsquoanteriorment esmentat Ai bani ai prieteni n-ai bani n-ai prieteni [lsquoTens diners tens amics

no tens diners no tens amicsrsquo]

Encetagravevem la fitxa amb una bossa (la de la Ciutat Comtal) i lrsquoacabarem amb una altra en

aquest cas la que conteacute el refrany meacutes curt de la paremiologia romanesa (ex aequo amb drsquoaltres

ben entegraves) el qual pontifica (santa paraula) que Punga vorbesce [lsquoLa bossa parlarsquo] (ZANNE

2004 [1900] V p 519 nuacutem 12597)

2039 A man without MONEY is no man at all 2040 Vegeu la fitxa del refrany El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745) 2041 An EMPTY purse frights away friends

386

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 7192042) Se mai iveşte de bună seamă şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi (PAPU 1965 II p 49) [lsquoEacutes evident que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en quegrave eacutes millor que et retirisrsquo] Vreme e să ataci şi vreme să te retragi (MĂRCULESCU 2007 II p 502043) [lsquoTemps hi ha drsquoatacar i temps de retirar-tersquo] El refrany quixotesc2044 ndashque en la versioacute mallorquina es transforma en un palmari Cada cogravesa

a son temps (RULLAN 2005 [1905] II p 28)ndash ldquoAfirma que en la vida cada cosa tiene su

momento y que es ella la que nos va indicando o sugiriendo cuaacutendo y coacutemo conviene

comportarserdquo (ETXABE 2001 p 389) eacutes a dir ldquoRecomienda hacer lo maacutes oportuno en cada

momentordquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 331 nuacutem 3244) Aixiacute doncs tingueu en compte que

El valiente que hoy huye otra vez pelearaacute (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 359 nuacutem

31751) o per formular-ho amb un aparent oxiacutemoron No huye el que se retira (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 359 nuacutem 31747) Lrsquoorigen de la paregravemia eacutes biacuteblic concretament es

tracta drsquouna ldquoReminiscencia del Eclesiastes (III) que indica que las cosas hay que hacerlas

oportunamenterdquo (CABALLERO 1970 p 166 nuacutem 2307) Heus-ne aquiacute el fragment de

referegravencia urpat del Liber Ecclesiastes (III 1-8)

ldquoOmnia tempus habent [] et momentum suum cuique negotio sub caelo [] tempus

nascendi et tempus moriendi [] tempus plantandi et tempus evellendi quod plantatum est

[] tempus occidendi et tempus sanandi [] tempus destruendi et tempus aedificandi []

tempus flendi et tempus ridendi [] tempus plangendi et tempus saltandi [] tempus

spargendi lapides et tempus eos colligendi [] tempus amplexandi et tempus longe fieri ab

amplexibus [] tempus quaerendi et tempus perdendi [] tempus custodiendi et tempus

abiciendi [] tempus scindendi et tempus consuendi [] tempus tacendi et tempus loquendi

[] tempus dilectionis et tempus odii [] tempus belli et tempus pacisrdquo2045

Davant la varietat drsquoalmiddotlusions temporals referides el refrany castellagrave evoca un ldquotempus

2042 A peu de pagravegina srsquoinforma (II Cap 4 p 719 n 34) ldquoSe recuerdan palabras del Eclesiasteacutes III 1-8 (veacutease tambieacuten II 9 761)rdquo 2043 MARCULESCU (2007 II p 50 n 102) tambeacute ens remet a ldquoCf Eclesiastul 3 1-8rdquo 2044 El qual recull ROMERO (20012 p 317-318 nuacutem 930) i el glossa talment ldquoes preciso esperar a que las oportunidades sean convenientes para acometer una empresardquo 2045 lsquoTot teacute el seu moment sota el cel hi ha un temps per a cada cosa [] Hi ha un temps drsquoinfantar i un temps de morir [] un temps de plantar i un temps de collir [] Un temps de matar i un temps de guarir [] un temps drsquoenrunar i un temps de construir [] Un temps de plorar i un temps de riure [] un temps de plagravenyer-se i un temps de dansar [] Un temps de tirar pedres i un temps drsquoaplegar-ne [] un temps drsquoabraccedilar i un temps drsquoestar-sersquon [] Un temps de cercar i un temps de perdre [] un temps de guardar i un temps de llenccedilar [] Un temps drsquoesquinccedilar i un temps de cosir [] un temps de callar i un temps de parlar [] Hi ha un temps drsquoestimar i un temps drsquoodiar [] hi ha un temps de guerra i un temps de paursquo traduccioacute que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) editada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla p 393

387

occidendi et tempus sanandi rdquo i un ldquotempus spargendi lapides et tempus eos colligendirdquo mentre

que el refranyer romanegraves es deixa encaterinar per la imatge ldquotempus flendi et tempus ridendirdquo

Vreme e a ricircde [] vreme e a plicircnge2046 [lsquoHi ha temps per riure [] hi ha temps per plorarrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 423 nuacutem 8099) Vreme e a ricircde vreme e a plicircnge (HINŢESCU 1985 p

165 nuacutem 3031) Vreme e a racircde [] Vreme e a placircnge (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 20)

Flonta aprofita la paregravemia Vreme e a ricircde vreme e a plicircnge per relacionar-hi el francegraves Il y a un

temps pour pleurer et un temps pour rire (FLONTA 1992a p 211 nuacutem 14522047) aixiacute com

tambeacute el castellagrave Hay tiempos de llorar y tempos [sic] de reiacuter (FLONTA 1992a p 251 nuacutem

14502048) Fetes les anteriors observacions resulta ben fagravecil constatar com Mărculescu prefereix

traduir literalment la paregravemia original mentre que Papu nrsquoelabora una llarga glossa que ens

sobta per la manca absoluta de caient paremiologravegic

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

Vegeu Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264)

2046 Vegeu la fitxa del refrany No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011) 2047 There is a TIME to weep and a time to laugh 2048 Iacutedem

388

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 7512049) Pe toate astea le icircnvăluie şi le astupă mantia largă (PAPU 1965 II p 77) [lsquoTotes aquestes coses() les embolcalla i les tapa la capa amplarsquo] Totul e acoperit şi astupat de ditamai[2050] mantia (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoTot estagrave cobert i tapat per lrsquoenorme caparsquo] Per desgragravecia el cobriment tegravextil no nomeacutes serveix com en el cas de Sant Martiacute de Tours per

confortar un captaire drsquoAmiens que tremolava de fred sinoacute per dissimular alguna falta heus-ne

aquiacute la diabogravelica demostracioacute de magrave i ploma de CORREAS (2000 [1627] p 266 nuacutem 469) El

diablo lo hace y lo traza y el diablo lo tapa con una manta2051 Segons CAMPOS BARELLA

(1998 p 77 nuacutem 7412052) el refrany quixotesc ldquoDa a entender que una buena apariencia puede

encubrir muchas faltasrdquo2053 Per altra part MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 532 nuacutem

46478) nrsquoesmenta la variant La capa todo lo tapa que coincideix amb lrsquoexemple proposat per

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 176 sv capa) i traduiumlt de la seguumlent manera ldquoSub

paltonpardesiu etc nu se vede o haină proastărdquo [lsquoSota lrsquoabricgavany etc no es veu un vestit de

mala qualitatrsquo] El pardesiu [lsquogavanyrsquo] ens duu al magiacute la paregravemia Botas y gabaacuten encubren

mucho mal (CORREAS 2000 [1627] p 130 nuacutem 315) que srsquoacompanya de la glossa ldquoNo se

ve si abajo hay faltas o achaquesrdquo Dit drsquouna o altra manera no oblidem pas que manta vegada

Las apariencias engantildean2054 de manera que ldquono es el traje que hace al hombre haacutebito no hace

al monjerdquo traduccions que CALCIU et alii (1979 p 436 sv haină p 726 sv om2055)

ofereixen per al refrany romanegraves Nu haina face pe om2056 [lsquoNo el vestit fa lrsquohomersquo] eacutes a dir en

una versioacute lleugerament ampliada Haĭnele nu fac pe om (omul) maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan

a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160) Nu haina icircl face

pe om mai de treabă [lsquoNo el vestit (el) fa a lrsquohome meacutes com calrsquo] (MILLIO 1999 p 226 nuacutem

1895b2057) No endebades ZANNE (2004 [1899] III p 181 nuacutem 7160) relaciona lrsquoanterior

paregravemia amb el francegraves Lrsquohabit ne fait pas le moine2058 Consequumlentment Nu te uĭtagrave la haĭne ci

la ce este icircn haĭne [lsquoNo miris els vestits sinoacute el que hi ha en els vestitsrsquo] (ZANNE 2004 [1899]

III p 179 nuacutem 7159) Nu te uita la haine [] ci la ce este icircn haine (MUNTEAN 1967 p 282

2049 Amb la nota (II Cap 8 p 751 n 22) ldquoSe adecua el refraacuten laquoUna buena capa todo lo taparaquordquo 2050 Es tracta drsquoun adjectiu invariable de to familiar que segons el DEX (sv diacutetamai) significa ldquoCare este (foarte) marerdquo [lsquoQue eacutes (molt) granrsquo] 2051 Correas remata el refrany talment y el diablo lo saca con un tamborino a la plaza 2052 Tanmateix cal dir que les autores prenen com a referegravencia la variant Una buena capa todo lo tapa 2053 Igualment ETXABE (2001 p 395) per a la mateixa variant glossa ldquoSentildeala que una buena apariencia sirve entre otras cosas para encubrir faltas y delitosrdquo 2054 Emparats en aquest hiperogravenim paregravemic us aconsellem de consultar les seguumlents fitxes Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145) i fins i tot No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 i 48 p 990 i 1115) 2055 En aquest cas lrsquouacutenica traduccioacute castellana recollida correspon al refrany El haacutebito no hace al monje 2056 Paregravemia que tambeacute espigolem a MILLIO (1999 p 19 nuacutem 154c p 50 nuacutem 424c) A la mateixa obra (p 116 nuacutem 989a) amb una lleugera variant Nu haina icircl face pe om [lsquoNo el vestit (el) fa a lrsquohomersquo] 2057 IT is not the COAT that makes the man 2058 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 95 nuacutem 2001)

389

nuacutem 5548) Nu te uita la haine ci la ce este icircn haine (FLONTA 1992b p 42 nuacutem 2362059) Ara

beacute quan el vestit en quumlestioacute eacutes un cojoc [lsquopellissarsquo] no cal perdre de vista que No todo el que

lleva zamarra es pastor (ETXABE 2001 p 300) Nu te uita la cojoc ci te uită ce e supt cojoc

[lsquoNo miris la pellissa sinoacute que mira quegrave hi ha sota la pellissarsquo] (PANN 1982 [1847] p 325) Nu

te uĭtagrave la cojoc ci te uĭtă ce e sub joc [sic]2060 (ZANNE 2004 [1899] III p 123 nuacutem 6946) Nu

te uita la cojoc ci te uită ce e sub cojoc (HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2038) Nu te uita la

cojoc ci la ce e sub cojoc [lsquosinoacute el que hi ha sota la pellissarsquo] (MILLIO 1999 p 19 nuacutem

154d2061 p 50 nuacutem 424a2062 p 116 nuacutem 989b2063 p 159 nuacutem 1341b2064 p 210 nuacutem

1772a2065 p 228 nuacutem 1912a2066) Si traslladem la nostra atencioacute del tronc al cap el raonament

romandragrave ben igual Nu te uita ce-i pe cap darsquo ce-i icircn cap [lsquoNo miris quegrave hi ha sobre el cap

sinoacute quegrave hi ha dins del caprsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 114) Nu te uita ce-i pe cap da ce-i

icircn cap (CARTALEANU et alii 2007 p 213 nuacutem 1907) Aixiacute doncs per meacutes esplendorosament

abillada que vagi la testa Nu te uita la căciulă [] ci te uită la făptură [lsquoNo miris el barret []

sinoacute que mira la factura2067rsquo] (MUNTEAN 1967 p 281 nuacutem 5547) per tal com ben mirat Nu

se cumpĕră omul pe căcĭulă2068 [lsquoNo es compra lrsquohome pel barretrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p

39 nuacutem 6647) Nu se cumpără omul pe căciulă (MILLIO 1999 p 50 nuacutem 424b2069 p 116

nuacutem 989c2070 p 228 nuacutem 1912b2071) Omul nu se cumpără pe căciulă (MILLIO 1999 p 210

nuacutem 1772c2072) Omul nu se cumpără după căciulă [lsquoLrsquohome no es compra segons el barretrsquo]

(MILLIO 1999 p 19 nuacutem 154b2073)

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86) Vegeu Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 i 47 p 990 i 1101)

2059 Under a ragged (threadbare) COAT lies wisdom Flonta acompanya el refrany del castellagrave A menudo bajo haacutebito vil se esconde hombre gentil del portuguegraves Muitas vezes a maacute folha esconde o melhor fruto i drsquouna altra variant romanesa que citem a peu de pagravegina per considerar que srsquoallunya un xic massa de la liacutenia marcada Sub frunza cea mai proastă se găseşte poama coaptă [lsquoSota (aquel)la fulla meacutes comuna es troba el fruit madurrsquo] 2060 Zanne relaciona el refrany amb una paregravemia francesa i una altra drsquoitaliana On ne cognoist [sic] pas les gens aux robes i Mal si giudica il cavallo dalla sella 2061 Never judge from APPEARANCES 2062 A BRIGHT hat does not always cover a venerable head 2063 The FEATHER makes not the bird 2064 HANDSOME is asthat handsome does 2065 You canrsquot judge of the HORSE by the harness 2066 Donrsquot JUDGE the sword from the sheath 2067 Entegraves com a lsquomanera drsquoeacutesser feta una cosarsquo en aquest cas persona 2068 Eacutes a dir amb glossa de lrsquoautor ldquoOmul nu se judecă după exteriorrdquo [lsquoLrsquohome no es jutja per lrsquo(aparenccedila) exteriorrsquo] 2069 A BRIGHT hat does not always cover a venerable head 2070 The FEATHER makes not the bird 2071 Donrsquot JUDGE the sword from the sheath 2072 You canrsquot judge of the HORSE by the harness 2073 Never judge from APPEARANCES

390

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 11022074) Burduhanul ţine inima iar nu inima burduhanul (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEl buc manteacute el cor i no el cor el bucrsquo] Maţele au inimă nu inima maţe (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoEls budells tenen cor no el cor budellsrsquo] Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000) Stomahul duce picioarele iar nu picioarele stomahul (PAPU 1965 II p 317) [lsquoLrsquoestoacutemac duu els peus i no els peus lrsquoestoacutemacrsquo] Burta duce picioarele nu picioarele burta (MĂRCULESCU 2007 II p 2922075) [lsquoLa panxa duu els peus no els peus la panxarsquo] Pel que fa al refrany Tripas llevan pies que no pies a tripas2076 ldquolo inserta Correas poniendo

laquopiernasraquo en vez de laquopiesraquo encareciendo la importancia de estar bien alimentadordquo

(CABALLERO 1970 p 234 nuacutem 3288) Quant a Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas

ldquoEnsentildea cuaacutento conviene para tener valor esfuerzo o alegriacutea estar bien alimentadordquo (CAMPOS

BARELLA 1998 p 336 nuacutem 3295) i ldquoDa a entender que el bienestar y la fuerza personales

empiezan por una buena alimentacioacutenrdquo (ETXABE 2001 p 394) ldquoPor que [sic] quien no se

alimenta es incapaz de discurrir bienrdquo (CABALLERO 1970 p 261 nuacutem 3679) A tall de resum

serveixin els seguumlents mots de LEYVA (2004 p 293)

ldquoTripas llevan pies y tripas llevan corazoacuten aun siendo componentes distintos del organismo

los acarreados aclaran una misma cosa con apetito insatisfecho[2077] no hay forma de

desmentir el dicho seguacuten el cual laquoen estoacutemago villano no cabe el pavoraquordquo

La quixotesca ldquooficina del estoacutemagordquo tripas en el refrany que suara ens ocupa presenta en

romanegraves una interessant multiplicitat en quegrave bo i partint del mot stomah [lsquoestoacutemacrsquo] (PAPU

1965 II p 317) ndashvariant de stomacndash passem per maţele [lsquoels budellsrsquo] (MĂRCULESCU 2007

II p 382) i desemboquem en el colmiddotloquial burta2078 [lsquola panxarsquo] (MĂRCULESCU 2007 II p

292) i en lrsquoencara meacutes popular burduhanul2079 [lsquoel bucrsquo] que eacutes precisament la variant de

PAPU (1965 II p 414) recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 911 sv

tripa)

2074 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 47 p 1102 n 32) ldquoPosiblemente creacioacuten coacutemica de Sancho con forma de paremia por cruce de otros refranes conocidosrdquo 2075 Amb la nota (2007 II p 292 n 521) ldquoProverb laquoTripas llevan piernas que no piernas tripasraquo adică merge bine doar cine-i bine hrănitrdquo [lsquoeacutes a dir (li) va beacute nomeacutes a qui estagrave ben alimentatrsquo] 2076 Localitzat per exemple a ETXABE (2001 p 394) sota les variants Tripas llevan pies que no pies tripas i Tripas llevan pies 2077 Tambeacute segons OLMOS (19982 [1940] p 129) ldquoCon estoacutemago vaciacuteo no se puede andar porque la fuerza que nos mantiene no en los pies sino en las tripas se producerdquo 2078 Segons CALCIU et alii (1979 p 132 sv burtă1) significa ldquobarriga panza vientre m (fam) tripardquo 2079 El diccionari de CALCIU et alii (1979 p 131 sv burduhan2) ens el tradueix com a ldquo(pop) panza bauacutel m andorga jergoacuten m (Am C Mex) timba (Cuba) pailardquo

391

A la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II Cap 34 p 267) encertem al primer

hemistiqui un referent del tot divers Un sac buit norsquos serva dret y sa panxa aguanta es peus y

ventre ple enteniment grograves Dit sigui en romanegraves Sacul gol nu stă icircn picioare [lsquoEl sac buit no

es teacute dempeusrsquo] (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem 6496 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111 i

221) Nogensmenys la doble variant trobada a CARTALEANU et alii (2007 p 245 nuacutem 2245)

Sacul goldeşert nu stă icircn picioare [lsquoEl sac buitsense res no es teacute dempeusrsquo] srsquoacompanya

drsquouna glossa ben allunyada del nostre visceral propogravesit ldquoNu poţi fi macircndru nu poţi umbla cu

capul sus dacă nu ai nimicrdquo [lsquoNo pots ser orgulloacutes no pots tenir fums si no tens resrsquo] Per sort i

gragravecies un cop meacutes a ZANNE (2004 [1899] III p 342 nuacutem 7700) ensopeguem amb el

refrany Sacul sec nu poacutete stagrave rsquon picere [lsquoEl sac pelat no pot tenir-se dempeusrsquo] seguit per

lrsquoequivalent italiagrave Sacco vuoto non puograve star in piedi2080 (2004 [1899] III p 343 nuacutem 7700) i

last but not least la glossa ldquoAdică cel fără putere şicirc cel flămacircnd precum şi cel lipsit de avere

de sprijin etcrdquo [lsquoEacutes a dir aquell sense forccedila i aquell famolenc com tambeacute aquell mancat de

riquesa de suport etcrsquo] (2004 [1899] III p 343 nuacutem 7700)

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000) Vegeu Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

2080 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 452 nuacutem 4954) Sacco vuoto non sta in piedi

392

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 12292081) O prăpastie o cheamă pe alta şi un păcat cheamă alt păcat (PAPU 1965 II p 541) [lsquoUn precipici en crida un altre i un pecat crida un altre pecatrsquo] Un adacircnc cheamă pe altul (MĂRCULESCU 2007 II p 4972082) [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo] Aquesta paregravemia ldquoRoque Guinart es quien nos la recuerda al describir aacute don Quijote los

percances de la vida cantonal y las causas que le habian movido aacute declararse independienterdquo

(COLL 1874 p 204 nuacutem 250) En lrsquoopinioacute drsquoOLMOS (19982 [1940] p 129) ldquoExpresa la

facilidad de zambullirse en el vicio si se da el primer traspieacute en el camino de la virtud por tanto

se debe evitar la primera caiacutedardquo La paregravemia es divideix en dos hemistiquis el primer dels quals

present tant a ETXABE (2001 p 3952083) com a CAMPOS BARELLA (1998 p 2 nuacutem 122084) en

la variant Un abismo llama otro poua al Liber Psalmorum XLII 8 ldquoAbyssus abyssum invocat

in voce cataractarum tuarum omnes gurgites tui et fluctus tui super me transieruntrdquo2085 Quant

al segon hemistiqui es tracta drsquoun afegitoacute cervantiacute sense tradicioacute paremiologravegica fins al punt

que Mărculescu no el pren en consideracioacute i es limita a traduir el ressograve biacuteblic bo i considerant

que la pecaminosa continuacioacute lluny de completar-ne el sentit resultava del tot emfagravetica

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 4 sv abismo) estableix una diferegravencia entre

el castellagrave El abismo llama al abismo que tradueix per Prăpastia cheamă prăpastie [lsquoEl

precipici crida precipicirsquo] i srsquoaproxima a la traduccioacute de Papu i drsquoaltra banda Un abismo

llama a otro (bo i fent-hi constar la pertinenccedila a lrsquoagravembit eclesiagravestic) amb la traduccioacute Adacircnc pe

adacircnc cheamă [lsquoAbisme a abisme cridarsquo] Si beacute lrsquoopcioacute drsquoadacircnc [lsquoabismersquo] es troba clarament

connotada en el marc clerical com acabem de veure i com tambeacute demostra la traduccioacute del

passatge biacuteblic que MĂRCULESCU (II p 497 n 853) ofereix en nota a peu de pagravegina aixograve no

obstant tambeacute el terme prăpastie [lsquoprecipicirsquo] posseeix clares connotacions religioses a fi

drsquoesmentar-ne nomeacutes un exemple prou similar al refrany quixotesc Necredinţa şicirc oacuterba

credinţă dintrrsquoo prăpastie icircntrrsquoalta te aruncă fără nicĭ o nădejde [lsquoLa falta de fe i la fe cega

drsquoun precipici a un altre et llencen sense cap esperanccedilarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 281

nuacutem 5708)

2081 Amb la nota (II Cap 60 p 1229 n 53) referida al primer hemistiqui de la paregravemia proposada ldquoTraduccioacuten del Salmo XLII 8 convertida en proverbiordquo 2082 Amb lrsquoapunt biacuteblic (II p 497 n 853) ldquoPsalmi 41 8 laquoAbyssus abyssum invocatraquo (laquoAdacircnc pe adacircnc cheamăraquo [lsquoAbisme a abisme cridarsquo])rdquo 2083 Lrsquoautor apunta ldquoAdvierte de que la comisioacuten de un delito o una falta lleva a cometer otros nuevos Tambieacuten se aplica al peligro de rendirse a la tentacioacuten de un viciordquo 2084 Amb una breu glossa ldquoDa a entender que una falta suele conducir a otrardquo 2085 Segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoUn gorgo trae lrsquoaltro [] scrosciando le tue cascate [] tutte lrsquoonde e i tuoi flutti [] son passati su merdquo (p 623) Drsquoaltra banda tambeacute COVARRUBIAS (1977 [1611] p 29 sv abismo) aprofita el lema abismo per encabir-hi lrsquoesmentat passatge

393

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 10112086) Un asin icircncărcat cu aur urcă lesne şi un munte (PAPU 1965 II p 327) [lsquoUn ase carregat drsquoor puja fagravecilment fins i tot una muntanyarsquo] Măgarul icircmpovărat cu aur urcă lesne muntele (MĂRCULESCU 2007 II p 3022087) [lsquoEl ruc embalumat drsquoor puja fagravecilment la muntanyarsquo] Encetem la fitxa amb una imatge extreta de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 157 sv asno) ldquoEl

asno cargado de pieccedilas de oro que sube a un castillo roquero por la cuesta aacutespera y dificultosa

sinifica el capitaacuten que con daacutedivas[2088] y por trato gana alguna fuerccedila y lugar de suyo

inespugnablerdquo A continuacioacute recorrem a LEYVA (2004 p 294) que ens nrsquoofereix una altra

variant meacutes geneacuterica

ldquoEl burro y el dinero se asocian en el refraacuten laquoasno con oro alcaacutenzalo todoraquo[2089] o sea que

quien tiene posibles consigue lo que quiere por necio que sea La sentencia que Sancho

Panza apoya con otros dichos fue frase afortunada de Filipo II rey de Macedonio y padre

de Alejandro Magno para quien no habiacutea laquofortaleza inexpugnable donde pueda subir un

asno cargado de ororaquordquo

Aquesta nova paregravemia al seu torn ens condueix al Refranero Multilinguumle2090 del Centro Virtual

Cervantes en el qual en descobrim lrsquohiperogravenim paregravemic El dinero todo lo alcanza juntament

amb una solucioacute per al romanegraves Aurul deschide raiul [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] paregravemia que si

seguim estirant el fil recull el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 92 sv asno)

com a traduccioacute del castellagrave Subiraacute un asno al monte maacutes elevado si de oro es cargado Gragravecies

a lrsquoor fins i tot les meacutes que dubtoses aptituds musicals de lrsquoase es veuran exalccedilades per tal com

segons CALLES (2006 p 156 nuacutem 525) Un asno cargado de oro tiene el rebuzno maacutes

sonoro2091 Tanmateix com a contrapunt esmentarem la paregravemia clagravessica El asno de Arcadia

lleno de oro y come paja2092 que ens palesa ldquoEl dinero lo puede todo pero ya Heraacuteclito nos

dejoacute prueba de que el asno de Arcadia preferiacutea la paja al orordquo (LEYVA 2004 p 294)

2086 Segons una nota a peu de pagravegina (II Cap 35 p 1011 n 39) ldquoEs sentencia de tradicioacuten latinardquo 2087 Amb lrsquoapunt (II p 302 n 538) ldquoMaximă de tradiţie latinărdquo [lsquoMagravexima de tradicioacute llatinarsquo] 2088 Vegeu la fitxa del refrany Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) 2089 Refrany present a CAMPOS BARELLA (1998 p 33 nuacutem 315) matisat per la seguumlent glossa gairebeacute idegraventica a la de Leyva ldquoDa a entender que quien tiene dinero consigue lo que quiere por necio que seardquo 2090 Recordem que el Refranero Multilinguumle es pot consultar en liacutenia a traveacutes de la pagravegina web httpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspx 2091 Aquesta paregravemia ens ldquoexplica que las cosas feas y desagradables pueden verse de otro modo si van ataviadas con lujo o traen dinero En teacuterminos generales tambieacuten significa que lo horroroso puede considerarse menos penoso si se cuenta con abundantes bienes materialesrdquo 2092 Recollida per exemple al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes i acompanyada de la seguumlent glossa ldquoEsta paremia alude a la sentencia de Heraacuteclito seguacuten la cual el asno prefiere la paja al orordquo

394

Deixant a banda lrsquoase perograve no pas el metall precioacutes pensem que I chiavistelli si ungono con

lrsquooro (BODINI 2005 [1957] II p 881) i que Una clau drsquoor ogravebri cualsevogravel pany2093 (RULLAN

2005 [1905] II p 210) dues variants terrenals de la celestial paregravemia dessuacutes esmentada Aurul

deschide raĭul2094 [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] (ZANNE 1895 I p 116 nuacutem 437) Aurul deschide

raiul2095 (MUNTEAN 1967 p 47 nuacutem 1236) Per acabar tornem encara que potser no siguin

drsquoor a aquelles cagraverregues que fan de molt bon portar Sacul greŭ nu e greŭ icircn spinare [lsquoEl sac

pesat no eacutes pesat a lrsquoesquenarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 201 nuacutem 9859) per tal com

ldquoAverea nu ni se pare prea grea nicĭ odatărdquo [lsquoLa riquesa no ens sembla massa pesada mairsquo] o

ben entegraves preu per preu sabates grosses i ‒hi afegiriacuteem‒ alforja plena O traistă plină e maĭ

uşor a o purta de cacirct una goacutelă [lsquoUna alforja plena eacutes meacutes fagravecil de portar que una buidarsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 207 nuacutem 9903) O traistă plină e mai uşor a o purta decicirct una

goală (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem 5932)

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

Vegeu Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

2093 Refrany que si sersquons permet la plasenteria ldquocontradiurdquo la frase de Lion Feuchtwanger (1884-1958) ldquoCine nu are bani aceluia icirci stau deschise trei locuri icircnchisoarea spitalul şi cimitirulrdquo [lsquoQui no teacute diners a aquell (li) soacuten oberts tres llocs la presoacute lrsquohospital i el cementirirsquo] (DUŢĂ 1997 p 40 nuacutem 346) 2094 Per a meacutes solucions agraveuries us tornem a aconsellar que consulteu la fitxa de refrany Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) 2095 De guisa meacutes terrenal una coneguda strigătură eacutes a dir una breu poesia popular de contingut clarament humoriacutestic que es canta als pobles durant les celebracions puacutebliques exclama ldquoSăracii boii cornuţi [] Cum icircnsoară nişte muţi [] Săracele sutele [] Cum mărită slutelerdquo [lsquoPobres() els bous banyuts [] Com casen (ajuden a casar) alguns muts [] Pobres() els bitllets de cent [] Com casen (ajuden a casar) les estrafetesrsquo]

395

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-11452096) Un băţ gătit nu mai seamănă a băţ (PAPU 1965 II p 457) [lsquoUn pal empolainat ja no srsquoassembla a (un) palrsquo] Un băţ dichisit nu mai pare băţ (MĂRCULESCU 2007 II p 4212097) [lsquoUn pal endiumenjat ja no sembla (un) palrsquo] Segons MĂRCULESCU (2007 II p 421 n 736) ldquoDon Quijote adaptează un proverb răspacircndit

[lsquoDon Quijote adapta un refrany estegravesrsquo] laquoCompone un palo y pareceraacute algoraquordquo refrany que si

hem de dir la veritat quan lrsquoespigolem eacutes sota la forma Vistan un palo y pareceraacute algo2098

(CORREAS 2000 [1627] p 816 nuacutem 322 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 726 nuacutem

63265) o beacute en la variant Viste un palito y veraacutes queacute bonito (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 726 nuacutem 63266) Es tracta drsquoun afaitament que es pot produir amb drsquoaltres elements

del refranyer com ara Compoacuten un sapillo paresceraacute bonillo2099 (MAL LARA 2013 [1568] X

p 1298 nuacutem 2) Compoacuten el sapillo pareceraacute bonillo2100 (CAMPOS BARELLA 1998 p 316

nuacutem 3109) o amb la mona la qual per beacute que romangui sempre mona ben hagravebilment ho

emmascara Viste bien a una mona y pareceraacute una gran sentildeora2101 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 726 nuacutem 63262) o fins i tot Afeitaacute [sic] un cepo[2102] y pareceraacute mancebo

(CORREAS 2000 [1627] p 46 nuacutem 979) Afeita un cepo y pareceraacute un mancebo2103 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3109) Afeita un cepo y apareceraacute un mancebo2104 (ETXABE

2001 p 13) Per desgragravecia com semblen entestar-se a demostrar els anteriors refranys Maacutes

honran buenos vestidos que buenos apellidos2105 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 726

nuacutem 63251) o de faisoacute encara meacutes sintegravetica Pantildeos dan honores2106 (MARTIacuteNEZ KLEISER

2096 Amb la nota (II Cap 51 p 1145 n 17) ldquocompuesto laquobien arregladoraquo laquobien vestidoraquo DQ modifica un refraacuten conocidordquo 2097 En aquest cas lrsquoapunt a peu de pagravegina de Mărculescu lrsquoemprem per encetar la fitxa 2098 Precisament aquesta eacutes la paregravemia recollida al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=59622ampLng=0) 2099 Vet aquiacute els primers mots de la llarga glossa que acompanya la paregravemia ldquoQuaacutento engantildeen las ropas ya estaacute dicho Dize que compongan (a manera de dezir) un sapillo y paresceraacute de buena manerardquo 2100 Amb lrsquoapunt ldquoLa ropa y el arreglo personal disimulan la fealdadrdquo 2101 Aquesta paregravemia ens recorda la proposta de RULLAN (2005 [1905] II p 289) al referent quixotesc Compograven un penoacute y pareixeraacute un sentildeoacute o agravedhuc bo i picant un xic meacutes alt la de BODINI (2005 [1957] II p 1002) Vesti una fascina e pare una Regina paregravemia de quegrave tambeacute es fan ressograve SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 536 nuacutem 5854) en la variant Vesti una fascina pare una regina o BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 628 nuacutem X7752k) Vesti una fascina sembreragrave una regina 2102 Mot que segons Correas significa ldquotronco y palo bastordquo 2103 Eacutes a dir ldquoConfiacutea en el poder de la imagenrdquo 2104 Segons lrsquoautor ldquoInforma del poder de las apariencias para ocultar defectos convirtiendo lo feo en bellordquo 2105 Aprofitem aquest refrany per aconsellar-vos de consultar dues fitxes meacutes Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) i Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) Malgrat que els esmentats refranys (per dir-ho ras i curt defensors que lrsquohagravebit no faci el monjo) srsquooposin a la present paregravemia (convenccediluda en canvi que lrsquohagravebit fa el monjo) tanmateix en les tres fitxes es presenten paregravemies romaneses i diverses informacions que beacute podrien servir per a tots els casos A dreta llei la gegravenesi drsquoaquesta nota rau precisament en una anegravecdota de Nastratin Hogea (personatge creat per Anton Pann) que ja resumiacuterem a propogravesit de la fitxa Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) 2106 Paregravemia que JUNCEDA (1991 p 154-155) aprofita per explicar una curiosa anegravecdota que no ens estem de transcriure ldquoaquel maestro nacional de Casar de Caacuteceres don Aacutengel Garciacutea del que hace algunos antildeos se ocuparon con especial atencioacuten todos los perioacutedicos peninsulares Acontecioacute que aquel probo educador seducido por la vida y

396

1995 [1953] p 726 nuacutem 63248) Tornant a la paregravemia inicial el problema ja no rau nomeacutes en

la falsedat de la disfressa sinoacute que ens arrisquem a canviar completament la natura de lrsquoobjecte

primigeni com beacute demostren dues traduccions quixotesques una de catalana i una altra

drsquoitaliana Un pal ben vestit deixa drsquoeacutesser pal (CIVERA 1969 p 605) i Un palo ben vestito non

egrave piuacute [sic] un palo2107 (VIAN COZZI 1960 II p 392)

Per comprendre la literalitat drsquoambdues traduccions romaneses resulta drsquoallograve meacutes clarificadora

la solucioacute de Flonta pel que fa a la paregravemia anglesa Dress up a STICK and it does not appear to

be a stick en un recull (FLONTA 1992a p 201 nuacutem 1381) llegim Icircmbracă un baston şi va

părea om2108 [lsquoVesteix un bastoacute i semblaragrave (un) homersquo] mentre que en lrsquoaltre (FLONTA 1992b

p 239 nuacutem 1378) Icircmbracă un baston şi va părea domn2109 [lsquo(un) senyorrsquo] paregravemies

acompanyades drsquoun asterisc el qual indica que lrsquoautor davant la impossibilitat de trobar cap

equivalegravencia romanesa es veu constret a traduir literalment alguna paregravemia procedent drsquouna

altra llengua Nogensmenys a traveacutes del castellagrave El vestido hace al hombre (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 726 nuacutem 63259) o del francegraves Le robe fait lrsquohomme2110

(ARTHABER 1929 p 717 nuacutem 1427) arribem fagravecilment a la paregravemia romanesa Haĭna

(haĭnele) face pe om2111 [lsquoEl vestit (els vestits) fa lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182

nuacutem 7163) Haina face pe om (FLONTA 1992a p 34 nuacutem 2372112 1992b p 41 nuacutem 2352113

MILLIO 1999 p 109 nuacutem 9342114 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 114 CARTALEANU et alii

2007 p 31 nuacutem 203) per tal com După coacutejă se vede pomul [] După haĭnă omul [lsquoPer

lrsquoescorccedila es veu lrsquoarbre [] Pel vestit() lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182 nuacutem 7164)

Altrament dit suara de guisa ben epidegravermica Straele icircmpodobesc pe om [lsquoLes peces de vestir

guarneixen lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 387 nuacutem 7865) Straiele icircmpodobesc pe om

(MUNTEAN 1967 p 352 nuacutem 6875 CARTALEANU et alii 2007 p 31 nuacutem 203) o en una

dimensioacute crematiacutestica Banul te icircnvaţă a grăi şi hainele a merge [lsquoEl(s) diner(s) trsquoensenya a

milagros de la Grecia antigua no soacutelo dio en consagrarse al estudio del griego claacutesico sino que adoptoacute en todo y para todo especialmente en el vestir el aticismo maacutes depurado sin excluir claro estaacute el blanqueo del rostro con pasta de albayalde Por si todo esto fuera poco se hizo rebautizar como Heleacutenidas de Salamina y con este sobrenombre era mentado por todo bicho viviente en el tono maacutes respetuoso No cabe duda pues que aquel hombre haciacutea bueno lo que a mayor abundamiento afirma otro refraacuten Pantildeos dan honoresrdquo 2107 Altrament dit Vesti un bastone e ti parragrave un signore (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 536 nuacutem 5850) o beacute Vestite bene un palo sembra un cardinale (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 628 nuacutem X7752h) 2108 Ensems amb el francegraves Habillez un bacircton il aura lrsquoair drsquoun baron 2109 Amb dues equivalegravencies meacutes en castellagrave i portuguegraves Afeita un cepo pareceraacute mancebo i Afeita um cepo pareceraacute mancebo 2110 Que lrsquoautor relaciona amb el castellagrave Afeita un cepo pareceraacute mancebo i amb lrsquoitaliagrave Vesti un legno | Pare un regno 2111 Vegeu la versioacute antagogravenica a la fitxa Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) 2112 The COAT (garment) makes the man Flonta recorda dues paregravemies franceses Lrsquohabit (La robe) fait lrsquohomme i Crsquoest lrsquohabit qui fait le moine paregravemies que srsquooposen al meacutes conegut Lrsquohabit ne fait pas le moine (MONTREYNAUD et alii 1993 p 95 nuacutem 2001) 2113 The COAT (garment) makes the man Lrsquoautor estableix vincles amb dos refranys castellans i un de portuguegraves El traje hace al hombre El haacutebito hace al monje (fraile) i O haacutebito faz o monge 2114 FAIR feathers make fair birds

397

expressar-te i els vestits a caminarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1344) BaniiBanulParalele

[lsquoEls dinersEl dinerEls pistrincsrsquo] te icircnvaţă a grăi şi hainele a merge (CARTALEANU et alii

2007 p 31 nuacutem 203)

398

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154) Cu o ricircndunică sentildeor nu se face primăvară (FRUNZETTI 1965 I p 175) [lsquoAmb una oreneta sentildeor no es fa primaverarsquo] Cu o racircndunică nu se face primăvară (MĂRCULESCU 2007 I p 122) [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo]

ldquoEsta paremia se encuentra documentada en griego antiguo desde la comedia aacutetica de la

segunda mitad del siglo V aC pero dado que no se atestigua en latiacuten claacutesico debemos

pensar que su pervivencia en las lenguas modernas se debe a que fue reintroducida en latiacuten

medieval a traveacutes sobre todo de las traducciones latinas de Aristoacuteteles (cuya cita de la

paremia en la Eacutetica a Nicoacutemaco[2115] es el texto clave que explica en buena parte el

extraordinario eacutexito que ha tenido en nuestra tradicioacuten cultural) [hellip] En el siglo XIII Santo

Tomaacutes de Aquino lo cita en diversas ocasiones en su forma latina laquoUna hirundo ver non

facitraquo[2116] [hellip] Por supuesto su presencia en las obras de los eruditos del Renacimiento

particularmente en los Adagia de Erasmo fue de gran importancia para su consolidacioacuten

definitiva[2117] en las lenguas modernas pero la paremia parece que ya por entonces se

hallaba bien asentada en nuestra tradicioacuten cultural como testimonian sus frecuentes citas en

el medievo tanto en latiacuten como en lenguas vernaacuteculasrdquo2118 (GARCIacuteA ROMERO 2008 p

131)

Aprofitem lrsquoexplicacioacute drsquoIRIBARREN (19744 p 593) per deixar clar de bell antuvi que ens trobem davant drsquoun ldquoProverbio que significa que la aparicioacuten de una sola de estas avecillas en nuestro paiacutes al que vienen de Africa [sic] por la primavera no constituye costumbre ni forma regla para poder deducir la llegada del buen tiempordquo En el mateix sentit2119 LEYVA (2004 p 295) anota

ldquoLa aparicioacuten de las golondrinas en Espantildea procedentes de las costas africanas es anuncio tradicional de la llegada del estiacuteo Naturalmente un solo miembro de estas aves migratorias ndashllegan para reproducirsendash solo significa que un ejemplo no hace la regla que esto quiere decir el refraacutenrdquo

2115 En efecte al sisegrave capiacutetol del primer llibre de lrsquoEgravetica nicomaquea lrsquoEstagirita manifesta ldquoΜία γάρ χελιδών ẻαρ οủ ποιεĩrdquo afirmacioacute que en mots de Josep Batalla i segons el primer volum de lrsquoEgravetica nicomaquea en lrsquoedicioacute publicada a la Fundacioacute Bernat Metge lrsquoany 1995 sona aixiacute ldquoCar una oreneta no fa estiurdquo (p 160) 2116 Paregravemia que entre drsquoaltres reculls espigolem a PERIS (2001 p 170 nuacutem 2962) aixiacute com tambeacute a CANTERA et alii (2005 p 113) en la variant Una hirundo non facit ver 2117 Igualment a GARGALLO (2008 p 357) ldquoSe trata de un paremiotipo bien conocido que hunde sus raiacuteces en el griego antiguo y cuya tradicioacuten se extiende con numerosas variantes por toda Europardquo 2118 Ens hem permegraves de citar bona part del resum que precedeix lrsquoarticle Una golondrina no hace verano font bibliogragravefica que resulta imprescindible per a qui vulgui aprofundir en tota mena de detalls drsquoampla volada sobre la histograveria i la transmissioacute de la nostra paregravemia 2119 Encara que sigui a peu de pagravegina no ens estem de citar la sempre interessant glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 129-130) ldquoSabido es que las golondrinas vienen a nuestra peniacutensula desde las costas de Aacutefrica en primavera y emigran en otontildeo permaneciendo con nosotros todo el verano Porque alguna se rezague aquiacute en modo alguno sentildeala verano Es excepcioacuten que confirma la regla Una accioacuten no es suficiente para juzgar a los individuos Eacuteste es el sentido del refraacuten que nunca deben olvidar dirigentes y superioresrdquo

399

Abocats doncs a la triacuteada oreneta estiu i impliacutecitament bon temps evoquem ndashi ens hi

aboquemndash la jamai prou lloada base de dades2120 ParemioRom (Paremiologia romagravenica

refranys meteorologravegics i territori) en quegrave a traveacutes drsquouna cerca que combini el nostre ocellet

lrsquoestacioacute primaverenca o beacute estival i el bon temps ens apareixen exemples drsquoarreu de la

Romagravenia els quals ens permetem de citar drsquooest a est Uma andorinha natildeo faz veratildeo2121 Uma

andorinha soacute natildeo faz a Primavera2122 Nem um dedo faz a matildeo nem uma andorinha faz o

Veratildeo2123 (portuguegraves) Una golondrina no hace verano Una golondrina no hace verano ni una

sola virtud bienaventurado Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano Ni una flor hace

ramo ni una golondrina hace verano (castellagrave) Una oreneta no fa estiu (catalagrave) Una rundine

non faghet beranu (sard) Una rondine non fa primavera (italiagrave) i en romanegraves Cu o racircndunică

nu se face primăvară2124 [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo] O racircndunică nu aduce

primăvara [] Nici un copac nu face pădurea2125 [lsquoUna oreneta no duu la primavera [] Ni un

arbre no fa el boscrsquo] Davant la doble opcioacute primavera ndash estiu GARGALLO (2008 p 357-358)

pouant del DCECH2126 apunta

ldquoalgunos oponen ya verano a invierno [] oposicioacuten bipartita sinoacutenima de buen o mal

tiempo y en este sentido podemos concebir verano como equivalente de primavera[2127]

Realmente hay que conceder que esta distincioacuten elemental y vaga es la maacutes popular []

como nos lo muestra el proverbio catalaacuten laquouna flor no fa estiuraquo[2128] equivalente del

portugueacutes laquouma andorinha natildeo faz veratildeoraquo las golondrinas vuelan y las flores salen en

primavera pero el pueblo catalaacuten y portugueacutes soacutelo piensa vagamente en el laquobuen tiemporaquo

al decir estiu o veratildeo[2129]rdquo

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 646 sv golondrina) com ja apuntagravevem en la citacioacute

inicial de la fitxa ldquoProverbio es vulgar nuestro latino y griego laquoUna golondrina no haze

2120 Consultable en liacutenia a httpstelubeduparemio-rom 2121 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) 2122 Que es contraposa a Por morrer uma andorinha natildeo acaba a Primavera 2123 GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) ens en proposa la variant Uma andorinha soacute natildeo faz veratildeo nem un dedo soacute faz matildeo 2124 Refrany espigolat a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 33) 2125 Paregravemia extreta de RUSU-PĂSĂRIN (2006 p 73) 2126 Ens referim ben entegraves a lrsquoobra en sis volums de Joan COROMINAS (amb la colmiddotlaboracioacute de Joseacute Antonio PASCUAL) el Diccionario criacutetico etimoloacutegico castellano e hispaacutenico publicat a Madrid entre els anys 1980-1991 En aquest cas la citacioacute correspon a les pagravegines 777-778 del cinquegrave volum 2127 No endebades GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) contempla ambdues estacions als refranys romanesos Cu o ricircndunică nu se face primăvară (vară) [lsquoAmb una oreneta no es fa primavera (estiu)rsquo] i Cu o floare nu se face primăvară (vară) [lsquoAmb una flor no es fa primavera (estiu)rsquo] i semblantment en lrsquoitaliagrave per mitjagrave de la doble opcioacute Una rondine non fa primavera i Una rondine non fa lrsquoestate Per la seva banda SEVILLA (1999 p 99) relaciona la paregravemia quixotesca amb lrsquoitaliagrave Una rondine non fa primavera i el francegraves Une hirondelle ne fait pas le printemps 2128 Vegeu meacutes endavant aquesta paregravemia amb les corresponents equivalegravencies romaneses 2129 No oblidem que lrsquoany quixotesc consta no pas de quatre sinoacute de cinc estacions que no coincidexen amb les astronogravemiques tal com ens explica el famoacutes fragment amb quegrave srsquoinicia el capiacutetol 53 de la segona part ldquoPensar que en esta vida las cosas della han de durar siempre en un estado es pensar en lo escusado antes parece que ella anda todo en redondo digo a la redonda la primavera sigue al verano el verano al estiacuteo el estiacuteo al otontildeo y el otontildeo al invierno y el invierno a la primavera y asiacute torna a andarse el tiempo con esta rueda continuardquo (p 1158)

400

veranoraquordquo2130 Actualment en castellagrave el refrany meacutes usual ha eliminat el predicatiu sola de

lrsquooriginal quixotesc Una golondrina no hace verano2131 (CAMPOS BARELLA 1998 p 167

nuacutem 1662) versioacute que presenta la pegraverdua del possible repicoacute final ni una sola virtud

bienaventurado2132 o beacute de lrsquoafegitoacute inicial Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano

(ETXABE 2001 p 281) Gens atzarosament CASADO et alii (1998 p 532133) el comparen als

seguumlents equivalents en italiagrave i francegraves Una rondine non fa primavera2134 i Une hirondelle ne

fait pas le printemps2135 paregravemia francesa que FLONTA (1992a p 204 nuacutem 13992136)

agermana amb el romanegraves Cu o ricircndunică nu se face primăvara [lsquoAmb una oreneta no es fa la

primaverarsquo] opcioacute escollida no endebades tant per Frunzetti com per Mărculescu i que

espigolem arreu del refranyer romanegraves Cu o ricircndunică nu se face primăvara2137 (FLONTA

1992b p 242 nuacutem 13992138) Cu o racircndunică nu se face primăvara (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 16) Cu o racircndunică nu se face primăvară (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 251a2139 p

293 nuacutem 2477b2140 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 33) Cu o ricircndunică nu s [sic] face

primăvară2141 [lsquoprimaverarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 875 sv ricircndunică) Numaĭ o ricircndunea nu

ne aduce primăvară [lsquoNomeacutes una oreneta no ens duu primaverarsquo] (ZANNE 1895 I p 636 nuacutem

2454) Numai o racircndunea nu ne aduce primăvară (MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1052d2142)

(Numai) cu [lsquo(Nomeacutes) ambrsquo] o racircndunică nu se face primăvară (MILLIO 1999 p 298 nuacutem

25302143)

Curiosament la primavera es muda en estiu (tal com en lrsquooriginal castellagrave) quan lrsquoarbre no ens

deixa veure lrsquoinexistent bosc O ricircndunică nu aduce vara [] nici un copac nu face pădurea

[lsquoUna oreneta no duu lrsquoestiu [] ni un arbre no fa el boscrsquo] (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem

2130 I ben entegraves tambeacute aprofita per explicar-ne el sentit ldquopresupuesto que es la anunciadora de la primavera entieacutendese quando todas ellas vienen de golpe y no porque una se aya adelantado se le ha de dar creacutedito assiacute ni maacutes ni menos del testimonio singular de uno no hemos de formar notoriedad ni de la cosa que es rara porque acontezca una vez sacar regla generalrdquo 2131 Amb la glossa ldquoEnsentildea que un ejemplar o caso no hace reglardquo 2132 Tal com consta a CORREAS (2000 [1627] p 800 nuacutem 103) Una golondrina no hace verano ni una sola virtud bienaventurado 2133 Amb la glossa ldquoNo se deben deducir normas ni conclusiones basaacutendose en casos aisladosrdquo 2134 Com ja vegraveiem a traveacutes de lrsquoexemple italiagrave espigolat a la base de dades ParemioRom i que tambeacute recullen SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 450 nuacutem 4938) 2135 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 17 nuacutem 205) 2136 One SWALLOW does not make a summer 2137 Flonta relaciona la paregravemia amb els castellans Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano i amb els portuguesos Uma andorinha natildeo faz veratildeo i Uma andorinha soacute natildeo faz Veratildeo nem um dedo soacute faz matildeo 2138 One SWALLOW does not make a summer 2139 A FLOWER makes no garland 2140 ONE fair DAY assures not a good summer 2141 Citat en comparacioacute al castellagrave Una golondrina no hace verano 2142 A FLOWER makes no garland 2143 ONE SWALLOW does not make a summer

401

5915) O ricircndunică nu aduce vara nici un copac nu face pădurea2144 (GHEORGHE 1986 p 177

nuacutem 138 FLONTA 1992b p 242 nuacutem 13992145) O racircndunică nu aduce vara nici un copac

nu face pădurea (CARTALEANU et alii 2007 p 102 nuacutem 872) paregravemia que CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 468 sv golondrina) recullen sense el verb face [lsquofarsquo] del segon

hemistiqui O racircndunică nu aduce vara nici un copac pădurea Aquest afegitoacute forestal existeix

com a refrany propi si beacute amb pădure [lsquoboscrsquo] sense article tal com ens demostren ZANNE

(1895 I p 145 nuacutem 551) i CALCIU et alii (1979 p 235 sv copac2146) Un copac nu face

pădure [lsquoUn arbre no fa boscrsquo] refrany que a voltes es troba amb el mot arbore [lsquoarbrersquo] Un

arbore nu face pădure [lsquoUn arbre no fa boscrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 438 nuacutem 6906

MUNTEAN 1967 p 394 nuacutem 7528) Dit sigui amb una interpelmiddotlacioacute directa en segona

persona Cu un copac[2147] nu faci pădure [lsquoAmb un arbre no fas boscrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 24)

Bo i reprenent al vol la nostra oreneta CALCIU SAMHARADZE (20052 p 468 sv golondrina) la combinen en clau floral Cu o floareo racircndunică nu se face (primă)vară [lsquoAmb una floruna oreneta no es fa (primavera)estiursquo] proteica opcioacute que CARTALEANU et alii (2007 p 102 nuacutem 872) tambeacute recullen Cu o racircndunicăCu o floare nu se face primăvarăvară Vet aquiacute si ens limitem a tocar de peus a terra la nombrosa combinacioacute paremiologravegica flor - primavera Cu o floare nu se face primăvară [lsquoAmb una flor no es fa primaverarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 31 nuacutem 218) Cu o floare nu se face primăvară2148 (CALCIU et alii 1979 p 3862149 sv floare HINŢESCU 1985 p 69 nuacutem 773 MILLIO 1999 p 293 nuacutem 2477a2150) Cu o floare nu se face primăvara [lsquola primaverarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 16) Cu o floare nu e primăvară [lsquono eacutes primaverarsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3696) Numai [lsquoNomeacutesrsquo] cu o floare nu se face primăvară (MUNTEAN 1967 p 276 nuacutem 5413 HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4123 MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1052b2151) En la mateixa togravenica floral perograve ja en agravembit estiuenc Cu o floacutere numaĭ vară nu se face [lsquoAmb una flor nomeacutes estiu no es farsquo] (ZANNE 1895 I p 167 nuacutem 646) Cu o floare numai vară nu se face (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 468 sv golondrina) Cu o floacutere nu se face vara [lsquoAmb una flor no es fa lrsquoestiursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 465 nuacutem 7067) Cu o floare nu se face vară [lsquoestiursquo] (HINŢESCU 1985 p 190

2144 Lrsquoautor vincula el refrany amb els castellans Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano i amb els portuguesos Uma andorinha natildeo faz veratildeo i Uma andorinha soacute natildeo faz Veratildeo nem um dedo soacute faz matildeo 2145 One SWALLOW does not make a summer 2146 Esmentat a propogravesit del refrany castellagrave Un aacuterbol no hace un bosque 2147 I tambeacute ben mirat Numai c-o lovitură copacul nu cade [lsquoNomeacutes amb un cop lrsquoarbre no caursquo] (MUNTEAN 1967 p 276 nuacutem 5412) 2148 En aquest mateix sentit GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) nrsquoesmenta equivalents en portuguegraves i italiagrave Uma flor natildeo faz primavera i Un fior non fa primavera 2149 Els autors comparen la paregravemia amb les dues seguumlents en castellagrave Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano 2150 ONE fair DAY assures not a good summer 2151 A FLOWER makes no garland

402

nuacutem 3697) paregravemies coincidents amb el catalagrave Una flor no fa estiu2152 (CIVERA 1969 p 71 BULBENA 2005 p 109) que PAgraveMIES PALOU (20122 p 82-83) colmiddotloquen en el nuacutemero 31 del seu ragravenquing sobre Els 100 refranys meacutes populars bo i reblant-lo amb el repicoacute Una flor no fa estiu ni dues primavera FLONTA (1992a p 81 nuacutem 5482153 1992b p 95 nuacutem 5522154) afegeix al ja esmentat Cu o floare nu se face primăvara [lsquoAmb una flor no es fa la primaverarsquo] una nova variant Numai c-o floare ghirlanda nu se face2155 [lsquoNomeacutes amb una flor la garlanda no es farsquo] coincident amb la proposta de MILLIO (1999 p 124 nuacutem 1052a2156) Numai cu o floare ghirlanda nu se face Tanmateix no ens estarem de dir que ZANNE (1895 I p 167 nuacutem 645) marca la variant Numaĭ crsquoo floacutere ghirlandă nu se face amb un punt negre senyal ineludible que lrsquoautor la considera dubtosa o beacute urpada drsquoaltres llenguumles

Clourem aquesta fitxa amb un bon grapat de paregravemies que incideixen en les limitacions drsquoun

uacutenic element Per exemple i per sort a lrsquohora drsquoensutzar la limpidesa de la mar o del riu

romanegraves per antonomagravesia Cu un gunoiaş nu se spurcă marea [lsquoAmb una porquerieta no

srsquoembruta la marrsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2726) i C-un găinaţ de cioară nu se spurcă

Dunărea [lsquoAmb una gallinassa de cornella no srsquoembruta el Danubirsquo] (MUNTEAN 1967 p 121

nuacutem 2680) En clau agriacutecola no perdem de vista tres evidegravencies Crsquoo ceapă şi crsquoo rădiche nu

se face grădină [lsquoAmb una ceba i un rave no es fa hortrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p

35 nuacutem 248) C-o ceapă şi c-o ridiche nu se face grădină (HINŢESCU 1985 p 65 nuacutem 680)

en segon lloc Cu un bou nu se ară [lsquoAmb un bou no es llaurarsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem

2725) Nu se ară cu un singur bou [lsquoNo es llaura amb un uacutenic boursquo] (MUNTEAN 1967 p 279

nuacutem 5486) i per uacuteltim Cu o stropitură de ploaie [] pămicircntul nu se moaie [lsquoAmb una gota de

pluja [] la terra no es mullarsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2692) Drsquoaltra banda a lrsquohora

drsquoaplegar un ufanoacutes ramat boviacute tinguem en compte Cu o vacă singură nu faci cireadă [lsquoAmb

una vaca sola no fas vacadarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 33)

Igualment abans de fer llenya de lrsquoarbre caigut no oblidem que Copacul mare numai cu o

lovitură de topor jos nu cade2157 [lsquoLrsquoarbre gran nomeacutes amb un cop de destral a baix no caursquo]

(GHEORGHE 1986 p 169 nuacutem 129) O si el que pretenem eacutes que totes les gallines ens

ponguin molt de compte per tal com Cu un pai găina nu se-ngraşă [lsquoAmb una palla la

2152 A tall anecdogravetic Josep Pla lrsquoinsereix a la novelmiddotla El carrer estret (p 166) editada a Barcelona per Destino el 1984 (5a edicioacute) 2153 One FLOWER makes no garland 2154 Iacutedem 2155 Aixiacute apareix a 1992b (p 95 nuacutem 552) a 1992a (p 81 nuacutem 548) amb ghirlandă [lsquogarlandarsquo] en lloc de ghirlanda [lsquola garlandarsquo] Drsquoaltra banda vegeu el francegraves Une fleur ne fait pas guirlande (GHEORGHE 1986 p 177 nuacutem 138) 2156 A FLOWER makes no garland 2157 Gheorghe aprofita per esmentar el portuguegraves Um soacute golpe natildeo derruba o castanheiro el francegraves Vieil arbre drsquoun coup ne srsquoarrache lrsquoitaliagrave Al primo colpo non cade un albero i el castellagrave Un solo golpe no derriba un roble refrany aquest darrer que apareix a CALLES (2006 p 91 nuacutem 302) amb la seguumlent glossa ldquolos logros requieren mucho esfuerzo y trabajo y es insensatez pretender que al primer intento y sin sudor consigamos dar fin a nuestras obrasrdquo

403

gallina no srsquoengreixarsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2734) A meacutes en una bossa o en un sac

no es produiragrave cap mena de so si nomeacutes hi entaforem un objecte ja es tracti drsquouna moneda o beacute

drsquouna nou Nu sună banul cicircnd e unul singur icircn pungă [lsquoNo sona la moneda quan eacutes lrsquouacutenica a la

bossarsquo] (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5501) Nu sună banul cacircnd e unul singur icircn pungă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 110) i O singură nucă nu sună icircntr-un sac [lsquoUna sola nou no

sona en un sacrsquo] (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem 5924) O nucă singură [lsquoUna nou solarsquo] nu

sună icircn sac (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 110) Per acabar i com a consequumlegravencia dels

anteriors exemples tindrem prou mala peccedila al teler si encerquem drsquoencendre foc amb un uacutenic

fumall o beacute drsquoilmiddotluminar tota la llar amb una espurna Cu un tăciune foc nu se face [lsquoAmb un

fumall no es fa focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2731) i Cu o scacircnteie casa nu vei lumina

[lsquoAmb una espurna la casa no ilmiddotluminaragravesrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 102 nuacutem 872)

404

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 2252158) Mortul sub zăbranic şi viii la praznic (FRUNZETTI 1965 I p 244) [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo] Mortul ducă-se la groapă şi viul la pitoi (MĂRCULESCU 2007 I p 1822159) [lsquoEl mort que sersquon vagi a la fossa i el viu a la fogassarsquo] Els traductors italians VIAN COZZI (1960 I p 214) anoten a peu de pagravegina que aquest ldquoEgrave il primo proverbio citato da Sancio futuro laquouomo dei proverbiraquordquo2160 Vet aquiacute un detall que no resultaria pas intranscendent si no fos que tot just al capiacutetol anterior ja ens havia aparegut per boca de Sancho la paregravemia Dareacute al diablo el hato y el garabato2161 (I Cap 18 p 215) la primigeneiumltat proverbial no pas fraseologravegica de la qual testimonien per citar-ne dos exemples de reconegut prestigi CANTERA et alii (2005 p 17) i CHACOTO (2008 p 110) Tornant emperograve al refrany quixotesc ldquoEquivale a eacuteste laquoel muerto al hoyo y el vivo al bolloraquo Entieacuterrese al muerto comamos y ruede la vida Esto es lo irremediable no debe obsesionarnos de tal manera que nos domine por completo ya que la vida continuacutea y hay que afrontarlardquo (OLMOS 19982 [1940] p 131) En efecte la majoria de les fonts hispagraveniques consultades es basen en la variant El muerto al hoyo y el vivo al bollo variant ldquocon un paralelismo efectista y una rima final muy llamativardquo (VIZCARRONDO 2008 p 3332162) Aixiacute doncs CAMPOS BARELLA (1998 p 238 nuacutem 2368) nrsquoapunten un doble significat ldquoIndica que a pesar del sentimiento de la muerte de las personas maacutes amadas es preciso alimentarse y volver a los afanes de la vida Uacutesase tambieacuten para censurar a los que olvidan demasiado pronto al muertordquo dualitat que ETXABE (2001 p 156) repreacuten ldquoPor un lado recuerda la necesidad de superar el fallecimiento de los seres queridos Por otro censura a los que olvidan con excesiva prontitud a sus muertosrdquo Lrsquoesmentat refrany ben habitual encara avui en dia disposava a lrsquoegravepoca de Cervantes drsquouna versioacute que ens transmet COVARRUBIAS (1977 [1611] p 693 sv hogaza) El muerto a la cava y el vivo a la hogaza2163 variant amb cava en lloc de sepultura que a IRIBARREN (19744 p 5822164) desperta meacutes confianccedila que no pas la quixotesca per tal com ldquoRecueacuterdese a este propoacutesito lo que ya advertiacute en otro lugar que Cervantes hace que Sancho trabuque los refranesrdquo

2158 Acompanyat de la nota (I Cap 19 p 225 n 52) ldquolaquoEl muerto al hoyo y el vivo al bolloraquo es la forma actual de este refraacutenrdquo 2159 Amb el seguumlent comentari a peu de pagravegina (2007 I p 182 n 357) ldquoAici icircncepe seria proverbelor emise de Sancho icircntr-un mod atacirct de specific pentru personalitatea lui Icircn text laquoVaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogazaraquo Mai curentă e versiunea laquoEl muerto a la fosada y el vivo a la hogazaraquordquo [lsquoAquiacute comenccedila la segraverie dels refranys emesos per Sancho drsquouna manera tan especiacutefica per a la seva personalitat Al text laquoVaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogazaraquo Meacutes habitual eacutes la versioacute laquoEl muerto a la fosada y el vivo a la hogazaraquorsquo] 2160 Vegeu la nota anterior en quegrave Mărculescu tambeacute es manifesta en el mateix sentit Drsquoaltra banda aprofitem per afegir que Vian Cozzi tradueixen el refrany que ens ocupa de la seguumlent faisoacute Il morto alla sepoltura e il vivo alla pagnotta 2161 Paregravemia que en aquest cas VIAN COZZI (1960 I p 205) tradueixen per Mando al diavolo baracche e burattini e me ne vo 2162 En realitat Vizcarrondo es basa en la variant Muerto al hoyo y el vivo al bollo 2163 Amb la glossa ldquopor maacutes sentimiento que los vivos tengan de los muertos en dexaacutendolos en la sepultura se vienen a comer a casardquo 2164 Iribarren a progravepogravesit del refrany El muerto al hoyo y el vivo al bollo comenta ldquoRefraacuten que denota el pronto consuelo que por lo regular tienen los hombres en la peacuterdida de sus parientes y amigosrdquo

405

Tambeacute Correas ens ofereix tres paregravemies de sentit afiacute (CORREAS 2000 [1627] p 283 nuacutem 881) El muerto a la fosada y el vivo a la hogaza El muerto a la huesa y el vivo a la mesa i El muerto a la mortaja y el vivo a la hogaza2165

Pel que fa a drsquoaltres equivalents romagravenics CASADO et alii (1998 p 822166) acompanyen la

paregravemia El muerto al hoyo y el vivo al bollo de la versioacute francesa Les morts sont bientocirct oublieacutes

i de la italiana I morti e gli andati presto sono dimenticati2167 Aprofitem lrsquoavinentesa per

consultar les traduccions quixotesques drsquoOUDIN CASSOU (2002 [1949] p 214) de FANLO

(2010 [2008] I p 251) i de BODINI (2005 [1957] I p 182) els quals respectivament ens

brinden les seguumlents versions Le mort srsquoen aille agrave la seacutepulture et le vif agrave la pacircture Le deacutefunt

aux funeacuterailles le vif aux victuailles i I morti alla terra i vivi alla scodella2168 Si en voleu una

versioacute encara meacutes diagravefana us hi afegim el portuguegraves Tenha o morto onde jazer e o vivo onde

comer2169 (SERRAS 2005 p 102)

A lrsquohora de cercar equivalents en romanegraves no eacutes pas el refrany del Quijote sinoacute la variant El

muerto al hoyo y el vivo al bollo la que ens duu a bon port Tant a CALCIU et alii (1979 p 640

sv mort) com a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 640 sv muerto) lrsquoesmentada paregravemia

castellana sersquons tradueix per Morţii cu morţii şi viii cu viii [lsquoEls morts amb els morts i els vius

amb els viusrsquo] amb agravemplia presegravencia al refranyer romanegraves Morţiĭ cu morţiĭ şi viiĭ cu viiĭ2170

(ZANNE 2003 [1897] II p 614 nuacutem 5463) Morţii cu morţii [] viii cu viii (MUNTEAN 1967

p 257 nuacutem 5043) o beacute Morţii cu morţii viii cu viii (GHEORGHE 1986 p 268 nuacutem 258

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) Bo i passant a ambdoacutes traductors romanesos observem que

Mărculescu opta per una versioacute del tot literal mentre que Frunzetti es decanta per una

interpretacioacute del refrany quixotesc que li permet la rima asonant entre zăbranic [lsquovelrsquo] i

praznic2171 [lsquobanquet funerarirsquo] Cloem aquesta fitxa amb la lapidagraveria i per desgragravecia ben

encertada paregravemia Morţii călătoresc repede2172 [lsquoEls morts viatgen ragravepidrsquo] (DUŢĂ 1997 p

228 nuacutem 2504)

2165 Les dues uacuteltimes paregravemies es recullen com a variants de la primera 2166 I no oblidem pas la glossa incial ldquoLa experiencia demuestra que por mucho que se haya querido a un familiar una vez enterrado el difunto los vivos seguiraacuten haciendo vida normalrdquo 2167 Aixiacute mateix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 152 nuacutem III1064x) A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 316 nuacutem 3457) I morti e gli andati presto son dimenticati 2168 A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 152 nuacutem III1064w) en la variant I morti alla terra e i vivi alla scodella 2169 Altrament dit segons GHEORGHE (1986 p 268 nuacutem 258) O morto agrave cova e o vivo agrave fogaccedila 2170 Zanne esmenta un manuscrit francegraves del segle XV en quegrave consta el refrany Les morts avec les morts les vifz agrave a tousteacutee i lrsquoacompanya de la paregravemia valona Il faut vive avegrave les vivants (2003 [1897] II p 615 nuacutem 5463) Drsquoaltra banda tambeacute GHEORGHE (1986 p 268 nuacutem 258) esmenta lrsquoanterior refrany francegraves del segle XV 2171 Per a meacutes detalls sobre el mot praznic vegeu el refrany quixotesc El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 2172 Amb lrsquoapunt ldquoproverb german cu semnificaţia că morţii sunt uitaţi repederdquo [lsquorefrany alemany amb la significacioacute que els morts soacuten oblidats ragravepidamentrsquo] De fet es tracta drsquoun vers de la vampiacuterica obra Lenore (1773) de Gottfried August Buumlrger (1747-1794) ldquoDenn die Toten reiten schnellrdquo que Bram Stoker (1847-1912) aprofitagrave per al seu no menys vampiacuteric Dracula (1897)

406

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272) Vegeu Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

407

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 7252173) Să-mi trăiască ea găina fie şi de cobe plină (PAPU 1965 II p 53) [lsquoQue em visqui ella() la gallina (encara que) estigui de pepida plenarsquo] Găină să trăiască vrea fie şi cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa gallina viure vol encara que sigui amb el panteix en ellarsquo] Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272) Găina să trăiască fie ea şi cu ţicircfnă (PAPU 1965 II p 583) [lsquoLa gallina que visqui encara que ella estigui amb la pepidarsquo] Găina să trăiască vrea chiar cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoLa gallina viure vol encara que (sigui) amb el panteix en ellarsquo]

ldquoLa pepita[2174] es una enfermedad que las gallinas suelen tener en la lengua y resulta en un

tumorcillo que no las deja cacarear por lo cual se entristecen y arrinconan en el gallinero

Viven pero algo mermadas de aquiacute que el refraacuten abogue por superar el sufrimiento y

continuar la existencia con buen aacutenimordquo2175 (LEYVA 2004 p 299)

Aquest optimisme final es veu frenat per la interpretacioacute prou meacutes atenuada de CAMPOS

BARELLA (1998 p 162 nuacutem 1616) ldquoAconseja que no se debe intentar el curar radicalmente

ciertos achaques habituales por el riesgo que se puede haber de perder la vidardquo consell que

topa amb el megravetode expeditiu escollit per Feacuteliciteacute la protagonista del conte Un Cœur simple de

Gustave Flaubert (1821-1880) la qual resol talment la pepida del lloro Loulou ldquoIl devint

malade ne pouvait plus parler ni manger Crsquoeacutetait sous sa langue une eacutepaisseur comme en ont

les poules quelquefois Elle le gueacuterit en arrachant cette pellicule avec ses onglesrdquo2176

Drsquoambdues versions romaneses que traslladen al peu de la lletra la paregravemia quixotesca ens

interessa el mot pepita El diccionari castellagrave-romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p

708 sv pepita) el tradueix com a ldquo(zool) cobe ţacircfnă (pop) moartea-găinilor [lsquola mort de les

gallinesrsquo]rdquo i soacuten precisament els dos primers mots cobe i ţacircfnă2177 els que empra Papu Meacutes

2173 Acompanyat amb la nota (II Cap 5 p 725 n 15) ldquolaquolo primero es vivir aunque sea con incomodidadesraquo pues pepita es el laquotumorcillo bajo la lengua de la gallina que le dificulta comer cacarear y poner huevosraquo (veacutease tambieacuten II 65 1272)rdquo 2174 Segons el DRAE (sv pepita) ldquoTumor que las gallinas suelen tener en la lengua y no las deja cacarearrdquo COVARRUBIAS (1977 [1611] p 862 sv pepita) per la seva part i per al nostre benefici srsquohi esplaia forccedila meacutes ldquoUna enfermedad que le da a la gallina en la cabeccedila a modo de reuma y assiacute se dixo pepita quasi pituita y porque la pepita le impide el cacarear enronquecieacutendose dezimos no tener uno pepita quando habla con mucha libertad y despepitarse hablar sin pepita y despepitado el libre y suelto de lenguardquo 2175 OLMOS (19982 [1940] p 132) de manera molt meacutes emfagravetica alhora que moral afirma ldquoLa vida debe anteponerse a todo Esto encarece el presente refraacuten Es preferible vivir lisiado a morir en todo lo temporal se entiende porque es preferible perder la vida a cometer pecadosrdquo 2176 Agafem de referegravencia lrsquoedicioacute de Trois contes publicada a Pariacutes per les Eacuteditions Garnier Fregraveres lrsquoany 1961 (p 54) 2177 Mots que podriacuteem considerar sinogravenims El DEX (sv coacutebe1) ens participa que es tracta drsquouna ldquoBoală a găinilor care se manifestă prin apariția unei excrescențe cartilaginoase sub limbă [lsquoMalaltia de les gallines que es manifesta amb lrsquoaparicioacute drsquouna excrescegravencia cartilaginosa sota la llenguarsquo]rdquo i ens en doacutena com a sinogravenim țacircfnă mentre que la definicioacute drsquoaquest darrer mot (DEX sv ţacircfnă2) es limita a remetrersquons a lrsquoanterior cobe

408

sorprenent resulta la tria de Mărculescu el turquisme tignafes que el DEX (sv tignafeacutes)

defineix com a ldquo(Pop) Emfizem pulmonar (la animale [lsquoen animalsrsquo])rdquo mal que no ens sembla

coincident amb la inicial pepita i que de fet segons CALCIU et alii (1979 p 1013 sv

tignafes) equivaldria a ldquo(pop vet) hueacutelfago[2178] (el) asma de las caballeriacuteasrdquo

Drsquoaltres traductors han mantingut la gallinagravecia com a pal de paller de la traduccioacute si beacute nrsquohan

mudat la patologia en portuguegraves la gallina srsquoennuega Viva a galinha ainda que engasgada

(SERRAS 2005 Cap 5 p 345) o beacute ranqueja Viva a galinha ainda que coxinha (SERRAS

2005 Cap 65 p 584) mentre que en catalagrave lrsquoorigen mograverbid roman inconegut Visca la

gallina encara que malaltegi (CIVERA 1969 p 678-679) Defugint el gallinam Bodini ens

ofereix dues traduccions ad sensum que no ens podem estar de reproduir Tutto srsquoacquista

fuorcheacute lrsquoosso del collo (BODINI 2005 [1957] II Cap 5 p 627) i la impagable Egrave meglio aver

le corna che la croce (BODINI 2005 [1957] II Cap 65 p 1124) Per uacuteltim CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 454 sv gallina) recullen encara que no per via quixotesca el refrany

Viva la gallina aunque viva con la pepita i el tradueixen amb una paregravemia que no ens resulta

del tot desconeguda2179 Rău cu rău dar mai rău fără rău [lsquoMalament amb (un) mal perograve pitjor

sense (cap) malrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942) Vegeu No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

2178 Al DRAE (sv hueacutelfago) ldquoEnfermedad de los animales que los hace respirar con dificultad y prisardquo 2179 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

409

410

8 PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA 81 BON VENT I PAREgraveMIA NOVA

ldquome parece que el traducir de una lengua en otra como no sea de las reinas de las lenguas

griega[1] y latina es como quien mira los tapices flamencos por el reveacutes que aunque se

veen las figuras son llenas de hilos que las escurecen y no se veen con la lisura y tez de la

hazrdquo (II Cap 62 p 1249)

Drsquoaquesta magniacutefica imatge quixotesca sembla fer-sersquon ressograve ZULUAGA (1999 p 547) a lrsquohora

drsquoestablir al seu parer el principal objectiu de tota traduccioacute literagraveria

ldquola traduccioacuten literaria debe tratar de ofrecer a sus lectores sin falsearlo el mundo

representado en el texto original Este debe seguir siendo considerado no soacutelo como punto

de partida sino tambieacuten como medida y modelo de sus traduccionesrdquo

Lrsquoexpressioacute tratar de ofrecer sersquons presenta drsquoallograve meacutes significativa per tal com la traduccioacute i

encara diriacuteem meacutes la traduccioacute perfecta no poques vegades esdeveacute si ens permeteu

lrsquooxiacutemoron una veritable quimera com afirma per citar-ne un exemple GARCIacuteA YEBRA (2006

p 19) ldquoDigo [traduccioacuten] satisfactoria no perfecta porque no hay ninguna traduccioacuten

perfectardquo Aixograve no obstant el mateix autor ens ofereix una segraverie de pautes a lrsquohora drsquoencarar-

nos amb el proceacutes de traduccioacute les quals es fonamenten en dues fases primordials ldquola fase de la

comprensioacuten del texto original y la fase de la expresioacuten de su mensaje de su contenido en la

lengua receptora o terminalrdquo (GARCIacuteA YEBRA 19973 I p 32) En el nostre cas dins drsquoaquest

agravembit literari ens interessa centrar-nos encara meacutes en un aspecte ben concret la traduccioacute

paremiologravegica eacutes a dir com abocar a una llengua drsquoarribada unes unitats paremiologravegiques que

per anar beacute haurien drsquoevocar les paregravemies de la llengua drsquoorigen Abocar i evocar vet aquiacute el

dilema i el perquegrave de tot plegat

ldquoLas unidades paremioloacutegicas son elementos que estaacuten fijados y forjados en la lengua

1 Nogensmenys parem esment al reguard amb quegrave Carles Riba afrontava la segona versioacute de lrsquoOdissea (la qual no endebades duia el seguumlent subtiacutetol novament traslladada en versos catalans per Carles Riba) ldquoEacutes sabut amb quina alternativa es troba el traductor drsquoun gran poema clagravessic o limitar-se a mostrar-lo de lluny o esforccedilar-se a fer-lo present En tots dos casos eacutes inevitable que perilli algun precioacutes element de lrsquooriginal En el primer la immediatesa (entenguirsquos beacute que no diem la facilitat) sense ella la poesia seragrave suggerida explicada no precisament viva en el seu miracle En el segon el traductor imitaragrave Meacutes que en el puacuteblic del seu poeta distant segles amunt pensaragrave en el seu propi atent a ell que li eacutes davant empraragrave les seves foacutermules expressives srsquoadaptaragrave a les seves habituds drsquoimaginacioacute cercaragrave els efectes a quegrave eacutes meacutes sensible li faragrave fer en suma la ilmiddotlusioacute que eacutes per a ell que fou originagraveriament creat el poema [hellip] No hi ha traduccioacute empresa amb un miacutenimum de responsabilitat en la qual no srsquohagi intentat un compromiacutes entre les dues tendegravenciesrdquo Per a lrsquoanterior passatge prenem com a referegravencia la pagravegina 7 de lrsquoedicioacute publicada a Barcelona per La Magrana (20022 [1948])

411

hablada y por ello el traductor debe buscar una equivalencia de significado[2] Un traductor

debe ser capaz de reconocer en un texto una unidad de este tipo y actuar buscando lo que

seriacutea una correspondencia equivalencia adaptacioacuten compensacioacuten o una traduccioacuten

literal etc que consiga aportar la misma carga expresiva y las mismas connotaciones que

un lector de la lengua original puede reconocer faacutecilmenterdquo (JARILLA 2008 p 119-120)

Per a aquesta tasca disposem al nostre favor de la tantes voltes arguumlida universalitat3 de les

paregravemies Certament lrsquoobservacioacute tenaccedil lrsquoaplicacioacute del seny i el pogravesit de saviesa popular que

posseeix tot grup humagrave srsquoha drsquoacabar sublimant velis nolis en una segraverie de formulacions

sentencioses amb un indiscutible rerefons atagravevic comuacute

ldquoLa gran majoria de proverbis sobretot els de caient meacutes sentencioacutes i elevat pertanyen al

fons comuacute de la cultura de tots els paiumlsos i soacuten com una sublimacioacute de lrsquoesperit humagrave

perpetuada a traveacutes de muacuteltiples generacions i civilitzacions variades i viuen profundament

en el meacutes amagat replec de lrsquoagravenima humana Cada poble perograve els doacutena una fesomia i un

gir especial acordat amb la seva psicologia i adaptat a la seva parla per la qual cosa en cada

cultura els proverbis prenen un aspecte i un caragravecter propis i especials sense deixar de

contenir el sentit universalrdquo (AMADES 1985 [1951] p 5)

En resum la finalitat de la traduccioacute paremiologravegica al nostre juiacute no eacutes altra que aconseguir

sempre que sigui possible una uniacutesona i uniacutevoca bordadissa de los mismos refranes con

distintos collares

2 En aquest sentit segons RĂDULESCU (2013 p 62) ldquoLorsqursquoil transfegravere le sens drsquoune pareacutemie drsquoune langue agrave lrsquoautre le traducteur remplit une double fonction de convertisseur et drsquoadaptateur du sensrdquo 3 Nrsquoagafem al vol un exemple en romanegraves ldquoSfaturile transmise [] din generaţie icircn generaţie au de cele mai multe ori un caracter universal fiind tot atacirct de binevenite pentru toţi oamenii indiferent de colţul de lume icircn care se află sau de vremurile icircn care vieţuiesc Această universalitate le conferă o şi mai mare autoritate icircn calitatea lor de bdquoicircndreptarldquo icircntr-ale vieţiirdquo [lsquoEls consells transmesos [] de generacioacute en generacioacute tenen la majoria de vegades un caragravecter universal essent igual de benvinguts per tothom indiferentment del racoacute de moacuten en quegrave es trobin o del temps en quegrave visquin Aquesta universalitat els confereix una autoritat encara meacutes gran en llur qualitat de laquoguiaraquo en tot allograve que representa la vidarsquo] (MILLIO 1999 p V)

412

82 QUI TEacute LrsquoEINA FA FEINA (CRITERIS PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA)4

ldquole problegraveme que le traducteur doit surmonter dans le cadre de la traduction pareacutemiologique

est drsquoabord de reacuteussir agrave trouver un eacutequivalent dans la langue-cible et ensuite agrave obtenir une

reacuteaction similaire de la part de lrsquoeacutetranger qui lit ou entend la pareacutemie Sa tacircche est facile

lorsque les pareacutemies existent sous des formes plus ou moins rapprocheacutees dans les deux

langues-cultures mais lorsqursquoil y a des eacutecarts culturels eacutevidents il se voit devant un

dilemme preacuteserver lrsquoeacutetrangeacuteiteacute des eacuteleacutements concerneacutes pour donner un plus drsquoauthenticiteacute

et de couleur locale ou privileacutegier par goucirct ou par neacutecessiteacute lrsquoexpression du sens rdquo

(RĂDULESCU 2013 p 62)

La traduccioacute paremiologravegica a fi de catalogar i teoritzar les diferents versions en quegrave una

paregravemia perveacute a una nova llengua ha elaborat una segraverie de criteris la terminologia dels quals

acostuma a mostrar-se drsquoallograve meacutes voluble drsquoautor a autor5 En aquest apartat doncs intentarem

bo i aprofitant les ensenyances drsquoalguns experts en traduccioacute paremiologravegica afaiccedilonar una

metodologia progravepia que srsquoadapti al nostre corpus de referegravencia i que alhora pugui resultar de

certa utilitat de cara a posteriors treballs

Drsquoantuvi considerem que cal foragitar drsquoarrel el mot traduccioacute de la terminologia aplicada als

procediments emprats per tal com aquest concepte genegraveric al capdavall no eacutes sinoacute lrsquohiperogravenim

dels diferents criteris els quals ben entegraves no persegueixen altra cosa que una traduccioacute

escaient Aquiacute emperograve la finalitat no justificaragrave pas els mitjans ja que aquesta no ens interessa

tant com el modus operandi el qual ens permetragrave dividir els diversos procediments en dos grans

grups en primer lloc aquells en quegrave el traductor aconsegueix trobar una versioacute paregravemica

preexistent en la llengua drsquoarribada i segonament aquells en quegrave la versioacute escollida per a la

llengua de la traduccioacute (o drsquoarribada) no hi coincideix amb cap forma paregravemica genuiumlna A

lrsquohora de batejar els dos procediments esmentats ens hem decantat respectivament per

equivalegravencia i anostrament amb els quals independentment de les subdivisions que

desenvoluparem a continuacioacute volem palesar-ne la seguumlent distincioacute fonamental tota

equivalegravencia suposa que el traductor ha arribat a una solucioacute paregravemica legiacutetima ja sigui a traveacutes

drsquouna versioacute ad litteram o beacute ad sensum de lrsquooriginal En el cas de lrsquoanostrament6 en canvi el

traductor no reiumlx a traslladar lrsquooriginal a la llengua drsquoarribada per mitjagrave drsquouna paregravemia genuiumlna

4 Totes les versions romaneses analitzades al llarg de les fitxes es troben agrupades en un annex final bo i seguint els criteris que srsquoesmenten a continuacioacute 5 Compareu a tall drsquoexemple la terminologia emprada per UGARTE (2001 p 137-138) amb la de GUIL (2008 p 169-177) JERŠIN (2009 p 189-193) o MOGORROacuteN (2013 p 352-353) 6 Belliacutessim mot que pouagraverem per primera vegada a UGARTE (2001 p 137) i que en efecte figura al DIEC com a derivat nominal drsquoanostrar verb que segons el mateix diccionari (sv anostrar3) significa ldquoTraduir a la nostra llenguardquo Noteu que en el nostre idiolecte el concepte es tenyeix drsquoun cert derrotisme puix que engloba totes les versions paremiologravegiques en quegrave el traductor no ha estat capaccedil de trobar un equivalent paregravemic al refrany de referegravencia

413

i per tant es veu constret a fer-se seva (eacutes a dir si ho voleu en primera persona del plural a fer-

nos nostra en consequumlegravencia a anostrar-nos) la paregravemia de referegravencia per mitjagrave drsquouna paragravefrasi

drsquoun calc o fins i tot drsquouna versioacute que presenti cert caient paregravemic per mor sobretot de la

rima del ritme o de lrsquoalteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase

821 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM

Segons el criteri metodologravegic proposat per MOGORROacuteN (2013 p 352) ldquoLa premiegravere solution

passe par la recherche drsquoun eacutequivalent pareacutemiologiquerdquo Es tracta drsquoun procediment que

UGARTE (2001 p 137) bateja com a traduccioacute per equivalent preexistent (TEP) i defineix

talment ldquoSegons aquest procediment el traductor utilitza una paregravemia repertoriada en la llengua

de traduccioacute (LT) que teacute el mateix sentit que la paregravemia de la llengua original (LO)rdquo Aixograve no

obstant si beacute ambdoacutes autors creiumln un apartat per a les paregravemies de la llengua original que es

resolen en paregravemies genuiumlnes en la llengua drsquoarribada no esmenten un aspecte al nostre

entendre prou important i de quegrave JERŠIN (2009 p 189) es fa ressograve quan postula una categoria

especiacutefica per a la traduccioacuten con equivalencia formal la qual cosa ldquosignifica traducir la

expresioacuten original palabra por palabra antildeadiendo otros elementos soacutelo cuando esto se revela

necesario para la correccioacuten gramaticalrdquo En aquest mateix sentit GUIL (2008 p 169) anomena

aquest tipus de procediment equivalencia plena solucioacute que es produeix quan ldquoun contingente

importante de las paremias del texto original es simplemente sustituido por otra paremia

equivalente existente en italiano[7]rdquo A la mateixa pagravegina lrsquoautora ens indica ldquoSe trata de

aquellos numerosos casos en los que las paremias tienen un origen cultural comuacutenrdquo com per

exemple ldquola Biblia [] la cultura latina [] o la doctrina cristianardquo8 (2008 p 170) Serveixin

les citacions anteriors per palesar el nostre complet acord a lrsquohora de distingir dins el grup de

les equivalegravencies aquelles que coincideixen formalment o literal amb la paregravemia original (eacutes a

dir les equivalegravencies elaborades ad litteram) drsquoaquelles altres que recullen el sentit de la

paregravemia original si beacute formalment se nrsquoallunyin (val a dir doncs les equivalegravencies afaiccedilonades

ad sensum)

Pel que fa al corpus estudiat hem preferit dividir aquesta categoria en dos grups les

equivalegravencies ad litteram pures9 eacutes a dir quan la traduccioacute coincideix paraula per paraula amb

7 Us recordem que lrsquoautora se centra en la traduccioacute de les paregravemies del Quijote a diferents versions italianes 8 En un segon apartat GUIL (2008 p 172) hi colmiddotloca ldquoaquellas paremias que proceden de una fuente comuacuten sin que dicha fuente sea claramente identificable o esteacute identificadardquo 9 Per exemple a propogravesit del refrany quixotesc No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312) la seguumlent traduccioacute de FRUNZETTI (1965 I p 333) Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Aquesta paregravemia amb lrsquoalternanccedila verbal No se ha de mentar ndash Nu trebuie să vorbeşti [lsquoNo has de parlarrsquo] ens va com anell al dit per apuntar el seguumlent quan la diferegravencia entre la paregravemia original i la versioacute romanesa rau nomeacutes en un matiacutes de conjugacioacute o tractament verbal no pas de sentit legravexic encabim aquest tipus de solucions dins el grup drsquoequivalegravencies ad litteram pures eacutes el cas per exemple de la versioacute de PAPU

414

lrsquooriginal quixotesc i les equivalegravencies ad litteram impures10 grup en quegrave inclouriacuteem aquelles

versions que presenten canvis en la formulacioacute tot i tractar-se drsquoidegraventics referents

822 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM

ldquoEn Meacutexico -tierra de grandes dichos- hay uno estupendo para referirnos a algo que nos

deja indiferentes laquoEso me hace lo que el viento a Juaacuterezraquo El origen de acuerdo con un

informador bien ilustrado fue un huracaacuten en Oaxaca que arrasoacute con toda la poblacioacuten pero

dejoacute intacta en la plaza Mayor la estatua de don Benito Juaacuterezrdquo (GARCIacuteA MAacuteRQUEZ 1982)

Aquest exemple del malaurat Garciacutea Maacuterquez11 resulta incomprensible meacutes enllagrave de la

immediata realitat12 mexicana i ens palesa que ldquoLa meta final de la traduccioacuten paremioloacutegica es

traducir siempre el sentido la estructura loacutegico-semioacutetica del dicho lo que a menudo comporta

prescindir de las referencias extralinguumliacutesticasrdquo (NIKOLAacuteEVA 1997 p 448) Per la seva banda

BOQUERA (1994 p 90) a partir de la paregravemia anglesa None is worse shod than the shoemakerrsquos

wife postula que lrsquoadequat equivalent en castellagrave idegraventic en sentit13 perograve ben divers pel que fa

als esmentats referents extralinguumliacutestics seria En casa de herrero cuchillo de palo bo i

considerant que ldquoCon esta traduccioacuten se intenta mantener el sentido del original reproduciendo

una realidad extralinguumliacutestica diferente con un contenido linguumliacutestico o significado tambieacuten

distintordquo

Lrsquoesmentat procediment caracteritzat pel fet de traduir ldquoconcepto por concepto sentido por

sentido y no palabra por palabrardquo JERŠIN (2009 p 189) lrsquoanomena traduccioacuten con

equivalencia dinagravemica mentre que GUIL (2008 p 17314) opta per equivalencia parcial la qual

(1965 II p 383) Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] en quegrave fără să vadă [lsquosense veurersquo] no coincideix amb el vea de la paregravemia quixotesca El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068) 10 A tall drsquoexemple esmentem la solucioacute de PAPU (1965 II p 477) Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo] Si beacute resulta evident la diferegravencia formal amb lrsquooriginal quixotesc Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164) aixograve no obstant considerem que els referents humagrave i tegravextil soacuten idegraventics motiu pel qual no faria sentit considerar-la una ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo classificacioacute que reservem com anteriorment comentagravevem per als casos drsquoigual sentit amb referent divers 11 Escrivim aquestes liacutenies lrsquoendemagrave de la mort del premi Nobel (18 drsquoabril de 2014) 12 Lrsquoexemple mexicagrave ens fa pensar en una altra maltempsada que patiacute la nostra vila regalada del Vendrell el 29 de setembre de 1913 lrsquoanomenat ldquoaiguat de Sant Miquelrdquo que provocagrave una segraverie de catastrogravefiques inundacions A partir drsquoaquest fet a la vila ha quedat el fraseologisme Ploure com Semblar lrsquoaiguat de Sant Miquel que si hagueacutessim de traslladar a drsquoaltres llenguumles necessitaria una realitat extralinguumliacutestica adequada eacutes a dir ldquoA la captacioacuten del sentido actualizado por la paremia original en el texto ha de seguir el trabajo de buacutesqueda por parte del traductor de aquella paremia de la lengua de llegada que esteacute refrendada por el uso y que ofrezca una correspondencia maacutes cercana con la de partidardquo (GUIL 2008 p 173) 13 En aquest sentit segons PRIVAT (1997 p 512) ldquoLe point de deacutepart de la reacuteflexion sur la traduction de proverbes relegraveve drsquoune eacutevidence les proverbes appartiennent agrave la sagesse populaire et la sagesse populaire eacutetant universelle il est loisible de penser que les mecircmes veacuteriteacutes apparaissent sous des formes diverses drsquoune langue agrave lrsquoautrerdquo 14 Lrsquoautora ens apunta ldquose da una coincidencia fundamental de sentido pero la base metafoacuterica seleccionada en cada lengua es diversardquo

415

respecte a lrsquoequivalencia plena (ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo en el nostre cas) presenta un major

grau de dificultat

ldquoMientras que la existencia de un equivalente pleno permite la traduccioacuten en cierto modo

laquoautomaacuteticaraquo el recurso a la equivalencia parcial ndashaunque respetuosa estiliacutesticamente de la

carga paremioloacutegica del texto- constituye un procedimiento arriesgado en cuanto que

depende esencialmente de que el traductor haya comprendido cabalmente no ya soacutelo la

laquoletraraquo de la paremia de partida sino tambieacuten su valor traslaticio dentro del co(n)texto de

uso y de que sea capaz de encontrar otra en la lengua de llegada -si existe- que tenga yo

produzca ese mismo valor sin empobrecer o cercenar el textordquo (GUIL 2008 p 173-174)

Un exemple drsquoaquesta ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo espigolat de PAPU (1965 II p 481) podria

ser el refrany romanegraves Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti [lsquoDel coix si

trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo] versioacute del quixotesc Cuando a Roma fueres haz como

vieres (II Cap 54 p 1169) Aixograve no obstant tambeacute incloem en aquesta categoria les paregravemies

amb dos o meacutes referents un dels quals srsquoallunya completament de la formulacioacute original eacutes el

cas de la solucioacute de FRUNZETTI (1965 I p 205) per al quixotesc La alabanza propria envilece

(I Cap 16 p 185) Lauda de sine nu miroase a bine [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] Com

podem observar el referent actor eacutes a dir La alabanza propia coincideix en ambdoacutes casos

perograve no pas el referent verbal envilece el qual en romanegraves put drsquoallograve meacutes

823 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS

ldquoCuando no existe o el traductor no encuentra en la lengua de llegada una paremia

equivalente a la original puede recurrir a su lsquointerpretacioacutenrsquo y exposicioacuten amplificativa[15]

explicitando su carga semaacutentico-pragmaacutetica impliacutecita En consecuencia aunque se

mantiene el sentido se pierde la correspondiente aportacioacuten de la componente

paremioloacutegica como si se tratase de un recurso compositivo prescindiblerdquo (GUIL 2008 p

175)

Vet aquiacute doncs la primera variant drsquoanostrament la qual davant la impossibilitat de trobar una

solucioacute paregravemica genuiumlna al refrany original decideix ldquoutiliser une paraphrase pour reproduire

le sens de ce proverberdquo (MOGORROacuteN 2013 p 353) Aixograve no obstant tal com exposava Guil

ldquola traduction explicative drsquoun proverbe lui fait perdre ses proprieteacutes essentielles le figement le

caractegravere meacutetaphorique et la prosodierdquo (RĂDULESCU 2013 p 62)

15 En aquest sentit JERŠIN (2009 p 189) estableix un criteri anomenat traduccioacuten con paraacutefrasis en quegrave ldquolos traductores [] optan por explicar el refraacuten original es decir interpretarlo ampliando el textordquo

416

Per la seva banda UGARTE (2001 p 137) formula lrsquoanomenada TNI (NL) Traduccioacute no

idiomagravetica (no literal)cedil la qual es doacutena sempre que ldquoEl traductor fa una versioacute no idiomagravetica i no

literal generalment una paragravefrasi o una reformulacioacute de la paregravemia de la LO[16] quan no troba

―o no existeix― un equivalent repertoriat en la LT[17]rdquo En el nostre cas aquest grup de

paragravefrasis o reformulacions de la paregravemia original lrsquoanomenarem ldquoanostrament paraphrastici

generisrdquo bo i remarcant-hi les dues principals caracteriacutestiques drsquoaquest procediment una

solucioacute de careacutes no paregravemic que esdeveacute una versioacute glossada io amplificada del referent

drsquoorigen A tall drsquoexemple heus aquiacute la proposta de PAPU (1965 II p 49) per al quixotesc

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719) Se mai iveşte de bună seamă

şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi [lsquoEacutes evident

que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en

quegrave eacutes millor que et retirisrsquo]

824 ANOSTRAMENT AD LITTERAM

ldquoOtra posibilidad en el caso de que el traductor no disponga por la[s] razones que sean de

paremia equivalente en la lengua meta es que proceda a su traduccioacuten literal conserva las

imaacutegenes o metaacuteforas utilizadas pero se pierden naturalmente los valores asociados al uso

de la paremia puesto que no es reconocida como tal por la comunidad de llegadardquo (GUIL

2008 p 176)

Lrsquoesmentat procediment que Guil anomena calco coincideix amb lrsquoanostrament literal (AL)

drsquoUGARTE (2001 p 137) el qual es caracteritza perquegrave ldquoEl traductor fa una versioacute literal de la

paregravemia de la LO[18] quan no troba ―o no existeix― un equivalent repertoriat en la LT[19]rdquo eacutes a

dir suara clar i francegraves amb mots de MOGORROacuteN (2013 p 352) ldquoconsiste agrave reacutealiser la

traduction litteacuterale drsquoun proverberdquo

En la nostra classificacioacute hem optar per repetir-hi la caracteritzacioacute ad litteram de tal manera

que entre la ja comentada ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo i lrsquoactual ldquoanostrament ad litteramrdquo quedi

clar que drsquouna banda ambdoacutes procediments elaboren una versioacute literal de la paregravemia original

perograve que drsquoaltra banda mentre la denominacioacute equivalegravencia ens palesa una solucioacute paregravemica

genuiumlna en la llengua drsquoarribada la drsquoanostrament ens indica que aquesta solucioacute resulta un calc

sense cap mena de tradicioacute paremiologravegica

16 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 17 Eacutes a dir la llengua de la traduccioacute 18 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 19 Eacutes a dir la llengua de la traduccioacute

417

Dins drsquoaquest apartat pot sobtar la presegravencia drsquoalguns referents biacuteblics els quals per logravegica

caldria encabir al sac de les ldquoequivalegravencies ad litteramrdquo puix que sorgeixen drsquouna deu cultural

comuna eacutes el cas per exemple del quixotesc (i drsquoantuvi biacuteblic) El que vee la mota en el ojo

ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068) el qual en la versioacute de PAPU (1965 II p

383) esdeveacute Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui [lsquoAquell

que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] una paregravemia profusament

representada als reculls romanesos Tanmateix quan aquests passatges biacuteblics no apareixen als

nostres reculls de referegravencia i per tant no gaudeixen de tradicioacute paremiologravegica som partidaris

de considerar-los anostraments no pas equivalegravencies20 com seria el cas del refrany A quien se

humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132) que FRUNZETTI (1965 I p 154) fent-se ressograve del

corresponent passatge biacuteblic tradueix talment Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă [lsquoAl

que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

825 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

ldquoLa struttura statisticamente piugrave comune dei proverbi egrave quella dellrsquoisocolon cioegrave di una

specie di suddivisione binaria[21] del proverbio in cui si fronteggiano due segmenti che si

specchiano dialogano e si rimandano lrsquoun lrsquoaltro egrave il dicolon cioegrave la ripartizione del

proverbio in due membri che sintatticamente si contrappongonordquo (BALDUCCI 2011 p

153)

ldquoAquesta nova versioacute [] pot ser literal perograve sempre ha de conservar una forma paregravemica a traveacutes del ritme la rima el caragravecter sentencioacutes o lrsquoalteracioacute de lrsquoordre dels termes de la sentegravenciardquo Vet aquiacute com UGARTE (2001 p 137) caracteritza lrsquoanostrament en forma de paregravemia (AFP) procediment que el traductor utilitza quan no troba o no existeix cap paregravemia testimoniada per escrit en la llengua drsquoarribada Com explicava Balducci en el fragment que encapccedilala aquest apartat pot obtenir-se un cert caient paregravemic gragravecies a una subdivisioacute binagraveria22 del refrany no endebades RIQUER (1950 p 20) vincula els refranys amb el popular rodoliacute

ldquoUn pareado puede encerrar una maacutexima o agudeza epigramaacutetica y de hecho innumerables

refranes castellanos no son otra cosa que dos versos que generalmente desiguales y en rima

asonante forman un pareadordquo

20 Recordem que la diferegravencia bagravesica entre equivalegravencia i anostrament rau en el fet que lrsquoequivalegravencia pressuposa lrsquoexistegravencia drsquouna paregravemia ad litteram o beacute ad sensum en la llengua de la traduccioacute 21 Igualment tambeacute MELIS (1999 p 375) ens parla de la ldquostruttura binaria del proverbio la quale non egrave certamente lrsquounica ma egrave comunque la piugrave caratteristica e la piugrave indagata dai paremiologirdquo I aixiacute mateix suara de la ploma drsquoAMADES (2008 [1933] p 20) ldquoEn totes les llenguumles la gran majoria de proverbis estan formats per dos o meacutes versets que rimen i ritmen amb una gran justesa i gragravecia Nrsquohi ha molts drsquoaltres que sense rimar ni consonar estan posseiumlts drsquouna musicalitat excelsa que els doacutena un ritme graciosiacutessim posseiumlt drsquouna gran delicadesa i escaienccedilardquo 22 Pel que fa a les parts drsquoaquesta subdivisioacute binagraveria ldquoLa primera rep el nom de premissa i eacutes la que planteja proposa o inicia el tema la segona el de complement i resol defineix clou o de vegades contradiu la proposicioacute plantejada per la premissardquo (AMADES 2008 [1933] p 14)

418

A meacutes de lrsquoestructura binagraveria Riquer esmenta la rima la qual en efecte esdeveacute un tret bagravesic a

lrsquohora drsquoimprovisar una falsa paregravemia puix que ldquoLa presencia de rasgos como el bimembrismo

y la rima[23] (total o parcial) parece ser un fenoacutemeno universalrdquo (ANSCOMBRE 1999 p 26) Aixiacute

doncs i dit en altres mots ldquoUna gran part de la potent forccedila del refrany radica en la seva forma

rimada i ritmada[24]rdquo (AMADES 2008 [1935] p 13) una forma ritmada vehiculada a traveacutes del

bimembrisme que ens permetria establir una connexioacute directa entre els conceptes de megravetrica i

refrany

ldquoMaacutes bien que un sistema de rima parece ser esta meacutetrica paremioloacutegica una riacutetmica las

asonancias y homofoniacuteas actuacutean como marcas riacutetmicas[25] y no como marcas fonoloacutegicas o

acuacutesticas En breves teacuterminos de lo que se trata en los refranes si no estoy equivocado es

de llevar un compaacutes y a este fin no hay mal principio reiteraciones aliteraciones

antonimias etcrdquo (ANSCOMBRE 1999 p 34)

En la nostra terminologia ens hem decantat per batejar aquest procediment26 com a

ldquoanostrament sub specie paroemiaerdquo per tal com drsquouna banda es tracta drsquoun recurs mancat de

tradicioacute paremiologravegica en la llengua drsquoarribada (anostrament) i drsquoaltra banda el tractament a

quegrave se sotmet es caracteritza per dotar-lo drsquoun cert caient paregravemic del qual en resulti ldquoun faux

proverbe qui ne sera pas une traduction litteacuterale dans la langue cible qui respectera les

caracteacuteristiques linguistiques phoneacutetiques ainsi que rythmiques du proverbe du texte et de la

langue sourcerdquo (MOGORROacuteN 2013 p 352) comptat i debatut un procediment sub specie

paroemiae que en el nostre cas i pel que fa a ambdues traduccions romaneses drsquoentre els

muacuteltiples mecanismes que poden dotar una traduccioacute drsquoaquest caient paregravemic hem cregut

distingir-nrsquohi tres tipus una forma rimada27 (eacutes a dir basada en la rima) una forma ritmada28

(per tant fonamentada en el ritme) i una tercera en base a lrsquoalteracioacute de lrsquoordre logravegic de la

frase29

23 En aquest sentit JERŠIN (2009 p 193) no srsquoestagrave drsquoesmentar ldquootra caracteriacutestica de las traducciones de las paremias la traduccioacuten rimada de paremias (las traducciones rimadas dan la impresioacuten de paremias que en r[e]alidad no existen bajo esa forma en la lengua meta)rdquo 24 Segons GARCIacuteA-PAGE (1993 p 53) ldquoes frecuente la consecucioacuten a la vez de un ritmo tonal apoyado en la pausa y la estructuracioacuten binaria y la rima aunque tales fenoacutemenos no concurran siemprerdquo 25 El mateix autor postula ldquoLos refranes presentan estructuras riacutetmicas como todo lo que afecta a la vida del hombre vista desde un punto de vista material eso es cuando se define como ser lsquonaturalrsquo []rdquo (ANSCOMBRE 1999 p 35) 26 Curiosament Guil no es fa ressograve drsquoaquest recurs entre els seus criteris tot i que tenint en compte que siacute que hi contemplava el calco (en la nostra terminologia ldquoanostrament ad litteramrdquo) podria haver-ne derivat un possible calco pareacutemico 27 Per exemple la traduccioacute de FRUNZETTI (1965 I p 244) corresponent al quixotesc Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225) Mortul sub zăbranic şi viii la praznic [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo] 28 Vegeu la traduccioacute de PAPU (1965 II p 190) que correspon al quixotesc Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) Aticirctea parale faci cicircte parale ai [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] 29 A tall drsquoexemple esmentem la versioacute de PAPU (1965 II p 517) corresponent al quixotesc De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205) De nerecunoscători geme iadul [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo]

419

826 QUANDOQUE HOMERUS

Per al tiacutetol drsquoaquest darrer apartat ens hem permegraves drsquoestrafer el famoacutes vers horaciagrave ldquoquandoque

bonus dormitat Homerusrdquo30 (Epistula ad Pisones v 359) bo i llevant-ne el predicatiu bonus i el

verb dormitat Amb aquesta reserva no pretenem sinoacute remarcar el fet que els lapsus calami

involuntagraveries badades en el cas homegraveric a voltes sorgeixen drsquouna intencionalitat ben marcada

Dins drsquoaquest apartat hi inclourem dos grups lrsquoerror i lrsquoomissioacute

8261 Error

Vet aquiacute aquell cas en quegrave ldquoEl traductor fa una versioacute errogravenia de la paregravemia de la LO[31]

generalment a causa de la incomprensioacute de lrsquooriginalrdquo (UGARTE 2001 p 138) Segons aquesta

autora ldquolrsquoerror no eacutes progravepiament un criteri perquegrave no eacutes sistematitzable perograve cal tenir-lo en

consideracioacute perquegrave ogravebviament altera el sentit de lrsquooriginalrdquo Per la seva banda JERŠIN (2009

p 189) anomena aquest supogravesit traducciones incorrectas i hi inclou les ldquoparemias

equivocadamente entendidas y por consiguiente equivocadamente traducidas o parafraseadasrdquo

Quant al corpus estudiat nomeacutes hi hem espigolat un error mentre en lrsquooriginal quixotesc Tanto

se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) es palesa la igualtat

entre les dues possibilitats (eacutes a dir entre perdre por carta de maacutes o por carta de menos) en

romanegraves PAPU (1965 II p 340) interpreta que eacutes molt millor perdre por carta de maacutes i per

tant Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que

entrebancar-sersquo]

8262 Omissioacute

Finalment en el cas de lrsquoomissioacute ldquoEl traductor omet la paregravemia de forma involuntagraveria (oblit) o intencionada[32] (reformulacioacute drsquoun fragment incomprensioacute de lrsquooriginal)rdquo (UGARTE 2001 p 138) No srsquoha de confondre amb lrsquoerror dessuacutes esmentat puix que es pot tractar drsquouna decisioacute deliberada a partir de diverses causes ldquoincomprensioacute de la llengua original compensacioacute de la paregravemia en una altra part del text o casos de traduccioacute lliurerdquo (UGARTE 2001 p 138) Pel que al nostre corpus respecta nrsquohi hem espigolat un parell primerament PAPU (1965 II p 92) srsquooblida de traduir el cervantiacute Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766) i en segon lloc MĂRCULESCU (2007 II p 497) per al quixotesc Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 ) omet la segona part de la formulacioacute original Un adacircnc cheamă pe altul [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo]

30 Segons la traduccioacute proposada per PERIS (2001 p 141 nuacutem 2417) ldquofins el bon Homer fa de tant en tant una becainardquo amb la glossa ldquofins i tot el gran Homer eacutes negligent i descurat en la seva obrardquo 31 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 32 En aquest sentit MOGORROacuteN (2013 p 353) ens apunta una solucioacute paremiologravegica que ldquoconsistera agrave eacuteliminer du texte cible un proverbe embarassantrdquo

420

9 CONCLUSIONS

En lrsquoanterior quadre presentem un detallat resum estadiacutestic de les traduccions quixotesques

romaneses analitzades en la part central drsquoaquest treball1 En primer lloc segons la divisioacute que

hem establert entre equivalegravencies i anostraments observem que la traduccioacute de FRUNZETTI

PAPU (1965) ha resolt el 23rsquo27 de paregravemies cervantines amb algun tipus drsquoequivalent eacutes a dir

de paregravemia preexistent en romanegraves2 la traduccioacute de MĂRCULESCU (2007) en canvi nomeacutes hi

ha reeixit en un 8rsquo4 Aixiacute doncs quant a lrsquoanostrament (una solucioacute no genuiumlna en romanegraves)

el percentatge de Mărculescu srsquoeleva a un 91rsquo1 prou superior al 75rsquo7 de Frunzetti Papu en

quegrave com degraveiem abans gairebeacute una de cada quatre solucions resulta genuiumlnament romanesa

Drsquoaltra banda tambeacute ens interessa fixar-nos en un tipus concret drsquoanostrament aquell afaiccedilonat

1 Tingueu en compte que totes aquestes versions romaneses srsquoesmenten a lrsquoannex bo i seguint la mateixa pauta del nostre quadre 2 Per obtenir aquest resultat sumem les xifres corresponents a les ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo i ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo

CRITERIS

TRADUCTORS FRUNZETTI PAPU MĂRCULESCU

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM

PURA 2 12 14

IMPURA 4 9 3

EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 6 14 0

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 5 20 2

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

FORMA RIMADA 5 25 47

FORMA RITMADA 3 6 9

ALTERACIOacute DE LORDRE DE LA FRASE

0 5 5

ANOSTRAMENT AD LITTERAM

PUR 5 19 72

IMPUR 8 52 49

QUANDOQUE HOMERUS

ERROR 0 1 0

OMISSIOacute 0 1 1

TOTAL 38 164 202

421

sub specie paroemiae puix que els autors intenten arribar a una versioacute que transmeti un cert

caient paregravemic Amb aquest procediment Frunzetti Papu han resolt un 21rsquo8 de paregravemies

quixotesques mentre que Mărculescu un 30rsquo2

Gragravecies a aquestes dades podem arribar a un resultat que reculli totes aquelles solucions que a

un neogravefit de la llengua romanesa podrien semblar possibles oi plausibles refranys en aquest

cas doncs sumem els resultats dels dos tipus drsquoequivalegravencies (ad litteram i ad sensum) i els de

lrsquoesmentat ldquoanostrament sub specie paroemiaerdquo i nrsquoobtenim un percentatge drsquoun 45 en el cas

de Frunzetti Papu i drsquoun 38rsquo6 per part de Mărculescu Vet aquiacute com aquest resultat en

comparacioacute al global de les equivalegravencies (ad litteram i ad sensum) srsquoiguala molt meacutes entre

ambdues traduccions pel fet que Mărculescu opta repetidament per ldquocalcarrdquo el refrany

quixotesc bo i dotant-lo se possibile de cert caient paregravemic

Drsquoaltra banda quant a lrsquoelevat nombre drsquoldquoanostraments ad litteramrdquo per part de Mărculescu no

menys drsquoun 60 (en el cas de Frunzetti Papu un 41rsquo5) resulten drsquoallograve meacutes reveladores les

notes 658 1022 i 1969 del setegrave capiacutetol en les quals Mărculescu si beacute ens proposa a peu de

pagravegina una equivalegravencia romanesa (per tant una solucioacute genuiumlna en la llengua drsquoarribada)

acaba optant per aquest tipus de calc Per citar-ne un exemple arran del dialogisme Dijo la

sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939) afirma

ldquoProverb laquoDijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegraraquo sau [lsquoorsquo] laquotirte [sic] allaacute

culnegraraquo echivalabil cu zicala noastră laquoRacircde hacircrb de oală spartăraquo [lsquoequivalent a la nostra dita

laquoRiu bociacute drsquoolla trencadaraquorsquo]rdquo aixograve no obstant lrsquoanterior nota a peu de pagravegina no impedeix que

a lrsquohora de traduir la paregravemia del Quijote prefereixi optar per (2007 II p 548) Zice tigaia

către ceaun piei din ochii mei cur negru [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista

cul negrersquo]

Pel que fa a lrsquoapartat quandoque Homerus ens presenta unes dades tenint en compte la

categoria dels traductors ben testimonials que no fan sinoacute demostrar ultra les homegraveriques

capcinades que tot bon cavall ensopega i tot bon cavaller cau De fet Frunzetti no cau cap

vegada si beacute eacutes cert que la seva participacioacute eacutes considerablement menor que la de Papu mentre

que aquest darrer comet un error i una omissioacute (dues atzagaiades que conformen nomeacutes lrsquo1

del total) Quant a Mărculescu li detectem una uacutenica omissioacute (per tant un 0rsquo5 del total)

Respecte a la traduccioacute de 1965 cal parar esment a les dimensions del corpus paremiologravegic

422

molt meacutes ampli a la segona part del Quijote que no pas a la primera3 en consequumlegravencia no ens

ha de sobtar que Frunzetti aporti un 18rsquo8 de les traduccions mentre que Papu un 81rsquo2 Aixiacute

doncs considerem aquests resultats massa desproporcionats per poder establir diferegravencies de

criteri clares entre ambdoacutes traductors

A tall de conclusioacute tant el calmoacutes romiatge per les diferents fitxes quixotesques com els

resultats estadiacutestics suara comentats semblen demostrar que la traduccioacute de 1965 malda per

trobar en la mesura del possible equivalents genuiumlnament romanesos aixiacute doncs en aquest cas

podriacuteem afirmar que en efecte ldquoAlgo va de Pedro a Stanrdquo La traduccioacute de Mărculescu en

canvi roman marcada per un criteri unitari que el propi autor titllagrave de ldquoliteralitate expresivărdquo

que consisteix a bastir una traduccioacute que respecti ldquocu scrupulozitate formele originale macircnat de

[] dorinţă de fidelitaterdquo4 [lsquoamb escrupolositat les formes originals menat pel [] desig de

fidelitatrsquo] aixiacute doncs en aquest segon cas i a diferegravencia de la primera traduccioacute podriacuteem

concloure que ldquoAlgo va de Pedro a Pedrordquo

3 Recordem que Papu fou lrsquoencarregat de traduir la segona part i Frunzetti la primera aixiacute com tots els versos continguts a lrsquoobra 4 Fragment drsquouna entrevista concedida a Andra Rotaru publicada el 21 drsquooctubre de 2011 a Ziarul de Duminică (consultable en liacutenia a httpwwwzfroziarul-de-duminicasorin-marculescu-murim-intr-un-sens-mai-larg-nu-numai-in-ce-scriem-sau-cream-ci-si-prin-fiecare-lucru-pe-care-l-facem-de-andra-rotaru-8883650)

423

424

BIBLIOGRAFIA

EDICIONS DEL QUIJOTE

CERVANTES Miguel de (2004) Don Quijote de la Mancha (edicioacute de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per RICO Francisco) Barcelona Galaxia Gutenberg ndash Ciacuterculo de Lectores

- ROMANEgraveS

CERVANTES (1965) Don Quijote de la Mancha (trad de FRUNZETTI Ion Edgar PAPU) [Vol I-II] Bucureşti Editura pentru Literatură Universală

CERVANTES Miguel de (2007) Don Quijote de la Mancha[1] (trad de MĂRCULESCU Sorin) [Vol I-II] Piteşti Paralela 45

- GALLEC

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (2005 [1992]) O enxentildeoso Fidalgo Don Quixote da Mancha (trad de ARIAS LOacutePEZ Valentiacuten Xela ARIAS CASTANtildeO Mordf Xesuacutes SENIacuteN FERNAacuteNDEZ Mordf Xosefa S FERNAacuteNDEZ X Antoacuten PALACIO SAacuteNCHEZ Xavier SENIacuteN) [Vol I-II] A Coruntildea La Voz de Galicia

- PORTUGUEgraveS

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (2002) Dom Quixote de la Mancha (trad de VISCONDES DE CASTILHO e AZEVEDO) Satildeo Paulo Nova Cultural

CERVANTES SAAVEDRA M de (2005) Dom Quixote de la Mancha (trad de SERRAS PEREIRA Miguel) Lisboa Publicaccedilotildees Dom Quixote

- CATALAgrave

CERVANTES SAAVEDRA Miquel de (2005 [1905]) Lrsquoenginyoacutes hidalgo Don Quixote de la Mancha (trad en mallorquiacute de RULLAN Ildefonso) Barcelona La Foradada

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (1969) Don Quixot de la Mancha (trad de CIVERA i SORMANI Joaquim) Barcelona Editorial Tarraco

CERVANTES M De (2005[2]) Lrsquoenginyoacutes cavaller Don Quixot de la Mancha (trad de BULBENA i TUSELL Antoni) Barcelona Edicions 62

- FRANCEgraveS

CERVANTEgraveS (2002 [1949]) LrsquoIngeacutenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche Premiegravere partie (trad de OUDIN Ceacutesar revisada per CASSOU[3] Jean) [Vol I] Saint-Amand (Cher) Gallimard

1 A dreta llei la traduccioacute de Mărculescu va veure significativament la llum lrsquoany 2005 aixograve no obstant com que lrsquoedicioacute de quegrave nosaltres disposem eacutes formalment idegraventica a lrsquoesmentada preferim no afeixugar cadascuna de les nombroses aparicions drsquoaquest referent bibliogragravefic amb la precisacioacute ldquo2007 [2005]rdquo 2 Si beacute la primera edicioacute de Bulbena aparegueacute el 1891 despreacutes patiacute muacuteltiples revisions i reedicions (tant en vida de lrsquoautor com pogravestumament) essent-ne la darrera lrsquoedicioacute de 2005 de quegrave disposem

425

CERVANTEgraveS (2006 [1949]) LrsquoIngeacutenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche Deuxiegraveme partie (trad de DE ROSSET Franccedilois revisada per CASSOU[4] Jean) [Vol II] Saint-Amand (Cher) Gallimard

CERVANTEgraveS (2010 [2008]) Don Quichotte (trad de FANLO Jean-Raymond) [Vol I-II] Paris Le Livre de Poche

- ITALIAgrave

CERVANTES Miguel de (2005 [1957]) Don Chisciotte della Mancia (trad de BODINI Vittorio) [Vol I-II] Torino Einaudi

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (1960) Il fantasioso gentiluomo Don Chisciotte della Mancia (trad de VIAN Cesco Paola COZZI) [Vol I-II] Milano Club del Libro

BIBLIOGRAFIA GENERAL

AacuteLVAREZ DIacuteAZ Juan Joseacute (2008) laquoEl elemento eacutepico y militar en los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 11-28 [Edicioacute en CD]

AacuteLVAREZ DIacuteAZ Juan Joseacute (2009) laquoLas armas y las letras en el refranero El pleito que inspiroacute a Cervantesraquo Paremia 18 p 77-85

AMADES Joan (2008 [1933]) Origen i sentit drsquoalguns proverbis Tarragona Edicions lrsquoAgulla de Cultura Popular

AMADES Joan (19902 [1935]) Refranys personals Barcelona Editorial Selecta ndash Catalogravenia

AMADES Joan (2008 [1935]) Magravegia de la paraula Tarragona Edicions lrsquoAgulla de Cultura Popular

AMADES Joan (1985 [1951]) Refranyer catalagrave comentat Barcelona Editorial Selecta

AMADES Joan (1983) Refranyer musical ndash Comparances Barcelona Editorial Selecta

ANSCOMBRE Jean-Claude (1999) laquoEstructura meacutetrica y funcioacuten semaacutentica de los refranesraquo Paremia 8 p 25-36

ARTHABER Augusto (1929) Dizionario comparato di proverbi e modi proverbiali Milano Ulrico Hoepli

Autoridades = REAL ACADEMIA ESPANtildeOLA (1984 [1726-1739]) Diccionario de autoridades Madrid Gredos Tambeacute consultable en liacutenia lthttpwebfrlesDAhtmlgt

3 Tingueu en compte que ldquocelle [traduction] de Ceacutesar Oudin et Franccedilois de Rosset du XVIIe siegravecle [a eacuteteacute] revue par Jean Cassou et publieacutee dans la bibliothegraveque de La Pleacuteiumlade en 1949rdquo (PRIVAT 1999 p 424-425) 4 Iacutedem

426

BALDUCCI Sanzio (2011) laquoAspetti retorici nellrsquoanalisi dei proverbiraquo Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso p 151-157

BARRADO BELMAR Mari Carmen (2008) laquoMisoginia o cordura en algunas paremias del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 39-48 [Edicioacute en CD]

BARRADO BELMAR Mari Carmen (2011) laquoDios en los proverbios italianos y espantildeoles Estudio comparativoraquo Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso p 207-218

BARSANTI VIGO Mordf Jesuacutes (2006) laquoCinco refranes retoacutericos de Sancho en El Quijote de Ludwig Tieckraquo Paremia 15 p 179-186

BARSANTI VIGO Mariacutea Jesuacutes (2008) laquoLos refranes en el Quijote estudio linguumliacutestico y literarioraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 49-72 [Edicioacute en CD]

BOGGIONE Valter Lorenzo MASSOBRIO (2004) Dizionario dei proverbi I proverbi italiani organizzati per temi 30000 detti raccolti nelle regioni italiane e tramandati dalle fonti letterarie Torino UTET

BOQUERA MATARREDONA Mariacutea (1994) laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The pickwick papers refranes y proverbiosraquo Paremia 3 p 89-96

BOQUERA MATARREDONA Mariacutea (1996) laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The Pickwick papers los wellerismosraquo Paremia 5 p 79-86

BOTEZATU Grigore Andrei HAcircNCU (20033) Dicţionar de proverbe şi zicători romacircneşti Bucureşti Chişinău Litera Internaţional

BRILL Tony (1981) Legende populare romacircneşti Bucureşti Editura Minerva

BRONZINI Giovanni Battista (1999) laquoLa logica del proverbio Problemi e prospettive di classificazione e analisiraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 45-55

BURREL Mercedes (1993) laquoParemiologiacutea contrastiva en la clase de idiomas (ingleacutes castellano catalaacuten)raquo Paremia 2 p 211-217

CABALLERO Justo (1970) Guiacutea ndash Diccionario del Quijote Meacutexico DF Editorial Espantildea Errante

CALCIU Alexandru Constantin DUHĂNEANU Dan MUNTEANU (1979) Dicţionar roman-spaniol Bucureşti Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică

427

CALCIU Alexandru Zaira SAMHARADZE (20052) Dicţionar spaniol ndash romacircn Bucureşti Univers Enciclopedic

CALLES VALES Joseacute (2006) Refranes[] proverbios y sentencias Alcobendas (Madrid) Editorial LIBSA

CAMPOS Juana G Ana BARELLA (1998) Diccionario de Refranes[5] Madrid Espasa Calpe

CANDOacuteN Margarita Elena BONNET (1993) A buen entendedor Diccionario de frases hechas de la lengua castellana Fuenlabrada (Madrid) Anaya amp Mario Muchnick

CANTERA ORTIZ DE URBINA Jesuacutes Julia SEVILLA MUNtildeOZ Manuel SEVILLA MUNtildeOZ (2005) Refranes otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha Burlington Vermont ldquoProverbiumrdquo in cooperation with the Department of German and Russian The University of Vermont

CARTALEANU Tatiana Olga COSOVAN Elena CARTALEANU (2007) Dicţionar de proverbe comentate Chişinău Ştiinţa

CASADO CONDE Mariacutea-Leonisa Santiago AacuteGUEDA AacuteGUEDA Begontildea AacuteGUEDA CARRILLO DE ALBORNOZ Justo PEacuteREZ CORRAL (1998) Proverbios espantildeoles Traducidos al ingleacutes franceacutes alemaacuten e italiano Madrid Sociedad General Espantildeola de Libreriacutea

CASTILLO DE LUCAS Antonio (1996) laquoRefranes de aplicacioacuten meacutedica en El Quijoteraquo Paremia 5 p 43-48

CASTRO Ameacuterico (19872 [1925]) El pensamiento de Cervantes Barcelona Criacutetica

CENTRO VIRTUAL CERVANTES (2005-) Refranero Multilinguumle [consultable en liacutenia] lthttpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspxgt

CERVINI Claudia Manuela GUARINI AMATO Luisa MELIS (1999) laquoLe varianti paremiologiche del detto proverbiale ogni figlio pare bello alla mamma nei materiali dellrsquoAPIraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 177-191

CHACOTO Luciacutelia (2008) laquoLos refranes de Don Quijote de la Mancha en la traduccioacuten portuguesaraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 97-144 [Edicioacute en CD]

COLL y VEHIacute Joseacute (1874) Los refranes del Quijote Ordenados por materias y glosados Barcelona Imprenta del Diario de Barcelona

COLOMBI Mariacutea Cecilia (1989) Los refranes en el Quijote texto y contexto Potomac Scripta Humanistica nuacutem 61

5 Si us voleu centrar en les paregravemies quixotesques contingudes en aquesta obra resulta imprescindible lrsquoarticle de MORVAY (2005)

428

COLOacuteN[6] Germaacuten (2005) Las primeras traducciones europeas del Quijote Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona [Cuadernos de Filologiacutea (Seminari de Filologia i Informagravetica) nuacutem 6]

COLOacuteN DOMEgraveNECH Germagrave (2010) laquoLos refranes en la Romaniaraquo Paremiologiacutea romance Los refranes meteoroloacutegicos (eds GARGALLO Joseacute Enrique Maria-Reina BASTARDAS Joan FONTANA Antonio TORRES) Barcelona Edicions de la Universitat de Barcelona p 11-23

COMBET Louis (1996) laquoLos refranes origen funcioacuten y futuroraquo Paremia 5 p 11-22

COMBET Louis (1997) laquoLa fonction occulte des proverbes dans le Don Quichotteraquo Paremia 6 p 173-178

CONCA Maria (1987) Paremiologia Valegravencia Universitat de Valegravencia

CONDE TARRIacuteO Germaacuten (2001) Diccionario de refraacutens Correspondencias en castelaacuten e franceacutes Vigo Galaxia

CORREAS Gonzalo (2000 [1627]) Vocabulario de refranes y frases proverbiales (edicioacute de COMBET Louis revisada per JAMES Robert Maiumlte MIR-ANDREU) Madrid Nueva Biblioteca de Erudicioacuten y Criacutetica Editorial Castalia

COVARRUBIAS[7] Sebastiaacuten de (1977 [1611]) Tesoro de la Lengua Castellana o Espantildeola Madrid Ediciones Turner

CUCEU Ion (2008) Dicţionarul proverbelor romacircneşti Bucureşti-Chişinău Litera Internaţional

DCVB = ALCOVER Antoni M Francesc de B MOLL (1930-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Editorial Moll [10 vols] Tambeacute consultable en liacutenia lthttpdcvbiecatnetgt

DE = POPA Marcel D Alexandru STĂNCIULESCU Gabriel FLORIN-MATEI Anicuţa TUDOR Carmen ZGĂVĂRDICI Rodica CHIRIACESCU (1993-2003) Dicţionar enciclopedic Consultable en liacutenia lt httpdexonlinerogt

DER = CIORĂNESCU Alexandru (1958-1966) Dicţionarul etimologic romacircn Consultable en liacutenia lt httpdexonlinerogt

DEX = ACADEMIA ROMAcircNĂ INSTITUTUL DE LINGVISTICĂ bdquoIORGU IORDAN‟ (1998) Dicționarul explicativ al limbii romacircne (ediția a II-a) Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

DIEC = INSTITUT DrsquoESTUDIS CATALANS (20072) Diccionari de la Llengua Catalana Barcelona Edicions 62 Enciclopegravedia Catalana Tambeacute consultable en liacutenia lthttpdlcieccatgt

DOBRESCU Alexandru (coord) (1997) Dicţionar de expresii şi locuţiuni romacircneşti Chişinău Litera

6 En aquesta referegravencia bibliogragravefica i en la seguumlent respectem el nom tal com figura a cada edicioacute 7 Ens permetem intervenir en el nom de lrsquoautor que en aquesta curiosa versioacute apareix com a Cobarruvias

429

DOVAL Gregorio (1995) Del hecho al dicho Madrid Ediciones del Prado

DPLP = Dicionaacuterio Priberam da Liacutengua Portuguesa (2008-2013) Consultable en liacutenia lthttpwwwpriberamptdlpogt

DRAE = REAL ACADEMIA ESPANtildeOLA (200122) Diccionario de la Lengua Espantildeola Madrid Espasa Calpe Tambeacute consultable en liacutenia lthttplemaraeesdraegt

DRAG = REAL ACADEMIA GALEGA (2012) Dicionario da Real Academia Galega Consultable en liacutenia lthttpwwwrealacademiagalegaorgdicionarioiniciodogt

DROumlSCHER Vitus B (1984) Hay que aullar con los lobos (La singular veracidad de los dichos sobre animales) Barcelona Planeta

DUDA Gabriela (2007) Dicţionar de locuţiuni ale limbii romacircne Bucureşti All Educational

DUMISTRĂCEL Stelian (1997) Expresii romacircneşti Biografii ndash motivaţii Iaşi Institutul European

DUŢĂ Victor (1997) Dicţionar de aforisme expresii maxime proverbe şi zicători Bucureşti Editura Victor

EISENBERG Daniel (1993) Cervantes y Don Quijote Barcelona Montesinos Editor

ESTEacuteVEZ MOLINERO Aacutengel (1999) laquoParemias de Sancho pareacutenesis de Don Quijote y algunos entretenidos razonamientosraquo Paremia 8 p 155-160

ETXABE DIacuteAZ Regino (2001) Gran diccionario de refranes Barcelona Larousse

FARNEacuteS Sebastiagrave (1992-1998) Paremiologia catalana comparada (edicioacute a cura de VIDAL ALCOVER Jaume Magiacute SUNYER Josep Lluiacutes SAVALL amb la colmiddotlaboracioacute de PUJOL Josep M) [8 vols] Barcelona Columna

FLONTA Teodor (1992a) Dicţionar Englez-Francez-Romacircn de proverbe echivalente Bucureşti Teora

FLONTA Teodor (1992b) Dicţionar Englez-Spaniol-Portughez-Romacircn de proverbe echivalente Bucureşti Teora

FONTANA i TOUS Joan (2009) laquoPisica blacircndă Trazas felinas en el refranero rumanoraquo Interlinguumliacutestica 18 p 402-412

FRANCESCHI Temistocle (1994) laquoIl proverbio e la Scuola Geoparemiologica Italianaraquo Paremia 3 p 27-36

FRANCESCHI Temistocle (1999) laquoLrsquoAtlante Paremiologico Italiano e la Geoparemiologigravearaquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 1-22

430

FRANCESCHI Temistocle (2004) laquoLa formula proverbialeraquo BOGGIONE Valter Lorenzo MASSOBRIO Dizionario dei proverbi I proverbi italiani organizzati per temi 30000 detti raccolti nelle regioni italiane e tramandati dalle fonti letterarie Torino UTET p IX-XVIII

FRANCESCHI Temistocle (coord) (2011) Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso

FRUNZETTI Ion (1956) laquoCervantegraves en Roumanieraquo Europe 34 (nuacutem 121-122) p 50-54

GARCIacuteA BORROacuteN Juan Pablo (1998-1999) laquoWellerismosraquo Anuari de Filologia Volum XXI Seccioacute F Nuacutemero 9 p 39-54

GARCIacuteA MAacuteRQUEZ Gabriel (1982) laquoFrases de la vidaraquo El Paiacutes [18 drsquoagost de 1982]

GARCIacuteA-PAGE Mario (1993) laquoLa funcioacuten luacutedica en la lengua de los refranesraquo Paremia 2 p 51-58

GARCIacuteA ROMERO Fernando (2008) laquoUna golondrina no hace primaveraraquo Paremia 17 p 131-147

GARCIacuteA YEBRA Valentiacuten (19973) Teoriacutea y praacutectica de la traduccioacuten [2 vols] Madrid Gredos

GARCIacuteA YEBRA Valentiacuten (2006) Experiencias de un traductor Madrid Gredos

GARCIacuteA YELO Marina (2007) laquoEl Lazarillo de Tormes apuntes paremioloacutegicos para el anaacutelisis de la unidad de la obraraquo Culturas Populares Revista Electroacutenica 5 Consultable en liacutenia lthttpwwwculturaspopularesorgtextos5articulosgarciayelohtmgt

GARCIacuteA YELO Marina Mordf Aacutengeles GARCIacuteA JOVE (2008) laquoEl leacutexico en las paremias claacutesicas o populares del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 145-166 [Edicioacute en CD]

GARGALLO Joseacute Enrique (2008) laquoldquoSan Raimundo trae la golondrina del otro mundordquo Golondrinas y ciclo estacional en el calendario romance de refranesraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coords PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 345-358

GHEORGHE Gabriel (1986) Proverbele romacircneşti şi proverbele lumii romanice Bucureşti Editura Albatros

GUIL POVEDANO Pura (2008) laquoEstrategias de traduccioacuten las paremias del Quijote en italianoraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 167-182 [Edicioacute en CD]

HERNANDO CUADRADO Luis Alberto (1997) laquoEstiliacutestica del refraacutenraquo Paremia 6 p 327-332

HERNANDO CUADRADO Luis Alberto (2010) El refraacuten como unidad linguumliacutestica del discurso repetido Madrid Escolar y Mayo Editores

431

HINŢESCU Iosef Carl (1985) Proverbele romacircnilor Timişoara Editura Facla

IRIBARREN Joseacute Mariacutea (19744) El porqueacute de los dichos (sentido origen y aneacutecdota de los dichos modismos y frases proverbiales de Espantildea con otras muchas curiosidades) Madrid Aguilar

JARILLA BRAVO Salud Mariacutea (2008) laquoTraduccioacuten de elementos paremioloacutegicos I Malavoglia de Giovanni Vergaraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coords PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 119-132

JERŠIN Alenka (2009) laquoEl refranero de Sancho por el reveacutes las traducciones de los refranes de Sancho Panza al italiano y al esloveno (algunas observaciones)raquo Verba hispanica anuario del Departamento de Lengua y Literatura Espantildeolas de la Facultad de Filosofiacutea y Letras de la Universidad de Ljubljana 17 Ljubljana Universidad de Ljubljana p 183-196

JUNCEDA Luis (1991) Del dicho al hecho Barcelona Ediciones Obelisco

KARAGJOZI-KORE Mimoza (2009) laquoParallegravele entre les proverbes albanais et roumainsraquo Diversiteacute et identiteacute culturelle en europe (coord BAcircRLEA Petre Gheorghe) [Tome VI] Bucureşti Editura Muzeul Literaturii Romacircne p 61-66

LAPUCCI Carlo (1983) Animali e caccia nei proverbi Firenze Editoriale Olimpia

LEYVA Joseacute (2004) Refranes dichos y sentencias del Quijote Madrid Libro-Hobby

LUJAacuteN Neacutestor (19932) Cuento de cuentos (origen y aventura de ciertas palabras y frases proverbiales) Barcelona Folio

MAL LARA Juan de (2013 [1568]) La Philosophiacutea vulgar Madrid Ediciones Caacutetedra

MARIacuteN Alfredo (2003) El origen de los refranes Barcelona Editorial Claret

MARTIacuteNEZ KLEISER Luis (1995 [1953]) Refranero general ideoloacutegico espantildeol Madrid Real Academia Espantildeola

MELIS Luisa (1999) laquoParticolaritagrave strutturali del proverbio sardoraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 375-386

MILLIO Mariana (1999) Dicţionar de proverbe maxime şi zicători englez-romacircn Bucureşti Editura Elis

MOGORROacuteN HUERTA Pedro (2013) laquoTraitement et traduction des proverbes espagnols du Quichoteraquo Pareacutemiologie Proverbes et formes voisines (eds BENAYOUN Jean-Michel Natalie KUumlBLER Jean-Philippe ZOUOGBO) [Tome II] Sainte Gemme Presses Universitaires de Sainte Gemme p 345-362

MOLHO Mauricio (1976) Cervantes raiacuteces folkloacutericas Madrid Gredos

432

MONTREYNAUD[8] Florence Agnegraves PIERRON Franccedilois SUZZONI (1993) Dictionnaire de proverbes et dictons Paris Le Robert

MORVAY Kaacuteroly (1997) laquoAspectos lexicograacuteficos y didaacutecticos de la Paremiologiacutea y Fraseologiacutearaquo Paremia 6 p 423-432

MORVAY Kaacuteroly (2001) laquoApuntes sobre la vitalidad de la fraseologiacutea cervantinaraquo Cervantes y la narrativa moderna Coloquio Internacional Debrecen 19-20 de octubre de 2000 (redactors SCHOLZ L L VASAS) Debrecen Kossuth Egyetemi Kiadoacute p 70-86

MORVAY Kaacuteroly (2005) laquoAl buen refranear llaman Sancho (Sobre las paremias del Quijote)raquo Annales Universitatis Scientiarum Budapestinensis de Rolando Eoumltvoumls Nominatae Sectio Linguistica (Budapest) Tomus XXVI (2003-2005) p 149-184

MUNTEAN George (1967) Proverbe romacircneşti Bucureşti Editura pentru literatură

MUNTEAN George (1984) Proverbe romacircneşti Bucureşti Editura Minerva [versioacute lleugerament ampliada de lrsquoobra anterior]

MUNTEANU COLAacuteN Dan (2007) laquoEl papel de los refranes en la comprensioacuten y produccioacuten del textoraquo Revista de Filologiacutea 25 p 467-475

NAVARRO SALAZAR Mariacutea Teresa (1999) laquoProblemi di traduzione paremiologica il caso di I Malavogliaraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 157-175

NEAGU Valeria Maria Gabriela NECHEŞ Tudora ŞANDRU MEHEDINŢI Maria Melania ALBU (2008) Dicţionar frazeologic spaniol-romacircn Bucureşti Univers Enciclopedic - Academia Romacircnă Institutul de Lingvistică bdquoIorgu Iordan‟

NEGREANU Constantin (1983) Structura proverbelor romacircneşti Bucureşti Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică

NIKOLAacuteEVA Julia (1997) laquoLo traducible e intraducible en las paremias (anaacutelisis de refraneros espantildeoles italianos y rusos)raquo Paremia 6 p 445-450

NODEX = LITERA INTERNAŢIONAL (2002) Noul dicţionar explicativ al limbii romacircne Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

NUESSEL Frank (2005) laquoAnthroponyms in a Corpus of the Proverbs of Spainraquo Proverbium 22 p 245-262

OLINESCU Marcel (2004 [1944]) Mitologie romacircnească Bucureşti Editura 100+1 Gramar

OLMOS CANALDA Eliacuteas (19982 [1940]) Los refranes del Quijote Madrid CIE

8 El volum es divideix en tres parts ben diferenciades Proverbes de langue franccedilaise (p 1-102) a cura de Franccedilois SUZZONI Dictons de langue franccedilaise (p 103-182) obra drsquoAgnegraves PIERRON i Proverbes du monde (p 183-433) part realitzada per Florence MONTREYNAUD A lrsquohora drsquoesmentar la font emprem la foacutermula ldquoMONTREYNAUD et alii 1993rdquo si beacute creiem de justiacutecia apuntar que la seccioacute de Florence Montreynaud no ens ha interessat per al nostre treball actual mentre que en canvi hem pouat escadusserament de la segona part (a cura drsquoAGNEgraveS PIERRON) i sobretot de la primera (a cura de Franccedilois SUZZONI)

433

OPRICA Daniela (2013) laquoEstudio intercultural de las unidades fraseoloacutegicas rumanas relativas a los alimentosraquo Paremia 22 p 135-148

ORERO CLAVERO Pilar (1997) laquoEl wellerismo en la tradicioacuten paremioloacutegica espantildeolaraquo Paremia 6 p 459-464

ORERO CLAVERO Pilar (2005) laquoThe Translation of Wellerisms The Spanish Caseraquo Proverbium 22 p 263-271

PALACIacuteN IGLESIAS Gregorio B (1965) El Quijote en la Literatura Universal Madrid Ediciones Leira

PAgraveMIES Viacutector Jordi PALOU (20122) Els 100 refranys meacutes populars Valls Cossetagravenia Edicions

PANN Anton (1982 [1847]) Povestea vorbii Bucureşti Editura Minerva

PAREacuteS i PUNTAS Anna (1999) Tots els refranys catalans Barcelona Edicions 62

PEacuteREZ MARTIacuteNEZ Heroacuten (1996) El hablar lapidario Ensayo de paremiologiacutea mexicana Zamora El Colegio de Michoacaacuten

PERIS Antoni (2001) Diccionari de locucions i frases llatines Barcelona Enciclopegravedia Catalana

PICCILLO Giuseppe (1999) laquoProverbi siciliani e proverbi romeni in unrsquoopera di Alexiu Viciuraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 305-312

PISOT Rafael Loreta MAHALU Constantin TEODOROVICI (2002) Dicţionar spaniol-romacircn de expresii şi locuţiuni Iaşi Polirom

PRIVAT Maryse (1997) laquoProverbes meacutetaphores et traductionraquo Paremia 6 p 511-514

PRIVAT Maryse (1999) laquoQuelques proverbes du Don Quijote vus dans trois traductions franccedilaisesraquo Paremia 8 p 423-428

PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI (coord) (2008) LrsquoEuropa dei proverbi[9] Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma

RĂDULESCU Anda (2013) laquoPourquoi est-il difficile de traduire les proverbes (application sur les pareacutemies roumaines formeacutees avec le mot drac [diable])raquo Paremia 22 p 53-68

REQUENA Miguel (2004) laquoLos refranes del ldquoQuijoterdquoraquo Volumen Complementario a Don Quijote de la Mancha (edicioacute de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per RICO Francisco) Barcelona Galaxia Gutenberg ndash Ciacuterculo de Lectores p 882-895

RICO Francisco (2012) Tiempos del laquoQuijoteraquo Barcelona Acantilado

9 Es tracta drsquoun nuacutemero especial de la revista quadrimestral Critica del testo corresponent a lrsquoany XI nuacutem 1-2 2008

434

RIQUER Martiacuten de (1950) Resumen de versificacioacuten espantildeola Barcelona Seix Barral

RIQUER Martiacuten de (2003) Para leer a Cervantes Barcelona Acantilado

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2005) laquoParemias en El Quijote de 1605 como estrategias literariasraquo Paremia 14 p 105-115

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2008a) laquoLa ldquocreacioacutenrdquo de refranes en el Quijoteraquo Paremia 17 p 143-151

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2008b) laquoPoeacutetica filosofiacutea y teoriacutea en los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 193-224 [Edicioacute en CD]

ROMERO Constantino (20012) Mil refranes mil verdades Barcelona Ediciones Martiacutenez Roca

ROSENBLAT Aacutengel (1971) La lengua del ldquoQuijoterdquo Madrid Gredos

RUIZ VILLAMOR Jesuacutes Mordf Juan Manuel SAacuteNCHEZ MIGUEL (19992) Refranero popular manchego (Y los refranes del Quijote) Ciudad Real Biblioteca de Autores Manchegos (Diputacioacuten de Ciudad Real)

RUSU-PĂSĂRIN Gabriela (2006) Calendar popular romacircnesc Craiova Scrisul romacircnesc

SALA Marius (2010) 101 cuvinte moştenite icircmprumutate şi create Bucureşti Humanitas

SARDELLI Mordf Antonella (2008) laquoLa Iglesia Dios y los santos en la fraseologiacutea de Don Quijote Estudio contrastivo de algunas traducciones italianasraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 225-247 [Edicioacute en CD]

SCHWAMENTHAL Riccardo Michele L STRANIERO (1991) Dizionario dei proverbi italiani Milano Rizzoli

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1988) Hacia una aproximacioacuten conceptual de las paremias francesas y espantildeolas Madrid Editorial Complutense

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1993) laquoLas paremias espantildeolas clasificacioacuten definicioacuten y correspondencia francesaraquo Paremia 2 p 15-20

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Aacutelvaro ARROYO ORTEGA (1993) laquoLa nocioacuten de ʻexpresioacuten idiomaacuteticarsquo en franceacutes y en espantildeolraquo Revista de Filologiacutea Francesa 4 p 247-260

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1999) laquoLos refranes del API comparados con los de la tradicioacuten espantildeola y francesaraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 97-105

435

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Jesuacutes CANTERA ORTIZ DE URBINA (2002) Pocas palabras bastan vida e interculturalidad del refraacuten Salamanca Diputacioacuten de Salamanca Centro de Cultura Tradicional

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2005) laquoPresupuestos paremioloacutegicos de una propuesta metodoloacutegica para la ensentildeanza de los refranes a traveacutes de El Quijoteraquo Paremia 14 p 117-128

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2008a) laquoLas categoriacuteas paremioloacutegicas en El Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 249-264 [Edicioacute en CD]

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2008b) laquoFormas paremioloacutegicas y criterios de clasificacioacuten (franceacutes-espantildeol)raquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coord PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 235-248

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR (2008) laquoLos refranes y El Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 5-10 [Edicioacute en CD]

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2010) laquoLa investigacioacuten sobre refranes meteoroloacutegicos en la revista Paremiaraquo Paremiologiacutea romance Los refranes meteoroloacutegicos (eds GARGALLO Joseacute Enrique Maria-Reina BASTARDAS Joan FONTANA Antonio TORRES) Barcelona Edicions de la Universitat de Barcelona p 51-64

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2012) laquoiquestTanto va el caacutentaro a la fuente que encuentra un universal paremioloacutegicoraquo Les Cahiers de Framespa 10 [Univ Toulouse] Consultable en liacutenia lthttpframesparevuesorg1641gt

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ (2013) laquoLas paremias y su clasificacioacutenraquo Paremia 22 p 105-114

SOLIU Xesc (1986) El seny drsquoun poble (100 dites i refranys catalans comentats) Barcelona Edicions Terra Nostra ldquoCatalunya Cristianardquo

STANCIU Dumitru (2005) laquoIuliu A Zanne Proverbele romacircnilor din Romacircnia Basarabia Bucovina Ungaria Istria şi Macedonia [The Proverbs of the Romanians from Romania Bessarabia Bukovina Hungary Istria and Macedonia] (Bucureşti 2003)raquo Proverbium 22 p 473-475 [ressenya sobre lrsquoaparicioacute de lrsquoedicioacute facsiacutemil de lrsquoobra de Zanne (1895-1903)]

ŞĂINEANU Lăzar (19296) Dicţionar universal al limbei romacircne Craiova Editura bdquoScrisul Romacircnescldquo Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

ŞANDRU-MEHEDINŢI[10] Tudora (2004) laquoTraducciones rumanas de la obra de Cervantesraquo PLURAL Cultura amp Civilizacioacuten 2 (22)2004 La confesioacuten forma de diaacutelogo (Instituto Cultural Rumano) p 259-266

10 Coautora del diccionari de NEAGU et alii (2008) obra en quegrave apareix sense guioacute entre cognoms En cada cas respectem lrsquoortografia de lrsquooriginal

436

TARNOVSKA Olga (2005) laquoSobre los refranes de El Quijoteraquo Didaacutectica (Lengua y Literatura) 17 p 285-300

TARNOVSKA Olga (2008) laquoLa traduccioacuten ucraniana del Quijote y el miacutenimo paremioloacutegico espantildeolraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 265-282 [Edicioacute en CD]

TEODORESCU-KIRILEANU Simion (1923) Proverbe agricole (Invăţături pentru plugari alese de S Teodorescu-Kirileanu) Bucureşti Editura Cultura Naţională

TOMASSETTI Isabella (2008) laquoNote per una semantica diacronica del castigliano refraacutenraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coord PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 269-301

TORRES TORRES Antonio (2013) laquoParemiologiacutea espantildeola e hispanoamericana Los americanismos pareacutemicosraquo Dialectologia 10 p 87-105 Consultable en liacutenia lthttpwwwpublicacionsubedurevistesdialectologia10gt

TRECCANI = ISTITUTO DELLA ENCICLOPEDIA ITALIANA Vocabolario Consultable en liacutenia lthttpwwwtreccaniitvocabolariogt

TROVATO Salvatore C (1999) Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano (Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995) Roma Il Calamo

UGARTE Xus (2001) laquoA perro viejo no cuz cuz criteris de traduccioacute paremiologravegica en quatre versions de La Celestinaraquo Quaderns Revista de traduccioacute 6 p 133-145

URBINA Eduardo (1991) El sin par Sancho Panza parodia y creacioacuten Barcelona Anthropos

VIZCARRONDO SABATER Ana (2008) laquoVigencia de los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 327-336 [Edicioacute en CD]

ZANNE Iuliu A (1895-1912 [2003-2004])[11] Proverbele romacircnilor din Romacircnia Basarabia Bucovina Ungaria Istria şi Macedonia [10 vols] Bucureşti Editura Librăriei Socecu amp Comp

ZULUAGA Alberto (1997) laquoSobre las funciones de los fraseologismos en textos literariosraquo Paremia 6 p 631-640

ZULUAGA Alberto (1999) laquoTraductologiacutea y fraseologiacutearaquo Paremia 8 p 537-549

11 Per a gran sort nostra disposem del primer volum original (publicat recordem-ho el 1895) per a la resta nrsquoemprem lrsquoedicioacute facsiacutemil apareguda entre els anys 2003 i 2004

437

438

ANNEXOS

439

440

ANNEX 1 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (FRUNZETTI)

1 Pura 1 Sicircrguinţa e mama norocului (FRUNZETTI 1965 I p 614)

[lsquoLa diligegravencia eacutes la mare de la bona sortrsquo] La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582)

2 Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (FRUNZETTI 1965 I p 333) [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo]

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

2 Impura 1 Iubesc trădarea dar urăsc pe trădători (FRUNZETTI 1965 I p

528) [lsquoEstimo la traiumlcioacute perograve odio els traiumldorsrsquo] Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502)

2 Nu-i bine să dai vrabia din micircnă pe cioara din par (FRUNZETTI 1965 I p 417) [lsquoNo estagrave beacute donar el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397)

3 Ulciorul nu merge de multe ori la apă (FRUNZETTI 1965 I p 408) [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo]

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387)

4 Cu o ricircndunică sentildeor nu se face primăvară (FRUNZETTI 1965 I p 175) [lsquoAmb una oreneta sentildeor no es fa primaverarsquo]

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154)

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (PAPU)

1 Pura

1 De la vorbă picircnrsquo la faptă-i lungă calea (PAPU 1965 II p 317) [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 p 1000)

2 De la vorbă şi picircnrsquo la faptă icirci cale lungă (PAPU 1965 II p 576) [lsquoDe la paraula i fins al fet hi ha (un) llarg camiacutersquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 64 p 1264)

3 Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 92) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 p 766-767)

4 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 217) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 23 p 900)

5 Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui (PAPU 1965 II p 383) [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo]

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068)

6 Adevărul [hellip] mereu pluteşte deasupra minciunii ca şi untdelemnul deasupra apei (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat [hellip] sempre sura per sobre de la mentida aixiacute com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo]

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763)

441

7 Pereţii au urechi (PAPU 1965 II p 427) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115)

8 Nimeni nu se năşte icircnvăţat (PAPU 1965 II p 308) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992)

9 Nu mai da poveţe cui nu ţi le cere (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis donant consells a qui no tersquols demanarsquo]

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241)

10 Nu-i aur tot ce străluceşte (PAPU 1965 II p 427) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 48 p 1115)

11 Nu se află regulă fără excepţie (PAPU 1965 II p 164) [lsquoNo es troba regla sense excepcioacutersquo]

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844)

12 Cum de ţi-a trăsnit prin cap c-ar fi nimerit să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului1 (PAPU 1965 II p 259) [lsquoCom eacutes que trsquoha passat pel cap que seria adequat parlar de la soga a la casa del penjatrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942 )

2 Impura 1 Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 277)

[lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

2 Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 90) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo]

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

3 Lucrul icircnceput e pe jumătate sficircrşit2 (PAPU 1965 II p 362) [lsquoLa cosa comenccedilada estagrave mig acabadarsquo]

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047)

4 Cicircte bordeie aticirctea obiceie (PAPU 1965 II p 85) [lsquoTants casots tants costumsrsquo]

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760)

5 Mai bun bucătar decicirct foamea nici că se află pe lume (PAPU 1965 II p 53-54) [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo]

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 725)

6 Să nu dai vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 107) [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (II Cap 12 p 783)

7 Să nu laşi vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 626) [lsquoNo deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo]

Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

8 Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma (PAPU 1965 II p 477) [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo]

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164)

9 Ştiu eu mai bine unde mă stricircnge ciubota (PAPU 1965 II p 308) [lsquoJo (ho) seacute millor on mrsquoestreny la botarsquo]

Seacute doacutende me aprieta el zapato (II Cap 33 p 992)

1 Prenem com a referegravencia progravepiament el refrany quixotesc no pas iquestY doacutende hallastes vos ser bueno [hellip] que com eacutes fagravecilment observable en romanegraves pateix una llampant amplificacioacute 2 La paregravemia tradicional inclou la variant făcut [lsquofetarsquo] en lloc de sficircrşit [lsquoacabadarsquo]

442

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (MĂRCULESCU)

1 Pura 1 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti

(MĂRCULESCU 2007 II p 90-91) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 p 766-767)

2 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 204) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 23 p 900)

3 De unde te aştepţi mai puţin sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoDrsquoon menys trsquoesperes salta la llebrersquo]

Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

4 De unde nu te-aştepţi sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 89) [lsquoDrsquoon no trsquoesperes salta la llebrersquo]

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

5 Cine vede paiul-n ochiul altuia vază-şi şi bacircrna din ochiul lui (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoQui veu la palla en lrsquoull drsquoaltri que es vegi tambeacute la biga del seu ullrsquo]

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068)

6 Adevărul [hellip] iese totdeauna deasupra minciunii ca untdelemnul deasupra apei (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat triomfa sempre per sobre de la mentida com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo]

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763)

7 Pereţii au urechi (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115)

8 Mai mult face un bdquonaldquo decacirct doi bdquoţi-oi daldquo (MĂRCULESCU 2007 II p 68) [lsquoMeacutes val un laquoteacuteraquo que dos laquoet donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 p 741)

9 Mai mult face un na decacirct doi de ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoMeacutes val un teacute que dos de et donareacutersquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 35 p 1011)

10 Mai de folos[3] e un na decacirct doi ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil eacutes un teacute que dos et donareacutersquo]

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

11 Nimeni nu se naşte icircnvăţat (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992)

12 Nu-i aur tot ce străluceşte (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 p 990)

13 Nu tot ce străluceşte e aur (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoNo tot el que lluu eacutes orrsquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 48 p 1115)

14 Nu există regulă fără excepţie (MĂRCULESCU 2007 II p 156) [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo]

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844)

2 Impura

1 Lucrurile icircncepute sunt pe jumătate făcute (MĂRCULESCU 2007 II p 333) [lsquoLes coses comenccedilades estan mig fetesrsquo]

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047)

3 Considerem que aquesta entradeta verbal no afecta el cos del refrany que en essegravencia presenta la mateixa formulacioacute que lrsquooriginal quixotesc

443

2 Ştiu unde mă bate gheata (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoSeacute on em fa mal la xirucarsquo]

Seacute doacutende me aprieta el zapato (II Cap 33 p 992)

3 Cu o racircndunică nu se face primăvară (MĂRCULESCU 2007 I p 122) [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo]

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154)

444

ANNEX 2 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM (FRUNZETTI) 1 Asta să i-o spui lui mutu [sic] (FRUNZETTI 1965 I p 428)

[lsquoAixograve() digues-li-ho al mutrsquo]

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 408)

2 Să le fie de bine şi icircntr-un ceas bun (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoJa srsquoho faran i en bona horarsquo]

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

3 Tot tu plăteşti oalele sparte (FRUNZETTI 1965 I p 261) [lsquoSempre pagues tu les olles trencadesrsquo]

Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 242)

4 Lauda de sine nu miroase a bine (FRUNZETTI 1965 I p 205) [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo]

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

5 Lăcomia pierde omenia (FRUNZETTI 1965 I p 248) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229)

6 Ce ştie ţiganul ce-i şofranul şi măgarul ce-i nectarul1 (FRUNZETTI 1965 I p 677) [lsquoQuegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragrave i lrsquoase quegrave eacutes el negravectarrsquo]

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM (PAPU) 1 La plăcinte icircnainte la război icircnapoi (PAPU 1965 II p 623)

[lsquoAls pastissets davant a la guerra darrerersquo]

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313)

2 Doar n-o să vicircnd castraveţi la grădinar (PAPU 1965 II p 340) [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo]

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

3 Abia acum vine grosul (PAPU 1965 II p 34) [lsquoTot just ara ve el gruixutrsquo]

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702)

4 De-acum abia icircncepe greul (PAPU 1965 II p 329) [lsquoA partir drsquoara tot just comenccedila el difiacutecilrsquo]

Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013)

5 Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti (PAPU 1965 II p 481) [lsquoDel coix si trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo]

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169)

6 Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 598) [lsquoRiu el diable drsquoaranyons negres i ell no es veursquo]

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287)

7 Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 383) [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo]

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068)

8 Calul bătracircn icircntr-adevăr că nu se mai icircnvaţă icircn buestru (PAPU 1965 II p 637) [lsquoEl cavall vell ben cert que ja no apregraven a amblarrsquo]

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 1327)

9 Lăcomia pierde omenia (PAPU 1965 II p 119) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 13 p 796)

1 Consti que respecte al segon hemistiqui es tracta drsquouna creacioacute de lrsquoautor a semblanccedila mutatis mutandis de lrsquooriginal quixotesc

445

10 Lăcomia strică omenia (Papu 1965 II p 334) [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 36 p 1019)

11 Nu trebuie să dăm orzul pe (PAPU 1965 II p 264) [lsquoNo hem de donar lrsquoordi arsquo]

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

12 Nu-ţi mai vicircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo]

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

13 Doară nici Domnul[2] n-a zidit lumea icircntr-o singură zi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoNi tan sols el Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo]

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

14 Pe crucea mea că pe mine n-au să mă icircmbete cu apă chioară (PAPU 1965 II p 308) [lsquoA fe de Deacuteu que() a mi() no mrsquoembriagaran amb aiguumlerolrsquo]

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 991)

2 Als reculls romanesos en efecte Zamora passa a lumea [lsquoel moacutenrsquo] i en un hora a icircntr-o zi per beacute que no se nrsquoespecifica cap faedor

446

ANNEX 3 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (FRUNZETTI) 1 Aşa-i cicircnd se-ntoarce roata legii (FRUNZETTI 1965 I p 605)

[lsquoAixiacute eacutes quan gira la roda de la lleihelliprsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

2 Na să te-nveţi să-ţi ţii gura Na să te-nveţi să caşti ochii (FRUNZETTI 1965 I p 97) [lsquoVinga apregraven a tenir la boca tancada Vinga apregraven a esbatanar els ullsrsquo]

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

3 Nu umbla cu bogdaprostea după ce poţi lua cu hapca (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo vagis amb laquoque Deacuteu us beneeixiraquo quan (ho) pots prendre per la forccedilarsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (I Cap 21 p 255)

4 Ceea ce-i bun nu-ţi pare niciodată prea mult (FRUNZETTI 1965 I p 121) [lsquoAllograve que eacutes bo no et sembla mai gairersquo]

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94)

5 Ne place cu aticirct mai mult [minciuna] cu cicirct se apropie de ceea ce e cu putinţă fie chiar şi icircndoielnic (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoEns agrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoacosta a allograve que eacutes possible encara que sigui dubtoacutesrsquo]

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600 )

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (PAPU) 1 Mă aflu la adăpost aşa cum se află totdeauna cel ce trage clopotele

de primejdie (PAPU 1965 II p 284) [lsquoEm trobo a recer aixiacute com es troba sempre el que toca les campanes a sometentrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 p 967)

2 Cine trage clopotul a primejdie acela la bun adăpost se găseşte (PAPU 1965 II p 379) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon recer es trobarsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 43 p 1064)

3 Pe licircngă rugăciuni mai trebuie să dai şi din micircini (PAPU 1965 II p 626) [lsquoA part drsquooracions tambeacute cal que trsquohi posisrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 71 p 1316)

4 Afurisit vicircnt mai bate icircn cuprinsul ăsta (PAPU 1965 II p 604) [lsquo(Un) vent endimoniat segueix bufant fort en aquesta contradarsquo]

A mal viento va esta parva (II Cap 68 p 1293)

5 Dumnezeu ştie el casa celuia pe care-l icircndrăgeşte (PAPU 1965 II p 381) [lsquoDeacuteu sap ell la casa del que agafa afectersquo]

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-1067)

6 Leită Sancho care ştie aticirct de bine să tacă (PAPU 1965 II p 382) [lsquoPastat a Sancho que tan beacute sap callarrsquo]

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067)

7 Să se-nticircmple asta azi (PAPU 1965 II p 450) [lsquoQue passi aixograve avuirsquo]

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138)

8 Te-ntreabă toţi mai mult ce ai decicirct ce ştii (PAPU 1965 II p 190) [lsquoEt pregunten tots meacutes el que tens que el que sapsrsquo]

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

9 Să-i fie de bine şi de-asta să aibă parte (PAPU 1965 II p 11) [lsquoJa srsquoho faragrave i drsquoaixograve (en) gaudeixirsquo]

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673)

10 Cicircnd icircţi iese norocul icircn cale prinde-l şi ferecă-l (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et surt la bona sort a lrsquoencontre pren-la i encadena-larsquo]

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720)

11 Ori cu paie ori cu ficircn de umplut tot o umpli (PAPU 1965 II p 307) [lsquoO amb palla o amb fenc drsquoomplir ho acabes omplintrsquo]

De paja y de heno (II Cap 33 p 990)

447

12 Nu dai niciodată fără să iei ceva icircn schimb (PAPU 1965 II p 582) [lsquoNo doacutenes mai sense prendre alguna cosa a canvirsquo]

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270)

13 Sfatul femeii nu face nici cicirct o ceapă degerată dar şi că acela care-l nesocoteşte e un mare neghiob (PAPU 1965 II p 68-69) [lsquoEl consell de la dona no val ni un rave perograve tambeacute aquell que no el considera eacutes un gran babaursquo]

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741)

14 Cine trage clopotul a primejdie acela se află la adăpost (PAPU 1965 II p 333) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell es troba a recerrsquo]

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018)

15 Gol-goluţ am intrat şi gol-goluţ mă aflu şi acuma vorba aceea nici păgubit nici pricopsit (PAPU 1965 II p 494) [lsquoEn pegravel vaig entrar i en pegravel em trobo encara ara aquella dita ni perjudicat ni enriquitrsquo]

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182)

16 Cine se micircnjeşte cu miere pe acela-l micircncă muştele (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQui es taca amb mel a aquell() el mengen les mosquesrsquo]

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

17 Unge-te numai cu miere şi s-or stricircnge muştele ciotcă (PAPU 1965 II p 381-382) [lsquoUntarsquot nomeacutes amb mel i srsquoaplegaran les mosques a dollsrsquo]

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

18 Buchea poruncii trebuie scrisă cu sicircnge (PAPU 1965 II p 331) [lsquoLa paraula de lrsquoordre srsquoha drsquoescriure amb sangrsquo]

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 1015)

19 Să nu se-apuce de tras clopotul cel ce nu se pricepe (PAPU 1965 II p 527) [lsquoQue no es posi a tocar la campana el que no hi enteacutenrsquo]

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 1215)

20 Se mai iveşte de bună seamă şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi (PAPU 1965 II p 49) [lsquoEacutes evident que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en quegrave eacutes millor que et retirisrsquo]

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719)

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (MĂRCULESCU) 1 Asta le e strachina cu pacircinea lor să şi-o-ntingă (MĂRCULESCU

2007 I p 246) [lsquoAquest eacutes el seu bol amb el seu pa sersquol suquinrsquo]

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

2 Praf icircn ochi icircntre prieteni etc (MĂRCULESCU 2007 II p 107) [lsquoPols a lrsquoull entre amics etcrsquo]

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786)

448

ANNEX 4 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (FRUNZETTI)

1 Forma rimada1 1 Altă greşeală altă canoneală (FRUNZETTI 1965 I p 409)

[lsquoUn altre error un altre patimentrsquo]

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

2 Una-i Stan cicircnd era golan şi alta-i Stan ajuns căpitan (FRUNZETTI 1965 I p 630) [lsquoUna cosa eacutes Stan quan era vagabund i una altra eacutes Stan arribat a capitagraversquo]

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598)

3 Gol m-a făcut mama şi gol oi pleca să dau seama n-am nici de pierdut nici de cicircştigat (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoNu em va fer la mare i nu marxareacute a retre comptes no tinc res a perdre(-hi) ni a guanyar(-hi)rsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298)

4 Cine cicircntă chinu-şi icircnspăimicircntă (FRUNZETTI 1965 I p 279) [lsquoQui canta el seu turment espantarsquo]

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 260 )

5 Mortul sub zăbranic şi viii la praznic (FRUNZETTI 1965 I p 244) [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo]

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225)

2 Forma ritmada

1 Ortac ortac dar fără ghimpe-n ochi (FRUNZETTI 1965 II p 110) [lsquoColmiddotlega colmiddotlega perograve sense punxa a lrsquoullrsquo]

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786)

2 Unde se icircncuie o poartă se descuie alta (FRUNZETTI 1965 I p 263) [lsquoOn es tanca amb clau una porta s(e n)rsquoobre amb clau una altrarsquo]

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243)

3 Cine caută primejdie icircn primejdie piere (FRUNZETTI 1965 I p 247) [lsquoQui busca perill en (el) perill pereixrsquo]

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 229)

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (PAPU)

1 Forma rimada2 1 La ceruri rugi rosteşti iar cu ciocanul tot loveşti (PAPU 1965 II p

327) [lsquoAls cels precs adreces mentre que amb el martell no pares de picarrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 35 p 1011)

2 Aşa-i soarta regilor după placul legilor (PAPU 1965 II p 56) [lsquoAixiacute eacutes el destiacute dels reis segons el voler de les lleisrsquo]

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

3 Lasrsquo să ricircdă fitecine mie doar să-mi fie de bine (PAPU 1965 II p 450) [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo]

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente (II Cap 50 p 1138)

4 Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă (PAPU 1965 II p 90) [lsquoEl cor si eacutes fort com lrsquoacer destrossa lrsquoinfortuni de seguidarsquo]

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

1 Al llarg drsquoaquest apartat ens permetem la llicegravencia de marcar en negreta els mots en quegrave es fonamenta la rima 2 Iacutedem

449

5 Fitece mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 175) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 p 855)

6 Fiecare mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 477) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 53 p 1164)

7 De capeţi mioara stricircnge-i fricircnghioara (PAPU 1965 II p 360) [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li la soguetarsquo]

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

8 Cicircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720)

9 Cicircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă (PAPU 1965 II p 451) [lsquoQuan sersquot regala una vaca corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 50 p 1138)

10 Ca să-ţi scapi vecinul icircţi ucizi asinul (PAPU 1965 II p 119) [lsquoPer escapar del teu veiacute mates el teu asersquo]

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796)

11 Ori cu paie ori cu ficircn burdihanul tot e plin (PAPU 1965 II p 42) [lsquoO amb palla o amb fenc la tripa sempre eacutes plenarsquo]

De paja y de heno (II Cap 3 p 712)

12 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma[3] nici nu pierd nici nu cicircştig (PAPU 1965 II p 78) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 8 p 751)

13 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi acuma[4] nici nu cicircştig şi nici nu pierd nimica (PAPU 1965 II p 476) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) guanyo ni (hi) perdo resrsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 53 p 1163)

14 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma[5] nici păgubit nici procopsit (PAPU 1965 II p 503) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni perjudicat ni enriquitrsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 57 p 1190)

15 Domnul dă dalacul şi tot el dă leacul (PAPU 1965 II p 177) [lsquoEl Senyor doacutena lrsquoagraventrax i tambeacute ell doacutena la metgiarsquo]

Dios que da la llaga da la medicina (II Cap 19 p 857)

16 Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 620) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo]

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

17 Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 543) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo]

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

18 Boul cel neicircnjugat rumegă mai desfătat (PAPU 1965 II p 202) [lsquoEl bou sense jou remuga meacutes satisfetrsquo]

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885)

19 Praznicu-i gătat oaspeţii-au plecat (PAPU 1965 II pagraveg 72) [lsquoEl banquet funerari estagrave acabat els hostes han marxatrsquo]

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745)

20 Omul prevenit pe jumătate-i micircntuit (PAPU 1965 II p 150) [lsquoLrsquohome previngut eacutes mig salvat del perillrsquo]

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 829)

21 Lăudarea de sine aduce icircnjosire (PAPU 1965 II p 142) [lsquoEl fet de lloar-se un mateix comporta envilimentrsquo]

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

22 Nu muri icircncă ficircrtate picircnrsquo nu micircnci pe săturate (PAPU 1965 II p 521) [lsquoNo moris encara amic de lrsquoagravenima fins que no mengis fins a afartar-tersquo]

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210)

3 Vet aquiacute un reble que gragravecies a la intuiumlda rima amb lume dota aquesta versioacute de cert caient paregravemic 4 Iacutedem 5 Iacutedem

450

23 Dacă-mi pică o viţea fug cu funia după ea (PAPU 1965 II p 549) [lsquoSi em cau del cel una vedella li corro al darrere amb la cordarsquo]

Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

24 Totuna-i să-l retez şi să-l dezleg (PAPU 1965 II p 531) [lsquoTant eacutes que el talli drsquoarrel com que el deslliguirsquo]

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 1219 )

25 Să-mi trăiască ea găina fie şi de cobe plină (PAPU 1965 II p 53) [lsquoQue em visqui ella() la gallina encara que estigui de pepida plenarsquo]

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

2 Forma ritmada 1 Bună slujbă rea răsplată (PAPU 1965 II p 588)

[lsquoBona feina mala recompensarsquo]

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277)

2 Dreptatea celui tare este lege peste ţară (PAPU 1965 II p 339) [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo]

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

3 Cicircnd icirci vorba de curtenie mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti[6] totuşi icircn purtările frumoase (PAPU 1965 II p 312) [lsquoQuan es tracta de cortesies eacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996)

4 Grăunţe să fie-n hulubar că hulubii vin ei (PAPU 1965 II p 70) [lsquoGrans hi hagi al colomar que els coloms veacutenen ells (sols)rsquo]

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743)

5 Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 382) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067)

6 Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 190) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

3 Alteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase 1 Pe bunul platnic chezăşia nu-l doare (PAPU 1965 II p 274)

[lsquoAl bon pagador() la fianccedila no li dolrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 30 p 956)

2 Pe bunul platnic zălogul nu-l doare (PAPU 1965 II p 317) [lsquoAl bon pagador() la penyora no li dolrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 34 p 1000)

3 De nerecunoscători geme iadul (PAPU 1965 II p 517) [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo]

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205)

4 Mai din plin icirci iese treaba ticirclharului decicirct milogului (PAPU 1965 II p 598) [lsquoMeacutes rodona li surt la feina al lladre que al pidolairersquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (II Cap 67 p 1287)

5 Picircnă ce nu l-am pierdut n-am ştiut ce-i binele (PAPU 1965 II p 483) [lsquoFins que no lrsquohem perdut no hem sabut quegrave eacutes el beacutersquo]

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171)

6 En aquest cas ens centrem en el caient paregravemic de la forma mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti

451

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (MĂRCULESCU)

1 Forma rimada7 1 Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p

264) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 p 967)

2 Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 43 p 1064)

3 La arvuna plătită macircna scracircntită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoA (la) bestreta pagada la magrave torccediladarsquo]

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313)

4 Roagă-te la Dumnezeu şi dă-i maiul greu (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoPrega a Deacuteu i fum-li fort al mallrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 35 p 1011)

5 La Dumnezeu roagă-te şi cu maiul bate-te (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoA Deacuteu prega i amb el mall barallarsquotrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 71 p 1316)

6 Cine-i de Dumnezeu iubit casa i-a sporit (MĂRCULESCU 2007 II p 351-352) [lsquoQui eacutes per Deacuteu estimat la casa li ha augmentatrsquo]

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-1067)

7 Cui icircnţelege bine vorbe puţine (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoA qui enteacuten beacute poques paraulesrsquo]

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

8 Duşmanului fugind fă-i pod de argint (MĂRCULESCU 2007 II p 477) [lsquoA lrsquoenemic fugint() fes-li pont drsquoargentrsquo]

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208)

9 Mersul legilor e după voia regilor (MĂRCULESCU 2007 II p 311) [lsquoLa marxa de les lleis eacutes segons la voluntat dels reisrsquo]

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

10 Mersul regilor e după voia legilor (MĂRCULESCU 2007 II p 57) [lsquoLa marxa dels reis eacutes segons la voluntat de les lleisrsquo]

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

11 Meargă-mi mie bine şi racircdă toţi de mine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoEm vagi() a mi() beacute i riguin tots de mirsquo]

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente (II Cap 50 p 1138)

12 Aici va muri Samson şi cacircţi cu el sodom (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoAquiacute moriragrave Samsoacute i tots els que estan amb ell munioacutersquo]

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314)

13 Chiar dacă are urechi de auzit nu are limbă de vorbit (MĂRCULESCU 2007 II p 505) [lsquoTot i que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per parlarrsquo]

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239)

14 Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 89) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo]

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

15 Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 p 855)

16 Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 53 p 1164)

17 La Roma de eşti fă ce zăreşti (MĂRCULESCU 2007 II p 442) [lsquoA Roma si ets fes el que lluquesrsquo]

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169)

18 Dacă ţi se dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 332) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

7 Al llarg drsquoaquest apartat ens permetem la llicegravencia de marcar en negreta els mots en quegrave es fonamenta la rima

452

19 Dacă-ţi dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720)

20 Dacă-ţi dau de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 50 p 1138)

21 Dacă dai de bine bagă-l icircn casă la tine (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi topes amb el beacute ficarsquol a casa tevarsquo]

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720)

22 Sub cojoc răpănos dai de băutor vacircrtos (MĂRCULESCU 2007 II p 287) [lsquoSota pellissa ronyosa topes amb (un) bevedor robustrsquo]

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994)

23 De la spuse la faptă cale lungă te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoDel que es diu al fet (un) llarg camiacute trsquoesperarsquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 p 1000)

24 De la vorbă la faptă multe te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoDe la paraula al fet moltes coses trsquoesperenrsquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 64 p 1264)

25 Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 I p 247) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298)

26 Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 461) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 57 p 1190)

27 Dumnezeu cacircnd răneşte şi lecuieşte (MĂRCULESCU 2007 II p 167) [lsquoDeacuteu quan fereix tambeacute curarsquo]

Dios que da la llaga da la medicina (II Cap 19 p 857)

28 Unde o poartă se-nchide alta se deschide (MĂRCULESCU 2007 I p 198) [lsquoOn una porta es tanca una altra s(e n)rsquoobrersquo]

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243)

29 Abatele din ce cacircntă macircncă (MĂRCULESCU 2007 II p 568) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo]

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

30 Abatele din ce cacircntă macircnacircncă[8] [sic] (MĂRCULESCU 2007 II p 498-499) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo]

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

31 Vorbind mai necioplit măgarul rabdă o povară dar două-l doboară (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoParlant meacutes grollerament lrsquoase suporta una cagraverrega perograve dues el fan caurersquo]

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313)

32 Pacircinea macircncată şi tovărăşia stricată (MĂRCULESCU 2007 II pagraveg 72) [lsquoEl pa menjat i la companyia feta malbeacutersquo]

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745)

33 Fiecare baştină altă datină (MĂRCULESCU 2007 II p 84) [lsquoCada pagravetria una altra tradicioacutersquo]

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760)

34 Omul prevăzător pe jumătate-nvingător (MĂRCULESCU 2007 II p 143) [lsquoLrsquohome previsor mig vencedorrsquo]

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 829)

35 Adună-te cu cei buni şi printre ei ai să te pui (MĂRCULESCU 2007 II p 268) [lsquoAjuntarsquot amb els bons i entre ells et posaragravesrsquo]

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973)

36 Ştiinţa de carte cu sacircnge se-mparte (MĂRCULESCU 2007 II p 305) [lsquoLlegir i escriure amb sang es transmetrsquo]

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 1015)

37 Sacircngele se moşteneşte dar virtutea se cucereşte (MĂRCULESCU 2007 II p 346) [lsquoLa sang srsquohereta perograve la virtut es conquereixrsquo]

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 1060)

8 La forma correcta seria mănacircncă que aixograve no obstant seguiria permetent la rima asonant amb cacircntă

453

38 Moară Marta dar macircncacircnd ca sparta (MĂRCULESCU 2007 II p 478) [lsquoMori Marta perograve menjant com (si fos) a les acaballesrsquo]

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210)

39 Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo]

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

40 Cine cacircntă relele-şi spăimacircntă (MĂRCULESCU 2007 I p 213) [lsquoQui canta els seus mals espantarsquo]

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 260 )

41 Dacă-s grăunţe icircn hulubărie şi hulubi au să fie (MĂRCULESCU 2007 II p 70) [lsquoSi hi ha grans al colomar tambeacute coloms hi hauragraversquo]

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743)

42 Dacă mi se-ntacircmplă uneori să-mi aducă cineva văcuţa dau fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 504) [lsquoSi alguna vegada em passa que alguacute em dugui la vaqueta (hi) faig una correguda amb el sogallrsquo]

Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

43 Totuna este a tăia şi a dezlega (MĂRCULESCU 2007 II p 487) [lsquoTant eacutes tallar com deslligarrsquo]

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 1219 )

44 Atacircta preţuieşti cacirct stăpacircneşti (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoTant vals com poder tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067)

45 Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 303) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo]

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

46 Găina să trăiască vrea chiar cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoLa gallina viure vol encara que (sigui) amb el panteix en ellarsquo]

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272)

47 Găină să trăiască vrea fie şi cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa gallina viure vol encara que sigui amb el panteix en ellarsquo]

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

2 Forma ritmada

1 La slujire bună răsplată rea (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoA servei bo recompensa dolentarsquo]

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277)

2 Ce ţi se dă cu o macircnă ţi se ia cu alta (MĂRCULESCU 2007 II p 533) [lsquoEl que sersquot doacutena amb una magrave sersquot pren amb una altrarsquo]

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270)

3 Limba macirclc şi ochii din cap (MĂRCULESCU 2007 I p 51) [lsquoLa llengua mutis i (igualment) els ulls del caprsquo]

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

4 Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 I p 208) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (I Cap 21 p 255)

5 Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 II p 547) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (II Cap 67 p 1287)

6 Faci cacirct ai şi ai cacirct faci (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoVals el que tens i tens el que valsrsquo]

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

7 Vreme e să ataci şi vreme să te retragi (MĂRCULESCU 2007 II p 50) [lsquoTemps hi ha drsquoatacar i temps de retirar-tersquo]

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719)

8 Maţele au inimă nu inima maţe (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoEls budells tenen cor no el cor budellsrsquo]

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

454

9 Burta duce picioarele nu picioarele burta (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoLa panxa duu els peus no els peus la panxarsquo]

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000)

3 Alteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase

1 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 122) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 p 804)

2 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 254) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 30 p 956)

3 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 34 p 1000)

4 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 482) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 59 p 1214)

5 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 71 p 1312)

455

456

ANNEX 5 ANOSTRAMENT AD LITTERAM

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (FRUNZETTI)

1 Pur

1 Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă (FRUNZETTI 1965 I p 154) [lsquoAl que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132)

2 Cel ce dă repede dă icircndoit (FRUNZETTI 1965 I p 462) [lsquoEl que doacutena ragravepidament doacutena doblatrsquo]

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

3 Nu e cu putinţă să stea arcul icircncordat tot timpul (FRUNZETTI 1965 I p 642) [lsquoNo eacutes possible que estigui lrsquoarc armat tot el tempsrsquo]

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609)

4 N-aştepta de bunăvoie ceea ce poţi lua cu sila (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo esperis de bon grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo]

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 255)

5 Lancea n-a bontit niciodată peana şi nici peana lancea (FRUNZETTI 1965 I p 234) [lsquoLa llanccedila no ha esmussat mai la ploma ni tampoc la ploma la llanccedilarsquo]

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215)

2 Impur

1 Adio să ne vedem sănătoşi cum cic-a zis un orb altuia (FRUNZETTI 1965 I p 659) [lsquoAdeacuteu que ens veiem amb salut com diuen que va dir un cec a un altrersquo]

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627)

2 Să-şi vadă fiecare de păcatele lui (FRUNZETTI 1965 I p 287) [lsquoQue es miri cadascuacute els seus pecatsrsquo]

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267)

3 Parcă eu n-aş şti [] unde mă roade sandaua (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoNi que sembleacutes que jo no seacute [hellip] on em rasca la sandagraveliarsquo]

iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-409)

4 Unde domneşte pizma virtutea n-are cum trăi (FRUNZETTI 1965 I p 629) [lsquoOn senyoreja lrsquoenveja la virtut no (hi) teacute com viurersquo]

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597)

5 Plătesc cicircteodată şi drepţii de-a valma cu păcătoşii (FRUNZETTI 1965 I p 124) [lsquoPaguen alguna vegada tambeacute els justos a lrsquoengrograves amb els pecadorsrsquo]

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 97 )

6 Patima dragostei n-o poţi icircnvinge decicirct fugind de ea (FRUNZETTI 1965 I p 458) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor no la pots vegravencer sinoacute fugint drsquoellarsquo]

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 434)

7 O minciună e cu aticirct mai izbutită cu cicirct seamănă mai mult a adevăr (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoUna mentida eacutes molt meacutes reeixida com meacutes srsquoassembla a la veritatrsquo]

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600)

8 De dindărătul crucii se iţeşte Diavolul (FRUNZETTI 1965 I p 113) [lsquoDel darrere de la creu treu el cap el Diablersquo]

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

457

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (PAPU)

1 Pur 1 Cerului care ştie să-i ridice din gunoaie pe săraci şi din nerozi să

facă firoscoşi (PAPU 1965 II p 457) [lsquoAl cel que sap aixecar dels fems els pobres i dels babaus fer(-ne) saberutsrsquo]

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144)

2 Măcar că are urechi să audă nu are limbă să grăiască (PAPU 1965 II p 551) [lsquoEncara que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per expressar-sersquo]

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239)

3 De biserică am dat (PAPU 1965 II p 85) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

Con la iglesia hemos dado (II Cap 9 p 759)

4 Noaptea toate micircţele sicircnt sure (PAPU 1965 II p 306-307) [lsquoDe nit tots els gats soacuten brunsrsquo]

De noche todos los gatos son pardos (II Cap 33 p 990)

5 La durerea capului trebuie să ia parte toate mădularele (PAPU 1965 II p 39) [lsquoAl mal de(l) cap han de prendre part tots els membresrsquo]

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

6 Icircnceputul icircnţelepciunii teama de Dumnezeu (PAPU 1965 II p 192) [lsquoEl principi de la saviesa el temor de Deacuteursquo]

El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

7 Vinul peste măsură nici nu păstrează tainele şi nici nu se ţine de cuvicircnt (PAPU 1965 II p 379) [lsquoEl vi en exceacutes ni guarda els secrets ni respecta la paraularsquo]

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063)

8 Vina măgarului nu se cade s-o arunci pe şa (PAPU 1965 II p 588) [lsquoLa culpa de lrsquoase no escau llenccedilar-la a la sellarsquo]

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277)

9 Hărnicia e mama bunăstării (PAPU 1965 II p 380) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare del benestarrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (II Cap 43 p 1065)

10 Săracul poate avea cinste ticălosul icircnsă nu (PAPU 1965 II p 15) [lsquoEl pobre pot tenir honor el depravat en canvi norsquo]

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677)

11 Nerecunoştinţa e fiică a trufiei (PAPU 1965 II p 458) [lsquoLa desconeixenccedila eacutes filla de la supegraverbiarsquo]

La ingratitud es hija de la soberbia (IICap 51 p 1146)

12 Adevărul se icircndoaie dar nu se fricircnge (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat es doblega perograve no es trencarsquo]

La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763)

13 Aripile de furnică (PAPU 1965 II p 476) [lsquoLes ales de formigarsquo]

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

14 Nimeni să nu spună bdquoN-oi bea din apa astardquo (Papu 1965 II p 493) [lsquoQue ninguacute no digui laquoNo beureacute drsquoaquesta aiguaraquorsquo]

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181)

15 Nu se află nici un drum aticirct de neted [] ca să n-aibă niscai poticneli sau piedici (PAPU 1965 II p 119) [lsquoNo es troba cap camiacute tan llis [] que no tingui alguns entrebancs o obstaclesrsquo]

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796)

16 Nu-s toate vremile pe-o potrivă (PAPU 1965 II p 328) [lsquoNo soacuten tots els temps semblantsrsquo]

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

17 Nu toate vremile sicircnt pe o potrivă (PAPU 1965 II p 511) [lsquoNo tots els temps soacuten semblantsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199)

18 Spre paguba lor le-au crescut furnicilor aripi (PAPU 1965 II p 306) [lsquoPer al seu mal els van creacuteixer() a les formigues() alesrsquo]

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

458

19 Găina să trăiască fie ea şi cu ţicircfnă (PAPU 1965 II p 583) [lsquoLa gallina que visqui encara que ella estigui amb la pepidarsquo]

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272)

2 Impur 1 La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo n-ai

ce să mai răspunzi (PAPU 1965 II p 382) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquo no hi ha resposta que et valguirsquo]

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

2 Pe doi pe care Dumnezeu icirci uneşte nu poate omul să-i despartă (PAPU 1965 II p 198) [lsquoEls dos que Deacuteu (els) uneix no pot lrsquohome separar-losrsquo]

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre (II Cap 21 p 881)

3 Bunul platnic nu se sperie de nici un zălog (PAPU 1965 II p 126) [lsquoEl bon pagador no srsquoespanta de cap penyorarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 p 804)

4 Pe bunul platnic zălogul nu-l sperie (PAPU 1965 II p 525) [lsquoAl bon pagador() la penyora no lrsquoespantarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 59 p 1214)

5 Bunul platnic de nici un zălog nu se sperie (PAPU 1965 II p 622) [lsquoEl bon pagador() de cap penyora no srsquoespantarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 71 p 1312)

6 Vrăjmaşului ce-o ia la sănătoasa să-i faci o punte de argint (PAPU 1965 II p 520) [lsquoA lrsquoenemic que escampa la boira() fes-li un pont drsquoargentrsquo]

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208)

7 [Că]-i mai bine să joci pe-o carte prea mare decicirct pe una prea mică (PAPU 1965 II p 161) [lsquo[Que] eacutes millor jugar una carta massa gran que una massa petitarsquo]

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

8 Aci o să piară Samsoacuten [sic] şi toţi cicircţi sicircnt de partea lui (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAquiacute periragrave Samsoacute i tots els que estan de la seva partrsquo]

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314)

9 Bun venit năpastă dacă vii singură (PAPU 1965 II p 491) [lsquoBenvinguda calamitat si veacutens solarsquo]

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

10 Să se căsătorească fiecare doar cu unul pe potriva lui (PAPU 1965 II p 175) [lsquoQue es casi cadascuacute nomeacutes amb un drsquoigual a ellrsquo]

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

11 Fiştecare e meşterul bunei lui ursite (PAPU 1965 II p 587) [lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo]

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276)

12 Mărit-o mai bine cu unul pe potriva ei (PAPU 1965 II p 54) [lsquoMillor que la maridis amb un drsquoigual a ellarsquo]

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

13 Cicircnd Dumnezeu luminează de ziuă pentru toţi luminează (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQuan Deacuteu clareja per a tots clarejarsquo]

Cuando Dios amanece para todos amanece (II Cap 49 p 1118-1119)

14 Cicircnd te doare capul te dor şi toate celelalte mădulare (PAPU 1965 II p 32) [lsquoQuan et fa mal el cap tambeacute et fan mal tots els altres membresrsquo]

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

15 Darurile sparg şi sticircncile (PAPU 1965 II p 327) [lsquoEls regals trenquen fins i tot les roquesrsquo]

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011)

16 Din preaplinul inimii grăieşte şi limba (PAPU 1965 II p 112) [lsquoDe lrsquoabundagravencia del cor sexpressa tambeacute la llenguarsquo]

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788)

17 Adesea sub o mantie roasă se ascunde un straşnic băutor (PAPU 1965 II p 311) [lsquoSovint sota una capa ratada srsquoamaga un formidable bevedorrsquo]

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994)

459

18 După cruce stă ascuns Necuratul (PAPU 1965 II p 307) [lsquoDarrere la creu hi ha amagat en Banyetarsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 p 990)

19 Necuratul după cruce se ascunde (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEn Banyeta darrere la creu srsquoamagarsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 47 p 1101)

20 Măgarul ca să vorbim mai din topor rabdă să fie icircncărcat dar nu şi să fie strivit (PAPU 1965 II p 623) [lsquoLrsquoase per dir-ho meacutes tal com raja suporta ser carregat perograve no pas ser esclafatrsquo]

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313)

21 Poet te naşti (PAPU 1965 II p 148) [lsquoPoeta neixesrsquo]

El poeta nace (II Cap 16 p 827)

22 Acela care făureşte un ulcior frumos apăi tot aticirct de bine poate să făurească şi două şi trei şi o sută (PAPU 1965 II p 277) [lsquoAquell que afaiccedilona una gerra bonica despreacutes igual de beacute pot afaiccedilonar(-ne) tant dues com tres com centrsquo]

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960)

23 Cel ce nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de zi (PAPU 1965 II p 380) [lsquoEl que no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo]

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065)

24 Trebuie să te temi de Dumnezeu fiule pentru că-n teama de el stă icircnţelepciunea (PAPU 1965 II p 374) [lsquoHas de teacutemer Deacuteu fill perquegrave en el temor drsquoell hi ha la saviesarsquo]

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

25 Azi e ricircndul tău micircine-i ricircndul meu (PAPU 1965 II p 583) [lsquoAvui eacutes el teu torn demagrave eacutes el meu tornrsquo]

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 1272)

26 Adună-te cu ăi de treabă şi ai să fii unul dintr-icircnşii (PAPU 1965 II p 289) [lsquoAjuntarsquot amb aquells de profit i seragraves un drsquoellsrsquo]

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973)

27 Puterea cade biruită de către meşteşug (PAPU 1965 II p 180) [lsquoLa potegravencia (fiacutesica) cau derrotada per la mestriarsquo]

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860)

28 Morţii [hellip] ea calcă cu acelaşi picior şi foişoarele icircmpăraţilor şi cocioabele sărăcăcioase ale celor nevoiaşi (PAPU 1965 II p 191) [lsquoA la mort [hellip] ella trepitja amb el mateix peu tant les torres dels emperadors com els casinyots miserables dels (que estan) necessitatsrsquo]

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres (II Cap 20 p 872-873)

29 Obicircrşia icircnaltă se moşteneşte pe cicircnd virtutea se capătă (PAPU 1965 II p 375) [lsquoLrsquoorigen elevat srsquohereta mentre que la virtut srsquoobteacutersquo]

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 1060)

30 Mai mult face bunul nume decicirct avuţiile fără de număr (PAPU 1965 II p 310) [lsquoMeacutes val el bon nom que els beacutens incomptablesrsquo]

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 994)

31 Mai mult face un singur bdquona-ţi acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 68) [lsquoMeacutes val un sol laquoagafa-trsquoho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 p 741)

32 Mai mult face un bdquoia acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 327) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 35 p 1011)

33 Mai mult face un bdquoia acumaldquo decicirct doi bdquolasrsquo c-o să-ţi dauldquo (PAPU 1965 II p 626) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

34 Eu regi nu scot şi nici nu pun ci m-ajut numai pe mine pe care sicircnt singur stăpicircn (PAPU 1965 II p 532 ) [lsquoJo reis no trec i tampoc no poso sinoacute que mrsquoajudo nomeacutes a mi que soacutec (lrsquo)uacutenic senyorrsquo]

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 1220 )

460

35 Nu-i aur tot ce-ţi ia ochii (PAPU 1965 II p 307) [lsquoNo eacutes or tot el que et crida lrsquoatencioacutersquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 p 990)

36 Nu se află pe lume tată sau mamă cărora odraslele lor să le pară slute (PAPU 1965 II p 172) [lsquoNo es troba al moacuten pare o mare als quals els seus fills (els) semblin estrafetsrsquo]

No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852)

37 Ca să nu pierzi nici pe-o carte prea mare nici pe una prea mică (PAPU 1965 II p 622) [lsquoPerquegrave no perdis ni per una carta massa gran ni per una massa petitarsquo]

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312)

38 Cine vrea să prindă peşte (PAPU 1965 II p 621) [lsquoQui vol agafar peixrsquo]

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 1311 )

39 La toate se găseşte leac numai la moarte nu (PAPU 1965 II p 381) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 p 1066)

40 Pentru toate se găseşte leac numai pentru moarte nu (PAPU 1965 II p 576) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 64 p 1264)

41 O gheară de leu adevărat şi după ea socotesc că un leu ca ăsta care are o astfel de gheară trebuie să fie mai mare decicirct un munte (PAPU 1965 II p 154-155) [lsquoUna urpa de lleoacute veritable i drsquoella dedueixo que un lleoacute com aquest que teacute semblant urpa ha de ser meacutes gran que una muntanyarsquo]

Por la untildea se saca el leoacuten (II Cap 17 p 833-834 )

42 La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo (PAPU 1965 II p 382-383) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquorsquo]

Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

43 Dacă ulciorul izbeşte piatra sau dacă piatra izbeşte ulciorul tot vai şi-amar de ulcior (PAPU 1965 II p 382) [lsquoSi la gerra colpeja la pedra o si la pedra colpeja la gerra sempre feina rai per a la gerrarsquo]

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

44 Dacă orbul icircl călăuzeşte pe orb apăi sicircnt primejduiţi să cadă amicircndoi icircn groapă (PAPU 1965 II p 119-120) [lsquoSi el cec (el) guia el cec llavors hi ha el perill que caiguin ambdoacutes al sotrsquo]

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 797)

45

O ajunge-o şi pe ea Ignatul ca pe orice ricircmător (PAPU 1965 II p 563) [lsquoTambeacute a ell (li) arribaragrave lrsquoIgnat com a tot bacoacutersquo]

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco (II Cap 62 p 1251)

46 Pe toate astea le icircnvăluie şi le astupă mantia largă (PAPU 1965 II p 77) [lsquoTotes aquestes coses() les embolcalla i les tapa la capa amplarsquo]

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751)

47 Burduhanul ţine inima iar nu inima burduhanul (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEl buc manteacute el cor i no el cor el bucrsquo]

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

48 Stomahul duce picioarele iar nu picioarele stomahul (PAPU 1965 II p 317) [lsquoLrsquoestoacutemac duu els peus i no els peus lrsquoestoacutemacrsquo]

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000)

49 O prăpastie o cheamă pe alta şi un păcat cheamă alt păcat (PAPU 1965 II p 541) [lsquoUn precipici en crida un altre i un pecat crida un altre pecatrsquo]

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 )

50 Un asin icircncărcat cu aur urcă lesne şi un munte (PAPU 1965 II p 327) [lsquoUn ase carregat drsquoor puja fagravecilment fins i tot una muntanyarsquo]

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 1011)

51 O inimă bună biruie năpasta (PAPU 1965 II p 328) [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo]

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

461

52 Un băţ gătit nu mai seamănă a băţ (PAPU 1965 II p 457) [lsquoUn pal empolainat ja no srsquoassembla a (un) palrsquo]

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

462

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (MĂRCULESCU)

1 Pur 1 La alt cacircine cu osul ăsta (MĂRCULESCU 2007 I p 343)

[lsquoA un altre gos amb aquest osrsquo]

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 408)

2 La păcat nou penitenţă nouă (MĂRCULESCU 2007 I p 326) [lsquoA pecat nou penitegravencia novarsquo]

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

3 Pe cine se smereşte Dumnezeu icircl icircnalţă (MĂRCULESCU 2007 I p 103) [lsquoA qui srsquohumilia Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132)

4 Cerului care ştie să-i ridice pe săraci din gunoi şi să facă din tonţi discernători (MĂRCULESCU 2007 II p 420) [lsquoAl cel que sap aixecar els pobres del(s) fem(s) i fer dels tanoques discernidorsrsquo]

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144)

5 Mai degrabă azi decacirct macircine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoAbans avui que demagraversquo]

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138)

6 Mai e de jupuit şi coada (MĂRCULESCU 2007 II p 36) [lsquoEncara hi ha per escorxar (tambeacute) la cuarsquo]

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702)

7 I-a mai rămas coada de jupuit (MĂRCULESCU 2007 II p 303) [lsquoEncara li ha quedat la cua per escorxarrsquo]

Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013)

8 Deşi trădarea place trădătorul e detestat (MĂRCULESCU 2007 I p 429) [lsquoEncara que la traiumlcioacute agrada el traiumldor eacutes detestatrsquo]

Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502)

9 Fiecare să se căsătorească cu cel de-o potrivă (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoQue cadascuacute es casi amb lrsquoigualrsquo]

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

10 Fiecare icircşi e artizanul propriei sale sorţi (MĂRCULESCU 2007 II p 538) [lsquoCadascuacute srsquoeacutes lrsquoartesagrave del seu propi destiacutersquo]

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276)

11 Mărit-o cu unul de-o seamă cu ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoMarida-la amb un de semblant amb ellarsquo]

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

12 Ca şi cum n-aş şti [] unde mă bate pantoful (MĂRCULESCU 2007 I p 343) [lsquoCom si no sabeacutes [] on em fa mal la sabatarsquo]

iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-409)

13 De biserică am dat (MĂRCULESCU 2007 II p 84) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

Con la iglesia hemos dado (II Cap 9 p 759)

14 Cacircnd te doare capul te dor toate mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 34) [lsquoQuan et fa mal el cap et fan mal tots els membresrsquo]

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

15 Grijile altora icircl omoară pe măgar (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLes cures dels altres (el) maten lrsquoasersquo]

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796)

16 Plocoanele sfarmă stacircncile (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls obsequis rompen les roquesrsquo]

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011)

17 Din prisosul inimii vorbeşte limba (MĂRCULESCU 2007 II p 109) [lsquoDe lrsquoabundor del cor parla la llenguarsquo]

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788)

18 Cu paie şi facircn (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoAmb palla i fencrsquo]

De paja y de heno (II Cap 33 p 990)

463

19 Din durerile capului trebuie să se icircmpărtăşească şi mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 41) [lsquoDels mals de(l) cap han de participar tambeacute els membresrsquo]

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

20 Golaş m-am născut golaş mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoDespullat vaig neacuteixer despullat em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 8 p 751)

21 Gol m-am născut gol mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 437) [lsquoNu vaig neacuteixer nu em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 53 p 1163)

22 [Că]-n spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquo[Que] Al darrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 p 990)

23 Icircn spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoAl darrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 47 p 1101)

24 Acolo unde domneşte pizma nu poate să trăiască virtutea (MĂRCULESCU 2007 I p 515) [lsquoAlliacute on senyoreja lrsquoenveja no pot viure la virtutrsquo]

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597)

25 Boul slobod se linge-n voie (MĂRCULESCU 2007 II p 189) [lsquoEl bou deixat anar es llepa a llourersquo]

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885)

26 Poetul se naşte (MĂRCULESCU 2007 II p 141) [lsquoEl poeta neixrsquo]

El poeta nace (II Cap 16 p 827)

27 Cine face un vas frumos poate face la fel de bine şi două şi trei şi o sută (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoQui fa un atuell bonic pot fer(-ne) igual de beacute tant dos com tres com centrsquo]

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960)

28 Cine dă repede dă de două ori (MĂRCULESCU 2007 I p 372) [lsquoQui doacutena ragravepidament doacutena dues vegadesrsquo]

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

29 Gol am intrat şi gol mă aflu nu pierd şi nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 454) [lsquoNu vaig entrar i nu em trobo no (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182)

30 S-a speriat aia moartă de aia descăpăţacircnată (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoEs va espantar aquella morta drsquoaquella decapitadarsquo]

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068)

31 Fă-te miere şi-au să te pape muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoFes-te mel i sersquot cruspiran les mosquesrsquo]

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

32 Azi la tine şi macircine la mine (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoAvui per a tu i demagrave per a mirsquo]

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 1272)

33 Lauda de sine icircnjoseşte (MĂRCULESCU 2007 I p 148) [lsquoLa lloanccedila progravepia envileixrsquo]

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

34 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 I p 185) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229)

35 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 13 p 796)

36 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 308) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 36 p 1019)

37 Vina măgarului nu trebuie pusă-n cacircrca samarului (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoLa culpa de lrsquoase no srsquoha drsquoatribuir a lrsquoalbardarsquo]

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277)

464

38 Hărnicia e mama norocului (MĂRCULESCU 2007 I p 501) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582)

39 Hărnicia este mama norocului (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (II Cap 43 p 1065)

40 Forţa este icircnvinsă de artă (MĂRCULESCU 2007 II p 169) [lsquoLa forccedila eacutes venccediluda per lrsquoartrsquo]

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860)

41 Onoarea o poate avea săracul nu icircnsă viciosul (MĂRCULESCU 2007 II p 15) [lsquoLrsquohonra() la pot tenir el pobre no en canvi el vicioacutesrsquo]

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677)

42 Ingratitudinea este fiica trufiei (MĂRCULESCU 2007 II p 422) [lsquoLa ingratitud eacutes la filla de la supegraverbiarsquo]

La ingratitud es hija de la soberbia (IICap 51 p 1146)

43 Cel mai bun sos de pe lume e foamea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa millor salsa del moacuten eacutes la famrsquo]

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 725)

44 Adevărul se subţiază dar nu se rupe (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat srsquoaprima perograve no es romprsquo]

La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763)

45 Aripile furnicii (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoLes ales de la formigarsquo]

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

46 Laudele de sine icircnjosesc (MĂRCULESCU 2007 II p 136) [lsquoLes lloances progravepies envileixenrsquo]

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

47 Mai de preţ e numele bun decacirct multele bogăţii (MĂRCULESCU 2007 II p 287) [lsquoMeacutes de preu eacutes el bon nom que les moltes riquesesrsquo]

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 994)

48 Mai mult face o pasăre icircn pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 I p 333) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397)

49 Mai mult face o pasăre-n pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 104) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (II Cap 12 p 783)

50 Mai de folos[1] e [] pasărea-n macircnă decacirct vulturul icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil [hellip] eacutes lrsquoocell a la magrave que el voltor en volrsquo]

Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

51 Nimeni să nu spună bdquodin apa asta n-am să beaurdquo (MĂRCULESCU 2007 II p 453) [lsquoQue ninguacute no digui laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo]

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181)

52 Nimeni să nu-şi icircntindă picioarele mai mult decacirct icirci e de lung cearşaful (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoNinguacute no estiri els seus peus meacutes del llarg que li eacutes el llenccedilolrsquo]

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164)

53 Nu da sfaturi[2] cui nu ţi le cere (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo donis consells a qui no tersquols demanarsquo]

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241)

54 Nu-i mierea pentru botul de măgar (MĂRCULESCU 2007 I p 556) [lsquoNo eacutes la mel per al morro drsquoasersquo]

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

55 Nu-i mierea etc (MĂRCULESCU 2007 II p 245) [lsquoNo eacutes la mel() etcrsquo]

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

1 Considerem que aquesta entradeta verbal no afecta el cos del refrany que en essegravencia presenta la mateixa formulacioacute que lrsquooriginal quixotesc 2 Reputem aquesta versioacute anostrament i no pas equivalegravencia ja que a les fonts consultades apareix tothora poveţe no pas sfaturi

465

56 Nu e cu putinţă ca arcul să stea permanent icircncordat (MĂRCULESCU 2007 I p 525) [lsquoNo eacutes possible que lrsquoarc estigui permanentment armatrsquo]

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609)

57 Nu-i drum atacirct de oblu icircncacirct să nu aibă vreo piedică sau vreo hacircrtoapă (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoNo hi ha camiacute tan planer que no tingui algun obstacle o algun barrancrsquo]

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796)

58 Nu există tată sau mamă cărora odraslele lor să li se pară uracircte (MĂRCULESCU 2007 II p 163) [lsquoNo existeix pare o mare als quals els seus fills (els) semblin lletjosrsquo]

No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852)

59 Nu ne-am cunoscut binele pacircnă cacircnd nu l-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 444) [lsquoNo hem conegut el nostre beacute fins que no lrsquohem perdutrsquo]

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171)

60 Nu te băga unde nu eşti poftit (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo et fiquis on no ets convidatcridatrsquo]

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

61 Nu cere de hatacircr ce poţi lua cu sila (MĂRCULESCU 2007 I p 208) [lsquoNo demanis de grat el que pots prendre per la forccedilarsquo]

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 255)

62 Nu trebuie să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 I p 259) [lsquoNo has drsquoesmentar la soga a la casa del penjatrsquo]

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

63 Păstrăvi nu-nhaţi (MĂRCULESCU 2007 II p 569) [lsquoTruites no agafesrsquo]

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 1311 )

64 Nu toate vremurile sunt la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 469) [lsquoNo tots els temps soacuten igualsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199)

65 Niciodată lancea n-a bontit pana nici pana lancea (MĂRCULESCU 2007 I p 173) [lsquoMai la llanccedila no ha esmussat la ploma ni la ploma la llanccedilarsquo]

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215)

66 La orice este leac fără numai la moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 351) [lsquoPer a tot hi ha remei excepte nomeacutes per a la mortrsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 p 1066)

67 Cine caută primejdia piere icircn ea (MĂRCULESCU 2007 I p 185) [lsquoQui busca el perill pereix en ellrsquo]

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 229)

68 Minciuna este cu atacirct mai bună cu cacirct pare mai adevărată (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoLa mentida eacutes molt millor com meacutes veritable semblarsquo]

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600)

69 Toate lucrurile au leac afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 90) [lsquoTotes les coses tenen remei fora de la mortrsquo]

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

70 Icircndărătul crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 I p 66) [lsquoDarrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

71 Mortul ducă-se la groapă şi viul la pitoi (MĂRCULESCU 2007 I p 182) [lsquoEl mort que sersquon vagi a la fossa i el viu a la fogassarsquo]

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225)

72 Şi unde-ai pomenit tu că e bine să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 II p 241-242) [lsquoI drsquoon has tret tu que estagrave beacute esmentar la soga a la casa del penjatrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942 )

466

2 Impur

1 Adio şi la bună vedere cum i-a zis un orb altuia (MĂRCULESCU 2007 I p 541) [lsquoAdeacuteu i a bon reveure com li va dir un cec a un altrersquo]

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627)

2 Cui zice cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea nu-ncape răspuns (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoA qui diu fot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva dona[] no hi val respostarsquo]

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

3 Pe cei pe care Domnul icirci uneşte omul nu va putea să-i despartă (MĂRCULESCU 2007 II p 186) [lsquoEls que Deacuteu (els) uneix lrsquohome no podragrave separar-losrsquo]

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre (II Cap 21 p 881)

4 Rea vielişte suflă-n vraful ăsta (MĂRCULESCU 2007 II p 554) [lsquoMala ventada bufa en aquesta pilarsquo]

A mal viento va esta parva (II Cap 68 p 1293)

5 Tăcerii de aur i se zice Sancho (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoAl silenci drsquoor() se li diu Sanchorsquo]

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067)

6 Nu-i la fel Pedro cu Pedro (MĂRCULESCU 2007 II p 515-516) [lsquoNo eacutes el mateix Pedro que Pedrorsquo]

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598)

7 Vază-şi fiecare de păcatele lui (MĂRCULESCU 2007 I p 220) [lsquoMirirsquos cadascuacute els seus pecatsrsquo]

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267)

8 Mersul legilor (MĂRCULESCU 2007 I p 494) [lsquoLa marxa de les lleisrsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

9 E preferabil să pierzi pe o carte icircn plus decacirct pe una icircn minus (MĂRCULESCU 2007 II p 153) [lsquoEacutes preferible perdre per una carta de meacutes que per una de menysrsquo]

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

10 Lumea icircntacirci ia pulsul averii şi-apoi pe cel al ştiinţei (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoLa gent primer pren el pols al tenir i despreacutes al del saberrsquo]

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

11 Vino sănătos necazule dacă vii singur (MĂRCULESCU 2007 II p 451) [lsquoVine amb salut infortuni si veacutens solrsquo]

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

12 Mănacircnce-şi-l pe pacircine şi să-i fie de bine (MĂRCULESCU 2007 II p 11) [lsquoMengi-srsquoho amb pa i ja srsquoho faragraversquo]

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673)

13 Cacircnd Dumnezeu luminează de ziuă luminează pentru toţi (MĂRCULESCU 2007 II p 397) [lsquoQuan Deacuteu clareja clareja per a totsrsquo]

Cuando Dios amanece para todos amanece (II Cap 49 p 1118-1119)

14 Infernul este plin de nerecunoscători (MĂRCULESCU 2007 II p 474) [lsquoLrsquoinfern eacutes ple de desagraiumltsrsquo]

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205)

15 Noaptea toate macircţele par sure (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoDe nit tots els gats semblen brunsrsquo]

De noche todos los gatos son pardos (II Cap 33 p 990)

16 Cu facircn şi paie cu hurta (MĂRCULESCU 2007 II p 44) [lsquoAmb fenc i palla a betzefrsquo]

De paja y de heno (II Cap 3 p 712)

17 Zice tigaia către ceaun piei din ochii mei cur negru (MĂRCULESCU 2007 II p 548) [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista cul negrersquo]

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287)

18 Sfatul muierii e stracircmb dar cine nu-l ascultă nătacircng (MĂRCULESCU 2007 II p 68) [lsquoEl consell de la dona eacutes errat perograve qui no lrsquoescolta ximplersquo]

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741)

467

19 Icircnceputul icircnţelepciunii este frica de Dumnezeu (MĂRCULESCU 2007 II p 180) [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la por de Deacuteursquo]

El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

20 Cine nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de ziuă (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo]

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065)

21 Vinul prea mult nu păzeşte secretele şi nici nu se ţine de cuvacircntul dat (MĂRCULESCU 2007 II p 349) [lsquoMassa vi no protegeix els secrets ni respecta la paraula donadarsquo]

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063)

22 Icircn curtenii e mai bine să pierzi cu o carte mai mare decacirct cu una mai mică (MĂRCULESCU 2007 II p 288) [lsquoEn les cortesies eacutes millor perdre amb una carta meacutes gran que amb una meacutes petitarsquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996)

23 E sub oboroc cine trage clopotul (MĂRCULESCU 2007 II p 307) [lsquoEstagrave sota cobert qui toca la campanarsquo]

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018)

24 E prea uscat firul de orz pentru fluiere (MĂRCULESCU 2007 II p 584) [lsquoEacutes massa seca la tija drsquoordi per a flautesrsquo]

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 1327)

25 Tot de ulcior va fi vai şi-amar (MĂRCULESCU 2007 I p 197) [lsquoSempre per a la gerra (hi hauragrave) feina rairsquo]

Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 242)

26 Fiţi numai miere şi-au să vă mănacircnce muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 397) [lsquoSigueu nomeacutes mel i us menjaran les mosquesrsquo]

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

27 Trebuie să ştii de frica lui Dumnezeu pentru că icircn frica de El stă icircnţelepciunea (MĂRCULESCU 2007 II p 345) [lsquoHas de tenir en compte la por de Deacuteu perquegrave en la por drsquoEll hi ha la saviesarsquo]

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

28 Moarte [hellip] ea la fel calcă-n picioare şi turnurile falnice-ale regilor şi colibele sărmanilor (MĂRCULESCU 2007 II p 179-180) [lsquoLa mort [hellip] ella igualment trepitja amb els peus tant les torres sumptuoses dels reis com les barraques dels pobresrsquo]

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres (II Cap 20 p 872-873)

29 Nu dau jos nu-nscaun rege [] ci mă ajut pe mine căci eu mie-mi sunt stăpacircn (MĂRCULESCU 2007 II p 488) [lsquoNi destrono ni entronitzo rei [hellip] sinoacute que mrsquoajudo a mi car jo em soacutec el meu senyorrsquo]

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 1220 )

30 Ca să nu pierzi cu o carte mai mult sau mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoPerquegrave no perdis amb una carta (de) meacutes o (de) menysrsquo]

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312)

31 Vremurile nu-s mereu la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls temps no soacuten sempre igualsrsquo]

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

32 Ce e bun n-a fost niciodată mult (MĂRCULESCU 2007 I p 72) [lsquoEl que eacutes bo no ha estat mai gairersquo]

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94)

33 Drepţii plătesc uneori pentru păcătoşi (MĂRCULESCU 2007 I p 75) [lsquoEls justos paguen a vegades pels pecadorsrsquo]

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 97)

34 Pe crucea mea la mine nu merg zaruri măsluite (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoA fe de Deacuteu a mi que no em vinguin amb daus de milloriarsquo]

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 991)

468

35 La orice se găseşte leac icircn afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoPer a tot es troba remei fora de la mortrsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 64 p 1264)

36 Gheară de leu adevărat şi trag icircncheierea după ea că leul căruia icirci aparţine gheara cu pricina e mai mare ca un munte (MĂRCULESCU 2007 II p 147) [lsquo(Una) urpa de lleoacute veritable i trec la conclusioacute drsquoella que el lleoacute al qual (li) pertany lrsquourpa en quumlestioacute eacutes meacutes gran que una muntanyarsquo]

Por la untildea se saca el leoacuten (II Cap 17 p 833-834 )

37 Furnicii spre pierzania ei i-au crescut aripi (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoA la formiga() per a la seva desgragravecia li van creacuteixer alesrsquo]

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

38 Doar cine le ştie le cacircntă bine (MĂRCULESCU 2007 II p 483) [lsquoNomeacutes qui les sap les toca beacutersquo]

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 1215)

39 Cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoFot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva donarsquo]

Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

40 Dacă dă ulcioru-n piatră sau piatra-n ulcior vai de ulcior (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoSi pica la gerra en la pedra o la pedra en la gerra pobra gerrarsquo]

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

41 Dacă orbul icircl va călăuzi pe orb sunt ameninţaţi să cadă amacircndoi icircn groapă (MĂRCULESCU 2007 II p 116) [lsquoSi el cec (el) guiaragrave el cec srsquoarrisquen a caure ambdoacutes al sotrsquo]

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 797)

42 Patima iubirii poate fi icircnvinsă doar fugind de ea (MĂRCULESCU 2007 I p 368) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor pot ser venccediluda nomeacutes fugint drsquoellarsquo]

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 434)

43 O să-i vină şi ei Sfacircnt Martinul ca fiecărui porc (MĂRCULESCU 2007 II p 516) [lsquoTambeacute a ell (li) vindragrave el Sant Martiacute com a cada porcrsquo]

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco (II Cap 62 p 1251)

44 Atacircta merge ulciorul la apă pacircnă (MĂRCULESCU 2007 I p 325) [lsquoTant va la gerra a lrsquoaigua finsrsquo]

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387)

45 Place cu atacirct mai mult [minciuna] cu cacirct ţine de verosimil şi posibil (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoAgrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoateny al versemblant i possiblersquo]

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600 )

46 Pierzi la fel de bine cu o carte mai mult ca şi cu o carte mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoPerds igual de beacute amb una carta (de) meacutes com tambeacute amb una carta (de) menysrsquo]

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024)

47 Totul e acoperit şi astupat de ditamai mantia (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoTot estagrave cobert i tapat per lrsquoenorme caparsquo]

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751)

48 Măgarul icircmpovărat cu aur urcă lesne muntele (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEl ruc embalumat drsquoor puja fagravecilment la muntanyarsquo]

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 1011)

49 Un băţ dichisit nu mai pare băţ (MĂRCULESCU 2007 II p 421) [lsquoUn pal endiumenjat ja no sembla (un) palrsquo]

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

469

470

ANNEX 6 QUANDOQUE HOMERUS

1 Error

1 Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 340) [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo]

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024)

2 Omissioacute

1 (PAPU 1965 II p 92)

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

2 Un adacircnc cheamă pe altul (MĂRCULESCU 2007 II p 497) [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo]

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 )

471

Forse altro canteragrave con miglior plectro1

1 Vers doblement present a lrsquoOrlando furioso (XXX v 16 II I v 696) amb el qual Cervantes clou la primera part del Quijote (I Cap 52 p 653) i que un cop passat pel nostre sedagraves quedaria talment Qui fa el que pot no estagrave obligat a meacutes

  • 0 Portada
  • 01 Dedicatograveria Romagravenia
  • 1 INDEX compatible definitiu
  • 2 Resum
  • 3 A lombra de les paremies en flor
  • 4 Algo va de Paremia a Paremia
  • 5 Estructura fitxes
  • 6 Objectius
  • 7 Algo va de Stan a Pedro (Tesi)
    • [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo]
      • 8_Per_a_una_traduccioacute_paremiologravegica Gargallo
      • 9 Conclusions
      • 10 Bibliografia Gargallo
        • Pareacutes i puntas Anna (1999) Tots els refranys catalans Barcelona Edicions 62
          • 11-1 Equivalegravencia ad litteram (plena)
          • 11-2 Equivalegravencia ad sensum (parcial)
          • 11-3 Anostrament paraphrastici generis (paragravefrasi)
          • 11-4 Anostrament sub specie paroemiae (calc paregravemic)
          • 11-5 Anostrament ad litteram (calc)
          • 11-6 Quandoque Homerus
          • 12 Pagravegina final Ariosto

Universitat de Barcelona Departament de Filologia Romagravenica

Programa de Doctorat Tradicions i Crisis

ALGO VA DE STAN A PEDRO PAREgraveMIES POPULARS A LES

TRADUCCIONS ROMANESES INTEGRALS DEL QUIJOTE

Joan FONTANA i TOUS Director Joseacute Enrique GARGALLO GIL

Tutora Anna Maria MUSSONS i FREIXAS

A la nostra vital inevitable Romagravenia (El Vendrell

Remanzacircs Bucureşti Sarceada) tot un moacuten de

romanccedilos i histograveries de la vora el cor

1 IacuteNDEX

1 IacuteNDEX 1

2 RESUM 7

3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR 9

4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA 11

5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 17

51 CONTINGUT 17

52 ASPECTES FORMALS 20

6 OBJECTIUS 27

7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE 29

minus A buen salvo estaacute el que repica 29

minus A buen servicio mal galardoacuten 31

minus A dineros pagados brazos quebrados 32

minus A Dios rogando y con el mazo dando 34

minus A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro 38

minus A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder 41

minus A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre 43

minus A mal viento va esta parva 44

minus A otro perro con ese hueso 46

minus A pecado nuevo penitencia nueva 48

minus A quien Dios quiere bien la casa le sabe 49

minus A quien se humilla Dios le ensalza 52

minus Al buen callar llaman Sancho 54

minus Al buen entendedor pocas palabras 58

minus Al buen pagador no le duelen prendas 63

minus Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer

discretos 67

minus Al enemigo que huye hacerle la puente de plata 69

minus Algo va de Pedro a Pedro 72

minus Allaacute se lo haya cada uno con su pecado 75

minus Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman 77

minus Allaacute van leyes do quieren reyes 79

minus Allaacute van leyes etceacutetera 81

minus Allaacute van reyes do quieren leyes 81

1

minus Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente 82

minus Antes hoy que mantildeana 84

minus Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 86

minus Antes se toma el pulso al haber que al saber 88

minus Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son 90

minus Auacuten la cola falta por desollar 92

minus Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece 94

minus Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar 96

minus Bien vengas mal si vienes solo 98

minus Buen corazoacuten quebranta mala ventura 100

minus Cada oveja con su pareja 102

minus Cada uno case con su igual 105

minus Cada uno es artiacutefice de su ventura 107

minus Casadla con su igual 109

minus Con la iglesia hemos dado 110

minus Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya 111

minus Cuando a Roma fueres haz como vieres 112

minus Cuando Dios amanece para todos amanece 115

minus Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen 117

minus Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla 120

minus Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 123

minus Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa 124

minus Cuidados ajenos matan al asno 126

minus Daacutedivas quebrantan pentildeas 129

minus De amigo a amigo la chinche etc 132

minus De la abundancia del corazoacuten habla la lengua 135

minus De los desagradecidos estaacute lleno el infierno 137

minus De noche todos los gatos son pardos 139

minus De paja y de heno 141

minus Debajo de mala capa suele haber buen bebedor 143

minus Del dicho al hecho hay gran trecho 146

minus Del dolor de la cabeza han de participar los miembros 149

minus Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano 150

minus Detraacutes de la cruz estaacute el diablo 153

minus Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra 155

2

minus Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres 160

minus Dios que da la llaga da la medicina 164

minus Donde las dan las toman 166

minus Donde menos se piensa se levanta la liebre 168

minus Donde no piensa salta la liebre 171

minus Donde reina la envidia no puede vivir la virtud 172

minus Donde una puerta se cierra otra se abre 174

minus El abad de donde canta yanta 175

minus El abad de lo que canta yanta 177

minus El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga 178

minus El buey suelto bien se lame 180

minus El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas 182

minus El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco 184

minus El pan comido y la compantildeiacutea deshecha 186

minus El poeta nace 188

minus El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios 190

minus El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento 192

minus El que luego da da dos veces 195

minus El que no madruga con el sol no goza del diacutea 197

minus El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo 200

minus El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra 204

minus En cada tierra su uso 208

minus En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos 210

minus En salvo estaacute el que repica 210

minus Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano 210

minus Espantose la muerta de la degollada 211

minus Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas 214

minus Ha de ser mal para el caacutentaro 216

minus Haceos miel y comeros han moscas 217

minus Haceos miel y paparos han moscas 220

minus Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea 220

minus Hombre apercebido medio combatido 221

minus Hoy por ti y mantildeana por miacute 224

minus Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos 226

minus La alabanza propria envilece 228

3

minus La codicia rompe el saco 232

minus La culpa del asno no se ha de echar a la albarda 236

minus La diligencia es madre de la buena ventura 238

minus La fuerza es vencida del arte 240

minus La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso 242

minus La ingratitud es hija de la soberbia 244

minus La lengua queda y los ojos listos 246

minus La letra con sangre entra 248

minus La mejor salsa del mundo es la hambre 251

minus La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las

humildes chozas de los pobres 255

minus La sangre se hereda y la virtud se aquista 259

minus La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua 261

minus La verdad adelgaza y no quiebra 264

minus Las alas de la hormiga 265

minus Las paredes tienen oiacutedos 266

minus Las propias alabanzas envilecen 268

minus Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas 269

minus Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando 272

minus Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos 279

minus Maacutes vale un toma que dos te dareacute 282

minus [Maacutes valiacutea] el paacutejaro en la mano que el buitre volando 284

minus Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute 284

minus Muera Marta y muera harta 285

minus Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo 287

minus Nadie nace ensentildeado 290

minus Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana 292

minus Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor 296

minus No deis consejos a quien no os los pide 298

minus No es la miel para la boca del asno 300

minus No es la miel etceacutetera 303

minus No es oro todo lo que reluce 304

minus No es posible que esteacute continuo el arco armado 307

minus No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco 309

minus No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos 312

4

minus No hay regla sin excepcioacuten 315

minus No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido 316

minus No os metaacuteis donde no os llaman 318

minus No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza 321

minus No pierdas por carta de maacutes ni de menos 323

minus No se ganoacute Zamora en un hora 324

minus No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado 326

minus No se toman truchashellip 329

minus No son todos los tiempos unos 332

minus No todos los tiempos son unos 333

minus Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza 334

minus Nunca lo bueno fue mucho 336

minus Pagan a las veces justos por pecadores 338

minus Para mi santiguada que no me han de echar dado falso 341

minus Para todo hay remedio si no es para la muerte 343

minus Por la untildea se saca el leoacuten 345

minus Por su mal le nacieron alas a la hormiga 347

minus Quien busca el peligro perece en eacutel 350

minus Quien canta sus males espanta 353

minus Quien las sabe las tantildee 355

minus Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer 356

minus Seacute doacutende me aprieta el zapato 357

minus Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas 361

minus Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro 363

minus Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo 365

minus Si tal vez me sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla 367

minus Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla 368

minus Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco 370

minus Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip 373

minus Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera 378

minus Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible 379

minus Tanto monta cortar como desatar 381

minus Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos 383

minus Tanto vales cuanto tienes 383

minus Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales 384

5

minus Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar 387

minus Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte 388

minus Todo lo cubre y tapa la gran capa 389

minus Tras la cruz estaacute el diablo 390

minus Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas 391

minus Tripas llevan pies que no pies a tripas 392

minus Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado 393

minus Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea 394

minus Un buen corazoacuten quebranta mala ventura 395

minus Un palo compuesto no parece palo 396

minus Una golondrina sola no hace verano 399

minus Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza 405

minus Viva la gallina aunque con su pepita 407

minus Viva la gallina aunque sea con su pepita 408

minus iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado 409

8 PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA 411

81 BON VENT I PAREgraveMIA NOVA 411

82 QUI TEacute LrsquoEINA FA FEINA (CRITERIS PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA) 413

821 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 414

822 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 415

823 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 416

824 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 417

825 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 418

826 QUANDOQUE HOMERUS 420

8261 ERROR 420

8262 OMISSIOacute 420

9 CONCLUSIONS 421

BIBLIOGRAFIA 425

ANNEXOS 439

ANNEX 1 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM 441

ANNEX 2 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 445

ANNEX 3 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 447

ANNEX 4 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE 449

ANNEX 5 ANOSTRAMENT AD LITTERAM 457

ANNEX 6 QUANDOQUE HOMERUS 471

6

2 RESUM

En aquesta tesi pretenem analitzar com srsquoha traduiumlt una seleccioacute significativa (el 52) de les

paregravemies populars (tambeacute anomenades clagravessiques) del Quijote a les dues versions romaneses

integrals (afaiccedilonades a partir de lrsquooriginal castellagrave) que a dia drsquoavui nrsquoexisteixen (Ion

FRUNZETTI Edgar PAPU 1965 Sorin MĂRCULESCU 2007 [2005]) Per a aixograve ens basem en el

corpus fraseologravegic de lrsquoobra cervantina establert pels reputats paremiogravelegs Jesuacutes CANTERA

ORTIZ DE URBINA Julia SEVILLA MUNtildeOZ i Manuel SEVILLA MUNtildeOZ (2005)

Despreacutes de confessar la magdalena proustiana del treball (ldquo3 A lrsquoombra de les paregravemies en

florrdquo) una breu introduccioacute (ldquo4 Algo va de Paremia a Paremiardquo) justifica la tria del corpus entre

els nombrosos estudis centrats en les unitats fraseologravegiques A continuacioacute abans drsquoesbossar a

grans trets els objectius de lrsquoestudi (ldquo6 Objectiusrdquo) comentem la metodologia emprada (ldquo5

Estructura de les fitxesrdquo) en el nucli de la tesi eacutes a dir en la redaccioacute de 146 fitxes quixotesques

(ldquo7 Fitxes de les paregravemies populars del Quijoterdquo) que entre variants de la paregravemia de

referegravencia io repeticions drsquoalgun refrany al text quixotesc contempla un total de 202 paregravemies

populars A cada fitxa es procura en primer lloc ubicar la paregravemia cervantina en els reculls

hispagravenics aixiacute com buscar-li quan escau referents romagravenics i agravedhuc anglesos perograve sobretot

lrsquoobjectiu principal rau en analitzar ambdues traduccions romaneses en base a les dades

espigolades als diversos reculls paremiologravegics drsquoaquesta llengua

En la darrera part del treball gragravecies a la informacioacute aplegada al llarg de les fitxes elaborem

una proposta personal amb un seguit de criteris per a una traduccioacute paremiologravegica bo i basant-

nos en les caracteriacutestiques del corpus estudiat (ldquo8 Per a una traduccioacute paremiologravegicardquo)

Finalment en base a aquesta anagravelisi mirem drsquoescatir (ldquo9 Conclusionsrdquo) quin drsquoaquests criteris

va seguir cada traductor a lrsquohora de traslladar al romanegraves les paregravemies del millor refranyer

literari de la literatura hispagravenica el Quijote

7

8

3 A LrsquoOMBRA DE LES PAREgraveMIES EN FLOR

En lrsquoarticle laquoTraducciones rumanas de la obra de Cervantesraquo Tudora ŞANDRU-MEHEDINŢI

(2004) ens assabenta que en el cas del Quijote malgrat les nombroses temptatives dutes a

terme

ldquoLa historia de las traducciones rumanas del Quijote consigna otros intentos numerosos a

lo largo del tiempo pero en su gran mayoriacutea se trata de ediciones abreviadas o

reelaboradas especialmente para joacutevenes y nintildeos realizadas sin duda a traveacutes del franceacutes

(prueba de ello es el nombre del protagonista Quichotte)rdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p

262)

De fet la primera versioacute integral1 intitulada Don Quijote de la Mancha2 correspon a Ion

Frunzetti (1918-1985) encarregat de traduir tant la primera part com els versos de tota lrsquoobra3 i

a Edgar Papu (1908-1993) traductor de la segona part En el breu comentari al que representa

una gota menyspreable fita traductologravegica per a la cultura romanesa ŞANDRU-MEHEDINŢI

(2004 p 264-265) no srsquoestagrave de destacar-ne el seguumlent

ldquoOtra virtud que trasciende es la equivalencia de los dichos y refranes que tanto encanto

dan al Quijote sobre todo en boca del escudero Sancho Panza Es verdad que tambieacuten bajo

este aspecto el rumano se halla en una situacioacuten privilegiada por sus concordancias y

semejanzas muacuteltiples con el espantildeol en el campo de la paremiologiacuteardquo

Eacutes de justiacutecia reconegraveixer que la gegravenesi de la present tesi rau tant en lrsquoanterior comentari com en

lrsquoanunci pas intranscendent amb quegrave es clou lrsquoarticle

ldquoPor fin una noticia reciente de destacada importancia el mismo Sorin Mărculescu estaacute

preparando una nueva edicioacuten rumana del Quijote que se publicaraacute en 2005 a manera de

homenaje y que seraacute sin duda a su vez la versioacuten rumana definitiva de la inmortal novela

del Priacutencipe de las letras espantildeolasrdquo (ŞANDRU-MEHEDINŢI 2004 p 266)

1 Tal com ens indica la Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoAceastă versiune a celor două părţi ale romanului laquoDON QUIJOTEraquo pentru prima dată tradusă integral icircn romacircneşte din originalul spaniol a fost lucrată după ediţia critică a lui Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rdquo [lsquoAquesta versioacute de les dues parts de la novelmiddotla laquoDON QUIJOTEraquo per primera vegada traduiumlda integralment en romanegraves a partir de lrsquooriginal castellagrave ha estat elaborada seguint lrsquoedicioacute criacutetica de Francisco Rodriacuteguez Mariacuten EL INGENIOSO HIDALGO DON QUIJOTE DE LA MANCHA Madrid Ediciones de laquoLa Lecturaraquo 1922rsquo] 2 Publicat en dos volums a Bucarest el 1965 sota lrsquoegravegida de lrsquoEditura pentru literatură universală 3 Segons lrsquoanteriorment esmentada Nota asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] (1965 I p 5) ldquoPartea icircnticircia a fost tradusă de Ion Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţi [] Partea a doua a fost tradusă de Edgar Papurdquo [lsquoLa primera part ha estat traduiumlda per Ion Frunzetti al qual tambeacute correspon la traduccioacute dels versos drsquoambdues parts [] La segona part ha estat traduiumlda per Edgar Papursquo]

9

En efecte la saludada traduccioacute de Sorin Mărculescu apareguda lrsquoany 2005 no va trigar pas

gaire a obtenir prestigiosos reconeixements com ara els premis de la Societat drsquoEditors o de la

Unioacute drsquoEscriptors de Romania

Aprofitant-nos doncs de lrsquoexistegravencia de dues traduccions integrals romaneses de prestigi4

separades per un lapse de quatre decennis ens proposem drsquoespigolar-hi una seleccioacute

significativa de paregravemies populars5 quixotesques i analitzar-ne el tractament en cadascuna de les

dues versions esmentades per tal de veure quins recursos despleguen els nostres tres traductors

a lrsquohora drsquoenfrontar-se amb lrsquoincommensurable tresor paremiologravegic de lrsquoobra mestra cervantina

batalla filologravegica de quegrave esperem sortir airosos i no pas esventats risc tal volta ben difiacutecil

drsquoevitar per a qui malda de A se bate cu morĭ de vicircnt6 [lsquoLluitar amb molins de ventrsquo] (ZANNE

2004 [1899] III p 249 n 7404)

4 Acabem drsquoesmentar lrsquoegravexit de la traduccioacute de Mărculescu avalada per diversos guardons Quant a la traduccioacute de Frunzetti i Papu tingueu en compte que despreacutes de la publicacioacute inicial lrsquoany 1965 a lrsquoEditura pentru literatură universală es va reeditar lrsquoany 1987 en quatre volums (nuacutem 1271-1274) a la miacutetica colmiddotleccioacute Biblioteca pentru toţi [lsquoLa biblioteca per a totsrsquo] la qual conforma lrsquoimaginari cultural (ens atreviriacuteem a dir que fins i tot domegravestic) drsquounes quantes generacions de romanesos Aixiacute doncs el prestigi com a hispanistes i coneixedors de la llengua espanyola per part dels tres traductors queda completament demostrat 5 Vegeu quegrave entenem per ldquoparegravemies popularsrdquo al capiacutetol intitulat ldquoAlgo va de Paremia a Paremiardquo 6 Amb la nota explicativa ldquoAdică cu protivnicĭ saŭ greutăţĭ icircnchipuiterdquo [lsquoEacutes a dir amb contrarietats o dificultats imaginadesrsquo] i almiddotlusioacute a lrsquoequivalent francegraves Se battre contre les moulins agrave vent (2004 [1899] III p 250 n 7404) Drsquoaltra banda si volgueacutessiu aprofundir en aquest fraseologisme us resultaria imprescindible el llibre de Wolfang MIEDER (2006) ldquoTilting at Windmillsrdquo History and Meaning of a Proverbial Allusion to Cervantersquos Don Quixote Burlington Vermont ldquoProverbiumrdquo in cooperation with the Department of German and Russian The University of Vermont

10

4 ALGO VA DE PAREMIA A PAREMIA

Amb una rastellera drsquounitats paremiologravegiques que conteacute cent denominacions en castellagrave1 vet

aquiacute com SEVILLA (1988 p 8-9) enceta un llibre que preteacuten acostar-se conceptualment a les

paregravemies espanyoles i franceses Permeteu-nos vessar un altre rajoliacute drsquoaigua al vi bo i portant a

colmiddotlacioacute el primer paragravegraf amb quegrave COMBET (1996 p 11) encetava lrsquoarticle intitulat laquoLos

refranes origen funcioacuten y futuroraquo ldquoNunca se acaba con el tema de los refranes Pese a todo lo

que ya se ha dicho quedan todaviacutea dudas sobre su origen su funcioacuten y su formacioacutenrdquo Amb

aquests dos ldquovenerandsrdquo exemples no volem sinoacute subratllar la dificultat drsquoesbrinar les

caracteriacutestiques i en consequumlegravencia establir els liacutemits de les diferents unitats fraseologravegiques

A fi de no navegar a la deriva a lrsquohora de circumscriure amb claredat el corpus de treball

nosaltres tambeacute ens ldquohemos basado en la obra utiliacutesima de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia

Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeoz (2005) titulada Refranes otras paremias y

fraseologismos en Don Quijote de la Manchardquo2 (CHACOTO 2008 p 98) Parem atencioacute al tiacutetol

ja que resulta drsquoallograve meacutes alliccedilonador drsquouna banda amb la formulacioacute Refranes otras

paremias3 es destaca el fet que els refranys formen part drsquoun grup meacutes ampli anomenat

paregravemies Drsquoaltra banda amb lrsquoafegitoacute y fraseologismos els autors palesen que les paregravemies

(amb els refranys inclosos) i els fraseologismes no van pas al mateix sac (per beacute que siacute al mateix

graner) A tall drsquoexemple vegem la seguumlent definicioacute urpada de MORVAY (2001 p 71)

ldquoLa fraseologiacutea es una disciplina linguumliacutestica que se ocupa de las unidades leacutexicas

denominadas unidades fraseoloacutegicas (UFs) fraseologismos o frasemas a los cuales que

[sic] el hablante comuacuten y corriente ndash y tambieacuten muchos especialistas ndash se refieren con la

ayuda de diferentes teacuterminos tradicionales como modos de decir modismos dichos giros

expresiones (idiomaacuteticas) idio(ma)tismos locuciones y frases hechas frases proverbiales

etcrdquo

Un cop escatit lrsquoagravembit fraseologravegic ens convindria endinsar-nos en el paremiologravegic per beacute que

SEVILLA (1993 p 15) enceti un article de referegravencia en quegrave malda per classificar i definir les

paregravemies espanyoles de la seguumlent manera ldquoUno de los grandes escollos con el que se enfrenta

todo aquel que se adentra en el mundo paremioloacutegico es la marantildea conceptual que reina por

1 Nogravemina extreta al seu torn drsquoun article de Joseacute GELLA ITURRIAGA (1977) laquoDatos para una teoriacutea de los dichosraquo Revista de Dialectologiacutea y Tradiciones Populares XXXIII p 119-128 2 Igualment per citar-ne un altre exemple JERŠIN (2009 p 184) reconeix que per al seu treball sobre la traduccioacute dels refranys de Sancho Panza a lrsquoitaliagrave i a lrsquoeslovegrave ldquoLa base de la terminologiacutea y del corpus de refranes ha sido la monografiacutea Refranes otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha de Jesuacutes Cantera Ortiz de Urbina Julia Sevilla Muntildeoz y Manuel Sevilla Muntildeozrdquo 3 Aixiacute com la famiacutelia de Gerald Durrell (1925-1995) formava part de la fauna circumdant en el reeixit tiacutetol My Family and Other Animals (1956)

11

doquierrdquo Vint anys despreacutes el 2013 la doctora Sevilla juntament amb el doctor Carlos Alberto

Crida va publicar un article que pretenia actualitzar4 i ampliar5 el de 1993 bo i oferint-nos una

classificacioacute meacutes clara i detallada de les diferents paregravemies Aixograve no obstant en primer lloc a fi

de comenccedilar la casa pels fonaments i no pas per la teulada caldria cercar una definicioacute escaient

al concepte lsquoparegravemiarsquo

ldquoUna paremia[6] es una unidad fraseoloacutegica (UF) constituida por un enunciado breve y

sentencioso que corresponde a una oracioacuten simple o compuesta que se ha fijado en el

habla y que forma parte del acervo socio-cultural de una comunidad hablanterdquo7 (SEVILLA

CRIDA 2013 p 106)

Les comparacions poden ser odioses perograve a voltes ben necessagraveries Fixem-nos que la definicioacute

de MORVAY (2001 p 71) i la que acabem drsquoesmentar coincideixen a posar al sac de les

unidades fraseoloacutegicas tant els fraseologismes com les paregravemies eacutes per aixograve que a fi drsquoesvair

dubtes caldragrave filar meacutes prim

ldquoLas paremias y los fraseologismos son dos tipos de unidades fraseoloacutegicas bien

diferenciadas[8] entre siacute las paremias son enunciados sentenciosos y los fraseologismos son

4 Com palesen els autors al resum inicial (SEVILLA CRIDA 2013 p 105) el problema plantejat vint anys enrere (a SEVILLA 1993) segueix vigent ldquoSin embargo la definicioacuten y clasificacioacuten de las paremias sigue planteando problemas por su compleja naturaleza por el uso incorrecto que con frecuencia se hace del teacutermino laquoparemiaraquo y por la ausencia de una terminologiacutea aceptada de forma unagravenime por la comunidad linguumliacutesticardquo 5 Pareu esment al fet que lrsquoarticle de 1993 agafat amb posterioritat per nombrosos autors com a cagravenon paremiologravegic hispagravenic es proposava en un principi drsquoestablir vincles entre paregravemies espanyoles i franceses 6 Per pouar des dels oriacutegens tinguem en compte que ldquoEl vocablo paremia proviene del griego claacutesico παροιμία cuyo significado sigue siendo en griego moderno el de refraacuten o proverbio que ya teniacutea en la Antiguumledad [hellip] estaacute conformada por παρά + οἴμη [= junto adurante + el cantopoemarecitado] es decir era algo que integraba el canto parte de su letra del poema cantado o recitadordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 106) Tanmateix per a la comunitat cientiacutefica el mot ha esdevingut ldquoun neologismo reciente usado por los especialistas que da nombre ademaacutes a la revista dirigida por Julia Sevilla Muntildeoz creada en 1993 y cuyo principal objetivo es laquoabarcar de forma global el estudio de las foacutermulas de la sabiduriacutea popularraquordquo (TORRES 2013 p 90-91) En efecte quan la Dra Julia Sevilla Muntildeoz va comenccedilar a aprofundir en aquestes foacutermulas de la sabiduriacutea popular va considerar oportuacute ldquobuscar un teacutermino geneacuterico que permitiera definir y distinguir los distintos enunciados estables El anaacutelisis seacutemico de los distintos enunciados sentenciosos nos condujo a paremia procedente del griego παροιμία Tras estudiar sus rasgos concluimos que es el archilexema del campo sapiencial por ser el enunciado breve y sentencioso de forma estable y memorizado en competenciardquo (SEVILLA 2008b p 241) En aquest sentit i en clau francesa segons RĂDULESCU (2013 p 55) ldquoDans la majoriteacute des cas la pareacutemie constitue une sorte de mot-valise qui enregistre une avalanche de termes plus ou moins synonymes (proverbe dicton maxime sentence adage aphorisme axiome locution proverbiale formule gnomique uniteacute phraseacuteologique figement phraseacuteologique etc) et qui pose de seacuterieux problegravemes aux linguistes amateurs de taxonomies parce que les frontiegraveres en sont fragilesrdquo 7 Si voleu aprofundir en la taxonomia i les caracteriacutestiques comunes de les paregravemies consulteu-ne les pagravegines 106-107 8 SEVILLA ARROYO (1993 p 254) manifestaven ldquoLos fraseologismos engloban las laquoexpresiones pluriverbales fijas e idiomaacuteticas que no forman oracioacuten cabal y funcionan como elemento oracional (adjetivo adverbio)raquordquo i drsquoaltra banda hi afegien ldquolos fraseologismos no poseen el caraacutecter sentencioso de las paremias ni su complejidad sintaacutectica ni su condensacioacuten semaacutentica tampoco contienen la fuerte leccioacuten moral caracterizadora de las paremias y en su mayoriacutea no forman oracioacuten cabalrdquo (SEVILLA ARROYO 1993 p 257) Per desgragravecia i drsquoaixograve plora la criatura els liacutemits no soacuten sempre tan clars a tall drsquoexemple la frase proverbial que MORVAY (2001 p 71) considerava un tipus de fraseologisme SEVILLA CRIDA (2013 p 112) en canvi la colmiddotloquen al prestatge de les paregravemies concretament a les Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular tot fornint-nos-en la seguumlent definicioacute ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la

12

combinaciones estables de dos o maacutes palabras que funcionan como elementos oracionalesrdquo9

(SEVILLA 2005 p 126)

Bo i tornant a lrsquoarticle de Sevilla Crida els autors hi classifiquen les paregravemies en dos grans

grups Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto10 dividides al seu torn en El

proverbio11 i El aforismo12 i Paremias de origen anoacutenimo y uso preferentemente popular13 eacutes

a dir El refraacuten La frase proverbial [La] Locucioacuten proverbial i El dialogismo Arribats doncs

al refraacuten14 comenccedilaran noves dificultats per tal com

ldquoLa definicioacuten del refraacuten[15] es uno de los principales problemas a los que se enfrenta

cualquier paremioacutelogo En el Quijote Cervantes plantea y resuelve esta cuestioacuten con cuatro

definiciones que se van matizandordquo (RODRIacuteGUEZ 2008b p 207)

Per ordre drsquoaparicioacute vet aquiacute les quatre definicions esmentades ldquono hay refraacuten que no sea

verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia madre de las ciencias

todasrdquo16 (I Cap 21 p 243) ldquoHay un refraacuten en nuestra Espantildea a mi parecer muy verdadero

como todos lo son por ser sentencias breves sacadas de la luenga y discreta experienciardquo17 (I

Cap 39 p 494) quant als dos uacuteltims fragments ambdoacutes de la segona part del Quijote18

experiencia y con valor de verdad universalrdquo a lrsquohora de distingir-la del refraacuten podriacuteem assenyalar que es tracta de ldquoparemias populares desprovistas de elementos mnemoteacutecnicos y de supresiones leacutexicasrdquo (CANTERA et alii 2005 p 15) 9 A tiacutetol informatiu vet aquiacute un exemple de paremia i un altre de fraseologismo calaix de sastre en quegrave inclourem tant les locuciones com les expresiones ldquolas paremias son enunciados sentenciosos insertados en el discurso (laquoDe tal palo tal astillaraquo) mientras que las locuciones son elementos oracionales no sentenciosos que se diluyen en el discurso (laquometer la pataraquo ndash laquohas metido la pata al decir estoraquo) Con el tiempo surgiraacute un apelativo que reemplazaraacute a la denominacioacuten expresiones Nos referimos a los fraseologismosrdquo (SEVILLA 2008b p 241) 10 ldquoEntendemos por paremia de origen conocido el enunciado sentencioso extraiacutedo de un texto o de un hecho el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias y cuyo uso actual puede ser culto o popularrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 108) 11 ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 12 ldquoEl aforismo es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta el potencial conocimiento del autor el tono grave el alto grado de fijacioacuten interna la gradacioacuten idiomaacutetica la escasa variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 109) 13 ldquoEntendemos por paremia de origen anoacutenimo el enunciado sentencioso por lo general de uso popular el cual participa de las caracteriacutesticas generales de las paremias pero cuyo origen nos es desconocido son [sic] el refraacuten la frase proverbial la locucioacuten proverbial el dialogismordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 110) 14 Si voleu aprofundir en lrsquoetimologia i evolucioacute del mot refraacuten us recomanem consultar COLOacuteN (2010 p 15-16) 15 En efecte el refrany genera tot tipus de definicions des de les meacutes monumentals ldquoverdaderos monumentos del idiomardquo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1989 [1953] p XVII) a les meacutes drsquoanar per (la bodega de) casa ldquoEacutes el vi ranci drsquouna vella collitardquo (SOLIU 1986 p 209) Per a una fascinant volta a la semagraventica diacrogravenica del refraacuten no en vuitanta dies sinoacute en trenta-tres pagravegines vegeu TOMASSETTI (2008 p 269-301) 16 ldquoLa famosa frase de Don Quijote dirigida a Sancho se convierte en el refraacuten maacutes citado de la obra (con maacutes de una decena de miles de apariencias [sic] en Internet) son pocos los paremioacutelogos y aficionados de refranes que no hayan tenido la tentacioacuten de acudir a ella para ilustrar la universalidad de esas creaciones paremioloacutegicasrdquo (TARNOVSKA 2008 p 270) de guisa ben similar la mateixa TARNOVSKA (2005 p 287) manifestava tres anys abans que lrsquoesmentada frase ldquotiene casi trece mil () referencias en Internet (wwwgooglecom)rdquo 17 Mots pronunciats pel pare del Cautivo pel que fa a les tres aparicions restants provenen de llavis del protagonista 18 No esdevindragrave balder apuntar a peu de pagravegina que el prohom de la paremiologia mexicana Heroacuten Peacuterez Martiacutenez ldquodistingue dos tipos de refraneros laquolos refraneros-acervoraquo y laquolos refraneros-literaturaraquo (por ejemplo El Quijote y La Celestina)rdquo (CHACOTO 2008 p 98 n 2) Mentre el primer grup el conformen ldquolibros moralizantes que contienen en

13

serveixen alhora tant de definicioacute com de ldquoteoriacutea sobre el buen uso de las paremiasrdquo (SEVILLA

2005 p 119) ldquolos refranes son sentencias breves muchas veces los traes tan por los cabellos

que maacutes parecen disparates que sentenciasrdquo (II Cap 43 p 1064) i ldquolos refranes son sentencias

breves sacadas de la experiencia y especulacioacuten de nuestros antiguos sabios y el refraacuten que no

viene a propoacutesito antes es disparate que sentenciardquo (II Cap 67 p 1287) Drsquoaquests fragments

quixotescs sembla partir AMADES (2008 [1933] p 13) a lrsquohora de definir no nomeacutes el refrany

sinoacute la paremiologia en general la qual al seu juiacute seria

ldquoLa ciegravencia que estudia les frases consagrades i acceptades per un llarg uacutes que contenen

una magravexima moral sentegravencia sagravevia reflexioacute filla de lrsquoexperiegravencia un consell aplicat a un

ordre qualsevulla de la vida un gir i una forma especial drsquoexpressioacute de conceptes precisos i

determinats rep el nom de paremiologiardquo

De retorn a CANTERA et alii (2005) aquests divideixen el ldquoCorpus fraseoloacutegico de Don Quijote

de la Manchardquo en cinc parts (1) Paremias claacutesicas (p 49-116) (2) Maacuteximas y sentencias (p

117-131) (3) Frases hechas Expresiones Locuciones Modismos Idiotismos (p 133-172) (4)

Saludos Exclamaciones Juramentos (p 173-178) i (5) Latinismos (p 179-189) En el nostre

treball ens centrarem en el primer grup les paregravemies clagravessiques o populars que ldquoincluyen los

refranes[19] las frases proverbiales[20] los dialogismos[21] los wellerismos[22] y las expresiones

proverbiales[23]rdquo (CANTERA et alii 2005 p 49)

ldquoDentro de las paremias populares y claacutesicas el grupo maacutes numeroso es el de los refranes

en su mayoriacutea de contenido moral pues conciernen a la vida afectiva y eacutetica de los

forma sentenciosa maacuteximas del habla cotidiana de las cuales se desprende una moralejardquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 128) eacutes a dir diccionaris o llibres drsquoensenyaments morals el segon estagrave integrat per aquells que ldquono soacutelo recogen y ponen a circular refranes sino que los insertan en un discurso por lo general literario con sus correspondientes contextos situacionales y funciones discursivasrdquo (PEacuteREZ MARTIacuteNEZ 1996 p 134) I ben entegraves dins drsquoaquest segon grup lrsquoautor com palesa SEVILLA (2005 p 122) ldquoasigna un lugar privilegiado a Don Quijote de la Mancha Asiacute lo afirmoacute en una conferencia pronunciada en el antildeo 2000 sobre la obra cervantina laquoEl Quijote pues puede ser asumido no soacutelo como uno de los refraneros de la tradicioacuten hispaacutenica sino como el primero y maacutes notable de los refraneros literariosraquordquo La conferegravencia a quegrave almiddotludeix Sevilla srsquointitulava La argumentacioacuten paremioloacutegica en el Quijote i fou pronunciada el 22 drsquoabril de lrsquoany 2000 a la Universidad Autoacutenoma del Estado de Meacutexico en el marc del Coloquio Internacional sobre el Quijote 19 Per citar-ne una definicioacute profusament adjectivada el refrany seria ldquoun tipo de enunciado popular breve sentencioso basado en la experiencia antiguo con elementos mnemoteacutecnicos repetitivo de estructura cerrada general metafoacuterico verdadero praacutectico jocoso engastado agudo universal bimembre y autoacutectonordquo (HERNANDO 2010 p 166) 20 ldquoLa frase proverbial es una paremia de origen anoacutenimo ndashen su inmensa mayoriacuteandash y de uso popular cuya estructura es generalmente unimembre sin elementos mnemoteacutecnicos con potencial presencia de elementos jocosos basado en la experiencia y con valor de verdad universalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 21 ldquoEl dialogismo es una paremia de origen anoacutenimo y uso popular de estructura oracional bimembre o trimembre el cual se presenta como microtexto narrativo en el que el discurso dialogado es fundamentalrdquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112) 22 La frontera entre el dialogisme i el wellerisme no sempre eacutes diagravefana Per espigolar-ne meacutes detalls vegeu les fitxes quixotesques A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627) i Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 23 Enteneu-hi locuciones proverbiales eacutes a dir ldquouna paremia en tanto en cuanto posee caraacutecter de enunciado sentenciosordquo (SEVILLA CRIDA 2013 p 112)

14

individuos en su relacioacuten con los demaacutes por este motivo de ahora en adelante nos

referiremos al grupo de las paremias con el teacutermino lsquorefraacutenrsquo[24] como voz englobadora de

todas ellasrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 146)

En aquesta breu bornada per les unitats fraseologravegiques no hem maldat pas de posar ordre en

lrsquoencara avui embullat garbuix paremiologravegic25 sinoacute simplement drsquoesbossar uns breus apunts

que justifiquin la tria del corpus paremiologravegic en quegrave es fonamenta el present estudi

24 A efectes terminologravegics emprarem indistintament al llarg del nostre estudi els mots paregravemia i refrany bo i eludint la denominacioacute proverbi la qual tanmateix resulta la meacutes habitual en drsquoaltres llenguumles com ara el francegraves (proverbe) lrsquoitaliagrave (proverbio) o el romanegraves (proverb) Consequumlentment quan haguem drsquoafrontar traduccions del romanegraves al catalagrave els proverbe esdevindran refranys Per a meacutes detalls sobre les similituds i diferegravencies entre refraacuten i proverbio us remetem a lrsquoarticle de MUNTEANU (2007 p 470) Drsquoaltra banda no oblidem que SEVILLA CRIDA (2013 p 109) colmiddotloquen el proverbio ensems amb lrsquoaforismo a la lleixa de les Paremias de origen conocido y uso preferentemente culto bo i definint-lo talment ldquoEl proverbio es un enunciado sentencioso de origen conocido cuyas caracteriacutesticas son la procedencia culta la antiguumledad el tono grave la gradacioacuten idiomaacutetica la potencial variacioacuten y el uso preferentemente cultordquo En un article anterior la professora Sevilla Muntildeoz distingia refraacuten i proverbio talment ldquoEl refraacuten es una paremia popular y el proverbio posee mayor carga filosoacutefica forma no tan popular caraacutecter culto y graverdquo (SEVILLA 2008b p 247) 25 A tall drsquoexemple llegiu el seguumlent comentari de TARNOVSKA (2005 p 286 n 1) ldquoNo voy a entrar en aclaraciones terminoloacutegicas sobre los rasgos distintivos de los representantes de la paremiologiacutea espantildeola ―refranes frases proverbiales proverbios locuciones proverbiales dichos adagios maacuteximas apote[g]mas sentencias dialogismos wellerismos etc― porque aunque hay muchos estudios sobre el tema sus rasgos distintivos no se han podido identificar de manera concluyenterdquo Drsquoaltra banda si beacute nosaltres ens hem centrat en la realitat paremiologravegica hispagravenica que eacutes la que ens interessa de cara a les unitats fraseologravegiques del Quijote no perdem de vista que qui no teacute un all teacute una ceba ategraves que per exemple en italiagrave la terminologia tampoc no eacutes gota unitagraveria com deduiumlm drsquoaquest breu apunt drsquoinnocegravencia nomeacutes aparent ldquoil proverbio ― o come meglio amiamo dire il detto proverbiale o detto paremigraveaco (DP) ―rdquo (FRANCESCHI 1999 p 4)

15

16

5 ESTRUCTURA DE LES FITXES 51 CONTINGUT

La part central drsquoaquesta tesi en quegrave incloem 146 fitxes corresponents a 202 refranys

quixotescs (entre variants io repeticions) aborda el 521 de paregravemies populars o clagravessiques de

lrsquoobra mestra cervantina totes elles incloses a CANTERA et alii (2005 p 49-116) Per tal

drsquoagilitzar-ne la consulta i parant esment a les diverses informacions que srsquohi contenen hem

maldat perquegrave totes les fitxes seguissin un esquema en la mesura del possible prou unitari

En primer lloc cadascuna srsquoencapccedilala amb el refrany quixotesc objecte drsquoestudi bo i

especificant-ne parts capiacutetols i pagravegines de referegravencia sempre que les diferents aparicions de la

paregravemia coincideixin formalment En el cas en quegrave la paregravemia es presenti en dues o meacutes

variants les ordenarem alfabegraveticament2 i les esmentarem totes on aixiacute els correspongui tot

remetent el lector a la primera variant sota la qual trobaragrave la corresponent fitxa Aixiacute doncs per

exemple la paregravemia Detraacutes de la cruz estaacute el diablo que apareix als capiacutetols 33 i 47 de la

segona part (p 990 i 1101) compta amb la variant Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

en aquest cas optem per redactar la fitxa a lrsquoempara de la primera variant esmentada la qual

conveacute destacar-ho ostenta la prioritat alfabegravetica perograve no pas discursiva Drsquoaltra banda la

segona variant apareixeragrave esmentada on alfabegraveticament li toqui bo i recordant al lector la

primera variant alfabegravetica on trobaragrave la pertinent fitxa Drsquoaquesta manera evitem dues o meacutes

fitxes ldquobessonesrdquo alhora que informem de lrsquoapartat en quegrave es tracta cada variant3

La paregravemia quixotesca que ens serveix de tiacutetol identificador de cada fitxa es completa quan

escau amb una nota a peu de pagravegina en quegrave transcrivim els comentaris que en contingui

lrsquooriginal quixotesc4 Tot seguit despreacutes de dues liacutenies en blanc citem la traduccioacute de Ion

FRUNZETTI o Edgar PAPU (1965) en aquest sentit cal aclarir que Frunzetti srsquoocupa de la

traduccioacute de la primera part mentre que Papu ho fa de la segona a excepcioacute de tots els versos

de lrsquoobra que corren a cagraverrec de Frunzetti tal com srsquoindica en la Nota asupra ediţiei [lsquoNota

1 Calculat i debatut el percentatge exacte eacutes drsquoun 52rsquo21518987341772 que correspon a 165 paregravemies populars de les 316 indexades per Cantera et alii El ball de nuacutemeros entre aquestes 165 paregravemies i les 146 fitxes esmentades obeeix al fet que les variants drsquouna paregravemia no disposen de fitxa progravepia sinoacute que es troben sota un mateix epiacutegraf 2 No eacutes balder aclarir que seguim un ordre alfabegravetic basat no pas en la sequumlegravencia de lletres sinoacute en la de paraules en consequumlegravencia la paregravemia A quien se humilla Dios le ensalza precedeix Al buen callar llaman Sancho per tal com a lrsquohora drsquoestablir-ne lrsquoordre no prenem en consideracioacute A quien sinoacute A respecte a Al 3 En aquest sentit potser el cas meacutes llampant sigui el de la fitxa recollida sota la variant Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840) la qual inclou tres variants meacutes En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312) i Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) 4 Recordem que el nostre original correspon a lrsquoedicioacute de 2004 a cagraverrec de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per Francisco Rico

17

sobre lrsquoedicioacutersquo] que en precedeix la traduccioacute ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea

versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos

drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) Aixiacute doncs un refrany com ara De amigo a amigo la chinche

etc (II Cap 12 p 786) que figura a la segona part del Quijote sagnat a mitja pagravegina i que

probablement teacute lrsquoorigen en ldquoel estribillo de una letrillardquo5 no el considerarem obra de Papu

com semblaria logravegic sinoacute de Frunzetti

A la liacutenia seguumlent entre claudagravetors i cometes simples segueix la traduccioacute literal en catalagrave6 de la

versioacute romanesa de Frunzetti o Papu a sota mateix hi figura la traduccioacute de la paregravemia

quixotesca tal com apareix a la versioacute de Sorin MĂRCULESCU (2007 [2005]) i a la liacutenia

posterior com en el primer cas la corresponent traduccioacute literal en catalagrave A meacutes drsquoaixograve cal

esmentar que quan en la traduccioacute romanesa consta alguna nota a peu de pagravegina referida a la

paregravemia estudiada la copiem i traduiumlm tambeacute a peu de pagravegina bo i remetent-hi a traveacutes drsquouna

crida situada darrere la citacioacute de pagravegina7

Quan una paregravemia castellana apareix diverses vegades en la mateixa variant com per exemple

en el cas de Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956

1000 1214 i 1312 respectivament) en citem totes les aparicions tot separant-les amb una liacutenia

en blanc la qual cosa ens permet individuar les opcions que han triat per a cadascuna de les

variants les dues traduccions romaneses que malgrat la repeticioacute formal de lrsquooriginal quixotesc

no sempre coincideixen

Despreacutes de dues liacutenies en blanc comenccedila el redactat de la fitxa que podriacuteem dividir en dues

parts canograveniques la primera de careacutes explicatiu combina al seu torn dos tipus de fonts

bibliogragravefiques estudis sobre els refranys del Quijotecedil que ens aporten explicacions teograveriques de

cada paregravemia (o refranyers castellans drsquoagravembit meacutes general on pouem drsquoaltres paregravemies

castellanes equivalents) i traduccions integrals de lrsquoobra mestra cervantina a diferents llenguumles

romagraveniques Pel que fa a aquesta bibliografia i per tal drsquoemmarcar la tesi en un context

panromagravenic ens hauria agradat qui-sap-lo consultar dues traduccions quixotesques en

cadascuna de les llenguumles neollatines aixograve no obstant en gallec ens hem hagut de conformar

amb lrsquouacutenica que nrsquoexisteix i pitjor encara pel que fa a drsquoaltres llenguumles com ara el nostre

estimat friuumllagrave lrsquooccitagrave el sard ens hem vist constrets a obviar-les per tal com no disposen de

cap traduccioacute quixotesca Per sort el nostre afany drsquoobtenir-ne dues traduccions ha estat

5 Vegeu la nota 24 (II Cap 12 p 786) 6 A fi drsquoapropar al lector lrsquooriginal romanegraves la traduccioacute preteacuten ser el meacutes fidel possible En no pocs casos recorrem als paregraventesis per traslladar aspectes morfologravegics o gramaticals que en catalagrave no farien sentit o beacute per afegir a la traduccioacute catalana algun matiacutes que en romanegraves no hi figura 7 En molt comptades ocasions en lloc drsquoesmentar-la a peu de pagravegina lrsquoaprofitem per encetar la fitxa Vegeu per exemple Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

18

recompensat amb certa facilitat tant en portuguegraves com en francegraves i italiagrave i quant al catalagrave

ultra les traduccions de Joaquim CIVERA (1969) i Antoni BULBENA (2005) ambdues en la

variant catalana del Principat no hem venccedilut pas la temptacioacute de submergir-nos en lrsquoimpagable

mallorquiacute de principis de segle XX que mossegraven Ildefonso RULLAN (2005 [1905]) descabdella en

una dolciacutessima bresca linguumliacutestica En resum hem buidat deu traduccions integrals del Quijote

en un total de cinc llenguumles romagraveniques8 Per altra part si a la mateixa fitxa apareguessin dues o

meacutes variants castellanes drsquouna uacutenica paregravemia quixotesca a lrsquohora drsquoesmentar-ne una solucioacute

romagravenica i a fi drsquoevitar confusions especifiquem a quin capiacutetol es troba la citada versioacute per tal

que el lector sagravepiga a quina de les variants originals correspon

Un cop explicat el significat de la paregravemia quixotesca i si escau despreacutes drsquohaver-la relacionada

amb drsquoaltres paregravemies o traduccions quixotesques drsquoagravembit romagravenic ens endinsem en la segona

part canogravenica de la fitxa dedicada al moacuten romanegraves En aquest apartat intentem escatir si les

traduccions proposades per Frunzetti Papu i Mărculescu gaudeixen de tradicioacute paremiologravegica

en els diferents reculls romanesos emprats9 i drsquoaltra banda no ens estem de proposar drsquoaltres

solucions equivalents o de comentar alguna particularitat linguumliacutestica al nostre entendre

destacable de les dues traduccions romaneses protagonistes

Evidentment lrsquoestructura model dessuacutes descrita es pot veure en alguns casos alterada per mor

de la claredat i de la coheregravencia expositives o beacute quan la informacioacute espigolada ja sigui per

abundagravencia o escassesa ens impelmiddotleixi a efectuar-hi un capgirell10

8 Entenguirsquos que considerem el mallorquiacute drsquoIldefonso Rullan com a integrant drsquoun meacutes genegraveric ldquocatalagraverdquo 9 Si beacute la tesi srsquoemmarca en un context romagravenic ens han estat drsquoallograve meacutes uacutetils un diccionari anglegraves francegraves i romanegraves de refranys equivalents (FLONTA 1992a) un altre recull de paregravemies similars en anglegraves castellagrave portuguegraves i romanegraves (FLONTA 1992b) i un tercer diccionari de paregravemies angleses i romaneses comparades (MILLIO 1999) En aquests tres casos tot i que la llengua de Shakespeare srsquoallunyi del nostre objectiu no oblidem esmentar la paregravemia anglesa de referegravencia a peu de pagravegina excepte quan citem aquestes obres precisament a peu de pagravegina cas en quegrave prescindim de la paregravemia anglesa a fi de no atapeir la nota amb massa informacioacute 10 Vegeu per exemple la fitxa del refrany Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) en quegrave partim drsquouna interessant nota a peu de pagravegina urpada de la traduccioacute romanesa de 1965

19

52 ASPECTES FORMALS

A lrsquohora de presentar els diferents textos o paregravemies espigolats arreu de la bibliografia vagi per

endavant que en la majoria de casos hem prioritzat el criteri filologravegic al pragmagravetic de tal

manera que les citacions respectin fidelment lrsquooriginal Aixiacute doncs transcrivim les majuacutescules i

minuacutescules tal com hi figuren encara que a vegades quan inserim la citacioacute en la nostra frase

la inicial del primer mot esmentat no srsquohi adigui Vegem-ne un exemple extret de la fitxa Allaacute

se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

ldquoTant en una ocasioacute com en lrsquoaltra laquoEl[11] dicho equivale a desentenderse de un asunto

pero no de los beneficios de tan celebrado manjar en el refraneroraquo (LEYVA 2004 p 38)rdquo

Pel que fa a les citacions de textos srsquoesmenten entre cometes dobles12 tot seguint la font drsquoon

srsquoextreuen (per tant gairebeacute sempre en rodona) i quan el passatge espigolat ultrapassa les tres

liacutenies preferim citar-lo per regla general en un paragravegraf a part (sagnat per davant i per darrere i

amb un cos de lletra 10)13

Lrsquoesmentada fidelitat filologravegica a lrsquooriginal cedeix al pragmatisme i a la claredat expositiva

quan es tracta de citar refranys quixotescs llurs traduccions romagraveniques o qualsevulla tipus de

paregravemia casos en els quals emprem sistemagraveticament la cursiva i la majuacutescula inicial14 encara

que no figuri aixiacute a lrsquooriginal consultat15 com en el cas drsquoambdoacutes diccionaris de Calciu16

CALCIU et alii (1979) i CALCIU SAMHARADZE (20052) en quegrave les paregravemies se citen sempre

amb minuacutescula a lrsquoinici Aixiacute doncs a tall drsquoexemple vegem-ne el modus operandi a lrsquohora

drsquoencercar lrsquoequivalent del refrany Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598) a la traduccioacute

francesa de FANLO (2010 [2008] I p 637-638) en quegrave sersquons presenta talment

11 La negreta eacutes nostra 12 Al llarg de tot el treball seguim la seguumlent jerarquia ldquolaquoraquordquo la qual respectem i adaptem de les fonts consultades per tal com aquestes a voltes empren cometes simples dins de cometes dobles combinacioacute que de cara a un treball de certa amplitud com ara aquest ens semblaria prou confusionista Nomeacutes en el cas de fonts romaneses com ara ambdues traduccions quixotesques respectem les cometes emprades (bdquoldquo) tot i que a lrsquohora drsquoafaiccedilonar-ne la traduccioacute catalana respectem el criteri general dessuacutes esmentat 13 Vegeu a guisa drsquoexemple lrsquoinici de la fitxa Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024) o beacute de Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 14 Als reculls de FLONTA (1992a i 1992b) i MILLIO (1999) la paregravemia anglesa de referegravencia se cita amb els mots clau en majuacutescula Com que aquests refranys ultraromagravenics els esmentem a simple tiacutetol informatiu considerem que poden ser uacutetils a hipotegravetics lectors drsquoaquesta tesi i per tant ens decantem per respectar lrsquoesmentada caracteriacutestica tipogragravefica bo i formulant aixograve siacute tota la paregravemia en cursiva i sense negreta (caracteriacutestica aquesta negreta drsquoambdoacutes reculls de Flonta) 15 Mencioacute a part mereix el recull de CARTALEANU et alii (2007) en quegrave les paregravemies romaneses apareixen en negreta i majuacutescula format que traslladem a cursiva i minuacutescula (excepte la inicial del refrany) 16 Tal com demostren els dos reculls drsquoaquest autor en citem els cognoms amb barra inclinada quan es tracta de dos coautors (CALCIU SAMHARADZE 20052) ara beacute quan entren en joc tres o meacutes autors optem per esmentar-ne nomeacutes el primer (CALCIU et alii 1979)

20

ldquoAttention agrave votre faccedilon de parler monsieur le barbier ce nrsquoest pas tout de faire des barbes

et tous les Pedro ne se ressemblent pas Je le dis parce que nous nous connaissons tous et

moi on ne me la fait pasrdquo

En aquests casos nrsquoespigolem el text que ens interessa i com que el fragment urpat coincideix

amb una paregravemia o traduccioacute paregravemica la presentem amb majuacutescula inicial i cursiva per tant

Tous les Pedro ne se ressemblent pas

Nogensmenys optem per la rodona les cometes i el respecte a les majuacutescules o minuacutescules de

lrsquooriginal quan en aquest figuren dues o meacutes paregravemies seguides ldquoLegile bat icircncotro vor regiise

fac după placul regilor legea-i după cum o fac domniirdquo17 o ldquoesto no es cuenta miacutea esto no me

atantildee ni entro ni salgo ni miacuteo es el trigo ni miacutea es la cibera y muela quienquiera cada uno va a

su aviacuteo y yo voy al miacuteordquo18 Altres vegades encara que nomeacutes es tracti drsquoun uacutenic refrany aquest

apareix salpebrat per alguna intervencioacute externa del compilador que ens convida a emprar el

criteri dessuacutes esmentat Vegem el seguumlent exemple extret del diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 708 sv oală) ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo

[lsquoBasta un garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo] la paregravemia sersquons ofereix

amb dues variants entre paregraventesis fet que no suposaria cap problema a lrsquohora de citar-la en

cursiva i sense cometes perograve a meacutes a meacutes els autors hi esquitxen un parell de sau [lsquoorsquo] que

evidentment corresponen a intervencions alienes En ambdoacutes casos presentats no ens esperona

altra comesa que la coheregravencia de tal manera que bo i considerant que aquest tipus de paregravemies

ratllen quan no srsquohi immisceixen clarament lrsquoesfera del comentari o la glossa ens decantem

per aplicar-hi el tractament habitual de les citacions textuals no pas el de les paregravemiques

Aquest criteri formal lrsquoapliquem a paregravemies singulars o beacute a refranys que afegeixen alguna altra

variant per mitjagrave de paregraventesis (o de barres inclinades com veurem encontinent) Haĭna

(haĭnele)[19] face pe om [lsquoEl vestit (els vestits) fa lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182

nuacutem 7163) o si foacutessiu del parer contrari i considereacutessiu que els hagravebits no fan pas la persona

Haĭnele nu fac pe om (omul)[20] maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com

calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160)

Tal com anteriorment apuntagravevem lrsquouacutes de la barra inclinada no es limita a separar els dos

coautors drsquouna publicacioacute CAMPOS BARELLA (1998) o BOTEZATU HAcircNCU (20033) la

17 Urpem lrsquoexemple de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) Drsquoaltra banda si us nrsquointeresseacutes la traduccioacute heus-la aquiacute ldquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrdquo 18 Tirallonga espigolada a CALCIU et alii (1979 p 101 sv băga) 19 La negreta eacutes nostra 20 Iacutedem

21

transcrivim sempre que figuri als originals consultats ja sigui a lrsquohora drsquoesmentar dues o meacutes

possibilitats dins drsquouna mateixa paregravemia Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare21 o beacute

quan lrsquoautor ens hi indica el final de vers o hemistiqui22 com ara al recull de MILLIO (1999 p

364 nuacutem 3084c p 365 nuacutem 3092b) ldquoAzi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui

balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo]rdquo Drsquoaltra banda i a fi drsquoevitar confusions

marquem amb una barra inclinada entre claudagravetors el canvi de liacutenia a lrsquooriginal (en el cas de

paregravemies o textos versificats) com ara Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud23 o beacute

ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul lor de

legirdquo24 En darrer lloc a la traduccioacute catalana drsquoun text o paregravemia romanesos que presentem

entre claudagravetors i cometes simples a voltes oferim dues possibles traduccions bo i separant-les

amb lrsquoesmentada barra inclinada com ara en el seguumlent exemple ldquoOrbul cu icircntrebare a nimerit

Vaşcăul [lsquoEl cec amb preguntapreguntant ha fet cap a Vaşcăursquo] (MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem

5875)rdquo

Un altre aspecte formal que pot sobtar en el cas de les obres que numeren les paregravemies eacutes

lrsquoabsegravencia de punt despreacutes dels milers en tots els reculls a excepcioacute del Refranero general

ideoloacutegico de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) en aquest sentit hem optat per respectar la

puntuacioacute de lrsquooriginal de tal manera que posem per cas CABALLERO (1970) se citaragrave com

segueix ldquo(CABALLERO 1970 p 91 nuacutem 1117[25])rdquo mentre que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953]) drsquoaquesta altra faisoacute ldquo(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146[26])rdquo

Aixograve no obstant potser el cas meacutes curioacutes resulti el Dizionario dei proverbi de BOGGIONE

MASSOBRIO (2004) en el qual lrsquoagravemplia compartimentacioacute dels refranys en temes subtemes

subtemes de subtemes et caetera aconsegueix que el nuacutemero de referegravencia de la paregravemia Le dita

della mano non sono tutte eguali esdevingui un dilatat ldquoIV2227gIrdquo27 Per uacuteltim ens fem

ressograve de la divisioacute en deu centuacuteries a La Philosophiacutea vulgar de MAL LARA (2013 [1568]) aixiacute

doncs esmentarem amb nuacutemeros romans i abans del nuacutemero de pagravegina la centuacuteria a quegrave

pertany lrsquoesmentada paregravemia com per exemple ldquoX[28] p 1365 nuacutem 72rdquo Tenint en compte la

canogravenica divisioacute de lrsquoobra i drsquoaltra banda que lrsquoexemplar de Mal Lara de quegrave disposem estagrave

21 Exemple extret de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 817 sv saber) que es podria traduir talment ldquoEl saber no fa cap malno demana menjarrdquo 22 Resulta curioacutes el cas drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) el qual per marcar aquesta separacioacute empra la barra vertical que nosaltres ben entegraves reproduiumlm fidelment Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla 23 Paregravemia que pouem a MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) i de la qual us oferim la seguumlent traduccioacute ldquoTenen ulls i no (hi) veuen [] tenen orelles i no (hi) sentenrdquo 24 Versos 11 i 12 de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i proletarirsquo] que urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007 La traduccioacute correspondria a ldquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrdquo 25 La negreta eacutes nostra 26 Iacutedem 27 Per tant la citacioacute iacutentegra de la font bibliogragravefica seragrave la seguumlent ldquoBOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI)rdquo 28 La negreta eacutes nostra

22

editat en un uacutenic volum no considerem que aquest tipus de numeracioacute pugui generar gaire

maldecaps

Manta vegada espigolem paregravemies romaneses (i en menor grau castellanes italianes franceses

etc) gairebeacute idegraventiques tanmateix per miacutenima que sigui la diferegravencia (com ara la separacioacute

entre hemistiquis la grafia la puntuacioacute o hesitacions ortogragravefiques la majoria de vegades en

el cas del romanegraves entre icirc i acirc29) ens atenim fidelment a lrsquooriginal En aquest sentit la

monumental obra de Iuliu Zanne (deu volums publicats entre 1895 i 1912) adquirible en edicioacute

facsiacutemil des de principis del segle XXI ens assegura en gairebeacute tots els casos una versioacute

tipogragraveficament ben particular que no coincideix amb cap altre dels reculls consultats els quals

podriacuteem titllar de meacutes ldquomodernsrdquo Acabat aquest excurs heus aquiacute un exemple urpat de la fitxa

quixotesca A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

ldquoPěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031)

Păcatul vechi aduce osacircndă nouă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218)rdquo

Nrsquohi hauragrave prou amb una mirada sumagraveria per observar-hi una uacutenica paregravemia presentada sota tres

variants formals diferents En aquests casos de coincidegravencia legravexica com comentarem a

continuacioacute nrsquooferim la traduccioacute catalana despreacutes del primer refrany Sense deixar lrsquoanterior

exemple fixem-nos que les paregravemies srsquohi citen per ordre cronologravegic criteri que tambeacute seguim

quan es tracta drsquouna variant idegraventica espigolada en diferents reculls com ara en el seguumlent

exemple que no ens veiem amb cor de callar

ldquoTăcerea e de aur[30] (ZANNE 2003 [1897][31] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p

370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a p

63 nuacutem 524b p 236 nuacutem 1973a p 317 nuacutem 2695 i 2696 p 335 nuacutem 2827

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403)rdquo

Observeu com en el cas en quegrave la paregravemia es repeteixi dins del mateix recull per exemple a

Millio citem les pagravegines (i en consequumlegravencia la numeracioacute dels refranys) per ordre drsquoaparicioacute

29 Recordem que nomeacutes des de 1993 eacutes normatiu escriure icirc a principi i final de mot i acirc a interior de paraula En consequumlegravencia parant esment a lrsquoampli ventall cronologravegic en quegrave srsquoemmarquen els reculls romanesos consultats les vacilmiddotlacions esdevenen ben nombroses 30 A continuacioacute de la paregravemia romanesa no hi apareix la traduccioacute catalana (lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo) com seria esperable per tal com a la fitxa de procedegravencia Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) ja srsquohi esmenta despreacutes drsquoaltres variants formals precedents 31 Fixeu-vos com en el cas de reedicions drsquoobres clagravessiques prenem com a referegravencia la primera data de publicacioacute motiu pel qual el recull de Zanne figura al primer lloc drsquoaquest elenc bibliogragravefic puix que ens guiem per lrsquoany 1897 no pas pel 2003 any de publicacioacute de lrsquoedicioacute facsiacutemil de quegrave disposem

23

Tenint en compte que el nostre treball no srsquoadreccedila a especialistes en romanegraves traduiumlm

sistemagraveticament totes les paregravemies mots o expressions en aquesta llengua esmentats al llarg de

la tesi Aixograve no obstant intentem casar aquest criteri filologravegic amb el pragmagravetic eacutes a dir que

drsquouna tirallonga de paregravemies romaneses idegraventiques (si no fos per algunes vacilmiddotlacions formals

que no afecten la unicitat del mot transmegraves) en traduiumlm uacutenicament el primer refrany

ldquoCine nrsquoa gustat amarul [] Nu scie ce e zaharul [lsquoQui no ha tastat lrsquoamarg [] No sap quegrave

eacutes el sucrersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 440 nuacutem 8064) Cine n-a gustat amarul [] nu

ştie ce e zaharul (MUNTEAN 1967 p 90 nuacutem 2031 MILLIO 1999 p 386 nuacutem 3263)

Cine n-a gustat amarul [] Nu ştie ce a [sic] zaharul (HINŢESCU 1985 p 56 nuacutem 485)

Cine n-a gustat amarul Nu ştie ce e zaharul (MILLIO 1999 p 217 nuacutem 1820a p 265

nuacutem 2229) Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e zaharul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

201) amb la variant Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] (HINŢESCU

1985 p 186 nuacutem 3600)rdquo

Altres vegades com ja observem en el darrer exemple de lrsquoanterior tirallonga en quegrave apareix

dulcele [lsquoel dolccedilrsquo] en comptes de zaharul [lsquoel sucrersquo] es produeix alguna novetat significativa

en la paregravemia original (un mot nou un sintagma) que no oblidem traduir bo i evitant com

sempre repeticions innecessagraveries

ldquoFereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels

amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă

Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621 1992b

p 108 nuacutem 624 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că

de duşmani mă păzesc singur [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman

p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur

[lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă

Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem

defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de

prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125

nuacutem 1059a) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu

[lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207)rdquo

En la liacutenia del que anomenagravevem repeticions innecessagraveries evitarem farcir el text amb mant

ldquo[sic]rdquo A tal efecte respectarem la grafia original dels reculls de MAL LARA (2013 [1568])

COVARRUBIAS (1977 [1611]) CORREAS (2000 [1627]) Autoridades (1984 [1726-1739]) COLL

(1874) ZANNE (2003-2004 [1895-1912]) o de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905]) puix que

es tracta drsquoobres anteriors al segle XX o del primer quart de segle Drsquoaquesta manera el refrany

de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 870 sv pierna) Estender la pierna hasta do llegare la

24

saacutevana el transmetrem tal com figura a lrsquooriginal i alhora evitarem estigmatitzar-lo en aquest

cas amb dos ldquo[sic]rdquo un darrere drsquoestender i un altre despreacutes de saacutevana

Per acabar quan citem el DEX (Dicţionarul explicativ al limbii romacircne [lsquoEl Diccionari

explicatiu de la llengua romanesarsquo]) o drsquoaltres diccionaris romanesos en liacutenia32 en respectem la

grafia original i per tant encara que el romanegraves no disposi drsquoaccent gragravefic formulem la paraula

tal i com es troba al web33 en consequumlegravencia ldquoDEX (sv luacutentre)rdquo Drsquoaltra banda prenent

drsquoexemple aquesta mateixa font bibliogragravefica els nuacutemeros volats darrere la paraula esmentada

corresponen a les diferents accepcions del mot aixiacute doncs en el cas de pagubă

ldquoPAacuteGUBĂ pagube s f 1 Pierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva

stricăciune care provoacă o pierdere o daună [hellip] 2 Fig Știrbire pierdere a calității a

valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo

Si ens volem referir al primer sentit ldquoPierdere materială suferită de cineva sau adusă cuiva

stricăciune care provoacă o pierdere o daunărdquo [lsquoPegraverdua material patida per alguacute o ocasionada a

alguacute destrossa que provoca una pegraverdua un danyrsquo] ho assenyalarem talment ldquoDEX (sv

paacutegubă1)rdquo mentre que si ens decantem pel significat figurat de la segona accepcioacute ldquoŞtirbire

pierdere a calităţii a valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo [lsquoPerjudici pegraverdua de la qualitat del

valor drsquouna cosa dany moralrsquo] ho marcarem de la seguumlent manera ldquoDEX (sv paacutegubă2)rdquo

32 Tots consultables a httpwwwdexonlinero 33 A dreta llei al web el mot hi apareix en negreta i majuacutescula Com ja comentagravevem a propogravesit del recull de CARTALEANU et alii (2007) optem bo i maldant de facilitar la consulta de les fitxes al nostre possible lector per la minuacutescula i cursiva

25

26

6 OBJECTIUS Primerament el nostre estudi teacute com a objectiu afaiccedilonar 146 fitxes quixotesques eacutes a dir una

xifra que correspon a meacutes de la meitat de paregravemies populars presents al Quijote segons el

corpus indexat al recull de CANTERA et alii (2005) per ser exactes srsquohi tracten 165 paregravemies

populars de les 316 que aplega lrsquoesmentat corpus fraseologravegic de referegravencia Aquestes fitxes

volen proporcionar informacioacute per entendre el sentit i situar lrsquoevolucioacute de cada refrany

quixotesc el qual a voltes es completaragrave o glossaragrave per mitjagrave drsquoalguna variant repicoacute io

paregravemia similar present a reculls hispagravenics posteriors

Drsquoaltra banda analitzarem la fortuna paremiologravegica de les opcions escollides en ambdues

traduccions romaneses bo i aprofitant si escau lrsquoavinentesa per proposar-hi drsquoaltres

alternatives que nrsquohem espigolat als diferents reculls en romanegraves La citacioacute sistemagravetica aixiacute

com el respecte a les fonts consultades transcrivint-ne escrupolosament qualsevulla peculiaritat

ortogragravefica procura aplegar un substancioacutes material paremiologravegic (sobretot en romanegraves i en

castellagrave aixiacute com potser en menor mesura en italiagrave francegraves portuguegraves anglegraves catalagrave i gallec)

de cara a possibles treballs de paremiologia comparada que poden fagravecilment ultrapassar lrsquoagravembit

estricte del Quijote

A partir de les dades recollides a les fitxes quixotesques elaborarem una proposta de criteris per

a una traduccioacute paremiologravegica que aplicarem al corpus estudiat Gragravecies a aquesta classificacioacute

ad hoc mirarem de posar en relleu el demble traductologravegic drsquoambdues versions romaneses (la

de 1965 i la de 2007 [2005]) aixiacute com les divergegravencies existents en una mateixa edicioacute la de

1965 ategraves que en aquest cas cada part correspon a un traductor diferent (mentre que Frunzetti

srsquoocupagrave de la primera Papu srsquoencarregagrave de la segona) Finalment la major o menor

funcionalitat dels esmentats criteris de traduccioacute paremiologravegica demostraragrave si meacutes enllagrave de

lrsquoagravembit drsquoaccioacute en quegrave es mou la present tesi (eacutes a dir les traduccions al romanegraves del Quijote) la

nostra proposta resulta aplicable a drsquoaltres treballs que combinin la paremiologia amb la

traductologia

27

28

7 FITXES DE LES PAREgraveMIES POPULARS DEL QUIJOTE

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064) (II Cap 31 p 9671) Mă aflu la adăpost aşa cum se află totdeauna cel ce trage clopotele de primejdie (PAPU 1965 II p 284) [lsquoEm trobo a recer aixiacute com es troba sempre el que toca les campanes a sometentrsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 264) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] (II Cap 43 p 1064) Cine trage clopotul a primejdie acela la bun adăpost se găseşte (PAPU 1965 II p 379) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon recer es trobarsquo] Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo] En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Cine trage clopotul a primejdie acela se află la adăpost (PAPU 1965 II p 333) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell es troba a recerrsquo] E sub oboroc cine trage clopotul (MĂRCULESCU 2007 II p 307) [lsquoEstagrave sota cobert qui toca la campanarsquo]

ldquoAlude a una costumbre de los pueblos marineros o de ciertos pueblos de montantildea Cuando

se preveacute tormenta o mal tiempo el alguacil o el sacristaacuten hace sonar la campana de la

iglesia para poner sobre aviso a los pescadores en la mar o a los pastores en la montantildea

De este modo se les recomienda que se pongan a cubierto y en lugar seguro o que regresen

a la aldea Este refraacuten se utilizaba para recriminar a quien presume de consejero no

teniendo eacutel a [sic] ninguacuten problemardquo (CALLES 2006 p 282 nuacutem 964)

En el mateix sentit segons CANTERA et alii (2005 p 78) aquesta paregravemia ldquoSe dice para significar que es faacutecil decir coacutemo en caso de peligro[2] se han de portar los demaacutes estando eacutel en sitio seguro[3] Cabe recordar que en los pueblos se suelen anunciar los fuegos y otros peligros mediante el toque de las campanas de la iglesiardquo Ben mirat COVARRUBIAS (1977 [1611] p 905 sv repicar) ja advertia ldquoEn las costas de la mar descubren desde las torres quando ay enemigos y al punto el que estaacute alliacute tantildee a rebato y eacuteste no tiene peligro[4] porque estaacute

1 Amb la nota (II Cap 31 p 967 n 41) ldquolaquoPase lo que pase yo no tengo por queacute preocuparmeraquo es frase hechardquo 2 Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 11) amplia el toc de campanes a gaies circumstagravencies ldquoEl dicho tomado de la costumbre de voltear las campanas para anunciar un acontecimiento ndashbueno o malondash a los habitantes de un pueblo afecta al que las repica por el mero hecho de no poder estar en ambos sitiosrdquo 3 Igualment CAMPOS BARELLA (1998 p 306 nuacutem 3009) afirmen que el refrany ldquoNota la facilidad del que reprende a otro el modo de portarse en las acciones peligrosas estando eacutel en seguro o fuera del lancerdquo i ETXABE (2001 p 179) glossa que la paregravemia ldquoReprende al que estando a salvo o convenientemente arropado critica la actitud o reaccioacuten de quienes se encuentran desguarnecidos frente a una situacioacuten de peligrordquo 4 No endebades BODINI (2005 [1957] II Cap 31 p 842 Cap 43 p 931) tradueix la paregravemia quixotesca com a A chi consiglia non gli duole il capo i Il sano consiglia bene il malato i si encara ho voleu meacutes clar amb mots de RULLAN (2005 [1905] II Cap 36 p 214) traductor mallorquiacute del Quijote Teng sa peacutella pe rsquos manig

29

encastillado en la torrerdquo5

Observem que les traduccions romaneses es basen en versions prou literals de les quals

destaquem el sintagma sub oboroc [lsquosota cobertrsquo] emprat per Mărculescu en tots tres casos El

DEX (sv oboroc2) ens lrsquoesmenta en una expressioacute amb diferents variants ldquoA pune (sau a

ascunde a ţine etc) ceva sub obroc [sic] = a feri ceva de văzul lumii a ţine ascuns a ascunde

bine cevardquo [lsquoPosar (o amagar mantenir etc) quelcom a recer = protegir quelcom dels ulls de la

gent mantenir amagat amagar beacute quelcomrsquo] les quals CALCIU et alii (1979 p 712 sv

oboroc) tradueixen per ldquoGuardar algo tapado (escondido bajo siete llaves sau con siete

candados)rdquo

Nogensmenys el diccionari espanyol-romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 795 sv

repicar) inclou el refrany quixotesc6 i el tradueix de dues guises Cine trage clopotul a

primejdie acela la bun adăpost se găseşte [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon

recer es trobarsquo] coincident amb la traduccioacute de Papu per al Cap 43 i Paza bună trece primejdia

rea7 [lsquoLa bona proteccioacute passa el mal perillrsquo] versioacute ad sensum ben representada als reculls

romanesos consultats Paza bună trece primejdia rea (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6023

HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 605 BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 218) o en la variant de ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) Paza bună

păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona proteccioacute protegeix (d)el mal perillrsquo]

5 Tambeacute ETXABE (2001 p 179) considera ldquoPara comprender el sentido de estos refranes conviene recordar que antiguamente en algunas pequentildeas poblaciones se tocaban las campanas para avisar de la inminencia de un peligrordquo 6 Per a gran sort nostra el diccionari de Calciu Samharadze inclou entre els exemples citats un gavadal de paregravemies extretes del Quijote i marcades expressament amb lrsquoabreviacioacute DQ Tal volta avanccedilant esdeveniments no ens estem pas drsquoapuntar que en la gran majoria dels casos la traduccioacute escollida o una de les traduccions triades recull la versioacute oferta per Papu Frunzetti el 1965 7 Refrany que CALCIU et alii (1979 p 753 sv pază) tradueixen pel ben conegut Hombre precavido vale por dos

30

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 12778) Bună slujbă rea răsplată (PAPU 1965 II p 588) [lsquoBona feina mala recompensarsquo] La slujire bună răsplată rea (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoA servei bo recompensa dolentarsquo] El nostre refrany ldquoHace referencia a la conducta de quien paga con ingratitud los favores

recibidosrdquo (LEYVA 2004 p 12) i ldquoAmonesta a quienes no saben agradecer un buen servicio

recibidordquo (ETXABE 2001 p 4) Si beacute sense coma separant ambdoacutes hemistiquis el retrobem a

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 621 sv galardoacuten) i amb un curioacutes afegitoacute inicial a CAMPOS

BARELLA (1998 p 339 nuacutem 3311) A uso de Aragoacuten a buen servicio mal galardoacuten9 Drsquoaltra

banda a la traduccioacute francesa del Quijote obra de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 547-

548) la paregravemia esdeveacute una glossa ben aclaridora Un bon service trouve une pauvre

reacutecompense

Papu amb lrsquouacutes de lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu antogravenim + substantiurdquo (eacutes a dir

lrsquooriginal quixotesc sense la preposicioacute inicial) sembla seguir un paradigma paremiologravegic

romanegraves present per exemple al refrany Bună casă rea tocmeală [lsquoBona casa mal acordrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 262) La solucioacute de Papu tambeacute la donen per bona CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 838 sv servicio) els quals lrsquoempren com a uacutenica traduccioacute del

refrany castellagrave En el cas de Mărculescu fixem-nos que no elimina la preposicioacute inicial i canvia

lrsquoordre dels dos adjectius i els dos substantius bo i mantenint el paralmiddotlelisme entre hemistiquis

Quant al mot răsplată cal observar que a meacutes del sentit de lsquorecompensa pagarsquo pel qual ens

hem decantat en aquest cas tambeacute posseeix el de lsquocagravestigrsquo10 De fet una paregravemia romanesa ben

coneguda es basa en lrsquoambivalegravencia del terme După faptă şi răsplată11 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute

tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] (NODEX sv răsplaacutetă)

8 Amb la nota (II Cap 66 p 1277 n 15) ldquoEn algunas versiones el proverbio termina (o a veces empieza) con A fuer de Aragoacuten o como en Aragoacuten palabras que DQ calla por gentileza suya o de C hacia la tierra cercanardquo 9 Acompanyat de la glossa ldquoContra la ingratitudrdquo 10 Segons el DEX (sv răsplaacutetă) pot significar ldquoCeea ce se face sau se dă cu scopul de a recompensa pe cineva pentru o acţiune săvacircrşită recompensărdquo [lsquoAllograve que es fa o es doacutena amb lrsquoobjectiu de recompensar alguacute per una accioacute acomplerta recompensarsquo] perograve tambeacute ldquoAcţiune prin care se pedepseşte o faptă pedeapsă primită de cineva pentru faptele săvacircrşiterdquo [lsquoAccioacute per la qual es castiga una accioacute cagravestig rebut per alguacute per les accions acomplertesrsquo] 11 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]

31

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 131312) La plăcinte icircnainte la război icircnapoi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAls pastissets davant a la guerra darrerersquo] La arvuna plătită macircna scracircntită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoA (la) bestreta pagada la magrave torccediladarsquo] Segons aquest refrany eacutes aconsellable no pagar a la bestreta ja que Chi paga innanzi egrave servito

dopo (BODINI 2005 [1957] II p 1162) o si ho voleu meacutes ampliat Paga adelantada paga

viciada ograve qui paga endevant estaacute mal servit ograve music pagat tograveca malament (RULLAN 2005

[1905] II p 379) on lrsquouacuteltim component de la terna en efecte respon al ben conegut refrany

catalagrave Muacutesic pagat no fa bon so13 (BULBENA 2005 p 821) que en castellagrave podem arribar a

centrar en un tipus ben concret de muacutesic Tamborilero pagado hace mal son (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48248) Drsquoaltra banda a CALLES (2006 p 257 nuacutem 874)

espigolem una lleugera variant de lrsquooriginal quixotesc A dineros dados brazos quebrados la

qual srsquoacompanya de la seguumlent glossa

ldquoRecomendacioacuten para gentes que tengan asalariados o trabajadores El refranero supone

que el trabajo debe pagarse cuando la obra esteacute concluida y nunca antes porque cuando el

obrero ha cobrado no pone ninguacuten intereacutes en su tarea y puede abandonarla en cualquier

momentordquo14

Finalment resulta curioacutes veure com la versioacute que VISCONDES (2002 p 666) nrsquoofereix

Merenda feita companhia desfeita equival a dreta llei no pas a aquest refrany sinoacute a un altre

tambeacute de careacutes quixotesc que retrobarem meacutes endavant15 El pan comido y la compantildeiacutea

deshecha

A semblanccedila del francegraves Argent verseacute bras casseacute16 (FANLO 2010 [2008] II p 681) tambeacute

Mărculescu opta per una traduccioacute literal bo i ajudant-se de la rima plătită [lsquopagadarsquo] ndash

scracircntită [lsquotorccediladarsquo] Tanmateix sembla tractar-se drsquouna neoparegravemia per tal com no apareix en

cap dels reculls consultats Ben al contrari succeeix amb lrsquoopcioacute de Papu que espigolem arreu

La plăcinte [] icircnainte [] şi la război [] icircnapoi [lsquoAls pastissets [] davant [] i a la guerra []

12 A peu de pagravegina figura la nota (II Cap 71 p 1313 n 23) ldquolaquoDespueacutes de cobrar todo son excusas para no hacer lo acordadoraquo refraacutenrdquo 13 Refrany que evidentment no manca al recull drsquoAmades Refranys musicals (1983 p 101) acompanyat de la seguumlent glossa ldquoAconsella no pagar cap feina o altra cosa per endavant puix que mai no es fa tan beacute ni resulta tan perfecterdquo Tambeacute en castellagrave Copla pagada tiene mal son (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48247) 14 Molt adient al careacutes laboral de la glossa resulten les dues paregravemies amb quegrave Calles la clou Mozo pagado el brazo quebrado i Jornal adelantado brazos quebrados 15 Vegeu la fitxa del refrany El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 16 Vegeu els refranys castellans A dineros pagados brazos cansados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48240) i A dineros tomados brazos quebrados (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 552 nuacutem 48238)

32

darrerersquo] (MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4518) La plăcinte icircnainte şi la război icircnapoi

(HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1539) Fins i tot amb una variant a la primera part La pomană

[] năvală [] şi la război [] icircnapoi [lsquoA (lrsquo)almoina [] invasioacute [] i a (la) guerra [] darrerersquo]

(MUNTEAN 1967 p 229 nuacutem 4520) que sersquons amplia amb una conclusioacute moral en La război

[] icircnapoi [] şi la pomană [] navală [] parcă nu prea vine la socoteală [lsquoA (la) guerra []

darrere [] i a (lrsquo)almoiumlna [] invasioacute [] sembla que no acaba de quadrarrsquo] (MUNTEAN 1967 p

230 nuacutem 4532) Per acabar CARTALEANU et alii (2007 p 165 nuacutem 1457) que tambeacute citen

mutatis mutandis la traduccioacute de Papu (La plăcinte ndash icircnainte la război ndash icircnapoi) hi afegeixen

la seguumlent glossa ldquoUnii sunt viteji la masă şi fricoşi icircn alte situaţii Se spune despre cei care se

retrag de la o afacere dacă nu văd chilipirulrdquo [lsquoAlguns soacuten valents a taula i porucs en drsquoaltres

situacions Es diu dels que es retiren drsquoun afer si no hi veuen gangarsquo]

33

A Dios[17] rogando y con el mazo dando (II Cap 35 i 71 p 1011 i 1316) (II Cap 35 p 1011) La ceruri rugi rosteşti iar cu ciocanul tot loveşti (PAPU 1965 II p 327) [lsquoAls cels precs adreces mentre que amb el martell no pares de picarrsquo] Roagă-te la Dumnezeu şi dă-i maiul greu (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoPrega a Deacuteu i fum-li fort al mallrsquo] (II Cap 71 p 1316) Pe licircngă rugăciuni mai trebuie să dai şi din micircini (PAPU 1965 II p 626) [lsquoA part drsquooracions tambeacute cal que trsquohi posisrsquo] La Dumnezeu roagă-te şi cu maiul bate-te (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoA Deacuteu prega i amb el mall barallarsquotrsquo]

ldquoAviendo de ofrecerme a una obra no menos difiacutecil que provechosa para miacute y para todos

los estados de los hombres no se pudo escoger otro refraacuten en los que tienen en su lugar y

tiacutetulo la sentildeal de Dios que el presente porque estaacute elegantemente compuesto de dos

oraciones que cada una declara maravillosamente lo que en cualquier obra ha de hazer en

servicio de Dios el hombre Assiacute tomeacute este refraacuten como siacutembolo de todos mis trabajos en

esta declaracioacuten de tan varias materias para poner delante assiacute mi trabajo como el mucho

provecho que se puede seguir de proseguir mi intento el qual aunque no llegasse a su fin

tan desseado mdashcomo espero en Dios que llegaraacutemdash no dexareacute de merescer con la voluntad

que en las grandes cosas basta declararserdquo

Amb aquesta apologia del clagravessic ora et labora18 Juan de MAL LARA (2013 [1568] I p 439

nuacutem 1) enceta La Philosophiacutea vulgar obra de referegravencia ineludible quant a la paremiologia

hispagravenica que no ha passat pas desapercebuda a ulls drsquoautors com ara IRIBARREN (19744 p

568) MARIacuteN (2003 p 8-9) o CALLES (2006 p 70-7119) els quals pouen de la doble llegenda

recollida per MAL LARA (2013 [1568] I p 442 nuacutem 1)

ldquoDizen que un carretero llevava un carro cargado y que se le quebroacute en el camino por donde

veniacutea sant Bernardo a quien se llegoacute por la fama de la sancta vida que haziacutea y rogoacutele que

Dios por su intercesioacuten le sanasse el carro El sancto dizen que le dixo laquoYo lo rogareacute a

Dios amigo y tuacute entre tanto da con el maccediloraquo Otros dizen que fue el dicho de un

entallador que aviacutea de hazer ciertos bultos y con laquoDios quiera que se haganraquo no poniacutea la

mano en ellos hasta que le dixo su padre A Dios rogando y con el maccedilo dando Donde

bien seraacute que en principio de toda obra os encomendeacuteis a Dios pero no encomendar la obra

a Dios que Eacutel por milagro la hagardquo

17 Per a una llarga tirallonga de paregravemies comparades en castellagrave i italiagrave amb Deacuteu de protagonista vegeu BARRADO (2011 p 208-217) 18 Juan de Mal Lara en pren la variant A Dios rogando y con el maccedilo dando 19 Calles tot sigui dit remet la mencioacute a ldquoJuan Mal de Larardquo

34

El nostre refrany segons LEYVA (2004 p 15) ldquoEquivale al pensamiento miacutestico de san

Benito[20] ora et labora y aconseja unir el trabajo a la oracioacuten[21] suponiendo asiacute que con la

ayuda divina el esfuerzo daraacute por resultado el bien que se busca con empentildeordquo De faisoacute prou

similar ROMERO (20012 p 17 nuacutem 20) ens apunta

ldquoEste refraacuten y muchos otros configuran una sana teologiacutea popular Contra el peligroso

quietismo falsamente providencialista del que se abandona descuidando el trabajo

aconseja poner como san Ignacio de Loyola todos los medios humanos como si no

existieran los divinos en lugar de esperarlo todo de los recursos divinos como si nada

lograran los humanosrdquo

La paregravemia lrsquoespigolem des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 913 sv rogar) A Dios

rogando y con el maccedilo dando22 o CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) A Dios rogando y

con el mazo dando23 fins a per exemple CAMPOS BARELLA (1998 p 135 nuacutem 133824) que

es fan ressograve de la variant de Correas o beacute ETXABE (2001 p 10) A Dios rogando y con el mazo

dando25 Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 4326) relacionen la paregravemia amb lrsquoitaliagrave

Aiutati che Dio ti aiuta27 i el francegraves Aide-toi et le Ciel trsquoaidera28 refrany aquest darrer que

ZANNE (2004 [1901] VII p 735 nuacutem 17956) no negligeix29 a propogravesit del romanegraves Ajută-te

şi cerul te va ajutagrave [lsquoAjudarsquot i el cel trsquoajudaragraversquo] recollit per MUNTEAN (1967 p 27 nuacutem 731)

sota la forma Ajută-te şi cerul te va ajuta A meacutes aprofitarem el catalagrave Deacuteu diu ajudarsquot que

trsquoajudareacute (BULBENA 2005 Cap 71 p 823) per enllaccedilar-lo amb el francegraves Aide-toi Dieu

20 Aprofitem lrsquoesment a Sant Benet per treure a colmiddotlacioacute OLMOS (19982 [1940] p 14) mediante la santa que moria perquegrave no moria (i tanmateix acabagrave immortalment morta) ldquodeciacutea Santa Teresa de Jesuacutes laquoConfiemos en Dios como si todo lo hiciera Eacutel y procedamos como si todo se debiese a nuestro esfuerzoraquo A cuantos hacen lo posible Dios nunca niega su auxilio ya que su ayuda y nuestra voluntad se complementanrdquo 21 Segons Autoridades (sv Dios) ldquose da a entender se deben hacer las diligencias necessarias para el logro y consecucioacuten de alguna cosa al mismo tiempo que se pide a Dios con ruegos y oracionesrdquo 22 Amb la glossa ldquodevemos hazer de nuestra parte lo que nos fuere possible y suplicar a Dios que nos ayuderdquo 23 CABALLERO (1970 p 237 nuacutem 3340) ja ens adverteix que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que inserta Correas hay que poner esfuerzo personal si queremos que Dios nos ayuderdquo Al seu torn Correas lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoEl mazo es de los oficios de fuerza de hacer carretas y poner los arcos a las cubas Quiere decir que nosotros obremos y nos ayudaraacute Dios y no queramos que nos sustente holgandordquo Quant a lrsquoesment del mazo tingueu en compte que en gallec per exemple lrsquoeina esmentada srsquoadapta a la realitat agriacutecola drsquoaquell tocom A Deus pregando e co arado arando (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 356 i 679) 24 Les autores anoten ldquoAconseja hacer de nuestra parte cuanto es posible para el logro de nuestros deseos sin esperar que Dios haga milagrosrdquo Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 216) en recull la mateixa variant bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNo basta ndashdice el refraacutenndash con pedir ayuda a Dios para nuestras necesidades es preciso que cada cual en la medida de sus fuerzas ponga de consuno en el empentildeo lo mejor de siacute mismordquo 25 Segons Etxabe ldquoEnsentildea que el esfuerzo personal es el mejor medio para alcanzar un objetivo o terminar una tarea No suele ser praacutectico esperar la ayuda divina ni la de terceras personasrdquo 26 La variant transmesa pels autors coincideix amb la quixotesca i srsquoacompanya de la glossa ldquoSe debe pedir ayuda a Dios pero[] a la vez debemos poner todo lo que esteacute de nuestra parte Dios no podraacute sacar del estado de embriaguez a quien no tiene intencioacuten de dejar de beberrdquo 27 Certament Chi srsquoaiuta Dio lrsquoaiuta (BODINI 2005 [1957] II Cap 71 p 1164) i Aiuacutetati che il ciel trsquoaiuta (VIAN COZZI 1960 II Cap 35 p 278) A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 162) relaciona la ja esmentada paregravemia de CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 142) amb el refrany de I Malavoglia Aiutati che trsquoaiuto Finalment si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 28 Opcioacute que Fanlo tambeacute comparteix Aide-toi et le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 35 p 352) i Aide-toi le Ciel trsquoaidera (FANLO 2010 [2008] II Cap 71 p 683) 29 Per beacute que amb ciel en lloc de Ciel

35

trsquoaidera refrany que ZANNE (2004 [1901] VI p 656 nuacutem 15164) agermana amb Dumneḑeŭ

dă numaĭ trebuĭe să daĭ şi tu cu macircna [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes cal que tu trsquohi posisrsquo] el segon

hemistiqui del qual ens evoca clarament la solucioacute de Papu per al capiacutetol 71 en quegrave apareix el

fraseologisme A da din macircini [lsquoPosar-srsquohirsquo] definit segons el DEX (sv macircnă) com a ldquoa face

eforturi pentru obţinerea unui lucru a se strădui a-şi da ostenealardquo [lsquofer esforccedilos per a

lrsquoobtencioacute drsquouna cosa esforccedilar-se escarrassar-sersquo] El refranyer romanegraves relaciona aquest esforccedil

amb la celestial ajuda Dă din macircnĭ şi cerul rsquoţĭ va ajutaacute [lsquoPosa-trsquohi i el cel trsquoajudaragraversquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 233 nuacutem 3745) Dă din micircini şi ceru-ţi va ajuta (MUNTEAN 1967 p 133

nuacutem 2873) Dă din macircini şi cerul icircţi va ajuta (MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115f30) Dă din

macircini şi ceru-ţi va ajuta (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 164) o beacute amb lrsquoajut diviacute Dă din

macircini şi Dumnezeu icircţi va ajuta [lsquoPosa-trsquohi i Deacuteu trsquoajudaragraversquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem

1208d31) per tal com Dumnezeu dă numai trebuie să dai şi tu din macircnă32 [lsquoDeacuteu doacutena nomeacutes

cal que tu tambeacute trsquohi posisrsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1209e33) i ben entegraves en una situacioacute

liacutemit encara ens hi hem drsquoescarrassar meacutes com demostra el dialogisme ― Scapă-mě Doacutemne

[] ― Dă din macircnĭ Romacircne34 [lsquomdash Salvarsquom Senyor [] mdash Posa-hi de la teva part Romanegravesrsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 284 nuacutem 13961)

Drsquoaltra banda a semblanccedila de la magravexima benedictina dessuacutes esmentada en romanegraves tambeacute

srsquoaconsella Roacutegă-te şi lucră35 [lsquoPrega i treballarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 540 nuacutem

17199) Roagă-te şi lucră (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem 308) paregravemia que

podem ampliar en la popular variant Roacutegă-te la (luĭ) Dumneḑeǔ [] Şi munceşte tot mereǔ

[lsquoPrega a Deacuteu [] I no paris de treballarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 564 nuacutem 17284)

Roagă-te lui Dumnezeu [] Şi munceşte tot mereu (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem

384) Roagă-te lui Dumnezeu [] şi munceşte tot mereu (MUNTEAN 1967 p 333 nuacutem 6461)

Roagă-te lui Dumnezeu şi munceşte tot mereu (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 162) En efecte

les altures nomeacutes ens ajudaran si acompanyem el prec del nostre treball Cacircnd rogi pe

Dumnezeu munceşte [] Că atunci te milueşte [lsquoQuan pregues a Deacuteu treballa [] Que llavors

srsquoapiada de tursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 50 nuacutem 385) o beacute Cacircnd omul se sileşte

şi Dumnezeu icircl ajută [lsquoQuan lrsquohome srsquoesforccedila tambeacute Deacuteu lrsquoajudarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 101) i de fet lrsquoajuda seragrave proporcional al treball realitzat Cum icirci lucragrave aşagrave ţi-a da

Dumnezeu [lsquoCom treballaragraves aixiacute et donaragrave Deacuteursquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 42 nuacutem

310) Gragravecies a les anteriors paregravemies es palesa que Dumnezeu dă dar nu aduce acasă [lsquoDeacuteu

30 FORTUNE helps him that is willing 31 GOD gives the milk but not the pail 32 Noteu malgrat el sentit idegraventic el singular macircnă [lsquomagraversquo] en lloc de macircini [lsquomansrsquo] 33 GOD helps them that help themselves 34 Amb la glossa ldquoAjută-te singur nu aşteptagrave scăparea ta de la alţiĭrdquo [lsquoAjudarsquot sol no esperis la teva salvacioacute dels altresrsquo] 35 O en catalagrave Cal pregar i alhora treballar (CIVERA 1969 Cap 35 p 529)

36

doacutena perograve no duu a casarsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3312 MILLIO 1999 p 143 nuacutem

1208b36 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo)

Estirant el fil de lrsquoanterior premisa arribem a la representacioacute paremiologravegica meacutes nombrosa la

qual combina lrsquoajuda divina amb algun tipus de continent que Deacuteu ndashentre el poc i massa la

mesura passandash no es mostra pas disposat a omplir com ara el sarroacute Dumneḑeŭ dă omuluĭ dară

(dar) icircn traistă nursquoĭ bagă37 [lsquoDeacuteu doacutena a lrsquohome perograve (perograve) al sarroacute no li ficarsquo] (ZANNE 2004

[1901] VI p 657 nuacutem 15165) Dumnezeu dă omului dar icircn traistă nu-i bagă (MUNTEAN

1967 p 155 nuacutem 3314 MILLIO 1999 p 183 nuacutem 1548d38 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

161 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 608 sv mazo) paregravemia que MILLIO (1999 p 143

nuacutem 1208a39) amplia talment Dumnezeu dă dar nu icircţi bagă icircn gurătraistă [lsquoDeacuteu doacutena perograve

no et fica a la bocasarroacutersquo] Fem constar que lrsquoopcioacute bucal es troba a ZANNE (2004 [1901] VI p

658 nuacutem 15169) Dumneḑeŭ icircţĭ [rsquoetrsquo] dă dar nu rsquoţĭ bagă icircn gură Altres tipus de continents

poden eacutesser el sac Dumneḑeŭ icircţĭ dă dar icircn sac nursquoţĭ bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve al sac no et ficarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15167) o beacute la bossa Dumneḑeŭ dă dar nu bagă icircn

pungă [lsquoDeacuteu doacutena perograve no fica a la bossarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 657 nuacutem 15166)

variant que MILLIO (1999 p 183 nuacutem 1548c40) combina amb la mioriacutetica41 cleda Dumnezeu

icircţi dă dar nu-ţi bagă icircn pungădar icircn obor nu-ţi bagă [lsquoDeacuteu et doacutena perograve no et fica a la

bossaperograve a la cleda no et ficarsquo] Aixograve no obstant ja des de ZANNE (2004 [1901] VI p 658

nuacutem 15168) nrsquoespigolem separadament la variant ovina Dumneḑeŭ dă dar (da) [lsquo(perograve)rsquo] icircn

obor nu bagă Dumnezeu dă dar icircn obor nu bagă (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 28 nuacutem

186) Dumnezeu dă dar icircn obor nu-ţi bagă (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1208c42)

36 GOD gives the milk but not the pail 37 Zanne relaciona aquest refrany amb el francegraves Dieu donne le bœuf et non les cornes 38 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 39 GOD gives the milk but not the pail 40 HE THAT GAPES till he is fed well may wait until he be dead 41 Vegeu la fitxa del refrany Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) 42 GOD gives the milk but not the pail

37

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 62743) Adio să ne vedem sănătoşi cum cic-a zis un orb altuia (FRUNZETTI 1965 I p 659) [lsquoAdeacuteu que ens veiem amb salut com diuen que va dir un cec a un altrersquo] Adio şi la bună vedere cum i-a zis un orb altuia (MĂRCULESCU 2007 I p 541) [lsquoAdeacuteu i a bon reveure com li va dir un cec a un altrersquo] Segons lrsquoapunt de LEYVA (2004 p 16) ldquoA Dios equivale al actual adioacutes de despedida El juego

de palabras desemboca en una ironiacutea recurrente al equivocar el sentido de la accioacuten ndashvaacutemonosndash

por otra imposible para quien la expresardquo A meacutes lrsquoautor relaciona el refrany quixotesc amb una

altra paregravemia de careacutes similar Adioacutes y nos vemos y eran dos ciegos44 la qual documentem a

CORREAS (2000 [1627] p 10 nuacutem 147) en la forma laquoA Dios y veaacutemonosraquo Y eran dos ciegos

Drsquoaltra banda conveacute esmentar que ens trobem davant drsquoun wellerismo45 en aquest sentit

CANTERA et alii (2005 p 14) argumenten

ldquoConsiderados por algunos tambieacuten dentro del grupo de los refranes dialogados existen

enunciados que antildeaden una apostilla iroacutenica a su forma dialogada laquoA Dios y veaacutemonos

como dijo un ciego a otroraquo (Sancho I 50) Para distinguirlos de los denominados

dialogismos se los llama wellerismos[46] por el personaje Sam Weller[47] el laquoSancho

Panzaraquo de la obra de Charles Dickens Papers Pickwick que utiliza con frecuencia

enunciados de este tipordquo

A lrsquoarticle laquoEl wellerismo en la tradicioacuten paremioloacutegica espantildeolaraquo ORERO (1997 p 459-464)

ens nrsquoapunta lrsquoestructura tiacutepica de careacutes ternari (1997 p 460)

43 Amb la nota (I Cap 50 p 627 n 37) ldquoEs foacutermula popular que se emplea cuando no se estaacute dispuesto a escuchar maacutes razones en una discusioacuten No estaacute claro quieacuten pronuncia la siguiente reacuteplica al parecer del canoacutenigo que entonces hablariacutea de tuacute a Sanchordquo 44 I potser estirant un xic massa el fil tambeacute troba similituds amb lrsquoorgulloacutes comiat vital drsquoun ataconador madrileny iexclAdios Madrid que te quedas sin gente 45 Nrsquourpem la seguumlent definicioacute de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39) el qual al seu torn lrsquoespigolagrave de Combet ldquoproverbio escenificado que presenta una incongruencia loacutegica La sorpresa viene dada por la inadecuacioacuten del sentido de lo dicho con la situacioacuten en que se dicerdquo 46 Vegeu lrsquoarticle de GARCIacuteA BORROacuteN (1998-1999 p 39-54) anteriorment esmentat en quegrave lrsquoautor ens ofereix dues llistes drsquoallograve meacutes uacutetils drsquouna part lrsquoelenc de ldquoWellerismos de Pickwickrdquo en la traduccioacute castellana (per desgragravecia sense indicacioacute de pagravegina) publicada a Planeta el 1980 (p 40-43) i drsquoaltra banda el llistat de ldquoWellerismos del Refranero general ideoloacutegico espantildeolrdquo (p 43-54) de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]) 47 Tot i que ara no sigui el moment drsquoallargar-srsquohi gaire no ens estarem drsquoesmentar lrsquoarticle de BOQUERA (1996 p 79-86) intitulat laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The Pickwick Papers los wellerismosraquo Per citar-ne un exemple (1996 p 84) quan lrsquoenllustrador Sam Weller apareix en escena al desegrave capiacutetol i una criada el convida a netejar en primer lloc un determinat parell de sabates exclama ldquoNo no regrsquolar rotation as Jack Ketch said wen he tied the men uprdquo wellerisme per al qual lrsquoautora despreacutes de comentar-ne diverses traduccions anteriors ens en proposa la seguumlent ldquoNo no por turno riguroso como deciacutea el verdugo Jack Ketch mientras poniacutea la soga al cuello a los condenadosrdquo Per altra part bo i aprofitant que els tres volums taronges de la biblioteca A tot vent drsquoEdicions Proa que corresponen a la traduccioacute ldquopickwickianardquo de Josep Carner (en la segona edicioacute publicada a Barcelona el 1970) formen part indeleble del paisatge visual de la nostra biblioteca paterna no resistim la temptacioacute un cop meacutes drsquoacaronar-ne el primer volum per extreurersquon la traduccioacute afaiccedilonada pel Priacutencep dels poetes ldquoNo no lrsquoun darrera lrsquoaltre com deia Jack Ketch als mestres que havia de penjarrdquo (p 163)

38

ldquoLa estructura del wellerismo es triaacutedica La primera parte consta de un proverbio un

refraacuten o una expresioacuten idiomaacutetica La segunda parte es una identificacioacuten del hablante y la

tercera es la identificacioacuten de la situacioacuten creando eacutesta una expresioacuten iroacutenica con resultado

humoriacutestico En ingleacutes esta tercera parte normalmente es un juego de palabras o laquopunraquordquo48

Tanmateix la nostra paregravemia lrsquoaprofita lrsquoautora (1997 p 462) per exemplificar els wellerismes

que manquen de tercera part eacutes a dir que es limiten a una expressioacute idiomagravetica (A Dioacutes y

veaacutemonos) i a la identificacioacute del parlant (como dijo un ciego a otro) Ara beacute no ens sembla

gota forassenyat considerar lrsquoesment del receptor (a otro [ciego]) com a ldquopunrdquo caracteriacutestic de

la tercera part dels wellerismes per tal com en la circumstagravencia que tant lrsquoemissor com el

receptor de la frase siguin orbs ndashi meacutes encara quan no descobrim fins al darrer mot la ceguesa

del segonndash rau al nostre parer la gragravecia de la paregravemia

Pel que fa a les traduccions romaneses eacutes evident ja des dels primers mots que topen amb un

escull insalvable el joc de paraules entre A Dios i Adioacutes queda ben allunyat de la inexistent

relacioacute que en romanegraves podem establir entre La Dumnezeu [lsquoA Deacuteursquo] i Pa [lsquoFins despreacutesrsquo] o

La revedere [lsquoA reveurersquo] Eacutes per aixograve que tant Frunzetti com Mărculescu es decanten per la

forma Adio [lsquoAdeacuteursquo] similar a lrsquooriginal castellagrave per beacute que en romanegraves drsquoun marcat sentit

vexatori com ens palesa el DEX (sv adiacuteo) ldquoRămas bun (pentru totdeauna) rămacirci cu binerdquo

[lsquoComiat (per sempre) adeacuteu-siaursquo] i drsquouna altra banda la paregravemia Adio şi un praj [sic] verde

[lsquoAdeacuteu i un porro verdrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9493) Adio şi un praz verde

(MUNTEAN 1967 p 15 nuacutem 371) Adio şi-un praz verde49 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

176) que Zanne per si encara en romania algun dubte glossa talment ldquoAdică du-te că nu te

dorescrdquo [lsquoEacutes a dir veacutes-tersquon que no et vullrsquo] Tenint en compte que en italiagrave el sentit drsquoAddio eacutes

igualment injurioacutes no sorpregraven que BODINI (2005 [1957] I p 556) hagi creat una disjuntiva

entre lrsquoAddio definitiu i el cordial a rivederci Addio o a rivederci come disse un cieco a un

altro50 En romanegraves quant al quixotesc veaacutemonos (equivalent del qual era lrsquoa rivederci que

acabem drsquoesmentar) ambdoacutes traductors opten per solucions ben genuiumlnes en el cas de

Frunzetti să ne vedem sănătoşi51 [lsquoque ens veiem amb salutrsquo] i en el de Mărculescu la bună

vedere [lsquoa bon reveurersquo] que el DEX (sv vedeacutere) marca com a regionalisme i defineix com a

48 Lrsquoautora ilmiddotlustra lrsquoexplicacioacute amb el wellerisme Algo es algo dijo un calvo al encontrarse con un peine [sin puacuteas] i el desglossa talment ldquoLa primera parte del wellerismo laquoAlgo es algoraquo alberga el refraacuten proverbio o expresioacuten idiomagravetica La segunda parte laquodijo un calvoraquo [] La tercera parte laquoal encontrarse con un peine [sin puacuteas]raquo es la que caracteriza al wellerismo Es la parte que converge al hablante y al proverbio en una situacioacuten ndashnormalmentendash inverosiacutemil o incongrua generando siempre una situacioacuten humoriacutesticardquo 49 A tiacutetol anecdogravetic apuntarem que RUSU-PĂSĂRIN (2006 p 29) subtitula lrsquoarticle dedicat a ldquo23 ianuarierdquo [lsquo23 de generrsquo] de la seguumlent manera ldquoPrazul ceapa oltenilorrdquo [lsquoEl porro la ceba dels drsquoOltegraveniarsquo] escrit que no oblida cloure amb lrsquoesmentada paregravemia ldquoPrazul e o distincţie iar oltenii nu uită formule de rămas bun Adiohellip şi-un praz verderdquo [lsquoEl porro eacutes una distincioacute i els drsquoOltegravenia no obliden foacutermules de comiat Adeacuteuhellip i un porro verdrsquo] 50 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes meacutes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 51 Certament en romanegraves resulta ben habitual acomiadar-se amb la salutiacutefera expressioacute ldquoSănătaterdquo [lsquoSalutrsquo]

39

ldquoformulă de salut la despărţirerdquo [lsquofoacutermula de salutacioacute en el comiatrsquo] Al nostre torn no ens

acomiadarem pas sense esmentar lrsquoafegitoacute de lrsquoimpersonal cică52 [lsquodiuenrsquo] amb quegrave Frunzetti

aconsegueix allunyar un grau meacutes la tradicioacute oral drsquoaquest encegador wellerisme

52 Posats a dir direm que el DEX (sv ciacutecă) nrsquoapunta la seguumlent etimologia ldquo[se zi]ce cărdquo [lsquoes diu quersquo]

40

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068) (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo n-ai ce să mai răspunzi (PAPU 1965 II p 382) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquo no hi ha resposta que et valguirsquo] Cui zice cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea nu-ncape răspuns (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoA qui diu fot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva dona[] no hi val respostarsquo] Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068) La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo (PAPU 1965 II p 382-383) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquorsquo] Cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoFot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva donarsquo]

ldquoMientras la primera de estas sentencias da a entender la indiscutible autoridad del duentildeo

de la casa ante quien la pone en duda la segunda denuncia sin ambages la desairada postura

de quien se ha extralimitado[53] con las normas hospitalarias y abusado de la amistad Son

por tanto dos planteamientos definitivos unidos por una intencioacuten tajante para sentildealar la

sustancia de un reproche ante el que solo cabe abandonar el campo e irse laquocon la muacutesica a

otra parteraquordquo

Vet aquiacute la glossa de LEYVA (2004 p 17) que coincideix en essegravencia amb la de CAMPOS

BARELLA (1998 p 83 nuacutem 803) ldquoSignifica que al que manda o reconviene con autoridad y

evidente derecho no se le puede replicarrdquo i la drsquoETXABE (2001 p 16) ldquoCon este refraacuten se

recomienda no contestar ni replicar a quien tiene poder derecho o autoridad para mandarnosrdquo

autors que concorden a lrsquohora de recollir la nostra paregravemia en la variant A laquoidos de mi casaraquo y

laquoqueacute quereacuteis con mi mujerraquo no hay que responder

En romanegraves les traduccions drsquoambdoacutes passatges (recordem que el segon repregraven el primer

poques liacutenies despreacutes i en tot cas dins la mateixa almiddotlocucioacute de Sancho) en absegravencia

drsquoequivalents precisos advoquen per la literalitat Aixograve no obstant opcions com la de RULLAN

(2005 [1905] II Cap 43 p 245) Pren el portante a ca teua tens sas feinas54 ens traslladen a

lrsquoograverbita drsquouna altra paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

que comentarem en el seu moment Bo i tornant a la que suara ens ocupa en voldriacuteem destacar

53 Segons la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 15) ldquoSupone este refraacuten intencioacuten bastarda en el merecedor de tamantildeo reproche cuya respuesta dignamente no es otra que marcharse Tambieacuten puede interpretarse como reconocimiento a la autoridad del marido en el hogarrdquo 54 A la mateixa pagravegina en la segona aparicioacute de la paregravemia Rullan opta per la lleu variant Pren el portante y a ca teua tens sas feinas

41

el pas de rosca que Mărculescu realitza en interpretar el saliacuteos quixotesc per mitjagrave drsquoun

descaradament exhortatiu cară-te [lsquofot el camprsquo] que no en va CALCIU et alii (1979 p 166

sv căra) tradueixen talment ldquoiexclvaya iexclvete de aquiacute iexclfuera iexcllargo (de aquiacute) iexclquiacutetate de aquiacute

(sau de en medio) iexcllaacutergate iexclquita allaacuterdquo

42

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre55 (II Cap 21 p 88156) Pe doi pe care Dumnezeu icirci uneşte nu poate omul să-i despartă (PAPU 1965 II p 198) [lsquoEls dos que Deacuteu (els) uneix no pot lrsquohome separar-losrsquo] Pe cei pe care Domnul icirci uneşte omul nu va putea să-i despartă (MĂRCULESCU 2007 II p 18657) [lsquoEls que Deacuteu (els) uneix lrsquohome no podragrave separar-losrsquo] Vet aquiacute els reverenciables mots que don Quijote pronuncia per tallar de soca-rel lrsquoenverinada

disputa entre el burlat Camacho i lrsquoenginyoacutes Basilio la induacutestria del qual acaba de conquerir

lrsquoanhelada magrave de la xamosa Quiteria Lrsquoefecte de la paregravemia entre els presents es remunta al seu

origen biacuteblic apuntat per nombrosos estudiosos com ara CANTERA et alii (2005 p 50) o

CABALLERO (1970 p 205-206) Certament a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XIX 6)

espigolem Quod ergo Deus coniunxit homo non separet58 admonicioacute que en romanegraves sona

talment Ce a icircmpreunat Dumnezeu omul să nu despartă59 [lsquoEl que ha ajuntat Deacuteu que lrsquohome

no ho separirsquo] Aquesta versioacute confrontada amb les de Papu i Mărculescu ens palesa la voluntat

drsquoaquests darrers per tal drsquooferir-nos una traduccioacute prou literal de la paregravemia cervantina En

aquest sentit i posats a esmentar-ne les divergegravencies observem com Papu formula el quixotesc

no podraacute en present nu poate [lsquono potrsquo] mentre que Mărculescu tot i mantenir aquest acord de

temps verbal respecte a lrsquooriginal prescindeix del dos castellagrave en una opcioacute que fins a cert

punt lrsquoacosta a la foacutermula biacuteblica romanesa dessuacutes citada

ZANNE (2004 [1901] VI p 633-690 nuacutem 15088-15291) al capiacutetol XII (ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo

[lsquoCreences costumsrsquo]) del seu mai prou lloat recull paremiologravegic refereix meacutes de dos-cents

exemples amb Dumneḑeǔ [lsquoDeacuteursquo] Drsquoentre aquests suara nomeacutes ens nrsquointeressaria un Ce a

legat Dumneḑeŭ omul să nu deslege [lsquoEl que ha unit Deacuteu que lrsquohome no ho desuneixirsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 661 nuacutem 15177) paregravemia que es contextualitza en lrsquoagravembit

matrimonial amb la seguumlent glossa ldquoSě ḑice maĭ ales despre căsătoriĭrdquo [lsquoEs diu sobretot dels

casamentsrsquo]

55 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 56 Acompanyat amb la nota (II Cap 21 p 881 n 42) ldquoPalabras calcadas del Evangelio de San Mateo XIX 6 laquoQuod ergo Deus coniunxit homo non separetraquordquo 57 Srsquoindica a peu de pagravegina la procedegravencia biacuteblica del refrany (2007 II p 186 n 355) ldquoCf Matei 19 6rdquo 58 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoAllograve que Deacuteu ha unit que lrsquohome no ho separirdquo (p 440) 59 Traduccioacute de Dumitru Cornilescu afaiccedilonada lrsquoany 1924 i consultable en liacutenia a httpbibliaresursecrestinero

43

A mal viento va esta parva60 (II Cap 68 p 129361) Afurisit vicircnt mai bate icircn cuprinsul ăsta (PAPU 1965 II p 604) [lsquo(Un) vent endimoniat segueix bufant fort en aquesta contradarsquo] Rea vielişte suflă-n vraful ăsta (MĂRCULESCU 2007 II p 55462) [lsquoMala ventada bufa en aquesta pilarsquo] A fi de contextualitzar la paregravemia recorrem a CANTERA et alii (2005 p 50) ldquoSorprendidos don

Quijote y Sancho Panza por una cuadrilla de diez hombres de a caballo y otros cuatro o cinco de

a pie fueron apresados por eacutestos y conducidos con muy malos modales hacia un castillo Fue

entonces cuando para sus adentros dijo Sancho esta fraserdquo Aixiacute doncs podem clamar als

quatre vents que es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que un negocio pretensioacuten o

granjeriacutea no va por buen caminordquo (CABALLERO 1970 p 298 nuacutem 4225)

En les traduccions romagraveniques hi ha qui com en la versioacute de Mărculescu ndashno aixiacute en la de

Papu que no situa lrsquoaccioacute a lrsquoera sinoacute en una contrada meacutes vagandash intenta mantenir la referegravencia

agriacutecola del text original com ara els francesos DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 562) Ce

grain est exposeacute agrave mauvais vent o lrsquoitaliagrave BODINI (2005 [1957] II p 1144) Brutto vento crsquoegrave

sullrsquoaia63 Aixograve no obstant la majoria de traductors nrsquoeliminen la batuda i romanen amb lrsquoatziac

vent nrsquoesmentem exemples en portuguegraves catalagrave francegraves i en darrer lloc en italiagrave llengua en

quegrave el vent pren un nom ben concret ensems que temible Natildeo eacute bom o vento que sopra

(VISCONDES 2002 p 655) Mal vent corre per aciacute (BULBENA 2005 p 806) Mauvais vent sur

lrsquoaire (FANLO 2010 [2008] II p 658) i Tira vento di tramontana (VIAN COZZI 1960 II p

517) Amb un referent del tot divers permeteu-nos esmentar i esventar una de les

innombrables troballes paremiologravegiques de la traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 367)

Mala llana te rsquos pograverc

Com abans apuntagravevem els traductors romanesos srsquohan decidit per una versioacute literal que en el

cas de Papu augmenta la dolenteria del vent bo i titllant-lo drsquoldquoafurisitrdquo [lsquoendimoniatrsquo] i drsquoaltra

banda tambeacute en subratlla la persistegravencia amb lrsquoexpressioacute ldquomai baterdquo [lsquosegueix bufant fortrsquo]

Meacutes enllagrave drsquoaquestes versions prou acostades a lrsquooriginal CALCIU SAMHARADZE (20052 p

60 Mot avui en dia relegat a lrsquoagravembit agriacutecola que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 855 sv parva) defineix de la seguumlent guisa ldquoLa mies que tiene el labrador en la era trillada y recogida en un montoacuten antes de ablentarla y apartar la paja del granordquo 61 Amb la nota (II Cap 68 p 1293 n 34) ldquolaquomies trillada preparada para aventarraquo la frase es proverbial Si hay mal viento (laquoviento que hace remolinos o a rachasraquo) el grano y la paja no se separan o no caen en el montoacutenrdquo 62 MĂRCULESCU (2007 II p 554 n 954) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoA mal viento va esta parvaraquo derivată din practica străveche a vacircnturării cerealelor Am echivalat-o cu termeni romacircneşti corespunzători laquoVielişteraquo suflare puternică a vacircntului [lsquoderivada de la pragravectica ancestral drsquoesventar els cereals Lrsquohe relacionada amb termes romanesos equivalents laquoVielişteraquo cop fort de ventrsquo]rdquo 63 Segons el TRECCANI (sv aia) ldquoArea contigua alla casa rurale di solito pavimentata in pietra in mattoni o con un battuto di cemento sulla quale si esegue la manipolazione e lrsquoessiccazione dei prodotti agricolirdquo

44

941 sv viento) tradueixen lrsquohiacutebrid A buenmal viento va la parva per Treaba merge bineprost

[lsquoLrsquoafer va beacutemalamentrsquo] En la mateixa liacutenia hiperoniacutemica NEAGU et alii (2008 p 613 sv

viento) basant-se tambeacute en A buen[64] mal viento va la parva nrsquoofereixen un seguit

drsquoequivalents drsquoagravembit general ldquoMerge bine rău a pornit pe un drum bun prost a icircnceput bine

prostrdquo [lsquoVa beacute malament ha agafat un bon mal camiacute ha comenccedilat beacute malamentrsquo]

64 Malgrat que en aquest recull sersquon transcriu el sentit literal no cal perdre de vista que el buen viento pot ser marcadament irogravenic com ens demostra COLL (1874 p 55 nuacutem 75) ldquoEn el mismo sentido [Sancho] pudiera haber dicho iroacutenicamente A buen viento va la parva que es como generalmente se dicerdquo

45

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 40865) Asta să i-o spui lui mutu (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoAixograve() digues-li-ho al mutrsquo] La alt cacircine cu osul ăsta (MĂRCULESCU 2007 I p 34366) [lsquoA un altre gos amb aquest osrsquo]

ldquoCon este castizo dicho se suele rechazar alguna oferta que encierra una trampa[67] bajo su

apariencia apetitosa Normalmente quien tiene la intencioacuten de colar mercanciacutea averiada

[sic] la disimula bajo afeites y aires de laquogangaraquo pero eso mismo nos ha de hacer examinar

con detenimiento laquoel huesoraquo que nos ofrecen no sea que se nos atraganterdquo (ROMERO

20012 p 23 nuacutem 36)

Per la seva banda DOVAL (1995 p 14) ens nrsquoaclareix la referegravencia canina ldquoAlude a la

ingenuidad de los perros que corren tras cualquier hueso o cosa que se le parezca aunque eacuteste

sea en realidad piedra o como ocurre en la actualidad plaacutesticordquo La paregravemia ja lrsquoesmenta

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 864 sv perro) A otro perro con esse huesso i CORREAS

(2000 [1627] p 29 nuacutem 586) la completa amb un afegitoacute A otro perro con ese guumleso que eacuteste

ya estaacute roiacutedo Com a refrany equivalent ROMERO (20012 p 23 nuacutem 36) i LEYVA (2004 p

19) recullen A otro burro con esa albarda

Tenint en compte que la nostra paregravemia quixotesca ldquoEnfatiza que no se cree lo que se le cuentardquo

(CABALLERO 1970 p 114 nuacutem 1505) i ldquoExpresa desdeacuten y desprecio de una opinioacuten que

estimamos engantildeosa falsa o amantildeadardquo (OLMOS 19982 [1940] p 20) el liacutemit amb la interjeccioacute

eacutes ben fi68 Certament CALCIU et alii (1979 p 95 sv barbă) lrsquoempren entre drsquoaltres breus

expressions interjectives com a traduccioacute de Barbă69 ldquoiexclmentira iexclbola (fam) iexclmiau iexcla otro

perro con ese hueso (Am) iexcles un globordquo

De les dues traduccions romaneses la de Frunzetti lrsquoencerquem tant a CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 713 sv perro70) com a CALCIU et alii (1979 p 648 sv mut71 p 946 sv spune72)

autors aquests darrers que ens nrsquoofereixen respectivament els seguumlents equivalents castellans

65 Amb la nota (I Cap 32 p 408 n 41) ldquoLocucioacuten que se usa para indicar que uno no se deja engantildearrdquo 66 MĂRCULESCU (2007 I p 343 n 603) en recorda lrsquooriginal ldquoLocuţiune proverbială semnificacircnd refuzul de a te lăsa icircnşelat [lsquoLocucioacute proverbial que almiddotludeix al refuacutes de deixar-se enganyarrsquo] laquoA otro perro con ese huesoraquordquo 67 De fet segons LEYVA (2004 p 19) ldquoEl refraacuten respira cierto enfado por parte de quien lo aplica pues se ve tratado despectivamente por su fe ciega especialmente si lo dicen autores reconocidosrdquo 68 Pensem per exemple en la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 368) Questa egrave buona 69 Agafem ben beacute pels pegravels la coincidegravencia semagraventica entre aquesta expressioacute romanesa i una de catalana ben nostrada amb quegrave espontagraveniament traduiriacuteem el refrany quixotesc Demagrave mrsquoafaitaragraves (DIEC sv afaitar) 70 Amb el pronom neutre inicial entre paregraventesis (Asta) să i-o spui lui mutu [lsquo(Aixograve) digues-li-ho al mutrsquo] 71 Coincident amb la forma de Frunzetti 72 Iacutedem

46

ldquoeso es (una) grilla cueacutentaselo a tu tiacutea[73] a otro perro con ese hueso cueacutentaselo a tu abuelardquo i

ldquoiexclcueacutentaselo a Rita (a su abuela sau a su tiacuteo) iexcla otro perro con ese huesordquo A aixograve encara

caldria afegir ldquoSpune-i lui muturdquo [lsquoDigues-li al mutrsquo] que CALCIU et alii (1979 p 89 sv ba)

treuen a colmiddotlacioacute com a glossa de les expressions Bă că chiar i Ba aia-i vorbă74 Quant a

Mărculescu es decanta per una traduccioacute literal bo i obviant una versioacute genuiumlnament

romanesa75 alhora que de caracteriacutestiques similars a lrsquooriginal quixotesc Dă-i altuia să roadă

osul ăsta [lsquoDoacutena-li a un altre que el rosegui() aquest osrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p

713 sv perro) que en efecte CALCIU et alii (1979 p 738 sv os) recullen i comparen en

primer lloc amb la paregravemia que ens ocupa ldquoa otro perro con este hueso la vieja raposa con lazo

no se toma paacutejaro viejo no entra en jaulardquo No deixem de banda el diccionari de CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 713 sv perro) per tal com hi espigolem dues alternatives meacutes Ai

greşit adresa [lsquoHas errat lrsquoadreccedilarsquo] que un cop meacutes ja apareixia a CALCIU et alii (1979 p

24 sv adresă) amb els seguumlents equivalents ldquoiexclestaacutes equivocado (fam) iexcla otro perro con ese

huesordquo En segon lloc sersquons proposa lrsquoexpressioacute Fugi de acolode-aiciicircncolo [lsquoFuig

drsquoalliacutedrsquoaquiacutecap alliacutersquo] Per la seva part CALCIU et alii (1979 p 216 sv colo) inclouen Fugi

colo amb el nostre refrany com a uacutenica traduccioacute lrsquoexpressioacute Dă-o icircncolo (1979 p 271 sv

da) aquesta volta amb diferents traduccions ldquoiexclvamos anda iexclqueacute (sau allaacute) va iexclhala iexcla otro

perro con ese huesordquo i tambeacute el doble fraseologisme ldquoFugi de acolo (sau icircncolo)rdquo (1979 p

398-399 sv fugi) amb una bona tirallonga de versions equivalents en castellagrave ldquoiexcl(vamos)

anda iexclni hablar iexclni pensarlo iexclallaacute va iexclhala (pr a-la) iexclesa es grilla iexclquita (de ahiacute)

iexcldeacutejate de cosas iexcla otro perro con ese hueso iexclliacutempiate que estas [sic] de huevo iexclpare el

carro iexclapaga y vamos iexclca hombre iexclno me vengas con tonteriacuteas (fam) iexclmiaurdquo

73 Aixiacute mateix ho ha traduiumlt CIVERA (1969 p 205) Aixograve conteu-ho a la vostra tia i de faisoacute meacutes genegraverica ultra lrsquoagravembit familiar RULLAN (2005 [1905] I p 212) Que hu conti a un altre i BODINI (2005 [1957] I p 349) Questa raccontatela a qualcun altro 74 Amb la traduccioacute ldquoiexclcueacutentaselo a tu tiacutea (sau a Rita) iexclestaacuten verdesrdquo 75 De fet per a una situacioacute quotidiana tan important com la de rebatre un comentari o oferta que sota lrsquoaparenccedila de benefici ens acabaria perjudicant no cal dir que els equivalents romanesos (que soacuten els que suara ens interessen) esdevenen ben nombrosos Nomeacutes cal consultar a tall drsquoexemple el diccionari en liacutenia romanegraves-anglegraves ro-enro (httpro-engsproinDEXphpd=eampq=Tell+it+to+the+marines21) per trobar a meacutes de lrsquoopcioacute de Frunzetti drsquoaltres equivalents com ara Fugi cu ursul [lsquoFuig amb lrsquooacutesrsquo] Fugi cu ursul că sperii copiii [lsquoFuig amb lrsquooacutes que espantes la mainadarsquo] Las-o mai moale [lsquoPren-trsquoho amb meacutes calmarsquo] o Lasă braşoavele [lsquoDeixarsquot de falograverniesrsquo] Eacutes per aixograve que a fi de no navegar a la deriva aixiacute com per evitar que el lector ens enviiuml a dida ens hem cenyit a les expressions romaneses en quegrave srsquoalmiddotludia al nostre refrany castellagrave de referegravencia

47

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 38876) Altă greşeală altă canoneală (FRUNZETTI 1965 I p 409) [lsquoUn altre error un altre patimentrsquo] La păcat nou penitenţă nouă (MĂRCULESCU 2007 I p 326) [lsquoA pecat nou penitegravencia novarsquo]

El refrany castellagrave aclareix que cada falta rep la seva corresponent pena en consonagravencia al Dret

comuacute el qual adverteix que ninguacute no pot ser condemnat dos cops per un mateix delicte non bis

in idem Quant a les traduccions romaneses mentre Mărculescu opta per una traduccioacute literal de

la paregravemia original Frunzetti la desvincula de lrsquoagravembit religioacutes77 i es limita a assenyalar que

qualsevol error (sigui del tipus que sigui) redundaragrave en un nou patiment Resulta curioacutes observar

el caient drsquoambdues traduccions que ben beacute passarien per refranys romanesos originals (nomeacutes

cal observar la variant bimembre de Frunzetti amb paralmiddotlelisme sintagravectic i rima entre

hemistiquis) tot i que no encertem a documentar-los en cap recull

Aixograve no obstant si ens entestem a seguir la via del pecat acabarem desembocant en el conegut

Pěcatul vechĭu aduce ruşine noacuteuă [lsquoEl pecat vell duu vergonya novarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X

p 376 nuacutem 10861) Păcatul vechi aduce ruşine nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6032

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 160) amb una variant meacutes propera al refrany quixotesc ja que

conteacute osacircndă [lsquocagravestigrsquo] en lloc de ruşine [lsquovergonyarsquo] Pěcatul vechĭu aduce osicircndă nouă [lsquoEl

pecat vell duu cagravestig noursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15484) Păcatul vechi aduce

osicircndă nouă (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6031) Păcatul vechi aduce osacircndă nouă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218) Una segona variant Pěcat vechĭu pomană nouă [lsquoPecat

vell ofrena novarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 69 nuacutem 15485) deixa clares les diferegravencies

entre la paregravemia del Quijote que a un nou pecat li aplica un nou cagravestig i les tres variants

esmentades en quegrave un uacutenic pecat antic i no resolt plana sobre nostre com una espasa de

Dagravemocles bo i lliurant-nos a nous cagravestigs o vergonyes noves o fins i tot com en la darrera

variant obligant-nos a dedicar-li ara i adeacutes un sens fi drsquoestrenes

76 Acompanyat de la nota (I Cap 30 p 388-389 n 68) ldquoEs foacutermula de refraacuten pero sin duda estaacute relacionado con la vida religiosardquo A continuacioacute la nota srsquoembranca en un apunt llarguiacutessim sobre la trentena de liacutenies que la segona edicioacute impresa de Juan de la Cuesta hi insereix 77 Citem de guisa ben impenitent el Tesoro de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 861 sv penitencia) drsquoon espigolem ldquoEste sacramento se llama segunda tabla despueacutes del naufragio porque assiacute como el que en una tormenta ha perdido el naviacuteo tiene necessidad de asirse a alguna tabla para no ahogarse assiacute el que en la tormenta del pecado perdioacute la inocencia baptismal tiene necesidad del sacramento de la penitencia para no ahogarse en el profundo del infiernordquo

48

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-106778) Dumnezeu ştie el casa celuia pe care-l icircndrăgeşte (PAPU 1965 II p 381) [lsquoDeacuteu sap ell la casa del que agafa afectersquo] Cine-i de Dumnezeu iubit casa i-a sporit (MĂRCULESCU 2007 II p 351-35279) [lsquoQui eacutes per Deacuteu estimat la casa li ha augmentatrsquo] Segons MAL LARA (2013 [1568] I p 445 nuacutem 2) ldquoentendemos drsquoeste refraacuten que Dios no se

guiacutea por los sitios y puestos de las casas No es menester que te pongas en medio de las placcedilas

para que te venga a hallar la merced de Dios En un rincoacuten en lo maacutes escondido proveeraacute tu

necessidad[80] y te buscaraacuterdquo Per altra banda LEYVA (2004 p 23) a part drsquoapuntar que la nostra

paregravemia ldquoviene a decir que a los benditos de Dios todo les sale bien[81] incluso con poco

esfuerzordquo proposa una reduplicacioacute de lrsquoadverbi ldquoParece que salvando la redundancia el

refraacuten deberiacutea decir laquoA quien Dios quiere bien la casa bien le saberaquordquo Ben al contrari sense

cap dels adverbis reclamats per Leyva eacutes la variant drsquoAutoridades (sv casa82) CAMPOS

BARELLA (1998 p 136 nuacutem 134883) o ETXABE (2001 p 52) A quien Dios quiere la casa le

sabe Lrsquoomnipotegravencia divina84 la demostra MAL LARA (2013 [1568] II p 574 nuacutem 57) bo i

afirmant Quando Dios quiere en sereno llueve Aixiacute doncs quan es tracti drsquoafavorir una

persona estimada Deacuteu seragrave capaccedil de tot i meacutes85 A quien Dios bien quiere durmiendo le llueven

los bienes (ETXABE 2001 p 51) A quien Dios quiere bien el viento le junta la lentildea86

(ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien se le cae la sopa en la miel (ETXABE 2001 p

52) o fins i tot estrambogravetic miracle zoologravegic A quien Dios quiere bien la perra le pare

lechones87 (ETXABE 2001 p 52) A quien Dios quiere bien la perra le pare puercos88

(CORREAS 2000 [1627] p 33 nuacutem 674) paregravemia que CORREAS (2000 [1627] p 56 nuacutem

78 Acompanyat de la nota (II Cap 43 p 1067 n 30) ldquolaquoel que es afortunado [sic] no tiene de queacute preocuparseraquo refraacutenrdquo 79 Amb lrsquoapunt (2007 II p 352 n 630) ldquoProverb laquoA quien Dios quiere bien la casa le saberaquordquo 80 En una liacutenia similar OLMOS (19982 [1940] p 23) afirma ldquoSignifica que Dios bendice protege inspira y orienta a los que bien quiere y hasta en la adversidad y en la tribulacioacuten les concede aacutenimos para trocar en bienandanzas los mismos males terrenosrdquo 81 No endebades CABALLERO (1970 p 252 nuacutem 3557) opina que es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que pondera lo que vale la suerterdquo 82 Amb lrsquoapunt ldquocon que se da a entender que el que es afortunado no necessita de hacer diligeacutencias pues las conveniencias se le vienen sin buscarlasrdquo 83 Amb la glossa ldquoDa a entender que al que es afortunado se le vienen las conveniencias a la mano sin que se fatigue en solicitarlasrdquo 84 Per omnipotegravencia divina hi entenem la referida exclusivament a Deacuteu per tal com Cuando Dios no quiere los santos no pueden (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) 85 I palesaragrave lrsquoenraonada traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 539) Mais vale quem Deus ajuda que quem muito madruga 86 FLONTA (1992b p 117 nuacutem 673) nrsquoesmenta la variant portuguesa A quem Deus ajuda o vento lhe junta a lenha i encara una altra de propina Ao afortunado ateacute os galos lhe potildeem ovos 87 Lrsquoautor remarca que el refrany ldquoAlude a que todo le sale bien a quien tiene buena suerterdquo 88 Amb la variant A quien Dios quiere bien la perra le pare lechones que ARTHABER (1929 p 269 nuacutem 524) relaciona amb lrsquoitaliagrave A chi ha fortuna il bue gli fa un vitello i amb el francegraves A lrsquohomme heureux son boeuf lui fait des veaux La paregravemia italiana es troba a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 4 nuacutem 36) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243)

49

1208) es permet de passar infaustament a passiva Al desdichado las puercas le paren perros89

Sense deixar el moacuten animal en alguns casos lrsquoajuda divina seragrave rebuda a traveacutes de la diminuta

i nogensmenys diligent formiga A quien Dios quiere bien la hormiga le va a buscar (MAL

LARA 2013 [1568] I p 471 nuacutem 26 CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios

quiere bien la hormiga le va aacute buscar (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) A quien Dios quiere

bien la hormiga a buscarle vien (CORREAS 2000 [1627] p 32 nuacutem 673) A quien Dios bien

quiere la hormiga a buscarle viene (CORREAS 2000 [1627] p 32-33 nuacutem 673) en resum

Quien estaacute en ventura[90] hasta la hormiga le ayuda (COLL 1874 p 136 nuacutem 172) Tornant a

la paregravemia de referegravencia COVARRUBIAS (1977 [1611] p 314 sv casa) respecta lrsquooriginal

cervantiacute mentre que CORREAS (2000 [1627] p 32 nuacutem 671 i nuacutem 672) lrsquoacompanya de dos

possibles repicons que en subratllen el cas contrari A quien Dios quiere bien la casa le sabe y

el hogar tambieacuten y a quien mal la casa y el hogar i A quien Dios quiere bien la casa le sabe

y a quien mal ni la casa ni el hogar

Per a la paregravemia quixotesca el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 187 sv casa)

proposa dues traduccions romaneses que resumeixen prou beacute el punt de vista global drsquoaquest

refranyer pel que a la nostra paregravemia respecta Cacircnd te ajută Dumnezeu icircţi merg toate [lsquoQuan

trsquoajuda Deacuteu et ponen totesrsquo] i Cine are noroc reuşeşte icircn toate [lsquoQui teacute sort se(rsquon) surt en totrsquo]

En el primer cas queda clar que Cuĭ Dumnedeŭ vre arsquoĭ dagrave şi pe fereacutestră icircĭ ţicircpă [lsquoA qui Deacuteu vol

donar-li fins i tot per la finestra el cridarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15146) i no

cal dir que lrsquoamor diviacute resulta incontestable per tal com Cacircnd icircĭ dă Dumneḑeŭ nicĭ dracul

nrsquoare ce rsquoĭ face [lsquoQuan li doacutena Deacuteu() ni el dimoni no hi teacute res a ferrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI

p 650 nuacutem 15142) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracul n-are ce-i face91 (MUNTEAN 1967 p

105 nuacutem 2322) Cicircnd icirci dă Dumnezeu nici dracursquo n-are ce-i face (HINŢESCU 1985 p 62

nuacutem 612) Quant a les possibilitats pragmagravetiques drsquoaquest ajut no resulten gota menyspreables

Dumnezeu cicircnd icircţi ajută [] şi ferul se face plută [lsquoDeacuteu quan trsquoajuda [] fins i tot el ferro es torna

rairsquo] (MUNTEAN 1967 p 154 nuacutem 3310) Dumnezeu cicircnd icircţi ajută şi ferul se face plută

(FLONTA 1992a p 99 nuacutem 67292 1992b p 117 nuacutem 67393) o beacute Daca vreacute Dumnedeŭ şi

tureacutetcă (turueacutetcă) se face94 [lsquoSi (ho) vol Deacuteu fins i tot (la) canya de la bota (canya de la bota) es

fapot fer aparegraveixerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 651 nuacutem 15143) Dacă vrea Dumnezeu şi

tureatcă se face (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2828) El segon cas canvia lrsquoadvocacioacute divina

89 I de sentit similar a la paregravemia proposada Quien ha de ser burro de carga del cielo le cae la albarda (ETXABE 2001 p 347) o beacute Si monta un circo le crecen los enanos (ETXABE 2001 p 377) 90 Vet aquiacute el sentit de la traduccioacute catalana de BULBENA (2005 p 652) Aquell qui eacutes afortunat tot li ix beacute 91 RĂDULESCU (2013 p 65 nuacutem 8) ens nrsquoofereix la seguumlent traduccioacute literal al francegraves ldquoQuand Dieu lui en donne mecircme le diable nrsquoa que fairerdquo aixiacute com dues paregravemies equivalents Quand la chance vous sourit crsquoest pour de bon i Celui que Dieu aide nul mecircme le diable ne peut nuire 92 Whom GOD will help nothing does harm (none can hinder) 93 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs 94 Amb la glossa ldquoDacă aĭ noroc din desculţ umbli icircn cizmerdquo [lsquoSi tens sort() de descalccedil passes a caminar amb botesrsquo]

50

per la de noroc [lsquosortrsquo] mot que el DEX (sv noroacutec1) defineix talment ldquoSoartă ursită destin

(favorabil)rdquo [lsquoSort fat destiacute (favorable)rsquo] certament CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) a

lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es decanten per ldquonuma (sau tot) de noroc să se plicircngă

omulrdquo [lsquoque nomeacutes (o sempre) de la sort es lamenti lrsquohomersquo95] la segona variant drsquoaquest

refrany hiacutebrid lrsquoespigolem a MUNTEAN (1967 p 376 nuacutem 7278) Tot de noroc să sa plicircngă

omul [lsquoQue sempre de la sort es lamenti lrsquohomersquo] Tanmateix i malgrat lrsquoanterior deix drsquoironia

no costa pas gaire constatar que per meacutes beacute que li vagin les coses Omul cacirct trăieşte de noroc se

placircnge [lsquoLrsquohome tot el temps que viu de la sort es lamentarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

159) i de res serveix aconsellar-li directament Numai de noroc să nu te placircngi [lsquoNomeacutes de la

sort no et lamentisrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) No voldriacuteem cloure aquesta fitxa

sense assegurar-nos que la diferegravencia entre lrsquohome sortoacutes i dissortat romangui clara a aquest

efecte vegeu com es comporta el foc en mans drsquoun o drsquoun altre La omul cu noroc fierbe oala

fără foc [lsquoA lrsquohome amb sort (li) bull lrsquoolla sense focrsquo] (FLONTA 1992b p 117 nuacutem 67396) en

canvi La omul fără noroc [] şi condacul ia foc [lsquoA lrsquohome sense sort [] fins i tot al magravenec se li

cala focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 228 nuacutem 4501)

95 Dit altrament si ens permeteu una glossa ad hoc ldquoTant de bo que lrsquohome nomeacutes de tenir massa sort srsquohagi de lamentarrdquo 96 Whom GOD loves his bitch brings forth pigs

51

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 13297) Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă (FRUNZETTI 1965 I p 154) [lsquoAl que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo] Pe cine se smereşte Dumnezeu icircl icircnalţă (MĂRCULESCU 2007 I p 10398) [lsquoA qui srsquohumilia Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

ldquoLa escena en mitad del bosque nos muestra a Don Quijote sobre laquoun dornajo[99] que

vuelto del reveacutes le pusieronraquo presidiendo la ruacutestica mesa de los cabreros cuyos manteles

eran unas pieles de oveja En esta situacioacuten laquoquedaacutebase Sancho en pie para servirle la

copa que era hecha de cuernoraquordquo (LEYVA 2004 p 25)

Vet aquiacute el moment en quegrave don Quijote pronunciant aquest refrany ldquoy asieacutendole por el brazo le

forzoacute a que junto deacutel se sentaserdquo (I Cap 11 p 132) Com beacute assenyala OLMOS (19982 [1940]

p 24) ldquoEs sentencia de la Sagrada Escriturardquo circumstagravencia que no desaprofita per a un dels

seus habituals circumloquis morals ldquocuya exactitud atestigua la Historia Nadie tan humilde

como los Santos y ninguno como ellos tan exaltado e inmortalizado Porque Dios hace siempre

que la humildad tenga su premiordquo Tornant a la Biacuteblia les fonts drsquoon la nostra paregravemia poua soacuten

lrsquoEvangelium secundum Lucam per partida doble (XIV 11) ldquoQuia omnis qui se exaltat

humiliabitur et qui se humiliat exaltabiturrdquo100 i (XVIII 14) ldquoqui se exaltat humiliabitur et

qui se humiliat exaltabiturrdquo101 i lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (XXIII 12) ldquoQui autem

se exaltaverit humiliabitur et qui se humiliaverit exaltabiturrdquo102 Ben interessant resulta la

traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 72) Quem mais se humilha mais se exalta on

aquesta humiliacioacute eacutes directament proporcional a lrsquoexaltacioacute posterior sense ndashdit sigui de

passadandash manifesta intervencioacute divina

Drsquoaltra banda les traduccions romaneses reprenen el ressograve biacuteblic amb dues miacutenimes diferegravencies

lrsquouacutes del relatiu cel care [lsquoel quersquo] en el cas de Papu i de cine [lsquoquirsquo] en el de Mărculescu i en

segon lloc lrsquoalternanccedila entre el verb a se umili que el DEX (sv umiliacute2) defineix talment ldquoA

adopta o atitudine de supunere de smerenie faţă de cineva sau de cevardquo [lsquoAdoptar una actitud

97 Amb la glossa (I Cap 11 p 132 n 14) ldquoFrase del Evangelio de Lucas (XIV 11) que se refiere precisamente a los invitados a un banqueterdquo 98 MĂRCULESCU (2007 I p 103 n 217) nrsquoindica lrsquoorigen biacuteblic ldquoCf Luca 14 11 laquoCel care se smereşte pe sine va fi icircnălţatraquo [lsquoEl que se sotmet a si mateix seragrave exalccedilatrsquo]rdquo 99 LEYVA (2004 p 25 n 40) no srsquoestagrave drsquoexplicar-nos a peu de pagravegina el significat drsquoaquest mot ldquoEspecie de artesa pequentildea y redonda que sirve para dar de comer a los cerdos para fregar o para otros usosrdquo 100 Segons lrsquoesllomada Sacra Bibbia de quegrave disposem a Remanzacircs (Friuumll) publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoPerchegrave chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1116) Noteu que als reculls actuals la paregravemia hi ha penetrat en la variant Chi si umilia saragrave esaltato chi si esalta saragrave umiliato (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 151 nuacutem 1651 BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 569 nuacutem IX2614) Drsquoaltra banda si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 243) 101 Iacutedem ldquopercheacute chi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1120) 102 Iacutedem ldquoChi si esalta saragrave umiliato e chi si umilia saragrave esaltatordquo (p 1069)

52

de submissioacute drsquohumiliacioacute davant drsquoalguacute o quelcomrsquo] i el verb a se smeri ldquoA avea o atitudine

umilă modestă supusă plină de respectrdquo [lsquoTenir una actitud humil modesta sotmesa plena de

respectersquo] (DEX sv smeriacute) Gragravecies a aquestes definicions que per a se smeri recorren a

umilă [lsquohumilrsquo] i quan es tracta de a se umili [lsquorebaixar-sersquo] a smerenie [lsquohumiliacioacutersquo] la

similitud semagraventica resulta evident

53

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067103) Leită Sancho care ştie aticirct de bine să tacă (PAPU 1965 II p 382) [lsquoPastat a Sancho que tan beacute sap callarrsquo] Tăcerii de aur i se zice Sancho (MĂRCULESCU 2007 II p 352104) [lsquoAl silenci drsquoor() se li diu Sanchorsquo]

ldquoEs explicacioacuten comuacuten que el origen del dicho proviene del romance del Cid[105] y se

refeririacutea a don Sancho II[106] que guardoacute silencio ante la decisioacuten de Fernando el Magno[107]

de repartir sus estados Aunque muchos estudiosos sostienen esta tesis Iribarren demuestra

coacutemo el origen se desvela con claridad cuando descubrimos que laquoSanchoraquo es una

corruptela de laquosantoraquo[108] por lo que en origen se tratariacutea de una maacutexima moral laquoal buen

callar llaman santoraquordquo (ROMERO 20012 p 33 nuacutem 61)

Maacutexima moral que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 272 sv callar) recull en la variant Al bien

callar llaman santo Per tal drsquoampliar la solucioacute109 que ens apuntava Romero heus aquiacute un

passatge fonamental de CORREAS (2000 [1627] p 54 nuacutem 1148110)

ldquoAlgunos porque no entienden el misterio de Sancho dicen laquoAl buen callar llaman

Santoraquo pero no es menester mudar la letura antigua sino saber que Sancho aunque por una

parte es nombre propio por otra sinifica santo porque salioacute de laquoSanctusraquo como pecho de

laquopectusraquo derecho de laquodirectusraquo duecho de laquodoctusraquo en los cuales y otros muchos laquoctraquo las

mudaron en laquochraquo Demaacutes desto en la lengua espantildeola usamos mucho la figura

laquoparonomasiaraquo que es semejanza de un nombre a otro porque para dar gracia con la

alusioacuten y ambiguumledad a lo que decimos nos contentamos y nos basta parecerse en algo un

103 Amb la nota (II Cap 43 p 1067 n 39) ldquoSancho elige un refraacuten para aplicarlo con ironiacutea a su propia personardquo 104 MĂRCULESCU (2007 II p 352 n 634) apunta ldquoSancho alege un proverb aplicabil lui icircnsuşi [lsquoSancho escull un refrany aplicable a si mateixrsquo] laquoAl buen callar llaman Sanchoraquordquo 105 CANDOacuteN BONNET (1993 p 188) es fan ressograve drsquoaquests versos ldquoquien te la quitare fija [] la mi maldicioacuten le caiga [] Ameacuten ameacuten dicen todos [] sino don Sancho que calla [] [] [] Juramento tiene fecho [] sobre la cruz de su espada [] antes de la medianoche [] de teneacutersela quitadardquo 106 En tot cas com apunta CALLES (2006 p 14 nuacutem 11) ldquoNo debe confundirse este Sancho con el buen escudero de Don Quijoterdquo 107 ldquoY cuando el rey Magno proacuteximo a morir otorgaba testamento en presencia de sus herederos maldiciendo de antemano a quien seguacuten temiacutea llegase a despojar a su hija Dontildea Urraca de la ciudad de Zamora es fama (y asiacute nos lo certifica el Poema del Cid) que laquoameacuten ameacutenraquo dijeron todos los presentes menos Sancho II que guardoacute hosco silencio Y en verdad que los hechos ulteriores abonariacutean cumplidamente aquel mutismo del ambicioso monarcardquo (JUNCEDA 1991 p 9) 108 Tambeacute segons DOVAL (1995 p 9) ldquoparece probado que en realidad se trata de una frase proverbial de origen muy antiguo que al parecer es una deformacioacuten popular de la frase original Al buen callar lo llaman santo que expresa la misma idea de que ser comedido en el uso de las palabras es una [sic] haacutebito de comportamiento que soacutelo reporta beneficiosrdquo Nogensmenys LEYVA (2004 p 29) afirma ldquoEl dicho se remonta a Sancho II el Fuerte (1037-1072) rey de Castilla y Leoacutenrdquo perograve no esmenta en cap moment la meacutes que possible deformacioacute popular entre santo i Sancho 109 Solucioacute que CAMPOS BARELLA (1998 p 65 nuacutem 622) prenent com a base el refrany quixotesc resumeixen talment ldquoEl origen de este refraacuten es incierto Hay quienes se inclinan por la explicacioacuten histoacuterica suponiendo a distintos Sanchos esta cualidad y otros mdashy parece lo maacutes probablemdash suponen que Sancho es nombre comuacuten por santo bueno etcrdquo 110 El qual opta per la paregravemia Al buen callar llaman Sancho amb el repicoacute al bueno bueno Sancho Martiacutenez

54

nombre a otro para usarle por eacutel y ansiacute decimos laquoEs de Durangoraquo para decir que es duro

apretado y escaso y que laquoestaacute en Pentildearandaraquo una cosa para decir que estaacute empentildeada y

que laquoes ladrilloraquo para llamar a uno ladroacutenrdquo

Amb aquests apunts preliminars deixem de banda la controvertida genegravetica de la paregravemia per passar al seu sentit el qual siacute que no genera cap mena de dubte per tal com es tracta drsquoun ldquoRefraacuten que aconseja evitar las palabras inuacutetiles y neciasrdquo (CABALLERO 1970 p 253 nuacutem 3568) i ldquoRecomienda prudencia y moderacioacuten en el hablarrdquo111 (ETXABE 2001 p 25112) OLMOS (19982 [1940] p 16) hi afegeix ldquoNo olvidemos que laquonunca nos arrepentimos de lo que no decimosraquordquo113 alhora que hi lliga ldquootro refraacuten laquola palabra es plata el silencio es ororaquordquo Aquest darrer citat per Olmos concorda amb el romanegraves Vorba e de argint tăcerea e de aur114 [lsquoLa paraula eacutes drsquoargent el silenci eacutes drsquoorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 342 nuacutem 2886115) Vorba-i de argint tăcerea-i de aur (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 145) o beacute del dret i del reveacutes Tăcerea e de aur cuvicircntul [lsquoel motrsquo] de argint116 (CALCIU et alii 1979 p 1001 sv tăcere) i Cuvacircntul e de argint tăcerea e de aur (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254b117) Sense lrsquohemistiqui corresponent a lrsquoargentat discurs vet aquiacute una omnipresent paregravemia que Mărculescu ha tingut ben present a lrsquohora drsquoafaiccedilonar la seva traduccioacute Tăcerea e de aur (ZANNE 2003 [1897] II p 765 nuacutem 6093 MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7134 GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 34 nuacutem 281a118 p 63 nuacutem 524b119 p 236 nuacutem 1973a120 p 317 nuacutem 2695121 i 2696122 p 335 nuacutem 2827123 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) no aixiacute Papu el qual renuncia a la preuada mineralitat de Sancho ben palesa com vegraveiem al refranyer romanegraves i en canvi prefereix subratllar la semblanccedila124 entre tăcerea [lsquoel silencirsquo] i Sancho Per la seva banda el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes a propogravesit del nostre refrany opta per la

111 En aquest sentit MAL LARA (2013 [1568] X p 1318 nuacutem 27) afirma ldquoLa moderacioacuten del callar diremos en el refraacuten Al buen callar llaman Sanchordquo 112 En aquesta pagravegina Etxabe recull tant Al buen callar llaman Sancho com Al buen callar llaman santo 113 Penediment ben present tambeacute al refranyer romanegraves Nicĭ odată nu te veĭ căigrave că aĭ tăcut [lsquoMai no et penediragraves drsquohaver callatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 824 nuacutem 18562) Niciodată nu te vei căi că ai tăcut (MUNTEAN 1967 p 268 nuacutem 5219 MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973c p 267 nuacutem 2254a) o beacute Mai bine să-ţi pară rău că ai tăcut decacirct că ai zis [lsquoMillor que et sagravepiga greu haver callat que haver parlatrsquo] (MILLIO 1999 p 236 nuacutem 1973b) 114 Ens sembla qui-sap-lo interessant lrsquoapunt transmegraves per GHEORGHE (1986 p 339 nuacutem 351) i pouat a lrsquoobra de Zanne segons el qual aquest refrany circularia nomeacutes a les ciutats i estaria agafat del francegraves Tanmateix Gheorghe hi afegeix encontinent que el Dr E M Cristea el va recollir al poblet de Sinersig a Ardeal Pel que fa al suposat calc francegraves heus aquiacute lrsquoequivalent en aquesta llengua (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351) La parole est drsquoargent le silence est drsquoor acompanyat de les versions italiana castellana i portuguesa per partida doble La parola egrave drsquoargento il silenzio egrave drsquooro La palabra es de plata pero el silencio es de oro A palavra eacute de prata e o silecircncio eacute de ouro i Prata eacute o bom falar e oiro o bom calar 115 SPEECH is silvern silence golden 116 Amb dues traduccions al castellagrave ldquoen boca cerrada no entran moscas siembra quien habla y recoge quien callardquo 117 MORE have repented speech than silence 118 A good BESTILLbe still is worth a groat 119 CLOSE mouth catches no flies 120 LEAST said soonest mended 121 QUIETNESS is a great treasure 122 QUIETNESS is best 123 SILENCE is golden 124 El significat de lrsquoadjectiu leită [lsquopastatrsquo] segons el NODEX (sv leiacutet) eacutes ldquoCare se aseamănă perfect foarte asemănătorrdquo [lsquoQue srsquoassembla perfectament molt semblantrsquo]

55

versioacute Cine tace merge-n pace125 [lsquoQui calla va en paursquo] coincident amb CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) i FLONTA (1992a p 194 nuacutem 1333126 1992b p 230 nuacutem 1329127) i ben similar a HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 551) Cine tace [] Merge icircn pace i MUNTEAN (1967 p 96 nuacutem 2168) Cine tace [] merge-n pace Drsquoaltra banda si tenim en compte que Toacutetă pasěrea pe limba (sa) eĭ pĭere (pere)128 [lsquoTot ocell per la seva (seva) llengua mor (mor)rsquo] (ZANNE 1895 I p 583 nuacutem 2268) res esdevindragrave meacutes meloacutes que el silenci Tăcerea [] e ca mierea129 [lsquoEl silenci [] eacutes com la melrsquo] (MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7133) Tăcerea [] E ca mierea (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2705) Tăcerea e ca mierea (GHEORGHE 1986 p 338 nuacutem 351 MILLIO 1999 p 63 nuacutem 524c130 p 271 nuacutem 2290b131 p 317 nuacutem 2696a132 CARTALEANU et alii 2007 p 261 nuacutem 2403) Tăcerea ca mierea (HINŢESCU 1985 p 218 nuacutem 4375) aixiacute doncs despreacutes de lrsquoanterior tirallonga no en roman cap dubte Tăcerea aduce dulceacuteţă [lsquoEl silenci duu dolccedilorrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem 9528)

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 164 sv callar) presenta una triple paregravemia

Tăcerea e de aure ca miereanu sparge capul133 [lsquoEl silenci eacutes drsquooreacutes com la melno

captrencarsquo] en quegrave a les dues primeres variants ja esmentades se nrsquohi afegeix una tercera

Tăcerea nu sparge capul [lsquoEl silenci no captrencarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 144 nuacutem

9527 FLONTA 1992b p 230 nuacutem 1329134 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 223) Ben al

contrari Gura [] aduce ura [lsquoLa boca [] duu lrsquoodirsquo] (MUNTEAN 1967 p 186 nuacutem 3848)

Gura aduce ura (HINŢESCU 1985 p 198 nuacutem 3888 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 93) i

Gura farfara Te dă de belea [lsquoLa boca xerraire Et doacutena maldecapsrsquo] (MILLIO 1999 p 117

nuacutem 995e135) mentre que en canvi Gura tăcută nu umblă bătută136 [lsquoLa boca callada no acaba

apallissadarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 50) Queda doncs palegraves que la paraula a destemps

ens pot ocasionar greus maldecaps per tal com Cine nu-şi păzeşte limba să-şi păzească capul

125 Consultable a traveacutes del seguumlent enllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58159ampLng=13 126 SILENCE does seldom harm 127 Iacutedem 128 Amb un popular ressograve aquagravetic en castellagrave (ETXABE 2001 p 323) Por la boca muere el pez per beacute que com en romanegraves la paregravemia tambeacute pot prendre alta volada Por el pico muere el pajarico (ETXABE 2001 p 322) 129 De fet tambeacute la llengua podria convertir-se en un dolciacutessim aliat perograve segons com tambeacute en el pitjor enemic Duşmanul cel mai aproape omului este limba şi prietenul cel mai dulce tot ea [lsquoLrsquoenemic meacutes proper a lrsquohome eacutes la llengua() i lrsquoamic meacutes dolccedil() sempre ellarsquo] (MUNTEAN 1984 p 317 nuacutem CLXXX) 130 CLOSE mouth catches no flies 131 MUM is counsel 132 QUIETNESS is best 133 No atzarosament el refrany meacutes usat amb el verb a sparge [lsquotrencarrsquo] tambeacute es relaciona amb la testa Adevărul umblă (de multe ori) cu capul spart [lsquoLa veritat tomba (manta vegada) amb el cap trencatrsquo] paregravemia que a tall drsquoexemple per esmentar-ne la font meacutes antiga i la meacutes moderna figura a ZANNE (2004 [1901] VII p 483 nuacutem 16959) Adevĕrul umblă cu capu spart i a CUCEU (2008 p 32 nuacutem 34) Adevărul umblă de multe ori cu capul spart 134 SILENCE does seldom harm 135 FEW words are best 136 Salutiacutefera admonicioacute que ens recorda el lema bagravesic de lrsquoOmertagrave codi drsquohonor de la magravefia siciliana Passu longu e vucca curta A tall drsquoexemple lrsquoesmentat lema apareix al best-seller El uacuteltimo Catoacuten de Matilde Asensi (p 449 n 41) editat a Barcelona per Planeta el 20125

56

[lsquoQui no teacute cura de la seva llengua que tingui cura del seu caprsquo] (MILLIO 1999 p 195 nuacutem

1644137) i en consequumlegravencia Cine-şi păzeşte limba icircşi păzeşte capul [lsquoQui teacute cura de la seva

llengua teacute cura del seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2161) En aquest sentit Christopher

Marlowe (1564-1593) no anava gens lluny drsquoosques quan feia exclamar al seu Faust ldquoBe silent

then for danger is in wordsrdquo138

A lrsquohora drsquoestablir quegrave eacutes millor no hi ha dubte Bine rsquoĭ a vorbigrave dar maĭ bine a tăce numaĭ să

sciĭ cacircndursquoĭ vreme139 [lsquoEstagrave beacute parlar perograve millor callar sagravepigues nomeacutes quan (nrsquo)eacutes lrsquohorarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VII p 742 nuacutem 17992) per tal com Vorba icircşĭ are şi ea vremea eĭ [lsquoLa

paraula tambeacute teacute ella la seva horarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 814 nuacutem 6350) Vorba icircşi are

şi ea vremea ei (MUNTEAN 1967 p 420 nuacutem 8021) i Cea mai mare icircnvăţătură să ştie

oricine cacircnd să tacă din gură [lsquoLa lliccediloacute meacutes gran que cadascuacute sagravepiga quan mantenir la boca

tancadarsquo] (MILLIO 1999 p 267 nuacutem 2254c140) Cal doncs tenir en compte el seguumlent De

multe ori tăcerea e mai bună decicirct răspunsul [lsquoMoltes vegades el silenci eacutes millor que la

respostarsquo] (HINŢESCU 1985 p 193 nuacutem 3771) aleshores Ori zi ceva mai bun decicirct tăcerea

ori taci141 [lsquoO digues quelcom millor que el silenci o callarsquo] (HINŢESCU 1985 p 129 nuacutem

2197) perquegrave no endebades Omul are două urechi şi o limbă de două ori mai multe să auzim

decacirct să vorbim [lsquoLrsquohome teacute dues orelles i una llengua perquegrave escoltem dues vegades meacutes que

no parlemrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 45) talment com feia lrsquoavi Juliagrave escoltar veure i

callar142 (AMADES 1983 p 140) A tall de conclusioacute si Cesare Pavese (1908-1950) afirmava

que ldquoTacere egrave la nostra virtugraverdquo143 i ZANNE (2004 [1901] VII p 901 nuacutem 19225) en una

magravexima extreta de Dimitre Cantemir (1673-1723) Tăcerea capul filosofiĭ este [lsquoEl silenci eacutes el

capcomenccedilament de la filosofiarsquo] el nostre Sancho del buen callar quixotesc en romanegraves

tindragrave un nom ben eloquumlent Tac mă cheamă [lsquoCallo em dicrsquo] (MUNTEAN 1967 p 369 nuacutem

7112)

137 HE THAT STRIKES with his tongue must ward with his head 138 Vers que figura a la pagravegina 152 del recull Marlowersquos Plays and Poems a cura de MR Ridley editat a Londres per Everymanrsquos Library lrsquoany 1967 Pel que fa a la traduccioacute castellana de lrsquoesmentat vers ldquoSilencio pues que en las palabras estaacute el peligrordquo lrsquoespigolem de lrsquoedicioacute de Julio Ceacutesar Santoyo i Joseacute Miguel Santamariacutea intitulada La traacutegica historia de la vida y muerte del doctor Fausto publicada a Caacutetedra lrsquoany 1984 (p 162) 139 Si ho voleu en la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 561) De callar a temps en diuen Sanxo 140 MORE have repented speech than silence 141 Segons MILLIO (1999 p 187 nuacutem 1575) Cine nu ştie să tacă nu ştie nici să vorbească [lsquoQui no sap callar tampoc no sap parlarrsquo] 142 De guisa no pas gaire diversa Poloni el camarlenc hamletiagrave aconsella al seu fill Laertes ldquoGive every man thine ear but few thy voicerdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 1935 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la traduccioacute de Salvador Oliva publicada a Barcelona per Vicens Vives lrsquoany 2005 ldquoPresta lrsquoorella a tots perograve la veu a pocsrdquo (p 29) 143 Mots inclosos a la poesia I mari del Sud (1930) que enceta el recull Lavorare stanca (publicat el 1936)

57

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

Doar n-o să vicircnd castraveţi la grădinar (PAPU 1965 II p 340) [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] Cui icircnţelege bine vorbe puţine (MĂRCULESCU 2007 II p 313144) [lsquoA qui enteacuten beacute poques paraulesrsquo]

ldquoCueacutentase que un diacutea cierto menesteroso quiso llegar hasta el cardenal Mazarino primer

ministro de Luis XIV para hacerle saber laquoen dos palabrasraquo la penuria que padeciacutea

Solicitaba la entrevista por intermedio de un amigo del privado y eacuteste despueacutes de dudarlo

bastante consintioacute en recibir al peticionario a condicioacuten de que conforme prometiacutea

expresase sus deseos no maacutes que laquoen dos palabrasraquo Ajustada pues en tales teacuterminos la

audiencia penetroacute el hombre en el gabinete del cardenal y no dijo sino

ndash Hambre friacuteo

Mazarino le oyoacute imperturbable y volvieacutendose hacia su secretario dispuso

ndash Comida ropas

La entrevista habiacutea terminado Como se ve con el mejor eacutexito y ajustada por entero al

refraacuten[145]rdquo (JUNCEDA 1991 p 240-241)

Amb lrsquoanterior exemple es palesa que la nostra paregravemia ldquoSentildeala que los inteligentes entienden

bien las sugerencias avisos y advertencias sin necesidad de repetiacuterselas mil veces Porque a los

que son torpes y burros hay que explicarles claramente lo que se les quiere decir pero los

avisados[146] comprenden las cosas con una leve indicacioacutenrdquo (CALLES 2006 p 126 nuacutem 426)

Respecte a les diferegravencies entre la forma quixotesca i la que emprem avui en dia LEYVA (2004

p 30) afirma ldquoEl dicho se modernizoacute con la supresioacuten del artiacuteculo y el antildeadido de un apeacutendice

quedando asiacute laquoA buen entendedor pocas palabras bastanraquordquo variant en quegrave el verb final resulta

ben entenedor147 i per tant A buen entendedor pocas palabras (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 236 nuacutem 21458 ETXABE 2001 p 3) o fins i tot davant un sagaccedil interlocutor A

buen entendedor con media palabra basta (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236 nuacutem

21462) Aixograve no obstant la variant que meacutes sovinteja al refranyer eacutes A buen entendedor breve

144 Amb la remissioacute (II p 313 n 560) al refrany original ldquoProverb laquoAl buen entendedor pocas palabrasraquordquo 145 Refrany que lrsquoautor recull sense article A buen entendedor pocas palabras 146 Per explicar el refrany CANDOacuteN BONNET (1993 p 184) porten a colmiddotlacioacute el seguumlent fragment de lrsquoOraacuteculo manual y arte de prudencia de Baltasar Graciaacuten (1601-1658) ldquoArte era de artes saber discurrir ya no basta menester es adivinar y maacutes en desengantildeos No puede ser entendido el que no fuere buen entendedor Hay zahoriacutees del corazoacuten y linces de las intenciones las verdades que maacutes nos importan vienen siempre a medio decir reciacutebanse del atento a todo entender en lo favorable tirante la rienda a la credulidad en lo odioso picarlardquo 147 De fet ROMERO (20012 p 14 nuacutem 9) transmet el refrany en la forma A buen entendedor pocas palabras (bastan) bo i glossant-lo amb la seguumlent explicacioacute ldquoRefraacuten de estirpe antiquiacutesima pues ya los latinos sentenciaban aquello de intelligenti pauca (laquoa los inteligentes pocas cosas pocas palabrasraquo pues lo cogen todo al vuelo) Es propio de seres inteligentes el comprender por indicios y el no necesitar siempre la evidencia De este modo se evita muchas veces decir cosas en demasiacutea que se pueden comprometer a quien las refiere Al tiempo con esta frase se halaga el ego del oyente pues a nadie le sabe mal que le tengan por listo Motivo por el cual algunos aun sin entender lo que se les insinuacutea con el refraacuten dejan de preguntar con tal de no pasar por ignorantesrdquo

58

hablador (CORREAS 2000 [1627] p 5 nuacutem 32 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236

nuacutem 21460 GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300 CAMPOS BARELLA 1998 p 148 nuacutem

1478148 ETXABE 2001 p 3149)

I tanmateix per meacutes que vulguem ensenyorir-nos de la lliccediloacute pragravectica drsquoaquesta paregravemia no nrsquohi

hauragrave pas prou amb mitja paraula per resseguir-la al refranyer romanegraves el qual drsquoantuvi

estableix la capacitat drsquoentesa en un uacutenic mot O singură vorbă e de ajuns celuĭ ce va să te

icircnţeleacutegă [lsquoAmb una sola paraula en teacute prou el que et vol entendrersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 847 nuacutem 18732) O singură vorbă e de ajuns celui ce va să te icircnţeleagă (MUNTEAN 1967

p 302 nuacutem 5925 FLONTA 1992a p 237 nuacutem 1640150 1992b p 283 nuacutem 1646151) O

singură vorbă e deajuns celui ce va (vrea) să (te) icircnţeleagă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem

300) O singură vorbă e deajuns celui ce va să te icircnţeleagă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

218) O singură vorbă e de ajuns celui ce vrea să (te) icircnţeleagă (CALCIU SAMHARADZE 20052

p 379 sv entendedor) Aixograve no obstant a voltes es pot fer de meacutes (no pas de menys) bo i

doblant la paraula Omului cu minte icirci ajung două cuvinte [lsquoA lrsquohome amb seny() li basten dos

motsrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 256 sv cuminte152 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv

entendedor) o beacute amb un nombre indeterminat per beacute que exigu Celui care icircnţelege icirci ajung

puţine cuvinte [lsquoAl que enteacuten() li basten pocs motsrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379

sv entendedor) Celui icircnţelept puţin icirci e destul153 [lsquoA lrsquointelmiddotligent poc li eacutes suficientrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 379 sv entendedor) En drsquoaltres casos es posa en relleu la

capacitat comprensiva del buen entendedor a traveacutes de la ben odiosa comparacioacute amb el

neicircnţelegător [lsquodur de clepsarsquo] La cel ce icircnţelege un cuvacircnt icircndestul iar la neicircnţelegător mii şi

sute icircn zadar [lsquoA aquell que enteacuten un mot (eacutes) suficient mentre que al dur de clepsa milers i

centenars (de mots soacuten) endebadesrsquo] (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIc154) o encara meacutes

sovint amb el nebun155 [lsquoboigrsquo] De puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd

148 Amb lrsquoapunt ldquolaquoAdvierte que el sujeto capaz y de buen entendimiento comprende faacutecilmente lo que se le quiere decirraquo Modernamente suele decirse solo la primera parte del refraacuten para hacer una advertencia sin emplear palabras ofensivas o para aludir a una cosa que no se quiere declarar de manera expresardquo 149 Lrsquoautor glossa el refrany talment ldquoLa persona que es inteligente no necesita demasiadas explicaciones En ocasiones se usa omitiendo la segunda parte para referirse a algo que no se quiere decir directamenterdquo 150 A WORD to a wise man is enough Flonta esmenta lrsquoequivalegravencia francesa Agrave bon entendeur il ne faut qursquoune parole 151 A WORD to a wise man is enough Lrsquoautor estableix vincles amb el castellagrave A buen entendedor breve hablador 152 Calciu et alii en donen tres traduccions ldquoa buen entendedor con pocas palabras basta a buen entendedor al buen entendedor pocas palabras bastanrdquo Noteu que la segona opcioacute coincideix amb el tiacutetol de lrsquoobra de Candoacuten Bonnet 153 Compareu-ho amb la paregravemia llatina Intelligenti pauca [lsquoA lrsquointelmiddotligent (basten) poques paraulesrsquo en la traduccioacute de lrsquoautor] (PERIS 2001 p 94 nuacutem 1403) 154 Few WORDS to the wise suffice 155 Literalment ldquono bordquo perograve no pas en sentit moral sinoacute com potser diriacuteem en una catalana pars ex toto ldquoque no hi eacutes totrdquo El savi que hi contrasta lrsquoensopeguem en el francegraves Le sage entend a demi-mot (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) i en el catalagrave A savi poques noves basten (GHEORGHE 1986 p 301 nuacutem 300)

59

urechile i le spargi [lsquoAmb poques paraules lrsquointelmiddotligent (ho) enteacuten mentre que el boig ni

quan() les orelles() les hi reventesrsquo] (FLONTA 1992b p 284 nuacutem 1654156) De puţine vorbe

(cuvinte) [lsquo(mots)rsquo] icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cicircnd urechile i le spargi (FLONTA

1992a p 239 nuacutem 1649157) Din puţine vorbe icircnţeleptul icircnţelege iar cel nebun nici cacircnd

urechile i le spargi (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 996IIa158) en consequumlegravencia com a sospir final

de gratitud ensems que de resignacioacute serveixi la paregravemia Ferice de acela cărui icirci spui o vorbă

şi pricepe zece şi vai de acela cărui icirci spui zece şi nu pricepe nici una [lsquoFeliccedil (drsquo)aquell a qui

(li) dius una paraula i (en) compregraven deu i ai drsquoaquell a qui lirsquon dius deu i no (nrsquo)enteacuten caprsquo]

(MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3626) Ferice de acela căruia icirci spui o vorbă şi pricepe zece şi

vai de acela căruia icirci spui zece şi nu pricepe nici una (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300)

Aixiacute com una paraula o agravedhuc mitja en castellagrave i en el millor dels casos eacutes suficient per al bon

entenedor igualment Calului bun numai o lovitură icirci este destul [lsquoAl bon cavall nomeacutes un cop

li eacutes suficientrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 87) La calul cel bun [lsquoAl cavall

borsquo] [] o lovitură numai icirci este destul (MUNTEAN 1967 p 223 nuacutem 4399) La calul cel bun

o lovitură icirci este destul (MILLIO 1999 p 208 nuacutem 1758159) La calul cel bun o lovitură numai

icirci este icircndestul (MILLIO 1999 p 118 nuacutem 2996IIe160) Les similituds semagraventiques entre

aquesta paregravemia i la quixotesca soacuten tan paleses que ambdues srsquoarriben a combinar en una

mateixa entitat bimembre Pentru un cal bun e destul o lovitură pentru omul icircnţelegětor o

vorbă [lsquoPer a un bon cavall eacutes suficient un cop per a lrsquohome comprensiu() una paraularsquo]

(ZANNE 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7563) Pentru un cal bun e destul o lovitură [] pentru

omul icircnţelegător o vorbă (MUNTEAN 1967 p 313 nuacutem 6119) Pentru un cal bun e destul o

lovitură pentru omul icircnţelegător o vorbă (GHEORGHE 1986 p 300 nuacutem 300) Aixiacute mateix

perograve suara sense deixar canya dreta amb un exemple que parant esment als nostres seculars

antecedents ceragravemics ens esfereeix nomeacutes de pensar-hi Ajunge un cĭomag la un car de oacutele161

[lsquoBasta un garrot a un carro drsquoollesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 9 nuacutem 8902) refrany que

CALCIU et alii (1979 p 708 sv oală) tambeacute relacionen amb A buen entendedor pocas

156 Few WORDS to the wise suffice Lrsquoautor aprofita per esmentar el castellagrave A buen entendedor pocas palabras i el portuguegraves A bom entendedor poucas palavras paregravemia que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb la variant A bom entendedor meia palavra basta (poucas palavras) la qual al seu torn i sense lrsquoafegitoacute final entre paregraventesis eacutes la versioacute escollida per VISCONDES (2002 p 518) Igualment suara en mallorquiacute Un bon entenedor ab mitja paraula en te prograveu (RULLAN 2005 [1905] II p 219) 157 Few WORDS to the wise suffice Flonta treu a colmiddotlacioacute el francegraves Agrave bon entendeur peu de paroles que GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) completa amb dues variants meacutes A bon entendeur demi-mot (peu de paroles il ne faut qursquoune parole) 158 FEW words the wise suffice 159 A good HORSE should be seldom spurred 160 Few WORDS to the wise suffice 161 ZANNE (2004 [1900] IV p 11 nuacutem 8902) cita drsquoaltres equivalents romagravenics en portuguegraves francegraves i italiagrave A bon entendedor poucas palavras A bon entendeur demi-mot i A buon intenditor poche parole refrany aquest darrer que coincideix amb el proposat per SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 1 nuacutem 7) BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 292 nuacutem VI541) i GHEORGHE (1986 p 300 nuacutem 300) el qual encara nrsquohi afegeix un altre Al savio poche parole bastano

60

palabras i A buen entendedor con pocas palabras basta162 si beacute ens en procuren una versioacute

meacutes ampliada ldquoAjunge un ciomag (o bicirctă sau o măciucă) la un car de (sau cu) oalerdquo [lsquoBasta un

garrot (una clava o una porra) a un carro de (o amb) ollesrsquo]

Finalment no podem pas obviar la sorprenent versioacute de Papu Doar n-o să vicircnd castraveţi la

grădinar [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo] la qual srsquoallunya completament de les

paregravemies vistes fins ara tot optant per una construccioacute exclamativa introduiumlda per Doar n(u)

[lsquoNomeacutes norsquo literalment] que trobem en drsquoaltres expressions similars com ara Doar nrsquoam

macircncat păstrăvĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat truites (de riu)rsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 70 nuacutem

9093) amb la glossa ldquoDoar nrsquoam icircnnebunit ca să fac cutare lucrurdquo [lsquoNi que mrsquohagueacutes tornat

boig per fer tal cosarsquo] o beacute Doar nrsquoam macircncat cĭupercĭ [lsquoNi que hagueacutes menjat boletsrsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 528 nuacutem 8380) Doar n-am macircncat ciuperci163 (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 206) que Zanne glossa talment ldquoNu sunt nebun să fac cutare lucrurdquo [lsquoNo

estic boig per fer tal cosarsquo] Una vegada aclarida la foacutermula inicial ens interessa esbrinar el

sentit del fraseologisme A vinde castraveţi la grădinar164 [lsquoVendre cogombres al jardinerrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 48 nuacutem 1262 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 83) A vinde grădinarului

[lsquoal jardinerrsquo] castraveţi (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3442) que srsquoexpressa negativament

quan srsquoaconsella Nu vinde castraveţi la grădinar [lsquoNo venguis cogombres al jardinerrsquo]

(MILLIO 1999 p 150 nuacutem 1271b165) Nu-i vinde [lsquoNo li venguisrsquo] castraveţi grădinarului

(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555b166) La grădinar să nu vinzi castraveţi [lsquoAl jardiner no venguis

cogombresrsquo] (MILLIO 1999 p 404 nuacutem 3408c167) La grădinar castraveţi să nu vinzi

(MILLIO 1999 p 131 nuacutem 1124a168) amb la possibilitat de doble fructificacioacute Nu vinde

castraveţipepeni la grădinar [lsquoNo venguis cogombresmelons al jardinerrsquo] (MILLIO 1999 p

350 nuacutem 2962d169) Nu vinde pepeni la grădinar (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555c170 p 131

nuacutem 1124b171) En efecte CALCIU et alii (1979 p 424 sv grădinar) tradueixen lrsquoesmentat

fraseologisme Nu vinde castraveţi grădinarului amb el castellagrave No se viende miel al colmenero

162 En el cas que ens ocupa massa tangencial ens sembla la relacioacute que CALCIU et alii (1979 p 83 sv auzi) estableixen amb la paregravemia drsquoorigen biacuteblic (vegeu lrsquoEvangelium secundum Matthaeum XIII 9 ldquoQui habet aures audiatrdquo) Cine are urechi de auzit să audă [lsquoQui teacute orelles per sentir(-hi) que (hi) sentirsquo] la qual tradueixen primerament per El que tiene oiacutedos para oiacuter oiga perograve tambeacute amb el nostre Al buen entendedor pocas palabras bastan El mateix fenomen es produeix amb el refrany Cine are urechi să audă [lsquoQui teacute orelles() que (hi) sentirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1069 sv ureche) en quegrave a la proposta El que tiene oiacutedo oiga srsquohi afegeix Al buen entendedor pocas palabras bastan El pes de la tradicioacute religiosa i lrsquoexistegravencia drsquoequivalents en totes les llenguumles que hi pouen ens han aconsellat no endinsar-nos en un agravembit semagraventicament proper ben cert perograve tanmateix formalment i etimologravegica ben divers 163 Aquesta variant amb signe exclamatiu al final OPRICA (2013 p 138) la tradueix literalment com a ldquoiexclQue yo sepa no he comido setasrdquo i la interpreta amb la paregravemia castellana Verdes las han segado 164 O en el mateix sentit A vinde flori grădinarului [lsquoVendre flors al jardinerrsquo] (HINŢESCU 1985 p 179 nuacutem 3441) 165 Learn your GOODMAN to make milk kail 166 A COOK is not to be taught in their own kitchen 167 YOU must not teach fish to swim 168 An old FOX needs learn no craft 169 TEACH the dog to bark 170 A COOK is not to be taught in their own kitchen 171 An old FOX needs learn no craft

61

igual com i ara de nou en romanegraves Să nu vinzi apă la sacagiu [lsquoNo venguis aigua a lrsquoaiguaderrsquo]

(MILLIO 1999 p 67 nuacutem 555d172) que el DEX (sv sacagiacuteu) inclou en la variant A vinde apă

la sacagiu173 [lsquoVendre aigua a lrsquoaiguaderrsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoa icircncerca să dai cuiva

un lucru pe care icircl are din belşug a icircncerca să icircnveţi (sau să icircnşeli) pe cineva mai priceput (sau

mai şiret) decacirct tinerdquo [lsquoprovar de donar a alguacute quelcom que teacute amb escreix provar drsquoensenyar (o

drsquoenganyar) a alguacute meacutes instruiumlt (o meacutes espavilat) que tursquo] Abans drsquoabandonar el cogombrar vet

aquiacute algunes paregravemies que en completen el sentit amb un repicoacute final Vinde castraveţi la

grădinar şi lui icirci inima acră174 [lsquoVen cogombres al jardiner i ell nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (MUNTEAN

1967 p 415 nuacutem 7921) La grădinar castraveţi să nu vinzi că inima lui e acră de ei [lsquoAl

jardiner no venguis cogombres que nrsquoestagrave fart i cuitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 101 nuacutem 1513)

Umblă la grădinar castraveţi să vicircnză [] Şi lui de dicircnşii icirci este acră ricircnza175 [lsquoVa al jardiner a

vendre cogombres [] I ell estagrave fart i cuit de menjar-nersquo] (HINŢESCU 1985 p 158 nuacutem 2859)

de manera que fart i cuit de cogombres no eacutes estrany que maldi per desfer-sersquon Nu vinde

castraveţi grădinarului cicircnd el icirci aruncă peste gard [lsquoNo venguis cogombres al jardiner quan

ell els llanccedila per sobre la tancarsquo] (MUNTEAN 1967 p 283 nuacutem 5582)

172 A COOK is not to be taught in their own kitchen 173 Aquest fraseologisme al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 886 sv sacagiu) es tradueix de faisoacute impagable Llevar hierro a Vizcaya 174 En romanegraves literalment es diu que per mor de tants cogombres inima [lsquoel corrsquo] del jardiner srsquoha tornat acră [lsquoagrersquo] 175 Inima [lsquoel corrsquo] dels dos anteriors refranys aquiacute es converteix en racircnza [lsquola panxarsquo] terme popular per referir-se a lrsquoestoacutemac

62

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 30 34 59 i 71 p 804 956 1000 1214 i 1312) (II Cap 14 p 804176) Bunul platnic nu se sperie de nici un zălog (PAPU 1965 II p 126) [lsquoEl bon pagador no srsquoespanta de cap penyorarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 122177) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 30 p 956178) Pe bunul platnic chezăşia nu-l doare (PAPU 1965 II p 274) [lsquoAl bon pagador() la fianccedila no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 254179) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 34 p 1000) Pe bunul platnic zălogul nu-l doare (PAPU 1965 II p 317) [lsquoAl bon pagador() la penyora no li dolrsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 292180) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 59 p 1214) Pe bunul platnic zălogul nu-l sperie (PAPU 1965 II p 525) [lsquoAl bon pagador() la penyora no lrsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 482) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] (II Cap 71 p 1312) Bunul platnic [sic] de nici un zălog nu se sperie (PAPU 1965 II p 622) [lsquoEl bon pagador() de cap penyora no srsquoespantarsquo] Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo] Tal com anota ETXABE (2001 p 26) el nostre refrany ldquoExpresa que el que estaacute dispuesto a

pagar lo que debe[181] no tiene ninguacuten inconveniente en dejar las pruebas o anticipos que se le

pidanrdquo Aquesta bestreta o prenda en el text quixotesc

ldquoes lo que se da o hace en sentildeal prueba o demostracioacuten de una cosa Y quien asiacute procede

en el estricto mundo de las transacciones comerciales garantiza el cumplimiento de la

176 Amb lrsquoapunt a peu de pagravegina (II Cap 14 p 804 n 20) ldquolaquoAl que tiene razoacuten no le importa comprometerseraquo es refraacuten auacuten usadordquo 177 Acompanyat de la nota (2007 II p 122 n 264) ldquoProverb laquoAl buen pagador no le duelen prendasraquo frecvent [lsquofrequumlentmentrsquo] citat icircn DQII 30 34 59rdquo 178 Amb una nota (II Cap 30 p 957 n 8) srsquoaclareix que tant aquesta expressioacute com la seguumlent En casa llena presto se guisa la cena ldquoSon dos refranesrdquo 179 Amb la remissioacute (2007 II p 254 n 465) ldquoVezi [lsquoVegeursquo] II 14rdquo 180 A peu de pagravegina es recorda (2007 II p 292 n 519) ldquoProverb deja [lsquojarsquo] citat icircn II 14 şi [lsquoirsquo] II 30rdquo 181 En el mateix sentit CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2618) apunten ldquoDa a entender que el que quiere cumplir con lo que debe no repugna dar cualquiera seguridad que le pidanrdquo Mots similars a la traduccioacute de CIVERA (1969 p 497) A qui vol complir amb el seu deure no li sap greu donar tota mena de seguretats la qual presenta un caient meacutes de glossa que no pas de refrany

63

palabra dada Es decir quien estaacute en disposicioacuten de pagar lo que debe[182] no tiene

inconveniente alguno en ofrecer todo tipo de pruebas de su buena voluntadrdquo (LEYVA 2004

p 31)

En resum i clar i en aquest cas catalagrave Qui ha fet avuy faraacute demaacute183 (RULLAN 2005 [1905] II

Cap 14 p 80) En romanegraves observem la uniacutevoca traduccioacute platnic per al castellagrave pagador

Certament eacutes sota aquest substantiu que el DEX (sv plaacutetnic) recull lrsquoexpressioacute

ldquoBun (sau rău) platnic = persoană care icircşi icircndeplineşte bine (sau rău) obligaţiile băneşti care

plăteşte uşor şi la timp (sau greu şi cu icircntacircrziere)rdquo [lsquoBon (o mal) pagador = persona que

compleix beacute (o malament) les seves obligacions monetagraveries que paga amb facilitat i a temps (o

amb dificultat i amb retard)rsquo] aixiacute mateix tambeacute el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 850

sv rău) inclou lrsquoexemple ldquoRău platnicrdquo bo i traduint-lo per ldquomorosordquo i el de ldquoReputaţie de

bun platnicrdquo que equivaldria a ldquocreacuteditordquo (1979 p 865 sv reputaţie) Altres paregravemies

romaneses opten en canvi pel substantiu datornic184 [lsquodeutorrsquo] com ara De la un datornic rău

nu vei lua nimic decicirct la poarta raiului [lsquoDrsquoun mal deutor no rebragraves res fins a la porta del

paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3090) De la un datornic rău no vei lua nimic decicirct la

puntea [lsquoel pontrsquo] (poarta) raiului (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) De la un datornic rău

nu vei lua nimic decacirct la poarta raiului (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) Drsquoaltra banda a

partir del refrany De la un rău platnic şi cu cenuşa după vatră să te mulţumeşti [lsquoDrsquoun mal

pagador() tingues-ne ben beacute prou amb la cendra de la llar de focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144

nuacutem 3093) arribem a una variant que introduiragrave un concepte clau en el refranyer romanegraves (i no

nomeacutes) a lrsquohora de tractar la figura del mal pagador De la un rău platnic şi cu cenuşa după

vatră sau cu un sac de paie [lsquoo amb un sac de pallarsquo] să te mulţumeşti (HINŢESCU 1985 p 76

nuacutem 937) De la rău platnic şi cu cenuşa de pe vatră (sau un sac de paie) să te mulţumeşti

(GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) Aixiacute doncs Dě la un datornic rěŭ şrsquoun sac dě paĭe este

bun185 [lsquoDrsquoun mal deutor fins i tot un sac de palla va beacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 262 nuacutem

11825) De la un datornic rău ş-un sac de paie este bun (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3091)

De la un datornic racircu [sic] ş-un sac de paie este bun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) De

la un rău plătitor[186] primeşte şi un sac de paie [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un sac

182 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 16) anota ldquoQuien estaacute dispuesto a pagar lo que debe no rehusa dar garantiacutea Deudor que asiacute no procede no merece confianzardquo 183 El Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58161ampLng=1) ens ofereix una paregravemia francesa de construccioacute a primera vista desraonada que tanmateix teacute tota la raoacute del moacuten Qui paie ses dettes srsquoenrichit 184 Noteu lrsquouacutes del del sufix -nic tant en el cas de platnic ldquoel que ha de pagarrdquo com en el de datornic ldquoel que ha de donarrdquo 185 ZANNE (2004 [1900] V p 263 nuacutem 11825) relaciona aquesta paregravemia amb el francegraves Drsquoun mauvais deacutebiteur et payeur [] Prends paille et foin pour ton labeur vincle que tambeacute estableix GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) De mauvais deacutebiteur et payeurPrends paille et foin pour ton labeur alhora que nrsquoafegeix dues meacutes De mauvais payeur prend-on la paille i Drsquoun mauvais payeur on tire ce qursquoon peut 186 Tercer substantiu en discograverdia juntament amb platnic [lsquopagadorrsquo] i datornic [lsquodeutorrsquo] a lrsquohora drsquoalmiddotludir a la persona de qui obtenir el retorn del preacutestec esdeveacute tasca gairebeacute infactible Hem optat per donar-ne la mateixa

64

de pallarsquo] (HINŢESCU 1985 p 76 nuacutem 936) Ultra la palla lrsquoesmentat sac pot contenir

elements drsquoigual valor De la un datornic rău e bine să iei şi-un sac de pleavă (tăricircţe paie)

[lsquoDrsquoun mal deutor va beacute prendre(rsquon) fins i tot un sac de boll (segons palla)rsquo] Tornant a la palla

la quantitat retornada es pot veure considerablement augmentada De la un rěŭ platnic primesce

şi un car de paĭe [lsquoDrsquoun mal pagador rep(-ne) fins i tot un carro de pallarsquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 502 nuacutem 12536) vet aquiacute una variant que combina ambdues mesures De la un

datornic rău (e bine) şi-un sac (car) de paie este bun [lsquoDrsquoun mal deutor (va beacute) fins i tot un sac

(carro) de palla estagrave beacutersquo] (GHEORGHE 1986 p 188 nuacutem 150) A meacutes de les versions franceses

dessuacutes citades GHEORGHE (1986 p 188 nuacutem 150) espigola altres equivalents romagravenics que

uneixen el (mal) pagador i la (mala) paga eacutes a dir el segoacute o la palla en portuguegraves De ruim

pagador em farelos[187] recebe en castellagrave Del mal pagador siquiera en pajas Del mal

pagador aunque sea en paja188 en catalagrave Del mal pagador gra o palla189 o en italiagrave Da

cattivo debitorTogli paglia per lavor190

Sense mencioacute expressa al deutor ni al preacutestec o quantitat tornada drsquoaltres paregravemies es

concentren en les que a dreta llei podriacuteem anomenar ldquoexcuses de mal pagadorrdquo com ara

aquesta Cacircnd icircĭ daĭ icircĭ fată ĭeacutepa cacircnd icircĭ cerĭ (ceĭ) icircĭ moacutere macircnzul191 [lsquoQuan li doacutenes() li pareix

lrsquoeuga quan li demanes (demanes)() li mor el poltrersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 243 nuacutem

11769) Cicircnd icirci dai icirci fată iapa şi cicircnd icirci ceri icirci moare micircnzul (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem

611) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (MILLIO 1999 p 382 nuacutem

3224b192) Cacircnd icirci dai icirci fată iapa cacircnd icirci ceri icirci moare macircnzul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

96) En clau vacuna la transposicioacute o no presenta diferegravencies Cacircnd icircĭ daĭ fată vaca cacircnd icircĭ

cerĭ (ceĭ) (icircĭ) moacutere viţelul [lsquoQuan li doacutenes() li pareix la vaca quan li demanes() (li) mor el

vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 244 nuacutem 11770) o beacute canvia lleugerament la formulacioacute

Cacircnd se icircmprumută icircĭ fată vaca şi cacircnd icircntoacuterce icircmprumutul icircĭ moacutere viţelul193 [lsquoQuan se li fa el

preacutestec() li pareix la vaca i quan torna el preacutestec() li mor el vedellrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V

traduccioacute que platnic pagador parant esment no tant a la diferegravencia de sufix com a la coincidegravencia de lrsquoarrel derivada en ambdoacutes casos del verb a plăti [lsquopagarrsquo] 187 Segons el DPLP (sv farelo1) ldquoParte mais grosseira que fica na peneira depois de se peneirar a farinha (ex farelo de trigo)rdquo 188 Paregravemia recollida per ETXABE (2001 p 114) amb drsquoaltres de similars A mala paga siquiera en pajas (ETXABE 2001 p 40) La mala paga aunque sea en paja (ETXABE 2001 p 219) 189 Vegeu PAREacuteS (1999 p 424 nuacutem 176) 190 Amb coma entre hemistiquis a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 189 nuacutem 2045) Da cattivo debitor togli paglia per lavor A tiacutetol anecdogravetic NAVARRO (1999 p 168) relaciona la paregravemia quixotesca amb el refrany de I Malavoglia Chi dagrave acconto non egrave cattivo pagatore 191 Amb la seguumlent nota (2004 [1900] V p 244 nuacutem 11769) ldquoPentru cel rĕŭ de plată Cacircnd icircĭ daĭ nursquol maĭ ţine pămicircntul de bucurie şi cacircnd icircĭ ceĭ la termen nicĭ să te vadă icircn ochĭ de supĕrarerdquo [lsquoPer a qui ronseja a pagar Quan li doacutenes estagrave meacutes content que un giacutenjol i quan li demanes a termini no et vol ni veure drsquoenuigrsquo] i lrsquoesment a la paregravemia castellana Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal 192 WHEN I LENT I was a friend WHEN I asked I was unkind 193 Bo i recordant la paregravemia castellana anteriorment esmentada Quien presta no cobra y si cobra no todo y si todo no tal y si tal ennemigo [sic] mortal

65

p 335 nuacutem 12034) Cicircnd se icircmprumută icirci fată vaca şi cicircnd icircntoarce icircmprumutul icirci moare

viţelul (HINŢESCU 1985 p 63 nuacutem 637)

66

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144194) Cerului care ştie să-i ridice din gunoaie pe săraci şi din nerozi să facă firoscoşi (PAPU 1965 II p 457195) [lsquoAl cel que sap aixecar dels fems els pobres i dels babaus fer(-ne) saberutsrsquo] Cerului care ştie să-i ridice pe săraci din gunoi şi să facă din tonţi discernători (MĂRCULESCU 2007 II p 420196) [lsquoAl cel que sap aixecar els pobres del(s) fem(s) i fer dels tanoques discernidorsrsquo] Entre els nostres llibres de referegravencia lrsquouacutenic que esmenta aquesta paregravemia eacutes CANTERA et alii

(2005 p 72197) bo i relacionant-la amb els tres refranys seguumlents El cielo manda en el suelo

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 120 nuacutem 10767) Dios hace todo lo que le place198 i

Dios sus gracias reparte donde quiere y maacutes le place (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204

nuacutem 18575) Lrsquoorigen del primer hemistiqui Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los

pobres cal cercar-lo en dues fonts biacutebliques el Liber Primus Samuelis (II 8) ldquosuscitat de

pulvere egenum et de stercore elevat pauperemrdquo199 i el Liber Psalmorum (CXIII [CXII] 7)

ldquoSuscitans de terra inopem de stercore erigens pauperemrdquo200

Pel que fa a la segona part del refrany y de los tontos hacer discretos es tracta drsquouna creacioacute cervantina ad hoc que quant a la traduccioacute romanesa del darrer mot discretos ens doacutena prou joc com ja intuiacuteem drsquoaltres versions romagraveniques com ara el francegraves per[s]picaces (FANLO 2010 [2008] II p 498) lrsquoitaliagrave saggi (BODINI 2005 [1957] II p 1002 VIAN COZZI 1960 II p 392) o el catalagrave homes savis i discrets (BULBENA 2005 p 706) traduccions totes elles que ultrapassen lrsquoestricte agravembit de la discrecioacute En efecte en romanegraves cap dels traductors no ha optat per discret sinoacute ndashdalle stalle alle stellendash per una veu popular i una creacioacute propia Papu empra firoscos201 [lsquosaberutrsquo] que com el DER (sv firoscoacutes) ens indica es tracta drsquouna

194 Acompanyada de la nota (II Cap 51 p 1144 n 16) ldquoEs traduccioacuten de un texto biacuteblicordquo 195 PAPU (1965 II p 457 n 1) ens apunta ldquoAluzie la un pasaj din psalmul CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoCare ridică pe cel neputincios de la pămicircnt şi icircnalţă din gunoaie pe cel sărmanraquo)rdquo [lsquoAlmiddotlusioacute a un passatge del psalm CXII laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erigens pauperemraquo (laquoQue aixeca el necessitat de terra i alccedila dels fems el pobreraquo)rsquo] 196 MĂRCULESCU (2007 II p 420 n 735) rebla lrsquoanterior nota amb una nova referegravencia ldquoTraducere a unui text biblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEl ridică pe cel sărac din pulbere şi din gunoi pe cel lipsitraquo I Samuel [I Regi] 2 8 [7]) sau laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoCel ce scoate din ţăracircnă pe cel sărac şi ridică din gunoi pe cel sărmanraquo Psalmi 112 [113] 7)rdquo [lsquoTraduccioacute drsquoun text biacuteblic laquoSuscitat de pulvere egenum et de stercore elevat pauperumraquo (laquoEll aixeca el pobre de la pols i dels fems el necessitatraquo I Samuel [I Reis] 2 8 [7]) o laquoSuscitans a terra inopem et de stercore erogens pauperum [sic]raquo (laquoEl que treu de la pols el pobre i aixeca del(s) fem(s) el miserableraquo Psalms 112 [113] 7)rsquo] 197 Sota la forma El cielo del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos 198 En realitat la font que Cantera et alii esmenten per a aquesta paregravemia ldquoMKl 18589 [=MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18589]rdquo correspon a Dios lo que quiera ha de hacer sin que valga esperar ni temer El seguumlent refrany (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 204 nuacutem 18590) en canvi semblaria adiure-srsquohi meacutes Soacutelo Dios hace todo lo que le place 199 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoDalla polvere il misero rialza [] daglrsquoimmondi rifiuti eleva il mendicordquo (p 271) 200 Iacutedem ldquoInnalza il misero dalla polve [] dal fango il povero sollevardquo (p 663) 201 CALCIU et alii (1979 p 383 sv firoscos) en donen una uacutenica traduccioacute ldquosabienterdquo

67

ldquoFormaţie umoristică pe baza lui filosof plecicircnd probabil de la o pronunţare firosof (cf filosof) combinat cu (din) fire scos laquodezechilibrat nebunraquordquo [lsquoFormacioacute humoriacutestica basada en filosof() que probablement deriva drsquouna pronunciacioacute firosof (cf filosof) combinat amb (din) fire scos laquodesequilibrat follraquorsquo] Per la seva banda Mărculescu ginya a partir del verb a discerne [lsquodiscernirrsquo] el substantiu discernător [lsquodiscernidorrsquo] inexistent als diccionaris romanesos consultats

68

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208) Vrăjmaşului ce-o ia la sănătoasa să-i faci o punte de argint (PAPU 1965 II p 520) [lsquoA lrsquoenemic que escampa la boira() fes-li un pont drsquoargentrsquo] Duşmanului fugind fă-i pod de argint (MĂRCULESCU 2007 II p 477) [lsquoA lrsquoenemic fugint() fes-li pont drsquoargentrsquo]

ldquoEs menester despejar una viacutea de salida para que el enemigo derrotado pueda retirarse No

se trata soacutelo de cortesiacutea castrense o de buen espiacuteritu de lucha Tambieacuten es una medida de

prudencia[202] pues en muchas ocasiones quien tiene ganado y bien ganado un combate

guiado por la santildea quiere no soacutelo vencer sino destrozar al contrincante[203] De este modo

obliga al enemigo abocado a la muerte a luchar denodadamente ya que no tiene forma de

huir De manera que muchas victorias se trocan en humillantes derrotas Es mejor dejar

siempre al adversario incluso en una discusioacuten una honorable[204] posibilidad de retirada

no vaya a ser que saque fuerzas de flaqueza y nos amargue la victoriardquo

Aixiacute glossa ROMERO (20012 p 18 nuacutem 21) el refrany Al enemigo que huye puente de plata el

qual a semblanccedila de la formulacioacute quixotesca ‒si beacute sense verb expliacutecit‒ espigolem a

CORREAS (2000 [1627] p 57 nuacutem 1215) Al enemigo si huye la puente de plata205 o a

CAMPOS BARELLA (1998 p 146 nuacutem 1451) Al enemigo que huye la puente de plata206

quant a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 518 sv enemigo) ens nrsquoofereix una variant encara

meacutes simplificada Al enemigo[] la puente de plata La fortuna romagravenica de la nostra paregravemia

ens la demostra per exemple lrsquostendhaliana Madame Louise de Recircnal207 quan afirma ldquoMoi

aussi je dirai agrave mon mari que jrsquoai reccedilu une lettre anonyme et qursquoil faut agrave lrsquoinstant te faire un

pont drsquoor trouver quelque preacutetexte honnecircte et sans deacutelai te renvoyer agrave tes parentsrdquo De fet

ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) ens doacutena com a equivalent al romanegraves

Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo] el francegraves Il faut faire

un pont drsquoor agrave lrsquoennemi qui fuit208 on observem una revaloritzacioacute del metall emprat en la

202 Al seu torn JUNCEDA (1991 p 45) apunta que ldquoseraacute siempre decisioacuten prudente facilitar al adversario que flaquea un portillo de escape en lugar de extremar con eacutel los rigores de la derrota El consejo obviamente resulta por entero trasladable a cualquier geacutenero de disputa civil y de ahiacute sin duda la pervivencia que goza este viejo refraacuten en el lenguaje de todos los diacuteasrdquo 203 Segons la glossa de CANDOacuteN BONNET (1993 p 303) ldquoEn ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo Diacutecese cuando se procura allanar las dificultades que pueda encontrar un adversario en primer lugar por ser una ventaja para el vencedor y tambieacuten para evitar el ensantildeamiento a que puede dar lugar su derrotardquo 204 En aquest sentit AacuteLVAREZ (2008 p 24) ens apunta que el refrany ldquoAconseja que debe proporcionarse al enemigo una salida honrosa sin menoscabo de su dignidadrdquo 205 Correas hi afegeix dues variants meacutes Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i Al enemigo que huye hacelle la puente de plata 206 Les autores apunten ldquoEnsentildea que en ciertas ocasiones conviene facilitar la huida al enemigo o el desistimiento de quien nos estorbardquo 207 STENDHAL (1964) Le rouge et le noir Paris Garnier-Flammarion p 141 208 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 60 nuacutem 1195) Tambeacute a CARTALEANU et alii (2007 p 129 nuacutem 1132) se cita la variant francesa si beacute en traduccioacute romanesa Inamicului care fuge trebuie să-i faci pod de aur [lsquoA lrsquoenemic que fuig() li has de fer pont drsquoorrsquo]

69

construccioacute del pont (or) en comparacioacute al castellagrave i romanegraves (argent) Drsquoaltra banda tambeacute es

mostren coincidents amb el francegraves les dues traduccions italianes A nemico che fugge ponti

drsquooro209 (BODINI 2005 [1957] II p 1062 VIAN COZZI 1960 II p 445)

Com acabem de veure aquesta magravexima marcial atribuiumlda210 al Gran Capitaacuten Gonzalo

Fernaacutendez de Coacuterdoba (1453-1515) militar espanyol al servei dels Reis Catogravelics a traveacutes de

lrsquoanecdotari que nrsquoesbossa Melchor de Santa Cruz de Duentildeas a la Floresta espantildeola de

apotegmas y sentencias (1584) (IRIBARREN 19744 p 567 LUJAacuteN 19932 p 10-11) aconsella

donar totes les facilitats a lrsquoenemic perquegrave srsquoescapi211 si ho voleu clar i catalagrave A lrsquoenemic qui

fuig mostra-li la drecera (BULBENA 2005 p 751) o amb un refrany ben nostrat Dersquos que

fuig bon vent y barca nograveva (RULLAN 2005 [1905] II p 323)

A lrsquohora de buscar la paregravemia de referegravencia212 als diferents reculls romanesos la hi trobem ben

representada Inimicului care se duce fă-i pod [lsquoA lrsquoenemic que sersquon va fes-li pontrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 201 nuacutem 4050) Inamicului care se duce fă-i pod (GHEORGHE 1986 p

222 nuacutem 198 MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1057213) Inamicului care se duce fă-i pod

(FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459214 1992b p 80 nuacutem 459215) Inamicului fugător să-i faci

pod [lsquoA lrsquoenemic fugitiu fes-li pontrsquo] (HINŢESCU 1985 p 93 nuacutem 1330) Duşmanului [lsquoA

lrsquoenemicrsquo] care se duce fă-i pod (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206) Duşmanului care se duce

fă-i pod (CARTALEANU et alii 2007 p 129 nuacutem 1132) Resulta digne de mencioacute el fet que en

romanegraves no srsquoespecifiqui el material del pont i cas drsquoembrancar-nos en la recerca paremiologravegica

drsquoalgun pont drsquoargent acabariacuteem desembocant en lrsquoexpressioacute Arsquoĭ aşterne un pod de argint

[lsquoPreparar-li un pont drsquoargentrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 264 nuacutem 13899) A-i aşterne un

pod de argint (MUNTEAN 1967 p 22 nuacutem 592) ben llunyana del nostre objectiu ja que com

glossa Zanne significa ldquoA ajunge la un scop prin banĭ saŭ mituirĭrdquo [lsquoArribar a un objectiu per

mitjagrave de diners o subornsrsquo] Queda clar doncs que tant a Papu com a Mărculescu lrsquoafegitoacute de

argint esdeveacute de collita progravepia En el cas de Mărculescu lrsquoargent eacutes lrsquouacutenic que el diferencia del

209 Talment a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 10 nuacutem 114) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 392 nuacutem VIII651) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 222 nuacutem 198) ens nrsquoapunta una variant singular A nemico che fugge ponto (ponti) drsquooro 210 AacuteLVAREZ (2008 p 25-26) per la seva banda destaca ldquola antiguumledad de la idea que expresa que tratadistas militares como el italiano Vegecio (siglo V) o el historiador Julio Frontino (siglo I) atribuyen a Escipioacuten el Africano laquoEscipioacuten el Africano dijo Al enemigo no se le debe conceder soacutelo un camino para la huida sino tambieacuten haceacutersela seguraraquordquo 211 Segons una glossa a la traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 611) ldquoDar facilidades para escaparrdquo 212 Recordeu la paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VII p 395 nuacutem 16624) Inimiculuĭ care se duce fărsquoĭ pod que citagravevem a lrsquoinici de la fitxa i que suara per no enfarfegar-la massa esmentem a peu de pagravegina 213 MakeBuild a bridge of goldsilver for the FLYING enemy 214 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 215 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata

70

refrany romanegraves documentat mentre que Papu tendeix vers altres viaranys bo i canviant pod

per punte i emprant en lloc de a fuge la popular expressioacute A o lua la sănătoasa que el DEX (s

v sănătos) defineix com a ldquoA o lua la fugă a pleca repede pentru a nu păţi cevardquo [lsquoTocar el dos

marxar ragravepidament per no sortir-ne escaldatrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari romanegraves-castellagrave de

CALCIU et alii (1979 p 586 sv lua) tradueix en un impagable enfilall de frases fetes ldquoponer

los pies en polvorosa tomar las de Villadiego tomar la del humo (sau del cuervo) ahuecar el

ala (sau las alas) apretar los talones tomar el olivordquo216 A tall de conclusioacute apuntem suara

sense pont una darrera paregravemia que ens participa una faisoacute meacutes protocolagraveria drsquoaviar el nostre

enemic Vrăjmaşul cicircnd ş-arată spatele[217] batersquol cu aur icircn spate [lsquoLrsquoenemic() quan mostra la

seva esquena tustarsquol amb or218 a lrsquoesquenarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 480 nuacutem 16951)

Vrăjmaşul cicircnd şi-arată spatele bate-l cu aur icircn spate (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198

FLONTA 1992a p 68 nuacutem 459219 1992b p 80 nuacutem 459220)

216 Si realitzem lrsquoexperiment a la inversa eacutes a dir en diccionaris (en aquest cas de frases fetes) castellagrave-romanegraves lrsquoexpressioacute A o lua la sănătoasa esdeveacute lrsquoequivalent de ldquoPoner alguien (los) pies en polvorosatierra de por medio cogertomar alguien las de Villadiego salir alguien por piespiernas levantar el vuelordquo (PISOT et alii 2002 p 361) o ldquoCoger tomar las (calzas) de Villadiegordquo (NEAGU et alii 2008 p 614) i ldquoPoner pies en polvorosardquo (NEAGU et alii 2008 p 475) 217 Lrsquoaccioacute de girar cua per beacute que amb el pont ben present apareix per exemple al castellagrave Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata (GHEORGHE 1986 p 223 nuacutem 198) o al portuguegraves Ao inimigo que foge (que te vira a espalda) ponte de prata (GHEORGHE 1986 p 222 nuacutem 198) 218 Per si lrsquoexpressioacute no fos prou entenedora Zanne hi introdueix la seguumlent glossa ldquoAdică cacircnd fuge dărsquoĭ ajutor să fugărdquo [lsquoEacutes a dir quan fugi ajudarsquol a fugirrsquo] 219 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Lrsquoautor hi relaciona la paregravemia francesa Agrave lrsquoennemi qui srsquoenfuit il faut faire un pont drsquoor 220 For a flying ENEMY make a golden (silver) bridge Amb almiddotlusioacute als refranys castellans Al enemigo que huye puente de plata i Al enemigo si vuelve la espalda la puente de plata i als portuguesos A inimigo que foge ponte de prata i Ao inimigo que te vira a espalda ponte de prata

71

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598221) Una-i Stan cicircnd era golan şi alta-i Stan ajuns căpitan (FRUNZETTI 1965 I p 630) [lsquoUna cosa eacutes Stan quan era vagabund i una altra eacutes Stan arribat a capitagraversquo] Nu-i la fel Pedro cu Pedro (MĂRCULESCU 2007 II p 515-516222) [lsquoNo eacutes el mateix Pedro que Pedrorsquo]

ldquoSancho Panza no se anda por las ramas ndashes un decirndash para dejar bien claro que eacutel es quien

es y que no quiere que lo confundan con otro Eso mismo significa el dicho y laquocada cual

en su corralraquo o laquocada uno en su casa y Dios en la de todosraquo formas de establecer distancias

y preservar la intimidadrdquo (LEYVA 2004 p 36)

Certament ens trobem davant drsquoun ldquoRefraacuten que da a entender que hay diferencia[223] de un

sujeto a otrordquo224 (CABALLERO 1970 p 142 nuacutem 2002) En la formulacioacute quixotesca

espigolem la paregravemia a CAMPOS BARELLA (1998 p 279 nuacutem 2743225) i a ETXABE (2001 p

31226) el qual hi afegeix el seguumlent apunt ldquoUn refraacuten similar ampliacutea auacuten maacutes la distancia entre

la forma de ser de las personas Mucho va de Pedro a Pedrordquo Aquesta variant que ens proposa

Etxabe apareix tant a CORREAS (2000 [1627] p 535 nuacutem 1242) com a MARTIacuteNEZ KLEISER

(1995 [1953] p 198 nuacutem 17941) autor que ens presenta la paregravemia amb un repicoacute final

Mucho va de Pedro a Pedro porque el uno es malo y el otro es bueno (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 198 nuacutem 17942) i fins i tot amb un afegitoacute inicial Yo Pedro y tuacute Pedro

mucho va de Pedro a Pedro (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 198 nuacutem 17943) Pel que

fa a la fortuna del nom propi LUJAacuteN (19932 p 48) afirma

ldquoNo olvidemos que hay unos nombres que aparecen de una manera arbitraria y sin un

origen rigurosamente histoacuterico en los modismos y refranes En el caso de Pedro por

ejemplo podriacuteamos multiplicar las citas con Pedros anoacutenimos Peros y Pericosrdquo227

Una mirada encuriosida a les diverses traduccions romagraveniques posaragrave de relleu diferents

versions Comencem amb les que respecten la doble mencioacute del nom propi Pedro bo i adaptant-

lo a la respectiva llengua com ara els dos traductors italians Fra Pietro e Pietro crsquoegrave differenza

221 Amb la nota (I Cap 47 p 598 n 40) ldquolaquoaunque parezcamos iguales hay diferencia entre nosotrosraquo refraacutenrdquo 222 MĂRCULESCU (2007 II p 516 n 836) apunta ldquoProverb laquoAlgo va de Pedro a Pedroraquordquo 223 Segons COLL (1874 p 85 nuacutem 114) ldquoCon este refraacuten expresamos la diferencia que va de un sugeto aacute otro y suele usarse contra los que nos creen capaces de hacer lo que hacen ellos uacute otras personasrdquo 224 I a voltes en un mateix individu com afirma el primer vers del famoacutes sonet drsquoUgo Foscolo (1778-1827) ldquoNon son chi fui perigrave di noi gran parterdquo 225 Amb la glossa ldquoDa a entender que hay diferencia de un sujeto a otrordquo 226 Lrsquoautor ens indica que el refrany ldquoEnsentildea que todas las personas son diferentes entre siacuterdquo 227 Aquest nom en efecte resulta habitual entre personatges proverbials com ara criats pastors mandrosos babaus bonifacis cornuts etc Per a meacutes detalls sobre el particular recomanem lrsquoestudi de Margit FRENK laquoMucho va de Pedro a Pedro (polisemia de un personaje proverbial)raquo publicat a Scripta philologica in honorem Juan M Lope Blanch (coord per Elisabeth LUNA TRAILL) a cagraverrec de la Universidad Nacional Autoacutenoma de Meacutexico el 1991 (III p 203-220)

72

(BODINI 2005 [1957] I p 532) i Da Pietro a Pietro ci corre (VIAN COZZI 1960 I p 528) o

beacute en catalagrave CIVERA (1969 p 313) Alguna diferegravencia hi ha de Pere a Pere Un segon grup

opta per esmentar una uacutenica vegada el nom propi aixiacute en portuguegraves Um Pedro e outro natildeo satildeo

iguais (SERRAS 2005 p 294) o en francegraves Tous les Pedro ne se ressemblent pas (FANLO

2010 [2008] I p 638) drsquoaltres en canvi prefereixen substituir un dels dos noms propis com el

francegraves Il y a quelque diffeacuterence agrave faire de Pierre agrave Paul (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p

565) o beacute tots dos en benefici drsquoun altre nom De Juan a Juan hi ha un camp gran (RULLAN

2005 [1905] I p 293) Per uacuteltim hi ha qui es decanta per una solucioacute meacutes general sense cap

personatge concret Natildeo haacute soacute basbaques[228] no mundo (VISCONDES 2002 p 315) Aixiacute doncs

a tall de resum pensem que el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes com a

hiperogravenim paregravemic del refrany quixotesc ens proposa un entenedor No todos somos iguales229

o si ho voleu en italiagrave tot aprofitant aquesta egravepoca eminentment ldquodigitalrdquo Le dita della mano

non sono uguali230 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 212 nuacutem 2297)

En romanegraves mentre Mărculescu opta per mantenir el Pedro quixotesc Frunzetti es decanta per Stan un dels noms propis meacutes presents en aquest refranyer231 a semblanccedila del Pedro castellagrave A propogravesit de Stan ZANNE (2004 [1901] VI p 321 nuacutem 14080) ens en fa avinent el significat ldquoOm păţit cu experienţărdquo [lsquoPersona treballada amb experiegravenciarsquo] a partir del qual desemboquem en lrsquohabitual epiacutetet Stan Păţitul [lsquoStan el Treballatrsquo] que segons DUŢĂ (1997 p 329 nuacutem 3973) ldquoEste porecla unui om care a trecut prin multe şi căpătacircnd experienţă poate da sfaturi altorardquo [lsquoEacutes el renom drsquouna persona que nrsquoha passat moltes i() havent(-ne) adquirit experiegravencia() pot donar consells als altresrsquo] De lrsquoesmentat epiacutetet arribem al seguumlent fraseologisme A fi Stan Păţitul [lsquoSer Stan el Treballatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 317 nuacutem 14076232) A fi Stan-Păţitul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 180) Este [lsquoEacutesrsquo] Stan păţitul (HINŢESCU 1985 p 84 nuacutem 1126) i de lrsquoanterior fraseologisme als seguumlents refranys La orice treabă [] Pe Stan păţitul icircntreabă [lsquoPer a qualsevol tasca [] A Stan el treballat preguntarsquo] (HINŢESCU 1985 p 102 nuacutem 1533) Mai multe ştie Stan Păţitul decacirct toţi cărturarii [lsquo(En) Sap meacutes Stan el Treballat que tots els eruditsrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 57) paregravemia aquesta darrera que no ens ha de sorprendre gota per tal com Cine a păţit multe ştie multe [lsquoQui (nrsquo)ha patit molt(es) (en) sap molt(es)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 84 nuacutem 1898 MILLIO 1999 p 7 nuacutem 47a233) i per tant Omul păţit e mai icircnvăţat [lsquoLrsquohome treballat estagrave meacutes ensenyatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 297 nuacutem 5810)

228 Segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv basbaque) ldquoQue ou aquele que pasma de tudordquo 229 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58197ampLng=0 230 En la versioacute de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 171 nuacutem IV2227gI) Le dita della mano non sono tutte eguali 231 Vegeu ZANNE (2004 [1901] VI p 313-321 nuacutem 14064-14080) 232 Amb la glossa ldquoSĕ ḑice despre un om care a păţit multe icircn vieacuteţa luĭ şi prin urmare scie multe e om cu judecatărdquo [lsquoEs diu drsquouna persona que ha patit molt a la seva vida i per tant (en) sap molt(es) eacutes persona amb senyrsquo] 233 AFTER-WIT is dear bought

73

Si seguim estirant el fil de la versioacute proposada per Frunzetti hi individuarem tres mots clau

Stan golan [lsquovagabundrsquo] i căpitan [lsquocapitagraversquo] dels quals els dos primers amb els antecedents

dessuacutes esmentats semblen pressuposar-se reciacuteprocament Stan seria un pobre diable que a

causa de la seva escassedat material hauria de gruar-se el dia a dia a favor drsquoaquest raonament

heus aquiacute la paregravemia exclusiva Orĭ Stan orĭ căpitan [lsquoO Stan o capitagraversquo] (ZANNE 2004 [1900]

IV p 297 nuacutem 9838 2004 [1901] VI p 314 nuacutem 14066) Ori Stan ori căpitan (HINŢESCU

1985 p 129 nuacutem 2192) i si anem un punt meacutes enllagrave com en la versioacute de Frunzetti el nostre

Stan drsquoavui demagrave pot esdevenir capitagrave Aḑĭ Stan macircine căpitan [lsquoAvui Stan demagrave capitagraversquo]

(ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 36234) Aḑĭ Stan macircĭne căpitan (ZANNE 2004 [1901] VI p 314

nuacutem 14067) Azi Stan [] micircine căpitan (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1288)

Cloem aquesta fitxa amb una altra proposta paremiologravegica envalentits per la seguumlent glossa

ldquoArată deosebirea icircntre treacutebă şi treacutebă icircntre lucru şi lucrurdquo [lsquoMostra la diferegravencia entre feina i

feina entre cosa i cosarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 562 nuacutem 7615) la qual correspon al

refrany Nursquoĭ numaĭ un cacircne scurt de coacutedă [lsquoNo hi ha nomeacutes un gos curt de cuarsquo] fagravecilment

localitzable en drsquoaltres variants Nu e numai un cicircine scurt de coadă (PANN 1982 [1847] p

390 MUNTEAN 1967 p 273 nuacutem 5349 HINŢESCU 1985 p 119 nuacutem 1947) Nu-i numai un

cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 887235 BOTEZATU HAcircNCU 2003 p 38)

Nu-i doar [lsquosolamentrsquo] un cacircine scurt de coadă (MILLIO 1999 p 376 nuacutem 3180236) Aixiacute

doncs si alguacute goseacutes preguntar-nos Numaĭ un cacircĭne scurt de coacutedă [lsquoNomeacutes un gos curt de

cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 363 nuacutem 1453) hauriacuteem drsquoaclarir-li que Hi ha meacutes dies que

llonganisses237 per beacute que aquestes no les emprem pas per lligar cap caniacute drsquoexiacutegua extremitat

234 Amb la glossa ldquoAḑĭ soldat de racircnd macircine căpitan De aḑĭ pacircnă macircine starea omuluĭ se poacutete schimba icircn bine saŭ icircn rěŭrdquo [lsquoAvui soldat ras demagrave capitagrave Drsquoavui per demagrave lrsquoestat de la persona es pot canviar cap a beacute o cap a malrsquo] 235 In EVERY country dogs bite 236 WHAT chances to one man may HAPPEN to all men 237 PAREacuteS (1999 p 61 nuacutem 89) nrsquoesmenta unes quantes variants la meacutes generosa de les quals hi afegeix un doble repicoacute meacutes setmanes que botifarres i meacutes anys que capellans

74

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267) Să-şi vadă fiecare de păcatele lui (FRUNZETTI 1965 I p 287) [lsquoQue es miri cadascuacute els seus pecatsrsquo] Vază-şi fiecare de păcatele lui (MĂRCULESCU 2007 I p 220) [lsquoMirirsquos cadascuacute els seus pecatsrsquo]

ldquoPara tratar de justificar su absurdo proceder de liberar a los galeotes Don Quijote aun

reconociendo que eran castigados por sus fechoriacuteas alega esta razoacuten de que laquoAllaacute se lo

haya cada uno con su pecadoraquo y lo explica con estas palabras laquoDios hay en el cielo que no

se descuida de castigar al malo ni de premiar al bueno y no es bien que los hombres

honrados sean verdugos de los otros hombres no yeacutendoles nada en elloraquordquo (CANTERA et alii

2005 p 53)

Drsquouna manera meacutes pagana podriacuteem convertir la paregravemia en Allaacute se lo aya Marta con sus pollos

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 791-792 sv Marta) Allaacute se lo haya con sus pollos Marta

(CORREAS 2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) Allaacute se lo haya Marta con sus pollos (CORREAS

2000 [1627] p 75 nuacutem 1625 ETXABE 2001 p 33238) o tal com ens indiquen CANTERA et

alii (2005 p 53) ldquoRecueacuterdese laquoCada palo aguante su velaraquo (expresioacuten marinera[239])rdquo refrany

que en efecte si ens atenim a la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 271 nuacutem 2652)

srsquoadiu perfectament al refrany de referegravencia ldquoDa a entender que cada uno debe sufrir lo que le

corresponda o merezcardquo Tot estirant una punta meacutes el fil de lrsquoesmentada vela arribem a

lrsquoequivalegravencia romanesa proposada per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 684 sv palo)

Fiecare să suportetragă consecinţele [lsquoQue cadascuacute (en) suportitregui les consequumlegravenciesrsquo]

tambeacute recollida en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 227 sv consecinţă240) com a

equivalent als castellans ldquocada uno aguante (afronte sau cargue con) las consecuencias (fam)

cada palo aguante su velardquo

En romanegraves meacutes enllagrave de la pecaminosa via quixotesca seguida per ambdoacutes traductors241 no hi

ha dubte que Cinstea-i cum şi-o face omul [lsquoLrsquohonor eacutes com sersquol fa lrsquohomersquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 55) eacutes a dir que Cine ce face lui icircşi face [lsquoEl que cadascuacute fa() a ell srsquoho farsquo]

238 Amb la glossa ldquoAconseja no inmiscuirse en lo que no nos incumberdquo 239 Expressioacute marinera en castellagrave perograve no pas en italiagrave llengua que com recull el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58304ampLng=8) opta per la solucioacute Ogni legno ha il suo tarlo [lsquocorcrsquo] paregravemia que espigolem tant a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 363 nuacutem 3950) com a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 82 nuacutem II7126) 240 Amb la formulacioacute ldquoFiecare să suporte (sau să tragă) consecinţelerdquo [lsquoQue cadascuacute (en) suporti (o (en) tregui) les consequumlegravenciesrsquo] 241 Amb una uacutenica diferegravencia entre ells que rau en la forma de subjuntiu del verb a vedea [lsquoveurersquo] lrsquoestagravendard să-şi vadă [lsquoque es mirirsquo] (Frunzetti) i una variant meacutes imperativa vază-şi [lsquomirirsquosrsquo] (Mărculescu) sense el preceptiu să introductor del subjuntiu i amb una alternanccedila entre d i z tret gens sorprenent si parem esment a un derivat com ara prevăzător [lsquoprevisorrsquo]

75

(MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1569242) per tal com Fie-care măgar cu povara luĭ [lsquoCada ase

amb la seva cagraverregarsquo] (ZANNE 1895 I p 540 nuacutem 2103) Fiecare măgar cu povara lui

(HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1185) o si ho voleu en el mallorquiacute de RULLAN (2005 [1905] I

p 129) Cada uacute de rsquos seu pa faraacute sopas

242 HE THAT HURTS another hurts himself

76

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298) Să le fie de bine şi icircntr-un ceas bun (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoJa srsquoho faran i en bona horarsquo] Asta le e strachina cu pacircinea lor să şi-o-ntingă (MĂRCULESCU 2007 I p 246243) [lsquoAquest eacutes el seu bol amb el seu pa sersquol suquinrsquo] Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673244) Să-i fie de bine şi de-asta să aibă parte (PAPU 1965 II p 11) [lsquoJa srsquoho faragrave i drsquoaixograve (en) gaudeixirsquo] Mănacircnce-şi-l pe pacircine şi să-i fie de bine (MĂRCULESCU 2007 II p 11245) [lsquoMengi-srsquoho amb pa i ja srsquoho faragraversquo] En el primer cas ldquoCervantes pone este refraacuten en boca de Sancho para significar que a eacutel le tiene

sin cuidado si la reina Madaacutesima estaba o no amancebada con el maestro Elisabatrdquo i en la

segona aparicioacute ho fa ldquoal referirse al autor del segundo Don Quijoterdquo (CANTERA et alii 2005 p

61) Tant en una ocasioacute com en lrsquoaltra ldquoEl dicho equivale a desentenderse de un asunto pero no

de los beneficios de tan celebrado manjar en el refranerordquo (LEYVA 2004 p 38) A lrsquohora

drsquoexplicar lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma IRIBARREN (19744 p 198246) la compara

precisament amb els mots que en completen la paregravemia quixotesca iexclAllaacute eacutel iexclAllaacute se las haya

o iexclAllaacute se las entienda247 En aquesta liacutenia CABALLERO (1970 p 91 nuacutem 1117248) glossa per

separat ambdues locucions249 aixiacute doncs Allaacute se lo hayan ldquose usa para denotar que uno no

quiere tener participacioacuten en alguna cosa o que se separa del dictaacutemen [sic] de otro por temer

mal efectordquo i amb Con su pan se lo coman ldquouno da a entender la indiferencia con que mira el

medro la conducta o resolucioacuten de otra personardquo expressioacute que sota la variant Con su pan se lo

coma250 recullen tant COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) com CORREAS (2000

[1627] p 185 nuacutem 973251) Pel que fa a les traduccions romagraveniques si beacute nrsquohi ha que diuen pa

243 Lrsquoautor fa constar (2007 I p 246 n 464) ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquoAllaacute se lo hayan con su pan se lo comanraquordquo 244 Amb la nota a peu de pagravegina (II Proacutelogo p 673 n 4) ldquolaquoallaacute eacutel a miacute no me importa en absolutoraquo son tres frases hechasrdquo Tres i no pas dues car la nota tambeacute almiddotludeix a lrsquoanterior ldquocastiacuteguele su pecadordquo 245 MĂRCULESCU (2007 II p 11 n 13) apunta ldquoIcircn text [lsquoAl textrsquo] laquocon su pan se lo comaraquo expresie proverbială [lsquoexpressioacute proverbialrsquo]rdquo 246 Lrsquoautor (19744 p 198-199) esmenta el treball de Leoacuten Medina laquoFrases literarias afortunadasraquo (Revue Hispanique tomo XX Pariacutes 1909) segons el qual la frase podria provenir de la faula drsquoIriarte intitulada El elefante y otros animales de la qual cita els seguumlents versos ldquoA todos y a ninguno [] mis advertencias tocan [] Quien las siente se culpa [] el que no que las oiga [hellip] Y pues no vituperan [] sentildealadas personas [] quien haga aplicaciones [] con su pan se lo comardquo Tanmateix aclareix que al seu juiacute ldquoIriarte no hizo maacutes que popularizar una frase muy vieja en nuestra lenguardquo 247 Expressions molt en consonagravencia per exemple amb la traduccioacute de CIVERA (1969 Cap 25 p 145) Ells mateixos ja srsquoapanyaran 248 A propogravesit de la paregravemia quixotesca Caballero ens recorda el refrany Allaacute se lo haya Marta con sus pollos i la font drsquoon el poua CORREAS (2000 [1627] p 75 nuacutem 1625) 249 De fet tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 18) agafa com a referegravencia Allaacute se las hayan ldquoEquivale a desentenderse de un asunto Concuerda con este refraacuten laquoCon su pan se lo comanraquordquo 250 Tambeacute a Autoridades (sv comerse) amb la glossa ldquoPhrase con que se da a entender que alguno possee o tiene alguna cosa con mala fe o dice y obra algo que no es justo ni razonable y que por consequumlencia no se le aprueba ni enviacutedia poruqe [sic] no puede tener buen paraderordquo 251 Correas tambeacute recull la forma plural Con su pan se lo coman

77

al pa com ara DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 11) Qursquoil ronge sa croucircte et nrsquoen

demande pas plus tambeacute nrsquohi ha drsquoaltres que li donen una utilitat ben determinada per

exemple RULLAN (2005 [1905] I p 148-149) Que de rsquos seu pa faraacuten sopas252 producte final

que pot obviar lrsquoanterior mategraveria prima cas de BODINI (2005 [1957] II p 587) Si cuoccia col

proprio brodo[253] e buon pro gli faccia

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) per a lrsquoexpressioacute Con su pan se lo coma ens proposa quatre possibles solucions romaneses la primera proposta Treaba lui254 [lsquoFeina sevarsquo] i la quarta Să-i fie de bine [literalment lsquoQue li vagi beacutersquo] es combinen en lrsquoopcioacute de CALCIU et alii (1979 p 111 sv bine) Să-i fiacutee de bine (treaba lui) que srsquoacompanya de les traduccions ldquoallaacute eacutel allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Bo i aprofitant aquest fraseologisme no ens sembla gota anodiacute remarcar lrsquoabisme existent entre la locucioacute que acabem drsquoesmentar Să-i fie de bine (o lrsquoopcioacute plural Să le fie de bine emprada per Frunzetti a la primera part) i lrsquoexpressioacute Să vă[255] fie de bine eacutes a dir iexclQue (le) aproveche (CALCIU et alii 1979 p 378 sv fi) Quant a la tercera proposta de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan) Icircl priveşte256 [lsquoEl concerneixrsquo] CALCIU et alii (1979 p 815 sv privi) la reblen amb un signe drsquoexclamacioacute i la tradueixen tot just per iexclCon su pan se lo coma257 En darrer lloc Să fie la el (acasă) [lsquoQue srsquoestigui a casa sevarsquo] en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 14 sv acasă) lrsquoencerquem sense paregraventesis ni signe exclamatiu i amb quatre possibles traduccions ldquoallaacute eacutel con su pan se lo coma allaacute se las haya (sau entienda)rdquo Als quatre equivalents romanesos proposats encara podriacuteem afegir-nrsquohi un altre Să se spele pe cap cu el [lsquoQue srsquohi renti el caprsquo] el qual CALCIU et alii (1979 p 939 sv spăla) interpreten amb el ben conegut Con su pan se lo coma

En ambdues traduccions de Mărculescu hi destaquem la presegravencia del pan original en el primer cas acompanyat de strachina [lsquoel bolrsquo] recipient que cal rostar Les traduccions de Frunzetti i Papu drsquoaltra banda procuren mantenir-ne el sentit de faisoacute meacutes lliure Frunzetti per exemple introdueix al segon hemistiqui una locucioacute que espigolem al DEX (sv ceas) (Să fie) icircntr-un ceas bun [lsquo(Que sigui) en bona horarsquo] amb la seguumlent explicacioacute ldquoformulă prin care se urează cuiva sucees [sic] cacircnd icircntreprinde cevardquo [lsquofoacutermula amb quegrave es desitja a alguacute egravexit quan empregraven alguna cosarsquo]

252 Solucioacute gairebeacute idegraventica a la que esmentagravevem al final de lrsquoanterior fitxa 253 Brous que VISCONDES (2002 p 154-155) reinventa bo i entrant de ple en lrsquoagravembit escatologravegic Os outros laacute se avenham e se maus caldos mexerem tais os bebam 254 En aquest sentit menefreghista fixem-nos en la primera part de les traduccions drsquoOUDIN CASSOU (2002 [1949] p 280) Crsquoest affaire agrave eux je ne mange point de ce pain i de BODINI (2005 [1957] I p 249) Fatti loro E se li sbrighino da seacute 255 Lrsquoexemple citat es formula en segona persona del plural (coincident amb el tractament de cortesia de vostegrave) En el cas drsquoadreccedilar-nos per mitjagrave de voacutes o de tu caldria canviar-ne el pronom Să-ţi fie de bine 256 Expressioacute que juntament amb la de Treaba lui [lsquoFeina sevarsquo] poc abans esmentada ens recorda la versioacute de FANLO (2010 [2008] I p 323) Ccedila les regarde crsquoest leur affaire 257 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits

78

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023) Dreptatea celui tare este lege peste ţară (PAPU 1965 II p 339) [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] Mersul legilor e după voia regilor (MĂRCULESCU 2007 II p 311) [lsquoLa marxa de les lleis eacutes segons la voluntat dels reisrsquo] Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573) Aşa-i cicircnd se-ntoarce roata legii (FRUNZETTI 1965 I p 605) [lsquoAixiacute eacutes quan gira la roda de la lleihelliprsquo] Mersul legilor (MĂRCULESCU 2007 I p 494) [lsquoLa marxa de les lleisrsquo] Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728) Aşa-i soarta regilor după placul legilor (PAPU 1965 II p 56) [lsquoAixiacute eacutes el destiacute dels reis segons el voler de les lleisrsquo] Mersul regilor e după voia legilor (MĂRCULESCU 2007 II p 57) [lsquoLa marxa dels reis eacutes segons la voluntat de les lleisrsquo] A propogravesit del refrany quixotesc Allaacute van reyes do quieren leyes la traduccioacute gallega drsquoARIAS et

alii (2005 [1992] II p 65 n 7) creu necessari apuntar que es tracta drsquouna ldquoInversioacuten do dito

laquoAlaacute van leis onde queren reisraquo orixinado na institucioacuten por Alfonso VI do rito romano cando o

pobo queriacutea o mozaacuteraberdquo una explicacioacute meacutes aviat exiacutegua que ens permetem drsquoampliar per

ploma drsquoIRIBARREN (19744 p 570)

ldquoCoinciden muchos autores en que este proverbio se originoacute en Espantildea cuando el rey don

Alfonso VI accediendo a los deseos del Papa Gregorio VII y a la persuasioacuten de su primera

esposa la reina dontildea Ineacutes mandoacute sustituir el rito goacutetico o mozaacuterabe por el romano

Los espantildeoles se opusieron a la novedad y acudieron al duelo o Juicio de Dios Verificoacutese

este el Domingo de Ramos del antildeo 1077 y aunque el caballero que defendiacutea el rito

mozaacuterabe vencioacute al que defendiacutea el oficio romano el rey no quiso darse por vencido y

desde el antildeo siguiente se introdujo en los reinos de Castilla y Leoacuten el oficio romano

Conquistada en 1085 la ciudad de Toledo quiso el rey a instancias de su segunda esposa

dontildea Constanza desterrar de ella el rito mozaacuterabe Los toledanos se opusieron a la

innovacioacuten recurrieron a la prueba del fuego echando a las llamas ambos oficios y aunque

en la prueba vencioacute nuevamente el mozaacuterabe el rey mandoacute suprimir este lo que dio origen

al proverbio Allaacute van leyes do quieren reyesrdquo258

258 CORREAS (2000 [1627] p 76 nuacutem 1636) ho explica de la seguumlent manera ldquoLa Historia grande del Cid dice que tuvo principio este refraacuten en el rey don Alfonso que ganoacute a Toledo porque pretendiacutea la reina que se usase el rezado romano en Espantildea como en Francia y se dejase el mozaacuterabe de San Isidoro Resistioacute el clero y remitioacutese el caso a batalla de dos caballeros y vencioacute el de la parte del mozaacuterabe con todo esto porfioacute la reina y volvioacutese a remitir a juicio de fuego que echasen dos misales en una gran hoguera y echados saltoacute fuera el romano como echado vencido fuera de la estacada quedoacute el mozaacuterabe en medio sano hacieacutendole plaza el fuego Con todo insistieron los reyes y mandaron usar el romano a disgusto de todos y dijeron laquoAllaacute van leyes do quieren reyesraquordquo I encara hi afegeix ldquoBien puede ser y es creiacuteble que sea el refraacuten maacutes antiguo y se acomodase entonces tan al propiordquo

79

Amb aquests mots queda palegraves que el refrany ldquoSe dice para significar que las personas con

poder pueden ser propensas interpretar [sic] la ley[259] a su conveniencia acomodaacutendola a su

propio intereacutesrdquo260 (CANTERA et alii 2005 p 54)

ldquoNel mezzo del cammin di [sua] vitardquo Dante srsquoencaparrava amb la pregunta ldquoLe leggi son ma

chi pon mano ad esserdquo261 (Purgatorio XVI v 97) ben conscient que Le leggi si volgono dove

i regi vogliono (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 385 nuacutem VIII5132I) o dit sigui en

romanegraves Legea ― ca pacircnza de păianjen tăunul o sparge iar musca se prinde [lsquoLa llei ― com

la teranyina el tagravevec la trenca mentre que la mosca srsquo(hi )enganxarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 36 i 139) Aixiacute mateix sense deixar de banda les paregravemies romaneses Legea rsquoĭ după

cum o fac domniĭ [lsquoLa llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 379

nuacutem 12179) Legea-i după cum o fac domnii (MUNTEAN 1967 p 235 nuacutem 4636) Legea-i

cum o fac domnii (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3988) O tambeacute bo i substituint legea [lsquola

lleirsquo] per dreptatea262 [lsquola justiacuteciarsquo] Dreptatea rsquoĭ cum o fac domniĭ [lsquoLa justiacutecia eacutes com la fan els

senyorsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 282 nuacutem 11887) Dreptatea-i cum o fac domnii

(MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3289 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 148) Dreptatea o fac

domnii [lsquoLa justiacutecia() la fan els senyorsrsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2219b263)

Un cop drsquoull a les versions romaneses dels refranys castellans ens mostraragrave com Mărculescu

manteacute la mateixa estructura en les tres paregravemies Mersul legilorregilor e după voia

regilorlegilor [lsquoLa marxa de les lleisdels reis eacutes segons la voluntat dels reisde les lleisrsquo] Per la

seva banda Frunzetti264 (traductor de la primera part) i Papu (traductor de la segona) no

coincideixen en les seves versions filant encara meacutes prim Papu ndashcom degraveiem responsable de la

segona part del Quijotendash tampoc respecta el joc de paraules entre leyes i reyes dels capiacutetols 5 i

37 en el primer cas declina la reialesa en favor de dreptatea celui tare [lsquola justiacutecia del fortrsquo]

259 Per tant ldquoSe utiliza esta frase para constatar que la ley se aplica de forma arbitraria seguacuten los deseos del gobernante de turnordquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 305) 260 Igualment segons CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2023) ldquoDa a entender que los poderosos quebrantan las leyes acomodaacutendolas o interpretaacutendolas a su gustordquo i amb mots ben semblants si beacute destacant lrsquoantipopularitat de les decisions ETXABE (2001 p 33) ldquoDa a entender que las personas poderosas tienen la capacidad de quebrantar o modificar las leyes a su antojo y en contra muchas veces de la opinioacuten generalrdquo Aixiacute doncs ldquoal menos en su sentido lato el refraacuten mantiene su vigencia como clamor desalentado hacia cualquier forma arbitraria de poderrdquo (JUNCEDA 1991 p 191) 261 No en va BODINI (2005 [1957] II Cap 37 p 892) tradueix la paregravemia del Quijote talment Chi comanda fa le leggi que en versioacute catalana quedaria Qui mana comanda (RULLAN 2005 [1905] II Cap 37 p 218) I de manera prou meacutes gragravefica a lrsquoensems que gastronogravemica Qui te sa pella pe rsquos manig fa rsquona srsquo ograveli ahont vogravel (RULLAN 2005 [1905] I Cap 45 p 278) 262 Noteu la convergegravencia drsquoambdoacutes mots a la traduccioacute de PAPU (1965 II p 339) Dreptatea celui tare este lege peste ţară [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo] 263 MIGHT isovercomes right 264 La seva opcioacute i meacutes concretament el sintagma roata legii [lsquola roda de la lleirsquo] ens duu al magiacute roata lumii [lsquola roda del moacutenrsquo] present per exemple al refrany Aşa e roata lumii unii suie alţii coboară [lsquoAixiacute eacutes la roda del moacuten uns pugen altres baixenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 42 nuacutem 1107)

80

mentre que en el segon siacute que es decanta per soarta regilor [lsquoel destiacute dels reisrsquo] Per acabar

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 566 sv ley) tradueixen la nostra paregravemia inicial (II Cap

37 p 1023) amb tres variants la darrera de les quals trobagravevem profusament representada als

reculls romanesos consultats ldquoLegile bat icircncotro vor regiise fac după placul regilor legea-i

după cum o fac domniirdquo [lsquoLes lleis piquen contra drsquoon volen els reises fan segons el voler dels

reis la llei eacutes segons com la fan els senyorsrsquo] A tall de conclusioacute permeteu-nos dos versos

extrets de la poesia de Mihai Eminescu (1850-1889) Icircmpărat şi proletar [lsquoEmperador i

proletarirsquo] ldquoSpuneţi-mi ce-i dreptatea ‒ Cei tari se icircngrădiră [] Cu-averea şi mărirea icircn cercul

lor de legirdquo265 [lsquoDigueu-me quegrave eacutes la justiacutecia ‒ Els poderosos es posaren drsquoacord [] Amb la

riquesa i la importagravencia en llur cercle de lleisrsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

Vegeu Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

265 Els versos 11 i 12 de lrsquoesmentada poesia els urpem de la pagravegina 264 del volum Mihai Eminescu - Opera poetică publicat a Bucarest per lrsquoEditura Semne lrsquoany 2007

81

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente266 (II Cap 50 p 1138267) Lasrsquo să ricircdă fitecine mie doar să-mi fie de bine (PAPU 1965 II p 450) [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Meargă-mi mie bine şi racircdă toţi de mine (MĂRCULESCU 2007 II p 414268) [lsquoEm vagi() a mi() beacute i riguin tots de mirsquo] La fama del nostre refrany es deu en gran part al seguumlent fragment drsquouna corranda obra de Luis de Goacutengora (1561-1627) que nosaltres pouem drsquoIRIBARREN (19744 p 564)

ldquoTraten otros del gobierno del mundo y sus monarquiacuteas mientras gobiernan mis diacuteas mantequillas y pan tierno y las mantildeanas de invierno naranjadas y aguardiente y riacutease la genterdquo269

Quant al seu sentit recorrem als mots de CALLES (2006 p 239 nuacutem 807) ldquoCon este refraacuten se da a entender la poca importancia que se da a los comentarios o habladuriacuteas[270] de la gente en especial cuando se tiene una buena posicioacuten o se realizan trabajos que a uno le interesan Recomienda actuar conforme a las ideas personales sin tener en cuenta la opinioacuten ajenardquo271 en consequumlegravencia ldquoEl refraacuten proclama la independencia frente a los convencionalismos ‒la

comodidad y los gustos personales antes que el criterio impuesto‒rdquo (LEYVA 2004 p 41) Als

reculls emprats lrsquoencerquem en la forma quixotesca a CORREAS (2000 [1627] p 87 nuacutem 1864) sense coma a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 269 sv calentura) i ETXABE (2001 p 45) en la variant Ande yo caliente[272] y riacutease la gente a CAMPOS BARELLA (1998 p 166 nuacutem 1656273) i CASADO et alii (1998 p 17274) i en la versioacute Ande yo caliente riacutease la gente a ETXABE (2001 p 45275)

266 Refrany drsquoallograve meacutes exacte almenys pel que fa al primer hemistiqui tenint en compte que la present fitxa fou redactada durant la caniacutecula de lrsquoany 2013 267 Amb la nota (II Cap 50 p 1138 n 43) ldquolaquono me importa nada lo que digan de miacute si hago lo que quieroraquo es frase hecha ceacutelebre por una letrilla de Goacutengorardquo 268 El traductor ens indica (II p 414 n 726) ldquoExpresie idiomatică [lsquoExpressioacute idiomagraveticarsquo] laquoAacutendeme yo caliente y riacutease la genteraquo devenită celebră ca refren al unei compoziţii satirice a lui Goacutengora [lsquoesdevinguda cegravelebre com a tornada drsquouna composicioacute satiacuterica de Goacutengorarsquo] laquoTraten otros del gobiernoraquordquo 269 Tambeacute ROMERO (20012 p 36 nuacutem 70) esmenta la gongorina corranda aixiacute com JUNCEDA (1991 p 213) del qual espigolem aquest apunt ldquoSabido es hasta queacute punto los dictados de la moda determinan por lo comuacuten nuestra conducta con mengua muchas veces de haacutebitos y prendas de valor acreditadordquo 270 Segons OLMOS (19982 [1940] p 20) ldquoEncarece el poco o ninguacuten caso que se debe hacer de murmuraciones o hablillas injustificadas esto es la indiferencia hacia la opinioacuten ajena a trueque de la comodidad propiardquo 271 Lrsquoautor no srsquooblida de citar la corranda de Goacutengora que popularitzagrave el refrany 272 Aprofitem per esmentar lrsquoanatogravemica precisioacute de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 421) a lrsquohora drsquoevitar el fred Srsquoen rie qui voudra pourvu que jrsquoaie les pieds au chaud No endebades les agravevies ens repetien sempre que el fred entra per dalt (el cap) o per baix (els peus) 273 Amb la glossa ldquoSe aplica al que prefiere su gusto o su comodidad al bien parecerrdquo

82

Pel que fa al romanegraves CALCIU SAMHARADZE (20052 p 59 sv andar) a partir de lrsquohiacutebrid

AndeAacutendeme yo caliente y riacutease la gente ens ofereixen uns quants equivalents que tambeacute

inclouen mutatis mutandis la versioacute de Papu Las să racircdă fitecine mie doar să-mi fie bine

[lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo] Per comenccedilar dues solucions

(20052 p 59 sv andar) que no espigolem a cap altra font Eu să fiu sănătos şi lasă lumea să

racircdă [lsquoEstigui jo sa i deixa que la gent riguirsquo] i Eu să fiu bine chiar de-or racircde de mine

[lsquoEstigui jo beacute encara que es riguin de mirsquo] el qual ens recorda la versioacute quixotesca italiana de

BODINI (2005 [1957] II p 996) Purcheacute stia bene[276] io dicano quel che vogliono Quant als

tres seguumlents equivalents a lrsquoanterior diccionari de Calciu et alii Nu-i frumos dar e sănătos

[lsquoNo eacutes bonic perograve eacutes sarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 397277 sv frumos CALCIU SAMHARADZE

20052 p 59 sv andar) Zică lumea ce-o vrea [lsquoLa gent que digui el que vulguirsquo] (CALCIU et

alii 1979 p 589278 sv lume CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) i Lasă lumea

să vorbească [lsquoDeixa que la gent parlirsquo] (CALCIU et alii 1979 p 589279 sv lume CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar) Si reblem aquesta darrera possibilitat amb un repicoacute

arribarem al cap del carrer eacutes a dir a una paregravemia escaient ldquoPentru ceĭ care fac ce le place fără a

se icircngrijigrave de părerea altorardquo [lsquoPer als que fan allograve que els agrada sense cuidar-se de lrsquoopinioacute dels

altresrsquo] vet aquiacute la glossa de ZANNE (2003 [1897] II p 839 nuacutem 6469) al refrany Lasă

lumea să vorbeacutescă [] Numaĭ puĭca sărsquomĭ trăĭeacutescă [lsquoDeixa que la gent parli [] basta que la polla

em visquirsquo] paregravemia que tampoc no descuren ni MUNTEAN (1967 p 230 nuacutem 4540) ni

BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 211) Lasă lumea să vorbească [] numai puica să-mi trăiască

Ras i curt si ens permeteu cloure aquesta fitxa amb la jaculatograveria versioacute quixotesca de

BULBENA (2005 p 703) Val meacutes fer enveja que llagravestima

274 Els autors inclouen el seguumlent comentari ldquoHay que despreciar los convencionalismos y acomodar las cosas al gusto propio No hay que hacer caso del queacute diraacutenrdquo A meacutes a meacutes relacionen la paregravemia amb dos refranys romagravenics un en francegraves i un altre en italiagrave Fais ce que dois advienne que pourra i Fa il dovere e non temere Gosem suposar que entre les fonts emprades srsquohi compta tambeacute ARTHABER (1929 p 230 nuacutem 450) al recull del qual apareixen la paregravemia francesa i la italiana drsquoidegraventica faisoacute pel que fa al referent castellagrave Arthaber el transmet talment Ande yo caliente | Y riacutease la gente 275 Etxabe glossa aixiacute el refrany ldquoSe aplica a la persona que concede maacutes importancia al bienestar que a las aparienciasrdquo alhora que recorda la corranda de Goacutengora que nrsquoimpulsagrave lrsquouacutes fins al punt que no pocs arribaren a creure (errograveniament com demostren els refranyers anteriors a ell) que el poeta cordovegraves nrsquoera lrsquoinventor 276 Mentre que lrsquoaltra traduccioacute quixotesca emprada per a lrsquoitaliagrave la de VIAN COZZI (1960 II p 386) no es limita a stare bene ans apunta a meacutes altes esferes Fincheacute io starograve da papa rida pure la gente 277 Amb coma entre hemistiquis i almiddotlusioacute al castellagrave Vaya yo caliente y riacutease la gente eacutes a dir la variant del refrany quixotesc meacutes habitual avui en dia 278 El diccionari esmenta la paregravemia iexclAnde yo caliente y riacutease la gente 279 Sense signe drsquoexclamacioacute A continuacioacute es recorda el castellagrave Ande yo caliente y riacutease la gente

83

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138) Să se-nticircmple asta azi (PAPU 1965 II p 450) [lsquoQue passi aixograve avuirsquo] Mai degrabă azi decacirct macircine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoAbans avui que demagraversquo] Ben pocs avis o pares no deuen haver maldat per inculcar a la mainada que Treacuteba de astă-ḑĭ nu o

lăsagrave pe macircine280 [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (ZANNE 1895 I p 13 nuacutem 49) tot

oposant-se a la vagarosa sponsio del corb281 del bec del qual no surt altre mot que cras [lsquodemagraversquo en

llatiacute] Din gura corbuluĭ nrsquoauḑĭ de cacirct bdquoCralaquo [sic] [lsquoDe la boca del corb no sents meacutes que laquoCraraquorsquo]

(ZANNE 1895 I p 436 nuacutem 1723) Din gura corbului n-auzi decicirct bdquocraldquo (HINŢESCU 1985 p

79 nuacutem 992) Avui en dia tal com ens informa VIZCARRONDO (2008 p 334) la paregravemia

quixotesca ha sofert una ampliacioacute bo i derivant en la forma No dejes para mantildeana lo que puedas

hacer hoy la qual espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 282282)

En el cas que ens ocupa Papu resol la traduccioacute amb una foacutermula desiderativa en quegrave desapareix

la temporalitat futura mentre que Mărculescu opta per una traduccioacute ad litteram que no apareix als

reculls consultats on siacute que trobem lrsquoesmentat consell ancestral en drsquoaltres variants Lucrul de

astăzi nu-l lăsa pentru micircine [lsquoLa feina drsquoavui no la deixis per demagraversquo] (HINŢESCU 1985 p 105

nuacutem 1619) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 21 nuacutem 169283 p 316 nuacutem

2685b284) Lucrul de astăzi nu-l lăsa pe micircine (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4731 GHEORGHE

1986 p 283 nuacutem 278) Lucrul de azi nu-l lăsa pe macircine (MILLIO 1999 p 278 nuacutem 2338b285 p

299 nuacutem 2532b286) Lucrul de azi nu-l lăsa pentru macircine (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187d287)

Nu lăsa pe macircine ce poţi face astăziazi [lsquoNo deixis per demagrave el que pots fer avuirsquo] (MILLIO 1999

p 278 nuacutem 2338a288) Nu lăsa pe macircine ce poţi face azi (MILLIO 1999 p 298 nuacutem 2532a289 p

316 nuacutem 2685a290 p 377 nuacutem 3187c291 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 64 sv antes) o Nu

lăsa pe micircine [sic] ce poţi face (ceea ce ai de făcut să faci) astăzi [lsquoNo deixis per demagrave() el que

pots fer (allograve que has de fer fer) avuirsquo] (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem 278) Fins i tot si som a

les acaballes del dia eacutes preferible fer via al meacutes aviat possible i no refiar de lrsquoendemagrave Lucrul de

280 Vegeu per citar-ne un exemple lrsquoitaliagrave Oggi stesso anzicheacute domani (BODINI 2005 II p 996) 281 CALCIU et alii (1979 p 1113 sv vreme) citen la paregravemia Mai este vreme şi micircine que tradueixen ldquoscarlett-orsquohariamentrdquo com a Mantildeana seraacute otro diacutea 282 Amb la glossa ldquoAconseja puntualidad en el cumplimiento de las obligacionesrdquo 283 AS good do it at first than last 284 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 285 Iacutedem 286 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 287 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 288 NEVER put off till to-morrow what you can do to-day 289 ONE hour TO-DAY is worth two to-morrow 290 Never PUT off till to-morrow what you can do to-day 291 WHAT MAY be done at any time will be done at no time

84

seară nu-l lăsa pe dimineaţa [sic] [lsquoLa feina de la tarda no la deixis per al matiacutersquo] (MUNTEAN 1967

p 239 nuacutem 4732) Lucrul de seară nu-l lăsa pentru dimineaţă (GHEORGHE 1986 p 283 nuacutem

278) paregravemia que ens recorda la traduccioacute portuguesa Antes fosse hoje do que amanhatilde pela

manhatilde292 (VISCONDES 2002 p 575)

Aixiacute doncs sense especificar dies concrets i com a regla general Mai bine mai devreme decacirct prea

tacircrziu [lsquoMillor aviat que massa tardrsquo] (MILLIO 1999 p 36 nuacutem 302293) o Vremea de astăzi n-o

lăsa pentru macircine că nu ştii pacircnă macircine ce o să se icircntacircmple [lsquoEl dia drsquoavui no el deixis per demagrave

que no saps fins demagrave quegrave passaragraversquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187a294) o encara Orice trebuie

să fie făcut astăzi şi se lasă pe macircine fără vreme este [lsquoTot el que srsquoha de fer avui i es deixa per

demagrave (ja) no srsquohi eacutes a tempsrsquo] (MILLIO 1999 p 377 nuacutem 3187b295) Perquegrave sabem prou beacute que

feina feta no fa destorb i que tot el que puguem enllestir hodiernament ens deixaragrave meacutes lleure per a

la resposta del corb demagrave Vui fos i demagrave festa (BULBENA 2005 p 703)

292 Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 283 nuacutem 278) ens recorda la paregravemia lusa Natildeo deixes (guardes) para amanhatilde o que podes fazer hoje que posa en relacioacute amb drsquoaltres exemples en italiagrave Quel che puoi far oggi non rimandare a domani i en francegraves Ne renvoie (remets) pas au lendemain (agrave demain) ce qui peut ecirctre fait aujourdrsquohui Ne remettez jamais au lendemain ce que vous pouvez faire le jour mecircme Tout ce qui peut ecirctre fait un autre jour le peut ecirctre aujourdrsquohui i Ne remets pas agrave demain les affaires 293 BETTER EARLY than late 294 WHAT MAY be done at any time will be done at no time 295 Iacutedem

85

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840296) (II Cap 17 p 840) [Că]-i mai bine să joci pe-o carte prea mare decicirct pe una prea mică (PAPU 1965 II p 161) [lsquo[Que] eacutes millor jugar una carta massa gran que una massa petitarsquo] E preferabil să pierzi pe o carte icircn plus decacirct pe una icircn minus (MĂRCULESCU 2007 II p 153) [lsquoEacutes preferible perdre per una carta de meacutes que per una de menysrsquo] En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996297) Cicircnd icirci vorba de curtenie mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 312) [lsquoQuan es tracta de cortesies eacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Icircn curtenii e mai bine să pierzi cu o carte mai mare decacirct cu una mai mică (MĂRCULESCU 2007 II p 288) [lsquoEn les cortesies eacutes millor perdre amb una carta meacutes gran que amb una meacutes petitarsquo] No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312298) Ca să nu pierzi nici pe-o carte prea mare nici pe una prea mică (PAPU 1965 II p 622) [lsquoPerquegrave no perdis ni per una carta massa gran ni per una massa petitarsquo] Ca să nu pierzi cu o carte mai mult sau mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoPerquegrave no perdis amb una carta (de) meacutes o (de) menysrsquo] Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024299) Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 340) [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo] Pierzi la fel de bine cu o carte mai mult ca şi cu o carte mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoPerds igual de beacute amb una carta (de) meacutes com tambeacute amb una carta (de) menysrsquo]

ldquoLa expresioacuten[300] estaacute tomada de diversos juegos de naipes populares en Espantildea en

distintas eacutepocas entre ellos el maacutes moderno de las siete y media en que el jugador puede

perder una baza o bien por quedarse con escasa puntuacioacuten y no atreverse a pedir otra carta

(pecar por carta de menos) o bien como suele ser lo maacutes comuacuten por arriesgarse a pedir

maacutes cartas y pasarse (pecar por carta de maacutes)rdquo (DOVAL 1995 p 155)

Tanmateix i malgrat lrsquouniacutevoc referent luacutedic cal distingir en les quatre paregravemies quixotesques

dos sentits diversos drsquouna banda el dels refranys dels capiacutetols 17 i 33 i drsquoaltra banda el dels

capiacutetols 37 i 71 En el primer cas tal com afirma BULBENA (2005 Cap 17 p 507) Val meacutes

perdrersquos per massa que no per poc que dit sigui en romanegraves Mai bine să icircntreacă decicirct să nu

ajungă [lsquoMillor que sobri que no que no nrsquohi hagi proursquo] (MUNTEAN 1967 p 247 nuacutem 4835)

296 Amb lrsquoapunt (II Cap 17 p 840 n 57) ldquolaquomaacutes vale excederse que quedarse cortoraquo (II 33 996 71 1312) la frase es corriente y procede del juego del quince o de la veintiunardquo 297 A peu de pagravegina (II Cap 33 p 996 n 60) ldquolaquoes preferible excederse antes que quedarse cortoraquo veacutease II 17 840 n 57rdquo 298 Amb la remissioacute (II Cap 71 p 1312 n 19) a ldquoVeacutease II 17 840 n 57rdquo 299 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute que acompanya la paregravemia (II Cap 37 p 1024 n 16) ldquolaquotanto da pasarse como quedarse cortoraquo compaacuterese con II 17 840 n 56 [sic] 33 996 n 60 donde el matiz es distintordquo 300 Doval es refereix a lrsquoexpressioacute Pecar por carta de maacutes o de menos

86

o Mai bine să prisosească decacirct să lipsească [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que faltirsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186 sv carta) per tal com De ce-i mult nimeni nu se

placircnge [lsquoDel que (nrsquo)hi ha molt() ninguacute no es lamentarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 186

sv carta) No endebades tant ZANNE (2004 [1900] IV p 174 nuacutem 9412) com MUNTEAN

(1967 p 213 nuacutem 4302) afirmen respectivament In vasu mare intră şi mult şi puţintel301 [lsquoA

lrsquoatuell gran entra tant molt com poquetrsquo] i Icircn vasul mare intră şi mult şi puţintel La segona

tongada (paregravemies dels capiacutetols 37 i 71) en canvi en blasma no nomeacutes la mancanccedila sinoacute tambeacute

lrsquoexceacutes i per tant ldquoAconseja como norma de conducta rehuir los extremos y no pecar por

exceso ni por defecto Se aplica habitualmente a los vicios a los deseos y en general a todo

tipo de tentacionesrdquo302 (ETXABE 2001 p 320) glossa que ultrapassa clarament lrsquoagravembit luacutedic

com demostren les seguumlents traduccions en portuguegraves i catalagrave Tanto se perde por mais como

por menos (SERRAS 2005 Cap 37 p 475) i No et perdis per massa aixiacute com per massa poc

(BULBENA 2005 Cap 71 p 821) dues versions que es mouen en lrsquoagravembit de la morigeracioacute

tan dilecta als clagravessics com per exemple ens palesa Ovidi (Metamorphoseon II v 137) en

aquest final drsquohexagravemetre ldquoMedio tutissimus ibisrdquo303

Drsquoaltra banda de les vuit traduccions romaneses que es posen en joc sis es limiten a traduir

lrsquooriginal quixotesc en canvi les versions de Papu per als capiacutetols 33 i 37 contenen un referent

ben divers Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella

que entrebancar-sersquo] Vet aquiacute una interpretacioacute que posa en relleu la positivitat de lrsquoexceacutes i que

per tant va com anell al dit a la paregravemia original En las cortesiacuteas antes se ha de perder por

carta de maacutes que de menos (Capiacutetol 33) perograve no pas al quixotesc Tanto se pierde por carta de

maacutes como por carta de menos (Capiacutetol 37) en quegrave hauriacuteem drsquoentendre seguint la metagravefora

hiacutepica proposada per Papu que tan dolent seria no arribar a la sella com saltar-hi per sobre

301 Zanne completa aquesta paregravemia amb un altre refrany Maĭ bine să prisoseacutescă decacirct să fie lipsă [lsquoMillor que nrsquohi hagi de meacutes que no que (en) manquirsquo] 302 Tambeacute CAMPOS BARELLA (1998 p 82 nuacutem 800) a propogravesit de la paregravemia Por carta de maacutes o de menos se pierden los juegos ldquoAconseja huir de los extremos viciososrdquo Drsquoaltra banda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 312 sv carta) ens nrsquoofereix meacutes detalls ldquoPecar por carta de maacutes o por carta de menos quando o se excede o no se llegoacute al justo es tomado del juego del quinze o del ventiunordquo I finalment IRIBARREN (19744 p 142) ens acaba drsquoensenyar les cartes ldquoEl juego del Veintiuno o la veintiuna a que alude Covarrubias era el juego de naipes con el cual el heacuteroe cervantino Rinconete se ganaba la vida en mesones y ventasrdquo En lrsquoesmentat joc de cartes ldquogana quien hace 21 o se acerca maacutes a ellos sin pasarrdquo (DRAE sv veintiuna) 303 Lrsquoadmonicioacute es completa talment ldquoAltius egressus caelestia tecta cremabis [] inferius terras medio tutissimus ibisrdquo Agafem al vol la traduccioacute que Consol Barrueco afaiccedilonagrave dels tres primers llibres de Les Metamorfosis (Barcelona Editorial Irina 1990) ldquoSi puges massa amunt cremaragraves els palaus celestes si vas massa avall() les terres pel mig aniragraves molt meacutes segurrdquo (p 71)

87

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872) Te-ntreabă toţi mai mult ce ai decicirct ce ştii (PAPU 1965 II p 190304) [lsquoEt pregunten tots meacutes el que tens que el que sapsrsquo] Lumea icircntacirci ia pulsul averii şi-apoi pe cel al ştiinţei (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoLa gent primer pren el pols al tenir i despreacutes al del saberrsquo]

ldquoIcircn original [lsquoA lrsquooriginalrsquo] laquoantes se toma el pulso al haber que al saberraquo (laquomai degrabă te

pipăie la avere decicirct la ştiinţăraquo) inversarea vechiului [lsquo(la) inversioacute de lrsquoanticrsquo] laquomaacutes vale

saber que haberraquo (laquomai mult valorează ştiinţa decicirct averearaquo) Infantele don Juan Manuel icircn

introducerea cunoscutului său [lsquoLrsquoinfant don Juan Manuel en la introduccioacute del seu

conegutrsquo] Libro de los castigos (Cartea pedepselor) scrie [lsquoescriursquo] laquohellip cierto es que el

saber puede guardar el haber et el haber non puede guardar el saberraquo (laquohellipe sigur că ştiinţa

poate păstra averea dar averea nu poate păstra ştiinţaraquo) laquoEl sabio puede ser rico maacutes el rico

no compra cienciaraquo spune şi un cicircntec popular vechi ce icircncepe cu [lsquodiu tambeacute una vella

canccediloacute popular que comenccedila ambrsquo] laquoMaacutes vale saber que haberraquohellip Icircntre vremea infantelui

icircnsă şi cea a lui Cervantes averea a icircnfricircnt ştiinţa [lsquoEntre lrsquoegravepoca de lrsquoinfant perograve i la de

Cervantes la riquesa ha venccedilut el saberrsquo]rdquo (FRUNZETTI305 1965 II p 190 n 2)

En efecte com tambeacute apunta CABALLERO (1970 p 203 nuacutem 2838) ldquoel adagio lo dice al

reveacutes laquoMaacutes vale saber que haberraquordquo paregravemia que recullen CAMPOS BARELLA (1998 p 314

nuacutem 3078306) ETXABE (2001 p 260307) i que CORREAS (2000 [1627] p 507 nuacutem 630) rebla

amb un repicoacute Maacutes vale saber que haber para no menester aixiacute doncs resultaria fagravecil deduir

que Del saber viene el haber (ETXABE 2001 p 116308) Nogensmenys Sancho estrafagrave el

refrany a la seva conveniegravencia encaterinat amb les ldquoabundantes espumasrdquo (II Cap 20 p 872)

de Camacho meacutes que no pas amb lrsquoldquoaguachirlerdquo (II Cap 20 p 872) de Basilio No endebades

LEYVA (2004 p 43) el compara amb una altra paregravemia alhora que lrsquoacompanya amb un nou

escantell de la filosofia de Sancho

ldquoEl refraacuten equivale a laquotanto tienes tanto valesraquo[309] ejemplo de injusticia social en cuanto a

valoracioacuten humana se refiere laquoSobre un buen cimiento se puede levantar un buen edificio

304 En aquest cas lrsquointeressantiacutessim contingut de la nota a peu de pagravegina que acompanya el refrany ens constreny si meacutes no moralment a esmentar-la a lrsquoinici de la fitxa 305 Atribuiumlm la nota a Frunzetti i no pas a Papu com semblaria escaient per tal com en la Notă asupra ediţiei (1965 II p 7) sersquons informa que ldquoNotele critice filologice şi istorice sicircnt alcătuite pentru icircntreaga ediţie de Ion Frunzettirdquo [lsquoLes notes criacutetiques filologravegiques i histograveriques les ha elaborat per a tota lrsquoedicioacute Ion Frunzettirsquo] 306 Amb la glossa ldquoEnsentildea que debe preferirse la ciencia a la riquezardquo 307 Lrsquoautor apunta ldquoValora los conocimientos por encima de los bienes materialesrdquo 308 Etxabe anota que el refrany ldquoSentildeala que el conocimiento y la informacioacuten son fuentes de riquezardquo 309 OLMOS (19982 [1940] p 20) tambeacute aprofita aquesta paregravemia en la seva glossa ldquoDice que se tiene en maacutes el dinero que el saber Semejante a eacuteste es laquotanto tienes tanto valesraquo refraacuten que soacutelo aceptan las generaciones decadentesrdquo Per a meacutes informacioacute aconsellem consultar la fitxa del refrany Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

88

y el mejor cimiento y zanja del mundo es el dineroraquo[310] sentencia en otra ocasioacuten Sancho

Panzardquo

Seguint doncs aquest raonament vet aquiacute una paregravemia que a cop segur Sancho subscriuria a

ulls clucs (i boca ben badada) El que dijo que saber vale maacutes que tener un borracho debioacute de

ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 641 nuacutem 56146)

En romanegraves si beacute eacutes cert que Dacă ai avere toţi te omenesc311 [lsquoSi tens riquesa tots trsquohonorenrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3710) no eacutes menys veritat la seguumlent pregunta retograverica Ce poţi

face dacă ai bani şi n-ai minte [lsquoQuegrave pots fer si tens diners i no tens entenimentrsquo] (HINŢESCU

1985 p 52 nuacutem 392) Ce poţi face dacă ai bani şi n-ai minte (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

86) Drsquoaltra banda tambeacute hi ha qui de guisa una punta meacutes radical es decanta per la mancanccedila

tant de saber com de tener Omul cicircnd are avere n-are minte cicircnd are minte n-are avere mai

cuminte e cicircnd n-are nimic [lsquoLrsquohome quan teacute riquesa no teacute enteniment quan teacute enteniment no

teacute riquesa meacutes assenyat eacutes quan no teacute resrsquo] (MUNTEAN 1984 p 324 nuacutem CCLXXXXVII)

Pel que fa a les versions romaneses conveacute destacar la troballa drsquoambdoacutes traductors a lrsquohora

drsquointroduiumlr una omnipotent presegravencia externa la qual convenccediluda de lrsquohegemonia del tenir

front al saber estagrave formada per toţi [lsquotothomrsquo] (Papu) o per lumea [lsquola gentrsquo] (Mărculescu)

Lrsquoesmentat afegitoacute ben entegraves no fa sinoacute justificar la preferegravencia ndashtal volta lrsquoobligacioacutendash de no

pensar contra corrent Per altra part la paregravemia castellana Maacutes vale ciencia que renta

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 651 nuacutem 56884) ens recorda que el mot romanegraves ştiinţă

emprat per Mărculescu teacute dos significats bagravesics lsquosaberrsquo i lsquociegravenciarsquo en el primer cas que eacutes el

que suara ens ocupa pensem que el famoacutes refrany El saber no ocupa lugar (ETXABE 2001 p

167) en romanegraves es formula talment Ştiinţa nu aduce pagubănu cere de macircncare [lsquoEl saber no

fa cap malno demana menjarrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 817 sv saber)

310 Vegeu II Cap 20 p 864 311 Per a meacutes exemples romanesos insistim a adreccedilar-vos a la fitxa Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

89

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314) Aci o să piară Samsoacuten [sic] şi toţi cicircţi sicircnt de partea lui (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAquiacute periragrave Samsoacute i tots els que estan de la seva partrsquo] Aici va muri Samson şi cacircţi cu el sodom (MĂRCULESCU 2007 II p 571312) [lsquoAquiacute moriragrave Samsoacute i tots els que estan amb ell munioacutersquo] El Liber Iudicum narra la vida de Samsoacute des del naixement (XIII 24) fins a la gloriosa mort

final (XVI 31) que eacutes precisament el passatge que suara ens interessa bo i aprofitant que els

filisteus srsquohavien aplegat al temple per oferir un gran sacrifici al seu deacuteu Dagon i celebrar-hi una

festa Samsoacute es va repenjar sobre les dues columnes centrals que lrsquoaguantaven i despreacutes de

cridar ldquoMoriatur anima mea cum Philistimrdquo313 (Liber Iudicum XVI 30) en va provocar

lrsquoensulsida Vet aquiacute lrsquoorigen del refrany quixotesc el qual ldquoSe usa para indicar que ha llegado

el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo

(CAMPOS BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3104) glossa que pertany a la paregravemia Aquiacute moriraacute

Sansoacuten con todos los filisteos314 i que coincideix mutatis mutandis amb la versioacute adoptada per

un dels traductors italians Muoia Sansone e tutti i Filistei (BODINI 2005 [1957] II p 1162)

En honor a la veritat cal dir que CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3106) citen ben poc

despreacutes el refrany Muera Sansoacuten y cuantos con eacutel son remetent a la glossa del nuacutemero 3104

que acabem drsquoesmentar Tampoc no manquen els traductors que opten per una traduccioacute ad

sensum bo i negligint la referegravencia biacuteblica com ara i ben curiosament el prevere RULLAN

(2005 [1905] II p 379) Que tot se perdi barca y bolitx315

Ara perograve tornem a tocar de peus a terra Samsoacute apareix a Zanne per partida doble i tanmateix

en una uacutenica paregravemia En efecte al capiacutetol XI intitulat ldquoŢěrĭ oraşe nume propriĭrdquo [lsquoPaiumlsos

ciutats noms propisrsquo] el nom Samson (ZANNE 2004 [1901] VI p 295) ens remet al seguumlent

capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] en el qual es recull la frase feta A

312 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 978) apunta ldquoExpresia icircşi are originea icircn Biblie [lsquoLrsquoexpressioacute teacute el seu origen en la Biacutebliarsquo] laquoMoriatur anima mea cum Philistinimraquo Judecătorii [lsquoLlibre dels Jutgesrsquo] 16 30 (laquoMori suflete al meu cu Filisteniiraquo [lsquolaquoMor agravenima meva amb els Filisteusraquorsquo])rdquo 313 ldquoQue mori jo amb tots els filisteusrdquo segons lrsquoexemplar de la Biacuteblia de quegrave disposem La Biacuteblia didagravectica (200610) Barcelona Editorial Cruiumllla p 139 314 Paregravemia que DOVAL (1995 p 15-16) aprofita per explicar-nos la figura de Samsoacute en un generoacutes fragment que no considerem balder drsquoinclourersquol a peu de pagravegina ldquoAlude a la figura histoacuterica de Sansoacuten duodeacutecimo juez de Israel Este personaje legendario dotado de una enorme y proverbial fuerza se distinguioacute en la lucha contra los invasores filisteos matando a muchos de ellos Enamorado de una mujer llamada Dalila eacutesta descubrioacute que el secreto de su fuerza residiacutea en sus cabellos por lo que vendida a los enemigos se los cortoacute Gracias a ello los filisteos pudieron apresar a Sansoacuten Para estar maacutes seguros de haberle derrotado sus verdugos le cegaron y le pusieron a trabajar moviendo la rueda de un molino en Gaza Con motivo de una festividad religiosa fue llevado al templo de Dagoacuten y atado a unas columnas para que el pueblo lo pudiera conocer Milagrosamente Sansoacuten recobroacute su prodigiosa fuerza y tirando de sus propias cadenas consiguioacute derribar los pilares del edificio que se derrumboacute matando mdashseguacuten el relato de sus hazantildeas que nos ha llegado contenido en el biacuteblico Libro de los Juecesmdash a maacutes de tres mil filisteosrdquo A lrsquoanterior explicacioacute lrsquoautor hi afegeix aquesta glossa ldquoFrase proverbial que se usa para indicar que ha llegado el momento en que es preciso arrostrar el mayor peligro sin reparar en las consecuenciasrdquo 315 El DCVB (sv bolitx) ens aclareix que a Mallorca barca i bolitx significa ldquotot el conjunt drsquouna cosardquo

90

aveacute puterea luĭ Samson [lsquoTenir la forccedila de Samsoacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 145 nuacutem

15734) amb la variant A fi tare ca Samson316 [lsquoSer fort com Samsoacutersquo] i acompanyada de la

glossa ldquoPentru omul foacuterte puternicrdquo [lsquoPer a lrsquohome molt fortrsquo] Amb aquest hagravepax paremiologravegic

no eacutes estrany que als nostres traductors no els hagin quedat altres tornes que improvisar una

traduccioacute de la paregravemia quixotesca En el cas de Mărculescu lrsquooriginalitat arriba al final quan

ens sorpregraven amb el mot colmiddotloquial (drsquoorigen eslau) sodom [lsquomunioacutersquo] que li permet donar un

caient paregravemic a la seva versioacute a traveacutes de la rima interna317 amb Samson

316 Aprofitem per recordar lrsquoaltre Sansoacuten del Quijote el menut batxiller Sansoacuten Carrasco i eacutes que en mots drsquoEISENBERG (1993 p 78) ldquoCervantes creativo con los nombres da el nombre de Sansoacuten a un hombre pequentildeordquo Per la seva banda i no endebades el fabulista Grigore Alexandrescu (1838-1907) tria el nom Samson per a un ldquodulău de curte ce latră foarte tarerdquo [lsquomastiacute de jardiacute que borda molt fortrsquo] a la faula Cicircinele şi căţelul [lsquoEl gos i el gossetrsquo] 317 Un procediment prou habitual en Mărculescu vegeu per exemple la traduccioacute Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo] que correspon al quixotesc No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

91

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702) Abia acum vine grosul (PAPU 1965 II p 34) [lsquoTot just ara ve el gruixutrsquo] Mai e de jupuit şi coada (MĂRCULESCU 2007 II p 36318) [lsquoEncara hi ha per escorxar (tambeacute) la cuarsquo] Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013319) De-acum abia icircncepe greul (PAPU 1965 II p 329) [lsquoA partir drsquoara tot just comenccedila el difiacutecilrsquo] I-a mai rămas coada de jupuit (MĂRCULESCU 2007 II p 303320) [lsquoEncara li ha quedat la cua per escorxarrsquo] El fet que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 198 nuacutem 17960) colmiddotloqui el refrany Andar

andar el rabo estaacute por desollar dins lrsquoapartat ldquoDificultadesrdquo ja sembla indicar-nos que la

paregravemia quixotesca ldquoEs un siacutemil que se refiere a la operacioacuten de quitar el pellejo o la piel a los

animales y a la dificultad de desollar la colardquo321 (IRIBARREN 19744 p 249) Aixiacute doncs ldquoAlude

a los asuntos al parecer resueltos que todaviacutea ofrecen dificultadesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p

25) Certament les dificultats que encara romanen per afrontar no soacuten pas les meacutes falagueres

ans al contrari segons CANTERA et alii (2005 p 56) el refrany ldquoSe dice para significar que auacuten

queda por hacer lo maacutes difiacutecilrdquo322 glossa ratificada per aquestes dues traduccions en portuguegraves

i en italiagrave Falta ainda o rabo que eacute o pior de esfolar323 (VISCONDES 2002 Cap 2 p 362) i

Manca la coda che egrave la piuacute [sic] difficile da scuoiare324 (VIAN COZZI 1960 II Cap 2 p 28)

Pel que fa al romanegraves el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 322 sv desollar) ens ofereix dues possibles solucions prou coincidents tal com ens tenen acostumats els autors amb les versions de Papu Abia acum vine grosulgreul [lsquoTot just ara ve el gruixutdifiacutecilrsquo] i Greul (de) abia urmeazăicircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just ve aracomenccedilarsquo] Un altre diccionari el de CALCIU

et alii (1979 p 427 sv greu3) esmenta els refranys Greul abia icircncepe [lsquoEl difiacutecil tot just comenccedilarsquo] i A rămas ce e mai greu [lsquoHa quedat el que eacutes meacutes dificilrsquo] dels quals doacutena lrsquoesperada versioacute castellana ldquoAuacuten queda (estaacute sau falta) el rabo por desollarrdquo

318 Amb la seguumlent explicacioacute a peu de pagravegina (II p 36 n 64) ldquoAdică mai e de trecut hopul cel mai greurdquo [lsquoEacutes a dir() encara srsquoha de superar lrsquoobstacle meacutes difiacutecilrsquo] 319 Acompanyat de la nota (II Cap 35 p 1013 n 52) ldquoLe quedan por cumplir los uacuteltimos detallesrdquo referida a Montesinos el qual ldquose estaacute en su cueva [] esperando su desencantordquo 320 Amb la seguumlent glossa (II p 303 n 543) ldquoAdică i-au mai rămas de rezolvat cacircteva amănunte nu tocmai uşoarerdquo [lsquoEacutes a dir() encara li han quedat per resoldre uns detalls no precisament fagravecilsrsquo] 321 Igualment segons DOVAL (1995 p 19) ldquoalude al antiguo oficio de los desolladores de animales que soliacutean acabar su tarea quitando el pellejo o la piel de la cola o rabo lo cual no era precisamente lo maacutes faacutecil sino todo lo contrariordquo 322 No endebades DOVAL (1995 p 19) ens apunta que ldquola frase se aplica a aquellas operaciones que a punto de ser finalizadas auacuten exigen un uacuteltimo esfuerzo para acometer una labor que ademaacutes es de las maacutes difiacuteciles de todas Se suele usar para hacer ver que hasta ahora todo va bien pero que auacuten queda lo maacutes difiacutecil de todo y que por tanto no conviene descuidarserdquo 323 Amb una explicacioacute a peu de pagravegina (II Cap 2 p 362 n 1) ldquoQuer dizer que ainda falta acabar o final de tudordquo 324 Segons LAPUCCI (1983 p 159) que en recull la variant La coda egrave la piugrave dura a spellare ldquoEgrave usato soprattutto in senso figurato la parte finale della faccenda egrave sempre la piugrave difficile In senso proprio avverte che spellare lrsquoanimale presenta tali difficoltagrave che solo un esperto puograve spellarne la codardquo

92

No voldriacuteem deixar de comentar el refrany de ZANNE (1895 I p 154 nuacutem 591) Maĭ e un deacutel

şi o vale [lsquoEncara hi ha un turoacute i una vallrsquo] que posa de manifest lrsquohoritzoacute espacial romanegraves que

el filogravesof Lucian Blaga (1895-1961) tan reveladorament batejagrave com a Spaţiul mioritic [lsquoLrsquoespai

ldquomioriacuteticrdquo325rsquo] a lrsquoassaig Trilogia culturii326 [lsquoLa trilogia de la culturarsquo] (1944) Partint de la

marcada verticalitat drsquoOccident (pensem a tall drsquoexemple en una espigada catedral gogravetica) i de

la no menys manifesta horitzontalitat drsquoOrient (posem per cas un camp amb tot drsquoestagravetues de

Buda completament idegraventiques fins a pegraverdua de vista) Blaga proposa a mig camiacute la siacutentesi

romanesa drsquoambdoacutes extrems lrsquoespai ldquomioriacuteticrdquo compost per una alternanccedila infinita de valls i

turons327 espai que almiddotludeix a la transhumagravencia vital i sentimental del pastor romanegraves en

contiacutenua peregrinacioacute allunyat de casa i els seus No eacutes aquest el lloc ni el moment drsquoallargar-

nos-hi gaire meacutes meacutes encara quan la paregravemia quixotesca apuntava una gran dificultat final no

pas una successioacute infinita de petits obstacles perfectament idegraventics Per cloure el tema

permeteu-nos deixar constagravencia que aquesta divisioacute maniquea de lrsquoespai fiacutesic romanegraves es troba

ben present al refranyer aixiacute doncs alguacute que eacutes meacutes ruc que un sabatot Nu scie nĭcĭ la deacutel nicĭ

la vale [lsquoNo sap (res) ni al turoacute ni a la vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 594) mentre que

ben entegraves qui teacute uns quants dits de front Scie şi la degravel şi la vale [lsquo(En) Sap tant al turoacute com a la

vallrsquo] (ZANNE 1895 I p 155 nuacutem 595)

325 Eacutes a dir el marc pastoral tan caracteriacutestic de certes zones de Romania sobretot al nord on es desenvolupa la balada popular Mioriţa [lsquoLrsquoanyelletarsquo] Vegeu la fitxa del refrany Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) 326 La segona part de lrsquoesmentat estudi srsquointitula precisament Spaţiul mioritic Si en voleu consultar una reedicioacute actual vegeu-ne sobretot les pagravegines 157-172 del volum publicat a lrsquoeditorial Humanitas (Bucarest 2011) 327 Ondulacioacute que en romanegraves srsquoexplicita per mitjagrave del mot plai segons el DEX (sv plai2) ldquoRegiune de munte sau de deal aproape plană acoperită icircn general cu pășunirdquo [lsquoRegioacute de muntanya o de turoacute gairebeacute plana coberta generalment amb pasturesrsquo]

93

Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502) Iubesc trădarea dar urăsc pe trădători (FRUNZETTI 1965 I p 528328) [lsquoEstimo la traiumlcioacute perograve odio els traiumldorsrsquo] Deşi trădarea place trădătorul e detestat (MĂRCULESCU 2007 I p 429329) [lsquoEncara que la traiumlcioacute agrada el traiumldor eacutes detestatrsquo] Alexandru Lăpuşneanul traditoribus non praemiat Vet aquiacute com hauriacuteem drsquoestrafer la citacioacute

clagravessica330 per adaptar-la a lrsquoexemple literari romanegraves que al nostre parer meacutes srsquoadiuria al

caient drsquoaquesta paregravemia Ens referim a Alexandru Lăpuşneanul (1840) narracioacute histograverica de

Constantin Negruzzi (1808-1868) que ens narra la tornada al paiacutes i al govern de Moldagravevia

(1564-1568) drsquoAlexandru Lăpuşneanul El fet drsquohaver estat foragitat una vegada del tron de

Moldagravevia permet al protagonista saber de quin peu calcen els boiars que (mirabile dictu) el

reben amb els braccedilos oberts Drsquoentre aquests nobles destaca lrsquoinnoble Moţoc qui srsquoofereix en

tot i per tot al nou senyor el qual lrsquoacull i se nrsquoaprofita fins que li conveacute eacutes a dir fins que el

poble fart dels abusos de Lăpuşneanul es rebelmiddotla i tot cercant un cap de turc pensa en

lrsquoexecrable Moţoc i exigeix ldquoCapul lui Moţoc vremrdquo [lsquoVolem el cap de Moţocrsquo] Les raons de

Moţoc per salvar la vida es basen en el qualitatiu ldquoEu sicircnt boier mare ei sicircnt nişte proştirdquo [lsquoJo

soacutec un gran boiar ells soacuten uns babausrsquo] tanmateix Lăpuşneanul les rebat amb el tan lacogravenic

com immortal ldquoProşti dar mulţirdquo [lsquoBabaus perograve moltsrsquo] i se sotmet ufanoacutes a la voluntat del

poble Una vegada meacutes la nostra narracioacute ldquoSentildeala que el traidor es despreciado incluso por

quien se beneficia de sus traicionesrdquo (ETXABE 2001 p 231) per tal com ldquoCometida la traicioacuten

el traidor no interesa y suele molestar al mismo sentildeor a quien sirvioacute y es frecuente que se

deshaga de aqueacutel con cualquier pretexto331 Es el sino de los traidores a los cuales el refraacuten

aluderdquo (OLMOS 19982 [1940] p 26) Ras i curt primer en castellagrave i despreacutes encara meacutes clar en

italiagrave El rey ama la traicioacuten mas al que la hizo no332 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

328 Refrany acompanyat de la nota (I p 528 n 4) ldquolaquoQue aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborreceraquo (literal Chiar dacă trădarea convine trădătorul este vrednic de ură [lsquoEncara que la traiumlcioacute convingui el traiumldor eacutes digne drsquoodirsquo])rdquo 329 Amb la seguumlent nota (I p 429 n 719) ldquoForma uzuală a proverbului e [lsquoLa forma usual del refrany eacutesrsquo] laquoLa traicioacuten aplace y no el que la haceraquo (laquoTrădarea place nu şi cel care-o faceraquo)rdquo 330 Almiddotludim al cegravelebre Roma traditoribus non praemiat que el cogravensol Servili Escipioacute va engaltar als assassins a traiumldoria de Viriat (Agraveudax Ditalc i Minurus enviats lusitans que tenien com a objectiu arribar a un acord de pau amb els romans) instants abans de fer-los executar 331 Vegeu per exemple lrsquoanegravecdota de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 973 sv traycioacuten) que relata la mala fi drsquoldquoun hombre llamado Domingordquo que serviacute el rei don Alonso fill del rei don Sancho durant el setge de la fortalesa de Zorita (Cagraveceres) i a qui buidaren els ulls com a premi a la traiumlcioacute Lrsquoesmentat Domingo reduiumlt a ldquoDominguejordquo no pateix un tracte gaire meacutes falaguer en la versioacute de JUNCEDA (1991 p 107-108) ldquoel rey de Castilla dictoacute a la par dos disposiciones respecto a Dominguejo una que en premio al servicio prestado como buen vasallo se le diesen laquociertos maravediacutees de juroraquo y otra que en tanto criado traidor le fuesen amputados los pies y las manosrdquo 332 A part del refrany quixotesc i aquest de Martiacutenez Kleiser apuntem que LEYVA (2004 p 48) esmenta La traicioacuten place mas no el que la hace i ens el glossa aixiacute ldquoSupone el desprecio del que el sicario se hace acreedor despueacutes de cumplir la orden recibida Este sentimiento inicial desemboca en animadversioacuten e incluso temor por lo que la vida del traidor peligrardquo Lrsquoesmentada paregravemia amb aplace en lloc de place tambeacute eacutes recollida per CAMPOS BARELLA (1998 p 316 nuacutem 3286) i acompanyada del seguumlent comentari ldquoEnsentildea que aun aquel a quien aprovecha la traicioacuten desprecia al traidor y desconfiacutea de eacutelrdquo

94

187 nuacutem 17000) i Il tradimento va bene ma il traditore fa schifo (BODINI 2005 [1957] I p

440)

El diccionari drsquoaforismes expressions magraveximes proverbis i dites de Victor Duţă recull dos

testimonis literaris imprescindibles En primer lloc Duţă es fa ressograve de la millor obra de teatre

romanesa ndashalmiddotludim ben entegraves a O scrisoare pierdută333 [lsquoUna carta perdudarsquo] (1883) de Ion

Luca Caragiale (1852-1912)ndash quan cita els mots ja proverbials drsquoun dels personatges Tache

Farfuridi (advocat i membre de diferents comissions i comitegraves poliacutetics) Trădare să fie dar s-o

ştim şi noi [lsquoQue hi hagi traiumlcioacute perograve que tambeacute ho sapiguem nosaltresrsquo] (DUŢĂ 1997 p

350 nuacutem 4256) Com comprovarem encontinent no seragrave balder recoacuterrer a un original de lrsquoobra

per citar el fragment meacutes in extenso ldquoTrădare să fie (cu oarecare emoţie) dacă o cer interesele

partidului dar s-o ştim şi noi De aceea eu totdeauna am repetat cu străbunii noştri cu Mihai

Bravul şi Ştefan cel Mare[334] iubesc trădarea (cu intenţie) dar urăsc pe trădătorirdquo335 [lsquoQue hi

hagi traiumlcioacute (amb certa emocioacute) si la demanen els interessos del partit perograve que tambeacute ho

sapiguem nosaltres Per aixograve jo sempre he repetit amb els nostres avantpassats amb Miquel el

Valent i Esteve el Gran estimo la traiumlcioacute (amb intencioacute) perograve odioacute els traiumldorsrsquo] Aixiacute doncs

ens adonem que encara no haviacuteem acabat de descabdellar el fil els darrers mots de Farfuridi

recorden els que Plutarc posagrave en boca de Juli Cegravesar i que segons DUŢĂ (1997 p 350 nuacutem

4257) foren (un cop passats pel sedagraves romanegraves) Icircmi place trădarea dar urăsc pe trădător

[lsquoMrsquoagrada la traiumlcioacute perograve odio el traiumldorrsquo] Resulta drsquoallograve meacutes sorprenent que Duţă nrsquoimprovisi

una traduccioacute i no srsquoaferri a la versioacute de Farfuridi (entenguirsquos Caragiale) que ha esdevingut

proverbial Tant eacutes aixiacute que Frunzetti a lrsquohora de traduir la paregravemia quixotesca es permet una

picada drsquoull336 al gran clagravessic romanegraves respectant-ne fins i tot el plural trădători [lsquotraiumldorsrsquo]

en comptes de lrsquooriginal quixotesc traidor que Mărculescu en canvi siacute que respecta en la seva

opcioacute de traduir literalment la paregravemia

333 El nostre benvolgut professor Virgil Ani ens ha insistit manta vegada en la inadequacioacute del tiacutetol que al seu juiacute hauria de reformular-se en O scrisoare rătăcită [lsquoUna carta extraviadarsquo] no pas pierdută [lsquoperdudarsquo] per tal com lrsquoesmentada carta srsquoacaba retrobant al final de lrsquoobra 334 Encara que la mencioacute a Mihai Bravul (meacutes conegut com a Mihai Viteazul) i Ştefan cel Mare obeeixi a criteris purament emfagravetics (agravedhuc teatrals ens atreviriacuteem a dir) no ens estem drsquoapuntar que Miquel el Valent (1558-1601) fou el primer que aconseguiacute el 1600 la unioacute de Moldagravevia Transilvagravenia i Valagravequia sota un uacutenic poder per la seva part Esteve el Gran (1433-1504) va governar Moldagravevia durant gairebeacute cinquanta anys (1457-1504) i va destacar per la seva destresa a lrsquohora de defensar la regioacute contra els enemics otomans hongaresos i polonesos No endebades el Papa Sixt IV lrsquoanomenagrave Athleta Christi 335 Fragment extret de les Opere alese (1972) de Ion Luca CARAGIALE (Bucureşti Editura Cartea Romacircnească II p 170) 336 Llicegravencia que tambeacute es permeten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 901 sv traidor) per beacute que a la mateixa pagravegina (sv traicioacuten) ens nrsquoofereixen una altra traduccioacute Iubim trădarea dar icircl urăm pe trădător [lsquoEstimem la traiumlcioacute perograve (lrsquo)odiem el traiumldorrsquo]

95

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239) Măcar că are urechi să audă nu are limbă să grăiască (PAPU 1965 II p 551) [lsquoEncara que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per expressar-sersquo] Chiar dacă are urechi de auzit nu are limbă de vorbit (MĂRCULESCU 2007 II p 505) [lsquoTot i que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per parlarrsquo] Don Antonio Moreno abans de confiar-se a don Quijote vol assegurar-se que tot el que es diragrave

el nostre heroi ldquolo ha de dipositar en los uacuteltimos retretes del secretordquo Aquest srsquoapressa a jurar-

ho i per a meacutes seguretat pronuncia lrsquoesmentada paregravemia gragravecies a la qual don Antonio pot

ldquotrasladar lo que tiene en su pecho [hellip] y hacer cuenta que lo ha arrojado en los abismos del

silenciordquo per tal com don Quijote en mots de RULLAN (2005 [1905] II p 340) Te oreyas per

escoltar y llengo per callar La font del refrany la pouem a dos passatges biacuteblics concretament

al Liber Psalmorum (CXV 5-7) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos habent et non videbunt

[] Aures habent et non audient [] nares habent et non odorabunt [] Manus habent et non

palpabunt [] pedes habent et non ambulabunt non clamabunt in gutture suordquo337 i en segon

lloc al mateix Liber Psalmorum (CXXXV 16-17) ldquoOs habent et non loquentur [] oculos

habent et non videbunt [] Aures habent et non audient [] neque enim est spiritus in ore

ipsorumrdquo338 Es tracta drsquouna paregravemia que entre tots els reculls castellans consultats nomeacutes hem

estat capaccedilos de trobar al nostre llistat de referegravencia CANTERA et alii (2005 p 56)

Bo i passant al romanegraves ZANNE (2003 [1897] II p 178 nuacutem 3472) relaciona el refrany Gură

are şi gura nu i se aude [lsquoTeacute boca i la boca no se li sentrsquo] aplicat als babaus o ben al contrari

als prudents que no gosen parlar en determinades circumstagravencies amb la traduccioacute del Salteri

(1673) de Sant Dosoftei (1624-1693 pel que fa a la vida terrena) ldquoGuracirc aŭ şi nu pot să grăĭascacirc

[] Cu ochĭ sicircnt şi nu pot să zăreacutescacirc [] Urechĭ aŭ şi nu pot să audzacirc [] Nice aburĭ nu le ĭaste rsquon

budzacirchelliprdquo339 (2003 [1897] II p 179 nuacutem 3472) A partir dels versos centrals drsquoaquest

passatge (Liber Psalmorum CXXXV 16-17) MUNTEAN (1967 p 288 nuacutem 5627) nrsquoelabora

la seguumlent paregravemia Ochi au şi nu văd [] urechi au şi nu aud [lsquoTenen ulls i no (hi) veuen []

tenen orelles i no (hi) sentenrsquo] Drsquoaltra banda la principal diferegravencia entre les versions de Papu i

Mărculescu rau en la guisa drsquoexpressar la finalitat dels ogravergans sensorials esmentats (orelles i

llengua) mentre el primer opta pel subjuntiu să audă [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i să grăiască [lsquoper

expressar-sersquo] el segon es decanta pel supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] i de vorbit [lsquoper parlarrsquo]

337 Segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] han gli orecchi ma non ascoltano [] han le nari ma non odorano [] Con le lor mani non palpano [] con i lor piedi non camminano [] non dan suono con la lor golardquo (p 663) 338 En aquest cas la traduccioacute que ens ofereix lrsquoesmentat exemplar de la Sacra Bibbia eacutes la seguumlent ldquoHanno la bocca e non parlano [] hanno gli occhi ma non ci vedono [] hanno gli orecchi e non sentono [] non crsquoegrave fiato nella bocca lorordquo (p 673) 339 Versos que corresponen al Liber Psalmorum (CXXXV v 16-17) esmentats dessuacutes juntament amb la traduccioacute italiana

96

Conveacute notar que la rima auzit - vorbit srsquohauria produiumlt igualment si Mărculescu hagueacutes

mantingut lrsquoopcioacute legravexica de Papu eacutes a dir el verb a grăi [lsquoexpressar-sersquo] el supiacute del qual seria

de grăit [lsquoper expressar-sersquo] forma que trobem a la seguumlent paregravemia acompanyant tot just el

supiacute de auzit [lsquoper sentir(-hi)rsquo] Multe multe să auzi şi puţine să grăieşti (că urechi de auzit

două ai dobacircndit iar gură de grăit numai una)340 [lsquoMoltes escolta(rsquon) moltes i digues(-ne)

poques (que orelles per sentir(-hi) dues (nrsquo)has rebut i boca per expressar-te nomeacutes una)rsquo]

(MILLIO 1999 p 36 nuacutem 303a341) En una variant ad sensum de lrsquoanterior paregravemia observem

el canvi de a auzi [lsquosentir(-hi)rsquo] per a asculta342 [lsquoescoltarrsquo] i drsquoaltra banda de a grăi

[lsquoexpressar-sersquo] per a vorbi [lsquoparlarrsquo] coincident aquest darrer amb la tria de Mărculescu

Douĕ urechĭ şi o gură [] Ţiacute-a lăsat buna natură [] Multe multe să asculţĭ [] Dar puţine să

vorbescĭ343 [lsquoDues orelles i una boca [] Trsquoha deixat la bona natura [] Perquegrave moltes moltes

(nrsquo)escoltis [] Perograve (de) poques (en) parlisrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 460 nuacutem 4762)

340 I tanmateix malgrat tan sagravevia admonicioacute O gură numaĭ are omul şi urechĭ douĕ dar drsquoimpotrivă maĭ mult grăĭesce de cacirct ascultă [lsquoNomeacutes una boca teacute lrsquohome i() drsquoorelles() dues perograve en canvi diu meacutes que no escoltarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 169 nuacutem 3423) amb la glossa ldquoArată năravul oacutemenilor şi ne icircndeacutemnă a urmagrave icircmpotrivărdquo [lsquoMostra el vici dels homes i ens exhorta a contrarestar-lorsquo] 341 BETTER to play with the EARS than with the tongue Altres variants de la mateixa paregravemia es poden consultar a la p 201 nuacutem 1694c p 300 nuacutem 2542b o a la p 366 nuacutem 3102b 342 Malgrat aixograve la frontera entre ambdoacutes verbs a voltes esdeveacute ben tegravenue com ens demostra MILLIO (1999 p 33 nuacutem 264 p 93 nuacutem 784) Pacircntecele gol nu are urechi (de auzit) [lsquoLa panxa buida no teacute orelles (per sentir[-hi])rsquo] i Pacircntecele gol n-are urechi de ascultat [lsquoper escoltarrsquo] 343 Per a meacutes exemples drsquoaquest careacutes us adrecem a la fitxa quixotesca La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

97

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178) Bun venit năpastă dacă vii singură (PAPU 1965 II p 491) [lsquoBenvinguda calamitat si veacutens solarsquo] Vino sănătos necazule dacă vii singur (MĂRCULESCU 2007 II p 451) [lsquoVine amb salut infortuni si veacutens solrsquo] Si tenim en compte que Um mal nunca vem soacute344 (VISCONDES 2002 p 596) desitjarem que el

que ens visita sigui uacutenic i posats a demanar tolerable ldquoque ya es alguacuten consuelo saber que el

mal es bueno que no trae tras siacute otros malesrdquo345 (MAL LARA 2013 [1568] V p 868 nuacutem 92)

perquegrave altrament ldquoabyssus [sic] abyssum invocat y vienen encadenados los males y juntos

los bienes sueltos y esparcidosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 215 sv bien) En la mateixa

liacutenia LEYVA (2004 p 53) argumenta que la paregravemia ldquoimplica la sospecha de que un mal llama

a otro y que las calamidades se encadenan para sumarse a la desgraciardquo346 Per tant Bun venit

răului ce vine singur [lsquoBenvinguda al mal que ve solrsquo] (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122b347) i

perquegrave a hom no succeeixi que Fuge de un rău şi dă peste altul [lsquoFuig drsquoun mal i topa amb un

altrersquo] (MUNTEAN 1967 p 180 nuacutem 3758) resultaragrave molt meacutes assenyat Cicircnd dintr-un rău

vrei să treci icircn alt rău rămicirci mai bine cu cel dinticirci cu care te-ai deprins [lsquoQuan drsquoun mal vols

passar a un altre mal millor que et quedis amb el primer amb el qual trsquohas acostumatrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 103 nuacutem 2295)

La traduccioacute de Papu eacutes recollida per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588 sv mal) Bun

venit năpastă dacă vii singură348 Cal destacar-hi lrsquouacutes de lrsquoeslavisme năpastă [lsquocalamitatrsquo] que

augmenta considerablement les dimensions del mal original349 Mărculescu per la seva banda

afegeix un irogravenic sănătos [lsquoamb salutrsquo] a la seva adaptacioacute drsquouna paregravemia ben coneguda Vino

necazule dar vino singur [lsquoVine infortuni perograve vine solrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 411

nuacutem 16693) Vino necazule dar vino singur (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7933) Vino

necazule dar vino singur (MILLIO 1999 p 15 nuacutem 122a350)

A tall de conclusioacute no ens estarem pas drsquoinvocar la proteccioacute divina Doamne fereşte de altă

[sic] rău mai mare [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) drsquoun altre mal meacutes granrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem

3800) o Doamne fereşte de mai rău [lsquoDeacuteu guarda(rsquons) de meacutes malrsquo] (HINŢESCU 1985 p 194

344 Vegeu la fitxa del refrany Un mal llama a otro (I Cap 28 p 362) Fem notar que la similitud entre paregravemies aconseguiacute que VISCONDES (2002 p 188 i 596) les traduiacutes ambdues de la mateixa guisa 345 Comentari a la variant Bien vengas mal si vienes solo 346 Semblantment a OLMOS (19982 [1940] p 29) ldquoPorque los males suelen ir acompantildeados de otras calamidadesrdquo i a CAMPOS BARELLA (1998 p 213 nuacutem 2101) ldquoDa a entender que una desventura no suele ser uacutenicardquo 347 Welcome evil if thou comest ALONE 348 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits 349 La primera accepcioacute del DEX (sv năpaacutestă1) eacutes precisament ldquonenorocire marerdquo [lsquodesgragravecia granrsquo] 350 Welcome evil if thou comest ALONE

98

nuacutem 3801) Com hem observat dessuacutes meacutes val mal conegut que desgragravecia per conegraveixer ja que

lrsquoabsegravencia de mals en convida lrsquoaparicioacute immediata amb una virulegravencia de pronogravestic qui-sap-lo

difiacutecil quan no reservat Rău cu rău [] dar mai rău fără rău [lsquoMalament amb (un) mal [] perograve

pitjor sense (cap) malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 330 nuacutem 6417) Rău cu rău dar mai rău fără rău

(MILLIO 1999 p 18 nuacutem 147I351 p 26 nuacutem 205a352) Ieşi rău Din pacircrău Că-i mai rău

Fără rău [lsquoMalament (si) surts Del rierol Que eacutes pitjor Sense malrsquo] (MILLIO 1999 p 26

nuacutem 205b353) Comptat i debatut tal com ens proposen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 588

sv mal) per a la paregravemia quixotesca Ferească Dumnezeu de mai rău [lsquoGuardi(lsquons) Deacuteu de meacutes

malrsquo]

351 ANY good Lord before none 352 Better BAD than boutwithout 353 Iacutedem

99

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764) Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă (PAPU 1965 II p 90) [lsquoEl cor si eacutes fort com lrsquoacer destrossa lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 89354) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012) O inimă bună biruie năpasta (PAPU 1965 II p 328) [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 303355) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] Segons LEYVA (2004 p 54) es tracta drsquouna ldquoExhortacioacuten en ambos casos al buen aacutenimo[356]

con que se han de afrontar las cuestiones arduas de la vida toda vez que el apocamiento aleja el

eacutexito de cualquier empresardquo Aixiacute doncs la paregravemia palesa ldquoque cuando uno tiene buen aacutenimo y

coraje puede sobrellevar cualquier adversidad o reveacutes de la fortunardquo357 (ROMERO 20012 p 52

nuacutem 120) En idegraventica forma quixotesca358 bo i acompanyant-la de lrsquoapunt ldquoQue el esfuerzo la

vencerdquo359 la recull CORREAS (2000 [1627] p 132 nuacutem 334) aixiacute com tambeacute MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 236 nuacutem 21494360) CAMPOS BARELLA (1998 p 105 nuacutem

1049361) ETXABE (2001 p 70362) o ARTHABER (1929 p 323-324 nuacutem 634) el qual lrsquoaprofita

per relacionar-la amb lrsquoitaliagrave Cuor forte rompe cattiva sorte363 amb el corresponent hiperogravenim

paregravemic en francegraves i italiagrave Rien nrsquoest impossible i Nulla crsquoegrave drsquoimpossibile364 o fins i tot amb

la categograverica frase de Napoleoacute I ldquoImpossible nrsquoest pas un mot franccedilaisrdquo

Pel que fa al refranyer romanegraves una cerca al volum de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 258

sv corazoacuten) ens donaragrave com a resultat la primera versioacute de Papu amb una lleugera variant

354 MĂRCULESCU (2007 II p 89 n 190) nrsquoapunta la paregravemia original ldquoProverb laquoBuen corazoacuten quebranta mala venturaraquordquo 355 Amb lrsquoapunt (2007 II p 303 n 542) ldquoUn buen corazoacuten quebranta mala venturardquo 356 Estintolant-se en el buen aacutenimo OLMOS (19982 [1940] p 29-30) srsquoesplaia ldquoEs decir el buen aacutenimo favorece el feliz eacutexito de las empresas tanto como lo entorpecen la pusilinamidad y el apocamiento A este geacutenero pertenece laquola fortuna ayuda a los audacesraquo Los cobardes e indecisos no han escrito ninguna paacutegina en la Historiardquo 357 Lrsquoautor aprofita la glossa quixotesca per enllaccedilar-hi una reflexioacute que ens sembla drsquoallograve meacutes actual i inspirada ldquoNo deben de estar muy de acuerdo los brujos astroacutelogos y adivinadores del futuro pues tienen su negocio en el miedo que los demaacutes albergan hacia laquola mala venturaraquo asiacute que[] si hicieacuteramos maacutes caso a este refraacuten las artes adivinatorias no resultariacutean nada rentablesrdquo 358 Ens referim a la variant del capiacutetol X sense article inicial 359 Glossa que ens recorda CABALLERO (1970 p 180 nuacutem 2480) 360 Amb el breu apunt ldquoAacutenimo vencerdquo 361 Amb dues glosses ad hoc ldquoQuien tiene aacutenimo valeroso vence las dificultades e incluso la mala suerterdquo i ldquoExhorta a no descaecer en los infortunios porque con el aacutenimo se hacen maacutes tolerables y aun suele enmendarse o evitarse la desgraciardquo 362 Lrsquoautor apunta ldquoAnima a actuar con valentiacutea y decisioacuten ya que de este modo se vencen las dificultades y la mala suerterdquo alhora que en la mateixa pagravegina 70 ens ofereix dues paregravemies similars Buen conorte vence mala ventura i Buen esfuerzo quebranta mala ventura 363 Aixiacute el recullen BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 522 nuacutem IX1847) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 188 nuacutem 2042) en la variant Cuore forte rompe cattiva sorte 364 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 354 nuacutem 3857)

100

formal Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă [lsquoEl cor() si eacutes fort com lrsquoacer destrossa

lrsquoinfortuni de seguidarsquo] Aprofitem per assenyalar que en el segon cas Papu es decanta per una

opcioacute completament diferent O inimă bună biruie năpasta [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo] per

la seva banda Mărculescu en ambdoacutes casos empra la mateixa versioacute Inima bună nenorocu-l

icircmbună [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo] la qual palesa lrsquoesforccedil drsquooferir-li una pagravetina

paremiologravegica per mitjagrave de la rima bună [lsquobonrsquo] ndash icircmbună [lsquoesmenarsquo] Drsquoaltra part el diccionari

de FLONTA (1992b p 134 nuacutem 760365) ens ofereix el seguumlent equivalent al primer referent

quixotesc Nu-ţi este puterea cicirct icircţi este vrerea [lsquoNo trsquoeacutes la forccedila com trsquoeacutes la voluntatrsquo] que

ensopeguem exactament igual a PANN (1982 [1847] p 370) i HINŢESCU (1985 p 209 nuacutem

4152) ZANNE (2003 [1897] II p 683 nuacutem 5727) ens la transmet sota la forma Nu rsquoţĭ este

puterea [] Cacirct icircţĭ este vrerea i ens lrsquoexplica talment ldquoVoinţa omuluĭ icircntrece adese-orĭ puterile

luĭrdquo [lsquoLa voluntat366 de lrsquohome sovint supera les seves forcesrsquo] Quant a drsquoaltres reculls hi

espigolem una variant en dos hemistiquis Nu-ţi este puterea [] cicirct icircţi este vrerea (MUNTEAN

1967 p 282 nuacutem 5567) o beacute la normalitzacioacute de la primera paregravemia citada Nu-ţi este puterea

cacirct icircţi este vrerea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 240 CARTALEANU et alii 2007 p 214 nuacutem

1917)

365 Nothing is impossible to a willing HEART (mind) Amb almiddotlusioacute ultra la ja esmentada paregravemia quixotesca al refrany lusitagrave O bom coraccedilatildeo quebranta maacute ventura (vontade) Estranyament per al mateix refrany anglegraves de partenccedila FLONTA (1992a p 113 nuacutem 757) recull el francegraves Agrave coeur vaillant rien drsquoimpossible perograve en canvi per al romanegraves escull una traduccioacute literal La mintea cutezătoare totul e posibil [lsquoA la ment atrevida tot eacutes possiblersquo] opcioacute marcada per un asterisc a fi drsquoassenyalar que davant la impossibilitat de trobar-li un equivalent romanegraves ha calgut recoacuterrer a la traduccioacute literal de lrsquooriginal 366 Seguint un criteri etimologravegic optem per traduir tant voinţă (del verb a voi [lsquovolerrsquo]) com vrere (del verb a vrea [lsquovolerrsquo]) amb un uacutenic substantiu voluntat

101

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 i 53 p 855 i 1164) (II Cap 19 p 855367) Fitece[368] mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 175) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 166369) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] (II Cap 53 p 1164) Fiecare mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 477) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo] Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 438370) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo] Els diferents traductors romagravenics del Quijote es veuen en la disjuntiva drsquooferir al possible lector

una versioacute del refrany ad litteram371 o beacute ad sensum372 Bona prova drsquoaquest dilema nrsquoeacutes el cas

de BODINI el qual primerament opta per Pari cerca pari373 (2005 [1957] II Cap 19 p 740)

si beacute a continuacioacute es decanti per La pecora con la pecora (2005 [1957] I Cap 53 p 1021) La

paregravemia quixotesca srsquoamara drsquoun tint matrimonial que ldquoRecomienda las uniones entre personas

de igual condicioacutenrdquo374 (ETXABE 2001 p 74) per tal com ldquoLos casamientos entre individuos de

distinta clase social suelen acarrear muchos sinsabores a las familiasrdquo375 (OLMOS 19982 [1940]

p 30) Tanmateix la glossa de CAMPOS BARELLA (1998 p 262 nuacutem 2581) trasllada la

paregravemia a un agravembit social molt meacutes genegraveric ldquoEnsentildea que cada uno se contenga en su estado

igualaacutendose solo con los de su esferardquo formulacioacute que es repeteix a CALLES (2006 p 39 nuacutem

109) a lrsquohora drsquoexplicar el refrany Cada pardal con su igual376

ldquoEl refranero popular recomienda establecer relaciones sociales entre iguales[377] Porque es

muy comuacuten que los subordinados envidien o vituperen al superior y eacuteste desprecie a sus

367 La paregravemia va acompanyada de la nota (II Cap 19 p 855 n 19) ldquoEl refraacuten sigue siendo bien conocidordquo De tan conegut MAL LARA (2013 [1568] III p 662 nuacutem 57) lrsquoesmenta de passada bo i comprometent-se a comentar-lo meacutes endavant promesa que per desgragravecia nostra mai no duragrave a terme 368 Variant popular de fiecare [lsquocadarsquo] Vegeu el DEX (sv fiteceacute) 369 Fent-se ressograve de la nota anterior MĂRCULESCU (II Cap 19 p 166 n 328) apunta ldquoProverb usual şi azi [lsquoRefrany habitual encara avuirsquo] laquoCada oveja con su parejaraquordquo 370 Amb el seguumlent particular a peu de pagravegina (II Cap 53 p 438 n 760) ldquoProverb laquoCada oveja con su parejaraquordquo 371 Vegeu per exemple els dos traductors francesos consultats Chaque brebis avec sa pareille (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 164 i 446) i Agrave chaque brebis son mouton (FANLO 2010 [2008] II p 185 i 519) 372 Vegeu posem per cas VIAN COZZI (1960 II p 147 i 408) Ogni simile col suo simile i Ognuno con il suo simile que ens recorden lrsquoopcioacute italiana del refrany quixotesc proposada per CASADO et alii (1998 p 89) Ogni suo simili [sic] ama il suo simile 373 Paregravemia que GHEORGHE (1986 p 147 nuacutem 100) amplia fins a Pari con pari bene sta e dura i aprofita per relacionar-la entre drsquoaltres amb el refrany quixotesc 374 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) 375 En aquest sentit LEYVA (2004 p 56) afirma ldquoLa creencia seguacuten la cual los matrimonios entre personas de distinta clase social suelen traer malas consecuencias [sic] tiene su bandera en este refraacutenrdquo 376 Refrany que dit sigui de passada MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 448 nuacutem 39111) colmiddotlocava sota la categoria ldquoIgualdad entre coacutenyugesrdquo 377 Aixiacute mateix segons ROMERO (20012 p 59 nuacutem 137) el refrany quixotesc ldquoSugiere que cada uno se encuentra mejor con sus iguales con laquosu genteraquo Se suele utilizar cuando se ha vivido una mala experiencia al rodearse de gente con la que no se sintoniza plenamenterdquo

102

inferiores Para evitar los disgustos que proporcionan las relaciones desiguales los refranes

han establecido que cada cual tenga trato con personas y gentes de su misma categoriacutea

social econoacutemica o laboralrdquo

Ambdoacutes autors romanesos han preferit la traduccioacute literal per beacute que amb una diferegravencia prou

significativa Papu rejoveneix lrsquoovella en anyella378 i es treu de la magraveniga un diminitiu de

pereche [lsquoparellarsquo] per obtenir-ne perechioară [lsquoparelletarsquo] i en consequumlegravencia tambeacute la rima

amb mioară [lsquoanyellarsquo] Mărculescu en canvi respecta lrsquoovella original (amb aquest meravelloacutes

mot romanegraves oaie afaiccedilonat nomeacutes per quatre vocals gragravefiques totes elles diferents) i a fi

drsquoencabir-hi una rima remata la paregravemia amb un tal volta forccedilat e [lsquoeacutesrsquo] que aixograve siacute es

beneficia de la pronunciacioacute amb ldquoirdquo epentegravetica de totes les formes del verb a fi [lsquoserrsquo] amb ldquoerdquo

inicial Abans de girar full tornem un instant a mioară per recalcar que en la tria de Papu srsquohi

amaga conscientment o inconscient una raoacute folklograverica de pes la poesia anogravenima meacutes popular

de la literatura romanesa existent en centenars de formes i variants arreu dels territoris de parla

romanesa no duu altre tiacutetol ni teacute altra protagonista que Mioriţa379 [lsquoLrsquoanyelletarsquo] monument

anogravenim tan important ldquoicircncacirct srsquoau făcut comparări cu Divina Commedia şi mulţi icircl socotesc ca

momentul iniţial al oricărei culturi autohtonerdquo380 [lsquoque srsquohan fet comparacions amb (la) Divina

Commedia i molts el consideren el moment inicial de qualsevulla cultura autogravectonarsquo]

Meacutes enllagrave drsquoaquestes dues traduccions literals que no individuem en cap dels reculls consultats

ndasha excepcioacute del diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 676 sv oveja) el qual registra

la comentada versioacute de Papundash el refranyer romanegraves ens ofereix en primer lloc la metagravefora del

sac escagassat que necessita un pedaccedil ad hoc După sac şicirc peticul [lsquoSegons el sac() tambeacute el

pedaccedilrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 344 nuacutem 7703) refrany que es matisa amb la glossa (III

p 347 nuacutem 7703) ldquoCacircnd doĭ inşĭ se potrivesc maĭ ales soţiĭrdquo381 [lsquoQuan dos individus tenen

afinitat sobretot espososrsquo] Vet aquiacute drsquoaltres variants de la mateixa paregravemia Tot sacul icircşi

găseşte petecul [lsquoTot sac troba el seu pedaccedilrsquo] (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7309 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 111) Tot sacu-şi găseşte petecu(l) (HINŢESCU 1985 p 220 nuacutem 4414)

Cum e sacul şi peticul [lsquoCom eacutes el sac() tambeacute (ho eacutes) el pedaccedilrsquo] (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem

747) Fiecare [lsquoCadarsquo] sac icircşi găseşte petecul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) Per clourersquon

la tirallonga CALCIU et alii (1979 p 885 sv sac) encara ens nrsquoofereixen la variant Fiecare

378 Anotarem que segons el DEX (sv mioaacuteră) lrsquoanyella de Papu eacutes una ldquoOaie tacircnără de la vacircrsta de l an pacircnă la 2 anirdquo [lsquoOvella jove des de lrsquoedat drsquo1 any a 2 anysrsquo] 379 Comentaris com el de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 842 sv oveja) que tambeacute esmenta el refrany quixotesc ens fan encara meacutes entenedor el protagonisme folklograveric drsquoaquest animal i no pas de cap altre ldquoAnimal mansueto del qual tenemos grandiacutessimos provechos para la vida humana como a todos constardquo 380 Mots de George CĂLINESCU que extraiem de la seva immortal Istoria literaturii romacircne (de la origini pacircnă icircn prezent) [lsquo(La) histograveria de la literatura romanesa (dels oriacutegens fins al present)rsquo] (Bucureşti Editura Semne 2003 [1941] p 62) 381 I ultra la glossa srsquoacompanya drsquoun equivalent francegraves i un altre drsquoitaliagrave Tel pied tel soulier i Qual piede tale scarpa

103

sac cu peticul său [lsquoCada sac amb el seu pedaccedilrsquo] la qual en efecte tradueixen com el refrany

castellagrave de partenccedila Sense abandonar encara la induacutestria tegravextil tinguem tambeacute en compte que

Cum e acul şi cojocul [lsquoCom eacutes lrsquoagulla() tambeacute (ho eacutes) la pellissarsquo] (MUNTEAN 1967 p 119

nuacutem 2636) i serveixi per seguir nodrint esperances lrsquoafirmacioacute que meacutes tard o meacutes drsquohora Tot

acul icircşi află gaura lui [lsquoTota agulla (es) troba el seu foratrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

111) Un altre referent amb el mateix sentit i que espigolem arreu eacutes el que almiddotludeix al

revogravelver del turc Cum e (icircĭ) turcu(l) şi pistolu(l) [lsquoCom eacutes el turc() tambeacute (ho eacutes) la pistolarsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VI p 415 nuacutem 14356) Cum e turcul şi pistolul382 (MUNTEAN 1967 p

120 nuacutem 2647 HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 752) Cum e turcul şi pistolul (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 137) Cum icirci turcul şi pistolul (CARTALEANU et alii 2007 p 101 nuacutem 858)

De manera meacutes general i sense entrar en delicades referegravencies veiumlnals el refranyer romanegraves

sentencia que Cei ce se potrivesc [] lesne se-mprietenesc [lsquoEls que tenen afinitat [] fagravecilment

fan amistatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 76 nuacutem 1747) Cei ce se potrivesc lesne se icircmprietenesc

(HINŢESCU 1985 p 51 nuacutem 371) Cei ce se potrivesc lesne se-mprietenesc (GHEORGHE

1986 p 146 nuacutem 100) o beacute que Cine se aseamănă se adună [lsquo(Els) Qui srsquoassemblen

srsquoajuntenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 94 nuacutem 2115 GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 100)

382 CALCIU et alii (1979 p 783 sv pistol) esmenten el refrany tot i que amb una traduccioacute prou allunyada del sentit original Colas [sic] y nabos para en una son entrambos Cerquem lrsquoexplicacioacute del refrany castellagrave a ETXABE (2001 p 66) el qual sota la variant Berzas y nabos para en una son entrambos ens en demostra el sentit hostil ldquoHace referencia a las personas de malas intenciones o cualidades que se unen y llegan a acuerdos entre siacute para llevar a cabo alguna empresardquo

104

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855) (II Cap 19 p 855) Să se căsătorească fiecare doar cu unul pe potriva lui (PAPU 1965 II p 175) [lsquoQue es casi cadascuacute nomeacutes amb un drsquoigual a ellrsquo] Fiecare să se căsătorească cu cel de-o potrivă (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoQue cadascuacute es casi amb lrsquoigualrsquo] Casadla con su igual (II Cap 5 p 726) Mărit-o mai bine cu unul pe potriva ei (PAPU 1965 II p 54) [lsquoMillor que la maridis amb un drsquoigual a ellarsquo] Mărit-o cu unul de-o seamă cu ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoMarida-la amb un de semblant amb ellarsquo] Quan Ovidi improvisant una epiacutestola de la despitosa Deianira a Hegraveracles afirmava ldquoSiqua

uoles apte nubere nube parirdquo383 (Heroides IX v 32) no feia sinoacute reprendre la sagravevia admonicioacute

drsquoEgravesquil ldquoEra un savi siacute un savi el primer que en el seu esperit sospesagrave i amb la seva llengua

formulagrave [sic] que laquocasar-se dins el seu braccedilraquo eacutes el que val meacutes de molt i quan srsquoeacutes menestral

no pretendre unes noces entre gent aviciada per la riquesa o ensuperbida pel llinatgerdquo384 Dit

sigui en castellagrave Casa con tu igual[385] y no te iraacute mal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

448 nuacutem 39112) Casa tu hijo con tu igual y no diraacuten de ti mal (MAL LARA 2013 [1568] III

p 657 nuacutem 57) Si quieres bien casar casa con tu ygual386 (MAL LARA 2013 [1568] V p

865 nuacutem 88) Si quieres bien casar casa con tu igual387 (CORREAS 2000 [1627] p 742 nuacutem

584 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 448 nuacutem 39103) o fins i tot Casar y compadrar

cada cual con su igual (CORREAS 2000 [1627] p 159 nuacutem 391 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 448 nuacutem 39106 CAMPOS BARELLA 1998 p 89 nuacutem 875388) Aixiacute mateix en

romanegraves tambeacute sersquons aconsella Să rsquoţĭ ĭeĭ neveacutestă de potriva ta [lsquoPren-te muller igual a tursquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 501 nuacutem 10427) Să-ţi iei nevastă de potriva ta (HINŢESCU

1985 p 144 nuacutem 2533) Aprofitem lrsquoanterior paregravemia per apuntar que la locucioacute preposicional

383 Segons la traduccioacute drsquoAdela Mordf Trepat i Anna Mordf de Saavedra a la Fundacioacute Bernat Metge (1927 Barcelona p 45) ldquosi vols maridar-te beacute maridarsquot amb un igualrdquo 384 El fragment pertany als versos 887-893 del Prometeu encadenat Nrsquourpem la versioacute de Carles Riba publicada al segon volum de les Tragegravedies drsquoEgravesquil a la Fundacioacute Bernat Metge (1933 Barcelona p 87) 385 Citem si beacute de passada COVARRUBIAS (1977 [1611] p 730 sv igual) que tambeacute recull el ldquoProverbio laquoCada qual case [sic] con su igualraquordquo 386 Ens permetem de repescar bona part de la glossa de Mal Lara ldquoaunque muchas vezes se repita muchas vezes es menester dezillo porque muchas vezes se yerra y piensa cada uno subir casando con mayor que eacutel y cae Y para alcanccedilar una cosa tan excelente como bien casar razoacuten es que sea puesto en obra tan buen aviso que sea con su igual en estado linage tierra costumbres affectiones riquezas de tal manera que no aya entre ellos notable desigualdad para que se sigan enojos y aquella tan mala palabra que despueacutes viene a entrar en ellos que es malcasadosrdquo (p 865-866) 387 DUŢĂ (1997 p 74 nuacutem 763) transcriu la seguumlent frase de M Mitchel Nu sunt fericite decacirct căsătoriile icircntre oameni care se aseamănă [lsquoNo soacuten feliccedilos meacutes que els casaments entre persones que srsquoassemblenrsquo] En aquest sentit CORREAS (2000 [1627] p 144 nuacutem 68) aconsella Cada cual con su igual trate y se case 388 Amb la glossa ldquoEnsentildea a mantenerse cada cual en su esfera sin aspirar a maacutes ni descender a menosrdquo

105

pe potriva389 (present en ambdues traduccions de Papu) srsquoacostuma a acompanyar de genitiu i

significa ldquola fel cu asemănător cu egal curdquo [lsquoigual a semblant a idegraventic arsquo] (DUDA 2007 p

182 sv potrivă) a Mărculescu nrsquoobservem la variant (concretament una locucioacute adverbial) de-

o potrivă mentre que en el segon exemple (II p 55) aquest mateix autor es decanta per de-o

seamă cu390 drsquoidegraventic significat

El refranyer romanegraves ens ofereix drsquoaltres exemples que no es desmarquen gens ni mica dels

postulats anteriors ja sigui des drsquoun punt de vista estegravetic Să-ţi iei nevastă de casă [] nici uricirctă

nici frumoasă [lsquoPren-te muller de casa [] ni lletja ni bonicarsquo] (MUNTEAN 1967 p 344 nuacutem

6695) o a voltes geogragravefic Decicirct frumoasa din sat strein mai bine sluta din satul tău [lsquoMeacutes

que la bonica de(l) poble estranger millor lrsquoestrafeta del teu poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 138

nuacutem 2986) o beacute last but not least la crematiacutestica visioacute ageogragravefica De n-ai bani nu lua fată

cu zestre ca să nu-ţi zică taci tu să vorbesc eu [lsquoSi no tens diners no prenguis noia amb dot

perquegrave no et digui calla tu que parlo jorsquo] (HINŢESCU 1985 p 77 nuacutem 948)

389 El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 510 sv igual) esmenta lrsquoexemple ldquoLa casoacute con su igualrdquo que tradueix com a ldquoA măritat-o cu unul pe potriva eirdquo [lsquoLa va maridar amb un drsquoigual a ellarsquo] Permeteu-nos fer notar lrsquoequivalegravencia existent entre romanegraves i catalagrave pel que fa als verbs a (se) căsători ndash casar(-se) i a (se) mărita ndash maridar(-se) als quals encara podriacuteem afegir a (se) icircnsura ndash (a)mullerar(-se) 390 Vegeu DUDA (2007 p 213 sv seamă)

106

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276) Fiştecare e meşterul bunei lui ursite (PAPU 1965 II p 587) [lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Fiecare icircşi e artizanul propriei sale sorţi (MĂRCULESCU 2007 II p 538391) [lsquoCadascuacute srsquoeacutes lrsquoartesagrave del seu propi destiacutersquo] La informacioacute que ja ens venia apuntada per la nota a peu de pagravegina de Mărculescu es detalla

meacutes profusament en aquesta altra de FANLO (2010 [2008] II p 639 n 1392) ldquoSentence connue

attribueacutee agrave Appius Claudius par lrsquoEacutepicirctre agrave Ceacutesar du Pseudo-Salluste (1 1 2) laquo Mais les faits

montrent la veacuteriteacute de ce que dit Appius dans ses poegravemes que chacun est lrsquoartisan de sa propre

fortune raquordquo En el context quixotesc el refrany ldquoSe lo dice don Quijote a Sancho para dar a

entender que las cosas que nos ocurren no suelen venir por casualidadrdquo (CANTERA et alii 2005

p 58) Es tracta aixiacute doncs drsquouna sentegravencia que ldquoSe endereza contra los que fiacutean a la suerte los

buenos eacutexitos cuando en realidad somos lo que queremos y labramos nuestra ventura con el

libre ejercicio de una voluntad tenaz y constanterdquo393 (OLMOS 19982 [1940] p 30)

El diccionari de Calciu Samharadze inclou informacioacute pertinent sota dos mots en primer lloc

el substantiu artiacutefice els serveix per amollar el refrany Cada cual es el artiacutefice de su propia

suerte bo i vinculant-hi la versioacute romanesa Fiecare este făuritorul propriului său destin

[lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu propi destiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 89 sv artiacutefice)

Drsquoaltra banda a recer del nom ventura (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 934 sv ventura)

espigolem el nostre refrany quixotesc acompanyat de les seguumlents traduccions Norocul e (după)

cum şi-l face omul [lsquoLa sort eacutes (tal) com se la fa la personarsquo] Fiecare icircşi croieşte[394] singur

norocul [lsquoCadascuacute eacutes teixeix sol la sortrsquo] i Fiştecare e meşterul bunei lui ursite [lsquoCadascuacute eacutes

lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo] Com es pot fagravecilment observar la darrera paregravemia obeeix a la

traduccioacute de Papu Quant a la primera soacuten nombrosos els testimonis que el refranyer romanegraves

ens brinda comenccedilant per la variant de CARTALEANU et alii (2007 p 201 nuacutem 1782) Norocul

e cum şi-l face omul que srsquoacompanya de la glossa ldquoAnihilează importanţa sorţii trecacircnd

succesele şi insuccesele pe seama fiecăruiardquo [lsquoAniquila la importagravencia del destiacute passant els egravexits

i els fracassos al cagraverrec de cadascuacutersquo] aquesta mateixa variant tambeacute lrsquoespigolem tant a MILLIO

391 Amb la seguumlent explicacioacute (II Cap 66 p 538 n 916) ldquoEste vorba de o formulare a lui Claudius Appius cel Orb care s-a răspacircndit prin intermediul unei scrisori a lui Pseudo-Sallustiusrdquo [lsquoEs tracta drsquouna formulacioacute drsquoApi Claudi el Cec que es va difondre per mitjagrave drsquouna carta de Pseudo-Salmiddotlustirsquo] 392 Lrsquoesmentada nota correspon a la traduccioacute francesa Chacun est lrsquoartisan de sa propre fortune 393 I continua en uns termes que preferim anotar a peu de pagravegina ldquoLa suerte en general es una frase en que se escudan los holgazanes o fracasados No he tenido suerte dicen El hombre honrado y laborioso en su esfera siempre tiene suerterdquo 394 Metagravefora que ens recorda un refrany que suara ens ve com anell al dit Fie-care pentru sine [] Croitor de pacircne [lsquoCadascuacute per a si (mateix) [] Teixidor de parsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 49 nuacutem 9017) Fiecare este [lsquoeacutesrsquo] croitor de picircine pentru sine (HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1183) Zanne hi relaciona la paregravemia llatina Quisquis faber fortuna[e]

107

(1999 p 97 nuacutem 815a395 p 130 nuacutem 1115c396) com a CALCIU et alii (1979 p 698 sv

noroc) els darrers dels quals la tradueixen de la seguumlent faisoacute ldquoViene ventura a hombre que la

procura (sau a quien se la procura) cada uno es artiacutefice de su fortuna (sau ventura)rdquo

Prosseguim amb drsquoaltres variants ben similars Norocu rsquoĭ după cum şirsquol face omul [lsquoLa sort eacutes

(tal) com se la fa la personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 420 nuacutem 16724) Norocu-i după

cum şi-l face omul (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5274 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159)

Norocu-i (după) cum şi-l face omul (GHEORGHE 1986 p 278 nuacutem 271) paregravemia que el darrer

autor relaciona amb el refrany quixotesc397 i amb el francegraves Chacun est artisan de sa fortune o

lrsquoitaliagrave Ognuno egrave artefice della propria fortuna398 En una o altra variant lrsquoanterior paregravemia

romanesa no expressa altra cosa que Adesea norocul şi-l face omul singur [lsquoSovint el destiacute sersquol

fa la persona solarsquo] (MILLIO 1999 p 97 nuacutem 815b399) Adeseori norocul şi-l face omul singur

(MILLIO 1999 p 130 nuacutem 1115b400) per tal com Fiecare este stăpicircn pe capul lui [lsquoCadascuacute

eacutes responsable (del que passi) al seu caprsquo] (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3643) Fiecare e

stăpacircn pe capul lui401 (CARTALEANU et alii 2007 p 137 nuacutem 1200) eacutes a dir que Eşti stăpicircn

pe capul tău [] ori la bine ori la rău [lsquoEts responsable (del que passi) al teu cap [] o per a beacute o

per a malrsquo] (MUNTEAN 1967 p 165 nuacutem 3466) Pensem doncs a tall de conclusioacute que no

nomeacutes el destiacute (santa paraula) rau a les nostres mans sinoacute que cada acte ndashcada ldquofetrdquondash que

realitzem ens repercuteix positivament o negativa Cine face [] lui icircşi face [lsquoQui fa [] a ell es

farsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1976) Cine face [] lui icircşi face [] cine dă [] lui icircşi dă [lsquoqui

doacutena [] a ell es doacutenarsquo] (MUNTEAN 1967 p 87 nuacutem 1977)

Quant a les traduccions romaneses caldria esmentar-ne tres detalls lrsquouacutes del meacutes rar fiştecare en

lloc de fiecare [lsquocadarsquo] en el cas de Papu Segonament la tria de meşter402 (Papu) i drsquoartizan403

(Mărculescu) I en darrer lloc lrsquoalternanccedila entre ursită [lsquofatrsquo] i soartă [lsquodestiacutersquo] de sentit prou

semblant com ens demostren les definicions que el DEX ens nrsquoindica ldquoDestin soartă

fatalitaterdquo [lsquoDestiacute sort fatalitatrsquo] (DEX sv ursiacutet2) i ldquoForţă supranaturală despre care se crede

că hotărăşte irevocabil fatal toate acţiunile şi icircntacircmplările din viaţa oamenilor destin fatalitate

noroc scrisă ursitărdquo [lsquoForccedila sobrenatural de la qual es creu que decideix irrevocablement

395 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 396 FORTUNE helps him that is willing 397 En la forma Cada uno es (el) artiacutefice de su fortuna (ventura) 398 Paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 369 nuacutem 4014) recullen en la variant Ognuno egrave artefice del proprio destino 399 EVERY man is the ARCHITECT of his own fortune 400 FORTUNE helps him that is willing 401 Amb la seguumlent explicacioacute ldquoReplică dată de cei pe care alţii icircncearcă să-i povăţuiască să-i icircnveţe minterdquo [lsquoRegraveplica donada per aquells a qui drsquoaltres intenten aconsellar alliccedilonarrsquo] 402 Segons el DEX (sv meacuteşter1) ldquoPersoană care are şi practică o meserierdquo [lsquoPersona que teacute i practica un oficirsquo] 403 La definicioacute del DEX (sv artizaacuten) eacutes la seguumlent ldquoPersoană care execută produse de artizanat meşteşugar care lucrează cu artărdquo [lsquoPersona que executa productes drsquoartesanat artesagrave que treballa amb artrsquo]

108

fatalment totes les accions i els esdeveniments de la vida de les persones destiacute fatalitat sort

averany fatrsquo] (DEX sv soaacutertă1)

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

Vegeu Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

109

Con la iglesia hemos dado404 (II Cap 9 p 759405) De biserică am dat (PAPU 1965 II p 85) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] De biserică am dat (MĂRCULESCU 2007 II p 84406) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

ldquoFrase[407] supuestamente extraiacuteda de El ingenioso hidalgo Don Quijote de Cervantes

aunque la cita estaacute trastocada en forma y fondo[408] En el capiacutetulo IX de la 2ordf parte de

aquella obra aqueacutel en que Don Quijote y Sancho Panza llegan a El Toboso en busca del

palacio de Dulcinea la frase que figura es laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Ese

cambio de verbo y el hecho de que la palabra laquoiglesiaraquo aparezca en minuacutesculas hacen cierta

la opinioacuten de que en aquella ocasioacuten Cervantes no introdujo en ella una criacutetica velada a la

Iglesia[409] Todo hace pensar que a diferencia de como suele ser utilizada la frase en

aquella ocasioacuten soacutelo expresaba una circunstancia fiacutesica de chocar contra el muro de la

iglesia de El Toboso expresando eso siacute temor porque confundidos por la oscuridad

estaban pisando el camposanto de la iglesia pues por entonces era costumbre colocar los

cementerios ante los atrios de los templosrdquo (DOVAL 1995 p 264)

Per al dado de lrsquooriginal CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2463) proposa ldquoO tropezado topadordquo variant que com hem vist eacutes posterior a lrsquoobra cervantina i posseeix una intencionalitat410 que no teacute res a veure amb lrsquooriginal quixotesc en el qual ens trobem davant

404 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 242) 405 Amb la nota (II Cap 9 p 759 n 12) ldquolaquohemos tropezado con el edificio de la iglesiaraquo el mayor del pueblo y por eso de faacutecil confusioacuten con el imaginario alcaacutezar de Dulcinea Con la variante topado por dado se ha convertido en frase proverbial para indicar un enfrentamiento con cualquier tipo de autoridad a la que puede resultar problemaacutetico contradecirrdquo 406 MĂRCULESCU (2007 II p 84 n 180) apunta ldquoIcircn text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Enunţul trebuie icircnţeles literal fără a-i atribui lui Cervantes intenţii secunde Şi totuşi propoziţia desfigurată a stacircrnit valuri de interpretări esoterice şi anticlericale Sub o variantă uşor modificată (topado [lt topar laquoa se ciocni a se izbiraquo] icircn loc de dado) enunţul a căpătat valenţe proverbiale exprimacircnd confruntarea cu o instituţie dificil sau riscant de contrazisrdquo [lsquoAl text laquoCon la iglesia hemos dado Sanchoraquo Lrsquoenunciat cal entendrersquol literalment sense atribuir(-li) a Cervantes segones intencions I tanmateix la proposicioacute desfigurada ha provocat multitud drsquointerpretacions esotegraveriques i anticlericals Amb una variant lleugerament modificada (topado [lt topar laquocolpejar-se xocarraquo] en lloc de dado) lrsquoenunciat ha assumit matisos proverbials que expressen lrsquoenfrontament amb una institucioacute que difiacutecilment o arriscada es pot contradirrsquo] 407 Lrsquoautor es refereix a ldquoCon la Iglesia hemos topadordquo 408 En aquest sentit LUJAacuteN (19932 50) afirma ldquoLas gentes sustituyeron el dado con el topado y le atribuyeron una segunda intencioacuten que a buen seguro Cervantes no se propuso jamaacutesrdquo I meacutes endavant ldquoNo obstante desfigurada de como la escribioacute Cervantes ha venido a significar que no es conveniente que en los asuntos de uno se interpongan la Iglesia y sus ministros a pesar de que nada de ello estuviera en la intencioacuten de Cervantes Auacuten maacutes que esto se ha convertido para muchos en la insinuacioacuten de que es peligroso tropezar con la Iglesia y con sus intereses por su fuerza su poder y su solapada intencioacutenrdquo 409 Vet aquiacute la primera part de la glossa ad hoc drsquoOLMOS (19982 [1940] p 31-32) ldquoSi bien Don Quijote pronuncioacute estas palabras al encontrarse de noche con Sancho ante el templo parroquial del Toboso han adquirido la categoriacutea de refraacuten en que se alude a los obstinados en atacar a la Iglesia negando su caraacutecter divino La Historia estaacute empedrada de tumbas cavadas por la Iglesia para sus perseguidores De las persecuciones sale siempre la Iglesia maacutes pura y mejor afianzada La promesa del Divino Fundador laquolas puertas del infierno no prevaleceraacuten contra ellaraquo se ha cumplido y se cumpliraacute hasta el fin del mundordquo Ameacuten 410 Per exemple segons LEYVA (2004 p 65) ldquoEl dicho desvirtuado auacuten se viene repitiendo con esta intencionada versioacuten laquoCon la iglesia hemos topadoraquo en el sentido de tropezar o embarazarse en algo por alguacuten obstaacuteculo dificultad o falta que se advierterdquo

110

drsquouna frase afirmativa sense cap mena de segona intencioacute com argumenta RIQUER (2003 p 179)

ldquoYa puede verse que esta frase estaacute perfectamente acomodada a lo que ocurre y que lo que

ocurre no puede ser maacutes loacutegico pues en todo pueblo el edificio de maacutes laquobultoraquo y que hace

maacutes sombra es la iglesia que por estar en el centro y en la plaza mayor se encuentra aunque

no se busquerdquo411

Per subratllar la fortuna de quegrave gaudeix encara avui en dia la paregravemia pseudoquixotesca Con la

Iglesia hemos topado creiem que nrsquohi hauragrave prou amb la seguumlent anegravecdota ocorreguda el mes

de juliol de 2012 en el marc drsquouna visita guiada pel monumental casc antic de Salamanca

durant el recorregut la nostra guia Yolanda Huertas Cabezas412 no nomeacutes va treure a colacioacute el

refrany sinoacute que ens nrsquoargumentagrave lrsquoorigen bo i basant-se en la peripegravecia del carro funerari el

qual a lrsquohora de girar lrsquoestreta cantonada de la calle de Jesuacutes (no endebades tambeacute anomenada

calle del Atauacuted) on srsquohi ubicava una esgleacutesia picava no poques vegades contra els murs del

sacre recinte circumstagravencia que els duia a certificar lrsquoaccident amb el ja conegut (en aquest cas

en minuacutescula) Con la iglesia hemos topado

Quant al refranyer romanegraves si voleu topar amb lrsquoesgleacutesia us aconsellem de consultar ZANNE

(2004 [1901] VI p 486-493 nuacutem 14591-14624) amb paregravemies que tracten la presegravencia

paremiologravegica del mot biserică [lsquoesgleacutesiarsquo] de guisa ben diversa a la derivacioacute postquixotesca

Drsquoaltra banda resulta curioacutes observar que tant Papu com Mărculescu (aquest segon amb una

pertinent explicacioacute en nota a peu de pagravegina) coincideixen en traduir lrsquoenunciat original de la

mateixa guisa De biserică am dat [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo] bo i emprant una expressioacute A

da de ceva [lsquoTopar amb alguna cosarsquo] que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 895 sv topar)

ens ofereixen en forma personal ldquoAi dat de cevardquo a traveacutes drsquoun altre context quixotesc413

ldquoiquestHas topado algordquo

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673) Vegeu Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

411 Fragment que IRIBARREN (19744 p 477) urpant-lo drsquouna edicioacute ogravebviament anterior a la que posseiumlm nosaltres no srsquooblida drsquoesmentar 412 A qui agraiumlm la gentilesa i celeritat a lrsquohora de completar lrsquoanegravecdota amb detalls que ens fugien de la memograveria 413 La frase en quumlestioacute es troba al capiacutetol 29 de la segona part (p 952)

111

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169414) Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti (PAPU 1965 II p 481) [lsquoDel coix si trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo] La Roma de eşti fă ce zăreşti (MĂRCULESCU 2007 II p 442415) [lsquoA Roma si ets fes el que lluquesrsquo]

ldquoRefraacuten[416] muy usual y que aconseja adaptarse[417] cada cual al modo de ser y a las

costumbres del paiacutes donde se halle[418] Debe de provenir del refraacuten antiguo Cuando a

Roma fueres haz como vieres el cual a su vez es una traduccioacuten en forma proverbial del

verso vulgar latino[419] Cum Romae fueris [] Romano vivito more[420]rdquo (IRIBARREN 19744

p 557)

ETXABE (2001 p 96) despreacutes drsquoesmentar la paregravemia cervantina421 inclou la seguumlent

observacioacute ldquoLa mayoriacutea de las variantes de este refraacuten entre ellas las utilizadas en la

actualidad han perdido la referencia a Roma Allaacute donde fueres haz lo que vieres Donde

fueres haz como vieres[422] Donde quiera que fueres haz como vieres Por donde fueres haz

como vieres y Ve do vas y como vieres asiacute haz[423]rdquo variants a les quals encara podriacuteem afegir-

ne un parell meacutes que pouem a CORREAS (2000 [1627] p 236 nuacutem 479 p 806 nuacutem 92) Do

fueres haraacutes como vieres i Ve do fueres y haz como vieres

Quant al romanegraves TEODORESCU-KIRILEANU (1923 p 58 nuacutem 469) ens recomana Să te porţi

cum cere locul ― unde te găseşti ― nu cum ştii [lsquoPortarsquot com demana el lloc ― on et trobes

― no com sapsrsquo] i drsquoaltra banda el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 336 sv duce) ndasha

414 Refrany acompanyat de la glossa (II Cap 54 p 1169 n 27) ldquoAdaptacioacuten en forma de refraacuten del proverbio latino laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 415 Amb lrsquoapunt (II p 442 n 768) ldquolaquoA Roma fueres haz como vieresraquo sau mai icircn general [lsquoo de manera meacutes generalrsquo] laquoDo fueres haraacutes como vieresraquo adaptare a proverbului latinesc [lsquoadaptacioacute del refrany llatiacutersquo] laquoCum Romae fueris romano vivito moreraquordquo 416 Iribarren en comenta la variant A donde fueres haz como vieres 417 Eacutes a dir ldquoacomodarse a las costumbres del lugar que se visita evitando llamar la atencioacutenrdquo (LEYVA 2004 p 70) En aquest sentit OLMOS (19982 [1940] p 36) hi afegeix ldquoEs ridiacuteculo pretender singularizarse y llamar la atencioacuten Asiacute proceden los insensatosrdquo Tambeacute Dante sembla ser del mateix parer segons els versos en quegrave afirma ldquone la chiesa [] coi santi e in taverna coi ghiottonirdquo (Inferno XXII v 14-15) afortunada expressioacute que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 270 nuacutem 2944) converteixen en paregravemia In chiesa coi Santi e in taverna coi ghiottoni (bricconi) A tall anecdogravetic heus aquiacute la traduccioacute sagarriana del passatge dantesc segons el volum publicat per la barcelonina Editorial Alpha el 1955 ldquoamb els sants [] al temple i amb els farts a la tavernardquo (p 260) 418 En poques paraules indica ldquola conveniencia de amoldarse al ambienterdquo (CABALLERO 1970 p 278 nuacutem 3933) 419 Com COLL (1874 p 140 nuacutem 175) ja beacute anotava ldquoEs traduccioacuten de un conocido proverbio latinordquo 420 ARTHABER (1929 p 597 nuacutem 1190) lrsquoesmenta en la variant Si fueris Romae Romano vivito more [] Si fueris alibi vivito sicut ibi alhora que el vincula amb una paregravemia francesa amb una drsquoitaliana i ben entegraves amb la nostra paregravemia quixotesca de partenccedila (que ens estem de citar) Il faut vivre a Rome comme a Rome i Quando a Roma vai fa come vedrai refrany que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 422 nuacutem 4616) ens presenten en versioacute futura Quando a Roma andrai fagrave come vedrai 421 Que acompanya de la seguumlent glossa ldquoRecomienda a las personas que sean respetuosas y se adapten a las costumbres y normas de los lugares que visitenrdquo 422 El qual es troba a CAMPOS BARELLA (1998 p 196 nuacutem 1957) amb la glossa ldquoAdvierte que cada uno debe acomodarse a los usos y estilos del paiacutes donde se hallardquo 423 A CORREAS (2000 [1627] p 806 nuacutem 93) amb una miacutenima diferegravencia Ve do vas como vieres ansiacute haz

112

semblanccedila de la solucioacute catalana Allagrave on vagis fes com vegis (CIVERA 1969 p 619)ndash ens

aconsella Oriunde te duci poartă-te după obiceiul locului [lsquoOn sigui que vagis portarsquot segons

el costum del llocrsquo] admonicioacute que a lrsquohora de traduir-la en castellagrave Calciu et alii resolen en

els ben coneguts ldquoa donde fueres (sau icircnv [lsquoo arcaicrsquo] cuando a Roma fueres) haz como

vieresrdquo El nostre refrany tambeacute els serveix (1979 p 120424 sv bordei) juntament amb

ldquocuantas cabezas tantos pareceres en cada tierra su uso y en cada casa su costumbrerdquo per

traduir la paregravemia Cicircte bordeie aticirctea obiceie [lsquoTants casots() tants costumsrsquo] que correspon

sense coma a la traduccioacute que PAPU (1965 II p 85) escolliacute per al refrany tambeacute quixotesc En

cada tierra su uso (II Cap 9 p 760) Ja que parlagravevem de Papu no ens deixa pas indiferents la

seva versioacute (ben allunyada de la literalitat de Mărculescu el qual tanmateix es beneficia de la

rima entre els verbs eşti [lsquoetsrsquo] ndash zăreşti [lsquolluquesrsquo]) a bastament representada mutatis

mutandis al refranyer romanegraves Cu şchiopu-ntr-un loc şezi [] Te-nveţi să şchiopetezi [lsquoAmb el

coix en un (mateix) lloc seus [] Aprens a coixejarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 54) Cu şchiopu-

ntr-un loc (de) [lsquo(si)rsquo] şezi [] Te-nveţi să şchiopătezi (HINŢESCU 1985 p 70 nuacutem 793) o

amb companyia plural Cu şchiopii [lsquoAmb els coixosrsquo] la un loc de şezi te icircnveţi să şchiopătezi

(FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291425 1992b p 49 nuacutem 282426) Si Papu almiddotludia a les nefastes

consequumlegravencies de sovintejar el coix i el refranyer de la tragravegica deriva que srsquoorigina en seure-

srsquohi a la vora imagineu-vos la catagravestrofe que pot comportar el fet de viure plegats Cu şchĭopul

icircmpreună dě veĭ lăcui te rsquonveţi şi tu a schĭopětaacute [lsquoAmb el coix juntament si viuragravesvius aprens

tu tambeacute a coixejarrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 720 nuacutem 5887) Cu şchiopul icircmpreună de vei

locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MUNTEAN 1967 p 123 nuacutem 2720 MILLIO 1999 p 177

nuacutem 1502a427 FLONTA 1992a p 42 nuacutem 291428 1992b p 49 nuacutem 282429) Cu şchiopul

icircmpreună (de) vei locui te-nveţi şi tu a şchiopăta (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503b430 p 265

nuacutem 2233b431) o en plural i amb meacutes raoacute encara Cine cu şchiopii locuieşte se-nvaţă a

şchiopăta [lsquoQui amb els coixos viu apregraven a coixejarrsquo] (MILLIO 1999 p 219 nuacutem 1835a432)

Ara beacute aquest perill no nomeacutes es limita als coixos per tal com Cine trăesce cu chĭorii se icircnvaţă

a se uĭtaacute cruciş [lsquoQui viu amb els bornis apregraven a mirar guerxorsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

521 nuacutem 5046) Cine trăieşte cu chiorii se-nvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 265 nuacutem

2233c433) Cine trăieşte cu chiorii icircnvaţă a se uita cruciş (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503a434)

424 El mateix exemple si beacute amb coma entre hemistiquis i les mateixes traduccions castellanes apareixen a la pagravegina 709 sv obicei 425 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 426 Iacutedem 427 HE THAT dwells near a CRIPPLE will learn to halt 428 He that dwells next door to a CRIPPLE will learn to halt 429 Iacutedem 430 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp 431 MOCKING is catching 432 IF thou with him that HALTES doest dwell To learn to halt thou shalt full well 433 MOCKING is catching 434 HE THAT lives with CRIPPLES learns to limp

113

Acabem amb un exemple liacutemit quan es frequumlenten els bornis o beacute els mancats de fluiumldesa

oratograveria Cu chiorii chioreşti cu gacircngavii gacircngăveşti [lsquoAmb els bornis et tornes borni amb els

tartamuts tartamudegesrsquo] (MILLIO 1999 p 178 nuacutem 1503c435 p 265 nuacutem 2233a436)

435 Igravedem 436 MOCKING is catching

114

Cuando Dios amanece para todos amanece437 (II Cap 49 p 1118-1119438) Cicircnd Dumnezeu luminează de ziuă pentru toţi luminează (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQuan Deacuteu clareja439 per a tots clarejarsquo] Cacircnd Dumnezeu luminează de ziuă luminează pentru toţi (MĂRCULESCU 2007 II p 397440) [lsquoQuan Deacuteu clareja clareja per a totsrsquo] ldquoLa sentencia con que Sancho quiere mostrarse conciliador llama tambieacuten a la igualdad de

todos rasero medido por un sol divinizado que sale para ricos y pobresrdquo (LEYVA 2004 p 71)

Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 137 nuacutem 1356) ldquolaquoEnsentildea que debemos comunicar[441]

nuestros bienes y felicidades a los demaacutesraquo[442] Tambieacuten significa que los bienes fundamentales

de la vida son gratuitosrdquo Si espigolem el refrany a CORREAS (2000 [1627] p 195 nuacutem 1224)

ens adonarem que de la formulacioacute quixotesca amb directa intervencioacute divina443 passem a una

sentegravencia impersonal Cuando amanece para todos amanece444 (2000 [1627] p 194 nuacutem

1193) i finalment desemboquem en lrsquoastre que divinament o fiacutesica ens ilmiddotlumina Cuando el

sol sale para todos sale (2000 [1627] p 198 nuacutem 1282 ETXABE 2001 p 98) Aquesta

solaritat eacutes precisament lrsquoeleccioacute drsquoalguns traductors del Quijote445 com ara en portuguegraves o

doblement en catalagrave O sol brilha para todos (VISCONDES 2002 p 565) Quan ix el sol ix per

tothom qui el vol (BULBENA 2005 p 691) i Es sogravel surt per tots (RULLAN 2005 [1905] II p

278) possibilitats a bastament representades en el refranyer romanegraves en el qual lrsquoastre rei

tambeacute surt per a tothom446 o altrament dit E loc sub soare pentru toţi [lsquoHi ha lloc sota el sol

per a tothomrsquo] (MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940b447 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12

CALCIU SAMHARADZE 20052 p 850 sv sol) i per tant Soacuterele nu rĕsare numaĭ pentru un

437 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244) 438 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 17) ldquoRefraacuten para recalcar la igualdad de los hombresrdquo 439 Segons el DEX (sv luminaacute) lrsquoexpressioacute A se lumina de ziuă coincident en ambdoacutes traductors romanesos significaria ldquoa se face ziuărdquo [lsquofer-se de diarsquo] Eacutes per aixograve que tant al primer hemistiqui del refrany com al segon (en quegrave manca la precisacioacute de ziuă [lsquode diarsquo]) hem optat pel catalagrave clarejar 440 MĂRCULESCU (2007 II p 397 n 707) recorda lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuando Dios amanece para todos amaneceraquordquo 441 En aquest mateix sentit ETXABE (2001 p 96) anota ldquoAnima a comunicar a los demaacutes nuestras buenas nuevas y nuestras alegriacuteas Tambieacuten se usa para ensentildear que los bienes fundamentales son universales y no requieren desembolsordquo 442 Tambeacute segons Autoridades (sv Dios) ldquonos amonesta a usar liberal y partidamente de los bienes que Dioacutes nos da a imitacioacuten suyardquo 443 Detall pas balder en la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 36-37) ldquoDios como buen padre amanece hace que salga el sol y que descienda la lluvia para todos porque todos son hijos suyos iquestPor queacute no hemos de vivir como hermanos iexclTan faacutecil como seriacutea cumpliendo todos los Mandamientos de la Ley de Dioshellip En el pecado llevamos la penitenciardquo Dit queda 444 Paregravemia que ETXABE (2001 p 96) recull en la variant Cuando amanece para todo el mundo amanece 445 No pas els dos traductors romanesos que opten per mantenir la presegravencia divina de lrsquooriginal amb versions gairebeacute idegraventiques 446 No voldriacuteem pas ennuvolir la jornada perograve tanmateix ens veiem obligats a esmentar encara que sigui a peu de pagravegina alguns refranys que palesen les limitacions solars drsquoaquests ens centrem en els espigolats al recull de HINŢESCU Soarele de e soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol() per sol que sigui() i no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 148 nuacutem 2613) Soarele că-i soare şi tot nu poate icircncălzi lumea toată [lsquoEl sol que eacutes sol i amb tot no pot escalfar tothomrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4328) i Soarele şi iar nu poate să le icircncălzească toate [lsquoEl sol() i tanmateix no ho pot escalfar totrsquo] (1985 p 216 nuacutem 4330) 447 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike)

115

om [lsquoEl sol no surt nomeacutes per a una personarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 421 nuacutem 6811)

Soarele nu răsare numai pentru un om (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6832 FLONTA 1992b

p 242 nuacutem 1397448 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12 CARTALEANU et alii 2007 p 252

nuacutem 2311) Si el sol surt per a tothom en deduirem que no estableix cap mena de diferegravencia

egravetica i en consequumlegravencia Soarele icircncălzeşte pe toată lumea şi pe buni şi pe răi [lsquoEl sol escalfa

tothom tant els bons com els dolentsrsquo] (FLONTA 1992a p 203 nuacutem 1397449) Soarele

icircncălzeşte pe toată lumea (şi pe buni şi pe răi) (CARTALEANU et alii 2007 p 251 nuacutem 2310)

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 850 sv sol) ens ofereixen una paregravemia hiacutebrida Soarele

icircncălzeşte şi pe buni şi pe răipe toată lumea [lsquotant els bons com els dolentstothomrsquo] la primera

part de la qual descobrim en diversos autors Soacuterele icircncălḑeşce şicirc pĕ bunĭ şicirc pĕ rĕĭ [lsquoEl sol

escalfa tant els bons com els dolentsrsquo] (ZANNE 1895 I p 74 nuacutem 270) Soarele icircncălzeşte şi

pe buni şi pe răi (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6831 FLONTA 1992b p 242 nuacutem 1397450

MILLIO 1999 p 348 nuacutem 2940a451 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 12) Soarele icirci [lsquoelsrsquo]

icircncălzeşte şi pe buni şi pe răi (MILLIO 1999 p 347 nuacutem 2939b452)

448 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 449 The SUN shines upon all alike (everywhere) Acompanyat de dues paregravemies franceses Le soleil luit pour tout le monde i Le soleil brille partout 450 The SUN shines upon all alike (everywhere) Paregravemia que srsquoacompanya de dos refranys castellans El sol sale para todo el mundo i Cuando el sol sale para todos sale i de dos lusitans O sol quando nasce eacute para todos i Quando o sol nace [sic] eacute para todos 451 The SUN shines on both sides ot the hedge (The SUN shinesstrikes upon all alike) 452 The SUN is never the worse for shining on a dunghill

116

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699) Cicircnd te doare capul te dor şi toate celelalte mădulare (PAPU 1965 II p 32) [lsquoQuan et fa mal el cap tambeacute et fan mal tots els altres membresrsquo] Cacircnd te doare capul te dor toate mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 34) [lsquoQuan et fa mal el cap et fan mal tots els membresrsquo] Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708) La durerea capului trebuie să ia parte toate mădularele (PAPU 1965 II p 39) [lsquoAl mal de(l) cap han de prendre part tots els membresrsquo] Din durerile capului trebuie să se icircmpărtăşească şi mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 41) [lsquoDels mals de(l) cap han de participar tambeacute els membresrsquo] El primer dels refranys que MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19523) recull en la

variant Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen ldquoLo dice don Quijote como

aclaracioacuten a Sancho que manifestaba no entender lo que acababa de decir en latiacuten Quando

caput dolet etceacuteterardquo (CANTERA et alii 2005 p 61-62) eacutes a dir sense deixar-hi res per

sobreentegraves Quando caput dolet caetera membra dolent A part de fiacutesicament453 ldquopuede usarse

tambieacuten para expresar que cuando los superiores obran mal se resienten los inferioresrdquo (COLL

1874 p 106 nuacutem 135) per tant srsquoaplica ldquoen sentido metafoacuterico[] a la autoridad[454] la cual si

abdica de sus deberes induce a los suacutebditos a que no los cumplan Nada desmoraliza tanto a los

gobernados como los escaacutendalos y francachelas de los gobernantesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p

37)

Pel que fa al segon refrany quixotesc ARTHABER (1929 p 681 nuacutem 1355) el vincula amb el

castellagrave Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen amb el francegraves A qui la tecircte fait

mal souffre par tout le corps i amb lrsquoitaliagrave Quando la testa duole tutte le membra

languono455 paregravemia que ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2884) esmenta456 a propogravesit del

romanegraves Capul cacircnd te doacutere tot trupul bolesce [lsquoEl cap() quan et fa mal tot el cos

(srsquo)emmalalteixrsquo] Amb petites diferegravencies formals espigolem lrsquoanterior refrany a diversos

reculls Capul cicircnd te doare tot trupul boleşte (MUNTEAN 1967 p 69 nuacutem 1595 FLONTA

1992a p 111 nuacutem 744457 1992b p 132 nuacutem 747458) Capul cacircnd te doare tot trupul boleşte

453 Circumstagravencia en quegrave segons CORREAS (2000 [1627] p 267 nuacutem 500) el millor remei eacutes menjar quelcom El dolor de cabeza el comer la endereza 454 Aixiacute mateix LEYVA (2004 p 73) ldquoEn sentido metafoacuterico cabeza es autoridad y si se duele a todos los sometidos a su dictado doleraacuten las consecuencias El pueblo siempre paga la mala gestioacuten de los gobernantesrdquo 455 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 432 nuacutem 4731) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 380 nuacutem VIII4515eI) 456 A dreta llei el considera un refrany toscagrave que transmet sota la forma Quando rsquol capo duole tutte le membro [sic] languono 457 When the HEAD aches all the body is the worse Lrsquoautor esmenta el francegraves Agrave qui la tecircte fait mal souffre par tout le corps 458 When the HEAD aches all the body is the worse Amb correpondegravencia a tres paregravemies castellanes Cuando la cabeza duele los pies mal sostienen Si enferma la cabeza todos los miembros languidecen i Del dolor de la cabeza han de participar los miembros i una en portuguegraves Quando a cabeccedila natildeo regula quem o paga eacute o corpo

117

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 122) a les quals encara caldria afegir la variant de MILLIO

(1999 p 200 nuacutem 1685a459 p 378 nuacutem 3195a460) Cacircnd capul boleşte tot trupul pătimeşte

[lsquoQuan el cap emmalalteix tot el cos (en) pateixrsquo]

Tal i com afirma MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 214 nuacutem 19524) En doliendo la

cabeza hasta los pies flaquean No endebades en el refranyer romanegraves resulta cabdal la

dependegravencia dels peus respecte del cap (o de tot el cos com hem vist a lrsquoanterior paragravegraf perograve

no pas de la resta de mădulare [lsquomembresrsquo] solucioacute literal per quegrave han optat Papu i Mărculescu

en les quatre traduccions) com a botoacute de prova heus aquiacute com CALCIU SAMHARADZE (20052

p 154 sv cabeza) tradueixen el refrany Cuando duele la cabeza todos los miembros duelen

UndeCacircndDacă nu e cap vai de picioare461 [lsquoOnQuanSi no hi ha cap ai de les camesrsquo]

paregravemia ben representada en diferents variants (si beacute sempre amb lrsquoacabament vai de picioare

[lsquoai de les camesrsquo]) la majoria introduiumldes amb lrsquoadverbi unde [lsquoonrsquo] Unde nu e cap vai de

picioare [lsquoOn no hi ha cap ai de les camesrsquo] (PANN 1982 [1847] p 147 i 305 MUNTEAN

1967 p 399 nuacutem 7621 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem 2893) Unde nu-i cap vai de

picioare462 (CALCIU et alii 1979 p 148 sv cap463 FLONTA 1992a p 110 nuacutem 737464

1992b p 130 nuacutem 738465 MILLIO 1999 p 395 nuacutem 3337466 i 3342a467 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 55) a traveacutes de lrsquohiacutebrid UndeDacă nu-i cap [lsquoOnSi no hi ha caprsquo] vai de

picioare (MILLIO 1999 p 246 nuacutem 2070a468) passem a la variant amb dacă [lsquosirsquo] la qual eacutes

precisament lrsquoescollida per ZANNE (2003 [1897] II p 34 nuacutem 2848) Dacă nu e (rsquoi) cap vaĭ

dĕ picere (picĭoacutere)469 [lsquoSi no hi ha (hi ha) cap ai de les cames (cames)rsquo] Dacă nu e cap vai de

picioare (MILLIO 1999 p 200 nuacutem 1688a470 p 378 nuacutem 3195d471) noteu una uacuteltima

paregravemia en quegrave HINŢESCU (1985 p 71 nuacutem 826) posa en relleu no pas lrsquoabsegravencia de cap sinoacute

459 The grief of the HEAD is the grief of griefs 460 WHEN the head ACHES all the body aches 461 Per beacute que en romanegraves el mot picior tant pot significar lsquopeursquo com lsquocamarsquo (vegeu SALA 2010 p 94 i 158 on lrsquoautor ens explica que el llatiacute pes en romanegraves va desaparegraveixer en favor de petiolus lt picior) nosaltres dins el context romagravenic ens decantem per la primera opcioacute Nomeacutes cal pensar a tall drsquoexemple en el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte (ZANNE 2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) o beacute en aquell refrany catalagrave que a casa nostra tantes vegades ens etzibaven (i no pas mancats de raoacute) Qui no teacute memograveria ha de tenir cames (PAREacuteS 1999 p 222 nuacutem 1578) 462 Dit sigui de passada CARTALEANU et alii (2007 p 270 nuacutem 2492) ofereixen una altra solucioacute al lloc de picioare [lsquopeusrsquo] Unde nu-i cap vai de picioarecoadă [lsquopeuscuarsquo] 463 Amb almiddotlusioacute a ldquodonde no hay cabeza tiene que haber pie quien no tiene memoria ha de tener pie (sau tenga pierna)rdquo 464 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Amb dos refranys francesos Quand on nrsquoa pas de tecircte il faut avoir des jambes i Agrave mauvaise tecircte bonnes jambes 465 A forgetful HEAD makes a weary pair of heels Lrsquoautor hi relaciona dues paregravemies castellanes Donde no hay cabeza tiene que haber pie i Quien no tiene memoria ha de tener pie i una de portuguesa Cabeccedila que natildeo tem juiacutezo quem o paga eacute o corpo 466 Little WIT in the head makes much worse for the heels 467 WOE to the mule that sees not theher master 468 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 469 ZANNE (2003 [1897] II p 36 nuacutem 2848) recorda el francegraves Les jambes pacirctissent pour la tecircte 470 Your HEAD will never save your legs 471 WHEN the head ACHES all the body aches

118

de contingut Dacă n-ai icircn cap vai de picioare [lsquoSi no tens (res) al cap ai de les camesrsquo] Amb

lrsquoanterior tirallonga hem demostrat que Capul duce picĭoacuterele [lsquoEl cap duu les camesrsquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 34 nuacutem 2847) Capul duce picioarele (MILLIO 1999 p 378 nuacutem

3195e472) per tant qualsevol infirmacioacute del cap repercutiragrave en les cames les quals hauran de

mirar de suplir-la com bonament puguin Capul bolacircnd dă de lucru picioarelor [lsquoEl cap tocat

doacutena feina a les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 201 nuacutem 1688b473 p 247 nuacutem 2070b474)

permeteu-nos doncs que ens nrsquoapiadem Vaĭ de picĭoacuterele cari poacutertă cap nebun [lsquoAi de les

cames que porten (un) cap boigrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 74 nuacutem 9114) Vai de picioarele

care poartă cap nebun (MUNTEAN 1967 p 410 nuacutem 7829 MILLIO 1999 p 395 nuacutem

3342b475 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) Aixograve no obstant tambeacute hi ha qui no es refia gens

ni mica de les cames que depenen drsquoun cap que no toca ni quarts ni hores en aquest cas no

esdeveacute gens retograveric exclamar Cacircnd capul e putred ce să ne aşteptăm de la picioare [lsquoQuan el

cap estagrave podrit quegrave hem drsquoesperar de les camesrsquo] (MILLIO 1999 p 378 nuacutem 3195b476)

472 WHEN the head ACHES all the body aches 473 Your HEAD will never save your legs 474 LITTLE wit in the head makes much work for the feet 475 WOE to the mule that sees not theher master 476 WHEN the head ACHES all the body aches

119

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045) De capeţi mioara stricircnge-i fricircnghioara (PAPU 1965 II p 360) [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li la soguetarsquo] Dacă ţi se dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 332) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720477) Cicircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] Dacă-ţi dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 51478) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] (II Cap 50 p 1138) Cicircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă (PAPU 1965 II p 451) [lsquoQuan sersquot regala una vaca corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] Dacă-ţi dau de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo] Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238) Dacă-mi pică o viţea fug cu funia după ea (PAPU 1965 II p 549) [lsquoSi em cau del cel una vedella li corro al darrere amb la cordarsquo] Dacă mi se-ntacircmplă uneori să-mi aducă cineva văcuţa dau fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 504) [lsquoSi alguna vegada em passa que alguacute em dugui la vaqueta (hi) faig una correguda amb el sogallrsquo]

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 988 sv vaca) que en recull la variant479 Quando te

dieren la vaquilla acude con la soguilla el nostre refrany ldquoquiere dezir que quando os

prometieren algo no dilateacuteys el recebir la merced y regalo como sea en tiempo y en saccediloacuten y

que no parezca se pide por justiciardquo En mots drsquoOLMOS (19982 [1940] p 38) ldquoEncarece que se

acepte lo que generosamente y de buen grado[480] se nos ofrece Tan descorteacutes resulta tomar lo

que no nos dan como rehusar lo que se nos brinda sinceramenterdquo Per conegraveixer-ne lrsquoorigen

recorrem481 a ROMERO (20012 p 103 nuacutem 265482) ldquoSeguacuten parece el refraacuten procede de la

costumbre que existiacutea en muchos pueblos castellanos y del resto de Espantildea de correr por las

calles con novillos atados por una soga de la que los mozos tiraban por divertimentordquo Per altra

477 Amb la nota (II Cap 4 p 720 n 43) ldquoCon este refraacuten y el siguiente [Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa] se da entender que laquocuando se presente la ocasioacuten aproveacutechateraquo El refraacuten tambieacuten figura en II 41 1045 50 1138 y 62 1238rdquo 478 MĂRCULESCU (2007 II p 51 n 106) indica ldquoDouă proverbe conţinacircnd amacircndouă icircndemnul de a te folosi de prilejul oferit [lsquoDos refranys que contenen ambdoacutes lrsquoexhortacioacute a beneficiar-se de lrsquoavinentesa que es presentarsquo] laquoCuando te dieren la vaquilla corre con la soguillaraquo şi [lsquoirsquo] laquoCuando viene el bien meacutetelo en tu casaraquordquo 479 Aixiacute com tambeacute CORREAS (2000 [1627] p 207 nuacutem 1454) Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla 480 En efecte tambeacute LEYVA (2004 p 75) ens indica que ldquoel refraacuten aboga por aceptar de buen grado lo que nos ofrecenrdquo 481 Vegeu tambeacute IRIBARREN (19744 p 584) font drsquoon reconeix pouar Romero 482 Ultra la nota genegravetica lrsquoautor manifesta que la nostra paregravemia ldquorecomienda prestar la maacutexima diligencia a las ocasiones favorablesrdquo

120

banda ETXABE (2001 p 102483) apunta ldquoEl refraacuten mata dos paacutejaros de un tiro[484] recomienda

por un lado aceptar cuanto se nos deacute y por otro no desaprovechar las oportunidades[485]rdquo

Exemples que recorden la formulacioacute condicional del capiacutetol 62 (p 1238) els trobem a

CORREAS (2000 [1627] p 746 nuacutem 685) Si te dieren la vaquilla acude con la soguilla i a

ETXABE (2001 p 381) Si te dan la vaquilla acude con la soguilla A part dels exemples que

protagonitza la vaquilla el refranyer castellagrave palesa la conveniegravencia de tenir una soguilla a

lrsquoabast per tal com no nomeacutes sersquons pot presentar lrsquooportunitat de lligar-hi la vaquilla

quixotesca sinoacute drsquoaltres animals de granja com ara la cabra Cuando te dieren la cabrilla

acorre con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) Cuando te dan la cabrilla

corre con la soguilla (ETXABE 2001 p 102) i Cuando te dan la cabriella acorre con la

soguiella (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977a) o la truja Cuando te dieren la cochinilla acorre

con la soguilla (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1452) i Cuando te dieren la cochinilla

acorre con la soguilla (CALLES 2006 p 284 nuacutem 977) o fins i tot lrsquoovella Cuando te

dieren la oveja toma la cuerda y vay por ella486 (CORREAS 2000 [1627] p 207 nuacutem 1453)

Fixem-nos que en romanegraves lrsquoanimal protagonista per a Mărculescu eacutes sempre la văcuţă487

[lsquovaquetarsquo] mentre que Papu alterna dues vedelles488 (viţea en singular) amb una anyella

(mioară) i una vaca (vacă) Drsquoaltra banda per tal de retenir el present ofert Mărculescu se

serveix drsquouna fracircnghiuţă [lsquosogallrsquo] la qual amb un canvi de sufix a Papu esdeveacute fricircnghioară

[lsquosoguetarsquo] o beacute en tres dels casos funie [lsquocordarsquo] Sigui un o altre animal i es miri drsquoaferrar-lo

per mitjagrave drsquouna corda o beacute drsquoun sogall les vuit traduccions romaneses coincideixen en lrsquoesforccedil

drsquoafaiccedilonar una forma paremiologravegicament plausible basada en una rima la qual en el primer

hemistiqui recau sempre en lrsquoanimal aixiacute per a Mărculescu văcuţa [lsquola vaquetarsquo] ndash fracircnghiuţa

[lsquoel sogallrsquo] mentre que per a Papu mioara [lsquolrsquoanyellarsquo] ndash fricircnghioara [lsquoel sogallrsquo] viţea

[lsquovedellarsquo] ndash ea [lsquoellarsquo] i vacă [lsquovacarsquo] ndash icircnşfacă [lsquoaferrarsquo] Observeu en els uacuteltims dos

exemples de Papu com el traductor es veu constret a emprar lrsquoanimal sense lrsquoarticle determinat

483 A partir de la paregravemia Cuando te dieren la vaquilla acude con la soguilla CAMPOS BARELLA (1998 p 343 nuacutem 3336) esmenten el mateix refrany bo i acompanyant-lo de la seguumlent glossa ldquoAsiacute nos aconseja no despreciar lo que nos den aun cuando nos parezca desmedrado y mezquino como tambieacuten aprovechar la ocasioacuten por el riesgo de que no vuelvardquo 484 Durant la nostra estada al Friuumll voldriacuteem recordar la doctora Liacutedia Anoll la qual es planyia del referent de careacutes begravelmiddotlic o cinegegravetic drsquoaquesta expressioacute en les diferents llenguumles romagraveniques Matar dos pardals drsquoun tret Prendere due piccioni con una fava Faire drsquoune pierre deux coups etcegravetera Consti doncs en acta que lrsquoequivalent friuumllagrave drsquoallograve meacutes pragravectic perograve gota belmiddotligerant seria Facirc un viaccedil e doi servizis 485 Aixiacute mateix JUNCEDA (1991 p 238) opina ldquoes grave cosa dejar pasar la oportunidad cuando se presenta puesto que no suele ofrecerse dos vecesrdquo 486 Tambeacute en la traduccioacute gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 489) Cando che dean a ovella colle a corda e vai por ela 487 Opcioacute escollida entre drsquoaltres per SERRAS (2005 Cap 62 p 569) Se alguma vez sucede que me decircem a vaquinha ato-a bem atadinha o FANLO (2010 [2008] II Cap 41 p 389) Si on te donne la vachette mets-lui vite la cordelette 488 Animal present a les traduccions portugueses de VISCONDES (2002 Cap 41 p 528) Em te dando uma vitela vai logo por ela i SERRAS (2005 Cap 41 i 50 p 484 i 524) Quando te derem a bezerra apressa-te a tecirc-la presa i a la francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 4 p 47) Lorsqursquoon te donnera la geacutenisse cours lui mettre au cou la cordelette

121

(traint doncs lrsquooriginal castellagrave) ja que la corresponent forma articulada viţeaua [lsquola vedellarsquo] i

vaca [lsquola vacarsquo] respectivament en dificultaria qui-sap-lo la rima al segon hemistiqui

Si seguim estirant no pas el fil sinoacute el sogall per fer-nos ben nostra la vaquilla quixotesca

arribarem al recull de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) autor que relaciona la paregravemia de

referegravencia amb una altra que suara ens va com anell al dit Cuando te dieren el anillo pon el

dedillo489 Cal destacar igualment el volum drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674490) en quegrave

es vincula el refrany Cuando te dieren la vaquilla | Acorre con la soguilla al que acabem

drsquoesmentar per ploma de Calles A meacutes a meacutes tambeacute RULLAN (2005 [1905] II Cap 4 p 28)

opta pel referent digital a lrsquohora de traduir lrsquooriginal cervantiacute En donarte srsquo anell es dit dins

ell491 i encara meacutes interessant CALCIU SAMHARADZE (20052 p 62 sv anillo) ens ofereixen

una primera solucioacute romanesa per a la paregravemia Cuando te dieren el anillo pon el dedillo Nu

trebuie să scapi (niciodată) ocazia [lsquoNo has de deixar escapar (mai) lrsquoocasioacutersquo] refrany romanegraves

que per tancar el cercle CALCIU et alii (1979 p 715 sv ocazie) interpreten amb tres pagraveremies

diferents A la ocasioacuten la pintan calva Cuando te dieran la vaquilla corre con la soguilla i

Cuando te dieran el anillo pon el dedillo492 Tornant al recull de CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 928 sv vaquilla) observem com tres de les quatre solucions proposades per a la

paregravemia quixotesca coincideixen amb Papu Cacircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea

[lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo] (solucioacute de Papu per al

capiacutetol 4) Cacircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă [lsquoQuan sersquot regala una vaca

corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo] (que Papu empra en el capiacutetol 50) i De capeţi

mioara stracircnge-i fracircnghioară [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li el sogallrsquo] (versioacute que

apareix al capiacutetol 41) La quarta opcioacute que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 928 sv vaquilla)

ens apunten Du-te cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul [lsquoVes amb el sac quan et promet(en) el

garriacutersquo] gaudeix drsquoun llarg recorregut al refranyer romanegraves si beacute ZANNE (2004 [1901] VII p

382 nuacutem 16565) el qual el cita talment Du-te cu sacul cacircnd icircţĭ făgădue purcelul hi afegeix

una glossa que ens fa caure lrsquoagravenima als peus ldquoIcircn bătăie de joc celuĭ care crede că i se va da

489 El refrany es troba mutatis mutandis a CORREAS (2000 [1627] p 206 nuacutem 1450) Cuando te dieren el anillo paacutera el dedillo i en la mateixa variant de Calles a ETXABE (2001 p 102) del qual pouem la seguumlent glossa ldquoAconseja aprovechar las oportunidades que se presentan para casarse Por extensioacuten invita a aceptar los retos a los que se han de enfrentar las personas a lo largo de su vidardquo 490 Dins el marc romagravenic no deixen drsquointeressar-nos les variants francesa i italiana Celui agrave qui on donne ne choisit pas i Se ti gettano la fune e tu lega la vacca paregravemia aquesta darrera que espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 473 nuacutem 5185) 491 Traduccioacute per a la qual RULLAN (2005 [1905] II p 232) es decanta novament al capiacutetol 41 si beacute amb petites variants formals En donar-te srsquo anell es dit dins ell 492 En diversos reculls dessuacutes esmentats com ara el drsquoARTHABER (1929 p 344 nuacutem 674) o el de CALLES (2006 p 158-159 nuacutem 533) vegraveiem la relacioacute entre la paregravemia original i aquesta uacuteltima Amb un xic meacutes de marrada a cop segur que com en la traduccioacute de VISCONDES (2002 Cap 4 p 370) hauriacuteem arribat a lrsquoarxiconegut A cavalo dado natildeo se olha o dente Nogensmenys les solucions dels reculls consultats i la voluntat si ens ho permeteu de no estirar meacutes la ploma que el refrany ens han aconsellat de prescindir-ne Tanmateix per a una primera aproximacioacute us adrecem al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58047ampLng=0

122

ceea ce i srsquoa făgăduitrdquo [lsquoCom a mofa a aquell que creu que se li donaragrave el que se li ha promegravesrsquo]

Amb miacutenimes diferegravencies formals Du-te cu sacul cicircnd icircţi făgăduie purcelul (MUNTEAN 1967

p 157 nuacutem 3373 FLONTA 1992a p 173 nuacutem 1180493 1992b p 205 nuacutem 1192494) i Du-te

cu sacul cacircnd icircţi făgăduie purcelul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 206 CARTALEANU et alii

2007 p 129 nuacutem 1134) A tall de conclusioacute i independentment de lrsquoanimal ofert o de la vagravelua

de lrsquoanell promegraves no perdem de vista una lliccediloacute ben vitalista Quan ne passen fan de bon

aplegar (BULBENA 2005 Cap 4 p 428) o beacute A coisa dada natildeo faccedilas maacute cara (SERRAS

2005 Cap 4 p 343) per tal com tard o drsquohora arriba la maltempsada Al bon dia dar-li

entrada i esperar la nuvolada (BULBENA 2005 Cap 50 p 703)

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 i 50 p 720 i 1138)

Vegeu Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

493 When the PIG is proffered hold up the poke Acompanyat del francegraves Celui agrave qui on donne ne choisit pas 494 When the PIG is proffered hold up the poke Flonta almiddotludeix a una paregravemia en castellagrave Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla i a dues en portuguegraves Quando te derem o porquinho acode logo com o baracinho i Quando te derem a vaca vem logo com a corda

123

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720) Cicircnd icircţi iese norocul icircn cale prinde-l şi ferecă-l (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et surt la bona sort a lrsquoencontre pren-la i encadena-larsquo] Dacă dai de bine bagă-l icircn casă la tine (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi topes amb el beacute ficarsquol a casa tevarsquo] El temps ruacutefol ja vindragrave quan hagi de venir de manera que suara el meacutes assenyat seragrave bo i

reprenent la cloenda de lrsquoanterior fitxa Al bon dia dar-li entrada i esperar la nuvolada

(BULBENA 2005 p 428) o si ho voleu en una versioacute un bri meacutes participativa Cuant sa cera

cau es hogravera de coirla (RULLAN 2005 [1905] II p 28) La paregravemia495 doncs ldquoNos ensentildea a no

despreciar la buena suerterdquo496 (CAMPOS BARELLA 1998 p 44 nuacutem 417) i dit sigui en

portuguegraves amb un joc de paraules ben bonic Guarda bem o bem que te vem (SERRAS 2005 p

343) En aquest sentit ROMERO (20012 p 98 nuacutem 250) aprofita la variant Cuando el bien

pasa meacutetelo en casa per oferir-nos la seguumlent glossa ldquoLa buena fortuna debemos cogerla al

vuelo Puede tratarse de laquoun tren que no para dos vecesraquo por eso hay que estar despierto y

atentordquo

Mărculescu tradueix gairebeacute al peu de la lletra la paregravemia original en realitat nomeacutes es permet

traslladar una part del dinamisme del beacute que srsquoaproxima al destinatari humagrave que en el seu cas

hi topa eacutes a dir que en certa mesura li surt a lrsquoencontre tal com tambeacute manifesta la versioacute de

Papu recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 128 sv bien) com a

traduccioacute del refrany que ens ocupa A meacutes a meacutes Papu interpreta el bien per noroc497 [lsquobona

sortrsquo] i tractant-se de tan gaia avinentesa498 considera convenient ldquoaferrar-lardquo stricto sensu o

sigui no limitar-se a prendre-la sinoacute fins i tot immobilitzar-la amb cadenes I ja que parlem de

lligar no volem deixar passar el seguumlent consell crematiacutestic Cicircnd icircţi intră paraua[499] icircn micircnă

leag-o cu zece noduri [lsquoQuan trsquoentra el xavo a la magrave lligarsquol amb deu nusosrsquo] (MUNTEAN 1967

p 105 nuacutem 2329) o amb nou nusos en comptes de deu Cicircnd icircţi intră paraua icircn micircnă leagă-o

cu nouă [lsquonoursquo] noduri (HINŢESCU 1985 p 62 nuacutem 615) consell que a VISCONDES (2002 p

370) compta amb una variant ornitologravegica Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar500

Bo i tornant emperograve al romanegraves i a tall de conclusioacute vet aquiacute una constatacioacute empiacuterica que tal

495 Vegeu les dues variants que ens aporta MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 538 nuacutem 47026 i 47027) Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa i Cuando el bien pasa meacutetelo en tu casa y cierra la puerta para que no se vaya 496 Cristianament OLMOS (19982 [1940] p 38) ens aconsella ldquoDebemos aceptar y bendecir el bien que Dios nos enviacuteerdquo i el relaciona amb un altre refrany quixotesc Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla 497 Segons el DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo tres sinogravenims de destiacute (favorable) 498 Pensem en la paregravemia Norocul e oricicircnd binevenit [lsquoLa bona sort eacutes en qualsevol moment benvingudarsquo] que CALCIU et alii (1979 p 698 sv noroc) tradueixen per Nunca es tarde si la dicha es buena 499 Vegeu les traduccions de Papu esmentades a la fitxa del refrany quixotesc Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) 500 Vegeu la fitxa del refrany Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 i 71 p 783 i 1316)

124

volta ens deixi glaccedilats Nrsquoam vĕḑut oacutemenĭ murind de cald [lsquoNo he vist persones morint de

calorrsquo] (ZANNE 1895 I p 16 nuacutem 58) paregravemia que Zanne resumeix amb aquesta glossa

ldquoBinele nu poacutete să ne aducă nicĭ un rĕŭ binele nu strică nicĭ odatărdquo [lsquoEl beacute no ens pot dur cap

mal el beacute no fa mai nosarsquo]

125

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796501) Ca să-ţi scapi vecinul icircţi ucizi asinul (PAPU 1965 II p 119) [lsquoPer escapar del teu veiacute mates el teu asersquo] Grijile altora icircl omoară pe măgar (MĂRCULESCU 2007 II p 115502) [lsquoLes cures dels altres (el) maten lrsquoasersquo] ldquoEl descuido de los propios intereses a favor de los ajenos perjudica a quien asiacute procede con lo

que se refuerza el dicho seguacuten el cual laquola caridad bien entendida empieza por uno mismo[503]raquordquo

(LEYVA 2004 p 77) Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 115 nuacutem 1151) i ETXABE (2001

p 104) que inclouen la paregravemia quixotesca als seus reculls el refrany ldquoCensura a los

entremetidosrdquo i ldquoSe usa para reprender al entrometidordquo respectivament vet aquiacute perquegrave la

traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 99) opta per un directe Va a cercare gatte da

pelare Certament la intrusioacute aliena es desaconsella fins i tot quan no manca de bona voluntat

ldquoAunque el ajeno se ofrezca con gran generosidad los asuntos domeacutesticos es mejor

solucionarlos en casa El refraacuten dice que los cuidados del que no es duentildeo laquomatan al asnoraquo

y es que por mejor intencioacuten que tenga nunca depositaraacute todo el cuidado que pone aquel a

quien pertenecen las cosasrdquo (ROMERO 20012 p 108-109 nuacutem 280)

Segons CORREAS els cuidados ajenos no nomeacutes matan al asno (2000 [1627] p 212 nuacutem

1571) sinoacute que en singular Cuidado ajeno de pelo cuelga i Cuidado ajeno cuelga de pelo

(2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) o en el pitjor dels casos Cuidado ajeno no cuelga ni aun de

pelo (2000 [1627] p 212 nuacutem 1569) No endebades ARTHABER (1929 p 373 nuacutem 733504)

relaciona la nostra paregravemia amb Mal ajeno de pelo cuelga

Drsquoaltra banda CALCIU SAMHARADZE (20052 p 281 sv cuidado) ens ofereixen per al

refrany iexclCuidados ajenos mataron al asno la proteica paregravemia Nu-ţi băgavacircricirc nasulnu te

băgaamesteca unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo fiquisposis el teu naset fiquistrsquoentremetis on no et

bull lrsquoollarsquo] que analitzarem a propogravesit de la paregravemia quixotesca No os metaacuteis donde no os

llaman (II Cap 62 p 1241) la qual PAPU (1965 II p 553) traduiacute talment Nu-ţi mai vicircricirc nasul

unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo] Igualment CALCIU

501 Amb la nota (II Cap 13 p 796 n 37) ldquoRefraacuten dicho de los que se meten en lo que no les concierne y terminan sufriendo las consecuenciasrdquo 502 Lrsquoautor (II p 115 n 247) nrsquoindica lrsquooriginal ldquoProverb laquoCuidados ajenos matan al asnoraquordquo 503 Refrany que OLMOS (19982 [1940] p 40) tambeacute esmenta al final de la seva glossa ldquoSe cumple este refraacuten con los que descuidan los propios intereses con perjuicios graves por interferir en negocios ajenos La caridad bien entendida empieza por uno mismordquo 504 Amb els equivalents en italiagrave i francegraves (p 372) Del mal drsquoaltri lrsquouomo guarisce e del proprio muore i Mal drsquoautrui nrsquoest que songe La paregravemia italiana apareix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 441 nuacutem IX6513) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 196 nuacutem 2125)

126

et alii ens ofereixen per a la mateixa paregravemia (per beacute que sense signes drsquoexclamacioacute) dues

solucions ldquoa se amesteca (a-şi vicircricirc nasul sau a se băga) unde nu-i fierbe oalardquo [lsquoentremetrersquos

(posar el nas o ficar-se) on no li bull lrsquoollarsquo] (1979 p 708 sv oală) i Nu te amesteca icircn

treburile altuia [lsquoNo trsquoentremetis a les feines drsquoaltrirsquo] (1979 p 45 sv amesteca) Abans de

deixar aquest diccionari ens mancaria per esmentar la variant Cuidados ajenos al asno matan

que els autors tradueixen amb el tragicogravemic Copilul cu mai multe moaşe rămicircne cu buricul

netăiat [lsquoEl nen amb meacutes drsquouna llevadora roman amb el melic sense tallarrsquo] (1979 p 132 sv

buric) ben present en diferents variants al refranyer romanegraves Copilul cu multe moaşe [lsquoamb

moltes llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (MILLIO 1999 p 104 nuacutem 889a505) Copilul cu

moaşe multe rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 132) Copilul cu două

moaşe [lsquodues llevadoresrsquo] rămacircne cu buricul netăiat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) Unde

sicircnt moaşe mai multe [] Rămicircne bietul băiat [] Cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha meacutes drsquouna

llevadora [] Roman el pobre noi [] Amb el melic sense tallarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 200506

HINŢESCU 1985 p 160 nuacutem 2910) Unde sunt moaşe multe rămicircne copilul cu buricul netăiat

[lsquoOn hi ha moltes llevadores roman el nen amb el melic sense tallarrsquo] (HINŢESCU 1985 p 222

nuacutem 4463) paregravemia que en la variant de MUNTEAN (1967 p 400 nuacutem 7658) pot prendre un

tragravegic desenllaccedil507 Unde sicircnt moaşe multe moare (rămicircne) copilul cu buricul netăiat [lsquoOn hi ha

moltes llevadores mor (roman) el nen amb el melic sense tallarrsquo] infortuni pel qual ZANNE

(2004 [1900] V p 429 nuacutem 12322) es decanta Copilu [sic] cu moacuteşe multe moacutere cu buricul

ne-tăĭat [lsquoEl nen amb moltes llevadores mor amb el melic sense tallarrsquo]

Tot seguit gragravecies al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes arribem a la solucioacute

Cacircinele icircmbătracircneşte de drum iar nebunul de grija altora508 [lsquoEl gos envelleix per culpa del

camiacute mentre que el boig per culpa de la cura drsquoaltrirsquo] heus-ne aquiacute les paregravemies corresponents

505 EVERYBODYrsquos business is nobodyrsquos business Lrsquoautora despreacutes de la paregravemia esmentada nrsquoofereix quatre meacutes que no ens estem de recollir a peu de pagravegina per tal com si beacute similars no hi hem trobat cap vinculacioacute amb la paregravemia quixotesca (o variants) Unde cacircntă cocoşi mulţi acolo icircntacircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Unde-s mulţi popi rămacircne copilul nebotezat [lsquoOn hi ha molts mossens roman el nen sense batejarrsquo] Unde vezi că mulţi poruncesc acolo oracircnduielile cu totul lipsesc [lsquoOn veus que molts manen alliacute el bon ordre manca del totrsquo] i Unde-s prea multe bucătărese iese macircncarea prea sărată sau rămacircne nesărată [lsquoOn hi ha massa cuineres surt el menjar massa salat o roman sense salrsquo] 506 Amb el seu habitual modus operandi (o meacutes ben dit modus delectandi) Pann amolla una tirallonga de refranys per ilmiddotlustrar una histograveria en aquest cas i a la mateixa pagravegina la paregravemia esmentada srsquoacompanya drsquoaltres que si beacute ens estem de desenvolupar per considerar que srsquoallunyen massa del nostre objectiu siacute que creiem de justiacutecia citar a peu de pagravegina Picircntre mumă picircntre moaşe [] Pruncu-a rămas fără boaşe [lsquoEntre la mare entre les llevadores [] El nadoacute ha romagraves sense botons (testicles)rsquo] Unde sicircnt două cumnate [] Casele-s nemăturate [lsquoOn hi ha dues cunyades [] Les cases queden sense escombrarrsquo] Corabia cu doi cicircrmaci se icircneacă [lsquoEl navili amb dos timoners srsquoenfonsarsquo] o beacute Unde cicircntă cocoşi mulţi acolo icircnticircrzie a se face ziua [lsquoOn canten molts galls alliacute triga a fer-se de diarsquo] Per a aquesta darrera paregravemia vegeu la nota anterior 507 Comptat i debatut tambeacute la traduccioacute de Papu nrsquoeacutes prou de tragravegica per tal com bo i intuint el patiment i consequumlent mort de lrsquoase si queda en mans del veiacute prefereix no dilatar-ne lrsquoagonia i matar-lo ell mateix 508 Correspon al castellagrave Cuidados ajenos mataron al asno (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58421ampLng=13)

127

que nrsquohem pogut espigolar Cicircinele icircmbătricircneşte de drum iar [lsquomentre quersquo] nebunul de grija

altora (PANN 1982 [1847] p 377 HINŢESCU 1985 p 60 nuacutem 582) Cacircnele icircmbĕtracircnesce de

drum şi [lsquoirsquo] (ĭar) nebunul de grija altora (ZANNE 1895 I p 369 nuacutem 1484) Cicircinele

icircmbătricircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (MUNTEAN 1967 p 100 nuacutem 2251)

Cacircinele icircmbătracircneşte de drum şi (iar) nebunul de grija altora (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

31)

128

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) Darurile sparg şi sticircncile (PAPU 1965 II p 327) [lsquoEls regals trenquen fins i tot les roquesrsquo] Plocoanele sfarmă stacircncile (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls obsequis rompen les roquesrsquo]

ldquoPoderoso caballero

es don Dinero[509]

Madre yo al oro me humillo

eacutel es mi amante y mi amado

pues de puro enamorado

de continuo anda amarillo

que pues dobloacuten o sencillo

hace todo cuanto quiero

poderoso caballero

es don Dinerordquo

Vet aquiacute ldquola famosa letrilla satiacuterica de Quevedo de 1603rdquo (CANDOacuteN BONNET 1993 p 173)

en quegrave el poeta ldquosentildeala el nacimiento ilustre de don Dinero[510] en las Indias (el oro procedente

de Ameacuterica en los siglos XVI y XVII) e indica sus continuos tratos con jueces el amor que le

tienen las damas y otras agudezas del genial escritorrdquo (CALLES 2006 p 148 nuacutem 492) Pel

que fa al refrany quixotesc ldquoPondera la eficacia de los obsequios para rendir la voluntad de

nuestros proacutejimosrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 40) i ldquoDa a entender que con los dones o presentes

se suelen vencer las mayores repugnanciasrdquo511 (CAMPOS BARELLA 1998 p 121 nuacutem 1175)

A voltes es pot acompanyar del seguumlent repicoacute Daacutedivas quebrantan pentildeas y hacen venir a la

grentildea512 (ROMERO 20012 p 112 nuacutem 291) Dit en romanegraves de manera ben succinta i amb el

benefici de la rima Darea[513] [] vede marea [lsquoEl regal [] veu la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900]

509 Tornada que va fer fortuna com a refrany tal com ho demostren posem per cas CAMPOS BARELLA (1998 p 59 nuacutem 557) o ETXABE (2001 p 319) Poderoso caballero es don dinero 510 Ara beacute segons JUNCEDA (1991 p 242) ldquoEl dinero ha tenido siempre dudosiacutesima reputacioacuten especialmente entre aquellos que no lo poseenrdquo 511 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) encara fila meacutes prim i en subratlla la celeritat ldquoY porque el autor tratando de la palabra daacutediva nos remite a esta de dar y soacutelo dize que daacutedivas quebrantan pentildeas el comuacuten adagio dize laquoLa presta daacutediva haze su efecto dobladoraquordquo 512 Acompanyat drsquoaquesta nota ldquoLa largueza y la generosidad tienen un doble efecto paradoacutejicamente Por un lado resulta evidente que laquoquebrantan pentildeasraquo es decir derriban suspicacias y reticencias producen alegriacutea favorecen a las personas y generan gratitud en quien las recibe En cambio tambieacuten pueden provocar el efecto contrario pues hay quien se halla en necesidad y el hecho de que el alguien venga en su socorro lo toma como una humillacioacuten y en lugar de mostrarse agradecido al donante le guarda rencor por tener maacutes que eacutel Asimismo ante un acto de generosidad puede surgir la envidia en un tercero que no tuvo la liberalidad de realizarlo y no es extrantildeo que eacutestos propaguen infamias acerca de los generosos atribuyeacutendoles segundas intenciones en sus actos liberalesrdquo 513 A diferegravencia de la sintegravetica formulacioacute del refrany quixotesc i de les paregravemies romaneses que citarem a continuacioacute CIVERA (1969 p 529) decideix allargassar les inicials daacutedivas Les coses que hom doacutena graciosament esberlen les penyes

129

V p 251 nuacutem 11789) Darea vede marea (MILLIO 1999 p 265 nuacutem 2236f514) Darea []

Umple marea [lsquoEl regal [] Omple la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11790)

Darea umple marea515 (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 65) Darea [] Trece marea [lsquoEl regal []

Passa la marrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem 11791 HINŢESCU 1985 p 73 nuacutem

858) Tres variants que srsquoagrupen en una uacutenica paregravemia Darea [] trece (umple vede) marea

[lsquoEl regal [] passa (omple veu) la marrsquo] (MUNTEAN 1967 p 132 nuacutem 2849) Darea trece

(umple vede) marea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238)

A lrsquohora de comentar el nostre refrany LEYVA (2004 p 78) no srsquoestagrave drsquoesmentar el quevediagrave i

ja esmentat ldquoPoderoso caballero es Don Dinerordquo516 a semblanccedila del romanegraves Aurul deschide

raĭul [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] (ZANNE 1895 I p 116 nuacutem 437) Aurul deschide raiul

(MUNTEAN 1967 p 47 nuacutem 1236) amb estructura bimembre gragravecies a una segona part ja

esmentada Aurul deschide raĭul şi darea trece marea [lsquoLrsquoor obre el paradiacutes i el regal passa la

marrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 440 nuacutem 6916) Si lrsquoor ens permet accedir al paradiacutes

quines portes no obrirem amb claus forjades de tan preuat metall Cu cheie de aur orice uşi poţi

deschide [lsquoAmb clau drsquoor totes les portes pots obrirrsquo] (MUNTEAN 1967 p 117 nuacutem 2588) Cu

cheie de aur orice uşă [lsquoqualsevol portarsquo] poţi deschide (MILLIO 1999 p 23 nuacutem 180b517) I

esclar acabem on comenccedilagravevem al paradisiacuteac tocom Cu chei de aur şi de argint se deschid

porţile raiului [lsquoAmb claus drsquoor i drsquoargent srsquoobren les portes del paradiacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p

117 nuacutem 2589) factible edegraven a base de regals Dar din dar se face raiul [lsquo(De) regal en regal

es fa el paradiacutesrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 163) Ben mirat i agravedhuc sense clau si parem

esment a la crematiacutestica equivalegravencia entre diners i regals (ldquotanto abre abre tantordquo) Banul

deschide uşile fără chei [lsquoEl(s) diner(s) obre(n) les portes sense clausrsquo] (MILLIO 1999 p 23

nuacutem 180c518) i Darurile găsesc icircntotdeauna uşile deschise [lsquoEls regals troben sempre les portes

obertesrsquo] (MILLIO 1999 p 50 nuacutem 419519)

A falta drsquoagraveuries claus podem passar aixograve siacute sempre amb la mateixa mategraveria prima a mesures

meacutes expeditives Sula de aur zidurile pătrunde [lsquoLrsquoalena520 drsquoor() els murs travessarsquo] (ZANNE

514 MONEY answers all things 515 Vet aquiacute la traduccioacute que donen del refrany quixotesc CALCIU SAMHARADZE (20052 p 287 sv daacutediva) 516 El traductor mallorquiacute del Quijote RULLAN (2005 [1905] II p 210) tambeacute empra una imatge ben gragravefica Qui paga que mani feinas y qursquohan drsquountar sas corriolas perque vajan llisas 517 An ASS laden with gold would enter the gates of any city (An ASS ladenloaded with gold will go lightly uphillovertakes everything) 518 Iacutedem 519 A BRIBE will enter without knocking 520 Segons el DIEC (sv alena) ldquoEina de sabater composta drsquoun ferro amb una punxa molt fina i drsquoun magravenec de fusta que serveix per a foradar cosir i repuntarrdquo

130

2004 [1901] VII p 941 nuacutem 19720) Sula de aur zidul pătrunde521 [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur

travessarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 638 nuacutem 10813) que es completa amb un

esborronador consell de caient moral Sula de aur zidul pătrunde şi lăcomia icircşĭ vinde neacutemul şi

moşia [lsquoLrsquoalena drsquoor el mur travessa i la cobdiacutecia es ven la nissaga i les propietatsrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17571) Sula de aur zidurile pătrunde [] şi lăcomia [] icircşi vinde

neamul şi moşia (MUNTEAN 1967 p 353 nuacutem 6896) Ultra lrsquoalena tambeacute espigolem un altre

instrument drsquoor lrsquoespasa que gragravecies a la forccedila lato sensu drsquoaquest material tallaragrave molt meacutes

que no pas la de ferro Sabia de aur tae maĭ mult de cacirct cea de fier [lsquoLrsquoespasa drsquoor talla meacutes que

la de ferrorsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 576 nuacutem 10647) Sabia de aur taie mai mult decicirct

cea de fier (HINŢESCU 1985 p 140 nuacutem 2440) Sabia de aur taie mai tare bine [lsquomeacutes fort

beacutersquo] decicirct cea de fier (HINŢESCU 1985 p 215 nuacutem 4282) Sabia de aur taie mai tare decicirct cea

de fier (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem 6489) Sabia de aur taie mai tare decacirct cea de fier

(MILLIO 1999 p 182 nuacutem 1538522 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111)

Malgrat lrsquoampli ventall paremiologravegic que acabem de resseguir sorpregraven veure com ambdoacutes

traductors romanesos opten per transcriure literalment lrsquooriginal castellagrave Les daacutedivas

quixotesques en el cas de Papu esdevenen daruri [lsquoregalsrsquo] mot ben representat als refranys

romanesos citats dessuacutes mentre que Mărculescu decideix conferir-li una pagravetina reculada amb

lrsquoeslavisme plocon encara vigent avui en dia523 perograve que en origen es referia al ldquoDar omagial

intracircnd icircn obligațiile vasalilor către Poartă sau ale supușilor către curtea domnească sau către

stăpacircnul moșieirdquo [lsquoRegal drsquohomenatge que entrava en les obligacions dels vassalls vers la

Porta524 o dels suacutebdits vers la cort reial o vers lrsquoamo de les propietatsrsquo] (DEX sv plocoacuten)

521 Zanne afirma que es tracta de lrsquouacutenic cas en quegrave va ser capaccedil drsquoestablir sense cap mena de dubte lrsquoadopcioacute drsquoun refrany estranger Concretament lrsquointroductor en va ser Miron Costin (1630-1691) que el va traduir del polonegraves Ben poc despreacutes un altre cronista Dimitrie Cantemir (1673-1723) ja lrsquoempra amb normalitat 522 HE THAT FIGHTS with silver arms is sure to overcome 523 Emprat familiarment com a regal ldquofăcut adesea pentru un serviciu o favoarerdquo [lsquofet sovint per un servei un favorrsquo] (DEX sv plocoacuten) 524 La Porta o la Sublim Porta almiddotlusioacute a lrsquoimperi Otomagrave

131

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786525) Ortac ortac dar fără ghimpe-n ochi (FRUNZETTI526 1965 II p 110) [lsquoColmiddotlega colmiddotlega perograve sense punxa a lrsquoull527rsquo] Praf icircn ochi icircntre prieteni etc (MĂRCULESCU 2007 II p 107528) [lsquoPols a lrsquoull entre amics etcrsquo] ROMERO (20012 p 116 nuacutem 300) que compara el nostre refrany amb De puta a puta

taconazo529 el glossa talment

ldquoVuelve a mostrar el refranero su rostro maacutes piacutecaro Recuerda que a menudo la extrema

intimidad lleva a tratarse sin ninguna consideracioacuten Es el reverso de la solidaridad entre los

que son de la misma condicioacuten pues esa misma igualdad lleva a ser especialmente duro y

cruel con los semejantesrdquo

Per la seva banda LEYVA (2004 p 81) considera que la paregravemia doacutena a entendre ldquoel mal

comportamiento de quien se proclama incondicional pero traiciona la amistad[530] cuando le

convienerdquo531 El referent quixotesc COVARRUBIAS (1977 [1611] p 436 sv chinche) ens el

completa i ubica De amigo a amigo chinche en el ojo Per desgragravecia les molegravesties oculars532

que lrsquoamistat genera no es limiten uacutenicament a la chinche CAMPOS BARELLA (1998 p 19

nuacutem 175) a propogravesit de la paregravemia De amigo a amigo agraz en el ojo comenten533 ldquoEl agraz

la chispa la sangre la chinche etc vienen a representar las ingratitudes que a veces se reciben

de los que se dicen amigosrdquo En efecte la paregravemia que acabem de citar tambeacute lrsquoespigolem a

CORREAS (2000 [1627] p 220 nuacutem 119) i ETXABE (2001 p 107) mentre que amb la variant

525 Amb la nota (II Cap 12 p 786-787 n 24) ldquoPuede ser el estribillo de una letrilla no identificada basado en el refraacuten laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo que se usaba para avisar que no se debe confiar en los que se dicen amigosrdquo 526 Si beacute es tracta de la segona part del Quijote nrsquoatribuiumlm la traduccioacute a Frunzetti i no pas a Papu bo i basant-nos en la Notă asupra ediţiei [lsquoNota sobre lrsquoedicioacutersquo] inicial ldquoIon Frunzetti căruia-i aparţine şi traducerea versurilor din ambele părţirdquo [lsquoIon Frunzetti al qual pertany tambeacute la traduccioacute dels versos drsquoambdues partsrsquo] (1965 I p 5) 527 El substantiu masculiacute ochi coincideix formalment en singular i plural de manera que no eacutes possible en el context actual esbrinar-ne el nombre Ara beacute seguint lrsquooriginal quixotesc optem per la versioacute singular ull tant en la traduccioacute de Frunzetti com en la de Mărculescu 528 MĂRCULESCU (2007 II p 107 n 228) indica a peu de pagravegina ldquoProbabil refren icircntr-un cacircntec (letrilla) preluat dintr-un proverb care veştejeşte falsele prietenii laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literal laquoIcircntre prieten şi prieten ploşniţă-n ochiraquo) [lsquoPossible tornada drsquouna canccediloacute (letrilla) agafada drsquoun refrany que blasma les falses amistats laquoDe amigo a amigo chinche en el ojoraquo (literalment laquoEntre (un) amic i (un altre) amic xinxa a lrsquoullraquorsquo]rdquo 529 Sobre aquest refrany Romero anota ldquopretende sentildealar maacutes bien que entre maleantes o personas de dudosa reputacioacuten no se suele dar auteacutentica amistad sino complicidad momentaacutenea que se disipa en el momento en que los intereses de los compantildeeros entran en colisioacuten con los propiosrdquo Conflicte drsquointeressos que si ens permeteu el comentari no es doacutena pas uacutenicament ldquoentre maleantes o personas de dudosa reputacioacutenrdquo 530 Tal com afirma CABALLERO (1970 p 186 nuacutem 2564) ldquoY quiere decir que al mayor amigo se le engantildeardquo 531 Lrsquoautor acaba afirmant ldquoTal y como aparece en el texto se supone estribillo de alguna copla popular en tiempos de Cervantesrdquo 532 O no nomeacutes oculars com demostra la traduccioacute francesa de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 103) bo i jugant amb el fraseologisme Avoir la puce agrave lrsquooreille (eacutes a dir Estar a lrsquoaguait) Entre amis les plus sucircrs la puce est agrave lrsquooreille 533 Alhora que tambeacute glossen ldquoEnsentildea que no se debe confiar demasiado en todos los que se venden por amigosrdquo

132

chispa (o chispe) De amigo a amigo chispe en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 220 nuacutem

119) i De amigo a amigo chispa en el ojo (ETXABE 2001 p 107) Pel que fa a la sangre De

amigo a amigo sangre en el ojo534 (ETXABE 2001 p 107) Als referents proposats per Campos

Barella encara podriacuteem afegir-hi la chinilla o chinela De amigo a amigo chinilla en el ojo i

De amigo a amigo chinela en el ojo (CORREAS 2000 [1627] p 219 nuacutem 118) A meacutes a meacutes

alguns dels anteriors exemples poden presentar compadre en comptes drsquoamigo com ara De

compadre a compadre chinche en el ojo (ETXABE 2001 p 109) De compadre a compadre

sangre en el ojo (ETXABE 2001 p 109) o De compadre a compadre chinilla en el ojo535

(MAL LARA 2013 [1568] X p 1301 nuacutem 6) A tall (mai meacutes ben dit) de conclusioacute valgui la

punyent traduccioacute catalana de RULLAN (2005 [1905] II p 70) Amig leal y derrera un pam de

punyal536

Pel que fa a les traduccions romaneses destaquem el fet que si beacute la molegravestia se centra sempre a lrsquoull (ochi) la gegravenesi divergeix de les opcions castellanes Frunzetti lrsquoatribueix a ghimpe [lsquopunxarsquo] mentre que Mărculescu a praf [lsquopolsrsquo] A meacutes noteu com Frunzetti recull lrsquoamigo quixotesc amb el regionalisme ortac que el DEX (sv ortaacutec) defineix aixiacute ldquoTovarăş (de drum de muncă etc) camarad p ext prietenrdquo [lsquoColmiddotlega (de viatge de treball etc) company p ext amicrsquo] Com que les versions de Frunzetti i Mărculescu no pouen ni gaudeixen de posterior continuiumltat al refranyer romanegraves ens veiem abocats a encercar-hi alguna altra solucioacute vet aquiacute la nostra proposta per al cas actual Tu ḑicĭ cărsquomĭ voĭescĭ binele [] Şi mĕ rsquonghimpĭ ca albinele [lsquoTu dius que em desitges (tot) el beacute (del moacuten) [] I em piques com les abellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 501 nuacutem 17036) com apunta Zanne es tracta drsquouna paregravemia ldquoPentru prietenul falş şi vicleacutenrdquo [lsquoPer a lrsquoamic fals i astutrsquo] Amb miacutenimes diferegravencies formals el refrany es presenta a drsquoaltres volums Tu zici că-mi voieşti binele şi mă-nghimpi ca albinele (PANN 1982 [1847] p 295) Tu zici că-mi voieşti binele [] şi mă-nghimpi ca albinele (MUNTEAN 1967 p 383 nuacutem 7426) Tu zici că-mi voieşti binele [] Şi mă-nghimpi ca albinele (HINŢESCU 1985 p 157 nuacutem 2830) Gragravecies a la traduccioacute italiana de VIAN COZZI (1960 II p 92) Dagli amici ci guardi Iddio ccedilo eacutes el primer hemistiqui en primera persona plural del conegut refrany Dagli amici mi guardi Iddio che dai nemici mi guardo io537 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 191 nuacutem 2074) arribem encontinent al romanegraves Feresce-mĕ Doacutemne de prietenĭ că de duşmanĭ

534 Amb lrsquoapunt ldquoUna maacutes de las frecuentes recomendaciones sobre la prudencia que debemos mantener con los amigosrdquo 535 Segons lrsquoautor ldquoApliacutecase a los que en el intereacutes cargan de mal a su compantildeero como dize en otro refraacuten De amigo a amigo chinche etc Y parece mejor letra china en el ojordquo passatge del qual es fa ressograve IRIBARREN (19744 p 51) 536 Versioacute que sembla justificar una de les paregravemies preferides de la nostra agravevia Antonieta Qui teacute amics teacute fatics qui teacute amigues teacute fatigues 537 A ARTHABER (1929 p 447 nuacutem 884) en la variant Dagli amici mi guardi Dio [] Che dai nemici mi guardo io En el cas de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 283 nuacutem VI278) Dagli amici mi guardi Dio che dai nemici mi guarderograve io

133

mĕ voĭu păzi singur (sciŭ să mĕ păzesc sciŭ a mĕ păzi) [lsquoGuardarsquom Senyor dels amics que dels enemics em defensareacute sol (seacute defensar-me seacute defensar-me)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 460 nuacutem 16869) que no endebades es compara a dues paregravemies (2004 [1901] VII p 461 nuacutem 16869) la francesa Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis i la italiana Da chi mi fido mi guardi Dio da chi non mi fido mi guardaro [sic] io No cal dir que un consell drsquoaquesta iacutendole (amb el prec a la intervencioacute divina) es troba profusament documentat al refranyer romanegraves Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu [lsquoGuardarsquom() Senyor() dels amics que dels enemics em guardo jorsquo] (MUNTEAN 1967 p 174 nuacutem 3618) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eu (FLONTA 1992a p 92 nuacutem 621538 1992b p 108 nuacutem 624539 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 207) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă păzesc singur540 [lsquoem defenso solrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 341 sv duşman p 376 sv feri) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă ferescpăzesc singur541 [lsquoem guardodefenso solrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 54 sv amigo) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă feresc eumă păzesc singur [lsquoem guardo joem defenso solrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 136 nuacutem 1188) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singur [lsquoem defensareacute solrsquo] (MILLIO 1999 p 125 nuacutem 1059a542) Fereşte-mă Doamne de prieteni că de duşmani mă voi păzi singurştiu eu [lsquoseacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 143 nuacutem 1207543) Lrsquouacuteltim exemple de la tirallonga canvia la tradicional forma inicial drsquoadreccedilar-se a la divinitat per una altra no menys fructiacutefera Apară-mă Doamne de prieteni că de duşmani ştiu eu [lsquoProtegeix-me Senyor dels amics que dels enemics seacute jo (com encarregar-mersquon)rsquo] (MILLIO 1999 p 135 nuacutem 1151544)

538 God defend me from my FRIENDS from my enemies I can defend myself Acompanyat del francegraves Dieu me garde de mes amis je me garderai de mes ennemis 539 God defend (deliver) me from my FRIENDS from my enemies I can (will) defend myself Lrsquoautor cita dues paregravemies en castellagrave De los amigos me guarde Dios que de los enemigos me guardareacute yo i De quien me fiacuteo Dios me guarde de quien no me fiacuteo me guardareacute yo i una en portuguegraves Deus me defenda do amigo que do inimigo me defendo eu 540 Amb almiddotlusioacute al castellagrave Del agua mansa liacutebreme Dios que de la brava me libro yo 541 Els autors donen el romanegraves com a traduccioacute del refrany De mis amigos me libre Dios que de mis enemigos me libro yo 542 A FOE is better than a dissembling friend 543 GOD defenddeliver me from my friends Irsquoll keep myself from my enemies (GOD defend me from my friends from my enemies I canwill defend myself) 544 Save a man from his FRIENDS and let him to struggle with his enemies

134

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788) Din preaplinul inimii grăieşte şi limba (PAPU 1965 II p 112) [lsquoDe lrsquoabundagravencia del cor srsquoexpressa tambeacute la llenguarsquo] Din prisosul inimii vorbeşte limba (MĂRCULESCU 2007 II p 109) [lsquoDe lrsquoabundor del cor parla la llenguarsquo] VISCONDES (2002 p 401 n 1) ens informa que el refrany ldquoEacute do Evangelho de Satildeo Mateus

XII 34rdquo545 i FANLO (2010 [2008] II p 118 n 1) hi afegeix que tambeacute es troba a ldquoLuc 6

45rdquo546 Es tracta doncs drsquouna sentegravencia biacuteblica547 que ldquodenota que por lo comuacuten se habla

mucho de aquello que sentimos hondamenterdquo548 (IRIBARREN 19744 p 620) El mateix autor del

comentari Iribarren (que parla de la paregravemia en un article no pas intitulat amb el refrany

castellagrave sinoacute amb Ex abundantia cordis) cita un altre refrany prou semblant ensems que

aclaridor No dice maacutes la lengua que lo que siente el corazoacuten

El volum II de ZANNE (2003 [1897]) conteacute el quart capiacutetol intitulat ldquoOmul şi organele salerdquo

[lsquoLrsquohome i els seus ogravergansrsquo] en quegrave es dediquen les pagravegines 199-216 (paregravemies nuacutemero 3581-

3675) a inimă i de la pagravegina 217 a la 232 (paregravemies nuacutemero 3678-3741) a limbă En aquestes

trenta-tres pagravegines (i meacutes de cent cinquanta paregravemies) inimă i limbă coincideixen en dos

refranys Inima o aǔ pe limbă549 [lsquoEl cor el tenen a la llenguarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 200

nuacutem 3582) utilitzat per a aquell que ldquoSpune tot ce gacircndesce tot ce are pe inimărdquo [lsquoDiu tot el

que pensa tot el que teacute al corrsquo] i drsquoaltra banda una paregravemia dedicada als bocamolls Inima şi

limba sunt de o palmă una de alta [lsquoEl cor i la llengua estan a un pam lrsquouna de lrsquoaltrarsquo] (ZANNE

2003 [1897] II p 200 nuacutem 3585)

Si encerquem la paregravemia quixotesca al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes550

hi ensopegarem la solucioacute Ce are icircn (pe) inimă are şi pe buze [lsquoEl que teacute a (en) el cor (ho) teacute

tambeacute als llavisrsquo] acompanyada de dos fraseologismes que lrsquoesmentat web inclou en lrsquoapartat

de variants A avea (a fi cu) inima aproape de gură [lsquoTenir (estar amb) el cor a prop de la

545 ldquoEx abundantia enim cordis os loquiturrdquo (Evangelium secundum Matthaeum XII 34) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste limba [sic]rdquo 546 ldquoEx abundantia enim cordis os eius loquiturrdquo (Evangelium secundum Lucam VI 45) Segons la traduccioacute romanesa consultable en liacutenia a wwwebiblero ldquodin prisosul inimii vorbeste gura [sic]rdquo 547 Aixiacute ens ho palesa ROMERO (20012 p 122 nuacutem 316) ldquoEn esta ocasioacuten el refranero manifiesta la raigambre catoacutelica de la cultura hispana pues la diccioacuten castellana de este dicho es literalmente la traduccioacuten de las palabras de Cristo en el Evangelio de san Mateo (12 34) tal como las vertiera en latiacuten san Jeroacutenimo Ex abundantia cordis os loquitur Esta regla de oro sirve para penetrar en las intenciones y en lo profundo de quien habla (en su laquocorazoacutenraquo) a traveacutes de la observacioacuten de sus palabrasrdquo 548 El profit que Leyva va extreure de lrsquoobra drsquoIribarren es fa palegraves en casos com ara aquest en quegrave glossa ldquoSentencia con que se denota que por lo comuacuten se habla mucho de aquello de que el aacutenimo estaacute muy penetradordquo (LEYVA 2004 p 83) En aquest sentit SOLIU (1986 p 158) ens en recorda lrsquoexpansiva versioacute catalana ldquolaquoLa boca parla drsquoallograve que sobreiumlx del corraquo diu lrsquoEvangelirdquo 549 Zanne acompanya la paregravemia romanesa amb la francesa Avoir le cœur agrave la bouche 550 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58451ampLng=13

135

bocarsquo] que espigolem tant a MUNTEAN (1967 p 6 nuacutem 107) com a BOTEZATU HAcircNCU

(20033 p 120) i A nu avea inima departe de gură [lsquoNo tenir el cor lluny de (la) bocarsquo] que en

aquest cas evoquem de HINŢESCU (1985 p 174 nuacutem 3274)

Sense deixar de banda les fonts romaneses qui siacute que recullen la paregravemia biacuteblica en versioacute

castellana soacuten CALCIU SAMHARADZE (20052 p 9 sv abundancia) ldquode la abundancia del

corazoacuten habla la boca din prisosul inimii vorbeşte gura inima cacircnd se-nveseleşte faţa icircnfloreşte

[lsquode lrsquoabundor del cor parla la boca el cor quan srsquoalegra la cara floreixrsquo]rdquo Dos trets ens criden

lrsquoatencioacute en primer lloc que no tracten el refrany com a extret del Quijote (ja que en tal cas

srsquohaurien vist constrets a canviar boca per lengua) i en segon lloc el fet que la primera

traduccioacute correspongui fora del detall que acabem drsquoesmentar a la versioacute de Mărculescu

Per acabar CASADO et alii (1998 p 33) inclouen equivalents del refrany quixotesc (eacutes a dir

amb lengua no pas amb la boca que traduiria lrsquoos original drsquoambdues citacions biacutebliques) en

francegraves De lrsquoabondance du cœur la bouche parle551 i en italiagrave Per lrsquoabbondanza del cuor la

bocca parla la primera de les quals coincideix amb la traduccioacute francesa de DE ROSSET

CASSOU (2006 [1949] p 104) La bouche parle de lrsquoabondance du cœur552 i la segona

recollida per ARTHABER (1929 p 176 nuacutem 345553) recorda la italiana de VIAN COZZI (1960

II p 93) Dallrsquoabbondanza del cuore parla la lingua554

551 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 37 nuacutem 644) 552 Lrsquoaltra traduccioacute francesa del Quijote consultada nrsquoofereix la versioacute Crsquoest le trop-plein du cœur qui fait parler la langue (FANLO 2010 [2008] II p 118) Hi fem notar lrsquoexpressioacute le trop-plein du cœur que concorda amb el preaplinul inimii de Papu 553 Autor que dit sigui de passada relaciona el refrany italiagrave amb el francegraves De lrsquoabondance du coeur la bouche parle 554 BODINI (2005 [1957] II p 681) en canvi el tradueix per La bocca parla quando il cuore egrave gonfio

136

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205) De nerecunoscători geme iadul (PAPU 1965 II p 517) [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo] Infernul este plin de nerecunoscători (MĂRCULESCU 2007 II p 474) [lsquoLrsquoinfern eacutes ple de desagraiumltsrsquo] El nostre refrany segons ROMERO (20012 p 118 nuacutem 306555) ldquoCalibra que de todos los que

pueblan el Averno el nuacutemero de los que practicaron la ingratitud es altiacutesimordquo Al seu torn

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 736 sv infierno) anota ldquoTambieacuten se toma muchas vezes esta

palabra infierno por el lugar de los dantildeados y condenados al fuego eternordquo que eacutes precisament

el sentit que suara ens interessa El Cant XXXIV de lrsquoInferno dantesc srsquoendinsa al cercle meacutes

pregon i pecaminoacutes del con invertit lrsquoanomenada Giudecca en (des)honor a Judes Iscariot556

menyspreable paradigma dels desagraiumlts o altrament dit drsquoaquells que traeixen els seus

benefactors Tambeacute LEYVA (2004 p 84) apunta ldquoEl pecado de la ingratitud mueve a Don

Quijote[557] a sentildealarlo como el mayor de cuantos se puedan cometerrdquo Drsquoaltra banda CAMPOS

BARELLA (1998 p 126 nuacutem 1230) nrsquoesmenten un altre factor ldquoSe vitupera la ingratitud y se

nota que es muy frecuenterdquo En aquesta direccioacute temporal srsquoorienta la citacioacute que fa DUŢĂ

(1997 p 224 nuacutem 3596) de lrsquoEstagirita ldquoCe icircmbătracircneşte iute Recunoştinţardquo [lsquoQuegrave envelleix

de seguida Lrsquoagraiumlmentrsquo] per beacute que segons el proteic Nicolae Iorga (1871-1940)

ldquoRecunoştinţa e icircnainte de toate o datorie către tinerdquo [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes abans de res una obligacioacute

vers tursquo] (DUŢĂ 1997 p 224 nuacutem 3595)

Al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 302 sv desagradecido) srsquohi inclou el refrany original traduiumlt amb la planyiacutevola versioacute de Papu ara beacute tot seguit srsquohi afegeix de collita progravepia Recunoştinţa e floare rară [lsquoLrsquoagraiumlment eacutes flor estranyarsquo] paregravemia molt en consonagravencia amb la reflexioacute aristotegravelica dessuacutes citada Tenint doncs en compte la gravetat del pecat i la seva frequumlegravencia no eacutes estrany que Uşor ajungĭ la ĭad558 [lsquoFagravecilment arribes a lrsquoinfernrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15337) puix que per meacutes eixabuc que srsquohi produexi Nicĭ ĭadul nicĭ muĭerea nicĭ pămicircntul secetos nu ḑice laquoAjungeraquo [lsquoNi lrsquoinfern ni la dona ni la terra agraverida no diu(en) laquoProuraquorsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 15 nuacutem 15336) En romanegraves per a lsquoinfernrsquo existeix el doblet559 iad560 drsquoorigen eslau561 i infern562 neologisme

555 Romero ens presenta dues paregravemies De desagradecidos estaacute el mundo lleno i De desagradecidos estaacute el infierno lleno 556 ldquolaquoQuellrsquoanima lagrave sugrave crsquoha maggior penaraquo [] dissersquol maestro laquoegrave Giuda Scariumlottoraquordquo (Inferno XXXIV v 61-62) 557 Vegeu la fitxa drsquoun altre refrany quixotesc de sentit similar El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 558 Seguit de la glossa ldquoRěul uşor se face e greǔ să fiĭ om de treacutebărdquo [lsquoEl mal fagravecilment es fa eacutes difiacutecil ser (una) persona com calrsquo] 559 I aixiacute mateix per a lsquoparadiacutesrsquo tambeacute comptem amb rai (eslavisme) i paradis (neologisme llatiacute)

137

de clara arrel llatina Eacutes logravegic doncs parant esment a la ldquonovetatrdquo drsquoinfern que en el camp paremiologravegic el mot escollit sigui iad Aixiacute ens ho demostren per exemple PISOT et alii (2002 p 263 sv infierno) que tradueixen infierno per iad i sobretot el mestre Zanne el qual en el dotzegrave capiacutetol dedicat a ldquoCredinţe obiceĭurĭrdquo [lsquoCreences costumsrsquo] hi inclou iad (2004 [1901] VII p 14-16 nuacutem 15336-15341) perograve no pas infern Drsquoacord amb aixograve no hauriacuteem drsquoexcloure que la tria de Mărculescu infern en lloc de iad no obeeixi a una picada drsquoullet al referent dantesc que esmentagravevem a lrsquoinici

560 DEX (sv iad) ldquo(Icircn credința creștină) Loc icircn care sufletele păcătoșilor ar fi supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquo(En la fe cristiana) Lloc en quegrave les agravenimes dels pecadors estarien sotmeses a turments eternsrsquo] Drsquoaltra banda el DER (sv iaacuted) en postula lrsquoetimologia a partir del mitologravegic i miacutetic Hades grec 561 Vegeu SALA (2010 p 206) 562 DEX (sv infeacutern) ldquoLoc unde sălășluiesc sufletele celor păcătoși după moarte supuse la chinuri veșnicerdquo [lsquoLloc on viuen les agravenimes dels (que han estat) pecadors despreacutes de la mort sotmesos a turments eternsrsquo]

138

De noche todos los gatos son pardos563 (II Cap 33 p 990) Noaptea toate micircţele[564] sicircnt sure (PAPU 1965 II p 306-307) [lsquoDe nit tots els gats soacuten brunsrsquo] Noaptea toate macircţele par sure (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoDe nit tots els gats semblen brunsrsquo] Des de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 829 sv noche) fins a ETXABE (2001 p 117565)

passant per Autoridades (sv noche566) o CAMPOS BARELLA (1998 p 250 nuacutem 2488567) el

refrany quixotesc sense cap variant significativa ens mostra un ample recorregut Quant al

sentit de la paregravemia ldquoes que la noche[568] desvanece a la vista todos los colores En el sentido

metafoacuterico como la muerte es la noche de la vida en ella todos se igualan desapareciendo

dignidades y diferencias socialesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 44)

Si observem les equivalegravencies romaneses tant Papu com Mărculescu malgrat la divergegravencia entre lsquoeacutesserrsquo i lsquosemblarrsquo coincideixen en la color que adopta la nocturna gatada sur adjectiu (en les paregravemies en la forma femenina plural sure) que segons el diccionari romanegraves-castellagrave de CALCIU et alii (1979 p 976 sv sur) significa ldquogris griacuteseo grisaacuteceo rucio pardo[569]rdquo Afegim-hi que els dos traductors francesos drsquouna banda i els dos italians drsquoaltra banda arriben a solucions cromagraveticament idegraventiques De nuit tous chats sont gris (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 288) La nuit tous les chats sont gris570 (FANLO 2010 [2008] II p 328) i Di notte

563 Segons MORVAY (2001 p 77) aquest eacutes un drsquoaquells refranys que ldquopodriacuteamos considerar europeismos ya que se usan en varias lenguas en forma ideacutentica o muy similarrdquo 564 Cal esmentar que en romanegraves macircţă teacute geacutenere femeniacute (vegeu FONTANA 2009 p 408-409) Tanmateix com que es tracta juntament amb pisică de lrsquoapelmiddotlatiu feliacute meacutes emprat independentment del sexe ens ha semblat que el caient de la nostra llengua es veuria traiumlt si respectagravevem lrsquooriginal Aixiacute doncs hem preferit optar per la variant genegraverica masculina En aquest sentit i al nostre parer lrsquoorigen del refrany catalagrave Paga que eacutes gata ens ve a donar la raoacute ldquoUns estudiants afamats anaven pels hostals amb un sac dintre del qual portaven una gata Arribada lrsquohora de pagar com que no duien diners feien una proposicioacute a lrsquohostaler si endevinava quegrave duien en aquell sac li pagarien el doble de lrsquoimport del que havien menjat i si no ho endevinava foacutera ell qui pagaria a ells Abans de fer la juguesca ja havien procurat de fer miolar la gata Lrsquohostaler acceptava la proposta i deia que el que hi havia era un gat llavors els estudiants feien pagar lrsquohostaler tot exclamant alegrement Paga que eacutes gatardquo (AMADES 1985 [1951] p 179) 565 Amb coma despreacutes de noche i la glossa ldquoSe emplea cuando una circunstancia como es la falta de luz o de claridad iguala y asemeja las cosas o las personas distintas entre siacute u oculta o atenuacutea sus defectos y diferenciasrdquo 566 Amb la glossa ldquoModo de hablar del estilo familiar con que se explica que con la obscuridad de la noche o falta de luz es faacutecil dissimular las tachas de lo que se vende o se comerciardquo 567 Segons les autores ldquoExplica que con la oscuridad de la noche o con la falta de luz es faacutecil disimular las tachas de lo que se hace vende o comerciardquo Vegeu-ne una glossa gairebeacute idegraventica a BARSANTI (2006 p 182) 568 No endebades ROMERO (20012 p 128 nuacutem 332) a propogravesit del nostre refrany afirma ldquoLa noche como podemos comprobar no sale bien tratada por el refranero pues es ocasioacuten de sufrir muchos engantildeos Para tomar cualquier resolucioacuten mejor la luz del diacuteardquo 569 Cromagraveticament segons LEYVA (2004 p 86) ldquoPardo es color de tierra y parda la piel del oso comuacuten intermedio entre blanco y negro con tinte rojo amarillento y maacutes oscuro que el gris El pelaje de los gatos puede ser blanco gris pardo rojizo o negro tonos que con el ocaso nocturnal se igualanrdquo 570 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 33 nuacutem 549) Al recull de CASADO et alii (1998 p 51) amb coma despreacutes de nuit i relacionada amb lrsquooriginal quixotesc aixiacute com amb lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son bigi Tambeacute a ARTHABER (1929 p 291 nuacutem 569) ultra la paregravemia cervantina srsquoesmenta la variant francesa de Fanlo i quant a lrsquoitaliagrave una versioacute en clau femenina que ens recorda la dessuacutes esmentada anegravecdota extreta del recull drsquoAmades Al buio tutte le gatte sono bigie Amb son en lloc de sono aquesta paregravemia la retrobem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 619 nuacutem X7611) Finalment SEVILLA (1999 p 99) relaciona lrsquoesmentada paregravemia francesa amb el refrany quixotesc de referegravencia (si beacute amb coma despreacutes de noche) i lrsquoitaliagrave Al buio tutti i gatti son grigi

139

tutti i gatti son bigi571 (BODINI 2005 [1957] II p 863) Di notte tutti i gatti sono bigi (VIAN COZZI 1960 II p 261) Ara beacute la referegravencia felina no apareix a les fonts romaneses consultades a excepcioacute de MILLIO

(1999 p 9 nuacutem 63572 p 380 nuacutem 3206a573) que nrsquoacaba drsquoennegrir el pelatge Noaptea

toate pisicile sunt negre En efecte la nit ho acaba enfosquint tot tant gats com no gats fet que

en una dimensioacute metazoologravegica significa que A las foscas tots som iguals (RULLAN 2005

[1905] II p 197) Aixiacute doncs no ens ha de sorprendre que el refranyer romanegraves hagi tendit a

drsquoaltres solucions ja siguin dins del mateix domini animal com ara Noacuteptea toacutetă (orĭ-ce) vaca rsquoĭ

neacutegră [lsquoDe nit tota la vaca eacutes negrarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 414 nuacutem 6770) Noaptea

toată vaca-i neagră (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5268 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 270

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 18) o beacute que es deixi guiar per lrsquoaforisme estegravetic ndashque no

escauria perdre mai de vistandash De nit tots som igualment bonics (CIVERA 1969 p 517) Noacuteptea

şi hicircdele rsquos frumoacutese [lsquoDe nit fins i tot les lletges com un pecat soacuten boniquesrsquo] (ZANNE 2004

[1901] IX p 414 nuacutem 6769) Noaptea şi hicircdele-s frumoase (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem

5267 GHEORGHE 1986 p 277 nuacutem 269) Noaptea şi hacircdele sunt frumoase (MILLIO 1999 p

380 nuacutem 3206b574) A meacutes drsquoaquestes dues variants CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem

1777) encara en citen una altra Toanta la lumacircnare pare floare [lsquoLa beneita a (la llum de)

lrsquoespelma sembla florrsquo] refrany que srsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoAtunci cacircnd

vizibilitatea e redusă percepţia poate fi eronată Atenţionază asupra posibilităţii de a ne icircnşela la

o primă impresie fără un examen atentrdquo [lsquoLlavors quan la visibilitat eacutes reduiumlda la percepcioacute pot

ser errogravenia Adverteix de la possibilitat de confondrersquons en una primera impressioacute sense un

examen atentrsquo] Curiosament CARTALEANU et alii (2007 p 200 nuacutem 1777) acaben citant la

traduccioacute (a partir del catalagrave575) Noaptea toate pisicile sunt negre [lsquoDe nit tots els gats soacuten

negresrsquo] aixiacute com la versioacute oferta per MILLIO (1999 p 9 nuacutem 63 p 380 nuacutem 3206a) qui sap

si no influiumlda per les paregravemies angleses All cats are grey in the dark i When candles are out

all cats are grey

571 ldquoDi colore grigio cenererdquo (TRECCANI sv bigio) Amb aquesta i drsquoaltres variants a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 202 nuacutem 2201) Di notte (Al buio) tutti i gatti sono grigi (bigi neri) 572 ALL CATS are grey in the dark 573 WHEN CANDLES are out all cats are grey 574 Iacutedem 575 Paregravemia esmentada fins i tot al recull romanegraves de GHEORGHE (1986 p 278 nuacutem 270) De nits tots els gats soacuten negres

140

De paja y de heno (II Cap 3 i 33 p 712 i 990) (II Cap 3 p 712576) Ori cu paie ori cu ficircn burdihanul tot e plin (PAPU 1965 II p 42) [lsquoO amb palla o amb fenc la tripa sempre eacutes plenarsquo] Cu facircn şi paie cu hurta (MĂRCULESCU 2007 II p 44) [lsquoAmb fenc i palla a betzefrsquo] (II Cap 33 p 990) Ori cu paie ori cu ficircn de umplut tot o umpli (PAPU 1965 II p 307) [lsquoO amb palla o amb fenc drsquoomplir ho acabes omplintrsquo] Cu paie şi facircn (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoAmb palla i fencrsquo] Tal com ens indiquen alguns traductors577 en diferents notes a peu de pagravegina la paregravemia original disposa drsquoun segon hemistiqui que en perfila el sentit De palha ou de feno a panccedila cheia (VISCONDES 2002 p 366 n 3) De paille et de foin le ventre est plein (FANLO 2010 [2008] II p 45 n 1) o Di paglia e di fieno il ventre pieno578 (VIAN COZZI 1960 II p 34) Tambeacute LEYVA (2004 p 87) ens ho mira drsquoaclarir ldquoEn ambas citas el refraacuten queda incompleto bien porque se daba por sabido bien por olvido ndashvoluntario[579]ndash de Cervantes y a los puntos suspensivos de Don Quijote hay que antildeadir pues laquoel pancho[580] llenoraquordquo i ho arrodoneix amb la seguumlent explicacioacute ldquoEl dicho viene a significar que lo importante es satisfacer el apetito sea como quierardquo581 observacioacute que al nostre torn ens permetem de completar amb els mots drsquoETXABE (2001 p 118) ldquoAntes hay que satisfacer el estoacutemago que el paladar o dicho de otro modo antes estaacute saciar el apetito que comer los manjares favoritosrdquo582 I per si encara no hagueacutes quedat prou clar Tot lo que no mata engreixa583 (RULLAN 2005 [1905] II p 24) Una consulta584 al Refranero Multilinguumle allotjat al Centro Virtual Cervantes ens permet localitzar ragravepidament el refrany De paja o heno[585] el vientre lleno al qual complementa una

576 Amb aquesta nota (II Cap 3 p 712 n 55) ldquoRefraacuten con que se aludiacutea a cosas de poca sustanciardquo 577 Un traductor portuguegraves SERRAS (2005 p 340) sembla anar ben lluny drsquoosques Muita parra etc eacutes a dir la primera part de lrsquoexpressioacute Muita parra e pouca uva que segons el diccionari en liacutenia DPLP (sv parra) significa ldquoMuitas palavras e poucas obrasrdquo 578 Acompanyada de la sorprenent glossa ldquoOssia non se ne ha mai abbastanzardquo Lrsquoaltra traduccioacute italiana del Quijote que hem consultat subratlla la prioritat drsquoomplir el ventrell Di paglia o di fieno purcheacute il ventre sia pieno (BODINI 2005 [1957] II p 617) 579 LEYVA (2004 p 87 n 32) explica aquest adjectiu suspecte per mitjagrave de la seguumlent nota ldquoDecimos voluntario porque tal vez el autor quiso evitar la redundancia de laquopanchoraquo laquoSanchoraquo y laquoPanzaraquo siendo estas uacuteltimas voces nombre y apellido del escudero de Don Quijote Curiosamente el refraacuten aparece incompleto en las dos citasrdquo 580 CANTERA et alii (2005 p 65) en recullen tres variants amb vientre en comptes de pancho 581 Amb una glossa ben similar CAMPOS BARELLA (1998 p 268 nuacutem 2624) afirmen ldquoIndica que lo que importa es satisfacer el apetito sea como quiera a falta de lo que se apetecerdquo 582 Segons lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 45) ldquono cabe duda de que maacutes que a la calidad [el refraacuten] aluda a la cantidad de alimentos tema de gran intereacutes en nutrologiacutea ya que estaacute bien probado que la alimentacioacuten no es problema exclusivo de riqueza de vitaminas ni de equivalencia de caloriacuteas ni otros coeficientes sino que necesita un cierto volumen de alimento para poder realizar la digestioacuten gastro-intestinal asiacute como la evacuacioacuten por eso los alimentos sinteacuteticos en forma de pastillas o inyectables ni pueden ser administrados maacutes que transitoriamente como pasa en los naacuteufragos y paracaidistasrdquo 583 Refrany al qual a la zona del Vendrell no ens estem mai drsquoafegir el repicoacute o si no ajuda a creacuteixer 584 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=58472ampLng=0

141

explicacioacute ponderativa del poc valor de ldquola paja o el heno considerados alimentos vegetales para los animales de poco valor nutritivordquo

En romanegraves espigolem (mai meacutes ben dit) la paregravemia Picircntecele se umple şi cu paie şi cu ficircn [lsquoLa

panxa srsquoomple tant amb palla com amb fencrsquo] (MUNTEAN 1967 p 320 nuacutem 6243) Pacircntecele

se umple şi cu paie şi cu facircn (MILLIO 1999 p 310 nuacutem 2627e586) i si del que es tracta eacutes de

comentar-ne les traduccions en destacarem en la de Papu el mot burdihan variant de

burduhan que segons el DEX (sv burduhaacuten) significa ldquo(Pop) Stomacul animalelor

rumegătoarerdquo [lsquoLrsquoestogravemac dels animals remugantsrsquo] i per extensioacute ldquoburtărdquo [lsquopanxarsquo] Drsquoaltra

banda tambeacute subratllem lrsquoexpressioacute de Mărculescu cu hurta que DUDA (2007 p 102 sv

hurta) registra com a progravepia de les regions de Moldagravevia i Bucovina i que ens explica amb una

altra expressioacute cu grămada [lsquoa gavadalsrsquo]

585 No eacutes aquest lrsquouacutenic refrany en quegrave coincideixen ambdoacutes elements vegetals Vegeu per exemple En antildeo bueno el grano es heno en antildeo malo la paja es grano (LEYVA 2004 p 87) o beacute Caballo de heno caballo de nada caballo de paja caballo de campantildea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 93 nuacutem 8290) 586 POOR folk are glad of porridge

142

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994587) Adesea sub o mantie roasă se ascunde un straşnic băutor (PAPU 1965 II p 311588) [lsquoSovint sota una capa ratada srsquoamaga un formidable bevedorrsquo] Sub cojoc răpănos dai de băutor vacircrtos (MĂRCULESCU 2007 II p 287589) [lsquoSota pellissa ronyosa topes amb (un) bevedor robustrsquo] ldquoNo fiarse de las apariencias y no juzgar a traveacutes de ellas son dos recomendaciones que

aparecen permanentemente en el refranerordquo (ETXABE 2001 p 108) En el cas del nostre

refrany COVARRUBIAS (1977 [1611] p 294 sv capa) lrsquoesmenta talment Debaxo de mala

capa ay buen bebedor i hi afegeix la glossa ldquosuelen algunos hombres humildes[590] y no

conocidos ser de maacutes letras y capacidad que los que estaacuten en grandes lugares con opinion de

muy letradosrdquo per tal com ldquoaacute veces en los sugetos cuyas prendas exteriores[591] no prometen

gran cosa suelen encontrarse prendas y circunstancias de gran valiacutea[592]rdquo (COLL 1874 p 84

nuacutem 113) Drsquoaltra banda LEYVA (2004 p 88) assenyala ldquoEs vividor para otras fuentes

acadeacutemicas coincidentes ambos [refranes] en que laquolas apariencias engantildeanraquo[593] y pueden

esconder prendas que a simple vista no se vislumbranrdquo en efecte CORREAS (2000 [1627] p

222 nuacutem 167) a propogravesit de la paregravemia Debajo de mala capa hay buen bebedor ens aclareix

ldquoPor gracia dicen algunos laquohay buen vividorraquo por la semejanza de la palabrardquo refrany que

espigolem per exemple a ETXABE (2001 p 108) Debajo de una mala capa suele haber un

buen vividor

Sota lrsquoegravegida de la paregravemia Nu te uĭtagrave la haĭne ci la ce este icircn haĭne594 [lsquoNo miris els vestits sinoacute

el que hi ha en els vestitsrsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 180 nuacutem 7159) transcriu la tribulacioacute

de Nastratin Hogea (lrsquoimmortal personatge creat pel no meacutes mortal Anton Pann) en unes noces

a les quals assistiacute amb un vestit pobre i tronat circumstagravencia que li valgueacute drsquoanar a raure a

587 Amb la nota (II Cap 33 p 994 n 49) ldquolaquobajo mal aspecto puede esconderse algo de valorraquo es refraacutenrdquo 588 PAPU (II p 311 n 3) apunta ldquolaquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorraquo proverb fără echivalent romacircnesc Ceva cam ca laquoAdesea sub sumanul rupt e unul priceput la suptraquo [lsquorefrany sense equivalent romanegraves Alguna cosa com ara laquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un entegraves en mamarraquorsquo]rdquo 589 Lrsquoautor ens indica lrsquooriginal quixotesc (II p 287 n 512) ldquoDebajo de mala capa suele haber buen bebedorrdquo 590 Tambeacute OLMOS (19982 [1940] p 41) adverteix el perill de refiar-se de les aparences ldquoSignifica que con la apariencia de inculto e iletrado se puede ser discreto prudente y ecuaacutenimerdquo 591 Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 76 nuacutem 732) ldquoAdvierte que se suelen encontrar en un sujeto prendas y circunstancias que las sentildeales exteriores no prometiacuteanrdquo 592 Persones de gran vagravelua que podrien prendre com a lema la paregravemia Aunque vestido de lana no soy borrego (ETXABE 2001 p 62) 593 Si beacute en el refrany que ens ocupa les aparences enganyen negativament eacutes a dir que un aspecte tronat amaga virtuts inaudites tanmateix el refranyer castellagrave tambeacute es fa ressograve del cas contrari amb un refrany com ara Debajo del buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 222 nuacutem 171 ETXABE 2001 p 107) o So el buen sayo estaacute el hombre malo (CORREAS 2000 [1627] p 751 nuacutem 805) 594 La similitud semagraventica entre aquest refrany i per exemple Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) ens obligaria a repetir les diferents troballes del refranyer romanegraves A fi drsquoevitar la creacioacute de fitxes gairebeacute bessones hem optat per dividir les paregravemies romaneses entre les diferents fitxes eacutes per aixograve que per tal de completar-ne el sentit us aconsellem de consultar la fitxa quixotesca dessuacutes esmentada juntament amb una tercera Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

143

lrsquouacuteltim raconet de la darrera taula Veient quin pa srsquohi donava anagrave corrents a casa drsquoun amic per

demanar-li un vestit ben elegant que conjuntagrave amb una casaca de pell i un fulard drsquoun vermell

ben cridaner Un cop tornat drsquoaquesta guisa al banquet nupcial tots li sortiren a lrsquoencontre i li

insistiren perquegrave es colmiddotloqueacutes al cap de taula Quan srsquohi hagueacute assegut va allargar el braccedil i va

sucar la magraveniga al plat En veure-ho els altres convidats li preguntaren esbalaiumlts per quins set

sous ho feia i ell els respongueacute ldquoDoncs perquegrave quan vaig arribar amb un vestit pobre i tronat

tothom es va fer lrsquoorni en canvi ara que he tornat amb aquest vestit tots mrsquoheu corregut

darrere Vet aquiacute per quegrave convido la casaca a menjar per tal com tothom mira els vestits i no

honora la personardquo Aquesta deliciosa anegravecdota ens demostra una vegada meacutes quelcom

evident Omul cinstesce haĭna nu haĭna pe om [lsquoLrsquohome honora el vestit no el vestit lrsquohomersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 181 nuacutem 7161)

Quant a les traduccions romaneses del referent quixotesc malgrat lrsquoesforccedil de Mărculescu per

traslladar-lo a una possible realitat paremiologravegica romanesa bo i ajudant-se de la rima

răpănos595 [lsquoronyoacutesrsquo] ndash vacircrtos [lsquorobustrsquo] cap drsquoelles no srsquoallunya de lrsquoagravembit de la literalitat Vet

aquiacute la direccioacute que Papu apuntava en la nota a peu de pagravegina a la seva traduccioacute (1965 II p

311 n 3) lrsquoautor hi confessava la impossibilitat de trobar algun equivalent romanegraves per al

refrany cervantiacute i nrsquoimprovisava una versioacute rimada de la qual juntament amb la traduccioacute

escollida (1965 II p 311) sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 176 sv capa)

Adesea sub sumanul rupt e unul priceput la supt [lsquoSovint sota la samarra trencada (nrsquo)hi ha un

entegraves en mamarrsquo] a propogravesit drsquoaquesta traduccioacute aventurem la possible influegravencia de la seguumlent

admonicioacute Nu după suman trebue judecat omul [lsquoNo per la samarra srsquoha de jutjar lrsquohomersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 389 nuacutem 7872) En el mateix sentit quan MILLIO (1999 p 139

nuacutem 1183a596) afirma Nu haina face pe om597 [lsquoNo el vestit fa (a) lrsquohomersquo] acompanya la

paregravemia drsquouna altra que ens resultaragrave drsquoallograve meacutes coneguda Rasa nu te face călugăr [lsquoLrsquohagravebit no

et fa monjorsquo] que no endebades ZANNE (2004 [1899] III p 335 nuacutem 7677) relaciona amb el

francegraves Lrsquohabit ne fait pas le moine598 Amb idegraventica formulacioacute lrsquoesmentada paregravemia apareix

als reculls de MUNTEAN (1967 p 329 nuacutem 6394) MILLIO (1999 p 138 nuacutem 1174b599 p

139 nuacutem 1183b600 p 208 nuacutem 1751601) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 170) Com a logravegica

595 Observeu com el substantiu capa en romanegraves mantie tambeacute de gegravenere femeniacute hauria atret lrsquoadjectiu en la forma răpănoasă impossibilitant-ne la rima amb vacircrtos artifici que en canvi siacute que permet el substantiu neutre cojoc [lsquopellissarsquo] 596 GILT spurs do not make the knight 597 Per a meacutes dades us tornem a aconsellar que consulteu les fitxes quixotesques Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) i Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145) 598 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 95 nuacutem 2001) Endemeacutes la mateixa mencioacute al refrany francegraves a propogravesit de Haĭnele nu fac pe om (omul) maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160) 599 It is not the GAY COAT that makes the gentleman 600 GILT spurs do not make the knight 601 The HOOD does not make the monk

144

extrapolacioacute de lrsquoanterior paregravemia no trobem fora de lloc afirmar Nu tot ce poacutertă rasa şi

camilafca e călugăr [lsquoNo tot el que porta lrsquohagravebit i el bonet amb el vel eacutes monjorsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 335 nuacutem 7678) i consequumlentment Sfinţenia nu stă-n port şi haine lungi [lsquoLa

santedat no es troba en (lrsquo)abillament i (els) vestits llargsrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 101602 p

226 nuacutem 1895d603 p 352 nuacutem 2982a604)

602 ALL are not SAINTS that go to church 603 IT is not the COAT that makes the man 604 THEY are not all SAINTS that use holy water

145

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 i 64 p 1000 i 1264) (II Cap 34 p 1000) De la vorbă picircnrsquo la faptă-i lungă calea (PAPU 1965 II p 317) [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] De la spuse la faptă cale lungă te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoDel que es diu al fet (un) llarg camiacute trsquoesperarsquo] (II Cap 64 p 1264) De la vorbă şi picircnrsquo la faptă icirci cale lungă (PAPU 1965 II p 576) [lsquoDe la paraula i fins al fet hi ha (un) llarg camiacutersquo] De la vorbă la faptă multe te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 527605) [lsquoDe la paraula al fet moltes coses trsquoesperenrsquo] Vet aquiacute un refrany que no ens sonaragrave gota estrany sense anar meacutes lluny la seva vigegravencia es

palesa en el tiacutetol de dos dels refranyers castellans de quegrave hem pouat per a aquesta tesi Ens

referim a les obres de JUNCEDA (1991) Del dicho al hecho i de DOVAL (1995) Del hecho al

dicho En el cas del Quijote LEYVA (2004 p 92) ens ajuda a contextualitzar-ne les dues

aparicions

ldquoSi en la primera cita el refraacuten sirve a Don Quijote para prevenir a Sancho acerca de los

riesgos de la ociosidad en la segunda es el escudero quien lo saca a colacioacuten en la tesitura

de ver a su amo camino de Berberiacutea El significado es el mismo entre lo que se dice y lo

que se hace siempre aparecen obstaacuteculos que impiden muchas veces cumplir lo

prometidordquo606

De manera encara meacutes aprofundida ens ho ilmiddotlustra ROMERO (20012 p 136 nuacutem 353607)

ldquoEste sabio refraacuten sentildeala la gran diferencia que existe entre los buenos propoacutesitos y su

cumplimiento Con harta facilidad nos proponemos las maacutes nobles empresas y los mejores

actos ahora bien de ahiacute a ponerlos por obra algo sucede en el ser humano que torna la

ejecucioacuten mucho maacutes mortificante que la decisioacuten Por eso hay que tomarse a beneficio de

inventario las promesas halaguumlentildeas y esperar cautamente a ver si se cumplenrdquo

La paregravemia quixotesca apareix tant a MAL LARA (2013 [1568] II p 548 nuacutem 14) com a

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 470 sv dicho) en aquest cas sota la forma Del dicho al hecho

ay gran trecho que retrobem amb la mateixa formulacioacute cervantina i quatre segles despreacutes a

605 Amb la nota (II p 527 n 897) ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDel dicho al hecho hay gran trechoraquordquo 606 Igualment OLMOS (19982 [1940] p 43) postilmiddotla ldquoSiempre suele hacerse menos de lo que se dice cumplir menos de los [sic] que se prometerdquo 607 El refrany sota el qual srsquoinclou la glossa eacutes Del dicho al hecho va un largo trecho (o hay un gran trecho)

146

CAMPOS BARELLA (1998 p 131 nuacutem 1296608) fet que no ens sobta per tal com es tracta

drsquouna formulacioacute paremiologravegica quotidianament demostrada i ineludible que subsisteix en

multitud de variants com ho demostra per exemple ETXABE (2001 p 113609) que lrsquoesmenta

de quatre maneres diferents Del dicho al hecho hay un gran trecho Del decir al hacer mucho

hay Del dicho al hecho va un trecho i Guardaos del dicho y escapareacuteis del hecho (ETXABE

2001 p 193) o beacute Calles el qual aprofita per afegir als quatre exemples anteriors encara tres

variants meacutes Del dicho al hecho hay un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859) Del dicho al

hecho va un trecho (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859a) i Del dicho al hecho hay mucho

trecho610 (CALLES 2006 p 254 nuacutem 859b) Per la seva banda CASADO et alii (1998 p 40611)

vinculen la paregravemia quixotesca amb el francegraves Il est plus facile de dire que de faire612 i amb

lrsquoitaliagrave Tra il dire e il fare crsquoegrave di mezzo il mare refrany que es fan seu VIAN COZZI (1960 II

Cap 34 p 269) i que no endebades apareix als reculls paremiologravegics drsquoSCHWAMENTHAL

STRANIERO (1991 p 507 nuacutem 5547) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem

VI51012e613)

De tothom eacutes ben sabut que Una-i a vorbi şi alta a făptui614 [lsquoUna (cosa) eacutes parlar i una altra

realitzarrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 372 sv făptui CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) Una e [lsquoUna (cosa) eacutesrsquo] a vorbi şi alta a făptui615 (CALCIU et alii 1979 p 1110 sv

vorbi) per tal com Del prometre al complir hi ha molt tros per penedir (BULBENA 2005 Cap

34 p 607) o dit sigui en romanegraves De la zisă picircnărsquola faptă [] tot mai este o bucată [lsquoDel dit

fins al fet [] encara hi ha un trosrsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3097) De la zisă picircn-la

faptă tot mai este o bucată616 (FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642617 1992b p 283 nuacutem

608 Amb la glossa ldquoEnsentildea la distancia que hay entre lo que se dice y lo que se ejecuta y que no se debe confiar enteramente en las promesas pues suele ser mucho menos lo que se cumple que lo que se ofrecerdquo 609 Etxabe ens explica breument el sentit del refrany ldquoExpresa que es maacutes faacutecil hablar que actuar maacutes faacutecil prometer que cumplirrdquo 610 Tambeacute VIZCARRONDO (2008 p 333) ens apunta que en lloc de gran trecho ldquoactualmente decimos mucho trechordquo 611 Pel que fa a la paregravemia de base Del dicho al hecho hay un gran trecho els autors apunten a peu de pagravegina ldquoQuiere decir que entre lo que se dice y lo que se hace puede transcurrir mucho tiempo por lo que no siempre se cumple lo prometidordquo 612 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 75 nuacutem 1549) 613 En aquest cas amb la preposicioacute Fra en lloc de Tra 614 Els autors lrsquoesmenten com a equivalent del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho Pel que fa a lrsquoagravembit italiagrave GHEORGHE (1986 p 96 nuacutem 35) ens en proposa dos meacutes Altro egrave dire altro egrave fare i Il dire egrave una cosa il fare egrave unrsquoaltra el primer dels quals lrsquoespigolem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 298 nuacutem VI51012) i sense coma a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 32 nuacutem 356) 615 El refrany romanegraves se cita al costat del castellagrave Del dicho al hecho hay gran trecho 616 Lrsquoautor en proposa dos equivalents francesos Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) el castellagrave Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i els portuguesos Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 617 From WORD to deed is a great space

147

1648618) De la zisă pacircnrsquo la faptă tot mai este o bucată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205)

De la zisă pacircn-la faptă tot mai este o bucată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) Un trecho o bucată que acaba esdevenint un meacutes que bon tros com veiem en la cale

lungă [lsquollarg camiacutersquo] o lungă calea [lsquollarg el camiacutersquo] de les versions619 de Papu i Mărculescu

presents tambeacute al refranyer romanegraves De la vorbă la faptă e cale lungă [lsquoDe la paraula al fet hi

ha (un) llarg camiacutersquo] (MILLIO 1999 p 399 nuacutem 3373b620) De la vorbă pacircn-la faptă-i lungă

calea621 [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 333 sv

dicho) De la a zice la a face e cale lungă622 [lsquoDe dir a fer hi ha (un) llarg camiacutersquo] (CARTALEANU

et alii 2007 p 116 nuacutem 1007) Si beacute de guisa prou metafograverica la distagravencia entre el punt X del

dir i el punt Y del fer es podria arribar a concretar De la vorbă pacircnă la faptă ca de la pămicircnt la

cer [lsquoDe la paraula fins al fet com de la terra al celrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 820 nuacutem

6365) De la vorbă picircnă la faptă ca de la pămicircnt la cer623 (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem

3096 FLONTA 1992a p 238 nuacutem 1642624 1992b p 283 nuacutem 1648625) suara en pla picat

De la vorbă pacircnă la faptă ca de la cer la pămacircnt [lsquocom del cel a la terrarsquo] (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 333 sv dicho)

A continuacioacute ndashdir-ho eacutes fagravecilndash voldriacuteem portar a colmiddotlacioacute una segraverie de paregravemies que es

caracteritzen per la foacutermula introductograveria lesne a zice [lsquofagravecil de dirrsquo] En el primer cas oposen la

facilitat de la verbalitzacioacute amb la dificultat de lrsquoacompliment Lesne a zice [] greu a face626

[lsquoFagravecil de dir [] difiacutecil de ferrsquo] (MUNTEAN 1967 p 236 nuacutem 4666) Lesne a zice greu de

făcut627 [lsquodifiacutecil de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 398 nuacutem 3373a628) Mai lesne a zice decacirct a face

[lsquoMeacutes fagravecil de dir que de ferrsquo] (MILLIO 1999 p 90 nuacutem 751629) Amb aquesta primera

tongada resulta drsquoallograve meacutes entenedor el lleacutepol refrany E lesne a ḑice plăcinte [lsquoEacutes fagravecil dir

pastissetsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 86 nuacutem 9148) en efecte com tots haureu deduiumlt E

lesne a zice plăcintă dar icirci mult picircnă se face [lsquoEacutes fagravecil dir pastisset perograve cal molt fins que (no)

es farsquo] (MUNTEAN 1967 p 162 nuacutem 3410) E lesne a zice plăcintă dar icirci mult pacircnă se face

618 Iacutedem 619 Si beacute Mărculescu en la traduccioacute del capiacutetol 64 prescindeix drsquoaquesta itinerant opcioacute en benefici drsquoun abstracte multe te-aşteaptă [lsquomoltes coses trsquoesperenrsquo] 620 From WORDS to deeds is a great space 621 Variant pragravecticament coincident amb la traduccioacute de Papu del capiacutetol 34 622 Amb la glossa ldquoPromisiunile se fac mai uşor decacirct se realizează cele promiserdquo [lsquoLes promeses es fan meacutes fagravecilment del que es realitzen les coses promesesrsquo] 623 Flonta hi relaciona les paregravemies franceses Du dit au fait il y a un grand trait i Entre faire et dire il y a beaucoup agrave dire (1992a) la castellana Del dicho al hecho hay un gran trecho (1992b) i les luses Do dito ao feito vai um grande eito Do dizer ao fazer vai muito i Entre dizer e fazer muito coisa haacute a meter (1992b) a meacutes drsquoaquests refranys encara podriacuteem posar sobre la taula una altra paregravemia similar Dizer e fazer natildeo comem agrave mesma mesa (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 35) 624 From WORD to deed is a great space 625 Iacutedem 626 El professor Virgil Ani ens recorda la paregravemia drsquoorigen romaniacute Teoria ca teoria dar practica te omoară [lsquoLa teoria com a teoria perograve la pragravectica et matarsquo] 627 Observeu el xamoacutes supiacute de făcut [lsquode ferrsquo] 628 From WORDS to deeds is a great space 629 EASIER said than done

148

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) E lesne a zice plăcintă dar e mult pacircnă se face

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 239) Lesne-i a zice plăcintă da anevoie se face [lsquoEacutes fagravecil dir

pastisset perograve amb penes i treballs es farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 117) Lrsquouacuteltima

paregravemia per mitjagrave de lrsquoadverbi anevoie [lsquoamb penes i treballsrsquo] palesa que en el cas del

pastisset no eacutes pas dit i fet ans al contrari ultra temps i traccedila culinagraveria haurem de disposar dels

ingredients ad hoc heus aquiacute un dialogisme ben expliacutecit curull drsquohumor Neveacutestă fă plăcinte ―

Icircndată bărbăţele Daca [sic] ar fi făină şi bracircnză cum nursquos ouě şi unt sunt gata numaĭ de cacirct

[lsquoDona() fes pastissets ― De seguida home Si hi hagueacutes farina i formatge tal com no hi ha

ous ni mantega estic a punt encontinentrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 90 nuacutem 9152) En

resum ja es tracti de postres o de primers plats Numai cu vorba nu se face ciorba [lsquoNomeacutes amb

la paraula no es fa la soparsquo] (HINŢESCU 1985 p 120 nuacutem 1976 MILLIO 1999 p 110 nuacutem

943a630) Passant de les menges a la beguda igualment posats a dir i a demanar Din gură e

lesne [] Pune viţă [] Bea viniţă [lsquoDe boca eacutes fagravecil [] Posa vinya [] Beu vinetrsquo]

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 83 nuacutem 699) Cloem aquest apartat amb lrsquoagriacutecola Lesne

a zice bdquobou breaz[631]rdquo da greu se brezuieşte [lsquoFagravecil dir ldquobou pintatrdquo perograve difiacutecilment es

comporta com un bou pintatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 116 nuacutem 1007)

En resum i per regla general Cine spune multe face puţine [lsquoQui (en) diu moltes (en) fa

poquesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 773 nuacutem 18212) o tambeacute Vorbă multă [] Treabă

puţină [lsquoMolta xerrameca [] Poca feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 657)

Per tant com que No es lo mateix xerraacute que posarhi sas mans (RULLAN 2005 [1905] II Cap

64 p 351) manta vegada es compleix la seguumlent regla de tres Bun de gură rău de treabă [lsquoBo

de boca dolent de feinarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 78 nuacutem 658) Bun de gură rău

de lucru [lsquodolent de treballrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 43 nuacutem 313 p 45 nuacutem

349)

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

Vegeu Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

630 FAIR words butter no parsnips 631 Segons el DEX (sv breaz1) ldquoCu o pată albă icircn frunte sau cu o dungă albă pe botrdquo [lsquoAmb una taca blanca al front o amb una franja blanca al morrorsquo]

149

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190) (I Cap 25 p 298632) Gol m-a făcut mama şi gol oi pleca să dau seama n-am nici de pierdut nici de cicircştigat (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoNu em va fer la mare i nu marxareacute a retre comptes no tinc res a perdre(-hi) ni a guanyar(-hi)rsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 I p 247633) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] (II Cap 8 p 751634) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici nu pierd nici nu cicircştig (PAPU 1965 II p 78) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] Golaş m-am născut golaş mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoDespullat vaig neacuteixer despullat em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 53 p 1163635) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi acuma nici nu cicircştig şi nici nu pierd nimica (PAPU 1965 II p 476) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) guanyo ni (hi) perdo resrsquo] Gol m-am născut gol mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 437) [lsquoNu vaig neacuteixer nu em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo] (II Cap 57 p 1190636) Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma nici păgubit nici procopsit (PAPU 1965 II p 503) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 461637) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo] Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Gol-goluţ am intrat şi gol-goluţ mă aflu şi acuma vorba aceea nici păgubit nici pricopsit (PAPU 1965 II p 494) [lsquoEn pegravel vaig entrar i en pegravel em trobo encara ara aquella dita ni perjudicat ni enriquitrsquo] Gol am intrat şi gol mă aflu nu pierd şi nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 454) [lsquoNu vaig entrar i nu em trobo no (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

632 A peu de pagravegina srsquoapunta (I Cap 25 p 298 n 13) ldquoSancho repite este refraacuten de reminiscencias biacuteblicas varias veces en la Segunda parte (II 8 751 53 1163 55 1182 y 57 1190)rdquo 633 La nota de MĂRCULESCU (2007 I p 247 n 466) comenta la tirallonga de refranys que Sancho Panza enfila pel que fa al que suara ens interessa anota ldquolaquodesnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni ganoraquo (posibil ecou din Iov [lsquopossible ressograve de Jobrsquo] 1 21)rdquo 634 Acompanyada de la glossa (II Cap 8 p 751 n 25) ldquolaquono debo nada a nadie ni de nadie me he aprovechadoraquo Sancho lo dice con cierta frecuencia (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 635 Amb la nota (II Cap 53 p 1163 n 30) ldquoProverbio de origen biacuteblico (veacutease I 25 298 n 13)rdquo 636 Es recorda a peu de pagravegina (II Cap 57 p 1190 n 4) ldquolas mismas palabras repetiacutea atraacutes el escudero Veacutease I 25 298 n 13rdquo 637 MĂRCULESCU (2007 II p 461 n 797) ens recorda ldquoscutierul mai folosise aceleaşi cuvinte icircn I 25rdquo [lsquolrsquoescuder ja havia utilitzat els mateixos mots a I 25rsquo]

150

Segons ens informa OLMOS (19982 [1940] p 46-47) ldquoEstas palabras las pronuncioacute Sancho

Panza al dejar el gobierno de la Isla Barataria en prueba de que nada se habiacutea lucrado en su

cargordquo mots que tot seguit matisa amb una breu lliccediloacute moral

ldquoLa satisfaccioacuten con que las pronuncia expresan la rectitud y pobreza de espiacuteritu que tanto

enalteciacutean al buen escudero Esta pobreza es el fundamento de la felicidad Cuando llegue a

sernos indiferente salud o enfermedad vida larga o vida corta riqueza o pobreza seguacuten

dice San Ignacio seremos felicesrdquo

Per la seva banda LEYVA (2004 p 94) afirma amb conviccioacute ldquoEs sin duda el refraacuten maacutes

insistente del Quijote deja constancia de la honradez de quien lo repite hasta la saciedad

Sancho Panza es el ejemplo de responsabilidad puacuteblicardquo Quant al refranyer castellagrave es troba

present en la forma quixotesca als reculls de CAMPOS BARELLA (1998 p 245 nuacutem 2440638)

o ETXABE (2001 p 121639) De lrsquoorigen del refrany ens informen CANTERA et alii (2005 p

66) ldquoRecuerda lo que leemos en Job 1 21rdquo640 Certament al Liber Iob (I 21) llegim ldquoNudus

egressus sum de utero matris meae et nudus revertar illucrdquo641 passatge que podriacuteem completar

amb un altre del Liber Ecclesiastes (V 14) ldquoSicut egressus est de utero matris suae nudus

iterum abibit sicut venit et nihil auferet secum de labore suo quod tollat in manu suardquo642

Amb la glossa ldquoSărac am fost sărac o să mor Ḑicere luată din Biblierdquo [lsquoPobre he estat pobre morireacute Dita extreta de la Biacutebliarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 169 nuacutem 7115) ens desenvolupa la paregravemia Gol aĭ venit gol te ducĭ cu tine drsquoaicĭ nimic ducĭ643 [lsquoNu vas venir nu tersquon vas amb tu drsquoaquiacute res (no) trsquoenduusrsquo] la qual tambeacute espigolem a MUNTEAN (1967 p 185 nuacutem 3829) Gol ai venit [] gol te duci [] cu tine d-aici nimic duci i a BOTEZATU HAcircNCU

(20033 p 128) Gol ai venit gol te duci cu tine d-aici nimic duci Amb lleugeriacutessimes diferegravencies vet aquiacute dues variants meacutes Gol ai venit gol te duci Cu tine nimic nu duci [lsquo Amb tu res no trsquoenduusrsquo] (MILLIO 1999 p 13 nuacutem 97b644) i Gol ai venit gol te duci Cu tine de-

638 Amb la glossa ldquoDenota que el que no tiene ambicioacuten se conforma faacutecilmente aunque pierda o deje de adquirir algunos bienesrdquo 639 Lrsquoautor ens lrsquoexplica talment ldquoA las personas sin mayores pretensiones econoacutemicas o sociales no les mella el perder ni les regocija el ganarrdquo 640 Una altra almiddotlusioacute a lrsquoestoic ramader Job lrsquoensopeguem a la primera part del tretzegrave capiacutetol del best-seller de Ken Follet The Pillars of the Earth (segons lrsquoedicioacute de New American Library publicada el 2007 a Nova York) ldquoI was born naked and Irsquoll die naked The Lord gives and the Lord takes awayrdquo (p 714) fragment que en romanegraves segons la traduccioacute drsquoAndreea Şeler intitulada Stacirclpii pămacircntului i publicada a Bucarest el 2009 per RAO International Publishing Company sona aixiacute ldquoGol m-am născut şi gol voi muri Domnul dă şi Domnul iardquo [lsquoNu vaig neacuteixer i nu morireacute El Senyor doacutena i el Senyor prenrsquo] (p 770) 641 ldquoVaig sortir nu de les entranyes de la mare i nu hi tornareacuterdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 379) editada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla 642 ldquoVa sortir nu de les entranyes de la mare i nu sersquon tornaragrave tal com va venir Del seu treball no nrsquoha tret res que es pugui empor-tar [sic]rdquo segons La Biacuteblia didagravectica (200610 p 394) anteriorment esmentada 643 Si ens ho permeteu en catalagrave Entriacute nu tal com me trobo ara i qui res no teacute res no perd (BULBENA 2005 II Cap 55 p 731) o Tal mrsquoestic com mrsquoestava i qui res no teacute res no pot perdre (BULBENA 2005 II Cap 8 p 448) 644 ALL come from and will go to OTHERS Permeteu-nos aprofitar lrsquoanterior paregravemia anglesa per esmentar una reflexioacute que el Rei Lear adreccedila a si mateix molt en sintonia amb lrsquooriginal quixotesc ldquounaccomodated man is no

151

aici [lsquodrsquoaquiacutersquo] nimic nu duci (MILLIO 1999 p 138 nuacutem 1172b645) Ben entegraves que la paregravemia resulta prou entenedora encara que prescindeixi de lrsquohemistiqui final Gol m-am născut gol o să mă duc [lsquoNu vaig neacuteixer nu me nrsquoanireacutersquo] (HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1266 MILLIO 1999 p 12 nuacutem 97a646) De fet fins i tot prescindint de lrsquoabsegravencia drsquohagravebits el refrany roman igualment palmari Omul icircn ce chip a venit icircn lume icircn acelaş chip se icircntoacuterce [lsquoLrsquohome() de la manera en quegrave va venir al moacuten de la mateixa manera sersquon tornarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 843 nuacutem 18701)

Tornant emperograve a la nuesa cal comentar que si beacute Frunzetti i Mărculescu se cenyeixen al

desnudo de lrsquooriginal que traduixen per gol [lsquonursquo] (i Mărculescu en el cas concret del capiacutetol 8

per golaş [lsquodespullatrsquo]) Papu no perd lrsquoocasioacute de rabejar-srsquohi bo i introduint-hi el fraseologisme

gol-goluţ [lsquoen pegravelrsquo] que el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 421 sv gol) interpreta

llargament ldquocompletamente desnudo en cueros (vivos) en carne (sau pelota) como vino al

mundo como lo parioacute su madre como Dios le mandoacute (sau como su madre lo echoacute) al mundo

al natural corito con la hoja de parra (Peruacute) calatordquo Drsquoaltra banda de la traduccioacute de

Mărculescu corresponent als capiacutetols 25 i 57 ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquosi res no vaig tenir

res no he pogut perdrersquo] sersquon fan ressograve CALCIU SAMHARADZE (20052 p 321 sv desnudo)

que precisament consideren el fraseologisme Ce-am avut şi ce-am pierdut [lsquoSi res no vaig

tenir quegrave haig drsquohaver perdutrsquo] equivalent al nostre Desnudo naciacute desnudo me hallo

more but such a poor bare forked animal as thou artrdquo (vegeu la pagravegina 2045 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Quant a la traduccioacute catalana nrsquourpem la de Salvador Oliva (editada per Vicens Vives a Barcelona el 1988) ldquolrsquohome en estat pur no eacutes meacutes que aixograve[] un animal de dues cames pobre i despullat tal com tu etsrdquo (p 98) 645 Our last GARMENT is made without pockets 646 ALL come from and will go to OTHERS

152

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 i 47 p 990 i 1101) (II Cap 33 p 990) După cruce stă ascuns Necuratul (PAPU 1965 II p 307) [lsquoDarrere la creu hi ha amagat en Banyetarsquo] [Că]-n spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquo[Que] Al darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] (II Cap 47 p 1101) Necuratul după cruce se ascunde (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEn Banyeta darrere la creu srsquoamagarsquo] Icircn spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoAl darrere de la creu hi ha el dimonirsquo] Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86647) De dindărătul crucii se iţeşte Diavolul (FRUNZETTI 1965 I p 113) [lsquoDel darrere de la creu treu el cap el Diablersquo] Icircndărătul crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 I p 66) [lsquoDarrere de la creu hi ha el dimonirsquo] El nostre refrany ldquoAconseja prevenirnos de las apariencias que a lo mejor engantildean[648] En lo

modesto y humilde puede hallarse lo discreto y prudente y en lo encumbrado y fachendoso lo

imprudente e indiscretordquo (OLMOS 19982 [1940] p 47) La variant principal Detraacutes de la cruz

estaacute el diablo lrsquoespigolem per exemple a ETXABE (2001 p 122649) i a CAMPOS BARELLA

(1998 p 111 nuacutem 1112) autores aquestes uacuteltimes que la glossen talment ldquoAdvierte el

peligro que hay de que las obras se vicien por la vanidad del que las hace Apliacutecase tambieacuten a

los hipoacutecritas que con la apariencia de virtud intentan encubrir sus viciosrdquo Anotem a tall

drsquoanegravecdota final que lrsquoescriptor valenciagrave Josep Iborra a lrsquoassaig Inflexions650 es feia seu el

refrany bo i reblant-lo amb el seguumlent repicoacute ldquoEl dimoni es troba sempre darrere la creu Per

alguna cosa deu serrdquo (p 109)

Si ens traslladem al romanegraves observarem com el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052

p 273 sv cruz) tradueix la paregravemia dels capiacutetols 33 i 47 per De după cruce se iţeşte diavolul

[lsquoDe darrere la creu treu el cap el diablersquo] a la versioacute que ens ofereixen CALCIU et alii (1979 p

311 sv diavol) nomeacutes canvia el sintagma preposicional (que obliga el mot cruce a formular-se

en genitiu crucii) De dindărătul crucii se iţeşte diavolul [lsquoDe darrere de la creu treu el cap el

diablersquo] paregravemia que els autors en aquest cas relacionen amb la variant del capiacutetol 6 Tras la

647 Vet aquiacute la nota a peu de pagravegina que acompanya la paregravemia (I Cap 6 p 86 n 24) ldquolaquodetraacutes de lo que aparenta ser lo mejor o maacutes santo puede ocultarse lo maloraquo o laquobajo visos de santidad se encuentra la hipocresiacutearaquo es refraacutenrdquo 648 Tambeacute segons LEYVA (2004 p 95) ldquoEl dicho hace hincapieacute en que las apariencias engantildean y esto porque seguacuten el refranero laquoel diablo cuando se acicala parece un aacutengel por las alasraquordquo 649 Amb lrsquoapunt ldquoAvisa de que tras la bondad aparente de una persona pueden ocultarse malas intencionesrdquo 650 Lrsquoobra meresqueacute lrsquoany 2004 el VI premi drsquoAssaig Mancomunitat de la Ribera Alta i es publicagrave a la colmiddotleccioacute Textures de lrsquoEditorial Bromera

153

cruz estaacute el diablo i que a nosaltres ens serveix per comparar-la amb lrsquoopcioacute de Frunzetti

Quant a les traduccions de Frunzetti Papu i Mărculescu voldriacuteem destacar-ne les muacuteltiples

designacions651 de lrsquoenemic de Deacuteu que apareix sota tres noms diversos dracul652 [lsquoel

dimonirsquo] Diavolul653 [lsquoel Diablersquo] i Necuratul [lsquoen Banyetarsquo] Respecte al tercer nom diabogravelic

Necuratul si beacute el DEX (sv necuraacutet) ens el defineixi a partir dels dos apelmiddotlatius anteriors

ldquoDracul diavolulrdquo tanmateix caldria afegir-hi una breu nota etimologravegica per entendrersquon la

formacioacute a partir de lrsquoadjectiu curat [lsquonet purrsquo] i el prefix negatiu ne- Drsquoaquesta manera queda

clara a ulls del poble romanegraves la naturalesa de Necuratul eacutesser sutze i immund en oposicioacute a

la puresa de Deacuteu Nostre Senyor

Per altra banda ZANNE (2004 [1901] VI p 486 nuacutem 14591) a propogravesit de la paregravemia Cu

trupul icircn biserică şi cu gacircndul la dracu [lsquoAmb el cos a lrsquoesgleacutesia i amb el pensament al

dimonirsquo] esmenta el castellagrave Detras [sic] de la cruz estagrave [sic] el Diablo En un altre volum el

mateix autor recull el refrany In curul smeritului lăcuĭesce dracul [lsquoAl cul del piadoacutes viu el

dimonirsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17405) que relaciona amb el francegraves Derriegravere

la croix souvent se tient le diable variant prou aproximada a la traduccioacute quixotesca de DE

ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 33 i 47 p 288 i 387) Le diable se tient derriegravere la croix

A continuacioacute de lrsquoesmentada paregravemia ZANNE (2004 [1901] VII p 595 nuacutem 17406) nrsquohi

afegeix una altra In inima smeritului şede dracul grecesce654 [lsquoAl cor del piadoacutes seu el dimoni a

la manera gregarsquo] Posem fi i no pas sense vergonya a aquest recorregut anatogravemic a traveacutes de

cors i perdoacute culs ndashde la magrave de Zannendash amb un darrer refrany que per motius obvis lrsquoautor no

va tenir altres tornes que censurar Dracul se ascunde icircn barba popiĭ şi icircn p [655] muĭeriĭ [lsquoEl

dimoni srsquoamaga a la barba del mossegraven i al c[ony] de la donarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 574

nuacutem 14872)

651 Per a una llista amb una setantena de noms del Maligne vegeu OLINESCU (2004 [1944] p 25) 652 El DEX (sv drac1) ens explica ldquoFiinţă imaginară de sex masculin icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari de sexe masculiacute personificacioacute del mal esperitrsquo] Per a una bona tirallonga de paregravemies romaneses amb aquest mot aprofitem per recomanar-vos lrsquoarticle de RĂDULESCU (2013) 653 Segons el DEX (sv diaacutevol1) ldquoFiinţă imaginară considerată drept icircntruchipare a spiritului răurdquo [lsquoEacutesser imaginari considerat (la) personificacioacute exacta del mal esperitrsquo] 654 Aquesta faisoacute de seure consisteix en ldquoa şedea (sau a se aşeza etc) cu genunchii la gură a şedea (sau a se aşeza) cu picioarele icircncrucişate sub corprdquo [lsquoseure (o asseurersquos etc) amb els genolls a (lrsquoaltura de) la boca seure (o asseurersquos) amb les cames creuades sota el cosrsquo] (DEX sv greceacuteşte) 655 Eacutes a dir pizdă vulgarisme que almiddotludeix a lrsquoogravergan genital femeniacute

154

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287656) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede657 (PAPU 1965 II p 598) [lsquoRiu el diable drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] Zice tigaia către ceaun piei din ochii mei cur negru (MĂRCULESCU 2007 II p 548658) [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista cul negrersquo]

Segons COLL (1874 p 91 nuacutem 121) ldquoEste refran increpa todaviacutea de un modo maacutes directo aacute

los que teniendo ciertos vicios oacute defectos[659] los echan en cara aacute los demaacutesrdquo Es tracta drsquoun

ldquobreve diaacutelogo de sendos adminiacuteculos de cocina a cuaacutel maacutes decolorado por el uso al fuegordquo

(LEYVA 2004 p 96) dialogisme en quegrave ldquoLa sarteacuten tan negra como es moteja a la calderardquo660

(OLMOS 19982 [1940] p 47) i que nosaltres urpem de diverses fonts com ara COVARRUBIAS

(1977 [1611] p 929 sv sarteacuten) Dixo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute negra CORREAS

(2000 [1627] p 228 nuacutem 306) Dijo la sarteacuten a la caldera laquoQuiacutetate allaacute culnegraraquo661 o

laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47825) Dijo le [sic]

sarteacuten a la caldera ldquoTirte [sic] allaacute culnegrardquo CAMPOS BARELLA (1998 p 317 nuacutem

3115) Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra662 ETXABE (2001 p 125) Dijo la

sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegra663 o ARTHABER (1929 p 483 nuacutem 958) Dijo la

sarteacuten a la caldera Tiacuterate allaacute colinegra autor que aprofita per vincular-hi dues paregravemies

franceses La [sic] chaudron macircchure la poecircle664 i La pelle se moque du fourgon665 i una

drsquoitaliana La padella dice al paiuolo Fatti in lagrave che mi tingi666

656 Amb la nota (II Cap 67 p 1287 n 37) ldquolaquoel que tiene una falta no puede achacaacutersela a los demaacutesraquo el refraacuten que hoy se apocopa en laquoDijo la sarteacuten al cazoraquo en la eacutepoca de C terminaba usualmente laquotirte [sic] allaacute culnegraraquordquo 657 Si ens aturem un instant en la traduccioacute de Papu observarem que coincideix al peu de la lletra amb la versioacute oferta per a la paregravemia quixotesca Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) Per aixograve a fi de no repetir en ambdues fitxes la mateixa informacioacute hem optat per tractar aquiacute les paregravemies romaneses que com el refrany quixotesc de referegravencia es relacionen amb els atuells de cuina bo i deixant la traduccioacute de Papu i drsquoaltres variants similars per a la fitxa del ja esmentat refrany Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068) 658 MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939) apunta ldquoProverb laquoDijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegraraquo sau [lsquoorsquo] laquotirte [sic] allaacute culnegraraquo echivalabil cu zicala noastră laquoRacircde hacircrb de oală spartăraquo [lsquoequivalent a la nostra dita laquoRiu bociacute drsquoolla trencadaraquorsquo]rdquo 659 Tambeacute segons LUJAacuteN (19932 p 63) ldquoesta frase reprende a los que estando manchados por vicios y otros defectos dignos de nota vituperan en otros faltas mucho maacutes menoresrdquo 660 La glossa drsquoOlmos acaba amb la seguumlent reflexioacute ldquoAsiacute procedemos al ponderar los defectos ajenos sin mirar los propios mucho mayores acasordquo 661 Encara amb una altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera laquoTiacuterate allaacute buznegraraquo 662 Amb la glossa ldquoReprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota vituperan en otros las menores faltasrdquo 663 ETXABE (2001 p 124) en desplaccedila la negror a traveacutes drsquouna altra variant Dijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute culinegra la qual acompanya del seguumlent apunt ldquoCensura a quienes critican un vicio o defecto del que ellos mismos adolecenrdquo 664 Paregravemia que apareix als reculls de GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Le chaudron macircchure la poecircle i de MONTREYNAUD et alii (1993 p 53 nuacutem 1045) Le chaudron machure [sic] la poecircle 665 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) i MONTREYNAUD et alii (1993 p 55 nuacutem 1110) 666 Variant que retrobem a GHEORGHE (1986 p 317 nuacutem 321) Pel que fa als habituals refranyers italians consultats SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 375 nuacutem 4085) en recullen la variant La padella dice al paiuolo fatti in lagrave che mi tingi mentre que BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 486 nuacutem IX121033VII) nrsquoesmenten el rebuig La padella dice al paiolo ldquoFatti in lagraverdquo per a tot seguit explicar-ne el motiu Disse la padella al paiolo ldquoFatti in lagrave che tu non mi tingardquo (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033II) Eacutes aixiacute com arribem a la versioacute quixotesca de VIAN COZZI (1960 II p 512) Disse la padella al paiolo fatti in lagrave che mi sporchi di fuliggine En el cas de lrsquoaltra traduccioacute quixotesca italiana consultada sembla que a partir de la forma Il paiolo disse ldquoNerardquo alla

155

ldquoEl dicho[667] se actualizoacute con la desaparicioacuten generalizada de la caldera quedando asiacute en el

refranero laquoDijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznasraquo[668] que seguacuten los eruditos

laquoreprende a los que estando manchados con vicios u otros defectos dignos de nota

vituperan en otros las menores faltasraquordquo (LEYVA 2004 p 96)

Aquesta actualitzacioacute del refrany es demostra per exemple en el volum de ROMERO (20012 p

144 nuacutem 376669) quan lrsquoautor nrsquoesmenta tant la variant clagravessica Dijo la sarteacuten a la caldera

laquoQuiacutetate allaacute culinegraraquo com la moderna Dijo la sarteacuten al cazo laquoApaacutertate que me tiznasraquo

Pel que fa a aquesta darrera la retrobem mutatis mutandis als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER

(1995 [1953] p 546 nuacutem 47827) Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo670

ETXABE (2001 p 125) Dijo la sarteacuten al cazo quiacutetate allaacute que me tiznas671 o CALLES (2006

p 269 nuacutem 913) Dijo la sarteacuten al cazo quita allaacute que me tiznas672

Bo i passant al romanegraves cal assenyalar que malgrat els nombrosos equivalents que posen en joc

diversos atuells de cuina iacutentegrament o esbocinada al llarg de tot el refranyer enlloc no

ensopeguem cap tigaie [lsquopaellarsquo] ni ceaun [lsquocalderarsquo] eacutes a dir els protagonistes de la solucioacute

literal de Mărculescu673 Potser lrsquoestri meacutes representat al refranyer romanegraves sigui el ciob

[lsquoescantellrsquo] el qual es combina per exemple amb el hacircrb [lsquobociacutersquo] en la seguumlent paregravemia de

ZANNE (2004 [1899] III p 524 nuacutem 8364) Ricircde cĭobu de hicircrb [lsquoRiu lrsquoescantell de(l) bociacutersquo]

padella (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 486 nuacutem IX121033IV) i del canvi de padella per caldaia arribem a la solucioacute de BODINI (2005 [1957] II p 1137) La padella disse alla caldaia laquoFatti piuacute [sic] in lagrave che sei neraraquo 667 No eacutes aquest el moment drsquoentrenir-nos en precisions terminologravegiques perograve tanmateix no ens podem estar drsquoapuntar que aquest dicho normalment inclograves en la categoria paremiologravegica dels dialogismos a voltes tambeacute eacutes considerat wellerismo tal com afirma ORERO (1997 p 463) autora que considera que srsquohi ha produiumlt una ldquoalteracioacuten en la presentacioacuten del wellerismo claacutesico La segunda parte se encuentra al principiordquo Per la seva banda GARCIacuteA-BORROacuteN (1998-1999 p 52) inclou la paregravemia Dijo la sarteacuten al cazo ldquoQuiacutetate allaacute que me tiznasrdquo i tot un seguit de variants dins la categoria de wellerismos 668 Exemple drsquoactualitzacioacute paremiologravegica que tambeacute esmenta VIZCARRONDO (2008 p 329) 669 Per a ambdues paregravemies una mateixa glossa ldquoEl simpaacutetico refraacuten castellano se emplea para hacer burla de los que se escandalizan al ver en el proacutejimo lo que hacen ellos mismos Satiriza a los hipoacutecritas y farsantesrdquo 670 Pel que fa a aquest tipus de paregravemies resulta impagable la pagravegina 546 del diccionari de Martiacutenez Kleiser en el qual trobareu un gavadal de refranys castellans similars en quegrave els atuells en conflicte soacuten per exemple la sarteacuten i el cazo Le dijo la sarteacuten al cazo ldquoiexclApaacutertate tiznajordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47826) el cazo i la caldera Dijo el cazo a la caldera ldquoQuiacutetate allaacute tiznerardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47834) lrsquoolla i la cobertera Dice la olla a la cobertera ldquoiexclQuiacutetate allaacute haz negrardquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47835) la sarteacuten i lrsquoalcuza La sarteacuten le dijo a la alcuza ldquoRetiacuterate que me ensuciasrdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47833) la cazuela i el perolillo Dijo la cazuela al perolillo ldquoiexclApaacutertate tiznadillordquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47836) o beacute amb intervencioacute fagravetica drsquoambdoacutes adminicles en aquest cas el candil i la alcuza Dijo el candil a la alcuza ldquoAparta allaacute que me ensuciasrdquo Y dijo la alcuza al candil ldquoPues sin miacute iquestqueacute fuera de tirdquo (1995 [1953] p 546 nuacutem 47838) o fins i tot un darrer exemple entre lrsquoolla i la cazuela en quegrave el repicoacute final arriba per part drsquoun tercer atuell la sarteacuten ldquoiexclCuidado que eres negrardquo dijo a la olla la cazuela ldquoiexclY tuacute cazuela tambieacutenrdquo dijo entonces la sarteacuten (1995 [1953] p 546 nuacutem 47837) 671 Etxabe tambeacute nrsquoesmenta la variant Dijo la sarteacuten al cazo tiacuterate allaacute ojinegra 672 Amb la glossa ldquoRefleja la soberbia y la necedad de quien teniendo muchos defectos no quiere tratos ni relacioacuten con otra persona y la acusa de cometer errores o de tener vicios Con este refraacuten se reprende a aquellos individuos viles que nos critican por tener algunos fallos y se da a entender que los soberbios y los vanidosos suelen ver los defectos ajenos pero son incapaces de ver los propiosrdquo 673 Vegeu MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939)

156

la qual srsquoacompanya drsquouna nota674 qui-sap-lo uacutetil a lrsquohora de filar prim en els matisos legravexics

drsquoaquests suposats sinogravenims

ldquoE de observat că cuvicircntul hicircrb arată bucăţile unuĭ vas de lut spart ĭar cĭob bucăţile unuĭ

vas de lemn Acest din urmă cuvicircnt se trage de la persanul coacuteb lemn bucată de lemn

aschie [sic] In limbagiul curent nu se păzesce aceacutestă deosebire icircntrebuinţacircndu-se ambele

cuvinte unul icircn locul celuĭ-l-altrdquo [lsquoCal observar que el mot hicircrb indica els trossos drsquoun

atuell de fang mentre que cĭob els trossos drsquoun atuell de fusta Aquest darrer proveacute del

persa coacuteb fusta tros de fusta estella A la parla quotidiana no es conserva aquesta

diferegravencia bo i emprant-se ambdoacutes mots lrsquoun en el lloc de lrsquoaltrersquo]

No eacutes gota estrany que a voltes es giri la truita i el plaga esdevingui objecte drsquoescarni en un

exemple drsquoallograve tan conegut del ldquoburlador burladordquo Ricircde hicircrbul de cĭob [lsquoRiu el bociacute de

(lrsquo)escantellrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8534) Ara beacute en el cas de oală spartă

[lsquoolla trencadarsquo] el refranyer no deixa cap mena de dubte pel que fa a la direccionalitat de

lrsquoescarn Racircde ciob ( hacircrb) [sic] de oală spartă [lsquoRiu escantell (bociacute) drsquoolla trencadarsquo]

(BOTEZATU HANCU 20033 p 111) Racircde ciobhacircrb de oală spartă (CALCIU SAMHARADZE

20052 p 397 sv espantar) Si analitzem les dues dernes per separat vet aquiacute en primer lloc

la relacioacute de lrsquoescantell amb lrsquoolla trencada Ricircde cĭob de oacutelă spartă [lsquoRiu escantell drsquoolla

trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 524 nuacutem 8365) Ricircde ciob de oală spartă (CALCIU et

alii 1979 p 189675 sv ciob p 708676 sv oală p 874677 sv ricircde FLONTA 1992a p 94

nuacutem 631678 p 178 nuacutem 1214679 1992b p 110 nuacutem 634680) Racircde ciob de oală spartă

(MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653c681 BOTEZATU HANCU 20033 p 78 CARTALEANU et alii

2007 p 242 nuacutem 2224) Ricircde ciob de oala [lsquode lrsquoollarsquo] spartă (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem

6438) En segon lloc quant al bociacute i a lrsquoolla trencada Ricircde hicircrbul de oacutela spartă [lsquoRiu el bociacute de

674 Aixiacute com drsquouna glossa sobre el sentit de la paregravemia ldquoCacircnd unul icircşĭ bate joc de altul pentru un cusur pre carersquol are şi dicircnsulrdquo [lsquoQuan un es riu drsquoun altre per un defecte que ell tambeacute teacutersquo] 675 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo apaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degollada (Cuba) queacute fea eres le dijo el sijuacute a la lechuzardquo 676 Calciu et alii proposen com a equivalegravencia una variant de la nostra paregravemia de referegravencia Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 677 En aquest cas lrsquoequivalegravencia es formula sense coma abans del vocatiu Dijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra 678 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Le chaudron macircchure la poecircle 679 The POT calls the kettle black Lrsquoautor esmenta el refrany francegraves La poecircle se moque du chaudron 680 The FRYING-PAN said to the kettle ldquoAvaunt black browsrdquo Amb esment drsquouna paregravemia castellana Dijo la sarteacuten a la caldera iexclQuiacutetate (Tiacuterate) allaacute culinegra i dues de portugueses Diz o tacho agrave caldeira sai para laacute natildeo me enfarrusques i Diz a caldeira agrave certatilde sai para laacute natildeo me enfarrusques lrsquoultima opcioacute de les quals coincideix prou fidelment amb la solucioacute quixotesca proposada per VISCONDES (2002 p 652) Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques Anotem de passada la sorpresa que ens produeix la versioacute lliure de lrsquoaltre traductor portuguegraves consultat SERRAS (2005 p 591) Faze o que eu digo natildeo faccedilas o que eu faccedilo traduccioacute que no deixa de recordar-nos el magniacutefic refrany romanegraves Fă ce icircţi zice popa şi nu ce face el [lsquoFes el que et diu el mossegraven i no el que fa ellrsquo] (HINŢESCU 1985 p 86 nuacutem 1162) 681 The DEVIL rebuking sin

157

lrsquoolla trencadarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 574 nuacutem 8535) Ricircde hicircrb de oală [lsquoRiu bociacute

drsquoollarsquo] spartă (CALCIU et alii 1979 p 444682 sv hicircrb) Racircde hacircrb de oală spartă683

(CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) i amb un plural motiu drsquoescarni Racircde hacircrbul

de oale sparte [lsquoRiu el bociacute drsquoolles trencadesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3209) En una altra

variant que encara posa meacutes de manifest la inferioritat del plaga ja que lrsquoolla no srsquoespecifica

que estigui trencada Seacutede hicircrbu rsquon drum şi ricircde de oacutelă684 [lsquoSrsquoestagrave el bociacute al camiacute i riu de

lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 573 nuacutem 8532) Şede hicircrbu-n drum şi ricircde de oală

(MUNTEAN 1967 p 358 nuacutem 6939) o en plural Şade hacircrbursquo icircn drum şi racircde de oale [lsquode les

ollesrsquo] (CUCEU 2008 p 161 nuacutem 3211) Şade hacircrbu-n cale [lsquocamiacutersquo] Şi racircde de oale (CUCEU

2008 p 161 nuacutem 3212) o fins i tot de qualssevulla passavolants Şade hacircrbul icircn drum şi

racircde de cei ce trec [lsquoi riu dels que passenrsquo] (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653f685) Finalment

abans drsquoentrar en un altre agravembit aprofitem lrsquoanterior tirallonga per oferir a lrsquoolla una oportunitat

de venjanccedila que per desgragravecia no srsquoadreccedila als anteriors burladors sinoacute a la caldera Racircde oala

de ceaun dar singură-i neagră icircmprejur [lsquoRiu lrsquoolla de la caldera perograve eacutes lrsquouacutenica negra tot

voltantrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111) Racircde oala de ceaun da singură-i neagră

icircmprejur (CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Finalment sortim ara siacute de la cuina

bo i escarnint lrsquoescudella686 Ricircde cĭobu de strachină [lsquoRiu lrsquoescantell de lrsquoescudellarsquo] (ZANNE

2004 [1903] X p 217 nuacutem 9951)

Gragravecies a ZANNE (2004 [1900] IV p 685 nuacutem 10963) que porta a colmiddotlacioacute la paregravemia

francesa La pelle se moque du fourgon i lrsquoespanyola (amb muacuteltiples imprecisions

ortogragravefiques) Dice la sartena a la caldera [] Tirte alla cullo negro descobrim el refrany

romanegraves Ricircde vicircrşa de baltă [lsquoRiu la nansa de la tollarsquo] (2004 [1900] IV p 684 nuacutem 10963)

tambeacute present a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde vacircrşa de baltă i

que GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) amplifica amb un repicoacute que ens serveix de glossa ad

hoc Ricircde vicircrşa de baltă (şi nu vede că-i putrezeşte coada icircntr-icircnsa) [lsquo(i no veu que se li podreix

el magravenec en ella)rsquo] No ens deseixim de ZANNE (2004 [1900] V p 175 nuacutem 11554) el qual

en un altre passatge torna a aprofitar lrsquoesmentada paregravemia francesa i una de ben aproximativa

en castellagrave Dixo la sarten a la caldera [] Tirse alla cul negra per martellejar-nos amb el

seguumlent Ricircde cĭocanul de nicovală [lsquoRiu el martell de lrsquoenclusarsquo] refrany tambeacute present al

recull de GHEORGHE (1986 p 316 nuacutem 321) Ricircde ciocanul de nicovală

682 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb els seguumlents espanyols ldquodijo la sarteacuten a la caldera iexclquiacutetate allaacute culinegra diacutejole la sarteacuten al cazo iexclapaacutertate que tiznas espantoacutese la muerta de la degolladardquo 683 Recordem que eacutes precisament aquesta la paregravemia que Mărculescu en nota a peu de pagravegina dessuacutes esmentada proposa tot i que no empra per a lrsquooriginal quixotesc 684 ZANNE (2004 [1899] III p 574 nuacutem 8532) vincula la paregravemia romanesa amb el francegraves La pelle se moque du fourgon i lrsquoitaliagrave La padella vuol dir nero al paiuogravelo 685 The DEVIL rebuking sin 686 Ens referim a lrsquoatuell no pas a la menja

158

Pel que fa a la roba i a semblanccedila de les paregravemies gastronogravemiques dessuacutes citades tambeacute

succeiragrave que el plaga no esdeveacute precisament el model drsquoelegagravencia a seguir Ricircde rupt de cicircrpit

[lsquoRiu (lrsquo)espellifat d(e l)rsquoapedaccedilatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6445 GHEORGHE 1986 p

316 nuacutem 321) Racircde rupt de cacircrpit (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653d687 p 320 nuacutem 2715b688

CARTALEANU et alii 2007 p 242 nuacutem 2224) Racircde rupt de cacircrpit (CUCEU 2008 p 268

nuacutem 5912) i amb un repicoacute irogravenic Racircde ruptul de cacircrpit că el e mai potrivit [lsquoRiu lrsquoespellifat

d(e l)rsquoapedaccedilat que ell va meacutes adequatrsquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 114) A continuacioacute

esmentarem un altre cas ben interessant quan la persona escarnida presenta un vici que ben

mirat el burleta no pateix si beacute en posseeixi un altre drsquoigual o pitjor Ricircde orbul de schĭop [lsquoRiu

el cec de(l) coixrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 655 nuacutem 5634) o beacute Ricircde surdul de schĭop şi

amicircndoĭ nu aŭ noroc [lsquoRiu el sord de(l) coix i ambdoacutes no tenen sortrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X

p 130 nuacutem 9443) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (MUNTEAN 1967 p 332

nuacutem 6446) Ricircde surdul de şchiop şi amicircndoi nu au noroc (GHEORGHE 1986 p 316 nuacutem

321) En resum cloem aquesta fitxa amb un seguit drsquoadmonicions ben serioses Ricircde de mine

[] dar uită-te şi la tine [lsquoRiu de mi [] perograve mirarsquot tambeacute a tursquo] (MUNTEAN 1984 p 326 nuacutem

CCCXXXVII) Nu ricircde de alţii uită-te la tine [lsquoNo riguis dels altres mirarsquot a tursquo] (MUNTEAN

1967 p 279 nuacutem 5478) Nu racircde de alţii uită-te la tine (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653h689 p

177 nuacutem 1501a690) o finalment amb una darrera plantofada paremiologravegica a guisa de cura

drsquohumiltat Noi ricircdem de unul doi [] şi patruzeci ricircd de noi [lsquoNosaltres riem drsquoun dos [] i

quaranta riuen de nosaltresrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5272) la prova un cop meacutes que

mig moacuten es riu de lrsquoaltre mig

687 The DEVIL rebuking sin 688 The RAVEN said to the rock laquoStand away black-coatraquo 689 The DEVIL rebuking sin 690 HE THAT mocks a CRIPPLE ought to be whole

159

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 i 23 p 766-767 i 900) (II Cap 10 p 766-767) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 92) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 90-91691) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] (II Cap 23 p 900692) Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 217) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 204693) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] ZANNE (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) ens conta la histograveria drsquoun pagegraves que havia disposat

paranys al seu tros per atrapar les grues que li picotejaven les llavors Un dia va observar que a

part dels ocells paragravesits tambeacute srsquohi havia entrampat una cigonya la qual se li planyia bo i

recordant-li que no era pas una grua sinoacute tal com palesaven les seves plomes una cigonya ndasheacutes

a dir lrsquoocell meacutes com cal que tombandash i per tant no era pas ella qui li malmetia els sembrats A

aixograve el pagegraves respongueacute que ben mirat no podia saber de quin peu calccedilava ni quina mena de

vida duia i que lrsquouacutenic que podia assegurar eacutes que es trobava entre les grues que havien malmegraves

els seus camps Per tant si amb les grues anava amb les grues moriria Gragravecies a aquesta faula

entendrem que ldquoTradicionalmente se aplica este refraacuten a la influencia ndashbuena o malandash de las

amistades[694] en el comportamiento de una persona sin olvidar el medio y los haacutebitos tambieacuten

llamados a dejar huellas en todos nosotrosrdquo (LEYVA 2004 p 97) Com que ldquoDe los amigos y

ambientes que frecuenta una persona se pueden deducir sus gustos y aficionesrdquo la nostra

paregravemia ldquoAdvierte lo mucho que influyen en las costumbres las buenas o malas compantildeiacuteasrdquo695

(CAMPOS BARELLA 1998 p 124 nuacutem 1209) Sens dubte ens trobem davant drsquouna de les

paregravemies castellanes meacutes conegudes696 que a meacutes a meacutes compta amb un bon reguitzell de

variants697 com ara Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres698 (JUNCEDA 1991 p 215)

691 Acompanyat de la nota (2007 II p 91 n 198) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 692 En aquest cas lrsquooriginal presenta dos punts en lloc de coma 693 A peu de pagravegina srsquoapunta (2007 II p 204 n 388) ldquoProverb laquoDime con quien [sic] andas decirte he quieacuten eresraquordquo 694 En un to meacutes aviat moralitzant OLMOS (19982 [1940] p 48) afirma ldquoNo es faacutecil soportar por mucho tiempo una amistad de distinto pensar que el nuestro Las amistades sinceras comienzan por el espiacuteritu por eso es faacutecil deducir coacutemo es uno de la manera de ser de sus amigos Aquiacute viene al caso ponderar la eficacia para el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo Si la protagonista de la faula inicial hagueacutes pres esment drsquoaquests mots ben entegraves que ldquouna altra cigonyardquo cantaria 695 La glossa pertany a la variant Dime con quien andas te direacute quieacuten eres 696 No nomeacutes en castellagrave per exemple Josep Iborra al seu llibre Inflexions editat per Bromera a Alzira el 2004 nrsquoestrafagrave lrsquoestructura original per afirmar ldquoDigues lector si tens un llibre de capccedilalera i et direacute qui etsrdquo (p 47) 697 Ens limitem a algunes variants formals per tal com el sentit de la paregravemia caldria encercar-lo en un gavadal drsquoexemples com ara Quien con mulos anda presto le sale a la cara (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11833) Quien con mulos anda presto le sale la cara (ETXABE 2001 p 125) O beacute per esmentar-ne un altre el maniqueu Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11838) Entre santos seraacutes santo entre diablos diablo (ETXABE 2001 p 125)

160

Dime con quieacuten andas y te direacute quieacuten eres699 (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten andas

decirte he quieacuten eres (ETXABE 2001 p 125) Dime con quieacuten fueres direacutete quieacuten eres

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11814) Drsquoaltres vegades la companyia

pressuposa el tema de conversa Dime con quieacuten andas direacutete lo que hablas (CORREAS 2000

[1627] p 228 nuacutem 316) Dime con quieacuten andas y decirte he lo que hablas (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11813) Dime con quieacuten andabas y decirte he queacute

hablabas (ETXABE 2001 p 125) o beacute les habilitats de cadascuacute Dime con quieacuten andas direacutete

tus mantildeas700 (CORREAS 2000 [1627] p 228 nuacutem 316) Finalment dos exemples que

srsquoestintolen en la rima paces ndash haces Dime con quieacuten paces y decirte he queacute haces (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 131 nuacutem 11818) i Dime con quieacuten paces y te direacute lo que haces

(ETXABE 2001 p 125)

En el cas del romanegraves ens sorpregraven gratament la coincidegravencia ndashmeacutes enllagrave drsquoalgun detall

purament formalndash drsquoambdoacutes traductors en les quatre paregravemies fet que constata la vigegravencia i uacutes

del refrany No endebades esdeveacute gairebeacute retograverica la pregunta Vreacuteĭ să ţĭ spun eŭ care rsquoḿĭ estĭ

[] Spune-ḿĭ cu careacute te rsquonsoţescĭ [lsquoVols que et digui jo qui mrsquoets [] Digues-me amb qui

trsquoacompanyesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 210 nuacutem 9530) perquegrave de tothom eacutes ben sabut

Staĭ cu ţiganu icircnveţĭ ţigănesce cu turcul turcesce cu neacutemţul nemţesce [lsquoTrsquoestagraves amb el gitano()

aprens a actuar com els gitanos amb el turc() a actuar com els turcs amb els alemanys() a

actuar com els alemanysrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 375 nuacutem 14240) En efecte FLONTA

(1992b p 119 nuacutem 679701) per als castellans702 Dime con quieacuten andas te direacute quieacuten eres

Dime con quieacuten iraacutes y decirte he lo que haraacutes i Dime con quieacuten vas decirte he queacute mantildeas has

esmenta el ja conegut Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de qui

trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] que espigolem arreu del refranyer romanegraves Spune rsquomĭ

698 Junceda confessa haver urpat el refrany de Covarrubias i pel que a nosaltres respecta reconeixem la dificultat drsquoobviar una anegravecdota ben saborosa de lrsquoesmentat autor ldquoTorquemada y su asno de los que dondequiera que vayan llevan en su compantildeiacutea un necio pesado y nacioacute de que Torquemada era aguador y pasando por una calle aguijando a su asno con muchos palos le dixo un sentildeor que se compadeciesse de aquel animal y quitando su caperuza le dixo Yo hareacute lo que VS me manda que no penseacute teniacutea mi asno parientes en la Corte Cayoacutele en gracia y truacutexolo a su casa y salioacute lindo oficial de plazer teniendo racioacuten para siacute y para su asno con que no le trabajasse Llevaacutevale donde quiera que yva consigo previniendo dixessen estava alliacute Torquemada y su asnordquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 158 sv asno) 699 Lrsquoautor senyala que ldquoLas compantildeiacuteas pueden ser un buen indicio para definir a una personardquo La mateixa paregravemia sense coma entre hemistiquis la recull ROMERO (20012 p 144 nuacutem 377) i la glossa talment ldquoTan importante es la compantildeiacutea que se frecuenta para configurar la personalidad de un individuo que el refraacuten se aventura a adivinar la catadura de una persona a traveacutes del conocimiento de sus amistades Se dice maacutes bien en sentido exhortativo es decir invitando a cuidar el entorno de uno para evitar malas influenciasrdquo 700 Tot just aquesta eacutes la via seguida per un dels traductors portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 10 p 391) i Dize-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens (VISCONDES 2002 Cap 23 p 455) GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) completa amb una variant la primera versioacute de Viscondes Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i ens nrsquoofereix un altre equivalent Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes 701 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest 702 Aixiacute com tambeacute per als portuguesos Diz-me com quem andas dir-te-ei as manhas que tens i Dize-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes Vegeu-ne dues variants ben similars proposades per GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Diz-me com quem lidas (andas) dir-te-ei as manhas que tens i Diz-me com quem vaacutes dir-te-ei o que faraacutes

161

cu cine te-icircnsoţescĭ [] Ca să rsquoţĭ spuĭu cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 209 nuacutem 9529)

Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti [] ca să-ţi spun cine eşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6857)

Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2624

MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2149a703 p 351 nuacutem 2964704) Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca

să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 10 nuacutem 70b705 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 222)

Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MILLIO 1999 p 22 nuacutem 174a706) Spune-

mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti707 (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv

andar) o tambeacute Spune [lsquoDiguesrsquo] cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti la qual inclou el

Refranero Multilinguumle708 (hostatjat al web del Centro Virtual Cervantes) bo i afegint-hi el

sinogravenim Rău cu rău bun cu bun se icircnsoţesc [lsquoDolent amb dolent bo amb bo es trobenrsquo] que

nosaltres localitzem per exemple a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 220) Rău cu rău şi [lsquoirsquo] bun

cu bun se icircnsoţesc

Una opcioacute ampliada de la paregravemia romanesa original amb el verb a se aduna [lsquoajuntar-sersquo] ens

arriba de magrave de MILLIO (1999 p 43 nuacutem 366c709) Spune-mi cu cine te adunite-nsoţeşti

[lsquotrsquoajuntestrsquoacompanyesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti variant que HINŢESCU (1985 p 216 nuacutem

4335) arriba a prendre de model bo i eliminant-ne el preceptiu te icircnsoţeşti [lsquotrsquoacompanyesrsquo]

Spune-mi cu cine te aduni să-ţi spun cine eşti refrany que ja trobem mutatis mutandis a

ZANNE (2004 [1900] IV p 197 nuacutem 9495) Spunersquomĭ cu cine te adunĭ să rsquoţĭ spun ce fel de

om eşti [lsquoperquegrave et digui quina mena de persona etsrsquo] Aquest autor per cert vincula el refrany

amb lrsquoitaliagrave Dimmi con chi vai e te [sic] dirograve chi sei710 (2004 [1900] IV p 198 nuacutem 9495) i

el francegraves Dis moi qui tu hantes je te dirai qui tu es711 paregravemia que tambeacute recull FLONTA

(1992a p 100 nuacutem 675712) sota la forma Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es com a

complement del romanegraves Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti [lsquoDigues-me de

qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo] Com en lrsquoanterior exemple de Hinţescu el verb del

primer hemistiqui es pot mudar en formes ben diverses com ara te icircntacirclneşti [lsquoet trobesrsquo]

Spunersquomĭ cu cine te icircnticirclnescĭ [] Ca sărsquoţĭ spun cine eştĭ (ZANNE 2004 [1900] IV p 212 nuacutem

703 A MAN is known by his companyfriendsthe company he keeps 704 TELL me with whom thou goest and Irsquoll tell you what thou doest 705 ALL FELLOWS at football 706 ASK my brother if I be a thief (ASK my fellow if I be a thief ASK the mother if the child be like his father ASK the sons if the father be a thief) 707 Eacutes a dir la variant emprada per PAPU (1965 II p 217) 708 Lrsquoenllaccedil a quegrave almiddotludim eacutes el seguumlent httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58521ampLng=13 709 BIRDS of a feather flock together 710 A ZANNE (2004 [1900] V p 254 nuacutem 11795) el mateix refrany italiagrave serveix com a equivalent del romanegraves Cu ce dascal locuĭesce [] Aşa carte alcătuesce [lsquoAmb tal mestre viu [] Tal llibre basteixrsquo] Drsquoaltra banda SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 207 nuacutem 2253) completen la paregravemia italiana amb meacutes variants possibles Dimmi con chi vai (pratichi) e ti dirograve chi sei (che fai) 711 Tambeacute DE ROSSET CASSOU srsquohi decanten en llur traduccioacute (2006 [1949] p 86 i 204) Dis-moi qui tu hantes je te dirai qui tu es i Dis-moi qui tu hantes et je te dirai qui tu es La primera variant tambeacute ens la presenta GHEORGHE (1986 p 325 nuacutem 333) Pel que fa al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 61 nuacutem 1200) srsquohi opta per la variant Dis-moi qui tu freacutequentes je te dirai qui tu es 712 Tell me with whom thou GOEST and Irsquoll tell thee what thou doest

162

9536) o beacute en trăieşti [lsquoviusrsquo] en aquest cas amb el verb del segon hemistiqui en futur

Spunersquomĭ cu cine trăescĭ [] Si rsquoţĭ voiŭ spune cine eştĭ [lsquoDigues-me amb qui vius [] i et direacute qui

etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 776 nuacutem 6142) Spune-mi cu cine trăieşti şi-ţi voi spune cine

eşti (HINŢESCU 1985 p 148 nuacutem 2623) Per la seva banda CARTALEANU et alii (2007 p

253 nuacutem 2324) es decanten per una paregravemia que inclou quatre possibles verbs per al primer

hemistiqui Spune-mi cu cine te icircnsoţeştiicircmprieteneştiumbliaduni [lsquotrsquoacompanyeset

fasvastrsquoajuntesrsquo] ca să-ţi spun cine eşti713 a la qual encara caldria afegir una nova variant amb

el verb te icircntovărăşeşti [lsquofrequumlentesrsquo] i de bell nou amb el segon hemistiqui en futur Spune-mi

cu cine te icircntovărăşeşti şi-ţi voi spune cine eşti [lsquoDigues-me qui frequumlentes i et direacute qui etsrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 59 sv andar)

Si seguiacutessim estirant el fil arribariacuteem a opcions que sense perdre el caient de la paregravemia

original se nrsquoallunyarien com meacutes va meacutes Per tant ens limitem a una triada triacuteada drsquoexemples

Spune rsquomĭ cu cine mergĭ [] Şi rsquoţĭ voĭŭ spune ce plătescĭ [lsquoDigues-me amb qui vas [] I et dire

quegrave valsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 220 nuacutem 9575) Spune-mi cu cine mergi [] şi-ţi voi

spune ce plăteşti (MUNTEAN 1967 p 351 nuacutem 6856) Spune-mi cu cine mergi şi-ţi voi spune

ce plăteşti (GHEORGHE 1986 p 324 nuacutem 333) Spune-mĭ cu cine rsquompreună vĭeţuescĭ să rsquoţĭ

ghicesc ce fel dě om eştĭ [lsquoDigues-me juntament amb qui vius perquegrave trsquoendevini quina mena de

persona etsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 803 nuacutem 6300) amb la variant Spune-mi cu cine

icircmpreună vieţuieşti ca să-ţi spun [lsquoperquegrave et diguirsquo] ce fel de om eşti (HINŢESCU 1985 p 216

nuacutem 4334) i finalment Spune-mĭ cum te chĭeacutema sărsquoţĭ spun cine eştĭ [lsquoDigues-me com et dius

perquegrave et digui qui etsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 860 nuacutem 18823) Spune-mi cum te

cheamă să-ţi spune [sic] cine eşti (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4336)

713 Amb la glossa ldquoCaracterul şi comportamentul celor care te icircnconjoară te marchează şi pe tinerdquo [lsquoEl caragravecter i el comportament dels que trsquoenvolten et marquen tambeacute a tursquo]

163

Dios que da la llaga da la medicina714 (II Cap 19 p 857715) Domnul dă dalacul şi tot el dă leacul (PAPU 1965 II p 177) [lsquoEl Senyor doacutena lrsquoagraventrax i tambeacute ell doacutena la metgiarsquo] Dumnezeu cacircnd răneşte şi lecuieşte (MĂRCULESCU 2007 II p 167716) [lsquoDeacuteu quan fereix tambeacute curarsquo] ldquoCon esta sentencia el enfermo pone su curacioacuten en manos de la Providencia[717] seguro de

contar con las fuerzas necesarias para superar el trancerdquo (LEYVA 2004 p 98) Des drsquoun vessant

religioacutes OLMOS (19982 [1940] p 48) explana ldquoEs decir que Dios al visitarnos con la

enfermedad o la tribulacioacuten nos infunde valor y fortaleza para resistirlas y sobrellevarlasrdquo718

Iniciem una tirallonga de variants amb CAMPOS BARELLA (1998 p 139 nuacutem 1373) que

recullen literalment la paregravemia quixotesca i la glossen bo i informant-nos que ldquoEnsentildea que

debemos esperar el remedio de nuestros males de la misma mano de Dios que nos los enviacuteardquo

Cuando Dios da la llaga da el remedio que la sana (CORREAS 2000 [1627] p 195 nuacutem

1226 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18894) Cuando Dios da la llaga da la

medicina (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem 18895 CALLES 2006 p 128 nuacutem

428) Dios que da el mal da su remedio cabal (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem

18897) Dios que da la llaga da el baacutelsamo para sanarlo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 207 nuacutem 18898) i Quien da la llaga da la medicina y quien da la herida[719] da la cura

(MAL LARA 2013 [1568] II p 585 nuacutem 75 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 207 nuacutem

18893) El caient de la paregravemia ens porta a buscar-ne un possible origen biacuteblic que descobrim

en el Liber Iob (V 18) ldquoQuia ipse vulnerat et medetur [] percutit et manus eius sanabuntrdquo720

Afegim-hi que FANLO (2010 [2008] II p 186 n 1) aprofita la traduccioacute Dieu qui donne la

blessure donne aussi le remegravede per fornir-nos-en a peu de pagravegina una altra referegravencia

ldquoDeuteacuteronome 32 39 laquo Je frappe et je gueacuteris raquordquo En efecte lrsquoesmentat apunt ens remet a un

714 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 244-245) 715 Amb la glossa (II Cap 19 p 857 n 31) ldquolaquoDios nunca deja sin remedioraquo es refraacutenrdquo 716 MĂRCULESCU (2007 II p 167 n 330) ens apunta ldquoCf Iov 5 18 laquoQuia ipse vulnerat et medetur [] Percutit et manus eius sanabuntraquo (laquoCăci El răneşte şi El leagă rana El loveşte şi macircinile lui tămăduiescraquo) [lsquo(laquoCar Ell fereix i Ell trsquoembena la ferida Ell colpeja i les seves mans curenraquo)rsquo]rdquo 717 O segons Autoridades (sv Dios) en ldquola mano de Diosrdquo ja que ldquoeacutel tiene prevenido el remedio de ellos [los males o infortuacutenios] que nos franquea a su tiempordquo 718 En lrsquoapunt de CASTILLO (1996 p 44) ldquoBioloacutegicamente es tan verdad como en teologiacutea ya que es indudable la defensa natural que existe en el organismo para todas las dolencias asiacute tenemos los anticuerpos en las infecciones la regularizacioacuten del equilibrio aacutecido-baacutesico en los trastornos del metabolismo las reacciones de defensa en los dolores las compensaciones orgaacutenicas y funcionales en las alteraciones patoloacutegicas de otros oacuterganos etc etcrdquo 719 Segons MAL LARA (2013 [1568] II p 586 nuacutem 75) ldquoTambieacuten se puede reduzir este refraacuten a la herida que dio Achiles a Telepho que eacutel mismo lo vino a curarrdquo passatge que JUNCEDA (1991 p 251) a propogravesit del refrany Dios que da la llaga da la medicina ens explica amb meacutes detall ldquoProcede por analogiacutea de un legendario lance atribuido a Telefo rey de Misia el cual cuando marchaba a la conquista de Troya resultoacute descalabrado por la espada de Aquiles A instancias del Oraacuteculo el monarca herido traboacute alianza con el priacutencipe tesalio y eacuteste compadecido le puso en manos del sabio Chiroacuten quien aplicando a la herida un unguumlento elaborado con el propio oriacuten de la espada de Aquiles le dejoacute sanordquo 720 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoPerquegrave ell si et fa mal trsquoembena les ferides [] si et doacutena un cop et cura amb la seva magraverdquo (p 380)

164

altre passatge de la Biacuteblia no menys similar ldquoEgo occidam et ego vivere faciam [] percutiam

et ego sanabordquo721 (Liber Deuteronomii XXXII 39)

Partint de la base que Doftor icircĭ numaĭ Dumneḑeŭ [lsquoDoctor (ho) eacutes nomeacutes Deacuteursquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 269 nuacutem 11847) no eacutes gota estrany que precisament ell curi les malalties que

havia provocat amb anterioritat A dat Dumnezeu boale dar a dat şi leacuri [lsquoHa donat Deacuteu

malalties perograve ha donat tambeacute metgiesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 14 nuacutem 346 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 160) A dat Dumnezeu şi boale dar a lăsat [lsquoha deixatrsquo] şi leacuri (MILLIO

1999 p 322 nuacutem 2727a722) En les versions romaneses de Papu i Mărculescu sobta lrsquointeregraves

palesat a lrsquohora de fornir la traduccioacute drsquoun cert caient paremiologravegic afavorit per la rima en el

cas de Papu prou forccedilada entre dalacul [lsquolrsquoagraventraxrsquo] i leacul [lsquola metgiarsquo] i răneşte [lsquofereixrsquo] i

lecuieşte [lsquocurarsquo] pel que fa a Mărculescu Drsquoaltra banda ens abelleix subratllar lrsquoalternanccedila

entre Domnul723 [lsquoel Senyorrsquo] i Dumnezeu [lsquoDeacuteursquo] mots que remonten llur etimologia a un

origen similar (concretament a dǒm(ĭ)nus i a dǒm(ĭ)nĕ dĕus respectivament)

721 ldquoJo dono la mort o la vida [] jo fereixo i curo les feridesrdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 722 There is a REMEDY for everything could men find it 723 Segons la primera accepcioacute del DEX (sv domn1) ldquoTermen de politeţe pentru un bărbatrdquo [lsquoTerme de cortesia per a un homersquo] Pel que fa a la quarta accepcioacute (DEX sv domn4) que eacutes la que suara ens interessa ldquoDumnezeu Isus Cristosrdquo [lsquoDeacuteu Jesucristrsquo] Resulta curioacutes observar com ambdues accepcions des drsquoun punt de vista morfologravegic es distingeixen perfectament quan es formulen en vocatiu crida que com eacutes ben fagravecil drsquoentendre esdeveacute drsquoallograve meacutes emprada a lrsquohora drsquoencercar lrsquoatencioacute de la divinitat En aquest cas doncs domnule correspondria a lrsquoindividu masculiacute mentre que Doamne a Deacuteu

165

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270724) Nu dai niciodată fără să iei ceva icircn schimb (PAPU 1965 II p 582) [lsquoNo doacutenes mai sense prendre alguna cosa a canvirsquo] Ce ţi se dă cu o macircnă ţi se ia cu alta (MĂRCULESCU 2007 II p 533725) [lsquoEl que sersquot doacutena amb una magrave sersquot pren amb una altrarsquo] La paregravemia que recullen per exemple CORREAS (2000 [1627] p 240 nuacutem 580726) i CAMPOS

BARELLA (1998 p 122 nuacutem 1192727) ldquoSe usa como amenaza para advertir al que actuacutea mal

de que recibiraacute el mismo tratordquo728 (ETXABE 2001 p 130) En el mateix sentit perograve amb

drsquoaltres mots729 es tracta drsquoun ldquoRefraacuten de corrosiva conformidad para quien sufre dantildeo de otro

con la esperanza puesta en que el efecto bumeraacuten se confirme y el arma arrojadiza vuelva con

certeza al punto de partidardquo (LEYVA 2004 p 102) CASADO et alii (1998 p 35730) la relacionen

amb el francegraves Agrave bon chat bon rat731 i el pseudoitaliagrave Comme farai cosi aurai732 Per la nostra

part ens permetem recordar diverses formulacions en les traduccions quixotesques en

portuguegraves italiagrave i catalagrave Onde se fazem aiacute se pagam (VISCONDES 2002 p 644) Come si

dagravenno si prendono (BODINI 2005 [1957] II p 1123) i El qui la fa la paga (BULBENA 2005

p 791)

Ambdues traduccions romaneses es caracteritzen per la tendegravencia a glossar el refrany original

Tanmateix si el que encerquem soacuten paregravemies genuiumlnes que pertanyin al saber popular romanegraves

sempre podem recoacuterrer al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) que

ens nrsquoofereix quatre de ben conegudes La primera Cum icircţi vei aşterne aşa vei dormi [lsquo(Tal)

Com et faragraves el llit aixiacute dormiragravesrsquo] lrsquoespigolem per exemple a les antologies de MUNTEAN

(1967 p 120 nuacutem 2661) HINŢESCU (1985 p 68 nuacutem 758) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p

203) perograve eacutes en el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 76 sv aşterne) on lrsquoesmentada

paregravemia srsquoacompanya drsquouna impagable tirallonga de refranys entre els quals ben entegraves srsquohi

724 Amb lrsquoanotacioacute (II Cap 65 p 1270 n 13) ldquoFrase proverbialrdquo 725 MĂRCULESCU (2007 II p 533 n 904) apunta ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoDonde las dan las tomanraquordquo 726 Lrsquoautor en realitat recull sota la mateixa numeracioacute dues variants Donde las dan ahiacute las toman i Donde las dan las toman 727 Acompanyada amb la glossa ldquoEnsentildea que al que hace dantildeo o habla mal se le suele pagar en la misma monedardquo 728 Etxabe no srsquoestagrave de reblar-ho amb el seguumlent comentari ldquoUna variante jocosa del refraacuten afirma que Donde las dan se quedan sin ellasrdquo 729 Esmentem a peu de pagravegina la glossa de CALLES (2006 p 207 p 694) de careacutes prou meacutes subjectiu ldquoSe usa este refraacuten para expresar la satisfaccioacuten ante una persona que recibe el mismo dantildeo que eacutel ha hecho a otros Se expresa ante casos graves como cuando uno perjudica seriamente a otro y eacuteste se venga perjudicaacutendolo en los mismos teacuterminos Pero es maacutes habitual oiacuter este refraacuten en boca del vengador de bromas o afrentas veniales Tambieacuten es comuacuten ver sonreiacuter maliciosamente a quien lo dicerdquo 730 Els autors expliquen talment la paregravemia ldquoLa persona que por lo general hace dantildeo o molesta terminaraacute por ser pagada con la misma monedardquo 731 Sense coma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 538) i amb la glossa ldquoLa deacutefense vaut lrsquoattaquerdquo 732 Malgrat les atzagaiades ortogragravefiques deduiumlm que es tracta del refrany Come farai cosigrave avrai (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 174 nuacutem 1898)

166

troba lrsquooriginal quixotesc ldquoseguacuten se hace uno la cama asiacute se acuesta en cama blanda se duerme

blando quien mala cama hace en ella se yace como te curas duras quien mal anda mal acaba

donde las dan las toman quien bien ata bien desata quien bien siembra bien recoge ara bien y

hondo y cogeraacutes trigo abondordquo En segon lloc sersquons ofereix lrsquoadmonicioacute Rău faci rău găseşti733

[lsquoMal fas mal trobesrsquo] inclosa a MUNTEAN (1967 p 330 nuacutem 6421) HINŢESCU (1985 p

140 nuacutem 2428) i BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 221734) En aquest cas CALCIU et alii (1979

p 851 sv rău) es decanten per la variant Rău faci cu rău te-alegi [lsquoMal fas amb mal et

quedesrsquo] que en efecte tradueixen per ldquodonde las dan las toman mal con mal se pagardquo La

tercera solucioacute de Calciu Samharadze Capul face capul trage [lsquoEl cap fa el cap reprsquo] la

descobrim a ZANNE (2003 [1897] II p 42 nuacutem 2872735) HINŢESCU (1985 p 48 nuacutem 303)

BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 50) i a MUNTEAN (1967 p 69 nuacutem 1597) amb salt de liacutenia

entre ambdoacutes hemistiquis Capul face [] capul trage Tampoc en aquest cas per a sort nostra

CALCIU et alii (1979 p 148 sv cap1) no lrsquoobliden ni ens nrsquoestalvien els seguumlents equivalents

ldquoel que la hace la paga donde las dan las toman quien hizo el cohombro[736] que lo lleve al

hombro quien rompe pagardquo paregravemies castellanes que ens duen a la memograveria el refrany

romanegraves Meşterul strică [] şi drege de frică [lsquoEl mestre (artesagrave) espatlla [] i (ho) arregla per

porrsquo] (MUNTEAN 1967 p 253 nuacutem 4959) Meşterul strică şi drege de frică (HINŢESCU 1985

p 110 nuacutem 1725 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103) Per uacuteltim la quarta paregravemia După

faptă şi răsplată737 [lsquoDespreacutes de lrsquoaccioacute tambeacute (la) recompensa(el) cagravestigrsquo] es pot localitzar

per exemple al diccionari en liacutenia NODEX (sv răsplaacutetă738) Quant al diccionari de CALCIU et

alii (1979 p 368 sv faptă) no pas en liacutenia sinoacute en prestatge tambeacute srsquohi esmenta i talment

srsquohi interpreta ldquocual el trabajo tal la paga tal obra tal pago donde las dan las toman quien

hizo el cohombro que se lo cargue al hombrordquo

733 Vegeu la coneguda paregravemia catalana Tal faragraves tal trobaragraves a PAgraveMIES PALOU (20122 p 30-32) els quals no endebades la situen al nuacutemero 8 al seu top dels 100 refranys meacutes populars (del catalagrave) A PAREacuteS (1999 p 258 nuacutem 185) sota la variant Fill ets pare seragraves tal faragraves tal trobaragraves 734 En aquesta font la paregravemia finalitza amb dos punts horitzontals eacutes a dir que meacutes que davant de punts suspensius ens trobem davant de punts en suspens 735 A continuacioacute Zanne esmenta lrsquoequivalent francegraves Qui fait la faute la boit que sense coma espigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 90 nuacutem 1896) 736 A tall informatiu apuntem que segons el DRAE (sv cohombro1) es tracta drsquouna ldquoPlanta hortense variedad de pepinordquo 737 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 pagraveg 1277) 738 Amb lrsquoaclariment ldquoOrice faptă are urmări corespunzătoarerdquo [lsquoTota accioacute teacute (les) consequumlegravencies corresponentsrsquo]

167

Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959739) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 277) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde te aştepţi mai puţin sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 257740) [lsquoDrsquoon menys trsquoesperes salta la llebrersquo] Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765741) Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 90) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] De unde nu te-aştepţi sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 89742) [lsquoDrsquoon no trsquoesperes salta la llebrersquo]

ldquoSalta en un caso y se levanta en otro la liebre de este el [sic] refraacuten viene a decirnos lo

avisados que hemos de estar en cualquier empresa pues lo imprevisto[743] puede modificar

la meta Tanto que la misma batida sorprende al maacutes despierto y laquodonde menos lo piensa el

galgo da la liebre el saltoraquordquo744 (LEYVA 2004 p 103)

Un cop drsquoull sumari al refranyer castellagrave ens permetragrave comprovar que la llebre hi salta meacutes que

no pas srsquohi levanta Donde no piensan salta la liebre (CORREAS 2000 [1627] p 241 nuacutem

612) Donde hombre no cata la liebre salta Donde hombre no piensa salta la liebre

(CORREAS 2000 [1627] p 240 nuacutem 574) Donde menos se piensa salta la liebre (CAMPOS

BARELLA 1998 p 205 nuacutem 2027745 ETXABE 2001 p 130746) o beacute Cuando (donde) menos

se piensa salta la liebre (CASADO et alii 1998 p 65747) paregravemia que els autors relacionen amb

lrsquoitaliagrave Da dove meno si pensa spunta la lepre748 i el francegraves Ccedila arrive toujours au moment ougrave

on srsquoy attend le moins Aixiacute mateix FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725749) aprofita el romanegraves

De unde nu gicircndeşti d-acolo sare iepurele [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] per vincular-

lo amb paregravemies franceses que a diferegravencia de lrsquoanteriorment citada en aquesta llengua siacute que

739 Amb la nota (II Cap 30 p 959 n 24) ldquolaquosiempre puede suceder lo inesperadoraquo es refraacuten (II 10 765 n 9)rdquo 740 MĂRCULESCU (II p 257 n 470) especifica ldquoProverb laquoDonde menos se piensa se levanta la liebreraquo vezi şi [lsquovegeu tambeacutersquo] II 10rdquo 741 A peu de pagravegina sersquons explica (II Cap 10 p 765 n 9) ldquoEl refraacuten vale por laquolas cosas suceden cuando menos se esperanraquordquo 742 Amb la indicacioacute (II p 89 n 192) ldquoProverb laquoDonde no piensa salta la liebreraquordquo 743 En la mateixa liacutenia OLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoDos advertencias encierra este refraacuten andar apercibidos y no desconfiar en la consecucioacuten de lo que intentamos porque lo inesperado no debe sorprendernosrdquo 744 Amb evident sentit translatici com ens palesa a propogravesit de la paregravemia Cuando menos se la espera salta la liebre ROMERO (20012 p 102 nuacutem 261) ldquoAsiacute sucede frecuentemente en otros terrenos de la vida Hay que estar atento laquocon el gatillo levantadoraquo para poder atrapar la ocasioacuten que aparece laquocuando menos se la esperaraquordquo 745 Les autores hi inclouen aquesta glossa ldquoDa a entender el suceso repentino de las cosas que menos se esperabanrdquo 746 Etxabe ens informa del seguumlent ldquoSe dice cuando determinado suceso poco probable ocurre de forma imprevista y repentinardquo 747 Amb lrsquoapunt ldquoEn ocasiones cuando menos se piensa en algo sale eso a relucirrdquo 748 LAPUCCI (1983 p 115) nrsquoinclou la variant Di dove men si pensa si leva la lepre bo i acompanyant-la del seguumlent comentari ldquoNon ci sono posti dove la selvaggina non puograve assolutamente stare quindi quando si caccia bisogna essere sempre pronti a intervenirerdquo Lrsquoesmentada variant tambeacute lrsquoespigolem a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 749 Where we least think there goeth the HARE away

168

esmenten el lepograverid De lagrave ougrave lrsquohomme ne pense pas sort[750] le liegravevre i Ougrave lrsquoon ne srsquoy attend

pas saute le liegravevre751

Abans de passar al refranyer romanegraves i per tal drsquoescatir fins a quin punt el salt de la llebre

srsquoadequa a la realitat voldriacuteem citar un delicioacutes fragment de lrsquoetograveleg i brillant comunicador

Vitus B DROumlSCHER (1984 p 101-102)

ldquoCon gran precaucioacuten el cazador dio un paso maacutes en direccioacuten al animal En ese momento

la liebre se catapultoacute en el aire con un salto de un metro como si bajo ella hubiera

explotado una mina y se alejoacute corriendo a una velocidad de setenta kiloacutemetros por hora

Ya el hecho de ese salto violento como causado por una explosioacuten con el que la liebre

inicioacute su carrera debioacute hacer sospechar a los defensores del refraacuten[752] que algo fallaba pues

quien se despierta de repente de un suentildeo profundo nunca y en ninguna circunstancia

estaraacute en condiciones de realizar esa auteacutentica hazantildea laquodeportivaraquo

He aquiacute lo que ahora han demostrado los etoacutelogos cuando las liebres duermen tienen los

ojos tan cerrados como cualquier otro animal durmiente o como el hombre La llegada de

los cazadores y ojeadores habiacutea sido vista por la liebre con los ojos muy abiertos y asiacute los

mantuvo aunque sin moverse en absoluto de su sitio mientras se preparaba para actuar con

la velocidad del rayo Y maacutes auacuten como el coche de carreras cuyo motor se hace funcionar

en punto muerto al maacuteximo de sus revoluciones antes de la salida para que eacutesta pueda ser

hecha con la mayor aceleracioacuten y velocidad inicial asiacute la liebre se va bombeando energiacutea

mientras sigue en el suelo preparando su salto con fuerte latir cardiacuteaco que produce una

intensificacioacuten del riego sanguiacuteneo ―y una acumulacioacuten de energiacutea― en todos los

muacutesculos para en el uacuteltimo segundo poder emprender su carrera salvadora con un gran

salto y la maacutexima velocidadrdquo

Per tant si beacute queda prou demostrada la falsedat de la creenccedila que les llebres dormen amb els

ulls oberts no succeeix aixiacute amb el saltiroacute del nostre animal gesta fiacutesica que no omet pas el

refranyer romanegraves en el qual la formulacioacute meacutes habitual eacutes la seguumlent De unde nu gicircndeşti d-

acolo sare iepurele753 [lsquoDrsquoon no penses drsquoalliacute salta la llebrersquo] (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem

3172 HINŢESCU 1985 p 78 nuacutem 978 GHEORGHE 1986 p 189 nuacutem 152) De unde nu

750 En francegraves la llebre per sortir-sersquon prefereix sortir drsquoon oi quan hom menys srsquoho espera Una formulacioacute similar la trobem en la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II Cap 10 p 96) Le liegravevre sort du bois quand on ne srsquoy attend pas Dit sigui de passada tambeacute en mallorquiacute Drsquo allaacute hont no rsquos pensan sur sa llocada (RULLAN 2005 [1905] II Cap 10 p 56) 751 Ambdues paregravemies franceses es troben a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 752 Es refereix al refrany Duerme como la liebre con los ojos abiertos 753 Refrany dessuacutes esmentat a propogravesit de FLONTA (1992a p 108 nuacutem 725)

169

gicircndeşti d-acolo sare iepurele (FLONTA 1992b p 128 nuacutem 728754) ndashacompanyada del

castellagrave Donde menos se piensa salta la liebre i del portuguegraves Donde se natildeo cuida salta a

lebre755ndash De unde nu gacircndeşti d-acolo sare iepurele (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 34

CALCIU SAMHARADZE 20052 p 568 sv liebre) De unde nu gacircndeşti de acolo sare iepurele

(CARTALEANU et alii 2007 p 119 nuacutem 1040756) Amb el canvi de gacircndeşti [lsquopensesrsquo] per te-

aştepţi [lsquotrsquoesperesrsquo] ndashcoincident doncs amb les versions de Mărculescundash MILLIO (1999 p

384 nuacutem 3239a757) ens ofereix la plurivariant (De) unde nu te-aştepţi (de-) acolo sare

iepurele [lsquo(Drsquo)on no trsquoesperes (drsquo)alliacute salta la llebrersquo] Quant a Papu la seva tria tampoc no

manca dels reculls romanesos Nu sciĭ de unde sare ĭepurele [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo]

(ZANNE 2004 [1901] IX p 628 nuacutem 8007) Nu ştii de unde sare iepurele (CALCIU et alii

1979 p 452758 sv iepure HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4144) La impossibilitat de

lrsquoenunciat es referma amb la variant Niciodată [lsquoMairsquo] nu ştii de unde sare iepurele (MILLIO

1999 p 161 nuacutem 1353759) En consequumlegravencia esdevenen completament retograveriques760 les

seguumlents preguntes Mai ştii de unde sare iepurele761 [lsquoEacutes que saps drsquoon salta la llebrersquo]

(MILLIO 1999 p 384 nuacutem 3239b762) i Dě unde sare ĭepurele [lsquoDrsquoon salta la llebrersquo]

(ZANNE 1895 I p 490 nuacutem 1916) paregravemia que lrsquoautor (1895 I p 492 nuacutem 1916) aprofita

per citar el catalagrave Drsquoahont menos se pensa salta la llebra [sic] Drsquoaltra banda HINŢESCU (1985

p 122 nuacutem 2018) ens en precisa lrsquoamagatall Nu ştii din de sub ce tufă sare iepurele [lsquoNo

saps de de sota quin matoll salta la llebrersquo] Deixant de banda la llebre tinguem en compte de

manera meacutes general que Nici nu ştii unde te aşteaptă norocul [lsquoNi tan sols saps on trsquoespera la

(bona) sortrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 159) i que Cacircnd nu te gacircndeşti atunci te tracircnteşti

[lsquoQuan no ho penses llavors causrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 198) o amb intervencioacute

aliena Cacircnd nicĭ nu gacircndescĭ atuncĭ te tracircntesce [lsquoQuan ni tan sols ho penses llavors et fa

caurersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 745 nuacutem 18014) Ras i curt no val a badar perquegrave A

vegadas mos surt un bony allaacute hon no pensaacutem (RULLAN 2005 [1905] II Cap 30 p 177) i en

pacient clau positiva nomeacutes Odată icircn patru-ḑecĭ de anĭ sboacuteră o gacircscă friptă [lsquoUn cop cada

quaranta anys vola una oca rostidarsquo] (ZANNE 1895 I p 482 nuacutem 1883)

754 Where we least think there goeth the HARE away 755 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 189 nuacutem 152) 756 Paregravemia seguida de les admonicions ldquoFii pregătit pentru surprize Nu crede că ştii şi ai calculat totulrdquo [lsquoEstigues preparat per a les sorpreses No creguis que ho saps i (que) ho has calculat totrsquo] 757 WHERE we least think there goes the HARE away 758 Calciu et alii esmenten el ja conegut Donde menos se piensa salta la liebre i el reblen amb un demoniacuteac Soacutelo el diablo sabe lo que puede ocurrir 759 The HARE starts when a man least expects it 760 Per tal com la llebre salta drsquoon vol a semblanccedila de lrsquohome ric Omul bogat e ca iepurele sare unde vrea [lsquoLrsquohome ric eacutes com la llebre salta (drsquo)on volrsquo] (MUNTEAN 1967 p 291 nuacutem 5690) 761 HINŢESCU (1985 p 204 nuacutem 4035) canvia el signe drsquointerrogacioacute pel drsquoexclamacioacute bo i dotant la paregravemia drsquoun sentit lleugerament divers Mai ştii de unde sare iepurele [lsquoCom has de saber drsquoon salta la llebrersquo] 762 WHERE we least think there goes the HARE away

170

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

Vegeu Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

171

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597) Unde domneşte pizma virtutea n-are cum trăi (FRUNZETTI 1965 I p 629) [lsquoOn senyoreja lrsquoenveja la virtut no (hi) teacute com viurersquo] Acolo unde domneşte pizma nu poate să trăiască virtutea (MĂRCULESCU 2007 I p 515) [lsquoAlliacute on senyoreja lrsquoenveja no pot viure la virtutrsquo] Un dels quadres del Museacutee drsquoOrsay que en el seu moment meacutes ens va corprendre va ser

lrsquoimmens lato sensu Cain fuyant avec sa famille (1880) de Fernand Cormon (1845-1924)

creacioacute que es rabeja en les funestes consequumlegravencies drsquoaquella enveja atagravevica ldquoLa envidia no

solo impide que la virtud viva[763] tampoco sus hijas cardinales prudencia justicia fortaleza y

templanza cuatro pilares de un edificio llamado convivencia laquoSi los envidiosos volaran no nos

daba nunca el solraquo dicta la sabiduriacutea popularrdquo (LEYVA 2004 p 104) En el cas que ens ocupa

tinguem en compte que el refrany ldquoSe lo dice Sancho al cura cuando llevaban enjaulado a don

Quijote Estaacute Sancho muy contrariado e indignado porque[] al impedir que su amo se casara

con la infanta Micomicona eacutel se quedaba sin ser conderdquo (CANTERA et alii 2005 p 70) Un

refrany castellagrave ben conegut afirma Si la envidia tintildea fuera iexclqueacute de tintildeosos hubiera (CAMPOS

BARELLA 1998 p 149 nuacutem 1483) paregravemia que CASADO et alii (1998 p 47764) prenen

drsquoexcusa per esmentar el francegraves Le potier au potier porte envie765 i lrsquoitaliagrave Se lrsquoinvidia dosse

[sic] febbre tutto il mondo ne avrebbe766 Ras i curt Srsquo enveja es enemiga de virtut (RULLAN

2005 [1905] I p 292)

Malgrat no haver estat capaccedilos drsquoencertar cap equivalent romanegraves per al refrany quixotesc (en la

nostra ajuda semblen acudir les traduccions de Frunzetti i Mărculescu les quals advoquen

clarament en favor de la literalitat) eacutes ben palegraves que els reculls romanesos no poden ignorar un

sentiment capital i intestiacute com lrsquoenveja A tall drsquoexemple tinguem en compte Pizma este ca

(şi) cariul icircn inima copacului [lsquoLrsquoenveja eacutes com (tambeacute) el corc al cor de lrsquoarbrersquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 91) i Pizma scoate beşici [] ca picioarele d-opinci [lsquoLrsquoenveja fa sortir

butllofes [] com els peus() per (les) avarquesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 317 nuacutem 6183) Pizma

scoate beşici ca picioarele opinci767 [lsquocom els peus avarquesrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 784 sv

pizmă) de tal manera que Pentru pizmaş găina vecinului totdeauna e curcă [lsquoPer a lrsquoenvejoacutes la

763 En paraules drsquoOLMOS (19982 [1940] p 51) ldquoEl envidioso no reconoce la virtud antes atribuye sus manifestaciones a motivos mezquinos o bastardos y este falso concepto origina que entre envidiosos sea imposible la virtudrdquo 764 En realitat el refrany citat presenta lleugeres diferegravencies respecte al de Campos Barella Si la envidia fuera tintildea iexclcuaacutentos tintildeosos habriacutea Transcrivim tambeacute la glossa que lrsquoacompanya ldquoAlude a la cantidad de personas envidiosas que hay en el mundordquo 765 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 71 nuacutem 1458) 766 Vegeu SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 467 nuacutem 5110) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ne avrebbe (sarebbe infermo) o beacute BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 480 nuacutem IX1228) Se lrsquoinvidia fosse febbre tutto il mondo ce lrsquoavrebbe 767 Calciu et alii en donen el seguumlent equivalent castellagrave El envidioso afiacutelasele el gesto y creacutecele el ojo

172

gallina del veiacute sempre eacutes polla diacutendiarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 39) CARTALEANU et alii

(2007 p 144 nuacutem 1260) tambeacute esmenten la darrera paregravemia768 lrsquoacompanyen de la glossa

ldquoCeea ce nu e al nostru ni se pare mai mare mai frumosrdquo [lsquoAllograve que no eacutes nostre ens sembla

meacutes gran meacutes bonicrsquo] i hi afegeixen una bona tirallonga de refranys equivalents que suara per

no allunyar-nos excessivament del refrany original ens limitem a esmentar Bună să fie găina

mea tot mai bună pare a vecinului [lsquoPer bona que sigui la meva gallina sempre sembla millor

la del veiacutersquo] Bucăţica din macircna străină pare mai mare [lsquoEl trosset de la magrave aliena sembla meacutes

granrsquo] Capra vecinului are laptele mai gras [lsquoLa cabra del veiacute teacute la llet meacutes greixosarsquo] Găina

vecinului e mai grasă [lsquoLa gallina del veiacute eacutes meacutes grassarsquo] Găina vecinului este tot mai bună769

[lsquoLa gallina del veiacute eacutes sempre millorrsquo] i finalment Punga altuia e mai mare [lsquoLa bossa drsquoaltri

eacutes meacutes granrsquo]

Quan fullegem el capiacutetol XIX de la monumental obra de Zanne intitulat ldquoPovăţuiri şi cuvinte

adevěraterdquo [lsquoConsells i mots veritablesrsquo] a la recerca de les paregravemies Pentru pizmă [lsquoPer a

lrsquoenvejarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 448) descobrim que lrsquoautor ens remet a lrsquoepiacutegraf

dedicat a Zavistie [lsquomalvolenccedilarsquo] mot que segons el NODEX (sv zaviacutestie1) significa

ldquoSentiment de nemulţumire egoistă provocat de situaţia icircn societate sau de realizările cuivardquo

[lsquoSentiment drsquoinsatisfaccioacute egoista provocat per la situacioacute en la societat o pels reeiximents

drsquoalguacutersquo] En efecte Zavistia muma tutulor [sic] răutăţilor icircn lumea aceasta este [lsquoLa

malvolenccedila mare de totes les maldats en aquest moacuten eacutesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 427 nuacutem 8125)

o tambeacute Zavistia nu cunoacutesce nicĭ o facere dě bine [lsquoLa malvolenccedila no coneix cap acte de beacutersquo]

(ZANNE 2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4246) en consequumlegravencia Zavistia muma rěutăţilor

nrsquoo primigrave icircn casa ta [lsquoLa Malvolenccedila mare de les maldats no lrsquoacullis a casa tevarsquo] (ZANNE

2004 [1900] VIII p 213 nuacutem 4243) A tall de conclusioacute permeteu-nos la seguumlent

comparacioacute per odiosa que resulti Cumplită macircnia groacuteznică urgia uricirctă cruḑimea ĭar pizma

pě cacircte treĭ le icircntrece [lsquoTerrible lrsquoira horrible la calamitat repugnant la crueltat perograve lrsquoenveja a

totes tres (les) superarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 215 nuacutem 4299) o si encara ho voleu

meacutes clar Pizma nu moare niciodată [lsquoLrsquoenveja no mor mairsquo] (FLONTA 1992b p 81 nuacutem

466770) paregravemia que lrsquoautor tambeacute ens ofereix en castellagrave i portuguegraves La envidia no muere

jamaacutes i A inveja estaacute sempre em jejum771

768 En la variant Găina vecinului (pentru pizmaş) icirci curcă [lsquoLa gallina del veiacute (per a lrsquoenvejoacutes) eacutes polla diacutendiarsquo] 769 El professor Virgil Ani ens en regala la variant Găina vecinei face ouă mai mari [lsquoLa gallina de la veiumlna fa ous meacutes gransrsquo] 770 ENVY never dies 771 Vegeu DPLP (sv jejum1) ldquoPrivaccedilatildeo de comida durante um periacuteodordquo

173

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243) Unde se icircncuie o poartă se descuie alta (FRUNZETTI 1965 I p 263) [lsquoOn es tanca amb clau una porta s(e n)rsquoobre amb clau una altrarsquo] Unde o poartă se-nchide alta se deschide (MĂRCULESCU 2007 I p 198772) [lsquoOn una porta es tanca una altra s(e n)rsquoobrersquo] El nostre refrany recollit773 per CORREAS (2000 [1627] p 242 nuacutem 631) ldquoConsuela y anima a quienes han sido visitados por la desgracia y la mala suerterdquo (ETXABE 2001 p 102) alhora que ldquoEnsentildea que no debemos desesperar porque nos acontezca un mal suceso o se nos retire una proteccioacuten porque la Providencia nunca abandona a los que en ella confiacuteanrdquo (OLMOS 19982

[1940] p 53) Avui en dia srsquoacostuma a emprar en les variants Cuando una puerta se cierra ciento se abren (CAMPOS BARELLA 1998 p 297 nuacutem 2933774) o beacute Cuando una puerta se cierra cien se abren (CASADO et alii 1998 p 105775) paregravemia que en la font esmentada es relaciona amb el francegraves Une de perdue dix de retrouveacutees i amb lrsquoitaliagrave Non si chiude mai una porta senza che non se nrsquoapra unrsquoaltra Sense deixar lrsquoesfera italiana volem fer notar el canvi de referent que aporta la traduccioacute de VIAN COZZI (1960 I p 229) Dove si serra una porta si apre una finestra En el capiacutetol VI centrat en ldquoIcircmbrăcăminte casărdquo [lsquoVestuari casarsquo] ZANNE dedica cinc refranys al mot poacutertă776 (2004 [1899] III p 315-316 nuacutem 7630-7634) i una trentena llarga a uşă777 (2004 [1899] III p 420-427 nuacutem 7995-8027) entre els quals emperograve no descobrim cap formulacioacute que recordi lrsquooriginal quixotesc De fet les traduccions de Frunzetti i Mărculescu es basen en la literalitat si beacute Frunzetti en comptes drsquooptar pels verbs a icircnchide [lsquotancarrsquo] i a deschide [lsquoobrirrsquo] es decanta per a icircncuia [lsquotancar amb claursquo] i a descuia [lsquoobrir amb claursquo] que impliquen lrsquouacutes de clau o forrellat CALCIU SAMHARADZE (20052 p 758 sv puerta) esmenten la traduccioacute de Frunzetti i hi avantposen de collita propia Unde se icircnchide o uşă se deschide alta [lsquoOn es tanca una porta s(e n)rsquoobre una altrarsquo]

772 Despreacutes del refrany MĂRCULESCU (2007 I p 198 n 385) anota ldquoAceastă reflecţie despre proverbe e reluată şi icircn I 39rdquo [lsquoAquesta reflexioacute sobre els refranys es repregraven tambeacute a I 39rsquo] comentari que ben entegraves no es refereix tant a la nostra paregravemia com a la precedent afirmacioacute de Don Quijote ldquoPareacuteceme Sancho que no hay refraacuten que no sea verdadero porque todos son sentencias sacadas de la mesma experiencia []rdquo 773 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 886 sv puerta) tambeacute lrsquoesmenta perograve tanmateix sense coma entre hemistiquis 774 Amb la glossa ldquoConsuela a uno en los infortunios y desgracias pues tras un lance desdichado suele venir otro feliz y favorablerdquo 775 Acompanyat del comentari ldquoAconseja no caer en el pesimismo Cuando todo parece perdido puede haber otras solucionesrdquo 776 Al DEX (sv poaacutertă1) srsquoexplica talment ldquoDeschidere amenajată icircntr-un zid icircntr-un gard etc icircn care s-au prins cu balamale tăblii de lemn de fier etc pentru a permite accesul din interior icircn exterior şi inversrdquo [lsquoObertura practicada en un mur en una valla() etc en quegrave srsquohan subjectat amb frontisses taulons de fusta de ferro() etc per permetre lrsquoacceacutes de lrsquoexterior a lrsquointerior i a la inversarsquo] 777 Segons el DEX (sv uacuteşă) ldquoDeschizătură de formă regulată lăsată icircn peretele unei clădiri la un vehicul la o mobilă pentru a permite intrarea (şi ieşirea) ansamblu format dintr-un cadru fix de care se prinde o tăblie mobilă de lemn sau de metal care icircnchide sau deschide această deschizăturărdquo [lsquoObertura de forma regular deixada a la paret drsquoun edifici a un vehicle a un moble per permetre lrsquoentrada (i la sortida) conjunt format per un marc fix al qual se subjecta un tauloacute mogravebil de fusta o de metall que tanca o obre aquesta oberturarsquo]

174

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310778) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 620) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircncă (MĂRCULESCU 2007 II p 568779) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231780) Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 543) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo] Abatele din ce cacircntă macircnacircncă [sic] (MĂRCULESCU 2007 II p 498-499781) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo] Si en Rocaguinarda personatge que pronuncia el refrany del capiacutetol 60 lrsquohagueacutes etzibat ldquoen

lengua catalanardquo782 potser srsquohauria decantat pel personal A la casa drsquoEn Comenja qui no

treballa no menja (BULBENA 2005 Cap 60 p 767-768) per lrsquoeclesiagravestic Diners fan cantar

els capellans (BULBENA 2005 Cap 71 p 819) o beacute pel genegraveric Tothom de sa feina menja783

(RULLAN 2005 [1905] II Cap 71 p 377) En tot cas la nostra paregravemia segons CANTERA et

alii (2005 p 70) ldquoSe dice para significar que el trabajo ha de ser debidamente retribuido de

acuerdo con la frase evangeacutelica laquodignus est operarius mercede suaraquo de San Lucas 10 7 o

laquodignus est operarius cibo suoraquo de San Mateo 10 10rdquo En consequumlegravencia ldquocada uno come de su

trabajo[784] por consiguiente quien no trabaja no tiene derecho a comerrdquo (OLMOS 19982 [1940]

p 54) Als refranyers castellans la variant del capiacutetol 60 es troba per exemple a CAMPOS

BARELLA (1998 p 1 nuacutem 6785) ETXABE (2001 p 137786) o amb coma entre verbs a CALLES

(2006 p 226 nuacutem 759787) Quant a la variant del capiacutetol 71 lrsquoencerquem amb algunes

diferegravencies formals a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 24 sv abad) El abad de donde canta

de alliacute yanta a CORREAS (2000 [1627] p 251 nuacutem 92) El abad de do canta de alliacute yanta i

El abad donde canta dende yanta o a ETXABE (2001 p 137) El abad de donde canta yanta

A tall anecdogravetic apuntem que la necessitat estomacal drsquoaltres vegades pot mudar-se en degravermica

778 Amb la nota (II Cap 71 p 1310 n 6) ldquolaquoque cada uno vive de su trabajoraquo veacutease II 60 1231 n 59rdquo 779 MĂRCULESCU (II p 568 n 972) recorda ldquoProverb citat şi icircn [lsquoRefrany citat tambeacute arsquo] II 60rdquo 780 A peu de pagravegina (II Cap 60 p 1231 n 59) srsquoapunta ldquolaquocada uno vive de lo que hace de su trabajoraquo refraacuten (II 71 1310)rdquo 781 El traductor anota (II p 499 n 856) ldquoProverb laquoEl abad de lo que canta yantaraquo fiecare trăieşte din ce munceşte (vezi şi II 71)rdquo [lsquocadascuacute viu del que treballa (vegeu tambeacute II 71)rsquo] 782 Expressioacute que es troba a II Cap 60 p 1221 783 Per tant el nostre refrany segons ROMERO (20012 p 12 nuacutem 5) ldquoViene a dejar claro que cada cual ha de ganarse el pan con el sudor de su frente con su oficio Recueacuterdese que los estipendios se les abonan a los curas por laquocantarraquo la misa es decir por hacer su oficiordquo 784 Aixiacute mateix segons BARSANTI (2006 p 185) es tracta drsquoun refrany ldquocon que se da a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 785 Amb lrsquoapunt ldquoDa a entender que cada uno debe vivir y sustentarse de su trabajordquo 786 Etxabe ens informa que el refrany ldquoEnsentildea que lo mismo que el abad vive de sus cantos y plegarias es decir de su oficio cada persona vive de su trabajordquo 787 Segons lrsquoautor ldquoSignifica este refraacuten que cada cual logra su sustento en virtud del trabajo que realiza y que no se puede pensar en comer sin trabajar ni en trabajar para no comer En definitiva se elogia a quien se busca los garbanzos y se reprende a quien[] sin trabajar quiere comerrdquo

175

El abad de do canta de alliacute viste (ETXABE 2001 p 137) variant que com us anunciagravevem

prescindeix de lrsquoarcaisme yantar ldquoque en espantildeol actual ha reducido su uso a la locucioacuten el buen

yantarrdquo (GARCIacuteA YELO GARCIacuteA JOVE 2008 p 154)

Pel que fa al romanegraves lrsquoopcioacute de Papu la recullen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 1 sv

abad) bo i acompanyant-la de Cine slujeşte altarul din altar mănacircncă [lsquoQui serveix lrsquoaltar de

lrsquoaltar menjarsquo] paregravemia que amb el datiu altarului [lsquoa lrsquoaltarrsquo] en comptes drsquoaltarul [lsquolrsquoaltarrsquo]

espigolem arreu del refranyer romanegraves Cine slujesce altaruluĭ [lsquoQui serveix a lrsquoaltarrsquo] din altar

mănacircncă788 (ZANNE 2004 [1901] VI p 475 nuacutem 14560) Cine slujeşte altarului din altar

mănicircncă (MUNTEAN 1967 p 96 nuacutem 2151 HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 538) Cine altarului

slujeşte din altar mănacircncă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 168) Dit sigui en italiagrave i encara

meacutes succintament en llatiacute Il prete dove canta mangia789 i Ubi missa ibi mensa (ZANNE 2004

[1901] VII p 120 nuacutem 15670)

Drsquoaltra banda la consideracioacute paremiologravegica del mossegraven al refranyer romanegraves podria resumir-se

en aquests dos refranys els quals palesen que durant lrsquoofici si al mossegraven se lirsquon va el sant no

eacutes pas al cel Popa cacircnd slujeşte icircn altar tot nu uită de buzunar [lsquoEl mossegraven quan serveix a

lrsquoaltar mai no srsquooblida de la butxacarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 169) i Popa cacircnd

tămacircieşte la banii tăi gacircndeşte [lsquoEl mossegraven quan encensa als teus diners pensarsquo] (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 169) Els exemples anteriors poden derivar en un meacutes que justificable

sentimentalisme crematiacutestic Popa placircnge[790] cacircnd nu are morţĭ de icircngropat [lsquoEl mossegraven plora

quan no teacute morts per enterrarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 85 nuacutem 15545) Popa plicircnge cicircnd

nu are morţi de icircngropat (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6288) Popa placircnge cacircnd nu are morţi

de icircngropat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) o tambeacute Popa rsquoĭ buzumflat [] Cacircnd nrsquoare

slujbă rsquon sat [lsquoEl mossegraven estagrave emmurriat [] Quan no teacute ofici al poblersquo] (ZANNE 2004 [1901]

VII p 86 nuacutem 15546) ben al contrari quan toquin a morts el mossegraven sersquon gaudiragrave com

afirma el fraseologisme Se bucură ca popa la clopot [lsquoSrsquoalegra com el mossegraven a(l toc de) la

campanarsquo] (MUNTEAN 1967 p 346 nuacutem 6736) En resum Popa are micircna de luat [] nu de dat

[lsquoEl mossegraven teacute la magrave per agafar [] no per donarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6282) per tal

com Sacul popii icirci fără fund [lsquoEl sac del mossegraven eacutes sense fonsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem

6499) Parant esment a la fortuna paremiologravegica de popă sorpregraven que Mărculescu es decanti per

788 ZANNE (2004 [1901] VI p 476 nuacutem 14560) relaciona el refrany amb el francegraves Qui sert agrave lrsquoautel doit vivre de lrsquoautel paregravemia que espigolem al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 96 nuacutem 2015) en dues variants Il faut que le precirctre vive de lrsquoautel i Qui autel sert drsquoautel doit vivre Drsquoaltra banda nosaltres no ens estem drsquoafegir-lirsquon un altre drsquoitaliagrave Chi serve allrsquoaltare vive drsquoaltare (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 412 nuacutem VIII8913) 789 A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 412 nuacutem VIII8913b) en la variant Il prete dove canta mangia 790 Tragravegica plorera que ens recorda el refrany castellagrave Cuando los meacutedicos ayunan lloran los curas talment glossat per CALLES (2006 p 226 nuacutem 760) ldquoPorque cuando los meacutedicos ayunan es que no ganan dinero es decir no hay enfermos Y cuando no hay enfermos no hay entierros y por eso lo lamentan los curas que ganan su sueldo con esos oficios Fuera del sentido literal se entiende que la falta de bienes en una persona repercute en la falta de sustento de los que dependen de eacutelrdquo

176

una traduccioacute tan literal que fins i tot inclou en lloc de lrsquoesmentat mossegraven abatele [lsquolrsquoabatrsquo]

substantiu romanegraves mancat de tradicioacute paremiologravegica

Per acabar no ens queden altres tornes que allunyar-nos de lrsquoagravembit eclesiagravestic a fi de formular

de manera prou meacutes general De unde munceşti deacolo [sic] trebuie să mănacircnci [lsquoDrsquoon

treballes drsquoalliacute has de menjarrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 51 nuacutem 402) De unde

munceşti [] de acolo trebuie să mănicircnci (MUNTEAN 1967 p 148 nuacutem 3171) o beacute De unde

alergĭ drsquoacolo mănacircnci [lsquoDrsquoon corres drsquoalliacute mengesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 473 nuacutem

4832) De unde alergi d-acolo mănacircnci (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 13) per tal com

Lucrătorul mănicircncă de unde lucrează [lsquoEl treballador menja drsquoon treballarsquo] (MUNTEAN 1967

p 239 nuacutem 4720) Lucrătorul mănacircncă de unde lucrează (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

212) i per tant ras i curt Cine nu muncă nu macircncă [lsquoQui no treballa no menjarsquo] (MILLIO

1999 p 187 nuacutem 1577791)

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

Vegeu El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

791 HE THAT will not LABOURwork will not eat

177

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313792) Măgarul ca să vorbim mai din topor rabdă să fie icircncărcat dar nu şi să fie strivit (PAPU 1965 II p 623) [lsquoLrsquoase per dir-ho meacutes tal com raja suporta ser carregat perograve no pas ser esclafatrsquo] Vorbind mai necioplit măgarul rabdă o povară dar două-l doboară (MĂRCULESCU 2007 II p 571793) [lsquoParlant meacutes grollerament lrsquoase suporta una cagraverrega perograve dues el fan caurersquo] ldquoEl refraacuten que razona Don Quijote advierte del posible fracaso que entrantildean las tareas

superiores a nuestras fuerzasrdquo (LEYVA 2004 p 111) i aixiacute mateix ldquoAconseja que no

aceptemos empresa que supere nuestras facultades fiacutesicas o morales porque nos exponemos a

un seguro fracasordquo (OLMOS 19982 [1940] p 55-56) ldquoPor extensioacuten indica que cuando a una

persona se le sobrecarga de responsabilidades tareas deberes u obligaciones su rendimiento se

veraacute afectadordquo794 (ETXABE 2001 p 18) No endebades ldquola paciencia tiene sus liacutemitesrdquo com

afirmen CAMPOS BARELLA (1998 p 34 nuacutem 329) a propogravesit de la variant El asno sufre la

carga pero no la sobrecarga795 En efecte el nostre refrany bo i desvinculant-se de lrsquoestricte

agravembit de la zoologia pot formular-se en jaculatograveries com ara Suacutefrese la carga mas no la

sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 966) o beacute La carga cansa la sobrecarga

mata (CORREAS 2000 [1627] p 414 nuacutem 105 ETXABE 2001 p 214) Tornant a lrsquoase i a la

paregravemia quixotesca la qual advertim a CORREAS (2000 [1627] p 255 nuacutem 202) se nrsquoafirma

Sufre el asno la carga mas no la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 758 nuacutem 961) i No

mata al asno la carga sino la sobrecarga (ETXABE 2001 p 294) De manera meacutes genegraverica

passant drsquoase a begravestia grossa espigolem refranys ben similars La bestia lleva la carga mas no

la sobrecarga (CORREAS 2000 [1627] p 411 nuacutem 25) determinacioacute que considerem qui-sap-

lo assenyada perquegrave si ajupiacutes el cap i accepteacutes tot el fardell hi acabaria deixant la pell La

sobrecarga la bestia mata i La sobrecarga mata la bestia (CORREAS 2000 [1627] p 445

nuacutem 863) o A la bestia cargada el sobernal[796] la mata (CORREAS 2000 [1627] p 15 nuacutem

272)

El refranyer romanegraves teacute ben clar quina eacutes la feina de lrsquoase Măgarul cară pentru alţii povară

[lsquoLrsquoase transporta per als altres cagraverregarsquo] (PANN 1982 [1847] p 362 HINŢESCU 1985 p 109

nuacutem 1703 CARTALEANU et alii 2007 p 187 nuacutem 1642) Măgarul cară [] Pentru alţiĭ

792 Amb la nota (II Cap 71 p 1313 n 22) ldquoEs refraacuten que en forma maacutes extremada dice laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 793 MĂRCULESCU (2007 II p 571 n 976) ens indica ldquoIcircn forma sa completă proverbul e următorul [lsquoEn la seva forma completa el refrany eacutes el seguumlentrsquo] laquoLa bestia sufre la carga mas no la sobrecargaraquordquo 794 Comentari a propogravesit de la paregravemia A la bestia cargada el sobornal la mata 795 Paregravemia que tambeacute espigolem a ETXABE (2001 p 141) amb el seguumlent apunt drsquoordre social ldquoDa a entender que al igual que le ocurre al asno la capacidad de sufrimiento del ser humano tiene un liacutemite que no conviene rebasarrdquo 796 Segons el DRAE (sv sobornal) ldquoPeso que se antildeade a uno de los tercios de la carga de una caballeriacutea con el fin de equilibrarlosrdquo

178

povară (ZANNE 1895 I p 535 nuacutem 2080) Măgarul cară [] pentru alţii povară (MUNTEAN

1967 p 252 nuacutem 4927) o Măgarul duce povara altuia [lsquoLrsquoase duu la cagraverrega drsquoaltrirsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 37) Ara beacute com en les paregravemies castellanes dessuacutes esmentades

si tenim dos dits de seny i drsquohumanitat no carregarem tots els neulers a la pobra begravestia bo i

seguint la sagravevia admonicioacute Incarcă-ţĭ dobitocul [] Pacircnă unde (icircĭ) e sorocul [lsquoCarrega la teva

begravestia [] Fins a on (li) eacutes el liacutemitrsquo] (ZANNE 1895 I p 459 nuacutem 1796) paregravemia que lrsquoautor

relaciona amb el francegraves La surcharge abat lrsquoacircne i tambeacute amb el que identifiquem com a cors

Chi bou carca troppu le sumere le resta pe a strada Esquitxades de petites diferegravencies formals

heus-ne aquiacute dues variants meacutes Icircncarcă-ţi dobitocul picircnă unde e sorocul (PANN 1982 [1847]

p 192 HINŢESCU 1985 p 96 nuacutem 1402 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56797 1992b p 11

nuacutem 61798) i Icircncearcă-ţi dobitocul [] picircnă unde (icirci) e sorocul (MUNTEAN 1967 p 208 nuacutem

4183) La prudegravencia de no sobrecarregar lrsquoase (o el dobitoc [lsquobegravestiarsquo]) esdeveacute no tant un

exemple de filozoologia sinoacute drsquoegoiumlsme sagraveviament portat per tal com si ens quedem sense ase

no ens quedaran altres tornes que carregar-nos el seu lloc Pĕ măgar să rsquol icircncarcĭ după a luĭ

putere dacă nu veĭ să te icircncarcĭ tu icircn locul luĭ799 [lsquoLrsquoase() carregarsquol segons la seva forccedila si no

vols (haver de) carregar tu al seu llocrsquo] (ZANNE 1895 I p 534 nuacutem 2075) Pe măgar să-l

icircncarci după a lui putere dacă nu vrei să te icircncarci tu icircn locul lui (MUNTEAN 1967 p 312

nuacutem 6090 FLONTA 1992a p 8 nuacutem 56800 1992b p 11 nuacutem 61801 MILLIO 1999 p 170

nuacutem 1435802 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Com a apunt final noteu la literalitat de la

versioacute de Papu i drsquoaltra banda lrsquoesforccedil de Mărculescu per sense fugir de lrsquooriginal cervantiacute

aconseguir una forma paremiologravegicament plausible en aquest cas gragravecies a la rima povară

[lsquocagraverregarsquo] ndash doboară [lsquofan caurersquo] perograve tambeacute a la progressioacute numegraverica o povară [lsquouna

cagraverregarsquo] ndash două [lsquoduesrsquo]

797 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 798 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 799 El sentit translatici del refrany que ja comentagravevem a propogravesit de les paregravemies castellanes es fa evident en aquesta glossa de Zanne ldquoAdică pĕ slugă după a luĭ putere dacă nu veĭ să te slujescĭ singur tu icircn locul luĭrdquo [lsquoEacutes a dir (carrega) el criat segons la seva forccedila si no vols (haver de) servir-te sol tu al seu llocrsquo] 800 An ASS endures his burden but no more than his burden Amb almiddotlusioacute al francegraves La surcharge abat lrsquoacircne 801 An ASS endures his burden but no more than his burden Lrsquoautor recorda dos refranys castellans No mata al asno la carga sino la sobrecarga i A la bestia cargada el sobornal la mata i una de lusitana O asno aguenta a carga mas natildeo a sobrecarga 802 HE NEEDS must trot afoot that tires his horse

179

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885803) Boul cel neicircnjugat rumegă mai desfătat (PAPU 1965 II p 202) [lsquoEl bou sense jou remuga meacutes satisfetrsquo] Boul slobod se linge-n voie (MĂRCULESCU 2007 II p 189804) [lsquoEl bou deixat anar es llepa a llourersquo]

ldquoSi nunca dijiste dame

si te obligaste a servir

que por si puedan decir

el buey suelto bien se lamerdquo

Vet aquiacute uns versos extrets dels Proverbios en letaniacutea de fray Luis de Escobar (segle XVI) que

al nostre torn urpem de LUJAacuteN (19932 p 76) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 240 sv buei)

esmenta el refrany805 bo i considerant-lo escaient per parlar ldquode los que son libres y no sirven a

nadie con que hazen su voluntad sin estar obligados a la de otrordquo806 Ultra la forma quixotesca

El buey suelto bien se lame present per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 54 nuacutem

525807) i a CASADO et alii (1998 p 23808) nrsquoespigolem una altra sense article i amb coma entre

hemistiquis809 Buey suelto bien se lame810 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 416 nuacutem

36527) Tornant emperograve a la glossa de Covarrubias dessuacutes citada resultaria segons LEYVA

(2004 p 113) aplicable al celibat profagrave ldquoSancho Panza echa de menos la libertad de la solteriacutea

y no duda en aplicarse el dicho laquomaacutes vale soltero andar que mal casarraquo aunque con la

reconvencioacuten de Don Quijote que le reprocha que hable mal de Teresa Cascajordquo afirmacioacute

compartida per drsquoaltres autors com ara OLMOS (19982 [1940] p 56) ldquoAlude a la independencia

y libertad de los solterosrdquo i CABALLERO (1970 p 207 nuacutem 2879) ldquorevela las bondades de la

solteriacutea e independenciardquo Sigui com sigui permeteu-nos resumir tota llibertat interpretativa

suara des drsquoun punt de vista crematiacutestic Maacutes quiero libertad con pobreza que prisioacuten con

riqueza (CORREAS 2000 [1627] p 498 nuacutem 431)

803 Amb lrsquoapunt (II Cap 22 p 885 n 18) ldquolaquoEl hombre que es libre puede hacer su voluntadraquo Refraacuten que se aplica especialmente al solterordquo 804 MĂRCULESCU (2007 II p 189 n 358) fa notar ldquoProverb laquoEl buey suelto bien se lameraquordquo 805 Sota la forma El buei suelto bien se lame 806 Aixiacute mateix ROMERO (20012 p 54 nuacutem 126) ho rebla talment ldquoen algunas ocasiones lo uacutenico que necesitamos es que nos dejen un poco en paz y no se preocupen demasiado de nosotros que ya cuidaremos bien de nuestras necesidades Se suele utilizar para tranquilizar a una persona que se preocupa por otra con excesiva aprensioacuten generalmente de un jovenrdquo 807 Amb la glossa ldquoDenota lo apreciable que es la libertadrdquo 808 La paregravemia srsquoacompanya de la glossa ldquoSe valora maacutes la libertad con riesgos que la dependencia con comodidadrdquo i drsquoequivalents romagravenics en francegraves i italiagrave Il nrsquoest treacutesor que de vivre agrave son aise i Meglio unrsquooncia di libertagrave che dieci libre drsquooro 809 A semblanccedila de la traduccioacute gallega Boi solto de seu se lambe (ARIAS et alii 2005 [1992] II p 225) 810 CORREAS (2000 [1627] p 139 nuacutem 483) lrsquoinclou sense coma entre hemistiquis

180

Pel que fa al romanegraves observem com Papu ndashla versioacute del qual dit sigui de passada es recull al

diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 148 sv buey1)ndash condiciona la llibertat del bou

al fet de trobar-se neicircnjugat [lsquosense joursquo] i alhora el vincula no pas a lrsquoacte de llepar-se sinoacute

al de a rumega [lsquoremugarrsquo] Mărculescu per la seva banda intensifica el bien de lrsquooriginal amb

lrsquoalliberadora expressioacute (icirc)n voie811 [lsquoa llourersquo] Amb el bou de referent potser la paregravemia

romanesa meacutes coneguda sigui la que afirma Boul nu treieră cu gura legată [lsquoEl bou no trilla

amb la boca lligadarsquo] (MUNTEAN 1967 p 63 nuacutem 1512 HINŢESCU 1985 p 46 nuacutem 250)

Al primer volum de ZANNE (1895 I p 325-335 nuacutem 1318-1355b) en protagonitza gairebeacute una

quarentena a lrsquohora drsquoencercar la coincidegravencia del nostre animal amb lrsquoaccioacute de llepar-se

obtenim tres resultats Limba bouluĭ e mare dar nu poacutete grăi [lsquoLa llengua del bou eacutes gran perograve

no pot parlarrsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1319) que posa de manifest lrsquoatagravevica afagravesia

bovina Lungă e limba bouluĭ dar la coacutedă tot nrsquoajunge812 [lsquoLlarga eacutes la llengua del bou perograve a

la cua ni aixiacute no arribarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1320) amb la glossa ldquoSě dice pentru ceĭ

marĭ cacircnd nu pot coprinde cacirct vorrdquo [lsquoEs diu per a la gent important quan no pot obtenir tot el

que volrsquo] i finalment Boul se icircntinde pacircnă unde ajunge cu limba [lsquoEl bou srsquoestira fins on

arriba amb la llenguarsquo] (ZANNE 1895 I p 326 nuacutem 1321) acompanyat de lrsquoapunt ldquoOmul nu

va ricircvni la lucrurĭ carĭ trec de puterile luĭrdquo [lsquoLrsquohome no aspiraragrave a coses que ultrapassen les

seves forcesrsquo]

811 Al DEX (sv voacuteie2) sersquons expliquen les expressions icircn voie la voie o icircn toată voia per mitjagrave drsquoun altre fraseologisme icircn largul lui [lsquoalleratrsquo] 812 Refrany que les seguumlents paregravemies en portuguegraves i catalagrave semblarien contradir O boi solto lambe-se todo (VISCONDES 2002 p 447) i Bograveu qui va totsol se llepa allaacute hon vogravel (RULLAN 2005 [1905] II p 128)

181

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047813) Lucrul icircnceput e pe jumătate sficircrşit (PAPU 1965 II p 362) [lsquoLa cosa comenccedilada estagrave mig acabadarsquo] Lucrurile icircncepute sunt pe jumătate făcute (MĂRCULESCU 2007 II p 333814) [lsquoLes coses comenccedilades estan mig fetesrsquo] Com que comenccedilar la fitxa eacutes mig enllestir-la recorrem encontinent a LEYVA (2004 p 114) el

qual ens informa de la paregravemia que hi ha al darrere del refrany quixotesc ldquoEl refranero dice en

realidad laquoobra empezada medio acabada[815]raquo puesto que ndashreferida la sentencia a una

construccioacuten por ejemplondash se presupone la existencia de planificacioacuten y previsioacuten de

materiales lo que representa un adelanto importanterdquo glossa que va en la mateixa liacutenia

drsquoOLMOS (19982 [1940] p 59) ldquoEl comienzo supone un plan preconcebido y un meacutetodo seguacuten

haya de ser desarrollado Esto es lo maacutes difiacutecil y entretenidordquo Aixiacute doncs segons ETXABE

(2001 p 303) ldquoIndica que lo maacutes difiacutecil cuando se ha de hacer un trabajo es empezar Se suele

emplear para animar a las personas a iniciar el trabajo que tienen pendienterdquo Si estirem una

mica meacutes el fil no resultaragrave gota difiacutecil deduir Lo que no se empieza no se acaba816 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 145 nuacutem 1444817)

A lrsquohora drsquoanalitzar les traduccions romaneses hi advertim dues divergegravencies el subjecte

singular de Papu lucrul [lsquola cosarsquo] en oposicioacute al plural de Mărculescu lucrurile [lsquoles cosesrsquo] i

lrsquouacutes del participi sficircrşit [lsquoacabatrsquo] en contrast al făcute [lsquofetesrsquo] Pel que fa al refranyer romanegraves

si beacute la formulacioacute meacutes acostada al refrany castellagrave Obra empezada medio acabada seria Un

lucru icircnceput e pe jumătate făcut [lsquoUna cosa comenccedilada estagrave mig fetarsquo] (MILLIO 1999 p 121

nuacutem 1024a818) tanmateix la paregravemia meacutes recurrent combina el subjecte singular articulat

lucrul [lsquola cosarsquo] amb el participi făcut [lsquofetrsquo] i vet aquiacute la innovacioacute romanesa respecte al

castellagrave hi encabeix lrsquoadverbi bine819 [lsquobeacutersquo] Lucrul bine icircnceput [] E pe jumătate făcut [lsquoLa

cosa ben comenccedilada [] Estagrave mig fetarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 44 nuacutem 336)

Lucrul bine icircnceput [] e pe jumătate făcut (MUNTEAN 1967 p 239 nuacutem 4726) Lucrul bine

813 Amb lrsquoapunt clagravessic (II Cap 41 p 1047 n 13) ldquoEs dicho de Horacio Epiacutestolas I II 40 laquoDimidium facti qui coepit habetraquordquo 814 Acompanyat de lrsquoalmiddotlusioacute a un refrany castellagrave que tanmateix no coincideix amb lrsquooriginal quixotesc (2007 II p 333 n 605) ldquoProverb laquoObra empezada medio acabadaraquordquo 815 Tambeacute en catalagrave Feina comensada mitja acabada (RULLAN 2005 [1905] II p 233) refrany que mutatis mutandis fins i tot espigolem a GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) Feina comenccedilada eacutes mig acabada 816 La paregravemia tambeacute la recull ETXABE (2001 p 240) 817 Les autores glossen ldquoAconseja sacudir la pereza denotando que suele vencerse la dificultad de un negocio con solo principiarlordquo 818 The FIRST blowstroke is half the battle 819 A semblanccedila de la traduccioacute italiana Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopera (VIAN COZZI 1960 II p 309) paregravemia que tambeacute ens presenta GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) amb una lleu vacilmiddotlacioacute morfologravegica Chi ben comincia egrave alla metagrave dellrsquoopra

182

icircnceput e pe jumătate făcut (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 253a820 p 121 nuacutem 1024b821

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103 i 239 CARTALEANU et alii 2007 p 173 nuacutem 1533) A

meacutes FLONTA (1992a p 15 nuacutem 103822) aprofita lrsquoanterior refrany per citar-ne dos

drsquoequivalents en francegraves Un bon deacutebut est la moitieacute de lrsquooeuvre i Chose bien commenceacutee est agrave

demi faite823 En un altre recull (FLONTA 1992b p 20 nuacutem 110824) lrsquoautor repeteix el refrany

Lucrul bine icircnceput e pe jumătate făcut tot acompanyant-lo de la variant Treaba bine icircncepută

e pe jumătate terminată825 [lsquoLa feina ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] paregravemia que tambeacute

espigolem a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 662 sv obra826) i a CARTALEANU et alii (2007

p 173 nuacutem 1533) acompanyada en aquest cas per la glossa ldquoPriceperea de a porni bine

corect şi cu tragere de inimă un lucru icirci asigură o mare doză de reuşitărdquo [lsquoEl senderi drsquoendegar

beacute correctament i amb bon agravenim una cosa li assegura una gran dosi drsquoegravexitrsquo] A GHEORGHE

(1986 p 328 nuacutem 338) en canvi hi apareix amb una doble possibilitat inicial Treaba (lucrul)

bine icircncepută e pe jumătate terminată [lsquoLa feina (la cosa) ben comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo]

Acabarem amb dues formulacions relatives drsquoidegraventic significat als exemples dessuacutes proposats

Care icircncepe bine jumătate a făcut [lsquoEl que comenccedila beacute (nrsquo)ha fet la meitatrsquo] (TEODORESCU-

KIRILEANU 1923 p 40 nuacutem 287) i Care icircncepe bine sfacircrşeşte frumos [lsquoEl que comenccedila beacute

acaba bellamentrsquo] (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 251a827)

820 Well BEGUN is half done 821 The FIRST blowstroke is half the battle 822 Well BEGUN is half done (ended) 823 Paregravemia que al recull de GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) figura talment Chose bien commenceacutee est agrave demi acheveacutee 824 Well BEGUN is half done 825 Ambdoacutes refranys romanesos srsquoacompanyen dels castellans Buen principio la mitad es hecho i com no podia ser altrament Obra empezada medio acabada aixiacute com dels portuguesos Obra comeccedilada meio acabada i O bom princiacutepio eacute ametade del primer dels quals tambeacute es fa ressograve GHEORGHE (1986 p 329 nuacutem 338) 826 Els autors com a equivalegravencia del castellagrave Obra empezada medio acabadaterminada tambeacute esmenten el ja conegut refrany romanegraves Lucrul (bine) icircnceput e pe jumătate terminat [lsquoLa cosa (ben) comenccedilada estagrave mig enllestidarsquo] 827 A good BEGINNING makes a good ending

183

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741828) Sfatul femeii nu face nici cicirct o ceapă degerată dar şi că acela care-l nesocoteşte e un mare neghiob (PAPU 1965 II p 68-69) [lsquoEl consell de la dona no val ni un rave829 perograve tambeacute aquell que no el considera eacutes un gran babaursquo] Sfatul muierii e stracircmb dar cine nu-l ascultă nătacircng (MĂRCULESCU 2007 II p 68830) [lsquoEl consell de la dona831 eacutes errat perograve qui no lrsquoescolta ximplersquo] El nostre refrany que en la forma quixotesca832 espigolem a CORREAS (2000 [1627] p 262

nuacutem 376) ldquoAfirma que para asuntos de su incumbencia y competencia las mujeres son buenas

consejeras son sabias sus apreciaciones sensatas[833] sus recomendaciones y ademaacutes aciertan

en sus pronoacutesticos Al mismo tiempo el refraacuten aprovecha para reprender a quien no se deja

aconsejar por ellasrdquo (ETXABE 2001 p 144834) En una lectura actual ldquoNo hay manera de

encubrir el prejuicio[835] antifemenino de este dicho Este refraacuten machista critica[] maacutes que la

sabiduriacutea de las mujeres su supuesta falta de sentido comuacuten y de tinordquo (ROMERO 20012 p 89

nuacutem 223) en aquest sentit entroncaria amb una paregravemia tant o meacutes poliacuteticament incorrecta A

caso repentino el consejo de la mujer y al de pensado el del maacutes barbado (CORREAS 2000

[1627] p 8 nuacutem 92) ETXABE (2001 p 27) que tambeacute la recull hi refereix la seguumlent glossa

ldquoSostiene que la mujer por su intuicioacuten es buena consejera para los asuntos ligeros o

urgentes[836] mientras que para los de mayor envergadura y profundidad conviene el consejo

del hombrerdquo comentari que srsquoacompanya encontinent drsquouna necessagraveria observacioacute

ldquoAfortunadamente nadie[837] pone en duda hoy en diacutea que la mujer posee las mismas

828 Amb la seguumlent nota (II Cap 7 p 741 n 21) referida al primer hemistiqui de la paregravemia ldquola mujer aconseja pocas veces o en pocos asuntosrdquo 829 Traduiumlm ad sensum lrsquooriginal romanegraves en quegrave el fraseologisme Nu face (nici cacirct) o ceapă degerată [literalment lsquono val (ni tan sols) una ceba geladarsquo] srsquoempra ldquodespre cineva (sau despre ceva) fără nici o valoarerdquo [lsquosobre alguacute (o sobre alguna cosa) sense cap valorrsquo] (DEX sv ceaacutepă) 830 En una nota a lrsquolaquoavalanşă paremiologicăraquo [lsquoallau paremiologravegicrsquo] de Sancho MĂRCULESCU (2007 II p 68-69 n 143) apunta el refrany drsquoorigen alhora que considera que el sentit de les paregravemies a traveacutes de la traduccioacute resulta ldquoclar sau uşor de dedusrdquo [lsquoclar o fagravecil de deduirrsquo] 831 El mot muiere a semblanccedila de dona en catalagrave tant es pot emprar de manera genegraverica per al sexe femeniacute com es pot referir a la muller 832 CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) en transmeten la variant El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco bo i acompanyant-la de la seguumlent glossa ldquoDa a entender que las mujeres en lo que alcanzan suelen acertar cuando aconsejanrdquo 833 Per aixograve segons CABALLERO (1970 p 175 nuacutem 2407) el refrany ldquorecomienda no despreciar los consejos de la mujer sensatardquo 834 Etxabe transmet la paregravemia en la variant dessuacutes esmentada a propogravesit de CAMPOS BARELLA (1998 p 104 nuacutem 1037) El consejo de la mujer es poco y el que no lo toma un loco 835 Prejudici que LEYVA (2004 p 115) resol en un brillant monograveleg interior de sis paraules ldquoiquestPoco el consejo Acaso por infrecuenterdquo Drsquoaltra banda BARRADO (2008 p 46) analitza la paregravemia quixotesca talment ldquoLa primera parte pareceriacutea casi ofensiva pero el que sea muy poco no quiere decir que sea malo sino maacutes bien que es en medida necesaria y justa y ademaacutes adecuado ya que[] en la segunda parte se aclara que el que no le toma es locordquo 836 Glossa que presenta similituds amb la que OLMOS (19982 [1940] p 57) dedica al refrany quixotesc ldquoEncarece no desdentildear el consejo de la mujer Por su gran imaginacioacuten tiene corazonadas y sugerencias que escapan al talento del hombrerdquo 837 Desafortunats exemples com la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 378) ens impedeixen per desgragravecia de constatar-ho El consell de la dona eacutes poca cosa i que qui lrsquoescolta eacutes boig

184

capacidades que las que el refraacuten se atreve a atribuir en exclusividad al hombre salvo en

contadas ocasiones la de tener barbardquo838

Si avanccedilagravevem criacutetiques ensems a les degudes disculpes per a la paregravemia castellana suara que

penetrem al refranyer romanegraves qualsevol excusa resultaragrave insuficient davant drsquouna realitat

encara avui en dia marcadament masclista Comenccedilarem sense cap mena de mirament Sfatul

muierii muierilor foloseşte [lsquoEl consell de la dona a les dones serveixrsquo] (PANN 1982 [1847] p

128 i 393) Sfatul muierilor muierii [lsquoEl consell de les dones de la donarsquo] muierilor foloseşte

(HINŢESCU 1985 p 147 nuacutem 2592) Per sort a lrsquoanterior afirmacioacute podem contraposar-hi la

paregravemia Bine este să asculţi sfatul unei neveste [lsquoEstagrave beacute escoltar el consell drsquouna mullerrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 48) noteu la desafortunada atenuacioacute de la variant Bine este să

asculţi şi sfatul unei neveste [lsquofins i tot el consell drsquouna mullerrsquo] (MUNTEAN 1967 p 59 nuacutem

1431) Să asculţi bine este Şi sfatul unei neveste [lsquoEscoltar estagrave beacute Fins i tot el consell drsquouna

mullerrsquo] (MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352a839) A meacutes a meacutes aquest consell no cal840 prendrersquol

sempre en consideracioacute per tal com Ascultă din zece vorbe şi una a muierii [lsquoEscolta() de deu

paraules() tambeacute una de la donarsquo] (PANN 1982 [1847] p 128 MUNTEAN 1967 p 39 nuacutem

1014 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 144 MILLIO 1999 p 396 nuacutem 3352b841) Ascultă din

ḑece vorbe şi una a mueriĭ (muĭeriĭ) (ZANNE 2003 [1897] II p 279 nuacutem 3925) Aixiacute mateix

PANN (1982 [1847] p 127-128) ens explica la histograveria de dos camperols els quals abans

drsquoanar a ciutat a cercar feina srsquoaconsellaren amb sengles dones Una fou del parer que si no li

oferien un bon salari refuseacutes qualsevulla feina en canvi lrsquoaltra aconsellagrave al seu marit de no

deixar res per verd sempre que en rebeacutes algun benefici per migrat que fos El que resulta meacutes

curioacutes drsquoaquesta histograveria no eacutes pas el desenllaccedil842 sinoacute que una de les dones per aconseguir que

el seu marit la cregui i en segueixi lrsquoadmonicioacute comenccedila talment el seu discurs ldquoFrate vezi de

ţine minte [] Şi un-a [sic] muierii din zece cuvinterdquo [lsquoGermagrave mira de recordar [] de (cada) deu

paraules tambeacute una de la donarsquo] trista captatio benevolentiae que espigolem a HINŢESCU (1985

p 221 nuacutem 4432) Ţine minte [lsquoRecordarsquo] şi una-a muierii din zece cuvinte

838 Tambeacute ROMERO (20012 p 89 nuacutem 223) traient ferro a la paregravemia quixotesca ens recorda que ldquoSanta Teresa de Jesuacutes deciacutea laquoAunque las mujeres no somos buenas para el consejo algunas veces acertamosraquordquo La mateixa ironia es troba present a la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 41) Sa dogravena maldement tenga es cap petit a vegadas acegraverta 839 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 840 Malgrat lrsquoobvietat us recordem que no fem sinoacute glossar les paregravemies romaneses sense dit sigui de passada compartir-ne ni un bri del valor moral 841 A WOMANrsquos advice is a poor thing but he is a fool who does not take it 842 Amb consells tan contraposats no eacutes estrany que un dels camperols (en aquest cas el que considerava mal pagades totes les feines que se li oferien) acabeacutes tornant a casa amb les mans i les butxaques ben buides

185

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745) Praznicu-i gătat oaspeţii-au plecat (PAPU 1965 II pagraveg 72) [lsquoEl banquet funerari estagrave acabat els hostes han marxatrsquo] Pacircinea macircncată şi tovărăşia stricată (MĂRCULESCU 2007 II pagraveg 72) [lsquoEl pa menjat i la companyia feta malbeacutersquo] A la imatge inicial de Pacircnea coacuteptă [] Bunĭ oacutespeţĭ aşteacuteptă [lsquoEl pa cuit [] Bons hostes esperarsquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 56 nuacutem 9042) srsquohi contraposa aquest desolador final

quixotesc843 el qual ldquoAlude a los desagradecidos[844] que recibiendo el beneficio olvidan al

bienhechorrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 58) i ldquoCritica la actitud de los que una vez obtenido lo

que queriacutean abandonan y olvidan a quien ha dejado de ser uacutetilrdquo (LEYVA 2004 p 125) La

nostra paregravemia compta amb una variant845 drsquoagravembit gastronogravemic general Comida hecha

compantildeiacutea deshecha846 (CAMPOS BARELLA 1998 p 101 nuacutem 1005) que arrenglera els

diferents traductors romagravenics del Quijote amb una o altra opcioacute aixiacute doncs en clau panarra

esmentem exemples en francegraves i en italiagrave Pain mangeacute compagnie fausseacutee847 (DE ROSSET

CASSOU 2006 [1949] p 68) i Mangiato il pane sciolta la brigata (BODINI 2005 [1957] II p

644) pel que fa a la variant vet aquiacute exemples en portuguegraves i gallec Comida feita companhia

desfeita (VISCONDES 2002 p 381) i Comida feita compantildeiacutea desfeita (ARIAS et alii 2005

[1992] II p 83) Per clourersquon ornitologravegicament la tirallonga tinguem en compte que Acabados

los higos los paacutejaros idos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 388 nuacutem 34276)

En romanegraves ZANNE (2004 [1899] III p 622 nuacutem 8685) aprofita el refrany Ceea ce srsquoa

macircncat srsquoa şicirc uĭtat [lsquoAllograve que srsquoha menjat de seguida srsquoha oblidatrsquo] per donar-ne lrsquoequivalent

portuguegraves Patildeo comido companhia desfeita848 (2004 [1899] III p 623 nuacutem 8685) A

continuacioacute hi afegim drsquoaltres paregravemies ad sensum Unde nu e ĭeacuterbă verde nu pasc oile [lsquoOn no

hi ha herba verda no pasturen les ovellesrsquo] (ZANNE 1895 I p 197 nuacutem 783) acompanyada de

la glossa ldquoOacutemeniĭ se duc acolo unde vre-un folos icircĭ aşteacuteptărdquo [lsquoLes persones sersquon van alliacute on els

espera algun beneficirsquo] Lipsesce mĭerea se duc muscele [lsquoManca la mel sersquon van les

843 Recollit entre drsquoaltres per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 848 sv pan) o MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 388 nuacutem 34270) 844 En aquest sentit a Autoridades (sv pan) srsquoaprofita la variant El pan comido la compantildeiacutea deshecha per apuntar-hi ldquose dice por los ingratos que despueacutes de haber recibido el beneficio se olvidan del y no hacen caso y se apartan de aquel de quien le recibieronrdquo 845 Que ETXABE (2001 p 87) glossa aixiacute ldquoCritica la amistad basada en el intereacutes algo propio de las personas que estiman de otra lo que tiene o da y no lo que es De este modo el refraacuten reprende a las personas que asiacute se comportanrdquo 846 Refrany que segons les autores ldquoReprende a los que se apartan del amigo cuyos dones disfrutaron cuando cesa la utilidadrdquo 847 Lrsquoaltre traductor francegraves consultat es decanta per una traduccioacute prou meacutes explicativa Il oublie le pain partageacute qui lrsquoa nourri (FANLO 2010 [2008] II p 77) 848 Els mateixos referents que empra SERRAS (2005 p 353) per a la seva traduccioacute Comido o patildeo se desfaz a companhia

186

mosquesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 671 nuacutem 8853) Lipseşte mierea se duc muştele

(MILLIO 1999 p 282 nuacutem 2375849) i encara melmiddotliacutefluament parlant La mĭere nainte la

rěsboĭu icircnapoĭ850 [lsquoA (la) mel endavant a (la) guerra endarrerersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p

274 nuacutem 10275)

Ultra lrsquointent drsquoempolainar llurs versions amb certa pagravetina paremiologravegica (observeu-ne les rimes

gătat ndash plecat en el cas de Papu i macircncată ndash stricată en el cas de Mărculescu qui tanmateix

opta per una traduccioacute literal) resulta especialment remarcable la primera traduccioacute romanesa ndash

recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 685 sv pan)ndash la qual en

substituir pan o comida per praznic hi afegeix una sagnant nota sarcagravestica No oblidem que

aquest mot significa (DEX sv praacuteznic) ldquoMasă (mare) dată după o icircnmormacircntare sau după un

parastas ori pentru pomenirea unui mortrdquo [lsquoBanquet (gran) ofert despreacutes drsquoun enterrament o

despreacutes drsquoun regravequiem() o per a la recordanccedila drsquoun mortrsquo] Queden doncs ben definits

fraseologismes del careacutes de A se grămădi ca babele la praznic [lsquoAmuntegar-se com les velles

al banquet funerarirsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 377 nuacutem 10873)

849 NO money no Swissmistress 850 Vegeu la fitxa A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313) i meacutes concretament la traduccioacute que Papu ens nrsquoofereix

187

El poeta nace (II Cap 16 p 827851) Poet te naşti (PAPU 1965 II p 148) [lsquoPoeta neixesrsquo] Poetul se naşte (MĂRCULESCU 2007 II p 141852) [lsquoEl poeta neixrsquo]

ldquoLa poesiacutea sentildeor hidalgo a mi parecer es como una doncella tierna y de poca edad y en

todo estremo hermosa a quien tienen cuidado de enriquecer pulir y adornar otras muchas

doncellas que son todas las otras ciencias y ella se ha de servir de todas y todas se han de

autorizar con ellardquo (II Cap 16 p 825)

Bastin aquests mots per adonar-nos del valor que lrsquoautor del Quijote atorgava a la poesia853

estima que no ha passat per alt als admiradors de lrsquoobra cervantina els quals han procurat

encabir-lo tothora en el parnagraves universal ldquoY no le faltoacute razoacuten al poeta alemaacuten [Goethe] al

considerar el libro de Cervantes poesiacutea eacutepica porque lo es en efecto Ya cuidoacute el propio

Cervantes de escribir al final del capiacutetulo cuarenta y siete de la primera parte laquoque la eacutepica tan

bien puede escribirse en prosa como en versoraquo[854]rdquo (PALACIacuteN 1965 p 16) i un cop

esdevingut llorejat poeta no hi ha dubte que escau situar-lo entre els meacutes alts cims drsquoaquesta

art

ldquolaquoIliacuteada oda y comediaraquo llamoacute Viacutector Hugo al Quijote a la vez que reconocioacute que

Cervantes laquocomo poeta reuacutene los tres dones soberanos la creacioacuten que produce los tipos

y viste las ideas de carne y hueso la invencioacuten que poniendo en choque las pasiones con

los acontecimientos hace lanzar chispas al hombre contra el destino y produce el drama la

imaginacioacuten sol que derramando el claro oscuro por todas partes da relieve a las cosas y las

vivificaraquordquo (PALACIacuteN 1965 p 18)

Deixant emperograve a banda aquestes consideracions sobre el ldquoregocijo de las musasrdquo i passant a

la paregravemia que ens ocupa apuntarem que

ldquoCervantes quiso recalcar toscamente por cierto [] que la llamada a la literatura procede

de la naturaleza como un don involuntariamente adquirido Aplicado a todo geacutenero de

851 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 16 p 827 n 67) ldquoEs aforismo de origen claacutesico y ampliacutesima difusioacuten literalmente formulado en el Ion de Platoacutenrdquo 852 Amb la nota (2007 II p 141 n 296) ldquoAforismul de origine clasică a cunoscut o imensă răspacircndire mai ales sub forma sa latină [lsquoLrsquoaforisme drsquoorigen clagravessic ha conegut una immensa difusioacute sobretot sota la seva forma llatinarsquo] laquoPoeta nascitur orator fitraquordquo 853 A meacutes el citat fragment srsquoacompanya de la seguumlent nota (II Cap 16 p 825 n58) ldquoLa alegoriacutea de la poesiacutea su valoracioacuten y su situacioacuten entre las ciencias aparecen a menudo en la obra de Cervantesrdquo 854 Vegeu I Cap 47 p 602 fragment que es matisa amb lrsquoapunt (I Cap 47 p 602 n 65) ldquoLa identificacioacuten de la prosa narrativa con la epopeya era idea muy extendida en la teoriacutea literaria de la eacutepocardquo

188

actividades el dicho abunda en la aptitud precisa para el ejercicio de una empresa Lo

resume la famosa sentencia en latiacuten laquoquod natura non dat Salamanca non prestat [sic]raquo855rdquo

(LEYVA 2004 p 127)

A part de recordar-nos la precedent magravexima llatina CANTERA et alii (2005 p 74) ens apunten

ldquola paremia latina laquoNascuntur poetae fiunt oratoresraquo Y la francesa laquoOn devient cuisinier mais

on naicirct rocirctisseurraquo856rdquo Certament en la paregravemia llatina que acabem drsquoesmentar es contraposa la

genialitat del poeta amb la perseveranccedila lrsquoestudi i la pragravectica necessagraveries per esdevenir un bon

orador Aixiacute doncs per citar-ne exemples de reculls castellans catalans i italians El poeta nace

y el orador se hace857 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 586 nuacutem 51343) El poeta neix

lrsquoorador se fa (FARNEacuteS 1998 VII p 308 nuacutem 2670) i Poeta si nasce oratore si diventa858

(SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 412 nuacutem 4498) paregravemia aquesta uacuteltima que els

autors acompanyen de la versioacute llatina original Poeta nascitur orator fit la qual PERIS (2001

p 135 nuacutem 2288859) no oblidagrave pas drsquoincloure al seu Diccionari de locucions i frases llatines

bo i afegint-hi la traduccioacute ldquoEl poeta neix lrsquoorador es fardquo

Pel que fa a les traduccions romaneses voldriacuteem assenyalar lrsquouacutes reflexiu de a se naşte

[lsquoneacuteixerrsquo] que no srsquoha de confondre en cap cas amb a naşte [lsquoparirrsquo] i drsquoaltra banda en la

versioacute de Papu la marca drsquoimpersonalitat a traveacutes de la segona persona del singular te naşti

[lsquoneixeshom neixrsquo] Per acabar dues correspondegravencies de fonts romaneses el recull de DUŢĂ

(1997 p 282 nuacutem 3296) que inclou una versioacute de la magravexima llatina dessuacutes esmentada Poeţii

se nasc oratorii se fac [lsquoEls poetes neixen els oradors es fanrsquo] i lrsquoexemple ldquoNacioacute (para)

poetardquo que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 645 sv nacer) tradueixen com a ldquoS-a născut

(să fie) poetrdquo [lsquoVa neacuteixer (per ser) poetarsquo]

855 En la seva glossa OLMOS (19982 [1940] p 61-62) tambeacute almiddotludeix a la paregravemia salmantina ldquoNo es buen poeta el que no le viene de naturaleza bien que nunca lo seraacute perfecto si no se ayuda del arte Significa ademaacutes que para toda empresa se necesita aptitud propia ya que sin ella es difiacutecil que la empresa se resuelva con feliz eacutexito Hay un refraacuten que compendia perfectamente este anterior laquolo que la Naturaleza no da Salamanca no lo prestaraquordquo 856 Aprofitem per comentar que un dels traductors francesos del Quijote FANLO (2010 [2008] II p 156 n 2) a propogravesit de la traduccioacute Le poegravete naicirct anota a peu de pagravegina ldquolaquoOn naicirct poegravete on devient orateurraquo sentence attribueacutee agrave Ciceacuteron communeacutement admise agrave la Renaissancerdquo 857 A fi de mostrar la fortuna de la paregravemia ens permetem reblar el primer hemistiqui amb lrsquoestrafeta versioacute de Luis Buntildeuel ldquoEl paranoico como el poeta nace no se hacerdquo 858 Apuntem a tall informatiu que les dues traduccions italianes emprades es decanten per la mateixa solucioacute Poeti si nasce (BODINI 2005 [1957] II p 715 VIAN COZZI 1960 II p 124) o altrament dit segons BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 174 nuacutem IV288a p 258 nuacutem V59420) Poeti non si diventa 859 PERIS (2001 p 135 nuacutem 2287) tambeacute nrsquoesmenta la variant Poeta nascitur non fit (ldquoEl poeta neix no es fardquo en la traduccioacute de lrsquoautor)

189

El principio de la sabiduriacutea[860] el temor de Dios861 (II Cap 20 p 873862) Icircnceputul icircnţelepciunii teama de Dumnezeu (PAPU 1965 II p 192) [lsquoEl principi de la saviesa el temor de Deacuteursquo] Icircnceputul icircnţelepciunii este frica de Dumnezeu (MĂRCULESCU 2007 II p 180863) [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la por de Deacuteursquo] Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059864) Trebuie să te temi de Dumnezeu fiule pentru că-n teama de el stă icircnţelepciunea (PAPU 1965 II p 374) [lsquoHas de teacutemer Deacuteu fill perquegrave en el temor drsquoell hi ha la saviesarsquo] Trebuie să ştii de frica lui Dumnezeu pentru că icircn frica de El stă icircnţelepciunea (MĂRCULESCU 2007 II p 345) [lsquoHas de tenir en compte la por de Deacuteu perquegrave en la por drsquoEll hi ha la saviesarsquo] CABALLERO (1970 p 204 nuacutem 2846) ens informa que la paregravemia del capiacutetol 20 eacutes una

ldquoSentencia biacuteblica (Proverbios I 7 Salmo CX)rdquo Seguint aquesta indicacioacute adduiumlda per

diferents fonts espigolem les dues referegravencies esmentades ldquoTimor Domini principium

scientiae865rdquo (Liber Proverbiorum I 7) i ldquoInitium sapientiae timor Dominirdquo866 (Liber

Psalmorum CXICX 10) Drsquoaltra banda CANTERA et alii (2005 p 74) vinculen la paregravemia

amb el seguumlent passatge del Liber Ecclesiastes (I 16) ldquoLocutus sum ego in corde meo dicens

laquoEcce ego magnificavi et apposui sapientiam super omnes qui fuerunt ante me in Ierusalem et

mens mea contemplata est multam sapientiam et scientiamraquordquo fragment dit sigui de passada de

vinculacioacute prou meacutes laxa que en catalagrave sona aixiacute ldquoEm deia a mi mateix laquoHe crescut i avanccedilat

en saviesa meacutes que cap altre dels reis que mrsquohan precedit a Jerusalem He fet lrsquoexperiegravencia

drsquoabundar en saviesa i coneixementraquordquo867

Una formulacioacute romanesa equivalent al refrany drsquoorigen correspon a Inceputul icircnţelepcĭuneĭ e

temerea de Dumneḑeŭ [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la temenccedila de Deacuteursquo] (ZANNE 2004 [1901]

VI p 633 nuacutem 15088) que ens atreviriacuteem a titllar de hagravepax paremiologravegic per tal com ultra

860 Transcrivim la paregravemia tal com la recullen CANTERA et alii (2005 p 74) A lrsquooriginal quixotesc aixograve no obstant ve precedida pel gerundi siendo motiu pel qual no apareix coma despreacutes de sabiduriacutea 861 Si voleu comparar aquesta paregravemia quixotesca i la variant posterior amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 246) 862 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 20 p 873 n 72) ldquoSentencia que aparece repetidamente en la Biblia (II 42 1059 n 17)rdquo 863 MĂRCULESCU (2007 II p 180 n 348) ens facilita diferents informacions ldquoPsalmi 110 (111) laquoInitium sapientiae timor Dominiraquo Proverbe 1 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquo Este primul sfat pe care i-l va da don Quijote lui Sancho cacircnd acesta avea să fie numit guvernator al Insulei Barataria (II 42)rdquo [lsquoEacutes el primer consell que (li) donaragrave don Quijote a Sancho quan aquest seragrave nomenat governador de lrsquoilla Baratariarsquo] 864 Acompanyat de la nota (II 42 1059 n 17) ldquoEl consejo procede de la Biblia donde aparece en muacuteltiples ocasiones veacutease II 20 873 n 72rdquo 865 Per a la traduccioacute portuguesa O temor de Deus o princiacutepio de toda a sabedoria VISCONDES (2002 p 442 n 2) es refereix al mateix passatge biacuteblic bo i canviant-ne scientiae per sapientiae ldquoProveacuterbios I 7 laquoTimor Domini principium sapientiaeraquordquo 866 CANTERA et alii (2005 p 74 n 12) anoten a peu de pagravegina ldquoEsta sentencia biacuteblica aparece asiacute en latiacuten en algunas monedas y en algunos escudos delos [sic] reyes Felipe V y Fernando VIrdquo 867 Ens remetem a la pagravegina 392 de La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla

190

lrsquoaparicioacute a lrsquoobra de Zanne no hem estat capaccedilos drsquoencertar-lo en cap altre recull Pel que fa al

temor de Dios (Cap 20) o beacute a temer a Dios (Cap 42) observem com Papu opta pel verb a

teme [lsquoteacutemerrsquo] i pel substantiu teamă [lsquotemorrsquo] mentre que Mărculescu es decanta en ambdues

paregravemies pel substantiu frică [lsquoporrsquo] Un cop drsquoull al diccionari de lrsquoAcadegravemia Romanesa no

resultaragrave balder ja que defineix frică (DEX sv friacutecă) en els seguumlents termes ldquoStare de adacircncă

nelinişte şi tulburare provocată de un pericol real sau imaginarrdquo [lsquoEstat de profunda inquietud i

torbacioacute provocada per un perill real o imaginarirsquo] i teamă (DEX sv teaacutemă) com a ldquoStare de

nelinişte şi de tulburare provocată de un pericol care te ameninţă de un rău care ţi se poate

icircntacircmplardquo [lsquoEstat drsquoinquietud i torbacioacute provocada per un perill que trsquoamenaccedila per un mal que

et pot esdevenirrsquo] Es palesa doncs en el cas de frică una inquietud i torbacioacute qualitativament

profunda que ultrapassa el nivell no marcat de teamă A meacutes i en la mateixa liacutenia el diccionari

de CALCIU et alii (1979 p 395 sv frică) a propogravesit del mot frică porta a colmiddotlacioacute lrsquoexemple

ldquocu frica lui Dumnezeurdquo bo i traduint-lo per ldquotemeroso de Diosrdquo

191

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960) Acela care făureşte un ulcior frumos apăi tot aticirct de bine poate să făurească şi două şi trei şi o sută (PAPU 1965 II p 277) [lsquoAquell que afaiccedilona una gerra bonica despreacutes igual de beacute pot afaiccedilonar(-ne) tant dues com tres com centrsquo] Cine face un vas frumos poate face la fel de bine şi două şi trei şi o sută (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoQui fa un atuell bonic pot fer(-ne) igual de beacute tant dos com tres com centrsquo] A propogravesit de la nostra paregravemia CABALLERO (1970 p 223 nuacutem 3130) ens apunta ldquoHay un

refraacuten laquoel que hace un cesto haraacute ciento si le dan mimbres y tiemporaquordquo que eacutes tot just la versioacute

que ens ha pervingut a dia drsquoavui normalment abreujada en Quien hace un cesto haraacute ciento

(CAMPOS BARELLA 1998 p 95 nuacutem 945868 ETXABE 2001 p 347869) variant que ja apareix

a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 412 sv cesta) Quien haze un cesto haraacute ciento Quant al

sentit ROMERO (20012 p 278 nuacutem 798) ens informa ldquola mejor prueba de que algo puede

volver a suceder es que ya haya acaecido en el pasado Por eso el refraacuten manifiesta que quien

ha sabido hacer algo en una ocasioacuten podraacute repetirlo cuando se den las circunstancias

propiciasrdquo870 Amb igual significat i difusioacute nrsquoespigolem la variant Quien hace la canasta haraacute

el canastillo (CAMPOS BARELLA 1998 p 73 nuacutem 700871 ETXABE 2001 p 346872) Per la

seva banda CASADO et alii (1998 p 30873) aprofiten la paregravemia Quien hace un cesto hace

ciento per vincular-hi lrsquoitaliagrave Chi ruba una volta egrave sempre ladro874 i el francegraves Qui vole un œuf

vole un bœuf875 refrany que no passa gota desapercebut als reculls romanesos bo i comenccedilant

per la portada de MUNTEAN (1984) en quegrave un festiu dibuix ilmiddotlustra la paregravemia Cine fură azi un

ou [] micircine va fura un bou [lsquoQui roba avui un ou [] demagrave robaragrave un boursquo] la qual ben entegraves

es troba a lrsquointerior del recull si beacute en la variant Cine fură azi un ou [] Micircine fură un bou876

868 Amb la glossa ldquoAdvierte que quien hace una cosa puede hacer otras muchas de la misma calidad o especie Suele antildeadirse si le dan mimbres y tiempo esto es si tiene ocasiones y lugar Toacutemase por lo comuacuten en mala parterdquo 869 La paregravemia srsquoexplica talment ldquoEnsentildea que la persona que hace una cosa [sic] es capaz de volverla a hacer cuantas veces quiera Normalmente se emplea en sentido negativo y despectivordquo 870 En clau negativa la glossa ens recorda el passatge final de la balada romanesa Monastirea Argeşului [lsquoEl monestir de lrsquoArgeşrsquo] meacutes coneguda com a Meşterul Manole [lsquoEl mestre (drsquoobres) Manolersquo] en quegrave Negru-vodă el voivoda que havia encarregat a Manole i als seus nou ajudants la construccioacute drsquouna esgleacutesia (la que actualment es pot visitar a Curtea de Argeş) els preguntagrave si serien capaccedilos de bastir-ne una altra ldquoMult mai luminoasă [] Şi mai mult frumoasărdquo [lsquoMeacutes lluminosa [] I meacutes bellarsquo] Davant la resposta positiva dels deu treballadors el voivoda temeacute que alguacute altre no els llogueacutes i li bastissin una esgleacutesia molt millor que no pas la seva aixiacute doncs bo i aprofitant que Manole i els seus nou homes es trobaven a la teulada de lrsquoesgleacutesia ultimant-ne els detalls ordenagrave treurersquon les bastides drsquoacceacutes i abandonar-los a la seva (dis)sort Per a la citacioacute dels dos versos ens hem basat en la pagravegina 58 del volum Pintea Viteazul (Balade populare romacircneşti) editat per Editura Rai a Bucarest (sense indicacioacute drsquoany drsquoedicioacute) 871 Eacutes a dir ldquoEl que sabe realizar bien una labor podraacute repetirla muchas vecesrdquo 872 Segons Etxabe la paregravemia ldquoSentildeala que aquella persona que se ha mostrado capaz de hacer bien determinada cosa [sic] es igualmente capaz de repetirla con eacutexito cuantas veces seardquo 873 El refrany srsquoacompanya de la nota ldquoCuando se aprende a hacer algo faacutecilmente se puede repetirrdquo 874 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 145 nuacutem 1585) 875 Sense coma entre hemistiquis a MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 535) 876 A lrsquoedicioacute de 1967 (p 88 nuacutem 1983) hi apareix talment Cine fură azi un ou [] micircne fură un bou

192

[lsquoDemagrave roba un boursquo] (MUNTEAN 1984 p 75 nuacutem 1983) Semblantment tambeacute amb el segon

verb en present CARTALEANU et alii (2007 p 78 nuacutem 644) recullen Cine fură azi un ou

macircine fură un bou mentre que HINŢESCU (1985 p 55 nuacutem 467) i BOTEZATU HAcircNCU (20033

p 95) hi introdueixen un intensificador Cine fură azi un ou macircine fură (şi) un bou [lsquodemagrave roba

(tambeacute) un boursquo] i Cine fură azi un ou [] Micircine fură şi un bou Pel que fa al futur va fura

[lsquorobaragraversquo] que ens apareixia a la portada de Muntean es repeteix a CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 201 sv cesto1) Cine fură azi un ou macircine va fura un bou877 Per tancar el cercle

oviboviacute direm que FLONTA (1992a p 66 nuacutem 442878) vincula el romanegraves Cine fură azi un ou

micircine va fura un bou879 amb dos refranys francesos Qui vole aujourdrsquohui un oeuf demain

volera un boeuf i ben entegraves amb el ja conegut Qui vole un oeuf vole un boeuf

El coneixement i difusioacute de lrsquoanterior paregravemia permet emprar-la sense verb i entendrersquon el latent

in crescendo Azi un ou [] şi micircine un bou [lsquoAvui un ou [] i demagrave un boursquo] (MUNTEAN 1967

p 49 nuacutem 1290) Azi un ou şi macircine un bou (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) un

encadenament prou perilloacutes que pot ampliar el camp drsquoaccioacute boviacute a lrsquohiacutepic Azi un ou iară

micircine cal şi bou [lsquoi demagrave cavall i boursquo] (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3451) Amb un canvi de

referents estintolat en la rima entre ceapă [lsquocebarsquo] i iapă [lsquoeguarsquo] vet aquiacute un nou lladronici

Cine fură azi o ceapă [] micircine fură şi o iapă [lsquoQui roba avui una ceba [] demagrave roba tambeacute una

eguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem 1981) Cine fură azi o ceapă macircine fură şi o iapă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine fură azi o ceapă macircine fură o iapă (CARTALEANU et

alii 2007 p 78 nuacutem 644) cleptomania que manta vegada assoleix extrems insospitats Azi o

ceapă [] micircine o iapă [] poimicircine herghelia toată [lsquoAvui una ceba [] demagrave una egua []

despuacutes-demagrave tota la cavalladarsquo] (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1286) Azi o ceapă[] micircine o

iapă poimicircine herghelia toată880 (CALCIU et alii 1979 p 171 sv ceapă) Azi o ceapă micircine o

iapă poimicircine herghelia toată (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442881) Azi o ceapă macircine o iapă

poimacircine herghelia toată (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Azi o ceapă[] macircine o iapă

poimacircine herghelia toată (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 201 sv cesto1) Clourem aquesta

segraverie de robatoris amb un nou exemple tambeacute amplament representat al refranyer romanegraves que

aquest cop srsquoajuda de la rima ac [lsquoagullarsquo] ndash gacircnsac [lsquoocarsquo] Cine fură azi un ac [] micircne fură

un gicircnsac [lsquoQui roba avui una agulla [] demagrave roba una ocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 88 nuacutem

1982) Cine fură azi un ac [] Micircine fură un gicircnsac (HINŢESCU 1985 p 55 nuacutem 468) Cine

fură azi un ac micircine fură un gicircnsac (FLONTA 1992a p 66 nuacutem 442882 1992b p 206 nuacutem

877 No endebades la paregravemia se cita com a equivalent del castellagrave Quien hace un cesto haceharaacute ciento 878 He that will steal an EGG will steal an ox 879 El mateix refrany a FLONTA (1992b p 206 nuacutem 1199) 880 Els autors relacionen la paregravemia romanesa amb la castellana ldquoQuien hace un cesto hace (sau haraacute) cientordquo 881 He that will steal an EGG will steal an ox 882 Iacutedem

193

1199883) Cine fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 95) Cine

fură azi un ac macircine fură un gacircnsac (CARTALEANU et alii 2007 p 78-79 nuacutem 644)

Com podem fagravecilment observar totes les paregravemies romaneses que acabem drsquoesmentar

comparteixen dues caracteriacutestiques lrsquoagravembit de la roberia i la rima entre els diversos elements

cisats Davant drsquoaquesta delictiva especialitzacioacute paremiologravegica tant Papu com Mărculescu

srsquohan decantat per una traduccioacute literal de lrsquooriginal quixotesc que en el cas de Papu poetitza

el castellagrave hace i puede hacer amb făureşte [lsquoafaiccedilonarsquo] i poate să făurească [lsquopot afaiccedilonarrsquo]

formes del verb a făuri [lsquoafaiccedilonarrsquo] derivat de lrsquoarcaisme faur [lsquoferrerrsquo]

883 He that will steal a PIN will steal a better thing Drsquoaltra banda Flonta nrsquoesmenta els seguumlents equivalents en castellagrave i portuguegraves Ladroncillo de agujeta despueacutes sube a barjuleta i Ladratildeo de agulheta azinho sobe agrave barjuleta

194

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439) Cel ce dă repede dă icircndoit (FRUNZETTI 1965 I p 462) [lsquoEl que doacutena ragravepidament doacutena doblatrsquo] Cine dă repede dă de două ori (MĂRCULESCU 2007 I p 372) [lsquoQui doacutena ragravepidament doacutena dues vegadesrsquo] Aquesta paregravemia ldquoPor un lado elogia la disponibilidad de las personas que se brindan

raacutepidamente a hacer algo o a ayudar a alguien por otro destaca el valor de la anticipacioacuten en

cualquier juego o disputardquo (ETXABE 2001 p 340884) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv

dar) nrsquoesmenta la variant La presta daacutediva haze su efeto doblado de la qual885 CAMPOS

BARELLA (1998 p 121 nuacutem 1176) comenten ldquoManifiesta que es maacutes beneficioso y digno de

agradecimiento lo que se concede con prontitudrdquo886 Avui en dia la paregravemia quixotesca existeix

amb una actualitzacioacute de lrsquoarcaic luego Quien presto da dos veces da887 (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 47 nuacutem 4328)

Per mitjagrave de la sentegravencia senequiana Bis dat qui cito dat888 de la francesa Qui tocirct donne deux

fois donne889 i de la italiana Chi da [sic] presto dagrave due volte890 ZANNE (2004 [1900] V p

249 nuacutem 11781) introdueix la paregravemia Darul dat la vreme e dar icircndoit891 [lsquoEl regal donat a

temps eacutes regal doblatrsquo] que explica talment ldquoLucrul trebue dat la vreme ca să aĭbă preţrdquo [lsquoLa

cosa cal (que sigui) donada a temps perquegrave tingui preursquo] CARTALEANU et alii (2007 p 112

nuacutem 967) tambeacute la colmiddotloquen en primer lloc drsquouna tirallonga de quatre refranys equivalents (el

tercer dels quals amb variant inclosa) Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps

eacutes regal doblatrsquo] Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val

dobladarsquo] Orice la timp dăruit preţuieşte icircndoiticircnsutit [lsquoQualsevol (cosa) a temps regalada val

dobladacentuplicadarsquo] i Orice lucru este bun la timpul său892 [lsquoQualsevol cosa eacutes bona al seu

tempsrsquo] Si ens aturem a la segona paregravemia la descobrirem de bell antuvi en una variant

primigegravenia atemporal Lucrul dăruit [] Preţuesce icircndoit [lsquoLa cosa regalada [] Val dobladarsquo]

884 Lrsquoautor inclou lrsquoesmentada glossa en la variant Quien da primero da dos veces 885 A dreta llei el refrany citat per les autores eacutes La presta daacutediva su efecto ha doblado 886 Raonament a quegrave podriacuteem afegir ldquoEs decir beneficio o favor que se hace presto es como hecho dos vecesrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 62) 887 Vegeu MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 47 nuacutem 4319 i 4298) La primera vale por dos i Quien se adelanta eacutese gana 888 Citada per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 443 sv dar) en la variant Qui cito dat bis dat 889 Aprofitem lrsquoavinentesa per recollir les versions del refrany quixotesc a les dues traduccions franceses consultades Qui donne tocirct donne deux fois (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p 412) i Qui donne vite donne deux fois (FANLO 2010 [2008] I p 469) Segons el diccionari de MONTREYNAUD et alii (1993 p 65 nuacutem 1324) Qui tocirct lrsquoaccorde donne deux fois 890 Pel que fa a les traduccions italianes Chi dagrave presto dagrave due volte (BODINI 2005 [1957] I p 380) i Chi dagrave subito dagrave due volte (VIAN COZZI 1960 I p 394) Tambeacute a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 88 nuacutem 946) Chi dagrave presto dagrave due volte 891 Paregravemia recollida tambeacute per MUNTEAN (1967 p 132 nuacutem 2853) 892 Aquest darrer refrany tambeacute es troba a MUNTEAN (1967 p 301 nuacutem 5894)

195

(ZANNE 2004 [1900] V p 253 nuacutem 11793) Lucrul dăruit [] preţuieşte icircndoit (MUNTEAN

1967 p 239 nuacutem 4730) la qual srsquoafina com ja vegraveiem en Lucru la timp dăruit [] Preţuĭesce

icircndoit893 [lsquoCosa a temps regalada [] Val dobladarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 252 nuacutem

11792) Lucrul [lsquoLa cosarsquo] la timp dăruit [] Preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 105 nuacutem

1622) Lucrul la timp dăruit preţuieşte icircndoit (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4008) Lucrul la

timp dăruit preţuieşte icircndoit (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 103)

En relacioacute al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 289 sv dar) cal esmentar la

proteica paregravemia Cel cecine dă repede dă icircndoitde două ori894 que despreacutes drsquouna observacioacute

sumagraveria endevinem que conjumina tant la variant de Frunzetti com la de Mărculescu Drsquoaltra

banda Calciu i Samharadze ens proposen dues opcions meacutes que no ens resultaran gota

estranyes Darul dat la vreme e dar icircndoit [lsquoEl regal donat a temps eacutes regal doblatrsquo] i Lucrul la

vreme dăruit preţuieşte icircndoit [lsquoLa cosa a temps regalada val dobladarsquo]

893 A continuacioacute Zanne inclou els refranys romagravenics ja esmentats dessuacutes 894 Al diccionari publicat a finals dels anys setanta Calciu (encarregat entre moltes drsquoaltres de la redaccioacute de la lletra D) es decidia per la variant Cine dă repede dă icircndoit (CALCIU et alii 1979 p 271 sv da) de la qual oferia les seguumlents traduccions Quien presto da dos veces da i A la par es negar y tarde dar

196

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065) Cel ce nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de zi (PAPU 1965 II p 380) [lsquoEl que no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] Cine nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de ziuă (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo] El qui es lleva de matiacute frueix de tot el dia (BULBENA 2005 p 651) o en versioacute passiva (mai

meacutes ben dit) Qui srsquo aixeca tard tot lo die trograveta (RULLAN 2005 [1905] II p 244) vet aquiacute dos

consells atagravevics manta vegada esgrimits pels meacutes veterans de la famiacutelia i en el cas que ens

ocupa adreccedilats per don Quijote al futur governador de lrsquoilla Barataria La paregravemia quixotesca

quintaessencia el devenir vital per tal com

ldquoEn conjunto ahiacute estaacuten tres de las reglas de oro del bien vivir moderacioacuten en el suentildeo

diligencia en el trabajo y superacioacuten de la pereza[895] En lo que a madrugar se refiere

recordemos sus significados levantarse al amanecer o muy temprano ganar tiempo en una

solicitud o empresa y anticiparse a la accioacuten de un rival o de un competidorrdquo (LEYVA 2004

p 131)

El nostre refrany compta amb una antiparegravemia tambeacute prou coneguda No por mucho madrugar

amanece maacutes temprano896 (ETXABE 2001 p 295) que reblem amb una enginyosa anegravecdota

ldquoUn padre rentildeiacutea a su hijo porque no se levantaba de mantildeana y daacutebale ejemplo que uno se habiacutea

levantado de mantildeana y habiacutea hallado una bolsa con muchos dineros Respondioacute el hijo mdashMaacutes

habiacutea madrugado el que los perdioacuterdquo897 (IRIBARREN 19744 p 564)

Amb formulacioacute negativa espigolem en romanegraves Cine nu pleacutecă de dimineacuteţă icircn urma tutulor

[sic] rěmacircne [lsquoQui no es posa en moviment de matiacute queda al darrere de totsrsquo] (ZANNE 1895 I

p 31 nuacutem 124b) Aixograve no obstant la gran majoria de paregravemies adopten un to positiu per

exemple per almiddotludir a la llunyania assolida Cine se scoală de dimineaţă departe ajunge [lsquoQui

es lleva de matiacute arriba llunyrsquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2143 MILLIO 1999 p 43 nuacutem

362a898) Cine pleacutecă [lsquoes posa en movimentrsquo] de dimineacuteţă departe ajunge (ZANNE 1895 I p

30 nuacutem 122) Cine macircnecă899 maĭ [lsquomatina meacutesrsquo] dě diminegraveţă ajunge maĭ departe (ZANNE

895 OLMOS (19982 [1940] p 64) eacutes del mateix parer que Leyva quant a les tres regles agraveuries ldquoModeracioacuten en el dormir diligencia en el obrar y jamaacutes dejarnos vencer de la perezardquo 896 Acompanyada amb la seguumlent glossa ldquoAconseja paciencia al que se dispone a iniciar una tarea sin disponer previamente los pertinentes preparativosrdquo 897 Iribarren al seu torn extreu la citacioacute dels Cuentos de don Esteban de Garibay y Zamalloa (1533-1599) Lrsquoanegravecdota ha donat lloc a paregravemies com ara la que ens transmet MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38082) Un costal se encontroacute uno que madrugoacute pero maacutes madrugoacute quien lo perdioacute 898 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 899 Verb popular que segons el NODEX (sv a macircnecaacute1) significa ldquoA se scula icircn zorii zilei a se trezi cu noaptea icircn caprdquo [lsquoLlevar-se a trenc drsquoalba despertar-se a primeriacutessima horarsquo] Afegim-hi molt a to amb el tema tractat la

197

1895 I p 29 nuacutem 121) o a la celeritat en assolir-la Cine pleacutecă maĭ de diminegraveţă ajunge maĭ

nainte [lsquoQui es posa en moviment meacutes de matiacute arriba meacutes aviatrsquo] (ZANNE 1895 I p 29 nuacutem

120) Cine pleacă mai de dimineaţă ajunge mai lsquonainte (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362c900)

Drsquoelaboracioacute meacutes metafograverica vet aquiacute la imatge de qui srsquoha llevat drsquohora i srsquoha guanyat les

garrofes en contraposicioacute a qui srsquoha llevat a misses dites i no sap cap a on tirar (ni quegrave menjar)

Cine se scoacutelă de dimineacuteţă se scobesce icircn măsele cine tacircrḑiǔ se scarpină rsquon cap [lsquoQui es lleva de

matiacute srsquoescura els queixals amb furgadents qui tard es rasca el caprsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p

404 nuacutem 6715) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele cine ticircrziu se scarpină-n

cap (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2144) Cine se scoală de dimineaţă se scobeşte icircn măsele

cine se scoală tacircrziu se scarpină icircn cap (MILLIO 1999 p 43 nuacutem 362b901) A continuacioacute una

triacuteada drsquoavantatges que comporta el bon hagravebit de matinar Cine se scoală de dimineaţă izbuteşte

mai mult icircn piaţă şi n-ajunge la spartul ticircrgului[902] nici vinde pielea ursului903 [lsquoQui es lleva

de matiacute sersquon surt millor a placcedila i no arriba a lrsquohora de plegar el mercat ni ven la pell de lrsquooacutesrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 186 nuacutem 3618) als quals podriacuteem afegir un motiu vital de pes Scoacutelă-te

de dimineacuteţă ca să maĭ lungescĭ din vieacuteţă [lsquoLlevarsquot de matiacute per allargar meacutes la vidarsquo] (ZANNE

2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6716) En resum al poble o onsevulla qui meacutes matini hi tindragrave

totes les de guanyar Cine se scoală mai de dimineaţă acela e mai mare icircn sat [lsquoQui es lleva meacutes

de matiacute aquell eacutes meacutes gran al poblersquo] (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2145) Cine se scoală de

dimineaţă acela e mai mare904 (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2142)

La referegravencia a lrsquoor per ponderar a tall drsquoexemple el silenci905 esdeveacute igual de vagravelida en el cas

de la primera hora per tal com Oacutera dimineţiĭ [] E aurul vĭeţiĭ906 [lsquoLrsquohora del matiacute [] Eacutes lrsquoor de

la vidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 405 nuacutem 6717) Ora dimineţii [] Ii aurul vieţii

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 177) Ora dimineţii [] e aurul vieţii

(MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5871) Dolces paraules les seves com deduiumlm de la

personificacioacute Dimineaţa poartă aur icircn gură [lsquoEl matiacute porta or a la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p

seguumlent paregravemia Care macircnecă nu icircntunecă [lsquoQui matina no torna a les fosquesrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 604 nuacutem 5422) eacutes a dir ldquoCel ce pleacutecă maĭ de dimineacuteţă ajunge seacutera maĭ de vremerdquo [lsquoEl que marxa meacutes de matiacute arriba meacutes aviat al vesprersquo] I per torna afegirem que Zanne hi relaciona etimologravegicament el nom drsquouna festa Macircnecătoacutere ldquoicircn care omul e dator să se scoacutele de noacutepte pe roua dimineţeĭ spre a se scălda icircntrrsquoicircnsardquo [lsquoen quegrave la persona srsquoha de llevar de nit durant la rosada de lrsquoalbada per banyar-srsquohirsquo] 900 Itrsquos the early BIRD that catches the worm 901 Iacutedem 902 DUDA (2007 p 219 sv spart) explica lrsquoexpressioacute La spartul tacircrgului de la manera seguumlent ldquoLa sfacircrşitul unei activităţirdquo [lsquoAl final drsquouna activitatrsquo] eacutes a dir com apuntagravevem abans arribar A misses dites (DIEC sv missa) 903 Vegeu la paregravemia Vinde pielea ursului icircn ticircrg şi ursul icircn pădure [lsquoVen la pell de lrsquooacutes a mercat i lrsquooacutes al boscrsquo] (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2974) 904 Refrany que apareix a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 586 sv madrugar) com a traduccioacute del castellagrave Madruga y veraacutes trabaja y habraacutes paregravemia recollida per MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 436 nuacutem 38085) 905 Vegeu un refrany del careacutes de Tăcerea e de aur [lsquoEl silenci eacutes drsquoorrsquo] (MUNTEAN 1984 p 370 nuacutem 7134) a la fitxa Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 906 Si beacute com a equivalent del refrany Al que madruga Dios le ayuda CASADO et alii (1998 p 69) en recullen la versioacute italiana Le ore della mattina hanno lrsquooro in bocca paregravemia que a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 373 nuacutem 4058) figura en la variant Le ore del mattino hanno lrsquooro in bocca

198

149 nuacutem 3184 MILLIO 1999 p 269 nuacutem 2268907 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 238) I si

del que es tracta eacutes de confegir una equivalegravencia horagraveria tinguem en compte Un ceas al

dimineţii plăteşte cacirct trei după amiază [lsquoUna hora del matiacute val com tres de la tardarsquo]

(TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 27 nuacutem 178) Un ceas al dimineţii plăteşte cicirct trei după

pricircnz [lsquodespreacutes de dinarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 395 nuacutem 7537 HINŢESCU 1985 p 159 nuacutem

2874) Un ceas dimineaţa faceplăteşte [lsquoUna hora al matiacute fapagarsquo] cacirct trei după pracircnz

(MILLIO 1999 p 250 nuacutem 2101b908)

Aprofitem per fer notar que aixiacute com als tres anteriors refranys909 Papu (i en un cas Frunzetti)

opta per traduir El que de lrsquooriginal quixotesc per Cel ce [lsquoEl quersquo] Mărculescu es decanta

sempre per Cine [lsquoQuirsquo] Drsquoaltra banda tambeacute resulta curioacutes lrsquouacutes que aquest darrer fa de ziuă

variant de zi [lsquodiarsquo] que li permet acabar la traduccioacute amb un mot bisilmiddotlagravebic paroxiacuteton i alhora

recorda certs fraseologismes en quegrave la variant habitualment emprada eacutes ziuă i no pas zi com

ara de cu ziuă [lsquoben de matiacutersquo] o despre ziuă [lsquocap a la matinadarsquo] (DUDA 2007 p 265 sv zi)

907 The MORNING hour has gold in its mouth 908 LOSE an hour in the morning and yoursquoll be all day hunting for it 909 Vegeu per exemple la fitxa El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

199

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068910) Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui (PAPU 1965 II p 383) [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] Cine vede paiul-n ochiul altuia vază-şi şi bacircrna din ochiul lui (MĂRCULESCU 2007 II p 353911) [lsquoQui veu la palla en lrsquoull drsquoaltri que es vegi tambeacute la biga del seu ullrsquo]

ldquoEchar de ver la paja en el ojo del vezino y no advertir a la viga que trae sobre el suyo es

un gran vicio propio de hipoacutecritas como se lo dixo nuestro Salvador Matthaei cap 7[912]

Quid autem vides festucam in oculo fratris tui et trabem in oculo tuo non vides etc[913]rdquo

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 1007 sv viga)

Lrsquoesmentada foacutermula biacuteblica passada pel sedagraves de Petroni (Satyricon LVII 7) esdeveacute un

punxoacutes ldquoIn alio peduclum vides in te ricinum non videsrdquo914 Tant en un com en altre cas ens

trobem davant de dues formulacions que com beacute ens indica el Refranero Multilinguumle915 del

Centro Virtual Cervantes responen a lrsquohiperogravenim paregravemic Quien a otro quiere juzgar en siacute

debe comenzar Suara emperograve ens interessa tornar a la paregravemia quixotesca (eacutes a dir

evangegravelica) per comprovar-ne el ressograve al refranyer espanyol en primer lloc el model cervantiacute

que combina la mota amb la viga lrsquoencerquem al fraseologisme Ver la mota en el ojo ajeno y

no la viga en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 810 nuacutem 181) o beacute al consell El que ve la

mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (ETXABE 2001 p 167) Ara beacute la paregravemia meacutes

habitual substitueix la mota quixotesca per la paja Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en

el nuestro (CAMPOS BARELLA 1998 p 268 nuacutem 2625916 ETXABE 2001 p 402917) Ver la

paja en el ojo ajeno y no la viga en el propio (ETXABE 2001 p 402) Veis en el ojo del vecino

una paja y en el vuestro no veis una lanza (CORREAS 2000 [1627] p 808 nuacutem 126) o fins i

910 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 41) ldquoPasaje del Evangelio de Mateo (VII 3) convertido en frase proverbialrdquo 911 MĂRCULESCU (2007 II p 353 n 635) ens indica ldquoLoc din Matei 7 3 devenit proverbialrdquo [lsquoPassatge de Mateu 7 3 esdevingut proverbialrsquo] 912 La referegravencia correspon a lrsquoEvangelium secundum Matthaeum (VII 3) que en la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla sona talment ldquoCom eacutes que veus la brossa a lrsquoull del teu germagrave i no trsquoadones de la biga que hi ha en el teurdquo (p 420) 913 De guisa ben similar retrobem la formulacioacute biacuteblica a lrsquoEvangelium secundum Lucam (VI 41) ldquoQuid autem vides festucam in oculo fratris tui trabem autem quae in oculo tuo est non considerasrdquo Curiosament la traduccioacute de La Biacuteblia didagravectica (200610 p 500) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla coincideix al peu de la lletra amb el passatge de lrsquoEvangeli dessuacutes esmentat 914 Passatge que PERIS (2001 p 89 nuacutem 1283) tradueix per ldquoVeus el poll en lrsquoaltre i no veus en tu mateix la paparrardquo alhora que lrsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoVeure els vicis petits dels altres i no els grossos propisrdquo Drsquoaltra banda aprofitem per esmentar una de les propostes de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) per al fraseologisme Ver la paja en el ojo ajeno y no la viga en el propiosuyo A căuta păduchi icircn capul altuia [lsquoBuscar polls al cap drsquoaltrirsquo] 915 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=59616ampLng=0 916 Amb el seguumlent apunt ldquoExplica con cuaacutenta facilidad reparamos en los defectos ajenos y no en los propios aunque sean mayoresrdquo 917 Lrsquoautor anota que el nostre refrany ldquoConstata la enorme facilidad de las personas para no apreciar sus propios defectos y a su vez detectar el maacutes miacutenimo en que incurran los demaacutes Se emplea para criticar a quien asiacute actuacuteardquo

200

tot sense verb expliacutecit La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro918 (CORREAS 2000

[1627] p 438 nuacutem 702) En aquesta liacutenia ARTHABER (1929 p 467-468 nuacutem 925) relaciona

la paregravemia castellana En el ojo de su vecino veen una paja y en el suyo no veen una viga

(tranca) amb exemples romagravenics ben similars en francegraves i italiagrave On voit une paille dans lrsquooeil

de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien919 i Si vede la scheggia nellrsquoocchio

altrui e non si vede la trave nel proprio920 Finalment no voldriacuteem acabar aquest primer apartat

sense esmentar dues variants que es decanten per el arguero921 en comptes de la mota o la paja

Veis el arguero en el ojo ajeno y no veis la viga en el vuestro (CORREAS 2000 [1627] p 808

nuacutem 125) i en darrer lloc tot especificant-ne el tipus de biga Vese el arguero en el ojo ajeno

y no la viga de lagar en el nuestro (CORREAS 2000 [1627] p 811 nuacutem 198)

Bo i endinsant-nos en el refranyer romanegraves ndashqui-sap-lo generoacutes en aquesta mena drsquointrusos

ocularsndash comencem per algunes paregravemies en quegrave la biga apareix a lrsquoull de sengles

protagonistes Veḑĭ bicircrna din ochiul těŭ şi pe urmă pe a celuĭ-l-alt [lsquoMira la biga del teu ull i a

continuacioacute la de lrsquoaltrersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 64 nuacutem 9052) Vezi bicircrna din ochiul tău

şi pe urmă pe a celuilalt (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7892) Certament abans de bescantar

alguacute altre cal que hi vegem clar nosaltres Vezi bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi p-alt de rău

[lsquoMira la biga del teu ull [] I no parlis malament drsquoun altrersquo] (PANN 1982 [1847] p 7) Vezi

bicircrna din ochiul tău [] Şi nu vorbi pe alt(ul) de rău (HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2967) Vezi

bicircrna din ochiul tău nu vorbi pe-altul de rău (GHEORGHE 1986 p 336 nuacutem 348) Vezi bacircrna

din ochiul tău nu vorbi pe-alţii de rău [lsquono parlis dels altres malamentrsquo] (CARTALEANU et alii

2007 p 277 nuacutem 2562)

Pel que fa a lrsquoopcioacute de Mărculescu basada en el fraseologisme A vedea paiul din ochiul

vecinului şi nu bicircrna din ochiul tău922 [lsquoVeure la palla de lrsquoull del veiacute i no la biga del teu ullrsquo]

(CALCIU et alii 1979 p 744 sv pai) nrsquoespigolem els seguumlents exemples ja sigui

afirmativament Vezi un pai icircn ochiul meu nu vezi bicircrna icircntr-al tău [lsquoVeus una palla al meu ull

no veus la biga en el teursquo] (HINŢESCU 1985 p 223 nuacutem 4493) Vede paiul din ochiul altuia şi

bacircrna din ochiul lui nu o vede [lsquoVeu la palla de lrsquoull drsquoaltri i la biga del seu ull no la veursquo]

(MILLIO 1999 p 76 nuacutem 637d923 p 108 nuacutem 921a924) Vede paiul din ochiul altuia dar

918 Sense coma a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) 919 GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) lrsquoesmenta sense coma despreacutes de prochain 920 Paregravemia que tambeacute apareix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 483 nuacutem 5291) i a GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) el qual encara hi afegeix aquesta altra Chi ha una scheggia nellrsquoocchio non biasimi il bruscolo nellrsquoocchio altrui 921 Segons una nota a peu de pagravegina inclosa al recull de CORREAS (2000 [1627] p 558 n 52) es tracta de ldquola paja que se mete en el ojordquo 922 El fraseologisme romanegraves correspon al castellagrave Ver la paja en el ojo del vecino y no la viga en el nuestro 923 DEEMJudge not my deeds (though thine be nought) 924 The EYE that sees all things else sees not itself

201

[lsquoperograversquo] bacircrna din ochiul lui nu o vede (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779d925) Vede paiul din

ochiul altuia şi bacircrna dintr-al lui nu [lsquoi la biga del seu() norsquo] (MILLIO 1999 p 393 nuacutem

3317d926) Vede paiul din ochiul altuia şi nu vede bicircrna din ochiul său [lsquoi no veu la biga del seu

ullrsquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485927 1992b p 85 nuacutem 493928) o beacute en to imperatiu Vezi

bacircrna din ochiul tău şi pe urmă paiul din ochiul altuia [lsquoMira la biga del teu ull i a continuacioacute

la palla de lrsquoull drsquoaltrirsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779a929)

Tot i que de dimensions prou meacutes reduiumldes cal no perdre de vista gunoiul [lsquola brossarsquo] en el

propi ull abans de blasmar-lo en el drsquoaltri Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău [] şi apoi

vorbeşte pe altul de rău [lsquoMira abans de res la brossa del teu ull [] i despreacutes parla malament

drsquoaltrirsquo] (MUNTEAN 1967 p 414 nuacutem 7894) Vezi mai icircnticirci gunoiul din ochiul tău şi apoi

vorbeşte pe altul de rău (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485930) Vezi gunoiul din ochiul tău şi

apoi vorbeşte pe altul de rău (MILLIO 1999 p 210 nuacutem 1779b931) Vezi gunoiul din ochiul tău

şi nu vorbi pe altul de rău [lsquoi no parlis drsquoaltri malamentrsquo] (MILLIO 1999 p 210 nuacutem

1779c932) Quan el refranyer posa gunoiul [lsquola brossarsquo] en contrast amb bacircrna [lsquola bigarsquo]

arribem a la solucioacute de Papu933 inspirada en un fraseologisme com ara ldquoa vedea gunoiul (sau

paiul) din ochiul altuia şi a nu vedea bicircrna din ochiul săurdquo934 [lsquoveure la brossa (o la palla) de

lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 113 sv bicircrnă) i

desenvolupada per exemple en les seguumlents paregravemies Gunoiul din ochiul altuia icircl vedem şi

bicircrna din ochiul nostru n-o vedem935 [lsquoLa brossa de lrsquoull drsquoaltri() la veiem i() la biga del nostre

ull() no la veiemrsquo] (PANN 1982 [1847] p 7 HINŢESCU 1985 p 90 nuacutem 1270) Vezi gunoiul

din ochiul altuia şi nu vezi bicircrna din ochiul tău [lsquoVeus la brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veus la

biga del teu ullrsquo] (FLONTA 1992b p 85 nuacutem 493936) Bicircrna din ochiul său n-o vede dar

925 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 926 WINK at small faults unless you can cast the first stone 927 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 928 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 929 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 930 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 931 The HUNCHBACK does not see his own hump but sees his companionrsquos 932 Iacutedem 933 La versioacute de Papu aixiacute com la de Mărculescu dessuacutes esmentada srsquoagermanen en el fraseologisme recollit al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 680 sv paja) A vedea paiulgunoiul din ochiul altuia şi a nu vedea bacircrna din ochiul său [lsquoVeure la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltri i no veure la biga del seu ullrsquo] 934 Els autors ens nrsquoofereixen la seguumlent traduccioacute ldquover la paja en el ojo ajeno y no ver la tranca (sau viga) en el propiordquo 935 Pann apunta que la paregravemia estagrave extreta de lrsquoEvangeli 936 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Lrsquoautor aprofita per esmentar tres paregravemies castellanes En el ojo del vecino ven una paja y en el suyo no ven una viga (tranca) No ves la viga que hay

202

gunoiul din ochiul altuia icircl vede [lsquoLa biga del seu ull no la veu perograve la brossa de lrsquoull drsquoaltri la

veursquo] (FLONTA 1992a p 72 nuacutem 485937) Fins i tot quan la relacioacute eacutes drsquoallograve meacutes estreta agravedhuc

fraternal cal que drsquoantuvi ens cuidem de la nostra salut ocular Maĭ bine bicircrna din ochĭul těǔ să

o scoţĭ dě cacirct gunoĭul din ochĭul frateluĭ těǔ [lsquoMillor que treguis la biga del teu ull que la

brossa de lrsquoull del teu germagraversquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 815 nuacutem 18504) Mai bine bicircrna

din ochiul tău să o scoţi decicirct gunoiul din ochiul fratelui tău (MUNTEAN 1967 p 245 nuacutem

4787) Si substituiumlm gunoiul [lsquola brossarsquo] per stercul [lsquola porqueriarsquo] espigolem aquest

fraseologisme A vedeacute stercul icircn ochĭul altuĭa eacuteră bicircrna icircn ochiĭ sěĭ a nu vedeacute [lsquoVeure la

porqueria a lrsquoull drsquoaltri perograve no veure la biga als seus ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 327

nuacutem 4158) I vet aquiacute dues paregravemies polimograverfiques que recullen variants anteriors bo i afegint-

hi alguna nova aportacioacute Vede paiulgunoiul din ochiul altuiameuvecinului şi nu vede bacircrna

din ochiul său [lsquoVeu la pallala brossa de lrsquoull drsquoaltrimeudel veiacute i no veu la biga del seu ullrsquo]

(CARTALEANU et alii 2007 p 277 nuacutem 2562) A vegades en aquest exitoacutes paremiotipus938

romanegraves interessa meacutes la inescaienccedila del fet que no pas el causant de la molegravestia ocular Pe al

altuia icircl vede [] şi pe al său nu-l vede [lsquoEl de lrsquoaltre() el veu [] i el seu no el veursquo] (MUNTEAN

1967 p 310 nuacutem 6055) Sense agravenim de posar el dit a lrsquoull a ninguacute sinoacute ben al contrari no

voldriacuteem perdre de vista un parell de paregravemies equivalents que empren drsquoaltres referegravencies

corporals Pacircnă a nu ricircde dě cel ce schĭopěteacuteză bagă dě seacutemă bine dacă tu umblĭ cu mult maĭ

bine [lsquoAbans de riure del que coixeja fixarsquot beacute si tu camines gaire millorrsquo] (ZANNE 2003

[1897] II p 721 nuacutem 5892) o beacute El e care a ḑis laquohaĭ să scoacutetem uricircţii din ţeacuteră[raquo] şi cacircnd el

a fost cel maĭ uricirct din toacutetă lumea [lsquoEll eacutes el que va dir laquovinga() expulsem els lletjos del paiacutesraquo

(i) quan ell era el meacutes lleig de tot el moacutenrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 151 nuacutem 9566)

Permeteu-nos resumir tot lrsquoelenc exposat al llarg drsquoaquesta fitxa a traveacutes drsquoun possible

hiperogravenim paregravemic Omul poate povăţui pe altul dar pe sine niciodată [lsquoLrsquohome pot

aconsellar(-ne) un altre perograve a ell mairsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 2210939)

en tu ojo y ves la paja del otro i La paja en el ojo ajeno y no la viga en el nuestro aixiacute com tambeacute tres de portugueses Cada um ve o argueiro no olho do vizinho e natildeo ve a tranca no seu Ver a palinha no olho alheio e natildeo ver a trave no seu i A palha no olho alheio e natildeo a trave no nosso Per la seva banda i quant al portuguegraves GHEORGHE (1986 p 336 nuacutem 348) recull la segona paregravemia i ens ofereix una variant de la primera Ver um (o) argueiro no olho do vizinho e natildeo ver a tranca no seu 937 You can see a mote in anotherrsquos EYE but cannot see a beam in your own Amb almiddotlusioacute al francegraves On voit une paille dans lrsquooeil de son prochain et on ne voit pas une poutre dans le sien 938 Vegeu nota 1497 939 MEN are blind in their own cause

203

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063) Vinul peste măsură nici nu păstrează tainele şi nici nu se ţine de cuvicircnt (PAPU 1965 II p 379) [lsquoEl vi en exceacutes ni guarda els secrets ni respecta la paraularsquo] Vinul prea mult nu păzeşte secretele şi nici nu se ţine de cuvacircntul dat (MĂRCULESCU 2007 II p 349) [lsquoMassa vi no protegeix els secrets ni respecta la paraula donadarsquo]

ldquoSignifica que el vino en cantidades excesivas acarrea consecuencias siempre molestas e

incoacutemodas En este caso se recomienda la abstinencia en previsioacuten de inoportunidades en

la conversacioacuten lo comuacuten es que los beodos[940] hablen maacutes de la cuenta[941] que sean

impertinentes y poco discretos Por lo demaacutes nunca hay que creer en las promesas de los

aficionados al vinordquo (CALLES 2006 p 221 nuacutem 738)

En el mateix sentit suara segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 1010 sv vino) ldquolaquoEl vino no

trae bragas ni de pantildeo ni de linoraquo porque el que ha bevido no sabe guardar secretordquo En

consequumlegravencia com ens recorden CORREAS (2000 [1627] p 235 nuacutem 476) ETXABE (2001 p

128942) o CAMPOS BARELLA (1998 p 43 nuacutem 405943) Do entra beber sale saber refrany

que ARTHABER (1929 p 729 nuacutem 1448) aprofita per relacionar-lo amb dues paregravemies

italianes Vino dentro senno fuori i Dovrsquoentra il bere se nrsquoesce il sapere i dues de franceses

Le boire entre et la raison sort i Entre les verres et les pots [] Moins de sages que de sots Per

la seva banda CABALLERO (1970 p 251 nuacutem 3533) aprofita el dessuacutes esmentat Do entra

beber sale saber aixiacute com Despueacutes de beber cada cual dice su parecer i Por donde el vino

entra la verdad sale944 per recordar-nos lrsquoadagi llatiacute In vino veritas a partir del qual

considerant Noegrave lrsquoinventor del licor bagravequic arribariacuteem a la seguumlent conclusioacute antediluviana

Avant Noeacute les hommes nrsquoayant que de lrsquoeau agrave boire ne pouvainent [sic] trouver la veacuteriteacute

(ARTHABER 1929 p 728 nuacutem 1447) En efecte un cop Noegrave ens va lliurar el seu embriagador

elixir Maacutes descubren tres cuartillos de vino que diez antildeos de amigo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 87 nuacutem 7843) Com a cloenda drsquoaquest primer paragravegraf permeteu-nos treure a

colacioacute la magniacutefica traduccioacute de RULLAN (2005 [1905] II p 243) a la paregravemia quixotesca

Beurer molt y anar dret no pot esser y de vi pogravec es bograve molt es veriacute945

940 Segons LEYVA (2004 p 140) ldquoEl repertorio de refranes dedicado al vino es amplio y siempre criacutetico con su consumo abusivo En este caso se resalta la escasa confianza del ebrio pues -seguacuten las esposas de antantildeo- laquoel vino en la boticaraquo donde deberiacutea expenderserdquo 941 Aixiacute mateix el refrany ldquoEnsentildea la poca confianza que debe inspirar el borracho El mucho vino anula el juicio y suelta la lenguardquo (OLMOS 19982 [1940] p 67) 942 Amb la nota ldquoAfirma que el alcohol nubla la razoacutenrdquo 943 Les autores apunten ldquoExpresa que el exceso en beber vino embota el entendimientordquo 944 Eacutes a dir amb dos exemples de MARTIacuteNEZ KLEISER El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple trato (1995 [1953] p 87 nuacutem 7851) o Donde el vino reina no hay cosa secreta (1995 [1953] p 87 nuacutem 7849) 945 Per una vegada no va gaire lluny drsquoosques el malvat Iago shakesperiagrave (a la tercera escena del segon acte drsquoOtelmiddotlo) quan afirma ldquogood wine is a good familiar creature if it be well usedrdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 2113 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) Segons la

204

Segons una llegenda que urpem de ZANNE (2004 [1899] III p 470-471 sv beţiv) el borratxo

tindria tres alemanys a lrsquoestoacutemac els quals flotarien en el vi i per tant com meacutes beu lrsquoembriac

meacutes srsquoeleven fins arribar-li al cap El problema rau en el fet que al cap nomeacutes hi ha dues cadires

i com que els alemanys soacuten tres un drsquoells sempre ha de quedar dempeus situacioacute que li desplau

qui-sap-lo fins al punt drsquoesbatussar-se amb els altres dos per mirar de prendrersquols el lloc En el

moment en quegrave aquest aconsegueix apoderar-se drsquouna cadira el company que es queda sense

reinicia la batussa com meacutes va meacutes aferrissada per tal com de lrsquoestoacutemac van pujant els

embriagadors efluvis del vi consumit Finalment els tres alemanys cauen exhausts del cap a

lrsquoestogravemac i igualment el borratxo srsquoesfondra sense forces i dorm tan profundament que fins i

tot sense adonar-sersquon ldquorsquol ling cacircniĭ la gurărdquo [lsquoel llepen els gossos a la bocarsquo] Aquesta anegravecdota

ens ilmiddotlustra quelcom ben sabut Omul beţiv nu ştie [] Ce face la beţie [lsquoLrsquohome borratxo no sap

[] Quegrave fa durant lrsquoembriaguesarsquo] (HINŢESCU 1985 p 126 nuacutem 2111) Omul beat nu ştie ce

face [lsquoLrsquohome borratxo no sap quegrave farsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) Aixiacute doncs no eacutes

gota estrany que Omul cacircnd e beat se crede icircmpărat [lsquoLrsquohome quan estagrave borratxo es creu

emperadorrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 68) i per tal com Arama omului la beţie se arată

[lsquoEl tarannagrave de lrsquohome durant lrsquoembriaguesa es mostrarsquo] (FLONTA 1992b p 260 nuacutem

1505946) aquest estat acostuma a desembocar en una corprenedora sinceritat Ş-am să beau ş-

am să mă-mbăt ş-am să spun la lume tot [lsquoI beureacute i mrsquoembriagareacute i (ho) direacute tot a tothomrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) En efecte La beţie se spune adevărul [lsquoDurant

lrsquoembriaguesa es diu la veritatrsquo] (FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430947 1992b p 75 nuacutem

435948) i en consequumlegravencia Vinul dezleagă limbile [lsquoEl vi deslliga les llenguumlesrsquo] (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 942949 sv vino CARTALEANU et alii 2007 p 278 nuacutem 2569950)

Per altra banda vet aquiacute una tan bonica com clara oposicioacute alcohogravelica i anatogravemica Ce e icircn

inima treacutezuluĭ stă icircn gura beacutetuluĭ [lsquoEl que hi ha al cor del seregrave es troba a la boca de lrsquoembriacrsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 462 nuacutem 8144) Ce e icircn inima treazului este icircn gura beatului

(FLONTA 1992a p 64 nuacutem 430951 1992b p 75 nuacutem 435952)

traduccioacute de Josep Mordf de Sagarra (publicada al primer volum del Teatre de W Shakespeare editat a Barcelona per lrsquoEditorial Selecta-Catalogravenia lrsquoany 1986) ldquoEl bon vi eacutes un bon amic quan sersquon fa bon uacutesrdquo (p 169) 946 There is TRUTH in wine Amb esment de la paregravemia castellana En el vino estaacute la verdad 947 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 948 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals 949 Versioacute romanesa citada a propogravesit de la paregravemia quixotesca 950 Amb lrsquoapunt ldquoLa beţie se spun multe lucruri care nu se dau icircn vileag icircn stare treazărdquo [lsquoDurant lrsquoembriaguesa es diuen moltes coses que no srsquoesbomben en estat sereacutersquo] 951 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Flonta esmenta dos refranys francesos Ce que le sobre tient au coeur est sur la langue du buveur i Ce qui est dans le coeur de lrsquohomme sobre est sur la langue de lrsquoivrogne 952 What soberness conceals DRUNKENNESS reveals Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes Despueacutes de beber cada uno da su parecer i Cuando el vino entra el secreto sale afuera i tres de portugueses Depois de beber cada qual daacute seu parecer Vinho e medo descobrem o segredo i O que o sabio guarda no coraccedilatildeo tem na boca o beberratildeo

205

En aquest tipus de refranys el camp semagraventic de lrsquoembriaguesa estagrave iacutentimament relacionat amb

el de la bogeria (o si ho voleu aixiacute amb el de lrsquoldquoalienacioacute mental transitograveriardquo) Omul la beţie []

cade-n nebunie [lsquoLrsquohome en embriaguesa [] Cau en bogeriarsquo] (MUNTEAN 1967 p 296 nuacutem

5786) per tal com Vinul icircntacirci te icircnveseleşte iar pe urmă te nebuneşte [lsquoEl vi primer trsquoenriola

perograve despreacutes et fa embogirrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) Certament per meacutes bona

voluntat amb quegrave nrsquoafrontem la ingesta Vinul icircl beĭ de bun [] Şi el te face nebun [lsquoEl vi() el

beus de bones953 [] I ell et torna boigrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 182 nuacutem 9446954) Vinul

icircl bei de bun [] şi el te face nebun (MUNTEAN 1967 p 416 nuacutem 7948) Vinul icircl bei de bun şi

el te face nebun (MILLIO 1999 p 141 nuacutem 1196b955 p 392 nuacutem 3314956) Vinul icircl bei de

bun şi el te face nebun (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) o aixiacute mateix per meacutes bona persona

que en sigui el consumidor Fie omul cacirct de bun vinul icircl face nebun [lsquoPer bo que lrsquohome sigui

el vi el torna boigrsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57a957) Fie omul cacirct de bun Vinul icircl face nebun

(MILLIO 1999 p 360 nuacutem 3051c958) amb mots ben semblants Omul d-ar fi cicirct de bun []

Vinul icircl face nebun [lsquoLrsquohome per bo que sigui [] El vi el torna boigrsquo] (HINŢESCU 1985 p 126

nuacutem 2128) Omul de-ar fi cacirct de bun vinul icircl face nebun (BOTEZATU HANCU 20033 p 68)

En resum per trist que resulti Vinul pe cel bun l-arată nebun [lsquoEl vi al (que eacutes) bo el fa semblar

boigrsquo] (MILLIO 1999 p 392 nuacutem 3312b959)

Amb les anteriors paregravemies creiem haver palesat profusament que encara que en teoria

siguem nosaltres els que beguem vi algunes vegades sembla que sersquons engoleixi ell aixiacute doncs

no perdem de vista els seguumlents consells Să beĭ vinul dar să nu te beacute [lsquoBeu vi perograve que no et

beguirsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9419) Să bei vinul dar să nu te bea

(MUNTEAN 1967 p 340 nuacutem 6594) Să bei vinul dar să nu te bea (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 69) perquegrave en el moment en quegrave fem cas omiacutes a lrsquoanterior admonicioacute Tu icircl bei pe

dicircnsul şi el te bea pe tine [lsquoTu el beus a ell i ell et beu a tursquo] (MUNTEAN 1967 p 382 nuacutem

7402) eacutes a dir un veritable despropogravesit quan ho sabem prou beacute Toată lumea bea vinul dar nu-

şi bea mintea [lsquoTothom beu vi perograve no es beu el senyrsquo] (PANN 1982 [1847] p 108) Toacutetă

lumea beacute vinul dar nursquoşĭ beacute mintea (ZANNE 2004 [1900] IV p 176 nuacutem 9418) El problema

ben entegraves rau com gairebeacute tot a la vida en la mesura Cine beacute vin mult icircşĭ beacute şi minţile960 [lsquoQui

beu molt (de) vi tambeacute es beu el senyrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 185 nuacutem 9453) Cine bea

953 En romanegraves noteu el joc entre bun [lsquoborsquo] i nebun [lsquoboigrsquo] 954 Amb almiddotlusioacute al francegraves Le boire entre et la raison sort a lrsquoitaliagrave Dove entre [sic] il bere se nrsquoesce il sapere i al castellagrave Do entra beber sale saber (2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9446) Lrsquoesmentada paregravemia italiana al recull de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 222 nuacutem 2396) apareix talment Dove entra il bere esce il parere (sapere) 955 The first GLASS is for thirst the second for nourishment the third for pleasure and the fourth for madness 956 WINE is a turncoat first a friend then an enemy 957 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 958 TOO much cordial will destroy 959 WINE and wealth change wise mens manners 960 Sense especificar-ne la quantitat ZANNE (2004 [1900] IV p 184 nuacutem 9452) assegura que Cine beacute vin icircşi beacute punga şi mintea ba şi sănătatea [lsquoQui beu vi es beu la bossa tambeacute el seny i fins i tot la salutrsquo]

206

(vin) mult icircşi bea (şi) minţile (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57b961) ben mirat podriacuteem establir que

el seny srsquoescapa en la mateixa mesura en quegrave honorem el deacuteu Bacus Vinul cacircnd se bea cu gura

căscată mintea pe gură iese icircndată [lsquoEl vi quan es beu amb la boca badada el seny per la boca

surt de seguidarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem 57c962) Igualment per mor del vi acabarem perdent

la vergonya Unde intră vinul ruşinea ese drsquoacolo [lsquoOn entra el vi la vergonya surt drsquoalliacutersquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 183 nuacutem 9448) Unde intră vinul ruşinea iese d-acolo

(MUNTEAN 1967 p 398 nuacutem 7604 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 69) I tanmateix si

nrsquoarriba a ser de difiacutecil aturar a temps la ingesta de tan dolccedil negravectarhellip Per tal com Vinu rsquoĭ dulce

[] Dar te-aduce [lsquoEl vi eacutes dolccedil [] Perograve se trsquoenduacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 179 nuacutem

9432) experiegravencia com certifica la seguumlent paregravemia drsquoallograve menys plaent Vinul dulce rău te-

aduce [lsquoEl vi dolccedil de mala manera se trsquoenduacutersquo] (BOTEZATU HANCU 20033 p 69) Amb

lrsquoanterior reguitzell paremiologravegic sembla clar que tenim mala peccedila al teler independentment

del tipus de vi consumit de fet Vinul să fie cacirct de slab mintea ţi-o biruieşte cacircnd lui te vei

supune [lsquoPer fluix que sigui el vi el seny() tersquol conquereix quan a ell et sotmet(ragrave)srsquo] (MILLIO

1999 p 8 nuacutem 57d963) A tall de conclusioacute permeteu-nos dues uacuteltimes recomanacions

primerament beveu aigua que no nomeacutes fa la vista clara Apa mintea ţi-o păstrează vinul ţi-o

icircndepărtează [lsquoLrsquoaigua() el seny() tersquol conserva el vi te lrsquoallunyarsquo] (MILLIO 1999 p 8 nuacutem

57e964) i en segon lloc no us fieu gota de tothom qui A jurat pe apă că nu beacute vin [lsquoHa jurat per

lrsquoaigua que no beu virsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 180 nuacutem 9436)

961 ALE in wit out (When ALEdrinkwine is in wit is out[)] 962 Iacutedem 963 Iacutedem 964 Iacutedem

207

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760965) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (PAPU 1965 II p 85) [lsquoTants casots tants costumsrsquo] Fiecare baştină altă datină (MĂRCULESCU 2007 II p 84966) [lsquoCada pagravetria una altra tradicioacutersquo] Arribats els nostres dos herois al Toboso Sancho afirma ldquosi mal no me acuerdo que la casa desta sentildeora ha de estar en una callejuela sin salidardquo (II Cap 9 p 759) mots que generen lrsquoimmediat enuig de don Quijote ldquoiquestAdoacutende has tu hallado que los alcaacutezares y palacios reales esteacuten edificados en callejuelas sin salidardquo (II Cap 9 p 760) En aquesta situacioacute Sancho es treu de la magraveniga el refrany de referegravencia talment com aquells lladres que de nit escalaven una casa per la teulada i quan alguacute els descobriacute des del carrer es justificaren afirmant que reparaven la teulada com era costum en aquella terra vet aquiacute drsquoon neix el refrany laquoEn cada tierra su usoraquo Y trastejaban de noche (CORREAS 2000 [1627] p 309 nuacutem 1499) Ara beacute com que no es tracta pas de comenccedilar la fitxa per la teulada tornem a la paregravemia quixotesca en la qual ldquose denota la diversidad de usos y costumbres entre unos pueblos y otros ya para disculpar los que nos parezcan raros oacute extravagantes por diferenciarse de los nuestros ya para inculcar la conveniencia de respetar y observar[967] los del paiacutes en donde se viverdquo (COLL 1874 p 139 nuacutem 174) A meacutes a part del repicoacute ja esmentat ldquoEl refraacuten se ampliacutea con la siguiente coletilla[968] laquoEn cada tierra su uso y en cada casa su costumbreraquo sugiriendo amoldarse a los haacutebitos del lugar donde se viva y de las personas que haya en eacutelrdquo (LEYVA 2004 p 141) Aquesta variant ampliada En cada tierra su uso y en cada casa su costumbre lrsquoespigolem per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 331 nuacutem 3251) ETXABE (2001 p 171969) i sense comes a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13826) Encara un parell de variants meacutes ens arriben de mans de CORREAS (2000 [1627] p 309 nuacutem 1498) En cada tierra su uso y en cada rueca su huso970 i de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 153 nuacutem 13828) Todo el mundo es uno pero en cada parte hay su costumbre

965 Amb la nota (II Cap 9 p 760 n 15) ldquoEs un refraacuten que continuacutea laquoy en cada rueca su husoraquordquo 966 MĂRCULESCU (II p 84 n 182) apunta ldquoProverb care sub forma sa completă sună [lsquoRefrany que en la seva forma completa sonarsquo] laquoEn cada tierra su uso y en cada rueca su husoraquo (laquoFiecare baştină alt uz şi fiecare furcă alt fusraquo [lsquolaquoCada pagravetria un altre uacutes i cada forca un altre fusraquorsquo] sau [lsquoorsquo] laquoAltă baştină alt uz altă furcă alt fusraquo [lsquolaquoUna altra pagravetria un altre uacutes una altra forca un altre fusraquorsquo])rdquo 967 CASADO et alii (1998 p 123) per al refrany En cada tierra hay un uso proposen el francegraves Ougrave que tu sois fais ce que tu vois paregravemia que ens recorda la familiaritat semagraventica entre el nostre refrany i un altre de quixotesc al qual us remetem Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169) GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) al seu torn ens proposa dues paregravemies franceses ben a to amb el refrany que suara ens ocupa Chaque pays ses rabots i Autant de pays autant de guises refrany aquest darrer coincident amb la proposta drsquoARTHABER (1929 p 487 nuacutem 967) 968 Tambeacute CABALLERO (1970 p 179 nuacutem 2467) es fa ressograve del repicoacute ldquoEste refraacuten lo completan algunos antildeadiendo laquohellipy en cada casa su costumbreraquordquo 969 Amb la glossa ldquoAconseja respetar y adaptarse a los diferentes usos y costumbres propios de las personas de las familias y de las diversas culturas del mundordquo 970 Esmentada per GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) sota la forma En cada tierra su uso (y en cada rueca su huso) juntament amb el portuguegraves Cada terra com seu uso cada roca com seu fuso paregravemia lusitana que tambeacute cita FLONTA (1992b p 46 nuacutem 265)

208

La traduccioacute de Papu honora un refrany romanegraves drsquoallograve meacutes popular com beacute podem demostrar a

traveacutes de lrsquoabundagravencia de fonts reeixidament consultades Cacircte bordeĭe [] Atacirctea obiceĭe

[lsquoTants casots [] tants costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 29 nuacutem 6608) Cacircte bordeĭe

(bordee) [] Atacirctea obiceĭe (obicee) (ZANNE 2004 [1900] V p 452 nuacutem 12381) Cicircte bordeie

[] aticirctea obiceie (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2474) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et

alii 1979 p 120 sv bordei) Cicircte bordeie aticirctea obiceie (CALCIU et alii 1979 p 709 sv

obicei FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273971 1992b p 46 nuacutem 265972) Cicircte bordele [sic] aticirctea

obiceie (HINŢESCU 1985 p 188 nuacutem 3656) Cacircte bordeie atacirctea obiceie (MILLIO 1999 p

100 nuacutem 852973 p 102 nuacutem 864a974 p 259 nuacutem 2176c975 p 338 nuacutem 2853a976

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 138) Cacircte bordeie ndash atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007

p 63 nuacutem 489) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) hi apunta una variant

Cicircte bordeie aticirctea obiceie (capete) [lsquo(caps)rsquo] inclosa al recull de HINŢESCU (1985 p 64 nuacutem

658) Cicircte bordeie aticirctea capete A meacutes parant esment a la paregravemia Cacircte sate atacirctea bordee

(bordeĭe)977 [lsquoTants pobles tants casots (casots)rsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 300 nuacutem

14015) Cicircte sate aticirctea bordeie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) aixiacute com a la logravegica

deduccioacute Cicircte sate aticirctea bordeie şi-n bordeie aticirctea obiceie [lsquoTant pobles tants casots i als

casots tants costumsrsquo] (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123) Cacircte sate atacirctea bordeie şi-n

bordeie atacirctea obiceie (CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) no eacutes gota estrany

drsquoampliar la proposta de Papu a escala vilatana Cicircte sate şi bordeie [] aticirctea obiceie [lsquoTants

pobles i casots [] tants costumsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 112 nuacutem 2488) Cicircte sate şi bordeie

aticirctea obiceie (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem 123 FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273978 1992b

p 46 nuacutem 265979) Cacircte sate şi bordeie atacirctea obiceie (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 112

CARTALEANU et alii 2007 p 63 nuacutem 489) Cacircte (sate şi) bordeie atacirctea obiceie (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Per tant cada casot per petit o gran que sigui tindragrave un

costum propi Tot bordeĭŭ [] Icircşi are obiceĭŭ [lsquoTot casot [] Teacute el seu costumrsquo] (ZANNE 2004

[1900] V p 452 nuacutem 12382) Tot bordeiu [] icircşi are obiceiu (MUNTEAN 1967 p 375 nuacutem

7259) Tot bordeiursquo icircşi are obiceiursquo (MILLIO 1999 p 259 nuacutem 2176d980) i de la mateixa

manera Orice sat cu al său obicei [lsquoCada poble amb el seu costumrsquo] (HINŢESCU 1985 p 211

971 So many COUNTRIES so many customs (laws) 972 So many COUNTRIES so many customs 973 EVERY MAN buckles his belt his own gate 974 EVERY MAN wears his belt his own fashion 975 MANY MEN many minds 976 SO many countries so many customs 977 Ultra la paregravemia cervantina Zanne relaciona el refrany amb el francegraves Autant de pays autant de guises i amb lrsquoitaliagrave Tanti paesi tanti [sic] usanze Pel que fa al francegraves FLONTA (1992a p 40 nuacutem 273) afegeix al refrany ja esmentat aquests dos meacutes Autant de villes autant de coutumes i Autres pays autres moeurs Quant a lrsquoitaliagrave tambeacute ens el transmet GHEORGHE (1986 p 164 nuacutem 123) ara siacute en la forma correcta Tanti paesi tante usanze i el completa amb Tanti paesi tanti costumi variant que tambeacute espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 498 nuacutem 5453) 978 So many COUNTRIES so many customs (laws) 979 So many COUNTRIES so many customs 980 MANY MEN many minds

209

nuacutem 4195 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 923 sv uso) Fiecare [lsquoCadarsquo] sat cu al său

obicei (MILLIO 1999 p 338 nuacutem 2853b981) Fins i tot quan ho contemplem des drsquouna

perspectiva nostrada982 el raonament roman igualment vagravelid i inalterable Cum e ţeacutera şi obiceĭul

[lsquoCom eacutes el paiacutes() aixiacute el costumrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 451 nuacutem 12378) Cum e ţara

şi obiceiul (HINŢESCU 1985 p 68 nuacutem 753) Cum e ţara şi obiceiul (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 139) o beacute amb diversos costums aixograve siacute sempre per a un uacutenic paiacutes Cum este ţeacutera aşa

şi obiceĭurile [lsquoCom eacutes el paiacutes() tambeacute aixiacute els costumsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 342

nuacutem 14157) Cum este ţara aşa şi obiceiurile (MUNTEAN 1967 p 120 nuacutem 2644 FLONTA

1992a p 131 nuacutem 888983) Cum e ţara aşa şi obiceiurile (GHEORGHE 1986 p 164 nuacutem

123) o si ho preferiu en la sintegravetica formulacioacute inicial Cicircte ţări aticirctea obiceie [lsquoTants paiumlsos

tants costumsrsquo] (FLONTA 1992a p 40 nuacutem 273984)

No clourem pas la fitxa sense referir-nos a la tria de Mărculescu la qual ens sembla una

suposada traduccioacute literal passada pel sedagraves de la tradicioacute paremiologravegica romanesa que en el

nostre cas srsquoinicia amb la paregravemia Cacircte bordeie atacirctea obiceie [lsquoTants casots tants costumsrsquo]

Certament el traductor respecta lrsquoestructura ldquoadjectiu + substantiu adjectiu + substantiurdquo amb

rima entre ambdoacutes noms si beacute en la seva versioacute sigui asonant entre els esdruacuteixols baştină

[lsquopagravetriarsquo] ndash datină [lsquotradicioacutersquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018) Vegeu A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 i 43 p 967 i 1064)

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182) Vegeu Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298 II Cap 8 53 i 57 p 751 1163 i 1190)

981 So many COUNTRIES so many customs 982 No oblidem que en catalagrave diem i eacutes precisament aixiacute com ha traduiumlt CIVERA (1969 p 388) la paregravemia quixotesca Cada terra fa sa guerra 983 Every LAND has its own law Flonta hi amolla a continuacioacute el francegraves Agrave chaque pays sa coutume 984 So many COUNTRIES so many customs (laws)

210

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068985) Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 383) [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] S-a speriat aia moartă de aia descăpăţacircnată (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoEs va espantar aquella morta drsquoaquella decapitadarsquo] No ens hem pas drsquoespantar si el nostre refrany ldquoSe emplea para criticar a quienes detectan en las

demaacutes personas defectos que ellas mismas tienen[986] incluso maacutes acentuadosrdquo (ETXABE 2001

p 186) i per tant ldquoReprende al que nota los defectos de otros tenieacutendolos eacutel mayores tal vez y

de la misma especierdquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 237 nuacutem 2360) En ambdoacutes casos es

tracta de glosses que potser ens duran a la memograveria una altra paregravemia quixotesca a la qual

tambeacute almiddotludeix LEYVA (2004 p 158) ldquoConceptualmente la sentencia tiene el mismo

significado que el ya comentado refraacuten laquodijo la sarteacuten a la caldera quiacutetate allaacute ojinegraraquo[987]rdquo

En efecte aquesta similitud arriba a destarotar algun traductor com en el seguumlent exemple

portuguegraves Disse a caldeira agrave serta tira-te laacute natildeo me enfarrusques (VISCONDES 2002 p 540)

Afegim-hi que ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) en lrsquoafany drsquoexplicar la paregravemia

Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I

ell no es veursquo] nrsquoesmenta equivalegravencies romagraveniques en francegraves catalagrave (mirabile dictu) i

castellagrave (2004 [1901] VI p 558 nuacutem 14834) La pelle se moque du fourgon Lo corb diu

negra aacute la garsa988 i Dixo la corneja al cuervo quitate allaacute negro Drsquoaquestes tres opcions

noteu com la francesa ens retorna a lrsquoagravembit gastronogravemic i concretament com ja avanccedilava

Leyva al quixotesc Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra989 (II Cap 67 p 1287)

Ara beacute tornant al refrany que suara ens ocupa lrsquoespigolem transformat en dialogisme a

CORREAS (2000 [1627] p 228 nuacutem 305) Dijo la muerte al degollado laquoiquestQuieacuten te ha tal

paradoraquo i MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 546 nuacutem 47807) Dijo el muerto al

degollado ldquoiexclA fe que estaacutes apantildeadordquo dialogismes que recorden la versioacute catalana de

BULBENA (2005 p 653) El mort preguntagrave al degollat qui trsquoha tan mal adobat

Si ens submergim dins del refranyer romanegraves copsarem990 lrsquoopcioacute de Papu al recull de MILLIO

(1999 p 78 nuacutem 653a991 p 320 nuacutem 2715a992) Racircde dracul[993] de porumbe negre şi pe sine

985 Amb la nota (II Cap 43 p 1068 n 42) ldquolaquoEscandalizoacutese el que tiene un defecto de lo que tiene menos importanciaraquo viene a decir el refraacutenrdquo 986 Per la seva banda OLMOS (19982 [1940] p 73) considera que el refrany ldquoSe dice de los que se escandalizan de los defectos ajenos sin parar mientes en los vicios propiosrdquo 987 Vegeu la fitxa quixotesca Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287) 988 Exemple que coincideix amb la variant llatina tambeacute esmentada Corvus corvo nigritudinem objicit 989 En la fitxa corresponent a aquest refrany cervantiacute apuntagravevem la coincident traduccioacute de Papu tant en aquell cas com en el que suara ens ocupa A meacutes tambeacute ens decantagravevem a fi de no haver de repetir els mateixos referents paremiologravegics per reservar lrsquoactual fitxa a les aparicions i variants de la paregravemia emprada per Papu 990 No repetim la ja citada paregravemia de ZANNE (2004 [1901] VI p 557 nuacutem 14834) Dracul ricircde de porumbe negre [] Şi pe sine nu se vede [lsquoEl dimoni riu drsquoaranyons negres [] I ell no es veursquo]

211

nu se vede994 [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo] parant esment al fet que

aquesta paregravemia ja apareix a PANN (1982 [1847] p 10) en la forma Dracu ricircde [lsquoEl dimoni

riursquo] de porumbe negre şi pe sine nu se vede no resulta estrany que sersquon facin ressograve tant el

diccionari de CALCIU et alii (1979 p 329 sv drac995) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe

sine nu se vede com el de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 397 sv espantar) Racircde dracu de

porumbe negre şi pe sine nu se vede Tot amb tot el refrany es presenta en drsquoaltres variants

heus-lo aquiacute amb el [lsquoellrsquo] en lloc de sine Racircde Dracursquo de porumbe negre şi pe el [lsquoellrsquo] nu se

vede (CUCEU 2008 p 121 nuacutem 2226) forma a la qual encara podem afegir un altre canvi

dracul [lsquoel dimonirsquo] per naiba996 [lsquoel diablersquo] drsquoallograve meacutes endimoniat Ricircde naĭba [lsquoel diablersquo] de

porumbe negre şi pe el nu se vede (ZANNE 2004 [1901] VII p 45 nuacutem 15435) En drsquoaltres

casos lrsquoanterior pronom de tercera persona singular masculiacute el [lsquoellrsquo] pot substituir-se pel

corresponent de cortesia dacircnsul [lsquoellrsquo] Ricircde dracul de porumbe negre [] şi pe dicircnsul [lsquoellrsquo] nu

se vede (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem 6441) Ricircde dracul de porumbe negre şi pe dicircnsul nu se

vede (FLONTA 1992b p 24 nuacutem 132997) Racircde dracul de porumbe negre şi pe dacircnsul nu se

vede (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 170) Permeteu-nos a continuacioacute un breu esquitx poegravetic

ldquoy sos ulls drsquoaranyoacute y son front de lliri

ennuvolats ab boyres de tristesardquo

Heus aquiacute dos versos que espigolem del cant X del verdagueriagrave Canigoacute i meacutes concretament de

la descripcioacute que lrsquoautor ens esbossa de la comtessa Guisla de Cerdanya per als ulls de la qual

a lrsquohora de subratllar-ne la negror empra aquesta bonica metaacutefora ldquoulls drsquoaranyoacuterdquo Aquest fruit

ldquode color blau negroacutes i de gust molt acerbrdquo (DIEC sv aranyoacute2) al refranyer romanegraves presenta

una altra variant regional ultra lrsquoestagravendard porumb (plural porumbe) Ricircde dracu de porumbea

[] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoacute [] I eacutes meacutes negre que ellrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14835) o beacute substituint el verb a racircde [lsquoriurersquo] per a zice [lsquodirrsquo]

Dracu rsquoĭ ḑice porumbea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoEl dimoni li diu aranyoacute [] I eacutes meacutes

negre que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559 nuacutem 14837) Dracu-i zice porumbea Şi-i

991 The DEVIL rebuking sin 992 The RAVEN said to the rock bdquoStand away black-coatldquo 993 Considerem que es tracta de la mateixa paregravemia emprada per Papu malgrat la divergegravencia entre dracu (amb articulacioacute popular) i dracul (que presenta la preceptiva articulacioacute normativa) 994 RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 64) ens nrsquoofereix una traduccioacute literal en francegraves ldquoLe diable se moque des fruits noirs du prunellier mais lui ne se voit pasrdquo i tres paregravemies equivalents La pelle se moque du fourgon Le chaudron trouve que la poecircle est trop noire i Crsquoest lrsquohocircpital qui se moque de la chariteacute 995 Calciu et alii la tradueixen pel dialogisme Dijo la corneja al cuervo quiacutetate allaacute negro y el cuervo a la corneja quitaos vos allaacute negra 996 Eacutes a dir ldquoUna din numirile populare ale diavoluluirdquo [lsquoUna de les denominacions populars del diablersquo] (NODEX sv naacuteiba) 997 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo

212

mai negru decacirct ea (MILLIO 1999 p 78 nuacutem 653b998) Bo i tornant del dicteri a la riallada i

del fruit a lrsquoarbust nrsquourparem un exemple ben similar Ricircde dracul de porumbel[999] [] Şi nu se

vede pe el [lsquoRiu el dimoni de lrsquoaranyoner [] I no es veu ellrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 559

nuacutem 14836) Ricircde dracul de porumbel [] şi nu se vede pe el (MUNTEAN 1967 p 332 nuacutem

6440) Ricircde dracul de porumbel şi nu se vede pe el (FLONTA 1992a p 18 nuacutem 1251000 1992b

p 24 nuacutem 1321001) Al llarg de lrsquoanterior tirallonga hem observat la ufanosa florida de la

paregravemia romanesa i les seves variants als diferents refranyers aixiacute doncs no ens sorpregraven pas

que HINŢESCU (1985 p 214 nuacutem 4275) lrsquoinclogui nomeacutes en la primera part Ricircde dracul de

porumbe negre [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negresrsquo] per tal com a buen entendedor pocs

aranyons basten Finalment caldragrave pensar que si beacute eacutes cert que mig moacuten sersquon fum de lrsquoaltre

mig en el cas drsquoen Banyeta aquest no deixa res per verd i sersquon riu del mort i de qui el vetlla1002

motiu pel qual considerem drsquoallograve meacutes enraonat que hagi acabat sol com una cucuvea Ricircde

dracu de cucuvea [] Şi rsquoĭ maĭ negru de cacirct ea [lsquoRiu el dimoni de(l) mussol [] I eacutes meacutes negre

que ellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 365 nuacutem 10789)

998 The DEVIL rebuking sin 999 Porumbel eacutes una variant de porumbar [lsquoaranyonerrsquo (Prunus Spinosa)] aixiacute com porumbea ho eacutes de porumb [lsquoaranyoacutersquo] 1000 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Lrsquoautor hi relaciona el refrany francegraves Un acircne appelle lrsquoautre rogneaux 1001 Thou art a bitter BIRD said the raven to the starling Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies castellanes Dijo la corneja al cuervo iexclQuiacutetate allaacute negro i Dijo el asno al mulo anda para orejudo i a una de portuguesa Diz o asno ao mulo tira-te daqui orelhudo 1002 No endebades com afirma ZANNE (2003 [1897] II p 689 nuacutem 5761) Ricircde om de om şi dracul de toţĭ [lsquoRiu lrsquohome de lrsquohome() i el dimoni() de totsrsquo] paregravemia que RĂDULESCU (2013 p 68 nuacutem 65) amb Racircde en lloc de Ricircde i toţi en comptes de toţĭ tradueix literalment al francegraves ldquoLes hommes se moquent lrsquoun de lrsquoautre et le diable de tousrdquo tot i que tambeacute ens en proposa una paregravemia equivalent Le diable se moque de tout et de tous

213

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 13271003) Calul bătracircn icircntr-adevăr că nu se mai icircnvaţă icircn buestru (PAPU 1965 II p 637) [lsquoEl cavall vell ben cert que ja no apregraven a amblarrsquo] E prea uscat firul de orz pentru fluiere (MĂRCULESCU 2007 II p 5841004) [lsquoEacutes massa seca la tija drsquoordi per a flautesrsquo] En primer lloc per mitjagrave de CABALLERO (1970 p 305-306 nuacutem 4333) esbrinem que el ldquoAlcacel es la cantildea de la cebada verderdquo i les zampontildeas1005 un ldquoinstrumento musical compuesto de varias flautasrdquo1006 Un cop aclarit el significat dels dos substantius sobre els quals es fonamenta la paregravemia ens cal saber el seguumlent

ldquolos nintildeos suelen hazer de las cantildeas del alcacel quando estaacute tierno unas pipas que suenan[1007] pero si se endurecen no les pueden servir para ellas acomoacutedase a los que estaacuten envejecidos[1008] en alguacuten vicio que avieacutendolo convertido en casi naturaleza no los pueden apartar deacutel y tambieacuten a los viejos cuerdos quando los quieren persuadir a tratar cosas de moccedilosrdquo (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 70 sv alcacel)

Lrsquoanterior glossa correspon a Duro es ya el alcacel para ccedilampontildeas variant amb lrsquoadjectiu en posicioacute inicial que gaudeix de meacutes fortuna al refranyer castellagrave1009 Duro es el alcacel para zampontildeas1010 (CORREAS 2000 [1627] p 246 nuacutem 740) Duro estaacute el alcacer para hazer ccedilampontildeas1011 (MAL LARA 2013 [1568] VIII p 1137 nuacutem 1) Duro es el alcacer para zampontildeas (CAMPOS BARELLA 1998 p 13 nuacutem 1151012 ETXABE 2001 p 1361013) Amb la

1003 Amb la nota (II Cap 73 p 1327 n 30) ldquolaquoya es viejo para cambiarraquo el refraacuten es laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo La zampontildea de alcacel es una pajita verde de cebada el alcacel con una incisioacuten de abajo arriba que vibra cuando se soplardquo 1004 MĂRCULESCU (2007 II p 584 n 1007) ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoDuro es el alcacel para hacer zampontildeas de eacutelraquo (laquoOrzu-i prea uscat la pai fluieraş din el să tairaquo [lsquoLrsquoordi teacute massa seca la palla perquegrave en tallis (un) flabiolrsquo])rdquo Noteu que el traductor a lrsquohora drsquooferir-nos una versioacute romanesa del refrany almiddotludit intenta afaiccedilonar-la amb un caient paremiologravegic que rau en la rima interna pai [lsquopallarsquo] ndash să tai [lsquotallisrsquo] 1005 Aixiacute mateix ho trobem en les dues versions italianes emprades la de BODINI (2005 [1957] II p 1176) Ormai la canna egrave troppo dura per far zampogne i la de VIAN COZZI (1960 II p 546) Mi sembra ormai troppo dura la canna per farne zampogne Observeu com ambdoacutes traductors hi insereixen un belliacutessim ormai el qual reforccedila encara meacutes la recanccedila de la formulacioacute quixotesca 1006 No endebades segons la traduccioacute de FANLO (2010 [2008] II p 697) Lrsquoorge est maintenant trop dure pour faire une flucircte de Pan 1007 Les quals segons ens informen Carlos Nogueiro Aacutelvarez i Marisol Brantildea Loacutepez a Negueira de Muntildeiz (Lugo) srsquoanomenaven xipros i es realitzaven simplement tallant la punta drsquouna espiga de cereal tendre (bagravesicament drsquoordi segravegol i blat) esclafant-ne una mica la punta i finalment humitejant-la amb la llengua 1008 Segons COLL (1874 p 23 nuacutem 30) ldquoSuele aplicarse este refraacuten aacute las personas aacute quienes se ha pasado la sazon oacute tiempo conveniente para su ensentildeanza No habria inconveniente en extender su aplicacioacuten y uso contra los que intentan hacer oacute proseguir alguna cosa despues de haber dejado perder la ocasioacuten y tiempo oportunordquo En el mateix sentit segons Autoridades (sv alcacel) el refrany Yaacute estaacute duro el alcaceacuter para zampoacutentildeas ldquoexpliacuteca que el adulto ograve envejeciacutedo no estaacute dispuesto para ser corregido ograve ensentildeaacutedo Y tambieacuten significa que passada la sazoacuten y oportunidaacuted de los negoacutecios es dificultoso dirigirlos despues al fin que se desea como el alcaceacuter que una vez endureciacutedo ograve seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampoacutentildeas ograve flautillasrdquo 1009 La paregravemia original del Quijote la trobem a ETXABE (2001 p 186) 1010 Correas nrsquoapunta dues variants comenccedilades amb Duro es ya i Ya estaacute duro 1011 Lrsquoautor esmenta la paregravemia a propogravesit de lrsquoadagi llatiacute Annosam arborem transplantare 1012 Amb la glossa ldquoExplica que el adulto o envejecido no estaacute dispuesto para ser corregido o ensentildeado Y tambieacuten significa que pasada la sazoacuten y oportunidad de los negocios es difiacutecil dirigirlos despueacutes al fin que se desea como el

214

solucioacute viejo1014 en comptes de duro lrsquoespigolem a ETXABE (2001 p 403) Viejo es el alcacer para hacer zampontildeas

En les traduccions romaneses observem una versioacute completament literal en el cas de

Mărculescu i una equivalegravencia hiacutepica ad sensum en el de Papu opcioacute ben representada als

manuals consultats comenccedilant per ZANNE (1895 I p 350 nuacutem 1405) Cal bětracircn nu sě maĭ

icircnvaţă icircn băĭestru [lsquoCavall vell ja no apregraven a amblarrsquo] el qual lrsquoacompanya de la seguumlent glossa

ldquoCu greŭ icircnvaţă saŭ se deprinde omul la bětracircneţe cu obiceĭurĭ noĭrdquo1015 [lsquoDifiacutecilment lrsquohome

apregraven o srsquoacostuma a la vellesa als nous costumsrsquo] Vet aquiacute la mateixa paregravemia amb lleus

variants formals Calul bătricircn [lsquoEl cavallrsquo] nu (se) mai icircnvaţă icircn buiestru (HINŢESCU 1985 p

47 nuacutem 280) Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiestru (MILLIO 1999 p 83 nuacutem 6891016)

Calul bătracircn nu se mai icircnvaţă icircn buiastru (MILLIO 1999 p 64 nuacutem 5361017) Calul bătricircn nu

se icircnvaţă icircn buiestru [lsquoEl cavall vell no apregraven a amblarrsquo] (PANN 1982 [1847] p 146) Calul

bătracircn nu se icircnvaţă la buiestru1018 (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Amb el seu

enginy caracteriacutestic PANN (1982 [1847] p 419) rebla lrsquoanterior refrany per crear el seguumlent

rodoliacute Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n boiestru [lsquoEl cavall vell un mestre [] No

li pot(s) ensenyar a amblarrsquo] paregravemia que tambeacute recull HINŢESCU (1985 p 182 nuacutem 3497)

Calul bătricircn un maestru [] Nu-l poţi icircnvăţa-n buiestru autor que encara ens nrsquoofereix una

darrera variant que no fa sinoacute confirmar lrsquoanterior tirallonga Calul bătricircn nu-l mai icircnveţi a

umbla (icircn) buiestru [lsquoAl cavall vell() ja no li ensenyes a anar en ambladurarsquo] (HINŢESCU 1985

p 182 nuacutem 3496) Finalment i sense gosar canviar ndashara i equiacutendash de protagonista Calul bătricircn

cu greu se icircnvaţă la ham [lsquoEl cavall vell difiacutecilment apregraven a dur arreusrsquo] (MUNTEAN 1967 p

68 nuacutem 1573 FLONTA 1992a p 60 nuacutem 4081019 1992b p 71 nuacutem 4101020) Calul bătracircn

greu se icircnvaţă la ham (CARTALEANU et alii 2007 p 43 nuacutem 302) Comptat i debatut amb la

alcacer que una vez endurecido o seco no estaacute tratable para que los muchachos de sus cantildeas hagan zampontildeas o flautillasrdquo 1013 Etxabe explica talment la paregravemia ldquoEn sentido recto dice que cuando el alcacer ha secado es difiacutecil hacer con eacutel flautas zampontildeas u otros instrumentos musicales similares Por extensioacuten denota la mengua en la capacidad de aprendizaje que muestran las personas mayores En el aacutembito de los negocios avisa de que si estos se emprendieron mal seraacute difiacutecil reconducirlosrdquo 1014 A semblanccedila de la traduccioacute portuguesa de SERRAS (2005 p 609) Estaacute a cana velha para flauta 1015 Tal i com afirma la traduccioacute de CIVERA (1969 p 711) Uacutenicament escau als joves fer cabrioles 1016 An old DOG will learn no new tricks 1017 A COLT you may break but an old horse never 1018 Els autors hi inclouen la seguumlent glossa ldquoIcircnvăţătura se prinde bine la o vacircrstă fragedă ceea ce nu s-a icircnvăţat icircn copilărie sau tinereţe e greu să fie asimilat la bătracircneţerdquo [lsquoEls coneixements prenen beacute a una tendra edat allograve que no srsquoha apregraves a la infantesa o a lrsquoadolescegravencia eacutes difiacutecil que srsquoassimili a la vellesarsquo] 1019 You cannot teach an old DOG new tricks Amb almiddotlusioacute al francegraves Vieil chien est mal agrave mettre en lien 1020 You cannot teach an old DOG new tricks Lrsquoautor esmenta la paregravemia castellana Caballo viejo no aprende trote nuevo i la lusitana Perro (Burro) velho natildeo aprende liacutenguas Opcioacute canina tant en anglegraves com en portuguegraves que ens recorda el quixotesc Soy perro viejo y entiendo todo tus tus (II Cap 33 p 991)

215

sempre magniacutefica solucioacute quixotesca de RULLAN (2005 [1905] II p 387) podriacuteem concloure

que a una certa edat Sa cenra ja ha fet es lleixiu

Ha de ser mal para el caacutentaro ( I Cap 20 p 242)

Vegeu Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

216

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 11191021) Cine se micircnjeşte cu miere pe acela-l micircncă muştele (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQui es taca amb mel a aquell() el mengen les mosquesrsquo] Fiţi numai miere şi-au să vă mănacircnce muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 3971022) [lsquoSigueu nomeacutes mel i us menjaran les mosquesrsquo] Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 10671023) Unge-te numai cu miere şi s-or stricircnge muştele ciotcă (PAPU 1965 II p 381-382) [lsquoUntarsquot nomeacutes amb mel i srsquoaplegaran les mosques a dollsrsquo] Fă-te miere şi-au să te pape muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoFes-te mel i sersquot cruspiran les mosquesrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 815 sv mosca) es fa ressograve mutatis mutandis de la variant del

capiacutetol 49 Hazeos miel comeros han moscas com tambeacute ETXABE (2001 p 196) Haceos miel

y os comeraacuten las moscas paregravemia que lrsquoautor glossa de la seguumlent faisoacute ldquoAdvierte de que las

personas blandas fraacutegiles de caraacutecter o poco decididas acaban siendo engullidas por las de

temperamento maacutes fuerte y caraacutecter maacutes decididordquo Drsquoaltra banda CASADO et alii (1998 p 79)

es decanten per aquesta variant A quien se hace de miel las moscas le comen1024 que comparen

amb el francegraves Qui se fait begravete le loup le mange1025 i amb lrsquoitaliagrave Fatti erba e ti mangeranno le

capre1026 Amb lrsquohabitual caient alliccedilonador OLMOS (19982 [1940] p 75) ens engega

ldquoAconseja que la bondad no degenere en pusilanimidad A este orden pertenece laquotan bueno

es Pablo que se lo lleva el diabloraquo[1027] Se debe ser bueno mas si el caso lo requiere

1021 Amb la nota (II Cap 49 p 1119 n 20) ldquolaquono conviene mostrarse uno afable y llano con las personas vilesraquo es refraacuten (veacutease II 43 1067 n 32)rdquo aquesta nota ens recorda el cant XXXIII de lrsquoInferno dantesc a la Tolomea del cercle novegrave Dant es troba amb fra Alberigo assassiacute entre drsquoaltres del seu sogre el qual li prega que li estripi el glaccedil dels ulls cosa que el nostre poeta promet a canvi drsquoescoltar la seva histograveria Tanmateix Dant falta al seu jurament bo i justificant-sersquon amb el meravelloacutes vers 150 ldquoe cortesia fu lui esser villanordquo el qual en la versioacute de Sagarra editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 sona talment ldquocar eacutesser injust amb ell fou cortesiardquo (p 399) 1022 Acompanyat drsquoun apunt amb equivalent romanegraves inclograves (2007 II p 397 n 709) ldquoProverb laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo ca icircndemn de a nu fi familiar cu persoanele de proastă condiţie (echivalenţă romacircnească laquoDacă te bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porciiraquo)rdquo [lsquoRefrany laquoHaceos miel y comeros han moscasraquo com a exhortacioacute a no ser familiar amb les persones de baixa condicioacute (equivalegravencia romanesa laquoSi et fiques als segons et mengen els porcsraquo)rsquo] 1023 A peu de pagravegina srsquoexplica (II Cap 43 p 1067 n 32) ldquolaquomostraos deacutebil y los ruines se aprovecharaacuten de vosotrosraquo refraacuten paparos han laquoos comeraacutenraquordquo 1024 I lrsquoacompanyen amb el seguumlent apunt ldquoDe las personas que son buenas se suele abusar con frecuencia Por eso a veces ante la gente sin escruacutepulos conviene no ceder faacutecilmente a sus requerimientosrdquo 1025 GHEORGHE (1986 p 148 nuacutem 102) ens nrsquoofereix la variant Qui se fait brebis le loup le mange (ravit) juntament amb una altra paregravemia ben similar Fais-toi mouton le loup te mangera (1986 p 149 nuacutem 102) 1026 Refrany que coincideix amb el que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 242 nuacutem 2619) recullen a la Toscana i inclouen sota la paregravemia principal Fatti di miele e ti mangeranno le mosche No resistim la curiositat de consultar les dues traduccions italianes del Quijote de quegrave disposem per tal de comprovar si llur opcioacute coincideix amb la ldquomelosardquo versioacute italiana del refrany original La descoberta gens baldera treu a la llum un dels refranys italians meacutes populars Chi pecora si fa il lupo la mangia (BODINI 2005 [1957] II Cap 49 p 978) i Chi pecora si fa il lupo la mangia (VIAN COZZI 1960 II Cap 49 p 370) el qual ben entegraves no descuren pas SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 135 nuacutem 1494) Chi pecora si fa il lupo lo (se la) mangia ni BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 457 nuacutem IX8722h) Chi pecora si fa lupo la mangia 1027 Paregravemia a quegrave LEYVA (2004 p 161) tambeacute almiddotludeix ldquoTodo esto lo resume una sentencia del refranero laquotan bueno es Pablo que se lo lleva el diabloraquo aconsejando asiacute que la bondad no acabe en apocamientordquo

217

eneacutergico Nuestro Sentildeor[1028] era la bondad esencial y a latigazos arrojoacute a los profanadores

del templordquo

Per cloure aquest apartat esmentarem la variant amb el verb papar en lloc de comer recollida

per ROMERO (20012 p 182 nuacutem 488) Haceos de miel y paparos han las moscas1029 o per

CAMPOS BARELLA (1998 p 80 nuacutem 2286) Haceos miel y paparos han moscas paregravemia

que segons les autores ldquoDa a entender que de la persona demasiado blanda o condescendiente

se abusa con facilidadrdquo

Per comenccedilar a estirar el fil del refranyer romanegraves consultem el diccionari de CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) que aprofita lrsquoexemple castellagrave A quien se hace de miel

se la [sic] comen las moscas per oferir-nos-en dos equivalents romanesos Cine se bagă icircn

tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] i Cine se ia după muscă

ajunge la bălegar [lsquoQui va darrere la mosca arriba al femerrsquo] Pel que fa a la segona opcioacute

protagonitzada com la paregravemia quixotesca per aquelles bestioletes que Machado gentilment

batejagrave com a ldquolas inevitables golosasrdquo1030 lrsquoespigolem als reculls de MUNTEAN (1967 p 94

nuacutem 2125) i HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 529) i amb coma despreacutes de muscă a BOTEZATU

HAcircNCU (20033 p 33) Per la seva banda ZANNE (1895 I p 562 nuacutem 2173b) ens assabenta del

fraseologisme A se luagrave după muscă1031 [lsquoAnar darrere la moscarsquo] que amplia en la paregravemia Cine

sě ĭea după muscă ěl duce la scacircrnă [lsquoQui va darrere la mosca el duu als excrementsrsquo]

(ZANNE 1895 I p 562 nuacutem 2173)

Bo i tornant al primer equivalent romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) Cine se bagă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii [lsquoQui es fica als segons el mengen els porcsrsquo] notem que la variant Cine se bagă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii es troba als reculls plurilinguumles de Teodor Flonta Aprofitem doncs lrsquoavinentesa per esmentar-ne el francegraves Faites-vous miel les mouches vous mangeront1032 (FLONTA 1992a p 116 nuacutem 7841033) els tres portuguesos Quem de mel se faz moscas (abelhas) o comem Fazei-vos mel comer-vos-ao as moscas i Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem1034 (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841035) i last but not

1028 Lrsquoesment a Nuestro Sentildeor ens ve com anell al dit per amollar la impagable traduccioacute que RULLAN (2005 [1905] II Cap 43 p 245) efectuagrave de la paregravemia quixotesca No estigueu alerta y fareu de Bon Jesuacutes ell en sas heacuterbas mollas sersquon torcan el sentildeor onclo Aclarim que el DCVB (sv herba) ens apunta el refrany De les herbes molles sersquon torquen el cul que glossa aixiacute ldquoes diu referint-se a les persones massa benignes de les quals es sol abusarrdquo 1029 Romero hi afegeix la seguumlent glossa ldquosu utilidad es la de advertir a aquellos que tienen propensioacuten a la benevolencia excesiva del peligro en que incurren pues de tan puro buenos no faltaraacuten quienes se aprovechen de su honradez y le chupen hasta la sangrerdquo 1030 Volem entendre que en referegravencia a la mel de la paregravemia castellana no pas als fems de la romanesa 1031 Amb la glossa ldquoAdică după ceĭ rěĭ povăţuitorĭrdquo [lsquoEacutes a dir darrere dels mals consellersrsquo] 1032 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) 1033 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1034 Paregravemies que podem complementar amb aquestes quatre urpades al recull de GHEORGHE (1986 p 149 nuacutem 102) Quem de mel se faz abelhas (moscas) o comem Por me fazer mel comeram-me as moscas Natildeo te faccedilas mel que as moscas te comem i Quem se faz mel abelhas o lambem

218

least els castellans A quien se hace miel moscas se le comen i Haceos miel y comeros han moscas (FLONTA 1992b p 138 nuacutem 7841036) Ara beacute no srsquoacaben aquiacute les variants que ens ofereix el refranyer romanegraves comenccedilant per la de CALCIU et alii (1979 p 1004 sv tăricircţă) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănicircncă porcii [lsquoQui es barreja als segons el mengen els porcsrsquo] refrany que en castellagrave els autors ens tradueixen talment Quien se mezcla en los salvados los puercos le comen Lrsquoanterior paregravemia romanesa la recullen exactament igual MUNTEAN (1967 p 94 nuacutem 2114) i GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) i tambeacute amb certes modificacions ZANNE (2004 [1900] IV p 136 nuacutem 93111037) HINŢESCU (1985 p 57 nuacutem 515) i CARTALEANU et alii (2007 p 86 nuacutem 7121038) Cine se amestecă icircn tăricircţe icircl mănacircncă porciĭ Cine s-amestecă icircn tăricircţe porcii-l mănicircncă i Cine se amestecă icircn tăracircţe icircl mănacircncă porcii respectivament Amb el canvi de tăracircţe [lsquosegonsrsquo] per lături1039 [lsquoaigua brutarsquo] ZANNE (2004 [1899] III p 204 nuacutem 7252) ens ofereix Cine sě mestecă icircn lăturĭ rsquol mănacircncă porciĭ1040 [lsquoQui es barreja en lrsquoaigua bruta el mengen els porcsrsquo] i semblantment Cine se mestecă icircn lături icircl mănicircncă porcii (GHEORGHE 1986 p 146 nuacutem 99) Cine se amestecă icircn lături icircl mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 108) De les anteriors formulacions impersonals introduiumldes per cine [lsquoQuirsquo] passem a admonicions de careacutes molt meacutes directe Nu te amestecagrave icircn tăricircţe că te mănacircncă porciĭ [lsquoNo et barregis en els segons que et mengen els porcsrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9312) Nu te amesteca icircn tăracircţe că te mănacircncă porcii (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233) Nu te băga amesteca icircn tăricircţe [lsquoNo et fiquis barregis en els segonsrsquo] că te mănicircncă porcii (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2025)

Tan bon punt hem encetat aquesta fitxa hem apuntat a peu de pagravegina que MĂRCULESCU (2007

II p 397 n 709) al seu torn tambeacute a peu de pagravegina es feia ressograve del refrany romanegraves Dacă te

bagi icircn tăracircţe te mănacircncă porcii [lsquoSi et fiques als segons et mengen els porcsrsquo] per tal de

comentar el quixotesc Haceos miel y comeros han moscas Nogensmenys ni ell ni tampoc

Papu en cap de les dues paregravemies analitzades no srsquohan decantat per aquesta solucioacute ndashla qual

com hem comprovat anteriorment hauria resultat la meacutes genuiumlnament romanesandash sinoacute que han

1035 Make yourself all HONEY and the flies will devour you 1036 Iacutedem 1037 Zanne aprofita lrsquoavinentesa i en cita dos equivalents en toscagrave i portuguegraves Chi si mette tra la semola gli asini se lo mangiano (2004 [1900] IV p 138 nuacutem 9311) i Quem com farellos [sic] se mistura porcos o comem (2004 [1900] IV p 139 nuacutem 9311) Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 146 nuacutem 99) tambeacute ens transmet lrsquoesmentada paregravemia italiana i quant a la portuguesa hi afegeix un parell de variants meacutes Quem com farelos se mistura (mestura) porcos (maus catildees) o comem 1038 Els autors hi afegeixen la seguumlent glossa ldquoOamenii care merg de bunăvoie icircn medii inadecvate vor pătimi icircmpreună cu toţi [sic]rdquo [lsquoLes persones que van de bona voluntat en ambients inadequats nrsquoacabaran sortint tots escaldatsrsquo] i la complementen amb una nota a peu de pagravegina (2007 p 86 nuacutem 712 n 1) sobre tăracircţe [lsquosegonsrsquo] ldquoTăracircţe ndash coaja grăunţelor de gracircu de porumb etc zdrobită prin măcinare şi care se alege la cernutrdquo [lsquoSegons ndash pellofa dels grans de blat de moresc etc esmicolada per mitjagrave drsquoesclafament i que se separa a lrsquohora de passar-la pel sedagravesrsquo] 1039 Segons el DEX (sv lătuacuteri) ldquoResturi de macircncare muiate icircn apă folosite ca hrană pentru porcirdquo [lsquoRestes de menjar submergides en aigua emprades com a aliment per als porcsrsquo] No ens estem drsquoapuntar que el mot romanegraves ens recorda el gallec eslavas i el castellagrave lavazas ambdoacutes escoltats manta vegada a Casa Madrontildeo de Negueira de Muntildeiz (proviacutencia de Lugo) 1040 Amb la nota ldquoArată că omul să fugă de societatea celor stricaţi şi cu purtare reardquo [lsquoMostra que lrsquohome ha de fugir de la societat dels pervertits i amb mal comportamentrsquo]

219

optat per quatre traduccions (dues per barba) que ultra petits matisos i diferegravencies mantenen la

doble base formulativa de la paregravemia original eacutes a dir la mel en clau de conversioacute

(Mărculescu) o beacute drsquoensutzament (capiacutetol 49) o untament (capiacutetol 43) en el cas de Papu i en

segon lloc ldquolas inevitables golosasrdquo

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

Vegeu Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

Vegeu El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

220

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 8291041) Omul prevenit pe jumătate-i micircntuit (PAPU 1965 II p 150) [lsquoLrsquohome previngut eacutes mig salvat del perillrsquo] Omul prevăzător pe jumătate-nvingător (MĂRCULESCU 2007 II p 1431042) [lsquoLrsquohome previsor mig vencedorrsquo]

ldquoAl divisar don Quijote aquel carro con dos oacute tres banderas pequentildeas en que iban

encerrados los leones para su Majestad pidioacute las armas aacute su escudero y dijo al Caballero

del verde gaban laquoHombre apercibido medio combatido no se pierde nada en que yo me

aperciba que seacute por experiencia que tengo enemigos visibles eacute invisibles y no seacute cuaacutendo

ni adoacutende ni en queacute tiempo ni en queacute figuras me han de acometerraquo

Quiere expresar don Quijote que el hombre bien dispuesto y apercibido para el combate

tiene mucho adelantado para alcanzar la victoriardquo (COLL 1874 p 43 nuacutem 57)

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 131 sv apercebir) que com MAL LARA (2013

[1568] X p 1365 nuacutem 72) CORREAS (2000 [1627] p 394 nuacutem 5021043) MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 596 nuacutem 522701044) o ETXABE (2001 p 2031045) recull el refrany

quixotesc ldquoque puede hazer cuenta ha passado y sobrepujado la mitad del combaterdquo Amb

diferegravencies al segon hemistiqui espigolem les variants Hombre apercebido no es decebido

(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 503) i Hombre apercibido anda seguro el camino

(CORREAS 2000 [1627] p 394 nuacutem 501 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 596 nuacutem

52277) A meacutes LEYVA (2004 p 167) ens obre una altra via ldquoEs lo mi[s]mo que laquohombre

prevenido vale por dosraquo[1046] y quiere decir que el simple hecho de acudir preparado al

encuentro con el adversario anticipa una buena proporcioacuten en la victoriardquo1047 El refrany que

Leyva ens proposa ben emprat avui en dia apareix als reculls de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 596 nuacutem 52274) CAMPOS BARELLA (1998 p 188 nuacutem 18871048) o ETXABE

1041 Amb la nota (II Cap 17 p 829 n 5) ldquoEs refraacuten que vale laquoel hombre preparado tiene medio trabajo hechoraquordquo 1042 El traductor en recorda la paregravemia quixotesca (2007 II p 143 n 303) ldquoProverb laquoHombre apercebido medio combatidoraquordquo 1043 Amb lrsquoapunt ldquoQue lo medio tiene combatidordquo 1044 Martiacutenez Kleiser canvia hombre por home 1045 Etxabe tambeacute nrsquoinclou una variant amb article inicial El hombre apercibido medio combatido (p 151) article que ens recorda lrsquouacutes paremiologravegic canogravenic que demostren ambdoacutes traductors romanesos Omul [lsquoLrsquohomersquo] A part drsquoaquest detall noteu malgrat la literalitat drsquoambdues traduccions lrsquoesforccedil per aconseguir una versioacute paremiologravegicament viable dit altrament amb rima prevenit [lsquoprevingutrsquo] ndash micircntuit [lsquosalvatrsquo] (Papu) i prevăzător [lsquoprevisorrsquo] ndash (icirc)nvingător [lsquovencedorrsquo] (Mărculescu) 1046 Paregravemia que ARTHABER (1929 p 74 nuacutem 143) compara amb el francegraves i lrsquoitaliagrave Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato per la seva banda CASADO et alii (1998 p 104) coincideixen en ambdues paregravemies si no fos per una coma voladissa Un homme averti en vaut deux i Uomo avvisato egrave mezzo salvato Aquesta darrera paregravemia tambeacute lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 523 nuacutem 5713) 1047 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 77) glossa ldquoEs decir que tiene medio vencido al adversario quien estaacute preparado Esto significa el refraacuten y corre parejas con eacutel laquohombre prevenido vale por dosraquo Es consejo harto prudenterdquo 1048 Les autores anoten ldquoAdvierte la gran ventaja que lleva en cualquier lance o empentildeo el que obra con prevencioacutenrdquo

221

(2001 p 2041049) lrsquouacuteltim dels quals tambeacute lrsquoesmenta amb lrsquoadjectiu precavido Hombre

precavido vale por dos i bo i tancant el cercle amb lrsquoapercebido (en realitat apercibido) del

refrany quixotesc Hombre apercibido vale por dos (ETXABE 2001 p 203) paregravemia que

coincideix amb la solucioacute triada per VISCONDES (2002 p 420) de cara a la traduccioacute

portuguesa Homem apercebido vale por dois Lrsquoavantatge que el refrany cervantiacute assegura a

lrsquohombre apercebido augmenta considerablement en la traduccioacute francesa de FANLO (2010

[2008] II p 159) Homme preacutepareacute combat presque gagneacute i arriba a la invencibilitat en la

versioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 96) Hogravemo apercebut may venssut

Si beacute el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 72 sv apercibir) es limita a traduir la

nostra paregravemia amb la versioacute de Papu Omul prevenit pe jumătate-i macircntuit [lsquoLrsquohome previngut

eacutes mig salvat del perillrsquo] aquell de CALCIU et alii (1979 p 812 sv primejdie) aprofita el

castellagrave ldquohombre precavido vale por dos un hombre prevenido vale dosrdquo per oferir-nos-en el

seguumlent equivalent Paza bună trece primejdia rea [lsquoLa bona vigilagravencia supera el mal perillrsquo]

ben representat al refranyer romanegraves al llarg de meacutes drsquoun segle Paza bună trece primejdia rea

(ZANNE 2004 [1901] VII p 572 nuacutem 17323 MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem

6023 HINŢESCU 1985 p 131 nuacutem 2243 FLONTA 1992a p 153 nuacutem 10491050 1992b p

179 nuacutem 10431051 MILLIO 1999 p 73 nuacutem 6051052 p 113 nuacutem 963a1053 p 158 nuacutem

1330a1054 p 202 nuacutem 17021055 nuacutem 1703a1056 nuacutem 17041057 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

218 i 234 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Drsquoaltra banda MILLIO (1999 p 291

nuacutem 24591058 p 372 nuacutem 3146a1059) ens ofereix la doble variant Paza bună fereştetrece

[lsquoprotegeix desuperarsquo] primejdia rea i ZANNE (2004 [1901] VII p 849 nuacutem 18745) encara

hi afegeix un recurs derivatiu Paza bună păzesce primejdĭa rea [lsquoLa bona vigilagravencia vigila el

mal perillrsquo] Aixiacute doncs queda clar que Cu paza bună din primejdia rea poate să scape [lsquoAmb

la bona vigilagravencia del mal perill (es) pot escaparrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem

2048) I ultra una bona vigilagravencia hi ha un parell meacutes de virtuts qui-sap-lo uacutetils a lrsquohora

1049 Amb el seguumlent apunt ldquoElogia a las personas previsoras por ser personas que se anticipan a los problemas y adelantan las solucionesrdquo 1050 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1051 Good watch prevents MISFORTUNE Amb dos equivalents castellans Caldo de gallina y precaucioacuten no hicieron jamaacutes dantildeo a hembra ni varoacuten i Dontildea Prudencia murioacute de vieja i dos en portuguegraves Cautela e caldos de galinha nunca fizeram mal a doentes i O que sabe recear sabe os riscos evitar 1052 A DANGER foreseen is half avoided 1053 FAR from Jupiter far from thunder 1054 HALF warned half armed MILLIO (1999 p 158 nuacutem 1330b) nrsquoesmenta un altre equivalent romanegraves Răul cunoscut e pe jumătate lecuit [lsquoEl mal conegut eacutes mig curatrsquo] que suara per no fer massa marrada ens limitarem a relacionar amb la proposta de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 122) Boala cunoscută e pe jumătate vindecată [lsquoLa malaltia coneguda eacutes mig guaridarsquo] 1055 Good HEED has good hap 1056 Much HEED does no harm 1057 Take HEED is a fair thinga good advicea good reed 1058 ONCE warned twice armed 1059 Good WATCH prevents misfortunes

222

drsquoafrontar segons quins perills Negraba şi chiverniseala cea[1060] bună trece primejdia rea [lsquoLa

calma i lrsquoorganitzacioacute realment bona supera el mal perillrsquo] (FLONTA 1992a p 153 nuacutem

10491061 CARTALEANU et alii 2007 p 226 nuacutem 2048) Negraba şi chiverniseala bună trece

primejdia cea rea [lsquoLa calma i la bona organitzacioacute supera el perill realment dolentrsquo] (MILLIO

1999 p 372 nuacutem 3146b1062)

1060 Noteu com lrsquouacutenica diferegravencia entre aquesta paregravemia i la seguumlent rau en lrsquouacutes de lrsquoarticle demostratiu o adjectival cea el qual en el primer cas destaca el mot chiverniseala [lsquolrsquoorganitzacioacutersquo] i en canvi en lrsquouacuteltim refrany el substantiu primejdia [lsquoel perillrsquo] 1061 Good watch prevents MISFORTUNE Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Preacutevoyance vaut tout bien i La meacutefiance (prudence) est megravere de sucircreteacute 1062 Good WATCH prevents misfortunes

223

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 12721063) Azi e ricircndul tău micircine-i ricircndul meu (PAPU 1965 II p 583) [lsquoAvui eacutes el teu torn demagrave eacutes el meu tornrsquo] Azi la tine şi macircine la mine (MĂRCULESCU 2007 II p 5341064) [lsquoAvui per a tu i demagrave per a mirsquo] En la seva forma llatina Hodie mihi cras tibi1065 ldquoexpresia a figurat frecvent fie la intrarea icircn

cimitire fie pe stelele funerare voind să amintească celor vii fragilitatea existenţei lor

imposibilitatea de a conta pe ziua de micircinerdquo [lsquolrsquoexpressioacute va figurar frequumlentment tant a

lrsquoentrada als cementiris com a les esteles funeragraveries volent recordar als vius la fragilitat de llur

existegravencia la impossibilitat de comptar amb el dia de demagraversquo] (GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem

36) Igualment CORREAS (2000 [1627] p 398 nuacutem 592) comenta aixiacute el refrany Hoy por miacute

cras por ti[1066] Hoy por miacute mantildeana por ti ldquoDiacutecelo el muerto al vivo y uacutesase a otras suertes y

sucesos y correspondenciasrdquo altres esdeveniments de la terrestritat en quegrave ldquoLa amistad y en

general las relaciones humanas deben responder a contenidos reciacuteprocos de modo que quien

presta un favor espera ser correspondido[1067] en la ocasioacuten oportunardquo (LEYVA 2004 p 168) La

nostra paregravemia a voltes presenta un afegitoacute inicial Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana

por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) o beacute pot presentar-se sense

referents temporals Cual por miacute tal por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem

54187) bo i passant de lrsquoabsegravencia verbal a lrsquoaccioacute meacutes efectiva Hazme la barba y hazerte he

1063 Amb la nota (II Cap 65 p 1272 n 20) ldquolaquotodos seremos igualesraquo refraacuten que en aquella eacutepoca se usaba para amenazar con una desgraciardquo 1064 El traductor anota (2007 II p 534 n 909) ldquoProverb laquoHoy por ti y mantildeana por miacuteraquo era folosit pentru a ameninţa cu o nenorocire [lsquoera usat per amenaccedilar amb una desgragraveciarsquo]rdquo 1065 A propogravesit de la paregravemia llatina ARTHABER (1929 p 469 nuacutem 929) esmenta equivalents romagravenics en castellagrave francegraves i italiagrave Hoy por mi [sic] mantildeana por ti Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi i Oggi a me domani a te equivalents els dos darrers que CASADO et alii (1998 p 60) tambeacute esmenten i encara sense deixar el refrany francegraves vet aquiacute una anegravecdota histograverica de la ploma de GHEORGHE (1986 p 97 nuacutem 36) ldquoSe relatează că Francisc I regele Franţei prizonier al lui Carol Quintul icircn timp ce se găsea icircntr-o icircnchisoare din Madrid (1526) a scris pe unul din pereţi Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carol Quintul văzicircnd icircn această expresie dacă nu o ameninţare cel puţin un avertisment a scris la ricircndul său sub inscripţia lui Francisc I binecunoscutul vers din comedia lui Terentius Heautontimorumenos (Cel care se pedepseşte singur) Homo sum humani nil a me alienum puto ceea ce voia să spună sicircnt om şi ca atare supus destinului uman accepticircnd deci ca posibilă o răsturnare de situaţiirdquo [lsquoSrsquoexplica que Francesc I el rei de Franccedila presoner de Carles V mentre es trobava en una presoacute de Madrid (1526) va escriure en una paret Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi Carles V veient en aquesta expressioacute() si no una amenaccedila almenys una advertegravencia va escriure al seu torn sota la inscripcioacute de Francesc I el ben conegut vers de la comegravedia de Terenci Heautontimorumenos (El que es castiga sol) Homo sum humani nil a me alienum puto la qual cosa volia dir soacutec home i com a tal sotmegraves al destiacute humagrave i accepto per tant com a possible() un capgirament de situacionsrsquo] Quant a lrsquoequivalent italiagrave lrsquoespigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 359 nuacutem 3898) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 578 nuacutem X127) 1066 Tambeacute MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 620 nuacutem 54188) en recull la variant amb lrsquoarcaisme cras Hoy por miacute y cras por ti 1067 En el mateix sentit OLMOS (19982 [1940] p 77) afirma que el refrany ldquoAlude al que hace un favor en espera de ser correspondido en otra ocasioacuten y al que lo solicita prometiendo corresponder oportunamente Esto es afirma la mutua reciprocidad sobre la que debe estar basada toda sociedadrdquo I si anem un xic meacutes enllagrave la glossa de COLL (1874 p 58 nuacutem 80) srsquoentesta a demostrar-nos que per meacutes anys que passin nihil nouum sub sole ldquoEso dicen los de la oposicioacuten aacute los ministeriales y los ministeriales aacute los de la oposicioacuten y esta verdad es el eje en que se apoya y gira el complicado juego de las instituciones y turno paciacutefico de los partidos Con ella amenazamos aacute los de arriba recordaacutendoles lo caduco de las grandezas terrenales oacute consolamos aacute los que padecen tribulacioacuten exhortaacutendoles aacute sobrellevarla con resignacioacuten y pacienciardquo

224

el copete (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 193 sv barba) Hazme y hacerte he (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54184) Hazme la barba hacerte he el copete (ETXABE

2001 p 2001068)

La literalitat drsquoambdoacutes traductors romanesos respecte a lrsquooriginal es demostra en el fet que contradint els testimonis del refranyer romanegraves que es caracteritzen per lrsquoestructura ldquoAvui + jo demagrave + turdquo ells srsquohagin cenyit a la foacutermula del referent cervantiacute ldquoAvui + tu demagrave + jordquo Respecte a lrsquoopcioacute quixotesca nomeacutes hem estat capaccedilos drsquoespigolar la seguumlent paregravemia romanesa (per beacute que en segona i primera persona del plural respectivament1069) Azi joacă ursul la voi Macircine va juca la noi [lsquoAvui balla lrsquooacutes a casa vostra Demagrave ballaragrave a casa nostrarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084c1070 p 365 nuacutem 3092b1071) paregravemia que sembla recollir el matiacutes drsquoamenaccedila o de canvi de sort que srsquoha subratllat en lrsquooriginal cervantiacute A continuacioacute enumerem les paregravemies romaneses espigolades a quegrave abans almiddotludiacuteem Aḑĭ mie macircine ţie [lsquoAvui a mi demagrave() a tursquo] (ZANNE 1895 I p 9 nuacutem 31) Aḑĭ mie macircne ţie (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6657) Azi mie [] micircne ţie (MUNTEAN 1967 p 49 nuacutem 1283) Azi mie micircine ţie (HINŢESCU 1985 p 43 nuacutem 182 GHEORGHE 1986 p 96 nuacutem 361072 FLONTA 1992a p 213 nuacutem 14681073 1992b p 253 nuacutem 14661074) Azi mie macircine ţie (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084d1075 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 196 CARTALEANU et alii 2007 p 29 nuacutem 192) Astă-ḑĭ pe mine macircine pe tine [lsquoAvui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 1895 I p 10 nuacutem 32) A tall de conclusioacute davant lrsquoevidegravencia que Roata norocului se icircnvacircrteşte [lsquoLa roda de la sort girarsquo] (MILLIO 1999 p 364 nuacutem 3084e1076) no eacutes estrany que la paregravemia romanesa srsquohagi vist augmentada per un filosogravefic afegitoacute inicial1077 Nu sciĭ cum se rsquontoacuterce roacuteta [] Aḑĭ la mine macircine la tine [lsquoNo saps com gira la roda [] Avui per a mi demagrave per a tursquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 134 nuacutem 15715) Nu ştii cum se icircntoarce roata [] Azi la mine micircine la tine (HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2017) Nu ştii cum se-ntoarce roata azi la mine macircine la tine (MILLIO 1999 p 58 nuacutem 485d1078)

1068 Amb lrsquoapunt ldquoAconseja ayudarse mutuamenterdquo 1069 Tanmateix aquests pronoms en la formulacioacute primigegravenia eacutes a dir ldquoAvui + pronom demagrave + pronomrdquo respecten lrsquoestructura clagravessica del refranyer romanegraves Astă-ḑĭ noacuteuě macircne voacuteuě [lsquoAvui per a nosaltres demagrave per a vosaltresrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 395 nuacutem 6658) 1070 TURN about is fair play 1071 TWO can play at that game 1072 A part de posar-lo en relacioacute amb els equivalents en llatiacute i en italiagrave ja esmentats lrsquoautor recull per exemple una mostra portuguesa Hoje por mim amanhatilde por ti i en refagrave lrsquoequivalent francegraves Aujourdrsquohui (agrave) Moi demain (agrave) Toi Tambeacute cal subratllar que les dues versions castellanes que ens proposa mostren drsquouna banda la paregravemia quixotesca (si beacute amb coma en comptes de conjuncioacute copulativa) Hoy por ti mantildeana por miacute i drsquoaltra banda la variant meacutes estesa als diversos refranyers romagravenics eacutes a dir amb la referegravencia hodierna en primera persona i la futura en segona Hoy por miacute y mantildeana por ti 1073 I TODAY you tomorrow Almiddotludint un cop meacutes al francegraves Aujourdrsquohui agrave moi demain agrave toi 1074 I TODAY you tomorrow Lrsquoautor pren en consideracioacute dos refranys castellans Hoy por miacute mantildeana por ti i Hoy por miacute y cras por ti i un de portuguegraves Hoje por mim amanhatilde por ti 1075 TURN about is fair play 1076 Iacutedem 1077 Vegeu el ja esmentat refrany castellagrave Del mundo lo aprendiacute hoy por miacute y mantildeana por ti (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 620 nuacutem 54189) 1078 CHANGE of fortune is the lot of life

225

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973) Adună-te cu ăi de treabă şi ai să fii unul dintr-icircnşii (PAPU 1965 II p 289) [lsquoAjuntarsquot amb aquells de profit i seragraves un drsquoellsrsquo] Adună-te cu cei buni şi printre ei ai să te pui (MĂRCULESCU 2007 II p 268) [lsquoAjuntarsquot amb els bons i entre ells et posaragravesrsquo] Tal com ens fa notar GARCIacuteA YELO (2007[1079]) el primer i uacuteltim refrany del Lazarillo de

Tormes eacutes el mateix ldquoArrimarse a los buenos por ser uno dellos (Tratado I) y Sentildeor ndashle dije-

yo determineacute de arrimarme a los buenos (Tratado VII)rdquo Gragravecies a aquest hagravebil joc

arquitectogravenic basat en la nostra paregravemia la novelmiddotla

ldquoconcluye de manera magistral pues no soacutelo recupera la temaacutetica de la paremia inicial sino

que claramente nos muestra un deseo malogrado de ascender socialmente y obtener estima

a traveacutes del contacto con aquellos que en principio pueden proporcionaacuterselo pero

finalmente y como vemos al acabar el relato el protagonista no logra completamenterdquo

Juntament amb la paregravemia quixotesca present sense coma a ETXABE (2001 p 211) nrsquourpem

un parell meacutes de variants Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos (CORREAS 2000 [1627]

p 77 nuacutem 1654 CAMPOS BARELLA 1998 p 52 nuacutem 502 ETXABE 2001 p 34) o beacute com

hem observat en ambdoacutes refranys del Lazarillo Arriacutemate a los buenos y seraacutes uno de ellos

(ETXABE 2001 p 57)

Drsquoaltra banda ZANNE (2004 [1900] IV p 196-197 nuacutem 94941080) porta a colmiddotlacioacute un poeta

persa del segle XIII (ldquode cuyo nombre no quiere acordarserdquo) el qual ens mostra per mitjagrave drsquoun

apograveleg la influegravencia positiva que la bona societat exerceix sobre alguacute mentre passejava el

poeta va observar que als seus peus hi havia una fulla mig seca que desprenia una agradable

olor La va recollir i la va ensumar amb viu plaer mentre li preguntava ldquoTu que fas tan bona

olor vols dir que no ets la flor del roserrdquo I la fulla li va respondre ldquoNo no soacutec la flor del

roser perograve he viscut un cert temps al seu costat drsquoaquiacute proveacute lrsquoagradable olor que desprencrdquo En

una quumlestioacute tan cabdal com lrsquoamistat i les relacions amicals el nostre periple cronologravegic encara

podria recular molt meacutes enrere del segle XIII per exemple fins a Horaci amb lrsquoharmogravenic

hexagravemetre ldquoOderunt hilarem tristes tristemque iocosirdquo1081 o agravedhuc (i ho deixariacuteem aquiacute) fins al

biacuteblic Liber Proverbiorum (XIII 20) ldquoQui cum sapientibus graditur sapiens erit [] amicus

1079 Prenem de referegravencia lrsquoarticle penjat a internet (httpwwwculturaspopularesorgtextos5articulosgarciayelohtm) que manca drsquoindicacions de pagravegina 1080 La seguumlent anegravecdota ilmiddotlustra el refrany Cu cine te adunĭ te asemenĭ [lsquoAmb qui trsquoajuntes() trsquoassemblesrsquo] (2004 [1900] IV p 195 nuacutem 9494) 1081 Vers que en la traduccioacute de Llorenccedil Riber de les Sagravetires i Epiacutestoles publicada el 1927 a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge sona aixiacute ldquoAvorreixen els tristos a qui eacutes alegre els enjogassats no poden veure els tristosrdquo (p 104)

226

stultorum malus efficieturrdquo1082 Aixiacute doncs sembla clar que el refrany ldquoPondera la influencia en

el bien de las buenas compantildeiacuteasrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 78) Pel que fa a la seva creacioacute

LEYVA (2004 p 172) ens en doacutena un bon indici

ldquoRefraacuten muy antiguo su primera referencia escrita data del reinado de Juan I de Castilla

(1358-1390) laquoLlegadvos[1083] a la compantildeiacutea de los buenos e seredes uno de ellosraquo deciacutea el

ayo de Pedro Nintildeo conde de Buelna a su alumnordquo

Encara que pugui resultar una bertranada no cal perdre de vista un detallet De vreĭ să aĭ nume

bun nu te unigrave cu ceĭ rěĭ [lsquoSi vols tenir bon nom no trsquouneixis amb els dolentsrsquo] (ZANNE 2004

[1900] IV p 233 nuacutem 9616) o tambeacute Cu cel icircndărătnic te vei icircndărătnici [lsquoAmb el rebel et

tornaragraves rebelrsquo] (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 712) Ara beacute si ho passem a passiva Cu cel ales

ales veĭ fi [lsquoAmb lrsquoescollit escollit seragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 777 nuacutem 18238) Cu

cel ales ales vei fi (HINŢESCU 1985 p 66 nuacutem 710 MILLIO 1999 p 149 nuacutem 1262a1084) o

beacute Cel ce se prieteneşte cu oameni de treabă se-ndreaptă [lsquoEl que fa amistat amb gent de profit

srsquoadreccedilarsquo] (HINŢESCU 1985 p 184 nuacutem 3566) per tal com de tots eacutes sabut que Es bons

mestres fan es bons deixebles (RULLAN 2005 [1905] II p 186) ben al contrari del seguumlent

exemple de PANN (1982 [1847] p 54) Cineva cicircnd locuieşte [] Cu magarul [sic] cel tricircndav

[] Or păr din el să [sic] lipeşte [] Or că vreun alt narav [sic] [lsquoAlguacute quan viu [] Amb lrsquoase

(que eacutes) gandul [] O pegravel drsquoell srsquoenganxa [] O que algun altre vicirsquo]

Finalment bo i consultant el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 546 sv juntar)

ens adonem que hi citen el refrany quixotesc i a lrsquohora de traduir-lo opten per la versioacute de

Papu en quegrave destacariacuteem la locucioacute adjectiva de treabă que segons el DEX (sv treabă3)

significa ldquoBun cinstit cumsecade de omenie de ispravărdquo [lsquoBo honrat com Deacuteu mana de beacute

de bona jeiarsquo]

1082 ldquoQui va amb un savi es torna savi [] qui va amb un neci es torna meacutes necirdquo (traduccioacute extreta del web BIBLIJAnet) 1083 Recordem que CAMPOS BARELLA (1998 p 52 nuacutem 502) citen la variant Alleacutegate a los buenos y seraacutes uno de ellos i hi afegeixen la glossa ldquoEnsentildea el provecho que se saca de las buenas compantildeiacuteasrdquo 1084 Keep GOOD men company and you shall be of the number

227

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185) Lauda de sine nu miroase a bine (FRUNZETTI 1965 I p 205) [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] Lauda de sine icircnjoseşte (MĂRCULESCU 2007 I p 148) [lsquoLa lloanccedila progravepia envileixrsquo] Las propias alabanzas envilecen1085 (II Cap 16 p 821) Lăudarea de sine aduce icircnjosire (PAPU 1965 II p 142) [lsquoEl fet de lloar-se un mateix comporta envilimentrsquo] Laudele de sine icircnjosesc (MĂRCULESCU 2007 II p 136) [lsquoLes lloances progravepies envileixenrsquo] La paregravemia drsquoorigen clagravessic tradueix lrsquoadagi llatiacute Laus in ore proprio vilescit i significa que

ldquoEl que se alaba es soberbio o vanidoso y nada como estos vicios envilecerdquo (OLMOS 19982

[1940] p 79) CARTALEANU et alii (2007 p 167 nuacutem 1471) recullen la versioacute de Frunzetti

que resumeixen aixiacute ldquoCel care se laudă singur nu-şi face un nume bunrdquo [lsquoEl que es lloa sol no

es fa un bon nomrsquo] Aquesta vanitosa olor de socarrim impregna pertot arreu el refranyer

romanegraves Lauda de sine [] Nu miroacutesě bine [lsquoLa lloanccedila progravepia [] No fa bona olorrsquo] (ZANNE

2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) Lauda de sine [] nu miroase a bine (MUNTEAN 1967 p

232 nuacutem 4581) Lauda de sine nu miroase bine (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lauda

de sine nu miroase-a bine (MILLIO 1999 p 315 nuacutem 2674a1086 p 332 nuacutem 2803b1087 p

352 nuacutem 29761088) Lauda de sine nu miroase a bine (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 75) A

voltes la sospitosa olor ascendeix (o descendeix) en lrsquoescala olfactiva i esdeveacute fegravetida Lauda de

sine nu miroase-a binepute [lsquoputrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143a1089) Lauda de sine Nu

miroase a binepute (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613b1090) Lauda proprie tare pute [lsquoLa

lloanccedila progravepia molt putrsquo] (HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1574) Lauda de sine pute1091 [lsquoLa

lloanccedila progravepia putrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 258 nuacutem 16077 MILLIO 1999 p 315 nuacutem

2674b1092 p 332 nuacutem 28021093) Lauda (proprie) de sine (tare) [lsquomoltrsquo] pute (GHEORGHE

1085 Encara que ni REQUENA (2004 p 882) ni CANTERA et alii (2005 p 81) no esmentin aquesta variant a nosaltres ens sembla imprescindible Al nostre favor per exemple convergeixen la nota ldquoSe habiacutea citado la misma sentencia de procedencia claacutesica en I 16 185rdquo (II Cap 16 p 821 n 30) i el fet que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza) marquin com a procedent del Quijote ndash(DQ)ndash la paregravemia Las propias alabanzas envilecen i no pas La propia alabanza envilece que tambeacute recullen Drsquoaltra banda tant OLMOS (19982 [1940] p 79) com LEYVA (2004 p 173) prenen en consideracioacute la paregravemia del capiacutetol 16 de la segona part sense fer cap esment al capiacutetol 16 de la primera 1086 PROPER praise stinks 1087 SELF-PRAISE is no recommendation 1088 THEY BRAY most that eat least 1089 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1090 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1091 A la pagravegina 259 Zanne nrsquoesmenta un equivalent en francegraves i un altre en italiagrave Qui se loue srsquoemboue i La lode propria puzza A continuacioacute citem la traduccioacute de BODINI (2005 [1957] I p 146) que ens recorda lrsquoanterior paregravemia francesa Chi si loda srsquoimbroda Vegeu en castellagrave Quien se loa se enloda (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 24 nuacutem 2195) Al recull de GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) srsquohi esmenten les anteriors paregravemies talment Qui se loue srsquoemboue La lode propria puzza i Chi si loda srsquoimbroda 1092 PROPER praise stinks

228

1986 p 232 nuacutem 211) Si no ens arribem a fer el cagraverrec del grau drsquoofensa olfactiva vet aquiacute

una bona imatge Lauda de sine pute [] Ca vinul rău din bute [lsquoCom el vi dolent de (la) boacutetarsquo]

(HINŢESCU 1985 p 103 nuacutem 1573) Lauda de sine pute ca vinul rău din bute (GHEORGHE

1986 p 232 nuacutem 211) Aixiacute doncs i maldant de trobar una paregravemia que ens serveixi de resum

Gura care singură pre sine se laudă pute [lsquoLa boca que sola a si mateixa es lloa putrsquo]

(GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Gura care singură pe sine se laudă pute (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 93)

La traduccioacute portuguesa de VISCONDES (2002 p 971094) O louvor em boca proacutepria eacute vitupeacuterio1095 srsquoajusta conceptualment a les opcions (en singular i en plural) de Mărculescu literals respecte a lrsquooriginal quixotesc perograve tanmateix amb ressons romanesos meacutes o menys clars Comencem amb algunes paregravemies que com Mărculescu empren el verb a icircnjosi1096 Cine pe sine se laudă acela maĭ tare se rsquonjosesce [lsquoQui a ell mateix es lloa aquell meacutes fortament srsquoenvileixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 771 nuacutem 18194) Cine se laudă pe sine maĭ tare se icircnjosesce (ZANNE 2004 [1901] VII p 265 nuacutem 16102) Cine se laudă pe sine mai tare se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613d1097 p 315 nuacutem 2674c1098) Cine se laudă pe sine mai rău [lsquopitjorrsquo] se icircnjoseşte (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143b1099) I canviant de verb Cine se laudă se măscăresce pre sine [lsquoQui es lloa es rebaixa a ell mateixrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 264 nuacutem 16101) o Cine se laudă singur se ocăreşte [lsquosrsquoinsultarsquo] pe sine (HINŢESCU 1985 p 58 nuacutem 532) Cine se laudă singur se ocăreşte pe sine (mai tare se-njoseşte) [lsquo(meacutes fortament es rebaixa)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) En resum Cine se laudă pe sine nu merită lăudat [lsquoQui es lloa a ell mateix no mereix (ser) lloatrsquo] (MILLIO 1999 p 255 nuacutem 2143c1100)

En clau zoologravegica un estable o una quadra ben proveiumlts no necessitaran fer-se lrsquoarticle per tal com Calul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 347 nuacutem 1396 2004 [1901] IX p 553 nuacutem 7561 HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 282 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 30) amb les variants Calul bun se vinde singur [lsquosolrsquo] din grajd (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 20 nuacutem 118) Calul bun [sic] se vinde din fundul grajdului [lsquodes del fons de la quadrarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 16 nuacutem 69) paregravemies que es poden reblar amb un repicoacute Calul bun din grajd se vinde [] Şi mai bun preţ pe el prinde1101 [lsquoI meacutes bon preu per a ell prenrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 17 nuacutem 80

1093 SELF-PRAISE comes aye stinking 1094 Correspon al capiacutetol 16 de la primera part 1095 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 211) 1096 DEX (sv icircnjosiacute) ldquoA (se) umili a (se) dezonorardquo [lsquoHumiliar(-se) deshonrar(-se)rsquo] 1097 HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1098 PROPER praise stinks 1099 A MANrsquos praise in his own mouth does stink 1100 Iacutedem 1101 La primera traduccioacute de Millio per a la paregravemia anglesa Good WARE makes quick market ens sobta especialment Marfa să fie bună muşterii nu lipsesc [lsquoLa mercaderia que sigui bona (que) els parroquians no faltenrsquo] (MILLIO

229

HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 281 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137c1102) Calul bun din grajd se vinde [] şi mai bun preţ pe el prinde (MUNTEAN 1967 p 68 nuacutem 1574) Igualment en el cas de la vaca Vaca bună se vinde din staul [lsquoLa bona vaca es ven des de lrsquoestablersquo] (MUNTEAN 1967 p 409 nuacutem 7790 HINŢESCU 1985 p 162 nuacutem 2943) Vaca bună se vinde din grajd [lsquodes de la quadrarsquo] (MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137d1103) Vaca bună şi rsquon grajd se caută (vinde) [lsquofins i tot a la quadra es busca (ven)rsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 81 nuacutem 677) Vaca bună din ocol [lsquodes de la cledarsquo] se vinde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 42) I finalment el respectat i respectable armăsar [lsquocavall llavorerrsquo] Armăsarul bun se vinde din grajd [lsquoEl bon cavall llavorer es ven des de la quadrarsquo] (ZANNE 1895 I p 320 nuacutem 1288 TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 9 nuacutem 24 HINŢESCU 1985 p 41 nuacutem 131 MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3137b1104) A aquesta darrera paregravemia Zanne hi relacionava la francesa Agrave bon vin point drsquoenseigne i nosaltres desfent el camiacute i tornant al romanegraves hi referim Vinul bun dě sine sě laudă [lsquoEl bon vi per ell mateix es lloarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 186 nuacutem 9459) i Vinul bun trece şi pe ascuns [lsquoEl bon vi passa fins i tot drsquoamagatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 187 nuacutem 9460)

Conveacute esmentar que al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 37 sv alabanza)

trobem ambdues variants La propia alabanza envilecesiente [sic] mal i Las propias alabanzas

envilecen1105 Aquesta uacuteltima formulada en plural srsquoacompanya de la traduccioacute de Papu

mentre que pel que fa a la primera hi llegim dues traduccions ambdues ben conegudes Lauda

de sine nu miroase (a) bine1106 [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] i Cine se laudă singur se

ocăreşte pe sine1107 [lsquoQui es lloa sol srsquoinsulta a ell mateixrsquo] exemples que no ens sorprenen si

pensem que no endebades drsquoalguacute que es lloa a si mateix es diu que I-au murit lăudătorii1108

[lsquo(Se) li han mort els lloadorsrsquo]

Al llarg de totes les paregravemies esmentades ha quedat prou palegraves que Nu e bine să se laude cineva

pe sine1109 [lsquoNo estagrave beacute que es lloiuml alguacute a ell mateixrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613c1110) ja

1999 p 371 nuacutem 3137a) alhora que ens recorda un altre refrany quixotesc Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743) 1102 Good WARE makes quick market 1103 Iacutedem 1104 Iacutedem 1105 Recordem que eacutes tot just aquesta la que els autors marquen com a extreta del Quijote 1106 Vegeu per exemple ZANNE (2004 [1903] X p 385 nuacutem 10912) MUNTEAN (1967 p 232 nuacutem 4581) MILLIO (1999 p 315 nuacutem 2674a p 332 nuacutem 2803b p 352 nuacutem 2976) o BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 75) 1107 Vegeu HINŢESCU (1985 p 58 nuacutem 532) 1108 Vegeu al DEX (sv lăudătoacuter) el fraseologisme A-i fi murit (cuiva) lăudătorii [lsquoHaver(-se)-li mort (a alguacute) els lloadorsrsquo] que ldquose spune ironic despre cineva sau cuiva care se laudă singurrdquo [lsquoes diu irogravenicament drsquoalguacute o a alguacute que es lloa solrsquo] Resulta evident la comparacioacute amb els nostres familiars No haver de menester padrins (DCVB sv padriacute) o No tener abuela (DRAE sv abuelo) 1109 Al costat drsquoaquesta paregravemia Millio nrsquoesmenta drsquoaltres com ara dues que ens semblen un xic allunyades del sentit original Laudă-te gură că eşti destulă [lsquoLloarsquot boca que ets suficientrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613e) i Laudă-te gură Că alţii nu se-ndură [lsquoLloarsquot boca Que els altres no es compadeixenrsquo] (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613f) Recordem que el refrany anglegraves de partenccedila era HE THAT PRAISES himself spathereth himself 1110 HE THAT PRAISES himself spathereth himself

230

que qui aixiacute actua perd bous i esquelles Nursquoţĭ lăudagrave singur faptele că icircţĭ pĭerḑĭ rodul [lsquoNo et

lloiumls sol els actes que et perds el fruitrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 839 nuacutem 18670) Nu-ţi

lăuda singur faptele că icircţi pierzi rodul (MILLIO 1999 p 191 nuacutem 1613a1111 p 332 nuacutem

2803c1112) Nu lăuda singur faptele căci pierzi rodul [lsquoNo lloiumls sol els (teus) actes car perds el

fruitrsquo] (GHEORGHE 1986 p 232 nuacutem 211) Lrsquoograveptim doncs sigui a nivell particular o encara

millor colmiddotlectiu eacutes la lloanccedila drsquoaltri Altul să te laude nu gura ta1113 [lsquoUn altre et lloiuml() no la

teva bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 30 nuacutem 785) Altul să te laude nu gura ta (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 184) Nu te lăuda singur lasă să te laude satul [lsquoNo et lloiumls sol deixa que et

lloiuml el poblersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 234) Ens permetem a tall de conclusioacute esmentar

un oxiacutemoron que ZANNE (2004 [1903] X p 36 nuacutem 8863) dedica als modests Gură are şi

gură nrsquoare1114 [lsquoTeacute boca i no teacute bocarsquo]

1111 Iacutedem 1112 SELF-PRAISE is no recommendation 1113 Refrany que ens recorda el cegravelebre passatge dantesc (Purgatorio XXX v 62-63) en quegrave lrsquoautor se cita a si mateix de necessitat ldquoquando mi volsi al suon del nome mio [] che di necessitagrave qui si registrardquo Segons la traduccioacute sagarriana editada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955 ldquoquan girant-me el meu nom hi vaig sentir [] que per necessitat aquiacute es registrardquo 1114 Bo i vigilant de no caure en el no menys perilloacutes Quien no se alaba de ruin se muere (CAMPOS BARELLA 1998 p 12 nuacutem 103) refrany que LEYVA (2004 p 173) acompanya del comentari ldquoSentencia que parece apropiada a los tiempos actualesrdquo Dit sigui de passada lrsquoequivalent romanegraves ens lrsquoofereixen CALCIU et alii (1979 p 802 sv praznic) Obraznicul mănicircncă praznicul (şi ruşinosul roade osul) [lsquoEl desvergonyit menja el banquet funerari (i el vergonyoacutes rosega lrsquoos)rsquo]

231

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229 II Cap 13 i 36 p 796 i 1019) (I Cap 20 p 2291115) Lăcomia pierde omenia (FRUNZETTI 1965 I p 248) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 I p 1851116) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 13 p 7961117) Lăcomia pierde omenia (PAPU 1965 II p 119) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] (II Cap 36 p 1019) Lăcomia strică omenia (PAPU 1965 II p 334) [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 308) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo] COVARRUBIAS (1977 [1611] p 331 sv codiciar) ens proporciona una informacioacute qui-sap-lo interessant ldquoEstaacute tomado este refraacuten de uno que hurtava de un arca dineros y echaacutevalos en un saco pero apretaacutendolos mucho para que cupiessen maacutes rompioacute el saco por el assiento y vertioacutelos todos en tanto fueacute sentido con el ruydo y apenas se pudo escapar sin llevar nadardquo El nostre refrany doncs ldquoAdvierte de que el ansia desordenada de ganancias suele cegar[1118] a quienes se dejan llevar por ella y de este modo por alcanzar una riqueza mayor[1119] pierden los bienes que teniacutean a su legiacutetimo alcancerdquo (ROMERO 20012 p 42 nuacutem 88) Aquesta falmiddotlera duta a lrsquoextrem fa que ldquoEl ambicioso guiado por el apetito desordenado de riquezas no tiene escruacutepulos en ser rico incluso a costa de la pobreza de los otrosrdquo1120 (LEYVA 2004 p 175) Ultra la forma quixotesca recollida per exemple a CAMPOS BARELLA (1998 p 98 nuacutem

1115 A lrsquooriginal hi apareix cudicia en lloc de codicia detall que srsquoassenyala en nota a peu de pagravegina (I Cap 20 p 229 n 20) ldquocudicia laquocodiciaraquo la frase es proverbialrdquo Segons BARSANTI (2006 p 180) ldquola alteracioacuten vocaacutelica del teacutermino laquocodiciaraquo propio de la forma de hablar y escribir de la eacutepocardquo 1116 MĂRCULESCU (2007 I p 185 n 364) anota ldquoFormulare proverbială [lsquoFoacutermula proverbialrsquo] laquoLa codicia rompe el sacoraquordquo 1117 Amb lrsquoapunt (II Cap 13 p 796 n 34) ldquoFrase proverbialrdquo 1118 Heus-ne aquiacute un exemple histograveric passat pel sedagraves de la literatura ldquoPorque tener maacutes de lo que es justo o maacutes de lo necesario puede acarrearnos disgustos traacutegicos Como el que Leoacuten Tolstoi (1828-1910) cuenta en su gran obra Guerra y Paz el escritor ruso sugiere que la gran derrota de Napoleoacuten en Rusia fue el resultado de la avaricia y la vanidad del emperador francegraves La retirada del ejeacutercito galo se vio estorbada por las grandes riquezas que habiacutean expoliado en Moscuacute y la lentitud de su marcha propicioacute que el invierno y los soldados rusos se les echaran encima haciendo una gran carniceriacuteardquo (CALLES 2006 p 161 nuacutem 541) 1119 Com molt beacute afirma COLL (1874 p 190 nuacutem 239) ldquomuchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el aacutensia de aspirar aacute una exorbitanterdquo o beacute en la liacutenea moralitzadora tan caracteriacutestica drsquoOLMOS (19982 [1940] p 80) ldquoEl avaricioso tanto quiere acaparar que con frecuencia cegado del afaacuten de ganancia sufre descuidos que se lo hacen perder todo Es muy provechosa la moderacioacutenrdquo 1120 I hi afegeix lrsquoanegravecdota de Carlos I drsquoEspanya (i V drsquoAlemanya) el qual ldquoHuiacutea de las personas influyentes por creerlas ambiciosas y capaces de laquodominar vuestra voluntad lo que os costariacutea caroraquo sentenciaba con conocimiento de causa pues laquoel avariento do tiene el tesoro tiene el entendimientoraquordquo

232

9701121) o a ETXABE (2001 p 215) nrsquoexisteix el repicoacute La codicia rompe el saco quizaacute le romperaacute donde no estaacute (CORREAS 2000 [1627] p 415 nuacutem 130) o beacute la variant La avaricia rompe el saco1122 (ETXABE 2001 p 212) els quals el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes fa dependre de lrsquohiperogravenim paregravemic Quien todo lo quiere todo lo pierde1123 paregravemia ben estesa en catalagrave i que no endebades els tres traductors quixotescs consultats en aquesta llengua han emprat en algun moment1124 Qui tot ho vol tot ho perd (RULLAN 2005 [1905] II Cap 36 p 215) i Qui tot ho vol tot ho perd (CIVERA 1969 Cap 20 p 109 BULBENA 2005 Cap 20 p 162) desaforada cobdiacutecia que en romanegraves podriacuteem formular de la seguumlent guisa Cine doreşte mult pierde şi pe cel puţin1125 [lsquoQui desitja molt perd fins i tot el pocrsquo] (MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65a1126) o Cine voesce tot-deacute-una maĭ mult acela pĭerde şi cacirct aǔ avut [lsquoQui vol sempre meacutes aquell acaba perdent tot el que ha tingutrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 775 nuacutem 18226) Per no perdre-ho tot o almenys no marrar el camiacute inicial tornem a la paregravemia quixotesca la qual davant lrsquoespill romanegraves es transforma en Lăcomĭa sparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia rebenta el sacrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 640 nuacutem 17573) Lăcomia sparge sacul (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4614 FLONTA 1992a p 41 nuacutem 2801127 1992b p 48 nuacutem 2731128 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65d1129 p 68 nuacutem 571a1130 p 151 nuacutem 1274f1131 p 152 nuacutem 1284g1132 p 177 nuacutem 1499c1133 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 76 CARTALEANU et alii 2007 p 168 nuacutem 1483) Ara beacute cal no oblidar que Zanne estigmatitza la paregravemia amb un punt negre marca destinada a aquells refranys estranys al romanegraves o beacute traduiumlts drsquoaltres llenguumles Precisament en aquest cas lrsquoautor recorda el francegraves Avarice rompt le sac1134 (2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17573) del qual podria provenir la versioacute romanesa Lrsquoopcioacute de Mărculescu amb rupe

1121 Les autores que indubtablement pouen de COLL (1874 p 190 nuacutem 239) anoten ldquoEnsentildea que muchas veces se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de aspirar a otra exorbitanterdquo 1122 Amb la glossa ldquoAdvierte de que en ocasiones se frustra el logro de una ganancia moderada por el ansia de obtener una mayorrdquo 1123 Consultable en liacutenia a httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58835ampLng=0 Es tracta drsquoun refrany que per exemple ETXABE (2001 p 363) tambeacute recull 1124 I aixiacute tambeacute en italiagrave VIAN COZZI (1960 I p 217) Chi troppo vuole nulla stringe refrany que per cert LAPUCCI (1983 p 120) relaciona amb Chi due lepri caccia [] una perde e lrsquoaltra lascia Al recull drsquoSCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 92 nuacutem 998) apareix en la variant Chi due lepri vuol catturare una gli sfugge lrsquoaltra gli scappa 1125 DUŢĂ (1997 p 199 nuacutem 2128) ens transmet una frase de Publili Sirus (s I ac) que confirma el perill de la cobdiacutecia ldquoSărăciei icirci lipsesc multe lăcomiei toaterdquo [lsquoA la pobresa() li manquen moltes coses a la cobdiacutecia() totesrsquo] 1126 ALL COVET all lose 1127 COVETOUSNESS breaks the bag Flonta tambeacute esmenta el francegraves La convoitise (Avarice) rompt le sac 1128 COVETOUSNESS breaks the bag (sack) Lrsquoautor hi relaciona el refrany quixotesc lrsquoequivalent portuguegraves A cobiccedila rompe o saco i un altre de ben semblant en castellagrave Codicia mala saco rompe 1129 ALL COVET all lose 1130 COVETOUSNESS breaksbursts the bag 1131 Donrsquot kill the GOOSE that laid the golden eggs 1132 GRASP all lose all 1133 HE THAT COVETS allloses all 1134 ZANNE (2004 [1901] VII p 713 nuacutem 17855) aprofita aquest mateix refrany per relacionar-hi el romanegraves Scumpul maĭ mult păgubesce (şi) leneşul maĭ mult aleacutergă [lsquoLrsquoavar molt meacutes hi perd (i) el gandul molt meacutes corrersquo] (2004 [1901] VII p 712 nuacutem 17855) Quant a la paregravemia francesa GHEORGHE (1986 p 233 nuacutem 212) ens lrsquoamplia amb un altre substantiu Avarice (la convoitise) rompt le sac el qual retrobem a les traduccions quixotesques drsquo OUDIN CASSOU (2002 [1949] Cap 20 p 217) La trop grande convoitise rompt le sac i de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 36 p 312) La convoitise rompt le sac

233

[lsquotrencarsquo] en comptes de sparge [lsquorebentarsquo] no fa sinoacute traduir al peu de la lletra el refrany cervantiacute el qual tanmateix al diccionari de Calciu et alii apareix esmentat dues vegades com a exemple amb les seguumlents solucions Lăcomia pierde omenia [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 564 sv lăcomie) i Lăcomia strică omenia [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 727 sv omenie) eacutes a dir tot just les versions escollides per Frunzetti i Papu presents sobretot la segona al refranyer romanegraves Lacomia (lăcomĭa) [] Perde omenia [lsquoLa cobdiacutecia [] Perd la humanitathonradesarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 641 nuacutem 17575) Lăcomia strică omenia (HINŢESCU 1985 p 104 nuacutem 1580 MILLIO 1999 p 9 nuacutem 65c1135 p 226 nuacutem 18941136) Lăcomia [] strică omenia (MUNTEAN 1967 p 234 nuacutem 4615) amb una precisacioacute temporal Lăcomia de multe ori [lsquomanta vegadarsquo] strică omenia (HINŢESCU 1985 p 202 nuacutem 3986) GHEORGHE (1986 p 232 nuacutem 212) encara hi afegeix una tercera variant Lăcomia strică (pierde micircncă) omenia1137 [lsquoLa cobdiacutecia espatlla (perd menja) la humanitathonradesarsquo] Finalment per tancar el cercle vet aquiacute una triple paregravemia que a les traduccions de Frunzetti i Papu afegeix la variant de Zanne amb quegrave iniciagravevem aquesta seccioacute Lăcomia stricăpierde omeniasparge sacul [lsquoLa cobdiacutecia espatllaperd la humanitat (la honradesa)rebenta el sacrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 228 sv codicia)

Suara ens toca endinsar-nos en la zoologia per descobrir dos animals que per mor de la

cobdiacutecia van perdre una part de la seva anatomia En primer lloc ZANNE (1895 I p 362 nuacutem

1448) recull un passatge de la Istoria Byzantina de Nichifor Grigoraş (segle XIV) en quegrave

lrsquoambicioacutes camell demana les banyes a Juacutepiter el qual enfadat per aquesta peticioacute inconvenient

no nomeacutes no les hi concedeix sinoacute que per acabar-ho drsquoadobar li arrabassa les orelles vet aquiacute

el motiu per quegrave Cămila cercacircnd coacuterne urechile rsquoşĭ-aŭ perdut [lsquoEl camell cercant banyes les

seves orelles ha perdutrsquo] Cămila cercacircnd coarne urechile şi-a pierdut (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 31) Cămila coacuterne cercacircnd şrsquoaǔ pĭerdut şi urechile [lsquoEl camell banyes cercant ha

perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 949 nuacutem 19834) Cămila

vricircnd să dobicircndească coarne şi-a pierdut şi urechile1138 [lsquoEl camell volent aconseguir banyes ha

perdut fins i tot les seves orellesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 49 nuacutem 335) Cămila voind să

dobacircndească coarne şi-a pierdut urechile (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448a1139) el camell

doncs en una mena de caixa o faixa anatogravemic es planteja Ori cicircştig coarne ori pierd urechile

[lsquoO guanyo banyes o perdo les orellesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 301 nuacutem 5898) sense haver

1135 ALL COVET all lose 1136 IT is hard for a GREEDY eye to have a leal heart 1137 Lrsquoautor aprofita aquesta paregravemia per relacionar-la amb un seguit drsquoequivalents romagravenics per exemple en portuguegraves A cobiccedila (cubiccedila) rompe o saco i O demasiado rompe o saco o en italiagrave Il troppo rompe il sacco Chi troppo insacca squarcia le sacca Il troppo bene sfonda la cassetta i La cupidigia rompe il sacco Les dues uacuteltimes paregravemies italianes les espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 512 nuacutem 5601 p 189 nuacutem 2043) 1138 En un altre cas lrsquoobjecte de desig fa encara meacutes humoriacutestica la situacioacute Vracircnd să poarte cercei mai buni icircşi pierde urechile [lsquoVolent portar arracades millors perd les seves orellesrsquo] (MILLIO 1999 p 54 nuacutem 448b) 1139 The CAMEL going to seek horns lost his ears

234

parat esment al seguumlent consell Coacuterne cine aşteacuteptă urechile pue [lsquoQui espera banyes les

orelles perdrsquo] (ZANNE 1895 I p 439 nuacutem 1732) Respecte al segon animal situem-nos en un

cru ambient hivernal en quegrave una guineu havia cercat menjar endebades durant tota la nit a

lrsquoalba srsquoassegueacute al marge del camiacute i mentre pensava quegrave havia de fer li arribagrave una oloreta de

peix fresc drsquoun trineu estirat per bous Encontinent srsquoestiragrave a la vora del camiacute i es feacuteu la morta

Mica en mica el trineu srsquohi anagrave apropant i el pagegraves que conduia els bous creient-la morta

lrsquoaferragrave drsquoun peu i la llanccedilagrave sobre el peix Dissimuladament amb els peus de darrere la guineu

comenccedilagrave a trabocar peix fora del trineu de manera que com meacutes avanccedilava el pagegraves meacutes peix

es perdia Quan la guineu es donagrave per ben servida baixagrave del trineu recolliacute els peixos que havia

anant amollant i se nrsquoanagrave al cau a menjar-sersquols en santa pau Justament llavors aparegueacute lrsquooacutes

que sorpregraves de veure tant de peix li preguntagrave com caram srsquoho havia fet La guineu li respongueacute

que era tan fagravecil com anar al llac ficar-hi la cua i estar-srsquohi ben quiet tota la nit i que llavors

quan de matinada la tragueacutes hi trobaria un beacute de Deacuteu de peix Lrsquooacutes no srsquoho feacuteu repetir se nrsquoanagrave

al llac i temps li faltagrave per entaforar-hi la cua Aquella nit feia un fred que pelava i per tant

lrsquoaigua del llac no trigagrave a gelar-se i a endurir-se bo i prement la cua de lrsquooacutes com unes tenalles

El pobre oacutes tremolava com una fulla perograve resistiacute fins a la matinada llavors prou que volia treure

la cua perograve no hi havia manera Srsquohi posagrave amb meacutes forccedila i estira que estiraragraves Srsquoarrencagrave

drsquoarrel la cua1140 Vet aquiacute per quegrave lrsquooacutes es quedagrave sense cua i ldquodespre cel lacom care cu nimic nu

sĕ maĭ satură şi care păgubesce din prea mare lăcomierdquo [lsquodrsquoaquell cobdicioacutes que no en teacute mai

prou i que hi acaba perdent per culpa de lrsquoexcessiva cobdiacuteciarsquo] es diu Drsquoaĭa nrsquoare ursul

coacutedă1141 [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 677 nuacutem 2579) D-aia De aceea n-are

ursul coadă (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3709) De ce n-are ursul coadă [lsquoPer quegrave no teacute lrsquooacutes

cuarsquo] (HINŢESCU 1985 p 191 nuacutem 3741) o en comparacioacute amb la guineu a la qual el truc

almenys fins ara1142 li ha sortit sempre rodoacute Drsquoaĭa nrsquoare ursu coacutedă şi vulpea drsquoabĭa o duce1143

[lsquoi la guineu amb prou feines la duursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 725 nuacutem 8559) D-aia n-

are ursu coadă şi vulpea d-abia o duce (MUNTEAN 1967 p 131 nuacutem 2835)

1140 Aquesta anegravecdota ens recorda el garrepa Hagi-Tudose personatge creat per Barbu Ştefănescu Delavrancea (1858-1918) el qual duia a tal extrem la seva gasiveria que es proposava drsquoescuar el gat de casa per tal que aixiacute quan a lrsquohivern entreacutes o sortiacutes per la porta aquesta no hauria de romandre oberta tanta estona i per tant no es perdria tanta escalfor 1141 La faula que precedeix la paregravemia lrsquohem extreta i adaptada nostri generis de ZANNE (1895 I p 677-678 nuacutem 2579) 1142 Aixograve sempre i quan no fem cas del seguumlent refrany Lasrsquo că mai are vulpea lipsă de coadă [lsquoDeixa (estar) que a la guineu encara li falta la cuarsquo] (MUNTEAN 1967 p 231 nuacutem 4554) 1143 MUNTEAN (1967 p 131 nuacutem 2834) canvia la guineu per un protagonista vegetal D-aia n-are ursu coadă şi para cocean [lsquoPer aixograve no teacute lrsquooacutes cua ni la pera pinyolrsquo]

235

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277) Vina măgarului nu se cade s-o arunci pe şa (PAPU 1965 II p 588) [lsquoLa culpa de lrsquoase no escau llenccedilar-la a la sellarsquo] Vina măgarului nu trebuie pusă-n cacircrca samarului (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoLa culpa de lrsquoase no srsquoha drsquoatribuir a lrsquoalbardarsquo] La paregravemia ldquoSe aplica a las personas que para disculpar sus yerros y defectos los atribuyen a otros

que no han tenido parte en ellordquo1144 (CAMPOS BARELLA 1998 p 116 nuacutem 1161) Per tant

ldquoAlude a quienes tratan de eludir[1145] la responsabilidad de un error atribuyeacutendolo a causas y

agentes que en ninguacuten momento han influido o intervenido en eacutelrdquo (ETXABE 2001 p 215) Drsquoaltra

banda mentre CORREAS (2000 [1627] p 417 nuacutem 169) ens en presenta una variant escurccedilada La

culpa del asno echarla a la albarda COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) per la seva

banda prefereix ampliar-la Quien no puede dar en el asno da en el albarda1146

ZANNE (2004 [1900] V p 326 nuacutem 12011) a lrsquohora de buscar equivalents romagravenics al refrany

Bate hlobile[1147] să sě priceacutepă calul [lsquoPega les vares perquegrave (ho) entengui el cavallrsquo] esmenta la

paregravemia francesa Qui ne peut battre le cheval [] Batte la selle ou le bast1148 i ben entegraves la

castellana Quien no puede dar en le [sic] asno da en el albarda1149 BOTEZATU HAcircNCU (20033 p

29) ens nrsquoofereixen una variant Bate hloaba să priceapă iapa [lsquoPega la vara perquegrave (ho) entengui

lrsquoeguarsquo] A primer cop drsquoull les paregravemies romaneses ens sorprenen amb lrsquoaparicioacute de la vara del

carro hloabă nogensmenys ens reserven una altra variant meacutes ben representada i a lrsquoensems meacutes

propera a lrsquooriginal quixotesc Comencem per ZANNE (1895 I p 649-650 nuacutem 2480) que a

partir de la paregravemia Bate şeaua să pricegravepă ĭeacutepa [lsquoPega la sella perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] cita de

nou els ja coneguts refranys francegraves i castellagrave bo i afegint-los-en un drsquoitaliagrave Chi non pugraveo [sic] dare

1144 Curiosament a la novelmiddotla curta de Ramon Miquel i Planes El llibreter assassiacute de Barcelona publicada per primera vegada a la Ciutat Comtal el 1927 el protagonista confessa volenteroacutes els seus crims amb el prec que les culpes no caiguin sobre els innocents llibres origen de la seva desaforada passioacute ldquosoacutec un assassiacute perograve mrsquohi ha obligat una bona intencioacute He volgut fer un beacute a la ciegravencia conservant-li tresors que no hauria estat possible suplir mai meacutes Si he obrat malament feu de mi el que vulgueu perograve sobretot que no srsquoescampin els meus llibres no hi ha raoacute de castigar el bast per les culpes de lrsquoase que el durdquo En aquest cas prenem al vol la pagravegina 34 de lrsquoedicioacute publicada per Montesinos a Barcelona el 1991 1145 LEYVA (2004 p 176) ens ho deixa ben clar ldquoNada de buscar en otros las culpas propiasrdquo o si ho preferiu en italiagrave Chi egrave causa del suo mal pianga se stesso (BODINI 2005 [1957] II p 1128) paregravemia que SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 93 nuacutem 1007) recullen amb coma despreacutes de mal 1146 SEVILLA (1999 p 100) amb la en lloc de el vincula aquest refrany amb lrsquoitaliagrave Chi non puograve battere il cavallo batte la sella i el francegraves Qui ne peut frapper veut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct 1147 Segons el NODEX (sv hloaacutebă) ldquoFiecare dintre cele două bare prinse de crucea unei trăsuri icircntre care se icircnhamă calul hulubărdquo [lsquoCadascuna de les dues barres agafades a la creu drsquoun carruatge entre les quals srsquoenganxa el cavall vararsquo] 1148 Al recull de GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) Qui ne peut battre le cheval bat la selle 1149 Refrany que correctament escrit Quien no puede dar en el asno da en la albarda empra ARTHABER (1929 p 59 nuacutem 112) per relacionar-hi el francegraves Qui ne peut frapper lrsquoacircne frappe le bacirct i lrsquoitaliagrave Chi non puograve dare allrsquoasino dagrave al basto Pel que fa a la paregravemia francesa la retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 25 nuacutem 369) quant a la italiana a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b)

236

allrsquoasino dagrave al basto1150 Observem ara a traveacutes del mateix Zanne i drsquoaltres fonts com en romanegraves

es busca el joc entre ş(e)aua [lsquola sellarsquo] i iapa [lsquolrsquoeguarsquo] Bate şeaua (şaua) să priceacutepă ĭeacutepa [lsquoPega

la sella (la sella) perquegrave (ho) entengui lrsquoeguarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 712 nuacutem 8487) Bate

şeaua să priceapă iapa (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1358 HINŢESCU 1985 p 44 nuacutem 210)

Bate şaua să priceapă iapa (MILLIO 1999 p 29 nuacutem 2381151 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

229) Bate şaua să se priceapă [lsquonrsquoaprenguirsquo] iapa1152 (HINŢESCU 1985 p 180 nuacutem 3461

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 29) per beacute que GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) tambeacute ens hi

proposa un referent equiacute Bate şaua să priceapă (icircnţeleagă) iapa (calul) [lsquoPega la sella perquegrave (ho)

entengui (comprengui) lrsquoegua (el cavall)rsquo] I cloem la tirallonga amb un proverbi ben divertit que

posa de manifest la inutilitat drsquoapallissar la sella Icircn zadar baţi şaua c-o fătat iapa [lsquoEn va pegues

la sella que ha parit lrsquoeguarsquo] (MUNTEAN 1967 p 214 nuacutem 4316) Icircn zadar baţi şaua c-o fătat

iapa (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43)

A CALCIU SAMHARADZE (20052 p 39 sv albarda) trobem el refrany quixotesc en la versioacute de

Papu i a continuacioacute la variant Quien no puede dar en el asno da en la albarda1153 amb la

traduccioacute Bate samarul să priceapă măgarul [lsquoPega lrsquoalbarda perquegrave (ho) entengui lrsquoasersquo] Ara siacute

que hem ensopegat la paregravemia romanesa coincident per tal com a diferegravencia de les anteriors

combinacions varavares ndash cavall o sella ndash egua lrsquoactual conjumina lrsquoalbarda i lrsquoase i eacutes fagravecilment

localitzable a diferents reculls Bate samarul [] Să priceacutepă măgarul1154 (ZANNE 1895 I p 642

nuacutem 2464) Bate samarul [] să priceapă măgarul (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1357) Bate

samarul să priceapă măgarul (GHEORGHE 1986 p 105 nuacutem 43 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

229)

Acabarem amb lrsquoexpressioacute -(icirc)n cacircrca1155 + genitiu que seguint el diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 199 sv cicircrcă) significa ldquoa cuestas a la(s) espalda(s) a hombro(s)rdquo i en el marc del

fraseologisme A arunca ceva icircn cicircrca cuiva pren un sentit idegraventic a la solucioacute de Mărculescu

ldquoimputarle (achacarle sau atribuirle) algo a alguienrdquo

1150 Bo i esmenant lrsquoerror eacutes a dir amb puograve en lloc de pugraveo a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 129 nuacutem 1417) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 443 nuacutem IX66130b) 1151 BEAT the dog before the lion 1152 HINŢESCU (1985 p 169 nuacutem 3088) tambeacute esmenta el fraseologisme A bate [lsquoPegarrsquo] şaua să priceapă iapa 1153 Variant que COVARRUBIAS (1977 [1611] p 67 sv albarda) esmenta i glossa ldquolaquoQuien no puede dar en el asno da en el albardaraquo del que no se atreve o no puede vengarse de uno y se desquita en cosa suya que tiene poca defensardquo 1154 En aquest cas Zanne es decideix a oferir-nos la paregravemia francesa Battre le chien devant la [sic] lion la qual degudament escrita amb le en lloc de la apareix a GHEORGHE (1986 p 105 nuacutem 43) 1155 Vegeu tambeacute DUDA (2007 p 45 sv cacircrcă)

237

La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582 II Cap 43 p 1065) (I Cap 46 p 582) Sicircrguinţa e mama norocului (FRUNZETTI 1965 I p 614) [lsquoLa diligegravencia eacutes la mare de la bona sortrsquo] Hărnicia e mama norocului (MĂRCULESCU 2007 I p 501) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] (II Cap 43 p 1065) Hărnicia e mama bunăstării (PAPU 1965 II p 380) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare del benestarrsquo] Hărnicia este mama norocului (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo] A partir de lrsquoapunt ldquoEl proverbio modifica levemente unas palabras de San Agustiacutenrdquo (I Cap

46 p 582 n 15) resseguim lrsquoobra del doctor drsquoHipona fins a un passatge de lrsquoassaig De anima

et eius origine (I 3) en quegrave llegim ldquoQuod minus habet peritia suppleat diligentiardquo1156 El nostre

refrany recollit per COVARRUBIAS (1977 [1611] p 472 sv diligencia) ldquoRecuerda el bien que

acompantildea a la persona activa y disciplinadardquo (ETXABE 2001 p 216) i drsquoaltra banda ldquoEnsentildea

cuaacutento influye el cuidado y actividad en el logro de las solicitudesrdquo (CAMPOS BARELLA 1998

p 133 nuacutem 1309)

Les solucions romaneses coincideixen en traduir la diligencia per hărnicia1157 excepte en el cas

de Frunzetti qui es decanta per sicircrguinţa1158 opcioacute profusament representada al refranyer

romanegraves Sacircrguinţa-i mama norocului (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 72 nuacutem 603)

Sicircrguinţa e muma norocului (MUNTEAN 1967 p 350 nuacutem 6819) Sacircrguinţa e muma

norocului (MILLIO 1999 p 80 nuacutem 6641159 p 130 nuacutem 1115g1160 p 306 nuacutem 2592c1161

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 61) Sacircrguinţa e muma noroculuisuccesului [lsquode lrsquoegravexitrsquo]

(MILLIO 1999 p 300 nuacutem 2544a1162) En consequumlegravencia no ens sorpregraven gota el que expressa

aquest refrany Sicircrguinciosul se face luntre şi punte şi iese icircn frunte [lsquoEl diligent fa mans i

1156 Abans drsquoabandonar la via llatina consultem el mot diligencia al vetust Thesaurus Hispano-Latinus de Bartholomeo Bravo Petro de Salas i Valeriano Requejo (editat a Barcelona el 1831) a la pagravegina 147 del qual el refrany castellagrave de referegravencia es tradueix talment ldquoDiligentia amp studium felicitatem procreant Conatus amp industria fortunatos faciunt Industriaelig fortuna acceditrdquo 1157 La definicioacute del NODEX (sv hărniciacutee) eacutes la seguumlent ldquoEfort fizic sau intelectual susţinut icircn realizarea unui lucrurdquo [lsquoEsforccedil fiacutesic o intelmiddotlectual sostingut en la realitzacioacute drsquouna cosarsquo] 1158 Tambeacute segons el NODEX (sv sacircrguiacutenţă) ldquoEfort (fizic sau intelectual) icircn realizarea unui lucru sau icircn atingerea unui scoprdquo [lsquoEsforccedil (fiacutesic o intelmiddotlectual) en la realitzacioacute drsquouna cosa o en lrsquoassoliment drsquoun objectiursquo] Aprofitem per recordar el pacient i diligent consell de BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 61) Cu răbdare şi cu sacircrguinţă la om toate-s cu putinţă [lsquoAmb paciegravencia i amb diligegravencia (per) a lrsquohome tot eacutes possiblersquo] 1159 DILIGENCE is the mother of good lucksuccess 1160 FORTUNE helps him that is willing 1161 PERSEVERENCE kills the game 1162 OSSING comes to bossing

238

magravenigues1163 i surt endavantrsquo] (HINŢESCU 1985 p 216 nuacutem 4325) Altrament tambeacute caldria

esmentar la tria de Papu en favor de bunăstării [lsquodel benestarrsquo] mot que el DEX (sv bunăstaacutere)

ens descriu de guisa prou crematiacutestica a diferegravencia del fins a cert punt meacutes espiritual noroc1164

ldquoSituaţie materială bună prosperă prosperitaterdquo1165 [lsquoSituacioacute material bona progravespera

prosperitatrsquo]

Per uacuteltim no oblidem pas el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 336 sv

diligencia) que suara ens brinda a part de la versioacute de Frunzetti present com vegraveiem a bona

part dels reculls romanesos una segona solucioacute qui-sap-lo original Munca e blagoslovită cacircnd

te ţii de ea ai pită [lsquoLa feina estagrave beneiumlda quan trsquohi arrapes tens parsquo] possibilitat que en el seu

dia no devia acabar de convegravencer Mărculescu malgrat que es tracti drsquouna paregravemia trobadissa

Munca e blagoslovită [] cicircnd te ţii de ea ai pită (MUNTEAN 1967 p 260 nuacutem 5096) Munca

e blagoslovită [] Cicircnd te ţii de ea ai pită (HINŢESCU 1985 p 113 nuacutem 1799) Munca e

blagoslovitămdash cacircnd te ţii de ea ai pită (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 104)

1163 Literalment luntre şi punte significa ldquobarca i pontrdquo Pel que fa a lrsquoexpressioacute A se face luntre şi punte segons el NODEX (sv luacutentre) indica ldquoa face tot posibilul pentru a atinge un scoprdquo [lsquofer tot el possible per ateacutenyer un objectiursquo] 1164 DEX (sv noroacutec1) ldquoSoartă ursită destin (favorabil)rdquo [lsquoFat designi destiacute (favorable)rsquo] 1165 En oposicioacute a la diligencia quixotesca que ens assegura lrsquoesmentada prosperitat Lenea e cucoană mare care n-are de macircncare [lsquoLa mandra eacutes (una) gran senyora que no teacute (res) per menjarrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 72)

239

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860) Puterea cade biruită de către meşteşug (PAPU 1965 II p 180) [lsquoLa potegravencia (fiacutesica) cau derrotada per la mestriarsquo] Forţa este icircnvinsă de artă (MĂRCULESCU 2007 II p 169) [lsquoLa forccedila eacutes venccediluda per lrsquoartrsquo] La supremacia de lrsquoarte sobre la fuerza es demostra en paregravemies com ara Vencer maacutes por arte

que por fuerza ha de ser (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29199) o Lo que

fuerzas no logran el arte lo obra (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29196) aixiacute

doncs i en resum Quien tiene arte va por toda parte (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 153 sv

arte CAMPOS BARELLA 1998 p 32 nuacutem 3071166 ETXABE 2001 p 3621167) per tal com

ldquoDe todos es sabido que con la violencia con la fuerza bruta no se suelen conseguir las cosas

es mejor destreza agilidad e inteligenciardquo (CASADO et alii 1998 p 74) comentari que es rebla

amb una expressiva paregravemia italiana Piugrave vale il sale in testa[1168] che la forza nei muscoli Per la

seva banda OLMOS (19982 [1940] p 81) acomboia altrament la seva glossa

ldquoSi no fuese asiacute iquestcoacutemo se celebrariacutean corridas de toros El torero con su astucia engantildea y

vence al toro No todo lo domina la fuerza Es a veces maacutes a propoacutesito el ingenio que la

fuerza Hay otro refraacuten que lo compendia claramente laquovale maacutes mantildea que fuerzaraquordquo

En efecte heus aquiacute una paregravemia ben viva avui en dia i que trobem en la forma Maacutes vale mantildea

que fuerza als reculls de CORREAS (2000 [1627] p 504 nuacutem 576) MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 331 nuacutem 29188) CAMPOS BARELLA (1998 p 221 nuacutem 21881169) o ETXABE

(2001 p 2581170) i amb drsquoaltres exemples perograve sempre amb la mantildea i la fuerza de

protagonistes Do fuerza no basta mantildea alcanza (CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481

MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29192) Do fuerza no vale mantildea hace

(CORREAS 2000 [1627] p 236 nuacutem 481) Do fuerza no vale mantildea corre (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 331 nuacutem 29185) La relacioacute entre lrsquoarte quixotesca i la mantildea que

acabem drsquoesmentar ens la palesa LEYVA (2004 p 182) ldquoel arte al que la sentencia se refiere es

cautela mantildea astuciardquo En aquest sentit alguns traductors romagravenics del Quijote opten per

diverses solucions a lrsquohora drsquointerpretar aquest arte o mantildea Mes val enginy que fograverssa

(RULLAN 2005 [1905] II p 114) Engin et industrie passent la force (DE ROSSET CASSOU

1166 Les autores inclouen la glossa ldquoEnsentildea cuaacuten uacutetil es saber alguacuten oficio para ganar de comerrdquo 1167 Amb la nota ldquoPondera la utilidad de ser bueno en un oficio para poder ganarse el sustento y medrar con dignidadrdquo 1168 La correspondegravencia amb lrsquoexpressioacute quixotesca ldquosal en la mollerardquo (I Cap 7 p 99) ens resulta evident 1169 Amb lrsquoapunt ldquoDenota que se saca mejor partido con la suavidad y destreza que con la violencia y el rigorrdquo 1170 Etxabe ens explica ldquoEnsentildea que en muchas ocasiones se consigue con habilidad lo que no se logra por la fuerzardquo

240

2006 [1949] p 168) o La force est vaincue par la technique (FANLO 2010 [2008] II p 190)

Quant al romanegraves mentre Mărculescu es decanta per la versioacute literal artă [lsquoartrsquo] Papu considera

meacutes escaient el mot meşteşug [lsquomestriarsquo] el qual partint drsquoun sentit originari de feina o

professioacute ha arribat a significar la destresa amb quegrave un veritable professional lrsquoexecuta1171

Drsquoaltra banda la fuerza quixotesca que no oferia dubtes a les tres traduccions (dues en francegraves i

una en catalagrave) dessuacutes esmentades en romanegraves sersquons presenta amb el binomi puterea [lsquola

potegravencia (fiacutesica)rsquo] (Papu) ndash forţa [lsquola forccedilarsquo] (Mărculescu) A fi de no limitar-nos a les versions

literals ofertes per ambdoacutes traductors romanesos recorrem al diccionari de CALCIU et alii

(1979 p 311 sv dibăcie) en el qual el refrany Maacutes vale mantildea que fuerza es tradueix com a

Dibăcia icircntrece puterea [lsquoLrsquohabilitat supera la potegravencia (fiacutesica)rsquo] solucioacute per al mateix

exemple castellagrave que amplien CALCIU SAMHARADZE (20052 p 598 sv mantildea) Dibăcia

icircntrece forţaputerea [lsquoLrsquohabilitat supera la forccedilapotegravencia (fiacutesica)rsquo] I a tall de conclusioacute vet

aquiacute una inhagravebil marrada vers el prodigioacutes i omnipotent tocom mental Mintea icircntrece orice

putere [lsquoLa ment supera tot poderrsquo] (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 351b1172)

1171 Vegeu per exemple el DEX (sv meşteşuacuteg3) ldquoPricepere icircndemacircnare abilitate talentrdquo [lsquoDestresa traccedila habilitat talentrsquo] 1172 BETTER WIT than wealth

241

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677) Săracul poate avea cinste ticălosul icircnsă nu (PAPU 1965 II p 15) [lsquoEl pobre pot tenir honor el depravat en canvi norsquo] Onoarea o poate avea săracul nu icircnsă viciosul (MĂRCULESCU 2007 II p 15) [lsquoLrsquohonra() la pot tenir el pobre no en canvi el vicioacutesrsquo] ldquoPobreza y honra pueden ir juntas no asiacute maldad y honor incompatibles por naturaleza

Mientras la pobreza no deshonra[1173] el vicio acaba por desmoronar el edificio del almardquo

(LEYVA 2004 p 183) Per tant queda clar que Honra y vicio no andan en un quicio

(CORREAS 2000 [1627] p 397 nuacutem 578 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 355 nuacutem

31330) a meacutes a meacutes si parem esment al fet que ldquolas personas que se enriquecen raacutepidamente lo

hacen mediante negocios poco honradosrdquo (ETXABE 2001 p 205) conclourem Honra y

provecho no caben en un saco (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 675 sv hambre ETXABE

2001 p 205) o la variant Honra y dinero no estaacuten en el mismo bauacutel esmentada per CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 501 sv honor) a propogravesit de la paregravemia romanesa Onoarea şi banul

nu se icircnchină aceluiaşi zeu [lsquoLrsquohonor i el(s) diner(s) no srsquoinclinen al mateix deacuteursquo] A la mateixa

pagravegina (p 501 sv honra) espigolem un lapidari aforisme quixotesc molt escaient El hombre

sin honra peor es que el muerto1174 el qual en versioacute romanesa sona talment Omul fără de

onoare mai rău decacirct mort [lsquoLrsquohome sense honor pitjor que mortrsquo] La contundegravencia de la

citacioacute cervantina ens recorda una memorable frase de la histograveria drsquoEspanya Espantildea prefiere

honra sin barcos a barcos sin honra1175 concepte que amb mots de PANN (1982 [1847] p

253) sonaria talment Cinstea e mai scumpă decicirct toate [lsquoLrsquohonor eacutes meacutes valuoacutes que totrsquo] o beacute

a la francesa faisoacute Tout est perdu fors lrsquohonneur (ZANNE 2004 [1899] III p 97 nuacutem 6856)

paregravemia que ZANNE (2004 [1899] III p 96 nuacutem 6856) empra per ilmiddotlustrar el romanegraves

Cercelul a căḑut dar urechile aŭ rěmas [lsquoLrsquoarracada ha caigut perograve les orelles han romagravesrsquo] bo i

afegint-hi encara la glossa ldquoCinstea a rĕmas dacă averea a perdutrsquoordquo [lsquoLrsquohonor ha romagraves (fins i

tot) si la riquesa lrsquoha perdudarsquo] (p 97 nuacutem 6856)

Ambdues traduccions romaneses coincideixen en el protagonista săracul [lsquoel pobrersquo] pel que

fa a lrsquoantagonista Mărculescu recull literalment el castellagrave vicioso per mitjagrave de viciosul [lsquoel

vicioacutesrsquo] mentre que Papu opta per titllar aquest personatge de ticălos [lsquodepravatrsquo] adjectiu que

1173 Aixiacute mateix OLMOS (19982 [1940] p 81) ldquoPorque vicio y honor son incompatibles no asiacute pobreza y honra La pobreza no deshonrardquo 1174 Refrany que localitzem a lrsquooriginal quixotesc (I Cap 33 p 417) amb una lleu diferegravencia El hombre sin honra peor es que un muerto 1175 Segons IRIBARREN (19744 p 442) ldquoMuchos historiadores afirman que esta ceacutelebre frase la pronuncioacute el brigadier don Casto Meacutendez Nuacutentildeez jefe de nuestra escuadra en el Paciacutefico el diacutea 2 de mayo de 1866 con ocasioacuten del bombardeo del puerto peruano de El Callao y como contestacioacuten al comodoro Rodgers jefe de la escuadra norteamericana anclada en dicho puerto el cual le habiacutea advertido que sus buques podiacutean echar a pique a los espantildeolesrdquo

242

el DEX (sv ticăloacutes1) defineix talment ldquo(Persoană) care comite fapte reprobabilerdquo [lsquo(Persona)

que comet actes reprovablesrsquo] El pobre doncs supleix les mancances materials amb perfecta

honradesa Săracul n-are nici haină [] Nici la inimă vreo taină [lsquoEl pobre no teacute cap vestit []

Ni al cor cap secretrsquo] (HINŢESCU 1985 p 143 nuacutem 2509) No endebades ZANNE (2004

[1900] V p 565 nuacutem 12765) vincula lrsquoexpressioacute Sărac şicirc curat [lsquoPobre i decentrsquo] amb el

francegraves i lrsquoitaliagrave (p 567 nuacutem 12765) Pauvre et prudhomme i Egrave meglio povertagrave onorata che

ricchezza svergognata A aquests encara hi caldria afegir el castellagrave Maacutes vale acostarse sin una

(deuda) que amanecer con deudas esmentat per CALCIU et alii (1979 p 894 sv sărac) tambeacute

a propogravesit del fraseologisme Sărac şi curat fagravecilment ampliable Mai bine sărac şi curat

[lsquoMillor pobre i decentrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 152) Mai bine sărac dar curat

[lsquoMillor pobre perograve decentrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) perllongable

doncs fins al punt de les odioses comparacions Mai bine sărac curat Decacirct bogat ruşinat

[lsquoMillor pobre decent Que ric avergonyitrsquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem 518a1176) Mai bine

sărac şi curat decicirct bogat şi necinstit [lsquoMillor pobre i decent que ric i deshonestrsquo] (HINŢESCU

1985 p 107 nuacutem 1662) Mai bine sărac şi curat decacirct bogat şi pătatcu păcatruşinat [lsquoque ric

i tacatamb pecatavergonyitrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Lrsquoadjectiu curat

[lsquodecentrsquo] es pot transformar en onest [lsquohonestrsquo] Mai bine sărac şi onest decicirct bogat şi ruşinat

[lsquoMillor pobre i honest que ric i avergonyitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 204 nuacutem 4027) o beacute en

cinstit [lsquohonratrsquo] Mai bine sărac cinstit decacirct bogat huiduit1177 [lsquoMillor pobre honrat que ric

foragitatrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 182 nuacutem 1600) Cloem la fitxa amb una paregravemia que

sembla donar la raoacute a Papu a lrsquohora de triar els mots cinste per a la honra quixotesca (en

comptes drsquoonoarea [lsquolrsquohonrarsquo] com Mărculescu) i ticălos [lsquodepravatrsquo] per a vicioso (en lloc del

viciosul [lsquoel vicioacutesrsquo] de Mărculescu) Mai bine cinste cu sărăcie Decacirct avere cu ticăloşie

[lsquoMillor honor amb pobresa Que riquesa amb depravacioacutersquo] (MILLIO 1999 p 62 nuacutem

518b1178)

1176 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast 1177 Els autors inclouen una nota a peu de pagravegina (2007 p 182 nuacutem 1600 n 1) per explicar el significat del verb a huidui ldquoa alunga cu strigăte şi fluierăturirdquo [lsquoforagitar amb crits i xiuladesrsquo] 1178 A CLEAN fast is better than a dirty breakfast

243

La ingratitud es hija de la soberbia1179 (II Cap 51 p 1146) Nerecunoştinţa e fiică a[1180] trufiei (PAPU 1965 II p 458) [lsquoLa desconeixenccedila eacutes filla de la supegraverbiarsquo] Ingratitudinea este fiica trufiei (MĂRCULESCU 2007 II p 422) [lsquoLa ingratitud eacutes la filla de la supegraverbiarsquo]

ldquoCon anterioridad[1181] Don Quijote ya se habiacutea pronunciado sobre el significado del

desagradecimiento diciendo a los galeotes a quienes habiacutea liberado de las cadenas laquoDe

gente bien nacida es agradecer los beneficios que reciben y uno de los pecados que maacutes a

Dios ofende es la ingratitudraquordquo1182 (LEYVA 2004 p 184)

Ultra lrsquoesmentada escena dels galiots la nostra paregravemia srsquoentrellaccedila amb dos altres refranys quixotescs A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277) i De los desagradecidos estaacute lleno el infierno1183 (II Cap 58 p 1205) No hi ha dubte que La ingratitud seca la fuente de la piedad (CORREAS 2000 [1627] p 422 nuacutem 296) i que precisament aquesta supegraverbia de la qual la ingratitud deriva ldquoFue el [pecado] de Satanaacutesrdquo (CABALLERO 1970 p 272 nuacutem 3848) i hi afegiriacuteem de tots els agravengels tambeacute caiguts del seu seguici com ens demostra la seguumlent admonicioacute de ressons atagravevics Nu te da macircndrieĭ ce e muma trufieĭ ce pĕ icircngerĭ rsquoĭ-a aruncat din cer jos i-a cufundat că pămicircnt eştĭ şĭ ţĕricircnă şicirc rsquon pămicircnt şicirc icircn ţĕricircnă icircndată te veĭ preface şicirc acolo te veĭ icircntoacuterce1184 [lsquoNo cedeixis a lrsquoorgull que eacutes la mare de la supegraverbia la qual() els agravengels() els va expulsar del cel a sota (la terra) els va precipitar perquegrave terra ets i pols i en terra i en pols de seguida et convertiragraves i alliacute tornaragravesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 394 nuacutem 8397) Lrsquoanterior fragment ens forneix una valuosa informacioacute genealogravegica que ens permet arriscar-nos al seguumlent silmiddotlogisme si la ingratitud eacutes hija de la soberbia i lrsquoorgull eacutes muma trufieĭ [lsquola mare de la supegraverbiarsquo] aleshores en aquesta nefanda famiacutelia macircndria1185

1179 La paregravemia continua dient ldquoy uno de los mayores pecados que se saberdquo que eacutes com per exemple la presenta CABALLERO (1970 p 272 nuacutem 3848) Per la nostra banda seguim sistemagraveticament la lliccediloacute de CANTERA et alii (2005 p 83) 1180 No passeacutessiu pas per alt aquest magniacutefic exemple drsquoarticle genitival encarregat drsquoassenyalar que el genitiu trufiei [lsquode la supegraverbiarsquo] depegraven drsquoun substantiu no articulat de gegravenere femeniacute i nombre singular eacutes a dir fiică [lsquofillarsquo] La versioacute de Mărculescu correspon a la formulacioacute no marcada (substantiu articulat + genitiu) fiica trufiei [lsquola filla de la supegraverbiarsquo] 1181 Passatge del Capiacutetol 22 de la primera part (p 269) que recorda les paregravemies Es de bien nacidos saber ser agradecidos (ETXABE 2001 p 184) o Quien no es agradecido no es bien nacido (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 382 nuacutem 33732) 1182 Potser els galiots amb tan desconsiderada actuacioacute no pretenien altra cosa que fer-se ben seva la glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 83) ldquoEl soberbio estima de justicia antes que de benevolencia el bien que se le hace por eso no lo agradecerdquo 1183 Paregravemia en quegrave ambdoacutes traductors proposen per al castellagrave desagradecidos el romanegraves nerecunoscători [lsquodesagraiumltsrsquo] relacionat ben entegraves amb lrsquoopcioacute de Papu nerecunoştinţa [lsquola desconeixenccedilarsquo] Aprofitem per justificar-ne la traduccioacute desconeixenccedila de tints arcaics en lloc de desagraiumlment per mor del gegravenere femeniacute el qual permet mantenir el joc amb fiică [lsquofillarsquo] 1184 Mantenim la citacioacute en cursiva eacutes a dir considerant-la paregravemia i no pas glossa amb el magravexim respecte a lrsquooriginal de Zanne 1185 No perdem de vista que segons Dante ldquoLa gente nuova e i sugravebiti guadagni [] orgoglio e dismisura han generatardquo (Inferno XVI v 73-74) eacutes a dir segons la traduccioacute sagarriana (publicada per lrsquoEditorial Alpha a Barcelona el 1955) ldquoEls nou-vinguts i el fer de pressa els guanys [] drsquoorgull i desmesura trsquohan omplertardquo (p 188)

244

[lsquolrsquoorgullrsquo] esdevindria lrsquoagravevia de la ingratitud Si anem generacioacute per generacioacute comenccedilant per la meacutes joveniacutevola vet aquiacute la ingratitud o en drsquoaltres mots ldquoIcircnsuşirea de a fi ingrat purtarea atitudinea omului ingrat nerecunoştinţărdquo [lsquoQualitat de ser ingrat el comportament lrsquoactitud de la persona ingrata desconeixenccedilarsquo] (DEX sv ingratituacutedine) Aixiacute doncs lrsquoanterior citacioacute ens autoritza a considerar les dues opcions romaneses per a la ingratitud quixotesca ingratitudine i nerecunoştinţă com a germanes bessones Pel que fa a lrsquoamantiacutessima mare Trufia e tricircmbiţa cădereĭ [lsquoLa supegraverbia eacutes la trompeta de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 726 nuacutem 17915) Trufia e tricircmbiţa căderii (HINŢESCU 1985 p 156 nuacutem 2814 FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311186 1992b p 213 nuacutem 12361187) eacutes a dir sense metagravefora musical Trufia prevesteşte prăbuşirea [lsquoLa supegraverbia anuncia lrsquoensulsidarsquo] (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662a1188) Acabem amb la sempre deguda veneracioacute (o si aixiacute ho voleu pauumlra) als avis Macircndria vine icircnaintea căderiĭ [lsquoLrsquoorgull ve abans de la caigudarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) Micircndria vine icircnaintea căderii (FLONTA 1992a p 180 nuacutem 12311189 1992b p 213 nuacutem 12361190) Macircndria vine icircnaintea căderii (MILLIO 1999 p 313 nuacutem 2662b1191) paregravemia que en el primer exemple de ZANNE (2004 [1901] VII p 655 nuacutem 17634) srsquoacompanya de dos equivalents romagravenics Lrsquoorgueil est lrsquoavant coureur de la chucircte1192 i La superbia andograve a cavallo e tornograve a piedi1193 Orgueil superbiahellip Santa famiacutelia entestada a demostrar-nos que Els testos srsquoassemblen a les olles1194 i en aquest cas si ens permeteu drsquoestrafer-ne el repicoacute tant pel cul com per les vores

1186 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1187 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1188 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1189 PRIDE goeth before a fall (destruction) Amb esment a dues paregravemies franceses Lrsquoorgueil preacutecegravede la chute i Lrsquoorgueil est lrsquoavant-coureur de la chute 1190 PRIDE goeth before a fall (destruction) 1191 PRlDE comesgoes before a falldestruction 1192 Aquesta i una altra paregravemia francesa com ja hem esmentat a peu de pagravegina figuren a FLONTA (1992a p 180 nuacutem 1231) 1193 SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 495 nuacutem 5419) la formulen tambeacute en present La superbia andograve (va) a cavallo e tornograve (torna) a piedi 1194 Vegeu PAREacuteS (1999 p 563 nuacutem 1201)

245

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 681195) Na să te-nveţi să-ţi ţii gura Na să te-nveţi să caşti ochii (FRUNZETTI 1965 I p 97) [lsquoVinga apregraven a tenir la boca tancada Vinga apregraven a esbatanar els ullsrsquo] Limba macirclc şi ochii din cap (MĂRCULESCU 2007 I p 51) [lsquoLa llengua mutis i (igualment) els ulls del caprsquo] Admonicioacute tan sagravevia que ldquoAconseja atencioacuten a lo que se hace difiacutecil de conciliar si se habla de

lo impertinente al asuntordquo (OLMOS 19982 [1940] p 83) i aixograve no obstant pronunciada per

llavis tan inconvenients com els del camperol que ldquole estaba dando con una pretina muchos

azotesrdquo al malaurat Andreacutes el qual des del moment en quegrave se sincerava a don Quijote

descuidava la paregravemia Oiraacutes y veraacutes mas lo que oigas y veas callaraacutes (MARTIacuteNEZ KLEISER

1995 [1953] p 97 nuacutem 8722) o altrament dit Con tus ojitos abiertos tus oiacutedos abiertos y tu

boquita cerrada sabraacutes mucho de todos y de ti no sabraacuten nada (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 97 nuacutem 8721) Quan ens ocupagravevem del refrany Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no

tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239) vegraveiem aquest exemple de ZANNE (2003 [1897]

II p 460 nuacutem 4762) Douĕ urechĭ şi o gură [] Ţiacute-a lăsat buna natură [] Multe multe să

asculţĭ [] Dar puţine să vorbescĭ [lsquoDues orelles i una boca [] Trsquoha deixat la bona natura []

Perquegrave moltes moltes (nrsquo)escoltis [] Perograve (de) poques (en) parlisrsquo] que suara podriacuteem

comparar amb O gură numaĭ are omul şi urechĭ douĕ dar drsquoimpotrivă maĭ mult grăĭesce de cacirct

ascultă [lsquoLrsquohome nomeacutes teacute una boca i dues orelles perograve en canvi parla meacutes que (no pas)

escoltarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 169 nuacutem 3423) O gură numai are omul şi urechi două

dar dimpotrivă mai mult grăieşte decacirct ascultă (MILLIO 1999 p 366 nuacutem 3102a1196) o beacute

Multe multe să auzi şi puţine să grăieşti că urechi de auzit două ai dobacircndit iar gură numai

una [lsquoMoltes escolta(rsquon) moltes i digues(-ne) poques que orelles per sentir(-hi) dues (nrsquo)has

rebut i boca nomeacutes unarsquo] (MILLIO 1999 p 366 nuacutem 3102b1197) Els anteriors exemples soacuten

perfectament aplicables al cas que suara ens ocupa per tal com si el fet de tenir una boca i dues

orelles ens convida a escoltar meacutes que no pas a parlar igualment els dos ulls en combinacioacute

amb lrsquouacutenica boca ens aconsellen de tenir Boca fechada e olho vivo (VISCONDES 2002 p 43)

o Acqua in bocca e occhi aperti1198 (VIAN COZZI 1960 I p 88) De bell nou en romanegraves tot

coordinant els tres ogravergans Ascultă cu urechile [] vezi cu ochii [] dar taci cu gura [lsquoEscolta

amb les orelles [] mira amb els ulls [] perograve calla amb la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 39 nuacutem

1013 MILLIO 1999 p 37 nuacutem 303c1199 p 188 nuacutem 1587a1200 p 218 nuacutem 1829a1201)

1195 Amb la nota (I Cap 4 p 68 n 14) ldquolaquoHablar menos y vigilar mejorraquo es el consejo y la reprehensioacuten del labradorrdquo 1196 You have TWO ears and one tongue because you should hear more than you speak 1197 Iacutedem 1198 De la mateixa manera en romanegraves srsquoempra el fraseologisme A aveacute apă rsquon gură [lsquoTenir aigua a la bocarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 187 nuacutem 3510) per a ldquooacutemeniĭ tăcuţĭrdquo [lsquoels homes callatsrsquo] 1199 BETTER to play with the EARS than with the tongue

246

Respecte a la retograverica solucioacute de Papu CALCIU SAMHARADZE (20052 p 563 sv lengua)

opten per retallar-ne la interjeccioacute Na [lsquoVingarsquo] a inici drsquohemistiqui aixiacute com lrsquoatenuacioacute

pedagogravegica să te-nveţi [lsquoapregravenrsquo] bo i afaiccedilonant-ne una paregravemia prou meacutes directa Să-ţi ţii gura

şi să caşti ochii [lsquoTingues la boca tancada i esbatana els ullsrsquo] la qual es retroba en dues

ocasions com a traduccioacute del refrany quixotesc a CALCIU et alii (1979 p 433 sv gură1202 p

719 sv ochi1203) Pel que fa a la versioacute de Mărculescu parteix del fraseologisme A tăcea

micirclc1204 que CALCIU et alii (1979 p 631 sv micirclc) tradueixen in extenso talment ldquoquedarse sin

chistar (sin decir esta boca es miacutea sin decir oxte ni moxte sin decir chus ni mus sin decir ni

muacutes [sic] ni jota sau sin decir ni pizca ni piacuteo)rdquo En resum quant a la llengua cal A rsquoşĭ pune

lacata (lacată) la gură1205 [lsquoPosar-se el forrellat (forrellat) a la bocarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II

p 167 nuacutem 3413) i quan es tracti drsquoestar a lrsquoaguait aleshores convindragrave A deschide ochiĭ1206

[lsquoObrir els ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 364 nuacutem 4306) A beli ochiĭ1207 [lsquoObrir

desmesuradament els ullsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 365 nuacutem 4312) A face (aveacute) ochiĭ

patru [lsquoFer (tenir) els ulls (encom si fossin) quatrersquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 350 nuacutem

4233) o A face ochiĭ roacutetă [lsquoFer els ulls (com si fossin una) rodarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

365 nuacutem 4311)

1200 HE THAT will LIVE in peace and rest must hear and see and speak the best 1201 IF you will still live at EASE Hear and see and hold your peace 1202 En aquest cas el refrany de referegravencia apareix entre signes drsquoexclamacioacute iexclLa lengua queda y los ojos listos 1203 Lrsquoexemple romanegraves es presenta sense signe drsquoexclamacioacute Să-ţi ţii gura şi să caşti ochii 1204 Calciu et alii nrsquoofereixen les variants A tăcea molcom [lsquoCallar tranquilrsquo] A tăcea ca peştele [lsquoCallar com el peixrsquo] i A tăcea ca pămicircntul [lsquoCallar com la terrarsquo] 1205 Zanne almiddotludeix al refrany Gura aduce ura [lsquoLa boca duu lrsquoodirsquo] que ja hem citat a propogravesit de la fitxa corresponent a la paregravemia Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067) 1206 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 835 sv ojo) esmenta el fraseologisme Abrir el ojo amb la seguumlent glossa ldquoestar con advertenciardquo 1207 Expressioacute que CALCIU et alii (1979 p 107 sv beli) tradueixen amb dos fraseologismes Abrir desmesuradamente los ojos i Mirar con los ojos desencajados

247

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 10151208) Buchea[1209] poruncii trebuie scrisă cu sicircnge (PAPU 1965 II p 331) [lsquoLa paraula de lrsquoordre srsquoha drsquoescriure amb sangrsquo] Ştiinţa de carte cu sacircnge se-mparte (MĂRCULESCU 2007 II p 3051210) [lsquoLlegir i escriure1211 amb sang es transmetrsquo] Segons ROMERO (20012 p 203 nuacutem 551) es tracta drsquoldquoun refraacuten poliacuteticamente incorrecto pues

no estaacute de moda recordar que para ser en verdad libres en la vida conviene haberse sujetado a la

disciplina del aprendizaje y que los conocimientos no nos vienen por arte de birlibirloque sino

de la aplicacioacuten y del estudiordquo Per la seva part ETXABE (2001 p 218) ens aclareix que la

paregravemia ldquoSe usa con dos sentidos Por un lado ensentildea que el esfuerzo es necesario para el

aprendizaje Por otro de tono menos edificante defiende el castigo fiacutesico como eficaz meacutetodo

pedagoacutegicordquo Quant al segon sentit a partir de la paregravemia Los nintildeos de pequentildeos que no ay

castigo despueacutes para ellos MAL LARA (2013 [1568] VIII p 1136 nuacutem 1) glossa

ldquoLo que nuestro refraacuten dize de los nintildeos deven ser castigados desde pequentildeos y da la

causa para ello porque no ay castigo despueacutes para ellos si han de ser castigados como los

nintildeos Vereacutemoslo en el refraacuten La letra con sangre entra[1212] Y si han de ser castigados no

ay mejor tiempo que desde pequentildeos porque estaacuten entonces tiernos y de cera para imprimir

en ellos todo lo que quisieacuteremosrdquo

En el mateix sentit perograve meacutes modernament CASADO et alii (1998 p 651213) afirmen ldquoSe

refiere este proverbio a la filosofiacutea de los antiguos meacutetodos pedagoacutegicos que se aplicaban en las

escuelas basados en el rigor y en el castigo fiacutesicordquo i ja ben entrats al segle XXI CALLES (2006

p 205 nuacutem 686) tambeacute considera que ldquose dice este refraacuten cuando se quiere ensentildear a los

joacutevenes a fuerza de palosrdquo1214 No eacutes estrany doncs que la paregravemia es rebli amb el seguumlent

1208 Amb la nota (II Cap 36 p 1015 n 5) ldquolaquono se consigue nada valioso sin sufrimientoraquo refraacuten que se aplicaba a los nintildeos y cuyo uso por parte de la Duquesa es claramente iroacutenicordquo 1209 El sentit primigeni de buche (DEX sv buacuteche) eacutes ldquoA doua literă din alfabetul chirilicrdquo [lsquoSegona lletra de lrsquoalfabet ciriacutelicrsquo] i a partir drsquoaquiacute ldquocunoştinţe elementare de scris şi cititrdquo [lsquoconeixements elementals de llegir i escriurersquo] 1210 MĂRCULESCU (II p 305 n 544) apunta ldquoProverb laquoLa letra con sangre entraraquo literal laquolitera cu sacircnge intrăraquo [lsquoliteralment laquola lletra amb sang entraraquorsquo]rdquo 1211 Ens permetem aquesta traduccioacute lliure bo i emparant-nos en la definicioacute que el DEX (sv ştiiacutenţă) ens brinda de lrsquoexpressioacute ştiinţă de carte [literalment lsquociegravencia de llibrersquo] ldquocunoştinţe de scriere şi de citirerdquo [lsquoconeixements de llegir i escriurersquo] 1212 Refrany que al contrari de lrsquoafirmacioacute de lrsquoautor no apareix amb cap mena de glossa 1213 Alhora que el relacionen amb menys belmiddotligerants paregravemies en francegraves i italiagrave Rien sans peine i Innanzi alla virtugrave Dio ha posto il sudore (vegeu SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 273 nuacutem 2987) Tambeacute el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes vincula la nostra paregravemia amb paregravemies de faisoacute similar Rien ne vient sans peine (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58868ampLng=1) i Senza fatica non si fa niente (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58868ampLng=8) 1214 Si beacute eacutes cert que ldquoLa moderna pedagogiacutea entiende sin embargo que los nintildeos y los joacutevenes pueden comprender perfectamente las palabras y los razonamientos y que no es necesario maltratar a un rapaz para que aprenda las cosasrdquo

248

repicoacute La letra con sangre entra y la labor con dolor (CORREAS 2000 [1627] p 424 nuacutem

3251215) La letra con sangre entra y la labor con dolor (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

236 nuacutem 21451) Al capiacutetol 35 de la segona part del Quijote (p 1009-1010) espigolem

aquesta afirmacioacute ldquotres mil y trecientos azotes que no hay nintildeo de la doctrina por ruin que sea

que no se los lleve cada mesrdquo segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 480 sv doctrina) els

nintildeos de la doctrina eren ldquopobrecitos hueacuterfanos que se recogen para doctrinallos y criallos y

despueacutes los acomodan ponieacutendolos a que deprendan oficio obra de gran caridadrdquo Eacutes

precisament COVARRUBIAS (1977 [1611] p 763 sv letra) el primer que blasma1216 el sentit

sanguinolent de la paregravemia ldquoel que pretende saber ha de trabajar y sudar[1217] y esso sinifica alliacute

sangre y no accedilotar los muchachos con crueldad como lo hazen algunos maestros de escuela

tiranosrdquo1218 Certament tota afirmacioacute es pot capgirar amb summa facilitat no endebades

ldquoMariacutea de Maeztu[1219] dijo y escribioacute muchas veces que el refraacuten de La letra con sangre entra

es verdad pero la letra no debe entrar con sangre del disciacutepulo sino con la sangre del maestro

(es decir con su esfuerzo y su sudor)rdquo (IRIBARREN 19744 p 573) Arribem doncs al cap del

carrer bo i negant la major amb un afectuoacutes repicoacute La letra con sangre entra pero con dulzura

y amor se ensentildea mejor (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 236 nuacutem 21452)

A lrsquohora de traduir el nostre refrany CALCIU SAMHARADZE (20052 p 565 sv letra) distingeixen els dos sentits dessuacutes esmentats en primer lloc el que correspon al Quijote (i aixiacute ho assenyalen per mitjagrave de la marca DQ) Buchea-ţi intră-n cap numai prin sacircnge [lsquoLa paraula trsquoentra al cap nomeacutes amb (la) sangrsquo] opcioacute que retrobem per exemple en les traduccions quixotesques de VISCONDES (2002 p 513) O haver sangue eacute a condiccedilatildeo expressa RULLAN (2005 [1905] II p 213) Sa lletra entra per sesquena y lo que cou cura o BODINI (2005

[1957] II p 885) Il verbo entra col nerbo Lrsquoaltra doble proposta de Calciu Samharadze en canvi deixa de banda tota violegravencia i srsquoeleva a un agravembit meacutes general Nimic nu se face fără osteneală [lsquoRes no es fa sense esforccedilrsquo] i Nimic nu se cacircştigă fără trudă [lsquoRes no es guanya sense afanyrsquo] La primera la recullen CALCIU et alii (1979 p 691 sv nimic p 739 sv osteneală) juntament amb tres equivalents castellans ldquono hay atajo sin trabajo no se ganoacute Zamora en una hora[1220] la letra con sangre entrardquo Aixograve no obstant la variant meacutes habitual

1215 Amb la glossa ldquoCon castigo en nintildeos y nintildeasrdquo 1216 Trobem tambeacute opinions a mig camiacute com ara la drsquoOLMOS (19982 [1940] p 83) ldquoAlude a la necesidad de castigo no precisamente corporal para que el alumno se aplique a las ensentildeanzas del maestro ya que sin un poco de temor no suele a las veces ponerse la atencioacuten necesaria a un asuntordquo 1217 Es tractaria doncs drsquoun ldquoRefraacuten que da a entender el trabajo y fatiga que se necesita emplear para saber o adelantar en alguna cosardquo (IRIBARREN 19744 p 572) En termes ben similars CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2021) indiquen ldquoDa a entender que para aprender lo que se ignora o adelantar en cualquiera cosa no han de excusarse el estudio y el trabajordquo 1218 Vegeu als Essais de Michel de Montaigne (1533-1592) per exemple en lrsquoedicioacute de la Imprimerie nationale publicada a Pariacutes el 1998 ldquoCombien leurs classes seraient plus deacutecemment joncheacutees de fleurs et de feuilleacutee que de tronccedilons drsquoosier sanglantsrdquo (I Cap 26 p 284) 1219 Pedagoga espanyola (1881-1948) 1220 Vet aquiacute com de bursada ensopeguem un altre refrany quixotesc Vegeu doncs la fitxa No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

249

nrsquoeacutes Nimica nu-i fără osteneală [lsquoNo hi ha res sense esforccedilrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5265 FLONTA 1992a p 168 nuacutem 11441221 1992b p 197 nuacutem 11451222 MILLIO 1999 p 103 nuacutem 872IIc1223 p 283 nuacutem 2384b1224 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 216 CARTALEANU

et alii 2007 p 200 nuacutem 1774) Quant a la segona proposta de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 565 sv letra) Nimic nu se cicircştigă fără trudă [lsquoRes no es guanya sense afanyrsquo] lrsquoencerquem a CALCIU et alii (1979 p 691 sv nimic) amb les tres traduccions castellanes dessuacutes esmentades1225

1221 No PAINS no gains Amb esment al refrany francegraves Nul pain (bien) sans peine 1222 No PAINS no gains Lrsquoautor relaciona la paregravemia amb dos refranys castellans No hay bien sin trabajo i No hay atajo sin trabajo i dos de lusitans Natildeo haacute atalho sem trabalho i Natildeo haacute honra sem trabalho 1223 EVERY PATH has a puddle 1224 NO sweet without (some) sweat 1225 Ccedilo eacutes ldquono hay atajo sin trabajo no se ganoacute Zamora en una hora la letra con sangre entrardquo

250

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 7251226) Mai bun bucătar decicirct foamea nici că se află pe lume (PAPU 1965 II p 53-54) [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo] Cel mai bun sos de pe lume e foamea (MĂRCULESCU 2007 II p 551227) [lsquoLa millor salsa del moacuten eacutes la famrsquo]

ldquoetenim quis hoc non uidet desideriis omnia ista condiri Darius in fuga cum aquam

turbidam et cadaueribus inquinatam bibisset negauit umquam se bibisse iucundius

numquam uidelicet sitiens biberat nec esuriens Ptolomaeus ederat cui cum peragranti

Aegyptum comitibus non consecutis cibarius in casa panis datus esset nihil uisum est illo

pane iucundius Socraten ferunt cum usque ad uesperum contentius ambularet

quaesitumque esset ex eo quare id faceret respondisse se quo melius cenaret obsonare

ambulando famem quid uictum Lacedaemoniorum in philitiis nonne uidemus ubi cum

tyrannus cenauisset Dionysius negauit se iure illo nigro quod cenae caput erat delectatum

tum is qui illa coxerat laquominime mirum condimenta enim defueruntraquo laquoquae tandemraquo

inquit ille laquolabor in uenatu sudor cursus ad Eurotam fames sitis his enim rebus

Lacedaemoniorum epulae condiunturraquordquo1228

Lrsquoanterior fragment ciceroniagrave no eacutes pas lrsquouacutenic que ens palesa aquesta subjectivitat gastronogravemica

per esmentar-ne un altre exemple clagravessic vet aquiacute dos versos i escaig dels Sermones horacians

ldquonon in caro nidore uoluptas [] summa sed in te ipso est Tu pulmentaria quaere []

sudandordquo1229 (II 2 v 19-21) Pel que fa a la paregravemia original COVARRUBIAS (1977 [1611] p

675 sv hambre) la transforma en la variant A mucha hambre no ay pan malo1230 la qual amb

1226 Amb la nota (II Cap 5 p 725 n 18) ldquoPosible eco de un adagio de Ciceroacuten veacutease I 19 226 n 54rdquo En efecte al passatge esmentat hi trobem lrsquoexpressioacute ldquocon la salsa de su hambrerdquo que considerem no pas paregravemia sinoacute almiddotlusioacute a la que prenem de referegravencia tal com demostra el corresponent apunt a peu de pagravegina (I Cap 20 p 226 n 54) ldquoLa frase hecha para estos casos es laquoEl hambre es la mejor salsaraquo veacutease II 5 725 n 18rdquo 1227 MĂRCULESCU (2007 II p 55 n 114) ens indica ldquoPosibil ecou al unui adagio din Cicero atribuit lui Socrate [lsquoPossible eco drsquoun adagi de Ciceroacute atribuiumlt a Sogravecratesrsquo] laquoOptimum condimentum famesraquo Vezi şi [lsquoVegeu tambeacutersquo] I 19rdquo 1228 Segons la traduccioacute del tercer volum de les Tusculanes (V 97-98 p 49-50) a cagraverrec drsquoEduard Valentiacute publicada a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge lrsquoany 1950 ldquoEn efecte iquestqui no veu que eacutes la gana que condimenta tots els aliments Darios quan fugia va beure drsquouna aigua tegraverbola i infectada de cadagravevers i va dir que mai no havia begut amb tant de gust es veu que mai no havia begut assedegat Ni Ptolomeu havia menjat afamat recorrent lrsquoEgipte havia deixat enrera el seu seguici i en una cabana li fou ofert un tros de pa groller li semblagrave que no hi havia res de meacutes exquisit que aquell pa Diuen de Sogravecrates que passejant-se a bon pas fins al vespre i havent-li estat preguntat per quegrave ho feia va respondre que caminant feia provisioacute de gana per a sopar millor iquestI quegrave iquestNo veiem quin eacutes lrsquoaliment dels lacedemonis en llurs laquofiliacutetiesraquo Una vegada que hi va prendre part Dionisi el tiragrave va dir que no li havia agradat gens aquell brou negre que era el plat principal de lrsquoagravepat I li fa el que lrsquohavia cuinat laquoNo eacutes estrany li faltaven els condimentsraquo laquoiquestQuins condimentsraquo preguntagrave Dionisi laquoFatiga a la cacera suor una carrera a la riba de lrsquoEurotas fam set perquegrave eacutes amb aquestes coses que es condimenten els agravepats dels lacedemonisraquordquo Quant a lrsquoanegravecdota de Darios recordem que Setosul beacute apă din orĭ-ce lac [lsquoLrsquoassedegat beu aigua de qualsevol llacrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 118 nuacutem 9258) 1229 A lrsquoedicioacute de la Fundacioacute Bernat Metge intitulada Sagravetires i Epiacutestoles (1927) Llorenccedil Riber tradueix ldquoNo en lrsquoodorant vianda cara trobaragraves el major gust sinoacute que estagrave dins tu mateix Cerca les viandes suantrdquo (p 41) I encara hi afegeix una interessant nota a peu de pagravegina ldquoVol dir en estar cansat tota menja et seragrave exquisidardquo (n 3) 1230 Covarrubias acompanya el refrany de la seguumlent glossa ldquotodo se tiene por bueno en el tiempo de la necessidadrdquo

251

la imatge del pa en lloc de la salsa1231 quixotesca ens ha pervingut fins a dia drsquoavui tal com

demostra CALLES (2006 p 93 nuacutem 313) A buen hambre no hay pan duro o beacute ROMERO

(20012 p 14 nuacutem 10) el qual rebla lrsquoanterior paregravemia amb un repicoacute final A buen hambre no

hay pan duro (ni falta salsa a ninguno)1232 i li atribueix una glossa igualment vagravelida per al

refrany del Quijote

ldquoVivencia comuacuten es la de que cuando aprieta la necesidad[1233] por poca que sea los

melindres a los que estamos acostumbrados se esfuman como por ensalmo y no paramos

mientes ni exquisiteces al tiempo que el ingenio se multiplica a fin de satisfacer la

penuriardquo

CASADO et alii (1998 p 551234) estableixen vincles entre el castellagrave A buena hambre no hay pan

duro i el francegraves Agrave bon goucirct et faim il nrsquoy a mauvais pain o lrsquoitaliagrave La fame egrave il miglior cuoco

che vi sia1235 de la magrave del qual accedim al refranyer romanegraves Foacutemea e cel maĭ bun bucătar1236

[lsquoLa fam eacutes el millor cuinerrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 558 nuacutem 8484) Foamea e cel mai

bun bucătar (MUNTEAN 1967 p 178 nuacutem 3712 CALCIU et alii 1979 p 3871237 sv foame

FLONTA 1992a p 122 nuacutem 8221238 1992b p 145 nuacutem 8271239 MILLIO 1999 p 211 nuacutem

1782a1240 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) Foamea-i cel mai bun bucătar

(GHEORGHE 1986 p 210 nuacutem 182) Foamea este cel mai bun bucătar (CARTALEANU et alii

2007 p 140 nuacutem 1232) Foamea e bucătarul cel mai bun1241 [lsquoel cuiner millorrsquo] (HINŢESCU

1985 p 88 nuacutem 1212) Amb els anteriors exemples es palesa el seguumlent Mai bun bucătar

decacirct foamea nici că se află pe lume [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo]

1231 En honor a la veritat i si beacute no tan coneguts com el refrany de Covarrubias que acabem de citar no manquen exemples que prenen la salsa de referent com ara Hambre y sed la mejor salsa para comer (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29803) A buen hambre no es menester salsas (ETXABE 2001 p 49) o beacute No hay tal caldo como la salsa de San Bernardo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29800) 1232 Amb lleus variants tambeacute a CAMPOS BARELLA (1998 p 174 nuacutem 1746) A buena hambre no hay pan duro ni falta salsa a ninguno i encara amb un breu apunt ldquoDa a entender que cuando aprieta la necesidad no se repara en delicadezasrdquo 1233 Segons OLMOS (19982 [1940] p 84) ldquoPorque toda comida con buen apetito resulta harto sabrosa De este corte es laquoa buen hambre no hay pan duroraquo Metafoacutericamente puede aplicarse a otros oacuterdenes de cosasrdquo 1234 Amb lrsquoapunt ldquoEn la necesidad el hambriento no pone reparos no hace malos gestos ante ninguacuten tipo de alimento aunque se trate de pan durordquo 1235 Paregravemia recollida a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) i a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 239 nuacutem 2595) autors aquests darrers que lrsquoacompanyen drsquoaltres refranys com ara La fame condisce tutte le viande (1991 p 238 nuacutem 2592) o La fame egrave il miglior condimento (1991 p 239 nuacutem 2594) les quals a llur torn ens recorden la traduccioacute de BODINI (2005 [1957] II p 627) Non crsquoegrave miglior companatico che la fame 1236 ZANNE (2004 [1899] III p 559 nuacutem 8484) relaciona el refrany amb el francegraves Il nrsquoest sauce que drsquoappeacutetit paregravemia que retrobem a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) 1237 Els autors esmenten la seguumlent tirallonga de correspondegravencies castellanes ldquoA buen(a) hambre no hay pan duro (ni falta salsa a ninguno) no hay mejor cocinero (sau salsa) que el hambre a pan de quince diacuteas hambre de tres semanas la mucha hambre hace dulce el vinagrerdquo 1238 HUNGER finds no fault with the cookery Amb mencioacute als refranys francesos Lrsquoappeacutetit est le meilleur cuisinier i Agrave la faim il nrsquoy a pas de mauvais pain paregravemies que tambeacute figuren a GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182 p 210 nuacutem 181) 1239 HUNGER finds no fault with the cookery 1240 Iacutedem 1241 Vegeu el castellagrave Gran cocinera es el hambre (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 338 nuacutem 29802)

252

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) ndasheacutes a dir lrsquoopcioacute triada per Papundash per tal

com Foamea face bucatele gustoase [lsquoLa fam fa els menjars saborososrsquo] (MILLIO 1999 p 211

nuacutem 1782c1242) o beacute amb adjectivacioacute igualment falaguera Foamea face bucatele bune

[lsquobonsrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1232) Vet aquiacute un camiacute ben escrutable en

aquest cas que ens mena a la solucioacute de Mărculescu traduccioacute literal de la paregravemia quixotesca

que mutatis mutandis tambeacute espigolem a FLONTA (1992a p 122 nuacutem 8231243) Foamea e

sosul cel mai bun1244 [lsquoLa fam eacutes la salsa millorrsquo] Lrsquoautor repeteix la paregravemia amb la lleugera

variant Foamea-i [lsquoLa fam eacutesrsquo] sosul cel mai bun (FLONTA 1992b p 146 nuacutem 8281245) que

drsquouna banda marca amb un asterisc1246 i drsquoaltra banda agermana amb els refranys

portuguesos Boa mostarda eacute a fome1247 i Natildeo haacute melhor mostarda que a fome i amb els

castellans Buena salsa es el hambre No hay mejor salsilla que la hambrecilla A buen hambre

no es menester salsas i A buen hambre no hace falta condimento1248 lrsquouacuteltim dels quals ens

recorda la versioacute Foamea este cel mai bun condiment1249 versioacute escollida per Andreea Şeler

traductor romanegraves del best-seller de Ken Follet The Pillars of the Earth com a equivalent de

Hunger is the best seasoning1250 A lrsquohora de satisfer el gust del famolenc no caldran gaire

virtuosismes culinaris ja que per a gran sort nostra Flămicircndului şi o bucată de mămăligă rece i

se pare plăcintă [lsquoAl famolenc() fins i tot un tros de polenta freda li sembla pastissetrsquo]

(GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181) Flămicircndului şi o bucată de mămăligă rece i se pare

plăcinta [sic] (FLONTA 1992a p 122 nuacutem 8221251) Flămacircndului şi o bucată de mămăligă

rece icirci pare plăcintă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 487 sv hambre) Flămacircndului şi o

bucată de mămăligă rece i se pare plăcintă (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1227) en

efecte Flămicircnzilor nu le trebuie poftire multă [lsquoAls famolencs() no els cal molta insistegravenciarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 177 nuacutem 3703 GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181) Flămacircnzilor nu le

trebuie poftire multă1252 (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1228) i eacutes que a diferegravencia

drsquoaquell que srsquoha ben afartat Flămacircndul orice bucată bună şi dulce o găseşte iar sătulul de nici

1242 HUNGER finds no fault with the cookery 1243 HUNGER is the best sauce 1244 Refrany que Flonta vincula amb els francesos Il nrsquoest sauce que drsquoappeacutetit i La faim assaisonne tout 1245 HUNGER is the best sauce 1246 A lrsquoinici del diccionari FLONTA (1992b p IV) ens aclareix lrsquouacutes de lrsquoasterisc ldquoicircn lipsa proverbelor atestate se oferă traduceri care iau ca bază icircn general varianta engleză a dicţionarului Aceste traduceri sicircnt marcate cu un asterisc şi urmăresc din motive didactice o echivalare cicirct mai fidelă din punct de vedere lexicalrdquo [lsquoa falta de(ls) refranys atestats srsquoofereixen traduccions que tenen com a base en general la variant anglesa del diccionari Aquestes traduccions es marquen amb un asterisc i segueixen per motius didagravectics una equivalegravencia el meacutes fidel possible des del punt de vista lexicalrsquo] 1247 En la variant proposada per GHEORGHE (1986 p 211 nuacutem 182) A fome eacute boa mostarda 1248 Vegeu la traduccioacute catalana de CIVERA (1969 p 370) El millor amaniment del moacuten eacutes la fam 1249 Lrsquoeditorial RAO International Publishing establerta a Bucarest publicagrave el 2009 la traduccioacute intitulada Stacirclpii Pămacircntului [lsquoEls Pilars de la Terrarsquo] El refrany almiddotludit hi apareix a la quarta part del primer capiacutetol concretament a la pagravegina 60 1250 Lrsquoesmentada paregravemia es troba a la pagravegina 62 de lrsquoedicioacute de la New American Library publicada a Nova York el 2007 1251 HUNGER finds no fault with the cookery Amb mencioacute als refranys francesos Lrsquoappeacutetit est le meilleur cuisinier i Agrave la faim il nrsquoy a pas de mauvais pain 1252 Els autors inclouen lrsquoapunt ldquoCelor care au nevoie foarte mult de un lucru nu trebuie să le repetăm invitaţiardquo [lsquoAls que necessiten drsquoallograve meacutes una cosa() no cal que els repetim la invitacioacutersquo]

253

una nicicum se mulţumeşte [lsquoEl famolenc qualsevol tros() bo i dolccedil el troba mentre que al fart

no nrsquohi ha cap que el satisfacirsquo] (MILLIO 1999 p 211 nuacutem 1782f1253) i ja que parlem de

menjars melmiddotliflus eacutes ben palegraves que Flămicircndului i se pare miere codrul[1254] cel uscat [lsquoAl

famolenc() li sembla mel el rosegoacute meacutes secrsquo] (GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 181)

Flămacircndului i se pare miere codrul cel uscat (CARTALEANU et alii 2007 p 140 nuacutem 1227)

Com a conclusioacute ilmiddotlustrarem el refrany Primero son mis dientes que mis parientes (ETXABE

2001 p 328) amb el seguumlent refrany que ben beacute podria servir-nos de petita faula esogravepica Ieacutepa

flămacircndă icircşĭ uĭtă de macircnzĭ1255 [lsquoLrsquoegua famolenca srsquooblida dels poltresrsquo] (ZANNE 2004 [1901]

IX p 625 nuacutem 7987) Iapa flămacircndă icircşi uită de macircnzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 35) o

en versioacute singular Iapa flămacircndă icircşi uită de macircnz [lsquodel poltrersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

123 CARTALEANU et alii 2007 p 150 nuacutem 13111256) Iapa flămicircndă icircşi uită de micircnz

(MUNTEAN 1967 p 198 nuacutem 3987)

1253 HUNGER finds no fault with the cookery 1254 A peu de pagravegina (2007 p 140 nuacutem 1227 n 1) srsquoaclareix el sentit del mot codru [lsquorosegoacutersquo] en aquest context ldquoCodru ndash aici bucată mare de pacircine de mămăligă etcrdquo [lsquoCodru ndash aquiacute tros gran de pa de polenta() etcrsquo] 1255 Lrsquoautor ens explica ldquoCine suferă de foacuteme nu maĭ ţine socoteacutelă de nimicldquo [lsquoQui pateix gana no para esment a resrsquo] 1256 Amb la glossa ldquoGrija pentru starea proprie este prioritarărdquo [lsquoLa cura de lrsquoestat drsquoun mateix eacutes prioritagraveriarsquo]

254

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres1257 (II Cap 20 p 872-8731258) Morţii [hellip] ea calcă cu acelaşi picior şi foişoarele icircmpăraţilor şi cocioabele sărăcăcioase ale celor nevoiaşi (PAPU 1965 II p 191) [lsquoA la mort [hellip] ella trepitja amb el mateix peu tant les torres1259 dels emperadors com els casinyots miserables dels (que estan) necessitatsrsquo] Moarte [hellip] ea la fel calcă-n picioare şi turnurile falnice-ale regilor şi colibele sărmanilor (MĂRCULESCU 2007 II p 179-1801260) [lsquoLa mort [hellip] ella igualment trepitja amb els peus tant les torres sumptuoses dels reis com les barraques dels pobresrsquo] Situats si meacutes no virtualment al sotacor del sevillagrave Hospital de la Caridad adrecem el nostre

esguard vers el mur dret i nomeacutes ens cal una llambregada per endinsar-nos en la tan sobtada

com inalienable cura drsquohumiltat que ens etziba Juan de Valdeacutes Leal (1622-1690) a traveacutes del

quadre Finis gloriae mundi (1672) dos cadagravevers en verminosa putrefaccioacute gragravecies als hagravebits

dels quals (que en aquest cas siacute que fan el monjo) intuiumlm les romanalles drsquoun bisbe i drsquoun

cavaller de lrsquoOrdre de Calatrava Aquesta colpidora imatge ens demostra tots i cadascun dels

seguumlents refranys El pobre y el cardenal todos van por un igual (CORREAS 2000 [1627] p

290 nuacutem 10451261 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 42342) El Papa y el

zapatero ambos van por un rasero1262 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 42346)

Mueacuterese el rey y el papa y el duque y el prior de Guadalupe (CORREAS 2000 [1627] p 537

nuacutem 1295 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 484 nuacutem 423501263) Aixiacute doncs ultra les

riqueses i distincions Tan presto muere el rico como el mendigo (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 485 nuacutem 42372) o beacute Ricos y pobres flacos y gordos todos muerden el polvo1264

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 485 nuacutem 42370) O si encara ho voleu meacutes clar La

1257 El fragment sencer sona aixiacute ldquola muerte la cual tan bien come cordero como carnero y a nuestro cura he oiacutedo decir que con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobresrdquo 1258 Amb la nota (II Cap 20 p 873 n 66) ldquoNueva alusioacuten al Pallida mors horaciano muy grato a Cervantes (I Proacutelogo 15 n 59)rdquo 1259 Ens decidim per aquest mot ja que lrsquoactual sentit de ldquotalaiardquo no escauria gota als emperadors Tanmateix no ens estem de recordar el pintoresc foişorul de foc eacutes a dir la talaia de quaranta-dos metres des de la qual es controlaven els incendis de la capital romanesa fins que ndasho tempora o moresndash els edificis del voltant en van superar amb escreix lrsquoalccedilada i per tant la van convertir en un atagravevic oxiacutemoron una talaia sense vistes 1260 MĂRCULESCU (2007 II p 180 n 347) apunta ldquoSancho face fie şi indirect aluzie la Horaţiu Pallida mors vers citat de Cervantes şi icircn original vezi I laquoProlograquordquo [lsquoSancho fa si beacute indirectament almiddotlusioacute a Horaci Pallida mors vers citat per Cervantes tambeacute en original vegeu I laquoProgravelegraquorsquo] 1261 Amb la nota ldquoEn la muerterdquo 1262 O de manera encara meacutes general La muerte mide a todos con el mismo rasero (CASADO et alii 1998 p 82) refrany que els autors comparen amb el francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit [sic] ni grand i amb lrsquoitaliagrave La morte pareggia tutti el qual apareix citat aixiacute mateix al recull drsquoSCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 315 nuacutem 3452) i al de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 150 nuacutem III10314) 1263 Amb el representant de Crist al moacuten terrenal amb majuacutescula inicial el Papa 1264 Aquesta enumeracioacute mortal drsquoantagonistes ens duu al magiacute uns magniacutefics versos drsquoautor anogravenim inclosos (sota la numeracioacute III7) al Matsu no ha [lsquoAgulles de pirsquo] recull poegravetic japonegraves de finals del XVIII ldquoColui che odia [] e colui che egrave odiato [] assieme spariran nel nulla [] qual rugiada sul campordquo La nostra citacioacute eacutes a partir de la pagravegina 160 del volum Lrsquoeterno nel tempo (Antologia della poesia giapponese dalle origini al rsquo900) a cura drsquoIrene Iarocci i editat per Ugo Guanda Editore a Parma el 1993

255

muerte todo lo barre todo lo iguala y todo lo ataja1265 (CORREAS 2000 [1627] p 430 nuacutem

492)

El nostre refrany es basa en una adaptacioacute dels famosos versos drsquoHoraci (Carmina I IV v 13-

14) Pallida mors aequo pulsat pede pauperum tabernas [] Regumque torres1266 que el mateix

Cervantes no srsquoestagrave de citar en original al prograveleg de la primera part (I Proacutelogo p 151267) ni de

traduir en la seguumlent intervencioacute de don Quijote (II Cap 58 p 1200-12011268) ldquola muerte que

asiacute acomete los altos alcaacutezares de los reyes como las humildes chozas de los pastoresrdquo Notem

tanmateix que les tabernas i torres horacianes un cop passades pel sedagraves de Cervantes

esdeven humildes i altas respectivament (alhora que se nrsquoinverteix lrsquoordre) adjectius que Papu

(pel que fa a altas) i Mărculescu (quant a humildes) descuren qui sap si amarats de la cadegravencia

llatina

Des del moment en quegrave PANN (1982 [1847] p 240) dedica a la Moarte [lsquoMortrsquo] lrsquoantonomagravesia

ldquocare toate curmărdquo [lsquoque tot (ho) truncarsquo] no en roman cap dubte Ce naşte moare1269 [lsquoEl que

neix morrsquo] (FLONTA 1992b p 29 nuacutem 1601270) per tal com Omul are şi moarte şi viaţă

[lsquoLrsquohome teacute tant mort com vidarsquo] (PANN 1982 [1847] p 69) Tot omul [lsquoTot homersquo] are şi

moarte şi viaţă (PANN 1982 [1847] p 421 HINŢESCU 1985 p 220 nuacutem 4413) (Tot) omul

are moarte şi viaţă (MILLIO 1999 p 12 nuacutem 91b1271) i si establim que Este şi viaţă este şi

moarte [lsquoHi ha vida tambeacute hi ha mortrsquo] (MUNTEAN 1967 p 164 nuacutem 3463 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 143) aleshores en consequumlegravencia Cine vede naşterea vede şi moartea [lsquoQui

veu el naixement veu tambeacute la mortrsquo] (FLONTA 1992b p 29 nuacutem 1601272 MILLIO 1999 p

12 nuacutem 91a1273 p 121 nuacutem 1025a1274 p 153 nuacutem 1287b1275 p 175 nuacutem 1483a1276) Tal

1265 Per a informacions complementagraveries us remetem a una altra fitxa quixotesca Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264) 1266 Segons la traduccioacute de la Fundacioacute Bernat Metge dels Odes i Egravepodes (Barcelona 1978) a cura de Josep Vergeacutes ldquoLa pagravelmiddotlida Mort truca amb un cop de peu igual a les barraques dels pobres i als castells dels reisrdquo (vol I p 67) Quant a la traduccioacute romanesa que espigolem del DE (sv aequa pulsat pede) ldquoMoartea palidă bate cu piciorul deopotrivă la colibele săracilor şi la palatele regeştirdquo [lsquoLa mort pagravelmiddotlida colpeja amb el peu igualment a les cabanes dels pobres i als palaus reialsrsquo] Drsquoaltra banda ARTHABER (1929 p 426-427 nuacutem 843) aprofita els versos horacians per esmentar tres paregravemies romagraveniques en castellagrave italiagrave i francegraves La muerte hiere con pie indiferente Lrsquoeccelse ed umil porte | Batte ugualmente morte i La mort frappe sans respect 1267 Amb la nota (I Proacutelogo p 15 n 59) ldquoHoracio Odas I IV 13-14 Fray Luis de Leoacuten traduce laquoQue la muerte amarilla va igualmente a la choza del pobre desvalido y al alcaacutezar real del rey potenteraquo veacutease la versioacuten de C (aparte muchas alusiones) en II 20 873 y 58 1201rdquo 1268 Fragment acompanyat de la nota (II Cap 58 p 1201 n 38) ldquoTraduccioacuten del laquoPallida mors aequo pulsat pedehellipraquo de Horacio que ya se ha utilizado en otras ocasiones (I Proacutelogo 15 n 59)rdquo 1269 El Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes atribueix aquest refrany a ldquoFuente oralrdquo alhora que nrsquohi afegeix un parell meacutes el primer dels quals tambeacute de font oral Cine trăieşte trebuie să moară [lsquoQui viu ha de morirrsquo] i Cine a văzut lumea şi soarele trebuie să vadă şi moartea [lsquoQui ha vist el moacuten i el sol ha de veure tambeacute la mortrsquo] Vegeu-ne el seguumlent enllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58648ampLng=13 1270 He that is once DORN once must die En relacioacute amb el castellagrave Todo lo que nace muere sea lo que fuere 1271 ALL MEN are mortal 1272 He that is once DORN once must die En relacioacute amb el castellagrave Todo lo que nace muere sea lo que fuere 1273 ALL MEN are mortal

256

com descarnadament ens mostrava el quadre de Valdeacutes Leal Nimenea n-o să trăiască [] lumea

să o moştenească [lsquoNinguacute no viuragrave [] el moacuten per heretar(-lo)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 269 nuacutem

5253) Nimenea n-o să trăiască [] Lumea să o moştenească (HINŢESCU 1985 p 117 nuacutem

1900) Nimenea n-o să trăiască Lumea să o moştenească (MILLIO 1999 p 12 nuacutem 91d1277)

Nimenea n-o să trăiască lumea să o moştenească (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) No

perdem doncs de vista que Moartea nu alege [lsquoLa mort no triarsquo] (MILLIO 1999 p 75 nuacutem

623f1278 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) i que per a meacutes inri esdeveacute del tot insubornable

Moacutertea nu va să scie [] De averĭ de bogăţie1279 [lsquoLa mort no vol saber [] De beacutens de riquesarsquo]

(ZANNE 2003 [1897] II p 624 nuacutem 5494) Moartea nu va să ştie [] de averi de bogăţie

(MUNTEAN 1967 p 257 nuacutem 5032) Moartea nu va să ştie de averi de bogăţie (FLONTA

1992a p 46 nuacutem 3131280 p 49 nuacutem 3351281 1992b p 58 nuacutem 3281282 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 129 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv muerte) Moartea nu vrea sa

ştie de averi de bogăţie (MILLIO 1999 p 75 nuacutem 623c1283) Ja que parlagravevem de la inutilitat

dels diners a lrsquohora drsquoafrontar la mort heus aquiacute una cara veritat Mor icircntocmai ca tot omul şi

bogatul ca şi robul [lsquoMoren exactament com tota persona tant el ric com lrsquoesclaursquo] (FLONTA

1992a p 46 nuacutem 3131284 p 49 nuacutem 3351285) Mor icircntocmai ca tot omul Şi bogatul ca şi

robul (MILLIO 1999 p 75 nuacutem 623d1286) ultra la riquesa tampoc el poder no hi pot res De

moarte nici rege nici icircmpărat nu scapă1287 (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv

muerte) i ni tan sols la meacutes arrauxada valentia De omul viteaz [] şi moartea face haz1288 [lsquoDe

1274 The FIRST breath is the beginning of death 1275 GRASS and hay we are all mortal 1276 HE THAT is once BORN once must die 1277 ALL MEN are mortal 1278 DEATH is the grand leveller 1279 Amb la seguumlent crida poegravetica ldquoMoacutere săracul ca şi bogatul şi precum ḑice poetul frances [lsquoMor el pobre aixiacute com el ric i com diu el poeta francegravesrsquo] La mort a des rigueurs agrave nulles autres pareilles [hellip] Et la garde qui veille aux barriegraveres du Louvre [] Nrsquoen deacutefend pas nos roisrdquo Deixeu-nos aclarir que es tracta de la Consolation agrave M du Perrier sur la mort de sa fille de Franccedilois de Malherbe (1555-1628) 1280 Allrsquos alike at the latter DAY a bag of gold and wisp of hay Tambeacute srsquohi esmenten dues paregravemies franceses Fein de chien et marc drsquoargent seront tout un au jour du jugement i La mort passe aussi bien en palais qursquoen chaumiegravere 1281 DEATH makes equal the high and low Amb dos equivalents en francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit ni grand i La mort frappe sans respect 1282 DEATH makes equal the high and low Amb mencioacute de dos refranys castellans Muerte y enfermedades no distinguen linajes i La muerte no respeta edades ni dignidades 1283 DEATH is the grand leveller 1284 Allrsquos alike at the latter DAY a bag of gold and wisp of hay Tambeacute srsquohi esmenten dues paregravemies franceses Fein de chien et marc drsquoargent seront tout un au jour du jugement i La mort passe aussi bien en palais qursquoen chaumiegravere 1285 DEATH makes equal the high and low Amb dos equivalents en francegraves La mort nrsquoeacutepargne ni petit ni grand i La mort frappe sans respect 1286 DEATH is the grand leveller 1287 Lrsquoesmentat refrany ens recorda el fabuloacutes periple que Alexandre Magne segons Hamlet podria recoacuterrer fins a arribar al fang que taparia les escletxes drsquouna boacuteta eacutes a dir un cop mort Alexandre es tornaria pols i com que la pols eacutes terra i de la terra sersquon fa argila aquesta podria servir perfectament per tapar els junts drsquouna boacuteta Vegeu aquest fragment inclograves a la primera escena del cinquegrave acte a la pagravegina 1989 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007 1288 Malgrat que srsquohi contraposi la seguumlent paregravemia Moartea ocoleşte pe cel viteaz [lsquoLa mort evita el (que eacutes) valentrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129)

257

lrsquohome valent [] tambeacute la mort sersquon mofarsquo] (MUNTEAN 1967 p 146 nuacutem 3138) De omul

viteaz şi moartea face haz (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 128) A tall de conclusioacute obrim una

escletxa drsquoesperanccedila que ens permeti un prudent inici de salvacioacute bo i esperant lrsquoanhelat jorn en

quegrave la mort ndashperograve tambeacute el moacutenndash mori Moartea nu mai are moarte cicirct o fi pămicircntul [lsquoLa mort

nomeacutes tindragrave (teacute) mort fins que hi hagi moacutenrsquo] (MUNTEAN 1967 p 256 nuacutem 5030) Moartea

nu mai are moarte cacirct o fi pămacircntul (MILLIO 1999 p 322 nuacutem 2726b1289 p 348 nuacutem

2944b1290 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 640 sv

muerte)

1289 There is a REMEDY for all things but death 1290 Nay as SURE as death

258

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 10601291) Obicircrşia icircnaltă se moşteneşte pe cicircnd virtutea se capătă (PAPU 1965 II p 375) [lsquoLrsquoorigen elevat srsquohereta mentre que la virtut srsquoobteacutersquo] Sacircngele se moşteneşte dar virtutea se cucereşte (MĂRCULESCU 2007 II p 346) [lsquoLa sang srsquohereta perograve la virtut es conquereixrsquo]

ldquoMientras el laquocolorraquo de la sangre no depende de nosotros ndashtampoco los bienes materiales

heredadosndash todo lo demaacutes se alcanza mediante el esfuerzo la constancia y la dedicacioacuten

Estos valores son incomparablemente mejores que los derivados de una posicioacuten social

prestada y seguacuten Don Quijote son las galas apropiadas a quien aspira a gobernar un

pueblo en el caso de Sancho Panza Por antildeadidura el refraacuten censura a los nobles de cuna

que no quieren corregirse en sus vicios ni enmendarse en sus erroresrdquo (LEYVA 2004 p

192)

Vet aquiacute un refrany que Moliegravere subscriuria a traveacutes de la seguumlent afirmacioacute ldquoLa naissance

nrsquoest rien ougrave la vertu nrsquoest pasrdquo1292 (Dom Juan Acte IV Escena 4) En drsquoaltres mots Maacutes vale

nobleza por siacute ganada que heredada sin costar nada (CORREAS 2000 [1627] p 505 nuacutem

586) per tal com Maacutes ilustre es el que ilustre se hace que el que ilustre nace (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 521 nuacutem 45647) tal i com demostra el fet que La sangre se hereda

y el vicio se apega1293 (CAMPOS BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3100) Aixiacute doncs serveixi de

consell general Hoacutenrente tus hechos y no los de tus abuelos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 521 nuacutem 45643) Tots els refranys que acabem drsquoesmentar demostren un cop meacutes

una obvietat ldquoLlevar nuestra sangre no depende de la voluntad propia Seamos ilustres o

plebeyos ello no tiene meacuterito Maacutes lo tiene y de muchos quilates la honradez la virtud la

posicioacuten social debida a nuestro trabajo aplicacioacuten y constanciardquo (OLMOS 19982 [1940] p 86)

Si en la versioacute de Mărculescu observem un escrupoloacutes respecte a lrsquooriginal la traduccioacute de Papu en canvi explana ndashse possibilendash la metafograverica sangre quixotesca amb el mot obicircrşia [lsquolrsquoorigenrsquo] definit talment pel DEX (sv obacircrşie2) ldquoLocul unde s-a născut cineva familia neamul din care se trage cineva origine (socială)rdquo [lsquoEl lloc on ha nascut alguacute la famiacutelia el llinatge del qual proveacute alguacute origen (social)rsquo] Aquesta literalitat no ens ha de sorprendre des del moment en quegrave els dos reculls de FLONTA (1992a p 223 nuacutem 15391294 1992b p 265 nuacutem

1291 Amb la nota (II Cap 42 p 1060 n 27) ldquolaquose conquista se gana con el esfuerzo personalraquordquo 1292 Per venturoacutes atzar fa nomeacutes un parell de dies la periacutenclita professora Oriana Serafini (in Feruglio) a casa de la qual ens hostatgem admirablement ens mostragrave el llibret amb la traduccioacute al friuumllagrave del Dom Ğuan de Moliegravere a cagraverrec de Ğuan Bosniac (publicat a Udin el 1988 per Clape culturacircl Acuilee) Comprendreu que no dubtem ni un segon drsquoencercar-hi i amollar-vos-en lrsquoesmentat fragment ldquola našince no jegrave nuje lagrave che no jegrave virtucirctrdquo (p 57) 1293 Amb la seguumlent glossa ldquoLos rasgos fiacutesicos se transmiten por herencia y los vicios o virtudes se adquieren con el trato de quien los tienerdquo 1294 Lrsquoautor esmenta el refrany francegraves Noblesse vient de vertu el qual tambeacute recull ARTHABER (1929 p 454 nuacutem 897)

259

15371295) per versar en romanegraves la paregravemia inglesa VIRTUE is the only true nobility recorren a la traduccioacute Virtutea este adevărata nobleţe [lsquoLa virtut eacutes la veritable noblesarsquo] bo i marcant-la amb un eloquumlent asterisc1296 Per altra banda resulta qui-sap-lo curioacutes comprovar com el mot virtute [lsquovirtutrsquo] esdeveacute un hagravepax en no menys de tres refranyers romanesos en el de HINŢESCU (1985 p 128 nuacutem 2171) lrsquoensopeguem dins el digne refrany Onoarea se ţine de virtute ca umbra trupului de tine1297 [lsquoLrsquohonor va enganxat a la virtut com lrsquoombra del cos a tursquo] en canvi amb un sentit drsquoallograve meacutes prosaic i crematiacutestic apareix tant a MUNTEAN (1967 p 116 nuacutem 2555) Cosaşul mai mult face cu cutea [] decicirct cu virtutea [lsquoEl segador fa meacutes amb la pedra drsquoesmolar [] que amb la virtutrsquo] com a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 102) Cosaşul mai mult face cu cutea decacirct cu virtutea Finalment sota lrsquoegravegida de la magravexima llatina Nobilitas sola est atque unica virtus1298 esmentem la solucioacute de CALCIU et alii (1979 p 694 sv nobleţe1299) i de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 825 sv sangre1300) Nobleţea adevărată este cea a sufletului [lsquoLa noblesa veritable eacutes la de lrsquoagravenimarsquo]

1295 Amb mencioacute de dues paregravemies castellanes Virtud es nobleza y todo lo demaacutes simpleza i La virtud hace noble 1296 El qual recordem-ho indica que lrsquoautor davant la impossibilitat de trobar cap equivalegravencia romanesa es veu constret a traduir literalment alguna paregravemia procedent drsquouna altra llengua 1297 Paregravemia que ZANNE (2004 [1901] VII p 845 nuacutem 18717) no descura pas Onoacuterea se ţine de virtute ca umbra trupuluĭ de tine 1298 Es tracta drsquoun vers de Juvenal (Saturae VIII v 20) que en la traduccioacute de Manuel Balasch (publicada a Barcelona el 1961 en el marc de la Fundacioacute Bernat Metge) sona talment ldquola sola lrsquouacutenica noblesa eacutes la virtutrdquo (p 22) 1299 Els equivalents castellans esmentats soacuten El corazoacuten muestra la nobleza verdadera i La sangre se hereda la virtud no 1300 La solucioacute romanesa remet a La sangre se hereda la virtud noy la virtud se aquista

260

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763) Adevărul [hellip] mereu pluteşte deasupra minciunii ca şi untdelemnul deasupra apei (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat [hellip] sempre sura per sobre de la mentida aixiacute com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] Adevărul [hellip] iese totdeauna deasupra minciunii ca untdelemnul deasupra apei (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat triomfa1301 sempre per sobre de la mentida com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] Meacutes tard o meacutes drsquohora Sa veritat sempre sura1302 (RULLAN 2005 [1905] II p 55) i posats a

trobar una imatge per demostrar-ho la de lrsquoaigua sobre lrsquooli ha esdevingut un paremiotipus1303

drsquoallograve meacutes reeixit al qual Cervantes dit sigui de passada recorre en un altre passatge de lrsquoobra

ldquola verdad es la que he dicho y es la que ha de andar siempre sobre la mentira como el aceite

sobre el aguardquo1304 (II Cap 50 p 1139) eacutes a dir en mots de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953]

p 724 nuacutem 63105) La verdad como el aceite queda encima siempre Si dediquem una ullada

vagarosa al recull de GHEORGHE (1986 p 79 nuacutem 10) ens trobarem drsquooest a est1305 en una

immensa bassa drsquooli panromagravenica A verdade e o azeite andam agrave tona de aacutegua (ao de cima) i O

azeite e a verdade andam sempre ao de cima (portuguegraves) La verdad y el oacuteleo siempre anda en

somo1306 i La verdad como el oacuteleo nada (siempre anda) en somo1307 (castellagrave) La veritat fa

com lrsquooli que sempre sura1308 (catalagrave) La veacuteriteacute surnage comme lrsquohuile i La veacuteriteacute comme

lrsquohuile vient au-dessus (francegraves) o Lrsquoolio e la veritagrave tornano alla sommitagrave1309 (italiagrave)

No cal dir que en el refranyer romanegraves com a la resta de la Romagravenia tambeacute Adevěrul plutesce ca untul de lemn [lsquoLa veritat sura com lrsquoolirsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 486 nuacutem 16972) Adevărul pluteşte ca untul de lemn (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) i per tant oli i veritat acaben sempre a sobre Adevărul şi untdelemnul ies deasupra [lsquoLa veritat i lrsquooli surten a

1301 Traduccioacute que justifiquem amb lrsquoexpressioacute A ieşi deasupra ca untdelemnul [literalment lsquosortir a sobrela superfiacutecie com lrsquoolirsquo] que el DEX (sv untdeleacutemn) defineix aixiacute ldquoa birui a icircnvinge a se confirma a se adeverirdquo [lsquoderrotar vegravencer confirmar demostrarrsquo] El fraseologisme tambeacute el recull GHEORGHE (1986 p 79 nuacutem 10) A ieşi ca untdelemnul deasupra i ZANNE (2004 [1900] IV p 160 nuacutem 9363) amb ulei [lsquoolirsquo] en comptes drsquountdelemn A eşigrave drsquoasupra ca uleĭul 1302 No endebades la posada en comuacute drsquoaquest refrany amb la famiacutelia Feruglio-Serafini ha tret a colmiddotlacioacute un exemple de referegravencia a Itagravelia com eacutes la infausta ldquoStrage di Usticardquo esdevinguda el 27 de juny de 1980 1303 Vegeu nota 1497 1304 Fragment que descobrim gragravecies a COLL (1874 p 2 nuacutem 1) i a CANTERA et alii (2005 p 85) 1305 Els exemples romanesos recollits per Gheorghe els citarem en la segona part drsquoaquesta fitxa juntament amb els que hem aconseguit espigolar en les altres fonts romaneses consultades 1306 A CORREAS (2000 [1627] p 448 nuacutem 948) en la seguumlent variant La verdad y el olio siempre anda en somo 1307 Al recull de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 724 nuacutem 63104) La verdad como el odio [sic] siempre anda en somo 1308 Vegeu FARNEacuteS (1999 VIII p 749 nuacutem 616) 1309 Aquest refrany es troba tambeacute a ARTHABER (1929 p 714 nuacutem 1421) font que emprarem per a la redaccioacute de la fitxa bessona La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763) en la qual podreu consultar paregravemies i explicacions igualment vagravelides per al refrany que suara tenim entre mans Drsquoaltra banda tornant a la paregravemia italiana cal assenyalar que aixiacute mateix lrsquoespigolem a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 563 nuacutem IX25169II) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 371 nuacutem 4030) en canvi amb coma entre el segon subjecte i el verb

261

sobrela superfiacuteciersquo] (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10 CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Adevărul iese deasupra ca untdelemnul [lsquoLa veritat surt a sobrela superfiacutecie com lrsquoolirsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 141) Adevărul icircntotdeauna iese deasupra (ca untdelemnul) [lsquoLa veritat sempre surt a sobrela superfiacutecie (com lrsquooli)rsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Adevărul iese ca untdelemnul la suprafaţă [lsquoLa veritat surt com lrsquooli a la superfiacuteciersquo] (FLONTA 1992a p 219 nuacutem 15081310 1992b p 260 nuacutem 15061311) Adevărul iese la ivealăsuprafaţă ca untul de lemn [sic] untdelemnul [lsquoLa veritat surt a lrsquoexteriorla superfiacutecie com lrsquooli lrsquoolirsquo] (MILLIO 1999 p 272 nuacutem 2291b1312) Tot i que en lrsquoanterior tirallonga no srsquoespecifiqui el liacutequid a la superfiacutecie del qual sura lrsquooli eacutes ben entegraves lrsquoarkheacute de Tales Adevărul iese (la lumină) ca untul de lemn deasupra apei [lsquoLa veritat surt (a la llum) com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (MILLIO 1999 p 334 nuacutem 28221313) Totdeauna adevărul iese deasupra ca untdelemnul pe care oricicirct icircl amesteci icircn apă iese la iveală [lsquoSempre la veritat surt a sobrela superfiacutecie com lrsquooli que per meacutes que el remenis a lrsquoaigua surt a lrsquoexteriorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) Amb la mateixa metagravefora entre lrsquooli i lrsquoaigua nrsquoespigolem exemples amb el substantiu dreptate1314 [lsquoraoacutersquo] en comptes drsquoadevăr [lsquoveritatrsquo] Dreptatea totdauna ca untdelemnul pluteşte dasupra apei [lsquoLa raoacute sempre com lrsquooli sura per sobre de lrsquoaiguarsquo] (PANN 1982 [1847] p 165) Dreptatea totdeauna ca untdelemnul pluteşte deasupra apei (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem 3811 GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10) Dreptatea ese ca unt-de-lemnul drsquoasupra apeĭ [lsquoLa raoacute surt com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 284 nuacutem 11896) Dreptatea iese ca untdelemnul dasupra apei (PANN 1982 [1847] p 301) Dreptatea iese ca untdelemnul deasupra apei (HINŢESCU 1985 p 80 nuacutem 1036 GHEORGHE 1986 p 79 nuacutem 10 CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) Dreptatea ĭese (la lumină) ca untul de lemn de asupra apeĭ [lsquoLa raoacute surt (a la llum) com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 523 nuacutem 17138) Vet aquiacute emperograve un nou referent ccedilo eacutes un tronc lleuger que a semblanccedila de lrsquooli sempre acaba sortint a la superfiacutecie Dreptatea este ca lemnul cel uşor apasărsquol icircn apă el tot ĭese de-asupra [lsquoLa raoacute eacutes com el tronc (que eacutes) lleuger afonarsquol a lrsquoaigua ell sempre surt a sobrela superfiacuteciersquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 299 nuacutem 10424) Dreptatea e ca lemnul cel uşor care-l apasă icircn apă şi tot cicircndva iese dasupra [lsquoque lrsquoafones a (lrsquo)aigua i sempre en algun moment surt a sobrela superfiacuteciersquo] (MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3287)

Si tant veritat com raoacute mostraven una immancable flotabilitat la mentida en canvi disposa drsquouna natura ben maniquea Mincĭuna se afundă ca plumbul şi ĭesě ca frunza [lsquoLa mentida

1310 TRUTH and oil are ever above Lrsquoautor esmenta la paregravemia francesa La veacuteriteacute comme lrsquohuile vient au-dessus que retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 74 nuacutem 1530) 1311 TRUTH and oil are ever above Flonta recorda dos refranys castellans La verdad como el aceite queda encima siempre i La verdad y el aceite nadan siempre encima i dos de portuguesos A verdade e o azeite vecircm sempre ao de cima i O azeite e a verdade andam sempre ao de cima 1312 MURDER will out 1313 It takes a good many SHOVELS of earth to bury the truth 1314 Aixograve no obstant pensem que Adevărul şi dreptatea locuiesc icircmpreună de dai de unul dai şi de celălalt [lsquoLa veritat i la raoacute viuen plegades si en trobes una trobes tambeacute lrsquoaltrarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 141) o Adevărul şi dreptatea sunt fraţi de cruce [lsquoLa veritat i la raoacute soacuten carn i unglarsquo]

262

srsquoenfonsa com el plom i surt (a la superficie) com la fullarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 675 nuacutem 17712) Minciuna se afundă ca plumbul şi iese ca frunza (MILLIO 1999 p 239 nuacutem 20041315 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 801316) o si ho voleu meacutes in extenso Minciuna icircnticirci ca plumbul icircn apă s-afundă şi mai ticircrziu iese ca frunza icircn undă [lsquoLa mentida drsquoantuvi com el plom a lrsquoaigua srsquoenfonsa i meacutes tard surt (a la superfiacutecie) com la fulla a lrsquoonarsquo] (HINŢESCU 1985 p 205 nuacutem 4047) Aixiacute doncs i en conclusioacute la mentida seragrave com el talp que per meacutes ocult que es cregui sempre acaba deixant algun rastre a la superfiacutecie Cacircrtiţa pě supt pămicircnt umblă dar urma eĭ i sě cunoacutesce drsquoasupra pě pămicircnt [lsquoEl talp per sota la terra va perograve el seu rastre se li coneix a sobre a la terrarsquo] (ZANNE 1895 I p 399 nuacutem 1598)

1315 Though a LIE be well dressrsquod it is ever overcome 1316 A la mateixa pagravegina els autors inclouen una variant sense el segon hemistiqui Minciuna se afundă ca plumbul aixiacute com un altre exemple igualment plumbi Minciuna ca glonţul icircn apă se afundă [lsquoLa mentida com la bala a lrsquoaigua srsquoenfonsarsquo]

263

La verdad adelgaza y no quiebra1317 (II Cap 10 p 7631318) Adevărul se icircndoaie dar nu se fricircnge (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat es doblega perograve no es trencarsquo] Adevărul se subţiază dar nu se rupe (MĂRCULESCU 2007 II p 881319) [lsquoLa veritat srsquoaprima perograve no es romprsquo] Quan ARTHABER (1929 p 714 nuacutem 1421) esmenta els refranys (en castellagrave i en italiagrave) La verdad adelgaza pero no quiebra i La veritagrave puograve languire ma non perire1320 no srsquoestagrave drsquoacompanyar-los dels seguumlents equivalents La verdad como el oacuteleo siempre nada en sumo i Lrsquoolio e la veritagrave [] Tornano alla sommitagrave1321 En efecte no nomeacutes ens trobem davant de dos refranys ben similars1322 sinoacute que en la seva aparicioacute al Quijote fins i tot comparteixen subjecte ldquola verdad adelgaza y no quiebra y siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el aguardquo Tot i la proverbial diafanitat espigolem la glossa de LEYVA (2004 p 193) ldquoLa verdad seguacuten esta sentencia siempre acaba por imponerse[1323] De aquiacute que la apuesta maacutes segura sea defenderla a toda costa Es posible que la mentira oscurezca o doblegue la verdad pero no puede acabar con ellardquo En la forma quixotesca si beacute amb coma despreacutes de adelgaza el refrany apareix a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 725 nuacutem 63111) en la variant La verdad adelgaza pero no quiebra a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 891 sv quebrar p 1001 sv verdad1324) CAMPOS BARELLA (1998 p 347 nuacutem 33741325) o ETXABE (2001 p 2321326) i acabant drsquoestirar el fil arribem a CORREAS (2000 [1627] p 448 nuacutem 937) La verdad adelgaza mas no quiebra su hilaza Com podem observar les traduccions romaneses mantenen la irrompible tensioacute de lrsquooriginal de fet fixem-nos que en ambdoacutes casos lrsquoestructura eacutes idegraventica ldquoAdevărul se verb dar nu se verbrdquo eacutes a dir amb uns canvis ben miacutenims depenent dels verbs emprats en cada cas Sigui com

1317 A tall anecdogravetic ZULUAGA (1997 p 632) almiddotludeix als ldquollamados refranes de O Pazrdquo continguts a Libertad bajo palabra i entre drsquoaltres esmenta La verdad no se parte 1318 Amb la nota (II Cap 10 p 763 n 2) ldquoEs frase proverbialrdquo 1319 El traductor apunta (2007 II p 88 n 189) ldquoProverb laquoLa verdad adelgaza y no quiebraraquordquo 1320 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 534 nuacutem 5836) o encara meacutes semblant a lrsquooriginal castellagrave La veritagrave si piega ma non si rompe (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 562 nuacutem IX251129) 1321 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 371 nuacutem 4030) Lrsquoolio e la veritagrave tornano alla sommitagrave sense coma a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 563 nuacutem IX25169II) Aprofitem lrsquoavinentesa i no pas sense risc drsquoesdevenir reiteratius per aconsellar-vos de consultar la fitxa anterior (La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua [II Cap 10 p 763]) la qual conteacute informacions i paregravemies que complementen i amplien lrsquoactual 1322 Vulgueu excusar-nos aquesta petita fugida drsquoestudi de la ploma de COLL (1874 p 3 nuacutem 2) ldquoEntrambos refranes encierran una afirmacion metafiacutesica que se cuela y trasconeja por los rincones de los cerebros maacutes duros rieacutendose de toda la moderna filosofiacutea tudesca en sus propias barbas Son (con respeto sea dicho) dos puntillazos soberanos con que el sentido comuacuten santigua aacute Espinosa y aacute toda su raleardquo Ameacuten 1323 En el mateix sentit CABALLERO (1970 p 180 nuacutem 2478) ldquoExhorta a decirla [la verdad] sobre todo porque siempre sale y queda victoriosardquo 1324 En aquest cas amb adelgaccedila en lloc drsquoadelgaza 1325 Amb la glossa ldquoExhorta a profesar verdad siempre porque aun cuando se quiera sutilizar y ofuscarla con astucia y mentira siempre queda resplandeciente y victoriosardquo 1326 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute drsquoEtxabe ldquoRecuerda que la verdad puede perder batallas contra la mentira pero nunca la guerra Asiacute el refraacuten insta a ir siempre con la verdad por delante pues tarde o temprano se descubre la mentirardquo

264

sigui si ens permeteu lrsquoaparent tautologia arriba el dia en quegrave la veritat esclata perquegrave tot i vinclar-se no esclata Aixiacute doncs Vremea descoperă adevărul1327 [lsquoEl temps descobreix la veritatrsquo] (PANN 1982 [1847] p 48 HINŢESCU 1985 p 165 nuacutem 3026 FLONTA 1992a p 213 nuacutem 14641328 1992b p 252 nuacutem 14611329) Vremea descoperă adevărultoate [lsquoEl temps descobreix la veritattotrsquo] (MILLIO 1999 p 358 nuacutem 3030a1330) o amb timpul [lsquoel tempsrsquo] en comptes de vremea [lsquoel tempsrsquo] Timpul descoperă adevărul [lsquoEl temps descobreix la veritatrsquo] (HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4389) Timpul descoperă adevărultoacuteate [lsquola veritattotrsquo] (MILLIO 1999 p 358 nuacutem 3028a1331) Havent doncs constatat que Adevărul răzbeşte icircntotdeauna [lsquoLa veritat triomfa semprersquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 13 nuacutem 28) caldragrave pensar que la mentida per forccedila ha de disposar de mitjans de menys allargada en efecte ETXABE (2001 p 220) a propogravesit drsquouna variant de la paregravemia quixotesca ens recorda La mentira no tiene pies afirmacioacute meacutes atenuada en romanegraves Mincĭuna are picĭoacutere scurte [lsquoLa mentida teacute cames curtesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 671 nuacutem 17696) Minciuna are picioare scurte (MUNTEAN 1967 p 254 nuacutem 4979 CALCIU et alii 1979 p 7761332 sv picior HINŢESCU 1985 p 110 nuacutem 1747 FLONTA 1992a p 136 nuacutem 9261333 1992b p 161 nuacutem 9281334 MILLIO 1999 p 239 nuacutem 2001a1335 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 80 CARTALEANU et alii 2007 p 191 nuacutem 1691) Amb lrsquoanterior afirmacioacute restem un bri meacutes tranquils per tal com si beacute Gura vorbesce adevĕrul şi mincĭuna [lsquoLa boca diu la veritat i la mentidarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 39 nuacutem 8887) Gura vorbeşte adevărul şi minciuna (MUNTEAN 1967 p 187 nuacutem 3872 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 53) al final srsquoacaba descobrint la paraula vera Şi mincĭuna e vorbă dar vremea descopere adevĕrul [lsquoTambeacute la mentida eacutes paraula perograve el temps descobreix la veritatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 668 nuacutem 17687) Şi minciuna e vorbă dar vremea descopere [sic] adevărul (MUNTEAN 1967 p 362 nuacutem 7039) Şi minciuna e vorbă dar vremea descoperă adevărul (FLONTA 1992b p 161 nuacutem 9271336 MILLIO 1999 p 239 nuacutem 2001h1337 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 171)

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

Vegeu Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

1327 Per a una veritable tirallonga de refranys sobre adevărul [lsquola veritatrsquo] consulteu BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 140-141) 1328 TIME tries truth Amb almiddotlusioacute al francegraves Le temps deacutecouvre la veacuteriteacute 1329 TIME tries truth Refrany que Flonta vincula amb el castellagrave No hay secreto que tarde o temprano no sea descubierto i el portuguegraves Natildeo haacute secreto que tarde ou cedo natildeo seja descoberto 1330 TIME tries all things 1331 TIME reveals all things 1332 Paregravemia que els autors relacionen amb Primero se coge al mentiroso que al cojo 1333 LIES have short legs Lrsquoautor tambeacute nrsquoesmenta lrsquoequivalent francegraves Les mensonges ont les jambes courtes 1334 LIES have short legs Amb referegravencia a dues paregravemies castellanes La mentira no tiene pies i La mentira tiene piernas cortas i a dues en portuguegraves A mentira natildeo tem peacutes i Curtas tem as pernas a mentira e alcanccedila-se asinha 1335 A LIE has short legswings 1336 Though a LIE be well dressed it is ever overcome Flonta relaciona la paregravemia amb una de castellana i una de portuguesa Aunque compuesta la mentira siempre es vencida i A mentira sempre eacute vencida 1337 A LIE has short legswings

265

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115) Pereţii au urechi (PAPU 1965 II p 427) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo] Pereţii au urechi (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

ldquoUsat per a significar que cal procedir amb gran cautela en parlar de coses delicades car

hom pot eacutesser sentit de la manera menys sospitada Teacute origen en el cas succeiumlt a Stateri el

gran poliacutetic romagrave que conspirava contra lrsquoEstat Uns amics del regravegim sentiren les seves

paraules des del darrera drsquouna feble paret i el van delatar fou pres i matatrdquo1338 (AMADES

1985 [1951] p 158)

Aixiacute doncs cal obrar amb extrema cura per tal com En consejas las paredes han orejas

(CAMPOS BARELLA 1998 p 104 nuacutem 10331339 ETXABE 2001 p 1741340) parets que a

voltes no es limiten a la finesa auditiva que ja remarcava COVARRUBIAS (1977 [1611] p 853

sv pared) Las paredes tienen oydos o ARTHABER (1929 p 440 nuacutem 869) Las paredes

oyen1341 En efecte tambeacute poden fer gala drsquouna temible agudesa visual1342 Las paredes orejas y

ojos tienen (CALLES 2006 p 30 nuacutem 751343) Pel que fa a ambdues traduccions romaneses

coincidents entre si i amb lrsquooriginal castellagrave apareixen a ZANNE (2004 [1899] III p 288 nuacutem

7541) Pěreţiĭ aŭ urechĭ [lsquoLes parets tenen orellesrsquo] autor que no srsquoestagrave drsquooferir-nos-en

lrsquoequivalent francegraves Les murs ont des oreilles1344 (ZANNE 2004 [1899] III p 289 nuacutem 7541)

A partir drsquoaquesta formulacioacute bagravesica espigolem un gavadal de paregravemies romaneses drsquoestructura

1338 Lrsquoanegravecdota drsquoStaterii paries [lsquoLa paret drsquoStaterirsquo] tambeacute la recull ZANNE (1895 I p 232 nuacutem 940) Per la seva part DOVAL (1995 p 35) nrsquoaprofita la variant Las paredes oyen per amollar-hi el seguumlent comentari ldquoAl parecer este modismo puede proceder de Francia del tiempo de las persecuciones contra los hugonotes que culminoacute en la histoacuterica Noche de San Bartolomeacute o Noche de los Cuchillos Largos Eacuteste fue un episodio sangriento de las luchas religiosas que asolaron Francia en la segunda mitad del siglo XVI en el que instigados por Catalina de Medicis [sic] y el duque de Guisa los catoacutelicos desencadenaron en Pariacutes la noche del 24 de agosto de 1572 festividad de San Bartolomeacute una matanza en la que perecieron millares de hugonotes Pues bien en aquellos tiempos convulsos seguacuten algunos historiadores la reina Catalina de Meacutedicis mandoacute construir en las paredes de sus palacios conductos acuacutesticos secretos (maacutes bien seguacuten otros simples agujeros y ranuras) que permitieran oiacuter lo que se hablaba en las distintas estancias para asiacute poder controlar y en su caso desbaratar cualquier conjura contra sus intereses que se estuviera urdiendo Y este hecho al ser conocido dio lugar a la frase hecha que poco despueacutes llegariacutea a Espantildeardquo 1339 Amb la glossa ldquoSe dice cuando en un grupo de personas que tratan de asuntos privados se teme la indiscrecioacuten o deslealtad de alguienrdquo 1340 Lrsquoautor apunta ldquoAdvierte de que hay secretos que no conviene revelar y palabras que no conviene pronunciar ante quienes pueden hacer un mal uso de ellosrdquo 1341 Paregravemia que Arthaber relaciona amb el francegraves Les murailles ont des oreilles i lrsquoitaliagrave I muri hanno orecchi refrany que ensopeguem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 318 nuacutem 3474) i a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 288 nuacutem VI5126) en la variant Il muro ha lrsquoorecchie 1342 En el cas de CORREAS (2000 [1627] p 456 nuacutem 1125) els ulls pertanyen als monts Las paredes han oiacutedos y los montes ojos 1343 Amb la glossa ldquopreviene ante la posibilidad de que nuestras palabras delaten nuestras intenciones nuestras previsiones o nuestra aversioacuten hacia otras personasrdquo 1344 Refrany que GHEORGHE (1986 p 344 nuacutem 359) recull i amplia en les dues variants seguumlents Les murs ont des oreilles des yeux i Les murailles (murs) ont des oreilles

266

bimembre En primer lloc les finestres srsquoafegeixen a les parets Pereţii au urechi şi ferestrele

gură (ochi) [lsquoLes parets tenen orelles i les finestres boca (ulls)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 314 nuacutem

6133) Pereţii au urechi şi ferestrele ochi (MILLIO 1999 p 74 nuacutem 615b1345) Ferestrele au

ochi iar pereţii ― urechi [lsquoLes finestres tenen ulls mentre que les parets ― orellesrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 109) Ferestrele au ochi şi pereţii ndash urechi (CARTALEANU et

alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Drsquoaltra banda les orelles de les parets es poden acompanyar dels

ulls dels carrers Păreţii au urechi şi stradele ochi [lsquoLes parets tenen orelles i els carrers ullsrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 310 nuacutem 6044 GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem 359) Pereţii au urechi şi

stradele ochi (CARTALEANU et alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Pereţii au urechi şi străzile ochi

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 54) amb una curiosa versioacute olorosa en comptes de visual a

CARTALEANU et alii (2007 p 232 nuacutem 2113) Pereţii au urechi şi stradele miros [lsquoLes parets

tenen orelles i els carrers olorrsquo] Una tanca dotada drsquoulls srsquoafegeix a zidul1346 [lsquoel murrsquo] que

substitueix pereţii [lsquoles paretsrsquo] Gardul are ochĭ şi zidul urechĭ1347 [lsquoLa tanca teacute ulls i el mur

orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 155 nuacutem 7074) Gardul are ochi şi zidul urechi

(HINŢESCU 1985 p 89 nuacutem 1235 MILLIO 1999 p 202 nuacutem 17011348) refrany que al

diccionari romanegraves-castellagrave de CALCIU et alii (1979 p 405 sv gard) es tradueix com a Las

paredes oyen

Passem de lrsquoanterior estructura doble a una de trimembre constituiumlda per les finestres les parets

i la tanca anteriorment esmentades Ferestrele aŭ ochĭ ĭar gardul şi pěreţiĭ urechĭ [lsquoLes

finestres tenen ulls mentre que la tanca i les parets orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 148

nuacutem 7046) Ferestrele au ochi iar gardul şi pereţii urechi (GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem

359 MILLIO 1999 p 87 nuacutem 7221349) Ferestrele au ochi iar gardul şi pereţii urechi

(MUNTEAN 1967 p 173 nuacutem 3616 MILLIO 1999 p 118 nuacutem 998b1350) Ferestrele au ochi

iar gardul şi pereţii ― urechi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 112)

Acabem amb una crida a la prudegravencia ja que no nomeacutes Sas parets a vegadas escolten (RULLAN

2005 [1905] II p 276) ndashper no dir semprendash sinoacute que tambeacute Noacuteptea rsquoĭ cu urechĭ [lsquoLa nit eacutes amb

orellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 414 nuacutem 6768) i Pădurea are urechi şi cacircmpul (nu

1345 The DAY has eyes the night has ears 1346 La intercanviabilitat entre zid [lsquomurrsquo] i perete [lsquoparetrsquo] es demostra en la paregravemia ZidurilePereţii au urechi [lsquoEls mursLes parets tenen orellesrsquo] (MILLIO 1999 p 371 nuacutem 3132) A meacutes sense deixar de banda la prosopopeia del mur encara hi afegiriacuteem Zidul are urechĭ şi gardul proptele [lsquoEl mur teacute orelles i la tanca puntalsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 434 nuacutem 8051) Zidul are urechi şi gardul proptele (MUNTEAN 1967 p 428 nuacutem 8151 CARTALEANU et alii 2007 p 232 nuacutem 2113) Zidurile au [lsquoEls murs tenenrsquo] urechi (şi gardul proptele) (GHEORGHE 1986 p 344 nuacutem 359) 1347 A tiacutetol anecdogravetic no ens podem estar drsquoesmentar que ZANNE (2004 [1899] III p 156 nuacutem 7074) cita com a complement de la paregravemia romanesa el refrany catalagrave Las matas tenen ulls y las pareds tenen orellas [sic] 1348 HEDGES have eyesears 1349 Therersquos no DOWN without eyes no hedge without ears 1350 FIELDS have eyes and hedgeswoods have ears

267

puţini) ochi [lsquoEl bosc teacute orelles i el camp (no pocs) ullsrsquo] (MILLIO 1999 p 74 nuacutem 615a1351)

Cicircmpu-i cu ochi pădurea cu urechi [lsquoEl camp eacutes amb ulls el bosc amb orellesrsquo] (GHEORGHE

1986 p 159 nuacutem 117) Cacircmpu-i cu ochi pădurea cu urechi (CARTALEANU et alii 2007 p

232 nuacutem 2113)

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

Vegeu La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

1351 The DAY has eyes the night has ears

268

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 9941352) Mai mult face bunul nume decicirct avuţiile fără de număr (PAPU 1965 II p 310) [lsquoMeacutes val el bon nom que els beacutens incomptablesrsquo] Mai de preţ e numele bun decacirct multele bogăţii (MĂRCULESCU 2007 II p 2871353) [lsquoMeacutes de preu eacutes el bon nom1354 que les moltes riquesesrsquo] Segons OLMOS (19982 [1940] p 98) el nostre refrany ldquoAconseja anteponer el buen nombre y la

buena fama a las riquezas Es sentencia del Libro de la Sabiduriacuteardquo Certament al Liber

Proverbiorum (XXII 1) llegim ldquoMelius est nomen bonum quam divitiae multaerdquo1355 magravexima a

quegrave encara podriacuteem afegir-ne una altra del Liber Ecclesiastes (VII 1) ldquoMelius est nomen

bonum quam unguenta pretiosardquo1356 El refranyer castellagrave no roman aliegrave a les anteriors

sentegravencies i afirma El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre1357 (CORREAS 2000

[1627] p 258 nuacutem 273) o beacute amb fama en comptes de buen nombre Maacutes vale fama que

riqueza (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24078) Maacutes vale adarme de fama que

libra de oro (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24072) Maacutes vale buena fama que

oro ni plata (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24075) i acabem la tirallonga

amb una paregravemia de ressons romagravenics Maacutes vale buena fama que cama[1358] dorada (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 266 nuacutem 24074) puix que en efecte a ARTHABER (1929 p 456-

457 nuacutem 901) el refrany Maacutes vale buena fama que dorada cama es relaciona amb lrsquoitaliagrave Egrave

meglio aver buon nome che molte ricchezze1359 aixiacute com amb el francegraves Mieux vaut treacutesor

drsquohonneur que drsquoor Sense deixar el francegraves lrsquouacuteltim exemple de Kleiser coincideix amb la

versioacute dels traductors DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 291) Bonne renommeacutee vaut mieux

que ceinture doreacutee1360

1352 Amb apunt biacuteblic a peu de pagravegina (II Cap 33 p 994 n 47) ldquoParece adecuacioacuten de Eclesiasteacutes VII I (laquoMelius est nomen bonum quam unguenta pretiosaraquo)rdquo 1353 Amb la indicacioacute (II p 287 n 510) ldquoCf Eclesiastul 7 1 laquoMelius est nomen bonum quam unguenta pretiosaraquordquo 1354 Optem per traduir tant el bunul nume [lsquoel bon nomrsquo] de Papu com el numele bun [literalment lsquoel nom borsquo] de Mărculescu amb el bon nom car considerem que la versioacute el nom bo no acaba de fer sentit i per tant no srsquoadiria a lrsquooriginal romanegraves 1355 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoIl buon nome vale [] piugrave che grandi ricchezzerdquo (p 697) Quant al romanegraves ZANNE (2004 [1901] VII p 518 nuacutem 17113) ens nrsquoofereix la seguumlent versioacute ldquoMai de ales este un nume bun de cacirct avuţia marerdquo [lsquoMeacutes val un bon nom que (la) gran riquesarsquo] 1356 Segons la traduccioacute de la Sacra Bibbia anteriorment esmentada ldquoBuon nome piugrave drsquoun unguento egrave buonordquo (p 710) Drsquoaltra banda tant GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) com ZANNE (2004 [1901] VII p 568 nuacutem 17306) citen el passatge biacuteblic en la traduccioacute romanesa ldquoMai mult face un nume bun decicirct uleiul de preţrdquo [lsquoMeacutes val un bon nom que lrsquooli de preursquo] i ldquoMaĭ bun este un nume bun de cacirct oleĭul de preţrdquo [lsquoEacutes millor un bon nom que lrsquooli de preursquo] 1357 El refrany tambeacute es troba a GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) 1358 Amb la variant cintura 1359 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 228 nuacutem 2477) Drsquoaltra banda Arthaber poua una frase ben semblant als Ricordi de Francesco Guicciardini obra que al nostre torn esmentem en lrsquoedicioacute de Mondadori (a cura de Tommaso Albarani) publicada a Milagrave el 1991 Piugrave valeva el buono nome che molte ricchezze (p 231 nuacutem 158) 1360 Paregravemia que espigolem a GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 345) el qual lrsquoacompanya de variants com ara Bon renom vaut un heacuteritage o Bon renom luit mecircme en cachette

269

Per beacute que ambdoacutes traductors romanesos hagin emprat formes equivalents al castellagrave muchas

riquezas (avuţiile fără de număr [lsquoels beacutens innombrablesrsquo] en el cas de Papu i multele bogăţii

[lsquoles moltes riquesesrsquo] en el de Mărculescu) vet aquiacute drsquoaltres solucions1361 ben representades

arreu del refranyer romanegraves Numele bun e maĭ scump de cacirct aurul [lsquoEl bon nom eacutes meacutes valuoacutes

que lrsquoorrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 568 nuacutem 17306) Numele bun e mai scump decicirct aurul

(MUNTEAN 1967 p 277 nuacutem 5446 GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345 FLONTA 1992a p

159 nuacutem 10901362 1992b p 187 nuacutem 10871363) Numele bun e mai scump decacirct aurul

(MILLIO 1999 p 148 nuacutem 1247a1364) Un nume bun [lsquoUn bon nomrsquo] e mai scump decacirct aurul

(MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1238a1365 i 1239b1366) o beacute com lrsquoassenyada traduccioacute

mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 199) Mes val un dit a nrsquo es front que cent

corteradas[1367] a lrsquo Hograverta tambeacute en clau immobiliagraveria Un nume bun e ca o moşie [lsquoUn bon

nom eacutes com una propietatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 441 nuacutem 16805 MUNTEAN 1967 p

403 nuacutem 7714 GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345 FLONTA 1992a p 159 nuacutem 10901368

1992b p 187 nuacutem 10871369 MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1239a1370 i 12401371 p 148 nuacutem

1247b1372 p 170 nuacutem 14331373 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 226) Com a consell general

per a aquesta primera remesa paremiologravegica Nume bun să dobacircndeşti [] Pururea să te sileşti

[] C-al omului nume bun [] Moarte n-are nicidecum [lsquoGuanya bon nom [] Esforccedilarsquot sempre

[] Que a (el) bon nom de lrsquohome [] No li arriba la mort de cap manerarsquo] (MILLIO 1999 p 147

nuacutem 1238b1374) Efectivament la importagravencia drsquoobtenir un bon nom eacutes inversament

proporcional a la desgragravecia que comporta un nume rău [lsquomal nommala famarsquo] De cacirct sărsquoţĭ eacutesă

nume rěǔ maĭ bine ochiĭ din cap [lsquoAbans que (no) et surti mal nom millor els ulls del caprsquo]

(ZANNE 2004 [1901] VII p 686 nuacutem 17759) Decicirct să-ţi iasă nume rău mai bine ochii din

cap (MUNTEAN 1967 p 140 nuacutem 3023) Decicirct să-ţi iasă nume rău mai bine ochii din cap

1361 Solucions basades en la premisa Nu averea face pe om ci omul averea [lsquoNo la riquesa fa lrsquohome sinoacute lrsquohome la riquesarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 25 nuacutem 11064) Nu averea face pe om ci omul averea (MUNTEAN 1967 p 271 nuacutem 5296) Nu averea face pe om ci omul averea (BOTEZATU HANCU 20033 p 44) I per tant comptat i debatut Este mai scumpă omenia decacirct avuţia [lsquoEacutes meacutes valuosa la humanitathonradesa que la riquesarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 65) 1362 A good NAME is better than riches (gold) Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Mieux vaut bonne renommeacutee que grandes richesses i Bonne renommeacutee vaut mieux que ceinture doreacutee 1363 A good NAME is better than riches (gold) Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes ja conegudes Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas i El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre 1364 GOOD fame is better than a good face 1365 A GOOD name is better than riches 1366 A GOOD name is worth gold 1367 Eacutes a dir quarterades ldquoMesura agragraveria equivalent a 71rsquo031 agraverees consta de 400 destres quadrats es divideix en quatre quartons i el quartoacute en quatre hortsrdquo (DCVB sv quarterada) 1368 A good NAME is better than riches (gold) Amb almiddotlusioacute a dues paregravemies franceses Mieux vaut bonne renommeacutee que grandes richesses i Bonne renommeacutee vaut mieux que ceinture doreacutee 1369 A good NAME is better than riches (gold) Lrsquoautor esmenta dues paregravemies castellanes ja conegudes Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas i El buen nombre vale maacutes que toda riqueza al hombre 1370 A GOOD name is worth gold 1371 A GOOD reputation is a fair estate 1372 GOOD fame is better than a good face 1373 HE is born in a good hour who gets a good NAME 1374 A GOOD name is better than riches

270

(GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem 345) Deixem lrsquoanterior marrada per tornar a la via dreturera

Un nume cinstit e o comoacuteră ne-preţuită [lsquoUn nom honrat eacutes un tresor sense preursquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 518 nuacutem 17113) Un nume cinstit e comoară nepreţuită [lsquoeacutes (un) tresor

sense preursquo] (MILLIO 1999 p 147 nuacutem 1239c1375) i ja que hem partit drsquoun nom cinstit

[lsquohonratrsquo] arribem al concepte de cinstea [lsquolrsquohonorrsquo] de caracteriacutestiques idegraventiques al nume bun

[lsquobon nomrsquo] inicial Cinstea e maĭ scumpă de cacirct toacutete1376 [lsquoLrsquohonor eacutes meacutes valuoacutes que totes les

cosesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 514 nuacutem 17101) Cinstea e mai scumpă decicirct toate

(HINŢESCU 1985 p 59 nuacutem 570) Cinstea-i mai scumpă decacirct toate (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 55) Cinstea e cea mai mare avere a omului1377 [lsquoLrsquohonor eacutes la riquesa meacutes gran de

lrsquohomersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) i en consequumlegravencia no cal dir que Mai mult

valorează cinstea decicirct aurul [lsquoTeacute meacutes valor lrsquohonor que lrsquoorrsquo] (GHEORGHE 1986 p 333 nuacutem

345) o Cinstea cacircntăreşte mai mult ca banul [lsquoLrsquohonor pesa meacutes que el(s) diner(s)rsquo] (MILLIO

1999 p 147 nuacutem 1239d1378)

1375 A GOOD name is worth gold 1376 Zanne esmenta el refrany francegraves del segle XIII Mieulx vaut treacutesor drsquoonneur que drsquoor 1377 Malgrat que el refranyer no srsquoestigui de formular afirmacions ben contraposades com ara Cinstea fără bani e sărăcie goală [lsquoLrsquohonor sense diners eacutes pobresa completarsquo] (MILLIO 1999 p 207 nuacutem 1749) De ben poc doncs serviria el valor immaterial de lrsquohonor Cinstea nu se cumpěră nicĭ nu se vinde [lsquoLrsquohonor no es compra ni tampoc es venrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 513 nuacutem 17098) Cinstea nu se cumpără nici nu se vinde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 55) 1378 A GOOD name is worth gold

271

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 p 783) (I Cap 31 p 3971379) Nu-i bine să dai vrabia din micircnă pe cioara din par (FRUNZETTI 1965 I p 417) [lsquoNo estagrave beacute donar el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo] Mai mult face o pasăre icircn pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 I p 3331380) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo] (II Cap 12 p 783) Să nu dai vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 107) [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo] Mai mult face o pasăre-n pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 1041381) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo] Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316) Să nu laşi vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 626) [lsquoNo deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo] Mai de folos e [] pasărea-n macircnă decacirct vulturul icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil [hellip] eacutes lrsquoocell a la magrave que el voltor en volrsquo]

ldquoOtro de los dichos filosoacuteficos de nuestro tesoro hispano iquestQueacute tiene maacutes valor un bien

actual del que nos hallamos gozando u otro mucho mayor pero del que no tenemos maacutes

que una lejana e incierta expectativa[1382] El refraacuten aconseja no descuidar lo que poseemos

por andar tras quimeacutericas promesasrdquo (ROMERO 20012 p 234 nuacutem 6501383)

CORREAS (2000 [1627] p 505 nuacutem 589) que es fa ressograve de la paregravemia quixotesca1384 ens

nrsquoapunta el possible origen ldquoParece que salioacute este refraacuten de la volateriacutea en que es mejor tenerse

el halcoacuten en la mano que soltarle a un buitre y andarle volando que es mala ave y poderosa a

matar el halcoacutenrdquo Amb la presegravencia del voltor tambeacute espigolem a COVARRUBIAS (1977 [1611]

p 858 sv paacutexaro) la variant gragravefica Maacutes vale paacutexaro en mano que buytre bolando Aixograve no

obstant avui en dia el nostre refrany es troba drsquoallograve meacutes viu si beacute en la forma Maacutes vale paacutejaro

en mano que ciento[1385] volando (ETXABE 2001 p 2591386) paregravemia que CASADO et alii

1379 Amb la nota (I Cap 31 p 397 n 30) ldquoRefraacuten hoy es maacutes frecuente laquoque ciento volandoraquordquo 1380 MĂRCULESCU (2007 I p 333 n 586) anota ldquoProverb laquoMaacutes vale paacutejaro en mano que buitre volandoraquo Vezi şi [lsquoVegeu tambeacutersquo] II 12rdquo 1381 MĂRCULESCU (2007 II p 104 n 222) apunta a peu de pagravegina ldquoProverb laquoMaacutes vale paacutejaro en mano que buitre volandoraquordquo 1382 Pregunta que OLMOS (19982 [1940] p 99) respon clarament bo i afirmant que el refrany ldquoEnsentildea que lo seguro y no lo eventual es lo que tiene valor Es por tanto imprudencia y temeridad dejar lo cierto por lo dudosordquo Per tant suara amb mots de COLL (1874 p 152 nuacutem 185) ldquomaacutes vale lo poco seguro que lo mucho contingenterdquo 1383 Glossa que es troba sota la variant Maacutes vale paacutejaro en mano que ciento volando 1384 Com tambeacute CAMPOS BARELLA (1998 p 269 nuacutem 2632) autores que aprofiten per afegir-hi el seguumlent comentari ldquoAconseja no dejar las cosas seguras aunque sean cortas por la esperanza de otras mayores que son insegurasrdquo 1385 VIZCARRONDO (2008 p 334) situa la paregravemia quixotesca en el seguumlent grup quan ldquouna variante o un sinoacutenimo sustituyen a otro refraacuten que poco a poco va cayendo en desusordquo 1386 Amb lrsquoapunt ldquoRecomienda tomar lo seguro aunque sea poco que buscarlo todo con riesgo de quedarse sin nadardquo

272

(1998 p 92) aprofiten per relacionar amb el francegraves Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras1387

i amb lrsquoitaliagrave Meglio un uovo oggi che una gallina domani1388 La vigegravencia de la citada variant

castellana es demostra per exemple en el fet que ldquoinspiroacute al genial Picasso esta variante laquoMaacutes

vale paacutejaro volando que ciento en la manoraquo[1389] de clara inclinacioacuten ecologistardquo (LEYVA 2004

p 219)

ldquoDe obicei nu era nici o femeie care să nu-mi dea senzaţia că pierd timpul cu ea icircn sensul

că mi se părea că puteam să fiu cacircnd eram cu ea mai bine cu alta mai interesantă icircntr-alt

loc la Şosea acasă la ea sau aiurea Mă plictiseam icircn mod stupid racircvnind mereu fără

sens ca să zic aşa la vrabia de pe gardrdquo1390

Aquest fragment extret de la novelmiddotla de Camil Petrescu (1894-1957) Patul lui Procust1391 [lsquoEl

llit de Procustrsquo] demostra no nomeacutes lrsquoexistegravencia de la paregravemia en romanegraves sinoacute tambeacute la seva

frequumlegravencia drsquouacutes per tal com lrsquoautor en lloc de citar-la in extenso es limita a almiddotludir-hi per mitjagrave

drsquouna expressioacute que ZANNE (2004 [1899] III p 162 nuacutem 7089) en la variant Vrabie pe gard

[lsquoPardal sobre la tancarsquo] glossa talment ldquoCacircnd unul să [sic] laudă cu stăpacircnirea unuĭ lucru care

nursquol are şi nursquoĭ stă icircn putinţă sărsquol dobacircndeacutescărdquo [lsquoQuan alguacute es lloa amb la possessioacute drsquouna cosa

que no teacute i no li eacutes possible aconseguir-larsquo] Lrsquoentenedora expressioacute dessuacutes esmentada es

completa en refranys com ara De cacirct ḑece vrăbiĭ pě gard maĭ bine una şicircrsquon macircnă1392 [lsquoMeacutes que

1387 Proposta que coincideix amb dues traduccions de FANLO (2010 [2008] I p 423 II Cap 12 p 114) Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras 1388 Tant SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 306 nuacutem 3346) com BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536) recullen aquesta paregravemia aixiacute com GHEORGHE (1986 p 245 nuacutem 228) el qual malgrat escriure ovo en lloc de uovo aprofita lrsquoavinentesa per a una o(u)pulent posta romagravenica que drsquooest a est en portuguegraves castellagrave catalagrave francegraves i romanegraves no ens estem pas de transcriure O ovo de hoje (drsquohoje) vale mais que a galinha de amanhatilde (drsquoamanhatilde) (1986 p 246 nuacutem 228) Maacutes vale un huevo hoy que una gallina mantildeana Val meacutes un ou avui que una gallina demagrave Un oeuf aujourdrsquohui vaut mieux qursquoun poulet demain i E mai bun oul de azi decicirct găina de micircine [lsquoEacutes millor lrsquoou drsquoavui que la gallina de demagraversquo] (1986 p 245 nuacutem 228) Pel que fa a lrsquoequivalent francegraves MONTREYNAUD et alii (1993 p 32 nuacutem 532) opten per la variant Un œuf aujourdrsquohui vaut mieux qursquoun poulet pour demain 1389 A la novelmiddotla de Nikos Kazantzakis (1883-1957) El Crist de nou crucificat traduiumlda per Joan Sales i publicada per Club Editor a Barcelona lrsquoany 19809 hi figura el seguumlent fragment ldquoAixograve eacutes el que va dir Crist iexclmeacutes val una perdiu dins la cassola que cent volant per la garriga Aixograve eacutes lrsquoEvangeli noi i deixarsquot de romanccedilosrdquo (p 323) passatge que poc despreacutes eacutes contradit a guisa drsquoocurregravencia picassiana ldquoQui eacutes caritatiu amb els seus germans en aquesta vida passatgera tindragrave per recompensa la vida eterna Aleshores jaio Ladas meacutes valen cent lliures a lrsquoaltre moacuten que no pas una en aquest meacutes cent perdius volant per la garriga celestial que una dins la cassola terrenalrdquo (p 324) 1390 Segons la traduccioacute de Joaquiacuten Garrigoacutes intitulada El lecho de Procusto i publicada a Madrid per Gadir lrsquoany 2007 ldquoPor regla general no habiacutea mujer que no me diese la sensacioacuten de que perdiacutea el tiempo con ella en el sentido de que cuando estaba con ella pensaba si no estariacutea mejor con otra maacutes interesante en otro sitio en la Avenida en su casa o en cualquier otra parte Me impacientaba estuacutepidamente deseando siempre y sin ninguacuten sentido al reveacutes de lo que dice el refraacuten el paacutejaro volandordquo (p 319) 1391 Prenem com a referegravencia la pagravegina 208 de lrsquoedicioacute publicada per Editura 100+1 Gramar a Bucarest lrsquoany 2004 1392 Lrsquoautor (1895 I p 701 nuacutem 2649) relaciona la paregravemia romanesa amb el francegraves Un moineau dans la main vaut mieux qursquoune grue qui vole i el portuguegraves Mais val hum passaro [sic] na matildeo que dous que vatildeo voando Quant al francegraves la versioacute quixotesca de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 12 p 100) es decanta per Moineau en main vaut mieux que vautour en lair mentre que OUDIN CASSOU (2002 [1949] Cap 31 p 372) prefereixen posar lrsquoegravemfasi en la mida meacutes que no pas en lrsquoiacutendole de lrsquoocell Mieux vaut un petit passereau en la main qursquoun vautour en lrsquoair Drsquoaltra banda al recull de GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) el refrany de Zanne es completa amb un voladiacutes colom Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole Finalment rematarem el vol per terres

273

deu pardals sobre la tanca millor un i a la magraversquo] (ZANNE 1895 I p 700 nuacutem 2649) Decacirct zece

vrăbii pe gard mai bine una şi-n macircnă (MILLIO 1999 p 38 nuacutem 314a1393 CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine o vrabie icircn micircnă decicirct zece pe gard

[lsquoMillor un pardal a la magrave que deu sobre la tancarsquo] (MUNTEAN 1984 p 322 nuacutem CCLI)

lrsquoanterior proporcioacute de deu a un a voltes esdeveacute meacutes llampant cent a dos ara aquest darrer

parell aixograve siacute a la cassola De cacirct o sută de vrăbiĭ icircn gard maĭ bine cu doacuteuě rsquon oacutelă1394 [lsquoMeacutes

que cent pardals a la tanca millor amb dos a lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 734 nuacutem

8615) Decicirct o sută de vrăbii icircn gard mai bine cu două-n oală (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem

235) Decacirct o sută de vrăbii icircn gard mai bine cu două-n oală (CARTALEANU et alii 2007 p

184 nuacutem 1616) Tanmateix la proporcioacute meacutes forassenyada1395 srsquoestableix amb el seguumlent mil a

un Decicirct o mie de vrăbii pe gard mai bine una-n micircnă [lsquoMeacutes que mil pardals a la tanca millor

un a la magraversquo] (PANN 1982 [1847] p 384) Decicirct o mie de vrăbii pe gard mai bine una icircn micircnă

(HINŢESCU 1985 p 74 nuacutem 891) pardalada que en comptes de sobre el gard [lsquotancarsquo] es pot

situar sobre la streaşină [lsquovoladiacutes (de la teulada)rsquo] Decicirct o mie de vrăbii icircn streaşină [lsquoal

voladiacutes (de la teulada)rsquo] mai bine una icircn micircnă (MUNTEAN 1967 p 139 nuacutem 3002) Decacirct o

mie de vrăbii icircn streaşină mai bine una icircn macircnă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) i com que en aquest cas la magrave eacutes el pas previ de la boca Decicirct o mie de vrăbii pe

gard mai bine una icircn frigare [lsquoa lrsquoastrsquo] (HINŢESCU 1985 p 192 nuacutem 3752)

Si en lrsquoanterior tirallonga posagravevem de manifest que mai no escau A daacute vrabĭa din palmă [lsquoDonar

el pardal del palmellrsquo] (ZANNE 1895 I p 701 nuacutem 2649b) ldquoAdică ceea-ce ţinem cu

siguranţărdquo [lsquoEacutes a dir allograve que posseiumlm amb seguretatrsquo] en benefici drsquouna quantitat major a

continuacioacute el refranyer romanegraves ens aconsella vegravencer qualsevulla temptacioacute de bescanviar el

nostre pardal per una cornella esmunyedissa es tracta de diverses variants que podriacuteem resumir

en els fraseologismes A da vrabia din macircnă pe cioara din par [lsquoDonar el pardal de la magrave per la

cornella del palrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 27) o A da vrabia din micircnă pe cioara de pe

gard1396 [lsquode sobre la tancarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 189 sv cioară) Heus-ne aquiacute uns

quants exemples De cacirct cĭoacutera pe par maĭ bine vrabia icircn palmă [lsquoMeacutes que la cornella sobre el

franceses amb la variant que figura al diccionari de MONTREYNAUD et alii (1993 p 18 nuacutem 217) Le moineau dans la main vaut mieux que la grue qui vole Bo i deturant-nos suara en lrsquoestrafeta paregravemia portuguesa que recollia Zanne per sort nrsquoespigolem variants amb la deguda correccioacute a la traduccioacute de VISCONDES (2002 Cap 12 p 398) Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar o al recull de GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar (que voando vatildeo) 1393 BETTER a FOWL in hand than two flying 1394 El mateix ZANNE (2004 [1901] IX p 550 nuacutem 7543) ens ofereix una variant que destaca pel regionalisme (tiacutepic de la zona drsquoOltegravenia) brabete [lsquopardalrsquo] De cacirct o sută de brabeţĭ pe gard maĭ bine unu icircn macircnă [lsquoMeacutes que cent pardals sobre la tanca millor un a la magraversquo] 1395 Sense arribar emperograve als nivells de RULLAN (2005 [1905] II Cap 12 p 67) Mes val un tort en sa ma que mil y cincents volant i per acabar-ho drsquoadobar ni cent ni mil sinoacute tot plegat Mes val un tort en sa ma que cent mil volant (RULLAN 2005 [1905] I p 205) 1396 Amb la seguumlent tirallonga drsquoequivalents espanyols ldquomaacutes vale paacutejaro en mano que buitre (sau ciento) volando maacutes vale un laquotomaraquo que dos laquote dareacuteraquo por el alabado dejeacute el conocido y vime arrepentidordquo

274

pal millor el pardal al palmellrsquo] (ZANNE 1895 I p 415 nuacutem 1644) Decicirct cioara pe par mai

bine vrabia icircn palmă (MUNTEAN 1967 p 137 nuacutem 2972) Decacirct cioara pe par mai bine

vrabia icircn palmă (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine vrabia icircn micircnă

decicirct cioara-n par [lsquoMillor el pardal a la magrave que la cornella al palrsquo] (FLONTA 1992a p 17

nuacutem 1171397 1992b p 22 nuacutem 1241398) Mai bine vrabia din macircnă decacirct cioara din par

[lsquoMillor el pardal de la magrave que la cornella del palrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) De lrsquoanterior consell a un ferm imperatiu hi ha un pas Nu da vrabia din micircnă pe

cioara din par [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo] (MUNTEAN 1967 p 272

nuacutem 5324 FLONTA 1992a p 17 nuacutem 1171399 1992b p 22 nuacutem 1241400) Nu da vrabia din

macircnă pentru cioara de pe garddin par [lsquoper la cornella de sobre la tancadel palrsquo] (MILLIO

1999 p 278 nuacutem 2339a1401 p 341 nuacutem 2879a1402) Nu da vrabia din micircnă pentru cioara de

pe gard1403 (CALCIU et alii 1979 p 271 sv da) Nu da vrabia din macircnă pentru cioara de pe

gard (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 561a1404) Nu da vrabia din micircnă pe cioara de pe gard1405

(CALCIU et alii 1979 p 1111 sv vrabie) Nu da vrabia din macircnă pe cioara de pe gard

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) (Niciodată) nu lăsa vrabia din macircnă

pentru cioara de pe garddin par [lsquo(Mai) no deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la

tancadel palrsquo] (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359a1406) A tall anecdogravetic a la traduccioacute romanesa

del best-seller de Ken Follett Stacirclpii pămacircntului1407 [lsquoEls pilars de la terrarsquo] apareix el refrany

anglegraves A bird in the hand is worth two in the bush1408 que Andreea Şeler tradueix talment Nu

se face să dai vrabia din macircnă pe cioara de pe gard [lsquoNo conveacute donar el pardal de la magrave per la

cornella de sobre la tancarsquo] Per acompanyar-ho drsquoun altre referent literari a Călătorie prin

1397 A BIRD in the hand is worth two in the bush Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole 1398 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1399 A BIRD in the hand is worth two in the bush Amb almiddotlusioacute a la paregravemia francesa Moineau en main vaut mieux que pigeon (grue) qui vole 1400 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1401 NEVER quit certainty for hope 1402 A SPARROW in hand is worth a pheasant that flies by 1403 No endebades els autors ens en proposen la seguumlent traduccioacute castellana ldquoMaacutes vale paacutejaro en mano que ciento (sau buitre) volandordquo 1404 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope 1405 Amb dues traduccions en castellagrave ldquomaacutes vale paacutejaro en mano que ciento (sau buitre) volante [sic] no dejes la ida por la venidardquo 1406 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1407 Per al romanegraves disposem de lrsquoedicioacute de la RAO International Publishing Company publicada a Bucarest el 2009 El refrany esmentat correspon a la pagravegina 763 (segona part del capiacutetol 12) 1408 Prenem com a referegravencia la pagravegina 708 de lrsquoedicioacute publicada per la New American Library a Nova York el 2007 Drsquoaltra banda permeteu-nos complementar la paregravemia anglesa amb la traduccioacute quixotesca de BODINI (2005 [1957] II Cap 12 p 677) Val piuacute [sic] un uccello in mano che due nel bosco versioacute que troba ressons a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 518 nuacutem 5658) Un uccello in mano ne vale due al bosco i tant a GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) com a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536lII) Un uccello in mano ne val due nel bosco

275

Africa (1871)1409 [lsquoViatge per Agravefrica (1871)rsquo] de lrsquoexplorador anglegraves Henry Morton Stanley

(1841-1904) espigolem la paregravemia Vrabia din micircnă valora mai mult decicirct două ciori de pe gard

[lsquoEl pardal de la magrave valia meacutes que dues cornelles sobre la tancarsquo] (p 62)

A partir drsquouna paregravemia de MILLIO (1999 p 152 nuacutem 1283a1410) que sagraveviament ens aconsella

no acceptar el bescanvi ni quan es tracta de pardal per pardal ni de pardal per cornella Nu da

vrabia din macircnă pentru cea din parpentru cioara de pe gard [lsquoNo donis el pardal de la magrave pel

del palper la cornella de sobre la tancarsquo] entrem ara en un petit calaix de sastre que combina

altres variants complementagraveries com per exemple Nu da vrabia (pasărea) din micircnă pe cea de

pe gard (cioara din par) [lsquoNo donis el pardal (lrsquoocell) de la magrave pel de sobre la tanca (la cornella

del pal)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) En efecte lrsquoocell posseiumlt no ens lrsquohem de

deixar perdre en cap cas Nu da paserea din macircnă pe porumbul din gard [lsquoNo donis lrsquoocell de la

magrave pel colom de la tancarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 682 nuacutem 8321) Nu da pasărea din

macircnă pe porumbul de pe gard [lsquode sobre la tancarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv

paacutejaro) per meacutes temptadora que resulti lrsquooferta com observem en aquesta tirallonga de

paregravemies in crescendo Mai bine o pasăre icircn colivie decicirct zece pe gard [lsquoMillor un ocell a la

gagravebia que deu sobre la tancarsquo] (FLONTA 1992b p 22 nuacutem 1241411) Mai bine o pasăre icircn

colivie decacirct zece pe gard (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 680 sv paacutejaro) Mai bine o

pasăre icircn colivie decicirct o sută [lsquocentrsquo] pe gard1412 (HINŢESCU 1985 p 107 nuacutem 1656) Mai

bine o pasăre-n micircnă decicirct o mie pe casă [lsquoMillor un ocell a la magrave que mil sobre la casarsquo]

(GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) Aixiacute doncs queda clar si ens permeteu un assenyat

judici de valor que E nebun cine dă pasărea din palmă pe cea de pe gard [lsquoEacutes boig qui doacutena

lrsquoocell del palmell pel de sobre la tancarsquo] (GHEORGHE 1986 p 250 nuacutem 235) Sense

especificar cap tipus drsquoocell ni el seu genegraveric si beacute el numeral femeniacute una ens faci pensar en o

pasăre1413 [lsquoun ocellrsquo] heus aquiacute tres paregravemies agafades al vol Maĭ bine una şicirc rsquon colivie []

Děcacirct icircn vicircnt o mie [lsquoMillor un i a la gagravebia [] Que al vent milrsquo] (ZANNE 1895 I p 580 nuacutem

2259) Mai bine una şi-n colivie decacirct icircn vacircnt o mie (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359b1414) i Mai

bine una şi-n colivie decacirct icircn cracircng [lsquoal boscatgersquo] o mie (MILLIO 1999 p 67 nuacutem 561c1415)

1409 Lrsquoedicioacute de la nostra biblioteca comprada a principis drsquoaquest milmiddotlenni en una llibreria de vell del centre de Bucarest la qual I presupose que encara roman oberta al puacuteblic pertany a Editura Tineretului i es publicagrave a la capital romanesa el 1960 essent-ne el traductor Eugen B Marian 1410 Donrsquot GRASP at a shadow letting go losing missing the substance (Catch not at the shadow and lose the substance) 1411 A BIRD in the hand is worth two in the bush Es recorda la paregravemia lusa Mais vale um paacutessaro na matildeo que dois a voar 1412 En el mateix sentit i proporcioacute LAPUCCI (1983 p 81) afirma Egrave meglio un uccello in gabbia [] che cento al bosco eacutes a dir segons la seva glossa ldquoMeglio poco ma sicuro che tanto solo promessordquo Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 251 nuacutem 235) prefereix deixar lrsquoocellada a lrsquoaire Egrave meglio un uccello in gabbia che cento per aria (fuori) 1413 Femeniacute en romanegraves 1414 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1415 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope

276

Finalment per a aquest volagravetil apartat serveixirsquons de resum la proteica paregravemia que ens proposa

GHEORGHE (1986 p 250 nuacutem 235) Mai bine o vrabie icircn micircnă (palmă colivie frigare) decicirct

zece (o sută o mie) pe gard (o cioară icircn par) [lsquoMillor un pardal a la magrave (palmell gagravebia lrsquoast)

que deu (cent mil) sobre la tanca (una cornella al pal)rsquo]

Meacutes enllagrave dels animals de volada si volem tocar doblement de peus a terra el refranyer ens

aconsella no malbaratar la llebre per la cobejanccedila drsquoinnombrables preses dispersades per boscs i

boscatges Maĭ bine un ĭepure şicirc rsquon macircnă děcacirct mĭĭ şicirc sute prsquoicircn cracircngurĭ şicircrsquon pădurĭ [lsquoMillor

una llebre i a la magrave que milers i centenars pels boscatges i als boscsrsquo] (ZANNE 1895 I p 489

nuacutem 1908) Mai bine un iepure şi-n macircnă decacirct mii şi sute prin cracircnguri şi-n păduri (MILLIO

1999 p 38 nuacutem 314c1416) En una proporcioacute meacutes ajustada drsquoun a dos seguiragrave essent preferible

la llebre que ja posseiumlm meacutes encara si la tenim a mitja cuita Mai bine e un iepure icircn frigare

decicirct doi icircn cricircng [lsquoMillor una llebre a lrsquoast que dues al boscatgersquo] (HINŢESCU 1985 p 107

nuacutem 1672) Maĭ bine un ĭepure icircn frigare de cacirct doĭ icircn cacircmp [lsquoal camprsquo] (ZANNE 2004 [1901]

IX p 627 nuacutem 8004) Mai bine un iepure icircn frigare decacirct doi icircn cacircmp (CARTALEANU et alii

2007 p 184 nuacutem 1616) o beacute si en comptes de icircn frigare [lsquoa lrsquoastrsquo] estem a punt de gaudir-la

en un ben palpable blid [lsquobolrsquo] de llebrada Mai bun e un iepure icircn blid decacirct doi pe cacircmp [lsquoEacutes

millor una llebre al bol que dues pel camprsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 184 nuacutem 1616) En

darrer lloc per tal de subratllar la primacia drsquoallograve posseiumlt davant drsquoallograve incert vet aquiacute un seguit

de paregravemies que conviden a conformar-se amb la llebre a lrsquoast1417 abans que no perdre-la en

lrsquoesperanccedila probablement vana drsquoun saboroacutes gligan [lsquosenglarrsquo] Epurele din frigare e maĭ bun

decacirct gliganul din pădure [lsquoLa llebre a lrsquoast eacutes millor que el senglar del boscrsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 565 nuacutem 8506) Iepurele din frigare e mai bun decicirct gliganul din pădure

(MUNTEAN 1967 p 200 nuacutem 4034) Iepurele din frigare e mai bun decacirct gliganul din pădure

(MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2150b1418 p 341 nuacutem 2879b1419 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p

36 CARTALEANU et alii 2007 p 184 nuacutem 16161420) i amb una lleu variacioacute drsquoordre E mai

bun iepurele din frigare decacirct gliganul din pădure (MILLIO 1999 p 42 nuacutem 359c1421)

Els traductors italians VIAN COZZI (1960 II Cap 12 p 89) reblen la paregravemia quixotesca de

referegravencia amb una doble versioacute Egrave meglio un uovo oggi che una gallina domani e un passero

1416 BETTER a FOWL in hand than two flying 1417 Aprofitem lrsquouacuteltim llibre que adquiriacuterem a la desapareguda llibreria Canuda la dramagravetica tarda del seu tancament (23 de novembre de 2013) per extreurersquon una interessant consideracioacute gastronogravemica Es tracta de lrsquoobra de Josep Pla El que hem menjat editada a Barcelona el 1997 per lrsquoAvui i Edicions Destino i el passatge que nrsquohem urpat ens demostra que una llebre ben cuinada i cuita tambeacute es fa dir ldquosiacute senyorrdquo ldquoLa llebre eacutes una peccedila de caccedila de primer ordre de gran categoria Perograve si srsquoexceptuen poquiacutessims restaurants del paiacutes la llebre eacutes decebedora perquegrave en general la serveixen crua amb totes les consequumlegravenciesrdquo (p 108) 1418 A MAN is not sure of his meat till it is in his mouth 1419 A SPARROW in hand is worth a pheasant that flies by 1420 A peu de pagravegina (2007 p 184 n 1) els autors relacionen lrsquoesmentat animal amb el mistreţ [lsquosenglarrsquo] 1421 A BIRD in the hand is worth two in the bush

277

in tasca che un tordo in frasca1422 No endebades tambeacute LAPUCCI (1983 p 82) esmenta sota el

mateix epiacutegraf dues variants dels esmentats refranys Meglio un uovo oggi [] che una gallina

domani i Meglio fringuello (scricciolo) in man [] che tordo in frasca1423 Pel que fa al romanegraves

el joc italiagrave entre lrsquoou i la gallina srsquoamplifica per mor de la rima a lrsquoou i el bou Decicirct la anul

un bou [] mai bine astăzi un ou [lsquoMeacutes que al cap de lrsquoany un bou [] millor avui un oursquo]

(MUNTEAN 1967 p 139 nuacutem 2993) Decicirct la anul un bou mai bine azi un ou (HINŢESCU

1985 p 192 nuacutem 3750) amb inversioacute drsquohemistiquis Mai bine astăzi un ou decacirct la anul un

bou (BOTEZATU HANCU 20033 p 212) Fins i tot quan el bou sersquons prometi demagrave mateix

conformem-nos amb lrsquoou del dia Mai bine astăzi oul [] decicirct micircine boul [lsquoMillor avui lrsquoou []

que demagrave el boursquo] (MUNTEAN 1967 p 245 nuacutem 4786) amb una uacuteltima variant pasqual Mai

bine azi un ou (oul) decicirct micircine (la paşti la anul) un bou (boul) [lsquoMillor avui un ou (lrsquoou) que

demagrave (per Pasqua al cap de lrsquoany) un bou (el bou)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 245 nuacutem 228)

Comptat i debatut La ticircrg nu sě vinde pescele rěmas icircn apă1424 [lsquoA(l) mercat no es ven el peix

(que ha) quedat a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 627 nuacutem 12986) aixiacute doncs sense

necessitat drsquoentrar en detalls que precisin quin eacutes lrsquoallunyat objecte de desig aixiacute com les sovint

minses virtuts de lrsquoobjecte posseiumlt Mai mult să te bucuri de ceea ce ai icircn macircnă decacirct de cea

mai mare nădejde [lsquoAlegrarsquot meacutes del que tens a la magrave que de la meacutes gran esperanccedilarsquo] (MILLIO

1999 p 42 nuacutem 359d1425) finalment com a lema conclusiu us proposem Ce e (rsquoĭ) icircn macircnă

nu e (rsquoĭ) mincĭună [lsquoEl que hi ha (hi ha) a la magrave no eacutes (eacutes) mentidarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II

p 245 nuacutem 3777) Ce e (-i) icircn micircnă [] nu e(-i) minciună (MUNTEAN 1967 p 75 nuacutem 1727)

Ce e icircn micircnă nu e minciună (HINŢESCU 1985 p 50 nuacutem 358) Ce e icircn micircnă nu-i nu e

minciună (HINŢESCU 1985 p 184 nuacutem 3552) Ce-i icircn macircnă nu-i minciună (MILLIO 1999 p

38 nuacutem 314b1426 p 67 nuacutem 561d1427 p 256 nuacutem 2150a1428 p 299 nuacutem 25331429) Ce-i icircn

macircnă nu-i minciună (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 236) perquegrave al capdavall avui demagrave i

tothora Val meacutes tenir que haver de penedir (BULBENA 2005 Cap 31 p 263)

1422 Darrere el signe drsquoexclamacioacute optem per no colmiddotlocar-hi cap punt a fi drsquoevitar lrsquoestrident contacte de dos punts seguits 1423 La combinacioacute fringuello [lsquopinsagraversquo] ndash tordo eacutes drsquoallograve meacutes fructiacutefera al refranyer italiagrave a tall drsquoexemple pensem en les traduccions quixotesques de VIAN COZZI (1960 II Cap 71 p 536) Meglio un fringuello in tasca che un tordo in volo o BODINI (2005 [1957] I p 338 II Cap 71 p 1164) Egrave meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca i Meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca Igualment ARTHABER (1929 p 401 nuacutem 794) recull la variant Meglio fringuello in man che tordo in frasca la qual relaciona (1929 p 402 nuacutem 794) amb el castellagrave Mas [sic] vale paacutejaro en mano que buitre volando i amb el francegraves Moineau en main vaut mieux que pigeon qui vole Per la seva banda BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 494 nuacutem IX14536lV i IX14536lVI) encara hi afegeixen un parell meacutes de variants Egrave meglio un fringuello in tasca che un tordo in frasca i Meglio un fringuello in mano che un tordo in frasca 1424 Amb la glossa ldquoAdică ceea ce nrsquoaĭ icircn macircnărdquo [lsquoEacutes a dir allograve que no tens a la magraversquo] 1425 A BIRD in the hand is worth two in the bush 1426 BETTER a FOWL in hand than two flying 1427 Donrsquot change a COTTAGE in possession for a kingdom in hope 1428 A MAN is not sure of his meat till it is in his mouth 1429 ONE TO-DAY is worth two to-morrows

278

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos1430 (I Cap 21 p 255 II Cap 67 p 1287) (I Cap 21 p 2551431) Nu umbla cu bogdaprostea după ce poţi lua cu hapca (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo vagis amb laquoque Deacuteu us beneeixiraquo quan (ho) pots prendre per la forccedilarsquo] Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 I p 2081432) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo] (II Cap 67 p 12871433) Mai din plin icirci iese treaba ticirclharului decicirct milogului (PAPU 1965 II p 598) [lsquoMeacutes rodona li surt la feina al lladre que al pidolairersquo] Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 II p 5471434) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo] CABALLERO (1970 p 81 nuacutem 955) ens assegura ldquoA quien ha cometido alguacuten delito le conviene maacutes escapar que no que pidan por eacutel personas de posicioacuten o autoridadrdquo En el mateix sentit LEYVA (2004 p 220) afirma ldquoes preferible actuar con decisioacuten antes que laquoandarse por las ramasraquo[1435] en lenguaje coloquialrdquo La paregravemia ja apareix a reculls clagravessics com ara el de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 923 sv saltar) o el de CORREAS (2000 [1627] p 507 nuacutem 632) Maacutes vale salto de mata que ruego de buenos hombres i Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos1436 respectivament En lrsquoactualitat sersquon palesa lrsquouacutes i vigegravencia a traveacutes de les variants Maacutes vale salto de mata que ruego de buenos1437 (CAMPOS BARELLA 1998 p 315 nuacutem 3093) i Maacutes vale salto de mata que ruegos de buenos1438 (ETXABE 2001 p 260) Gragravecies al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 823 sv salto) descobrim una

1430 REQUENA (2004 p 893) nrsquoinclou una tercera aparicioacute suggerida pels mots ldquoos lo rogaraacuten buenosrdquo (II Cap 40 p 1042) que explica de la seguumlent faisoacute ldquolaquopersonas de calidadraquo la frase puede que se haga eco del refraacuten laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquordquo (p 1042 n 28) Si consultem les traduccions romaneses ens adonarem que no hi figura cap nota que faci pensar en la presegravencia velada de cap refrany com ens donen entenent les traduccions ldquoO să te roage lumea cumsecaderdquo [lsquoEt pregaragrave (la) gent com Deacuteu manarsquo] (PAPU 1965 II p 357) i ldquoTe roagă oamenii aleşirdquo [lsquoEt preguen les persones escollidesrsquo] (MĂRCULESCU 2007 II p 329) 1431 Amb la nota (I Cap 21 p 255 n 76) ldquoComo el anterior es refraacuten conocido laquoMaacutes vale escapar que confiar en la intercesioacuten de los demaacutesraquo (II 67 1287) hombres buenos laquojueces de pazraquo laquopersonas designadas para mediar en una disputaraquordquo 1432 MĂRCULESCU (2007 I p 208 n 405) aclareix ldquoProverb de uz larg [lsquoRefrany drsquoampli uacutesrsquo] laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquo Hombres buenos laquojudecători de paceraquo cu alte cuvinte e mai bine să te retragi icircntr-o situaţie dificilă [lsquolaquojutges de pauraquo amb altres paraules eacutes millor retirar-se en una situacioacute difiacutecilrsquo]rdquo 1433 A peu de pagravegina (II Cap 67 p 1287 n 35) srsquoaclareix ldquomejor es retirarse que actuar con prudenciardquo i ens remet a ldquoveacutease I 21 255 n 76rdquo 1434 Amb lrsquoapunt (II p 547 n 937) ldquoProverbul a mai fost citat icircn I 21rdquo [lsquoEl refrany ja srsquoha citat a I 21rsquo] 1435 Qui realment sembla que siacute que sersquon va ldquopor las ramasrdquo eacutes OLMOS (19982 [1940] p 99) amb un inusitat comentari tan punyent com corprenedor ldquoAconseja a la mujer que huya ante los ruegos del hombre si ellos la colocan en peligro Es lo maacutes eficaz a su honor Quien ama el peligro en eacutel perecerdquo 1436 Correas tambeacute ens presenta el refrany amb la variant de buenos 1437 Amb la glossa ldquoEnsentildea que al que ha cometido un exceso por el cual teme que se le ha de castigar maacutes le aprovecha escaparse que no el que pidan por eacutel personas de valimientordquo 1438 Segons lrsquoautor ldquoCuando se ha cometido un delito aconseja no responder a la llamada de valedores y escapar raudo para evitar ser capturadordquo

279

interessant proposta drsquoequivalent romanegraves Fuga-i ruşinoasă dar e sănătoasă1439 [lsquoLa fuga eacutes vergonyosa perograve eacutes saludablersquo] per beacute que a CALCIU et alii (1979 p 398 sv fugă) aquest refrany es relaciona amb els castellans Maacutes vale decir que huyoacute que aquiacute murioacute i Quien las balas evita guarda su vida En la mateixa liacutenia FLONTA (1992b p 55 nuacutem 3091440) vincula la variant Fuga e [lsquoLa fuga eacutesrsquo] ruşinoasă dar e sănătoasă amb dues noves paregravemies1441 El valiente que hoy huye otra vez pelearaacute i Maacutes vale que digan ldquoAquiacute corrioacuterdquo que ldquoAquiacute murioacuterdquo Ara beacute tornant a la proposta de Calciu Samharadze per a la paregravemia quixotesca beacute cal reconegraveixer-ne una presegravencia manifesta al refranyer romanegraves comenccedilant per ZANNE (2003 [1897] II p 569 nuacutem 5275) Fuga rsquoĭ (e) ruşinoacutesă dar rsquoĭ (e) sănătoacutesă1442 [lsquoLa fuga eacutes vergonyosa perograve eacutes saludablersquo] i continuant per ordre cronologravegic amb MUNTEAN (1967 p 179 nuacutem 3753) Fuga-i (e) ruşinoasă [] dar icirci (e) sănătoasă HINŢESCU (1985 p 88 nuacutem 1228) Fuga e ruşinoasă dar e (şi) [lsquoperograve eacutes (tambeacute)rsquo] sănătoasă MILLIO (1999 p 182 nuacutem 15371443) Fuga-i ruşinoasă Dar e sănătoasă o CARTALEANU et alii (2007 p 142 nuacutem 1243) Fuga-i ruşinoasă dar e sănătoasă1444 A meacutes a meacutes lrsquoopcioacute de Calciu Samharadze coincideix ad sensum amb algunes solucions1445 catalanes que aconsellen Al qui ha comegraves una cosa dolenta meacutes li escau escapar que demanar clemegravencia (CIVERA 1969 Cap 67 p 687) ja que ben mirat Dels qui fugen alguns nrsquoescapen (BULBENA 2005 Cap 67 p 800) i per tant Qui te camas que las trega (RULLAN 2005 [1905] I p 122) puix que ndashi suara siacute que ens allunyem de la solucioacute romanesandash Val meacutes comptar els estels que no els cabirons1446 (BULBENA 2005 Cap 21 p 182) o si ho voleu amb una imatge italiana i qui-sap-lo suggestiva Meglio uccel di bosco[1447] che uccel di gabbia1448 (BODINI 2005 [1957] I Cap 21

1439 DUMISTRĂCEL (1997 p 82) relaciona aquest refrany amb el fraseologisme A lua frunză icircn buză [literalment lsquoAgafar fulla a la bocarsquo] que ell mateix defineix com a A fugi icircn lume [lsquoCoacuterrer moacutenrsquo] o A lua calea codrului [literalment lsquoAgafar el camiacute del boscrsquo] expressioacute que CALCIU et alii (1979 p 213 sv codru) tradueixen talment ldquoalzarse (Am) irse a la maniguardquo 1440 He that fights and runs away may live to fight another DAY 1441 Ultra els exemples castellans Flonta tambeacute ens nrsquoofereix dos de portuguesos Quando a forccedila eacute desigual antes fugir que ficar mal i Antes fuga pronta que maacute espera Pel que fa a lrsquoaltre recull del mateix autor (1992a p 47 nuacutem 316) la comparacioacute srsquoestableix amb els refranys francesos Mieux vaut bonne fuite que mauvaise attente Il vaut mieux qursquoon dise il court-lagrave que il gicirct-ici i Qui fuit peut revenir aussi qui meurt il nrsquoen est pas ainsi Quant al recull de MONTREYNAUD et alii (1993 p 77 nuacutem 1588) opten per la variant Mieux vaut bon fuir que mauvaise attente 1442 ZANNE (2003 [1897] II p 570 nuacutem 5275) dit sigui de passada tambeacute esmenta el refrany francegraves Bonne fuite vaut mieux que mauvaise attente juntament amb el siciliagrave E megghiu fuiri cu vriogna ca ristari mortu cu onuri i ens etziba la versioacute antogravenima de la paregravemia romanesa Fuga de şi [sic] sănătoacutesă [] Este icircnsă ruşinoacutesă [lsquoLa fuga tot i saludable [] Eacutes() perograve() vergonyosarsquo] 1443 HE THAT FIGHTS and runs away Lives to fight another day 1444 Els autors hi afegeixen la seguumlent glossa ldquoTe faci de ruşine fugind de la locul faptei icircnsă scapi teafărrdquo [lsquoQuedes en evidegravencia fugint del lloc del fet perograve (nrsquo)escapes estalvirsquo] 1445 Solucions que no perden de vista el que LEYVA (2004 p 220) ens recalca ldquoSalto de mata equivale a huida o escape por temor del castigo si bien aquiacute se asocia a la actitud opuesta con la que suelen comportarse los humildes inclinados a negociar razonablementerdquo 1446 Segons el DIEC (sv cabiroacute) ldquoBiga petita o mitjana que forma el pendent de la teulada i suporta els llistonsrdquo 1447 Segons LAPUCCI (1983 p 88) la frase feta Esser uccel di bosco significa ldquoEssere introvabile soprattutto di chi se lrsquoegrave filata via in sordina essere libero e nascostordquo 1448 En lrsquoaltra aparicioacute del refrany al capiacutetol 67 de la segona part BODINI (2005 [1957] II p 1137) es decanta per Fidarsi egrave bene non fidarsi egrave meglio paregravemia que no aixecagrave cap mena de recel en VIAN COZZI (1960 II p 512) els quals tambeacute optaren en aquest cas per Fidarsi egrave bene ma non fidarsi egrave meglio A tall anecdogravetic esmentarem que la versioacute de Bodini per al capiacutetol 21 va suggerir instintivament al nostre professor de romanegraves Virgil Ani la paregravemia romanesa Decacirct să mă căciulesc mai bine să haiducesc [lsquoMeacutes que (no pas) servils barretades millor fer-me bandolerrsquo]

280

p 209)

Nogensmenys les versions dels traductors romanesos defugen la saludable fuga paremiologravegica

En el cas de Mărculescu1449 srsquointerpreta els hombres buenos com a judecători [lsquojutgesrsquo] i

srsquointrodueix al primer hemistiqui el fraseologisme A-şi lua lumea icircn cap que drsquouna banda

CALCIU et alii (1979 p 589 sv lume) tradueixen com a ldquoirse para el fin del mundordquo i drsquoaltra

banda DUDA (2007 p 126 sv lume) relaciona amb ldquoa o porni a pleca (departe)rdquo [lsquopartir

marxar (lluny)rsquo] Pel que fa a Frunzetti voldriacuteem esmentar lrsquoeslau bogdaproste eacutes a dir segons

el DEX (sv bogdaproacuteste) ldquoCuvacircnt de mulţumire adresat celui care dă ceva de pomanărdquo [lsquoMot

drsquoagraiumlment adresat a qui doacutena quelcom drsquoalmoinarsquo] que al seu torn CALCIU et alii (1979 p

117 sv bo(g)daproste1) glossen talment ldquo(que) Dios te lo (sau se lo) pague (sau te (sau le)

bendiga)rdquo

1449 La seva tria ens recorda la drsquoun traductor portuguegraves SERRAS (2005 Cap 21 p 119) el qual tambeacute sembla partidari de Melhor eacute salvar-se que a homens bons fiar-se

281

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 i 35 p 741 i 1011) (II Cap 7 p 741) Mai mult face un singur bdquona-ţi acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 68) [lsquoMeacutes val un sol laquoagafa-trsquoho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo] Mai mult face un bdquonaldquo decacirct doi bdquoţi-oi daldquo (MĂRCULESCU 2007 II p 681450) [lsquoMeacutes val un laquoteacuteraquo que dos laquoet donareacuteraquorsquo] (II Cap 35 p 10111451) Mai mult face un bdquoia acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 327) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo] Mai mult face un na decacirct doi de ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoMeacutes val un teacute que dos de et donareacutersquo] Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316) Mai mult face un bdquoia acumaldquo decicirct doi bdquolasrsquo c-o să-ţi dauldquo (PAPU 1965 II p 626) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo] Mai de folos e un na decacirct doi ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil eacutes un teacute que dos et donareacutersquo]

ldquoAfirma que es preferible conformarse con lo que a uno le dan que con lo que a uno le

prometen[1452] aunque sea maacutes y mejor lo prometido Tambieacuten recomienda vivir y disfrutar

con lo que se tiene[1453] y no con lo que se espera tener en el futuro[1454] por muy

halaguumlentildeo[1455] que se presenterdquo1456 (ETXABE 2001 p 263)

La nostra paregravemia inclosa a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 966 sv tomar) troba el seu

equivalent romanegraves en ZANNE (2004 [1901] VII p 786 nuacutem 18301) De cacirct doĭ ţĭrsquooĭu dagrave

maĭ bine un na1457 [lsquoMeacutes que dos et donareacute millor un teacutersquo] autor que ens en descobreix

lrsquoorigen biacuteblic1458 el qual es remunta al Liber Proverbiorum (III 28) ldquoNe dicas amico tuo

laquoVade et revertere cras dabo tibiraquo cum statim possis darerdquo1459

1450 MĂRCULESCU (2007 II p 68 n 143) nrsquoesmenta a peu de pagravegina lrsquooriginal quixotesc Maacutes vale un toma que dos te dareacute juntament amb les altres paregravemies concomitants que al seu parer conformen una veritable ldquoavalanşă paremiologicărdquo [lsquoallau paremiologravegicarsquo] 1451 A lrsquooriginal toma i te dareacute amb cursiva 1452 CABALLERO (1970 p 174 nuacutem 2406) apunta ldquoPorque las promesas quedan muchas veces incumplidasrdquo 1453 Pensem en la glossa de ROMERO (20012 p 235-236 nuacutem 655) ldquoEacuteste es uno de los abundantiacutesimos dichos con los que el refranero pretende escarmentar a los confiados que no acaban de entender que trataacutendose de bienes contantes y sonantes lo uacutenico que importa es la seguridad Por ese motivo invita a tomar lo que podamos no vaya a ser que fiados en vanas promesas ni eso podamos recolectarrdquo 1454 Segons OLMOS (19982 [1940] p 99) ldquoLo positivo y presente es lo que vale y no lo futuro y problemaacuteticordquo 1455 Vet aquiacute un mot que CAMPOS BARELLA (1998 p 334 nuacutem 3276) tambeacute empren en llur glossa ldquoEnsentildea que el bien presente que se disfruta es preferible a las esperanzas y promesas aunque sean maacutes halaguumlentildeasrdquo 1456 Al final de la glossa lrsquoautor observa ldquoParece ser que el refraacuten proviene de otro maacutes antiguo que deciacutea Hareacute hareacute maacutes vale un laquotomaraquo que dos laquote dareacuteraquordquo 1457 Matisat per lrsquoaclariment Ce aĭ icircn macircnă aceia e sigur [lsquoEl que tens a la magrave() allograve eacutes segurrsquo] 1458 Sota la paregravemia Zanne transcriu la versioacute romanesa del passatge biacuteblic ldquoNu ḑice către poporul těǔ Du-te şi maĭ vino [] macircne-ţĭ voĭu da cacircnd aĭ cu tinerdquo [lsquoNo diguis al teu poble Veacutes-tersquon i torna un altre dia [] demagrave trsquoho donareacute quan ho tens amb tursquo] 1459 Segons la traduccioacute catalana que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla ldquoSi ho tens a magrave no diguis a ninguacute [] laquoVeacutes-tersquon i torna demagrave trsquoho donareacuteraquordquo (p 372)

282

Tal com abans esmentagravevem el refranyer romanegraves es fa ressograve de la paregravemia quixotesca bo i

recollint-la amb formulacioacute similar Maĭ bine un ţine de cacirct doaě icircţĭ voĭu dagrave1460 [lsquoMillor un

pren que dos et donareacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 819 nuacutem 18529) Decicirct doi ţi-oi da

[] mai bine un na [lsquoMeacutes que dos et donareacute [] millor un teacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 138 nuacutem

2982) Decicirct doi bdquoţi-oi daldquo mai bine un bdquonaldquo (HINŢESCU 1985 p 74 nuacutem 885) Decicirct doi ţi-

oi da mai bine un na (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) Decacirct doi ldquoţi-oi dardquo mai bine un

ldquonardquo (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 205) Per la seva banda FLONTA (1992b p 244 nuacutem

14061461) vincula el refrany quixotesc amb el portuguegraves Mais vale um ldquotomardquo que dois ldquote

dareirdquo1462 i amb un de romanegraves que no ens resultaragrave pas desconegut Decicirct doi ţi-oi da mai

bine un na [lsquoMeacutes que dos et donareacute millor un teacutersquo] Aquesta paregravemia tambeacute la incorporen

CALCIU et alii (1979 p 650 sv na) bo i donant-ne la seguumlent traduccioacute ldquoVale maacutes un dame

que un (sau dos) te dareacuterdquo Quant al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 927 sv

valer) ens brinda una solucioacute gairebeacute idegraventica a lrsquoescollida per Papu en el cas del capiacutetol 71

Mai mult face un bdquoia acumaldquo decacirct doi bdquolas c-o să-ţi dauldquo [lsquoMeacutes val un laquoagafa(-ho) araraquo que

dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo]

A continuacioacute ens interessaria repassar drsquoaltres casos en quegrave la correlacioacute un toma ndash dos te dareacute

pateix variacions quantitatives eacutes el cas de MILLIO (1999 p 40 nuacutem 337a1463) que ens ofereix

un exemple de paritat Mai bine un bdquonaldquo decacirct un bdquostai că ţi-oi daldquo [lsquoMillor un laquoteacuteraquo que un

laquoespera(rsquot) que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo] o el de ZANNE (2004 [1901] VII p 819 nuacutem 18528) que

estableix una relacioacute drsquou a deu1464 Maĭ bine un na de cacirct ḑece veĭ aveagrave1465 [lsquoMillor un teacute

que deu tindragravesrsquo] Tanmateix la variant que meacutes sovinteja no deixa clar el nombre exacte

drsquoesperes reclamades Mai bine o dată na [] decicirct tot stai că ţi-oi da1466 [lsquoMillor una

vegada teacute [] que sempre espera que (ja) trsquoho donareacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 246 nuacutem 4820)

Mai bine odată bdquonaldquo [] Decicirct tot bdquostai că ţi-oi daldquo (HINŢESCU 1985 p 107 nuacutem 1654)

Mai bine o dată na decicirct tot stai că ţi-oi da (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) Mai bine

1460 Un punt negre precedeix la paregravemia eacutes a dir que lrsquoautor considera el refrany dubtoacutes o traduiumlt drsquoaltres llenguumles tot i que per algun motiu no srsquohagi acabat de decidir a ignorar-lo Precisament en aquest cas la seva presegravencia en drsquoaltres llenguumles eacutes prou palesa com demostren els seguumlents refranys en portuguegraves francegraves italiagrave i catalagrave Mais vale um toma (avache toma laacute) que dois te darei Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras Egrave meglio un bdquoti dograveldquo che cento bdquoti promettoldquo (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) i Val meacutes un teacute que dos te dareacute (GHEORGHE 1986 p 185 nuacutem 146) 1461 One ldquoTAKE ITrdquo is more worth than two ldquoThou shalt have itrdquo 1462 En efecte la paregravemia coincideix exactament amb la versioacute quixotesca de VISCONDES (2002 Cap 35 p 511) De careacutes meacutes abstracte la seguumlent solucioacute de SERRAS (2005 Cap 71 p 603) lrsquoaltre traductor portuguegraves del Quijote que hem consultat Melhor eacute pouco e tido que muito e prometido 1463 BETTER a quick PENNY than a dallying shilling 1464 Tot i aixiacute menor que en lrsquoitaliagrave Egrave meglio un tieni tieni che cento piglia piglia (GHEORGHE 1986 p 184 nuacutem 146) 1465 No obstant lrsquoevident desproporcioacute Zanne no srsquoestagrave de comparar-lo amb el francegraves Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras 1466 MUNTEAN (1967 p 246 nuacutem 4819) ens colpeix amb la versioacute antagogravenica del refrany que al nostre torn ens recorda el castellagrave Contra el vicio de pedir hay la virtud de no dar (ETXABE 2001 p 92) Mai bine o dată ba [] decicirct icircn toată ziua na [lsquoMillor una vegada no [] que tot el dia siacutersquo]

283

o dată na decacirct tot stai că ţi-oi da (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 213) acabem la tirallonga

amb FLONTA (1992a p 205 nuacutem 14081467) el qual relaciona Mai bine o dată na decicirct tot

stai că ţi-oi da amb el francegraves Mieux vaut un ldquotiensrdquo que deux ldquotu lrsquoaurasrdquo1468

A partir de la traduccioacute italiana Egrave meglio un uovo oggi che una gallina domani1469 (BODINI

2005 [1957] II Cap 35 p 881) arribem al romanegraves Mai bine azi un ou decacirct macircine un bouo

găină [lsquoMillor avui un ou que demagrave un bouuna gallinarsquo] (MILLIO 1999 p 40 nuacutem 337b1470)

paregravemia que ens presenta dues opcions zoologravegiques de les quals la bovina ndashno endebades

talment com en catalagrave lrsquoou i el bou romanesos permeten una rima ben planerandash eacutes de llarg la

meacutes habitual per beacute que amb vacilmiddotlacions cronologravegiques Maĭ bine astă-ḑĭ un oŭ de cacirct la anul

un boŭ [lsquoMillor avui un ou que al cap de lrsquoany un boursquo] (ZANNE 1895 I p 8 nuacutem 29) Mai

bine azi un ou decicirct la anul un bou (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4020) De cacirct la anul un

boŭ maĭ bine aḑĭ (astăḑĭ) un oŭ [lsquoMeacutes que al cap de lrsquoany un bou millor avui (el dia drsquoavui) un

oursquo] (ZANNE 1895 I p 2 nuacutem 4) Mai bine azi un ou decicirct la Paşti un bou [lsquoMillor avui un

ou que per Pasqua un boursquo] (HINŢESCU 1985 p 203 nuacutem 4021) Mai bine azi un ou decicirct

micircine un bou [lsquoMillor avui un ou que demagrave un boursquo] (HINŢESCU 1985 p 106 nuacutem 1645)

Decicirct micircine un bou mai bine azi un ou [lsquoMeacutes que demagrave un bou millor avui un oursquo] (HINŢESCU

1985 p 74 nuacutem 889)

[Maacutes valiacutea] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

Vegeu Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397 II Cap 12 p 783)

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

Vegeu Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 i 35 p 741 i 1011)

1467 One ldquoTAKE ITrdquo is more worth than two ldquoThou shalt have itrdquo 1468 DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] Cap 35 p 306) traductors francesos del Quijote hi coincideixen per beacute que sense cometes Mieux vaut un tiens que deux tu lrsquoauras Lrsquoaltra traduccioacute francesa consultada opta per una mateixa solucioacute en tots tres casos Un tiens vaut mieux que deux tu lrsquoauras (FANLO 2010 [2008] II p 74 352 i 683) la qual ja haviacuteem esmentat a propogravesit del recull de GHEORGHE (1986 p 184 nuacutem 146) 1469 Per al capiacutetol 7 BODINI (2005 [1957] II p 641) prefereix una paregravemia prou menys concreta Egrave meglio avere in borsa che stare a speranza Dit sigui en romanegraves Mai bine un ban icircn pungă Decacirct făgăduială lungă [lsquoMillor un cegraventim a la bossa Que promesa llargarsquo] (MILLIO 1999 p 40 nuacutem 337c) 1470 BETTER a quick PENNY than a dallying shilling

284

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210) Nu muri icircncă ficircrtate picircnrsquo nu micircnci pe săturate (PAPU 1965 II p 521) [lsquoNo moris encara amic de lrsquoagravenima fins que no mengis fins a afartar-tersquo] Moară Marta dar macircncacircnd ca sparta (MĂRCULESCU 2007 II p 4781471) [lsquoMori Marta perograve menjant com (si fos) a les acaballesrsquo] Segons CAMPOS BARELLA (1998 p 224 nuacutem 2219) el refrany ldquoCensura a los que no se

detienen en hacer su gusto[1472] por grave perjuicio que esto les haya de ocasionarrdquo1473 LEYVA

(2004 p 228) aprofita per explanar-nos ldquoEl dicho tiene su antecedente en el marqueacutes de

Santillana con esta salvedad laquoMuera gata y muera hartaraquo[1474] y viene a censurar a los que no

consideran los dantildeos que pueden ocasionarse haciendo su voluntadrdquo Pel que fa al nom propi el

mateix LEYVA (2004 p 228) ens confia que

ldquoEl mismo nombre propio aparece en otros dos refranes ndashlaquoallaacute se lo haya Marta con sus

pollosraquo[1475] y laquobien canta Marta cuando estaacute hartaraquo[1476] ndash uno para sentildealar la

inconveniencia de intervenir en asuntos ajenos y otro para explicar la satisfaccioacuten por lo

logrado Un tercero ndashlaquoMarta la piadosa que mascaraba la miel a los enfermosraquondash se refiere

a quienes buscan provecho haciendo favores a otrosrdquo

Un cop drsquoull a les traduccions romagraveniques ens permetragrave drsquoobservar que ultra versions literals

com ara les del portuguegraves Morra Marta morra farta (VISCONDES 2002 p 612 SERRAS 2005

p 556) drsquoaltres traductors han preferit rebatejar la Marta original en benefici de la rima cas de

lrsquoitaliagrave Muoia Maddalena ma a pancia piena (BODINI 2005 [1957] II p 1065) o beacute srsquohan

decantat perquegrave la protagonista plomi com el francegraves Meure la poule mais qursquoelle meure

gaveacutee1477 (DE ROSSET CASSOU 2006 [1949] p 487) Per uacuteltim roman lrsquoestomacal opcioacute

goliagraverdica en francegraves i catalagrave que podriacuteem considerar hiperogravenim paregravemic dels anteriors

exemples (inclosa la paregravemia quixotesca) Autant mourir le ventre plein (FANLO 2010 [2008]

II p 568) i Esperem el mal temps amb la panxa plena1478 (BULBENA 2005 p 752)

1471 A peu de pagravegina es recorda la paregravemia original (2007 II p 478 n 826) ldquoMuera Marta y muera hartardquo 1472 No sense emocioacute oferim amb aquesta glossa al refrany Muera Marta muera harta el nostre migrat homenatge al desafortunat Constantino Romero el qual des drsquoavui mateix 12 de maig de 2013 gaudeix el sojorn dels justos ldquoAsiacute se expresa quien a sabiendas de que no le conviene y de que le puede traer malas consecuencias manifiesta su resolucioacuten a hacer su real gana y satisfacer un capricho prohibidordquo (ROMERO 20012 p 240 nuacutem 669) 1473 En el mateix sentit OLMOS (19982 [1940] p 102) apunta ldquoSe aplica a los que con tal de complacerse a siacute mismos lo atropellan todo sin importarles los resultadosrdquo 1474 Refrany recollit per ETXABE (2001 p 270) que lrsquoengalta ldquoContra las personas que no ponen liacutemites a la satisfaccioacuten de sus deseosrdquo 1475 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267) 1476 COVARRUBIAS (1977 [1611] p 791-792 sv Marta) tambeacute esmenta Bien canta Marta despueacutes de harta Allaacute se lo aya Marta con sus pollos i encara nrsquohi afegeix un altre Los pollos de Marta piden pan y danles agua 1477 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725) 1478 A traveacutes drsquouna concatenacioacute mental fagravecilment explicable el magiacute ens duu fins a la paregravemia A perdiu per barba i peti qui peti (AMADES 1985 [1951] p 14) que almiddotludeix als monjos del monestir de Poblet els quals espaordits per

285

Passant a les traduccions romaneses observem com Mărculescu es decanta per mantenir-hi el

nom Marta1479 si beacute nrsquoafaiccedilona una versioacute de caient paremiologravegic ajudant-se de la rima amb ca

sparta [lsquocom (si fos) a les acaballesrsquo] Recordem que el DEX (sv spart2) recull el

fraseologisme A macircnca de parc-ar fi spart [lsquoMenjar com si fos a les acaballesrsquo] que glossa

talment ldquose spune cuiva sau despre cineva care mănacircncă foarte mult şi cu lăcomierdquo [lsquoes diu a

alguacute o drsquoalguacute que menja molt i amb avidesarsquo] Lrsquoaltre traductor romanegraves Papu prescindeix del

nom propi perograve no pas del recurs de la rima que en el seu cas articula brillantment a traveacutes

drsquoun vocatiu ficircrtate [lsquoamic de lrsquoagravenimarsquo] i un participi pe săturate [lsquofins a atipar-tersquo] Ficircrtat

segons el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 384 sv ficircrtat) significa ldquoamigo fraternalrdquo i es

troba en lrsquoexpressioacute ldquosicircnt ficircrtaţi bunirdquo que els nostres autors tradueixen com a ldquoson untildea y

carne estaacuten a partir un pintildeoacutenrdquo Enllestirem el nostre tiberi paremiologravegic amb un altre diccionari

el de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 635 sv morir) el qual tradueix lrsquooriginal quixotesc

amb un hiperogravenim paregravemic que ens recorda les traduccions francesa i catalana dessuacutes

esmentades Mai bine să mor sătul decacirct flămacircnd [lsquoMillor que (jo) mori fart que famolencrsquo]

lrsquoalta mortaldat entre els clergues van recoacuterrer a un fiacutesic de renom perquegrave nrsquoinvestigueacutes la causa Aquest no trigagrave a adonar-se dels agravepats pantragruegravelics que els monjos realitzaven i que drsquoaltra banda acompanyaven si sersquons permet lrsquoeufemisme de ben poc exercici Per tant els aconsellagrave que moderessin les menjades i sobretot el consum de perdius donat que pel cap baix en consumien per barba una al dia Tanmateix la proposta de dieta no va plaure gota a la comunitat que en la temenccedila que la mesura no arribeacutes a orelles dels monjos de Santes Creus i que fos presa com a indici inequiacutevoc de pobresa es reuniren en capiacutetol i proclamaren lrsquoesmentat lema esdevingut proverbial 1479 Inexistent dit sigui de passada al refranyer romanegraves com comprovem al capiacutetol XI dedicat a ldquoŢĕri oraşe nume propriĭrdquo [lsquoPaiumlsos ciutats noms propisrsquo] i que forma part del sisegrave volum de Zanne

286

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181) Nimeni să nu spună bdquoN-oi bea din apa astardquo (PAPU 1965 II p 493) [lsquoQue ninguacute no digui laquoNo beureacute drsquoaquesta aiguaraquorsquo] Nimeni să nu spună bdquodin apa asta n-am să beaurdquo (MĂRCULESCU 2007 II p 453) [lsquoQue ninguacute no digui laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo]

ldquoSe dice para significar que nadie estaacute libre de que le ocurra alguna cosa que ve en

otro[1480] ni tampoco de que no haraacute algo aunque en principio muestre su oposicioacuten a ello

Se suele aplica[r] a quien presume de ser inflexible[1481] Algunos han pretendido ver el

origen de esta paremia en el hecho muy probablemente imaginario de un borracho que

acaboacute su vida ahogado en el piloacuten de una fuente[1482] de cuya agua eacutel se jactaba de no

haberla probado nunca afirmando ademaacutes que nunca la probariacutea a pesar de las buenas

cualidades que se le atribuiacuteanrdquo (CANTERA et alii 2005 p 92-93)

La nostra paregravemia en resum ldquoAvisa de las vueltas que da el mundordquo com afirma la glossa de

CORREAS (2000 [1627] p 542 nuacutem 15) al refrany Nadie diga desta agua no bebereacute variant

quixotesca que tambeacute apareix mutatis mutandis a ETXABE (2001 p 273) Nadie diga laquode esta

agua no bebereacuteraquo1483 aixiacute com a CAMPOS BARELLA (1998 p 9 nuacutem 77) Nadie diga de esta

agua no bebereacute1484 i de bell nou a CORREAS (2000 [1627] p 562 nuacutem 494) No diga nadie

laquoDesta agua no bebereacuteraquo El mateix CORREAS (2000 [1627] p 110 nuacutem 2337) encara atenua

meacutes el refrany amb la seguumlent concessioacute Aunque maacutes turbia la vea no direacute laquoDesta agua no

bebereacuteraquo tanmateix qui rebla el clau de faisoacute meacutes descarada eacutes sense dubte ETXABE (2001 p

300) Nunca digas laquode esta agua no bebereacuteraquo ni laquoeste cura no es mi padreraquo

Drsquoaltra banda ARTHABER (1929 p 8 nuacutem 16) relaciona el castellagrave Ninguno puede decir De

1480 Tambeacute segons COLL (1874 p 37 nuacutem 50) ldquonos advierte que lo que sucede aacute uno puede suceder aacute otro y que nadie absolutamente debe creerse exento de poder caer en la tentacioacutenrdquo i aixiacute mateix suara amb mots drsquoIRIBARREN (19744 p 580) ldquoCon eacutel suele significarse que ninguno sabe lo que le sucederaacute el diacutea de mantildeana y que nadie estaacute libre de que le acontezca lo que a otro Aconseja tambieacuten que sea cual fuere la condicioacuten de una persona no debe aventurarse a asegurar que no se serviraacute nunca de una determinada persona o cosardquo 1481 Es tracta doncs drsquouna ldquoPresuncioacuten necia e insensata creerse impune de peligro trance o suceso en que otro se hallardquo (OLMOS 19982 [1940] p 102) i en consequumlegravencia ldquoSe reprende la fanfarroneriacutea respecto al futuro El futuro se entiende como un tiempo impredecible y por tanto no se pueden conocer las circunstancias en las que nos podemos ver a lo largo de los antildeos como tampoco sabemos queacute actos nos veremos obligados a llevar a cabordquo (CALLES 2006 p 263 nuacutem 888) 1482 A propogravesit drsquoaquesta anegravecdota permeteu-nos recordar els versos de lrsquoOrlando Furioso (XIV CXXIV) ldquoCome veneno e sangue viperino [] lrsquoacque fuggia quanto fuggir si puote [] or quivi muore e quel che piugrave lrsquoannoia [] egrave rsquol sentir che ne lrsquoacqua se ne muoiardquo que extraiem de lrsquoedicioacute de Mondadori (Milano 1976) a cura de Cesare Segre (p 320) 1483 Amb la glossa ldquoNo se debe prometer que nunca se llevaraacute a cabo un acto por muy rechazable o disparatado que parezca en un momento determinadordquo A meacutes a meacutes ETXABE (2001 p 274 278 i 283) nrsquoesmenta tres paregravemies similars Nadie puede decir de esta agua no bebereacute Ninguno no diga de esta agua no bebereacute i No diga ninguno de esta agua no bebereacute 1484 Segons les autores el refrany ldquoDa a entender que ninguno estaacute libre de que le suceda lo que a otro ni seguro de que no haraacute alguna cosa por mucho que le repugnerdquo

287

esta agua no bebereacute amb el francegraves Il ne faut pas dire Fontaine je ne boirai pas de ton eau1485

i amb lrsquoitaliagrave Non serve dire Di tal acqua non beverograve1486 Es tracta de solucions romagraveniques

gairebeacute idegraventiques a les proposades per CASADO et alii (1998 p 121487) Il ne faut jamais direraquo

[sic] Fontaine je ne boirai pas de ton eauraquo i Non serve dire laquoDi tal acqua non berrograveraquo La

paregravemia francesa que opta per lrsquoapelmiddotlacioacute directa a la fontaine coincideix amb la versioacute

quixotesca tant de DE ROSSET CASSOU (2006 [1949] p 462) Nul ne doit jamais dire

Fontaine je ne boirai pas de ton eau com de FANLO (2010 [2008] II p 537) Personne ne

dise Fontaine je ne boirai pas de ton eau

Al contrari del que es podria desprendre de lrsquoanterior exemple de fraternitat paremiologravegica a la

Romagravenia les traduccions de Papu i Mărculescu no obeeixen a la realitat del refranyer romanegraves

circumstagravencia que demostren ambdoacutes reculls de Flonta quan a lrsquohora de versionar lrsquoanglegraves Let

none say I will not drink WATER recorren a diverses paregravemies romagraveniques equivalents1488 ara

beacute en el cas del romanegraves es limiten a oferir-ne una traduccioacute en comptes drsquouna paregravemia

genuiumlna com ens demostra lrsquoasterisc1489 que nrsquoacompanya les seguumlents versions Să nu zici

niciodată din apa asta nu voi bea [lsquoNo diguis mai drsquoaquesta aigua no (en) beureacutersquo] (FLONTA

1992a p 224 nuacutem 1551) i Niciodată să nu spui ldquoDin apa asta nu voi beardquo [lsquoMai no diguis

laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo] (FLONTA 1992b p 267 nuacutem 1554) Aixograve no obstant si ens

submergim als diferents reculls romanesos ens adonarem que el referent hiacutedric es manteacute

inalterat juntament amb la possible contingegravencia drsquohaver-ne de disposar en un futur tanmateix

fixem-nos com en romanegraves el futur bebedor adopta un paper actiu bo i fent gala drsquouna actitud

qui-sap-lo barroera de la qual es podria acabar penedint Nu scuĭpagrave icircn puţ căcĭ se poacutete icircnticircmplagrave

să beacuteĭ din el [lsquoNo escupis al pou car es pot donar que beguis drsquoellrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III

p 325 nuacutem 7658) Nu scuipa icircn puţ căci se poate icircntacircmpla să bei din el (MILLIO 1999 p 80

nuacutem 665c1490) Nu scuipa icircn puţ că [lsquoquersquo] se poate icircntacircmpla să bei din el (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 31 sv agua) Nu scuĭpa icircn puţ că se poacutete să beĭ apă din el [lsquoque pot

ser que beguis aigua drsquoellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 199 nuacutem 9849) A semblanccedila de la

1485 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 9 nuacutem 50) en la variant Il ne faut jamais dire laquoFontaine je ne boirai pas de ton eauraquo 1486 La variant que urpem de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 343 nuacutem 3742) amb Di en minuacutescula 1487 Els autors parteixen de lrsquooriginal Nunca se puede decir de esta agua no bebereacute paregravemia que acompanyen de la seguumlent glossa ldquoNo podemos estar seguros de no hacer lo que otros hacenrdquo 1488 Ens referim concretament al francegraves Il ne faut pas dire Fontaine je ne boirai pas de ton eau (FLONTA 1992a p 224 nuacutem 1551) i al castellagrave i portuguegraves Ninguno puede decir De esta (esa) agua no bebereacute i Ningueacutem diga desta aacutegua natildeo beberei (FLONTA 1992b p 267 nuacutem 1554) 1489 Recordem lrsquouacutes exacte de lrsquoasterisc ldquoicircn lipsa proverbelor atestate se oferă traduceri care iau ca bază icircn general varianta engleză a dicţionarului Aceste traduceri sicircnt marcate cu un asterisc şi urmăresc din motive didactice o echivalare cicirct mai fidelă din punct de vedere lexicalrdquo [lsquoa falta de(ls) refranys atestats srsquoofereixen traduccions que tenen com a base en general la variant anglesa del diccionari Aquestes traduccions es marquen amb un asterisc i segueixen per motius didagravectics una equivalegravencia el meacutes fidel possible des del punt de vista lexicalrsquo] (FLONTA 1992b p IV) 1490 Cast no DIRT into the well that has given you water (Never cast dirt into that fountain of which thou hast sometime drunk)

288

paregravemia francesa la mateixa admonicioacute es trasllada del puţ [lsquopoursquo] a la facircntacircnă [lsquofontanarsquo] Nu

scuipa icircn ficircnticircnă ai să mai bei apă din ea1491 [lsquoNo escupis a la fontana tornaragraves a beure aigua

drsquoellarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 3841492 sv ficircnticircnă p 9081493 sv scuipa) Nu scuipa icircn

facircntacircnă ai să mai bei (apă din ea) (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 31 sv agua) Nu scuipa

icircn facircntacircnă că vei bea apă din ea [lsquoNo escupis a la fontana que beuragraves aigua drsquoellarsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233 CARTALEANU et alii 2007 p 210 nuacutem 1877)

Finalment PANN (1982 [1847] p 8) ens enriola amb un nou referent Să nu ricirczi de măgar

cumva [] Că poate icircl icircncaleci cicircndva [lsquoNo riguis de lrsquoase ni poc ni molt [] Que potser el

muntes alguna vegadarsquo] paregravemia que van recollir tant HINŢESCU (1985 p 143 nuacutem 2502) Să

nu ricirczi de măgar cumva [] Că poate icircl icircncaleci cicircndva com CARTALEANU et alii (2007 p 210

nuacutem 1873) Să nu racirczi de măgar cumva că poate icircl icircncaleci cacircndva1494 i que tambeacute espigolem

en la variant Nu ricircde de măgar că vine vremea să icircncalecĭ pě el [lsquoNo riguis de lrsquoase que arriba

lrsquohora de muntar-lorsquo] (ZANNE 1895 I p 540 nuacutem 2100) Nu ricircde de măgar că vine vremea

să icircncaleci pe el (MUNTEAN 1967 p 279 nuacutem 5479) Nu racircde de măgar că poate [va] veni

vremea să-l icircncaleci [lsquoque potser arribaragrave lrsquohora de muntar-lorsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p

210 nuacutem 1873)

1491 El refrany tambeacute existeix en una versioacute pretegraverita que posa en relleu el pecat del desagraiumlment Nu scuipa icircn facircntacircna din care ai băut apă [lsquoNo escupis a la fontana de la qual has begut aiguarsquo] (MILLIO 1999 p 80 nuacutem 665b) 1492 Els autors relacionen el refrany romanegraves amb dos de castellans Nadie diga de esta agua no bebereacute i No te escupas al cielo que te puede caer en la cara 1493 Paregravemia que es tradueix de guisa ben coneguda en castellagrave Nunca digas de este agua no bebereacute 1494 Els autors acompanyen la paregravemia de la seguumlent variant en clau caprina Nu racircde de capră că poate [va] veni vremea s-o mulgi [lsquoNo riguis de la cabra que potser arribaragrave lrsquohora de munyir-larsquo]

289

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992) Nimeni nu se năşte icircnvăţat (PAPU 1965 II p 308) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo] Nimeni nu se naşte icircnvăţat (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

ldquoCuando alguien se desanima al ver que no aprende su oficio con la rapidez que deseariacutea y

se equivoca con frecuencia resulta muy apropiado recurrir a este dicho para darle aacutenimo

recordaacutendole que lo maacutes normal es que a todos nos pase lo mismo y que todos necesitamos

de un periacuteodo de aprendizaje en el que no se nos puede exigir la destreza de quien lleva

antildeos en el oficiordquo (ROMERO 20012 p 243 nuacutem 678)

Lrsquoanterior glossa serveix a Romero com a comentari a dos refranys Nadie nace ensentildeado

present per exemple a ETXABE (2001 p 2741495) i en segon lloc Nadie nace aprendido si no

es a llorar que retrobem a CAMPOS BARELLA (1998 p 245 nuacutem 24411496) i ETXABE (2001

p 274) en la variant Nadie nace ensentildeado si no es a llorar

Tenint en compte que ldquoIcircnvăţătura este ceva care se acumulează şi se cizeleazărdquo [lsquoEl

coneixement eacutes quelcom que srsquoacumula i es va polintrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 200

nuacutem 1769) a ninguacute hauria de sorprendre que tot bon cavall ensopegui que tot bon cavaller

caigui i fins i tot que quandoque bonus dormitet Homerus per tal com Nimene nu se naşte

icircnvăţat [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5260) Nimeni nu se naşte

icircnvăţat (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 57) refrany que coincideix en ambdues traduccions

romaneses i aquestes al seu torn amb lrsquooriginal castellagrave motiu pel qual no ens sembla gota

forassenyat considerar-lo un paremiotipus1497 Quant al romanegraves CARTALEANU et alii (2007 p

200 nuacutem 1769) en destria tres usos pels que srsquoalegren drsquohaver apregraves quelcom pels que es

lamenten de no saber alguna cosa i per encoratjar els que es preteacuten drsquoinstruir Sembla que

lrsquoaparicioacute en el capiacutetol 33 de la segona part del Quijote en llavis de la duquesa obeeix al tercer

uacutes ja que aquest personatge intenta animar Sancho Panza a afrontar sense temenccedila el govern de

lrsquoiacutensula Barataria

Tornant al nostre refrany de base podem trobar-hi variants amb el pas de present a passat a

semblanccedila del castellagrave Nadie nacioacute sabiendo (ETXABE 2001 p 274) Nime nu srsquoo născut

1495 Etxabe apunta ldquoSentildeala que el estudio y la experiencia son las fuentes del saber En ocasiones se utiliza para excusarse de la falta de conocimientos sobre un temardquo 1496 Amb la glossa ldquoPone de relieve que generalmente todo ha de aprenderse mediante el estudio o la experienciardquo 1497 Vegeu el punt 42 de lrsquoarticle de Joseacute Enrique GARGALLO (Dialectologia 7 2011) intitulat Dialectologiacutea y paremiologiacutea refranes meteoroloacutegicos y variacioacuten diatoacutepica en la Romania Consultable en liacutenia a httpwwwpublicacionsubedurevistesdialectologia7Defaultasp

290

icircnvěţat [lsquoNinguacute no ha nascut ensenyatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 349 nuacutem 12079) Nimeni

nu s-a născut icircnvăţat (MILLIO 1999 p 281 nuacutem 23701498) o amb meşter [lsquomestrersquo] en lloc

drsquoicircnvăţat Nimenea nu se nasce meşter [lsquoNinguacute no neix mestrersquo] (ZANNE 2004 [1900] V p

413 nuacutem 12285) Nimenea nu se naşte meşter (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5259

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 104) que es correspon amb la traduccioacute quixotesca italiana

Nessuno nasce maestro (BODINI 2005 [1957] II p 864) ben present dit sigui de passada al

refranyer italiagrave com demostren SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 327 nuacutem 3568) o

BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 559 nuacutem IX241348)

Aquest periple vital epistemologravegic no estagrave mancat de vacilmiddotlacions i errors Multe greşeşti []

multe icircnveţi [lsquoMoltes (nrsquo)erres [] moltes (nrsquo)aprensrsquo] (MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5078)

Multe greşeşti multe icircnveţi (GHEORGHE 1986 p 216 nuacutem 191 BOTEZATU HAcircNCU 20033

p 57) Per acabar pensem que lrsquoesmentat refrany encara es pot allargassar amb un primer

hemistiqui vitalment apassionat Multe trăieşti [] multe pătimeşti [] multe greşeşti [] multe

icircnveţi [lsquoMoltes (en) vius [] moltes (en) pateixes [] moltes (nrsquo)erres [] moltes (nrsquo)aprensrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5083)

1498 NO man is born wise

291

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 11641499) Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma (PAPU 1965 II p 477) [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo] Nimeni să nu-şi icircntindă picioarele mai mult decacirct icirci e de lung cearşaful (MĂRCULESCU 2007 II p 4381500) [lsquoNinguacute no estiri els seus peus meacutes del llarg que li eacutes el llenccedilolrsquo]

ldquoPorque puede resfriarse[1501] Moraleja nadie emprenda negocio que supere su capacidad

ni abarque maacutes de lo que consientan sus facultades ni acepte cargo superior a sus fuerzas

si no quiere fracasar ni gaste maacutes de lo que poseerdquo1502 (OLMOS 19982 [1940] p 103)

Segons COLL (1874 p 161 nuacutem 201) ldquoEl querer tender demasiado la pierna es la gran

calamidad de nuestro siglo[1503]rdquo aixograve no obstant podriacuteem remuntar-nos a les Epiacutestoles

horacianes (I VII v 98) per espigolar-hi un consell del mateix careacutes ldquometiri se quemque suo

modulo ac pede verum estrdquo1504 Sigui com i quan sigui ldquoen lo que a recursos se refiere lo

mejor es ajustarse a lo que da de siacute el presupuestordquo (LEYVA 2004 p 230) Altres variants de la

paregravemia quixotesca les urpem a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 870 sv pierna) Estender la

pierna hasta do llegare la saacutevana1505 a CORREAS (2000 [1627] p 543 nuacutem 19) Nadie

estienda la pierna maacutes de hasta donde la saacutebana llega o a ARTHABER (1929 p 349 nuacutem

6861506) CAMPOS BARELLA (1998 p 288 nuacutem 28361507) i ETXABE (2001 p 1871508)

Extender la pierna hasta donde llega la saacutebana autor aquest darrer que encara ens en regala

una altra No extiendas la pierna maacutes de lo que alcanza la manta (ETXABE 2001 p 285) A tall

1499 Amb la nota (II Cap 53 p 1164 n 39) ldquoRefraacuten para expresar que no se debe aspirar a maacutes de lo que es capazrdquo 1500 MĂRCULESCU (2007 II p 438 n 761) ens recorda lrsquooriginal quixotesc ldquoProverb laquoNadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebanaraquordquo 1501 O en el cas del miacutetic llit de Procust ultra lrsquoesmentada calipagravendria el desafortunat hoste podria no sortir-ne eacutes a dir no sortir-sersquon pel seu propi peu 1502 No sabem fins a quin punt resulta atzaroacutes el fet que el Palau de les Arts de la valenciana Ciutat de les Arts i les Ciegravencies srsquohagi tancat al puacuteblic ldquodavant el despreniment drsquouna laquopetita partraquo del revestiment ceragravemic de la cobertardquo justament els dies en quegrave redactem aquesta expliacutecita fitxa (acaballes de desembre de 2013) 1503 Malgrat lrsquoograveptima funcionalitat hodierna entengueu aquest ldquonuestro siglordquo com el ja atagravevic segle XIX 1504 Vers que en la traduccioacute de Llorenccedil Riber de les Sagravetires i Epiacutestoles publicada el 1927 a Barcelona per la Fundacioacute Bernat Metge sona aixiacute ldquoCar en tot temps seragrave menester que cadascuacute srsquoajusti a si mateix al seu peu i a la seva midardquo (p 88) 1505 Amb la glossa ldquomedirse un hombre con su possibilidadrdquo 1506 Arthaber aprofita per relacionar lrsquoesmentada paregravemia amb una altra de castellana No estirar la pierna maacutes de lo que alcanza la saacutebana amb una drsquoitaliana Chi si stende piugrave del lenzuolo si scuopre da piedi i amb una tercera en francegraves Froid a [sic] le pied qui plus lrsquoeacutetend que ses couvertures ne sont longues Quant a lrsquoexemple italiagrave SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 151 nuacutem 1650) ens el transmeten talment Chi si stende piugrave del lenzuolo si scopre i piedi i per la seva part BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 491 nuacutem IX1428I) Chi si stende piugrave del lenzuolo si scopre da piedi Drsquoaltra banda segons el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=59210ampLng=8) ldquoEn el habla actual se emplea la paremia Non bisogna fare il passo piugrave lungo della gamba [No hay que dar un paso maacutes largo que la pierna]rdquo que urpem a GHEORGHE (1986 p 167 nuacutem 127) en la variant Bisogna fare il passo secondo la gamba 1507 Les autores anoten ldquoAconseja que en los gastos ninguno exceda su posibilidad ni en las pretensiones solicite sino lo que corresponde a su calidad y estadordquo 1508 Paregravemia acompanyada del comentari ldquoRecomienda ajustar los gastos a las posibilidades de cada uno y no exigir por la venta de algo maacutes de lo que vale En general aconseja no forzar las cosas maacutes allaacute de lo que se considera razonablerdquo

292

de conclusioacute per a aquest primer apartat ens abelleix subratllar que si beacute la versioacute de RULLAN

(2005 [1905] II p 300) orbita en la tradicioacute quixotesca Qui srsquo allarga mes qursquo es llansogravel

mogravestra es pegraveus els altres dos traductors catalans consultats opten per fer-hi mans i magravenigues

Ninguacute no estiri meacutes el braccedil que la magraveniga1509 (CIVERA 1969 p 617) i Ninguacute no allargui meacutes

el braccedil que la magravenega (BULBENA 2005 p 724)

Passant al refranyer romanegraves comencem amb una tirallonga de paregravemies que subratllen el perill

drsquoestirar-se meacutes enllagrave de les progravepies possibilitats sense especificar-hi cap element tegravextil de

referegravencia aquesta recomanacioacute pot formular-se en subjuntiu Să te icircntinzi [] cicirct poţi să

cuprinzi [lsquoEstirarsquot [] pel que pots abastarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 344 nuacutem 6689) Să te icircntinzi

cacirct poţi să cuprinzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 235) Să te icircntinzi pe cicirct poţi să coprinzi

(GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem 127) en imperatiu Icircntinde-te [lsquoEstirarsquotrsquo] pe cicirct poţi să cuprinzi

(HINŢESCU 1985 p 200 nuacutem 3946) o beacute en imperatiu negatiu Nu te-ntinde pe cicirct n-ai [] ci

te-ntinde pe cicirct ai [lsquoNo trsquoestiris pel que no tens [] sinoacute que estirarsquot pel que tensrsquo] (MUNTEAN

1967 p 281 nuacutem 5539) Nu te-ntinde pe cicirct n-ai ci te-ntinde pe cicirct ai (GHEORGHE 1986 p

167 nuacutem 127) Nu te-ntinde pe cacirct n-ai ci te-ntinde pe cacirct ai (MILLIO 1999 p 20 nuacutem

162e1510 CARTALEANU et alii 2007 p 64 nuacutem 495)

A continuacioacute ens fem ressograve de la tria de Papu on lrsquoobjecte que no conveacute ultrapassar eacutes una

plapumă [lsquomantarsquo] aixiacute doncs Icircntinde-te cicirct ţi-e plapuma [lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la mantarsquo]

(FLONTA 1992a p 134 nuacutem 9151511 1992b p 159 nuacutem 9161512) Icircntinde-te cacirct ţi-i plapuma

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 210) Icircntinde-te cacirct ţi-ecacirct te ţine [lsquopel que trsquoeacutespel que et

permetrsquo] plapuma (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 721 sv pierna) Te-ntinde cicirct ţi-e

plapoma (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2712) o beacute Cicirct ţi-e plapoma te-ntinde (HINŢESCU

1985 p 65 nuacutem 674) Cacirct ţi-e plapuma te-ntinde (MILLIO 1999 p 20 nuacutem 162a1513 p 237

nuacutem 1984a1514) o si ho voleu amb una rotunda negacioacute Nu te icircntinde mai mult decicirct ţi-e

plapuma1515 [lsquoNo trsquoestiris meacutes del que trsquoeacutes la mantarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 788 sv

plapumă) El recull que acabem drsquoesmentar palesa la vinculacioacute de la paregravemia quixotesca amb

aquest tipus de formulacions romaneses quan per traduir el fraseologisme ldquoA se icircntinde cicirct i-e

(sau cicirct icircl ţine) plapumardquo [lsquoEstirar-se pel que li eacutes (o pel que li permet) la mantarsquo] recull

1509 Igualment en italiagrave Bisogna regolarsi secondo il proprio braccio (GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem 127) 1510 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1511 Stretch your LEGS according to your coverlet Amb esment de dues paregravemies franceses Il faut eacutetendre ses pieds selon ses draps i Que chacun nrsquoeacutetende pas la jambe plus que la longueur du drap 1512 Stretch your LEGS according to your coverlet Lrsquoautor recorda dos refranys castellans Cada uno extienda la pierna como tiene la cubierta i Extiende la pierna hasta donde llegue la saacutebana i dos en portuguegraves Cada qual estende a perna ateacute onde tem coberta i Estende-se o peacute conforme o lenccedilol 1513 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1514 Stretch your LEGS according to your coverlet 1515 Amb almiddotlusioacute al castellagrave ldquoextiende la pierna hasta donde llegue la saacutebanardquo

293

aquestes dues opcions castellanes ldquocada cual se tapa hasta donde le alcanza la saacutebana cada uno

extiende la pierna como tiene la saacutebanardquo (CALCIU et alii 1979 p 788 sv plapumă) A part de

plapumă [lsquomantarsquo] paregravemies ben similars tindran com a protagonista pătura [lsquoflassadarsquo] Cicirct ţi-

e pătura aticirct te-ntinde [lsquoPel que trsquoeacutes la flassada en aquesta mesura estirarsquotrsquo] (PANN 1982

[1847] p 345 HINŢESCU 1985 p 188 nuacutem 3659) Pe cacirct rsquoţrsquoe pătura (atacirct) te rsquontinde [lsquoPel

que trsquoeacutes la flassada (en aquesta mesura) estirarsquotrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 5901516 nuacutem

5366) Pe cicirct ţ-e pătura aticirct te-ntinde (PANN 1982 [1847] p 198 HINŢESCU 1985 p 132

nuacutem 2260) aixiacute doncs Nu-ţi icircntinde picioarele cacirct nu-ţi ajunge pătura [lsquoNo estiris els teus

peus meacutes enllagrave drsquoon no trsquoarriba la flassadarsquo] (MILLIO 1999 p 20 nuacutem 162b1517 p 237 nuacutem

1984b1518) o beacute Icircntinde-ţi picerele [sic] pe cicirct pătura te iartă [lsquoEstira els teus peus pel que la

flassada trsquoadmetrsquo] (GHEORGHE 1986 p 166 nuacutem 127) Permeteu-nos seguir amb lrsquoarcaisme

Stra(n)iu[l] [lsquola flassada gruixudarsquo] present en la seguumlent paregravemia Cine sĕ rsquontinde maĭ mult de

cacirct icircigrave stranĭu icircĭ rĕmacircn picĭoacuterele goacutele [lsquoQui srsquoestira meacutes del que li eacutes la flassada gruixuda li

queden els peus al descobertrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 387 nuacutem 78671519) Cine se-ntinde

mai mult decicirct i-i straiu icirci rămicircn picioarele goale (MUNTEAN 1967 p 95 nuacutem 2138) Cine

se-ntinde mai mult decicirct i-i straiu icirci rămicircn picioarele goale (GHEORGHE 1986 p 167 nuacutem

127) Un altre cobrellit al que ens hem drsquoadaptar sense superar-ne les mides eacutes cergă1520

[lsquovagravenova gruixudarsquo] aixiacute doncs a semblanccedila dels anteriors exemples Omul să se icircntindă cicirct icirci

ţine cerga [lsquoLa persona que srsquoestiri pel que li permet la vagravenova gruixudarsquo] (FLONTA 1992a p

134 nuacutem 9151521) Omul să se-ntindă cacirct icircl ţine [lsquoel deixarsquo] cerga (MILLIO 1999 p 20 nuacutem

162c1522) Nu te-ntinde mai mult decacirct ţi-e cerga1523 [lsquoNo trsquoestiris meacutes del que trsquoeacutes la vagravenova

gruixudarsquo] (MILLIO 1999 p 237 nuacutem 1984c1524) Finalment rematem la tirallonga amb el

suport a tanta roba de llit1525 Nu te-ntinde picircnă nu te-ajunge patul [lsquoNo trsquoestiris fins meacutes enllagrave

1516 A partir drsquouna paregravemia siciliana (Stenni lu pedi quantu lu linzolu teni) PICCILLO (1999 p 309) en comenta la traduccioacute que en proposagrave el folklorista Alexiu Viciu (1855-1950) ldquoicircntinde piciorul cacirct ţine linţioliul [lsquoestira el peu pel que deixa el llenccedilolrsquo] Il corrispondente romeno dato dallo Zanne II 590 e riportato anche da Iorgu Iordan Scrieri 141 egrave icircntinde-te cicirct ţi-i (s cicirct te-ajunge cigraveit te ţine) plaacutepuma Nella sua traduzione il Viciu per rimanere fedele al testo siciliano ha sostituito plaacutepuma di origine neogreca e di vasta diffusione con linţioliu neologismo colto ma di uso ristrettordquo 1517 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1518 Stretch your LEGS according to your coverlet 1519 Amb la nota ldquoStranĭu se numesce icircn Banat un fel de plapomărdquo [lsquoStraniu srsquoanomena a Banat una mena de mantarsquo] 1520 Segons el DEX (sv ceacutergă1) ldquoPătură (de lacircnă) care servește la icircnvelit sau care se așterne pe patrdquo [lsquoFlassada (de llana) que serveix per embolicar o que es colmiddotloca al llitrsquo] 1521 Stretch your LEGS according to your coverlet Amb esment de dues paregravemies franceses Il faut eacutetendre ses pieds selon ses draps i Que chacun nrsquoeacutetende pas la jambe plus que la longueur du drap 1522 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach 1523 Paregravemia que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 721 sv pierna) aprofiten per incloure-hi dues variants meacutes amb mots que ja comentagraverem anteriorment Nu te icircntinde mai mult decacirct ţi-e plapumacergapătura [lsquola mantala vagravenova gruixudala flassadarsquo] 1524 Stretch your LEGS according to your coverlet 1525 Roba de llit a quegrave hem decidit posar aturador bo i limitant-nos a esmentar-ne els exemples meacutes representatius per tal com si ens entesteacutessim a estirar el fil de la manta (i drsquoaltres meravellosos teixits) acabariacuteem desembocant en

294

del que trsquoarribaet doacutena el llitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4148) Nu-ţi icircntinde piciorul cacirct

nu-ţi ajunge patul [lsquoNo estiris el teu peu meacutes del que arribadoacutena el teu llitrsquo] (CARTALEANU et

alii 2007 p 64 nuacutem 495) o en combinacioacute amb la dessuacutes esmentada flassada Nu-ţi icircntinde

piciorul cicirct nu-ţi (picircnă unde nu [lsquo(fins a on norsquo] te) ajunge patul (pătura) [lsquo(la flassada)rsquo]

(GHEORGHE 1986 p 166 nuacutem 127)

Deixant de banda llits i aixovars acabem amb una segraverie de refranys que encara ens tocaran meacutes

de prop i ens deixaran amb la pell i lrsquoos1526 Icircntinde pielea [] după cum icirci dă puterea [lsquoEstira la

pell [] pel que doacutena de sirsquo] (MUNTEAN 1967 p 211 nuacutem 4262) Icircntinde-te cicirct ţi-e pielea

[lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la pellrsquo] (MUNTEAN 1967 p 211 nuacutem 4263) Icircntinde-te cacirct ţi-e pielea

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 210) o beacute Fă bucătura [] cicirct ţi-e gura [lsquoFes la mossegada []

pel que trsquoeacutes la bocarsquo] (MUNTEAN 1967 p 170 nuacutem 3543) După cum ţi-e gura Să-ţi fie şi

icircmbucătura [lsquoSegons com trsquoeacutes la boca Et sigui tambeacute la mossegadarsquo] (MILLIO 1999 p 21

nuacutem 162k1527) aixiacute doncs en resum Mestică cacirct poţĭ icircnghiţĭ [lsquoMastega el que et pots

empassarrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 662 nuacutem 8838)

hagravepaxs com ara Intinde-te cacirct ţi-poneava [lsquoEstirarsquot pel que trsquoeacutes la mantarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 313 nuacutem 7625) Nu te rsquontinde [sic] cacirct nu ajunge verinca [lsquoNo trsquoestiris meacutes enllagrave drsquoon no arriba el llenccedilolrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 110 nuacutem 9325) o beacute Nu te icircntinde picircnă nu te ajunge icircnvelitoarea [lsquoNo trsquoestiris fins meacutes enllagrave drsquoon no arriba el cobrellitrsquo] (HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4146) Permeteu-nos doncs que no estirem les paregravemies meacutes enllagrave de la fitxa 1526 Confessem de bell antuvi la plasenteria de relacionar el catalagrave os amb lrsquohomogravenim llatiacute (os oris [lsquobocarsquo]) Drsquoaltra banda tenint en compte que pellis et ossa eacutes lrsquouacutenic binomi llatiacute que apareix al Quijote (I Cap 1 p 45) us recomanem si hi voleu aprofundir lrsquoarticle laquoUn binomio leacutexico latino en Don Quijote y las estrategias usadas por los traductores griegosraquo drsquoEvlampia CHELMI i Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ publicat lrsquoany 2008 dins el CD Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 87-96 1527 Donrsquot putstretch your ARMhand farther than thy sleeve will reach

295

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 12201528) Eu regi nu scot şi nici nu pun ci m-ajut numai pe mine pe care sicircnt singur stăpicircn (PAPU 1965 II p 5321529) [lsquoJo reis no trec i tampoc no poso sinoacute que mrsquoajudo nomeacutes a mi que soacutec (lrsquo)uacutenic senyorrsquo] Nu dau jos nu-nscaun rege [] ci mă ajut pe mine căci eu mie-mi sunt stăpacircn (MĂRCULESCU 2007 II p 4881530) [lsquoNi destrono ni entronitzo rei [hellip] sinoacute que mrsquoajudo a mi car jo em soacutec el meu senyorrsquo]

ldquoSe trata de una curiosa y graciosa adaptacioacuten de la frase laquoNi quito ni pongo rey pero

ayudo a mi sentildeorraquo atribuida al mercenario franceacutes Beltraacuten Du Guesclin al servicio de don

Enrique de Trastaacutemara enfrentado a su hermano don Pedro el Cruel por el trono de Castilla

En una pelea cuerpo a cuerpo entre los dos hermanos se dice que al ver el franceacutes que

caiacutedos al suelo los dos hermanos su sentildeor don Enrique habiacutea quedado debajo de su

hermano les dio la vuelta y pronuncioacute esta frase que ha quedado consagrada y que recoge

Cervantes ponieacutendola en boca de Sancho debidamente adaptadardquo (CANTERA et alii 2005 p

93)

En efecte lrsquoaparicioacute a lrsquoobra cervantina ldquosucede porque Don Quijote quiere cobrarse dos mil

azotes de la deuda de Sancho para el desencanto de Dulcinea y Sancho naturalmente se

opone con todas sus fuerzasrdquo (LEYVA 2004 p 231) Tornem emperograve a la frase original Ni

quito rey ni pongo rey mas ayudo a mi sentildeor (CORREAS 2000 [1627] p 554 nuacutem 2961531) a

fi de situar-la histogravericament amb quatre pinzellades

ldquoCuando en marzo de 1369 las tropas de don Enrique y de Du Guesclin vencieron a las de

don Pedro este se refugioacute en el castillo de Montiel Al cabo de diez diacuteas de apurada

resistencia don Pedro propuso a Du Guesclin que le dejase escapar ofrecieacutendole mucho

dinero y varios sentildeoriacuteos Du Guesclin rechazoacute la oferta y de acuerdo con don Enrique

condujo al rey don Pedro a su tienda

Estando don Pedro desarmado en la tienda del franceacutes entroacute en ella don Enrique y ambos

entablaron una lucha feroz Don Pedro maacutes fuerte que su hermano logroacute derribarle en

tierra y ya se disponiacutea a herirle cuandomdashseguacuten la tradicioacutenmdashDu Guesclin ayudoacute a don

1528 Amb la nota (II Cap 60 p 1220 n 13) ldquoSancho modifica el dicho procedente de la guerra entre Pedro el Cruel y su hermano Enrique de Trastaacutemara y ya convertido en frase proverbialrdquo 1529 El traductor apunta (1965 II p 532 n 1) ldquoModificare ad-hoc a spuselor lui Bernard du Guesclin care l-a ucis pe Pedro I al Castiliei spunicircnd laquoNu scot şi nu pun regi ci-l ajut pe seniorul meuraquordquo [lsquoModificacioacute ad hoc de les paraules de Bernard du Guesclin que va matar Pedro I de Castella dient laquoNo trec i no poso reis sinoacute que ajudo el meu senyorraquorsquo] 1530 MĂRCULESCU (2007 II p 488 n 844) ens explica ldquoParodie a unei fraze celebre rostite de către Beltrat del Claquiacuten (fr Bertrand du Guesclin) mercenarul francez care l-a ajutat pe Enrique de Trastaacutemara să-l ucidă pe fratele său Pedro cel Crud al Castiliei [lsquoParogravedia drsquouna frase cegravelebre pronunciada per Beltrat del Claquin (fr Bertrand du Guesclin) el mercenari francegraves que va ajudar Enrique de Trastaacutemara a matar el seu germagrave Pedro el Cruel de Castellarsquo] laquoNi quito ni pongo rey pero ayudo a mi sentildeorraquordquo 1531 Amb lrsquoapunt ldquoSabido es que lo dijo un caballero Andrada volviendo de abajo arriba a don Enrique el Bueno contra su hermano el Rey don Pedro otros lo atribuyeron a otrordquo

296

Enrique a ponerse encima de don Pedro a quien degolloacute con fiera santildeardquo (IRIBARREN

19744 p 458-4591532)

Tant CAMPOS BARELLA (1998 p 307 nuacutem 3021) com ETXABE (2001 p 280) recullen la

variant Ni quito ni pongo rey1533 bo i afegint-hi respectivament les seguumlents glosses ldquoSuele

emplear[lo] el que se exime de tomar parte activa en la decisioacuten de un negociordquo i ldquoSe emplea

para declinar la participacioacuten directa y activa en un asuntordquo Ben al contrari CANDOacuteN BONNET

(1993 p 337) amarades de la llegenda originagraveria nrsquoesbossen aquest coment ldquoCon esta

muletilla se manifiesta la proteccioacuten y ayuda que se debe prestar a alguien bien sea por amistad

dinero contrato o similitud de opinionesrdquo

Pel que fa al romanegraves CALCIU SAMHARADZE (20052 p 805 sv rey) a partir del castellagrave No

quito rey ni pongo rey proposen la variant romanesa Nu mă bag nu mă amestec1534 [lsquoNo em

(mrsquohi) fico no mrsquo(hi )entremetorsquo] recollida tambeacute al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 101

sv băga) amb la seguumlent tirallonga drsquoequivalegravencies ldquoesto no es cuenta miacutea esto no me atantildee

ni entro ni salgo ni miacuteo es el trigo ni miacutea es la cibera y muela quienquiera cada uno va a su

aviacuteo y yo voy al miacuteordquo

1532 IRIBARREN (19744 p 458) recull els seguumlents versos del romanccedil El fratricidio del duque de Rivas ldquoPedro a Enrique al cabo pone [] debajo y se apresta ansioso [] de su crueldad o justicia [] a dar nuevo testimonio [hellip] Cuando Claquin trastornando [] la suerte llega de pronto [] sujeta a don Pedro y pone [] sobre eacutel a Enrique alevoso [] diciendo el aventurero [] de tal maldad en abono [] laquoSirvo en esto a mi sentildeor [] ni rey quito ni rey pongoraquordquo 1533 Tambeacute la glossa de JUNCEDA (1991 p 52) nrsquoassenyala entre paregraventesis la preeminegravencia ldquomantiene este refraacuten (por lo comuacuten usado soacutelo en su primera parte) un patente sustrato de cinismo y de parcialidad culpablerdquo 1534 Per veurersquon variants ben contraposades eacutes a dir quan la paregravemia srsquoengalta a algun manefla us aconsellem de ficar el nas amb tota llibertat a les seguumlents fitxes No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241) i Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

297

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241) Nu mai da poveţe cui nu ţi le cere (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis donant consells a qui no tersquols demanarsquo] Nu da sfaturi cui nu ţi le cere (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo donis consells a qui no tersquols demanarsquo] Quan Tales de Milet es preguntava quegrave era fagravecil la resposta apareixia encontinent ldquoCe e uşor

Să dai sfaturi altorardquo [lsquoQuegrave eacutes fagravecil Donar consells als altresrsquo] (DUŢĂ 1997 p 319 nuacutem

3821) en efecte Cel mai uşor lucru e să dai sfaturi [lsquoLa cosa meacutes fagravecil eacutes donar consellsrsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 200) i quan ens hi posem no ens hi posem per poc1535 Ştie

sfaturi să dea [] Cicircte ştie şi baba mea [lsquoSap donar consells [] Tants com tambeacute en sap la meva

agraveviarsquo] (HINŢESCU 1985 p 151 nuacutem 2690) Ştie sfătuiri să dea [] Cicircte ştie şi baba mea

(HINŢESCU 1985 p 151 nuacutem 2691) eacutes a dir que no deixem res per verd (ni per aconsellat)

Nursquoţĭ da sfatul [] La tot natul [] Şi cuvicircntul [] La tot bolacircndul [lsquoNo donis el teu consell [] a

tot quisqui [] I la (teva) paraula [] A tot sonatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 335 nuacutem

16389)

Com a regla general preneu el consell que graciosament us oferim encara que no ens lrsquohagueu

requerit Nu dagrave sfat [] Ne-icircntrebat1536 [lsquoNo donis consell [] Sense que et preguntinrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 335 nuacutem 16388) o altrament dit Nu da sfaturi afară numai dacă eşti

rugat1537 [lsquoNo donis consells a excepcioacute nomeacutes que trsquoho demaninrsquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem

31b1538) Entre altres motius no hem de regalar bocins de la nostra saviesa a qui no ens els

demani perquegrave com en la paregravemia castellana Consejo no pedido consejo mal oiacutedo (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12873) li entraran per una orella i li sortiran per lrsquoaltra Nu

dagrave povaţă celuĭ ce nu ţĭ-o cere căcĭ nu te ascultă [lsquoNo donis consell al que no tersquol demana

perquegrave no trsquoescoltarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 828 nuacutem 18585) Nu da povaţă celui ce nu

ţi-o cere căci nu te ascultă (MUNTEAN 1967 p 272 nuacutem 5323 MILLIO 1999 p 5 nuacutem

31c1539 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 233) Nu da povaţă celui ce nu ţi-o cere căci nu te-

ascultă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 216)

1535 Si ho voleu en paraules de La Rochefoucauld passades pel sedagraves romanegraves ldquoNimic nu dăm cu atacircta dărnicie ca sfaturile noastrerdquo [lsquoRes no donem amb tanta generositat com els nostres consellsrsquo] (DUŢĂ 1997 p 319 nuacutem 3827) 1536 No endebades COVARRUBIAS (1977 [1611] p 350 sv consejo) considera que el consell implica lrsquointeregraves drsquoalguacute per a eacutesser aconsellat ldquoquod uno consulente caeteri consileantrdquo Vegeu tambeacute els refranys castellans El consejo no es bien recibido donde no es pedido (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12872) o A quien no pide consejo darlo es de necios (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 142 nuacutem 12877) 1537 Cum grano salis (piperisque) esmentem Sare pacircnă nu cere să nu dai cuiva [lsquoSal fins que no (te la) demani(n) no (la) donis a ninguacutersquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem 31d1537) i Sarea şi piperul nu le da decacirct celui care le cere [lsquoLa sal i el pebre no els donis meacutes que al que tersquols demanarsquo] (MILLIO 1999 p 5 nuacutem 31a1537) 1538 Give neither ADVICE nor salt until you are asked for it (Never give ADVICE unasked) 1539 Iacutedem

298

El que caldria de bell antuvi eacutes que qui aconsella obreacutes amb lrsquoexemple i esdevingueacutes digne de

les seves paraules Nu faceţi ce fac eu [] ci faceţi ce zic eu [lsquoNo feu el que jo faig [] sinoacute feu el

que jo dicrsquo] (MUNTEAN 1967 p 274 nuacutem 5361) o si sersquons permet una breu marrada

clericomegravedica Fă ce icircţi zice popa şi nu ce face el1540 [lsquoFes el que et diu el mossegraven i no el que ell

farsquo] (HINŢESCU 1985 p 86 nuacutem 1162) i Doctore vindecă-te mai icircntacirci pe tine apoi pe mine

[lsquoDoctor curarsquot primer de tot a tu despreacutes a mirsquo] (MILLIO 1999 p 349 nuacutem 2953c1541) En

consequumlegravencia tornant a un agravembit meacutes general El altuia dă povaţă [] Şi pe sine nu se icircnvaţă

[lsquoEll a un altre doacutena consell [] I ell no nrsquoapregravenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 195 nuacutem 3831) Altuia icirci

dă povaţă Şi pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 349 nuacutem 2953a1542) Altora le dă povaţă

[] dar pe sine nu se-nvaţă [lsquoA drsquoaltres() els doacutena consell [] Perograve ell no nrsquoapreacutenrsquo] (MUNTEAN

1967 p 29 nuacutem 781) Altora le dă povaţă Dar pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 32

nuacutem 261b1543) Altora le dă povaţă dar pe sine nu se-nvaţă (MILLIO 1999 p 170 nuacutem

1431c1544)

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 248 sv consejo) tradueixen el refrany original amb la

versioacute de Papu en quegrave destaquem el mot poveţe a diferegravencia de lrsquosfaturi escollit per

Mărculescu Ambdoacutes substantius presents en gairebeacute totes les paregravemies esmentades al llarg

drsquoaquesta fitxa soacuten sinogravenims tal com ens demostren les definicions consultades al DEX (sv

povaacuteţă i sfat1) ldquo(Pop) Icircndrumare sfat dat cuiva sau primit de cinevardquo [lsquo(Pop) Indicacioacute

consell donat a alguacute o rebut drsquoalguacutersquo] i ldquoVorbe argumente spuse cuiva pentru a-l convinge să

procedeze icircntr-un anumit fel icircntr-o icircmprejurare datărdquo [lsquoParaules arguments dits a alguacute per a

convegravencer-lo que procedeixi drsquouna determinada manera en una circumstagravencia concretarsquo]

1540 No ens estem de recoacuterrer a King Lear per recuperar la seguumlent profecia ucrogravenica esmentada pel Bufoacute ldquoWhen priests are more in word than matterrdquo (citacioacute extreta de la pagravegina 2042 de les William Shakespeare Complete Works editades per The Modern Library a Nova York lrsquoany 2007) En la traduccioacute de Salvador Oliva (publicada per Vicens Vives a Barcelona lrsquoany 1988) ldquoQuan els mossens practiquin la virtut [] en lloc de predicar-lardquo (p 92) En termes similars i sense allunyar-nos de lrsquounivers shakesperiagrave recordem el consell que al Hamlet la malaguanyada Ofegravelia adreccedila al seu germagrave Laertes abans drsquoembarcar-se aquest a Pariacutes ldquoBut good my brother [] Do not as some ungracious pastors do [] Show me the steep and thorny way to heaven [] Whilst like a puffed and reckless libertine [] Himself the primrose path of dalliance treads [] And recks not his own rederdquo (vegeu la pagravegina 1934 de lrsquoedicioacute dessuacutes esmentada) Segons la traduccioacute de Salvador Oliva publicada a Barcelona per Vicens Vives lrsquoany 2005 ldquoPerograve germagrave estimat no siguis [] com aquells capellans mancats de gragravecia [] que ensenyen el camiacute del cel rost i espinoacutes [] mentre que ells llibertins desenfrenats [] trepitgen la sendera florida dels plaers [] sense fer cas de la seva doctrinardquo (p 28) 1541 Many TALK like philosophers and live like fools 1542 Iacutedem 1543 BELLS call others to church but go not themselves 1544 HE can ill be MASTER that never was scholar

299

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645) (I Cap 52 p 6451545) Ce ştie ţiganul ce-i şofranul şi măgarul ce-i nectarul (FRUNZETTI 1965 I p 677) [lsquoQuegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragrave i lrsquoase quegrave eacutes el negravectarrsquo] Nu-i mierea pentru botul de măgar (MĂRCULESCU 2007 I p 5561546) [lsquoNo eacutes la mel per al morro drsquoasersquo] No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946) Nu trebuie să dăm orzul pe (PAPU 1965 II p 264) [lsquoNo hem de donar lrsquoordi arsquo] Nu-i mierea etc (MĂRCULESCU 2007 II p 2451547) [lsquoNo eacutes la mel() etcrsquo] Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 804 sv miel) la mel ldquoEs el fruto que nos da la abeja

aviendo cogido el rociacuteo de la mantildeana y particularmente el que llamamos manaacute de que haze sus

panalesrdquo Amb aquest antecedent resulta ben entenedor que ldquoEn ese dicho tan graacutefico como

brusco Sancho tapa ndashlo pretende al menosndash la boca de su mujer dando a entender que un

manjar tan delicado[1548] no es para paladares poco refinadosrdquo (LEYVA 2004 p 234) Aixiacute

doncs quant al sentit de la paregravemia aquesta ldquoCritica a las personas sin gusto ni sensibilidad[1549]

que renuncian a lo mejor o maacutes selecto por no saber apreciarlo Tambieacuten aconseja no ofrecer

exquisiteces a quien no va a saber valorarlas y en consecuencia disfrutarlasrdquo1550 (ETXABE

2001 p 297) En la mateixa liacutenia CASADO et alii (1998 p 79) afirmen ldquoNo merece la pena dar

cosas valiosas a quien no sabe apreciarlasrdquo i nrsquoofereixen equivalents en francegraves i italiagrave Le miel

nrsquoest pas fait pour les acircnes1551 i Il miele non egrave fatto per gli asini1552 que ens recorden la variant

castellana No se hizo la miel para la boca del asno1553 (CAMPOS BARELLA 1998 p 231 nuacutem

2290)

1545 Refrany que srsquoexplica amb la nota (I Cap 52 p 645 n 39) ldquoNo son las cosas buenas para quien no sabe apreciarlasrdquo 1546 Amb el refrany original a peu de pagravegina (I Cap 52 p 556 n 905) ldquoProverb laquoNo es la miel para la boca del asnoraquordquo 1547 Acompanyat de la nota (II Cap 28 p 245 n 455) ldquoSe referă la proverbul deja citat [lsquoEs refereix al refrany ja citatrsquo] laquoNo es la miel para la boca del asnoraquo vezi I 52rdquo 1548 Una altra glossa amb inusitades derivacions colmiddotlaterals la trobem a OLMOS (19982 [1940] p 104) ldquoLos manjares maacutes delicados no son para paladares estragados Las elucubraciones cientiacuteficas no son para inteligencias torpes Las delicadezas espirituales no son para almas encanalladasrdquo 1549 Segons la glossa de ROMERO (20012 p 256 nuacutem 720) als refranys No se hizo la miel para la boca del burro i No se hizo la miel para la boca del asno ldquoestos dichos expresan que no todos estaacuten igualmente preparados para entender las cosas preciosas o muy valiosas Por eso no es preciso molestarse demasiado ante aquellos que carecen tanto de capacidad como de intencioacuten de apreciar las exquisitecesrdquo 1550 Lrsquoexplicacioacute drsquoEtxabe continua amb la mencioacute drsquouna paregravemia similar ldquoUn antiguo y poco extendido refraacuten expresa la misma idea con distintas palabras Tal sabe el asno queacute cosa es melcocha Se denomina melcocha a la miel proveniente del azuacutecar a la que se ha sometido a un tratamientordquo Afegirem que segons el DRAE (sv melcocha1) el melmiddotliflu element eacutes ldquoMiel que estando muy concentrada y caliente se echa en agua friacutea y sobaacutendola despueacutes queda muy correosardquo 1551 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 26 nuacutem 390) 1552 Vet aquiacute la forma que tambeacute ens presenten SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 308 nuacutem 3374) en el cas de BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 555 nuacutem IX2471c) Il miele non egrave fatto per la bocca dellrsquoasino 1553 Les autores anoten que la paregravemia ldquoReprende a los que eligen lo peor entre lo que se les presenta despreciando lo mejorrdquo

300

En relacioacute a les traduccions romaneses Mărculescu es decanta per una literalitat que nomeacutes

trenca lrsquouacutes del sintagma botul de măgar [lsquoel morro drsquoasersquo] en lloc de gura măgarului [lsquola boca

de lrsquoasersquo] Deixant emperograve aquest detall de banda molt meacutes interessants ens resulten les

solucions de Frunzetti i Papu En el primer cas (I Cap 52) el traductor divideix la paregravemia en

dos hemistiquis1554 el segon dels quals correspon a una traduccioacute aproximada de lrsquooriginal

castellagrave que tanmateix canvia mierea [lsquola melrsquo] per nectarul [lsquoel negravectarrsquo] paraula oxiacutetona que

amb lrsquoafegitoacute de lrsquoarticle permet la rima amb măgarul [lsquolrsquoasersquo] La primera part de la paregravemia

es fa ressograve del conegut refrany Scie ţiganul [] Ce e şofranul1555 [lsquoSap el gitano [] Quegrave eacutes el

safragraversquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 371 nuacutem 14225) Ce ştie ţiganul ce-i şofranul [lsquoCom ha

de saber el gitano quegrave eacutes el safragraversquo] (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458d1556 p 57 nuacutem 480b1557 p

206 nuacutem 1739c1558) Personatge principal de la paregravemia meacutes enllagrave del gitano pot esdevenir-ho

el bucogravelic mocan1559 Ce ştie mocanul [sic] ce e şofranul [lsquoCom ha de saber el pastor transsilvagrave

quegrave eacutes el safragrave()rsquo] (HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 398) el qual tanmateix en el cas que srsquohi

acabi familiaritzant no lrsquoempra pas com caldria Mocanul nu scie de ce rsquoĭ bun şofranul cărsquol

pune icircn păsule [lsquoEl pastor transsilvagrave no sap per quegrave eacutes bo el safragrave que el posa als fesolsrsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 310 nuacutem 10491) Ambdoacutes personatges gitano i pastor transsilvagrave

convergeixen en aquest afegitoacute a les paregravemies anteriorment esmentades Ştie mocanulţiganul

ce-i şofranul Cacircnd icircl vede pe tarabă gacircndeşte că e otravă [lsquoSap el pastor transsilvagraveel gitano

quegrave eacutes el safragrave Quan el veu a la parada pensa que eacutes veriacutersquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem

1739e1560) paregravemia que ZANNE (2004 [1900] V p 426 nuacutem 12315) esmenta sense ţiganul

[lsquoel gitanorsquo] Scie mocanul ce e şofranul Cacircnd ěl vede pě tavă [lsquoa (la) safatarsquo] gacircndesce că e

otravă Drsquoaltra banda el pastor transsilvagrave i el gitano que acabem de veure es poden substituir

meacutes genegravericament pel cioban [lsquopastorrsquo] i el ţăran [lsquopagegravesrsquo] Nu scie cĭobanul [] Ce e şofranul

[lsquoNo sap el pastor [] Quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 172 nuacutem 11546) i Ţaranul

nu scie ce e şofranul1561 [lsquoEl pagegraves no sap quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 662

nuacutem 10890) Finalment recuperem la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] I p

1554 CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) recullen la solucioacute de Frunzetti amb molt lleus diferegravencies Ce ştie măgarul ce-i nectarul ce ştie ţiganul ce-i şofranul [lsquoQuegrave sap lrsquoase quegrave eacutes el negravectar quegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragraversquo] 1555 Paregravemia que a voltes conteacute el seguumlent repicoacute Ţiganul nu scie ce e şofranul dar nicĭ boeru meşniţa [lsquoEl gitano no sap quegrave eacutes el safragrave perograve tampoc el boiar (sap quegrave soacuten) les farinetesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 371 nuacutem 14226) Drsquoaltra banda tingueu en compte pel que fa a la mencioacute del safragrave que Şofran nu poţĭ găsi icircn orĭ-ce băcănie [lsquoSafragrave no (en) pots trobar a qualsevol botiga de queviuresrsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 125 nuacutem 9277) 1556 Donrsquot CAST pearls before swine 1557 Itrsquos CAVIAR(E) to the generalmultitude 1558 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1559 Segons el DEX (sv mocaacuten) ldquoLocuitor (romacircn) din regiunile muntoase (icircn special ale Transilvaniei) spec cioban din regiunile muntoase (mai ales ale Transilvaniei)rdquo [lsquoHabitant (romanegraves) de les regions muntanyoses (en especial de Transsilvagravenia) especialment pastor de les regions muntanyoses (sobretot de Transsilvagravenia)rsquo] Sota el sinogravenim mocofan heus aquiacute la variant Scie mocofanu [] Ce e şofranu [lsquoSap el pastor transsilvagrave [] Quegrave eacutes el safragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 428 nuacutem 12317) 1560 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1561 Zanne hi afegeix una paregravemia alemanya del tot equivalent que no ens estem drsquoesmentar Was versteht ein Bauer vom Safran (2004 [1900] IV p 663 nuacutem 10890)

301

321) per esbossar una solucioacute intermegravedia entre lrsquoasinina paregravemia quixotesca i les ensafranades

opcions romaneses iquestY que sab srsquo ase de rsquos safraacute1562

Quant a lrsquoopcioacute de Papu CARTALEANU et alii (2007 p 210 nuacutem 1882) ens apunten ldquoNu acorda cuiva ceea ce nu poate preţui nu face lucruri bune icircn timp nepotrivitrdquo [lsquoNo atorguis a alguacute allograve que no pot apreciar no facis bones accions a deshorarsquo] consell a hores drsquoara gota estrany que ilmiddotlustren amb el refrany Nu strica orzul pe gacircşte cacircnd icirci iarba la genunchi [lsquoNo malgastis lrsquoordi amb les oques quan tens lrsquoherba als genollsrsquo] Nu stricagrave orzu pe gacircsce cacircnd icircĭ ĭeacuterba la genunchĭ (ZANNE 2004 [1901] IX p 495 nuacutem 7242) Nu strica orzul pe gacircşte (cacircnd iarba e pacircnă la genunchi) (MILLIO 1999 p 206 nuacutem 1739a1563) Ce stricĭ [lsquo(Per) Quegrave malgastesrsquo] orzul pe gacircsce cacircnd e ĭeacuterba la genunchĭ (ZANNE 2003 [1897] II p 165 nuacutem 3402) Ce strici orzul pe gacircşte cacircnd e iarba pacircnă la genunchi (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458b1564) CALCIU et alii (1979 p 960 sv stricaIII2) redueixen lrsquoesmentada paregravemia bimembre al fraseologisme de base A strica orzul pe gicircşte1565 [lsquoMalgastar lrsquoordi amb les oquesrsquo] agravempliament representat al refranyer romanegraves Stricĭ [lsquoMalgastesrsquo] orzul pe gacircsce (ZANNE 1895 I p 230 nuacutem 933) Nu strica [lsquoNo malgastisrsquo] orzul pe gacircşte (MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458a1566 p 57 nuacutem 480c1567) Nu stricaţi [lsquoNo malgasteursquo] orzul pe gicircşte (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5499) Reproduiumlm a continuacioacute un fragment de DUMISTRĂCEL (1997 p 170) que ens contextualitza la frase feta pragmagraveticament i simbogravelica

ldquoEste cel puţin icircndoielnic că gicircştele nu ar preţui orzul[1568] este icircnsă sigur că nu-l

laquodispreţuiescraquo iar agricultorul are uneori interesul să le hrănească cu boabele acestei

cereale atunci cicircnd le icircngraşă icircntrucicirct laquoorzul icircncolţit dă cea mai bună carneraquo [] Din

optica raportării la oameni avem de a face cu o distorsiune icircn planul simbolicii nu a fost

vorba iniţial de capacitatea de a aprecia sau nu orzul ci de momentul nepotrivit cicircnd

cineva necugetat icircl folosea pentru hrana păsărilor respectiverdquo1569

El ldquomalbaratamentrdquo que acabem de descriure es retroba en el cas de les pomes quan volem

oferir-les a qui estagrave avesat a menjar-les bordes Nu stricagrave merele cu cel deprins a macircncagrave

1562 Vegeu al DCVB (sv ase) la variant iquestQuegrave sap lrsquoase quegrave cosa eacutes safragrave si mai ha estat adroguer 1563 HONEY is not fot the assrsquos mouth 1564 Donrsquot CAST pearls before swine 1565 I srsquoacompanya de les seguumlents versions en castellagrave ldquoEchar margaritas a los cerdos (sau a los puercos) no estaacute la miel para la boca del asno echar caperuzas a la tarascardquo lrsquouacuteltima de les quals ens ha dut a consultar el DRAE (sv tarasca2) ldquoCerda (hembra del cerdo)rdquo 1566 Donrsquot CAST pearls before swine 1567 Itrsquos CAVIAR(E) to the generalmultitude 1568 CALCIU SAMHARADZE (20052 p 621 sv miel) nrsquoesmenten una variant que substitueix lrsquoordi pel fenc Nu-i facircnul pentru gacircşte [lsquoNo eacutes el fenc per a les oquesrsquo] 1569 lsquoEacutes com a miacutenim dubtoacutes que les oques no valorin lrsquoordi en canvi eacutes segur que no el laquomenyspreenraquo i (tambeacute) lrsquoagricultor teacute a vegades (lrsquo)interegraves a peixar-les amb els grans drsquoaquest cereal quan les engreixa ja que laquolrsquoordi germinat doacutena la millor carnraquo [] Des de lrsquoograveptica de la referegravencia als homes tenim entre mans una distorsioacute en el plagravenol del simbolisme a lrsquoinici no es va tractar de la capacitat drsquoapreciar o no lrsquoordi sinoacute del moment inadequat en quegrave alguacute sense pensar-hi el feia servir com a aliment de les aus respectivesrsquo

302

pădureţe [lsquoNo malgastis les pomes amb aquell (que estagrave) avesat a menjar(-les) bordesrsquo] (ZANNE

2004 [1899] III p 659 nuacutem 8826) Nu strica merele cu cel deprins a micircnca pădureţe

(MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5498) Nu strica merele cu cel deprins a macircnca pădureţe

(MILLIO 1999 p 55 nuacutem 458e1570) No endebades lrsquoanterior refrany de Zanne es

complementa amb lrsquoapunt final ldquoCu alte cuvinte nu stricagrave orḑul pe gacircscerdquo [lsquoAmb drsquoaltres

paraules no malgastis lrsquoordi amb les oquesrsquo]

Per cloure la fitxa agafarem lrsquoepiacutegraf nuacutemero 1739 de MILLIO (1999 p 206) en quegrave per a la

paregravemia anglesa HONEY is not for the assrsquos mouth convergeixen tres refranys ja esmentats un

que conteacute el motiu drsquoorzul pe gacircşte [lsquolrsquoordi a les oquesrsquo] (nuacutem 1739a) un altre amb

lrsquoassociacioacute ţiganul - şofranul [lsquoel gitano - el safragraversquo] (nuacutem 1739c) i una triacuteada amb la presegravencia

de mocanulţiganul - şofranul [lsquoel pastor transsilvagraveel gitano ndash el safragraversquo] (nuacutem 1739e) A

aquests cal afegir les paregravemies Pui migdala icircn nasul porcului şi el spune că e ghindă [lsquoPoses

lrsquoametlla al nas del porc i ell diu que eacutes glarsquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem 1739b) i Nu pune

mărgăritare icircnaintea porcilor [lsquoNo posis perles davant dels porcsrsquo] (MILLIO 1999 p 206 nuacutem

1739d)

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

Vegeu No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

1570 Donrsquot CAST pearls before swine

303

No es oro todo lo que reluce1571 (II Cap 33 i 48 p 990 i 1115) (II Cap 33 p 990) Nu-i aur tot ce-ţi ia ochii (PAPU 1965 II p 307) [lsquoNo eacutes or tot el que et crida lrsquoatencioacutersquo] Nu-i aur tot ce străluceşte (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] (II Cap 48 p 1115) Nu-i aur tot ce străluceşte (PAPU 1965 II p 427) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] Nu tot ce străluceşte e aur (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoNo tot el que lluu eacutes orrsquo] IRIBARREN (19744 p 604) ens aclareix que el nostre refrany ldquoSe halla en casi todas las lenguas

modernas es la traduccioacuten del proverbio latino Non omne quod nitet aurum est Indica que no

hay que fiarse de las aparienciasrdquo1572 Lrsquoactual validesa del refrany es demostra a tall

drsquoexemple en el reeixit comentari (almenys des del punt de vista fraseologravegic) que es va

permetre una guia rusa castellanoparlant durant una visita a lrsquoenlluernador palau petersburguegraves

de Caterina la Gran ldquoAquiacute opuestamente al refraacuten siacute que es oro todo lo que relucerdquo Quant als

reculls consultats trobem la paregravemia quixotesca a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 9021573 sv

reluzir) CORREAS (2000 [1627] p 567 nuacutem 599) ETXABE (2001 p 2841574) ROMERO

(20012 p 248 nuacutem 6951575) i ARTHABER (1929 p 479 nuacutem 950) el qual aprofita per

vincular-hi el francegraves Tout ce qui brille nrsquoest pas or1576 i lrsquoitaliagrave Non egrave tuttrsquooro quel che

riluce1577

Un cop trobada la veta agraveuria del refranyer espanyol no resulta gota difiacutecil resseguir-la als reculls romanesos Nu e Nu-i aur tot ce străluce [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo] (HINŢESCU 1985 p 120 nuacutem 1967) Nu e aur tot ce străluceşte (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 23) Nu-i aur tot ce străluceşte (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) Nu tot ce străluceşte e aur (MILLIO 1999 p 100 nuacutem 8501578) Nu tot ce străluceşte icirci aur (BOTEZATU HAcircNCU 20033

1571 Segons MORVAY (2001 p 77) aquest eacutes un drsquoaquells refranys que ldquopodriacuteamos considerar europeismos ya que se usan en varias lenguas en forma ideacutentica o muy similarrdquo No endebades TARNOVSKA (2005 p 289) en registra 8480 citacions a Google xifra que el converteix de llarg en el refrany quixotesc meacutes ben representat en aquest agravembit 1572 De ben semblant guisa el comenten CAMPOS BARELLA (1998 p 262 nuacutem 2576) ldquoAconseja no fiarse de las apariencias porque no todo lo que parece bueno lo es en realidadrdquo 1573 Amb la forma reluze en lloc de reluce 1574 Eacutes a dir segons la glossa de lrsquoautor ldquoLas apariencias engantildeanrdquo 1575 Amb lrsquoapunt ldquoRefraacuten muy popular extendido por toda Espantildea e Hispanoameacuterica Sentildeala que no hay que dejarse deslumbrar por los tentadores reflejos con los que quienes nos quieren seducir nos encandilan A veces guiados por esos destellos podemos confundirnos y nos pueden dar gato por liebre Por ese motivo la sentencia nos invita a que examinemos bien las cosas que nos atraen para ver si valen la pena de verdadrdquo 1576 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 69 nuacutem 1440) en la variant Tout ce qui brille nrsquoest point or i a GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 283) amb dues propostes meacutes Tout ce qui reluit (luit brille) nrsquoest pas or 1577 Aixiacute mateix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 627 nuacutem X7729) a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 339 nuacutem 3691) en la variant Non egrave tutto oro quel che luccica (riluce) 1578 EVERY LIGHT is not the sun

304

p 23) Tot ce luceşte [lsquobrillarsquo] nu e aur (HINŢESCU 1985 p 154 nuacutem 2762) Nu tot ce sclipeşte [lsquoresplendeixrsquo] e aur (MILLIO 1999 p 10 nuacutem 77a1579) variants que resumim en la proteica paregravemia Nu tot ce luceşte (străluce sclipeşte) e aur [lsquoNo tot el que brilla (lluu resplendeix) eacutes orrsquo] (GHEORGHE 1986 p 286 nuacutem 283) Bo i aprofitant la variant Orĭ-ce lucesce nu sě icircnţelege aur [lsquoTot el que brilla no ha de ser necessagraveriament orrsquo] (ZANNE 1895 I p 115 nuacutem 433) Orice luceşte nu se icircnţelege aur (MILLIO 1999 p 11 nuacutem 77b1580 CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) Zanne nrsquoesmenta els equivalents en francegraves italiagrave i per tancar el cercle en castellagrave Tout ce qui reluit nrsquoest pas or Ogni luccioli [sic] non e [sic] fuoco1581 i No es oro todo le [sic] que reluce1582 Quant a les traduccions romaneses sorpreacuten veure-hi com Papu empra lrsquoesmentat refrany en el capiacutetol 48 (1965 II p 427) mentre que en el capiacutetol 33 (1965 II p 307) havia optat per la frase feta A lua ochii [lsquocridar lrsquoatencioacutersquo]

Drsquoaltra banda aixiacute com la paregravemia castellana original a voltes compta amb un segon hemistiqui

No es oro todo lo que reluce ni harina lo que blanquea (CORREAS 2000 [1627] p 566 nuacutem

580 ETXABE 2001 p 284 CALLES 2006 p 40 nuacutem 1141583) No es oro todo lo que reluce

ni harina todo lo que blanquea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 49 nuacutem 4489) tambeacute en

romanegraves sersquons presenten dos casos semblants Nu tot ce sclipeşte e aur [] şi nu tot ce zboară se

mănicircncă [lsquoNo tot el que resplendeix eacutes or [] I no tot el que vola es menjarsquo] (MUNTEAN 1967 p

282 nuacutem 5554) Nu tot ce sclipeşte e aur şi nu tot ce zboară se mănicircncă (GHEORGHE 1986 p

286 nuacutem 283) Nu tot ce sclipeşte e aur şi nu tot ce zboară se mănacircncă (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 674 sv oro) i en segon lloc Nu tot cersquoĭ dulce rsquoĭ mĭere nu tot ce

sclipesce rsquoĭ aur [lsquoNo tot el que eacutes dolccedil eacutes mel no tot el que resplendeix eacutes orrsquo] (ZANNE 2004

[1903] X p 229 nuacutem 10025) Val la pena esmentar que els repicons drsquoaquestes paregravemies

tambeacute existeixen com a refranys independents1584 Nu tot ce zboară se mănacircncă (MILLIO 1999

p 11 nuacutem 77d1585) i Nu tot ce-i dulce e miere (MILLIO 1999 p 11 nuacutem 77c1586)

Per acabar recordem que Toate străchinile nu sicircnt pentru ciorbă [lsquoNo totes les escudelles soacuten

per a soparsquo] (MUNTEAN 1967 p 375 nuacutem 7248) i amb el mateix sentit si beacute ara en clau

floral Multe flori sunt pe lume dar puţine miroase [lsquoMoltes flors hi ha al moacuten perograve poques fan

olorrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 31 nuacutem 216) Multe flori sicircnt pe lume dar nu toate

1579 ALL that glittersshine is not GOLD (ALL is not gold that glitters) 1580 Iacutedem 1581 Per sort en la forma correcta a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 364 nuacutem 3951) i BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 627 nuacutem X7729b) Ogni lucciola non egrave fuoco 1582 Al seu torn CASADO et alii (1998 p 89) esmenten com a equivalents de la paregravemia castellana el francegraves Tout ce qui brille nrsquoest pas or lrsquoitaliagrave Non egrave oro tutto ciograve che luccica i lrsquoanglegraves All that glitters is not gold que coincideix amb el refrany nuacutemero 77 de MILLIO (1999 p 10) 1583 Amb la glossa ldquoSe advierte sobre la necesidad de desconfiar de aquello que tiene apariencia muy agradable tanto en las personas como en las cosas Tambieacuten sugiere que en las cosas hermosas se hallan a veces grandes peligros o inconvenientesrdquo 1584 Igualment en castellagrave No es todo harina lo que blanquea (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 49 nuacutem 4491) 1585 ALL that glittersshine is not GOLD (ALL is not gold that glitters) 1586 Iacutedem

305

au miros [lsquoperograve no totes fan olorrsquo] (MUNTEAN 1967 p 259 nuacutem 5076) Amb una formulacioacute

ben similar lrsquoestel de la poesia romanesa (amb aquesta antonomagravesia nomeacutes podem almiddotludir a

Mihai Eminescu) enceta la poesia Criticilor mei [lsquoAls meus criacuteticsrsquo]

ldquoMulte flori sunt dar puţine

Rod icircn lume o să poarte

Toate bat la poarta vieţii

Dar se scutur multe moarterdquo1587

1587 lsquoHay muchas flores pero pocas [] daraacuten su fruto por el mundo [] [todas] golpean la puerta de la vida [] pero muchas se esparcen muertasrsquo traduccioacute de GIURCĂ Dana Mihaela Joseacute Manuel LUCIacuteA MEGIacuteAS (2004) Mihail Eminescu Poesiacuteas Madrid Ed Caacutetedra (p 429) Com que es tracta drsquouna edicioacute bilinguumle lrsquooriginal romanegraves figura a la pagravegina 428

306

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609) Nu e cu putinţă să stea arcul icircncordat tot timpul (FRUNZETTI 1965 I p 642) [lsquoNo eacutes possible que estigui lrsquoarc armat tot el tempsrsquo] Nu e cu putinţă ca arcul să stea permanent icircncordat (MĂRCULESCU 2007 I p 525) [lsquoNo eacutes possible que lrsquoarc estigui permanentment armatrsquo] La fortuna de la paregravemia quixotesca depegraven de les variants Arco que mucho brega o eacutel o la

cuerda1588 (CORREAS 2000 [1627] p 102 nuacutem 2171 ETXABE 2001 p 551589 CALLES 2006

p 259 nuacutem 8821590) i Arco siempre armado o flojo o quebrado (CORREAS 2000 [1627] p

102 nuacutem 2172 CAMPOS BARELLA 1998 p 30 nuacutem 2901591 ETXABE 2001 p 551592)

refrany que per si no fos prou entenedor ens amplia CORREAS (2000 [1627] p 255 nuacutem 185)

El arco mucho tiempo armado peligra de quedar flojo o ser quebrado Aixiacute doncs ldquoNada

violento es duradero Una enfermedad grave una tempestad deshecha una revolucioacuten

sangrienta no son durables lo que acontece con el arco en tensioacuten[1593] dispara o se romperdquo1594

(OLMOS 19982 [1940] p 105-106) Aquesta reflexioacute coincideix amb el catalagrave Arc sempre

estirat arc esbrahonat (RULLAN 2005 [1905] I p 299) i amb el consell romanegraves Nu icircntinde

coarda că se rupe [lsquoNo estiris la corda que es trencarsquo] (MILLIO 1999 p 236 nuacutem 19771595)

amb la matisada variant Nu icircntinde coacuterda preacute mult că se rupe [lsquoNo estiris la corda massa que es

trencarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 314 nuacutem 9896) Nu icircntinde coarda prea mult că se rupe

(GHEORGHE 1986 p 168 nuacutem 128 MILLIO 1999 p 47 nuacutem 4021596) Si beacute en les paregravemies

romaneses que acabem drsquoesmentar no srsquohi especifiqui lrsquoarc de lrsquooriginal castellagrave resulta qui-

sap-lo interessant observar com ZANNE (2004 [1900] IV p 314) recorre com a equivalent del

refrany nuacutem 9896 al francegraves Lrsquoarc tonsiours ou trop ne doibt ecirctre tendu car il romprait i a

1588 Paregravemia que ARTHABER (1929 p 53 nuacutem 100) relaciona amb el francegraves Lrsquoarc toujours tendu se gacircte i lrsquoitaliagrave Il troppo tirar | Lrsquoarco fa spezzar Pel que fa al refrany francegraves nrsquoespigolem una variant a GHEORGHE (1986 p 168 nuacutem 128) Arc toujours tendu se rompt (gacircte) i encara una altra a MONTREYNAUD et alii (1993 p 92 nuacutem 1931) Arc trop tendu tocirct lacirccheacute ou rompu Quant al refrany italiagrave SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 513 nuacutem 5609) i GHEORGHE (1986 p 168 nuacutem 128) ens en transmeten la variant Il troppo tirar lrsquoarco fa spezzar mentre que BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 252 nuacutem V541 p 496 nuacutem IX147111a) conclouen Arco sempre teso si spezza 1589 Etxabe apunta ldquoEn sentido literal dice que una tensioacuten excesiva romperaacute la cuerda o quebraraacute el arco Por extensioacuten informa de que un sobreesfuerzo puede perjudicar tanto a la salud del trabajador como a la calidad del trabajordquo 1590 Calles afirma que el refrany ldquoRecomienda el trabajo moderado y en teacuterminos generales aconseja el uso prudente de todas las cosas incluido el cuerpo humanordquo 1591 Segons les autores ldquoDa a entender que las cosas humanas no pueden mantenerse mucho tiempo en un estado violentordquo 1592 Amb la glossa ldquoLas situaciones sometidas a una tensioacuten permanente no son recomendablesrdquo 1593 No endebades COVARRUBIAS (1977 [1611] p 142 sv arco) defineix lrsquoexpressioacute Afloxar el arco com a ldquoDescansar del trabajordquo 1594 Lrsquoanterior reflexioacute en clau literagraveria ens recorda el tiacutetol del poemari publicat per Rosmariacute Torrens Guerrini el 2012 a Los Libros de la Frontera (Sant Cugat del Vallegraves) Cuando el arco estaacute tensado Parant esment a la simbologia del tiacutetol en relacioacute a lrsquoacte creatiu no ens estem de citar la poesia que doacutena nom al recull Es un estado [] Escribir es un estado [] Mi torso como una esponja [] a la que escurrir el agua [] Tirar de ella y tensarla como un arco [] Pulsar su cuerda de berimbao [] y arrancar colores [] Decir palabras es un estado (p 97) 1595 LEAVE off while the play is good 1596 A BOW long bent at last waxes weak (A BOW too tightly strung will break)

307

lrsquoitaliagrave Lrsquoarco si rompe se sta troppo teso Aprofitant les traduccions franceses i italianes del

Quijote de quegrave disposem ens pot la curiositat de donar-hi un cop drsquoull vagaroacutes en francegraves

trobem dues formulacions gairebeacute idegraventiques (tot i que allunyades de la proposada per Zanne) Il

nrsquoest pas possible quesbquo lrsquoarc soit continuellement bandeacute (OUDIN CASSOU 2002 [1949] p

575) i Il nrsquoest pas possible que lrsquoesprit soit continuellement bandeacute (FANLO 2010 [2008] I p

649) mentre que en italiagrave meacutes a tocar de la versioacute apuntada pel gran paremiograveleg romanegraves

ambdoacutes traductors coincideixen completament Non egrave possibile che lrsquoarco sia sempre teso

(BODINI 2005 [1957] I p 541 VIAN COZZI 1960 I p 536) En resum sembla prou clar que

les traduccions romaneses de Frunzetti i Mărculescu que al seu torn es diferencien

bagravesicament en la utilitzacioacute de tot timpul [lsquotot el tempsrsquo] o permanent [lsquopermanentmentrsquo] soacuten

traduccions ben literals de lrsquooriginal quixotesc

308

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796) Nu se află nici un drum aticirct de neted [] ca să n-aibă niscai poticneli sau piedici (PAPU 1965 II p 119) [lsquoNo es troba cap camiacute tan llis [] que no tingui alguns entrebancs o obstaclesrsquo] Nu-i drum atacirct de oblu icircncacirct să nu aibă vreo piedică sau vreo hacircrtoapă (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoNo hi ha camiacute tan planer que no tingui algun obstacle o algun barrancrsquo] Sancho engega aquest refrany ldquoAl escudero del Caballero del Bosque que contaba como su

amo estaba enamorado de una tal Casildea de Vandalia la maacutes cruda y maacutes asada sentildeora que en

todo el orbe podiacutea hallarserdquo1597 (COLL 1874 p 49 nuacutem 66) Per la seva banda MARTIacuteNEZ

KLEISER (1995 [1953] p 198 nuacutem 17973) elimina el possible tropezoacuten No hay camino tan

llano que no tenga alguacuten barranco i a meacutes canvia llano per largo en una variant que ens va

com anell al dit a tots els que hem gaudit i sofert a lrsquoensems el llarg Camintildeo de Santiago En

camino largo[1598] por fuerza ha de haber barrancos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 198

nuacutem 17971) i eacutes que si com glossa CABALLERO (1970 p 188 nuacutem 2599) ldquopueden aparecer

dificultades en las cosas maacutes sencillasrdquo imaginem-nos quines complicacions no poden

aparegraveixer si el camiacute srsquoallargassa A fi de cloure positivament aquest paragravegraf pensem que No

hay camino que no tenga fin paregravemia que ARTHABER (1929 p 296 nuacutem 580) relaciona amb

dos refranys en francegraves i italiagrave de careacutes no pas espacial ans temporal Il nrsquoy a si long jour qui

ne vienne agrave la nuit i Non vrsquoegrave si lungo giorno che nol segua la notte1599

El corresponent romanegraves meacutes aproximat ens lrsquoofereix MILLIO (1999 p 103 nuacutem 872Ia1600 p

325 nuacutem 2755a1601) Nu-i drum fără hacircrtoape [lsquoNo hi ha camiacute sense barrancsrsquo] a partir drsquoaquiacute

a recer de lrsquohiperogravenim paregravemic No hay felicidad completa1602 els equivalents romanesos ad

sensum soacuten ben variats comenccedilant per la desagraiumlda tasca agriacutecola de A separa neghina de

gricircu1603 [lsquoSeparar la niella1604 del blatrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 429 sv gricircu) eacutes a dir de

separar la cizantildea del buen grano Certament Nu e gracircŭ fără neghină1605 [lsquoNo hi ha blat sense

1597 Lrsquoautor proposa dues paregravemies similars De cada canto hay tres leguas de mal quebranto i Tambien [sic] por do va como por do vino tres leguas hay de mal camino 1598 Com molt beacute afirma RULLAN (2005 [1905] II p 75) Per tot hi ha cent lleacutegos de mal cami y altras tantas de volteacutera 1599 En la versioacute recollida per SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 353 nuacutem 3837) Non vi egrave giorno sigrave lungo che non lo segua la notte 1600 EVERY PATH has a puddle 1601 There will be RUBS in the smoothest road (No way so smooth but it has some RUB) 1602 Hiperogravenim paregravemic que el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes esmenta a propogravesit de diferents paregravemies com ara No hay miel sin hiel o No hay rosa sin espinas per citar-ne un parell drsquoexemples 1603 Meacutes endavant CALCIU et alii (1979 p 669-670 sv neghină) desenvolupen aquest fraseologisme ldquoA alege neghina din gricircu (sau gricircul din neghină)rdquo bo i oferint-nos-en la mateixa traduccioacute Separar la cizantildea del buen grano 1604 Ens referim a lrsquoherba que respon al nom cientiacutefic drsquoAgrostemma githago 1605 Zanne relaciona aquesta paregravemia amb el francegraves Nul vin sans lie que al seu torn i de tornada al romanegraves seria Nu-i vin fără drojdii [lsquoNo hi ha vi sense sedimentsrsquo] (MILLIO 1999 p 225 nuacutem 1893c p 237 nuacutem 1981 p 333 nuacutem 2814d)

309

niellarsquo] (ZANNE 1895 I p 190 nuacutem 762) Nu e gricircu fără neghină (FLONTA 1992a p 103

nuacutem 6941606 1992b p 122 nuacutem 6981607) Nu-i gracircu fără neghină (MILLIO 1999 p 225 nuacutem

1893b1608 p 283 nuacutem 23891609) Nu e gracircu fără neghină (MILLIO 1999 p 333 nuacutem

2814c1610 CARTALEANU et alii 2007 p 204 nuacutem 1813) Ben mirat Icircn cel mai bun gricircu

găseşti şi cicircte un fir de neghină [lsquoEn el millor gra tambeacute trobes el corresponent fil de niellarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 209 nuacutem 4193) de manera que el benefici va sempre acompanyat

drsquoalguna dificultat Fiecare grăunte are făină dar are şi tăricircţă [lsquoCada gra teacute farina perograve tambeacute

teacute segoacutersquo] (FLONTA 1992a p 103 nuacutem 6941611 1992b p 122 nuacutem 6981612) Si dels sembrats

passem al bosc i seguint lrsquoanterior norma Nu se poacutete pădure fără uscăturĭ1613 [lsquoNo hi pot haver

bosc sense ramallarsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 496 nuacutem 7245) o beacute Pădure fără uscăturĭ

nicĭ-cum sě poacutete găsi1614 [lsquoBosc sense ramalla (no) es pot trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895

I p 231 nuacutem 939) En consequumlegravencia i en versioacute afirmativa Orice pădure are şi uscături [lsquoTot

bosc tambeacute teacute ramallarsquo] (MILLIO 1999 p 146 nuacutem 1230b1615) dit sigui en la formulacioacute

romanesa meacutes habitual Nu e pădure fără uscătură [lsquoNo hi ha bosc sense (alguna) ramallarsquo]

(MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008f1616 p 225 nuacutem 1893a1617 p 361 nuacutem 30581618) Nu-i

pădure fără uscătură (MILLIO 1999 p 146 nuacutem 1230c1619 p 333 nuacutem 2814a1620) Nu e

pădure fără uscături [lsquosense ramallarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1073 sv uscătură1621 MILLIO

1999 p 348 nuacutem 29411622 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 25) Nu-i pădure fără uscături

(CARTALEANU et alii 2007 p 204 nuacutem 1813)

Des del bosc amb meacutes o meys ramalla ens endinsem suara en un jardiacute que ens oferiragrave la seva

flor meacutes preuada no sense abans advertir-nos Trandafir fără ghimpĭ nicĭ cum poţĭ găsigrave1623

[lsquoRosa sense punxes (no la) pots trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895 I p 296 nuacutem 1196) eacutes

1606 Every GRAIN has its bran Lrsquoautor hi afegeix el francegraves Chaque grain a sa paille que tambeacute espigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 23 nuacutem 303) 1607 No ROSE without a thorn Flonta treu a colmiddotlacioacute el castellagrave Cada grano tiene su paja i els portuguesos No hay grano sin paja i Natildeo haacute trigo sem joio 1608 IT is a small flock that has not a BLACK SHEEP 1609 NO wheat without its chaff 1610 Therersquos a scabby SHEEP in every flock (There are black SHEEP in every flockfold) 1611 Every GRAIN has its bran 1612 No ROSE without a thorn 1613 I estirant una punta meacutes el fil arribariacuteem a gens arriscades consideracions drsquoordre moral Nici pădure fără vreascuri nici om fără cusur [lsquoNi bosc sense brancall ni home sense defectersquo] (MUNTEAN 1967 p 268 nuacutem 5225 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 215) 1614 Amb esment del francegraves (1895 I p 232 nuacutem 939) Nul bois sans escorce 1615 A GOOD garden may have some weeds 1616 The FINEST garden is not free from weed 1617 IT is a small flock that has not a BLACK SHEEP 1618 There was never a good TOWN but had a mire at one end of it 1619 A GOOD garden may have some weeds 1620 Therersquos a scabby SHEEP in every flock (There are black SHEEP in every flockfold) 1621 Amb tres propostes de traduccioacute ldquoen el mejor vino hay heces no hay miel sin hiel no hay harina sin salvadordquo 1622 There are spots on the SUN 1623 Compareu-ne lrsquoestructura amb el dessuacutes esmentat Pădure fără uscăturĭ nicĭ-cum sě poacutete găsi [lsquoBosc sense ramalla (no) es pot trobar de cap manerarsquo] (ZANNE 1895 I p 231 nuacutem 939)

310

a dir que en romanegraves amb molt diverses variants que responen al castellagrave No hay rosa sin

espinas (ETXABE 2001 p 292) podem afirmar Nu e trandafir fără spini [lsquoNo hi ha rosa sense

espinesrsquo] (FLONTA 1992a p 187 nuacutem 12811624 1992b p 220 nuacutem 12741625 BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 25) Nicĭ un trandafir fără ghimpĭ [lsquoCap rosa sense punxesrsquo] (ZANNE 1895

I p 296 nuacutem 1197) Nici un trandafir fără ghimpi (FLONTA 1992b p 220 nuacutem 12741626)

Fie-ce trandafir cu ghimpele luĭ [lsquoCada rosa amb les seves punxesrsquo] (ZANNE 1895 I p 297

nuacutem 1198) Orice trandafir are şi spin [lsquoTota rosa teacute tambeacute (alguna) punxarsquo] (HINŢESCU 1985

p 129 nuacutem 2186) Nici o roză[1627] fără spin spini [lsquoCap rosa sense punxa punxesrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 116 nuacutem 1888)

Acabem amb tres paregravemies que ultra la proximitat semagraventica amb els anteriors exemples i amb

la paregravemia quixotesca de referegravencia respecten lrsquoestructura formal (vista en alguna variant de tots

els exemples esmentats) ldquoNo hi ha A sense Brdquo en quegrave B almiddotludeix a un inconvenient o

contingegravencia que perjudica A Nu e carne fără oase1628 [lsquoNo hi ha carn sense osrsquo] (MUNTEAN

1967 p 273 nuacutem 5333 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 54) Nu e cer fără nori [lsquoNo hi ha cel

sense nuacutevolsrsquo] (HINŢESCU 1985 p 118 nuacutem 1934) Nu-i grădină fără buruieni1629 [lsquoNo hi ha

jardiacute sense males herbesrsquo] (MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008b1630)

1624 No ROSE without a thorn Amb esment al francegraves Nulle rose sans eacutepines Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 11 nuacutem 86) 1625 No ROSE without a thorn Flonta no srsquoestagrave de citar el castellagrave No hay rosa sin espinas i el portuguegraves Natildeo haacute rosas sem espinhos 1626 Iacutedem 1627 Com es pot observar en els anteriors exemples el substantiu rosa en romanegraves es formula per mitjagrave de trandafir drsquoorigen grec El mot roză poc usual es troba present tanmateix en lrsquoexpressioacute roza vacircnturilor [lsquola rosa dels ventsrsquo] 1628 ZANNE (2004 [1899] III p 509 nuacutem 8313) nrsquoesmenta la variant Carne fără cĭolan nu se poacutete [lsquoCarn sense os no (nrsquo)hi pot haverrsquo] juntament amb el cors Un crsquoegrave carne senza osse 1629 Paregravemia que compta amb la seguumlent versioacute ampliada Buruieni se găsesc şi rsquon cea mai bună grădină [lsquoMales herbes es troben fins i tot al millor jardiacutersquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 15 nuacutem 65) Buruieni se găsesc şi icircn cea mai bună grădină (MILLIO 1999 p 119 nuacutem 1008a p 146 nuacutem 1230a) 1630 The FINEST garden is not free from weed

311

No hay padre ni madre[1631] a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852) Nu se află pe lume tată sau mamă cărora odraslele lor să le pară slute (PAPU 1965 II p 172) [lsquoNo es troba al moacuten pare o mare als quals els seus fills (els) semblin estrafetsrsquo] Nu există tată sau mamă cărora odraslele lor să li se pară uracircte (MĂRCULESCU 2007 II p 163) [lsquoNo existeix pare o mare als quals els seus fills (els) semblin lletjosrsquo] A la primeria del Quijote Cervantes hi introdueix una paternal captatio benevolentiae

ldquoAcontece tener un padre un hijo feo y sin gracia alguna y el amor que le tiene le pone una

venda en los ojos para que no vea sus faltas antes las juzga por discreciones y lindezas y las

cuenta a sus amigos por agudezas y donairesrdquo1632 (I Proacutelogo p 10) Sobre lrsquoamor patern que es

posa de manifest en lrsquoanterior fragment i en el refrany que ens ocupa OLMOS (19982 [1940] p

107-108) comenta ldquoLa pasioacuten es enemiga de la imparcialidad y en consecuencia de la justicia

Porque los padres son apasionados por sus hijos[1633] es difiacutecil que en ellos hallen defectos

Tanto ocurre cuando juzgamos nuestras propias obrasrdquo Aixiacute doncs a semblanccedila del castellagrave A

nadie le parecen sus hijos feos1634 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 348 nuacutem 30663)

Fie-căruĭa i se pare că copilul sěŭ e maĭ frumos [lsquoA cadascuacute() li sembla que el seu nen eacutes meacutes

bonicrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 78 nuacutem 3043) Fiecăruia i se pare (că) copilul său (e) mai

frumos (MILLIO 1999 p 70 nuacutem 590c1635) Fiecăruia i se pare că odrasla[1636] luicopilul său

e mai frumoasăfrumos (MILLIO 1999 p 301 nuacutem 2557a1637) paregravemia que es rebla amb el

seguumlent repicoacute Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos de-ar fi cicirct de uricirccios [lsquoA

cadascuacute li sembla que el seu nen eacutes (el) meacutes bonic per lletjot que siguirsquo] (MUNTEAN 1967 p

175 nuacutem 3666) Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos de-ar fi cacirct de uracirccios

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 133) Fiecăruia i se pare că copilul său e mai frumos fie cicirct de

uricirccios (HINŢESCU 1985 p 197 nuacutem 3865) Fins i tot en el cas dels fills aliens la seva

petitesa els converteix en qui-sap-lo encisadors Puĭu chĭar de drac şi tot e frumos [lsquoEl fill

1631 Pel que fa a lrsquoagravembit italiagrave us recomanem consultar CERVINI et alii (1999) article en quegrave es recull manta variant de la paregravemia Ogni figlio pare bello alla mamma la qual ben entegraves a semblanccedila del referent quixotesc ldquosi fonda sullrsquoovvia considerazione che ogni cosa (e in particolare un figlio) per brutta e mal riuscita che sia egrave vista con favore da chi lrsquoha prodottardquo (CERVINI et alii 1999 p 177) 1632 CANTERA et alii (2005 p 96) tambeacute recullen lrsquoesmentat fragment amb alguna vacilmiddotlacioacute inicial 1633 Amor patern que manta vegada desemboca en delicioses anegravecdotes com ara la narrada per Plutarc i que nosaltres al nostre torn recuperem de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 843-844 sv padre) ldquoEstando Argesilao excelentiacutessimo capitaacuten de los lacedemonios una vez jugando con sus hijos que eran muy pequentildeos y a casso un amigo entrasse en su casa y le viesse correr entre ellos con una cantildea por cavallo diacutexole laquoNo digas lo que has visto hasta que seas padreraquo declaraacutendole que ninguno que teniacutea hijos pudiera atribuir aquello a liviandad sino a muy grande amor aviendo experimentado quaacuten grande sea el que tiene un padre a sus hijosrdquo 1634 Cadascuacute per allagrave on lrsquoenfila Dijo el escarabajo a sus hijos iexclVenid acaacute mis flores (CAMPOS BARELLA 1998 p 149 nuacutem 1492) paregravemia matisada per la seguumlent glossa ldquoExplica cuaacutento engantildea el carintildeo en el juicio de las dotes y gracias de las personas a quienes queremos muchordquo 1635 The CROW thinks her own birds fairest 1636 Observirsquos la similitud legravexica entre copilul [lsquoel fillrsquo] i odrasla mot drsquoorigen eslau triat per ambdoacutes traductors romanesos i que el DEX (sv odraacuteslă1) defineix com a ldquoCopil descendent urmaș progenitură diams (La animale) Pui prăsilărdquo [lsquoFill descendent hereu progenitura diams (En els animals) pollet cadellrsquo] 1637 The OWL thinks all her young ones beauties

312

encara que (sigui) de dimoni i segueix sent bonicrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 596 nuacutem

14944) amb la glossa ldquoOrice copil mic pare frumosrdquo [lsquoTot nen petit sembla bonicrsquo]

Afirmava el genial Leonardo da Vinci ldquoNessuna cosa egrave che piuacute [sic] crsquoinganni che il nostro

giudiziordquo1638 Potser eacutes per aixograve que el pare corb respon ben cofoi quan li pregunten pels seus

planccedilons Corbule cum icircţi sicircnt puii mdash Frumoşi pe cicirct merge icircnnegresc1639 [lsquoCorb com soacuten

els teus corbatons mdash Bonics cada dia que passa srsquoennegreixenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 66

nuacutem 699) Si passem del corb a la cornella la representacioacute paremiologravegica eacutes considerable

comenccedilant per CALCIU SAMHARADZE (20052 p 496 sv hijo) que recullen el refrany

quixotesc i despreacutes drsquoesmentar la versioacute de Papu hi afegeixen Ciorii i se par puii ei de păun

[lsquoA la cornella() li semblen els seus pollets de paoacutersquo] refrany que sovinteja als reculls

romanesos Cĭoacutereĭ i se par puiĭ eĭ de păun (ZANNE 1895 I p 415 nuacutem 1643) Cioarei i se par

puii ei de păun (MUNTEAN 1967 p 99 nuacutem 2230 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 132) Ciorii

i se par puii ei de păun (MILLIO 1999 p 70 nuacutem 590b1640) Tenint en compte aixograve no eacutes gota

estrany que Şi cioara icircşi laudă puiul [lsquoFins i tot la cornella es lloa el polletrsquo] (MILLIO 1999 p

70 nuacutem 590a1641) Şi cioara-şi laudă puii [lsquoels polletsrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 135)

amb la variant ampliada Şi cioara icircşi laudă puiulzice că puiul ei e frumos [lsquoFins i tot la

cornella lloa el seu polletdiu que el seu pollet eacutes bonicrsquo] (MILLIO 1999 p 301 nuacutem

2557b1642) A la faula drsquoIsop intitulada La cornella i les aus aquesta es vesteix amb plomes

drsquoaltri perquegrave Zeus la consideri la meacutes bella de les aus qui sap si maldant de fer bo el refrany

Cĭoacutera cacircnd a icircntrebatrsquoo laquoce pasěre maĭ frumoacutesăraquo ea a arětat pě puiĭ eĭ [lsquoLa cornella quan li

va(n) preguntar laquoquin ocell (eacutes) meacutes bonicraquo ella (li) va mostrar els seus polletsrsquo] (ZANNE

1895 I p 414 nuacutem 1642) Cioara cacircnd a icircntrebat-o ce pasăre mai frumoasă ea i-a arătat pe

puii ei (MILLIO 1999 p 301 nuacutem 2557c1643) Cioara cicircnd am icircntrebat-o [lsquoquan li vaigvam

preguntarrsquo] ce pasere [sic] icirci mai frumoasă ea a arătat pe puiul ei [lsquoel seu polletrsquo] (HINŢESCU

1985 p 187 nuacutem 3630) Tanmateix no cal dir que lrsquoenganyifa de la disfressa en el context

almiddotlegograveric tan propi de les faules acabaragrave com el rosari de lrsquoaurora

Si ens traslladem de lrsquoagravembit ornitologravegic al boviacute la relacioacute pares-fills es manteacute igual de

falaguera Toacutetă vaca viţelul icircşĭ linge [lsquoTota vaca llepa el seu vedellrsquo] (ZANNE 1895 I p 686

nuacutem 2605) Toată vaca viţelul icircşi linge (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 41 i 135) una estampa

prou entenedora per beacute que Zanne hi afegeix la seguumlent glossa ldquoFie care părinte icircşĭ ĭubesce

1638 Aquest aforisme es troba al capiacutetol 62 intitulat ldquoDellrsquooperatore della pittura e suoi precettirdquo del Trattato della pittura 1639 Vegeu el refrany castellagrave ldquoGrumos de orordquo llama la lechuza a sus hijos (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 348 nuacutem 30664) 1640 The CROW thinks her own birds fairest 1641 Iacutedem 1642 The OWL thinks all her young ones beauties 1643 Iacutedem

313

copilulrdquo [lsquoTot pare estima el seu nenrsquo] Quan transcendim lrsquoagravembit familiar i analitzem les

relacions entre integrants drsquouna mateixa espegravecie no canvia res Porc la porc cel mai curat se

pare şi măgar la măgar cel cu glas mai frumos [lsquo(El) porc al porc el meacutes net (li) sembla i

(lrsquo)ase a lrsquoase aquell amb veu meacutes bonicarsquo] (MUNTEAN 1967 p 322 nuacutem 6290) Porc la porc

cel mai curat se pare şi măgar la măgar cel cu glas mai frumos (MILLIO 1999 p 243 nuacutem

2039b1644 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 40) I tambeacute fora de lrsquoagravembit zoologravegic Tot olarul

laudă oala sa [lsquoTot terrissarie lloa la seva ollarsquo] (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7296 MILLIO

1999 p 98 nuacutem 8261645 p 103 nuacutem 876a1646) o tambeacute Tot ţiganul icircşi laudă ciocanul [lsquoTot

gitano es lloa el martellrsquo] (MILLIO 1999 p 103 nuacutem 876b1647)

Per acabar ens permetem assenyalar la gradacioacute existent entre lrsquouracirct [lsquolleigrsquo] de Mărculescu

que el DEX (sv uracirct1) defineix com a persona ldquoCare are o icircnfățișare neplăcută care este lipsit

de frumusețe de armonierdquo [lsquoQue teacute una aparenccedila desagradable que estagrave mancat de bellesa

drsquoharmoniarsquo] i drsquoaltra banda lrsquoslut [lsquoestrafetrsquo] de Papu de connotacions prou meacutes esfereiumldores

ldquo(Om) mutilat schilodit infirm diform pocitrdquo [lsquo(Persona) mutilada tolida baldada deforme

estrafetarsquo] (DEX sv slut)

1644 LIKENESS causeth liking 1645 EVERY COOK praises his own broth 1646 EVERY pedlarpotter PRAISES his own needlespot 1647 Iacutedem

314

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844) Nu se află regulă fără excepţie (PAPU 1965 II p 164) [lsquoNo es troba regla sense excepcioacutersquo] Nu există regulă fără excepţie (MĂRCULESCU 2007 II p 156) [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo] Segons glossen CAMPOS BARELLA (1998 p 305 nuacutem 3000) ldquoSe usa para dar a entender que

no hay dicho o proloquio tan generalmente cierto que no falle o deje de verificarse en algunos

casos particularesrdquo A aquesta explicacioacute DUŢĂ (1997 p 303 nuacutem 36091648) hi afegeix un

apunt que aboca un raig de llum sobre el seu origen ldquoExpresia vine din dreptul roman care

admitea excepţia ca mijloc de apărarerdquo [lsquoLrsquoexpressioacute ve del dret romagrave que admetia lrsquoexcepcioacute

com a mitjagrave de defensarsquo] Es tracta drsquouna paregravemia ben representada al refranyer espanyol

MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 257 nuacutem 23427) per exemple lrsquoesmenta juntament

amb drsquoaltres variants com ara No hay regla que no falle (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p

257 nuacutem 23429) o No hay regla sin falencia (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 257 nuacutem

23430)

Ara beacute quan mirem drsquoencercar-la als reculls romanesos lrsquoacabem ensopegant a MILLIO (1999

p 325 nuacutem 27581649) Nu există regulă fără excepţie [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo] amb

una nota a peu de pagravegina ben aclaridora ldquoAdevăr atacirct de des exprimat şl [sic] icircn limba romacircnă

icircncacirct poate fi asimilat cu o zicalărdquo [lsquoVeritat tan sovint expressada tambeacute en (la) llengua

romanesa que pot ser assimilada amb una ditarsquo] Ens trobem doncs davant una paregravemia

habitual perograve mancada de tradicioacute bibliogragravefica almenys fins fa uns anys ja que ultra

lrsquoesment i la nota de Millio uns autors posteriors CALCIU SAMHARADZE (20052 p 788 sv

regla) citen el refrany quixotesc i el tradueixen amb una versioacute que combina a la perfeccioacute les

proposades per Papu i Mărculescu Nu existăse află regulă fără excepţie [lsquoNo existeixes troba

regla sense excepcioacutersquo] A tall de conclusioacute maldarem de donar suport a la positivitat de

lrsquoexcepcioacute dins la dinagravemica drsquoun context reglat bo i recordant La excepcioacuten confirma la regla

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 257 nuacutem 23434) paregravemia que en el diccionari de

CALCIU et alii (1979 p 357 sv excepţie) es presenta en versioacute romanesa Excepţia icircntăreşte

regula [lsquoLrsquoexcepcioacute reforccedila la reglarsquo]

1648 La paregravemia de base eacutes Nici o regulă fără excepţie [lsquoCap regla sense excepcioacutersquo] 1649 There is no RULE without an exception

315

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171) Picircnă ce nu l-am pierdut n-am ştiut ce-i binele (PAPU 1965 II p 483) [lsquoFins que no lrsquohem perdut no hem sabut quegrave eacutes el beacutersquo] Nu ne-am cunoscut binele pacircnă cacircnd nu l-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 444) [lsquoNo hem conegut el nostre beacute fins que no lrsquohem perdutrsquo] Altrament dit El bien no es conocido hasta que es perdido1650 (CAMPOS BARELLA 1998 p

44 nuacutem 419) refrany que ldquoDenota el gran aprecio que debe hacerse de la buena suerte por los

perjuicios y dantildeos que se experimentan cuando se malogrardquo Aixiacute mateix no oblidem que ldquoLa

persona que ha sufrido dolores o contrariedades es la que mejor valora cualquier bien o ventaja

que se le presenterdquo1651 (CAMPOS BARELLA 1998 p 44 nuacutem 415) i que no val a badar en cap

circumstagravencia avantatjosa per meacutes immutable que ens sembli puix que ldquolaquoDel bien al mal no

ay un canto de realraquo tan grande es la inconstancia de fortuna que en un instante suele mudarserdquo

(COVARRUBIAS 1977 [1611] p 215 sv bien) En aquest sentit no ens estem drsquoesmentar el

comentari de MAL LARA (2013 [1568] I p 516 nuacutem 80) al refrany Dios nos dio el rey de las

ranas1652

ldquoLo moral drsquoesta faacutebula es que assiacute acaesce al pueblo como a las ranas que si tiene un rey o

governador algo manso diacutezele que es lerdo remisso perezoso alma de caacutentaro un tonto y

otros vocablos que tienen para apodar a la mansedumbre Quiere uno que sea hombre de

hecho y si les cae en suerte condenan su crueldad loan la paciencia del passado llaacutemanla

edad de oro Esto deve ser o porque tenemos en poco lo presente como diremos que El

bien no es conoscido sino quando es perdido o porque las cosas nuevas son tenidas en maacutes

que las antiguas y assiacute quando tenemos alguacuten juez manso llamamos laquoEl juez de las

ranasraquo qursquo es del que se haziacutea burlardquo

1650 MAL LARA (2013 [1568] IV p 771 nuacutem 65) ultra lrsquoexemple que recollirem meacutes endavant tambeacute nrsquoesmenta la variant El bien no es conocido hasta perdido a propogravesit de la paregravemia La primera muger escoba y la segunda sentildeora eacutes a dir que ldquoel que tuvo muger como era la primera no la tratando como deviacutea y murieacutendose conocida su falta quiere emendarlo en la que vienerdquo 1651 Glossa al refrany Aquel sabe del bien que sabe del mal 1652 Clara almiddotlusioacute a la faula esogravepica que MAL LARA (2013 [1568] I p 515-516 nuacutem 80) recull talment ldquoestando el linage de las ranas libre no conosciendo el bien de la libertad por no ser menos que todos los otros animales y maacutes viendo que en los hombres lo aviacutea suplicavan a Juacutepiter les diesse rey Juacutepiter se rio de la demanda de las ranas Ellas a porfiacutea se lo pediacutean de manera que con la importunidad acabaron que se les diesse rey y fue que arrojoacute una gran viga en el charco donde estavan Y cayendo una cosa de tan grande peso en el agua hizo tanto ruido y remecioacute el agua que espantadas callan por un largo tiempo teniendo en gran veneracioacuten su rey Alleacuteganse poco a poco temerosas y reconosciendo una cosa en su rey que no se moviacutea eacutel sino llevado del agua quitado el miedo sintiendo ser palo saltando sobrrsquo eacutel y drsquo eacutel en el agua fue el rey por alguacuten tiempo deleite y juego y menosprecio No echando a burla su negocio porque teniacutean entendido que del rey se les siguiriacutea mandar unas y otras ser mandadas y que se vengariacutean algunas que entonces no podiacutean tornan a rogar a Juacutepiter no se olvide de sus pregarias les deacute rey diestro y que sea tal qual es menester a una gente desassossegada y parlera qual ellas eran Bien vio Juacutepiter la innocencia de las unas y la malicia de las otras Dales rey y no se lo dio piedra ni madero sino ave de rezio pico y gran cuerpo amiga de carne y de la que teniacutean las ranas Vieacutendola venir assiacute blanca y los pies y pico colorados conoscida ser la ciguumlentildea a las que maacutes sentiacutean les pesoacute y sintieron su perdicioacuten y a las de poca edad se les abrioacute una esperanccedila grande y que aviacutean de mandar y hazer desafueros El rey les dio una salva que fue comerse las primeras que salieron y a cada una despedaccedilar quanto maacutes pensava ser favorescida Vieacuterades huir unas a lo hondo y dar otras grandes quexas a Juacutepiter y sus bozes jamaacutes drsquo eacutel fueron oiacutedasrdquo

316

En romanegraves ultra la traduccioacute literal per quegrave optaren tant Papu com Mărculescu espigolem

arreu una saborosa versioacute ad sensum Cine nrsquoa gustat amarul [] Nu scie ce e zaharul [lsquoQui no

ha tastat lrsquoamarg [] No sap quegrave eacutes el sucrersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 440 nuacutem 8064) Cine

n-a gustat amarul [] nu ştie ce e zaharul (MUNTEAN 1967 p 90 nuacutem 2031 MILLIO 1999 p

386 nuacutem 32631653) Cine n-a gustat amarul [] Nu ştie ce a [sic] zaharul (HINŢESCU 1985 p

56 nuacutem 485) Cine n-a gustat amarul Nu ştie ce e zaharul (MILLIO 1999 p 217 nuacutem

1820a1654 p 265 nuacutem 22291655) Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e zaharul (BOTEZATU

HAcircNCU 20033 p 201) amb la variant Cine n-a gustat amarul nu ştie ce e dulcele [lsquoel dolccedilrsquo]

(HINŢESCU 1985 p 186 nuacutem 3600)

Vet aquiacute una altra guisa de palesar que ldquoDupă ce pĭerdem un lucru numaĭ atuncĭ cunoacutescem cacirct

preţuiagraverdquo1656 [lsquoDespreacutes de perdre una cosa() nomeacutes llavors sabem quant valiarsquo] Cacircnd sacă apa

se cunoacutesce preţul facircntacircnei [lsquoQuan srsquoasseca lrsquoaigua es coneix el preu de la fontanarsquo] (ZANNE

1895 I p 161 nuacutem 618) Cacircnd seacă apa se cunoaşte preţul facircntacircnii (MILLIO 1999 p 217

nuacutem 1820b1657 p 373 nuacutem 3152a1658) Cacircnd seacă apa cunoaştem [lsquoconeixemrsquo] preţul

facircntacircnii (MILLIO 1999 p 400 nuacutem 3392a1659) paregravemia a quegrave MILLIO (1999 p 401 nuacutem

3392b1660) nrsquoafegeix una altra que considera sinogravenima Cojocul căutare Numai la iarnă are

[lsquoLa pellissa requesta Nomeacutes a lrsquohivern (en) teacutersquo] per beacute que nosaltres lrsquoesmentem amb cert

recel parant esment a ZANNE (2004 [1899] III p 122 nuacutem 69441661) el qual la completa amb

una glossa de sentit prou divers ldquoArată căutarea unuĭ lucru dupě vremurĭrdquo [lsquoMostra la requesta

drsquouna cosa segons els tempsrsquo]

1653 WHO has never tasted BITTER knows not what is sweet 1654 IF there were no CLOUDS we should not enjoy the sun 1655 MISFORTUNES tell us what fortune is 1656 Explicacioacute a la paregravemia de ZANNE (1895 I p 161 nuacutem 618) citada a continuacioacute 1657 IF there were no CLOUDS we should not enjoy the sun 1658 We never know the worth of WATER till the well is dry 1659 The WORTH of a thing is known by his want 1660 Iacutedem 1661 El refrany en quumlestioacute tal com el cita Zanne eacutes Cojocul căutare numaĭ la ĭěrnă are

317

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241) Nu-ţi mai vicircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo] Nu te băga unde nu eşti poftit (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo et fiquis on no ets convidatcridatrsquo] El passeig de don Quijote per la Ciutat Comtal havia de generar per forccedila alguna anegravecdota puix

que abans de sortir al carrer ldquoen las espaldas sin que lo viese le cosieron un pargamino donde

le escribieron con letras grandes laquoEacuteste es don Quijote de la Mancharaquordquo (II Cap 62 p 1240) En

efecte toparen amb un castellano que un cop llegit el cartell etzibagrave al nostre heroi mots

drsquoaquest careacutes ldquoTuacute eres loco y si lo fueras a solas y dentro de las puertas de tu locura fuera

menos mal pero tienes propiedad de volver locos y mentecatos a cuantos te tratan y comunicanrdquo

(II Cap 62 p 1241) Don Antonio Moreno sortint en defensa del Caballero de la Triste

Figura engalta al descarat interlocutor aquesta paregravemia amb el tractament de vos ‒tal com la

recull MAL LARA (2013 [1568] IV p 792 nuacutem 971662)‒ si beacute a CORREAS (2000 [1627] p

592 nuacutem 1265) la documentem en segona persona del singular No te metas donde no te

llaman Tambeacute un mateix pot preguntar-se Donde no me llaman para queacute me querraacuten1663

(ETXABE 2001 p 131) i per tant concloure Donde no hago falta estorbo (ETXABE 2001 p

131) per tal com la falta de prudegravencia es resol en mant sospir iquestDoacutende no te llaman vas Con

suspiro volveraacutes (CORREAS 2000 [1627] p 241 nuacutem 615)

La manefla traduccioacute de Papu per beacute que sense lrsquoadverbi emfagravetic mai lrsquoespigolem a MILLIO

(1999 p 330 nuacutem 2793a1664) Nu-ţi vacircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo posis el teu nas on

no et bull lrsquoollarsquo] A partir de la doble opcioacute de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 618 sv

meter) Nu-ţi băgavacircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo fiquisposis el teu nas on no et bull

lrsquoollarsquo] descobrim com lrsquoexpressioacute A-şi băga nasul [lsquoFicar el nasrsquo] eacutes ben usual al refranyer

romanegraves Nu rsquoţĭ băgagrave nasul unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8915)

Nu-ţi băga nasul unde nu-ţi fierbe oala (HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2047 MILLIO 1999 p

18 nuacutem 143a1665 p 284 nuacutem 2395a1666) A part del nas podem examinar digitalment els

fogons Nu pune macircna unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela [lsquoNo posis la magrave on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE

2004 [1900] IV p 14 nuacutem 8912 2004 [1901] VII p 834 nuacutem 18632) tambeacute podem

temptejar lrsquoolla amb la meacutes extrema extremitat animal Unde nu rsquoţĭ fĭerbe oacutela să nu rsquoţĭ bagĭ

1662 Refrany que lrsquoautor esmenta per teogravericament allargar-srsquohi en algun altre passatge de lrsquoobra propogravesit que per desgragravecia no acaba complint 1663 Vist des de fora Donde no te llaman para queacute te querraacuten (ETXABE 2001 p 132) 1664 SEARCH not too curiously lest you find trouble 1665 Scald not your lips in ANOTHER manrsquos pottage 1666 Donrsquot poke thy NOSE into anotherrsquos businessaffairs (Keep your NOSE out of anotherrsquos business)

318

coacuteda1667 [lsquoOn no et bull lrsquoolla no fiquis la teva cuarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem

8917) o beacute amorrar-nos-hi de guisa encara meacutes bestial Nu rsquoţĭ băgagrave botul[1668] unde nu rsquoţĭ ferbe

oacutela [lsquoNo fiquis el teu morro on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8916)

o suara meacutes civilitzadament fer-ne un tastet Unde nu rsquoţĭ fĭerbe oacutela nu rsquoţĭ băgagrave lingura1669 [lsquoOn

no et bull lrsquoolla no fiquis la teva cullerarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 17 nuacutem 8918) Unde

nu-ţi fierbe oala nu-ţi băga lingura (HINŢESCU 1985 p 160 nuacutem 2901) Nu-ţi amesteca

băga lingura unde nu-ţi fierbe oala [lsquoNo entremetis fiquis la teva cullera on no et bull lrsquoollarsquo]

(HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2046) i ben entegraves com que eacutes una quumlestioacute de temps que la

cullera acabi anant a la boca per extensioacute Nu rsquoţĭ băgagrave limba unde nu rsquoţĭ ferbe oacutela [lsquoNo fiquis la

teva llengua on no et bull lrsquoollarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 16 nuacutem 8914) Ras i curt a

aquell que Se amestecă unde nu-i fierbe oala [lsquoSrsquoentremet on no li bull lrsquoollarsquo] (MUNTEAN

1967 p 346 nuacutem 6733 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 222) cal aconsellar-li justament el

contrari Nu te amestecaacute unde nu rsquoţĭ ferbe (fĭerbe) oacutela1670 [lsquoNo trsquoentremetis on no et bull lrsquoollarsquo]

(ZANNE 2004 [1900] IV p 15 nuacutem 8913)

Sense deixar lrsquoagravembit culinari no eacutes gota forassenyat comparar lrsquoomnipresent manifasser amb

tres condiments bagravesics de la cuina romanesa sarea [lsquola salrsquo] mărarul [lsquoel fonollrsquo] i pătrunjelul

[lsquoel julivertrsquo] Aixiacute doncs a qui vol A se mesteca icircn toate [] ca sarea icircn bucate [lsquoEntremetrersquos

en tot [] com la sal als platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 41 nuacutem 1057) o beacute Se amestecă ca

pătrunjelul icircn toate bucatele [lsquoSrsquoentremet com el julivert a tots els platsrsquo] (HINŢESCU 1985 p

145 nuacutem 2559) o encara en segona persona Te amesteci ca mărarul icircn bucate [lsquoTrsquoentremets

com el fonoll als platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 370 nuacutem 7144 HINŢESCU 1985 p 218 nuacutem

4380) a aquesta persona degraveiem cal parar-li els peus i engaltar-li Nu te amestecagrave icircn toacutete ca

sarea icircn bucate [lsquoNo trsquoentremetis en tot com la sal als platsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 837

nuacutem 18649) o tambeacute Nu te amestecagrave ca mărarul icircn toacutete bucatele [lsquoNo trsquoentremetis com el

fonoll en tots els platsrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 645 nuacutem 8783 2004 [1901] VII p 831

nuacutem 18610) Nu te amesteca ca mărarul icircn toate bucatele (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem

5515 HINŢESCU 1985 p 122 nuacutem 2023 MILLIO 1999 p 166 nuacutem 13971671) o finalment

1667 Vet aquiacute dos fraseologismes que cuegen pel refranyer romanegraves Arsquoşĭ vicircricirc coacuteda icircn toacutete [lsquoFicar la cua a tot arreursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 599 nuacutem 7832) i A da cu coacuteda [lsquoAnar (arreu) amb la cuarsquo] (ZANNE 1895 I p 433 nuacutem 1714b) 1668 O en clau ornitologravegica Nu rsquoţĭ băgagrave cĭocul icircn tot locul [lsquoNo fiquis el teu bec a tot arreursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 588 nuacutem 7770) 1669 Amb un referent meacutes humil en comptes de lrsquoesponerosa olla Nu rsquoţĭ băga lingura unde nursquoţĭ e blidul [lsquoNo fiquis la teva cullera on no tens el teu bolrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 224 nuacutem 9989) 1670 Per a qui hagi romagraves amb ganes ndashesperem que no pas amb singular ganandash de saber el contingut de la recurrent olla li nrsquoapuntem dues possibilitats Nu sufla icircn borşul altuia [lsquoNo bufis a la sopa agra drsquoaltrirsquo] (MILLIO 1999 p 284 nuacutem 2395c) o beacute si el contingut fos de llet el nostre manefla Ca chiagul icircn lapte se amestecă [lsquoCom el quall a la llet srsquoentremetrsquo] (MUNTEAN 1967 p 67 nuacutem 1546) i per tant caldria interpelmiddotlar-lo talment Ce te bagi ca musca-n lapte [lsquoCom (eacutes que) et fiques com la mosca a la lletrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 618 sv meter) 1671 HE will have a FINGER in every pie

319

en el cas del julivert Nu te amesteca ca pătrunjelul icircn toate bucatele [lsquoNo trsquoentremetis com el

julivert a tots els platsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5516)

De manera ben similar a la traduccioacute de Mărculescu el refranyer romanegraves ens aconsella en

segona persona Nu intragrave unde nu eştĭ chemat [lsquoNo entris on no has estat cridatrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 831 nuacutem 18610) El mateix ZANNE (2003 [1897] II p 808 nuacutem 6322) ens

proposa un nom per al causant de tal impertinegravencia Cel ce intră icircn vorbă ne-chemat se

numesce oacuteĭe cu şoriciŭ1672 [lsquoEl que entra a la conversa sense haver(-hi) estat convidat

srsquoanomena tros drsquoase barrutrsquo] Drsquoaltres consells en el mateix sentit Nu te amestecagrave ne-poftit icircn

vorba altora [lsquoNo trsquoentremetis sense haver(-hi) estat convidat a la conversa dels altresrsquo]

(ZANNE 2003 [1897] II p 808 nuacutem 6325) Nu te-amesteca nepoftit icircn vorba altora

(MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5517) Nu te amesteca nepoftit icircn vorba altora (HINŢESCU

1985 p 122 nuacutem 2024) i encara amb meacutes raoacute si la conversa deriva en conflicte obert Nu te

amestecagrave icircn gacirclceacuteva altora [lsquoNo trsquoentremetis a la baralla dels altresrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII

p 836 nuacutem 18648) Per a tota conversa baralla o qualsevol altre afer el consell no varia Icircn

treaba altuia nu te băga [lsquoA la feina drsquoaltri no et fiquisrsquo] (MILLIO 1999 p 101 nuacutem

860Ia1673) Icircn treacuteba altora [lsquodels altresrsquo] nu te băgagrave (ZANNE 2004 [1901] VII p 809 nuacutem

18466) Icircn treaba altora nu te băga (MILLIO 1999 p 284 nuacutem 2395b1674 p 331 nuacutem

2793b1675) admonicioacute que en la traduccioacute francesa de FANLO (2010 [2008] II p 602) esdeveacute

prou meacutes directa Va au diable sans te mecircler de ce qui ne te regarde pas Tambeacute amb una

imatge prou expliacutecita es doacutena entenent lrsquoiacutentima molegravestia del manefla Se bagă (vicircră) ca rufa

(camaşa) icircn curul săraculuĭ [lsquoEs fica (srsquoentremet) com el vestit (la camisa) al cul del pobrersquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 339 nuacutem 7695) A tall de conclusioacute aconsellarem Nu băgagrave bacircta

rsquon furnicar1676 [lsquoNo fiquis el bastoacute al formiguerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 613 nuacutem 7914)

i Nu te scărpěna dacă nu te macircncă pĭelea [lsquoNo et rasquis si no et pica la pellrsquo] (ZANNE 2004

[1903] X p 136 nuacutem 9479) eacutes a dir Vezi-ţi de treburile tale [lsquoCuidarsquot dels teus afersrsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 618 sv meter) i si de cas Ja vendreu cuant vos cridin

(RULLAN 2005 [1905] II p 341)

1672 Lrsquoexpressioacute A fi oaie cu şorici [literalment lsquoser ovella amb cotna de porcrsquo] significa ser babau i a lrsquoensems desvergonyit 1673 EVERY MAN knows his own business best 1674 Donrsquot poke thy NOSE into anotherrsquos businessaffairs (Keep your NOSE out of anotherrsquos business) 1675 SEARCH not too curiously lest you find trouble 1676 Amb la glossa ldquoNu te amesteca unde nu aĭ treacutebă şi de unde se pot nasce supĕrărĭ pentru tinerdquo [lsquoNo trsquoentremetis on no tens feina i drsquoon pots sortir-ne amb maldecapsrsquo]

320

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 2551677) N-aştepta de bunăvoie ceea ce poţi lua cu sila (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo esperis de bon grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo] Nu cere de hatacircr ce poţi lua cu sila (MĂRCULESCU 2007 I p 2081678) [lsquoNo demanis de grat el que pots prendre per la forccedilarsquo]

ldquoEspeculando Don Quijote ya se ve en trance de secuestrador tan enamorado como para

contravenir las leyes Sancho le sigue la corriente y no tiene escruacutepulos en echar mano de

un dicho de corte canalla aun reconociendo que es propio de desalmadosrdquo1679 (LEYVA

2004 p 247)

No caldria doncs recoacuterrer a OLMOS (19982 [1940] p 110) per saber que ldquoentre personas de

decoro[1680] debe usarse de suacuteplica antes que de violencia para lograr lo que se deseardquo En

efecte segons un comentari drsquoSbarbi transmegraves per CABALLERO (1970 p 81 nuacutem 954) el

nostre seria un ldquoRefraacuten iroacutenico que place a los conquistadores pero no a los que tengan alguacuten

conocimiento del derecho de gentesrdquo Tanmateix el refranyer ens aconsella ldquoaceptar

voluntariamente y con buen aacutenimo los trabajos o imposiciones de los que no se puede uno

librarrdquo1681 per mitjagrave de la paregravemia Maacutes vale por grado tomar lo que por fuerza se ha de llevar

(CAMPOS BARELLA 1998 p 168 nuacutem 1677 ETXABE 2001 p 2601682)

Quant als traductors romanesos ambdoacutes coincideixen en el fraseologisme A lua cu sila que

CALCIU et alii (1979 p 585 sv lua1683) recullen amb el castellagrave Tomar por la fuerza Pel que

fa a lrsquoexpressioacute de grado Frunzetti es decanta per de bunăvoie [lsquode bon gratrsquo] que el DEX (sv

bunăvoacuteie) glossa aixiacute ldquonesilit de nimeni[1684] din iniţiativă proprie de la sine singurrdquo [lsquosense

que ninguacute hi obligui per iniciativa progravepia per si mateix solrsquo] Si passem al diccionari de

1677 Amb la nota (I Cap 21 p 255 n 75) ldquode grado laquode favorraquordquo 1678 MĂRCULESCU (2007 I p 208 n 404) nrsquoaclareix la font ldquoProverb laquoNo pidas de grado lo que puedes tomar por fuerzaraquordquo 1679 ldquoY confirma eacutel su rechazo diciendo que mejor cuadrariacutea decir laquoMaacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenosraquordquo (CANTERA et alii 2005 p 97) 1680 Aprofitem lrsquoesment a les ldquopersonas de decorordquo per introduir a tiacutetol anecdogravetic la glossa poliacutetica de COLL (1874 p 47 nuacutem 64) ldquoRefran aplicado en Espantildea por todos los partidos poliacuteticos eacute impoliacuteticos y aplicado en Europa por todos los reformadores del mapa refran democraacutetico-federal-social-internacional-cantonal oacute como dice Sancho refran de desalmadosrdquo 1681 Glossa corresponent a CAMPOS BARELLA (1998 p 168 nuacutem 1677) 1682 Etxabe anota ldquoSentildeala que no conviene reaccionar airadamente contra lo que es inevitable o estamos obligados a hacer o a aceptar o dicho de otro modo que es conveniente encontrar el lado positivo de las tareas u obligaciones que no podemos eludirrdquo 1683 Els autors encara hi afegeixen dos fraseologismes meacutes de sentit idegraventic A lua cu forţa i A lua cu japca lrsquouacuteltim dels quals el DEX (sv jaacutepcă) defineix per mitjagrave del primer amb un afegitoacute pas balder ldquoa lua cu forţa şi pe nedreptrdquo [lsquoprendre amb la forccedila i injustamentrsquo] Drsquoaltra banda per a lrsquoexpressioacute cu (de-a) sila ofereixen les seguumlents traduccions ldquoforzadamente pesadamente estiradamente a la (por sau a viva) fuerza (Am) al chaleco (fig) a remolquerdquo (1979 p 922 sv silă) DUDA (2007 p 217 sv silă) per la seva part interpreta Cu (de-a) sila amb lrsquoapunt ldquofără voie forţatrdquo [lsquosense permiacutes forccedilatrsquo] 1684 Vet aquiacute lrsquoexplicacioacute de DUDA (2007 p 34 sv bunăvoie)

321

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 702 sv pedir) hi espigolarem la traduccioacute de Frunzetti

amb un lleu canvi voie [lsquogratrsquo] en lloc de bunăvoie [lsquobon gratrsquo] N-aştepta de voie ceea ce poţi

lua cu sila [lsquoNo esperis de grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo] Sigui com sigui en aquest

tipus drsquoactuacions que ens proposa la paregravemia quixotesca el refranyer romanegraves eacutes ben clar Sila

dreptate nrsquoare [lsquoLa forccedila no teacute raoacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 337 nuacutem 16400) Sila

dreptate n-are (MUNTEAN 1967 p 349 nuacutem 6805) per tal com tot es demana i manta vegada

srsquoobteacute a les bones Cu binele se face totul da cu de-a sila mdash nimic [lsquoA les bones es fa tot perograve

per la forccedila mdash resrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 142) En el nimic [lsquoresrsquo] que acabem

drsquoesmentar srsquohi inclou ben entegraves un sentiment com lrsquoamor tan lliure i subjectiu que la forccedila

res no hi pot Dragoste cu silă nu se face [lsquoAmor per forccedila no es faexisteixrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 366 nuacutem 16503) Dragoste cu sila [lsquoper la forccedilarsquo] nu se face (FLONTA 1992a

p 141 nuacutem 9611685) Dragoste cu sila nu se poate [lsquono eacutes possiblersquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 62) Dragostea nu se face cu sila [lsquoLrsquoamor no es faexisteix per la forccedilarsquo] (MUNTEAN

1967 p 153 nuacutem 3279 FLONTA 1992b p 167 nuacutem 9631686 MILLIO 1999 p 120 nuacutem

10191687 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) perquegrave quedi doncs ben clar Toate ca toate

numai dragoste cu sila nu se poate [lsquoTota la resta encara nomeacutes amor per la forccedila no eacutes

possiblersquo] (HINŢESCU 1985 p 153 nuacutem 2745) o altrament dit Dragoste-n silă niciodată nu

e [lsquoAmor per forccedila mai no eacutes doacutenarsquo] (HINŢESCU 1985 p 194 nuacutem 3810) A meacutes a meacutes per si

encara romangueacutes alguacute favorable a aplicar la llei del meacutes fort tingui en compte que ultra les

evidents consideracions morals tampoc pragmagraveticament eacutes sempre possible per tal com Cu

sila poţi să iei dar nu poţi să dai [lsquoPer la forccedila pots prendre perograve no pots donarrsquo] (MUNTEAN

1967 p 123 nuacutem 2716) Cu sila poţĭ luagrave omuluĭ dar cu sila nursquoĭ poţĭ dagrave [lsquoPer la forccedila pots

prendre a lrsquohome perograve per la forccedila no li pots donarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 781 nuacutem

18262) Omului cu sila poţi să-i iei dar să-i dai nu poţi [lsquoA lrsquohome() per la forccedila pots prendre-

li perograve donar-li no potsrsquo] (PANN 1982 [1847] p 229 MUNTEAN 1967 p 298 nuacutem 5844

HINŢESCU 1985 p 128 nuacutem 2165 CARTALEANU et alii 2007 p 220 nuacutem 19811688)

Omuluĭ cu sila poţĭ sărsquoĭ ĭeĭ dar sărsquoĭ daĭ nu poţĭ (ZANNE 2004 [1901] VII p 336 nuacutem 16396)

I si calgueacutes ubicar el genegraveric home anterior en una realitat meacutes concreta vet aquiacute que

Romacircnuluĭ poţĭ sărsquoĭ ĭeĭ cu de-a sila dar sărsquoĭ daĭ nu1689 [lsquoAl romanegraves() pots prendre-li per la

forccedila perograve donar-li() norsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 282 nuacutem 13950) Romacircnului poţi să-i

1685 LOVE is not compelled Lrsquoautor almiddotludeix a la paregravemia francesa Lrsquoamour ne se commande pas 1686 LOVE cannot be compelled Amb dos equivalents castellans Lo hecho a la fuerza no vale una berza i En el corazoacuten no se manda i un de portuguegraves Onde manda o amor natildeo haacute outro senhor 1687 Fanned FIRES and torced lave never did well yet 1688 Segons els autors es tracta drsquoun ldquoComentariu la situaţia cacircnd intenţia de a ajuta se loveşte de un refuzrdquo [lsquoComentari a la situacioacute quan la intencioacute drsquoajudar topa amb un refuacutesrsquo] 1689 Amb la glossa ldquoNu poţĭ face omuluĭ bine cu de-a silardquo [lsquoNo pots fer beacute a lrsquohome per la forccedilarsquo]

322

iei cu de-a sila dar să-i dai nu (MUNTEAN 1967 p 333 nuacutem 6472 BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 146) Per tant ldquoPentru cel care fuge de binerdquo1690 [lsquoPer al que fuig del beacutersquo] i no el vol

de cap manera qualsevulla intent resultaragrave infructuoacutes ja que Icircl tragĭ cu sila la bine şi el trage

tot rsquonapoi [lsquoLrsquoarrossegues per la forccedila al beacute i ell no para drsquoestirar enrerersquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 336 nuacutem 16395) Icircl tragi cu sila la bine şi el trage tot icircnapoi (MUNTEAN 1967

p 207 nuacutem 4162)

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

1690 Aquesta glossa pertany al refrany de ZANNE (2004 [1901] VII p 336 nuacutem 16395) esmentat a continuacioacute

323

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313) Doară nici Domnul n-a zidit lumea icircntr-o singură zi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoNi tan sols el Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo] Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo] La referegravencia a la ciutat castellanolleonesa de Zamora ubica la paregravemia en un context hispagravenic

molt concret que caldria explicar drsquouna banda es creu que almiddotludiria ldquoa la obstinada resistencia

que experimentoacute el rey don Sancho II de Castilla llamado el Bravo en el sitio que puso a dicha

ciudad en el antildeo 1072 pretendiendo quitaacutersela a su hermana dontildea Urracardquo (IRIBARREN 19744

p 582) Per fornir-vos-en meacutes detalls citem el volum de CANDOacuteN BONNET (1993 p 311)

ldquoDontildea Urraca hija de Fernando I recibioacute a la muerte de su padre el sentildeoriacuteo de Zamora Su

hermano Sancho II deseoso de reconstituir el reino sitioacute Zamora que fue bravamente

defendida por dontildea Urraca durante siete meses Tras tan prolongado cerco el traidor

Vellido Dolfos dio muerte a don Sancho lanzaacutendole un venablo cuando se hallaba de

espaldas frente a los muros de Zamora el 6 de octubre de 1072rdquo

Drsquoaltra banda emperograve com apunta FANLO (2010 [2008] II p 681) en una nota a la seva

traduccioacute francesa1691 ldquoLa ville avait fait lrsquoobjet drsquoun siegravege tregraves long pendant la Reconquistardquo

eacutes a dir que Zamora hauria estat reconquerida de mans dels moros ldquoen cuyo caso [el refraacuten] seraacute

uno de los maacutes antiguos quizaacute el primero que tenemos en castellanordquo1692 (IRIBARREN 19744 p

582) Siguin quins en siguin lrsquoorigen i lrsquoantiguetat es tracta drsquouna ldquoFrase proverbial que se usa

para indicar que las cosas difiacuteciles no se consiguen en poco tiempo1693 Se usa tambieacuten para

recomendar paciencia cuando se trata del logro de empentildeos de alguna importanciardquo (DOVAL

1995 p 284) i per tant ldquoSignifica que las cosas importantes y arduas necesitan tiempo para

ejecutarse o lograrserdquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 359 nuacutem 3486)

En castellagrave el refrany drsquoorigen1694 a voltes es complementa amb lrsquoafegitoacute drsquouna altra ciutat No

se ganoacute Zamora en una hora ni Roma se fundoacute luego toda (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 143 nuacutem 12952) o No se ganoacute Zamora en una hora ni Sevilla en un diacutea (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 143 nuacutem 12951) Ben beacute com la ciutat de Sevilla que no es guanyagrave

en un dia tambeacute hi ha drsquoaltres ciutats que no es bastiren en vint-i-quatre hores Roma nem Pavia

1691 Traduccioacute que recull literalment lrsquooriginal quixotesc On nrsquoa pas pris Zamora en une heure 1692 Iribarren al seu torn extreu la citacioacute del prograveleg de Juan Eugenio Hartzenbusch (1806-1880) al llibre de Vicente Joaquiacuten Bastuacutes (1799-1873) La Sabiduriacutea de las Naciones (1862-1867) 1693 Segons ROMERO (20012 p 255 nuacutem 719) ldquoNo hay que desesperarse porque las cosas que merece la pena cuesten su trabajo Soacutelo lo que carece de gran valor se logra con poco esfuerzordquo 1694 El qual per exemple a CALLES (2006 p 284 nuacutem 981) retrobem en la variant En una hora no se ganoacute Ccedilamora refrany que srsquoacompanya de la seguumlent glossa ldquoUna invitacioacuten a la paciencia para obtener grandes logrosrdquo

324

natildeo se fez num dia (VISCONDES 2002 p 666) en portuguegraves ldquoRome [ou Paris] ne srsquoest pas

faite en un jourrdquo (MONTREYNAUD et alii 1993 p 78 nuacutem 1597) en francegraves Roma non fu

fatta (Il mondo non fu fatto) in un giorno1695 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 449

nuacutem 4936) en italiagrave o beacute en catalagrave com espigolem de la novelmiddotla curta El llibreter assassiacute de

Barcelona1696 Roma i Santa Maria no es van fer sols en un dia

Lrsquoaparicioacute de Zamora origina un problema traductologravegic drsquoiacutendole maniquea o mantenir-lo per

beacute que resulti estrany a la cultura drsquoarribada o eliminar-lo en pro drsquouna versioacute meacutes genuiumlna En

aquest sentit Mărculescu opta per la primera opcioacute encara que amb una considerable reduccioacute

horagraveria gragravecies al mot clipită [lsquobatre drsquoullsrsquo] derivat del verb a clipi [lsquoparpellejarrsquo] que li

permet la rima amb el participi cucerită [lsquoconqueridarsquo] Papu en canvi es decanta per una

versioacute que reelabora la paregravemia romanesa Lumea nu srsquoa făcut icircntrrsquoo ḑi1697 [lsquoEl moacuten no es va fer

en un diarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 815 nuacutem 18501) Lumea nu s-a făcut icircntr-o zi

(MUNTEAN 1967 p 240 nuacutem 4745) bo i introduint-hi dues novetats la personalitzacioacute o

meacutes ben dit divinitzacioacute del faedor del moacuten Domnul [lsquoel Senyorrsquo] i lrsquoemfagravetic doară1698 de

lrsquoinici que subratlla la magnitud de lrsquoempresa i que curiosament CALCIU SAMHARADZE

(20052 p 955 sv Zamora) no recullen Nici Domnul n-a zidit lumea icircntr-o singură zi [lsquoNi el

Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo]

1695 ARTHABER (1929 p 598 nuacutem 1191) nomeacutes presenta la primera variant de la paregravemia Roma non fu fatta in un giorno alhora que lrsquoacompanya de la francesa Roma nrsquoa pas eacuteteacute bacirctie en un seul jour Per la seva banda NIKOLAacuteEVA (1997 p 448) relaciona la variant italiana drsquoArthaber i lrsquooriginal quixotesc amb una paregravemia rusa en la qual es remarca que Moscuacute no es va construir de cop temporalitat que ens recorda la clipită [lsquobatre drsquoullsrsquo] escollit per Mărculescu 1696 Prenem al vol la pagravegina 35 de lrsquoedicioacute publicada per Montesinos a Barcelona el 1991 per beacute que no ens estem de recordar que el text de Ramon Miquel i Planes es publicagrave per primera vegada el 1927 1697 Aixiacute mateix en la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 379) El mon no lsquos fet en brsquo un die [sic] 1698 Vegeu refranys com ara Doar nrsquoam omoricirct pe tata [lsquoNi que (jo) hagueacutes matat el parersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 690 nuacutem 17771) o Doar n-am omoricirct oamenii la drum [lsquoNi que (jo) hagueacutes matat (les) persones pel camiacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 151 nuacutem 3231) aixiacute com la traduccioacute que Papu ens ofereix del refrany quixotesc Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

325

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312) (I Cap 25 p 3121699) Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (FRUNZETTI 1965 I p 333) [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Nu trebuie să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 I p 2591700) [lsquoNo has drsquoesmentar la soga a la casa del penjatrsquo] iquestY[1701] doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 9421702) Cum de ţi-a trăsnit prin cap c-ar fi nimerit să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (PAPU 1965 II p 259) [lsquoCom eacutes que trsquoha passat pel cap que seria adequat parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Şi unde-ai pomenit tu că e bine să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 II p 241-2421703) [lsquoI drsquoon has tret tu que estagrave beacute esmentar la soga a la casa del penjatrsquo] Tenint en compte que un dia o altre tothom srsquoacaba penjant amb la seva progravepia corda

ldquoindiscrecioacuten es traerles a la memoria a los lastimados de alguna injuria o afrenta cosas que les

refresquen las llagasrdquo1704 (COVARRUBIAS 1977 [1611] p 942 sv soga) El nostre refrany aixiacute

doncs ldquoAconseja[1705] no verter en la conversacioacuten especies ni palabras capaces de suscitar la

memoria de cosa que sonroje o moleste a alguno de los circunstantesrdquo (CAMPOS BARELLA

1998 p 322 nuacutem 3169) Al recull de CASADO et alii (1998 p 131706) sersquons ofereixen dos

equivalents romagravenics els quals el primer per similitud i el segon per miacutemesi posen en

evidegravencia el ranquejar drsquoaltri Davanti gli zoppi non bisogna zoppicare1707 i Il ne faut pas

clocher devant les boicircteux1708 Drsquoaltra banda la traduccioacute gallega del refrany quixotesc ens

recorda Non se lle ha amentar a cruz ao demo (ARIAS et alii 2005 [1992] I p 292) bo i

oblidant com ja veieacuterem en una fitxa anterior que a voltes precisament Detraacutes de la cruz estaacute

el diablo

1699 Amb lrsquoapunt (I Cap 25 p 312 n 105) ldquolaquoNo se ha de ser impertinente o inoportunoraquo es refraacutenrdquo 1700 I lrsquoevidegravencia a peu de pagravegina (I Cap 25 p 259 n 493) ldquoProverb laquoNo se ha de mentar la soga en casa del ahorcadoraquordquo 1701 A CANTERA et alii (2005 p 68) el refrany es presenta sense la conjuncioacute copulativa inicial Aixograve no obstant nosaltres som partidaris de presentar les paregravemies quixotesques no pas en la seva forma estagravendard recollida als principals refranyers castellans sinoacute tal com apareixen a lrsquooriginal del Quijote 1702 Acompanyat de la nota (II Cap 28 p 942 n 5) ldquolaquoDecir o hacer algo que pueda ofenderraquo es frase proverbialrdquo 1703 MĂRCULESCU (II Cap 28 p 241-242 n 446) aclareix que es tracta drsquouna ldquoExpresie proverbială similară cu cea romacircnească [lsquoExpressioacute proverbial similar amb la romanesarsquo] laquoNombrar la soga en casa del ahorcadoraquordquo 1704 En la mateixa liacutenia ldquoEs indelicado y descorteacutes [sic] mentar la desgracia donde hubo viacutectimas porque con el recuerdo se renuevan las penasrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 111) 1705 Segons ETXABE (2001 p 172) ldquoAconseja no hacer referencia a los hechos desagradables delante de quien los ha sufridordquo 1706 Una breu glossa a cagraverrec dels autors apunta que ldquoNo se debe sugerir aquello que puede molestar herir o lastimarrdquo 1707 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 195 nuacutem 2120) Davanti agli zoppi non bisogna zoppicare El recull de GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) en canvi es decanta per la seguumlent versioacute meacutes acostada a la formulacioacute quixotesca Non nominar la fune in casa dellrsquoimpiccato paregravemia que tambeacute retrobem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 342 nuacutem 3728) en la forma Non nominar la corda (fune) in casa dellrsquoimpiccato 1708 Amb boiteux en lloc de boicircteux a MONTREYNAUD et alii (1993 p 39 nuacutem 706)

326

El refranyer romanegraves tambeacute es fa ressograve de la paregravemia del Quijote Nu vorbigrave de funĭe icircn casa

spicircnzuratuluĭ1709 [lsquoNo parlis de la soga a la casa del penjatrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 300

nuacutem 11941) Nu vorbi de funie icircn casa spicircnzuratului (MUNTEAN 1967 p 283 nuacutem 5585

GHEORGHE 1986 p 287 nuacutem 284) Nu vorbi de funie icircn casa spacircnzuratului (MILLIO 1999 p

158 nuacutem 13321710 p 224 nuacutem 18811711 p 278 nuacutem 23351712 p 325 nuacutem 27521713)

Igualment el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 34 sv ahorcado) es decanta pel

mateix fraseologisme Nu vorbi de funie icircn casa spacircnzuratului Com eacutes fagravecilment observable

totes les variants recollides empren el verb a vorbi [lsquoparlarrsquo] el qual tambeacute apareix en la

traduccioacute de Papu no aixiacute en el cas de Mărculescu que prefereix substituir-lo per a pomeni i

talment poder-se permetre en el segon refrany (II Cap 28 p 942) el joc de paraules1714 entre

unde-ai pomenit [lsquodrsquoon has tretrsquo] i să pomeneşti [lsquoesmentarrsquo]

Al segon volum de la monumental i jamai prou lloada obra de ZANNE (2003 [1897] II p 519

nuacutem 5037) retrobem els ja citats1715 Il ne faut point parler de corde dans la maison drsquoun

pendu1716 i Em casa de ladratildeo natildeo lembrar baraccedilo1717 En aquest cas emperograve el referent

romanegraves eacutes ben beacute un altre Cheluluĭ numaĭ chel să nu rsquoĭ ḑicĭ [lsquoAl calb nomeacutes calb no li

diguisrsquo] Chelului numai chel să nu-i zici (MUNTEAN 1967 p 82 nuacutem 1874) Tampoc no

escau en presegravencia drsquoun calb esmentar la regioacute anatogravemica en quegrave se centra la mancanccedila

capilmiddotlar Cacircnd chelul e aci nu vorbi de tigvă [lsquoQuan el calb eacutes aquiacute no parlis del cranirsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 95 nuacutem 9237) Cicircnd chelul e aci nu vorbi de tigvă (MUNTEAN

1967 p 102 nuacutem 2285) Cu pleşuvul[1718] cicircnd vorbeşti [] tigvă să nu pomeneşti1719 [lsquoAmb el

pelat quan parlis [] crani no esmentisrsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2699) Chelului despre

chilie [] Să nu-i spui vro istorie [lsquoAl calb sobre la calbesa [] No li vinguis1720 amb cap

histograveriarsquo] (PANN 1982 [1847] p 8) Chelului despre chelie [] Să nu-i spui vreo istorie

(HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 403) Canviant de subjecte i amb lrsquoanterior lliccediloacute ben apresa

1709 Zanne aprofita per esmentar equivalents en francegraves italiagrave i portuguegraves que no ens estem de recollir Il ne faut point parler de corde dans la maison drsquoun pendu Non nominare la fune in casa dellrsquoimpiccato (2004 [1900] V p 301 nuacutem 11941) i Em casa de ladratildeo natildeo lembrar baraccedilo 1710 Name not a HALTER in his house that hanged himself 1711 It is ILL talking of a halter in the house of a man that was hanged 1712 NEVER halt before a cripple 1713 Name not a ROPE in his house that hanged himself 1714 Recordem que segons el DEX (sv pomeniacute1) lrsquoesmentat verb significa ldquoA aminti de cineva sau de ceva (icircn treacăt) fără a insista a aduce (intenţionat) vorba despre cineva sau despre cevardquo [lsquoRecordar alguacute o alguna cosa (de passada) sense insistir-hi dur (intencionadament) la conversa sobre alguacute o sobre alguna cosarsquo] 1715 Curiosament Zanne srsquooblida ndasho beacute opta a gratcient per no incloure-landash de lrsquoanteriorment esmentada variant italiana Non nominare la fune in casa dellrsquoimpiccato 1716 Al recull de GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) Il ne faut pas (point) parler de corde dans la maison drsquoun pendu 1717 GHEORGHE (1986 p 287 nuacutem 284) ens nrsquoofereix dues variants Em casa de enforcado natildeo nomeies o baraccedilo i Em casa de enforcado natildeo falem em corda (natildeo se fala em baraccedilo) 1718 Pleşuv eacutes en primer terme sinogravenim de chel [lsquocalbrsquo] tal com consta al DEX (sv pleşuacutev1) ldquo(Despre oameni) Chelrdquo [lsquo(Sobre les persones) Calbrsquo] 1719 Noteu lrsquouacutes del verb a pomeni [lsquoesmentarrsquo] comentat dessuacutes arrel de les traduccions de Mărculescu 1720 Literalment ldquodiguisrdquo

327

potser amb el seguumlent consell ens arrisquem a entrar en el terreny de la bertranada Prostului zi-i

prost că se supără [lsquoAl babau() digues-li babau que srsquoenfadarsquo] (MUNTEAN 1967 p 325 nuacutem

6345) A tall de conclusioacute serveixirsquons la inflamable pregunta retograverica iquestI on heu vist que no

srsquoenceacuten el qui teacute la cua de palla1721 (CIVERA 1969 Cap 28 p 489)

1721 No endebades era tot just aquest nom ldquoLa Cua de Pallardquo el de la miacutetica colmiddotleccioacute de novelmiddotla negra en catalagrave publicada per Edicions 62 Qualsevulla culpable i no nrsquoeren pas un minso grapadet es cuidava prou de no acostar-se al foc

328

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 13111722) Cine vrea să prindă peşte (PAPU 1965 II p 6211723) [lsquoQui vol agafar peixrsquo] Păstrăvi nu-nhaţi (MĂRCULESCU 2007 II p 5691724) [lsquoTruites no agafesrsquo]

ldquoEl refraacuten incompleto por el temor de Sancho a ser reprendido dice laquoNo se cogen truchas

a bragas enjutasraquo es decir para pescar hay que mojarse En el caso de las truchas es preciso

entrar en el riacuteo muchas veces con el agua hasta la cintura No hay meta sin dificultades y

quien quiera llegar a ella tendraacute que soportar algunos inconvenientesrdquo (LEYVA 2004 p

252)

Tal com ens la deixa intuir el Quijote espigolem la paregravemia a CORREAS (2000 [1627] p 590 nuacutem 1196) i ETXABE (2001 p 298) No se toman truchas a bragas enjutas tanmateix la variant meacutes habitual eacutes la que ens oferia Leyva a la citacioacute inicial No se cogen truchas a bragas enjutas que tambeacute recollim a CAMPOS BARELLA (1998 p 336 nuacutem 33001725) o ETXABE (2001 p 2961726) La tria de la trucha com anteriorment apuntagravevem ve motivat pel fet que ldquoLas truchas se pescan yendo al riacuteo a las veces con agua a la cintura con hartas molestias Asiacute tambieacuten con molestias trabajos y amarguras[1727] se logran casi siempre los deseosrdquo (OLMOS 19982 [1940] p 112) Aixiacute srsquoexplica el refrany Al cleacuterigo y a la trucha por San Juan le busca que CORREAS (2000 [1627] p 55 nuacutem 1185) glossa talment ldquoPorque anda entonces por las eras cobrando diezmos y los riacuteos entonces llevan menos agua y se pescan maacutes faacutecilmente las truchasrdquo Pel que fa als verbs tomar o coger del primer hemistiqui a voltes poden substituir-se per pescar No se pescan truchas a bragas enjutas1728 (ETXABE 2001 p 297) paregravemia que ARTHABER (1929 p 290 nuacutem 566) relaciona amb el francegraves Le chat aime le poisson mais nrsquoaime pas mouiller les pattes i amb lrsquoitaliagrave La gatta vorrebbe mangiar pesci ma non pescare1729 Quant a les traduccions catalanes del Quijote consultades totes tres coincideixen en

1722 Amb la nota (II Cap 71 p 1311 n 14) ldquolaquoa bragas enjutasraquo laquonada que valga se consigue sin trabajoraquo refraacutenrdquo 1723 PAPU (1965 II p 621 n 2) hi afegeix la seguumlent explicacioacute ldquoProverbul icircntreg este [lsquoEl refrany sencer eacutesrsquo] laquoNo se toman truchas a bragas en jutasraquo (Nu poţi prinde păstrăvi cu pantalonii nesuflecaţi) Sancho se opreşte ruşinicircndu-se să spună partea a doua a proverbului căci laquoa bragas en jutasraquo icircnseamnă avicircnd pantalonii pe fund [lsquo(No pots agafar truites amb els pantalons secs) Sancho srsquoatura avergonyint-se de dir la segona part del refrany car laquoa bragas en jutasraquo significa tenir els pantalons al culrsquo]rdquo 1724 MĂRCULESCU (2007 II p 569 n 974) ens apunta ldquoProverb a cărui formă completă sună [lsquoRefrany la forma completa del qual sonarsquo] laquoNo se toman truchas a bragas enjutasraquo (laquoPăstrăvi nu-nhaţi cu nădragii uscaţiraquo) [lsquo(laquoTruites no agafes amb les calces eixutesraquo)rsquo]rdquo 1725 Amb dos apunts ldquoLa pesca de la trucha requiere meterse dentro del aguardquo i ldquoEnsentildea coacutemo para conseguir lo que se desea es necesario poner diligencia y pasar trabajosrdquo 1726 Paregravemia acompanyada de la seguumlent nota ldquoVa listo quien quiera pescar truchas sin mojarse El refraacuten ensentildea que sin esfuerzo y sin algo de atrevimiento no es posible lograr lo que se pretenderdquo 1727 Segons COLL (1874 p 126 nuacutem 158) ldquono se consiguen las cosas difiacuteciles sin mucho trabajo y aacute veces sin mucho peligrordquo 1728 I heus aquiacute com encara en podriacuteem pescar una altra variant No se pueden pescar truchas a bragas enjutas (ETXABE 2001 p 297) 1729 En aquest cas la paregravemia es troba a la pagravegina 289 no pas com les anteriors a la pagravegina 290 Drsquoaltra banda la mateixa variant proposada per Arthaber la recollim a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 256 nuacutem 2780)

329

la idea cervantina si beacute ampliant el concepte lsquotrucharsquo a qualsevol tipus de peix1730 Qui vol peixet menjar es cul srsquo ha de banyar (RULLAN 2005 [1905] II p 378) Qui peix vol pescar srsquoha de remullar (CIVERA 1969 p 702) i Qui vol agafar peix (BULBENA 2005 p 820)

En una nota a la traduccioacute francesa On ne fait pas drsquoomelette sans (DE ROSSET CASSOU

2006 [1949] p 579) els autors (2006 [1949] p 6171731 n 1) demostren si ens permeteu la

plasenteria que Algo va de truita a truita ldquoNo se toman truchas Le proverbe entier est On ne

prend pas des truites sans se mouiller les braies Nous lrsquoavons rendu par notre On ne fait pas

drsquoomelette sans casser des œufsrdquo1732 Igualment en portuguegraves Natildeo se fazem fritadas sem ovos

(SERRAS 2005 p 601) en canvi un dels traductors italians BODINI (2005 [1957] II p 1160)

opta per la melosa versioacute Non si puograve avere il mielehellip el sentit de la qual completem gragravecies a

una paregravemia urpada tant a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 347 nuacutem 3774) com a

BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 510 nuacutem IX16114aI) Non si puograve avere il miele senza le

pecchie1733

Respecte al romanegraves la versioacute de Papu1734 recorda la solucioacute proposada per CALCIU et alii (1979 p 771 sv peşte) a propogravesit de la paregravemia cervantina1735 Peştele nu se prinde la mal [lsquoEl peix no srsquoagafa a (la) ribarsquo] Drsquoaltra banda CALCIU SAMHARAZDE (20052 p 914 sv trucha) ens proposen un nou referent Cine vrea trandafiri cată să vrea şi spini1736 [lsquoQui vol roses ha de voler tambeacute espinesrsquo] i aixiacute mateix HINŢESCU (1985 p 211 nuacutem 4213) ens recorda Pămicircntul picircnă nu-l calci oale dintr-icircnsul nu faci [lsquoLa terra fins que no la treballes olles drsquoella no (en) fasrsquo] Ara beacute al refranyer romanegraves la paregravemia meacutes habitual que concorda amb el sentit de lrsquoorginal quixotesc eacutes ben dura de pelar Cine-va să mănacircnce miezul trebue maĭ icircntacircĭŭ să spargă coacuteja [lsquoQui vol menjar el cor abans ha de trencar la closcarsquo] (ZANNE 1895 I p 226 nuacutem 916) Cine va să mănicircnce miezul trebuie mai icircnticirci să spargă coaja (MUNTEAN 1967 p 98 nuacutem 2196 FLONTA 1992a p 128 nuacutem 8651737 1992b p 196 nuacutem 11351738)

1730 Vegeu a FARNEacuteS (1998 VII p 42-43 nuacutem 1447) el refrany Qui vulga peix que es mulli el cul amb una bona tirallonga de variants aixiacute com drsquoequivalents romagravenics en castellagrave francegraves i italiagrave 1731 La no coincidegravencia de pagravegines cal atribuir-la al fet que les notes no es troben al peu de la pagravegina en quumlestioacute sinoacute en un apartat intitulat Notes al final del llibre 1732 A partir de la paregravemia anglesa OMELETS are not made without breaking of eggs FLONTA (1992a p 166 nuacutem 1133) esmenta el francegraves On ne peut pas faire des omelettes sans casser les oeufs alhora que afegeix un asterisc (marca de traduccioacute improvisada a partir drsquoalguna altra llengua) al romanegraves Nu poţi face omletă fără să spargi ouă [lsquoNo pots fer truita sense trencar ousrsquo] La paregravemia francesa tambeacute lrsquoespigolem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 51 nuacutem 1024) en la variant On ne fait pas drsquoomelette sans casser drsquoœufs 1733 Pecchia eacutes sinogravenim drsquoape vegeu TRECCANI (sv peacutecchia) 1734 Pel que fa a lrsquoopcioacute de Mărculescu la dependegravencia de lrsquooriginal quixotesc resulta evident com demostra lrsquouacutes de păstrăvi [lsquotruites (de riu)rsquo] versioacute inexistent al refranyer romanegraves 1735 Concretament ldquoNo se pescan (sau no se cogen) truchas a bragas enjutasrdquo 1736 Per a meacutes informacioacute sobre aquest refrany us remetem a la fitxa quixotesca No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796) Sigui com sigui en un i altre cas se segueix la sentegravencia llatina Per angusta ad augusta [lsquoPer les estretors cap als honorsrsquo] traduccioacute que urpem de PERIS (2001 p 133 nuacutem 2227) juntament amb la seguumlent glossa ldquoJoc de paraules El triomf nomeacutes srsquoaconsegueix vencent grans dificultatsrdquo 1737 He that will eat the KERNEL must crack the nut Flonta esmenta les seguumlents paregravemies franceses Pour avoir lrsquoamande il faut casser le noyau i Pour avoir la moecircle il faut briser lrsquoos lrsquouacuteltima de les quals ens recorda el passatge

330

Cine va să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă coaja (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 108) Cine vrea să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă coaja (CARTALEANU et alii 2007 p 91 nuacutem 762) El misterioacutes fruit que cal trencar per gaudir-ne el cor no eacutes altre que la nou1739 com palesa la seguumlent variant en quegrave nuca [lsquola noursquo] pren el lloc de lrsquoanterior coaja [lsquola closcarsquo] Cine va să mănacircnce miezul trebuie mai icircntacirci să spargă nuca [lsquoQui vol menjar el cor abans ha trencar la noursquo] (MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1573a1740) O en dues variants meacutes Sparge icircnticirci nuca ca să-i mănicircnci miezul [lsquoTrenca primer la nou per menjar-li el corrsquo] (FLONTA 1992a p 128 nuacutem 8651741) i Care vrea miezul să spargă nuca [lsquoQui vol el cor que trenqui la noursquo] (HINŢESCU 1985 p 49 nuacutem 320) Per acabar el refranyer fins i tot ens proposa el mitjagrave meacutes trencador per arribar al moll de la nou Nuca nu crapă pacircnă nu dai cu ciocanul [lsquoLa nou no es trenca fins que no piques amb el martellrsquo] (MILLIO 1999 p 186 nuacutem 1573b1742) i Nuca nu crapă de cacirct cacircnd o despică cĭocanul [lsquoLa nou nomeacutes es trenca quan la parteix el martellrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 229 nuacutem 10027) Nuca nu crapă decicirct cicircnd o despică ciocanul (MUNTEAN 1967 p 271 nuacutem 5302)

ldquorompre lrsquoos et sugcer la sustantificque mouellerdquo que esmenta Franccedilois Rabelais (1494-1553) al Prologe de lrsquoauteur del Gargantua Per a la citacioacute hem pres al vol lrsquoedicioacute de les Œuvres complegravetes publicada per Gallimard a Pariacutes el 1955 (p 5) 1738 OMELETS are not made without breaking of eggs Lrsquoautor ho aprofita per amollar dues paregravemies castellanes No se hacen tortillas sin huevos i Querer hacer tortillas sin quebrar huevos es uso nuevo i dues de portugueses Natildeo se faz omelete sem quebrar ovos i Para ovos frigir temos de os partir 1739 De fet la paregravemia amb quegrave hem comenccedilat aquesta tirallonga (ZANNE 1895 I p 226 nuacutem 916) tot i no esmentar la nou es troba inclosa en lrsquoepiacutetet dedicat a aquest fruit 1740 HE THAT will eat the KERNEL must crack the nut 1741 He that will eat the KERNEL must crack the nut Flonta esmenta les seguumlents paregravemies franceses Pour avoir lrsquoamande il faut casser le noyau i Pour avoir la moecircle il faut briser lrsquoos lrsquouacuteltima de les quals ens recorda el passatge ldquorompre lrsquoos et sugcer la sustantificque mouellerdquo que esmenta Franccedilois Rabelais (1494-1553) al Prologe de lrsquoauteur del Gargantua Per a la citacioacute hem pres al vol lrsquoedicioacute de les Œuvres complegravetes publicada per Gallimard a Pariacutes el 1955 (p 5) 1742 HE THAT will eat the KERNEL must crack the nut

331

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011) (II Cap 35 p 1011) Nu-s toate vremile pe-o potrivă (PAPU 1965 II p 328) [lsquoNo soacuten tots els temps semblantsrsquo] Vremurile nu-s mereu la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls temps no soacuten sempre igualsrsquo] No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199) Nu toate vremile sicircnt pe o potrivă (PAPU 1965 II p 511) [lsquoNo tots els temps soacuten semblantsrsquo] Nu toate vremurile sunt la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 469) [lsquoNo tots els temps soacuten igualsrsquo] El Refranero Multilinguumle hostatjat a la pagravegina web del Centro Virtual Cervantes1743 recull la

paregravemia Los tiempos cambian1744 que ens sembla no obstant la brevetat la millor definicioacute del

refrany quixotesc1745 De fet sense sortir de lrsquoesfera del Quijote encara lirsquon podriacuteem afegir un

de ben semblant Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719) A lrsquohora de

buscar-ne equivalegravencies CANTERA et alii (2005 p 99) recorden el refrany Todos los costales

no son iguales ni tales (CORREAS 2000 [1627] p 780 nuacutem 457 JUNCEDA 1991 p 1521746)

que ben fagravecilment es podria complementar amb El tiempo todo lo trae y todo se lo lleva

(CORREAS 2000 [1627] p 301 nuacutem 1333) parant esment a lrsquoevidegravencia que Ccedila ne se passe

pas toujours de la mecircme faccedilon (FANLO 2010 [2008] II Cap 35 p 352) eacutes a dir Un giorno

non egrave come un altro (BODINI 2005 [1957] II Cap 35 p 882) i per tant No tots els moments

soacuten iguals (BULBENA 2005 Cap 35 p 614) de manera que no ens ha drsquoestranyar gota si No

sempre fa bon sol (RULLAN 2005 [1905] II Cap 58 p 318)

Segons el que acabem de veure Nu-s două zile la fel icircntr-un an1747 [lsquoNo hi ha dos dies iguals en

un anyrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 886 sv tiempo) i en consequumlegravencia Cine astăzi

ricircde micircine plicircnge că vremea e nestatornică [lsquoQui avui riu demagrave plora que el temps eacutes

1743 Consultable en liacutenia a traveacutes de lrsquoadreccedila httpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspx 1744 I la glossa de la seguumlent guisa ldquoAnima a adaptarse a los cambios sociales y no lamentarse en exceso al comparar dos situacionesrdquo 1745 De fet VISCONDES (2002 Cap 35 p 511) opta per traduir precisament aixiacute la nostra paregravemia de referegravencia Os tempos mudam 1746 Lrsquoautor salpebra el refrany amb una curiosa anegravecdota que no ens estem pas drsquoesmentar ldquoHabiacutea una vez un pobre diablo llamado Juan Loacutepez y con todo tan pagado de su vulgariacutesimo apellido que jamaacutes se mentaba en su presencia persona de alguacuten relieve asiacute llamada que eacutel no tuviese que decir con ufaniacutea ndashEsos Loacutepez son de mi familia El hecho naturalmente suscitaba la rechifla del vecindario hasta que un diacutea como el perioacutedico local difundiese la noticia de que en cierto lugar habiacutea sido ajusticiado por ladroacuten y asesino un tal Joseacute Loacutepez y Loacutepez a los mojarrillas del pueblo les faltoacute tiempo para leerle al runflante la gacetilla Apenas cariacontecido nuestro Loacutepez se quedoacute pensando y en seguida dijo como si tal cosa ndashEsos son otros Loacutepez no los miacuteosrdquo 1747 Refrany que els autors empren com a traduccioacute del castellagrave Un tiempo se parece a otro como un huevo a una castantildea

332

inestablersquo] (MUNTEAN 1967 p 84 nuacutem 1915) Cine astăzi racircde macircine placircnge că vremea e

nestatornică (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 16) Tambeacute el temps pot personificar-se i alternar

rialles i ploreres Vremea ricircde vremea placircnge [lsquoEl temps riu el temps plorarsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 875 nuacutem 18930) Vremea ricircde [] vremea plicircnge (MUNTEAN 1967 p 423

nuacutem 8088)

Mihai Eminescu (1850-1889) estel incandescent de la poesia romanesa enceta la composicioacute

Glossă [lsquoGlossarsquo] amb aquests dos versos ldquoVreme trece vreme vine [] Toate-s vechi şi nouă

toaterdquo [lsquoEl tiempo pasa el tiempo viene [] todo es antiguo y todo es nuevorsquo1748] Un altre pas

de rosca doncs a la paregravemia quixotesca car si aquesta afirmava la successioacute dels temps

Eminescu aboga per un temps ciacuteclic els temps canvien fins a tal extrem que acaben tornant

Una de les caracteriacutestiques de la poesia eminesquiana eacutes el profund coneixement de la llengua i

costums del poble romanegraves per tant la formulacioacute del primer vers cal encercar-la drsquoantuvi en

lrsquoexpressioacute Vremea trece [lsquoEl temps passarsquo] que CALCIU et alii (1979 p 1113 sv vreme)

tradueixen com a ldquoel tiempo corre van andando los antildeosrdquo Ara beacute lrsquoesmentat fraseologisme

srsquoamplia a la paregravemia Vremea vine [] vremea trece [lsquoEl temps ve [] el temps passarsquo]

(MUNTEAN 1967 p 423 nuacutem 8096) Vremea vine vremea trece (BOTEZATU HAcircNCU 20033

p 20) Drsquoaquesta manera ens sembla que queda prou palegraves que lrsquoinici de la poesia eacutes una

perfecta simbiosi entre saviesa popular i genialitat poegravetica pas mancada de rerefons filosogravefic

Per acabar ja que parlagravevem de temps vreme en romanegraves cal notar que aquest mot disposa de

dos plurals el meacutes habitual pel que es decanta Mărculescu vremuri i la variant triada per Papu

vremi (noteu que per a major claredat els citem sense lrsquoarticle encliacutetic ndashle) La preeminegravencia de

vremuri sobre vremi es demostra en un simple cop drsquoull a alguns fraseologismes extrets del

DEX (sv vreacuteme) com ara pe vremuri [lsquoen temps immemorialsrsquo] din vremuri [lsquodes de temps

immemorialsrsquo] o după vremuri [lsquoal llarg del tempsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199) Vegeu No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

1748 Traduccioacute de GIURCĂ Dana Mihaela Joseacute Manuel LUCIacuteA MEGIacuteAS (2004) Mihail Eminescu Poesiacuteas Madrid Ed Caacutetedra p 231 Com que es tracta drsquouna edicioacute bilinguumle lrsquooriginal romanegraves figura a la pagravegina 230 Noteu drsquoaltra banda que vreme [lsquotempsrsquo] no es troba articulat

333

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215) Lancea n-a bontit niciodată peana şi nici peana lancea (FRUNZETTI 1965 I p 234) [lsquoLa llanccedila no ha esmussat mai la ploma ni tampoc la ploma la llanccedilarsquo] Niciodată lancea n-a bontit pana nici pana lancea (MĂRCULESCU 2007 I p 173) [lsquoMai la llanccedila no ha esmussat la ploma ni la ploma la llanccedilarsquo] Segons LEYVA (2004 p 256) ldquoEl refraacuten pone eacutenfasis en la compatibilidad[1749] del arte de las

letras con el oficio de las armasrdquo1750 Precisament un dels passatges meacutes coneguts del Quijote eacutes

lrsquoanomenat Discurso de las armas y las letras1751 (I Cap 37 i 38 p 484-491) ldquoen el que [el

autor] pone de manifiesto su agudo ingenio su cultura literaria y su retoacuterica oratoria al

desarrollar este toacutepico renacentista tantas veces repetido y muy adecuado a Cervantes hombre

de armas y letrasrdquo (RIQUER 2003 p 170) COVARRUBIAS (1977 [1611] p 506 sv embotar) ja

destacava la preeminegravencia de qui excelmiddotliacutes en ambdues arts ldquoProverbio laquoLa pluma no embota

la lanccedilaraquo[1752] dos principios ay de nobleza las letras y las armas y el que fuere sabio y

valiente tendraacutelo todordquo En catalagrave RULLAN (2005 [1905] I p 97) substitueix lrsquoesmussament

per la familiaritat Sa ploma y sa llanssa sempre foran bogravenas amigas un refrany que ens duu a

la memograveria la marcialitat de la ploma la qual en mots de Victor Hugo a la romanesa faisoacute eacutes

ldquoO armă uşoară ca vacircntul şi cu puterea trăznetuluirdquo [lsquoUna arma lleugera com el vent i amb la

forccedila del llamprsquo] (DUŢĂ 1997 p 267 nuacutem 3084)

De les literals traduccions romaneses en destacarem el mot peană [lsquoplomarsquo] variant de pană i

lrsquouacutes de lrsquoitalianisme lance de regust antic en lloc del meacutes habitual suliţă (drsquoorigen eslau) De

fet la definicioacute del DEX (sv laacutence) ens els cita com a sinogravenims1753 ldquoVeche armă de atac

formată dintr-o vergea lungă de lemn prevăzută cu un vacircrf metalic ascuţit suliţărdquo [lsquoAntiga arma

drsquoatac formada drsquouna vara de fusta prevista amb una punta metagravelmiddotlica afilada llanccedilarsquo]

1749 En aquest sentit AacuteLVAREZ (2008 p 15) afirma ldquoLa idea que expresa el refraacuten es decir las armas y las letras son compatibles es una idea claacutesica que da respuesta a la hipoteacutetica incompatibilidad de ambasrdquo 1750 I hi afegeix quatre impecables versos del vintegrave cant de la segona part de La Araucana drsquoAlonso de Ercilla (1533-1594) ldquoLa regalada cama en que dormiacutea [] era la huacutemeda tierra empantanada [] armado siempre y siempre en ordenanza [] la pluma ora en la mano ora la lanzardquo 1751 Per tal drsquoaprofundir en el binomi de les armes i les lletres us recomanem lrsquoarticle drsquoAacuteLVAREZ (2009) i per acabar de posar-vos la mel als llavis us en transcrivim les primeres liacutenies del resum inicial ldquoLa profesioacuten de las armas o lo que es lo mismo el ejercicio de la milicia simbolizado en la espada y la profesioacuten de las letras o lo que es lo mismo el ejercicio de aquellos oficios cuyo siacutembolo e instrumento profesional es la pluma fueron durante siglos las dos principales Iglesia al margen elegidas como viacuteas de progreso y reconocimiento social de lo que derivoacute que las armas y las letras se constituyeran en dos poderosos estamentos profesionales cuya rivalidad se hizo proverbialrdquo (2009 p 77) 1752 A CAMPOS BARELLA (1998 p 204 nuacutem 2022) trobem la variant Las letras no embotan la lanza 1753 Al seu torn la definicioacute de suliţă eacutes la seguumlent ldquoArmă de atac formată dintr-o prăjină de lemn terminată cu un vacircrf de fier ascuţit folosită mai ales icircn antichitate şi icircn evul mediu lancerdquo [lsquoArma drsquoatac formada drsquouna perxa de fusta acabada amb una punta de ferro afilada usada sobretot a lrsquoantiguitat i a lrsquoedat mitjana llanccedilarsquo] (DEX sv suacuteliţă1)

334

Per cloure aquesta fitxa no sersquons acuden paraules meacutes inspirades que les drsquoOLMOS (19982

[1940] p 113) el qual considera que el millor exemple del nostre refrany no eacutes altre que el

mateix Cervantes (com apuntaven els mots de Riquer dessuacutes esmentats) ldquoEjemplo tenemos en

nuestro Cervantes quien con haber perdido un brazo en Lepanto conservoacute el otro para

inmortalizar su nombre cincelando el Quijoterdquo

335

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94) Ceea ce-i bun nu-ţi pare niciodată prea mult (FRUNZETTI 1965 I p 121) [lsquoAllograve que eacutes bo no et sembla mai gairersquo] Ce e bun n-a fost niciodată mult (MĂRCULESCU 2007 I p 72) [lsquoEl que eacutes bo no ha estat mai gairersquo] El nostre referent quixotesc ldquoHace notar que generalmente abunda maacutes lo malo que lo

buenordquo1754 (CAMPOS BARELLA 1998 p 53 nuacutem 507) reflexioacute que ens demostra una

obvietat Mai ccedilo qui eacutes bo no eacutes sobrer (BULBENA 2005 p 70) a semblanccedila de la traduccioacute

que CALCIU SAMHARADZE (20052 p 148 sv bueno) ofereixen de la paregravemia de referegravencia (si

beacute no lrsquoassenyalin amb lrsquohabitual marca quixotesca ldquoDQrdquo) Niciodată n-a prisosit lucrul bun

[lsquoMai no ha estat sobrera la cosa bonarsquo] En resum per meacutes bondats que ens pervinguin Lo bograve

no embafa (RULLAN 2005 [1905] I p 30)

MUNTEAN (1967 p 59 n 1) aprofita la paregravemia Binele l-a luat turcu [lsquoEl beacute() lrsquoha agafat el

turcrsquo] (1967 p 59 nuacutem 1438) per explicar-nos-en lrsquoorigen el qual es remuntaria a quan Deacuteu

va repartir entre els pobles de la terra diferents prerrogatives entre les quals srsquoincloiumla el preuat

beacute que va anar a raure a les mans del primer que hi va arribar el turc Eixamplem aquesta

versioacute esquemagravetica amb el relat de ZANNE (2004 [1901] VI p 412 nuacutem 143511755) quan el

turc es va presentar davant de Deacuteu aquest li preguntagrave ldquoCom va la cosa turcrdquo la resposta

otomana ldquoBeacute Senyorrdquo Deacuteu la reblagrave amb un ldquoDoncs segueix amb el beacuterdquo i li atorgagrave el Beacute

Segonament srsquohi va presentar el cacic el qual a la celestial pregunta ldquoCom va la cosa cacicrdquo

tambeacute respongueacute ldquoBeacute senyorrdquo tanmateix Deacuteu li argumentagrave Binele lrsquoa luat Turcu [lsquoEl Beacute()

lrsquoha agafat el Turcrsquo] resposta que provocagrave el lament del cacic ldquoSenyooooorrdquo Per aixograve Deuacute li

concediacute ldquoDoncs sigues senyorrdquo El tercer a aparegraveixer va ser el gitano el qual assabentat que

Binele lrsquoa luat Turcu es va plagravenyer ldquoAi de mirdquo de tal manera que Deacuteu li va deferir ldquoDoncs

sigues digne de penardquo A continuacioacute tragueacute el cap lrsquoalemany dels llavis del qual despreacutes de

saber que Binele lrsquoa luat Turcu en sortiacute lrsquoexclamacioacute ldquoQuin gran prodigirdquo raoacute per la qual Deacuteu

li va engaltar ldquoDoncs motiu de prodigi pel moacuten siguesrdquo El cinquegrave torn va ser del romanegraves a la

divina resposta Binele lrsquoa luat Turcu aquest hi oposagrave un ldquoDar noirdquo [lsquoIPerograve nosaltresrsquo] que

Deacuteu no va dubtar en acompanyar del designi ldquoDe dar[1756] să fiĭrdquo [lsquoDoncs sigues com un

regalrsquo]

1754 En els mateixos termes ETXABE (2001 p 301) ldquoSentildeala que en la vida lo bueno escasea en comparacioacuten con lo malordquo 1755 La paregravemia de referegravencia eacutes amb certes vacilmiddotlacions formals la que ja hem esmentat a propogravesit de Muntean Bine lrsquoo (a) luat Turcu 1756 La gragravecia de lrsquoanegravecdota rau en lrsquohomoniacutemia entre la conjuncioacute adversativa perograve i el substantiu regal que en romanegraves coincideixen en el mot dar Drsquoaltra banda conveacute esmentar que Zanne clou el relat atagravevic adduint-lo com a justificacioacute que els romanesos ara i sempre esdevinguin esclaus de tot aquell que sersquon vulgui ensenyorir

336

Lrsquoanegravecdota anterior ens palesa una vegada meacutes que De bine nimenea nu fuge [lsquoDel beacute ninguacute no

fuigrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 501 nuacutem 17037) perquegrave com comentagravevem a lrsquoinici en

bell catalanesc Bine preste (peste) bine nu strică [lsquoBeacute sobre (sobre) beacute no fa cap malrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 490 nuacutem 16991) o beacute Bine bine peste bine [] Cacircnd vine e tot mai

bine1757 [lsquoBeacute beacute sobre beacute [] Quan ve eacutes encara meacutes beacutersquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 490

nuacutem 16990) Bine bine peste bine [] Cicircnd vine e tot mai bine (HINŢESCU 1985 p 45 nuacutem

230) Suposant que alguacute fos tan eixelebrat de refusar la bonesa pari esment a Nursquoĭ da bineluĭ cu

picĭorul [] Că pe urmă o sărsquoi ducĭ dorul1758 [lsquoNo (li) donis al beacute una puntada de peu [] Que

despreacutes el trobaragraves a faltarrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 494 nuacutem 17009) De fet de ben

pocs es podria afirmar (qui sap si uacutenicament del turc dessuacutes esmentat) Binele după el vine []

Ca muscele după cacircne [lsquoEl beacute darrere drsquoell va [] Com les mosques darrere el gosrsquo] (ZANNE

2004 [1901] VII p 488 nuacutem 16981) o tambeacute Vine binele [] Ca albinele1759 [lsquoVe el beacute []

Com les abellesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 487 nuacutem 16980) La condicioacute efiacutemera del beacute

es combina maniqueament amb lrsquoestabilitat del mal Sărace bine mult rěǔ aştepţĭ [lsquoPobre beacute

molt (de) mal esperesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 495 nuacutem 17011) Binele aşteacuteptă şi

rěǔ1760 [lsquoEl beacute espera tambeacute malrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 494 nuacutem 17010) Binele

aşteaptă şi rău (MUNTEAN 1967 p 59 nuacutem 1433) En consequumlegravencia i seguint lrsquoadvertiment

de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 215 sv bien) El bien suena y el mal vuela no haurem de

perdre de vista el seguumlent Binele vine anevoe ĭar rěul icircndată [lsquoEl beacute ve amb penes i treballs

mentre que el mal() de seguidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 490 nuacutem 16993) paregravemia que

srsquoacaba de perfilar amb un comentari de ben estoica guisa ldquoAşa e dat omuluĭ să fierdquo [lsquoAixiacute srsquoha

donat a lrsquohome que siguirsquo]

1757 La paregravemia srsquoacompanya de la glossa ldquoCacircnd se grămădesc [sic] fericirile pe unulrdquo [lsquoQuan srsquoamunteguen les alegries a sobre drsquounrsquo] 1758 A propogravesit drsquoaquest refrany Zanne ens informa ldquoSě ḑice celuĭ care umblă să fugă de un bine care dă peste elrdquo [lsquoEs diu del que intenta fugir drsquoun beacute que li cau a sobrersquo] 1759 Amb lrsquoapunt (2004 [1901] VII p 488 nuacutem 16980) ldquoAdică curge noroculrdquo [lsquoEacutes a dir corre la sortrsquo] 1760 El refrany srsquoexplica talment (2004 [1901] VII p 495 nuacutem 17010) ldquoAdică după bine vine şi rěǔrdquo [lsquoEacutes a dir despreacutes de(l) beacute ve tambeacute (el) malrsquo] alhora srsquoacompanya entre drsquoaltres del francegraves Aise et mal se suivent de pregraves i del cors (per beacute que a Zanne consti com a ldquoProv Italrdquo) Lrsquoalegria si cambia spessu in luttu

337

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 971761) Plătesc cicircteodată şi drepţii de-a valma cu păcătoşii (FRUNZETTI 1965 I p 124) [lsquoPaguen alguna vegada tambeacute els justos a lrsquoengrograves1762 amb els pecadorsrsquo] Drepţii plătesc uneori pentru păcătoşi (MĂRCULESCU 2007 I p 751763) [lsquoEls justos paguen a vegades pels pecadorsrsquo]

ldquoHasta que Felipe V suprimioacute los fueros en Aragoacuten no se cometieron alcaldadas por que

los alcaldes se llamaban justicias Uno de estos en tiempo de Felipe II III o IV (la eacutepoca

no hace al caso) condenoacute a muerte al herrero de Almudeacutevar que cometioacute un crimen atroz

que las croacutenicas no mencionan Los jurados (ahora se titulan regidores) hicieron presente a

la autoridad que si se ahorcaba a tan uacutetil artesano como no teniacutean otro del oficio ni de

doacutende sacarlo quedariacutean yermos los campos porque no habriacutea quien hiciera las rejas de los

arados pero al secretario que era agudo como punta de colchoacuten se le ocurrioacute una idea

magniacutefica acogida por todos con gran entusiasmo y mandada ejecutar en el acto por el

sentildeor justicia ahorcar para escarmiento a uno de los dos tejedores que habiacutea en el pueblo

Desde entonces cuando pagan justos por pecadores dicen en Aragoacuten ese proverbiordquo1764

(IRIBARREN 19744 p 307)

Lrsquoanegravecdota amb quegrave encetem aquesta fitxa no fa sinoacute demostrar-nos un cop meacutes el judici de

COLL (1874 p 194 nuacutem 242) ldquoDe tejas abajo asiacute sucedioacute sucede y sucederaacute siempre porque

la justicia humana[1765] es como Maritornes tuerta de un ojo y del otro no muy sana cuando no

ciega y ciega voluntaria que es lo peor de todordquo En tot cas no hi ha cap dubte que ldquoLa

intencioacuten de la sentencia es recordarnos que muchas veces pagan los platos rotos quienes menos

los manejanrdquo (LEYVA 2004 p 259) Quant a la formulacioacute quixotesca tal i com srsquoapunta en

nota a peu de pagravegina (I Cap 7 p 97 n 13) ldquoEn la versioacuten del refraacuten que recoge el

Vocabulario de Correas falta el relativizador a las vecesrdquo1766 vet aquiacute una opcioacute que de fet ha

1761 En aquest cas ens permetem drsquoemprar la corresponent nota al cos de la fitxa Drsquoaltra banda deixeu-nos apuntar encara que a CANTERA et alii (2005 p 100) no srsquoesmenti que al parlament poegravetic drsquoAltisidora (II Cap 57 p 1192) el nostre refrany srsquoinsereix en la seguumlent estrofa ldquoDe la culpa que tuacute tienes [] lleve la triste la pena [] que justos por pecadores [] tal vez pagan en mi tierrardquo Lrsquoesmentat passatge en la traduccioacute de FRUNZETTI (1965 II p 504) resta aixiacute ldquoE sărmana pedepsită [] doar din vina ta se ştie [] că plătesc pe lume drepţii [] ce-au păcătuit hainiirdquo [lsquoEacutes pobra castigada [] nomeacutes per culpa teva se sap [] que paguen al moacuten els justos [] el que han pecat els malvatsrsquo] i en la de MĂRCULESCU (2007 II p 463) ldquoVina care te icircncarcă [] să-ţi aducă suferinţi [] căci nedrept este ca drepţii [] să plătească ce-ai greşitrdquo [lsquoLa culpa que trsquoafeixuga [] et dugui patiments [] car injust eacutes que els justos [] paguin (p)el que has erratrsquo] 1762 Eacutes aixiacute com hem decidit traduir lrsquoexpressioacute romanesa de-a valma inexistent a la paregravemia cervantina i de quegrave al diccionari de DUDA (2007 p 253) se subratllen els sentits drsquoamuntegament i desordre ldquolaolaltă amestecat claie peste grămadărdquo [lsquoensems barrejat en doinarsquo] 1763 Amb la nota a peu de pagravegina (2007 I p 75 n 162) ldquoProverb laquoJustos pagan por pecadoresraquordquo 1764 El fragment si beacute extret drsquoIribarren correspon en origen al llibre de Romualdo Nogueacutes Cuentos dichos aneacutecdotas y modismos aragoneses (segona segraverie p 148-149) el qual lrsquoesmenta a propogravesit del refrany La justicia de Almudeacutevar paacuteguelo el que no lo deba 1765 Justiacutecia humana basada segons OLMOS (19982 [1940] p 114) en aquest refrany per tal com ldquoSe efectuacutea esto en los castigos colectivos pedriscos revoluciones guerras [hellip] porque con los culpables y malos sufren los inocentes y buenosrdquo 1766 CORREAS (2000 [1627] p 615 nuacutem 18) Pagan justos por pecadores

338

pervingut fins a dia drsquoavui fortuna de quegrave no han gaudit altres paregravemies de sentit equivalent que

espigolem al mateix recull1767 com ara Azotan a la gata si no hila nuestra ama (CORREAS

2000 [1627] p 115 nuacutem 2453) Haacutecelo Haja y azotan a Mazote (CORREAS 2000 [1627] p

375 nuacutem 99) o beacute Arde verde por seco y pagan justos por pecadores1768 (CORREAS 2000

[1627] p 102 nuacutem 2173) paregravemia aquesta darrera que ens va com anell al dit a lrsquohora

drsquoencercar-li equivalents al refranyer romanegraves per tal com tambeacute en la llengua drsquoEminescu Pe

lacircngă cele uscate ard şicirc cele verḑĭ [lsquoA meacutes drsquoallograve sec tambeacute crema allograve verdrsquo] (ZANNE 1895 I

p 303 nuacutem 1231) Pe licircngă cele uscate ard şi cele verzi (MUNTEAN 1967 p 312 nuacutem 6084)

Pe lacircngă cele uscate ard şi cele verzi (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 144) Aquesta formulacioacute

general pot concretar quina eacutes la flora abrusada ja es tracti drsquoherbes Cu ĭegraverba cea uscată arde

şi cea verde1769 [lsquoAmb lrsquoherba (que eacutes) seca tambeacute crema la (que eacutes) verdarsquo] (ZANNE 1895 I p

197 nuacutem 782) drsquoesbarzers Focul cacircnd srsquoaprinde prsquoicircn mărăcinĭ uscaţĭ arde şi pe ceĭ verḑĭ

[lsquoEl foc quan srsquoenceacuten entre esbarzers secs tambeacute crema els (que soacuten) verds rsquo] (ZANNE 1895 I

p 176 nuacutem 687) Focul cicircnd s-aprinde p-icircn mărăcini uscaţi arde şi pe cei verzi (MUNTEAN

1967 p 178 nuacutem 3723) de troncs Pe licircngă lemnul uscat arde şi cel verde [lsquoA meacutes del tronc

sec tambeacute crema el (que eacutes) verdrsquo] (PANN 1982 [1847] p 69 HINŢESCU 1985 p 132 nuacutem

2267) Pe lacircngă lemnul uscat arde şi cel verde (ZANNE 1895 I p 204 nuacutem 812) Pe lacircngă

lemnul uscat arde şi cel verde (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 25 CARTALEANU et alii 2007 p

231 nuacutem 2097) Pe lacircngă un lemn uscat ard şi ḑece verḑĭ [lsquoA meacutes drsquoun tronc sec tambeacute (en)

cremen deu de verdsrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 482 nuacutem 7167) Pe licircngă lemnele uscate

ard şi cele verzi [lsquoA meacutes dels troncs secs cremen tambeacute els (que soacuten) verdsrsquo] (HINŢESCU 1985

p 212 nuacutem 4226) o beacute enllestint aquest crescendo vegetal fins i tot arbres sencers Pe lacircngă

copaciĭ (ceĭ) uscaţĭ ard şi ceĭ verḑĭ [lsquoA meacutes dels arbres (que soacuten) secs tambeacute cremen els (que

soacuten) verdsrsquo] (ZANNE 1895 I p 146 nuacutem 557) Pe lacircngă copaciĭ uscaţĭ ard şi ceĭ verḑĭ

(ZANNE 2004 [1901] IX p 451 nuacutem 6985) Pe licircngă copacii cei uscaţi ard şi cei verzi

(HINŢESCU 1985 p 132 nuacutem 2266)

Meacutes enllagrave del foc devastador que no deixa res per verd espigolem una paregravemia romanesa que

talment una allau incideix en el perill de les pedres rossoladores Peacutetra cacircnd sĕ rostogolesce

1767 El recull drsquoEtxabe en canvi no conteacute la paregravemia quixotesca malgrat emprar-la per exemple en una glossa al refrany Por culpa de la bestia mataron al obispo ldquoEs sabido que en ocasiones laquopagan justos por pecadoresraquo y eso es precisamente lo que le ocurre al obispo del refraacuten que recibe un castigo por el delito que otro ha cometidordquo (ETXABE 2001 p 321) 1768 Per si no resulteacutes prou clara la coordinacioacute entre ambdoacutes fraseologismes COLL (1874 p 195 nuacutem 242) ens apunta lrsquoopinioacute de La Academia segons la qual ldquoel refran Arde verde por seco equivale exactamente aacute Pagan justos por pecadoresrdquo 1769 La glossa amb quegrave Zanne completa la paregravemia en palesa la coincident significacioacute amb el refrany quixotesc ldquoPe lacircngă vinovaţĭ adese-orĭ pătimesc ceĭ fără de greşeacutelărdquo [lsquoA meacutes dels culpables sovint pateixen els que no (en) tenen culparsquo]

339

multe alte peacutetrĭ trage după ea1770 [lsquoLa pedra quan rodola moltes altres pedres arrossega amb

ellarsquo] (ZANNE 1895 I p 251 nuacutem 1006) Piatra cicircnd se rostogoleşte multe alte pietre trage

după ea (MUNTEAN 1967 p 315 nuacutem 6160) Piatra cacircnd se rostogoleşte multe alte pietre

trage după ea (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 23) Piatra cacircnd se rostogoleşte multe alte pietre

trage după ea (CARTALEANU et alii 2007 p 234 nuacutem 2131) En resum i deixant de banda les

anteriors imatges naturals Mai bine să plăteşti o pagubă pe care ai făcut-o decicirct una pe care n-

ai văzut-o [lsquoMillor pagar un mal que has fet que un que no has vistrsquo] (MUNTEAN 1984 p 322

nuacutem CCLIII) i eacutes que per desgragravecia no resulta gota estrany contemplar una escena injusta

com ara aquesta Acel cu pricină [] Şeacutede icircn odihnă [] Şi cel fără vină [] Placircnge şi suspină

[lsquoAquell amb delicte [] Seu amb calma [] I aquell sense culpa [] Plora i sospirarsquo] (ZANNE

2004 [1900] V p 514 nuacutem 12581)

1770 Amb la glossa ldquoAdică cel mare cacircnd greşesce pĕ mulţĭ eĭ bagă icircn păcaterdquo [lsquoEacutes a dir() el gran quan srsquoequivoca a molts (els) endossa la culparsquo]

340

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 9911771) Pe crucea mea că pe mine n-au să mă icircmbete cu apă chioară (PAPU 1965 II p 308) [lsquoA fe de Deacuteu que() a mi() no mrsquoembriagaran amb aiguumlerolrsquo] Pe crucea mea la mine nu merg zaruri măsluite (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoA fe de Deacuteu a mi que no em vinguin amb daus de milloriarsquo]

ldquoAl contestar Sancho a la duquesa que le ha pedido que mire coacutemo ha de gobernar a sus

vasallos le dice que no se preocupe pues eacutel es caritativo y tiene compasioacuten de los pobres Y

lo confirma diciendo laquoa quien cuece y amasa no le hurtes hogazaraquo antildeadiendo esta

paremia laquopara mi santiguada que no le he de echar dado falso[1772]raquordquo (CANTERA et alii

2005 p 101)

La relacioacute entre els dos refranys esmentats en lrsquoanterior fragment es confirma quan CORREAS

(2000 [1627] p 31 nuacutem 652) per a A quien cierne y masa no le hurtes hogaza empra la seguumlent glossa ldquoQuiere decir a quien tiene esperiencia y conocimiento de las cosas no procures engantildearle que no podraacutes echarle dados falso[s]rdquo Lrsquoexpressioacute Echar dado falso com indica el mateix CORREAS (2000 [1627] p 918 nuacutem 28) hi eacutes ldquoPor engantildearrdquo i igualment les paregravemies No me daraacute dado falso No me dejareacute dar dado falso i No le daraacuten dado falso (CORREAS 2000 [1627] p 1018 nuacutem 245) srsquoaplicaran a alguacute ldquoPor ser haacutebil y no dejarse engantildearrdquo Aixiacute doncs bo i ampliant la formulacioacute quixotesca a la persona hagravebil No le echaraacuten dado falso ni le haraacuten treta que no entienda (CORREAS 2000 [1627] p 579 nuacutem 925) En romanegraves si Mărculescu com en castellagrave no vol que lrsquoamoiumlnin amb zaruri măsluite [lsquodaus de milloriarsquo] Papu per la seva banda no estagrave disposat a deixar-se embriagar amb apă chioară1773 [lsquoaiguumlerolrsquo] vet aquiacute una expressioacute que segons CALCIU et alii (1979 p 184 sv chior) tindria tres sentits ldquoa) agua pura b) (despre o ciorbă [lsquodrsquouna soparsquo]) agua de fregar aguate m aguachirle m c) (vorbărie [lsquoxerramecarsquo]) palabreriacutea hojarasca de chicha y nabo romances mpl monsergas fpl coplas de Calaiacutenosrdquo

Un cop analitzada la segona part del refrany passem a la primera Para mi santiguada la qual

ultra la nostra paregravemia apareix tres vegades meacutes al Quijote (I Cap 5 p 82 II Cap 20 i 32 p

1771 Amb la nota (II Cap 33 p 991 n 29) ldquono me han de engantildearrdquo 1772 Segons el DRAE (sv dado) el dado falso eacutes ldquoEl que estaacute dispuesto con tal arte que queda con maacutes peso por un lado que por el otro y asiacute cae repetidas veces del mismo modordquo No endebades en catalagrave ultra dau de milloria (la traduccioacute que nosaltres hem emprat per a la versioacute de Mărculescu) tambeacute sersquon pot dir dau carregat Vegeu el DIEC (sv dau) 1773 Expressioacute drsquoetimologia gota cristalmiddotlina perograve siacute deliciosa ldquoEtimologic este vorba de apă chiară (ltlat clarus clara) aşadar aqua clara cu accepţiunea de lsquoapă limpedersquo Prin apropierea ulterioară de cuvicircntul icircmprumutat din turcă [chior chioară] s-a spus apă chioară sau zeamă chioară pentru lsquofiertura subţirersquo laquolungăraquo fără ingredientele ce ar justifica calificarea respectivei fierturi drept un fel de micircncarerdquo [lsquoEtimologravegicament es tracta drsquoaigua clara (ltlat clarus clara) per tant aqua clara amb lrsquoaccepcioacute drsquolaquoaigua cristalmiddotlinaraquo Per mor de la posterior semblanccedila amb el mot agafat del turc [chior chioară lsquoborni bograverniarsquo] srsquoha anomenat apă chioară sau zeamă [lsquobroursquo] chioară el laquobullit claretraquo laquoaigualitraquo mancat dels ingredients que justificarien per a aquest bullit el qualificatiu drsquoalimentrsquo] (DUMISTRĂCEL 1997 p 52)

341

863 i 975) A la nota 39 corresponent al cinquegrave capiacutetol de la primera part hi espigolem la

seguumlent glossa ldquoforma de juramento por la que uno se compromete consigo mismo a hacer

algordquo Tambeacute CABALLERO (1970 p 36 nuacutem 291) pouant drsquoSbarbi apunta que es tracta drsquouna

ldquoFoacutermula de juramento que equivale a decir por mi fe o por la cruzrdquo1774 Soacuten precisament

aquests dos sinogravenims juntament amb lrsquooriginal quixotesc els proposats per CALCIU et alii

(1979 p 250 sv cruce) a lrsquohora de traduir pe crucea mea (opcioacute uniacutevoca dels traductors

romanesos) ldquopor la cruz por mi fe para mi santiguadardquo Drsquoaltra banda ŞĂINEANU (19296 sv

cruce)1775 ens ho explica talment ldquoformulă de confirmare a unui jurămacircntrdquo [lsquofoacutermula de

confirmacioacute drsquoun juramentrsquo]

1774 Justament els dos equivalents que tambeacute per a aquesta expressioacute (o en la variant por mi santiguada) recull el DRAE (sv santiguada) 1775 Consultable en liacutenia a httpDEXonlinerodefinitiecruce

342

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264) (II Cap 43 p 1066) La toate se găseşte leac numai la moarte nu (PAPU 1965 II p 381) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo] La orice este leac fără numai la moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 351) [lsquoPer a tot hi ha remei excepte nomeacutes per a la mortrsquo] (II Cap 64 p 1264) Pentru toate se găseşte leac numai pentru moarte nu (PAPU 1965 II p 576) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo] La orice se găseşte leac icircn afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoPer a tot es troba remei fora de la mortrsquo] Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766) (PAPU 1965 II p 92)1776 Toate lucrurile au leac afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 90) [lsquoTotes les coses tenen remei fora de la mortrsquo]

ldquoEl refranero con fresco optimismo asegura que laquoiexclno hay dantildeo que no tenga su

apantildeoraquo[1777] pero ante el cese de la vida no hay recurso que valga El sufrimiento de la

uacuteltima adversidad se puede soportar con una leve sonrisa laquoiquestQueacute le hemos de hacer si la

escobita no quiere barrerraquo dicho que toma la conformidad como amable compantildeiacuteardquo

Vet aquiacute el que LEYVA (2004 p 291) en una glossa1778 especialment inspirada ens participa

sobre aquesta inevitable ldquollei de vidardquo Pel que fa al refrany quixotesc lrsquoespigolem a ETXABE

(2001 p 313) i en drsquoaltres variants a diversos reculls Para todo hay remedio sino para la

muerte (CORREAS 2000 [1627] p 623 nuacutem 217) Todo tiene remedio menos la muerte

(ETXABE 2001 p 391) A todo hay remedio sino a la muerte (CAMPOS BARELLA 1998 p

305 nuacutem 3004 ETXABE 2001 p 59) o amb mantildea en lloc de remedio A todo hay mantildea sino

a la muerte1779 (CORREAS 2000 [1627] p 37 nuacutem 794)

Bo i passant al romanegraves Icircmpotriva morţii nici o putere nu poate sta [lsquoContra la mort cap forccedila

no (hi) pot fer frontrsquo] (MILLIO 1999 p 98 nuacutem 8301780) per meacutes floralment que ho formulem

Cacircte floacuteri sunt pe pămicircnt [] Toacutete se duc icircn mormicircnt [lsquoTantes flors (com) hi ha a la terra []

1776 De la traduccioacute de Papu nrsquoha desaparegut misteriosament el seguumlent fragment ldquoAhora bien todas las cosas tienen remedio si no es la muerte debajo de cuyo yugo hemos de pasar todos mal que nos pese al acabar de la vidardquo (II Cap 10 p 766) A la reedicioacute en quatre volums que sersquon va fer dins la miacutetica colmiddotleccioacute Biblioteca pentru toţi srsquohi manteacute lrsquoesmentada llacuna (1987 Iscusitul hidalgo Don Quijote de la Mancha Bucureşti Editura Minerva III p 96) 1777 En aquest sentit CAMPOS BARELLA (1998 p 305 nuacutem 3004) aclareixen ldquoSe dice como consuelo al que ha sufrido alguacuten contratiempo o desgraciardquo 1778 La drsquoOLMOS (19982 [1940] p 128) en canvi ldquoEste refraacuten es intensamente alentador y consolador Tiene sabor profundamente cristiano e infunde conformidad para afrontar los maacutes adversos percancesrdquo 1779 Amb la glossa ldquoAnsiacute lo dicen a su modo en Aragoacutenrdquo 1780 EVERY door may be shut but DEATHrsquos door

343

Totes sersquon van a la tombarsquo] (ZANNE 1895 I p 167 nuacutem 644) Cacircte flori sunt pe pămacircnt toate

se duc icircn mormacircnt (MILLIO 1999 p 175 nuacutem 1483c1781) Cacircte flori sunt pe pămacircnt [] Toate

se duc icircn mormacircnt (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 24) Certament Moartea nu spune cicircnd

vine1782 [lsquoLa mort no diu quan versquo] (MUNTEAN 1967 p 256 nuacutem 5031) o tambeacute Moartea nu

vine cicircnd o chemi [] ci te ia cicircnd nu te temi [lsquoLa mort no ve quan la crides [] Sinoacute que et pren

quan no hi pensesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 257 nuacutem 5033) I quan ens acaba arribant mala peccedila

al teler ja que Numai moartea-i fără leac1783 [lsquoNomeacutes la mort eacutes sense remeirsquo] (MUNTEAN

1967 p 276 nuacutem 5425) (Numai) Moartea-i fără leac (GHEORGHE 1986 p 266 nuacutem 256)

Moartea-i fără leac (MILLIO 1999 p 321 nuacutem 2726a1784 p 348 nuacutem 2944a1785) Moartea

nu are leac [lsquoLa mort no teacute remeirsquo] (MILLIO 1999 p 263 nuacutem 22091786) Tal com entonava

Maria Lătăreţu (1911-1972) en una tradicional canccediloacute romanesa

ldquoTrei icircn lume nu se poate

să scape omul de moarte

să-ntinerească nu poate

să le iubească pe toaterdquo1787

I nogensmenys lrsquouacutenic consol de quegrave disposem eacutes repetir-nos resignats O dată moare omul

[lsquoUn cop mor lrsquohomersquo] (MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2146a1788) o O moarte are omul [lsquoUna

mort teacute lrsquohomersquo] (MILLIO 1999 p 256 nuacutem 2146b1789)

1781 HE THAT is once BORNonce must die 1782 A CASADO et alii (1998 p 82) apareix el refrany La muerte entra sin llamar del qual doacutena versions en francegraves La mort vient mais on ne sait pas lrsquoheure i en italiagrave La morte viene quando meno srsquoaspetta versioacute que espigolem a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 315 nuacutem 3453) 1783 A CASADO et alii (1998 p 107) amb versions en francegraves i italiagrave de Todo tiene remedio menos la muerte Contre la mort il nrsquoy a nul ressort i Solo alla morte non crsquoegrave rimedio Segons la variant de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 488 nuacutem 5335) Solo alla morte non crsquoegrave riparo 1784 There is a REMEDY for all things but death 1785 Nay as SURE as death 1786 There is no MEDECINE against death 1787 Eacutes a dir lsquoTres (coses) al moacuten no es poden tenir [] que escapi lrsquohome de la mort [] que rejoveneixi no pot [] que les estimi a totesrsquo 1788 A MAN can only die once 1789 Iacutedem

344

Por la untildea se saca el leoacuten1790 (II Cap 17 p 833-8341791) O gheară de leu adevărat şi după ea socotesc că un leu ca ăsta care are o astfel de gheară trebuie să fie mai mare decicirct un munte (PAPU 1965 II p 154-155) [lsquoUna urpa de lleoacute veritable i drsquoella dedueixo que un lleoacute com aquest que teacute semblant urpa ha de ser meacutes gran que una muntanyarsquo] Gheară de leu adevărat şi trag icircncheierea după ea că leul căruia icirci aparţine gheara cu pricina e mai mare ca un munte (MĂRCULESCU 2007 II p 147) [lsquo(Una) urpa de lleoacute veritable i trec la conclusioacute drsquoella que el lleoacute al qual (li) pertany lrsquourpa en quumlestioacute eacutes meacutes gran que una muntanyarsquo] Segons ens explica ZANNE (1895 I p 505 nuacutem 1964) a propogravesit del refrany De pre unghe

leul se poacutete cunoacutesce [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es pot conegraveixerrsquo] la visioacute drsquouna urpa de lleoacute fou

suficient perquegrave Fiacutedies que no havia vist mai cap animal drsquoaquesta mena sersquol pogueacutes imaginar

a la perfeccioacute en tota la seva complexitat bo i reeixint de reproduir-lo en una escultura

exacta1792 Vet aquiacute lrsquoorigen del grec ἐξ ὄνυχος τὸν λέοντα1793 i posteriorment del llatiacute Ex

ungue leonem drsquoon pouen les nostres llenguumles romagraveniques Permeteu-nos una ragravepida urpada

drsquooest a est (en portuguegraves castellagrave catalagrave francegraves i italiagrave) bo i partint dels reculls multilinguumles

drsquoArthaber i Gheorghe Pelas unhas se conhece o leatildeo (GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217)

Por las untildeas se descubre al leoacuten (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986 p

236 nuacutem 217) Per lrsquoungla es coneix el lleoacute (GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217) A lrsquoongle

on connaicirct le lion1794 (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem

217) i Dallrsquounghia si conosce il leone (ARTHABER 1929 p 156 nuacutem 303 GHEORGHE 1986

p 236 nuacutem 217 SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 195 nuacutem 2113 BOGGIONE

MASSOBRIO 2004 p 623 nuacutem X7671hI) Pel que fa al romanegraves el nostre refrany de

referegravencia Por la untildea se saca el leoacuten (CORREAS 2000 [1627] p 649 nuacutem 7751795 MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 377 nuacutem 33278) srsquohi espigola en diverses variants Despre unghe

leul se poacutete cunoacutesce1796 [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es pot conegraveixerrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 912

nuacutem 19356) După unghie leul se cunoaşte [lsquoPer lrsquoungla el lleoacute es coneixrsquo] (CARTALEANU et

alii 2007 p 128 nuacutem 1126) o beacute en plural După unghii se cunoaşte leul [lsquoPer les ungles es

coneix el lleoacutersquo] (MUNTEAN 1967 p 157 nuacutem 3367 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217

1790 Si beacute el refrany en la forma referida no apareix pas al Quijote ens devem al criteri de CANTERA et alii (2005 p 102) els quals malgrat el seguumlent apunt lrsquoinclouen al llistat de paregravemies quixotesques ldquoEn el texto no aparece realmente esta paremia pero siacute una clara alusioacuten al decir Sancho laquoUna untildea de leoacuten verdadero y saco por ella que el tal leoacuten cuya debe de ser la tal untildea es mayor que una montantildearaquordquo Per a les traduccions romaneses agafem precisament aquest passatge quixotesc com a referegravencia 1791 Amb la nota (II Cap 17 p 834 n 28) ldquoSancho se apoya en el proverbio latino laquoEx ungue leonemraquordquo 1792 En una altra anegravecdota histograverica el matemagravetic Johann Bernoulli (1667-1748) organitzador drsquoun concurs puacuteblic en quegrave proposava la resolucioacute de dos problemes matemagravetics va reconegraveixer en una publicacioacute anogravenima que nrsquooferia sengles solucions lrsquoempremta drsquoIsaac Newton o tal i com ell en justificagrave lrsquoautoria ldquoTanquam ex ungue leonemrdquo 1793 Vegeu el seguumlent enllaccedil al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=59307ampLng=3 1794 A MONTREYNAUD et alii (1993 p 14 nuacutem 118) Agrave lrsquoongle on connaicirct le lion 1795 Amb lrsquoapunt ldquoComo en latiacuten laquoEx ungue leonemraquordquo 1796 Magravexima que Zanne extreu de Dimitrie Cantemir (1673-1723)

345

FLONTA 1992a p 138 nuacutem 9381797 1992b p 163 nuacutem 9401798) După gheare se cunoaşte

leul [lsquoPer les urpes es coneix el lleoacutersquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 34) o finalment pel

rastre inconfusible Leul după urmă se cunoaşte [lsquoEl lleoacute pel rastre es coneixrsquo] (MUNTEAN

1967 p 236 nuacutem 4672 CALCIU et alii 1979 p 5721799 sv leu1 GHEORGHE 1986 p 236

nuacutem 217 CARTALEANU et alii 2007 p 128 nuacutem 1126) Deixant de banda el lleoacute perograve no pas

la zoologia en rastregem dos exemples meacutes Viţelul după baligă se cunoaşte ce bou o să se facă

[lsquoEl vedell pel fem es coneix quin bou es faragraversquo] (PANN 1982 [1847] p 75 MUNTEAN 1967 p

417 nuacutem 7973 HINŢESCU 1985 p 163 nuacutem 2988 GHEORGHE 1986 p 236 nuacutem 217) i

Puica pe creastă se cunoaşte ce neam o să iasă [lsquoLa polla per la cresta es coneix de quin

llinatge sortiragraversquo] (PANN 1982 [1847] p 75 HINŢESCU 1985 p 138 nuacutem 2394 GHEORGHE

1986 p 236 nuacutem 217) Puica se cunoaşte după creastă [lsquoLa polla es coneix per la crestarsquo]

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 40) aixiacute doncs igual com no ens passa gens desapercebuda

lrsquoherbeta que es diu marduix1800 tambeacute Se cunoaşte ca puica pe creastă [lsquoEs coneix com la

polla per la crestarsquo] (MUNTEAN 1967 p 346 nuacutem 6739)

1797 The LION is known by his claws Amb lrsquoequivalent francegraves Agrave lrsquoongle on connaicirct le lion 1798 The LION is known by his claws (paw) Flonta hi afegeix dues paregravemies castellanes Por las untildeas se descubre al leoacuten i Por la untildea se conoce al leoacuten i una de portuguesa Pelas unhas se conhece o leatildeo 1799 Amb la traduccioacute Por las untildeas se descubre el leoacuten 1800 Vegeu PAREacuteS (1999 p 563 nuacutem 1217)

346

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-9901801) Spre paguba lor le-au crescut furnicilor aripi (PAPU 1965 II p 306) [lsquoPer al seu mal els van creacuteixer() a les formigues() alesrsquo] Furnicii spre pierzania ei i-au crescut aripi (MĂRCULESCU 2007 II p 2831802) [lsquoA la formiga() per a la seva desgragravecia li van creacuteixer alesrsquo] Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 11641803) Aripile de furnică (PAPU 1965 II p 476) [lsquoLes ales de formigarsquo] Aripile furnicii (MĂRCULESCU 2007 II p 4381804) [lsquoLes ales de la formigarsquo]

ldquoJo deixiacute en mala hora

lo teu pagesiu

oh poble que enyora

mon coret soliu

de ma terra amiga

jo foacutera formiga

mal hagen les ales

que mrsquohan tret del niurdquo1805

Vet aquiacute lrsquouacuteltima estrofa de la poesia verdagueriana La formiga que drsquoalguna manera

recapitula la vida de Mossegraven Cinto periple vital a quegrave tambeacute srsquoadiurien els seguumlents mots de

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 61 sv ala) ldquoNacieacuteronle alas a la hormiga para perderse

quando un hombre baxo subioacute a alto lugar y no sabieacutendose governar cayoacute deacutel

afrentosamenterdquo1806 Per dir-ho meacutes in extenso ens remetem a la seguumlent glossa1807 drsquoETXABE

(2001 p 313)

1801 Srsquoapunta a peu de pagravegina (II Cap 33 p 990 n 17) ldquoRefraacuten que vale laquolo que parece beneficioso puede conducir a la perdicioacutenraquordquo 1802 Amb la nota (2007 II p 283 n 500) ldquoProverb laquoPor su mal le nacieron alas a la hormigaraquo sau [lsquoorsquo] laquoNacen alas a la hormiga para que se pierda maacutes aiacutenaraquordquo 1803 Es recorda (II Cap 53 p 1164 n 36) que ldquoSe hace referencia al refraacuten laquoPor su mal (o por su mal y dantildeo) le nacieron alas a la hormigaraquordquo i srsquoalmiddotludeix a la nota 17 de la pagravegina 990 (II Cap 33) anteriorment esmentada Tambeacute FANLO (2010 [2008] p 519 n 2) aclareix ldquoAllusion au proverbe laquo Crsquoest pour son malheur que la fourmi srsquoest vu pousser des ailes raquo deacutejagrave citeacute en II XXXIII p 328rdquo 1804 A peu de pagravegina MĂRCULESCU (2007 II p 438 n 758) assenyala ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoPor su mal (sau [lsquoorsquo] por su mal y dantildeo) le nacieron alas a la hormigaraquo (laquoSpre răul [sau spre răul şi spre paguba ei] i-au crescut aripi furniciiraquo) Sau [lsquoOrsquo] laquoDa Dios alas a la hormiga para morir maacutes aiacutenaraquo vezi şi [lsquovegeu tambeacutersquo] II 33rdquo 1805 Estrofa extreta del recull Els bordons de lrsquoarpa Antologia de Jacint Verdaguer (20022) a cura drsquoIsidor Cogravensul (Barcelona Proa p 276) Al mateix llibre encara hi encertem una altra referegravencia biograficosimbogravelica a lrsquoalada formiga que no ens estem de transcriure Es tracta del relat Records de ma Missa Nova (p 81) ldquoQue nrsquohe vists de palmiddotlis brodats drsquoor de dalmagravetiques de brocat de casulles rajant perles Mes los senzills ornaments los altars modests de Sant Francesc srsquohi moria i los de Sant Jordi soacuten dels que meacutes me recordo com si el meu cor srsquohi hagueacutes quedat allagrave on celebriacute el primer sacrifici Tant de bo drsquoaquell cim no hagueacutes baixat a la plana Tant de bo no haguessen nascut ales a la pobra formiga No hauria hagut de trepitjar tantes espines ni hauria hagut de plorar tantes llagravegrimesrdquo 1806 La glossa de Covarrubias ens duu al magiacute el refrany italiagrave Chi troppo in alto sal cade sovente precipitevolissimevolmente (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 157 nuacutem 1710 BOGGIONE MASSOBRIO 2004

347

ldquoRefraacuten que puede usarse con varios significados Por un lado advierte del riesgo que

supone adquirir cualidades ajenas a la naturaleza de cada cual aunque estas parezcan

beneficiosas a primera vista Tambieacuten advierte del peligro de algunos acontecimientos que

se presentan halaguumlentildeos en un primer momento Y por uacuteltimo se emplea para avisar de los

peligros que pueden ocasionar las raacutepidas y notorias mejoras dentro de la escala socialrdquo

La paregravemia compta amb variants com ara Cuando la hormiga se quiere perder alas nuevas la

quieren crecer1808 (CORREAS 2000 [1627] p 202 nuacutem 1360) Por su mal supo la hormiga

volar (CORREAS 2000 [1627] p 656 nuacutem 941) i Por su mal y ruina nacen alas a la hormiga

(CORREAS 2000 [1627] p 656 nuacutem 942) o beacute drsquoaltres que en el funest1809 brostar de les ales

hi contemplen la intervencioacute divina Por su mal crioacute Dios alas a la hormiga1810 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 216 nuacutem 2130) Da Dios alas a la hormiga para que se pierda maacutes

aiacutena1811 (MAL LARA 2013 [1568] I p 480 nuacutem 33) i Da Dios alas a la hormiga para morir

maacutes aiacutena1812 (CAMPOS BARELLA 1998 p 137 nuacutem 1360) En resum doncs i aprofitant la

rima entre alas i malas Las alas traen hadas malas1813 (JUNCEDA 1991 p 69)

Pel que fa al romanegraves notem la semblanccedila i literalitat drsquoambdues versions En destacariacuteem la

traduccioacute de mal que en el cas de Papu esdeveacute pagubă mot que drsquoun primer sentit de

ldquoPierdere materialărdquo [lsquoPegraverdua materialrsquo] (DEX sv paacutegubă1) passa a un altre de figurat

ldquoŞtirbire pierdere a calităţii a valorii unui lucru prejudiciu moralrdquo [lsquoPerjudici pegraverdua de la

qualitat del valor drsquouna cosa dany moralrsquo] (DEX sv paacutegubă2) La tria de Mărculescu

pierzanie segueix estirant aquest segon fil fins a descabdellar-lo del tot ldquoMoarte (năprasnică

violentă) ucidere icircn masă primejdie de moarte nenorocire suferinţă mare dezastru prăpădrdquo

[lsquoMort (inesperada violenta) assassinat en massa perill de mort infortuni gran patiment

p 374 nuacutem VIII326fI) amb aquest perllongadiacutessim adverbi que el TRECCANI (sv precipitevolissimevolmente) defineix talment ldquoIn contesti scherz in modo estremamente precipitevolerdquo 1807 Aquest comentari es refereix al refrany Para su mal supo la hormiga volar 1808 Aprofitem aquest refrany (el primer drsquouna triacuteada de sentit prou unitari) per recordar dos comentaris tal volta pleonagravestics a la paregravemia quixotesca Drsquouna banda LEYVA (2004 p 268) afirma ldquoDe tal modo perjudican las alas a las hormigas ndashcomo a otros seres minuacutesculosndash que para su desgracia por culpa del vuelo son presa faacutecil de los paacutejaros El refraacuten se aplica a quienes se elevan por encima de sus posibilidades y fracasan cuando demuestran escasa o ninguna aptitud para establecer criteriosrdquo I drsquoaltra banda amb el seu estil habitual OLMOS (19982 [1940] p 117) ens adreccedila la seguumlent lliccediloacute moral ldquoSin alas la hormiga no volara y no fuera comida de vencejos y paacutejaros Tanto como a la hormiga las alas perjudican los altos cargos y eminencias a cuantos carecen de cualidades para ejercerlos libremente Sus fracasos son irremediables las caiacutedas de tales alturas vergonzosas y a las veces catastroacuteficasrdquo 1809 No endebades la traduccioacute de BULBENA (2005 p 601) sentencia La formiga qui volgueacute tenir bones [sic] ales i acabat sersquon penediacute 1810 Amb la glossa ldquoEnsentildea que algunos acontecimientos que en siacute son buenos y ventajosos pueden dar motivo a hechos desgraciadosrdquo 1811 Lrsquoautor ens apunta ldquoEsto se puede aplicar al que fue hombre pobre y le da Dios muchas riquezas no porque Dios se las da para que se pierda sino que lo dexa en su libre alvedriacuteo para que se salve o se condene con ellasrdquo 1812 Refrany acompanyat del seguumlent apunt ldquoEnsentildea con el ejemplo de este insecto que la mucha elevacioacuten de algunos suele ser causa de su ruinardquo Amb accent a Dioacutes tambeacute lrsquoespigolem a Autoridades (sv Dios) juntament amb aquesta glossa ldquoensentildea con el exemplo deste insecto que la extraordinaria elevacioacuten de algunos es causa las maacutes veces de su ruinardquo 1813 Paregravemia que lrsquoautor explica talment ldquoRepreacutendese aquiacute la ambicioacuten de quien por querer remontarse en exceso precipita su caiacutedardquo

348

desastre calamitatrsquo] (DEX sv pierzaacutenie1) A lrsquohora de resseguir el refranyer romanegraves

descobrim que per regla general la formiga es pren com a exemple de bestiola que malgrat la

seva petitesa eacutes capaccedil drsquoacomplir obres que de bell antuvi sersquons antullarien faraograveniques Per

citar-ne un exemple Furnică cu furnică fie cacirct dě mică face mare moşoroiǔ [lsquoMoltes

formigues plegades per petites que siguin fan gran el formiguerrsquo] (ZANNE 1895 I p 463

nuacutem 1814) Furnică cu furnică [] fie cicirct de mică [] face mare muşuroi [lsquoformiguerrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 180 nuacutem 3774) Furnică cu furnică fie cicirct de mică face mare muşuroi

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 35) La luctuosa relacioacute entre aquest insecte i les ales nomeacutes

lrsquohem espigolada a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 35) Furnica cacircnd icirci vine moartea scoate

aripi şi zboară [lsquoLa formiga quan li arriba la mort treu ales i volarsquo] i meacutes acostat al nostre

original a ZANNE (2004 [1901] VII p 925 nuacutem 19505) enmig drsquoun gavadal de magraveximes que

lrsquoautor extreu de Dimitrie Cantemir (1673-1723)1814 Furnica atuncea icircşĭ găsesce peirea cacircnd

icircndobacircndesce aripile [lsquoLa formiga llavors es troba la mort() quan aconsegueix les alesrsquo]

1814 Priacutencep de Moldagravevia en dues ocasions i proliacutefic home de lletres que conreagrave camps tan dispars com ara la filosofia la histograveria la muacutesica la linguumliacutestica lrsquoetnografia o la geografia Eacutes autor de la primera novelmiddotla en romanegraves la Historia Hieroglyphica (1705)

349

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 2291815) Cine caută primejdie icircn primejdie piere (FRUNZETTI 1965 I p 247) [lsquoQui busca perill en (el) perill pereixrsquo] Cine caută primejdia piere icircn ea (MĂRCULESCU 2007 I p 1851816) [lsquoQui busca el perill pereix en ellrsquo]

ldquoSancho asustado por laquounos golpes a compaacutes con un cierto crujir de hierros y cadenasraquo y

esto en una noche oscura mientras laquotodo causaba horror y espantoraquo prefiere morir de sed a

pasar por tanto miedo Entonces se acuerda de un proverbio biacuteblico oiacutedo al cura de su

pueblo cuya intencioacuten pretende censurar a los imprudentesrdquo

Vet aquiacute com amb quatre pinzellades ben dretureres LEYVA (2004 p 273) ens contextualitza

la paregravemia i drsquoaltra banda el seu esment a la Biacuteblia ens condueix1817 a IRIBARREN (19744 p

559) el qual a propogravesit del refrany El que ama el peligro pereceraacute en eacutel ens en forneix meacutes

detalls ldquoEs maacutexima tan vieja que aparece en la Biblia y en el libro del Eclesiasteacutes (capiacutetulo 3ordm

vers 27) Qui amat periculum in illo peribit[1818]rdquo Aquest perill mortal en castellagrave pot

aparegraveixer formulat com a Quien el peligro ama en eacutel acaba (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953]

p 564 nuacutem 49308) o de manera meacutes habitual Quien ama el peligro en eacutel perece

(MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 564 nuacutem 49309 CAMPOS BARELLA 1998 p 281

nuacutem 27651819 ETXABE 2001 p 3341820 ROMERO 20012 p 270 nuacutem 7711821) refrany que

Miguel de Unamuno tambeacute esmenta (per beacute que sense coma entre hemistiquis) al seu Diario

iacutentimo1822 que lrsquoany 2007 lrsquoeditorial Polirom de Iaşi va publicar en romanegraves A la pagravegina 49

drsquoaquest Jurnal intim ensopeguem lrsquoanterior paregravemia castellana en la versioacute Cine iubeşte

primejdia piere icircn ea [lsquoQui estima el perill mor en ellrsquo] El curioacutes del cas rau en la coincidegravencia

que el traductor unamuniagrave no eacutes altre que Sorin Mărculescu el qual pel que fa a la paregravemia

quixotesca observem que tambeacute es decanta per una traduccioacute literal De fet ambdoacutes traductors

romanesos malden de mantenir les dues paraules clau que basteixen la paregravemia quixotesca

1815 Amb aquesta nota (I Cap 20 p 229 n 17) ldquoLa frase proviene de la Biblia pero ya en tiempo de C se habiacutea vuelto proverbialrdquo 1816 Acompanyat de lrsquoapunt biacuteblic (2007 I p 185 n 362) ldquoEclesiasticul 3 27 laquoEt qui amat periculum in illo peribitraquordquo 1817 A cop segur que pel mateix viarany hauriacuteem acabat desembocant i no pas miraculosament a OLMOS (19982

[1940] p 119) ldquoSon palabras de la Sagrada Escritura con que fustiga a los temerarios Dios no estaacute obligado a hacer milagros y buscar el peligro y querer evitar la caiacuteda es exigir un milagrordquo 1818 Passatge biacuteblic que troba ressograve per exemple en la paregravemia italiana Chi ama il pericolo periragrave in esso (GHEORGHE 1986 p 150 nuacutem 104 SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 81 nuacutem 876) 1819 Les autores ens adverteixen que amb aquesta paregravemia ldquoSe amonesta a los temerariosrdquo 1820 Paregravemia matisada per la nota ldquoAdvierte de que el mucho riesgo acaba trayendo graves consecuencias Se suele emplear para amonestar a los muy osadosrdquo Vegeu la fitxa de la paregravemia quixotesca Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387) 1821 Amb la glossa ldquoSentencia proveniente del libro del Eclesiasteacutes Esta afirmacioacuten profeacutetica se suele verificar a menudo asiacute que lo mejor es no meterse sin ton ni son en situaciones arriesgadas de las que no quepa obtener ninguacuten beneficio Manifiesta la filosofiacutea contraria al moderno laquovivir peligrosamenteraquo de nietzschiana memoriardquo 1822 Prenem com a exemple la pagravegina 20 de lrsquoedicioacute drsquoAlianza publicada a Madrid el 1970

350

peligro i perece (en romanegraves primejdie i piere respectivament) Ara beacute la citada literalitat de

Mărculescu contrasta amb lrsquoopcioacute de Frunzetti el qual opta per repetir el mot primejdie

[lsquoperillrsquo] estrategravegia que li permet ampliar el refrany a dos hemistiquis que al seu torn es

relacionen per quiasme (verb + primejdie primejdie + verb) es tracta drsquouna solucioacute idegraventica a

lrsquoadoptada en el cas del portuguegraves per VISCONDES (2002 p 119) Quem busca o perigo no

perigo more1823

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 704 sv peligro) recull lrsquoopcioacute de Frunzetti

Cine caută primejdie icircn primejdie piere [lsquoQui busca perill al perill pereixrsquo] acompanyada drsquouna

altra de collita progravepia Cine se joacă cu focul pe sine se arde1824 [lsquoQui juga amb el foc a si

mateix es cremarsquo] Amb el darrer refrany obrim una iacutegnia via amb diverses possibilitats Cine se

joacă cu focul se arde1825 (KARAGJOZI-KORE 2009 p 63) Nu te juca cu focul [] că icircndată te

picircrleşte [lsquoNo juguis amb el foc [] que de seguida et socarrimarsquo] (MUNTEAN 1967 p 281

nuacutem 5535) Nu te juca cu focul că icircndată te frigepacircrleşte [lsquoque de seguida

trsquoabrusasocarrimarsquo] (MILLIO 1999 p 120 nuacutem 1013b1826) Nu te juca cu focul că icircndată te

picircrleşti [lsquoet socarrimesrsquo] (GHEORGHE 1986 p 150 nuacutem 104 FLONTA 1992a p 78 nuacutem

5291827) Cine se joacă cu focul se frige (icircndată se picircrleşte) [lsquoQui juga amb el foc srsquoabrusa (de

seguida se socarrima)rsquo] (FLONTA 1992a p 78 nuacutem 5291828) refrany extret de font trilinguumle

avinentesa que aprofitem per conegraveixer-ne ultra les versions anglesa i romanesa tambeacute la

francesa Si lrsquoon nrsquoest pas brucircleacute par le feu on est noirci par la fumeacutee1829 Si els humans han de

tenir cura de no socarrimar-se encara amb meacutes raoacute una fragravegil bestioleta com la papallona

Fluturele cacircnd sě rsquontoacuterce pě lacircngă vicirclvoacutere aripile şi le arde1830 [lsquoLa papallona quan giravolta

vora la flamarada les ales() se les cremarsquo] (ZANNE 1895 I p 461 nuacutem 1802) En resum i

com a regla general sempre que ens les haguem amb el foc Departe cu macircna de para focului

[lsquoLluny amb la magrave de la flama del focrsquo] (MILLIO 1999 p 120 nuacutem 1013a1831) Per cloure la

fitxa afegim dues paregravemies drsquoidegraventic significat que aixograve no obstant prenen com a referents els

esbarzers i la pegunta Cine s-atinge de mărăcini [] nevătămat nu scapă [lsquoQui srsquoacosta als

esbarzers [] incogravelume no (nrsquo)escaparsquo] (MUNTEAN 1967 p 93 nuacutem 2098) Cine s-atinge de

1823 O com urpem de GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) Quem ao perigo corre nele morre 1824 Amb coma despreacutes de focul a GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) 1825 Tenint en compte que lrsquoarticle drsquoon extraiem la paregravemia es basa en la comparacioacute paremiologravegica entre el romanegraves i lrsquoalbanegraves creiem que eacutes de justiacutecia malgrat la palesa llunyania linguumliacutestica esmentar el refrany albanegraves equivalent tal com el cita lrsquoautora Heus-lo aquiacute Kush luan me zjarrin digjet 1826 Donrsquot play with the FIRE 1827 If you play with FIRE you get burnt 1828 Iacutedem 1829 Passant del foc no pas a les brases sinoacute a lrsquoaigua vet aquiacute un destiacute igualment funest en francegraves italiagrave i castellagrave de la magrave de GHEORGHE (1986 p 150 nuacutem 104) Bons nageurs sont agrave la fin noyeacutes I buoni nuotatori alfin si affogano i Quien mejor nada muere en el agua Pel que fa a lrsquoequivalent francegraves el retrobem a MONTREYNAUD et alii (1993 p 9 nuacutem 35) 1830 Amb lrsquoexplicacioacute ldquoAdică cel ce sě vicircră icircn cele primejdioacutese icircndată sě prăpădescerdquo [lsquoEacutes a dir el que fica el nas en aquelles (coses) perilloses de seguida fa mala firsquo] 1831 Donrsquot play with the FIRE

351

mărăcini nevătămat nu scapă (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 237) i Cine s-atinge de smoală

şi nu se micircnjeşte [lsquoQui srsquoacosta a la pegunta i no srsquoempastifarsquo] (MUNTEAN 1967 p 93 nuacutem

2099)

352

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 2601832) Cine cicircntă chinu-şi icircnspăimicircntă (FRUNZETTI 1965 I p 279) [lsquoQui canta el seu turment espantarsquo] Cine cacircntă relele-şi spăimacircntă (MĂRCULESCU 2007 I p 2131833) [lsquoQui canta els seus mals espantarsquo] A propogravesit del refrany transmegraves per AMADES (1983 p 17) Qui canta el seu mal espanta1834

lrsquoautor ens aclareix (1983 p 18) ldquoAquest concepte ja es troba en llatiacute del qual ha passat a les

llenguumles romagraveniques de cultura mediterragravenia Respon al sentit que la canccediloacute anima i supera

lrsquoesperit i que no hi pot haver tristor ni pena on hi ha canccediloacuterdquo1835 Pel que fa a les fonts

castellanes1836 CALLES (2006 p 48 nuacutem 135) singularitza el mal espantadiacutes Quien canta su

mal espanta1837 aixiacute com tambeacute en aquest cas amb coma ROMERO (20012 p 272 nuacutem

7791838) i JUNCEDA (1991 p 121839) Quien canta su mal espanta A meacutes CASADO et alii

(1998 p 261840) comparen el nostre refrany amb el francegraves Crsquoest demi-vie que de rire i amb

lrsquoitaliagrave Lrsquoallegria egrave drsquoogni male il rimedio universale1841 Drsquoaltra banda si beacute comentaristes com

OLMOS (19982 [1940] p 119) centren el seu apunt en lrsquoesfera musical ldquoDistrae cantar y aparta

de la imaginacioacuten los males Y es sin duda que la muacutesica nos acerca un poco al cielordquo tambeacute

nrsquohi ha un bon grapat1842 que sobrepassen lrsquoesmentat agravembit drsquoEuterpe com ara CALLES (2006

p 48 nuacutem 1351843)

1832 Amb la nota (I Cap 22 p 260 n 23) ldquoRefraacuten a veces en la forma laquoQuien riacutee y canta sus males espantaraquordquo 1833 Acompanyat drsquoun apunt que correspon a la informacioacute oferta per lrsquoanterior nota de lrsquooriginal quixotesc (2007 I p 213 n 415) ldquoProverb uneori şi sub forma [lsquoRefrany a vegades tambeacute sota la formarsquo] laquoQuien riacutee y canta sus males espantaraquordquo 1834 Amades rebla el conegut refrany informant-nos-en drsquoun possible repicoacute ldquoA voltes el qui escolta afegeix i fa mal de cap als altresrdquo 1835 A la pagravegina seguumlent AMADES (1983 p 19) hi amplia la paregravemia original Qui canta els seus mals espanta qui plora els seus mals augmenta i el qui estagrave enamorat sols de mirar srsquoacontenta bo i explicant-ne ldquoAquesta paregravemia eacutes una de tantes que participen del doble aspecte de refrany i de corrandardquo 1836 La paregravemia (amb coma despreacutes de canta) apareix a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 289 sv cantar) sense cap altra explicacioacute addicional 1837 Amb la glossa ldquoPorque se tiene por seguro que la diversioacuten es el mejor antiacutedoto contra la pena y la tristeza Y porque el entretenimiento aleja las pesadumbres y nos distrae de las preocupacionesrdquo 1838 Lrsquoautor ens apunta ldquoMuestra la verdad psicoloacutegica de que quien padece alguacuten temor de forma inexplicable se calma si canta y maacutes si lo hace junto con otros Es un consejo para situaciones tensasrdquo 1839 Amb una anegravecdota (1991 p 13) encantadora ldquoTampoco al astuto Mazarino privado de Luis XIII de Francia debiacutea serle ajena esta estupenda terapia del canto pues oyendo un diacutea detraacutes de los cristales de palacio las agresivas coplas que le dirigiacutean los parisienses irritados por tanto tributo abusivo dijo cazurramente ‒ iexclQue canten que canten Ya pagaraacuten Con razoacuten habriacutea de afirmar Chamfort el agudo moralista auverneacutes que la Francia de entonces era una tiraniacutea dulcificada por el cantordquo 1840 I hi afegeixen la glossa ldquoSi tenemos problemas y penas es aconsejable desahogarse cantandordquo 1841 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 31 nuacutem 352) amb una petita variant gragravefica Lrsquoallegria egrave di ogni male il rimedio universale 1842 Nrsquoesmentem a peu de pagravegina la de CAMPOS BARELLA (1998 p 216 nuacutem 2132) ldquoEnsentildea que para alivio de los males o aflicciones conviene buscar alguna diversioacutenrdquo la drsquoETXABE (2001 p 338) ldquoRecomienda distraerse y realizar actividades placenteras como antiacutedoto para sobrellevar las desgracias y los padecimientosrdquo i la de LEYVA (2004 p 274) ldquoCualquier distraccioacuten por sencilla que sea distrae la mente y ayuda a olvidar momentaacuteneamente las penasrdquo 1843 La glossa correspon a la paregravemia Quien canta su mal espanta

353

ldquoPorque se tiene por seguro que la diversioacuten es el mejor antiacutedoto contra la pena y la tristeza Y porque el entretenimiento aleja las pesadumbres y nos distrae de las preocupaciones Pero este refraacuten hace referencia tambieacuten al hecho de laquohablar o comunicarraquo los pesares que nos ocupan Es conocido este meacutetodo para ahuyentar los pensamientos sombriacuteos Al contar las desgracias se alivia el dolor porque se entiende que los amigos lo comparten y ayudaraacuten en la resolucioacuten del problemardquo

Quant a les traduccions romaneses a banda de lrsquoalternanccedila entre el verb a icircnspăimacircnta1844 i la variant a spăimacircnta drsquoidegraventic significat cal destacar lrsquoopcioacute de Mărculescu relele [lsquoels malsrsquo] que contrasta amb la de Frunzetti chinu [lsquoel turmentrsquo] la qual doacutena una altra volta de femella a lrsquoinfortuni de la paregravemia original Al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 174 sv cantar2) hi pouem a part de la turmentosa versioacute de Frunzetti la poliparegravemia Cine cacircntă goneşte uracirctulicircşi alungă durerileicircşi alungă necazurile [lsquoQui canta foragita el tediallunya els seus dolorsallunya les seves desgragraveciesrsquo] Permeteu-nos aprofitar els anteriors exemples per espigolar dos versos anogravenims ben presents al folklore romanegraves

ldquoEu nu cacircnt că ştiu cacircnta cacircnt să-mi stacircmpăr inimardquo1845

Bo i passant a un altre diccionari de referegravencia el de CALCIU et alii (1979 p 198 sv cicircnta) descobrim entre els exemples proposats la paregravemia quixotesca acompanyada de lrsquoequivalent romanegraves ldquoCine cicircntă goneşte uricirctul (sau icircşi alungă durerile)rdquo [lsquoQui canta foragita el tedi (o allunya els seus dolors)rsquo] o altrament dit lrsquoopcioacute anterior de Calciu Samharadze aquest cop emperograve sense la darrera opcioacute icircşi alungă necazurile [lsquoallunya les seves desgragraveciesrsquo] Per altra part lrsquoaparicioacute del mot uracirct [lsquotedirsquo] ens obliga a deturar-nos-hi un instant ja que es tracta drsquoun concepte especiacuteficament romanegraves (fins a cert punt germagrave del cafard i de lrsquoennui francesos) que el DEX (sv uracirctIII1) defineix talment ldquoStare sufletească apăsătoare provocată de teamă de singurătate de lipsă de ocupație de viață banală etc plictiseală indispozițierdquo [lsquoEstat aniacutemic aclaparador provocat per la temenccedila per la solitud per la falta drsquoocupacioacute per la vida banal() etc avorriment indisposicioacutersquo] Per fer-nos el cagraverrec del perill que enclou aquest estat aniacutemic nrsquohi hauragrave ben beacute prou amb la seguumlent comparacioacute De cacirct cu uricirctu rsquon casă [] Maĭ bine cu boacutela rsquon oacutesě [lsquoMeacutes que amb el tedi a casa [] Millor amb la malaltia als ossosrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 470 nuacutem 16909) A tall de conclusioacute apuntarem que lrsquouracirct esdeveacute un concepte bagravesic en lrsquoimaginari filosogravefic drsquoEmil Cioran (1911-1995) el qual per exemple en el penuacuteltim llibre que escrigueacute en romanegraves lrsquoany 1940 Amurgul gacircndurilor [lsquoEl crepuscle dels pensamentsrsquo] el defineix amb uns mots que sersquons antullen drsquoallograve meacutes poegravetics ldquo[uracirctul] fiere a timpului turnată icircn vinerdquo1846 [lsquofel del temps abocat a les venesrsquo]

1844 Segons el DEX (sv icircnspăimacircntaacute) ldquoA fi cuprins de spaimărdquo [lsquoEstar mort de porrsquo] 1845 Eacutes a dir lsquoJo no canto perquegrave seacute cantar [] canto per apaivagar-me el corrsquo 1846 Citacioacute extreta de lrsquoedicioacute publicada a lrsquoeditorial Humanitas de la capital romanesa (1991 [1940] p 205) A tiacutetol informatiu esmentem la traduccioacute castellana de Joaquiacuten Garrigoacutes (20003) i la francesa de Mirella Patureau-Nedelco

354

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 12151847) Să nu se-apuce de tras clopotul cel ce nu se pricepe (PAPU 1965 II p 527) [lsquoQue no es posi a tocar la campana el que no hi enteacutenrsquo] Doar cine le ştie le cacircntă bine (MĂRCULESCU 2007 II p 4831848) [lsquoNomeacutes qui les sap les toca beacutersquo]

ldquoAl observar don Jeroacutenimo aacute Sancho que el autor del falso Quijote le pinta comedor y

simple y no nada gracioso y muy otro del Sancho que en la primera parte de la historia de

su amo se describe Sancho le contesta laquoDios se lo perdone dejaacuterame en mi rincon sin

acordarse de miacute porque quien las sabe las tantildee y bien se estaacute San Pedro en Roma (nordm

94)[1849]raquo dando aacute entender con esto que nadie debe meterse en lo que no entiende[1850]rdquo

(COLL 1874 p 17 nuacutem 23)

Segons CABALLERO (1970 p 287 nuacutem 4049) el nostre refrany ldquotiene su origen en tantildeer las castantildeuelasrdquo tal com sembla recollir la versioacute francesa de FANLO (2010 [2008] II p 574) Il faut connaicirctre les castagnettes pour en jouer Tanmateix la paregravemia que ja es troba a COVARRUBIAS (1977 [1611] p 953 sv tantildeer) en la forma El que las sabe las tantildee1851 tambeacute la recull Correas amb un repicoacute ndashmai meacutes ben ditndash que canvia lrsquoalmiddotlusioacute a les castanyoles pel de les campanes laquoEl que las sabe las tantildeeraquo Y eran campanas1852 (CORREAS 2000 [1627] p 293 nuacutem 1142) En aquest uacuteltim referent es basa la traduccioacute de Papu que esmenta ben clarament clopotul [lsquola campanarsquo] aixiacute com per exemple la gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 569) Repenique[1853] quen saiba Per altra part gragravecies al comentari drsquoOLMOS

(19982 [1940] p 120-121) ldquoEncarece que cada uno a su oficio que en eacutel nadie se desenvuelve mejor ni conoce tanto laquodonde le aprieta el zapatoraquordquo i a la traduccioacute portuguesa Quem te manda a ti sapateiro tocar rabecatildeo1854 (VISCONDES 2002 p 615) sersquons obre una nova via drsquoactuacioacute a traveacutes del conegudiacutessim Zapatero a tus zapatos1855 (ETXABE 2001 p 407) el qual srsquoassembla qui-sap-lo a la nostra paregravemia quixotesca atenint-nos per exemple a la glossa

(1991) ldquoel Tedio hiel del tiempo vertida en las venasrdquo (Barcelona Tusquets p 300) i ldquoLe Spleen [hellip] poison du temps verseacute dans les veinesrdquo (Malesherbes Eacuteditions de lrsquoHerme p 219) 1847 Amb lrsquoapunt (II Cap 59 p 1215 n 39) ldquolaquocada uno sabe sus cosasraquo refraacutenrdquo 1848 Lrsquoautor anota (II p 483 n 836) ldquoExpresie proverbială [lsquoExpressioacute proverbialrsquo] laquoQuien las sabe las tantildeeraquordquo 1849 Almiddotlusioacute al nuacutemero de fitxa del refrany 1850 En el mateix sentit LEYVA (2004 p 277) apunta ldquoEl refraacuten recomienda que nadie opine de lo que no entienderdquo 1851 Variant que amb coma despreacutes de sabe recull i comenta ETXABE (2001 p 162) ldquoAconseja que cada uno se ocupe de aquello que realmente sabe hacerrdquo juntament amb la paregravemia quixotesca (ETXABE 2001 p 348) bo i introduint-hi una coma entre ambdoacutes hemistiquis Quien las sabe las tantildee Drsquoaltra banda CALLES (2006 p 283 nuacutem 970) encara nrsquoesmenta una altra variant Qui la sabe la tanya i la comenta talment ldquoSoacutelo deberiacutea hablar sobre un tema quien lo dominerdquo 1852 Amb la variant laquoQuien las sabe las tantildeeraquo Y era una bocina 1853 Segons el DRAG (sv repenicar) ldquoTanxer [unha campaacute] en especial raacutepida e repetidamente e en sinal de alegriacuteardquo 1854 Instrument de corda semblant al contrabaix 1855 No endebades el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58662ampLng=10) per al refrany El que las sabe las tantildee ens ofereix lrsquoequivalent catalagrave Mestre si sou sabater aneu-vos-en a fer sabates (PAREacuteS 1999 p 363 nuacutem 1012) prou coincident amb la variant de CORREAS (2000 [1627] p 830 nuacutem 13) Zapatero soliacuteades ser volveos a vuestro menester

355

drsquoIRIBARREN (19744 p 569) ldquoRefraacuten que aconseja no juzgar sino de aquello que uno entiende y no salirse de su esferardquo1856

A lrsquoesmentat sabater manefla en romanegraves se li han drsquoacabar parant els peus interpelmiddotlant-lo abruptament Cizmar nu mai sus pe[1857] sanda [lsquoSabater no meacutes amunt de la sandagraveliarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) o beacute Cizmarule pentru cizme numai răspunde iar nu şi pentru nădragi [lsquoSabater respon nomeacutes de les sabates perograve no pas de les calces1858rsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) Lrsquouacuteltima variant lrsquoespigolem manta vegada en forma afirmativa i per tant sense el delicioacutes vocatiu cizmarule [lsquosabaterrsquo] Cizmarul pentru cizme numaĭ rĕspunde ĭar nu şicirc pentru nădragĭ [lsquoEl sabater respon nomeacutes de les sabates perograve no pas de les calcesrsquo] (ZANNE 2004 [1900] V p 189 nuacutem 11593) Cizmarul pentru cizme numai răspunde iar nu şi pentru nădragi (MUNTEAN 1967 p 100 nuacutem 2239 CALCIU et alii 1979 p 196 sv cizmar p 657 sv nădragi FLONTA 1992a p 35 nuacutem 2391859 1992b p 42 nuacutem 2371860 MILLIO 1999 p 193 nuacutem 16311861) Cizmarul pentru cizme răspunde iar nu şi pentru nădragi (BOTEZATU HANCU 20033 p 102) Cizmarul numai pentru cizme răspunde nu şi pentru nădragi1862 (CARTALEANU et alii 2007 p 92 nuacutem 777) Deixant de banda el sabater i drsquoaltres oficis concrets podem afirmar suara amb lrsquohiperogravenim paregravemic portuguegraves catalagrave francegraves i finalment romanegraves Cada um sabe de seu ofiacutecio (SERRAS 2005 p 558) Ninguacute no parli drsquoallograve que no enteacuten (CIVERA 1969 p 646) Chacun son meacutetier et les vaches seront bien gardeacutees1863 (CASADO et alii 1998 p 127) i Fiecare să-şi vadă de treaba lui [lsquoCadascuacute que es cuidi de la seva feina()rsquo] (CALCIU et alii 1979 p 1085 sv vedea CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapatero) Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

Vegeu A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

1856 No ens estem de citar arrecerada a peu de pagravegina i amb mots drsquoIRIBARREN (19744 p 569) la famosa anegravecdota de les Historiae Naturales (XXXV 84) de Plini el Vell ldquoApeles el maacutes ilustre de los pintores griegos (siglo IV antes de Cristo) era muy exigente con sus obras y lejos de desdentildear la criacutetica la provocaba para lo cual soliacutea colocar sus cuadros en la plaza puacuteblica y eacutel se ocultaba detraacutes del lienzo para oiacuter lo que deciacutean los curiosos Cierto diacutea acertoacute a pasar un zapatero que censuroacute acremente la hechura de una sandalia en un retrato de cuerpo entero Apeles comprendioacute su error y lo corrigioacute pero al diacutea siguiente volvioacute a pasar el mismo zapatero que al ver corregido el defecto por eacutel sentildealado se envalentonoacute y se metioacute a criticar otras partes del cuadro Apeles salioacute entonces de su escondite exclamando ndashNe sutor ultra crepidam Equivalente a la frase que comentamosrdquo 1857 Lapsus calami la preposicioacute correcta eacutes de 1858 No oblidem que el mot calces a part drsquoalmiddotludir a una peccedila de roba interior per regla general femenina tambeacute pot significar lsquopantalonsrsquo vegeu el DIEC (sv calccedila) 1859 Let not the COBBLER go beyond his last 1860 Let the COBBLER stick to his last 1861 HE THAT makes the SHOE canrsquot tan the leather 1862 Amb lrsquoapunt ldquoFiecare meşter este specializat icircn domeniul său şi este responsabil de marfa produsă icircn atelierul săurdquo [lsquoCada mestre estagrave especialitzat en el seu agravembit i eacutes responsable del material produiumlt en el seu tallerrsquo] 1863 Paregravemia citada a propogravesit del castellagrave Zapatero a tus zapatos En la mateixa forma a MONTREYNAUD et alii (1993 p 70 nuacutem 1443)

356

Seacute doacutende me aprieta el zapato ( II Cap 33 p 992) Ştiu eu mai bine unde mă stricircnge ciubota (PAPU 1965 II p 308) [lsquoJo (ho) seacute millor on mrsquoestreny la botarsquo] Ştiu unde mă bate gheata (MĂRCULESCU 2007 II p 2851864) [lsquoSeacute on em fa mal la xirucarsquo] iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-4091865) Parcă eu n-aş şti [] unde mă roade sandaua (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoNi que sembleacutes que jo no seacute [hellip] on em rasca la sandagraveliarsquo] Ca şi cum n-aş şti [] unde mă bate pantoful (MĂRCULESCU 2007 I p 3431866) [lsquoCom si no sabeacutes [] on em fa mal la sabatarsquo]

ldquoEs un dicho antiquiacutesimo que proviene seguacuten parece de una aneacutecdota que cuenta Plutarco

en sus Vidas paralelas

El insigne bioacutegrafo griego en la vida de Paulo Emilio refiere el siguiente caso

defendiendo a su heacuteroe de haberse divorciado sin razoacuten aparente de Pipiria hija de Papirio

Masso

laquoUn patricio romano teniacutea una esposa joven bella rica y honrada y sin embargo la

repudioacute Como este divorcio no pareciacutea fundado en ninguacuten motivo razonable sus amigos se

lo reprobaron pero eacutel les contestoacute con el siguiente apoacutelogo

mdash iquestVeis mi calzado mdashles dijo mostraacutendoles el pie revestido con una rica soleamdash

iquestHabeacuteis visto otro mejor trabajado ni maacutes elegante Sin embargo yo seacute en doacutende me

lastima el pieraquordquo1867 (IRIBARREN 19744 p 157)

Queda doncs demostrat que cadascuacute Sabe doacutende le muerde el zapato (CORREAS 2000 [1627]

p 716 nuacutem 9) per tal com precisament Ninguno siente de queacute parte aprieta el zapato sino el

que le trae calzado1868 (CORREAS 2000 [1627] p 558 nuacutem 391)

En les quatre traduccions romaneses sorpregraven drsquouna banda la varietat de calccedilat ciubota [lsquola

botarsquo] gheata [lsquola xirucarsquo] sandaua [lsquola sandagraveliarsquo] o pantoful [lsquola sabatarsquo] i drsquouna altra part la

1864 Amb la nota (2007 II p 285 n 506) motivada per la tirallonga de paregravemies ldquoNouă succesiune de proverbe [lsquoNova successioacute de refranysrsquo] laquoA perro viejo no hay tus tusraquo laquoseacute despabilarme a sus tiemposraquo laquoseacute donde [sic] me aprieta el zapatoraquordquo 1865 Juntament amb [Como si yo no supiese] cuaacutentas son cinco soacuten ldquoExpressiones que indican la simpleza o ignorancia de alguienrdquo (I Cap 32 p 409 n 42) Curiosament al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 990 sv şti) aquestes dues expressions apareixen costat per costat si beacute en ordre invers ldquoa şti care-i punctul slab (a şti ce-l doare) [lsquosaber quin eacutes el punt feble (saber quegrave li fa mal)rsquo] saber doacutende le aprieta el zapato a şti cicirct fac doi şi cu doi [lsquosaber quant fan dos meacutes dosrsquo] saber cuaacutentos son cincordquo 1866 Amb lrsquoapunt traductologravegic (2007 I p 343 n 604) ldquoDouă locuţiuni proverbiale icircn succesiune pe care le traduc textual sensul fiind foarte clarrdquo [lsquoDues locucions proverbials en successioacute que tradueixo textualment ja que el sentit (nrsquo)eacutes ben clarrsquo] 1867 La mateixa anegravecdota es troba a MARIacuteN (2003 p 65) i a DOVAL (1995 p 169) CANDOacuteN BONNET (1993 p 75) en canvi remunten lrsquoorigen de lrsquoexpressioacute ldquoa un cuento castellano protagonizado por un cura y un zapaterordquo 1868 GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) a lrsquohora de comparar les paregravemies castellanes amb la resta del moacuten romagravenic escull les seguumlents variants Cada uno sabe donde le aprieta el zapato Cada uno sabe de queacute pie cojea i Ninguno siente de queacute parte aprieta el zapato sino el que le trae calzado

357

molegravestia que el calccedilat origina1869 stricircnge [lsquoestrenyrsquo] bate1870 [lsquofa malrsquo] o roade [lsquorascarsquo]

Respecte a lrsquoanegravecdota de Pau Emili amb quegrave encetagravevem la fitxa ZANNE (2004 [1899] III p

107 nuacutem 6893) lrsquoesmenta a propogravesit de la paregravemia Numaĭ tu sciĭ unde te stricircnge cĭobota

[lsquoNomeacutes tu saps on trsquoestreny la botarsquo] Numai tu ştii unde te stracircnge ciubota (MILLIO 1999 p

354 nuacutem 3000a1871) o de guisa meacutes universal Fie-care scie unde rsquol stricircnge cĭobota (cĭubota

cibota) [lsquoCadascuacute sap on lrsquoestreny la bota (bota bota)rsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 106 nuacutem

6892) Fiecare ştie unde-l stricircnge ciubota (FLONTA 1992a p 193 nuacutem 13261872 1992b p

229 nuacutem 13231873) A meacutes CARTALEANU et alii (2007 p 138 nuacutem 1212) hi afegeixen un

calccedilat tiacutepicament rural amb el mot opinca [lsquolrsquoavarcarsquo] en lloc de ciubota [lsquola botarsquo] Fiecare ştie

unde-l stracircnge ciubotaopinca hagravebit pedestre que certament es demostra drsquoallograve meacutes productiu

en tot el refranyer Fiecare ştie unde icircl stricircnge opinca (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3660

CALCIU et alii 1979 p 729 sv opincă1874 p 963 sv stricircnge p 990 sv şti GHEORGHE

1986 p 209 nuacutem 180) Fiecare ştie unde icircl stracircnge opinca (CALCIU SAMHARADZE 20052 p

956 sv zapato) a voltes amb un emfagravetic singur [lsquosolrsquo] Fiecare singur ştie unde icircl stricircnge

opinca [lsquoCadascuacute se sap on lrsquoestreny lrsquoavarcarsquo] (PANN 1982 [1847] p 345 HINŢESCU 1985

p 87 nuacutem 1188) Fie-care singur scie unde icircl stricircnge opinca1875 (ZANNE 2004 [1899] III p

261 nuacutem 7450) A lrsquoanterior tirallonga encara caldria afegir-hi una variant amb gheata [lsquola

xirucarsquo] com a calccedilat de referegravencia Fiecare ştie unde icircl stricircnge gheata (CALCIU et alii 1979 p

412 sv gheată)

Amb una estructura similar a la versioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II p 198) Ninguacute

coneix es mal de srsquoogravella mes que sa cuyeacutera perograve ben entegraves sense abandonar el lacerant calccedilat

vet aquiacute una paregravemia que posa en joc cizma1876 [lsquola botarsquo] Nime nu scie maĭ bine unde rsquol stricircnge

1869 En aquest sentit vegeu la proteica paregravemia Fiecare ştie unde-l batedoarestracircnge gheatapantofulciubota [lsquoCadascuacute sap on li fa maldolorejaapreta la xirucala sabatala botarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) Ben al contrari CIVERA (1969 p 518) ho resol amb magraveniga meacutes ampla i a peu nu Seacute de quin peu em dolc 1870 Tot i el significat principal de lsquopegar colpejarrsquo parem esment a lrsquoexemple inclograves al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 956 sv zapato) ldquomă bate pantofulrdquo que ells tradueixen com a ldquoel zapato me hace dantildeordquo 1871 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1872 Everyone knows best where his own SHOE pinches Lrsquoautor esmenta el francegraves Chacun sait le mieux ougrave le soulier le blesse coincident amb ARTHABER (1929 p 618 nuacutem 1236) i ben semblant a GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) Chacun sait (le mieux) ougrave le soulier le blesse A MONTREYNAUD et alii (1993 p 57 nuacutem 1143) Chacun sait ougrave son soulier le blesse 1873 Everyone knows best where his own SHOE pinches Flonta a meacutes del refrany castellagrave Cada uno sabe donde le aprieta el zapato tambeacute cita el portuguegraves Cada um sabe onde o sapato lhe aperta recollit per GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) el qual encara hi afegeix un parell meacutes de paregravemies Natildeo sabe o couro onde aperta o sapato i O coxo bem sabe de que peacute coxeia 1874 Amb una segona traduccioacute si beacute arcaica que srsquoadiu a la perfeccioacute a lrsquooriginal ldquoCada uno sabe en donde le aprieta el zapato (sau icircnv [lsquoo arcaicrsquo] a do mata el abarca)rdquo 1875 Zanne aprofita lrsquoavinentesa per treure a colmiddotlacioacute el fraseologisme toscagrave Saper dove la scarpa stringe Pel que fa a lrsquoitaliagrave la paregravemia meacutes recorrent eacutes Dove stringe la scarpa non lo sa altro che chi lrsquoha in piede (ARTHABER 1929 p 618 nuacutem 1236 GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 180 CASADO et alii 1998 p 127) si beacute un traductor com BODINI (2005 [1957] II p 864) hagi optat per la solucioacute So bene dovrsquoegrave che casca lrsquoasino 1876 En donem el mateix significat que per a ciubota ja que es tracta drsquoldquoIcircncălţăminte de piele de cauciuc de material plastic etc cu caracircmbul icircnalt pacircnă spre (sau peste) genunchirdquo [lsquoCalccedilat de pell de cautxuacute de material plagravestic() etc amb la canya alta fins al (o meacutes amunt del) genollrsquo] (DEX sv ciacutezmă)

358

cizma de cacirct cel ce o poacutertă1877 [lsquoNinguacute no sap millor on lrsquoestreny la bota que el que la portarsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 115 nuacutem 6919) Nimenea nu ştie mai bine unde-l stricircnge cizma

decicirct cel ce-o poartă (HINŢESCU 1985 p 117 nuacutem 1905) Nimeni nu ştie mai bine unde-l

stricircnge cizma decicirct cel ce o poartă (FLONTA 1992a p 193 nuacutem 13271878 1992b p 229 nuacutem

13241879) Nimeni nu ştie mai bine unde-l stracircnge cizma decacirct cel ce-o poartă (CALCIU

SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) Per uacuteltim MILLIO (1999 p 354 nuacutem 3000b1880)

afegeix una doble possibilitat verbal bate [lsquofa malrsquo] i stracircnge [lsquoestrenyrsquo] Nimeni nu ştie mai

bine unde-l batestracircnge cizma decacirct cel ce o poartă mentre que drsquoaltres autors aprofiten la

similitud semagraventica entre ciubota i cizma (que no endebades hem traduiumlt en ambdoacutes casos per

lsquola botarsquo) Nimeni nu ştie mai bine unde-1 stricircnge ciobota (cizma) decicirct cel ce o poartă

(GHEORGHE 1986 p 209 nuacutem 180) Nimeni nu ştie mai bine unde icircl stracircnge ciubotacizma

decacirct cel care o poartă (CARTALEANU et alii 2007 p 138 nuacutem 1212)

De manera meacutes general podem afirmar Fie-care scie unde rsquol doacutere1881 [lsquoCadascuacute sap on li

dolorejarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 550 nuacutem 5196) Fiecare ştie unde-l doare1882 (MILLIO

1999 p 354 nuacutem 3000c1883) o beacute Fiecare ştie ce-l doare [lsquoCadascuacute sap quegrave li dolorejarsquo]

(CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) i en consequumlegravencia Fiecare pune micircna

unde-l doare [lsquoCadascuacute posa la magrave on li dolorejarsquo] (MUNTEAN 1967 p 175 nuacutem 3657) o

encara millor Fiecare se leagă unde-l doare [lsquoCadascuacute srsquoembena on li dolorejarsquo] (CALCIU et

alii 1979 p 568 sv lega1884 HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1187 GHEORGHE 1986 p 209

nuacutem 180) Fiecare se leagă acolo unde-l doare [lsquoalliacute on li dolorejarsquo] (CARTALEANU et alii

2007 p 138 nuacutem 1210) amb una uacuteltima variant drsquoefecte-causa Fiecare se leagăştie unde-l

doare [lsquoCadascuacute srsquoembenasap on li dolorejarsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv

zapato) Lrsquoesmentat dolor pot provenir drsquouna butllofa drsquoun encetamenthellip En aquest cas tambeacute

Fiecare-şi ştie buba1885 [lsquoCadascuacute sap la seva feridarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 126 sv bubă

MILLIO 1999 p 354 nuacutem 3000d1886 CALCIU SAMHARADZE 20052 p 956 sv zapato) I si

1877 Amb referegravencia a paregravemies romagraveniques en francegraves italiagrave i suposadament castellagrave Chacun sait ougrave son soulier le blesse Ognuno sagrave dove la scarpa lo stringe i Cada qual sento o seu mal [sic] Quant a lrsquoitaliagrave vegeu GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) Ognuno sagrave [sic] dove la scarpa lo stringe 1878 No one but the wearer knows where the SHOE pinches Flonta el compara amb el francegraves Nul ne sait mieux que lrsquoacircne ougrave le bacirct le blesse paregravemia present aixiacute mateix a ARTHABER (1929 p 618 nuacutem 1236) Sense presegravencia asinina i de manera meacutes general a GHEORGHE (1986 p 209 nuacutem 180) i CASADO et alii (1998 p 127) Chacun sait ougrave le bacirct le blesse 1879 No one but the wearer knows where the SHOE pinches 1880 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1881 Zanne almiddotludeix al francegraves Chacun sent son mal 1882 Tanmateix CALCIU et alii (1979 p 340 sv durea) no srsquoestan drsquoesmentar al final del refrany entre paregraventesis gheata [lsquola xirucarsquo] 1883 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches 1884 Amb tres equivalents castellans ldquocada uno sabe donde le aprieta el zapato (sau de que [sic] pie cojea) cada uno se toca donde le duelerdquo 1885 BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 142) recullen el fraseologisme A cunoaşte unde te doare buba [lsquoConegraveixer on et doloreja la feridarsquo] 1886 THOSE WHO wear the SHOE know best where it pinches

359

lrsquoesmentat dolor es trasllada a la zona bucal aleshores Fie-care scie unde rsquol doacutere masaua

[lsquoCadascuacute sap on li doloreja el queixalrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 266 nuacutem 3868) Fiecare

ştie unde-l doare măseaua (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 50 CALCIU SAMHARADZE 20052

p 956 sv zapato CARTALEANU et alii 2007 p 138 nuacutem 1211)

Acabem amb un petit calaix de sastre amb paregravemies que pel sentit equivaldrien al refrany

quixotesc com per exemple Fiecare cu metehnele lui [lsquoCadascuacute amb els seus defectesrsquo]

(CALCIU et alii 1979 p 619 sv meteahnă) que els autors no dubten a traduir talment Cada

uno sabe donde le aprieta el zapato Drsquoaltra banda i amb una nova estreta dolorosa Tot natu

scie undersquol stricircng curelele [lsquoTot individu sap on lrsquoestrenyen els cinturonsrsquo] (ZANNE 2004

[1899] III p 139 nuacutem 7010) Tot natul ştie unde-l stricircng curelele (MUNTEAN 1967 p 377

nuacutem 7293) En definitiva tant a lrsquohora de menjar com de caminar ninguacute eacutes tan sabedor de les

seves necessitats i facultats com un (o un jo) mateix Cunosc dě care poacutemă mě icircngraş eŭ

[lsquoConec (beacute) de quin fruit jo mrsquoengreixorsquo] (ZANNE 1895 I p 263 nuacutem 1059) i Fiecare icircşi

ştie păsul său [lsquoCadascuacute se sap el seu pasrsquo] (HINŢESCU 1985 p 87 nuacutem 1184)

360

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743) Grăunţe să fie-n hulubar că hulubii vin ei (PAPU 1965 II p 70) [lsquoGrans hi hagi al colomar que els coloms veacutenen ells (sols)rsquo] Dacă-s grăunţe icircn hulubărie şi hulubi au să fie (MĂRCULESCU 2007 II p 70) [lsquoSi hi ha grans al colomar tambeacute coloms hi hauragraversquo] Vet aquiacute un refrany que a semblanccedila del catalagrave iquestAhont va rsquon Miquel[1887] Allaacute hon donan mel

(RULLAN 2005 [1905] II p 42) ldquohace referencia al poder irresistible del dinero El intereacutes no

puede estar ausente en las relaciones humanasrdquo (LEYVA 2004 p 281) Ultra la paregravemia

quixotesca el refranyer castellagrave ens nrsquoofereix drsquoaltres variants com ara Cebo haya en el

palomar que palomas no faltaraacuten (CORREAS 2000 [1627] p 162 nuacutem 463 ETXABE 2001 p

831888) Haya cebo en el palomar que palomas no faltaraacuten (CALLES 2006 p 198 nuacutem

6711889) Cebo haya en el palomar que las palomas ellas se vendraacuten (CORREAS 2000 [1627]

p 162 nuacutem 462) o beacute Haya cebo en el palomar que las palomas ellas se vendraacuten (CORREAS

2000 [1627] p 384 nuacutem 285)

Pel que fa a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 684 sv palomar1) esmenten i tradueixen el

nostre refrany en primer lloc amb la versioacute de Papu bo i afegint-hi una segona opcioacute Lac să

fie că broaşte-s destule1890 [lsquoLlac hi hagi que granotes nrsquohi ha proursquo] paregravemia (i variants) que

espigolem profusament als reculls romanesos Lac să fie broaşte multe [lsquoLlac hi hagi moltes

granotesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 201 nuacutem 3967) En plural Lacurĭ [lsquoLlacsrsquo] să fie broacutesce multe

(ZANNE 1895 I p 200 nuacutem 797) Lacuri să fie broaşte sicircnt [lsquo(nrsquo)hi harsquo] multe (HINŢESCU

1985 p 201 nuacutem 3968) Lac de ar fi broaşte sicircnt destule [lsquoTant de bo hi hagueacutes llac (que)

granotes nrsquohi ha proursquo] (MUNTEAN 1967 p 224 nuacutem 4408) Unde e lac acolo sicircnt şi broaşte

[lsquoOn hi ha llac tambeacute hi ha granotesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 396 nuacutem 7564) Aquest darrer

refrany en versioacute negativa quedaria Unde nu-i lac nu-s broaşte [lsquoOn no hi ha llac no hi ha

granotesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 399 nuacutem 7629) Afegim-hi un darrer manat drsquoamfibis aplegats

sota el verb a se aduna [lsquoaplegar-se reunir-sersquo] Unde e lac srsquoadună broacutesce1891 [lsquoOn hi ha llac

srsquoapleguen granotesrsquo] (ZANNE 1895 I p 201 nuacutem 798) Unde e lac s-adună broaşte

(HINŢESCU 1985 p 221 nuacutem 4453) Lac să fie că broaşte s-adună [lsquoLlac hi hagi() que

1887 Personatge que evidentment podria anar de tronc amb lrsquoencara meacutes famoacutes Andreacutes espanyol mdashiquestPor queacute me quieres Andreacutes mdashPor intereacutes mdashY iquestpor queacute maacutes mdashPor nada maacutes (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 388 nuacutem 34232) 1888 Amb la glossa ldquoEnsentildea que si algo es de intereacutes o de provecho la multitud se acercaraacute para hacerse con ellordquo 1889 Amb un comentari meacutes aviat limitat ldquoPropone que para seducir o atraer a las damas es necesario ofrecer bienes materiales Alude al egoiacutesmo de las sentildeoritas que no entablan relaciones si no se les recompensa con dinero o con otros favoresrdquo 1890 Deixeu-nos-hi afegir la variant oral que el professor Virgil Ani recorda del seu pare (originari de Nepos al nord de Romania) Lac să fie că broaşte Slavă Domnului [lsquoLlac hi hagi que granotes rairsquo] paregravemia que espigolem a CUCEU (2008 p 177 nuacutem 3578) 1891 Zanne aprofita per citar una paregravemia francesa equivalent Quand il y a du crotin il y a du lapin

361

granotes srsquo(hi) apleguenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 201 nuacutem 3966) En conclusioacute Unde sunt

broaşte etrebuie să fie şi lac1892 [lsquoOn hi ha granotes hi hahi ha drsquohaver tambeacute (un) llacrsquo]

(MILLIO 1999 p 385 nuacutem 32481893) Unde sicircnt broaşte trebuie să fie şi lac (MUNTEAN

1967 p 400 nuacutem 7654)

Com que hi ha vida per beacute que potser no amfiacutebia fora del llac ens permetem drsquoesmentar dues

noves paregravemies que tot i quedar-se en carn i ossos remeten a un sentit ben similar Hoĭt să fie

de corbĭ nu e lipsă [lsquoCarronya hi hagi (que) de corbs no en faltenrsquo] (ZANNE 1895 I p 487

nuacutem 1898) i Oase să fie multe că cicircni se află destui [lsquoOssos() nrsquohi hagi molts que() gossos()

sersquon troben proursquo] (MUNTEAN 1967 p 287 nuacutem 5608)

Quant a les traduccions romaneses ens crida lrsquoatencioacute lrsquouacutes del regionalisme hulub que segons

el DEX (sv huluacuteb) significa ldquo(Ornit reg1894) Porumbel [lsquocolomrsquo]rdquo A partir drsquoaquest mot

Papu fins i tot es regala la creacioacute del hagravepax hulubar que Mărculescu quatre degravecades i escaig

meacutes tard deixa de banda i canvia per un ben registrat encara que tambeacute regional hulubărie1895

[lsquocolomarrsquo]

1892 En una altra banda MILLIO (1999 p 371 nuacutem 3137a) ofereix com a equivalent de Good WARE makes quick market Marfa să fie bună muşterii nu lipsesc [lsquoLa mercaderia que sigui bona (que) els parroquians no faltenrsquo] Vegeu la fitxa del refrany La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185) 1893 WHERE there are REEDS there is water 1894 Regionalisme emprat al nord de Moldagravevia 1895 Mot que en efecte el DEX (sv hulubăriacutee) recull i defineix com a ldquo(Reg) Adăpost pentru hulubi porumbarrdquo [lsquoRefugi per a coloms colomarrsquo]

362

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068) Dacă ulciorul izbeşte piatra sau dacă piatra izbeşte ulciorul tot vai şi-amar de ulcior (PAPU 1965 II p 382) [lsquoSi la gerra colpeja la pedra o si la pedra colpeja la gerra sempre feina rai per a la gerrarsquo] Dacă dă ulcioru-n piatră sau piatra-n ulcior vai de ulcior (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoSi pica la gerra en la pedra o la pedra en la gerra pobra gerrarsquo] Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 2421896) Tot tu plăteşti oalele sparte (FRUNZETTI 1965 I p 261) [lsquoSempre pagues tu les olles1897 trencadesrsquo] Tot de ulcior va fi vai şi-amar (MĂRCULESCU 2007 I p 1971898) [lsquoSempre per a la gerra (hi hauragrave) feina rairsquo]

ldquono es bueno tener contienda con los poderosos que son piedras duras y los pobres barro

delgado y mal cozido[1899] pues iquestqueacute seraacute si el hombre que es de tierra se opusiesse a la

piedra angular que es Christo San Mateo cap 22 nuacutem 44[1900] Et qui ceciderit super

lapidem istum confringetur super quem vero ceciderit conteret eumrdquo (COVARRUBIAS 1977

[1611] p 289 sv caacutentaro)

Aquesta glossa reblada amb un repicoacute biacuteblic Covarrubias lrsquoempra a propogravesit de la variant Si la

piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra tambieacuten se quiebra

en ella Al seu torn LEYVA (2004 p 282) hi afegeix

ldquoPara remate de esta sentencia Sancho antildeade laquoPues lo de la piedra en el caacutentaro un ciego

lo veraacuteraquo dando a entender que no hay que gastar muchas luces en entenderlo El dicho

advierte sobre la conveniencia de evitar enfrentamientos y disputas con el poderoso[1901]rdquo

Pel que fa a la paregravemia quixotesca si beacute amb coma despreacutes de en la piedra la recollim a

CAMPOS BARELLA (1998 p 75 nuacutem 7191902) i a ETXABE (2001 p 3741903) Tanmateix

1896 Amb la nota (I Cap 20 p 242 n 99) ldquoSe alude al refraacuten laquoSi da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaroraquo (II 43 1068)rdquo 1897 Entengueu-hi Pagar els plats trencats (DIEC sv pagar) 1898 Amb la nota (2007 I p 197 n 384) ldquoAluzie la proverbul [lsquoAlmiddotlusioacute al refranyrsquo] laquoSi da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaroraquo (laquoDacă se loveşte ulciorul de piatră sau piatra de ulcior rău e de ulciorraquo [lsquoSi es colpeja la gerra amb la pedra o la pedra amb la gerra malament (li) va a la gerrarsquo]) Vezi şi II 43 unde Sancho citează proverbul sub forma lui completă [lsquoVegeu tambeacute II 43 on Sancho cita el refrany en la seva forma completarsquo]rdquo 1899 Tal com afirma un dels traductors italians del Quijote Chi si rompe egrave sempre il vaso di coccio (BODINI 2005 [1957] I p 197) 1900 Fragment que en la traduccioacute de la La Biacuteblia didagravectica (200610) publicada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla es troba al capiacutetol 21 no pas al 22 i sona talment ldquoTothom qui caigui sobre aquella pedra quedaragrave trossejat i aquell sobre qui la pedra caigui quedaragrave fet miquesrdquo (p 444) 1901 No endebades RULLAN (2005 [1905] I p 113) tradueix talment la paregravemia Si mos enfadam tu sempre quedaraacutes devall 1902 Amb la glossa ldquoAdvierte que conviene excusar disputas y contiendas con el que tiene maacutes poderrdquo 1903 Lrsquoautor anota ldquoAconseja no entrar en conflicto con los poderosos pues siempre se tiene como el cantero [sic] las de perderrdquo

363

CORREAS (2000 [1627] p 732 nuacutem 353) i MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 169 nuacutem

15233) nrsquoamplien el contingut Si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro si la piedra

da en el caacutentaro mal para el caacutentaro no para ella Ambdoacutes autors ens proposen una nova

variant en quegrave el caacutentaro primigeni potser ja trencat se substitueix per una redoma1904 Si la

redoma da en la piedra o la piedra en la redoma mal para la redoma (CORREAS 2000 [1627]

p 737 nuacutem 451 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 169 nuacutem 15234)

Per la seva banda el refranyer romanegraves no dubta de les nefastes consequumlegravencies que comportaria

el xoc frontal contra una pedra per beacute que en aquest cas lrsquoobjecte que hi teacute les de perdre no eacutes

pas el caacutentaro la redoma o lrsquoulcior1905 [lsquogerrarsquo] sinoacute capul [lsquoel caprsquo] Tot una-i o cu capul de

peatră [] o cu peatra de cap [lsquoEacutes el mateix o amb el cap a la pedra [] o amb la pedra al caprsquo]

(MUNTEAN 1984 p 328 nuacutem CCCLXVIII) Totuna-i ori cu capul de piatră ori cu piatra de

cap (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 224) Ori cu capul de piatră ori cu piatra de cap

(CARTALEANU et alii 2007 p 222 nuacutem 2003) refrany aquest darrer que per si romania

algun dubte ens completen CALCIU SAMHARADZE (20052 p 174 sv caacutentaro) Ori cu capul

de piatră ori cu piatra de cap tot atacircta-i1906 [lsquoO amb el cap a la pedra o amb la pedra al cap

sempre eacutes el mateixrsquo] Ori cu capu-n piatră ori cu piatra de cap totuna e [lsquoeacutes el mateixrsquo]

(FLONTA 1992b p 207 nuacutem 12041907)

Finalment en la traduccioacute gallega drsquoARIAS et alii (2005 [1992] II p 418) deduiumlm que lrsquoobjecte que pica (i per tant srsquoesberla) contra la pedra eacutes a ola Se bate a ola na pedra o mal non eacute para a pedra semblantment en romanegraves lrsquoolla faragrave la mateixa mala fi si topa ja no amb una pedra sinoacute amb un cubell Oacutela şi cu căldarea nu poacutete să se loacutevescă căcĭ de srsquoar lovigrave ĭară oacutela se va strică [lsquoLrsquoolla i el cubell no poden picar car si piquessin una vegada meacutes lrsquoolla es trencaragraversquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 7 nuacutem 8900) aixiacute doncs no resulta gota estrany que sersquons aconselli de mantenir-ne la trencadissa olla a certa distagravencia Děparte oacutela dě căldare ca nu cum-va lovindu-se să sě spargă1908 [lsquoLluny lrsquoolla del cubell que no sigui que colpejant-se es trenquirsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 8 nuacutem 8901) Departe oala de căldare ca nu cumva lovindu-se să se spargă (MILLIO 1999 p 90 nuacutem 7491909) per tant no cal dir que obeeix a una fatxenderia drsquoallograve meacutes allunyada de la realitat la seguumlent bravata Se laudă oala că va sparge căldarea [lsquoEs vana lrsquoolla que trencaragrave el cubellrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111)

1904 ldquoVasija de vidrio ancha en su fondo que va estrechaacutendose hacia la bocardquo (DRAE sv redoma) 1905 Vegeu el refrany quixotesc Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387) en quegrave efectivament el cantarillo (o caacutentaro o cantarico) castellagrave troba clars ressons paremiologravegics en lrsquoulcior (o urcior) romanegraves 1906 Paregravemia que srsquoesmenta a propogravesit del castellagrave Si la piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro 1907 Whether the PITCHER strikes the stone or the stone the pitcher it is bad for the pitcher Amb esment de la paregravemia castellana Si la piedra da en el caacutentaro mal para el caacutentaro y si el caacutentaro da en la piedra mal para el caacutentaro i de la portuguesa Tanto faz dar-lhe na cabeccedila como na cabeccedila lhe dar 1908 Amb la glossa ldquoAdică cel mal slab dě cel maĭ tare că să nu se vatemerdquo [lsquoEacutes a dir el meacutes degravebil del meacutes fort per no prendre(-hi) malrsquo] 1909 The EARTHEN pot must keep clear of the brass kettle

364

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 7971910) Dacă orbul icircl călăuzeşte pe orb apăi sicircnt primejduiţi să cadă amicircndoi icircn groapă (PAPU 1965 II p 119-120) [lsquoSi el cec (el) guia el cec llavors hi ha el perill que caiguin ambdoacutes al sotrsquo] Dacă orbul icircl va călăuzi pe orb sunt ameninţaţi să cadă amacircndoi icircn groapă (MĂRCULESCU 2007 II p 1161911) [lsquoSi el cec (el) guiaragrave el cec srsquoarrisquen a caure ambdoacutes al sotrsquo] El famoacutes quadre de Pieter Brueghel el Vell (1525-1569) intitulat De parabel der blinden1912

[lsquoLa paragravebola dels cecsrsquo] (1568) es basa en el mateix passatge biacuteblic que el refrany quixotesc

eacutes a dir com ens recorda CABALLERO (1970 p 189 nuacutem 2603) en ldquoSan Mateo (XV 14)rdquo es

tracta drsquouns versicles que resen ldquoSinite illos caeci sunt duces caecorum Caecus autem si

caeco ducatum praestet ambo in foveam cadentrdquo1913 La nostra paregravemia ldquoaconseja no poner

confianza en el ignorante ni dejarse llevar del malvado so pena de perdicioacuten Debemos

aconsejarnos de ecuaacutenimes y prudentes eacutestos no son ciegos seguacuten el sentido del refraacutenrdquo

(OLMOS 19982 [1940] p 122) Pel que fa a lrsquoescena cervantina els mots es veuen motivats per

la fe cega que Sancho demostra pel seu amo com beacute diu LEYVA (2004 p 283)

ldquoConmueve la sana opinioacuten que Sancho tiene de su amo y sentildeor Pero Tomeacute Cecial que

aquiacute pasa por escudero es maacutes pragmaacuteticoy no ajeno al dicho laquoCuando guiacutean los ciegos

ay de los que van tras ellosraquo pues los riesgos de una mala direccioacuten estaacuten aseguradosrdquo

COVARRUBIAS (1977 [1611] p 399 sv cegar) esmenta la paregravemia en la forma Si un ciego

guiacutea a otro ambos caeraacuten en el barranco i tant CAMPOS BARELLA (1998 p 96 nuacutem

9501914) com ETXABE (2001 p 991915) en la variant Cuando guiacutean los ciegos guay de los que

van tras ellos Drsquoaltra banda resulta ben colpidora lrsquoopcioacute drsquoARTHABER (1929 p 141 nuacutem

273) el qual relaciona amb lrsquoitaliagrave Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due cascano nella fossa1916

o amb el francegraves Un aveugle megravene lrsquoautre dans la fosse el castellagrave En buenas manos anda el

pandero1917

1910 Amb la nota (II Cap 13 p 797 n 47) ldquola frase ya proverbial remite a una paraacutebola del Evangeliordquo 1911 MĂRCULESCU (2007 II p 116 n 250) remet a lrsquoEvangeli ldquoCf Matei 15 14rdquo 1912 Per a meacutes informacioacute vegeu lrsquoarticle drsquoIngrid CAacuteCERES WUumlRSIG i Rafael MARTIacuteN-GAITERO (1994) intitulat laquoLos refranes flamencos de Pieter Brueghelraquo (p 98-106) i publicat al tercer nuacutemero de la revista Paremia Del nostre refrany dit sigui de passada sersquon doacutena la versioacute en neerlandegraves i alemany a la pagravegina 104 1913 Amb el seguumlent equivalent en italiagrave segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoLasciateli son ciechi e guide di ciechi ma se un cieco guida un cieco tuttrsquoe due vanno a finire in una fossardquo (p 1060) Per altra part a qui vulgui recoacuterrer la histograveria de la paregravemia li aconsellem de consultar Horaci (Epistulae I XVII v 3-4) o Ciceroacute (Tusculanae disputationes V Cap 112) 1914 Segons les autores la paregravemia ldquoMuestra los perjuicios que una mala direccioacuten suele causar en la vidardquo 1915 Amb la glossa ldquoAdvierte el refraacuten de que no conviene ser dirigido por quien no estaacute preparado para ellordquo i lrsquoobservacioacute ldquoLa expresioacuten iexclguay se usa con el mismo sentido que iexclayrdquo 1916 Aixiacute mateix a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 474 nuacutem 5191) 1917 Refrany que ens recorda el quixotesc En manos estaacute el pandero que le sabraacute bien tantildeer (II Cap 22 p 889)

365

Sense cap mena de dubte Orbul [lsquoEl cecrsquo] meacutes renomat del refranyer romanegraves eacutes el que cu

icircntrebarea a nemerit Brăila [lsquoamb la pregunta ha fet cap a Brăilarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p

658 nuacutem 5639) srsquoexplica que un cec volia anar a veure (mirabile visu) un parent que vivia a

Brăila i curt o llarg que el camiacute fos (detall que no es precisa) gragravecies a lrsquoajuda dels que siacute que

hi veien va aconseguir arribar a bon port1918 (2003 [1897] II p 659 nuacutem 5639) Per tant

queda palegraves que el cec si no fos pels vidents no arribaria pas a Brăila car si es refieacutes del

consell drsquoun altre cec srsquoesdevindria que Orb pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn groapă [lsquoCec a

cec aconsellant cauen ambdoacutes al sotrsquo] (PANN 1982 [1847] p 146) Orb pe orb povăţuind cad

amicircndoĭ icircn groacutepă1919 (ZANNE 2003 [1897] II p 655 nuacutem 5635) Orb pe orb povăţuind cad

amicircndoi icircn gropă (HINŢESCU 1985 p 128 nuacutem 2175) Orb pe orb povăţuind cad amacircndoi icircn

groapă (CARTALEANU et alii 2007 p 220 nuacutem 1985) La paraula groapă [lsquosotrsquo] a voltes es

pot substituir per mormacircnt [lsquofossarsquo] Orbul pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn mormicircnt

(MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5880) Orbul pe orb povăţuind amacircndoi cad icircn mormacircnt

(MILLIO 1999 p 216 nuacutem 1815a1920) Orbul pe orb povăţuind cad amacircndoi icircn mormacircnt

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 218) diversos autors consideren igualment vagravelides ambdues

variants Orb pe orb povăţuind cad amicircndoi icircn groapă (mormicircnt) (GHEORGHE 1986 p 297

nuacutem 295 FLONTA 1992b p 27 nuacutem 1501921 1992a p 20 nuacutem 1381922) Orb pe orb

povăţuind cad amacircndoi icircn groapămormacircnt (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego)

Dit altrament Orb pe orb cacircnd se conduc cad amacircndoi icircn groapă [lsquoCec a cec quan

srsquoacompanyen cauen ambdoacutes al sotrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego) o beacute

Orb pe orb cacircnd trage amacircndoi se poticnesc [lsquoQuan (un) cec estira (un altre) cec ambdoacutes

ensopeguenrsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 217 sv ciego) Orb pe orb cacircnd trage

amacircndoi se poticnesc (MILLIO 1999 p 216 nuacutem 1815b1923) Arribats a aquest punt esdeveacute

drsquoallograve meacutes retograverica la pregunta Orb pre orb cacircnd poacutertă oacutere ce va fi [lsquoQuan (un) cec porta (un

altre) cec quegrave pot ser que passirsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 657 nuacutem 5636) Amb

consequumlegravencies tan fagravecilment previsibles la paregravemia es pot reduir a un uacutenic hemistiqui Orbul

1918 La paregravemia tambeacute present per exemple al refranyer de HINŢESCU (1985 p 128 nuacutem 2177) Orbul cu icircntrebarea a nimerit Brăila presenta dues variants geogragravefiques Orbul cu icircntrebare a nimerit Vaşcăul [lsquoEl cec amb preguntapreguntant ha fet cap a Vaşcăursquo] (MUNTEAN 1967 p 300 nuacutem 5875) i Nimeresc orbii Suceava [lsquoFan cap els cecs a Suceavarsquo] (MUNTEAN 1967 p 270 nuacutem 5264) 1919 Zanne esmenta el proverbi toscagrave Se un cieco guida lrsquoaltro tutti due cascano nella fossa recollit per ARTHABER (1929 p 141 nuacutem 273) Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due cascano nella fossa Tambeacute a GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) nrsquoespigolem dues variants meacutes Se un cieco guida lrsquoaltro tutti e due (ambedue) cascano nella fossa (vanno a cadere in una fossa) i Se un cieco accompagna un altro cieco vanno amendue nel fosso 1920 IF the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch 1921 If (When) the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch Lrsquoautor a meacutes compara el refrany esmentat amb el portuguegraves A guiacutea de um cego natildeo pode ser outro que complementem amb un altre recollit per GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) Se o cego guia o cego correm ambos o risco de cair 1922 If (When) the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch Flonta relaciona aquesta paregravemia amb dues de franceses Un aveugle megravene lrsquoautre dans la fosse i Si un aveugle conduit (guide) un autre aveugle ils tombent tous deux dans le fosseacute La primera la retrobem a ARTHABER (1929 p 141 nuacutem 273) mentre que la segona amb una lleugeriacutessima variacioacute a GHEORGHE (1986 p 297 nuacutem 295) Si un aveugle guide (conduit) un autre aveugle ils tombent tous deux dans le fosseacute Per cercar-hi un referent de font francesa heus-ne aquiacute com ens la presenten MONTREYNAUD et alii (1993 p 39 nuacutem 709) Si un aveugle en conduit un autre ils tomberont tous les deux 1923 IF the BLIND lead the blind both shall fall into the ditch

366

duce pe orb [lsquoEl cec duu el cecrsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 125 nuacutem 9415) Orbul (un orb)

duce pe orb (altul) [lsquoEl cec (un cec) duu el cec (un altre)rsquo] (GHEORGHE 1986 p 297 nuacutem

295) ara beacute si volgueacutessiu afegir-hi un desenllaccedil aquest cop podriacuteem passar per aigua els

nostres malaurats protagonistes Orbu duce pe orb şi amicircndoi cad icircn păricircu [lsquoEl cec duu el cec i

ambdoacutes cauen al rierolrsquo] (MUNTEAN 1984 p 324 nuacutem CCCVII)

Si tal vez me sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

Vegeu Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

367

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 4341924) Patima dragostei n-o poţi icircnvinge decicirct fugind de ea (FRUNZETTI 1965 I p 458) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor no la pots vegravencer sinoacute fugint drsquoellarsquo] Patima iubirii poate fi icircnvinsă doar fugind de ea (MĂRCULESCU 2007 I p 368) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor pot ser venccediluda nomeacutes fugint drsquoellarsquo] Quan Francesca da Rimini justifica la consumacioacute de lrsquoamor vers Paolo Malatesta (el qual

recordem-ho nrsquoeacutes el cunyat) per mitjagrave de lrsquoimmortal ldquoGaleotto fu rsquol libro e chi lo scrisserdquo1925

(Inferno V v 137) ens enganya per meacutes humanament que ho intenti El detonant del tremoloacutes

petoacute en efecte fou el Galeotto perograve beacute eacutes cert que a falta de llibre la pasioacuten amorosa srsquohauria

afanyat a encercar algun altre imperatiu carnal com palesen els seguumlents versos ldquomi prese del

costui piacer sigrave forte [] che come vedi ancor non mrsquoabbandonardquo1926 (Inferno V v 104-105)

En un referent meacutes proper cronologravegicament i territorial vet aquiacute els versos de Calderoacuten ldquoiexclOh

infames lides de amor [] donde el cobarde es valiente [] pues el vencido se queda [] mirando

huir al que vencerdquo (No hay cosa como callar Jornada II v 145-148) Pel que fa al refrany

cervantiacute apareix ldquoen la novela del Curioso impertinente incluida en la Primera parte del Quijote

al referirse a las relaciones de Camila y Lotario en relacioacuten con Anselmordquo (CANTERA et alii

2005 p 108) El consell de CORREAS (2000 [1627] p 320 nuacutem 1741) no eacutes pas gaire diferent

En la guerra de amor el que huye es vencedor1927 aixiacute com el de MARTIacuteNEZ KLEISER (1995

[1953] p 40 nuacutem 3698) Quien huye del amor le vence y el que le busca en eacutel perece1928

Malgrat els petits detalls en tots tres refranys roman igual de vagravelida la glossa drsquoOLMOS (19982

[1940] p 124-125) ldquoSi se interesan los corazones y no se huye cualesquiera otros remedios

son ineficaces Soacutelo la ausencia puede extinguir el amorrdquo

La literalitat de les traduccions de Frunzetti i Mărculescu no ens sorpregraven gota quan bo i

consultant FLONTA (1992a p 143 nuacutem 9811929) ens adonem que per a la paregravemia anglesa In

LOVErsquos war he who files is conqueror1930 es veu constret a improvisar-ne una versioacute progravepia a

1924 Amb la nota (I Cap 34 p 434 n 9) ldquoLugar comuacuten de la moral y de la literatura eroacuteticardquo 1925 En la nostra traduccioacute catalana de referegravencia la de Josep Maria de Sagarra (publicada a Barcelona el 1955 per lrsquoeditorial Alpha) el vers sona talment ldquoGaleot fou el llibre i qui el va escriurerdquo (p 67) 1926 Segons la versioacute sagarriana dessuacutes esmentada ldquoa ell em va lligar amb plaer tan fort [] que encara com tu veus no mrsquoabandonardquo (p 65) 1927 Amb un rerefons ovidiagrave ldquoCedendo victor abibisrdquo (Ars Amandi II v 197) fragment que Jordi Peacuterez i Duragrave a la biblioteca de la Fundacioacute Bernat Metge (volum editat a Barcelona el 1977 sota el nom Art Amatograveria) tradueix talment ldquoeacutes cedint que sortiragraves vencedorrdquo (p 80) 1928 No endebades CANTERA et alii (2005 p 108) relacionen la nostra paregravemia amb una altra de quixotesca que us aconsellem de consultar Quien busca el peligro en eacutel perece (I Cap 20 p 229) 1929 Lrsquoautor tambeacute esmenta el francegraves En affaire drsquoamour celui qui a le courage de fuir est le vainqueur paregravemia que ARTHABER (1929 p 40 nuacutem 75) recull amb coma despreacutes de fuir i acompanya de lrsquoitaliagrave Nella guerra drsquoamor vince chi fugge refrany que urpem amb coma abans de vince a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 325 nuacutem 3536) 1930 FLONTA (1992b p 170 nuacutem 983) a partir de la mateixa paregravemia anglesa esmenta dos refranys castellans En la batalla de amor el que huye es el vencedor i En las lides de amor huir es vencer i un de portuguegraves No amor quem

368

partir drsquoaltres llenguumles (com denota lrsquoasterisc que lrsquoacompanya) Icircn dragoste cicircştigă cel ce are

curajul să fugă [lsquoEn lrsquoamor guanya el que teacute el valor de fugirrsquo]

Tal com miragravevem de demostrar amb lrsquoexemple dantesc de Paolo i Francesca el perill rau en la presegravencia i frequumlegravencia per tal com Ochiĭ vĕd inima cere [lsquoEls ulls veuen el cor demanarsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 337 nuacutem 4184) Ochii văd inima cere (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 63) En efecte soacuten precisament els ulls on lrsquoamor agafa empenta i srsquoenvalenteix Dragostea de un sĕ rsquoncepe [] De la ochĭ de la spricircncene [] De la sicircn cu drăgănele [lsquoLrsquoamor per on comenccedila [] Pels ulls() per les celles() [] Per la sina amb enciacutesrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 362 nuacutem 16486) Dragostea de unrsquo se-ncepe [] De la ochi de la spricircncene [] de la sicircn cu drăgănele (MUNTEAN 1967 p 153 nuacutem 3274) Dragostea de unrsquo se-ncepe De la ochi de la spracircncene de la sacircn cu drăgănele (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) i per tant suara sense lrsquoevidegravencia del tercer element encisador Ochiĭ şi spracircncenele [] Fac toacutete pĕcatele [] Şi leacutegă dragostele [lsquoEls ulls i les celles [] Fan tots els pecats [] I combinen els amorsrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 341 nuacutem 4194) Ochii şi spricircncenele fac toate păcatele şi leagă dragostele (FLONTA 1992b p 84 nuacutem 4881931) Per tal de triomfar en aquest embull no queden altres tornes que retirar-se a temps Depărtarea dragostei nu amestecă [lsquoLrsquoallunyament de lrsquoamor no embullarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 62) puix que Prin depărtare dragostea se uĭtă [lsquoA traveacutes de la distagravencia lrsquoamor srsquooblidarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 361 nuacutem 16482) Prin depărtare dragostea se uită (MILLIO 1999 p 113 nuacutem 962b1932) Aixiacute doncs els xamosos ulls que ens encaterinaven un cop allunyats tenen el mateix poder que el cap de la Gorgona dins un sac i ben lligat Ochii care nu se văd se uită [lsquoUlls que no es veuen srsquooblidenrsquo] (CALCIU et alii 1979 p 10851933 sv vedea HINŢESCU 1985 p 125 nuacutem 2083 MILLIO 1999 p 1 nuacutem 3a1934 i 6a1935 p 113 nuacutem 962a1936 p 331 nuacutem 27991937 p 376 nuacutem 31811938 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 51 CARTALEANU et alii 2007 p 217 nuacutem 1944) i amb summa facilitat Ochiĭ ce nu sě věd lesne sě uită [lsquoUlls que no es veuen fagravecilment srsquooblidenrsquo] (ZANNE 2003 [1897] II p 338 nuacutem 41861939) Ochiĭ ce nu sĕ vĕd lesne sĕ uĭtă (ZANNE 2003 [1897] II p 338 nuacutem 4186) Ochii ce nu se văd lesne se uită (MILLIO 1999 p 1 nuacutem 6b1940)

foge eacute vencedor Ara beacute quan arriba el torn de la paregravemia romanesa nrsquoimprovisa la seguumlent traduccioacute que consequumlentment marca amb un asterisc Icircn bătălia dragostei icircnvinge cel ce fuge [lsquoEn la batalla de lrsquoamor venccedil el que fuigrsquo] 1931 The EYE lets in love Amb almiddotlusions a una paregravemia castellana i a una altra de portuguesa El amor entra por los ojos i Olhos que vecircem ndash coraccedilatildeo que deseja 1932 FAR from eye far from heart 1933 Els autors en recullen tres equivalents castellans Ausencias causan olvido A muertos y a idos no hay amigos i Ausencia enemiga del amor 1934 Salt water and ABSENCE wash away love 1935 Long ABSENT soon forgotten 1936 FAR from eye far from heart 1937 SELDOM seen soon forgotten 1938 WHAT the eye does not see the HEART does not grieve 1939 ZANNE (2003 [1897] II p 339 nuacutem 4186) compara el refrany romanegraves amb el francegraves Loin des yeux loin du Cœur que espigolem amb Cœur en minuacutescula i lrsquoopcioacute de lrsquoœil en lloc de des yeux a MONTREYNAUD et alii (1993 p 36 nuacutem 623) 1940 Long ABSENT soon forgotten

369

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco1941 (II Cap 62 p 12511942) O ajunge-o şi pe ea Ignatul ca pe orice ricircmător (PAPU 1965 II p 563) [lsquoTambeacute a ell1943 (li) arribaragrave lrsquoIgnat1944 com a tot bacoacute1945rsquo] O să-i vină şi ei Sfacircnt Martinul ca fiecărui porc (MĂRCULESCU 2007 II p 5161946) [lsquoTambeacute a ell (li) vindragrave el Sant Martiacute com a cada porcrsquo] CALLES (2006 p 59 nuacutem 1761947) ens informa que la nostra paregravemia ldquoavisa que a todos nos

llega el momento de purgar nuestras culpasrdquo Drsquoaltra banda IRIBARREN (19744 p 5711948)

aclareix que ldquoEl San Martiacuten a que alude el refraacuten es San Martiacuten de Tours cuya fiesta es el 11 de

noviembre eacutepoca en que suele empezar la matanza del cerdordquo1949 no endebades ldquoen algunas

zonas rurales se llama laquosanmartinadaraquo la fiesta del sacrificio del gorrino o gocho o marrano o

puerco o guarro o cochino o porcachoacuten o tocino o tunco o chancho que de todas estas

maneras se denomina a este beneacutefico animalrdquo (CALLES 2006 p 59 nuacutem 176) Aixiacute doncs el

refrany cervantiacute ldquoEs frase alusiva a los cerdos que despueacutes de haber estado viviendo todo el antildeo

encenagados y en la holganza cuidando sus duentildeos solo de cebarlos llega la eacutepoca de la

matanza y se acaba con ellosrdquo (IRIBARREN 19744 p 571) En el cas que ens ocupa srsquohi troba

ldquoen alusioacuten al falso Quijote el de Avellanedardquo (ROMERO 20012 p 16 nuacutem 151950) per tal com

la paregravemia ldquoCastiga los que piensan que no les ha de venir su diacutea[1951] y llegar al pagadero Por

San Martiacuten se matan los puercos y desto se toma la semejanza y conforma con el otro que dice

laquoNo hay plazo que no llegueraquordquo (CORREAS 2000 [1627] p 7 nuacutem 711952) En drsquoaltres reculls

nrsquoespigolem les variants A cada puerco le llega su San Martiacuten1953 (CAMPOS BARELLA 1998

1941 Si voleu comparar la paregravemia quixotesca amb tres traduccions italianes vegeu SARDELLI (2008 p 247) 1942 Amb la glossa (II Cap 62 p 1251 n 76) ldquolaquoya le llegaraacute su castigoraquo Alusioacuten al refraacuten laquoA cada puerco le llega su San Martiacutenraquordquo 1943 Ea es refereix a cartea [lsquoel llibrersquo] femeniacute en romanegraves 1944 Malgrat que el diccionari de CALCIU et alii (1979 p 454 sv ignat) ens nrsquoofereixi lrsquoequivalent ldquoSan Martiacutenrdquo considerem que la distagravencia cronologravegica i la versioacute de Mărculescu (en quegrave siacute que apareix Sant Martiacute) ens aconsellen de respectar lrsquooriginal romanegraves 1945 Lamentablement en la nostra traduccioacute es perd lrsquoetimologia del substantiu racircmător creat a partir del verb a racircma [lsquoper al porc furgar la terra amb el morrorsquo] 1946 MĂRCULESCU (2007 II p 516 n 885) apunta ldquoProverb laquoA cada puerco le viene (le llega) su San Martiacutenraquo Sfacircntul Martin (sărbătorit la 11 noiembrie) este aici echivalentul Sfacircntului Ignat al nostru [lsquoSant Martiacute (celebrat lrsquo11 de novembre) eacutes aquiacute lrsquoequivalent del nostre Sant Ignatrsquo]rdquo 1947 Lrsquoautor es basa en la variant A cada gorriacuten le llega su san Martiacuten 1948 Iribarren opta per citar lrsquohiacutebrida paregravemia ldquoA cada cerdo [o puerco] le llega su San Martiacutenrdquo 1949 ldquoy esto porque en las fechas proacuteximas al santoral de ese diacutea ndash11 de noviembrendash soliacutean tener lugar las matanzas del cerdo caseras forma tradicional de llenar la despensa para el inminente inviernordquo (LEYVA 2004 p 13) 1950 La paregravemia que Romero transcriu eacutes la seguumlent A todo cerdopuerco le llega su san Martiacuten (p 15) 1951 Com palesen les traduccions quixotesques de RULLAN (2005 [1905] II p 344) Cualque die li arribaraacute sa seua i CIVERA (1969 p 666) Ja li arribaragrave el seu dia com a tothom 1952 Correas en recull la variant A cada puerco le viene su San Martiacuten 1953 Variant que MARIacuteN (2003 p 7-8) ens ofereix amb sanmartiacuten en comptes de San Martiacuten alhora que acompanya el refrany drsquoaquest apunt ldquoEl cerdo ha sido cuidado con esmero y cebado consecuentemente por todos los vecinos del pueblo pero al llegar esta fecha se sacrifica Por eso la frase se aplica a quienes viven sin preocuparse de nada como aviso de que alguacuten diacutea tendraacuten que dar cuenta de su modo de serrdquo El mateix substantiu apareix en el fraseologisme Llegarle a uno su sanmartiacuten que DOVAL (1995 p 136) esmenta i completa amb la seguumlent glossa ldquoFrase figurada y familiar con que se da a entender que al que vive en placeres le llegaraacute un diacutea en que tenga que sufrir y padecerrdquo

370

p 296 nuacutem 29201954 ETXABE 2001 p 5) A cada cerdo le llega su San Martiacuten1955 (ETXABE

2001 p 4) o Para cada puerco hay su San Martiacuten (ETXABE 2001 p 311)

ldquoZilele Crăciunului se petrec icircn casă de regulă icircn jurul mesei cu bucate printre care la loc

de cinste se află cele gătite din carnea porcului tăiat icircn ziua de Ignatrdquo [lsquoEls dies de Nadal es

passen a casa normalment al voltant de la taula (plena) de plats entre els quals en (un) lloc

drsquohonor es troben els (que han estat) cuinats amb la carn del porc mort el dia drsquoIgnatrsquo]

(DUMISTRĂCEL 1997 p 84)

En efecte Ignat eacutes el ldquoNume dat zilei de 20 decembrie icircn care ţăranii obişnuiesc să-şi taie porcii icircngrăşaţi icircn vederea sărbătorilor de iarnărdquo1956 [lsquoNom que es doacutena al (dia) 20 de desembre en quegrave els pagesos acostumen a matar els (seus) porcs engreixats amb vista a les festes drsquohivernrsquo] (DEX sv Ignaacutet) apunt que srsquoacompanya del refrany Nu se icircngraşă porcul la ignat [lsquoNo srsquoengreixa el porc a ignatrsquo] i de la corresponent explicacioacute ldquonu se poate face un lucru serios icircn ultimul momentrdquo [lsquono es pot fer una cosa seriosa a lrsquouacuteltim momentrsquo] CALCIU et alii (1979 p 454 sv ignat) recullen lrsquoanterior paregravemia1957 bo i afegint-nrsquohi una altra de ben pertinent Pentru fiecare porc vine ignatul [lsquoPer a cada porc arriba lrsquoignatrsquo] amb una bona tirallonga de possibles traduccions ldquoa cada cerdo (puerco cochino sau Am chancho) le llega su San Martiacuten (Am) a todo puerco llega su San Martiacutenrdquo Pel que fa al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 199 sv cerdo) el refrany que acabem drsquoesmentar srsquohi tradueix amb el conegut A cada cerdo le llega su San Martiacuten1958 Aixiacute doncs quan diguem que a alguacute I-a venit Ignatul [lsquoLi ha vingut el (dia drsquo)Ignatrsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p 158 nuacutem 13545) significaragrave que li ha arribat lrsquohora ldquoAdică moacuterteardquo [lsquoEacutes a dir la mortrsquo] De guisa no tan contundent NEAGU et alii (2008 p 363 sv Martiacuten) interpreten el fraseologisme Llegarle venir a alguien su San Martiacuten1959 ldquoa sosi şi ziua suferinţei a veni ziua cacircnd va placircnge a se icircntoarce roatardquo [lsquoacabar arribant el dia del patiment arribar el dia que tocaragrave plorar girar-se les tornesrsquo] Drsquoaltra banda el Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes a part de proposar-nos el dessuacutes esmentat Pentru fiecare porc vine ignatul1960 [lsquoPer a cada porc arriba

1954 Amb la glossa ldquoDenota que no hay persona para quien no llegue la hora de la tribulacioacutenrdquo 1955 Etxabe apunta que el refrany ldquoAdvierte al ser humano de que tarde o temprano ha de morir Se usa en muchos casos con aacutenimo de ofenderrdquo 1956 La matanccedila del porc caracteriacutestica drsquoaquest dia ha generat supersticions com ara la que afirma ldquoun strop de sacircnge de vezi vei fi ferit de boli tot anulrdquo [lsquouna gota de sang() si (la) veus estaragraves protegit de malalties tot lrsquoanyrsquo] (RUSU-PĂSĂRIN 2006 p 321) 1957 Amb la traduccioacute ldquoel puerco no se engorda (sau no se ceba) el uacuteltimo diacuteardquo 1958 Estranyament per a lrsquoanglegraves Every HOG has its Martinmas i el francegraves Agrave chaque porc vient la Saint-Martin FLONTA (1992a p 115 nuacutem 771) marca amb un asterisc eacutes a dir com si es tracteacutes drsquoun refrany impropi o drsquouna traduccioacute meacutes o menys literal drsquouna altra llengua lrsquoopcioacute Fiecare porc icircşi are Ignatul I aixiacute mateix a lrsquoaltre recull de FLONTA (1992b p 136 nuacutem 773) a partir de lrsquoesmentada paregravemia anglesa srsquohi citen els castellans A cada puerco le llega su San Martiacuten i Para cada puerco hay su San Martiacuten i el portuguegraves A cada bacorinho vem o seu Satildeo Martinho bo i acompanyant-los drsquouna traduccioacute romanesa igualment marcada amb un asterisc Fiecare porc icircşi are Ignatul său 1959 San Martiacuten en romanegraves i segons els mateixos autors ldquoignat timpul tăierii porcilorrdquo [lsquoignat lrsquoegravepoca de la matanccedila dels porcsrsquo] 1960 Vegeu lrsquoenllaccedil httpcvccervanteseslenguarefraneroFichaaspxPar=58048ampLng=13

371

lrsquoignatrsquo] ens obre una nova via a traveacutes de la paregravemia Orice naş icircşi are naşul [lsquoCada padriacute teacute el seu padriacutersquo] que espigolem a MILLIO (1999 p 79 nuacutem 658b1961 p 155 nuacutem 1310a1962) i CARTALEANU et alii (2007 p 263 nuacutem 2431) Amb lleus variants la paregravemia es troba ben present al refranyer romanegraves Tot naşu (rsquoşĭ) are naş [lsquoTot padriacute teacute (el seu) padriacutersquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 481 nuacutem 10375) Tot naşu-şi are naş (MUNTEAN 1967 p 377 nuacutem 7292 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 135) Tot naşul icircşi are naşul1963 (CALCIU et alii 1979 p 654 sv naş) Tot naşursquo are naş (MILLIO 1999 p 79 nuacutem 658a1964 p 155 nuacutem 1310b1965) Tot naşul are naş (CARTALEANU et alii 2007 p 263 nuacutem 2431) Fiecare naş icircşi are naşul (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 133) o Are naş şi naşul1966 [lsquoTeacute padriacute tambeacute el padriacutersquo] (CALCIU

et alii 1979 p 654 sv naş)

1961 DIAMOND cut diamond 1962 GREEK meets greek 1963 Amb les traduccions ldquomucho sabe la zorra pero maacutes quien la toma cada loco tiene su loquero a cada santo llega su diacutea a piacutecaro piacutecaro y mediordquo 1964 DIAMOND cut diamond 1965 GREEK meets greek 1966 Els autors la comparen a diferents refranys castellans ldquomucho sabe la zorra pero maacutes quien la toma cada loco tiene su loquero a cada santo llega su diacutea a piacutecaro piacutecaro y mediordquo

372

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 3871967) Ulciorul nu merge de multe ori la apă1968 (FRUNZETTI 1965 I p 408) [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] Atacircta merge ulciorul la apă pacircnă (MĂRCULESCU 2007 I p 3251969) [lsquoTant va la gerra a lrsquoaigua finsrsquo] En primer lloc tinguem en compte que es deixa ldquoen suspenso el final del refraacuten por considerarlo el autor innecesariordquo1970 (LEYVA 2004 p 282) es tractaria doncs drsquouna paregravemia prou coneguda que com apunta CABALLERO (1970 p 110 nuacutem 1439) ldquotermina laquoque al fin se quiebraraquordquo1971 final que espigolem a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 62 nuacutem 5714) Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebra a ETXABE (2001 p 387) Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebra o mutatis mutandis i de bell nou a ETXABE (2001 p 79) Cantarico que muchas veces va a la fuente alguna vez se ha de quebrar1972 Aixiacute doncs pel que fa al sentit el refrany ldquonos advierte las fatales consecuencias que se siguen de no evitar los riesgos y ocasiones peligrosasrdquo (COLL 1874 p 40 nuacutem 54) per tal com ldquosi uno se expone repetidamente a un riesgo[1973] de la naturaleza que sea al final acabaraacute por tropezar y caer en ese peligro y obtener un gran perjuiciordquo (ROMERO 20012 p 315 nuacutem 9231974) Quant a lrsquoorigen de la paregravemia vet aquiacute lrsquoexplicacioacute urpada al recull de CALLES (2006 p 32 nuacutem 81)

ldquoEfectivamente el mucho trajiacuten que llevaban los caacutentaros cuando habiacutea que utilizarlos para ir a buscar agua haciacutea que muchos se perdieran Pero estas expresiones tienen otro significado tal vez maacutes sugerente las fuentes han sido tradicionalmente un lugar de reunioacuten de las mozas y mozos en aacutereas rurales[1975] Para evitar contratiempos se aconsejaba a las mozas no pasar mucho tiempo en la fuente y volver con el caacutentaro cuanto antesrdquo

1967 Amb la nota (I Cap 30 p 387 n 62) ldquoRefraacuten que termina laquoque quiebra el asa o la frenteraquo o en forma maacutes frecuente laquoque al fin se romperaquo aquiacute lo usa DQ para avisar que no se abuse de su pacienciardquo 1968 Si voleu meacutes informacioacute sobre lrsquoorigen les variants i diverses traduccions de la paregravemia quixotesca us recomanem lrsquoarticle de SEVILLA (2012) en el qual a lrsquohora de proposar un equivalent romanegraves lrsquoautora no dubta a oferir-nos la versioacute de Frunzetti 1969 MĂRCULESCU (2007 I p 325 n 564) apunta ldquoProverb laquoTantas veces va el cantarillo a la fuente que quiebra el asa o la frenteraquo icircn traducere laquoUlciorul merge de-atacirctea ori la apă pacircnă cacircnd toarta sau burta icirci crapăraquo [lsquoen traduccioacute laquoLa gerra va tantes vegades a lrsquoaigua fins que lrsquoansa o la panxa se li esberlaraquorsquo]rdquo 1970 En aquest sentit tambeacute COLL (1874 p 40 nuacutem 54) apunta ldquoCervaacutentes no cita iacutentegro el refran sino que lo adapta al giro de la fraserdquo 1971 Tambeacute srsquohi mostra drsquoacord IRIBARREN (19744 p 98) ldquoLa versioacuten maacutes usual de esta frase es Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se quiebrardquo 1972 Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 289 sv caacutentaro) ldquolaquoCantarico que muchas vezes va a la fuente alguna vez se ha de quebrarraquo otros dizen laquoO dexa el asa o la frenteraquo Si frequumlentamos las ocasiones peligrosas ventura seraacute no perecer en ellasrdquo Lrsquoautor tambeacute ens ofereix un apunt pragmagravetic ldquoEn casa de los sentildeores los tienen de cobre para el servicio de la cozina y para traer agua del riacuteo y se ahorra en esto mucho porque no se quiebran tantosrdquo Aquest comentari ens duu al magiacute la frase que lrsquoavi Francesc terrisser de la vila regalada etzibava sempre als clients que es planyien drsquohaver trencat un cagraventir torreta cassola o qualsevol altre atuell ldquoSi no es trenquessin naltros no en vendriacuteemrdquo 1973 LEYVA (2004 p 282) tambeacute apunta ldquoquien se expone con frecuencia al peligro tarde o temprano acaba dantildeadordquo 1974 Romero esmenta la glossa a propogravesit de la variant Tanto va el caacutentaro a la fuente que al fin se rompe 1975 Sense anar gaire lluny (concretament als jardins de Laribal de Montjuiumlc) pensem en la famosa canccediloacute segons la qual una noia (la Marieta ldquode lrsquoull viurdquo) i un soldat baixaven de la Font del Gat indret barceloniacute renomat per les fontades

373

El mateix autor ens recorda que el meacutes ldquohabitual es encontrar el verbo laquoromperraquo y no el

laquoquebrarraquo que es una forma culta en la actualidadrdquo comentari que sembla demostrar la variant

Tanto va el caacutentaro a la fuente que al final se rompe1976 (ETXABE 2001 p 388) Tanmateix la

majoria de vegades el repicoacute final inclou lrsquoexpressioacute ella asa o la frente1977 tal i com observem

en la seguumlent tirallonga de refranys Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la

frente o que quiebra el asa o la frente1978 (CORREAS 2000 [1627] p 764 nuacutem 94) Tantas

veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la frente (ETXABE 2001 p 387) Tanto va el

caacutentaro a la fuente hasta que deja allaacute el asa o la frente (ETXABE 2001 p 388) o Caacutentaro

que muchas veces va a la fuente deja el asa o la frente (ETXABE 2001 p 79) Sense deixar de

banda lrsquoesmentat repicoacute suara el trobem en combinacioacute amb el diminutiu inicial cantarillo

Cantarillo que muchas veces va a la fuente o se le quiebra la asa o la frente (CORREAS 2000

[1627] p 154 nuacutem 272) Cantarillo que muchas veces va a la fuente u deja el asa u la frente

(CORREAS 2000 [1627] p 154 nuacutem 273) Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja

el asa o la frente (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 62 nuacutem 5713 GHEORGHE 1986 p

335 nuacutem 346 CAMPOS BARELLA 1998 p 75 nuacutem 7181979) o beacute Cantarillo que mucho va

a la fuente o deja el asa o la frente (CALLES 2006 p 32 nuacutem 81)

Si ens deturem un instant en les dues traduccions quixotesques italianes que hem pres en

consideracioacute nrsquoobservarem lrsquoabsoluta coincidegravencia malgrat un sobtat canvi de referent Tanto

va la gatta al lardo (BODINI 2005 [1957] I p 329 VIAN COZZI 1960 I p 349) En efecte

com ens demostren per exemple CASADO et alii (1998 p 27) lrsquoequivalent per al castellagrave

Tanto va el caacutentaro a la fuente que al final pierde el asa o la frente1980 o per al francegraves Tant va

la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse1981 no eacutes altre que lrsquoesmentat i ara completat Tanto

va la gatta al laedo [sic] che ci lascia lo zampino1982 Ara beacute resulta curioacutes observar com

tambeacute en italiagrave els traductors haurien pogut optar per una versioacute drsquoallograve meacutes acostada a la darrera

tirallonga de paregravemies castellanes que registragravevem a lrsquoanterior paragravegraf Tante volte al pozzo va

1976 Amb la glossa ldquoSentildeala que las personas que se empentildean en frecuentar riesgos tienen muchas posibilidades de salir malparadasrdquo 1977 En un uacutenic cas la frente se substitueix per la boca Cantarillo que mucho va al agua o la boca o el asa (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 62 nuacutem 5715) 1978 De manera similar el recull GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) Tantas veces va el caacutentaro a la fuente (que al fin se rompe) que deja o que quiebra el asa o la frente 1979 Les autores anoten ldquoAdvierte que el que frecuentemente se expone a las ocasiones peligra en ellasrdquo 1980 Amb lrsquoapunt ldquoEl que se expone frecuentemente a las ocasiones de peligro terminaraacute malrdquo 1981 GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) la completa talment Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoenfin (qursquoagrave la fin) elle se casse (elle se brise) i a lrsquoensems ens nrsquoofereix un exemple del segle XVI que coincideix amb el repicoacute castellagrave deja el asa o la frente Tant va la cruche agrave la fontainetteQursquoelle y laisse le manche ou lrsquooreillette 1982 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 499 nuacutem 5463) Tanto va la gatta al lardo che ci lascia lo zampino a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 311 nuacutem VI73269 p 440 nuacutem IX6213) amb coma despreacutes de lardo Per la seva banda SEVILLA (1999 p 102) aprofita el referent italiagrave per vincular-hi un reguitzell de paregravemies espanyoles de careacutes animal Tanto se acerca la mariposa a la luz de la vela que al fin se quema Tanto va la cabra a la huerta que dejoacute los cuernos entre ellas que alliacute suelta la pelleja Tanto escarba la cabra que tiene mala cama que sangre saca que descubre el cuchillo con que la matan Tanto va el perro al molino que deja el rabo en el camino i Tanto va la mosca al papel que se queda pegada en eacutel

374

la secchia [] Chrsquoella vi lascia il manico o lrsquoorecchia1983 (ARTHABER 1929 p 628 nuacutem

12531984) o en lrsquouniacutevoca versioacute1985 de SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 499 nuacutem

5464) Tanto va la secchia al pozzo che ci lascia il manico els quals encara esmenten una altra

paregravemia del mateix careacutes que a nosaltres ens va com anell al dit per traslladar-nos al refranyer

romanegraves Tanto va lrsquoorcio per lrsquoacqua che si rompe1986 (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991

p 499 nuacutem 5465) En efecte lrsquoorcio italiagrave deriva del llatiacute urceus el diminutiu del qual

urcěŏlus origina el romanegraves urcior1987 [lsquogerrarsquo] (en italiagrave orci(u)olo) que en la variant ulcior

apareix en les versions de Mărculescu (bo i respectant lrsquoanacolut de lrsquooriginal quixotesc) i de

Frunzetti lrsquoopcioacute del qual espigolem en diverses fonts romaneses Ulcĭorul nu merge de multe

orĭ la apă1988 [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 158 nuacutem

9361) Ulciorul nu merge de multe ori la apă1989 (MUNTEAN 1967 p 393 nuacutem 7484 MILLIO

1999 p 308 nuacutem 2609a1990 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111) i amb la variant urciorul en

comptes de ulciorul Urcĭorul nu merge de multe orĭ la apă (ZANNE 2004 [1900] IV p 165

nuacutem 9378) i Urciorul nu merge de multe ori la apă1991 (CALCIU et alii 1979 p 1068 sv

urcior)

En drsquoaltres reculls independentment de la forma urciorul o ulciorul el refrany es completa amb

una segona part que explicita el motiu pel qual la gerra no sovinteja gaire vegades lrsquoaigua

Ulciorul nu merge de multe ori la apă (ori crapă ori se sparge)1992 [lsquoLa gerra no va gaire

vegades a lrsquoaigua (o peta o es trenca)rsquo] (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 174 sv caacutentaro)

Ulciorul nu merge de multe ori la apă căci ori se sparge ori se crapă [lsquocar o es trenca o

srsquoesberlarsquo] (FLONTA 1992b p 207 nuacutem 12031993) Urciorul nu merge de multe ori la apă căci

1983 Idegraventica formulacioacute a GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 440 nuacutem IX6213h) Tante volte al pozzo va la secchia chrsquoella vi lascia il manico o lrsquoorecchia 1984 Arthaber compara la paregravemia italiana amb el castellagrave Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que alguna se quiebra i amb el francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse 1985 De fet els autors tambeacute citen lrsquoanterior paregravemia si beacute en circumscriuen lrsquouacutes uacutenicament a la Toscana 1986 Al recull de GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) Tanto va lrsquoorcio per lrsquoacqua che egli (ersquo) se [sic] rompe A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 440 nuacutem IX6213n) Tanto va lrsquoorcio per acqua che ersquo si rompe 1987 Vegeu el DER (sv urcioacuter) 1988 ZANNE (2004 [1900] IV p 159 nuacutem 9361) ho aprofita per esmentar el francegraves Tant va la cruche agrave la fontainette [] Qursquoelle y laisse la manche ou lrsquooreillette 1989 La pervivegravencia i difusioacute del refrany es demostra en el tiacutetol de la seguumlent notiacutecia del 8 de novembre de 2011 ldquoUlciorul nu merge de multe ori la apă Hoţi prinşi după 4 furturirdquo [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaigua Lladres capturats despreacutes de 4 robatorisrsquo] la qual es pot trobar en liacutenia al web wwwziarecom 1990 The PITCHER goes often to the well but is broken at last 1991 Paregravemia romanesa que els autors tradueixen talment en castellagrave ldquotanto va el caacutentaro a la fuente que alguna vez se quiebra tanto va el caacutentaro a la fuente hasta que se romperdquo 1992 Els autors el comparen amb dos de castellans Tanto va el caacutentaro a la fuente (que deja el asa o la frenteque al fin se rompese quiebra) i El caacutentaro que mucho va a la fuente acaba por romperse 1993 The PITCHER goes so often to the well (water) that it is broken at last Lrsquoautor hi inclou dues paregravemies castellanes Cantarillo que muchas veces va a la fuente o deja el asa o la frente i Tantas veces va el caacutentaro a la fuente que deja el asa o la frente i dues de lusitanes Cacircntaro que muitas vezes vai agrave fonte ou deixa laacute a asa ou a fronte i Tantas vezes vai o cacircntaro agrave fonte que laacute deixa a asa Per la seva banda GHEORGHE (1986 p 335 nuacutem 346) recull ambdues paregravemies portugueses si beacute amb certes variacions formals i algun afegitoacute Cacircntaro que muitas vezes [vai] agrave fonte ou deixa lagrave [sic] a asa ou a fronte i Tantas vezes vai o cacircntaro agrave fonte que laacute deixa a asa (quebra)

375

ori se sparge ori se crapă1994 (FLONTA 1992a p 174 nuacutem 1189) o beacute amb un inici

aparentment positiu per acabar aixograve siacute amb lrsquohabitual trencadissa Urciorul merge de multe ori

la apă dar icircn cele din urmă se sparge [lsquoLa gerra va moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es

trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 161 nuacutem 2935) altrament dit Ulciorul aticircta se duce la apă picircnă

se sparge [lsquoLa gerra tant va a lrsquoaigua fins que es trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 221 nuacutem 4437)

Igualment si en comptes de lrsquoanterior gerra es tracteacutes drsquoun ol [lsquotupiacutersquo] les consequumlegravencies serien

les mateixes Atacirct merge olul la apă pacircnă se sparge1995 [lsquoTant va el tupiacute a lrsquoaigua fins que es

trencarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 5 nuacutem 8893) El relleu del dessuacutes esmentat urcior

[lsquogerrarsquo] el pot prendre tigva [lsquoel carabassotrsquo] eacutes a dir la ldquovasija hecha de una calabaza huecardquo

(CALCIU et alii 1979 p 1013 sv tigvă) com ens demostren CARTALEANU et alii (2007 p

273 nuacutem 2523) Urciorul Tigva merge de multe ori la apă dar icircn cele din urmă se sparge

[lsquoLa gerra El carabassot va moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es trencarsquo] o tambeacute

GHEORGHE (1986 p 334 nuacutem 346) per partida doble Urciorul (ulciorul tigva) nu merge de

multe ori (des) la apă (căci ori se sparge ori se crapă) [lsquoLa gerra (la gerra el carabassot) no va

gaire vegades (sovint) a lrsquoaigua (car o es trenca o srsquoesberla)rsquo] i Urciorul (ulciorul tigva) merge

(la apă picircnă se sparge) de multe ori la apă dar icircn cele din urmă se sparge [lsquoLa gerra (la gerra

el carabassot) va (a lrsquoaigua fins que es trenca) moltes vegades a lrsquoaigua perograve al final es trencarsquo]

Lrsquoesmentat carabassot esdeveacute protagonista uacutenic als seguumlents reculls amb les mateixes

caracteriacutestiques que la igualment fragravegil gerra Tivga nu merge dě (de) multe orĭ la apă [lsquoEl

carabassot no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo] (ZANNE 2004 [1900] IV p 148 nuacutem 9336) Tigva

nu merge de multe ori la apă că or să [sic] sparge or crapă [lsquoque o es trenca o srsquoesberlarsquo]

(PANN 1982 [1847] p 48) Tigva nu merge de multe ori la apă că ori se sparge ori crapă

(HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4387) i Tigva merge la apă picircnă cicircnd se sparge [lsquoEl carabassot

va a lrsquoaigua fins que es trencarsquo] (HINŢESCU 1985 p 219 nuacutem 4386) En el cas de cană

[lsquobarralrsquo] els reculls nomeacutes ens ofereixen el repicoacute pacircnă se sparge [lsquofins que es trencarsquo] Cacircna

[sic] pacircnă atuncĭ merge la facircntacircnă pacircnă se sparge1996 [lsquoEl barral fins aleshores va a la font fins

que es trencarsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 500 nuacutem 8282) Cana picircnă atunci merge la

ficircnticircnă picircnă se sparge (HINŢESCU 1985 p 47 nuacutem 290) Cana pacircnă atunci merge la facircntacircnă

pacircnă se sparge (MILLIO 1999 p 308 nuacutem 2609b1997) i Cana numai atunciatacirct [lsquonomeacutes

llavorstantrsquo] merge la facircntacircnă pacircnă se sparge (MILLIO 1999 p 64 nuacutem 537c1998) Acabem la

fitxa amb lrsquoatuell inicial la gerra si beacute a traveacutes del regionalisme cacircrceag Cacircrceagu merge de

multe orĭ la facircntacircnă pacircnă sĕ sparge [lsquoLa gerra va moltes vegades a la font fins que es trencarsquo]

(ZANNE 2004 [1899] III p 502 nuacutem 8290) regionalisme que es combina amb una nova

1994 Amb almiddotlusioacute al francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se casse (brise) 1995 Zanne recorda lrsquoitaliagrave Tante volte al pozzo va la secchia chrsquoella vi lascia il manico o le [sic] orecchia 1996 Zanne ho aprofita per esmentar el francegraves Tant va la cruche agrave lrsquoeau qursquoagrave la fin elle se brise 1997 The PITCHER goes often to the well but is broken at last 1998 To COME the proverbial

376

variant la qual ens recorda aquella plasenteria segons la qual seria sempre el darrer got el que

ens embriagaria Urciorul Circeagul [sic] Tigva de atacirctea ori se duce la apă şi numai o dată

se sparge [lsquoLa gerra La gerra El carabassot moltes vegades va a lrsquoaigua i nomeacutes un cop es

trencarsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 273 nuacutem 2523) i Cicircrceagu (ulciorul urciorul oala)

merge la ficircnticircnă (apă) picircnă (cicircnd i se rupe toarta) se sparge (de aticirctea ori se duce la apă şi

numai o dată se sparge) [lsquoLa gerra (la gerra la gerra lrsquoolla) va a la font (lrsquoaigua) fins (que se li

romp lrsquoansa) es trenca (moltes vegades va a lrsquoaigua i nomeacutes un cop es trenca)rsquo] (GHEORGHE

1986 p 334 nuacutem 346)

377

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600) O minciună e cu aticirct mai izbutită cu cicirct seamănă mai mult a adevăr (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoUna mentida eacutes molt meacutes reeixida com meacutes srsquoassembla a la veritatrsquo] Minciuna este cu atacirct mai bună cu cacirct pare mai adevărată (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoLa mentida eacutes molt millor com meacutes veritable semblarsquo] En una llarga poesia de Povestea vorbii [lsquoEl conte de la paraularsquo] dedicada a ilmiddotlustrar el vici de

la mentida Anton PANN (1982 [1847] p 31-47) ens explica la histograveria drsquoun emperador que

desesperat per la pegraverdua del seu magniacutefic anell promet una suculent recompensa a qui lrsquohi torni

avinentesa que no deixa escapar un pobre ataconador carregat de fills el qual decideix fer-se

passar per endeviacute i gaudir de la vida cortesana tant de temps com pugui allargar la farsa

Tanmateix com que la falsia de la pretesa art endevinatograveria resulta una mentida ben plausible

el visir responsable de la desaparicioacute de lrsquoanell tement que lrsquoendeviacute no el descobreixi davant

lrsquoemperador intenta comprar-lo amb tota mena de regals Deixem aquiacute la histograveria havent ja

demostrat ndashesperemndash que Maacutes vale decir mentiras que parezcan verdades que verdades que

parezcan mentiras (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 466 nuacutem 40769) o beacute Mentiras

bien doradas pasan por verdades acreditadas (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 466 nuacutem

40773) i eacutes precisament aixiacute aprofitant-se de la versemblanccedila com Ţiganul cu mincĭuna

mănacircncă purceaua [lsquoEl gitano amb la mentida menja la trujarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VI p

359 nuacutem 14200) O tambeacute en el cas del nostre pobre ataconador C-o minciună aleasă [] stai

icircn frunte la masă [lsquoAmb una mentida escollida [] et poses a cap de taularsquo] (MUNTEAN 1984 p

313 nuacutem CIV) En efecte per acabar1999 amb el referent romanegraves meacutes proper a lrsquooriginal

quixotesc O minciună bine ticluită plăteşte mai mult decicirct un adevăr [lsquoUna mentida ben

ginyada val meacutes que una veritatrsquo] (PANN 1982 [1847] p 48 MUNTEAN 1967 p 290 nuacutem

5674 HINŢESCU 1985 p 125 nuacutem 2106) O mincĭună bine ticluită plătesce maĭ mult de cacirct

un adevěr (ZANNE 2004 [1901] VII p 669 nuacutem 17692)

1999 Per a meacutes paregravemies romaneses en lrsquoagravembit de la veritat-mentida consulteu la seguumlent fitxa la qual complementa la present Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600)

378

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 6002000) Ne place cu aticirct mai mult [minciuna] cu cicirct se apropie de ceea ce e cu putinţă fie chiar şi icircndoielnic (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoEns agrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoacosta a allograve que eacutes possible encara que sigui dubtoacutesrsquo] Place cu atacirct mai mult [minciuna] cu cacirct ţine de verosimil şi posibil (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoAgrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoateny al versemblant i possiblersquo]

ldquoAl comentar el canoacutenigo al cura las muchas falsedades de los libros de caballeriacutea y los

perjuicios que su lectura puede acarrear despueacutes de recordar que laquotanto la mentira es mejor

cuanto maacutes parece verdaderaraquo afirma que laquotanto maacutes agrada cuanto tiene maacutes de lo dudoso

y posibleraquordquo

Vet aquiacute com CANTERA et alii (2005 p 110) contextualitzen la nostra paregravemia bo i relacionant-

la amb lrsquoanterior Vagi per endavant que les seguumlents afirmacions nomeacutes seran vagravelides quan es

mantinguin dins els marges de la versemblanccedila La trucha y la mentira cuanto mayor tanto

mejor (CORREAS 2000 [1627] p 447 nuacutem 906 ETXABE 2001 p 231) o Las truchas y las

mentiras cuanto mayores tanto mejores2001 (ETXABE 2001 p 230) Certament cal evitar fer-

ne un gra massa com aquell personatge drsquoAnton PANN (1982 [1847] p 30-31) que volia

mostrar a un amic un ratolinet que es passejava a dalt drsquouna llunyana torre Lrsquointerlocutor li

engalta que es deixi de bajanades perquegrave evidentment eacutes impossible distingir-hi res i menys

un ratolinet dalt la torre ara beacute reconeix que el que siacute que se sent amb total nitidesa com si

drsquouna trompeta o campana es tracteacutes eacutes el soroll que fa la bestioleta quan es mou amunt i avall

de la torre En romanegraves ldquocu o mincĭună mare dar bine ticluitărdquo [lsquoamb una gran mentida perograve

ben ginyadarsquo] es poden obtenir ograveptims resultats Cu-o mincĭună boereacutescă [] Trecĭ icircn ţeacutera

ungureacutescă [lsquoAmb una mentida digna drsquoun boiar2002 [] Passes al paiacutes hongaregravesrsquo] (ZANNE 2004

[1901] VII p 666 nuacutem 17682) o beacute quan es tracta no pas drsquoarribar-hi sinoacute de fer marrada

Cu o minciună boierească [] icircnconjuri ţara ungurească [lsquoAmb una mentida digna drsquoun boiar []

rodeges el paiacutes hongaregravesrsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2688) Entre les persones que

sovintejaven el boiar hi havia els ciocoi cacics que no tenien altra falmiddotlera sinoacute esdevenir tambeacute

boiars aixiacute doncs amb el mateix sentit que abans O mincĭună cĭocoĭeacutescă [] Trece icircn ţeacutera

ungureacutescă [lsquoUna mentida digna drsquoun cacic [] Passa al paiacutes hongaregravesrsquo] (ZANNE 2004 [1901]

VII p 668 nuacutem 17683) Ara beacute no us les prometeu gaire felices per tal com la curta gambada

2000 Amb la nota (I Cap 47 p 600 n 57) ldquolaquoverosiacutemilraquo mentira dudosa es la que parece verdad Poco maacutes adelante facilitando los imposibles laquovolviendo creiacuteble lo imposibleraquordquo 2001 Etxabe apunta ldquoSe emplea para reprender iroacutenicamente a quien se ha pillado mintiendordquo 2002 Recordem-ne la definicioacute que el DEX (sv boieacuter1) ens nrsquoofereix ldquoMare stăpacircn de pămacircnt (care deţinea uneori şi o funcţie icircnaltă icircn stat) persoană din aristocrația feudală nobil p ext stăpacircnrdquo [lsquoGran terratinent (que a vegades tambeacute complia una alta funcioacute drsquoestat) persona de lrsquoaristocragravecia feudal noble p ext senyorrsquo]

379

de la mentida2003 tard o drsquohora acaba essent atrapada per la veritat la qual siempre anda sobre

la mentira como el aceite sobre el agua2004 En consequumlegravencia els beneficis de la nobiliagraveria

falsedat soacuten ben limitats Crsquoo mincĭună boereacutescă trăescĭ o ḑi2005 [lsquoAmb una mentida digna drsquoun

boiar vius un diarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 668 nuacutem 17684) C-o minciună boierească

trăieşti o zi (MUNTEAN 1967 p 114 nuacutem 2520)

2003 Vegeu refranys com ara Minciuna are picioare scurte [lsquoLa mentida teacute cames curtesrsquo] o beacute altres de similars a la fitxa La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763) 2004 Vet aquiacute una altra fitxa quixotesca a la qual us remetem La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763) 2005 Amb la glossa ldquoMult nu o ducĭ cu eardquo [lsquoNo arribes gaire lluny amb ellarsquo]

380

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 12192006) Totuna-i să-l retez şi să-l dezleg (PAPU 1965 II p 531) [lsquoTant eacutes que el talli drsquoarrel com que el deslliguirsquo] Totuna este a tăia şi a dezlega (MĂRCULESCU 2007 II p 4872007) [lsquoTant eacutes tallar com deslligarrsquo]

ldquoAl comentar don Quijote decepcionado por la flojedad de Sancho y por su poca caridad

para con eacutel al resistirse a recibir los azotes que habriacutean de servir para desencantar a

Dulcinea recuerda el famoso nudo gordiano atribuyendo esta frase a Alejandro cuando lo

cortoacuterdquo2008

Drsquoaquesta guisa CANTERA et alii (2005 p 110) ens ajuden a contextualitzar la paregravemia Tambeacute COVARRUBIAS (1977 [1611] p 812 sv montar) bo i citant la forma quixotesca amb coma despreacutes de monta es fa ressograve ldquode aquel ntildeudo Gordio que no pudieacutendole desatar Alexandro le cortoacute diziendo las sobredichas palabrasrdquo Per la seva banda CORREAS (2000 [1627] p 765 nuacutem 128) es limita a apuntar ldquoEs lo del laquonodus gordianusraquordquo2009 nod gordian en romanegraves que el (DEX sv gordiaacuten) glossa talment ldquodificultate extrem de mare greu sau imposibil de rezolvatrdquo2010 [lsquodificultat extremadament gran difiacutecil o impossible de resoldrersquo] En efecte seguint amb el romanegraves Nodul uşor se face [] dar greu se desface [lsquoEl nus fagravecilment es fa [] perograve difiacutecilment es desfagraversquo] (MUNTEAN 1984 p 323 nuacutem CCLXXVI) Nodul uşor se face dar greu se desface (BOTEZATU HANCU 20033 p 110 CARTALEANU et alii 2007 p 201 nuacutem 1778) El nostre refrany doncs srsquoempra ldquoCuando alguien puesto en grave dificultad acierta a salir airoso de ella por modo expeditivo y poco ortodoxordquo (JUNCEDA 1991 p 115) La paregravemia ha fet fortuna i ha romagraves en la memograveria popular gragravecies al seu inici tal i com ens recorda IRIBARREN (19744 p 282)

2006 Amb la nota (II Cap 60 p 1219 n 5) ldquoAlejandro Magno al no poder desatar el nudo que sujetaba el yugo de la carroza beacutelica real que estaba en Gordio capital de Frigia lo cortoacute con su espada La frase que pronuncia Don Quijote es de Quinto Curcio (Historia de Alejandro Magno III I 14-18) y se hizo proverbial al igual que la aneacutecdota por habeacutersela presentado Nebrija como lema a Fernando el Catoacutelico para su empresa adoptada luego por los Reyes de Espantildea (veacutease tambieacuten II 19 856 n 25)rdquo 2007 MĂRCULESCU (II p 487 n 843) apunta ldquoFormularea lui Alexandru relatată de Quintus Curtius Rufus Viaţa şi faptele lui Alexandru cel Mare III 1 14-18 (ed romacircnească Minerva BPT Bucureşti 1970 trad de C Gerota 2 vol vol I p 468) Tanto monta i-a fost propusă de Antonio Nebrija ca deviză lui Fernando Catolicul fiind la scurt timp după aceea adoptată şi de Regii Spaniei (vezi II 4)rdquo [lsquoLa formulacioacute drsquoAlexandre relatada per Quint Curci Rufus La vida i els fets drsquoAlexandre el Gran III 1 14-18 (ed romanesa Minerva BPT Bucarest 1970 trad de C Gerota 2 vol vol I p 468) Tanto monta li va ser proposada per Antonio Nebrija com a divisa a Ferran el Catogravelic i fou adoptada poc temps despreacutes tambeacute pels Reis drsquoEspanya (vegeu II 4)rsquo] 2008 ldquoDe este modo nos cuenta la Historia que procedioacute Alejandro Magno cuando despueacutes de someter a Frigia se propuso desatar el legendario nudo gordiano Deciacutease que el Oraacuteculo habiacutea prometido el dominio del mundo a quien lo consiguiese y Alejandro cuya ambicioacuten no teniacutea liacutemites se puso en camino de Gordio Aquel nudo que habiacutea dado nombre a la ciudad ataba el yugo a la lanza de un carrro consagrado a Juacutepiter pero estaba tan haacutebilmente trenzado que los extremos no se le veiacutean De modo que Alejandro vista la imposibilidad de desatarlo echoacute mano a la espada y lo cortoacute de un tajordquo (JUNCEDA 1991 p 115) 2009 Cal esmentar que don Quijote se serveix de lrsquoexpressioacute ldquoEl nudo gordianordquo en un dels seus parlaments (II Cap 19 p 856) 2010 Oposem a la pretesa impossibilitat la crematiacutestica paregravemia anglesa MONEY is a sword that can cut even the Gordian knot (MILLIO 1999 p 266 nuacutem 2242) que lrsquoautora interpreta talment en romanegraves Cu bani faci toate [lsquoAmb diners (ho) fas totrsquo]

381

ldquoTanto monta[2011] empresa o mote de los Reyes Catoacutelicos parece haber sido obra de

Antonio de Nebrija Refirieacutendose a este insigne humanista dice Siguumlenza en su Historia de

la Orden de San Jeroacutenimo (1605) laquoTambieacuten sacoacute a la luz la historia de los Reyes

Catoacutelicos Fernando e Isabel y les hizo aquella tan acertada aguda y grave empresa de las

saetas coyunda y yugo con el mote tanto monta que fue ingeniosa alusioacuten al alma y

cuerpo de ellosraquordquo

Respecte a les traduccions romaneses ultra la pegraverdua drsquointensitat verbal entre a reteza [lsquotallar

drsquoarrelrsquo] (Papu) i a tăia2012 [lsquotallarrsquo] (Mărculescu) la diferegravencia que ens sembla meacutes interessant

rau en lrsquouacutes que fa Papu de la primera persona singular en lloc de lrsquoinfinitiu impersonal en el cas

de Mărculescu Certament en romanegraves la impersonalitat srsquoacostuma a formular per mitjagrave de la

segona persona del singular de la tercera persona singular o beacute com fa Mărculescu a traveacutes de

lrsquoinfinitiu eacutes per aquest motiu que la versioacute de Papu no es pot prendre tant a guisa de consell

sinoacute com a una conclusioacute exclamativa la qual sembla traslladar-nos al moment en quegrave

Alexandre Magne mentre tallava (drsquoarrel) el nus gordiagrave amollava la famosa frase2013 El

diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 633 sv montar) que tantes voltes poua de la

traduccioacute de Papu i Frunzetti tambeacute en aquesta paregravemia segueix al peu de la lletra la tria de

Papu bo i mantenint-hi la primera persona singular Drsquoaltra banda el lema Tanto monta apareix

al diccionari de CALCIU et alii (1979 p 88 sv ăla ala ăia alea p 329 sv drac p 1023

sv tot toată toţi toate) com a Tot aia2014 [lsquoSempre allograversquo] E tot un drac2015 [lsquoEacutes sempre un

(mateix) dimonirsquo] ldquoTot aia e (tot una sau tot un drac)rdquo2016 [lsquoSempre eacutes allograve (tant eacutes o sempre un

(mateix) dimoni)rsquo] la darrera de les quals inclou precisament lrsquoopcioacute escollida tant per Papu

com per Mărculescu a lrsquohora de traduir lrsquoinicial Tanto monta Totuna-i o Totuna este [lsquoTant

eacutesrsquo] Si seguim estirant el fil en comptes de tallar-lo drsquoarrel a la manera alexandrina arribarem

a una interessant troballa en observar que la tirallonga ldquoolivo y aceituno es todo uno lo mismo

es a cuestas que al hombro tanto monta monta tanto lo mismo me da jaboacuten que hilo negro

(chicha que limonada sau pan que flauta)rdquo eacutes la solucioacute proposada per a la paregravemia romanesa

Ce mi-e baba Rada ce mi-e Rada baba [lsquoCom mrsquoeacutes la jaia Rada igual mrsquoeacutes Rada la jaiarsquo]

2011 Aquesta expressioacute lrsquoespigolem a la primera part del Quijote (I Cap 45 p 574 n 31) amb el sentit de ldquoda lo mismo es igualrdquo I aixiacute mateix la defineix el DRAE (sv montar) ldquopara expresar que algo es equivalente a otra cosardquo 2012 De fet quant al nus alexandriacute lrsquoexpressioacute exacta en romanegraves eacutes A tăia nodul gordian [lsquoTallar el nus gordiagraversquo] (DEX sv nod) per beacute que ZANNE (2004 [1901] VI p 181 nuacutem 13477) pel que sembla meacutes partidari de la segona opcioacute verbal de la paregravemia quixotesca recull A desface nodul gordian [lsquoDesfer el nus gordiagraversquo] Drsquoaltra banda el verb a dezlega [lsquodeslligarrsquo] en quegrave coincideixen ambdoacutes traductors per al castellagrave desatar es retroba en una paregravemia com ara Dacă legi bine bine dezlegi [lsquoSi lligues beacute beacute deslliguesrsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3714) 2013 La qual en el mallorquiacute de RULLAN (2005 [1905] II p 329) sonaria Tant se val tot es desferloacute 2014 Els autors en realitat hi aboquen un bon manat drsquoequivalents castellans ldquolo mismo da da lo mismo igual da queacute maacutes da tanto monta llaacutemese hache lo mismo da (Aragoacuten) pal caso de Tausterdquo 2015 Amb les versions ldquoel mismo perro con distinto collar tanto monta como monta tanto tan bueno es Juan como Pedro idem de lienzo pal caso de Tausterdquo 2016 Amb lrsquohabitual grapadet de traduccions al castellagrave ldquolo mismo da igual da tanto monta llaacutemela usted hache asiacute o asiacute asiacute o asaacute asiacute que asaacute asiacute que asadordquo

382

(CALCIU et alii 1979 p 89 sv babă) present en la mateixa forma a drsquoaltres refranyers com

ara FLONTA (1992a p 103 nuacutem 6912017 1992b p 122 nuacutem 6952018) MILLIO (1999 p 28

nuacutem 222b2019) O tambeacute en drsquoaltres variants Ori că zici baba Rada [] ori că zici Rada baba

[] tot una e [lsquoTant si dius la jaia Rada [] com si dius Rada la jaia [] tant eacutesrsquo] (MUNTEAN

1967 p 300 nuacutem 5884) Tir [] Ce mi-e baba Rada tir [] ce mi-e Rada baba [lsquoIgual com []

mrsquoeacutes la jaia Rada aixiacute mateix [] mrsquoeacutes Rada la jaiarsquo] (HINŢESCU 1985 p 152 nuacutem 2725) Ce

[] tir mi-e baba Rada ce [] tir mi-e Rada baba (HINŢESCU 1985 p 52 nuacutem 400) o beacute en

clau eclesiagravestica Ce mi-e popa Stan ce mi-e Stan popa2020 [lsquoCom mrsquoeacutes el mossegraven Stan igual

mrsquoeacutes Stan el mossegravenrsquo] (FLONTA 1992b p 122 nuacutem 695) o fins i tot amb un duet a la guisa

dels nostrats Peret i Mandinga2021 Ce mi-e Tanda ce mi-e Manda2022 [lsquoCom mrsquoeacutes Tanda igual

mrsquoeacutes Mandarsquo] (FLONTA 1992a p 103 nuacutem 6912023 1992b p 122 nuacutem 6952024 MILLIO

1999 p 28 nuacutem 222c2025) Comptat i debutat feina rai sigui quina sigui la nostra tria Ce mi-e

prostul ce mi-e nebunul [lsquoCom mrsquoeacutes el babau igual mrsquoeacutes el boigrsquo] (MILLIO 1999 p 28 nuacutem

222a2026)

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) Vegeu Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067) Vegeu Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

2017 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing Flonta aprofita lrsquoavinentesa per esmentar dues paregravemies franceses Crsquoest bonnet blanc et blanc Bonnet i Crsquoest chou vert et vert chou 2018 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing En correlacioacute amb tres refranys castellans Pato ganso y ansaroacuten tres cosas suena y una son Olivo y aceituno todo es uno i Tanto vale Pedro como Juan i dos de portuguesos Tanto faz Joseacute como Gazuza i Estominhos e pardais - todos somos iguais 2019 Never a BARREL the better herring 2020 Vet aquiacute un refrany que recorda lrsquoemprat per FRUNZETTI (1965 I p 630) a lrsquohora de traduir el quixotesc Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598) Per a meacutes detalls us remetem doncs a la fitxa corresponent 2021 AMADES (19902 [1935] p 161) opta per Pericot en comptes de Peret Drsquoaltra banda el mateix joc de parelles es demostra en els refranys De la Tanda [] picircnrsquo la Manda [lsquoDe Tanda [] Fins a Mandarsquo] (MUNTEAN 1967 p 144 nuacutem 3089) eacutes a dir del foc a les brases o beacute S-a icircnticirclnit Tanda [] cu Manda (Sanda) [lsquoSrsquoha trobat Tanda [] amb Manda (Sanda)rsquo] (MUNTEAN 1967 p 337 nuacutem 6532) per tant bo i passant del foc a lrsquoaigua allograve tan sabut de ploure sobre mullat 2022 A voltes amb el repicoacute Ce mi-e Tanda [] ce mi-e Manda [] ce mi-e buze moi şi palme goale [lsquoMrsquoeacutes igual Tanda [] com mrsquoeacutes Manda [] com em soacuten llavis tous i palmells buitsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 81 nuacutem 1835) 2023 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing Flonta aprofita lrsquoavinentesa per esmentar dues paregravemies franceses Crsquoest bonnet blanc et blanc Bonnet i Crsquoest chou vert et vert chou 2024 GOOSE and gander and gosling are three sounds but one thing En correlacioacute amb tres refranys castellans Pato ganso y ansaroacuten tres cosas suena y una son Olivo y aceituno todo es uno i Tanto vale Pedro como Juan i dos de portuguesos Tanto faz Joseacute como Gazuza i Estominhos e pardais - todos somos iguais 2025 Never a BARREL the better herring 2026 Iacutedem

383

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 190) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] Faci cacirct ai şi ai cacirct faci (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoVals el que tens i tens el que valsrsquo] Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067) Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 382) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] Atacircta preţuieşti cacirct stăpacircneşti (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoTant vals com poder tensrsquo]

ldquoFamosiacutesimo proverbio que lamenta la injusticia en la valoracioacuten de los hombres El

mundo en su freneacutetica carrera en pos del dinero y los bienes juzga a las personas en virtud

de sus posesiones y sus riquezas e ignora los valores morales o los valores intelectuales

Este refraacuten es una queja contra el mundo de las apariencias y en contra del despiadado

poder del dinerordquo (CALLES 2006 p 151 nuacutem 502)

El fragment amb quegrave hem encetat la fitxa correspon a la paregravemia Tanto tienes tanto vales la qual MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 640 nuacutem 56001) rebla amb una segona part ben nihilista Tanto tienes tanto vales no tienes nada no vales nada Pel que fa a lrsquooriginal quixotesc notem que srsquoarticula en dos hemistiquis i aquests a llur torn en el quiasme dels verbs tienes i vales eacutes a dir ldquoTanto + verb cuanto + verbrdquo Si beacute hem comenccedilat amb exemples que apuntaven mutatis mutandis al segon hemistiqui cervantiacute el refranyer espanyol es fa meacutes ressograve del primer Tanto vales cuanto tienes (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 640 nuacutem 55999 CAMPOS BARELLA 1998 p 342 nuacutem 33302027 ETXABE 2001 p 3882028 ROMERO 20012 p 316 nuacutem 9242029) vet aquiacute una paregravemia que ARTHABER (1929 p 73 nuacutem 140) relaciona amb el francegraves Qui rien nrsquoa rien est priseacute aixiacute com tambeacute amb una formulacioacute italiana drsquoinusitades pregoneses filosogravefiques Lrsquoessere sta nellrsquoavere2030 (1929 p 72 nuacutem 140) Drsquoaltres variants amb lleus canvis respecte a lrsquoestructura quixotesca dessuacutes esmentada les espigolem a MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 640 nuacutem 55998) o ROMERO (20012 p 106 nuacutem 2742031) Cuanto tienes tanto vales i CORREAS (2000 [1627] p 766 nuacutem 1532032) Tanto vales como tienes si no tienes maacutes de cien reales no maacutes de ciento vales

2027 Amb la glossa ldquoSignifica que el poder y la estimacioacuten entre los hombres suelen ser a proporcioacuten de la riqueza que tienenrdquo 2028 Lrsquoautor apunta ldquoAfirma el refraacuten que en relacioacuten a la estima y valor que se le conceda a alguien o al poder que una persona merece disfrutar cuenta maacutes lo que uno tiene o posee que lo que uno es o saberdquo 2029 Romero afirma ldquoEste dicho no invita a valorar a las personas seguacuten su poderiacuteo econoacutemico Maacutes bien se lamenta al constatar que en este mundo traidor usemos como medida de la calidad de las personas las unidades monetarias de curso legalrdquo 2030 Refrany present a SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 236 nuacutem 2564) 2031 Amb la glossa ldquoEl dicho es crudo en su afirmacioacuten y asiacute suele suceder No es justo que sea de ese modo pero tal es la condicioacuten humana que se pliega ante el rico y el poderoso y no presta atencioacuten salvo excepciones a quien no abunda en platardquo 2032 Correas hi afegeix una variant per a lrsquouacuteltim hemistiqui o no vales maacutes de cien reales

384

Un refrany catalagrave ben conegut2033 afirma Barcelona eacutes bona si la bossa sona a voltes amb el

bonifaci repicoacute perograve tant si sona com si no sona Barcelona eacutes bona (AMADES 1985 [1951] p

42) Si ens traslladem de lrsquoagravembit geogragravefic al personal haurem de partir del crematiacutestic lema

portuguegraves Tanto tens tanto vales (VISCONDES 2002 p 441) i eacutes que de res ens serviran els

bons propogravesits o la immaculada honradesa per tal com Cinstea fără banĭ e sărăcie goacutelă

[lsquoLrsquohonor sense diners eacutes pobresa absolutarsquo] (ZANNE 2004 [1901] VII p 513 nuacutem 17096) eacutes

a dir el que realment fa bullir lrsquoolla i la vida en general soacuten els diners perquegrave Dacă ai avere

toţi te omenesc [lsquoSi tens riquesa tots et respectenrsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3710) A

lrsquohora de trobar i conservar amics el sistema no canvia gota Ai bani ai prieteni [lsquoTens diners

tens amicsrsquo] (MILLIO 1999 p 4 nuacutem 29a2034) que amb lrsquoafegitoacute de la versioacute negativa

fagravecilment previsible queda Ai bani [] ai prieteni [] n-ai bani [] n-ai prieteni [lsquoTens diners

[] tens amics [] no tens diners [] no tens amicsrsquo] (MUNTEAN 1967 p 22 nuacutem 595) Ai bani

ai prieteni n-ai bani n-ai prieteni (MILLIO 1999 p 93 nuacutem 786a2035)

En la traduccioacute de Papu idegraventica en ambdoacutes casos hi destacariacuteem lrsquouacutes del mot arcaic parale

[lsquopistrincsrsquo] (en singular para) drsquoorigen turc2036 que apareix en expressions com ara A nu avea

(nici o) para (chioară) [lsquoNo tenir (ni un) ralrsquo] o A fi fără o para chioară2037 [lsquoEstar sense ni un

ralrsquo] traduiumlbles segons CALCIU et alii (1979 p 747 sv para1) per ldquono tener una blanca estar

sin blanca (sau una perra chica) no tener donde caerse muerto ser maacutes pobre que las ratas no

tener maacutes que el diacutea y la nocherdquo Per la seva banda Mărculescu que en el primer cas srsquohavia

decantat pel joc en repeticioacute i quiasme dels verbs a face2038 [lsquovalerrsquo] i a avea [lsquotenirrsquo] en el

segon cas substitueix la formulacioacute bimembre per una de simple en quegrave a face esdeveacute a preţui

[lsquovaldrersquo] i a avea es transforma en a stăpacircni [lsquotenir poder dominarrsquo] A la doble aparicioacute de la

paregravemia al Quijote encara ens caldria embastar-hi els famosos versos (concretament el cinquegrave i

el sisegrave de la novena poesia del primer llibre de les Tristia drsquoOvidi) que Cervantes cita al prograveleg

bo i atribuint-los qui sap si intencionadament a Catoacute el Vell ldquoDonec eris felix multos

numerabis amicos [] Tempora si fuerint nubila solus erisrdquo [lsquoMentre siguis afortunat

comptaragraves molts amics [] Si els temps srsquoennuvolen estaragraves solrsquo] (II Proacutelogo p 15)

2033 A tall anecdogravetic esmentarem que PAgraveMIES PALOU (20122 p 111-113) en el seu ragravenquing dels cent refranys meacutes populars del catalagrave el situen al lloc quaranta-cinc 2034 Prosperity makes friends ADVERSITY tries them 2035 An EMPTY purse frights away friends 2036 Vegeu per exemple SALA (2010 p 213) 2037 Drsquoantuvi lrsquoexpressioacute para chioară [literalment lsquoral bornirsquo] almiddotludia a una moneda que tenia un forat al mig ben beacute com la desapareguda moneda espanyola de vint-i-cinc pessetes que amb dubtoacutes profit colmiddotlocagravevem a lrsquoerecte dit iacutendex de Sant Pancraccedil 2038 Evidentment el sentit propi drsquoaquest verb eacutes el de lsquoferrsquo si beacute en el cas que suara ens ocupa podem remetre a les frases fetes Nu face nici o para (chioară) [lsquoNo val ni un ral (borni)rsquo] o Nu face nici două parale [lsquoNo val ni dos ralsrsquo] de quegrave CALCIU et alii (1979 p 747 sv para1) donen les seguumlents traduccions ldquoNo vale ni una higa (sau un abalorio) no monta (sau importa) una pajardquo

385

Preguem que sersquons perdoni la bertranada drsquoafirmar que Pasărea fără aripi nicicum poate zbura

[lsquoLrsquoocell sense ales de cap manera pot volarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 309 nuacutem 6013) ja que

aquesta imatge ens va com anell al dit per visualitzar la situacioacute de lrsquohome pobre Omul fără

bani e ca pasărea fără aripi cacircnd [dă] să sboare cade jos şi moare [lsquoLrsquohome sense diners eacutes

com lrsquoocell sense ales quan empregraven el vol cau avall i morrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923

p 12 nuacutem 39) Omul fără bani e ca pasărea fără aripi [] cicircnd dă să zboare [] cade jos şi

moare (MUNTEAN 1967 p 294 nuacutem 5759) Omul fără bani e ca pasărea fără aripi cacircnd dă

să zboare cade jos şi moare (MILLIO 1999 p 265 nuacutem 22352039) Sense deixar el moacuten

animal pensem que si Lipseşte mierea se duc muştele2040 [lsquoFalta la mel sersquon van les

mosquesrsquo] (MILLIO 1999 p 94 nuacutem 786b2041) refrany que Millio recull com a sinogravenim de

lrsquoanteriorment esmentat Ai bani ai prieteni n-ai bani n-ai prieteni [lsquoTens diners tens amics

no tens diners no tens amicsrsquo]

Encetagravevem la fitxa amb una bossa (la de la Ciutat Comtal) i lrsquoacabarem amb una altra en

aquest cas la que conteacute el refrany meacutes curt de la paremiologia romanesa (ex aequo amb drsquoaltres

ben entegraves) el qual pontifica (santa paraula) que Punga vorbesce [lsquoLa bossa parlarsquo] (ZANNE

2004 [1900] V p 519 nuacutem 12597)

2039 A man without MONEY is no man at all 2040 Vegeu la fitxa del refrany El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745) 2041 An EMPTY purse frights away friends

386

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 7192042) Se mai iveşte de bună seamă şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi (PAPU 1965 II p 49) [lsquoEacutes evident que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en quegrave eacutes millor que et retirisrsquo] Vreme e să ataci şi vreme să te retragi (MĂRCULESCU 2007 II p 502043) [lsquoTemps hi ha drsquoatacar i temps de retirar-tersquo] El refrany quixotesc2044 ndashque en la versioacute mallorquina es transforma en un palmari Cada cogravesa

a son temps (RULLAN 2005 [1905] II p 28)ndash ldquoAfirma que en la vida cada cosa tiene su

momento y que es ella la que nos va indicando o sugiriendo cuaacutendo y coacutemo conviene

comportarserdquo (ETXABE 2001 p 389) eacutes a dir ldquoRecomienda hacer lo maacutes oportuno en cada

momentordquo (CAMPOS BARELLA 1998 p 331 nuacutem 3244) Aixiacute doncs tingueu en compte que

El valiente que hoy huye otra vez pelearaacute (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 359 nuacutem

31751) o per formular-ho amb un aparent oxiacutemoron No huye el que se retira (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 359 nuacutem 31747) Lrsquoorigen de la paregravemia eacutes biacuteblic concretament es

tracta drsquouna ldquoReminiscencia del Eclesiastes (III) que indica que las cosas hay que hacerlas

oportunamenterdquo (CABALLERO 1970 p 166 nuacutem 2307) Heus-ne aquiacute el fragment de

referegravencia urpat del Liber Ecclesiastes (III 1-8)

ldquoOmnia tempus habent [] et momentum suum cuique negotio sub caelo [] tempus

nascendi et tempus moriendi [] tempus plantandi et tempus evellendi quod plantatum est

[] tempus occidendi et tempus sanandi [] tempus destruendi et tempus aedificandi []

tempus flendi et tempus ridendi [] tempus plangendi et tempus saltandi [] tempus

spargendi lapides et tempus eos colligendi [] tempus amplexandi et tempus longe fieri ab

amplexibus [] tempus quaerendi et tempus perdendi [] tempus custodiendi et tempus

abiciendi [] tempus scindendi et tempus consuendi [] tempus tacendi et tempus loquendi

[] tempus dilectionis et tempus odii [] tempus belli et tempus pacisrdquo2045

Davant la varietat drsquoalmiddotlusions temporals referides el refrany castellagrave evoca un ldquotempus

2042 A peu de pagravegina srsquoinforma (II Cap 4 p 719 n 34) ldquoSe recuerdan palabras del Eclesiasteacutes III 1-8 (veacutease tambieacuten II 9 761)rdquo 2043 MARCULESCU (2007 II p 50 n 102) tambeacute ens remet a ldquoCf Eclesiastul 3 1-8rdquo 2044 El qual recull ROMERO (20012 p 317-318 nuacutem 930) i el glossa talment ldquoes preciso esperar a que las oportunidades sean convenientes para acometer una empresardquo 2045 lsquoTot teacute el seu moment sota el cel hi ha un temps per a cada cosa [] Hi ha un temps drsquoinfantar i un temps de morir [] un temps de plantar i un temps de collir [] Un temps de matar i un temps de guarir [] un temps drsquoenrunar i un temps de construir [] Un temps de plorar i un temps de riure [] un temps de plagravenyer-se i un temps de dansar [] Un temps de tirar pedres i un temps drsquoaplegar-ne [] un temps drsquoabraccedilar i un temps drsquoestar-sersquon [] Un temps de cercar i un temps de perdre [] un temps de guardar i un temps de llenccedilar [] Un temps drsquoesquinccedilar i un temps de cosir [] un temps de callar i un temps de parlar [] Hi ha un temps drsquoestimar i un temps drsquoodiar [] hi ha un temps de guerra i un temps de paursquo traduccioacute que ens ofereix La Biacuteblia didagravectica (200610) editada a Barcelona per lrsquoEditorial Cruiumllla p 393

387

occidendi et tempus sanandi rdquo i un ldquotempus spargendi lapides et tempus eos colligendirdquo mentre

que el refranyer romanegraves es deixa encaterinar per la imatge ldquotempus flendi et tempus ridendirdquo

Vreme e a ricircde [] vreme e a plicircnge2046 [lsquoHi ha temps per riure [] hi ha temps per plorarrsquo]

(MUNTEAN 1967 p 423 nuacutem 8099) Vreme e a ricircde vreme e a plicircnge (HINŢESCU 1985 p

165 nuacutem 3031) Vreme e a racircde [] Vreme e a placircnge (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 20)

Flonta aprofita la paregravemia Vreme e a ricircde vreme e a plicircnge per relacionar-hi el francegraves Il y a un

temps pour pleurer et un temps pour rire (FLONTA 1992a p 211 nuacutem 14522047) aixiacute com

tambeacute el castellagrave Hay tiempos de llorar y tempos [sic] de reiacuter (FLONTA 1992a p 251 nuacutem

14502048) Fetes les anteriors observacions resulta ben fagravecil constatar com Mărculescu prefereix

traduir literalment la paregravemia original mentre que Papu nrsquoelabora una llarga glossa que ens

sobta per la manca absoluta de caient paremiologravegic

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

Vegeu Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 i 64 p 1066 i 1264)

2046 Vegeu la fitxa del refrany No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011) 2047 There is a TIME to weep and a time to laugh 2048 Iacutedem

388

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 7512049) Pe toate astea le icircnvăluie şi le astupă mantia largă (PAPU 1965 II p 77) [lsquoTotes aquestes coses() les embolcalla i les tapa la capa amplarsquo] Totul e acoperit şi astupat de ditamai[2050] mantia (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoTot estagrave cobert i tapat per lrsquoenorme caparsquo] Per desgragravecia el cobriment tegravextil no nomeacutes serveix com en el cas de Sant Martiacute de Tours per

confortar un captaire drsquoAmiens que tremolava de fred sinoacute per dissimular alguna falta heus-ne

aquiacute la diabogravelica demostracioacute de magrave i ploma de CORREAS (2000 [1627] p 266 nuacutem 469) El

diablo lo hace y lo traza y el diablo lo tapa con una manta2051 Segons CAMPOS BARELLA

(1998 p 77 nuacutem 7412052) el refrany quixotesc ldquoDa a entender que una buena apariencia puede

encubrir muchas faltasrdquo2053 Per altra part MARTIacuteNEZ KLEISER (1995 [1953] p 532 nuacutem

46478) nrsquoesmenta la variant La capa todo lo tapa que coincideix amb lrsquoexemple proposat per

CALCIU SAMHARADZE (20052 p 176 sv capa) i traduiumlt de la seguumlent manera ldquoSub

paltonpardesiu etc nu se vede o haină proastărdquo [lsquoSota lrsquoabricgavany etc no es veu un vestit de

mala qualitatrsquo] El pardesiu [lsquogavanyrsquo] ens duu al magiacute la paregravemia Botas y gabaacuten encubren

mucho mal (CORREAS 2000 [1627] p 130 nuacutem 315) que srsquoacompanya de la glossa ldquoNo se

ve si abajo hay faltas o achaquesrdquo Dit drsquouna o altra manera no oblidem pas que manta vegada

Las apariencias engantildean2054 de manera que ldquono es el traje que hace al hombre haacutebito no hace

al monjerdquo traduccions que CALCIU et alii (1979 p 436 sv haină p 726 sv om2055)

ofereixen per al refrany romanegraves Nu haina face pe om2056 [lsquoNo el vestit fa lrsquohomersquo] eacutes a dir en

una versioacute lleugerament ampliada Haĭnele nu fac pe om (omul) maĭ de treacutebă [lsquoEls vestits no fan

a lrsquohome (lrsquohome) meacutes com calrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 180 nuacutem 7160) Nu haina icircl face

pe om mai de treabă [lsquoNo el vestit (el) fa a lrsquohome meacutes com calrsquo] (MILLIO 1999 p 226 nuacutem

1895b2057) No endebades ZANNE (2004 [1899] III p 181 nuacutem 7160) relaciona lrsquoanterior

paregravemia amb el francegraves Lrsquohabit ne fait pas le moine2058 Consequumlentment Nu te uĭtagrave la haĭne ci

la ce este icircn haĭne [lsquoNo miris els vestits sinoacute el que hi ha en els vestitsrsquo] (ZANNE 2004 [1899]

III p 179 nuacutem 7159) Nu te uita la haine [] ci la ce este icircn haine (MUNTEAN 1967 p 282

2049 Amb la nota (II Cap 8 p 751 n 22) ldquoSe adecua el refraacuten laquoUna buena capa todo lo taparaquordquo 2050 Es tracta drsquoun adjectiu invariable de to familiar que segons el DEX (sv diacutetamai) significa ldquoCare este (foarte) marerdquo [lsquoQue eacutes (molt) granrsquo] 2051 Correas remata el refrany talment y el diablo lo saca con un tamborino a la plaza 2052 Tanmateix cal dir que les autores prenen com a referegravencia la variant Una buena capa todo lo tapa 2053 Igualment ETXABE (2001 p 395) per a la mateixa variant glossa ldquoSentildeala que una buena apariencia sirve entre otras cosas para encubrir faltas y delitosrdquo 2054 Emparats en aquest hiperogravenim paregravemic us aconsellem de consultar les seguumlents fitxes Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145) i fins i tot No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 i 48 p 990 i 1115) 2055 En aquest cas lrsquouacutenica traduccioacute castellana recollida correspon al refrany El haacutebito no hace al monje 2056 Paregravemia que tambeacute espigolem a MILLIO (1999 p 19 nuacutem 154c p 50 nuacutem 424c) A la mateixa obra (p 116 nuacutem 989a) amb una lleugera variant Nu haina icircl face pe om [lsquoNo el vestit (el) fa a lrsquohomersquo] 2057 IT is not the COAT that makes the man 2058 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 95 nuacutem 2001)

389

nuacutem 5548) Nu te uita la haine ci la ce este icircn haine (FLONTA 1992b p 42 nuacutem 2362059) Ara

beacute quan el vestit en quumlestioacute eacutes un cojoc [lsquopellissarsquo] no cal perdre de vista que No todo el que

lleva zamarra es pastor (ETXABE 2001 p 300) Nu te uita la cojoc ci te uită ce e supt cojoc

[lsquoNo miris la pellissa sinoacute que mira quegrave hi ha sota la pellissarsquo] (PANN 1982 [1847] p 325) Nu

te uĭtagrave la cojoc ci te uĭtă ce e sub joc [sic]2060 (ZANNE 2004 [1899] III p 123 nuacutem 6946) Nu

te uita la cojoc ci te uită ce e sub cojoc (HINŢESCU 1985 p 123 nuacutem 2038) Nu te uita la

cojoc ci la ce e sub cojoc [lsquosinoacute el que hi ha sota la pellissarsquo] (MILLIO 1999 p 19 nuacutem

154d2061 p 50 nuacutem 424a2062 p 116 nuacutem 989b2063 p 159 nuacutem 1341b2064 p 210 nuacutem

1772a2065 p 228 nuacutem 1912a2066) Si traslladem la nostra atencioacute del tronc al cap el raonament

romandragrave ben igual Nu te uita ce-i pe cap darsquo ce-i icircn cap [lsquoNo miris quegrave hi ha sobre el cap

sinoacute quegrave hi ha dins del caprsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 114) Nu te uita ce-i pe cap da ce-i

icircn cap (CARTALEANU et alii 2007 p 213 nuacutem 1907) Aixiacute doncs per meacutes esplendorosament

abillada que vagi la testa Nu te uita la căciulă [] ci te uită la făptură [lsquoNo miris el barret []

sinoacute que mira la factura2067rsquo] (MUNTEAN 1967 p 281 nuacutem 5547) per tal com ben mirat Nu

se cumpĕră omul pe căcĭulă2068 [lsquoNo es compra lrsquohome pel barretrsquo] (ZANNE 2004 [1899] III p

39 nuacutem 6647) Nu se cumpără omul pe căciulă (MILLIO 1999 p 50 nuacutem 424b2069 p 116

nuacutem 989c2070 p 228 nuacutem 1912b2071) Omul nu se cumpără pe căciulă (MILLIO 1999 p 210

nuacutem 1772c2072) Omul nu se cumpără după căciulă [lsquoLrsquohome no es compra segons el barretrsquo]

(MILLIO 1999 p 19 nuacutem 154b2073)

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86) Vegeu Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 i 47 p 990 i 1101)

2059 Under a ragged (threadbare) COAT lies wisdom Flonta acompanya el refrany del castellagrave A menudo bajo haacutebito vil se esconde hombre gentil del portuguegraves Muitas vezes a maacute folha esconde o melhor fruto i drsquouna altra variant romanesa que citem a peu de pagravegina per considerar que srsquoallunya un xic massa de la liacutenia marcada Sub frunza cea mai proastă se găseşte poama coaptă [lsquoSota (aquel)la fulla meacutes comuna es troba el fruit madurrsquo] 2060 Zanne relaciona el refrany amb una paregravemia francesa i una altra drsquoitaliana On ne cognoist [sic] pas les gens aux robes i Mal si giudica il cavallo dalla sella 2061 Never judge from APPEARANCES 2062 A BRIGHT hat does not always cover a venerable head 2063 The FEATHER makes not the bird 2064 HANDSOME is asthat handsome does 2065 You canrsquot judge of the HORSE by the harness 2066 Donrsquot JUDGE the sword from the sheath 2067 Entegraves com a lsquomanera drsquoeacutesser feta una cosarsquo en aquest cas persona 2068 Eacutes a dir amb glossa de lrsquoautor ldquoOmul nu se judecă după exteriorrdquo [lsquoLrsquohome no es jutja per lrsquo(aparenccedila) exteriorrsquo] 2069 A BRIGHT hat does not always cover a venerable head 2070 The FEATHER makes not the bird 2071 Donrsquot JUDGE the sword from the sheath 2072 You canrsquot judge of the HORSE by the harness 2073 Never judge from APPEARANCES

390

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 11022074) Burduhanul ţine inima iar nu inima burduhanul (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEl buc manteacute el cor i no el cor el bucrsquo] Maţele au inimă nu inima maţe (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoEls budells tenen cor no el cor budellsrsquo] Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000) Stomahul duce picioarele iar nu picioarele stomahul (PAPU 1965 II p 317) [lsquoLrsquoestoacutemac duu els peus i no els peus lrsquoestoacutemacrsquo] Burta duce picioarele nu picioarele burta (MĂRCULESCU 2007 II p 2922075) [lsquoLa panxa duu els peus no els peus la panxarsquo] Pel que fa al refrany Tripas llevan pies que no pies a tripas2076 ldquolo inserta Correas poniendo

laquopiernasraquo en vez de laquopiesraquo encareciendo la importancia de estar bien alimentadordquo

(CABALLERO 1970 p 234 nuacutem 3288) Quant a Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas

ldquoEnsentildea cuaacutento conviene para tener valor esfuerzo o alegriacutea estar bien alimentadordquo (CAMPOS

BARELLA 1998 p 336 nuacutem 3295) i ldquoDa a entender que el bienestar y la fuerza personales

empiezan por una buena alimentacioacutenrdquo (ETXABE 2001 p 394) ldquoPor que [sic] quien no se

alimenta es incapaz de discurrir bienrdquo (CABALLERO 1970 p 261 nuacutem 3679) A tall de resum

serveixin els seguumlents mots de LEYVA (2004 p 293)

ldquoTripas llevan pies y tripas llevan corazoacuten aun siendo componentes distintos del organismo

los acarreados aclaran una misma cosa con apetito insatisfecho[2077] no hay forma de

desmentir el dicho seguacuten el cual laquoen estoacutemago villano no cabe el pavoraquordquo

La quixotesca ldquooficina del estoacutemagordquo tripas en el refrany que suara ens ocupa presenta en

romanegraves una interessant multiplicitat en quegrave bo i partint del mot stomah [lsquoestoacutemacrsquo] (PAPU

1965 II p 317) ndashvariant de stomacndash passem per maţele [lsquoels budellsrsquo] (MĂRCULESCU 2007

II p 382) i desemboquem en el colmiddotloquial burta2078 [lsquola panxarsquo] (MĂRCULESCU 2007 II p

292) i en lrsquoencara meacutes popular burduhanul2079 [lsquoel bucrsquo] que eacutes precisament la variant de

PAPU (1965 II p 414) recollida al diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 911 sv

tripa)

2074 A peu de pagravegina srsquoapunta (II Cap 47 p 1102 n 32) ldquoPosiblemente creacioacuten coacutemica de Sancho con forma de paremia por cruce de otros refranes conocidosrdquo 2075 Amb la nota (2007 II p 292 n 521) ldquoProverb laquoTripas llevan piernas que no piernas tripasraquo adică merge bine doar cine-i bine hrănitrdquo [lsquoeacutes a dir (li) va beacute nomeacutes a qui estagrave ben alimentatrsquo] 2076 Localitzat per exemple a ETXABE (2001 p 394) sota les variants Tripas llevan pies que no pies tripas i Tripas llevan pies 2077 Tambeacute segons OLMOS (19982 [1940] p 129) ldquoCon estoacutemago vaciacuteo no se puede andar porque la fuerza que nos mantiene no en los pies sino en las tripas se producerdquo 2078 Segons CALCIU et alii (1979 p 132 sv burtă1) significa ldquobarriga panza vientre m (fam) tripardquo 2079 El diccionari de CALCIU et alii (1979 p 131 sv burduhan2) ens el tradueix com a ldquo(pop) panza bauacutel m andorga jergoacuten m (Am C Mex) timba (Cuba) pailardquo

391

A la traduccioacute mallorquina de RULLAN (2005 [1905] II Cap 34 p 267) encertem al primer

hemistiqui un referent del tot divers Un sac buit norsquos serva dret y sa panxa aguanta es peus y

ventre ple enteniment grograves Dit sigui en romanegraves Sacul gol nu stă icircn picioare [lsquoEl sac buit no

es teacute dempeusrsquo] (MUNTEAN 1967 p 336 nuacutem 6496 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 111 i

221) Nogensmenys la doble variant trobada a CARTALEANU et alii (2007 p 245 nuacutem 2245)

Sacul goldeşert nu stă icircn picioare [lsquoEl sac buitsense res no es teacute dempeusrsquo] srsquoacompanya

drsquouna glossa ben allunyada del nostre visceral propogravesit ldquoNu poţi fi macircndru nu poţi umbla cu

capul sus dacă nu ai nimicrdquo [lsquoNo pots ser orgulloacutes no pots tenir fums si no tens resrsquo] Per sort i

gragravecies un cop meacutes a ZANNE (2004 [1899] III p 342 nuacutem 7700) ensopeguem amb el

refrany Sacul sec nu poacutete stagrave rsquon picere [lsquoEl sac pelat no pot tenir-se dempeusrsquo] seguit per

lrsquoequivalent italiagrave Sacco vuoto non puograve star in piedi2080 (2004 [1899] III p 343 nuacutem 7700) i

last but not least la glossa ldquoAdică cel fără putere şicirc cel flămacircnd precum şi cel lipsit de avere

de sprijin etcrdquo [lsquoEacutes a dir aquell sense forccedila i aquell famolenc com tambeacute aquell mancat de

riquesa de suport etcrsquo] (2004 [1899] III p 343 nuacutem 7700)

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000) Vegeu Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

2080 A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 452 nuacutem 4954) Sacco vuoto non sta in piedi

392

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 12292081) O prăpastie o cheamă pe alta şi un păcat cheamă alt păcat (PAPU 1965 II p 541) [lsquoUn precipici en crida un altre i un pecat crida un altre pecatrsquo] Un adacircnc cheamă pe altul (MĂRCULESCU 2007 II p 4972082) [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo] Aquesta paregravemia ldquoRoque Guinart es quien nos la recuerda al describir aacute don Quijote los

percances de la vida cantonal y las causas que le habian movido aacute declararse independienterdquo

(COLL 1874 p 204 nuacutem 250) En lrsquoopinioacute drsquoOLMOS (19982 [1940] p 129) ldquoExpresa la

facilidad de zambullirse en el vicio si se da el primer traspieacute en el camino de la virtud por tanto

se debe evitar la primera caiacutedardquo La paregravemia es divideix en dos hemistiquis el primer dels quals

present tant a ETXABE (2001 p 3952083) com a CAMPOS BARELLA (1998 p 2 nuacutem 122084) en

la variant Un abismo llama otro poua al Liber Psalmorum XLII 8 ldquoAbyssus abyssum invocat

in voce cataractarum tuarum omnes gurgites tui et fluctus tui super me transieruntrdquo2085 Quant

al segon hemistiqui es tracta drsquoun afegitoacute cervantiacute sense tradicioacute paremiologravegica fins al punt

que Mărculescu no el pren en consideracioacute i es limita a traduir el ressograve biacuteblic bo i considerant

que la pecaminosa continuacioacute lluny de completar-ne el sentit resultava del tot emfagravetica

El diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 4 sv abismo) estableix una diferegravencia entre

el castellagrave El abismo llama al abismo que tradueix per Prăpastia cheamă prăpastie [lsquoEl

precipici crida precipicirsquo] i srsquoaproxima a la traduccioacute de Papu i drsquoaltra banda Un abismo

llama a otro (bo i fent-hi constar la pertinenccedila a lrsquoagravembit eclesiagravestic) amb la traduccioacute Adacircnc pe

adacircnc cheamă [lsquoAbisme a abisme cridarsquo] Si beacute lrsquoopcioacute drsquoadacircnc [lsquoabismersquo] es troba clarament

connotada en el marc clerical com acabem de veure i com tambeacute demostra la traduccioacute del

passatge biacuteblic que MĂRCULESCU (II p 497 n 853) ofereix en nota a peu de pagravegina aixograve no

obstant tambeacute el terme prăpastie [lsquoprecipicirsquo] posseeix clares connotacions religioses a fi

drsquoesmentar-ne nomeacutes un exemple prou similar al refrany quixotesc Necredinţa şicirc oacuterba

credinţă dintrrsquoo prăpastie icircntrrsquoalta te aruncă fără nicĭ o nădejde [lsquoLa falta de fe i la fe cega

drsquoun precipici a un altre et llencen sense cap esperanccedilarsquo] (ZANNE 2004 [1900] VIII p 281

nuacutem 5708)

2081 Amb la nota (II Cap 60 p 1229 n 53) referida al primer hemistiqui de la paregravemia proposada ldquoTraduccioacuten del Salmo XLII 8 convertida en proverbiordquo 2082 Amb lrsquoapunt biacuteblic (II p 497 n 853) ldquoPsalmi 41 8 laquoAbyssus abyssum invocatraquo (laquoAdacircnc pe adacircnc cheamăraquo [lsquoAbisme a abisme cridarsquo])rdquo 2083 Lrsquoautor apunta ldquoAdvierte de que la comisioacuten de un delito o una falta lleva a cometer otros nuevos Tambieacuten se aplica al peligro de rendirse a la tentacioacuten de un viciordquo 2084 Amb una breu glossa ldquoDa a entender que una falta suele conducir a otrardquo 2085 Segons la Sacra Bibbia publicada el 1962 a Roma per les Edizioni Paoline ldquoUn gorgo trae lrsquoaltro [] scrosciando le tue cascate [] tutte lrsquoonde e i tuoi flutti [] son passati su merdquo (p 623) Drsquoaltra banda tambeacute COVARRUBIAS (1977 [1611] p 29 sv abismo) aprofita el lema abismo per encabir-hi lrsquoesmentat passatge

393

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 10112086) Un asin icircncărcat cu aur urcă lesne şi un munte (PAPU 1965 II p 327) [lsquoUn ase carregat drsquoor puja fagravecilment fins i tot una muntanyarsquo] Măgarul icircmpovărat cu aur urcă lesne muntele (MĂRCULESCU 2007 II p 3022087) [lsquoEl ruc embalumat drsquoor puja fagravecilment la muntanyarsquo] Encetem la fitxa amb una imatge extreta de COVARRUBIAS (1977 [1611] p 157 sv asno) ldquoEl

asno cargado de pieccedilas de oro que sube a un castillo roquero por la cuesta aacutespera y dificultosa

sinifica el capitaacuten que con daacutedivas[2088] y por trato gana alguna fuerccedila y lugar de suyo

inespugnablerdquo A continuacioacute recorrem a LEYVA (2004 p 294) que ens nrsquoofereix una altra

variant meacutes geneacuterica

ldquoEl burro y el dinero se asocian en el refraacuten laquoasno con oro alcaacutenzalo todoraquo[2089] o sea que

quien tiene posibles consigue lo que quiere por necio que sea La sentencia que Sancho

Panza apoya con otros dichos fue frase afortunada de Filipo II rey de Macedonio y padre

de Alejandro Magno para quien no habiacutea laquofortaleza inexpugnable donde pueda subir un

asno cargado de ororaquordquo

Aquesta nova paregravemia al seu torn ens condueix al Refranero Multilinguumle2090 del Centro Virtual

Cervantes en el qual en descobrim lrsquohiperogravenim paregravemic El dinero todo lo alcanza juntament

amb una solucioacute per al romanegraves Aurul deschide raiul [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] paregravemia que si

seguim estirant el fil recull el diccionari de CALCIU SAMHARADZE (20052 p 92 sv asno)

com a traduccioacute del castellagrave Subiraacute un asno al monte maacutes elevado si de oro es cargado Gragravecies

a lrsquoor fins i tot les meacutes que dubtoses aptituds musicals de lrsquoase es veuran exalccedilades per tal com

segons CALLES (2006 p 156 nuacutem 525) Un asno cargado de oro tiene el rebuzno maacutes

sonoro2091 Tanmateix com a contrapunt esmentarem la paregravemia clagravessica El asno de Arcadia

lleno de oro y come paja2092 que ens palesa ldquoEl dinero lo puede todo pero ya Heraacuteclito nos

dejoacute prueba de que el asno de Arcadia preferiacutea la paja al orordquo (LEYVA 2004 p 294)

2086 Segons una nota a peu de pagravegina (II Cap 35 p 1011 n 39) ldquoEs sentencia de tradicioacuten latinardquo 2087 Amb lrsquoapunt (II p 302 n 538) ldquoMaximă de tradiţie latinărdquo [lsquoMagravexima de tradicioacute llatinarsquo] 2088 Vegeu la fitxa del refrany Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) 2089 Refrany present a CAMPOS BARELLA (1998 p 33 nuacutem 315) matisat per la seguumlent glossa gairebeacute idegraventica a la de Leyva ldquoDa a entender que quien tiene dinero consigue lo que quiere por necio que seardquo 2090 Recordem que el Refranero Multilinguumle es pot consultar en liacutenia a traveacutes de la pagravegina web httpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspx 2091 Aquesta paregravemia ens ldquoexplica que las cosas feas y desagradables pueden verse de otro modo si van ataviadas con lujo o traen dinero En teacuterminos generales tambieacuten significa que lo horroroso puede considerarse menos penoso si se cuenta con abundantes bienes materialesrdquo 2092 Recollida per exemple al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes i acompanyada de la seguumlent glossa ldquoEsta paremia alude a la sentencia de Heraacuteclito seguacuten la cual el asno prefiere la paja al orordquo

394

Deixant a banda lrsquoase perograve no pas el metall precioacutes pensem que I chiavistelli si ungono con

lrsquooro (BODINI 2005 [1957] II p 881) i que Una clau drsquoor ogravebri cualsevogravel pany2093 (RULLAN

2005 [1905] II p 210) dues variants terrenals de la celestial paregravemia dessuacutes esmentada Aurul

deschide raĭul2094 [lsquoLrsquoor obre el paradiacutesrsquo] (ZANNE 1895 I p 116 nuacutem 437) Aurul deschide

raiul2095 (MUNTEAN 1967 p 47 nuacutem 1236) Per acabar tornem encara que potser no siguin

drsquoor a aquelles cagraverregues que fan de molt bon portar Sacul greŭ nu e greŭ icircn spinare [lsquoEl sac

pesat no eacutes pesat a lrsquoesquenarsquo] (ZANNE 2004 [1903] X p 201 nuacutem 9859) per tal com

ldquoAverea nu ni se pare prea grea nicĭ odatărdquo [lsquoLa riquesa no ens sembla massa pesada mairsquo] o

ben entegraves preu per preu sabates grosses i ‒hi afegiriacuteem‒ alforja plena O traistă plină e maĭ

uşor a o purta de cacirct una goacutelă [lsquoUna alforja plena eacutes meacutes fagravecil de portar que una buidarsquo]

(ZANNE 2004 [1903] X p 207 nuacutem 9903) O traistă plină e mai uşor a o purta decicirct una

goală (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem 5932)

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

Vegeu Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

2093 Refrany que si sersquons permet la plasenteria ldquocontradiurdquo la frase de Lion Feuchtwanger (1884-1958) ldquoCine nu are bani aceluia icirci stau deschise trei locuri icircnchisoarea spitalul şi cimitirulrdquo [lsquoQui no teacute diners a aquell (li) soacuten oberts tres llocs la presoacute lrsquohospital i el cementirirsquo] (DUŢĂ 1997 p 40 nuacutem 346) 2094 Per a meacutes solucions agraveuries us tornem a aconsellar que consulteu la fitxa de refrany Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011) 2095 De guisa meacutes terrenal una coneguda strigătură eacutes a dir una breu poesia popular de contingut clarament humoriacutestic que es canta als pobles durant les celebracions puacutebliques exclama ldquoSăracii boii cornuţi [] Cum icircnsoară nişte muţi [] Săracele sutele [] Cum mărită slutelerdquo [lsquoPobres() els bous banyuts [] Com casen (ajuden a casar) alguns muts [] Pobres() els bitllets de cent [] Com casen (ajuden a casar) les estrafetesrsquo]

395

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-11452096) Un băţ gătit nu mai seamănă a băţ (PAPU 1965 II p 457) [lsquoUn pal empolainat ja no srsquoassembla a (un) palrsquo] Un băţ dichisit nu mai pare băţ (MĂRCULESCU 2007 II p 4212097) [lsquoUn pal endiumenjat ja no sembla (un) palrsquo] Segons MĂRCULESCU (2007 II p 421 n 736) ldquoDon Quijote adaptează un proverb răspacircndit

[lsquoDon Quijote adapta un refrany estegravesrsquo] laquoCompone un palo y pareceraacute algoraquordquo refrany que si

hem de dir la veritat quan lrsquoespigolem eacutes sota la forma Vistan un palo y pareceraacute algo2098

(CORREAS 2000 [1627] p 816 nuacutem 322 MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 726 nuacutem

63265) o beacute en la variant Viste un palito y veraacutes queacute bonito (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 726 nuacutem 63266) Es tracta drsquoun afaitament que es pot produir amb drsquoaltres elements

del refranyer com ara Compoacuten un sapillo paresceraacute bonillo2099 (MAL LARA 2013 [1568] X

p 1298 nuacutem 2) Compoacuten el sapillo pareceraacute bonillo2100 (CAMPOS BARELLA 1998 p 316

nuacutem 3109) o amb la mona la qual per beacute que romangui sempre mona ben hagravebilment ho

emmascara Viste bien a una mona y pareceraacute una gran sentildeora2101 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995

[1953] p 726 nuacutem 63262) o fins i tot Afeitaacute [sic] un cepo[2102] y pareceraacute mancebo

(CORREAS 2000 [1627] p 46 nuacutem 979) Afeita un cepo y pareceraacute un mancebo2103 (CAMPOS

BARELLA 1998 p 316 nuacutem 3109) Afeita un cepo y apareceraacute un mancebo2104 (ETXABE

2001 p 13) Per desgragravecia com semblen entestar-se a demostrar els anteriors refranys Maacutes

honran buenos vestidos que buenos apellidos2105 (MARTIacuteNEZ KLEISER 1995 [1953] p 726

nuacutem 63251) o de faisoacute encara meacutes sintegravetica Pantildeos dan honores2106 (MARTIacuteNEZ KLEISER

2096 Amb la nota (II Cap 51 p 1145 n 17) ldquocompuesto laquobien arregladoraquo laquobien vestidoraquo DQ modifica un refraacuten conocidordquo 2097 En aquest cas lrsquoapunt a peu de pagravegina de Mărculescu lrsquoemprem per encetar la fitxa 2098 Precisament aquesta eacutes la paregravemia recollida al Refranero Multilinguumle del Centro Virtual Cervantes (httpcvccervanteseslenguarefranerofichaaspxPar=59622ampLng=0) 2099 Vet aquiacute els primers mots de la llarga glossa que acompanya la paregravemia ldquoQuaacutento engantildeen las ropas ya estaacute dicho Dize que compongan (a manera de dezir) un sapillo y paresceraacute de buena manerardquo 2100 Amb lrsquoapunt ldquoLa ropa y el arreglo personal disimulan la fealdadrdquo 2101 Aquesta paregravemia ens recorda la proposta de RULLAN (2005 [1905] II p 289) al referent quixotesc Compograven un penoacute y pareixeraacute un sentildeoacute o agravedhuc bo i picant un xic meacutes alt la de BODINI (2005 [1957] II p 1002) Vesti una fascina e pare una Regina paregravemia de quegrave tambeacute es fan ressograve SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 536 nuacutem 5854) en la variant Vesti una fascina pare una regina o BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 628 nuacutem X7752k) Vesti una fascina sembreragrave una regina 2102 Mot que segons Correas significa ldquotronco y palo bastordquo 2103 Eacutes a dir ldquoConfiacutea en el poder de la imagenrdquo 2104 Segons lrsquoautor ldquoInforma del poder de las apariencias para ocultar defectos convirtiendo lo feo en bellordquo 2105 Aprofitem aquest refrany per aconsellar-vos de consultar dues fitxes meacutes Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) i Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) Malgrat que els esmentats refranys (per dir-ho ras i curt defensors que lrsquohagravebit no faci el monjo) srsquooposin a la present paregravemia (convenccediluda en canvi que lrsquohagravebit fa el monjo) tanmateix en les tres fitxes es presenten paregravemies romaneses i diverses informacions que beacute podrien servir per a tots els casos A dreta llei la gegravenesi drsquoaquesta nota rau precisament en una anegravecdota de Nastratin Hogea (personatge creat per Anton Pann) que ja resumiacuterem a propogravesit de la fitxa Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994) 2106 Paregravemia que JUNCEDA (1991 p 154-155) aprofita per explicar una curiosa anegravecdota que no ens estem de transcriure ldquoaquel maestro nacional de Casar de Caacuteceres don Aacutengel Garciacutea del que hace algunos antildeos se ocuparon con especial atencioacuten todos los perioacutedicos peninsulares Acontecioacute que aquel probo educador seducido por la vida y

396

1995 [1953] p 726 nuacutem 63248) Tornant a la paregravemia inicial el problema ja no rau nomeacutes en

la falsedat de la disfressa sinoacute que ens arrisquem a canviar completament la natura de lrsquoobjecte

primigeni com beacute demostren dues traduccions quixotesques una de catalana i una altra

drsquoitaliana Un pal ben vestit deixa drsquoeacutesser pal (CIVERA 1969 p 605) i Un palo ben vestito non

egrave piuacute [sic] un palo2107 (VIAN COZZI 1960 II p 392)

Per comprendre la literalitat drsquoambdues traduccions romaneses resulta drsquoallograve meacutes clarificadora

la solucioacute de Flonta pel que fa a la paregravemia anglesa Dress up a STICK and it does not appear to

be a stick en un recull (FLONTA 1992a p 201 nuacutem 1381) llegim Icircmbracă un baston şi va

părea om2108 [lsquoVesteix un bastoacute i semblaragrave (un) homersquo] mentre que en lrsquoaltre (FLONTA 1992b

p 239 nuacutem 1378) Icircmbracă un baston şi va părea domn2109 [lsquo(un) senyorrsquo] paregravemies

acompanyades drsquoun asterisc el qual indica que lrsquoautor davant la impossibilitat de trobar cap

equivalegravencia romanesa es veu constret a traduir literalment alguna paregravemia procedent drsquouna

altra llengua Nogensmenys a traveacutes del castellagrave El vestido hace al hombre (MARTIacuteNEZ

KLEISER 1995 [1953] p 726 nuacutem 63259) o del francegraves Le robe fait lrsquohomme2110

(ARTHABER 1929 p 717 nuacutem 1427) arribem fagravecilment a la paregravemia romanesa Haĭna

(haĭnele) face pe om2111 [lsquoEl vestit (els vestits) fa lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182

nuacutem 7163) Haina face pe om (FLONTA 1992a p 34 nuacutem 2372112 1992b p 41 nuacutem 2352113

MILLIO 1999 p 109 nuacutem 9342114 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 114 CARTALEANU et alii

2007 p 31 nuacutem 203) per tal com După coacutejă se vede pomul [] După haĭnă omul [lsquoPer

lrsquoescorccedila es veu lrsquoarbre [] Pel vestit() lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 182 nuacutem 7164)

Altrament dit suara de guisa ben epidegravermica Straele icircmpodobesc pe om [lsquoLes peces de vestir

guarneixen lrsquohomersquo] (ZANNE 2004 [1899] III p 387 nuacutem 7865) Straiele icircmpodobesc pe om

(MUNTEAN 1967 p 352 nuacutem 6875 CARTALEANU et alii 2007 p 31 nuacutem 203) o en una

dimensioacute crematiacutestica Banul te icircnvaţă a grăi şi hainele a merge [lsquoEl(s) diner(s) trsquoensenya a

milagros de la Grecia antigua no soacutelo dio en consagrarse al estudio del griego claacutesico sino que adoptoacute en todo y para todo especialmente en el vestir el aticismo maacutes depurado sin excluir claro estaacute el blanqueo del rostro con pasta de albayalde Por si todo esto fuera poco se hizo rebautizar como Heleacutenidas de Salamina y con este sobrenombre era mentado por todo bicho viviente en el tono maacutes respetuoso No cabe duda pues que aquel hombre haciacutea bueno lo que a mayor abundamiento afirma otro refraacuten Pantildeos dan honoresrdquo 2107 Altrament dit Vesti un bastone e ti parragrave un signore (SCHWAMENTHAL STRANIERO 1991 p 536 nuacutem 5850) o beacute Vestite bene un palo sembra un cardinale (BOGGIONE MASSOBRIO 2004 p 628 nuacutem X7752h) 2108 Ensems amb el francegraves Habillez un bacircton il aura lrsquoair drsquoun baron 2109 Amb dues equivalegravencies meacutes en castellagrave i portuguegraves Afeita un cepo pareceraacute mancebo i Afeita um cepo pareceraacute mancebo 2110 Que lrsquoautor relaciona amb el castellagrave Afeita un cepo pareceraacute mancebo i amb lrsquoitaliagrave Vesti un legno | Pare un regno 2111 Vegeu la versioacute antagogravenica a la fitxa Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751) 2112 The COAT (garment) makes the man Flonta recorda dues paregravemies franceses Lrsquohabit (La robe) fait lrsquohomme i Crsquoest lrsquohabit qui fait le moine paregravemies que srsquooposen al meacutes conegut Lrsquohabit ne fait pas le moine (MONTREYNAUD et alii 1993 p 95 nuacutem 2001) 2113 The COAT (garment) makes the man Lrsquoautor estableix vincles amb dos refranys castellans i un de portuguegraves El traje hace al hombre El haacutebito hace al monje (fraile) i O haacutebito faz o monge 2114 FAIR feathers make fair birds

397

expressar-te i els vestits a caminarrsquo] (MUNTEAN 1967 p 55 nuacutem 1344) BaniiBanulParalele

[lsquoEls dinersEl dinerEls pistrincsrsquo] te icircnvaţă a grăi şi hainele a merge (CARTALEANU et alii

2007 p 31 nuacutem 203)

398

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154) Cu o ricircndunică sentildeor nu se face primăvară (FRUNZETTI 1965 I p 175) [lsquoAmb una oreneta sentildeor no es fa primaverarsquo] Cu o racircndunică nu se face primăvară (MĂRCULESCU 2007 I p 122) [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo]

ldquoEsta paremia se encuentra documentada en griego antiguo desde la comedia aacutetica de la

segunda mitad del siglo V aC pero dado que no se atestigua en latiacuten claacutesico debemos

pensar que su pervivencia en las lenguas modernas se debe a que fue reintroducida en latiacuten

medieval a traveacutes sobre todo de las traducciones latinas de Aristoacuteteles (cuya cita de la

paremia en la Eacutetica a Nicoacutemaco[2115] es el texto clave que explica en buena parte el

extraordinario eacutexito que ha tenido en nuestra tradicioacuten cultural) [hellip] En el siglo XIII Santo

Tomaacutes de Aquino lo cita en diversas ocasiones en su forma latina laquoUna hirundo ver non

facitraquo[2116] [hellip] Por supuesto su presencia en las obras de los eruditos del Renacimiento

particularmente en los Adagia de Erasmo fue de gran importancia para su consolidacioacuten

definitiva[2117] en las lenguas modernas pero la paremia parece que ya por entonces se

hallaba bien asentada en nuestra tradicioacuten cultural como testimonian sus frecuentes citas en

el medievo tanto en latiacuten como en lenguas vernaacuteculasrdquo2118 (GARCIacuteA ROMERO 2008 p

131)

Aprofitem lrsquoexplicacioacute drsquoIRIBARREN (19744 p 593) per deixar clar de bell antuvi que ens trobem davant drsquoun ldquoProverbio que significa que la aparicioacuten de una sola de estas avecillas en nuestro paiacutes al que vienen de Africa [sic] por la primavera no constituye costumbre ni forma regla para poder deducir la llegada del buen tiempordquo En el mateix sentit2119 LEYVA (2004 p 295) anota

ldquoLa aparicioacuten de las golondrinas en Espantildea procedentes de las costas africanas es anuncio tradicional de la llegada del estiacuteo Naturalmente un solo miembro de estas aves migratorias ndashllegan para reproducirsendash solo significa que un ejemplo no hace la regla que esto quiere decir el refraacutenrdquo

2115 En efecte al sisegrave capiacutetol del primer llibre de lrsquoEgravetica nicomaquea lrsquoEstagirita manifesta ldquoΜία γάρ χελιδών ẻαρ οủ ποιεĩrdquo afirmacioacute que en mots de Josep Batalla i segons el primer volum de lrsquoEgravetica nicomaquea en lrsquoedicioacute publicada a la Fundacioacute Bernat Metge lrsquoany 1995 sona aixiacute ldquoCar una oreneta no fa estiurdquo (p 160) 2116 Paregravemia que entre drsquoaltres reculls espigolem a PERIS (2001 p 170 nuacutem 2962) aixiacute com tambeacute a CANTERA et alii (2005 p 113) en la variant Una hirundo non facit ver 2117 Igualment a GARGALLO (2008 p 357) ldquoSe trata de un paremiotipo bien conocido que hunde sus raiacuteces en el griego antiguo y cuya tradicioacuten se extiende con numerosas variantes por toda Europardquo 2118 Ens hem permegraves de citar bona part del resum que precedeix lrsquoarticle Una golondrina no hace verano font bibliogragravefica que resulta imprescindible per a qui vulgui aprofundir en tota mena de detalls drsquoampla volada sobre la histograveria i la transmissioacute de la nostra paregravemia 2119 Encara que sigui a peu de pagravegina no ens estem de citar la sempre interessant glossa drsquoOLMOS (19982 [1940] p 129-130) ldquoSabido es que las golondrinas vienen a nuestra peniacutensula desde las costas de Aacutefrica en primavera y emigran en otontildeo permaneciendo con nosotros todo el verano Porque alguna se rezague aquiacute en modo alguno sentildeala verano Es excepcioacuten que confirma la regla Una accioacuten no es suficiente para juzgar a los individuos Eacuteste es el sentido del refraacuten que nunca deben olvidar dirigentes y superioresrdquo

399

Abocats doncs a la triacuteada oreneta estiu i impliacutecitament bon temps evoquem ndashi ens hi

aboquemndash la jamai prou lloada base de dades2120 ParemioRom (Paremiologia romagravenica

refranys meteorologravegics i territori) en quegrave a traveacutes drsquouna cerca que combini el nostre ocellet

lrsquoestacioacute primaverenca o beacute estival i el bon temps ens apareixen exemples drsquoarreu de la

Romagravenia els quals ens permetem de citar drsquooest a est Uma andorinha natildeo faz veratildeo2121 Uma

andorinha soacute natildeo faz a Primavera2122 Nem um dedo faz a matildeo nem uma andorinha faz o

Veratildeo2123 (portuguegraves) Una golondrina no hace verano Una golondrina no hace verano ni una

sola virtud bienaventurado Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano Ni una flor hace

ramo ni una golondrina hace verano (castellagrave) Una oreneta no fa estiu (catalagrave) Una rundine

non faghet beranu (sard) Una rondine non fa primavera (italiagrave) i en romanegraves Cu o racircndunică

nu se face primăvară2124 [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo] O racircndunică nu aduce

primăvara [] Nici un copac nu face pădurea2125 [lsquoUna oreneta no duu la primavera [] Ni un

arbre no fa el boscrsquo] Davant la doble opcioacute primavera ndash estiu GARGALLO (2008 p 357-358)

pouant del DCECH2126 apunta

ldquoalgunos oponen ya verano a invierno [] oposicioacuten bipartita sinoacutenima de buen o mal

tiempo y en este sentido podemos concebir verano como equivalente de primavera[2127]

Realmente hay que conceder que esta distincioacuten elemental y vaga es la maacutes popular []

como nos lo muestra el proverbio catalaacuten laquouna flor no fa estiuraquo[2128] equivalente del

portugueacutes laquouma andorinha natildeo faz veratildeoraquo las golondrinas vuelan y las flores salen en

primavera pero el pueblo catalaacuten y portugueacutes soacutelo piensa vagamente en el laquobuen tiemporaquo

al decir estiu o veratildeo[2129]rdquo

Segons COVARRUBIAS (1977 [1611] p 646 sv golondrina) com ja apuntagravevem en la citacioacute

inicial de la fitxa ldquoProverbio es vulgar nuestro latino y griego laquoUna golondrina no haze

2120 Consultable en liacutenia a httpstelubeduparemio-rom 2121 Aixiacute mateix a GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) 2122 Que es contraposa a Por morrer uma andorinha natildeo acaba a Primavera 2123 GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) ens en proposa la variant Uma andorinha soacute natildeo faz veratildeo nem un dedo soacute faz matildeo 2124 Refrany espigolat a BOTEZATU HAcircNCU (20033 p 33) 2125 Paregravemia extreta de RUSU-PĂSĂRIN (2006 p 73) 2126 Ens referim ben entegraves a lrsquoobra en sis volums de Joan COROMINAS (amb la colmiddotlaboracioacute de Joseacute Antonio PASCUAL) el Diccionario criacutetico etimoloacutegico castellano e hispaacutenico publicat a Madrid entre els anys 1980-1991 En aquest cas la citacioacute correspon a les pagravegines 777-778 del cinquegrave volum 2127 No endebades GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) contempla ambdues estacions als refranys romanesos Cu o ricircndunică nu se face primăvară (vară) [lsquoAmb una oreneta no es fa primavera (estiu)rsquo] i Cu o floare nu se face primăvară (vară) [lsquoAmb una flor no es fa primavera (estiu)rsquo] i semblantment en lrsquoitaliagrave per mitjagrave de la doble opcioacute Una rondine non fa primavera i Una rondine non fa lrsquoestate Per la seva banda SEVILLA (1999 p 99) relaciona la paregravemia quixotesca amb lrsquoitaliagrave Una rondine non fa primavera i el francegraves Une hirondelle ne fait pas le printemps 2128 Vegeu meacutes endavant aquesta paregravemia amb les corresponents equivalegravencies romaneses 2129 No oblidem que lrsquoany quixotesc consta no pas de quatre sinoacute de cinc estacions que no coincidexen amb les astronogravemiques tal com ens explica el famoacutes fragment amb quegrave srsquoinicia el capiacutetol 53 de la segona part ldquoPensar que en esta vida las cosas della han de durar siempre en un estado es pensar en lo escusado antes parece que ella anda todo en redondo digo a la redonda la primavera sigue al verano el verano al estiacuteo el estiacuteo al otontildeo y el otontildeo al invierno y el invierno a la primavera y asiacute torna a andarse el tiempo con esta rueda continuardquo (p 1158)

400

veranoraquordquo2130 Actualment en castellagrave el refrany meacutes usual ha eliminat el predicatiu sola de

lrsquooriginal quixotesc Una golondrina no hace verano2131 (CAMPOS BARELLA 1998 p 167

nuacutem 1662) versioacute que presenta la pegraverdua del possible repicoacute final ni una sola virtud

bienaventurado2132 o beacute de lrsquoafegitoacute inicial Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano

(ETXABE 2001 p 281) Gens atzarosament CASADO et alii (1998 p 532133) el comparen als

seguumlents equivalents en italiagrave i francegraves Una rondine non fa primavera2134 i Une hirondelle ne

fait pas le printemps2135 paregravemia francesa que FLONTA (1992a p 204 nuacutem 13992136)

agermana amb el romanegraves Cu o ricircndunică nu se face primăvara [lsquoAmb una oreneta no es fa la

primaverarsquo] opcioacute escollida no endebades tant per Frunzetti com per Mărculescu i que

espigolem arreu del refranyer romanegraves Cu o ricircndunică nu se face primăvara2137 (FLONTA

1992b p 242 nuacutem 13992138) Cu o racircndunică nu se face primăvara (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 16) Cu o racircndunică nu se face primăvară (MILLIO 1999 p 31 nuacutem 251a2139 p

293 nuacutem 2477b2140 BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 33) Cu o ricircndunică nu s [sic] face

primăvară2141 [lsquoprimaverarsquo] (CALCIU et alii 1979 p 875 sv ricircndunică) Numaĭ o ricircndunea nu

ne aduce primăvară [lsquoNomeacutes una oreneta no ens duu primaverarsquo] (ZANNE 1895 I p 636 nuacutem

2454) Numai o racircndunea nu ne aduce primăvară (MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1052d2142)

(Numai) cu [lsquo(Nomeacutes) ambrsquo] o racircndunică nu se face primăvară (MILLIO 1999 p 298 nuacutem

25302143)

Curiosament la primavera es muda en estiu (tal com en lrsquooriginal castellagrave) quan lrsquoarbre no ens

deixa veure lrsquoinexistent bosc O ricircndunică nu aduce vara [] nici un copac nu face pădurea

[lsquoUna oreneta no duu lrsquoestiu [] ni un arbre no fa el boscrsquo] (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem

2130 I ben entegraves tambeacute aprofita per explicar-ne el sentit ldquopresupuesto que es la anunciadora de la primavera entieacutendese quando todas ellas vienen de golpe y no porque una se aya adelantado se le ha de dar creacutedito assiacute ni maacutes ni menos del testimonio singular de uno no hemos de formar notoriedad ni de la cosa que es rara porque acontezca una vez sacar regla generalrdquo 2131 Amb la glossa ldquoEnsentildea que un ejemplar o caso no hace reglardquo 2132 Tal com consta a CORREAS (2000 [1627] p 800 nuacutem 103) Una golondrina no hace verano ni una sola virtud bienaventurado 2133 Amb la glossa ldquoNo se deben deducir normas ni conclusiones basaacutendose en casos aisladosrdquo 2134 Com ja vegraveiem a traveacutes de lrsquoexemple italiagrave espigolat a la base de dades ParemioRom i que tambeacute recullen SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 450 nuacutem 4938) 2135 Aixiacute mateix a MONTREYNAUD et alii (1993 p 17 nuacutem 205) 2136 One SWALLOW does not make a summer 2137 Flonta relaciona la paregravemia amb els castellans Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano i amb els portuguesos Uma andorinha natildeo faz veratildeo i Uma andorinha soacute natildeo faz Veratildeo nem um dedo soacute faz matildeo 2138 One SWALLOW does not make a summer 2139 A FLOWER makes no garland 2140 ONE fair DAY assures not a good summer 2141 Citat en comparacioacute al castellagrave Una golondrina no hace verano 2142 A FLOWER makes no garland 2143 ONE SWALLOW does not make a summer

401

5915) O ricircndunică nu aduce vara nici un copac nu face pădurea2144 (GHEORGHE 1986 p 177

nuacutem 138 FLONTA 1992b p 242 nuacutem 13992145) O racircndunică nu aduce vara nici un copac

nu face pădurea (CARTALEANU et alii 2007 p 102 nuacutem 872) paregravemia que CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 468 sv golondrina) recullen sense el verb face [lsquofarsquo] del segon

hemistiqui O racircndunică nu aduce vara nici un copac pădurea Aquest afegitoacute forestal existeix

com a refrany propi si beacute amb pădure [lsquoboscrsquo] sense article tal com ens demostren ZANNE

(1895 I p 145 nuacutem 551) i CALCIU et alii (1979 p 235 sv copac2146) Un copac nu face

pădure [lsquoUn arbre no fa boscrsquo] refrany que a voltes es troba amb el mot arbore [lsquoarbrersquo] Un

arbore nu face pădure [lsquoUn arbre no fa boscrsquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 438 nuacutem 6906

MUNTEAN 1967 p 394 nuacutem 7528) Dit sigui amb una interpelmiddotlacioacute directa en segona

persona Cu un copac[2147] nu faci pădure [lsquoAmb un arbre no fas boscrsquo] (BOTEZATU HAcircNCU

20033 p 24)

Bo i reprenent al vol la nostra oreneta CALCIU SAMHARADZE (20052 p 468 sv golondrina) la combinen en clau floral Cu o floareo racircndunică nu se face (primă)vară [lsquoAmb una floruna oreneta no es fa (primavera)estiursquo] proteica opcioacute que CARTALEANU et alii (2007 p 102 nuacutem 872) tambeacute recullen Cu o racircndunicăCu o floare nu se face primăvarăvară Vet aquiacute si ens limitem a tocar de peus a terra la nombrosa combinacioacute paremiologravegica flor - primavera Cu o floare nu se face primăvară [lsquoAmb una flor no es fa primaverarsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p 31 nuacutem 218) Cu o floare nu se face primăvară2148 (CALCIU et alii 1979 p 3862149 sv floare HINŢESCU 1985 p 69 nuacutem 773 MILLIO 1999 p 293 nuacutem 2477a2150) Cu o floare nu se face primăvara [lsquola primaverarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 16) Cu o floare nu e primăvară [lsquono eacutes primaverarsquo] (HINŢESCU 1985 p 190 nuacutem 3696) Numai [lsquoNomeacutesrsquo] cu o floare nu se face primăvară (MUNTEAN 1967 p 276 nuacutem 5413 HINŢESCU 1985 p 208 nuacutem 4123 MILLIO 1999 p 124 nuacutem 1052b2151) En la mateixa togravenica floral perograve ja en agravembit estiuenc Cu o floacutere numaĭ vară nu se face [lsquoAmb una flor nomeacutes estiu no es farsquo] (ZANNE 1895 I p 167 nuacutem 646) Cu o floare numai vară nu se face (CALCIU SAMHARADZE 20052 p 468 sv golondrina) Cu o floacutere nu se face vara [lsquoAmb una flor no es fa lrsquoestiursquo] (ZANNE 2004 [1901] IX p 465 nuacutem 7067) Cu o floare nu se face vară [lsquoestiursquo] (HINŢESCU 1985 p 190

2144 Lrsquoautor vincula el refrany amb els castellans Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano i amb els portuguesos Uma andorinha natildeo faz veratildeo i Uma andorinha soacute natildeo faz Veratildeo nem um dedo soacute faz matildeo 2145 One SWALLOW does not make a summer 2146 Esmentat a propogravesit del refrany castellagrave Un aacuterbol no hace un bosque 2147 I tambeacute ben mirat Numai c-o lovitură copacul nu cade [lsquoNomeacutes amb un cop lrsquoarbre no caursquo] (MUNTEAN 1967 p 276 nuacutem 5412) 2148 En aquest mateix sentit GHEORGHE (1986 p 177 nuacutem 138) nrsquoesmenta equivalents en portuguegraves i italiagrave Uma flor natildeo faz primavera i Un fior non fa primavera 2149 Els autors comparen la paregravemia amb les dues seguumlents en castellagrave Una golondrina no hace verano i Ni un dedo hace mano ni una golondrina verano 2150 ONE fair DAY assures not a good summer 2151 A FLOWER makes no garland

402

nuacutem 3697) paregravemies coincidents amb el catalagrave Una flor no fa estiu2152 (CIVERA 1969 p 71 BULBENA 2005 p 109) que PAgraveMIES PALOU (20122 p 82-83) colmiddotloquen en el nuacutemero 31 del seu ragravenquing sobre Els 100 refranys meacutes populars bo i reblant-lo amb el repicoacute Una flor no fa estiu ni dues primavera FLONTA (1992a p 81 nuacutem 5482153 1992b p 95 nuacutem 5522154) afegeix al ja esmentat Cu o floare nu se face primăvara [lsquoAmb una flor no es fa la primaverarsquo] una nova variant Numai c-o floare ghirlanda nu se face2155 [lsquoNomeacutes amb una flor la garlanda no es farsquo] coincident amb la proposta de MILLIO (1999 p 124 nuacutem 1052a2156) Numai cu o floare ghirlanda nu se face Tanmateix no ens estarem de dir que ZANNE (1895 I p 167 nuacutem 645) marca la variant Numaĭ crsquoo floacutere ghirlandă nu se face amb un punt negre senyal ineludible que lrsquoautor la considera dubtosa o beacute urpada drsquoaltres llenguumles

Clourem aquesta fitxa amb un bon grapat de paregravemies que incideixen en les limitacions drsquoun

uacutenic element Per exemple i per sort a lrsquohora drsquoensutzar la limpidesa de la mar o del riu

romanegraves per antonomagravesia Cu un gunoiaş nu se spurcă marea [lsquoAmb una porquerieta no

srsquoembruta la marrsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2726) i C-un găinaţ de cioară nu se spurcă

Dunărea [lsquoAmb una gallinassa de cornella no srsquoembruta el Danubirsquo] (MUNTEAN 1967 p 121

nuacutem 2680) En clau agriacutecola no perdem de vista tres evidegravencies Crsquoo ceapă şi crsquoo rădiche nu

se face grădină [lsquoAmb una ceba i un rave no es fa hortrsquo] (TEODORESCU-KIRILEANU 1923 p

35 nuacutem 248) C-o ceapă şi c-o ridiche nu se face grădină (HINŢESCU 1985 p 65 nuacutem 680)

en segon lloc Cu un bou nu se ară [lsquoAmb un bou no es llaurarsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem

2725) Nu se ară cu un singur bou [lsquoNo es llaura amb un uacutenic boursquo] (MUNTEAN 1967 p 279

nuacutem 5486) i per uacuteltim Cu o stropitură de ploaie [] pămicircntul nu se moaie [lsquoAmb una gota de

pluja [] la terra no es mullarsquo] (MUNTEAN 1967 p 122 nuacutem 2692) Drsquoaltra banda a lrsquohora

drsquoaplegar un ufanoacutes ramat boviacute tinguem en compte Cu o vacă singură nu faci cireadă [lsquoAmb

una vaca sola no fas vacadarsquo] (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 33)

Igualment abans de fer llenya de lrsquoarbre caigut no oblidem que Copacul mare numai cu o

lovitură de topor jos nu cade2157 [lsquoLrsquoarbre gran nomeacutes amb un cop de destral a baix no caursquo]

(GHEORGHE 1986 p 169 nuacutem 129) O si el que pretenem eacutes que totes les gallines ens

ponguin molt de compte per tal com Cu un pai găina nu se-ngraşă [lsquoAmb una palla la

2152 A tall anecdogravetic Josep Pla lrsquoinsereix a la novelmiddotla El carrer estret (p 166) editada a Barcelona per Destino el 1984 (5a edicioacute) 2153 One FLOWER makes no garland 2154 Iacutedem 2155 Aixiacute apareix a 1992b (p 95 nuacutem 552) a 1992a (p 81 nuacutem 548) amb ghirlandă [lsquogarlandarsquo] en lloc de ghirlanda [lsquola garlandarsquo] Drsquoaltra banda vegeu el francegraves Une fleur ne fait pas guirlande (GHEORGHE 1986 p 177 nuacutem 138) 2156 A FLOWER makes no garland 2157 Gheorghe aprofita per esmentar el portuguegraves Um soacute golpe natildeo derruba o castanheiro el francegraves Vieil arbre drsquoun coup ne srsquoarrache lrsquoitaliagrave Al primo colpo non cade un albero i el castellagrave Un solo golpe no derriba un roble refrany aquest darrer que apareix a CALLES (2006 p 91 nuacutem 302) amb la seguumlent glossa ldquolos logros requieren mucho esfuerzo y trabajo y es insensatez pretender que al primer intento y sin sudor consigamos dar fin a nuestras obrasrdquo

403

gallina no srsquoengreixarsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2734) A meacutes en una bossa o en un sac

no es produiragrave cap mena de so si nomeacutes hi entaforem un objecte ja es tracti drsquouna moneda o beacute

drsquouna nou Nu sună banul cicircnd e unul singur icircn pungă [lsquoNo sona la moneda quan eacutes lrsquouacutenica a la

bossarsquo] (MUNTEAN 1967 p 280 nuacutem 5501) Nu sună banul cacircnd e unul singur icircn pungă

(BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 110) i O singură nucă nu sună icircntr-un sac [lsquoUna sola nou no

sona en un sacrsquo] (MUNTEAN 1967 p 302 nuacutem 5924) O nucă singură [lsquoUna nou solarsquo] nu

sună icircn sac (BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 110) Per acabar i com a consequumlegravencia dels

anteriors exemples tindrem prou mala peccedila al teler si encerquem drsquoencendre foc amb un uacutenic

fumall o beacute drsquoilmiddotluminar tota la llar amb una espurna Cu un tăciune foc nu se face [lsquoAmb un

fumall no es fa focrsquo] (MUNTEAN 1967 p 124 nuacutem 2731) i Cu o scacircnteie casa nu vei lumina

[lsquoAmb una espurna la casa no ilmiddotluminaragravesrsquo] (CARTALEANU et alii 2007 p 102 nuacutem 872)

404

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 2252158) Mortul sub zăbranic şi viii la praznic (FRUNZETTI 1965 I p 244) [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo] Mortul ducă-se la groapă şi viul la pitoi (MĂRCULESCU 2007 I p 1822159) [lsquoEl mort que sersquon vagi a la fossa i el viu a la fogassarsquo] Els traductors italians VIAN COZZI (1960 I p 214) anoten a peu de pagravegina que aquest ldquoEgrave il primo proverbio citato da Sancio futuro laquouomo dei proverbiraquordquo2160 Vet aquiacute un detall que no resultaria pas intranscendent si no fos que tot just al capiacutetol anterior ja ens havia aparegut per boca de Sancho la paregravemia Dareacute al diablo el hato y el garabato2161 (I Cap 18 p 215) la primigeneiumltat proverbial no pas fraseologravegica de la qual testimonien per citar-ne dos exemples de reconegut prestigi CANTERA et alii (2005 p 17) i CHACOTO (2008 p 110) Tornant emperograve al refrany quixotesc ldquoEquivale a eacuteste laquoel muerto al hoyo y el vivo al bolloraquo Entieacuterrese al muerto comamos y ruede la vida Esto es lo irremediable no debe obsesionarnos de tal manera que nos domine por completo ya que la vida continuacutea y hay que afrontarlardquo (OLMOS 19982 [1940] p 131) En efecte la majoria de les fonts hispagraveniques consultades es basen en la variant El muerto al hoyo y el vivo al bollo variant ldquocon un paralelismo efectista y una rima final muy llamativardquo (VIZCARRONDO 2008 p 3332162) Aixiacute doncs CAMPOS BARELLA (1998 p 238 nuacutem 2368) nrsquoapunten un doble significat ldquoIndica que a pesar del sentimiento de la muerte de las personas maacutes amadas es preciso alimentarse y volver a los afanes de la vida Uacutesase tambieacuten para censurar a los que olvidan demasiado pronto al muertordquo dualitat que ETXABE (2001 p 156) repreacuten ldquoPor un lado recuerda la necesidad de superar el fallecimiento de los seres queridos Por otro censura a los que olvidan con excesiva prontitud a sus muertosrdquo Lrsquoesmentat refrany ben habitual encara avui en dia disposava a lrsquoegravepoca de Cervantes drsquouna versioacute que ens transmet COVARRUBIAS (1977 [1611] p 693 sv hogaza) El muerto a la cava y el vivo a la hogaza2163 variant amb cava en lloc de sepultura que a IRIBARREN (19744 p 5822164) desperta meacutes confianccedila que no pas la quixotesca per tal com ldquoRecueacuterdese a este propoacutesito lo que ya advertiacute en otro lugar que Cervantes hace que Sancho trabuque los refranesrdquo

2158 Acompanyat de la nota (I Cap 19 p 225 n 52) ldquolaquoEl muerto al hoyo y el vivo al bolloraquo es la forma actual de este refraacutenrdquo 2159 Amb el seguumlent comentari a peu de pagravegina (2007 I p 182 n 357) ldquoAici icircncepe seria proverbelor emise de Sancho icircntr-un mod atacirct de specific pentru personalitatea lui Icircn text laquoVaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogazaraquo Mai curentă e versiunea laquoEl muerto a la fosada y el vivo a la hogazaraquordquo [lsquoAquiacute comenccedila la segraverie dels refranys emesos per Sancho drsquouna manera tan especiacutefica per a la seva personalitat Al text laquoVaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogazaraquo Meacutes habitual eacutes la versioacute laquoEl muerto a la fosada y el vivo a la hogazaraquorsquo] 2160 Vegeu la nota anterior en quegrave Mărculescu tambeacute es manifesta en el mateix sentit Drsquoaltra banda aprofitem per afegir que Vian Cozzi tradueixen el refrany que ens ocupa de la seguumlent faisoacute Il morto alla sepoltura e il vivo alla pagnotta 2161 Paregravemia que en aquest cas VIAN COZZI (1960 I p 205) tradueixen per Mando al diavolo baracche e burattini e me ne vo 2162 En realitat Vizcarrondo es basa en la variant Muerto al hoyo y el vivo al bollo 2163 Amb la glossa ldquopor maacutes sentimiento que los vivos tengan de los muertos en dexaacutendolos en la sepultura se vienen a comer a casardquo 2164 Iribarren a progravepogravesit del refrany El muerto al hoyo y el vivo al bollo comenta ldquoRefraacuten que denota el pronto consuelo que por lo regular tienen los hombres en la peacuterdida de sus parientes y amigosrdquo

405

Tambeacute Correas ens ofereix tres paregravemies de sentit afiacute (CORREAS 2000 [1627] p 283 nuacutem 881) El muerto a la fosada y el vivo a la hogaza El muerto a la huesa y el vivo a la mesa i El muerto a la mortaja y el vivo a la hogaza2165

Pel que fa a drsquoaltres equivalents romagravenics CASADO et alii (1998 p 822166) acompanyen la

paregravemia El muerto al hoyo y el vivo al bollo de la versioacute francesa Les morts sont bientocirct oublieacutes

i de la italiana I morti e gli andati presto sono dimenticati2167 Aprofitem lrsquoavinentesa per

consultar les traduccions quixotesques drsquoOUDIN CASSOU (2002 [1949] p 214) de FANLO

(2010 [2008] I p 251) i de BODINI (2005 [1957] I p 182) els quals respectivament ens

brinden les seguumlents versions Le mort srsquoen aille agrave la seacutepulture et le vif agrave la pacircture Le deacutefunt

aux funeacuterailles le vif aux victuailles i I morti alla terra i vivi alla scodella2168 Si en voleu una

versioacute encara meacutes diagravefana us hi afegim el portuguegraves Tenha o morto onde jazer e o vivo onde

comer2169 (SERRAS 2005 p 102)

A lrsquohora de cercar equivalents en romanegraves no eacutes pas el refrany del Quijote sinoacute la variant El

muerto al hoyo y el vivo al bollo la que ens duu a bon port Tant a CALCIU et alii (1979 p 640

sv mort) com a CALCIU SAMHARADZE (20052 p 640 sv muerto) lrsquoesmentada paregravemia

castellana sersquons tradueix per Morţii cu morţii şi viii cu viii [lsquoEls morts amb els morts i els vius

amb els viusrsquo] amb agravemplia presegravencia al refranyer romanegraves Morţiĭ cu morţiĭ şi viiĭ cu viiĭ2170

(ZANNE 2003 [1897] II p 614 nuacutem 5463) Morţii cu morţii [] viii cu viii (MUNTEAN 1967

p 257 nuacutem 5043) o beacute Morţii cu morţii viii cu viii (GHEORGHE 1986 p 268 nuacutem 258

BOTEZATU HAcircNCU 20033 p 129) Bo i passant a ambdoacutes traductors romanesos observem que

Mărculescu opta per una versioacute del tot literal mentre que Frunzetti es decanta per una

interpretacioacute del refrany quixotesc que li permet la rima asonant entre zăbranic [lsquovelrsquo] i

praznic2171 [lsquobanquet funerarirsquo] Cloem aquesta fitxa amb la lapidagraveria i per desgragravecia ben

encertada paregravemia Morţii călătoresc repede2172 [lsquoEls morts viatgen ragravepidrsquo] (DUŢĂ 1997 p

228 nuacutem 2504)

2165 Les dues uacuteltimes paregravemies es recullen com a variants de la primera 2166 I no oblidem pas la glossa incial ldquoLa experiencia demuestra que por mucho que se haya querido a un familiar una vez enterrado el difunto los vivos seguiraacuten haciendo vida normalrdquo 2167 Aixiacute mateix a BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 152 nuacutem III1064x) A SCHWAMENTHAL STRANIERO (1991 p 316 nuacutem 3457) I morti e gli andati presto son dimenticati 2168 A BOGGIONE MASSOBRIO (2004 p 152 nuacutem III1064w) en la variant I morti alla terra e i vivi alla scodella 2169 Altrament dit segons GHEORGHE (1986 p 268 nuacutem 258) O morto agrave cova e o vivo agrave fogaccedila 2170 Zanne esmenta un manuscrit francegraves del segle XV en quegrave consta el refrany Les morts avec les morts les vifz agrave a tousteacutee i lrsquoacompanya de la paregravemia valona Il faut vive avegrave les vivants (2003 [1897] II p 615 nuacutem 5463) Drsquoaltra banda tambeacute GHEORGHE (1986 p 268 nuacutem 258) esmenta lrsquoanterior refrany francegraves del segle XV 2171 Per a meacutes detalls sobre el mot praznic vegeu el refrany quixotesc El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 p 745) 2172 Amb lrsquoapunt ldquoproverb german cu semnificaţia că morţii sunt uitaţi repederdquo [lsquorefrany alemany amb la significacioacute que els morts soacuten oblidats ragravepidamentrsquo] De fet es tracta drsquoun vers de la vampiacuterica obra Lenore (1773) de Gottfried August Buumlrger (1747-1794) ldquoDenn die Toten reiten schnellrdquo que Bram Stoker (1847-1912) aprofitagrave per al seu no menys vampiacuteric Dracula (1897)

406

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272) Vegeu Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

407

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 7252173) Să-mi trăiască ea găina fie şi de cobe plină (PAPU 1965 II p 53) [lsquoQue em visqui ella() la gallina (encara que) estigui de pepida plenarsquo] Găină să trăiască vrea fie şi cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa gallina viure vol encara que sigui amb el panteix en ellarsquo] Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272) Găina să trăiască fie ea şi cu ţicircfnă (PAPU 1965 II p 583) [lsquoLa gallina que visqui encara que ella estigui amb la pepidarsquo] Găina să trăiască vrea chiar cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoLa gallina viure vol encara que (sigui) amb el panteix en ellarsquo]

ldquoLa pepita[2174] es una enfermedad que las gallinas suelen tener en la lengua y resulta en un

tumorcillo que no las deja cacarear por lo cual se entristecen y arrinconan en el gallinero

Viven pero algo mermadas de aquiacute que el refraacuten abogue por superar el sufrimiento y

continuar la existencia con buen aacutenimordquo2175 (LEYVA 2004 p 299)

Aquest optimisme final es veu frenat per la interpretacioacute prou meacutes atenuada de CAMPOS

BARELLA (1998 p 162 nuacutem 1616) ldquoAconseja que no se debe intentar el curar radicalmente

ciertos achaques habituales por el riesgo que se puede haber de perder la vidardquo consell que

topa amb el megravetode expeditiu escollit per Feacuteliciteacute la protagonista del conte Un Cœur simple de

Gustave Flaubert (1821-1880) la qual resol talment la pepida del lloro Loulou ldquoIl devint

malade ne pouvait plus parler ni manger Crsquoeacutetait sous sa langue une eacutepaisseur comme en ont

les poules quelquefois Elle le gueacuterit en arrachant cette pellicule avec ses onglesrdquo2176

Drsquoambdues versions romaneses que traslladen al peu de la lletra la paregravemia quixotesca ens

interessa el mot pepita El diccionari castellagrave-romanegraves de CALCIU SAMHARADZE (20052 p

708 sv pepita) el tradueix com a ldquo(zool) cobe ţacircfnă (pop) moartea-găinilor [lsquola mort de les

gallinesrsquo]rdquo i soacuten precisament els dos primers mots cobe i ţacircfnă2177 els que empra Papu Meacutes

2173 Acompanyat amb la nota (II Cap 5 p 725 n 15) ldquolaquolo primero es vivir aunque sea con incomodidadesraquo pues pepita es el laquotumorcillo bajo la lengua de la gallina que le dificulta comer cacarear y poner huevosraquo (veacutease tambieacuten II 65 1272)rdquo 2174 Segons el DRAE (sv pepita) ldquoTumor que las gallinas suelen tener en la lengua y no las deja cacarearrdquo COVARRUBIAS (1977 [1611] p 862 sv pepita) per la seva part i per al nostre benefici srsquohi esplaia forccedila meacutes ldquoUna enfermedad que le da a la gallina en la cabeccedila a modo de reuma y assiacute se dixo pepita quasi pituita y porque la pepita le impide el cacarear enronquecieacutendose dezimos no tener uno pepita quando habla con mucha libertad y despepitarse hablar sin pepita y despepitado el libre y suelto de lenguardquo 2175 OLMOS (19982 [1940] p 132) de manera molt meacutes emfagravetica alhora que moral afirma ldquoLa vida debe anteponerse a todo Esto encarece el presente refraacuten Es preferible vivir lisiado a morir en todo lo temporal se entiende porque es preferible perder la vida a cometer pecadosrdquo 2176 Agafem de referegravencia lrsquoedicioacute de Trois contes publicada a Pariacutes per les Eacuteditions Garnier Fregraveres lrsquoany 1961 (p 54) 2177 Mots que podriacuteem considerar sinogravenims El DEX (sv coacutebe1) ens participa que es tracta drsquouna ldquoBoală a găinilor care se manifestă prin apariția unei excrescențe cartilaginoase sub limbă [lsquoMalaltia de les gallines que es manifesta amb lrsquoaparicioacute drsquouna excrescegravencia cartilaginosa sota la llenguarsquo]rdquo i ens en doacutena com a sinogravenim țacircfnă mentre que la definicioacute drsquoaquest darrer mot (DEX sv ţacircfnă2) es limita a remetrersquons a lrsquoanterior cobe

408

sorprenent resulta la tria de Mărculescu el turquisme tignafes que el DEX (sv tignafeacutes)

defineix com a ldquo(Pop) Emfizem pulmonar (la animale [lsquoen animalsrsquo])rdquo mal que no ens sembla

coincident amb la inicial pepita i que de fet segons CALCIU et alii (1979 p 1013 sv

tignafes) equivaldria a ldquo(pop vet) hueacutelfago[2178] (el) asma de las caballeriacuteasrdquo

Drsquoaltres traductors han mantingut la gallinagravecia com a pal de paller de la traduccioacute si beacute nrsquohan

mudat la patologia en portuguegraves la gallina srsquoennuega Viva a galinha ainda que engasgada

(SERRAS 2005 Cap 5 p 345) o beacute ranqueja Viva a galinha ainda que coxinha (SERRAS

2005 Cap 65 p 584) mentre que en catalagrave lrsquoorigen mograverbid roman inconegut Visca la

gallina encara que malaltegi (CIVERA 1969 p 678-679) Defugint el gallinam Bodini ens

ofereix dues traduccions ad sensum que no ens podem estar de reproduir Tutto srsquoacquista

fuorcheacute lrsquoosso del collo (BODINI 2005 [1957] II Cap 5 p 627) i la impagable Egrave meglio aver

le corna che la croce (BODINI 2005 [1957] II Cap 65 p 1124) Per uacuteltim CALCIU

SAMHARADZE (20052 p 454 sv gallina) recullen encara que no per via quixotesca el refrany

Viva la gallina aunque viva con la pepita i el tradueixen amb una paregravemia que no ens resulta

del tot desconeguda2179 Rău cu rău dar mai rău fără rău [lsquoMalament amb (un) mal perograve pitjor

sense (cap) malrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942) Vegeu No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

2178 Al DRAE (sv hueacutelfago) ldquoEnfermedad de los animales que los hace respirar con dificultad y prisardquo 2179 Vegeu la fitxa del refrany quixotesc Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

409

410

8 PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA 81 BON VENT I PAREgraveMIA NOVA

ldquome parece que el traducir de una lengua en otra como no sea de las reinas de las lenguas

griega[1] y latina es como quien mira los tapices flamencos por el reveacutes que aunque se

veen las figuras son llenas de hilos que las escurecen y no se veen con la lisura y tez de la

hazrdquo (II Cap 62 p 1249)

Drsquoaquesta magniacutefica imatge quixotesca sembla fer-sersquon ressograve ZULUAGA (1999 p 547) a lrsquohora

drsquoestablir al seu parer el principal objectiu de tota traduccioacute literagraveria

ldquola traduccioacuten literaria debe tratar de ofrecer a sus lectores sin falsearlo el mundo

representado en el texto original Este debe seguir siendo considerado no soacutelo como punto

de partida sino tambieacuten como medida y modelo de sus traduccionesrdquo

Lrsquoexpressioacute tratar de ofrecer sersquons presenta drsquoallograve meacutes significativa per tal com la traduccioacute i

encara diriacuteem meacutes la traduccioacute perfecta no poques vegades esdeveacute si ens permeteu

lrsquooxiacutemoron una veritable quimera com afirma per citar-ne un exemple GARCIacuteA YEBRA (2006

p 19) ldquoDigo [traduccioacuten] satisfactoria no perfecta porque no hay ninguna traduccioacuten

perfectardquo Aixograve no obstant el mateix autor ens ofereix una segraverie de pautes a lrsquohora drsquoencarar-

nos amb el proceacutes de traduccioacute les quals es fonamenten en dues fases primordials ldquola fase de la

comprensioacuten del texto original y la fase de la expresioacuten de su mensaje de su contenido en la

lengua receptora o terminalrdquo (GARCIacuteA YEBRA 19973 I p 32) En el nostre cas dins drsquoaquest

agravembit literari ens interessa centrar-nos encara meacutes en un aspecte ben concret la traduccioacute

paremiologravegica eacutes a dir com abocar a una llengua drsquoarribada unes unitats paremiologravegiques que

per anar beacute haurien drsquoevocar les paregravemies de la llengua drsquoorigen Abocar i evocar vet aquiacute el

dilema i el perquegrave de tot plegat

ldquoLas unidades paremioloacutegicas son elementos que estaacuten fijados y forjados en la lengua

1 Nogensmenys parem esment al reguard amb quegrave Carles Riba afrontava la segona versioacute de lrsquoOdissea (la qual no endebades duia el seguumlent subtiacutetol novament traslladada en versos catalans per Carles Riba) ldquoEacutes sabut amb quina alternativa es troba el traductor drsquoun gran poema clagravessic o limitar-se a mostrar-lo de lluny o esforccedilar-se a fer-lo present En tots dos casos eacutes inevitable que perilli algun precioacutes element de lrsquooriginal En el primer la immediatesa (entenguirsquos beacute que no diem la facilitat) sense ella la poesia seragrave suggerida explicada no precisament viva en el seu miracle En el segon el traductor imitaragrave Meacutes que en el puacuteblic del seu poeta distant segles amunt pensaragrave en el seu propi atent a ell que li eacutes davant empraragrave les seves foacutermules expressives srsquoadaptaragrave a les seves habituds drsquoimaginacioacute cercaragrave els efectes a quegrave eacutes meacutes sensible li faragrave fer en suma la ilmiddotlusioacute que eacutes per a ell que fou originagraveriament creat el poema [hellip] No hi ha traduccioacute empresa amb un miacutenimum de responsabilitat en la qual no srsquohagi intentat un compromiacutes entre les dues tendegravenciesrdquo Per a lrsquoanterior passatge prenem com a referegravencia la pagravegina 7 de lrsquoedicioacute publicada a Barcelona per La Magrana (20022 [1948])

411

hablada y por ello el traductor debe buscar una equivalencia de significado[2] Un traductor

debe ser capaz de reconocer en un texto una unidad de este tipo y actuar buscando lo que

seriacutea una correspondencia equivalencia adaptacioacuten compensacioacuten o una traduccioacuten

literal etc que consiga aportar la misma carga expresiva y las mismas connotaciones que

un lector de la lengua original puede reconocer faacutecilmenterdquo (JARILLA 2008 p 119-120)

Per a aquesta tasca disposem al nostre favor de la tantes voltes arguumlida universalitat3 de les

paregravemies Certament lrsquoobservacioacute tenaccedil lrsquoaplicacioacute del seny i el pogravesit de saviesa popular que

posseeix tot grup humagrave srsquoha drsquoacabar sublimant velis nolis en una segraverie de formulacions

sentencioses amb un indiscutible rerefons atagravevic comuacute

ldquoLa gran majoria de proverbis sobretot els de caient meacutes sentencioacutes i elevat pertanyen al

fons comuacute de la cultura de tots els paiumlsos i soacuten com una sublimacioacute de lrsquoesperit humagrave

perpetuada a traveacutes de muacuteltiples generacions i civilitzacions variades i viuen profundament

en el meacutes amagat replec de lrsquoagravenima humana Cada poble perograve els doacutena una fesomia i un

gir especial acordat amb la seva psicologia i adaptat a la seva parla per la qual cosa en cada

cultura els proverbis prenen un aspecte i un caragravecter propis i especials sense deixar de

contenir el sentit universalrdquo (AMADES 1985 [1951] p 5)

En resum la finalitat de la traduccioacute paremiologravegica al nostre juiacute no eacutes altra que aconseguir

sempre que sigui possible una uniacutesona i uniacutevoca bordadissa de los mismos refranes con

distintos collares

2 En aquest sentit segons RĂDULESCU (2013 p 62) ldquoLorsqursquoil transfegravere le sens drsquoune pareacutemie drsquoune langue agrave lrsquoautre le traducteur remplit une double fonction de convertisseur et drsquoadaptateur du sensrdquo 3 Nrsquoagafem al vol un exemple en romanegraves ldquoSfaturile transmise [] din generaţie icircn generaţie au de cele mai multe ori un caracter universal fiind tot atacirct de binevenite pentru toţi oamenii indiferent de colţul de lume icircn care se află sau de vremurile icircn care vieţuiesc Această universalitate le conferă o şi mai mare autoritate icircn calitatea lor de bdquoicircndreptarldquo icircntr-ale vieţiirdquo [lsquoEls consells transmesos [] de generacioacute en generacioacute tenen la majoria de vegades un caragravecter universal essent igual de benvinguts per tothom indiferentment del racoacute de moacuten en quegrave es trobin o del temps en quegrave visquin Aquesta universalitat els confereix una autoritat encara meacutes gran en llur qualitat de laquoguiaraquo en tot allograve que representa la vidarsquo] (MILLIO 1999 p V)

412

82 QUI TEacute LrsquoEINA FA FEINA (CRITERIS PER A UNA TRADUCCIOacute PAREMIOLOgraveGICA)4

ldquole problegraveme que le traducteur doit surmonter dans le cadre de la traduction pareacutemiologique

est drsquoabord de reacuteussir agrave trouver un eacutequivalent dans la langue-cible et ensuite agrave obtenir une

reacuteaction similaire de la part de lrsquoeacutetranger qui lit ou entend la pareacutemie Sa tacircche est facile

lorsque les pareacutemies existent sous des formes plus ou moins rapprocheacutees dans les deux

langues-cultures mais lorsqursquoil y a des eacutecarts culturels eacutevidents il se voit devant un

dilemme preacuteserver lrsquoeacutetrangeacuteiteacute des eacuteleacutements concerneacutes pour donner un plus drsquoauthenticiteacute

et de couleur locale ou privileacutegier par goucirct ou par neacutecessiteacute lrsquoexpression du sens rdquo

(RĂDULESCU 2013 p 62)

La traduccioacute paremiologravegica a fi de catalogar i teoritzar les diferents versions en quegrave una

paregravemia perveacute a una nova llengua ha elaborat una segraverie de criteris la terminologia dels quals

acostuma a mostrar-se drsquoallograve meacutes voluble drsquoautor a autor5 En aquest apartat doncs intentarem

bo i aprofitant les ensenyances drsquoalguns experts en traduccioacute paremiologravegica afaiccedilonar una

metodologia progravepia que srsquoadapti al nostre corpus de referegravencia i que alhora pugui resultar de

certa utilitat de cara a posteriors treballs

Drsquoantuvi considerem que cal foragitar drsquoarrel el mot traduccioacute de la terminologia aplicada als

procediments emprats per tal com aquest concepte genegraveric al capdavall no eacutes sinoacute lrsquohiperogravenim

dels diferents criteris els quals ben entegraves no persegueixen altra cosa que una traduccioacute

escaient Aquiacute emperograve la finalitat no justificaragrave pas els mitjans ja que aquesta no ens interessa

tant com el modus operandi el qual ens permetragrave dividir els diversos procediments en dos grans

grups en primer lloc aquells en quegrave el traductor aconsegueix trobar una versioacute paregravemica

preexistent en la llengua drsquoarribada i segonament aquells en quegrave la versioacute escollida per a la

llengua de la traduccioacute (o drsquoarribada) no hi coincideix amb cap forma paregravemica genuiumlna A

lrsquohora de batejar els dos procediments esmentats ens hem decantat respectivament per

equivalegravencia i anostrament amb els quals independentment de les subdivisions que

desenvoluparem a continuacioacute volem palesar-ne la seguumlent distincioacute fonamental tota

equivalegravencia suposa que el traductor ha arribat a una solucioacute paregravemica legiacutetima ja sigui a traveacutes

drsquouna versioacute ad litteram o beacute ad sensum de lrsquooriginal En el cas de lrsquoanostrament6 en canvi el

traductor no reiumlx a traslladar lrsquooriginal a la llengua drsquoarribada per mitjagrave drsquouna paregravemia genuiumlna

4 Totes les versions romaneses analitzades al llarg de les fitxes es troben agrupades en un annex final bo i seguint els criteris que srsquoesmenten a continuacioacute 5 Compareu a tall drsquoexemple la terminologia emprada per UGARTE (2001 p 137-138) amb la de GUIL (2008 p 169-177) JERŠIN (2009 p 189-193) o MOGORROacuteN (2013 p 352-353) 6 Belliacutessim mot que pouagraverem per primera vegada a UGARTE (2001 p 137) i que en efecte figura al DIEC com a derivat nominal drsquoanostrar verb que segons el mateix diccionari (sv anostrar3) significa ldquoTraduir a la nostra llenguardquo Noteu que en el nostre idiolecte el concepte es tenyeix drsquoun cert derrotisme puix que engloba totes les versions paremiologravegiques en quegrave el traductor no ha estat capaccedil de trobar un equivalent paregravemic al refrany de referegravencia

413

i per tant es veu constret a fer-se seva (eacutes a dir si ho voleu en primera persona del plural a fer-

nos nostra en consequumlegravencia a anostrar-nos) la paregravemia de referegravencia per mitjagrave drsquouna paragravefrasi

drsquoun calc o fins i tot drsquouna versioacute que presenti cert caient paregravemic per mor sobretot de la

rima del ritme o de lrsquoalteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase

821 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM

Segons el criteri metodologravegic proposat per MOGORROacuteN (2013 p 352) ldquoLa premiegravere solution

passe par la recherche drsquoun eacutequivalent pareacutemiologiquerdquo Es tracta drsquoun procediment que

UGARTE (2001 p 137) bateja com a traduccioacute per equivalent preexistent (TEP) i defineix

talment ldquoSegons aquest procediment el traductor utilitza una paregravemia repertoriada en la llengua

de traduccioacute (LT) que teacute el mateix sentit que la paregravemia de la llengua original (LO)rdquo Aixograve no

obstant si beacute ambdoacutes autors creiumln un apartat per a les paregravemies de la llengua original que es

resolen en paregravemies genuiumlnes en la llengua drsquoarribada no esmenten un aspecte al nostre

entendre prou important i de quegrave JERŠIN (2009 p 189) es fa ressograve quan postula una categoria

especiacutefica per a la traduccioacuten con equivalencia formal la qual cosa ldquosignifica traducir la

expresioacuten original palabra por palabra antildeadiendo otros elementos soacutelo cuando esto se revela

necesario para la correccioacuten gramaticalrdquo En aquest mateix sentit GUIL (2008 p 169) anomena

aquest tipus de procediment equivalencia plena solucioacute que es produeix quan ldquoun contingente

importante de las paremias del texto original es simplemente sustituido por otra paremia

equivalente existente en italiano[7]rdquo A la mateixa pagravegina lrsquoautora ens indica ldquoSe trata de

aquellos numerosos casos en los que las paremias tienen un origen cultural comuacutenrdquo com per

exemple ldquola Biblia [] la cultura latina [] o la doctrina cristianardquo8 (2008 p 170) Serveixin

les citacions anteriors per palesar el nostre complet acord a lrsquohora de distingir dins el grup de

les equivalegravencies aquelles que coincideixen formalment o literal amb la paregravemia original (eacutes a

dir les equivalegravencies elaborades ad litteram) drsquoaquelles altres que recullen el sentit de la

paregravemia original si beacute formalment se nrsquoallunyin (val a dir doncs les equivalegravencies afaiccedilonades

ad sensum)

Pel que fa al corpus estudiat hem preferit dividir aquesta categoria en dos grups les

equivalegravencies ad litteram pures9 eacutes a dir quan la traduccioacute coincideix paraula per paraula amb

7 Us recordem que lrsquoautora se centra en la traduccioacute de les paregravemies del Quijote a diferents versions italianes 8 En un segon apartat GUIL (2008 p 172) hi colmiddotloca ldquoaquellas paremias que proceden de una fuente comuacuten sin que dicha fuente sea claramente identificable o esteacute identificadardquo 9 Per exemple a propogravesit del refrany quixotesc No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312) la seguumlent traduccioacute de FRUNZETTI (1965 I p 333) Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo] Aquesta paregravemia amb lrsquoalternanccedila verbal No se ha de mentar ndash Nu trebuie să vorbeşti [lsquoNo has de parlarrsquo] ens va com anell al dit per apuntar el seguumlent quan la diferegravencia entre la paregravemia original i la versioacute romanesa rau nomeacutes en un matiacutes de conjugacioacute o tractament verbal no pas de sentit legravexic encabim aquest tipus de solucions dins el grup drsquoequivalegravencies ad litteram pures eacutes el cas per exemple de la versioacute de PAPU

414

lrsquooriginal quixotesc i les equivalegravencies ad litteram impures10 grup en quegrave inclouriacuteem aquelles

versions que presenten canvis en la formulacioacute tot i tractar-se drsquoidegraventics referents

822 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM

ldquoEn Meacutexico -tierra de grandes dichos- hay uno estupendo para referirnos a algo que nos

deja indiferentes laquoEso me hace lo que el viento a Juaacuterezraquo El origen de acuerdo con un

informador bien ilustrado fue un huracaacuten en Oaxaca que arrasoacute con toda la poblacioacuten pero

dejoacute intacta en la plaza Mayor la estatua de don Benito Juaacuterezrdquo (GARCIacuteA MAacuteRQUEZ 1982)

Aquest exemple del malaurat Garciacutea Maacuterquez11 resulta incomprensible meacutes enllagrave de la

immediata realitat12 mexicana i ens palesa que ldquoLa meta final de la traduccioacuten paremioloacutegica es

traducir siempre el sentido la estructura loacutegico-semioacutetica del dicho lo que a menudo comporta

prescindir de las referencias extralinguumliacutesticasrdquo (NIKOLAacuteEVA 1997 p 448) Per la seva banda

BOQUERA (1994 p 90) a partir de la paregravemia anglesa None is worse shod than the shoemakerrsquos

wife postula que lrsquoadequat equivalent en castellagrave idegraventic en sentit13 perograve ben divers pel que fa

als esmentats referents extralinguumliacutestics seria En casa de herrero cuchillo de palo bo i

considerant que ldquoCon esta traduccioacuten se intenta mantener el sentido del original reproduciendo

una realidad extralinguumliacutestica diferente con un contenido linguumliacutestico o significado tambieacuten

distintordquo

Lrsquoesmentat procediment caracteritzat pel fet de traduir ldquoconcepto por concepto sentido por

sentido y no palabra por palabrardquo JERŠIN (2009 p 189) lrsquoanomena traduccioacuten con

equivalencia dinagravemica mentre que GUIL (2008 p 17314) opta per equivalencia parcial la qual

(1965 II p 383) Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] en quegrave fără să vadă [lsquosense veurersquo] no coincideix amb el vea de la paregravemia quixotesca El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068) 10 A tall drsquoexemple esmentem la solucioacute de PAPU (1965 II p 477) Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo] Si beacute resulta evident la diferegravencia formal amb lrsquooriginal quixotesc Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164) aixograve no obstant considerem que els referents humagrave i tegravextil soacuten idegraventics motiu pel qual no faria sentit considerar-la una ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo classificacioacute que reservem com anteriorment comentagravevem per als casos drsquoigual sentit amb referent divers 11 Escrivim aquestes liacutenies lrsquoendemagrave de la mort del premi Nobel (18 drsquoabril de 2014) 12 Lrsquoexemple mexicagrave ens fa pensar en una altra maltempsada que patiacute la nostra vila regalada del Vendrell el 29 de setembre de 1913 lrsquoanomenat ldquoaiguat de Sant Miquelrdquo que provocagrave una segraverie de catastrogravefiques inundacions A partir drsquoaquest fet a la vila ha quedat el fraseologisme Ploure com Semblar lrsquoaiguat de Sant Miquel que si hagueacutessim de traslladar a drsquoaltres llenguumles necessitaria una realitat extralinguumliacutestica adequada eacutes a dir ldquoA la captacioacuten del sentido actualizado por la paremia original en el texto ha de seguir el trabajo de buacutesqueda por parte del traductor de aquella paremia de la lengua de llegada que esteacute refrendada por el uso y que ofrezca una correspondencia maacutes cercana con la de partidardquo (GUIL 2008 p 173) 13 En aquest sentit segons PRIVAT (1997 p 512) ldquoLe point de deacutepart de la reacuteflexion sur la traduction de proverbes relegraveve drsquoune eacutevidence les proverbes appartiennent agrave la sagesse populaire et la sagesse populaire eacutetant universelle il est loisible de penser que les mecircmes veacuteriteacutes apparaissent sous des formes diverses drsquoune langue agrave lrsquoautrerdquo 14 Lrsquoautora ens apunta ldquose da una coincidencia fundamental de sentido pero la base metafoacuterica seleccionada en cada lengua es diversardquo

415

respecte a lrsquoequivalencia plena (ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo en el nostre cas) presenta un major

grau de dificultat

ldquoMientras que la existencia de un equivalente pleno permite la traduccioacuten en cierto modo

laquoautomaacuteticaraquo el recurso a la equivalencia parcial ndashaunque respetuosa estiliacutesticamente de la

carga paremioloacutegica del texto- constituye un procedimiento arriesgado en cuanto que

depende esencialmente de que el traductor haya comprendido cabalmente no ya soacutelo la

laquoletraraquo de la paremia de partida sino tambieacuten su valor traslaticio dentro del co(n)texto de

uso y de que sea capaz de encontrar otra en la lengua de llegada -si existe- que tenga yo

produzca ese mismo valor sin empobrecer o cercenar el textordquo (GUIL 2008 p 173-174)

Un exemple drsquoaquesta ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo espigolat de PAPU (1965 II p 481) podria

ser el refrany romanegraves Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti [lsquoDel coix si

trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo] versioacute del quixotesc Cuando a Roma fueres haz como

vieres (II Cap 54 p 1169) Aixograve no obstant tambeacute incloem en aquesta categoria les paregravemies

amb dos o meacutes referents un dels quals srsquoallunya completament de la formulacioacute original eacutes el

cas de la solucioacute de FRUNZETTI (1965 I p 205) per al quixotesc La alabanza propria envilece

(I Cap 16 p 185) Lauda de sine nu miroase a bine [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo] Com

podem observar el referent actor eacutes a dir La alabanza propia coincideix en ambdoacutes casos

perograve no pas el referent verbal envilece el qual en romanegraves put drsquoallograve meacutes

823 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS

ldquoCuando no existe o el traductor no encuentra en la lengua de llegada una paremia

equivalente a la original puede recurrir a su lsquointerpretacioacutenrsquo y exposicioacuten amplificativa[15]

explicitando su carga semaacutentico-pragmaacutetica impliacutecita En consecuencia aunque se

mantiene el sentido se pierde la correspondiente aportacioacuten de la componente

paremioloacutegica como si se tratase de un recurso compositivo prescindiblerdquo (GUIL 2008 p

175)

Vet aquiacute doncs la primera variant drsquoanostrament la qual davant la impossibilitat de trobar una

solucioacute paregravemica genuiumlna al refrany original decideix ldquoutiliser une paraphrase pour reproduire

le sens de ce proverberdquo (MOGORROacuteN 2013 p 353) Aixograve no obstant tal com exposava Guil

ldquola traduction explicative drsquoun proverbe lui fait perdre ses proprieteacutes essentielles le figement le

caractegravere meacutetaphorique et la prosodierdquo (RĂDULESCU 2013 p 62)

15 En aquest sentit JERŠIN (2009 p 189) estableix un criteri anomenat traduccioacuten con paraacutefrasis en quegrave ldquolos traductores [] optan por explicar el refraacuten original es decir interpretarlo ampliando el textordquo

416

Per la seva banda UGARTE (2001 p 137) formula lrsquoanomenada TNI (NL) Traduccioacute no

idiomagravetica (no literal)cedil la qual es doacutena sempre que ldquoEl traductor fa una versioacute no idiomagravetica i no

literal generalment una paragravefrasi o una reformulacioacute de la paregravemia de la LO[16] quan no troba

―o no existeix― un equivalent repertoriat en la LT[17]rdquo En el nostre cas aquest grup de

paragravefrasis o reformulacions de la paregravemia original lrsquoanomenarem ldquoanostrament paraphrastici

generisrdquo bo i remarcant-hi les dues principals caracteriacutestiques drsquoaquest procediment una

solucioacute de careacutes no paregravemic que esdeveacute una versioacute glossada io amplificada del referent

drsquoorigen A tall drsquoexemple heus aquiacute la proposta de PAPU (1965 II p 49) per al quixotesc

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719) Se mai iveşte de bună seamă

şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi [lsquoEacutes evident

que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en

quegrave eacutes millor que et retirisrsquo]

824 ANOSTRAMENT AD LITTERAM

ldquoOtra posibilidad en el caso de que el traductor no disponga por la[s] razones que sean de

paremia equivalente en la lengua meta es que proceda a su traduccioacuten literal conserva las

imaacutegenes o metaacuteforas utilizadas pero se pierden naturalmente los valores asociados al uso

de la paremia puesto que no es reconocida como tal por la comunidad de llegadardquo (GUIL

2008 p 176)

Lrsquoesmentat procediment que Guil anomena calco coincideix amb lrsquoanostrament literal (AL)

drsquoUGARTE (2001 p 137) el qual es caracteritza perquegrave ldquoEl traductor fa una versioacute literal de la

paregravemia de la LO[18] quan no troba ―o no existeix― un equivalent repertoriat en la LT[19]rdquo eacutes a

dir suara clar i francegraves amb mots de MOGORROacuteN (2013 p 352) ldquoconsiste agrave reacutealiser la

traduction litteacuterale drsquoun proverberdquo

En la nostra classificacioacute hem optar per repetir-hi la caracteritzacioacute ad litteram de tal manera

que entre la ja comentada ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo i lrsquoactual ldquoanostrament ad litteramrdquo quedi

clar que drsquouna banda ambdoacutes procediments elaboren una versioacute literal de la paregravemia original

perograve que drsquoaltra banda mentre la denominacioacute equivalegravencia ens palesa una solucioacute paregravemica

genuiumlna en la llengua drsquoarribada la drsquoanostrament ens indica que aquesta solucioacute resulta un calc

sense cap mena de tradicioacute paremiologravegica

16 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 17 Eacutes a dir la llengua de la traduccioacute 18 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 19 Eacutes a dir la llengua de la traduccioacute

417

Dins drsquoaquest apartat pot sobtar la presegravencia drsquoalguns referents biacuteblics els quals per logravegica

caldria encabir al sac de les ldquoequivalegravencies ad litteramrdquo puix que sorgeixen drsquouna deu cultural

comuna eacutes el cas per exemple del quixotesc (i drsquoantuvi biacuteblic) El que vee la mota en el ojo

ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068) el qual en la versioacute de PAPU (1965 II p

383) esdeveacute Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui [lsquoAquell

que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo] una paregravemia profusament

representada als reculls romanesos Tanmateix quan aquests passatges biacuteblics no apareixen als

nostres reculls de referegravencia i per tant no gaudeixen de tradicioacute paremiologravegica som partidaris

de considerar-los anostraments no pas equivalegravencies20 com seria el cas del refrany A quien se

humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132) que FRUNZETTI (1965 I p 154) fent-se ressograve del

corresponent passatge biacuteblic tradueix talment Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă [lsquoAl

que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

825 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

ldquoLa struttura statisticamente piugrave comune dei proverbi egrave quella dellrsquoisocolon cioegrave di una

specie di suddivisione binaria[21] del proverbio in cui si fronteggiano due segmenti che si

specchiano dialogano e si rimandano lrsquoun lrsquoaltro egrave il dicolon cioegrave la ripartizione del

proverbio in due membri che sintatticamente si contrappongonordquo (BALDUCCI 2011 p

153)

ldquoAquesta nova versioacute [] pot ser literal perograve sempre ha de conservar una forma paregravemica a traveacutes del ritme la rima el caragravecter sentencioacutes o lrsquoalteracioacute de lrsquoordre dels termes de la sentegravenciardquo Vet aquiacute com UGARTE (2001 p 137) caracteritza lrsquoanostrament en forma de paregravemia (AFP) procediment que el traductor utilitza quan no troba o no existeix cap paregravemia testimoniada per escrit en la llengua drsquoarribada Com explicava Balducci en el fragment que encapccedilala aquest apartat pot obtenir-se un cert caient paregravemic gragravecies a una subdivisioacute binagraveria22 del refrany no endebades RIQUER (1950 p 20) vincula els refranys amb el popular rodoliacute

ldquoUn pareado puede encerrar una maacutexima o agudeza epigramaacutetica y de hecho innumerables

refranes castellanos no son otra cosa que dos versos que generalmente desiguales y en rima

asonante forman un pareadordquo

20 Recordem que la diferegravencia bagravesica entre equivalegravencia i anostrament rau en el fet que lrsquoequivalegravencia pressuposa lrsquoexistegravencia drsquouna paregravemia ad litteram o beacute ad sensum en la llengua de la traduccioacute 21 Igualment tambeacute MELIS (1999 p 375) ens parla de la ldquostruttura binaria del proverbio la quale non egrave certamente lrsquounica ma egrave comunque la piugrave caratteristica e la piugrave indagata dai paremiologirdquo I aixiacute mateix suara de la ploma drsquoAMADES (2008 [1933] p 20) ldquoEn totes les llenguumles la gran majoria de proverbis estan formats per dos o meacutes versets que rimen i ritmen amb una gran justesa i gragravecia Nrsquohi ha molts drsquoaltres que sense rimar ni consonar estan posseiumlts drsquouna musicalitat excelsa que els doacutena un ritme graciosiacutessim posseiumlt drsquouna gran delicadesa i escaienccedilardquo 22 Pel que fa a les parts drsquoaquesta subdivisioacute binagraveria ldquoLa primera rep el nom de premissa i eacutes la que planteja proposa o inicia el tema la segona el de complement i resol defineix clou o de vegades contradiu la proposicioacute plantejada per la premissardquo (AMADES 2008 [1933] p 14)

418

A meacutes de lrsquoestructura binagraveria Riquer esmenta la rima la qual en efecte esdeveacute un tret bagravesic a

lrsquohora drsquoimprovisar una falsa paregravemia puix que ldquoLa presencia de rasgos como el bimembrismo

y la rima[23] (total o parcial) parece ser un fenoacutemeno universalrdquo (ANSCOMBRE 1999 p 26) Aixiacute

doncs i dit en altres mots ldquoUna gran part de la potent forccedila del refrany radica en la seva forma

rimada i ritmada[24]rdquo (AMADES 2008 [1935] p 13) una forma ritmada vehiculada a traveacutes del

bimembrisme que ens permetria establir una connexioacute directa entre els conceptes de megravetrica i

refrany

ldquoMaacutes bien que un sistema de rima parece ser esta meacutetrica paremioloacutegica una riacutetmica las

asonancias y homofoniacuteas actuacutean como marcas riacutetmicas[25] y no como marcas fonoloacutegicas o

acuacutesticas En breves teacuterminos de lo que se trata en los refranes si no estoy equivocado es

de llevar un compaacutes y a este fin no hay mal principio reiteraciones aliteraciones

antonimias etcrdquo (ANSCOMBRE 1999 p 34)

En la nostra terminologia ens hem decantat per batejar aquest procediment26 com a

ldquoanostrament sub specie paroemiaerdquo per tal com drsquouna banda es tracta drsquoun recurs mancat de

tradicioacute paremiologravegica en la llengua drsquoarribada (anostrament) i drsquoaltra banda el tractament a

quegrave se sotmet es caracteritza per dotar-lo drsquoun cert caient paregravemic del qual en resulti ldquoun faux

proverbe qui ne sera pas une traduction litteacuterale dans la langue cible qui respectera les

caracteacuteristiques linguistiques phoneacutetiques ainsi que rythmiques du proverbe du texte et de la

langue sourcerdquo (MOGORROacuteN 2013 p 352) comptat i debatut un procediment sub specie

paroemiae que en el nostre cas i pel que fa a ambdues traduccions romaneses drsquoentre els

muacuteltiples mecanismes que poden dotar una traduccioacute drsquoaquest caient paregravemic hem cregut

distingir-nrsquohi tres tipus una forma rimada27 (eacutes a dir basada en la rima) una forma ritmada28

(per tant fonamentada en el ritme) i una tercera en base a lrsquoalteracioacute de lrsquoordre logravegic de la

frase29

23 En aquest sentit JERŠIN (2009 p 193) no srsquoestagrave drsquoesmentar ldquootra caracteriacutestica de las traducciones de las paremias la traduccioacuten rimada de paremias (las traducciones rimadas dan la impresioacuten de paremias que en r[e]alidad no existen bajo esa forma en la lengua meta)rdquo 24 Segons GARCIacuteA-PAGE (1993 p 53) ldquoes frecuente la consecucioacuten a la vez de un ritmo tonal apoyado en la pausa y la estructuracioacuten binaria y la rima aunque tales fenoacutemenos no concurran siemprerdquo 25 El mateix autor postula ldquoLos refranes presentan estructuras riacutetmicas como todo lo que afecta a la vida del hombre vista desde un punto de vista material eso es cuando se define como ser lsquonaturalrsquo []rdquo (ANSCOMBRE 1999 p 35) 26 Curiosament Guil no es fa ressograve drsquoaquest recurs entre els seus criteris tot i que tenint en compte que siacute que hi contemplava el calco (en la nostra terminologia ldquoanostrament ad litteramrdquo) podria haver-ne derivat un possible calco pareacutemico 27 Per exemple la traduccioacute de FRUNZETTI (1965 I p 244) corresponent al quixotesc Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225) Mortul sub zăbranic şi viii la praznic [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo] 28 Vegeu la traduccioacute de PAPU (1965 II p 190) que correspon al quixotesc Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872) Aticirctea parale faci cicircte parale ai [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo] 29 A tall drsquoexemple esmentem la versioacute de PAPU (1965 II p 517) corresponent al quixotesc De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205) De nerecunoscători geme iadul [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo]

419

826 QUANDOQUE HOMERUS

Per al tiacutetol drsquoaquest darrer apartat ens hem permegraves drsquoestrafer el famoacutes vers horaciagrave ldquoquandoque

bonus dormitat Homerusrdquo30 (Epistula ad Pisones v 359) bo i llevant-ne el predicatiu bonus i el

verb dormitat Amb aquesta reserva no pretenem sinoacute remarcar el fet que els lapsus calami

involuntagraveries badades en el cas homegraveric a voltes sorgeixen drsquouna intencionalitat ben marcada

Dins drsquoaquest apartat hi inclourem dos grups lrsquoerror i lrsquoomissioacute

8261 Error

Vet aquiacute aquell cas en quegrave ldquoEl traductor fa una versioacute errogravenia de la paregravemia de la LO[31]

generalment a causa de la incomprensioacute de lrsquooriginalrdquo (UGARTE 2001 p 138) Segons aquesta

autora ldquolrsquoerror no eacutes progravepiament un criteri perquegrave no eacutes sistematitzable perograve cal tenir-lo en

consideracioacute perquegrave ogravebviament altera el sentit de lrsquooriginalrdquo Per la seva banda JERŠIN (2009

p 189) anomena aquest supogravesit traducciones incorrectas i hi inclou les ldquoparemias

equivocadamente entendidas y por consiguiente equivocadamente traducidas o parafraseadasrdquo

Quant al corpus estudiat nomeacutes hi hem espigolat un error mentre en lrsquooriginal quixotesc Tanto

se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024) es palesa la igualtat

entre les dues possibilitats (eacutes a dir entre perdre por carta de maacutes o por carta de menos) en

romanegraves PAPU (1965 II p 340) interpreta que eacutes molt millor perdre por carta de maacutes i per

tant Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que

entrebancar-sersquo]

8262 Omissioacute

Finalment en el cas de lrsquoomissioacute ldquoEl traductor omet la paregravemia de forma involuntagraveria (oblit) o intencionada[32] (reformulacioacute drsquoun fragment incomprensioacute de lrsquooriginal)rdquo (UGARTE 2001 p 138) No srsquoha de confondre amb lrsquoerror dessuacutes esmentat puix que es pot tractar drsquouna decisioacute deliberada a partir de diverses causes ldquoincomprensioacute de la llengua original compensacioacute de la paregravemia en una altra part del text o casos de traduccioacute lliurerdquo (UGARTE 2001 p 138) Pel que al nostre corpus respecta nrsquohi hem espigolat un parell primerament PAPU (1965 II p 92) srsquooblida de traduir el cervantiacute Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766) i en segon lloc MĂRCULESCU (2007 II p 497) per al quixotesc Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 ) omet la segona part de la formulacioacute original Un adacircnc cheamă pe altul [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo]

30 Segons la traduccioacute proposada per PERIS (2001 p 141 nuacutem 2417) ldquofins el bon Homer fa de tant en tant una becainardquo amb la glossa ldquofins i tot el gran Homer eacutes negligent i descurat en la seva obrardquo 31 Eacutes a dir la llengua drsquoorigen 32 En aquest sentit MOGORROacuteN (2013 p 353) ens apunta una solucioacute paremiologravegica que ldquoconsistera agrave eacuteliminer du texte cible un proverbe embarassantrdquo

420

9 CONCLUSIONS

En lrsquoanterior quadre presentem un detallat resum estadiacutestic de les traduccions quixotesques

romaneses analitzades en la part central drsquoaquest treball1 En primer lloc segons la divisioacute que

hem establert entre equivalegravencies i anostraments observem que la traduccioacute de FRUNZETTI

PAPU (1965) ha resolt el 23rsquo27 de paregravemies cervantines amb algun tipus drsquoequivalent eacutes a dir

de paregravemia preexistent en romanegraves2 la traduccioacute de MĂRCULESCU (2007) en canvi nomeacutes hi

ha reeixit en un 8rsquo4 Aixiacute doncs quant a lrsquoanostrament (una solucioacute no genuiumlna en romanegraves)

el percentatge de Mărculescu srsquoeleva a un 91rsquo1 prou superior al 75rsquo7 de Frunzetti Papu en

quegrave com degraveiem abans gairebeacute una de cada quatre solucions resulta genuiumlnament romanesa

Drsquoaltra banda tambeacute ens interessa fixar-nos en un tipus concret drsquoanostrament aquell afaiccedilonat

1 Tingueu en compte que totes aquestes versions romaneses srsquoesmenten a lrsquoannex bo i seguint la mateixa pauta del nostre quadre 2 Per obtenir aquest resultat sumem les xifres corresponents a les ldquoequivalegravencia ad litteramrdquo i ldquoequivalegravencia ad sensumrdquo

CRITERIS

TRADUCTORS FRUNZETTI PAPU MĂRCULESCU

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM

PURA 2 12 14

IMPURA 4 9 3

EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM 6 14 0

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS 5 20 2

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

FORMA RIMADA 5 25 47

FORMA RITMADA 3 6 9

ALTERACIOacute DE LORDRE DE LA FRASE

0 5 5

ANOSTRAMENT AD LITTERAM

PUR 5 19 72

IMPUR 8 52 49

QUANDOQUE HOMERUS

ERROR 0 1 0

OMISSIOacute 0 1 1

TOTAL 38 164 202

421

sub specie paroemiae puix que els autors intenten arribar a una versioacute que transmeti un cert

caient paregravemic Amb aquest procediment Frunzetti Papu han resolt un 21rsquo8 de paregravemies

quixotesques mentre que Mărculescu un 30rsquo2

Gragravecies a aquestes dades podem arribar a un resultat que reculli totes aquelles solucions que a

un neogravefit de la llengua romanesa podrien semblar possibles oi plausibles refranys en aquest

cas doncs sumem els resultats dels dos tipus drsquoequivalegravencies (ad litteram i ad sensum) i els de

lrsquoesmentat ldquoanostrament sub specie paroemiaerdquo i nrsquoobtenim un percentatge drsquoun 45 en el cas

de Frunzetti Papu i drsquoun 38rsquo6 per part de Mărculescu Vet aquiacute com aquest resultat en

comparacioacute al global de les equivalegravencies (ad litteram i ad sensum) srsquoiguala molt meacutes entre

ambdues traduccions pel fet que Mărculescu opta repetidament per ldquocalcarrdquo el refrany

quixotesc bo i dotant-lo se possibile de cert caient paregravemic

Drsquoaltra banda quant a lrsquoelevat nombre drsquoldquoanostraments ad litteramrdquo per part de Mărculescu no

menys drsquoun 60 (en el cas de Frunzetti Papu un 41rsquo5) resulten drsquoallograve meacutes reveladores les

notes 658 1022 i 1969 del setegrave capiacutetol en les quals Mărculescu si beacute ens proposa a peu de

pagravegina una equivalegravencia romanesa (per tant una solucioacute genuiumlna en la llengua drsquoarribada)

acaba optant per aquest tipus de calc Per citar-ne un exemple arran del dialogisme Dijo la

sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra MĂRCULESCU (2007 II p 548 n 939) afirma

ldquoProverb laquoDijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegraraquo sau [lsquoorsquo] laquotirte [sic] allaacute

culnegraraquo echivalabil cu zicala noastră laquoRacircde hacircrb de oală spartăraquo [lsquoequivalent a la nostra dita

laquoRiu bociacute drsquoolla trencadaraquorsquo]rdquo aixograve no obstant lrsquoanterior nota a peu de pagravegina no impedeix que

a lrsquohora de traduir la paregravemia del Quijote prefereixi optar per (2007 II p 548) Zice tigaia

către ceaun piei din ochii mei cur negru [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista

cul negrersquo]

Pel que fa a lrsquoapartat quandoque Homerus ens presenta unes dades tenint en compte la

categoria dels traductors ben testimonials que no fan sinoacute demostrar ultra les homegraveriques

capcinades que tot bon cavall ensopega i tot bon cavaller cau De fet Frunzetti no cau cap

vegada si beacute eacutes cert que la seva participacioacute eacutes considerablement menor que la de Papu mentre

que aquest darrer comet un error i una omissioacute (dues atzagaiades que conformen nomeacutes lrsquo1

del total) Quant a Mărculescu li detectem una uacutenica omissioacute (per tant un 0rsquo5 del total)

Respecte a la traduccioacute de 1965 cal parar esment a les dimensions del corpus paremiologravegic

422

molt meacutes ampli a la segona part del Quijote que no pas a la primera3 en consequumlegravencia no ens

ha de sobtar que Frunzetti aporti un 18rsquo8 de les traduccions mentre que Papu un 81rsquo2 Aixiacute

doncs considerem aquests resultats massa desproporcionats per poder establir diferegravencies de

criteri clares entre ambdoacutes traductors

A tall de conclusioacute tant el calmoacutes romiatge per les diferents fitxes quixotesques com els

resultats estadiacutestics suara comentats semblen demostrar que la traduccioacute de 1965 malda per

trobar en la mesura del possible equivalents genuiumlnament romanesos aixiacute doncs en aquest cas

podriacuteem afirmar que en efecte ldquoAlgo va de Pedro a Stanrdquo La traduccioacute de Mărculescu en

canvi roman marcada per un criteri unitari que el propi autor titllagrave de ldquoliteralitate expresivărdquo

que consisteix a bastir una traduccioacute que respecti ldquocu scrupulozitate formele originale macircnat de

[] dorinţă de fidelitaterdquo4 [lsquoamb escrupolositat les formes originals menat pel [] desig de

fidelitatrsquo] aixiacute doncs en aquest segon cas i a diferegravencia de la primera traduccioacute podriacuteem

concloure que ldquoAlgo va de Pedro a Pedrordquo

3 Recordem que Papu fou lrsquoencarregat de traduir la segona part i Frunzetti la primera aixiacute com tots els versos continguts a lrsquoobra 4 Fragment drsquouna entrevista concedida a Andra Rotaru publicada el 21 drsquooctubre de 2011 a Ziarul de Duminică (consultable en liacutenia a httpwwwzfroziarul-de-duminicasorin-marculescu-murim-intr-un-sens-mai-larg-nu-numai-in-ce-scriem-sau-cream-ci-si-prin-fiecare-lucru-pe-care-l-facem-de-andra-rotaru-8883650)

423

424

BIBLIOGRAFIA

EDICIONS DEL QUIJOTE

CERVANTES Miguel de (2004) Don Quijote de la Mancha (edicioacute de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per RICO Francisco) Barcelona Galaxia Gutenberg ndash Ciacuterculo de Lectores

- ROMANEgraveS

CERVANTES (1965) Don Quijote de la Mancha (trad de FRUNZETTI Ion Edgar PAPU) [Vol I-II] Bucureşti Editura pentru Literatură Universală

CERVANTES Miguel de (2007) Don Quijote de la Mancha[1] (trad de MĂRCULESCU Sorin) [Vol I-II] Piteşti Paralela 45

- GALLEC

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (2005 [1992]) O enxentildeoso Fidalgo Don Quixote da Mancha (trad de ARIAS LOacutePEZ Valentiacuten Xela ARIAS CASTANtildeO Mordf Xesuacutes SENIacuteN FERNAacuteNDEZ Mordf Xosefa S FERNAacuteNDEZ X Antoacuten PALACIO SAacuteNCHEZ Xavier SENIacuteN) [Vol I-II] A Coruntildea La Voz de Galicia

- PORTUGUEgraveS

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (2002) Dom Quixote de la Mancha (trad de VISCONDES DE CASTILHO e AZEVEDO) Satildeo Paulo Nova Cultural

CERVANTES SAAVEDRA M de (2005) Dom Quixote de la Mancha (trad de SERRAS PEREIRA Miguel) Lisboa Publicaccedilotildees Dom Quixote

- CATALAgrave

CERVANTES SAAVEDRA Miquel de (2005 [1905]) Lrsquoenginyoacutes hidalgo Don Quixote de la Mancha (trad en mallorquiacute de RULLAN Ildefonso) Barcelona La Foradada

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (1969) Don Quixot de la Mancha (trad de CIVERA i SORMANI Joaquim) Barcelona Editorial Tarraco

CERVANTES M De (2005[2]) Lrsquoenginyoacutes cavaller Don Quixot de la Mancha (trad de BULBENA i TUSELL Antoni) Barcelona Edicions 62

- FRANCEgraveS

CERVANTEgraveS (2002 [1949]) LrsquoIngeacutenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche Premiegravere partie (trad de OUDIN Ceacutesar revisada per CASSOU[3] Jean) [Vol I] Saint-Amand (Cher) Gallimard

1 A dreta llei la traduccioacute de Mărculescu va veure significativament la llum lrsquoany 2005 aixograve no obstant com que lrsquoedicioacute de quegrave nosaltres disposem eacutes formalment idegraventica a lrsquoesmentada preferim no afeixugar cadascuna de les nombroses aparicions drsquoaquest referent bibliogragravefic amb la precisacioacute ldquo2007 [2005]rdquo 2 Si beacute la primera edicioacute de Bulbena aparegueacute el 1891 despreacutes patiacute muacuteltiples revisions i reedicions (tant en vida de lrsquoautor com pogravestumament) essent-ne la darrera lrsquoedicioacute de 2005 de quegrave disposem

425

CERVANTEgraveS (2006 [1949]) LrsquoIngeacutenieux Hidalgo Don Quichotte de la Manche Deuxiegraveme partie (trad de DE ROSSET Franccedilois revisada per CASSOU[4] Jean) [Vol II] Saint-Amand (Cher) Gallimard

CERVANTEgraveS (2010 [2008]) Don Quichotte (trad de FANLO Jean-Raymond) [Vol I-II] Paris Le Livre de Poche

- ITALIAgrave

CERVANTES Miguel de (2005 [1957]) Don Chisciotte della Mancia (trad de BODINI Vittorio) [Vol I-II] Torino Einaudi

CERVANTES SAAVEDRA Miguel de (1960) Il fantasioso gentiluomo Don Chisciotte della Mancia (trad de VIAN Cesco Paola COZZI) [Vol I-II] Milano Club del Libro

BIBLIOGRAFIA GENERAL

AacuteLVAREZ DIacuteAZ Juan Joseacute (2008) laquoEl elemento eacutepico y militar en los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 11-28 [Edicioacute en CD]

AacuteLVAREZ DIacuteAZ Juan Joseacute (2009) laquoLas armas y las letras en el refranero El pleito que inspiroacute a Cervantesraquo Paremia 18 p 77-85

AMADES Joan (2008 [1933]) Origen i sentit drsquoalguns proverbis Tarragona Edicions lrsquoAgulla de Cultura Popular

AMADES Joan (19902 [1935]) Refranys personals Barcelona Editorial Selecta ndash Catalogravenia

AMADES Joan (2008 [1935]) Magravegia de la paraula Tarragona Edicions lrsquoAgulla de Cultura Popular

AMADES Joan (1985 [1951]) Refranyer catalagrave comentat Barcelona Editorial Selecta

AMADES Joan (1983) Refranyer musical ndash Comparances Barcelona Editorial Selecta

ANSCOMBRE Jean-Claude (1999) laquoEstructura meacutetrica y funcioacuten semaacutentica de los refranesraquo Paremia 8 p 25-36

ARTHABER Augusto (1929) Dizionario comparato di proverbi e modi proverbiali Milano Ulrico Hoepli

Autoridades = REAL ACADEMIA ESPANtildeOLA (1984 [1726-1739]) Diccionario de autoridades Madrid Gredos Tambeacute consultable en liacutenia lthttpwebfrlesDAhtmlgt

3 Tingueu en compte que ldquocelle [traduction] de Ceacutesar Oudin et Franccedilois de Rosset du XVIIe siegravecle [a eacuteteacute] revue par Jean Cassou et publieacutee dans la bibliothegraveque de La Pleacuteiumlade en 1949rdquo (PRIVAT 1999 p 424-425) 4 Iacutedem

426

BALDUCCI Sanzio (2011) laquoAspetti retorici nellrsquoanalisi dei proverbiraquo Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso p 151-157

BARRADO BELMAR Mari Carmen (2008) laquoMisoginia o cordura en algunas paremias del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 39-48 [Edicioacute en CD]

BARRADO BELMAR Mari Carmen (2011) laquoDios en los proverbios italianos y espantildeoles Estudio comparativoraquo Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso p 207-218

BARSANTI VIGO Mordf Jesuacutes (2006) laquoCinco refranes retoacutericos de Sancho en El Quijote de Ludwig Tieckraquo Paremia 15 p 179-186

BARSANTI VIGO Mariacutea Jesuacutes (2008) laquoLos refranes en el Quijote estudio linguumliacutestico y literarioraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 49-72 [Edicioacute en CD]

BOGGIONE Valter Lorenzo MASSOBRIO (2004) Dizionario dei proverbi I proverbi italiani organizzati per temi 30000 detti raccolti nelle regioni italiane e tramandati dalle fonti letterarie Torino UTET

BOQUERA MATARREDONA Mariacutea (1994) laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The pickwick papers refranes y proverbiosraquo Paremia 3 p 89-96

BOQUERA MATARREDONA Mariacutea (1996) laquoLa traduccioacuten al espantildeol de paremias en The Pickwick papers los wellerismosraquo Paremia 5 p 79-86

BOTEZATU Grigore Andrei HAcircNCU (20033) Dicţionar de proverbe şi zicători romacircneşti Bucureşti Chişinău Litera Internaţional

BRILL Tony (1981) Legende populare romacircneşti Bucureşti Editura Minerva

BRONZINI Giovanni Battista (1999) laquoLa logica del proverbio Problemi e prospettive di classificazione e analisiraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 45-55

BURREL Mercedes (1993) laquoParemiologiacutea contrastiva en la clase de idiomas (ingleacutes castellano catalaacuten)raquo Paremia 2 p 211-217

CABALLERO Justo (1970) Guiacutea ndash Diccionario del Quijote Meacutexico DF Editorial Espantildea Errante

CALCIU Alexandru Constantin DUHĂNEANU Dan MUNTEANU (1979) Dicţionar roman-spaniol Bucureşti Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică

427

CALCIU Alexandru Zaira SAMHARADZE (20052) Dicţionar spaniol ndash romacircn Bucureşti Univers Enciclopedic

CALLES VALES Joseacute (2006) Refranes[] proverbios y sentencias Alcobendas (Madrid) Editorial LIBSA

CAMPOS Juana G Ana BARELLA (1998) Diccionario de Refranes[5] Madrid Espasa Calpe

CANDOacuteN Margarita Elena BONNET (1993) A buen entendedor Diccionario de frases hechas de la lengua castellana Fuenlabrada (Madrid) Anaya amp Mario Muchnick

CANTERA ORTIZ DE URBINA Jesuacutes Julia SEVILLA MUNtildeOZ Manuel SEVILLA MUNtildeOZ (2005) Refranes otras paremias y fraseologismos en Don Quijote de la Mancha Burlington Vermont ldquoProverbiumrdquo in cooperation with the Department of German and Russian The University of Vermont

CARTALEANU Tatiana Olga COSOVAN Elena CARTALEANU (2007) Dicţionar de proverbe comentate Chişinău Ştiinţa

CASADO CONDE Mariacutea-Leonisa Santiago AacuteGUEDA AacuteGUEDA Begontildea AacuteGUEDA CARRILLO DE ALBORNOZ Justo PEacuteREZ CORRAL (1998) Proverbios espantildeoles Traducidos al ingleacutes franceacutes alemaacuten e italiano Madrid Sociedad General Espantildeola de Libreriacutea

CASTILLO DE LUCAS Antonio (1996) laquoRefranes de aplicacioacuten meacutedica en El Quijoteraquo Paremia 5 p 43-48

CASTRO Ameacuterico (19872 [1925]) El pensamiento de Cervantes Barcelona Criacutetica

CENTRO VIRTUAL CERVANTES (2005-) Refranero Multilinguumle [consultable en liacutenia] lthttpcvccervanteseslenguarefraneroBusquedaaspxgt

CERVINI Claudia Manuela GUARINI AMATO Luisa MELIS (1999) laquoLe varianti paremiologiche del detto proverbiale ogni figlio pare bello alla mamma nei materiali dellrsquoAPIraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 177-191

CHACOTO Luciacutelia (2008) laquoLos refranes de Don Quijote de la Mancha en la traduccioacuten portuguesaraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 97-144 [Edicioacute en CD]

COLL y VEHIacute Joseacute (1874) Los refranes del Quijote Ordenados por materias y glosados Barcelona Imprenta del Diario de Barcelona

COLOMBI Mariacutea Cecilia (1989) Los refranes en el Quijote texto y contexto Potomac Scripta Humanistica nuacutem 61

5 Si us voleu centrar en les paregravemies quixotesques contingudes en aquesta obra resulta imprescindible lrsquoarticle de MORVAY (2005)

428

COLOacuteN[6] Germaacuten (2005) Las primeras traducciones europeas del Quijote Bellaterra Universitat Autogravenoma de Barcelona [Cuadernos de Filologiacutea (Seminari de Filologia i Informagravetica) nuacutem 6]

COLOacuteN DOMEgraveNECH Germagrave (2010) laquoLos refranes en la Romaniaraquo Paremiologiacutea romance Los refranes meteoroloacutegicos (eds GARGALLO Joseacute Enrique Maria-Reina BASTARDAS Joan FONTANA Antonio TORRES) Barcelona Edicions de la Universitat de Barcelona p 11-23

COMBET Louis (1996) laquoLos refranes origen funcioacuten y futuroraquo Paremia 5 p 11-22

COMBET Louis (1997) laquoLa fonction occulte des proverbes dans le Don Quichotteraquo Paremia 6 p 173-178

CONCA Maria (1987) Paremiologia Valegravencia Universitat de Valegravencia

CONDE TARRIacuteO Germaacuten (2001) Diccionario de refraacutens Correspondencias en castelaacuten e franceacutes Vigo Galaxia

CORREAS Gonzalo (2000 [1627]) Vocabulario de refranes y frases proverbiales (edicioacute de COMBET Louis revisada per JAMES Robert Maiumlte MIR-ANDREU) Madrid Nueva Biblioteca de Erudicioacuten y Criacutetica Editorial Castalia

COVARRUBIAS[7] Sebastiaacuten de (1977 [1611]) Tesoro de la Lengua Castellana o Espantildeola Madrid Ediciones Turner

CUCEU Ion (2008) Dicţionarul proverbelor romacircneşti Bucureşti-Chişinău Litera Internaţional

DCVB = ALCOVER Antoni M Francesc de B MOLL (1930-1962) Diccionari catalagrave-valenciagrave-balear Palma de Mallorca Editorial Moll [10 vols] Tambeacute consultable en liacutenia lthttpdcvbiecatnetgt

DE = POPA Marcel D Alexandru STĂNCIULESCU Gabriel FLORIN-MATEI Anicuţa TUDOR Carmen ZGĂVĂRDICI Rodica CHIRIACESCU (1993-2003) Dicţionar enciclopedic Consultable en liacutenia lt httpdexonlinerogt

DER = CIORĂNESCU Alexandru (1958-1966) Dicţionarul etimologic romacircn Consultable en liacutenia lt httpdexonlinerogt

DEX = ACADEMIA ROMAcircNĂ INSTITUTUL DE LINGVISTICĂ bdquoIORGU IORDAN‟ (1998) Dicționarul explicativ al limbii romacircne (ediția a II-a) Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

DIEC = INSTITUT DrsquoESTUDIS CATALANS (20072) Diccionari de la Llengua Catalana Barcelona Edicions 62 Enciclopegravedia Catalana Tambeacute consultable en liacutenia lthttpdlcieccatgt

DOBRESCU Alexandru (coord) (1997) Dicţionar de expresii şi locuţiuni romacircneşti Chişinău Litera

6 En aquesta referegravencia bibliogragravefica i en la seguumlent respectem el nom tal com figura a cada edicioacute 7 Ens permetem intervenir en el nom de lrsquoautor que en aquesta curiosa versioacute apareix com a Cobarruvias

429

DOVAL Gregorio (1995) Del hecho al dicho Madrid Ediciones del Prado

DPLP = Dicionaacuterio Priberam da Liacutengua Portuguesa (2008-2013) Consultable en liacutenia lthttpwwwpriberamptdlpogt

DRAE = REAL ACADEMIA ESPANtildeOLA (200122) Diccionario de la Lengua Espantildeola Madrid Espasa Calpe Tambeacute consultable en liacutenia lthttplemaraeesdraegt

DRAG = REAL ACADEMIA GALEGA (2012) Dicionario da Real Academia Galega Consultable en liacutenia lthttpwwwrealacademiagalegaorgdicionarioiniciodogt

DROumlSCHER Vitus B (1984) Hay que aullar con los lobos (La singular veracidad de los dichos sobre animales) Barcelona Planeta

DUDA Gabriela (2007) Dicţionar de locuţiuni ale limbii romacircne Bucureşti All Educational

DUMISTRĂCEL Stelian (1997) Expresii romacircneşti Biografii ndash motivaţii Iaşi Institutul European

DUŢĂ Victor (1997) Dicţionar de aforisme expresii maxime proverbe şi zicători Bucureşti Editura Victor

EISENBERG Daniel (1993) Cervantes y Don Quijote Barcelona Montesinos Editor

ESTEacuteVEZ MOLINERO Aacutengel (1999) laquoParemias de Sancho pareacutenesis de Don Quijote y algunos entretenidos razonamientosraquo Paremia 8 p 155-160

ETXABE DIacuteAZ Regino (2001) Gran diccionario de refranes Barcelona Larousse

FARNEacuteS Sebastiagrave (1992-1998) Paremiologia catalana comparada (edicioacute a cura de VIDAL ALCOVER Jaume Magiacute SUNYER Josep Lluiacutes SAVALL amb la colmiddotlaboracioacute de PUJOL Josep M) [8 vols] Barcelona Columna

FLONTA Teodor (1992a) Dicţionar Englez-Francez-Romacircn de proverbe echivalente Bucureşti Teora

FLONTA Teodor (1992b) Dicţionar Englez-Spaniol-Portughez-Romacircn de proverbe echivalente Bucureşti Teora

FONTANA i TOUS Joan (2009) laquoPisica blacircndă Trazas felinas en el refranero rumanoraquo Interlinguumliacutestica 18 p 402-412

FRANCESCHI Temistocle (1994) laquoIl proverbio e la Scuola Geoparemiologica Italianaraquo Paremia 3 p 27-36

FRANCESCHI Temistocle (1999) laquoLrsquoAtlante Paremiologico Italiano e la Geoparemiologigravearaquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 1-22

430

FRANCESCHI Temistocle (2004) laquoLa formula proverbialeraquo BOGGIONE Valter Lorenzo MASSOBRIO Dizionario dei proverbi I proverbi italiani organizzati per temi 30000 detti raccolti nelle regioni italiane e tramandati dalle fonti letterarie Torino UTET p IX-XVIII

FRANCESCHI Temistocle (coord) (2011) Ragionamenti intorno al proverbio (Atti del II Congresso internazionale dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano Andria 21-24 aprile 2010) Alessandria Edizioni dellrsquoOrso

FRUNZETTI Ion (1956) laquoCervantegraves en Roumanieraquo Europe 34 (nuacutem 121-122) p 50-54

GARCIacuteA BORROacuteN Juan Pablo (1998-1999) laquoWellerismosraquo Anuari de Filologia Volum XXI Seccioacute F Nuacutemero 9 p 39-54

GARCIacuteA MAacuteRQUEZ Gabriel (1982) laquoFrases de la vidaraquo El Paiacutes [18 drsquoagost de 1982]

GARCIacuteA-PAGE Mario (1993) laquoLa funcioacuten luacutedica en la lengua de los refranesraquo Paremia 2 p 51-58

GARCIacuteA ROMERO Fernando (2008) laquoUna golondrina no hace primaveraraquo Paremia 17 p 131-147

GARCIacuteA YEBRA Valentiacuten (19973) Teoriacutea y praacutectica de la traduccioacuten [2 vols] Madrid Gredos

GARCIacuteA YEBRA Valentiacuten (2006) Experiencias de un traductor Madrid Gredos

GARCIacuteA YELO Marina (2007) laquoEl Lazarillo de Tormes apuntes paremioloacutegicos para el anaacutelisis de la unidad de la obraraquo Culturas Populares Revista Electroacutenica 5 Consultable en liacutenia lthttpwwwculturaspopularesorgtextos5articulosgarciayelohtmgt

GARCIacuteA YELO Marina Mordf Aacutengeles GARCIacuteA JOVE (2008) laquoEl leacutexico en las paremias claacutesicas o populares del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 145-166 [Edicioacute en CD]

GARGALLO Joseacute Enrique (2008) laquoldquoSan Raimundo trae la golondrina del otro mundordquo Golondrinas y ciclo estacional en el calendario romance de refranesraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coords PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 345-358

GHEORGHE Gabriel (1986) Proverbele romacircneşti şi proverbele lumii romanice Bucureşti Editura Albatros

GUIL POVEDANO Pura (2008) laquoEstrategias de traduccioacuten las paremias del Quijote en italianoraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 167-182 [Edicioacute en CD]

HERNANDO CUADRADO Luis Alberto (1997) laquoEstiliacutestica del refraacutenraquo Paremia 6 p 327-332

HERNANDO CUADRADO Luis Alberto (2010) El refraacuten como unidad linguumliacutestica del discurso repetido Madrid Escolar y Mayo Editores

431

HINŢESCU Iosef Carl (1985) Proverbele romacircnilor Timişoara Editura Facla

IRIBARREN Joseacute Mariacutea (19744) El porqueacute de los dichos (sentido origen y aneacutecdota de los dichos modismos y frases proverbiales de Espantildea con otras muchas curiosidades) Madrid Aguilar

JARILLA BRAVO Salud Mariacutea (2008) laquoTraduccioacuten de elementos paremioloacutegicos I Malavoglia de Giovanni Vergaraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coords PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 119-132

JERŠIN Alenka (2009) laquoEl refranero de Sancho por el reveacutes las traducciones de los refranes de Sancho Panza al italiano y al esloveno (algunas observaciones)raquo Verba hispanica anuario del Departamento de Lengua y Literatura Espantildeolas de la Facultad de Filosofiacutea y Letras de la Universidad de Ljubljana 17 Ljubljana Universidad de Ljubljana p 183-196

JUNCEDA Luis (1991) Del dicho al hecho Barcelona Ediciones Obelisco

KARAGJOZI-KORE Mimoza (2009) laquoParallegravele entre les proverbes albanais et roumainsraquo Diversiteacute et identiteacute culturelle en europe (coord BAcircRLEA Petre Gheorghe) [Tome VI] Bucureşti Editura Muzeul Literaturii Romacircne p 61-66

LAPUCCI Carlo (1983) Animali e caccia nei proverbi Firenze Editoriale Olimpia

LEYVA Joseacute (2004) Refranes dichos y sentencias del Quijote Madrid Libro-Hobby

LUJAacuteN Neacutestor (19932) Cuento de cuentos (origen y aventura de ciertas palabras y frases proverbiales) Barcelona Folio

MAL LARA Juan de (2013 [1568]) La Philosophiacutea vulgar Madrid Ediciones Caacutetedra

MARIacuteN Alfredo (2003) El origen de los refranes Barcelona Editorial Claret

MARTIacuteNEZ KLEISER Luis (1995 [1953]) Refranero general ideoloacutegico espantildeol Madrid Real Academia Espantildeola

MELIS Luisa (1999) laquoParticolaritagrave strutturali del proverbio sardoraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 375-386

MILLIO Mariana (1999) Dicţionar de proverbe maxime şi zicători englez-romacircn Bucureşti Editura Elis

MOGORROacuteN HUERTA Pedro (2013) laquoTraitement et traduction des proverbes espagnols du Quichoteraquo Pareacutemiologie Proverbes et formes voisines (eds BENAYOUN Jean-Michel Natalie KUumlBLER Jean-Philippe ZOUOGBO) [Tome II] Sainte Gemme Presses Universitaires de Sainte Gemme p 345-362

MOLHO Mauricio (1976) Cervantes raiacuteces folkloacutericas Madrid Gredos

432

MONTREYNAUD[8] Florence Agnegraves PIERRON Franccedilois SUZZONI (1993) Dictionnaire de proverbes et dictons Paris Le Robert

MORVAY Kaacuteroly (1997) laquoAspectos lexicograacuteficos y didaacutecticos de la Paremiologiacutea y Fraseologiacutearaquo Paremia 6 p 423-432

MORVAY Kaacuteroly (2001) laquoApuntes sobre la vitalidad de la fraseologiacutea cervantinaraquo Cervantes y la narrativa moderna Coloquio Internacional Debrecen 19-20 de octubre de 2000 (redactors SCHOLZ L L VASAS) Debrecen Kossuth Egyetemi Kiadoacute p 70-86

MORVAY Kaacuteroly (2005) laquoAl buen refranear llaman Sancho (Sobre las paremias del Quijote)raquo Annales Universitatis Scientiarum Budapestinensis de Rolando Eoumltvoumls Nominatae Sectio Linguistica (Budapest) Tomus XXVI (2003-2005) p 149-184

MUNTEAN George (1967) Proverbe romacircneşti Bucureşti Editura pentru literatură

MUNTEAN George (1984) Proverbe romacircneşti Bucureşti Editura Minerva [versioacute lleugerament ampliada de lrsquoobra anterior]

MUNTEANU COLAacuteN Dan (2007) laquoEl papel de los refranes en la comprensioacuten y produccioacuten del textoraquo Revista de Filologiacutea 25 p 467-475

NAVARRO SALAZAR Mariacutea Teresa (1999) laquoProblemi di traduzione paremiologica il caso di I Malavogliaraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 157-175

NEAGU Valeria Maria Gabriela NECHEŞ Tudora ŞANDRU MEHEDINŢI Maria Melania ALBU (2008) Dicţionar frazeologic spaniol-romacircn Bucureşti Univers Enciclopedic - Academia Romacircnă Institutul de Lingvistică bdquoIorgu Iordan‟

NEGREANU Constantin (1983) Structura proverbelor romacircneşti Bucureşti Editura Ştiinţifică şi Enciclopedică

NIKOLAacuteEVA Julia (1997) laquoLo traducible e intraducible en las paremias (anaacutelisis de refraneros espantildeoles italianos y rusos)raquo Paremia 6 p 445-450

NODEX = LITERA INTERNAŢIONAL (2002) Noul dicţionar explicativ al limbii romacircne Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

NUESSEL Frank (2005) laquoAnthroponyms in a Corpus of the Proverbs of Spainraquo Proverbium 22 p 245-262

OLINESCU Marcel (2004 [1944]) Mitologie romacircnească Bucureşti Editura 100+1 Gramar

OLMOS CANALDA Eliacuteas (19982 [1940]) Los refranes del Quijote Madrid CIE

8 El volum es divideix en tres parts ben diferenciades Proverbes de langue franccedilaise (p 1-102) a cura de Franccedilois SUZZONI Dictons de langue franccedilaise (p 103-182) obra drsquoAgnegraves PIERRON i Proverbes du monde (p 183-433) part realitzada per Florence MONTREYNAUD A lrsquohora drsquoesmentar la font emprem la foacutermula ldquoMONTREYNAUD et alii 1993rdquo si beacute creiem de justiacutecia apuntar que la seccioacute de Florence Montreynaud no ens ha interessat per al nostre treball actual mentre que en canvi hem pouat escadusserament de la segona part (a cura drsquoAGNEgraveS PIERRON) i sobretot de la primera (a cura de Franccedilois SUZZONI)

433

OPRICA Daniela (2013) laquoEstudio intercultural de las unidades fraseoloacutegicas rumanas relativas a los alimentosraquo Paremia 22 p 135-148

ORERO CLAVERO Pilar (1997) laquoEl wellerismo en la tradicioacuten paremioloacutegica espantildeolaraquo Paremia 6 p 459-464

ORERO CLAVERO Pilar (2005) laquoThe Translation of Wellerisms The Spanish Caseraquo Proverbium 22 p 263-271

PALACIacuteN IGLESIAS Gregorio B (1965) El Quijote en la Literatura Universal Madrid Ediciones Leira

PAgraveMIES Viacutector Jordi PALOU (20122) Els 100 refranys meacutes populars Valls Cossetagravenia Edicions

PANN Anton (1982 [1847]) Povestea vorbii Bucureşti Editura Minerva

PAREacuteS i PUNTAS Anna (1999) Tots els refranys catalans Barcelona Edicions 62

PEacuteREZ MARTIacuteNEZ Heroacuten (1996) El hablar lapidario Ensayo de paremiologiacutea mexicana Zamora El Colegio de Michoacaacuten

PERIS Antoni (2001) Diccionari de locucions i frases llatines Barcelona Enciclopegravedia Catalana

PICCILLO Giuseppe (1999) laquoProverbi siciliani e proverbi romeni in unrsquoopera di Alexiu Viciuraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 305-312

PISOT Rafael Loreta MAHALU Constantin TEODOROVICI (2002) Dicţionar spaniol-romacircn de expresii şi locuţiuni Iaşi Polirom

PRIVAT Maryse (1997) laquoProverbes meacutetaphores et traductionraquo Paremia 6 p 511-514

PRIVAT Maryse (1999) laquoQuelques proverbes du Don Quijote vus dans trois traductions franccedilaisesraquo Paremia 8 p 423-428

PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI (coord) (2008) LrsquoEuropa dei proverbi[9] Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma

RĂDULESCU Anda (2013) laquoPourquoi est-il difficile de traduire les proverbes (application sur les pareacutemies roumaines formeacutees avec le mot drac [diable])raquo Paremia 22 p 53-68

REQUENA Miguel (2004) laquoLos refranes del ldquoQuijoterdquoraquo Volumen Complementario a Don Quijote de la Mancha (edicioacute de lrsquoInstituto Cervantes dirigida per RICO Francisco) Barcelona Galaxia Gutenberg ndash Ciacuterculo de Lectores p 882-895

RICO Francisco (2012) Tiempos del laquoQuijoteraquo Barcelona Acantilado

9 Es tracta drsquoun nuacutemero especial de la revista quadrimestral Critica del testo corresponent a lrsquoany XI nuacutem 1-2 2008

434

RIQUER Martiacuten de (1950) Resumen de versificacioacuten espantildeola Barcelona Seix Barral

RIQUER Martiacuten de (2003) Para leer a Cervantes Barcelona Acantilado

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2005) laquoParemias en El Quijote de 1605 como estrategias literariasraquo Paremia 14 p 105-115

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2008a) laquoLa ldquocreacioacutenrdquo de refranes en el Quijoteraquo Paremia 17 p 143-151

RODRIacuteGUEZ VALLE Nieves (2008b) laquoPoeacutetica filosofiacutea y teoriacutea en los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 193-224 [Edicioacute en CD]

ROMERO Constantino (20012) Mil refranes mil verdades Barcelona Ediciones Martiacutenez Roca

ROSENBLAT Aacutengel (1971) La lengua del ldquoQuijoterdquo Madrid Gredos

RUIZ VILLAMOR Jesuacutes Mordf Juan Manuel SAacuteNCHEZ MIGUEL (19992) Refranero popular manchego (Y los refranes del Quijote) Ciudad Real Biblioteca de Autores Manchegos (Diputacioacuten de Ciudad Real)

RUSU-PĂSĂRIN Gabriela (2006) Calendar popular romacircnesc Craiova Scrisul romacircnesc

SALA Marius (2010) 101 cuvinte moştenite icircmprumutate şi create Bucureşti Humanitas

SARDELLI Mordf Antonella (2008) laquoLa Iglesia Dios y los santos en la fraseologiacutea de Don Quijote Estudio contrastivo de algunas traducciones italianasraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 225-247 [Edicioacute en CD]

SCHWAMENTHAL Riccardo Michele L STRANIERO (1991) Dizionario dei proverbi italiani Milano Rizzoli

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1988) Hacia una aproximacioacuten conceptual de las paremias francesas y espantildeolas Madrid Editorial Complutense

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1993) laquoLas paremias espantildeolas clasificacioacuten definicioacuten y correspondencia francesaraquo Paremia 2 p 15-20

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Aacutelvaro ARROYO ORTEGA (1993) laquoLa nocioacuten de ʻexpresioacuten idiomaacuteticarsquo en franceacutes y en espantildeolraquo Revista de Filologiacutea Francesa 4 p 247-260

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (1999) laquoLos refranes del API comparados con los de la tradicioacuten espantildeola y francesaraquo Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995 (coord TROVATO Salvatore C) Roma Il Calamo p 97-105

435

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Jesuacutes CANTERA ORTIZ DE URBINA (2002) Pocas palabras bastan vida e interculturalidad del refraacuten Salamanca Diputacioacuten de Salamanca Centro de Cultura Tradicional

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2005) laquoPresupuestos paremioloacutegicos de una propuesta metodoloacutegica para la ensentildeanza de los refranes a traveacutes de El Quijoteraquo Paremia 14 p 117-128

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2008a) laquoLas categoriacuteas paremioloacutegicas en El Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 249-264 [Edicioacute en CD]

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2008b) laquoFormas paremioloacutegicas y criterios de clasificacioacuten (franceacutes-espantildeol)raquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coord PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 235-248

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR (2008) laquoLos refranes y El Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 5-10 [Edicioacute en CD]

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2010) laquoLa investigacioacuten sobre refranes meteoroloacutegicos en la revista Paremiaraquo Paremiologiacutea romance Los refranes meteoroloacutegicos (eds GARGALLO Joseacute Enrique Maria-Reina BASTARDAS Joan FONTANA Antonio TORRES) Barcelona Edicions de la Universitat de Barcelona p 51-64

SEVILLA MUNtildeOZ Julia (2012) laquoiquestTanto va el caacutentaro a la fuente que encuentra un universal paremioloacutegicoraquo Les Cahiers de Framespa 10 [Univ Toulouse] Consultable en liacutenia lthttpframesparevuesorg1641gt

SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos Alberto CRIDA AacuteLVAREZ (2013) laquoLas paremias y su clasificacioacutenraquo Paremia 22 p 105-114

SOLIU Xesc (1986) El seny drsquoun poble (100 dites i refranys catalans comentats) Barcelona Edicions Terra Nostra ldquoCatalunya Cristianardquo

STANCIU Dumitru (2005) laquoIuliu A Zanne Proverbele romacircnilor din Romacircnia Basarabia Bucovina Ungaria Istria şi Macedonia [The Proverbs of the Romanians from Romania Bessarabia Bukovina Hungary Istria and Macedonia] (Bucureşti 2003)raquo Proverbium 22 p 473-475 [ressenya sobre lrsquoaparicioacute de lrsquoedicioacute facsiacutemil de lrsquoobra de Zanne (1895-1903)]

ŞĂINEANU Lăzar (19296) Dicţionar universal al limbei romacircne Craiova Editura bdquoScrisul Romacircnescldquo Consultable en liacutenia lthttpdexonlinerogt

ŞANDRU-MEHEDINŢI[10] Tudora (2004) laquoTraducciones rumanas de la obra de Cervantesraquo PLURAL Cultura amp Civilizacioacuten 2 (22)2004 La confesioacuten forma de diaacutelogo (Instituto Cultural Rumano) p 259-266

10 Coautora del diccionari de NEAGU et alii (2008) obra en quegrave apareix sense guioacute entre cognoms En cada cas respectem lrsquoortografia de lrsquooriginal

436

TARNOVSKA Olga (2005) laquoSobre los refranes de El Quijoteraquo Didaacutectica (Lengua y Literatura) 17 p 285-300

TARNOVSKA Olga (2008) laquoLa traduccioacuten ucraniana del Quijote y el miacutenimo paremioloacutegico espantildeolraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 265-282 [Edicioacute en CD]

TEODORESCU-KIRILEANU Simion (1923) Proverbe agricole (Invăţături pentru plugari alese de S Teodorescu-Kirileanu) Bucureşti Editura Cultura Naţională

TOMASSETTI Isabella (2008) laquoNote per una semantica diacronica del castigliano refraacutenraquo Critica del testo XI 1-2 2008 - LrsquoEuropa dei proverbi (coord PUNZI Arianna Isabella TOMASSETTI) Roma Viella Sapienza Universitagrave di Roma p 269-301

TORRES TORRES Antonio (2013) laquoParemiologiacutea espantildeola e hispanoamericana Los americanismos pareacutemicosraquo Dialectologia 10 p 87-105 Consultable en liacutenia lthttpwwwpublicacionsubedurevistesdialectologia10gt

TRECCANI = ISTITUTO DELLA ENCICLOPEDIA ITALIANA Vocabolario Consultable en liacutenia lthttpwwwtreccaniitvocabolariogt

TROVATO Salvatore C (1999) Proverbi locuzioni modi di dire nel dominio linguistico italiano (Atti del I Convegno di Studi dellrsquoAtlante Paremiologico Italiano (API) Modica 26-28 ottobre 1995) Roma Il Calamo

UGARTE Xus (2001) laquoA perro viejo no cuz cuz criteris de traduccioacute paremiologravegica en quatre versions de La Celestinaraquo Quaderns Revista de traduccioacute 6 p 133-145

URBINA Eduardo (1991) El sin par Sancho Panza parodia y creacioacuten Barcelona Anthropos

VIZCARRONDO SABATER Ana (2008) laquoVigencia de los refranes del Quijoteraquo Estudios paremioloacutegicos (II Los refranes y El Quijote) (eds SEVILLA MUNtildeOZ Julia Carlos A CRIDA AacuteLVAREZ Mordf I Teresa ZURDO RUIZ-AYUacuteCAR) Atenas Τα καλώς κείμενα p 327-336 [Edicioacute en CD]

ZANNE Iuliu A (1895-1912 [2003-2004])[11] Proverbele romacircnilor din Romacircnia Basarabia Bucovina Ungaria Istria şi Macedonia [10 vols] Bucureşti Editura Librăriei Socecu amp Comp

ZULUAGA Alberto (1997) laquoSobre las funciones de los fraseologismos en textos literariosraquo Paremia 6 p 631-640

ZULUAGA Alberto (1999) laquoTraductologiacutea y fraseologiacutearaquo Paremia 8 p 537-549

11 Per a gran sort nostra disposem del primer volum original (publicat recordem-ho el 1895) per a la resta nrsquoemprem lrsquoedicioacute facsiacutemil apareguda entre els anys 2003 i 2004

437

438

ANNEXOS

439

440

ANNEX 1 EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (FRUNZETTI)

1 Pura 1 Sicircrguinţa e mama norocului (FRUNZETTI 1965 I p 614)

[lsquoLa diligegravencia eacutes la mare de la bona sortrsquo] La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582)

2 Nu trebuie să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului (FRUNZETTI 1965 I p 333) [lsquoNo has de parlar de la soga a la casa del penjatrsquo]

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

2 Impura 1 Iubesc trădarea dar urăsc pe trădători (FRUNZETTI 1965 I p

528) [lsquoEstimo la traiumlcioacute perograve odio els traiumldorsrsquo] Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502)

2 Nu-i bine să dai vrabia din micircnă pe cioara din par (FRUNZETTI 1965 I p 417) [lsquoNo estagrave beacute donar el pardal de la magrave per la cornella del palrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397)

3 Ulciorul nu merge de multe ori la apă (FRUNZETTI 1965 I p 408) [lsquoLa gerra no va gaire vegades a lrsquoaiguarsquo]

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387)

4 Cu o ricircndunică sentildeor nu se face primăvară (FRUNZETTI 1965 I p 175) [lsquoAmb una oreneta sentildeor no es fa primaverarsquo]

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154)

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (PAPU)

1 Pura

1 De la vorbă picircnrsquo la faptă-i lungă calea (PAPU 1965 II p 317) [lsquoDe la paraula fins al fet eacutes llarg el camiacutersquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 p 1000)

2 De la vorbă şi picircnrsquo la faptă icirci cale lungă (PAPU 1965 II p 576) [lsquoDe la paraula i fins al fet hi ha (un) llarg camiacutersquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 64 p 1264)

3 Spune-mi cu cine te icircnsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 92) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 p 766-767)

4 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (PAPU 1965 II p 217) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 23 p 900)

5 Acela ce vede gunoiul din ochiul altuia fără să vadă bicircrna din ochiul lui (PAPU 1965 II p 383) [lsquoAquell que veu la brossa de lrsquoull drsquoaltri sense veure la biga del seu ullrsquo]

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068)

6 Adevărul [hellip] mereu pluteşte deasupra minciunii ca şi untdelemnul deasupra apei (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat [hellip] sempre sura per sobre de la mentida aixiacute com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo]

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763)

441

7 Pereţii au urechi (PAPU 1965 II p 427) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115)

8 Nimeni nu se năşte icircnvăţat (PAPU 1965 II p 308) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992)

9 Nu mai da poveţe cui nu ţi le cere (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis donant consells a qui no tersquols demanarsquo]

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241)

10 Nu-i aur tot ce străluceşte (PAPU 1965 II p 427) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 48 p 1115)

11 Nu se află regulă fără excepţie (PAPU 1965 II p 164) [lsquoNo es troba regla sense excepcioacutersquo]

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844)

12 Cum de ţi-a trăsnit prin cap c-ar fi nimerit să vorbeşti de funie icircn casa spicircnzuratului1 (PAPU 1965 II p 259) [lsquoCom eacutes que trsquoha passat pel cap que seria adequat parlar de la soga a la casa del penjatrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942 )

2 Impura 1 Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 277)

[lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo] Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

2 Nu ştii de unde sare iepurele (PAPU 1965 II p 90) [lsquoNo saps drsquoon salta la llebrersquo]

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

3 Lucrul icircnceput e pe jumătate sficircrşit2 (PAPU 1965 II p 362) [lsquoLa cosa comenccedilada estagrave mig acabadarsquo]

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047)

4 Cicircte bordeie aticirctea obiceie (PAPU 1965 II p 85) [lsquoTants casots tants costumsrsquo]

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760)

5 Mai bun bucătar decicirct foamea nici că se află pe lume (PAPU 1965 II p 53-54) [lsquoMillor cuiner que la fam no es troba pas al moacutenrsquo]

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 725)

6 Să nu dai vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 107) [lsquoNo donis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (II Cap 12 p 783)

7 Să nu laşi vrabia din micircnă pentru cioara de pe gard (PAPU 1965 II p 626) [lsquoNo deixis el pardal de la magrave per la cornella de sobre la tancarsquo]

Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

8 Toţi să se-ntindă cicirct li-i plapuma (PAPU 1965 II p 477) [lsquoTots srsquoestirin en funcioacute del que els eacutes la mantarsquo]

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164)

9 Ştiu eu mai bine unde mă stricircnge ciubota (PAPU 1965 II p 308) [lsquoJo (ho) seacute millor on mrsquoestreny la botarsquo]

Seacute doacutende me aprieta el zapato (II Cap 33 p 992)

1 Prenem com a referegravencia progravepiament el refrany quixotesc no pas iquestY doacutende hallastes vos ser bueno [hellip] que com eacutes fagravecilment observable en romanegraves pateix una llampant amplificacioacute 2 La paregravemia tradicional inclou la variant făcut [lsquofetarsquo] en lloc de sficircrşit [lsquoacabadarsquo]

442

EQUIVALEgraveNCIA AD LITTERAM (MĂRCULESCU)

1 Pura 1 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti

(MĂRCULESCU 2007 II p 90-91) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 10 p 766-767)

2 Spune-mi cu cine te-nsoţeşti ca să-ţi spun cine eşti (MĂRCULESCU 2007 II p 204) [lsquoDigues-me de qui trsquoacompanyes perquegrave et digui qui etsrsquo]

Dime con quieacuten andas decirte he quieacuten eres (II Cap 23 p 900)

3 De unde te aştepţi mai puţin sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoDrsquoon menys trsquoesperes salta la llebrersquo]

Donde menos se piensa se levanta la liebre (II Cap 30 p 959)

4 De unde nu te-aştepţi sare iepurele (MĂRCULESCU 2007 II p 89) [lsquoDrsquoon no trsquoesperes salta la llebrersquo]

Donde no piensa salta la liebre (II Cap 10 p 764-765)

5 Cine vede paiul-n ochiul altuia vază-şi şi bacircrna din ochiul lui (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoQui veu la palla en lrsquoull drsquoaltri que es vegi tambeacute la biga del seu ullrsquo]

El que vee la mota en el ojo ajeno vea la viga en el suyo (II Cap 43 p 1068)

6 Adevărul [hellip] iese totdeauna deasupra minciunii ca untdelemnul deasupra apei (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat triomfa sempre per sobre de la mentida com lrsquooli per sobre de lrsquoaiguarsquo]

La verdad [] siempre anda sobre la mentira como el aceite sobre el agua (II Cap 10 p 763)

7 Pereţii au urechi (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoLes parets tenen orellesrsquo]

Las paredes tienen oiacutedos (II Cap 48 p 1115)

8 Mai mult face un bdquonaldquo decacirct doi bdquoţi-oi daldquo (MĂRCULESCU 2007 II p 68) [lsquoMeacutes val un laquoteacuteraquo que dos laquoet donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 p 741)

9 Mai mult face un na decacirct doi de ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoMeacutes val un teacute que dos de et donareacutersquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 35 p 1011)

10 Mai de folos[3] e un na decacirct doi ţi-oi da (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil eacutes un teacute que dos et donareacutersquo]

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

11 Nimeni nu se naşte icircnvăţat (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoNinguacute no neix ensenyatrsquo]

Nadie nace ensentildeado (II Cap 33 p 992)

12 Nu-i aur tot ce străluceşte (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquoNo eacutes or tot el que lluursquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 p 990)

13 Nu tot ce străluceşte e aur (MĂRCULESCU 2007 II p 394) [lsquoNo tot el que lluu eacutes orrsquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 48 p 1115)

14 Nu există regulă fără excepţie (MĂRCULESCU 2007 II p 156) [lsquoNo existeix regla sense excepcioacutersquo]

No hay regla sin excepcioacuten (II Cap 18 p 844)

2 Impura

1 Lucrurile icircncepute sunt pe jumătate făcute (MĂRCULESCU 2007 II p 333) [lsquoLes coses comenccedilades estan mig fetesrsquo]

El comenzar las cosas es tenerlas medio acabadas (II Cap 41 p 1047)

3 Considerem que aquesta entradeta verbal no afecta el cos del refrany que en essegravencia presenta la mateixa formulacioacute que lrsquooriginal quixotesc

443

2 Ştiu unde mă bate gheata (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoSeacute on em fa mal la xirucarsquo]

Seacute doacutende me aprieta el zapato (II Cap 33 p 992)

3 Cu o racircndunică nu se face primăvară (MĂRCULESCU 2007 I p 122) [lsquoAmb una oreneta no es fa primaverarsquo]

Una golondrina sola no hace verano (I Cap 13 p 154)

444

ANNEX 2 EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM (FRUNZETTI) 1 Asta să i-o spui lui mutu [sic] (FRUNZETTI 1965 I p 428)

[lsquoAixograve() digues-li-ho al mutrsquo]

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 408)

2 Să le fie de bine şi icircntr-un ceas bun (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoJa srsquoho faran i en bona horarsquo]

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

3 Tot tu plăteşti oalele sparte (FRUNZETTI 1965 I p 261) [lsquoSempre pagues tu les olles trencadesrsquo]

Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 242)

4 Lauda de sine nu miroase a bine (FRUNZETTI 1965 I p 205) [lsquoLa lloanccedila progravepia no fa bona olorrsquo]

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

5 Lăcomia pierde omenia (FRUNZETTI 1965 I p 248) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229)

6 Ce ştie ţiganul ce-i şofranul şi măgarul ce-i nectarul1 (FRUNZETTI 1965 I p 677) [lsquoQuegrave sap el gitano quegrave eacutes el safragrave i lrsquoase quegrave eacutes el negravectarrsquo]

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

EQUIVALEgraveNCIA AD SENSUM (PAPU) 1 La plăcinte icircnainte la război icircnapoi (PAPU 1965 II p 623)

[lsquoAls pastissets davant a la guerra darrerersquo]

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313)

2 Doar n-o să vicircnd castraveţi la grădinar (PAPU 1965 II p 340) [lsquoNi que vengueacutes cogombres al jardinerrsquo]

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

3 Abia acum vine grosul (PAPU 1965 II p 34) [lsquoTot just ara ve el gruixutrsquo]

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702)

4 De-acum abia icircncepe greul (PAPU 1965 II p 329) [lsquoA partir drsquoara tot just comenccedila el difiacutecilrsquo]

Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013)

5 Cu şchiopul de te icircnsoţeşti să şchiopătezi te-obişnuieşti (PAPU 1965 II p 481) [lsquoDel coix si trsquoacompanyes a coixejar trsquoacostumesrsquo]

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169)

6 Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 598) [lsquoRiu el diable drsquoaranyons negres i ell no es veursquo]

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287)

7 Ricircde dracu de porumbe negre şi pe sine nu se vede (PAPU 1965 II p 383) [lsquoRiu el dimoni drsquoaranyons negres i ell no es veursquo]

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068)

8 Calul bătracircn icircntr-adevăr că nu se mai icircnvaţă icircn buestru (PAPU 1965 II p 637) [lsquoEl cavall vell ben cert que ja no apregraven a amblarrsquo]

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 1327)

9 Lăcomia pierde omenia (PAPU 1965 II p 119) [lsquoLa cobdiacutecia perd la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 13 p 796)

1 Consti que respecte al segon hemistiqui es tracta drsquouna creacioacute de lrsquoautor a semblanccedila mutatis mutandis de lrsquooriginal quixotesc

445

10 Lăcomia strică omenia (Papu 1965 II p 334) [lsquoLa cobdiacutecia espatlla la humanitathonradesarsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 36 p 1019)

11 Nu trebuie să dăm orzul pe (PAPU 1965 II p 264) [lsquoNo hem de donar lrsquoordi arsquo]

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

12 Nu-ţi mai vicircricirc nasul unde nu-ţi fierbe oala (PAPU 1965 II p 553) [lsquoNo segueixis posant el teu nas on no et bull lrsquoollarsquo]

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

13 Doară nici Domnul[2] n-a zidit lumea icircntr-o singură zi (PAPU 1965 II p 623) [lsquoNi tan sols el Senyor no va edificar el moacuten en un sol diarsquo]

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

14 Pe crucea mea că pe mine n-au să mă icircmbete cu apă chioară (PAPU 1965 II p 308) [lsquoA fe de Deacuteu que() a mi() no mrsquoembriagaran amb aiguumlerolrsquo]

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 991)

2 Als reculls romanesos en efecte Zamora passa a lumea [lsquoel moacutenrsquo] i en un hora a icircntr-o zi per beacute que no se nrsquoespecifica cap faedor

446

ANNEX 3 ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (FRUNZETTI) 1 Aşa-i cicircnd se-ntoarce roata legii (FRUNZETTI 1965 I p 605)

[lsquoAixiacute eacutes quan gira la roda de la lleihelliprsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

2 Na să te-nveţi să-ţi ţii gura Na să te-nveţi să caşti ochii (FRUNZETTI 1965 I p 97) [lsquoVinga apregraven a tenir la boca tancada Vinga apregraven a esbatanar els ullsrsquo]

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

3 Nu umbla cu bogdaprostea după ce poţi lua cu hapca (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo vagis amb laquoque Deacuteu us beneeixiraquo quan (ho) pots prendre per la forccedilarsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (I Cap 21 p 255)

4 Ceea ce-i bun nu-ţi pare niciodată prea mult (FRUNZETTI 1965 I p 121) [lsquoAllograve que eacutes bo no et sembla mai gairersquo]

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94)

5 Ne place cu aticirct mai mult [minciuna] cu cicirct se apropie de ceea ce e cu putinţă fie chiar şi icircndoielnic (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoEns agrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoacosta a allograve que eacutes possible encara que sigui dubtoacutesrsquo]

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600 )

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (PAPU) 1 Mă aflu la adăpost aşa cum se află totdeauna cel ce trage clopotele

de primejdie (PAPU 1965 II p 284) [lsquoEm trobo a recer aixiacute com es troba sempre el que toca les campanes a sometentrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 p 967)

2 Cine trage clopotul a primejdie acela la bun adăpost se găseşte (PAPU 1965 II p 379) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell en bon recer es trobarsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 43 p 1064)

3 Pe licircngă rugăciuni mai trebuie să dai şi din micircini (PAPU 1965 II p 626) [lsquoA part drsquooracions tambeacute cal que trsquohi posisrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 71 p 1316)

4 Afurisit vicircnt mai bate icircn cuprinsul ăsta (PAPU 1965 II p 604) [lsquo(Un) vent endimoniat segueix bufant fort en aquesta contradarsquo]

A mal viento va esta parva (II Cap 68 p 1293)

5 Dumnezeu ştie el casa celuia pe care-l icircndrăgeşte (PAPU 1965 II p 381) [lsquoDeacuteu sap ell la casa del que agafa afectersquo]

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-1067)

6 Leită Sancho care ştie aticirct de bine să tacă (PAPU 1965 II p 382) [lsquoPastat a Sancho que tan beacute sap callarrsquo]

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067)

7 Să se-nticircmple asta azi (PAPU 1965 II p 450) [lsquoQue passi aixograve avuirsquo]

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138)

8 Te-ntreabă toţi mai mult ce ai decicirct ce ştii (PAPU 1965 II p 190) [lsquoEt pregunten tots meacutes el que tens que el que sapsrsquo]

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

9 Să-i fie de bine şi de-asta să aibă parte (PAPU 1965 II p 11) [lsquoJa srsquoho faragrave i drsquoaixograve (en) gaudeixirsquo]

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673)

10 Cicircnd icircţi iese norocul icircn cale prinde-l şi ferecă-l (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et surt la bona sort a lrsquoencontre pren-la i encadena-larsquo]

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720)

11 Ori cu paie ori cu ficircn de umplut tot o umpli (PAPU 1965 II p 307) [lsquoO amb palla o amb fenc drsquoomplir ho acabes omplintrsquo]

De paja y de heno (II Cap 33 p 990)

447

12 Nu dai niciodată fără să iei ceva icircn schimb (PAPU 1965 II p 582) [lsquoNo doacutenes mai sense prendre alguna cosa a canvirsquo]

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270)

13 Sfatul femeii nu face nici cicirct o ceapă degerată dar şi că acela care-l nesocoteşte e un mare neghiob (PAPU 1965 II p 68-69) [lsquoEl consell de la dona no val ni un rave perograve tambeacute aquell que no el considera eacutes un gran babaursquo]

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741)

14 Cine trage clopotul a primejdie acela se află la adăpost (PAPU 1965 II p 333) [lsquoQui toca la campana a sometent aquell es troba a recerrsquo]

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018)

15 Gol-goluţ am intrat şi gol-goluţ mă aflu şi acuma vorba aceea nici păgubit nici pricopsit (PAPU 1965 II p 494) [lsquoEn pegravel vaig entrar i en pegravel em trobo encara ara aquella dita ni perjudicat ni enriquitrsquo]

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182)

16 Cine se micircnjeşte cu miere pe acela-l micircncă muştele (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQui es taca amb mel a aquell() el mengen les mosquesrsquo]

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

17 Unge-te numai cu miere şi s-or stricircnge muştele ciotcă (PAPU 1965 II p 381-382) [lsquoUntarsquot nomeacutes amb mel i srsquoaplegaran les mosques a dollsrsquo]

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

18 Buchea poruncii trebuie scrisă cu sicircnge (PAPU 1965 II p 331) [lsquoLa paraula de lrsquoordre srsquoha drsquoescriure amb sangrsquo]

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 1015)

19 Să nu se-apuce de tras clopotul cel ce nu se pricepe (PAPU 1965 II p 527) [lsquoQue no es posi a tocar la campana el que no hi enteacutenrsquo]

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 1215)

20 Se mai iveşte de bună seamă şi icircmprejurarea cicircnd e bine să te năpusteşti dar şi aceea cicircnd e bine să dai icircnapoi (PAPU 1965 II p 49) [lsquoEacutes evident que en algun moment es doacutena la situacioacute en quegrave eacutes millor que escometis perograve tambeacute aquella en quegrave eacutes millor que et retirisrsquo]

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719)

ANOSTRAMENT PARAPHRASTICI GENERIS (MĂRCULESCU) 1 Asta le e strachina cu pacircinea lor să şi-o-ntingă (MĂRCULESCU

2007 I p 246) [lsquoAquest eacutes el seu bol amb el seu pa sersquol suquinrsquo]

Allaacute se lo hayan con su pan se lo coman (I Cap 25 p 298)

2 Praf icircn ochi icircntre prieteni etc (MĂRCULESCU 2007 II p 107) [lsquoPols a lrsquoull entre amics etcrsquo]

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786)

448

ANNEX 4 ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (FRUNZETTI)

1 Forma rimada1 1 Altă greşeală altă canoneală (FRUNZETTI 1965 I p 409)

[lsquoUn altre error un altre patimentrsquo]

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

2 Una-i Stan cicircnd era golan şi alta-i Stan ajuns căpitan (FRUNZETTI 1965 I p 630) [lsquoUna cosa eacutes Stan quan era vagabund i una altra eacutes Stan arribat a capitagraversquo]

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598)

3 Gol m-a făcut mama şi gol oi pleca să dau seama n-am nici de pierdut nici de cicircştigat (FRUNZETTI 1965 I p 319) [lsquoNu em va fer la mare i nu marxareacute a retre comptes no tinc res a perdre(-hi) ni a guanyar(-hi)rsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298)

4 Cine cicircntă chinu-şi icircnspăimicircntă (FRUNZETTI 1965 I p 279) [lsquoQui canta el seu turment espantarsquo]

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 260 )

5 Mortul sub zăbranic şi viii la praznic (FRUNZETTI 1965 I p 244) [lsquoEl mort sota el vel i els vius al banquet funerarirsquo]

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225)

2 Forma ritmada

1 Ortac ortac dar fără ghimpe-n ochi (FRUNZETTI 1965 II p 110) [lsquoColmiddotlega colmiddotlega perograve sense punxa a lrsquoullrsquo]

De amigo a amigo la chinche etc (II Cap 12 p 786)

2 Unde se icircncuie o poartă se descuie alta (FRUNZETTI 1965 I p 263) [lsquoOn es tanca amb clau una porta s(e n)rsquoobre amb clau una altrarsquo]

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243)

3 Cine caută primejdie icircn primejdie piere (FRUNZETTI 1965 I p 247) [lsquoQui busca perill en (el) perill pereixrsquo]

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 229)

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (PAPU)

1 Forma rimada2 1 La ceruri rugi rosteşti iar cu ciocanul tot loveşti (PAPU 1965 II p

327) [lsquoAls cels precs adreces mentre que amb el martell no pares de picarrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 35 p 1011)

2 Aşa-i soarta regilor după placul legilor (PAPU 1965 II p 56) [lsquoAixiacute eacutes el destiacute dels reis segons el voler de les lleisrsquo]

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

3 Lasrsquo să ricircdă fitecine mie doar să-mi fie de bine (PAPU 1965 II p 450) [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo]

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente (II Cap 50 p 1138)

4 Inima de-i oţelită sfarmă nenorocu-n pripă (PAPU 1965 II p 90) [lsquoEl cor si eacutes fort com lrsquoacer destrossa lrsquoinfortuni de seguidarsquo]

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

1 Al llarg drsquoaquest apartat ens permetem la llicegravencia de marcar en negreta els mots en quegrave es fonamenta la rima 2 Iacutedem

449

5 Fitece mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 175) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 p 855)

6 Fiecare mioară cu-a ei perechioară (PAPU 1965 II p 477) [lsquoCada anyella amb la seva parelletarsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 53 p 1164)

7 De capeţi mioara stricircnge-i fricircnghioara (PAPU 1965 II p 360) [lsquoSi aconsegueixes lrsquoanyella estreny-li la soguetarsquo]

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

8 Cicircnd icircţi pică vreo viţea fugi cu funia după ea (PAPU 1965 II p 50) [lsquoQuan et cau del cel alguna vedella corre-li al darrere amb la cordarsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720)

9 Cicircnd eşti dăruit cu-o vacă fugi cu funia de-o icircnşfacă (PAPU 1965 II p 451) [lsquoQuan sersquot regala una vaca corre(-hi) amb la corda per tal drsquoaferrar-larsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 50 p 1138)

10 Ca să-ţi scapi vecinul icircţi ucizi asinul (PAPU 1965 II p 119) [lsquoPer escapar del teu veiacute mates el teu asersquo]

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796)

11 Ori cu paie ori cu ficircn burdihanul tot e plin (PAPU 1965 II p 42) [lsquoO amb palla o amb fenc la tripa sempre eacutes plenarsquo]

De paja y de heno (II Cap 3 p 712)

12 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma[3] nici nu pierd nici nu cicircştig (PAPU 1965 II p 78) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 8 p 751)

13 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi acuma[4] nici nu cicircştig şi nici nu pierd nimica (PAPU 1965 II p 476) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni (hi) guanyo ni (hi) perdo resrsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 53 p 1163)

14 Gol-goluţ am venit pe lume gol-goluţ mă aflu şi-acuma[5] nici păgubit nici procopsit (PAPU 1965 II p 503) [lsquoEn pegravel vaig venir al moacuten en pegravel em trobo encara ara ni perjudicat ni enriquitrsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 57 p 1190)

15 Domnul dă dalacul şi tot el dă leacul (PAPU 1965 II p 177) [lsquoEl Senyor doacutena lrsquoagraventrax i tambeacute ell doacutena la metgiarsquo]

Dios que da la llaga da la medicina (II Cap 19 p 857)

16 Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 620) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo]

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

17 Popa trăieşte din ce slujeşte (PAPU 1965 II p 543) [lsquoEl mossegraven viu del que oficiarsquo]

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

18 Boul cel neicircnjugat rumegă mai desfătat (PAPU 1965 II p 202) [lsquoEl bou sense jou remuga meacutes satisfetrsquo]

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885)

19 Praznicu-i gătat oaspeţii-au plecat (PAPU 1965 II pagraveg 72) [lsquoEl banquet funerari estagrave acabat els hostes han marxatrsquo]

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745)

20 Omul prevenit pe jumătate-i micircntuit (PAPU 1965 II p 150) [lsquoLrsquohome previngut eacutes mig salvat del perillrsquo]

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 829)

21 Lăudarea de sine aduce icircnjosire (PAPU 1965 II p 142) [lsquoEl fet de lloar-se un mateix comporta envilimentrsquo]

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

22 Nu muri icircncă ficircrtate picircnrsquo nu micircnci pe săturate (PAPU 1965 II p 521) [lsquoNo moris encara amic de lrsquoagravenima fins que no mengis fins a afartar-tersquo]

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210)

3 Vet aquiacute un reble que gragravecies a la intuiumlda rima amb lume dota aquesta versioacute de cert caient paregravemic 4 Iacutedem 5 Iacutedem

450

23 Dacă-mi pică o viţea fug cu funia după ea (PAPU 1965 II p 549) [lsquoSi em cau del cel una vedella li corro al darrere amb la cordarsquo]

Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

24 Totuna-i să-l retez şi să-l dezleg (PAPU 1965 II p 531) [lsquoTant eacutes que el talli drsquoarrel com que el deslliguirsquo]

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 1219 )

25 Să-mi trăiască ea găina fie şi de cobe plină (PAPU 1965 II p 53) [lsquoQue em visqui ella() la gallina encara que estigui de pepida plenarsquo]

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

2 Forma ritmada 1 Bună slujbă rea răsplată (PAPU 1965 II p 588)

[lsquoBona feina mala recompensarsquo]

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277)

2 Dreptatea celui tare este lege peste ţară (PAPU 1965 II p 339) [lsquoLa justiacutecia del fort eacutes llei al paiacutesrsquo]

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

3 Cicircnd icirci vorba de curtenie mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti[6] totuşi icircn purtările frumoase (PAPU 1965 II p 312) [lsquoQuan es tracta de cortesies eacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996)

4 Grăunţe să fie-n hulubar că hulubii vin ei (PAPU 1965 II p 70) [lsquoGrans hi hagi al colomar que els coloms veacutenen ells (sols)rsquo]

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743)

5 Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 382) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067)

6 Aticirctea parale faci cicircte parale ai (PAPU 1965 II p 190) [lsquoTants pistrincs vals com pistrincs tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

3 Alteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase 1 Pe bunul platnic chezăşia nu-l doare (PAPU 1965 II p 274)

[lsquoAl bon pagador() la fianccedila no li dolrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 30 p 956)

2 Pe bunul platnic zălogul nu-l doare (PAPU 1965 II p 317) [lsquoAl bon pagador() la penyora no li dolrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 34 p 1000)

3 De nerecunoscători geme iadul (PAPU 1965 II p 517) [lsquoDe desagraiumlts es plany lrsquoinfernrsquo]

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205)

4 Mai din plin icirci iese treaba ticirclharului decicirct milogului (PAPU 1965 II p 598) [lsquoMeacutes rodona li surt la feina al lladre que al pidolairersquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (II Cap 67 p 1287)

5 Picircnă ce nu l-am pierdut n-am ştiut ce-i binele (PAPU 1965 II p 483) [lsquoFins que no lrsquohem perdut no hem sabut quegrave eacutes el beacutersquo]

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171)

6 En aquest cas ens centrem en el caient paregravemic de la forma mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti

451

ANOSTRAMENT SUB SPECIE PAROEMIAE (MĂRCULESCU)

1 Forma rimada7 1 Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p

264) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 31 p 967)

2 Cine trage clopotul a foc e sub oboroc (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui toca la campana a foc estagrave sota cobertrsquo]

A buen salvo estaacute el que repica (II Cap 43 p 1064)

3 La arvuna plătită macircna scracircntită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoA (la) bestreta pagada la magrave torccediladarsquo]

A dineros pagados brazos quebrados (II Cap 71 p 1313)

4 Roagă-te la Dumnezeu şi dă-i maiul greu (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoPrega a Deacuteu i fum-li fort al mallrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 35 p 1011)

5 La Dumnezeu roagă-te şi cu maiul bate-te (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoA Deacuteu prega i amb el mall barallarsquotrsquo]

A Dios rogando y con el mazo dando (II Cap 71 p 1316)

6 Cine-i de Dumnezeu iubit casa i-a sporit (MĂRCULESCU 2007 II p 351-352) [lsquoQui eacutes per Deacuteu estimat la casa li ha augmentatrsquo]

A quien Dios quiere bien la casa le sabe (II Cap 43 p 1066-1067)

7 Cui icircnţelege bine vorbe puţine (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoA qui enteacuten beacute poques paraulesrsquo]

Al buen entendedor pocas palabras (II Cap 37 p 1024)

8 Duşmanului fugind fă-i pod de argint (MĂRCULESCU 2007 II p 477) [lsquoA lrsquoenemic fugint() fes-li pont drsquoargentrsquo]

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208)

9 Mersul legilor e după voia regilor (MĂRCULESCU 2007 II p 311) [lsquoLa marxa de les lleis eacutes segons la voluntat dels reisrsquo]

Allaacute van leyes do quieren reyes (II Cap 37 p 1023)

10 Mersul regilor e după voia legilor (MĂRCULESCU 2007 II p 57) [lsquoLa marxa dels reis eacutes segons la voluntat de les lleisrsquo]

Allaacute van reyes do quieren leyes (II Cap 5 p 728)

11 Meargă-mi mie bine şi racircdă toţi de mine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoEm vagi() a mi() beacute i riguin tots de mirsquo]

Aacutendeme yo caliente y riacutease la gente (II Cap 50 p 1138)

12 Aici va muri Samson şi cacircţi cu el sodom (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoAquiacute moriragrave Samsoacute i tots els que estan amb ell munioacutersquo]

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314)

13 Chiar dacă are urechi de auzit nu are limbă de vorbit (MĂRCULESCU 2007 II p 505) [lsquoTot i que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per parlarrsquo]

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239)

14 Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 89) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo]

Buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 10 p 764)

15 Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 19 p 855)

16 Fiecare oaie cu perechea sa e (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoCada ovella amb la seva parella eacutesrsquo]

Cada oveja con su pareja (II Cap 53 p 1164)

17 La Roma de eşti fă ce zăreşti (MĂRCULESCU 2007 II p 442) [lsquoA Roma si ets fes el que lluquesrsquo]

Cuando a Roma fueres haz como vieres (II Cap 54 p 1169)

18 Dacă ţi se dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 332) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla acudas con la soguilla (II Cap 41 p 1045)

7 Al llarg drsquoaquest apartat ens permetem la llicegravencia de marcar en negreta els mots en quegrave es fonamenta la rima

452

19 Dacă-ţi dă de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 4 p 720)

20 Dacă-ţi dau de dar văcuţa dă fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoSi sersquot doacutena de regal la vaqueta fes(-hi) una correguda amb el sogallrsquo]

Cuando te dieren la vaquilla corre con la soguilla (II Cap 50 p 1138)

21 Dacă dai de bine bagă-l icircn casă la tine (MĂRCULESCU 2007 II p 51) [lsquoSi topes amb el beacute ficarsquol a casa tevarsquo]

Cuando viene el bien meacutetelo en tu casa (II Cap 4 p 720)

22 Sub cojoc răpănos dai de băutor vacircrtos (MĂRCULESCU 2007 II p 287) [lsquoSota pellissa ronyosa topes amb (un) bevedor robustrsquo]

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994)

23 De la spuse la faptă cale lungă te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoDel que es diu al fet (un) llarg camiacute trsquoesperarsquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 34 p 1000)

24 De la vorbă la faptă multe te-aşteaptă (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoDe la paraula al fet moltes coses trsquoesperenrsquo]

Del dicho al hecho hay gran trecho (II Cap 64 p 1264)

25 Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 I p 247) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (I Cap 25 p 298)

26 Gol m-am născut gol m-am văzut ce-am avut şi ce-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 461) [lsquoNu vaig neacuteixer nu mrsquohe vist si res no vaig tenir res no he pogut perdrersquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 57 p 1190)

27 Dumnezeu cacircnd răneşte şi lecuieşte (MĂRCULESCU 2007 II p 167) [lsquoDeacuteu quan fereix tambeacute curarsquo]

Dios que da la llaga da la medicina (II Cap 19 p 857)

28 Unde o poartă se-nchide alta se deschide (MĂRCULESCU 2007 I p 198) [lsquoOn una porta es tanca una altra s(e n)rsquoobrersquo]

Donde una puerta se cierra otra se abre (I Cap 21 p 243)

29 Abatele din ce cacircntă macircncă (MĂRCULESCU 2007 II p 568) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo]

El abad de donde canta yanta (II Cap 71 p 1310)

30 Abatele din ce cacircntă macircnacircncă[8] [sic] (MĂRCULESCU 2007 II p 498-499) [lsquoLrsquoabat del que canta menjarsquo]

El abad de lo que canta yanta (II Cap 60 p 1231)

31 Vorbind mai necioplit măgarul rabdă o povară dar două-l doboară (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoParlant meacutes grollerament lrsquoase suporta una cagraverrega perograve dues el fan caurersquo]

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313)

32 Pacircinea macircncată şi tovărăşia stricată (MĂRCULESCU 2007 II pagraveg 72) [lsquoEl pa menjat i la companyia feta malbeacutersquo]

El pan comido y la compantildeiacutea deshecha (II Cap 7 pagraveg 745)

33 Fiecare baştină altă datină (MĂRCULESCU 2007 II p 84) [lsquoCada pagravetria una altra tradicioacutersquo]

En cada tierra su uso (II Cap 9 p 760)

34 Omul prevăzător pe jumătate-nvingător (MĂRCULESCU 2007 II p 143) [lsquoLrsquohome previsor mig vencedorrsquo]

Hombre apercebido medio combatido (II Cap 17 p 829)

35 Adună-te cu cei buni şi printre ei ai să te pui (MĂRCULESCU 2007 II p 268) [lsquoAjuntarsquot amb els bons i entre ells et posaragravesrsquo]

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973)

36 Ştiinţa de carte cu sacircnge se-mparte (MĂRCULESCU 2007 II p 305) [lsquoLlegir i escriure amb sang es transmetrsquo]

La letra con sangre entra (II Cap 36 p 1015)

37 Sacircngele se moşteneşte dar virtutea se cucereşte (MĂRCULESCU 2007 II p 346) [lsquoLa sang srsquohereta perograve la virtut es conquereixrsquo]

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 1060)

8 La forma correcta seria mănacircncă que aixograve no obstant seguiria permetent la rima asonant amb cacircntă

453

38 Moară Marta dar macircncacircnd ca sparta (MĂRCULESCU 2007 II p 478) [lsquoMori Marta perograve menjant com (si fos) a les acaballesrsquo]

Muera Marta y muera harta (II Cap 59 p 1210)

39 Nici Zamora n-a fost cucerită icircntr-o clipită (MĂRCULESCU 2007 II p 571) [lsquoNi Zamora no va ser conquerida en un batre drsquoullsrsquo]

No se ganoacute Zamora en un hora (II Cap 71 p 1313)

40 Cine cacircntă relele-şi spăimacircntă (MĂRCULESCU 2007 I p 213) [lsquoQui canta els seus mals espantarsquo]

Quien canta sus males espanta (I Cap 22 p 260 )

41 Dacă-s grăunţe icircn hulubărie şi hulubi au să fie (MĂRCULESCU 2007 II p 70) [lsquoSi hi ha grans al colomar tambeacute coloms hi hauragraversquo]

Si al palomar no le falta cebo no le faltaraacuten palomas (II Cap 7 p 743)

42 Dacă mi se-ntacircmplă uneori să-mi aducă cineva văcuţa dau fuga cu fracircnghiuţa (MĂRCULESCU 2007 II p 504) [lsquoSi alguna vegada em passa que alguacute em dugui la vaqueta (hi) faig una correguda amb el sogallrsquo]

Si tal vez sucede que me den la vaquilla corro con la soguilla (II Cap 62 p 1238)

43 Totuna este a tăia şi a dezlega (MĂRCULESCU 2007 II p 487) [lsquoTant eacutes tallar com deslligarrsquo]

Tanto monta cortar como desatar (II Cap 60 p 1219 )

44 Atacircta preţuieşti cacirct stăpacircneşti (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoTant vals com poder tensrsquo]

Tanto vales cuanto tienes (II Cap 43 p 1067)

45 Inima bună nenorocu-l icircmbună (MĂRCULESCU 2007 II p 303) [lsquoEl bon cor() lrsquoinfortuni() lrsquoesmenarsquo]

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

46 Găina să trăiască vrea chiar cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoLa gallina viure vol encara que (sigui) amb el panteix en ellarsquo]

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272)

47 Găină să trăiască vrea fie şi cu tignafesu-n ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa gallina viure vol encara que sigui amb el panteix en ellarsquo]

Viva la gallina aunque sea con su pepita (II Cap 5 p 725)

2 Forma ritmada

1 La slujire bună răsplată rea (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoA servei bo recompensa dolentarsquo]

A buen servicio mal galardoacuten (II Cap 66 p 1277)

2 Ce ţi se dă cu o macircnă ţi se ia cu alta (MĂRCULESCU 2007 II p 533) [lsquoEl que sersquot doacutena amb una magrave sersquot pren amb una altrarsquo]

Donde las dan las toman (II Cap 65 p 1270)

3 Limba macirclc şi ochii din cap (MĂRCULESCU 2007 I p 51) [lsquoLa llengua mutis i (igualment) els ulls del caprsquo]

La lengua queda y los ojos listos (I Cap 4 p 68)

4 Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 I p 208) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (I Cap 21 p 255)

5 Mai bine lumea-n cap decacirct milog pe la judecători (MĂRCULESCU 2007 II p 547) [lsquoMillor (anar-sersquon) a la fi del moacuten que (ser un) pidolaire per entre els jutgesrsquo]

Maacutes vale salto de mata que ruego de hombres buenos (II Cap 67 p 1287)

6 Faci cacirct ai şi ai cacirct faci (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoVals el que tens i tens el que valsrsquo]

Tanto vales cuanto tienes y tanto tienes cuanto vales (II Cap 20 p 872)

7 Vreme e să ataci şi vreme să te retragi (MĂRCULESCU 2007 II p 50) [lsquoTemps hi ha drsquoatacar i temps de retirar-tersquo]

Tiempos hay de acometer y tiempos de retirar (II Cap 4 p 719)

8 Maţele au inimă nu inima maţe (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoEls budells tenen cor no el cor budellsrsquo]

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

454

9 Burta duce picioarele nu picioarele burta (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoLa panxa duu els peus no els peus la panxarsquo]

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000)

3 Alteracioacute de lrsquoordre logravegic de la frase

1 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 122) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 p 804)

2 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 254) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 30 p 956)

3 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 292) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 34 p 1000)

4 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 482) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 59 p 1214)

5 Pe bunul platnic zăloagele nu-l dor (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoAl bon pagador() les penyores no li dolenrsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 71 p 1312)

455

456

ANNEX 5 ANOSTRAMENT AD LITTERAM

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (FRUNZETTI)

1 Pur

1 Pe cel care se umileşte Dumnezeu icircl icircnalţă (FRUNZETTI 1965 I p 154) [lsquoAl que es rebaixa Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132)

2 Cel ce dă repede dă icircndoit (FRUNZETTI 1965 I p 462) [lsquoEl que doacutena ragravepidament doacutena doblatrsquo]

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

3 Nu e cu putinţă să stea arcul icircncordat tot timpul (FRUNZETTI 1965 I p 642) [lsquoNo eacutes possible que estigui lrsquoarc armat tot el tempsrsquo]

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609)

4 N-aştepta de bunăvoie ceea ce poţi lua cu sila (FRUNZETTI 1965 I p 274) [lsquoNo esperis de bon grat allograve que pots prendre per la forccedilarsquo]

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 255)

5 Lancea n-a bontit niciodată peana şi nici peana lancea (FRUNZETTI 1965 I p 234) [lsquoLa llanccedila no ha esmussat mai la ploma ni tampoc la ploma la llanccedilarsquo]

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215)

2 Impur

1 Adio să ne vedem sănătoşi cum cic-a zis un orb altuia (FRUNZETTI 1965 I p 659) [lsquoAdeacuteu que ens veiem amb salut com diuen que va dir un cec a un altrersquo]

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627)

2 Să-şi vadă fiecare de păcatele lui (FRUNZETTI 1965 I p 287) [lsquoQue es miri cadascuacute els seus pecatsrsquo]

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267)

3 Parcă eu n-aş şti [] unde mă roade sandaua (FRUNZETTI 1965 I p 428) [lsquoNi que sembleacutes que jo no seacute [hellip] on em rasca la sandagraveliarsquo]

iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-409)

4 Unde domneşte pizma virtutea n-are cum trăi (FRUNZETTI 1965 I p 629) [lsquoOn senyoreja lrsquoenveja la virtut no (hi) teacute com viurersquo]

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597)

5 Plătesc cicircteodată şi drepţii de-a valma cu păcătoşii (FRUNZETTI 1965 I p 124) [lsquoPaguen alguna vegada tambeacute els justos a lrsquoengrograves amb els pecadorsrsquo]

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 97 )

6 Patima dragostei n-o poţi icircnvinge decicirct fugind de ea (FRUNZETTI 1965 I p 458) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor no la pots vegravencer sinoacute fugint drsquoellarsquo]

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 434)

7 O minciună e cu aticirct mai izbutită cu cicirct seamănă mai mult a adevăr (FRUNZETTI 1965 I p 633) [lsquoUna mentida eacutes molt meacutes reeixida com meacutes srsquoassembla a la veritatrsquo]

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600)

8 De dindărătul crucii se iţeşte Diavolul (FRUNZETTI 1965 I p 113) [lsquoDel darrere de la creu treu el cap el Diablersquo]

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

457

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (PAPU)

1 Pur 1 Cerului care ştie să-i ridice din gunoaie pe săraci şi din nerozi să

facă firoscoşi (PAPU 1965 II p 457) [lsquoAl cel que sap aixecar dels fems els pobres i dels babaus fer(-ne) saberutsrsquo]

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144)

2 Măcar că are urechi să audă nu are limbă să grăiască (PAPU 1965 II p 551) [lsquoEncara que teacute orelles per sentir(-hi) no teacute llengua per expressar-sersquo]

Aunque tiene oiacutedos para oiacuter no tiene lengua para hablar (II Cap 62 p 1239)

3 De biserică am dat (PAPU 1965 II p 85) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

Con la iglesia hemos dado (II Cap 9 p 759)

4 Noaptea toate micircţele sicircnt sure (PAPU 1965 II p 306-307) [lsquoDe nit tots els gats soacuten brunsrsquo]

De noche todos los gatos son pardos (II Cap 33 p 990)

5 La durerea capului trebuie să ia parte toate mădularele (PAPU 1965 II p 39) [lsquoAl mal de(l) cap han de prendre part tots els membresrsquo]

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

6 Icircnceputul icircnţelepciunii teama de Dumnezeu (PAPU 1965 II p 192) [lsquoEl principi de la saviesa el temor de Deacuteursquo]

El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

7 Vinul peste măsură nici nu păstrează tainele şi nici nu se ţine de cuvicircnt (PAPU 1965 II p 379) [lsquoEl vi en exceacutes ni guarda els secrets ni respecta la paraularsquo]

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063)

8 Vina măgarului nu se cade s-o arunci pe şa (PAPU 1965 II p 588) [lsquoLa culpa de lrsquoase no escau llenccedilar-la a la sellarsquo]

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277)

9 Hărnicia e mama bunăstării (PAPU 1965 II p 380) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare del benestarrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (II Cap 43 p 1065)

10 Săracul poate avea cinste ticălosul icircnsă nu (PAPU 1965 II p 15) [lsquoEl pobre pot tenir honor el depravat en canvi norsquo]

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677)

11 Nerecunoştinţa e fiică a trufiei (PAPU 1965 II p 458) [lsquoLa desconeixenccedila eacutes filla de la supegraverbiarsquo]

La ingratitud es hija de la soberbia (IICap 51 p 1146)

12 Adevărul se icircndoaie dar nu se fricircnge (PAPU 1965 II p 89) [lsquoLa veritat es doblega perograve no es trencarsquo]

La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763)

13 Aripile de furnică (PAPU 1965 II p 476) [lsquoLes ales de formigarsquo]

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

14 Nimeni să nu spună bdquoN-oi bea din apa astardquo (Papu 1965 II p 493) [lsquoQue ninguacute no digui laquoNo beureacute drsquoaquesta aiguaraquorsquo]

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181)

15 Nu se află nici un drum aticirct de neted [] ca să n-aibă niscai poticneli sau piedici (PAPU 1965 II p 119) [lsquoNo es troba cap camiacute tan llis [] que no tingui alguns entrebancs o obstaclesrsquo]

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796)

16 Nu-s toate vremile pe-o potrivă (PAPU 1965 II p 328) [lsquoNo soacuten tots els temps semblantsrsquo]

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

17 Nu toate vremile sicircnt pe o potrivă (PAPU 1965 II p 511) [lsquoNo tots els temps soacuten semblantsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199)

18 Spre paguba lor le-au crescut furnicilor aripi (PAPU 1965 II p 306) [lsquoPer al seu mal els van creacuteixer() a les formigues() alesrsquo]

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

458

19 Găina să trăiască fie ea şi cu ţicircfnă (PAPU 1965 II p 583) [lsquoLa gallina que visqui encara que ella estigui amb la pepidarsquo]

Viva la gallina aunque con su pepita (II Cap 65 p 1272)

2 Impur 1 La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo n-ai

ce să mai răspunzi (PAPU 1965 II p 382) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquo no hi ha resposta que et valguirsquo]

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

2 Pe doi pe care Dumnezeu icirci uneşte nu poate omul să-i despartă (PAPU 1965 II p 198) [lsquoEls dos que Deacuteu (els) uneix no pot lrsquohome separar-losrsquo]

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre (II Cap 21 p 881)

3 Bunul platnic nu se sperie de nici un zălog (PAPU 1965 II p 126) [lsquoEl bon pagador no srsquoespanta de cap penyorarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 14 p 804)

4 Pe bunul platnic zălogul nu-l sperie (PAPU 1965 II p 525) [lsquoAl bon pagador() la penyora no lrsquoespantarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 59 p 1214)

5 Bunul platnic de nici un zălog nu se sperie (PAPU 1965 II p 622) [lsquoEl bon pagador() de cap penyora no srsquoespantarsquo]

Al buen pagador no le duelen prendas (II Cap 71 p 1312)

6 Vrăjmaşului ce-o ia la sănătoasa să-i faci o punte de argint (PAPU 1965 II p 520) [lsquoA lrsquoenemic que escampa la boira() fes-li un pont drsquoargentrsquo]

Al enemigo que huye hacerle la puente de plata (II Cap 58 p 1208)

7 [Că]-i mai bine să joci pe-o carte prea mare decicirct pe una prea mică (PAPU 1965 II p 161) [lsquo[Que] eacutes millor jugar una carta massa gran que una massa petitarsquo]

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

8 Aci o să piară Samsoacuten [sic] şi toţi cicircţi sicircnt de partea lui (PAPU 1965 II p 623) [lsquoAquiacute periragrave Samsoacute i tots els que estan de la seva partrsquo]

Aquiacute moriraacute Sansoacuten y cuantos con eacutel son (II Cap 71 p 1314)

9 Bun venit năpastă dacă vii singură (PAPU 1965 II p 491) [lsquoBenvinguda calamitat si veacutens solarsquo]

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

10 Să se căsătorească fiecare doar cu unul pe potriva lui (PAPU 1965 II p 175) [lsquoQue es casi cadascuacute nomeacutes amb un drsquoigual a ellrsquo]

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

11 Fiştecare e meşterul bunei lui ursite (PAPU 1965 II p 587) [lsquoCadascuacute eacutes lrsquoartiacutefex del seu bon fatrsquo]

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276)

12 Mărit-o mai bine cu unul pe potriva ei (PAPU 1965 II p 54) [lsquoMillor que la maridis amb un drsquoigual a ellarsquo]

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

13 Cicircnd Dumnezeu luminează de ziuă pentru toţi luminează (PAPU 1965 II p 431) [lsquoQuan Deacuteu clareja per a tots clarejarsquo]

Cuando Dios amanece para todos amanece (II Cap 49 p 1118-1119)

14 Cicircnd te doare capul te dor şi toate celelalte mădulare (PAPU 1965 II p 32) [lsquoQuan et fa mal el cap tambeacute et fan mal tots els altres membresrsquo]

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

15 Darurile sparg şi sticircncile (PAPU 1965 II p 327) [lsquoEls regals trenquen fins i tot les roquesrsquo]

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011)

16 Din preaplinul inimii grăieşte şi limba (PAPU 1965 II p 112) [lsquoDe lrsquoabundagravencia del cor sexpressa tambeacute la llenguarsquo]

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788)

17 Adesea sub o mantie roasă se ascunde un straşnic băutor (PAPU 1965 II p 311) [lsquoSovint sota una capa ratada srsquoamaga un formidable bevedorrsquo]

Debajo de mala capa suele haber buen bebedor (II Cap 33 p 994)

459

18 După cruce stă ascuns Necuratul (PAPU 1965 II p 307) [lsquoDarrere la creu hi ha amagat en Banyetarsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 p 990)

19 Necuratul după cruce se ascunde (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEn Banyeta darrere la creu srsquoamagarsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 47 p 1101)

20 Măgarul ca să vorbim mai din topor rabdă să fie icircncărcat dar nu şi să fie strivit (PAPU 1965 II p 623) [lsquoLrsquoase per dir-ho meacutes tal com raja suporta ser carregat perograve no pas ser esclafatrsquo]

El asno hablando a lo grosero sufre la carga mas no la sobrecarga (II Cap 71 p 1313)

21 Poet te naşti (PAPU 1965 II p 148) [lsquoPoeta neixesrsquo]

El poeta nace (II Cap 16 p 827)

22 Acela care făureşte un ulcior frumos apăi tot aticirct de bine poate să făurească şi două şi trei şi o sută (PAPU 1965 II p 277) [lsquoAquell que afaiccedilona una gerra bonica despreacutes igual de beacute pot afaiccedilonar(-ne) tant dues com tres com centrsquo]

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960)

23 Cel ce nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de zi (PAPU 1965 II p 380) [lsquoEl que no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo]

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065)

24 Trebuie să te temi de Dumnezeu fiule pentru că-n teama de el stă icircnţelepciunea (PAPU 1965 II p 374) [lsquoHas de teacutemer Deacuteu fill perquegrave en el temor drsquoell hi ha la saviesarsquo]

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

25 Azi e ricircndul tău micircine-i ricircndul meu (PAPU 1965 II p 583) [lsquoAvui eacutes el teu torn demagrave eacutes el meu tornrsquo]

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 1272)

26 Adună-te cu ăi de treabă şi ai să fii unul dintr-icircnşii (PAPU 1965 II p 289) [lsquoAjuntarsquot amb aquells de profit i seragraves un drsquoellsrsquo]

Juacutentate a los buenos y seraacutes uno de ellos (II Cap 32 p 973)

27 Puterea cade biruită de către meşteşug (PAPU 1965 II p 180) [lsquoLa potegravencia (fiacutesica) cau derrotada per la mestriarsquo]

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860)

28 Morţii [hellip] ea calcă cu acelaşi picior şi foişoarele icircmpăraţilor şi cocioabele sărăcăcioase ale celor nevoiaşi (PAPU 1965 II p 191) [lsquoA la mort [hellip] ella trepitja amb el mateix peu tant les torres dels emperadors com els casinyots miserables dels (que estan) necessitatsrsquo]

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres (II Cap 20 p 872-873)

29 Obicircrşia icircnaltă se moşteneşte pe cicircnd virtutea se capătă (PAPU 1965 II p 375) [lsquoLrsquoorigen elevat srsquohereta mentre que la virtut srsquoobteacutersquo]

La sangre se hereda y la virtud se aquista (II Cap 42 p 1060)

30 Mai mult face bunul nume decicirct avuţiile fără de număr (PAPU 1965 II p 310) [lsquoMeacutes val el bon nom que els beacutens incomptablesrsquo]

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 994)

31 Mai mult face un singur bdquona-ţi acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 68) [lsquoMeacutes val un sol laquoagafa-trsquoho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 7 p 741)

32 Mai mult face un bdquoia acumardquo decicirct doi bdquoo să-ţi daurdquo (PAPU 1965 II p 327) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquotrsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes vale un toma que dos te dareacute (II Cap 35 p 1011)

33 Mai mult face un bdquoia acumaldquo decicirct doi bdquolasrsquo c-o să-ţi dauldquo (PAPU 1965 II p 626) [lsquoMeacutes val un laquoagafa-ho araraquo que dos laquodeixa-ho que (ja) trsquoho donareacuteraquorsquo]

Maacutes valiacutea un toma que dos te dareacute (II Cap 71 p 1316)

34 Eu regi nu scot şi nici nu pun ci m-ajut numai pe mine pe care sicircnt singur stăpicircn (PAPU 1965 II p 532 ) [lsquoJo reis no trec i tampoc no poso sinoacute que mrsquoajudo nomeacutes a mi que soacutec (lrsquo)uacutenic senyorrsquo]

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 1220 )

460

35 Nu-i aur tot ce-ţi ia ochii (PAPU 1965 II p 307) [lsquoNo eacutes or tot el que et crida lrsquoatencioacutersquo]

No es oro todo lo que reluce (II Cap 33 p 990)

36 Nu se află pe lume tată sau mamă cărora odraslele lor să le pară slute (PAPU 1965 II p 172) [lsquoNo es troba al moacuten pare o mare als quals els seus fills (els) semblin estrafetsrsquo]

No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852)

37 Ca să nu pierzi nici pe-o carte prea mare nici pe una prea mică (PAPU 1965 II p 622) [lsquoPerquegrave no perdis ni per una carta massa gran ni per una massa petitarsquo]

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312)

38 Cine vrea să prindă peşte (PAPU 1965 II p 621) [lsquoQui vol agafar peixrsquo]

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 1311 )

39 La toate se găseşte leac numai la moarte nu (PAPU 1965 II p 381) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 p 1066)

40 Pentru toate se găseşte leac numai pentru moarte nu (PAPU 1965 II p 576) [lsquoPer a tot(es les coses) es troba remei nomeacutes per a la mort norsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 64 p 1264)

41 O gheară de leu adevărat şi după ea socotesc că un leu ca ăsta care are o astfel de gheară trebuie să fie mai mare decicirct un munte (PAPU 1965 II p 154-155) [lsquoUna urpa de lleoacute veritable i drsquoella dedueixo que un lleoacute com aquest que teacute semblant urpa ha de ser meacutes gran que una muntanyarsquo]

Por la untildea se saca el leoacuten (II Cap 17 p 833-834 )

42 La bdquoieşi afarăldquo sau la bdquoce-ai de icircmpărţit cu nevastă-mealdquo (PAPU 1965 II p 382-383) [lsquoA laquosurt a foraraquo o a laquoquegrave et duus entre mans amb la meva donaraquorsquo]

Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

43 Dacă ulciorul izbeşte piatra sau dacă piatra izbeşte ulciorul tot vai şi-amar de ulcior (PAPU 1965 II p 382) [lsquoSi la gerra colpeja la pedra o si la pedra colpeja la gerra sempre feina rai per a la gerrarsquo]

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

44 Dacă orbul icircl călăuzeşte pe orb apăi sicircnt primejduiţi să cadă amicircndoi icircn groapă (PAPU 1965 II p 119-120) [lsquoSi el cec (el) guia el cec llavors hi ha el perill que caiguin ambdoacutes al sotrsquo]

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 797)

45

O ajunge-o şi pe ea Ignatul ca pe orice ricircmător (PAPU 1965 II p 563) [lsquoTambeacute a ell (li) arribaragrave lrsquoIgnat com a tot bacoacutersquo]

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco (II Cap 62 p 1251)

46 Pe toate astea le icircnvăluie şi le astupă mantia largă (PAPU 1965 II p 77) [lsquoTotes aquestes coses() les embolcalla i les tapa la capa amplarsquo]

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751)

47 Burduhanul ţine inima iar nu inima burduhanul (PAPU 1965 II p 414) [lsquoEl buc manteacute el cor i no el cor el bucrsquo]

Tripas llevan corazoacuten que no corazoacuten tripas (II Cap 47 p 1102)

48 Stomahul duce picioarele iar nu picioarele stomahul (PAPU 1965 II p 317) [lsquoLrsquoestoacutemac duu els peus i no els peus lrsquoestoacutemacrsquo]

Tripas llevan pies que no pies a tripas (II Cap 34 p 1000)

49 O prăpastie o cheamă pe alta şi un păcat cheamă alt păcat (PAPU 1965 II p 541) [lsquoUn precipici en crida un altre i un pecat crida un altre pecatrsquo]

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 )

50 Un asin icircncărcat cu aur urcă lesne şi un munte (PAPU 1965 II p 327) [lsquoUn ase carregat drsquoor puja fagravecilment fins i tot una muntanyarsquo]

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 1011)

51 O inimă bună biruie năpasta (PAPU 1965 II p 328) [lsquoUn bon cor venccedil la calamitatrsquo]

Un buen corazoacuten quebranta mala ventura (II Cap 35 p 1012)

461

52 Un băţ gătit nu mai seamănă a băţ (PAPU 1965 II p 457) [lsquoUn pal empolainat ja no srsquoassembla a (un) palrsquo]

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

462

ANOSTRAMENT AD LITTERAM (MĂRCULESCU)

1 Pur 1 La alt cacircine cu osul ăsta (MĂRCULESCU 2007 I p 343)

[lsquoA un altre gos amb aquest osrsquo]

A otro perro con ese hueso (I Cap 32 p 408)

2 La păcat nou penitenţă nouă (MĂRCULESCU 2007 I p 326) [lsquoA pecat nou penitegravencia novarsquo]

A pecado nuevo penitencia nueva (I Cap 30 p 388)

3 Pe cine se smereşte Dumnezeu icircl icircnalţă (MĂRCULESCU 2007 I p 103) [lsquoA qui srsquohumilia Deacuteu lrsquoexalccedilarsquo]

A quien se humilla Dios le ensalza (I Cap 11 p 132)

4 Cerului care ştie să-i ridice pe săraci din gunoi şi să facă din tonţi discernători (MĂRCULESCU 2007 II p 420) [lsquoAl cel que sap aixecar els pobres del(s) fem(s) i fer dels tanoques discernidorsrsquo]

Al cielo el cual del estieacutercol sabe levantar los pobres y de los tontos hacer discretos (II Cap 51 p 1144)

5 Mai degrabă azi decacirct macircine (MĂRCULESCU 2007 II p 414) [lsquoAbans avui que demagraversquo]

Antes hoy que mantildeana (II Cap 50 p 1138)

6 Mai e de jupuit şi coada (MĂRCULESCU 2007 II p 36) [lsquoEncara hi ha per escorxar (tambeacute) la cuarsquo]

Auacuten la cola falta por desollar (II Cap 2 p 702)

7 I-a mai rămas coada de jupuit (MĂRCULESCU 2007 II p 303) [lsquoEncara li ha quedat la cua per escorxarrsquo]

Auacuten le falta la cola por desollar (II Cap 35 p 1013)

8 Deşi trădarea place trădătorul e detestat (MĂRCULESCU 2007 I p 429) [lsquoEncara que la traiumlcioacute agrada el traiumldor eacutes detestatrsquo]

Aunque la traicioacuten aplace el traidor se aborrece (I Cap 39 p 502)

9 Fiecare să se căsătorească cu cel de-o potrivă (MĂRCULESCU 2007 II p 166) [lsquoQue cadascuacute es casi amb lrsquoigualrsquo]

Cada uno case con su igual (II Cap 19 p 855)

10 Fiecare icircşi e artizanul propriei sale sorţi (MĂRCULESCU 2007 II p 538) [lsquoCadascuacute srsquoeacutes lrsquoartesagrave del seu propi destiacutersquo]

Cada uno es artiacutefice de su ventura (II Cap 66 p 1276)

11 Mărit-o cu unul de-o seamă cu ea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoMarida-la amb un de semblant amb ellarsquo]

Casadla con su igual (II Cap 5 p 726)

12 Ca şi cum n-aş şti [] unde mă bate pantoful (MĂRCULESCU 2007 I p 343) [lsquoCom si no sabeacutes [] on em fa mal la sabatarsquo]

iexclComo si yo no supiese [] adoacutende me aprieta el zapato (I Cap 32 p 408-409)

13 De biserică am dat (MĂRCULESCU 2007 II p 84) [lsquoAmb lrsquoesgleacutesia hem topatrsquo]

Con la iglesia hemos dado (II Cap 9 p 759)

14 Cacircnd te doare capul te dor toate mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 34) [lsquoQuan et fa mal el cap et fan mal tots els membresrsquo]

Cuando la cabeza duele todos los miembros duelen (II Cap 2 p 699)

15 Grijile altora icircl omoară pe măgar (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLes cures dels altres (el) maten lrsquoasersquo]

Cuidados ajenos matan al asno (II Cap 13 p 796)

16 Plocoanele sfarmă stacircncile (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls obsequis rompen les roquesrsquo]

Daacutedivas quebrantan pentildeas (II Cap 35 p 1011)

17 Din prisosul inimii vorbeşte limba (MĂRCULESCU 2007 II p 109) [lsquoDe lrsquoabundor del cor parla la llenguarsquo]

De la abundancia del corazoacuten habla la lengua (II Cap 12 p 788)

18 Cu paie şi facircn (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoAmb palla i fencrsquo]

De paja y de heno (II Cap 33 p 990)

463

19 Din durerile capului trebuie să se icircmpărtăşească şi mădularele (MĂRCULESCU 2007 II p 41) [lsquoDels mals de(l) cap han de participar tambeacute els membresrsquo]

Del dolor de la cabeza han de participar los miembros (II Cap 3 p 708)

20 Golaş m-am născut golaş mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoDespullat vaig neacuteixer despullat em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 8 p 751)

21 Gol m-am născut gol mă aflu nici nu pierd nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 437) [lsquoNu vaig neacuteixer nu em trobo ni (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Desnudo naciacute desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 53 p 1163)

22 [Că]-n spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 284) [lsquo[Que] Al darrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 33 p 990)

23 Icircn spatele crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 II p 382) [lsquoAl darrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Detraacutes de la cruz estaacute el diablo (II Cap 47 p 1101)

24 Acolo unde domneşte pizma nu poate să trăiască virtutea (MĂRCULESCU 2007 I p 515) [lsquoAlliacute on senyoreja lrsquoenveja no pot viure la virtutrsquo]

Donde reina la envidia no puede vivir la virtud (I Cap 47 p 597)

25 Boul slobod se linge-n voie (MĂRCULESCU 2007 II p 189) [lsquoEl bou deixat anar es llepa a llourersquo]

El buey suelto bien se lame (II Cap 22 p 885)

26 Poetul se naşte (MĂRCULESCU 2007 II p 141) [lsquoEl poeta neixrsquo]

El poeta nace (II Cap 16 p 827)

27 Cine face un vas frumos poate face la fel de bine şi două şi trei şi o sută (MĂRCULESCU 2007 II p 257) [lsquoQui fa un atuell bonic pot fer(-ne) igual de beacute tant dos com tres com centrsquo]

El que hace un vaso hermoso tambieacuten puede hacer dos y tres y ciento (II Cap 30 p 959-960)

28 Cine dă repede dă de două ori (MĂRCULESCU 2007 I p 372) [lsquoQui doacutena ragravepidament doacutena dues vegadesrsquo]

El que luego da da dos veces (I Cap 34 p 439)

29 Gol am intrat şi gol mă aflu nu pierd şi nici nu cacircştig (MĂRCULESCU 2007 II p 454) [lsquoNu vaig entrar i nu em trobo no (hi) perdo ni (hi) guanyorsquo]

Entreacute desnudo y desnudo me hallo ni pierdo ni gano (II Cap 55 p 1182)

30 S-a speriat aia moartă de aia descăpăţacircnată (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoEs va espantar aquella morta drsquoaquella decapitadarsquo]

Espantose la muerta de la degollada (II Cap 43 p 1068)

31 Fă-te miere şi-au să te pape muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoFes-te mel i sersquot cruspiran les mosquesrsquo]

Haceos miel y paparos han moscas (II Cap 43 p 1067)

32 Azi la tine şi macircine la mine (MĂRCULESCU 2007 II p 534) [lsquoAvui per a tu i demagrave per a mirsquo]

Hoy por ti y mantildeana por miacute (II Cap 65 p 1272)

33 Lauda de sine icircnjoseşte (MĂRCULESCU 2007 I p 148) [lsquoLa lloanccedila progravepia envileixrsquo]

La alabanza propria envilece (I Cap 16 p 185)

34 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 I p 185) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (I Cap 20 p 229)

35 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 13 p 796)

36 Lăcomia rupe sacul (MĂRCULESCU 2007 II p 308) [lsquoLa cobdiacutecia trenca el sacrsquo]

La codicia rompe el saco (II Cap 36 p 1019)

37 Vina măgarului nu trebuie pusă-n cacircrca samarului (MĂRCULESCU 2007 II p 539) [lsquoLa culpa de lrsquoase no srsquoha drsquoatribuir a lrsquoalbardarsquo]

La culpa del asno no se ha de echar a la albarda (II Cap 66 p 1277)

464

38 Hărnicia e mama norocului (MĂRCULESCU 2007 I p 501) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (I Cap 46 p 582)

39 Hărnicia este mama norocului (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoLa laboriositat eacutes la mare de la bona sortrsquo]

La diligencia es madre de la buena ventura (II Cap 43 p 1065)

40 Forţa este icircnvinsă de artă (MĂRCULESCU 2007 II p 169) [lsquoLa forccedila eacutes venccediluda per lrsquoartrsquo]

La fuerza es vencida del arte (II Cap 19 p 860)

41 Onoarea o poate avea săracul nu icircnsă viciosul (MĂRCULESCU 2007 II p 15) [lsquoLrsquohonra() la pot tenir el pobre no en canvi el vicioacutesrsquo]

La honra pueacutedela tener el pobre pero no el vicioso (II Proacutelogo p 677)

42 Ingratitudinea este fiica trufiei (MĂRCULESCU 2007 II p 422) [lsquoLa ingratitud eacutes la filla de la supegraverbiarsquo]

La ingratitud es hija de la soberbia (IICap 51 p 1146)

43 Cel mai bun sos de pe lume e foamea (MĂRCULESCU 2007 II p 55) [lsquoLa millor salsa del moacuten eacutes la famrsquo]

La mejor salsa del mundo es la hambre (II Cap 5 p 725)

44 Adevărul se subţiază dar nu se rupe (MĂRCULESCU 2007 II p 88) [lsquoLa veritat srsquoaprima perograve no es romprsquo]

La verdad adelgaza y no quiebra (II Cap 10 p 763)

45 Aripile furnicii (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoLes ales de la formigarsquo]

Las alas de la hormiga (II Cap 53 p 1164)

46 Laudele de sine icircnjosesc (MĂRCULESCU 2007 II p 136) [lsquoLes lloances progravepies envileixenrsquo]

Las propias alabanzas envilecen (II Cap 16 p 821)

47 Mai de preţ e numele bun decacirct multele bogăţii (MĂRCULESCU 2007 II p 287) [lsquoMeacutes de preu eacutes el bon nom que les moltes riquesesrsquo]

Maacutes vale el buen nombre que las muchas riquezas (II Cap 33 p 994)

48 Mai mult face o pasăre icircn pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 I p 333) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (I Cap 31 p 397)

49 Mai mult face o pasăre-n pumn decacirct un vultur icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 104) [lsquoMeacutes val un ocell al puny que un voltor en volrsquo]

Maacutes vale paacutejaro en mano que buitre volando (II Cap 12 p 783)

50 Mai de folos[1] e [] pasărea-n macircnă decacirct vulturul icircn zbor (MĂRCULESCU 2007 II p 573) [lsquoMeacutes uacutetil [hellip] eacutes lrsquoocell a la magrave que el voltor en volrsquo]

Maacutes valiacutea [] el paacutejaro en la mano que el buitre volando (II Cap 71 p 1316)

51 Nimeni să nu spună bdquodin apa asta n-am să beaurdquo (MĂRCULESCU 2007 II p 453) [lsquoQue ninguacute no digui laquodrsquoaquesta aigua no (en) beureacuteraquorsquo]

Nadie diga laquodesta agua no bebereacuteraquo (II Cap 55 p 1181)

52 Nimeni să nu-şi icircntindă picioarele mai mult decacirct icirci e de lung cearşaful (MĂRCULESCU 2007 II p 438) [lsquoNinguacute no estiri els seus peus meacutes del llarg que li eacutes el llenccedilolrsquo]

Nadie tienda maacutes la pierna de cuanto fuere larga la saacutebana (II Cap 53 p 1164)

53 Nu da sfaturi[2] cui nu ţi le cere (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo donis consells a qui no tersquols demanarsquo]

No deis consejos a quien no os los pide (II Cap 62 p 1241)

54 Nu-i mierea pentru botul de măgar (MĂRCULESCU 2007 I p 556) [lsquoNo eacutes la mel per al morro drsquoasersquo]

No es la miel para la boca del asno (I Cap 52 p 645)

55 Nu-i mierea etc (MĂRCULESCU 2007 II p 245) [lsquoNo eacutes la mel() etcrsquo]

No es la miel etceacutetera (II Cap 28 p 946)

1 Considerem que aquesta entradeta verbal no afecta el cos del refrany que en essegravencia presenta la mateixa formulacioacute que lrsquooriginal quixotesc 2 Reputem aquesta versioacute anostrament i no pas equivalegravencia ja que a les fonts consultades apareix tothora poveţe no pas sfaturi

465

56 Nu e cu putinţă ca arcul să stea permanent icircncordat (MĂRCULESCU 2007 I p 525) [lsquoNo eacutes possible que lrsquoarc estigui permanentment armatrsquo]

No es posible que esteacute continuo el arco armado (I Cap 48 p 609)

57 Nu-i drum atacirct de oblu icircncacirct să nu aibă vreo piedică sau vreo hacircrtoapă (MĂRCULESCU 2007 II p 115) [lsquoNo hi ha camiacute tan planer que no tingui algun obstacle o algun barrancrsquo]

No hay camino tan llano [hellip] que no tenga alguacuten tropezoacuten o barranco (II Cap 13 p 796)

58 Nu există tată sau mamă cărora odraslele lor să li se pară uracircte (MĂRCULESCU 2007 II p 163) [lsquoNo existeix pare o mare als quals els seus fills (els) semblin lletjosrsquo]

No hay padre ni madre a quien sus hijos le parezcan feos (II Cap 18 p 852)

59 Nu ne-am cunoscut binele pacircnă cacircnd nu l-am pierdut (MĂRCULESCU 2007 II p 444) [lsquoNo hem conegut el nostre beacute fins que no lrsquohem perdutrsquo]

No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido (II Cap 54 p 1171)

60 Nu te băga unde nu eşti poftit (MĂRCULESCU 2007 II p 507) [lsquoNo et fiquis on no ets convidatcridatrsquo]

No os metaacuteis donde no os llaman (II Cap 62 p 1241)

61 Nu cere de hatacircr ce poţi lua cu sila (MĂRCULESCU 2007 I p 208) [lsquoNo demanis de grat el que pots prendre per la forccedilarsquo]

No pidas de grado lo que puedes tomar por fuerza (I Cap 21 p 255)

62 Nu trebuie să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 I p 259) [lsquoNo has drsquoesmentar la soga a la casa del penjatrsquo]

No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado (I Cap 25 p 312)

63 Păstrăvi nu-nhaţi (MĂRCULESCU 2007 II p 569) [lsquoTruites no agafesrsquo]

No se toman truchashellip (II Cap 71 p 1311 )

64 Nu toate vremurile sunt la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 469) [lsquoNo tots els temps soacuten igualsrsquo]

No todos los tiempos son unos (II Cap 58 p 1199)

65 Niciodată lancea n-a bontit pana nici pana lancea (MĂRCULESCU 2007 I p 173) [lsquoMai la llanccedila no ha esmussat la ploma ni la ploma la llanccedilarsquo]

Nunca la lanza embotoacute la pluma ni la pluma la lanza (I Cap 18 p 215)

66 La orice este leac fără numai la moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 351) [lsquoPer a tot hi ha remei excepte nomeacutes per a la mortrsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 43 p 1066)

67 Cine caută primejdia piere icircn ea (MĂRCULESCU 2007 I p 185) [lsquoQui busca el perill pereix en ellrsquo]

Quien busca el peligro perece en eacutel (I Cap 20 p 229)

68 Minciuna este cu atacirct mai bună cu cacirct pare mai adevărată (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoLa mentida eacutes molt millor com meacutes veritable semblarsquo]

Tanto la mentira es mejor cuanto maacutes parece verdadera (I Cap 47 p 600)

69 Toate lucrurile au leac afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 90) [lsquoTotes les coses tenen remei fora de la mortrsquo]

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

70 Icircndărătul crucii stă dracul (MĂRCULESCU 2007 I p 66) [lsquoDarrere de la creu hi ha el dimonirsquo]

Tras la cruz estaacute el diablo (I Cap 6 p 86)

71 Mortul ducă-se la groapă şi viul la pitoi (MĂRCULESCU 2007 I p 182) [lsquoEl mort que sersquon vagi a la fossa i el viu a la fogassarsquo]

Vaacuteyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza (I Cap 19 p 225)

72 Şi unde-ai pomenit tu că e bine să pomeneşti de funie icircn casa spacircnzuratului (MĂRCULESCU 2007 II p 241-242) [lsquoI drsquoon has tret tu que estagrave beacute esmentar la soga a la casa del penjatrsquo]

iquestY doacutende hallastes vos ser bueno el nombrar la soga en casa del ahorcado (II Cap 28 p 942 )

466

2 Impur

1 Adio şi la bună vedere cum i-a zis un orb altuia (MĂRCULESCU 2007 I p 541) [lsquoAdeacuteu i a bon reveure com li va dir un cec a un altrersquo]

A Dios y veaacutemonos como dijo un ciego a otro (I Cap 50 p 627)

2 Cui zice cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea nu-ncape răspuns (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoA qui diu fot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva dona[] no hi val respostarsquo]

A idos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer no hay responder (II Cap 43 p 1068)

3 Pe cei pe care Domnul icirci uneşte omul nu va putea să-i despartă (MĂRCULESCU 2007 II p 186) [lsquoEls que Deacuteu (els) uneix lrsquohome no podragrave separar-losrsquo]

A los dos que Dios junta no podraacute separar el hombre (II Cap 21 p 881)

4 Rea vielişte suflă-n vraful ăsta (MĂRCULESCU 2007 II p 554) [lsquoMala ventada bufa en aquesta pilarsquo]

A mal viento va esta parva (II Cap 68 p 1293)

5 Tăcerii de aur i se zice Sancho (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoAl silenci drsquoor() se li diu Sanchorsquo]

Al buen callar llaman Sancho (II Cap 43 p 1067)

6 Nu-i la fel Pedro cu Pedro (MĂRCULESCU 2007 II p 515-516) [lsquoNo eacutes el mateix Pedro que Pedrorsquo]

Algo va de Pedro a Pedro (I Cap 47 p 598)

7 Vază-şi fiecare de păcatele lui (MĂRCULESCU 2007 I p 220) [lsquoMirirsquos cadascuacute els seus pecatsrsquo]

Allaacute se lo haya cada uno con su pecado (I Cap 22 p 267)

8 Mersul legilor (MĂRCULESCU 2007 I p 494) [lsquoLa marxa de les lleisrsquo]

Allaacute van leyes etceacutetera (I Cap 45 p 573)

9 E preferabil să pierzi pe o carte icircn plus decacirct pe una icircn minus (MĂRCULESCU 2007 II p 153) [lsquoEacutes preferible perdre per una carta de meacutes que per una de menysrsquo]

Antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 17 p 840)

10 Lumea icircntacirci ia pulsul averii şi-apoi pe cel al ştiinţei (MĂRCULESCU 2007 II p 179) [lsquoLa gent primer pren el pols al tenir i despreacutes al del saberrsquo]

Antes se toma el pulso al haber que al saber (II Cap 20 p 872)

11 Vino sănătos necazule dacă vii singur (MĂRCULESCU 2007 II p 451) [lsquoVine amb salut infortuni si veacutens solrsquo]

Bien vengas mal si vienes solo (II Cap 55 p 1178)

12 Mănacircnce-şi-l pe pacircine şi să-i fie de bine (MĂRCULESCU 2007 II p 11) [lsquoMengi-srsquoho amb pa i ja srsquoho faragraversquo]

Con su pan se lo coma y allaacute se lo haya (II Proacutelogo p 673)

13 Cacircnd Dumnezeu luminează de ziuă luminează pentru toţi (MĂRCULESCU 2007 II p 397) [lsquoQuan Deacuteu clareja clareja per a totsrsquo]

Cuando Dios amanece para todos amanece (II Cap 49 p 1118-1119)

14 Infernul este plin de nerecunoscători (MĂRCULESCU 2007 II p 474) [lsquoLrsquoinfern eacutes ple de desagraiumltsrsquo]

De los desagradecidos estaacute lleno el infierno (II Cap 58 p 1205)

15 Noaptea toate macircţele par sure (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoDe nit tots els gats semblen brunsrsquo]

De noche todos los gatos son pardos (II Cap 33 p 990)

16 Cu facircn şi paie cu hurta (MĂRCULESCU 2007 II p 44) [lsquoAmb fenc i palla a betzefrsquo]

De paja y de heno (II Cap 3 p 712)

17 Zice tigaia către ceaun piei din ochii mei cur negru (MĂRCULESCU 2007 II p 548) [lsquoDiu la paella a (la) caldera fuig de la meva vista cul negrersquo]

Dijo la sarteacuten a la caldera Quiacutetate allaacute ojinegra (II Cap 67 p 1287)

18 Sfatul muierii e stracircmb dar cine nu-l ascultă nătacircng (MĂRCULESCU 2007 II p 68) [lsquoEl consell de la dona eacutes errat perograve qui no lrsquoescolta ximplersquo]

El consejo de la mujer es poco y el que no le toma es loco (II Cap 7 p 741)

467

19 Icircnceputul icircnţelepciunii este frica de Dumnezeu (MĂRCULESCU 2007 II p 180) [lsquoEl principi de la saviesa eacutes la por de Deacuteursquo]

El principio de la sabiduriacutea el temor de Dios (II Cap 20 p 873)

20 Cine nu se scoală o dată cu soarele nu se bucură de ziuă (MĂRCULESCU 2007 II p 350) [lsquoQui no es lleva juntament amb el sol no gaudeix del diarsquo]

El que no madruga con el sol no goza del diacutea (II Cap 43 p 1065)

21 Vinul prea mult nu păzeşte secretele şi nici nu se ţine de cuvacircntul dat (MĂRCULESCU 2007 II p 349) [lsquoMassa vi no protegeix els secrets ni respecta la paraula donadarsquo]

El vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra (II Cap 43 p 1063)

22 Icircn curtenii e mai bine să pierzi cu o carte mai mare decacirct cu una mai mică (MĂRCULESCU 2007 II p 288) [lsquoEn les cortesies eacutes millor perdre amb una carta meacutes gran que amb una meacutes petitarsquo]

En las cortesiacuteas antes se ha de perder por carta de maacutes que de menos (II Cap 33 p 996)

23 E sub oboroc cine trage clopotul (MĂRCULESCU 2007 II p 307) [lsquoEstagrave sota cobert qui toca la campanarsquo]

En salvo estaacute el que repica (II Cap 36 p 1018)

24 E prea uscat firul de orz pentru fluiere (MĂRCULESCU 2007 II p 584) [lsquoEacutes massa seca la tija drsquoordi per a flautesrsquo]

Estaacute ya duro el alcacel para zampontildeas (II Cap 73 p 1327)

25 Tot de ulcior va fi vai şi-amar (MĂRCULESCU 2007 I p 197) [lsquoSempre per a la gerra (hi hauragrave) feina rairsquo]

Ha de ser mal para el caacutentaro (I Cap 20 p 242)

26 Fiţi numai miere şi-au să vă mănacircnce muştele (MĂRCULESCU 2007 II p 397) [lsquoSigueu nomeacutes mel i us menjaran les mosquesrsquo]

Haceos miel y comeros han moscas (II Cap 49 p 1119)

27 Trebuie să ştii de frica lui Dumnezeu pentru că icircn frica de El stă icircnţelepciunea (MĂRCULESCU 2007 II p 345) [lsquoHas de tenir en compte la por de Deacuteu perquegrave en la por drsquoEll hi ha la saviesarsquo]

Has de temer a Dios porque en el temerle estaacute la sabiduriacutea (II Cap 42 p 1059)

28 Moarte [hellip] ea la fel calcă-n picioare şi turnurile falnice-ale regilor şi colibele sărmanilor (MĂRCULESCU 2007 II p 179-180) [lsquoLa mort [hellip] ella igualment trepitja amb els peus tant les torres sumptuoses dels reis com les barraques dels pobresrsquo]

La muerte [hellip] con igual pie pisaba las altas torres de los reyes como las humildes chozas de los pobres (II Cap 20 p 872-873)

29 Nu dau jos nu-nscaun rege [] ci mă ajut pe mine căci eu mie-mi sunt stăpacircn (MĂRCULESCU 2007 II p 488) [lsquoNi destrono ni entronitzo rei [hellip] sinoacute que mrsquoajudo a mi car jo em soacutec el meu senyorrsquo]

Ni quito rey ni pongo rey [] sino ayuacutedome a miacute que soy mi sentildeor (II Cap 60 p 1220 )

30 Ca să nu pierzi cu o carte mai mult sau mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 570) [lsquoPerquegrave no perdis amb una carta (de) meacutes o (de) menysrsquo]

No pierdas por carta de maacutes ni de menos (II Cap 71 p 1312)

31 Vremurile nu-s mereu la fel (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEls temps no soacuten sempre igualsrsquo]

No son todos los tiempos unos (II Cap 35 p 1011)

32 Ce e bun n-a fost niciodată mult (MĂRCULESCU 2007 I p 72) [lsquoEl que eacutes bo no ha estat mai gairersquo]

Nunca lo bueno fue mucho (I Cap 6 p 94)

33 Drepţii plătesc uneori pentru păcătoşi (MĂRCULESCU 2007 I p 75) [lsquoEls justos paguen a vegades pels pecadorsrsquo]

Pagan a las veces justos por pecadores (I Cap 7 p 97)

34 Pe crucea mea la mine nu merg zaruri măsluite (MĂRCULESCU 2007 II p 285) [lsquoA fe de Deacuteu a mi que no em vinguin amb daus de milloriarsquo]

Para mi santiguada que no me han de echar dado falso (II Cap 33 p 991)

468

35 La orice se găseşte leac icircn afară de moarte (MĂRCULESCU 2007 II p 527) [lsquoPer a tot es troba remei fora de la mortrsquo]

Para todo hay remedio si no es para la muerte (II Cap 64 p 1264)

36 Gheară de leu adevărat şi trag icircncheierea după ea că leul căruia icirci aparţine gheara cu pricina e mai mare ca un munte (MĂRCULESCU 2007 II p 147) [lsquo(Una) urpa de lleoacute veritable i trec la conclusioacute drsquoella que el lleoacute al qual (li) pertany lrsquourpa en quumlestioacute eacutes meacutes gran que una muntanyarsquo]

Por la untildea se saca el leoacuten (II Cap 17 p 833-834 )

37 Furnicii spre pierzania ei i-au crescut aripi (MĂRCULESCU 2007 II p 283) [lsquoA la formiga() per a la seva desgragravecia li van creacuteixer alesrsquo]

Por su mal le nacieron alas a la hormiga (II Cap 33 p 989-990)

38 Doar cine le ştie le cacircntă bine (MĂRCULESCU 2007 II p 483) [lsquoNomeacutes qui les sap les toca beacutersquo]

Quien las sabe las tantildee (II Cap 59 p 1215)

39 Cară-te din casa mea şi ce-ai cu nevastă-mea (MĂRCULESCU 2007 II p 353) [lsquoFot el camp de casa meva i quegrave tens amb la meva donarsquo]

Saliacuteos de mi casa y queacute quereacuteis con mi mujer (II Cap 43 p 1068)

40 Dacă dă ulcioru-n piatră sau piatra-n ulcior vai de ulcior (MĂRCULESCU 2007 II p 352) [lsquoSi pica la gerra en la pedra o la pedra en la gerra pobra gerrarsquo]

Si da el caacutentaro en la piedra o la piedra en el caacutentaro mal para el caacutentaro (II Cap 43 p 1068)

41 Dacă orbul icircl va călăuzi pe orb sunt ameninţaţi să cadă amacircndoi icircn groapă (MĂRCULESCU 2007 II p 116) [lsquoSi el cec (el) guiaragrave el cec srsquoarrisquen a caure ambdoacutes al sotrsquo]

Si el ciego guiacutea al ciego ambos van a peligro de caer en el hoyo (II Cap 13 p 797)

42 Patima iubirii poate fi icircnvinsă doar fugind de ea (MĂRCULESCU 2007 I p 368) [lsquoLa passioacute de lrsquoamor pot ser venccediluda nomeacutes fugint drsquoellarsquo]

Soacutelo se vence la pasioacuten amorosa con huilla (I Cap 34 p 434)

43 O să-i vină şi ei Sfacircnt Martinul ca fiecărui porc (MĂRCULESCU 2007 II p 516) [lsquoTambeacute a ell (li) vindragrave el Sant Martiacute com a cada porcrsquo]

Su San Martiacuten se le llegaraacute como a cada puerco (II Cap 62 p 1251)

44 Atacircta merge ulciorul la apă pacircnă (MĂRCULESCU 2007 I p 325) [lsquoTant va la gerra a lrsquoaigua finsrsquo]

Tantas veces va el cantarillo a la fuentehellip (I Cap 30 p 387)

45 Place cu atacirct mai mult [minciuna] cu cacirct ţine de verosimil şi posibil (MĂRCULESCU 2007 I p 517) [lsquoAgrada molt meacutes [la mentida] com meacutes srsquoateny al versemblant i possiblersquo]

Tanto maacutes agrada [la mentira] cuanto tiene maacutes de lo dudoso y posible (I Cap 47 p 600 )

46 Pierzi la fel de bine cu o carte mai mult ca şi cu o carte mai puţin (MĂRCULESCU 2007 II p 313) [lsquoPerds igual de beacute amb una carta (de) meacutes com tambeacute amb una carta (de) menysrsquo]

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024)

47 Totul e acoperit şi astupat de ditamai mantia (MĂRCULESCU 2007 II p 77) [lsquoTot estagrave cobert i tapat per lrsquoenorme caparsquo]

Todo lo cubre y tapa la gran capa (II Cap 8 p 751)

48 Măgarul icircmpovărat cu aur urcă lesne muntele (MĂRCULESCU 2007 II p 302) [lsquoEl ruc embalumat drsquoor puja fagravecilment la muntanyarsquo]

Un asno cargado de oro sube ligero por una montantildea (II Cap 35 p 1011)

49 Un băţ dichisit nu mai pare băţ (MĂRCULESCU 2007 II p 421) [lsquoUn pal endiumenjat ja no sembla (un) palrsquo]

Un palo compuesto no parece palo (II Cap 51 p 1144-1145)

469

470

ANNEX 6 QUANDOQUE HOMERUS

1 Error

1 Mai bine-i să sări peste şa decicirct să te poticneşti (PAPU 1965 II p 340) [lsquoEacutes millor saltar per sobre la sella que entrebancar-sersquo]

Tanto se pierde por carta de maacutes como por carta de menos (II Cap 37 p 1024)

2 Omissioacute

1 (PAPU 1965 II p 92)

Todas las cosas tienen remedio si no es la muerte (II Cap 10 p 766)

2 Un adacircnc cheamă pe altul (MĂRCULESCU 2007 II p 497) [lsquoUn abisme (en) crida un altrersquo]

Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado (II Cap 60 p 1229 )

471

Forse altro canteragrave con miglior plectro1

1 Vers doblement present a lrsquoOrlando furioso (XXX v 16 II I v 696) amb el qual Cervantes clou la primera part del Quijote (I Cap 52 p 653) i que un cop passat pel nostre sedagraves quedaria talment Qui fa el que pot no estagrave obligat a meacutes

  • 0 Portada
  • 01 Dedicatograveria Romagravenia
  • 1 INDEX compatible definitiu
  • 2 Resum
  • 3 A lombra de les paremies en flor
  • 4 Algo va de Paremia a Paremia
  • 5 Estructura fitxes
  • 6 Objectius
  • 7 Algo va de Stan a Pedro (Tesi)
    • [lsquoDeixa que rigui qui sigui a mi() nomeacutes que em vagi beacutersquo]
      • 8_Per_a_una_traduccioacute_paremiologravegica Gargallo
      • 9 Conclusions
      • 10 Bibliografia Gargallo
        • Pareacutes i puntas Anna (1999) Tots els refranys catalans Barcelona Edicions 62
          • 11-1 Equivalegravencia ad litteram (plena)
          • 11-2 Equivalegravencia ad sensum (parcial)
          • 11-3 Anostrament paraphrastici generis (paragravefrasi)
          • 11-4 Anostrament sub specie paroemiae (calc paregravemic)
          • 11-5 Anostrament ad litteram (calc)
          • 11-6 Quandoque Homerus
          • 12 Pagravegina final Ariosto