agroactivitat 71 (febrer 2014)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO71

F E B R E R [ 2 0 1 4 ]

AC

TIV

ITA

T

Escenari incertEscenari incert

Justament quan tanquem la redacció d’aquesta revista, el Govern de la Ge-neralitat ha fet públic l’Informe sobre la competitivitat del sector agroali-mentari, elaborat pel Consell Asses-sor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), que confirma que el nostre sector és el primer clús-ter agroalimentari d’Europa. L’agroindústria ens estem mostrant resistents davant la crisi. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe que, a més, confirma que hem mantingut la producció, hem destruït poca ocupació (els llocs de treball s’han reduït un 4%, contras-tant amb el 20% del conjunt de la indústria) i hem augmentat les expor-tacions.No obstant això, els recursos que l’Administració destina al nostre sec-tor no són coherents amb el nostre paper estratègic per al conjunt del país. Acabem de conèixer els criteris d’aplicació de la nova PAC a l’Estat espanyol que, com veníem denunci-

ant de fa temps, consoliden les dis-criminacions històriques en el repar-timent d’ajuts directes, penalitzen determinades zones del territori i els petits productors; a més, es retallen sensiblement els fons estatals que es destinen a desenvolupament rural.El pressupost que l’Administració ca-talana destina al sector agrari també constata la pèrdua de pes de l’agroin-dústria. La dotació per a la Conselle-ria d’Agricultura ja se situa per sota de la barrera psicològica de l’1% de la despesa de la Generalitat, amb una reducció de més del 37% des de 2012.Des de la Federació negociem perquè la distribució de pressupostos tingui en consideració la rellevància de les cooperatives agràries catalanes. Però també som conscients de la situació d’escassetat de recursos.Ara bé, on no s’hi valen excuses és en el procés de discussió de la nova Llei de cooperatives de Catalunya. Recla-mem al Govern de la Generalitat que

garanteixi una llei adaptada a la nos-tra realitat econòmica i social, amb un règim jurídic flexible i diferents alter-natives.La definició de qui pot ser soci d’una cooperativa agrícola, el reconeixe-ment del paper de les cooperatives rurals, la llibertat d’autoregulació mit-jançant els estatuts socials són punts claus i irrenunciables per a la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Ca-talunya.Especialment en un context de fortes restriccions pressupostàries, neces-sitem una llei pensada per a les co-operatives. Una llei que afavoreixi la competitivitat d’un sector estratègic i resistent com és el cooperativisme agrari.•

JOSEP PERE COLAT I CLUAPresident

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 SUMARI/3

DOSSIER 4 Pressupost agrari insuficient

FEDERACIÓ 6 Activitat política: La Federació, en el procés de discussió de la nova PAC

7 La web de l’AGROactivitat estrena newsletter

SECTORS 9 Els nostres caps de branca: Joan Segura, oli d’oliva

10 Opinió de Josep Erra sobre els preus dels cereals

11 Gestió integrada de plagues, obligatòria

Plans de reestructuració de la vinya

12 La fruita, afectada pel foc bacterià

EMPRESA 13 Les cooperatives opinen: Vila-rodona, servei de selecció de personal

14 Millors tarifes de missatgeria amb Nacex

15 Llei de cooperatives de Catalunya

17 Visites tècniques per mostrar el model cooperatiu agrari català

SUMARI

Una llei per a les cooperatives

EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

18 Jornades d’implicació dels socis

19 Dieta Mediterrània

Nou projecte d’emprenedoria a la Terra Alta

21 La veu de l’expert amb Segismundo Garcia, fitosanitaris

22 Un món per descobrir: Quim Sicília, president de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya

COOPERATIVES 23 Tasta Coop: “L’Or de Ponent”, de Fruits de Ponent

24 Reportatge: 50è aniversari de l’Exportadora d’Agris d’Alcanar

26 Malgrat inaugura l’agrobotiga Pla de Grau

27 Festes de l’Oli i el Vi

La DO Les Garrigues patrocina un programa de cuina a TV3

28 Cooperativa emprenedora: SAT de la Vall d’en Bas

29 La Finestra: Entrevista a Alba Sala, Empordàlia

30 Temps d’oci: Calçotades a l’Alt Camp

4/DOSSIER AGROACTIVITAT FEBRER 2014

El Departament d’Agricultura anunciava, per aquest any, un pressupost que incrementa-va la seva dotació un 4,3% en relació amb l’exercici anterior, prorrogat. Aquest fet -que des de l’Administració es conside-rava un gran èxit-, a la pràctica amaga un escenari d’importants restriccions i de pèrdua de pes polític del sector agroalimenta-ri en relació amb el conjunt de l’Administració catalana.

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya entén que valorar l’augment de pressupost d’enguany en relació amb el de l’any passat, que va ser prorrogat, es presta a confusió. Revisant exerci-cis anteriors, es constata que mal-grat que el pressupost per a 2014 (314,90 milions d’euros) és superi-or al de 2013 (302 milions d’euros), continua estant molt per sota del pressupost destinat al sector agra-

ri en els últims anys, al voltant dels 500 milions d’euros com a mitjana.A més, el sector ha continuat per-dent importància tant en relació amb el conjunt de conselleries com vers la despesa global de la Gene-ralitat, situant-se en els nivells més baixos des de 2010. La dotació per a la Conselleria d’Agricultura ja se situa per sota de la barrera psicològica de l’1 % de la despesa de la Generalitat. I, mentre les diferents conselleries perden un 10,5% en relació amb el 2012, per al Departament d’Agricultura la reduc-ció és del 37,2%.

AJUTS SENSE CONVOCATÒRIA

La situació és encara més compli-cada per al sector perquè les xifres globals amaguen que bona part del pressupost de 2014 ja està compro-mès. A la pràctica, per a diverses línies d’ajut importants per al sector agroalimentari, aquest pot ser un any en blanc.

A tall d’exemple, el Contracte Glo-bal d’Explotació té un pressupost de 25,6 milions d’euros, dels quals 10,6 milions correspondrien a mo-dernització d’explotacions agràries. Aquest pressupost, però, es desti-narà a pagar anys anteriors de for-ma que enguany no es podrà obrir nova convocatòria.Continuant amb el Contracte Global d’Explotació, el Departament no té previst convocar els ajuts d’indem-nització compensatòria ni assesso-rament agrari. Pel que fa als ajuts per a primera instal·lació, només en podrien ser beneficiaris els jo-ves que accedeixin a la titularitat de l’explotació agrària per successió en l’explotació per motiu d’herència o incapacitat legal del titular, o per-què compleixin 40 anys durant 2014. En definitiva i com ja va denunci-ar públicament la Federació, en aquesta convocatòria del Contracte Global d’Explotació, el sector po-dria perdre fins a 11,4 milions d’eu-ros a zones desfavorides i de mun-tanya, posant en perill la continuïtat

Pressupost agrari insuficient

FCAC

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 DOSSIER/5

Des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, sempre defensem que l’actu-ació del Govern, no només de la Conselleria d’Agricultura, hauria d’anar dirigida a valorar el sector agroalimentari com un dels estratè-gics a nivell de Catalunya, atesa la seva im-portant contribució en l’economia i l’equilibri territorial. Així és com els països avançats consideren el sector agrari, i aquest és un element que tots els partits polítics, sense excepció, reivindi-quen en campanya electoral i inclouen clara-ment en els programes electorals. Però quan realment arribem al moment de posar negre sobre blanc, en confeccionar els pressupostos i decidir prioritats, veiem que el resultat és francament diferent. Almenys, això és el que sembla que passa amb els pressupostos del Departament d’Agricultura d’aquest any. Que un sector que és estratègic

tingui una Conselleria que és la penúltima del Govern quant a dotació disponible diu molt. No és molt lògic que si un sector és rellevant per a l’acció de govern, el seu pes polític no hagi deixat de disminuir i se situï en el valor més baix en termes relatius des de 2010.Ens podem omplir la boca dient que el sector agroalimentari és un dels primers sectors in-dustrials de Catalunya i que formem part d’un clúster rellevant en el conjunt d’Europa, que és veritat; però si després no sabem tradu-ir aquesta realitat en pes dins el govern i en capacitat d’acció vol dir que, entre tots, som poc eficaços a l’hora de transmetre aquesta realitat. O potser el que passa és què l’Administració catalana és poc coherent, perquè la disminu-ció per al sector agroalimentari resulta gaire-bé quatre vegades superior a la mitjana de la retallada en el conjunt de les conselleries.•

JOSEP PERE COLATPRESIDENT FCAC

El sector agroalimentari, estratègic?

de més de 300.000 hectàrees i de 4.900 productors i les seves coope-ratives. Cal afegir també el deute pendent de l’ajut específic per a la fruita seca de 2012 i 2013 que té el conjunt del

sector. La situació s’agreuja especi-alment a determinades comarques, en les quals coincideix el cultiu de la fruita seca amb la condició de zona desfavorida, com són les Garrigues, el Segrià i la Terra Alta,.

No cal oblidar, a més, que el 2012 es va resoldre amb una denegació del 25% dels expedients de moder-nització d’explotacions agràries i la Federació estima que, per al 2013, aquesta xifra podria arribar al 90%.•

LAGUI - ISTOCKPHOTO

6/FCAC AGROACTIVITAT FEBRER 2014

En els últims mesos, la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya (FCAC) ha estat participant en el pro-cés de discussió sobre l’aplicació a l’Estat espanyol de la política agrícola europea (PAC) per al període 2014-2020, defensant els posicionaments assolits a nivell intern de l’organització.En aquest sentit, la Federació va defensar els posiciona-ments del sector a la Taula Agrària convocada pel Depar-tament d’Agricultura amb la finalitat de definir el posicio-nament de Catalunya a la Conferència Sectorial de final de gener, en la qual els consellers d’Agricultura de les diferents comunitats autònomes i el ministre Miguel Ari-as Cañete van aprovar els criteris d’aplicació de la PAC a l’Estat espanyol. Tant en el decurs de la Taula Agrària com després de co-nèixer les conclusions de la Conferència Sectorial d’Agri-cultura, la Federació ha mostrat la seva oposició al model de regionalització de la PAC argumentant que consolida les discriminacions històriques en el repartiment d’ajuts directes i que penalitza les zones de secà i els petits pro-ductors. En concret, la FCAC lamenta que finalment no s’hagi in-troduït un ajut a l’olivera dins dels ajuts acoblats i també es considera insuficient la dotació aprovada per a la frui-ta seca que, segons càlculs de la Federació, se situaria en uns 30 euros per hectàrea, clarament insuficients per mantenir la viabilitat del sector i garantir que no s’abando-

ni el cultiu. Les cooperatives també són crítiques perquè no es contempla la introducció del sistema de pagament base de tota la superfície de fruita, horta i vinya. Aquesta decisió constitueix una mostra més dels desequilibris que comportarà aquesta reforma, que discrimina entre pro-ductors que rebran ajudes i productors que no en rebran.

DESENVOLUPAMENT RURAL

Pel que fa a la partida d’ajuts que es destinen a desenvo-lupament rural, la Federació valora en positiu l’augment de 34,5 milions d’euros provinents de fons europeus en el Programa de Desenvolupament Rural (PDR). No obstant això, el gran titular és la severa reducció de l’aportació del Ministeri als PDR autonòmics, que s’estima entre un 60 i un 70% i per al conjunt de l’Estat espanyol podria suposar uns 2.000 milions d’euros menys. És evi-dent que l’increment d’uns fons no compensa la disminu-ció dels altres i per tant, o bé el Departament fa un esforç important i incrementa la seva aportació per al pròxim PDR o bé la política de desenvolupament rural a Catalu-nya se’n veurà molt ressentida.En qualsevol cas, les cooperatives subratllen que s’hau-rà de garantir la prioritat de mesures i accions que cla-rament suposin una millora de la competitivitat del sec-tor agroalimentari.•

L’aplicació de la PAC a Catalunya

ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ

El president de la Federació va participar a la Taula de Concertació Agrària. DAAM

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 FCAC/7

L’AGROactivitatestrena butlletí

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya renova les seves publica-cions, coincidint amb la modernització de la imatge corporativa de l’organitza-ció. En el marc d’aquest procés, la web de la revista AGROactivitat posa en marxa la seva pròpia newsletter a partir d’aquest número. L’objectiu de la nova publicació digital és explicar al conjunt de la soci-etat, i en especial al col·lectiu del sector agroalimentari, quina és l’actualitat i les iniciatives que s’estan duent a terme en el sector cooperatiu agrari.Les persones interessades a rebre el nou butlletí es poden subscriure via Internet, des de la mateixa pàgina de la revista, a l’adreça web www.agroactivitat.cat.

La revista de les cooperatives agràries també es pot llegir íntegrament on-line mitjançant Issuu, i es pot descarregar en pdf. A més, és possible compartir les notícies a diferents xarxes socials.

LA FEDERACIÓ, TAMBÉ A YOUTUBE

En aquesta mateixa línia, la Federació ha posat en marxa el seu canal a YouTube www.youtube.com/coopagrariescat.En aquest canal s’hi poden veure, descarregar i compartir els vídeos de l’organització i, a més, s’hi tro-ben enllaços als canals de YouTu-be de les cooperatives federades.•

els nostres caps de branca

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

L’1 de març, desapareixeran les setrilleres de les taules dels restaurants. Les cooperatives d’oli, com valoreu aquesta mesura?Aquesta és una reivindicació històrica del sector, perquè l’oli d’oliva és un producte molt vulnerable. Amb l’oli s’han fet moltes mescles i, per això, creiem que aquesta mesura és bàsica per al consumidor, que té dret a saber quin producte li estan oferint i encara més, a poder triar què prefereix. Per a les cooperatives també és un pas important, com el que es va fer fa anys a països productors com Itàlia i Por-tugal que van decidir protegir el seu producte. Esperem que, ara, els restauradors catalans apostin per posar oli de Catalunya damunt la taula.

Però aquesta mesura pot repercutir en un augment de vendes?Sí. Però no vendes de cara a la restauració, sinó que podem augmentar les vendes al consumidor final. El món de la restauració és un gran aparador i les taules dels restaurants poden esdevenir el lloc on els consumidors s’apropin al sector de l’oli d’oliva català, a la qualitat del nostre producte i a les peculiaritats de les diferents zones i denominacions d’origen. I és que abans de comprar, les coses s’han de tastar. La major part de les vendes d’oli català, a dia d’avui, s’aconsegueixen mit-jançant les fires i els tastos.

Quin sobrecost suposarà per als restauradors?La diferència entre oferir un producte natural i sense cap tractament com és l’oli d’oliva verge extra i un oli de gira-sol és de 0,04 cèntims d’euro per menú. Una ampolla d’un quart de litre d’oli d’oliva de qualitat màxima pot costar 1,85 euros, mentre que la mateixa ampolla d’oli de gira-sol tindria un preu d’1,45 euros. Amb aquesta ampolla, s’amaneixen 20 amanides completes. El cost de l’envasat és uns cèntims superior per menú al que té reomplir les setrilleres... però si els restaura-dors tenen en compte que les setrilleres també suposen uns costos de manteni-ment i neteja, en realitat aquest increment és pràcticament inexistent.

Mesures com aquesta tenen la finalitat de donar suport a un sector es-tratègic que està amenaçat per la caiguda dels preus...La globalització ha portat els productes agraris a punts insostenibles per la con-centració de la demanda. En concret, en el sector de l’oli tenim un problema i és que fem un producte natural, però que es ven a preus molt baixos perquè a Es-panya volem guanyar mercat per preu i no per qualitat. Això fa que es banalitzi el producte i ens arrastra a tots els productors que volem treballar qualitat. Quant de temps aguantarem fent qualitat?

Precisament, la distribució sovint fa ofertes que situen l’oli verge al llin-dar del cost de producció. Com us afecta?És un problema important. Les grans superfícies compren el producte pensant en el preu de venda al públic i, com que aquest preu és tan baix, acaba resultant que el que es paga al productor està per sota del cost d’elaborar i envasar. Per això, el sector de l’oli català intentem arribar al consumidor directament, perquè no tenim volum suficient perquè ens sigui rendible entrar a la distribució.Ajuntar el sector per arribar a la gran distribució és el que fa una cooperativa d’An-dalusia, que aplega un volum que equival a tota la producció que fem a Catalunya. Però seria viable ajuntar tot l’oli català en una única marca i quin cost tindria això? Potser acabaríem reduint les vendes, perquè perdríem el consumidor que busca la diferenciació, les denominacions d’origen...

Quins reptes té el sector?Aconseguir que el consumidor aposti per la qualitat, pel producte de casa. Hi ha una dita que diu “compra a casa, ven a casa i faràs casa”. Això és el que fan els italians, els francesos, els navarresos... però els catalans, no. Els catalans apostem pel més barat.•

“Esperem que la restauració ofereixi oli de Catalunya”

President de la DOP Les Garrigues i un històric de la Federació de Coopera-tives Agràries de Catalu-nya, Joan Segura és cap de branca oli d’oliva, vi-cepresident i responsable territorial a les comarques de Lleida d’aquesta orga-nització. A més, Joan Segura pre-sideix les denominacions d’origen d’oli a nivell estatal i forma part dels òrgans de govern de la Interprofes-sional de l’Oli i el Consell Català de Producció Inte-grada. Al poble, forma part del Consell Rector de la cooperativa de Maials, que ha presidit durant 21 anys.

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 SECTORS/9

JOAN SEGURAOLI D’OLIVA

10/SECTORS AGROACTIVITAT FEBRER 2014

JOSEP ERRAPINSOS FCAC

Sotmesos a la incertesa dels cereals

Després d’haver viscut dos capítols d’espec-taculars increments de preus en els cereals que van provocar una forta incertesa i des-concert en el sector, hem arribat a una situ-ació en què els operadors hem assumit les fluctuacions de preus en el nostre dia a dia.

Els factors que incideixen en les cotitzacions són tants, que es fa impossible preveure res. Malgrat tot, un bon coneixement dels balan-ços de producció, de consum i d’estocs, junt amb l’estudi de tots els elements decisius, sempre pot ajudar a minimitzar l’impacte de les turbulències d’un mercat que provoca ten-sions i atacs de nervis a tots els integrants d’una cadena alimentària, en la qual els fabri-cants de pinsos ens situem en primera línia de batalla.Però la principal preocupació dels fabricants no només són els preus, sinó també la garan-tia d’un aprovisionament regular i de qualitat. En els darrers anys, els compradors de cere-al hem anat reduint el període de cobertura, realitzant compres a curt termini, i això ha perjudicat la nostra gestió. Afortunadament, i malgrat que en el cas del blat els preus es mantenen elevats, s’ha registrat una certa dis-tensió en el mercat de les matèries primeres que ens permet agafar aire, perllongant l’inter-val de compres i fent previsions a mig termini. Estem sotmesos a un mercat totalment glo-

balitzat, i un clar exemple n’és l’informe men-sual de l’USDA (Departament d’Agricultura dels Estats Units). Els seus balanços sovint marquen el camí de les principals cotitzacions de cereals, regides pel difícil equilibri entre la demanda, l’oferta i el clima. En general podrí-em dir que les cotitzacions van sense rumb, dominades per les notícies o rumors del mo-ment: una collita rècord a Sudamèrica farà baixar preus i unes compres de la Xina els tor-naran a fer pujar. En el cas del blat, és important tenir present que tan sols 11 països engloben el 85% de la producció mundial i que, a la pràctica, el comerç mundial de blat ha de refiar-se de les produccions dels Estats Units, Canadà i Aus-tràlia, que abasten el 50% de les exportacions mundials, i dels països del Mar Negre que en representen el 22%.

UNA OPORTUNITAT PERDUDA

Des de fa anys, el sector venim reclamant una major regulació dels mercats financers sobre les matèries primeres, encara que difícilment es portarà a terme per manca de voluntat po-lítica. Tampoc l’última reforma de la Política Agrària Comunitària ha apostat per la produc-tivitat i el suport als mecanismes de regulació de mercats, una bona oportunitat perduda per part de Brussel·les. Els elaboradors de pinsos, assumint que els preus dels cereals es mantindran en la franja alta, estem treballant per mantenir la nostra competitivitat en el mercat, però cal tenir clar que el trasllat d’aquest increment de cost en el preu de la carn és vital per garantir la conti-nuïtat del sector ramader. La potent indústria càrnia del nostre país és competitiva gràcies a l’accés a una produc-ció ramadera autòctona i de qualitat. Els ela-boradors de pinsos som una important baula d’aquesta cadena, en la qual el sector rama-der i de pinsos cooperatiu hem demostrat ser un exemple d’integració i producció sosteni-ble imprescindible per al territori.•

En general podríem dir que les cotitzacions van sense rumb, dominades per les notícies o rumors del moment: una collita rècord a Sudamèrica farà baixar preus i unes compres de la Xina els tornaran a fer pujar”

Una certa distensió en el mercat de les matèries primeres ens permet agafar aire”

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 SECTORS/11

D’acord amb la normativa per un ús sostenible dels productes fitosanitaris, aquest any s’ha incorporat l’obligació que les explotacions agràries facin una ges-tió integrada de plagues (GIP) i disposin d’un assessor expert. Només estan alliberades d’aquesta obligació les explotacions que el Ministeri d’Agricultura ha quali-ficat de baix consum de fitosanitaris. La nova normativa també estableix que l’assessorament, en general, haurà de quedar reflectit en un document específic i, a més, l’agricultor haurà de dur un registre de tractaments fito-sanitaris i conservar determinada documentació (certi-ficats d’inspecció de maquinària, factures…).Per facilitar la gestió, el Departament d’Agricultura farà pública una aplicació informàtica d’ús lliure que per-metrà incorporar automàticament tota la informació de l’agricultor (parcel·les de la DUN, maquinària de tracta-ments, carnets d’aplicadors, productes...). El Ministeri d’Agricultura també té un model a la seva web, encara que tampoc és d’obligat compliment.La normativa europea estableix que, a partir de novem-bre de 2015, caldrà disposar d’un carnet d’aplicador

i manipulador per comprar productes fitosanitaris i un any després, tots els equips de tractaments fitosanita-ris hauran d’haver passar una inspecció.

OBLIGACIONS PER A LES COOPERATIVES AMB DISTRIBUCIÓ DE FITOSANITARIS

Aplicables en l’actualitat:• Disposard’unassessorengestióintegradadeplagues.• Durunregistredelestransaccions (entrades i sortides) de productes fitosanitaris.• Estarinscritenelregistreoficialdel Departament d’Agricultura. A partir de novembre de 2015:• Queelsvenedorstinguinelcarnet d’aplicadors i manipuladors de productes fitosanitaris de nivell qualificat.• Queelpersonalquemanipulaelsproductes fitosanitaris tingui el carnet d’aplicador i manipulador de productes fitosanitaris de nivell bàsic.•

Gestió integrada de les plagues a totes les explotacions

OBLIGATORI DES DE GENER

Al gener, s’ha publicat la normativa que regula els plans de reestructuració i/o reconversió de la vinya per al període 2014-2018. Les finalitats d’aquest pro-grama són augmentar la competitivitat dels productors vitivinícoles i adaptar l’oferta a la demanda del mercat.El sector ha treballat conjuntament amb el Departament d’Agricultura per adequar el projecte de normativa pre-sentat per l’Administració a la realitat del territori. Com a principal novetat, s’ha incorporat la regulació de les convocatòries fins a

l’any 2018, establint que el període de sol·licitud serà del 15 d’octubre al 15 de novembre sense que calgui una nova publicació de normativa. De manera ex-cepcional, el termini per aquesta cam-panya finalitza el 21 de febrer.

NOVETATS

Es manté el criteri dels últims anys amb convocatòries anuals i priorització de les bestretes per aprofitar els fons eu-ropeus, encara que s’han actualitzat els imports de les mesures -tan a l’alça com

a la baixa- i s’ha eliminat la reposició de terra en tots els casos.Pel que fa a les accions de desinfecció i abancalament, s’estableix que no seran accions subvencionables quan es facin per mitjans propis. Finalment, es crea un mòdul específic per a les accions realitzades amb mit-jans propis per tal de diferenciar l’adqui-sició de material de la mà d’obra i po-der justificar millor els imports de cada acció, malgrat que el sumatori dels im-ports sigui el mateix.•

Plans de reestructuració de la vinya

FCAC

12/SECTORS AGROACTIVITAT FEBRER 2014

Rebrota el foc bacterià

Enguany, la climatologia ha estat favorable per al des-envolupament del foc bacterià i, durant aquest estiu, se n’han tornat a detectar diferents focus tant a les comar-ques de Lleida com de Girona. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya con-sidera que és una prioritat evitar que la malaltia es pro-pagui i així ho ha traslladat al Departament d’Agricultura, que ha organitzat diverses jornades per informar sobre les formes de detecció i possibles mesures preventives per evitar-ne la propagació. Un factor afegit que resulta preocupant és que, malgrat que Catalunya continua reconeguda com zona protegida de foc bacterià, l’Aragó i el País Valencià ho han deixat de ser i això dificulta el control d’aquest bacteri.

MESURES PREVENTIVES

Es recomana vigilar les plantacions susceptibles de foc bacterià i comunicar qualsevol símptoma sospitós al De-partament d’Agricultura. Així mateix, és convenient arrencar i destruir les plantaci-ons abandonades, plantar només fruiters amb passaport fitosanitari CE i el distintiu de zona protegida (ZP) i no po-sar plantes ornamentals susceptibles en espais públics ni carreteres.Altres mesures que es poden adoptar són evitar el reg per aspersió, desinfectar tots els mitjans de poda després de

cada operació, cremar les restes de l’esporga i evitar el creuament de material vegetal de finques ubicades a les zones de seguretat (1 km) amb finques de fora d’aquesta zona. Encara que no hi ha tractaments fitosanitaris curatius efi-caços contra el foc bacterià, és recomanable que, a partir de la caiguda de la fulla, s’apliquin compostos cúprics per mantenir protegides les ferides en la base del pecíol foliar. També hi ha productes de control biològic i fitosanitaris específics per als períodes de floració, postfloració i pe-dregades.•

El foc bacterià és un organisme nociu de qua-rantena que ataca les plantes de la família de les Rosàcies com la perera, la pomera, el co-donyer i el nesprer, així com diverses plantes ornamentals. Els danys poder ser molt greus, ja que produeix la mort de l’arbre en un curt període de temps. El símptoma més característic és l’aspecte cre-mat de les fulles dels arbres afectats, fet que dóna nom a la malaltia. La confirmació de la presència de la malaltia re-quereix l’anàlisi d’una mostra per un laboratori especialitzat.

SE

RV

EI D

E S

AN

ITA

T V

EG

ETA

L

El Celler Cooperatiu de Vila-Ro-dona és una cooperativa de pri-mer grau del sector del vi que, ara fa un parell d’anys, va deci-dir iniciar un procés de canvi en els recursos humans de l’agro-botiga i va apostar per contrac-tar un perfil molt concret de de-pendenta. Per dur a terme el procés de se-lecció del personal, el gerent, Pau Cabanes, va contractar els serveis la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya.

Per què vau contractar aquest servei de la Federació? De fet, no ens vam plantejar cap al-tra opció. Des de fa anys que treba-llem amb els serveis laborals de la Federació perquè no tenim dimen-sions suficients per disposar d’un departament laboral propi i perquè el servei que ofereix la Federació és molt especialitzat i amb preus competitius. Per això, quan se’ns va plantejar aquest procés que –per a nosaltres– resultava molt estratègic,

els vam trucar directament i els vam demanar assessorament.

Quin procés de selecció vau se-guir ?La Federació ens va posar en con-tacte amb una empresa experta en recursos humans i habitual col-laborador. El primer que van fer els professionals va ser desplaçar-se a la cooperativa per avaluar els llocs de treball. En concret, van estudiar com és l’espai de l’agrobotiga on havien de treballar les persones contractades i quin és l’organigrama de la coope-rativa, també es van entrevistar amb el president de la cooperativa i amb mi mateix. Una vegada van haver re-copilat tota aquesta informació, van definir les característiques bàsiques del lloc de treball i del perfil laboral, i es van establir els criteris de selec-ció.

On vau anar a buscar currícu-lums? En primer lloc, vam fer difusió de l’oferta laboral als nostres socis per si, ells o els seus familiars o cone-

guts, es volien presentar als llocs de treballs ofertats. En acabar el procés, havíem recaptat més de 50 candida-tures, que vam traslladar a l’empresa que estava guiant el nostre procés.Els experts van fer una preselecció dels perfils que consideraven candi-dats i, durant dos dies, van estar fent entrevistes a les persones seleccio-nades aquí mateix, a la cooperativa.

Com es va desenvolupar la fase final ?D’aquestes entrevistes van quedar un total de tretze candidats, que van passar a una segona fase de selec-ció. Mitjançant les respostes a un qüestionari, els experts van selecci-onar sis o set persones, que són les que es van presentar al Consell Rec-tor perquè prengués la decisió final.

El Consell Rector, quins as-pectes va tenir en compte?Per facilitar que els membres del Consell Rector es poguessin ba-sar en uns criteris objectius, els ex-perts van lliurar un informe relatiu a cada persona finalista, resumint els seus punts forts i els punts febles. D’aquesta manera, vam aconseguir que aquests fossin els arguments prevalents per a la selecció final del nostre equip humà de l’agrobotiga.

El procés va ser complicat? Ben al contrari. Per a nosaltres, el procés va ser molt àgil. El servei de la Federació ho va fer tot, des de de-finir el perfil laboral fins enviar una carta de cortesia a les persones no seleccionades. Nosaltres només ens vam haver de preocupar d’exposar què necessitàvem, què volíem.

Després de gairebé dos anys de la selecció, el resultat continua sent satisfactori? Doncs les dues persones que vam seleccionar aleshores continuen treballant amb nosaltres. I malgrat que d’entrada no era fàcil, entre tots vam fer una selecció realment en-certada. A dia d’avui, encara molts clients i socis de la cooperativa ens feliciten pel nou personal que tenim a l’agrobotiga, un servei que hem millorat substancialment.•

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 EMPRESA/13

CO[OP]INIÓ PAU CABANES [VILA-RODONA]

“La selecció de personal és estratègica”

14/EMPRESA AGROACTIVITAT FEBRER 2014

Un indicador de l’esforç per arribar al consumidor és el percentatge creixent de cooperatives agràries que fan ven-da on-line. Actualment, més del 25% de cooperatives venen directament els seus productes mitjançant Internet, mentre que l’any 2012 aquest percen-tatge se situava en el 19%.Davant d’aquesta tendència i amb l’ob-jectiu de contribuir a la competitivitat del sector, la Federació ha arribat a un acord amb l’empresa de transport Na-

cex i ha aconseguit unes millors tarifes en el servei de paqueteria.Amb una operativa senzilla, les coo-peratives podran gaudir d’un servei de logística de qualitat per a paquets de mida petita i mitjana. El servei pactat inclou que l’entrega es farà l’endemà abans de les 19 hores i que s’aplicaran tarifes reduïdes que es calcularan segons pes i segons destí, diferenciant entre trameses dins la ma-teixa província, a Catalunya i la resta

de l’Estat, amb preus especials per a les Illes Balears. Es pot fer el segui-ment de l’enviament mitjançant una pàgina web.La logística de Nacex pot augmentar l’eficiència de l’operativa comercial de les cooperatives, tant en l’àmbit del’e-commerce com pel que fa a venda telefònica i convencional.•

Millors tarifes de missatgeria amb Nacex

La Federació ha negociat un acord amb Nacex per reduir les despeses de logística de les cooperatives

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera | 932 292 018

FCAC


Des de fa mesos, el Govern català està treballant en la modificació de la Llei de cooperatives de Catalunya. Per aquest motiu i amb la finalitat de garantir que el nou text legal s’ajusti a la realitat del sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va constituir una comissió interna de treball formada per membres de Consell Rector, represen-tants de les cooperatives i tècnics espe-cialitzats en gestió jurídica i econòmica de les societats cooperatives.La voluntat d’aquesta comissió és afa-vorir la creació de noves cooperatives i la consolidació de les ja existents. Per aquest motiu, es defensa que la nova llei sigui prou flexible perquè cada empresa cooperativa pugui triar la fórmula que millor s’adapti a la seva realitat i la faci més competitiva en el mercat.En concret, la comissió ha debatut as-pectes rellevants per al sector com són la denominació social, la baixa de soci, les conseqüències econòmiques de la baixa, les classes de socis, el concep-te de cooperativa agrària, la destinació del fons de reserva obligatori i el fons de promoció cooperativa, a més de les

fusions de cooperatives, la intercoope-ració i la liquidació de les cooperatives.

COOPERATIVA AGRÀRIA I COOPERATIVA RURAL

Un altre tema que s’ha posat damunt la taula és la necessitat de definir el con-cepte legal de les cooperatives agràries: què són i què poden i volen esdevenir. Cal tenir en compte que moltes de les cooperatives agràries vigents ha anat perdent activitat agrària, al temps que altres activitats han anat prenent cada vegada més força. L’actual regulació defineix la coopera-tiva com una organització econòmica constituïda per titulars d’explotacions agrícoles, ramaderes i forestals. Tradi-cionalment les cooperatives es consti-tuïen per millorar la liquidació del soci en concentrar l’oferta agrícola, comerci-alitzar conjuntament i fer la compra de subministres en comú. Actualment, però, les cooperatives també són organitzacions de persones amb una important paper social en els pobles, on sovint esdevenen l’única

empresa privada que agrupa una mas-sa social rellevant. Aquestes persones, malgrat que no totes són titulars d’ex-plotacions agrícoles, sí que poden as-sumir activitats vinculades al consum, la secció de crèdit, les assegurances, serveis assistencials a persones grans, llars d’infants o totes aquelles que si-guin requerides pels seus socis. En aquest sentit, la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya aposta per la distinció entre cooperatives agrà-ries i cooperatives rurals. Les agràries, com agents dinamitzadors i transforma-dors del medi rural, requeririen que, com a mínim, el 50% de la seva activitat si-gui agrària, límit a partir del qual podran desenvolupar altres activitats econòmi-ques complementàries. La cooperativa rural, en canvi, seria aquella que, tenint una major o menor activitat agrària, se centrarien en la prestació d’activitats econòmiques i serveis relacionats amb el desenvolupament i la competitivitat del medi rural.•

La funció de la cooperativa agrària en el món rural

NOVA LLEI DE COOPERATIVES

FCAC SERVEI JURÍDICMar Garriga | 932 292 015

Reunió de la Federació amb el Grup Parlamentari d’ERC. FCAC


La Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya participa, en qualitat d’entitat sòcia, en el programa marc aracoop, de cooperació público privada, que promou el Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya i que lidera la Confederació de Cooperatives de Cata-lunya. aracoop té per objectius ampliar i actualitzar el po-sicionament i la presència social de les empreses d’economia social i cooperativa, afavorir la creació d’empreses dins d’aquest model i, alhora, enfortir la viabilitat i sostenibilitat d’empreses ja existents.Al llarg de 2014, el programa aracoop inclou la realització de més de 25 accions englobades en tres grans eixos: creació d’empreses, accions de creixement i accions de posicionament i presència social. Pel que fa a la creació d’empreses d’economia so-cial i cooperativa, es tracta d’accions adreçades a persones emprenedores, el món educatiu, les administracions locals, els col·legis de professio-nals, les cambres de comerç i el món associatiu. En aquest bloc, s’hi inclouen sessions d’impuls del cooperativisme a serveis d’emprenedoria i

diferents agents econòmics, creació de recursos pedagògics i realització de seminaris a les escoles i universitats, entre d’altres.Les accions de creixement adreçades a coopera-tives i empreses socials, socis i persones amb responsabilitats directives inclouen l’acompanya-ment estratègic per al creixement i la internaciona-lització d’empreses, així com accions formatives per a socis, consells rectors, persones directives, impuls de nous negocis conjunts i accions de fo-ment de la participació.Finalment, les accions de posicionament i presèn-cia social –adreçades tant a empreses i entitats del món de l’economia social com a la resta de la societat– inclouen accions de comunicació, semi-naris i sessions de diàlegs cooperatius.El programa compta amb la col·laboració d’una xarxa de més de 80 entitats col·laboradores, com ara col·legis professionals, cambres de comerç, universitats, administracions públiques i altres col-lectius vinculats en els àmbits de la creació, direc-ció i gestió d’empreses.•

Renovar, ampliar i enfortir l’economia social i cooperativa

PROGRAMA ARACOOP

La Confederació de Cooperatives de Catalu-nya ha estat treballant durant el 2013 en un procés d’integració de les diferents federaci-ons de cooperatives i de la pròpia Confedera-ció en una única organització representativa del moviment cooperatiu. Atesa l’heterogeneïtat entre les diferents fe-deracions i la complexitat que implica el pro-cés, s’ha decidit fer-ho en diverses fases. En aquesta primera etapa la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya (FCAC) no hi

participarà i, per aquest motiu, es va acordar una nova distribució de càrrecs en el Consell Rector i el relleu en la Presidència que actu-alment ostentava Joan Segura, vicepresident de la FCAC, amb l’objectiu que qui lideri la Confederació formi part del procés des de l’inici.Arran d’aquest acord, la nova presidència l’ostentarà Perfecto Alonso, en representació de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.•

Relleu a la Confederació de Cooperatives de Catalunya


NOU SERVEI FCACLa Federació de Cooperatives Agràri-es de Catalunya ofereix un servei d’or-ganització i acompanyament de visites tècniques i lúdiques a cooperatives amb l’objectiu de difondre i compartir el saber fer i la qualitat dels productes d’aquestes empreses. Es tracta d’un programa que es personalitza en cada cas per donar resposta a les especi-ficitats d’escoles, persones, empreses i entitats amb interès per conèixer les cooperatives agràries i el seu entorn.•

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera | 932 292 018

Cooperativistes del Japó i l’Afganistan visiten Catalunya

Durant un viatge d’intercanvi d’experiències a diferents països d’Eu-ropa, una delegació de Japan Agriculture –l’entitat que representa les cooperatives al Japó i que té la seu a la regió d’Ibaraki– ha visitat recentment Catalunya. De la mà de la FCAC, els cooperativistes japonesos van recórrer les instal·lacions de la Cooperativa de Cambrils per conèixer el procés de producció i comercialització de l’oli d’oliva i la coliflor. També van visitar una explotació de producció i envasat de pastanaga ecològica en quarta gamma, d’un soci de la cooperativa Hortec. Més recentment, un altre grup de cooperativistes japonesos, en aques-ta ocasió arrossaires de la regió d’Aichi, han visitat les oficines de la Federació per tal de conèixer les característiques de les cooperatives catalanes i tractar aspectes relacionats amb el relleu generacional i la compatibilitat de les pràctiques agràries amb la protecció ambiental. Les cooperatives agràries catalanes també han despertat l’interès de cooperativistes de l’Afganistan que, acompanyats pel director de l’es-cola francesa de cooperativisme Coeptis, Olivier Rives, han visitat la Federació. L’objectiu, apropar-se al funcionament i els reptes de les cooperatives agràries catalanes.•

Visita dels membres de la Japan Agriculture. FCAC

Cooperativistes afganesos a Catalunya. FCAC


Els socis, implicats amb la seva cooperativa

JORNADA FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries en Catalunya té en marxa un itinerari formatiu amb la voluntat d’augmentar la implicació amb la cooperativa, tant per part de les juntes rectores com dels seus socis. En aquesta línia, fa unes setmanes va organitzar una jornada tècnica sobre possibles eines per afavorir la impli-cació dels socis amb la cooperativa, en el decurs de la qual es va explicar un dels programes de treball que més augmenta la implicació i que consis-teix en la combinació de tres variants: “poder”, “voler” i “saber”.

Els experts van explicar quins factors són bàsics a l’hora de dissenyar un pla de participació del soci en el pro-jecte de la seva cooperativa i també van mostrar als participants exemples d’altres entitats cooperatives que han aconseguit augmentar considerable-ment la implicació dels seus associats. La jornada va despertar l’interès del sector i hi van assistir nombrosos re-presentants de cooperatives.•

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya i el Departament d’Agricultura posen en marxa una nova edició de la formació destinada a empre-nedors del sector agrari. En aquesta ocasió, l’em-prenedoria es farà a Gandesa i se centrarà en els sectors d’oli i vi, que constitueixen el motor econò-mic d’aquesta zona.La Terra Alta és una de les quatre comarques que formen les Terres de l’ Ebre, està situada a 400 me-tres sobre nivell del mar i la seva activitat econòmica està molt vinculada als productes de la terra i a les empreses cooperatives. Gandesa és la seu dels consells reguladors de les denominacions d’origen Terra Alta de vi i d’oli.•

Emprenedors de la Terra Alta

l’apuntENRIC DALMAUFORMACIÓ FCAC

“L’objectiu d’aquestes emprenedories és aportar els coneixements i les experiències necessàries perquè els joves empresaris agraris puguin desenvolupar els seus projectes amb garanties de futur i viabilitat”.•

FCAC FORMACIÓViolant Fortuny | 932 292 018

La UNESCO ha acceptat la candidatura presentada conjun-tament per l’Estat espanyol, Itàlia, Grècia, Portugal, Marroc, Xipre i Croàcia l’any 2011 i ha declarat la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural de la Humanitat.Transmesa de generació en generació, esdevé un tret dife-renciador de les poblacions de la conca del Mediterrani que consisteix en un estil de vida saludable i una dieta equilibrada i variada, amb predomini dels aliments obtinguts dels conreus tradicionals d’aquesta zona geogràfica.

Per a la Federació, el fet que la Dieta Mediterrània s’hagi re-conegut com a Patrimoni de la Humanitat hauria de contribu-ir al manteniment d’una agricultura sostenible i a promoure el consum dels productes de proximitat. No en va, els pilars de la dieta mediterrània són els conreus tradicionals de les cooperatives agràries catalanes com olivera, vinya, cereals i arròs, a més de fruita, horta, fruits secs i llegums. Entre les proteïnes d’origen animal, aquesta dieta aposta per l’aviram, els ous i els productes làctics i el peix.•

Dieta Mediterrània, Patrimoni de la Humanitat


Amb l’objectiu de facilitar el reciclatge pro-fessional a totes les persones vinculades amb les cooperatives tenint en compte par-ticularitats del sector agrari, com la dispersió geogràfica i la diferent temporalitat dels con-reus, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya oferta el programa de formació a distància.Després de quinze anys d’experiència, han augmentat el nombre d’usuaris, les activi-tats formatives i l’especialització, que dóna resposta a les diferents àrees funcionals que integren les organitzacions. Aquesta aposta formativa, a més, ha promogut l’adaptació a les noves tecnologies en l’entorn coopera-tiu, millorant les competències professionals dels equips humans.

Les activitats formatives on-line de la Fe-deració funcionen les 24 hores del dia, per tal que els alumnes es puguin connectar en qualsevol moment i des de qualsevol indret. A més, la matriculació es pot fer de forma individualitzada i sense necessitat d’esperar cap convocatòria oficial. Igualment, la Federació continua treballant per assolir nous reptes, com incorporar les últimes tecnologies i professionalitzar la for-mació on-line per arribar al major nombre de persones vinculades amb el món agrari i l’empresa cooperativa.•

Més de 15 anys de formació a distància

FCAC FORMACIÓOlga Ferré | 932 292 018


Enginyer Tècnic Agrícola, Engi-nyer Agrònom i Màster en Educa-ció i TIC, Segismundo Garcia és professor de Tecnologia Agrària a l’Institut d’Horticultura i Jardi-neria de Reus. Des de fa gairebé quinze anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya en les activi-tats formatives d’aplicadors de productes fitosanitaris i altres temes agraris.

És convenient que els agricultors rebin formació sobre l’aplicació de productes fitosanitaris? D’acord amb la normativa actual, és obligatori que tothom que manipuli o apliqui productes fitosanitaris tingui una formació prèvia mínima, però, a més, aquesta formació em sembla molt útil per als agricultors. El programa dels cursos està pensat per donar als alumnes una visió rà-pida i adaptada als seus interessos sobre la problemàtica que comporta la utilització dels productes fitosani-taris. Els riscos per a la salut de les persones -tant dels propis agricultors i les seves famílies com dels consu-midors que menjaran els productes- es poden reduir i eliminar amb una bona pràctica fitosanitària. Fent les coses ben fetes, també po-dem reduir la contaminació ambiental i estalviar temps i diners.

La formació, quins aspectes tracta? Hi ha diferents nivells de cursos. El Bàsic és per als agricultors que apli-

quin directament a la seva terra i el Qualificat, per als que facin tracta-ments emprant personal auxiliar. També hi ha formació de Fumigador i de Pilot Aplicador.En línies generals, s’expliquen les pla-gues, malalties i males herbes perquè és important conèixer quins agents produeixen el dany a la planta. Tam-bé es dóna informació de les caracte-rístiques del producte fitosanitari i, el que és molt important per al produc-tor, dels riscos per a la salut derivats de la utilització dels fitosanitaris així com les mesures per reduir aquests riscos.A més, es fan pràctiques d’aplicació dels tractaments de forma adequada. Quines novetats s’estan donant en l’aplicació de productes fito-sanitaris? Des de 2009 fins ara, s’han produït canvis normatius que afecten direc-tament l’agricultor i l’obliguen a ser una part molt activa de tot el procés de control amb fitosanitaris. La nor-mativa està portant a un ús soste-nible dels plaguicides i, per això, el productor ha de portar registres, ha d’assolir la capacitació necessària per a la utilització dels fitosanitaris i ha de tenir un assessorament tècnic que li permeti fer un control integrat de plagues.A nivell pràctic, des de el 1 de gener d’aquest any, tots els agricultors pro-fessionals han d’aplicar el principis de la Gestió Integrada de Plagues amb el suport d’assessor expert.

Com valores l’agricultura ecolò-gica?Crec que el futur de la producció agrària ecològica és molt esperan-çador i que és una bona opció per a petits i mitjans productors, juntament amb la comercialització a mercats de proximitat. El subconscient col·lectiu està predisposat positivament als conceptes biològic, ecològic i orgà-nic. Un ampli segment de consumi-dors demanden aquests productes i els preus són interessants per als productors.Malgrat això, ens queda un llarg camí per recórrer. Tècnicament, molts pro-blemes causats per plagues i malal-ties estan lluny de ser controlats i la formació que necessita el productor és molt més exigent.

Els productes fitosanitaris aca-baran desapareixent? El productes fitosanitaris estan molt arrelats a l’imaginari col·lectiu dels pagesos per la facilitat que dóna el binomi plaga-producte químic.Penso que, en un futur proper, se se-guiran utilitzant productes químics per combatre els problemes de sani-tat vegetal, però aquests productes seran cada vegada més selectius i menys perillosos per a les persones i el medi ambient.Un món per explorar és el dels ano-menats “biopesticides”, que a llarg termini segurament acabaran ge-neralitzant-se davant la pressió que exerceix el propi consumidor, més conscient de la seva salut i la segure-tat alimentària.•

LA VEU DE L’EXPERT SEgISMUNDO gARCIA

“Una bona pràctica fitosanitària redueix riscos per a la salut”

“Una bona pràctica fitosanitària redueix riscos per a la salut”


President de la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya, Quim Sicí-lia també és responsable de Co-municació Interna d’Abacus coo-perativa, una empresa líder en la distribució de llibres, béns edu-catius, culturals i d’oci, amb 37 establiments físics i un punt de venda on-line oberts a Catalunya i el País Valencià.

Com són les cooperatives de consumidors i usuaris?A Catalunya, som prop d’un cente-nar de cooperatives de consum que tenim dimensions diferents i que per-tanyem a sectors tant diversos com la distribució d’alimentació, l’edu-cació i la cultura, el sociosanitari, els serveis d’atenció a les persones, la gestió ciutadana i veïnal... Totes aquestes cooperatives mantenim en comú l’ideari i els valors cooperatius. Apostem per la compra conjunta i per un consum responsable, alhora que posem l’accent en el nostre soci –si-gui de consum o de treball- i també coincidim en l’estructura jurídica del model d’empresa.

Quina dimensió representen les cooperatives de consum?En grans xifres, tenim un milió i mig de socis consumidors i una facturació pròxima als 600 milions d’euros. Les tres cooperatives amb més dimensió són Scias (Hospital de Barcelona), els supermercats Consum i la cooperati-va Abacus.Altres cooperatives potser no tenen dimensions tan grans, però sí que fan una important contribució a la socie-tat. És el cas d’Apindep, que presta serveis a la dependència de joves discapacitats; Arç Consum Respon-

sable que, mitjançant acords de col·laboració, ofereix assegurances ètiques, energia renovable o cotxes compartits; El Brot, de Reus, amb productes de cultiu agroecològic, o la Mútua de Pa i Queviures a Manlleu, entre moltes altres.

La federació, quins serveis apor-ta a aquest entramat?L’objectiu és prestar serveis a les co-operatives sòcies i promoure la inter-cooperació, creient que els projectes compartits es poden donar en l’àmbit de les cooperatives de consum però també amb altres branques del coo-perativisme. Un exemple seria l’acord de col·laboració entre Abacus i Actel amb la finalitat de sumar, intercanvi-ant coneixement i serveis.

Com impliqueu el soci?Les cooperatives de consum en ge-neral tenen dues tipologies de socis: consumidors i treballadors, encara que aquests últims no són obligato-ris. El soci consumidor és un copropi-etari de la cooperativa que ha fet una aportació de capital, i, com a tal, té uns drets i uns deures. Aquest soci pot participar només mitjançant la compra o bé pot decidir assistir als actes que organitza la cooperativa durant l’any. A més, pot formar part dels òrgans socials. Existeix un Con-sell de Consumidors i un Consell So-cial, que representa els treballadors. Però, en qualsevol cas, donem molt de protagonisme al soci de consum. A Abacus, per exemple, els estatuts estableixen que el president és sem-pre un soci consumidor.

Abacus és un cas d’èxit... com es va crear?Abacus va néixer al maig del 68, en

plena revolució cultural a Europa, quan un grup de mestres i pares van decidir fundar una cooperativa per proveir-se conjuntament de produc-tes i serveis del món educatiu. En aquest procés, va tenir un paper im-portant l’associació de mestres Rosa Sensat, un moviment de renovació pedagògica. Actualment, Abacus continua treballant els àmbits de lli-breria, material escolar, joguina i pa-pereria però també hem incorporat, complementàriament, alguns nous productes com la petita puericultura.

Encaixaria el model d’Abacus en el món rural?El negoci Abacus està dimensionat d’una manera determinada, amb pre-sència a l’àrea metropolitana i les ca-pitals de comarca o a municipis d’una envergadura d’habitants important i amb una bona xarxa educativa. Tenim instal·lacions cèntriques i espaioses per poder proveir tota la nostra oferta.Per això, hem encetat recentment el projecte de les franquícies Uppalí, que tenen una dimensió més reduï-da i que obrim a territoris amb menys població perquè cobreixen perfecta-ment les necessitats d’aquests terri-toris, no em refereixo estrictament al món rural.

Malgrat la crisi, l’any passat a Abacus va fer uns 4 milions de ti-quets de caixa...Sí. Aglutinem 800.000 socis i sòcies que confien en nosaltres. Estem sa-tisfets de formar-ne part i poder ser arquitectes de la nostra pròpia em-presa, construint un projecte sosteni-ble, alegre i de servei a la comunitat. Els nostres valors s’articulen a l’en-torn de la democràcia, la participació i el consum responsable.•

COOPERATIVISME[CONSUM]UN MÓN PER DESCOBRIRQUIM SICÍLIA

“Apostem per un consum responsable”

COOPERATIVISME DE CONSUM A CATALUNYA

86 cooperatives federades1.473.000 persones sòcies, consumidores i/o usuàries4.052 persones treballadores544.000.000 euros de facturació anual

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

AGROACTIVITAT FEBRER 2014 COOPERATIVES/23

tastacoopPUNTS

DE VENDA Venda on-linewww.agrobotigaonline.com

Venda telefònica973 791 747

AgrobotigaCooperativa d’AlcarràsCarretera de Vallmanya, km 1Estació de servei RamellAutovia A-2, sortida 451ALCARRÀS

Estació de servei RamellCarretera LP 9221, km 6,8BENAVENT DE SEGRIÀ

L’Or de PonentFruits de Ponent, SCCL

Distintiu de qualitat: Producció integrada

www.fruitsdeponent.comwww.facebook.com/AgrobotigaAlcarras

[email protected]

“El clima i les característiques de la terra a la comarca del Segrià afavorei-xen les qualitats organolèptiques de la nostra fruita. Una fruita que transfor-mem en el suc Or de Ponent, producte natural i saludable que està indicat per a persones de totes les edats, des dels infants fins a la gent gran”.

Sebastià Escarp President de Fruits de Ponent

Els sucs de fruita Or de Ponent estan elaborats amb préssecs i pomes procedents de les explotacions fructícoles de la cooperativa Fruits de Ponent, que té la seu social a Alcarràs (Lleida). Els socis de la coo-perativa conreen els fruiters mitjançant el sistema de producció integrada, que garanteix la seguretat ali-mentària de la fruita mitjançant la reducció de l’ús de fitosanitaris.Així mateix, Fruits de Ponent protegeix l’ecodiversitat local implementant pràctiques agrícoles respectuo-ses amb el medi ambient. Les certificacions oficials avalen els estrictes controls de qualitat i la traçabilitat del producte.Els sucs L’Or de Ponent s’elaboren de manera natural i conserven el sabor i les propietats de la fruita. Conte-nen un 51% de suc i puré de préssec i un 49% de suc de poma, i no porten gluten ni sucres afegits. Es pre-senten en ampolles de vidre d’un litre de capacitat.•

24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT FEBRER 2014

“Encara que els inicis de l’en-titat es remunten als anys 50 com a magatzem d’oli, quan els socis por-taven la seva producció d’olives a l’almàssera, el salt de l’economia de secà al regadiu va comportar un can-vi de cultiu -substituint l’olivera pels cítrics- i el naixement de l’Exportado-ra d’Agris d’Alcanar.Van ser uns 140 socis que l’any 1963 van fundar la cooperativa i van inau-gurar les primeres instal·lacions de la que va esdevenir la principal indústria de cítrics d’aquest municipi del Mont-sià, pràcticament a cavall entre Cata-lunya i el País Valencià.Per donar resposta a una superfície citrícola en augment, a finals dels

anys 90, en uns terrenys als afores del nucli urbà, es va començar construir una gran nau que havia de facilitar la projecció de l’entitat.

CREIXEMENT DE LA COOPERATIVA

En els actes de commemoració del 50è aniversari, a final de l’any passat, el president de l’Exportadora d’Agris d’Alcanar, Lluc Ulldemolins, va ma-nifestar que “anem bé, sense estirar més el braç que la màniga” i va des-tacar “el moviment econòmic i social que, en la situació actual, generem l’agricultura i, en particular, la coope-rativa”. I és que l’Exportadora d’Agris

no ha parat de guanyar volum en els últims anys. La seva base social la formen, actualment, 214 socis dels municipis d’Alcanar, la Ràpita, Ullde-cona, Santa Bàrbara, Vinaròs, Sant Jordi i Traiguera, amb una producció mitjana de 27.000 tones. D’aquestes, tres quartes parts són mandarines i la resta, taronges.Per donar resposta a l’augment de producció i les exigències del mercat, el nou magatzem ha anat incorporant noves màquines, capacitat de fred i millores en la línia. El magatzem ja compta amb dues línies de confecció de cítrics entrellaçades i amb calibra-dor electrònic que permeten incre-mentar la qualitat i el volum de feina.

EXPORTADORA D’AGRIS D’ALCANAR

Alcanar, de l’olivera als cítrics


MONTSIÀ | www.copalca.com

CÍTRICS TOTA LA TEMPORADA

El producte únic de la cooperativa són els agris, amb varietats que faci-liten que l’Exportadora d’Agris d’Al-canar pugui oferir fruita als clients gairebé ininterrompudament des de l’inici de campanya a l’octubre, amb les clementines primerenques, fins a final d’agost, amb les taronges tar-danes.Per les condicions climàtiques de la zona, la principal varietat amb què treballa és la Clemenules, que es caracteritza per unes propietats or-ganolèptiques i de pell excepcionals. L’especial qualitat d’aquest producte i la recerca de la diferenciació han

portat aquesta entitat a ser impulso-ra de la Indicació Geogràfica Prote-gida (IGP) Clementines de les Terres de l’Ebre.

APOSTA PER LA QUALITAT

Un objectiu inherent a la coopera-tiva d’Alcanar és la satisfacció del client i, per aquest motiu, la qualitat condiciona el treball de tot el pro-cés, des de la producció al camp a la recollida, confecció i expedició del producte. També es garanteix la mínima pre-sència possible de residus de pro-ductes fitosanitaris i es disposa d’un sistema automàtic de traçabilitat que

permet localitzar i controlar la fruita durant tot el procés.Aquesta qualitat queda reconeguda per la certificació GlobalGap, que l’Exportadora d’Agris d’Alcanar va assolir al 2006, i està en procés per a l’obtenció dels certificats de segure-tat alimentària BCR i IFS.Les certificacions faciliten l’activitat a l’exterior de la cooperativa, que prin-cipalment s’orienta al mercat euro-peu. La major part de cítrics van cap a França, encara que cada vegada guanyen més pes destinacions com Polònia, Alemanya, Suïssa, els Estats Units i països com els Emirats Àrabs, Aràbia Saudita o Algèria.•

Alcanar, de l’olivera als cítrics


NOU SERVEI FCAC

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya disposa d’un servei de disseny d’imatge personalitzat per als processos de creació i renovació de la imatge corporati-va de les cooperatives federades. El servei inclou la creació de nova marca, així com la definició de packaging, etiquetes, catàlegs, tríptics promocionals i rètols de façana, en-tre d’altres elements.•

FCAC gESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESNoelia Altabella | 932 292 016

Pla de Grau, l’agrobotiga de Malgrat

La cooperativa Agrícola Progrés Garbí de Malgrat de Mar ha inaugurat la nova agrobotiga, ubicada en una espaiosa nau dels afores del terme municipal, a tocar de la zona de producció anomenada Pla de Grau. La Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya ha assessorat el projecte de posada en marxa i creació de la imatge del punt de venda.L’Agrícola Progrés Garbí es dedica a la recepció, condici-onament i comercialització d’hortalisses procedents de les explotacions dels socis, tant directe del camp com en el format de quarta gama sota la marca La Pilona. La cooperativa, dedicada al comerç al major, tant al mercat nacional com a França, ha apostat per obrir aquest punt de venda donada la tendència a l’alça en la demanda de productes de proximitat, la disponibilitat d’espai i la seva localització a cavall entre les comarques del Maresme i la Selva, ambdues amb una important presència turística.La compra en origen de verdures acabades de collir repre-

senta un valor afegit en un producte on la frescor és el seu punt clau.L’agrobotiga Pla de Grau ofereix productes propis com la Mongeta del Ganxet amb Denominació d’Origen, enciams, apis, patates i altres productes de l’horta, a més de fruita i productes de cooperatives catalanes com vins, olis i fruita seca.De manera complementària, està previst portar a terme activitats per a nens i grans per donar a conèixer la proce-dència dels productes i també visites guiades per la zona on són els camps de conreu.La finalitat de l’Agrícola Progrés Garbí amb aquesta inici-ativa empresarial és potenciar la venda directa com a es-tratègia de millora de la comercialització, i tenir un punt on conèixer d’aprop i directament el comportament i gustos del consumidor.Per facilitar la compra, la botiga obre també dissabtes i diumenges al matí.•

AG

RÍC

OL

A E

L P

RO

GR

ÉS

-GA

RB

Í


Amb la finalitat d’apropar la qualitat de l’oli d’oliva verge extra al consumidor, la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues patrocina el programa “Menú cap de setmana”, que s’emet per TV3 els diumenges al vespre. Aquest espai de cuina compta amb el xef Nandu Ju-bany, distingit amb una estrella Michelin i conegut per ser defensor de l’equilibri entre tradició i modernitat i amant de la cuina amb productes de la terra.El president de la DOP Les Garrigues, Joan Segura, explica que “la nostra fi-nalitat és donar a conèixer l’oli de les Garrigues mitjançant un programa lú-dic, que posa en valor els productes de proximitat. Volem que la gent sàpiga que aquest oli es pot utilitzar tant en les cuines més reconegudes com a qual-sevol llar, en receptes molt elaborades i també en plats senzills”.El locutor i presentador Llucià Ferrer condueix el programa, que cada set-mana compta amb la presència d’un convidat conegut.•

L’oli de la DOP Les Garrigues patrocina “Menú cap de setmana”

CADA DIUMENGE, A LES 20.30H, PER TV3

De la mà del xef Nandu Jubany, TV3 apropa el consumidor a l’oli d’oliva català

Cada vegada són més les cooperatives que, majorità-riament entre els mesos de novembre i gener, celebren l’arribada de l’oli nou i el vi novell. Aquest dia, l’oli i el vi es con-verteixen en protagonistes d’una festa per als amants de la bona cuina, que aprofi-ten l’avinentesa per degustar i, si així ho desitgen, com-prar les novetats de cada temporada.Es tracta d’actes festius que comparteixen els socis, fa-miliars i amics de la coope-rativa i que s’acompanyen d’una mostra de productes,

la presentació de novetats i la realització d’activitats lú-diques. La festa, que sovint

inclou la visita al molí d’oli o el celler, culmina amb un es-morzar popular.•

Festes de l’oli i el vi

DOP LES GARRIGUES

COVIDES

VINÍCOLA DE NULLES

La SAT de la Vall d’en Bas va dis-senyar una estratègia de comuni-cació per explicar als seus clients la filosofia del producte de carn fresca i elaborats que s’ofereixen a les carnisseries de les agroboti-gues Verntallat.

El projecte pivotava a l’entorn del lema “Orgullosos de vosaltres” i una composició de retrats en blanc i negre de diverses parelles reals de productors que actual-ment treballen amb l’agrobotiga iel bestiar de la seva granja; a tall

d’exemple, un pastor amb un xai, un granger amb un porc, una pa-gesa amb un pollastre o un rama-der amb un vedell. La campanya de màrqueting es va complementar amb un can-vi en l’etiquetatge i les safates, creant la línia negra Selectes per aquelles carns amb trets dis-tintius quant als seus atributs d’origen directe i de qualitat.

RESULTATS OBTINGUTS

Millora substancial de les vendes a les carnisseries de la SAT la Vall d’en Bas, alhora que la generació d’una oferta perquè una cadena de supermercats distribueixi els productes carnis de proximitat d’aquesta cooperativa.Les perspectives de futur passen per seguir incrementant les ven-des i, en un futur, extrapolar la filo-sofia d’aquesta campanya a la res-ta de productes de la terra que es comercialitzen a les agrobotigues Verntallat.•


PREMIS COOP:

1r premi a Agrobotigues

PROJECTE:

Campanya de màrqueting

a la carnisseria

SECTORS: Ramaderia

COMARCA: Garrotxa

SOCIS: 310

www.verntallat.cat

SAT la Vall d’en Bas

EMPRENEDORACOOPERATIVA

FCAC

Duc de Foix renova la imatge

Coincidint amb la Trobada del Soci, Covides ha presen-tat l’actualització del disseny de la gamma de vins i ca-ves “Duc de Foix”, vaixell insígnia de la cooperativa.La nova etiqueta té tons metàl·lics que busquen la mo-dernitat i l’elegància, sense perdre l’eix gràfic del disseny anterior que ja és conegut pel consumidor. En la gamma de vins joves, s’identifica cada producte amb un color diferent, sempre respectant l’harmonia del conjunt. Els vins Premium i els caves, en canvi, tenen en comú el fons negre de l’etiqueta, encara que mantenen la diferenciació pel cromatisme en el logotip.•

www.covides.com


gerent d’Empordàlia, Simon Ca-sanovas també és soci productor d’aquesta cooperativa que es va cre-ar al 2005 fruit de la fusió entre les co-operatives de Pau i Vilajuïga i la SAT Mare de Déu del Camp de garriguella “amb l’objectiu de tenir un potencial comercialitzador més gran”.Casanovas explica que “el nombre de cooperatives a l’Empordà s’ha reduït força en 15 anys i hem quedat tres cellers cooperatius que inten-tem posar en marxa noves estra-tègies per tal d’aconseguir els mà-xims guanys per als nostres socis, majoritàriament productors que es dediquen al conreu de la vinya i l’oli-vera des de fa generacions”.

En aquest context, sorgeix l’eno-turisme?Fa uns quatre anys que organitzem activitats d’aquest tipus. Vam comen-çar a fer-ho coincidint amb la verema i amb la collita de l’oli, i ens vam ado-nar que aquesta era una bona manera d’apropar la gent als nostres cellers.

Volem apropar el món rural a gent més urbana. Tenim molts clients de Girona i de Barcelona, que estan una mica allunyats de la realitat rural, i nosaltres volem que ens coneguin, que tinguin un contacte real amb la gent que vivim aquí i que vegin que tot té un sentit. Per descomptat, que també ens interessa vendre el pro-ducte, però el negoci no és el nostre objectiu principal.

Sou pioners en l’organització d’ac-tivitats d’oci?A la nostra comarca, sí que vam ser una mica pioners. Vam ser el primer celler a tenir una persona dedicada exclusivament a l’organització de visi-tes, activitats per a grups…No obstant això, penso que va ser un procés molt natural. A l’Empor-dà, tenim molta tradició de vendre al consumidor final; alguns cellers ja ho feien als anys ‘50. Aquesta tradició i la nostra manera de fer, ens ha portat no només a vendre vi sinó a mostrar que també tenim altres productes a la co-

marca… i després a obrir les nostres instal·lacions perquè el consumidor vegi como ho fem.

Quin tipus d’activitats oferiu?Tenim moltes activitats pensades per a famílies, amb o sense nens. També fem una oferta específica per a gent interessada en gastronomia, o visites per a qualsevol tipus de públic.En general, les que funcionen millor són les relacionades amb els cicles agraris, amb la recollida. La festa del most la gaudeixen moltes famílies que venen a passar tot el dia amb nosal-tres: visitem les vinyes amb un trenet, collim el raïm i tornem al celler, on el trepitgem i en fem most. Cadascú marxa cap a casa amb la seva ampo-lleta de vi. Una activitat similar la fem també coincidint amb la campanya de l’oli i l’entrada d’olives al molí.

L’Empordà a taula, en què consisteix? És un espai on es barregen la boti-ga i la restauració. Les cooperatives d’Empordàlia disposem de punts de venda on venem productes propis i també d’elaboradors de la comar-ca (anxoves, foie, plats precuinats...) i, com a fet diferenciador, posem a taula aquests plats oferint una mos-tra d’aquests productes a tots aquells que els vulguin tastar.

Teniu relació amb els restaurants de la comarca? Sí. Durant tota l’any fem jornades amb restaurants de l’Empordà que cuinen els seus plats i els maridem amb els nostres vins. És una experiència molt positiva, que reforça la nostra aposta pel producte de proximitat i de territori.

I com és el producte que vosaltres oferiu?Els nostres vins i olis estan emparats per les denominacions d’origen Empor-dà i Oli de l’Empordà, respectivament. Els vins s’elaboren amb varietats tradi-cionals de la nostra comarca i proce-deixen de vinyes antigues. Els olis es caracteritzen perquè s’elaboren, prin-cipalment, amb la varietat argudell, que és autòctona de la nostra zona i ens di-ferencia de la resta d’olis catalans.

Quins reptes teniu per endavant?Les cooperatives les formem perso-nes arrelades a la terra, i volem que aquesta terra tiri endavant per poder viure en progrés. La nostra aspiració és saber explicar això i que els nos-tres clients comparteixen amb nosal-tres la nostra passió pel territori, per la seva gent, per la nostra feina.•

LAFINESTRA SIMON CASANOVAS

EMPORDÀLIA

“Volem transmetre territori”

30/SUMARI AGROACTIVITAT FEBRER 2014

AgROACTIVITAT 71FEBRER 2014

Portada: © iStock

Bimestral,20.000 exemplars

Data de tancament: 28 de gener de 2014

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Josep Pere Colat,

Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-

ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-

bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Àngela Casanovas, Anna Pe-

relló, David Casadevall, Esmeralda Pérez,

Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Mar

Garriga, Marc Riera, Maria Rosa Serra,

Noelia Altabella, Olga Ferré, Òscar Tolsà i

Violant Fortuny

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: GI-1304-2001

“Un dia a Nulles” és una aproximació a l’essència de la calçotada a partir dels seus ingredients bàsics: el vi i els calçots. Per això i amb la finalitat de donar a conèixer aquests productes de la zona, la Vinícola de Nulles organitza rutes que finalitzen en calçotades per a grups.

El dia comença amb una visita a les vinyes, on s’explica el procés d’elaboració del vi, així com la importància del bon cultiu i el coneixement del clima i la terra. Després, el grup es desplaça a un mas rural on es cultiva l’autèntic calçot de Valls i es mostren les peculiaritats del cultiu ecològic. A continuació, tornada al celler per a una visita guiada amb tast comentat de vins i caves i, per tancar la jornada, calçotada en un restaurant de la zona.

QUAN ÉS POSSIBLE?

Durant tota la temporada del calçot, de novembre a març.

La resta de l’any, també es pot fer l’activitat però finalitzant amb un dinar mari-datge en comptes d’una calçotada.

Preu (inclou: ruta, visita, tast i calçotada): 40 euros.

Més informació: www.vinicoladenulles.com www.facebook.com/vinicola.denulles Twitter: @vinicoladenulles.•

VINÍCOLADE NULLES

ENOTURISME

Calçotades a l’Alt Camp

VINÍCOLA DE NULLES

agroactivitat 71 (febrer 2014)

Documents