agroactivitat 70 (desembre 2013)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO70

D E S E M B R E [ 2 0 1 3 ]

AC

TIV

ITA

T

Coincidint amb el 30è aniversari, la Generalitat de Catalunya ens ha dis-tingit amb el lliurament de la Placa al treball President Macià 2013, un reco-neixement institucional a la feina que des de la Federació s’ha fet i es conti-nua fent per les cooperatives agràries i pel món rural. Els companys del Consell Rector i jo mateix hem rebut amb satisfacció i or-gull aquesta distinció a totes les per-sones que s’han implicat amb la nos-tra entitat durant tots aquests anys, sigui com a representants del Consell Rector o com a treballadors de l’es-tructura tècnica. De la mateixa mane-ra que entenem que aquest guardó també esdevé un reconeixement a tot el col·lectiu de cooperatives agràries per la nostra contribució al progrés del país.Per això, estic convençut que aquest atorgament ens ha d’esperonar a se-guir treballant amb ganes, força i uni-tat amb la finalitat de donar resposta

a les necessitats i les aspiracions del nostre sector. Sóc conscient que és un moment complicat en què s’estan incremen-tant desorbitadament els costos de producció en molts àmbits al temps que augmenten les dificultats de fi-nançament perquè l’Administració encara no ha pogut executar els pa-gaments corresponents a moltes de les nostres línies de suport, incloses les de projectes tant estratègics com els inclosos en el Pla de Concentració de Cooperatives.No obstant això, estem avançant en els nostres objectius. Recentment, el Ministeri d’Agricultura ha fet seva una de les nostres reivindicacions dels últims anys i ha prohibit l’ús de setri-lleres en els restaurants. També a pe-tició de la Federació, el Parlament ca-talà ha aprovat dues resolucions que insten el Govern a aprovar ajuts es-tratègics per al nostre sector i seguim la roda de contactes amb els partits

polítics i amb la Conselleria d’Agricul-tura per incidir en tots els temes que ens afecten.A nivell intern, apostem per treballar en diferents àmbits que considerem estratègics, com reforçar el posicio-nament de les cooperatives agràries davant la societat. En aquest sentit, em plau comunicar-vos que, a partir d’aquest número, també podreu lle-gir la nostra revista, l’Agroactivitat, a Internet, on estarà disponible per a totes les persones que vulguin seguir l’actualitat del sector.Les cooperatives agràries apostem per la feina ben feta i per això, esde-venim un referent i un exemple a se-guir.•

JOSEP PERE COLAT I CLUAPresident

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 SUMARI/3

DOSSIER 4 Increment desmesurat de costos

FEDERACIÓ 6 Activitat política: El Parlament aprova dues resolucions a instàncies de la Federació

8 Campanya impliCA’T a Caprabo i a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

9 En marxa la web de la revista: www.agroactivitat.cat

SECTORS 11 Els nostres caps de branca: Miquel Fàbregas, arròs

12 Opinió de Ramon Armengol sobre el model porcí cooperatiu

13 Es prohibeixen les setrilleres als restaurants

14 IVA insostenible per a la planta viva

Balanç de la campanya del vi

EMPRESA 15 Les cooperatives opinen: Vinícola de Sarral, plataforma de seccions de crèdit

17 Pagaments pendents d’ajuts

SUMARI

Un estímul per seguir treballant

EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

19 Innovació a les cooperatives

20 La cooperativa d’Alcarràs avança en el projecte SocialCoop

21 La veu de l’expert amb M. del Mar Català, arròs

22 Un món per descobrir: Josep M. López Fumat, president de la Fed. de les Coop. d’Ensenyament de Catalunya

COOPERATIVES 23 Tasta Coop: “Capó del Berguedà”, de Ramaders de Muntanya del Berguedà

24 Reportatge: 50è aniversari de la cooperativa de Garriguella

26 Celler el Masroig obre la primera àrea d’autocaravanes

Inauguració de les noves instal·lacions de Fruits de Ponent

27 Mel Melia per a les agrobotigues

28 Cooperativa emprenedora: Agrària i Ramadera Pallars de Sort

29 La Finestra: Entrevista a Ivan Sales, president de Serra d’Almos

30 Temps d’oci: Hostal Elvira, al cor del Priorat

4/DOSSIER AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

Les cooperatives estan sotmeses a un nombre cada vegada més elevat de despeses fixes, des dels costos relacionats amb la prevenció de riscos als de-rivats del control de la traçabilitat o els imposats per a l’obtenció de diferents certificacions, així com les despeses de lloguer de contenidors especials, els punts verds per a la recollida de residus concrets i la retirada d’escombraries.A més d’això, l’encariment de la llum, les asseguran-ces, els impostos, els costos laborals, les inscripci-ons registrals, etc. són factors que venen a sumar i que comporten un volum de despesa que repercuteix directament en la competitivitat de l’agroindústria cooperativa i que, en conseqüència, també va en de-triment de la liquidació que pot percebre el soci.Aquesta situació explica en part que la renda del sec-tor agrari ha caigut a Catalunya un 40% des de 2001 en termes constants, segons xifres oficials del De-partament d’Agricultura.

L’ELECTRICITAT PUJA UN 152%

Davant les noves tarifes de la llum imposades pel Minis-teri d’Indústria, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ja va denunciar que el sector no pot as-sumir un augment del 152% en la contractació de l’elec-tricitat perquè podria suposar un sobrecost al voltant del milió d’euros anuals. La majoria de cooperatives es tro-ben, justament, en el grup que més puja de preu i, a més, són empreses amb consums molt estacionals, lligats a les puntes de feina de la campanya en què es necessita molta potència per al funcionament de les màquines. La Federació ha reclamat que, com a mínim, el Ministeri autoritzi a adaptar la potència de la llum a l’estacionali-tat de les campanyes amb més flexibilitat, per tal que no calgui assumir un cost fix màxim durant tot l’any quan el consum és baix durant bona part dels mesos.

RETALLADA AL PLA D’ASSEGURANCES

Com a estructura empresarial, la cooperativa ha de con-tractar assegurances de les seves instal·lacions, de res-ponsabilitat civil, d’accidents laborals, de maquinària, de responsabilitat dels directius, de la DUN... Aquestes as-segurances s’han encarit, al mateix temps que també ha pujat en excés el preu les assegurances que contracten els socis productors de la cooperativa.A tall d’exemple, es preveu un increment notable del cost de l’assegurança per part dels agricultors que, com a mit-jana, podria ser del 100% en conreus com l’olivera, el ce-real i l’ametller. En el cas de la fruita, l’augment se situaria al voltant del 30%. El resultat, que la cooperativa està afectada per l’augment del preu de les assegurances pròpies de la seva estructu-ra empresarial al temps que, en cas que avanci el cost de la pòlissa als seus productors amb la finalitat d’incentivar

la contractació, també ha d’assumir un cost més elevat per aquest concepte.

PUGEN ELS IMPOSTOS

Els últims canvis normatius en l’Impost sobre Societats també afecten negativament a les cooperatives, ja que suposen un increment de les despeses fiscals i finance-res. Una de les mesures que més perjudicarà les cooperatives és que, durant els anys 2013 i 2014, les empreses amb un volum d’operacions superior als 10 milions d’euros només es podran deduir, com a màxim, un 70% de l’amortització comptable de l’immobilitzat que s’haguessin pogut dedu-ir. La situació s’agreuja perquè la major part de cooperati-ves agràries tanquen la comptabilitat a resultes i, per tant, és molt probable que tampoc es puguin deduir aquests imports en un futur.També s’ha limitat la deducció de les despeses finan-ceres netes al 30% del benefici operatiu de l’exercici –amb un màxim deduïble d’un milió d’euros– i s’han in-crementat els tipus aplicables al pagament fraccionat, de manera que caldrà desemborsar un import més elevat per aquest concepte.

DESPESES LABORALS I DE PREVENCIÓ

Inevitablement, les cooperatives han de fer front als cos-tos derivats de la contractació d’una estructura de perso-nal per al desenvolupament de les tasques professionals.Només per a la prevenció de riscos laborals, una coope-rativa petita del sector de la fruita pot tenir unes despeses anuals d’uns 800 euros. Com més gran sigui la cooperati-va, els costos augmentaran proporcionalment.A més, cal afegir el cost empresarial de cada treballador, que depèn del règim de Seguretat Social en què estigui enquadrat, la tipologia contractual i el conveni col·lectiu que s’aplica a cada empresa segons la seva activitat prin-cipal. Seguint amb l’exemple d’una cooperativa fruitera de les comarques de Lleida, el cost d’un manipulador per a l’empresa pot situar-se en uns 65 euros diaris.

INSCRIPCIONS AL REGISTRE

La Llei de mesures fiscals, financeres i administratives de 2012 va determinar, com a novetat, que les cooperatives estan obligades a pagar determinades taxes per realitzar qualsevol dels tràmits que habitualment han fer en el Re-gistre de Cooperatives. Fins aleshores, les inscripcions registrals no tenien cap cost per al sector.Les inscripcions més usuals que les cooperatives han de portar al Registre i que actualment estan gravades amb taxes fixes són la presentació de comptes anuals, la le-galització de llibres, l’emissió de certificats de dades re-gistrals o el nomenament i cessament de càrrecs socials, càrrecs directius i gerencials.•

Increment desmesuratdels costos

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 DOSSIER/5

Les cooperatives agràries som un sector bà-sic per a la recuperació econòmica. Repre-sentem el 40% de la Producció Final Agrària a Catalunya, hem incrementat la facturació un 11% i també hem augmentat un 3,7% la cre-ació de llocs de treball en els últims mesos. Malgrat això, les administracions estan so-brecarregant el sector amb un augment in-justificat de costos que no fa altra cosa que entorpir la competitivitat i posar en perill la viabilitat de les nostres empreses. Què demana Europa per sortir de la crisi? Més competitivitat. Però si resulta que l’Estat ens multiplica la fiscalitat, augmenta els impostos, encareix el preu de la llum o retira el suport a les assegurances... al temps que redueix els salaris dels nostres potencials consumidors, ens està demanant un doble esforç que no podem assumir.I menys encara si tenim en compte que, a més, estem finançant l’Administració. Tal com hem tractat en reunió bilateral amb la

Conselleria d’Agricultura i com hem traslla-dat formalment a la Conselleria d’Economia i Finances, encara estan pendents de paga-ment expedients del Pla de Concentració de Cooperatives corresponents als anys 2011 i 2012. De la mateixa manera que no s’han fet efectius els pagaments del pla de reconversió de la fruita dolça i els ajuts a la fruita seca i l’apicultura.Aquesta situació pot fer perillar la continuï-tat i la viabilitat d’alguns projectes i, per això, encara que som conscients de la complicada situació pressupostària en què ens trobem i de les restriccions que suposa, cal tenir en compte que aquest suport és imprescindible.Facilitar el finançament de les empreses co-operatives resulta estratègic no només per al nostre sector sinó que també esdevé vital per al territori, ja que som aquestes estructures les que millor podem crear riquesa i llocs de treball que contribueixin a la reactivació eco-nòmica del país.•

JOAN SEGURAVICEPRESIDENT FCAC

“Després dels autònoms,farem caure les cooperatives?”

FC

AC

6/FCAC AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Josep Pere Colat, valora com a “molt positiu” que, a petició d’aquesta organització, el Parlament de Catalunya hagi aprovat, per unanimitat, instar al Govern perquè convoqui diversos ajuts que resulten estratègics per al sector agroalimentari abans que finalitzi aquest any.En concret i a proposta del Grup Parlamentari Popular, la Comissió d’Agricultura del Parlament ha instat al Govern català perquè convoqui els ajuts al foment de la concen-tració, la intercooperació i la modernització de les coo-peratives amb una convocatòria de caràcter plurianual de tres anys. A més, també se sol·licita la convocatòria d’altres ajuts en l’àmbit agrari com els destinats al foment de les assegurances agràries (amb un pressupost igual a l’executat al 2012), la millora dels processos de trans-formació i comercialització, el finançament de projectes d’innovació i la promoció dels aliments de qualitat.D’altra banda, però, Josep Pere Colat lamenta que “la proposta de resolució relativa al sector de la fruita seca

va ser retirada en darrer moment”. La proposta de reso-lució plantejava que és fessin efectius en el termini més breu possible els pagaments pendents de l’ajut específic als productors de fruita seca i garrofa corresponents a la convocatòria 2012 i que es contemplés una partida pres-supostària per executar la convocatòria 2013 d’aquest ajut específic per import de 60,375 euros/hectàrea. Posteri-orment i amb l’objectiu de continuar treballant perquè es mantingui l’ajut a la fruita seca, es redueixi l’IVA del sec-tor de planta viva del 21% al 10% i fer plantejaments en relació amb la nova Llei de cooperatives, representants de la Federació han mantingut una nova roda de reunions amb representants dels Grups Parlamentaris Socialista, Popular, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya.A més, el consell rector de la Federació manté reunions periòdiques amb el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, amb la finalitat de fer seguiment dels temes sec-torials i horitzontals que afecten el sector.•

El Parlament demana la convocatòria d’ajuts al sector

ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ

Roda de contactes amb els grups parlamentaris per avançar en temes decisius per a les cooperatives i contacte permanent amb el conseller d’Agricultura

Les resolucions són fruit de les negociacions de la FCAC

CIU ERC

PSC PPC

FCAC

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 FCAC/7

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya ha estat reconegu-da amb la Placa al treball President Macià que concedeix el Govern de la Generalitat per la “dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball”. L’acte de lliurament es va fer a l’Auditori del Palau de la Gene-ralitat.La FCAC ha estat distingida en la categoria de responsabilitat social empresarial per l’activitat que desen-volupa en aquest àmbit i per la seva tasca de representació i prestació de serveis a les cooperatives agràries. El president de la FCAC, Josep Pere Colat, destaca que “és un honor que el Govern ens hagi atorgat aquesta

distinció i esdevé un reconeixement al treball diari de servei a les coopera-tives que es duu a terme tant per part del consell rector com de l’estructura tècnica de la casa”. Colat també su-bratlla que “les cooperatives agràries som empreses que apostem per la responsabilitat social; som entitats especialment vinculades amb el nos-tre entorn, amb el territori i amb l’ali-mentació”.

MEDALLA A RAMON AYMERICH

En el mateix acte, es va lliurar la Medalla al treball President Macià a Ramon Aymerich Santandreu, de 81 anys, treballador i defensor del movi-

ment cooperatiu a la comarca de les Garrigues. Aymerich havia estat vinculat durant més de 50 anys al Sindicat Agrícola del Pla d’Urgell i a la cooperativa La Borgenca, de les Borges Blanques. A més, havia estat vicepresident de l’Associació de Seccions de Crèdit, cooperativa de segon grau vinculada amb la Federació.En aquest sentit, Lluís Roig, cap de branca de seccions de crèdit i presi-dent de l’ASC, subratlla la “satisfacció pel reconeixement a una de les per-sones que històricament han apostat per les seccions de crèdit com a prin-cipal instrument de finançament del sector agrari a Catalunya”.•

Placa President Macià

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha organitzat una jornada tècnica a Vila-rodona amb l’objectiu de presentar a les cooperatives vitivinícoles un sistema pioner en l’assegurança de la vinya que pretén donar un ampli ventall d’opcions als productors quant a les modalitats de cobertura i pel que fa al cost final de la pòlissa. El nou sistema, que es posarà en marxa aquesta cam-panya, s’anomena “Assegurança base amb garanties addicionals per a les explotacions vitícoles”. La sessió formativa l’han impartit l’expert en assegurances del

sector de la vinya d’ENESA Jesús García Lara i el di-rector d’Agroseguro a Catalunya, Xavier Joana. Al final de la jornada va tenir lloc una taula rodona moderada pel responsable d’assegurances agràries de la FCAC, Josep Lluís Escuer, en la qual van parti-cipar els representants d’ENESA i Agroseguro; la cap del Servei d’Ajuts a la Sostenibilitat Agrària del De-partament d’Agricultura, Pilar Ricart, i la coordinado-ra de l’àrea d’Agroseguro a Central d’Assegurances d’ActelGrup, Anna Clivillé, a més de les cooperatives assistents.•

Un nou sistema d’assegurança per a la vinyaJORNADA FCAC

FCAC

La Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya ha arribat a un acord amb Capra-bo per potenciar la presència

dels productes cooperatius en aquesta xarxa de supermer-cats. Amb aquest projecte, ini-ciat a l’estiu, s’ha aconseguit

que, a més de les que ja hi tre-ballaven, un total de 9 noves cooperatives associades a la federació s’hagin introduït als lineals de Caprabo amb gaire-bé 70 referències de producte.Durant 2013, s’ha estat treba-llant a les comarques de l’Alt Empordà, la Cerdanya, l’Ano-ia, el Baix Ebre, el Montsià i el Maresme. Es preveu continuar avançant en aquesta iniciativa l’any que ve i ampliar-la a totes les comarques catalanes. Ca-prabo és un punt de venda re-ferent pel que fa a l’aposta per productes locals des de fa més de vint anys i té una xarxa de 360 supermercats a Catalunya, Madrid i Navarra. El seu princi-pal mercat és Catalunya, a on concentra el 80% del negoci.•

8/FCAC AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

Acord amb supermercats Caprabo

CAMPANYA IMPLICA’T!

També amb l’objectiu de pro-mocionar els productes coope-ratius, la Federació ha participat en la 33a Mostra de Vins i Caves de Catalunya –que es fa Barce-lona coincidint amb les festes de La Mercè– organitzant un tast de vins de cellers coopera-tius. Aquesta acció es va dur a terme amb el suport del Minis-teri d’Agricultura i Cooperatives

Agro-alimentàries d’Espanya. Enconcret, van protagonitzar el tast els vins “Tendral” negre de Cellers Unió (DOQ Priorat), “Mas Collet” negre de Celler Capça-nes (DO Montsant), “Llàgrimes de Tardor” negre Reserva 2007 de la Cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot (DO Terra Alta) i “Sinols” negre d’Empordàlia (DO Empordà).

A més d’aquestes, també van participar a la fira amb estand propi cooperatives com Covi-des, Vinícola de Sarral, Celler Batea i Grup Cooperatiu Castell d’Or. Tots els cellers van fer una àmplia exposició dels vins i ca-ves de qualitat que elaboren i, com a novetat d’enguany, tam-bé van poder promocionar les seves activitats d’enoturisme.•

La col·laboració amb la Federació ha permès que, des de l’estiu, fins a 9 cooperatives més hagin entrat a Caprabo amb unes 70 referències

Tast a la Mostra de Vins i Caves de Catalunya

FCAC

CAPRABO

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 FCAC/9

La nova web de l’AGROactivitat

Des de fa mesos, la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya treballa en un projecte de comunicació 2.0, que està previst anar posant en marxa en diferents fases.Es tracta d’una aposta ambiciosa i estra-tègica, que pretén reforçar el posiciona-ment de la Federació i les cooperatives davant la societat, així com la millora del servei que es presta a les associades i avançar en la promoció del producte co-operatiu davant del consumidor.El primer llançament que es presen-ta a la xarxa és la web d’aquesta re-vista, que a partir d’aquest mateix número es pot consultar també via In-ternet a l’adreça web agroactivitat.cat. La nova pàgina permet estar al dia de l’actualitat del sector i consultar les no-

tícies més destacades. A més, la revista es podrà llegir íntegrament on-line mitjan-çant Issuu, i es podrà descarregar en pdf.La web també inclou la possibilitat de compartir les notícies a diferents xarxes socials.

LA FEDERACIÓ, TAMBÉ A YOUTUBE

En aquesta mateixa línia, la Federació està a punt de presentar el seu canal a YouTube, on es podran veure, descarre-gar i compartir els vídeos d’aquesta or-ganització.Amb la finalitat de sumar i millorar el posi-cionament del col·lectiu, també està pre-vist fer enllaços als canals de YouTube de les cooperatives federades.•

els nostres caps de branca

Contacta amb el teu cap de branca: [email protected]

President de la Càma-ra Arrossera del Mont-sià, Miquel Fàbregas és cap de branca d’arròs i responsable territorial de la Fede-ració de Cooperatives Agràries de Catalunya a les Terres de l’Ebre. En l’àmbit més empre-sarial, és vicepresi-dent de la Càmara del Comerç de Tortosa i participa a la sectorial Agroalimentària de PI-MEC. Per la seva vin-culació amb el sector, també és president de Prodelta, l’Associació de Productors Agraris del Delta de l’Ebre.

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 SECTORS/11

MIQUEL FÀBREGASARRÒS

Per tercer any, les cooperatives arros-seres participeu en el projecte Ecola-boration de Nespresso. Quina valora-ció en feu? Nespresso té un acord amb la Federació per aconseguir que el marro de les càpsules de cafè actuï com a com-post i que els pagesos l’apliquem com adob per al conreu de l’arròs. El producte que s’obté es dóna a la Federació Espa-nyola de Bancs d’Aliments. És un projecte que encaixa perfectament en el vessant de responsabilitat social empresarial de les cooperatives i nosaltres ho assumim com un repte, com un projecte global. Es-tem molt satisfets de poder contribuir a la donació d’aliments i encara més fer-ho en col·laboració amb una empresa sòlida i compromesa com Nespresso.

Quina valoració feu d’aquesta cam-panya? La campanya va començar molt malament, amb una primavera de con-dicions meteorològiques molt adverses. Afortunadament, les condicions que es van donar els últims dos mesos eren fa-vorables i podem parlar d’una campanya d’arròs molt bona, tant en quantitat com en qualitat.

Què és el cargol poma i com afecta als productors d’arròs? El cargol poma és un mol·lusc que té origen a Sudamèrica i que, des d’allí, s’ha escampat pel sud-est asiàtic fins al Japó i fa uns quatre anys va entrar al delta de l’Ebre. És una plaga amb una capacitat invasora de primera magnitud, que s’aclimata amb molta faci-litat a les condicions de l’entorn i s’expan-deix molt ràpidament. Els efectes sobre la collita són devastadors, perquè el cargol poma es recupera del període d’hiber-nació just quan l’arròs està naixent i se’l menja, de manera que el productor es queda sense collita.

Es pot fer alguna cosa, davant d’aques-ta plaga? S’estan implementant mesures per eradicar el cargol poma, com asse-car els camps o negar-los d’aigua salada, però són molt costoses a nivell econòmic.

Al damunt de tenir menys producció per la plaga, augmenten les despeses. Per aquest motiu, demanem a totes les Admi-nistracions que s’impliquin i que treballem plegats per controlar aquesta espècie invasiva ja que, si no hi posem remei, el delta de l’Ebre podria esdevenir la porta d’entrada del cargol poma a la resta de l’Estat i d’Europa.

Com plantejaries el futur de les agro-ambientals en l’arròs? Al delta passaran per contemplar, també, la lluita contra el cargol poma i, segurament, caldrà dife-renciar entre els camps que tenen pre-sència de cargol poma i els que no. En els casos que no hi hagi cargol poma, pen-so que una inundació tan extensa dels camps com es fa ara no és viable i que caldria implementar mesures agroam-bientals que siguin positives per al medi ambient al temps que fàcilment aplicables i que no suposin un encariment de l’arròs.

A les cooperatives de la zona, com us afecta la plataforma Castor? La pla-taforma Castor es va fer amb l’oposició del territori i de l’Administració catalana perquè temíem les conseqüències que podria comportar utilitzar un antic pou de petroli com a dipòsit gas natural, a banda dels dubtes sobre l’elevat cost econòmic d’aquest projecte. A les Terres de l’Ebre estem preocupats pels terratrèmols, perquè encara que la majoria han estat d’intensitat baixa, en poc temps, n’hi ha hagut vuit per damunt de 3,5 a l’Escala Richter. Com a cooperatives, ens preo-cupa la població civil en primer lloc, però també com pot afectar a les estructures empresarials que tenim al territori.

Malgrat tot, com veus el futur del sec-tor? Les cooperatives arrosseres estem al mercat amb marques pròpies. Els condicionants són complicats, però som optimistes perquè estem treballant amb un producte de qualitat i un bon posici-onament.•

“Estem al mercat amb marques pròpies”

12/SECTORS AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

Doble collita per a alimentació ramaderaLa cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell està impulsant el Projecte de Doble Collita Anual per a Alimentació Ra-madera que es preveu implementar en explotacions in-closes en la superfície del sistema Segarra-Garrigues. Es tracta d’un projecte pioner que té una doble fina-litat: cerca mecanismes per millorar els sistemes de nutrició abaratint costos d’energia i, al mateix temps,

potenciar el rendiment de les terres de cultiu amb dos conreus per any natural. Actualment, s’aconsegueixen tres conreus cada dos anys.Els avantatges d’aquest model són l’augment de la renda del productor que podrà fer una doble collita, l’abaratiment del pinso per al ramader i la millora medi-ambiental del terreny.•

RAMON ARMENGOLRAMADERIA I LLET FCAC

El model porcí cooperatiu, en joc

El sector cooperatiu ramader compta amb una gran quantitat de professionals que hem demostrat, al llarg dels anys, una ferma vo-luntat de continuar la nostra activitat i davant situacions de pèrdues recurrents, ens hem resistit a llençar la tovallola, entre d’altres raons, pel fort compromís amb el territori on vivim i que es materialitza en les contínues inversions realitzades, que tenen en la recent adaptació al benestar un dels exemples més costosos.

Ara però, el gran repte és mantenir-nos com-petitius en el mercat, de manera que les coo-peratives realitzem ingents esforços per incre-mentar la nostra eficiència, essent la sanitat un dels factors on és cabdal incidir, especial-ment en granges de mares i de cicle tancat, les quals precisen d’una protecció sanitària especial davant les conseqüències nefastes que es poden derivar de l’entrada d’una ma-laltia. Malgrat que les explotacions de truges dispo-sen en la seva majoria d’un alt nivell de bio-seguretat, la seva vulnerabilitat és latent per l’excessiva proximitat a explotacions veïnes, majoritàriament d’engreix, que poden trans-metre patologies amb l’entrada d’animals de múltiples orígens. Blindar la sanitat és clau per preservar el nos-tre model productiu, i així ho venim reclamant

a l’Administració sense haver obtingut fins al moment cap compromís en ferm. Una norma-tiva com la d’ordenació ramadera ha de ser l’eina que permeti dissenyar el model ramader que volem com a país. Les condicions d’equilibri ja fa temps que s’han trencat sense que ningú hi faci res. En els darrers 10 anys, el cens de reproductores s’ha reduït a Catalunya un 15%, mentre que l’en-greix ha variat el mateix percentatge però en sentit positiu. El rati de 6,3 porcs d’engreix per truja ha passat a ser del 9,4. Catalunya, que agrupa el 28% del cens total de l’estat, tan sols posseeix un 24% del total de reproduc-tores, mentre que Castella-Lleó, amb un 13% del cens, en mares n’agrupa un 16%. Són da-des que conviden a la reflexió i indiquen una tendència cada vegada més accentuada de fugida de granges de mares cap altres comu-nitats autònomes, amb conseqüències com el trasllat d’animals vius a llargues distàncies i la sagnant pèrdua d’un model de molt més va-lor afegit, ja que requereix més llocs de treball i demanda més serveis veterinaris, genètics, tecnològics, etc. És un fet significatiu que a Catalunya, mentre un 78% de l’engreix es troba en regim d’in-tegració, el 75% de les granges de repro-ductores són de propietat. En aquest grup hi som molts productors de cooperatives, que ens caracteritzem per tenir un estret lligam al nostre territori que ens fa ser especialment respectuosos amb l’entorn, que ens agrada prendre les nostres pròpies decisions i que sobretot, no ens deslocalitzem. Aportem sens dubte un model molt més transparent, proper, estable i sostenible de producció porcina per al país, que cal preservar abans no sigui mas-sa tard.•

Una tendència de fugida de granges de mares cap altres comunitats autònomes… la sagnant pèrdua d’un model de molt més valor afegit”

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 SECTORS/13

La campanya de fruita de pinyol va co-mençar bé, amb les vendes a bon ritme i els preus a nivells acceptables. Gràcies a l’exportació, l’estabilitat de preus s’ha man-tingut durant tota la campanya en préssecs vermells i nectarines, però, en canvi, a par-tir de final d’agost van aparèixer els símpto-mes de baixada del consum de paraguaios i préssec groc. La campanya s’ha tancat

amb un augment d’estocs d’aquests pro-ductes i la consegüent caiguda de preus.Pel que fa a la campanya de tardor, de po-mes i peres, els preus en camp se situen per damunt de les expectatives per la fal-ta de producte. Malgrat que els preus són bons, el nombre de transaccions és baix i les vendes en central evolucionen a un rit-me lent i pesat.•

Inestabilitat en la fruita de pinyol

El Govern prohibeix les setrilleres als restaurants

A PARTIR DE L’1 DE GENER DE 2014

El responsable d’oli d’oliva de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Joan Segura, ha expressat la satisfacció del sector per l’aprovació, per part del Govern espanyol, d’un Reial Decret que obligarà a servir els olis etiquetats a bars i restaurants a partir de l’1 de gener de 2014. Fruit d’aquesta modificació de la normativa, caldrà que tots els olis d’oliva que se servei-xin en el Canal Horeca vagin en envasos eti-quetats, amb tancament inviolable i que no es puguin reomplir.

Segons el Ministeri d’Agricultura, aquesta de-cisió no serveix únicament per donar suport als productors, sinó que el seu objectiu prin-cipal és millorar la qualitat de l’oli d’oliva i pre-servar els drets del consumidor.Joan Segura explica que “des de la Federa-ció veníem reivindicant aquestes mesures des de l’any 2005 perquè etiquetar correctament l’oli d’oliva és imprescindible per garantir una correcta informació al consumidor i per evitar possibles fraus en el producte. D’aquesta ma-nera, el consumidor podrà identificar millor la categoria i la qualitat de l’oli que consumeix”.•

Satisfacció de la Federació en aconseguir aquesta millora de la informació al consumidor,

que es reclamava des de 2005

FCAC

14/SECTORS AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

La Federació ha denunciat que, des què va entrar en vigor la pujada dels tipus de l’IVA per a determinats productes al setembre de 2012, la situació ha esdevingut insosteni-ble per al sector de planta viva que, de sobte, va veure augmentat aquest impost en 13 punts (del 8% al 21%).El responsable de planta viva de la Federació, Ferran Sa-bater, expressa la “preocupació perquè aquest augment de 13 punts en l’IVA està penalitzant, encara més, un sec-tor que ja és dels més afectats per la crisi econòmica a conseqüència del descens de consum privat i públic”. Ferran Sabater explica que “les cooperatives i els produc-tors no podem assumir aquest increment desmesurat” i

reclama “una modificació de la normativa per adequar-la a la del nostre entorn, on es manté un impost reduït; els països europeus en què el sector de planta ornamental és representatiu no apliquen, en cap cas, un 21% d’IVA com fa l’Estat espanyol”. A tall d’exemple, Alemanya aplica un 7%; Bèlgica i Holanda, un 6%, i Itàlia, un 10%. Per a la Federació és imprescindible que, com a mínim, es discrimini mantenint dos tipus d’IVA diferenciats en funció de si la flor i la planta es comercialitza directament –apli-cació d’IVA reduït– o si s’elabora artísticament –IVA gene-ral. Aquest és el criteri que ja venen seguint països com França i Portugal.•

L’IVA al 21% ofega la planta viva

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya reclama una revisió de la llei perquè els països europeus on el sector és representatiu mantenen un impost reduït

Bona collita, futur incert per al viLes dades del Departament d’Agricultura en relació amb les pesades recullen un total de 492,2 mili-ons de quilos de raïm, que suposen un augment del 34,4% amb relació a l’any passat. A més de quantitat, la qualitat del raïm ha estat ha estat bona gràcies a l’alentiment de la maduració i al bon estat sanitari de la vinya.

Del total de la producció, cal destacar l’increment d’un 87% del raïm que es destina a l’elaboració de cava, que ha arribat als 223,9 milions de quilos, tot i que el grau ha estat just. En aquest sentit, el cap de branca de vi, Josep Lluís Grogués, explica que

“enguany, des de la Federació, vam impulsar la pe-tició d’augmentar artificialment el grau volumètric en mostos a la zona del Cava per corregir el dè-ficit de grau en algunes varietats. La consecució d’aquesta sol·licitud va originar que altres denomi-nacions d’origen que conviuen amb el Cava –com Conca Barberà, Tarragona, Catalunya i Empordà– i fins i tot altres com Costers del Segre també ho sol·licitessin”.Pel que fa al pla de suport al sector de vi, Grogués avança que “el Govern català ha aprovat la regula-ció d’una nova línia d’inversions d’interès prioritari per a les cooperatives” i també anuncia que “final-ment, hi torna a haver una bona remesa de drets de la reserva de l’Estat a disposició de tothom abans de l’aplicació del nou sistema de drets que entrarà en vigor l’any 2016”. Pel que fa als plans de rees-tructuració, es prioritzen les bestretes, en la matei-xa línia dels últims anys.•

Nova línia d’inversions d’interès prioritari per a les cooperatives

vitivinícoles i bona remesa de drets de reserva

FCAC

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 EMPRESA/15

CO[OP]INIÓ BLANCA SOLÉ [SARRAL]

Blanca Solé treballa a la secció de crèdit de la Viníco-la de Sarral des de fa vint anys. En els últims mesos, ha estat coordinant la implantació, en aquesta coo-perativa, de l’aplicació COOPCREDIT, una plataforma informàtica comuna creada amb l’objectiu d’unificar i millorar la productivitat i competitivitat de les secci-ons de crèdit de les cooperatives sòcies de l’ASC.

Fa gairebé mig any que la secció de crèdit de Sarral treballeu a través de la plataforma. Com ha estat el procés?A nivell personal, valoro aquesta experiència com a molt positiva perquè et dóna la possibilitat de treballar de ma-nera molt més professionalitzada. S’ha hagut de fer un canvi de mentalitat per adaptar-nos al nou sistema opera-tiu i ens ha representat un esforç, però els avantatges que ens reporta són molts. A més a més, hem tingut la sort de comptar amb un su-port permanent tant de l’ASC com de l’empresa informà-tica que ha dissenyat la plataforma per posar en marxa el procés solucionant ràpidament els problemes i donant resposta als dubtes que ens anaven sorgint en el dia a dia

En què consisteix aquesta plataforma?És una aplicació pensada exclusivament per a les secci-ons de crèdit, que ens dóna uniformitat, automatització dels processos comptables, millora en la gestió de la cor-respondència i modernització dels serveis als socis. També ens permet generar informes que seran analitzats per un departament d’auditoria interna a l’ASC, amb l’ob-jectiu de fer seguiment exhaustiu del risc de les inversions financeres i de la inversió creditícia amb la resta de secci-ons de la pròpia cooperativa.D’altra banda, facilitarà la presa de decisions al Consell Rector i, tenint en compte que les seccions de crèdit es-tem regulades per una normativa molt exigent, la gene-ració d’aquests informes mensuals proporcionarà puntu-alitat i uniformitat de les dades aportades a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat.

I com repercuteix en la vostra feina?Al començament ens va comportar un esforç important de treball a la secció de crèdit i es va haver d’assumir el cost econòmic que suposa la seva instal·lació. Actualment, ja estem notant la millora en els diferents processos de treball.

Les seccions de crèdit heu treballat en equip per en-gegar el projecte?Per descomptat que sí, principalment les cooperatives que hem estat pioneres, perquè hem buscat solucions comunes que aplanaran el camí a les seccions de crèdit que s’integraran posteriorment. Aquest procés també ens ha servit per compartir experiències, veure com treballen altres seccions de crèdit i incorporar canvis que milloren la nostra manera de fer.

El fet de treballar en comú, fins a quin punt us unifor-mitza?Treballem amb la plataforma informàtica i ens en bene-ficiem, però al mateix temps mantenim l’autonomia en la presa de decisions. Això és bàsic. Les decisions sobre la gestió de cada secció de crèdit corresponen, en exclusi-va, al Consell Rector de cada cooperativa.

I el soci com està vivint aquest procés?Els socis estan gaudint dels avantatges que els aporta el nou sistema: poden consultar els seus comptes per In-ternet, imprimir duplicats de rebuts des de casa seva... i tot plegat en un programa que, de funcionament, és molt intuïtiu. Més enllà d’això, no han notat cap canvi ja que el que realment s’ha modificat és la nostra manera de treba-llar a nivell intern.Igualment, des de la secció de crèdit vam enviar una cir-cular informativa a tots els socis informant de la posada en marxa del nou sistema i dels canvis que comportaria.

De portes enfora, quin valor té aquesta plataforma?Crec que ens aportarà imatge de grup davant la Direcció General de Política Financera, que és qui marca la nor-mativa que hem de complir, perquè prengui consciència del nostre interès perquè no desapareguin les seccions de crèdit. Aquesta és la nostra voluntat i la màxima prioritat.També serà una garantia de cara a les entitats financeres per quan s’hagin de negociar amb elles convenis de col-laboració, inversions financeres, etc.Finalment, i crec que el més important, aquest nou siste-ma de treball ens ha de permetre continuar donant el mà-xim de confiança als socis. Ells són qui dipositen els seus estalvis a la secció de crèdit. Sense la seva confiança, les seccions de crèdit probablement deixaríem d’existir.•

“Treballem amb la plataforma, però mantenim l’autonomia”

“Treballem amb la plataforma, però mantenim l’autonomia”

Accés a la plataforma de seccions de crèdit: www.coopcredit.coop

16/EMPRESA AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

Finançar els projectes cooperatius

CONVENI AMB AVALIS

Les cooperatives federades gaudeixen d’un acord per no haver d’avançar el 4% de l’import de l’operació com a penyora

La Confederació de Cooperati-ves de Catalunya, El Departament d’Empresa i Avalis han renovat el conveni de col·laboració que man-tenen, des de l’any 2006, amb l’objectiu d’afavorir l’accés al finan-çament dels bons projectes empre-sarials. Avalis és una societat de garan-tia recíproca que facilita l’accés al finançament a mitjà i llarg termini davant les entitats financeres. Tam-bé cobreix carències de garanties i solvència, al temps que facilita l’ac-cés al finançament de circulant i la reestructuració de passiu.

A més de les condicions generals d’Avalis, la Confederació de Coo-peratives de Catalunya té un acord perquè les cooperatives associa-des a través de la FCAC gaudeixin d’un benefici addicional i no ha-gin d’avançar el 4% de l’import de l’operació en concepte de pignora-ció de les operacions.Els productes d’Avalis poden ser fi-nancers, tècnics o econòmics. Els avals financers es destinen a cobrir necessitats de finançament a em-preses de nova creació, inversions en actiu fix a llarg termini, de cir-culant i reestructuració de passius.

En el cas d’avals tècnics, garantei-xen el compliment de compromi-sos contrets per la participació en concursos i subhastes, fiances de licitació, execució d’obres o submi-nistres, bon funcionament de ma-quinària venuda o recursos davant l’Administració.Finalment, els avals econòmics ser-veixen per garantir compromisos dineraris, com bestretes de submi-nistrament i lloguers, a compte sub-vencions.•

FCAC ECONÒMIC I FISCALMarian Mula | 932 292 026


Els pagaments pendents provoquen incertesa

AJUTS 2012

A punt de tancar l’any 2013, resten pendents de pagament els ajuts no cofinançats per la Unió Europea que s’havien sol·licitat en la convocatòria 2012, amb l’agreujant que al-guns dels ajuts corresponents a la campanya 2011 no s’han fet efectius fins fa pocs mesos.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha denunciat que, en la conjuntu-ra econòmica actual, aquesta situació genera una forta incertesa i preocupació en el sector així com dificultats de finançament de les ex-plotacions.

Sectors de produccióFruita seca. En aquest cas, no s’ha fet encara efectiva la totalitat de l’import corresponent a la contribució del Departament d’Agricultura i resta pendent un deute de 33,375 euros per hectàrea. L’aportació del Ministeri es va reduir a 32,76 euros per hectàrea, molt per sota de l’import màxim de 60,375 euros per hectàrea.

Fruita dolça. Està pendent de pagament tot el corresponent al Pla de reconversió de 2012, quan ja s’estan acabant les certificacions de 2013. Fa més d’un any que la Federació va traslladar la sol·licitud que es fes efectiu al Departament d’Economia però, en tractar-se d’un ajut d’Estat, el pagament es troba aturat.

Vinya. Els plans de reestructuració i/o recon-versió han recuperat la normalitat de paga-ment gràcies a les bestretes del sector i a l’existència de partides sobrants d’altres me-sures del pla de suport vitivinícola. A la pràc-tica, gairebé s’ha doblat la partida inicial de 7 milions d’euros fins als 13,5 milions i s’ha aconseguit pagar el 50% a tots els grups -ex-cepte el de viticultors no professionals- sen-se bestreta i amb un percentatge de finança-ment del 32,3%.

Apicultura. Els ajuts s’han reduït a les con-vocatòries de millora de la producció i comer-

cialització dels productes de l’apicultura i de pol·linització. El pressupost del primer ajut, cofinançat per la Unió Europea i el Ministeri, és un 30% superior a les convocatòries anteri-ors amb l’objectiu de compensar que, aquest any, no s’han publicat ajuts com els d’execu-ció de programes sanitaris (ADS), conserva-ció de l’abella autòctona i compensació de danys per l’abellerol. El sector té pendents de cobrament els ajuts de pol·linització, danys de l’abellerol i execució de programes sanita-ris de la convocatòria 2012.

Contracte Global d’Explotació

Per falta de dotació pressupostària, la cam-panya 2012 es van denegar un 25% dels ex-pedients d’ajut per a la modernització de les explotacions agràries inclosos en el Contrac-te Global d’Explotació procediment general. Després de diverses negociacions, aquesta campanya s’han tornat a convocar tots els ajuts de Contracte Global d’Explotació pro-cediment general. A la pràctica, s’han pre-sentat prop d’un 35% més de sol·licituds per la incorporació de joves que en la campanya anterior i, donat que aquesta actuació és pri-oritària i no es disposa de pressupost sufi-cient, és segur que s’utilitzarà part del pres-supost de línies com modernització de les explotacions agràries i que, en conseqüència, el nombre d’expedients de modernització de-negats per manca de pressupost augmentarà de manera alarmant aquesta campanya.

Ajuts cofinançats

Pel que fa als pagaments cofinançats amb la Unió Europea corresponents a la campanya 2012, ja s’han fet tots efectius, encara que amb un cert retard en ramaderia ecològica i producció integrada.•

FCAC GESTIÓ D’AJUTSAnna Farrús i Alfred Piñol | 973 247 982

Coaching a les empresesEl potencial de les empreses i orga-nitzacions es pot augmentar mitjan-çant eines que faciliten el desenvolu-pament del talent i la capacitat de les persones que hi treballen. Aquest nou estil d’aprenentatge es coneix com a “coaching” i està demostrant la seva eficàcia en àmbits com el lideratge, la gestió dels conflictes i la creativitat.

Per aquest motiu, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha acollit la VIII edició del Fòrum de Coaching Organitzacional, promogut per l’Associació de Coaching Trans-formacional. En la sessió realitzada a la Casa de l’Agricultura, es van pre-sentar vivències i experiències de diferents cooperatives que han utilit-

zat aquesta tècnica per crear noves possibilitats i alternatives a les orga-nitzacions i que han obtingut bons resultats.•

FCAC FORMACIÓOlga Ferré | 932 292 018M. Rosa Serra | 973 247 982


Disseny d’imatge per a cooperativesNOU SERVEI FCAC

Una bona gestió de la imatge corporativa facilita que les empreses, també les cooperatives agràri-es, transmetin millor els seus valors. Aquesta ne-cessitat es fa encara més evident per a les coope-ratives que disposen d’agrobotiga i que, per tant, necessiten captar l’atenció de clients potencials i mostrar els seus productes de forma positiva.Conscients d’aquesta importància, la Federació ha posat en marxa un servei de disseny d’imatge. Aquest servei es presta de forma totalment perso-nalitzada, estudiant els dissenys que més s’adap-

ten a cada cooperativa i buscant les solucions que aportin personalitat pròpia i un segell irrepetible.La Federació s’ocupa de totes les àrees del dis-seny, des de la definició global de la imatge a la creació d’un nou producte o un nou packaging. A més, es tracten totes les fases del desenvolupa-ment estratègic i creatiu, buscant un llenguatge propi, innovador i diferenciat.•

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESNoelia Altabella | 932 292 016

Junts ho aconseguirem... Què t’hi jugues?

II TROBADA DE JOVES DE COOPERATIVES AGRÀRIES

Per segon any, la Federació ha organitzat una trobada de Joves de Cooperatives Agràries de Catalunya amb l’ob-jectiu de contribuir a l’impuls del relleu generacional en aquest sector. Enguany, la trobada es va fer al Celler Cooperatiu Sant Mi-quel de Batea, a la Terra Alta, una de les quatre comarques que formen les Terres de l’Ebre, en la qual s’obté un vi de qualitat i les cooperatives prenen una forta rellevància.La jornada es va centrar en l’actitud davant la vida professi-onal i personal i Oriol Ripoll –professional amb una dilatada experiència en la formació universitària i col·laborador habi-tual de diferents mitjans de comunicació– va explicar com, en un món canviant, els problemes es transformen i cal dis-posar de recursos per buscar noves formes de solució.Les cooperatives també van prendre protagonisme de la

mà d’Isidre Castanyer, Montserrat Soler i Josep Jové, que van explicar les seves experiències en primera persona. Gerent de Mas El Guiu i soci de la cooperativa Plana de Vic, Isidre Castanyer va exposar el projecte familiar d’ela-borar plats precuinats amb productes km 0. Montserrat Soler, cap d’explotació lletera i sòcia de la cooperativa de Campllong, va explicar la seva vivència, com a dona i empresària, de posar-se al capdavant d’una explotació familiar. Finalment, Josep Jové va aportar la visió d’un jove que estima la terra i que transmet els valors apresos dels seus pares amb l’entusiasme de la joventut i des de la seva posició de cap d’explotació de producció d’oli i soci de la cooperativa de Maials.•

FCAC FORMACIÓViolant Fortuny | 932 292 018


Innovació

Grup de treball de la Federació

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya disposa d’un servei d’acompanyament a les cooperatives agràries en les diferents fases dels processos d’innovació.Els servei inclou informació sobre les convocatòries d’ajuts que faciliten la millora dels processos i també es fa-cilita l’apropament entre la cooperati-va i els centres de recerca i universi-tats que participaran en el projecte. Per millorar la informació a les coope-ratives, la Federació ha creat un grup de treball específic al qual comunica les ofertes tecnològiques europees, la realització de fires i jornades, les propostes de col·laboració, trobades empresarials i convocatòries d’ajuts.•

FCAC GESTIÓ D’AJUTS I PROJECTESMàrius Simon | 932 292 016

Premis a Unió i AgrocatLa Generalitat ha concedit el Premi a la Inno-vació Tecnològica Agroalimentària a Unió Cor-poració Alimentària, en la categoria d’agroin-dústria, pel desenvolupament de dos nous productes elaborats amb fruita seca.Mitjançant la implementació de processos innovadors, la cooperativa de Reus ha ob-tingut un cereal extrusionat que es dirigeix al consumidor final com a cereal d’esmorzar i que s’elabora a partir de la pasta d’avellana o d’ametlla. Així mateix, ha desenvolupat un producte amb propietats funcionals i antioxidants que es re-alitza amb la pell de l’avellana i l’ametlla.També en la categoria d’agroindústria, en l’edició d’enguany dels Premis PITA ha resul-tat finalista Agrocat. Aquesta cooperativa ha introduït un sistema de monitorització en con-tinu del procés de fabricació de pinsos com-postos basant-se en la informació de les ca-racterístiques nutricionals al llarg del procés de producció.•

Les cooperatives que, en els últims mesos, han estat treballant en projec-tes R+D+I (recerca, desenvolupament i innovació) amb el suport del Depar-tament d’Agricultura han presentat els seus resultats durant el mes d’octubre.

Bona part d’aquests projectes han comptat amb l’assessora-ment de la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya.Agrocat ha estat desenvolupant una iniciativa per implementar els codis

QR en diferents processos de la co-operativa amb l’objectiu d’agilitar lescomunicacions internes i optimitzar aspectes relacionats amb la traçabi-litat i la qualitat.Per la seva part, Cevipe ha realitzat una prova pilot per a l’implementació d’un sistema d’intercanvi amb resi-nes per a l’estabilització tartàrica dels vins tot cercant la minimització del consum energètic. Així mateix, la cooperativa del Pene-dès també ha fet un estudi sobre la viabilitat d’utilitzar la decantació cen-trífuga com alternativa al premsat del raïm per reduir les despeses d’explo-tació i l’impacte ambiental.El Celler Cooperatiu de Salelles ha treballat amb l’objectiu de substitu-ir el tortó de soja per una altra font proteica més sostenible i d’origen local en l’elaboració de pinso eco-lògic, i així evitar la dependència de mercats exteriors.Finalment, la branca de l’oli de la Fe-deració ha promogut un estudi de vi-abilitat del compostatge de la sansa de l’oli com a eina vàlida per a la seva valorització.•

UNIÓ


l’apuntXAVIER PIÉDESENVOLUPAMENT RURAL FCAC

Som les cooperatives agràries qui millor podem explorar aquesta oportunitat d’atenció a les per-sones, pel nostre vincle social i territorial i per la nostra capacitat com a empresa. Per això, des de la Federació i mitjançant el projecte SocialCo-op, volem recolzar projectes viables que esdevin-guin una referència per a altres cooperatives.

Des de fa dos anys, la cooperativa Camp d’Alcarràs duu a terme diver-ses accions emmarcades en el projecte SocialCoop, una iniciativa de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya per promoure la implantació de serveis d’atenció a les persones grans a les zones ru-rals, tot generant ocupació –especialment femenina– i diversificant les activitats de les cooperatives agràries.Dins d’aquest àmbit, la cooperativa d’Alcarràs disposa d’una àrea social des d’on vetlla per la gent gran i perquè aquestes persones se-gueixin vinculades amb la seva cooperativa fins i tot després d’haver deixat l’activitat principal agrària.Aquest any, la Federació ha impulsat el projecte mitjançant la participa-ció en el Programa estatal per a l’emprenedoria i foment del lideratge de les dones en els òrgans de decisió de les cooperatives del sector agroalimentari, impulsat per Cooperatives Agro-alimentàries d’Espanya en col·laboració amb el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i IgualtatEn el marc d’aquest programa, s’ha elaborat un pla d’empresa per orientar una possible implementació de la prestació global de serveis a les persones des de la cooperativa tenint en compte els vessants jurí-dic, laboral, econòmic, fiscal i formatiu.

Així mateix, s’han organitzat actuacions adreçades a dones de la coo-perativa d’Alcarràs interessades en la prestació de serveis, com la jor-nada “Emprenedoria social i lideratge femení” i dos tallers formatius sota el lema “I tu per què no? Obrint nous camins”.Les conclusions del projecte, que té per objectiu impulsar el paper de les dones a la cooperativa, s’han exposat al consell rector i als mem-bres de l’àrea social.•

El projecte de la cooperativa d’Alcarràs

SOCIAL COOP

FCAC FORMACIÓViolant Fortuny | 932 292 018

La cooperativa disposa d’una àrea social des d’on vetlla per la gent gran i perquè

aquestes persones segueixin vinculades amb la seva cooperativa, fins i tot després

d’haver deixat l’activitat principal agrària


Maria del Mar Català és investiga-dora de l’IRTA a l’Estació Experi-mental de l’Ebre, on treballa en el conreu l’arròs des de fa 25 anys. També col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya en diferents jornades tècni-ques d’aquest sector.

La formació dirigida als produc-tors d’arròs és imprescindible? Sí, perquè cal que els productors tinguin criteris per poder identificar i adaptar tots els avanços tecnològics que es van desenvolupant: nous pro-ductes, noves varietats, noves estra-tègies de conreu, etc. Cada vegada ens troben amb una major demanda d’assessorament, i això és un clar in-dicador de la mancança de formació.

Quins aspectes serien essenci-als en una formació adreçada als arrossers i tècnics productors d’arròs? Hem de ser capaços de produir un arròs de qualitat tot respectant el medi ambient, on cada acció a realit-zar s’ha de justificar. Per tant, els pro-cessos de producció haurien de ser estudiats, analitzats i qüestionats per decidir, en cada moment, l’estratègia

més adient en funció de les condici-ons particulars que es donin. També cal tenir en compte que, a les terres de l’Ebre, contràriament al que succeeix a altres indrets, no hi ha una tradició de demanda de tècnics assessors. Això ens indueix a una dependència important de les cases comercials i a què siguin els seus tèc-nics qui, a peu de camp, assessorin al productor.

Parla’ns dels darrers avanços en el conreu d’arròs...Noves varietats, nous fertilitzants, no-ves eines de protecció de conreus i noves maneres de produir arròs mi-nimitzant el impacte ambiental. Una part molt important de productors estan al cas d’aquests avenços, però mai n’hi ha prou i seria molt bo que totes les entitats del territori s’impli-quessin d’una manera molt més acti-va en difondre’ls.

Existeixen alternatives per frenar la plaga del cargol poma? Pel que he vist a altres zones arrosse-res del món on ha aparegut el cargol poma, la meva opinió és que allà on s’instal·la, s’hi queda. Per tant, hem de ser capaços de continuar cultivant

arròs amb presencia de cargol poma i, per aconseguir-ho, hem de poder assolir uns nivells de plaga que no afectin a la productivitat. També hem de tenir en compte que el nostre sistema de conreu maximitza els danys del cargol i, des de l’Esta-ció Experimental de l’Ebre, s’hauria de treballar per desenvolupar estratè-gies de conreu que ens assegurin la supervivència del sector: manejos de sòl, d’aigua, del conreu i fitosanitaris s’haurien d’estudiar per tal de definir les millor estratègies de conreu se-gons cada explotació.

Quin futur veus per al sector de l’arròs? Conrear l’arròs en un entorn de gran riquesa mediambiental té un valor afegit que ens ha d’assegurar la su-pervivència d’un sector de qualitat. Al mateix temps, però, comporta unes limitacions en el conreu que poden tenir un cost rellevant per al productor. El repte és aconseguir que aquestes amenaces es converteixin en oportu-nitats, i està demostrat que el guany creix a les zones arrosseres on el sector inverteix en una millora conti-nuada del seu sistema productiu.•

LA VEU DE L’EXPERTA M. DEL MAR CATALà

“Hem de produir arròs de qualitat respectant

el medi ambient”

“Hem de produir arròs de qualitat respectant

el medi ambient”IRTA


President de la Federació de Coo-peratives d’Ensenyament de Cata-lunya, Josep Maria López Fumat és soci fundador i actual coordinador general de la Institució Montser-rat, una escola que funciona amb uns valors propis i que es va cons-tituir en cooperativa al 1986.

Per què neixen les cooperatives d’ensenyament?La seva creació es remunta als anys 60 i 70, al si de la burgesia. Les pri-meres cooperatives d’ensenyament estaven organitzades al voltant d’un grup de mestres o un grup de pares amb la voluntat clara que als seus fills se’ls ensenyés en català i d’acord amb un ideari de valors cooperatius.Amb l’arribada de la democràcia, aquest model va patir una primera escissió molt important perquè la Generalitat va proposar d’integrar aquestes escoles cooperatives dins el sistema públic, i més de la meitat de cooperatives d’ensenyament es van reconvertir en escoles públiques.

Quin és l’ideari de les escoles co-operatives?Som escoles laiques, catalanes i que apostem per la innovació educativa, intentant estar a l’última de totes les metodologies. Per damunt d’això, fo-mentem els valors cooperatius, el tre-ball en equip, la cooperació, la solida-ritat... Potenciem el pensament crític,

el debat, la no violència, el respecte al medi ambient. Adaptem els con-tinguts d’acord amb el nostre criteri educatiu.

A nivell pràctic, com funcioneu?Existeixen tres tipus de cooperatives d’ensenyament: cooperatives de per-sonal (formades pels mestres i tots els altres treballadors d’una escola, des del personal administratiu al ser-vei de neteja), cooperatives de pares i cooperatives mixtes de mestres i pares.L’assemblea general està formada per tots els socis de la cooperativa i el president del consell rector esdevé el director de l’escola. El consell rec-tor coordina el vessant empresarial, mentre un consell pedagògic gestio-na la part educativa.

I quin paper juga l’AMPA?En general l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) té un paper molt important. Almenys a la Institució Montserrat, els fem partícips de totes les decisions de l’escola a nivell d’aug-ment de quotes, noves inversions... Treballem conjuntament amb el pares i, d’aquesta manera, garantim la seva implicació en el projecte educatiu.

Parlem de la Institució Montserrat, com és aquesta escola?La nostra escola funciona des de 1928 i es va constituir en cooperativa

al 1986. L’origen és una masia del bar-ri de Sants de Barcelona, per la qual han passat alumnes il·lustres com el tenor Josep Carreras, la cantant Nú-ria Feliu i l’arquitecte Oriol Bohigas. En els últims anys hem fet una impor-tant inversió en creixement i noves tecnologies per garantir l’ensenya-ment de qualitat. Treballem la dife-rència, per aquelles famílies que bus-quen uns valors i una actitud. Som una escola propera, que fem un mí-nim de tres entrevistes amb els pares durant el curs escolar.

Quatre valors que voldríeu incul-car als vostres alumnes per al dia de demà...Que siguin persones responsables, assertives, democràtiques i preocu-pades per canviar el món.

Encaixarien les cooperatives d’en-senyament en el món rural?Estic convençut que el nostre siste-ma seria més rendible que l’actual en l’entorn rural. Permetria augmentar el nombre d’escoles i evitaríem els des-plaçaments d’infants entre pobles. Ara bé, caldria canviar la legislació educativa per adaptar la normativa actual –que està pensada en clau ur-bana– a la realitat rural, amb l’objectiu que aquestes escoles poguessin ac-cedir a subvencions ja que el nostre sistema comportaria treballar amb uns criteris diferents.•

COOPERATIVISME[ENSENYAMENT]UN MÓN PER DESCOBRIRJOSEP M. LÓPEz FUMAT

“Eduquem els infants en els valors cooperatius”

COOPERATIVISME D’ENSENYAMENT A CATALUNYA

40 escoles cooperatives

5.016 socis cooperativistes

1.738 treballadors que eduquen

13.934 alumnes

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

Josep M. López i Joan Segura, van conversar sobre el futur del cooperativisme. FCAC

tastacoop

AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013 COOPERATIVES/23

PUNTSDE VENDA Trobareu el Capó del Berguedà a:

Andorra la Vella ANDORCARN

Barcelona MERCACARN

Berga CARNISSERIA CATIIRENE TRASSERRALA CUINA ALIMENT. NAT

Manresa MERCÈ SOLDEVILA

Vic CARNS I EMBOTITS COLL FRED

El Prat FINA TORREBADELLA

Capó del Berguedà

Cooperativa:Ramaders de Muntanya del Berguedà

Raça:Label Rojo Campero Distintiu de qualitat:

Etiquetatge Facultatiu “Certificat EOCG”

www.ramadersbergueda.comwww.facebook.com/ramaders.delbergueda

“Els nostres pollastres són criats a l ’aire lliure, sense presses, i alimentats amb blat de moro, com ho han fet des de sempre les mestresses de les cases de pagès del Berguedà. Per això, tenen una carn especialment gustosa que fa rodar el cap als bons gourmets”.

Josep Armengol VilarPresident de Ramaders de Muntanya del Berguedà

Des de l’any 1998, la cooperativa Rama-ders de Muntanya del Berguedà comer-cialitza, per Nadal, aquest producte de gamma alta.El capó és un pollastre castrat, d’uns sis mesos de vida. La castració es fa quan el pollastre té entre 56 i 60 dies i pesa d’1 a 1’5 kg, i té l’objectiu de millorar les qua-litats organolèptiques de la carn. Amb aquest procés s’aconsegueix un canvi en el metabolisme de l’animal que dóna a la

carn una tendresa i un gust immillorables. L’alimentació del capó és a base de grans de blat de moro i de lleguminoses, sense cap mena d’additiu, igual que es fa amb la vedella i el pollastre de pagès que comer-cialitza la cooperativa. Per això, es tracta d’un producte natural de màxima qualitat nutritiva, sanitària i organolèptica, que manté les seves pro-pietats alimentàries i de maduresa durant més temps.•

24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT DESEMBRE 2013

“Som i serem creatius, sempre amb un esperit inquiet i coneixedor del nostre món. Trobem en el nostre treball no només un esforç i un mit-jà de viure sinó, a més, una forma de gaudir del vi i de la seva cultura. Continuarem invertint esforços en el nostre projecte perquè el nostre ob-jectiu final ha sigut i serà potenciar la qualitat del vi, la seva cultura, l’enotu-risme i el valor paisatgístic del territori a través de les nostres vinyes”.Amb aquesta declaració d’intencions, la Cooperativa Agrícola de Garrigue-lla ha commemorat el 50è aniversari de la seva creació, l’any 1963, per un grup de viticultors que, amb molt de treball i sacrifici, van veure realitzat

el seu somni de construir un celler elaborador de vins. Actualment està formada per 63 socis i ha esdevingut una de les cooperatives més emble-màtiques de l’Empordà.

INNOVACIÓ I QUALITAT

La cooperativa de Garriguella comp-ta amb una de les majors extensions de vinya de les comarques gironines. En total sumen 224 hectàrees, de les quals un 70% superen els 50 anys. Entre les seves varietats, destaquen la Garnatxa roja, Garnatxa negra, Sam-só, Merlot, Syrah i Ull de llebre, sen-se oblidar les varietats blanques com el Lladoner, Macabeu i Moscatell. La

producció se situa en 1,2 milions de quilos de raïm, a partir dels quals s’ela-boren uns 800.000 litres de vi anuals. En el decurs d’aquests cinquanta anys, la cooperativa ha experimentat una forta evolució i ha esdevingut un celler innovador, que incorpora noves tecnologies i fa un seguiment acurat de l’elaboració del vi aplicant nous criteris de conreu i de selecció del raïm per obtenir uns vins d’excel·lent qualitat.Entre les transformacions més im-portants, hi ha la creació d’una sala subterrània de criança equipada amb barriques i bótes de roure per a la conservació i l’envelliment del vi de forma natural. També ha construït un

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE GARRIGUELLA

Garriguella, 50 anys de cooperativisme


ALT EMPORDà | www.cooperativagarriguella.com

magatzem que incorpora una cen-tral fotovoltaica per produir part de l’energia elèctrica de manera neta i respectuosa amb el medi ambient.

NOUS HORITzONS

Encara que la major part de la pro-ducció es destina al mercat català, aquesta cooperativa empordanesa s’està obrint a l’exterior i les exporta-cions han augmentat fins a un 13%, sent els principals mercats els Estats Units i països del nord i l’est d’Euro-pa. També amb aquesta visió de fu-tur, es treballa per definir i crear nous vins de gran qualitat, com el “Mosca-tell d’Empordà” elaborat a base de la

varietat de raïm Moscatell d’Alexan-dria de la verema 2012. També s’està ampliant la gamma Ge-risena amb el negre “Selecció 2012”, amb un vi blanc elaborat només amb Garnatxa blanca i amb un vi rosat que s’elabora cent per cent amb la varie-tat Garnatxa roja, una de les autòc-tones de l’Empordà. A més, aquesta cooperativa és un dels dos únics ce-llers de l’Empordà que fan vi novell, un producte que enguany sortirà a la venda a partir del 10 de gener.

ENOTURISME

Arran del seu paisatge, les seves vi-nyes i la seva gastronomia, l’Alt Em-

pordà ha esdevingut una de les zones enogastronòmiques més preuades del país i la cooperativa de Garri-guella ha apostat per complementar la seva activitat principal amb una agrobotiga i l’organització d’activitats d’enoturisme. En aquest sentit, s’ha integrat en el Club de Producte de la Ruta del Vi de l’Empordà i ha dissenyat paquets enoturístics que permeten visitar les vinyes, el celler, fer un tast dirigit o, fins i tot, culminar la vetllada amb un menjar. A més, disposa d’un espai de degustació, on es pot gaudir dels diferents productes típics de la zona maridats amb els vins de la coope-rativa.•

Garriguella, 50 anys de cooperativisme


Àrea d’autocaravanes al MasroigCeller el Masroig és la primera co-operativa que ha obert una àrea de servei per autocaravanes amb l’ob-jectiu de complementar la seva oferta enoturística. Els autocaravanistes eu-ropeus són un col·lectiu interessant per a les agrobotigues cooperatives, donat que acostumen a ser parelles majors de 50 anys amb una renda mitjana o alta i amb interès pels pro-ductes locals.L’àrea de servei del Masroig té capa-citat per a una desena d’autocara-vanes. A més de pernoctar, els seus usuaris poden visitar la cooperativa i adquirir els seus productes a l’agro-botiga. L’àrea compta amb servei d’aigua potable i una zona de buidat d’aigües grises i negres. Des de la seva posada en marxa al mes d’agost, l’àrea s’ha anat consoli-dant i ja ha assolit una mitjana de tres o quatre autocaravanes cada cap de setmana.

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya col·labora amb la Unió Caravanista de Catalunya per promoure aquestes àrees i especi-alment per difondre-les via Internet, ja que aquesta és l’eina que el gaire-bé mig milió de turistes que creuen

anualment la Jonquera en autocara-vana utilitzen, preferentment, per pro-gramar el viatge.•

www.cellermasroig.com

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera | 932 292 018

CE

LLE

R E

L M

AS

RO

IG

Noves instal·lacions de Fruits de Ponent

Amb l’objectiu d’incrementar la ca-pacitat productiva i reduir l’estaci-onalitat de l’oferta, la cooperativa Fruits de Ponent ha inaugurat un nou magatzem de 3.600 metres quadrats que donen servei a la zona de confecció de la fruita de la coo-perativa.La nova instal·lació inclou una mà-quina de classificació de fruita que

compta amb 32 sortides per a dife-rents tipus de fruita i que incorpora l’última tecnologia òptica per millorar el tractament del producte, ja que de-tecta les peces de menys qualitat en-cara que a simple vista no s’hi vegin irregularitats. Permet confeccionar fins a 25.000 quilos per hora de fruita rodona i 20.000 de fruita plana. A més, s’han

incorporat dues cambres frigorífiques de 2.500 metres cúbics i un altell per a material auxiliar.Amb la nova inversió, la cooperativa d’Alcarràs disposa d’un centre de confecció de més de 30.000 metres quadrats coberts i té una capacitat de frigoconservació de 14 milions de quilos de fruita.•

www.fruitsponent.com

FR

UIT

S D

E P

ON

EN

T


AGROBOTIGUES

Mel MeliaProducte exclusiu per a les agrobotigues

Completament natural, Mel Melia és un pro-ducte de la SAT Apícola el Perelló que es dis-tribueix, en exclusiva, a les agrobotigues co-operatives. El nou producte ja està al mercat amb les vari-etats de romaní, mil flors i taronger, eucaliptus, bruc, castanyer, alta muntanya, farigola i alzina, i es troba disponible en formats d’un quilo i de mig quilo.Per a les cooperatives que distribueixen el pro-ducte, l’Apícola el Perelló ha dissenyat un expo-sitor de sobretaula pràctic, visual i gratuït.•

[email protected]

28/COOPERATIVES AGROACTIVITAT SETEMBRE 2013

La cooperativa del Pallars va dissenyar, l’any 2008, una estratègia per donar un valor afegit a les explota-cions ramaderes de boví ecològic d’aquesta i de les comarques veïnes. El projecte va començar amb la posada en marxa d’una granja d’engreix de boví eco-lògic comunitària que complia amb la normativa exigi-da pel Consell Català de Producció Agrària Ecològica (CCPAE). D’aquesta manera, es facilitava la fase final de producció, engreix i comercialització als ramaders

associats. Posteriorment i amb l’objectiu de garantir la disponibilitat de matèria primera als socis, la coo-perativa va dur a terme una ampliació de les instal-lacions per a la venda de farratge i pinso ecològics. També es van impulsar accions de promoció del con-sum de la carn de boví i de corder ecològics.

RESULTATS OBTINGUTS

Els primers anys de posada en marxa de la iniciativa van ser complicats pel baix nombre de consumidors de carn ecològica i per la falta de punts de distribu-ció. Aleshores part de la producció ecològica es va haver de desviar al consum convencional, fet que va comportar pèrdues donat el major cost que té la pro-ducció ecològica. No obstant això, en l’actualitat s’ha assolit una demanda suficient per albirar un futur amb bones perspectives de creixement a curt termini.•

PREMIS COOP: 1r premi al Desenvolupament Rural PROJECTE: Augment del valor afegit de la producció ecològica al PallarsSECTORS: RamaderiaCOMARCA: Pallars SobiràGRANJA COMUNITàRIA: 36 socis

www.cooppallars.com

Agrària i RamaderaPallars de Sort

EMPRENEDORACOOPERATIVA

COOP. AGRÀRIA PALLARS DE SORT

Soci productor d’oliva, raïm i ametlles, Ivan Sales, de 37 anys, presideix la cooperativa Agrícola de la Serra d’Almos des de fa un parell d’anys. “Des de sempre he anat al tros i des de sempre he viscut la cooperativa. El meu iaio en va ser soci fundador i jo m’hi vaig as-sociar en arribar a la majoria d’edat”.Enguany, la cooperativa de la Serra d’Almos ha com-plert cinquanta anys de la seva creació “amb la satis-facció de ser una cooperativa petita, però sanejada i amb vocació de futur”.

Com han estat els actes de celebració del 50è ani-versari?Molt emotius, en especial l’agraïment als socis i el lliura-ment d’una olivera a tots els socis fundadors que encara viuen. A més, el soci fundador de més edat, en Joan Bor-rell Fraga, va ser l’encarregat de descobrir la placa com-memorativa dels socis fundadors.Crec que és molt important el nostre record per aquelles persones que van fer un cop de cap i van posar en marxa la cooperativa acceptant treballar malgrat haver de fer un esforç econòmic durant els primers anys.

Quina era l’activitat de la cooperativa en els seus inicis?El meu iaio explicava que era una cooperativa de raïm i que, per a la primera collita, només hi havia els trulls per-què ni tan sols estava construït l’edifici. Després, també es van començar a portar les olives a la cooperativa. En-cara recordo haver vist l’antic molí de pedra, tot i que la cooperativa de la Serra d’Almos va ser de les primeres que vam tenir un molí d’extracció en fred.

I avui en dia?Actualment som 62 socis productors de vi, oli i fruita seca i en total, 202. De raïm, tenim una producció anual de 700.000 quilos que destinem principalment a l’elaboració del vi negre “Mussefres” (DO Montsant). També produïm uns 300.000 quilos d’oliva majoritàriament arbequina, que comercialitzem també amb la marca “Mussefres” i empa-rats per la DO Siurana. La fruita seca la comercialitzem directament a través d’Unió Corporació Alimentària.

Aposteu especialment per algun producte?Des de fa uns anys, formem part de la cooperativa de se-gon grau Oleum Priorat en col·laboració amb les coope-ratives de Cabacés, Falset Marçà, el Masroig i la Vinícola del Priorat. El nostre objectiu és unir forces i potenciar l’exportació i, de fet, ja hem aconseguit consolidar el nos-tre producte a mercats com els Estats Units i Japó. De fet, l’any passat vam guanyar una doble medalla d’or en el concurs internacional de Los Angeles, el concurs d’oli d’oliva més important d’Amèrica del Nord, amb els verge

extra “Oleum Priorat Elixir” perfil verd i “Oleum Priorat” perfil madur.

Algun projecte per al vi?Som una cooperativa que, fins ara, hem treballat més l’oli que el vi i, per reconduir aquesta situació, estem creant una marca nova, “L’Om”, que tenim previst treure aques-ta mateixa campanya i que utilitzarem per a les vendes a l’exterior. El nostre repte és l’exportació i la nostra aposta passa per fer un bon producte i introduir-lo al mercat.

Com veus el futur del sector?El model cooperatiu funciona des de fa més de cent anys i hem de recordar per què es van començar a crear les cooperatives, quan els productors estàvem collats. És cert que ens preocupen els grans terratinents, però estic convençut que tenim un gran futur perquè la cooperativa ens permet concentrar l’oferta i apostar per un producte de qualitat.•


“Som petits i amb vocació

de futur”

LAFINESTRAIVAN SALES I COOP. SERRA D’ALMOS

El nostre objectiu és unir forces i potenciar l’exportació i, de fet, ja hem aconseguit consolidar el nostre producte a mercats com els Estats Units i Japó


AGROACTIVITAT 70DESEMBRE 2013

Portada: © FCAC

Bimestral,20.000 exemplars

Data de tancament: 27 de novembre de 2013

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya

Casa de l’Agricultura

Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Edita: Federació de Cooperatives Agràries

de Catalunya

Consell de Redacció: Josep Pere Colat,

Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-

ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-

bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,

Àngela Casanovas, Anna Perelló, Cosme

Ruiz de la Torre, David Casadevall, Esme-

ralda Pérez, Josep Lluís Bosque, Josep

Parcerisa, Marc Riera, Maria Rosa Serra,

Marian Mula, Màrius Simon, Noelia Altabe-

lla, Òscar Tolsà i Teresa Masjuan

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

Col·labora: Xarxa Verda

DL: GI-1304-2001

L’Hostal Elvira, amb més de vint anys d’història, es troba enclavat al bell mig del Priorat històric, ben a prop del Parc Natural de la Serra de Montsant, en un entorn de cellers cooperatius i molins d’oli.

La cooperativa Vinícola del Priorat gestiona aquest hostal, que disposa de sis habitacions dobles amb bany i que està equipat amb menjador, cuina i sala d’estar per ús dels clients.

Altres serveis: calefacció, Internet i Wi-Fi gratuït.

ENTORN I ACTIVITATS

Al voltant de l’Hostal Elvira es poden descobrir els paisatges del Priorat, practi-car senderisme, visitar els cellers i els molins d’oli cooperatius, conèixer el Parc Natural de la Serra de Montsant i visitar la Cartoixa d’Escaladei.

En aquesta comarca, hi ha nombroses cooperatives que ofereixen visites gui-ades, que fan activitats enoturístiques, que organitzen tastos de vi i que tenen agrobotigues a on es poden comprar els seus productes. És el cas de la Coo-perativa Falset-Marçà, Celler de Capçanes, Celler el Masroig i les cooperatives agrícoles dels Guiamets i Cabacés.

Així mateix, a la comarca del Priorat hi ha una àmplia oferta d’establiments a on es pot gaudir de les tradicionals calçotades.

Més informació: www.hostalelvira.com / www.turismepriorat.org.•

VINÍCOLA DEL PRIORAT

ENOTURISME

Estada al cor del Priorat

VINÍCOLA DEL PRIORAT

agroactivitat 70 (desembre 2013)

Documents