agroactivitat 80 (desembre 2015)

AGRO80

D E S E M B R E [ 2 0 1 5 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AC

TIV

ITA

TLes cooperatives lideren la DUN

AGROACTIVITAT 79SETEMBRE 2015

Portada: © SensorSpotBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 30 de novembre de 2015

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Alfred Piñol, Àngela Casanovas, Anna Farrús, Anna Perelló, David Casadevall, Domènec Vila, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Òscar Tolsà i Violant FortunyFotografia i producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO DESEMBRE 2015 SUMARI/3

Estem a les acaballes d’un any intens en tots els àmbits i complicat en alguns sectors, però el tanquem amb energia i optimisme, abordant nous projectes per al 2016.

El consell rector tenim la prioritat de continuar amb la feina de visitar totes les cooperatives federades, una per una, i conèixer les seves preocupacions, necessitats, ambicions. La Federació hem de continuar sent el pal de paller de les cooperatives a l’hora de seure al voltant d’una taula, veure les oportunitats i dissenyar estratègies per cooperar.

Un dels nostres objectius és millorar la comunicació amb les cooperatives. Estem treballant en la implantació d’un projecte que ens permetrà guanyar agilitat, ordenar la informació i sobretot, ser encara més útils. Amb aquesta mateixa finalitat, estem treballant

per reforçar el servei tècnic d’assessorament, gestió i formació.

Són accions que tenen un clar rerefons: Quina Federació volem per als pròxims deu anys?

Estem pensant en un nou concepte de Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya molt més interrelacionada amb les mateixes cooperatives i amb la resta de federacions, i també més influent en el Govern i visible a la societat. I volem ser qui piloti aquest projecte nou.

Som un model que funciona; els nostres valors són els que poden fer despertar i reprendre el rumb a la societat, a l’economia, al país. Des del cooperativisme, tenim resposta positiva.•

RAMON SARROCAPresident FCAC

EDITORIAL Els pròxims

deu anys

EN PORTADA 4 Les cooperatives lideren la DUN

FEDERACIÓ 7 Cooperatives a la Fira Àpat

SECTORS 9 Sectorial: Roger Palau, fruita seca

10 Opinió Ramon Armengol: Els preus del porcí

11 Actualitat de l’oli d’oliva

12 Novetats en el sector del vi

13 Opinió Xavier Pié: El PDR

EMPRESA 14 Entrevista:

Jordi Ciuraneta,

conseller d’Agricultura

16 Cooperació internacional

17 Innovació: Llet Nostra

18 Emprenedoria:

Unió Corporació

Alimentària consolida

les exportacions

19 Balanç del programa

[aracoop]

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: Préssec en almívar de Fruits de Ponent

22 Reportatge Girona Fruits: qualitat, rigor i futur

25 40 aniversari de la DOP Oli Les Garrigues

26 Notícies de cooperatives

28 Temps d’oci: Cooperativa Plana de Vic

30 Gent &Territori: Josep Jové, Camp Foment Maialenc

SUMARI

4/EN PORTADA AGRO DESEMBRE 2015

L’aplicació de la nova PAC, amb totes les seves in-certeses, ha complicat el desenvolupament de la cam-panya DUN 2015. No obstant això, les cooperatives i entitats adherides al Grup DUN de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya han tramitat unes 21.000 sol·licituds, que representen prop del 40% del total de declaracions que es tramiten a Catalunya. Aquesta dada posa de manifest la capacitat organitza-tiva i de treball de tots els integrants del grup que, any rere any, consolida el seu lideratge.

OPINIÓ

APOSTEM PELS JOVESLes cooperatives estem treballant per fomentar la incorporació de joves al sector, perquè aquest jovent és estratègic per garantir la continuïtat de l’agricultura i la ramaderia del nostre país.Fins a 115 expedients de joves sol·licitant incorporar-se a l’activitat agrària com a socis d’una cooperativa agrària han tramitat, aquest any, les cooperatives adherides al Grup DUN de la Federació. Estem obligats a donar-los suport perquè sabem que no és tasca fàcil iniciar una activitat agrària o fer-se càrrec de la continuïtat de l’explotació.Tenim també l’obligació de dotar d’un sentit empresarial cooperatiu i sostenible a les nostres empreses i de fomentar la intercooperació en tots els àmbits i sectors. Precisament per això, no és suficient que potenciem la incorporació dels joves com a socis de la cooperativa, sinó que hem de propiciar el seu accés als òrgans de decisió.Com a estratègia per a la integració de joves als consells rectors, des de la Federació estem impulsat un programa de formació específic dirigit a les juntes rectores. També estem realitzant programes conjunts amb les escoles de capacitació agrària i, juntament amb el Govern de la Generalitat, promovem el cooperativisme i els nostres valors a les escoles i universitats.Els programes d’emprenedoria, que duem a terme en col·laboració amb el Departament d’Agricultura, són claus per al relleu generacional i també amb el projecte [aracoop], aquests últims anys, hem ajudat a enfortir les cooperatives alhora que hem promogut la incorporació de joves.I no només estem treballant des de la Federació. Les mateixes cooperatives estan impulsant la tasca dels tècnics assessors que resulta de gran ajuda, principalment per als joves que s’acaben d’incorporar, a l’hora millorar la productivitat. La tasca dels assessors contribueix a garantir la viabilitat i orientar l’explotació a les necessitats productives i comercials de la cooperativa.Les nostres cooperatives i els nostres consells rectors necessiten l’energia de les noves generacions, sumant valor junt amb l’experiència d’aquells que ja fa uns anys que ens hi dediquem.Per això i perquè no podem perdre més temps, hem presentat un informe rigorós al Departament d’Agricultura sobre com pensem que s’ha de fer l’aplicació del PDR pel que fa a joves i la seva incorporació al món agrari.•

RAMON SARROCAPRESIDENT FCAC

Lescooperatives

lideren la DUN

AGRO DESEMBRE 2015 EN PORTADA/5

MÉS CONTINGUTSwww.cooperativesagraries.cat

Consulta dels drets de pagament bàsic i règim de petits agricultors

Calculador-simulador pagament verd o greening

FCAC DUN973 247 982

Entre les novetats que ha comportat l’aplicació de la nova PAC (Política Agrària Comuna) per a la sol·licitud de la DUN s’inclouen el canvi dels drets de pagament únic a drets de pagament bàsic, les al·legacions a l’assignació d’aquests drets, el nou règim de petits agricultors i la definició de la figura d’agricultor actiu. També cal tenir en compte totes les modificacions deriva-des del nou PDR (Programa de Desenvolupament Rural), com els nous ajuts agroambientals, i les variacions incor-porades en el procediment general del Contracte Global d’Explotació referides a la incorporació de joves, ajuts a la competitivitat de les explotacions agràries, ajuts a la mi-tigació del canvi climàtic i ajuts a la diversificació de les explotacions agràries. La FCAC ha creat un espai específic dins la seva pàgina web amb l’objectiu d’informar sobre totes les novetats que incorpora la campanya de la DUN. Així mateix, aquestes dades es poden consultar mitjançant la web del Depar-tament d’Agricultura i a la cooperativa on cada productor gestiona la seva DUN.

Petits agricultors

Una de les grans novetats d’aquesta DUN ha estat la de-finició del règim de petits agricultors com aquells que per-cebran menys de 1.250 euros entre pagament base, gree-ning, pagament complementari als joves i ajuts associats. A principi d’octubre el Departament d’Agricultura va fer

públic el llistat provisional amb el nom dels productors que han quedat acollits dins d’aquest règim.Els productors inclosos en el règim de petits agricultors no podran fer cessions de drets. Per fer-ho, hauran de sol-licitar la renúncia al règim de petits agricultors dins del ter-mini de la DUN.

Pagament verd

El compliment del greening (o pagament verd) és una no-vetat significativa per al nou període de la PAC i ha com-portat un grau d’incertesa molt elevat.El pagament verd suposa un canvi substancial en la gestió de les explotacions agràries, especialment en les de més de deu hectàrees i amb orientació principals als conreus anuals, i estableix uns requisits que seran de compliment obligatori per tal de poder cobrar l’ajut de pagament bàsic.

Drets de pagament bàsic

Juntament amb la posada en marxa del règim de petits agricultors i el pagament verd, l’assignació definitiva dels drets de pagament bàsic i l’import d’aquests drets serà una de les grans novetats de cara a la campanya DUN 2016.Durant el mes de desembre, està previst que es faci una assignació provisional dels drets en base la qual es farà el pagament de la bestreta de l’ajut 2015.•

Joan Pujol, soci de la Cooperativa Plana de Vic. CPV

Els productes de les cooperatives van estar en boca dels distribuïdors, botiguers i cuiners que van assistir a Fira Àpat Barcelona, la primera fira del sector de l’alimentació catalana dirigi-da als professionals. El certamen es va fer a final octubre al recinte de Les Arenes.Amb l’objectiu de promocionar els productes de proximitat, la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Ca-talunya va ser un dels patrocinadors d’aquesta fira que va aconseguir reu-nir més de 6.000 visitants i mitja dot-zena de cooperatives expositores.La Cooperativa Camp de Bovera va mostrar els beneficis del seu premiat

oli “Or del Terme”, mentre que l’Agrícola de l’Albi va muntar un es-tand molt original fet amb cai-xes de fusta i branques d’olivera per presentar el seu oli “Baró de l’Albi”.Arrossaires del Delta de l’Ebre va apostar per promocionar la mar-ca “Segadors del Delta” amb el li-cor d’arròs i la innovadora cervesa a base de maltejat d’arròs. També es va presentar la nova etiqueta dels vins “Nakens” de la Cooperativa Agrícola Corbera d’Ebre, un vi que bé podria acompanyar la carn de vedella, corder i poltre de la Cooperativa del Pallars, que fomenta les races autòctones del Pallars Sobirà.Finalment, La Fageda va mostrar la seva varietat de melmelades per a maridatges, elaborades amb fruites i verdures de qualitat i ideals per a combinar amb diferents tipus de for-matges, carns, peixos i esmorzars.En el seu estand, la Federació va fer

una ex-p o s i c i ó

de produc-tes de totes les

cooperatives presents a la fira. Aquest bodegó va atraure la vista dels assistents i es va sortejar en finalitzar el certamen.

Mercat de Mercats

El mateix cap de setmana, davant de la Catedral de Barcelona, va tenir lloc la 6a edició de Mercat de Mercats amb paradistes dels mercats munici-pals i productors catalans. A la zona de productes de proximitat i qualitat, s’hi podia trobar la cooperativa Sant Isidre de les Borges Blanques i el seu oli “Terrall”. A l’espai de vins i caves, hi eren Covides, la Cooperativa Sant Josep de Bot i la Cooperativa Vinícola de Sarral. Tot ells van despertar l’inte-rès dels assistents amb els seus pro-ductes de qualitat.•

AGRO DESEMBRE 2015 FCAC/7

Fira Àpat: del camp

a la botiga

La Federació va sortejar un lot de productes de cooperativa entre els assistents. FCAC

AGRO DESEMBRE 2015 SECTORS/9

El sector de fruita seca, com està vivint la progressiva retira-da d’ajuts?És una decisió nefasta. La realitat és que la fruita seca és un con-reu dificultós a bona part de Catalunya i que necessitem línies d’ajuda per continuar mantenint la superfície de cultiu a les zones desfavorides. Si aquests ajuts desapareixen, aquest conreu es perdrà i tindrem problemes d’abandó del camp i de desequilibri territorial.

Per què s’ha arribat a aquesta situació?Els ajuts a la fruita seca es van establir inicialment per fomentar la unió entre productors a través de les OPFH amb l’objectiu d’aglutinar la producció i defensar-la millor als mercats. Gràcies a aquesta línia d’ajut, les zones de conreu continuaven sent viables.Fa uns anys, el Ministeri d’Agricultura va començar a rebaixar els ajuts i posteriorment ho va fer l’Administració catalana, amb l’ar-gument que el sector s’havia de mantenir per si mateix. En l’ac-tualitat, el Govern català ens ha retirat el cent per cent de l’ajut i l’Administració espanyola en manté un import residual.

Té sentit un ajut de 9 euros per hectàrea?No. És absurd. Moltes vegades, la gestió del tràmit de l’ajut té un cost que supera l’ingrés. Aquest import no garanteix la continuïtat del sector perquè, si fem números, segur que en molts casos no surt a compte demanar-lo.

Les previsions de mercat compensen la falta de suport?La collita ha estat bona, tant en ametlla com avellana. No és una campanya rècord, com l’any passat, però sí que ens mantenim en la mitjana dels últims anys. Això suma al fet que tenim un mercat amb preus alts perquè hi ha una tendència mundial d’increment del consum de fruita seca, que s’associa amb un producte salu-dable.

Precisament, fa unes setmanes vas estar a la reunió amb Turquia...Després d’aquesta reunió amb el primer productor mundial d’avellana, podem parlar d’uns volums de collita que no haurien de fer caure el mercat, ja que es donaria un equilibri entre oferta i demanda. A la Federació som partidaris de l’estabilitat de preus perquè els extrems no són bons per a ningú, ni per a la part pro-ductora ni per a la indústria. És bàsic que no hi hagi especulació ni les distorsions de preus que comporta.

Com veus el futur?El futur no és únic. Hi ha dues realitats de productors de frui-ta seca a Catalunya. Tenim noves plantacions modernes i amb tecnologia que són rendibles per elles mateixes, però també hi ha una realitat productiva marginal que es podrà mantenir sense ajuts mentre continuïn els preus actuals de mercat, però que si els preus baixen als de fa cinc anys, tornaran a estar en perill d’abandonament.•

Enginyer tècnic agrícola i especialitzat en l’assessorament de camp, en Roger (Alcover, 1977) treballa a l’Agrupació de Defensa Vegetal de l’Avellana i Cultius Mediterranis. També col·labora a l’explotació familiar agrària, dedicada al conreu de l’avellana, i és vicepresident de la Cooperativa Agrícola d’Alcover, entitat que ha presidit durant deu anys.Representa el col·lectiu de cooperatives de fruita seca i garrofa a la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, on és responsable d’aquesta branca des de l’any 2008. A més, forma part del Consell Sectorial de Fruits Secs de Cooperati-ves Agro-alimentàries d’Espanya i participa anualment en les reunions bilaterals entre la Unió Europea i Turquia sobre el mercat de l’avellana.

ROGERPALAU

FRUITA SECA FCAC

“Ajuts vitals per la continuïtat de la fruita seca”

Treballem amb la idea de revitalitzar el conreu de la fruita

seca, donant a conèixer una nova realitat productiva de l’ametller i l’avellana, buscant una fórmula

per reconvertir plantacions amb un baix rendiment. Però

sense deixar de defensar unes hectàrees d’avellaners,

ametllers i garrofers que tenen una funció mediambiental a

zones desfavorides i necessiten ajuts per seguir existint

10/SECTORS AGRO DESEMBRE 2015

“En deu setmanes, hem

passat del top de les cotitzacions

europees als últims llocs”

“És imprescindible explicar als mercats

exteriors la superioritat del sistema de

producció porcina europeu, el més

exigent del món ”

Les mobilitzacions ramaderes d’inicis de setembre a Brussel·les ja ens van posar en alerta, preveient una tendència a la baixa del preu del porcí amb l’objectiu d’igua-lar-nos amb les cotitzacions més baixes del nord. Tot i així, les successives retallades han suposat passar, en deu setmanes, del top de les cotitzacions europees als últims llocs. Per a un sector que es mou en uns estretíssims marges, això suposa passar de guanyar poc a perdre molt, patint preus per sota el llindar psicològic de l’euro/quilo.Cercant raons per a aquest descens, tro-bem una oferta abundant en tots els estats membres mentre el mercat rus, on es diri-gien més de 740.000 tones, segueix tancat sense que una inoperant Comissió Europea faci res per posar-hi remei. Mentrestant, al-tres mercats com el brasiler consoliden els seus enviaments a Rússia.Encara que la nostra indústria càrnia ha sabut trobar alternatives i s’exporta a bon ritme cap a altres països, principalment asi-àtics, hi continua havent dificultats per ven-dre carn, ja que no tots han trobat mercats alternatius. Tenim un excés d’oferta que s’acumula en el mercat comunitari i pres-siona a la baixa els preus, allunyant la idea d’una possible recuperació a curt termini.Un altre factor que ha afectat el mercat és la sortida de la major part de la carn de porcí que va ser immobilitzada la passada primavera a través de l’emmagatzematge privat. Això ens fa qüestionar-nos aquesta mesura, que serà de nou apli-cada a principi d’any però amb canvis, per evitar una nova in-undació de producte al mercat intern en finalitzar el període d’estocatge.

I nosaltres, què podem fer?

Una fortalesa del nostre sec-tor és, sens dubte, disposar d’una interprofessional acti-va. Les cooperatives tenim una bona representació a Interporc, des d’on se centren esforços en la innovació, la internacio-nalització i la promoció interna.La forta dependència de les exportacions fa que sigui impres-cindible transmetre a l’exterior la su-

perioritat del sistema productiu europeu, el més exigent del món.Alhora, la promoció recorda les bondats nutritives i gastronòmiques de la carn de porc, contrarestant falsos mites als quals no ajuden informacions com el controvertit comunicat de l’OMS sobre els perills per a la salut derivats del consum de la carn ver-mella, tan qüestionat que l’organització va haver de sortir al pas amb una nota d’acla-riments.Si alguna lectura en positiu en podem ex-treure de tot plegat, és que la crisi ha de fer reflexionar, a sector i Administració, davant l’actual ritme de creixement de la cabana porcina i el model productiu que pretenem assolir. Fins ara les cooperatives hem de-mostrat ser un exemple de creixement sostenible amb explotacions lligades al ter-ritori, allà on s’hi vincula tot el procés pro-ductiu: des de l’alimentació, la cria i l’en-greix, arribant en alguns casos directament al consumidor.Sens dubte en aquest context, hi haurà can-vis importants en el mapa de la producció càrnia tant a casa nostra com a nivell euro-peu. Malgrat la forta demanda de la Xina, no podem restar immòbils a l’espera que la situació millori perquè, com diuen, “quan l’ós ens persegueix, no és tan important ser el primer com no quedar el darrer”.•

El porcí, sota la línia de l’euro

RAMON ARMENGOL RAMADERIA FCAC


RAMON ARMENGOL RAMADERIA FCAC

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya està impulsant la creació d’un Grup Operatiu per lluitar contra la mosca de l’olivera (Bactro-cera oleae). L’objectiu del projecte seria disposar de mitjans més respec-tuosos amb el medi ambient per com-batre la principal plaga que afecta les oliveres de Catalunya, incrementant així la competitivitat del sector oleíco-la català. S’emmarca en les iniciatives de l’Associació Europea per a la Inno-vació (AEI) en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles.Els principals objectius del Grup Ope-ratiu serien l’estudi de nous atraients -tant líquids com sòlids- que siguin més efectius i investigar com es pot determinar la dosi mínima de cobertu-ra que garanteixi un control efectiu de la plaga. També caldria valorar la su-perfície mínima necessària per mante-nir l’eficàcia i quin seria el tractament més adequat en superfícies petites, així com explorar noves opcions de control i prevenció com la utilització de compostos volàtils atraients-repul-soris i la lluita mitjançant fongs ento-mopatògens.Les condicions meteorològiques del clima mediterrani, amb una elevada humitat i temperatures moderades, han convertit la mosca de l’olivera en una plaga que afecta de forma molt important a totes les zones de cultiu de Catalunya i també de la resta de l’Estat espanyol.El responsable d’oli d’oliva de la Fe-deració, Toni Galceran, explica que “aquesta plaga perjudica greument tant la quantitat com la qualitat dels olis d’oliva. El principal perill de la mosca de l’olivera és que la larva

construeixi una galeria a l’interior de l’oliva per poder sobreviure, provo-cant un descens de producció i, el que és més important, una minva de la qualitat”. La conseqüència és que uns olis que podrien ser verges es ve-uen abocats a anar a refineria.

La nova assegurança biennal

El Grup de Treball d’Assegurances de la Federació, dirigit per Josep Llu-ís Escuer, ha organitzat una jornada a Cervià de les Garrigues per infor-mar de la nova assegurança biennal de l’olivera. Es tracta d’un nou model dissenyat pel Ministeri d’Agricultura que, en el cas de l’olivera, es contrac-tarà obligatòriament cada dos anys.En base a la seva experiència, les cooperatives assistents han

exposat problemàtiques relaciona-des amb l’assegurança als represen-tants d’ENESA, Agroseguro, Actel Assegurances i Departament d’Agri-cultura que han participat en la jor-nada. Els temes que més preocupen són les garanties, els rendiments as-signats a cada agricultor, la millora de determinades cobertures i la pos-sibilitat de fraccionar el pagament de la pòlissa biennal.Josep Lluís Escuer explica que “el sistema d’assegurança agrària ha de contribuir a l’estabilitat de les rendes de les nostres explotacions, prote-gint-les davant les diferents adver-sitats climàtiques però amb un cost assumible per l’agricultor. Per això, seguirem treballant per plantejar no-ves propostes de millora per a l’asse-gurança de l’olivera”.•

Projecte per combatre la mosca de l’olivera

Jornada sobre la nova assegurança de l’olivera. FCAC

12/SECTORS AGRO DESEMBRE 2015

El Govern espanyol ha aprovat el Reial De-cret sobre declaracions obligatòries en el sector del vi amb la finalitat que tant l’Ad-ministració com el sector disposin de dades per fer un millor seguiment de l’evolució del mercat en tot moment.La normativa estableix un sistema que es basa en el Registre General d’Operadors del Sector Vitivinícola (REOVI) i en un nou Sistema d’Informació de Mercats (INFOVI). Per tal que aquestes eines es mantinguin actualitzades, els operadors hauran de rea-litzar declaracions mensuals sobre produc-ció, existències, entrades i sortides de vi i most. La informació es facilitarà via electrò-nica i la base de dades serà gestionada per l’Agència d’Informació i Control Alimentaris (AICA).El cap de branca de vi de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Lluís Grogués, subratlla que “és important que puguem tenir informació de l’evolució del mercat en temps real, ja que això ens per-metrà adoptar les decisions que s’escaiguin amb més coneixement”.

Des de final setembre, l’aplicació informà-tica ja està disponible a tot l’Estat excepte per als operadors catalans, per un problema de conversió de dades. Aquest fet ha pro-vocat que l’obligatorietat de declarar s’ha-gi posposat en repetides ocasions i, quan s’activi, s’haurà de realitzar amb caràcter retroactiu des del mes d’agost.

Decret d’efluents

D’altra banda, finalment s’ha publicat el De-cret sobre efluents dels sectors vitivinícola i oleic. Aquesta norma simplifica la comu-nicació, que d’ara endavant es farà amb el Departament d’Agricultura en lloc de l’Agència de Residus. Segons el nou criteri, la comunicació es farà a l’inici de la propera activitat i no cal-drà tornar a fer-la mentre no hi hagi canvis substancials en el volum generat per la coo-perativa. Alhora, també s’eliminen les fitxes de destinació que calia complimentar per a cadascun dels viatges de les vinasses cap a aplicació agrícola.•

El sector del vi millora el coneixement del mercat


OPINIÓ

En joves i competitivitat,

el PDR ha mort d’èxit?

Enguany, la convocatòria dels ajuts de joves i de millora de la com-petitivitat del Contracte Global d’Explotació (CGE) ha estat un èxit pel que fa al nombre de sol·licituds. Tant d’èxit que implicarà que el pressupost que manca per atendre aquestes peticions d’incorporació al sector s’hagi de treure dels fons per a la millora de la competitivitat, ja que la convocatòria de joves es considera prioritària.Més de 770 noves incorporacions i més de 1.700 sol·licituds d’ajuts d’inversió a les explotacions s’han d’interpretar com bons indicadors, un termòmetre de què el sector té poder d’atracció i és viu, que té ganes de posar diners per millorar la seva competitivitat. Per tant, on està el problema?La realitat és que, si no es canvia res, la convocatòria 2015 passarà a ser –una vegada més– com una d’aquelles en què es produeix una denegació dràstica de les sol·licituds de competitivitat. Més d’un 75% d’expedients denegats per falta de pressupost.És un fet difícil d’explicar el primer any d’aplicació del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), quan s’ha produït un increment del pressupost en relació amb l’anterior període d’execució (+9,4% en modernització/competitivitat; +24,8% en joves) i es preveu un any menys d’execució.

Què els hi podem dir a aquestes explotacions?

En primer terme, que segurament el Departament d’Agricultura no ha previst prou bé una situació que era un “secret a veus”. La gran de-manda d’aquestes línies respon, en bona part, a la situació final del PDR anterior: modernització va sofrir una denegació sensible l’any 2012, una del 90% el 2013 i el 2014 no hi va haver convocatòria; en joves, la convocatòria va ser molt restringida. Sabíem que arribava un “tsumani” i no s’ha sabut planificar per evitar el desastre.

Fer política és prioritzar

La incorporació de joves és una de les prioritats. No obstant això i tal com proposa el Departament d’Agricultura, cal ser exigents amb els requisits dels joves per esvair qualsevol dubte de veracitat i, a més, des del nostre punt de vista, és imprescindible reforçar encara més els compromisos.Tampoc podem generar falses expectatives en competitivitat, ja que és un dels instruments que hauria d’esdevenir l’espina dorsal de la nostra política agrària. Potser és necessari ajustar la demanda al pres-supost, però també hem de tenir clar on volem focalitzar el nostre su-port, quin tipus d’actuacions volem auxiliar i, en definitiva, quin model d’explotació volem potenciar.Això s’ha de fer com més aviat millor i, contràriament al que planteja la Conselleria, des de la igualtat d’oportunitats dels diversos sectors i territoris.•

XAVIER PIÉVICEPRESIDENT FCAC

14/EMPRESA AGRO DESEMBRE 2015

“Hi ha una veritable necessitat de millorar la dimensió de

les cooperatives”

Jordi Ciuraneta, conseller d’Agricultura

uin paper ha de tenir el cooperativisme en el conjunt del sector agrari i agroalimentari?

Les cooperatives agroalimentàries tenen una gran importància econòmica a la Unió Europea, i especialment a Catalunya, tant en termes quantitatius com qualitatius i, pel seu protagonisme, són essencials per a la millora de la competitivitat de les empreses agràries dels seus socis.

La base social constitueix la força de les cooperatives i és el que els permet assumir una sèrie de responsabilitats per tal de facilitar un millor servei als as-sociats. Per la seva òptima localització prop de la producció, esdevenen una eina ideal de prestació de serveis.

Catalunya, a diferència d’altres països de la Unió Europea, presenta una es-tructura agrària caracteritzada per petites empreses amb canals de comerci-alització poc desenvolupats. La principal dificultat del cooperativisme agrari català, i per a la indústria agroalimentària en general, és la seva atomització en moltes empreses de dimensió reduïda que no poden fer front als reptes que els hi planteja el mercat globalitzat.

Q

Jordi Ciuraneta (1964) és de la Palma d’Ebre. Diplomat ADE per ESADE. Empresari agrari i ramader. Ha estat vicepresident i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (2000-2008). President de Copaga (2000-2011). President del Consell Sectorial del Porcí de CCAE. Militant de CDC des de 1989 i membre de l’executiva des de 2007. Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Palma d’Ebre (1991-2007), vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i diputat a la Diputació de Tarragona. Ha estat assessor d’agricultura, ramaderia i pesca del president de la Generalitat (2011-2012), director general de Pesca (2012-2014) i diputat al Parlament de Catalunya.

FCAC

AGRO DESEMBRE 2015 EMPRESA/15

El cooperativisme agrari ha demostrat la seva capacitat de resistència davant de la crisi econòmica. En els darrers cinc anys, el volum global de negoci s’ha mantingut esta-ble. Podríem pensar que no hi ha hagut grans variacions, però els canvis han estat qualitatius: hi ha hagut una con-centració del cooperativisme agrari que, juntament amb la creació de cooperatives de segon grau i una notable di-versificació dels mercats de destí de les exportacions, ha permès mantenir el volum de negoci tot i el dur context de crisi econòmica viscuda.

Així doncs, el cooperativisme representa, i està cridat a re-presentar en el futur, un paper important en el conjunt del sector agrari i agroalimentari: per la seva distribució en el territori, per la seva capacitat de concentració de la pro-ducció agrària, per la seva importància econòmica (més del 35% de la producció final agrària: 26% PFA ramadera i 51% PFA agrícola), per la contínua innovació dels seus processos de transformació i comercialització i per la pre-sència dels seus productes arreu, des dels mercats de pro-ximitat fins a l’exportació als països comunitaris i tercers.

El Departament d’Agricultura com impulsarà, en el si del Govern, el desenvolupament del Pla Marc del cooperativisme agrari?

El Pla Marc del cooperativisme agrari català 2015-2020 ha estat impulsat pel DARP des del seu inici fins a portar-lo a Govern per a la seva aprovació. Aquest acord està en mans de la seva aprovació pel proper nou Govern de la Generalitat de Catalunya.

Aquest Pla prioritza les actuacions que incrementen la di-mensió econòmica de les cooperatives com a conseqüèn-cia de la seva concentració per processos de fusió. Així, es dóna suport a la integració i concentració empresarial de les cooperatives, o com a mínim la seva capacitat de compartir processos, que permet afrontar els dos reptes més importants de la nostra agroindústria: la innovació i la internacionalització.

A la llum de les reflexions estratègiques, resultat del treball de les cooperatives agràries, cal modificar el règim d’ajuts actual tenint en compte el nou marc de les directrius comu-nitàries. Per això mateix, el DARP proposa en el Pla Marc la creació del Programa de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries que ha de ser l’instrument principal dels plans de treball d’aquest Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català.

La modificació d’aquest règim d’ajuts d’estat amb les no-ves bases reguladores ha de ser objecte de comunicació a la Comissió Europea de conformitat amb l’apartat tercer de l’article 108 del Tractat de funcionament de la UE i es preveu per al proper període 2016-2020.

Hi ha una veritable necessitat estructural i territorial de mi-llorar la dimensió de les cooperatives catalanes per tal de crear una estructura òptima per a la gestió de l’oferta agrí-cola, afavorint la transformació i la comercialització de pro-ductes de qualitat. Així doncs, cal estimular i accelerar els processos d’integració de cooperatives per tal de reduir el cost econòmic i social i afavorir la cohesió socioeconòmica i territorial de Catalunya. En aquest sentit, l’esforç de con-centració ha de ser constant. Per això, cal incentivar canvis notables en les estratègies empresarials i comercials, amb una actitud professional i positiva que sàpiga aprofitar les fortaleses del sistema cooperatiu.

L’escenari del nou PDR és complicat perquè determinades mesures presenten un dèficit pressupostari important. Quines solucions s’articularan?

Mentre la UE i la Generalitat de Catalunya incre-menten el pressupost al Programa amb un 2% i un 11% respectivament, l’Estat espanyol redu-eix la seva aportació en un 75% en relació amb el període 2007-2013. Aquesta disminució tan dràstica evidencia que el Govern Espanyol me-nysté les necessitats de les zones rurals, posa en perill el seu manteniment i viabilitat futura. Per contra, el DARP, mentre encara s’estava negoci-ant el PDR ja va apostar per treure convocatòria dels ajuts del CGE, que representen el 59% del pressupost del PDR, per tal que els agricultors poguessin sol·licitar les diferents línies d’ajut mit-jançant la DUN 2015 i amb l’objectiu de donar continuïtat als ajuts del PDR 2007-2013 i no dei-xar cap any sense convocatòria d’ajuts.

Cal destacar que amb aquesta convocatòria es va posar en marxa ajuts per més de 80 M EUR, tenint en compte el pressupost programat per a cada mesura i comptant 6 convocatòries al llarg del nou PDR. En qualsevol cas, el DARP preveu alguns canvis en determinades mesures per tal d’intentar que les sol•licituds que es rebin esti-guin més adaptades al pressupost existent per a cada convocatòria. Per altra banda, totes les convocatòries compten amb uns criteris de prio-rització que anualment s’estudien amb la Fede-ració de Cooperatives i les organitzacions agràri-es, per tal d’assegurar les inversions i actuacions més prioritàries.

El pròxim any es revisaran alguns dels acords d’aplicació de la PAC a Espanya. Com es posicionarà el DARP?

Efectivament, l’any 2015 ha sigut el primer any d’aplicació de la nova Política Agrària Comunità-ria (PAC) 2015-2020. La Comissió Europea ja ha donat la possibilitat de realitzar una revisió a tots els estats membres, fent valoració i una anàlisi dels diferents ajuts abans d’1 d’agost del 2016 per la seva posterior aplicació el 2017. Catalu-nya té previst analitzar l’impacte del nou model d’ajuts, per tal de fer una proposta que compen-si els desequilibris que s’hagin pogut produir en-tre diferents sectors. El nostre primer objectiu és analitzar les dades definitives respecte a l’assig-nació de drets que obtindrem durant el pròxim mes de desembre. A partir d’aquest resultat es començarà realitzar una proposta conjunta, con-siderant també l’impacte dels nous ajuts asso-ciats

Des del Departament estem molt atents a les propostes del MAGRAMA, i a les de la resta de Comunitats Autònomes per tal que no perjudi-quin els interessos dels nostres agricultors i ra-maders.•


Noruega, un model cooperatiu per la igualtat

18.000 productors són propietaris de

Nortura, la cooperativa amb major producció d’ous i carn

de Noruega. Aposta per la igualtat en lideratge i projecció

professional.

10.000 granges de 12.000 ramaders

aglutina la cooperativa Tine, el major productor de llet del país.

En els estatuts incorpora la filiació compartida entre homes

i dones a les explotacions.

100 botigues converteixen a

Fellekjopet en el principal proveïdor noruec d’equips per

a l’agricultura. La presideix una dona i té un 20% de

sòcies de base.

La Federació de Cooperatives Agràri-es de Catalunya ha format part d’una delegació de cooperatives espanyoles que han visitat Noruega per conèixer les polítiques d’igualtat d’oportunitats, el paper de la dona a les cooperatives i el model empresarial cooperatiu en el país nòrdic.Actualment la representació de dones en els consells rectors de les coopera-tives noruegues s’apropa a la meitat, mentre que fa una dècada no supera-va el 4%. Aquest salt el va propiciar la modificació de la llei, l’any 2003, es-tablint que el 40% dels membres dels consells rectors havien de ser dones.Per afavorir la participació femenina, es va iniciar un projecte de forma-ció dirigit exclusivament a les dones

i amb mesures basades en coneixe-ments, desenvolupament personal, lideratge i autoestima.“El sistema de benestar noruec es fi-nança a través del treball dels homes i les dones del país”, explica la directo-ra noruega de Polítiques d’Igualtat del Ministeri d’Infància, Igualtat i Inclusió Social, Juliet Namuli, que argumenta la importància de poder conciliar la vida laboral i familiar en un mercat de treball ben regulat i amb un sistema del benestar desenvolupat.Durant l’estada, els cooperativistes espanyols van mantenir trobades amb agents del sector agroalimentari, amb institucions compromeses amb la igualtat de gènere i amb responsables del Ministeri d’Agricultura noruecs.

La visita es va emmarcar en el pro-grama “Emprenedoria i Lideratge de la Dona Rural a Cooperatives Agroali-mentàries”, que desenvolupa Coope-ratives Agro-alimentàries d’Espanya amb el suport del Ministeri de Sanitat, Seguretat Social i Igualtat.•

“Un/a líder ha de saber assumir riscos, fer més del que parla, no exigir als altres més del que s’exigeix a si mateix, atrevir-se a contractar a persones millors que ell, sentir-se còmode quan altres tenen èxit i actuar tenint en compte tant el cap com el cor”

Lisbeth Svendsen, directora de Nortura

Grup de dones cooperativistes durant la visita a una explotació hortícola noruega. FCAC

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Les cooperatives catalanes participen també en projec-tes de cooperació internacional amb països en vies de desenvolupament a través d’organitzacions com Aco-dea. Recentment, diversos professionals de la Federa-ció i d’algunes cooperatives han viatjat a Nicaragua per prestar assistència tècnica a cooperatives de cafè i cacau amb l’objectiu d’ajudar a millorar l’organització i les estra-tègies de comercialització d’aquestes empreses.•

Assistència tècnica de la Federació a la cooperativa Cosatin. FCAC

A base de proteïnes de llet i residus de patata, s’ha desen-volupat un material alternatiu per fer embalatges més res-pectuosos amb el medi ambient, amb costos de producció més assequibles i les propietats necessàries per embalar aliments.Durant tres anys, en el marc del projecte europeu Bioboard, s’ha estat investigant com es podria reduir la dependència del plàstic procedent de combustibles fòssils i quines alter-natives de materials més respectuosos amb el medi ambi-ent existeixen per fer envasos alimentaris sostenibles, que es puguin reciclar i tinguin un rendiment similar als plàstics convencionals.El resultat és el desenvolupament d’un embalatge alternatiu fet a partir de proteïnes de llet i residus de patata. En con-cret, es tracta d’un recobriment biodegradable que substitu-iria el plàstic que recobreix envasos alimentaris i en facili-taria el reciclatge.A més de fabricar embalatges més sostenibles, propiciaria la revalorització de residus. Cada any, a Europa es desaprofiten uns 20 mili-ons de tones de sèrum de llet, que és un subproducte de la producció de format-ge; prop de 65.000 tones de proteïna en pols, i també 140.000 tones de polpa assecada de patata, un subproducte de la producció de midó.La primera aplicació de la nova pel-lícula biodegradable es va dur a terme en envasaments multicapa a base de cel·lulosa, com ara els brics, però també es podria aplicar en la producció d’envasos de plàs-tic flexible i, igualment, es podria utilitzar en envasos rígids com les safates.Bioboard és un projecte finançat per la Comissió Europea dins del progra-ma FP7 i coordinat per l’empresa Iris. Hi han participat un total de 14 socis entre els quals destaquen Llet Nostra (a través de la seva cooperativa Lleters de Catalunya – Llet Nostra), Tetrapack, l’Institut Fraunhofer i la Universitat de Pisa.•


INNOVACIÓ

Llet Nostra ha participat en el projecte europeu Bioboard

Les cooperatives associades de Llet Nostra aple-guen 215 explotacions familiars. Representen el 30% de les granges de Catalunya i el 25% de la llet que es produeix a casa nostra.•


EMPR

ENED

ORI

A

Unió Corporació Alimentària

Reus I Baix Campwww.unio.coop

“El nostre objectiu és donar el màxim valor afegit al producte, buscant mercats internacionals que estiguin disposats a reconèixer aquest valor, per ser capa-ços de remunerar al màxim al pagès”, explica Ferran Huguet, director general d’Unió Corporació Alimentària. “I volem compatibilitzar el nostre creixement amb la rendibilitat i la viabilitat del sector cooperatiu català”, afegeix.En l’últim exercici, Unió ha incrementat més d’un 60% les exportacions res-pecte de l’anterior. Les vendes internacionals sobrepassen ja les que es fan al mercat nacional, i aquest fet converteix l’exterior en un mercat essencial per a Unió. Globalment, un 60% de la facturació de l’entitat s’ha destinat a l’exporta-ció, xifra que supera el 70% en la divisió de fruits secs. Els principals països de destí són els Estats Units, França, Holanda, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Taiwan i Japó.L’estratègia d’Unió es basa en tres factors d’èxit: la dimensió de l’entitat, la qualitat del producte i la innovació.En aquest sentit, Unió ha dut a terme processos de concentració amb la in-tegració de la cooperativa de segon grau Camp Mallorquí -que agrupa les cooperatives de Mallorca- i d’Agrocor -entitat que reuneix les cooperatives d’ametlla de Castelló i Alacant. Com a resultat, aglutina ja 186 cooperatives locals i ha aconseguit millorar la competitivitat dels seus processos productius.A més, Unió centra la seva activitat en productes d’alta qualitat com l’ametlla Marcona, l’oli de Siurana o el vi amb Denominació d’Origen Protegida Priorat: productes reconeguts arreu del món.El tercer factor és la innovació. Unió ha estat guardonada per la Generalitat de Catalunya amb el Premi a la Innovació Tecnològica Agroalimentària, un reco-neixement que se suma a diverses patents de l’entitat i que posiciona la coo-perativa en un lloc privilegiat per seguir incrementant les seves exportacions.•

Unió incrementa un 60% l’exportació

Unió, a la fira FOODEX del Japó. UNIÓ CORPORACIÓ ALIMENTÀRIA

Cooperativa de 2n grau

Agrupa 186 cooperatives locals

Amb seu a Reus, Baix Camp

Fundada el 1942

Activitats principals: Fruits secs (ametlla i avellana), Oli d’Oliva

Verge Extra i Vi

Facturació 2014-15: 70 milions d’euros

Percentatge global d’exportació: 60%


Durant els dos últims anys, el De-partament d’Empresa i Ocupació ha estat impulsant el programa [aracoop] amb la finalitat d’en-fortir l’economia social i coope-rativa, i la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya ha vetllat per garantir l’accés de les seves associades als recursos.Les cooperatives agràries han participat molt activament en les línies de creixement i internacio-nalització, protagonitzant més de la meitat dels projectes. A més, algunes han culminat projectes de Responsabilitat Social Em-presarial mentre d’altres han ac-cedit a formació per millorar les competències professionals en diferents àmbits. També han es-tat línies de treball estratègiques el paper dels joves en la gover-nança cooperativa i la implicació dels socis.•

[aracoop] per renovar i enfortir les cooperatives

DAMIÀ RODRÍGUEZ “És bo parar i pensar” President de la Cooperativa Agrícola de la Galera De vegades anem de rutina, i és bo parar i que ens ajudin a reflexionar. Fruit del projecte Aracoop, hem valorat què tenim i què ens agradaria que fos la cooperativa en un futur. Ara sabem les nostres possibilitats de treball i tenim un projecte, però ens costa posar-lo en pràctica perquè ens falta decisió dels membres del consell rector de la cooperativa.

“Una millor entesa entre tots” ANTONI LLARÀSGerent d’ActelGrup

Amb els tallers de governança cooperativa, hem pogut informar i for-mar als socis joves de les cooperatives d’ActelGrup. Hem millorat la comunicació entre Actel i els socis de base i també hem conegut de primera mà què volen que sigui l’empresa de la qual són copropieta-ris. Estem satisfets perquè hem implicat a diferents col·lectius (socis, dones, treballadors de les cooperatives i treballadors d’Actel) i això ha propiciat una millor entesa entre tots.

XAVIER CASTELLS “Hem acordat un pla d’inversió”Gerent de la Cooperativa Progrés-GarbíEl nostre objectiu és obrir-nos a nous mercats exteriors. Aracoop ens ha ajudat a actualitzar la nostra anàlisi interna i a redissenyar l’estratègia de l’empresa, tant a nivell nacional com internacional. Hem acordat un pla d’inversió per aconseguir més rendibilitat i el primer pas serà incorporar maquinària per impulsar la venda de la verdura produïda pels socis..•

LES[COOP]OPINEN

AGRO DESEMBRE 2015 COOPERATIVES/21

“El clima i les característiques de la Vall de l’Ebre afavoreixen les propietats orga-nolèptiques de la nostra fruita, a partir de la qual fem un almívar de préssec natural, saludable i d’excel·lent qualitat”

Sebastià Escarp TomàsPresident

Préssec en almívar Fruits de Ponent

Elaborat amb fruita procedent de les ex-plotacions del Grup Cooperatiu amb seu

a Alcarràs, el préssec en almívar Fruits de Ponent es prepara de manera natural per

conservar les propietats i el sabor de la fruita que li confereixen la categoria “premium”.

Els socis de la cooperativa conreen les terres mitjan-çant el sistema de producció integrada, que garanteix la

qualitat i la seguretat alimentària mitjançant la reducció de l’ús de fitosanitaris.L’almívar de préssec són unes postres ideals per acompanyar els àpats nada-lencs, però també per gaudir-ne la resta de l’any.

Punts de venda

Els pots comprar a l’Agrobotiga d’Alcarràs (Cra. de Vallamanya, km 1), a les estacions de servei Ravell d’Alcarràs i Benavent de Segrià, o bé, per telèfon trucant al 973 791 747.•

Fruits de Ponent

Alcarràs I Segriàwww.fruitsdeponent.com

22/COOPERATIVES AGRO DESEMBRE 2015

l peu dels Pirineus i en-tre els parcs naturals del Montgrí i les Gavarres, es troba una de les grans

zones productives europees del sud del continent. La climatologia excep-cional d’aquests paratges, de gran riquesa natural, juntament amb les propietats del sòl i la professionalitat dels fructicultors, atorguen a la fruita d’aquestes comarques un gust i unes qualitats excepcionals.En aquest territori va néixer, l’any 1966, la cooperativa Girona Fruits. Sota el seu paraigua s’agrupen 610 hectàrees d’arbres fruiters de 25 productors que, durant els últims anys, s’han centrat en el cultiu de po-mes. Les varietats més implantades d’aquest conreu, que ja representa el 95% de la producció, són Golden, Granny Smith, Gala, Vermella ameri-cana i Fuji.A més de produir i comercialitzar poma, Girona Fruits també participa en el projecte Fruit Futur juntament amb l’IRTA, les cooperatives Actel Grup i Fruits de Ponent, la IGP Poma de Girona i Nufri. L’objectiu és investi-gar una nova varietat de poma que re-sultarà especialment crocant i sucosa.

El rigor en el procés

La filosofia de treball de Girona Fruits gira entorn de tres pilars: la seguretat del producte i el sistema productiu, la qualitat i la preservació del medi am-bient. És pionera a l’Estat espanyol

en l’aplicació de tècniques de pro-ducció integrada i, des de l’any 2001, el cent per cent de la collita es produ-eix d’acord amb les normes d’aquest sistema.Per tal d’oferir als clients un producte de qualitat, es controla el funciona-ment de les càmeres informàticament durant les 24 hores del dia i es dis-posa d’un sistema de traçabilitat que permet conèixer l’origen i procedèn-cia de cada peça.Les màquines calibradores electròni-ques són capaces de classificar se-gons diàmetre, pes i color i tenen una capacitat de treball de 20 tones per hora. La tinença d’un laboratori propi també permet fer exhaustius controls de qualitat, identificant la fruita que es troba en el seu estat òptim de ma-duresa.“Avui, gràcies a les bones pràctiques agrícoles i als avenços tecnològics, són molts i de diferents varietats els fruits que podem fer arribar al consu-midor en fresc i conservant-ne totes les seves propietats”, explica el pre-sident de la cooperativa, Martí Ferrer.

Invertir en instal·lacions

La central hortofructícola està situ-ada al municipi de Bordils, i ocupa una superfície construïda de 21.000 metres quadrats destinats a cambres de refrigeració i conservació, zones de classificació de fruita, magatzem, laboratoris i oficines. L’augment de la producció de poma s’ha traduït en

Girona Fruits és pionera a

l’Estat espanyol en producció

integrada i tots els socis utilitzen

aquest sistema

ABordils I Gironèswww.gironafruits.com

Girona Fruits:qualitat,

rigor i futur


LES XIFRES

25 productors

610 hectàrees de fruiters

24.000 tones de fruita anuals

Central fructícola de 21.000 m2

Capacitat frigorífica per a 24.000 tones

Calibrar 20 tones per hora

Encaixar 5 tones de pomes per hora

successives obres d’ampliació i mi-llora a les instal·lacions.Fa dos anys, la cooperativa va aixe-car un nou magatzem frigorífic que va permetre augmentar la capacitat de les cambres i allargar la temporada comercial de determinades varietats.En els pròxims mesos, Girona Fruits invertirà un milió d’euros en una nova línia de producció que li permetrà en-caixar més pomes. La fruita sortirà en caixes de 4 a 18 quilos i es ga-rantirà una rotació ràpida, de forma que estarà molt poques hores en el magatzem.

Obrir-se a nous mercats

El dia d’avui, la cooperativa exporta el 20% de la producció i té una pre-sència creixent a Amèrica Llatina i els països àrabs. L’any passat va entrar a mercats com Brasil, Colòmbia, Pana-mà i Hondures, mentre que enguany vol intensificar les vendes als emirats d’Abu Dhabi i Dubai.Tot i el percentatge que es destina a exportació, el gruix de vendes es concentra a Catalunya i l’Estat espanyol.

Premi a la prevenció de riscos laborals

Recentment, la cooperativa Girona Fruits ha rebut el Premi de Prevenció de Riscos Laborals “Enginyers GI”, que concedeix el Col·legi d’Enginyers Graduats i d’Enginyers Tècnics In-dustrials de Girona.El guardó reconeix l’aposta de la co-operativa per una política de preven-ció integrada en el dia a dia de la co-operativa. S’ha valorat que l’empresa té un pla de formació constant, espe-cífic i personalitzat per a cada lloc de treball. Igualment, té en consideració les opinions i l’experiència dels treba-lladors i ha realitzat un vídeo, conjun-tament amb la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya, en què es detallen les mesures preventives i normes de seguretat.En relació amb aquest reconeixe-ment, Martí Ferrer subratlla que “al cap i a la fi, són les persones que tre-ballen a Girona Fruits un dels valors més importants que posseeix la co-operativa”.•

Premi per la seva política de prevenció de

riscos laborals

La cooperativa invertirà un milió

d’euros per encaixar més pomes

GIRONA FRUITS


La Denominació d’Origen alimentà-ria més antiga de l’Estat espanyol, la DOP Les Garrigues, va començar a moure’s per la inquietud de diferen-ciar el seu oli d’oliva d’altres elabo-rats en zones diferents però que es comercialitzaven a doll sota el seu mateix nom. Aquests primers treballs van ser previs, fins i tot, a l’arribada de la democràcia i, el dia d’avui, la DOP celebra el 40 anys demostrant que és una organització viva i amb un pro-ducte de gran qualitat.Més de 250 persones van participar en un acte entranyable que es va fer a La Llotja de Lleida i en el qual van ser presents des dels primers presidents de l’organització i les cooperatives sòcies fins als representants de les administracions que han treballat amb el sector, el conseller actual i sis ex-consellers d’Agricultura i el president i quatre expresidents de la Diputació de Lleida.Fent un repàs de la història de l’entitat, el president de la DOP Les Garrigues, Joan Segura, va recordar com, en els inicis, tenien la necessitat d’explicar al mercat la qualitat de l’oli i com van trobar el seu “valor afegit” en el pro-ducte envasat.

Actualment, entre un 30 i un 40% de les cooperatives que integren la DOP venen tot l’oli envasat. La resta de co-operatives envasen una part de l’oli i l’altra, la destinen a Itàlia a granel.El gran consumidor d’aquest oli con-tinua sent el mercat català, però tam-bé està començant a arribar a països com la Xina, Holanda i França. En els darrers vint anys, la denominació ha invertit més d’un milió i mig d’euros en promoció.

Moments per al record

La gala va comptar amb reconei-xements a algunes de les perso-nes, entitats i autoritats clau per a la DOP i també a totes i cadas-cuna de les cooperatives sòcies.Entre els homenatjats hi havia el pri-mer president provisional, Pere Bofias; el primer president electe, Ramon Flix, i l’actual, Joan Segura, que no s’ho esperava. També es va fer un reco-neixement a les persones que van for-mar part del primer consell regulador elegit entre els productors i les coo-peratives elaboradores i envasadores.Altres persones a les quals l’organitza-ció va recordar especialment van ser

Francesc Esquerda, la cara més visible de la plataforma en defensa de l’olive-ra arran de les gelades de l’any 2001; l’aleshores conseller d’Agricultura, Jo-sep Grau; diversos periodistes i mit-jans de comunicació i les institucions, Generalitat i Diputació, pel seu suport durant aquesta trajectòria de la DOP.

L’aigua és el futur

Durant l’acte de celebració dels 40 anys, la DOP Les Garrigues va recor-dar un dels moments més difícils, les gelades de 2001. Es va deixar de pro-duir a 37.000 hectàrees i moltes olive-res van morir. Les pèrdues, tant per a les cooperatives com per als produc-tors, van ser molt elevades.Avui, el sector, que va sortir al carrer per reclamar suports, ha recuperat el seu potencial i té la vista posada en la incorporació de joves i l’ampliació de la superfície de regadiu. Asseguren que “el futur passa per l’acceleració del Canal Segarra Garrigues, que en-cara no ha arribat a la zona, perquè només l’aigua permetrà garantir la vi-abilitat de moltes explotacions i esta-bilitzar les collites”.•

www.olidoplesgarrigues.com

DOP Les Garrigues compleix 40 anysJORDI GÓMEZ


EL molí DE FLIX DUPLICA LA CAPACITAT

Amb l’objectiu de posicionar aquesta almàssera com un molí d’oli de referència, s’han reformat les instal·lacions de Flix i s’ha augmentat la seva capacitat de producció.En concret, la inversió permetrà que aquesta campanya

es dupliqui la capacitat de recepció, processat i emmagatzematge del molí, que podrà processar fins

a 200 tones diàries i emmagatzemar 339.000 litres d’oli. També s’ha incorporat una nova línia de recepció d’olives que permetrà acollir des de petits tractors fins

a camions de gran volum.Les obres de millora són fruit de l’acord entre Unió Fruits i la Cooperativa Agrícola de Flix i permetran

donar servei a poblacions veïnes de les comarques de la Terra Alta i la Ribera d’Ebre.

CADÍ CELEBRA un segle DE VIDA

Des de fa cent anys, la cooperativa Cadí dinamitza l’economia del Pirineu elaborant productes de gran qualitat a partir de la llet procedent de les explotacions dels 105 socis ramaders i generant un gruix important de llocs de treball. Ubicada a la Seu d’Urgell, la cooperativa ha celebrat el centenari amb unes vendes pròximes als 50 milions d’euros i exportant una tercera part de la seva producció de formatges. Només l’any passat, Cadí va vendre 8.200 tones de formatge, 460 tones de mantega, 450 tones de mató i for-matge fresc, 1.100 tones de formatges fos i ratllat i 2.200 tones de lactosa.Per commemorar el centenari, ha inaugurat l’exposició “Temps de Cadí, 100 anys de cooperativa”, que repassa els fets més rellevants de la història de l’entitat. També ha elaborat un nou formatge, el “Neu del Cadí”, i ha publicat el llibre “Cadí, 100 anys de cooperativa”. www.cadi.es

L’AGRÍCOLA DE CALAFELL RENOVA

L’AGROBOTIGAAmb l’objectiu d’engrandir les

instal·lacions i d’obrir l’accés principal al Passeig de la Unió de Calafell, la

cooperativa agrícola ha fet obres de renovació de l’agrobotiga.

Les noves instal·lacions ocupen 220 metres quadrats i tenen, com a productes principals, vins de la DO

Penedès i la DO Catalunya, caves de la DO Cava i oli d’oliva arbequí extra verge de la DO Siurana. Tots són de producció pròpia i es comercialitzen

sota la marca “Castell de Calafell”.A més, també s’hi poden trobar

productes com llet, embotits, formatges, iogurts, olives, mel i fruits secs, la

majoria d’origen cooperatiu.Aquest punt de venda, obert des de

fa quinze anys, està reconegut amb el doble segell de venda de proximitat

i productes de les cooperatives catalanes, atorgats pel Departament

d’Agricultura i la Federació de Cooperatives, respectivament. També té

una benzinera i un magatzem d’adobs i fitosanitaris. www.agricolacalafell.cat

CEOLPE MODERNITZA EL MOLÍ

La cooperativa de segon grau de Llorenç del Penedès, Ceolpe, ha incorporat nova maquinària i tecnologia puntera per millorar el seu producte i guanyar eficiència en la generació de residus.En concret, amb la modernització del molí, s’ha augmentat el procés de producció a 6.000 quilos d’olives per hora i s’han passat de produir 250 litres a 2 litres d’aigües residuals l’hora.La producció de Ceolpe se situa en uns cinc milions de quilos d’olives anuals. Com a novetat d’aquesta campanya, ha arribat a un acord amb la Cooperativa Agrícola de Vila-seca que hi portarà a molturar les olives dels seus socis. www.ceolpe.com

CE

LLE

RS

UN

IÓ

CA

DÍ

CE

OLP

E

AG

RÍC

OL

A D

E C

AL

AF

ELL


AGROTAST AL VENDRELLCevipe obre un nou establiment Agrotast, en aquesta ocasió al centre de la vila del Vendrell. La nova botiga, ubicada a l’edifici de la cooperativa, oferirà productes cooperatius i de proximitat de màxima qualitat.El local tindrà una superfície útil de 140 metres quadrats distribuïts entre un espai de botiga i una zona de degustació de productes propis. També tindrà una terrassa i una zona d’aparcament de vehicles per a la comoditat dels clients.Agrotast El Vendrell, a més, oferirà serveis com la preparació de lots de regal per a empreses i particulars i la realització de càterings per encàrrec. www.cevipe.coop

VINS DE POSTALEl Celler Cooperatiu d’Espolla ha tret la

col·lecció “3 paisatges de postal, 3 vins”. Els protagonistes són vins de finca de

producció molt limitada, amb carinyena blanca, lledoner roig i lledoner negre.

La iniciativa contribuirà a preservar paisatges únics i característics d’algunes

vinyes dels socis del celler. L’objectiu és anar oferint, any rere any, postals en

forma de vi de les finques més peculiars i així fer un reconeixement a “tots aquells

que han creat i preservat el paisatge a base de paciència, esforç i dedicació al llarg de més de 80 anys d’història de la cooperativa”, expliquen des del celler.

Els tres primers vins són “Bassedes 2011” procedent de la parcel·la de Sant Climent Sescebes que li dóna nom i és propietat de Josep i Carles Vicens; “La Cardonera

2013”, una vinya vella de Josep M. Casellas, i “Beurac 2013”, elaborat amb la varietat

garnatxa roja típicament empordanesa procedent d’una finca de Xavier Llach.

www.cellerespolla.catwww.vinsdepostal.com

beguda d’arròs

“NOMEN”Arrossaires del Delta

de l’Ebre acaba de treure al mercat la

nova beguda d’arròs “Nomen”.Durant dos

anys, un equip format per responsables de la cooperativa juntament

amb organismes especialitzats, dietistes,

cuiners i dissenyadors han estat investigant

per oferir un producte natural, amb la màxima

aportació nutricional i de sabor suau.

La beguda d’arròs és molt digestiva, ajuda a reduir els nivells de colesterol i afavoreix un bon estat anímic. www.arrossaires.com

COOP. SAFRÀ DE LES GARRIGUES

La Cooperativa Safrà les Garrigues ha organitzat la 4a Festa de la Rosa del Safrà a Cervià, coincidint

amb la segona collita. Aquesta campanya els socis han triplicat la producció i han

superat els 12 quilos.El salt productiu s’explica perquè enguany s’han

plantat més de 8.000 quilos de bulbs –uns 3.000 més que l’any passat- i les plantacions

ja han entrat en plena productivitat. També durant l’últim any, 24 socis nous han entrat a la cooperativa que ja supera

la seixantena de socis de diferents punts de Catalunya.La Cooperativa Safrà les Garrigues ha arribat a un acord

amb el Gremi de Pastissers de Lleida per innovar tot introduint safrà en productes del forn com coca

de recapte, coca tradicional, panellets i pa.

festa DE LA ROSA DEL SAFRÀ

La Cooperativa Safrà les Garrigues ha organitzat la 4a Festa de la Rosa del Safrà a Cervià, coincidint

amb la segona collita. Aquesta campanya els socis han triplicat la producció i han

superat els 12 quilos.El salt productiu s’explica perquè enguany s’han

plantat més de 8.000 quilos de bulbs –uns 3.000 més que l’any passat- i les plantacions

ja han entrat en plena productivitat. També durant l’últim any, 24 socis nous han entrat a la cooperativa que ja supera

la seixantena de socis de diferents punts de Catalunya.La Cooperativa Safrà les Garrigues ha arribat a un acord

amb el Gremi de Pastissers de Lleida per innovar tot introduint safrà en productes del forn com coca

de recapte, coca tradicional, panellets i pa.


El Parc ofereix diferents rutes a peu que permeten gaudir de la natura i la gastronomia de la zona.En aquesta ocasió visitarem Sant Segimon, ubicat a la comarca d’Osona, a 1.230 metres d’altitud. El camí és apte per grans i petits, ja que no requereix un gran esforç físic. S’hi pot accedir des de Viladrau o des de Collfornic. Aquesta última és l’opció més indicada per arribar al Santuari, ja que el camí és de més fàcil accés. Així doncs, aparcarem el cotxe a Collfornic i buscarem les indicacions per iniciar la nostra passejada de poc més d’una hora.

Sant Segimon,gastronomia i natura al cor del MontsenyTE

MPS

D’O

CI

Visitar el Parc Natural del

Montseny, declarat Reserva de la Biosfera de la

UNESCO, i perdre’s els seus paratges

i racons és una alternativa molt

recomanable per a qualsevol època de l’any

FCAC

FC

AC


Més informació:Santuari de Sant Segimonwww.santsegimon.com639 568 [email protected] de Vicwww.planadevic.cat93 885 22 [email protected]

El primer tram de la ruta coincideix amb la GR que porta al cim del Matagalls que, després d’un pendent pronunciat, aban-donarem per girar a l’esquerra i continuar per un camí rural que ja no deixarem fins a arribar a la nostra destinació.Durant el recorregut anirem intercalant zones obertes, que ens mostraran mera-velloses panoràmiques de la comarca i el Parc, amb zones boscoses de fagedes i rouredes que canviaran de color i aspecte en funció de l’època de l’any.Un rètol de fusta amb “La Posada Sant Segimon” ens indicarà que estem arribant a la recta final i ben aviat començarem a albirar el Santuari.Arribats a destí, és l’hora de gaudir de les vistes i fer un beure abans de dinar a La Posada, degustant un bon àpat de mun-tanya amb productes de la Cooperativa Plana de Vic.

Una mica d’història

El Santuari de Sant Segimon es va cons-truir entre 1636 i 1806. Fins a la guerra civil la propietat oferia un servei d’hostatgeria. Durant la guerra, va ser totalment saquejat i, tot que en els anys 50 es va restaurar l’església, el vandalisme posterior va fer que quedés en una situació deplorable. Als anys noranta es va iniciar de nou la

restauració i finalment, aquest any, s’ha obert la nova Posada de Sant Segimon.

Plana de Vic a la Posada

Una extensa història vincula els propieta-ris de La Posada amb la Cooperativa Pla-na de Vic, ja que durant molts anys n’han estat socis. Fruit d’aquesta relació, els excursionistes poden gaudir d’un menú de muntanya amb escudella, amanides d’arròs, fideus de muntanya i l’especialitat de la casa: carn a la brasa amb porc Duroc i vedella femella de Plana de Vic, productes molt vinculats amb la comarca i amb els socis ramaders de la cooperativa.•


“Vaig començar es-tudiant a l’escola de Lleida on ma mare era mestra, després a l’institut i llavors vaig entrar al curs d’Auxiliar d’Inspecció Veterinària. Al cap de pocs mesos ja treballava a l’escorxador de Mollerussa. Allí s’estava molt bé: amb horari, sou i va-cances. Tenia temps per a mi i per ajudar al pare al tros, però necessitava fer alguna cosa més. Ara treballo de sol a sol, però sóc feliç”. Josep Jové (Maials, 1980) és un jove emprenedor que, des de fa set anys, ha modernitzat l’explotació familiar i gaudeix treballant al camp.La seva decisió va coincidir, l’any 2007, amb la primera fase del Segrià Sud i l’arribada del reg a Maials. “A mi sem-pre m’ha agradat molt el tros. El meu pare m’ha fet estimar la terra perquè no era una obligació i quan hi anava, no em feia agafar l’aixa-da: em deixava el tractor!”.“La nostra explotació és olivera, ametllers i granja de porcí. Quan vaig prendre la decisió de venir cap a casa, vam parlar amb el pare i vam transformar les finques. Vam ficar regs i vam fer explanació de les finques, vam ficar les varietats noves d’ametller, vam convertir una finca a superintensiu d’olivera i també vam comprar un tractor i un atomitzador”.D’aquella època, en Josep recorda el primer curs d’emprenedoria en olivicultura que es va fer a les Borges Blanques: “Vaig tenir la sort de poder entrar i fer formació per incorporació. Érem un grup de joves de la zona que compartíem les nostres experiènci-es al mateix temps que apreníem i viatjàvem per conèixer altres realitats. De cada lloc vas agafant una miqueta i t’ho vas aplicant a la teva finca. Gràcies a aquesta for-mació he pogut prendre decisions i equivocar-me menys del que m’hauria equivocat”. Encara el dia d’avui, “som un grup d’amics que continuem vinculats, fent seminaris i algun viatge tècnic”.Des de fa un parell d’anys, les inversions estan comen-çant a donar resultats. Fins que les finques han comen-çat a ser productives, “vaig poder subsistir gràcies al pla de millora i al crèdit de la cooperativa. Encara tinc finques

per modernitzar i aquest any m’he quedat sense subvenció, però em

conformo si n’hi ha per a les noves incorporacions. Tinc

clar que, si s’acaben els ajuts, he de tenir igual-ment les finques renta-bles”.Té 25 hectàrees d’oli-vera i 15 hectàrees d’ametller –“val més poc i ben portat”– que han triplicat la pro-ducció fins als 15.000 quilos d’ametlla i els 75.000 quilos d’oliva.

“Espero fer un altre esglaó i, amb les ma-

teixes hectàrees, arribar als 50.000 quilos d’ametlla

i les 100 tones d’oliva. Tam-bé estic treballant per ampliar

la granja de porcs i passar d’un sistema de cercle tancat propi a la in-

tegració, perquè ara tinc molta més feina”.En Josep és soci de la cooperativa de Maials.

“És una decisió que vaig prendre perquè, quan t’hi po-ses, tu has de saber què plantes però també a qui vens. Jo tenia clar que volia fer de pagès però no de comercial, i vaig pensar que la millor opció era portar el producte a la cooperativa. Som una cooperativa gran amb bons serveis: pèrit, secció de crèdit, botiga d’adobs i submi-

nistraments, sortidor de gasoil... I crec que la cooperativa és justa, perquè fem

molta producció però mantenim la qualitat. Un dels nostres objectius és aconseguir que ens reconeguin la qualitat i la remunerin”.

Reconeix que li agrada “ficar culle-rada” i, per això, des de fa tres anys forma part del con-sell rector de la cooperativa on “he aportat per intentar canviar les coses i millorar. Gràcies a la junta anterior fa molts anys que ens estem movent; ara estem batallant per fer una petita inversió i actualitzar la web i l’e-com-merce. Volem que la gent que no ens coneix tasti el nos-tre oli i als clients que ja tenim, conservar-los i tractar-los el millor possible”.Vital, inquiet i lluitador, en Josep Jové es defineix com “un tío molt positiu” i, sense dubtar-ho, assegura “crec que vaig ben encaminat”.I té un somni. Igual que el seu pare va aconseguir amb ell, li agradaria que el seu fill Quim, de dos mesos, algun dia li digués: “Pare, jo vull ser pagès”.•

El pare m’ha fet

estimarla terra

JOSEP JOVÉ Cooperativa Camp Foment Maialenc

GENT&TERRITORI

“Fins que les finques van començar a ser productives, vaig poder subsistir gràcies al pla de millora i al crèdit de la cooperativa”

agroactivitat 80 (desembre 2015)

Documents