agroactivitat 68 (juny 2013)

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AGRO68

J U N Y [ 2 0 1 3 ]

AC

TIV

ITA

T

Casa de l’Agricultura

L’Assemblea General pren, enguany, un caire especial. Celebrarem el 30è aniversari de la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya, l’orga-nització que ens aplega, que ens re-presenta i que treballa per la defensa dels nostres interessos. L’entitat, tam-bé, que presta a les nostres empreses els serveis, la formació i l’assesso-rament necessaris per millorar-ne la seva competitivitat.En aquest sentit, durant el primer se-mestre de l’any, hem presentat l’orga-nització als nous membres del Govern i als grups parlamentaris. També hem incidit amb les diferents forces po-lítiques catalanes per millorar el po-sicionament del sector, i hem seguit batallant per les seccions de crèdit i perquè les nostres cooperatives pu-guin desenvolupar la seva activitat amb els instruments necessaris.Aquesta intensa activitat és un re-flex d’aquests 30 anys plens d’il-lusions, d’esforç, de molta feina i moments memorables que hem compartit conjuntament. La nostra voluntat és convertir aquest aniversa-ri en una fita, en un punt d’inflexió, i per aquest motiu, aprofitarem també l’Assemblea per avançar-vos alguns

dels nostres projectes més ambicio-sos, que se sumaran a aquestes ac-tuacions que ja venim desenvolupant habitualment.Fer sentir la nostra veu més fort amb l’objectiu de ser més influents és una de les prioritats per garantir la viabi-litat del sector. Per això, estem tre-ballant en un projecte de comunica-ció global, que inclou totes les eines que el progrés posa al nostre abast i que van des de la revista, que a partir d’ara podreu també consultar per In-ternet, fins a la renovació de la pàgina web. Per millorar l’atenció a les coopera-tives federades, també tenim previst crear una potent àrea privada que in-corporarà les últimes novetats, la nos-tra activitat, l’agenda d’actes i tota la informació que considerem que pot ser del vostre interès. I, més enda-vant, estudiarem la implementació d’una web aparador dels productes cooperatius, una de les demandes més compartides per tots vosaltres. Com a col·lectiu de productors i ela-boradors d’aliments, també estem intentant l’articulació d’una xarxa d’agrobotigues cooperatives. Hem dissenyat un segell específic d’agro-

botiga que us proposem que incor-poreu en els vostres punts de venda perquè aquesta és la marca que ens identificarà com a grup i que ressal-tarà la nostra identitat, els valors co-operatius, la qualitat, l’arrelament al territori. Es tracta de complementar la vostra imatge i multiplicar l’impacte sobre els consumidors a partir d’un missatge conjunt.Finalment, hem cregut oportú culmi-nar el procés amb una renovació de la nostra imatge com a entitat fent-la més moderna, més pròxima a la coo-peració, al conjunt, i vinculada amb la nostra flexibilitat i la nostra capacitat d’adaptació i d’obertura al món.Us avanço aquests projectes perquè els estem preparant amb convenci-ment i perquè penso que el nostre objectiu és prou clar: donar-vos, a aquells que constituïu la nostra raó de ser, encara més valor i més eines. Perquè ara és el moment del coopera-tivisme de soca i arrel.•

JOSEP PERE COLAT I CLUAPresident

AGROACTIVITAT JUNY 2013 SUMARI/3

DOSSIER

4 La Casa de l’Agricultura

FEDERACIÓ

7 Activitat política: La Federació presenta propostes de resolució al Parlament

SECTORS

9 Els nostres caps de branca: Ramon Armengol, ramaderia i llet

10 Eleccions al Consell Regulador del Cava

Canvis en les instal·lacions de carburants

11 Opinió de Josep Erra: Compra responsable, aposta de futur

12 Danys causats per la fauna salvatge

EMPRESA

14 Les cooperatives opinen: Fruits de Ponent fa formació bonificada sobre xarxes socials

15 Opinió de Xavier Pié: Final tempestuós per al PDR

16 Distintiu per a les agrobotigues cooperatives

Projecte R+D+I a Unió Corporació Alimentària

SUMARI

La soca i l’arrel EDITORIAL Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya

17 Assemblea General de Seccions de Crèdit

21 La veu de l’expert, amb Jordi Giné, especialista en plagues i malalties

22 Un món per descobrir: Cooperativisme català, de la mà de Joan Segura

COOPERATIVES

23 Tasta Coop: “Mestral” de la Cooperativa Agrícola de Cambrils

24 Reportatge: 125è aniversari de la Cooperativa Agrícola de Valls

26 Premis per a l’oli i el vi cooperatius

27 Campanya impliCA’T al Fòrum Gastronòmic de Girona

Fira de les Cooperatives Agràries del Priorat

28 Cooperativa emprenedora: ActelGrup

Riudecanyes inaugura el molí d’oli

29 La Finestra: Entrevista a algunes de les coautores del llibre “La bona cuina d’Alcarràs”

30 Temps d’oci: Empordàlia, propostes per a l’estiu


4/DOSSIER AGROACTIVITAT JUNY 2013

Ubicat al barri de la Marina del Prat Vermell de Barce-lona, l’edifici alçat en el número 33 del carrer d’Ulldecona ha esdevingut, des de fa uns mesos, la Casa de l’Agri-cultura. S’anomena així perquè acull les diferents orga-nitzacions agràries de Catalunya i va ser inaugurada, el passat 18 d’abril, pel president de la Generalitat, Artur Mas, i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. El sector també va comptar amb la presència del conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, a més de nombroses autoritats i una nodrida representació del cooperativisme agrari català.La Fundació de la Pagesia de Catalunya, que gestiona la Casa de l’Agricultura, està constituïda per quatre mem-bres d’Unió de Pagesos de Catalunya (UP); tres membres de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC); dos membres de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), un membre de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA), dos representants del Depar-tament d’Agricultura i un, de l’Ajuntament de Barcelona.Durant la inauguració de la Casa de l’Agricultura es va fer la descoberta de la placa commemorativa de la inaugura-ció i un recorregut per l’edifici. Com a cloenda de l’acte es va servir un vi d’honor per a tots els assistents.

Edifici amb història

La Casa de l’Agricultura, espai per desenvolupar les fun-cions i serveis de les diferents organitzacions agràries de

Catalunya, és fruit del retorn de part del patrimoni sindical agrari confiscat pel franquisme. L’any 1994, el Departament d’Agricultura de la Generalitat va iniciar la liquidació de les cambres locals agràries ator-gant patrimonis dels sindicats agrícoles locals que perta-nyien a la pagesia als ajuntaments, cooperatives, funda-cions, societats agràries de transformació i associacions.El Parlament de Catalunya va aprovar, en un debat mono-gràfic sobre el sector agrari fet el 12 de març del 1998, la creació d’un fons comú per destinar aquests patrimonis sindicals.L’any 2000 es va arribar a un acord per constituir la Fun-dació de la Pagesia de Catalunya, integrada per tots els agents socials agraris. L’objectiu, gestionar el fons comú i construir l’edifici de la Casa de l’Agricultura. El 28 de juliol del 2003, el president de la Fundació Page-sia de Catalunya, Joan Caball; el conseller d’Agricultura, Josep Grau, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, van sig-nar el conveni de cessió dels terrenys municipals per a la ubicació de la Casa de l’Agricultura a la Zona Franca de Barcelona.La primera pedra de l’edifici es va posar el 28 de maig del 2010, i al maig del 2012, hi van començar a arribar les diferents organitzacions. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, ubicada a la 3a planta de l’edifici, va fer el trasllat des de les oficines del carrer València a la Casa de l’Agricultura el 21 de juny de 2012.•

La nova seu de les cooperatives

AGROACTIVITAT JUNY 2013 DOSSIER/5

Servei gratuït de cessió de sales

Les noves oficines de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya estan ubicades en un edifici de nova construcció, modern, amb mol-ta lluminositat i espais adequats per fer reunions, tant trobades en petit comitè com actes institucionals o demostracions de producte.Per aquest motiu, la Federació ofe-reix la possibilitat de disposar de les sales de reunions gratuïtament a les cooperatives sòcies sempre

que s’ajustin a les seves necessi-tats. Tot l’edifici té serveis i accés adaptat per a persones amb mobi-litat reduïda.La sala d’actes té capacitat per a 60 persones en auditori i possibilitat de projeccions en pantalla portàtil. Té una tarima de presidència i es poden moure les taules i cadires per actes en diferent format.La sala de reunions té cabuda per a 15 persones, projector i pantalla.•

La Casa de l’Agricultura és a Barcelona, al carrer d’Ulldecona, 33. Es troba a 15 minuts de l’Aeroport de Barcelona i a 20 minuts de la Plaça d’Espanya.Amb transport públic, s´hi pot arribar des de Sants Estació (autobús 109) i des de la Plaça d’Espanya (autobusos 9, 23, 37 i 109), entre altres possibilitats.

Amb cotxe, tant des de Girona com des de Tar-ragona i Lleida, cal prendre la sortida 14 (direcció Zona Franca / Port / Passeig de la Zona Franca / Fira).

Coordenades GPS: 41º21’05”N, 02º08’31”E.•

Com arribar-hi

Cooperativistes assistents a l’acte d’inauguració. FCAC

6/DOSSIER AGROACTIVITAT JUNY 2013

Aquesta és la nostra casa pairalJOSEP PERE COLATPRESIDENT FCAC

La inauguració de la Casa de l’Agricul-tura no hauria estat possible sense la participació i interès dels companys i organitzacions que van iniciar i pro-moure aquest projecte i els actors que posteriorment van treballar en tot el procés fins a fer-lo possible. A tots ells, els hi vull mostrar el meu agraï-ment perquè sense la seva implicació segurament no hauria arribat a conso-lidar-se. Vull destacar també la importància i significació que va tenir l’assistència d’una àmplia representació de les co-operatives agràries procedents de mu-nicipis d’arreu de Catalunya, que van fer l’esforç d’acompanyar-nos. També el meu agraïment a tots vosaltres per-què la Casa de l’Agricultura és la seu de les oficines de la Federació de Co-operatives Agràries de Catalunya però, sobretot, és casa vostra.

Considero que és molt important el què implica aquesta casa que ens acull. A la Casa de l’Agricultura estem presents les organitzacions professio-

nals agràries del sector i la federació de cooperatives. Més enllà de la repre-sentació específica que tenim, és im-portant el simbolisme de compartir un mateix espai els qui treballem per a un mateix sector. Un sector que, ara més que mai, ens demana que estem al seu costat per donar resposta als seus pro-blemes més enllà de les nostres dife-rències.I potser aquest és un bon moment per reflexionar. La rellevància de l’acte amb la presència de nombroses autoritats és un indicador de com ens veuen i va-loren fora del nostre àmbit, i és que el sector agrari i agroalimentari d’aquest país és estratègic. De nosaltres es nodreixen activitats econòmiques en auge: l’alta gastronomia reconeix la importància i la qualitat exquisida dels nostres productes, la dieta mediterrà-nia no té sentit sense els nostres ali-ments, el turisme rural, l’enoturisme… són alguns exemples de com les últi-mes tendències i els nous filons d’ocu-pació tenen la seva base en la produc-ció d’aliments i en el món rural.Des de la Federació defensem amb or-gull el nostre treball, el cooperativisme agrari forma part de la història d’aquest país, ara hem de contribuir a què tam-bé en sigui el futur.•

“Les últimes tendències i els nous filons d’ocupació tenen la seva base en la

producció d’aliments i en el món rural”

El president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas; el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí; i l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, van visitar la nova seu de la Federació. FCAC

AGROACTIVITAT JUNY 2013 FCAC/7

La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha presentat tres propostes de resolució als grups polítics al Parlament de Catalunya amb l’objectiu d’establir les prioritats, en clau pressu-postària, de l’acció de Govern per al sec-tor agroalimentari. Aquesta iniciativa ha sorgit arran de les reunions que la Federa-ció ha mantingut amb diferents grups amb representació parlamentària.Per al president de la FCAC, Josep Pere Colat, “en les reunions amb els responsa-bles d’agricultura dels grups parlamenta-ris, els nostres plantejaments han tingut una bona acollida i esperem que això es pugui traduir en el seu compromís per tra-mitar-les a la Comissió d’Agricultura i do-nar-hi suport”.Les propostes presentades a la Comissió d’Agricultura del Parlament se centren a potenciar aspectes clau per al sector com és el Pla de modernització de cooperati-ves. La Federació defensa que la concen-tració i modernització incentiven el des-envolupament del sector agroalimentari, i que és precís que es mantingui el suport a la creació d’estructures ben dimensio-nades tant a nivell econòmic com social.

En aquest sentit, sol·licita que, en com-pliment de la Resolució 671/VIII del Par-lament de Catalunya sobre el món agrari, es facin els passos necessaris perquè, al 2013, s’estableixi una nova convocatòria d’ajut, amb caràcter plurianual d’un mínim de tres anys, per fomentar la modernitza-ció.També es considera imprescindible que el Departament d’Agricultura mantingui l’ajut específic a la fruita seca, ja que la su-pressió d’aquesta ajuda podria comportar l’abandonament d’una part important de les 65.000 hectàrees que ocupa aquest conreu a Catalunya i que té un paper des-tacat en la preservació del medi ambient en terrenys a on, sovint, no hi ha cap alter-nativa de cultiu. Així mateix, se sol·licita el pagament del deute pendent amb el sec-tor de la convocatòria 2012.Per a la Federació, també esdevenen líni-es estratègiques a vetllar des del Govern el foment de les assegurances agràries, el suport a la millora de la transformació i la comercialització dels productes agraris, el finançament de projectes d’investigació i la promoció dels productes alimentaris de qualitat.•

Propostes de resolució al Parlament de Catalunya

El Pla de concentració, els ajuts a la fruita seca i les assegurances agràries han de ser

aspectes clau de l’acció de Govern

ACTIVITAT[POLÍTICA]FEDERACIÓ

El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, s’ha compromès a impulsar un nou debat monogràfic sobre el sector agroalimentari català en el Parlament, com el que es va fer a l’abril de 2010. L’ob-jectiu del debat seria potenciar el sector i revisar els acords que aleshores es van prendre per tal d’adaptar-los a les circumstàncies actuals. Tornar a celebrar un debat monogràfic sobre el sector agroali-mentari és necessari per potenciar la seva visualització envers el conjunt de la societat, com una forma de fer una revisió d’aquells elements no resolts i per actualitzar-los davant l’actual escenari pressupostari.•

Impuls a un nou debat

els nostres caps de branca

Contacta amb el teu cap de branca! [email protected]

Com és el cooperativisme ramader?He crescut dins la meva cooperativa i també he vist com la cooperativa es feia gran. Com a balanç, puc dir que la cooperativa ha donat sempre resposta a les necessitats dels socis.A Catalunya, la concentració de les cooperatives ramaderes és prou alta, especi-alment si ens comparem amb altres sectors productius. Però si mirem els grans grups cooperatius europeus, ens adonem que encara tenim un llarg camí per re-córrer.

Les cooperatives ramaderes estan perdent competitivitat?El model dominant en el conjunt de l’Estat espanyol són els grups integradors, mentre que Europa aposta per un sistema diferent, basat en grans cooperatives molt ben organitzades i que engloben totes les fases de producció.Catalunya és la comunitat líder en porcí i tenim un sistema mixt perquè, encara que hi ha una forta presència d’integradors, les cooperatives també juguem un paper important. La cooperativa té l’avantatge que dóna resposta integral a un professi-onal del camp que vol ser propietari i prendre les decisions del seu propi negoci.

Com es pot guanyar eficàcia?Des de la Federació intentem informar, afavorir les dinàmiques de cooperació i, en definitiva, vehicular millores que ens permetin ser més competitius.També estem treballant en un estudi de benchmarquing que té l’objectiu de posar damunt la taula un intercanvi de dades per analitzar l’eficàcia dels processos. Una vegada tinguem la informació, es tractaria que cadascú pugui aplicar millores a casa seva i també valorar la necessitat d’abordar processos en conjunt.

Hi ha algun projecte en què el sector pugui cooperar?Precisament, hem detectat que un dels grans handicaps de la producció es dóna en sanitat i ens hem adonat que una actuació conjunta dels diferents agents que treballem en un territori ens permetria emprendre tasques que difícilment podríem assumir a nivell individual. Per exemple i amb l’objectiu d’augmentar la competitivitat, estem treballant per planificar estratègies que millorin l’estatus sanitari d’una zona tractant patologies en les quals l’Administració no té l’obligació d’actuar.

Quines són les principals demandes a l’Administració?És prioritari que s’impulsin les inversions als ramaders i les seves cooperatives i, en concret, cal vetllar perquè no desaparegui el suport a l’assegurança per a la recollida de cadàvers, ja que és molt important per al sector. També cal que se simplifiquin els tràmits administratius perquè sovint continuen sent farragosos i, sobretot, que quan s’aprovi una nova normativa es tingui en compte el cost que tindrà per al sector.

Quant al sector lleter, el Ministeri ha promogut un conveni entre productors, indústria i distribució per millorar la cadena de valor. Com ho valoreu?Qualsevol instrument que ajudi a millorar l’escàs poder de negociació que tenim davant de la indústria és positiu. Ara bé, cal que l’Administració, com a impulsora de la iniciativa, actuï com a veritable àrbitre per buscar l’equilibri.

Com veus el futur?Són moments complicats. Som un sector que hem aguantat molt i, de moment, el clúster català que formem productors, cooperatives i escorxadors és potent. Ara bé, des què el món s’ha fet gran, estem obligats a ser cada dia més competitius.•

“A Catalunya som líders en porcí”

Soci de la cooperativa Camp d’Ivars d’Urgell des de fa 35 anys, Ra-mon Armengol és el cap de branca de ramaderia i llet de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. També és president del Con-sell Sectorial de Porcí de Cooperatives Agro-Alimentàries d’Espa-nya i representant del sector a Brussel·les. Aquesta trajectòria junt amb la participació en les comunitats de re-gants i els sindicats pa-gesos li confereixen un coneixement del sector agrari i ramader des de diferents vessants.

AGROACTIVITAT JUNY 2013 SECTORS/9

RAMON ARMENGOLRAMADERIA I LLET

10/SECTORS AGROACTIVITAT JUNY 2013

El Govern central està treballant en una normativa que modificaria els re-quisits tècnics que han de complir les instal·lacions de gasoil i que, segons alerta la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), podria comportar un sobrecost per a les co-operatives, que es veurien obligades a realitzar importants inversions.La normativa que treballa el Govern central obligaria a què, en cas d’instal-

lacions enterrades que tinguin un vo-lum de vendes anual superior als 3 milions de litres, es converteixin els tancs de paret simple en tancs de paret doble i que s’instal·lin sistemes de detecció de fugues. Si les instal-lacions enterrades disposen de tubs d’extracció del producte en aspiració, es determinaria un període de tres anys per instal·lar vàlvules de retenció antiretorn a l’entrada del sortidor. Fi-

nalment, en el cas d’instal·lacions en règim desatès, caldria complir amb uns nous requisits que podrien supo-sar una elevada inversió econòmica.La FCAC considera que la proposta que s’està treballant no s’adapta a la realitat del medi rural i, per aquest motiu, ja ha demanat que totes les noves obligacions no s’apliquin a les instal·lacions petites, amb un volum anual de menys de 3 milions de litres.•

Sobrecost per a les benzineres

Les cooperatives vitivinícoles de la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Catalunya han presentat dues candidatures a les elec-cions del Consell Regulador del Cava. Les candidatures s’havien acordat prèviament en una reunió de la branca del vi de la Fe-deració, entitat que ha estat treballant per garantir la representativitat del sector en aquest organisme.En la reunió celebrada a Vila-rodona, les co-operatives van decidir, per unanimitat, pre-sentar una candidatura integrada per dos titulars i dos suplents al cens de viticultors adscrits a cooperatives (cens A) del procés electoral del Consell Regulador del Cava.

Pel que fa a la candidatura del cens d’ela-boradors i emmagatzemadors de vi base (cens C), s’ha consensuat la presentació d’una candidatura conjunta de les coope-ratives amb l’Associació Vinícola Catalana, per tal de mostrar el màxim d’unitat entre els elaboradors.El responsable de vi de la FCAC, Lluís Gro-gués, aplaudeix “la unanimitat del sector productor a l’hora de presentar les candi-datures, així com la capacitat de buscar el consens de les organitzacions representati-ves dels viticultors”.•

Candidatura cooperativa

ELECCIONS AL CONSELL REGULADOR DEL CAVA

Lluís Grogués, aplaudeix “la unanimitat del sector

productor a l’hora de presentar les candidatures”

TAMARA KULIKOVA

JOSEP ERRACAP DE BRANCA DE PINSOS FCAC

AGROACTIVITAT JUNY 2013 SECTORS/11

Compra responsable,aposta de futur

Arran de notícies publicades sobre el frau en l’etiquetatge d’aliments, s’ha propagat un cert sentiment de desconfiança entre els consu-midors en relació amb què mengem. Tot i que sense intenció de justificar un fet certament sancionable i més enllà d’una primera reac-ció de suspicàcia, com a consumidors estem obligats a reflexionar sobre les conseqüèn-cies que comporta la legítima recerca de la relació qualitat / preu més baix.L’auge del low cost alimentari compromet el creixement del sector, ja que no sempre pro-ductors i fabricants perceben una justa com-pensació per la seva tasca, una retribució que els permeti reinvertir en la millora contínua dels seus productes.

Per als que treballem en el sector carni, no-tícies com el frau d’etiquetatge no deixen de sorprendre’ns i ens preguntem com és pos-sible que això passi, estant tan estretament controlats a tots els nivells. És suficient donar una ullada als informes de l’Agència Catala-na de Seguretat Alimentària per comprovar com, en el pla de vigilància de residus de me-dicaments veterinaris i altres substàncies, el percentatge de no conformitats, al 2011, és inferior al 0,1% i demostra que gaudim d’uns nivells de seguretat alimentària mai vistos.Llavors, on és el problema? Segurament en la competència de preus a la baixa que obliga, als fabricants, a utilitzar matèries primeres de menor preu de múltiples orígens, que, afor-tunadament i tal com ha succeït, es poden identificar gràcies als sistemes de traçabilitat.

Crear o destruir valor

En la mesura que les nostres produccions no trobin un preu adequat en el mercat, es posa en perill la creació de valor i un indesitjat efecte econòmic. A tall d’exemple, un estudi de 2010 de l’Esade Brand Institute evidenci-ava com les marques líders van generar més d’un milió de llocs de treball en el nostre país, mentre que el conjunt de les marques de dis-tribuïdor amb prou feines van crear 270.000 llocs i els salaris mitjans eren un 20% inferi-ors. Dades com aquesta demostren que, amb la simple acció de comprar, podem salvar ocupació o destruir-la.En aquest sentit, cal destacar la posició que ocupen les cooperatives com una alternativa a les actuals guerres de preus que s’imposen des de la distribució. Aquest model empresa-rial, a part d’aliments de qualitat, disposa de les eines necessàries per garantir l’origen del producte. I així ho avala el creixent moviment social que opta per l’adquisició de productes cooperatius, per la identificació dels seus va-lors de compromís amb el soci i el territori, i per la capacitat per subministrar productes fora de tota sospita.•

Per als que treballem en el sector carni, notícies com el frau d’etiquetatge no deixen de sorprendre’ns i ens preguntem com és possible que això passi, estant tan estretament controlats a tots els nivells... Llavors, on és el problema? Segurament en la competència de preus a la baixa”

El frau en l’etiquetatge d’aliments, s’ha propagat un cert sentiment de desconfiança entre els consumidors.

12/SECTORS AGROACTIVITAT JUNY 2013

La Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya ha denunciat que la fauna salvatge del territori provo-ca importants pèrdues econòmiques pels danys que causa en els conreus. Les demandes de la Federació s’han produït arran de la modificació dels annexos del Decret 176/2007, que regula la compensació de danys i perjudicis causats en l’agricultura i la ramaderia per espècies animals protegides de la fauna salvatge au-tòctona, i en el qual no estan inclosos determinats tipus de fauna salvatge que són molt agressius, com el co-nill i l’abellerol. A més, també caldria una millora de la regulació de deter-minades espècies que sí que hi estan

incloses, com és el cas de la polla blava.En concret, els conills estan provo-cant importants danys a conreus com les hortalisses, els cereals i la vinya. L’Administració és coneixedora d’aquesta problemàtica, que s’arros-sega des de l’any 2009 arran de l’en-trada d’una colònia amb una elevada capacitat repobladora procedent del sud de la Península Ibèrica, però en-cara no s’han trobat solucions efica-ces per a les pèrdues que els conills provoquen als agricultors.Una espècie que sí que està protegida però que causa molts danys és l’abe-llerol, que provoca grans pèrdues en l’apicultura i de retruc a l’agricultura,

pel seu efecte depredador i dissuasiu en els eixams. La Federació reclama que les compensacions pels danys que causa l’abellerol s’incloguin en el Decret que s’està modificant, atès que de moment no s’ha publicat l’or-dre d’ajuts específics amb que comp-taven els apicultors cada any. Finalment i pel que fa a la polla bla-va –que sega les plantes d’arròs–, la Federació reclama que s’estableixi un sistema de valoració de danys que es controli de forma contínua, des de la sembra fins a la recol·lecció, per tal d’anar avaluant els perjudicis en el rendiment i la qualitat del producte de cara a la seva comercialització.•

Danys de la fauna salvatge

La Federació demana una compensació eficaç dels danys que el conill, l’abellerol i la polla blava causen en els conreus

14/EMPRESA AGROACTIVITAT JUNY 2013

CO[OP]INIÓ JORDI DOLCET I LAURA ORTIZ [FRUITS DE PONENT]

Fruits de Ponent és una cooperativa fructícola molt compromesa i activa en la formació dels seus treba-lladors. Una de les últimes activitats organitzades per als quadres de comandament és la formació sobre noves eines de comunicació, que la cooperativa ha finançat amb el crèdit de formació bonificada. El di-rector general de Fruits de Ponent, Jordi Dolcet, i la directora de Recursos Humans, Laura Ortiz, comen-ten l’experiència.

Com va sorgir la necessitat de fer formació sobre xar-xes socials i noves eines de comunicació? Jordi Dolcet: Ens vam adonar que, quan parlàvem de les comunicacions, cadascú de nosaltres feia la valoració de les eines que utilitzava individualment (telèfon mòbil, ordi-nador, tablets i les aplicacions de facebook, dropbox o twi-ter, entre moltes altres) i que, per a cadascú, el seu sistema de comunicació era el millor. Arran d’això, vam valorar la necessitat de conèixer les possibilitats de la comunicació bidereccional aplicades al nostre entorn professional.

Quina valoració en feu, de la formació rebuda? Jordi Dolcet: La Federació ens va ajudar a dissenyar una formació específica i, encara més, ens va facilitar poder fer aquesta formació necessària amb un cost mínim, en gestionar-nos el crèdit bonificat. Arran d’aquesta forma-ció, ens vam adonar que les eines habituals que ja fèiem servir t’ofereixen moltes més possibilitats quan pots co-nèixer-les a fons. Així mateix, vam veure la importància que determinades eines tenen per al desenvolupament de la nostra feina.

Heu començat a aplicar alguna eina?Jordi Dolcet: La primera àrea que ha començat a aplicar les noves eines de comunicació ha estat l’Agrobotiga d’Alcarràs,

tant en la botiga física com en la www.agrobotigaonline.com, ja que faciliten una atenció al client molt més fluïda en novetats, ofertes, etc. En les altres àrees de la coopera-tiva, no tenim cap dubte que també ho anirem implantant.

Com heu finançat l’activitat formativa?Laura Ortiz: El cost de l’activitat formativa l’hem subven-cionat amb el crèdit de què disposem totes les empreses cooperatives. La Federació ens n’ha portat la gestió.

Ens podríeu valorar aquest servei? Laura Ortiz: Molt positiu, ja que la Federació ens ha pro-porcionat tota la informació i, a més, ens ha resolt els dub-tes que ens sorgien. Per a nosaltres, com a cooperativa federada, és un valor afegit perquè rebem formació de qualitat amb un cost mínim –factor que considerem clau– i també per la implicació i la bona feina que ens aporta l’organització a la qual pertanyem.•

“Hem finançat una formaciónecessària amb el crèdit bonificat”

SERVEI FCACFORMACIÓ BONIFICADA

Vinculat al disseny de formació específica per a treballadors de cooperatives, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya presta un servei de gestió de la formació a tra-vés del sistema de bonificació a la Seguretat Social. Aquest servei inclou el càlcul del crèdit i de l’import, la gestió de documentació i la justificació de costos, a més de les trami-tacions pertinents a la Fundació Tripartita. També ofereix el seguiment i control del crèdit de què disposen les coope-ratives per executar formació mitjançant aquest sistema.•

FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANSViolant Fortuny I Sílvia Ferrer932 292 018 I [email protected]

FRUITS DE PONENT

FCAC

AGROACTIVITAT JUNY 2013 EMPRESA/15

Final tempestuós per al PDR

Estem vivint el final del Programa de Desen-volupament Rural (PDR) 2007-2013 amb un cert neguit. Les dificultats financeres de la Generalitat de Catalunya s’han traduït en els últims temps en una reducció sensible dels fons per al PDR i a la pràctica, suposen que el sector agroalimentari disposarà de menys re-cursos per dur a terme diferents mesures. No s’ha perdut ni euro de Brussel·les però sí que hi haurà una retallada de 83 milions d’euros en relació amb la programació inicial, que xi-frava la despesa pública total en més de 1.016 milions d’euros.Si tenim en compte que aquesta disminució, superior al 8%, es distribuirà sobretot sobre al final del període d’execució, podem entendre perquè enguany serà un dels anys complicats per a les diferents línies d’ajut del PDR. I per descomptat que també aniran mal dades per al 2014.

Els ajuts de modernització de les explotaci-ons, el que tots coneixem com a Plans de Mi-llora, són una eina fonamental per a reforçar

la competitivitat dels productors. Una eina que, sincronitzada amb l’interès general de la cooperativa, pot ajudar-nos a fer molta feina per al nostre futur. El primer neguit ens l’ha donat la convocatòria d’enguany del Contracte Global d’Explotació en especial pel que fa a aquests ajuts de mo-dernització. Ha sofert canvis durant el procés de tramitació, diverses limitacions quant a les mesures subvencionables i una gran rumo-rologia sobre el pressupost disponible… tot plegat, unit a la incertesa que implicava que les resolucions de 2012 encara no haguessin arribat als seus destinataris.Podem entendre el perquè d’aquesta con-juntura però no les conseqüències negatives que suposa, a nivell pràctic, per a moltes de les nostres explotacions. Segurament es par-teix d’una programació inicial del PDR que infravalorava l’interès i les prioritats necessà-ries de determinades mesures. Perquè no és lògic que algunes sobrepassin amb escreix el 100% d’execució i d’altres no arribin ni al 25%.Ens preocupa enguany i l’any que ve, perquè seria trist que Brussel·les permetés un any de pròrroga de les mesures actuals i després no tinguéssim diners per convocar cap mesura.I ja hem de començar a pensar com constru-ïm el nou PDR. Perquè el futur ha de ser cla-rament diferent. Tindrem moltes oportunitats per anar desgranant el nostre plantejament. Però el que està clar és que hem de buscar en el conjunt i, en les mesures Leader en par-ticular, eficàcia en la gestió del diner públic, reducció de la burocràcia i foment de la pro-ductivitat. Si no, no anirem bé.•

Les dificultats financeres de la Generalitat de Catalunya s’han traduït en una reducció sensible dels fons per al PDR i a la pràctica, suposen que el sector agroalimentari disposarà de menys recursos per dur a terme diferents mesures”

Els Plans de Millora es veuen afectats per la reducció del PDR.

XAVIER PIÉRESPONSABLE DE DESENVOLUPAMENT RURAL FCAC


Amb l’objectiu de potenciar la identitat de les agroboti-gues, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya ha creat un segell específic. Es tracta del distintiu “Agrobotiga Cooperativa”, que pretén crear un sentiment de xarxa i reforçar els valors cooperatius, de qualitat i proximitat vinculats amb aquests punts de venda.El distintiu creat per la Federació és complementari a la imatge de cada agrobotiga i ha de permetre multiplicar l’impacte sobre els consumidors a partir d’un missatge conjunt. En el futur, també facilitarà que es puguin disse-nyar campanyes i accions de més impacte.El distintiu està pensat per a les agrobotigues que venen majoritàriament producte propi i d’altres cooperatives, així com productes artesans de la zona. També el po-dran utilitzar punts de venda que, encara que tinguin un altre perfil, volen identificar un espai delimitat on es po-den adquirir aquests productes diferenciats.A nivell de disseny, el distintiu trenca, de forma intenci-onada, amb el què s’espera en la identificació d’un punt de venda de cooperativa i cerca la notorietat.De forma complementària, la Federació ha arribat a un acord amb el Departament d’Agricultura per fer compa-tibles els distintius d’Agrobotiga Cooperativa i de Venda de Proximitat.La Federació desenvolupa aquesta iniciativa amb el su-port d’ACC1Ó.•

Distintiu per a les agrobotigues cooperatives

FCAC DESENVOLUPAMENT RURALMarc Riera I 932 292 018 I [email protected]

La cooperativa Unió Corporació Alimentària ha es-tat treballant en un projecte de recerca amb la finali-tat de reduir els seus residus a la mínima expressió, i no només això sinó que també busca aconseguir que els subproductes representin un valor positiu per a la cooperativa en comptes d’un problema.El projecte Fiberox, finançat en part pel CDTI (Cen-tre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial), es va engegar per crear un nou producte alimentari amb propietats funcionals a partir de la pell d’al-guns fruits secs, com l’avellana i l’ametlla. L’objectiu d’Unió és l’obtenció d’un ingredient alimentari ric en fibra i altres compostos bioactius. Aquesta innova-ció permetria a la cooperativa afegir valor a un pro-ducte important, com són els repelats i els torrats,

al temps que l’empresa s’introduiria en el sector de fabricació i comercialització de productes saluda-bles.En una fase més avançada del projecte, s’ha realit-zat l’aplicació del producte obtingut com a ingredi-ent alimentari en diferents matrius alimentàries de panificació, pastisseria, galetes, aperitius, pasta alimentària, cereals d’esmorzar o alimentació per mascotes. Així com l’avaluació de determinades mi-llores que contribueixin a l’augment de vida útil del producte.A més, la recerca s’ha concretat en la presentació i concessió de la patent espanyola relativa a la “Fibra antioxidant i procediment per a la seva obtenció” (ES 2.366.221).•

Unió aprofita la pell de la fruita seca

INNOVACIÓ COOPERATIVA


Més de 130 representants de 64 cooperatives han partici-pat a la XXIV Assemblea General de Seccions de Crèdit. La reunió anual s’ha fet, en aquesta ocasió, a la seu de la cooperativa agrícola de Valls, que enguany celebra el 125è aniversari.El president de les seccions de crèdit de Catalunya, Lluís Roig, va anunciar que, tot i la crisi financera espanyola, els dipòsits de les seccions de crèdit estan creixent i, a final de 2012, ja se situaven en uns 625 milions d’euros.També en el marc de l’Assemblea, es va informar que ha començat la implementació de la plataforma informàtica ASC CoopCrèdit a les primeres cooperatives amb secció de crèdit del total de 27 que s’han compromès amb el projecte.Quant a la proposta de modificació del Decret que regula les seccions de crèdit, es va informar que tant la Federa-ció de Cooperatives Agràries de Catalunya com l’Associa-

ció de Seccions de Crèdit estan d’acord amb bona part de l’articulat que proposa l’Administració, però que no poden acceptar que es limiti el sector mitjançant una ponderació dels actius de la secció de crèdit sobre el total dels actius de la cooperativa perquè s’entén que aquest criteri “no aporta res de nou” a la regulació que ja està contemplada en el Decret.En el marc de l’Assemblea de seccions de crèdit, també es van comentar altres projectes en marxa com la col-locació de recursos de les seccions de crèdit mitjançant l’emissió de pagarés de l’Institut Català de Finances, i es van portar a elecció la meitat dels membres de consell rector de l’ASC i un interventor de comptes de la mateixa cooperativa de segon grau.•

Assemblea General de Seccions de Crèdit

Les seccions de crédit creixen en volum de dipòsits, mentre es posa en marxa la plataforma informàtica ASC CoopCrèdit

FCAC

FCAC SECCIONS DE CRÈDITÀngel Balagué I Josep Parcerisa I 932 292 024


La situació econòmica actual obliga a tenir un con-trol cada vegada més estricte i real dels costos de producció. Una explotació agrícola o ramadera és un negoci i, en conseqüència, ha de ser rendible. Per saber si s’ha percebut la compensació adequada a la qualitat i el preu del producte, és imprescindible saber quant ha costat produir-lo. Però, per a la majoria de productors, no és fàcil dur una gestió acurada de les explotacions a nivell econòmic tenint en compte els ingressos, les des-peses fixes, les despeses variables i les amortitzacions, entre altres paràmetres.La gestió analítica de les explotacions permet calcular els marges bruts de les activitats productives i dur una gestió correcta dels estocs. D’aquesta manera, és pos-sible conèixer la realitat de cada explotació, detectar els punts forts i els punts febles i planificar actuacions per millorar-ne el funcionament.•

Gestió analítica de les explotacionsSabem quant ens costa produir i si la nostra explotació és rendible?

SERVEI FCACLes cooperatives que formen part del Grup d’As-sessorament de la Federació tenen contractats tècnics experts que poden oferir suport adequat a les necessitats de les explotacions dels socis. A més, des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’està treballant per oferir a aquests tècnics les eines necessàries a fi de facilitar la ges-tió de les explotacions dels socis productors.•

La pensió de jubilació i el treball al camp són compatibles

És una pràctica habitual en el sector agrari que els treba-lladors per compte propi mantinguin un marge d’activitat agrària de caràcter residual quan comencen a percebre la pensió de jubilació.Aquesta situació ha provocat dubtes sobre si aquesta ac-tivitat i la jubilació són compatibles quan es tracta de tre-balladors agraris per compte propi que hagin accedit a la pensió a partir del dia 1 de gener de 2008. La Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social ha resolt que “la percepció de la pensió de jubilació és com-patible amb la titularitat del negoci i el desenvolupament de funcions inherents de dita titularitat i, amb la realització de treballs per compta pròpia, sempre i quan, els ingres-sos anuals totals no superin el Salari Mínim Interprofessi-onal anual”, que, per a l’any 2013, és de 9.037,20 euros. No obstant això, la situació de vegades no és prou clara

ja que, a banda de l’import econòmic, altres factors que també influeixen són la determinació de la titularitat de l’explotació agrària, el grau de consanguinitat i la caracte-rització del treball per compte aliena o pròpia.Amb l’objectiu de donar resposta als dubtes del sector, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha organitzat unes jornades específicament adreçades a les cooperatives. Donat que cada supòsit és diferent, en les sessions s’ha treballat a partir de casos pràctics i el participants han tingut l’oportunitat de plantejar la seva situació concreta perquè es resolgués. Les jornades s’han fet a Sarral, Del-tebre i Linyola, i han comptat amb nombrosa assistència.•

FCAC SERVEI LABORALMeritxell Alvarez I 932 292 015 I 600 422 077

FCAC


Eines per a l’estratègia empresarialFORMACIÓ FCAC

Les preguntes que tradicionalment s’han utilitzat per va-lorar un negoci encara són vigents: qui és el meu client, què li ofereixo, com li ofereixo i quin cost té.A partir d’aquí, les eines que s’utilitzen per respondre aquestes preguntes han evolucionat substancialment. A dia d’avui, hi ha instruments per analitzar més exhausti-vament el model de negoci i tenir-ne una visió més àm-plia. És possible conèixer l’experiència que té l’usuari del servei, valorar els proveïdors des d’una perspectiva diferent i estudiar les competències clau, entre d’altres aspectes. El treball de reflexió d’aquets paràmetres és el que permetrà realitzar una sessió de treball trencadora sobre el nostre model de negoci i evolucionar cap a una empresa més competitiva.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya té un servei especialitzat en processos de reflexió estratè-gica, per prestar suport a les cooperatives interessades en repensar els seus objectius individuals.•

FCAC FORMACIÓ I RECURSOS HUMANSEster Aguirre I 973 247 982


“Un bon control de les plagues millora la qualitat”

Jordi Giné, que és el cap del Servei de Sanitat Vege-tal del Departament d’Agricultura des de fa set anys, col·labora amb la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya com a ponent en diverses jornades tèc-niques i en cursos per a aplicadors i manipuladors de productes fitosanitaris.

La formació en el control de plagues i malalties pot ajudar a millorar la qualitat del producte?És fonamental disposar de sistemes de formació dirigits no sols als agricultors, sinó també als distribuïdors de productes fitosanitaris i als assessors en gestió integrada de plagues. Cal que tots aquells que utilitzin productes fitosanitaris siguin plenament conscients dels possibles riscos per a la salut humana i el medi ambient, i de les me-sures apropiades per reduir-los en la mesura del possible. Una bona formació és garantia que l’aplicador coneix perfectament les plagues i els productes fitosanitaris que utilitza i que té en compte els riscos i les mesures per evi-tar-los. Un bon control de les plagues incideix en la millora de la qualitat del producte.

Quins serien els aspectes més rellevants a tractar en un curs sobre control de plagues i malalties en els fruiters?Actualment, hi ha quatre nivells de formació per als aplica-dors de productes fitosanitaris: bàsic, qualificat, fumiga-dor i pilot aplicador agroforestal. En tots els casos, la for-mació incideix en el coneixement dels riscos per a la salut de l’usuari en el moment de manipular i aplicar el producte fitosanitari, per al consumidor i per al medi ambient. També és important formar l’agricultor sobre els principis generals de la gestió integrada de plagues i de les tècni-ques alternatives de lluita, així com de l’estricta normativa fitosanitària vigent.

En els darrers anys, han canviat les necessitats for-matives dels agricultors en aquest àmbit?Sí. Actualment el consumidor és molt sensible a la utilit-zació dels productes fitosanitaris i els possibles residus en les fruites i hortalisses. La normativa europea que re-gula l’ús dels fitosanitaris s’ha renovat en els últims anys i, igualment, l’agricultor ha de conèixer a fons els princi-pis generals de la gestió integrada de plagues que caldrà aplicar obligatòriament a partir de l’1 de gener de 2014, les mesures per evitar manipulacions perilloses, la conta-minació de les aigües o la revisió dels equips d’aplicació.

I quines millores s’han implantat en el control de pla-gues i malalties?La millora més significativa ha estat la substitució de molts productes fitosanitaris convencionals com clorats, fosfo-rats o carbamats per altres productes de menys impacte. També es té present, cada dia més, la gestió integrada de plagues i s’utilitzen altres tècniques de prevenció i lluita. La producció integrada i les ADV (agrupacions de defensa vegetal) han ajudat notablement en la millora de la lluita fitosanitària en la nostra fructicultura.

Quin és el futur?Quant a la prevenció i lluita contra les plagues, malalties i males herbes, crec que el futur serà la gestió integrada de plagues. Any rere any es redueixen els productes fi-tosanitaris convencionals, per la qual cosa cal optar per tècniques alternatives com la captura massiva per al con-trol de les mosques de la fruita, la confusió sexual per al control de plagues de lepidòpters i la utilització d’insectes parasitoids i depredadors. Cal dir que, la major part dels nostres fructicultors, ja uti-litzen aquestes tècniques en les seves explotacions i que són un referent a la fructicultura europea.•

LA VEU DE L’EXPERT JORDI GINÉ


“Vinc de pagès i tinc arrels cooperatius”. Amb aques-tes paraules defineix els seus orígens Joan Segura, actual president de la Confederació de Cooperatives de Catalunya i vicepresident de la Federació de Coo-peratives Agràries de Catalunya. El seu padrí i el seu pare van ser fundadors de la cooperativa Camp Fo-ment Maialenc, que ell mateix ha presidit durant molts anys. També presideix la DOP Oli Les Garrigues i està vinculat amb múltiples organismes, com Cooperati-ves Agro-Alimentàries d’Espanya i la Confederació Empresarial Espanyola d’Economia Social.

Per què apostes pel cooperativisme?Indiscutiblement, perquè és un sistema democràtic i iguali-tari per tothom. Encara que és difícil d’entendre si no estàs a dins, aquest és l’únic model viable, tant a nivell de bene-ficis econòmics com socials. La implicació en els guanys i les pèrdues, la definició de les necessitats socials, la lluita col·lectiva per una democràcia més participativa són molt necessaris en el món actual. El cooperativisme sobreviu a la crisi perquè ningú vol tirar pedres a casa seva.

Com funciona una cooperativa?Els membres de consell rector són socis elegits per vota-ció democràtica. La seva obligació és governar i avançar, i fer l’assemblea general anual per donar comptes i deixar participar a la gent. La durada del mandat d’una junta és massa curt perquè no hi ha cap empresa en què els càr-recs tinguin tan poca durada. No oblidem que la coope-rativa és un negoci i , per tant, l’experiència és important.

Quines mancances té aquest model?La representativitat i la visualització. Els propietaris de la cooperativa són els socis i els consells rectors però, en canvi, no en tenen el control al cent per cent perquè es treballa per confiança. A la cooperativa hi ha d’haver unes tasques tècniques i una feina política però, avui per avui, falta dedicació política de la junta. Ens oblidem que si no ens veuen, és com si no hi fóssim. Estem perdent la cultu-ra de la comunicació, ens falta relació col·lectiva. El con-sell rector no és prou actiu i no té la informació suficient

per explicar bé els projectes als socis i, per tant, no es pot demanar responsabilitat.

En aquest context, quins són els objectius de la Con-federació de Cooperatives de Catalunya?La Confederació és un òrgan que es va crear per ajuntar el món cooperatiu i durant moltes etapes s’han fet projectes interessants. Al juliol de 2012, la federació d’agràries vam apostar per la presidència per tal de promoure fusions i fer més visible el món cooperatiu.

Recentment us heu reunit amb el president de la Ge-neralitat, Artur Mas. Quin reptes li heu traslladat?Li hem demanat un suport decidit a la creació de coo-peratives en temps de crisi. La societat d’avui necessita l’impuls dels autònoms, la seva llibertat per aportar idees, la il·lusió pel negoci propi... i el cooperativisme és un món d’autònoms. Per descomptat, també li hem plantejat un finançament per aquests projectes.

Està avançada la reforma de la Llei de cooperatives, que regula aquestes societats?Depèn de cada família del cooperativisme. Des d’agràries, està feta la feina i si la nova Llei s’aprova faríem història, recuperant la diferenciació entre món rural i industrial, re-duint la paperassa, augmentant la responsabilitat de les persones. Crec en la llibertat, en la maduresa, en el sentit comú.

Específic de les agràries, com valores la decisió de Brussel·les d’aturar la normativa d’etiquetatge de l’oli a bars i restaurants?Lamentablement, el que ha succeït és el mateix que pas-sa sovint: que es decideix sense saber ben bé què s’està decidint. No té sentit que països nòrdics, que no són ni productors ni consumidors d’oli d’oliva, boicotegin un pro-jecte important per a un sector amb importants despeses d’envasat, etiquetatge…Potser ens haurem de plantejar vendre l’oli a granel i apuntar-nos a dir que nosaltres ja es-tem fent la nostra feina i complint la traçabilitat i que, per tant, no cal etiquetar per garantir el producte.•

COOPERATIVISME[CATALÀ]UN MÓN PER DESCOBRIRJOAN SEGURA

“El cooperativisme és democràcia”

COOPERATIVISME CATALÀ

4.773 empreses1.293.078 persones sòcies37.752 llocs de treball4.691 milions d’euros de facturació

El 17% de la població de Catalunya està vinculada a cooperatives.

FC

AC

Si hi col·laborem tots, el món cooperatiu serà més gran: www.cooperativescatalunya.coop

AGROACTIVITAT JUNY 2013 COOPERATIVES/23

tastacoopPUNTS

DE VENDA Venda onlinewww.coopcambrils.com

Venda telefònica977 369 511 (ext. 102)

Agrobotigues de la cooperativaSindicat, 2Cra. Cambrils - Montbrió, km 2CAMBRILS Mercat Central de ReusREUS AltresSupermercats CapraboMercat de la BoqueriaBARCELONAOlisolivaMercat de Santa CaterinaBARCELONAOli SalTravessera de Gràcia, 170 BARCELONAL’obrador M. Griful SANT CUGAT DEL VALLÈS

MestralCooperativa

Agrícola de Cambrils(Baix Camp)

Distintiu de qualitat: DOP Siurana

www.coopcambrils.comfacebook: mestral - cooperativa de cambrils

“El microclima de la zona, el sòl, les bo-nes pràctiques agronòmiques i les moder-nes instal·lacions ens donen l ’oportunitat de gaudir d ’un oli d ’oliva verge extra de qualitat extraordinària. Amb un perfil intens de fruita d’oliva, que recorda a frui-tes madures. Percepció de notes de poma, ametlla, canyella i vainilla, amb un punt de verd de baixa intensitat, tot molt equili-brat. En boca és molt dolç i ametllat, lleu-gerament amarg, una mica picant i molt equilibrat”.

Fernando Sarasa. Cooperativa Agrícola de Cambrils

Cambrils és una vila localitzada a la Costa Daura-da amb un clima típicament mediterrani i el vent Mestral com a fet diferencial, que crear un micro-clima i permet l’activitat agrícola durant tot l’any. Des de la fundació de la cooperativa l’any 1902, l’olivicultura ha estat un dels pilars de la institu-ció i l’oli d’oliva verge extra que elabora és fruit de l’esforç i la dedicació de 410 productors que conreen més de 150.000 oliveres de la varietat

arbequina, de forma tradicional i garantint la màxima qualitat des de la recol·lecció fins a la molturació. Fruit d’aquesta trajectòria, l’oli d’oliva verge extra “Mestral” ha aconseguit els més prestigiosos pre-mis i reconeixements, com per tercera vegada el Premi al Millor Oli d’Oliva Verge Extra d’Espanya 2012-2013 en la categoria de fruitats madurs que li acaba de concedir el Ministeri d’Agricultura.•

24/COOPERATIVES AGROACTIVITAT JUNY 2013

El valor i la força de la Cooperativa Agrícola de Valls“Som la cooperativa més antiga de Catalunya i una de les primeres que es van crear a l’Estat espanyol. La Societat Agrícola de Valls es va fundar l’any 1888 per aconseguir una millor valoració dels productes agrícoles que es conreaven a la zona. Després de tants anys, han succeït moltes coses –bones i dolentes–, però amb l’es-forç i treball de molta gent hem arribat on som ara. Per això ho volem celebrar, per recordar que encara existim en el territori i, malgrat les dificultats que ens trobem, els pagesos som persones molt actives i amb la voluntat de seguir endavant”.Amb aquestes paraules, el president de la cooperativa, Joan Llorach, agraïa el lliurament del Premi Establiment Comercial Centenari del Govern de la Generalitat per la trajectòria d’aquesta societat i afegia que “per a nosaltres, la cooperativa representa el valor i la força”. En el decurs de l’acte, el president de la Generalitat, Artur Mas, va destacar el seu exemple per adonar-nos que “es poden vèncer situacions tremendament complicades en

el transcurs de la història, si es donen unes determinades condicions”. La cooperativa de Valls ja havia rebut la Placa President Macià del Departament d’Agricultura i la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Valls en el centenari de la seva fundació.

Oli d’oliva, fruita seca, vi i calçots

L’arribada a la fita dels 125 anys es fa en primera línia de renovació, ja que s’ha augmentat el nombre de socis, n’han entrat de joves, hi ha més compradors de la ciutat i s’ha agafat presència amb les noves tecnologies. A més, els socis productors tenen una amplitud de con-reus que permet donar cabuda a seccions tan diverses com l’almàssera, els colliters de Calçot de Valls, els colli-ters d’ametlla i avellana, els colliters de raïm i els colliters de garrofa.La producció d’olives se situa en unes 1.200 tones anuals. L’oli que s’elabora amb la varietat arbequina es comerci-

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VALLS


El valor i la força de la Cooperativa Agrícola de Valls

VALLS | ALT CAMP | www.coopvalls.com

alitza amb la marca “La Societat de Valls”, mentre que la denominació “Pont de Goi” s’utilitza per al que es fa a partir d’olives menyes. Quant a fruita seca, els socis tenen una producció d’uns 250.000 quilos d’avellanes, uns 80.000 quilos d’ametlles i uns 450.000 quilos de garrofes. La DO Tarragona empara les diferents tipologies de vi que s’elaboren amb les 1.500 tones de raïm que es cullen cada campanya i que van des de vins blancs molt suaus, equi-librats i afruitats a vins rosats frescos i vins negres ferms i aromàtics.La producció i venda de calçots també pren un protago-nisme especial en la cooperativa del poble de Catalunya on les calçotades tenen més tradició.D’altra banda, té oberta una secció de crèdit per als socis i acords de col·laboració amb les cooperatives Unió Cor-poració Alimentària, Comercial Garrofa i el Celler Coope-ratiu de Vila-rodona per tal d’aglutinar l’oferta i aconseguir un major valor afegit per als productors.

Aposta per la venda directa

Una de les principals apostes de futur de la cooperativa passa per arribar directament al consumidor amb els pro-ductes locals, de proximitat. Per aquest motiu, ha renovat la seva agrobotiga identificant i posant en valor els atri-buts dels productes cooperatius.Les vendes de l’agrobotiga es complementen amb una estructura comercial més eficient que també inclou la creació d’una botiga virtual (www.coopvalls.com), on es poden adquirir tots els productes del catàleg, i un compte al facebook.Tot aquest entramat de nous projectes és possible gràcies a la seva gent, als socis i treballadors que creuen en la co-operativa. Per aquest motiu, està previst culminar el 125è aniversari amb un acte central que es farà al desembre i que està especialment pensat per compartir, en germa-nor, amb tots els socis “que, a la fi, són les persones que es mereixen aquesta celebració”.•


L’olivera empeltre més productivaLa Denominació d’Origen Terra Alta ha participat en un estudi per al desenvolupament de la cultura de l’olivera en aquesta comarca. En el marc d’aquesta investigació, s’ha arribat a crear un “clon estàndard” de l’Empeltre, la varietat d’oliva tradicional de la comarca de la Terra Alta, que està previst posar a la venda pròximament. L’assoliment d’aquesta fita juntament amb la implantació del reg

de suport suposarà un augment de la producció de l’oli més característica de la zona. Aquest és, precisament, l’objectiu de la Denomina-ció d’Origen Terra Alta que pretén impulsar el cultiu d’aquesta varietat per la seva diferenciació vers la resta d’olis de Catalunya així com per la seva qualitat i riquesa en polifenols i àcid oleic.•

[email protected]

Premis a l’oli i el vi cooperatiusL’oli d’oliva, el vi i el cava cooperatius catalans estan d’enhorabona perquè la seva qualitat està sent reconeguda en nombrosos certàmens nacionals i internacionals.

Agrícola de Cambrils i Oleum Priorat

La Denominació d’Origen Siurana acaba de ser mereixedora de dues de les principals distincions que s’ator-guen a l’oli d’oliva. El Ministeri d’Agri-cultura ha concedit el Premi al Millor Oli d’Oliva Verge Extra d’Espanya en la categoria de fruitats madurs a l’oli “Mestral” que elabora la cooperativa de Cambrils, mentre que la coopera-tiva Oleum Priorat ha estat premiada amb una doble medalla d’or en el cer-tamen Los Angeles International Olive Oil Competition, el concurs d’oli d’oli-va més important dels Estats Units. Oleum Priorat és una cooperativa de segon grau formada per quatre coo-peratives del Priorat i una de la Ribera

d’Ebre (Vinícola del Priorat, Celler el Masroig, Cooperativa Falset Marçà i les cooperatives agrícoles de Caba-cés i la Serra d’Almos). Els olis que han obtingut medalla d’or són “Oleum Priorat Elixir” perfil verd i “Oleum Pri-orat” perfil madur.

www.coopcambrils.comwww.oleumpriorat.com

Covides

Medalla d’argent en el Concurs Mun-dial de Brussel·les per al “Duc de Foix Rosat Cabernet” que elabora la cooperativa penedesenca Covides. Es tracta d’un certamen amb un alt prestigi internacional que, enguany, ha tingut una participació de més de 8.000 vins procedents de 50 països.També a nivell internacional, el cava “Xènius Brut Selecció” ha rebut la medalla d’argent en el concurs Cha-llenge International du Vin 2013, el

més important concurs internacional de vi organitzat a França i en el qual han participat més de 5.000 mostres d’una quarantena de països.A nivell català, en el Concurs de Vins de Qualitat de la DO Penedès, el “Ro-sat Cabernet Sauvignon” ha acon-seguit l’argent per segon any conse-cutiu, mentre que el blanc “Xarel·lo Duc de Foix” era reconegut amb la medalla de platí com el millor xarel·lo del Penedès, la principal varietat de la zona.

www.covides.com

Castell d’Or

El vi “Cossetània Cabernet Sauvig-non i Merlot” de Castell d’Or ha ob-tingut la medalla d’argent del Premi Bacchus 2013, el certamen organit-zat per la Unió Espanyola de Tasta-dors i en el marc del qual un centenar de tastadors han provat uns 1.500 vins d’arreu del món.•

www.castelldor.com


Primera Fira de les Cooperatives Agràries del PrioratÈxit de la primera edició de la Fira de les Cooperatives Agràries del Priorat, organitzada per la Fundació Castell del Vi i en la qual han participat un total de 8 cooperatives vitivinícoles de la comarca. L’activitat es va fer a la sala gò-tica del Castell de Falset i hi van assistir més de 600 per-sones d’arreu del territori. La jornada va començar amb la inauguració de l’exposició “Construeix un món millor. Fes cooperativa”. També es van organitzar tastos de vi i oli guiats per professionals, i es van posar a la venda 370 tiquets degustació per tastar cinc vins diferents.A la tarda, es va reafirmar la vigència del cooperativisme com a model econòmic i social així com la importància de sumar esforços i crear sinèrgies, en la taula rodona “Pre-sent i futur de les cooperatives a la comarca del Priorat”.

També es va destacar el paper de l’enoturisme com a es-tratègia per incrementar les vendes directes. El certamen es va poder seguir per les xarxes socials gràcies a l’activitat dels blocaires, que en van fer difusió mitjançant twitter uti-litzant l’etiqueta #tastaelcastelldelvi i també en el compte oficial www.twitter.com/castelldelvi. Les cooperatives que van participar de la iniciativa són Cellers Unió, Agrícola de Cabacés, Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, Vi-nícola del Priorat, Cooperativa Falset Marçà, Celler El Mas-roig, Celler Capçanes i Cooperativa de la Serra d’Almos.•

www.cellersunio.com / www.coopcabaces.comwww.cornudella.net / www.vinicoladelpriorat.com

www.etim.cat / www.cellermasroig.comwww.cellercapcanes.com / www.serradalmos.com

Tast de vins dolços cooperatiusal Fòrum Gastronòmic de Girona

En la campanya impliCA’T en el consum de producte coo-peratiu, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalu-nya ha presentat un selecte tast de vins dolços en el Fòrum Gastronòmic de Girona, dirigit per Enric Bartra, enòleg de l’INCAVI. L’acte estava adreçat als restauradors i consumi-dors interessats a la qualitat i els senyals d’identitat.El president de la FCAC, Josep Pere Colat, explica que “l’objectiu d’aquesta acció era apropar els nostres vins i caves als restauradors, i promoure una major sensibilitat per les nostres denominacions d’origen a l’hora d’elegir un

vi per al restaurant. No en va, el Fòrum Gastronòmic de Girona esdevé un selecte ‘mercat’ de productes i coneixe-ments agroalimentaris”.En concret, Celler Cooperatiu d’Espolla va presentar la garnatxa de l’Empordà “Solera”, mentre que Celler de Capçanes proposava una degustació de “Pansal del Ca-làs” i la Cooperativa Agrícola de Sant Josep presentava la seva mistela blanca “Llàgrimes de Tardor”.•

www.cooperativaespolla.comwww.cellercapcanes.com / www.coopbot.com

CAMPANYA IMPLICA’T

Presentació de vins del Celler Cooperatiu d’Espolla, Capçanes i Agrícola Sant Josep de Bot

FCAC


Riudecanyes inaugura un molí d’oliEl president de la Generalitat, Artur Mas, ha inaugurat les noves instal·lacions de la Cooperativa Agrícola de Riude-canyes. Es tracta d’un equipament que funciona des de l’octubre de 2011, de manera que aquest molí ja ha produït l’oli que es comercialitza amb la marca “Escornalbou” de les dues últimes campanyes.En l’actualitat, sobre un 25% de l’oli “Escornalbou” s’ex-porta a altres països, en concret als Estats Units, la Xina, Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Emirats Àrabs i Andorra. També s’està negociant amb el Japó, Colòmbia i Perú per ampliar el mercat.La cooperativa de Riudecanyes va culminar un procés de fusió amb les cooperatives dels pobles veïns de Duesai-gües i Vilanova d’Escornalbou al 2009. Actualment aglu-tina uns 350 socis, que es dediquen majoritàriament al conreu de l’olivera i que tenen una producció mitjana de 250 tones d’oli d’oliva anuals. El nou molí té una superfície de 908 metres quadrats.•

www.cooperativariudecanyes.com

ActelGrup és una cooperativa de segon grau de les terres de Lleida que organitza casals d’estiu per als més menuts de la casa, fills dels socis i dels treballa-dors tant de les cooperatives de primer grau com del mateix ActelGrup. Les colònies, que s’adrecen a nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, tenen com a objectiu fomentar l’esperit co-operatiu i transmetre la importància de la continuïtat de l’agricultura com a sector estratègic per al futur del país, al temps que la cooperativa presta un servei d’atenció a les persones.

Altres valors que es volen transmetre als infants du-rant els campaments són fomentar el sentiment de grup, el treball en equip i el respecte mutu entre les persones, difondre actituds positives front el medi ambient i transmetre la importància d’una alimentació sana i amb productes de proximitat.El projecte combina una part d’aprenentatge amb tallers lúdics en els quals s’aprenen, entre d’altres qüestions, com es treballa en una cooperativa i com arriben els aliments al lineal dels supermercats.

RESULTATS DEL PROJECTE

Es valoren els resultats del projecte per l’assistència i l’interès de les famílies i els infants que, any rere any, participen a les colònies organitzades per la coope-rativa. L’oferta d’ActelGrup, pel seu enfocament, es diferen-cia de la resta d’estades i té el valor afegit de poder oferir l’experiència de viure l’esperit cooperatiu de prop i d’una manera lúdica.•

PREMIS COOP: 2n premi a la Responsabilitat Social Empresarial

PROJECTE: Colònies d’estiu per a fills i filles de socis i treballadors

SECTORS: Fruita. Cereals. Oli. Subministres. Assegurances. Botiga d’alimentació i queviures

COMARCA: Segrià

SOCIS: 155 cooperatives de primer grau

ActelGrup

EMPRENEDORACOOPERATIVA

MIQUEL ARIAS BALTÀ

ACTELGRUP


LAFINESTRA COOPERATIVA CAMP D’ALCARRÀS

PEPITA RIBES I ROSA MARIA SISÓ I ANNA CALDERÓ I PEPITA PELEGRÍ

“La bona cuina d’Alcarràs”Pepita Ribes, Rosa Maria Sisó, Anna Calderó i Pepita Pelegrí són sòcies de la cooperativa Camp d’Alcarràs i coautores del llibre “La bona cuina d’Alcarràs”, una recopilació de receptes antigues, de receptes de les àvies, que s’ha publicat coincidint amb la Diada de Sant Jordi.

Quina vinculació teniu amb la cooperativa? Pepita Pelegrí: Som sòcies i dones de socis, i algunes ma-res i àvies de socis, perquè les nostres edats van dels 50 als 84 anys.

Com sorgeix la iniciativa de fer un llibre de receptes de cuina?Rosa Maria Sisó: La idea va sorgir de l’Àrea Social de la Cooperativa d’Alcarràs i ens va agradar molt. Des de lla-vors, un grup de 21 dones ens hem estat reunint els dilluns a la tarda, durant dos anys, per parlar de com fèiem els plats a casa nostra, com els recordàvem i quins ingredi-ents hi posàvem. Ens trobàvem en una cuina habilitada per a nosaltres a les instal·lacions de la cooperativa i allí preparàvem els plats i els cuinàvem.

I què us ha aportat? Pepita Ribes: Ens ha aportat una convivència i una expe-riència molt bones. Hem aprés molts detalls i maneres de fer les coses a la cuina, perquè ens ho hem explicat les unes a les altres. Anna Calderó: A més, el fet de trobar-nos cada setmana ha fet créixer una gran amistat entre nosaltres. Pepita Pelegrí: Els dies que ens trobàvem a la cuina de la cooperativa primer cuinàvem i després, com en una petita

festa, ens menjàvem els plats i els valoràvem. També fèiem les fotografies i una de nosaltres escrivia les receptes, per-què només les coneixíem de manera oral, com les havíem après a casa.

Les receptes que trobem al llibre es fan amb produc-tes locals? Rosa Maria Sisó: I tant que sí! Les receptes del llibre es basen en els productes locals i de proximitat. Per això, sempre hem elaborat els plats amb productes de tempo-rada i en funció de l’època de l’any: el brou per Nadal, les mones per Pasqua…Pepita Ribes: Cada dia, abans de marxar, decidíem els plats que cuinaríem el dilluns següent i fèiem una llista amb els productes que necessitàvem. Els compràvem a l’agrobotiga de la Cooperativa d’Alcarràs i en els comer-ços locals.

Quin tipus de receptes són?Pepita Pelegrí: El llibre té 188 pàgines i hi ha moltes recep-tes tradicionals com la caputxina, els caragols a la brutes-ca, la cassola de xulla, l’estofat de llebre a l’estil d’Alcarràs, les orelletes o la mona a l’antiga, però també n’hi ha de més modernes. En algunes receptes hem afegit una petita explicació sobre l’època en què s’elaboraven els plats i els costums a l’hora de consumir-los.

I ara, penseu engegar algun altre projecte? Pepita Ribes: Sí. Volem elaborar un segon llibre dedicat a tot el que es pot trobar en un rebost: confitures, compo-tes, tupina, ratafia, els productes de la matança del porc i molts més. La veritat és que ja tenim ganes de començar!•


AGROACTIVITAT 68

Juny 2013

Portada: © Google Maps

Bimestral,

20.000 exemplars

Data de tancament:

22 de maig de 2013

Federació de Cooperatives

Agràries de Catalunya


Ulldecona 33, 3r

08038 Barcelona

Tel. 932 260 369

Fax 932 260 673

[email protected]

www.fcac.coop

Edita: Xarxa Verda

Consell de Redacció: Josep Pere Colat,

Joan Segura, Jesús Ricou, Lluís Roig, Fer-

ran Sabater, Ramon Sarroca, Miquel Fà-

bregas, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi Vives

Cap de Redacció: Maria Corral

Redacció: Alfred Piñol, Àngel Balagué,

Àngela Casanovas, Anna Perelló, David

Casadevall, Esmeralda Pérez, Ester Aguir-

re, Josep Lluís Bosque, Marc Riera, Maria

Rosa Serra, Màrius Simon, Meritxell Àlva-

rez, Òscar Tolsà i Raquel Callol

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

i els autors.

Publicitat i Màrqueting:

Anna Perelló 932 292 019

Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SL

Impressió: Litografia Rosés

DL: GI-1304-2001

L’Empordà a taula

La cooperativa Empordàlia organitza diverses activitats d’enoturisme per a l’estiu. Es tracta d’activitats originals especialment pensades per a les llargues tardes d’estiu, que inclouen des de visites culturals a activitats esportives. Totes les propostes tenen, com a nexe d’unió, una visita al celler cooperatiu i la possibilitat de tastar els seus vins, ela-borats amb les varietats tradicionals de raïm de les comarques de l’Empordà.

Visita a Sant Pere de RodesA més de la visita al trull i al celler de Pau, l’activitat inclou dinar i l’entrada al Monestir de Sant Pere de Rhodes. Si l’activitat es fa el segon diumenge de mes, també es pot visitar l’espai exclusiu de Santa Elena amb un guia oficial.

Visita a la Ciutadella de RosesEn aquest cas, es tracta de visitar el conjunt històric i artístic de la Ciutadella de Roses després d’haver recorregut Empordàlia i tastat els seus vins.

EnokayakPer als més esportistes, sortida amb Kayak des de la platja de Llançà i, acompanyats per un monitor, recorregut per les cales de l’Empordà fins arribar a Garbe, on es fa un tast de tres vins del celler cooperatiu.

Amb burricleta fins a EmpordàliaUna opció divertida i molt adequada per a grups és sortir des de Roses amb burricleta i fer un circuït gaudint dels païsatges de l’interior de l’Empordà. Arribats a la cooperativa de Pau, es visita l’antic molí i l’actual celler dels vins “Sinols” tots just abans de gaudir d’un aperitiu amb productes de proximitat.

Més informació: Empordàlia, SCCL Alba Sala | [email protected] | 972 530 140.•

EMPORDÀLIATEMPS D’OCI AMB

EMPORDÀLIA

agroactivitat 68 (juny 2013)

Documents