TarragonaTarragona

L’InfoTarragona

El passat 21 de desembre vaig assistir al Ple municipal de Tarragona on, a banda dels pressupostos munici-pals, es van debatre diferents mocions al voltant de la defensa de la immersió lingüística (que es traduïa de diferent manera segons el partit: ICV demanava la retirada de la llei Wert, CiU defensava l’escola en català i el PSC defensava la immersió i atacava les retallades) en el que representà una nova mostra d’unitat d’unes forces polítiques i la posició so-litària del PP local a l’altra banda; fins aquí, res de nou.

El tema que en aquest article m’ocupa i em preocupa tampoc és nou, però en aquest cas, més que en les mocions, vo-lia centrar-me en els argumentaris que vaig escoltar i escolto cada vegada que es tracta aquest tema. Crec que la dis-cussió se centra en qüestions tècniques i no en qüestions polítiques, partidaris i detractors centren la seva argumenta-ció en les lloances i retrets al funciona-ment del sistema i no en la manera com l’espanyolisme vol canviar els models educatius. Això, que pot tenir un punt de vista positiu a nivell d’explicar una pos-tura, genera dos efectes molt negatius i que donen avantatge a l’espanyolisme en aquesta disputa política.

D’una banda, l’afany per una defen-sa tècnica està posant els seus partidaris en una via triomfalista que és nociva per una necessària millora dels sistemes educatius i que, precisament per això, en facilita molt la crítica. A l’educació catalana, tot i la immersió lingüística, no tot són «flors i violes»; una prova d’això és que no genera per si sola uns alumnes preparats ni en competències acadèmiques, ni professionals, ni tam-poc d’anàlisi crítica de la nostra socie-

tat, ni, essent específics amb el context, unes grans competències lingüístiques. Molts alumnes surten sense ser capaços de parlar català amb una mínima fluï-desa i amb una capacitat d’escriptura deficient. Tampoc el domini d’altres llengües és per tirar coets (tot i que es pugui afirmar que el domini del castellà és superior a la mitjana de les autono-mies espanyoles).

Si fem aquest front comú en una defensa tècnica, a banda de deixar fà-cil la rèplica, estem amagant les causes d’aquest problema, ja que neguem el problema. L’escola catalana necessita un millor finançament per invertir en millores pedagògiques, per poder dotar als professionals de més temps i eines per preparar les seves classes i per po-der augmentar l’horari si convé. I so-bretot, l’escola catalana, en permetre la segregació per classe social, genera que l’escola de qualitat i els mètodes acadè-

mics extraescolars de qualitat estiguin a l’abast d’una minoria i no de la tota-litat dels seus alumnes (Mas i Montilla, defensors del model d’escola catala-na, van portar alguns dels seus fills a escoles privades d’elit en comptes de procurar que tota l’escola catalana si-gui referent), per això cal, no només invertir més, sinó també intervenir en l’eliminació d’alternatives elitistes a l’escola (que no vol dir necessàriament eliminar la iniciativa privada pedagògi-ca).

El segon efecte que dóna avantat-ge a l’espanyolisme és que discutint-hi qüestions tècniques, se l’està reco-neixent com a interlocutor vàlid. No parlo de limitar la llibertat d’expressió, sinó de centrar la polèmica en les eines que fa servir el PP per aconseguir els seus objectius: decrets-llei que vénen de Madrid, sentències dels tribunals es-panyols i política etnocida quan acce-

deixen a les institucions autonòmiques, com en altres territoris dels Països Ca-talans, i abusen del poder que se’ls ator-ga; si no ho fem així, estem legitimant aquestes eines.

El PP no es posa a presentar una alternativa pedagògica perquè la seva única voluntat és política. Ni el PP ni C’S han apostat fermament per cap mo-del alternatiu en concret: un dia volen repartir l’ensenyament 50%-50%, un altre el trilingüisme, demà donar a es-collir la llengua als pares (com van fer a les Illes Balears fins que se’n van ado-nar que la gent escollia massivament el català i llavors van tornar a canviar de parer). L’únic que pretenen és minorit-zar el català i fer-ho de qualsevol ma-nera i a qualsevol preu, sense importar-los cap tipus de democràcia o consens educatiu; és per això que a l’Esquerra Independentista fa temps que ens hi re-ferim com a genocides o etnocides.

Amb aquesta gent, que no té més propòsit que arraconar la nostra llen-gua i cultura, no hi hem de discutir cap tema tècnic sobre la nostra educació en les Institucions: l’escola catalana ha de ser el que el poble català i la comuni-tat educativa vulguin que sigui i, en cas que s’equivoquin, seran elles qui ho decideixin i ho rectifiquin com creguin convenient. Ningú des de fora i amb les eines il·legítimes que els ofereix el rè-gim espanyol està legitimat per discutir ni una coma del que el poble decideix i, si persisteixen en fer-ho, l’únic que hem de dir-los és que ens deixin en pau, que no són ningú per dir-nos res i que som nosaltres qui decidirem lliurement el nostre model d’escola i el nostre mo-del de societat, som nosaltres els qui exercirem el dret a l’autodeterminació.

La defensa de la immersió lingüística enfront els atacs de l’espanyolisme

1

Febrer del 2013 núm. 0

Òscar Ibáñez

Davant del ple municipal del dia 21 de desembre del 2012 en què es van aprovar els pressupostos mu-nicipals per al 2013, la CUP de Ta-rragona vol mostrar el seu rebuig a aquests perquè:• Com ja vam manifestar l’any pas-sat, novament els pressupostos s´han realitzat de forma piramidal i sense tenir en compte la veu de la ciutada-nia de Tarragona, no hi ha hagut cap procés participatiu ni cap altre procés per a la possible implicació ciutada-na. Enguany, ni tan sols s’han pogut consultar abans de l’aprovació.• Torna a haver-hi manca de trans-parència en totes les assignacions econòmiques (que amaguen el còm-put total percebut pels membres del Consistori, derivades de plens, reunions de treball, comissions de govern, dietes…) que tenen els con-sellers i conselleres, així com les persones que ocupen càrrecs de con-fiança.• Considerem intolerable que gaire-bé 18 milions d’euros del pressupost municipal s’estiguin destinant a pa-gar els deutes que els diferents go-verns municipals han contret amb di-

ferents entitats financeres; d’aquests, 4.908.267,05 € es pagaran l’any 2013 en concepte d’interessos a enti-tats bancàries. A més, considerem in-admissible que a hores d’ara la ciuta-dania no conegui l’origen d’aquests deutes ni la quantia total, que s’han contret d’esquena a la ciutadania i que s’haurien de considerar com a deute odiós i que requereixen depu-racions de responsabilitats.• Són uns pressupostos cínics, ja que mentre de cara a l’opinió pública el Consistori renta la seva imatge afir-mant que retiraran els diners dels bancs que desnonin, aquesta mesura resulta inaplicable mentre es man-tinguin aquests deutes i no s’aporti una solució de tipus polític com la que proposa la CUP: auditar popular-ment el deute públic i no pagar-ne la part il·legítima.• Aquests pressu-postos mostren con-tradiccions tant fla-grants com el fet que un govern que s’autoanomena pro-

gressista destini a seguretat ciuta-dana una partida que triplica les destinades a Cultura, Patrimoni i En-senyament.• Rebutgem les maniobres de comp-tabilitat que maquillen els pressupos-tos com ara que la desorbitada assig-nació de 530.000 d’euros a la Societat Anònima que gestiona el Nàstic esti-gui inclosa dins l’apartat de despeses «Àrea de Serveis a la Persona» o els opacs 250.000 destinats a «Despeses diverses Jocs del Mediterrani» dins la partida de l’«Àrea de Treball i Ac-tivació Econòmica». Per últim, des de la CUP denunciem que l’aprovació dels pressupostos s’ha realitzat mitjançant l’absoluta connivència de tots els grups munici-

pals de l’Ajuntament. Sostenim que el PSOE amb el seu vot afirmatiu, i CiU, PP i ICV amb les seves absten-cions, han fet possible l’aprovació d’uns pressupostos opacs que defen-sen els seus interessos partidistes, en-front dels interessos de la ciutadania. La CUP denuncia que l’increment dels pressupostos municipals s’ha dut a terme mitjançant una apujada dels impostos i de les taxes munici-pals que ofega encara més la ciuta-dania (servei de recollida de brossa, IBI, zones blaves, transport públic, cultura…), alhora que aquest aug-ment pressupostari no reverteix en aspectes clau com són l’habitatge o els serveis socials.

Al·legacionsLa CUP de Tarragona no s’ha quedat només en les crítiques a aquests pressupostos i ha de-

cidit presentar-hi al·legacions dins el període d’exposició pública. Aquestes al·legacions reclamen unes assignacions pressupostàries diferents en certes àrees i pretenen ser una petita aportació a fer uns pressupostos una mica més justos, tot i que no resolguin els problemes de fons. Amb aquesta presentació d’al·legacions, pretenem fer una aportació dins les possibilitats de modificació a curt termini dels pressupostos per part del Consistori, unes esmenes que afecten les àrees de «despesa en aportacions a les entitats socials, esportives, educatives i de cooperació», «retribució als membres de la corporació» i també el capítol d’inversions. Encoratgem al Consistori a elaborar uns pressupostos oberts a tota la ciutadania i en aquesta línia la CUP, durant el mes de febrer, celebrarà assemblees obertes. Podeu consultar les al·legacions a: www.tarragona.cup.cat

Construint la Unitat Popular. Un gegant que desperta

La CUP de Tarragona denuncia què amaguen els pressupostos municipals

2

Teixir una xarxa de complicitat entre els col·lectius, organitzacions i assemblees properes, treba-llar conjuntament amb or-ganitzacions anticapitalistes i independentistes, solida-ritzar-se amb les lluites alie-nes i compartir les comunes, unir-se per fer crítica social i per crear alternatives, veure el món des d’una altra pers-pectiva…

Amb tot això i més po-dríem considerar que ens es-tem referint a la Unitat Popu-lar, però realment és això?

El passat mes de setembre del 2012, quan el President Artur Mas va decidir avançar les eleccions al Parlament de Catalunya, va significar un gran repte per molts movi-ments socials que lluiten, cada dia més als carrers dels nostres pobles i ciutats. La Candidatura d’Unitat Popu-lar, davant d’aquesta notícia, va veure’s obligada a resol-dre un tema que tenia previst resoldre amb quatre mesos més de marge, sobre si la Candidatura s’havia de pre-sentar o no a les eleccions de

la CAC.Aquesta qüestió, final-

ment s’aprova en Assem-blea General el 13 d’octubre a Molins de Rei. A partir d’aleshores s’ha de posar en funcionament una ma-quinària electoral, que fins llavors no existia, ja que la CUP només havia participat en eleccions municipals, i compta en el dia d’avui amb més de cent regidors al Prin-cipat de Catalunya. En aquest moment apareix el dubte de com s’aconsegueix arribar a tot arreu quan poca gent et coneix, quan els mitjans de comunicació no et fan cas o quan els recursos econòmics que hi pots destinar són es-cassos i més si no es dema-nen préstecs bancaris.

El següent repte amb el que es va trobar la Candida-tura va ser la d’haver de bus-car avals per tal de poder-se presentar a les eleccions, ja que era la primera vegada que participava en aquests comicis i la llei electoral així ho estipula, tot i que la reso-lució de la junta electoral va sortir quan només quedaven cinc dies per presentar-los, fet que va fer perdre dies de recollida. (A la circumscrip-ció de Tarragona se n’havien de recollir gairebé 600.) Tot i així, centenars de persones

sortiren al carrer a tot el Prin-cipat per recollir signatures. En els Casals i els Ateneus s’hi acostava molta gent per signar, les xarxes socials anaven plenes de comentaris animant a tothom a signar, fins al moment en què es van presentar els avals a la Junta electoral: un total de 27.111 en tot el Principat, que va ser trending topic a Twitter du-rant unes quantes hores.

El primer cop d’efecte va estar fet. Molta gent es pre-guntava qui eren totes aque-lles persones, col·lectius i associacions que donaven suport a una Candidatura que gairebé ningú coneixia, que no sortia mai a la televi-sió, a la radio o a la premsa escrita. Però cada cop estava més present a les xarxes so-cials i a Internet, vídeos amb milers de visualitzacions, ar-ticles amb centenars de co-mentaris, notícies que cada vegada parlaven més de la CUP, se sentia una remor de fons que no se sabia ven bé d’on venia.

Durant el període de cam-panya electoral, es van cele-brar centenars d’actes arreu dels Països Catalans i cen-tenars d’assemblees obertes on tothom qui volia podia participar-hi, fins i tot a llocs on la Candidatura no hi te-

nia presència. Mica en mica, es va anar creant una xar-xa de treball que va omplir tots els racons dels pobles i les ciutats del Principat de cartells, pancartes i morals. Un exèrcit de voluntaris de l’Esquerra Independentista, però també de molts altres col·lectius, treballava cada dia per visualitzar un pro-jecte comú que cada vaga-da il·lusionava i engrescava més.

A Tarragona es va haver de posar el cartell de complet a l’auditori Eutyches el dia de l’acte final de campanya, on gairebé 300 persones van apropar-se en un acte molt emotiu.

Més enllà dels resultats electorals, es pot dir que la unitat popular creix cada dia a les nostres ciutats, barris i pobles. Cada dia hi ha més gent que decideix sortir al carrer i organitzar-se, cada dia hi ha més gent que llui-ta, cada dia hi ha gent que decideix pensar diferent i desobeir allò que s’imposa, cada dia som més gent. Però qui és aquesta gent, aquesta gent som tots els que hem decidit que el sistema es pot canviar i volem canviar-lo, és la unitat popular. Som Unitat Popular.

Júlia Crusat MartorellTarragonaTarragona

TarragonaTarragona

Per sort o per desgrà-cia, el 2012 que hem passat recentment ha deixat enrere la capitalitat de la cultura que Tarragona ocupava des del febrer del 2012, quan es va inaugurar oficialment la capitalitat. Durant aquest període, que s’ha tancat amb la Nit de Santa Llúcia que Òmnium Cultural ha dut a Tarragona després de qua-ranta anys, les tarragonines i tarragonins han vist com, una vegada més, el desert cultural tarragoní disposava d’atrezzo per simular més activitats culturals de les que

la ciutat té. Per arrodonir-ho, el concurs de focs ha perillat i el festival de cinema REC, tal com es concebia, ha pas-sat a millor vida.

D’aquesta manera, hem vist com la capitalitat no-més servia per inaugurar el Teatre Tarragona —que ara caldrà usar— i aglutinar sota aquest paraigua diverses ac-tivitats preexistents com les festes de Sant Magí i Santa Tecla o el festival de recrea-ció romana Tarraco Viva.

No serveix de res co-mençar a cavar la trinxera per atiar una guerra de cam-

panars, però la realitat mana i diu que la Tarragona capital ara té dos teatres: el Tarrago-na i el Metropol. Esperem que, tots dos, tinguin un ús destacat que potenciï el tea-tre al municipi.

A banda de les activitats teatrals, no hem d’oblidar que a la ciutat, com a loca-litat mediterrània, es carac-teritza per la vida al carrer. D’aquesta manera, els tarra-gonins i tarragonines també tenen la necessitat d’usar el carrer per a realitzar acti-vitats culturals. Tot i això, sembla que l’Ajuntament

està decidit a complicar les iniciatives populars mit-jançant traves burocràtiques de divers ordre: permisos no concedits, silencis adminis-tratius que duren fins dates molt properes als actes, la demanda d’assegurances de responsabilitat civil caríssi-mes per fer un vermut a la fresca o la necessitat de plà-nols indicatius (per activitats que, durant anys, s’han rea-litzat exactament de la ma-teixa manera) per ocupar via pública.

Els pressupostos d’enguany assignen per a

l’Àrea de Cultura, Patrimo-ni i Festes un pressupost total de 4.863.293,90 €

(Font:http://www.tarra-gona.cat/lajuntament/con-selleries/gestio-economica/pressupostos/pressupostos-inicials/2013/pressupost-municipal-2013).

No cal dir que desitgem que aquestes partides pres-supostàries, minses per se, es gastin amb tot el seny possi-ble i no visquem un episodi «Malkovich II».

Dimecres 23 de ge-ner de 2013 és el dia esco-llit per CyU i ERC (amb l’afegiment d’ICV) per tal de declarar sobirà el poble de les quatre províncies que anomenen Catalunya. És un pas important per tal que aquest tros de món, el de les quatre províncies espan-yoles de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona esdevin-gui un estat. Alguns inde-pendentistes defensen que la sobirania ha d’estar en mans de l’Estat que repre-senti el poble però d’altres defensem que la sobirania ha d’estar en mans del poble i, si de cas com a mal menor, al final d’un procés llarg i in-tens de reapropiació i crea-ció d’autonomies personals i col·lectives, de l’Estat, que mai no serà «nostre» però que en molts casos no serà tant contrari a «nosaltres» com és (són) ara. Que quedi clar que descric i explico, no proposo ni defenso…

Així, sembla ser que aquest 23 de gener passarà a la història perquè les quatre províncies es dotaran de veu i diran que poden decidir, que podem decidir. Sobre tot? Doncs sembla que no. Ens faltarà la territorialitat, l’encaix internacional, les formes i les maneres del pro-cés, la participació… És per això que no podem ni hem de callar davant negacions i silencis que fan por ara que estem al començament del procés i que amb total se-guretat es faran més i més grans com més avanci.

Si aquest ha de ser un procés participatiu, per què

no s’ha variat ni una coma del redactat primer (a banda d’esborrar un paràgraf que s’havia escapat en el «copia i enganxa» de l’ordinador)? No parlo de canviar a la baixa en el sobiranisme per fer feliç el PSC espanyolis-ta, però sí de la possibilitat d’ampliar per exemple amb l’altra formació que hagués pogut incloure’s i que és la CUP. Algú dirà que s’hi ha afegit ICV però la seva in-clusió ha estat a misses di-tes, i no perquè els redactors hagin canviat el contingut que en principi van criticar els ecosocialistes.

Quan parlo d’ampliar parlo, per exemple, de po-sar el nom de la cosa, que és Països Catalans, encara que només hagués estat com a referència, tal com ja es fa en el preàmbul de la declaració. Els Països Catalans només són bons com a preàmbul de la cosa? Ja sabem que per a CyU i ERC, o per a la majo-ria dels manaires d’aquestes formacions, la nació com-pleta no és «la cosa» per so-biranitzar, però negar-ne tota possibilitat no va enlloc més enllà del lloc a on ens volen portar. I aquest lloc té nom de gàbia, una gàbia amb barrots blaus i nom de deute. Unió Europea es diu i no podem permetre que a través d’un procés emancipatori com és un procés d’alliberament nacional la UE acabi més prestigiada del que està. No podem defensar en la de-claració els «principis de la UE» perquè n’hi ha de molt superiors que afecten tota la humanitat i apel·lar a la UE

aquí sabem ben bé que té una altra intenció més pro-pera als barrots de què parla-va que a una altra cosa.

Quan parlo d’ampliar parlo de donar la paraula al poble, no a les lleis. Parlo de defensar la desobediència i el procés des de baix, que és tal com ha de ser. Alguns legalistes que llegeixin això diran que no sé de què parlo i els responc que ho sé ben bé. La independència dels Països Catalans és il·legal ara mateix, és clar, tal com ho és la de les quatre pro-víncies, però això no ens pot aturar perquè les lleis estan per desobeir-les quan no res-ponen a la voluntat popular i aquestes que ho impedeixen no hi responen. Era il·legal no anar a la mili i no hi vam

anar i era il·legal no ser es-clau si s’era negre als EUA i la desobediència va fer que els legalistes corressin a fer lleis per tal d’encabir la realitat quan ja érem mas-sa objectors i insubmisos i deroguessin les lleis racis-tes americanes quan ja eren massa les que no acceptaven ser esclaves.

Demà alguns blasmaran la CUP perquè no ha votat en bloc a favor d’aquesta de-claració sobirana de les qua-tre províncies. Que ho facin. No vam anar al Parlament de les quatre províncies per dir amén als catalunyesos que s’emocionen amb els quatre símbols que els han ensenyat que són Catalunya. Hi vam anar per contribuir a

donar la sobirania al poble dels Països Catalans, a les classes populars, a la majo-ria, en cada una de les deci-sions importants que afecten les nostres vides. I aquesta n’és una més. Important sí, però no tan transcendental com que hi hàgim de votar sí o no i punt. No renunciem a la nació plena, però sobre-tot no renunciem a la nació de les persones lliures, de les persones que no volen ser esclaves dels mercats, de les persones que volen deci-dir sempre i a tothora. I de moment no és aquest el camí que s’endega en aquest pro-cés, per molt que l’ANC ens blasmi i el Partal digui que no ho entén, aquest no és el camí.

Sobirania de les quatre províncies obedients a la UE? Aquest no és el camí!

Què n’ha sigut de la capitalitat cultural 2012?

3

Jordi Martí i Font

TarragonaTarragona

La Part Alta, una de les zones més emblemàti-ques de la nostra ciutat, està del tot descuidada en alguns aspectes que, des de la nostra assemblea local, considerem importants. És sabut que la Part Alta és una zona molt antiga, que molts dels seus edificis tenen un gran valor històric, i precisament per això s’hauria de tindre més cura del seu estat. Malaura-dament, tot i l’esfondrament d’un edifici al carrer Cava-llers el juliol de 2012, no ha canviat absolutament res.

Actualment hi ha una gran quantitat d’edificis al barri antic de Tarragona que pateixen greus mancances estructurals i necessiten una immediata rehabilitació per no posar en perill residents i vianants que transiten els carrers. A la Part Alta hi ha diversos edificis (la majo-

ria abandonats) en un estat de degradació prou impor-tant com per provocar-ne l’esfondrament.

Si bé és cert que la res-ponsabilitat de mantenir en bon estat els edificis és dels seus propietaris, també s’ha de dir que hi ha molts d’aquests propietaris que no poden afrontar les despeses que suposa una rehabilitació d’aquest tipus. És per això que creiem que l’Ajuntament hauria de contribuir econò-micament per dur a terme les rehabilitacions estructurals dels edificis, tal com va fer per incentivar els veïns i veï-nes a pintar les façanes dels seus immobles. De la ma-teixa manera que, a través del Pla Integral de la Part Alta, es van donar ajuts per pintar moltes façanes, creiem que és encara més important ga-rantir que aquests edificis no

s’ensorrin. Considerem més important la seguretat de veï-nes i vianants que l’estètica dels edificis, sovint maxi-mitzada per acontentar el tu-risme. Si és subvencionable la instal·lació d’ascensors, la instal·lació de plaques solars o la substitució d’antenes individuals de televisió per altres de col·lectives, també hauria de ser-ho una qüestió tant important com és poder garantir uns edificis estruc-turalment segurs. Creiem, a més, que aquestes subven-cions no haurien de ser sim-bòliques, sinó una contribu-ció considerable que propiciï que les persones amb menys recursos econòmics puguin rehabilitar els edificis on viuen i evitar que els lamen-tables fets ocorreguts el ju-liol al carrer Cavallers es tornin a repetir.

Aquesta suposada con-

tribució econòmica de l’Ajuntament per rehabilitar edificis hauria de condicio-nar els propietaris a posar en lloguer els habitatges que es trobin lliures. Mitjançant un lloguer social per a les per-sones amb dificultats econò-miques o amb risc de patir exclusió social es resoldria una petita part de la pobresa estructural que pateixen les classes més empobri-des a Tarragona i es podria apaivagar mínimament una de les xacres més terribles dels últims anys: els des-nonaments. A través d’uns preus assequibles i adaptats a les dificultats econòmi-ques d’aquestes famílies, tot oferint si calgués la gratuïtat d’aquest lloguer fins que no es resolgués la seva situació. Les persones sense recursos econòmics tindrien la pos-sibilitat d’arreglar els seus

edificis i ajudar aquestes fa-mílies.

El regidor Carles Cas-tillo va dir, d’ençà de l’esfondrament d’un tros de cornisa d’un balcó a Torre-forta, que si es donen casos en els quals la situació de crisi impedeix als propie-taris atendre la responsabi-litat de manteniment dels edificis, les administracions públiques haurien de fer un plantejament sobre aquest problema per resoldre-ho conjuntament entre elles. La nostra pregunta és: què s’ha fet des del mes de juliol per resoldre aquest problema que afecta tots els veïns i veïnes del barri antic de la ciutat? Quants edificis s’hauran de desplomar perquè comencin a treballar les administra-cions?

Des de la CUP valo-rem l’actitud del Partit Po-pular local com una actitud oportunista que pretén, en la conjuntura política actual, marcar l’agenda política al marge del debat sobiranista que s’impulsa des del Parla-ment de Catalunya.

És oportunista i irrespon-sable perquè utilitza els sen-timents presents a la ciutat i la seva Universitat sota un prisma ideològic concret. Sota l’afirmació de voler crear «una marca de ciutat» s’hi amaga el model econò-

mic de creixement depen-dent de les inversions fora-nes al servei de les empreses i de la mercantilització de l’educació. Mentrestant, es defugen els problemes que pateixen les universitats pú-bliques de la nostra ciutat i del nostre país, que tenen importants problemes de finançament degut a les re-tallades de la Generalitat i també del Govern espanyol del PP.

A l’Esquerra Independen-tista apostem per una uni-versitat pública, de qualitat i referent a tot el món i per

una marca de ciutat referent en investigació, docència, i estímul del pensament crí-tic. És per això, que des la CUP animem als membres del consistori a fer i aprovar mocions en favor de:

• Que el Govern espan-yol augmenti la seva dotació pressupostària en beques a l’educació i en finançament de les universitats públi-ques.

• Que el govern de la Generalitat faci els esforços econòmics corresponents per impedir la destrucció d’ocupació dins la universi-tat pública, que contempli la desobediència a l’objectiu de deute marcat tant pel Govern espanyol com per la UE com un dels mètodes per acon-seguir materialitzar aquests esforços.

• Que s’insti a les insti-tucions responsables (uni-versitats, però també go-verns) a anul·lar les pujades de taxes i establir un sistema de finançament més just i as-sequible per les classes po-pulars.

• Que s’aprovi també una moció que condemni la pujada de taxes com a un element que divideix la nos-tra societat, que augmenta la diferència entre rics i po-bres.

Que el nostre Ajuntament aprovés propostes en aquest sentit farien «situar la ciutat al mapa» i convertir la nos-tra ciutat en un referent. Tot i això, fa molt de temps que a la nostra ciutat, la societat civil tarragonina, ja destaca per arribar on les institucions no arriben a l’hora de defen-sar els nostres drets socials i nacionals, com, per exem-ple, amb l’organització au-togestionada per part de més de trenta entitats de la Diada nacional, amb les assem-blees en defensa dels serveis públics, amb la manifestació anual de l’1 de maig refe-rent a les nostres comarques i amb la celebració anual d’un Espai Barraques que ja és un pilar de la nostra Festa Major, també de referència. L’organització d’espais de debat i reivindicació per part

de les organitzacions polí-tiques anticapitalistes (in-dependentistes, socialistes, llibertàries, sindicals, femi-nistes, etc.) també fa temps que està situant la nostra ciu-tat com un referent en tots els Països Catalans de cultura i política feta des de baix.

En aquesta línia, creiem que el canvi de nom de la Universitat podria ésser una oportunitat en casos en què realment es vulgui un canvi de model i que el nom hau-ria de ser un nom consensuat i que encarnés l’esperit del canvi. Si el canvi de model ens aboca a la mercantilit-zació i espanyolització de l’educació que el PP impul-sa a Tarragona i a tot l’Estat, no volem estar al seu costat i lamentem que el PSC-PSOE opti per pujar en aquest ca-rro.

Per una universitat cata-lana i popular per a Tarrago-na.

Defensem l’educació pú-blica de la mercantilització i l’espanyolització.

Millorem la Part Alta

Manifest CUP Universitat de Tarragona

4

Casal Popular de TarragonaC/Trinquet Vell 15 – Tarragona (Part alta)

Fes-te sòcia