FEBRER 2013

JUNTA DE BARCELONA

pprreessiiddeennttJORDI PASTELLS

vviicceepprreessiiddeennttDAVID ORTEGA

ttrreessoorreerrALBERT ROSELLÓ

sseeccrreettaarriiaa

ELISABET CAMPOY

PREMSAOlimpio valls comunicacio@ codic.org

empresesmabel barba empreses@ codicbcn.org

seu codicbcn C/ casanova, 180 baixos08036 barcelona93.416.10.06

info@ codicbcn.orgwww.codicbcn.org

@

@

@

COL.LEGI 06

NOVETATS 2.0 13

AGENDA 08

ASSESSORIA 11

INTERIORS 10

APUNTS 14

E/DITORIALBenvolguts companys de professió i Col·lectiu,

El motiu de la present és comunicar-vos que la Junta de Govern del CODIC formada pels col·legiats Roman Bonet – vicedegà - Carlos Acosta – secretari -Francesc Ollé – Tresorer - i jo mateix, Lluís Soriano – degà- vam presentar en la darrera reunió de Junta de Catalunya la nostra renúncia – dimissió alscàrrecs que ostentàvem el proppassat 28 de novembre del 2012. Des d’aleshores ençà s’ha estat treballant per a la constitució d’una Junta Edat, feina gensfàcil, al final s’ha aconseguit. Quatre col·legiats han acceptat el càrrec,... gràcies pel compromís col·legial que han demostrat, gràcies a En Joan Bosch, EnLluís Pau, Na Maria José Marco i Na Júlia Garcia, ells seran els encarregats de vetllar pel procés electoral, la convocatòria d’eleccions i la gestió delCorporatiu fins al dia que hi hagi una nova Junta de Govern, que espero i desitjo sigui molt aviat.

Els motius de la nostra dimissió són diversos però, bàsicament és que des de l’aprovació dels nous estatuts JUS/158/2011 del 20 de gener del passat 2011i des del meu càrrec com a (ex) degà i màxim responsable final d’aquest Col·legi crec que no puc ni intervenir, ni gestionar les funcions i facultats de laJunta de Govern, ni les meves mateixes (almenys algunes), ni la resta de Junta les seves, enteneu vicedegà, secretari i tresorer.

Després de sospesar-ho i meditar-ho, després de tots aquests anys a primera línia en la gestió i representació de la demarcació de Barcelona i aquestsdarrers davant el CODIC considerem que no som les persones que poden desencallar l’actual situació del CODIC i les seves demarcacions. Hi ha massa in-teressos creats entre demarcacions i a les demarcacions per cedir en els temes que nosaltres creiem importants. Quins? Us encoratjo a llegir els estatutsi entendreu com creiem que ha de funcionar la relació entre demarcacions i CODIC i la responsabilitat d’uns i d’altres. Però aquests interessos en algunspunts no coincideixen amb els nostres. Quins eren els nostres? Bàsicament en crear un CODIC fort i unit, no en el que ha derivat, on creiem que primen elsinteressos individuals d’algunes juntes de govern de demarcacions per sobre dels interessos dels col·legiats que representen i la resta del col·lectiu.

Se’ns ha acusat de no tenir un projecte ni clar ni comú,... no sé que dir-vos. Poso en dubte la voluntat d’alguns presidents de demarcació en que sigui així.No hi ha hagut voluntat d’acomplir el que estipulen els estatuts pel que fa a la relació de control econòmic de les demarcacions, en l’acompliment d’algunsacords de la Junta de Govern. Segueixo pensant i crec que ho vaig/vam manifestar que tot i que en temes ens podríem posar d’acord – i reconec que enalguns així ho hem fet- en els temes importants no, i entenem que l’econòmic és un d’ells. Us recordo que no som capaços de posar-nos d’acord ni a quis’han d’enviar un trist correu d’una activitat determinada en una demarcació concreta, entre d’altres. Entenem que les demarcacions hagin de funcionarautònomament en els temes del dia a dia, però que també s’havia d’acomplir amb uns estatuts i una manera de funcionar, els fets darrerament succeïtsens donen la raó. Per la resta, efectivament, nosaltres també ens sentim manipulats, desinformats, desorientats i impotents, desacreditats i algun adjectiumés i per això vam optar per la dimissió. Potser que aquesta acció desencalli algunes posicions que creiem que estan enrocades o no, però també creiemque no érem nosaltres les persones que podien fer-ho. El col·lectiu està format per tots el col·legiats i no només els càrrecs de responsabilitat, i aquíapel·lo a la responsabilitat que tenim tots els col·legiats en que això –enteneu el CODIC- funcioni malgrat totes les traves legals i socials que hi haginpassades, presents i futures.

Us recordo a tots que quan em vaig presentar la primera vegada a Barcelona, era perquè creia que un altre col·legi era possible i he treballat, també des-atenent el despatx i la família per a dedicar-me al Col·lectiu - com la resta de Juntes de Govern de les demarcacions -,no ho poseu en dubte, com qualsevolde vosaltres o més si hi cap,... però ja fa temps que rumio que potser la idea de presentar-me a les noves eleccions de Catalunya per aquest nou model es-tatutari potser no ha estat la solució més encertada,... ja vaig suposar i els meus companys sabien que ens podria passar, però ho volíem intentar, potserm’hauria d’haver retirat aleshores (segurament hauria quedat millor), però be ara ja no és hora de lamentar-se sinò d’acomiadar-se i deixar pas a altrescol·legiats amb idees noves.

Crec que si més no hem deixat coses engegades i contactes començats,... aprofito per recordar-vos que tenim representació al “Consejo General deColegios de Decoradores de España” on ostentava el càrrec de vicepresident 1er. i representant del mateix a les institucions internacionals –ECIA i CIDI-,al Comité organitzador de Construmat, som membres del Patronat del BCD, i d’altres contactes amb empreses i organitzacions vinculades al disseny.Entenem que la dispersió geogràfica és un gran handicap,... però també creiem que depèn d’una altra Junta de Govern, consensuada, reconeguda i recolzadaentre tots els representants de les demarcacions i els col·legiats de Catalunya la que pot desencallar aquest tema.Aprofito el final d’aquesta carta per agraïr a en Roman Bonet, Carlos Acosta i Francesc Ollé, la dedicació personal a aquest projecte, als companys que m’handonat suport en les diferents accions i gestions davant del CODIC i la demarcació de Barcelona durant aquests darrers anys i també al personal del CODICque han treballat per a que la nostra gestió fos la més correcta i legal possible.

Salut i projectesLluís Soriano Castaño

Col·legiat 1115

Carta oberta als col.legiats de CODIC

El passat 7 de febrer va tenir lloc la primera deles activitats que s’inclouen dintre del programade cursos programats per CODIC Barcelona.

La companyia SMI va ser l’encarregada d’oferirals col.legiats un interessant seminari sobre ges-tió eficaç del temps i productivitat personal.

El seminari va constar de dos grans apartats. Enel primer es va tractar el tema de la productivitatcom, per exemple, les activitats d’alta rentabilitatque generen beneficis, fixació de fites Smarts perla consecució de resultats i il.lusió, planificacióintel.ligent orientada a resultats, organització ipriorització productiva d’activitats, etc.

El segon bloc va tractar assumptes com ara quèens impedeix aconseguir resultats i qualitat devida, els condicionaments mentals i els hàbits.

S’imparteix el seminarisobre desenvolupament

professional i personal

Diferents empreses del sectoR

col.laboren en les noves

instal.lacions del col.legi

Col.legi

06

Des de fa uns mesos, el Col.legi està immers enles obres d’adequació i reforma de la seva novaseu ubicada al c/ Casanova, 180 baixos, de Barce-lona. Des del començament d’aquestes obress’està comptant amb el suport de diferents em-preses representatives del sector que estan apor-tant materials i solucions per adaptar l’espai a lesnecessitats de l’entitat.

El Col.legi ha signat amb aquestes companyiesconvenis de col.laboració amb la finalitat que totespuguin participar en aquest procés de reformes.

Les empreses que, fins a data d’avui, estan donantel seu suport són les següents:- Dornbracht

- Floover.- Imad.- Sagitario Lightning.- Ais Reformes.- Pintures Monto.- Decorarte Pintors.- Lourdes Vázquez.- Simon.- Weber.

Des del Col.legi volem agrair a totes aquestes em-preses i a les que es poden incoporar en un futurel seu ajut dins d’aquest nou projecte de seu del’entitat.

Col.legi

CODIC ACTIVA’T: AMPLI PROGRAMADE CURSOS PEL PROFESSIONAL

DEL DISSENY D’INTERIORS

El Col·legi de Barcelona ha posat en marxa unampli programa de cursos adreçat als col.legiats,estudiants, i tots aquells vinculats amb el món deldisseny d’interiors. Fins al mes de setembre, s’hael.laborat un interessant calendari de monogràficsi intensius sobre diferents temàtiques d’interès.Tot seguit us resumim els continguts i dates d’a-quests cursos.

1.- GESTIÓ DE PROJECTES. 26 de febrer, de 16 a 20h.

Objectiu del curs: Revisió dels punts d’especialimportància en la redacció de projectes d’ade-quaci interior d’habitatges, des de la vessant méspràctica.

2.- JORNADA SOBRE ESPAIS COMERCIALSI LLICÈNCIES D’ACTIVITAT.19 de març, de 16 a 20h.

Objectiu del curs: Revisió dels punts d’especialimportància en la redacció de projectes d’adequa-ció interiors d’espais comercials i llicències d’ac-tivitat, des de la vessant més pràctica.

3.- DISSENY INCLUSIU I ACCESSBILITATCada dimarts i dijous del 4 al 30 d’abril de 18 a 20h.

Objectiu del curs: Introducció a la cadena d’ac-cesibilitat arquitectònica: criteris bàsics i habi-tatge. Accesibilitat urbanística a exteriorsi aespais naturals. Espais i instal.lacions efímeresper a esdeveniments, etc.

4.- SESSIÓ DE MÀRQUETING I COMUNICACIÓDimarts, 21 de maig de 16 a 20h.

Objectiu del curs: Breu introducció sobre el màr-queting i la comunicació. Què es la identitat visualcorporativa, com s’han de fer les RRPP amb elsmitjans de comunicació. La introducció del con-cepte 2.0 a la comunicació: principis bàsics i xar-xes socials.

6.- CURS DE PERITATGES16 i 18 de setembre de 17 a 20h.

Objectiu del curs: Donar les einesi les indicacionsnecessàries per fer un correcte peritatge. Intro-ducció als problemes tècnics-professionals, re-presentació esquemàtica del peritatge

7.- FOTOGRAFIA DIGITAL9 i 11 de juliol ded 16 a 19h.

Objectiu del curs: Donar nocions bàsiques sobrela fotografia digital amb un caire eminentmentpràctic i participatiu.

07

Agenda

setena edició dels premis disseny per al reciclatge

Torna la BCN design week

L’Agència de Residus de Catalunya convoca en-guany la setena edició del Premi Disseny per alReciclatge.

Aquest Premi reconeix els productes, els projec-tes, les estratègies i els materials que hagin con-siderat i integrat en el seu disseny els criteris deprevenció de residus, l’ús de material reciclat ola millora de la reciclabilitat, i que siguin impulsats,executats i/o distribuïts, segons la categoria, al’àmbit territorial de Catalunya.

El premi s’estructura en les quatre categories se-güents:

A. Productes. Producte comercialitzat, fabricati/o distribuït a Catalunya, dissenyat per millorarla prevenció de residus, la seva reciclabilitat i/oque incorpori material reciclat.Pot presentar-se la societat que fabrica o distri-bueix el producte a l'àmbit de Catalunya o el seudissenyador professional.

B. Projectes. Projecte de dissenyd'un producte, no produït ni comer-cialitzat, dissenyat per millorar laprevenció de residus, la seva recicla-bilitat i/o que incorpori material re-ciclatPot presentar-se qualsevol personafísica o persona jurídica privada.

C. Estratègies. Iniciativa, política, procés o sis-tema, implantat o executat a l'àmbit de Catalunya,que integri l’ús o el foment de productes dissen-yats per millorar la prevenció de residus, la sevareciclabilitat i/o que incorporin material reciclat.Pot presentar-se qualsevol persona física o jurí-dica, pública o privada.

D. Materials. Material dissenyat per millorar laprevenció de residus, la seva reciclabilitat i/o queincorpori material reciclat, i que es fabriqui o dis-tribueixi a Catalunya i/o estigui en fase avançadade recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).Pot presentar-se la societat que fabrica o distri-bueix el material o l'entitat que desenvolupa laR+D+I.

Per a més informació: http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/me-nuitem.d79bdb4ba0c86afd624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=3cb9977b1883c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3cb9977b1883c310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Torna la BCN Design Week, la cita anual emmar-cada en l'àmbit del disseny, la innovació i l’empre-nedoria organitzada per BCD Barcelona Centre deDisseny. Sota l’eslògan Design Vision 2050, i en elmarc del 40è aniversari de BCD, la BCN DesignWeek es reinventa en la seva vuitena edició perampliar el seu abast, obrir-se a la ciutat i trobarrespostes als reptes a través del disseny.

Per aconseguir-ho, aquesta edició comptarà ambnoves activitats adreçades a un ampli ventall depúblics que podran interactuar i conèixer el po-tencial del disseny, la innovació i la creativitat coma motor de canvi en diversos àmbits de la societatactual: salut, hàbitat, ecodisseny o tecnologia.Més informació: www.barcelonadesignweek.com

08

Agenda

EXPOSICIÓ “FULLPRINT3D. IMPRIMINTOBJECTES”

city to city barcelona FAd

award 2013

El FAD (Foment de les Arts i el Disseny) obre laconvocatòria del premi City to City Barcelona FADAward 2013 l'objectiu del qual és identificar i re-conèixer processos de transformació urbana (lasuma d'accions socials, arquitectòniques, urba-nístiques, educatives, culturals o d'altres) quehagin comportat la transformació d'una determi-nada ciutat en benefici de la seva ciutadania.

Les candidatures es poden presentar fins al 28

de febrer a través de la següent pàgina web:www.citytocity.fad.cat Si necessiteu més informa-ció o voleu fer alguna consulta, podeu posar-vosen contacte amb l'organització per correu elec-trònic (citytocity@fad.cat) o a través del telèfondel FAD (+34 93 443 75 20).

Podeu descarregar les bases en aquesta adreçaweb: http://www.pemb.cat/wp-content/uplo-ads/2013/01/Bases-CAT-2013.pdf

09

Disseny HUB Barcelona (DHUB) presenta aquestaexposició itinerant que descriu i demostra els pro-cessos, resultats i possibilitats de la fabricació di-gital tridimensional o impressió 3D; i ens dóna labenvinguda a la «fabvolució», paraula que es po-dria llegir com “evolució de la fabricació”, peròtambé com “fabulosa evolució”.

El futur de la producció d’objectes ha començat lacarrera de la mà de la fabricació additiva o im-pressió 3D. Aquest model estableix un nou para-digma de producció més flexible i adaptable, basaten la possibilitat de fabricar objectes i compo-nents infinitament diferents, que implicarà una

quantitat increïble d’efectes econòmics i sociocul-turals; i, segons alguns, suposarà un canvi mésimportant en els nostres costums que l’arribadad’Internet.

Interiors

“Dm_*òptics”

ESTUDI: ROMAN BONETINTERIORISTA: Roman Bonet (Col. 1121)UBICACIÓ DEL PROJECTE: Barri de Gràcia (Barcelona)

L'òptica està situada en la cantonadad'un edifici protegit per patrimoni. Enla Vila de Gràcia i concretament enun dels carrers més emblemàtics deBarcelona, amb un local d'uns 200m²distribuïts en dos nivells, la plantabaixa destinada al públic i la plantasoterrani per a serveis interns.

La zona oberta al públic en planta baixa, està ele-vada 1 metre de la via pública, quedant els apara-dors a nivell de terra del local i a una alçadacòmoda per a la visió des de l'exterior. En el seuinterior es distribueixen espais dedicats a l'aten-ció al client, exposició, refracció, ajustatge, mos-trador i lavabo, a més d'una zona més privadad'atenció personalitzada. I en la seva planta sote-rrani es recullen els serveis interns com despatxde gerència, sala de reunions, taller, office, ma-gatzem, lavabo i bany, amb un caràcter auster ifuncional.

Tractem el local com un embolcall, unificant elcolor en els sostres originals ignifugats, parets iterra continu de micro ciment, donant tot el pro-tagonisme als elements continguts en ell. Accedim

a aquest just per la cantonada dels dos carrers, onens reclama l'exposició interior. Paral·lel a les fa-çanes es creen uns paraments de cartró guix imetall en color blanc que ens permeten el pas dela llum i la visió del local, configurant els apara-dors i disposats de tal manera que donin la sufi-cient intimitat a l'interior.Les exposicions es recolzen sobre xapes de ferrogalvanitzat amb diferents formes, inclinacions i ni-vells. La primera la tenim a la dreta en una de lescares del volum central , el tancament compostd'elements de formes irregulars, combina la gal-vanització amb l'acer negre i aquest volum queconté la refracció, crea al seu torn, una circulacióperimetral que ens porta a l'atenció al client. Elsparaments corbs galvanitzats situats al capdavantrecullen en el seu costat oposat l'atenció persona-litzada i de l'altre la resta de l'exposició que ensporta fins al mostrador, amb el mobiliari dissenyatper l'estudi i com la resta fabricada amb laminats,lacats i melanines. Entre el mostrador i vorejant la refracció s'acce-deix directament a la zona d'atenció al client. Ambuna taula de 4,40 metres, també dissenyada perl'estudi, que neix del terra i s'eleva per la paretper acabar sent el sostre suspès que recull aaquesta, tot això fabricat en acer negre.

Alguns dels paraments suspesos de cartró guixprojecten una llum interior sobre el mobiliari.A la il·luminació se li ha donat un tracte directe enles exposicions amb halogenurs per aconseguir lamàxima potència lumínica i el led l’hem deixat perals punts de treball, circulacions i perímetres perdonar ambient de confort amb projectors ocults ales zones altes i encastats en el paviment creantllums indirectes amb taques de llum i ombra sobreels paraments.10

gestionar les relacions entre

industrials, clients i el dissenyador

d’interiors com a director de projecte.

ESTUDI: ROMAN BONETINTERIORISTA: Roman Bonet (Col. 1121)UBICACIÓ DEL PROJECTE: Barri de Gràcia (Barcelona)

En d’altres ocasions hem parlat sobre les diverses formes, acceptables i recomanades per part del CODIC, de tre-ballar enfront dels industrials i clients a nivell de facturació i gestió de pagaments i cobraments en obres o projecteson intervenen varis industrials. Des del CODIC hem informat que la legalitat no permet que el director de l’obra oprojecte faci al mateix temps de industrial (ja sigui proveint material u obra), ja que això entra dintre del conflicted’interessos i fa perdre la imparcialitat i neutralitat per exercir la funció “d’arbitre” entre client i industrials.

Per tal de fer efectiva aquesta dinàmica de treball a nivell de facturació, les factures sempre han d’estar emesesentre client i industrials, mai a nom del dissenyador com a tal. Aquesta formula a part de ser la normativamentestablerta presenta avantatges i protecció del dissenyador com a tal en dos aspectes:

El primer aspecte es davant de la reclamació de pagaments per part dels industrials. En cas de ser el dissenyadorqui emet la factura pel servei encarregat, en cas d’impagament l’industrial reclamarà a tots nivells contra el pa-trimoni del seu client, en aquest cas el dissenyador. De forma que en cas que el client final pel motiu que sigui esnegui a pagar o es retardi en el pagament, qui haurà de respondre amb el seu patrimoni serà el dissenyador. Del’altra manera, el dissenyador només fa de transmissor o intermediari entre les dues parts sense haver d’arriscarpatrimoni “personal”.

El segon aspecte és a nivell d’assegurances de responsabilitat civil professional. La majoria d’aquestes assegurancescobreixen el que s’anomena danys patrimonials a tercers. Normalment aquest tercer és el client. Si el dissenyadorexercint les seves funcions o derivat del seu projecte provoca un perjudici patrimonial al client l’assegurança co-breix aquest fet. Però si el dissenyador exerceix de contractista, ell és el client de l’industria. Per tant si l’industrialal seguir instruccions derivades del projecte o del propi director provoca un dany, s’enten que afecta al propiusuari de la pòlissa, per tant no hi ha un tercer afectat. El constructor es propietari de l’obra fins que entregaaquesta, per tant si hi ha algún desperfecte o mala execució s’enten que l’afectat és ell, no el client final. I per tantl’assegurança no cobreix en cap manera aquests fets. A no ser que especificament es contempli aquests fets, peròa nivell estàndard aquesta cobertura no entra, i per tant afegir-la seria un augment de cost del preu base.

D’altres qüestions relatives a la dinàmica de treball que des del CODIC es recomana és la firma expressa entre clienti dissenyador d’uns poders que atorguin les funcions de gestió de pagaments i cobraments. Reconeguem que el fetque el dissenyador contracti directament als industrials ha esdevingut pràctica habitual en el passat pel fet que elclient vol desentendre’s del fet d’haver de preocupar-se de pagar a mes d’una persona. I confia en el criteri del dis-senyador alhora de portar aquestes temes, tant la selecció del “personal” com del pagament d’aquests. Aquestafunció es pot mantenir amb aquests poders. De manera que el dissenyador manté la seva neutralitat entre clienti industrials, i al mateix temps té competència per reclamar en nom dels industrials la falta de pagament per partdel client, com la de expressar el descontent del client davant d’alguna negligència d’algun industrial , sense haverd’assumir responsabilitats patrimonials en cap dels dos casos.

Un altre aspecte a tenir en compte son les relacions que s’estableixen entre industrials i professionals del disseny.Reflectit en els descomptes que s’ofereixen i que suposen mesures de fidelització legítimes i lícites en el tràficmercantil. Això no s’ha de confondre amb el fet que el dissenyador sigui un comissionista en sentit de la forma decobrar pels seus serveis. El dissenyador d’interiors no és un comissionista de cap mena. La seva feina té uns ho-noraris establerts com a tal. En el cas dels descomptes que ofereixen els industrials i proveïdors, són dues les op-cions que pot fer el dissenyador, imputar-les al propi client com a mesura de fidelització, o bé reservar-se aquestmarge per a ell. En aquest cas, la facturació seria a part de les factures que s’emetessin entre client i industrial.En aquest cas no especifiquem fórmula per la diversitat existent.

Assessoria

11

Novetats2.0

13

DESCRIPCIÓ

L’app Design Museum Colletion per iPad presenta59 objectes destacats procedents del Museu delDisseny de Londres. Aquestes peces s’analitzen iexpliquen mitjançant petites càpsules audiovisuals,text i fotografies. Les opcions de recerca inclouen:època, material, color, localitat, fabricant i dissen-yador. Entre les peces antigues destaquen: la làm-para Anglepoise, la cadira Thonet, la revista Face,la cabina telefònica British Telephone, l’aspiradoraDyson, etc.

L’App inclou declaracions en vídeo de Deyan Sudjic,Director del Museu del Disseny. Stephen Bayley,fundador d’aquest museu també escriu i explicacadascuna de les peces.

El Museu del Disseny és un dels museus més importants al món sobre arquitectura i disseny industrial.Està localitzat al Tower Bridge, a la banda sud del riu Tamesis. Obert al 1989, el museu ha donat cabudaa exposicions de dissenyadors de renom com Paul Smith, Zaha Hadid, Jonathan Ive, Manolo Blahnik,Saul Bass i Dieter Rams. El museu disposa d’una col·lecció de més de 2500 objectes, a partir del Mo-dernisme fins el disseny contemporani més actual.

APP: design museum collection

Apunts

El 2013 serà un any més de recessió econòmicaper a Espanya. La desacceleració se situarà en un-1% del PIB. La continuació de la caiguda en el jasisè any de crisi també provocarà un augment del'atur, que se situarà per sobre del 25%, un crei-xement de la inflació fins al 2% (algunes dècimesper sobre de la taxa mitjana de la zona euro ) i elcreixement negatiu del consum i la inversió pri-vada. D’aquesta manera, no s'entreveuen indicisde creixement econòmic fins al 2014.

Aquestes són algunes de les principals conclusionsde l'Informe Econòmic ESADE 2013, patrocinat perBanc Sabadell i dirigit per Josep Manel Comajun-cosa, professor del Departament d'Economia dela Business School. L'informe preveu per a l'anyque acaba de començar que la zona euro es man-tindrà en una situació d'estancament econòmicamb un +0,3%.

Alemanya, França, Holanda, Bèlgica i Luxemburgcreixeran, però no més de l'1%, un repte al qual síque arribaran, però, Finlàndia, Àustria i Irlanda, ial costat d’Espanya, se sumaran al creixement ne-gatiu Portugal, Eslovàquia, Xipre i, sobretot, Grècia.

Advertiment a la política de retallades"L'austeritat a ultrança està resultant contrapro-duent: sense creixement no es pot tornar eldeute." Així de categòrics es manifesten els autorsde l'Informe Econòmic ESADE. L'informe consideraque els programes d'ajuda a països com Portugali Grècia no estan donant els resultats esperats i hiha un risc d'expansió d'aquests problemes a paï-sos amb dificultats, com és el cas d'Espanya.Així, l'Informe Econòmic ESADE adverteix molt cla-rament sobre la imperiosa necessitat de polítiquesexpansives propiciades des de la Unió Europea,com ara fer més graduals els objectius de dèficit,i per part d'aquells països en una situació més fol-gada: "Per aconseguir la tornada al creixement,els països del centre, amb uns comptes públicssostenibles, han d'impulsar les seves economiesamb polítiques fiscals expansives o permetentaugments salarials." Mentrestant, els països peri-fèrics han de continuar fent polítiques fiscals d'a-just,"però flexibilitzant els terminis. Cal evitar larepetició d'errors anteriors com en els casos es-mentats de Grècia i Portugal".

En aquest sentit, el document es mostra una micacrític amb els pressupostos públics aprovats pelGovern espanyol per al 2013, ja que, d'una banda,són "poc realistes" (preveuen tan sols una caigudadel PIB del -0,5%) "en uns moments en què elsgoverns necessiten guanyar credibilitat", i de l’al-tra, són "molt restrictius, i contribueixen així alfre del creixement".

Pots consultar l’Informe Econòmic ESADE 2013complet a http://itemsweb.esade.edu/biblio-teca/archivo/informeeconomicoenero2013.pdf

“El 2014 hi podria haverllum al final del túnel”‘Informe Econòmic ESADE 2013’, patrocinat per BancSabadell

14

Apunts

Grup Cosentino ha estat present un any més a laStockholm Furniture Fair, el certamen més impor-tant d'arquitectura i disseny d'interiors que es ce-lebra a Escandinàvia.Cosentino ha presentat, per primera vegada almercat escandinau, el projecte Shaping Silestone®, creat pels dissenyadors brasilers GermansCampana, i que ha despertat un gran interès entreels visitants a la fira a causa del seu extraordinaridisseny que combina fusta amb diverses taulellsde Silestone ® Blanc Zeus. Shaping Silestone ®suposa una peça modular composta per tres eixosdiferenciats i que simula la idea de la navallasuïssa amb multitud d'usos, convertint-se en unespai social on poder cuinar i compartir amb elsaltres.

Una altra de les grans novetats de Cosentino a lafira ha estat Silestone ® Suede, la més avançadatextura mat en el món de les superfícies de quars

i que transmet una percepció sensorial única altacte per la seva bellesa i elegància. Silestone ®Suede ofereix un acabat mat al qual no cal aplicarcap producte per realçar el seu to, té un extraor-dinari comportament contra les taques, tacte suaui molt agradable, i una consistència total del color.

Cosentino presenta el PROJECTE

Shaping Silestone

eUnit Kitchen, solució electrònica

de producte de dornbracht per la cuina

15

Basant-se en un estudi de producte dut a terme el2011, Dornbracht presenta el 2013 la primera so-lució electrònica de producte per a la cuina: eUnitKitchen. Ara les operacions manuals són optimit-zades i assistides tecnològicament: la quantitatd'aigua, el cabdal i la temperatura, així com l'ac-cionament excèntric.

Les diferents funcions estan combinades i es potaccedir-hi a través d'una única unitat de control.Un funcionament lògic, intuïtiu i senzill facilita elsprocessos de treball, per tal de tenir més tempsper a la creativitat en la preparació i presentaciódels plats i per atendre els convidats.

El nou sensor de peu dissenyat atorga un valorafegit de funcionalitat als processos de treball a lacuina. És el perfecte substitut de la mà lliure que

"falta" i pot utilitzar-se per encendre i apagar l'e-missió d'aigua sense cap tipus d'accionament ma-nual. Per tant, ofereix una solució higiènica ipràctica quan no es poden utilitzar les mans perestar brutes o ocupades. El sensor de peu ha estatincorporat de les cuines professionals per al seuús a la llar i ofereix una major professionalització

COSENTINO-SILESTONELíder mundial en superfícies de quars i una de les primeres empreses de l’estat espanyol del sector de mar-bres, travertins i calices.Contacte: Sr. Vicente Martínez. Tel. 93 632 72 50, barcelona@cosentino.es, www.silestone.com

EBEN INTERIORSL'única revista especialitzada en temes d’interiorisme publicada en català.Contacte: Sr. Frederic Callís, Tel. 93 451 24 09, lavinia@edicionslavinia.cat, www.eben.lesrevistes.cat

DORNBRACHTDornbracht, basada en una tradició familiar de vàries dècades, l’empresa ha crescut fins a convertir-se enel líder en l’àmbit de les aixetes i dels accessoris per al bany. La qualitat, la funcionalitat i el disseny són elspilars fonamentals. Des de fa deu anys porta a terme diferents projectes culturals a més del seu propi Sta-tements, els quals es poden veure a . Contacte: info@dornbracht.es www.dornbracht.com. Andrés Juberías: andresjuberias@andresjuberias.com

SAUNIER DUVALSaunier Duval és una corporació que pertany a Vaillant Group, grup empresarial d'àmbit multinacional, quelidera a Europa el subministrament de sistemes intel · ligents per al confort domèstic.Firma dedicada a les activitats d'aigua calenta sanitària, calefacció i climatització, Saunier Duval és el fabri-cant que ha desenvolupat la primera caldera mural mixta de gas, la caldera estanca, el escalfador sensepilot, la caldera mural de condensació directa i altres moltes innovacions tecnològiques encaminades a mi-llorar els aspectes d'economia, confort, seguretat i respecte al medi ambient en aquest tipus de productes.

ALAPEPer a Alape, el bany és un recinte arquitectònic que correspon enterament a les pròpies idees i exigències. Elsistema de components d'Alape recolza la planificació i la realització de l'arquitectura individual del banygràcies al concert armònic dels components. Llenguatge purista i alta qualitat de materials. info@alape.com,www.alape.com Persona de contacte: Andrés Juberías andresjuberias@andresjuberias.com

IMADImad es funda l’any 1972 amb seu a L’Hospitalet de Llobregat on compta amb unes oficines i magatzem de700 metres quadrats.Dedicada al servei de venda i instal·lacions de falsos sostres i envans secs és un refe-rent al sector i compta amb un sistema de qualitat homologat per AENOR segons ISO 9001:2008. Està espe-cialitzada en l’assessorament tècnic per a projectes de qualsevol envergadurao sector i en la qualitat delsproductes oferts. www.imadsa.es. Tel. 93 338 03 16.

POLYREYFabricant de laminats (hpl), taulells compactes fenòlics per interior i exterior, melamines i aplacats. Les nos-tres coleccions es preparen curosament per satisfer les necessitats dels dissenyadors i segueixen les ten-dències mès actuals de l'interiorisme. Per Polyrey la innovació tècnica, creativitat, disseny i servei són leseines fonamentals per donar un valor afegit als nostres productes. Moltes són les aplicacions possibles: mo-biliari i disseny d´interiors de botigues, hotels, centres comercials, restauració, oficines, hospitals, centresesportius, etc. Tel. 93 570 21 80. polyrey.iberica@polyrey.com. www.polyrey.com

Patrocinadors

Col.laboradors

Partners