eAdministració i xarxes socials.

Jeroni Navarrete Barceló

Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

Enllaç oficial a la llei en el BOE en català / en castellà:

Introducció. Què és l’Administració electrònica

• Ús de les TIC (Tecnologies de la Informació i les Comunicacions) a les Administracions Públiques, combinat amb canvis organitzatius i noves aptituds, amb el fi de millorar els serveis públics i els processos democràtics i reforçar les polítiques públiques.

• Estalvi de temps i diners als ciutadans: menys desplaçaments, agilita les gestions

• Horaris més amples: 24x7.• Ecològic: menys paper.

ELS MOTIUS DELS LEGISLADOR (I)

• La societat actual i les TIC l’Administració queda obligada a transformar-se en una administració electrònica regida pel principi d’eficàcia (art.103 CE).

• Relacionar-s’hi sense cues ni esperes. Veure l’Administració com una entitat al seu servei.

• Evolució de la la Llei 30/92, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (LRJAP-PAC), articles 38, 45 i 59.

• Resultat insuficient, eren articles facultatius: aquesta Llei pretén fer el pas del «podran» a l’«hauran de».

• Dret dels ciutadans obligació correlativa per a les administracions.• Multicanalitat.

ELS MOTIUS DELS LEGISLADOR (II)

• Competència estatal, art.149.1.18 CE: «Bases del règim jurídic de les administracions públiques» + «procediment administratiu comú».

• Caràcter bàsic (veure DA1a) amb possibles desplegaments autonòmics.

• Garantir el tractament comú:– la interoperabilitat, – les garanties de les comunicacions electròniques, – els serveis a què tenen dret els ciutadans, – la conservació de les comunicacions electròniques

ELS MOTIUS DELS LEGISLADOR (III)

• El reconeixement del dret d’accedir electrònicament a les administracions públiques té moltes altres conseqüències:– Protecció de dades (LOPD 15/1999)– Consulta en línia dels expedients– Necessitat d’adaptar els procediments, millora de processos– La «seu» administrativa electrònica, l’expedient electrònic, el

document electrònic, els registres i les notificacions electròniques, els sistemes de segellaments de temps, l’arxiu d’expedients...

– La llibertat dels ciutadans en l’elecció de la via o canal

ELS MOTIUS DELS LEGISLADOR (IV)

• Compromís amb la iniciativa e-Europa i la comunicació de la Comissió «i2010: Una Societat de la Informació Europea per al creixement i l’ocupació»:

– Un factor determinant del futur econòmic d’Europa.– L’administració electrònica s’estima en 50.000 milions d’euros d’estalvi anual en tota

la UE.

• La Directiva 2006/123/CE, relativa als serveis al mercat interior:– Art. 6, 7 i 8 de la Directiva transposats per aquesta Llei.

• «L’administració electrònica: un imperatiu»– OCDE, 2004.

• Consell d’Europa, des d’una perspectiva més social, l’administració electrònica com un motor de desenvolupament i governació democràtica.

ELS MOTIUS DELS LEGISLADOR (V i VI)

• Creació d’un marc que generi confiança.• Art. 18.4 CE, que encomana a la llei la limitació de l’ús de

la informàtica per preservar l’exercici dels drets constitucionals.

• “Estatut del ciutadà” davant l’administració electrònica.• Figura del Defensor de l’Usuari.• Tractament específic d’aquells procediments i gestions que

afecten a l’activitat empresarial============+ motius (VI): Descripció dels continguts de títols i capítols de

la llei.

TÍTOL PRELIMINAR

De l’àmbit d’aplicació i els principis generals

Art. 1. Objecte de la Llei.

1. Reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les Administracions Públiques per mitjans electrònics i en regula els aspectes bàsics de la utilització de les tecnologies de la informació en l’activitat administrativa

2. Les Administracions Públiques utilitzaran les tecnologies de la informació i asseguraran la disponibilitat, l’accés, la integritat, l’autenticitat, la confidencialitat i la conservació de les dades, informacions i serveis que gestionen en l’exercici de les seves competències.

Art. 2. Àmbit d’aplicació.

1. Aquesta Llei és aplicable:a) A les administracions publiques (AGE, CA, AL i entitats de dret

públic)b) Als ciutadans en les seves relacions amb les administracions

publiques.c) A les relacions entre les diferents administracions públiques.

2. Aquesta Llei no és aplicable:a les administracions públiques en les activitats que

portin a terme en regim de dret privat.

Art. 3. Finalitats de la Llei.

1. Facilitar l’exercici de drets i el compliment de deures per mitjans electrònics.

2. Facilitar l’accés per mitjans electrònics dels ciutadans a la informació i al procediment administratiu. (eliminació de les barreres)

3. Crear les condicions de confiança, integritat dels drets fonamentals. 4. Promoure la proximitat, la transparència i la millora continuada.5. Eficàcia i eficiència.6. Simplificar els procediments administratius.7. Contribuir a la societat de la informació.

Art. 4. Principis generals

a) Respecte al dret a la protecció de dades de caràcter personal b) Principi d’igualtat (telemàtic vs. presencial)c) Principi d’accessibilitat d) Principi de legalitate) Principi de cooperació f) Principi de seguretat g) Principi de proporcionalitath) Principi de responsabilitat i qualitat i) Principi de neutralitat tecnològica j) Principi de simplificació administrativak) Principi de transparència i publicitat del procediment

Art. 5. Definicions

• Annex de la llei

a) Actuació administrativa automatitzadab) Aplicacióc) Aplicació de fonts obertesd) Autenticacióe) Canalsf) Certificat electrònicg) Certificat electrònic reconeguth) Ciutadài) Adreça electrònicaj) Document electrònic

k) Estàndard obertl) Signatura electrònicam) Signatura electrònica avançadan) Signatura electrònica reconegudao) Interoperabilitatp) Mitjà electrònicq) Punt d’accés electrònicr) Sistema de signatura electrònicas) Segellament de tempst) Espais comuns o finestretes úniquesu) Activitat de serveiv) Prestador d’activitat de servei

TÍTOL PRIMER

Drets dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans

electrònics

Art. 6.1 Drets dels ciutadans

A relacionar-se amb les AP utilitzant mitjans electrònics per a l’exercici dels drets que preveu l’art. 35 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,

així com per obtenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, formular sol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efectuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolucions i actes adm.

Conèixer l’estat de tramitació dels expedients.

Identificar persones i autoritats.

Formular al·legacions i aportar documents en qualsevol fase del procedimient anterior al tràmit d’audiència.

No presentar documents que ja es trobin en poder de l’Administració actuant.

Accés als Registres i Arxius.

Art. 6.2 Drets dels ciutadans (a..f)

a) A escollir el canal (e-Administració, m-Administració, t-Administració, ...)

b) A no aportar les dades i documents que estiguin en poder de les administracions públiques, les quals han d’utilitzar mitjans electrònics per obtenir la informació esmentada (amb consentiment)

c) A la igualtat en l’accés electrònic als serveisd) A conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitacióe) A obtenir còpies electròniquesf) A la conservació en format electrònic per les AP dels documents

electrònics que formin part d’un expedient.

Art. 6.2 Drets dels ciutadans (g..k)

Mitjans d’identificació electrònica: g) A obtenir els necessaris; h) A la utilització d’altres sistemes de signatura electrònica admesos en l’àmbit

de les AP.

i) A la garantia de la seguretat i confidencialitat de les dadesj) A la qualitat dels serveis públics prestats per mitjans electrònics k) A elegir les aplicacions o sistemes per relacionar-se amb les AP sempre

que utilitzin estàndards oberts o, si s’escau, aquells altres que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.

Art. 6.3 Drets dels ciutadans

En particular, en els procediments relatius a l’establiment d’activitats de serveis, els ciutadans tenen dret a obtenir la informació següent a través de mitjans electrònics:

a) Els procediments i tràmits necessaris per accedir a les activitats de servei i per al seu exercici

b) Les dades de les autoritats competents, associacions i organitzacions professionals relacionades

c) Els mitjans i les condicions d’accés als registres i bases de dades públiques relatives a prestadors d’activitats de serveis i les vies de recurs

>>> Directiva Única de la Finestreta de Serveis (directiva Bolkenstein)

Art. 7. Defensa dels drets dels ciutadans

• Es crea la figura del Defensor de l’Usuari de l’Administració electrònica (AGE)

• Reglamentariament se’n determinarà l’estatut (a data d’avui encara no publicat ningú nomenat).

Art. 8. Garantia

S’ha de garantir la prestació de serveis i la disposició de mitjans i instruments electrònics:

•Habilitar diferents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, garantint en tot cas l’accés a aquests a tots els ciutadans.

AGE:

•a) Les oficines d’atenció presencial

•b) Punts d’accés electrònic

•c) Serveis d’atenció telefònica

Art. 9. Transmissions de dades entre AP

• Cada Administració ha de facilitar l’accés a les dades:– Només les que tengui en suport electrònic, – Condicions, protocols i criteris funcionals o tècnics

• Garanties:– De seguretat, integritat i disponibilitat, de conformitat (LO 15/1999, de 13

de desembre, de protecció de dades de caràcter personal)– Només les estrictament necessàries per a la tramitació i resolució dels

procediments i actuacions de la seva competència.

TÍTOL SEGON

Règim jurídic de l’administració electrònica

ÍNDEX DEL TÍTOL SEGON

• Capítol I. De la seu electrònica. • Capítol II. De la identificació i autenticació.

– Secció 1a Disposicions comunes. – Secció 2a Identificació dels ciutadans i autenticació de la seva actuació. – Secció 3a Identificació electrònica de les administracions públiques i autenticació de

l’exercici de la seva competència. – Secció 4a De la interoperabilitat i de l’acreditació i representació dels ciutadans.

• Capítol III. Dels registres, les comunicacions i les notificacions electròniques.

– Secció 1a Dels registres. – Secció 2a De les comunicacions i les notificacions electròniques.

• Capítol IV. Dels documents i els arxius electrònics.

TÍTOL SEGON. CAPÍTOL I

DE LA SEU ELECTRÒNICAArticles 10, 11 i 12

Art. 10. La seu electrònica

• És aquella adreça electrònica disponible per als ciutadans. Titularitat pública, en l’exercici de les seves competències.

• Responsabilitat del titular respecte de la integritat, veracitat i actualització de la informació i els serveis.

• Subjecció als principis de publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat.

• Garantir la identificació del titular de la seu, així com la formulació de suggeriments i queixes.

• Ha de permetre comunicacions segures. • Principis d’accessibilitat i usabilitat, estàndards oberts i, si s’escau, els altres que

siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.

Art. 11 i 12. Publicacions electròniques

Art. 11. Publicacions electròniques de butlletins oficials. • Té els mateixos efectes (en les condicions i garanties que cada administració

pública determini) que els atribuïts a la seva edició impresa. • BOE.es

Art. 12. Publicació electrònica del tauler d’anuncis o edictes. • La publicació d’actes i comunicacions que, per disposició legal o reglamentària,

s’hagin de publicar al tauler d’anuncis o edictes pot ser substituïda o complementada per la seva publicació a la seu electrònica de l’organisme corresponent.

Art. 13. Formes d’identificació i autenticació

Dels ciutadans:• Llei 59/2003, de signatura electrònica. • Que resultin adequats per garantir la identificació dels participants i, si s’escau,

l’autenticitat i integritat dels documents electrònics.

D’acord amb el que cada Administració determini: • a) En tot cas, els sistemes de signatura electrònica incorporats al DNI, per a

persones físiques. >> art.14• b) Sistemes de signatura electrònica avançada. >> art.15• c) Altres sistemes de signatura electrònica (usuari+clau, aportació d’informació

coneguda...) >> art.16

TÍTOL SEGON. CAPÍTOL II

DE LA IDENTIFICACIÓ I AUTENTICACIÓ– Secció 1a Disposicions comunes.

• Article 13

– Secció 2a Identificació dels ciutadans i autenticació de la seva actuació. • Articles 14, 15 i 16

– Secció 3a Identificació electrònica de les administracions públiques i autenticació de l’exercici de la seva competència.

• Articles 17, 18, 19 i 20

– Secció 4a De la interoperabilitat i de l’acreditació i representació dels ciutadans. • Articles 21, 22 i 23

Art. 13. Formes d’identificació i autenticació

De les administracions públiques:• a) Sistemes de signatura electrònica basats en la utilització de certificats

de dispositiu segur o mitjà equivalent que permeti identificar la seu electrònica i establir-hi comunicacions segures. >> art.17

• b) Sistemes de signatura electrònica per a l’actuació administrativa automatitzada. >> art.18

• c) Signatura electrònica del personal al servei de les administracions públiques. >> art.19

• d) Intercanvi electrònic de dades en entorns tancats de comunicació, d’acord amb el que s’hagi acordat específicament entre les parts. >> art.20

Art. 21. Interoperabilitat...

Interoperabilitat de la identificació i autenticació per mitjà de certificats electrònics.

•Els certificats electrònics reconeguts emesos per prestadors de serveis de certificació han de ser admesos per les AP. Condicions.

•La resta de certificats utilitzats o admesos per alguna AP també poden ser admesos per altres adm., d’acord amb principis de reconeixement mutu i reciprocitat.

•AGE: plataforma de verificació de l’estat de revocació de tots els certificats admesos en l’àmbit de les AP que ha de ser d’accés lliure.

Art. 22. “funcionari públic habilitat”

Identificació i autenticació dels ciutadans per un funcionari públic.

•En els casos en què el ciutadà no en tingui, la identificació o autenticació pot ser realitzada vàlidament per funcionaris públics mitjançant l’ús del seu sistema de signatura electrònica.

•El ciutadà s’ha d’identificar i prestar el seu consentiment exprés, i n’ha de quedar constància per als casos de discrepància o litigi.

•Cada administració pública ha de mantenir actualitzat un registre dels funcionaris habilitats.

Art. 23. Formes de representació

• Les AP poden habilitar amb caràcter general o específic persones físiques o jurídiques autoritzades per realitzar determinades transaccions electròniques en representació dels interessats.

• L’habilitació ha d’especificar les condicions i obligacions a què es comprometen els que així adquireixin la condició de representants, i determinar la presumpció de validesa de la representació llevat que la normativa aplicable prevegi una altra cosa.

• Les administracions públiques poden requerir, en qualsevol moment, l’acreditació de la representació.

TÍTOL SEGON. CAPÍTOL III

DELS REGISTRES, LES COMUNICACIONS I LES NOTIFICACIONS ELECTRÒNIQUES

– Secció 1a Dels registres. • Articles 24, 25 i 26

– Secció 2a De les comunicacions i les notificacions electròniques. • Articles 27 i 28

Art. 24. Registres electrònics

• Les AP el han de crear per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comunicacions:a) Documents electrònics normalitzats (norma de creació del registre)b) Qualsevol sol·licitud, escrit o comunicació diferent adreçat a qualsevol

òrgan o entitat de l’àmbit de l’administració titular del registre. • En cada AP ha d’haver-hi, almenys, un sistema de registres electrònics

“genèric”. • Es poden fer convenis de col·laboració per a interconnectar registres.• AGE: automatitzar les oficines de registre físiques.

Art. 25. Creació i funcionament

• Creació: publicar en el diari oficial corresponent.• Especificar l’òrgan o unitat responsable de la seva gestió, així com la

data i l’hora oficial i els dies declarats inhàbils. • A la seu electrònica:

– el text íntegre de la disposició– la relació actualitzada de les sol·licituds, escrits i comunicacions que s’hi

poden presentar – la possibilitat de presentació “genèrica”

• Emetre automàticament un rebut (còpia autenticada + data i hora + número d’entrada de registre)

• Estàndards de format i requisits de seguretat (Esquemes Nacionals d’Interoperabilitat i de Seguretat)

Art. 26. Còmput de terminis.

• Data i l’hora oficial de la seu electrònica d’accés:– mesures de seguretat – ha de figurar visible

• 24 hores x 365 dies • La presentació en un dia inhàbil s’entén realitzada a la primera hora del

primer dia hàbil següent.• Inici del còmput dels terminis: la data i l’hora de presentació en el

mateix registre o en el registre del destinatari (art. 24.2.b). Ha de ser comunicada.

• Cada seu electrònica determina els dies inhàbils (no s’aplica Art. 48.5 de la Llei 30/92).

Art. 27. Comunicacions electròniques

• Es pot escollir en tot moment (i canviar) si és o no per mitjans electrònics. Excepcions per rang de llei. El consentiment ha de ser exprés (pot ser electrònic).

• Validesa: constància de la transmissió i recepció, de les dates, del contingut íntegre i s’identifiqui fidedignament el remitent i el destinatari.

• Publicació (diari oficial i seu electrònica) dels mitjans electrònics que els ciutadans poden utilitzar

• Requisits de seguretat i integritat: s’han d’establir en cada cas (criteris de proporcionalitat, LOPD)

• Obligatorietat de mitjans electrònics: per Reglament, persones jurídiques o accés garantit.

• Comunicació entre administracions: preferentment per mitjans electrònics.

Art. 28. Notificació electrònica

• L’interessat: consentiment o assenyalat com a preferent (exc. art. 27.6). Pot ser electrònic.

• Acreditar la data i l’hora en què es produeixi la posada a disposició de l’interessat i la d’accés al seu contingut.

• 10 dies naturals sense que s’accedeixi al contingut s’entén que la notificació ha estat rebutjada (efectes art. 59.4 de la Llei 30/1992). No hi ha doble intent !!!

• L’interessat pot requerir a l’òrgan corresponent que les notificacions successives no es practiquin per mitjans electrònics (exc. art. 27.6).

• L’accés electrònic dels interessats al contingut (sempre que quedi constància) produeix els efectes propis de la notificació per compareixença.

TÍTOL SEGON. CAPÍTOL IV

DELS DOCUMENTS I ELS ARXIUS ELECTRÒNICS

Articles 29, 30, 31 i 32

Art. 29. Document administratiu electrònic

• Documents administratius (art.46 de la Llei 30/1992)

• Sempre que incorporin una o diverses signatures electròniques. • Han d’incloure referència temporal (segell de temps), que s’ha de

garantir a través de mitjans electrònics quan la naturalesa del document ho requereixi.

• AGE: relació de prestadors de serveis de certificació electrònica ha d’especificar els admesos per prestar serveis de segellament de temps.

Art. 30. Còpies electròniques

• Consideració general de còpies autèntiques (art.46 Llei 30/1992)• Còpies de documents electrònics emesos pel mateix interessat o per les AP,

mantenint o no el format original sempre que es pugui comprovar.• Còpies electròniques de documents de les AP en suport paper requeriments i

actuacions• Imatges electròniques dels documents privats aportats pels ciutadans

processos de digitalització que en garanteixin l’autenticitat, la integritat i la conservació.

• Documents en paper dels quals s’hagin efectuat còpies electròniques es poden destruir els originals...

• Còpies en paper de documents electrònics sistema de verificació

Art. 31. Arxiu electrònic de documents

• Es poden emmagatzemar per mitjans electrònics tots els documents administratius.

• Els que afectin drets o interessos dels particulars: conservar en suports electrònics, canvis de format i suport... conservació en el temps.

• Els mitjans o suports: mesures de seguretat (integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents emmagatzemats).

• Han d’assegurar la identificació dels usuaris i el control d’accessos, així com les garanties LOPD.

Art. 32. Expedient electrònic

• És el conjunt de documents electrònics corresponents a un procediment administratiu.

• Foliació: mitjançant un índex electrònic.– Signat per l’Administració, òrgan o entitat actuant.– Ha de garantir la integritat de l’expedient electrònic.– Ha de permetre recuperar-lo.– Un mateix document pot formar part de diferents expedients electrònics.

• Tramesa d’expedients: es pot substituir per la posada a disposició de l’expedient electrònic, i l’interessat té dret a obtenir-ne còpia.

TÍTOL TERCER

De la gestió electrònica dels procediments

ÍNDEX DEL TÍTOL TERCER

• Capítol I. Disposicions comunes. – Articles 33 i 34

• Capítol II. Utilització de mitjans electrònics en la tramitació del procediment. – Articles 35 a 39

Art. 33. Utilització de mitjans electrònics

• Respectar la titularitat i l’exercici de la competència.

• Criteris de simplificació administrativa: s’ha d’impulsar en els processos de treball i la gestió dels procediments i de l’actuació administrativa.

• Adequada dotació de recursos i mitjans materials al personal que els hagi d’utilitzar, així com la necessària formació sobre la seva utilització.

Art. 34. Criteris per a la gestió electrònica

• SEMPRE precedida de la realització d’una anàlisi de redisseny funcional i SIMPLIFICACIÓ del procediment, procés o servei:– a) La supressió o reducció de la documentació requerida als ciutadans,

mitjançant:• substitució per dades, transmissions o certificacions, • la regulació per aportar-la al final.

– b) La previsió de mitjans i instruments de participació, transparència i informació.

– c) La reducció dels terminis i temps de resposta. – d) La racionalització de la distribució de les càrregues de treball i de les

comunicacions internes.

Art. 35. Iniciació del procediment per mitjans e.

• Requereix la posada a disposició dels interessats dels corresponents models o sistemes electrònics de sol·licitud a la seu electrònica. Estàndards.

• Es poden aportar còpies digitalitzades dels documents, amb signatura electrònica avançada.

• L’AP pot sol·licitar de l’arxiu la confrontació. Si no és possible pot requerir al particular l’original.

• Sistemes normalitzats de sol·licitud, poden:– incloure comprovacions automàtiques– oferir el formulari emplenat, en tot o en part

Art. 36. Instrucció del proc. per mitjans e.

• Garantir el control dels temps i terminis, la identificació dels òrgans responsables dels procediments així com la tramitació ordenada dels expedients, i facilitar la simplificació i la publicitat dels procediments.

• Comunicacions entre els òrgans i unitats interventors als efectes d’emissió i recepció d’informes o altres actuacions han de complir els requisits que estableix aquesta Llei.

• Participació dels interessats: dret a presentar al·legacions en qualsevol moment anterior a la proposta de resolució o en la pràctica del tràmit d’audiència quan sigui procedent comunicació i notificació (art. 27 i 28)

Art. 37. Accés a l’estat de tramitació

• En els procediments adm. gestionats en la seva totalitat electrònicament, s’ha de posar a disposició de l’interessat un servei electrònic d’accés restringit on aquest pugui consultar, prèvia identificació, almenys la informació sobre l’estat de tramitació..

• Contingut: la relació dels actes de tràmit realitzats, el seu contingut i la data en què van ser dictats.

• A la resta dels procediments: informar al menys de la fase en què està el procediment i l’òrgan o unitat responsable.

Art. 38. Terminació dels proc. per mitjans e.

• La resolució ha de garantir la identitat de l’òrgan competent (art. 18 i 19)

• Es poden adoptar i notificar resolucions de forma automatitzada en els procediments en què així estigui previst.

Art. 39. Actuació administrativa automatitzada

• S’ha d’establir prèviament l’òrgan o òrgans competents per a:– la definició de les especificacions, – programació, – manteniment, – supervisió i control de qualitat– (si s’escau) auditoria del sistema d’informació i del seu codi font.

• Així mateix, s’ha d’indicar l’òrgan que ha de ser considerat responsable als efectes d’impugnació.

TÍTOL QUART

Cooperació entre administracions per a l’impuls de l’administració electrònica

ÍNDEX DEL TÍTOL QUART

• Capítol I. Marc institucional de cooperació en matèria d’administració electrònica. – Article 40

• Capítol II. Cooperació en matèria d’interoperabilitat de sistemes i aplicacions. – Articles 41, 42, 43 i 44

• Capítol III. Reutilització d’aplicacions i transferència de tecnologies. – Articles 45 i 46

Art. 40. Comitè Sectorial d’adm. electrònica

• Depèn de la Conferència Sectorial d’Adm. Pública• És l’òrgan tècnic de cooperació de l’AGE, de les administracions de les

CA i de les entitats que integren l’Adm. local en matèria d’administració electrònica.

• Vetlla pel compliment dels fins i principis d’aquesta Llei, i en particular

desenvolupa les funcions: – a) Assegurar la compatibilitat i interoperabilitat dels sistemes i aplicacions

utilitzats per les AP. – b) Preparar plans i programes conjunts.

• Es pot convidar les organitzacions, corporacions o agents socials que es consideri convenient...

Art. 41. Interoperabilitat dels sist. d’informació

• Les AP han d’utilitzar les tecnologies de la informació en les seves relacions amb les altres administracions i amb els ciutadans, aplicant mesures:– informàtiques, – tecnològiques, – organitzatives, – i de seguretat,

• que garanteixin un adequat nivell d’interoperabilitat tècnica, semàntica i organitzativa i evitin discriminació als ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica.

Art. 42. Esquemesa Nacionals

• L’Esquema Nacional d’Interoperabilitat:– Criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i

normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions que han de tenir en compte les AP per prendre decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat.

• L’Esquema Nacional de Seguretat:– La política de seguretat– Principis bàsics i requisits mínims que permetin una protecció adequada de

la informació.

• Els dos esquemes s’elaboren amb la participació de totes les administracions, Reial decret del Govern.

• Recomanacions de la Unió Europea, la situació tecnològica de les diferents AP, així com els serveis electrònics ja existents.

• Utilització d’estàndards oberts, o d’ús generalitzat pels ciutadans.

Art. 43. Xarxa de comunicacions de les AP

• AGE + CA + Adm.local• Interconnecti dels sistemes d’informació.• Intercanvi d’informació i serveis entre elles.• Interconnexió amb les xarxes de les institucions de

la Unió Europea i d’altres estats membres.

Xarxa SARA

Art. 44. Xarxa integrada d’atenció al ciutadà

• Les AP poden subscriure convenis de col·laboració per tal d’articular mesures i instruments de col·laboració per a la implantació coordinada i normalitzada d’una xarxa d’espais comuns o finestretes úniques.

• S’han d’implantar espais comuns o finestretes úniques per obtenir la informació que preveu l’art. 6.3 d’aquesta Llei i per realitzar els tràmits i procediments a què fa referència l’apartat a) de l’article esmentat.

Art. 45. Reutilització de sistemes i aplicacions

• Les administracions titulars dels drets de propietat intel·lectual d’aplicacions, desenvolupades pels seus serveis o el desenvolupament de les quals hagi estat objecte de contractació…

• les poden posar a disposició de qualsevol Administració sense contraprestació i sense necessitat de conveni.

• Poden ser declarades de fonts obertes, quan d’això derivi una transparència més gran en el funcionament de l’Administració pública o es fomenti la incorporació dels ciutadans a la societat de la informació

Art. 46. Transferència de tecnologia

• Entre administracions: les AP han de mantenir directoris actualitzats d’aplicacions per a la seva lliure reutilització.

• Especialment en desenvolupament de l’AE.• Conforme a l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat.

• L’AGE, a través d’un centre per a la transferència de la tecnologia, ha de:– mantenir un directori general d’aplicacions– prestar assistència tècnica per a la lliure reutilització– impulsar el desenvolupament d’aplicacions, formats i estàndards

comuns

DISPOSICIONS ADDICIONALS

• 1a. Reunió d’òrgans col·legiats per mitjans electrònics.

• 2a. Formació d’empleats públics. • 3a. Pla de mitjans en l’Administració General de

l’Estat. • 4a. Procediments especials. • 5a. Funció estadística. • 6a. Ús de llengües oficials.

DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA i DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

• Disposició Transitòria Única:– Procediments i actuacions en curs normativa anterior– Registres telemàtics existents Registres electrònics

• Disposició Derogatòria Única:– Llei 30/1992: art. 38.9, art. 45 apartats números 2, 3 i 4,

art. 59.3 i la disposició addicional divuitena. – Les normes del mateix rang o inferior en el que

contradiguin el que disposa aquesta Llei o s’hi oposin.

DISPOSICIONS FINALS

• 1a. Caràcter bàsic de la Llei. • 2a. Publicació electrònica del «BOE». • 3a. Adaptació de les administracions públiques per a l’exercici de drets. • 4a. Modificació de la Llei 84/1978, de 28 de desembre, per la qual es

regula la taxa per expedició del document nacional d’identitat. • 5a. Modificació de la Llei 16/1979, de 2 d’octubre, sobre taxes de la

Prefectura Central de Trànsit. • 6a. Habilitació per a la regulació del teletreball a l’Administració

General de l’Estat. • 7a. Desplegament reglamentari de l’Art. 4 c). • 8a. Desplegament i entrada en vigor de la Llei.

Més enllà de la Llei 11/2007MATERIAL COMPLEMENTARI

Material complementari:

http://delicious.com/jeroni.nb/eAdmin

Què és l’administració electrònica?

“És l'ús de les TIC a les AP, combinat amb canvis organitzatius

i noves aptituds, amb el fi de millorar els serveis públics

i els processos democràtics i reforçar el suport a les polítiques públiques”

(Definició de la Comissió Europea)

Què és l’administració electrònica?

Documents de la Comissió Europea:• eEurope2005,• La Iniciativa “

i2010: Una Sociedad de Información Europea para el crecimiento y el empleo” (05/2005), clau per a l’Estratègia de Lisboa (09/2007)

Documents de la OCDE sobre modernització i eGov:• L’Administració electrònica: un imperatiu (2003)• eGovernment for better government (2005)• La Modernització de l’Estat: el camí a seguir (2005)• eGovernment as a tool for transformation (2007)

Més enllà de “modernitzar”

• 14/01/1833: Mariano José de Larra publica “Vuelva usted mañana”

• s.XX | anys ‘20: S’industrialitza la màquina Remington

• s.XX | anys ’50: Se comercialitza el bolígraf BIC

• s.XX | anys ’80: Apareix el PC• s.XX | anys ’90: Apareix Internet• any 2000: iniciativa eEurope• any 2005: i2010 eGovernment Action Plan• any 2010: eEurope i2020• 14/01/2033: dos segles des de l’article de Larra

Per Alberto Ortiz de Zárate

Més enllà de “modernitzar”

Modernització vs. Administració electrònica

dos termes que tendeixen al mateix partint d’extrems oposats

Per Alberto Ortiz de Zárate

Més enllà de “modernitzar”

Per Alberto Ortiz de Zárate

gestió de persones

qualitat i simplificació

gestió del coneixement

tramitació telemàtica

participació ciutadana

eServeis

(re)

organització

gestió del canvi

inter

operabilitat

modernització

eAdministració

Molt més que tecnologia

Agents Bases Relacions Instruments Resultats

• Ciutadans

• Polítics

• Funcionaris

• Col·laboradors

• Lideratge

• Estratègia

• Participació

• Col·laboració

• Organització

• Processos

• Serveis

• Administra-

ció-Xarxa

III Congreso ONLINE del Observatorio para la CiberSociedad: "Factores de éxito para el desarrollo de la Administración electrónica"

Blog Administraciones en red: “Valores para una Administración en red"

Sistema Descripció Lema Valor

Informació Portals i continguts

“Pase sin llamar” Transparència

Tramitació Serveis telemàtics

“Sírvaseusted mismo” Servei

Atenció Canals de relació“No vuelva

ustedmañana”

Servei /Equidat

InnovacióIntranet /Coneixement /Col·laboració

“Más por menos”

Intensitat /Innovació

Participació Mecanismes departicipació

“Usted también

decide”Participació

Participació

Atenció

Innovació Tramitació

Informació

Els “escalons” de l’administració electrònica

I el govern electrònic? e, i, o ...• Administració tradicional = Presencial + paper• Administració electrònica:

– eAdmin = Serveis electrònics– eGov, iGov = Serveis de valor afegit, governança– oGov = Govern obert, participació, transparència, reutilització de dades

públiques...

TENDÈNCIES• Millor servei als ciutadans, valor afegit• Més eficiència, més transparència, estalvi de costs a ciutadans i

administracions• Compartir dades i infrastructures• Cap a les finestretes úniques

La Directiva de Serveis

Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa als serveis en el mercat interior

• Abans coneguda per “directiva Bolkenstein”.• Explicació MEH i accés a la directiva.• Context «estrategia de Lisboa» aconseguir un mercat

interior de serveis a la UE.• Quatre objectius:

– facilitar la llibertat de establiment i la llibertat de prestació de serveissubstitueix llicències d’activitats per declaracions responsables finestreta única (informació + tramitació)

– reforçar els drets dels destinataris dels serveis;– fomentar la qualitat dels serveis;– establir una cooperació administrativa efectiva entre els Estats membres.

Transposició de la directiva de serveis

• Obligatòria a partir del 28 de desembre de 2009

• A nivell estatal – Llei paraigües i Llei Òmnibus

• A nivell autonòmic – Cada conselleria modifica les seves normes, en coordinació amb

l’Advocacia.– Projecte de llei (a l’estil Òmnibus)

• Administracions locals– Projecte CBE i FELIB per adaptar ordenances

• Consells insulars – Dubtes en matèries transferides per l’Estatut d’Autonomia.

El Reial Decret 1671/2009 de 6 de novembre

Desenvolupa parcialment la Llei 11/2007. Només àmbit AGE• Regula les seus electròniques i el punt d’accés general • Preveu la creació d’un Registre Electrònic Comú• Elements mínims imprescindibles, en matèria d’identificació i

autenticació (criteri de flexibilització)• Règim específic actuació en nom de tercers:

– habilitacions per a la presentació de documents electrònics en representació dels interessats

– funcionaris públics habilitats • Evitar aportar documentos que ja estan a l’AGE• Aspectes relacionats amb els documents electrònics: (característiques,

validesa, còpies electròniques, agrupació en expedients, arxiu, conservació i destrucció)

L’ESQUEMA NACIONAL D’INTEROPERABILITAT

Art.42.1 de la Llei 11/2007: “El E.N.I. comprèn el conjunt de criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació i normalització de la informació, dels formats i de les aplicacions que han de tenir en compte les AP per prendre decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat.”

Reial Decret:• Interoperabilitat organitzativa: inventari actualitzat dels serveis que

ofereixen a les demés AP i dels requisits per emprar-los. • Interoperabilitat semàntica: relació de models de dades d'intercanvi i

publicar-los. • Interoperabilitat tècnica: mode en que es transmet la informació i

estàndards a seguir.

L’ESQUEMA NACIONAL D’INTEROPERABILITAT

Altres aspectes que també regula:• Les comunicacions: principalment que aquestes seran

mitjançant la xarxa SARA.• Reutilització i transferència tecnològica:

– Les AP que puguin posaran a l'abast de les demès les aplicacions de les quals siguin titulars amb llicències lliures.

– L’AGE mantindrà un catàleg d'aplicacions disponibles i que la resta d'administracions “hauran de tenir en compte”.

• Signatura electrònica: reconeixement entre AP de certificats de signatura electrònica.

• Formats i conservació de documents electrònics

L’ESQUEMA NACIONAL D’INTEROPERABILITAT

• Les normes tècniques que enumera l'esquema no les desenvolupa sinó que aquestes s'hauran de desenvolupar dins el marc del Comitè Sectorial d'Administració Electrònica.

• Un cop publicades aquestes normes seran d'obligat compliment i les AP hauran d'adaptar les seves aplicacions perquè les compleixin en 12 mesos.

• Si hi ha circumstàncies que ho impedeixin, s'haurà d'elaborar un pla d'adequació que podrà ser com a màxim de 48 mesos.

L’ESQUEMA NACIONAL DE SEGURETAT

Art.42.2 de la Llei 11/2007: “L’E.N.S. té per objecte establir la política de seguretat en la utilització de mitjans electrònics en l’àmbit d’aquesta Llei, i està constituït pels principis bàsics i requisits mínims que permetin una protecció adequada de la informació.”

Reial Decret:• Àrea normativa• Àrea tècnica• Àrea organitzativa

L’ESQUEMA NACIONAL DE SEGURETAT

• L'impacte més fort recau en l'àrea organitzativa. • No es tracta d'adquisicions de productes o tasques a

subcontractar, sinó:

– Fer una valoració del nivell de risc de cada sistema d'informació.– Establir nivells de protecció per a cada sistema d'informació, en

funció de la seva valoració.– Fer un pla de control i auditoria contínua respecte als nivells de

protecció establert.– Implantar un Sistema de Gestió de la Seguretat, inspirat en la

normativa ISO-27001 de millora contínua.

Guies

Diagnòstic de l'administració electrònica actual

Bon nivell estatal

ONU - eGovernment Survey 2008

Experiències d'èxit estatals

• AEAT: IRPF, Patrimoni, IVA, Impost de Societats,… Presència a Internet des de 1996 i declaracions telemàtiques des de 1999.

• TGSS: sistema de Remissió Electrònica de Documents (RED) Regulació abril de 1995.

• FNMT: projecte CERES (iniciat en 1996 i concretat el 1999).

• Cadastre: Oficina Virtual, cartografía, certificados y datos catastrales. Disponible desde 2002.

• …

Transports...

Canvis en l’administració electrònica

Web

1.0

eAdministració TransaccionalEficiència

2000

eAdministració User-centricEfectivitat

2010

Administració 2.0Empowerment

2020

Web

2.0

Web

2.0

Nous models de provisió de serveis

Noves necessitats d’interoperabilitatInteroperabilidad Organizativa Integración con Redes y Medios Sociales

Interoperabilidad Semántica Modelos de datos para facilitar la reutilización de la información del sector público

Interoperabilidad Técnica Mayor hincapié en los estándares

Infraestructuras comunes Modelo cloud-computing, integrando nubes de distintos actores

Reutilización aplicaciones y datos Dirigidas por los ciudadanos (demand-driven)

Multilingüismo Servicios transfronterizos, nuevas lenguas

Accesibilidad Versiones alternativas junto con versiones adaptadas.

Firma Electrónica Integración con proveedores de identificación de redes sociales

Noves necessitats de seguretat

Organización y política de seguridad Hacer participes a colaboradores

Gestión de Riesgos Aprender a transferir el riesgo

Instalaciones ¿Y si no existen?

Personal Obligaciones de conducta en medios sociales, protección de la imagen

Perímetro Difuminación en datos, canales y servicios

Continuidad de la actividad Establecer SLAs con colaboradores

Gestión de incidentes Delimitar dominios y responsabilidades

Protección de la información Delimitar marcos legales de aplicación

“The future of Government is no Government”, Abril 2009, Gartner

“Value for citizens: A vision of public governance in 2020”, Diciembre 2008, Comisión Europea

“Social Media and the Federal Government: Perceived and real barriers and Potential Solutions”, Diciembre 2008, Federal Web Managers Council

Transparència radical

Transparència radical

www.opengovernment.ca

Transparència radical

La transformació de l'administració a través de les TIC?

• La Llei, no obliga a tramitar electrònicament• Reconeix el dret del ciutadà presentar y recibir documentos electrónicos

y que se les asegure la conservación de los mismos. Esto, sumado a la obligación de no aportar datos y documentos que obren en poder de las Administraciones Públicas, requiere la implantación de un sistema de gestión documental como soporte de la documentación aportada. “a conocer por medios electrónicos el estado de tramitación de los procedimientos en los que sean interesados”.

• La Ley, no obliga a tramitar electrónicamente, sino sólo a recibir • i traslladar la consulta sobre l’estat de l’expedient per mitjans electrònic. • En els expedients no tramitats electrònicament, hem de mostrar

únicament “al menys, la fase en la que se troba el procediment i l’òrgan o unitat responsable”.

(pag 36, Guia de la FEMP)

Escoltar?

Què passa si no escoltam?

La iniciativa la pren la ciutadania:– fixmystreet (http://www.fixmystreet.com/)– arregla mi calle (

http://www.arreglamicalle.com/)– ...

I si escoltam?

En sortim guanyant

Reutilització de la informació pública