20 del programa de prevenciî de cËncer de mama a...

DEL PROGRAMA DE PREVENCIÓDE CÀNCER DE MAMA ALA COMUNITAT VALENCIANA

20A N Y S

RESULTATS 1992-2012

Coordinació:Programa de Prevenció de Càncer de MamaServici del Pla OncològicDirecció General de Salut Pública

Per a qualsevol consulta poden dirigir-se a:Servici del Pla OncològicDirecció General de Salut PúblicaConselleria de SanitatCorreu electrònic: [email protected]. 961 925 825Fax: 961 925 832Av. de Catalunya, 2146020 VALÈNCIA

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat©de la present edició: Generalitat, 2013

ISBN: Depòsit legal:Disseny i maquetació: Clarió Impremta Impressió:

PRESENTACIÓ

El càncer de mama constituïx una de les malalties de major impacte en lasalut de les dones tant per la seua elevada incidència com per la seua mortalitat.Es tracta del tumor més freqüent en la població femenina.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana a les autoritats sani-tàries que disposen d’estratègies per a lluitar contra el càncer. En este sentit, elcribatge, per mitjà de la realització de mamografies, és una de les ferramentes deprevenció més efectives en els tumors de mama; ja que contribuïx a disminuir lamortalitat per esta causa.

La lluita contra el càncer de mama ha sigut una prioritat per a la Conselleriade Sanitat des de fa més de 20 anys. El Programa de Prevenció de Càncer de Mamaque es va iniciar l’any 1992 ha recorregut un llarg camí durant el qual ha anat crei-xent progressivament. En l’actualitat compta amb 29 unitats de prevenció, que ofe-rixen una cobertura global a les dones de la Comunitat amb edats compreses entreels 45-69 anys. S’ha consolidat com una estratègia preventiva i ha aconseguit unagran acceptació i reconeixement en l’àmbit estatal i de la Unió Europea.

El programa ha sostingut sempre la seua preocupació per mantindre imillorar la qualitat, l’efectivitat i l’eficàcia del servici prestat, tant com a activitatde cribatge com en els processos de confirmació diagnòstica i tractament.

L’augment inqüestionable de la taxa de tractament conservador al llargd’este període és una mostra evident de la importància de l’abordatge multidis-ciplinari i de la influència que el programa ha exercit en este sentit. Les dades aixího reflectixen. En 1992, el tractament conservador de mama era del 20% i ara éssuperior al 80%.

El document que es presenta en esta publicació explica l’experiència acu-mulada en estos 20 anys de trajectòria preventiva; així com els canvis, els èxitsaconseguits i la bona acollida i el reconeixement que ha tingut entre les dones dela nostra Comunitat.

Des d’estes línies voldria donar les gràcies a tots els professionals que hanfet possible esta publicació i a tots aquells que dia a dia treballeu perquè elPrograma de Prevenció de Càncer de Mama s’haja consolidat com una ferramen-ta essencial contra esta malaltia.

Manuel Llombart FuertesConseller de Sanitat

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ. HISTÒRIA DEL PROGRAMA 11

METODOLOGIA 13

RESULTATS GLOBALS 17

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS DEL PROGRAMA 25

PROCÉS DE CONFIRMACIÓ DIAGNÒSTICA I TRACTAMENT 29

EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT PER CÀNCER DE MAMA 29

PREDICCIONS DE LA TAXA DE MORTALITAT 31

FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ 31

CONCLUSIÓ 32

AGRAÏMENTS 33

7


20A N Y S

9


20A N Y S

GRÀFICS

Gràfica 1 Evolució de la població diana i unitats 12

Gràfica 2 Evolució de la població diana 14

Gràfica 3 Resultat del cribatge mamogràfic per edat 19

Gràfica 4 Resultat final del procés de cribatge per edat 20

Gràfica 5 Tumors detectats segons grandària per edat 22

Gràfica 6 Tumors Infiltrants. Afectació ganglionar per edat 23

Gràfica 7 Tumors detectats. Distribució segons estadi 24

Gràfica 8 Evolució de la taxa de participació 25

Gràfica 9 Evolució de la taxa d’adhesió 26

Gràfica 10 Evolució de la taxa de detecció 26

Gràfica 11 Evolució de casos detectats estadis 0 I 1 27

Gràfica 12 Evolució del tractament conservador 27

TAULES

Taula 1 Dones vistes a través del programa 18

Taula 2 Resultat del cribatge (mamografia) 18

Taula 3 Resultat final del procés de cribatge 19

Taula 4 Taxa de detecció de tumors 20

Taula 5 Tumors detectats segons tipus histològic 20

Taula 6 Tumors detectats segons grandària 21

Taula 7 Tumors infiltrants detectats segons grandària 21

Taula 8 Tumors detectats segons afectació ganglionar 22

Taula 9 Tumors infiltrants detectats segons afectació ganglionar 23

11

XX ANYS DE PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE CÀNCER DE MAMAINTRODUCCIÓ. HISTÒRIA DEL PROGRAMA

El Programa de Prevenció de Càncer de Mama de la ComunitatValenciana (PPCMCV) ha complit vint anys.

El programa va començar l’any 1992 amb la creació de les prime-res tres unitats de Prevenció de Càncer de Mama (UPCM) a Alcoi,València i Alacant. L’any següent es posen en marxa 2 unitats més:Castelló1 i Xàtiva, en els dos anys següents, Castelló2 i Requena, i aixíen anys successius van incorporant-se la resta d’unitats fins que en2001, amb 23 unitats, el programa cobrix tota la població diana de laComunitat Valenciana, unes 520.000 dones de 45 a 65 anys. A partird’este any va incorporant-se progressivament a la població diana elgrup d’edat de 66 a 69 anys. L’any 2011, esta població és d’unes650.000 dones.

En la gràfica 1 es mostra l’evolució de la població diana represen-tada anualment, és a dir, com que el cribatge és biennal s’ha dividit lapoblació diana corresponent per dos, aplicant la mitat a cada any perfacilitar-ne la representació gràfica. La gràfica també mostra la pro-gressiva incorporació de les UPCM.


20A N Y S

12


20A N Y S

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DIANA I UNITATS Gràfica 1

Les unitats depenen de Salut Pública i el personal sanitari assignat tédedicació en horari complet al programa (PPCMCV). Hi ha tres unitatsdependents de l’Associació Espanyola de la Lluita contra el Càncer ubica-des a les ciutats de València, Castelló i Alacant.

En els departaments de salut amb menys població, el programa esdesenrotlla en unitats mixtes: hospital-salut pública i compta amb recur-sos dels hospitals comarcals de Requena i Vinaròs que realitzen les mamo-grafies del programa de prevenció en horaris de vesprada, mentres que,en horari habitual de treball funcionen com a unitats hospitalàries; enambdós casos amb personal sanitari i mamògraf de l’hospital. Mentresque la part administrativa es gestiona amb personal de Salut Pública.

13


20A N Y S

METODOLOGIA

El PPCM de la Comunitat Valenciana ha basat la seua metodologiaen les recomanacions dels grups d’experts i guies europees de qualitatper al cribatge mamogràfic.

El programa estudia les dones amb edats entre 45-69 anys i consistixa realitzar una mamografia bilateral, en doble projecció: craneocaudal(CC) i obliqua mediolateral (OML) en totes les voltes de cribatge i s’acom-panya d’exploració clínica en cas de símptomes o sospita procedent de lamamografia.

L’interval entre estudis és de dos anys.Cada unitat compta amb un metge expert en lectures de mamogra-

fies, radiòleg, que fa la primera lectura de totes les mamografies, un tèc-nic en radiologia, un auxiliar administratiu i un auxiliar d’infermeria.

Es realitza doble lectura de totes les mamografies; la primera lectu-ra és feta pel metge/radiòleg de la unitat, i una segona lectura indepen-dent, és feta per un segon lector. En cas de discrepància es fa una lecturade consens.

El sistema de lectura es basa en la classificació BI-RADS, modificat. Els resultats de l’estudi es remeten a la dona en el termini de 15 dies

després de la mamografia, quan després de la lectura de la mamografiaes considera el resultat normal, és a dir, negatiu per a càncer.

En cas de troballes mamogràfiques sospitoses, la dona és remesa al’hospital corresponent per a continuar el seu estudi i completar el procésde confirmació diagnòstica i el tractament, si és procedent.

Evolució de la població dianaQuan es va iniciar el programa l’any 1992, la població diana la cons-

tituïen les dones amb edats compreses entre 45-65 anys. Posteriorment, iseguint les recomanacions de les guies europees de qualitat en cribatgemamogràfic, es va decidir ampliar la població diana fins als 69 anys. Esta

14


20A N Y S

modificació suposava un increment superior a les 120.000 dones, per laqual cosa va ser necessari adaptar els recursos disponibles. La incorpora-ció es va realitzar de manera progressiva entre 2001 i 2006. La poblaciódiana total en la nostra Comunitat va créixer i en l’actualitat és aproxima-dament d’unes 625.000 dones.

Per este motiu en l’actualitat hi ha 29 unitats que desenrotllen laseua activitat en 24 centres.

En la gràfica següent es mostra l’evolució de la població diana ambel mateix criteri de representació comentat en la gràfica 1 i el total dedones estudiades per anys i des de l’inici del programa fins a 2011.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DIANA Gràfica 2

La font de dades que aporta al programa la informació necessàriasobre la població diana és el Sistema d’Informació Poblacional (SIP). Cadaany, s’incorporen les dones que han complit l’any anterior els 45 anys d’e-dat i cada vegada que acaba una ronda de cribatge, el programa dóna debaixa les dones de més de 69 anys. D’esta manera, al començament decada nova sèrie de cribatge s’efectua una depuració de la base de dadesi es recalcula la població diana que servirà de base per al càlcul dels indi-cadors del programa.

15


20A N Y S

El PPCMCV té caràcter universal, totes les dones entre 45-69 anys,residents en la Comunitat Valenciana, són invitades a participar, i els únicsmotius d’exclusió són: que la dona ja tinga un diagnòstic de càncer demama, que haja mort, o que haja traslladat el seu domicili fora de lacomunitat.

Tipus de test utilitzatLa mamografia és el test emprat com a prova única en programes de

prevenció de càncer de mama.Al seu començament, el programa realitzava mamografia bilateral,

amb dos projeccions per cada mama (craneocaudal i obliqua mediolate-ral) en la primera volta de cribatge, i una única projecció en voltes succes-sives. Des de l’any 2007 es va introduir la mamografia bilateral, amb dosprojeccions per cada mama: craneocaudal i obliqua mediolateral, en totesles voltes de cribatge.

Des de l’aplicació d’esta mesura s’ha observat un descens en les taxesde valoració addicional i més concretament sobre la realització de projec-cions addicionals en la mateixa unitat; amb això han disminuït els falsospositius (dones classificades com a positives però que no tenen càncer) itambé previsiblement l’ansietat que pot suposar la recrida per a lesdones.

L’aplicació d’esta mesura ha comportat un increment de la càrregade treball. S’han necessitat noves mesures d’increment dels recursos des-tinats al programa.

La mamografia digitalL’aparició de la tecnologia digital ha suposat un gran avanç res-

pecte a la radiologia convencional. La seua utilització en els progra-mes de cribatge s’ha consolidat perquè presenta avantatges evidentsentre els quals caldria ressaltar la qualitat d’imatge, la disminució deles dosis impartides dins de nivells aconsellats pels programes degarantia de qualitat, europeu i espanyol, la reducció del volum d’em-magatzematge dels arxius per utilització de sistemes digitals, millorrendiment, etc.

16


20A N Y S

Actualment 16 unitats, ubicades en 13 departaments de salut utilit-zen equipament digital compost per un mamògraf digital directe o indi-recte, estació de diagnòstic composta per dos monitors de cinc megapí-xels i programari específic, pacs per a emmagatzematge de les imatgesdigitals i impressora digital.

La població diana atesa amb esta tecnologia l’any 2012 és del 60% icontinuarà el procés de digitalització fins a la substitució total de la tec-nologia analògica d’acord amb les necessitats que sorgisquen de substi-tució d’equipaments. Este procés s’està duent a terme d’acord amb el plade digitalització en el Programa de Prevenció de Càncer de Mama de laC. Valenciana.

17


20A N Y S

PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE CÀNCER DE MAMA. RESULTATS GLOBALS

El programa de cribatge de càncer de mama és una tasca multidisci-plinària complexa. L’objectiu del cribatge és reduir la mortalitat per lamalaltia i millorar la qualitat de vida de les dones afligides per este pro-cés, sense que això afecte l’estat de salut de les participants, és a dir trac-tant de minimitzar al màxim els riscos que qualsevol intervenció sanitàriapot produir. En el cas del cribatge de mama, estos riscos han sigut identi-ficats fonamentalment com: el sobretractament en les formes més lleusde malaltia, els falsos negatius: dones que són identificades com falsa-ment sanes o el cas contrari, les dones que són identificades com falsa-ment malaltes, és a dir, els falsos positius, i els riscos associats a la realit-zació de les proves.

La Guia europea de garantia de qualitat en el cribatge i eldiagnòstic del càncer de mama proposa una metodologia unificadad’arreplega i presentació de dades utilitzant terminologia, definicions iclassificacions estandarditzades. Inclou una llista de possibles indicadors iestablix referències acceptables i aconsellables per a estos dins del con-text europeu.

Els indicadors que mesuren l’activitat del procés de cribatge i elsresultats proporcionen informació a curt termini per a l’avaluació de laqualitat del programa. Són els denominats indicadors del procés. Estosindicadors reflectixen l’oferta i l’eficàcia de les activitats que constituïxenel procés de cribatge. Registrar les dades, calcular els indicadors i vigilar-los periòdicament és bàsic per a les activitats de garantia de qualitat delprograma.

Des de l’inici en 1992 s’han estudiat en el programa 726.563 dones,en la primera visita que es fa a la dona (el que denominem cribatge ini-cial) és a dir, de totes les dones que el programa ha cridat per primeravegada al llarg dels 20 anys, el 78,80% han acudit a fer-se l’exploració. De

18


20A N Y S

les invitades a revisions successives, el 82% (596.499 dones) han acudit auna o més visites posteriors.

El programa ha realitzat en total 2.823.606 visites (exploracions) deles quals més de 2 milions són visites de cribatge successiu.

DONES VISTES A TRAVÉS DEL PROGRAMATaula 1

El resultat del cribatge és el resultat obtingut després de la lecturamamogràfica. Es classifica en: negatiu (mamografia normal), estudi inter-medi (cita abans dels 2 anys) i valoració addicional (altres proves sol·lici-tades per a concretar el diagnòstic mamogràfic) que, al seu torn, es desglos-sa en proves no invasives (projeccions addicionals i ecografies) i provesinvasives (PAAF, BAG etc.). En el total de les visites realitzades, el 7,17%han necessitat una valoració addicional; este indicador és més alt (12%) enel cribatge inicial respecte al cribatge successiu (5,5%). La taxa de proves noinvasives és de 4,73% i la d’invasives d’1,44% seguint el mateix patró quandiferenciem en cribatge inicial i successiu. Açò s’explica perquè en el cribat-ge inicial el diagnòstic és més complex, en part perquè les dones són mésjóvens, la qual cosa implica mames més denses i també suposa l’absènciad’estudis previs que servisquen de referència. Els resultats es mostren en lataula 2, i en la gràfica 3 s’especifiquen per grups d’edat.

RESULTAT DEL CRIBATGE (MAMOGRAFIA) Taula 2

19


20A N Y S

RESULTAT DEL CRIBATGE MAMOGRÀFIC PER EDATGràfica 3

El resultat del procés fa referència a la valoració final de les dones,obtinguda després dels estudis de confirmació diagnòstica quan estoshagen sigut recomanats, es classifiquen en: negatives, és a dir sense alte-ració detectable sospitosa de malignitat, estudi intermedi, se cita ladona abans dels 2 anys, i tumor maligne, s’ha detectat un tumor.

En el 95% de les visites realitzades el resultat va ser negatiu, un 5% varebre una cita per a un estudi intermedi i en un 0,41% es va detectar untumor. La detecció de càncer va ser també més freqüent en el cribatge inicialque en el successiu, ja que en el cribatge inicial es detecten totes les patolo-gies que s’han acumulat en eixe grup de població, al ser la primera vegadaque s’explora la dona, mentres que en els cribatges successius es detecten lespatologies noves aparegudes des de l’anterior estudi (taula 3 i gràfica 4).

RESULTAT FINAL DEL PROCÉS DE CRIBATGETaula 3

La taxa de detecció de càncer és més alta en els grups de major edatespecialment en el cribatge inicial.

20


20A N Y S

RESULTAT FINAL DEL PROCÉS PER EDATGràfica 4

Tumors detectats En els 20 anys d’activitat el PPCMCV ha diagnosticat 11.439 tumors,

la qual cosa suposa una taxa global de detecció de 4,10 per 1.000 donesexplorades. D’estos, 3.210 tumors s’han detectat en cribatge inicial ambuna taxa de 4,42‰ i 8.229 en cribatge successiu amb una taxa de 3,92‰(taula 4).

TAXA DE DETECCIÓ DE TUMORSTaula 4

Al voltant del 14% dels tumors detectats van ser in situ i el 86% infil-trants, i no es troba diferència segons el tipus de cribatge (taula 5).

TUMORS DETECTATS SEGONS TIPUS HISTOLÒGICTaula 5

21


20A N Y S

Quant a la precocitat diagnòstica mesurada a través de la grandària,l’afectació ganglionar i l’estadi, trobem els resultats següents.

Pel que fa a la grandària dels tumors detectats, aproximadament un14% es detecten in situ i el 62% dels tumors de què es disposa d’informa-ció són iguals o menors de 2cm; este percentatge és lleugerament supe-rior en el cribatge successiu enfront de l’inicial, com és d’esperar, ja queen el cribatge successiu generalment es diagnostiquen els càncers desen-rotllats en el període entre proves (taula 6).

TUMORS DETECTATS SEGONS GRANDÀRIATaula 6

El 31% dels tumors són menors d’1cm, la diferència entre el cribat-ge successiu i l’inicial és mes evident, 31,5% en cribatge successiu enfrontde 29% en inicial; estes dades ens situen en el nivell desitjable segons elsparàmetres de qualitat de les guies europees (taula 7).

TUMORS INFILTRANTS DETECTATS SEGONS GRANDÀRIATaula 7

A l’estudiar tumors segons grups d’edat i tipus de cribatge s’apreciaen cribatge inicial un gradient en relació amb l’edat; els tumors són mésgrans en les dones majors. En cribatge successiu no s’aprecia este gradient(gràfica 5).

22


20A N Y S

TUMORS DETECTATS SEGONS GRANDÀRIA PER EDAT Gràfica 5

Quant a l’afectació ganglionar, el 74% del total de tumors detectatsen els quals es coneix este paràmetre no tenen afectació ganglionar, el75% en cribatge successiu i el 72% en cribatge inicial (taula 8).

TUMORS DETECTATS SEGONS AFECTACIÓ GANGLIONARTaula 8

En els tumors infiltrants, estos percentatges són del 70% per al totaldels casos; si desglossem per tipus de cribatge, trobem el mateix patródescrit anteriorment, el 70,5% en cribatge successiu i el 68% en cribatgeinicial. En este indicador ens trobem amb valors lleugerament inferiors alscriteris de qualitat de les guies europees (taula 9).

23


20A N Y S

TUMORS INFILTRANTS DETECTATS SEGONS AFECTACIÓ GANGLIONARTaula 9

En la distribució per edat s’aprecia una proporció major d’absència d’a-fectació ganglionar en els grups de major edat, especialment en el cribat-ge successiu.

TUMORS INFILTRANTS. AFECTACIÓ GANGLIONAR PER EDAT Gràfica 6

En relació a l’estadi tumoral, per al conjunt de tumors detectats, el79,81% es troben en estadis 0 o I, la qual cosa suposa un resultat moltfavorable que ens aproxima a l’objectiu final del programa (gràfica 8).

24


20A N Y S

TUMORS DETECTATS. DISTRIBUCIÓ SEGONS ESTADIGràfica 7

25


20A N Y S

EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS DEL PROGRAMA

A continuació es mostra l’evolució en el temps dels indicadorssegüents: taxa de participació, taxa de continuïtat en estudis successius(adhesió), percentatge de casos amb tractament conservador, taxa dedetecció de tumors i percentatge de tumors detectats en estadi 0 i I. Enles gràfiques s’ha ressenyat amb una línia discontínua el valor estàndardproposat en les guies europees de garantia de qualitat per al cribatge decàncer de mama.

Com mostren les gràfiques d’evolució següents, el Programa dePrevenció de Càncer de Mama de la Comunitat Valenciana complix engeneral els estàndards proposats en les guies europees. Després de 20anys d’activitat, el programa està consolidat en la nostra comunitat i gau-dix d’una bona acceptació per part de la població, com ho demostren l’e-volució dels indicadors de participació i adhesió, si bé les grans ciutatstenen una participació mes baixa, tant per al cribatge inicial com per alsuccessiu.

Gràfica 8

26


20A N Y S

Gràfica 9

Des de l’inici del programa, la detecció de tumors presenta una ten-dència creixent tant en el cribatge inicial com en el successiu. Fins a l’any2007 la incidència en el cribatge inicial era més alta que en el cribatgesuccessiu, com era d’esperar, ja que el cribatge inicial arreplega tant laincidència com la prevalença de la malaltia, mentres que el cribatge suc-cessiu n’arreplega només la incidència. A partir de 2008, les taxes dedetecció són prou semblants en cribatge inicial i successiu.

Gràfica 10

27


20A N Y S

Quant als indicadors predictors de reducció de mortalitat, el progra-ma presenta una bona precocitat diagnòstica mesurada a través del % detumors detectats en estadis 0 i 1 amb valors globals al voltant del 80%,70,10% en cribatge inicial i 83,02% en el successiu, estos % estan calcu-lats sobre els tumors amb estadi conegut.

Gràfica 11

En l’evolució del tractament conservador és on es fa més evident lamillora en la qualitat de vida de les dones afectades per este procés. A esteincrement han contribuït tant els avanços en el tractament quirúrgic com ladetecció primerenca del tumor que fa possible el tractament conservador.

Gràfica 12

PROCÉS DE CONFIRMACIÓ DIAGNÒSTICA I TRACTAMENT

El desenrotllament del programa ha anat paral·lel a la millora delsservicis de diagnòstic i tractament del càncer de mama.

Açò es pot comprovar amb indicadors com l’existència de comités depatologia mamària en tots els hospitals, disposar de guies i protocolsassistencials. Algunes millores en el diagnòstic s’han implantat de mane-ra extensiva, com la realització de la tècnica de biòpsia selectiva del gan-gli sentinella en què s’aconseguixen valors del 100%. Els indicadors dequalitat del procés de confirmació i tractament també estan en nivellsadequats, el nostre programa aconseguix valors al voltant del 70% enindicadors com: indicació de linfanedectomia amb nre. ganglis > 10, indi-cació de tractament conservador, constància de TNM en l’informe de A.patològica, dones amb receptors HER-2 +, que han rebut tractament ambtrastuzumab o dones amb estudi de gangli sentinella.

EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT PER CÀNCER DE MAMA.

L’objectiu final del PPCM és aconseguir l’impacte sobre la mortali-tat. Els programes de cribatge mamogràfic tenen com a objectiu dismi-nuir un 30% la mortalitat entre les dones cribades.

En els últims 20 anys, s’observa com ha descendit la mortalitat percàncer de mama.

Una important revisió dels programes de detecció precoç de càncerde mama europeus confirma el benefici del cribatge en termes de mortsevitades i mostra que este benefici compensa el dany causat pel sobre-diagnòstic

Els estudis metodològicament més vàlids recentment publicats indi-quen una reducció de la mortalitat per càncer de mama del 25% -31% en les dones invitades (i del 38%-48% per a les dones que es criben).

29


20A N Y S

30


20A N Y S

En la Comunitat Valenciana hem analitzat l’evolució de la mortalitatper càncer de mama. Els resultats obtinguts en esta anàlisi es mostren enel gràfic següent, en este es presenten les taxes de mortalitat per càncerde mama estandarditzades a la població europea per grups d’edat i percada província i les de les globals de la Comunitat, en períodes de quatreanys, des de 1981-2008. La línia vertical marca l’inici de cribatge. Desprésde l’inici del cribatge s’observa un descens en la corba de mortalitat engeneral que és un poc més evident per a la província de Castelló.

La següent gràfica mostra les prediccions de la taxa de mortali-tat per a la nostra Comunitat i com haguera evolucionat si no s’hagueraproduït canvi en la tendència de mortalitat. Per a realitzar este càlcul s’hautilitzant el model de regressió de POISSON.

La línia de punts representa la tendència esperada per a la mortalitaten els diferents grups d’edat des de 1980 fins a 2007. La taxa observada

31


20A N Y S

mostra un canvi significatiu a partir de 1992 especialment en els grups de45-69 anys, i majors de 70 anys. En les dones més jóvens, este canvi en latendència és poc significatiu. D’acord amb esta tendència observada en elsgrups de més de 45 anys podem relacionar-la amb totes les millores ques’han produït en el càncer de mama en les últimes dècades, els nous tracta-ments i el diagnòstic realitzat cada vegada en fases més primerenques.

PREDICCIONS DE LA TAXA DE MORTALITAT

FORMACIÓ I INVESTIGACIÓ

La formació del personal adscrit a les unitats, constituïx una prioritatfonamental i per això des del Servici del Pla Oncològic es realitzen periòdi-cament sessions, jornades i cursos de formació continuada, a través del’EVES, a fi de mantindre un alt nivell de coneixements i actualització en estamatèria.

També s’han realitzat publicacions per a garantir l’homogeneïtat deltreball en el programa dirigides als diferents professionals que hi interve-

32


20A N Y S

nen: la Guia de tècnica mamogràfica, l’Atles mamogràfic: Sistema de lec-tura del Programa de Prevenció de Càncer de Mama a la ComunitatValenciana i l’Oncoguia del càncer de mama de la Comunitat Valenciana,la Guia pràctica clínica en càncer hereditari, així com guies d’informacióper al pacient oncològic o informació per a dones amb càncer de mama.

El Programa de Prevenció de Càncer de Mama de la ComunitatValenciana publica i difon els seus resultats periòdicament a través d’in-formes de salut i de la pàgina web. www.sp.san.gva.es

També es presenten treballs científics relacionats amb el programaen congressos, i es publiquen en revistes de gran impacte.

S’ha treballat en coordinació amb la Xarxa de Cribatge de Càncerd’Espanya i amb la Xarxa Europea de Càncer. Això ha permés publicar tre-balls científics en col·laboració amb altres programes d’Espanya i d’Europa

El programa ha participat en diferents projectes d’investigacióespanyols i europeus per a identificar factors de risc de càncer de mama,avaluar determinants d’efectes adversos com els falsos positius o els càn-cers d’interval, l’avaluació de noves tècniques diagnòstiques (comparaciómamografia analògica i digital).

CONCLUSIÓ

El Programa de Prevenció de Càncer de Mama de la ComunitatValenciana s’ha desenrotllat i consolidat durant estos 20 anys entre elsprofessionals i les dones de la nostra Comunitat, i ha aconseguit uns resul-tats adequats.

Durant els 20 anys, hem conegut molts canvis. S’ha procurat des delcomençament del programa oferir a les dones un programa de cribatgede càncer de mama d’alta qualitat i s’han anat incorporant els avanços iles noves tecnologies que han aparegut.

No obstant això, hi ha valors que persistixen, fonamentalment posartots els mitjans disponibles per a aconseguir l’objectiu de reduir la morta-litat per càncer de mama, tant com siga possible, i contribuir als avançostècnics i d’investigació, que permeten millorar la qualitat de vida de lesdones en la nostra Comunitat.

33


20A N Y S

AGRAÏMENTS

Esta publicació que informa sobre la transcendència que ha tinguten la societat el Programa de Càncer de Mama de la ComunitatValenciana, vol recordar amb gratitud els amics que van començar ambnosaltres i ens van ser deixar en el camí: Isidro Vizcaíno i Ramón Olagüeque ens van llegar la seua ensenyança i experiència, acumulades en elsanys més productius de la seua vida. Gràcies en nom de tots.

El programa va nàixer de la proposta de Constantino Herranz, conei-xedor dels resultats obtinguts en altres països i preocupat per la incidèn-cia del càncer de mama, que va proposar a les autoritats responsables dela salut, en la Comunitat Valenciana, la creació del programa.

Per a este fi, es va rodejar d’un grup d’especialistes, radiòlegs, oncò-legs, cirurgians, anatomopatòlegs i epidemiòlegs, que han anat incorpo-rant-se al projecte, de manera que des de l’inici del treball es va adquiriruna consciència d’equip multidisciplinari. És important ressenyar com l’e-xistència del programa ha contribuït també a la creació d’unitats multi-disciplinàries de patologia mamària en els hospitals, esta activitat és fona-mental per a enfocar i tractar la patologia de mama i suposa un granbenefici per a les dones i també per als professionals.

Volem agrair la seua col·laboració i entrega als professionals quehan participat en el programa al llarg d’estos anys:

Assessors del programaIgnacio Aranda LópezDolores Cuevas CuerdaJesús Félix FontestadJavier García Conde BruVicente Guillem PortaConstantino Herranz Fernández

34


20A N Y S

Ana Lluch HernándezIgnacio Petschen VerdaguerFrancisco Ruiz PeralesAmparo Ruiz SimónDolores Salas TrejoMontserrat Sánchez LlorenteVicente Torres GilCarlos Vázquez AlbadalejoIgnacio Villaescusa BlancaJosé Luis Vilar SemperIsidro Vizcaíno Esteve

Igualment, volem agrair la seua dedicació a totes les persones queen els diferents moments han treballat en les unitats de Prevenció deCàncer de Mama, auxiliars de clínica i administratius, tècnics en radiolo-gia i radiòlegs, així com a tot el personal de Salut Publica: tècnics de pro-grames, informàtics i directors, implicat en el desenrotllament del progra-ma i als professionals que han treballat en la confirmació diagnòstica i eltractament del càncer de mama.

20 del programa de prevenciî de cËncer de mama a...

Documents