les taules de classificaciÓ - fpaontinyent.com · tema 4 – classificació i evolució 1 les...

Tema 4 – Classificació i evolució

1

LES TAULES DE CLASSIFICACIÓ

Per classificar s'utilitzen les anomenades claus dicotòmiques, anomenades així perquè vas escollint opcions de dues en dues. En aquest cas intentem classificar una gerra de cervesa. És clar que tots sabem què és. El que intentem ací és que comprengues com funciona una clau.

1. Escollim entre les dues primeres opcions. 2. Anem a les altres dues que ens indica el número. 3. I així fins que arribem al nom.

1.- On et porta cada opció escollida?

a. Directament a un resultat concret. b. A una altra opció doble. c. Al final, a un nom. d. Directament a un nom.

2.- Per què hi ha passos, al principi de la classificació, que ja acaben en un nom?

a. Perquè són els més fàcils. b. Perquè ja has arribat al final. c. Perquè t'has equivocat.

3.- Com són els criteris de classificació utilitzats?

a. De més generals a més concrets. b. Tots tenen igual concreció. c. De més concrets a més generals.

4.- Què passa si t'equivoques en una opció?

a. Et dirigeixes cap a un grup incorrecte. b. Has de tornar enrere. c. Res. Al final sempre arribes a la solució. d. La següent opció no sol coincidir amb les característiques que busques.

5.- Què es va creant mentre aprofundeixes en la classificació d'aquests recipients?

a. Grups, cada vegada més concrets. b. Res, només separes objectes. c. Un grup evolutiu. d. Un arbre amb grups formats per semblances.

LES CATEGORIES TAXONÒMIQUES

REGNE Hi ha tants éssers vius que per classificar necessitem fer molts grups diferents. Així anirem reunint-los en grups cada vegada més especialitzats, uns dins dels altres, mitjançant característiques comunes cada vegada més concretes. Aquests grups constitueixen les categories taxonòmiques. Anem a veure quines són. El Regne és la primera categoria, la qual engloba les altres. A la imatge de dalt tenim el regne animal.

PHYLUM Ara han desaparegut alguns representants del regne, tots els invertebrats. Som al Phylum Cordats (o vertebrats), que es caracteritza per presentar esquelet intern, i engloba als peixos, als amfibis, als rèptils, a les aus i als mamífers.

CLASSE Nova categoria: la Classe. Recorda que ara busquem una característica comuna als animals presents i que no tinguen els absents. La classe representada a la imatge són els mamífers, caracteritzats per presentar glàndules mamàries.

ORDRE Una nova categoria, que es diu Ordre, i en aquest cas té a veure amb el tipus d'alimentació i dentició, que són comuns als animals que queden. És l’ordre dels carnívors.


3

FAMÍLIA Ha desaparegut el gos, però queden tres representants de la següent categoria taxonòmica: la Família. Els que queden formen part de la família dels fèlids, que inclou també als pumes, jaguars, linx, etc.

GÈNERE I ESPÈCIE Recordes quin és el nostre nom científic? Homo sapiens. Tots els éssers vius es classifiquen finalment amb dues categories. La primera és el Gènere, i sempre comença amb majúscula. I la segona, que sempre s'acompanya de la primera, és l'Espècie, i va en minúscula. El gènere del gat és Felis, i l'espècie del gat comú és Felis silvestris. Les dues espècies que queden pertanyen al gènere Panthera. El lleó és Panthera leo i el tigre Panthera tigris.

Si ordenem, de major a menor, el nom de les categories taxonòmiques que hem utilitzat per definir els animals tenim: Regne – Phylum – Classe – Ordre – Família – Gènere – Espècie

Comprovem-les en diferents espècies.

REGNE Animal Animal Animal Animal Animal Animal Vegetal

PHYLUM Cordats Cordats Cordats Cordats Cordats Artròpodes Pinophyta

CLASSE Mamífers Mamífers Mamífers Mamífers Amfibis Insectes Pinopsida

ORDRE Carnívors Carnívors Carnívors Carnívors Anurs Dípters Pinals

FAMÍLIA Cànids Cànids Cànids Fèlids Bufònids Múscids Pinàcies

GÈNERE Canis Canis Vulpes Lynx Bufo Musca Pinus

ESPÈCIE C. familiaris C. lupus V. vulpes L. linx B. bufo M. domèstica P. sylvestris

Nom comú

Gos Llop Rabosa Linx Gripau Mosca Pi roig

Al classificar les diferents espècies les anem col·locant dins de grups cada vegada més específics, fins arribar a l’espècie. Com es veu, les espècies que més característiques tenen en comú comparteixen més categories taxonòmiques. Això també indica que, evolutivament, estan més prop.

ELS CRITERIS DE CLASSIFICACIÓ Per a fer una bona classificació hem d’emprar criteris importants al principi, que ens permeten separar grans grups. Per exemple, per a classificar els éssers vius primer tindrem que veure per què estan compostos. La unitat fonamental és la cèl·lula, i hi ha dos tipus generals de cèl·lula

Observa la imatge.

1.- Quina és la característica fonamental (i bàsica en la classificació dels éssers vius) que distingeix aquests dos éssers vius?

a. La presència o no d'ADN. b. La presència o no de cilis o flagels. c. La presència o no de nucli. d. Una és vegetal i l'altra animal.

2.- I ara, i segons el que veus a la imatge, què gran diferència busquem?

a. Éssers vegetals o animals. b. La capacitat de formar teixits. c. La capacitat de moviment. d. La presència o no de nucli. e. Éssers autòtrofs o heteròtrofs.


5

Evidentment, la diferència està en si la cèl·lula viu sola (unicel·lulars) o pot formar teixits (pluricel·lular). Totes les cèl·lules que formen teixits són eucariotes.

Dins d’aquestes cèl·lules eucariotes tinc dues noves possibilitats: si fan o no la fotosíntesi. Al principi d'una classificació s'utilitzen caràcters distintius molt evidents. En aquesta imatge veiem dues cèl·lules diferents, que són la base de dos tipus de vida molt diferents. Fixa't bé en el que assenyalen les fletxes: un cloroplast i la paret cel·lular de cel·lulosa.

3.- En aquest cas, què separem? a. Éssers que fan la fotosíntesi d'altres que no la fan. b. Plantes d'algues. c. Éssers unicel·lulars de pluricel·lulars. d. Cèl·lules animals de cèl·lules vegetals.

Sovint detalls concrets ens permeten diferenciar grans grups amb característiques molt diferenciades. Si, per exemple, estic ja al regne vegetal, veuré que hi ha dos grans grups de plantes fanerògames (amb flor). Un inclou els pins, avets i xiprers. L'altre a les alzines, tarongers, pomeres, etc. La situació de les llavors em permet separar dos grans grups.

4.- Segons les llavors que assenyala la imatge, per quin detall es diferencien les angiospermes de les gimnospermes?

a. Les gimnospermes tenen la llavor nua. b. Les gimnospermes tenen la llavor coberta. c. Les angiospermes tenen la llavor coberta, dins d'un fruit. d. Les gimnospermes no tenen llavors. e. Les angiospermes tenen la llavor nua.

I una vegada estic dins de les angiospermes tinc de nou dues possibilitats, referents a la llavor. Fixa't en la imatge. La clau està en que unes llavors tenen dues parts (cotiliedons), i les altres només una.

5.- Segons aquest detall, de quins dos grans grups de vegetals estem parlant? a. Monocotiledònies i dicotiledònies. b. Fruits secs i llavors. c. Plantes amb llavors i plantes amb fruits. d. Angiospermes i gimnospermes.

Puc trobar detalls que uneixen a grups, característiques comunes que sols ells tenen, i que indiquen un origen evolutiu comú.

Dins de la Classe dels mamífers es poden fer divisions (ordres) segons la dentició. Fixa't en la sèrie superior: dents planes per triturar, espai sense dents (diastema) i incisius de creixement constant que necessiten ser rebaixats constantment. Són, per exemple, els rosegadors i els lagomorfs (conills i llebres). La sèrie inferior mostra queixals punxeguts, propis de cert tipus d'alimentació. 6.- Un d'ells rep el nom de "queixal carnisser", caràcter distintiu de l'ordre dels ...

a. Carnívors. b. Animals salvatges. c. Felins. d. Carnissers. e. Omnívors.

Tot i això els tipus d’alimentació no constitueixen un caràcter classificatori: no hi ha cap grup denominat “omnívors” o “herbívors”, perquè agrupen animals que no tenen res a veure uns amb els altres.

Algunes espècies són massa similars i, per a classificar-les, ens hem de fixar en detalls molt concrets per a poder diferenciar-les, com, per exemple, la seva distribució geogràfica o aspectes molt concrets. Aquí tens la diferència entre les fulles de dues de les espècies del gènere Juniperus. 7.- Aquesta diferència de les fulles, és un criteri de classificació important?

a. No, per tenir les fulles una mica diferents no vol dir que siguin espècies diferents. b. Sí, ja que una d'elles pot ser, per exemple, tòxica, i ens permet reconèixer-la i separar-la de l'altra. c. Sí, si ens permet diferenciar-les fàcilment. d. Si, quan les espècies són molt semblants. e. No, no diu res pel que fa a l'espècie en si.


7

CLASSIFICANT ELS REGNES

La primera de totes les categories taxonòmiques és el Regne. Tots els éssers estan distribuïts en cinc grans regnes. Els criteris més importants per classificar-los són:

El tipus de cèl·lula.

L'organització cel·lular.

El tipus d'alimentació.

La possibilitat que les cèl·lules formen o no teixits. Fixa't en la imatge. Atenent al que ja saps de les cèl·lules i de la seva estructura... 1.- quin seria el primer criteri per separar el primer regne (i més simple) d'éssers vius?

a. Si són capaços de nodrir-se. b. Si tenen o no nucli. c. Si són animals o vegetals. d. Si tenen ADN o no.

Per tant, ja tenim un primer gran grup, el regne Moneres, que agrupa bacteris, micoplasmes i cianobacteris. 2.- Tria, entre les següents, dues de les seves característiques distintives.

a. Sempre són unicel·lulars. b. Tenen nucli. c. Sempre són fotosintètics. d. No tenen nucli. e. No tenen ADN.

Ja tenim fora els procariotes. Però encara podem separar la resta en més grups. Tots tindran cèl·lules eucariotes, però recorda que encara tenim per classificar les algues unicel·lulars i pluricel·lulars, fongs, arbres, plantes, ocells, mamífers, peixos i un llarg etcètera. Comencem pels més senzills.

3.- Quin podria ser el nou criteri per separar el següent gran grup de la resta? Escull sols un.

a. Mida: microscòpics o macroscòpics. b. La manera d'alimentació: mengen o absorbeixen l'aliment. c. Fotosintètics o no. d. Éssers unicel·lulars amb nucli (o pluricel·lulars senzills sense formar teixits).

Bé. Ja tenim un altre regne, els protoctists, que inclou els protozous, les algues unicel·lulars (com les diatomees) i les algues pluricel·lulars. 4.- Les seves característiques són ...

a. Tots són microscòpics. b. No formen teixits vertaders. c. Són unicel·lulars o pluricel·lulars. d. Tots són fotosintètics.

Ara ja ens queden éssers vius que ens resulten més familiars. Són els vegetals, els animals i els fongs.

Com tots formen teixits (encara que en el cas dels fongs són teixits poc especialitzats o "falsos teixits", a part que també poden ser unicel·lulars, com els llevats), buscarem un altre criteri per separar el tercer grup. Què tal la nutrició? Busquem un regne que es separa dels altres per la seva nutrició. 5.- Escull els criteris que defineixen exclusivament al següent regne i el separen dels altres dos:

a. Es nodreixen de matèria orgànica. b. Es mouen. c. Respiren. d. Són autòtrofs. e. Fan la fotosíntesi.

El primer no és, perquè els fongs i els animals ho fan. El segon no té trellat. Respirar respiren tots! I sols hi ha un grup que acompleix les dues finals.

6.- Quin regne nou hem separat?

a. Els animals b. Els fongs c. Els vegetals


9

Ens queden dos, i els dos són heteròtrofs. Anem a buscar una diferència en l'alimentació. 7.- Quina de les següents característiques pertany només al regne Fungi (fongs, floridures i llevats) i no al dels animals?

a. Ingereixen els aliments. b. Es nodreixen de matèria orgànica. c. Absorbeixen els aliments. d. Poden fer la fotosíntesi. e. Cacen els aliments (no tots els animals ho fan).

8.- Quins són, doncs, les característiques del regne Funghi?

a. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. b. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció. c. Són heteròtrofs o autòtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. d. Són heteròtrofs o autòtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció.

Ara li toca al regne que queda, al regne Animal.

9.- Quines són les seves característiques?

a. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. b. Són heteròtrofs, uni o pluricel·lulars i s'alimenten per absorció. c. Són heteròtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. d. Són heteròtrofs o autòtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per ingestió. e. Són heteròtrofs, pluricel·lulars i s'alimenten per absorció.

REPASSEM UN POC

1.- Quins són els representants del regne Moneres?

a. 3-4-14 b. 6-3-4-15 c. 4-6-14 d. 3-6-15

2.- Quins són els representants del regne Protoctists?

a. 3-4-12 b. 4-6-14-15 c. 4-12-14 d. 4-6-9-12

3.- Quins són els representants del regne Funghi?

a. 4-7-9-15 b. 7-10-12 c. 3-7-9-15 d. 7-9-10

4.- Quins són els representants del regne Plantae (vegetals)?

a. 8-11-12 b. 8-9-13-15 c. 8-11-13 d. 8-11-12-13

5.- Quins són els representants del regne Animalia (animals)?

a. 1-2-5-6 b. 1-2-5 c. 1-4-5 d. 1-2-5-10


11

Els .........................(phylums, ordres, regnes) constitueixen la categoria ............................... (reproductiva, taxonòmica, alimentària) més gran. Els éssers vius es classifiquen en ........................ (tres, quatre, cinc) regnes. El regne ................................(protoctists, moneres, batracis) inclou a tots els procariotes. Sempre son éssers .....................................(unicel·lulars, pluricel·lulars, heteròtrofs). A la resta de regnes les cèl·lules sempre son .................................(procariotes, eucariotes, heterocariotes). En el regne ................................(moneres, protoctists, funghi) trobem éssers unicel·lulars, o pluricel·lulars que no formen ...............................(organismes, teixits, colònies). El regne ...............................(funghi, vegetal, protoctists) inclou alguns éssers unicel·lulars, com els llevats, però la majoria són pluricel·lulars , com els ..............................(animals, fongs, vegetals) i les ...................................... (floridures, insectes, paramecis). El regne ................................. (funghi, vegetal, animal) està format per éssers pluricel·lulars heteròtrofs que, a diferència de .....................................(els fongs, les plantes, els bacteris), ingereixen els seus aliments. Els (animals, vegetals, fongs).................................constitueixen altre regne, composat per éssers pluricel·lulars ....................................(autòtrofs, quimiosintètics, heteròtrofs).

HISTÒRIA DE LA CLASSIFICACIÓ Hi ha moltes formes de vida, més d'un milió d'espècies d'animals i 325,000 espècies de plantes, a banda de fongs i éssers unicel·lulars. En realitat hi ha diversos milions d'espècies diferents al planeta, perquè moltíssimes encara no han estat descobertes. Per posar ordre a aquest nombre d'éssers vius s'han desenvolupat sistemes per agrupar o classificar els organismes. 300 anys abans de Crist, Aristòtil va introduir un sistema de classificació amb grups més grans que incloïen altres més petits. Va classificar uns 500 peixos, entre altres animals. Se’l considera el primer biòleg. També va assenyalar la importància dels criteris per fer una bona classificació. Als segles XVI i XVII els grans viatges i descobriments mostren a Europa multitud de nous éssers vius desconeguts. Es comença a crear un sistema que reflectisca les relacions importants entre ells. 1.- És a dir:

a. Es classifiquen per característiques comunes, estructurals, anatòmiques i fisiològiques. b. Es classifiquen per criteris completament diferents als actuals. c. Es classifiquen per la seva procedència. d. Es classifiquen per colors o per mides.

Al segle XVIII, Carl von Linné (Linneo) va impulsar la taxonomia (classificació dels éssers vius). Va classificar els éssers en grups per ordre d'importància, introduint els set tàxons o categories (Regne, Phylum, Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie). Els dos últims (i més concrets) es nomenen amb un sistema binomial, és a dir, amb dos noms per designar cada espècie. Els noms s'han d'escriure en llatí i en cursiva, i seran el Gènere i la Espècie. El primer comença amb majúscula i el segon amb minúscula (recorda, Homo sapiens). 2.- Per què va proposar això?

a. Perquè llavors parlava llatí tothom. b. Per donar un sol nom en un idioma universal, culte i no usat quotidianament. c. Perquè els noms comuns no són universals. d. Per evitar confusions entre els noms que se'ls dóna a les espècies en cada zona.

Linneo va assignar cada ésser viu a dos regnes, l'Animal o el Vegetal. Però no era evolucionista, era fixista. 3.- És a dir, per a ell totes les espècies van ser creades per Déu, per tant:

a. No les classificava pensant en el seu parentiu evolutiu. b. No tenen relació entre elles perquè són creacions independents i úniques. c. No tenen avantpassats (evolutivament parlant), al ser creades simultàniament. d. No tenen relació entre elles perquè van ser creades al mateix temps.

Georges Cuvier, a principis de segle XIX va utilitzar característiques comunes en l'anatomia per agrupar els animals. Una dentició punxeguda indicava que la dieta era a base de carn. Va ser un gran paleontòleg i creador de l'anatomia comparada, però era catastrofista: creia que els éssers vius eren creacions perfectes de Déu, no venien unes de les altres, i si desapareixien i es convertien en fòssils era perquè van sucumbir en grans catàstrofes, com el diluvi universal. 4.- Per tant, el seu mètode de classificació ...

a. ... no atenia a l'evolució. b. ... va ser el primer correcte, ja que, segons ell, els fòssils són els avantpassats dels éssers actuals. c. ... considerava als fòssils com avantpassats de les espècies actuals. d. ... agrupava els animals segons les seves característiques comunes.

En el mateix segle, Lamarck es va fixar en criteris funcionals. Així, classificava els animals en tres grans grups segons el seu sistema nerviós: aquells dotats d'irritabilitat (invertebrats inferiors), els que tenen a més el «sentiment interior» (invertebrats superiors) i els que mostren intel·ligència i voluntat (vertebrats). A més creia que les espècies canviaven segons les necessitats que els imposava el medi. Així, una granota tindria membranes entre els dits perquè ve d'un antecessor que va haver d'adaptar a viure en l'aigua. I aquestes diferències s'heretaven. 5.- Què diferencia les idees de Lamarck dels anteriors?

a. Cap: els criteris de classificació sempre són els mateixos. b. És fixista però també evolucionista. c. És evolucionista. d. Ja es poden classificar els animals també segons el seu parentiu evolutiu.

També en el XIX, Darwin, després del seu viatge de cinc anys en el Beagle, va observar que algunes espècies es diferenciaven unes de les altres per petits detalls, i semblaven provenir d'un avantpassat comú. Alguns fòssils evidenciaven clarament el pas d'unes espècies extintes a altres actuals. En parlar d'evolució d'unes espècies a partir d'altres, va facilitar l'agrupació dels éssers per afinitats evidents i, de passada, la seva classificació. 6.- Què vol dir això?

a. Els éssers vius seran més semblants com més a prop estiguin evolutivament. b. Les espècies que es classifiquen en un mateix grup tenen un avantpassat comú. c. Que, per exemple, l'home ve del ximpanzé, per això són espècies properes. d. Els éssers vius tindran més categories taxonòmiques (Regne, Phylum, Classe, etc.) comuns com més propers estiguin en l'arbre evolutiu.

Ernest Haeckel va crear, a finals del XIX, un nou regne per als éssers unicel·lulars. Whittaker va proposar el 1969 una classificació en cinc regnes, que ja coneixem. Actualment la classificació dels éssers vius segueix canviant. Es creen nous Regnes, i Dominis que agrupen els anteriors. 7.- Per què creus que passa?

a. Perquè la ciència no deixa d'evolucionar, segueix millorant. b. Perquè la que estem usant sempre va ser errònia. c. Perquè apareixen noves formes d'estudiar els éssers vius. d. Perquè hi ha més éssers vius que abans, per evolució.


13

ELS FÒSSILS De vegades, entre les roques, trobem restes amb forma d’animal o planta, inclús de petjades, rastres i...excrements! Són els fòssils

1.- Què són els fòssils?

a. Són les restes d'éssers vius que, simplement, s'han assecat per deshidratació. b. Són restes d'éssers vius, o senyals de la seva activitat, convertits en roca. c. Sempre són sols motlles que van deixar els animals en el seu moment. d. Són només animals que s'han petrificat.

2.- En quin tipus de roques els podem trobar? a. En roques sedimentàries, perquè han de quedar enterrats en

sediments per formar-se. b. En qualsevol tipus de roca. c. Mai en metamòrfiques (excepte la pissarra), perquè

desapareixerien per la pressió. d. En roques volcàniques, si són sorpresos per la lava d'un volcà.

3.- Què es necessita perquè es cree un fòssil?

a. Que l'ésser viu quedi enterrat en sediments. b. Que les roques canvien de posició. c. Que l'ésser viu tinga esquelet. d. Que els sediments passen per un període de tranquil·litat, sense turbulències.

4.- Per a què ens serveixen els fòssils? a. Per a poc. Sempre en falta algun. És el que s'anomena "baula (eslabón) perduda". b. Per datar els materials en què els trobem i poder reconstruir la història de la Terra. c. La divisió de la història de la Terra en períodes és artificial. Després es posen els fòssils on més interessa perquè tot quadre. d. Per buscar l'origen de les espècies.

El celacant era considerat com un peix que s’havia extingit a l’època dels dinosaures, fins que l’any 1938 es va pescar un viu. Per tant, no s’havia extingit, i ha estat vivint durant milions d’anys. El mateix passa amb altres espècies, com el Ginkgo, un arbre que podem veure als parcs del qual se sap que ja existia fa 270 milions d’anys.

5.- A què anomenem fòssil vivent?

a. Una espècie que trobem fòssil i viva alhora. b. Un fòssil està petrificat, no pot estar viu. c. Són criatures de ficció. La ciència dóna peu a la ciència ficció. d. No hi ha, però serien com "zombis científics".

Els fòssils que més ens ajuden a datar l'edat d'un estrat o terreny són els fòssils guia. La cosa és: si trobe un fòssil de, per exemple, el Cretaci inferior, en un estrat, puc suposar que l’estrat es va formar en aquell mateix període. Els fòssils guia han d'estar distribuïts per gairebé tot el món: si van viure a la vegada es trobaran en estrats de la mateixa edat, i així podrem dir de quina època són els materials. Al dibuix hi ha quatre fòssils guia i un que no ho és. 6.- Quina altra característica ha de tenir un fòssil guia? a. Haver existit durant molts períodes geològics, per poder datar els estrats al complet. b. Tenir ossos o restes dures (conquilles dels mol·luscs), que són les úniques parts que fossilitzen. c. Haver existit fins gairebé els nostres dies, per poder datar els estrats al complet. d. Haver viscut durant un curt període geològic. Si viuen durant diversos períodes no ens serveixen per datar res.

7.- ¿Seria un fòssil vivent un bon fòssil guia? a. Sí, perquè si és vivent significaria que ha arribat fins a l'actualitat. b. No, perquè hauria viscut durant massa períodes geològics i no ens serviria per datar res. c. No, perquè si és vivent no seria fòssil. d. Sí. Com més temps existisca, millor.


15

ELS AVANTPASSATS DE L’HOME

Aquest és l'arbre genealògic dels humans. Tots s'han extingit excepte nosaltres, els Homo sapiens. 1.- Per a què serveix conèixer els fòssils dels nostres avantpassats?

a. Per poder agrupar les diferents espècies per proximitat evolutiva. b. Per saber que, millor que del mico, homes i ximpanzés venim del goril·la. c. Per saber que venim del ximpanzé. d. Per classificar correctament les espècies en una sola.

2.- Quina és l'espècie fòssil més propera a nosaltres?

a. L'Homo rodhesiensis. b. L'Homo neanderthalensis. c. L'Homo antecessor. d. L'Homo heidelbergensis.

3.- Quin és el gènere avantpassat comú de totes les espècies del gènere Homo?

a. L'Australopithecus africanus. b. L'Australopithecus. c. El Paranthropus. d. L'Australopithecus anamensis.

4.- Quina va ser l'última espècie del gènere Homo que va conviure amb nosaltres?

a. L'Homo heidelbergensis. b. L'Homo antecessor. c. L'Homo neanderthalensis. d. L'Homo rodhesiensis.

5.- Quin va ser l'avantpassat més proper d'aquestes dues espècies?

a. L'Homo erectus. b. L'Homo heidelbergensis. c. L'Homo antecessor. d. L'Homo ergaster.

6.- És certa la frase "l'home ve del mico"? a. No. Els micos i els homes venim d'un avantpassat comú. b. Seria millor "l'home ve d'un altre primat". c. Sí, es veu clarament que venim del ximpanzé. d. Sí, a partir del ximpanzé van sortir els Australopithecus, avantpassats nostres.

EL CONCEPTE D’ESPÈCIE

Quan classifiquem anem passant de característiques més generals a altres més particulars. Pel camí anem creant grans grups que van incloent a altres més petits (recorda: regne-phylum-classe-ordre-família-gènere-espècie). Però el final de tot sempre és únic: l'espècie. És la unitat bàsica de la classificació biològica. Anem a veure com funciona tot.

Aquest no sembla ser l'origen més probable de l'ós formiguer, no? Ni sembla lògic que l'encreuament entre una gallina i un estruç puga tindre resultats. O entre una margarida i un roure. 1.- Per què?

a. Perquè els seus materials genètics no són compatibles. b. Perquè no són de la mateixa espècie. c. Per la seva diferent grandària.


17

2.- Aquesta és una imatge més lògica. Els cavalls tenen ..................................(rucs, cavalls, zebres) i els rucs, ..................................(rucs, cavalls, zebres). Ja hem vist que, durant la .....................................(mitosi, relació, reproducció), el material genètic de la mare es ............................................(divideix, resta, complementa) amb el del pare, formant parelles de cromosomes. Evidentment les informacions que contenen els ...................................(òvuls, gens, espermatozoides) han d'anar aparellades. I la gran majoria d'espècies tenen informacions...........................................(similars, diferents) a les altres, amb la qual cosa no podran complementar-se. De manera que el més lògic seria pensar que només els individus de la mateixa ....................................(classe, família, espècie) poden tindre descendència al creuar-se entre si, o bé que dos individus són de la mateixa espècie si al creuar-se entre si poden ..................................................................(crear una nova espècie, tindre descendència fèrtil).

Però, tot i així hi ha espècies diferents que sí que poden creuar-se entre elles, perquè s'assemblen molt genèticament. Per exemple, el mul (o mula) ve de l'encreuament entre una euga (Equus ferus caballus) i un ruc o ase (Equus africanus asinus). I el matxo (en castellà, burdégano) ve de l'encreuament entre un cavall i una ruca (burra). La imatge mostra els dos creuaments que, segons el sexe dels pares, donen resultats diferents.

3.- Si s'assemblen tant genèticament podem suposar que perquè dues espècies diferents puguin tenir descendència...

a. han de ser del mateix ordre: carnívors amb carnívors, etc. b. han de compartir, com a mínim, el mateix gènere. c. han d'estar molt properes evolutivament. d. han de ser mamífers.

Però hi ha un problema: el cavall i la burra (o l'egua i el ruc) poden tenir descendència, però aquesta descendència no podrà fer el mateix, perquè són estèrils. És a dir, un cavall i una burra (o una egua i un ruc) poden tenir fills, però no néts. Per tant, el cavall i el ruc són espècies diferents.

4.- Així, com creus que es pot definir l'espècie? a. És el grup d'organismes semblants entre si. b. És el grup d'animals capaços de creuar-se i produir descendència fèrtil. c. És el grup d'organismes capaços de creuar-se i produir descendència fèrtil. d. És el grup d'organismes capaços de creuar-se.

5.- Tenim exemples molt propers de creuaments entre dos animals aparentment molt diferents. És el cas de les mal anomenades races de gossos, amb aspectes molt diferents però amb descendència ...................................... (idèntica, nombrosa, fèrtil), perquè tots pertanyen a la mateixa .......................................(classe, espècie, família). Actualment el concepte de raça no es considera correcte. En el cas dels humans també s'utilitza malament el concepte de raça. No hi ha .................................(diferències, semblances) prou notables per a considerar diferents a un europeu, un asiàtic, un africà o un esquimal. Com és possible? Perquè les espècies poden tindre subdivisions. Com estan per sota de l'espècie es diuen ........................................... (petites espècies, supraespècies, subespècies), encara que no és el cas dels gossos. Presenten aspectes diferents però ..........................................................(comparteixen allò fonamental, no es semblen en res). De fet, actualment es considera que el gos (Canis lupus familiaris) és una ................................... (família, espècie, subespècie) domèstica del llop (Canis lupus). Per tant, i com hem dit al principi del qüestionari, l'espècie és ..............................................(l’única unitat, la unitat bàsica, la unitat menys important) de la classificació .......................................(animal, universal, biològica), la que ens serveix per separar els grups més concrets de la taxonomia.

QÜESTIONARI RECOPILATORI 1.- Una bona classificació va de ...

a. Característiques externes a internes. b. Característiques concretes a generals. c. Característiques generals a concretes.

2.- La classificació dicotòmica consisteix en ...

a. Classificar segons el nombre de cotilèdons. b. Anar triant entre dues opcions, una correcta i una incorrecta. c. Classificar les coses amb dos noms.

3.- La classificació binomial consisteix en ...

a. Classificar segons el nombre de cotilèdons. b. Anar triant entre dues opcions, una correcta i una incorrecta. c. Classificar les coses amb dos noms.

4.- La classificació biològica ...

a. Agrupa els éssers només per les seves semblances externes al mateix temps que els classifica. b. Agrupa els éssers evolutivament al mateix temps que els classifica. c. Agrupa els éssers aleatòriament al mateix temps que els classifica.

5.- De major a menor amplitud, les categories taxonòmiques són:

a. Regne, classe, phylum, ordre, família, gènere i espècie. b. Regne, phylum, ordre, classe, família, gènere i espècie. c. Regne, phylum, classe, ordre, família, gènere i espècie.

6.- Quins són els gèneres que inclouen a éssers unicel·lulars?

a. Moneres i protoctists. b. Moneres, protoctists, funghi i plantes. c. Moneres, protoctists i funghi.

7.- Segons els científics fixistes, els fòssils ...

a. Eren avantpassats d'altres éssers vius. b. Eren curiositats naturals, ja que no creien en l'evolució. c. Eren animals o vegetals no evolucionats, desapareguts al diluvi universal.


19

8.- Les espècies actuals ... a. Han evolucionat a partir d'espècies anteriors, amb les quals no guarden relació per estar extingides. b. Han evolucionat a partir d'espècies anteriors. c. En ser úniques no tenen relació unes amb altres.

9.- L'evolució ...

a. És una de les bases de la classificació biològica. b. No té res a veure amb la classificació. c. És una de les bases de la classificació de qualsevol objecte o ésser.

10.- Dos éssers vius poden tenir descendència fèrtil si ...

a. Són de la mateixa família. b. Són del mateix gènere. c. Són de la mateixa espècie.

les taules de classificaciÓ - fpaontinyent.com · tema 4 – classificació i evolució 1 les...

Documents