002-005 4s3llla (trama 2011).00 17/3/11 16:51 página 2 ... · lectura, ineludible en un llibre de...

2

UNITAT

16-23

224-41

342-59

460-79

582-99

6100-117

7118-135

8136-155

9158-175

10176-193

11194-211

12212-231

Escoltar i parlar 7

Trobador i cavaller 8Comprensió del text 9Vocabulari 10Expressió 10

Escoltar i parlar 25

Origen i infantesa de Tristany 26Comprensió del text 27Vocabulari 28Expressió 28


Matar la por 44Comprensió del text 45Vocabulari 46Expressió 46


Camarades: rebel·lió! 62Comprensió del text 63Vocabulari 64Expressió 64


Bergamino satiritza Cane della Scala 84Comprensió del text 85Vocabulari 86Expressió 86


Angélique 102Comprensió del text 103Vocabulari 104Expressió 104


La germana de Shakespeare 120Comprensió del text 121Vocabulari 122Expressió 122


Elton declara el seu amor 138Comprensió del text 139Vocabulari 140Expressió 140


Balada de bona doctrina 160Comprensió del text 161Vocabulari 162Expressió 162


Encontre 178Comprensió del text 179Vocabulari 180Expressió 180


Viatge a Lil·liput 196Comprensió del text 197Vocabulari 198Expressió 198


Esports i fotografia 214Comprensió del text 215Vocabulari 216Expressió 216

Origen i evolució de les llengües 111. Realitat plurilingüe d’Espanya 112. La nostra llengua: dels orígens als primers escrits 123. L’esplendor de la llengua 134. De la decadència als nostres dies 14

Llengües en contacte. Els registres 291. Plurilingüisme i monolingüisme 292. Bilingüisme i diglòssia 303. El conflicte lingüístic 314. Els registres lingüístics 325. Fórmules de confiança i cortesia 32

Les paraules i les seues relacions 471. La paraula: estructura i classes 472. Procediments de formació de paraules 483. Significat i sentit 494. El canvi semàntic 495. Camps lèxics i semàntics 50

De la paraula a l’oració 651. Els sintagmes: concepte i classes 652. El sintagma nominal 653. L’oració i els seus constituents 664. Les perífrasis verbals 675. Les modalitats oracionals 68

Pronoms febles. El predicat i els seus complements (I) 871. Els pronoms febles 872. Combinació de pronoms febles 883. El complement directe 894. El complement indirecte 90

El predicat i els seus complements (II) 1051. L’atribut i el complement predicatiu 1052. El complement de règim verbal 1063. El complement agent 1074. El complement circumstancial 108

L’oració composta (I) 1231. Enunciat, oració i proposició 1232. Proposicions coordinades 1243. Proposicions subordines substantives 1254. Proposicions subordinades adjectives 126

L’oració composta (II) 1411. Proposicions subordinades adverbials 1412. Proposicions causals 1423. Proposicions finals 1424. Proposicions concessives 1435. Proposicions condicionals 144

El text i les seues propietats 1631. Concepte de text 1632. La cohesió textual 1643. Els connectors 1654. Tipologies textuals 166

Les modalitats textuals 1811. La narració 1812. La descripció 1823. El diàleg 1834. L’exposició 184

Textos dels mitjans de comunicació 1991. La premsa i el diari 1992. Els gèneres periodístics 1993. La notícia 2004. El reportatge 2015. La crònica i l’entrevista 202

Textos de la vida quotidiana 2171. El diari personal 2172. L’informe, l’acta i el projecte 2183. Els reglaments 2194. Els fòrums 220

ESCOLTAR I PARLAR. LLEGIR I ESCRIURE CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Avaluació de competències bàsiques, primer trimestre: unitats 1-4 80-81

Avaluació de competències bàsiques, segon trimestre: unitats 5-8 156-157

Avaluació de competències bàsiques, tercer trimestre: unitats 9-12 232-233Annexos 234

002-005 4S3LLLA (TRAMA 2011).00 17/3/11 16:51 Página 2

3

OrtografiaSons i grafies. Els dígrafs 15

Repàs i desenvolupament de competènciesbàsiques 16

L’edat mitjana i la literatura medieval 181. La edat mitjana 182. La literatura medieval 193. La nostra literatura medieval 20


Comentari de text: Dante i Virgili arriben a les portes de l’infern 22

OrtografiaLa síl·laba. El diftong i el hiat 33


La poesia trobadoresca 361. Poesia trobadoresca i amor cortés 362. Trobadors i joglars 373. Gèneres de la poesia trobadoresca 374. Les vides dels trobadors 38


Comentari de text:L’art de trobar 40

OrtografiaLes normesd’accentuació 51


Les cròniques 541. Les quatre grans cròniques 542. El Llibre dels fets 553. La Crònica de Ramon Muntaner 56


Comentari de text:Jaume I conquestaValència 58

OrtografiaL’accent diacrític 69


Ramon Llull 721. La figura de Ramon Llull 722. Obra literària. Blanquerna 733. El Llibre de meravelles 74


Comentari de text:La major ceguesa 76

CONSTEL·LACIONS 78

OrtografiaLes paraulescompostes 91


La predicació oral i escrita 941. Francesc Eiximenis 942. Sant Vicent Ferrer 953. Anselm Turmeda 96


Comentari de text:L’astròleg 98

OrtografiaLa dièresi 109


L’humanisme 1121. Característiques de l’humanisme 1122. Bernat Metge 1133. Lo somni 114


Comentari de text:L’aparició del rei Joan 116

OrtografiaL’apòstrof i lacontracció 127


La literatura del segle d’or 1301. Jaume Roig 1302. Isabel de Villena 1313. Joan Roís de Corella 132


Comentari de text:La mort d’unabruixa 134

OrtografiaLa essa sorda i la essa sonora 145


La novel·la del segle XV 1481. La novel·la cavalleresca.

Curial e Güelfa 1482. Joanot Martorell i Tirant lo Blanc 1493. Tirant lo Blanc, novel·la total 150


Comentari de text:De com Tirant va arribar aConstantinoble 152

CONSTEL·LACIONS 154

OrtografiaÚs de g, j i tg, tj 167


La poesia del segle XV 1701. Jordi de Sant Jordi 1702. Ausiàs March: vida i obra 1713. Característiques de la poesia

d’Ausiàs March 172


Comentari de text:Veles i vents 174

OrtografiaÚs de x, tx i ig 185


La literatura del renaixement 1881. L’edat moderna 1882. La poesia del renaixement 1893. El teatre del renaixement 190


Comentari de text:Anar-se’n vol lo meusenyor 192

OrtografiaEl punt, la coma, el punt i coma i els dos punts 203


La literatura dels segles XVII i XVIII 2061. La literatura del segle XVII: el Barroc 2062. La literatura del segle XVII:

els dietaris 2073. La literatura del segle XVIII 208


Comentari de text:Dos poemes de Vicent Garcia 210

OrtografiaEls parèntesis, elsclaudàtors, els guions i les cometes 221


La literatura popular 2241. Característiques de la literatura

popular 2242. La poesia popular 2253. El teatre popular. El Misteri d’Elx 226


Comentari de text:A la vora de la mar 228

CONSTEL·LACIONS 230

EDUCACIÓ LITERÀRIA

Avaluació de competències bàsiques, primer trimestre: unitats 1-4 80-81

Avaluació de competències bàsiques, segon trimestre: unitats 5-8 156-157

Avaluació de competències bàsiques, tercer trimestre: unitats 9-12 232-233Annexos 234


4

Cada unitat del Llibre de l’alumne s’estructura de la manera següent:

� Una pàgina de Presentació.

� Quatre pàgines dedicades a Escoltar i parlar. Llegir i escriure.

� Dos blocs de desenvolupament de continguts:

� Coneixement de la llengua (UNITATS 1-8) / Comunicació (UNITATS 9-12), que inclou una pàgina doblede Repàs i desenvolupament de competències bàsiques.

� Educació literària (UNITATS 1-12), que es tanca amb una pàgina de Repàs i desenvolupament de competències bàsiques i un Comentari de text. Després de les unitats 4, 8 i 12 s’inclou també la pàgina doble de Constel·lacions.

PresentacióLes unitats es presenten per mitjà d’una gran il·lustració, referida alscontinguts del bloc d’Educació literària, sobre la qual s’ofereix el quadrede continguts de la unitat. Tant la imatge com el quadre informatiupermeten activar els coneixements previs dels alumnes sobre els temesque hauran d’estudiar.

Escoltar i parlar. Llegir i escriureLa pàgina Escoltar i parlar es planteja a partir d’una audició (marcadaamb el símbol �), que permet treballar aspectes relacionats amb lacomprensió i l’expressió orals.

Les tres pàgines següents —Llegir i escriure— es dediquen al desenvo-lupament de la comprensió i de l’expressió escrites a partir de fragmentsd’obres significatives de la nostra tradició literària i de la literaturauniversal, que, al mateix temps, assoleixen l’objectiu d’incitació a lalectura, ineludible en un llibre de llengua i literatura.

Coneixement de la llengua / ComunicacióEls continguts d’aquest bloc s’han distribuït en dues parts al llarg delcurs.

Les UNITATS 1-8 aborden els continguts propis de Coneixement de lallengua:

� Origen i evolució de les llengües (UNITAT 1).

� Les llengües en contacte i els registres lingüístics (UNITAT 2).

� Les paraules i les seues relacions (UNITAT 3).

� Els sintagmes, l’oració simple, les modalitats oracionals i elscomplements del predicat (UNITATS 4-6).

� L’oració composta (UNITATS 7-8).

Les UNITATS 9-12 se centren en els continguts de Comunicació:

� El text i les seues propietats (UNITAT 9).

� Les modalitats textuals (UNITAT 10).

� Els textos dels mitjans de comunicació (UNITAT 11).

� Els textos de la vida quotidiana i acadèmica (UNITAT 12).

�ESCOLTAR I PARLAR.LLEGIR I ESCRIURE

�CONEIXEMENT DE LA LLENGUA

Llengües en contacte.Els registres1. Plurilingüisme i monolingüisme2. Bilingüisme i diglòssia3. El conflicte lingüístic4. Els registres lingüístics5. Fórmules de confiança i cortesiaORTOGRAFIA. La síl·laba. El diftongi el hiat

�EDUCACIÓ LITERÀRIA

La poesia trobadoresca1. Poesia trobadoresca i amor

cortés2. Trobadors i joglars3. Gèneres de la poesia

trobadoresca4. Les vides dels trobadorsCOMENTARI DE TEXT. L’art de trobar

CONTINGUTS

DELA

UNITAT

25

E S C O L T A R I P A R L A R

1. � Escolta les vegades que ho consideres necessari una cançó de Maria delMar Bonet, basada en un poema del trobador Cerverí de Girona.

� Com parla l’amada, segons el text?

a) Dolçament. b) Suaument. c) En occità. d) Bellament.

� Quines qualitats de la dama es lloen en la segona estrofa?

a) El dolç mirar i la seua cortesia.

b) La seua afabilitat i la seua companyia.

c) La seua mirada i la seua melangia.

d) La seua joventut i la seua alegria.

� Quins dots adornen l’estimada, com si foren joies, segons la tercera estrofa?

� Per què diu l’amant que no pot oblidar-la en els darrers versos?

� Què es diu en l’últim vers del poema?

� Quina persona utilitza el poeta en aquesta composició?

a) 1a persona del singular.

b) 1a persona del plural.

c) 3a persona del singular.

d) Són correctes les opcions a) i b).

� Enuncia breument el tema del poema.

2. Per parelles, componeu dues estrofes més del poema. Seguiu aquest esquemai reciteu-les davant dels companys.

3. Ara fareu un treball col·lectiu sobre els trobadors.Distribuïu-vos en grups de tres.

� Escolliu algun dels trobadors següents.

� Busqueu informació sobre la seua vida(data de naixement i de mort, lloc o llocson va nàixer i va viure, obres que se liatribueixen…) i elaboreu-ne un resum breu.

� Trieu un poema i prepareu-ne la lecturaen veu alta: si en desconeixeu cap paraula,busqueu-la en el diccionari; assegureu-vos que enteneu bé els versos.

� Expliqueu breument el tema del poema i afegiu-lo al guió.

� Finalment, en veu alta davant dels companys, exposeu el resum, llegiu elpoema, donant sentit a les paraules, i expliqueu el tema d’aquest.

T

Huguet de Mataplana

Andreu Febrer

Jaufré Rudel

Guilhem de Peitieu

Gilabert de Próixita

Cerverí de Girona

T

Si vols que et deixi d’aimar,cosa que jo no podria,deixa

I deixa ,si vols que et deixi d’aimar,

,

Senyors, voleu sentir un bell conte d’amor i de mort?És de Tristany i d’Isolda la reina. Escolteu com amb granjoia, amb gran dol s’estimaren, després moriren unmateix dia, ell per ella, ella per ell.

En els temps antics, el rei Marc regnava a Cornualla.Havent sabut que els seus enemics li movien guerra,Rivalén, rei de Leonís, passà el mar per portar-li el seuajut. El serví amb l’espasa i amb el consell, com hauriafet un vassall, tan fidelment que Marc li donà en recom-pensa la bella Blancaflor, germana seua, que el rei Rivalénestimava d’un meravellós amor.

La prengué per dona al monestir de Tintangel. Però,tot just l’hagué esposada, li arribaren notícies que el seuantic enemic, el duc Morgan, arruïnava els seus castells,camps i viles. Rivalén preparà el seu estol a corre-cuita,i s’endugué Blancaflor, que estava prenyada, cap a laseua terra llunyana. Prengué terra davant del seu castellde Kanoel, confià la reina a la salvaguarda del seumariscalRohalt, a qui tothom, per la seua lleialtat, anomenavaRohalt el Fe-Tinent; després, havent aplegat els seusbarons, partí per sostenir la seua guerra.

Blancaflor l’esperà molt de temps. Ai las!, no havia detornar més. Un dia, ella sabé que el duc Morgan l’haviamort a traïció. Ella no el plorà: ni crits, ni laments, peròels seus membres esdevingueren febles i vans; la seuaànima volgué, amb un fort desig, arrancar-se del seucos. Rohalt s’esforçava de consolar-la:

—Reina —deia—, no se’n pot traure res, d’arrastellardol sobre dol; tothom que naix, no ha de morir? QueDéu aculla els morts i preserve els vius!…

Però ella no volia escoltar-lo. Tres dies esperà d’anara ajuntar-se amb el seu estimat senyor. Al quart dia,posà al món un fill, i, havent-lo pres entre els seusbraços, li digué:

—Fill, molt de temps he desitjat de veure’t; i veig lamés bella criatura que mai cap dona haja tingut. Tristadone a llum, trista és la primera festa que et faig, peramor de tu tinc una tristesa que emmuir. I, com així hasvingut a la terra amb tristesa, tindràs per nom Tris-tany —en acabar de dir això, el besà i, tot seguit, morí.

Rohalt el Fe-Tinent recollí l’orfe. Ja els homes del ducMorgan voltaven el castell de Kanoel: com Rohalt hauriapogut sostenir molt de temps la guerra? Hom diu justa-ment: «Desmesura no és valentia»; s’hagué de rendir ala mercé del duc Morgan. Però, per por que Morgan nodegollara el fill de Rivalén, el mariscal el va fer passar perfill seu, i el va criar amb els seus propis fills.

Al cap de set anys complits, en haver arribat eltemps de tornar-lo a prendre a les dones, Rohalt con-fià Tristany a un mestre assabentat, el bon escuderGovernal. Governal li ensenyà en pocs anys les artsque convenen als barons, a jugar la llança, l’espasa, l’es-cut i l’arc, a llançar discos de pedra, a passar d’un saltels fossats més amples; l’ensenyà d’avorrir tota men-tida i tota deslleialtat, de socórrer els febles, de mantenirla fe donada; li ensenyà diverses maneres de cant, elmaneig de l’arpa i l’art de muntar; i quan l’infant caval-cava entre els joves escuders, s’hauria dit que el seucavall, les seues armes i ell no formaven sinó un solcos, i que no havien estat mai separats. En veure’l tannoble i tan gallard, ample d’espatles, abrinat de flancs,fort, fidel i pros, tothom lloava Rohalt de tenir unfill com aquell. Però Rohalt, pensant en Rivalén i enBlancaflor, de qui revivien la jovenesa i la gràcia, esti-mava Tristany com un fill seu, i secretament el reve-renciava com a senyor seu.

Joseph BÉDIEREl romanç de Tristany i Isolda, Quaderns Crema

(Adaptació)

Origen i infantesa de Tristany

26 UNITAT 2

L L E G I R I E S C R I U R E

27UNITAT 2


Comprensió del text� Escolta atentament i llig el fragment «Origen i infantesa de Tristany», perta-

nyent a l’obra El romanç de Tristany i Isolda.

Contesta les qüestions següents sobre el text:

� Com s’ha transmés El romanç de Tristany i Isolda, oralment o per escrit? Copia enel teu quadern el fragment que t’ha permés deduir-ho.

� A quin subgènere literari pertany aquest text, segons el narrador?

� Quina n’és la temàtica? Justifica la teua resposta amb expressions del relat.

� Qui són els protagonistes de la narració? Són els mateixos que els protagonistesdel fragment?

Localitza en el text les respostes a aquestes altres qüestions:

� En quina època s’ambienta l’acció?

� En quin espai se situa?

� Es tracta d’un espai real o imaginari? Fes servir un atles, una enciclopèdiao Internet per a comprovar la teua resposta.

� A quin grup social pertanyen els protagonistes?

Com justifica Blancaflor el nom del seu fill?

Explica la relació que uneix els personatges següents.

a) Marc i Blancaflor.

b) Rivalén i Marc.

c) Tristany i Isolda.

d) Rivalén i Morgan.

e) Blancaflor i Rivalén.

f) Rohalt i Tristany.

Emplena en el teu quadern la graella següent, tenint en compte qui és l’emissori el receptor de cada paràgraf del text.

En dues d’aquestes quatre vinyetes s’il·lustren accions que Governal ensenya aTristany. De quines es tracta?

Canvia el narrador dels dos últims paràgrafs del text i torna a escriure’ls enprimera persona, com si fores Tristany i recordares la teua infantesa.8

7

6

5

4

T

3

2

1

L’amor que es descriuen el text és «fins a la mort». Lo-calitza en alguna enciclopèdiao en Internet informació sobrel’amor cortés i contesta lespreguntes següents:

� En quina societat es mani-festa?

� En quines literatures estracta aquest tema?

� Durant quins segles tinguéun èxit especial?

Busca ara informació so-bre aquestes parelles d’amantsi explica la seua història.

a) Romeo i Julieta.

b) Cleòpatra i Marc Antoni.

c) Tristany i Isolda.

TII

TI

I nvest igac ió

EMISSOR PARÀGRAFRECEPTOR

Narrador

Rohalt

Blancaflor

VocabulariEn la primera línia del text es diu «escolteu com amb gran joia, amb gran dol…».

Escriu adjectius a partir de joia, dol i la resta dels substantius següents.

a) joia � d) orgull � g) vergonya �

b) dol � e) enuig � h) desmesura �

c) afecte � f) espant � i) gelosia �

Localitza en el fragment d’El romanç de Tristany i Isolda les paraules del requadrei substitueix-les per sinònims.

En aquesta narració figura la locució a corre-cuita, que significa «ràpidament».Relaciona les locucions següents amb el sentit corresponent.

Explica el significat de les expressions següents, extretes del text.

a) Servir amb l’espasa.

b) Prendre terra.

c) Matar a traïció.

d) Arrancar l’ànima del cos.

Localitza en el paràgraf en què Blancaflor s’adreça directament al seu fill lesparaules que tinguen trist- com a lexema i digues a quina categoria gramaticalpertany cadascuna.

Rivalén va partir i va deixar Blancaflor en el seu castell de Kanoel. Quins mots delrequadre designen parts d’un castell? Localitza aqueixes parts en la il·lustraciódel marge.

En el text es descriu el jove Tristany com «abrinat de flanc». Dedueix el significatd’aquesta expressió.

ExpressióFixa’t com es narra la història de la infantesa de Tristany. Conta en unes dotze

línies la teua o la d’algun personatge que conegues bé: un actor, un cantant o unesportista, un familiar, etc. Tin en compte aquestes pautes:

� Segueix un ordre cronològic en la narració dels fets.

� Inclou dades del lloc i el moment en què va nàixer el personatge.

� Explica on va passar la infantesa, amb qui, on va estudiar, qui van ser els seusamics, quines aficions tenia, etcètera.

� Indica on va passar la seua joventut i quines influències van ser importants en laseua vida personal o professional.

� Menciona quin o quins són els seus oficis o les seues inclinacions professionals.

duel justatorneigfossattorretahostgarita

masmorrabarbacanacamí de rondalliçamuralla

amb voluntat i intenció

ben fet

amb els desitjos complits

a desgrata cor què vols

a posta

a consciència

a contracor

joia antics ajut donà valentia estimava

16

15

14

13

12

T11

10

9

28 UNITAT 2


29UNITAT 2

C O N E I X E M E N T D E L A L L E N G U A

Llengües en contacte. Els registres

Plurilingüisme i monolingüismeEs considera que el nombre de llengües que es parlen actualment al món

s’aproxima a les sis mil; tanmateix, el nombre d’estats no arriba a dos-cents:dins d’un mateix estat conviuen diverses llengües. Així, la majoria dels estatsdel món reflecteixen una situació de plurilingüisme.

Les comunitats on es parla una única llengua són monolingües; aquelles enquè s’utilitza més d’una llengua són plurilingües.

A la Unió Europea, la majoria dels estats són plurilingües. Alguns, com araSuïssa o Bèlgica, reconeixen oficialment aquesta circumstància; uns altres, comel Regne Unit, només admeten l’oficialitat d’una llengua (anglés). Per això nohem de confondre monolingüisme oficial amb l’existència d’una sola llengua.

Les comunitats lingüístiques viuen en contacte. Aquest fenomen és posi-tiu, perquè comporta l’enriquiment mutu i la comunicació entre pobles, peròtambé pot ser l’origen de situacions de conflicte entre llengües.

Activitats

Observa el mapa de les llengües a la Unió Europea i contesta:

� Hi ha cap estat monolingüe?

� Quines llengües es parlen a Alemanya, a Itàlia i a Suïssa?

� La situació d’oficialitat de les llengües a Suïssa és la mateixa que a l’Estatespanyol? Busca informació i explica’n la diferència.

Llig el text del marge i contesta les preguntes següents:

� Què és una llengua, segons Lluís Vicent Aracil?

� De què s’ocupa la lingüística tradicional? Localitza en un diccionari en quèconsisteix cada una de les disciplines esmentades.

� Què estudia la sociolingüística? On podem trobar l’origen d’aquesta disciplina?

T

2

T

1

1

1

2

3

4

5

6

7

9

10

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20 21

22

23

24

25

26

27

8

O C E À

A T L ÀN T I C

La sociolingüísticaSegons Lluís Vicent Aracil,

una llengua no és només unaestructura lingüística, sinó queimplica també un ús lingüístic.La lingüística tradicional s’ocu-pa de la fonètica, el lèxic, lesregles morfosintàctiques… Lasociolingüística s’ocupa de l’ús—o el no-ús— de la llengua, ésa dir, les condicions de la seuaexistència.

Té l’origen als Estats Units,a la dècada dels cinquanta delsegle passat, quan es començàa estudiar grups d’emigrantsque no dominaven l’anglés.Durant els anys seixanta arribenels estudis a Europa per a estu-diar les realitats socials pròpies.www.menorcaweb.net (Adaptació)

1. Alemanya: alemany, frisó, baix alemany,romaní…

2. Àustria: alemany, serbocroat, eslové,hongarés…

3. Bèlgica: francés, neerlandés, alemany4. Bulgària: búlgar, turc, romaní5. Dinamarca: danés, alemany, esquimal6. Eslovàquia: eslovac, búlgar, serbocroat,

txec…7. Eslovènia: eslové, italià, búlgar8. Espanya: castellà, gallec, català, basc…9. Estònia: estonià, rus

10. Finlàndia: finés, suec11. França: francés, bretó, català, cors, basc,

occità…12. Grècia: grec13. Hongria: hongarés, serbocroat, alemany,

romanés…14. Irlanda: anglés, irlandés15. Itàlia: italià, francés, sicilià, sard…16. Letònia: letó17. Lituània: lituà18. Luxemburg: francés, alemany19. Malta:maltés, anglés20. Països Baixos: neerlandés, frisó21. Polònia: polonés22. Portugal: portugués23. Regne Unit: anglés, gal·lés, escocés, irlandés…24. República txeca: txec, polonés, eslovac25. Romania: romanés, romaní, búlgar…26. Suècia: suec, finés27. Xipre: grec, anglés, armeni

REALITAT PLURILINGÜEDE LA UNIÓ EUROPEA

30 UNITAT 2


Bilingüisme i diglòssia

S’anomena bilingüisme la pràctica d’usar alternativament dues llengües perpart d’un parlant o del grup social a què pertany.

Hi ha diferents tipus de bilingüisme:� Bilingüisme individual.Una persona és bilingüe si parla dues llengües

o més.� Bilingüisme territorial. Un territori és bilingüe quan hi conviuen

diferents comunitats lingüístiques que estan geogràficament bendelimitades: cada comunitat té una llengua pròpia.

� Bilingüisme social. S’esdevé quan el bilingüisme individual afectacol·lectius sencers d’un territori o d’una societat. Per bé que l’idealseria que ambdues llengües convisqueren en una situació d’equilibri, lasituació més habitual és que es produïsca el domini d’una llengua sobrel’altra.

S’anomena diglòssia la convivència desequilibrada de dues llengües en unmateix territori.

Una d’aquestes dues llengües és la llengua de prestigi, que s’utilitza en elsàmbits d’ús formals (administració, ensenyament, literatura, premsa…), men-tres que l’altra, que generalment és la pròpia del territori, s’empra en contextosinformals (a casa, al carrer…).

Activitats

Busca informació i compara el bilingüisme de la Comunitat Valenciana amb eld’altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En quines creus que es pot parlarde bilingüisme social?

Llig el text i contesta les qüestions que es plantegen més avall.

La diglòssiaEl primer a definir diglòssia fou A. Ferguson (1959): «situació lingüística relativament

estable en què, a més dels dialectes d’una llengua, hi ha una varietat superposada moltdivergent, molt estandarditzada, emprada en la literatura i l’escola, però que ningú noempra com a llengua de conversa ordinària». Aquesta definició només afecta l’ús d’unaúnica llengua i les seves variants. En aquest cas parlaríem de diglòssia interna.

Anys més tard, Joshua Fishman l’aplica al diferent ús de les llengües en una mateixacomunitat lingüística. Una llengua és emprada per a funcions formals i estàndard;aquesta és la llengua de prestigi anomenada llengua A (alta). L’altra llengua, la pròpia,s’empra en situacions informals i s’anomena llengua B (baixa). En aquest cas parlem dediglòssia externa.

Fishman nega l’existència de societats bilingües: parla de bilingüisme com a fet indi-vidual i de diglòssia quan el bilingüisme afecta tota una comunitat lingüística.

www.menorcaweb.net

� Qui va definir el terme diglòssia per primera vegada?

� En què consisteix, segons el text, la diglòssia interna?

� Què és la diglòssia externa?

� Considera Fishman que una societat pot ser bilingüe? Per què?

4

T3

2

31UNITAT 2


El conflicte lingüísticEl contacte entre llengües pot provocar tensions socials i de comunicació

entre les comunitats que utilitzen idiomes diferents.

Es produeix conflicte lingüístic quan una llengua —la llengua dominant—ocupa els àmbits d’ús d’una altra —la llengua dominada ominoritzada— en elterritori propi d’aquesta.

Una situació de conflicte lingüístic pot resoldre’s de dues maneres:� La substitució lingüística. L’ús de la llengua minoritzada experimenta

un abandonament progressiu, fins a arribar a desaparéixer i ser subs-tituïda per la llengua dominant.

� La normalització lingüística. La comunitat que presenta una situacióde conflicte lingüístic aconsegueix que la llengua minoritzada es façaservir d’una manera «normal», és a dir, en totes les situacions socialsi tots els àmbits d’ús.

Activitats

Llig el text següent i contesta les preguntes que es plantegen més avall.

Conflicte i normalitzacióLa normalització implica el reconeixement del conflicte lingüístic com una situació

anormal que cal superar canviant les normes d’ús de la comunitat lingüística. S’han dereorganitzar les funcions lingüístiques de les dues llengües per readaptar les funcionssocials de la llengua.

El seu objectiu és la normalitat lingüística en els següents aspectes bàsics: augmentarel nombre de parlants, augmentar la freqüència d’ús de la llengua, ocupar tots elsàmbits d’ús de la llengua i unes normes d’ús favorables a la llengua dominada.

Cada procés de normalització lingüística genera el seu model particular d’acord ambdeterminats factors socials: la cohesió del grup, la consciència lingüística dels parlants,el marc legal vigent, els moviments sociopolítics. I, segons la durada del procés deconflicte lingüístic, tindrà major o menor probabilitat d’èxit.

La normalització és sempre una decisió històrica conscient, implica canvis culturals,socials, polítics, i sobretot una actitud favorable cap a l’idioma. Va lligada a altresprocessos modernitzadors de la societat: economia, democràcia, ensenyament, mitjansde comunicació…

www.menorcaweb.net

� Com se supera una situació de conflicte lingüístic, segons el text?

� Quin és l’objectiu de la normalització?

� Hi ha un model únic d’aquest procés?

� Quins factors socials condicionen la normalització?

� Per què aquest fenomen és sempre un procés històric conscient? Estàs d’acordamb aquesta afirmació?

En el segle XIII, Ramon Muntaner afirma en la seua Crònica: «així mateix, Oriola,i Elx… parlen del bell catalanesc del món». Esbrina si la situació lingüística d’aquestesciutats ha canviat o no.

Investiga si hi ha cap zona o localitat valenciana en què el castellà haja estatsubstituït pel valencià. A què creus que es deu això?7 T

6 T

5

3La normalitzaciólingüística

La normalització lingüísticaés afavorida per una sèrie defactors:

� La lleialtat lingüística, és adir, l’actitud conscient dels par-lants per fer-la «normal».

� El suport de les lleis i les ins-titucions públiques. En aquestsentit, a casa nostra es va elabo-rar i aprovar la Llei d’Ús i Ense-nyament delValencià l’any 1983.

� El prestigi que atorguen elsgrups dirigents en fer servir lallengua minoritzada, que faque recupere els àmbits d’úsque havia perdut.

Al seu torn, també hi afavoreixel procés de normativitzacióde la llengua minoritzada, a tra-vés de l’establiment de normesortogràfiques i l’elaboració dediccionaris i de gramàtiques.La normativització del valenciàarranca amb les anomenadesNormes de Castelló (1932).

El bilingüisme a laComunitat Valenciana

A la Comunitat Valenciana sem-pre hi ha hagut un bilingüismeterritorial històric: a la zona del’interior sempre s’ha parlat cas-tellà, mentre que la del litoralha estat valencianoparlant.


5

32 UNITAT 2


Els registres lingüísticsTot i que els parlants d’un idioma comparteixen el mateix codi lingüístic,

fan servir varietats diferents depenent del seu origen i de la situació comuni-cativa en què es produeix la comunicació.

Les varietats de la llengua que depenen de la situació s’anomenen registres.

Segons la relació entre els parlants, es distingeixen dos tipus de registres:� Registre col·loquial. S’usa entre persones que mantenen una relació de

confiança: familiars, amics…� Registre formal. S’utilitza amb persones amb què no es té aqueixa

confiança o en situacions formals que exigeixen més correcció.

Fórmules de confiança i cortesiaLa confiança entre els parlants es reflecteix en les fórmules de tractament.

El pronom tu és característic del registre col·loquial i manifesta familiaritat; eltractament de vosté és propi del registre formal i expressa respecte i distància.

S’anomena cortesia verbal el conjunt d’estratègies lingüístiques que serveixenper a manifestar respecte i consideració al receptor.

Els procediments lingüístics usuals per a manifestar cortesia són els següents:� Ús del condicional i del pretèrit imperfet d’indicatiu i de subjuntiu:

Voldria dir-li una cosa; Venia a veure si vol…� Ús d’oracions interrogatives i fórmules comper favor: Per favor, emdiu…?� Utilització d’expressions com crec que o em sembla que…

Activitats

Reprodueix per escrit una conversa de la manera més real possible. Després,intenta identificar-hi els elements característics del llenguatge col·loquial.

Explica el significat de les expressions següents i afig més exemples. Pertanyena un registre col·loquial o formal? Justifica la teua resposta.

a) És més roí que la tenca en suc. b) Anava com una moto.

Construeix en un registre formal una expressió equivalent a cadascuna de lesque s’ofereixen.

a) No tenir sang a les venes. c) Tenir barra.

b) Tenir cervell de pardalet. d) Ofegar-se en un got d’aigua.

Escull l’opció més cortesa en cadascuna d’aquestes parelles d’oracions.

a) Què necessita? /Què necessitaria? b) Passa’m l’aigua! / Em passa l’aigua?

5

11

10

9

8

4

33UNITAT 2

Activitats

Separa les síl·labes de les paraules següents i encercla’nla síl·laba tònica.

� empaitar � faena � ambigüitat � remei

� cadena � cadira � bolígraf � casa

� escriure � nou � beure � dijous

� boira � avui � cuina � cotxe

� caure � aigüera � qüestió � quatre

� afecció � familiar � iaia � ianqui

� camió � deu � copiar � fer

� desviar � atenció � diftong � hiat

� paraula � partir � futur � necessari

� temps � verbs � vosaltres � València

Classifica ara en la taula les paraules de l’activitat 1.

Busca entre els mots de l’activitat 2 els que continguendiftong o hiat i indica-ho en una graella com aquesta.

Localitza en el text les paraules amb diftong o hiat.

Curial fuig de la pobresaFa ja molt de temps vivia a Catalunya un gentilhome de

pobra fortuna, ja que solament era senyor d’una casa baixa,però dotat de molta sensatesa, enteniment i gràcia. Tenia permuller una dona bellíssima que es deia Honorata i els dosvivien pobrament i honesta esforçant-se, sobretot, a obtenir lagràcia del piadós Redemptor. Com que de jóvens no tinguerenfills, Nostre Senyor Déu els volgué consolar en la seua vellesai els en donà un, al qual posaren el nomde Curial. L’havien desit-jat tant, i era una criatura tan bella des de la seua tendra edat,que el pare i la mare vivien molt contents. L’infant, però, quedàorfe enmorir el pare pocs anys després de la seua naixença.

ANÒNIM

Curial i Güelfa, Bromera

� Escolta amb atenció el text del dictat i escriu-lo en elteu quadern.5

4

3

2

1

O R T O G R A F I A

La síl·laba. El diftong i el hiatUna síl·laba és el so o el conjunt de sons que s’emeten en un sol colp de

veu. La síl·laba es constitueix al voltant d’un nucli, que sempre és una vocal.

La síl·laba que es pronuncia amb més intensitat que les altres en una paraulas’anomena tònica. La resta de les síl·labes s’anomenen àtones.

Segons la posició que ocupa la síl·laba tònica, les paraules es classifiquen dela manera següent:

� Agudes. La síl·laba tònica és l’última: mar-ró.� Planes. La síl·laba tònica és la penúltima: ar-bre.� Esdrúixoles. La síl·laba tònica és l’antepenúltima: fa-mí-li-a.

Quan dues vocals coincideixen en una mateixa síl·laba, es produeix un diftong.

Un diftong sempre està format per una i o una u àtones i una altra vocal. Hiha dues classes de diftongs.

Quan dues vocals en contacte no formen un diftong, és a dir, pertanyena síl·labes diferents, es produeix un hiat: pro-por-ci-ó, fa-mi-li-ar…

Característiques del registre col·loquial Característiques del registre formal

� Frases incompletes i curtes.

� Vocabulari informal i ús de frases fetes.

� Pronunciació relaxada: vesprà, mocaor.

� Utilització demots falca i barbarismes: bé, pues…� g � u � vocal: pin-güí� q � u � vocal: fre-qüèn-ci-a

Diftongs creixents

� vocal � i: cai-xa, reiDiftongs decreixents � vocal � u: pau, déu

� i (hi) o u (hu) � vocal: hie-na� i o u entre vocals: me-ua

Agudes Planes Esdrúixoles

Diftong Hiat

Separació de síl·labes

Per a separar les síl·labes d’unmot al final de línia en un textescrit, cal tenir en compte lesindicacions següents:

� Es poden separar els dígrafsrr (car-ro), ss (pes-sic), sc (es-ce-na), l·l (no-vel-la), tj (jut-jat), tg(fet-ge), tx (cot-xe), tl (vet-la-da), tll (rot-llo), tm (set-ma-na),tn (cot-na), tz (set-ze),mm (im-mens), nn (in-no-ble).

� No s’han de separar els dí-grafs gu (an-ti-gui-tat), ig (sa-fa-reig), ll (po-llas-tre), ny (ca-nya), qu (pa-quet).

� S’han de separar els ele-ments que integren una pa-raula composta: ad-herir.

� No s’ha de deixar cap lletrasola al final o al començamentde ratlla: apren-dre.

R e c o r d a

� Les varietats que depenen del’origen geogràfic dels parlantss’anomenen dialectes.

� En una situació comunicativaes consideren tres elements:

� El lloc en què s’esdevé la co-municació.

� La relació que mantenen elsinterlocutors.

� La manera de transmissió(oral o escrita) delmissatge.

� Frases més elaborades i llargues.

� Vocabulari més precís i abundant.

� Pronunciaciómés acurada:vesprada, mocador.

Llig el text següent i contesta les preguntes.

El MutL’any 1984, el director de cinema alemany Werner Herzog

filmava al sud d’Austràlia. Allà, en un asil de Port Augusta, hiva trobar un aborigen que devia tenir uns huitanta anys.L’equip de rodatge l’anomenava El Mut perquè mai no deiares. L’únic que feia era cantussejar contínuament una canço-neta per a si mateix. Més tard van esbrinar que El Mut no deiares perquè era el darrer parlant de la seua llengua. Ho explicael mateix Herzog aWerner Herzog, manuel de survie. No sesap quina llengua parlava aquell vell. Ni idea. Amb la mortd’aquell home, però, el que sí que se sap és que desaparegué,definitivament i per sempre, un bocí de món.

Des del 1984 ençà han desaparegut moltes maneres d’in-terpretar, d’ordenar i de narrar la nostra existència i la de totel que ens envolta. Per a entendre la gravetat de l’assumpte,posem-nos —una estoneta només— en el lloc de l’aborigende l’asil de Port Augusta. Som el darrer parlant de la nostrallengua. S’ha acabat. Ningú més. Emmudits. Només podempensar, i cantar i parlar en veu alta per a fer ressonar perdarrer cop aquelles paraules antigues, molt antigues. I recor-dar com sonaven en boca dels altres. No som una balena niun linx ibèric, som una persona.

http://xamfra.blogspot.com (Adaptació)

� Per què viatja Werner Herzog a Austràlia?

� Qui és El Mut? Què el fa una persona tan singular?

� On conta Herzog aquests fets?

� Segons el text, què desapareix també quan desapareixuna llengua?

� Què proposa fer l’autor d’aquest fragment perquès’entenga millor el que vol explicar?

Com et sentiries si fores l’últim parlant de la teuallengua? Què faries perquè no es perdera?

Esbrina quina llengua o quines llengües són oficialsactualment a Austràlia. Creus que aquesta o aquestesllengües han estat sempre pròpies d’aquest territori?

12 T

11

10 Investiga quines altres llengües s’hi parlen. En quinasituació estan?

Recorda els continguts que has estudiat en aquestaunitat i contesta les qüestions següents:

� Per què creus que perduren els comportaments diglòs-sics? Posa exemples que conegues de situacionsd’aquest tipus.

� El bilingüisme crea una situació de conflicte?

� Quan hi ha bilingüisme, una llengua ocupa l’espaid’una altra? Raona la teua resposta.

� Creus que els castellanoparlants que coneixes sónbilingües? I els valencianoparlants?

� És necessari que en una situació de bilingüisme unade les llengües desaparega a la llarga? Justifica la teuaresposta.

Quin registre utilitzaries en les situacions següents?

a) Una nota en què dius a ta mare que arribaràs tard a casa.

b) Una sol·licitud al director de l’institut en què demanesuna aula per a fer una reunió de preparació d’una acti-vitat extraescolar.

c) Un correu electrònic a un amic.

d) Un examen d’història.

Escriu un dels textos formals i un dels informals que esproposen en l’activitat 15.

En les oracions següents hi ha expressions pròpies delregistre informal. Torna-les a escriure en un registre formalusant les formes de cortesia.

a) Esta vesprà vull dir-te què vull que me compres.

b) Vinc a vore què vols.

c) Dóna’m això, que tinc pressa.

d) Això és com t’ho dic jo.

e) Calla, que estic fart de tu!

Quins dels procediments lingüístics per a manifestar lacortesia has utilitzat en l’activitat anterior?

Moltes vegades fem servir mots castellans típics delregistre informal. Amb l’ajuda d’un diccionari, relaciona lesparaules castellanes amb les valencianes corresponents.Després, fes una frase amb cada expressió valenciana.

Elabora un mapa conceptual dels continguts delbloc de Coneixement de la llengua d’aquesta unitat.

13 T

14

pelacanyes

fava

bòfia

poca-solta

bocamoll

garjola

madero

cantamañanas

talego

bocazas

pelagatos

papanatas

T20

T19

18

17

16

15

UNITAT 2 35

A C T I V I T A T SA C T I V I T A T S

Llig ara aquest text periodístic i respon a les qüestionsque es plantegen més avall.

� Què permet el bilingüisme positiu, segons l’autor?

� Quines estratègies en la pràctica del bilingüismedenuncia?

� Estàs d’acord amb el parer de l’autor? Aporta argu-ments per a defensar la teua opinió.

Observa la fotografia que acompanya el text. Creus quereflecteix bilingüisme positiu o alguna de les estratègiesque denuncia l’autor?

Consideres que el text anterior planteja una situació dediglòssia? Justifica la teua resposta.

Quines pràctiques coneixes que afavorisquen una «ideaen positiu del bilingüisme»?

Feu grups de quatre i porteu a classe fotos de rètolsbilingües. Valoreu quins són positius i poden servir per aaclarir alguna cosa.

9 T

8

7

6

5

UNITAT 234

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

SortidaQuan un infant arriba al món, ja porta incorporada la lla-

vor del llenguatge, i l’únic que s’ha de fer és deixar fer: en con-tacte amb la llengua de l’entorn, qualsevol de les sis mil queencara tenen veu, la llavor es convertirà en arbre frondós,complex, riquíssim. Cadascuna de les llengües del món, sensecap diferència, realitza aquest prodigi de fer efectiva la facul-tat que ens defineix com a humans.

I, en la transmissió d’una llengua, no tenen cap sentit, nicap utilitat, els criteris economicistes com els que fan quealguns transmeten als nadons una llengua que no està justi-ficada per l’entorn, una llengua aliena, amb l’esperança queel futur els serà més productiu perquè és una llengua potenti prestigiosa; la d’un món globalitzat, la d’un esdevenidoren què les llengües qualificades de petites s’esllanguiran finsa emmudir.

Cal defensar la natura i la cultura, sí, en tota la seua riquesai diferència. I també el llenguatge i el ventall generós de lesllengües. Cal reivindicar el miracle de la pluralitat; la diversi-tat de les formes lingüístiques; les maneres variades com elshumans hem arribat a fer nostre el món, un món que resu-mim amb les paraules i que narrem amb la sintaxi de cadallengua. Perquè cal respectar i potenciar les maneres diferentsde ser humans; i perquè hem d’entendre que el llenguatge i lesllengües són el patrimoni que ens defineix i diferencia coma estadants de l’Univers.

Jesús TUSONPatrimoni natural, Empúries

Llig el text anterior i fes les activitats següents:

� Explica el significat dels passatges que estan subratllatsen el fragment.

� Completa una graella com la següent tenint en comptel’opinió de Jesús Tuson.

� Segons el text, com fem nostre el món per mitjà de lesparaules?

� Creus que les llengües formen part del patrimoni de lahumanitat, com afirma Jesús Tuson? Justifica la teuaresposta.

Explica quina diferència hi ha entre defensar, reivin-dicar i potenciar. Consulta el diccionari, si cal.

Per què es pot dir que Espanya és un estat plurilingüe?

Completa la informació del requadre.4

3

2 T

1

Cal defensar…

Cal reivindicar…

Cal respectar i potenciar…

Bilingüisme positiuSi la idea en positiu del bilingüisme és la d’enriquir elsmembres d’una societat, fent que dominen més d’unallengua, hi ha unes quantes estratègies que —demanera inequívoca— no van en aquesta direcció. Unad’aquestes és la de mantenir absolutament tots elsrètols (vull dir, tots els que no estan escrits exclusiva-ment en castellà) en els dos idiomes, amb total inde-pendència del contingut. Mentre que s’entén que potresultar aclaridor un rètol com ara: «Drassanes / Astille-ros», resulta completament superflu indicar, com pas-sa, per exemple a l’estació del Cabanyal de València:«Direcció Castelló / Dirección Castellón». Quina és laidea que tenen els autors del rètol? Que una personade llengua inicial castellana, llegint «Direcció Castelló»,pot equivocar-se i pensar que això, traduït al seu idio-ma matern és «Lavabos de mujeres», per posar un cas?

www.elpunt.cat

S’anomena bilingüisme

A continuació de les pàgines de desenvolupament dels continguts deConeixement de la llengua o de Comunicació, aquest bloc inclou:

� Una secció d’Ortografia, en la qual es presenten nocions bàsiquesd’accentuació, d’ús de les grafies i dels signes de puntuació. Pera posar en pràctica les regles ortogràfiques, es planteja una sèried’activitats, entre aquestes, un dictat per al qual s’ofereix també unàudio marcat amb el símbol�.

� Una pàgina doble de Repàs i desenvolupament de competènciesbàsiques, en què es proposen nombroses activitats per a posar enpràctica els coneixements adquirits i per al desenvolupament de lescompetències bàsiques —especialment la competència en comuni-cació lingüística— que es pretén que els alumnes assolisquen,progressivament, al llarg de les dotze unitats didàctiques.

Avaluació trimestral de competènciesLa pàgina doble d’Avaluació de competències se situa al final de cadatrimestre, després de les UNITATS 4, 8 i 12, respectivament. S’hi proposauna sèrie d’activitats amb la realització de les quals es pretén orientar eldesenvolupament competencial dels alumnes en tres moments claudel curs.

Les activitats es desglossen, seguint la metodologia de tot el llibre, apartir de fragments significatius i d’àmbits d’ús habituals per als estudiants:textos de la vida quotidiana i acadèmica, notícies, textos literaris…

P R I M E R T R I M E S T R E . U N I T A T S 1 - 4

Llig el fragment del Llibre dels fets i contesta:

� Qui és Guillem d’Alcalà? Quin paper va exercir enel naixement de Jaume I?

� On va nàixer el rei?

� Per què es va decidir que el seu nom fóra Jaume?

Quina afirmació sobre el text et sembla correcta?

a) Pertany a un llibre d’història que conta fets reals.

b) És l’autobiografia dictada en 1a persona pel rei.

c) Es tracta d’una narració de ficció literària.

d) És un text religiós, perquè Déu hi és present.

Per què creus que Jaume I fa servir la primerapersona del plural en la narració?

a) Perquè parla en nom seu i en el de la reina.

b) Perquè vol fer veure que ell dicta les seuesmemòries i hi ha un altre que escriu.

c) Perquè, com a rei, usa el plural majestàtic, peròés ell únicament qui parla.

d) Perquè hi ha diversos autors de l’obra.

Localitza en el text les paraules que indiquenprimera persona i classifica-les en una graella.

Llig ara el text Conquesta de València i contesta:

� Quins anys va ocupar la conquesta?

� Copia i completa la graella amb les fases en quèes va desenvolupar.

� Quines comarques es van ocupar després? On esva establir la nova frontera del regne?

Indica si són verdaderes (V) o són falses (F) lesafirmacions següents sobre aquest text.

L’Imperi almohade va ajudar Jaume I. �

La conquesta va ser afavorida per la crisi del’Imperi almohade. �

Els regnes cristians van aprofitar la inestabilitatislàmica per a expandir-se. �

Els primers a començar la conquesta van seralguns nobles aragonesos. �

Després de la conquesta els cristians es vansotmetre a les comunitats mudèjars. �

El rei va distribuir el territori entre la noblesai ho va registrar en el Llibre de repartiment. �

Quina llengua creus que es parlava en el Regnede València abans de la conquesta de Jaume I?

a) Valencià. b) Català. c) Àrab. d) Castellà.

Quina llengua és la dominant després de lareconquesta i la repoblació cristianes?

Després de la reconquesta, es parlà la mateixallengua en tot el Regne de València? Per què?

Llig el text III i indica si són verdaderes (V) o sónfalses (F) les dades següents sobre Jaume I.

El 2008 es van complir huit-cents anysdel naixement de Jaume I. �

Jaume I es va casar amb nou dones. �

El rei es va casar amb tres dones i va tenirsis amants. �

El papa va considerar les nou dones coma esposes legítimes. �

Les dades sobre Jaume I s’inclouen enun llibre de M. Carme Roca. �

El text Jaume I, conqueridor de dones és…

a) Literari. c) Històric.

b) Informatiu. d) D’opinió.

Divideix en lexemes i morfemes els mots sub-ratllats en el text I.

Classifica els morfemes de l’exercici anteriorsegons siguen derivatius o flexius.

Forma un derivat de cada una de les paraulessegüents del text I.

Hi ha cap perífrasi verbal en el fragment delLlibre dels fets? De quina o de quines es tracta? Notingues en compte els temps verbals perifràstics.

Digues de quina classe són els sintagmessubratllats en el text II.

Identifica el subjecte de cada oració i analitza’nl’estructura.

a) Contarem com nós vam ser engrendrat.

b) El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure lanostra mare.

c) Anà a veure el rei un ric home.

d) Ens tornaren a casa de la nostra mare.

e) Ella s’alegrà molt de les pronòstigues.

f) La reina féu fer dotze candeles d’un mateix pes.

Redacta un text en què contes com va ser el teunaixement: en quin lloc es va produir, si va ser dedia o de nit, cap anècdota que hi passara…

18

motiunomllocmida

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

81

Avaluació

decom

petències

P R I M E R T R I M E S T R E . U N I T A T S 1 - 4

80

Avaluacióde

competències

Text III. Jaume I, conqueridor de donesHi ha documentades tres dones,

sis amants i més de deu fills

L’any que ara s’acaba hem celebrat el vuit-centéaniversari del naixement de Jaume I el Conqueri-dor (1208-1276). En aquest vídeo recordem les tresdones i sis amants que va tenir i els deu fills o mésque va deixar, tots documentats. Ho explica en unaentrevista M. Carme Roca, autora del llibre Lesdones de Jaume I (L’esfera dels llibres). És remarca-ble el fet, habitual a l’època, que les relacions ambles amants incloïen un contracte escrit.

Les tres dones de Jaume Ivan ser Elionor de Castella,Violant d’Hongria i Teresa Gilde Vidaure, que el papa vaconsiderar legítima, per mésque no hi hagué sinó unacord verbal. Les amants do-cumentades són Sibil·la deSaga, Aurembiaix d’Urgell,Blanca d’Antillon, Berengue-ra Ferrandis, Guillema de Ca-brera i Berenguera Alfonso(però hi ha qui conjecturaque en foren moltes més).

www.vilaweb.cat/11 de desembre de 2008

(Adaptació)

Text II. Conquesta de València (1233-1245)

La conquesta es va veure afavorida pel declivi del’Imperi almohade i per la inestabilitat i les pugnesde la classe dirigent islàmica. La crisi de les estruc-tures islàmiques facilitava així l’avanç dels regnescristians, immergits en una expansió feudal.

L’èxit de les incursions protagonitzades per algunsmembres de la noblesa aragonesa impulsà laCorona a assumir l’empresa militar de la conques-ta, que es desplegà en tres fases: la primera es vaconcretar en l’ocupació de les terres del nord fins aBorriana, que caigué el 1233; la segona culminàamb la presa de València el 1238, l’expansió arribàfins al riu Xúquer; i la tercera, conclosa el 1245, vafixar a Biar els límits del nou regne. Les comarquesmeridionals, d’Alacant a Oriola, no foren annexio-nades fins al 1304, quan Jaume II establí en el cursbaix del Segura la nova i definitiva frontera entreels regnes de València i Múrcia.

La distribució del territori entre la noblesa,registrada pel monarca en el Llibre de repartiment,facilitava una ràpida organització del país, amb lasubmissió de les comunitats mudèjars.

La repoblació cristiana va ser més intensa a lescomarques septentrionals i al litoral, mentre que ales terres del sud i a les muntanyes de l’interior lapoblació musulmana va continuar sent majoritària.

http://www.tinet.cat (Adaptació)

I ara contarem com nós vam ser engendrat i com vaser el nostre naixement. Primerament, de quinamaneranós vam ser engendrat.

El nostre pare, el rei en Pere, no volia veure la nostramare la reina. I s’esdevingué que una vegada el rei nos-tre pare anà a Latas, i la reina nostramare, aMiravals; ianà a veure el rei un ric home anomenat en Guillemd’Alcalà, i tant li pregà que el va fer anar a Miravals, onera la reina nostramare. I la nit que tots dos passaren aMiravals volgué nostre Senyor que fórem engendrat.

I quan la reina nostra mare se sentí prenyada, se’ntornà a Montpeller, i allí volgué Nostre Senyor que tin-guera lloc el nostre naixement: a can Tornamira, lavigília de Nostra Senyora santa Maria de la Candelera.

I la nostra mare, tot seguit d’haver nascut, ensenvià a presentar a Santa Maria, i ens hi portaren albraç. I deien matines a l’església de Nostra Senyora,i tan bon punt ens entraren pel portal, es posarena cantar el Te Deum laudamus. […] I després ensdugueren a Sant Fermí, i quan els que ens portavenentraren a l’església de Sant Fermí, estaven cantant elBenedictus Dominus Deus Israel.

I quan ens tornaren a casa de la nostra mare, ellas’alegrà molt de les pronòstigues que ens haviensucceït. I féu fer dotze candeles, totes d’un mateix pesi d’unamateixamida, i les va fer encendre totes alhora,i a cada una posà el nom d’un apòstol, i prometé aNostre Senyor que rebríem el nom de la que mésdurara. I la que durà més va ser la de sant Jaume,tres dits de través ben bons més que les altres. I peraquestmotiu i per gràcia deDéu ens anomenem Jaume.

JAUME ILlibre dels fets, Barcino (Adaptació actual)

Text I. El naixement de Jaume I

Verbs Pron. personals Pron. possessius

Primera fase

Segona fase

S’ocuparen

Es va prendre i l’expansió vaarribar fins a

Tercera fase Els límits es van fixar a

Les vides dels trobadorsLa poesia dels trobadors va ser arreplegada en col·leccions anomenades

cançoners, en què, de vegades, una breu notícia biogràfica o vida introduïaels poemes. Aquestes vides incorporen sovint elements llegendaris o delscontes tradicionals, i van influir en la narrativa posterior.

Alguns dels nostres trobadors dels quals es conserven vides són Guillem deCabestany i Guillem de Berguedà.

Guillem de Cabestany(Final del segle XII-1212). La seua vida inspirà la llegenda del cor menjat.

S’hi narra la relació entre el trobador i una noble dama casada. Els amants sóndescoberts pel marit, que, gelós, mata Guillem i, mitjançant enganys, fa menjarel seu cor a l’estimada. Quan ella se n’assabenta, se suïcida.

El poema més cèlebre de Cabestany és El dolç neguit, exemple d’amorcortés, que has llegit en la pàgina anterior.

Guillem de Berguedà(1130?-1196?). Home bel·licós i agressiu, la seua vida va estar envoltada

d’amors il·lícits, baralles i plets. Els seus poemes reflecteixen el seu caràcter; aixòexplica que la major part de la seua obra estiga formada per sirventesos. Entreles seues composicions destaca el Plany per la mort d’en Ponç de Mataplana.

Activitats

Llig els textos següents i contesta les qüestions que es plantegen més avall.

� Tria quatre adjectius per a descriure la personalitat de Guillem de Berguedà.

� Quin gènere de la poesia trobadoresca és el que més va practicar? Per què?

� Què deia en aqueixes composicions?

A quin gènere de la poesia trobadoresca pertany la composició Amic Marqués,de Guillem de Berguedà? Què en diu, del personatge a qui va dirigida?10

9

4

E D U C A C I Ó L I T E R À R I A

UNITAT 238

Repàs i desenvolupament de competències bàsiques

Llig ara aquesta composició i fes les activitats que esproposen a continuació.

Tinc un desfici, ai, inclementTinc un desfici, ai, inclement,pel cavaller que m’ha servit.Massa l’he amat, m’ha malferit,vull que tothom en tinga esment.Ara veig que sóc traïda, 5car no li he dat el meu amor.Per ell jo visc en plany i enyoren llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avaramententre mos braços nu una nit. 10Feliç seria en el meu llitsi jo li fos coixí plaent.Més que Blancaflor, feridaper Floris, cerque el seu favor,car jo li ofrene cor i amor, 15el seny, els ulls i la vida.

Oh bell amic ple de dolçors!Quan us tindré vora el meu cor?Si amb vós jagués, quin bell deport!Quin bes, el meu, més amorós! 20Sapigueu que goig hauriasi us tingués en lloc del maritsols que em juràsseu, penedit,de fer ço que jo voldria.

COMTESSA DE DIAPoesia trobadoresca, Edicions 62

(Adaptació)

� Qui «parla» en el text?

� A qui s’adreça?

� En quina situació es troba l’emissor del poema? Quinsentiment expressa?

� Què ofereix l’estimada al seu enamorat en la segonaestrofa?

� Amb què compara l’amor la comtessa de Dia en elsúltims versos?

Investiga en una enciclopèdia o en Internet qui vanser Blancaflor i Floris. Per què creus que s’esmenten enaquests versos?

Copia en el teu quadern la primera estrofa del poema isepara’n les síl·labes mètriques; indica’n també les elisions.

Estableix l’esquema mètric del poema de la comtessade Dia i el tipus de rima.

A quin gènere de la poesia trobadoresca pertanyaquesta composició? Raona la teua resposta.

Elabora un mapa conceptual dels continguts delbloc d’Educació literària d’aquesta unitat.

T10

9

8

7

T6

5

Tinc el cor ple d’alegriaTinc el cor ple d’alegria,tot se’m transfigura.Del glaç m’apar que naixiatanta de flor pura!Del vent amb la frenesia 5em ve la ventura.Cantant, mon cor agraciala nova natura.I és que té tant d’amor,tal joia, tal dolçor, 10que fa de la neu, gerdor,de l’ermot, verdura.

Puc anar sens vestidura,només en camisa.L’amor em val. No em tortura 15cap geliua brisa.Mes no he de perdre mesura.Obraré de guisaque la qui amor em procurano em siga remisa. 20Bella, la vostra amor,em fa molt gran honor.Me n’enriqueix el favormés que l’or de Pisa.

Bernat DE VENTADORNPoesia trobadoresca, Edicions 62

Llig els versos de Bernat de Ventadorn i contestaaquestes qüestions:

� Què motiva l’exaltació de l’emissor del poema?

� Quins efectes produeix aquesta exaltació?

� Amb quins versos expressa el poeta el poder que lidóna el fet d’estar enamorat?

Quins trets de l’amor cortés estan presents en aquestacomposició?

Identifica les antítesis que hi ha en el poema.

Estableix l’esquema mètric de la composició i indica’nel tipus de rima.4

3

2

1

39UNITAT 2

A C T I V I T A T S

agressiu cortés tímid valent piadósintel·lectual bel·licós orgullós generós poruc

Guillem de BerguedàGuillem de Berguedà va ser un gentil baró de Catalunya, vescomte de

Berguedà i senyor de Madrona i de Puig-reig. Va ser bon cavaller i bonguerrer i va tenir guerra amb Ramon Folc de Cardona, que era més ric imés important que ell. I s’esdevingué que un dia es trobà amb Ramon Folci el matà traïdorament; i per la mort d’en Ramon Folc va ser desheretat.Molt de temps el mantingueren els seus parents i els seus amics; però des-prés tots l’abandonaren, temorosos que Guillem haguera seduït les seuesmullers, filles i germanes. Només Arnau de Castelló, un valent gentilhomed’aquella contrada, continuà donant-li suport. Guillem va fer bons sirven-tesos en què deia mal dels uns i bé dels altres i es vanava de totes lesdames que sofrien amor per ell. Li esdevingueren moltes grans aventuresd’armes i de dames, i grans desventures. I finalment el matà un soldat.

Els trobadors, www.xtec.es (Adaptació)

Letra miniada que representa Guillemde Berguedà. © BNF

Amic MarquésAmic Marqués, encara no fa gaireque jo vaig fer de vós cançó graciosa i bona,mes encara tinc la intenció de fer-ne una altra,ja que el meu seny m’ho atorga i m’ho consent;perquè a Sentfores veieren els meus enemicsla vergonya, l’afany i el dany que us vaig fer,perquè al camp de n’Albert deixàreu l’elm per tribut:si fósseu calb tots us haurien vist la tinya.

Guillem DE BERGUEDÀLa vida dels trobadors

El cavaller del cigne,miniatura medieval francesa (segle xv).

Anàlisi del contingut� Escolta atentament i llig la Cançoneta lleu i plana i el Plany per lamort d’en Ponç

de Mataplana, de Guillem de Berguedà.

Fes les activitats següents sobre la Cançoneta lleu i plana:

� Contra qui escriu l’autor aquesta composició?

� Resumeix el contingut de cada una de les estrofes.

� Indica quins trets de cada tipus s’hi mencionen.

a) Físics. b) Morals.

Quines característiques del personatge remarquen els dos versos del refrany?

Torna a llegir el Plany per la mort d’en Ponç de Mataplana i contesta les qüestionssegüents:

� A qui dedica la composició Guillem de Berguedà?

� Quins llocs s’esmenten en el text? Amb quina intenció creus que els utilitzal’autor?

� Quines qualitats del marqués s’esmenten en el plany? Repassa la resposta a l’ac-tivitat 3 i compara la descripció que es fa del personatge en els dos textos.

Localitza els versos de la composició on es tracten els aspectes següents.

a) Lament per la mort.

b) Lloança de la noblesa del difunt i elogi de les seues virtuts.

c) Oració per a demanar la salvació de l’ànima del difunt.

d) Dolor produït per la seua mort.

En quina estrofa d’aquest poema s’acusa Berguedà d’haver mentit en tot el quehavia dit anteriorment sobre el marqués?

Què lamenta en l’última estrofa?

Anàlisi de la formaQuin recurs basat en la repetició observes en aquests versos de Plany per la mort

d’en Ponç de Mataplana?

Indica quina paraula està repetida en el vers quart de cada estrofa d’aquestacomposició.

Compara aquesta repetició amb la del refrany de la Cançoneta lleu i plana. Quinefecte s’aconsegueix amb cada una?

Relació amb el contextA quin gènere de la poesia trobadoresca pertany cada un dels poemes de la

pàgina anterior? Justifica la teua resposta.

En l’edat mitjana, el gènere elegíac s’anomenava plany. Busca alguna elegiad’algun poeta contemporani i compara-la amb el Plany per la mort d’en Ponç deMataplana.

T

T12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 2 41

C O M E N T A R I D E T E X T

UNITAT 240

Cançoneta lleu i planaI

Cançoneta lleu i plana,lleugereta, sense pretensions,jo faré del meu Marqués,del traïdor de Mataplana,que és d’engany farcit i ple. 5Ai, Marqués, Marqués, Marqués,d’engany sou farcit i ple.

IIMarqués, bé hagen les pedres,a Melgur, prop de Someires,on perdéreu tres de les dents; 10no tenen cap dany que les primeresencara continuen allà i no ho sembla gens.Ai, Marqués, Marqués, Marqués,d’engany sou farcit i ple.

IIIPel braç no us done una figa, 15que sembla cabiró de bigai el porteu mal estés;es necessitaria ortigaque el nervi us estenguésAi, Marqués, Marqués, Marqués, 20d’engany sou farcit i ple.

IVMarqués, qui en vós confiano té amor ni companyia;ha de guardar-se sempreen qualsevol ocasió: siga de dia 25i de nit no vaja en vós de cap manera.Ai, Marqués, Marqués, Marqués,d’engany sou farcit i ple.

Plany per la mortd’en Ponç de Mataplana

IConsirós cante, em plany i plorepel dolor que m’ha pres i s’ha emparatdel meu cor per la mort de Mon Marqués,En Ponç, el noble de Mataplana,que era franc, liberal i cortés 5i amb tots els bons capteniments,i tingut per un dels millorsque hi hagué de Sant Martí de Toursa Lleida i la terra plana.

IIGrans angoixes amb greu dolor 10ha deixat, i el nostre paíssense consol, car ja no existeixPonç, el noble de Mataplana:pagans l’han mort, però Déu se l’ha endutal seu costat i li serà indulgent 15dels pecats, grans i petits,perquè els àngels li foren testimonique mantingué la llei cristiana.

IIIMarqués, si vaig dir de vós folliesi mots vilans i mal apresos, 20en tot he mentit i errat,car mai, des que Déu bastí Mataplana,no hi hagué vassall que tant valguésni que fos tan noble ni tan valent,ni tan honrat sobre els més elevats, 25per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.

IVMarqués, el vostre desamori la ira que es mesclaren entre nosaltres dosbé voldria, si a Déu hagués plagut, 30que abans que isquésseu de Mataplanas’haguessen convertit en completa pau i bona fe;ja que en tinc el cor entristit i n’estic adoloritperquè no vaig acudir al vostre auxili;car la por no m’hauria impedit 35ajudar-vos contra la gent enganyosa.

Guillem DE BERGUEDÀPoesia trobadoresca, Edicions 62

(Adaptació)

L’art de trobar

…no hi hagué vassall que tant valguésni que fos tan noble ni tan valent,ni tan honrat sobre els més elevats.

Educació literàriaAquest bloc, present en les dotze unitats didàctiques, desenvolupa en3r d’ESO els continguts següents:

� L’edat mitjana i la literatura medieval (UNITAT 1).

� La literatura medieval: poesia trobadoresca, cròniques, RamonLlull, predicació —Eiximenis, Ferrer i Turmeda— (UNITATS 2-5).

� L’humanisme —Bernat Metge— i la literatura del segle XV: Curiale Güelfa, Tirant lo Blanc, i els poetes del segle XV —Jordi de SantJordi, Ausiàs March— (UNITATS 6-9).

� La literatura renaixentista i dels segles XVII i XVIII (UNITATS 10 i 11).

� La literatura popular (UNITAT 12).

En aquesta part, molts dels textos proposats inclouen una audició (mar-cada amb el símbol �), que permet una aproximació més directa a obres cèlebres de la literatura valenciana i universal.

Com en el bloc anterior, en aquest s’inclouen també:

� Una pàgina de Repàs i desenvolupament de competències bàsi-ques, que respon al mateix plantejament que la del bloc anterior,encara que en aquest cas —sense desatendre la competència encomunicació lingüística— té com a eix fonamental la competènciacultural i artística.

� Una pàgina doble de Comentari de text a partir de fragments exem-plars dels períodes, dels autors i de les obres estudiats.

Finalment, després de les unitats 4, 8 i 12, com a tancament literaridel trimestre, es proposa una pàgina doble de Constel·lacions, en quès’amplien les lectures, els autors i les perspectives oferides en les unitatscorresponents.


002-005 4s3llla (trama 2011).00 17/3/11 16:51 página 2 ... · lectura, ineludible en un llibre de...

Documents