llengua catalana i literatura 3 (llengua)

1

Upload: editorial-casals

Post on 09-Mar-2016

342 views

Category:

Documents


12 download

DESCRIPTION

Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

TRANSCRIPT

Page 1: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)
Page 2: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[122]

FITXA TÈCNICA: 60 minuts, Canal 33 (24-11-09).TIPOLOGIA ORAL: Reportatge.SITUACIÓ COMUNICATIVA: Una veu en off aprofundeix en la notícia delque va ser l’atac més important de la història a Internet, amb imatges,gràfics, fragments d’entrevistes reals i una recreació dels fets.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

ACTIVITATS

A partir de la informació que es dóna al vídeo, defineix enquè va consistir «L’atac més important de la història aInternet».

Marca amb una creu els recursos de què se serveix elreportatge per transmetre la informació.

Tenint en compte els elements que has marcat en l’ac-tivitat anterior, torna a mirar el vídeo i explica com s’hamuntat la informació del reportatge, seguint un ordrecronològic.

Tria la resposta correcta.4

3

2

1

L’atac més important dela història a Internet

LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

Comunicació oralEscoltar: El reportatge.Parlar: L’entrevista.

Comunicació escritaLlegir: Antaviana, Pere Calders.Escriure: Gèneres periodístics d’informació i mixtos:la crònica i el reportatge. Repàs de les propietats deltext: adequació, coherència i cohesió.

Funcionament de la llenguaGramàtica: Les combinacions dels pronoms personalsfebles.Vinga, doncs: a analitzar!

Projecte TAC: La revista digital.

Autoavaluació

Competències a punt!

Aprendre a aprendreHabilitats lingüístiques per formular preguntes per prepararuna entrevista.

Iniciativa i autonomia personalMentalitat creativa i innovadora per inventar paraules.Actitud positiva envers la innovació i el canvi.

Coneixement i interacció amb el món físicActitud solidària i compromesa envers els qui fugen del seupaís buscant una vida millor o els qui han perdut la llar acausa d’un desastre natural.

6

reconstrucció dels fetsreflexió final o conclusióentrevistesfotos fixes de diarisexplicació del contexthistòric

declaracions de testi-monisgràfics explicatiussobreimpressió dedades

Mafiaboyneix a...RússiaCanadàEstats UnitsRegne Unit

Ataca...TNT / Forcellocs webun institutuniversitats

L’atacés...al març del 2001al febrer del 2000a l’hivern del 2002al canvi de mil·lenni

Page 3: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

En equips de tres, preparareu una entrevista a un per-sonatge inventat i anònim (que hagi protagonitzat unaproesa puntual, que destaqui per la seva feina conti-nuada de solidaritat amb causes socials, etc.). Podeuconvenir que hi hagi dos entrevistadors i un entrevistato bé a l’inrevés, si decidiu que els entrevistats siguindos. Els fets han de ser prou impactants com per des-pertar curiositat i interès en l’audiència –la resta de laclasse–, però també han de ser versemblants.

El dia de l’entrevista davant de la classe, l’entrevista-dor ha de començar llegint un breu perfil de la personao persones entrevistades. No podrà fer més de deupreguntes i en acabat convidarà el públic a fer un parellde preguntes més al convidat o convidats.

Al final de cada entrevista, heu de fer-ne entre tots unapetita avaluació, que pot basar-se en els aspectes se-güents:

• Interès suscitat per l’entrevista (personatge i tema).• Originalitat.• Versemblança.• Coherència en la relació pregunta-resposta.• Naturalitat en la representació.• Vocalització, volum, to i ritme de l’entrevista.• Agilitat en la resposta a les preguntes lliures.

Variant: Si ho preferiu, podeu enregistrar les entrevis-tes en vídeo i projectar-les a l’aula.

Preparareu per parelles una entrevista a un personatgeprou conegut com perquè estigueu segurs que la restade companys el poden identificar. Penseu sis preguntesi respostes per representar l’entrevista a l’aula; en capmoment no heu de revelar la identitat (nom) del perso-natge entrevistat. És molt important que les respostesa les preguntes siguin certes. Convideu la resta de laclasse a descobrir la identitat del personatge a mesuraque avanci l’entrevista: poden aixecar la mà i aventu-rar-se a endevinar de qui es tracta, però només una ve-gada cada u, i vosaltres no en podeu revelar el nom finsa la darrera pregunta.

2

1

[123]

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

L’entrevistaL’entrevista és una conversa entre un entrevistador (reporter) i un entrevistatper obtenir una determinada informació. La finalitat de l’entrevista pot ser di-versa: conèixer fets de primera mà, conèixer opinions personals que es con-sideren d’especial rellevància, etc.

A vegades la conversa és planificada i pactada entre l’entrevistador i l’entre-vistat (entrevista periodística o televisiva). En aquest cas, el diàleg que s’es-tableix entre un i altre no és espontani, perquè acorden prèviament entretots dos el marc o lloc de l’entrevista, la durada, el tipus de preguntes, etc.

ACTIVITATS

això és bàsic!Podeu trobar multitud d’històries quotidianes que puguinser interessants per a la classe. Herois anònims, esportistes dedisciplines minoritàries, històries de superació després de tra-gèdies personals, homes i dones que lluiten per la igualtat iels drets humans…

Dies abans de l’exposició de les entrevistes, pengeu a la classeel perfil de la persona entrevistada per cada grup. D’aquestamanera facilitareu que els altres, un cop acabada l’entrevista,hi participin fent una pregunta al convidat o convidats.

Tot l’equip ha de vetllar perquè l’entrevista sigui fluïda i ver-semblant: l’haureu d’assajar un parell de vegades abans de lasessió a la classe.

Page 4: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]6

Pere CaldersVa néixer a Barcelona l’any 1912 i hi vamorir el 1994. Després de la GuerraCivil espanyola, va viure 23 anys aMèxic, exiliat, d’on va tornar el 1962.Va escriure tant contes com novel·les.L’èxit popular, però, li va arribar el1978, justament gràcies al muntatgeteatral Antaviana.

Dagoll DagomDagoll Dagom és una companyia tea-tral fundada l’any 1974 pel poeta i di-rector de teatre Joan Ollé.

LA LECTURAAntaviana és un muntatge teatral ela-borat pel grup de teatre DagollDagom inspirant-se en els personatgesi fets de diversos contes de Pere Cal-ders. Es va estrenar l’any 1978 i la mú-sica i les cançons són de Jaume Sisa.

Antaviana

ESCENA VI

S’il·lumina una altra part de l’espai escènic, on hi ha una taula rodona amb fal-dilles on un nen, assegut, fa els deures escolars. Se sent música d’Eric Satie.

VEU EN «OFF»: Una vegada, un nen que es deia Abel, es va inventar una paraulanova...ABEL: Antaviana! An-ta-vi-a-na...VEU EN «OFF»: L’Abel va enamorar-se d’aquella paraula tan seva i, de moment,se la va guardar com un secret.ABEL: Antanviana. Antaviana! Antaviana...MARE (entrant i servint-li una tassa de xocolata): Què dius?ABEL: No res, no res: és la lliçó de geografia.VEU EN «OFF»: De fet, la seva paraula tenia realment una dignitat geogràfica.ABEL: Antaviana?VEU EN «OFF»: Sí, sí. Podria ser el nom d’un continent llunyà, una mica per-dut i mal explorat, amb indis i plantes carnívores. Si en descobries un de sem-blant, enfocant-lo amb els binocles des del pont d’una nau, el podries batejarsense pensar-t’hi. Ja et veig dibuixant el mapa, humitejant el llapis amb lapunta de la llengua i fent el contorn de tots els accidents de la costa. El pin-taries de color taronja i després, mirant-hi molt, traçaries les lletres en formad’arc, espaiant-les bé perquè no tapessin cap riu.ABEL: An-ta-vi-a-na. (Abel alça els ulls del quadern i contempla tot el que hi ha alseu voltant. Recolzant el cap en una mà, segueix les anades i vingudes de la Mare,que duu una bata rosa molt bonica.)VEU EN «OFF»: Aquella bata li agradava molt. També se’n podria dir Antaviana.Però una bata no acostuma a tenir un nom per a ella sola, com ara l’espasadel rei Artur o el cavall del Cid.

Dignitat: Rang, que es mereix ser respectat.

Binocles: Aparell òptic format per dues ulleres,

una per a cada ull, per veure amb detall les coses

que són lluny.

Contorn: Línia externa que delimita un cos.

Accident: Tot el que trenca la uniformitat d’una

línia. En aquest cas, la línia que separa el mar i la

terra.

[124]

Page 5: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]6

[125]

Badar: Encantar-se, distreure’s.

Qualificació: Nota d’un examen.

Aclucar: Tancar.

Transcendent: Important, superior.

Escàs: Que no n’hi ha gaire.

Revelació: Idea que ve al cap de cop, som si fos

molt important i sense explicació raonable.

Desencís: Frustració, desengany.

Invocar: Pregar a algú que t’ajudi o et protegeixi.

Positura: Manera de posar el cos.

Acudir: Venir.

Fressa: Soroll.

MARE (entrant): No badis més, Abel. Avui et posaran unzero. Aquest xicot no farà res de bo... (Mentre surt.) Jo, ala teva edat, ja dividia per quatre xifres.VEU EN «OFF»: Vet aquí! Vet aquí que la seva paraula podiaservir per a les qualificacions, no pas les dolentes, natu-ralment, sinó per a les notes més altes. Alguna cosa quevolgués dir més que notable o més que excel·lent.ABEL (amb els ulls aclucats i mig somrient): Avui he tingutantaviana de gramàtica!VEU EN «OFF»: I si l’oferissis al Govern? Seria una acció se-riosa i transcendent, plena de civisme. (L’Abel es posa unllapis sobre el llavi superior, com si fos un gran bigoti, i arrufales celles amb una expressió de gran serietat). El Governsempre deu anar escàs de noms, amb tantes coses com téper a etiquetar.MARE (entrant): Desperta’t, Abel. Avui se t’ha enganxat elcoixí a les orelles. (Surt la mare.)ABEL: No, mare, no! És que m’hi fixo molt! Coneixent elperímetre, he de trobar l’àrea de la circumferència... (L’A-bel comença a escriure en el seu quadern, però al cap de pocsinstants aixeca el cap, i mira fixament amb la mirada per-duda.)VEU EN «OFF»: I si es tractés d’una paraula màgica? Podiahaver-li arribat per revelació. Se n’han donat casos!ABEL (es concentra, clou els ulls i parla en veu baixa): Ennom del poder que em pots donar, Antaviana, et conjuroa fer-me aprendre de memòria, des d’ara, tota la geome-tria! (Pausa.) El grau superior i tot! (Abel espera durant unaestona, amb els ulls tancats, i després els obre lentament, encomprovar que no passa res. Consulta el seu llibre de geome-tria i fa un gest negatiu, de desencís, amb el cap. Després,amb to de reny, com si s’adrecés a la paraula:) Antaviana!(Torna a concentrar-se. Tanca els ulls i posa els braços en creu. De cop, desfà el gesti amb l’impuls tomba la tassa de xocolata que tenia al davant. No pot reprimir uncrit d’esverament.)MARE (des de fora): Què passa, Abel? Ja deus haver fer un disbarat...ABEL (esporuguit): No res, no res. M’ha caigut una mica de xocolata a les to-valles. (Abel recull apressadament els quaderns i els mapes.)MARE (entrant): Sembla una maledicció! Sempre que aboques alguna cosa, hade ser sobre les tovalles netes! (La Mare recull les tovalles d’una revolada.) És queno pares mai, d’un cap de dia a l’altre. Sembla mentida la poca consideracióque em teniu tots plegats... En aquesta casa ningú no m’estima... (Surt.)ABEL (amb una certa angoixa): Antaviana, Antaviana! Torna la taca dins la tassai que no hagi passat res. Torna la mare a la cuina, ben tranquil·la, i treu-li delcap que no l’estimo. (Pausa.) Antaviana, Antaviana, Antaviana! (Mentre in-voca la paraula màgica, Abel es posa dempeus i assaja diverses positures: aguan-tant-se dret amb un sol peu i una cama enlaire, obrint molt els ulls i tancant-lostot seguit ben fort, i estenent els braços com si fes l’àngel.) Presenta’t, Antaviana!(Silenci.) Antaviana, surt del llum o de l’ampolla! (Silenci. S’enfila de genolls da-munt la taula.) Pel poder que tinc damunt teu, Antaviana, acut de seguida!(Silenci. De cop, se sent una fressa entre caixes. Abel es concentra i torna a cloure

Page 6: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMPRENSIÓ LECTORA

Marca l’opció correcta.

a L’Abel està fent els deures. Quan i on?Al matí, abans d’anar a l’escola, assegut en unataula rodona.A la tarda, tornant de l’escola, assegut en unataula rodona.Al matí, abans d’anar a l’escola, estirat al llitde panxa a terra.

b Què és, Antaviana?Una paraula que l’Abel troba a un llibre.Una paraula que s’inventa l’Abel.Una paraula màgica.

c Quines coses demana l’Abel a Antaviana?Que li digui el valor de l’àrea de la circumfe-rència del seu exercici.Que l’ajudi a aprendre’s de memòria la geome-tria.Que torni la taca de xocolata dins la tassa.Que faci desaparèixer les tovalles.Que a la mare li marxi del cap que ell no l’es-tima.

d Per què sent vergonya l’Abel, davant la mare?Perquè li ha caigut la xocolata a les tovalles.

Perquè el troba de genolls damunt la taula iamb els ulls tancats.Perquè no aconsegueix resoldre el problemade geometria.

e Què decideix fer, finalment, l’Abel amb Antaviana?De moment, guardar-la amb els seus tresorsmés preciosos.Canviar-la al seu millor amic Ernest per unabaldufa.

f Quantes vegades entra la mare a la cambra on hiha l’Abel?

3456

L’Abel pensa què podria significar la paraula Anta-viana. Explica tots els significats i utilitats que se liacudeixen.

Explica quan i per què l’Abel fa aquests gestos i posi-tures:

a L’Abel es posa un llapis sobre el llavi superior, com sifos un gran bigoti, i arrufa les celles.

b Aguant-se dret amb un sol peu i una cama enlaire,obrint molt els ulls i tancant-los tot seguit ben fort, iestenent els braços com si fes l’àngel.

2

3

1

ACTIVITATS

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]6

[126]

Resignació: Acceptació d’una desgràcia.

els ulls amb força. Entra la Mare, remenant amb la cullereta una altra tassa de xo-colata. S’acosta a la taula i contempla l’Abel, estranyada. L’Abel obre els ulls i esqueda molt sorprès, i alhora molt avergonyit, davant la Mare. Baixa de la taula ies torna a asseure a la cadira.)MARE: Però, Abel, què et passa, avui? (Abel no sap què fer ni què dir.) Apa, es-morza, que ja t’he portat una altra tassa. I ara no et distreguis, que faràs tard,i el mestre es fa vell. (Pausa.) Per què tens el cap tan buit, eh? (Li passa la màpels cabells.) Quan t’acostumaràs a pensar una mica? (Surt.)ABEL (amb un sospir de resignació): Antaviana...VEU EN «OFF»»: Realment, havia fet una troballa preciosa. Així que arribés al’escola, proposaria a l’Ernest, el seu millor amic, de canviar Antaviana per laseva baldufa nova. La baldufa de l’Ernest, amb punta d’acer i un cordill defibra vegetal molt resistent, li tenia el cor robat.(L’escena s’enfosqueix lentament, mentre Abel es beu a poc a poc la tassa de xoco-lata. Fosca total.)

Pere Calders i Dagoll Dagom, Antaviana.

Page 7: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]6

L’Abel sovint parla amb Antaviana de tu a tu. Explica quèsent, per què ho sent i què li vol dir en cada moment. Ala lectura ho hem marcat amb un subratllat: a Anta-viana! b Antaviana, Antaviana! c Antaviana...

Per què la mare diu que ningú no l’estima?

Creus que l’Ernest li voldrà canviar la baldufa per laparaula? Tu canviaries un objecte per una paraula?Per què sí o per què no?

A quin gènere pertany aquest text?

poesia narrativa teatre

a Quins elements del text t’han permès deduir-ho?b Sovint hi ha oracions entre parèntesi i en cursiva.

Quina mena d’informació contenen? A qui va des-tinada, aquesta informació? Quin nom rep, aquestainformació?

Veu en «off» és un personatge normal que surt daltde l’escenari? Què és?

a La veu en «off» fa funcions diverses. Copia un frag-ment en què faci cada una de les funcions indica-des:• Narra els fets.• Parla amb l’Abel i li dóna idees.

LÈXIC

Substitueix les paraules o expressions marcades peraltres sense que canviï el sentit de l’oració.

a No badis més, Abel.b Aquest xicot no farà res de bo...c El govern sempre deu anar escàs de noms.d La mare recull les tovalles d’una revolada.e Treu-li del cap que no l’estimo.f Per què tens el cap tan buit, eh?g Havia fet una troballa preciosa.h La baldufa de l’Ernest li tenia el cor robat.

Les paraules següents, totes del text, contenen pre-fixos o sufixos. Encercla’ls i escriu una altra paraulaque contingui el mateix prefix o sufix. Si et cal, con-sulta un diccionari.

Exemple: geogràfica → geo+gràfica / geologia

La polisèmia consisteix que una mateixa paraula té mésd’un significat. Indica dos significats diferents de les pa-raules següents. Si et cal, consulta un diccionari.

a accidentb revelar

En l’expressió veu en «off», off significa ‘fora’ (‘veu defora’), i és un mot anglès. Relaciona amb el seu sig-nificat aquests altres mots anglesos que utilitzem encatalà sense haver-los adaptat: copyright, jazz, han-dicap, boom, zoom.

a Música popular d’origen nord-americà.b Desavantatge.c Dret que pertany al qui té la propietat intel·lectual

d’un producte.d Lent que permet allunyar o apropar la visió d’un

objecte.e Increment fort, prosperitat.

EXPRESSIÓ ESCRITA

Inventa’t una paraula de cinc síl·labes (com an-ta-vi-a-na), i explica què et suggereix, què podria designar,a quin àmbit podria pertànyer, per a què la faries ser-vir, etc.

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

ACTIVITATS

[127]

• Eric Satie és un compositor francès que va néi-xer a París l’any 1866 i hi va morir el 1925.

• L’espasa del rei Artur té un nom propi: Excalibur.

• Cid és el sobrenom d’un guerrer castellà del segleXII, que protagonitza un dels poemes més famo-sos de la literatura espanyola medieval: el Poemadel Mio Cid. El seu cavall també té un nom propi:Babieca.

Del text al món real

a desencísb binoclesc contornd notablee transcendentf expressió

g serietath perdudai concentraj circumferènciak geometrial lentament

m desfàn invocao enfilap culleretaq estranyadar avergonyit

Page 8: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]6

[128]

CARACTERÍSTIQUES CRÒNICAREPORTATGE

Periodisme d’informació.Tipus de periodisme Gènere mixt: informació i opinió.

Narració periodística que tracta extensament unesdeveniment d’interès social que ja ha estat notí-cia, i que, per tant, el públic informat ja coneix.

Relació amb l’actualitatNarració «en directe» d’un esdeveniment d’ac-tualitat.

Aprofundir en la notícia d’una manera objectiva,analitzant-ne els antecedents i les conseqüències, irecollint testimonis, dades, etc.

PropòsitNarrar, valorar i interpretar un esdeveniment, in-corporant-hi anècdotes amb què el periodista ofe-reix la seva visió personal i subjectiva dels fets.

El periodista s’ha de documentar, investigar, con-trastar fonts i desplaçar-se al lloc dels fets, onanalitza els esdeveniments sobre el terreny.

Mètode de treballObservar atentament l’ambient on es desenvo-lupa l’esdeveniment i obtenir informació perpoder reproduir-lo després amb detalls.

El reporter narra en tercera persona, amb una mi-rada objectiva, tot i que també es pot narrar en pri-mera persona.

Tipus de narradorEl cronista utilitza la primera persona. El punt devista sempre és subjectiu: l’autor aporta la sevaopinió i firma el seu treball.

Text expositiu, que pot incloure narració, argu-mentació, descripció i entrevista.

Tipus de text Abunden les descripcions valoratives i la narració.

L’estil és clar i objectiu: llengua estàndard.Característiques lingüístiquesLlibertat d’estil (adequant-lo al tema: esport, ci-nema…). És freqüent trobar un llenguatge expres-siu: recursos literaris i llengua col·loquial.

Llegeix el text i respon les preguntes.1

REPORTATGE: EL COMPTE ENRERE DEL CLIMA (03/12/09)

«El mar es va engolir dues vegades casa meva»La pujada del nivell de l’aigua amenaça de negar un 17% del territori de Bangla Desh – Uns 20 milions de persones espoden veure forçades a emigrar.

«El mar ja s’ha engolit dues vegades casa meva», explica Jalal Ahmed, mentre assenyala el seu tercer habitacle, unahumil cabana de canya i bambú sense aigua corrent ni electricitat, a la vora de la qual arriben les onades. Aquest homede llarga barba blanca ha vist com la bonica illa en què ha viscut tota la vida, Kutubdia, al sud-est de Bangla Desh, haanat perdent terreny davant de l’oceà. El 60% de les morts causades per ciclons s’han donat en aquest país.

L’illa ha perdut en l’últim segle un 65% del que havia estat el seu territori, de 250 quilòmetres quadrats. El problemaés la ràpida erosió que causen els ciclons, les tempestes i les inundacions, que s’han intensificat com a efecte del canviclimàtic, segons que diuen els especialistes.

Jalal assenyala cap al mar amb tristesa. Allí, a uns dos-cents metres de la costa, hi havia la seva anterior casa, que esva endur l’aigua fa uns cinc anys. Més enllà, l’anterior, perduda fa prop de 15 anys, i molt, molt més enllà, hi havia hagutla casa dels seus avis, on tenien terres per sembrar. Ara la terra és un bé escàs i molt cobejat. N’hi ha tan poca per atanta gent, que, com Jalal, els que abans eren camperols s’han fet pescadors o treballen a les salines. «Tan de bo po-gués marxar, com ho fan els que poden: els que tenen diners», es lamenta.

Jalal recorda que després d’un cicló devastador l’any 1991 més de 400 famílies van deixar Kutubdia. I és que més del 60%dels seus pobladors han emigrat a ciutats a terra ferma. Repetidament s’han construït dics per intentar lluitar contra elmar, però han estat inútils. L’actual dic, en uns trams de totxo i en altres de sacs de sorra, està destruït en molts punts.L’illa de Kutubdia és l’exemple més palpable que en aquest empobrit país del sud de l’Àsia és on més persones patiranels efectes del canvi climàtic.

ACTIVITATS

1. La crònica i el reportatgePresenten les característiques següents:

Page 9: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

a Identifica els trets propis del reportatge que apareixen al text de la pàginaanterior.

b Identifica en el text les W de la notícia i els elements informatius afegits(antecedents, conseqüències, testimonis).

c Explica quines de les dades que conté aquest reportatge, com a resultat dela investigació que ha fet el periodista, no sortirien si fos una notícia.

d A pesar que és un reportatge, el periodista utilitza dos adjectius valoratius,molt expressius. Localitza’ls i explica per què els utilitza el reporter enaquest cas.

e Reescriu aquest text como si fos una notícia.

Llegeix aquesta crònica adaptada i respon les preguntes que hi ha a con-tinuació.

2

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]6

[129]

Característiques lingüístiques de lacrònica

• Adjectius valoratius.• Figures literàries com anàfores,

paral·lelismes, personificacions, com-paracions, etc.

• Llenguatge expressiu gràcies a l’ús dela primera persona narrativa.

• Expressions del llenguatge col·loquial.• Lèxic especialitzat, quan es tracta d’un

tema dirigit a un sector del públic afi-cionat o expert (esport, cinema, etc.).

això és bàsic!

Testimoni de l’horror: les reines de Sabà

Pugen amunt, i en són milers. Dones carregades de fills. Saben que mol-tes moriran pel camí, o que hauran de deixar enrere, enterrats, els seusfills. Però la decisió està presa, i no s’aturaran fins que trobin un lloc on lavida els obri finalment les portes. Costi el que costi, i per sobre de qui s’hiinterposi. Si t’atures aquí, a la costa sud del Iemen, les veuràs com passen,perquè tota la Banya d’Àfrica en pes sembla que estigui pujant. En paste-res, a peu pel desert, demanant almoina a través de les antigues ciutats.Em diu Habiba –somali, llevadora graduada i amiga estimada– que quansent la paraula refugiats no pensa en homes. Tanca els ulls i veu donesamb nens.

–Habiba –li pregunto–, no seràs tu la reina de Sabà?

–What?

Quan Metges Sense Fronteres em proposa visitar els camps de refugiatsafricans a la República àrab del Iemen, el primer que faig és rellegir untext del 1934 en el qual André Malraux explica com es va procurar un petitavió per sobrevolar la regió a la recerca d’una dona de 3.000 anys d’edat.Buscava la llegendària reina de Sabà, sobirana de l’encens i de la mirra,nascuda en algun punt incert entre el Iemen, Etiòpia i Somàlia. Poc desprésde la seva expedició, Malraux anunciava al món que des de l’aire havia afi-gurat els vestigis del mític imperi de Sabà. En canvi, a ella, la reina, no lava trobar. […]

Camina descalça, enmig d’un grup de 15 o 20 persones. Flaubert se la vaimaginar coberta de brocat d’or amb farbalans de perles, atzabeges i sa-firs, però no és així. Duu la roba esquinçada, sorra a la boca, la mirada ab-sent i el cos cremat pel sol i la sal. Es diria que és etíop pel color de la pell,que anomenen nilòtic perquè el to, d’un daurat torrat, és com el de les ai-gües del Nil. Li preguntem cap a on va. «A Aràbia Saudita», respon. Peròno té brúixola, ni guia, ni forces, i no sap que camina just en la direccióoposada.

Com ella, milers d’etíops i somalis fan camí desert endins a la bona deDéu, o de la mà d’Al·là, desfiant la fatalitat i foragitant dimonis. Han creuatel golf en una de les travesses més arriscades i inhumanes que es podenconcebre. Venen fugint de la guerra, de la fam i de l’odi o, com diria Mal-raux, de les tres cares de la mort.

(text adaptat)

ACTIVITATS

a Resumeix el text i indica’n el tema.b Distingeix, en aquesta crònica, la in-

formació de l’opinió.c Explica si té una estructura creixent

o decreixent.d Com ha entrat en contacte el perio-

dista amb els fets? Quina visió per-sonal ens ofereix de la realitat delsrefugiats?

e Què pretén el periodista comparantla llegendària reina de Sabà amb unade les refugiades?

f En el text es fa referència a dos es-criptors. Escriu-ne els noms. Ambquin objectiu els esmenta, el perio-dista?

g En el text apareix una antítesi: esdescriuen dones molt humils i unaque mostra tota mena de luxes. Reu-neix en dos grups les paraules d’un ialtre àmbit.

h Localitza en el text expressions con-notatives, adjectius valoratius i figu-res literàries per demostrar-ne elcaràcter subjectiu.

i Redacta una possible continuacióper a aquesta crònica (vuit línies).

j Reescriu en sis línies aquesta ma-teixa crònica transformant-la en unanotícia (eliminant-ne els elementssubjectius del text).

Page 10: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]6

[130]

ACTIVITATS

2. Escriure amb adequació, coherènciai cohesió

Fem un repàs final de les propietats de l’adequació, la coherència i la cohesiótextuals mitjançant una activitat.

El canvi de l’ÀrticA les illes Svalbard, situades a només mil quilòmetres delpol nord geogràfic, és on es comença a esquerdar el glaçpermanent. Com que és un enclavament de primera línia perexplorar els efectes del canvi climàtic, moltes expedicionscientífiques i alguns viatgers curiosos es desplacen fins aquí.També ho ha fet el Magazine. El vaixell s’ha obert pas i hadeixat un solc al mar de glaç. Plaques d’uns 60 centímetresde gruix cobreixen la superfície a la costa sud-oest de lesSvalbard, davant del fiord de Hornsund i Sorkapp Land.Un gran estrèpit ha despertat els viatgers del MS Fram, unvaixell d’exploració de 114 metres d’eslora que recorre lacosta occidental de les illes Svalbard, un arxipèlag situat alnord de Noruega, entre l’oceà Àrtic i el mar de Grenlàndia, ia uns 1.000 quilòmetres del pol nord geogràfic. Són les sisdel matí i els passatgers han saltat literalment del llit, tot ique el sol no ha desaparegut en cap moment del cel enaquesta irreal nit polar. La coberta s’omple de càmeres, deprismàtics i de flaixos.Les plaques de glaç visibles des de la cabina comencen a so-vintejar i, en poc temps, observades des de coberta, envolten elvaixell fins a formar una massa glaçada cada vegada més es-pessa. Al principi són petits blocs de gel de formes irregularsd’uns 60 centímetres de longitud i mig metre de gruix. Però, a

mesura que el vaixell avança, n’augmenta la mida. I, al final, hoocupen tot. Quasi no es veu l’aigua del mar.El vaixell navega cansadament entre els blocs de glaç, queocupen una àrea inabastable a la vista. Cada cop de proa pro-voca un nou estrèpit que aparta les plaques violentament. Uncop desplaçades, topen entre elles, se superposen, s’enves-teixen, es deformen, i van desencaixant un trencaclosques in-finit.Els impactes estremeixen el vaixell amb un soroll continuque es fa intens per moments. El ritme del balanceig és unsismograma que mesura la intensitat i la resistència de cadaplaca. Quasi es poden comptar les vegades que la proa segauna placa amb el seu ariet trencaglaç.D’aquesta manera el Fram s’obre pas per la costa de les Sval-bard en una expedició divulgativa en què científics, periodis-tes i viatgers exploraran unes illes que, amb una superfícieque duplica la d’Irlanda, s’han convertit en el gran centred’experimentació i investigació sobre el canvi climàtic. LesSvalbard són una finestra a les transformacions que convul-sen el cercle Àrtic. Tots els passatgers, ansiosos, fotografien,filmen o esguarden amb prismàtics aquesta geografia min-vant de glaç àrtic en regressió a conseqüència del canvi cli-màtic.

Text d’Antonio Cerrillo

Llegeix el text i respon les preguntes.3

Page 11: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

Adequació

Canal escritIndica algunes característiques formals del text ante-rior degudes al fet que s’ha publicat en un diari.

Les característiques lingüístiques del fragment se-güent, que hem extret del text, són adequades a lapremsa escrita. Llegeix-lo i fes l’activitat.

Reescriu el fragment per transmetre la mateixa infor-mació, però amb els trets propis de la llenguaoral, comsi li estiguessis explicant a un amic o amiga.

Ús social del llenguatgeEl text que estem treballant no reflecteix l’ús familiardel llenguatge sinó un ús social (àmbit de la comuni-cació periodística). Per això conté un lèxic culte i es-pecialitzat, adequat a la secció d’un diari destinada atemes científics i de medi ambient. Identifica-hi cincparaules cultes i cinc termes especializats o tecni-cismes. A quina ciència o àrea del saber pertanyenles paraules que has seleccionat?

Finalitat comunicativaEl propòsit fonamental de l’autor del text és informarels lectors (funció referencial). Resumeix la informa-ció del text en cinc línies.

A part de la finalitat informativa, el periodista elaborala informació d’una manera literària (funció poètica).• Quina figura literària hi ha en aquest enunciat del

text: Les Svalbard són una finestra a les transforma-cions que convulsen el cercle Àrtic?

• Identifica en el text tres figures literàries més.• Per què creus que el periodista mescla el llen-

guatge tècnic amb el literari i expressiu?

Creus que aquest text té algun propòsit d’influir en ellector? Si és així, explica amb quins procediments lin-güístics es vol aconseguir.

Coherència

Tema del textEscriu en una línia el tema del text.

Estructura externa del textEscriu la idea principal i la secundària de cada un delsparàgrafs del text.

Estructura interna del textDivideix el text en tres parts des del punt de vista del con-tingut.

Explica quin aspecte del tema es reflecteix a cada part.

Fes un esquema que reculli: tema, idees principals isecundàries del text.

Cohesió

La cohesió lèxicaIdentifica en el text la paraula-clau i altres paraules quees repeteixin.

Busca paraules pertanyents a dos camps lèxics.

Busca al text les paraules viatgers, gruix i mar, i despréslocalitza’n sinònims.

Busca en el text l’hiperònim aigua, i, a continuació, loca-litza’n dos hipònims.

Tipus de textAssenyala els paràgrafs expositius, narratius i descrip-tius.

El text que estem treballant és periodístic, però ¿estracta d’un reportatge o d’una crònica?

Presència de l’emissor en el textLlegeix el primer paràgraf i explica de quina manera in-directa el periodista ens informa que ell viatja a bord delvaixell MS Fram.

De quina manera aconsegueix el periodista donar un toproper a aquesta expedició científica?

Escriu una carta al director d’un diari en la qual pro-posis millores medioambientals per a la teva ciutat.

22

21

20

19

18

17

16

15

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

23

14

El vaixell navega cansadament entre els blocs deglaç, que ocupen una àrea inabastable a la vista.Cada cop de proa provoca un nou estrèpit queaparta les plaques violentament. Un cop despla-çades, topen entre elles, se superposen, s’enves-teixen, es deformen, i van desencaixant untrencaclosques infinit.

[131]

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]6

ACTIVITATS

Page 12: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

• prengui-s’ho (això)• prengui-se’l (el xarop)

Si en la combinació de pronomstambé hi ha un guionet, l’apòstrofpràcticament sempre va més cap a ladreta que el guionet.

això és bàsic!

Les combinacions dels pronomspersonals febles

1. Quan es combinen?Quan més d’un pronom feble acompanya un mateix verb.

Porta-me’ls. Se’n queda. L’hi dono.

2. On se situen?1. DAVANT del verb → la majoria de vegades

ho és (amable) l’espero (la meva filla) en vinc (de l’estació)

2. DARRERE del verb → acompanyen l’imperatiu, l’infinitiu i el gerundi

pren-les! (les postres) agafar-ne (fulletons) animant-lo (a ell)imperatiu infinitiu gerundi

3. DAVANT O DARRERE del verb → acompanyen les formes perifràstiques

hi va anar / va anar-hi (a la piscina)perfet perifràstic perfet perifràstic

els he d’acabar / he d’acabar-los (aquests exercicis)perífrasi verbal perífrasi verbal

3. Com s’uneixen al verb i entre ells?1. AMB GUIONET → quan els pronoms van darrere del verb i no hi ha vocals

en contacte.

vaig recordar-te-les han de donar-me-la quedeu-vos-els(a tu; les notes) (a mi; la clau) (vosaltres; els diners)

2. PER MITJÀ D’UN APÒSTROF → quan de resultes de la unió desapareix algunavocal neutra. Els pronoms s’apostrofen tant davant com darrere del verb.

el → l’oblido / oblida’l en → n’agafes / agafa’n

A l'esport hi faltes tu és l’eslògan d’aquesta cam-panya publicitària. Quina és la funció del pronomhi? A què fa referència? Inventa’t un altre eslòganon hi hagi dos pronoms combinats.

[132]

• se’n recorda• se n’enamora• enamorar-se’n

L’apòstrof sempre va tan cap a ladreta com sigui possible.

això és bàsic!

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

Són incorrectes:

*s’en recorda

*s’en enamora

*enamorar-s’en

*prengui’s-ho

*prengui’s-el

!

Page 13: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[133]

Identifica la combinació de pronoms correcta.

a Encara no me’ls/m’els/mel’s he comprat.b Pot ser que no s’en/se n’/se’n hagi adonat?c Si vol el full al calaix, posa ‘l-hi/-l-hi/-l’hi.d Quan demanin pa, dóna ‘ls-en/-ls’en/-ls-en.e Estigui tranquil i prengui -s’ho/‘s-ho/-s-ho bé.f El cotxe, sovint t’el/te l’/te’l agafo.g En cas que el trobis, me’l/m’el/me l’ apartes.h Després de tot va penedir -s’en/-se’n/‘se-n.i Al zoològic, porta -ns’hi/-ns-hi/‘ns-hi ara!j Segur que t’en/te n’/te’n enamoraràs!k Per sempre més t’en/te n’/te’n recordaràs!l A l’insistir, va donar -m’el/-me’l/’me-l.m Ara me’n/m’en/m-en penedeixo, d’allò.n Quan acabi tot, s’en/se’n/se n’ emportarà dos.

Torna a escriure les oracions posant els pronoms darrerede la forma perifràstica.

a Al final us la va aconseguir.b Ens en van arribar notícies.c Us ho va dir seriosament?d Ens els vam prendre en broma.e De debò que no us en vau recordar?f Ens el van fer massa de pressa.g Quan ho diguéreu, us el van enviar.h Ens ho van assegurar del cert.i Les entrades, us les va treure rebaixades.j Ens la vas netejar amb molta cura.k La setmana passada us els vaig portar.l Les claus, ens les vam endur sense voler.m Us hi va acompanyar, a l’estació?

21

ACTIVITATS

4. Quines combinacions hi ha?Hi ha moltes combinacions, veurem les més freqüents.

4.1 Pronoms de CD + pronoms de CI(EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + (EM, ET, ES, ENS, US)

Me’l regala. (Em regala el retolador a mi.)CD CI

EM + EL = ME’L

Me la regala. (Em regala la llibreta a mi.)CD CI

EM + LA = ME LA

Me’ls regala. (Em regala els retoladors a mi.)CD CI

EM + ELS = ME’LS

Me les regala. (Em regala les llibretes a mi.)CD CI

EM + LES = ME LES

M’ho regala. (Em regala això a mi.)CD CI

EM + HO = M’HO

Me’n regala. (Em regala retoladors a mi.)CD CI

EM + EN = ME’N

Te’l regala. (Et regala el retolador a tu.)CD CI

ET + EL = TE’L

Se’l regala. (Es regala el retolador a si mateix.)CD CI

ES + EL = SE’L

Ens el regala. (Ens regala el retolador a nosaltres.)CD CI

ENS + EL = ENS EL

Us el regala. (Us regala el retolador a vosaltres.)CD CI

US + EL = US EL

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

Correcte:

S’ho regala.

→ Es regala alguna cosa a ell mateix.

CD CI

Incorrecte:

*S’ho regala.

→ Regala alguna cosa a algú.

CD CI

L’error es comet per calc del castellà

(Se lo regala). En català la forma cor-

recta és: Li ho regala.

!

!

pronomENS

darrere del verb

-NOS: parlar-nos‘NS (darrere vocal):veure’ns

pronomUS

-VOS: parlar-vos-US (darrere vocal):veure-us

pronomEL

-LO: acabar-lo‘L (darrere vocal):acaba’l

pronomELS

-LOS: acabar-los‘LS (darrere vocal):acaba’ls

Page 14: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

Cal mirar, doncs, si el CI està en singular o en plural: en el primer cas, es donenels quatre casos excepcionals de l’apartat 4.2, mentre que, si està en plural, sem-pre és ELS (tant per al masculí com per al femení) i s’escriu abans que el CD.

CI en singular:Diu el nom a la infermera. → L’ HI diu. →

CD CI

Diu les adreces a la infermera. → LES HI diu.CD CI

CI en plural:Diu el nom a les infermeres. → ELS EL diu.

CD CI

Diu les adreces a les infermeres. → ELS LES diu.CD CI

LI + EL

L’ + HI = L’HI

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

[134]

4.2 Pronoms de CD + pronom de CI(EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + LI

S’ha d’anar molt amb compte amb les 4 primeres combinacions perquè el pro-nom LI es transforma en HI i va darrere del CD, al revés de l’habitual.

4.3 Pronoms de CD + pronom de CI(EL, LA, ELS, LES, HO, EN) + ELS

EL + LI = L’HI L’hi venen. (Venen el pis a la veïna.)CD CI

LA + LI = LA HI La hi venen. (Venen la casa a la veïna.)CD CI

ELS + LI = ELS HI Els hi venen. (Venen els pisos a la veïna.)CD CI

LES + LI = LES HI Les hi venen. (Venen les cases a la veïna.)CD CI

LI + HO = LI HO Li ho venen. (Venen el que tenen a la veïna.)CD CI

LI + EN = LI’N Li’n venen. (Venen pisos a la veïna.)CD CI

ELS + EL = ELS EL Els el pren. (Pren el conte als nens.)CD CI

ELS + LA = ELS LA Els la pren. (Pren la llibreta als nens.)CD CI

ELS + ELS = ELS ELS Els els pren. (Pren els contes als nens.)CD CI

ELS + LES = ELS LES Els les pren. (Pren les llibretes als nens.)CD CI

ELS + HO = ELS HO Els ho pren. (Pren el que tenen als nens.)CD CI

ELS + EN = ELS EN Els en pren. (Pren contes als nens.)CD CI

Encara que no són normatives, són

d’ús general quan es parla de manera

col·loquial les combinacions següents:

LA + HI = L’HI

LI + HO = L’HI

LI + EN = N’HI

!

*LIS

No és cap pronom. És una forma

errònia que algunes persones utilizen

en lloc de qualsevol de les combina-

cions de CD + CI (els):

*Lis pren el conte.

O simplement:

*Lis pren.

!

––––––>

––––––––––>

Page 15: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

[135]

Relaciona cada oració amb una combinació.

a Durem allò a la directora. LA HIb Compraré cromos al Pol. ELS ENc Cedeixo els drets als hereus. LI HOd Vendré la casa al comprador. LES HIe S’han penedit de tot. LI’Nf Reparteix pa als pobres. ELS ELSg Desaran les joies a l’estoig. SE N’

Corregeix els pronoms del diàleg següent.4

3

ACTIVITATS

4.5 Combinacions pronominals del CRV

Quan alguns verbs intransitius pronominals substitueixen el seu CRV, hi ha les següents combinacions:

ES va acostumar a la nova feina. → S’HI va acostumar.ES burlava dels companys. → SE’N burlava.

4.4 Pronoms de CD + pronom de CC(EL, LA, ELS, LES, EN) + (HI, EN)

EL + HI = L’HI L’hi busco. (Busco el jersei a l’armari.)CD CCL

EL + EN = L’EN L’en trec. (Trec el jersei de l’armari.)CD CCL

LA + EN = LA’N La’n trec. (Trec la camisa de l’armari.)CD CCL

ELS + EN = ELS EN Els en trec. (Trec els jerseis de l’armari.)CD CCL

LES + EN = LES EN Les en trec. (Trec les camises de l’armari.)CD CCL

LA + HI = LA HI La hi busco. (Busco la camisa a l’armari.)CD CCL

ELS + HI = ELS HI Els hi busco. (Busco els jerseis a l’armari.)CD CCL

LES + HI = LES HI Les hi busco. (Busco les camises a l’armari.)CD CCL

EN + HI = N’HI N’hi busco. (Busco jerseis a l’armari.)CD CCL

Ara sí que és correcte:

N’HI posarem. (sucre, al pot)

CD CCL

!

*EN + EN

Aquesta combinació no existeix:

només es pot substituir un dels ele-

ments:

• En trec vestits vells. (Trec vestits

vells del bagul.)

• En trec del bagul. (Trec vestits

vells del bagul.)

!

–Aneu-se’n ara mateix d’aquí!–Això, jo ja els hi havia dit abans…–A les que no obeeixin, lis posaran un càstig…–Mireu-els, encara s’en riuen…–Sabem que l’hi donaran una altra oportunitat.–Si ell vol comprensió, segur que n’hi oferiran.–Efectivament, això, ja s’ho havia deixat clar jo!–Ja n’hi ha prou! Anem-se’n! Adéu!

Confusions freqüents que cal evitar

1. S’utilitza massa la combinació ELS HI en lloc de les de l’a-partat 4.3.

Ells ens van deixar les eines i aviat (ELS HI*) ELS LES tornarem.

2. S’ha de mirar si a l’oració hi ha un sol pronom o n’hi ha dos:

Durem el joc al nen. LI durem el joc.CD CI CI CD

*L’HI durem el joc. L’HI durem.CD CI CD CD CI

això és bàsic!

ES fixa molt en els detalls. → S’HI fixa molt.S’ha casat amb en Joan → S’HI ha casat?

Page 16: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[136]

VINGA, DONCS: A ANALITZAR!

Els pronomes febles

La funció sintàctica d’un pronom feble és la mateixa que la del sintagma que estàsubstituint, ja que ocupa el seu lloc.

Ella nasqué a Perpinyà. → Ella hi nasqué.CCL CCL

No. Als verbs pronominals el pronom feble forma una unitat amb el verb, no facap funció sintàctica.

Hi havia curses de cavalls. → N’hi havia.Ø CD CD Ø

Es fien de mi. → Se’n fien / Es fixen en mi. → S’hi fixen.Ø CRV Ø CRV Ø CRV Ø CRV

Anar-se’n: Se’n va anar a París. → Se n’hi va anar.Ø Ø CCL Ø Ø CCL

Veure-hi: No hi veu. / No veu la taca allí. → No la hi veu.Ø CD CCL CD CCL

Segons el sintagma que substitueix, un mateix pronom feble pot fer funcions sin-tàctiques diferents.

Depenent del seu significat, un ma-

teix verb pot portar pronoms dife-

rents:

Sóc optimista. Sóc a casa.

Atr: HO CCL: HI

Crec en Déu. Em crec allò que diuen.

CRV: HI CD: M’HO

Dedico el llibre als pares.

CD CI: ELS EL

Em dedico al teatre.

CRV: M’HI

Fa les feines. → LES fa.

Fa això. → HO fa. CD

Fa goig. → EN fa.

Fa de paleta. → EN fa. predicatiu

!1. Com s’analitza sintàcticament un pronom feble?

2. Sempre fa una funció sintàctica, el pronom feble?

3. Fa un pronom feble funcions sintàctiques diferents?

EM CD: Em saluden. ELS Atr: Ells els són. (els bons) HI Pred: Hi anava. (descalça)ETENS CI: Em diuen adéu. CD: Ella els escull. (els nens) CCL: Hi vivia. (en un àtic)US CD

CI: Els donà el premi. (als nens) CRV: Hi confiava. (en elles)CD

4. Combinacions amb les quals cal anar amb compte

Algunes combinacions de pronoms febles poden fer funcions sintàctiques diferents.

ELS EN L’HI, LA HI, ELS HI, LES HIPorta sort als joves. Ensenya el pis al comprador. → L’HI ensenya.

CD CI CD CI

Porta els gots de la cuina. Desava l’abric a l’armari. → L’HI desava.CD CCL CD CCL

––––––––>

––––––––>

––––––––––––>

––––––––––––>

––––––––>

–––––> –––––> –––––>

Page 17: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

Anàlisi sintàctica d’oracions

Analitza sintàcticament les oracions següents.

a El fill gran, el Jordi, s’assembla molt a la sevamare en l’aspecte físic.

b Cada matí es mirava horroritzat les bosses delsulls al lavabo de casa seva.

c Les idees rares ens semblaven l’única solució.d Molts fets seran recordats per mi amb emoció.e El fill del metge de la clínica del poble va ser a la

platja amb mi tota la tarda.f No vas trobar aquella decisió buida de sentit?

Pas de combinacions de pronoms febles del davant aldarrere del verb

Passa les combinacions de pronoms del davant al dar-rere del verb o a l’inrevés.

a Ens el contareu? Si us plau, conteu ▲ .b ▲ escurçaràs? Creu-me: escurça-te’l.c Me n’agafaràs un? Apa, agafa ▲ un.d ▲ fareu vosaltres? Vinga, feu-vos-la!e Els ho donaràs? Si us plau, dóna ▲.f Us hi quedareu? Vinga, quedeu ▲.g Ja ▲ anem? Va! Anem-nos-en!

Identificació de combinacions de pronoms

Relaciona cada oració amb la combinació de pronomsfebles adequada.

a Torna les eines al mecànic.b Ha venut aquelles obres a tres germans.c Va, regala els accessoris a l’ajudant!d Treu les fulles de la piscina ara mateix!e Donarà disgustos a l’avi.f Vinga, porteu els impresos a la secretària!g Ensenya la terrassa del pis al comprador.h Ensenya la terrassa del pis als compradors.i Va arrencar el botó de la camisa.j S’atreveix a qualsevol cosa.

1 -LOS-HI 6 S’HI2 LI’N 7 -LES-EN3 L’EN 8 LA HI4 LES HI 9 ELS L’5 ELS LES 10 ‘LS-HI

Substitució pronominal de complements subratllats

Digues la funció sintàctica dels complements sub-ratllats i substitueix-los per pronoms febles.

a Els nens es fien de les persones grans.b Van trobar carbó a les mines.c Oi que faràs favors als teus amics?d S’ha enamorat de la seva millor amiga.e Els Reis d’Orient portaran regals al meu germà.f Trobaràs la cartera perduda al fons del calaix.g També preparen l’entrepà a les nenes.h He encarregat el pastís a la dependenta.

Combinació sistemàtica de pronoms febles

Omple els quadres següents.9

5

6

7

8

[137]

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

ACTIVITATS FINALS

Em redacta el text. Me’l redacta.

la carta.

els sintagmes.

les oracions.

discursos.

el que vull.

T’ escriu escriu.el poema.

la invitació.

els textos.

les cartes.

paràgrafs.

això.

Li llegeix llegeix.l’article.

la novel·la.

els contes.

les històries.

poesies.

allò tan bonic.

Els embolica. embolica.el regal

la joia

els obsequis

les compres

rellotges

això

Page 18: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[138]

Substitució pronominal de CD, CI

Localitza el CD i el CI de les oracions següents i subs-titueix-los per pronoms febles.

a Oi que vas donar la raó al teu fill?b Massa sovint riuen les gràcies als nens.c Vendran embotits a les clientes fidels.d No volien tornar el llibre al propietari.e Ensenyava matemàtiques als alumnes.f Hauries de recomanar els obsequis als nois.g Preguntaré les respostes a la professora.h Direm allò tan important als interessats.i El jove dedicava aquells poemes a l’estimada.

Correcció d’errors (L’HI, ELS HI)

Corregeix els errors, quan calgui.

a L’hi vaig dir que callés i no em va fer cas.b Li agafà el llibre però l’hi va tornar.c Compraré les cols per a ella i els hi portaré.d Si no volen enciam, no els hi donis!e Vas treure els mobles del pis? Jo els hi duré.f Segur que el regal els hi farà molta il·lusió.g Sempre l’hi aconsellava bones solucions.h Li va prendre els llapis i després els hi tornà.i Hem cuinat canelons per a la néta: dóna’ls-hi!

Comprovació de conceptes

Llegeix bé els enunciats següents i digues si sóncerts (C) o falsos (F).

C Fa Quan donem ordres, els pronoms sempre

van darrere del verb.b En català no es pot utilitzar mai la

combinació de pronoms S’HO.c El gènere no compta quan es substitueix

el CI, només la persona i el nombre.d A les combinacions pronominals el CI

sempre precedeix el CD.e En català no es pot utilitzar mai la

combinació de pronoms N’HI.f Un mateix pronom feble o combinació de

pronoms només fa una funció sintàctica.g Tots els pronoms febles fan una funció

sintàctica dins l’oració en què es troben.

Substitució pronominal de sintagmes d’un text

Torna a copiar el text substituint les paraules subrat-llades per pronoms febles.

Substitució pronominal de tota classe de funcionssintàctiques

Digues la funció sintàctica dels complements sub-ratllats i substitueix-los per pronoms febles.

a Deixa els ganivets al calaix de la cuina!b Traurà l’arròs del pot corresponent.c Va sol·licitar els permisos al president.d Ensenyava les polseres a les amigues.e Hauràs de portar el paquet al destinatari.f Si us plau, porteu els mobles vells al magatzem!g No esmentarem el que vas dir al superior.h S’enorgulleix dels seus èxits.i Va solucionar la situació a la seva germana.

Aquesta és una cam-panya publicitària contrael tabac. Substitueix elpronomhodedeixa-hodel’eslògan per un sin-tagma.

10

15

14

11

12

13

PRÀCTICA DE REPÀS

El nàufrag arribà a l’illa i va veure palmeres. Hi haviamoltes palmeres i estava segur que podria sobreviurea l’illa. No havia menjat mai crancs però aviat es vaacostumar als crancs. Va agafar les branques dels ar-bres, va lligar les branques dels arbres i construí unasenzilla cabana. Sovint recordava el seu pare i es vaadonar que havia d’agrair al seu pare tots els consellsd’infantesa. Al cap de pocs mesos, va enterrar a laplatja les restes del vaixell però no es va penedir d’ha-ver-ho fet perquè, després de l’època de pluges, vabuscar les restes del vaixell a la platja i va poder pas-sar a l’illa una bona temporadamés. En el fons era feliçi demostrava que era feliç amb la il·lusió amb què esllevava cada matí.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

Page 19: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[139]

Localització del subjecte i del verb (UT 1)

Encercla el subjecte i subratlla el verb.

a Les fàbriques han estat tancades pels amos.b Em diverteix el teu sentit de l’humor.c A causa de la fuga van arribar més guàrdies.d Les flors semblaven taques de color a la gespa.e L’any que ve es vendran nous aparells.f De sempre li havia agradat la sinceritat.

Classificació d’oracions i perífrasis (UT2)

Digues el tipus d’oració i subratlla les perífrasis ver-bals, si n’hi ha.

a Les dades són actualitzades pels funcionaris.b Les dades són importantíssimes.c Les dades s’actualitzen constantment.d Per desgràcia les dades han començat a créixer.e Els governants haurien de tenir previsió.f Els amics s’estan enviant missatges tot el dia.g El barber afaita la barba al client.h Altres dies ell pot afaitar-se a casa seva.

Conversió d’oracions transitives en intransitives (UT 3)

Fes oracions intransitives a partir de les transitivesdonades. (Respecta els temps verbals.)

a Demà a la tarda li faré la trucada.b El pilot va perdre la vida en aquell accident.c Elles senten una forta atracció pels nois rossos.d El vehicle aturava la seva marxa al pitjar el fre.e Li donà un cop sense mala intenció.f Els pagesos tenen la propietat de les terres.

Distinció de subjecte i CD (UT 3)

Subratlla els subjectes i encercla els CD.

a El dimecres va succeir una cosa ben estranya.b No ens agraden gens els acudits barroers.c També evitem les burles ofensives.d Aquesta nit hi haurà festa grossa a la plaça.e Ballarem danses tradicionals tota la nit.

Distinció entre CD/CI/Atr/predicatiu (UT 4)

Indica la funció sintàctica dels mots subratllats.

a Trobeu la meva filla massa maquillada?b A vegades els pacients indignen els metges.c Els recepten medicaments però no se’ls prenen.d Els joves presenten currículums al director.e Ell els llegirà i ja els dirà alguna cosa.f La caiguda de l’euro serà la ruïna de l’empresa.g Des de fa dos anys viuen separats.h L’Anna semblava il·lusionada amb el projecte.

Distinció de tipus d’oracions i funcions sintàctiques(UT 5)

Associa cada oració amb el tipus adient.

a Al port es lloguen vaixells per hores.b Es veu reflectit als aparadors.c Les feres es tranquil·litzen per la música clàssica.d La noia estava sola a l’habitació.e El veuen des de la terrassa.f No es veu els propis defectes per orgull.

1 oració atributiva (S, atribut, CClloc)2 oració transitiva (CD, CClloc)3 oració intransitiva (S, CCcausa)4 oració transitiva (CI, CD, CCcausa)5 oració transitiva (CD, predicatiu, CClloc)6 oració passiva reflexiva (CClloc, S, CCmanera)

Localització de funcions sintàctiques dins d’un text (UT 5)

Quina funció sintàctica fan els sintagmes subratllatsdel text?

22

21

2016

17

18

19

PRÀCTICA DE REPÀS

Finalment, es va complir la profecia: l’enviat dels déusva ser escoltat pels habitants d’aquelles terres i els he-rois escollits havien de superar tres proves. La primeraera la més fàcil i consistia en un enigma que aviat fouencertat. A continuació van encarregar als valents unamissió pràcticament impossible, però també hi haguésort en aquesta ocasió. El poble contemplava esperan-çat totes les peripècies dels herois i s’interessava pelsseus actes.Quan ja semblava que tot havia acabat, calia anar moltmés lluny: al mig de la plaça pública van anar lluitanttots els joves participants i el vencedor aconseguí, ambel seu gran esforç, la desaparició de la maledicció.

agradar, pegar, telefonar, pertànyer, morir, parar

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]6

Page 20: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

Altres elements de la revista (sessió 6)

1. Els anuncis

Els anuncis són una part important en qualsevol publicació digital perquè d’ellsdepenen en gran part els ingressos que garanteixen la subsistència del diari orevista. Poden tenir com a finalitat la venda d’un producte o servei o bé la pro-moció d’una idea o hàbit entre els ciutadans.

Us proposem crear els anuncis de la vostra publicació digital. Podeu seguiraquests passos:

Quan tingueu una idea clara de com voleu fer el vostre anunci, entreu a la pà-gina www.imagechef.com/. ImageChef és una aplicació gratuïta que permetmanipular imatges; allí podreu elaborar els anuncis.

Per veure’n els passos, crearem un anunci per promoure l’hàbit de lectura entreels usuaris del bloc. A la pàgina principal, Imagechef ofereix quatre opcions. Es-collim Marcos para fotos.

Cliquem Pruébalo, i a la finestra que s’obri seleccionem el marc que ens inte-ressa d’entre totes les opcions que s’ofereixen.

A l’espai en blanc situat a la part inferior de la imatge (encapçalat per la ins-trucció Ingrese el texto aquí) escriurem l’eslògan del nostre anunci. Tambépodem canviar la imatge del llibre clicant Elige o Sube foto, que ens permetràinserir una imatge amb la condició que estigui desada a l’ordinador.

Cliquem Visualizar i en veurem el resultat.

Per afegir la imatge al bloc, l’aplicació demana que ens registrem. D’aquestamanera podrem obtenir el codi HTML. Al tauler, seleccionem l’opció Widgets,i d’entre tots escollim Text. Cliquem Editar i enganxem l’HTML.

Finalment, tornem a la pàgina inicial del bloc per veure’n el resultat.

PROJECTE TAC LA REVISTA DIGITAL

[140]

Pensar en un producte o una idea

Pot ser un producte real o imagi-nat. En qualsevol cas, ha de poderinteressar els lectors de la revista.Recordeu que també podeu fer unanunci de conscienciació social.

Elaborar l’anunci

L’anunci ha de tenir dos elements:text i imatge.La imatge ha de cridar l’atenciódels lectors; el text (l’eslògan) hade ser una frase breu i contundentque atrapi el lector i el convenci deles propietats del producte o idea.

1 2

Page 21: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

2. Informació sobre el temps

Fins ara hem afegit al bloc notícies, reportatges i entrevistes. Les publicacions di-gitals es nodreixen també d’altres continguts potser no tan significatius peròtambé importants per al lector, perquè li ofereixen diferents serveis.

Així, per exemple, un lector pot buscar en un diari o revista informació sobre eltemps meteorològic. Aquesta mena d’informació sol consistir en un mapa ambicones del temps previst, acompanyat d’un breu text interpretatiu.

L’administrador del vostre bloc haurà incorporat a la barra lateral dreta un en-llaç per entrar a la pàgina de www.meteo.cat, on podrà veure el mapa deltemps i les previsions que li interessin.

Observant el mapa del temps podeu redactar la vostra previsió i incloure-la a lapàgina El Temps del vostre bloc, que prèviament haureu creat des del Tauleramb l’opció Pàgines > Afegeix. Clicant Pàgines > Edita > El Temps, podreuincloure-hi el text de la previsió. Recordeu que haureu de revisar i reeditar so-vint aquesta secció.

3. Moltes més possibilitats

En endavant podeu continuar treballant amb la vostra revista digital: hi podeuafegir articles i pàgines dedicades als temes que més us interessin. Us en donemalgunes idees:

[141]

Cartesaldirector, una secció en quèels lectors us poden fer arribar lesseves opinions sobre els contingutsde la revista o sobre qualsevol fetque els resulti interessant.

Espai de creació, destinat a poe-mes, contes i altres produccions li-teràries fetes per vosaltresmateixos o pels vostres lectors.

Espectacles, amb ressenyes deles darreres estrenes cinemato-gràfiques o de les últimes novetatsmusicals.

Podreu trobar més idees a la pàginawww.3cat24.cat/kioskjove, un espaidedicat al periodisme digital i orientata la comunitat educativa de Primària iSecundària.

Page 22: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

COMPETÈNCIES A PUNT!6

[142]

Una mà de contes del MNAC

Una mà de contes és una iniciativa conjunta entre TVC i el MNAC que proposa, a través de 20 històries inspirades en obresde la col·lecció permanent, una mirada diferent sobre les col·leccions del Museu.

1 Clica l’enllaç, entraràs a la web del Museu Nacional d’Art de Catalunya, a la secció dedicada a «Una mà de contes».2 Clica la pastilla «Art modern».3 Fes doble clic al requadre del conte La família Forn.4 Escolta’l amb atenció.

Entra a l’enllaç de l’Enciclopèdia Catalana per obtenirinformació sobre Ulisses i completa les oracions.

a Era rei d▲.b Apareix en dues obres literàries: ▲ i ▲.c Va participar en la guerra de ▲.d Sobresurt per dues qualitats: ▲ i ▲.

Al conte no es diu el nom de la mare perquè l’autor delconte vol que el receptor ho dedueixi. Després de lle-gir la informació de l’Enciclopèdia Catalana, com calsuposar que es diu la mare?

Com es diuen els quatre fills de la parella?

Maria, Isabel, Aina i UlissesMaria, Irene, Aina i UlissesMarta, Irene, Aina i Oriol.Maria, Isabel, Aina i Oriol.

La mare pensa «que si Ulisses, el seu marit, continuésestant amb ells, tot seria diferent, millor, més fàcil,com menjar síndria a l’estiu».

Quina figura literària conté aquest fragment?

hipèrbaton metàforacomparació metonímia

El conte inclou música i reproducció de sons reals.Quins dels sons següents hi apareixen?

vent entre les fullesonatge del marsirena de vaixell cant d’ocells aigua rajant d’un càntirpluja i trons

Digues si són certes (C) o falses (F) les afirmacionssobre els fills.

C Fa A Maria li encanten els albercocs.b La Irene i l’Aina són bessones però tenen

caràcters molt diferents.c L’Aina és fantasiosa.d La mare ha perdut l’esperança que torni

el marit.

6

5

4

3

2

1

Page 23: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA

[143]

Per què no duu l’anell de compromís de casament, laMaria?

Perquè se’l va vendre per aconseguir diners en unany de mala collita.

Perquè el va deixar com a penyora d’un préstec quevan demanar en un any de mala collita.

La Irene no parla...

perquè és massa tímida i reservada.per sentir millor la sirena del vaixell amb quèespera que torni el seu pare.des que el pare va marxar.des que va néixer.

Una «terra ignota» és una terra...

deserta desconegudallunyana de gran extensió

El conte acaba amb unes paraules pronunciades per laIrene («Pare! Pare!») en sentir una sirena de vaixelldesprés d’anys d’haver estat sense parlar. Què dóna aentendre el fet que hagi trencat el seu silenci? Comcreus que continuaria la història?

Escull, de les dues opcions, la paraula que et semblique té un significat més precís.

a Ulisses va pujar / va embarcar-se en un vaixell.b La mare cada tarda acudeix / va a la platja.c Escruta / mira els vaixells que passen.d Vol / anhela que torni el seu marit.

Busca i encercla al text un sinònim de cada una d’a-questes paraules:

• Reescriu el fragment substituint les paraules pel seusinònim; fes els canvis necessaris (gènere, nombre,articles...). Canvia el significat del missatge?

Completa el text amb les grafies que hi falten.

Indica quina funció sintàctica fan les paraules subrat-llades en cada oració.

a La Maria està asseguda a terra.b La Irene sembla trista.c L’Aina té un càntir a les mans.d La mare pensa en Ulisses.e La Irene ofereix albercocs als seus germans.

Substitueix els complements marcats per un pronom.

a La mare és jove.b La mare no té res a les mans.c La mare diu al fill que s’assegui.d La mare es recorda del pare.e La mare porta el vestit negre.f La mare porta els fills a la platja.

L’autor d’aquest conte s’ha inventat una història a par-tir dels elements d’aquesta pintura. No és pas el que elpintor es va imaginar en pintar-la. Inventa una novahistòria a partir de la mateixa escena (quina relació hiha entre ells, per què són aquí, què pensen, què espe-ren, què els ha passat abans...).

16

15

14

7

8

9

10

11

12

13

Cada tarda mirava el mar amb l’esperança que fos eldia de la seva tornada. Ulisses i ella s’havien estimatamb bogeria i havien tingut quatre fills.

Aina, l’altr▲ be▲ona, també enyorava ▲l seu pare,però com que tenia un tara▲à somiador,s’ima▲ina▲a mil i una a▲entures i divertia la restade la fam▲lia amb les seves ▲istòries. Com la delc▲ntir: cada vegada que be▲ies del c▲ntir, er▲stransportat fins a la terra ignota, on vivia ▲l seu pare,en una casa igual que la del po▲le on tan feli▲osha▲ien estat.

a oceàb retornc esguardavad amat

e nens f desigg deliri

Cala Forn, Joaquim Sunyer i Miró.

Page 24: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[144]

LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

Entra al web de Linguamón (www.linguamon.cat/practicallengues/) i es-colta i envia un missatge en rus (llengua eslava), un altre en alemany (llen-gua germànica) i un altre en francès (llengua romànica).

Són certs (C) o falsos (F) els enunciats?C F

a L’islandès és una llengua cèltica.b El grec no té companys de família.c La família més nombrosa és l’eslava.d Les llengües bàltiques són el letó, el lituà i l’estonià.e L’alemany i l’anglès tenen semblances.

2

1

1. La diversitat lingüística a Europa

Europa és un continent on es parlen al voltant de 70 llengües: és un nombre re-lativament petit si el comparem amb el total de 6.000 llengües que hi ha al món.

La majoria de les llengües europees provenen d’un tronc comú: l’indoeuropeu.D’aquesta llengua mare, en deriven moltes altres, que s’agrupen en famílies lin-güístiques per proximitat, de manera que les llengües de cada família presentenclares similituds:

Família eslava

família bàltica

indoeuropeu

búlgartxecpolonèseslovaceslovè

Dobró útroDobré ránoDzién� dobryDobré ránoDobro jutro

letó, lituà

família cèltica bretó, gal·lès, escocès, irlandès

família germànicaalemany, anglès, danès, islandès, ne-erlandès, noruec, suec

família eslavabielorús, búlgar, eslovac, eslovè, ma-cedoni, polonès, rus, serbi, txec,ucraïnès

família romànicacatalà, castellà, francès, galaicoportu-guès, italià, occità, romanx o retoro-mànic, romanès, sard

albanès

grec

ACTIVITATS

Família romànica

francèsitaliàportuguèscatalàcastellà

BonjourBuongiornoBom diaBon diaBuenos días

Família germànica

danèsneerlandèsanglèsalemanysuec

GodmorgenGoedemorgenGood morningGuten MorgenGod morgon

Page 25: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

alfabet ciríl·lic (propi d’algunes llengües eslaves)

alfabet grec (predecessor del llatí i del ciríl·lic)

Согласно различным исследованиям, мир говоритпочти на 6000 языков. Половина всех языков мирасосредоточена на территории 8 государств:Папуа-Новая Гвинея (832), Индонезия (731), Ниге-рия (515), Индия (400), Мексика (295), Камерун(286), Австралия (268), Бразилия (234). По данным Юнеско, около 50 процентов из 6000языков мира находятся под угрозой исчезновения,на 96 процентах языков говорит только 4 про-цента населения, и более 90 процентов информа-ции в Интернете приходится всего лишь на 12языков.

[145]

LLENGUA I SOCIETAT

2. Els alfabets

De totes les llengües del món, només el 10% disposen d’escriptura; la resta (90%)es transmeten tan sols de forma oral. Totes les llengües han passat per un primerestadi parlat, i només algunes més endavant s’han escrit. Els codis escrits o alfa-bets són fonamentals per a la pervivència i la difusió dels idiomes.

Als territoris de la Mediterrània totes les llengües que s’hi parlen també s’escriuen.Hi ha, però, alfabets diversos:

Consulta el web de l’Enciclopèdia Catalana (www.en-ciclopedia.cat) i respon les preguntes.

a L’ucraïnès utilitza l’alfabet ciríl·lic?b Té alguna relació amb la llengua grega, la paraula

alfabet?c En quin país europeu es parla la llengua romànica

anomenada romanx o retoromànic?d Indica un sinònim del mot alfabet. D’on ve?

A la pàgina web Jennifer’s language page trobaràs elsmots per afegir la informació que falta a la taula (enlletres llatines).

43

ACTIVITATS

Anglès Català Rus

alfabet llatí (difós pels romans)

Els diversos estudis sobre les llengües indiquen que almón es parlen aproximadament 6.000 llengües. Lameitat de les llengües del món es concentren en vuitestats: Papua Nova Guinea (832), Indonèsia (731), Ni-gèria (515), Índia (400) Mèxic (295), Camerun (286),Austràlia (268) i Brasil (234).Segons la UNESCO, al voltant del 50% de les 6.000llengües del món estan en perill de desaparició, un96% són parlades per només el 4% de la poblaciómundial, i més del 90% dels continguts d’Internetestan escrits en només 12 llengües.

Aegean Airlines és la primera companyia de Grècia aoferir la classe Business en vols nacionals. Els passat-gers que fan vols d’anada i tornada en classe Businessa Grècia poden gaudir d’un dia de lloguer gratuït d’unvehicle de Hertz. L’únic que han d’abonar són lestaxes d’aeroport que pugen a 7 € + IVA, si recullen elvehicle a l’aeroport d’Atenes, o 4 € + IVA, si desitgenrecollir-lo a qualsevol altre aeroport.

Η Aegean Airlines είναι η �ρώτη ελληνική εταιρία�ου �ροσέφερε Business Class στις �τήσεις εσω-τερικού.Ταξιδεύοντας round trip Business Classστην Ελλάδα, σας �αρέχουµε δωρεάν την ενοι-κίαση αυτοκινήτου για µία ηµέρα α�ό τη Hertz.Η µόνη σας ε�ιβάρυνση αφορά στους φόρουςαεροδροµίου οι ο�οίοι ανέρχονται στα € 7 +ΦΠΑ, αν �αραλάβετε το αυτοκίνητό σας α�ό τοαεροδρόµιο Ελευθέριος Βενιζέλος, ενώ αν ε�ι-θυµείτε να το �αραλάβετε α�ό ο�οιοδή�οτεάλλο αεροδρόµιο το �οσό ανέρχεται στα € 4 +ΦΠΑ. ε�ιβάρυνση.

thank you

goodbye

please

yes

gràcies

adéu

si us plau

CATALÀ RUS

=

=

Page 26: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[146]

LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

3. Les llengües i les fronteres a Europa

Per motius històrics i polítics els estats tenen unes fronteres que els delimiten,però això no vol dir que dins d’aquell territori només es parli una llengua. De fet,en la majoria d’estats europeus es parla més d’un idioma.

Així doncs, les fronteres geogràfiques no sempre coincideixen amb les fronte-res lingüístiques: en un mateix estat poden conviure diverses llengües, i una ma-teixa llengua pot parlar-se en més d’un estat. No són els països els qui parlen unallengua sinó les comunitats lingüístiques. Una comunitat lingüística és el conjuntde persones que parlen la mateixa llengua, i això la cohesiona.

Un altre element a tenir en compte és l’oficialitat de les llengües: les lleis dels es-tats donen caràcter d’oficial a una o a diverses llengües de les que es parlen al seuterritori. Vegem-ne alguns exemples:• A França es parlen el basc (al País Basc francès), el català (a la Catalunya Nord),

l’occità, el bretó i el francès, però aquesta última és l’única considerada oficialper les institucions estatals.

• A Espanya hi ha una llengua oficial per a tot l’estat (el castellà) i unes altres (ca-talà, basc i gallec) que són cooficials amb el castellà als territoris on es parlen.

• A Suïssa es parlen l’alemany, el francès, l’italià i el romanx o retoromànic. Totessón reconegudes com a oficials per l’estat. Per això als bitllets surten tots quatreidiomes.

Omple el text amb els mots que hi falten.5

ACTIVITATS

llengües, oficial, Sardenya, continent europeu, límits, fronteres, França, multilingües,idiomes, estat, cooficial

Com a tot el món, al ▲ les ▲ polítiques no coincideixen en tots els casos amb els ▲ de les comunitats lingüístiques, jaque la majoria d’estats són ▲, és a dir, s’hi parlen dos o més ▲ .D’altra banda, hi ha ▲ que es parlen en més d’un ▲ : el català, sense anar més lluny, és l’única llengua ▲ a Andorra, és▲ a Catalunya, al País Valencià i a les Illes Balears, i té un cert reconeixement al sud de ▲ (Catalunya Nord) i a l’illa de▲ (Itàlia), concretament a la ciutat de l’Alguer.

Anvers del bitllet de 10 francs suïssos• francès: banque nationale suisse / dix francs• italià: banca nazionale svizzera / dieci franchi

Revers del bitllet de 10 francs suïssos • alemany: Schweizerische Nationalbank / ZehnFranken

• romanx: banca naziunala svizra / diesch francs

Page 27: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[147]

LLENGUA I SOCIETAT

4. Contacte entre llengües i multilingüisme

4.1 Fenòmens de contacte entre llengües

La situació original d’un grup humà és el monolingüisme, ésa dir, disposar d’una sola llengua que vehicula la seva manerade veure el món, li dóna cohesió i és un símbol d’identitatcol·lectiva.

Cada vegada, però, és més freqüent el multilingüisme: el co-neixement i l’ús de diverses llengües en un món tan globalit-zat com el d’avui és gairebé una necessitat.

La sociolingüística estudia les relacions que s’estableixen entrela societat i els diferents fenòmens lingüístics que s’hi produei-xen, alhora que analitza com interactuen entre si. El contacteentre llengües en un mateix territori, com és el cas de Cata-lunya, origina fenòmens com el bilingüisme i la diglòssia.

Després de mirar el vídeo Curs de bilingüisme totaldigui oiga, respon les preguntes.

a Quin to (profund, burlesc, seriós, crític...) predo-mina al vídeo?

b Quina relació té amb un curs anomenat Digui, diguique era un curs de català per a no-catalanopar-lants?

c Resumeix en tres o quatre línies el missatge quecreus que vol transmetre aquest vídeo.

d Com es pot evitar la situació –completament exa-gerada– que posa de manifest el vídeo?

e Fes un petit resum del contingut del vídeo deixantper al final les conclusions que en treus.

Indica si es tracta de bilingüisme (B) o diglòssia (D).B D

a Als primers anys del segle xx, un noble rususa el francès com a llengua de prestigi.

b Ens adrecem a un funcionari en catalài ell respon en castellà.

c Una noia, filla d’un italià i d’una francesa,usa indistintament els dos idiomes.

d Al segle xVIII el català gairebé només apareixen els usos literaris orals.

e El rei belga fa el seu discurs televisatmig en flamenc, mig en francès.

f En un cinema es projecta la mateixapel·lícula doblada al català i al castellà.

76

ACTIVITATS

Bilingüisme

Bilingüisme

Utilització alterna (ara l’una, ara l’altra)de dues llengües.

Diglòssia

Situació sociolingüística de desequilibri enla qual conviuen dues llengües però s’uti-litzen per a funcions diferents: es creu queuna de les llengües és superior (llengua A)i s’utilitza en els usos formals de la llengua(administració, literatura, educació...),mentre que l’altra (llengua B) es relega alsusos informals i familiars.

Per exemple, Bèlgica: a laregió de Flandes es parlael flamenc, i a Valònia, elfrancès.

Per exemple, Catalunya: ala llengua pròpia, se n’haafegit una altra (per mi-gracions, imposició mili-tar…).

bilingüismeindividual

bilingüismeterritorial

bilingüismesocial

Una persona éscapaç d’usar duesllengües en igual-tat de condicions.

Zones separadesd’un mateix espaigeogràfic tenenllengües diferents.

En una societatconviuen la llen-gua pròpia i unaaltra de forastera.

Page 28: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

[148]

LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

4.2 Llengua dominant, llengua minoritària,llengua minoritzada

Quan en un territori conviuen dues o més llengües és molt di-fícil que hi hagi un equilibri entre elles; és més freqüent que esprodueixin situacions de desigualtat en els usos socials.

Si en un estat hi ha més d’una llengua, cal que les autoritatsfacin una política lingüística perquè es garanteixin els drets detots els ciutadans. És en la situació de contacte entre llengüesquan entren en joc conceptes com:a Llengua dominant: la que per motius polítics (invasions,

guerres...), culturals (prestigi...), econòmics (intercanvis,grans empreses...) o demogràfics (gran nombre de parlants)es va imposant fora del territori on s’havia originat.

b Llengua minoritària: la que té un nombre de parlants re-duït, sobretot si la comparem amb les que encapçalen el ràn-quing. Una llengua minoritària s’utilitza amb normalitat entots els àmbits de la societat. El suec o el danès, per exemple,són llengües minoritàries si les comparem amb l’anglès, elcastellà o l’alemany, però als seus territoris gaudeixen d’unautilització plena en tots els àmbits socials.

c Llengua minoritzada: la que, independentment del nombre de parlants, va retro-cedint en la seva utilització social perquè una llengua dominant s’ha introduït al seuterritori geogràfic. A Puerto Rico, el castellà va reculant davant la pressió de l’anglès.A França, el bretó perd àmbits d’ús enfront de la presència aclaparadora del francès.

I el català?

És una llengua minoritària (la dotzena llengua europea més parlada; més que elsuec o el danès) i minoritzada (perquè en alguns àmbits d’ús ha estat desplaçadapel castellà)

Observa el gràfic i el mapa i respon:

a Quines llengües són? A quina família pertanyen?

Busca a la Viquipèdia (ca.wikipedia.org) la Carta Eu-ropea de les Llengües Regionals o Minoritàries i res-pon les preguntes.

a Quin any fou adoptat aquest tractat?b Quines llengües d’Espanya estan protegides?c Per què no hi ha cap llengua de l’Estat francès?

Completa els enunciats següents, consultant el mapade la pàgina.

a De les 23 llengües oficials de la Unió Europea, les11 que tenen més parlants que el català són ▲.

b De les 23 llengües oficials de la Unió Europea, les12 que tenen menys parlants que el català són ▲.

9

10

8

ACTIVITATS

Page 29: Llengua Catalana i Literatura 3 (llengua)

4.3 El conflicte lingüístic

Els fenòmens sociolingüístics del bilingüisme i la diglòssia porten, a vegades, a situa-cions de conflicte entre les dues llengües que conviuen en un territori, sobretot si unaés dominant i va desplaçant a poc a poc l’altra, la minoritzada.

Quan es dóna aquest fet, només hi ha dues solucions possibles:

Pel que fa al català, amb l’arribada de la democràcia es va redreçar la diglòssia ques’havia imposat durant la dictadura franquista: es van restaurar el govern autonòmici l’oficialitat de la llengua, abans perseguida. Una política de planificació lingüística haaconseguit que s’anés avançant cap a una normalització plena.

Per moltes lleis que es promulguin, l’ús social en tots els àmbits només s’aconseguiràquan els parlants facin servir la seva llengua per tot i per a tot.

normalització lingüística

Amb una política de planificació per part de les institucionsi la voluntat dels parlants, la llengua minoritzada recupera elsàmbits d’ús perduts i arriba a una utilització completa.

substitució lingüística

La lengua minoritzada cada vegada es considera menysprestigiosa i serveix per a menys usos socials. Aquest procésla porta a la desaparició i és desplaçada per la llengua do-minant.

[149]

LLENGUA I SOCIETAT

Busca al web de la Secretaria de Política Lingüística dela Generalitat de Catalunya les campanyes de fomentde la llengua: associa cada any amb l’eslògan que li cor-respon i amb l’oració que l’explica.

• Els catalanoparlants són els que millor poden en-senyar als qui vénen de fora.

• Tothom ha de contribuir a la recuperació del català.• Com la Queta, boca saltadora, no s’ha de deixar d’u-

tilitzar la llengua.• No s’ha de canviar de llengua davant els immigrants.• Els catalanoparlants han de crear espais d’ús de la

llengua.

Completa el diàleg del vídeo de la campanya Encomanael català i respon les preguntes.

a Quines de les professions següents no surten alvídeo: cambrer, pilot d’avió, repartidor de butà, infer-mera, florista, arquitecte?

b Per què creus que molts catalanoparlants s’adrecenen castellà als immigrants?

1211

ACTIVITATS

a 1982b 1985-1986c 2003d 2005-2007e 2009...

1 Dóna corda al català2 Tu ets mestre3 El català, cosa de tots4 Encomana el català 5 Depèn de vostè

–Què li puc fer per ▲?–Si us plau, voldria un ▲.–Tingui, ben bo i ben ▲.–Que vagi de ▲ i passi-ho bé!–Li parles ▲ català?–És clar! Així el puc ▲.–A la festa! Al ▲!–Al ▲ de l’amic Joan!–La primera paraula en ▲!–Un bon ▲ o què voldrà?–Encomana el català.

conflicte lingüístic conflicte lingüístic