Evid

entm

ent,

aque

st p

aper

és

100%

eco

lògi

c i r

ecic

lat.

Núm

ero

60

• N

ovem

bre

20

14

• w

ww

.ver

itas.

es

De les terres de Ponent...

32

cons

ulte

s i e

dito

rial

Hola! Avui em trobareu a les pàgines 32-33

sumariNens 4Equinàcia contra els refredats

Els productes de La Cuina 5Brou de verdures

Diversitat 10Begudes vegetals sense gluten

Divulgació 14Plantes silvestres llestes per menjar

Forn 20Kamut o blat persa?

Reportatge 22Ramón Garulo. Barbens. Lleida. De les terres de Ponent...

Estil de Vida 28Els sabors fonamentals

Els consells d’en Xevi 34Vull ser vegà

Tècniques de cuina de la Mireia AngladaLa versatilitat del tofu

A propòsit de... 38Dieta vegana i embaràs: els nutrients imprescindiblesQuè podem menjar després d’una intervenció bucal?

Bellesa 40L’aigua de la vida

Receptes 42 Conill amb salsa de miso, amanida de tardor

sabies que... les plantes silvestres tenen més vitalitat i qualitat biològica –a més de posseir una capacitat d’adaptació al medi més bona– que les de cultiu. Ofereixen els nutrients i els elements protectors més adients sempre que creixin al marge de fertilitzants químics i fumigacions tòxiques.

www.veritas.es. REVISTA VERITAS nº 60 Novembre 2014. Consell editorial: Eva Villamayor i Emilio Vilà. Realització i edició: elbulevarcreativo. Direcció del contingut: Mai Vives. Col·laboradora: Dolores Raigón. Disseny i Pre-press: elbulevarcreativo. Fotografia: Ardila Correcció lingüística: Esperança Sierra i Serra. Impressió: Serper

De sobte, el novembre ja és aquí carre-

gat de panellets saludables i elaborats

amb xarop d’atzavara com a alternativa

al sucre. Ja no teniu excuses per tastar-

ne només un!

I és el nostre aniversari! Un any més vo-

lem agrair la vostra confiança de la millor

manera que sabem: us posem a l’abast

un assortiment que dia a dia és més gran,

més ple de productes d’un gran valor or-

ganolèptic i nutricional, provinents d’un

cultiu, d’una ramaderia, d’una producció

sostenibles i respectuosos amb l’entorn.

Amb promocions, ofertes i baixades de

preu permanents que fan que cada ve-

gada sigui més fàcil l’accés a aquest ti-

pus de compra.

El novembre també ens porta una notícia

que volem compartir amb vosaltres. La

nostra missió és afavorir una alimentació

millor, més saludable, conscient i respon-

sable, tant amb nosaltres mateixos com

amb el nostre entorn. I per tal d’afavorir

aquesta alimentació disposem de les nos-

tres botigues, un format comercial que ja

fa 12 anys que es va triar per apropar i nor-

malitzar el consum del producte ecològic.

Per primera vegada en aquesta trajectòria

empresarial sortim de Barcelona i la seva

província i arribem a Blanes, vila de la co-

marca de la Selva.

Actualment, Blanes destaca pel seu des-

envolupament econòmic, polític i social,

cosa que fa que sigui considerat com un

dels municipis més importants de les co-

marques gironines. Us hi esperem!eva villamayordirectora de màrqueting

Benvolguts amics,

Com a client habitual dels vostres supermercats des de fa molts anys usvolia demanar que les xocolates Kaoka tornin a les vostres botigues. M’han dit que s’han donat de baixa.Són xocolates molt bones, de comerç just i a preu ajustat. Especialment bona és la que va farcida de fruits vermells.Resto a l’espera de les vostres notícies.

Salutacions,Manuel

Bon dia, Manuel,

En primer lloc, volem agrair la seva confiança.En relació amb la seva consulta, els productes que ens indica no s’han donat de baixa. Els mesos d’estiu i de calor, tant els proveïdors com nosaltres mateixosreduïm la quantitat de referències, ja que la xocolata és un aliment que pateix amb les altes temperatures i la seva qualitat se’n ressent.En els propers dies ja tornarem a disposar d’aquest producte a les nostres botigues.

Salutacions cordials

Bon dia, sóc Emma Planas, actual clienta vostra.

Ahir em vaig animar a fer la recepta de galetes de civada i mel i, com sempre, segueixo les indicacions al peu de la lletra. Em va estranyar que la cocció de la civada en gra fos directament al forn (i ja està). Però vaig voler confiar en el que deia la vostra revista (Núm. 46, Juliol/Agost 2013), i el que actualment diu també la vostra web en l’apartat receptes. A més, a la revista hi ha la fotografia d’un paquet de civada en gra (no en flocs), així que inequívoca-ment vaig pensar que aquest seria el producte adient. Seguint pas a pas la vostra re-cepta, les galetes no es poden menjar perquè el gra és massa dur, no queden cuites.Segur que hi ha una manera que surtin bé, però no és la que vosaltres expliqueu... Deu ser un pèl més complicada o elaborada? Potser amb flocs? Potser preparant primer el gra de la civada? Potser es donava per entès, però ningú neix ensenyat?...Estaria molt agraïda si m’enviéssiu una resposta.

Atentament, Emma

Benvolguda Emma, En primer lloc, moltes gràcies pel seu missatge.Hem parlat amb la persona responsable de la botiga que va proposar la recepta i ens explica que cal coure prèviament la civada, utilitzar els flocs de civada Veritas, com vostè bé diu, o fer servir civada inflada (marca El Granero).Esperem haver-la ajudat! Salutacions cordials

54

nens

Equinàcia contra els refredats

Amb els primers freds arriben també els primers refredats. En tractar-se d’una afecció vírica, els antibiòtics no són efectius i el millor remei és la prevenció. Molts especialistes recomanen utilitzar productes naturals com l’equinàcia, una planta medicinal força eficaç a l’hora d’evitar la recurrència de grips i refredats.

LaCuinaLaCuina Els productes de

Brou de verdures

Agafem les verdures més petites o tocades de les botigues.

Les portem a La Cuina i les cuinem amb molt de carinyo

... i les transformem en el Brou de verdures

Té múltiples usos a la cuina i és la base de molts plats!

• Consomé amb pasta. Poseu el brou al foc i quan bulli, incorporar-hi la pasta.

• Arrossos. Si voleu fer:- Una paella: 2 mesures de brou per 1 d’arròs; - Un risotto: 4 de mesures de brou per 1 d’arròs; - Un arròs basmati: 1 mesura i mitja de brou per 1 d’arròs

- Un bon arròs caldós: 8 mesures de brou per 1 d’arròs.

I també és un ingredient imprescindible per coure ver-dures al forn, acabar una salsa, fer croquetes o elabo-rar una beixamel tipus velouté.

6 7

Quan arriba el mes de novembre és fonamental recor-dar les eines que tenim al nostre abast per prevenir els refredats i les inflamacions de les vies respiratòries al-tes (gola, nas, tràquea). El primer que cal saber és que, al contrari del que pensen alguns pares, els refredats i inflamacions es curen sols, ja que es tracta de proces-sos vírics, i no cal administrar antibiòtics, que només són eficaços quan la malaltia està causada per bacteris. De fet, els medicaments que sol prescriure el metge tenen com a objectiu alleujar els símptomes (febre, mal de cap, mal de coll…), però no curen la malaltia. Per tant, la millor estratègia és la prevenció.Cada cop són més els pediatres i pares que estan a fa-vor de l’ús de productes naturals per prevenir l’aparició de grips i refredats en els nens. Els petits tractats amb medicaments convencionals tornen a recaure, i els pa-res reclamen una solució eficaç amb el mínim d’efectes secundaris. De fet, una enquesta recent feta per INFITO (Centre de Recerca sobre Fitoteràpia) a 630 especia-listes, assenyala que 2 de cada 3 pediatres recomanen preparats amb plantes medicinals, com l’equinàcia, per prevenir afeccions respiratòries.

Una planta reconeguda i que funcionaUtilitzada des de fa segles pels indis sioux, l’equinàcia (Echinacea purpurea) va ser inclosa a la farmacopea oc-cidental pels colonitzadors a finals del segle XIX. Amb l’aparició dels antibiòtics la seva popularitat va disminuir molt als EUA, al contrari del que va passar a Alemanya, on es va seguir utilitzant de manera freqüent per tractar processos inflamatoris i algunes infeccions virals. Després de molts estudis, la Comissió d’Alemanya la va

reconèixer com una planta medicinal aprovada i efec-tiva l’any 1989. Actualment l’equinàcia és el medica-ment fitoterapèutic més prescrit als EUA i a Europa per tractar una gran varietat de malalties infeccioses.

Com actua dins l’organisme?La principal virtut de l’equinàcia rau en les seves pro-pietats antimicrobianes contra bacteris, fongs i virus, fet que la converteix en un dels millors antibiòtics na-turals, gràcies a la seva capacitat d’activar el sistema immunitari, produir més glòbuls blancs i estimular la producció d’interferó, una proteïna que el mateix or-ganisme produeix per neutralitzar els virus.Per tant, ens trobem davant una autèntica alternativa natural i efectiva als antibiòtics químics a l’hora de tractar infeccions del tracte urinari, les amígdales, la pell, les genives i l’aparell respiratori. Veiem ara com actua en cada cas:

• Grips i refredats. Disminueix els símptomes més molestos i negatius, alhora que ajuda a accelerar-ne la curació. • Mal de coll o de gola, com faringitis o angi-nes. Actua reduint la infecció, eliminant els microor-ganismes i alleujant la sensació de cremor o picor. • Bronquitis. Ajuda a reduir la inflamació dels bronquis.• Sinusitis. Quan el problema és als sins nasals, l’equinàcia alleuja el dolor de la inflamació.

1. Complements d’equinàcia. Soria Natural2. Equinàcia forte. Integralia

12

Encara que es pot prendre en forma de planta seca, el millor és triar comprimits, càpsules o tintura, per exemple. A Veritas trobareu preparats adequats per als nens que són molt fàcils de prendre, i ara és el millor moment perquè en doneu als vostres fills si voleu que es beneficiïn dels seus efectes preventius.

S’ha de prendre així

És el millor remei natural a l’hora de prevenir i tractar grips, refredats, faringitis, angines, bronquitis i sinusitis, entre altres malalties

8 9

petit

xef

Elaboració

1. El primer pas l’ha de fer un adult, ja que s’han de pelar les patates i tallar-les a trossos. Després s’han de posar a coure a la cassola amb una fulla de llorer.

2. Un cop les patates estiguin cuites i escorregudes, el nen s’ho passarà molt bé aixafant-les fins a obtenir un puré.

3. Quan el puré s’hagi refredat, barregem la patata amb el formatge ratllat i el petit ja pot començar a fer-ne boles. I un cop fetes les mandonguilles, les ha de passar per farina.

4. Finalment, l’adult ha de fregir les mandonguilles en abun-dant oli d’oliva calent.

Mandonguilles de patata amb formatge

Rece

pta

cuin

ada

per

Mir

eia

Angl

ada

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Sant Cugat

La patata és una font molt important d’energia per als nens gràcies a la seva riquesa en hidrats de carboni. A més, garanteix l’èxit de qualsevol plat perquè agrada molt a la canalla. Els experts en nutrició en recomanen el consum, juntament amb el formatge, un aliment força ric en proteïnes, lípids i minerals, com el calci i el fòsfor.

• 1 kg de patates • Formatge ratllat • Farina• Llorer• Oli verge d’oliva • Sal

Ingredients

1. Emmental ratllat. Valmartin

1110

dive

rsita

t

Begudes vegetals sense gluten

Ecològiques, refrescants, nutritives i digestives, les begudes vegetals a base de cereals sense gluten són la nova tendència en alimentació saludable gràcies a la seva riquesa en minerals i a la qualitat dels seus greixos, que són beneficiosos per a la salut cardiovascular. Es poden prendre soles, acompanyades, calentes o fredes, però també es poden utilitzar per fer salses i incorporar-les a plats i postres.

L’Associació Nacional Americana de Restauració, diver-ses revistes de renom com Eatingwell i el blog capda-vanter en temes de nutrició Food Network ens parlen de les noves tendències alimentàries: els aliments sos-tenibles, l’alimentació vegana, el “menjar de veritat” i el ressorgiment de grans i cereals integrals, sobretot dels que no contenen gluten. Dins les tendències que apunten amb força destaquem el protagonisme dels cereals sense gluten i dels pro-ductes que se’n deriven, com les begudes vegetals. Ja no són només els celíacs qui en prenen, sinó que cada vegada hi ha més persones que en consumeixen per les seves magnífiques propietats:

• Són aptes per a tothom. Com que les begudes ve-getals no contenen lactosa, en poden prendre les per-sones intolerants a aquest sucre de la llet.• S’assimilen i es digereixen fàcilment. Els seus components són fàcils d’assimilar per les persones amb el sistema digestiu fluix o que pateixen digestions difícils. • Tenen menys greixos. El greix que conté la beguda d’arròs equival al de la llet desnatada de vaca, mentre que el greix de les begudes de soja, civada i ametlles és similar al de la llet semidesnatada. Però el gran avantat-ge d’aquests greixos és la seva qualitat, perquè al con-trari del que passa amb la llet de vaca, la majoria dels greixos de les begudes vegetals són poliinsaturats i, per tant, beneficiosos per a la salut cardiovascular.

1. Beguda de mill. Isola Bio 2. Beguda d’arròs i quinoa. Isola Bio3. Beguda de fajol. Isola Bio

12 3

ZA La Fontenelle 35113 Domagné – France – Tel : 00 33 2 99 00 02 66 – Fax : 00 33 2 99 00 09 35 – contact@cereco-bio.fr – www.cereco-bio.fr -

Descubre nuestras recetas adaptadas a pequeños y grandes en tus tiendas Veritas

12 13

De fajol: energètica i mineralitzantEl fajol és un aliment energètic, hipoglucemiant, va-sodilatador, mineralitzant i que redueix el colesterol. S’aconsella especialment a convalescents, celíacs, as-tènics, esportistes, embarassades, mares lactants (es-timula la secreció làctica), diabètics i quan hi ha pro-blemes circulatoris, pulmonars i renals. Així, la beguda de fajol ens aporta les propietats del cereal i resulta adequada en moltes situacions:

• Dietes vegetarianes. La beguda de fajol les com-plementa bé, ja que és un cereal ric en lisina, un ami-noàcid clau en la reconversió proteica que no se sol trobar en altres cereals. • Falta d’energia i cansament. El fajol és conegut pel seu poder energètic i resulta molt adequat quan estem cansats, apàtics o deprimits. De fet, als temples budistes els monjos fan períodes de purificació de 3 mesos durant els quals s’alimenten només amb farina de fajol i aigua. Una dieta restrictiva amb la qual aconsegueixen admira-bles nivells d’energia i una profunda neteja intestinal.• Tendència als refredats. Com que és un aliment que originàriament creix a l’estepa siberiana, és un ge-nerador de calor. Per aquest motiu, la beguda calenta de fajol ajuda les persones amb tendència als refredats durant els mesos freds.• Anèmies i convalescències. El fajol és ric en vita-mines del grup B i minerals com el ferro, i això fa que la seva beguda sigui ideal en casos d’anèmia o en èpo-ques de convalescència.

De mill: rica en ferroEl mill és un cereal magnífic que aporta energia, té un alt contingut en vitamines B1, B2 i B9 i regenera el sistema nerviós central. Es tracta del cereal més ric en ferro i magnesi que existeix, i 60 g de mill cobreixen el 41% de les necessitats diàries de ferro. Per tant, la beguda de mill és un bon aliment per combatre l’anèmia ferropènica i, com la de fajol, és generadora de calor i vitalitat.

De quinoa: tots els aminoàcids essencialsConeguda com el supercereal o supergrà, perquè apor-ta tots els aminoàcids essencials que el cos necessita, la quinoa té un extraordinari contingut en proteïnes d’alt valor biològic, i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera la seva proteïna tan completa com la de la llet. Aquesta riquesa proteica es deu al seu alt contingut en germen, que és un 30% del pes total del gra, mentre que en la majoria dels cereals aquest germen no sobre-passa l’1% del seu pes.D’altra banda, comparada amb el blat, l’arròs o la civada, la quinoa és molt més rica en minerals, com calci, mag-nesi i fòsfor. A més, la seva beguda conté esterols ve-getals que ajuden a disminuir el nivell de colesterol i té un alt contingut en fibra que la converteix en un aliment ideal per eliminar toxines i residus.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

02-Veritas-abril-2013-yogi-te.pdf 1 22/03/13 14:05

Els greixos que contenen les begudes vegetals sense gluten són poliinsaturats i, per tant, beneficiosos per a la salut cardiovascular

La beguda de quinoa és rica en proteïnes d’alt valor biològic i conté esterols vegetals que ajuden a disminuir el nivell de colesterol

1514

divu

lgac

ióM

.D. R

aigó

nDp

to. Q

uím

ica

Escu

ela

Técn

ica

Supe

rior

de In

geni

ería

Agr

onóm

ica

y de

l Med

io N

atur

al.

Uni

versi

dad

Polité

cnic

a de

Val

enci

a

Existen multitud de plantas silvestres aptas para el consumo humano. Todas ellas son más ricas en nutrientes que las cultivadas convencionalmente, tienen un sabor más intenso, están libres de químicos y, al no estar manipuladas, mantienen intacta su carga genética natural.

Desde siempre, las plantas de sabores apetecibles, agra-dables o inocuos han desempeñado un papel fundamental en la dieta humana gracias a su sabor y aroma. A la vez, también se ha ido desarrollando un conocimiento de sus efectos en el equilibrio corporal y se han usado hierbas dotadas de propiedades para curar determinadas enfer-medades. Actualmente seguimos disfrutando de una gran variedad de especies vegetales ricas en nutrientes, otras que actúan como preventivas o curativas de enfermedades y otras que se emplean en cosmética.Los usos de dichas plantas se han descrito en libros o herbolarios, y el primer herbolario ilustrado conocido es el códex de Dioscórides De Materia Medica, que data del año 77 dC y registra más de 600 especies. En la actualidad existen estudios y catálogos de especies vegetales desti-nados a su identificación, clasificación y estudio, de modo que se amplían los usos tradicionales y concretan su pre-sencia en las diferentes regiones del planeta.La etnobotánica es la disciplina que define el papel de las especies vegetales en las sociedades y estudia la interac-ción de los humanos con las plantas: cómo las emplean para fabricar instrumentos y herramientas, protegerse (viviendas, vestuarios), alimentarse, curar enfermedades y comunicarse entre ellos (papeles, tintas, tatuajes, teji-dos), así como su función en la vida social (rituales, juegos, música). El término fue acuñado en 1895 por el botánico estadounidense John Williams Harshberger y proviene de las raíces griegas εθνος (etnos), pueblo o raza, y βοτάνη (botáne), hierba.

Una flora amplia y muy diversaDentro de la amplia flora coexisten varias especies: unas se consideran netamente silvestres, otras ya han sido do-mesticadas y otras proliferan cerca del hombre. Por su uti-lidad se las tolera e incluso se las fomenta para tenerlas accesibles y aprovecharlas en caso necesario. Las plantas silvestres son aquellas que crecen de forma natural y espontánea y que no son cultivadas por el hom-bre. Comprenden la denominada flora autóctona de una región y crecen naturalmente en los alrededores de las poblaciones, en las zonas forestales, en las zonas abando-nadas, etc. Dichas plantas, a diferencia de las cultivadas, tienen una diversidad genética amplia que no ha perdido su fuerza por la manipulación de los cultivadores. Las plan-tas silvestres se incluyen en la dieta en función de factores como abundancia, facilidad de encuentro, calidad nutricio-nal y estacionalidad.

¿Qué hierbas se pueden consumir?Los sistemas agrícolas industrializados producen la pér-dida de diversidad genética de las variedades comercia-les, a la vez que generan una erosión del conocimiento tradicional de las plantas silvestres y de su uso, debido al proceso de industrialización acelerado. Se conocen un total de 80.000 plantas comestibles, de las que se estima que alrededor de 7.000 especies han sido cultivadas como alimento a lo largo de la historia, unas 150 a gran escala. Hoy en día solo entre 20 y 30 especies cubren el 90% de las necesidades alimenticias de la población mundial (García Gonzalo y Alarcón Víllora, 2007). En las zonas rurales se han utilizado como complemento

de la dieta en épocas de escasez de recursos (como el cardillo, Scolymus hispanicus, o la colleja, Silene vulgaris), pero también se cultivan de manera regular. Este es el caso del canónigo (Valerianella locusta), el berro de agua (Rorippa nasturtiumaquaticum) y muchas otras que están teniendo un uso particular en la alta cocina (figura 1).

Plantas silvestres listas para comer

Figura 1. Plantas de capuchina, menta y clavel silvestre con usos culinarios.

Figura 2. Hojas de la planta de limoncillo, té de limón, pasto de limón, lemongrass, pasto citronela o hierba limón.

• La sociedad marca la forma de consumo. Las es-pecies silvestres, junto con su uso, son dinámicas y de-penden del contexto ecológico cultural (Ladio, 2011). A lo largo del tiempo los recursos vegetales han tenido un papel diferencial, tanto en las sociedades de cazadores-recolectores como en las sociedades campesinas. Cada sociedad tiene pautas culturales propias que determinan qué plantas son comestibles, de qué manera y cuándo se comen. Unas pautas alimentarias que han ido cambiando a raíz de la introducción de nuevos recursos, las cocciones y la mezcla del saber tradicional con nuevos conocimientos. • Pueden tener una parte tóxica. Por lo general, de las plantas comestibles sólo se aprovecha una parte de ellas y únicamente en una determinada etapa de su vida. Es importante saber que algunas plantas tienen una parte co-mestible y otra que puede ser tóxica, bien por la presencia de un determinado compuesto o bien por la concentración en la que se encuentra en la planta. • Poseen propiedades curativas. Algunas plantas se han empleado durante siglos para prevenir o atajar enfer-medades, como las del género Cymbopogon (figura 2), que se conocen por diferentes nombres: té de limón, pasto de limón, limoncillo, lemongrass, pasto citronela, hierba limón...

16 17FÓRMULA SUAVEGENTLE FORMULA

Extractos NaturalesNatural Extracts

FREENO PEG, SILICONES, PARABENS & MINERAL OILS FREESIN PEG, SILICONAS, PARABENOS, NI ACEITES MINERALES

Corpore Sano contributes to prevent climate change by compensating for its CO2 emissions.

Corpore Sano contribuye a evitar el cambio climático compensando sus emisiones de CO2.

EL PODER DE LAS CÉLULAS MADREACELERA TU RENOVACIÓN CELULAR

La renovación celular es la clave para tener una piel sana y bella.

Las nuevas cremas faciales de Corpore Sano incorporan la última tecnología en el uso de células madre vegetales para tratamientos estéticos. Éstas actúan acelarando nuestra propia renovación celular cutánea.

La combinación de células madre vegetales de �or de uva roja y hoja de secuoya junto a otros extractos vegetales como granada, senna y manteca de karité otorgan a estas cremas un sorprendente poder regenerante y antioxidante.

¡Pide una muestra gratis en tu tienda!

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci_celulasmadre_veritas2014.pdf 1 26/09/14 14:04

Las partes comestibles cambian según la plantaExisten muchas plantas comestibles, pero ello no quiere decir que se consuman en su totalidad, ya que la parte vegetativa empleada cambia según la planta. Veamos al-gunos ejemplos:

• Parte herbácea. La verdolaga (Portulaca oleracea) cre-ce entre los cultivos y de la misma se aprovechan los tallos tiernos, las hojas y las flores hervidas, ya que su consumo en crudo puede ser tóxico. • Frutos. Entre las plantas silvestres que aportan sus fru-tos como alimento o como complemento alimenticio des-taca la zarzamora (Rubus ulmifolius), las grosellas (Ribes rubrum), los arándanos (Vaccinium myrtillus) o frutos secos como las castañas o las nueces. • Flores. Otras plantas aportan sus flores para la alimen-tación, como la calabaza (Cucúrbita máxima), la flor de las malvas o de las violetas (Viola odorata). • Raíces. Del grupo de plantas de las que se consumen sus raíces o tubérculos, las más conocidas son las domes-ticadas (zanahorias, chirivías, remolachas). Sin embargo, existen numerosas plantas silvestres comestibles cuyas raíces se pueden comer y que se consumían hace tiempo, como la acelga (Beta vulgaris cicla), de la que actualmente se consumen las hojas, pero antiguamente sólo se consu-mían las raíces.

Variedades recuperadas para el consumoMuchas de las siguientes plantas formaron parte de la die-ta corriente en épocas pasadas, pero por diversas razones ajenas a su valor nutritivo cayeron en desuso. Quizás por-que se asociaban a épocas de penuria, pero también por-que es más fácil reducir la variedad de producción y crear nuevos hábitos de consumo. Afortunadamente vuelven a formar parte de nuestra ali-mentación y su empleo varía en función de la región, época o conocimiento de sus propiedades. Principalmente se ob-tienen en otoño y primavera, tras la aparición de las lluvias y/o la germinación o rebrotes. Entre las más conocidas destacan las siguientes:

• Tagarnina (Scolymus hispanicus). Conocida como cardillo o cardillo de olla, es una planta muy común en la zona mediterránea, con hojas espinosas y ramas que al final tienen grupos de 20-40 flores amarillas. Apare-ce en los bordes de los caminos, arroyos y terrenos sin cultivar, desde mediados del invierno hasta entrada la primavera.

- Usos culinarios. Los tallos pelados son comestibles y resultan muy sabrosos en guisos, revueltos, sopas, en-saladas e incluso se incluyen en conservas en merca-dos gourmet (Spínola, 2009). Y también se emplean sus raíces gracias a sus propiedades diuréticas y sus flores como sucedáneo del azafrán.

• Borraja (Borago officinalis). Es una planta empleada tradicionalmente en algunas partes de España (Aragón y Valle del Ebro), Italia, Francia y Alemania. Mide entre 60 y 100 cm de altura y tiene cerdas o pelos en tallo y ho-jas. Sus flores son completas, con 5 pétalos estrechos y triangulares terminados en punta, principalmente de color azul, aunque también se encuentran en rosa y se cultivan variedades de flor blanca.

- Usos culinarios. Puede cocinarse de diferentes ma-neras: en sopas, al vapor (los tallos deben estar limpios de pelillos), en ensaladas (utilizando las hojas y los tallos tiernos crudos), en tortilla o revuelta, en infusiones o en forma de postres (las hojas endulzadas y fritas). Si se cocina hervida conviene aprovechar el agua de cocción porque es rica en minerales.

• Ortiga (Urtica dioica). Esta hierba perenne cubierta con pelos urticantes puede alcanzar hasta los 2 m de alto, tiene el tallo cuadrado y a veces leñoso, sus hojas tienen un borde aserrado y una base redondeada y sus flores son pequeñas y de color verde.

- Usos culinarios. Los usos más comunes de la ortiga son como alimento y como remedio para el dolor cróni-co. Las hojas tiernas son muy nutritivas y los pelos se eliminan al ser cocidos. En Europa se cocina al vapor y en Asia es un ingrediente común en los caldos. Tradicio-nalmente se recomienda a las mujeres embarazadas y

lactantes, también es un remedio casero para la anemia (debido a su alto contenido de hierro) y es muy útil para fortalecer la sangre y el hígado.

• Colleja (Silene vulgaris). Es una hierba que se en-cuentra al final del invierno en los bordes de los caminos en la zona mediterránea, aunque también puede comprar-se envasada. Alcanza los 100 cm de altura, sus hojas son de color verde claro y pertenece a la familia de las cario-filáceas, la misma que incluye a los claveles y clavellinas.

- Usos culinarios. Las hojas y los tallos tiernos pueden consumirse en crudo, pero también puede usarse en guisos, hervida, en ensalada o incluso en tortilla, sim-plemente con el sofrito de las hojas, con o sin cocción preliminar.

• Llantén mayor (Plantago major). Estamos ante un excelente alimento que estimula la producción de células sanguíneas en la médula ósea y el bazo. Existen numero-sas especies de plantago, y la mayoría habitan en suelos secos y pisoteados, aunque también algunos ocupan sue-los húmedos y encharcados. Se pueden encontrar en pas-tizales degradados, bordes de caminos, márgenes de cul-tivos, campos abandonados, barrancos, bordes de playa… Y también son bastante frecuentes en los alrededores de las ciudades.

- Usos culinarios. Sus hojas más tiernas se utilizan para preparar sopas, potajes y ensaladas.

Tabla1

Tabla 2

Diente de León Lechuga

Proteínas (g) 27,1 8,4

Grasas (g) 7,1 1,3

Hidratos de carbono (g) 88,2 20,1

Calcio (g) 1,9 0,4

Fósforo (mg) 701,1 138,9

Hierro (mg) 30,9 7,5

Tiamina (mg) 1,9 0,3

Riboflavina (mg) 1,4 0,6

Niacina (mg) 8,4 1,3

Vitamina C (mg) 359,4 125,7

Vitamina A (UI) 136.620 11.155

Leche Diente de león Amaranto Romaza Repollo

Agua (g) 88 86 92 93 92

Proteínas (g) 3.3 2.7 2.5 2.0 1.4

Grasas (g) 3.3 0.7 0.3 0.7 0.3

Hidratos de carbono (g) 4.7 9.2 4.0 3.2 5.4

Cantidad de energía proteica 21 24 43 36 22

Comparativa (por kg de alimento) de nutrientes entre el diente de león y la lechuga.

En la tabla 2 vemos una comparación de los macronutrientes en diversos alimentos, incluyendo la romaza (Rumex cris-pus), también conocida como lengua de vaca. La cantidad de energía proteica presenta el porcentaje de las calorías que, cuando el alimento es consumido, provienen de las proteínas. Conviene destacar que el contenido de proteína en el diente de león y el amaranto se acerca al de la leche.Valor comparativo de macronutrientes (%) en diferentes alimentos.

18 19

Bibliografía• García Gonzalo, P.; Alarcón Víllora, R. 2007. “La co-

lleja (Silene vulgaris) una verdura silvestre de calidad”. Agricultura, revista agropecuaria, 901: 802-805.

• Harris, B. C. 1969. Eat the weeds. Keats Publishing Inc., New Canaan, Connecticut, 254 pp.

• Khattak, I.A.; Khan, I.A.; Nazif, W. 2006. Weeds as human food-a conquest for cheaper mineral sources. J. Agric. Biol. Sci, 1(2): 12-15.

• Ladio, A.H.; de Albuquerque, U.P.; Alves, R.R.N. 2011. Traditional knowledge of edible wild native and exotic plants in the context of cultural change in human populations of arid Patagonia. Bioremediation, Biodiversity and Bioavailability, 5, No. Special Issue 1: 60-64.

• Luczaj, L.; Pieroni, A.; Tardío, J.; Pardo-de-Santayana, M.; Sõukand, R.; Svanberg, I.; Kalle, R. 2012. Wild food plant use in 21st century Europe: the disappea-rance of old traditions and the search for new cuisines involving wild edibles. Acta societatis botanicorum poloniae, 81(4): 359-370.

• Piccaglia, R.; Marotti, M. 2001. “Characterization of some Italian types of wild fennel (Foeniculum vulgare Mill.)”. Journal of agricultural and food chemistry, 49(1), 239-244.

• Spínola, C. 2009. http://grupogastronomicogadita-

Figura 3

Convencional

Silvestre

Distribución de los componentes del aceite esencial de la parte herbácea del hinojo convencional y el silvestre.

AnetolLimonenoAnisaldehidoEstragol

FencholFitolFenchonaOtros

AnetolLimonenoAnisaldehidoEstragolFencholFenchona

a-pinenob-pinenom-cimenoEucaliptoTimolOtros

ans

¡30 años de pasión

por los aceites

ecológicos!Sabores intactos

desde 1984.www.bioplanete.com

© b

runi

ewsk

a –

Foto

lia.c

om

BP_F_AZ_184x128mm+3mm_RZ.indd 1 06.03.2014 9:56:21 Uhr

• Diente de león (Taraxacum officinale). Tanto sus flo-res como sus raíces contienen taraxacina, una sustancia amarga que es la principal responsable de sus efectos diu-réticos y tónicos. El diente de león activa el metabolismo celular, en especial del hígado y del riñón, lo que favorece la producción de bilis y orina.

- Usos culinarios. De sus hojas más tiernas se hacen sopas, potajes y ensaladas. Además, se emplea para realizar curas depurativas, que duran entre cuatro y seis semanas y se suelen realizar en primavera y otoño. En caso de cálculos biliares o úlcera o gastritis, dichas curas deben hacerse con precaución.

• Mosqueta, escaramujo o rosa silvestre. Es una planta muy rica en vitamina C y el té de las hojas de mos-queta es un complemento vitamínico natural, ya que con-tiene cantidades importantes de vitaminas C, B y K, tani-nos, ácido cítrico, pectina y carotenos.

- Usos culinarios. Se utiliza en la preparación de mer-meladas, tinturas, extractos, bebidas de baja graduación alcohólica, gelatinas, sopas, cremas, etc. Estas prepara-ciones son una buena fuente de vitaminas frescas.

Nutrientes de alta calidad El valor nutricional de las plantas y frutos silvestres es muy variable, en función de su diversidad. Al crecer de forma natural y espontánea aportan al organismo elementos nu-tritivos de alto valor biológico, vitaminas, sales minerales y otras muchas sustancias activas de propiedades preven-tivas y curativas, muchas de ellas todavía por descubrir (Khattak et al., 2006).

• Su calidad biológica es muy alta. Comparadas con las plantas de cultivo, las silvestres tienen más vitalidad y mejor calidad biológica, además de poseer mejor capaci-dad de adaptación al medio, ya que se adaptan a las condi-ciones especiales y ambientales del hábitat donde crecen. • Protegen al organismo. Al ofrecer los nutrientes y los elementos protectores más adecuados (siempre que crez-can sin sufrir grandes daños a causa de los fertilizantes quí-micos y fumigaciones tóxicas), las plantas autóctonas nos protegen de las influencias negativas debilitadoras (bacte-rias patógenas, radiación y contaminación ambiental).Además de conservar una mejor calidad nutricional y te-rapéutica, las plantas silvestres y de cultivo ecológico nos proporcionan la huella energética propia de cada especie. Esta radiación especial no se destruye con la cocción y es mayor y de mejor calidad cuanto más silvestre y menos manipulada es la planta. Sobre todo porque la mayoría de ellas, además de su potencial nutritivo, poseen cualidades medicinales muy potentes.• Mantienen la vitalidad de siempre. Frente a las plantas de cultivo, las silvestres gozan de ciertas ventajas, ya que los vegetales cultivados durante cientos o miles de años han per-dido fuerza y vitalidad con la manipulación hortícola. Debido a las dificultades de obtención es complicado realizar compara-tivas entre ambos tipos, pero sí es posible realizar una compa-ración nutricional entre plantas silvestres y sus parecidas de cultivo. La tabla 1 muestra las diferencias encontradas entre las hojas comestibles del diente de león y la lechuga cultivada bajo condiciones convencionales (Harris, 1995).

El caso del hinojo silvestreSi comparamos el cultivo convencional de una planta con su crecimiento silvestre se observan marcadas di-ferencias. Tomemos como ejemplo los componentes del aceite esencial de la parte herbácea del hinojo (figura 3). Mientras que los componentes del aceite esencial de hinojo convencional son mucho más estables debido a la domesticación de la planta, en el caso del hinojo silvestre se observa una composición mucho más hete-rogénea y variable.

• Mayor efectividad farmacológica. En la planta con-vencional hay una mayor presencia de anetol, un alcohol responsable del sabor y olor anisado de esta especie, que además tiene también propiedades carminativas. En el aceite de la planta silvestre la composición de anetol puro es más baja, aumentando la del anisaldehído y del estragol. Esta diversificación hace que aumente la efectividad del aceite frente a acciones farmacológicas.• Mejora las digestiones. Por último, hay que destacar las diferencias entre el contenido en fenchona (un 4% en el aceite de planta convencional frente a un 16,8% en la planta silvestre). La fenchona es un compuesto con pro-piedades eupépticas, es decir, es eficaz frente a trastornos gástricos, favoreciendo la digestión de los alimentos. Ello justifica el hecho de añadir hinojo silvestre en muchas ela-boraciones gastronómicas de difícil digestión (Piccaglia y Marotti, 2001).

67,0

24,32

16,814,74

21,32

7,66

3,87

5,5

12,0

6,4

4,0

3,4

4,0

2,0

1,2

1

1,1

1,13

1,51,05

20

forn

Kamut® o blat persa?

Sovint es parla del kamut com si fos una varietat de blat, però no és així, perquè en realitat Kamut és una marca. Quan es va descobrir el blat khorasan en te-rres del Nil la companyia Kamut International va re-gistrar la marca Kamut Khorasan, i amb l’objectiu de preservar-ne l’autenticitat, va establir uns alts estàn-dards de qualitat, tant en el seu cultiu ecològic com

en la producció d’aliments eco elaborats amb aquest gra. D’altra banda, també podeu trobar al mercat l’anomenat blat persa, de la mateixa varietat, però que no té la mar-ca registrada. Per tant, no posseeix les garanties que ofereix Kamut Khorasan, que és l’autèntica varietat an-tiga pura de blat Triticum turgidum turanicum. Els vuit punts que en garanteixen la qualitat són:

En realitat, Kamut Khorasan no és el nom d’un blat, sinó una marca re-gistrada que garanteix que es tracta de l’antiga varietat pura que s’ha cultivat de manera ecològica i complint els estàndards d’alta qualitat. A Veritas només utilitzem aquest tipus de blat per elaborar el nostre pa de kamut, un dels més apreciats.

GlutenFree

En la filosofía oriental la salud y la protección del organismo se basan en el equilibrio. La dieta macrobiótica consigue esa armonía a través de la alimentación. Cuídate.

con Alga Wakame ES-ECO-021-EXAgricultura UE/no UE

deliciosas recetas en_.com

Recetas.Amandín Descubre nuestras

Cuídate y protege tu organismo

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Miso_KeyAd_H.pdf 1 15/10/14 16:54

Al nostre obrador ben aviat començarem la produc-ció de torrons i ho farem amb la qualitat de sem-pre, utilitzant ingredients cent per cent ecològics i elaborant-los de manera artesanal. Menjar torrons és un plaer i, en ser un aliment alta-ment energètic, la nostra proposta és que gaudiu de la vostra varietat preferida en petites quantitats. Aquest any podreu triar entre els següents tipus:

• Crema cremada. Fet amb base d’ametlla, l’ingredient bàsic del torró.• Canyella. Un aromàtic torró elaborat amb amet-lla, canyella en pols i en canonet.• Coco. Barregem la tradicional base d’ametlla amb coco i un toc de xocolata.• Xocolata amb espelta inflada. Una delícia que combina l’autenticitat de la xocolata negra amb la lleugeresa del cereal inflat.• Nata i nous. Un clàssic que agrada a petits i grans.

Aviat arribaran els torrons1. És la varietat antiga i pura de blat khorasan.2. Només es cultiva de manera ecològica.3. El seu rang de proteïnes va del 12 al 18%.4. Està en un 99% lliure de contaminació de les varie-tats modernes de blat.5. Està en un 98% lliure de qualsevol signe de malaltia. 6. Conté entre 400 i 1000 ppb (part per bilió) de seleni.7. En cap cas s’utilitza en productes on el nom és en-ganyós o el percentatge de contingut no es verídic. 8. Mai està barrejat amb blat modern.

Un cereal excepcionalA Veritas treballem íntegrament amb farina de Kamut Khorasan per poder oferir als nostres clients un pa de màxima qualitat elaborat amb aquest blat excepcional. Un pa especial i diferent, de textura densa, sabor dolç i fàcil digestió. Cal tenir en compte, però, que el celíacs no toleren aquesta varietat perquè té gluten.Comparat amb el gra de blat tou que s’utilitza habitual-ment en fleca i rebosteria industrial, el Kamut Khorasan resulta molt més nutritiu, ja que conté:

• Una concentració de proteïnes entre un 20 i un 40% superior.

• El doble de lípids i de vitamina B1 i B2.• Cinc vegades més quantitat de niacina (vitamina B3)

i vitamina E.• Entre dues i quatre vegades més densitat de minerals,

com calci, potassi, magnesi, fòsfor i ferro.

2322

repo

rtatg

e

Ramón Garulo. Barbens. Lleida

De les terres de Ponent...

Sabíeu que les pomes de Barbens són les “més bones del món”? La seva polpa dolça, sucosa, cruixent i aromàtica les converteix en una delícia per al paladar, i gràcies al conreu ecològic aporten una gran quantitat de nutrients molt beneficiosos. A Veritas podeu trobar pomes i peres de Barbens cultivades de manera tradicional.

24 25

El conreu de pomes i peres a les comarques de Ponent és antiquíssim, i les característiques del sòl i de l’aigua de l’horta lleidatana, a més del curós procés de cultiu ecològic, fan que aquestes fruites siguin reconegudes com les més dolces, sucoses i nutritives. Les pomes i peres que trobeu a les nostres botigues les anem a buscar a Barbens, al Pla d’Urgell, un poble pioner en el conreu d’aquestes fruites on es troba la finca familiar de Ramon Garulo, que des de sempre s’ha dedicat al cultiu de fruita de manera tradicional.

Nascut en una família de pagesos, Ramon Garulo va estudiar enginyeria agrònoma i al cap d’un temps va decidir fer producció ecològica de pomes, peres i frui-tes d’os, com la nectarina i el paraguaià. “M’agrada molt l’entomologia, sóc un apassionat dels insectes, i el res-pecte al medi i la sostenibilitat són part fonamental de la meva filosofia de vida. Aquests van ser els motius que em van empènyer a començar a fer producció ecològi-ca l’any 2003”. Poc després va contactar amb Veritas i ràpidament es va establir una connexió especial. “Jo ja coneixia les botigues i compartia la seva filosofia. Junts planifiquem la temporada i decidim les varietats i quan-titats de fruita que treballarem”.

Un conreu com el d’abans“Des del primer dia, el nostre objectiu ha estat produir fruita de qualitat tot millorant la biodiversitat i salvaguar-dant l’entorn natural de les nostres terres. El cultiu eco-lògic es basa en plantejaments de sostenibilitat i no es redueix a eliminar els fertilitzants i els pesticides, sinó que necessita un maneig del sòl i l’entorn correctes. Les pomes i les peres estan considerades aliments quasi medicinals, i com que la recomanació principal sempre és que es mengin amb pela, nomes el conreu ecològic garanteix que la peça es pot menjar completa sense pesticides”, explica Garulo.A la seva finca fan un conreu com el d’abans i recol·lecten quan cadascuna de les peces arriba al seu punt òptim de maduració, sense utilitzar cap tipus de químic. “Conreem els trossos amb els criteris més estrictes de l’agricultura ecològica i la nostra producció està certificada pel CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), que garanteix l’absència de residus fitosanitaris”. A més, tot el perímetre està voltat d’unes franges de seguretat per evi-tar la possible contaminació ambiental de finques veïnes que fan cultiu convencional.

• Què passa durant l’hivern? Durant els mesos freds, i un cop acabada la campanya, es realitza la poda dels arbres, una tasca que s’ha de fer quan l’arbre no té fulles. • L’arribada de la calor. Amb els rajos de sol de la primavera, els brots de fulles es despleguen i les flors

Quinua Real

®

de

Ramón Garulo.

Pomes de la varietat Fuji.

Tota la fruita es cull a mà en el punt just de maduració i arriba en pocs dies a la botiga

La pera es cull durant els mesos d’agost i setembre, i està considerada com una fruita medicinal gràcies a la seva riquesa en aigua, fibra, vitamines i minerals. A més, té un efecte diürètic que resulta ideal per de-purar l’organisme i netejar l’intestí. Les varietats que trobareu a les nostres botigues són:

• Conference. Originària d’Anglaterra, està con-siderada la reina de les peres. Té una polpa fina, aromàtica, dolça, sucosa i amb molta aigua. La seva pell es gruixuda, de color groc verdós, i es conserva molt bé, ja que difícilment es torna lloca.- Consell de consum. És perfecta per menjar en cru, ja sigui sola o en macedònia.

• Abate. És una varietat millorada de la pera con-ference. D’origen francès, és molt apreciada a Itàlia i costa molt de trobar a Catalunya. És una mica més grossa i de color més aviat rosat. La seva carn és ferma, sucosa, ensucrada i aromàtica. - Consell de consum. Es pot menjar de moltes ma-neres, però és especialment adequada per elaborar unes postres típicament catalanes: les peres al vi.

La reina de les peres

26 27

comencen a créixer a les puntes de les branques. Co-mença llavors el procés de pol·linització que culmina amb l’aparició dels primers fruits. • Com s’eviten les plagues? El control de plagues i malalties està basat en el maneig biològic i en la con-vivència amb les mateixes plagues. En tot moment es vigilen els arbres amb molta cura i es treballa per evitar l’aparició de possibles plagues utilitzant diferents mèto-des. Un d’ells és la fauna auxiliar, que consisteix a intro-duir insectes depredadors. “També fem captures amb esquer posant trampes de nou moscada amb sucre per atreure els insectes. I finalment fem servir l’anomenada confusió sexual: posem unes tires de feromones natu-rals que desprenen l’olor de les femelles, de tal manera que els mascles es desorienten”. • Aigua i sòl de qualitat. No s’utilitzen adobs ni com-postatges perquè els sòls són fèrtils i molt rics en fòsfor i potassi. A més, l’aigua del canal d’Urgell és d’una qua-litat excepcional.• Així madura la fruita. Durant l’estiu, els fruits crei-xen i gradualment van canviant de color. A finals d’agost comencen a madurar i just abans de la collita arriben al punt ideal de dolçor.

• L’hora de la collita. Els fruits es cullen a mà en el mo-ment just seguint uns paràmetres concrets. “Analitzem el sucre, la fermesa i l’índex de maduració, perquè només oferim peces d’alta qualitat amb les millors qualitats orga-nolèptiques i nutricionals. I per aconseguir-ho passem fins a 5 vegades per cada arbre per assegurar que cada peça de fruita es cull en el seu punt òptim de maduració”. • Classificació i embalatge. El procés es fa a mà i en pocs dies la fruita arriba a la botiga. Tots el lots queden re-gistrats i controlats per assegurar la traçabilitat del producte.

Sabor, aroma i qualitatLes Terres de Lleida són famoses per la qualitat de la seva fruita. I són especialment reconegudes les pomes

i peres de Barbens gràcies les seves característiques de gust, olor, fermesa i color. Les podeu menjar fres-ques, cuites, soles, acompanyades o com a ingredient de postres o rostits. A Veritas trobareu pomes golden, royal gala, fuji i red delicious i peres conference i abate. A l’hora de comprar, n’heu de mirar el color i la fermesa, però també la tija, perquè és la part de la fruita que ens parla de la seva vida. “Durant la recollida tenim molta cura i procurem que totes les peces conservin la tija. Quan una poma o una pera perd la tija perd vitalitat, ja que per la ferida de la tija s’escapa aigua, i això provoca que la fruita s’arrugui. La tija ha de ser tendra i fresca, si la noteu seca i arrugada voldrà dir que la fruita és vella”, aclareix Garulo.

®

CUIT AMBAIGUA DE MARVEGÀ

V C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci-veritas-NOVEMBRE-2014.pdf 1 17/10/14 09:18

La poma es conrea a Barbens des de fa segles. Es diu que és “la poma més bona del món”, i fins i tot li dediquen una festa: la Fira de la Poma, que té lloc durant la segona quinzena d’octubre per celebrar la fi de la campanya de recollida, que va des de mi-tjans d’agost fins a finals d’octubre.Es tracta d’una fruita ideal per prendre a qualsevol hora (per postres, entre hores, a l’escola, a l’oficina...) i que encaixa en tot tipus de dietes a causa de la seva baixa aportació calòrica i la seva riquesa en fibra, antioxidants, vitamines i minerals. La cultura po-pular diu que presa en dejú és un poderós depuratiu natural, i que si es menja per postres, a mossegades i preferiblement sense pelar, neteja les dents i enforteix les genives, a més de combatre el mal alè. Les varietats de poma de Barbens que trobareu a Veritas són:

• Golden. És una fruita de pell suau i color groc brillant. La seva polpa és molt saborosa per la seva riquesa en sucre i és una de les varietats més consu-mides. - Consell de consum. És ideal per elaborar compotes o purés infantils, encara que també es menja fresca, pelada o amb pell. També s’utilitza per fer sucs o pastissos.• Royal gala. Aquesta varietat té la pell brillant i amb estries vermelles o ataronjades sobre un fons de color groc verdós. Petita i irregular, la seva polpa és dolça, tendra, cruixent i consistent. - Consell de consum. Gràcies a la seva aroma i excel·lent sabor, en recomanem el consum en cru.

• Fuji. Molt popular al Japó, el tret més característic és la seva polpa densa i cruixent. Té una durada més llarga perquè l’època de recollida és tardana. De color groc i vermell, és molt atractiva visualment. - Consell de consum. Es consumeix en fresc, en com-pota, cuinada i rostida.

• Red delicious. La seva pell és d’un suau vermell fosc, encara que de vegades es presenta en bandes sobre fons groc. Té una forma lleugerament allarga-da i la polpa és blanca, suau i sucosa. - Consell de consum. La podeu prendre de diverses maneres: en cru, rostida, en compota ...

La poma més bona del món

Recol·lectant la varietat de pomes Fuji.

2928

estil

de v

ida

Els sabors fonamentals

La medicina tradicional xinesa considera que l’ésser humà necessita en la seva alimentació els cinc sabors bàsics: dolç, salat, àcid, amarg i picant. Una necessitat que no només es basa en la capacitat dels ali-ments d’estimular el paladar, sinó també en les seves propietats dietèti-ques i terapèutiques, ja que cada sabor produeix un efecte energètic diferent en l’organisme.

30 31

El v

i no

més

es

gaud

eix

amb

mod

erac

ió

VIÑA ZAcoVITIcULTURA EcoLÓGIcA

100% TEMPRANILLO100% RIOJA ALTA100% ECOLÓGICO

ARTES FINALESGRUPO CODORNíUPubli Viña Zaco Eco Veritas 170x129mm

TINTAS 4

ESCALA DOCUMENTO DIGITAL: 100% / ESCALA MUESTRA IMPRESA: 100%

· El documento a color es un arte final con indicaciones, no sirve para la realización directa de planchas. Para su producción, debe ajustarse el documento a las necesidades del proceso industrial correspondiente (trapping, grosor de textos y sangres, etc. según requisitos del sistema de impresión).

· Recomendamos la realización de pruebas de imprenta, supervisión y aprobación antes de la producción.

Roger de Llúria 27, 2 08009 Barcelona T 933 435 804 info@lateralbranding.com

P P PC M Y K

En la dieta d’una persona saludable, els cinc sabors (dolç, salat, àcid, amarg i picant) han de mantenir un equilibri, i el dolç sempre ha de ser el sabor predomi-nant. Però no parlem del dolç monosacàrid del sucre refinat, sinó que ens referim al dolç present a la majo-ria de carbohidrats: grans integrals, verdures, llegums, fruita seca, llavors, fruites... La resta de sabors seran pinzellades que acompanyaran el dolç dominant, i tant la seva absència com el seu excés poden ser perjudi-cials. Per això, es recomana que cada persona trobi el seu equilibri menjant els diferents sabors en quantitats moderades. En realitat, és molt senzill incorporar els cinc sabors a la dieta si els tenim presents abans d’organitzar el menú. Del dolç i el salat no ens n’hem de preocupar, perquè hi són sempre, per això cal que posem atenció als altres, perquè no faltin en cap àpat. Vegem ara els aliments responsables de cadascun del sabors i quin efecte energètic produeixen en els diferents òrgans del cos.

• Dolç. L’aporten les verdures, els grans, els llegums... És el responsable d’estimular l’estómac, la melsa i el pàncrees i, per tant, contribueix a millorar la digestió. A més, harmonitza, reforça, tonifica i promou la producció de líquids orgànics.

- Què passa si se’n pren en excés? Afavoreix la pro-ducció d’humitat i flegma, un fet que es tradueix en sobrepès i, en ocasions, en dispersió mental i manca de focus i concentració.

El sabor dolç que necessita l’organisme és el que aporten les verdures, els grans, els llegums... Un dolç de bona qualitat que harmonitza, reforça i tonifica el cos

• Salat. Es troba a la sal, el tamari, el miso, les oli-ves, els formatges, etc. Estimula el ronyó i la bufeta. En quantitats moderades potencia la digestió, tonifica l’ànim i augmenta la capacitat de concentració. Aquest sabor produeix humitat, estova, suavitza, desintoxica i també permet que l’energia flueixi.

- Què passa si se’n pren en excés? Es contreuen els vasos sanguinis, es produeix enduriment i es blo-queja l’energia. A més, genera fred al cos, alenteix el metabolisme i produeix hipoglucèmies i retencions de líquids.

• Àcid. El tenim quan amanim les verdures amb llimo-na o vinagre. És un sabor desintoxicant i alcalinitzant que tonifica el fetge i la vesícula biliar, i estimula la formació i secreció de bilis, que ajuda a dissoldre els greixos i les proteïnes que arriben a l’estómac. Segons la medicina xi-nesa, les persones irascibles tenen excés de calor, i per trobar-se millor han de menjar aliments àcids de natura-lesa fresca com els cítrics, el vinagre d’arròs i les verdures fermentades (xucrut, pickles), que dirigeixen la seva acció refrescant al fetge i alleugen la tendència a la còlera.

- Molt important. Els productes àcids han de ser d’excel·lent qualitat, ja que si no ho són poden tenir un efecte desmineralitzant i corrosiu molt important. - Què passa si es pren en excés? S’afluixen i s’assequen els teixits del cos. Aquest sabor s’ha de prendre amb moderació quan hi ha tendència al res-trenyiment, malalties als tendons o lligaments, acide-sa d’estómac, manca de pes i constitució fràgil.

1. Pebre negre. Artemis2. Tamari. Lima3. Cigrons. Casa Amella

4. Chucrut. Natursoy5. Cors de carxofa. Biocop

1

3

4 52

32 33

La Laia

Glòria Vives Xiol

• Amarg. Aquest sabor abunda en el món vegetal, so-bretot a les fulles verdes (dent de lleó, escarola, endívia, carxofa, te verd...) i a la pell de les fruites. En general, tendeix a fer baixar la pressió de la sang, alhora que actua sobre la zona cardíaca (n’elimina la calor) i ne-teja les artèries de dipòsits de mucositat, colesterol i greixos. A nivell digestiu, estimula el budell prim, afa-voreix la digestió i obre la gana. A qui més beneficia aquest sabor és a les persones amb sobrepès, letàrgi-ques, i que pateixen excés de calor.

- Què passa si es pren en excés? Produeix frustració i incapacitat de gaudir de la vida. Han de tenir cura amb el gust amarg les persones dèbils, primes i nervioses, ja que pot provocar palpitacions, malsons i sensació d’angoixa.

• Picant. El trobem a les verdures (all, ceba, raves), les herbes (menta, llorer) i els condiments (pebre, xili, gin-gebre). Mobilitza i dispersa l’energia i la dirigeix cap a l’exterior del cos, desbloqueja i evita els estancaments.

Per aquest motiu és capaç de netejar els pulmons de mucositats generades pel consum excessiu de lactis, carns, greixos, farines i sucres. A més, millora l’activitat digestiva, ajuda a eliminar el gas dels budells i estimula l’intestí gruixut. Els millors picants són els de naturalesa freda o tèbia (com el rave, el nap, la menta, el llorer, el cardamom, el safrà i la cúrcuma), ja que actuen amb suavitat sobre els òrgans.

- Què passa si es pren en excés? Abusar del sabor picant de tipus calent (all, pebre, pebre picant, xili...) pot fomentar l’aparició de morenes i agreujar el res-trenyiment.

El sabor amarg abunda en el món vegetal, sobretot a les fulles verdes (dent de lleó, escarola, endívia,

carxofa, te verd...)

En quantitats moderades, el sabor salat potencia la digestió, tonifica l’ànim i augmenta la capacitat de concentració. En canvi, en excés provoca retenció de líquids

3534

els

cons

ells

d’en

Xev

ipe

rquè

... e

ts re

spon

sabl

e de

la te

va s

alut

.ps

icon

euro

imm

unòl

eg •

ww

w.x

eviv

erda

guer

.com

tècn

ique

s de

cui

naDe

la m

à de

la M

ireia

Ang

lada

.C

uine

ra p

rofe

ssio

nal

Les dietes que exclouen la proteïna animal poden ser molt sanes per a nens, embarassades, lactants, persones grans o esportistes. De fet, ofereixen més avantatges que inconvenients, ja que una alimentació vegana o vegetariana (gràcies a la seva riquesa en fruites, verdures, fruites seques, llavors, cereals i lle-gums) garanteix, entre d’altres, una gran aportació de fibra. Entre els principals beneficis destaquen:

• Millora de la quantitat i diversitat de la flora bacteria-na intestinal.

• Menys malalties autoimmunes, residus tòxics i meta-bòlits bacterians.

• Reducció de les inflamacions i símptomes de la fi-bromiàlgia.

• Protecció contra les malalties cardiovasculars, la dia-betis, l’obesitat i diferents tipus de càncers.

• Envelliment més lent.

Tot i així, en excloure alguns aliments de la dieta poden aparèixer carències de proteïnes, vitamines i minerals. Per tant, les persones que mengen proteïnes vegetals han de seguir una correcta ingesta d’aminoàcids es-sencials, la funció dels quals és fabricar enzims, hor-mones i neurotransmissors.

La correcta combinació dels alimentsEls llegums són la principal font de proteïnes dels vegetarians-vegans, però és necessari complementar-los amb aliments proteics com les fruites seques (pis-tatxos, ametlles, nous del Brasil), cereals, ous, tempeh, tofu, alga espirulina, quinoa, fajol, llavors (de gira-sol, de carbassa), sèsam, lli… Per tal d’obtenir tots els aminoàcids essencials és indispensable combinar els llegums amb cereals o fruites seques, però s’han d’alternar amb altres combi-nacions per evitar la carència de lisina, un aminoàcid amb importants funcions antivirals.

Nutrients en equilibriEls vegans-vegetarians mengen diàriament una gran quantitat de fitats o àcid fític (E-391) (llegums, nous, arròs, mill…) i oxalats (bledes, espinacs, re-molatxa, xocolata, nous…), que són considerats antinutrients, perquè impedeixen l’absorció dels mi-nerals indispensables per a la salut, com zinc, calci, magnesi, ferro… Aquests fitats i oxalats es poden minimitzar si posem en remull, canviem l’aigua de la cocció o bé si germi-nem els aliments que els contenen. A més, s’haurà d’insistir en els següents nutrients:

Ser vegà consisteix a eliminar de la dieta tot tipus de proteïnes d’origen animal, com carn, peix, ous, lactis o derivats, com la mel. Hi ha una opció menys extrema, que inclou només les proteïnes animals derivades dels ous i el lactis, i que s’anomena dieta vegetariana o ovolactovegetariana.

La versatilitat del tofuA la planxa, al forn, a la brasa, a la papillota, fumat, fregit, arrebossat... El tofu ofereix un munt de possibilitats a la cuina, acompanyat d’una gran varietat d’aliments: albergínia, carbassó, bolets, pebrots, amanides i, fins i tot, llegums. I també es pot afegir a sopes i guisats.

Vull ser vegà

• Zinc: teff, xampinyons, remolatxa, ametlles, llavors de carbassa, api, figues, julivert, pèsols, faves, espà-rrecs, albergínia…• Calci: sèsam, bròquil, soja i derivats, fesols, cigrons, llenties, ametlles, avellanes.• Ferro: pistatxos, llenties, espinacs, julivert, col, po-rro, ous, cacau.• Omega-3: algues, lli, sèsam, chía, cànem, llavors de carbassa, nous, soja.• Vitamina B12: xiitake, miso, soja, tempeh, alga es-pirulina.• Aminoàcids essencials: cereals, llegums, fruites seques.

Compte amb la vitamina b12Sens dubte, la vitamina més difícil de mantenir correc-tament és la B12. Els nivells normals d’aquesta vitami-na haurien de ser entre 400 i 990 pg/ml, valorats en una anàlisi de sang. Una anàlisi que, si optem per una dieta vegetariana o vegana, s’haurà de fer dos cops a l’any per poder controlar els nivells de vitamina B12. Els símptomes de la carència d’aquesta vitamina són pal·lidesa, formigueig als dits de les mans i dels peus, tremolors, cansament, falta d’energia, contractures musculars cròniques, falta de concentració, mala me-mòria, èczemes o picors a la pell, genives sagnants, diarrea o restrenyiment, depressió, ansietat i anèmia o glòbuls vermells baixos. Es pot compensar aquesta carència prenent llevat de cervesa, aliments enriquits o bé suplements naturals de vitamina B12. Si s’opta per la darrera opció, és important consultar-ho prèvia-ment a l’especialista.

Una de les proteïnes més utilitzades dins el món vegà és el tofu, ja que cap producte animal intervé en la seva elaboració. Per aquest motiu és molt popular com a substitut de la carn en les dietes vegetarianes. Es tracta d’un menjar oriental elaborat a base de lla-vors de soja, aigua i solidificant. Es prepara mitjançant la coagulació de l’anomenada “beguda de soja” i el seu premsat posterior per separar la part líquida de la sòli-da, d’una manera similar a com es prepara el formatge a partir de la llet. De color blanc trencat, té una textura ferma semblant a la del formatge i un sabor delicat.

Quan aneu a comprar...• Extra ferm. Conté menys aigua i manté molt bé la forma, un fet que el fa ideal per tallar a quadres pe-tits per fregir o bullir. Aquesta és la forma de tofu que conté més proteïna i també més greix. El podeu con-gelar i afegir després a cassoles, lasanyes o salses d’espaguetis en substitució de la carn. • Ferm. No és tan dens com l’extra ferm, però també el podeu fregir tallat a quadrets. És un ingredient ideal per afegir a postres i amanides, i com a substitut del formatge, especialment recuit de drap (cottage), mató (ricotta) o formatge crema. • Suau. Baix en proteïna i greix, resulta menys dens que els dos anteriors i és perfecte per preparar salses i amaniments. També el podeu fer servir per reduir la

quantitat d’ous en una recepta i per reemplaçar la natilla o el iogurt. • De seda. La seva consistència és la més delicada de totes, però també es troba en forma extra ferma, ferma i suau. El podeu utilitzar en qualsevol de les opcions culinàries mencionades anteriorment.

A la cuina...El tofu absorbeix qualsevol sabor que se li afegeixi. Si el barregeu amb espècies picants tindrà un gust picant, i si el combineu amb aliments dolços pot formar part de delicioses postres.

• Sempre s’ha de bullir. És molt important bullir el tofu amb una alga durant uns 15-20 minuts abans de menjar-lo. Com que és un aliment cru, necessita una bona cocció per millorar la digestió. • Coccions recomanades. Un cop bullit es pot fer a planxa o bé fregir-lo arrebossat amb una barreja de pa ratllat, herbes aromàtiques, all i julivert. També el podeu saltar amb salsa de soja, per menjar sol o afegir a altres plats. • També el podeu macerar. L’heu de barrejar amb all, salsa de soja, herbes aromàtiques, llorer, vinagre de poma i oli d’oliva, i cuinar un cop hagi adquirit el gust de la mescla. En aquest cas no cal bullir-lo prèviament, ja que la mateixa maceració el fa més digerible.

1. Tempeh. Vegetalia2. Llavors de gira-sol. Eco Basics3. Cigrons. Casa Amella

4. Chia. Veritas5. Tofu sèsam. Natursoy

12 3 4

5

3736

Nous complements alimentaris marca Veritas!

Ampliació de la gamma de farinetes

Per a la digestió, les defenses, el rendiment i la vitalitat hem tret la nova línia de complementació

marca Veritas!

Cada envàs té 14 ampolles d’obertura fàcil per seguir el tractament durant 14 dies. El preu del pro-

ducte és de 14 €, és a dir, només 1€ al dia! Tota la gamma té la certificació ecològica i està elaborada

a Barcelona.

Eco Digest: gràcies a l’anís i l’àloe vera, regula l’aparell digestiu i facilita les digestions. Eco

Protect: reforça el sistema immunològic i activa les defenses gràcies a l’acció de la gelea

reial i l’equinàcia. Eco Vital: un estimulant físic i intel·lectual que aporta energia amb gelea

reial i guaranà. Eco Sènior: les propietats de la gelea reial i l’arç blanc garanteixen vitalitat

i salut arterial.

nove ta ts

Nova maionesa Veritas Incorporem al nostre assortiment la clàssica maionesa marca Veritas.

Un 35% més econòmica que la d’altres marques!

Amb peixos, verdures i fins i tot per elaborar salses!

Gaudeix-ne com més t’agradi!

De la mà de Comme-bio arriben a les nostres botigues les farinetes d’arròs integral

i blat de moro lliures de gluten per a més de 4 mesos.

Aquestes farinetes destaquen pel seu sabor dolç i la seva textura agradable. Aporten

energia, fibra, proteïnes i vitamines del grup B.

Pasta sense gluten Felicia La marca Felicia t’acosta un ampli assortiment de pasta

certificada lliure de gluten, elaborada amb blat de moro i

arròs, arròs tricolor i arròs integral.

Gaudeix dels macarrons, espaguetis i fusillis, un 25% més

econòmics que els d’altres marques!

Labials ViridisEt recomanem els nous labials de la marca Viridis, sense perfum o amb oli essen-

cial de bergamota. Tots dos formulats a Catalunya i a partir d’ingredients ecològics

certificats per Ecocert.

Destaquen les seves propietats hidratants i suavitzants gràcies a l’acció de la

mantega de karité i la cera d’abelles.

Gran assortiment de proteïna vegetal TaifunTofu amb herbes, freiburguesa d’espelta

i nous, salsitxa amb herbes i bratwurst.

Tots els productes completament saluda-

bles, rics en proteïnes i lliures de greixos

saturats!

3938

a pr

opòs

it de

... avui ens ocupem de la dieta vegana i embaràs i de la salut bucal

Durant l’embaràs, el que menja la mare afecta directament el fetus, i per això, la qualitat de la dieta és fonamental. Si la mare segueix una dieta vegana, amb total absència d’aliments d’origen animal, haurà d’ajustar el règim per no comprometre la salut del futur nadó.

Què podem menjar després d’una intervenció bucal?Dolor, inflamació, incomoditat... les intervencions quirúrgiques, com ara l’extracció d’un queixal o la col·locació d’un implant, poden arribar a ser molt molestes, i més encara quan ens incapa-citen per menjar amb normalitat durant una temporada.

Mireia Marín AntónDietista i experta en Nutrició

Dieta vegana i embaràs: els nutrients imprescindibles

Les hores immediatament posteriors a la intervenció són les més crítiques. La ferida és recent i l’efecte de l’anestèsia encara perdura, per tant, és convenient no forçar-la. Durant les primeres vint-i-quatre hores s’han de menjar aliments freds o tebis, de textura tova i que siguin nutritius i facilitin la cicatrització. Alguns dels més recomanables són:

• Gelats. El fred és un vasoconstrictor natural que ajuda a fer baixar la inflamació, disminueix el sagnat i té un efecte anestèsic que alleuja el dolor. Els millors són els gelats d’arròs, de soja, de iogurt amb fruita o els gra-nissats, però també podeu fer polos casolans a partir d’infusions concentrades d’herbes, com la camamilla, la calèndula o l’eucaliptus.• Sopes, cremes i purés. La textura líquida o cremosa facilita la ingesta de les vitamines presents a les verdures. S’han de menjar a temperatura ambient i ben passades per la batedora. Podeu triturar carbassa, bròquil, carbassó, pèsol, pastanaga, patata... Si a més hi afegiu proteïna en forma de daus de pollastre bullit, tofu, ou dur o formatge tou i un rajolí d’oli d’oliva, obtindreu un plat únic ben complet. • Gelatines i mousse. De textura tova i fàcils d’empassar. Podeu fer una gelatina d’agar-agar i afegir-hi fruites, verdures o algues. De la mateixa manera, una mousse és una excel·lent manera de menjar peix, carn i verdura sense haver de mastegar. • Batuts i liquats. Ràpids de preparar i molt nutritius, són una bona opció per esmorzar o berenar. Aporten vita-mines, hidrats de carboni, proteïnes i minerals, ja que són fets a base de fruita, llet, begudes vegetals, segó de blat, flocs de civada, llevat de cervesa, cacau, etc.

Consells per a boques convalescentsA l’hora dels àpats, i mentre duri la convalescència, cal recordar els següents consells:

Heu de menjar aliments probiòtics (bifidobacte-ris), com el iogurt o el quefir, per contrarestar l’efecte dels antibiòtics i els antiinflamatoris, però procureu es-paiar la ingesta entre ells un parell d’hores.

És important evitar el consum de begudes gaso-ses i aliments picants (com l’all, el gingebre, el pebre o els raves), perquè irriten les mucoses bucals.

Consumiu cítrics (suc de taronja, mandarina, kiwi o llimona), ja que el seu contingut en vitamina C té un efecte cicatritzant.

És millor que no utilitzeu canyes per ingerir els líquids, ja que l’acció d’aspirar provoca buit a la boca i això pot dificultar el procés de coagulació.

Bibliografia:• http://www.coec.cat/ca/• http://www.mouthhealthy.org/es-MX/nutrition/food-tips/

1. Tempeh. Vegetalia2. Beguda civada. Monsoy3. Llavors gira-sol.Eco Basics

4. Llenties. Casa Amella5. Kombu. Porto-Muiños

Mes informació:• http://www.ivu.org/ave/embarazo.html• http://www.unionvegetariana.org/ada.html

1

2

1. Tofu. Vegetalia2. Beguda civada. Oatly1. Flocs de civada. Biocop

1 2 3 45

3

Quan una dona que segueix una dieta vegana es queda en estat sovint es planteja si cal o no canviar els hàbits alimentaris per evitar possibles mancances que pogues-sin afectar el desenvolupament físic i cognitiu del seu fill. Uns dubtes que són raonables i fins i tot justificables. Tanmateix, l’Associació Americana de Dietètica (ADA) considera que les dietes vegetarianes, i també les vega-nes, poden ser saludables en totes les etapes del cicle vital (incloent-hi la gestació i la lactància), sempre que hi hagi una bona distribució dels nutrients i es mengin en les quantitats necessàries.

Les principals fonts vegetalsDurant l’embaràs la dieta ha de tenir l’energia i els nu-trients necessaris per assegurar el bon desenvolupa-ment del petit. Us expliquem quines són les fonts vege-tals dels nutrients més necessaris.

• Calci. L’absorció d’aquest mineral augmenta durant la gestació perquè col·labora en la formació de l’esquelet, els músculs i el sistema nerviós del nadó.

El trobem a: la tahina (sèsam) les algues hiziqui, el bròquil, les figues seques, els llegums i les begudes vegetals amb calci afegit.

• Àcids grassos essencials. Els omega-3, i en con-cret, el DHA, són fonamentals durant el segon i el tercer trimestre de gestació, ja que influeixen en el desenvolu-pament neurològic i visual del nadó.

Els trobem a: les nous, les algues, les llavors de lli i els aliments enriquits.

• Ferro. Si les reserves de ferro de la mare son baixes (sobretot durant el primer trimestre) existeix el perill que el nen sigui prematur o amb baix pes.

El trobem a: les llavors, la fruita seca, el miso, la melassa i el julivert. Cal recordar que la vitamina C dels cítrics i la soja fermentada, com el tempeh, n’augmenten l’absorció.

• Vitamines del grup B. La manca de vitamina B9 o àcid fòlic es relaciona amb problemes del tub neural (espina bífida)

Les trobarem a: els llegums i la verdura verda.

Pel que fa a la vitamina B12, s’assimila de fonts dietèti-ques d’origen animal, així que s’ha de recórrer als ali-ments enriquits per arribar al requeriment diari. Alguns aliments enfortits amb aquesta vitamina són els cereals de l’esmorzar, els derivats de la soja, els llevats, les carns i les verdures. Una altra opció és prendre un suplement, però sempre sota control mèdic.

6

6

3

3

4140

Si damos un simple vistazo a los ingredientes de los cosmé-ticos, observaremos que el agua, es decir aqua [water], figura en la mayoría de los casos entre los primeros ingredientes listados. Ello significa que es uno de los principales compo-nentes del producto. Algo que no debe extrañarnos, ya que el agua es muy importante para la piel, debido a que se encarga de transportar las sustancias activas a las células. Por ese motivo, cuanto más alta sea su calidad, mucho mejor. Son muchas las ventajas del uso de agua pura en los cos-méticos, ya que está libre de pesticidas y otras sustancias

nocivas (como metales pesados) y, por el contrario, es rica en magnesio, potasio y sodio, minerales muy beneficiosos para la piel. Además, no es necesario realizar tratamientos antimicrobianos (como añadir cloro, por ejemplo).

Las edades de la piel Una persona adulta consta de un 65% de agua y casi un tercio de dicho porcentaje mantiene la piel hidratada. A los 20 años el mecanismo que hidrata la dermis funciona perfectamente. A partir de los 30 el proceso se ralentiza y

belle

sa

A partir de los 30, las mujeres tienden a recurrir a productos demasiado densos para su tipo de piel y que más bien están indicados para pieles a partir de 40 o 50 años. Dichos productos están formulados para obtener una textura muy nutritiva, con un alto contenido en aceites vegetales. Conviene tener en cuenta que si se usa una crema incorrecta es habitual que aparezcan comedones y granitos. Por tanto, es básico entender que hidra-tar correctamente la piel no significa aplicar cremas densas y con un alto contenido en aceites.

Elegir la crema adecuada

El agua es la fuente de vida más importante y el agua pura de manantial es la joya de las aguas, ya que proviene de profundas reservas subterráneas protegidas de sustancias medioambientales

nocivas. Se encuentra en su estado más puro, intacta, y es así como se usa para elaborar los productos de cosmética natural, a

los que dota de sus beneficiosas propiedades.

El agua de la vida

la piel pierde elasticidad, apareciendo las primeras líneas de expresión. A partir de esa edad la piel produce un 30% menos de grasas y su capacidad de retener la hidratación disminuye. Como consecuencia, la tez adquiere un aspec-to irregular y áspero, los poros se dilatan, la renovación celular se frena y la capa superior de la piel se vuelve más fina y sensible. La solución es un cuidado facial con un extra de hidrata-ción, que aporte protección ante las influencias medioam-bientales y apoye las funciones de la dermis, regenerándo-la y dejándola vital y fresca.

Cosmética natural: un extra de hidrataciónSi el contenido de agua en la piel es demasiado bajo, se seca rápidamente y aparecen las arruguitas causadas por la sequedad. La cosmética natural utiliza ingredientes ca-paces de aportar altas dosis de hidratación y mantener la piel en estado óptimo.

• Agua pura y aceites grasos, como el de jojoba. Los productos formulados a base de este tipo de combina-ción son óptimos para el cuidado hidratante de la piel. Con su aplicación se consiguen mitigar los primeros signos de deshidratación y se mantiene la elasticidad de la tez. • Extracto de algas. Es rico en vitaminas, minerales y oli-goelementos. Sus beneficios son innumerables: aporta hi-dratación, activa la producción de colágeno y elastina, pro-tege de los radicales libres, activa el intercambio entre la capa superior e inferior de la piel y mejora la consistencia y firmeza de la epidermis, reforzando la estructura de la piel.

Ácido hialurónico, un ingrediente revolucionarioSu nombre es Tremella Fuciformis Sporocarp Extract [hyalu-ronic acid], y en los últimos tiempos se ha convertido en un in-grediente revolucionario, ya que aporta una gran cantidad de hidratación sin engrasar. Es capaz de mejorar la protección y la estructura de la barrera protectora de la piel, además de prevenir el envejecimiento prematuro causado, por ejemplo, por los rayos UV o las influencias medioambientales. El ácido hialurónico botánico ofrece a la piel una capa protectora que rellena las finas arruguitas alisándolas. Al mismo tiempo, se ha comprobado que aumenta el nivel de hidratación de la piel tras su uso regular.

42 43

amb

mol

t de

gust

Conill amb salsa de miso

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Via Laietana

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Poblenou

Elaboració1. Talleu l’all i la ceba a daus petits i passeu-los per la paella

fins que agafin un color daurat. 2. Afegiu el mugi miso, juntament amb el brou de verdures, i

deixeu-ho coure durant 5 minuts aproximadament. És molt important que no bulli, ja que el miso perdria les seves propietats.

3. Poseu a escalfar una paella amb oli d’oliva i fregiu els trossos de conill, prèviament passats per farina.

4. Afegiu la salsa d’all i ceba per damunt del conill i serviu-lo acompanyat d’amanida o patates al forn.

Elaboració1. Renteu l’amanida de flors i poseu-la

en un bol. 2. Afegiu el mix de fruites seques, la

remolatxa, el xucrut, les llavors de magrana i els grills de les mandari-nes.

3. Barregeu bé tots el ingredients i amaniu-los amb oli de sèsam, vina-gre de poma i sal.

Magra i fàcil de mastegar, la carn de conill conté pro-teïnes de bona qualitat i és rica en minerals. Per la seva banda, el miso és remineralitzant, desintoxicant i regula la flora intestinal.

Amanida de tardorUn deliciós entrant que us aportarà nutrients molt valuosos, gràcies a la fibra, les vitamines i els minerals que contenen els seus ingredients.

Cabell d’àngelEl cabell d’àngel és un aliment altament energètic que conté la riquesa mineral i vitamínica de la carbassa. Per tant, ens proporciona potassi, calci, fòsfor, magnesi, seleni, vitamina A i àcid fòlic.

Recepta proposada per l’equip de la botiga Veritas de Doctor Dou

Ingredients• 1 carbassa de cabell

d’àngel • 1 llimona • 1 canonet de canyella • Sucre

Elaboració1. Netegeu molt bé la carbassa, partiu-la per la meitat, retireu-

ne les llavors i trossegeu-la. 2. Poseu els trossos de carbassa en una olla amb aigua i dei-

xeu coure a foc lent durant una hora, aproximadament. 3. Escorreu els trossos i peleu-los amb l’ajuda d’un ganivet.

Escorreu bé la polpa i separeu amb cura els filaments. 4. Poseu els filaments en una olla gran i afegiu-hi el seu pes en

sucre. Per donar-li sabor, poseu-hi un tros de pell de llimona i, si voleu, un canonet de canyella.

5. Deixeu-ho coure una hora més a foc lent, aquest cop, sense deixar de remenar. Veureu que va adquirint la textura desi-tjada en forma de brins a mesura que s’evapora el líquid que queda.

6. Retireu-ho del foc i aparteu la pela de llimona i el canonet de canyella.

Ingredients

Ingredients

• 1 conill tallat a trossos• 1 ceba de Figueres• 1 cullerada sopera

de mugi miso • 1 got de brou

de verdures• 2 grans d’all• Farina • Oli d’oliva verge extra

• Amanida de flors • Remolatxa cuita ratllada • Xucrut • 2 cullerades de mix de fruites

seques • 2 mandarines• 1/2 magrana • Vinagre de poma • Oli de sèsam • Sal

1. Oli de sèsam. Clearspring

1. Brou de verdures. Amandin

1. Sucre integral. Veritas

Rece

pta

cuin

ada

per

Mir

eia

Angl

ada

Vàlid del 7 al 27 de novembre de 2014

12è ANIVERSARI Veritas

Vàlid del 7 al 27 de novembre de 2014

12è ANIVERSARI Veritas

Vàlid del 7 al 27 de novembre de 2014

12è ANIVERSARI Veritas

Del 24 d’octubre al 6 de novembre

Sortegem cada dia 12 compres valorades en 50€!

MÉS DE 140 CARROS DE COMPRA!!!

Aconsegueix-los del divendres 24 d’octubre al dijous 6 de novembre(ambdós inclosos).

Els podràs bescanviardel 7 al 27 de novembre a qualsevol botiga

Regalem* milers d’euros!*Regalem 2 € per cada 20 € de compra.

I participa en el sorteig de 2 estades a Naturlandia!Inclou*:1 nit d’allotjament + 1 entrada única* *Consulta que inclou aquesta entrada: www.naturlandia.ad

Cada estada és vàlida per a 4 persones (2 adults + 2 nens). Allotjament a Borda de Conangle en règim de MP (sopar i esmorzar).

Vàlid fins al 30 d’abril del 2015, excepte del 24 de desembre 2014 al 6 de gener 2015.

www.ecoveritas.es/shop veritasecologico @ecoveritas / @ecoveritas_cat

ANDORRA: Bonaventura Armengol, 11 BARCELONA: Balmes, 309 • C. C. Arenas de Barcelona. Gran Via Corts Catalanes, 373-385 • C.C. Glòries. Av. Diagonal, 208 • Còrsega, 302 • Doctor Dou, 17 • Gran de Sant Andreu, 122 • Gran Via Corts Catalanes, 539 • Gran Via Carles III, 55 • Mandri, 15 • Marià Aguiló, 104-106 • Marià Cubí, 7-9 • Mestre Nicolau, 19 • Pg. de Sant Joan, 144 • Ptge. Senillosa, 3 • Secretari Coloma, 37 • Torrent de l’Olla, 200 • Trav. de les Corts, 271 • Via Laietana, 28 CASTELLDEFELS: C. C. L’Ànec Blau GRANOLLERS: Joan Prim, 70 MANRESA: Pg. Pere III, 84 MAÓ: Binipreu Via Ronda. Borja Moll, 39 • Binipreu Sa Plaça. Mercat del Claustre, 46 • Binipreu Menorca. C/ d'Artux. Polígon de Maó MATARÓ: Nou, 27 SABADELL: Vilarrubias, 1 SANT CUGAT: Av. Lluís Companys, 31-33 SITGES: Pg. Vilafranca, 18 SOLSONA: Supermercat Llobet. Vall Fred – Ptge.Guitart TERRASSA: Rambla d’Egara, 215