Unitat didàctica 1r ESO

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa)

En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes

Unitat didàctica

Grup d’Estudis de la Naturalesa GEN-GOB Eivissa

Unitat didàctica basada en la publicació En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes d’Antoni Manonelles amb il·lustracions de Rita Bretones

Autors: Antoni Manonelles i Neus Palau Juny 2008

2

En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes

Guia de lectura

1. INTRODUCCIÓ A L’OBRA

• Sinopsi Eivissa any 1571 A bona part del que avui són ses Feixes s’hi estén un gran aiguamoll ple d’amfibis, peixos i aus aquàtiques... Aprofitant la construcció de les noves muralles de Vila, en Fernando Sanoguera, governador de l’illa, pretén, junt amb altres polítics i amics, dessecar l’aiguamoll amb l’excusa d’acabar amb les febres tercianes. En Lluc Daifa, un al·lot d’onze anys, és l’única persona que s’estima els animals que hi campen. Ell buscarà la manera d’aconseguir el que a tothom sembla impossible: convertir un aiguamoll insalubre en una font de riquesa i, a la vegada, salvar els animals que hi viuen. Un mussol que canta de dia, unes estranyes vies a l’herba, caragols inesperats, la rondaina d’un vell catiu, un canyer d’on surt por, palmers i un enorme calàpet el conduiran cap allò que sembla la solució. Però quan tot comença a anar bé el governador troba una antiga llei i imposa una prova impossible... • Comentari de l’obra << però què puc fer per acabar amb ses tercianes i salvar es animals que viuen a s’Aiguamoll?>> Aquesta pregunta, aquest dilema, és sens dubte la qüestió i, alhora, el fil conductor de En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes. Un conte dirigit principalment a un públic preadolescent però que, tanmateix, ens permet una lectura a nivell d’adult. La història amb tinys d’aventura s’ambienta a l’Eivissa de mitjan S. XVI, tot mesclant fets i personatges reals amb altres d’imaginaris, per tal de recrear una trama localista quant al llenguatge, els indrets i els elements materials, però a la vegada globalitzant quant a la interrelació home-natura i els conflictes d’interessos que això planteja. Una obra on David venç Goliat i on s’explica una d’aquestes rares ocasions en què es fa possible compaginar profitosament els interessos d’home i natura. Un llibre marcadament didàctic que pretén conscienciar envers la conservació d’un espai concret damunt del qual, tot salvant la distància en el temps, segueixen penjant en l’actualitat semblants interessos i riscs als que s’expliquen a la narració. L’obra pretén donar a conèixer un ecosistema de plantes i animals, però també un particular “ecosistema” de tècniques, objectes, mots, llenguatge i tipus humans que conformen una realitat alhora passada i tanmateix de candent actualitat. Una obra, en fi, que pretén que el lector conegui per a què pugui estimar i, a la fi, actuar en conseqüència.

3

2. OBJECTIUS GENERALS

• Identificar problemes mediambientals. • Ampliar coneixements envers les zones humides. • Ampliar coneixements sobre la flora i la fauna de les zones humides. • Reflexionar sobre la relació positiva i negativa entre l’home i la natura. • Fomentar la curiositat i l’interès per la lectura. • Comprendre el significat, l’estructura i els elements bàsics de les

narracions i diàlegs de l’obra. • Descobrir aquest llibre com a font de coneixements i d’enriquiment

personal. • Fomentar l’interès per la cultura local. • Conèixer la varietat dialectal pròpia de les Pitiüses.

3. CONTINGUTS

a) CONCEPTUALS • Vocabulari relacionat amb la natura i l’agricultura. • Flora i fauna de les zones humides. • Sistemes d’aprofitament de l’aigua. • Varietat dialectal de les Pitiüses.

b) PROCEDIMENTALS

• Identificació de la flora i fauna de les zones humides. • Coneixement de la importància de la biodiversitat. • Coneixement i experimentació dels sistemes d’aprofitament de l’aigua. • Expressió oral i escrita adequada, fent ús del vocabulari de la natura i

de l’agricultura. • Assistència a una xerrada introductòria a la visita. • Visita guiada a l’ecosistema de ses Feixes. • Identificació dels trets dialectals. • Situació de la varietat dialectal dins del mapa lingüístic català. • Realització d’activitats de comprensió lectora i d’expressió oral i escrita. • Lectura comprensiva.

c) ACTITUDINALS

• Respecte als ecosistemes i a la biodiversitat. • Valoració de la importància de l’aigua per als éssers vius. • Rebuig cap a les activitats humanes que amenacen la sostenibilitat de

l’aigua com a recurs. • Valoració de l’aigua com a bé escàs i de les mesures adreçades al seu

estalvi. • Interès i respecte per la varietat dialectal pròpia. • Curiositat pel coneixement de mots i expressions dialectals. • Interès per la lectura. • Interès per la cultura local.

4. ACTIVITATS

4

LLENGUA

COMPRENSIÓ LECTORA 1. Respon les següents preguntes: Capítol 1

A quin segle s’ambienta el relat? Quins són els membres de la família? Quantes i quines habitacions té can Daifa? Quin animal acompanya en Lluc?

Capítol 2 On treballa en Lluc i quina feina hi fa? Com es diu el millor amic d’en Lluc? Què és la Universitat? Capítol 3 Quins són els animals que cuida en Lluc? Què li passa a la garseta blanca? Què fa en Lluc amb la solsera? Què dóna en Lluc per menjar a la garseta blanca? Capítol 4 Com es diuen els animals d’en Lluc? Sabries dir per què? Quina au troba en Lluc al Puig d’en Valls? Què són les vies? Què troba en Lluc al costat del Ginjoler? Com són els caragolins de Barruguet? Què són les tercianes? Capítol 5 Què va fer a Vila la família de can Daifa? Què dóna n’Andreu a en Lluc i què hi fa en Lluc, amb allò? Què és Yabisa? Capítol 6 Què és una polla d’aigua? Què és un canar? Quin objecte de ferro troba en Lluc? Cita alguns dels amics d’en Lluc. Capítol 7 Qui eren els mestres en l’ús de l’aigua? És pot hortar un aiguamoll? Per què? Què volen fer els jurats i el governador a l’aiguamoll? Què és una feixa?

5

Capítol 8 On fa en Lluc l’hort Secret? Què és un planter? Què hi sembra en Lluc, a l’hort Secret? Quins animals ataquen l’hort de n’Andreu? Capítol 9 Com són les verdures de l’hort de n’Andreu? I les de l’hort d’en Lluc? Quina classe de cabots hi ha? Capítol 10 Què és l’arrop? Què decideixen fer per a què l’aigua arribi pertot arreu? Què és un claper? Què vol fer el blonco d’en Lluc? Capítol 11 Qui és en Fernando Sanoguera? Què vol dur a l’illa el governador? Què és Liorna? Capítol 12 Què és l’Ordinació Reial? On estava escrita l’Ordinació Reial? Què diu l’Ordinació Reial? Capítol 13 Què fa el pregoner? Qui va a veure el governador per fer-li la proposta? Què provoca les tercianes segons el metge? Quin objecte hi ha damunt la taula del governador? Capítol 14 Quins animals porten a l’aiguamoll? Què són les teies? Què construeix n’Andreu a l’hort? Capítol 15 En què consisteix la prova? Què fa en Potes? Capítol 16 Cita tres menjars de la celebració. Qui fa la primera ballada?

6

2. QUI ÉS QUI? Relaciona cadascuna d’aquestes frases amb un personatge del llibre: He dit!

Sa feina en diumenge, el diantre se la menja.

Ses tercianes no vénen pes dimoni ni pes mals esperits. Les encomanen es moscards.

Aquí no vull ni horts ni punyetes! Me n’enfot d’allò que digui sa gent.

Però, què puc fer per a què aquesta terra aprofiti a sa gent i as animals?

3. Ordena els següents fragments segons l’ordre lògic de la narració: Daifa, Daifa, Lluc! –cridava, mentre s’atracava corrent–.

Sabeu què diuen per Vila? -No, no ho sé mica. -Idò, que es nou governador vol dessecar tot s’Aiguamoll. Que bé, no? -Sí, sí –contestà en Lluc amb poques ganes–, però d’on traurà tanta terra? -Diuen que en farà servir de sa que estan portant per reomplir ses noves murades que fan a Vila.

No era possible, no podia ser tan fàcil. No era que allò des bescuit i sa llet fos

res de l’altre món, ell ho havia afinat moltes voltes fent sopes amb pa. El que passava era que ara, per primera vegada, se li havia acudit que, tal volta, allò també podia funcionar en una altra banda. Tenia sa solució as problema davant es seu nas i, fins aquell moment, no se n’havia acatat? Era allò, allò mateix era el que havia de fer a s’Aiguamoll!

Damunt s’esquena des gorrinet i, just as moment que as rellotge hi queia es

darrer granet d’arena, sa cosa badà una boca enorme. De dins sortí una llengua llarguíssima que d’una estropada s’enganxà as moscard, el salpà i se’l menjà.

Dins sa cuina negra, ben tapat amb una flassada fosca i vella, en Lluc encara

dormia calentoi. Es seu matalàs, farcit de palla, era en terra, però ben atracadet a sa caliuada des foc de sa nit anterior. As seu costat, dins un catre, sa majora, na Maciana, roncava a les totes, però això no molestava ni poc ni molt ni mica s’al·lot.

-Posat que jo accept no dessecar s’Aiguamoll amb sa condició que no hi haja

més moscards, em pareix de justícia que es faci una prova en acabar ses dues setmanes. Ho dic per tal de comprovar si és ver que això s’ha complit. No trobau senyors, que és de justícia?

7

-Però! Però que redepunyetes és allò! –digué, sense pensar que parlava tot sol.

Mirava es Prat sense acabar-se de creure el que estava vent. Ell s’hi havia passat mitja vida, i mai no havia vist res d’allò que ara es seus ulls veien amb claredat. -Que redefotris són tot aquest munt de vies?

Mentrestant, cada dia s’hi arreplegava gent per mirar-se s’hort de s’Aiguamoll.

Tot allò que havia sét malafiança i, fins i tot, befa, ara ja era mirat amb uns altres ulls. I, si abans hi anaven quatre o cinc persones cada dia, ara allò pareixia un riu de gent. Una gentada que hi anava per admirar sa feixa llarga i estreta que era un hort que es regava tot sol.

4. Al llibre apareixen expressions que han caigut en desús o que ja s’utilitzen poc, però que donen molta vida a l’obra. Digues d’una altra manera cadascuna d’aquestes expressions: - A les totes

- Somiar truites

- Fil per randa

- Com posar oli en un llum

- Mala fi pogués fer

- Fer-se es desmenjat

- Beure’s l’enteniment

- Mut com un cap paret

- Trabucar des cap

- Estar més nic que ses abelles grogues

- Fer ulls de congre

- Fer nosa

- Embolicar es palangre

- A tot rompre

- Negre com es cul de s’olla

- Fer a vici

- Obrir es ulls com a salers

- Estrènyer es cul

- Esperar com es gat sa coca

8

Llavanera formigons tantost frissar ensumar afinar esporgar tabanada joc del tio frimolada solc entaular

devessell mala fiança escurar trona llesca buina caramull colla falconada estantissar-se xopollar sèquia

còvec senalló senalla cistelló empipar-se emprenyar-se carrerany ufanós piconat ensouada pelaperxes befa

marjal perficar dita malgarbat uc emblanquinar caramelles escaure sangonera abocar ferest renec

5. Com que la història passa al segle XVI, és normal que, pel que fa al vocabulari, t’hagis trobat amb paraules d’un altre temps. Cerca el significat d’aquestes paraules i redacta un relat o més on apareguin les següents paraules. Pots preguntar-ho a familiars o coneguts: 6. Escriu l’equivalent actual dels següents mots:

calar badar arregirar-se traginar emprar atracar folgar-se avesar-se adobar conhortar bategar galana esglai enlletrat remugar franc porfediar garrit escarnir enfelimar xaire gatzara

9

7. Classifica els següents mots dins l’apartat corresponent: ratapinyada – solsera – jonc – espiocs – formigons – arrop – polla d’aigua – càvec – bescuit – canyet – cabot – aixada-ampla – bunyols – burrida – llisa – parra – bova – moscard – guisat – xaponet – frita – llimac – pinya de col – cuc de Sant Antoni – raor – bou – ginjoler – sèmola – savina – calàpet – alls ANIMAL PLANTA/ARBRE ESTRI MENJAR

EXPRESSIÓ ESCRITA 1. Passa el següent text a català estàndard << -Es major des major des seu major? —repetí n’Andreu, fent una cantarella de mitja befa— però si allò devia ser es temps de quan ses pedres caminaven i... Redercetres Lluc! Que no ho veis que no us heu de creure tot allò que us diuen. Tanmateix, vós ho sabeu ben bé. Veiam, què hi ha vora es port?>> 2. Passa el següent text a la forma dialectal d’Eivissa << ràpidament perceberen que amb aquell accés, no tan sols facilitaven l’entrada dels avis, els nens i els deficients visuals, sinó que alhora atenuaven el quefer a la feixa. Aleshores ja no eren necessàries dues persones per franquejar els cabassos de femta o els cistells de fruits d’un cantó a l’altre del reguer>>

10

3. Fes una redacció amb el títol: “El futur de ses Feixes”. EXPRESSIÓ ORAL 1. Escenifica amb els teus companys i companyes els següents passatges del llibre:

a) En Lluc Daifa arriba a ca seva amb les verdures i les ensenya a sa família.

b) Discussió entre el governador, els jurats i l’assessor sobre els horts que es fan a ses Feixes i com fer fora els pagesos.

c) El metge i el jurat de mà de fora expliquen als pagesos la prova i el que

decideixen fer.

11

CIÈNCIES NATURALS

1. Classifica els animals que surten al conte en: AMFIBIS MAMÍFERS AUS INSECTES PEIXOS

2. Explica quins ecosistemes surten al conte i enumera plantes i animals

que apareixen a cadascun.

3. De la següent relació d’animals, quins són domèstics? Sabries dir quins han estat introduïts per l’ésser humà?

garseta blanca ratapinyada bou vaca calàpet garsa granota moscard olibassa llobarro mussol anguila llisa ovella caragol porc geneta eriçó 4. Explica la diferència entre un calàpet i una granota.

5. Explica quins perills corren en l’actualitat ses Feixes.

6. Explica per què ses Feixes són un ecosistema tan especial i valuós.

12

Exercici Explica breument la seqüència d’aquesta làmina de dibuixos

13

Exercici Mira el dibuix i explica com funcionava el sistema de reg de ses Feixes

14

Exercici pràctic Aiguamoll i feixa a classe Objectiu: El present exercici pràctic pretén demostrar d’una forma senzilla el sistema de funcionament d’una feixa i l’avantatge que aquest suposa per a l’agricultura en ecosistemes saturats d’aigua. Material necessari:

• 2 recipients de plàstic de la mateixa mida • 1 recipient de plàstic de mida més gran (capaç de contenir un dels anteriors) • Terra • Llavors de creixement ràpid (per exemple alfals)

Procediment: 1 - Practicar petites perforacions al lateral i a la part inferior d’un dels dos recipients de plàstic. 2 - Introduir la mateixa quantitat de terra a cadascun dels 2 recipients. 3 - Ficar el recipient foradat dins del recipient major. 4 - Sembrar les llavors. Figura 1 Figura 2

15

5 - Regar el recipient no foradat fins que l’aigua arribi a un nivell d’aproximadament ½ cm per sobre la terra (figura 1). 6 - Regar lleugerament la terra del 2n recipient i acabar d’omplir d’aigua el recipient contenidor fins arribar a aproximadament la ½ de l’alçada de la terra (figura 2).

7 - Afegir aigua regularment al primer recipient, per tal que l’aigua mai no arribi a deixar de cobrir la terra, i afegir aigua cada vegada que sigui necessària al recipient gran per tal de mantenir el nivell d’aigua

constant.

16

Observar què passa a un i altre recipient, anar comentant com reaccionen les plantes d’un i d’altre i comparar-ho amb el sistema de cultiu de ses Feixes.

Trivial Lluc Daifa Pregunta Resposta 1. Quin animal és en Potes? Calàpet 2. Quin animal és en Siulo? Bou 3. Quin animal és na Roja? Vaca 4. Quin animal cura en Lluc? Garseta blanca 5. De què hi ha cabots? De moscard i de granota 6. Què és una polla d’aigua? Una au aquàtica 7. Què és una solsera? Una planta 8. Quants tipus de canyes hi ha a ses Feixes? Dos 9. Què és un jonc? Una planta 10. Què és la bova? Una planta 11. Quin animal és més gros: granota o calàpet? Calàpet 12. Digues un altre nom per a calàpet? Gripau, tòtil, sàput 13. Quina au és més grossa: el mussol o l’olibassa? Olibassa 14. De quin color són els caragolins de Barruguet? Negre 15. Cita dos animals que es puguin convertir en boles. Eriçó, cuc de Sant Antoni 16. Què és un ginjoler? Arbre 17. Què és un catre? Llit plegable 18. Quin sinònim d’oncle s’usa a Eivissa? Blonco 19. Com es diu el calàpet d’en Lluc? Potes 20. Què és una barsa? Bossa amb tapadora 21. De què està feta una barsa? D’espart 22. Què són llevant i migjorn? Punts cardinals/ noms de vents 23. Digues una altra paraula per designar l’est. Llevant 24. Digues una altra paraula per designar el sud. Migjorn 25. Què és un canar? Un canyer 26. Al costat de quina església està la Universitat? La catedral / Santa Maria 27. Quina planta aquàtica fa “puros”? Bova 28. Digues el nom d’un animal que primer té coa i després potes. Granota / calàpet 29. Què és un mac? Pedra grossa 30. Què és un còdol? Pedra rodona 31. Quin nom rep a Eivissa la malària? (Febres) Tercianes 32. Quin insecte encomana les febres tercianes? Moscard 33. De quin color són els cucs de Sant Antoni? Gris 34. Quin animal té nom d’un poble d’Eivissa? Cuc de Sant Antoni 35. Què és un gínjol? 1 - Una fruita

2 - Una verdura 3 - Un insecte 4 - Un lloc d’enterrament 1

36. Quants de pinyols té un gínjol? 1 - 1 2 - 3 3 - Molts 4 - Cap perquè és un animal 1

17

Pregunta Resposta 37. Digues un sinònim de donar-se Rendir-se 38. Quan vas acanat, vas... 1 - Adormit 2 - Amb estrenyiment 3 - Apressurat 4 - A quatre potes com els cans 3 39. Què és un diner? Moneda 40. Què és un sou? Moneda 41. Una medina és… 1 - Un tipus d’embarcació 2 - Un tipus d’espelma 3 - Una ciutat 4 - Una persona que menja al migdia 3 42. Què és un catiu? 1 - Un insecte 2 - Un habitant de la regió de Catània 3 - Un esclau 3 4 - Un ca que és oncle 43. Què és més gran? 1 - Una braça 2 - Una polzada 3 - Un palm 1 44. Quina forma té un càvec? Triangular 45. Digues el nom de dues eines per cavar Exemples: escoda, aixada, càvec, xaponet, espiocs... 46. Què és un sabut? 1 - Un amfibi 2 - Una persona culta 3 - Una persona sana 4 - Un tipus d’embut 2 47. Què és el llimac? Una alga 48. Quina alga es pot trobar a les sèquies de ses Feixes? Llimac 49. Quin altre nom reben els espiocs? Ganxos 50. Quin nom rep un tros de terra llarg i pla? 1 - Feixa 2 - Plana 3 - Planella 4 - Macarritu 1 51. Què és una feixa? 1 - Tros de terra llarg i pla 2 - Una peça de vestir 3 - Un grapat de coses 4 - Una data 1

18

Pregunta Resposta 52. Si vas errat... 1 - Vas perdut 2 - Vas tort 3 - T’equivoques 4 - Per comptes de sabates portes ferradures 3 53. Femar és… 1 - Tenir fam 2 - Lligar una cosa 3 - Adobar els camps 4 - Estimar-se molt la mar 3 54. Dejorn i embrunit són... 1 - Noms d’animals 2 - Parts del dia 3 - Antics noms d’estacions 4 - Noms finlandesos 2 55. Què és porfediar? 1 - Acabar-se el menjar 2 - Dubtar 3 - Discutir 4 - Fer por de dia 3 56. Què és una llosa? Pedra grossa i plana 57. Quin nom rep la larva del moscard? Cabot 58. Què diu n’Andreu Daifa per acabar les converses? He dit! 59. Amb què es bullen les fruites per fer arrop? Amb suc de raïm 60. Què és una fibla? 1 - Una au aquàtica 2 - Un tornado 3 - Una sèquia coberta 4 - Un fill mollarec 3 61. Què és un claper? 1 - Un munt de clapes 2 - Un llinatge 3 - Un munt de pedres 4 - Un toc de castanyola 3 62. De què està fet un pergamí? 1 - De pell 2 - De paper gruixat 3 - D’un tipus de fusta molt prima 4 - De gaminura 1 63. Per a què serveix un pergamí? Per escriure 64. Qui va a Liorna... No torna

19

Pregunta Resposta 65. Liorna és… 1 - Un embolic 2 - El nom d’un país 3 - El nom d’una ciutat 4 - La femella del lleó 3 66. A quin país es troba Liorna? Itàlia 67. Un pregoner és… 1 - El que prega 2 - El que crida les notícies 3 - El que es fa pregar 4 - El que arriba abans de gonar 2 68. Quin parentiu és majora? Àvia 69. Què és esflocar-se? 1 - Anar-se’n ràpidament 2 - Patinar per un pendent 3 - Desfer-se un floc 4 - Una manera bastant bruta de mocar-se 1 70. Amb quin instrument mesuraren el temps a la prova? Rellotge d’arena 71. Què és malustrejar? 1 - Usar molt sovent una cosa 2 - Fer mal ús d’alguna cosa 3 - Buscar una cosa 4 - Pescar ostres dolentes 2 72. Què és avenir-se? 1 - Venir prompte 2 - Avorrir-se 3 - Desaparèixer 4 - Estar d’acord 4 73. Agalipar és… 1 - Coure amb aigua i pa 2 - Emmalaltir 3 - Posar bé 4 - Fer-se un fart de pa 3 74. Quina forma té una aixada ampla rectangular/quadrada 75. Vertader o fals: a ses Feixes hi ha moltes eres Fals 76. Vertader o fals: actualment ses Feixes s’estenen en dues àrees anomenades es prat de Vila i es prat de ses Monges. Vertader 77. Dels següents animals, quin no apareix a la història d’en Lluc Daifa?

1 - Anguila 2 - Moscard 3 - Geneta 4 - Ovella 3

20

Pregunta Resposta 78. Vertader o fals: en Potes és una granota grossa. Fals 79. Vertader o fals: les febres tercianes i la malària són la mateixa malaltia Vertader 80. Vertader o fals: a ses Feixes creixen tres tipus diferents de canyes Fals 81. Vertader o fals: en Lluc Daifa té un germà anomenat Mateu Fals 82. Vertader o fals: can Daifa es troba al Puig des Molins Fals 83. Quin dels següents personatges sabia que els moscards encomanaven les febres tercianes:

1 - En Lluc Daifa 2 - En Fernando Sanoguera 3 - El metge 4 - L’assessor 3

84. Vertader o fals: les larves de moscard i les granotes immadures es diuen cabots Vertader 85. Vertader o fals: a l’illa de Menorca també existeix un sistema d’irrigació com el de ses Feixes d’Eivissa Fals 86. El personatge del governador Fernando Sanoguera és:

1 - Real 2 - Imaginari 3 - No es pot saber 1

87. El personatge d’en Lluc Daifa és: 1 - Real 2 - Imaginari 3 - No es pot saber 2

88. Vertader o fals: a ses Feixes creixen molt bé la major part dels arbres fruiters Fals 89. Vertader o fals: un ginjoler és un tipus d’arbre fruiter Vertader 90. Vertader o fals: quan se senten en perill, els calàpets es defensen inflant-se Vertader 91. Vertader o fals: ses Feixes solen tenir una forma quadrada o circular Fals 92. Com s’anomenen les construccions d’obra que donen accés a ses Feixes?

1 - Portalada d’hort 2 - Portal de feixa 3 - Portalada feixera 4 - Porteria d’obra 2

93. Vertader o fals: el mart és un mamífer molt abundant al prat de ses Monges Fals 94. La Barra és:

1 - Una zona del Puig d’en Valls 2 - Un barri de la ciutat d’Eivissa 3 - Una zona del port d’Eivissa 4 - Un tipus de pa 3

21

Pregunta Resposta 95. Quants capítols té el conte En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes?

1 - 8 2 - 15 3 - 16 4 - No es pot saber 3 =16

96. Ses Feixes són al municipi de Sant Josep de sa Talaia? Fals 97. Qui imposa la prova?

1 - En Lluc Daifa 2 - En Fernando Sanoguera 3 - L’Assessor 4 - El Metge 2

98. Vertader o fals: finalment el governador no es va presentar a la prova Fals 99. Vertader o fals: l’animal de la prova era un porc Vertader 100. Qui es menja el moscard de la prova?

1 - Ningú 2 - En Potes 3 - En Fernando Sanoguera 4 - Un dels soldats que tenia molta gana 2

101. De qui depèn el futur de ses Feixes? 1 - Dels polítics 2 - Dels empresaris

3 - Dels ecologistes 4 - De Tots 4

22

Bibliografia recomanada per temàtiques Temàtica: Evolució de la badia d’Eivissa i els seus voltants. La ciutat, Dalt Vila i La Marina. COSTA RAMON, A. La ciutat i badia d’Eivissa. Editorial Mediterrània. Eivissa, 1996. Temàtica: La transformació de la ciutat d’Eivissa. Les finques i les cases de l’eixample.

FERRER ABÁRZUZA, A.; PLANELLS RIPOLL, J.; SERRA RODRÍGUEZ, J.J. De camp a ciutat. Les finques i les cases de l’eixample de la ciutat d’Eivissa. Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2005.

Temàtica: Les muralles d’Eivissa i la seua evolució.

COBOS, F.; CÀMARA, A. De la fortificació de Yviça. Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2008.

Temàtica: Toponímia de la costa de Vila.

RIBES i MARÍ, E. La toponímia costanera del municipi d’Eivissa. Editorial Mediterrània Eivissa. Eivissa, 2006.

Temàtica: Medi i societat. Coneixement de la varietat dialectal de l’illa d’Eivissa. Novel·la ambientada en el segle XVI.

MANONELLES BOLLE, A. En Lluc Daifa i es horts de ses Feixes. Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa). Gràfiques Pitiüses. Eivissa, 2007. Temàtica: Evolució de la vegetació, el clima i les zones humides a Eivissa (estudi paleoecològic). Història: evolució de la badia i de la ciutat d’Eivissa i els seus voltants. Medi natural. Funcionament de ses Feixes. Propostes de desenvolupament de ses Feixes.

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa). Vila: una ciutat, un patrimoni. L’exemple de ses Feixes. Eivissa, 2008 (pendent d’edició).

23

Temàtica: Estudi de l’evolució històrica i anàlisi del paisatge agrari del pla de Vila a l’Edat Mitjana.

GONZÁLEZ VILLAESCUSA, R.; KIRCHNER, H. Capítol V de: El curs de les Aigües.

Treballs sobre els pagesos de Yabisa (290-633H / 902-1235dC). Número 3 de Quaderns d’arqueologia pitiüsa. Consell Insular d’Eivissa i Formentera. Conselleria de Cultura, E. I Patrimoni. Servei Tècnic d’Arqueologia. Gráficas Margen. Eivissa 1997. Temàtica: Coneixement general de l’entorn de ses Feixes. TUR RAMIS, J. Ses Feixes. Article a dins el Vè Quadern del TEHP. TEHP. Can Imprès Impremta. Eivissa 1992 QUADERNS DIDÀCTICS DE SES FEIXES GEN-GOB Eivissa Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat - Geomorfologia - Evolució històrica - Patrimoni cultural - Medi natural. Les zones humides - Ses Feixes avui Web: http://www.gengob.org/docs/sf.pdf Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat QUADERN DE L’ALUMNE Web: http://www.gengob.org/docs/sfe.pdf Ses Feixes, un aiguamoll humanitzat al peu de la ciutat ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES - Introducció - Com treballar l’itinerari? - On aprendre més sobre ses Feixes? - Anar a ses Feixes - I nosaltres, què podem fer per ses Feixes? Web: http://www.gengob.org/docs/sfo.pdf

GEN. Secció Insular del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

(GOB), l’associació ecologista de les Balears. Entitat declarada d’Utilitat Pública C/ Major, 20. Can Llaudis –Dalt Vila– 07800 Eivissa. Apartat de correus 1189

Telèfon/fax: 971 390674 - www.gengob.org - Correu electrònic: gen@gengob.org

24