u2. la religió per a què serveix i què ens aporta
TRANSCRIPT
La religió, què és i què ens aporta.
Comencem per un exercici...Totes les religions tenen expressions adreçades a Déu que els creients repeteixen ben sovint, són les pregàries.
Per mitjà de les pregàries, els fidels intenten expressar què és i què significa per a ells la experiència religiosa.
Aquestes 3 oracions, de les tres religions monoteistes principals, estan dirigides a Déu.
1) Què es diu de Déu en cadascuna d’elles? (Atributs)
2) Què se li demana? Quines peticions es fan?
La vivència dels creients La religió no és una organització externa sinó una vivència
dels creients. És en les oracions on trobem més ben expressada aquesta vivència.
Entre les diferents religions hi ha diferències importants, però també hi ha alguns elements comuns d’aquesta vivència .
La paràbola dels elefantsUn dia quatre homes cecs es troben a un elefant. Com mai cap d’ells s’havia trobat un, comencen a palpar- lo, intentant descobrir com és per poder-lo descriure.
Un d’ells agafa la trompa i digué : És una gran serp !!!. Un altre tocà una cama i digué: És un arbre !!! El tercer quan va tocar la cua digué: És una corda !!! El darrer tocà el seu llom i digué: És una paret !!!
I al no posar-se d’acord començaren a discutir...
La paràbola dels elefants
Elements comuns
a) El creient viu l’existència d’un ésser superior, transcendent, el qual no es pot veure, però amb el qual es pot establir una relació. Aquest ésser superior, que rep el nom de Déu, és “present” en la seva vida.
b) La vivència d’aquesta presència dóna força i vida al creient, l’ajuda, l’orienta en la seva vida, l’allibera i es manifesta en la manera d’actuar i en les seves conductes.
c) El creient se sent acollit per aquest ésser superior i l’adora.
Elements comuns
d) Aquesta experiència de relació amb Déu es manté i es cultiva per mitjà de la participació en celebracions i ritus, normalment juntament amb uns altres seguidors de la mateixa religió, amb els quals s’estableixen lligams més profunds. La relació més personal amb Déu es cultiva sobretot amb l’oració.
e) Si el creient arriba a aquesta experiència és perquè es fa conscient de la pròpia feblesa i sent que necessita d’aquesta relació per desenvolupar-se ell mateix.
Llegeix aquest text en el qual es descriuen, comparativament, les creences i les pràctiques dels seguidors de les tres grans religions monoteistes: el judaisme, el cristianisme i l’islam.
Observa les paraules i expressions en cursiva que hi ha en el text.
1. Sabries descriure els aspectes de la religió als quals fa referència cada una? 2. Creus que aquestes paraules defineixen prou bé el que els
creients de les religions practiquen? 3. Veus cap altre aspecte de les religions que no hi estigui inclòs?
En aquestes imatges podem veure tres edificis on es realitzen celebracions religioses comunitàries i tres fotografies de celebracions comunitàries.
1. Relaciona cada edifici amb les celebracions pròpies de la religió corresponent
2. Investiga sobre les característiques d’aquests edificis religiosos i sobre les celebracions que s’hi realitzen.
Les manifestacions de l’experiència religiosaCom arriba una persona a convertir-se en creient d’una religió?
Les persones no “aprenem” una religió sinó que ens hi “iniciem”.
Una religió es transmet perquè un grup determinat de persones la viu. A aquest grup s’incorporen unes altres persones que, a poc a poc, van entrant en aquest conjunt de creences i pràctiques.
Existeixen quatre puntals que defineixen les diferents religions :
1) Conjunt de creences que solen estar reflectides en els llibres propis de la religió.
2) Les celebracions pròpies amb els ritus respectius. A través d’aquests ritus Déu es fa present en la comunitat.
3) Per mitjà de la oració el creient es dirigeix a Déu en un diàleg íntim i interior. Per mitjà de l’oració, el creient sent que Déu és present al seu interior i s’hi adreça en silenci, per lloar-lo, donar-li gràcies, pregar-li.
4) La manera de comportar-se, la conducta moral que el creient ha de seguir. En totes les religions trobem un conjunt de valors i normes que manifesten el que Déu vol com a bo per a les persones.
Les preguntes pel sentit de la vidaExercici 11. Des de molt petits fem preguntes esperant una resposta que ens satisfaci. A mesura que creixem, som nosaltres qui busquem les respostes a les preguntes que ens fem.
Durant la infantesa hi ha una etapa que s’anomena la dels “Per què”. És la edat en què els infants pregunten contínuament el perquè de tot el que els envolta. A mesura que creixem ens fem un altre tipus de preguntes, més personals, orientades a saber sobre qüestions vitals de la nostra existència. a) De les vinyetes que veus a continuació , Quina diferència veus entre les
preguntes que fa el nen de la primera tira i les que fa l’adolescent de la segona?
b) En quin moment de la vida ens fem les preguntes de la segona tira? Quines respostes donaries tu? Creus que és important tenir respostes a aquestes preguntes per ser feliç? Per què?
Les preguntes pel sentit de la vida
Les preguntes pel sentit de la vidaExercici 2De totes aquestes frases, quines són les que més aporten a l’hora de reflexionar sobre el sentit de la vida? Tria’n 3 i indica perquè les has seleccionat.
La recerca del sentit de la vida
Hi ha dos grans desitjos comuns en totes les persones i cultures:· Volem ser feliços. · Volem comprendre el món, la vida, tot el que ens passa.
Aquest desig de conèixer i de saber es transforma en preguntes molt concretes que les persones ens fem: “Qui sóc jo?”, “Perquè existim? “Per què morim?”, “Perquè és necessari el dolor, la mort?”“Què hi ha després de la mort”...
Algunes d’aquestes preguntes les pot respondre la ciència, però d’altres no. Hi ha un altre tipus de preguntes a les quals la ciència ni pot respondre ni ho podrà fer mai. Són les preguntes pel sentit de la vida .
Quan hi trobem la resposta les persones vivim la nostra vida amb més sentit i això fa que ens sentim més feliços. La religió ens pot donar la resposta.
La recerca del sentit de la vidaLa ciència ens dirà:
– Com hem nascut.– Les característiques genètiques de les cèl·lules.– Com viure d’una forma sana. – L’evolució natural.– El funcionament bioquímic del nostre organisme– ......
La ciència NO ens dirà:
– El sentit de la vida: d’on venim, a on anem, l’existència després de la mort...
Perquè no són coses que es puguin demostrar o experimentar.
La recerca del sentit de la vida La ciència investiga com és el món, com es va formar i com el podem millorar . I usa un llenguatge científic, lògic, tècnic i precís.
La religió ens diu per què existeix el món, quin és el sentit de la nostra existència i la fi última a la qual estem destinats. I usa un llenguatge metafísic i simbòlic, ja que busca que les persones reflexionant s’acostin a Déu.
Malgrat tot, les respostes no són immediates. A la pregunta sobre el sentit de la vida en relació amb Déu i amb la religió trobem 4 tipus de respostes:
– Resposta agnòstica– Resposta atea– Resposta indiferent– Resposta religiosa
La recerca del sentit de la vida
Resposta agnòstica :
El pensament humà no pot abastar el concepte de Déu, i per tant, la seva existència no es pot afirmar o negar. Busquen la resposta als grans interrogants al marge de déu..
Resposta atea :
Neguen la possibilitat de l’existència de Deu. Busquen la felicitat i el sentit de la vida lluny de Déu. Situa la persona en el centre del món. En la seva dignitat i respecte troben el sentit de la existència. La ciència i la raó són els únics recursos per a construir un món més humà.
La recerca del sentit de la vida
Resposta indiferent :
Davant la dificultat que suposen aquests interrogants, no es fan preguntes. Viuen preocupats per la vida quotidiana i ni Déu ni la religió no ocupen un lloc destacat en les seves vides.
En l’actualitat és una actitud molt comuna a la nostra societat.
Resposta religiosa ;
Han seguit, en la seva recerca, el camí de la religió. Hi troben el sentit de la seva existència perquè els dona respostes a preguntes Aquestes respostes, són les creences que no són demostrables però , ens fan més feliços.
La diversitat de religions Llegeix aquesta sèrie de noticies i contesta les següents preguntes :
La diversitat de religions
La diversitat de religions
a) Creus que en la nostra societat hi ha cada vegada més diversitat de religions? Per què?
b) Creus que la convivència entre les religions és fàcil? Per què?
c) Creus que les religions, en general, són avui motor de la pau al món? I la religió cristiana? Explica les teves raons.
La diversitat de les religions La presència del fet religiós en la nostra societat no només no
ha disminuït sinó que sembla cada vegada més rellevant. No s’ha de confondre les pràctiques, més o menys espirituals,
amb la vivència de les grans religions que es viuen avui al món.
Dins de les mateixes religions també hi ha molta diversitat. Cada cop són més evidents les diferents formes de viure la religió. Avui dia és fàcil trobar persones d’altres religions als nostres pobles i ciutats.
La diversitat de les religions No totes les religions són iguals, però el cristià ha de procurar
la trobada i el diàleg. Des del Concili Vaticà II l’Església ha reconegut que en les
altres religions també hi ha senyals de Déu. Per aquest motiu els cristians han de:
Conèixer bé els creients de les altres religions. Dialogar sobre els valors dels altres i els propis amb la
finalitat d’enriquir-se mútuament. Treballar plegats per millorar aquest món de compromisos
de justícia i pau arreu del món.
Això és el que es diu Diàleg interreligiós
Però dins de les manifestacions religioses en trobem algunes que no representen autèntiques vivències religioses .
La màgia : conjunt d’accions amb la finalitat de dominar les forces divines i posar-les al servei dels interessos de la persona que les realitza.
La superstició: pensar que si realitzem unes accions determinades les forces divines no ens afavoriran, i per això cal evitar aquestes accions o situacions.
La idolatria : consisteix a tractar com si fos Déu allò que no ho és. La idolatria pot ser cap a objectes, situacions o persones.
Les ciències ocultes : pretenen conèixer o anticipar el futur per mitjà d’unes pràctiques o interpretacions determinades.
Totes aquestes pràctiques estan molt lluny de l’autèntic sentiment religiós que és l’acceptació lliure d’una relació amb Déu .
Indica si aquestes practiques contenen actituds d’idolatria , superstició o màgia:
Què és Taizé exactament?
Investiguem sobre Taizé
Què és Taizé exactament?Aquesta web et donarà més informació sobre el què és Taizé http://www.taize.fr/es Investiga sobre la comunitat de Taizé (qui la composa, quin és el seu
esperit, com es financien, com són les seves pregàries.....) Ara faràs de periodista. Planteja’t una sèrie de preguntes (i escriu-les) que
li faries a una persona que coneix Taizé. Després hauràs de contestar les preguntes d’un altra periodista que et demanarà que li expliquis què és Taizé.
Què és Taizé exactament?
Senzillesa Pelegrinatge
AcollidaPregària
Música
Silenci
Mapa conceptual