què farem què direm?

23
Què farem, què direm?

Upload: afra1714

Post on 07-Aug-2015

354 views

Category:

Documents


6 download

TRANSCRIPT

Page 1: Què farem què direm?

Què farem, què direm?

Page 2: Què farem què direm?

AFRA ESTANYOL MOLA 1B

1

Page 3: Què farem què direm?

INDEX

Qüestions prèvies .......................................................................................... pàg 2Vocabulari ....................................................................................................... pàg 2Guió detallat .................................................................................................... pàg 9Activitats globals ............................................................................................ pàg 14

2

Page 4: Què farem què direm?

2. Treball.2.1. Qüestions prèvies.

Per saber-ne una mica més de l’autor de la novel·la, respon aquestes preguntes (pots consultar aquest web: http://www.escriptors.cat/autors/collp/pagina.php?id_sec=1064). On i a quin any va néixer en Pep Coll?

En Pep Coll va néixer a Pessonada , a Pallars Jussà, al 16 d'octubre de l'any 1949.

Quina és la seva professió?És escriptor, però també professor de Llengua i Literatura Catalanes.

Relaciona els gèneres literaris de l’esquerre amb els títols de la dreta.

Recull de llegendes del Pirineu - Muntanyes Maleïdes Narració breu - L'edat de les pedresConte infantil - La bruixa del Pla de BeretCrítica literària - El parlar del PallarsNovel·la juvenil - Què farem, què direm? Teatre - Miracles de Santa Maria d'Àneu Novel·la adulta - El salvatge dels Pirineus

Escriu de quin any són aquestes novel·les seves:

La mula vella: 1989 El Pont de Mahoma: 1995El segle de la llum: 1997 L'abominable crim de l'Alsina Graells: 1999Per les valls on es pon el sol: 2002Els arbres amics: 2004El salvatge dels Pirineus: 2005 Les senyoretes de Lourdes: 2007El secret de la moixernera: 1988 Què farem, què direm?: 1989La bruixa del Pla de Beret: 1991 La corona de Sant Nicolau: 2005L'habitació de ma germana: 2008

On transcorren la majoria d’històries de les seves obres?La majoria de les històries de les seves obres transcorren als Pirineus.

A continuació trobaràs una sèrie de paraules, expressions i refranys que surten a la lectura, separades segons el capítol on apareixen. Has de relacionar cada paraula amb el seu significat, que trobaràs a continuació. (Aquí t’oferim un diccionari de la llengua catalana molt complet: http://dlc.iec.cat/.)

1. (7) (7) (7) (8) (8) (9) (9) (10) (11) (11) (11) (12) (14) (15) (15)

Establiment on es treballaven materials metal·lúrgics, especialment aquell on s’obtenia el ferro per reducció directa del mineral: farga

Concavitat en un mur, en una construcció, per col·locar-hi un cadàver o les seves cendres: nínxol

Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims: tartera

3

Page 5: Què farem què direm?

Sac obert pel mig i tancat pels extrems, els quals formen dues bosses grans ordinàriament quadrangulars: alforja

Martell gros, de mànec llarg, com els que usen els forjadors, els picapedrers, etc.: mall

Moble, estri, etc., atrotinat, inútil: andròmina Cria de l’ovella d’un a dos anys: borrec Crit del bestiar de llana i del cabrum: bel Idea fixa que mena o incita persistentment a fer alguna cosa: dèria Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a

desitjar-la a tot moment, a no saber estar de freqüentar-la, etc.: fal·lera D’enteniment obtús, sense vivor: talòs Noi, noia, generalment en sentit despectiu: bordegàs Alt i prim: escardalenc Deixar anar, donar sortida: aviar Millorar, progressar: medrar

(8) (11)(11) (15)

En un moment, molt de pressa:en un tres i no res Fer patir un dolor molt fort:fer veure la padrina Fer perdre la paciència, irritar:pujar la mosca al nas Fer pagar amb la vida:fer la pell

2. (17) (19) (22) (23)(23) (23) (24) (24)(25) (26) (26) (27)(28) (28) (28) (29)(29) (31)

Parlar articulant els mots d’una manera poc distinta, amb pronunciació vacil·lant, per defecte natural, a causa d’una emoció forta, per timidesa, perquè un no sap què dir:balbucejar

Desenvolupar, exposar extensament (un assumpte, un pla, etc.), seguint un procés lògic:descabdellar

Produir un so per desplaçament dins l’aire a una gran velocitat:brunzir Enganyar fent creure una falsedat:ensarronar Robar d’amagat, sense violència ni intimidació:pispar Amuntegar-se o ajuntar-se una colla de persones, animals…:arremolinar-

se Demanar humilment un favor, una gràcia o una almoina:pidolar Escaure’s, coincidir:escunçar-se Fer-se més porós, més flonjo:esponjar-se Que és a l’abric o protecció d’una cosa; que no li afecta el vent ni qualsevol

altra inclemència meteorològica:arrecerat Caixa ordinàriament de fusta on es posa el cadàver per portar-lo a

enterrar:taüt Eina de segar herba, etc., formada per una fulla puntuda i tallant d’una

vora, més llarga i menys corbada que la falç, i fixada per un extrem en un llarg mànec de fusta:dalla

Extensió de terreny, al flanc d’una muntanya, coberta de pedres despreses dels cims:tarter

Bosquina espessa:malesa

4

Page 6: Què farem què direm?

Part d’una muntanya, d’una vall, on toca poc o no gens el sol:obaga Allò que hom diu o fa per divertir fent riure:facècia Gran quantitat d’alguna cosa, especialment de diners:telerada Jove, noi, en sentit despectiu:matalot

5

Page 7: Què farem què direm?

(17) (17)(17) (18)(19) (22)(23) (23)(26) (31)

Molt ràpidament:com un esperitat Molt ràpidament:en un ai Molt ràpidament:com el pet del llamp Molt aixafat o rebregat:com una coca Molt lluny, a la quinta forca: on Nostre Senyor va perdre una vamba Molt antic:més vell que l’anar a peu Manera de mostrar sorpresa o indignació:cara de prunes agres Provocar gran horror o espant:fer feredat Desvariejar, tornar-se boig:no tocar quarts ni hores Ser una cosa impossible o increïble:ser romanços

3. (33) (33) (33) (33)(34) (35) (36) (37)(38) (38) (39) (40)(41) (41) (43) (43)(44) (45) (45) (45)(45) (45) (45) (47)(47)

Cambra petita que dóna a una de més gran, o part d’una cambra dividida d’una altra per un marc, una vidriera, etc., la qual està destinada a contenir un o més llits:alcova

Peu o suport, de poca alçària, d’una estàtua, una columna, un vas o un altre motiu decoratiu:pedestal

Teulat fet de lloses de pissarra:llosat Finestra o claraboia vertical oberta en un pendent d’una teulada:llucana Mesura de capacitat per a grans equivalent a la quantitat que cap a la conca

de les dues mans juntes:almosta Petita porció de fibres aglomerades:borralló Partícula inflamada que es desprèn d’un cos en combustió o fortament

rascat:guspira Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de vestir;

pedaç mal cosit:cassigall Cosa de poca importància:fotesa Gran quantitat:fotimer Clapa de neu que es pot mantenir durant més d’una estació i,

eventualment, esdevenir el glaç d’una glacera:congesta Idea errònia, raó feble, predicció gratuïta, etc., que hom dóna com a

incontrovertible, com a decisiva, com a cosa segura, etc.:falòrnia Preocupació, cavil·lació, especialment sense fonament:cabòria Agitació deguda a un mal físic o moral que provoca intranquil·litat, a una

cosa que despacienta fortament, a les punyides d’un desig violent:desfici Peça de ferro tallant fixada a l’arada que serveix per a fer el tall horitzontal

del solc:rella Ajupit, abatut:arraulit Ple d’ardor, especialment piadós:fervorós Rondinar, murmurar manifestant desgrat, malcontentament, disconformitat

amb allò que és constret a fer:botzinar

6

Page 8: Què farem què direm?

Examinar minuciosament alguna cosa, els seus racons, amagatalls, etc., per veure què hi ha, si hi ha allò que cerca, etc.:escorcollar

Apropar-se, acostar-se, especialment fins a tocar, fins a establir contacte:atansar-se

Fatigar-se, fer-se malbé, la gola a força de cridar:esgargamellar-se Atreure l’atenció d’algú fins a abstreure’l de tota altra cosa:embadocar Parlar molt imperfectament una llengua barrejant-hi mots, expressions, etc.,

d’una altra:xampurrejar Baixar per una paret, muntanya…:desgrimpar Passar per algun indret esquivant la vigilància d’algú i tractant de no ésser

vist:esquitllar-se

(34) (34)(35) (41)(41) (45)46) (48)(48)

No trobar-se gaire bé:no trobar-se gaire catòlic Perdre el control de si mateix:perdre l’oremus Passar misèria, necessitat:ballar-la magra Prendre el pèl, riure-se’n d’algú:fer supo-supo ( Trobar-se amb algú, animal o persona, cara a cara de manera imprevista,

sobtadament:fer beure amb una orella de ruc Fer enveja:fer dentetes De reüll:de cua d’ull Molt gros, de dimensions considerables:de ca l’ample Fins molt tard:fins a les talúries

4. (50) (51) (51) (52)(52) (56) (56) (56)

Exhauriment, especialment per manca d’alimentació o no-assimilació dels aliments:inanició

Costat de llit:espona Relació de primacia i subordinació que lliga les persones que ocupen rangs

desiguals en una organització:jerarquia Remor sorda i contínua que mou una multitud de persones:bonior Aptesa a fer instintivament, maquinalment, alguna cosa:esma Molt ràpid:vertiginós Que té la faringe inflamada i li provoca una veu aspra i sorda:rogallós Apilonar llenya o sacs:atarterar-se

(49) (51)(52) (52)

Sortir amb raons impertinents o fora del cas:sortir amb un ciri trencat Treure’s algú del davant de mala manera, especialment amb paraules

despectives o violentes:engegar a pastar fang Estar en complet silenci:no sentir-se ni xerric ni merlic De manera molt detallada, amb pèls i senyals:fil per randa

5. (61) (63) (63) (64)(67) (67) (68) (68)

7

Page 9: Què farem què direm?

(69) (72) (72)

Conjunt dels deu normes o lleis:decàleg Edifici destinat a allotjar-hi la tropa, la policia, els bombers, etc.:caserna Substància negra dividida en finíssimes partícules que prové de la

combustió incompleta de les matèries orgàniques i es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum, o bé és arrossegada per aquest a l’exterior i entra a formar part de l’aerosol estable que contamina l’atmosfera:estalzí

Tros de llenya:buscall Fotesa, cosa de poca importància:carallada Rebregat, masegat, que ha rebut cops violents, fet trossos:matxucat Ple o carregat de coses dolentes o incorrectes:infestat Portar una arma a la mà movent-la amenaçadorament:brandar Arrencar les males herbes dels sembrats:birbar Amagar, especialment en un forat, en un racó, en un amagatall:entaforar Fer un soroll sec, com esclatant o esberlant-se bruscament una

cosa:espetegar

(61) (64)(67) (68):(72)

Molt lluny:a la quinta forca Sense mirar si és amb raó o sense, sense reflexió:a tort i a dret Que a una cosa dolenta se n’hi afegeix una altra no menys bona:per més

inri Atabalar, posar un cap com un bombo:acabar amb un cap com tres

quartans Sense saludar, sense proferir cap paraula:sense dir ni ase ni bèstia

6. (73) (73) (73) (79)(79) (79) (80) (80)(81)

Fer avançar una embarcació estirant des de terra amb una corda:sirgar Sortir:eixir Deixar anar, donar sortida:aviar Prendre violentament alguna cosa a algú:arrabassar Posar dretes les plomes, el pèl…:estarrufar-se Que s’agita violentament per algun mal físic o psíquic:gall fer Que està ple de feina o tasques:trafegós Rúfol, ennuvolat, fred i que amenaça pluja o tempesta:desficiós Ocell de la família dels tetraònids, de 85 centímetres de llargada, de

plomatge negrós, amb l’ull envoltat per una pell nua vermellosa i de bec de color clar (Tetrao urogallus):orc

(74) (75)(80):

Acabar malament, anar a mal borràs:fer la fi del cagaeslàstics Estar despistat o absent, com amb el cap a un altre lloc:estar a la lluna de

València Discussió o reunió en què tothom enraona i ningú no s’entén:un orgue de

gats

8

Page 10: Què farem què direm?

7. (85) (88) (89) (90)(90) (91) (91) (93)(93) (93) (95) (95)

Formació còrnia dels mamífers ungulats que protegeix els dits sobre els quals s’aguanta l’animal del desgast consegüent a la marxa:peülla

Guant sense separació entre els dits o amb separació només per al polze: manyopla

Fill:plançó Ocell de mida petita:moixonet Insecte coleòpter que viu a la fusta, en el gra o en altres productes vegetals,

dels quals s’alimenta:corc Bromes que es formen al cim de les muntanyes i baixen ràpidament

desfent-se en aigua o en pedra:brufada Gran nombre, gran quantitat d’una cosa:gavadal Estat de desordre i confusió en què no hi ha manera d’entendre’s, en què

cadascú tira pel seu costat, tothom crida, esvalota, mou gatzara, etc.:desori

Trencat, fet bocins:estrinxolat Omplir el cap (a algú) amb promeses, esperances, etc., enganyoses per

induir-lo a fer alguna cosa:entabanar Encantar-se, no fer el que toca, quedar-se esbalaït mirant o pensant una

cosa:badoquejar Rebentar o trencar una cosa per la pressió exterior:esbotzar

(85) (89)

Tenir por, estar temorós d’alguna cosa:amb el cul estret Les bones ocasions vénen a persones que no poden aprofitar-les:Déu dóna

faves a qui no té queixals

8. (99) (100) (100) (103)(105) (106) (107) (108)(110) (110) (111) (111)(111) (112)

Persona que no fa sinó passar, sense fer estada:passavolant Persona visionària o que s’il·lusiona fàcilment amb coses impossibles o

estranyes:somiatruites Crit agut:esgaldiny Camp o conjunt de terres sense solució de continuïtat:gleva Conjunt de persones o coses disposades formant cercle:rogle Inclinació envers alguna persona o cosa que ens porta a pensar-hi tothora, a

desitjar-la a tot moment, a no saber estar de freqüentar-la, etc.:fal·lera Ressentiment tenaç:rancor Prestatge o cavitat a la paret per a ficar-hi quelcom:posella Que té les cames separades una de l’altra:eixarrancat Sense naturalitat, molt forçat en els gestos, els moviments…:amanerat Tornar de mort a vida, recobrar el vigor, la puixança, etc.,

perduts:reviscolar Parlar o dir en veu molt baixa, especialment queixant-se:mormolar Albirar, veure de lluny (alguna cosa) sense distingir-la bé:ataüllar Perdre el valor i l’esperança dipositades en alguna cosa:descoratjar-se

9

Page 11: Què farem què direm?

(99) (99)(101) (111)

Ésser incansable en el treball:ser un corcó de treball Entendre o explicar-se una cosa difícil o fatigosa:traure el trellat Rapidíssimament:com una exhalació Sofrir una forta emoció sobtada:fer un salt el cor

9. (115) (116) (117) (117)(118) (118) (120) (125)

Moure o agitar objectes a l’aire:onejar Acostar-se molt a un costat:avorar-se Fugir de por:esconillar Que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada:malfargat Cantonada d’un edifici constituïda per un pla que forma angles obtusos amb

qualsevol de les dues façanes que la determinen:xamfrà Colla, nombre de persones aplegades deliberadament per a un fi:estol Tros de roba mig separat per un estrip de la resta d’una peça de

vestir:cassigall Parets, generalment primes:antosta

(113) (117)(117) (119)(123) (125)

Sortir de gresca i anar a dormir tard:fer el tronera Buscar raons, molestar, empipar:buscar borina Perdre el temps, donar llargues:fer el romancer Estar distret, no atendre, estar a la lluna:tenir el cap a tres quarts de

quinze Suportar, tolerar, veure impassiblement, coses que als altres els

afectarien:tenir fetge Per atzar, per sort:de xamba

10. (129) (130) xollat (130) futral (131)(131) (137) escatineig (138) nyaupit (138)(141) (142) (143)

Viatge ple d’aventures o vicissituds:odissea Camí ramader:cabanera Conjunt de dos revolts consecutius d’orientació contraposada, moviment

sinuós:giragonsa Gran quantitat d’una cosa: Que porta els cabells curts, molt arranats: Udol o crit d’un animal: Crit de determinats animals: Mascle de l’ovella:moltó Tela impermeabilitzada mitjançant un recobriment de materials

diversos:hule Cosa que fa molt d’embalum o que ocupa molt espai:baluerna

10

Page 12: Què farem què direm?

Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada:afuar

(131) (140)

Irritar molt:fer mala sang Esforçar-se molt per aconseguir alguna cosa, fer tots els possibles

d'aconseguir-la:fer mans i mànigues

11. (145) (152) (152) (157)

Acompanyar melodiosament:corejar Cridar esvalotant:baladrejar Anar a parar o instal·lar-se sense adonar-se’n:raure Trampa o artifici dreçat contra algú, especialment per atrapar-lo, fer-lo

caure, seduir-lo:parany

(157) (145)

Fer l’ullet a algú en senyal de complicitat:fer la guerxina Desitjar una cosa amb impaciència i delit:esperar amb candeletes

12. (160) (161) (162) (162)(162) (162) (163) (166)

Propensió patològica i malaltissa a robar:cleptomania Persona que frueix d’una gran consideració més pel lloc que ocupa, per la

seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits reals i presents:patum Barreta de ferro que va subjecta amb dues argolles a una porta o a una

finestra i que fent-la lliscar es fica per un dels extrems en una argolla o en un forat que hi ha en el bastiment o en l’altra fulla i tanca així la porta o la finestra:forrellat

Causa, origen, llavor d’una cosa:la mare dels ous Arromangat o embolicat:amarat Totalment mullat:trossat Estrany, rar, que se separa d’allò que hom considera normal i

usual:estrambòtic Horroritzat, amb els pèls de punta per efecte del fred, de la febre, de la por,

etc.:esborronar

2.2. Guió detallat. 1.

Quina interpretació fa la Bet de les notes escolars? Hi estàs gaire d’acord?Ella diu que la gent que treu suficients és la gent més llesta, ja que s'esforcen al mínim i acaben aprovant-los sense esforçar-se, i els que treuen notables i excel·lent són els empollons de la classe. Però ella troba que els que treuen un bé són els pitjors.Jo no hi estic d'acord.

Durant el llibre trobaràs, a banda de paraules noves, mots que tu no dius igual (traus) o que al nostre territori diem amb una altra paraula (xai/corder).

11

Page 13: Què farem què direm?

A la p. 10 parla dels de BUP (més tard ella diu que fa Vuitè). Esbrina quins cursos hi havia al sistema educatiu anterior al teu i posa’ls, juntament amb l’edat en què es cursaven.Abans hi havia fins a vuitè, a setè tenies 13 anys i a vuitè 14 anys. Desprès feies 1r de BUP amb 15 anys, 2n de BUP amb 16 anys, 3r de BUP amb 17 anys, 1r de COU amb 18 anys i finalment 2n de COU amb 19 anys.

Quina escena curiosa té lloc a la Sala dels Mites dels Pirineus? Descriu-la breument.La Bet troba exposat un nou objecte ,un canut de minairons al museu. I de cop el canut es va començar a moure.

Quin entorn familiar té la Bet? A què es dediquen els pares?La seva mare fa les feines de casa, i la resta de temps és regidora de cultura i de unes quantes més, i el seu pare treballa a la Central Elèctrica.

Com has anat veient la Bet viu als Pirineus. Assenyala alguns avantatges de la vida a muntanya i també alguns inconvenients.Avantatges: estàs a l'aire lliure, pots dormir més tranquil, vius en pobles on tothom es coneixInconvenients: no hi ha gaire bona comunicació, estàs allunyat de les ciutats i no pots conèixer tanta gent com ho faria una persona que viu a una ciutat.

2. Què deu significar l’expressió on Nostre Senyor va perdre una

vamba (17)? I no tocar quarts ni hores (26)? A la p. 19 se’ns dóna una explicació d’on ve això d’estar tocat del bolet; què n’opines? L’expressió on Nostre Senyor va perdre una vamba significa :molt lluny, a la quinta forca. I no tocar quarts ni hores significa: desvariejar, tornar-se boig.Opino que tot és una gran mentida per canviar de tema.

Ja veiem que el llibre està escrit a l’època que pagàvem amb pessetes. L’entrada al museu val 200 pessetes. Passa-ho a euros.200 pessetes = 1,50 euros

Resumeix la rondalla que li explica la padrina.Una vegada hi havia un home que tenia el canut del minairons, i gracies aquest era una home ric. Un dia al sortir es va adonar que no tenia el canut i va manar a un mosso que li anés a buscar, però sobretot avisant-la ho de que no obris per res del món. El mosso el va anar a buscar però quan el va venir no va poder contenir la curiositat. De sobte en van sortir un éssers petits, els minairons, i van començar a demanar feina per fer. Per sort el mosso els hi va donar feina i els hi va dir que tornessin al canut. Quan ho va saber l’amo es va enfadar molt, i li va dir que tenia molta sort , perquè si no els hi donaves feina et feien la pell. Al cap d’un temps es diu que van trobar el cos de l’amo per allà, això volia dir que els mianirons, havien fet la seva feina.

A la p. 27 es parla del contraban. Pregunta a algú de casa (pares, avis…) o busca informació sobre què era, quan va tenir lloc, per què… A continuació redacta’n un petit resum.Durant les guerres hi havia contraban per la falta de queviures i medicaments. Encara que fossin més cars els productes la gent els necessitava així que ho venien tot a uns preus molt elevats per l'escassedat.

3. La Bet se’n riu de l’art modern. Com?

Diu que una cosa vella i inútil si l'emmarques i l'exposes, tothom li comença a donar valor a les escombraries, i que en realitat no te res

12

Page 14: Què farem què direm?

d'especial. Ella pensa que la gent admira i fa fotografies al escombraries o a coses molt velles.

Detalla 5 trets característics de l’Iu.-Té setze anys.-Fa segon de BUP.-És molt alt, fa un metre i vuitanta-set centímetres d’alçada.-Fa un peu molt gros, calça un quaranta-vuit.-Fa un peu molt gros, calça un quaranta-vuit.

Què porta de cap la Bet? Per què necessita l’Iu? Com veus la relació entre la Bet i l’Iu a aquestes alçades de la novel·la?La Bet vol robar el canut dels menairons, i per fer això necessita a l’Iu perquè distregui el guàrdia. Crec que ells dos són bons amics, i que a l’Iu li agrada la Bet.

Qui és en Sayk? Quin tipus de vida porta?És el negre que fa de Rei Negre per la Cavalcada. A l’estiu recull fruita i a l’hivern es queda a casa perquè no esta acostumat al fred.

Funciona l’estratagema de la Bet? Aconsegueix el seu objectiu? Si, aconsegueix el canut de menairons.

Què passa quan obre el tap del canut dels minairons?Que de cop sent unes veuetes que criden “Què farem? Què direm?”

Explica quan vas descobrir la veritat sobre els Reis d’Orient i què vas sentir?Ho vaig descobrir a 3r jo ja m’ho pensava i els hi vaig preguntar ells van fer broma però al final vaig aclarir l’assumpte. Em vaig sentir millor perquè trobava que era més gran i que ja no m’enganyaven.

4. Detalla les principals característiques dels minairons i les seves

tasques.Els minairons són com cuques de llum que volen molt ràpid fent cercles i cridant “Què farem? Què direm?”.

Fixa’t en el fragment de la p. 53 en què parla en Cap: des de “Doncs no ho sé” fins a “a les cinc tinc fam”. Quina curiositat ens podem trobar? (Fixa-t’hi bé.)Que totes les preguntes algun cop ens les hem plantejat. I que encara que hi donem voltes, mai sabem la resposta.

La padrina li explica amb un poema, quins tractaments feia servir la gent d’abans. Redacta-ho en prosa.De tu gas de tractar els amics, gos i bèsties del corral i tots els que són més xics. Padrins i pares, de vós, també Déu i els sants del celi els qui et siguin superiors. A ningú digues vostè, sinó al dic i al foraster.

Fes una llista de éssers imaginaris o fantàstics que t’hagis trobat als diferents contes i llegendes que has anat sentint a la teva vida.Unicorns, fènixs, fades, trols, gegants, urgals, ombres, dracs, arbres que s’han convertit en persones, àngels, dimonis, follets, nans, ànimes, alienígenes, goblins, mags, bruixes i bruixots, sirenes, etc.

5. Què ha passat la nit de Reis que tant fa enrabiar la Bet.

Doncs que han detingut a Sayk perquè no tenia papers Digues almenys 5 coses que la Bet aprèn del minairó Bo.

La Bet aprèn que els minairons sempre es van modernitzant, que ella és la primera mestressa del canut, que el canut sempre canviava d’amo perquè era robat o perquè havia passat de pares a fills, o perquè els minairons havien fet la pella a l’amo.

13

Page 15: Què farem què direm?

Escriu el nom de tots els minairons que han sortit fins ara.El Bo, El Boig, En Bonoir, en Cap, el Vell, , la Llei, el Coll, la mà i el Vós.

6. Després de les vacances de Nadal, la Bet és reclamada al despatx

de la directora. Per què? Se’n surt bé de la situació? Quina catàstrofe és a punt de passar quan torna a classe? Perquè en Quim, el vigilant, creia que la Bet era qui havia robat el canut . Ella diu que no l’havia robat que tan sols volia entrar de franc al museu i que per això li havia mentit de que tenia un treball. Quan torna a la classe quasi la nena que té al davant obre el canut de minairons però per sort la Bet hi arriba a temps.

En quins tres moments de la història van tenir un paper més destacat els minairons?Al principis del segle XX a Cabdella, a l’octubre del 1917 al Palau d’Hivern de Sant Petersburg i al segle XVII fins al a guerra del 1936 aquí als Pirineus.

Què fa fer la Bet als minairons al final del capítol?Ordena el menairons que pessiguin a la gent del consell escolar, i a mitja reunió tothom es va començarà a gratar.

Explica una malifeta (innocent) que faries si tinguessis minairons al teu servei.Jo ordenaria als menairons que quan un nen sortís a la pissarra li baixes el pantalons al davant de tota la classe.

7. Quin problema té la Bet amb els minairons i l’ordinador? En què

notem que els ordinadors de què parla són prehistòrics?Que quan tanca l’ordinador un dels minairons s’hi queda tancat, i fa coses estranyes i la seva mare s’espanta, però la Bet ho soluciona. Ho notem perquè diu que fa passar els menairons del disquet al disc dur, i ara els disquets ja no es fan servir.

Quin desastre li passa a la Bet? A què creuen que és degut els membres de la família? Què hi diu ella?Que la seva mare posa a la rentadora el canut de menairons, i tothom creu que la rentadora s’ha tornat boja, però ella diu que no que deu ser la centrifugació.

Què creus que és el més graciós de tot plegat?Que la Bet vestida d’isard, corres pel carrer darrera una rentadora “embruixada”.

Narra alguns anècdota divertida que t’hagi passat a tu o a algú proper.Quan era petita el meu germà va agafar el meu cotxet i el va lligar a la bicicleta. Va començar a pedalar però a una corba al cotxet es va trobar69 i jo em vaig obrir el cap amb una pedra. Em van haver de fer uns quants punts.

8. Resumeix l’estada dels minairons amb en Quim.

En Quim va trobar els menairons a una casa abandonada. Ell volia muntar un museu, així que va ordenar als minairons, que aconseguissin subvencions. Un dia va tenir un problema amb una casa, i es va quedar sense un braç. Quan va voler obrir el canut, va tenir la mala sort que els minairons li entressin a la boca. Això va provocar que li caiguessin unes quantes dents. Com a càstig els va tancar dins al canut perquè no en poguessin sortir més. Ja que per la seva culpa havia perdut la seva xicota.

Quina visió dóna la Bet dels turistes i forasters? Quines dues coses deixen en anar-se’n?La Bet veu els turistes com gent que ve a passar les vacances que només serveix per molestar la gent del poble. Fan molt d’enrenou, i fins i

14

Page 16: Què farem què direm?

tot els minairons tancats dins el canut, poden sentir el xivarri de fora. En anar-se’n, els turistes deixen els diners a les botigues i les escombraries a qualsevol lloc on havien aturat el cotxe.

Què encarrega la Bet als minairons l’últim dia de Setmana Santa? Sembla que es passen una mica; per què?Els va manar que netegessin la zona, però els minairons ho van entendre malament i van llençar a les deixalles nens petits perquè tenien els bolquers cagats.

Busca informació sobre reciclatge i escriu 3 coses que hagis après (i, per tant, que no sabies).-Si es recicla el vidre s'estalvia un 90% d'energia i per cada tona reciclada s'estalvien 1,2 tones de matèries primeres.-En reciclar una tona de paper se salven 17 arbres.-En una visió ecològica del món, el reciclatge és la tercera i darrera mida en el objectiu de la disminució de residus; el primer seria la reducció del consum, i el segon la reutilització.

9. Què li comenta la mare a la Bet? Com s’ho pren?

Diu que a parlat amb la tutora, i ella diu que la Bet no és gaire sociable i que no té gaires amigues, i la Bet diu que cadascú té les seves coses.

Què fan els minairons al partit de bàsquet entre el Barça i el Madrid?La Bet els encarrega que no deixin fer cistella a l’equip contrari.

Quin daltabaix es produeix després del partit.La Bet i l’Iu se’n van a un bar, i a la Bet li roben la bossa.

A la p. 120 hi ha una descripció irònica de com es juga a bàsquet. Fes ara tu una redacció en clau d’humor sobre les normes bàsiques d’un altre esport.El futbol són dos equips de onze persones que corren com gossos perseguint una pilota per xutar-la i que aquesta, passi pel mig de dos pals amb una xarxa. I a davant de la porteria hi ha un porter que ha de intentar que no entri la pilota

10. Amb aquest capítol l’autor pretén apropar-nos a l’odissea de molts

barcelonins els caps de setmana per anar a la platja, a esquiar, a muntanya… Quins entrebancs explica que es troba la família dels tiets de la Bet.De camí cap a casa al mig del camí es troben una vaca. L’intenten fer moure, però ella ni s’immuta. Al final decideixen torejar-la amb l’anorac de la Bet

Redacta en 10 línies una escena similar d’una família que va a la platja. Intenta fer-ho amb humor i ironia.Un dia una família se’n va anar a la platja, i es van troba una tortuga ajaguda a vora mar. Els nens van córrer de seguida per tocar-la. Van intentar que es mengés un entrepà, però no se’l menjava. Va arribar al final del dia i ja se la volien endur-se-la a casa per posar-la a la banyera, que de cop arriba un pescador i els hi diu que es una espècie protegida.

11. Quin parell de notícies excel·lents es troba la Bet en arribar a casa?

La primera notícia és que ha rebut una carta d’en Sayk dient-li que es va poder escapar i que ara es trobava a Itàlia. Que es guanyava la vida davant del Vaticà venent estampes de marededéus, angelets, etc, que pintava un fugitiu que havia conegut quan s’escapava.L’altre notícia és que una dona de Barcelona havia trobat la seva bossa i que li enviaria de seguida, cap a Esterri.

Descriu la prova que la colla de la Bet fan a en Blai.15

Page 17: Què farem què direm?

En Blai havia de fer una prova, el Test del Camacu, i que si se’n sortia bé li farien un certificat i ja mai més li dirien camacu.

El capítol acaba amb una decepció i una alegria a mitges. Explica-les.Es troba que a la bústia hi ha un bolígraf, però no és el seu. És el regal d’aniversari de part de l’Iu.

Redacta en estil directe la carta d’en Sayk. A la primera escala que vaig fer amb vaixell que em tornava a Gàmbia, em vaig escapar altra vegada cap a Europa. Vaig anar cap a Itàlia, on vaig conèixer un noi que també era fugitiu de Gàmbia, que era molt bo pintant imatges religioses. Entre tots dos, vam formar una mena de societat: ell feia d’artista i jo de venedor. Em guanyo molt bé la vida venent a les potes del Vaticà, estampes de marededéus, d’angelets, i  de papes negres, pintats damunt de pedaços de pell de camell. Sovint recordo el meu “breu regnat d’Esterri” i que els dies dolents, quan no hi ha forma de vendre cap estampa, em poso nostàlgic i recito fragments sencers del discurs de la Cavalcada. Cada dia estic més convençut  que la vostra religió és la verdadera. Em vull fer batejar i després vull ser sacerdot.

12. Quina tràgica notícia llegeix la Bet que serveix per explicar que no

ha rebut la carta.Llegeix que un carter va morir després d’haver obert un paquet postal.

Què fa la Bet amb la història que li ha passat i com s’ho prenen les autoritats?La Bet escriu la història i l’envia a la policia. Però la policia no s’ho creu així que parlen amb els pare se la Bet i finalment li diuen que la seva història estava molt bé i a veure si guanyava un premi.

Al final de la història, enyora els minairons? Què té ara a canvi?La Bet enyora al minairons, però a canvi obté que l’Iu la faci somiar desperta.

Al capítol surt la paraula cleptomania. Esbrina el seu significat i busca 10 paraules que acabin en –mania o en –fòbia i explica’n el seu sentit. (Pots fer servir el diccionari invers de la llengua catalana http://www.dilc.org i el general http://dcvb.iecat.net/.Acrofòbia Fòbia als llocs elevats.

Necrofòbia Por exagerada dels morts.

Androfòbia Fòbia als individus de sexe masculí.

Aerofòbia Por morbosa dels corrents d’aire.

Claustrofòbia Aversió morbosa a trobar-se en llocs tancats.

Nosofòbia Aversió morbosa a les malalties.

Batofòbia Fòbia a les profunditats i al buit.

Tanatofòbia Aversió morbosa a la mort.

Sitofòbia  Aversió a prendre aliments.

Xenofòbia Odi als estrangers.

2.3. Activitats globals. Quins temes creus que ha volgut tractar l’autor a aquesta obra?

Recordar com es vivia i es parlava al Pirineu, temps enrere. I també, que encara que tinguis algú que t’ho faci tot, encara que això no estigui bé, no t’has d’allunyar de l’altre gent.

16

Page 18: Què farem què direm?

Dels personatges de l’obra, assenyala quins són positius i quins consideres negatius.

 Positius: Bet, Iu, Mare,  Pare, MinaironsNegatius:Quim, Minairons,  Lladre

Pensa en altres possibles títols per a la novel·la. Escriu-ne almenys 3.El canut del minairons.El misteri del canut del minairons.La Bet i el canut del minairons.

Escriu els noms dels nens que surten a la novel·la (els de la classe de la protagonista, cap. 6, els parents de Barcelona, cap. 10, o altres que surten en diferents llocs). Què hi trobes de curiós? En què coincideix això i els noms dels minairons?Bet, Hug, Neus, Pau, Roc, Jordi, Montse, Blai, Rut. Tots són noms curts, igual que els noms dels minairons.

Quan dura l’acció de la novel·la (temps intern)? Quin esdeveniment marca el començament i quin el final? En quina època aproximada té lloc (temps extern)?Dura tot un curs. Que al principi fa fred i hi ha neu, i al final ja és estiu . Cap els anys 2000 i 2001.

Explica un altre final per a la història.La Bet aconsegueix recuperar el canut del menairons sense cap incident. Però s’adona que és millor fer les coses per si mateix, així que torna el canut al museu.

Redacta una llegenda del teu entorn que en algun moment de la teva vida t’agradés.De petita m’agradava molt la llegenda de la torre de Cruïlles. Va sobre un Senyor feudal molt ric, que volia construir una torre amb pedra rossa. Així que es va començar a construir, però un dia se’ls va acabar la pedra i no sabien que fer els paletes. Així que van decidir d’agafar pedra de riu. Quan el Senyor feudal ho va veure es va enfadar molt i va fer matar tots els obrers que construïen la torre, i en va fer posar els cossos morts dintre les parets. Finalment la torre va ser acabada. A la torre es pot distingir tres franges la de baix de tot es veu que es groguenca, la segona franja és veu més grisosa i la tercera és igual que la primera.

En el mapa del Pirineus que trobaràs a continuació, marca aquelles poblacions i llocs que s’esmenten al llarg de la novel·la.

-          Esterri d’Àneu

-          València d’Àneu

-          Sort

-          La Seu d’Urgell

17

Page 19: Què farem què direm?

18