Governança i tecnologia, què fa avançar a què?

3 de novembre 2016

Víctor Martínez– Director Ambit Qualitat Urbana i Mobilitatvictormartinez@santcugat.cat

Pàgina 2

Plantejaments preliminars

A l’any 2050, el 70% de la població es

concentrarà al voltant de les grans ciutats.

El ciutadà del futur serà un ciutadà

compromès amb la gestió de la ciutat,

empoderat, amb opinió i participació.

Les ciutats ben dissenyades son la

forma més eficient i sostenible de viure.

Cal trobar fórmules innovadores per organitzar millor la vida individual i col·lectiva. El gran repte

és oferir la millor qualitat de vida a les persones, enfortir el teixit empresarial i econòmic que

generi riquesa al territori.

Pàgina 3

Introducció

Una ciutat amb 90.000 persones

Una ciutat d’emprenedors:

2.900 empreses que ocupen a 55.000

treballadors. És un dels motors econòmics de

l’àrea de Barcelona

Una ciutat universitària:

Quatre campus i més de 17.000

estudiants

Una ciutat jove:

L’edat mitja dels habitants és de

36,5 anys, amb un 25% de població

per sota dels 18 anys.

Una ciutat verda:

Hi ha 1 milió de metres quadrats de

zones verdes. Hi ha gairebé un arbre en

zon aurbana (parcs i carrers) per

habitant

Pàgina 4

Introducció

Ciutadans formats:

El nivell d’ingressos i d’educació es

troben per damunt de la mitjana a

Catalunya. 34% de la població té

titulació universitària

Ciutadans connectats:

91% dels ciutadans de Sant Cugat tenen

connexió a Internet. El percentatge global

de llars amb accés a Catalunya és del 71%.

El 74% d’ells disposen d’un smartphone

amb accés a Internet

Per tant, tenim establertes unes bones

bases per implementar un sistema de

gestió urbana intel·ligent:

SMART CITY i GREEN CITY

Pàgina 5

Context actual

1. Creixement de població i

desenvolupament urbà forts

2. Increment dels ingressos

municipals

3. Esforços municipals centrats en:

• Provisió de serveis

• Vertebrar el creixement de la

ciutat

1. Estabilització del creixement demogràfic i

urbanistic. La ciutat està gairebé ‘acabada’

2. Decrement dels ingressos municipals. Esclata la crisi

econòmica.

3. Esforços municipals centrats en:

• Eficiència de la gestió dels recursos

• Mantenir la qualitat dels serveis lliurats

Context anterior

Antecedents: canvi de paradigma

Pàgina 6

Proves pilot

Desplegaments

Creació de la Smart Street per a

l’aplicació de sistemes de gestió urbana

intel·ligent abans d’un desplegament

global. Col·laboració públic-privada amb

10 empreses.

Desplegament per a tota la ciutat dels projectes

amb estalvis i eficiències més espectaculars.

Principalment:

Resultats

Antecedents: projectes smart (1)

Enllumenat públic

Reg Intel·ligent

Neteja viària i recollida de residus

Gestió energètica dels edificis municipals

Gestió energètica dels

edificis municipals

Pàgina 7

Antecedents: projectes smart (2)

Gestió energètica dels

edificis municipals

Pàgina 8

Antecedents: projectes smart (3)

Gestió energètica dels

edificis municipals

Pàgina 9

Antecedents: projectes smart (4)

Gestió energètica dels

edificis municipals

Estalvis

ambiental / anyenergètic / any

Consum gas natural,

gasoil i electricitat/

any

Pàgina 10

Antecedents: projectes smart (i 5)

Gestió energètica dels

edificis municipals

• La nova flota consumeix menys

combustible i emet menys CO2

• Les freqüències de pas dels vehicles

s’ajusten a les necessitats

• Sensors i camions sensoritzats

Pàgina 11

La ciutat innovadora: la nova governança

1. L’existència de moviments ciutadans que impulsen

noves lògiques socials i col·lectives, basades en la

cultura digital.

3. La captació i explotació de dades com a font de

coneixement del comportament ciutadà, els seus hàbits,

interessos i necessitats.

En base a l’experiència adquirida amb els projectes tecnològics duts a terme a la ciutat,

entenem que els instruments que configuren una ciutat innovadora son:

2. La innovació tecnològica, impulsada per

empreses, persones emprenedores o administració

pública.

4. La col·laboració público-privada per a la

configuració d’un nou model de ciutat eficient i

sostenible, basat en els punts anteriors.

Pàgina 12

La ciutat innovadora: eixos de desenvolupament

1. El Consum: Posada en comú de béns, temps i serveis.

2. L’Educació: Coneixement obert i aprenentatge continuat.

3. El Treball i l’Ocupació: Competències digitals per a l’èxit professional.

4. L’Oci, la Cultura i la promoció de la ciutat: Segmentació i personalització, les dades com a font de

coneixement.

5. El Transport: Mobilitat eficient a través de la informació en temps real.

6. La Gestió Domèstica: Connexió de la demanda amb l’oferta.

7. La Salut i l’esport: Apoderament del pacient i l’accés a l’esport per a tothom

8. La Producció: Creació i fabricació a l’abast de tothom.

9. La Consciència Social: La col·lectivitat com actiu.

10. L’energia, el manteniment i l’hàbitat urbà: el funcionament eficient i sostenible de la ciutat.

La combinació d’aquests 4 instruments es tradueix en un canvi de paradigma global. Les

iniciatives dins d’aquestes 10 tendències il·lustren aquest paradigma canviant.

Pàgina 13

La ciutat innovadora: el consum (1)

1. El Consum: Posada en comú de béns, temps i serveis. De la compra, al lloguer,

intercanvi o compartició.

• El govern d’una Ciutat Innovadora, ha de detectar quins moviments ciutadans estan actius,

identificar a quines necessitats donen resposta, com estan organitzat si, en definitiva,

obtenir-ne el màxim coneixement per poder articular línies d’actuació en aquest àmbit.

• va iniciar l’activitat fa 10 anys

• 480 socis

• 1.900 intercanvis de temps

• 4.000 hores d’ajuda

Pàgina 14

La ciutat innovadora: l’educació (2)

2. L’Educació: Coneixement obert i aprenentatge continuat.

• Una Ciutat Innovadora ha d’impulsar la divulgació oberta del coneixement per part d’agents

educatius, econòmics i socials.

• 216 activitats col·laboratives empresa/escoles

• Agrupades en 19 àmbits temàtics

• Per a tots els nivells educatius

Pàgina 15

La ciutat innovadora: el treball i l’ocupació (3)

3. El Treball i l’Ocupació: Competències Digitals per a l’èxit professional.

Dels títols acadèmics a les habilitats transversals.

• Una Ciutat Innovadora ha d’impulsar la cultura digital de la ciutadania i del teixit empresarial

com a base de la intel·ligència individual i col·lectiva que dóna forma al nou model urbà.

Pàgina 16

La ciutat innovadora: l’oci, la cultura (4)

4. L’Oci i la Cultura: Segmentació i Personalització De l’oferta massiva a les propostes

personalitzades

• Una Ciutat Innovadora ha de ser capaç de generar o de facilitar una oferta cultural, lúdica i

esportiva personalitzada i adaptada als interessos i necessitats de cada segment.

Sant Cugat

experience

Pàgina 17

La ciutat innovadora: el transport (5)

5. El Transport: Mobilitat Eficient a través de la informació en temps real de la improvisació,

a la presa de decisions en base a dades

• Una Ciutat Innovadora ha de garantir l’accés a informació de valor al voltant de la mobilitat a

la ciutat quan i on el ciutadà la necessiti.

Pàgina 18

La ciutat innovadora: la gestió domèstica (6)

6. La Gestió Domèstica: Connexió de la demanda amb l’oferta. De la complexitat, al tot en

un click.

• Una Ciutat Innovadora ha de facilitar la conciliació familiar i laboral i ha d’impulsar noves

lògiques que redueixin la complexitat en la vida domèstica de les persones.

• E-administració

• Facilita el treball dels treballadors públics

• Facilita l’accés dels ciutadans a l’adminsitració

Pàgina 19

La ciutat innovadora: la salut i l’esport (7)

7. La Salut i l’esport : Apoderament del Pacient. Del metge com autoritat, a l’obtenció

directa de dades. L’esport com a activitat que millora la qualitat de vida i aporta valors

• Una Ciutat Innovadora ha de facilitar a les persones integrar de forma àgil i funcional en el

seu dia a dia la gestió de la seva salut i benestar personal

• Alhora, en una Ciutat Innovadora, s’ha de garantir que l’apoderament del pacient va

acompanyat de la seguretat necessària al voltant de la informació gestionada

Pàgina 20

La ciutat innovadora: la producció (8)

8. La Producció: Creació i fabricació a l’abast de tothom. D’un model centralitzat i

estandarditzat a un model distribuït

• Una ciutat innovadora ha de facilitar i apropar la fabricació digital a la ciutadania per tal que

aquesta pugui cocrear el seu entorn i gestionar el seu propi consum de manera responsable i

intel·ligent.

• Fab Lab

• Dataton

Pàgina 21

La ciutat innovadora: la consciència social (9)

9. La consciència socials: la ciutat la fem entre tots, amb la col·laboració de tots i

participada per tots,

• Una Ciutat Innovadora s’ha de posicionar com a “SharingCity” i fomentar les oportunitats per

a noves iniciatives ciutadanes dirigides a solucionar grans o petits problemes urbans.

Consell

assessor

Smart

Pàgina 22

La ciutat innovadora: energia i hàbitat urbà (i 10)

5. Energia i Hàbitat Urbà: Eficiència energética, racionalització de recursos i millora de

l’hàbitat urbà i resiliència urbana

• Una Ciutat Innovadora ha de garantir l’esforç adequat i proporcional per a resoldre els seus

reptes com la recollida de la brossa, o la participació ciutadana en el manteniment de la

ciutat.

Pàgina 23

Pàgina 24

Pàgina 25

La nova estratègia smart se centra en el ciutadà: la seva qualitat de vida; la seva facilitat per

accedir a l’administració; la seva capacitat de participar. Parlem del cicle de l’empoderament del

ciutadà.

Els eixos de desenvolupament de la nova ciutat smart neixen doncs en el ciutadà, es desenvolupen

amb la informació que disposem i s’executen eficientment amb l´ús de la tecnologia.

Reptes

Neces

sitats

Partici

pacióDades

Dades Da

DadDades

DadesDades

Visió Global = hol·lística

Serveis

(transversalitat)

Millora contínua =

ús de les dades

Eficiència = ús de

la tecnologia

Pàgina 26

Pàgina 27

Pàgina 28

Pàgina 29

MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ