notíciesmusicalsnotíciesmusicals

BUTLLETÍ DE LA UNIÓ MUSICAL L’HORTA • IIIª ÈPOCA • NÚM. 15 • OCTUBRE 2003

MÚSICS VALENCIANS:

Ferrer Ferran

ELS NOSTRES MÚSICS:

Víctor i Carlos Ramírez

ACTIVITATS:

Setmana Cultural 2003

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

2

EDITORIAL

Butlletí informatiu de la Unió Musical l’Hortade Sant Marcel·lí

(C/ Músic Cabanilles, 48 baix - 46017 VALÈNCIA)

www.umlhorta.es.vg

correu-e: umlhorta@ono.com

EXEMPLAR GRATUÏT. Imprés en paper ecològic.

Dipòsit Legal: V-3958-1997.

Impressió: Grafimar, Coop.V.

Maquetació: Paco Perales

Fotos: Inma Coscollá, Raúl J. Sales, José Sánchez Cantero i Ángel Vidal

Comissió de Revista:Paco Blai, Josep Climent, Inma Coscollá, Víctor Chiner,Joan Antoni Ordóñez, Ximena Ortega, Joan Quiles,

Àngels Rodas i Inés Sáez

MIGUES i amics: El cicle vital és impa-

rable. Imparables sónels moviments de laTerra sobre sí mateixa i

al voltant del Sol (rotació itranslació en diuen) que junta-ment amb la inclinació de l’eixdel planeta provocant distintsangles d’incidència dels raigssolars sobre l’escorça terrestregeneren el canvi d’estacions aquè estem acostumats però queno són iguals a tota l’esferasinó que varien segons la lati-tud que té com a referència l’e-quador i van repetint-se quasisimètricament als dos hemisfe-ris segons van desplaçant-sepels tròpics passant pels cerclespolars (àrtic i antàrtic) finsarribar als pols (Pol Nord i PolSud).I què?Doncs, en poques paraules:

l’estiu s’ha acabat i s’han aca-bat les vacances (de qui n’hatingudes) i ha començat la tar-dor i s’ha reiniciat el curs esco-lar i l’activitat desbordada de lanostra UNIÓ: dissabte 13 setem-bre, 19:30, Gran Entrada deMoros a Sant Marcel·lí; diumen-ge 21 setembre, Concert deFestes Populars en versió

Festival de Bandes compartintentaulat (que no n’hi havia)amb l’Associació CulturalBanda de Música Campanar.Dissabte 27 setembre, 19 h.,concert als Vivers dins la cam-panya Concerts a l’Aire Lliurede l’Ajuntament de València i ales 24 h. concert a la Plaça dePatraix. Dilluns 29 processó deSant Miquel a Catarroja.Dissabte 11 octubre actuació,Dissabte 25 octubre, 19:30 h.actuarà en “Concerts als jardinsdel Palau”... I açò només laBanda.I amb la Banda, la Coral, que

no para de fer misses. Els haentrat el cuquet de la músicasacra i no donen abast. Tambéestan preparant els seus con-certs del Retrobem i elsFestivals de Tardor, Hivern...Els interessats o interessadesen fer alguns concerts pelspobles, els poden trobar alSARC (Servici d’Assistència iRecursos Culturals) de laDiputació de València a bonpreu.I amb la Banda i la Coral,

l’Escola, que manté la seua ofer-ta ben diversificada per atendretots els interessos: classesd’instrument i llenguatge musi-cal; Jardí Musical de 5 a 7anys; Grup d’Adults (no passeuvergonya entre tanta canalla)...Segur que trobeu el que necessi-teu.

I amb la Banda, la Coral il’Escola, la Bandeta, que ara enoctubre reinicia els assajos iactuacions.I amb la Banda, la Coral,

l’Escola i la Bandeta, vosaltres,els pares i mares que ja nopareu en torreta portant lescriatures ací i allà (escola, con-servatoris, assaigs...), ajudant amuntar i desmuntar, acudint alsconcerts i demés convocatò-ries...I sobretot ara, després de

Festes, donar-vos les gràcies atots i totes en nom del Presidenti de la Junta Directiva per totala faena feta: GRÀCIES.A la revista trobareu les sec-

cions habituals que deixenconstància de la vida de la UNIÓi també alguna novetat: la sec-ció Els nostres músics ve en for-mat Famílies a la banda. I tenimun article a la secció Opinió quedenuncia el maltractament aquè són sotmeses les Bandes deMúsica per part d’algunes insti-tucions com ara l’Ajuntamentde València, cada any es repetixla història. Ho lamentem. I comque allò que es promet és deute,parlem de Ferrer Ferran.Passeu-ho bé amb el piccolodivertimento i no tanqueu larevista si abans no heu compratla loteria de Nadal. Enguanysegur que ens toca, perquè jaens pertoca!!! �

Paco Blai

ATornem a començar

notícies musicals

3

A COR OBERT

Ronda de Sant Joan. Era juny com tots estos anys

quan la Coral mamprengué laseua tasca de cantar-li a la genten la seua casa en la cinquenaRonda de Sant Joan.Escomençàrem al carrer de

l’església cantant a la germanade Paco Beltrán, als pares delsMarco-Penyarroja i a la filladel que “sus escribe” (subscriu)que li diuen Naira, a les maresde Carmen López i Alejo Pérez,als pares de Víctor i Josep LluisRodrigo i la mare d’ÀngelsRodes, en la Penya Ciclista ensconvidaren a beure i els cantà-rem, pasant a felicitar a laMacarena Pérez germanad’Amparo. Aplegàrem a la plaçade Monsenyor Oscar Romero ien el seu balcó estaven Amalioi Rosa. Per acabar la nit al balcóde Pili i Mancio també estavenSanti Garcia i Mª Jesús desprésli cantàrem a Pedro el companyde Teresa Ródenas pel seu ani-versari.La propera actuació seran

bodes, una excursió de cap desetmana a Villargordo delCabriel, el concert de Tardordins de la Campanya Retrobemla nostra música el 19 d’octubrei el concert de Nadal.

Escola CoralNo em cap dubte que vivim

en la Unió l’època de màximaesplendor de la societat, açò ésgràcies a la gent que ens haprecedit i als molts que fem poc

i als pocs que s’ho estan“currant”. També és cert que ungrup amb més de quatre lustresen el seu camí està sustentatper molt d’afecte acumulat dinsdel barri i també fora. El difícilés mantindre el nivell, coordi-nant, delegant i assumint res-ponsabilitats perquè la nostraUNIÓ seguisca sent destrossado-ra i avantguardista.Anem a oficialitzar l’Escola i

necessitem un aula d’escolacoral i entenc que és imprescin-dible, ja, anar movent la creacióde l’escola coral, que hi hajauna oferta pública per a la for-mació de diverses corals queper edats es vagen nodrint unesa altres com la Bandeta amb labanda.

Local En la dècada dels setanta i

principis dels huitanta els ado-lescents ens reuníem en laplaça, sense citar-nos prèvia-ment, allí es formaven grups,aprofitàvem per a vore’ns elsamics abans d’anar a dinar i ala vesprada després de l’insti-tut, la facultat o el treball.M’agradaria saber si ocorria enaltres barris. Hui tenim un localmusical obert els caps de set-man a quantitat d’iniciatives,algunes molt fàcils de muntarperquè no necessiten prepara-ció i que poden propiciar el con-tacte perdut en el carreralmenys als socis del nostrecol·lectiu i els amics.

Propose:� Llibres. Tu, que has tingut

la sort de llegir eixos llibres quet’han semblant un descobrimentmeravellós, bé, per recomanacióo per que estaven a casa teua,fes una xicoteta llista amb elsque més t’han agradat i undivendres a la nit o dissabtequedem per a oferir-los alsaltres.

� Contacontes. A qui no liagraden els contes? Podríemquedar en una vetlada?

� Debats. No estàs fart queet conten tants contes? Què ferper a contrastar les notícies queens conten els mitjans de comu-nicació? I les que no ens con-ten? Quines qüestions ens preo-cupen. Què li estem fent al pla-neta?

� Música. La música, elsgrups, orquestres, cors, can-tants, compositors, cantautors,musicals, si t’interessen a tusegur que són bons, dis-nos: perque t’agraden? Per cert s’estàrumorejant el muntatge d’unaobra teatral musical anomena-da godspell. Es podria muntarper a la 3a setmana del teatredel barri?. Se de bona font queMiguelón i altres set mes volendonar un concert de............harmòniques. �

Josep Lluís Rodrigo

A cor obert i cantant a capel·la

LOTERIA DE NADAL - PRO-LOCAL

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

4

MÚSICS VALENCIANS

Algunes notes sobre Ferrer FerERRER Ferran va nài-xer a València l’any1966. Es titulà de benjovenet, a l’edat de 15anys, en Piano,

Percussió, Música de Cambra iAcompanyament. És llicenciaten Direcció de Vents iComposició per l’AssociatedBoard of Royal Schools of Musicde Londres, Catedràtic deComposició en el ConservatoriSuperior de Música de Castelló,Director de la Banda Primitivade Paiporta i de la SocietatJoventut Musical de Quart de lesValls, i Director d’AllegroCentre Musical.Les seues obres

Aljama, ComicOverture iCeremonial hansigut premiades enels concursos de com-posició d’Algemesí(València) i Corciano(Itàlia), i ambMíticaventura va rebreel primer premi de laprimera categoria en elconcurs de Corciano de2002.Les seues simfonies

Tormenta del Desierto iLa Passió de Crist l’hanconsagrat entre els millorscompositors europeus. Lacrítica s’ha referit a ell enels següents termes: “uncompositor capaç de combi-nar la tècnica amb una grancreativitat, fusionant lamúsica d’avantguarda amb elpur llenguatge del romanticis-me, creant així un ambientreplet de color, novell en aques-ta època ...”. “... gran estudiósdel conjunt de vents i percussió,aconsegueix amb les seues com-posicions una sonoritat unifor-me i atraient, tractant a aquestaagrupació com un conjunt sonorsimfònic”.Les composicions La

Inmortal, Algemiz, La CiudadSumergida, Míticaventura, LaSombra del Cruzado, Tormentadel Desierto, Cotê d’Or i LaPassió de Crist han sigut selec-

cionades, tant com obres d’obli-gada interpretació i/o de lliureelecció, en concursos com els deValència, Múrcia, París iKerkrade (Holanda), entrealtres.La seua producció abastis ja

més de noranta obres, escritesprincipalment per a formacionsde vents i percussió, ja sigacambrística o simfònica, i hasigut interpretada en auditorisreconeguts del nostre país,Europa i Sudamèrica.Podríem continuar afe-

gint dades i

m é sdades sobre aquest

jove compositor valencià, peròens sembla més interessantconéixer-lo mitjançant les seuespròpies paraules:

Respecte al tema de la músi-ca i la composició en l’actualitatdiu: “...en aquest món de lamúsica la ignorància fa que totvaja com va. La música no evo-luciona ni evolucionarà si nocomencem a canviar el xip... .Nosaltres, la nostra societat, téun gran problema en allò refe-rent a la composició. I és quelamentablement, ací enValència, no existeix una escolade composició. ¿Què ha passat

després de Manuel Palau que noha sorgit cap compositor quehaja marcat una escola?...ésbastant senzill. No sé què passaen la nostra terra que tenim elmal costum de no ensenyar totel que sabem, ja que així nopoden aprendre els que venendarrere. Quina llàstima que açòsiga d’aquesta manera! ..., sitots nosaltres ensenyàrem elpoquet que sabem, aconseguirí-em que tots ens engrandírem ique la mentalitat canviara. Lacomposició evolucionaria i totsestaríem més satisfets. (...)Deguem començar a ser fidelsa l’art i donar tot el que ú té,perquè així serà l’únicamanera de poder recolliralguna dels demés”.

Quan es planteja el temade la seua forma de com-pondre, de la creativitat ide la tècnica: “Jo semprehe dit que el dia que unacomposició meua inclogauna fuga, crec que aniréper mal camí (...) Jo sócun compositor molt cre-atiu, tracte l’art ambmolta imaginació. Si açòés així, no puc conce-bre al meu cap unatècnica/mètode per acrear. ¿Us heu plante-jat que els composi-tors o autors que uti-litzen unes tècniques

per a l’ús de la creació és per-què possiblement els minve ima-ginació?“A alguns alumnes els dic

que les tècniques en la composi-ció serveixen d’excusa per apoder tirar endavant en el tre-ball - quan ja no sabeu per ontirar, incorporeu una fuga, elsdeia. Clar, amb quatre compas-sos de motiu podreu arribar acompondre 120, acabeu ambuna súper cadència i ja està aca-bada la composició.“(...)Jo m’imagine l’organit-

zació d’un ambient sonor propiper a l’obra que vaig a compon-dre i, a partir d’ací, utilitze lescombinacions que m’ofereixenles notes musicals.

F

notícies musicals

5

BANDA JUVENIL

“La tècnica ha d’estar al ser-vei de la música i no la músicaal servei de les tècniques”.“A què anomenem innovar si

no existeix creació? Quan heutilitzat alguna atmosfera ‘dis-sonant’ ha sigut perquè horequeria eixe moment la músicaque jo ofereix a l‘oient, no pelfet de pretendre innovar.“(...) En definitiva, jo no em

plantege l’evolució. Jo mateixame n’adone de la meua pròpiaevolució, però sempre és unaconseqüència de la creativitat imai d’una tècnica que em poseper a crear”.

Al preguntar-li per l’escolabandística valenciana, les seueserrades i de quina manera es potperfeccionar, va respondre:“Nosaltres mateixos, és a dir, elsqui toquem en les nostres ban-des de música tenim gran partde culpa per tot el ‘desprestigi’que obtenim no només dels com-positors, sinó del públic en gene-ral. Per què dic açò? Per unaraó molt senzilla: nosaltres nosabem valorar-nos el suficient ia la vegada no sabem compor-tar-nos com vertaders ‘profes-sionals’ i/o amants de la músi-ca. No ens fem respectar perquènosaltres mateixos i entrenosaltres no ens respectem.Quan eixim al carrer (passa-carrers, etc.) no sabem compor-tar-nos com el que som (sempresorneria, altres menesters, bote-lla en mà, etc.). Açò fa que estoque fatal (afinació, sonoritat,etc.) i aquesta és la imatge quedonem”.

“(...)Hem de canviar i sermés exigents amb nosaltresmateixos, sobretot quan anem arealitzar una actuació.Nosaltres rebrem dels demés laimatge que oferim”. �

Ximena Ortega F.

(*) Les expressions i opinionsque es reprodueixen han sigutextractades del forum que es trobaen www.laartística.org i s’ha comp-tat amb l’autorització del senyorFerrer Ferran.

rran

ANCANT un nou cicleeducatiu, els dies 25de maig i 29 de juny de2003 es realitzà l’au-dició de l’Escola de

Música de la nostra “UnióMusical”, acabant amb el con-cert de la Banda Juvenil.Arribàrem a la fi de curs. I

com en tot procés educatiu ésnecessari fer una avaluaciód’ell, els educands de la nostraEscola hagueren de sotmetre’sals exàmens de rigor per ademostrar els coneixementsadquirits en els temes teòrics.Però, a més a més participarenen l’audició, en la què mostra-ren davant els seus companys,familiars i amics els avançosque havien aconseguit en eldomini de l’instrument que hanelegit.El 25 de maig i el 29 de juny

vam ser testimonis dels nervisprevis, dels somriures i miradescòmplices entre els i les alum-nes i d’aquestos-es amb els seusi les seues mestres i per fi, del’aplom que els nostres edu-cands mostraren a l’ escenari, al’hora d’ interpretar les pecesque des de fa algun tempsvenien assajant. També, durant el primer d’a-

questos dies, feren el seu assaigfinal els xics i xiques que

enguany feien la prova d’accésals conservatoris de música. Ino ens van decebre. Huit delsdeu postulants que s’examina-ren aprovaren, pujant un nougran escaló en el llarg camí dela música. Des d’ací les nostresfelicitacions per a tots i totesells!.I com no podia ser d’una

altra manera, el fi de curs estancà amb el concert de laBanda Juvenil dirigida per JuanCarlos López, ja que és enaquesta agrupació instrumentalen la què els educands aboquen,no sols les seues destreses, sinóen la què es formen en la disci-plina i el respecte pels seusparers i pel seu director. En aquesta ocasió el reperto-

ri va estar compost per: “ToldYou So” (Lennie Niehaus),“Mambo 5” (Stefan Rabe), TheBest of Beatles (JohnLennon/Paul McCartney),“Smoke on the water” (DeepPurple) i “Dancing Show”(Josef Hastreiter).Esperem que al finalitzar el

curs, que prompte s’inicia,pugam assistir a una audició tananimada –per alumnes i públic-com aquesta, i que a la“Bandeta” s’hagen incorporatnous jóvens músics i músiques. �

Ximena Ortega F.

Un escaló mésen l’escala musical

T

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

6

ACTIVITATS

OM els darrers anystambé enguany vampoder gaudir d’unaexcel·lent SETMANACULTURAL, què ens

va possibilitar augmentar el nos-tre bagatge cultural.

A més de les actuacionsmusicals, cal destacar l’exposicióde pintures de Santiago García alnostre local social, una mostramés de la varietat cultural quees respira a Sant Marcel·lí,“barrio modesto” segons el perio-dista de “El País”.Començàrem a gaudir dels

espectacles musicals amb elGRUP DE PERCUSSIÓ delConservatori Municipal “JoséIturbi”. Gràcies a aquestos tipusd’actuacions la percussió estàocupant un lloc preferent, ja queera la gran desconeguda entreles famílies d’instruments. Aquest grup estava format

per l’alumnat del Conservatorientre els quals es troben algunsdels nostres percussionistes comXaloc Marí i Josep Blai.El repertori va ser variat i

molt interessant, va comprendreobres d’estil clàssic(Katchaturian i Brahms) i temesactuals com “Els set magnífics”

(Berstein) o “La mort tenia unpreu” (E. Morricone) entrealtres. En definitiva, un granplaer escoltar-los, ja que demos-traren el seu nivell musical iquedaren convidats per a l’any

vinent.C o n t i n u à r em

amb el QUARTETDE SAXOFONS delC o n s e r v a t o r iSuperior de Músicade Castelló. Aquestgrup estava formatper quatre saxofo-nistes, tres hòmensi una dona, estu-diants del grausuperior de saxofonal Conservatori deCastelló. Els dosobjectius mésimportants per a ells en aquestmoment son: Consolidar-se coma grup estable i difondre la lite-ratura musical cambrística escri-ta per a saxofons.El concert va ser excepcional,

ja que a més del nivell musicaldels components, el so dels qua-tre instruments empastava demeravella, i allò sonava extraor-dinàriament. Em va cridar l’a-tenció, a més de la professionali-tat dels intèrprets, la passió queposaven al tocar, ens feren sentirla música.La Setmana Cultural va conti-

nuar amb el GRUP DE CAMBRAde la Unió Musical L’Horta for-

mat per unaflauta (XimoEstal), un clari-net (MarilóJosé ), un fagot( E l e n aPechuán) i unoboè (JuanPechuán), totsells músics dela nostraBanda, a mésde ser dosd’ells profes-sors de l’Escolad ’ E d u c a n d s .Gaudírem delseu nivell musi-cal i interpreta-tiu, així com

del repertori musical que inter-pretaren. Des d’ací volem aplau-dir la iniciativa musical d’aques-tos músics que reverteix directa-ment en el nivell musical de laBanda i ens fa gaudir de la bona

música i dels nostres músics.El mateix dia va actuar un

DÚO DE GUITARRA I FLAUTAdel Conservatori de Castelló, enla línia de la tradició cambrísticai amb una combinació de sonsmolt interessant i novedosa. Vaser una vesprada molt completamusicalment parlant.

LA CORAL L’HORTA tambéva tenir la seua vesprada, for-mant part del V Festival Coral,amb la participació de la CORALRAMÓN IBARS DE MISLATA. Lamúsica coral va a més, la mostracoral es consolida.El repertori d’aquesta mostra

va ser variat en estils (cançonspopulars, tradicionals, espiri-tuals i actuals) i llengües (valen-cià, castellà i anglès). El repertori de la Coral de

Mislata va ser ètnic, ja que totesles seues cançons pertanyien a lacultura popular de l’EstatEspanyol (popular andalusa,valenciana, gitana, gallega ibasca) i de Madagascar. Unrepertori molt “popular”.Vam poder gaudir de

cançons conegudes, en ver-sions adaptades molt inte-ressants, i de desconegudesmolt boniques i ben inter-pretades. Les veus dels i deles coralistes ompliren elsnostres cors, i com sempreens entraren ganes de can-tar. Un plaer més que ensva proporcionar aquestaSetmana Musical.I, per a finalitzar la

Setmana el concert de laBANDA de la UNIÓ MUSI-

Setmana Cultural 2003

C

notícies musicals

7

ACTIVITATS

CAL L’HORTA de Sant Marcel·lí,la nostra Banda.La nostra Banda formada en

l’actualitat per 80 músics i diri-gida pel Sr. Miguel MorellàAsins va estar estupenda comens té acostumats. El repertori musical que va

interpretar va estar prou variat,una primera part de música con-temporània d’autors estrangers,Jacob de Hann amb Ross Roy iR. Smith amb Irelands: ofLegends Lore i un espanyol deToledo, E. Cebrián amb Unanoche en Granada. I, una segonapart de compositors valencians,L.Magenti amb El ruiseñor de lahuerta, R.Giner amb Sait i R.Talens amb Cançons de mare. Un repertori variat i interes-

sant, des del meu punt de vista,ja que es va poder gaudir de l’es-pectacularitat musical que trans-met “Ross Roy” i “Irelands...”;de les profundes arrels de la cul-tura andalusa en les que te con-necta “Una noche en Granada”.I, d’una selecció dels millorsmúsics valencians que ens con-necta amb la tradició cultural imusical valenciana.La interpretació de totes les

obres va ser mereixedora deforts aplaudiments per part delpúblic. Els espectadors i especta-dores gaudírem de la música beninterpretada, així com del con-junt estètic que suposen la direc-ció, els músics, i la presentacióde l’acte.

Un digne acabament per a laSetmana Cultural-Musical de laUnió Musical l’Horta. �

Inés-R. Sáez Martí

3A ara 3 anys va sor-gir la idea per partdels membres de laComissió de Bandaque en el mes de juliol

i després d’haver acabat per amolts dels components de laBanda els temuts exàmensfinals, realitzarien una sèried’activitats esportives a lesquals se li va assignar el nomde SETMANA ESPORTIVA. Eixa primera Setmana

Esportiva va ser viscuda ambmolta il·lusió a la Banda, ja queno existia cap tipus de prece-dent igual en aquesta. En ellavan participar al voltant de 40músics els quals es vanesforçar al 100% per a guan-yar en les seues respectivescompeticions, les quals vanser: Parxís, Basquetbol, Futbeti Ping-Pong.En el 2002 es va repetir

l’experiència, potser no amb lamateixa afluència, però sí ambla innovació del Frontó, el qualva ser substituït pelBasquetbol, però va tindre lamateixa o més afluència demúsics i músiques.I ja en el 2003, l’actual

Comissió de Banda, amb CarlosLlorens –delegat- i RocioAdraos, José Vte. Cervero,Carlos Lombillo i VíctorRamírez, es van plantejardiverses activitats. Una d’a-questes fou realitzar unaexcursió a l’alberg juvenilLlometa de Llavata situat aLlíria la qual es dur a terme elsdies 14 i 15 de Juny. Esta acti-vitat va ser la primera que esfeia per a la Banda des de famolt de temps i va agradar abona part dels qui allí vamestar.

Ja al Juliol realitzàrem la jatradicional Setmana Esportivaels dies 11, 12 i 13 d’eixe mes.En este cap de setmana es vanfer les competicions de Ping-Pong, Futbet, Parxís i Frontó.Aquesta vegada va haver-hi enalguns moments prou competi-tivitat.

En Futbet van quedar cam-pions l’equip ELS TROTA-MÚSICS, els segons van serELS SOPLAPITOS i els tercersvan ser ELS SOBATS.En ping-pong el campió d’a-

questa edició, després d’unagran final, va ser Josep Blai, elsubcampió fou Jorge Llorens iel tercer Carlos Lombillo.En Parxís els campions, des-

prés d’una gran final al millorde tres partits, en la qual vanhaver d’aguantar les altes tem-peratures que havien eixe dia,els campions van ser JesúsÁlvaro i Javier Zorío, els sub-campions Carles Hernández iJosé Blay i els tercers van serSergio Romà i Sergio Aparisi.I ja per a finalitzar va estar

el campionat de Parxís del qualva ser campiona Puri Collado,segon Sergio Romàn i tercerJesús Álvaro.Ara després del període

vacacional, afrontem unsmesos en els quals els músicsde la Banda tenim una llargasèrie d’actuacions que aporta-ran uns grans beneficis per ala Societat i ajudaran a pagar,entre altres, els gastos delpréstec del local.Bo esperem vore-vos a tots

en algun dels actes de laSocietat que segur que vosagradaran. �

Víctor RamírezComissió de Banda

Setmanes Esportives

F

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

8

OPINIÓ

ISSABTE 27 deSetembre a les18’30h de la vespra-da, hi havia un con-

cert als Jardins de Vivers, quefeia La Unió Musical l’Horta,una Banda amb 80 músics dela ciutat de València. El concerttancava la campanya “Concertsa l’aire lliure”, organitzada perl’Ajuntament de València. Amb aquesta introducció i

simplement amb sentit comú iun respecte per la cultura,podríem pensar que a les por-tes dels Jardins hi havia unscartells que anunciaven el con-cert, podríem pensar que hihavia un escenari, unes llums,un bon equip de megafonia,suficients cadires, una personaper presentar i fer el manteni-ment de l’acte (iniciar-lo, anun-ciar el descans, acomiadar-lo...)Però ara vindria això de: “El

sentit comú és el menys comúdels sentits”, perquè eixes lògi-ques previsions per a un actecultural organitzat perl’Ajuntament, no es compliren.

A les portes de Vivers no hihavia cap anunci, fins i tot aalguns músics ens va costartrobar el lloc que ens haviendestinat. No hi havia suficientscadires per al públic, de les150 persones que estavenescoltant, la meitat haguerende fer-ho drets (i estem parlantd’un concert de més d’unahora). Contàvem amb unamínima megafonia, però ambcap escenari, i això si, presen-tador n’hi havia, però noméspresentà el concert se’n vaanar. Sabem que aquest concert

figurarà en la llista de les acti-vitats culturals que organitzala Regidoria de Festes iCultura, tal vegada únicamentl’ha organitzat amb aquestafinalitat... perquè nosaltrespensem que qui organitza unaactivitat assumeix l’obligaciód’aportar-li dignitat a la seuaposada en escena, i més si ésuna Institució Pública. La sort que tinguérem totes

les persones que visquérem elconcert ( bé tocant, o bé escol-

tant) va ser que poguérem gau-dir de la música, perquè hofem, i ho fem bé, malgrat lescondicions d’infraestructuraque ens toquen. Per desgràciaja estem acostumats. Assagemen un Pavelló Esportiu delbarri, amb una sonoritat moltroïna, i amb molt de fred enhivern, fem els concerts albarri on podem, perquè no dis-posem d’Auditori, però malgrataixò la nostra Societat Musicalté una Banda de 81 places, unaBanda Juvenil de 60, una Coralde 35, i una escola de músicaamb més de 150 educands... iutilitzant el nostre sentit comú,i tal vegada la nostra ingenuï-tat, ens preguntem ¿Com éspossible que l’Ajuntament de lanostra ciutat, que se suposaque vol fer i difondre cultura,no aprofite que ja existim, i noens ha d’inventar, i simplementens aporte la dignitat que calen els recursos mínims? Comés possible que no aprofiten idifonguen adequadament lacultura que fem? �

Inma Coscollà Girona

Els concerts a l’aire lliure, organitzats per l’Ajuntament de València, o...

COM ORGANITZAR UNA ACTIVITAT CULTURAL SENSE LA DIGNITAT QUE MEREIX

D

notícies musicals

9

ELS NOSTRES MÚSICS

Com començareu en laBanda?Tant a Víctor (20 anys) com

a Carlos (15 anys) els apuntarenels seus pares a l’Escolad’Educands quan eren menuts(sobre els 8 anys), sense ellsdemanar-ho ni conèi-xer la Banda, i permotius diferents:

- Víctor era unxiquet molt inquiet, ila seua mestra elsrecomanà als seuspares que li podria vin-dre bé aprendre músi-ca i realitzar una acti-vitat que li ocuparatemps i el “relaxara”.

- A Carlos li anavamal la música en elcol·legi, arribà a sus-pendre la matèria, i elsseus pares l’apuntarena l’Escola per a quemillorara en la música.Ningú dels dos tenia

doncs una afecciómusical, però poc a poc els anàagradant, fonamentalment pelseu objectiu de pertànyer a laBanda. A Víctor li començà aagradar la música més a partird’entrar en ella (en aquellmoment encara no estava la“Bandeta”) i va descobrir que elsaxo podia ser divertit, més enllàde les lliçons que havia de tocarper a practicar-lo. A Carlos licomençà a agradar la músicatambé arran de participar de lavida de la “Bandeta” .

Com es viu la Banda en la vos-tra família?Els pares de Víctor i Carlos

són socis “actius” de la Unió, iper tant la vida de la nostrasocietat musical forma part de laseua relació en família. Entrenen les seues converses aspectesdel funcionament de la Unió, deles activitats que es fan o que espodrien fer, de com han anat elsconcerts, i en el cas dels ger-mans també dels assaigs. La

vida de la Unió és un motiu d’u-nió familiar, però no sempre esmanifesta per la coincidència,també hi ha desacords en les opi-nions, o “xicotets piques” entreels germans a l’hora de valorarcom toquen (ja que coincideixen

en l’instrument: el saxo alt),“piques” que de vegades reque-reixen de la mediació delspares... Així és la vida!

Cóm heu viscut l’evolució dela Banda, i com la veieu actual-ment?Tant Víctor com Carlos,

observen que un dels aspectesque fa que l’evolució de la Bandatinga “alti-bai-xos” és que elscomponents dela Banda vancanviant, i hi hamúsics que nopoden seguir is’ho deixen, pel que no és fixa laqualitat de les “famílies” d’ins-truments. No obstant, valorenque l’evolució mai ha sigut nega-tiva, tendint sempre a millorar,com es va demostrar en el pri-mer premi del CertamenProvincial de 2000, o com esdemostra en els concerts.Valoren també que el funciona-

ment de la “Bandeta”, a més dedonar-li més “vida” a l’Escola, ésmolt important per a que elsmúsics que entren en la Banda jaho facen amb cert nivell.

Quins desigs de futur mani-festaríeu per a la Banda?

Víctor, amb mésexperiència en lamúsica, es pronunciaamb diversos desigs,que poden convertir-seen objectius:Podria fer “créixer”

musicalment a laBanda, i il·lusionar alsmúsics, participar enaltre CertamenMusical.Seria molt bo que la

Banda anara creixenten nombre de músics,que a més mantingue-ren la fidelitat d’as-sistència als assaigs.Cal que l’Escola

continue funcionantcom està fent-ho.

Ens vindria molt bé augmen-tar el nombre de socis/es, perquèaugmentarien els recursoseconòmics, així com la difusió deles activitats culturals de laUnió.

Carlos, a més afegeix que ésmolt important que la “Bandeta”continue “creixent” i realitzantconcerts.

Víctor s’atreveix aaconsellar als músicsque estan estudianten el Conservatori,que intenten no dei-xar-s’ho, fonamental-ment si no són

majors; ell pogué continuar estu-diant als 14 anys i va decidir nofer-ho, quan ho intentà ja als 18anys, pogué comprovar que noes té el mateix temps, ni lamateixa flexibilitat per a apren-dre; la qual cosa li va obligar adeixar els seus estudis alConservatori. �

Inma Coscollà Girona

Família Ramírez Chiner:Víctor i Carlos, saxos alts

“Per a nosaltres,la vida de la UNIÓés motiu d’uniófamiliar

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

10

BANDA

Acomiadament de les Festesdel BarriDiumenge, 21 d’Octubre de

2003, poguérem gaudir de l’últimacte de les nostres festes popu-lars. El cap de setmana anteriorels músics participàrem activa-ment de les activitats que es ferenal barri, fonamentalment, commolts veïns i veïnes, gitant-nosmolt tard i passant-ho el millorpossible en la convivència i lafesta de les nits. Quan sonà latraca final encara ens quedavauna setmana per preparar elConcert.

Festival de BandesRebérem la visita de la “Banda

de Música Campanar”, una bandajove que va nàixer al barri delmateix nom de la ciutat deValència, en Gener de 1997. Sotala direcció de D. Rafael VizcaínoCambra, ens regalaren la primerapart del concert amb les obres:“Sospirs de España”, “El fantas-ma de l’Òpera” i “Una nit aGranada”.

“L’ombra del croat”“L’ombra del croat” era el nos-

tre repte per al Concert de Festes.Com sol ser habitual per a nosal-tres, Miguel Morellà, el nostreamic i director, ens va proposaraquesta obra abans de l’estiu, ensva proposar pujar amb ella ungraó més el nivell de la Banda. Hihavia músics que la coneixien i nosabien si podríem tocar-la, peròels que no la coneixíem no pogué-rem conèixer-la als primersassaigs. Açò segur que ho subs-criurien els pares i mares que lesnits de juny i juliol venien a reple-

gar a alguns músics als assaigs...Allò no sonava a res!, i si no ares, podem dir que sonava fatalen molts moments....Al concert, el nostre presenta-

dor, Paco Blai, presentant l’obra iubicant-nos en la història de lesCroades (captant magistralment iamb gràcia la nostra atenció igenerant l’expectativa del públicrespecte d’allò que anaven aescoltar), ja va dir que “L’ombradel Creuat” és un poema simfònicescrit per a Banda per FerrerFerran, i que no és fàcil:És una obra llarga, i encara

que té tres parts diferenciades noté parada d’una a l’altra, pel quecal mantenir la tensió musical alllarg dels aproximadament 20minuts que dura. És una obra complicada, amb

molts canvis de dinàmica(moments forts i pianos molt pro-pers, ritmes i articulacions dife-rents).Precisa de molta afinació per-

què moltes vegades molts instru-ments treballen en el registre agut.Conté una gran desfilada de

solistes (flauta, oboè, tuba,marimba, xilòfon, trompes, cornanglès, dos jocs de timbals...),solistes que han de mostrar segu-retat i qualitat per a transmetreemoció.La partitura de les diferents

famílies d’instruments en moltsmoments és molt diferent, per laqual cosa els instruments no espoden escoltar entre ells per aservir-se de guia. Sorprenentmenteixes diferències poden oferir unconjunt harmònic, però per a queaixò siga possible requereix dequalitat i coordinació en la inter-pretació, i per tant de molt d’estu-di, de molts assaigs.Per tot açò requereix especial-

ment ser ben tocada, per a quepuga arribar al públic la seuaforça, el seu misteri, la seua ten-dresa... sentiments que no ensarribaven als primers assaigsabans de l’estiu.

Ja al concert, abans decomençar a tocar-la, Miguel ambles mans en alt per a marcar elprimer compàs, ens demanà enveu baixa molta concentració... icomençà a sonar. Després de l’úl-tima nota, ja amb els aplaudi-ments del públic de fons, Miguelva respirar profund i ens va dir,també en veu baixa:“Enhorabona!”... començaren aalçar-se els solistes, totes les famí-lies d’instruments... Els aplaudi-ments del nostre públic fidel con-tinuaven, havíem pujat un graó...i el més important, ens havíememocionat altra vegada amb lamúsica. �

Imma Coscollà

“L’ombra del croat”El repte del Concert de Festes

notícies musicals

11

INSTRUMENTS

L saxòfon (també ditsaxo o saxofon) vaser inventat perAdolf Sax, al voltant

de 1840. El seu vertader nomera Antoni Josep Sax; va nài-xer en Dinant (Bèlgica) el 6 deNovembre de 1814; va morir aParís el dia 6 de Febrer de1894.Fabricant d’instruments,

com son pare, fa la presentaciódel nou instrument al públic en1841, formant part de la sego-na exposició del Museu de laIndústria de Brussel·les. El 3de Febrer de 1844 es dóna laprimera audició d’una obra ins-trumental amb saxòfon en quèva intervindre el propi Sax enpersona; es tractava d’unatranscripció que Beril·lis va ferdel seu himne Sagrat i s’inter-pretà en la Sala Herz de París.Va ser Beril·lis u dels defensorsmés ardents de Sax, elogiantrepetides vegades les qualitatsde l’instrument creat per ell.A partir de l’any 1845 el

saxòfon passa a formar partde les músiques militars aFrança, però és l’any 1846(21 de Març) quan es patentadefinitivament el saxòfon aParís. Adolf Sax va ser professor

de saxòfon en el Conservatoride París des de 1855 a1870. En esta data i alparéixer per raonseconòmiques, quedensuspeses dites clas-ses, renovant-seen 1942 grà-cies a ClaudeDelvincourtque confial’ensenyança aldit instrumentper mitjà de Marcel Mule. Esteva ser l’autèntic promotord’una escola clàssica de saxò-fon admirada mundialment icontinuada per DanielDeffayet, JM Londeix, CeilLeeson, etcètera.

El saxòfon és un instrumentde forma cònica parabòlica, tre-patge amb forats que es podentancar amb taps de pell. Escompon d’una campana, colze icos en el qual s’encaixa i fixael tudell. L’embocadura, juntamb la llengüeta, s’adaptasobre el maneguí de suro pegata l’extrem més prim del tudell.El so és produït per unallengüeta simple, de canya,fixada davall de l’emboca-

dura per mitjà d’unaabraçadora. Lacanya més aprecia-da és aquella quecreix en els voltants

del Mediterrani, parti-cularment en Var prop

de Fréjus.El saxòfon, igual que la

flauta, l’oboé i el fagot,“octaveja”. Això significaque el nuc de vibració esforma al punt mitjà.La família completa dels

saxòfons consta de set mem-bres. De la nota més greu delsaxòfon contrabaix a la mésaguda del sopranino, hi ha unaenorme escala sonora (la delpiano), menys una vintena denotes.Els saxòfons més usats(els

que formen els quartets desaxòfons) són:Saxòfon soprano en Si b. És

d’un ús delicat a causa de laseua afinació.Saxòfon alt en Mi b. És l’ins-

trument virtuós per excel·lèn-cia.Saxòfon tenor en Si b. Té un

timbre més envellutat i méscarnós en el registre greu queen l’agut.Saxòfon Baríton en Mi b. És

desgraciadament, d’un ús raren l’orquestra simfònica. Ésuna llàstima privar-se d’un ins-trument expressiu amb possi-bilitats de matisos i de timbressaborosos, contant a més, ambuna facilitat d’emissió poccorrent entre els instrumentstan greus.Es pot afermar que el saxò-

fon és digne de millor sort atésque és un instrument líric perexcel·lència, pont d’unió entreles fustes i els metalls.Existixen hui gran nombre

d’obres on el saxòfon actuacom a solista i partitures deMúsica de Cambra, sent en esterepertori concertístic on ha tin-gut millor sort.Tots els que d’una forma o

una altra estimem el saxòfon,treballem perquè algun dia esteinstrument trobe en l’orques-tra simfònica l’estil i lloc que,segons el nostre parer, esmereix.�

Víctor Ramírez Chiner

EEl saxòfon

Núm. 15 - OCTUBRE 2003

12

TÍTOL SECCIÓPICCOLO DIVERTIMENTOPer Joan i Àngels

Felicitem Josep Daniel

Climent Martínez, soci de la

UNIÓ (el pare d’Aina) per-

què el Consell Valencià de

Cultura li acaba de publica

r

un llibre titolat “L’interés

per la llengua dels valencia

ns

(segles XV – XIX). Ja sabíem

de la seua afecció a la plo

ma

(estilogràfica!!) per altres

publicacions i sabem que ja

té a punt de publicar altre

s

llibres. Nosaltres tenim la

sort de tindre’l com a

col·laborador a Notícies

Musicals. Actualment és

membre de la Comissió de

Revista. Enhorabona, Pep!!

!

Vos anime

m a entrar

a la web

de la

UNIÓ. La n

ova adreça

és:

www.uml

horta.es.v

g

Estem en

tràmits pe

r comprar

un

domini i p

oder amp

liar-la i m

illorar-

la. Tota aq

uella info

rmació qu

e consi-

dereu opor

tuna pode

u fer-la

arribar a J

esús a l’a

dreça

umlhorta@

ono.com

CCAARRTTEELLLLEERRAA11 octubre 03, Dissabte,19 h., BANDA: Processó

a Cases de Bàrcena(pedania de València).

19 octubre 03,Diumenge, 18 h.,

CORAL: Concert del“Retrobem”.

25 octubre 03,Diumenge, 19:30 h.,

BANDA: “Concerts alsJardins del Palau”.

S’obri El Musical. Torna la campanyad’obrir el local social els divendres i dis-sabtes de 20 h. a 1 h.. S’ha reactivat lacomissió encarregada d’estudiar, sugge-rir i organitzar activitats que es farienal Musical durant estes hores. Enaquesta mateixa revista trobareu jaalgunes propostes. També vosaltres enpodeu fer. Millor: CAL QUE TOTS I TOTESEN FEU, de propostes.

LA CALAIXERA

Qui l’encerte l’endivina!Un músic, sense diners, portava 5 dies sense menjar de

calent i va trobar de camí una casa de menjars. El cuiner estrobava a soles i li va dir al músic:–Et convide a dinar si eres capaç d’emportar-te

la sopa que estic preparant amb el teu instrument.El músic va dir que sí i va tindre doble ració.

Quin instrument toca nostre famolenc amic?

JEROGLÍFIC

Hui fa bon oratge?

VERTADER O FALS?

Digues si les sumes són vertaderes o falses

BUSCA LES SET DIFERÈNCIES