la veu de l'horta nord nº1
DESCRIPTION
La veu dels moviments socials de la comarcaTRANSCRIPT
Organització i lluita per combatre l’aturPlataforma d’Aturats de Montcada.
Des de mitjans d'agost, la Plataformad'Aturats de Montcada (PAM) està tre-ballant les terres, unes 7 fanecades queha aconseguit ajuntar per al seu pro-jecte cooperatiu, al terme de Montcada.En síntesi podríem dir que el projecte dela PAM passa per recuperar unes terresen desús, amb la intenció de dur aterme un programa de producció-forma-ció d'agricultura ecològica. Dos tècnicssón els encarregats de donar formaciótant en el camp de la producció ecolò-gica com en el del funcionament de lessocietats cooperatives. Pàgina 4-5.
La Veu de l’Horta NordRevista semestral gratuïta Nº1La veu dels moviments socials de la comarca
CULTURA i PATRIMONI FOC i TRADICIÓ ACTUALITAT POLÍTICA-SOCIAL
Trobada d’escoles en valencià a L’Horta Nord.21 d’abril 2013 tots a Alboraia. Pàg. 2
Una flama que no cessa. La música en valen-cià a l’Horta Nord. Pàg. 3
Vicent Andrés Estellés, recordem la figura delPoeta del Poble. Pàg. 3
Mossaic de Les Nou Muses, important patri-moni de la comarca, desconegut per a la majo-ria dels nostres veïns i en complet oblit perpart de les institucions. Pàg. 9
La presència del foc a les nostres festes, Collade Dimonis Els Socarrats, Campanar. Pàg. 10
15 anys a foc i flama, Dimonis de l’Avern, Albo-raia. Pàg. 10
La sobirania econòmica a debat. Endavant-Osan. Pàg. 6
ARRAN, la nova organització de joves delsPaïsos Catalans. Pàg. 7
Entrevista a la Plataforma en Defensa delsServeis Públics de Burjassot. Contraportada
Burjassot s’enfronta als bancs. La Plataforma d’Afectats per les hipoteques deBurjassot planta cara a la barbàrie dels desnonaments i aconsegueix un posicio-nament en aquest sentit de l’Ajuntament del municipi. Comencen a tindre con-tactes amb altres col·lectius que formen part de La Veu de l’Horta Nord perestendre la flama de la resistència per tota la comarca. Pàgina 6
Inauguració del local de l’Ateneu deMontcada. El passat 9 de febrer espresentà el que ja és un nou punt detrobada per als moviments socials dela comarca. Amb gran afluència de pú-blic tant local com comarcal es va pre-sentar el projecte. L’acte va seramenitzat per una mostra de dansa iuna actuació musical a càrrec de XaviSarrià i Miquel Ramos (Obrint Pas)acompanyats pel dolçainer d’AtzemblaRafa Contell. Pàgina 8
2/ La Veu de l’Horta Nord EDITORIAL I CULTURA
Trobada d’escoles en valencià a L’HortaNord 21 d’abril 2013, AlboraiaCoordinadora pel Valencià de l’Horta Nord
De nou ens trobem a les portes d'unanova primavera i, com totes, des de fa ja 26anys, a la comarca de l'Horta Nord celebrem alscarrers dels nostres pobles la Trobada d'Escolesen Valencià.Però ara més que mai, eixim al carrer per reivin-dicar i exigir el dret que tenim com a poble d'es-tudiar en la nostra llengua.Enguany, tornem a Alboraia, és la segona ve-gada que la trobada de l'Horta Nord tindrà lloc enaquesta població (es va celebrar l'any 1995 ambmoltíssima participació). De nou, comptem comsempre amb un nombre molt gran de pares imestres que des de fa uns mesos estan treba-llant perquè aquesta vegada, com l'anterior, latrobada siga tot un èxit.A més de les escoles, l'Ajuntament i molts albo-raiers estan organitzant els actes que tindran llocdurant la setmana cultural, que culminarà el dia21 d'abril.Com ja sabeu i patiu tots, portem ja uns quantsanys de retallades i prohibicions i cada vegadaés més difícil treballar i viure.Les retallades a l’educació cada cop són més fe-rotges i les condicions en què treballen els pro-fessors i professores empitjora dia a dia.Retallades en material, personal, menjador, be-ques (que encara que en concedeixen acabenno pagant), etc. Les condicions de les infraes-tructures empitjoren per manca de manteniment(cada vegada són més freqüents classes en ba-rracots). Les mínimes reformes queden sense ferper manca de recursos.La persecució a la nostra llengua no queda forade les retallades i, sense tindre en compte l’opi-nió de pares i mestres, cada vegada posen mésentrebancs per matricular els nostres fills en va-lencià, sabent com saben que per tindre compe-tència en les dos llengües oficials l’únic formatque funciona és el de les línies en valencià.Malgrat tot el seu esforç (decret Font de Mora,nous decrets amb la darrera Consellera i final-ment des del Ministeri d'Educació) i utilitzant lesseues eines polítiques i mediàtiques, cada anyla matriculació en valencià supera la xifra de l’anyanterior.Això ocorre per tres raons: la professionalitat delsmestres que formen les línies en valencià, elspares que no es deixen enganyar i trien la quali-tat de l’ensenyament per als seus fills i la realitat
educativa que demostra que saber llengües éscosa d’infantesa i que aquells xiquets que enfor-teixen el seu aprenentatge en la llengua ambmenys presència social de les dos que coneixentenen un millor resultat en una tercera llengua.Enmig de tanta desolació, el coratge i esforç haestat recompensat a finals de desembre ambuna resolució del Tribunal Superior de Justíciaque obliga la Conselleria a obrir una nova líneaen valencià a una escola de Picassent, gràciesa la tenacitat de les famílies que van interposarun contenciós-administratiu a la Conselleria d'E-ducació per denegar-los sistemàticament el dreta poder escollir l’ensenyament en valencià perals seus fills. El centre va estar assessorat desdel primer moment pel servei jurídic de l'Oficinade Drets Lingüístics d'Escola Valenciana i les fa-mílies han dut endavant el contenciós de la màde l'advocat de l'entitat.Açò ens demostra que tard o prompte aconse-guim que els nostres drets siguen respectats.La Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nordporta 26 anys fent trobades, 26 anys reivindicantl’ensenyament en valencià. Durant aquests anys,mestres, pares i mares heu fet possible la conti-nuïtat de l’ensenyament de qualitat. Gràcies alvostre compromís continuem trobant-nos cadaprimavera.Per això us encoratgem a tots a continuar lluitantper la defensa de la nostra llengua a les escolesi en tots els àmbits de la nostra societat.Sols així aconseguirem mantenir el que ens di-ferencia i a la vegada ens uneix a la resta de po-bles: la lluita per la llengua pròpia.Us esperem el dia 21 d’abril per gaudir de lafesta i la cultura a tots els actes que durant elsdies previs tindran lloc a les places i carrers d’Al-boraia.Com sempre, tindrem teatre, música, exposi-cions, recitals de poesia, concurs de relats, co-rrefocs, partides de pilota, Colp Bol i moltescoses més.Ara més que mai, cal que estem units, perquècom deia el nostre poeta Vicent Andrés Estellés,al que enguany van dedicades totes les trobadesdel País Valencià:“No podran res davant d’un poble unit, alegre icombatiu”.
Trobada d’Escoles en Valencià celebrada a l’Albereda de València, 2012.
EDITORIAL: La ne-cessitat de crear els nostresmitjans de comunicació
La major part dels mitjans decomunicació estan en mans de gransgrups privats amb interessos propis,aliens als de la majoria de la gent. Sientenem la llibertat d'expressió com undels drets fonamentals en qualsevoldemocràcia, i el poder de difondreidees està sols en mans d'uns quantsrics, la pròpia democràcia està en risc.És per això, que des de La Veu del’ Horta Nord entenem aquesta publica-ció com una lluita per la llibertat i comun instrument per a la construcció demajories, amb la finalitat de canviarl'actual estat de coses.No podem exigir als grans mitjans queconten la nostra realitat, ja que estanen mans de grans empresaris i ban-quers i transmeten la seua veritat perperpetuar un sistema que els beneficia.Per això, constatem la necessitat depublicacions com aquesta per donar aconèixer la nostra visió. Per exemple,que a Burjassot, de la mà de la Plata-forma d'Afectades per les Hipoteques,s'ha aconseguit la dació en pagamenti un lloguer social durant 5 anys o atu-rar un desnonament gràcies a l'acciócol·lectiva de 200 persones. És a dir,tenim la voluntat de transmetre quel'acció col·lectiva és capaç de plantarcara al capitalisme i per què no, crearuna correlació de forces que propicieel transvasament del poder de decisióde la classe privilegiada a les classessubalternes. Necessitem mitjans de comunicaciónascuts del poble per transformar lasocietat segons la realitat que cons-truïm com a classe social. Si a més,aquests mitjans esdevenen un espaide confluència on els moviments so-cials de la comarca consolidem i apro-fundim les nostres relacions humanesi de treball, pot arribar a esdevindre im-prescindible.
La Veu de l’Horta Nord/ 3CULTURA
Una flama que no cessa. La música en valencià a l’Horta NordL’aportació de l’Horta Nord a l’escena
catalano-cantant del País Valencià mai no hatingut unes dimensions cridaneres, però la seuacontribució qualitativa ha estat, en alguns mo-ments, d’una importància decisiva: des delpaper peoner de formacions seminals com elsCarraixet, de Tavernes Blanques, encara enactiu, a les prèdiques en el desert de 4000 SomProu de Rafelbunyol, Munlogs d’Alboraia, PocTrellat de Meliana o Fil d’Aram de Bonrepòs i Mi-rambell, per mencionar-ne només alguns: aven-turers en temps difícils, quan els grups similarses podien comptar amb els dits d’una mà i el pú-blic no era precisament multitudinari. Ells prepa-raren el terreny, però, per al formidable espletque ara tenim la fortuna de gaudir.Actualment la situació no ha canviat molt pelque fa a la quota de participació relativa —l’es-clafit a nivell de país ha estat colossal— però síen nombres absoluts: hi ha una trentena de ban-des o intèrprets en solitari que mantenen laflama musical encesa amb més o menys conti-nuïtat i la seua producció discogràfica atén unnivell creixent de diversitat i de qualitat que nosembla tindre aturador. Un nivell que podem constatar fàcilment parantatenció a tres de les darreres novetats en la dis-cografia comarcal: A viure! de Kave Kanem, Elteu viatge d’Atzembla i Quatribarrap d’Atupa.Els puçolencs Kave Kanem poden vantar-se depracticar un dels rocks durs més musculosos iconsistents del país i de tindre, en Tiko Esteve,un dels seus cantants amb més talent i prestàn-
cia escènica. La seua música beu en les fontsdel hard setanter i, com aquell, no renuncia a ri-betejar-se amb elements provinents de la mú-sica negra —blues, soul, funk— per bé que elcondiment final el proporcionen una dolçainaben integrada i un pessic de grunge via PearlJam —especialment en la veu de Tiko, on no ésdifícil percebre reminiscències del carismàticestil vocal d’Eddie Veder. A viure! és el seusegon disc i exhibeix ja una maduresa conside-rable, reblert de cançons d’arquitectura com-pacta interpretades amb enèrgica convicció:tanta que, quan en el magnífic “Blues de l’Horta”canten allò d’“Horta morta i a la porta del no-res”, el vers retrona en el buit amb els trets de-soladors d’un vertader epitafi.Atzembla presenten també el seu segon enre-gistrament que els suposa, com en el cas deKave Kanem, un bon salt endavant. Els d’Alfarano oculten el seu seguiment de l’estela d’ObrintPas —el disc el produeix el mateix Miquel Giro-nés— amb una fórmula musical que elaborenamb ingredients semblants: ska, reggae, punkfestiu, lletres amb una forta càrrega de críticasocial i la recurrent conducció d’una potent sec-ció de vents. Saben, però, que la seua basa pera escapar del mer epigonat rau en la construcciód’un bon cançoner que els dote d’una veu pròpiai identificable. El teu viatge contribueix genero-sament a aquest afany amb un grapat de can-çons concebudes en clau generacional idestinades a encendre els directes i alliberar laràbia acumulada. El seu finançament, mitjan-
çant la plataforma de micromecenatge Verkami,demostra l’existència d’una demanda de pro-postes descarades i valentes com la seua.Al Verkami s’han encomanat també els Atupa,jove grup raper de Montcada sorgit de les cen-dres de Golpe Bajo. El seu primer disc, Quatri-barrap, ratifica la impressió que l’escena de hiphop en valencià —amb Rapsodes, Arrap, ElBlue, Barraques Sudsistema, Vicen-T o Ender—és cada dia més encoratjadora. Atupa practi-quen un rap eclèctic i divertit, s’atreveixen ambbases de dubstep i drum’n’bass i s’expressenamb un flow fresc i irresistible. Les seues lletresalternen crítiques socials directes a la jugular delsistema —sense arribar a la virulència canalladels Arrap— amb temes festius amarats d’unarauxa encomanadissa. I prediquen amb l’exem-ple: si al tema titular —un hit indiscutible— can-ten “Quan unir-se és l’única manera / Per ferrespectar aquesta escena”, al disc es presentenacompanyats d’una bona representació d’aixòmateix: Rapsodes, Atzembla, Arrap, Panxo(Sophy Zoo), Borja Penalba o Estel (Arròs Cal-dós), que donen riquesa i color a un treball fran-cament recomanable.Comptat i debatut, tres magnífiques aportacionsde l’Horta a una collita anual novament esplèn-dida que manté ben viu el foc de la música envalencià enmig d’aquesta glaciació persistentque encara amenaça en quedar-se de forma in-definida.
Josep Vicent Frechina
Vicent Andrés Estellés, el poeta del pobleFamília de Vicent Andrés Estellés, Burjassot.
El 27 de març farà vint anys dela mort de Vicent Andrés Estellés. Ensva deixar al 1993, però les seuesidees, la seua força i el seu gran amora totes les xicotetes coses de la vidaens acompanyen diàriament a travésdels seus versos, que ara són el nos-tre llegat, una gran herència per a lanostra cultura i la nostra gent. Nosaltres el recordem com un homebo, humil i alegre que l’únic que esti-mava i pel que vivia era pel nostrepoble, la nostra llengua i el nostrePaís. Va ser una persona molt pro-pera, capaç de plasmar des del fetmés esgarrifós, com pot ser una durapostguerra o la mort de la seua pri-mera filla, a l’amor més gran per lavida. Encara ara, després de vint anys,continuem aprenent d’ell i veiem comcada dia es fa més palés un nom ques’ha guanyat a pols: “el poeta delpoble”. Com a membres de la seuafamília ens agradaria donar les grà-
cies al poble per tornar-li l’afecte agrapats, per convocar festes per ho-norar-lo, com són els sopars Estelléso els diversos homenatges que ensapleguen a través del teatre, la mú-sica o la pintura... Per tots i cadascund’aquests amants de la poesia ellcontinua obrint camins al nostre cos-tat. Però, sobretot, gràcies per ser unpoble que ix al carrer i lluita pels seusdrets, que treballa i obri les portes decasa;“i enrama el vent amb les paraulesde la primavera...”.Els seus versos, en ocasions premo-nitoris, continuen a l’ordre del diaperquè parlen de la realitat. Una rea-litat personal i alhora compartida.Com ell mateix va deixar escrit:“Potser diràs, un dia, decebut,amb un conyac, en algun bar espés:Algun cordell massa tens s’ha rom-put...I evocaràs –t’ho jure- l’Estellés.” (Andrés Estellés, V.: Hamburg. Edi-
cions 62, Barcelona, 1974. pàg 57)Feliç any Estellés a tots i totes. Tantals qui ja el coneixeu com als qui hofareu en un futur, perquè no sols en-guany és el seu any, sinó cadascundels dies en què ens continuem al-çant i gaudint de la vida.
4/ La Veu de l’Horta Nord
Des de mitjans d'agost, la Plataforma d'Aturats deMontcada (PAM) està treballant les terres, unes 7 fane-cades que ha aconseguit ajuntar per al seu projecte co-operatiu, al terme de Montcada. En síntesi podríem dirque el projecte de la PAM passa per recuperar unes te-rres en desús, amb la intenció de dur a terme un pro-grama de producció-formació d'agricultura ecològica. Dostècnics són els encarregats de donar formació tant en elcamp de la producció ecològica com en el del funciona-ment de les societats cooperatives.Aquest projecte dóna formació i proporciona una rendabàsica a una vintena de persones, totes membres de laPAM. El camí fins començar aquest programa no ha estatgens fàcil: per desgràcia l'equip de govern municipal, desdels inicis, s'ha dedicat a col·locar pals a les rodes, encompte de donar suport a la iniciativa. Comencem pel principi. Cap a mitjans d'octubre de l'any2011 la PAM, després d'una profunda anàlisi i reflexió in-terna, decideix presentar un projecte d'ocupació-formaciómitjançant una cooperativa agrària per donar resposta alproblema de l'atur i la formació a la població aturada deMontcada. Els principals pilars-demandes d'aquest pro-jecte eren els següents: la cessió de terres d'horta aban-donades en mans de l'ajuntament o de propietat privada,el pagament d'una renda bàsica a cadascun dels partici-pants en el projecte i el finançament per part de l'ajunta-ment tant de les eines necessàries per treballar la terracom dels sous dels dos tècnics que estarien encarregatsde la formació agrícola i cooperativa dels participants. Des d'un principi, la resposta per part de l'ajuntament sónles llargues o directament tancar-se en banda i negar-sea ajudar per engegar la cooperativa. Després de diversosmesos a l’espera, veient com l'alcalde delegava les ne-gociacions en membres de segona fila dins l'ajuntamenti com una i altra vegada les reunions eren ajornades, l'es-tratègia de la PAM per aconseguir el finançament del pro-jecte donà un gir de 180 graus.A partir d'ací comencen les negociacions amb els dife-rents grups de l'oposició municipal a l'ajuntament, per talde posar en el centre del debat polític el finançament delprojecte cooperatiu de la PAM. Després de la bona re-buda per part dels diferents partits, s'aconsegueix queaquest tema siga tractat en plenari a l'ajuntament deMontcada, concretament el dia 28 de març de 2012, diaprevi a la vaga general del 29 de març. Una vegada ladata de debat en plenari estava posada, des de la PAM
es va entendre que aquesta seria la data clau: o bé el go-vern municipal (PP), dirigit per l'alcalde i número 2 en laDiputació Juan José Medina, feia un tomb en els seusplantejaments i donaven llum verda al projecte; o bé, fentús de la seua majoria, tombava el projecte i tirava perterra l'esforç dels últims mesos de totes aquestes perso-nes aturades. A partir d'ací, des de la PAM es bolquen tots els esforçosper buscar el major nombre de suport dins del poble, mit-jançant assemblees amb diferents col·lectius socials lo-cals i comarcals i amb persones individuals perquè, i a ladesesperada, en cas que el PP refusara el projecte, for-çar mitjançant una acció contundent i amb ampli suportde la població que donaren marxa enrere i aprovaren el
projecte. Per fi va arribar el dia en què s'havia de debatre el pro-jecte, el saló de plens estava ple de gom a gom. En unaúltima maniobra, amb la intenció de minvar el nombre iles forces dels que allí havien anat a donar suport a laplataforma, el govern municipal envià a la part final del'ordre del dia el projecte de la cooperativa. Quan per fi es va arribar a aquest punt, la bancada neo-con, fent ús de la seua majoria, en dos minuts va tirar en-rere el projecte. Però aquell dia havien errat: no solshavien d’aprovar el projecte, sinó que, a més a més, lagent que estava allí havia decidit que ni cap xantatge nicap pressió policial els faria desistir en el seu compromísvers aquest projecte que considerava just . El plenari esdonà per acabat i unes 40 persones van decidir ocupar-lo per forçar el govern a canviar la seua decisió. El tan-cament es prolongà des de passades les 23.30h del dia28 fins al voltant de les 3 de la matinada del dia 29. Du-
rant aquell temps feren aparició al voltant d'una vintenade membres de la Guàrdia Civil, que van identificar iamenaçar de les dures conseqüències que podria portaraquesta ocupació per a totes aquelles persones que par-ticipaven de la mateixa. L'alcalde, veient que s'havia cla-vat en un atzucac, i que les amenaces dels cossospolicials als ocupants no donaven els seus fruits, es vaveure obligat a reobrir les negociacions amb els membresde la PAM per poder posar fi a l'ocupació. Una setmanadesprés, i amb l'alcalde encapçalant les negociacions perpart de l'ajuntament, el projecte de la PAM va ser aprovat,encara que la dotació econòmica va ser reduïda consi-derablement. Aquest fet ha requerit un gran esforç perpart dels membres de la PAM per engegar la coopera-tiva.En aquests moments, uns 4 mesos després del comen-çament del projecte i ja amb les terres treballades donantel seus primers fruits, la PAM ha presentat de nou el pro-jecte per ser debatut en els pressupostos de l'any 2013.Siga quina siga la dotació econòmica de cara a l'any vi-nent, el que queda clar és que la PAM ha marcat prece-dent no sols a Montcada, sinó a l'Horta Nord, per fer fronta l'atur. Davant problemes col·lectius, eixides col·lectives.
LA PLATAFORMA D'ATURATS DE MONTCADA APOSTAPEL COL·LECTIVISME COM A RESPOSTA A L'ATUR
A FONS
PLATAFORMA D’ATURATS DE MONTCADA
Ocupació del saló de plens de l’Ajuntament
Treballs de posada a punt de la terra.
Els fruits de la terra i del treball.
La Veu de l’Horta Nord/ 5A FONS
Des de mitjans d'agost, la Plataforma d'Aturats deMontcada (PAM) està treballant les terres, unes 7 fane-cades que ha aconseguit ajuntar per al seu projecte co-operatiu, al terme de Montcada. En síntesi podríem dirque el projecte de la PAM passa per recuperar unes te-rres en desús, amb la intenció de dur a terme un pro-grama de producció-formació d'agricultura ecològica. Dostècnics són els encarregats de donar formació tant en elcamp de la producció ecològica com en el del funciona-ment de les societats cooperatives.Aquest projecte dóna formació i proporciona una rendabàsica a una vintena de persones, totes membres de laPAM. El camí fins començar aquest programa no ha estatgens fàcil: per desgràcia l'equip de govern municipal, desdels inicis, s'ha dedicat a col·locar pals a les rodes, encompte de donar suport a la iniciativa. Comencem pel principi. Cap a mitjans d'octubre de l'any2011 la PAM, després d'una profunda anàlisi i reflexió in-terna, decideix presentar un projecte d'ocupació-formaciómitjançant una cooperativa agrària per donar resposta alproblema de l'atur i la formació a la població aturada deMontcada. Els principals pilars-demandes d'aquest pro-jecte eren els següents: la cessió de terres d'horta aban-donades en mans de l'ajuntament o de propietat privada,el pagament d'una renda bàsica a cadascun dels partici-pants en el projecte i el finançament per part de l'ajunta-ment tant de les eines necessàries per treballar la terracom dels sous dels dos tècnics que estarien encarregatsde la formació agrícola i cooperativa dels participants. Des d'un principi, la resposta per part de l'ajuntament sónles llargues o directament tancar-se en banda i negar-sea ajudar per engegar la cooperativa. Després de diversosmesos a l’espera, veient com l'alcalde delegava les ne-gociacions en membres de segona fila dins l'ajuntamenti com una i altra vegada les reunions eren ajornades, l'es-tratègia de la PAM per aconseguir el finançament del pro-jecte donà un gir de 180 graus.A partir d'ací comencen les negociacions amb els dife-rents grups de l'oposició municipal a l'ajuntament, per talde posar en el centre del debat polític el finançament delprojecte cooperatiu de la PAM. Després de la bona re-buda per part dels diferents partits, s'aconsegueix queaquest tema siga tractat en plenari a l'ajuntament deMontcada, concretament el dia 28 de març de 2012, diaprevi a la vaga general del 29 de març. Una vegada ladata de debat en plenari estava posada, des de la PAM
es va entendre que aquesta seria la data clau: o bé el go-vern municipal (PP), dirigit per l'alcalde i número 2 en laDiputació Juan José Medina, feia un tomb en els seusplantejaments i donaven llum verda al projecte; o bé, fentús de la seua majoria, tombava el projecte i tirava perterra l'esforç dels últims mesos de totes aquestes perso-nes aturades. A partir d'ací, des de la PAM es bolquen tots els esforçosper buscar el major nombre de suport dins del poble, mit-jançant assemblees amb diferents col·lectius socials lo-cals i comarcals i amb persones individuals perquè, i a ladesesperada, en cas que el PP refusara el projecte, for-çar mitjançant una acció contundent i amb ampli suportde la població que donaren marxa enrere i aprovaren el
projecte. Per fi va arribar el dia en què s'havia de debatre el pro-jecte, el saló de plens estava ple de gom a gom. En unaúltima maniobra, amb la intenció de minvar el nombre iles forces dels que allí havien anat a donar suport a laplataforma, el govern municipal envià a la part final del'ordre del dia el projecte de la cooperativa. Quan per fi es va arribar a aquest punt, la bancada neo-con, fent ús de la seua majoria, en dos minuts va tirar en-rere el projecte. Però aquell dia havien errat: no solshavien d’aprovar el projecte, sinó que, a més a més, lagent que estava allí havia decidit que ni cap xantatge nicap pressió policial els faria desistir en el seu compromísvers aquest projecte que considerava just . El plenari esdonà per acabat i unes 40 persones van decidir ocupar-lo per forçar el govern a canviar la seua decisió. El tan-cament es prolongà des de passades les 23.30h del dia28 fins al voltant de les 3 de la matinada del dia 29. Du-
rant aquell temps feren aparició al voltant d'una vintenade membres de la Guàrdia Civil, que van identificar iamenaçar de les dures conseqüències que podria portaraquesta ocupació per a totes aquelles persones que par-ticipaven de la mateixa. L'alcalde, veient que s'havia cla-vat en un atzucac, i que les amenaces dels cossospolicials als ocupants no donaven els seus fruits, es vaveure obligat a reobrir les negociacions amb els membresde la PAM per poder posar fi a l'ocupació. Una setmanadesprés, i amb l'alcalde encapçalant les negociacions perpart de l'ajuntament, el projecte de la PAM va ser aprovat,encara que la dotació econòmica va ser reduïda consi-derablement. Aquest fet ha requerit un gran esforç perpart dels membres de la PAM per engegar la coopera-tiva.En aquests moments, uns 4 mesos després del comen-çament del projecte i ja amb les terres treballades donantel seus primers fruits, la PAM ha presentat de nou el pro-jecte per ser debatut en els pressupostos de l'any 2013.Siga quina siga la dotació econòmica de cara a l'any vi-nent, el que queda clar és que la PAM ha marcat prece-dent no sols a Montcada, sinó a l'Horta Nord, per fer fronta l'atur. Davant problemes col·lectius, eixides col·lectives.
LA PLATAFORMA D'ATURATS DE MONTCADA APOSTAPEL COL·LECTIVISME COM A RESPOSTA A L'ATUR
PLATAFORMA D’ATURATS DE MONTCADA
“Els principals pilars-demandesd'aquest projecte eren els següents: lacessió de terres d'horta abandonadesen mans de l'ajuntament o de propietatprivada, el pagament d'una renda bàsicaa cadascun dels participants en el pro-jecte i el finançament per part de l'ajun-tament de les eines necessàries pertreballar la terra”
Preparant les caixes per a la distribució.
6/ La Veu de l’Horta Nord
La sobirania econòmica és el poder delnostre poble per decidir sobre la nostra organit-zació econòmica i per plantar cara als dictats delmercat i les institucions com el FMI i el BCE.Cada dia patim amb més claredat la prepotènciadel sistema neoliberal que ens oprimeix. Veiemcom augmenten els desnonaments al nostrevoltant, com augmenta l’explotació de les nos-tres dones, com augmenta l’atur a la comarca,com ens retallen els serveis públics, conduint-los a la privatització: als nostres col·legis, insti-tuts, centres de salut, a l’assistència social, coms’incrementa la pressió sobre la nostra llengua,com ens retallen els nostres drets laborals, so-cials i democràtics, com continua l’intent de des-trucció de l’horta, etc.Front això, la reacció del poble no es fa esperar.Els col·lectius als quals pertanyem cada vegadaincrementem el nostre grau de resposta, com enles accions de la Plataforma d’Afectades per lesHipoteques per aturar els desnonaments, comen la lluita per un lloc digne de treball de la Pla-taforma d’Aturats de Montcada, com les accionsde la Plataforma en defensa dels serveis públicso la coordinadora d’AMPES de Burjassot, comles accions dels diversos col·lectius feministes,com la resposta en la nostra comarca dels pi-quets el dia de la vaga del 14N o com la mobilit-zació a Burjassot en contra de la vinguda delpresident del PP al poble el passat 16 de no-vembre (que va impedir que assisitira a la reunióque tenia prevista i palesà l’oposició a les seues
polítiques). També tenim notícia que s’estan in-tentant crear nous espais a diversos pobles dela comarca mitjançant assemblees municipalis-tes que superen l’esquema dels partits i quearrepleguen la veu dels moviments socials alsajuntaments per canviar el seu funcionament.Es tracta que l’ajuntament siga la veritable veudel poble i actue en funció dels interessos d’a-quest.Aquest camí arreplega la torxa de les lluites ques’han dut als nostres pobles, amb major o menorintensitat, per superar l’estat de les coses. Noens queda una altra, si volem canviar aquestsistema podrit, hem de poder decidir com volemorganitzar-nos com a societat, dins el nostremarc nacional.Hem de poder decidir sobre el nostre treball, elsrecursos i la nostra organització econòmica. Elconcepte d’independència que està tan demoda, l’entenem com a sobirania social i eco-nòmica, fora dels dictats dels mercats, fora delsdictats de l’elit que té ara mateix els mitjans perdecidir. Aquesta sobirania ha de permetre elcontrol democràtic sobre el sector financer i pro-
ductiu, ha de posar els interessos de la majoriatreballadora i popular per sobre dels interessosde la minoria que ens enfonsa, ha de permetre‘ns decidir plenament com organitzem el territori,ha de col·lectivitzar els sectors estratègics(energia, aigua, comunicacions, etc.), ens ha depermetre organitzar el consum de manera equi-librada, social i ecològica, de manera que tin-guem la sobirania alimentària i l’organització delconeixement i la cultura fora dels criteris delmercat, ha de generar un sistema que situe lesdones en igualtat de condicions que els homes.Hi ha encetada una campanya a l’àmbit nacionalper tractar de lligar aquestes realitats amb leslluites que es duen a les nostres comarques. Al’Horta Nord, palesem en la pràctica aquest mo-viment. Ara cal lligar-lo de manera que les diver-ses lluites confluïsquen en una lluita mésgeneral, on la unitat popular capgire la situacióactual i genere les condicions de canvi de sis-tema. El periòdic que ara teniu a les vostresmans és un passet més en la direcció d’ajuntarles lluites en un moviment que, en la suma, pro-duïsca un efecte multiplicador en aquest camí.
Endavant-OSAN, comitè de l’Horta Nord
La sobirania econòmica: un pas necessari per generar un nou sistema just i solidari
PAH-Burjassot: una lluita per la dignitat i els drets socialsEn abril de 2012, cinc persones de Bur-
jassot decidírem col·laborar amb la Plataformad’Afectades per les Hipoteques de València pera recollir signatures i presentar una Iniciativa Le-gislativa Popular al congrés espanyol, on es de-mana que s’aturen tots els desnonaments, quela dació en pagament siga una opció per a lespersones afectades i que els bancs signen llo-guers socials per a evitar casos d’exclusió so-cial.Tot va començar quan un veí del poble, membrede l’AMPA de Sant Joan de Ribera (escola enlluita perquè xiquets i xiquetes estudien en ba-rracots), ens comentà el cas d'una família enprocés de desnonament. Ens ficàrem en con-tacte amb ella: era un cas molt dur, ja que si esquedaven sense sostre, serveis socials es que-daria amb la seua filla de 5 anys. Ràpidamentacudírem a la PAH de València per assessorar-nos-en, que ens digueren per on havíem de co-mençar. Anàrem a negociar amb el director delbanc, amb suport de la PAH de València, i acon-seguírem la primera victoria: la dació en paga-ment i un lloguer social de 5 anys renovables. Aquest cas ens animà a constituir oficialment laPAH de Burjassot: férem octavetes i comença-ren a arribar més casos de veïns i veïnes delpoble, cadascun amb les seues peculiaritats. Und’aquests casos era imminent: el desnonamentd'una veïna amb minusvalia i dos fills. Comen-çàrem a fer-ne difusió per fer una concentracióper evitar-ho, amb cartells, octavetes, xarxes so-cials… i el dia del desnonament ens juntàrem ales portes de la seua casa unes 200 persones.
Quan hi arribà la comissió judicial, amb suportde la policia municipal, férem una barrera hu-mana a la porta del pati i hagueren d'anar-se'nsense aconseguir el seu objectiu: deixar una fa-mília al carrer. L’actuació de la policia municipalno ens va agradar, ja que és un cos pagat ambdiners públics i pensem que no ha de servir aentitats privades com els bancs. Arran d'això, decidírem preparar una moció ipresentar-la a l’ajuntament, on es demanava:a) Que la policia municipal no participara alsdesnonaments. És la policia del poble i ha dedefensar el poble i no col·laborar amb els bancsen aquests processos.b) Que l’ajuntament traguera els diners públicsdels bancs que desnonen a famílies del poble.c) I, finalment, que l’ajuntament s’implicara enaquesta lluita.La moció va ser aprovada per unanimitat, per laqual cosa, Burjassot és el primer municipi delPaís Valencià en declarar-se “Municipi contraels desnonaments”.Fa poc, els desnonaments a Burjassot arribarenfins al parlament català. Les CUP (Candidaturesd’Unitat Popular) proposaren per a presidir elparlament català, de manera simbòlica i com aacte de denúncia, el nostre veí que es va inten-tar suïcidar quan anaven a desnonar-lo.En el poc temps de vida que té, la PAH de Bur-jassot ha aconseguit algunes victòries: paralitzarun desnonament, aconseguir dos lloguers so-cials, una dació en pagament, presentar i apro-var la moció a l'ajuntament, concentracions imanifestacions de suport amb el veí que es va
intentar suïcidar… Ara mateix portem més de 15 casos, algunsmolt durs, però estem animats i animades, per-què aquestes xicotetes victòries ens refermenen les nostres conviccions: el sistema capitalistamata i deixa la gent al carrer. No lluitem nomésper casos puntuals, lluitem per un sistema so-cioeconòmic que es base en les persones i noen interessos econòmics.Continuem i continuarem lluitant i animem altrespobles de l'Horta Nord i de tots els Països Ca-talans a constituir Plataformes, ja que aquestproblema ens afecta a tots i totes. En cas quenecessiteu ajuda i suport, podeu comptar ambnosaltres!
Amb lluita tot és possible!!!Stop [email protected]
ACTUALITAT POLÍTICA-SOCIAL
Mural realitzat al camí de Montcada, altura de Beniferaig.
Acció de la PAH a Burjassot.
La Veu de l’Horta Nord/ 7
El passat mes de setembre va acabarla segona part de l'assemblea nacional on Mau-lets, el jovent independentista revolucionari i laCAJEI, la coordinadora d'assemblees de joves,junt a altres agents externs, es van unir perdonar pas a l'organització juvenil més potentdels Països Catalans. La nova organització fade la independència, el socialisme i el feminismeels seus tres eixos principals de lluita.
I com afecta açò a la nostra comarca? Doncsque ara, l'assemblea de Maulets l'Horta és ArranBenimaclet-Horta Nord. Ara en som més i lesnostres energies estan renovades. Això sí, man-tenim l'esperit rebel i l'ànima revolucionària queels Maulets ens van deixar. Som hereus de tota la gent que durant aquests25 anys han passat per la nostra assemblea,tenim ben present la lluita antifeixista i sempretindrem al cor el nostre company Guillem, per-què enguany 2013 més que mai hem de dir benalt això de: 20 anys no ens han fet oblidar-te!Perquè 20 anys no ens han fet oblidar la impu-nitat amb què els teus assassins van comptar,ni com els poders fàctics de l'Estat van crimina-litzar la teua lluita. Tenim present aquest projecte, nascut arran l'A-plec de l'Horta Nord, que fa ja alguns anys vacomençar amb pas ferm a caminar per la co-marca.Volem continuar lluitant per una comarca lliurede l'especulació urbanística que hem patit alllarg de tots aquests anys, volem lluitar contra
els desnonaments, el nou drama social quepatim arreu dels Països Catalans. Volem conti-nuar treballant amb els casals i els espais auto-gestionats que gaudim gràcies a l'esforç i eltreball quotidià de tantes i tantes persones.Volem destruir el patriarcat i és per això que ensdeclarem feministes. Volem que els i les jovestinguem llocs on poder gaudir d'un oci alternatiusense la pressió del consumisme. Volem ser lliu-res i viure la nostra sexualitat lliurement. Volemreivindicar Estellés i Fuster, i que el nostre va-lencià, el català de totes, tinga el respecte quees mereix als nostres pobles i ciutats, a les ins-titucions i a les escoles. Volem una escola pú-blica i de qualitat, i com no, en català.És perquè volem tot allò i molt més pel que usanimem a participar del nostre projecte, a seguirtot allò que fem a les xarxes socials i si tensentre 15 i 27 anys a participar de la nostra as-semblea. Podeu seguir-nos a Facebook i Twitter, i si voleucontactar amb nosaltres ho podeu fer a:[email protected]
Un nou projecte ha nascut: ara Maulets l'Horta és Arran Benimaclet-Horta Nord!ACTUALITAT POLÍTICA-SOCIAL
A febrer de 2013 ja no queda dubte queens trobem en una situació d’absoluta emergèn-cia social. Tothom coneixem més d’una personapropera sense feina (quan nosaltres en tenim!)Ja estem més habituats a veure persones de-manant almoina, o fent cua a Càritas... i tot això,mentre hem d’aguantar als “senyors” del PP, dela CEOE, de CiU, de Mercadona o de la CasaReial espanyola, mentre ens intenten endolcirles orelles amb les seues canterelles de nous“brots verds”...Mentrestant, la realitat és mot més cabuda. Co-rrupció generalitzada, retallades en tot allò pú-blic (ensenyament, sanitat, dependències,transport, etc.), atur galopant, reduccions sala-rials, Expedients de Regulació d’Ocupació ge-neralitzats, nombre de desnonaments i suïcidiscreixent... una situació que no es veia des defeia dècades.Amb les darreres contrareformes (laborals, deles pensions, etc.), el colp constitucional (per ga-rantir “constitucionalment” el pagament deldeute il·legítim, encara que s’hagen de carregartot allò que haja estat pagat amb els nostres di-ners) de fa dos estius, la privatització de la sa-nitat, la LOMQE, etc., ens estan portant, alconjunt de la classe treballadora, a un abismeque més semblen els primers anys del segle XX,que no el segle XXI.A més, arreu dels Països Catalans, més concre-tament al País Valencià, i a la nostra comarca,a l’Horta Nord, la situació no és millor en abso-lut.A l’Horta Nord, més de 26.000 persones treba-lladores ens trobem aturades (segons dades ofi-cials). Ara bé, si atenem als propis informesinterns de l’INE on reconeixen que les xifres d’a-tur reals són entre un 20 i un 25% superiors ales xifres oficials (perquè no es comptabilitza atota la gent que no està apuntada als serveis pú-blics d’ocupació, o perquè han pogut treballarunes poques hores en un cap de setmana, perexemple), ens trobem que a la nostra comarca,més de 30.000 persones estan a l’atur. És a dir,que en una comarca amb poc més de 220.000
habitants, aproximadament el 15% de la pobla-ció total no té feina remunerada i cotitzant.Per exemple, en localitats com Montcada, se su-pera de llarg la pròpia mitjana d’atur al País Va-lencià (superior al 28% de la població activa,quan la mitjana estatal ronda el 26%)... Quin atur podem tenir realment? Doncs com amínim, 1 de cada 3 persones en edat de treba-llar es troben sense feina.Per això, el senyor Juan Rosell, president de laCEOE, diu que no li apanyen les estadístiquesde l’INE... perquè hi ha moltes més personesaturades... i per solucionar-ho, què proposa?Doncs despatxar a funcionaris!! Molt bé... i totaixò mentre el seu antecessor al càrrec estàpassant una temporadeta a la presó.A casa nostra viuen aproximadament 1 de cada4 habitants del conjunt de l’estat... però tenimprop d’1 de cada 3 aturats. A més, patim elmajor percentatge d’ERO. EROs com el provo-cat pel “gran empresari valencià” José Luis Fe-rrer, quan pràcticament va tancar l’empresaARCO de Bonrepòs i Mirambell, deixant cente-nars de famílies treballadores de la nostra co-marca sense feina... El Sr. Ferrer, igual quealtres “grans empresaris valencians” com JuanRoig de Mercadona, diuen públicament sensecap vergonya que hem de treballar com els “xi-nesos”... mentre deixen milers de persones tre-balladores del País Valencià sense faena;mentre s’emporten els diners guanyats ací ambel nostre suor, per muntar altres negocis fora;mentre afonen la producció ací, i importen pro-ductes de fora.I si amb aquests “empresaris” no tinguéremprou, hem de suportar als “grans sindicats”súper subvencionats i amb grans estructuresburocràtiques que només ajuden a negociar ipactar eixos EROs, a acceptar contrareformes(com la de les pensions), a no convocar vagues(esperant que l’estat espanyol els accepte coma “agents negociadors”), a aplicar la contrare-forma laboral del PP contra les seues pròpiestreballadores (mentre diuen estar-ne en con-tra)... ajudant simplement a desmobilitzar i man-
tenir la desorganització, desunió i descoordina-ció de la classe treballadora.Des de la COS entenem que no podem conti-nuar acceptant aquesta situació. No podem con-tinuar acceptant com destrueixen els nostresllocs de treball; com ens deixen sense possibili-tats de futur; com no deixen cap altra opció als iles joves treballadores que fugir de casa peremigrar; com el capitalisme i l’espanyolisme nofan més que fomentar el racisme i els atacsconstants contra la nostra llengua i cultura; comfan lleis a mesura per garantir la impunitat delfrau fiscal o la destrucció dels nostres boscos imuntanyes per poder especular després... men-tre juguen amb les vides dels i les brigades d’e-mergència i amb el futur de les persones queviuen a les nostres comarques d’interior. Nopodem continuar aguantant-ho!!!Per sort, hi ha esperances i exemples a seguir.Per sort, a l’última Vaga General, la del 14N, elconjunt del Poble Treballador va començar aagafar protagonisme, mitjançant les seues es-tructures autoorganitzades. Estructures com laPlataforma d’Aturades de Montcada, la PAH deBurjassot, el comitè de vaga de Benimaclet,l’Assemblea d’Aturats d’Orriols-Torrefiel, etc.,ens mostren el camí a seguir.Un camí llarg i difícil, però absolutament neces-sari i urgent. El camí de l’autoorganització i l’au-togestió, de l’assemblearisme i la democràciadirecta. El camí de la independència econòmicade cap estructura (institucions, administracions,etc.)Aquest camí és molt llarg i molt difícil, perònomés així podrem bastir una xarxa coordinadai autogestionada, que comence a generar totallò que necessitem per avançar en el nostrealliberament com a persones, com a classe icom a poble. Un autèntic Contrapoder Obrer iPopular.Perquè si el present és de lluita... el futur seràlliure.
Així estan les cosesGonçal Bravo, militant de la Unió Comarcal de l’Horta de la Coordinadora Obrera Sindical – COS
8/ La Veu de l’Horta Nord ACTUALITAT POLÍTICA-SOCIAL
ENS RETALLEU DRETS; ACÍ CREEM ESPAISUn nou espai autogestionat a la comarca: obrim l’Ateneu a Montcada
Des de fa algun temps, un grupde joves de Montcada ens reunim ambla finalitat d’evidenciar una sèrie demancances presents al nostre poble entots els àmbits. Ens vam plantejar quinapodia ser la manera de donar cabuda atotes aquestes necessitats i va sorgir laidea de crear un Ateneu en i per al poblede Montcada. D'aquesta manera, ente-nem per ateneu un espai físic com apunt de trobada i confraternització, onels veïns del poble tinguen la possibilitatde desenvolupar activitats (culturals, so-cials, d'oci...) o on adreçar-se per dur aterme diferents iniciativies en beneficidel poble. Tenint en compte el contextactual de crisi, tampoc no oblidem elsentit de reivindicació i lluita. Per tant, l'objectiu és crear un espaitransformador, desinstitucionalitzat,sense ànim de lucre que faça servir laxarxa social del poble (altres associa-cions, particulars, col·lectius...) per créi-xer i desenvolupar-se. Un espai obert departicipació (individual i col·lectiva) quepermitisca gaudir d’un desenvolupa-ment cultural i social digne tant a Mont-
cada com a la comarca de l'Horta Nord.Per aconseguir fer efectiu aquest pro-jecte hem d'eixir als carrers, donar-nosa conèixer i incitar el poble a participar-hi.Tot i l'existència d'espais municipals,moltes vegades les iniciatives proposa-des pel poble no s'han pogut realitzar ohan hagut de ser traslladades a altrescontextos per la mancança d'un suportinstitucional ferm. Per aquest motiu, ésurgent la creació d'un espai capaç d'a-glutinar esforços i necessitats per tal decrear un moviment ciutadà real i autò-nom. Després d'un llarg trajecte d'implicacióal nostre poble amb propostes com aramercats d'intercanvi, jornades de convi-vència, reivindicació del paper de ladona a l'esport, festes patronals auto-gestionades, etc. ens hem adonat queara més que mai és el moment de cons-truir alternatives i noves formes de rela-cionar-nos amb la nostra realitat. Aquesttreball continuat ha donat els seus fruitsi hem aconseguit juntar els recursos ne-cessaris per obrir aquest espai.
El local està situat a l'avinguda Germa-nies, nº 21 de Montcada, a tocar de l'es-tació de metro Montcada-Alfara. Unaantiga fusteria que amb l'esforç i el tre-ball desinteressat de companys, col·lec-tius i veïns del poble s'ha rehabilitat perdonar resposta als plantejaments insti-tucionals basats en el lucre, la repres-sió, l'homogeneïtzació, la corrupció i laviolència. Cada dimarts a les 21.30h ens reunimen assemblea oberta per donar forma aaquest discurs i crear-ne de nous. Peraixò, i des d'ací, fem una crida a tota lagent amb ganes de reinventar-se, lluitar,denunciar, crear… perquè conegaaquest espai i sàpia que el té al seuabast per aconseguir fer efectiva la so-lidaritat, l'empatia, la cultura lliure, l'au-tonomia i la justícia social.
JUNTES HO PODEM TOT!
Presentació del projecte durant la inauguració de l’Ateneu 9/02/2013.
Espai de confluència dels moviments socials de la comarcades del qual naix aquest projecte La Veu de l’Horta Nord.Des de l’any 2008 al 2011 hem celebrat 4 aplecs comarcalsque han passat per: Burjassot, Godella, Montcada, Alfara,Alboraia. Celebrats en una sola població o dividint les acti-vitats entre dues poblacions, les xerrades, accions reivindi-catives, mostres de cultura popular com correfocs, partidesde pilota o la música en valencià n’han sigut protagonistes.
La Veu de l’Horta Nord/ 9
UN TRÉSOR DESCONEGUT PER A MOLTS MONTCADINS I VEÏNSDE L’HORTA NORDLuis Juan i Orts, prejubilat i estudiant d’Història de l’Art.
EL MOSAIC DE LES NOUMUSES, fou descobert de manera ca-sual el 19 de maig de 1920, en la partidadel Pouaig o Pouatxo del nostre termemunicipal, pel professor Juan José Se-nent Ibàñez, un aficionat a l’arqueologiaa qui acompanyava el seu amic PepínGarcía i Domingo. Tots dos, mentre pas-sejaven per eixa partida, van veurenombroses tessel·les de forma prismà-tica, començaren a escarvar i sota unacapa de uns 40cm de terra va aparèixerun magnífic mosaic romà. Van deduirque deuria pertànyer al dormitori d’unavila romana datada al segle III d.C.Malgrat la importància del descobri-ment, el mosaic no fou traslladat fins eljuny de 1921 al Museu Provincial de Va-lència, situat a l’antic convent delCarme. Esta tardança i la seua perma-nència a la intempèrie van causar greusdesperfectes, reparats en part posterior-ment en les diferent intervencions queva patir. La darrera va ser realitzada perMagdalena Monraval i LaurenceKrougly amb l’ús dels mètodes mésavançats per a la conservació de mo-saics. Segons una informació apare-guda a la versió digital del periòdic ElPaís del 9 d’octubre de 2001 i titulada“EL GRAN MOSAICO DE LAS 9MUSAS RECOBRA SU ESPLENDOR”,diu que el mosaic, després d’una inter-venció de neteja i restauració que hacostat 3.600.000 de pessetes, sufraga-des per la Generalitat Valenciana, s’ex-hibeix a la sala de la Capella del Museude Belles Arts de València. La realitathui en dia és una altra ben distinta, comhe pogut comprovar personalment, jaque el passat dia 30 de gener de 2013vaig presentar-me al Museu preguntantper l’esmentada obra i em van dir queestà emmagatzemada i no se sap resde la seua nova exposició al públic. Al-guna cosa haurien de fer les autoritatslocals per reclamar un tracte més digneper a eixe tresor de la nostra ciutat. Siel Museu no té lloc, la solució és moltfàcil: que cedisca el mosaic a un altremuseu que tinga lloc disponible, desegur que n'hi ha més d’un; o més fàcilencara, que el cedisca al nostre poble,
d’on no havia d'haver eixit mai. De segurque li troben un lloc adequat. La vila a la qual pertanyia el mosaic es-tava situada a l’extrem septentrional delterme municipal de Montcada, a 10kmal nord-est de la ciutat de València, molta prop de la via Augusta, 3km a l’oest(carretera vella de Barcelona). Tambéestava situada molt prop del camí deSagunt a Llíria, que des de l’època íberaunia Edeta i Arse. La costa estavatambé molt a prop, 5 km, i com que lavila estava sobre una espècie de turó,molt prop del barranc del Carraixet, lesvistes haurien de ser esplèndides, unlloc ideal per a viure o estiuejar peralgun patrici de la ciutat de València.Les mides del mosaic en el moment deldescobriment, segons els estudis delprofessor Nicolàs Primitiu Gómez Se-rrano, eren de 6'33 x 5'71, és a dir36'10m2. El mosaic és policrom, ambpredomini del roig de les carns, el blancdel fons i el negre per a les inscripcionsde les muses. Evidentment les figuresestaven disposades per ser observadesdes de l’entrada a l’habitació, situadaenfront d’elles. El mosaic mostrava, mirant-lo des del’entrada, una orla de peltes (escut rodóantic) i fulles d’heura a la part oposadaal llindar, que estava format per un es-cacat format per tres sèries de tretzequadres blancs i negres. El pavimentpròpiament dit estava delimitat per unfilet al qual segueix una sèrie de trian-gles negres sobre fons blanc, com unauna orla, que s’uneix en els angles for-mant quadres. A aquesta orla la segueixuna altra en forma d’ona entrellaçada ien el camp es representen els temes,superposats i entrellaçats en forma de“I”. Els temes figurats ocupen un angle delmosaic, que està format per nou requa-dres que representen les Nou Muses,amb els seus bustos, els símbols i elsnoms de cadascuna d’elles. Aquest con-junt està a la vegada delimitat per unaorla d’ones i la separació entre quadress'efectua per un soguejat de tres colors:blanc, gris i roig, sobre fons negre. Se-gueix aquest soguejat un tema de den-
tellons.Seguint l’ordre de dalt a baix i d’esque-rra a dreta apareixen:MELPÒMENE: musa de la tragèdia,acompanyada d’una màscara.TALIA: musa de la comèdia, acompan-yada del “pedum” o bastó i probable-ment d’una màscara.EUTERPE: musa de la música, ambuna flauta sobre cada muscle i amb elnom escrit com HEUTERPE.TERPSÍCORE: musa de la dansa, pràc-ticament perduda en el descobriment, iamb una lira.CLÍO: musa de la història, pràcticamentperduda, porta un volum o díptic, par-cialment conservat.CALÍOPE: musa de la poesia èpica, fi-losofia i retòrica aparegué amb el nomincomplet.ERATO: musa de la poesia eròtica, ambcítara amb tessel·les de pasta vítria, decolor verd, blanc i roigPOLYMNIA: musa de la poesia lírica i lapantomima, apareix amb un ceptre.URÀNIA: musa de l’astronomia queapareix amb una esfera.Desitjant que aquest article haja desper-tat interés i servisca perquè les autori-tats reaccionen i facen l’esforç necessariperquè puguem gaudir d’aquesta obrael més prompte possible, els saludemolt atentament.
Imatge del mosaic de les 9 muses
PATRIMONI
10/ La Veu de l’Horta Nord
La presència del foc a les nostres festesDimonis Els Socarrats, Campanar
Si férem una enquesta preguntant quinés un dels principals elements de les festes alPaís Valencià, no tinc cap dubte que una granmajoria contestaria el foc. Però, quin és el sig-nificat que té dins la festa?Al gener, més de 60 poblacions del nostre paíscelebren les “Santantonades”, en homenatgeal seu patró Sant Antoni Abad o “Sant Antonidel porquet”. A cadascun d’aquests pobles esfa una pira cònica de llenya, que simbolitza lacova on vivia, davant la qual s’escenifica partde la vida del sant i com va vèncer les tempta-cions, representades per dimonis i dracs. Des-prés se li bota foc.A Canals trobem una foguera de dimensionsexcepcionals: 20 metres d’altura i 12 metresde diàmetre. 80 tones de llenya la convertei-xen en la foguera més gran del món i així fi-gura al “Llibre Guinness dels rècords”.Aquests rituals fan referència a la regeneracióde la vida, els cicles de la natura i el culte alsanimals. Però també existeix un altre significato interpretació. En un principi, Sant Antoni erael patró a qui s’aclamaven les persones quepatien d’herpes zòster o “Foc de Sant Antoni”,
per això la presència del foc a la festa.Ja a març, arriba la nostra festa més represen-tativa: Les falles.Es pensa que el gremi dels fusters iniciàaquestes festes amb la crema, la vespra deldia del seu patró, Sant Josep, de les deixalles itrastos vells, per tal de buidar els seus tallersabans de la primavera. A més, cremaven lesestructures que utilitzaven per il·luminar-se,perquè en fer-se més llarg el dia ja no les ne-cessitaven. Altres li donen un significat pagà:diuen que només és un ritual que anuncia la fide l’hivern i l’entrada en la nova estació.Les primeres falles, com les coneixem a diesd’ara, eren monuments satírics i burlescos enels quals s’exposava la vergonya pública i escremaven simbòlicament situacions i personesdel carrer o del barri on es plantaven.Des de 2005, la “Cavalcada del foc” anuncial’arribada del foc que cremarà els monuments.La realitzen diverses colles de dimonis delPaís Valencià, construint un correfoc gegant alcentre de la ciutat de València. Recuperantuna tradició de principis del segle XX, que res-cata el costum que les comparses de diables i
carrosses de Plutó encenguen les falles. Al juny ens trobem amb la nit de Sant Joan, onse celebra l’arribada del solstici d’estiu amb fo-gueres. La finalitat del foc a aquesta festa eradonar-li força al Sol, que a partir d’eixe dia s’a-nava fent més “dèbil” i els dies tenien menyshores de llum. A més a més, es pensa que elfoc té una funció purificadora per a la gent queel contempla.A Alacant la nit de Sant Joan era una festivitatagrícola, on els llauradors celebraven el diamés llarg de l’any per tal de recollir les collites ila nit més curta per a la destrucció dels mals.Actualment, les seues festes patronals finalit-zen amb la crema de les “fogueres”, els seusmonuments.Que el foc és un element que està molt pre-sent a les nostres festes era ben sabut pertots, però ara ja podem dir que coneixem unpoquet més el seu origen i significat.
15 anys a Foc i FlamaPas a pas, foc a foc, passen els dies,
les setmanes, els mesos i amb ells, els anys.Fins a 15. 15 anys de Dimonis de l’Avern. Icom cap de nosaltres s’ho haguera apostatquan començàrem, vam pensar que l’efemè-ride era motiu de celebració. I així ho vam fer. Primerament, vam estopinar tantes carretilles,xorradors, xiuladores, titanis, granits i altreselements inflamables com vam poder. Vamconvidar amics vinguts de totes les contradesdel país perquè ens ajudaren a fer maldat pelscarrers d’Alboraia. Uns carrers que ja feiamolts anys, massa, que no trepitjàvem.Després, ben cansats, però ben alegres, ensvam reunir eucarísticament al voltant d’unataula. Una pausa per a la calma, per repararles forces amb el pa i el vi, per retrobar elsamics que hem anat fent al llarg del camí. Aaltes hores de la matinada, apagàvem elsllums i la música i posàvem punt i final a uncap de setmana frenètic, trepidant i ple d’emo-cions.Tot això ocorria el dissabte 17 de novembre de2012. El divendres 16 havíem inaugurat l’expo-sició commemorativa de l’Aniversari: “Més queCorrefocs. 15 Anys d’Alternatives Culturals aAlboraia”.En ella es pretenia fer un repàs a la vida de lacolla més enllà dels correfocs. Si bé aquestssón la nostra raó de ser principal i la principalfont d’ingressos, tots els beneficis que ens re-porten s’han destinat, des dels inicis, a la ge-neració d’alternatives culturals i d’oci al poble.En 15 anys hi ha temps per oblidar moltescoses, així que fou molt emotiu repassar al-guns dels esdeveniments claus en la històriade la colla. Els primers anys, amb l’espenta ini-cial, les accions per reivindicar el territori, com
les passejades en bici per l’horta o la netejadel Carraixet en la séquia de la Riquera... Ambels primers anys, les primeres Carnestoltes.Fins a sis edicions (entre 1999 i 2004) ambprogramacions d’allò més diverses, semprecompromeses, que no van poder suportar lavoluntat uniformitzadora de l'Ajuntament.La mateixa ofensiva que ens empenyia, pocsanys després, a cercar una seu social a Taver-nes Blanques, malgrat que el nom impressio-nat a les casaques dels vestits continuava sentAlboraia. Tanmateix, des de l’exili, continuà-vem entestats a mostrar altres maneres de tre-ballar, amb els Mercats de Llibre que féiem perSant Jordi des de 1999 fins a 2005 i la I Firadel Llibre del 2006, on vam unir en una plaçatots els llibrers del poble i de la contornada.Quin goig feia aquella plaça! I després, arri-bava juliol. Vam entendre que les festes ma-jors del poble són una oportunitat i unaplataforma ideal per fer-nos escoltar. Aixídoncs, el 2005, per cridar ben fort, dúiem coma altaveu els Obrint Pas i els Orxata SoundSystem. I a Pau Alabajos que tocaria, junt alsMúsics Furtius, aquell mateix estiu i que repeti-ria el 2006, col·laborant amb l’Ateneu Populardel Carme.Les festes del poble tenien ja per a 2007-2008el format fixat. Es tractava d’oferir durant deudies l’alternativa a l’oficialitat. Els tallers i lesxarrades més diverses omplien les vesprades igrups com VerdCel, Rapsodes, Les Maëde-deus, Cesk Freixas o els Ovidi Twins –entretants altres– refrescaven les llargues nits d’es-tiu.Era només qüestió de temps i el 2009, amb l’a-juda de la Coordinadora de Festes Majors Au-togestionades, naixien les Festes Majors
Autogestionades d'Alboraia. En 2010 s'incor-poraven al projecte altres 3 associacions delpoble i naixia la FESMAL. Basada en la cre-ença d'una alternativa d'oci més participativa,compromesa amb el medi, el territori i la gent,la FESMAL fa molt més que les festes majorsde juliol. Organitza tot un seguit d'activitats alllarg de l'any, però d'aquestes i altres proeses,ja en vam parlar en el número anterior de LaVeu de l'Horta Nord.Aquest article s'escrivia en el marc de partici-pació amb l'Aplec. Enllà dels llindars del termedel nostre poble, els Dimonis vam estar desdels inicis amb l'Aplec de l'Horta Nord, perconstruir xarxes de cooperació, crear fronts co-muns de lluita contra els problemes que asset-gen la comarca.Amb tot, van passant els estius, i les tardors,hiverns i primaveres, i amb les estacions, elsanys, i els Dimonis continuem forjant-nos encada correfoc, fent amics arreu del país, cele-brant les festes més paganes (per molt ques'entesten a camuflar-les amb nom de sant,com Sant Antoni o Sant Joan), iniciant nousprojectes.Projectes tan engrescadors com l'alliberament,al cor d'Alboraia d'un nou espai. Tornem acasa i no és Nadal. Un espai per al debat, pera l'entreteniment alternatiu. Un espai que aixo-plugue les inquietuds personals i done cabudaa tots els col·lectius que ho desitgen. La ideaés tenir el local enllestit en pocs mesos, tan debo per al pròxim número d'aquesta revista, ipoder estar presentant-vos la nova seu delsDimonis de l'Avern a tots i totes. I omplir la Seui els anys, 15 anys més com a mínim, de lluita,festa i amics, a foc i flama.
Dimonis de l’Avern, Alboraia
FOC
Lla Veu de l’Horta Nord/11CONTACTES
Coordinadora pel Valencià de l’Horta Nord:
Plataforma Afectats per la Hipoteca de Burjassot:
Dimonis de l’Avern
www.correfoc.cat
Endavant-OSAN Horta Nord
Plataforma Aturats de Montcada
Arran Benimaclet-Horta Nord:
Ateneu Montcada de l’Horta
Coordinadora Obrera Sindical-COS Unió Comarcal de l’Horta:
Dimonis Socarrats
Ca Bassot
La Burra Vella
Bordissot Col·lectiu Mediambiental
http://bordissot.blogspot.com
Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Burjassot
12/ La Veu de l’Horta Nord ENTREVISTA
1) Com es forma la Plataforma en Defensa delsServeis Públics de Burjassot? Quins són els seusobjectius?La Plataforma la impulsa la Coordinadora d’AMPESde Burjassot (formada per les AMPES dels 5 col·legisi dels 3 instituts públics) després d’una sèrie de mo-bilitzacions, amb èxits parcials, que es donen alpoble i després de contactar amb treballadores de lasanitat del poble i amb gent d’altres col·lectius, comara el 15M, Bassot, gent que apostem per una formade fer política municipal diferent a l'actual i transfor-madora de la societat o gent de l'esquerra indepen-dentista, entre d'altres.El 15 de febrer de l'any passat la Coordinadora con-voca una manifestació en defensa del sistema públicd'ensenyament. Comptant amb l’èxit d'aquesta ma-nifestació, la Coordinadora es planteja incrementarel grau de mobilitzacions, i sorgeix la idea de la Pla-taforma, després de contactar amb els diversos sec-tors ja comentats, per estendre el grau dereivindicacions a tot el sector públic. Finalment, laPlataforma naix amb un caire pràctic, es crea al ma-teix temps que convoca una manifestació en defensadels serveis públics al juny. 2) Detalla’ns quins han sigut els principals actesque ha dut a terme la Plataforma. Prioritzeu lapresència al carrer, és a dir, visualitzar al conjuntde la ciutadania les vostres demandes?El 13 de juny del 2012, a les 19h va ser el primer acteque vam convocar en forma de manifestació. No vaser tan nombrosa com la del febrer per les dates (jano hi havia col·legi de vesprada) però també va serimportant i, a més, va incloure un marcat sentit dedenúncia de l'actual sistema que ens oprimeix. Elprocés va servir per elaborar una sèrie de docu-ments, tots en català, amb un marcat caire de país iamb un missatge marcadament antisistema. Vamtenir una reunió setmanal des del mes de maig. A l’estiu es paralitzà l’activitat però van seguir les co-municacions. De fet, ens vam afegir a les concentra-cions que hi havia a l’estiu tots els divendres al matíen defensa dels serveis públics davant de l’ajunta-ment (divendres negres, en deien).A finals de setembre la Coordinadora mamprén l’ac-tivitat amb la reivindicació del transport escolar ques’ha eliminat als IES Estellés i Frederica Montseny.Convoquem una concentració junt amb la Plataformael dia 18 d’octubre. Aquesta coincideix amb la vagade mares i pares als col·legis i instituts convocadapel Sindicat d’Estudiants i a la qual s’afegeix FAPA-València. La Coordinadora també fa una crida activaa la vaga i contribueix al seu èxit parcial. La concen-tració va tenir com a resultat que l’Ajuntament re-clame a Conselleria el mateix dia de la concentracióel transport i ara mateixa està en mans del ConsellEscolar Municipal.La Plataforma com mamprén l’activitat el 30 d’octu-bre del 2012 i es fixa com a objectiu actuar com aComitè de Vaga del 14N. Així mateix, hem estat par-ticipant en tots els actes reivindicatius que s'han re-alitzat. Ara mateix, estem preparant novesmobilitzacions. Evidentment, el caire de la Plataformaté aquest sentit que comentes de visualitzar al carrerles nostre reivindicacions a banda de lluitar per acon-seguir-les.3) Sembla que l’èxit de les mobilitzacions de laPlataforma està lligat amb l’eix educatiu. Ambquè relaciones aquest fet?Com ja hem comentat, la Plataforma la impulsa laCoordinadora d'Associacions de Pares i Mares(AMPES) de Burjassot. Les reivindicacions en l'àmbiteducatiu han estat les més presents al carrer en elsdarrers anys. La Coordinadora reapareix (ja va existir
una altra anteriorment) encetat el curs 2011-2012, elcurs passat, com a resposta a les retallades brutalsque comencen a produir-se en l’educació i arreple-gant les reivindicacions històriques dels col·legis iinstituts públics del poble. Al voltant de les primeresmobilitzacions en l’àmbit del País Valencià sorgeix lanecessitat de presentar una moció a l’ajuntament enla línia d’aquesta defensa. Llavors vam elaborar elprimer manifest que conjuminava allò general ambles reivindicacions de cada centre. Aquest manifestva ser aprovat per l’equip de govern de l’ajuntamentactual amb l’oposició frontal del PP.En aquest punt vam decidir convocar la manifestaciódel 15 de febrer del 2012 en defensa del sistemad'ensenyament públic, que va ser un èxit, més d’unmiler de persones a Burjassot. Val a dir que si la Coordinadora va rutllar bé des delprincipi és perquè existia un treball previ els cursosanteriors. El CEIP Sant Joan de Ribera, el 2010-2011vam incrementar les mobilitzacions per l’edifici nouque des de fa més de 20 anys s’està demanant i quefa 8 que semblava imminent la seua construcció. Haestat emprat pels partits majoritaris com a arma po-lítica i encara estem esperant la seua construcció.Coincidint amb les eleccions autonòmiques i munici-pals, vam organitzar dos manifestacions, i durant totel curs, concentracions a Conselleria tots els dillunsi d’altres accions que van fer palesa aquesta neces-sitat. Al recer de les dos manifestacions, vam acon-seguir la solidaritat de les altres AMPES i alhora vamcridar plegats les reivindicacions dels seus centres.4) Segons tenim entès, heu aconseguit algunesde les reivindicacions que plantejàveu amb les in-fraestructures municipals educatives. Ens potsexplicar en què consisteixen aquestes xicotetesvictòries?Arran de la manifestació del 15 de febrer vam acon-seguir que l’Ajuntament arreglara tot el que li perto-cava en tots els centres (infraestructures) i que, finsi tot, assumira algunes qüestions flagrants que co-rresponien a Conselleria (aquesta encara ens ho deual poble). A més a més, des de llavors que l'Ajunta-ment està realitzant amb puntualitat tot el que li per-toca en matèria educativa. Són xicotetes victòriesque fan veure a la gent que la mobilització serveixper avançar.5) Més enllà de la conjuntura concreta, creus queaquesta Plataforma tan àmplia està servint coma pol d’aglutinament de l’esquerra més comba-tiva? Quines limitacions pot tindre? Penses queté un tarannà clarament transformador?Efectivament, és un pol de referència i de trobada dela gent més combativa del poble. Està servint, juntamb la Coordinadora, perquè les treballadores i tre-balladors tinguem un espai per poder orientar la lluita.A més a més, hem aconseguit reunir, després demolts anys, a gent de sectors molt diversos i, sobre-tot, a la gent de base, més enllà dels “polítics profes-sionals”. Potser una de les limitacions siga la mancade certa continuïtat, però és un nou espai creat perpoder-lo emprar com a una eina reivindicativa més.
Sí, el tarannà de la Plataforma és clarament transfor-mador ja que hem aconseguit visualitzar que el pro-blema de l'atac al sector públic va més enllà de lesretallades i requereix d'un canvi de sistema sociopo-lític.6) A la passada vaga del 14-N a diferents poblesde l’Horta, com Montcada i Burjassot, hi hague-ren piquets anticapitalistes que superaren en or-ganització, presència i activitat als sindicatstradicionals (UGT i CCOO). La Plataforma va ferpròpia la jornada de vaga? Com hi vau partici-par?Sí, com ja he comentat adés. La Plataforma vam par-ticipar en tots els actes previs al poble per convocarla vaga i finalment vam ser qui acabàrem convocantel piquet informatiu del dia de la vaga. Al piquet in-formatiu vam fer una cercavila pel poble, passantpels centres de treball més importants, amb més de150 persones i va resultar un èxit reivindicatiu i com-batiu. Així mateix, vam fer una crida a la participacióen la manifestació de la vesprada i en el bloc antica-pitalista.7) El passat 16 de novembre el president de la Ge-neralitat, Alberto Fabra, tenia prevista una reunióa la seu local del PP a Burjassot. Una protesta es-pontània de més de 300 persones va fer-lo desis-tir d’acudir-hi. Com es valora des de la Plataformaaquest fet?La Plataforma valora que cada vegada més gent deBurjassot té més clar quins són els responsables del'empobriment a què ens han dut al País Valencià. Amés, ara amb la coartada de la crisi, no fan més queincrementar el saqueig del nostre poble. Per això novolem al nostre poble cap botifler. Aquest fet demos-tra com de farta està la gent i ara el que cal és ajudara que aquestes reivindicacions contribuïsquen a l'a-vanç de la lluita pel canvi de sistema i la llibertat delnostre poble.8) Per acabar, a ningú se li escapa que Burjassotté una tradició de lluita i últimament encapçalamoltes de les lluites comarcals, per exemple ambels desnonaments. Quin paper ha jugat la Plata-forma i altres col·lectius i organitzacions enaquest revifament? La Plataforma ha jugat el paper de catalitzador, a l'i-gual que la Coordinadora d'AMPES, la PAH, l'esque-rra independentista o d'altres col·lectius. Pense queallò important és donar continuïtat a la lluita, estar ahíi que existisquen aquests punts de trobada per es-tendre la lluita. També pense que la gent més politit-zada i amb més experiència hem de d’ajudar a ferveure que és possible acabar amb el sistema capita-lista que ens oprimeix i construir un nou model social.Un model fet per i per a les persones, les dones, laclasse treballadora. Un model que, entre d'altresqüestions, respecte el medi ambient, col·loque lanostra llengua i cultura en la posició que li pertoca.Un model que possibilite uns Països Catalans lliuresi solidaris. En aquest sentit, sóc optimista i pense queel poble serem capaços de construir-lo.
La Veu de l'Horta Nord entrevista Màrius Fullana, doctor en Física, catedràtic de Matemàtiques a la Universitat Po-litècnica de València i veí de Burjassot. Històric militant independentista des dels inicis dels 90, actualment militaen Endavant a l'Horta Nord, avui ens parla de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics de Burjassot, en laqual participa com a coordinador de les AMPES al municipi i de la que n'és el portaveu.
Manifestació realitzada a Burjassot, 13 de juny de 2012.