Rocafort es troba situat a 7 km al nord-oest de la ciutat deValència. Forma part de la comarca de l'Horta Nord. El seu termepresenta una forma estreta i allargada. Esta població té dueszones clarament diferenciades: una totalment plana, on es trobal'horta, zona de regadiu que pren l'aigua de la Reial Séquia deMontcada i una altra part més elevada, on s'assenta el nucliurbà.

Actualment, el cens urbà és d'uns 7.000 habitants. El topònimRocafort presenta un clar origen geogràfic, provinent del llocd'assentament original del poble: una elevació sobre les hortescircumdants.

UBICACIÓ

En els anys trenta, Rocafort era un xicotet poble agrícola ambuna colònia de xalets de la burgesia valenciana. En començar laguerra, donada la seua situació i característiques, la població vapassar de tenir 1.000 a uns 3.000 habitants, encara que la majoriano es va empadronar.

Era una xicoteta localitat camperola i residencial amb algunainstal·lació industrial, sobretot tèxtil. Estava ben comunicadaamb València.

Durant esta època, es van confiscar 26 cases i 29 xalets. Enelles, es van situar dependències oficials com l'ambaixada deMèxic, l'Alt Estat Major de l'Exèrcit, seus de partits polítics i as-sociacions sindicals i una colònia escolar amb 62 xiquets. A més,es van construir refugis antiaeris, en el finançament dels qualsva col·laborar l'ambaixada de Mèxic.

En este període, es van canviar els noms de nombrosos carrers iplaces, prenent deniminacions molt significatives, com República,Pablo Iglesias o Manuel Azaña, entre d’altres.

ROCAFORT EN ELS ANYS DE LA REPÚBLICA

A principis de novembre de 1936, a causa del setge de lestropes franquistes, el Govern de la República es vatraslladar de Madrid a València. A finals del mateix mes,escortat pel V Regiment, va ser traslladat un grup d'intel·lec-tuals, entre els quals es trobava Antonio Machado. Elpoeta va estar molt pocs dies en la capital. Pel seu estatfísic, i sobretot, anímic, es va creure prudent situar-lo enun lloc més tranquil. Per això es va instal·lar amb la seuafamília a Rocafort, en un dels xalets confiscats, VillaAmparo. Ací va residir durant 16 mesos, fins que va tenirlloc una nova evacuació cap a Catalunya i, després, a Cot-lliure, on va morir. Durant la seua estada a Rocafort va as-sistir impotent a la tragèdia de la guerra i a l'enfonsamentde la República, amb la qual va desplegar un ferm com-promís de lluita a través de l'escriptura.

MACHADO A ROCAFORT

Antonio Machado en la terrassa de Villa Amparo

PLÀNOLDE L’ITINERARI

Des de 1891, la línia del “trenet” uneixles poblacions de Bétera i València, pas-sant per Rocafort. La magnífica colòniade xalets i viles de Rocafort no s'explicasense la línia del “trenet”, actualment

convertida a metro. Machado el va prendre en diverses ocasionsper a anar a la ciutat de València en l'estació que hi ha a penes 150metres de Villa Amparo. La parada té unes vistes privilegiadessobre l'Horta i, al fons, la silueta de la ciutat de València.L'Horta se circumscriu als espais localitzats a l'est de la via delmetro. Fins fa relativamentpoc de temps, l'horta de Rocafort incloïa també par-cel·les situades entre la ci-tada via fèrria i la sèquia deMontcada. Algunes, de xico-teta grandària, subsisteixena l'esquerra de la séquia enel límit amb Massarrojos. Elnucli urbà i la pròpia séquiasón el límit occidental.

ESTACIÓI HORTA

La Reial Séquia de Montcada és una deles més importants infraestructures

hidràuliques de l'Horta de València. El seu origen es remunta alssegles XI i XII, en ple període andalusí. Després de la conquestacristiana del s. XIII, Jaume I es reserva la seua propietat -d'ací ladenominació de Reial-, però en 1268 la cedeix als regants que, desd’aleshores, l'han administrat de manera autònoma. La séquiamarca el límit entre el casc urbà de Rocafort i l'horta. Recorre670 metres pel terme municipal. En este tram es troba coberta,permetent un passeig amb magnífiques vistes sobre un dels sectorsmillor conservats de l'Horta de València. En este passeig, al costatde Villa Amaparo, veïns i associacions van realitzar en 2009 unmural que reprodueix la vinyeta deRamón Gaya, en la qual Machado creuaun pont sobre de la séquia, juntamentamb un text en prosa que evoca laprofunda impressió que li causà al po-eta la visió de l'horta.

SÉQUIA DE MONTCADAI MURAL MACHADIÀ

Va ser residència d'An-tonio Machado en el pe-ríode comprés entre no-vembre de 1936 i abrilde 1938.En esta casa va rebre anombrosos intel·lec-tuals com León Felipe,Rafael Alberti, Max Aub,María Zambrano, Ramón Gaya, a mésde Pablo Neruda i Octavio Paz, tots dosguardonats amb el Nobel de Literatura.És un xalet construït al principi del s.XX al costat de la Reial Séquia de Mont-cada, en un estil historicista d’inspiracióneoclàssica de la qual participa l'amplijardí, amb font, bancs monumentals ipèrgola. El govern de la República ho va confiscar, igual quealtres xalets i viles d'estiueig de la localitat. En aquest lloc el poeta va escriure les seues nombroses col·la-boracions de premsa i alguns poemes, sempre al servei de lacausa de la República.En la façana de Villa Amparo, l’Associació Cultural de Rocafortva col·locar una placa en 1979, en un acte al qual va llegir unspoemes el gran poeta valencià Vicent Andrés Estellés.

VILLAAMPARO

La vinyeta que Ramón Gaya va in-cloure en la revista “Hora de España“va ser convertida, gràcies a les apor-tacions econòmiques de veïns i veï-nes de Rocafort i d'altres poblacions,en una escultura. Es va instal·lar en2014 en el passeig que cobreix laReial Séquia de Montcada enfrontde Villa Amparo amb el text “El poblede Rocafort a Antonio Machado”.

ESCULTURA D’ANTONIO MACHADO

Construïda en el primer terçdel segle XX, se situa en elcarrer del Pou. Va ser fàbricade seda i llana. Amb poste-rioritat es va utilitzar com a

factoria d'ornaments religiosos. En la dècada de 1980 vaser adquirida per l'Ajuntament de Rocafort, convertint-se en Consistori del municipi amb caràcter provisional.

CASA LLANA

Va ser “Casa del Poble”durant el període de gue-rra. Construïda en 1768pel Baró de Llaurí, a partirde 1937 va passar a serpropietat de Luis Man-glano, baró de Terrateig.

En 1994 es va construir la Casa de la Cultura, mantenint-se els jardins originals. En novembre de 2016 es va col·locara l'entrada del jardí un baix relleu amb l'efígie d'AntonioMachado per a commemorar la incorporació de Rocaforta la Xarxa de Ciutats Machadianes en 2015.

CASA DELA CULTURA

CLAUSTRE DE L’ANTIC CONVENT

És el claustre de l'antic Convent delsAgustins, que data del segle XV i estàadossat a l'església. És de planta rec-tangular amb un pou en el centre. En laplanta baixa hi ha 16 arcs de mig punt i20 columnes cilíndriques que descansensobre un sòcol. L'arcada es cobreix ambvoltes de mig punt. La galeria superiors'obri al pati a través de 12 arcs de migpunt que graviten sobre columnes, tam-bé cilíndriques. Tot el conjunt està pintatde calç i no té cap decoració. Cal des-tacar la col·lecció de taulells dels seglesXVI al XIX exposats en les parets de laplanta baixa.

Es diu així perquè va serpropietat de Hernán Cor-tés Pastor, canonge, quiva ser nomenat fill adoptiudel poble en 1928. És unedifici classicista, perfec-tament simètric. Durant laGuerra Civil va ser la seudel PSOE.

CASA DEL CANONGE

Anomenada així perquè un dels seus úl-tims propietaris va ser Joan Bou. Eral'antiga Casa Senyorial de Rocafort. Esva edificar entre els segles XIV i XV. Re-corda les antigues cases de conreu amb

hort propi. L'edifici estava blasonat amb un escut que va de-saparéixer en els anys 30 del segle XX. Destaquen els taulellsde les balconades, inclosos en l'inventari de béns de la Gene-ralitat Valenciana, i la torre amb les palmeres del jardí, queconstitueixen una imatge característica de Rocafort, que java plasmar José Machado en les seues il·lustracions del llibre“La Guerra”. Es troba en procés de rehabilitació, amb la intencióque en un futur siga la seu definitiva de l'Ajuntament.

CASABOU

Situat en la plaça Major, és undels diferents refugis existentsde l’època de guerra. Va serconstruït en 1937, finançat par-cialment per l'Ambaixada deMèxic. Ha sigut recentmentdescobert després d'un movi-ment de terres provocat perintenses pluges. Serà rehabili-tat pròximament.

REFUGI DE LAGUERRA CIVIL

Construïdes l'any 1932 per l'ar-quitecte suís Alfredo Baesch-lin (1883-1964). Varen funcio-nar amb caràcter docent finsals anys 60 del segle XX. L'e-

difici actual-ment és la seude la Llar delJubilat. El re-fugi antiaeride la GuerraCivil citat enla ubicació an-terior té unaeixida al patisituat en es-tes antiguesescoles.

ESCOLESMUNICIPALS

Fins el 1906 en aquest es-pai estava situat el Ce-menteri Municipal. En elsanys 30 del passat segle,es denominava Plaça dela República, i en ella estrobava la seu d'EsquerraRepublicana.

PLAÇA D’ ESPANYA

Al carrer Ausiàs March esva construir al voltant del1930 un habitatge que va serconfiscat a la família Reig.En plena Guerra Civil va serocupat per l'Alt Estat Majorde la República i va ser visitatpel govern de Francisco Lar-go Caballero.

CASA REIG

Espai on s’ubicaba Casa Reig

CASABOIRA

En època de Machado, sesituava en la plaça Majorla coneguda com a CasaBoira, on va estar la Colò-nia Pilar de la Mata de Ma-drid que va acollir a 62 xi-quets i xiquetes refugiatsdurant la República.

CASASERRATOSA

Molt prop del xalet anterior tro-bem la Casa del Cònsul, conegudaper este àlies perquè en els anys50 del segle XX va ser residènciadel cònsul dels EUA. En plena con-

tesa civil, a partir de 1936, esta residència va ser confiscada ien ella es va instal·lar la “Ràdio de l'Estat”.

Vivenda situada en el nú-mero 17 de l'avingudaBlasco Ibáñez, que va serconfiscada a la famíliaSerratosa i en la qual vaestar situada l'ambaixa-da de Mèxic. En el mateixcarrer, en els números10 i 12, també hi havia de-pendències de la mateixaambaixada, que va con-tribuir econòmicamenta la construcció dels re-fugis, segons constànciadocumental.

Xalet en temps de Machado

Estat actual de la vivenda

CASA DELCÒNSUL

EL CASINONOU ESPAI

Este espai, transformat ac-tualment en xalet, va ser enel seu moment una fàbricatèxtil, on moltes dones delpoble varen poder resoldre

la seua situació laboral. En època de guerra va ser ocupatper la tropa com a aquarterament provisional.

ANTIGA FABRIQUETA

Es va construir en 1926.Va ser la seu de la Coo-perativa constituïda pelsagricultors de l'època. En1939, conclosa la GuerraCivil, es va convertir enCasino, centre de con-

vivència i esplai. En l'actualitat és propietat de l'Ajuntament,s'ha transformat en el Nou Espai i la seua funció té aveure amb activitats diverses, formatives i culturals. Enels baixos de l'edificació està situada la seu de la PoliciaLocal de Rocafort.

Este establiment és un dels méssignificatius ja que ha tingut fun-cions molt variades al llarg deltemps: bar, restaurant, pensió,pista de patinatge, bolera, cinema

d'estiu, pista de ball, frontó... Es comenta que en les seues proximitatsestà situat un dels refugis més extensos, amb capacitat per a 900persones. Precisament, qui va ser propietari d’este edifici, PascualAlfonso Andrés, relatava en una publicació titulada “Historias devida en Rocafort”, aspectes relacionats amb esta època. En el seuescrit deia que el Comitè del Front Popular de Rocafort estava co-mandat per Ramón Fontestad, “El Gat”, que posseïa tota l'autoritatimaginable. Era una bona persona, que tractava d'ajudar al poble.Una cosa que es pot destacar de grat i amb molta satisfacció ésque durant el període de guerra, cap fill del poble ni cap estiuejant,varen ser víctimes de la contesa. Igualment, també recorda l'estadad'Antonio Machado a Rocafort amb les següents paraules:“Es tractava d'una personaagradable i senzilla. Ningúno sabíem qui era, però escomportava com un veí mésdel poble. Jo, en diversesocasions, em vaig creuaramb ell en el carrer, i ens sa-ludàvem cordialment ambun simple bon dia, o una fra-se quotidiana de bona vo-luntat entre veïns”.

EL ROSALEDA

Fotografia antiga del Rosaleda

Estat actual del Rosaleda

Estas rachas de marzo, en los desvanes-hacia la mar- del tiempo; la palomade pluma tornasol, los tulipanesgigantes del jardín, y el sol que asoma,bola de fuego entre dorada bruma,a iluminar la tierra valentina¡Hervor de leche y plata, añil y espuma,y velas blancas en la mar latina!Valencia de fecundas primaveras,de floridas almunias y arrozales,feliz quiero cantarte, como eras,domando a un ancho río en tus canales,al dios marino con tus albuferas,al centauro de amor con tus rosales.

Poema escrit per AntonioMachado en Villa Amparo

AMANECER EN VALENCIA(Desde una torre)