histories de l'horta iii. autor: isidro buades ripoll

8/17/2019 Histories de l'horta III. Autor: Isidro Buades Ripoll

1/77


2/77

Isidre uades i

R oll


3/77


4/77

El Fantasma enmig del cam

Salut al soldat que del moro ha tornat

La por guarda la vinya

La canonada del segle

L aventura de Manolito

Cremant llibres de Sants

La curta ventura de Pepet

El dolor de la Tia Lela


5/77

El llibre que ara obriu conté dotze poemes

Buades; si coneixeu les anteriors histories de l hort

ueure que lbutor continua fent-nos partícips de la seu

ria,

Memoria

d un temps

a l horta

portava per tito

les seues primeres obres.

La literatura li dóna a la llengua u n nou val

escrita, en ser fixada, aconseguix una categoria qu

massa temps en aquestes terres se li negaua. Per diver

aquesta llengua era considerada vukaq de pobres, d

qualsevol la podia menysprear: Després quan arriba l

lització hem patit moltes discussions que no han af

seua presencia a la societat, és realment complex fer

que tota lengua necessita d una gramatica i unes nor

seguir sent.

No

podem oblidar que al costat de la llengu

tradicions que són contades amb aquesta, si volem rec

a una tradició és indispensable fer-ho amb les para

eixa tradició demana. Les composicions que seguidam


6/77

poble, a aquells que malgrat sentir el menyspre

rics continuaren parlant la seua llengua, no es

dre amb unes estrictes reglamentacions tancad

poc la maniga i comprendre que les peculiarit

geografiques no tenen perque sacrficar-se a un

ta. La Jexibilitat és una característica de tots e

mateix arbre ixen moltes branques, unes s'han

mai deixarem el trompelat del tot. El nostre

deixar créixer les teranyines ha anat podant

obra que amb el temps anem considerant cada

La literatura valenciana va contar am

segle díOr que ens ha deixat obres com el Tiran

la decadencia va ser mok mes llarga que a les

i aquí la Reinaxenca va ser sepultada amb m

nord després de la guerra civil.A la falta d'una

tual forta que la defensés es sumaven els plei

volien sinó que el castella substituira la propia

tura popular, oral, va anar desapareixent, un

ensportava cancons, co ntes, teatre, cinema, tele

i el valencia sols quedava als llibres per a ser e

fos, moltes voltes, material arqueologic. D'un a

reixen autors que escriuen obres que segueixen

tius o líricsped quepoques vegades arriben a u

És per aquest motiu que Isidre en reivindica

popular fa una important empresa, dóna la lit

qui la parla es sent identifzcat amb les seues h


7/77

den els del teatre en vers, els dialegs dels-personatg

de les contribucions mes destacades de tota l'obra,

dor ens introdueix dins de la peGa, el dialeg ens

davant dels ulls:

Era un talcjosé Mojica

titllat de contrabandista.

No li va agradar ni mica

al fadri la ('bonavista':

Qué muchacho ¿de barbecho?

S( de guaret, si senyor,

mes jo de vosté sospecho''

que ve de molt mal humo

Trobem una economia de recursos que fan qu

tor entre dins de l'obra sense dificultats, lleva compl

veure mes clarament iperquepuga recordar els vers

los, com passava a les obres de teatre, que elpúblic ei

repetia i repetia com cosa prhpia, i aixi va en vida

del poble.

Encara hem d'afegir una raó important pe

Histories de l horta III

la valuosíssima informac


8/77

mes; que dir del pare que li arranca el bigot a

Z'home si el fill li entra amb u n aret al nas i els c

colors; costara als mésjóvens imaginar lespriva

saven u n vestit i unes sabates noves i com era to

la pluja ho fera malbé el dia de lkstrena; la

comunicacions l'apreciem a la

primera comu

comparació que a entre u npoble catala i les n

tia Lela

a més de presentar u n quadre d'una ca

dia qualsevol fara la delicia de tots aquells que

ries de fenomens estranys, aqut en unes poque

senta u n tret de la psicologia del llaurador:

Té

por, va dir el pastor.

Jo por? Li va protestar

les dues mans va clavar

decidit el llaurado~

Que les bromes no són coses de dos dies

vors les gastaven bones ho podem veure a Un

nís.

Un comentari a part mereixen els poem

civit la guerra més que veure-la com u n episodi

des de l'angle de les coses quotidianes, les pors

han de cremar estampetes i llibres de sants, que


9/77

L enemic sols deixa el bombardeig dels vaixells q

esquadrilla els pro tegeix:

així el Junquer o el Savoia

que, quan un vaixell venia

avid alport acudia

co m unpardal de rapinya

o com la mosca a la mel:

Ja no se 1s veia el pel

Puix lapor guarda la uinya.

Pero on l humor té una presencia més marcad

visió de la guerra que fa un xiquet de huit anys, el1 c

casa estarta assustat perd sent la necessitat del riure

dor:

Va ser la gran canonada

En novembre disparada

I que va caure en Agost.

A La aventura de Manolito encontrem el te

fugida, en aquest cas d un de dretes que fuig d una zo

blicana, la seua acció es repetiria a tota Espanya, per


10/77


11/77

l Fantasma

enmig del cami

L

FANTASMA

Una dona recolzada

amb u n ve1 blanc sobre el cap .

Era en una nit molt lletja

freda i fosca nit que era,

i, era u n xic fadrii' d'orgégia

ennuviat a 1Albufer-a.

Acabant de festejar


12/77

Comja ho he dit, puix se sa

que, una dona semblava

i amb u n ve1 blanc se tapava

el cos, els bracos i el cap.

Un xiquet, com si portara

al brac i donant-li elpit:

El cabe11 se li eri~ava

pero no es parava el xic.

No sabia qui intentava

impedir elpas a ell.

Pu4ixveuríem si passaua

quasi penjant-li el mantell.

va passar, quin carall

amb quatre ulls per a veure

i a la butxaca un revolver

que pesava mig quintal.

A

la nit següent no era

nit d bnar a festejar, (1)


13/77

Ni elspares ni la promesa

res van dir al futur gendre

perque a festejar anara

dilluns, dimecres, diuendres.

A

la setmana següent

va serja el festeig normal

mes, ningu li va dir res

perque era un xic molt ormal.

L

VISITA

Era un dilluns de matí

d 'aquellgener d 'aquell any,

i amb la mula torda elxic

a l'Horta estava llaurant.

Es va sentir saludat

per darrere -Muy buen día-


14/77

Era u n tal José Mojica

titllat de contrabandista.

No li va agradar ni mica

al fadrz', la %ona vista':

-Que muchacho ¿de barbec

-

Sz ,de guaret, sí senyor

mes, jo de vosté "sospecho"

que ve de molt mal humor

Vengo

a

pedirte un avor

-

Digam voste que Z'escolte,

si puc li are) que conste

que és ma costum, sísenyor

l pardal al bon fadrí

perfavor, va demanar,

que prenguera altre camí

per a anar a festejar:

Servit ser4 si senyor,

pero ja sap, altra volta

ha de demanar avor,

que a mi no em canvia el temo


15/77

alut al soldat

que del moro ha torna


16/77


17/77

dut

al

soldat

que del moro ha tornat

A

en una hisenda era

on aquella gent vivia,

que molts pocs havers tenia

per aquells anys de sequera.

Era terra seca i dura

on lluitar i al cel mirar

i no poder-se menjar

mai la collita madura.

El fill major, a la guerra

del moro, a lAfrica era,

finat nouembre, i la terra


18/77

La po bresa i la tristor

del viure era tots els dies.

Els enviava el Senyor

molt poquetes alegries.

I

aixi la inelicitat

la família infelic era,

entre la fam, la sequera

i el cap de casa que era

més bruto que un orrellat . (2

Miren si tant no seria

que us contaré com a mostra

i per

a

informació vostra

el que va passar un dia.

V DE

L MRICA

L SOLDAT

Puix quan menys s'ho esper

un mati que el sol eixia,


19/77

Com no hi ha diners per a aigu

el martauer no pot ser:

Si és la parella, que uaja

alla on tinguen el quefer:

Mes

com el cridar seguia

i es sentia una ueu,

diu l'home, -obri deseguida

ués prompte, dona, redéu

Va anar la dona, va obrir:

Ai fill meu, quina alegria

els germanets van eixir,

el pare no apareixia.

Ja perfi l'home es va alcaq

alfil2 es va dirigiq

i ara us uaig jo a referir

el que a l'instant va passar:

Va anar cap a el1 decidit

com si abracar-lopensara,


20/77

i si encara eres soldat

jo t ascendisc a tinent.

a el1 arrimant-se prop

tal galtada va pegar,

que, de colp li v arrancar

al pobre xic, mig bigot.


21/77

a

por

gu rd l

viny


22/77

Polikarpo

5

Xato


23/77

a por guarda da vinya

Alacant en plena guerra

tenia u n aspecte molt lleig.

Era aquel2 que li donaua

i a diari el fastiguejaua

tan4 l'aeri bombardeig.

Les cases enderrocades,

clots

i

pedres pel carrer,

arbres, palmeres trencades,

i transeün t., molt poquets.

Quan la guerra era a mijant.

uaixell que alport atracava

l'aviació l'afonava

ans d'estar descarregant.


24/77

pero hi ha qui es va enterar,

que de tots, un es quedaua

altper damunt dNacant

i el uaixell al port entraua

i mentre descarregaua

sempre algun n'hauia uolant.

El 'hato 5 va ser

del moment el més modern,

i si era en mans d'un expert

el terror del bombarder:

Aix


25/77

ac non d del segle


26/77

Creuer pesat tipus Washintong, Balea

Creuerpesat tipus Washintong, Ceru


27/77

a canonada del segle

Era pel mes de novembre

vesprada gris i gotosa

freda, trista i perillosa,

jo un xic, així ho vaig entendre.

Tres va ixells es van posar

just davant del cap de Z Horta

els canons a disparar

sens més, els tres a la volta.

Mai el poble havia vist

els va ixells canoneja r

i dar, es van espantar

al veure 7s tan d improuís.


28/77

Els núuols suau plovent

i els canons ort cobejant.

Els va ixells cano neja n t

mentre, els homes maleint,

els nens plorant o dormint,

totes les dones resant.

Finalment s acaba el foc,

maldicions, resos i plors.

Els mals crec que van serpocs

de béns materials i morts.

Mes, no séperque seria

si era tirarper tirar

o no tenien punteria:

Van caure obusos al mar

i altres per La Florida.

A

I Explanada i al camp

en El Porquet i a Rabassa

i fent-ne, de soroll, tant,


29/77

per les tres naus disparades

tan inútils com sonores.

Pero vegem que aquel2 dia

quan ja estava fent-se fosc,

va ser la gran canonada:

En novembre disparada

i

que va caure en Agost.


30/77

L aventura

e

Manolito


31/77

L aventura de Manolito

ESTIU DE 1936

Manolito Pérez Cervera

u n ove molt nadador,

roder aquel1 estiu era

quan eia molta calor:

Son pare, un home importan4

polític punter de dreta.

Sa mare una senyoreta

neboda d'un almirant.

Vivien en u n xalet

on roses i gessamins

eren aljardí rondós

que estava cerclat de pins.


32/77

Més que vagant s 'amagaua

i del milicia fugia

que per fascista el tenia

i per fascista el buscaua.

Es va poder amagar

en una cova secreta

molt dificil de trobaq

alla per lAlbu ereta.

. . . . . . . . . . . .S

n vaixell, el Tucumán,

anclat prop del port estaua,

i als que anaven arribant

a el4 auxili els donaua.

Amb alguna embarcació

molts a el1 van arribar:

Manuel tingué que nadar

bon tros des del malecó.

ncara que estava llarg

havia d'anar nadan6


33/77

La motora va passar,

era una barca pesque ra.

com havia d anar

perque li anava la vida,

es va tirar a la mar

que era la seua fugida.

L esforc va ser sobrehuma

mes, finalment va arribar

i uns bracos el van hissar

a l argentí Tucuma.

De volta al xalet hermós

que estava cerclat de pins

on roses i gessamins

feien eljardí rondós.


34/77

Ironies del desti

que

m

han et cavil.lar prou.

Perseguits del trenta-sis

respectats del trenta-nou.


35/77

remant llibresde San


36/77


37/77

Cremant Ilz bres

de

Sants

ESTIU EL 36

Finalitzaua agost

de mil nou-cents trenta-sis,

l ametla ja arreplegada,

i tot el món presagiava

un any no massafelic.

Hi havia moltes hisendes

quan ja acabava l estiu,

que tot estava incautat,

l arrendador espantat

i el senyoret fugitiu.


38/77

creus, quadres i alguns llibrets

guardats, de missa i de sants.

Comprenent que era unper

tantes proves de sa fe;

les creus les van amagaq

les estampes van cremar

i els llibres de sants tarnbL

L

FOGUERA

Feien una gran foguera

de l'escorca de l'ametla,

i quan a estava gelada

era molt ben ensacada

per al TioMangana vendrer

la foguera, la dona

tots els llibrets va tirar

pensant-se que en u n moment

sense cap d'impediment

bé s'haurien de cremar:


39/77

ELS MILICIRNS

Per les hisendes de l horta

anaven els milicians,

i donatius demanaven

per al front, que els hi donaven

temorencs els hortolans.

I el dia que van cremar

quadres i llibres de sants,

a l hisenda es presentaven

i els donatius demanaven

als obeients hortolans.

L amo va treure unpollastre

del corral ben assortit,

i li van agrair molt

tal donatiu per al front,

que se lvan menjar rostit.


40/77

Als papers vells succeix

que quan els solen cremar

a les fullesja cremades

les figures, platejades

clares es solen tornar

opons, creus i angelets

entre els peus dels milicians,

anaven tots escampant-se

e inopo rtuns parant-se

les figuretes mostrant.

Mes, siga per l'alegria

d 'haver-losdonat el gal4

o perque Déu va escoltar

les senzilles oracions.

Se'n van anar al moment

els milicians ben contents

cap a altres obligacions.

Gracies, Senyor deia l'home

i la dona, -ens hem salvat


41/77

a

curta

ventura

e

epe


42/77


43/77

a curta ventura de Pepet

En el Carrer dels Lleons

on de xic Pepe vivia

alli al costat de l era,

comenca aquesta historia

que té més pena que gloria

i és historia vertadera.

Dejove, amb gran il. usió

alprincipi de la vida

és acil entropessar:

Puix vegem com a Pepet

quan era quasi u n xiquet

quina cosa va passar.


44/77

Quan la festa es va apropar

a peu amb sa mare un dia

se'n va anar a Sant Joan,

allí van prendre el tramvia,

a Alacant van aplegar

on el '(trage van comprar

i sabates, com volia.

Trenta duros va costar

tot, el '(trage i les sabates,

com no tenien mes diners

van ser duesprendes barates.

No ho podien comprar millor

puix el bo costava massa.

Les sabates de rebaixa

i el vestit del teixido~

Ija me tens a Pepet

que el catorze de setembre

el caminet va emprendre

de la festa, satisfet.

Amb la nuvieta al costat,

i mes xiques i altres xics,


45/77

Que bé que s'ho van passar,

la núuia, Pep i els amics,

i se 'n van tornarja tard

tan contents i divertits.

Cantaven al retornar

canconetes de 'Za Mona"

que tots les podem cantar,

el que ho fa

bé

o desentona.

quan ja hi havien cantat

unes quantes canconetes,

van comencar a notar

que estaven caient gotetes.

Un va dir: no ploura molt

aco tan sols és 'kaixcar

;

pero era de pluja el núuol

i a tots els va remulla~

Encara seguia plovent

quan a casa el xic va entrar,

i dar, a no tan content

a sa mare va cridalc


46/77

Puix no era poc el drama

que li ocorria al seu xic:

Que el trage i havia encongit

de l'aigua, ins mitja cama.

El teixit era robeta

dXlcoi, que a l'aigua encongia,

i el pantaló i la jaqueta

mai més ja se 'lsposaria.

Ped no sols el traget

que era la seua i1.lusió

la pluja va desgraciar;

que les sabates tambe

puix la sola de cartó

I'aigua Ii va rebentar.

ixí el sacrflci fet

aconseguit alforrar

trenta duros comprar

l'equip de festa Pepet,

gaudint-ho, que poc va estar,


47/77

l

dolor de

la

Tia ela


48/77


49/77

l

dolor de

la Tia Lela

EL DOLOR I

L

CURACIÓ

Era una hisenda de l'Horta

que el dia d'auui encara esta,

miga d 'horta de seca

on la collita era forta.

Per a fer collites bones

el camp s'hauia de cuidar

Per el sembrat desherbar

contrataven moltes dones.

El patró d 'aquella casa


50/77

A

més de tanta familia

tenia també pastor

i algun que altre llaurador

sempre per allí tenia.

A

la Tia Lela una nit

un dolor li va agarrar,

i no esparava de queixar

desesperada en el llit.

Li van donar camamil.la,

li van posar calentors

allí on tenia el dolor,

i no podien adormir-la.

Se'ls va fer de matinada

fent-li i fent-li coses noues,

i després de tantes proves

el dolor no se n'anaua.

En aixo el pastor que estava

assegut al raconet,

amb les seues mans lligava

molts nucs al mocadoret.


51/77

-Ara a tia-. li van dir

col.locant-liel mocador

allí on tenia el dolor:

a tia es va adormir:

Eren les tres del matí

quan es va adormir la tia,

tots se'n van anar al llit

i

fora al carrer, plovia.

A la gent no va agradar

quan va sentir que plovia,

si a l'endema era banyat

al camp no es treballaria.

Va aparéixer un bon dia

de solet i sense vent:

Atenia a h m o a gent

a veure que decidia.


52/77

-És cert, perdone quejo

-Res, que el comprenc, mes uolg

que em deixara que li e ra

ara una demostració.

Té uosté el consentiment,

i el pastor, de la garbera

traent un garbó de sarments

va fer d'ell una foguera.

Les flames de la foguera

finalment van acaba?

i el garbó se va quedar

que tot una brasa era.

L'home se va agenollar

arrimant-li bé la cara

i l'alé ort va expulsar

directe a l'enorme brasa.


53/77

decidit el llaurador

Mes, sorpresa que, d 'encesos

els tions de la brasada:

Eren ja, cendra apagada

d'un oc de dos o tres mesos.


54/77

Un refresquet d nzs


55/77

n

refresquet

d anís

Tonico Santamaria,

Ramón Barba i un ve(

des de Santa Fac, u n dia

se n van anarpel caml

Van anar a 1Albufera

a visitar un amic

que no era pobre ni ric

bromista sí que hi era.

Tot a@ pel julio1

quan l ametlaja badava

i

el rai m es madurava


56/77

un refresc els va posar

d'aigua freda i aguardent.

I la broma aixi va ser

A

la botella aigua havia,

i als canters del canterer

anís que aigua es suponia.

U got de quart ben complet

als tres amics va servir,

de la botella un ditet,

i "aigua" ins dalt va afegir

A l'engolir-se la "bomba"

es van quedar abrasits,

i al canterer decidits

els tres van anar en tromba.

Tonico va beure un ('trago"

ai redéu i tot seguit

van beure sense reparo

Ramón Barba i el vei


57/77

per a curar-li les nafres

a un ruc que se va nafrar:

Aixi puix, quan abrasits

als canters es van tirar

i abundant un glop d'anís

ansiosos se van pegar:

Venia el xic de llauraq

l'encarrec hi hauia complit:

la botija havia omplit

d'aigua clara de la mar

Encesos pel segon glop

i sense saberper que,

va eixir Tonico al carrer

i l'altre, i Ramon tambti

al veure la botijeta

que el xic duia de llaurar

es van tirar sobre ella


58/77

lonzco el de vellos


59/77

ansano en

El

de

Vellós

LX

1930

Can@ popular

(:Ay Sansanet Sansanet

Sansanet lo que te quiero

que nos has traído el agua

de la Fuente del Romero?

Aixi deia la can@

d'un amós alcalde elxero

que alld pels anys trenta fóra

un gran liberal i pare

d'En Guillem Sansano i Mora.


60/77

avui a l'horta i dema alpobl

de nit sempre, amagant-se

i de dia en dia encontrant-se

que li estretien el rogle.

Vicent que era elfill major

va anar a veure u n amic,

homefidel, decidit

i de ben provat valor:

Aquest, al xic

l

va dir:

-El disfressarem de dona-

la idea va ser molt bona

i així d'Elx van eixir:

SANT JOAN

PRIMAVERA DE 1946

Era u n dia deprimavera

que Sansano a Sant Joan

va arribar i un amic era


61/77

pero aixo no va ferpor

a Tonico El de Vellós:

En sa casa el va amagar

casa gran i d'hortolans,

onjamai el van trobar

mes que estiguera quatre anys.

Quatre anys que Guillem Sansan

va tenir tracte excel.lent

de tan bondadosa gen6

de l'últim criat a l'amo.

I quanja el frare Gil Sendra

Elgran heroi de Teruel

va obtenir una carta:

indult de Franco, a Guillem.

A sa casa se'n va anar

de política cansat

i d'inútilment lluital;

dels seus paren ts oblidat.

Molts desenganys i fatigues,


62/77

Alpoble de Sant Joan,

pel que us he estat contant

i altres coses que sabeu

alguns, estareu pensant

que no hi havia mala gent.

Perquc? amagatall va ser

de polítics i d alcaldes

de cures i senyorets:

Moltíssims, a@, ho sabien

i no es van clavar amb ells.


63/77

Homenatge a

Manolito Zvorra Alberola

el dia

27

d octubre

de l any

1996


64/77

I r


65/77

Homenatge a ManoUto Ivorra A

el dia 27 d octubre de l any 1

Hui alpoble celebrem

un merescut homenatge

al més modest personatge

i també u n home de seny.

És humil i bondadós

que a ningú li alca la veu,

honrat i respectuós

i amant de creure en Déu.

Mai he sentit blasfemar

a est home entés en l ofici:

guardar i col. eccionar

6s per a el1 l únic vici.

no 6s sols per la presencia


66/77

també és per tants anys d'estar

sense a ningú molestar

ni tenir cap dgerencia.

No ha tingut mai un quefer

amb músic o directo?

si en uns es portava bé

arnb els altres molt millor:

Amb vocació, queja ésprou,

ben bé s'ho va meditar

i als denou anys va ingressar

en la Banda de la Pau.

Després se'n va anar a lAfrica

on la mili va passar:

Allícom no havia banda

Manolo no va tocar:

Llastima perdre aquel1 temps,

els anys, els mesos i els dies,

pero allí els instruments

tan sols eren xirimies.


67/77

no ha tingut més instrument

que el d'ell i el del ti0 Farol':

L'ha dirigit Torregrosa,

Bermejo i Giner tambe',

el mestre Mariano Bdguena

i el nostre Antonio Climent.

sent molt corrent que el músic

li agrade er-se un coípet,

puix senyoq el nostre amic

només sol beure, que llet.

I escoltant del bon Manuel

tals dades particulars,

algú diria per a el1

que, hi ha moltpoc que admirar

Que esta curta semblanca

6s moltpor interessant,

pero elpoble li diria

tal desbarat escoltant:


68/77

per a Manolo el

més

fort

és

larg aplaudz ment.


69/77

aPrimera omunió


70/77


71/77

L a

Primera omunio

ROSES

GIRON

La comunió de Pepet

a El Campello havia de ser

i la ua haver de fer

molt lluny i ja majoret.

Catalunya esta molt lluny

de l hermosa terra nostra,

o

oferir-vos ara vull

d esta distancia una mostra.

Quito Xauxa se n ua anar


72/77

La salut els va anar bé

al matrimoni, i als fills

que eren excel.lents xics

i molt aplicats tambe

Un dia l avi diguera

que tenia la il.lusió

que el xic a El Campello era

la primera comunió.

I quan Pepetja tenia

recent cumplits els vuit anys

li van dir que se n venia

del comptat dels catalans.

EL VIATGE

Mes que la mar era bona

quan de Roses van salpa?

es va emmalaltir la dona

i la van desembarcar:

Era la barca, de vela


73/77

De nit quasi encara era

"campelleros

,

benvinguts

van xisclar des dels llauts

que anaven a la llucera.

I

un gran amic que era

a la barca es va arrimar:

-Xe, "Xauxa

"

a saludar

-Hola, amic "Malamaera"

ls xiquets li van portar

a casa de Pérez Juan,

en tant que el1 va atracar

la barca alport dAlacant.

EL POBLE

En el tren degué venir

la mare al dia següent,

i que se va reunir

de nou amb la seua gent.


74/77

En sa casa de Ca els Gomis

quan a s'amagava el sol,

'2l.luminavenamb ciris

i algun quinqué o cresol.

Pero no sols aixo era,

la higiene estava molt mal

si t'agarrava ca

tenies que anar al bancal.

I

com d'higiene i de Uum,

d'escola anaven abans

i a@ ens mostra que lluny

estavem dels catalans.

Puix quan els xics van anar

al grup a matricula r-se

el mestre els va col.locar

al primer lloc de la classe.

Com sabem, els va portar

a tan trista situació,

i l acte el


75/77

per a millor ocasió.

Sent la seua comunió

en el servei militar.


76/77


77/77

histories de l'horta iii. autor: isidro buades ripoll

Documents