declaracióEDUCATIVA1

UCEVUnió deCooperativesd’EnsenyamentValencianes

La nostra societat necessita

urgentment repensar l’educació

per tal de construir escoles

inclusives que puguen complir

una funció educativa i

socialitzadora. En aquest sentit,

pensem que l’escola inclusiva que

la societat necessita ha de ser

democràtica, autoreflexiva i

afectiva, model que les

cooperatives d’ensenyament ens

esforcem per construir dia a dia.

“

”

declaracióEDUCATIVA1

Unió de Cooperativesd’Ensenyament Valencianes

UCEVPublicació realitzada per:

C/ Arquebisbe Majoral, 1146002 ValènciaTel: 96 352 13 86Fax: 96 351 12 68E-mail: p.albors@fevecta.coopWeb: www.ucev.fevecta.coop

Il·lustracions:LaGRUAestudio:Cristina Durán–Miguel A. Giner Bou

Disseny Gràfic:Pablo Mestre & Associats, Coop.V.

Col·laboració gràfica:Alberto Silla

Impressió:Gràfica Punt i Ratlla, Coop.V.

Paper amb certificació mediambiental FSC 100% RECICLAT

Dipòsit legal: A-1074-2009

1ª Edició: Novembre 2009© UCEV: 2009

Col·labora en l’edició:

UCEVUnió deCooperativesd’EnsenyamentValencianes

LA SOCIETAT ACTUAL NECESSITA UNA ESCOLA INCLUSIVA

declaració EDUCATIVA 1UCEV

LA S

OCI

ETAT

ACT

UAL

NEC

ESSI

TA U

NA

ESCO

LA I

NCL

USI

VA

UCEV

l pensament educatiu de lescooperatives és una realitat que seconstitueix dia a dia lligada a laexperiència en les aules.

En aquesta escola “real” es treballenels principis d’una escola “somiada” de formacol·lectiva per moltes persones: investigadors,pedagogs, docents i personal de serveis,mares i pares i alumnes.

I aquesta escola ideal es crea a si mateixa ambun grau d’autonomia i implicació que lisingularitza respecte d’altres experièncieseducatives. D’aquesta interacció entre utopiai realitat, sorgeix un pensament educatiu quepot propiciar alguns dels debats que huiocupen a la societat i al sector educatiu.

Aquesta és la raó que ha portat a les coopera-tives agrupades en la UCEV a iniciar un procésde reflexió i formalització del seu pensamentque es farà públic cada any a través d’unaDeclaració Educativa. La primera, aquesta queteniu a les vostres mans, planteja la necessitatd’una escola inclusiva. Reflexionar i compartirexperiències per a analitzar i buscar les millorsrespostes als problemes centrals de l’educacióhui, és l’objectiu.

E

ensenyem +x=

declaracióEDUCATIVA

escola és el mecanisme desocialització més potent amb elqual compten les societatsmodernes, només comparable a lafamília (en la mesura que és elprimer) i als mitjans de comunicació

(en la mesura que la seua influència és quotidianai intensa). Si l’Escola no aconsegueix exerciradequadament aquesta funció socialitzadora éstota la societat la que fracassa.

Des de finals dels anys 70, amb la fi de ladictadura, hem passat de ser una societatoprimida que era obligada a professar els mateixosvalors i seguir els mateixos codis de conducta,a ser una societat lliure, diversa i complexa, onla norma ja no és la uniformitat, sinó la diversitat:diversitat de llengües i cultures, diversitat desituacions socioeconòmiques, diversitat desituacions afectivo-familiars, diversitat decapacitats de l’alumnat.

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

L’

Aquesta diversitat ha existit sempre perquè ésun fet consubstancial a la biologia i a la cultura,el que ocorre és que abans estava reprimida iofegada i ara aflora lliurement amb totes les seuesconseqüències positives i les seues dificultats.Aquesta manifestació de la diversitat afecta atots i cadascun dels processos d’aprenentatge ia la vida de l’escola en el seu conjunt.

No podem pensar en la diversitat com uneufemisme per a denominar a les xiquetes i elsxiquets que no s’adapten bé a la institucióescolar. Tots els xiquets i xiquetes són diferents,fins i tot un mateix xiquet és diferent al llargd’un curs, perquè travessa per diferentscircumstàncies vitals. Sense fer-se càrrecd’aquesta diversitat no es pot produir el feteducatiu, ja que seria com dir que es pot educaral marge de la vida.

Al costat del fenomen de la manifestació de ladiversitat, propi d’una societat que esdesenvolupa en un marc de llibertats, en l’últimsegle les nostres societats han caminat cap aobjectius irrenunciables que afecten de plel’educació: l’ampliació dels drets de tota laciutadania i la igualtat d’oportunitats.

L’escola s’ha vist satisfactòriament transformadacom a conseqüència d’aquesta meta socialmentassumida: les aules que abans eren concebudescom el camí perquè uns pocs accediren alsllocs més rellevants de les nostres societats,avui són la senda per la qual han de caminartots els ciutadans i ciutadanes com a subjectesde drets.

En aquest context cal preguntar-se quinacapacitat d’absorció de l’heterogeneïtat té lainstitució escolar actual i, també, quina capacitatté l’escola actual per a produir aprenentatge apartir d’aquesta diversitat.

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

A partir d’aquestes preguntes podem construirl’escola que la societat necessita: una escolainclusiva. Una escola que no es defineix nomési exclusivament per tenir uns plans d’atenció ala diversitat o altres estructures, instruments oinstal·lacions destinades a abordar les diferènciesexistents en l’alumnat. Una escola que es defineix,sobretot, en termes d’una voluntat comuna deles persones que la integren: una escola en laqual tota la comunitat educativa funciona ambuna premissa: “No deixar que ningú es quedeenrere en el procés educatiu”.

declaració EDUCATIVA 1UCEV

LA S

OCI

ETAT

ACT

UAL

NEC

ESSI

TA U

NA

ESCO

LA I

NCL

USI

VA

En aquest sentit, el repte de la diversitat és untema central hui per a l’escola: significa assumirla complexitat de l’alumnat i desenvolupar unatasca educativa que amplie els drets i lesoportunitats de tots els xiquets i xiquetes.

Des de l’experiència de les Cooperativesd’Ensenyament, que formem part d’UCEV, volemmanifestar quins són els obstacles que impedeixenhui construir una escola inclusiva i com caldriasuperar-los.

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

Difícilment es pot atendre a ladiversitat de l’alumnat si ens obstinemen uniformitzar “els centres” imposanthoraris, ús d’espais, curricula, etc.Sens dubte els governs han decontrolar la qualitat i la independència

de l’educació que rep la ciutadania, perquèl’educació és, primer de tot un dret dels xiquetsi xiquetes, però la qualitat no s’aconsegueix permitjà de la uniformització i burocratització del’escola. La qualitat de l’educació es deriva delcompromís d’un equip humà concret amb unobjectiu: aconseguir que tot l’alumnatdesenvolupe al màxim les seues capacitats pera arribar a una vida digna i feliç. L’autonomiadels centres i dels equips docents és fonamentalper a poder engegar projectes educatius queatenguen a la diversitat de l’alumnat i que, pertant, puguen acomplir la seua funció educativa.

Una escola que no reflexiona i queno té capacitat d’actuació no potgenerar els projectes educatiuscomplexos i singulars que sónnecessaris per a atendreadequadament la diversitat de

l’alumnat. Una escola en la qual l’equip docentes limita a seguir ordres és una ‘escola dimitida’que troba en aquest cinyell normatiu l’excusaperfecta per no actuar. Una escola que no innova,que no és creativa, que no reflexiona, que nos’autoresponsabilitza no pot compliradequadament la seua funció educativa.

declaració EDUCATIVA 1UCEV

LA S

OCI

ETAT

ACT

UAL

NEC

ESSI

TA U

NA

ESCO

LA I

NCL

USI

VA

1

2

En el marc d’aquesta escola calpensar també en la inclusió del’alumnat amb necessitats educativesespecials permanents. Lescooperatives considerem un dretinqüestionable la inclusió d’aquest

alumnat en l’escola ordinària. No obstant això,pensem que en l’actualitat es realitza de manerapoc reflexiva i que cal perfeccionar molt el modelimperant. És necessari que existisca una granvarietat d’opcions, modalitats i recursos que escombinen de forma flexible segons lescaracterístiques de l’alumnat. Un ample ventallde recursos, com comptar amb diversos professorsen l’aula ordinària, passant pels grups flexibles,els desdoblaments i les aules de suport, a mésde les aules específiques en centres ordinaris.

Per a abordar l’educació compensa-tòria dels alumnes que s’incorporenal sistema educatiu de formatardana, irregular o amb desco-neixement de l’idioma són necessarismés recursos personals, una

organització flexible dels grups-aula, així comuna flexibilització de les fronteres del centrecom a marc de l’acció educativa. Amb aquestsalumnes cal treballar en els seus entorns realsi cal fer un treball amb les famílies que exigeixque els docents de l’escola es coordinen ambrecursos educatius de la comunitat, de maneraque siga possible fer un treball global i real enbenefici de la seua inclusió. Cobren doncs

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

3

4

moltíssima importància les polítiques educativesdels ajuntaments, l’administració més properaal ciutadà, que ha de facilitar l’actuació delscentres posant al professorat en connexió ambuna àmplia xarxa de recursos educatiuscomunitaris per a xiquets, joves i adults ensituació de desavantatge.

Cada vegada es dona un nombremajor d’alteracions conductuals quedificulta la tasca educativa. Pensemque una escola inclusiva no es potplantejar els conflictes com si forenproblemes concrets de subjectes

aïllats. Sobretot, quan observem que afecten atot tipus d’alumnes. Quan els xiquets i adolescentsrepten amb el seu comportament el funcionamentde l’escola, cal preguntar-se quin és el conflicteque està darrere d’aquesta resposta, quina és lasituació a la qual no poden fer front. En abordarels conflictes d’aquesta manera, obliguem alcentre i a la comunitat educativa a unaautoavaluació i a una reflexió que permetràafrontar cada cas com una oportunitat per alcreixement de l’alumne concret i de la comunitateducativa en general. Per fer front als problemesde convivència que es produeixen als centres fafalta construir escoles democràtiques de debò,on es respire l’autonomia i la responsabilitat coma valors quotidians. Distintes experiències de lescooperatives d’ensenyament confirmen laimportància del funcionament democràtic del’escola per a prevenir i canalitzar adequadamentels problemes de conducta.

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

5

Totes les qüestions plantejades sobrecom construir l’escola inclusiva quela nostra societat necessita exigeixenun enfocament educatiu on elsafectes siguen importants, tant omés, que els continguts, les actituds

i les capacitats. Cal tornar a posar l’afecte il’emoció en el centre de la tasca educativa. Huiens trobem amb una escola que ha creat tantsinstruments per a articular la relació entre elmestre i l’alumne (llibres de text, curricula,programacions, etc.) que, més que facilitar latrobada entre adults i xiquets, moltes vegades elque s’aconsegueix és crear barreres insalvablesque desorienten a tots i a totes, però,especialment, als més febles. Amb totes aquestesinterferències, els mestres acaben emmascaratsdarrere d’un munt de cuirasses que els impedeixencomunicar-se amb el xiquet o l’adolescent. I unacosa està clara: es poden tenir metodologiesfantàstiques i continguts molt ben elaborats,però si no s’arriba fins a l’alumne o alumna noaconseguim res. La forma d’arribar és crear unvincle afectiu que conferisca autoritat al mestreo mestra. Només des de l’afectivitat i la confiançal’autoritat es converteix en reconeixement.

6

Com a conclusió volem afirmar que la nostrasocietat necessita urgentment repensar l’escolaper a construir escoles inclusives que compleixenla seua funció educativa i socialitzadora. Enaquest sentit, pensem que l’escola inclusiva quela societat necessita és una escola democràtica,autoreflexiva i afectiva que les cooperatives ensesforcem per construir dia a dia.

declaració EDUCATIVA1 UCEVLA

SO

CIET

AT A

CTU

AL N

ECES

SITA

UN

A ES

COLA

IN

CLU

SIVA

Una escola democràtica que, des delrespecte i la responsabilitat, oferisca als ia les alumnes la possibilitat de reflexionari participar en l’elaboració de les normesde centre, que oferisca un espai departicipació real als pares i mares i on elsdocents tinguen autonomia, iniciativa iil·lusió per a engegar els projectes educatiusque els seus alumnes necessiten.

Una escola autoreflexiva on la creaciócol·lectiva de les normes, l’elaboració demetodologies, la generació de projecteseducatius, etc, siga un treball real de debatque permeta la innovació. Només des del’autoavaluació reflexiva, individual iconjunta, es poden crear noves fórmulesper a avançar en la solució de dilemes quemai desapareixeran.

Una escola afectiva que possibilita la trobadaentre les mirades dels adults i dels xiquetsi xiquetes. Els xiquets i xiquetes s’han desentir acollits i estimats en l’escola, ja qued’altra forma no es poden establir els vinclesde confiança amb els i les mestres que sónimprescindibles en un procés educatiu dequalitat. Només des de la comunicacióafectiva es pot educar per a la felicitat.I la felicitat es contagia.

declaració EDUCATIVA 1UCEV

LA S

OCI

ETAT

ACT

UAL

NEC

ESSI

TA U

NA

ESCO

LA I

NCL

USI

VA