· web viewpropostes, si cal, de correcció en algun apartat de l’activitat, canvia...

C.E.I.P. SANT VICENT

ALCOI (ALACANT)

0.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE JORNADA CONTINUADA............4

Projecte de Jornada Continuada

C.E.I.P.Sant Vicent (Alcoi)

0.1. REFERENTS LEGALS: AUTONOMIA DELS CENTRES..............6

1.- EL CENTRE I EL SEU ENTORN..........................................12

1.1. ENTORN FÍSIC..................................................12

1.2. ENTORN SOCIOECONÒMIC.....................................12

1.3. NIVELL SOCIOCULTURAL.......................................13

2.- CONFIGURACIÓ DEL CENTRE..........................................14

2.1. ASPECTES ADMINISTRATIUS DEL CENTRE....................14

2.2. ELEMENTS FÍSICS DEL CENTRE.................................15

2.3. SERVICIS COMPLEMENTARIS...................................16

2.4. RECURSOS DIDÀCTICS.........................................17

2.5. RECURSOS ECONÒMICS........................................18

2.6. PERSONAL NO DOCENT.........................................19

2.7. PROFESSORAT..................................................19

2.8. ALUMNAT.......................................................20

3.- DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DE PARTIDA...........................21

3.1.AVANTATGES DES DE..., ........................................22

3.2.OBJECTIUS.......................................................30

4.- HORARIS................................................................33

4.1. HORARI DEL CENTRE............................................33

4.2. HORARI DEL PROFESSORAT....................................33

4.3. HORARI DE L’ALUMNAT DE PRIMÀRIA........................35

2



4.4. HORARI DE L’ALUMNAT D’INFANTIL...........................35

5.- ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I TALLERS..........................36

5.1. INTRODUCCIÓ...................................................36

5.2. IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT.................................37

5.3. ENUMERACIÓ I DESCRIPCIÓ D’ACTIVITATS I TALLERS......38

3



0.- JUSTIFICACIÓ DEL PROJECTE DE JORNADA CONTINUADA

En l’actualitat com a conseqüència de l’evolució de la societat i d’una millora de la qualitat de vida, ens trobem amb la necessitat d’adequar la institució educativa a les necessitats de la societat actual i a la demanda d’educació per part de les comunitats.

Conciliar vida laboral i familiar perquè es puguen estretir els llaços familiars.

L’escola ha d’oferir una formació integral, que no acaba en l’horari acadèmic, sinó que ha de continuar-se en horari extraescolar amb activitats que contribuïsquen a completar la dita formació.

Així, doncs, el Centre ha de convertir-se en l’element que dinamitze l’educació i que atenga a totes les demandes educatives de la comunitat, segons un concepte ampli del terme educació.

Hem de buscar la millor organització per als nostres alumnes/as, per a les seues activitats, per al seu aprenentatge tant en temps, en recursos, espais...

Esta visió d’entendre les relacions de l’educació amb la societat significa assumir diversos principis bàsics:

1.- L’educació ha d’orientar-se a enfortir la cultura i els valors d’una ciutadania democràtica en totes les seues dimensions.

2.- L’educació és un factor essencial per a promoure i assegurar el progrés, la mobilitat, la integració i la cohesió social.

3.- L’educació és un instrument bàsic de renovació, creació i canvi cultural.

4.- L’educació compleix al seu torn una funció compensatòria de les desigualtats socials, econòmiques i culturals, així com tota l’atenció a

4



la necessitat amb els xiquets/as amb necessitats educatives específiques.

Este tipus de Projecte s’ha abordat ja en moltes comunitats autònomes, i en Centres escolars de la nostra Comunitat i de la nostra pròpia localitat.

Som conscients que modificar l’horari no va ser la panacea per a poder resoldre tots els problemes educatius existents, però en el nostre ànim està millorar la situació del nostre Centre.

Este model només és possible si som capaços d’integrar totes les iniciatives en una mateixa línia d’actuació, açò implica que a l’educació escolar institucional han de sumar-se iniciatives d’organismes municipals, regionals i altres com a subvencions i alguns altres suports.

Comptem amb les experiències en altres Comunitats, que en este curs escolar i en anys anteriors, han tingut este tipus de jornada, i han sigut generalment positives.

0.1. REFERENTS LEGALS: AUTONOMIA DELS CENTRES

5



LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’Educació.

(«BOE» 106, de 4-5-2006.)

PREÀMBUL

La flexibilitat del sistema educatiu comporta necessàriament la concessió d’un espai propi d’autonomia als centres docents. L’exigència que se li planteja de proporcionar una educació de qualitat a tot l’alumnat, tenint en compte alhora la diversitat dels seus interessos, característiques i situacions personals, obliga a reconèixer-li una capacitat de decisió que afecta tant la seva organització com la seva forma de funcionament. Tot i que els administracions hagin d’establir el marc general en què s’ha de desenvolupar l’activitat educativa, els centres han de tenir un marge propi d’autonomia que els permeti adequar la seva actuació als seves circumstàncies concretes i als característiques del seu alumnat, amb l’objectiu d’aconseguir l’èxit escolar de tots els estudiants. Els responsables de l’educació han de proporcionar als centres els recursos i els mitjans que necessiten per exercir la seva activitat i aconseguir aquest objectiu, mentre que estos els han de fer servir amb rigor i eficiència per complir la seva comesa de la millor manera possible. Calç que la normativa combini els dos aspectes i estableixi els normes comuns que tots han de respectar, així com l’espai d’autonomia que s’ha de concedir als centres docents.

L’existència d’un marc legislatiu capaç de combinar objectius i normes comunes amb la necessària autonomia pedagògica i de gestió dels centres docents obliga, d’altra banda, a establir mecanismes d’avaluació i de rendició de comptes. La importància dels desafiaments que afronta el sistema educatiu demana com a contrapartida una informació pública i transparent sobre l’ús que és fa dels mitjans i els recursos posats a la seva disposició, així com una valoració dels resultats que s’aconsegueixen amb estos. L’avaluació

6



ha esdevingut un valuós instrument de seguiment i de valoració dels resultats obtinguts i de millora dels processos que permeten obtenir-los. Per este motiu, és imprescindible establir procediments d’avaluació dels diferents àmbits i agents de l’activitat educativa, alumnat, professorat, centres, currículum, administracions, i comprometre els autoritats corresponents a rendir comptes de la situació existent i el desenvolupament experimentat en matèria d’educació.

L’activitat dels centres docents recau, en darrera instància, en el professorat que hi treballa. Aconseguir que tots els joves desenvolupin al màxim els seves capacitats, en un marc de qualitat i equitat, convertir els objectius generals en èxits concrets, adaptar el currículum i l’acció educativa als circumstàncies específiques en què els centres es desenvolupen, aconseguir que els pares i les mares s’impliquin en l’educació dels fills, no és possible sense un professorat compromès en la seva taverna. D’una banda, els canvis que s’han produït en el sistema educatiu i en el funcionament dels centres docents obliguen a revisar el model de la formació inicial del professorat i adequar-lo a l’entorn europeu. D’altra banda, el desenvolupament professional exigeix un compromís per part dels administracions educatives per la formació contínua del professorat lligada a la pràctica educativa. I tot això és impossible sense el necessari reconeixement social de la funció que els professors exerceixen i de la taverna que desenvolupen.

Una última condició que s’ha de complir per permetre l’assoliment d’uns objectius educatius tan ambiciosos com els proposats consisteix a emprendre una simplificació i una clarificació normatives, en un marc de ple respecte al repartiment de competències que estableixen en matèria d’educació la Constitució espanyola i els lleis que la despleguen.

7



La Llei concep la participació com un valor bàsic per a la formació de ciutadans autònoms, lliures, responsables i compromesos i, per això, els administracions educatives han de garantir la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres educatius, tal com estableix el títol V. És fa atenció particularment a l’autonomia dels centres docents, tant en l’aspecte pedagògic, a través de l’elaboració dels seus projectes educatius, com pel que respecta a la gestió econòmica dels recursos i a l’elaboració dels seves normes d’organització i funcionament. La Llei atorga més protagonisme als òrgans col·legiats de control i govern dels centres, que són el consell escolar, el claustre de professors i els òrgans de coordinació docent, i aborda les competències de la direcció dels centres públics, el procediment de selecció dels directors i el reconeixement de la funció directiva.

TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I

Principis i fins de l’educació

Article 1. Principis.

i) L’autonomia per establir i adequar les actuacions organitzatives i curriculars en el marc dels competències i responsabilitats que corresponen a l’Estat, als comunitats autònomes, als corporacions locals i als centres educatius.

Article 2. Fins.

2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la

8



dotació de recursos educatius, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació

TÍTOL V

Participació, autonomia i govern dels centres

CAPÍTOL II

Autonomia dels centres

Article 120. Disposicions generals.

2. Els centres docents disposen d’autonomia per elaborar, aprovar i executar un projecte educatiu i un projecte de gestió, com també els normes d’organització i funcionament del centre.

3. Les administracions educatives han d’afavorir l’autonomia dels centres de manera que els seus recursos econòmics, materials i humans és puguen adequar als plans de treball i organització que elaboren, una vegada siguen convenientment avaluats i valorats.

4. Els centres, en l’exercici de la seva autonomia, poden adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en el termini que estableixin les administracions educatives, sense que, en cap cas, s’imposin aportacions als famílies ni exigències per als administracions educatives.

5. Quan estes experimentacions, plans de treball o formes d’organització puguin afectar l’obtenció de títols acadèmics o professionals, han de ser autoritzats expressament pel Govern.

9



DECRET 112/2007, de 20 de juliol, del Consell, pel qual s’estableix el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat Valenciana. [2007/9717]

Article 15. Autonomia dels centres

1. D’acord amb el que disposa l’article 120 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, la conselleria competent en matèria d’educació facilitarà l’autonomia pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirà el treball en equip del professorat i la seua activitat investigadora a partir de la pràctica docent. Així mateix, establirà la normativa perquè els centres públics puguen disposar d’autonomia en la gestió econòmica. A més, vetllarà perquè el professorat reba el tracte, la consideració i el respecte que corresponen a la importància social de la seua professió i la realitat de la seua tasca diària.

3. A fi de respectar i potenciar la responsabilitat fonamental de les famílies en esta etapa, els centres han de cooperar estretament amb aquestes i han d’establir mecanismes per a afavorir que participen en el procés educatiu dels filles i els fills, i refermar l’autoritat del professorat en l’exercici de la seua tasca docent i educadora. Així mateix, han d’establir mecanismes de cooperació amb l’alumnat per a facilitar el seu progrés educatiu.

5. Els centres, en l’exercici de la seua autonomia, podran adoptar experimentacions, plans de treball, formes d’organització o ampliació de l’horari escolar en el termini que establisca la conselleria

10



competent en matèria d’educació, sense que, en cap cas, s’hi imposen aportacions dels famílies ni exigències per a esta conselleria.

1. EL CENTRE I EL SEU ENTORN

1.1. ENTORN FÍSIC

Alcoi és una ciutat de l’interior de la província d’Alacant rodejada per muntanyes d’entre 1.000 i 1.400m

a) POBLACIÓ En l’anomenat municipi hi ha actualment uns 60.000 habitants.

b) POBLACIÓ IMMIGRANT La població immigrant ha anat augmentant progressivament en els últims anys. Per a analitzar el percentatge aproximat d’immigrants podem basar-nos en el percentatge del col·legi amb un 20% d’alumnes immigrants. La procedència d’estos alumnes és majoritàriament de països comunitaris, Europa de l’est i Sud-Amèrica i un percentatge mínim del nord d’África.

c) INCORPORACIÓ DE LA DONA AL MÓN DEL TREBALL Cada vegada són més les mares que s’incorporen al món del treball segons observem en el dia a dia de l’escola.

11



1.2. ENTORN SOCIOECONÒMIC

a) ACTIVITATS PREDOMINANTS EN GENERAL ENTRE ELS PARES DELS ALUMNES/AS. A Alcoi el sector predominant és una indústria en decadència i el sector terciari dels servicis. Predomina la indústria tèxtil i metal·lúrgica, l’hostaleria i els negocis familiars. El nivell econòmic de les famílies és mitjà.

1.3. NIVELL SOCIOCULTURAL

El nivell sociocultural és mig-baix ja que ens trobem en un barri imminentment obrer, si bé l’expansió demogràfica dels últims anys pot elevar un poc l’anomenat nivell.

12



2. CONFIGURACIÓ DEL CENTRE

2.1. ASPECTES ADMINISTRATIUS DEL CENTRE

a) TITULARITAT

Conselleria d’Educació de la Comunitat Valenciana.

b) RÈGIM ENSENYANCES

En el nostre centre es cursen les denominades de Règim General:

Educació Infantil

Educació Primària

c) NÚMERO UNITATS

Educació Infantil: 6

Educació Primària: 12

d) LLOCS DE TREBALL DOCENT

Educació Infantil: 6 i 2 de suport

Educació Primària: 12

Anglés: 1

Ed. Física: 2

Música: 1

Religió: 2

P.T.: 1

A i LL: 1

Educadora: 113



e) MODALITAT DEL CENTRE

Es tracta d’un centre d’ensenyança no confessional, on es practica un estricte respecte a la llibertat ideològica, lingüística i de culte, en sintonia amb la pluralitat que conforma la seua comunitat educativa.

2.2. ELEMENTS FÍSICS DEL CENTRE

a) LOCALS

Hi ha un únic edifici on es troben totes les aules, la biblioteca, el menjador i una sala d’usos múltiples.

Un gimnàs i altra sala d’usos múltiples.

b) INSTAL·LACIONS ESPORTIVES I PATIS DE RECREACIÓ

Un gimnàs.

El pati.

2.3. SERVICIS COMPLEMENTARIS

MENJADOR ESCOLAR

El nostre menjador escolar, des dels seus inicis, té una doble finalitat, una eminentment assistencial: atendre una població que per raons laborals o personals no poden atendre els seus fills de les 12 a les 3 de la vesprada, i una altra educativa: procurar una autèntica igualtat

14



d’oportunitats per a tots els xiquets i xiquetes amb independència del seu lloc de naixement i residència.

Els objectius que es pretenen són:

Valorar l’acte de menjar com una situació plaent per mitjà de la qual podem satisfer necessitats bàsiques.

Adquirir hàbits relacionats amb l’alimentació i higiene.

Aconseguir progressivament autonomia en l’alimentació: menjar a soles, controlar la ingestió d’aliments, acceptar una dieta variada i equilibrada,...

Participar en l’elaboració de pautes de comportament relacionades amb el menjar, coneixent i acceptant les normes establides.

Utilitzar les possibilitats motrius i sensitives del propi cos per a manejar els utensilis relacionats amb l’alimentació.

Descobrir que els aliments tenen distints orígens i identificar les transformacions a què són sotmesos utilitzant un vocabulari adequat.

Observar la influència de la publicitat en els nostres gustos i eleccions alimentàries valorant distintes alternatives.

2.4. RECURSOS DIDÀCTICS

En els últims anys s’ha aconseguit una notable millora en la dotació d’estos importants mitjans auxiliars de la labor docent i administrativa. Amb poques paraules, el nostre centre presenta les següents característiques:

Mitjans audiovisuals: el seu número és prou, no obstant això és convenient comptar amb un espai apte per a un adequat ús dels mateixos, també precisem realitzar un curs d’orientació per a generalitzar i optimitzar la seua utilització.

15



Mitjans informàtics: Amb les unitats que disposem actualment, atenem les necessitats de tipus administratiu, no obstant això, no podem generalitzar el seu ús a fins educatius, donada la seua notòria insuficiència. Una de les metes a aconseguir en pròxims exercicis és augmentar el nombre d’unitats d’ordinadors per a atendre la creixent demanda educativa d’este mitjà. Encara que últimament la Conselleria d’Educació està cobrint amb encert l’enviament d’Ordinadors als Centres d’Educació Infantil i Primària.

Material imprès: Necessitem potenciar en major mesura la biblioteca general del Centre, així com, les biblioteques d’aula, amb textos que satisfacen les necessitats del professorat i la demanda de l’alumnat.

Material per a activitats específiques: ESPORTS, La creixent importància que esta matèria ha aconseguit en el currículum de l’Ensenyança Obligatòria precisa una atenció específica per a adequar convenientment els mitjans a les necessitats. MUSICA, La dotació de l’aula és correcta.

2.5. RECURSOS ECONÒMICS

La progressiva autonomia econòmica i pressupostària del Centre, es tradueix en una millor inversió dels fons disponibles i en un major control de la comunitat educativa a través de Consell Escolar.

Finançament:

La Conselleria d’Educació i Ciència de la Comunitat Valenciana, aporta els ingressos necessaris per a atendre les despeses derivades del funcionament del Centre.

L’Ajuntament de la nostra ciutat col·labora econòmicament per a sufragar les despeses de manteniment de l’immoble i les seues

16



dependències i atén, directament, el pagament del servici de calefacció, neteja, electricitat, aigua, etc. També contribueix a la realització de determinats programes educatius, culturals i extraescolars.

L’AMPA del Col·legi col·labora en el desenrotllament de diverses activitats especialment les de caràcter extraescolar i complementari.

El Menjador Escolar, es finança amb les aportacions dels comensals i de la Conselleria d’Educació.

La distribució dels mitjans econòmics anteriorment citats es destinen

primordialment a sufragar els següents capítols de despeses:

- reparació d’efectes

- material d’oficina

- subministraments

- comunicacions

- biblioteca

- treballs realitzats per altres persones

- etc

2.6. PERSONAL NO DOCENT

En el centre col·laboren diverses persones els servicis del qual són imprescindibles per a un adequat funcionament del mateix, són les següents:

- un conserge

- cuineres

17



- servici de neteja

- monitors del menjador

- monitors d’activitats extraescolars

Tots presenten un alt grau d’integració amb la Comunitat Educativa, i el seu grau de col·laboració és satisfactori

2.7. PROFESSORAT

Actualment exerceixen la seua funció docent en este col·legi 28 professionals de l’ensenyança, la majoria d’ells definitius en el centre.

2.8. ALUMNAT

EDUCACIÓ INFANTIL:

- Tres anys: 37

- Quatre anys: 45

- Cinc anys: 43

TOTAL: 125 alumnes

EDUCACIÓ PRIMÀRIA:

- Primer Cicle: 73

- Segon Cicle: 79

18



- Tercer Cicle: 63

TOTAL: 215 alumnes

TOTAL ALUMNAT DEL CENTRE EN EL CURS ESCOLAR 2008/2009: 340 alumnes.

3. DESCRIPCIÓ DE LA SITUACIÓ DE PARTIDA

La jornada escolar actual del nostre Centre, és de 20 hores lectives setmanals distribuïdes de la manera següent:

- De Dilluns a Divendres : Tres hores al matí (de 9 a 12h)

Dos hores de vesprada (de 15a 17h)

Una hora no lectiva (12a13h i/o17 a 18h)

En l’hora no lectiva, en la què els mestres duen a terme reunions de Claustre, Consells Escolars, Atenció als Pares..., es realitzen activitats extraescolars per a alumnes , organitzades per l’AMPA i per altres institucions.

Està comprovat que en la sessió de vesprada, el rendiment dels nostres alumnes és més baix.

L’aplicació de la jornada continuada no deixaria de ser més que una ampliació de l’horari lectiu legal dels mesos de setembre i juny.

19



Els alumnes que optaren per la classe complementària d’estudi vigilat podrien eixir de l’escola sense cap deure escolar, la qual cosa ampliaria les possibilitats de realitzar moltes activitats lúdiques amb altres xiquets d’altres àmbits distints de l’escolar i amb els seus familiars.

A causa dels problemes de distribució del professorat, a vegades és quasi impossible fer el que recomanen les normes educatives: deixar per a l’horari de vesprada aquelles àrees que impliquen menor esforç en la seua realització; i a vegades ens veiem obligats a donar les àrees de matemàtiques i llengua en eixe temps, que és quan l’atenció i rendiment estan en les seues cotes més baixes. És cert que el rendiment dels alumnes/as durant l’última sessió del matí és inferior al de les primeres hores del matí, però sempre serà millor que el de les dos sessions de la vesprada.

Amb el model del nostre projecte educatiu de jornada continuada podem afirmar que este horari no suposa una fatiga escolar ni una baixada en el rendiment dels alumnes , ja que intentarem que la distribució de les àrees siga adequada i els descansos tant en Educació Infantil com en Educació Primària estiguen ben distribuïts.

D’altra banda, ens trobem en una ciutat que compta amb molts recursos culturals que contribueixen a omplir el temps d’oci: Casa de Cultura, Biblioteca Municipal, Conservatori de Música, instal·lacions esportives amb les seues corresponents escoles de futbol-sala, tenis, bàsquet... A més hi ha diferents associacions infantils i juvenils, associacions folklòriques, grups escoltes etc.

3. 1. AVANTATGES DES DE...

A) Des de la perspectiva de l’alumne/a 20



És este un apartat molt especial ja que estem parlant dels protagonistes de l’educació. Qualsevol tipus de propostes que es faça ha de ser per a millorar la qualitat de l’educació. Els AVANTATGES que trobem són:

-Millora el rendiment de l’alumne. Racionalitza el seu horari ja que la quinta hora del matí és més profitosa que les hores de la vesprada.

-Li permet organitzar-se millor el seu temps d’oci i les seues hores d’estudi.

-Li permet viure una vida familiar, social i escolar més organitzada.

-Millora del nivell educatiu dels nostres fills/es a l’augmentar l’oferta d’activitats formatives de caràcter complementari.

-Distribució raonada de les seues activitats. Horari de matí per a les activitats curriculars i la vesprada, si ho desitja, per a complementàries.

-Pot realitzar activitats complementàries, si així ho veuen convenient els seus pares, en el seu entorn més pròxim i amb un horari més coincident a la seua edat.

-En la Declaració dels “Drets del xiquet”, es destaca el dret del xiquet/a a l’oci, fonamental per al seu desenrotllament. Este tipus de jornada afavoreix este dret ja que divideix de forma racional el temps de “treball” i el d’oci.

-Les absències de xiquets/es solen ser més nombroses a la vesprada que al matí. Amb la Jornada Continuada es garanteix el menor nombre d’absències.

-Els alumnes/as tenen la ment més aclarida després del descans nocturn.

21



-Li possibilita una educació integral i més completa en la què puga triar lliurement determinades propostes que li agraden més. Educa el xiquet/a a triar, des del seu inici, part de la seua educació permanent.

-Augment del temps en què el xiquet/a participa activament en activitats dinàmiques i socials, en detriment d’altres activitats més passives i individuals (televisió, vídeo jocs).

A més podem afegir com a MILLORES que propícia la jornada continuada:

-Rendibilitat de les instal·lacions públiques. Centre obert durant més hores perquè puga ser utilitzat pels ciutadans convertint-se en llocs de dinamització cultural i social.

-Les distintes institucions i organitzacions socials tindran una major participació en la vida del Centre.

-Aproxima al domicili bona part de les activitats que actualment es duien a terme en zones de la localitat allunyades del seu domicili.

-S’economitzen recursos humans i materials amb una bona planificació d’activitats.

B) Des de la perspectiva familiar

“La família és el primer agent socialitzador, en la mateixa mesura que el subjecte naix i de desenvolupa en ella. En l’actualitat l’experiència demostra que esta institució es troba en crisi, de forma paral·lela al creixement del poder d’altres agents socialitzadors com els Mitjans de comunicació de masses i especialment la T.V. Pareix evident que els agents tradicionals han d’unir esforços i compartir un projecte educatiu que integre totes les influències” (Savater 1997 “El valor d’educar”). Per tant des del punt de vista familiar el nostre projecte:

22



-Aborda de forma comuna el desenrotllament d’actituds relacionades amb els

principis i valors del nostre PEC (Projecte Educatiu de Centre).

-Ajuda a un millor coneixement en els seus fills, del procés d’ensenyança-aprenentatge.

-Facilita la generalització dels aprenentatges i desenrotlla la labor dels educadors amb eficàcia, així com contribueix a la millora del seu currículum i al desenrotllament de les sessions.

-Contribueix a formar els pares i a les mares en el seu paper com a educadors i educadores i contribueix a un major enriquiment personal.

-Millora les relacions escola-entorn, creant actituds més obertes i positives afavorint la seua participació i integració en el centre.

-Acosta els temps de permanència en l’escola als germans/es que, ara amb l’E.S.O., són distints i als quefers de la resta de la família, facilitant així la convivència familiar.

C) Des de la perspectiva del professorat

La nostra societat cada dia responsabilitza més al professorat del desenrotllament educatiu de les noves generacions, sobretot quan altres institucions no assumeixen correctament les funcions que li competeixen. Respondre a esta demanda només és possible des del treball en equip i la col·laboració amb altres institucions, sense impedir per això el desenrotllament del principi d’autonomia que determina la legislació vigent.

Per a garantir una ensenyança de qualitat des dels principis previstos en la la LOE:

LLEI ORGÀNICA 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

23



PREÀMBUL

Al començament del segle XXI, la societat espanyola te la convicció que és necessari millorar la qualitat de l’educació, però també que este benefici hi ha d’arribar a tots els joves, sense exclusions. Com s’ha subratllat moltes vegades, avui dia és considera que la qualitat i l’equitat són dos principis indissociables. Algunes avaluacions internacionals recents han posat clarament de manifest que és possible combinar qualitat i equitat i que no s’han de considerar objectius contraposats.

Són tres els principis fonamentals que presideixen esta Llei:

-El primer consisteix en l’exigència de proporcionar una educació de qualitat a tots els ciutadans dels dos sexes, en tots els nivells del sistema educatiu.

-El segon principi consisteix en la necessitat que tots els components de la comunitat educativa col·laborin per aconseguir este objectiu tan ambiciós.

El principi de l’esforç, que resulta indispensable per aconseguir una educació de qualitat, s’ha d’aplicar a tots els membres de la comunitat educativa.

-El tercer principi que inspira esta Llei consisteix en un compromís decidit amb els objectius educatius plantejats per la Unió Europea per als propers anys.

La flexibilitat del sistema educatiu comporta necessàriament la concessió d’un espai propi d’autonomia als centres docents. L’exigència que se li planteja de proporcionar una educació de qualitat a tot l’alumnat, tenint en compte alhora la diversitat dels

24



seus interessos, característiques i situacions personals, obliga a reconèixer-li una capacitat de decisió que afecta tant la seva organització com la seva forma de funcionament.

TÍTOL PRELIMINAR

CAPÍTOL I

Principis i fins de l’educació

Article 1. Principis.

a) La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat, independentment dels seves condicions i circumstàncies.

m) La consideració de la funció docent com a factor essencial de la qualitat de l’educació, el reconeixement social del professorat i el suport a la seva tasca.

2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.

Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació.

25



1. L’article 4 de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l’educació, queda redactat de la manera següent:

1. Els pares o tutors, en relació amb l’educació dels fills o pupils, tenen els drets següents:

a) A rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, d’acord amb els fins que estableixen la Constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i les lleis educatives.

f) A participar en l’organització, el funcionament, el govern i l’avaluació del centre educatiu, en el termes establits als lleis.

D) Des de la perspectiva de la Comunitat

L’escola assegura un espai atractiu per a la reflexió i el debat sobre temes educatius, creant un estat general d’opinió, així mateix, genera una disposició favorable als processos de canvi i millora en este àmbit, que implique al nombre més gran possible de col·lectius i que tinga una àmplia repercussió social.

-Promou la participació de les persones i els col·lectius amb pes i capacitat per a crear opinió sobre temes educatius, i avançar cap a un millor aprofitament dels recursos humans, econòmics i tecnològics per mitjà de la coordinació d’esforços que es duen a terme des de col·lectius i institucions diferents que incideixen actualment en el món de l’educació.

26



-Potencia i anima l’exploració de noves idees i nous plantejaments en educació amb àmplia participació i compromís dels nuclis intel·lectuals més potents de la nostra societat.

-Possibilita i facilita un marc de participació en les institucions polítiques i ciutadanes, al mateix temps que se li permet el desenrotllament dels seus fins i objectius.

-Permet la participació i desenrotllament de comportaments solidaris a través del voluntariat social.

En conclusió, cal aconseguir a través d’una simplificació d’esforços una

millora dels resultats gràcies a què:

-Es rescata un temps escolar de qualitat per a l’aprenentatge, amb alumnat més receptiu.

-Es modifica indirectament les rutines familiars, promovent hàbits saludables en relació amb els hàbits de descans, de treball i oci.

-Potencia la interrelació familiar, augmentant el diàleg, a més d’una major adequació d’horaris per a realitzar les activitats extraescolars que oferta el Centre o les que en l’actualitat existeixen ja a Alcoi.

-Es rendibilitzen les instal·lacions del centre i la comunitat escolar participa de forma activa.

-L’educació es realitza en un marc unitari i sense interrupció curricular, la qual cosa augura un major rendiment i uns millors resultats.

Tots tenen oportunitat de participar en les activitats de forma voluntària, i de la mateixa manera que ho feien durant la jornada partida, és a dir unes activitats poden ser gratuïtes (voluntaris, pares, entitats esportives o culturals), altres semigratuïtes (subvencionades

27



per l’AMPA, esponsoritzades o l’Ajuntament) i amb un pagament mòdic (organitzades per empreses especialitzades). Totes elles sense cap discriminació, concebent-se així el Centre, com a element compensador de certes desigualtats.

3.2. OBECTIUS

Ja que la finalitat del nostre centre es que l’alumnat puga rebre un ensenyament de major qualitat i assegurar el seu desenvolupament integral els objectius a aconseguir amb la nostra proposta de jornada continuada són els següents:

-Aconseguir un augment del rendiment de treball del nostre alumnat, ja que les hores del matí son més aprofitables que les de la vesprada.

-Potenciar la ampliació d’activitats complementaries responen als interessos i necessitats de l’alumnat.

-Adequar les hores de màxim rendiment de les àrees de major dificultat.

-Obtindre millors resultats acadèmics i disminuir el fracàs escolar.

-Fomentar la socialització entre l’alumnat de diferent edats, nivells i cicles en la realització de tallers que es duran a terme en el mateix centre.

-Tindre major disponibilitat horària per assistir a l’oferta d’activitats culturals que organitzen les Administracions Públiques.

-Ajustar l’horari escolar a l’horari social.

-Promoure costums valencianes i hàbits saludables relacionats amb l’alimentació, el descans, el treball, l’oci etc...

28



-Disminuir el temps invertit en desplaçaments.

-Conciliar la vida laboral i la vida familiar.

-Afavorir les relacions familiars.

-Fomentar un augment de la participació dels pares i mares en el desenvolupament d’objectius educatius,col·laborant i cooperant amb el centre.

-Afavorir el perfeccionament i reciclatge del professorat en l’horari de vesprada, molt important per millorar la tasca docent i al mateix temps la qualitat de l’Ensenyament Públic.

-Major disponibilitat dels locals del centre educatiu en horari de vesprada per realitzar activitats educatives o de índole social (tallers, biblioteca, activitats de pares i mares etc...).

-Fer participes a tots els sectors de la comunitat en la tasca educativa.

29



4. HORARIS

4.1. HORARI DEL CENTRE

El centre estarà obert des de les 9:00 fins les 14:00 de dilluns a divendres i de 16:00 a 18:00 h de dilluns a dijous per la vesprada.

La distribució de l’horari serà la següent:

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9:00-14:00 HORARI LECTIU

14:00-16:00

MENJADOR ESCOLAR

16:00-18:00

TALLERS I ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

30



4.2. HORARI DEL PROFESSORAT

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres

9:00-11:00 HORARI LECTIU (2 SESSIONS)

11:00-11:30

ESBARJO

11:30-14:00

HORARI LECTIU *(3 SESSIONS)

14:00-15:00

Entrevistes amb les famílies.Comissió de coordinació pedagògica.

Reunió dels cicles.

Reunió de nivells

Reunió de nivells

Horari d’exclusiva

16:00-18:00

Entrevistes amb les famílies.

Claustres

31



*La primera sessió serà d’una hora i les dues últimes seran de 45 minuts.

4.3. HORARI DE L’ALUMNAT DE PRIMÀRIA

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres9:00-11:00 DESENVOLUPAMENT CURRICULAR11:00-11:30

ESBARJO

11:30-14:00

DESENVOLUPAMENT CURRICULAR

14:00-16:00

SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR

16:00-18.00


4.4. HORARI DE L’ALUMNAT D’INFANTIL

Hora Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres9:00-11:00 DESENVOLUPAMENT CURRICULAR11:00-11:30

ESBARJO

11:30-13:00


13:00-13:30

ESBARJO

13:30-14:00


32



14:00-16:00

SERVEI DE MENJADOR ESCOLAR

16:00-18.00


5. ACTIVITATS EXTRAESCOLARS I TALLERS FORMATIUS

5.1 INTRODUCCIÓ

Es realitzaran d’acord amb la programació i distribució que s’especifica en cada una d’elles, segons proposta, estudi, acord i aprovació del Claustre de Professors i Consell Escolar. L’horari acordat per a aquestes activitats queda fixat de 16:00 a 18:00H de dilluns a divendres de cada curs acadèmic.

Aquestes activitats i tallers han de reunir les següents característiques:

Seran activitats formatives, no necessàries per a l’èxit dels objectius curriculars.

L’elecció d’aquestes activitats serà lliure i voluntària, però, una vegada triades ha d’existir un compromís per part dels pares en relació amb l’assistència dels seus fills.

33



Seran obertes per a tot l’alumnat del Centre.

Les activitats no podran ser causa de cap discriminació entre l’alumnat del Centre.

L’oferta d’activitats del nostre Centre per a l’horari de vesprada intenta acomodar-se a les possibilitats que tenim i a les preferències manifestades pels pares dels nostres alumnes i ells mateixos. En aquest sentit hem previst la realització d’activitats culturals, recreatives i esportives.

L’oferta d’activitats extraescolars serà duta a terme per una empresa contractada per l’AMPA del Centre. Els alumnes/as pagaran la quota corresponent a cada activitat, com bé s’ha anat fent des de sempre.

El Centre posa també a disposició un Taller d’Estudi (deures, lectura, manualitats, jocs educatius…) que serà impartit per les cuidadores del menjador.

Segons les nostres previsions actuals i atenint-nos a la normativa sobre la jornada contínua, l’atenció i realització de les activitats s’especifiquen en cada un dels tallers proposats.

La temporalització de les activitats extraescolars i tallers estarà en funció de l’acceptació de cada un d’ells per part dels alumnes. El seu horari es reflectix en la proposta que es fa en cada activitat.

Qualsevol alumne/a podrà inscriure’s a quantes activitats oferides desitge sempre que li siguen compatibles.

5.2 IMPLICACIÓ DEL PROFESSORAT

34



El Claustre, a l’hora d’elaborar i aprovar el present projecte d’activitats formatiu complementàries exposades en les pàgines anteriors, a més de comprometre’s a col·laborar i ajudar en la consecució de les Activitats Formatives Complementàries, fent constar que aquestes han de complir tant les expectatives que tota la comunitat educativa espera d’elles, com el seu funcionament normal i desenrotllament.

En el compliment d’aquest requisit ha de realitzar-se un seguiment de cada una de les activitats a través dels coordinadors que s’anomenen per part del professorat i dels monitors. Ambdós informaran.

Es proposa així mateix la realització d’una avaluació per part del Consell Escolar.

L’avaluació, haurà de tenir en compte l’informe del responsable de les Activitats Formatives, pot orientar-se mitjançant la consideració dels criteris següents:

- Nivell d’assistència de l’alumnat

- Qualitat de les activitats impartides

- Coordinació efectiva d’activitats

- Rendiment general dels participants

- Grau d’acceptació i satisfacció per part dels alumne, monitors i pares.

- Propostes, si cal, de correcció en algun apartat de l’activitat, canvia d’enfocament, millores que es puguen introduir, ampliació, substitució. les conclusions de l’avaluació se les traslladaran al Claustre de Professors que informaran el Consell Escolar.

35



5.3 ENUMERACIÓ I DESCRIPCIÓ D’ACTIVITATS I TALLERS

El sistema per a implantar les diferents activitats estarà condicionat a la demanda, una vegada conegudes per tots els pares i mares, i al nombre d’alumnes que les hagen sol·licitat, al mateix temps que el grau de compliment del compromís d’assistència i participació en elles, perquè donada l’àmplia gamma d’activitats que es poden oferir cal fer que siga el més rendible possible: el número de participació i el gasto. En cas d’aprovar-se el projecte, en els mesos de maig i juny s’obrirà termini de preinscripció per als diferents tallers amb la finalitat d’adequar l’oferta a la demanda real.

Relació d’activitats extraescolars i tallers:

- Balls.

- Informàtica.

- Multideporte.

- Patinatge.

- Futbol Sala.

- Tallers en anglès.

- Básquet.

- Gimnàstica Rítmica.

- Taller d’Estudi.

- Altres tallers (taller creatiu, art i reciclatge, contacontes…)

36



1. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: BALL

Dirigit a xiquets d’infantil, primer cicle, segon cicle i tercer cicle de primària.

FONAMENTACIÓ.

A través del ball els alumnes/as a més de desenrotllar les seues aficions artístiques, adquireixen actituds com són la col·laboració, cooperació, etc.

A més ofereix la possibilitat a l’alumne de desenrotllar la seua creativitat i imaginació ja que aquest juga, creu i expressa lliurement les seues idees.

És un mitjà de perdre la timidesa de conèixer-nos millor a nosaltres mateixos.

OBJECTIUS.

- Comunicar-se a través dels mitjans d’expressió corporal i Musical, desenrotllant la sensibilitat estètica, la creativitat i la capacitat per a gaudir de les obres i manifestacions artístiques.

- Actuar amb autonomia en les activitats habituals i en les relacions de grup, desenrotllant les possibilitats de prendre iniciatives i d’establir relacions afectives.

37



- Col·laborar en la planificació i realització d’activitats en grup; acceptar les regles i normes que democràticament s’establisquen; articular els objectius i interessos propis amb els dels altres membres del grup, respectant els punts de vista distints, i assumir les responsabilitats que corresponguen.

- Establir relacions equilibrades i constructives amb les persones en situacions socials conegudes; comportar-se de manera solidària, reconeixent i valorant críticament les diferències de tipus social i rebutjant qualsevol discriminació basada en diferències de sexe, classe social, creences, raça i altres característiques individuals i socials.

- Conèixer i apreciar el propi cos i contribuir al seu desenrotllament, adoptant hàbits de salut i benestar i valorant les repercussions de determinades conductes sobre la salut i la qualitat de vida.

- Comprendre les possibilitats del so, el gest i el moviment com a elements de representació i utilitzar-les per a expressar idees, sentiments i vivències de forma personal i autònoma en situacions de comunicació i joc.

- Tenir confiança en les elaboracions artístiques pròpies, disfrutar amb la seua realització i apreciar la seua contribució al gaudi i al benestar personal.

- Perfeccionar el control corporal i el moviment en l’espai, per a recrear danses existents i noves coreografies.

- Planificar, realitzar i valorar les activitats pròpies i les col·lectives.

38



CONTINGUTS.

- El cos com a mitjà d’expressió.

- Desenrotllament de la coordinació general i de l’orientació espacial.

- Interiorització de característiques dels moviments i automatització.

- Realització d’exercicis de respiració i relaxació.

- Coordinació de la pròpia activitat amb la del grup.

- Desenrotllament de la coordinació general i de l’orientació espacial.

- Improvisació i creació de coreografies i danses.

- Espontaneïtat de gestos i moviments.

- Valoració de les possibilitats expressives del propi cos.

- Respecte cap a les opinions dels altres.

- Esforç per millorar les pròpies capacitats.

- Participació activa en el treball col·lectiu.

ACTIVITATS PROPOSADES.

- Exercicis de calfament i estirades.

- Exercicis de respiració.

- Exercicis espacials.

- Aprendre passos bàsics de cada tipus de ball.

- Aprenentatge de diferents tipus de coreografies.39



- Busca de nous recursos.

- Exercicis de relaxació.

METODOLOGIA.

Ha de ser activa i participativa, primant sobretot la participació de l’alumne.

Ha de ser grupal, establint bones relacions entre els alumnes que participen en aquesta activitat. També ha de ser dialogal i integradora.

MATERIALS.

Radio CD.

LLOC DE REALITZACIÓ.

Gimnàs o sala d’usos múltiples.

40



2. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: INFORMÀTICA

FONAMENTACIÓ.

La progressiva implantació de les noves tecnologies presents en l’entorn sociocultural en el que es troben els alumnes genera la necessitat d’accés a informació sobre suports informàtics i audiovisuals.

Ara com ara, la nostra cultura requereix domini de coneixements bàsics informàtics que permeten autonomia . La nostra economia social el camp informàtic i/o audiovisual avui té àmplies possibilitats professionals i àmplies necessitats de formació bàsica, contínua i permanent.

OBJECTIUS.

- Capacitat per a l’emmagatzemament, gestió i generació d’informacions i dades.

- Utilitzar l’ordinador com una ferramenta per a noves activitats.

- Desenrotllar capacitats i destreses per al maneig actiu d’informacions potenciant les possibilitats d’accés a les mateixes.

- Adquirir pautes d’acció i comportament del llenguatge informàtic més generalitzat. (Iniciació)

- Expressar-se i comunicar-se produint missatges, utilitzant per a això codis i formes informàtiques més bàsiques.

41



CONTINGUTS.

- Sistema operatiu MS DOS. Iniciació.

- Concepte de Sistema Operatiu i funcions.

- Maneig de fitxers, directoris...

- Sistema Operatiu Windows. Iniciació.

- Maneig de finestres, icones, menús, opcions, programes...

ACTIVITATS.

- Introducció als ordinadors.

- Maneig dels diferents components d’un ordinador

- Primers passos amb l’ordinador.

- Maneig d’ordinador: MS-DOS, WINDOWS......

- Introducció a la suite Microsoft Office

- Breu descripció de tots els programes que componen Microsoft Office

- Breu introducció al maneig de diferents menús en Word.

- Tipus de lletra i paràgrafs.

- Alineació i sagnia.

- Seleccions.

- Tallar, copiar, apegar.

- Bords i ombreig.42



- Taules.

- Revisió ortogràfica.

- Gràfics.

- Tecles ràpides.

- Exercicis de repàs.

- Microsoft Excel

- Microsoft Access

- Microsoft Power Point.

- Mecanografia informatitzada.

METODOLOGIA.

La Metodologia ha de ser activa i participativa, primant sobretot la participació de l’alumne.

Ha de ser grupal, establint bones relacions entre els alumnes que participen en aquesta activitat.

MATERIALS.

Ordinadors.


Aula d’Informàtica del col·legi

3. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: MULTIDEPORTE

43



INTRODUCCIÓ.

Creguem aquesta sèrie de tallers amb la idea de treballar tant l’activitat física Com la transmissió d’hàbits saludables, higiene, solidaritat i la resta de valors tan necessaris en la nostra societat.

OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS.

- Fomentar l’activitat física com a element de salut.

- Aprendre formes d’organització i cooperació entre tots.

- Crear un ambient lúdic de distensió (oci recreatiu)

- Adquirir hàbits de vida saludables.

- Fomentar la solidaritat.

CONTINGUTS.

Esports comuns: voleibol, futbol sala, bàsquet, handbol...

Esports alternatius.

METODOLOGIA.

44



En aquesta sèrie de tallers es realitzen activitats d’exercici físic molt importants, per la qual cosa es posarà especial atenció en un bon calfament, un bon desenrotllament de l’exercici i una bona relaxació.

Com hem mencionat amb anterioritat, no es realitzaran només activitats esportives convencionals, per la qual cosa estarem atents als hàbits de salut i altres.

MATERIALS.

Dependran de la sessió en qüestió: balons, cistelles, porteries, cons...


Instal·lacions esportives del col·legi: pistes del pati o gimnàs.

4. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: PATINATGE

INTRODUCCIÓ.

Dirigit a alumnat d’Infantil 5 anys, 1r, 2n i 3r cicle de Primària.

45



OBJECTIUS.

Objectius generals:

-Lliscaments (nivell 1).

- Equilibri.

-Lliscaments (nivell 2)

Objectius específics:

-Iniciar-se en el lliscament al ritme d’una música.

-Augmentar la velocitat.

-Patinar cap avant en línia recta sense caure.

-Ser capaç de frenar en qualsevol moment.

-Practicar diferents caigudes controlades i aconseguir que disminuïsca la por i la vergonya a caure.

-Lliscar sense recolzar els frens del patí.

-Patinar amb el cos recte i el cap dreçada (sense mirar al sòl).

-Capacitat per a mantenir una cama alçada durant uns segons mentre el peu del sòl contínua el lliscament.

-Aconseguir lliscar cap avant mantenint el cos en posició correcta.

-Patinar cap arrere en línia recta.

-Ser capaç de creuar cap avant en els dos sentits.

46



-Augmentar la velocitat en els desplaçaments.

-Desplaçar-se evitant obstacles (companys, cons…)

-Iniciar-se en el desplaçament cap arrere.

-Iniciar-se en diferents figures bàsiques del patinatge artístic “corró, Angel, cigonya…”

-Adequar tots els moviments al ritme d’una música determinada i al dels altres Companys de classe.

-Patinar amb velocitat cap avant amb la mirada posada en el punt cap al qual es dirigeix.

-Ser capaç d’executar cada exercici en un espai determinat i al ritme de la música.

CONTINGUTS.

-Desplaçaments amb diferents posicions del cos.

-Caigudes controlades.

-Utilització correcta dels frens.

-Creuat avant amb ambdós peus.

-Cercles d’esquena.

-Figures bàsiques del patinatge artístic.

-Jocs.

47



-Postures del cos i moviments en l’espai i en el temps.

ACTIVITATS SUGGERIDES.

-Patinar mantenint el cos el més recte possible , sense mirar al sòl.

-Per parelles, un Roman totalment immòbil i l’altre es col·locarà darrere i agafant-li de la cintura li desplaçarà cap avant.

-Jocs intercalats entre exercicis.

-Manteniment de l’equilibri en diverses posicions del cos.

-Seguint una circumferència, alcen la cama dreta i intenten continuar la trajectòria amb el peu del sòl. El mateix exercici amb la cama esquerra.

-Desplaçaments en diferents posicions del cos, seguint una el·lipse, “corró, cigonya, puntelló a la lluna…”

-Partint d’una posició determinada, ajunten i separen les cames dibuixant cercles i aconseguint el desplaçament bàsic d’esquena.

-Jocs que ajuden a perfeccionar tots els exercicis anteriors.

-Moviment harmònic de braços independent al lliscament.

-Adaptació de la postura i la velocitat a la música i a la resta del grup

-Participació en la coreografia de danses senzilles.

METODOLOGIA.

48



-Assignació de tasques.

-Descobriment guiat.

-Reproducció de models.


Instal·lació: pista poliesportiva.

MATERIAL.

cons.

5. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: FUTBOL-SALA

OBJECTIUS.

- Familiaritzar el xiquet amb el joc.

- Utilitzar el futbol-sala com una activitat més en el procés maduratiu del xiquet.

- Fomentar la camaraderia.

- Complir i fer complir les regles del joc.

- Desenrotllar les capacitats i destreses psicomotrius de l’alumne.

CONTINGUTS.

- Conèixer les regles bàsiques d’aquest esport.

- Conèixer els valors educatius d’aquest esport.

- Practicar els escacs utilitzant les seues regles.49



- Realitzar competicions on prime la cooperació entre companys.

- Millorar l’autoestima i autonomia a l’hora de prendre decisions.


- Conèixer alguns aspectes tècnics d’aquest esport: regatejos, passes, tirs, llançaments....

- Realització d’alguna competició on es prime sobretot la participació i la camaraderia.

- Conèixer alguns elements tàctics: defensa, atac, posició del porter, moviments del porter...

- Adquirir una adequada preparació física per a escometre aquesta activitat.

METODOLOGIA.

La metodologia ha de ser activa i participativa, primant sobretot la participació de l’alumne.

Ha de ser grupal, establint bones relacions entre els alumnes que participen en aqueixa activitat.

També ha de ser dialogal i integradora.

MATERIALS.

Roba esportiva.

50



Un baló.

Altres instruments aportats pels monitors.


Pista poliesportiva del col·legi.

6. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: TALLERS EN ANGLÈS

Dirigit a l’alumnat d’Infantil, 1r, 2n i 3r Cicles de Primària.

FONAMENTACIÓ.

Segons les actuals teories lingüístiques, l’adquisició d’una segona llengua en els xiquets/as segueix processos semblants al de l’adquisició de la llengua materna.

Aprenen i desenrotllen la seua capacitat de comunicar-se inconscientment gràcies a estar immersos en situacions de comunicació natural i d’interacció social en el seu entorn personal.

Aquest taller tindrà en compte l’edat dels xiquets/as, el seu procés evolutiu, les seues necessitats i els seus interessos, per a oferir un reflex pràctic d’aquestes teories.

OBJECTIUS.

- Mostrar una actitud positiva i respectuosa cap a l’anglès i la cultura anglosaxona.

- Comprendre els textos orals senzills en anglès.

- Reconèixer els aspectes sonors, rítmics i d’entonació de l’anglès.

51



- Utilitzar recursos no lingüístics, com a tècniques plàstiques, resposta física, per a comprendre i fer-se comprendre.

- Relacionar el significat, la pronunciació i la representació gràfica de les paraules.

- Comprendre les fórmules bàsiques d’interacció social (salutacions, …).

- Produir oralment breus textos rítmics i musicals: poesies, cançons,…

CONTINGUTS.

- Vocabulari:colores, família, animals, aliments, col·legi, números, formes geomètriques,…

- Cançons.

- Poesies.

- Jocs.

Procediments:

- Comunicació oral: comprensió i expressió.

- Desenrotllar la memòria visual.

- Reconèixer i identificar algunes característiques de Les estacions de l’any.

- Identificar i anomenar el vocabulari bàsic.

- Distingir i anomenar formes i colors bàsics.

- Utilitzar respostes orals senzilles.

- Participar en xicotets diàlegs i dramatitzacions.

52



- Cantar i dramatitzar cançons i poesies.

- Mostrar el nivell de comprensió i expressió oral adquirit.

- Realitzar activitats de reforç i ampliació.

Actituds:

- Mostrar interès i curiositat per l’idioma anglès.

- Respectar les normes de convivència i col·laboració.

- Integrar-se en el grup de classe.

- Demostrar bona disposició per a realitzar tasques d’interès comú.

- Acceptar les regles dels jocs.

- Gaudir amb la dramatització i interès per expressar-se.

METODOLOGIA.

- Dinàmica de cooperació activa i participació equilibrada.

- Grupal, establint bones relacions entre els alumnes/as.

- Presentació del tema, mitjançant una cançó i una fitxa il·lustrativa o targetes de jocs del vocabulari bàsic.

- Activitats orals que contextualitzen el centre d’interès a treballar.

- Treball personal individual o en xicotets grups, sobre els continguts treballats oralment.

- Manualitats, jocs, cançons o activitats, per a reforçar els continguts i avaluar el nivell de comprensió i expressió adquirit.

53



MATERIALS.

Fitxes fotocopiades, targetes elaborades, jocs, cançons i poesies en anglès, llibres de lectura i vídeos en anglès,…


Aules del col·legi.

7. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: BÀSQUET

OBJECTIUS.

- Familiaritzar el xiquet amb el joc.

- Utilitzar el bàsquet com una activitat més en el procés maduratiu del xiquet.

- Fomentar la camaraderia.

- Complir i fer complir les regles del joc.

- Desenrotllar les capacitats i destreses psicomotrius de l’alumne.

- Aprendre a participar i no a guanyar.

CONTINGUTS.

- Conèixer les regles bàsiques d’aquest esport.

- Conèixer els valors educatius d’aquest esport.

- Practicar els escacs utilitzant les seues regles.

- Realitzar competicions on prime la cooperació entre companys.

- Millorar l’autoestima i autonomia a l’hora de prendre decisions.

54




- Conèixer alguns aspectes tècnics d’aquest esport: fintes, passes, llançaments, maneig del baló...

- Realització d’alguna competició on es prime sobretot la participació i la camaraderia.

- Conèixer alguns elements tàctics: defensa, atac, variacions d’aquestes...

- Adquirir una adequada preparació física per a escometre aquesta activitat.

METODOLOGIA.

La metodologia ha de ser activa i participativa, primant sobretot la participació de l’alumne.

Ha de ser grupal, establint bones relacions entre els alumnes que participen en aqueixa activitat. També ha de ser dialogal i integradora.

MATERIALS.

Roba esportiva.

Un baló.

Altres instruments aportats pels monitors.

55




Pista poliesportiva del Col·legi.

8. ACTIVITAT EXTRAESCOLAR: GIMNÀSTICA RÍTMICA

FONAMENTACIÓ.

En la voràgine social que vivim en l’actualitat, en la qual trobem , al corrent, la violència social, les drogues, les intoleràncies de qualsevol tipus, etc...., és important, a través de l’esport, inculcar als xiquets/as la importància de les conductes saludables com ara:

Evitar el consum de drogues.

Cuidar l’alimentació.

Cuidar la higiene postural.

Millorar les relacions amb els altres.

La pràctica d’aquest esport, i de qualsevol altre, ens permetrà inculcar aquests i altres hàbits saludables als nostres xiquets/as.

OBJECTIUS.

- L’objectiu principal del curs és acostar els diferents implementos que componen la gimnàstica rítmica ( cèrcol, baló, cinta, corda i claves) i fomentar l’esport entre els/as menors.

- Físicament s’intenta millorar l’elasticitat, agilitat, equilibri i psicomotricitat.

56



CONTINGUTS.

- Corda, iniciació:

Moviments: colps, bots, girs i llançaments.

- Cèrcol, iniciació:

Moviments: llançament, desplaçament i rodada.

- Baló, iniciació:

Moviments: rebots, girs, figures, llançaments, recepció amb braços I cames, rodades, gegantina, retenció i desplaçaments.

- Claves, iniciació.

Moviments: llançaments amb dues o una, moledora, colps, retenció i desplaçament.

- Cinta, iniciació.

Moviments: espirals, zig-zag, gegantina i llançaments.

ACTIVITATS.

- Iniciació a la gimnàstica rítmica – infantil:

Iniciació amb postures de relaxament.

Suavitat d’exercici i continuïtat de l’acció.

Participació d’àmplies zones musculars.

Perfecció progressiva dels moviments.

57



Perfecció progressiva de l’execució “a ritme” segons el tema musical.

Pràctica dels desplaçaments freqüents.

Inclusió de cada exercici en el conjunt

Introducció al reglament en competició.

METODOLOGIA.

Activa i participativa, primant la participació de l’alumne.

Pot ser grupal o individual, depenent d’exercicis i del criteri del/la monitor/a.

MATERIALS.

Cordes, cèrcols, balons, claves i cintes.


Gimnàs del col·legi.

El taller d’estudi dut a terme per les cuidadores del menjador, s’oferta totes les vesprades (de 16:00 a 17:00h) per a tot l’alumnat del centre (amb la sol·licitud prèvia dels pares/mares). És interessant que les cuidadores oferisquen altres tallers, sobretot per als dies en què la meteorologia no siga l’adequada per a estar en el pati i per a

58



aquells/es alumnes que no acudisquen al taller d’estudi per diverses raons.

La proposta de tallers es dona a continuació.

9. TALLER D’ESTUDI

Dirigit a xiquets de primer, segon i tercer cicle.

FONAMENTACIÓ.

A través d’aquest taller es pretén que els xiquets repassen els continguts de les àrees en què van més fluixos. Però no està dirigit només a xiquets amb dificultats en alguna assignatura sinó a tots els

59



alumnes del centre, ja que se’n van a treballar també hàbits i tècniques d’estudi, hàbits de lectura, activitats de comprensió lectora, ampliació de matemàtiques...

OBJECTIUS.

- Repassar continguts de les diferents matèries.

- Millorar la comprensió lectora.

- Ajudar a concentrar-nos en l’estudi

- Aprendre a preparar exàmens.

- Ampliar coneixements matemàtics.

- Dissenyar un horari de treball.

- Adquirir hàbits d’estudi

- Conèixer i dominar diferents tècniques d’estudi: subratllat, resum i esquema.

- Introduir i motivar els alumnes en la lectura.

CONTINGUTS.

- Hàbits d’estudi.

- Preparació d’horari de treball.

- Coneixement i utilització de diferents tècniques d’estudi: subratllat, resum i esquema.

- Preparació d’exàmens.

- Reforç de la comprensió lectora.

- Els llibres i animació lectora.

PROPOSTA D’ACTIVITATS.60



- Repàs de les assignatures on els xiquets tenen alguna dificultat.

- Repàs i preparació per a exàmens.

- Lectura per als més menuts.

- Activitats de comprensió lectora

- Jocs amb les matemàtiques

- Practicar tècniques d’estudi: subratllat, resum i esquema.

- Activitats d’animació lectora.

METODOLOGIA

La metodologia serà activa i participativa, partint sempre de les necessitats, interessos, motivacions i dels coneixements previs. Serà grupal establint bones relacions entre els alumnes que participen en l’activitat.

LLOC DE REALITZACIÓ

Aquest taller es va a dur a terme en les aules del col·legi.

10. ALTRES TALLERS

TALLER D’ART I RECICLATGE

INTRODUCCIÓ.

Amb aquest taller pretenem que els xiquets comprenguen la necessitat de reciclar els diversos materials de rebutjos i que els reutilitzen d’una forma creativa donant-los una altra utilitat diferent de la que tenien. Així, a més de desenrotllar la seua creativitat,

61



aprendran sobre la importància de la reducció, la reutilització i el reciclatge.

OBJECTIUS.

- Conscienciar-se sobre la gran quantitat de rebutjos que creguem els sers humans.

- Aprendre a reciclar i reutilitzar els dits materials donant-los un altre ús.

- Usar la creativitat per a elaborar objectes a partir d’un material.

- Utilitzar diferents tècniques artístiques.

- Treballar i crear en grup.

- Mantenir una actitud positiva i creativa cap a les activitats proposades.

CONTINGUTS.

- El reciclatge: importància pera la societat actual.

- Diferents tècniques artístiques: pintura, escultura, etc.

- Utilització de qualsevol tipus de materials.

- Classificació de materials segons les possibilitats.

- Creativitat.

62



- Despertar el gust i el plaer per realitzar diferents obres artístiques.

- Respecte i valoració de les obres alienes.


- Un cuc amb gots de iogurt.

- Una flauta de pa amb retoladors que no funcionen.

- Un estoig amb un bot de galetes.

- Una cartera amb un tetrabrick.

- Una guitarra amb una caixa de cartó.

- Escultures amb cartó.

- Mosaics amb diversos materials.

- Una bateria amb bots de llanda.

- Amb materials que porten els alumnes de casa com a retalls de tela, rotllos de cartó, botelles de xampú, bricks de llet, bobines de carrets, oueres, etc. crear objectes dissenyats pels xiquets.

METODOLOGIA.

La metodologia que utilitzarem Es basarà en l’activitat de l’alumne i la seua capacitat per a crear. Per tant és fonamental que aquest siga protagonista de l’activitat en tot moment. També és necessari que investigue i experimente amb els materials i les seues possibilitats creatives, per a així elaborar objectes combinant tècniques i materials.

63



Per tant, és necessari crar un clima d’aula adequat que permeta al xiquet, en les diferents sessions, sentir-se lliure i desinhibit pera realitzar l’acte creatiu.


Les diverses aules que disposa el centre educatiu.

TALLER DE CONTACONTES

Dirigit a xiquets d’infantil, primer, segon i tercer cicle.

FONAMENTACIÓ.

A través d’aquest taller es possibilita el despertar de la imaginació dels xiquets, convertint-los en els protagonistes, realitzadors i decoradors de les seues pròpies històries, utilitzant el joc com a recurs fonamental.

Es pretén que els alumnes i alumnes que participen en aquest taller creuen, construïsquen, decoren, pensen, relaten, escriguen, interpreten i aprecien el màgic món de la lectura.

64



OBJECTIUS.

- Conèixer diferents contes i poesies.

- Desenrotllar la capacitat creadora i la imaginació.

- Crear les seues pròpies històries

- Desenrotllar el vocabulari.

- Respectar i cuidar els llibres.

- Interessar-se per la lectura i l’escriptura de contes.

- Representar contes populars i contes inventats pels xiquets.

CONTINGUTS.

- Diferents tipus de textos.

- El conte, parts: presentació, nuc, desenllaç.

- Personatges i lloc on ocorren les històries.

- Poesies, endevinalles, travallengües...

- Despertar el gust i el plaer per la paraula escrita i llegida.

- Creació de les nostres pròpies històries.

- Representació de contes.

PROPOSTA D’ACTIVITATS.

- Inventar títols a un conte llegit o comptat.

- Inventar finals diferents per a una mateixa història.

65



- Descriure llocs i personatges.

- Crear els seus propis contes i poesies.

- Dramatitzar contes populars i contes creats pels xiquets.

- Crear decorats i disfresses.

- Editar el nostre propi llibre.

METODOLOGIA

La metodologia serà activa i participativa, partint sempre de les necessitats, interessos, motivacions i dels coneixements previs. Serà grupal establint bones relacions entre els alumnes que participen en l’activitat.

MATERIALS

Llibres de contes, cartolines, tisores, retoladors, tel·les i disfresses.

LLOC DE REALITZACIÓ

Aquest taller es durà a terme en les aules del col·legi. Els assajos i representacions es faran en el gimnàs.

66



TALLER CREATIU

INTRODUCCIÓ.

Amb aquest taller pretenem que els xiquets desenrotllen la seua creativitat: saber veure (és la part del treball que tracta dels conceptes i de saber triar la tècnica més adequada a cada tipus de treball) i saber fer (és la part del treball que tracta amb els procediments i de saber seguir les pautes adequades per a una correcta realització de totes les tècniques presentades).

OBJECTIUS.

Introduir els alumnes els elements bàsics del llenguatge visual (línia, textura, forma, etc) a través dels exercicis pràctics. És a dir, d’una banda, perquè puguen arribar a manejar els dits elements en els seus propis treballs i d’altra banda, perquè puguen arribar a reconèixer-los en les obres d’art.

67



CONTINGUTS.

a. Elements visuals: línia, forma, color (mescles), textures, volum, clar-fosc…

b. Organització de la forma. La composició.

c. Tècniques:

c.1.Técnicas escultòriques: modelatge.

c.2.Técnicas de pintura: cera, retoladors, aquarel·la, guache, acrílic i tècniques mixtes.

c.3.Técnicas de dibuix: lineoleografía, tinta xinesa, llapis de grafit i llapis de carbó.


Per a l’aplicació de les tècniques d’escultura:

- Carcassa de fil d’Aram

- Barandat de fang

- Barandat de xurro

- Modelatge amb els dits

- Modelatge amb els furgadents.

Per a l’aplicació de les tècniques de pintura:

- Estampat

68



- Esguitat

- Collage

- Llavats

- Estergit

- Aigualida

- Frotagge

Per a l’aplicació de les tècniques de dibuix:

- Clarobscur

- Difuminat

- Randa + procediment de pintura

METODOLOGIA.

La metodologia ha de ser activa i participativa, primant sobretot la participació de l’alumnat. Ha de ser grupal, establint bones relacions entre els alumnes/as que participen en aquesta activitat. Com no, ha de ser també dialogal i integradora.


Aules del col·legi.

69

· web viewpropostes, si cal, de correcció en algun apartat de l’activitat, canvia...

Documents