treball educació i vida quotidiana

8/8/2019 treball educaci i vida quotidiana

1/18

Treball del llibre:

EDUCACI I VIDA QUOTIDIANA

Histries breus i de llarga durada

Autora: BOSCH, Eullia

Alumna: Clara Ser i Devesa

Grau deducaci infantil

Curs: 1r mat Grup: K

Assignatura: Seminari


2/18

Professor: Jordi Simn

Data lliurament: 26-10-2010

NDEX

Biografia de lautora ........................................................................................ pgina 3

Idees principals per captols ..................................................................... pgina 4 a 16

Resum del captol

Jo de gran vull ser pags ............................................................................ pgina 17

Reflexi i valoraci personal .......................................................................... pgina 18

Bibliografia ...................................................................................................... pgina 18

2


3/18

BIOGRAFIA DE LAUTORA:

Eullia Bosch va nixer a Barcelona lany 1949. s llicenciada en Filosofia (Universitat

de Barcelona, 1971) i en Histria (Universitat Autnoma de Barcelona, 1976). T un

llarg recorregut en lmbit deducaci. Destaca com a professora de Filosofia, directora

i fundadora de serveis educatius i comissria d' exposicions.

Les seves publicacions sn els llibres: El plaer de mirar (1998) i Educaci i vidaquotidiana (2003). Tamb entre 1995 i 1998 va ser responsable del Servei Educatiu del

Museu d Art Contemporani de Barcelona i ha treballat com a comissria de diferents

exposicions com per exemple Criatures misterioses, La capsa mgica, Veure la llum i

Tenvio aquest vermell cadmio. Actualment s assessora en temes dart i exposicions,

creadora de programes dart i educaci, comissria dexposicions, professora de

filosofia i scia fundadora de Gao lletres S.L.

3
http://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1949http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1971http://ca.wikipedia.org/wiki/1976http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://ca.wikipedia.org/wiki/1995http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/Museuhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1949http://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/Universitat_de_Barcelonahttp://ca.wikipedia.org/wiki/1971http://ca.wikipedia.org/wiki/1976http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/2003http://ca.wikipedia.org/wiki/1995http://ca.wikipedia.org/wiki/1998http://ca.wikipedia.org/wiki/Museu


4/18

IDEES CLAU DE CADA CAPTOL:

- NIXER:

(Pgina 15) Esperant un fill que feia dies que es passejava pel seu jard sense saber

si perllongar una mica ms la seva estada en terreny conegut o sortir a veure mn.

Lespera neguitosa del naixement duna criatura.

(Pgina 16) Els nens no es deixen sumar. Sn com pasos per conixer en una

geografia de perfil incert. Com anirem dibuixant-ne el mapa?

Els nens s un mn extens, mai saps per on et sortiran i com els educares, s a dir,sempre, abans o en el moment de ser pares, surten certes pors com anirem dibuixant-ne

el mapa?

- PROTECCI I AUTONOMIA:

(Pgina 20) Per sense autonomia ning no es pot fer gran, per anys que visqui.

Tenir ms anys no vol dir ser ms autnom, per si que la facilitat de ser autnom et fa

crixer ms.

(Pgina 21) Deixar de ser nen o nena no s cosa duna sola persona, com podria

semblar a primera vista.

Tot depn de lautonomia que sn capaces de donar els adults que envolten al nen, i si

en saben fer-se a la idea que el nen sest fent gran.

4


5/18

- POT TENIR FILLS LA LLUNA?:

(Pgina 24) Recollir la idea, posar-la a debat, reconixer que no hi ha una sola

manera de respondre-la, fer la llista de tots els suggeriments i finalment deixar-los

tots pblicament exposats fins que el moment de la claredat arribi, s una mostra

del tarann duna mestra que t ben aprs lofici.

Saber anar ms enll que la explicaci terica dun tema en concret, fa que la mestracompleixi un dels seus objectius: que lalumne sendugui i aprengui all que sha

treballat.

(Pgina 25) Una escola, una classe que sap esperar t molt de guanyat.

Fer un bon s del temps i no precipitar-se en la resposta, pot dur a obtenir la resposta

adient i obtenir aix, un bon resultat.

- CIUTADANS I EXPERTS:

(Pgina 30) Com ms rics som, com ms possibilitats daccs al coneixement tenim,

com mes capacitat educativa ens permetem, ms insegurs ens sentim, ms

indefensos ens tornem.

Tenim la suficient capacitat per expressar-nos, comentar, participar, collaborar ... perde vegades ens oblidem i en comptes de compartir el nostre enriquiment, preferim

sentir-nos insegurs de nosaltres mateixos.

(Pgina 30) Ens hem tornat covards i ens estimem ms que altres parlin i

decideixin per nosaltres, no sols en els grans temes sin, fins i tot, en terrenys tan

privats com la contemplaci duna obra dart.

5


6/18

Estem perdent lautenticitat de nosaltres mateixos, i deixem que tothom opini per

nosaltres, tot i no estar dacord o sabent que aquella persona que fa dintermediari

nostre no sabr plasmar correctament les nostres prpies idees, perqu si ja es difcil

saber expressar-se un mateix, com s possible que ho pugui fer un altre?

- PARLAR I ENTENDRE:

(Pgina 35) A un el qualifiquen destranger per ra del passaport, la llengua, el

bagatge cultural, el color de la pell...mentre que un, fins i tot inesperadament, pot

arribar a sentir-se molt ms estranger a casa seva, enmig de les coses que coneix

des de sempre, que un indret tot just descobert.

En un lloc desconegut tendim a espavilar-nos per saber encaixar, i no sentir-nos

desplaats, per en lloc conegut, ens relaxem i ens acabem adonant que tot all que ens

envolta des de fa molt temps, va canviant i per tant, podem arribar a sentir-nos estranys.

(Pgina 35) Els nens sn la definici ms radical possible del terme estranger.

Dun espai conegut, passen bruscament a un espai molt diferent del dabans, i des

daquest moment, tot comenar a ser nou per a ell.

- QUAN SER GRAN VOLDR SER PAGS:

(Pgina 42) Tot est per escriure, per el paper i la tinta estan a punt.

Queda molta vida per endavant, per des de que naixem que anem omplint-nos

dexperincies, i per tant anem aprenent.

6


7/18

(Pgina 42) Un s primer membre del grup que subjecte singular. Sense el grup,

ning no pot sobreviure.

Tothom necessita socialitzar- se per poder realitzar qualsevol acci, sols no anem en

lloc.

- LES MATEMTIQUES I ELS PIRATES:

(Pgina 50) Cadasc sap all que li conv per estar b i, per ms que sovint es

negui, els nens petits sn de la gent que ho t ms clar.

Els nens viuen en el seu mon particular, no tenen obligacions ni preocupacions, i si hi

ha alguna cosa que no els agrada saben esquivar-la rpid.

(Pgina 50) Est en les mans del mestre, deixar que els estudiants trin el plat i la

cullera amb qu consideren que sho poden empassar millor.

Deixar que el nen descobreixi i manipuli per si mateix.

- EL PET:

(Pgina 53) La gent que ens envolta ens fa de mestre, tant si ns conscient com si

no.Tots, sobretot de petits tenim un model a seguir, un germ, un amic, la mare...o sabem

aquell que no volem seguir els seus passos perqu ens ha ensenyat a no fer-ho.

7


8/18

(Pgina 54) Totes aquelles persones que lenvolten i tots aquells personatges que

entren en contacte amb ell a travs dels contes, televisi, teatre o del cinema passen

a ser punts de referncia de la seva educaci.

Els nens sn absorbidors de informaci i tot all que lenvolta s un canal

daprenentatge, per aix sha de tenir molta cura en si el que veuen s educatiu o ms

aviat tot el contrari.

- VIUS O MORTS?:

(Pgina57) La casa s el refugi indiscutible. La cova on acumular tot all que, en

conjunt, ens identifica.

A casa s on ens sentim un mateix i on guardem tota la nostra histria, i aquells els

quals tamb hi viuen, sn els que ms ens coneixen.

(Pgina 61) No hi ha temes vedats als nens. Ben mirat, noms hi ha temes que els

grans ens anem vedant a nosaltres mateixos, tot i que moltes vegades els fem

extensiva a ells la nostra prpia autocensura.

Els nens ho volen saber tot, per els adults, volem que ells ho spiguen tot amb claredat

o contestar tot all que ens pregunten?

- I SI...:

(Pgina 62) s admirable el gust i la capacitat dels estudiants ms joves per la

descoberta.

En aquesta etapa, els nens aprenen a travs de la manipulaci i descoberta de tot all

que els envolta.

8


9/18

(Pgina 63) A lescola, lexperimentaci forma part de les programacions.

Experimentar lliurement que no pas, amb unes pautes marcades, pot enriquir de la

mateixa manera, la prctica tant a dins com a fora de laula sn essencials.

- VERMELL O BLAU?:

(Pgina 69) Sucumbir a la fascinaci duna obra dart vol dir sentir la veu delobra que es desperta al so de ladmiraci i el qestionament que provoca qui la

contempla.

Sest percebin un munt de sensacions a travs de la mirada, que cadasc interpreta a la

seva manera.

(Pgina 69) Lexperincia esttica s de gran complexitat que exemplifica, millor

que cap altre, la vessant sensitiva i emocional que tot aprenentatge comporta.Amb les paraules tot queda clar, per si sha de desxifrar una imatge o interpretar els

seus colors o formes, estem aprenent a travs de les sensacions i pensaments que ens

causa visualment la obra.

- URGNCIA:

(Pgina 72) La relaci de les dones amb la vida quotidiana s i ha estat tant potent

que ha aconseguit adquirir aquesta textura subtil que la fa tan sovint invisible.

Per els fills la tenim molt present, ja que s la que ens cuida i protegeix i la que ens

dna la supervivncia.

9


10/18

(Pgina 75) La nostra pressa perqu aprenguin com ms aviat millor, com ms

coses millor, en lloc de protegir-los, els impedeix deixar els seus dipsits deternitat

plens.

Si protegim i no ens volem adonar que els nens creixen, en comptes de fer-los un favor

els estem privant de qu aprenguin, per tant hem de deixar que ells segueixen el seu

cam i sequivoquin per ells mateixos.

- LA CLASSE I LA CUINA:

(Pgina 80) s en aquests instants de dubte, de reorganitzaci nova de velles idees,

que els grans podem apreciar, com i per qu ens anem educant nosaltres mateixos

a partir de latenci que dediquem als nens que aprenen a prop nostre.

Els adults quan sn preguntats per els nens, alguna pregunta compromesa o amb

resposta difcil, sorgeix una pausa per buscar les paraules adequades per respondre-laperqu es vol tenir molta cura amb el que es diu.

(Pgina 82) En aix consisteix tamb leducaci, a escoltar els nens i deixar-se

endur pels encants dels seus dubtes.

Ha dhaver-hi un intercanvi didees, i escoltar ms als nens per facilitar un aprenentatge

mutu i atendre a les seves necessitats, les preguntes del per qu de les coses.

- IDENTITAT I DIFERNCIA:

(Pgina 85) El que fa que jo sigui jo mateix sn el meus amics.

El grup damics sol estar unit per idees o gustos similars amb la resta de membres del

grup.

10


11/18

(Pgina 87) La necessitat daclarir la prpia identitat acompanya al perode

escolar dels estudiants des del dia mateix que entren per primera vegada a lescola

fins que se nacomiaden.

Els professors es pregunten qui sn cadasc dels seus estudiants, aquests sho pregunten

sobre els seus companys i sobre ells mateixos, a lescola saprenen moltes coses, entre

elles a la prpia identitat, a respondre a la pregunta qui soc jo?

- LLI DE SILENCI:

(Pgina 91) Tancar els ulls per obligaci no s com deixar-se anar per paratges

imaginatius fins a perdre el mn de vista.

Si es per obligaci estan esperant de tu una resposta concreta o que realitzis una acci,

per si fos tot el contrari, al tancar-los la nostra imaginaci comenaria a actuar.

(Pgina 91) El silenci, o el que sovint s el mateix, la sonoritat interior, s la

condici per perseguir idees, formular preguntes, intuir camins i estratgies de

reflexi, per esbossar projectes, per imaginar-se les coses des duna ptica nova...

Per realitzar una tasca en condicions ptimes, s necessari el silenci, per escoltar-se a un

mateix i analitzar el que es vol dir.

- APRENDRE I CRIXER:

(Pgina 97) Fora bo que no ho perdessin de vista aquells que ensenyen a llegir els

nens perqu no s el mateix aprendre a fer sonar sanefes tal com cal, que arribar a

sentir que llegir fa crixer.

Saber encomanar la lectura potenciar en un futur que el nen llegeixi i aprengui llegint,si en fem de la lectura alguna cosa avorrida i mecnica ms aviat tot el contrari.

11


12/18

(Pgina 97) El gust per un llibre nou s sempre el desig duna nova aventura i en

aix consisteix tamb leducaci, a no tenir por dencarar-la.

Sha de tenir bon desig per leducaci i tenir ganes daprendre i progressar.

- LA FRANA ROSA:

(Pgina 98) Vivim immersos en metfores.

Les metfores s un bon recurs per esquivar a les preguntes que ens fan els nens, per

no en som conscients que els nens quan pregunten alguna cosa dins el seu cap estan fent

un raonament, per si no els hi contestem es senten desconcertats i no poden fer un bon

plantejament.

(Pgina 101) Daqu ve que noms els millors llibres haurien daspirar a ser llibres

de text.

Els llibres de text sn els llibres dels nens, per tant sha de tenir molta cura en qu

volem narrar i explicar.

- POT SER? ... POTSER:

(Pgina 102) Senyoreta, tu tho creus, tot el que dius?Sha de tenir cura de ser crebles i convincents quan expliquem les coses, sobretot amb

els nens.

(Pgina 105) De fet, en la gestualitat que acompanya el parlar shi consolida bona

part del significat.

Amb els ulls, la posici gestual, el rostre ... va la credibilitat del missatge i ens pot

ajudar a interpretar el que volem dir.

12


13/18

- PARES I FILLS:

(Pgina 109) Negar la mirada s per a nosaltres ignorar lexistncia de laltre.

En situacions incmodes evitem la mirada per vergonya, i tamb per suavitzar la

situaci.

(Pgina 111) Les mirades sn tobogans daccs i sortides demergncia alhora.Amb les mirades ens relacionem, podem enviar un missatge a laltre persona i saber si

la rebut a travs de la seva mirada.

- JACKSON POLLOCK AL MOMA:

(Pgina 113) No haurem doblidar, per, que els nens es relacionen

espontniament amb algunes de les seves coses com si fossin veritables obres dart i

que, amb algunes excepcions, les obres dart mateixes les reben com a simples

coses per mirar.

Fins que all que mira no deixi de cridar-li latenci no ho deixar de contemplar, i el

mateix passa amb les seves coses, que al observar-les li inspiren alguna cosa i per aix li

agraden, perqu provoquen en ell latenci.

(Pgina 116) La seva urgncia de viure els porta a preguntes essencials sense previ

avs.

En tot moment els hi venen preguntes o dubtes al cap, i tal i com apareix la deixen anar,

i s quan els adults alguna pregunta ens incomoda o no sabem qu contestar-los.

13


14/18

- ELS ORGENS:

(Pgina 120) Experincies com aquesta sn les que desperten la curiositat sobre

quina deu ser la ra per la qual la programaci escolar dels nens petits ha fet tant

dmfasi en laprenentatge de la llengua i simultniament sha allunyat tant de la

filosofia.

Els nens sn grans pensadors i filsofs, potser shauria de deixar un espai a lescola per

aquest punt. Ms veu i prctica, no noms la participaci del mestre.

(Pgina 121) Per en canvi, potser s extraordinriament significatiu per la seva

vida estimular-los el tarann filosfic que ells simultniament manifesten i a

nosaltres tant ens sorprn quan comencem a sentir-los parlar.

Si escoltssim ms les demandes dels nens i mirssim dentendrels, ells obtindrien una

educaci significativa.

- FRAGILITAT:

(Pgina 125) Mai no n hem tingut prou de viure la vida.A part de viure-la, la compartim amb altre gent, la analitzem, la recordem i la expliquem

a la resta.

(Pgina 126) Parlar no s el mateix que pensar en veu alta.

Parlar s un acte molt mecnic, en canvi pensar en veu alta no tant.

14


15/18

- METGE O ACTOR?:

(Pgina 130) En el fons de la seva nima, extraordinriament inquieta, sentia que

no estava triant qu fer sin que ser dara en endavant.

Quan els joves hem hagut descollir qu estudiar, gaireb tots dubtem i no ho tenim

gens clar, o si, per les pors a pensar si s el correcte o si es el que realment vull.

(Pgina 130) A cada afirmaci seguia immediatament una pregunta

Ens ho afirmem en forma de pregunta perqu sorgeix la por a equivocar-se.

- HOMES O DONES?:

(Pgina 134) Senyoreta, i aquesta escola on anaves, era en blanc i negre o en

color?

El nen ha assimilat que blanc i negre forma part dun passat i que el color s ms de la

seva poca, perqu ho ha assimilat ja sigui a travs duna pellcula, alguna fotografia o

vdeo...

(Pgina 137) El fet s que els nens petits aprenen molt aviat a comportar-se

diferentment en funci de quins siguin els seus interlocutors.

No es comuniquen igual amb un nen de la seva edat, que amb un de gran o amb algunfamiliar, amb cadasc dells te un llenguatge concret i un to de veu.

15


16/18

- PROBLEMES I CATSTROFES:

(Pgina 140) Aprendre a viure amb el conflicte s la nica sortida educativa per la

qual t sentit trencar-se les banyes.

Lesfor i superaci de les complicacions que van sorgint al llarg dun curs mostra qui

te inters en aprendre i el que no.

(Pgina 142) s per aix que la formaci poltica dels nens i els joves, cal entendre-

la amb carcter durgncia.

Abans que sorgeixin problemes s millor entendre la formaci poltica.

- NIF:

(Pgina 144) Com podem nosaltres endevinar les expectatives dels grans si ni tan

sols viem, ni sentem, ni experimentvem el seu univers?

A travs de la imaginaci podem endevinar les expectatives dels grans.

(Pgina 148) Els nens es guarden temes importants per parlar entre ells.

s una manera dassegurar-se que aquell company lentendr quan li expliqui el seu

tema important.

16


17/18

RESUM I OPINI PERSONAL:

Quan ser gran, voldr ser pags (pgina 40)

Aquest captol parla dun noi que li han diagnosticat dislxia, fa vida normal per els

deures els fa al seu ritme, ja que t certes complicacions, sobretot amb les

matemtiques.

Un dia, el seu oncle li pregunta que qu vol ser de gran, i ell li contesta que vol ser

pags. I loncle li contesta que per ser pags shan destudiar moltes matemtiques. El

nen resignat li acaba dient que ell estudiar el que vulgui i si no sen surt demanar ajut

als seus amics. Una de les seves germanes entra a la conversa, a la defensa del seu

germ, i li diu que ell pot ser tot el que desitgi i a loncle li diu que sin estan les seves

germanes per ajudar-lo; surt a la defensa perqu per ella la uni familiar s molt

important. Entre ells sajuden sempre i on no arriba un, arriba laltre.

Opini personal:

Potser loncle noms volia fer veure al nen que sha destudiar per arribar a ser pags, i

que no ho tindr pas fcil. I tot seguit la germana salta, em sembla perfecte que hi hagi

uni familiar, per potser de vegades de tant ajudar, ens equivoquem. s segur que li

conv al germ amb problemes de dislxia, tanta preocupaci i ajuda? I s ms, que ensurtin sempre a la seva defensa? Encara que li costi ms esfor, no vol dir que no ho pot

fer, per tant, el que sha de fer s motivar-lo perqu pensi que vol estudiar realment i si

es precs donar un cop de m.

17


18/18

REFLEXI I VALORACI FINAL DEL LLIBRE:

Aquest llibre magradat molt, llegir-ho i treballar les idees claus de cada captol. Est

dividit en 28 captols, i lautora, a cadascun dells comena redactant una experincia

personal relacionada amb la educaci, i desprs en fa una reflexi sobre el tema, citant a

altres autors o filsofs.

Parla des de lautonomia, famlia, societat, estrangers des de problemes que sorgeixen a

laula. Hi ha que els he trobat interessants i daltres que tampoc mhan dit res. Alguns

els he viscut des de la meva experincia professional, com reaccions de nens, i daltres

des de la personal, com el captol de metge o actor?, qui no sha plantejat mai qu fer

amb la seva vida? O Jackson Polloma al MoMA, em venen records de petita i estar-me

hores davant dun quadre sense saber exactament que estava contemplant.

Com a reflexi global del llibre de la Eullia Bosch, memporto que vol donar

importncia i paraula als nens i nenes, tenir-los ms en compte, escoltar-los, aprendre

dells ... i canviar lestil educatiu per a una bona millora ja sigui a les escoles com a la

resta dels entorns.

BIBLIOGRAFIA- BOSCH, Eullia: Educaci i vida quotidiana. Histries breus i de llarga

durada. Vic: Eumo Editorial Universitat de Vic 2003 (Collecci

Interseccions,29)

18

treball educació i vida quotidiana

Documents