tema 4 · web viewles infraestructures de transport es veuen afectades allà on el sól argilós...

Tema 4.- Medi natural i relació amb l’home: riscos naturals i problemes ambientals

TEMA 4. ELS PAISATGES NATURALS I LES INTERRELACIONS NATURA-SOCIETAT

Els paisatges naturals

La influència del medi en l’activitat humana El medi natural com a recurs Relleu Clima L’Aigua La vegetació El sól Els riscos naturals

La influència de l’activitat humana en el medi Problemes i polítiques ambientals Principals problemes mediambientals La protecció dels espais naturals.

La influència del medi en l’activitat humana.

El medi natural influix en l’activitat humana en un doble vessant: positiu, a través dels recursos que proporciona, i negatiu, a través dels riscos que comporta. El medi natural com a recurs. El medi natural aporta recursos molt diversos per a les diferents activitats humanes i això també està en relació amb el desenvolupament econòmic. El relleu. El relleu aporta recursos i guarda relació amb les activitats humanes.

Influix en les activitats humanes, buscant emplaçaments més favorables en funció de les necessitats de cada moment històric.

Intervè en l’activitat agrària, donat que les planes i valls dels rius ofereixen condicions que afavoreixen les activitats agrícoles i els assentaments humans

Proporciona recursos minerals i energètics, com ara el carbó i altres minerals metàl.lics i no metàl.lics.

Afecta a les comunicacions. El relleu peninsular dificulta les comunicacions entre la Meseta i el litoral i exigeix costoses obres públiques.

Les peculiaritats del relleu poden constituir un atractiu turístic.

El clima com a recurs. El clima influïx en la distribució de la població de la població i en l’hàbitat. La

població evita les zones amb climes adversos, com els de muntanya o els de sequera extrema. Per altra banda, la casa tradicional sol presentar una coberta a dues o quatre aigües en zones de pluviositat elevada, com el nord peninsular i les muntanyes i coberta plana en les àrees de precipitació escassa i irregular com Andalusia

També exerceix una gran influència en l’agricultura, perquè en l’interior peninsular són habituals les glaçades i les preciìtacions són irregulars, la qual cosa no afaveirex determinats cultius

L’atmòsfera també aporta fonts d’energia renovables i netes, com l’eòlica o la solar fotovoltaica. En les regions de muntanya, són nombroses les centrals hidràuliques que produeixen energia elèctrica.

El clima també interbé en activitats del sector terciari com el turisme de neu en les regions de muntanya o el turisme de sol i platja en el Mediterrani.

1


L’aigua com a recurs.

L´ús de l’aigua.

Agricultura, consumeix el 80% (el regadiu ha crescut un 125% en el segle XX)Producció energètica a partir de salts d’aigua, implica el 6,4%Consum urbà, el 14% però Espanya està al capdavant dels països desenvolupats en consum d’aiguaResidus urbans, industrials s’han canalitzat en les aigües residuals.

Balanç hídric• Relaciona els recursos hídrics amb el consum existent. • Dels 346.000 Hm3, resten, per evaporació, etc uns 109.000, amb una demanda

d’uns 20.000 però sols una part és aprofitable. Per què?

• La major part prové de les precipitacions, caracteritizades per la irregularitat estacional, interannual i la desigual distribució espacial.

• Per tant tenim conques amb superàvit, (Nord, Duero, Tajo, Ebre), deficitàries (les del Mediterrani) i equilibrades (les de l’Atlàntic)

• La part procedent dels aqüífers és molt reduïda, 18%• Ha augmentat molt el % que prové de les desaladores o de les aigües residuals

• La demanda es localitza en les àrees de major dinamisme econòmic (centres urbans), litoral mediterrani on els recursos són més escassos i cada any la demanda creix un 13%

• La xàrcia d’embassaments i preses es insuficient per a cobrir aquesta demanda a l’alça

• Annualment es produeixen pèrdues importants d’aigua a causa dels sistemes de reg tradicional (a manta) i per les fuites de les conduccions agràries i urbanes

• En definitiva, es calcula un dèficit de 3.000 Hm3 per any i que podria augmentar amb el canvi climàtic i el descens de les precipitacions

La política hidraulica

• Té per objectiu gestionar i regular els recursos hídrics. .• El marc legislatiu que ho regula és la llei d’aigües. La primera és de 1879 i la

segona és de 1985• La llei de 1985 establia totes les aigües com a bé públic i regulava les

intervencions públiques. • La llei de 1999 preveia la cessió privada de l’ús de l’aigua i la participació del

capital privat en les obres hidràuliques, així com els bancs d’aigua (així es pot considerar com un bé que es pot acumular)

Avui els principals instruments són els Plans Hidrològics de Conca, que determinen les obres necessàries per a cada conca i són redactats per les Confederacions Hidrogràfiques i els governs autonòmics.

2


I el Plà Hidrològic Nacional. El de l’any 2000 preveia el seu funcionament en l’any 2008 amb importants intervencions com : Desaladores, millora dels sistemes de regadiu, control de les aigües. El Transvassament de l’Ebre va ser la part més polèmica

Les obres hidrauliques• Són les infraestructures creades per a regular els recursos hídrics i millorar la

qualitat de l’aigua. Per això destaquen: • Els embassaments o preses per a la producció d’electricitat o la distribució de

l’aigua. • Els canals de distribució, com el Canal d’Isabel II (1858) en Madrid. En

València destaquen el Xúquer-Túria o el Xúquer-Vinalopó.

Els transvassaments

• De conques excedentàries a conques deficitàries, destacant el Tajo-Segura, que preveia fins a 1000 Hm3 i avui no passen dels 200.

• Aquest transvassament i d’altres troba oposició perquè es perd fins el 30% dels recursos pel camí i perquè l’aigua s’utilitza per cultius de regadiu subvencionats.

• El transvassament de l’Ebre preveia una transferència de 1050 Hm3 pel sudest peninsular, (fins Almeria), però sols en els anys excedentaris.

• Trobà l’oposició d’Aragó, les terres de l’Ebre i el 2004 fou suprimit pel govern de Zapatero.

• Els arguments dels opositors al transvassament destacaven la baixa qualitat de les aigües de l’Ebre i que afectaria a la precaria estabiltat del Delta (facilitaria la seua salinització). A més, se sospitava que implicava una remodelació del territori en benefici del litoral turístic i de l’especulació immobiliaria.

• En tot cas, caldrà donar una solució a una regió especialment seca.• L'any 2005 s'inicià el programa AGUA que proposava aconseguir

l'autoabastiment hídric, especialment amb dessaladores i la millora del regadiu i la reutilització de l'aigua per a regadiu. També incidia en aconseguir una bona qualitat de l'aigua per a beure, previsió de les inundacions i impulsar la investigació.

3


Altres obres hidrauliquesPer a regular els recursos hidràulics també es fan altres obres:

• Aprofitament dels llacs del Pirineu• Els aqüífers i la seua explotació, sobretot al Mediterrani, destacant el Xúquer i

l’Ebre però també en el Duero i el nord del país. Presenten aventatges, com la puresa de les aigües, però cada cop estan més explotats i poden contaminar-se a causa de l’agricultura intensiva (abonaments químics).

• Desalinització, un procés molt complex que s’ha abaratit i resulta fonamental en CAnàries significa el 90% de l’aigua. En el mediterrani s’ha escampat per Alacant, Múrcia i Almeria (250 dessaladores en tot Espanya).

• Reutlització de les aigües residuals.

La vegetacióTambé resulta imprescindible per a la vida donatr que en la fotosíntesi s’absorveix el CO2 de l’atmòsfera i desprén oxígen. A més:

4


Proporciona recursos, com aliments per a les persones (fruits) i per als animals com bellotes, prats, etc. Però també matèries primeres com la fusta per a la indústria del moble o la pasta de paper per a les papereres.

Contribuix a la protecció la millora del media ambient. Reduïx la contaminació atmosfèricam en fixar la pols en les seus fulles i en consumir CO2; actúa com a pantalla contra el soroll i reduix el risc d’inundacions entre d’altres. A més, els boscos alberguen una gran biodiversitat

El sòl com a recurs. El sòl influïx en diversos aspectes de l’activitat humana. Exemples

El poblament ha preferit les àrees de sól més fèrtil LA producció agrària també depèn de la fertilitat del sòl, que a Espanya es

bastant mediocre Les infraestructures de transport es veuen afectades allà on el sól argilós

incrementa el perill de lliscament.

Els riscos naturals

Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals.Poden ser d’origen geològic i d’origen climàtic

D'origen geològic1. Terratrèmols

Produïts pel moviments de les plaques tectòniques. La P. Ib. es troba en la placa Ibèrica, extrem sud-occidental de la placa Euroasiàtica. A Espanya l’activitat sísmica és reduïda.

2. VulcanismeLes zones de més perill són el Sistema Bètic i els Pirineus.imitat a Canàries, illes d’origen volcànic.

5


Les illes més afectades són: La Palma, Tenerife i Lanzarote. Entre 1895 i 1971 es van produir 113 erupcions volcàniques.

3. Esllavissades.Desplaçament de masses de terres o roques que poden provocar allaus o lliscaments de terres mal assentades. Són més freqüents en les zones de muntanya i associades a pluges intenses. (L’Institut Geològic analitza les dades i elabora un butlletí de riscs d’allaus)

D'origen climàticA)Inundacions

És el risc natural més freqüent junt als incendisCauses:

• Es produeixen per intenses precipitacions degudes a la gota freda que provoca el desbordament de rius, rambles i torrents. (Primavera i Tardor).

• El ràpid desglaç de les neus també provoquen inundacions a finals de la Primavera (Ebre en Maig i Juny).

• El trencament de preses o embassaments també sol ser causa d’inundacions com la “pantanà” de 1982 on es combinà amb fortes precipitacions procedents d’una gota freda ( el riu Xúquer arribà a puntes superiors a 13.000 m3/s amb un mòdul de 34 m3/s)

• Les activitats humanes, especialment, la urbanització de les zones de muntanya o l’abandó del treball de barrancs, rambles o rius que durant l’estiu estan totalment secs.

• Si el sòl està desproveït de vegetació (reté part de l’aigua) les inundacions són més greus.

Les zones més perilloses són les conques del Duero, Guadalquivir i Ebre. També la façana Cantàbrica i, sobre tot, la Mediterrània. Al PV/CV destaca la Ribera del Xúquer i en general rius com el Serpis, Túria o el Segura

En general solen ser territoris molt densament poblats i de llarga tradició d’ocupació humana,però també molt vulnerables, com la Ribera del Xúquer. Ací, la proximitat del relleu a la costa provoca forts pendents que incrementen les conseqüències de les inundacions.

Conseqüències Les inundacions provoquen pèrdues humanes i materials a causa de la construcció i urbanitzacions de llocs de risc (llits secs dels rius)

• Les alternatives o les mesures de prenvenció de les inundacions són:• Encaixament de cursos fluvials• Embassaments• Desviació del llit o curs del riu• Reforestació de conques• Ordenació del territori• Gestió d’emergències i sistemes d’alerta hidrològics i meteorològics

B)Sequera

6


Consisteix en la escassetat prolongada de precipitacions de manera inusual i produeix un descens extraordinari en el cabal dels rius (és l’estiatge). La regió mediterrania potser la més propensa, especialment el sudest peninsular.

Podem diferenciar la següent tipologia de la sequera:• La hidrològica, com a resultat d’unes precipitacions inferiors a la mitjana.

El clima (mediterrani) és un dels principals responsables, però també la degradació del sòl i la desforestació, però també la construcció d’embassaments.

• La sequera agrícola es defineix com un dèficit hídric molt marcat per a satisfer les necessitats de determinats cultius

Conseqüències

• Impacte més important en l’agricultura, però també en ciutats i pobles amb restriccions d’aigua.

• La sequera debilita la vegetació i provocar la desertització.

• La sequera suposa perill d’incendis forestals

Mesures alternatives o preventives• Dessaladores i reutilització d’aïgües residuals. • Educació ambiental • Mesures d’estalvi i ordenació de l’espai agràri d’acord amb les

característiques físiques i climàtiques del territori.

C).- Ventades• Són poc freqüents a Espanya• Els més intensos es produeixen a Fisterra i Gibraltar • El fort vent pot ser un risc d’incendis forestals• Poden ocasionar naufragis, danys en els ports i poblacions, talls elèctrics i de

comunicacions (carreteres, telèfons, vies fèrries..)

D)- Onades de fred• Tenen el seu origen en masses d’aire polar continental molt fred i sec.• Provoca glaçades amb conseqüències greus per l’agricultura

E).- Temporals de neu.• Produït per les baixes temperatures• Poblacions aïllades durant els mesos d’hivern• Afecten sobre tot, al nord i l’interior de la Península• Pot afectar a l’agricultura

Principals problemes ecològicsEls problemes ecològics són aquells que es deriven, fonamentalment, de l’acció humana sobre el medi ambient. Com veurem alguns tenen relació amb característiques del clima mediterrani

7


Destaquem els següentsI) Desforestació

• Es tracta de la reducció de la massa forestal.• Les causes més importants són: les rompudes de boscos per augmentar las

terres de conreu, la creació de pastos per alimentar el ramat, la extracció de minerals, la construcció d’obres (carreteres, presses...), expansió immobiliària en les àrees turístiques...

• La situació és especialment greu en la costa mediterrània

II) Incendis• És una de les causes més importants de degradació de la vegetació i de

l’erosió del sòl.• Les causes dels incendis poden ser per llamps o per l’acció de l’home (97%),

ja per negligència (burilles mal apagades, crema de matolls o residus agrícoles, etc.), ja siga de forma intencionada o per motius econòmics com ara l’abandó de moltes explotacions agràries no rendibles que ha incrementat la quantitat de zones boscoses, però també la disminució de moltes activitats rurals vinculades al manteniment del bosc com la recollida de llenya o el pastoreig tradicional.

• La vinculació a interessos econòmics especulatius: conversió de zones de muntanya en territori urbanitzable i per això es provocaven incendis. L’establiment del delicte ecològic o la prohibició de construir sobre sòl cremat o incendiat és relativament recent.

• Altres causes han estat l’augment de les segones residències en llocs bosocos i l’increment de la seua accessibilitat amb automòbil o amb tot terreny.

• La substitució d’espècies pròpies del territori per altres que creixen ràpidament i són aptes per a la fabricació de cel.lulosa per a pasta de paper explicaria que el Cantàbric i sobretot Galícia haja estat una de les regions més afectades pels incendis.

• Per últim l’acció dels piròmans més malaltissos per calar foc al bosc. • Les àrees més afectades han estat: Galícia, Catalunya, zones de València,

Alacant, etc.• La reforestació intenta pal·liar els efectes dels incendis, però el bosc original

(roure, faig...) s’ha replantat amb espècies de ràpid creixement i de major rendibilitat econòmica (pins, eucaliptus).

Conseqüències• Avança la desertització i l’erosió del sól (amb les pluges torrencials de la

tardor que arrosseguen la capa fèrtil)• Facilita l’abandó demogràfic de comarques senceres• Incrementa la producció de CO 2 que està al darrere del canvi climàtic

Mesures preventives

• Netejar el bosc abans de l’estiu (hivern)• Establir talla focs• Campanyes de concienciació i de vigilància• Aprofitament econòmic (sostenible) del bosc

Els Residus. La contaminació del sól

8


• El creixement de la població i l’auge de la industrialització han comportat un gran augment del volum de residus sòlids urbans i industrials.

• El residus s’acumulen en abocadors, de vegades incontrolats i perillosos per els nuclis urbans propers.

• Les plantes incineradores generen combustió que contamina l’atmosfera.• Les zones amb més problemes són: Balears (616 Kg per habitant), Canàries

(586 Kg) i Madrid (539 Kg)• Les indústries més contaminants són: química, paperera i transformats

metàl·lics. També les zones mineres. Entre els residus més perillosos es troben el nuclears, donat que els residus radioactius triguen centenars d’anys en desaparèixer

Les principals alternatives o mesures preventives es basen en les tres “erres”: reduir, reutiltizar i reciclar les deixalles.

• Reduir el consum i producció de mercaderies amb materials altament contaminants

• Reutilitzar determinats productes com el vidre• Reciclar el cartó, paper, plàstic, metall, fusta i olis pessants entre d’altres. • Alguns residus es poden reutilitzar per a la producció d’energia (biogàs). • Altres alternatives passen per controlar el nombre d’abocadors.

III) Erosió del Sól• Procés natural que porta a la seva destrucció.• El procés s’accelera per l’acció de l’home i destrueix capes senceres de sòl.• Les causes poden ser nombroses: precipitacions abundants que arrosseguen

les terres, cultius intensius amb l’ús de pesticides i fertilitzants, incendis forestals, zones agrícoles abandonades...

• Els efectes de l’erosió són la reducció del material biològic i pèrdua de la fertilitat del sòl. Pot conduir a la desertificació. (veure definició de la pàgina 129)

• Litoral mediterrani i Andalusia Occidental són les zones amb més alt nivell d’erosió

IV) Desertificació • Procés pel qual els sòls, abans rics en vegetació s’empobreix, deixa de ser fèrtil

i esdevenen deserts ja siga per factors naturals i humans• Es produeix per l’acció humana en sòls prèviament desforestats o erosionats

(quan és per efectes naturals, aridesa climàtica, es diu desertització)• A Espanya el 18% del sòl està en perill de desertificació.• Andalusia Occidental, Múrcia i València són les zones amb més risc.

Enfront d’aquest problema es promouen la gestió sostenible de les activitats agràries i dels recursos hídrics.

V) Contaminació de l’aire

9


• Es produeix per l’emissió a l’atmosfera de gasos i partícules en suspensió procedent d’indústries, automòbils, centrals termoelèctriques, calefaccions domèstiques... Etc i que són perjudicials per a les persones i el medi ambient.

• Les zones més afectades són les grans ciutats.• Els gasos més emesos són: CO2, òxids de sofre i de nitrogen i els

clorofluorocarbonis o CFC• Els efectes més perillosos són: smog e illes de calor a les grans ciutats, la

pluja àcida, destrucció capa ozó i l’efecte hivernacle.

El problema de l’ozó-La reducció del gruix de la capa d’ozó (en l’estratosfera) facilita que les radiacions ultraviolades afecten més a les persones (increment del càncer de pell)

Per a lluitar contra això des dels anys noranta s’han reduït les emissions de CFC

La pluja àcida

Es produeix amb un increment de les emissions del diòxid de sofre i de l’òxid de nitrògen , que es barregen amb el vapor de l’aigua i es transformen en solucions àcides que en precipitar provoquen alteracions en la vegetació, els sòls i els edificis.

En Terol destaca l’acció de la central tèrmica d’Andorra

La campana de pol.lució urbana

Està formada per partícules de pols i fum en suspensió emeses pel trànsit i les calefaccions urbanes. Es localitza a les grans ciutats sobretot a l’hivern i amb situació anticiclònica i provoca alteracions en les plantes i en els edificis i malalties cardíaques en les persones

Per combatre aquest problema es promou l’ús del transport públic.

El canvi climàtic i l’efecte hivernacleL’efecte hivernacle es produeix per l’emissió del CO2 i el metà que actuen com el vidre en un hivernacle: no deixen passar les radiacions solars però retenen la part de la calor irradiada per la superfície terrestre i evita que s’escape a l’exterior

Les causes de les emissions d’aquestos gasos són: La crema de combústibles fòssils (petroli, carbó a través dels automòbils, els camions o també les centrals tèrmiques, etc), les emissions de certes industries, els incendis i la desforestació .

La conseqüència és el canvi climàtic i un increment en la temperatura de la terra entre 1 i 6 graus pel segle XXI, increment dels períodes de sequera combinats amb inundacions i pluges torrencials, desaparició dels casquets polars i pujada del nivell del mar entre 18 i 59 cm i reducció de la biodiversitat

10


Mesures de prevenció

Les cimeres o reunions internacionals per a limitar l’emissió d’aquestos gasos fracassen estrepitosament pel boicot dels USA però també de la Xina o de l’Índia, en plé procés de creixement econòmic. Espanya és el país que més s’allunya dels nivells marcats en el Protocol de Kyoto.

VI ) Contaminació i sobreexplotació de l’aigua• Aigües continentals, marines i subterrànies poden ser contaminades• Les causes més habituals són: reg agrícola (pesticides i fertilitzants), aigües

residuals urbanes, abocaments industrials (molt perillosos perquè aboquen productes químics, metalls, hidrocarburs i residus orgànics a rius i mars), abocaments i accidents de vaixells (petrolers...). En el cas dels rius, el curs baix dels rius és on es concentren la major part dels abocaments. En el Cantàbric i Atlàntic, els accidents dels petroliers (Prestige 2002)

• Però també es tracta de l’increment del consum d’aigua per a usos urbans o domèstics, industrials i evidentment agraris. Aquest fet ha donat lloc a la construcció massiva de pous, embassaments i la captació d’aigües subterrànies que afecta a zones humides com les marjals o las Lagunas de Ruidera en Ciudad Real o L’Albufera . En aquestes últimes el perill de salinització és molt evident

Mesures preventives: Dessaladores, un consum d’aigua més racional (estalvi d’aigua), reutiltizació d’aigües residuals, respecte dels aiguamolls i reducció de l’impacte del turisme i la construcció massives prop de les marjals, els rius o els aiguamolls

11

tema 4 · web viewles infraestructures de transport es veuen afectades allà on el sól argilós...

Documents