ai-riscos geològics riudecols · riscos geològics naturals que segons l’article 69.2 i l’...

Ajuntament de Riudecols

Aprovació Provisional

P.O.U.M. de RIUDECOLSPla d’Ordenació Urbanística Municipal de Riudecols

RIUDECOLS, BAIX CAMP. EXP. 2014-2011

Riscos Geològics ALBIN ARQUITECTES S.L.P. Arquitecte: Francesc Albin i Collet, NOVEMBRE 2014

Ramon París Robusté

Geòleg consultor Informe dels riscos geològics naturals en l’àmbit del POUM del municipi de Riudecols

1

Informe dels riscos geològics naturals en l’àmbit del POUM del municipi de

Riudecols Comarca del Baix Camp

Ramon París Robusté Geòleg consultor

Tarragona, 11 de novembre de 2013



2

INDEX:

1.- OBJECTE.......................................................................................... 3 2.- MARC GEOGRÀFIC.......................................................................... 3 3.- HIDROLOGIA SUPERFICIAL............................................................ 5 4.- MARC GEOLÒGIC ............................................................................ 7 5.- HIDROGEOLOGIA ............................................................................ 8 6.- RISCOS GEOLÒGICS NATURALS ................................................. 9

6.1.- Riscos geològics que afecten a l’àmbit d’aplicació del POUM de Riudecols............................... 9 6.1.1.- Tipus de subsòl. ................................................ 9

6.1.2.- Cons de dejecció ................................................ 10 6.1.3.- Inundacions i/o Avingudes.................................... 10

6.1.4.- Fluxos torrencials( corrents d’arrossegament ) .... 15 6.1.5 .- Esfondraments ..................................................... 15

6.1.6..- Moviments de masses............... ......................... 15 6.1.7.- Inestabilitat de vessants....................................... 16 6.1.8.- Les activitat extractives....................................... 19 6.1.9.- Risc Sísmic.......................................................... 22 6.1.10.- Escorrentia urbana.............................................. 22 6.1.11.- Allaus................................................................. 22

6.1.12.- Perillositat de riscos en l’àmbit del POUM........ 22 7.- RECOMANACIONS............................................................................ 24 PLÂNOL ................................................... ............................................... 25



3

1.- OBJECTE.- L’objecte del present estudi és la determinació dels riscs geològics naturals del municipi de Riudecols que amb la seva descripció ha de completar la documentació del la memòria del Pla d’ordenació Urbanística municipal . El Document es redacta amb la finalitat d’observar el comportament s’ s’escau dels riscos geològics naturals que segons l’article 69.2 i l’ article 72.1 del Decret 305/2006 del 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, s¡ha d’incloure les característiques naturals, i els seus riscos . 2.- MARC GEOGRÀFIC.-

El municipi de Riudecols pertany a la comarca del Baix Camp, que juntament amb la comarca de L’ Alt Camp i el Tarragonès, conformen la plana del Camp de Tarragona., i està situat a l’extrem nord-oest del Camp de Tarragona. De forma irregular i amb una superfície de 19,50 km2, i té com a municipis colindants de Duesaigües (SW i W), Riudecanyes (S), Botarell (SE i E), les Borges del Camp (de forma puntual, a l’E) i Alforja (N). El terme és situat en terreny muntanyós al peu de Puig Cerver (831 m), de Puig Marí (660 m), prop del límit del Camp amb el Priorat, i del puig de Vilavella (527 m), ocupant les altes valls de les rieres de les Voltes i de les Irles. L’altitud del terme oscil·la entre els 200 i els 800 m. L’economia del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura de secà (avellaners, ametllers, olivera) s’ha vist complementada i reactivada per la implantació de diferents activitats i polígon El terme comprèn, a més de la vila de Riudecols, cap de municipi, els llogarets de les Voltes i les Irles, i les urbanitzacions Riu-club i les Costes. El nucli de Riudecols pròpiament dit, està situat al centre del terme de Riudecols, on s’accedeix per la carretera N-240 des de les poblacions de Reus i de Falset. La vila (926 h el 2005) és situada en un pendís, a 299 m d’altitud. Està enclavada en una zona de petits pujols amb pendents que generalment són inferiors a 15º.



4

Font: Mapa topogràfic de la comarca del Baix Camp ICC.- Escala 1: 50.000 La urbanització de Riu-club es troba al sector central del terme, just al nord del nucli de Riudecols. S’hi accedeix des de la població de Riudecols. La zona està en una petita vall delimitada per dos petits pujols i la pendent general és inferior a 15º, si bé a la falda del Puiggrós poden arribar als 20º. En aquesta zona es concentra el creixement urbà dels últims anys amb una ocupació del territori més gran amb una menor densitat.

A l’est del nucli de Riudecols i amb accés des de la carretera N-240 s’hi troba la urbanització de les Costes, de menor dimensió però que té les mateixes característiques que l’anterior. Les Irles, a ponent de Riudecols, és un petit agrupament situat al centre d’una petita vall, al marge dret de la riera de Les Irles o riera de Riudecols s’hi accedeix per la carretera N-240 des de Riudecols o Reus, o des de Falset.



5

La zona estudiada se situa en la zona de confluència de dos barrancs i una riera, en una zona de pendents baixos, inferiors a 20º. Les Voltes està situat a 1 km a llevant de Riudecols és un llogaret amb un únic carrer, al llarg del qual s’esglaonen diverses cases Aquest nucli és de dimensions més reduïdes que les Irles i en l’actualitat té moltes cases en ruïnes.

3.- HIDROLOGÍA SUPERFICIAL.- 3.1.- Hidrografia

La xarxa hidrogràfica també es disposa en un eix preferent NO-SE. Bàsicament, dos cursos hidrogràfics de curt recorregut i règim torrencial, les rieres de Riudecols i de les Voltes, drenen el terme municipal.

La riera de Riudecols s’origina per la confluència de tres barrancs de la part occidental del territori: el barranc de les Collevances (riera de les Irles al tram baix), que recull les aigües de la vall que configuren Puigcerver i lo Vedat del Pany, el barranc de la Font de l’Om, que baixa del coll Negre, i el barranc del Domenger que comença al Puigmarí. Aquests cursos es reuneixen molt a prop de les Irles, en el que es considera l’inici de la riera de Riudecols. Fins al nucli de Riudecols és un curs poc ample i amb poc pendent (aprox. 3%). Pel seu marge dret rep els barrancs curts empinats que baixen de la cresta del Coix: les Sitjasses, lo Mas d’en Bosc, los Boscos, la Socarrada i lo Barrancó. Pel marge esquerre, els barrancs encara tenen menys entitat: el més significatiu és el de les Sénies, que baixa de la carena de les Forgues. De Riudecols en avall, la llera del barranc s’eixampla molt, per la gran quantitat de sediments acumulats, amb seccions entre 20 i 60 m depenent de l’indret, i el pendent disminueix encara més (al voltant del 2%). Les aportacions laterals més importants en aquest tram són, pel marge dret, el barranc de la Vilavella i els seus afluents, que s’inicien a la punta del Bres (el clot de la Grava i la rasa Gran de Vilavella) i la rasa del Llop. Ambdós barrancs, però, desemboquen a la riera de Riudecols fora terme. Pel marge esquerre, les aportacions són de poca consideració. . L’altre curs principal del terme de Riudecols és la riera de les Voltes, que s’origina per la confluència dels barrancs del Mas d’en Cabrer i de les Valls. El primer, al seu torn, té el seu origen en la confluència del barranc de les Forgues, que neix al vessant sud-oriental de Puigcerver, i la rasa de les Marrades, que drena la serra homònima. Més avall, el barranc del Mas d’en Cabrer rep l’aportació, pel seu marge esquerre, del barranc dels Creuets, que baixa de la punta Alta. El barranc de les



6

Valls neix al vessant nord- oriental de Puigcerver, i entra al terme de Riudecols al nord-est de la punta Alta. Tots dos barrancs s’uneixen a la partida dels rierals, on s’inicia la riera de les Voltes: fisiogràficament és similar a la de Riudecols amb una gran quantitat de sediments que conformen una llera, també amb un pendent força baix (3%), però no tan ample (10-40 m). Tant la riera de les Voltes com la de Riudecols desguassen a la riera d’Alforja després de travessar el terme de Botarell. Aquesta última desemboca al costat del port de Cambrils. 3.2.- Cicle hidrològic

La pluviometria al municipi, que no arriba als 530 mm, es caracteritza per la irregularitat pròpia del clima mediterrani.

Les precipitacions són escasses a la plana, entre poc menys de 500 mm i 600mm. A mesura que en separem de la línia de la costa i ascendim cap a les serres de Prades, les precipitacions són més quantioses. A les parts altes d'aquestes serres cauen més de 700mm de mitjana anual. L'estació més seca és de forma molt destacada l'estiu, en especial el mes de juliol, en què hi ha anys que no cau ni una gota, sobretot a la plana. L'estació més plujosa és la tardor, seguida de la primavera. Les precipitacions són en general irregulars, i sovint cauen torrencialment, la qual cosa provoca inundacions de les rieres, que van seques la resta de l'any. Taula Precipitació mitjana anual (mm) del Baix Camp període 1995-2012

Gen. Feb.. Març Abril Maig. Juny Juliol Agost Set. Oct. .Nov. Des. TOTAL

25 20 35 45 38 43 15 52 78 70 35 45 501

Aquest cicle hidrològic té una gran incidència en compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de l’aigua i racionalitzar l’ús d’aquest recurs en el marc d’un model territorial globalment eficient. * Prevenir els riscs hidrològics. * Protegir els recursos hídrics * Fomentar l’estalvi d’aigua i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament * Preservar i millorar la qualitat de l’aigua



7

La proposta de l’avanç de planejament té en compte els estudi previs realitzats per l’ACA en matèria d’ inundabilitat, per tal de prevenir els riscos hidrològics potencials, donat el nombre de torrents i barrancs que solquen la zona de la riera d’’Irles o de Riudecols Així mateix per tal de protegir el vector aigua el POUM pretén que es realitzi una gestió de l’aigua sostenible, preveient l’abastament i el sanejament d’aquesta, tot fomentant l’estalvi i la minimització del consum 4.- MARC GEOLOGIC.-

El terme municipal de Riudecols ocupa el vessant meridional del braç marítim de la serralada Prelitoral catalana. Aquest sistema muntanyós regional, que corre paral·lel a la costa del Principat es divideix, a l’altura de les muntanyes de Prades, en dues branques. La branca interior continua cap al sud-oest amb les serres de Montsant, la Figuera- El Tormo, Pas de l’Ase, la Picossa, Vall de la Torre, Cavalls i Pàndols, per enllaçar amb les muntanyes ibèriques a l’altura dels Ports.

Font: Mapa geològic de la comarca del Baix Camp IGC.- Escala 1: 50.000



8

La branca marítima segueix un recorregut paral·lel, interposant-se entre el sistema anterior i el litoral tarragoní, amb les serres del Molló-Puigcerver, Pradell-l’Argentera, Llaberia i Tivissa-Vandellòs, fins al pla del Burgar. Així, el terme de Riudecols s’assenta a l’inici d’aquesta branca, a les valls i serralades que, des del Puigcerver, descendeixen cap a la costa en direcció sud-est. En un context geològic, el municipi de Riudecols es troba als peus de la serralada prelitoral sobre materials paleozoics. En la seva major part en les pissarres pigallades i cornianes d’un metamorfisme de contacte (mc_Capg). que afloren sense metamorfisme de contacte en forma de gresos i pissarres a l’extrem occidental del terme ( Capg) i en una petita part, al sector proper a la urbanització Riu-club, en les granodiorites (Ggd) responsable del metamorfisme, amb filons de pòrfirs granodiorites (Fgd) associats que afecten tant les granodiorites com les pissarres i gresos. Al sector sud-oriental del municipi els substrat està localment recobert per dipòsits de graves i sorres al·luvials de les terrasses baixes ( Qt0-1) de les lleres actuals de rieres i torrents ( Qr) i materials de ventall al·luvial ( Qvrv1) 5.- HIDROGEOLOGIA.- Hidrogeològicament, l’aqüífer del Baix Camp - Mont-roig del Camp està format per materials pissarrós, cornianes i granodiorites de gran impermeabilitat , que no permet definir un aqüífer extensiu i productiu. Existeixen pous d’ús particular amb cabals de 0,25 a 1,0 l/s, on l’aigua bombada s’utilitza per a reg. A l’entorn de la riera de Riudecols hi ha captacions excavats sobre el quaternari que milloren la seva productivitat. L' aqüífer correspon a l' aqüífer protegit del Baix Camp segons Decret 328 / 1988 del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya . La totalitat del terme es troba sobre les masses d’aigua subterrània -28 Laberia-Prades Meridional. Es tracta de masses d’aigua subterrània protegides per abastament amb captacions superior a 10 m3/dia destinades al consum humà, definides per la nova directiva Marc en Política d’Aigües de la Unió Europea, aprovada pel Parlament Europeu i el consell el 23 d’octubre de 2000 i publicat al DOCE el 22 de desembre de 2000 ( 2000/60/CE)



9

Les captacions municipals resoltes en concessió per l’ACA, expedient CC2008000671, que correspon al conjunt hidràulic format per la Mina de les Irles, Mina de Riudecols, Pou Riu-club, pou de les Endevillanes 6.- RISCOS GEOLÒGICS NATURALS.- 6.1.- Riscos geològics que afecten a l’àmbit d’aplicació del POUM

Al terme municipal de Riudecols a l’àrea de l’àmbit d’aplicació del POUM no es te constància d’indicis de perillositat geològica corresponents a moviments del terreny. Aquesta manca d’indicis és deguda al relleu suau del pla on es troba situat. En el seu conjunt , el mapa de susceptibilitat de sortida mostra una susceptibilitat baixa, fet que és conseqüència dels baixos pendents. Com ja s’ha descrit el municipi es travessat per el traçat de la carretera N-420 de Reus a Falset i que es paral·lela al marge esquerra de la riera de Riudecols 6.1.1.- Tipus de subsòl.

El subsòl del municipi s’ha descrit en el capítol de la geologia . La zona correspon a pissarres pigallades i cornianes en la major part del municipi. Als marge de la riera de Riudecols on hi ha la major part de conreus està localment recobert per dipòsits de graves i sorres al·luvials

Fotografia 1. Detall de petites inestabilitats en els tal·losos antròpics



10

Fotografia 2. Detall de petites inestabilitats en els talussos antròpics

6.1.2.- Cons de dejecció

El cons de dejecció considerats com a cossos sedimentaris al·luvials constituïts per arrossegaments procedents d’un curs torrencial, o barranc intermitent que se situa a la part baixa del canal de desguàs del canal del torrent, tenint una morfologia de ventall i una secció transversal amb petits bombaments. En el municipi de Riudecols no s’ha observat ni identificat cap cons de dejecció, donat la seva morfologia plana en tota la superfície, on no hi ha agradació ni progradació ja que no hi ha sedimentació de materials com a conseqüència de drenatge. I no es té constància d’antecedents de processos erosius associats a torrentades. 6.1.3.- Inundacions i/o Avingudes Les rieres del terme municipal de Riudecols es troben seques la major part de l’any, llevat de les capçaleres, en algunes de les quals hi pot córrer un petit cabal de forma gairebé permanent,com ara a la part elevada del barranc de les Collevances. A la tardor, però, amb pluges torrencials al vessant marítim de la serralada Prelitoral, arriben a desguassar cabals importants durant uns pocs dies. Al contrari d’altres indrets geogràficament equivalents, l’amplitud de les lleres de les rieres de Riudecols i de les Voltes,



11

La major part del drenatge superficial del municipi forma part de la conca de la riera de Les Irles o de Riudecols i es canalitza mitjançant una sèrie de torrents i barrancs que creuen el municipi de nord a sud i que acaben confluint en el marge esquerra de la riera o de sud a nord els que conflueixen al marge dret

Fotografia 3. Aspecte del barranc de Les Irles des del pont a la part alta

Fotografia 4. Resclosa del Barranc de Les Irles al gener de 2013



12

Fotografia 5 Detall del barranc de Riudecols a l’alçada del nucli urbà

Els torrents existents s’inicien a la seva capçalera a l’àrea de contraforts del bloc de Prades, recollint l’aigua de pluja meteòrica i els drenatge dels camps de conreu. S’observa que des de la capçalera les lleres estan encaixonades amb materials conglomeràtics passant en el tram mig a argiles on la llera s’eixampla segons el torrent.

Fotografia 6 Detall del barranc de les Sitjasses



13

Segons l’ INUNCAT ( pla especial d’emergències per risc d’inundacions, Riudecols té l’obligació d’elaborar el PAM per risc alt inundacions El plànol de l’ACA de les zones potencialment inundables de la riera de Riudecols i de Les Voltes. Aquestes àrees s’han determinat en funció de la geomorfologia de les lleres, la topografia i les dades històriques disponibles Les característiques del afluents del marge dret del barranc de Les Irles i/o barranc de Riudecols son

Barranc de la Font de l’Om

Barranc del Domenger

Barranc de les Sitjasses

Barranc de la La Socarrada

Cota de la capçalera

420 m.s.n.m.

400 m.s.n.m.

555 m.s.n.m.

470 m.s.n.m.

Cota de la part baixa

376 m.s.n.m.

375 m.s.n.m.

340 m.s.n.m.

310 m.s.n.m.

Longitud total 1.200 m. 700 m. 1.300 m. 1.650 m.

Pendent mitja 3,6 % 3,00 % 16,5 % 9,6%

Font: Cartografia 1:50.000 de la delimitació de zones potencialment inundables per la redacció de l’INUNCAT. Agència Catalana de l’Aigua



14

En quan al marge esquerra del barranc de Riudecols els afluents tenen poca longitud. Donat les característiques geomorfològiques del terreny, les aigües superficials de pluja aflueixen al barranc de Les Voltes. Cal fer esment d’un torrent innominat que eflueix a la zona de la font dels Canalots a l’est del nucli urbà i a les primeres cases existents. Les característiques del barranc son:

Barranc de la Font dels Canalots

Cota de la capçalera 334 m.s.n.m.

Cota de la part baixa 308 m.s.n.m.

Longitud total 245 m.

Pendent mitja 12,6 %

Si bé la conca hidrogràfica és petita , s’ha realitzat un estudi d’ inundabilitat d’àmbit local , que s’acompanya dins del redactat del POUM de Riudecols,, donat que actualment aquest barranc acaba amb un mur de contenció que, mitjançant una obertura important i la existència d’una bassa de diàmetre 10 metres, canalitza les aigües cap al carrer de Dalt, carrer de 3,50 metres d’amplada amb un tram recte d’uns 30 metres, amb edificació a un costat i mur de pedra de 3 metres d’alçada a l’altre. Les avingudes màximes previstes per als períodes de retorn de 100 i 500 anys passarien per sobre el mur de contenció, que amb una simple mesura correctora es podria garantir la no inundabilitat de l’àmbit. Seria suficient amb recréixer el mur de contenció uns 40 cm. Encara i així, segons l’Agència Catalana de l’Aigua, els cabals per sota de 10 m3/s es consideren inapreciables per a barrancs d’aquestes característiques, i que aquest està desnaturalitzat pel fet d’arribar a una trama urbana a la part baixa. La solució passaria per plantejar una correcció del barranc a la part baixa en funció de l’actuació urbanística que es pretengui realitzar. Les figures urbanístiques que desenvolupin els sectors podrien incloure una zona verda inundable com a cessió, i en qualsevol cas, les fitxes haurien d’incloure la necessitat de realització d’un estudi d’ inundabilitat. Arran de la ordenació urbanística del municipi de Riudecols s’han efectuat estudis d ’inundabilitat de les rieres de Riudecols i de les Voltes, determinant les zones inundables per períodes de retorn de 10,100 i 500 anys. Una àmplia franja de la riera de Riudecols, des de les Irles



15

6.1.4.- Fluxos torrencials( corrents d’arrossegament

La pendent en el tram mitja- baix de la llera és de 3,44% amb una litologia gravosa arenosa ben assentada en quant a l’estratigrafia i un àrea conreada per cultius d’avellaners i ametllers

En quant als processos erosius i cons de dejecció o d’altres dipòsits al·luvials de característiques torrencials, no s’ha constatat la seva existència, per tant s’estima l’àrea estudiada localitzada en l’àmbit urbanitzable del POUM com de perillositat natural molt baixa enfront fenòmens torrencials .tal com corrents d’arrossegament

Fotografia 7 Detall del barranc de les Sitjasses

6.1.5 .- Esfondraments

En tot el municipi i en particular les àrees del nucli urbà de Rioudecols, urbanització Riu-club, Les Irles i Les Voltes no s’ha constatat la presència de roques susceptibles de carstificació per dissolució ni s’ha tingut constància d’antecedents d’esfondraments, de manera que s’estima que la perillositat natural és molt baixa enfront esfondraments 6.1.6..- Moviments de masses.

En el quadre següent es mostra la matriu de relació de la susceptibilitat de desenvolupament de moviments del terreny amb la litologia, la topologia de moviment i el pendent del terreny.



16

Litologia Tipologia

Moviment Pendent del Terreny

>45º 35º 45º 30º -35º 20º-30º 10º- 20º 6º -10º < 6º

Roques massives (Granits, calcàries, conglomerats, gresos...)

Despreniments, Bolcades

Mitjana

Baixa

Roques massives amb intercalacions / Graves cimentade

Despreniments, Bolcades

Alta

Mitjana

Baixa

Alternances litològiques / Graves i sorres cohesives / Tarteres

Despreniments, Bolcades Lliscaments translacionals

Alta

Mitjana

Baixa

Alternances litologiques / Graves i sorres cohesives / Tarteres

Despreniments, Bolcades Lliscaments

translacionals i rotacionals, fluxos

Alta

Mitjana

Baixa

Dipòsits lutítics

Lliscaments rotacionals, fluxos

Alta

Mitjana

Baixa

Matriu de relació de la susceptibilitat de desenvolupament de moviments del terreny amb les característiques geològiques de les diferents unitats aflorants, la tipologia de moviment i el pendent del terreny

A partir d’aquestes dades hem analitzat el riscos per inestabilitat de vessants, i dins del grup els esllavissaments i despreniments, encara que l’ àrea on es pot produir els riscos estan situats fora de l’àmbit urbanitzable del POUM del municipi 6.1.7.- Inestabilitat de vessants A la major part del terme municipal on hi ha els conreus, presenta vessants d’inclinació baixa a moderada sense indicis d’inestabilitat significatius. Els marges son de pocs metres d’alçada i a vegades tenen suport de parets seca

En tot els territori que avarca el municipi de Riudecols per la seva geomorfologia i litologia no s’han identificat ni observat cap àrea d’inestabilitat per esllavissades ni despreniments, ni de presència de trams de roques susceptibles de patir dissolució ni s’ha observat cap indici d’esfondraments antics. 6.1.8.- Les activitats extractives

Cal fer esment dels recursos minerals que ha estat una activitat tradicional a Riudecols. De pedreres n’hi va haver diverses. Solien aprofitar els filons de pòrfirs granodiorítics per extreure’n llambordes, grava o, de vegades, pedra més grossa.



17

Moltes d’elles es troben als vessants de la cresta del Coix, des del Puigmarí fins a Vilavella. Algunes altres es troben als vessants de la carena que divideix la riera de Riudecols del barranc de les Forgues. De totes les activitats extractives del terme de Riudecols, la més impactant, per les dimensions, la ubicació i l’afecció paisatgística és la de Puigmarí

Fotografia 7: Vista Aérea de la pedrera de Puigmari

Fotografia 8 i 9 Detall dels residus de la pedrera de Puigmari sobre el terreny, prop del marge dret de la riera de Les Irles



18

Referent a la pedrera ANNBELEN situada al marge esquerra de la riera de Les Voltes, hem de fer esmen que part de la riera es troba en el traçat del camí d’accés .

Fotografia 10: Vista aèrea de la pedrera de ANNABELEN

Fotografia 11 i 12 Detall dels residus de la pedrera de ANNABELEN sobre el terreny, prop del marge esquerra la riera de Les Voltes



19

Les dos pedreres descrites tenen prop del domini públic hidràulic runes procedents de l’extracció que avancen sobre el terreny i que pot impedir el pas de l’aigua de pluja a les dos rieres. 6.1.9.- Risc Sísmic. En àrees amb una activitat sísmica moderada, com la del present estudi, on no és sempre possible identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més adient des d’un punt de vista pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives. La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l’escorça terrestre pot explicar la distribució de la sismicitat. El Sistema Mediterrani o Serralades Costaneres Catalanes, és format per la prolongació de la serralada ibèrica i està constituït per materials paleozoics i mesozoics de cobertura, i per les depressions intermèdies omplertes de sediments neògens i quaternaris, individualitzades per un sistema de falles de direcció NE-SW. Aquest sistema se sobreposa i talla estructures alpines producte del “rifting” centreuropeu provocant una estructuració en blocs. Així, el Sistema Mediterrani constitueix el marge emergit de la conca marina catalano-balear - que arriba als 2700 m de fondària a la plana abissal- relacionat amb l’extensió terciària. En àrees amb una activitat sísmica moderada, com Catalunya, on no és sempre possible identificar els epicentres dels terratrèmols amb falles conegudes, és més pràctic introduir el concepte de zona sismotectònica que parlar de falles actives. La hipòtesi bàsica és considerar que la heterogeneïtat de l’escorça terrestre pot explicar la distribució de la sismicitat. La zonació tectònica és el primer pas per a una zonació sismotectònica. Aquesta zonació ha tingut en compte els paràmetres geològics més representatius de l’escorça terrestre, principalment aquells que provenen de la pròpia estructura geològica sense tenir, però, en compte la neotectònica (post-miocè). Les variacions de diferents paràmetres geològics seleccionats permet una primera definició de zones tectòniques homogènies.

Els paràmetres geològics i geofísics seleccionats són els següents:

Discontinuïtat de Mohorovocic o espessor de l’escorça.

Deformació hercínica, grau de deformació moderada de la sèrie sedimentaria paleozoica domini fràgil amb encavalcaments i domini dúctil amb desenvolupament d’esquistositat.

Isobates del basament o fondària a la que es troba el sostre del basament.



20

Estat de la deformació de la cobertura sedimentària meso-cenozoica, com a indicador de la deformació alpina.

Tectònica neògena, com a indicador dels processos extensionals cenozoics.

Distribució de nivells evaporítics, com a nivells preferencials de lliscament. Definició de les zones tectòniques



21

Mapa de la zonació teutónic

Per a obtenir la zonació sismotectònica, s’ha incorporat la distribució sísmica a la zonació tectònica afegint noves zones o modificant els límits per tal de tenir en compte distribucions de sismicitat no explicables per paràmetres purament geològics. Les zones frontereres amb França proposades en els estudis en els que es basen aquesta anàlisi de risc estan d’acord amb les obtingudes en estudis similars a França. Cal destacar que tres de les onze zones sismo tectòniques han estat definides únicament amb criteris de distribució de la sismicitat.

El terme municipal de Riudecols correspon a les serralades costaneres Catalana del sistema mediterrani i a la zones tectòniques A2 b2

El Valor de l’ acceleració sísmica bàsica ab, i del coeficient de contribució K del municipi de Riudecols amb ab > 0,04 g segons la norma de construcció sismorresistent, NCSE-02 del real Decret RD997/2002 del 27 de setembre.

Valor de l’acceleració sísmica ab/g

Coeficient de contribució K

0,04 1



22

Hem de fer menció que pel que fa a les condicions tècniques que han de complir les estructures d’edificació , la norma NCSE-02

6.1.9.- Escorrentia urbana La escorrentia urbana implica la delimitació d' uns punts on l 'aigua es pot acumular de forma important i podria provocar problemes. En el municipi de Riudecols no s’ha observat ni identificat cap àrea que pugui acumular aigua a no esser degut a taponaments de residuus procedents de les pedreres donat la proximitat de les rieres. 6.1.10.- Allaus.

El municipi de Riudecols situat com ja s’ha dit a la depressió central amb la confluència amb la serralada prelitoral, presenta un clima benigna. Les seves cotes màximes son de 800 m.s.m. i el municipi a la cota 270 m.s.n.m La possibilitat de pluviometria nival és petita amb escassos centímetres d’espessor . En conseqüència la possibilitat d’allaus en la totalitat del municipi és inexistent 6.1.11.- Perillositat de riscos en l’àmbit del POUM

A partir d’aquests paràmetres es poden determinar els següents graus de perillositat natural

- Perillositat molt baixa: Zones on no s’han detectat una exposició a fenòmens actius

- Perillositat Baixa : Zones exposades a fenòmens de baixa activitat i magnitud mitjana a petita.

- Perillositat mitjana: Zones exposades a fenòmens de mitjana freqüència i magnitud.

- Perillositat alta : zones esposades a fenòmens d’alta freqüència i magnitud mitjana /alta.

A partir d’aquesta avaluació de la perillositat geològica del municipi es distingeixen dos tipus de situacions:

- Àrees on no es recomana la realització d’estudis addicional de perillositat geològica, i que correspon a àmbits amb perillositat de molt baixa a baixa, en la que generalment, no és necessari realitzar estudis.



23

- Àrees on es recomana la realització d’estudis addicional. Normalment corresponen a àrees on es preveuen situacions de perillositat de mitjana a alta..

Per aconseguir l’objectiu plantejat s’ha de portar a terme un reconeixement de camp en l’àmbit d’aplicació del POUM del municipi de Riudecols , que abastin tots els fenòmens geològics a estudiar.

Moviment de vessant

No cal estudis especials ( Perillositat baixa)

Inundabilitat

S’han realitzat estudis d’ inundabilitat de la Riera en el tram mig , encara que cal aprofundir en l’estudi

Flux torrencials ( corrents d’arrossegament )


Esfondraments


Esllavissades

No cal estudis especials ( Perillositat molt baixa)

Despreniments

No cal estudis especials, ( Perillositat molt baixa)

Extraccions mineres

Cal aprofundir la relació de moviment de runes prop del domini públic hidràulic de les rieres

Allaus

Inexistència d’allaus



24

7.- RECOMANACIONS A la zona estudiada del POUM del municipi de Riudecols no s’ha detectat cap indici de processos geomorfològics potencialment actius que puguin comportar una situació de risc. Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir en compte les següents recomanacions: al nucli urbà i zona urbanitzable del POUM

– La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals del “ Código Técnico de la Edificación ” (CTE), principalment a l’àrea del nucli urbà de Riudecols – Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l ’execució

d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

– Evitar les fonamentacions en terraplens o rebliments antròpics. Les seves característiques geotècniques no els fan aptes per a fonamentar estructures, ja que poden generar- se assentaments diferencials en ser sotmesos a càrregues.

– Respectar les lleres, evitant les actuacions donat la proximitat de l es pedreres de Puigmarí a la riera de Les Irles i la de Annabelen a la de Les Voltes que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte drenatge de l’aigua i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera i zona de domini públic hidràulic.. Aquesta recomanació es fa extensible a futures pedreres que es puguin aprovar amb la redacció del P.O.U.M.

Tarragona, 11 de novembre de 2013



25

P L À N O L

ai-riscos geològics riudecols · riscos geològics naturals que segons l’article 69.2 i l’...

Documents