estudi d’identificació de riscos geològics riscos geològics... · estudi d’identificaciÓ de...

Estudi d’identificació de riscos geològics

neussabria

Diligència

ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS

MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME)

Desembre 2014

www.geoconsultores.com

ESTUDI D’IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEÒLOGICS AL MUNICIPI D’ARGENTONA (MARESME).

GEOCONSULTORS TÈCNICS I AMBIENTALS. Príncep de Viana,11 Altell 3. 25004 LLEIDA

e-mail: [email protected] Tfo-Fax: 973 23 30 30 2

1. INTRODUCCIÓ

1.1 OBJECTE

Segons el que estableixen a els articles 9 i 51 del Decret Legislatiu 1/2010,

de 3 d'agost, Text Refòs de la Llei d'Urbanisme i a els articles 5, 59, 69, 72, 84 i

86 del Decret 305/2006 de 18 de juliol, per qual s'aprova el Reglament de Llei

d'Urbanisme, les figures de Planejament urbanístic han d'incloure informació

referent als riscos geològics.

L’objecte del present estudi és doncs es identificar les possibles situacions

de perillositat geológica natural que puguin donar lloc a situacions de risc que

convingui evitar o considerar en el planejament del municipi de Argentona, a la

comarca del Maresme i per tant donar compliment a allò que disposa Llei 2/2002

en matèria de riscos geològics.

Tenint en compte els “Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi

d’identificació de Riscos Geològics (EIRG)”, segons document redactat per

l’Institut Geològic de Catalunya IGC, els riscos específics a estudiar corresponen

a qualsevol fenomen de tipus geològic que pugui comportar un risc per a les

persones, les edificacions i les infraestructures. Aquest document explicita els

fenòmens a considerar que són els següents:

• Despreniments (caigudes de blocs, bolcades, allaus de roques)

• Esllavissades (lliscaments rotacionals i translacionals, en sols o

roques, reptacions)

• Fluxos torrencials (corrents d’arrossegalls)

• Allaus.

• Esfondraments (subsidències, col·lapses)

• Terratrèmols

Com es pot veure el document no considera el risc d’inundació més enllà

dels fluxos torrencials. Respecte a aquest risc natural on el component geològic i




especialment el geomorfològic també hi és present val a dir que existeix un cos

de coneixement adient generat en els darrers anys per l’Agència Catalana de

l’Aigua ACA al que indubtablement caldrà fer referència. Algún dels riscos

geològics considerats en el document de l’IGC és irrellevant en el cas del

municipi d’Argentona del Camp com és el cas dels allaus. Així dons el present

document EIRG s’ha adequat a les característiques del territori objecte d’estudi

incorporant aquells aspectes que s’han considerat rellevants i prescindint

d’aquells del tot irrellevants.

1.2 SITUACIÓ I ABAST TERRITORIAL

Argentona és un municipi del Maresme, situat a 33 quilòmetres al norest de

Barcelona i a 4 quilòmetres de la ciutat de Mataró. El seu terme municipal té una

superfície de 25,22 km2, i s’extén des del vessant de la Serralada Litoral fins

pràcticament al mar, ocupant tot el tram mitjà de la riera d’Argentona. Al nord

limita amb Dosrius i la Roca del Vallès, a llevant amb Mataró, a ponent amb

Òrrius i al migdia amb Cabrera de Mar. Destaquen dins el terme els nombrosos

torrents i rieres que aflueixen a la riera d’Argentona, com la riera de Riudemeia,

la riera de Clarà, el torrent de Cirers i el torrent de Tossa, entre d’altres.

El casc urbà es troba al marge dret de la riera d’Argentona, a 88 m

d’altitud. Cal esmentar, a més, diversos nuclis urbans i urbanitzacions dispersos

pel terme, com són el barri del Cros (al costat de la zona industrial del mateix

nom, al Sud del municipi), Madà i les urbanitzacions de Can Raimí, les

Ginesteres i Can Cabot, al vessant NO del terme.




Municipi de Argentona destacat en groc representat sobre el mapa de la comarca del

Maresme.

Municipi de Argentona representat sobre el MDT 5x5 m (Font MDT: ICGC).




1.3 METODOLOGIA

La metodologia emprada en la confecció del present estudi comprèn:

• RECONEIXEMENT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC:

El reconeixement s’ha realitzat a partir de la cartografia geològica existent

1:25000, d’ortofoimatges 1:5000 i cartografia 1:5000 digital, i les dades recalades

del reconeixement de camp; així com de documentació del nostre arxiu i altres

estudis i documentació geològica diversa.

• TREBALL DE GABINET:

Confecció de l’estudi, mitjançant la utilització i el tractament informàtic de

cartografia i documentació i bibliografia complementària diversa.

1.3.1 ANALISI DE RISC

L’anàlisi del risc geològic es basa en una estimació preliminar de la

perillositat natural, entesa com a la probabilitat de què succeeixi un fenomen

natural potencialment destructiu. Queda fora de l’abast d’aquest estudi

l’avaluació del risc, entès com el producte de la perillositat geològica per la

vulnerabilitat de les diferents estructures existents i d’aquelles que es pot

preveure implantar en el futur. No es considera la perillositat que es pugui

generar per accions antròpiques futures (mineria, sobreexplotació d’aquífers,

abocaments, talussos, terraplens, ni altres obres d’origen antròpic) tot i que ae’n

pot fer esment.

L’estimació de la perillositat natural s’ha realitzat en funció de la intensitat i

del grau d’activitat que podrien assolir els possibles fenòmens geomorfològics o

geològics identificats. A partir d’aquests paràmetres, es poden determinar els

següents graus de perillositat natural:

• Perillositat Molt Baixa o Negligible: zones on no s’ha detectat

una exposició a fenòmens actius (sense perillositat definida); o amb

fenòmens de baixa intensitat i baixa activitat.




• Perillositat Baixa: zones exposades a fenòmens de baixa

intensitat i d’activitat mitjana / alta; o de mitjana intensitat i d’activitat

baixa.

• Perillositat Mitjana: zones exposades a fenòmens de mitjana

intensitat i d’activitat mitjana / alta; o d’alta intensitat i d’activitat

baixa.

• Perillositat Alta: zones exposades a fenòmens d’alta intensitat i

d’activitat mitjana / alta.

A partir de l’avaluació de la perillositat geològica del territori es distingeixen

tres situacions tipus:

• Àrees en les quals no cal la realització d’estudis addicionals de

perillositat geològica. Corresponen a àrees amb perillositat de

Molt baixa a Baixa.

• Àrees en les quals no cal la realització d’estudis addicionals de

perillositat geològica però que cal seguir alguna recomanació

addicional, per protegir bens i immobles o el correcte funcionament

de les estructures existents o planejades. Corresponen a àrees

qualificades amb perillositat de baixa i en ocasions mitjana.

• Àrees en les quals es recomana la realització d’estudis de

perillositat addicionals. Normalment, corresponen a àrees que

contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes

àrees, com a criteri general, abans d’emprendre qualsevol actuació

urbanística, es recomana efectuar estudis detallats, previs a la

definició dels usos del sòl que hi poden ser compatibles, que

avaluïn detalladament determinats aspectes de la perillositat

geològica i els seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.




2. CONTEXT GEOLÒGIC I GEOMORFOLÒGIC

El municipi de Argentona queda totalment ubicat en l’àmbit del batòlit de

la Serra Litoral pertanyent a les unitats de roques íginies de la Serralada

Costanera catalana on es troben els afloraments més extensos de granitoids

dels Països Catalans. El batòlit es constituït per una notable varietat de roques

ígnies, la mineralogia i quimisme de les quals són calcoalcalines.

Des d’un punt de vista textural cal distingir dos conjunts de roques. D’una

banda, les roques plutóniques, bàsicament granodiorites, granits i tonalites, que

constitueixen la major part del batòlit i d’altra les roques filonianes, que es

troben en els filons i dics que travessen les anteriors, bàsicament aplites,

pegmatites i pòrfirs.

Aquest conjunt es troba tapissat en els talwegs i parts baixes dels vessants

per formacions quaternaries. Així mateix la meteorització i intemperització de les

roques granitiques ha format gruixos considerables de grus eluvial conegut

localment amb la denominació de sauló.

La fosa del Valles i al Sud en tons fúcsia el batòlit litoral entre els deltes de Besós i de la Torderl

(Font: IGC).




Municipi de Argentona (destacat en blanc) representat sobre el mapa geològic 1:25:000 de

Catalunya del IGC (fulls de Mataró i Cardedeu) i el MDT 5 x 5 m.

2.1 ESTRATIGRAFIA

Els materials que podem trobar al Municipi d’Argentona són d’origen igni

(colors fúcsia en el mapa) exceptuant els terrenys quaternaris terrigens

sedimentaris (colors grisos en el mapa).

Més detalladament la columna litològica d’aquesta localització, es composa

segons la cartografia oficial disponible a l’IGC (Institut Geològic de Catalunya) de

les següents unitats de més antiga a més moderna:

GRANITOIDS PERMIANS:

• Gto3: Tonalites biotítico hornblèniques. Permià inferior. De 284 a 294 ma.

• Ggdh2: Granodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 284 a 294 ma.

• Ggd2: Granodiorites biotítiques. Permià inferior. De 284 a 294 ma.

• Ggdi: Granodiorites amb bitotita inequigranular. Permià inferior. De 284 a 294 ma.




• Gmgl3: Monzonogranits biotítics de gra mitjà-gros. Permià inferior. De 284 a 294 ma.

• Ggdh2: Granodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 284 a 294 ma.

• Ggdh2: Leucomonzonogranits de gra fi-mitjàGranodiorites biotítiques amb hornblenda accessòria. Permià inferior. De 278 a 284 ma.

ROQUES FILONIANES PERMIANES:

• Gpmg: Porfirs monzonogranítics biotítics. Formant dics. Permià inferior. De 288 ma.

• Gpe: Pegmatites.

• Gap: Aplites.

DIPOSITS QUATERNARIS

• Qac3: Sorres, graves i llims. Plistocé superior. Corresponen a dipòsits mixtes al·luvial-col·luvial.

• Qac4: Sorres, graves i llims. Plistocé mitjà. Corresponen a dipòsits mixtes al·luvial-col·luvial.

• Qt1: Graves sorres i llims, Dipòsits de terrassa de la riera d’Argentona. Holocè.

• Qt0: Dipòsits dels llits actuals de les rieres i els torrents. Holocè.

2.2 TECTÒNICA I NEOTECTÒNICA

El municipi de Argentona queda totalment ubicat en el horst litoral que

forma el Batòlit de la Serra Litoral respecte la fosa o graben adjacent del Vallés

al nord i les planes litoral i la Mediterrania al sud; és a dir un bloc fallat

relativament aixecat respecte als seus veïns. Aquesta estructura mostra una

longitud pròxima als 60 km i una amplada mitja de l’ordre de 15 km. La Fosa del

Vallés està limitada per fractures de direcció NE-SO, falla del Vallés i falla de

Barcelona, que atenyen salts verticals acumulats de un parell de milers de

metres, amb activitat durant tot el neogen y possiblement fins al quaternari

recent. Aquest horst forma part del conjunt d’estructures distensives producte de

l’obertura durant el neogen de la conca catalano balear degut a processos de

rifting.




Talls geològics que ilustren l’estructura distensiva de la conca catalano balear i que mostren

l’existencia del horst litoral situat entre la foses del Vallés i el mar. (Fonts: Roca et al. 1992 pel tall

de sobre i Gaspar-Escribano et al. 2004 pel de sota)

Aquests sistemes de falles normals i les direccions del camp d’esforços actual

permet inferir la possibilitat d’un comportament sísmic actiu de les mateixes.

De Mas (1983) descriu tot un seguit d’aspectes del modelat detallat del Vallés

Oriental associats a moviments recents del substrat relacionables amb el

funcionament recent de falles. Es tracta de desnivellaments en nivells de

terrassa essent els més moderns d’edats Mindel i Riss.

Més recentment Perea et al. (2012) descriu la falla del Montseny que voreja la

fosa del Vallés pel noroest. Aquesta falla de direcció NE-SO, cabussa al SE i

segons aquest autor té una continuïtat de 23 km. El front muntanyós mostra una

baixa sinuositat i dues generacions de facetes triangulars. Aquests trets

indicarien una activitat recent geològicament. El salt acumulat Plio-Quaternari és

de 224 m el que representa un ritme de 0,04 a 0,11 mm/any. Aquesta fractura

s’ha considerat la responsable de la sèrie de terratrèmols de Sant Celoni de l’any

1927.




2.3 XARXA DE DRENATGE

El municipi té una important xarxa hidrogràfica, tributària de la Riera

d’Argentona, la qual, després d’entrar al terme pel NE, el travessa

longitudinalment en direcció NW-SE.

La Riera d’Argentona forma part del sistema Rieres del Maresme. La seva

xarxa hidrogràfica està constituïda pel propi curs de la riera d’Argentona i tots els

cursos menors tributaris d'aquesta. D’entre ells destaquen al marge dret el

torrent de l'Espinal, la riera de Pins (o de Riudemeia), la riera de Clarà, el torrent

de Cirers, juntament amb tots els seus afluents de menor ordre. I en al marge

esquerra el torrent de Pregunteres, el de can Cabanyes, el torrent de Bellatriu i el

torrent de Vera, fortament transformat i artificialitzat. La capçalera, per la seva

banda, mostra espais fluvials amb un grau de naturalitat molt superior.

Xarxa de drenatge del municipi d’Argentona. (Font: MDT 5 x 5 m del ICGC)

La riera d’Argentona estén la seva conca per els municipis de Dosrius,

Argentona i Mataró al seu curs baix. La vall que conforma la seva llera principal

divideix la serralada litoral en els conjunts de Sant Mateu Céllecs (al S-O) i del

Corredor-Montnegre (al N-E). El seu pendent mitjà és inferior al 3%, ja que tot i

assolir tants per cent importants a la seva capç alera, els últims 6 Km del seu




curs són pràcticament plans. La geomorfologia es troba forca compartimentada a

la seva capcalera en petites valls estructurades per les subconques que

conformen rieres menors i torrents amb les lleres no gaire definides.

La riera d’Argentona és un flux d’aigua caracteritzat com a “torrent litoral”

pel document IMPRESS de l’ACA. Drena una àrea d’aigua de 3.125,7 ha, i la

subconca fa un total de 7.356,15 ha. La longitud de llera principal és de 2.217 m.

Es tracta d’un curs d’aigua fortament modificat per endegaments. El règim

hídric és tipus pluvial, típicament mediterrani. Actualment degut al caràcter

torrencial de les precipitacions, la poca capacitat d'autoregulació de les conques

a causa de la seva superfície reduida, les taxes d'infiltració elevades i a causa

dels aprofitaments hídrics que s'estan efectuant, la major part de la xarxa de

drenatge només duu aigua després de pluges més o menys intenses i durant un

període de temps molt variable.

2.4 AQÜÍFERS, AIGÜES SUBTERRÀNIES I ABASTAMENT

El municipi d’Argentona queda inclòs en la seva totalitat en la massa

d’aigua nº 18 del inventari del ACA. La massa d’aigua 18 es troba al NE de la

província de Barcelona i ocupa tota la comarca del Maresme, limitant al E i S

amb el mar Mediterrani, al W i N amb el batòlit granític de la Serralada Litoral

Catalana (Serres de Sant Mateu, el Corredor i el Montnegre) i el riu Tordera i el

seu delta al NE. Es tracta d’una franja costanera d’uns 8 Km d’amplada mitjana

(màxim 15 Km a l’alçada de la Serra del Montnegre) i uns 50 Km de longitud.

Els 2 grans tipus de aqüífers que es distingeixen a la massa dins del

municipi d’Argentona són:

- Els Granits i materials paleozoics del Maresme. Litològicament aquest

aqüífer (3051H01) està format pel batòlit de roques plutòniques àcides

(composició granodiorítica) i de petits afloraments paleozoics de gneisos i

materials cataclàstics a la zona de Mataró.

- Els Quaternaris al·luvials i litorals del Maresme. Cobertura quaternària

de magnitud i potència variable, fortament condicionada pel basament




granodiorític. Els aqüífers present són: els al·luvials i quaternaris entre Tiana i

Caldes d’Estrac (3052A11).

El granit meteoritzat, sauló, es comporta com aqüífer lliure encara que

localment pot ser confinat per una cobertura d’argiles. El seu desenvolupament

es deu a l’alteració del granit, la seva base és molt irregular i té una potència

d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres.

L’aqüífer no té continuïtat espacial i és d’escàs desenvolupament a les

cotes topogràfiques més elevades.

Els dipòsits de materials al·luvials quaternaris constitueixen els aqüífers

més importants al Maresme però es desenvolupen majoritàriament en un

sistema de ventalls al·luvials disposats en una estreta franja costanera d’uns 2

km d’ample per 50 km de llarg fora de l’àmbit municipal considerat. Tot i això els

al·luvials de la pròpia riera d’Argentona es troben connectats a d’aquest sistema i

d’alguna manera en formarien part.

Mapa Piezomètric aqüífer granític massa 18 Maresme . Actualitzat del PHPO (1985) Cotes en

msnm. (Font: Agència Catalana de l’Aigua)




Piezomètricament s’observa, en general, un paral·lelisme de les isopieces

en la seva descàrrega al mar i un augment de les curvatures al convergir cap a la

riera d’Argentona que es converteix així en eix de drenatge del massís granític.

Per tant, la direcció general del flux d’aigua subterrània és de NO a SE. La

piezometria de l’aqüífer granític del Maresme segueix els gradients topogràfics

del terreny.

La piezometria de l’aqüífer Quaternari al·luvial i litoral presenta isopieces

molt paral·leles a la línia de costa i per tant el flux és cap al mar.

Evolució de nivell piezomètric a l’aqüífer 3052A11, riera de Argentona, Quaternaris al·luvials litoral

entre Tiana i Caldes d’Estrac, del 1981 al 2003

El granit meteoritzat que es comporta com aqüífer lliure té una potència

d’entre 20 i 50 m a les capçaleres de les rieres, presenta una zona no saturada

conformada pels mateixos materials, amb gruixos de 10 a 30 m a les capçaleres

de les rieres i de 1 a 10 m fins arribar a la línia de costa.

La zona no saturada dels al·luvials quaternaris està constituïda per

materials detrítics de gra fi – mig, la mida de la grava va des de llim i sorra

mitjana i fina fins a sorra grollera i clastos (capçaleres de les rieres), amb gruixos

de 10 a 20 m en cotes més elevades i de 1 a 10 m a la plana litoral.




En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva marc de l’Aigua les següents

zones són declarades objecte de protecció especial:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum

humà.

- Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per

nitrats d'origen agrari.

Aquest context inclou la totalitat del municipi d’Argentona.

2.5 Les Fonts d’Argentona

Una singularitat patrimonial del municipi són les més de 200 fonts que té

en el terme, algunes de les quals ragen aigua amb petites quantitats de gas

carbònic. Fins als anys setanta, l'aigua d'alguna de les fonts s’embotellava per a

la posterior comercialització. Particularment coneguda és la "Font Picant" i la




"Font de Ferro" el nom ve de la gran concentració de ferro de les seves aigües.

Amb el temps, es va deixar de comercialitzar l'aigua i cada vegada hi va haver

menys agricultors a Argentona per mantenir les fonts, de manera que moltes van

caure en l'abandó. Des dels anys vuitanta, un grup d'habitants del poble, "El grup

de fonts d'Argentona", s'ha dedicat a restaurar i reconstruir fonts antigues així

com a crear algunes noves.




3. ANTECEDENTS HISTÒRICS I DOCUMENTALS

No es té constància d’antecedents pel que fa als riscos geològics

següents:

• Fluxos torrencials (corrents d’arrossegalls).

• Despreniments (caigudes de blocs, bolcades, allaus de roques)

• Esllavissades (lliscaments rotacionals i translacionals, en sols o roques,

reptacions)

• Esfondraments (subsidències, col·lapses). Cal destacar la manca

absoluta de litologies d’elevada solubilitat, com sals o guixos, o altres roques

solubles com calcàries i dolomies a les unitats del substrat el que fa descartable

l’existència de processos càrstics que podrien donar lloc a cavitats al subsòl.

Malgrat la falta d’antecedents cal tenir en compte que en cas de períodes

de plujes no es pot descartar la possibilitat d’ocurrència de fenòmens d’aquestes

tipologies donades les altes pendents existents en part del municipi així com el

règim de pluges característic de la comarca del Maresme que pot ocasionar

pujades sobtades del nivell, amb resposta ràpida.

3.1 SISMICITAT HISTÒRICA

Pel que fa als terratrèmols la sismicitat històrica registrada inclou el

significatiu terratrèmol del 25 de maig de 1448, tingué l’epicentre entre

Cardedeu i Llinars del Vallès.

De fet, va ocórrer la nit del 24 al 25 de maig, motiu pel qual figura

documentat amb un dia o l'altre indistintament. La intensitat va assolir el grau VIII

MSK, amb danys àmpliament distribuïts i causà moltes morts. Entre els danys

documentats apareixen:

La muralla de Barcelona, el Monestir de Santa Maria de l'Estany on

s'enderroquen les voltes de l'església i el campanar, el castell del Papiol, el

castell de Sentmenat, el castell de Montornès, el castell de Llinars del Vallès, el




Campanar de l'església de Cardedeu, el Palau comtal de Sant Pere de Vilamajor

i el Monestir de Sant Genís de Rocafort.

A banda del terratrèmol de Cardedeu de 1448 els terratremols més

importants del registre històric que han afectat el Maresme són els següents.

Sèrie sísmica de la Conreria (1910-1914). Entre aquests anys es van

succeir vint-i-cinc terratrèmols amb epicentres a la Conreria i pobles adjacents

(Martorelles, Alella, Teià, El Masnou, etc) amb intensitats epicentrals escala MSK

de III a VI. Segons les cróniques del moment, aquests sismes van ser

perfectament percebuts per la població: moviment de petits objectes, vibració de

vidres i sorolls subterranis. Cap d’ells va produir danys.

Sèrie sísmica de Sant Celoni (1927). Entre març i setembre de 1927 es

van produir 6 terratrèmols amb epicentres a Sant Celoni i Montseny. El més

important va estar el primer, amb un intensitat epicentral de VII en l’escala MSK,

el qual va tenir lloc el dia 12 de març i va ocasionar importants danys a les

poblacions de Sant Celoni i Montseny. Aquests terratrèmols van ser àmpliament

percebuts a tot el Maresme.

Sèrie sísmica del Maresme (1928-1929). Sèrie formada per 17

terratrèmols amb epicentres a la mateixa àrea geogràfica de la sèrie de la

Conreria i amb intensitats epicentrals de II a VI en l’escala MSK. Aquests

terratrèmols van ser àmpliament percebuts a tot el Maresme però no van

ocasionar danys.

El “Mapa d'intensitats percebudes a Catalunya al segle XX” de l’IGC recull

les dades macrosísmiques, és a dir, de les descripcions dels efectes produïts per

un terratrèmol recollides en diverses fonts bibliogràfiques. Actualment en cas de

terratrèmol percebut per la població es fa, des de principis de segle (XX), una

enquesta macrosísmica per tal d'analitzar els seus efectes i assignar el

corresponent grau d'intensitat a les diferents poblacions.




Intensitats màximes percebudes a Catalunya al segle XX. Font: IGC

Els sismes significatius del segle XX percebuts al municipi d’Argentona

atenyen la intensitat IV (MSK).

3.2 SISMICITAT INSTRUMENTAL

En el cas de la sismicitat mesurada pels sismògrafs el “Mapa d'epicentres

període 1986-2000” enregistra alguns terratrèmols de magnitud 4 davant de les

costes del Maresme a la plataforma continental catalana. Aquest és el cas dels

sismes, de magnitud 4.0, que van tenir lloc el 24 i el 26 de setembre de 1994,

percebuts per la població, principalment a les comarques de Barcelona.




Sismicitat període 1986-2000. Font: IGC

De fet la sèrie va començar el dia 18. El primer terratrèmol amb l'epicentre

a mar, a uns 20 Km de la costa va ser percebut molt localment, especialment al

Maresme, sense ocasionar danys. M= 3,7

El segon sisme (24.09.94) amb l'epicentre, es produí també a mar, més

enllà, a uns 200 Km de la costa catalana, al nord de l'illa de Menorca. El

moviment va ser percebut per la població de gran part de la costa, sense

ocasionar danys. M= 4.0

L'epicentre del tercer terratrèmol (26.09.94) se situa també a mar, a uns 30

Km de la costa del Maresme (a uns 10 Km del sisme del 18.09.94). El moviment

va ser percebut en una zona més extensa de Catalunya, sense haver-se produït

danys. M= 4.0




4. RECONEIXEMENT DEL TERRENY I IDENTIFICACIÓ DE PROCESOS ACTIUS.

4.1 El terme municipal

La zona interior del municipi d’Argentona té un relleu abrupte i presenta

pendents de moderats a forts i que superen sovint els 20º. Malgrat això no

s’observen situacions de risc que pel què fa a moviments naturals dels vessants

que puguin incidir seriosament en l’àmbit urbanístic del municipi.

Els fenòmens d’esfondraments son processos lligats a la dissolució dels

materials subjacents amb la conseqüent formació de cavitats subterrànies que

provoquen el col·lapse dels materials superiors. Les litologies que formen part

del municipi d’Argentona no es caracteritzen per la seva solubilitat ni capacitat

per generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de manera que

s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la perillositat

d’esfondraments naturals.

La majoria dels cursos fluvials que circulen pel terme d’Argentona són

cursos alts de rieres que circulen per barrancades amb elevades pendents per

acabar desembocant a la riera d’Argentona. Totes es troben delimitades com a

zona potencialment inundables geomorfològicament parlant.

4.2 Argentona, Nucli urbà.

Argentona és el nucli principal de població, està situada a l’interior

allunyada de la costa i té una superfície de quasibé 2 Km2. Té un relleu planer

envoltat de turons com el Rodar d’en Serra, Turo de Maracabres y Turó dels

Oriols entre altres.

Les zones planeres estan constituïdes per sediments quaternaris

principalment sorres, graves i llims d’origen mixt al·luvial-col·luvial (Qac3). Els

turosns o relleus alts estan constituïts per roques antigues paleozoiques,

bàsicament granitoids (Gto3). Per l’àrea urbanitzable d’Argentona hi circulen

alguns petits cursos i el més important és el la Torrent de la Pastanaga que




creua el nucli fins Can Mercader on es troba soterrat fins la confluència amb la

riera d’Argentona. Al sud, el nucli es vorejat per el torrent dels Cirers.

4.2.1 Moviments de vessant

L’àrea de Argentona està situada sobre un relleu planer amb només alguns

turons baixos i arrodonits. En alguns d’aquests turons encara queden vessants

sense edificar on no s’hi observen indicis d’inestabiltats importants.

Per aquest motiu s’assigna una perillositat baixa o molt baixa respecte a

fenòmens de moviments de vessant en tota l’àrea del nucli de Argentona.

4.2.2 Esfondraments

Les litologies sobre les quals s’assenta l’àrea de Argentona no són

susceptibles de generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de

manera que s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la

perillositat d’esfondraments naturals en el terreny.

4.2.3 Fluxos torrencials

En el relleu planer i suau de l’àrea de Argentona no hi han antecedents de

generació de fluxos torrencials i per tant es considera una perillositat baixa en

front a fluxos torrencials associats a cons de dejecció.

4.2.4 Inundabilitat

El Torrent de la Pastanaga es el més gran que circula per la zona urbana

de Argentona i ho fa en dos trams un primer lliure i un segon soterrat. La riera de

la Coma Llarga també circula en un petit tram per la zona urbana poc abans de

ser entubada. Pel sud de la zona urbana hi circula el Torrent dels Cirers que

recull les aigües del Torrent de Burriac essent el que posseeix la conca més gran

dels que afecten el nucli urbà.

Amb aquest contest cal que la planificació urbanística tingui en compte un

estudi d’inundabilitat de caràcter local que zonifiqui el risc d’inundació i que

segueixi la directriu de preservació enfront dels riscos d’inundacions del Decret




305/2006 de 18 de juliol en la qual es defineixen els usos admissibles per les

zones inundables.

4.3 Urbanitzacions: Les Ginesteres, Can Cabot, Can Raimí, Can Ribosa,

Madà, Can Vilardell i la Plana Sita.

Les urbanitzacions ocupen zones planeres i parts baixes de vessants. Les

zones planeres estan constituïdes per sediments quaternaris principalment

sorres, graves i llims d’origen mixt al·luvial-col·luvial (Qac3) i dipòsits de terrassa

(Qt1).

4.3.1 Moviments de vessant

El que s’ha dit pel nucli urbà val també aquí.

Per aquest motiu s’assigna una perillositat baixa o molt baixa respecte a

fenòmens de moviments de vessant en tota l’àrea del nucli de Argentona.

4.3.2 Esfondraments

Les litologies sobre les quals s’assenten les urbanitzacions no són

susceptibles de generar cavitats i no s’han observat indicis d’aquest fenomen, de

manera que s’assigna una perillositat molt baixa o negligible pel què fa a la

perillositat d’esfondraments naturals en el terreny.

4.3.3 Fluxos torrencials

Tot i que no es coneixen antecedents de generació de fluxos torrencials el

risc no es inexistent per tant es considera una perillositat baixa en front a fluxos

torrencials.

4.3.4 Inundabilitat

La riera de Clarà es la que presenta un cert potencial de risc. Amb aquest

contest cal que la planificació urbanística tingui en compte un estudi

d’inundabilitat de caràcter local que zonifiqui el risc d’inundació i que segueixi la

directriu de preservació enfront dels riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de




18 de juliol en la qual es defineixen els usos admissibles per les zones

inundables.




5. ANALISI DE LA SUSCEPTIBILITAT I AVALUACIÓ DELS RISCOS GEOLÒGICS

5.1 RISCOS CAUSATS PER MATERIALS GEOLÒGICS

En el reconeixement realitzat no s’han identificat riscos ocasionats per

minerals reactius susceptibles de provocar sols expansius ( argiles expansives,

guixos i anhidrites, sulfurs de ferro). El mapa de riscos per expansivitat d’argiles

de l’estat espanyol a 1:1.000.000 (AYALA et al. 1986) confirmaria un risc nul per

a la zona d’estudi. De tota manera els estudis de detall de les futures

fonamentacions hauran de confirmar cada cas particular.

5.2 RISCOS CAUSATS PER PROCESSOS GEODINÀMICS

5.2.1 RISCOS DEGUTS A PROCESOS GEODINAMICS INTERNS

5.2.1.1 RISC SÍSMIC

5.2.1.1.1 SISMICITAT

La zona d’estudi pertany a una de les àrees a Catalunya que estan

exposades a situacions d’emergència sísmica. Els estudis que duen a la

identificació d'aquestes zones són elaborats per l’àrea de Geologia i Geofísica de

l’Institut Geològic de Catalunya i consten fonamentalment de dues parts:

- L’avaluació de la perillositat sísmica, que fa una estimació de la intensitat

del moviment sísmic que pot raonablement esperar-se a cada municipi de

Catalunya i dóna lloc al mapa de zones sísmiques.

- L’avaluació de la vulnerabilitat sísmica de les construccions en tot el

territori català, que fa una estimació dels danys que el moviment sísmic

considerat pot causar sobre els municipis de Catalunya. Construccions com les

edificacions d’habitatge i altres usos per a la població i aquelles realitzen els

serveis imprescindibles per a la comunitat, en cas de sisme poden fer que

s’incrementin els danys per efectes catastròfics associats.




La combinació d’aquests dos estudis permet l’elaboració d’un escenari de

risc per a cada municipi de Catalunya.

Degut a la sismicitat moderada de la regió, la vulnerabilitat sísmica dels

edificis actuals no ha estat posada a prova per cap terratrèmol important. Per

similitud amb construccions de vulnerabilitat coneguda, i a partir del coneixement

de les tècniques constructives del país, ha pogut fer-se una estimació de la

vulnerabilitat sísmica del parc d’edificis existents a Catalunya.

El resultat d’aquesta classificació ha permès establir la distribució dels

edificis de cada municipi en classes de vulnerabilitat A, B, C i D (classificació

EMS’92). A partir d’aquesta classificació, s'ha dut a terme una avaluació general

dels danys que podrien observar-se a cada municipi de Catalunya, considerant

les intensitats previstes en el mapa de zones sísmiques i l'efecte del sòl.

L'avaluació dels danys dels edificis s'ha realitzat a partir de matrius de

probabilitat de danys, obtingudes a partir de les observacions de terratrèmols

recents d'Itàlia.




Com a resultat de l'avaluació del dany físic, s'obté el nombre d'edificis de

cada municipi distribuït segons els diferents graus de danys.

Com a síntesi dels resultats obtinguts, s'ha fet una classificació dels

municipis segons la distribució dels diferents graus de dany, amb l'objectiu de

presentar una visió global del deteriorament per municipis. En aquest ordre,

s'han determinat tres grups de municipis segons el grau de dany: lleu, moderat i

greu. El municipi de Argentona pertany al grup de municipis on el grau de dany

seria lleuger a moderat en el cas d’un desastre sísmic.

En resum, es consideren com municipis seriosament danyats aquells que

tindrien més del 40% dels seus edificis amb danys moderats o greus;

moderadament danyats els que tindrien de 20% a 40% dels seus edificis amb

dany moderat o greu i lleugerament danyats els que tindrien menys del 20%

d'aquestes categories.

A la figura següent es presenta el resultat d'aplicar aquest procediment a

tot Catalunya.




Cal assenyalar que el mapa no correspon a l’escenari d'un sol possible

terratrèmol, sino a les estimacions fetes pels valors d'intensitat assignats en el

mapa de zones sísmiques anterior.

5.2.1.1.1.1 APLICACIÓ DE LA NORMA SISMORRESISTENT

La norma sismorresistent en vigor, NCSE 02, indica els valors de

l’acceleració sísmica bàsica ab, en relació al valor de la gravetat, i que representa

el valor característic de l’acceleració horitzontal de la superfície del terreny,

corresponent a un període de retorno de 500 anys per a tot l’estat espanyol. A la

zona estudiada li correspon una acceleració sísmica bàsica igual o més gran a

0.04 g.

Als efectes d’aquesta norma, la construcció dels possibles habitatges es

classifica com d’importància normal.




5.2.1.1.1.1.1 ACCELERACIÓ SÍSMICA DE CÀLCUL

L’acceleració sísmica de càlcul ac es defineix com el producte:

ac=Sρab

On:

ab: és l’acceleració sísmica bàsica

ρ: és el coeficient adimensional de risc, que és igual a 1 per a

construccions d’importància normal.

S: coeficient d’amplificació del terreny, que en el nostre cas és 1,6.

Per tant, l’acceleració sísmica de càlcul ac és 0,064 g i l’equivalent numèric

en m/s2 és 0,6272 m/s2.

5.2.1.1.2 PALEOSISMICITAT

Estudis paleosismològics detallats realitzats per la Universitat de

Barcelona, basats en estudis de geomorfologia regional i de detall infereixen que

les falles del Montseny i del Pla de Barcelona són actives i sismogèniques.




Segons Perea (2006), Perea et al. (2012) aquestes fractures tenen el

potencial de generar una magnitud màxima (Mw) de 6.7 graus a l’escala

Richter el que implicaria una risc força seriós. Aquesta dada contrasta amb

l’estimació anterior bassada en dades sísmiques clàsiques.

5.2.2 PROCESSOS DEGUTS A PROCESOS GEODINAMICS EXTERNS

5.2.2.1 MOVIMENTS EN MASSA. ESLLAVISADES.

Al municipi d’Argentona el sòl pendent, amb més del 20% de pendent és

majoritari. La disponibilitat de sòl planer és un factor limitant per al

desenvolupament urbanístic. El risc geològic que pot afectar l’àmbit d’estudi és el

relacionat amb l’erosionabilitat i els moviments en massa.

Malgrat això no existeix constància ni indici de l’existència de cap episodi

d’esllavissades al municipi ni les immediacions d’aquest. Actualment no existeix

un risc remarcable d’esllavissades. Es recomana però realitzar estudis per tal de

determinar l’angle màxim de talús en cas que es pretenguin excavar murs en

futures obres civils.

En general, cal evitar l’ocupació dels terrenys amb major pendent

(pendents superiors al 15‐20% comporten ja un cert risc). La legislació vigent

prohibeix urbanitzar en terrenys amb pendent superior al 20%, per això, en la

figura 5 (presenta els pendents) es representen aquestes zones.




Municipi de Argentona (destacat en tons grocs) representat un mapa de pendents. Els tons

verds son pendents inferiors al 20% i els tons bruns son pendents superiors al 20%.

5.2.2.2 RISC D’INUNDACIÓ

Malauradament la cartografia detallada per a la Planificació dels Espais

Fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua de les rieres del Maresme encara no es

troba disponible.

Segons el Pla per la prevenció del risc d’inundació a Catalunya (INUNCAT)

el municipi té un risc molt alt d’inundabilitat, per la qual cosa és obligada la

redacció d’un Pla d’Actuació Municipal. No s’hi situen punts negres

d’inundabilitat.

Existeix una àrea inundable segons criteris geomorfològics i cons de

dejecció actius.

En aquest sentit, pel que fa a les previsions de desenvolupament

d’edificació residencial, d’edificis de pública concurrència o d’àmbits d’oci en

zones inundables segons criteris geomorfològics (inclosos els cons de dejecció)

la viabilitat de les previsions resten supeditades a la previsió de mesures

estructurals concretes que permetin garantir l’autoprotecció i seguretat de la




població, en el mateix sentit que es descriu per a les zones inundables per

períodes de retorn de 500 anys. Tanmateix, pel que fa als cons de dejecció

actius cal tenir en compte que no es considera viable cap ús al seu interior.

D’altra banda l’Agència Catalana de l’Aigua ha elaborat els mapes de

perillositat i risc d’inundació, que actualment estan en elaboració. Aquests mapes

mostren les àrees inundables per aquells trams fluvials que presenten un risc

potencial significatiu o probable d'inundació identificats a l'Avaluació preliminar

del risc d'inundació a les àrees amb risc potencial significatiu d'inundacions

(ARPSI). El municipi d’Argentona sí que ha estat cartografiat en aquest cas.

Segons la informació publicada, s’ha delimitat l’àrea inundable per períodes de

retorn de 10 i de 500 anys a l’entorn de la riera d’Argentona i els corresponents

calats d’inundació.

En el cas del període de retorn de 10 anys, tindria una inundabilitat amb

calat de 40 cm l’àrea agrícola de davant del nucli d’Argentona. En el cas de

períodes de retorn de 500 anys, l’àrea ocupa el polígon industrial Nord, amb

diferents calats. Aquesta informació es mostra a les imatges seguents.

Segons la informació dels serveis tècnics de l’Ajuntament, al PI Nord es va

construir una escullera per evitar la inundabilitat del sector.

5.2.2.3 RISCOS HIDROGEOLÒGICS

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua del Maresme (nª 18)

representa més d’un 75% del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una

pressió alta sobre l’estat químic de la massa d’aigua. Els nuclis urbans i

industrials més importants es troben a la línia de costa i a les rieres més

importants, destacar entre elles la riera d’Argentona.

Les principals infrastructures lineals són col·lectors en alta i alguns

emissaris que segueixen el traçat de les rieres de la zona i que desemboquen a

mar.

La pressió sobre la massa d’aigua deguda a les extraccions s’ha

considerat moderada en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles

són, en aquesta massa, iguals a les entrades.




La massa d'aigua està en risc degut a les pressions sobre l'estat químic.

Sobretot per nitrats i plaguicides. També localment per clorurs i sulfats. L'impacte

més important és per organoclorats i nitrats (els darrers amb concentracions

mitjanes superiors als 50 mg/l i puntuals de més de 500 mg/l). Els sulfats, els

clorurs i la conductivitat també presenten valors puntualment elevats.

Evolució de la conductivitat i contingut en nitrats a l’aqüífer 2034A11, Granits i materials

paleozoics, del 1973 al 2003

TAULA RESUM Estudi d’Identificació de Riscos Geològics a Argentona

Moviments

de vessant Esfondraments Fluxos

torrencials Inundabilitat

Nucli urbà Sense indicis

Perillositat baixa o molt baixa

Sense recomanacions específiques

Sense indicis

Perillositat molt baixa o negligible


Sense indicis



Hi circulen diverses rieres (Pastanaga, Cirers).

Es recomana seguir les indicacions d’un estudi de detall per aquests cursos així com seguir la directriu de preservació contra els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol

Urbanitzacions Sense indicis



Sense indicis



Sense indicis



Hi circula la riera de Clarà

Es recomana seguir les indicacions d’un estudi de detall per aquests cursos així com seguir la directriu de preservació contra els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol




6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

En conclusió, s’ha constatat la presència dels següents riscs geològics:

Risc sísmic: amb una perillositat MITJANA d’alta intensitat i d’activitat

baixa. Les falles del Montseny i Barcelona cal considerar-les tectònicament

actives, i per tant, susceptibles de generar fenòmens sísmics. Atenent a les

dades de paleosismicitat existeix el risc de patir un sisme d’intensitat VII – VIII,

amb danys, cada 500 anys.

Risc d’inundabilitat: amb una perillositat d’ELEVAT d’alta intensitat i

d’activitat mitjana / alta. Es recomana que se segueixi la directriu de

preservació front els riscos d’inundacions del Decret 305/2006 de 18 de juliol que

defineix els usos admissibles per a zones d’espais fluvials i zones inundables en

la planificació urbanística per al marge dret de la riera de Argentona.

Els torrents i rieres que creuen les zones urbanitzable de Argentona si be

no presenten característiques de fluxos hiperconcentrats i per tant es considera

una perillositat negligible en front a fluxos torrencials associats a cons de

dejecció, en totes les àrees urbanitzables del municipi cal tenir-los en compte en

front als criteris d’inundabilitat.

Pel què fa a moviments del terreny associats a esfondraments no

s’observen indicis de fenòmens actius gracies a la naturalesa poc soluble de les

litologies sobre les quals s’assenten els àrees urbanitzables de Argentona,

s’assigna una perillositat baixa o negligible respecta a esfondraments en tot el

municipi.

Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, cal tenir

en compte les següents recomanacions:

• La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció,

d’acord amb les directrius actuals del “Código Técnico de la

Edificación” (CTE).




• Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a

l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el

desenvolupament d’inestabilitats.

• Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana

deixar una distància prudencial entre l’escarpament i la base de les

edificacions, ja que es poden veure afectades pel progressiu

desenvolupament d’inestabilitzacions.

• Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics

preexistents. Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar

estructures, i es poden generar assentaments diferencials

importants en ser sotmesos a càrregues.

• Evitar l’ocupació d’espais potencialment inundables.

• Deixar un perímetre de protecció al voltant de les captacions

d’aigua, en el qual no es permetin activitats que puguin afectar la

qualitat de les aigües o la mateixa captació (vessaments o noves

explotacions).

Joan Escuer Solé

EurGeol nº 975

GEÒLEG Col·legiat 1876

Lleida, 11 de desembre de 2014




7. REFERÈNCIES

BOE Boletín Oficial del Estado, núm 244 (2002): Norma de Construcción Sismorresistente, NCSE – 02; Parte General y Edificación.

ICC Institut Cartogràfic de Catalunya, Generalitat de Catalunya [on line]: Risc Sísmic a Catalunya, Avaluació del Risc Sísmic a Catalunya: <http://icc.es/sismes/catala/risc/risc.html> [Consulta: març 2003].

SGC Servei Geològic de Catalunya: Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000, fulls de mataró i Cardedeu.

SGC Servei Geològic de Catalunya: Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000.

IGC Institut Geològic de Catalunya (2011): Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG). Abril de 2011.

IGC Institut Geològic de Catalunya (2011): Criteris bàsics per a la realització de l’Estudi d’Identificació de Riscos Geològics (EIRG). Abril de 2011.

H. PEREA, E. MASANA, P. SANTANACH (2012) An active zone

characterized by slow normal faults, the northwestern margin of the València

trough (NE Iberia): a review. Journal of Iberian Geology 38 (1) 2012: 31-

estudi d’identificació de riscos geològics riscos geològics... · estudi d’identificaciÓ de...

Documents